You are on page 1of 240

N. Pfeiffer, A.

Travesset

batxillerat

Prelim_Fisica1_Bach_(2M).indd 1

1

18/4/08 16:05:27

Prelim_Fisica1_Bach_(2M).indd 2

18/4/08 16:05:27

Índex

Continguts
1. La ciència i les
seves eines de
treball
Pàgina 5
2. Cinemàtica
Pàgina 31

3. Dinàmica
Pàgina 75

4. L’energia i la
seva transferència
Pàgina 117

5. El corrent
elèctric
Pàgina 147

6. Imatges
Pàgina 189

Estratègies d’investigació.
Tecnologies de la informació

La Física i la Química
La investigació científica
Les magnituds físiques
Caràcter aproximat de les mesures
Magnituds escalars i vectorials

Resum
Activitats d’investigació

El sistema de referència
Temps: instants i intervals de temps
Velocitat mitjana i instantània
Acceleració mitjana i instantània
Moviment uniforme
Moviment uniformement variat
La caiguda lliure dels cossos
Expressió vectorial del moviment
Moviment uniforme en dues dimensions
Moviment amb acceleració constant
Tir parabòlic
Moviment circular

Coneixements previs de matemàtiques
Document. Distància de frenada d’un automòbil
Experiència. Determinació de l’acceleració de la gravetat
per mitjà d’una fotografia
Resum
Activitats d’investigació i simulació

Principi d’inèrcia
Principi fonamental de la Dinàmica
Principi d’acció i reacció
Llei de Hooke. Medició de les forces
Fregament entre sòlids
Moviment sobre plans inclinats
Dinàmica del moviment circular uniforme
Llei de Newton de la gravitació universal
Impuls mecànic i quantitat de moviment

Coneixements previs de matemàtiques
Experiència. Forces d’acció i reacció en la flotació.
Principi d’Arquímedes.
Experiència. Relació força-allargament en una molla
Experiència. Determinació del coeficient de fregament
Document. El fregament és un inconvenient?
Resum
Activitats d’investigació i simulació

Treball d’una força constant
Condicions perquè s’efectuï treball
Energia. Principi de conservació
Energia cinètica i energia potencial gravitatòria
Conservació de l’energia mecànica
Potència. Rendiment
Temperatura. Calor
Primer principi de la Termodinàmica
Degradació de l’energia

Ciència, tècnica i societat. Fonts d’energia renovable
Ciència, tècnica i societat. L’hidrogen i l’energia del futur
Resum
Activitats d’investigació

El corrent elèctric.
Intensitat de corrent
Diferència de potencial
La llei d'Ohm. Resistència elèctrica
La llei de Joule
Generadors. Piles
El circuit elèctric
El multímetre
Força electromotriu
Llei d’Ohm generalitzada

Document. Diferents tipus de piles
Document. Cèl·lules fotovoltaiques o fotopiles
Experiència. Característica d’un generador
Experiència. Balanç energètic d'un circuit amb resistències
elèctriques
Ciència, tècnica i societat. Generació d’energia elèctrica
Ciència, tècnica i societat. Elements de seguretat en els
circuits elèctrics
Resum
Activitats d’investigació

Imatges
La reflexió de la llum
La refracció de la llum
Imatges en miralls plans i esfèrics
Les lents
Instruments òptics
L’ull humà
Espectre de les ones electromagnètiques
Dispersió de la llum
Difracció i interferència.
Polarització de la llum

Document. L’espectroscopi
Experiència. Determinar la distància entre les ranures
contigües d’un CD
Resum

Solucionari
Pàgina 229

Física 1
Material multimèdia
batxillerat

Editat per Editorial Casals, S.A.
Dipòsit legal: M–5859–2008
Fabricat per: MPO IBÉRICA
Les reproduccions s’han realitzat
d’acord amb l’article 32 de la Llei
de la propietat intel·lectual.

Contingut bàsic de totes les unitats en
format hipermèdia navegable mitjançant
mapes conceptuals.

No s’autoritza la comercialització
independent d’aquest CD.
Aquest CD s’ha editat com a
complement del llibre Física 1.

3

Prelim_Fisica1_Bach_(2M).indd 3

18/4/08 16:05:31

Prelim_Fisica1_Bach_(2M).indd 4

18/4/08 16:05:31

U01_Fisica1_Bach_(3M). Per això.indd 5 18/4/08 16:12:34 . és molt convenient que a tot el món s'usi un únic sistema de mesura. punts de partida i final dels mesuraments. i els 41° 22'. Aquest arc correspon a un angle central de circumferència de 9° 40'. Per determinar-ne la longitud es va mesurar l'arc del meridià comprès entre les ciutats de Dunkerque i Barcelona. és l'acció més necessària i eficaç per comprendre i conèixer les lleis de la natura. probablement. corresponent a la diferència de latituds entre els 51° 2'. quan es va adoptar el metre com a unitat de longitud i es va definir com la deumilionèsima part del quadrant d'un meridià terrestre. El primer pas per aconseguir-ho es va fer al final del segle xviii. de la torre de Dunkerque.1  |   La ciència i les seves eines de treball Fer mesuraments és una tasca que els científics fan sovint i. del Castell de Montjuïc.

Els fenòmens químics són els canvis en què una o més substàncies es transformen en altres substàncies noves. Des de les estructures més fines de la matèria fins a l'evolució dels sistemes de galàxies a l'univers. Tanmateix. La física i la química. són dues ciències experimentals. es denomina ciència qualsevol coneixement obtingut a partir de l'anomenat mètode científic.indd 6 18/4/08 16:12:35 . 1. A través d'aquestes ciències intentarem descriure. la reflexió de la llum (canvi de direcció dels raigs lluminosos). si encenem el fogó d'una cuina de gas. 2). podem respondre. i ni tan sols moviment. atès que una de les fases més destacades del mètode científic és l'experimentació. Els fenòmens en què no es produeix la transformació d'unes substàncies en d'altres s'anomenen fenòmens físics. La física és la ciència que estudia els fenòmens físics. tots els processos de la natura són objecte d'estudi de les diverses branques científiques. són fenòmens la caiguda d'un cos (canvi de posició). que la ciència és un conjunt de teories. És evident que al voltant nostre es produeixen una infinitat de canvis o fenòmens. La combustió del gas és. que descriurem més endavant. aquest i l'oxigen de l'aire es van transformant en aigua i diòxid de carboni (Fig. Així. en algunes de les investigacions que es duen a terme actualment. En aquest cas. La fusió del gel quan s'escalfa és un fenomen físic. un fenomen químic. que estudiarem en aquest llibre. els diversos processos que obser vem en la natura. La combustió del gas és un fenomen químic. les disciplines que recorren a aquest mètode també reben el nom de ciències experimentals. Per exemple. podem dividir aquests canvis en dos grans grups: els fenòmens químics i els fenòmens físics. l'escalfament d'un cos (canvi de temperatura). a grans trets. Sense aquests no hi hauria vida. 1). doncs. és difícil establir una distinció clara entre totes dues ciències. etc. La ciència anomena fenòmens els innombrables canvis que passen a l'univers. 2. 2 | La física i la química A l'univers es produeixen canvis contínuament. En un primer intent de classificació. tot elaborant models de la realitat que prediuen compor taments de la natura. La fusió del gel és un fenomen físic. models i mètodes encaminats a explicar la natura. per exemple. perquè l'aigua en estat líquid que s'obté és la mateixa substància que el gel (Fig. l'evaporació d'un líquid (canvi d'estat). Des d'un altre punt de vista. mentre que la química s'ocupa dels fenòmens químics. simplificadament.1 | La ciència i les seves eines de treball 1 | Ens endinsem en la ciència Si ens preguntem què és la ciència. 6 U01_Fisica1_Bach_(3M).

