You are on page 1of 16

ATE

centre d’informació
d’entitats i col·lectius
de sant cugat del vallès

NE U
A N Y 7, N Ú M E R O 151 DIJOUS 4 DE MARÇ de 2010

93.675.38.54
redaccio@ateneu.cat

Xavier Martorell:
“La meva responsabilitat
m’obliga a posar càmeres”
pàgina 5

Què mires?
(el debat de la videovigilància)
Coneix per dins els 450
metres quadrats de la
futura Sala Polivalent
pàgina 7

e l’A te neu
ta llers d
curs os i
e s 10 i 11
v etats als le s pà gin
no a ció a
nform
tota la i Dani Gómez-Olivé:
“El deute extern s'ha pagat
amb escreix, però en canvi
no ha parat de créixer”
pàgina 16
editorial
I per posar un darrer exemple de l'esforç que s'està rea-
TV3 a València Els joves i l’Ajuntament litzant en polítiques de joventut des del consistori: la redac-
ció del nou Pla Local de Joventut 2009-2011 (PLJ). A prin-
El passat 2 de febrer, el Darrerament s'han sentit veus crítiques sobre les accions cipis de 2008 es va acordar per unanimitat elaborar el nou
Parlament de Catalunya -més ben dit, la manca d'accions- per part del nostre consis- PLJ mitjançant un procés participatiu. Però aquest va que-
va aprovar una declaració tori respecte els i les joves de Sant Cugat. dar reduït a una única reunió amb joves convocada amb dos
d'adhesió a la Iniciativa Un dels plats forts és l'oci. Com molt bé diu el portaveu dies d'antelació i amb una difusió escassa i precària, i en reu-
Legislativa Popular (ILP) de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya, l'Ajuntament nions de caràcter consultiu als Instituts i amb la Coordina-
"Televisió sense no és l'encarregat de promoure l'oci nocturn de la ciutat. dora d'Entitats d'Educació en el Lleure. Dos anys d'hipotè-
Fronteres". Amb la seva Promoure'l potser no, però és l'encarregat de posar-hi tra- tica participació, ventilats amb una única reunió i l'aprova-
declaració el Parlament ves? No demanem a l'Ajuntament que organitzi actes de ció a corre-cuita del PLJ per no quedar-se fora de les ajudes
s'afegeix al cada vegada lleure per al jovent, però sí que compleixi els acords presos de la Generalitat. Si no fos per això, segurament Sant Cugat
més unànime consens en el ple municipal. Per posar un exemple, al ple d'abril de encara no tindria PLJ. Perquè al cap i a la fi, els i les joves
entorn d'aquesta 2008 tots els partits van acordar facilitar a les entitats juve- no som la prioritat de l'Ajuntament. Gemma Mayol i Ricart
iniciativa impulsada per nils i culturals de la ciutat l'organització d'activitats d'oci a
Acció Cultural del País través de la creació d'un protocol àgil per la concessió de
Valencià. Tots units per un permisos d'ocupació de la via pública i el suport logístic per
dijous 4 de març de 2010

mateix objectiu: fer organitzar-los. Així mateix, es preveia crear una taula amb
possible la legalització de la participació de tots els agents implicats per elaborar un Una Sala de Concerts insuficient
les emissions de TV3 al mapa d'espais per desenvolupar-hi les activitats d'oci i cul-
País Valencià i el tura així com els seus horaris d'ús. Cap dels punts de la Després d’haver estudiat el projecte de Sala de Concerts
reconeixement del marc declaració institucional s'han acomplert, i si això no és posar que ha presentat l’equip de govern i després de conèixer les
nacional de comunicació. traves a aquells que volen mantenir el poble viu, que m'ho dimensions de la nau que allotjarà la futura Sala, creiem
Però una ILP implica molt expliquin! que l’actual proposta és insuficient. 450 metres quadrats es
més que una sèrie D'altra banda, fa anys que diversos col·lectius i joves no queden molt curts ja que l’equipament ha d’acollir també
d'adhesions i associats demanen una sala de concerts dotada amb bucs bucs d’assaig així com tots els serveis que exigeix una Sala
declaracions favorables d'assaigs; i és ben cert que per primera vegada l'Ajuntament de Concerts (escenari, camerinos, bar, lavabos, guarda-roba,
2 més o menys entusiastes: ha recollit aquest espai en el nou Pla d'Equipaments (val a accessos i sortides d’emergència, etcètera).
implica, concretament, en dir que és el primer Pla d'Equipaments de la ciutat). Ara bé, L’equip de govern no concep la Sala de Concerts com un
aquest cas, la necessitat serà una sala adequada al volum de joves de Sant Cugat? O equipament central sinó que ho veu com un espai secunda-
d'aplegar 500.000 per tal de poder-ne gaudir aquest any -i inaugurar-la poc ri de l’activitat cultural de la ciutat, relegant-lo per a espec-
signatures vàlides de abans de les eleccions municipals- serà un equipament petit tacles de petit format i fent inviables concerts de grups relle-
ciutadans i ciutadanes d'entrada? La feina mal feta cal fer-la dues vegades! vants amb gran audiència. A més, el projecte és poc ambi-
majors d'edat. I és en Però més enllà de l'oci hi ha altres temes en matèria de ciós i es limita a sortir del pas davant la pressió que exercei-
aquest punt que s'ha de joventut on el més calent és a l'aigüera. I és que el Pla xen els joves de la ciutat. JERC i ERC de Sant Cugat
concretar tot aquell Integral d'Aules d'Estudi s'ha aplicat només en part.
consens: perquè el futur Malgrat s'han habilitat espais d'estudi pels exàmens univer-
del català (que ens ateny sitaris del primer semestre, cal considerar que ha estat úni-
al conjunt de la comunitat cament per un mes i no se n'ha fet cap difusió. No s'han tin- cartes dels lectors
lingüística) passa, en el gut en compte les èpoques d'exàmens de les diferents uni- Vols fer sentir la teva veu? Envia’ns una carta donant-
segle XXI, molt versitats ni s'ha habilitat un espai amb horari ininterrom- nos la teva opinió sobre qualsevol tema relacionat
particularment perquè put. Així doncs, un exemple més de la feina feta a mitges. amb Sant Cugat a redaccio@ateneu.cat
sigui possible crear el que
s'ha anomenat "un marc
nacional de comunicació". L’esmolet: un ofici gairebé desaparegut
Per això, i afegint-nos al
consens articulat al Esmolet, esmolador o afilador... Tres noms
voltant de la declaració diferents per a una professió que molts joves no
del Parlament de saben que existeix i que potser aviat molts no
Catalunya, diversos sabran ni que mai hagi existit... Tot i que algun de
mitjans hem acordat de tant en tant encara es deixa veure pels carrers de
publicar aquest editorial Sant Cugat. Antigament anaven a peu o amb un
conjunt com una crida a la ruquet, després amb bicicleta i modernament ja
ciutadania perquè estigui motoritzats. Precedits pel so del seu característic
a l'altura del repte i xiulet o bufacanyes, la seva feina consisteix a
col·labori activament en la aturar-se en places i cantonades per afilar tota
recollida de signatures - mena d’eines domèstiques amb una petita mola
que ja és en el seu tram giratòria. La qualitat dels metalls que s’utilizen
final- per fer possible un actualment, sumada al baix cost que tenen i a la
pas endavant. Per TV3 i cultura de l’usar i llençar, ha fet que els esmolets
per la llengua catalana. hagin anat desapareixent progressivament.

Centre d’Informació
d’Entitats i Col·lectius

Edita: Ateneu Santcugatenc Coordinació: Oriol Sumsi Consell de redacció: Natàlia Led, Enrique Ortega, Toni Ramon Redacció i maquetació:
Oriol Sumsi Correcció: Isabel Carreño Han col·laborat en aquest número: Eduard Anguita, Associació Catalana de la Premsa Gratuïta, Ignasi
Bea, Riki Benito, Isabel Carreño, Anna Fernàndez, Miquel Montserrat, Gabriel Moreno, Gerard Pintó, Voravit Roonthiva, Clara Vergés Disseny
original: Andrés Herrera, Panorama Zero, Estudi Kunste Pictogrames: Sergi Barnils Impressió: Imprintsa Dipòsit legal: B-2869-2004 Tirada:
6.000 exemplars Les opinions dels col·laboradors no necessàriament són compartides pels responsables de l’edició.
societat

Videocàmeres sense consens


L’Ajuntament té previst instal·lar, dels casos més flagrants són els de
abans que acabi l’any, un total de les joieries Sardà i Lins, situades
55 càmeres a diferents punts de la respectivament al carrer de Santa
ciutat. D’aquestes, 32 seran per Maria i a l’avinguda de Rius i Tau-
controlar el trànsit, però 13 servi- let. Allà no és que tinguin càmeres
ran per això que s’anomena “vide- a dins que enfoquen una mica cap
ovigilància” i que té per objectiu a fora, és que directament tenen
“millorar la seguretat dels ciuta- càmeres a fora que atrapen tot el
dans”. El projecte té un cost de que passa al carrer.
479.000 euros, i serà finançat pel L’ús d’aquests aparells està regu-
Fons Estatal d’Ocupació i Sosteni- lat per llei, però tots coneixem
bilitat Local (FEOSL), l’anomenat l’ample marge que separa allò que
Fons Zapatero, que a diferència del està prohibit i allò que està permès.
de l’any passat permet el finança- Dit d’una altra manera, la laxitud

