T AE NU E

centre d’informació d’entitats i col·lectius de sant cugat del vallès
A N Y 7, N Ú M E R O 151 DIJOUS 4 DE MARÇ de 2010

93.675.38.54 redaccio@ateneu.cat

Xavier Martorell: “La meva responsabilitat m’obliga a posar càmeres” pàgina 5

(el debat de la videovigilància)
Coneix per dins els 450 metres quadrats de la futura Sala Polivalent pàgina 7

Què mires?

eu e l’Aten d 1 i tallers cursos es 10 i 1 in als les pàg ovetats n ió a formac n tota la i

Dani Gómez-Olivé: “El deute extern s'ha pagat amb escreix, però en canvi no ha parat de créixer” pàgina 16

editorial
TV3 a València
El passat 2 de febrer, el Parlament de Catalunya va aprovar una declaració d'adhesió a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) "Televisió sense Fronteres". Amb la seva declaració el Parlament s'afegeix al cada vegada més unànime consens entorn d'aquesta iniciativa impulsada per Acció Cultural del País Valencià. Tots units per un mateix objectiu: fer possible la legalització de les emissions de TV3 al País Valencià i el reconeixement del marc nacional de comunicació. Però una ILP implica molt més que una sèrie d'adhesions i declaracions favorables més o menys entusiastes: implica, concretament, en aquest cas, la necessitat d'aplegar 500.000 signatures vàlides de ciutadans i ciutadanes majors d'edat. I és en aquest punt que s'ha de concretar tot aquell consens: perquè el futur del català (que ens ateny al conjunt de la comunitat lingüística) passa, en el segle XXI, molt particularment perquè sigui possible crear el que s'ha anomenat "un marc nacional de comunicació". Per això, i afegint-nos al consens articulat al voltant de la declaració del Parlament de Catalunya, diversos mitjans hem acordat de publicar aquest editorial conjunt com una crida a la ciutadania perquè estigui a l'altura del repte i col·labori activament en la recollida de signatures que ja és en el seu tram

Els joves i l’Ajuntament
veus crítiques sobre les accions -més ben dit, la manca d'accions- per part del nostre consistori respecte els i les joves de Sant Cugat. Un dels plats forts és l'oci. Com molt bé diu el portaveu de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya, l'Ajuntament no és l'encarregat de promoure l'oci nocturn de la ciutat. Promoure'l potser no, però és l'encarregat de posar-hi traves? No demanem a l'Ajuntament que organitzi actes de lleure per al jovent, però sí que compleixi els acords presos en el ple municipal. Per posar un exemple, al ple d'abril de 2008 tots els partits van acordar facilitar a les entitats juvenils i culturals de la ciutat l'organització d'activitats d'oci a través de la creació d'un protocol àgil per la concessió de permisos d'ocupació de la via pública i el suport logístic per organitzar-los. Així mateix, es preveia crear una taula amb la participació de tots els agents implicats per elaborar un mapa d'espais per desenvolupar-hi les activitats d'oci i cultura així com els seus horaris d'ús. Cap dels punts de la declaració institucional s'han acomplert, i si això no és posar traves a aquells que volen mantenir el poble viu, que m'ho expliquin! D'altra banda, fa anys que diversos col·lectius i joves no associats demanen una sala de concerts dotada amb bucs d'assaigs; i és ben cert que per primera vegada l'Ajuntament ha recollit aquest espai en el nou Pla d'Equipaments (val a dir que és el primer Pla d'Equipaments de la ciutat). Ara bé, serà una sala adequada al volum de joves de Sant Cugat? O per tal de poder-ne gaudir aquest any -i inaugurar-la poc abans de les eleccions municipals- serà un equipament petit d'entrada? La feina mal feta cal fer-la dues vegades! Però més enllà de l'oci hi ha altres temes en matèria de joventut on el més calent és a l'aigüera. I és que el Pla Integral d'Aules d'Estudi s'ha aplicat només en part. Malgrat s'han habilitat espais d'estudi pels exàmens universitaris del primer semestre, cal considerar que ha estat únicament per un mes i no se n'ha fet cap difusió. No s'han tingut en compte les èpoques d'exàmens de les diferents universitats ni s'ha habilitat un espai amb horari ininterromput. Així doncs, un exemple més de la feina feta a mitges.

Darrerament s'han sentit

I per posar un darrer exemple de l'esforç que s'està realitzant en polítiques de joventut des del consistori: la redacció del nou Pla Local de Joventut 2009-2011 (PLJ). A principis de 2008 es va acordar per unanimitat elaborar el nou PLJ mitjançant un procés participatiu. Però aquest va quedar reduït a una única reunió amb joves convocada amb dos dies d'antelació i amb una difusió escassa i precària, i en reunions de caràcter consultiu als Instituts i amb la Coordinadora d'Entitats d'Educació en el Lleure. Dos anys d'hipotètica participació, ventilats amb una única reunió i l'aprovació a corre-cuita del PLJ per no quedar-se fora de les ajudes de la Generalitat. Si no fos per això, segurament Sant Cugat encara no tindria PLJ. Perquè al cap i a la fi, els i les joves no som la prioritat de l'Ajuntament. Gemma Mayol i Ricart

dijous 4 de març de 2010

Una Sala de Concerts insuficient
el projecte de Sala de Concerts que ha presentat l’equip de govern i després de conèixer les dimensions de la nau que allotjarà la futura Sala, creiem que l’actual proposta és insuficient. 450 metres quadrats es queden molt curts ja que l’equipament ha d’acollir també bucs d’assaig així com tots els serveis que exigeix una Sala de Concerts (escenari, camerinos, bar, lavabos, guarda-roba, accessos i sortides d’emergència, etcètera). L’equip de govern no concep la Sala de Concerts com un equipament central sinó que ho veu com un espai secundari de l’activitat cultural de la ciutat, relegant-lo per a espectacles de petit format i fent inviables concerts de grups rellevants amb gran audiència. A més, el projecte és poc ambiciós i es limita a sortir del pas davant la pressió que exerceixen els joves de la ciutat. JERC i ERC de Sant Cugat

Després d’haver estudiat

2

cartes dels lectors
Vols fer sentir la teva veu? Envia’ns una carta donantnos la teva opinió sobre qualsevol tema relacionat amb Sant Cugat a redaccio@ateneu.cat

L’esmolet: un ofici gairebé desaparegut Esmolet, esmolador o afilador... Tres noms diferents per a una professió que molts joves no saben que existeix i que potser aviat molts no sabran ni que mai hagi existit... Tot i que algun de tant en tant encara es deixa veure pels carrers de Sant Cugat. Antigament anaven a peu o amb un ruquet, després amb bicicleta i modernament ja motoritzats. Precedits pel so del seu característic xiulet o bufacanyes, la seva feina consisteix a aturar-se en places i cantonades per afilar tota mena d’eines domèstiques amb una petita mola giratòria. La qualitat dels metalls que s’utilizen actualment, sumada al baix cost que tenen i a la cultura de l’usar i llençar, ha fet que els esmolets hagin anat desapareixent progressivament.

final- per fer possible un pas endavant. Per TV3 i per la llengua catalana.

Centre d’Informació d’Entitats i Col·lectius
Edita: Ateneu Santcugatenc Coordinació: Oriol Sumsi Consell de redacció: Natàlia Led, Enrique Ortega, Toni Ramon Redacció i maquetació: Oriol Sumsi Correcció: Isabel Carreño Han col·laborat en aquest número: Eduard Anguita, Associació Catalana de la Premsa Gratuïta, Ignasi Bea, Riki Benito, Isabel Carreño, Anna Fernàndez, Miquel Montserrat, Gabriel Moreno, Gerard Pintó, Voravit Roonthiva, Clara Vergés Disseny original: Andrés Herrera, Panorama Zero, Estudi Kunste Pictogrames: Sergi Barnils Impressió: Imprintsa Dipòsit legal: B-2869-2004 Tirada: 6.000 exemplars Les opinions dels col·laboradors no necessàriament són compartides pels responsables de l’edició.

societat

Videocàmeres sense consens
L’Ajuntament té previst instal·lar, abans que acabi l’any, un total de 55 càmeres a diferents punts de la ciutat. D’aquestes, 32 seran per controlar el trànsit, però 13 serviran per això que s’anomena “videovigilància” i que té per objectiu “millorar la seguretat dels ciutadans”. El projecte té un cost de 479.000 euros, i serà finançat pel Fons Estatal d’Ocupació i Sostenibilitat Local (FEOSL), l’anomenat Fons Zapatero, que a diferència del de l’any passat permet el finançament de projectes de “modernització tecnològica” i que vagin, per tant, més enllà de l’avorrit asfaltat de carrers i del simple “rentat de cara” de mercats. No cal dir, però, que la qüestió de la videovigilància aixeca un recel que no aixequen altres coses. Sense anar més lluny, el president de la Federació d’Associacions de Veïns de Sant Cugat, Manel Sánchez, assegura que “la videovigilància comporta divergències d’opinió entre la ciutadania”. Si bé els
Les càmeres són, ja, ben presents en la nostra vida quotidiana, a Sant Cugat n’hi ha centenars
comerciants estan d’acord amb tot allò que millori la seva seguretat i la dels seus clients, com de fet demostren quan són ells mateixos s’instal·len les seves pròpies càmeres per vigilar els seus negocis, segons el líder veïnal “la privacitat dels santcugatencs té un valor inqüestionable i els consens ha de ser de tots, veïns i comerciants”. Per la qual cosa, conclou Sánchez, “la instal·lació de les càmeres hauria de comptar amb un procés participatiu de les zones afectades”. Però pel regidor de Seguretat Ciutadana, Xavier Martorell, i com es pot veure a la pàgina 5, tot plegat es redueix a una qüestió tècnica, i afirma que a Sant Cugat hi ha el “nivell suficient” de delictes com perquè la instal·lació de càmeres estigui plenament justificada. I si a algú li molesta, ja s’hi acostumarà. De fet, una simple passejada pel centre de la ciutat ens fa adonar que de càmeres de videovigilància, de fet, ja n’hi ha. I no enfocant dins dels negocis, és a dir, restringides a la propietat privada o público-privada (com seria el cas de l’estació dels Ferrocarrils), sinó enfocant cap al carrer (com es pot apreciar a les fotografies de l’esquerra). Dos dels casos més flagrants són els de les joieries Sardà i Lins, situades respectivament al carrer de Santa Maria i a l’avinguda de Rius i Taulet. Allà no és que tinguin càmeres a dins que enfoquen una mica cap a fora, és que directament tenen càmeres a fora que atrapen tot el que passa al carrer. L’ús d’aquests aparells està regulat per llei, però tots coneixem l’ample marge que separa allò que està prohibit i allò que està permès. Dit d’una altra manera, la laxitud amb que es fan complir segons quines lleis. Si el zel amb què la policia