N'hi ha d'altres. b) Recipient tancat per un èmbol amb una força exterior aplicada. Per fer-ho farem ser vir com a exemple la investigació sobre el compor tament dels gasos. En aquest exemple. En aquesta primera fase es plantegen les hipòtesis sobre els fenòmens obser vats i s'elaboren les qüestions que posteriorment caldrà verificar o resoldre. que va dur a terme el físic i químic britànic Rober t Boyle (1627-1691). Molts passen al voltant nostre i podem fixar-nos-hi fàcilment. recorren a un mateix mètode o procediment de treball. Amb tot. a par tir d'un exemple concret. Per als científics experimentar és el procés que consisteix a reproduir al laboratori els fenòmens obser vats. la física i la química.indd 7 18/4/08 16:12:40 . i també altres ciències experimentals. en canvi. mesura les variables que inter venen en el fenomen i anota acuradament els resultats que s'han obtingut. 7 U01_Fisica1_Bach_(3M). podem aconseguir que el gas. el científic fa obser vacions molt minucioses. b 3. anomenada compressibilitat. a Rober t Boyle s'havia fixat en aquesta propietat dels gasos. disminueixi apreciablement de volum (Fig.La ciència i les seves eines de treball | 1 3 | El mètode científic Les diverses ciències tenen objectius diferents. ja que calien instruments molt per feccionats la fabricació dels quals ha estat possible gràcies al progrés de la tecnologia. i es va proposar d'investigar-la. | Observació Si tanquem aire o qualsevol altre gas en un recipient amb un èmbol (Fig. que no s'han pogut obser var fins fa poc. les variables són la pressió i el volum de l'aire tancat al tub. La primera fase del mètode científic consisteix en l'observació dels fenòmens que es produeixen en la natura. hi va exercir una pressió per comprimir-lo i en va mesurar el volum per als diferents valors de la pressió aplicada. les fases principals de què consta una feina desenvolupada segons el mètode científic. A continuació estudiarem. i repetir-los tantes vegades com calgui i procurar fer-los en les condicions més adequades per estudiar el comportament de les diferents variables que inter venen en el procés. Unes hipòtesis i qüestions ben elaborades són el principi d'una bona investigació. La tecnologia inter vé decisivament en aquesta fase. 3b). 3a) i exercim una força des de l'exterior contra l'èmbol. a) Recipient tancat per un èmbol. després de segles de progrés científic. que alhora està estretament lligada amb les ciències experimentals. perquè apor ta dispositius i aparells de precisió per als experiments i perquè recull les innovacions que se'n deriven. el seu procés d'investigació es trobava en la segona fase: la fase experimental. sotmès a la pressió de l'èmbol. Així. En aquesta fase del procés. Boyle va tancar aire en un tub de vidre. | Experimentació Per estudiar el procés de la compressió dels gasos. que rep el nom de mètode científic.

Les lleis es poden expressar de tres maneres: v 5 1) Amb un breu enunciat verbal. Així. s'explica amb l'anomenada teoria cinètica dels gasos. com el que s'ha proposat més amunt per a la llei de Boyle. Aquest procés del pensament que ens porta d'allò concret a allò general s'anomena inducció. és a dir. el gràfic és com el que es representa a la figura 4. la temperatura de la qual s'ha mantingut constant al llarg de tota l'experiència. que no fan referència a una o diversos experiències concretes d'un fenomen. La regularitat que va trobar Boyle en el compor tament dels gasos es pot expressar d'aquesta manera: «en una mateixa massa de gas a una temperatura constant. En el cas de la llei de Boyle. sinó a totes. 1 O 1 2 3 4 5 6 7 p 4. L'objectiu d'una investigació no és solament descobrir les lleis que regeixen els fenòmens naturals. 4 2) Amb una fórmula matemàtica. és a dir. la llei de Boyle. Alguns exemples molt coneguts són la teoria atòmica de John Dalton. sinó que a més es pretén esbrinar quines són les causes que produeixen aquests fenòmens. el producte de la pressió pel volum es manté constant».indd 8 18/4/08 16:12:41 . | Formulació de teories Anomenem teoria l'explicació que la ciència proposa per establir les causes de les regularitats obser vades en un conjunt de fenòmens. la teoria de la relativitat d'Alber t Einstein i la teoria de la gran explosió o Big Bang de Georges-Henri Lemaître i George Gamow. Gràfica de la llei de Boyle corresponent a una massa determinada de gas. Una llei és un enunciat breu. que són coneixements de caràcter general. D'acord amb el que s'ha exposat fins ara. sobre les regularitats obser vades experimentalment en la natura. conèixer a la per fecció com són els fenòmens. Les teories es componen d'un cer t nombre d'afirmacions. alguna cosa que es repetia en cada obser vació. és a dir. juntament amb altres lleis referents al compor tament dels gasos. que en el nostre exemple seria: 3 pV=k pressió × volum = constant 2 3) Amb un gràfic. que expliquen totes les lleis que fan referència a un conjunt de fenòmens obser vats en la natura. Aquest enunciat es coneix com la llei de Boyle. Cercar regularitat en els fenòmens és un dels principals objectius de la fase experimental del procés científic. de caràcter general. anomenades postulats. Boyle va detectar una regularitat. en la ciència el coneixement de nombroses experiències concretes o particulars és el punt de partida per arribar a establir les lleis. Alguns dels postulats d'aquesta teoria són els següents: 8 U01_Fisica1_Bach_(3M).1 | La ciència i les seves eines de treball | Inducció de lleis En estudiar les dades que havia obtingut en les experiències.