dijous 4 de març de 2010


ment de projectes de “modernitza- amb que es fan complir segons qui-
ció tecnològica” i que vagin, per nes lleis. Si el zel amb què la policia
tant, més enllà de l’avorrit asfaltat
de carrers i del simple “rentat de La videovigilància genera
cara” de mercats.
No cal dir, però, que la qüestió
una sèrie de qüestions
de la videovigilància aixeca un re- ètiques que no s’haurien
cel que no aixequen altres coses. de deixar de banda
Sense anar més lluny, el president
de la Federació d’Associacions de controla les infraccions de trànsit
Veïns de Sant Cugat, Manel Sán- s’apliqués al compliment de totes 3
chez, assegura que “la videovigi- les altres lleis de tots els altres
lància comporta divergències d’o- codis, i no només el de circulació,
pinió entre la ciutadania”. Si bé els el país es podria tornar irreconeixi-
ble. Ningú posa en dubte que, si
Les càmeres són, ja, l’Ajuntament instal·la càmeres, ho
farà de manera completament le-
ben presents en la nostra gal, és a dir, sense violar cap ni una
vida quotidiana, a Sant de les lleis en vigor. El que no es
Cugat n’hi ha centenars pot saltar a la torera, però, és que la
videovigilància comporta tota una
comerciants estan d’acord amb tot sèrie de qüestions ètiques que no
allò que millori la seva seguretat i s’han de deixar de banda.
la dels seus clients, com de fet
demostren quan són ells mateixos “Res a amagar”
s’instal·len les seves pròpies càme- Una opinió força extesa és la que
res per vigilar els seus negocis, diu: “Total, per unes quantes cà-
segons el líder veïnal “la privacitat meres més, no passarà res... Si ja
dels santcugatencs té un valor ens tenen controlats completa-
inqüestionable i els consens ha de ment... Amb el DNI, naixem fit-
ser de tots, veïns i comerciants”. xats... Els bancs i les caixes conei-
Per la qual cosa, conclou Sánchez, xen tots els nostres moviments a
“la instal·lació de les càmeres hau- partir de les nostres targetes... Amb
ria de comptar amb un procés par- els mòbils anem amb un GPS
ticipatiu de les zones afectades”. incorporat... Quan ens connectem
Però pel regidor de Seguretat a Internet, curiosament, els anun-
Ciutadana, Xavier Martorell, i com cis apareixen personalitzats... Els
es pot veure a la pàgina 5, tot ple- satèl·lits ens fotografien o ens gra-
gat es redueix a una qüestió tècni-
ca, i afirma que a Sant Cugat hi ha L’argument bàsic per
el “nivell suficient” de delictes com
perquè la instal·lació de càmeres
defensar les càmeres, a
estigui plenament justificada. I si a part de la seguretat, és
algú li molesta, ja s’hi acostumarà. que “ja no ve d’aquí”
De fet, una simple passejada pel
centre de la ciutat ens fa adonar ven amb la més gran facilitat... I la
que de càmeres de videovigilància, policia o un hacker qualsevol pot
de fet, ja n’hi ha. I no enfocant dins accedir a tota aquesta informació
dels negocis, és a dir, restringides a molt fàcilment, per la simple raó
la propietat privada o público-pri- que, aquesta informació, existeix...
vada (com seria el cas de l’estació No vindrà, doncs, d’unes quantes
dels Ferrocarrils), sinó enfocant càmeres al carrer Santa Maria...”
cap al carrer (com es pot apreciar a
El centre de Sant Cugat és ple de càmeres amb capacitat de gravar el carrer. / ATENEU les fotografies de l’esquerra). Dos (continua a la pàgina següent)
societat

A 13.846
euros la càmera Els costos de la seguretat
Com que no sóc un malpensat ni un (ve de la pàgina anterior) ens ha de ser igual que ens facin
esquerranós de massa barba i dutxa fotos, ens gravin, ens escanegin, ASPECTES LEGALS
escassa, estic completament d'acord Com passa amb tantes altres ens palpin, ens posin xips, o el que
amb la implantació de les càmeres coses, el que d’aquí es tracta és de calgui. Tot per la nostra seguretat. La imatge gràfica de les perso-
de videovigilància. Confio en el cap on volem avançar. Si sucum- Un altre argument habitual en nes físiques és un bé protegit
regidor de Seguretat Ciutadana i en bim als pensaments que acabem de els debats sobre seguretat i llibertat per l’ordenament jurídic des
els criteris esotèrics i/o metafísics descriure, certament ja no ve d’a- és aquell que diu que “per ser lliu- de diferents àmbits, i està pre-
que l'hauran dut a decidir que la quí. És com qui diu que el món, res, hem d’estar segurs”. És a dir, sent, explícitament o com a
millor manera d'emprar els diners com que ja està tan brut, no li ve que totes aquestes càmeres i tots producte de l’evolució juris-
del Fons Estatal per l'Ocupació i la de que li aboquem unes quantes aquests sistemes de control per- prudencial, en diferents drets
Sostenibilitat Local és instal·lar 13 meten que puguem viure amb fonamentals reconeguts en la
càmeres de videovigilància al centre La qüestió és si volem tranquil·litat, sense ser atacats pels Constitució i en els principals
de la nostra ciutat. De la mateixa “hostils” que volen destruir la nos- textos internacionals (art. 12
manera, no crec en absolut que la
tendir, o no, cap a una tra manera de viure, sigui robant- DUDH; art. 8 CEDH; art. 17
dijous 4 de març de 2010

seva -diguem-ne debilitat- per la societat cada cop més nos, violant-nos o fent-nos “allu- PIDCP; art. 7 CDF-UE). Article
seguretat ( treballava en una empre- controlada i vigilada natges”. Amb tot el respecte a les 18.1 CE: “Es garanteix el dret a
sa del sector, es va encarregar del persones que han patit agressions, l’honor, la intimitat personal i
desplegament dels Mossos i oferia més escombraries... És una qüestió no sembla que la solució passi per familiar i la pròpia imatge”.
classes a l'escola de policies...) hagi de tendència. De si volem anar cap omplir de càmeres tots els carrers, Àmbit Civil: Llei Orgànica
influït de cap de les maneres en a una societat més controlada o de la mateixa manera que, per evi- 1/1982: Dret a l’Honor, Dret a
aquesta decisió. Després d'una ràpi- cap a una societat més lliure. tar que la gent se suïcidi tirant-se la Intimitat personal i familiar,
da i senzilla operació, veig que cada Els defensors de les càmeres daltabaix d’un edifici, la solució no Dreta la Pròpia Imatge.
càmera costarà 13.846 euros. Més argumenten que aquestes només és obligar a construir-los tots d’una Concepte de dignitat (art.
de 2 quilos de les antigues pessetes. són un problema per als malfac- sola planta. Sempre, sempre, que- 10.1 CE: “La dignitat de la per-
4 Una ganga, vaja. tors, ja que si no tenim res a ama- darà un racó sense filmar, sempre sona, els drets inviolables que
gar ni cometem cap delicte, no ens hi haurà una manera de fer o de li són inherents, el lliure des-
Ens sobren els calés hem de preocupar de res. Tant per fer-se mal. No ens enganyem: el envolupament de la personali-
És clar que sí. En una ciutat on no hi tant, si del que es tracta és simple- control fa que tots, siguem “bons” tat, el respecte a la llei i els
ha problemes d'ocupació -tothom ment d’evitar delictes, hem d’estar o “dolents”, siguem menys lliures. drets dels altres són fonament
sap que la majoria de treballadors contentíssims que apareguin ginys Fent encara una altra comparació, de l’ordre polític i de la pau
de la Delphi són de Rubí- ni de sos- cada vegada més sofisticats que es pot veure el que passa a Israel / social.”). Des de l’àmbit de la
tenibilitat local, la millor manera de serveixin per controlar amb crei- Palestina i els seus murs de formi- protecció de dades, es parla de
gastar els 180.000 euros és fent-ho xent precisió els moviments de les gó. Els “dolents” no poden passar la problemàtica d’un registre
en càmeres. Tot i això, caldrà ade- persones, ja que una vegada més, a l’altra banda, però els “bons”, al sistemàtic, intencionat i periò-
quar el nomnclàtor dels carrers per esclar, si no tenim res a amagar, capdavall, tampoc. Redacció dic mitjançant l’ús de diverses
tal de reflectir aquest nou clima de tecnologies, dels moviments i
tranquil·litat, on ja no haurem de activitats de les persones en
patir perquè cap immigrant, ionqui espais públics i privats; de
o prostituta ens robi la cartera a registre, classificació i tracta-
altes hores de la matinada en ple ment de la informació (imatge)
carrer Santa Maria. Propostes? personal amb “altres” finali-
Carrer de la Llibertat Duradora, tats (creació de perfils); “d’e-
Justícia Infinita, Seguretat Perenne fecte psicològic” de la vídeovi-
i, en homenatge a la llibertat d'ex- gilància (sensació de control o
pressió i contra quatre intolerants de seguretat?); de col·lectius o
que no representen ningú, carrer llocs especialment sensibles
d’en Jordi Casas. (centres escolars o sanitaris).