La videovigilància genera una sèrie de qüestions ètiques que no s’haurien de deixar de banda
controla les infraccions de trànsit s’apliqués al compliment de totes les altres lleis de tots els altres codis, i no només el de circulació, el país es podria tornar irreconeixible. Ningú posa en dubte que, si l’Ajuntament instal·la càmeres, ho farà de manera completament legal, és a dir, sense violar cap ni una de les lleis en vigor. El que no es pot saltar a la torera, però, és que la videovigilància comporta tota una sèrie de qüestions ètiques que no s’han de deixar de banda. “Res a amagar” Una opinió força extesa és la que diu: “Total, per unes quantes càmeres més, no passarà res... Si ja ens tenen controlats completament... Amb el DNI, naixem fitxats... Els bancs i les caixes coneixen tots els nostres moviments a partir de les nostres targetes... Amb els mòbils anem amb un GPS incorporat... Quan ens connectem a Internet, curiosament, els anuncis apareixen personalitzats... Els satèl·lits ens fotografien o ens gra-

L’argument bàsic per defensar les càmeres, a part de la seguretat, és que “ja no ve d’aquí”
ven amb la més gran facilitat... I la policia o un hacker qualsevol pot accedir a tota aquesta informació molt fàcilment, per la simple raó que, aquesta informació, existeix... No vindrà, doncs, d’unes quantes càmeres al carrer Santa Maria...” (continua a la pàgina següent)

El centre de Sant Cugat és ple de càmeres amb capacitat de gravar el carrer. / ATENEU

dijous 4 de març de 2010

3

societat

A 13.846 euros la càmera
Com que no sóc un malpensat ni un
esquerranós de massa barba i dutxa escassa, estic completament d'acord amb la implantació de les càmeres de videovigilància. Confio en el regidor de Seguretat Ciutadana i en els criteris esotèrics i/o metafísics que l'hauran dut a decidir que la millor manera d'emprar els diners del Fons Estatal per l'Ocupació i la Sostenibilitat Local és instal·lar 13 càmeres de videovigilància al centre de la nostra ciutat. De la mateixa manera, no crec en absolut que la seva -diguem-ne debilitat- per la seguretat ( treballava en una empresa del sector, es va encarregar del desplegament dels Mossos i oferia classes a l'escola de policies...) hagi influït de cap de les maneres en aquesta decisió. Després d'una ràpida i senzilla operació, veig que cada càmera costarà 13.846 euros. Més de 2 quilos de les antigues pessetes. Una ganga, vaja. Ens sobren els calés És clar que sí. En una ciutat on no hi ha problemes d'ocupació -tothom sap que la majoria de treballadors de la Delphi són de Rubí- ni de sostenibilitat local, la millor manera de gastar els 180.000 euros és fent-ho en càmeres. Tot i això, caldrà adequar el nomnclàtor dels carrers per tal de reflectir aquest nou clima de tranquil·litat, on ja no haurem de patir perquè cap immigrant, ionqui o prostituta ens robi la cartera a altes hores de la matinada en ple carrer Santa Maria. Propostes? Carrer de la Llibertat Duradora, Justícia Infinita, Seguretat Perenne i, en homenatge a la llibertat d'expressió i contra quatre intolerants que no representen ningú, carrer d’en Jordi Casas. No m'agrada que em fotografiïn la titola No obstant això, i encara que sigui per practicar el noble esport de dur la contrària, hi ha una cosa que m'inquieta en tot aquest assumpte de les càmeres: no m'agrada que em fotografiïn la titola. M'explicaré: Posem per cas que a les 3 o 4 de la matinada tens ganes de miccionar i et trobes al centre de la ciutat. Les ganes apreten i no hi ha res obert (ai quina tranquil·litat), així que acabes optant per l’opció de calmar les teves necessitats fisiològiques, en un lloc que no és el més adequat, abans de rebentar. Les càmeres t'immortalitzaran i, tal i com està el món, segur que les imatges acaben en facebooks, youtubes i APM's varis. Pensem-hi. Ignasi Bea

Els costos de la seguretat
(ve de la pàgina anterior) Com passa amb tantes altres coses, el que d’aquí es tracta és de cap on volem avançar. Si sucumbim als pensaments que acabem de descriure, certament ja no ve d’aquí. És com qui diu que el món, com que ja està tan brut, no li ve de que li aboquem unes quantes ens ha de ser igual que ens facin fotos, ens gravin, ens escanegin, ens palpin, ens posin xips, o el que calgui. Tot per la nostra seguretat. Un altre argument habitual en els debats sobre seguretat i llibertat és aquell que diu que “per ser lliures, hem d’estar segurs”. És a dir, que totes aquestes càmeres i tots aquests sistemes de control permeten que puguem viure amb tranquil·litat, sense ser atacats pels “hostils” que volen destruir la nostra manera de viure, sigui robantnos, violant-nos o fent-nos “allunatges”. Amb tot el respecte a les persones que han patit agressions, no sembla que la solució passi per omplir de càmeres tots els carrers, de la mateixa manera que, per evitar que la gent se suïcidi tirant-se daltabaix d’un edifici, la solució no és obligar a construir-los tots d’una sola planta. Sempre, sempre, quedarà un racó sense filmar, sempre hi haurà una manera de fer o de fer-se mal. No ens enganyem: el control fa que tots, siguem “bons” o “dolents”, siguem menys lliures. Fent encara una altra comparació, es pot veure el que passa a Israel / Palestina i els seus murs de formigó. Els “dolents” no poden passar a l’altra banda, però els “bons”, al capdavall, tampoc. Redacció

ASPECTES LEGALS
La imatge gràfica de les persones físiques és un bé protegit per l’ordenament jurídic des de diferents àmbits, i està present, explícitament o com a producte de l’evolució jurisprudencial, en diferents drets fonamentals reconeguts en la Constitució i en els principals textos internacionals (art. 12 DUDH; art. 8 CEDH; art. 17 PIDCP; art. 7 CDF-UE). Article 18.1 CE: “Es garanteix el dret a l’honor, la intimitat personal i familiar i la pròpia imatge”. Àmbit Civil: Llei Orgànica 1/1982: Dret a l’Honor, Dret a la Intimitat personal i familiar, Dreta la Pròpia Imatge. Concepte de dignitat (art. 10.1 CE: “La dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i els drets dels altres són fonament de l’ordre polític i de la pau social.”). Des de l’àmbit de la protecció de dades, es parla de la problemàtica d’un registre sistemàtic, intencionat i periòdic mitjançant l’ús de diverses tecnologies, dels moviments i activitats de les persones en espais públics i privats; de registre, classificació i tractament de la informació (imatge) personal amb “altres” finalitats (creació de perfils); “d’efecte psicològic” de la vídeovigilància (sensació de control o de seguretat?); de col·lectius o llocs especialment sensibles (centres escolars o sanitaris).

dijous 4 de març de 2010

La qüestió és si volem tendir, o no, cap a una societat cada cop més controlada i vigilada
més escombraries... És una qüestió de tendència. De si volem anar cap a una societat més controlada o cap a una societat més lliure. Els defensors de les càmeres argumenten que aquestes només són un problema per als malfactors, ja que si no tenim res a amagar ni cometem cap delicte, no ens hem de preocupar de res. Tant per tant, si del que es tracta és simplement d’evitar delictes, hem d’estar contentíssims que apareguin ginys cada vegada més sofisticats que serveixin per controlar amb creixent precisió els moviments de les persones, ja que una vegada més, esclar, si no tenim res a amagar,

4

MARC JURÍDIC
• Àmbit general: LOPD i RLOPD + LO 1/1982 + Llei 23/1992, de Seguretat Privada. • Àmbit policial: Llei orgànica 4/1997 + Reial decret 596 /1999 (Àmbit de Catalunya: Decret 134/1999 i Ordre de 29.6.2001) + LO 1/1982 + LOPD i RLOPD. • Àmbit laboral: Estatut dels Treballadors i normativa laboral + LOPD i RLOPD + LO 1/1982. • Casos específics: Entitats financeres: Llei 23/1992, de Seguretat Privada + LO 1/1992, sobre Protecció Ciutadana.
En blau i grana, recorreguts “alternatius” entre l’estació i el Monestir. / ATENEU

societat

Xavier Martorell: “No farem res il·legal”
Per què volen posar càmeres?
Perquè creiem que poden incrementar la seguretat dels nostres ciutadans. L’experiència, els documents i els estudis demostren que les càmeres incrementen la seguretat. En els dos vessants: l’objectiu, que és la disminució dels delictes que es cometen, i el subjectiu, ja que en la seva immensa majoria, la gent se sent molt més segura.