i també les precisions dels sistemes de mesurament i els càlculs que s'han fet. que descrigui clarament i concisa el tema que s'aborda en la investigació. | Comunicació El treball científic no es considera complet fins que les conclusions a les quals s'ha arribat després d'una investigació determinada –i també els procediments i experiments que s'han dut a terme per arribar a les conclusions– no es comuniquen a la comunitat científica a través d'algunes de les múltiples publicacions especialitzades que hi ha. els procediments que s'han fet ser vir i les conclusions més rellevants. • Els resultats. de manera que també expliqui el nou fet descober t experimentalment. que contenen. i les innovacions que s'hagin dut a terme per millorar els procediments anteriors. | Deducció Si per resoldre un problema recorrem a la llei de Boyle. hi ha dues possibilitats: • Cal retocar o ampliar la teoria en qüestió.indd 9 18/4/08 16:12:44 . Quan això passa. Com a norma general. un informe ha de contenir: • Un títol. Aquests descobriments posen en dubte la validesa de les teories. Amb aquesta finalitat. els mètodes experimentals que s'han aplicat. Generalment. La inducció és el procés propi de la investigació o ciència pura. cal refer la teoria i substituir-la per una de nova. qualsevol científic pot consultar totes les investigacions publicades sobre un tema en concret. en què es destaquen les par ts més impor tants de la investigació. • En el cas que la possibilitat anterior no sigui viable. A través d'Internet i altres xarxes de difusió. La deducció és el procés propi de la tècnica o la ciència aplicada. anomenat deducció. després del títol hi figura la relació dels autors d'aquesta investigació i la titulació que tenen. 5. En la història de la ciència. Aquest procés. 9 U01_Fisica1_Bach_(3M). els valors de les variables mesurades en el procés experimental i les que s'han calculat a par tir dels resultats. En conseqüència. • Els mètodes i materials. s'elabora un informe en què es descriu la feina feta i les conclusions a què s'ha arribat. • La pressió que exerceix un gas es deu als xocs que exerceixen les seves par tícules contra les parets del recipient que el conté. estem aplicant una llei física general amb l'objectiu final de predir què succeirà en un cas concret. la categoria professional i l'ocupació. és el contrari del d'inducció.La ciència i les seves eines de treball | 1 • Els gasos estan formats per un nombre de par tícules en constant moviment. amb freqüència es descobreixen fets experimentals que no es poden explicar amb les teories acceptades fins a aquell moment. en taules i gràfics. • Un resum. quan s'aplica la llei de Boyle estem passant del que és general a un cas concret. amb un detall dels materials que s'han fet servir i.

la ciència progressa en el coneixement de la natura. per la voluntat de progrés en salut i benestar. són vitals les investigacions en medicina. A més. Els informes permeten a altres científics contrastar els fets investigats i divulgar les conclusions i els resultats que s'han obtingut. les lleis. Així doncs. químiques. • La bibliografia.) treballen al costat d'aquests a través dels seus propis laboratoris d'investigació o finançant projectes de centres d'investigació públics i privats. les empreses i indústries tenen en l'activitat econòmica un al·licient per desenvolupar avenços tecnològics que utilitzen i aprofundeixen en aquestes investigacions. el temps. 6. Les empreses i indústries (com les farmacèutiques. Actualment. ja que no mesurem la vareta. biologia. La investigació científica i el desenvolupament tecnològic estan intrínsecament relacionats. electròniques. etc. o relació de totes les publicacions consultades al llarg de la investigació. En el llenguatge corrent s’utilitzen sovint expressions com «mesurar una vareta». etc. D'aquesta manera. Les magnituds que s’utilitzen en l’estudi dels fenòmens físics reben el nom de magnituds físiques. 5 | Les magnituds físiques Anomenem magnitud qualsevol qualitat que es pugui mesurar. Però una vareta no és una magnitud. en primer lloc. En molts casos. la velocitat. que determinen les inversions públiques dedicades a uns fins concrets. etc.indd 10 18/4/08 16:12:48 . En qualsevol cas. en general. un determinat projecte d'investigació es duu a terme en col·laboració amb molts centres d'investigació de diversos països. el volum. la força. el coneixement del món que ens envolta. Alguns exemples de magnituds són la longitud. referents o par ticulars al tema. condicions per al desenvolupament sostenible i. l'interès en l'activitat científica és intrínsec a l'ànsia de coneixement de l'espècie humana.1 | La ciència i les seves eines de treball • Les conclusions a què s'ha arribat i una concreció de les relacions matemàtiques que expressen regularitats obser vades. Totes les magnituds esmentades anteriorment com a exemple són magnituds físiques. sinó que en mesurem la longitud. Aquesta expressió és incorrecta. la intensitat d'un corrent elèctric. processos físics i químics. és a dir. la massa. la massa. 4 | La investigació científica Les decisions d'impulsar la investigació científica en un sentit o en un altre es regeixen. les línies de treball de les universitats i dels centres d'investigació les estableixen les polítiques d'investigació i desenvolupament dels governs. 10 U01_Fisica1_Bach_(3M).

L'adopció del SI evita utilitzar diferents unitats per a una mateixa magnitud. que té el símbol SI en tots els idiomes. 7 | El Sistema Internacional d'unitats Al llarg de la història s’han fet servir diferents unitats i sistemes d’unitats. En l'onzena Conferència Internacional de Pesos i Mesures. cinc vegades la longitud d'un metre. però. que va tenir lloc el 1960.5 a l'exemple) seguit de la unitat (metres). Les magnituds que no es deriven d'altres prèviament definides reben el nom de magnituds fonamentals i les corresponents unitats són les unitats fonamentals. 8. La unitat és una quantitat de la magnitud a la qual assignem el valor 1. En el quadre següent hi ha les unitats fonamentals del SI i els seus símbols corresponents. donem a entendre que aquesta longitud és cinc vegades més gran que la unitat. les unitats del SI en els resultats de les mesures de magnituds. 11 U01_Fisica1_Bach_(3M). «1. Hi ha contribuït de manera decisiva la CIPM (Conferència Internacional de Pesos i Mesures). si diem que una longitud és de 5 metres. 7.indd 11 18/4/08 16:12:54 . Així. Tots els treballs científics han de ser publicats fent ser vir. quan expressem una quantitat de qualsevol magnitud sempre es fa constar la unitat utilitzada. Per això. També cal destacar les contribucions de la IUPAP (Unió Internacional de Física Pura i Aplicada). situada a Sèvres (a prop de París). no té cap significat. s’estan unificant els criteris gràcies al fet que les normes promulgades per algunes organitzacions internacionals han estat reconegudes universalment i adoptades. ja ha estat universalment acceptat. Totes les quantitats consten sempre d'un valor numèric (1. La unitat de volum (el metre cúbic) es deriva de la de longitud (el metre). especialment pel que fa a la definició d'unitats físiques. com a mínim. En aquest cas. es va aprovar el Sistema Internacional d'unitats.5 metres» és una quantitat de la magnitud longitud. que es va crear el 1875 a París i té un organisme permanent. ja que si només donem un nombre. que la longitud d’una taula és 1. i la IUPAC (Unió Internacional de Química Pura i Aplicada). la unitat de velocitat (el metre per segon) es deriva de la de longitud (el metre) i de la de temps (el segon). Per mesurar una quantitat qualsevol la comparem amb la unitat. Actualment.La ciència i les seves eines de treball | 1 6 | Expressió d'una quantitat: la unitat El resultat de mesurar una magnitud és una quantitat. que és l’Oficina Internacional de Pesos i Mesures. és a dir. Per construir un aparell de mesura cal que s'hagi definit amb precisió suficient la unitat de la magnitud que s'ha de mesurar. en tot el que fa referència als noms i les fórmules químiques de les substàncies. recomanat per científics d'arreu del món. Les magnituds que es defineixen a par tir d'altres ja conegudes es denominen magnituds derivades i les seves corresponents unitats són les unitats derivades.5 metres estem expressant una quantitat. Així. Aquest sistema d'unitats. per exemple. El conjunt de les unitats fonamentals i totes les que se'n deriven constitueix un sistema d'unitats. Si diem.