No m'agrada que em fotografiïn la titola MARC JURÍDIC


No obstant això, i encara que sigui
per practicar el noble esport de dur • Àmbit general: LOPD i RLOPD
la contrària, hi ha una cosa que + LO 1/1982 + Llei 23/1992, de
m'inquieta en tot aquest assumpte Seguretat Privada.
de les càmeres: no m'agrada que em • Àmbit policial: Llei orgànica
fotografiïn la titola. M'explicaré: 4/1997 + Reial decret 596
Posem per cas que a les 3 o 4 de la /1999 (Àmbit de Catalunya:
matinada tens ganes de miccionar i Decret 134/1999 i Ordre de
et trobes al centre de la ciutat. Les 29.6.2001) + LO 1/1982 + LOPD
ganes apreten i no hi ha res obert i RLOPD.
(ai quina tranquil·litat), així que aca- • Àmbit laboral: Estatut dels
bes optant per l’opció de calmar les Treballadors i normativa labo-
teves necessitats fisiològiques, en un ral + LOPD i RLOPD + LO
lloc que no és el més adequat, abans 1/1982.
de rebentar. Les càmeres t'immorta- • Casos específics: Entitats
litzaran i, tal i com està el món, financeres: Llei 23/1992, de
segur que les imatges acaben en Seguretat Privada + LO 1/1992,
facebooks, youtubes i APM's varis. sobre Protecció Ciutadana.
Pensem-hi. Ignasi Bea En blau i grana, recorreguts “alternatius” entre l’estació i el Monestir. / ATENEU
societat

Xavier Martorell: “No farem res il·legal”


Per què volen posar càmeres? I de quin embalum estem parlant?
Perquè creiem que poden incre- Quants furts o robatoris són “neces-
mentar la seguretat dels nostres ciu- saris” per instal·lar una càmera?
tadans. L’experiència, els docu- Jo dades no te’n donaré. Primer
ments i els estudis demostren que perquè no sóc el titular exclusiu de
les càmeres incrementen la segure- les dades, ja que pertanyen també al
tat. En els dos vessants: l’objectiu, departament d’Interior. I segon
que és la disminució dels delictes perquè forma part de la confiden-
que es cometen, i el subjectiu, ja que cialitat d’aquestes dades.
en la seva immensa majoria, la gent
se sent molt més segura. No les donarà a ningú?
Jo en el seu moment als partits polí-
Actualment, quina taxa de delictes tics els explicaré els percentatges,
hi ha a Sant Cugat? però dades exactes no en donaré.

dijous 4 de març de 2010


Nosaltres tenim una ciutat que és Entre altres coses perquè no puc
còmoda, a nivell de seguretat. Això fer-ho legalment.
no vol dir que no passin coses.
Sempre hi ha dues perspectives, la Seguim. Quan es col·loquen aques-
d’aquell que mai li ha passat res, i la tes càmeres, no es produeix un des-
d’aquell que l’han atracat, o assaltat, plaçament dels delictes?
o que li han entrat a casa, i que No. Els últims estudis del departa-
pensa que passen moltes coses. Si ment d’Interior francès demostren
ens emmirallem amb l’entorn, som que les càmeres provoquen un efec-
una ciutat que té uns índex de segu- te de disminució de les incidències i
retat sostinguts, és a dir, que no és una no translació a altres zones. És 5
que no passi res, sinó que no passa fàcil d’entendre. Si el 80% de la gent
el que pot passar a altres municipis es mou per un espai, i les càmeres
del voltant. Sí que és cert, però, que controlen aquest espai, el delin-
allà on hi ha un gran flux de perso- qüent no actua per on no passa
nes, com és el nostre eix de vianants, ningú. Se’n va. Va a un altre lloc.
s’hi cometen cert tipus de delictes.
El delinqüent és delinqüent, però Els diners del projecte són per a la
no és tonto, i per tant busca la màxi- Xavier Martorell és regidor de Seguretat Ciutadana de l’Ajuntament. / ATENEU instal·lació de les càmeres. El mante-
ma rendibilitat. niment com es pagarà?
Nascut el 17 d'abril del 1963, En què es podrien basar per no A través de despesa ordinària.
Diu, però, que el nivell de delictes és Xavier Martorell és llicenciat en autoritzar una càmera?
sostingut... Que no hi ha hagut cap dret per la Universitat de Bar- En que no hi ha prou volum de de- Què costarà?
increment que faci que ara calgui celona, màster en criminologia i lictes. No perquè no n’hi hagi, sinó Sóc incapaç de dir-ho.
posar càmeres. execució penal per la UAB i perquè no n’hi ha prou. En tot cas,
Sant Cugat no és aliè a la resta de Programa d’Alta Direcció d’Em- la decisió no és nostra, sinó exclusi- M’imagino que el projecte el durà a
Catalunya, on en conjunt ha pujat preses (PADE) de l’IESE. Tècnic vament de la comissió de videovigi- terme l’empresa que guanyi un con-
més d’un 15%. Aquí no tant, però hi en prevenció i seguretat ciuta- lància, encapçalada pel president curs públic.
ha uns tipus de delicte que pugen. A dana a l'Ajuntament de Barce- [la presidenta] del Tribunal Superi- Indiscutiblement.
nosaltres els furts i els robatoris de lona (1989-1994), va col·laborar or de Justícia de Catalunya.
més de 400 euros se’ns incremen- activament en la seguretat dels Com veu la resposta de la gent en
ten, i se’ns incrementen precisa- Jocs Olímpics. Assessor jurídic a Pot ser que no n’autoritzin cap? relació al projecte?
ment en aquesta zona. la Diputació de Barcelona (1994- Sí, però no crec que passi. Si em regeixo pel que em diuen a
1995), cap de Gabinet del Con- mi, molt bé.
Em pot fer un calendari del procés seller de Governació (ara d’Inte- El número 13, qui l’ha decidit?
d’instal·lació de les càmeres? rior) de la Generalitat (febrer de Nosaltres. Perquè han buscat un consens abans
La idea és, si es pot, entrar aquesta 1995 - març de 1996), director de tirar-ho endavant, suposo.
mateixa setmana el projecte a la general de Seguretat Ciutadana Creu que seran suficients? Jo crec que una cosa és la seguretat
direcció general de la policia del de la Generalitat (març de 1996 - Sí, hem fet un estudi, hem mirat ciutadana i una altra les opinions de
departament d’Interior. A partir gener de 2004) -va ser el res- camps de visió, com amb el mínim cadascú. Si la realitat demostra que
d’aquí, la direcció general de la poli- ponsable de dirigir el desplega- de càmeres es pot cobrir el màxim la presència de videocàmeres incre-
cia ho eleva a la comissió de videovi- ment dels Mossos d’Esquadra-, d’espai, i surten 13 càmeres entre la menta la seguretat ciutadana, la me-
gilància... Els processos de licitació i director d’expansió i desenvo- plaça de Lluís Millet i la plaça d’Oc- va obligació com a responsable de
ja estan preparats perquè surtin... I lupament de l’empresa Provinen tavià, l’eix de vianants. seguretat ciutadana de Sant Cugat
a partir d’aquí la comissió de vigi- Seguridad des del gener de és fer tot el que pugui en aquest sen-
lància pot fer diverses coses, o auto- 2004 fins que el 2008 es va con- Als districtes res. tit. A la gent li pot agradar més o
ritzar-les totes, a partir del qual ja vertir en director de seguretat No, perquè en aquest moment no hi menys, però és la meva responsabi-
podríem començar a treballar... O corporativa del Futbol Club Bar- ha un embalum suficient de delictes. litat i hi ha un marc legal que m’ho
autoritzar-ne unes sí i unes altres celona. Actualment compagina Sé que si proposés posar una càme- permet. Cal remarcar que la video-
no, a partir del qual començaríem a aquesta tasca amb la de regidor ra de seguretat ciutadana, per vigilància està extremadament re-
treballar en les que sí que fossin de Relacions Institucionals i exemple, a Mira-sol, la comissió de gulada, i tot el que farem. incloses
autoritzades i aportaríem més infor- Seguretat Ciutadana de l’Ajunta- videovigilància diria que no. Amb totes les qüestions relacionades amb
mació per tal de justificar les que no ment de Sant Cugat. les ràtios que tinc d’incidències, ja li la privacitat, serà absolutament con-
fossin autoritzades. dic jo que és impossible. forme a la llei. Oriol Sumsi
societat

El Dia de la Dona s’allarga quatre setmanes


El Dia de la Dona és, oficialment, el Rachel Corrie, la història d’una nord- Grupo de Mujeres Inmigrantes; el
8 de març, però els actes per com- americana que va anar a Palestina a dia 7, una taula divulgativa de l’as-
memorar-lo s’allarguen, aquest any, fer d’escut humà i va morir atrope- sociació Noestasola, que informarà
des d’avui mateix, dia 4, fins al dia llada per una excavadora de l’exèr- sobre els problemes de les dones en
23. Seran doncs, 20 dies amb un cit israelià, i després música, amb un situació de maltractament; el dia 8, a
total de 15 actes programats que concert de Malú. Mira-sol i a la Floresta es parlarà de
començaran amb la projecció de La Pel que fa al cinema, i a part de corresponsabilitat en les feines do-
caja de Pandora, de Yesim Ustaolglu, La caja de Pandora esmentada, es mèstiques; el dia 9, hi haurà una
a les sales de Cinesa, i que s’acaba- podran veure dues pel·lícules més: taula rodona sobre la relació entre
ran amb una tertúlia al Club Mun- primer Agua, de Deepa Metha, en les dones i la política, al Club Mun-
tanyenc sobre homes i igualtat a un cinefòrum organitzat pel Grup tanyenc; el dia 10, un taller explica-
càrrec de l’Associació d’Homes per a de Dones de la Creu d’en Blau, i rà com una dona pot tirar endavant
la Igualtat de Gènere. després una altra caja, en aquest cas un negoci a partir d’una bona idea;
Entremig, hi haurà de tot (podeu La caja de música, de Costa-Gavras, al i finalment, el dia 11, la Casa de
dijous 4 de març de 2010

consultar la informació detallada a Club Muntanyenc. Cultura acollirà una conferència


la nostra agenda, a la pàgina 14). El El que hi haurà, i molt, seran sobre la relació entre les dones i l’ai-
Teatre-Auditori acollirà dos especta- xerrades, conferències i debats. El gua i la seva presència en l’art de
Un fotograma d’Agua, de Deepa Metha.
cles, primer teatre amb El meu nom és dia 6, una tertúlia organitzada pel totes les èpoques. Redacció