I de quin embalum estem parlant? Quants furts o robatoris són “necessaris” per instal·lar una càmera?
Jo dades no te’n donaré. Primer perquè no sóc el titular exclusiu de les dades, ja que pertanyen també al departament d’Interior. I segon perquè forma part de la confidencialitat d’aquestes dades.

No les donarà a ningú?
dijous 4 de març de 2010

Actualment, quina taxa de delictes hi ha a Sant Cugat?
Nosaltres tenim una ciutat que és còmoda, a nivell de seguretat. Això no vol dir que no passin coses. Sempre hi ha dues perspectives, la d’aquell que mai li ha passat res, i la d’aquell que l’han atracat, o assaltat, o que li han entrat a casa, i que pensa que passen moltes coses. Si ens emmirallem amb l’entorn, som una ciutat que té uns índex de seguretat sostinguts, és a dir, que no és que no passi res, sinó que no passa el que pot passar a altres municipis del voltant. Sí que és cert, però, que allà on hi ha un gran flux de persones, com és el nostre eix de vianants, s’hi cometen cert tipus de delictes. El delinqüent és delinqüent, però no és tonto, i per tant busca la màxima rendibilitat.

Jo en el seu moment als partits polítics els explicaré els percentatges, però dades exactes no en donaré. Entre altres coses perquè no puc fer-ho legalment.

Seguim. Quan es col·loquen aquestes càmeres, no es produeix un desplaçament dels delictes?
No. Els últims estudis del departament d’Interior francès demostren que les càmeres provoquen un efecte de disminució de les incidències i una no translació a altres zones. És fàcil d’entendre. Si el 80% de la gent es mou per un espai, i les càmeres controlen aquest espai, el delinqüent no actua per on no passa ningú. Se’n va. Va a un altre lloc.

5

Xavier Martorell és regidor de Seguretat Ciutadana de l’Ajuntament. / ATENEU

Diu, però, que el nivell de delictes és sostingut... Que no hi ha hagut cap increment que faci que ara calgui posar càmeres.
Sant Cugat no és aliè a la resta de Catalunya, on en conjunt ha pujat més d’un 15%. Aquí no tant, però hi ha uns tipus de delicte que pugen. A nosaltres els furts i els robatoris de més de 400 euros se’ns incrementen, i se’ns incrementen precisament en aquesta zona.

Em pot fer un calendari del procés d’instal·lació de les càmeres?
La idea és, si es pot, entrar aquesta mateixa setmana el projecte a la direcció general de la policia del departament d’Interior. A partir d’aquí, la direcció general de la policia ho eleva a la comissió de videovigilància... Els processos de licitació ja estan preparats perquè surtin... I a partir d’aquí la comissió de vigilància pot fer diverses coses, o autoritzar-les totes, a partir del qual ja podríem començar a treballar... O autoritzar-ne unes sí i unes altres no, a partir del qual començaríem a treballar en les que sí que fossin autoritzades i aportaríem més informació per tal de justificar les que no fossin autoritzades.

Nascut el 17 d'abril del 1963, Xavier Martorell és llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, màster en criminologia i execució penal per la UAB i Programa d’Alta Direcció d’Empreses (PADE) de l’IESE. Tècnic en prevenció i seguretat ciutadana a l'Ajuntament de Barcelona (1989-1994), va col·laborar activament en la seguretat dels Jocs Olímpics. Assessor jurídic a la Diputació de Barcelona (19941995), cap de Gabinet del Conseller de Governació (ara d’Interior) de la Generalitat (febrer de 1995 - març de 1996), director general de Seguretat Ciutadana de la Generalitat (març de 1996 gener de 2004) -va ser el responsable de dirigir el desplegament dels Mossos d’Esquadra-, i director d’expansió i desenvolupament de l’empresa Provinen Seguridad des del gener de 2004 fins que el 2008 es va convertir en director de seguretat corporativa del Futbol Club Barcelona. Actualment compagina aquesta tasca amb la de regidor de Relacions Institucionals i Seguretat Ciutadana de l’Ajuntament de Sant Cugat.

En què es podrien basar per no autoritzar una càmera?
En que no hi ha prou volum de delictes. No perquè no n’hi hagi, sinó perquè no n’hi ha prou. En tot cas, la decisió no és nostra, sinó exclusivament de la comissió de videovigilància, encapçalada pel president [la presidenta] del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Els diners del projecte són per a la instal·lació de les càmeres. El manteniment com es pagarà?
A través de despesa ordinària.

Què costarà?
Sóc incapaç de dir-ho.

M’imagino que el projecte el durà a terme l’empresa que guanyi un concurs públic.
Indiscutiblement.

Pot ser que no n’autoritzin cap?
Sí, però no crec que passi.

Com veu la resposta de la gent en relació al projecte?
Si em regeixo pel que em diuen a mi, molt bé.

El número 13, qui l’ha decidit?
Nosaltres.

Creu que seran suficients?
Sí, hem fet un estudi, hem mirat camps de visió, com amb el mínim de càmeres es pot cobrir el màxim d’espai, i surten 13 càmeres entre la plaça de Lluís Millet i la plaça d’Octavià, l’eix de vianants.

Perquè han buscat un consens abans de tirar-ho endavant, suposo.
Jo crec que una cosa és la seguretat ciutadana i una altra les opinions de cadascú. Si la realitat demostra que la presència de videocàmeres incrementa la seguretat ciutadana, la meva obligació com a responsable de seguretat ciutadana de Sant Cugat és fer tot el que pugui en aquest sentit. A la gent li pot agradar més o menys, però és la meva responsabilitat i hi ha un marc legal que m’ho permet. Cal remarcar que la videovigilància està extremadament regulada, i tot el que farem. incloses totes les qüestions relacionades amb la privacitat, serà absolutament conforme a la llei. Oriol Sumsi

Als districtes res.
No, perquè en aquest moment no hi ha un embalum suficient de delictes. Sé que si proposés posar una càmera de seguretat ciutadana, per exemple, a Mira-sol, la comissió de videovigilància diria que no. Amb les ràtios que tinc d’incidències, ja li dic jo que és impossible.

societat

El Dia de la Dona s’allarga quatre setmanes
El Dia de la Dona és, oficialment, el
8 de març, però els actes per commemorar-lo s’allarguen, aquest any, des d’avui mateix, dia 4, fins al dia 23. Seran doncs, 20 dies amb un total de 15 actes programats que començaran amb la projecció de La caja de Pandora, de Yesim Ustaolglu, a les sales de Cinesa, i que s’acabaran amb una tertúlia al Club Muntanyenc sobre homes i igualtat a càrrec de l’Associació d’Homes per a la Igualtat de Gènere. Entremig, hi haurà de tot (podeu consultar la informació detallada a la nostra agenda, a la pàgina 14). El Teatre-Auditori acollirà dos espectacles, primer teatre amb El meu nom és Rachel Corrie, la història d’una nordamericana que va anar a Palestina a fer d’escut humà i va morir atropellada per una excavadora de l’exèrcit israelià, i després música, amb un concert de Malú. Pel que fa al cinema, i a part de La caja de Pandora esmentada, es podran veure dues pel·lícules més: primer Agua, de Deepa Metha, en un cinefòrum organitzat pel Grup de Dones de la Creu d’en Blau, i després una altra caja, en aquest cas La caja de música, de Costa-Gavras, al Club Muntanyenc. El que hi haurà, i molt, seran xerrades, conferències i debats. El dia 6, una tertúlia organitzada pel Grupo de Mujeres Inmigrantes; el dia 7, una taula divulgativa de l’associació Noestasola, que informarà sobre els problemes de les dones en situació de maltractament; el dia 8, a Mira-sol i a la Floresta es parlarà de corresponsabilitat en les feines domèstiques; el dia 9, hi haurà una taula rodona sobre la relació entre les dones i la política, al Club Muntanyenc; el dia 10, un taller explicarà com una dona pot tirar endavant un negoci a partir d’una bona idea; i finalment, el dia 11, la Casa de Cultura acollirà una conferència sobre la relació entre les dones i l’aigua i la seva presència en l’art de totes les èpoques. Redacció

dijous 4 de març de 2010

Un fotograma d’Agua, de Deepa Metha.