7 hectopascals = = 3. s'escriuen amb minúscula. L'octubre de 1967 es va adoptar una nova definició. s'escriuen amb majúscula. el segon. més precisa. si no procedeixen d'un nom propi. les unitats fonamentals del SI que utilitzarem són les de temps.5 × 1018 m Per expressar còmodament quantitats molt grans o molt petites. • Darrere dels símbols de les unitats no s’escriu cap punt.7 hPa = 3. un cilindre de platí iridiat que es conser va a l'Oficina Internacional de Pesos i Mesures a Sèvres.7 × 102 Pa 4 ns = 4 nanosegons = 4 × 10–9 s 6. La definició de la unitat de massa. La unitat de longitud. longitud i massa. s'havia definit en funció de la rotació de la Terra.5 Em = 2.1 | La ciència i les seves eines de treball Magnitud Nom Símbol Longitud metre m Temps segon s Massa kilogram kg Intensitat de corrent ampere A kelvin K mol mol candela cd Temperatura Quantitat de substància Intensitat lluminosa Normes sobre noms i símbols de les unitats • Els noms de les unitats s'escriuen amb minúscula. Unitat Durant tot l'estudi de la cinemàtica i la dinàmica. com a 1/86 400 del dia solar mitjà. La unitat de temps. • Cada unitat té el seu símbol i no se n'ha d'utilitzar cap altre. s'ha establer t al Sistema Internacional un conjunt de prefixos que ser veixen per designar els múltiples i submúltiples de les unitats. • Mai s'afegeix la marca del plural als símbols de les unitats.5 exàmetres = = 2. el kilogram. El kilogram és la massa del kilogram patró. Són els que figuren a la taula de la pàgina següent: 5 MW = 5 megawatts = 5 × 106 W 3. data de 1889. al principi es va definir com la deumilionèsima par t de la longitud del quadrant meridià terrestre.2 micròmetres = = 6. 8 | Múltiples i submúltiples de les unitats al SI Exemple d'ús dels prefixos de les unitats del SI 2. en condicions ambientals estrictament controlades. • Els símbols de les unitats el nom dels quals prové d'un nom propi. El 1983 la Conferència Internacional de Pesos i Mesures va adoptar com a definició més precisa del metre la longitud del trajecte que recorre la llum en el buit en 1/299 792 458 segons. basada en la freqüència d'una radiació emesa pels àtoms del cesi.2 × 10–6 m 12 U01_Fisica1_Bach_(3M).indd 12 18/4/08 16:12:54 . el metre. La resta d'unitats que introduirem en aquests temes són unitats derivades de les tres fonamentals.2 μm = 6.

etc.1 g. Aquesta definició es pot expressar a través d’una senzilla igualtat. El volum. Recordem que la densitat d’una substància és la massa d’una unitat de volum d’aquesta substància.indd 13 18/4/08 16:12:55 . V el seu volum i ρ (ro) la seva densitat: m ρ = —– V Així doncs.01 g. Entre las característiques dels aparells de mesura podem destacar la sensibilitat i la precisió.La ciència i les seves eines de treball | 1 Múltiples Factor Submúltiples Prefix Símbol Factor Prefix Símbol 10 deca- da 10–1 deci- d 102 hecto- h 10–2 centi- c 103 kilo- k 10–3 mil·li- m 106 mega- M 10–6 micro- μ 109 giga- G 10–9 nano- n 1012 tera- T 10–12 pico- p 1015 peta- P 10–15 femto- f 1018 exa- E 10–18 atto- a 1021 zetta- Z 10–21 zepto- z 1024 yotta- Y 10–24 yocto- y Instruments de mesura: sensibilitat i precisió 9 | Magnituds derivades i les seves unitats A partir de les magnituds fonamentals es defineixen totes les altres magnituds que s’utilitzen en la física. podem expressar la sensibilitat del dinamòmetre com a (10 mm/2 N) = (5 mm/N). Agafem com a exemple una magnitud concreta: la densitat. Si anomenem m la massa de la substància. alhora. igual a una unitat de volum (1 m3). la unitat de densitat és: m 1 kg kg —– = ———— = 1 —— m3 V 1 m3 Les dades experimentals. 0. la densitat es deriva d’altres magnituds prèviament conegudes: la massa i el volum. un regle graduat en mil·límetres té una precisió d'1 mm. Per tant. De la definició de densitat es dedueix fàcilment la unitat al SI. és una magnitud que es deriva de la longitud. es dedueix fàcilment la fórmula per calcular-la i la unitat corresponent. Per exemple. si utilitzem un dinamòmetre i la molla s'allarga 10 mm quan s'aplica una força de 2 N. en la majoria dels casos. Els resultats d'una mesura s'han de donar juntament amb la precisió de l'aparell utilitzat per determinar-los. La precisió d'un aparell de mesura és la variació mínima de la magnitud mesurada que l'aparell pot determinar. De la definició d’una magnitud derivada. V. S'anomena sensibilitat d'un aparell de mesura la variació que es pot apreciar a l'indicador sobre l'escala de lectura de l'aparell per unitat de la magnitud mesurada que ha provocat aquesta variació. 0. s'obtenen a partir de diferents aparells de mesura que disposen d'un indicador que assenyala el valor mesurat dins d'una escala determinada. 13 U01_Fisica1_Bach_(3M).001 g. És la densitat d'un cos la massa m del qual fos igual a una unitat de massa (1 kg) i el volum. mentre que podem disposar de balances amb precisions de 0. a partir de les quals es formulen les equacions i es verifiquen o es rebutgen les hipòtesis. Per exemple.

En resum.7 ± 0.7 cm.indd 14 18/4/08 16:12:56 .1 | La ciència i les seves eines de treball RECORDA QUE Per canviar la unitat en què s'ha expressat una magnitud utilitzem els factors de conversió.25 —— × ———— × ———— = 250 —— 3 3 cm 1 000 g 1m m3 Obser va que. un resultat com l’anterior se sol escriure de la manera següent: l = (38. hi ha un marge de dubte des de 0.6 cm ≤ l ≤ 38.1) cm 9. 38. ja que l'únic que es pot determinar quan s'efectua un mesurament són dos valors entre els quals hi ha compresa la quantitat mesurada.1 cm per sota fins a 0. Diversos aparells de mesura.7 cm. 10) que l’amplada del marge d’incer tesa és el doble de la cota de l’error absolut. podem afirmar el següent: 14 U01_Fisica1_Bach_(3M). per exemple. Per exemple: 100 cm 1 kg ———— o ———— 1m 1 000 g Si volem expressar en minuts un temps de t = 225 segons. doncs. n'hi ha prou de multiplicar aquesta quantitat per un factor de conversió que tingui el numerador expressat en minuts i el denominador en segons: 1 min t = 225 s × ———— = 3.75 min 60 s Per expressar una densitat ρ = 0. Obser va (fig.7 cm. en fer el producte.8 cm A la pràctica. 10 | Caràcter aproximat de les mesures: cota de l’error absolut Quan afirmem que la longitud l d'una vareta és. Un factor de conversió és una fracció en la qual el numerador i el denominador són quantitats equivalents expressades en unitats diferents. Podríem dir.25 g/cm3 en kg/m3. però que. de fet. Aquesta expressió indica que es pren com a resultat del mesurament la quantitat de 38. hauríem d'utilitzar dos factors de conversió: g 1 kg 106 cm3 kg ρ = 0. qualsevol mesura es pot expressar de la manera: m ± ea On m és la quantitat que s’accepta com a valor mesurat i ea una quantitat que indica el marge d’incer tesa del resultat obtingut. se simplifiquen les unitats exactament igual que si es tractés de factors numèrics. La quantitat ea rep el nom de cota de l'error absolut. Així. per exemple: 38.7 cm En realitat.1 cm per sobre d’aquesta quantitat. tan sols podem afirmar que la longitud l s'aproxima força (o molt) a 38. estem expressant el resultat d'un mesurament com una cosa totalment exacta: l = 38.