Un Sant Medir passat per aigua


Jo ploc, tu plous, ell plou. Aquesta
6 ha estat la imatge de l’aplec d’en-
guany, descelebrat ahir dimecres:
un cel grisot de pluja fina, constant i
molesta... Molesta perquè ja fa
massa dies que plou i perquè aquest
any segur ja és segur que no hi
haurà sequera... Molesta perquè
Sant Medir és només un dia a l’any i
fa ràbia que plogui. La incertesa es
va mantenir fins al mateix matí, ja
que no estava clar si plouria poc o
molt. Finalment es va suspendre tot
(menys la inauguració del nou pont
de Can Borrell) i no hi va haver, per
tant, milers de vilatans a l’esplanada
de l’ermita, ni cobla, ni sardanes, ni
castells, ni missa, ni costellada, ni res
de res... A part d’un munt de sant-
cugatencs desenfeinats mirant per la
finestra el cel plujós d’un Sant Me-
Si alguna imatge resumeix la passada diada de Sant Medir és el gris d’aquest cel hivernal. / ORIOL SUMSI dir passat per aigua. Redacció

Nou llibre de la santcugatenca Estrella Cardona


L’autora santcugatenca Estrella Car- les preocupacions posant els lectors relats i contes infantils. Ha col·labo-
dona Gamio acaba de publicar un de molt bon humor”. rat durant molts anys a la premsa
nou llibre titulat La canción de la Els seus protagonistes són Tris amb articles temàtics i relats curts.
manzana, una novel·la d’humor l’ac- Dass, un jove periodista sense diari Entre els seus títols publicats, hi ha
ció de la qual passa a Lantornia, un on escriure, ja que els seus textos El otro jardín, La dependienta, Taller
imaginari país europeu que no fa són massa trencadors i iconoclastes; libre de literatura, Adriel B., La trampa
frontera amb cap altre. L’acció té la seva veïna, Battyanna Rannera, de ser mujer, El abrigo de Clark Gable y
lloc a l’any 2005 cromilià, ja que, com una noia de 20 anys que, com diu otros relatos i l’infantil El abuelo que no
s’explica al text, Lantornia no es Tris Dass, mai diu les coses pel seu sabía explicar cuentos.
regeix pel calendari gregorià. nom si són difícils d’explicar; i La canción de la manzana compta
Segons l’autora, La canción de la Vitolio Trozidetroci, conegut com el amb un pròleg de Mikel Urmeneta,
manzana no és altra cosa que un con- Caníbal-Vegetarià, arquitecte de artista polifacètic i empresari, cone-
tinu de situacions delirants i sorpre- professió, notable poeta, exquisit gut pels seus productes de la marca
nents que arrenquen constantment gourmet i filantrop vocacional, consi- Kukuxumusu. El llibre, a part del
la rialla al lector. Cardona assegura derat una espècie d’heroi nacional a tradicional format en paper, també
que “es tracta d’una novel·la humo- la imaginària Lantornia. es troba com a eBook. Més informa-
rística la lectura de la qual, tot i que Llicenciada en Belles Arts, Estre- ció a la pàgina web www.estrellacardo-
Imatge de la portada del llibre. / CEDIDA
no soluciona els problemes, allunya lla Cardona és autora de novel·les, nagamio.com. Redacció
societat

Ja sabem com és, per dins, la sala polivalent


De moment se l’anomena Sala de
Concerts, però en la seva presenta-
ció als mitjans de comunicació les
autoritats insistien que la voluntat és
que s’acabi convertint en una autèn-
tica Sala Polivalent. “L’ideal és que
serveixi per a quantes més coses
millor”, aclaria l’alcalde, Lluís Reco-
der. Preguntat pels periodistes, ex-
plicava que aquestes “coses” poden
incloure el cicle de concerts Mou-te,
espectacles de teatre, música, dansa,
actes per a joves i per a infants i per
a gent gran, és a dir, tot, sense des-

dijous 4 de març de 2010


cartar festes i balls com podrien ser
el Cap d’Any i el Carnaval i sense
descartar, tampoc, que l’equipament
inclogui bucs d’assaig. Vol dir que
serà suficient, aquesta sala, per a tot
això? Caldrà veure-ho. Primer cal
redactar el pla d’usos que ho haurà
d’aclarir tot. Mentrestant, les úni-
ques dades donades com a certes
són que la sala té una superfície de
planta de 450 metres quadrats, amb 7
un altell de 150 metres quadrats
més. Que la nau del costat (l’edifici
consta de quatre naus) serà llogada
com a magatzem (que substituirà el La futura sala polivalent, situada al sector de Can Solà, té una superfície base de 450 metres quadrats. / ATENEU

que l’Ajuntament té ara mateix al


carrer Orient) i que els dos espais
estaran comunicats, obrint la porta a
una possible ampliació “en un fu-
tur”. I pel que fa als diners, l’Ajunta-
ment es farà càrrec del cost de l’o-
bra, que ha anat a càrrec de Promu-
sa, la factura de la qual puja a uns
400.000 euros. La resta del pressu-
post destinat a la sala, és a dir,
400.000 euros més, serviran per a
l’adequació de l’espai, que consistirà
en la implantació de mesures de se-
guretat, millora de l’acústica, ins-
tal·lació d’equips... No cal dir que no
hi ha data d’inauguració. Redacció L’equipament ocupa una quarta part de l’edifici. / ATENEU Un altell suma 150 metres quadrats a la sala. / ATENEU
Amb el suport de: practicat

HO SABÍEU?
El playback del practiCAT: “L’enèsima cançó d’amor”
En les diades típiques de Cata-
lunya de Sant Josep o Sant Jordi o Entra a www.myspace.com/lapuertadelossuenos, escolta la cançó “L’enèsima cançó d’amor”, del grup santcugatenc
en període de Quaresma, els res- La Puerta de los Sueños / La Porta dels Somnis, i segueix la lletra:
taurants acostumen a elaborar
diferents tipus de menges com Sobre la lluna, el mar, No és molt original
ara la crema cremada, el pastís t’escoltava dir molt suau, però crec que ho escriuré
de Sant Jordi o bé les coques de per què no reprenem encara que això sigui
allò que un dia vam deixar estar. l'enèsima cançó d'amor.

Sobre les ones jo, Podria ser, que encara em quedin ganes
sols vaig poder escoltar de patir el teu mal humor.
si no va funcionar,
per què ara hauria de canviar. Cada cop que et veig capgires el meu món,
pot sonar-te cursi la cançó,
Podria ser, que encara em quedin ganes però demano al cel que em doni temps
dijous 4 de març de 2010

de patir el teu mal humor. per poder coneixe’t encara més.

Cada cop que et veig capgires el meu món, Cada cop que et veig capgires el meu món,
pot sonar-te cursi la cançó, pot sonar-te cursi la cançó,
recapte, les de llardons i els pa- però demano al cel que em doni temps però demano al cel que em doni temps
nadons. En català no utilitzem els per poder coneixe’t encara més. per poder coneixe’t encara més.
termes crema catalana ni tarta o
torta, sinó que parlem de crema Tu estàs dormint aquí Sobre la lluna, el mar,
cremada, pastís i coca. sento que ets a prop de mi t’escoltava dir molt suau,
els teus cabells em porten encara que això sigui
8 Si circuleu amb moto, recordeu la nit, el mar, les ones. l'enèsima cançó d'amor.
que l'ús del casc és obligatori i
que s'han de tenir a punt els
amortidors o esmorteïdors i el tub
d'escapament. També és impor-
tant que el selló sigui prou còmo-
de per poder fer trajectes llargs i
que, quan aparqueu, deixeu el
cavallet ben falcat perquè la
moto no es tombi.

Per les vacances de Setmana


Santa, per anar a l'aeroport, els
autobusos i trens llançadora us
poden transportar des de la ciu-
tat fins a la terminal de passat-
gers a més bon preu que un taxi.
Si us voleu desplaçar amb el vos-
tre vehicle, el podeu deixar al
pàrquing de l'aeroport durant el
temps que us interessi i si feu
servir la vorera de comiat us hi
heu d'estar el temps just per aga-
far l'equipatge i acomiadar-vos.
La Puerta de los Sueños / La Porta dels Somnis durant un dels seus concerts acústics. / PHOTOJORDI
ateneu

Assessora’t a l’Ateneu:
Interessants novetats als cursos de l’Ateneu Gestió de les emocions
S’acosta el bon temps, i com cada feina (més útil que mai) i que s’o- El tema de les habilitats i la intel·li-
any s’acosta també el moment de bre un grup d’alemany inicial i un gència ens ha ocupat dos mesos, i
participar en els cursos de prima- nou grup de lectura. avui acabarem aquest tema amb la
vera de l’Ateneu, que n’hi ha per a Si els més petits de casa són allò Gestió de les emocions lligada amb les
totes les edats i tots els gustos. que se’n diu “mogudets”, segur habilitats emocionals.
Entre les novetats, destaquen el que els encantarà participar a les Les emocions difereixen de la
taller de pa, el taller d’eco-conser- dues novetats que hi ha pensades racionalitat i sembla que a vegades
ves, i el que ens ensenyarà com fer per a ells: la iniciació als malabars i tinguin vida pròpia, ens interessa
un hort al balcó. Amb ells apren- als equilibris, i la iniciació al claqué poder gestionar-les adequadament.
drem a estalviar fent coses a casa i body percussion. Si aprenem a identificar-les, com-
en comptes de comprar-les. Des- Més informació a les pàgines 10 prendrem en tot moment què ens
L’Ateneu t’ensenya a fer un hort al balcó.
taca també un taller de cerca de i 11, i a www.ateneu.cat. Redacció està passant. Això suposa:
-Prendre la iniciativa en la comu-
nicació dels sentiments, no estar
esperant el moment ideal.
La DVDteca de l’Ateneu ja supera els 250 títols -Descarregar l'ansietat de les emo-

