You are on page 1of 16

LLENÇA'T

Caus a terra molt avall, creus que no te'n


sortiràs.
Però molts mesos te n'adones que tornes a
començar.
I a força de molt de caure i de tornar-te a
aixecar.
veus que les coses no canvien però ja no ets
qui eres abans.
Doncs he estat ja cinc o sis, i sóc el que ara
tinc.
No vull pensar en el que arribarà demà.

Llença't, cada instant és únic, no es repetirà.


Sento que el cor ja no para de bategar i diu que
em llenci.
Que no pensi en tot el que vindrà
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.

I perquè els meus


pensaments, que sempre
viuen en present,
no conjuguen altres temps
que el "ja faré el que no
vaig fer"
Doncs avui o potser demà seré aquí o seré par
allà.
Seré un tros de l'univers que no nota el pas del
temps.
El que faig a cada instant és la força que em fa
gran.
No vull pensar en el que arribarà demà.

Llença't, cada instant és únic, no es repetirà...

Llença't, cada instant és únic, no es repetirà.

Sento que el cor ja no para de bategar i diu que


em llenci.
Que no pensi en tot el que vindrà
que un llapis mai no dibuixa sense una mà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà!!
Mai seré prou bo per tu.

Si us plau, deixa de fer de tot una carrera.


Em costa decidir per on haig de tirar,
un pas endavant i dos passos enrere;
tot es torna tant confús... No puc deixa'm estar.

Mai seré prou bo per tu

No sóc el més fornit, ni tinc un cos d'atleta,


només sé fer cançons, això és el meu tresor.
Cançons d'amor, cançons que no t'interessen;
no esperis que ara jo et comenci a tirar flors.

Mai seré prou bo per tu.

Quants cops en aquesta vida


ho he provat i he fracassat.
Quants cops he caigut per terra,
però m'he tornat a aixecar.

Però mai seré prou bo per tu.

Tu esperes tot de mi, allò que no m'interessa,


no sóc ni alt ni fort, ni visc en un gimnàs.
Ara és massa tard, ara ja no val la pena:
Jo sóc tal com sóc, i tu no em canviaràs.

Mai seré prou bo per tu...

Podré tornar enrere

Rius de gent, malferida corren sols, escopint el


seu fracàs
ja vençuts, esperaran com sempre han fet,
l'aventura d'una nit,
mentre ploren, de ràbia i per amor, a un nom
inexistent
mentre riuen dins núvols passatgers, cada dia
més distants
Corren sols, seguint pistes per trobar el refugi
de l'acció
un amic que no estigui
massa vist o una ofrena de la
carn
que a vegades, quan
s'apaga el primer foc, pot
fer encara més mal
i així acaben, quan ja tot ha passat, cremats
per la veritat i cridant

Podré tornar enrere, quan estigui massa lluny


Podré tornar enrere, quan sigui massa tard...

Són germans, d'un camí que no ha tingut mai


sortida ni final
Saben bé que el futur és la foscor i que el
negre és el color
d'una bandera, bruta i plena de sang, que els hi
han posat a les mans
però no es rendeixen, somien il·lusions fent
himnes de cançons i criden

Podré tornar enrere, quan estigui massa lluny


Podré tornar enrere, quan sigui massa tard...

El mar
Tu i jo hem sopat en bons
restaurants,
tu i jo hem ballat a la llum
d’un fanal,
tu i jo volàvem en un Ford Fiesta groc,
tu i jo hem cantat a la vora del foc,
tu i jo hem buscat coses similars,
tu i jo hem tingut el cap ple de pardals,
tu i jo dalt de la noria,
tu i jo i la nostra història,
però tu i jo no ens hem banyat mai al mar, al
mar, al mar…
Plantem les tovalloles, convido a un gelat,
juguem a pala grega, esquivem passejants.
A l’horitzó es divisen les veles
d’uns nens que fan optimist a la cala del costat.
Dormo una estona, ara que bufa de mar,
així estirada se’t veu espectacular
llarga i blanqueta a la sorra llegint
intrigues vaticanes de final inesperat.
Es abusiva tanta calor.
T’incorpores i et poses bé el banyador,
amb un peu calcules com està l’aigua
i tot està llest per tal que entrem al mar.
Així doncs si un dia véns i passes per aquí,
i si malgrat la feina trobem un matí,
no em perdonaria mai, no podria assumir,
no agafar-te amb la moto i que no féssim camí
molt lluny d’aquí, a l’altra banda del món,
hi ha un xiringuito amb quatre pins al fons,
tu i jo asseguts a la barra d’un bar,
sona bona música i som davant del mar.
Ai, Dolors
Ai, Dolors, porta’m al
ball,
avui que ve tothom, avui
és quan hi hem d’anar.
Ai, Dolors, vindré cap al
tard
amb un cop de cotxe i
t’esperaré a baix.
I, Dolors, avui entre els
caps no hi haurà mirades
de complicitat
ni, Dolors, cap dit
despistat que fregui una
esquena per casualitat
Avui, Dolors, jo picaré un
ritme amb les mans
mentre tu treus els
tiquets de l’enèsim
combinat.
Avui, Dolors, proposa un
tema al cantant,
un que es rigui de tu i de mi i d’aquesta història
que s’ha anat acabant.