Les petites diferències entre els diferents resultats obtinguts donen una idea del marge d’error.5 ± 0.48 = 0. no podem expressar el valor mesurat escrivint fins a les centèsimes de segon. és a dir. El resultat d'un mesurament no és un valor exacte m.4 58. doncs.4 + 58. Així doncs. per exemple. si l'instrument i la nostra manera d'utilitzar-lo són correctes.5 58. m + ea • El marge d’incer tesa d’un mesurament és un inter val entre els extrems del qual hi ha la quantitat mesurada. Suposem. a 1 mm. és a dir. EXEMPLE 1.48 s 5 El mesurament que és més lluny d'aquesta mitjana és 58. per determinar més rigorosament els marges d'error.6 – 58. Com que la cota de l'error és una dècima de segon. Amb això ja podem fer-nos una idea de quina pot ser la cota de l’error absolut. En altres casos.indd 15 18/4/08 16:12:56 . El valor central d’aquest interval es pren com a resultat del mesurament o valor mesurat (m). sinó un interval de valors que van des de m – ea fins a m + ea.12 s. cal repetir diverses vegades el mesurament. de manera que l'última xifra correspongui a les dècimes de segon.5 + 58. La diferència amb la mitjana és 58. arrodonirem també la mitjana obtinguda.4 + 58.5 La mitjana aritmètica dels cinc valors és: (58. la diferència entre aquesta mesura i el mesurament que més se’n separi.• S’anomena cota de l’error absolut (ea) la diferència entre el valor mesurat (m) i qualsevol dels extrems del marge d'incer tesa. el marge d'error és inferior a una divisió del regle. Els resultats en segons han estat els següents: 58. 15 U01_Fisica1_Bach_(3M). m – ea La ciència i les seves eines de treball | 1 m: valor mitjà ea ea marge d'incertesa 10. d'aquesta manera és possible fer-se una idea aproximada de la cota de l'error. A la pràctica. 0. És evident que.6 s. que hem de mesurar la longitud d'un full de paper amb un regle graduat en mil·límetres.6 58.1 s. Cinc cronometradors han mesurat el temps que tarda un nedador a recórrer 100 m. expressarem el resultat de la manera següent: 58. Per aquest motiu. per determinar la cota d'error absolut d'una mesura cal el sentit comú.4 58.6 + 58. Com a cota de l’error es pot prendre.5) –––––––––––––––––––––––––––––––——– = 58.1 s Cronometradors d'una prova de natació. Com a cota de l’error absolut prendrem aquesta diferència arrodonida en una única xifra. Com a valor mesurat s’adopta la mitjana aritmètica de tots els mesuraments fets.

indd 16 18/4/08 16:12:57 . Una piscina té 600 m 3 d'aigua i hi afegim la que hi ha en un vas de 200 cm 3 de capacitat. la cota de l'error relatiu es pot expressar en tant per cent: er = 0. per jutjar la precisió. de la precisió amb què aquesta quantitat ha estat mesurada.) Freqüentment. (Obser va el quadre al marge. Si diem que la piscina ara conté 600.00 s. S'anomena cota de l'error relatiu el quocient entre la cota de l’error absolut i la quantitat mesurada. 10. Així doncs.5 s Si multipliquem per 100 el resultat. Suposem que.17 % Entre dues mesures és més precisa la que té una cota de l’error relatiu més petita.06 cm (1 xifra significativa). és absurd escriure una xifra que expressa deu mil·lèsimes de metre cúbic. En aquest cas. com a màxim. la cota de l’error absolut és d’1 mm. la cota de l’error relatiu (er) seria: e 0. En l'exemple proposat a l’apar tat anterior.1 | La ciència i les seves eines de treball 11 | Cota de l'error relatiu La cota de l’error absolut no dóna idea de la qualitat d’un mesurament. si s’expressa un temps com 2. el nombre de xifres significatives d’una quantitat ens proporciona una primera idea de la cota del seu error absolut i. hem de comparar la cota de l’error absolut amb la quantitat mesurada. Així doncs.008 km (5 xifres significatives).0017 m 58.003200 m (4 xifres significatives). 0. 12 | Xifres significatives Quantitats expressades amb nombre diferent de xifres significatives: 2. no. Quan determinem el volum d’aigua que conté la piscina. Solament és raonable incloure les xifres el valor de les quals coneixem exactament o aproximadament.0002 m 3 d'aigua. 0. quan escrivim una quantitat no expressem la cota de l'error absolut. 20.0002 m 3. 200 cm 3 equivalen a 0. Per exemple. en el mesurament d’una determinada longitud.1 s e = —— = ———– = 0.307 m (4 xifres significatives). l’error absolut d’aquesta mesura pot ser d'uns quants metres cúbics. S'entén aleshores que aquest consta. per tant. entendrem que l’error absolut pot ser d’algunes dècimes de segon. d'algunes unitats de l'última xifra significativa. estem fent una afirmació lògica? Evidentment.0 mm (3 xifres significatives). però seria molt poc aproximat si aquesta longitud fos de 5 mm. Aquesta comparació es fa dividint tots dos nombres. Però si s’expressa com a 2. El resultat seria extraordinàriament precís si la longitud mesurada hagués estat de 5 km.0 s. entendrem que l’error només pot ser d’unes quantes centèsimes de segon. En l’expressió d’una quantitat s'anomenen xifres significatives totes les que escrivim a par tir de la primera que no és zero.0025 cm (2 xifres significatives). 0. 16 U01_Fisica1_Bach_(3M).