dijous 4 de març de 2010


cions contingudes i fer-ho de mane-
Els més puristes asseguren que les i més o menys panoràmica, sovint les últimes incorporacions són: Un ra física i mai dirigida a les persones.
pel·lícules només es poden veure a completada amb un conjunt d’al- paseo por las nubes, Su juego favorito, -Reconèixer que les emocions no
les pantalles de cinema, que per taveus que permeten dir això de Retorno al paraíso, El invisible són ni bones ni dolentes, només l'ús
això les van fer, i diuen pestes d’a- “a casa tinc un home cinema”... Harvey, Canción de cuna para un que en fem ho determina.
questa nova moda que és baixar- Doncs per a tots aquests l’Ate- cadáver, Magnolia, El rey y yo, -Estar atents a l'aparició de senyals
se-les d’Internet i veure-les a la neu posa en circulació les més de Obsesión, Sucedió en Manhattan, Un emocionals (físics i psicològics)
“minúscula” pantalla de l’ordina- 250 pel·lícules de la seva DVDteca, regalo para papá, Conspiración de -Investigar les situacions que des-
dor. Però entre poc i massa. Són que, com tots els socis i amics de silencio, Algo que contar, Como el encadenen aquestes emocions.
moltíssims els que últimament l’entitat saben, és un servei gratuït perro y el gato, Una mujer se rebela i -Expressar els sentiments a la per-
s’han comprat un gran televisor, de préstec amb un fons perma- Confidencias de medianoche. No te sona que els ha provocat sense acu-
amb la pantalla més o menys plana nentment in crescendo. Algunes de les perdis! Redacció sar-la, centrant-nos en com ens afec- 9
ten les coses.
Un estudi fet a més de 6.000 per-
sones va mostrar que les que se sen-
L’associació Tinkuna es presenta a Sant Cugat tien millor amb si mateixes tenien un
patró comú de conducta que consis-
La Sala d’Actes de l’Ateneu acolli- tosí (ISALP), que proporciona tia a marcar una meta a la qual arri-
rà, a partir del dia 15 d’aquest manutenció, allotjament i escola- bar, fer-la real (posant-la per escrit o
mes, una exposició que explica les rització als nens i joves sense explicant-la al seu entorn) i establir
activitats de l’associació solidària recursos, mitjançant l’atorgament aquest camí per arribar-hi amb peti-
Tinkuna, dedicada a la creació de de beques i la construcció d’inter- tes metes assolibles on es felicitaven o
projectes educatius a la zona rural nats i menjadors. I d’altra banda, es feien autoregals.
i minera de Potosí, a Bolívia. Tinkuna fa de pont també amb el El coaching ajuda a establir les
Tinkuna treballa a partir de la Comité de Defensa de la Familia metes i les passes per a iniciar-nos en
col·laboració amb dues contra- (Llallagua), que té un projecte de el camí de millora personal.
parts locals de la zona. D’una ban- creació de biblioteques i centres de A l'Ateneu trobareu assessorament
da, l’organisme Investigación So- reforç escolar. Més informació a personal i tallers pràctics de cerca de
Un dels menjadors d’ISALP. / CEDIDA
cial i Asesoramiento Legal de Po- www.tinkuna.org. Redacció feina i habilitats i coaching. C. Vergés

PROPERES SESSIONS DE SUPORT A LES PERSONES A L’ATENEU


Seminari: Com motivar equips
Dia: 16 de març - Hora: 10h - 14h - Preu: Preu: 20€
Aprendrem què motiva les persones amb les quals col·laborem i tècniques generals per aplicar a qualsevol entorn
Cal inscripció prèvia a través de recursoshumans@ateneu.cat o al 93 674 51 95
cultura

La Bergman, un glamour intel·ligent Una epopeia inquietant


Una reflexió. D'algunes actrius antigues en pots cies”). Ara, el més curiós és que la llista era La darrera pel·lícula del director francès Jacques
parlar als que no són cinèfils, perquè saben qui mixta, i que el quart lloc l'ocupava la Bergman! Audiard, Un profeta (2009), ens ofereix una inte-
són. La Marilyn, la Garbo, la Loren, la Kathe- (Com algú pot comparar amb solvència les fei- ressant i trencadora versió del cinema de gènere
rine i l'Audrey (Hepburns), la Dietrich, en certa nes -ni el glamour- d'un actor amb les d'una criminal i carcerari. El protagonista és un jove
manera la B.B., i tres mes, entre elles la que actriu, això ja mereixeria un estudi a part). Bé, d'origen àrab que entra a la presó per complir
avui recordaré. Les altres “grans” en canvi que- cal dir que l’enquesta la promovia la revista una condemna de sis anys. La seva situació de
den per a nostàlgics -i per als entesos en gene- Première, per tant els deu primers havien de ser vulnerabilitat (analfabet i sense coneguts ni fora
ral, és clar-, ja que no tingueren una caracterís- hollywoodencs nats. Com és que hi intercalaven ni dins de la presó) el situa com a víctima poten-
tica única que perpètuament les deixés visibles una fifty-fifty? (A la qual successivament havien cial del grup de presos corsos que, amb la com-
pel “pueblo llano”. No importa que fossin -algu- rebut de fora, aclamat, premiat, rebutjat a fons, plicitat d'alguns funcionaris, governen de facto la
nes- grandíssimes actrius, que fossin -la majo- expulsat, tornat a acceptar, tornat a premiar, presó. Les seves demostracions de coratge, però,
ria- maquíssimes, que fossin -totes- tres vegades etcètera). Doncs perquè li tenen un fort respec- li permetran guanyar-se la confiança d'aquest
més bones que la Naomi Watts, perquè elles, les te. I per què li tenen? Perquè en un temps van grup i ascendir en les seves estructures de poder.
poder descobrir que era una dona que pensava La lluita per la supervivència l'ha obligat a
dijous 4 de març de 2010

per si sola (sense deixar de donar una imatge adaptar-se a un medi criminal en què només
molt femenina) en circumstàncies difícils. No, sobreviuen els més forts. Així, amb el pas del
no és tan “normal” això en el món de la faràn- temps, el jove angelical i desvalgut que havia
dula del cine. Ara mateix tenim com a “sòlides” entrat a la presó ha acabat esdevenint un membre
només l’Streep (que està a un dit de passar a influent d'una màfia criminal amb un important
“antiga”), l'Uma Thurman, alguna d'italiana, radi d'actuació. D'autèntic pària social amb un
grega, palestina, índia, xinesa o argentina, i futur incert ha passat a accedir a una posició de
para de comptar. poder vinculada a grans negocis. L'epopeia que
ha hagut de superar, en primer lloc, per aconse-
Parlàvem del currículum guir sobreviure dins de la presó, i posteriorment,
12 Aquesta alta (i no prima) sueca d'or té una fil- per assolir un posició privilegiada, li acaba confe-
mografia irregular, i de gens fàcil seguiment. rint, als ulls de l'espectador, una certa aureola
En un article com aquest no us faré la llista d'heroïcitat.
exhaustiva, però podem i devem exercitar el No ens trobem, però, davant de la figura
plaer de recordar-ne alguns. Dels films inicials arquetípica de l'heroi moralment infalible que
jo destacaria (i diguem primer que la seva jo- actua de forma altruista en la recerca del bé
ventut fou d'una potència inusual) la per ella col·lectiu. En aquesta pel·lícula, Jacques Audiard
Stromboli (1949) va marcar el canvi decisiu. decisiva Intermezzo (primera versió) de Gustav dibuixa un personatge que esdevé membre d'una
Molander, i Casablanca. Després “domina” a Luz màfia criminal (per tant: roba, mata, traeix...) i
antigues, ja no et poden sorprendre a cada que agoniza, segona versió (Cukor, i primer que, principalment, cerca el seu benefici perso-
nova pel·lícula, i resulta que això és important Oscar) i a tres Hitchcock i passa a la famosa nal. El que li confereix l'estatut d'heroi és el fet
en el vertiginós món actual. època Rossellini (sis més). Madurarà amb d'haver sobreviscut -i haver triomfat- en un
Uns ens estimarem més aquella Shirley Renoir, Litvak i Donen, i ja com a “senyora” no entorn d'extrema hostilitat. Allò que l'ha impulsat
McLaine en plena forma que qualsevol de tria bé els films, fins que es recupera amb aque- no ha estat l'ambició ni la maldat; simplement ha
nova, uns altres no oblidaran mai la primera lla enganyosa Asesinato en el Orient Express de actuat en defensa pròpia, motivat per un instint
“espatarrant” que ells van veure (fos o no fos Sidney Lumet. I el darrer Oscar. En retirada, de supervivència difícil de reprovar moralment.
una Ava Gardner, una Kim Novak, la Hayworth s’acomiada a gran nivell amb Sonata de otoño, del Però alhora que provoca una extraordinària
o la Cardinale). Però tots els altres estan només no-parent seu Ingmar Bergman, tot fent un empatia, aquest personatge també sacseja alguns
per l’“última arribada”, ja que, senzillament, és potent duet “musical” amb Liv Ullman.
la que estan veient promocionada a la TV i les Quan aparegué en una pantalla sense
revistes. Amb la tan europea Ingrid Bergman maquillar, a tot el món minvaren les vendes de
(nascuda al 1915 a Stockholm) no hi ha dubtes, cosmètics. Quan era més criticada, un admira-
no se l’oblidarà.
La raó real, a part dels seus mèrits intrínsecs Ingrid Bergman no serà oblidada,
-per dintre i per fora-, o a part del recordatori però no pels seus mèrits, sinó per
que li fan les periòdiques aparicions de la seva
filla Isabella Rossellini, o a part del seu brillant
la quantitat de gent que ha vist
currículum, o a part de la “melena curta” que més de cinc vegades Casablanca
ella va imposar, la raó, dic, és que no us podeu
imaginar la quantitat de gent que ha vist més de dor seu baixà, a peu, des de Suècia a Itàlia amb
cinc vegades Casablanca. Un film a l'elit dels una ovella, perquè li volia regalar. En els dar-
simpàtics per excel·lència. Un film que per cert rers anys va fer alguns serveis sociopolítics
El francès Tahar Rahim protagonitza la pel·lícula.
es filmà de pura casualitat, i en el qual la Berg- intel·ligents. No captivava amb el somriure sinó
man hi anà a parar encara més de casualitat. (I directament amb uns riures constants (tot i una dels nostres preceptes morals més interioritzats.
en què fins al darrer moment no li van dir si veu una mica d'home, que lligava amb les seves Al cap i a la fi, ha seguit el camí contrari a l'espe-
figurava que s'havia d'estimar el Bogart, o no. passes en caminar, tan amples que semblava rat (o desitjat) per la societat; que a la presó, efec-
Qui ho diria!). que corria). Fou la que en teatre pogué inter- tivament, es rehabilités. A més, la gravetat dels
Una enquesta al 2005, tan inútil com qualse- pretar en cinc idiomes diferents. La que comen- seus actes ens situa entre l'espasa i la paret. Segu-
vol altra, donava com a millors actors de cine de çà de tímida i acabà de lleona. La que després rament, si la pel·lícula no ens mostrés la seva epo-
la Història Cary Grant, John Wayne i Tom de dues mastectomies de pit encara li quedà peia carcerària difícilment afloraria l'empatia. En
Cruise, completament diferents. Megamagmà- empenta per fer, en quatre hores de TV, de definitiva, Audiard construeix un personatge tan
ticament diferents podríem dir! (I que d'ells Golda Meïr! I guanyant l'Emmy. Un talent fascinant i magnètic com contradictori i descon-
només “Grant” podria ser qualificat d'actor! indiscutit, molt seductor, i potser la diva més certant. Un personatge d'aquells que provoquen
Però ja entenem que la cosa va més de “presèn- “natural” que es recorda. Miquel Montserrat reflexió. Riki Benito
cultura