Un Sant Medir passat per aigua
Jo ploc, tu plous, ell plou. Aquesta
ha estat la imatge de l’aplec d’enguany, descelebrat ahir dimecres: un cel grisot de pluja fina, constant i molesta... Molesta perquè ja fa massa dies que plou i perquè aquest any segur ja és segur que no hi haurà sequera... Molesta perquè Sant Medir és només un dia a l’any i fa ràbia que plogui. La incertesa es va mantenir fins al mateix matí, ja que no estava clar si plouria poc o molt. Finalment es va suspendre tot (menys la inauguració del nou pont de Can Borrell) i no hi va haver, per tant, milers de vilatans a l’esplanada de l’ermita, ni cobla, ni sardanes, ni castells, ni missa, ni costellada, ni res de res... A part d’un munt de santcugatencs desenfeinats mirant per la finestra el cel plujós d’un Sant Medir passat per aigua. Redacció

6

Si alguna imatge resumeix la passada diada de Sant Medir és el gris d’aquest cel hivernal. / ORIOL SUMSI

Nou llibre de la santcugatenca Estrella Cardona
L’autora santcugatenca Estrella Cardona Gamio acaba de publicar un nou llibre titulat La canción de la manzana, una novel·la d’humor l’acció de la qual passa a Lantornia, un imaginari país europeu que no fa frontera amb cap altre. L’acció té lloc a l’any 2005 cromilià, ja que, com s’explica al text, Lantornia no es regeix pel calendari gregorià. Segons l’autora, La canción de la manzana no és altra cosa que un continu de situacions delirants i sorprenents que arrenquen constantment la rialla al lector. Cardona assegura que “es tracta d’una novel·la humorística la lectura de la qual, tot i que no soluciona els problemes, allunya les preocupacions posant els lectors de molt bon humor”. Els seus protagonistes són Tris Dass, un jove periodista sense diari on escriure, ja que els seus textos són massa trencadors i iconoclastes; la seva veïna, Battyanna Rannera, una noia de 20 anys que, com diu Tris Dass, mai diu les coses pel seu nom si són difícils d’explicar; i Vitolio Trozidetroci, conegut com el Caníbal-Vegetarià, arquitecte de professió, notable poeta, exquisit gourmet i filantrop vocacional, considerat una espècie d’heroi nacional a la imaginària Lantornia. Llicenciada en Belles Arts, Estrella Cardona és autora de novel·les, relats i contes infantils. Ha col·laborat durant molts anys a la premsa amb articles temàtics i relats curts. Entre els seus títols publicats, hi ha El otro jardín, La dependienta, Taller libre de literatura, Adriel B., La trampa de ser mujer, El abrigo de Clark Gable y otros relatos i l’infantil El abuelo que no sabía explicar cuentos. La canción de la manzana compta amb un pròleg de Mikel Urmeneta, artista polifacètic i empresari, conegut pels seus productes de la marca Kukuxumusu. El llibre, a part del tradicional format en paper, també es troba com a eBook. Més informació a la pàgina web www.estrellacardonagamio.com. Redacció

Imatge de la portada del llibre. / CEDIDA

societat

Ja sabem com és, per dins, la sala polivalent
Sala de Concerts, però en la seva presentació als mitjans de comunicació les autoritats insistien que la voluntat és que s’acabi convertint en una autèntica Sala Polivalent. “L’ideal és que serveixi per a quantes més coses millor”, aclaria l’alcalde, Lluís Recoder. Preguntat pels periodistes, explicava que aquestes “coses” poden incloure el cicle de concerts Mou-te, espectacles de teatre, música, dansa, actes per a joves i per a infants i per a gent gran, és a dir, tot, sense descartar festes i balls com podrien ser el Cap d’Any i el Carnaval i sense descartar, tampoc, que l’equipament inclogui bucs d’assaig. Vol dir que serà suficient, aquesta sala, per a tot això? Caldrà veure-ho. Primer cal redactar el pla d’usos que ho haurà d’aclarir tot. Mentrestant, les úniques dades donades com a certes són que la sala té una superfície de planta de 450 metres quadrats, amb un altell de 150 metres quadrats més. Que la nau del costat (l’edifici consta de quatre naus) serà llogada com a magatzem (que substituirà el que l’Ajuntament té ara mateix al carrer Orient) i que els dos espais estaran comunicats, obrint la porta a una possible ampliació “en un futur”. I pel que fa als diners, l’Ajuntament es farà càrrec del cost de l’obra, que ha anat a càrrec de Promusa, la factura de la qual puja a uns 400.000 euros. La resta del pressupost destinat a la sala, és a dir, 400.000 euros més, serviran per a l’adequació de l’espai, que consistirà en la implantació de mesures de seguretat, millora de l’acústica, instal·lació d’equips... No cal dir que no hi ha data d’inauguració. Redacció

De moment se l’anomena

La futura sala polivalent, situada al sector de Can Solà, té una superfície base de 450 metres quadrats. / ATENEU

L’equipament ocupa una quarta part de l’edifici. / ATENEU

Un altell suma 150 metres quadrats a la sala. / ATENEU

dijous 4 de març de 2010

7

Amb el suport de:

practicat

HO SABÍEU? En les diades típiques de Catalunya de Sant Josep o Sant Jordi o en període de Quaresma, els restaurants acostumen a elaborar diferents tipus de menges com ara la crema cremada, el pastís de Sant Jordi o bé les coques de

El playback del practiCAT: “L’enèsima cançó d’amor”
Entra a www.myspace.com/lapuertadelossuenos, escolta la cançó “L’enèsima cançó d’amor”, del grup santcugatenc La Puerta de los Sueños / La Porta dels Somnis, i segueix la lletra:
Sobre la lluna, el mar, t’escoltava dir molt suau, per què no reprenem allò que un dia vam deixar estar. Sobre les ones jo, sols vaig poder escoltar si no va funcionar, per què ara hauria de canviar. No és molt original però crec que ho escriuré encara que això sigui l'enèsima cançó d'amor. Podria ser, que encara em quedin ganes de patir el teu mal humor. Cada cop que et veig capgires el meu món, pot sonar-te cursi la cançó, però demano al cel que em doni temps per poder coneixe’t encara més. Cada cop que et veig capgires el meu món, pot sonar-te cursi la cançó, però demano al cel que em doni temps per poder coneixe’t encara més. Sobre la lluna, el mar, t’escoltava dir molt suau, encara que això sigui l'enèsima cançó d'amor.

dijous 4 de març de 2010

Podria ser, que encara em quedin ganes de patir el teu mal humor. Cada cop que et veig capgires el meu món, pot sonar-te cursi la cançó, però demano al cel que em doni temps per poder coneixe’t encara més. Tu estàs dormint aquí sento que ets a prop de mi els teus cabells em porten la nit, el mar, les ones.

recapte, les de llardons i els panadons. En català no utilitzem els termes crema catalana ni tarta o torta, sinó que parlem de crema cremada, pastís i coca. Si circuleu amb moto, recordeu que l'ús del casc és obligatori i que s'han de tenir a punt els amortidors o esmorteïdors i el tub d'escapament. També és important que el selló sigui prou còmode per poder fer trajectes llargs i que, quan aparqueu, deixeu el cavallet ben falcat perquè la moto no es tombi. Per les vacances de Setmana Santa, per anar a l'aeroport, els autobusos i trens llançadora us poden transportar des de la ciutat fins a la terminal de passatgers a més bon preu que un taxi. Si us voleu desplaçar amb el vostre vehicle, el podeu deixar al pàrquing de l'aeroport durant el temps que us interessi i si feu servir la vorera de comiat us hi heu d'estar el temps just per agafar l'equipatge i acomiadar-vos.

8

La Puerta de los Sueños / La Porta dels Somnis durant un dels seus concerts acústics. / PHOTOJORDI

ateneu

Assessora’t a l’Ateneu:

Interessants novetats als cursos de l’Ateneu
S’acosta el bon temps, i com cada
any s’acosta també el moment de participar en els cursos de primavera de l’Ateneu, que n’hi ha per a totes les edats i tots els gustos. Entre les novetats, destaquen el taller de pa, el taller d’eco-conserves, i el que ens ensenyarà com fer un hort al balcó. Amb ells aprendrem a estalviar fent coses a casa en comptes de comprar-les. Destaca també un taller de cerca de feina (més útil que mai) i que s’obre un grup d’alemany inicial i un nou grup de lectura. Si els més petits de casa són allò que se’n diu “mogudets”, segur que els encantarà participar a les dues novetats que hi ha pensades per a ells: la iniciació als malabars i als equilibris, i la iniciació al claqué i body percussion. Més informació a les pàgines 10 i 11, i a www.ateneu.cat. Redacció

Gestió de les emocions
El tema de les habilitats i la intel·ligència ens ha ocupat dos mesos, i avui acabarem aquest tema amb la Gestió de les emocions lligada amb les habilitats emocionals. Les emocions difereixen de la racionalitat i sembla que a vegades tinguin vida pròpia, ens interessa poder gestionar-les adequadament. Si aprenem a identificar-les, comprendrem en tot moment què ens està passant. Això suposa: -Prendre la iniciativa en la comunicació dels sentiments, no estar esperant el moment ideal. -Descarregar l'ansietat de les emocions contingudes i fer-ho de manera física i mai dirigida a les persones. -Reconèixer que les emocions no són ni bones ni dolentes, només l'ús que en fem ho determina. -Estar atents a l'aparició de senyals emocionals (físics i psicològics) -Investigar les situacions que desencadenen aquestes emocions. -Expressar els sentiments a la persona que els ha provocat sense acusar-la, centrant-nos en com ens afecten les coses. Un estudi fet a més de 6.000 persones va mostrar que les que se sentien millor amb si mateixes tenien un patró comú de conducta que consistia a marcar una meta a la qual arribar, fer-la real (posant-la per escrit o explicant-la al seu entorn) i establir aquest camí per arribar-hi amb petites metes assolibles on es felicitaven o es feien autoregals. El coaching ajuda a establir les metes i les passes per a iniciar-nos en el camí de millora personal. A l'Ateneu trobareu assessorament personal i tallers pràctics de cerca de feina i habilitats i coaching. C. Vergés

L’Ateneu t’ensenya a fer un hort al balcó.