per calcular la densitat d'un cos cal dividir la seva massa entre el volum. D'aquesta manera. una longitud de 45 000 m si només tenim tres xifres significatives? Òbviament no podem suprimir els dos últims zeros per deixar les tres xifres. amb un nombre diferent de xifres significatives.50 × 106 s'escriu 4. Però quan operem amb aquestes dades i fem ser vir una calculadora. hem d'escriure 4.50E+6. quan és positiu es pot ometre). amb 5.1095 × 10–31 kg) expressada en notació científica. l'hem d'expressar de la manera següent: ρ = 5. el número 2.50 g i el volum és de 7. ara bé. Altrament. Així. Per exemple.indd 17 18/4/08 16:12:58 . Exemple: 4. Totes dues xifres de la dreta corresponen a l’exponent de 10. sempre que la xifra següent (la primera que s'ha eliminat) sigui igual o més gran que 5. En la figura 12 es veu com apareix en una calculadora la massa d'un electró (9. ja que el resultat d’una operació entre quantitats aproximades no ha de tenir un nombre de xifres significatives més gran que les dades. aleshores haurem de prescindir d’algunes xifres. amb dues xifres significatives és 2. perquè en modificaríem la quantitat. Així. 3 i 2 xifres significatives respectivament. sense fonament. no podem escriure el resultat amb més de tres xifres. que consisteix a expressar el valor numèric de qualsevol quantitat com a producte d'un nombre comprès entre 1 i 10 per una potència entera de 10. quan es trunca una quantitat (és a dir. com podríem expressar. aquesta ens dóna el resultat amb vuit xifres o més. l'última xifra s'augmenta en una unitat. per expressar una quantitat en notació científica. Si fem la divisió amb una calculadora obtenim el següent: 37. per expressar 45 000 m en notació científica amb 3 xifres significatives. Una altra solució és utilitzar l’anomenada notació científica. Una balança electrònica assenyala la massa d'un objecte amb 2. s'escriu l'exponent de 10 precedit d'una E majúscula i del signe que li correspon (generalment. 12. 3 i 4 xifres significatives. ja que la xifra de després de l'1 era un 4 (que és inferior a 5).715.36 g/cm3 11.71. com hem d’expressar-ne la densitat en g/cm3? Com ja sabem. 17 U01_Fisica1_Bach_(3M). per exemple.7145 expressat amb quatre xifres significatives és 2. Massa de l'electró en kg expressada per una calculadora en notació científica. quan se n'eliminen alguns decimals). Als ordinadors. 13 | Notació científica Ara bé.5/7 = 5. És impor tant saber que.La ciència i les seves eines de treball | 1 Les dades dels problemes i els mesuraments que fem normalment. si la massa d’un cos és de 37. per exemple. no solen tenir més de tres o quatre xifres significatives. que el resultat obtingut és més precís que les dades de par tida.00 cm.0 km en comptes de 45 000 m.50 × 103 m.357142857 Com que una de les dades (el volum) tan sols contenia tres xifres significatives. 4. estaríem suposant. Una solució pot ser utilitzar els prefixos del SI per simbolitzar els múltiples de la unitat i escriure 45.

un l'anomenarem origen (punt A de la figura) i l'altre.indd 18 18/4/08 16:12:58 . És la quantitat de la magnitud vectorial en valor absolut. 13). Però hi ha altres magnituds que requereixen alguna cosa més. la massa. és a dir. Es representa gràficament mitjançant la longitud del vector. Com que tot vector té un sentit. És la recta que conté el vector i s'anomena línia d'acció. ia Lín → v d'a cci ó B A 13. 18 U01_Fisica1_Bach_(3M). Perquè una força quedi per fectament definida cal especificar-ne no solament el valor numèric. cap avall o en una direcció horitzontal. Tenen un conjunt de propietats que ara no tractarem. és a dir. ja que l’efecte que produiria seria diferent en cada cas. extrem (punt B de la figura). un segment al qual s'assigna un sentit mitjançant una punta de fletxa (Fig. Consegüentment. És el que indica la punta de la fletxa que es dibuixa en un dels seus extrems. El punt A és l'origen del vector i el punt B. l'extrem. són tres quantitats per fectament determinades. Per exemple. Quan dos vectors tenen el mateix mòdul. No és el mateix aplicar aquesta força cap amunt. direcció i sentit. • La direcció. direcció i sentit s'anomenen magnituds vectorials i es representen amb vectors. es diu que són equipolents.4 m3 o una potència de 500 W. A les seccions 16 i 18 d'aquesta unitat definirem les dues operacions pròpies dels vectors: la suma vectorial i el producte per un escalar. per diferenciar els dos punts que el delimiten. Vegem ara quines condicions han de complir dos vectors perquè els considerem iguals. Així. definirem la igualtat de vectors. un volum de 0. • El sentit. el volum i la potència són magnituds escalars. el vector que representa una força de 20 N és el doble de llarg que el que representa una força de 10 N. no n'hi ha prou de dir que la força aplicada a un cos és de 200 N. 15 | Vectors En matemàtiques s’anomenen vectors els elements d’un conjunt en què s’han definit dues operacions (la suma vectorial i el producte per un escalar). Per exemple. Es → designa amb el símbol del vector escrit entre dues barres ver ticals: |v |. una massa de 30 kg. Els vectors que s'utilitzen en física es representen amb un segment orientat. Un vector es designa amb una sola lletra minúscula o amb les dues lletres corresponents a l'origen i a l'extrem amb una petita fletxa horitzontal al damunt: → v C1U1FIG6 → AB En tot vector podem distingir els elements següents: • El mòdul.1 | La ciència i les seves eines de treball 14 | Magnituds escalars i vectorials Les magnituds escalars són les que estan determinades per un valor numèric i una unitat. sinó també la direcció i el sentit. Les magnituds que tenen valor numèric.

Segons si es tracta de vectors fixos. En aquest cas. els tres vectors de la figura són diferents. b 16. estan aplicats a un mateix punt. quan tenen el mateix mòdul. 15). Resta de dos vectors. és → → a dir. el punt d’aplicació d’un vector lliscant es pot desplaçar al llarg de la seva línia d’acció. els tres vectors de la figura són iguals. Per tant. La suma de tots s'obté traçant el vector que uneix l'origen del primer amb l'extrem de l'últim. des de l'extrem de u fins al de v (Fig. haurem establer t tres tipus de vectors: → w • Vectors fixos o localitzats. que s'obté de la manera següent: → es pren com a origen l'extrem de u . Si tracem tots dos vectors amb l'origen al mateix punt. En aquest cas. a→ → s → c d→ → d → a →  =u → b→ v → v → c → → u Per sumar diversos vectors hem de 15. és possible trobar la diferència entre tots dos. és a dir. Són els que considerem iguals només si tenen el mateix mòdul. Consegüentment.indd 19 18/4/08 16:12:59 . el vector → → → → u – v és el que té l'origen a l'extrem de v i l'extrem a l'extrem de u (en aquest mateix ordre). b a → → u u → → → → v → v– u u –v → v 17. Suma vectorial de quatre vectors. direcció i sentit. s'ha de traçar el vector en sentit contrari. una operació amb les propietats commutativa i associativa. lliscants o lliures. traçar vectors que els siguin equipolents. 17 | Resta de vectors → → Donats els vectors u i v . A la figura 17a es representa la construcció gràfica que correspon a aquesta definició. C1U1FIG9 La suma de diversos vectors és independent de l'ordre en què es prenen. de manera que v + d = u . no podem canviar el punt d’aplicació d’un vector fix. que s'obté amb la unió de l'origen del primer amb l'extrem del segon (Fig.La ciència i les seves eines de treball | 1 Això es pot fer de tres maneres diferents. i s'obté un altre vector d . Són els que considerem iguals quan tenen el mateix → → mòdul. Així doncs. 16). → v → u 14. el punt d’aplicació d’un vector lliure és indiferent i el podem canviar com ens convingui. desig→ → → → → → nada mitjançant u – v . 16 | Suma vectorial S'anomena suma vectorial de dos → → → → → vectors u i v el vector s = u + v . Són els que considerem iguals quan són equipolents. → → Per obtenir la diferència v – u . La C1U1FIG8 suma dels vectors és. línia d'acció i sentit. D'aquesta manera. de manera que l'origen de cada un coincideixi amb l'extrem de l'anterior (Fig. • Vectors lliscants. perquè tenen diferents punts d’aplicació. En aquest cas. els vectors u i v de la figura → són iguals. 17b). direcció i sentit i. considerarem que aquests vectors són iguals o són diferents. per tant. Suma vectorial. a més. C1U1FIG7 • Vectors lliures. però el vector w és diferent perquè té una línia d'acció diferent. → es traça un vector equipolent a v i la → seva suma vectorial és el vector s . 19 U01_Fisica1_Bach_(3M).