Eugenio es transforma, no desapareix


nal, quan estem fent un homenatge No era un posat, funcionava així.
a un gran de l'humor. Això l'honora. Ho feia igual a Madrid, Sevilla o
A més, no estem fent res que no fes Barcelona. De fet, no hi havia molta
el meu pare. Ha estat un personatge diferència a sobre o fora de l'escena-
popular durant 40 anys però total- ri. És, potser, unes de les claus del
ment desconegut, del qual fins fa seu èxit: la naturalitat i la sinceritat.
molt poc no se sabia ni el seu segon Una persona molt respectuosa, es
cognom, ni quina era la seva profes- comportava sempre igual i era amic
sió o si tenia un fill i una filla. En del seus amics.
definitiva, si en 40 anys no s'ha
conegut l'autèntic Eugenio, per què Per què creus que actualment no
es vol saber amb sis mesos de vida s'expliquen tants acudits com abans?
qui interpreta aquest personatge? Hi ha diversos motius. El primer és
que la gent està desencantada, ens

dijous 4 de març de 2010


Com han acollit els seus admiradors sentim utilitzats i potser no ens dei-
i admiradores que hagis descatalo- xen pensar com voldríem. A més,
gat l'històric primer disc d'Eugenio? d'un temps cap aquí, els acudits han
Cartell promocional de l’espectacle Reugenio (www.elsabenaquelquediu.com). És un luxe veure que la gent es passat de ser explicats per qualsevol
pugui baixar aquests acudits i, a de nosaltres, a fer-ho via Power-
El fill de l'extraordinari humorista pectacle i que “clava” el personatge? més, puguin votar el seu preferit. point. El que jo he volgut fer amb
Eugenio, Gerard Jofra, presenta el El que puc dir que a l'hora de conei- M'omple d'orgull i són quasi 15.000 aquest projecte és donar-hi un punt
muntatge Reugenio, un espectacle en xe'ns, i sense saber a què ens porta- visites en 3 mesos que té la pàgina. de diversió i alegria als que no van
homenatge a la figura del seu pare, ria, he pogut coneixe'l com a perso- Espero que arribi a tothom i ho tenir l'oportunitat de veure el meu
que ens va deixar ara fa 8 anys. na i he de dir que és una gran per- pugui veure molta gent. pare a sobre d'un escenari.
sona. Per a mi era una responsabili- 13
En què consisteix Reugenio? tat molt gran i estic plenament satis- On creus que es troba la clau de l'es- El que és curiós és que, malgrat tot,
Reugenio és fruit d'una casualitat. fet a nivell personal amb la posada pectacular èxit d'Eugenio? els seus acudits no caduquen.
Consisteix en tornar a pujar als esce- en escena després de estar-ho treba- La clau de l'èxit de l'Eugenio és la Hi estic d'acord. De fet, amb Reu-
naris uns acudits o contes, com ell llant durant un mesos. simplicitat i la connexió a l'hora genio estem posant en escena acudits
deia, a un escenari que és on mereix d'explicar històries o acudits, com de fa 40 anys i no han caducat. El
ser-hi i tot fet de la meva mà com a I per què manté l'anonimat? ell deia. Amb un posat seriós, ama- secret és que segueixen sent actuals
homenatge. Manté l'anonimat per diversos mo- gat sota una barba i unes ulleres fos- i, que encara avui s'està parlant d'un
tius. En primer lloc, em demostra el ques i la facilitat de la paraula, amb home que, tot seriós, feia riure.
Què ens pots explicar sobre l'imita- tipus de persona que és en no voler la barreja del català i el castellà que Potser d'aquí a 50 anys segueixi sent
dor que assumeix el seu paper a l'es- donar-se a conèixer a nivell perso- formava part de la seva naturalitat. recordat. Ramon Texidó / ACPG

Pere Sanglada: de Flandes a Barcelona (i 2)


Tancada la compra de la fusta ne- els estils imperants de les corts de dor, és una de les primeres mostres El primer cor projectat per Pere
cessària per al nou cor a Bruges, París, Berry o Borgonya, tot afavorit d'aquest estil internacional, el qual Sanglada s’acaba l'any 1399, però
Sanglada torna de seguida cap a per l'ambient afrancesat dels regnats es difon ràpidament en l'àmbit reli- serà objecte de modificacions en
Barcelona. Forma el seu equip de de Joan I el Caçador i Martí I giós, però també de manera notable anys posteriors. Així, a mitjans del
treball i comencen les obres del cadi- segle XV s’amplia. A finals de segle,
rat a partir de 1394. Mentrestant, el l’alemany Michael Lochner realitza
carregament adquirit és enviat per els delicats dosserets calats que coro-
vaixell, creuant part de l’Atlàntic, el nen el conjunt, i el 1518, amb motiu
mar Cantàbric, passant per les cos- de la celebració del capítol Toisó
tes de Portugal i entrant al Medi- d’Or (l’únic celebrat a l’actual Estat
terrani per l’estret de Gibraltar. espanyol), el cor és parcialment poli-
Indubtablement el viatge de for- cromat pel pintor Joan de Bor-
mació de Sanglada fins a Bruges és gonya. Tanmateix cal esmentar les
decisiu per a la configuració del nou magnífiques talles del rerecor que
cor barceloní, malgrat desconèixer realitza el castellà Bartolomé Ordo-
quins són els seus referents més ñez, un dels millors escultors renai-
directes. És més, és àmpliament xentistes hispans. El resultat final és
reconegut l’important paper que un conjunt que configura una de les
aquest viatge té en la introducció obres més riques i impressionants
d’un nou estil a Catalunya, ja sigui que la història de l’art ens ha llegat.
gràcies als mestres que coneix San- Aspecte actual del cadirat de la catedral de Barcelona. / V. ROONTHIVA Sens dubte es tracta d'un cor molt
glada al llarg del camí, ja sigui tam- “internacional”, tant pels diferents
bé per les diverses obres que té l'o- l’Humà. A aquest nou estil se l'ano- en l'àmbit civil i reial, com es veu en estils que presenta, com pels mestres
portunitat d’observar de primera mena “gòtic internacional”. el disseny de la façana antiga de la que hi van treballar, així com pels
mà in situ. Es tracta d'un estil que El cor de la catedral de Barce- Casa de la Ciutat de Barcelona o en diversos materials amb els quals està
deixa de banda el món italià i que lona, amb les fascinants misericòr- el palau de Martí I l’Humà al mo- fet, entre ells, la fusta de roure de
comença a prendre com a models dies que talla Sanglada i el seu obra- nestir de Poblet. Flandes. Voravit Roonthiva
agenda

HISTÒRIA ACTES DEL DIA INTERNACIONAL DE LA DONA


Salvador Espriu Dijous 4 de març D’11.00 a 14.00 20.00
Avui, en aquesta columna, recordem els 25 anys de la Plaça d'Octavià Club Muntanyenc
mort de l'escriptor Salvador Espriu. Espriu va néixer a 19.30 i 22.00 Taula divulgativa de Club de lectura: Mort
Santa Coloma de Farners l'any 1913, va ser un dels Cinemes Sant Cugat l'associació “Noestasola” de dama, de Villalonga
escriptors més significatius de la postguerra i un dels Cinema: Informació a dones en Organitza: CMSC
poetes catalans més importants. La caja de Pandora, situació de maltractament
L'any 1929, als quinze anys, va publicar el seu primer de Yesim Ustaolglu Org: Associació
llibre, Israel, escrit en castellà. L'any següent, va ingres- Org: Cinesa, Ajuntament “Noestasola” Dimecres 10 de març
sar a la Universitat de Barcelona per realitzar les carreres
de Dret i de Filosofia i Lletres. La seva primer novel·la De 18.00 a 20.00
publicada en català és de l'any 1931 i porta per títol El Divendres 5 de març Dilluns 8 de març Club Muntanyenc
doctor Rip. Al cap de poc temps, va escriure la seva pri- Taller: Dona, tens una
mera obra teatral publicada, La revolta dels sants. 22.0o 17.00 idea? Pot ser un negoci
Salvador va viure l'època de la preguerra civil espa- Teatre-Auditori Casal Cultural de Mira-sol Organitza: CMSC
nyola, de gran vitalitat cultural sobretot a Barcelona, i es Teatre: El meu nom és Dia a dia
va relacionar amb intel·lectuals com Bartomeu Rosselló- Rachel Corrie, d'Alan i coresponsabilitat
Pòrcel, Ferran Soldevila i Carles Riba. En iniciar-se la gue- Rickman i Katherine Viner Dinamització d'activitats Dijous 11 de març
rra, el van mobilitzar amb destinació a la columna Macià- Organitza: Ajuntament per a tota la família
dijous 4 de març de 2010