Els més puristes asseguren que les
pel·lícules només es poden veure a les pantalles de cinema, que per això les van fer, i diuen pestes d’aquesta nova moda que és baixarse-les d’Internet i veure-les a la “minúscula” pantalla de l’ordinador. Però entre poc i massa. Són moltíssims els que últimament s’han comprat un gran televisor, amb la pantalla més o menys plana

i més o menys panoràmica, sovint completada amb un conjunt d’altaveus que permeten dir això de “a casa tinc un home cinema”... Doncs per a tots aquests l’Ateneu posa en circulació les més de 250 pel·lícules de la seva DVDteca, que, com tots els socis i amics de l’entitat saben, és un servei gratuït de préstec amb un fons permanentment in crescendo. Algunes de

les últimes incorporacions són: Un paseo por las nubes, Su juego favorito, Retorno al paraíso, El invisible Harvey, Canción de cuna para un cadáver, Magnolia, El rey y yo, Obsesión, Sucedió en Manhattan, Un regalo para papá, Conspiración de silencio, Algo que contar, Como el perro y el gato, Una mujer se rebela i Confidencias de medianoche. No te les perdis! Redacció

L’associació Tinkuna es presenta a Sant Cugat
La Sala d’Actes de l’Ateneu acollirà, a partir del dia 15 d’aquest mes, una exposició que explica les activitats de l’associació solidària Tinkuna, dedicada a la creació de projectes educatius a la zona rural i minera de Potosí, a Bolívia. Tinkuna treballa a partir de la col·laboració amb dues contraparts locals de la zona. D’una banda, l’organisme Investigación Social i Asesoramiento Legal de Potosí (ISALP), que proporciona manutenció, allotjament i escolarització als nens i joves sense recursos, mitjançant l’atorgament de beques i la construcció d’internats i menjadors. I d’altra banda, Tinkuna fa de pont també amb el Comité de Defensa de la Familia (Llallagua), que té un projecte de creació de biblioteques i centres de reforç escolar. Més informació a www.tinkuna.org. Redacció

Un dels menjadors d’ISALP. / CEDIDA

PROPERES SESSIONS DE SUPORT A LES PERSONES A L’ATENEU
Seminari: Com motivar equips Dia: 16 de març - Hora: 10h - 14h - Preu: Preu: 20€ Aprendrem què motiva les persones amb les quals col·laborem i tècniques generals per aplicar a qualsevol entorn
Cal inscripció prèvia a través de recursoshumans@ateneu.cat o al 93 674 51 95

dijous 4 de març de 2010

La DVDteca de l’Ateneu ja supera els 250 títols

9

cultura

La Bergman, un glamour intel·ligent
Una reflexió. D'algunes actrius antigues en pots
parlar als que no són cinèfils, perquè saben qui són. La Marilyn, la Garbo, la Loren, la Katherine i l'Audrey (Hepburns), la Dietrich, en certa manera la B.B., i tres mes, entre elles la que avui recordaré. Les altres “grans” en canvi queden per a nostàlgics -i per als entesos en general, és clar-, ja que no tingueren una característica única que perpètuament les deixés visibles pel “pueblo llano”. No importa que fossin -algunes- grandíssimes actrius, que fossin -la majoria- maquíssimes, que fossin -totes- tres vegades més bones que la Naomi Watts, perquè elles, les
dijous 4 de març de 2010

Una epopeia inquietant
La darrera pel·lícula del director francès Jacques
Audiard, Un profeta (2009), ens ofereix una interessant i trencadora versió del cinema de gènere criminal i carcerari. El protagonista és un jove d'origen àrab que entra a la presó per complir una condemna de sis anys. La seva situació de vulnerabilitat (analfabet i sense coneguts ni fora ni dins de la presó) el situa com a víctima potencial del grup de presos corsos que, amb la complicitat d'alguns funcionaris, governen de facto la presó. Les seves demostracions de coratge, però, li permetran guanyar-se la confiança d'aquest grup i ascendir en les seves estructures de poder. La lluita per la supervivència l'ha obligat a adaptar-se a un medi criminal en què només sobreviuen els més forts. Així, amb el pas del temps, el jove angelical i desvalgut que havia entrat a la presó ha acabat esdevenint un membre influent d'una màfia criminal amb un important radi d'actuació. D'autèntic pària social amb un futur incert ha passat a accedir a una posició de poder vinculada a grans negocis. L'epopeia que ha hagut de superar, en primer lloc, per aconseguir sobreviure dins de la presó, i posteriorment, per assolir un posició privilegiada, li acaba conferint, als ulls de l'espectador, una certa aureola d'heroïcitat. No ens trobem, però, davant de la figura arquetípica de l'heroi moralment infalible que actua de forma altruista en la recerca del bé col·lectiu. En aquesta pel·lícula, Jacques Audiard dibuixa un personatge que esdevé membre d'una màfia criminal (per tant: roba, mata, traeix...) i que, principalment, cerca el seu benefici personal. El que li confereix l'estatut d'heroi és el fet d'haver sobreviscut -i haver triomfat- en un entorn d'extrema hostilitat. Allò que l'ha impulsat no ha estat l'ambició ni la maldat; simplement ha actuat en defensa pròpia, motivat per un instint de supervivència difícil de reprovar moralment. Però alhora que provoca una extraordinària empatia, aquest personatge també sacseja alguns

cies”). Ara, el més curiós és que la llista era mixta, i que el quart lloc l'ocupava la Bergman! (Com algú pot comparar amb solvència les feines -ni el glamour- d'un actor amb les d'una actriu, això ja mereixeria un estudi a part). Bé, cal dir que l’enquesta la promovia la revista Première, per tant els deu primers havien de ser hollywoodencs nats. Com és que hi intercalaven una fifty-fifty? (A la qual successivament havien rebut de fora, aclamat, premiat, rebutjat a fons, expulsat, tornat a acceptar, tornat a premiar, etcètera). Doncs perquè li tenen un fort respecte. I per què li tenen? Perquè en un temps van poder descobrir que era una dona que pensava per si sola (sense deixar de donar una imatge molt femenina) en circumstàncies difícils. No, no és tan “normal” això en el món de la faràndula del cine. Ara mateix tenim com a “sòlides” només l’Streep (que està a un dit de passar a “antiga”), l'Uma Thurman, alguna d'italiana, grega, palestina, índia, xinesa o argentina, i para de comptar. Parlàvem del currículum Aquesta alta (i no prima) sueca d'or té una filmografia irregular, i de gens fàcil seguiment. En un article com aquest no us faré la llista exhaustiva, però podem i devem exercitar el plaer de recordar-ne alguns. Dels films inicials jo destacaria (i diguem primer que la seva joventut fou d'una potència inusual) la per ella decisiva Intermezzo (primera versió) de Gustav Molander, i Casablanca. Després “domina” a Luz que agoniza, segona versió (Cukor, i primer Oscar) i a tres Hitchcock i passa a la famosa època Rossellini (sis més). Madurarà amb Renoir, Litvak i Donen, i ja com a “senyora” no tria bé els films, fins que es recupera amb aquella enganyosa Asesinato en el Orient Express de Sidney Lumet. I el darrer Oscar. En retirada, s’acomiada a gran nivell amb Sonata de otoño, del no-parent seu Ingmar Bergman, tot fent un potent duet “musical” amb Liv Ullman. Quan aparegué en una pantalla sense maquillar, a tot el món minvaren les vendes de cosmètics. Quan era més criticada, un admira-

12

Stromboli (1949) va marcar el canvi decisiu.

antigues, ja no et poden sorprendre a cada nova pel·lícula, i resulta que això és important en el vertiginós món actual. Uns ens estimarem més aquella Shirley McLaine en plena forma que qualsevol de nova, uns altres no oblidaran mai la primera “espatarrant” que ells van veure (fos o no fos una Ava Gardner, una Kim Novak, la Hayworth o la Cardinale). Però tots els altres estan només per l’“última arribada”, ja que, senzillament, és la que estan veient promocionada a la TV i les revistes. Amb la tan europea Ingrid Bergman (nascuda al 1915 a Stockholm) no hi ha dubtes, no se l’oblidarà. La raó real, a part dels seus mèrits intrínsecs -per dintre i per fora-, o a part del recordatori que li fan les periòdiques aparicions de la seva filla Isabella Rossellini, o a part del seu brillant currículum, o a part de la “melena curta” que ella va imposar, la raó, dic, és que no us podeu imaginar la quantitat de gent que ha vist més de cinc vegades Casablanca. Un film a l'elit dels simpàtics per excel·lència. Un film que per cert es filmà de pura casualitat, i en el qual la Bergman hi anà a parar encara més de casualitat. (I en què fins al darrer moment no li van dir si figurava que s'havia d'estimar el Bogart, o no. Qui ho diria!). Una enquesta al 2005, tan inútil com qualsevol altra, donava com a millors actors de cine de la Història Cary Grant, John Wayne i Tom Cruise, completament diferents. Megamagmàticament diferents podríem dir! (I que d'ells només “Grant” podria ser qualificat d'actor! Però ja entenem que la cosa va més de “presèn-