és a dir: e |v | |e | = —— = 1 |v | → 19. y → j O → i x → → 20. farem ser vir també el quocient d'un vector per un escalar. • El sentit és el del vector si l'escalar és positiu.1 | La ciència i les seves eines de treball 18 | Producte d'un escalar per un vector El producte d'un escalar per un vector és un altre vector amb les característiques següents: → v → 2v • El seu mòdul és el valor absolut de l'escalar multiplicat pel mòdul del vector. El producte d'un escalar → → r per un vector v es representa r v . on es presenten exemples de productes de diferents escalars per un vector. com que el vector e és quocient de v per un nombre positiu. Per exemple. El vector unitari en la direcció de l'eix Ox i sentit positiu → se simbolitza amb i . 2 2 19 | Vectors unitaris S'anomena vector unitari o versor qualsevol vector de mòdul 1. v 1 quocient —– equival al producte —– v. només cal dividir-lo entre el seu mòdul: v e = —– |v | → → v → → En efecte. → v → 3v → v → –2 v Tot i que aquesta definició pot semblar una mica complicada. 20).indd 20 18/4/08 16:13:00 . el 18. • La direcció és la del vector. el mòdul és igual que el mòdul del vector par tit per l'escalar. i contrari al del vector si és negatiu. Equival al producte del vector per l'invers de l'escalar. Així mateix. C1U1FIG11 → → Donat un vector v . el concepte és molt simple. Producte d'un vector per diferents escalars. ha de tenir la seva mateixa direcció i sentit. I el vector unitari que té la direcció de l'eix → Oy i sentit positiu s'anomena j (Fig. C1U1FIG12 Sabem que la posició dels diferents punts del pla s'expressa amb relació a uns eixos de coordenades. El vector e és un vector unitari o versor perquè el seu mòdul és igual a la unitat. Els vectors unitaris i i j tenen les direccions dels eixos de coordenades i tenen sentit positiu. com es pot veure a la figura 18. En l'apar tat següent veurem que tots els vectors del pla es poden expressar en funció dels vectors → → unitaris i i j . c1u1fig13 20 U01_Fisica1_Bach_(3M). per obtenir un vector unitari e de la mateixa direcció i → sentit que v . A la pràctica.

indd 21 18/4/08 16:13:01 . el → component a x del vector a és positiu perquè té el sentit positiu. → A la figura 21 es poden veure els components d'un vector v . podem escriure que: → a = vy j . per definició de cosinus d'un angle podem escriure: vx cos α = –– |v | i vy cos β = ––– |v | 21 U01_Fisica1_Bach_(3M). y B → v VY O VX x 21. es pot expressar el vector v com v = vx i + vy j . → → → aY → Així doncs. 23. A la figura 24 pots veure'n alguns exemples. El vector v és igual a vx i + vy j . v = –2 i + 4 j . y → Observa la figura 23. Són els segments OA i OB. Anàlogament. y → v c1u1fig15 y B → u → VY v x → j → i O → w VX → A → x → → → → → → → → → → 24. però amb longitud vx en lloc d'1. Les components del vector v son vx i vy. Signes dels components d'un vector. i no de la posició sobre l'eix de coordenades. u = 3 i + 2 j . per bé que està situat a la par t negativa de l'eix Ox.La ciència i les seves eines de treball | 1 20 | Components d'un vector S'anomenen components d'un vector les projeccions sobre els eixos de coordenades. el compo→ nent b y del vector b . 21 | Relació entre els components c1u1fig17 i el mòdul d'un vector Entre els components i el mòdul d'un vector hi ha una relació trigonomètrica senzilla. És evident que el vector v és la suma dels dos vectors representats amb color vermell: → A → → bY → v = OA + OB b → OA és un vector de la mateixa direcció que el vector unitari i . 22. Obser va la figura 22 com el signe de cada component d'un vector depèn del seu sentit. que simbolitzarem amb vx i vy. Així. c1u1fig14 Qualsevol vector es pot expressar en funció dels seus components. w = –4 i –3 j . Per tant: aX bX x = vx i Igualment. tot i que es troba a la par t positiva de l'eix Oy. és negatiu. → Si α i β són els dos angles que forma un vector v amb els semieixos positius Ox i Oy.

indd 22 18/4/08 16:13:03 . el vector v es pot expressar com a: → → → v = 4. → → → Per exemple.5 = –2.5j D'altra banda. obser va que si s'aplica el teorema de Pitàgores al triangle rectangle que s'assenyala a la figura 26. Exemples: → → → → → → → → → → → → (2i + 7j ) + (4i – 2j ) = 6i + 5j (5i + 3j ) – (2i – 4j ) = 3i + 7j 22 c1u1fig20 U01_Fisica1_Bach_(3M).8660 = 4. Calcula els components del vector de mòdul igual a 5 representat a la figura. s'obté: y → |v |2 = vx 2 + v y2 → Vy v Vy O x Vx El quadrat del mòdul d'un vector és igual a la suma dels quadrats dels seus components. el mòdul de v és: | v | = 100 = 10 22 | Operacions amb els components d’un vector y by → Sy b a+ → = → ay s Per sumar numèricament dos vectors se'n sumen els components ( F i g . |v |2 = vx2 + vy2 → Per tant.33 Observa que el component vy té sentit negatiu i forma un angle de β = 90° – 30° = 60° amb l'eix Oy.33i – 2. els components de la diferència de dos vectors s'obtenen restant els components que corresponen als dos vectors. Sx O → a + b = (axi + ay j ) + (bxi + by j ) = (ax + bx) i + (ay + by) j bx x 27. vy = |v | cos β Els cosinus dels angles α i β que forma un vector amb els eixos de coordenades reben el nom de cosinus directors del vector. El component vx té sentit positiu: y → vx = |v |cos α = 5 × cos 30° = 5 × 0. donat el vector v = 8i –6j . El seu valor és: x → → v V y = |v |cos β = –5 × cos 60° = –5 × 0. serà: → → |v |2 = 82 + (–6)2 = 100 26.5 → Per tant.1 | La ciència i les seves eines de treball D'aquestes igualtats. Components de la suma de dos vectors. vx= |v | cos α . 27): → b → → a ax → → → → → → De la mateixa manera. se'n dedueix el següent: y vx = |v | cos α → v VY β vy = |v | cos β i El component d'un vector sobre un eix de coordenades s'obté multiplicantne el mòdul pel cosinus de l'angle que forma amb aquest eix. EXEMPLE c1u1fig18 2. α O x VX → → 25.