Companys, a la secció d'Arxius de l'Auditoria de Guerra Organitza: Ajuntament 19.30


on va estar fins al 1939. Un cop acabada la guer-ra, amb Casa de Cultura
les llibertats catalanes abolides de manera absoluta, és Dissabte 6 de març 18.00 Conferència:
quan va viure el que més tard es coneixerà com el seu Centre Cívic la Floresta Dones i aigua en l’art
exili interior. 17.00 Conta contes per a tota Organitza: Ajuntament
L'obra d'Espriu s'ha de definir a partir de dos eixos Club Muntanyenc la família: Som iguals,
bàsics: la recerca de la diversitat (marcada per la relació “Tertulia, risas y sabor”, som diferents
amb la quotidianitat, per la pluralitat de gèneres i per la a càrrec del Grupo de Organitza: Ajuntament Dimecres 17 de març
diversitat de tècniques compositives que conviuen fins i Mujeres Inmigrantes
tot dins d'un mateix llibre) i l'aspiració a la unitat (amb Organitza: CMSC 18.00 21.00
14 un entramat temàtic, moral i filosòfic que determina les Centre cívic Club Muntanyenc
relacions entre les diferents obres). 22.00 Molí de les Planes Cinema: La caja de
El 22 de febrer de 1985 va morir a Barcelona i va ser Teatre-Auditori Cinefòrum: Agua, música, de Costa-Gavras
enterrat al cementiri d'Arenys de Mar, la seva mitificada Concert: Malú vive de Deepa Metha Organitza: CMSC
Sinera. Tal i com va denunciar el diari El Punt en el seu Organitza: Ajuntament Organitza: Grup de Dones
editorial del dia 22 de febrer, “esporàdiques edicions de la Creu d'en Blau
dels seus llibres i muntatges escadussers d'algunes de Dimarts 23 de març
les seves obres teatrals no han estat prou per recuperar Diumenge 7 de març
una obra que en vida del seu autor semblava que Dimarts 9 de març 19.30
hagués de ser vigent sempre”. Anna Fernàndez 11.00 Club Muntanyenc
Centre cívic 19.30 Tertúlia: Homes i
Molí de les Planes Club Muntanyenc igualtat, a càrrec d’AHIGE
FILOSOFIA Exposició de Patchwork Taula rodona: (Associació d'Homes per
Organitza: Grup de Dones Dones polítiques a la Igualtat de Gènere)
Zenó (III) de la Creu d'en Blau Organitza: CMSC Organitza: CMSC
Jo, la veritat, mai he entès les matemàtiques. I ho he
intentat, eh? Però els mètodes que van utilitzar per
ensenyar-me-les van fracassar completament. El profes-
sor que vaig tenir a COU, per exemple, duia les patilles
afaitades fins més amunt de les orelles, i per mi aquest L’AGENDA
enigma no feia sinó complicar encara més la resolució DE VALLDOREIX
de les incògnites. Sense cap ganes que això es conver-
teixi en una ridícula autobiografia, afegiré només que
durant diversos estius vaig haver de suportar la càrrega Divendres 5 Dilluns 8 Dimarts 12
d’haver de pensar que, a part de les onades i les noies,
m’havia de concentrar en els logaritmes neperians. És 18.30 19.30 22.00
per això que encara ara, quan llegeixo que el matemàtic Nau de Cultura Biblioteca Vall d'Or Nau de Cultura
Bertrand Russell deia sobre Zenó que “havent inventat Celebració del dia Grup de Lectura en català Cinema: Le diable
quatre arguments incommensurablement subtils i pro- de la dona a Valldoreix: i castellà: La presonera, probablement,
funds, la grolleria dels filòsofs posteriors va dictaminar Diverses lectures, peces de de Malika Oufkir de Robert Bresson
que ell fos un simple prestidigitador enginyós, i els seus teatre, contes i tast (entrada lliure, prèvia (a proposta de
arguments res més que sofismes, però després de dos multicultural a càrrec de inscripció al Casal de Valldoreix, Espais Naturals)
mil anys de contínua refutació, aquests sofismes van ser mestresses de casa Cultura de Valldoreix) Organitza: EMD
rehabilitats, i van produir la fundació del renaixement Organitza: EMD Organitza: EMD
matemàtic”, no sé què vol dir. Que cadascú es cregui el Dissabte 13
que vulgui. I abandonem Zenó, que sinó no acabarem Diumenge 7 Dijous 11
mai. I per omplir l’espai que queda podem parlar d’un Tot el dia
altre deixeble de Parmènides, Melissos de Samos. 19.00 17.30 Sortida als Castells
D’aquest encara se’n sap menys, bàsicament que va Casal Cultural de Valldoreix Biblioteca Vall d'Or de la Segarra
corregir el mestre dient que, si tot el que existeix és u, i Teatre: Magnòlia cafè, Expliquem Contes: (informació i reserves
continu, i etern, no pot ser finit, sinó infinit en totes d'Àngels Aymar Soldadets de plom, trucant al 93 674 38 11)
direccions. Quins homes, aquest Parmènides i els seus (programació continuada) amb Susagna Navó Org: Valldaurex, Centre
deixebles, que confonien la seva lògica particular amb la Org: Grup de teatre Espiral Org: EMD Valldoreix d'Estudis de Valldoreix
realitat! Ai, això em sona. Oriol Sumsi
agenda

Dijous 18.00 Dimecres NUTRICIÓ


4 de març Casa de Cultura 10 de març
5a Jornada de solidaritat Alimentar-nos o nodrir-nos (II)
20.00 amb el poble de Palestina 19.00 Alimentar-se bé és una de les claus que obre la porta de
Monestir Documental i presentació de Arxiu Nacional de Catalunya la salut. El nostre organisme rep amb els braços oberts
Conferència: Entenent les conclusions del Tribunal Conferència: L’autonomia moltes de les coses que mengem, i aquesta espècie
l'arquitectura del segle XX Russell sobre Palestina dels corresponsals d'acte de bondat que té l'hem de saber gestionar per
Organitza: Firart Organitza: Asecop, CASC Org: Amics de la Unesco evitar malalties. Si allò que li donem és bo, respondrà
amb salut, acte d'agraïment molt més que gratificant,
21.00 23.00 però si li donem coses dolentes o inadequades, el mal-
Local social dels Castellers La Unió Santcugatenca Dijous metem posant en perill la nostra salut.
Cinema: Teléfono Rojo, El Ball dels dissabtes 11 de març Abans d'aprofundir en aquests temes, és bàsic saber
volamos hacia Moscú, amb Grup Doble Swing com s'ha de distribuir el nostre dia a dia des d'un punt
d’Stanley Kubrick Org: La Unió Santcugatenca 19.30 i 22.00 de vista nutricional. La meitat o una mica més de la nos-
Org: Castellers Cinemes Sant Cugat tra dieta ha d'estar formada d'hidrats de carboni, un terç
Cinema d'autor: V.O.S de greixos, i la resta (el 15% aproximadament) de proteï-
23.00 Diumenge del director Cesc Gay nes. La majoria els trobem a tots els aliments, pe-rò en
La Bohemia 7 de març Org: Cinesa, Ajuntament diferents quantitats. L'aigua en forma d'uns 2 litres dia-
Concert: No hay 2 sin 3 ris, les vitamines, els minerals i la fibra són bàsics per-
(flamenco-latin-jazz) 9.00 20.00 què la correcta aportació dels altres ens serveixi.

