You are on page 1of 3

Curs de valenci Grau Mitj

ACCENT DIACRTIC
A ms de marcar la sllaba tnica, laccent grfic t una altra funci: distingir paraules que
sescriuen igual, per que tenen un significat diferent.
b (de bona manera); bns (fortuna)
be (nom de lletra); be, bens (ovella, ovelles)
bta, btes (recipient)
bota, botes (verb botar; calcer)
cc (mena de coca, bescuit)
coc (cuiner; carb; bacteri)
cm (menjadora, obi)
com (adverbi (de quina manera))
cp, cps (copa darbre; borrall de neu; mesura)
cop, cops (colp)
cs, cssos (competici de crrer)
cos, cossos (figura de tres dimensions)
du, dus (ser suprem), adu, marededu, redu, semidu
deu, deus (nmero; verb deure; font)
dna, dnes (present del donar)
dona, dones (persona del sexe femen)
s (present del ser)
es (pronom feble)
fu (perfet del fer), contrafu, refu, satisfu
feu (present del fer; territori feudal)
fra (condicional del fer)
fora (contrari de dins)
jc, jcs (indret on van a dormir els pardals)
joc, jocs (acci de jugar)
m (part del cos hum); pl. mans
ma (possessiu ton)
ms (quantitatiu)
mes (part de lany; possessiu ton)
mu (crit del gat)
meu (possessiu ton)
mlt/ a/ s/ es (participi del moldre)

Curs de valenci Grau Mitj

molt/ a/ s/ es (quantitatiu)
mn (univers), rodamn; pl. mons
mon (possessiu ton)
mra, mres (fruita, petit peix blavs), Mra dEbre
mora, mores (dona musulmana), mora (morositat)
nt/ a/ s/ es (relaci familiar: fill dun fill), besnt, rebesnt, rent
net/ a/ s/ es (contrari de brut)
ns (plural majesttic del pronom personal de 1 persona, tractament solemne amb qu es refereix a
si mateix un alt dignatari)
nos (pronom feble)
s, ssa, ssos, sses (mamfer); ssa (nom duna constellaci)
os, ossos (part de lesquelet); ossa, osses (ossamenta, conjunt dossos)
pl, pls (filament que creix a la pell), repl, contrapl
pel, pels (contracci de per + el)
prca, prques (taula de sembradura)
porca, porques (femella del porc)
qu (pronom interrogatiu i relatiu fort -desprs de preposici)
que (pronom relatiu ton i conjunci)
rs (acci de resar)
res (cap cosa, alguna cosa)
s (del verb saber)
se (pronom feble)
sc, scs (senyal, arruga; solc)
sec, secs (sense humitat, present del seure)
rssa (animal de peu red)
rossa (cabell de color entre el castany clar i el groc d or)
sgle, sgles (sgol )
segle, segles (cent anys)
su (greix danimal)
seu (possessiu; present i imperatiu del seure; catedral)
s, ss (afirmaci)
si (condicional; pit, cavitat; nota musical; pronom reflexiu); sis (nmero)
sc (present del ser)
soc (calat; tros de soca)
sl, sls (terra)
sol (nota musical; present del soler); sol, sols (astre; sense companyia)

Curs de valenci Grau Mitj

sn (del verb ser)


son (possessiu feble; ganes de dormir (la son); acci de dormir (el son))
t (del verb tenir )
te (pronom feble; herba dinfusi; nom de lletra)
tt, tts (broc)
tot, tots (sencer)
s (acci dusar)
us (pronom feble)
vns, vnen (present del vindre) vens, venen (present del vendre) vs (del verb anar)
ves (reducci dialectal de veges; plural de la lletra v; tros de tela forta) vu (perfet del veure)
veu (present del veure; so; vocable)
vs (frmula de tractament de 2 persona)
vos (pronom feble)
Hi ha preferncia en l accentuaci de les formes verbals, del perfet
sobre el present, i tamb tenen preferncia els verbs de moviment.
Incoherncies:
corb (no recte) / corb (ocell)
poll (de gallina) / poll (parsit)
sa (contrari de malalt) / sa (possessiu feble; article salat)
set (nmero) / set (ganes de beure)
tos (bescoll) / tos (acci de tossir; possessiu feble)