Ingrid Bergman no serà oblidada, però no pels seus mèrits, sinó per la quantitat de gent que ha vist més de cinc vegades Casablanca
dor seu baixà, a peu, des de Suècia a Itàlia amb una ovella, perquè li volia regalar. En els darrers anys va fer alguns serveis sociopolítics intel·ligents. No captivava amb el somriure sinó directament amb uns riures constants (tot i una veu una mica d'home, que lligava amb les seves passes en caminar, tan amples que semblava que corria). Fou la que en teatre pogué interpretar en cinc idiomes diferents. La que començà de tímida i acabà de lleona. La que després de dues mastectomies de pit encara li quedà empenta per fer, en quatre hores de TV, de Golda Meïr! I guanyant l'Emmy. Un talent indiscutit, molt seductor, i potser la diva més “natural” que es recorda. Miquel Montserrat

El francès Tahar Rahim protagonitza la pel·lícula.

dels nostres preceptes morals més interioritzats. Al cap i a la fi, ha seguit el camí contrari a l'esperat (o desitjat) per la societat; que a la presó, efectivament, es rehabilités. A més, la gravetat dels seus actes ens situa entre l'espasa i la paret. Segurament, si la pel·lícula no ens mostrés la seva epopeia carcerària difícilment afloraria l'empatia. En definitiva, Audiard construeix un personatge tan fascinant i magnètic com contradictori i desconcertant. Un personatge d'aquells que provoquen reflexió. Riki Benito

cultura

Eugenio es transforma, no desapareix
nal, quan estem fent un homenatge a un gran de l'humor. Això l'honora. A més, no estem fent res que no fes el meu pare. Ha estat un personatge popular durant 40 anys però totalment desconegut, del qual fins fa molt poc no se sabia ni el seu segon cognom, ni quina era la seva professió o si tenia un fill i una filla. En definitiva, si en 40 anys no s'ha conegut l'autèntic Eugenio, per què es vol saber amb sis mesos de vida qui interpreta aquest personatge? No era un posat, funcionava així. Ho feia igual a Madrid, Sevilla o Barcelona. De fet, no hi havia molta diferència a sobre o fora de l'escenari. És, potser, unes de les claus del seu èxit: la naturalitat i la sinceritat. Una persona molt respectuosa, es comportava sempre igual i era amic del seus amics.

Per què creus que actualment no s'expliquen tants acudits com abans?
Hi ha diversos motius. El primer és que la gent està desencantada, ens sentim utilitzats i potser no ens deixen pensar com voldríem. A més, d'un temps cap aquí, els acudits han passat de ser explicats per qualsevol de nosaltres, a fer-ho via Powerpoint. El que jo he volgut fer amb aquest projecte és donar-hi un punt de diversió i alegria als que no van tenir l'oportunitat de veure el meu pare a sobre d'un escenari.
dijous 4 de març de 2010

Com han acollit els seus admiradors i admiradores que hagis descatalogat l'històric primer disc d'Eugenio?
Cartell promocional de l’espectacle Reugenio (www.elsabenaquelquediu.com).

El fill de l'extraordinari humorista Eugenio, Gerard Jofra, presenta el muntatge Reugenio, un espectacle en homenatge a la figura del seu pare, que ens va deixar ara fa 8 anys. En què consisteix Reugenio?
Reugenio és fruit d'una casualitat. Consisteix en tornar a pujar als escenaris uns acudits o contes, com ell deia, a un escenari que és on mereix ser-hi i tot fet de la meva mà com a homenatge.

pectacle i que “clava” el personatge?
El que puc dir que a l'hora de coneixe'ns, i sense saber a què ens portaria, he pogut coneixe'l com a persona i he de dir que és una gran persona. Per a mi era una responsabilitat molt gran i estic plenament satisfet a nivell personal amb la posada en escena després de estar-ho treballant durant un mesos.

És un luxe veure que la gent es pugui baixar aquests acudits i, a més, puguin votar el seu preferit. M'omple d'orgull i són quasi 15.000 visites en 3 mesos que té la pàgina. Espero que arribi a tothom i ho pugui veure molta gent.

On creus que es troba la clau de l'espectacular èxit d'Eugenio?
La clau de l'èxit de l'Eugenio és la simplicitat i la connexió a l'hora d'explicar històries o acudits, com ell deia. Amb un posat seriós, amagat sota una barba i unes ulleres fosques i la facilitat de la paraula, amb la barreja del català i el castellà que formava part de la seva naturalitat.

El que és curiós és que, malgrat tot, els seus acudits no caduquen.
Hi estic d'acord. De fet, amb Reugenio estem posant en escena acudits de fa 40 anys i no han caducat. El secret és que segueixen sent actuals i, que encara avui s'està parlant d'un home que, tot seriós, feia riure. Potser d'aquí a 50 anys segueixi sent recordat. Ramon Texidó / ACPG

13

I per què manté l'anonimat?
Manté l'anonimat per diversos motius. En primer lloc, em demostra el tipus de persona que és en no voler donar-se a conèixer a nivell perso-

Què ens pots explicar sobre l'imitador que assumeix el seu paper a l'es-

Pere Sanglada: de Flandes a Barcelona (i 2)
Tancada la compra de la fusta necessària per al nou cor a Bruges, Sanglada torna de seguida cap a Barcelona. Forma el seu equip de treball i comencen les obres del cadirat a partir de 1394. Mentrestant, el carregament adquirit és enviat per vaixell, creuant part de l’Atlàntic, el mar Cantàbric, passant per les costes de Portugal i entrant al Mediterrani per l’estret de Gibraltar. Indubtablement el viatge de formació de Sanglada fins a Bruges és decisiu per a la configuració del nou cor barceloní, malgrat desconèixer quins són els seus referents més directes. És més, és àmpliament reconegut l’important paper que aquest viatge té en la introducció d’un nou estil a Catalunya, ja sigui gràcies als mestres que coneix Sanglada al llarg del camí, ja sigui també per les diverses obres que té l'oportunitat d’observar de primera mà in situ. Es tracta d'un estil que deixa de banda el món italià i que comença a prendre com a models els estils imperants de les corts de París, Berry o Borgonya, tot afavorit per l'ambient afrancesat dels regnats de Joan I el Caçador i Martí I dor, és una de les primeres mostres d'aquest estil internacional, el qual es difon ràpidament en l'àmbit religiós, però també de manera notable El primer cor projectat per Pere Sanglada s’acaba l'any 1399, però serà objecte de modificacions en anys posteriors. Així, a mitjans del segle XV s’amplia. A finals de segle, l’alemany Michael Lochner realitza els delicats dosserets calats que coronen el conjunt, i el 1518, amb motiu de la celebració del capítol Toisó d’Or (l’únic celebrat a l’actual Estat espanyol), el cor és parcialment policromat pel pintor Joan de Borgonya. Tanmateix cal esmentar les magnífiques talles del rerecor que realitza el castellà Bartolomé Ordoñez, un dels millors escultors renaixentistes hispans. El resultat final és un conjunt que configura una de les obres més riques i impressionants que la història de l’art ens ha llegat. Sens dubte es tracta d'un cor molt “internacional”, tant pels diferents estils que presenta, com pels mestres que hi van treballar, així com pels diversos materials amb els quals està fet, entre ells, la fusta de roure de Flandes. Voravit Roonthiva

Aspecte actual del cadirat de la catedral de Barcelona. / V. ROONTHIVA

l’Humà. A aquest nou estil se l'anomena “gòtic internacional”. El cor de la catedral de Barcelona, amb les fascinants misericòrdies que talla Sanglada i el seu obra-

en l'àmbit civil i reial, com es veu en el disseny de la façana antiga de la Casa de la Ciutat de Barcelona o en el palau de Martí I l’Humà al monestir de Poblet.

agenda

HISTÒRIA
Salvador Espriu
Avui, en aquesta columna, recordem els 25 anys de la mort de l'escriptor Salvador Espriu. Espriu va néixer a Santa Coloma de Farners l'any 1913, va ser un dels escriptors més significatius de la postguerra i un dels poetes catalans més importants. L'any 1929, als quinze anys, va publicar el seu primer llibre, Israel, escrit en castellà. L'any següent, va ingressar a la Universitat de Barcelona per realitzar les carreres de Dret i de Filosofia i Lletres. La seva primer novel·la publicada en català és de l'any 1931 i porta per títol El doctor Rip. Al cap de poc temps, va escriure la seva primera obra teatral publicada, La revolta dels sants. Salvador va viure l'època de la preguerra civil espanyola, de gran vitalitat cultural sobretot a Barcelona, i es va relacionar amb intel·lectuals com Bartomeu RossellóPòrcel, Ferran Soldevila i Carles Riba. En iniciar-se la guerra, el van mobilitzar amb destinació a la columna MaciàCompanys, a la secció d'Arxius de l'Auditoria de Guerra on va estar fins al 1939. Un cop acabada la guer-ra, amb les llibertats catalanes abolides de manera absoluta, és quan va viure el que més tard es coneixerà com el seu exili interior. L'obra d'Espriu s'ha de definir a partir de dos eixos bàsics: la recerca de la diversitat (marcada per la relació amb la quotidianitat, per la pluralitat de gèneres i per la diversitat de tècniques compositives que conviuen fins i tot dins d'un mateix llibre) i l'aspiració a la unitat (amb un entramat temàtic, moral i filosòfic que determina les relacions entre les diferents obres). El 22 de febrer de 1985 va morir a Barcelona i va ser enterrat al cementiri d'Arenys de Mar, la seva mitificada Sinera. Tal i com va denunciar el diari El Punt en el seu editorial del dia 22 de febrer, “esporàdiques edicions dels seus llibres i muntatges escadussers d'algunes de les seves obres teatrals no han estat prou per recuperar una obra que en vida del seu autor semblava que hagués de ser vigent sempre”. Anna Fernàndez