dijous 4 de març de 2010


Organitza: La Bohemia Club Muntanyenc Sant Cugat Lloc per determinar Els hidrats de carboni són el nutrient energètic més
Passejades per Collserola: Primera reunió de la important. Els trobem en aliments com els cereals
Descobreix Can Castellví Plataforma mobilitzadora (millor integrals), llegums, tubercles, i en la font més
Divendres i el salt d'aigua de Sant Cugat interessant, que és la que trobem en fruites i verdures, ja
5 de març Org: CMSC, Ajuntament Org: PMSC que aquestes contenen moltes vitamines i minerals.
Consumir farines i derivats o sucres, si sobrepassa el 5%
17.00 De 9.00 a 14.00 20.00 de la dieta, comporta un risc per a la nostra salut.
Casal de Joves TorreBlanca Casal Cultural de Mira-sol Alexandria Llibres Els greixos són els més energètics, però aquests
Torneig de Poker en viu Jornada d'Escacs del Presentació del llibre: s'emmagatzemen com una reserva que utilitzem només
Organitza: Ajuntament Campionat de Catalunya L'Ajuntament de Barcelona quan no obtenim “combustible” dels hidrats de carboni.
d'Escacs per Equips (1931-1939), de Ferran Aisa Els trobem en forma saturada en la mantega, la nata, el 15
18.30 Org: Club Escacs Sant Cugat Org: Alexandria Llibres greix de la carn i qualsevol greix sòlid a temperatura
Dterra ambient fresca. Els insaturats els obtenim dels olis, grei-
Inauguració exposició: De 10.00 a 14.00 21.00 xos líquids a temperatura ambient. Aquests són molt
Els tresors de la infància Carrer de Santiago Rusiñol CEIP La Floresta més interessants per la presencia dels omega, dels
Organitza: Dterra Mostra d'art al carrer Xerrada-col·loqui sobre el quals ja parlarem.
Organitza: Firart menjar ecològic a les escoles Les proteïnes que consumim han de ser completes.
17.30 Org: Comissió d’Ensenyament Els aliments d'origen animal com carn, peix, i sobretot
Centre Cívic 10.30 Públic de Sant Cugat l'ou, ens ho garanteixen, però combinar cereals amb lle-
Molí de les Planes Centre Cívic gums, o llegums amb llavors, també ho fa.
Taller: Plantes aromàtiques Molí de les Planes Coneixeu la quinoa, l'amarant i el blat sarraí? Són ali-
Organitza: Ajuntament Taller de planter ecològic Divendres ments amb les característiques d'un cereal però, a part,
i llavors autòctones 12 de març de proteïna completa. Com diu el meu germà, l'alimen-
Inscripcions fins al dia 5 tació és com invertir a la borsa: guanya qui més infor-
Dissabte Organitza: Ajuntament 19.00 mació té! Gerard Pintó
6 de març Casa de Cultura
14.00 El Deute Extern a debat
ZEM Rambla del Celler CEIP Pins del Vallès (10 anys de la consulta per Arròs amb verdures al Wok
17è Trofeu Ciutat de Sant Calçotada dels Castellers l'Abolició del Deute Extern) El Wok és una mena de paella de base bombada tradi-
Cugat de Balls de Saló (oberta a tothom, 12 euros) Org: Campanya “Qui deu a cional de l’Àsia que serveix per preparar tot tipus de
(també diumenge) Org: Castellers de Sant Cugat Qui?” i Observatori del plats i aconseguir diferents tipus de cocció. La seva filo-
Org: Club Ball Esportiu SC Deute en la Globalització sofia és la pròpia de la cuina xinesa: els aliments han de
19.30 ser modificats el menys possible per l’ésser humà.
11.00 La Bohemia
Pati de Llibres Jam Session amb Dissabte
Taller per a adults: Lectura de David Mengual Maitia Trio 13 de març
la imatge en llibres infantils Organitza: Jazzenviu
(cal inscripció prèvia) De 9.00 a 14.00
Organitza: Pati de Llibres Plaça de Pep Ventura
Dimarts Mercat de Pagès
17.00 9 de març Org: Ateneu Santcugatenc
Pou d'Art Ingredients: 1 tomàquet - 1 ceba - 1 carbassó - 1 pebrot
L'Art en família 20.00 22.00 vermell - 1 pebrot verd - 1 pastanaga - 2 tasses d’arròs
Visita-activitat sobre Monestir Terra Dolça basmati - 5 tasses d’aigua - sal - oli d’oliva
l'exposició d'Isabel Feliu Conferència: Els llocs de la Concert del cantautor
Organitza: Pou d'Art Diada Nacional de Catalunya, Cesk Freixas (Vilafranca) Elaboració: Talleu les verdures en forma de daus o tires.
Organitza: Òmnium Cultural Organitza: Terra Dolça Bulliu-les amb aigua i sal durant 10-15 minuts. Poseu a
18.00 bullir les cinc tasses d’aigua, amb sal, en un altre reci-
Terra Dolça 20.30 pient. Coeu-hi l’arròs durant uns 15 minuts. Col·loqueu el
Documental i xerrada sobre Casal de Joves TorreBlanca Si voleu publicar les vos- Wok amb el foc al màxim. Quan estigui ben calent, po-
el coreògraf Salvador Mel·lo Fòrum TorreBlanca: tres activitats, poseu-vos en seu-hi una miqueta d’oli, molt poc. Salteu les verdures
(dins els actes dels 15 anys Idees, suggeriments contacte amb nosaltres a: prèviament bullides. Afegiu-hi l’arròs ja cuit, barregeu i
del Grup Mediterrània) i queixes sobre el Casal redaccio@ateneu.cat continueu saltant durant 5 minuts (també s’hi pot afegir
Org: Grup Mediterrània Organitza: Ajuntament carn cuita a part, o un ou). Gabriel Moreno
Dani Gómez-Olivé

“El deute extern s'ha pagat amb


escreix però en canvi ha crescut”
pees, nord-americanes i japoneses
poguessin explotar les matèries pri-
meres del Congo. El que demanem,
doncs, és que s'auditi l'origen de cada
crèdit, de cada deute, per veure si és
legítim demanar-ne el pagament.
Això s'ha fet amb l'Equador, on s'ha
conclòs que la majoria dels deutes
que té amb altres països són d'origen
il·legítim i, per exemple, Noruega ha
abolit el deute. Exigim que l'Estat
espanyol faci el mateix.

És compatible la cooperació i la soli-


daritat amb la no abolició del deute
extern?
Hi ha dues xifres a nivell internacio-
nal molt rellevants respecte això: la
primera, que per cada dòlar que es

“Cal acabar amb els


paradisos fiscals, que
ofereixen impunitat a
les grans empreses”

dóna en forma de cooperació i soli-


daritat, es reclamen cinc dòlars en
concepte de deute extern; i la sego-
Dani Gómez-Olivé és investigador de l’Observatori del Deute en la Globalització. / ATENEU
na, per cada dòlar que es devia a
El 12 de març de 2000 es va celebrar, justes per al Sud. Per posar un cas, mercat, però tenim països que estan l'any 70 avui ja s'ha pagat aquest
arreu del país, una Consulta per apuntaria el tractat de lliure comerç arribant al col·lapse, com Grècia. Per dòlar per cent vegades, però a més el
l’Abolició del Deute Extern. Aquell que la Unió Europea imposa a la seva banda, als països del Sud, el deute s'ha multiplicat per cinquanta
dia, que coincidia amb unes eleccions Colòmbia i al Perú que, a canvi de pagament del deute i els plans de (això és així perquè, per fer front als
generals, prop de 15.000 santcuga- poder vendre'ns productes amb els reestructuració econòmica els ha pagaments, els països empobrits de-
tencs van pronunciar-se, el que va re- quals aquests països són competitius, suposat no poder atendre necessitats manen refinançar el crèdit i se'ls con-
presentar un terç del cens d’alesho- han de liberalitzar serveis i eximir bàsiques de la població. I els del cedeix amb interessos més alts). El
res i la meitat de la gent que va anar d'impostos dins el seu territori a les Nord no tenen excusa econòmica per deute s'ha pagat amb escreix, però en
a votar. Just deu anys després, l’Ob- nostres empreses transnacionals. no abolir-lo: el deute acumulat total canvi ha crescut. Mai el deixaran de
servatori del Deute en la Globalitza- és de 3,5 bilions de dòlars, exacta- pagar si no hi ha abolició.
ció organitza un acte per commemo- En tot plegat, què significa el deute ment la meitat del que ha suposat
rar-ho i reprendre el debat. Per fer- extern per als països pobres i què sig- rescatar els bancs en l'actual crisi, que Posem-nos en un escenari en què el
lo ha triat la ciutat de més de 10.000 nifica per als països rics? ha suposat 7 bilions de dòlars. Nord cancel·la el deute amb el Sud.
persones que va aconseguir més vots, Cal dir que ara també és comença a N'hi ha prou per combatre la des-
en termes relatius, a favor l’abolició. parlar del deute extern dels països El deute extern forma part del debat igualtat global?
Serà el divendres 12, a les set de la rics. Per exemple, la Gran Bretanya econòmic i financer, però des de Evidentment no, si poséssim a zero el
tarda, a la Casa de Cultura. està molt més endeutada que alguns l'Observatori també parleu de moral i comptador del deute però no fem res
països del Sud. Per què no se'n parla? legitimitat. Per què? més, d'aquí a 10 anys probablement
Al món hi ha prou recursos pels gai- Perquè hi ha un doble criteri: als paï- L'origen dels crèdits que ara s'exigei- ens trobaríem en la mateixa situació.
rebé 7.000 milions de persones que sos del Sud se'ls exigeixen condicions xen al Sud es troba als anys 70, en un Cal una nova mirada en les relacions
hi vivim? macroeconòmiques de reestructura- moment en què en els països empo- econòmiques, financeres i comer-
Sí, no hi ha un problema de manca brits hi manaven dictadors o governs cials. Cal un sistema responsable i de-
de recursos sinó de com estan distri- corruptes o directament titelles im- mocràtic, en el qual tots els actors
buïts. Per exemple, la Terra té capa- “L’origen dels crèdits es posats per Occident. Amb tot, el internacionals tinguin el mateix pes.
citat per alimentar tothom, però cada troba als anys 70, quan Nord no va tenir cap problema per Cal acabar amb els paradisos fiscals,
dia moren persones de fam. als països empobrits donar-los crèdit, i és per això que que ofereixen impunitat a les empre-
hi manaven dictadors” som moralment corresponsables de ses transnacionals. Sense paradisos
Com explicaries les desigualtats entre la situació. A més, aquests crèdits no fiscals totes les operacions comercials
Nord i Sud? van servir per ajudar al desenvolupa- serien transparents. Hem de posar
Històricament, el colonialisme ha ge- ció de la seva economia per poder fer ment d'aquests països, sinó que van l'economia al servei de les persones. I
nerat tensions entre el Nord i el Sud, front al pagament del deute que no anar a parar a les butxaques de les hem d'apostar per un model econò-
en les quals el Nord ha dominat mili- se li exigeixen als països del Nord. elits corruptes o a la compra i venda mic més integrat, més regional, més
tarment i econòmicament el Sud. Per Amb els països rics s'ha mirat cap a d'armament precisament per mante- proper, on les mercaderies no vagin
altra banda, el Nord aplica polítiques una altra banda perquè es considera- nir-se al poder. Per exemple, està de punta a punta del món: aquest sis-
econòmiques, comercials i financeres va que eren potències que se'n sorti- provat que Mugabe va rebre crèdits a tema és, a més, el més sostenible
que són absolutament desiguals i in- rien en el marc de l'economia de canvi de que les transnacionals euro- ambientalment. Eduard Anguita