Va, Dolors, que avui serem dos nens grans,


res de tonteries, res de ser especials.
Un–dos-tres, un-dos-tres cha-cha-chà,
taló-punta, taló–punta i torna a començar.
I, Dolors, ningú esperarà cap escena dolça
davant cap portal,
ni, Dolors, cap gran veritat serà revelada quan
es faci clar.
Avui, Dolors, mourem el cos al compàs
d’un tambor accelerat, d’una gran línia de baix.

Avui, Dolors, proposa un tema al cantant,


un que es rigui de tu i de mi i d’aquesta història
que ja no és important.

Un que ens defineixi en tres acords,


un que ens expliqui a la posteritat,
un que conscientment sigui un punt i final,
Dolors, un que sembli impossible que pugui
acabar.
Ella i jo
Ens vam conèixer un dimecres fent cua al cine
Arkadín
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Li vaig oferir un carmelo un vespre de Sant
Medir
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Una amiga molt amiga venia massa sovint
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
"Vols venir", vaig preguntar-li, "a conèixer els
meus padrins?"
Ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.

I ara ella porta els nens al cole i jo faig els plats


de la nit,
ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Jo alimento els periquitos, ella rega el jardí,
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Jo sempre compro manxego malgrat ella és
més de brie
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Jo soc un fan de l'Astèrix i ella té tots els
tintins,
ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.

Prefereixo que no parli d'aquell novio de Paris,


que ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Jo soc de ballar la conga, ella es decanta més
pel twist,
ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Jo dic "eps, un ron amb cola!" i ella vol carta de
vins,
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Ella mira Kiarostami, jo soc més de Jaques Tati,
ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.

Jo ja sé dos o tres coses, ella en sap quatre o


cinc,
que ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Ella no deixa que em rasqui quan em piquen
els mosquits,
ens ha costat deu i ajuda arribar fins aquí.
Ella és reina de les festes, jo soc un home
avorrit,
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Jo la miro i m'espanto no fos que es canses de
mi,
ens ha costat deu i ajuda arribar fins aquí
En la que el Bernat se't troba
I ahir a la nit
vam conèixer tres dones altes i elegants,
i amb una em vaig posar d'acord
vam conversar vam riure i em fet l'amor
i ma parlat del seu país i de les coses que fa
aquí
amb un que es talla força els trancs
sorprenenment florits

Quin nas més gros que tens m'ha dit


la dona alta des de el llit
hi ha la paret a assenyalat
un quadre verd que de nena havia pintat

I que bonic, que bonic, que bonic, m'he dit


quina nena més dolça devia ser
quin plaer haver-la pogut conèixer en aquell
temps

Si tanques els dos ulls m'ha dit


si et quedes quiet a dins el llit
t'ensenyaré una cançó
que a casa em cantaven
per anar a dormir

Parla d'un bosc i d'un senyor


que hi viu aïllat entre lleons i flors
i es protegeix dels mals humans
amb un exercit d'animals

I que bonic, que bonic, que bonic, m'he dit


i quina veu més fina que té
quin plaer haver-la pogut conèixer fa molt
temps

Però el Bernat m'ha dit


que t'ha vist per Barcelona
que t'acompanyava un home molt alt
que li as preguntat si encara ens freqüentàvem

i que m'envies molts records

Però el Bernat m'ha dit


que t'ha vist per Barcelona
que t'acompanyava un paio molt alt
que li as preguntat si encara ens freqüentàvem

i que m'envies molts records

Però el Bernat m'ha dit


que t'ha vist per Barcelona
que t'acompanyava un paio gegant
i que li as preguntat si encara ens
freqüentàvem
i que m'envies molts, i molts, i molts records

La Maria i el Marcel
La Maria i el Marcel
de costat en una barra
es miren i fan glopets
a les respectives cares

Ell vesteix tot de vermell


ella ha omplert un "crucigrama"

Ai Maria, Ai Marcel
qui s'acosta a parlar amb l'altre
qui s'arrisca a fracassar
qui salta ara sense xarxa

Ell la vol treure a ballar


ella se'l vol endur a casa

Et convidaria a vi
seria dolç, seria amable
si volguessis seure amb mi
quin moment més agradable

Tan que dir amb el meu pal


la nit seria tan llarga
i marxaríem els dos junts
d'aquesta ciutat tant rara
I tindríem fills ben forts
i una casa amb balconada

El Marcel allarga un braç


la Maria somriu a l'aire
Però l'estona ha anat passant
i no han trobat les paraules
ell demà serà capaç
ella demà estarà més guapa

Es nit freda per ser abril,


no s'està enlloc com a casa

El català va amb tu.

Allà on vas i en tot el que fas,


quan vas de marxa, quan vols connectar,
pots parlar en català.
Allà on vas i en tot el que fas,
quan mires, quan plores i quan t'enamores
pots parlar en català.

Parlo sense vergonya, parlo, parlo amb llibertat


i, per començar, Parlo català!
Parlo sense vergonya, parlo, parlo amb
llibertat
i si m'equivoco torno a començar

Pots parlar en català.


Pots parlar en català...

Allà on vas i en tot el que fas,


quan et diverteixes, quan estan pencant
pots parlar en català
Allà on vas i en tot el que fas,
quan surts de classe quan vols xatejar
pots parlar en català

Parlo sense vergonya, parlo, parlo amb llibertat


i, per començar, Parlo català!
Parlo sense vergonya, parlo amb llibertat
i si m'equivoco torno a començar

Pots parlar en català.


Pots parlar en català.

Pots parlar en català!