ACTES DEL DIA INTERNACIONAL DE LA DONA
Dijous 4 de març
19.30 i 22.00 Cinemes Sant Cugat D’11.00 a 14.00 Plaça d'Octavià

Cinema: La caja de Pandora, de Yesim Ustaolglu

Org: Cinesa, Ajuntament

Informació a dones en situació de maltractament Org: Associació “Noestasola”

Taula divulgativa de l'associació “Noestasola”

Organitza: CMSC

Club de lectura: Mort de dama, de Villalonga

20.00 Club Muntanyenc

Dimecres 10 de març
De 18.00 a 20.00 Club Muntanyenc

Divendres 5 de març
22.0o Teatre-Auditori

Dilluns 8 de març
17.00 Casal Cultural de Mira-sol

Taller: Dona, tens una idea? Pot ser un negoci
Organitza: CMSC

Teatre: El meu nom és Rachel Corrie, d'Alan Rickman i Katherine Viner
Organitza: Ajuntament

dijous 4 de març de 2010

Dinamització d'activitats per a tota la família Organitza: Ajuntament

Dia a dia i coresponsabilitat

Dijous 11 de març
19.30 Casa de Cultura

Dissabte 6 de març
17.00 Club Muntanyenc

“Tertulia, risas y sabor”, a càrrec del Grupo de Mujeres Inmigrantes
Organitza: CMSC

Conta contes per a tota la família: Som iguals, som diferents
Organitza: Ajuntament

18.00 Centre Cívic la Floresta

Conferència: Dones i aigua en l’art

Organitza: Ajuntament

Dimecres 17 de març
21.00 Club Muntanyenc

14

22.00 Teatre-Auditori

18.00 Centre cívic Molí de les Planes

Concert: Malú vive

Organitza: Ajuntament

Cinefòrum: Agua, de Deepa Metha

Organitza: CMSC

Cinema: La caja de música, de Costa-Gavras

Organitza: Grup de Dones de la Creu d'en Blau

Diumenge 7 de març
11.00 Centre cívic Molí de les Planes

Dimarts 23 de març
19.30 Club Muntanyenc

Dimarts 9 de març
19.30 Club Muntanyenc

FILOSOFIA
Zenó (III)
Jo, la veritat, mai he entès les matemàtiques. I ho he intentat, eh? Però els mètodes que van utilitzar per ensenyar-me-les van fracassar completament. El professor que vaig tenir a COU, per exemple, duia les patilles afaitades fins més amunt de les orelles, i per mi aquest enigma no feia sinó complicar encara més la resolució de les incògnites. Sense cap ganes que això es converteixi en una ridícula autobiografia, afegiré només que durant diversos estius vaig haver de suportar la càrrega d’haver de pensar que, a part de les onades i les noies, m’havia de concentrar en els logaritmes neperians. És per això que encara ara, quan llegeixo que el matemàtic Bertrand Russell deia sobre Zenó que “havent inventat quatre arguments incommensurablement subtils i profunds, la grolleria dels filòsofs posteriors va dictaminar que ell fos un simple prestidigitador enginyós, i els seus arguments res més que sofismes, però després de dos mil anys de contínua refutació, aquests sofismes van ser rehabilitats, i van produir la fundació del renaixement matemàtic”, no sé què vol dir. Que cadascú es cregui el que vulgui. I abandonem Zenó, que sinó no acabarem mai. I per omplir l’espai que queda podem parlar d’un altre deixeble de Parmènides, Melissos de Samos. D’aquest encara se’n sap menys, bàsicament que va corregir el mestre dient que, si tot el que existeix és u, i continu, i etern, no pot ser finit, sinó infinit en totes direccions. Quins homes, aquest Parmènides i els seus deixebles, que confonien la seva lògica particular amb la realitat! Ai, això em sona. Oriol Sumsi

Exposició de Patchwork

Organitza: Grup de Dones de la Creu d'en Blau

Taula rodona: Dones polítiques
Organitza: CMSC

Tertúlia: Homes i igualtat, a càrrec d’AHIGE
(Associació d'Homes per a la Igualtat de Gènere) Organitza: CMSC

L’AGENDA DE VALLDOREIX
Divendres 5
18.30 Nau de Cultura

Dilluns 8
19.30 Biblioteca Vall d'Or

Dimarts 12
22.00 Nau de Cultura

Celebració del dia de la dona a Valldoreix: Diverses lectures, peces de teatre, contes i tast multicultural a càrrec de mestresses de casa
Organitza: EMD

Grup de Lectura en català i castellà: La presonera, de Malika Oufkir
(entrada lliure, prèvia inscripció al Casal de Cultura de Valldoreix) Organitza: EMD

(a proposta de Valldoreix, Espais Naturals) Organitza: EMD

Cinema: Le diable probablement, de Robert Bresson

Dissabte 13 Diumenge 7
19.00 Casal Cultural de Valldoreix

Dijous 11
Tot el dia 17.30 Biblioteca Vall d'Or

Teatre: Magnòlia cafè, d'Àngels Aymar

(programació continuada) Org: Grup de teatre Espiral

Expliquem Contes: Soldadets de plom, amb Susagna Navó

Org: EMD Valldoreix

(informació i reserves trucant al 93 674 38 11) Org: Valldaurex, Centre d'Estudis de Valldoreix

Sortida als Castells de la Segarra

agenda

Dijous 4 de març
Conferència: Entenent l'arquitectura del segle XX
Organitza: Firart

18.00 Casa de Cultura

20.00 Monestir

Documental i presentació de les conclusions del Tribunal Russell sobre Palestina Organitza: Asecop, CASC

5a Jornada de solidaritat amb el poble de Palestina

Dimecres 10 de març
Conferència: L’autonomia dels corresponsals
Org: Amics de la Unesco

NUTRICIÓ
Alimentar-nos o nodrir-nos (II)
Alimentar-se bé és una de les claus que obre la porta de la salut. El nostre organisme rep amb els braços oberts moltes de les coses que mengem, i aquesta espècie d'acte de bondat que té l'hem de saber gestionar per evitar malalties. Si allò que li donem és bo, respondrà amb salut, acte d'agraïment molt més que gratificant, però si li donem coses dolentes o inadequades, el malmetem posant en perill la nostra salut. Abans d'aprofundir en aquests temes, és bàsic saber com s'ha de distribuir el nostre dia a dia des d'un punt de vista nutricional. La meitat o una mica més de la nostra dieta ha d'estar formada d'hidrats de carboni, un terç de greixos, i la resta (el 15% aproximadament) de proteïnes. La majoria els trobem a tots els aliments, pe-rò en diferents quantitats. L'aigua en forma d'uns 2 litres diaris, les vitamines, els minerals i la fibra són bàsics perquè la correcta aportació dels altres ens serveixi. Els hidrats de carboni són el nutrient energètic més important. Els trobem en aliments com els cereals (millor integrals), llegums, tubercles, i en la font més interessant, que és la que trobem en fruites i verdures, ja que aquestes contenen moltes vitamines i minerals. Consumir farines i derivats o sucres, si sobrepassa el 5% de la dieta, comporta un risc per a la nostra salut. Els greixos són els més energètics, però aquests s'emmagatzemen com una reserva que utilitzem només quan no obtenim “combustible” dels hidrats de carboni. Els trobem en forma saturada en la mantega, la nata, el greix de la carn i qualsevol greix sòlid a temperatura ambient fresca. Els insaturats els obtenim dels olis, greixos líquids a temperatura ambient. Aquests són molt més interessants per la presencia dels omega, dels quals ja parlarem. Les proteïnes que consumim han de ser completes. Els aliments d'origen animal com carn, peix, i sobretot l'ou, ens ho garanteixen, però combinar cereals amb llegums, o llegums amb llavors, també ho fa. Coneixeu la quinoa, l'amarant i el blat sarraí? Són aliments amb les característiques d'un cereal però, a part, de proteïna completa. Com diu el meu germà, l'alimentació és com invertir a la borsa: guanya qui més informació té! Gerard Pintó

19.00 Arxiu Nacional de Catalunya

Cinema: Teléfono Rojo, volamos hacia Moscú, d’Stanley Kubrick
Org: Castellers

21.00 Local social dels Castellers

23.00 La Unió Santcugatenca

El Ball dels dissabtes amb Grup Doble Swing

Dijous 11 de març
19.30 i 22.00 Cinemes Sant Cugat

Org: La Unió Santcugatenca

23.00 La Bohemia

Organitza: La Bohemia

Divendres 5 de març
17.00 Casal de Joves TorreBlanca

Passejades per Collserola: Descobreix Can Castellví i el salt d'aigua
Org: CMSC, Ajuntament

Primera reunió de la Plataforma mobilitzadora de Sant Cugat
Org: PMSC

Torneig de Poker en viu
Organitza: Ajuntament

De 9.00 a 14.00 Casal Cultural de Mira-sol

18.30 Dterra

Jornada d'Escacs del Campionat de Catalunya d'Escacs per Equips

20.00 Alexandria Llibres

Org: Club Escacs Sant Cugat

Presentació del llibre: L'Ajuntament de Barcelona (1931-1939), de Ferran Aisa
Org: Alexandria Llibres

15

Inauguració exposició: Els tresors de la infància
Organitza: Dterra

De 10.00 a 14.00 Carrer de Santiago Rusiñol

Mostra d'art al carrer
Organitza: Firart

21.00 CEIP La Floresta

17.30 Centre Cívic Molí de les Planes

Taller: Plantes aromàtiques
Organitza: Ajuntament

10.30 Centre Cívic Molí de les Planes

Org: Comissió d’Ensenyament Públic de Sant Cugat

Xerrada-col·loqui sobre el menjar ecològic a les escoles

Taller de planter ecològic i llavors autòctones
Inscripcions fins al dia 5 Organitza: Ajuntament

Dissabte 6 de març
ZEM Rambla del Celler
(també diumenge) Org: Club Ball Esportiu SC

Divendres 12 de març
19.00 Casa de Cultura
(10 anys de la consulta per l'Abolició del Deute Extern) Org: Campanya “Qui deu a Qui?” i Observatori del Deute en la Globalització

17è Trofeu Ciutat de Sant Cugat de Balls de Saló

14.00 CEIP Pins del Vallès

El Deute Extern a debat

Calçotada dels Castellers

Arròs amb verdures al Wok
El Wok és una mena de paella de base bombada tradicional de l’Àsia que serveix per preparar tot tipus de plats i aconseguir diferents tipus de cocció. La seva filosofia és la pròpia de la cuina xinesa: els aliments han de ser modificats el menys possible per l’ésser humà.

(oberta a tothom, 12 euros) Org: Castellers de Sant Cugat

11.00 Pati de Llibres

(cal inscripció prèvia) Organitza: Pati de Llibres

Jam Session amb Taller per a adults: Lectura de David Mengual Maitia Trio la imatge en llibres infantils Organitza: Jazzenviu

19.30 La Bohemia

Dissabte 13 de març
De 9.00 a 14.00 Plaça de Pep Ventura

17.00 Pou d'Art

Dimarts 9 de març
20.00 Monestir

Mercat de Pagès
22.00 Terra Dolça

Org: Ateneu Santcugatenc Ingredients: 1 tomàquet - 1 ceba - 1 carbassó - 1 pebrot vermell - 1 pebrot verd - 1 pastanaga - 2 tasses d’arròs basmati - 5 tasses d’aigua - sal - oli d’oliva Elaboració: Talleu les verdures en forma de daus o tires. Bulliu-les amb aigua i sal durant 10-15 minuts. Poseu a bullir les cinc tasses d’aigua, amb sal, en un altre recipient. Coeu-hi l’arròs durant uns 15 minuts. Col·loqueu el Wok amb el foc al màxim. Quan estigui ben calent, poseu-hi una miqueta d’oli, molt poc. Salteu les verdures prèviament bullides. Afegiu-hi l’arròs ja cuit, barregeu i continueu saltant durant 5 minuts (també s’hi pot afegir carn cuita a part, o un ou). Gabriel Moreno

L'Art en família Visita-activitat sobre l'exposició d'Isabel Feliu
Organitza: Pou d'Art

Conferència: Els llocs de la Diada Nacional de Catalunya,
Organitza: Òmnium Cultural

Concert del cantautor Cesk Freixas (Vilafranca)
Organitza: Terra Dolça

18.00 Terra Dolça

(dins els actes dels 15 anys del Grup Mediterrània) Org: Grup Mediterrània

Documental i xerrada sobre el coreògraf Salvador Mel·lo

20.30 Casal de Joves TorreBlanca

Fòrum TorreBlanca: Idees, suggeriments i queixes sobre el Casal
Organitza: Ajuntament

Si voleu publicar les vostres activitats, poseu-vos en contacte amb nosaltres a: redaccio@ateneu.cat

dijous 4 de març de 2010

Concert: No hay 2 sin 3 (flamenco-latin-jazz)

Diumenge 7 de març
9.00 Club Muntanyenc Sant Cugat

Cinema d'autor: V.O.S del director Cesc Gay
20.00 Lloc per determinar

Org: Cinesa, Ajuntament

Dani Gómez-Olivé

“El deute extern s'ha pagat amb escreix però en canvi ha crescut”
pees, nord-americanes i japoneses poguessin explotar les matèries primeres del Congo. El que demanem, doncs, és que s'auditi l'origen de cada crèdit, de cada deute, per veure si és legítim demanar-ne el pagament. Això s'ha fet amb l'Equador, on s'ha conclòs que la majoria dels deutes que té amb altres països són d'origen il·legítim i, per exemple, Noruega ha abolit el deute. Exigim que l'Estat espanyol faci el mateix.

És compatible la cooperació i la solidaritat amb la no abolició del deute extern?
Hi ha dues xifres a nivell internacional molt rellevants respecte això: la primera, que per cada dòlar que es

“Cal acabar amb els paradisos fiscals, que ofereixen impunitat a les grans empreses”
dóna en forma de cooperació i solidaritat, es reclamen cinc dòlars en concepte de deute extern; i la segona, per cada dòlar que es devia a l'any 70 avui ja s'ha pagat aquest dòlar per cent vegades, però a més el deute s'ha multiplicat per cinquanta (això és així perquè, per fer front als pagaments, els països empobrits demanen refinançar el crèdit i se'ls concedeix amb interessos més alts). El deute s'ha pagat amb escreix, però en canvi ha crescut. Mai el deixaran de pagar si no hi ha abolició.

Dani Gómez-Olivé és investigador de l’Observatori del Deute en la Globalització. / ATENEU

El 12 de març de 2000 es va celebrar, arreu del país, una Consulta per l’Abolició del Deute Extern. Aquell dia, que coincidia amb unes eleccions generals, prop de 15.000 santcugatencs van pronunciar-se, el que va representar un terç del cens d’aleshores i la meitat de la gent que va anar a votar. Just deu anys després, l’Observatori del Deute en la Globalització organitza un acte per commemorar-ho i reprendre el debat. Per ferlo ha triat la ciutat de més de 10.000 persones que va aconseguir més vots, en termes relatius, a favor l’abolició. Serà el divendres 12, a les set de la tarda, a la Casa de Cultura. Al món hi ha prou recursos pels gairebé 7.000 milions de persones que hi vivim?
Sí, no hi ha un problema de manca de recursos sinó de com estan distribuïts. Per exemple, la Terra té capacitat per alimentar tothom, però cada dia moren persones de fam.

justes per al Sud. Per posar un cas, apuntaria el tractat de lliure comerç que la Unió Europea imposa a Colòmbia i al Perú que, a canvi de poder vendre'ns productes amb els quals aquests països són competitius, han de liberalitzar serveis i eximir d'impostos dins el seu territori a les nostres empreses transnacionals.

En tot plegat, què significa el deute extern per als països pobres i què significa per als països rics?
Cal dir que ara també és comença a parlar del deute extern dels països rics. Per exemple, la Gran Bretanya està molt més endeutada que alguns països del Sud. Per què no se'n parla? Perquè hi ha un doble criteri: als països del Sud se'ls exigeixen condicions macroeconòmiques de reestructura-

mercat, però tenim països que estan arribant al col·lapse, com Grècia. Per la seva banda, als països del Sud, el pagament del deute i els plans de reestructuració econòmica els ha suposat no poder atendre necessitats bàsiques de la població. I els del Nord no tenen excusa econòmica per no abolir-lo: el deute acumulat total és de 3,5 bilions de dòlars, exactament la meitat del que ha suposat rescatar els bancs en l'actual crisi, que ha suposat 7 bilions de dòlars.

El deute extern forma part del debat econòmic i financer, però des de l'Observatori també parleu de moral i legitimitat. Per què?
L'origen dels crèdits que ara s'exigeixen al Sud es troba als anys 70, en un moment en què en els països empobrits hi manaven dictadors o governs corruptes o directament titelles imposats per Occident. Amb tot, el Nord no va tenir cap problema per donar-los crèdit, i és per això que som moralment corresponsables de la situació. A més, aquests crèdits no van servir per ajudar al desenvolupament d'aquests països, sinó que van anar a parar a les butxaques de les elits corruptes o a la compra i venda d'armament precisament per mantenir-se al poder. Per exemple, està provat que Mugabe va rebre crèdits a canvi de que les transnacionals euro-

Posem-nos en un escenari en què el Nord cancel·la el deute amb el Sud. N'hi ha prou per combatre la desigualtat global?
Evidentment no, si poséssim a zero el comptador del deute però no fem res més, d'aquí a 10 anys probablement ens trobaríem en la mateixa situació. Cal una nova mirada en les relacions econòmiques, financeres i comercials. Cal un sistema responsable i democràtic, en el qual tots els actors internacionals tinguin el mateix pes. Cal acabar amb els paradisos fiscals, que ofereixen impunitat a les empreses transnacionals. Sense paradisos fiscals totes les operacions comercials serien transparents. Hem de posar l'economia al servei de les persones. I hem d'apostar per un model econòmic més integrat, més regional, més proper, on les mercaderies no vagin de punta a punta del món: aquest sistema és, a més, el més sostenible ambientalment. Eduard Anguita

Com explicaries les desigualtats entre Nord i Sud?
Històricament, el colonialisme ha generat tensions entre el Nord i el Sud, en les quals el Nord ha dominat militarment i econòmicament el Sud. Per altra banda, el Nord aplica polítiques econòmiques, comercials i financeres que són absolutament desiguals i in-

“L’origen dels crèdits es troba als anys 70, quan als països empobrits hi manaven dictadors”
ció de la seva economia per poder fer front al pagament del deute que no se li exigeixen als països del Nord. Amb els països rics s'ha mirat cap a una altra banda perquè es considerava que eren potències que se'n sortirien en el marc de l'economia de