donat → → un vector v qualsevol. podem obser var que els cosinus directors d'un vector són els components del vector unitari de la mateixa direcció i sentit. és a dir: vx vy v v xi + v y j e = —— = –––––––– = —— i + —— j = cos α i + cos β j |v | |v | |v | |v | Així doncs. n'hi ha prou de dividir-lo entre el seu mòdul. B OA O A x 28. ara veurem la manera de calcular els components d'un vector a partir de les coordenades de l'origen i de l'extrem.La ciència i les seves eines de treball | 1 Com a aplicació de la diferència de dos vectors. les coordenades de A i les de B: OA = xA i + yA j OB = xB i + yB j OA -− OB Considerem uns eixos de coordenades (Ox i Oy) i un vector amb l'origen a A (xA’ yA) i l'extrem a B (xB’ yB) (Fig. els components dels vectors OA i OB són. y OB El vector AB es pot expressar com a diferència de dos vectors aplicat a l'origen de coordenades: AB = OB – OA Amb tot. Per fer-ho aplicarem la propietat distributiva d'aquesta operació respecte de la suma vectorial: r A = r (ax i + ay j) = r ax i + r ay j Els components del producte d'un escalar per un vector s'obtenen multiplicant per aquest escalar cada component del vector.indd 23 18/4/08 16:13:03 . 28). AB = OB – OA c1u1fig21 Consegüentment. per obtenir un vector unitari e de la mateixa direcció i sentit. serà: AB = (xB – xA) i + (yB – yA) j Els components d'un vector s'obtenen restant les coordenades de l'origen de les de l'extrem. Simbòlicament. s'escriu: AB = B – A Així mateix. 23 U01_Fisica1_Bach_(3M). Dividir un vector entre un escalar r és el mateix que multiplicar-lo per 1/r. respectivament. el producte d'un escalar per un vector es pot calcular a par tir dels components del vector. Per això. els components del quocient d'un vector per un escalar s'obtenen dividint entre aquest escalar cada component del vector: A ax i + ay j ax ay —–– = ————– = —– i + —– j r r r r Quan hem definit el producte d'un escalar per un vector hem vist que.

→ El vector v es calcula restant les coordenades de B i les de A. –2).1 | La ciència i les seves eines de treball EXEMPLE 3. el producte → negatiu.87° 23 | Producte escalar de dos vectors S’anomena producte escalar de dos vectors un escalar igual al producte dels seus mòduls pel cosinus de l’angle que formen.indd 24 → u⋅ v< 0 → v u⋅ v= 0 → c1u1fig23 18/4/08 16:13:04 .87°. → → u⋅ v> 0 c1u1fig22 → v u⋅ v< 0 → → v → → v → → u → u → u → → u⋅ v> 0 → v u⋅ v< 0 → → v → → v → u⋅ v= 0 → → u → u 30. u → u • Si els vectors són perpendiculars entre si (cos ϕ = cos 90° = 0 ). Simbòlicament. escrivim: → v =B–A → → → → → v = (7 – 3) i + (–2 –1) j = 4i – 3 j → El mòdul de v és: |v |= 42 + (– 3)2 = 16 + 9 = 5 → → El vector unitari e de la mateixa direcció i sentit que el vector v es calcula dividint-lo entre el seu mòdul: v 4i – 3j 4 3 e = —– = ———– = —– i – —– j = 0.6 = cos β Si es determinen els angles corresponents. amb origen a A (3. → → → u ⋅ escalar v> 0 vés • Quan l'angle que formen és obtús (cos ϕ < 0).8i – 0.6j |v | 5 5 5 → → Sabem que els components de e són els cosinus directors v : 0. → u → → → → u · v = |u | |v | cos ϕ ϕ De la definició es dedueix que el signe del producte escalar de dos vectors és el del cosinus de l’angle que formen (cos ϕ). Signe del producte escalar dels vectors.1) i extrem a B (7. el producte escalar és nul. → v 29.8 = cos α. → 24 → u U01_Fisica1_Bach_(3M). resulta: α = 36. → Determina un vector unitari de la mateixa direcció i sentit que el vector v . → Calcula els angles que forma v amb els eixos de coordenades. β = 126. Producte escalar de dos vectors: → → → → u · v = |u | |v | cos ϕ Per tant: → u • Si l'angle que formen els vectors és agut (cos ϕ > 0). –0. el producte escalar és positiu.

→ → → → → → Calcula l'angle que formen els vectors u = 3i – 3 j i v = 7i + j . els productes i · j i j · i són nuls.13°. Per tant: D'això. 31. → v → A la figura 31 es representen un vector v i una recta r. es pot procedir de la mateixa manera que per multiplicar dos binomis: → → → → → → → → → → → → u · v = (ux i + uy j ) · (vxi + vy j ) = uxvxi 2 + uxvyi · j + uyvx j · i + uyvy j → 2 → Però els productes i 2 i j 2 són iguals que la unitat. ja que ambdós vectors són perpendiculars entre ells. en calculem els mòduls: → |v | = 72 + 12 = 50 |u | = 32 +(–3)2 = 18 → → → → Segons la definició de producte escalar: u · v = |u | |v | cos ϕ.6. Primer obtenim el producte escalar dels dos vectors: → → → → → → u · v = (3i – 3 j ) · (7i + j ) = 3 × 7 + (–3) × 1 = 18 Seguidament. 25 U01_Fisica1_Bach_(3M). El component del vector en la direcció de la recta és el segment. per definició de producte escalar: → → → → i · i = j · j = 1 × 1 × cos 0° = 1 × 1 × 1 = 1 → → → → D'altra banda.La ciència i les seves eines de treball | 1 Per obtenir el producte escalar de dos vectors expressats en funció dels seus components. 30 L'angle corresponent és ϕ = 53. se n'obté que: cos 18 = —— = 0. simbolitzat per vr. De manera que el producte escalar queda reduït a: → → u · v = ux vx + uy vy El producte escalar de dos vectors és igual a la suma dels productes dels components corresponents a tots dos vectors. . s'aplica la propietat distributiva d'aquesta operació amb relació a la suma vectorial. Aquest segment es determina traçant perpendiculars a la recta r des dels → extrems del vector v . En efecte. Per tant. r ϕ Vr → Ara veurem com es calcula el component d'un vector en una direcció. vr és el component del vector v en la direcció de la recta r. EXEMPLE 4. 24 | Component d'un vector en una direcció El component d'un vector en una direcció és la projecció d'aquest sobre una recta qualsevol en aquesta direcció.indd 25 18/4/08 16:13:05 .

2i + 1.8 = –2 El signe negatiu del resultat indica que el component del vector sobre la recta r té un sentit contrari al → del vector unitari e r. → → → Calcula el component del vector v = 6i + 7j en la direcció de la recta r. el component del vector v de la figura 31 en la direcció de la recta r és: → v a Vr  O → vr = |v | cos ϕ → v b → Per calcular el component d'un vector v en la direcció d'una recta r. → negatiu o nul.6i – 0. amb l'origen a O i l'extrem a P. Per fer-ho n'hi ha prou de multiplicar-ne → el valor numèric pel valor unitari e r en la direcció de la recta r : → → → → → → v r = vr e r = –2 · (0. els components del qual són les coordenades del punt P: → → → r = 3i – 4j → Podem obtenir el vector unitari en la direcció r si dividim el vector r entre el seu mòdul: r 3i – 4 j 3i – 4 j er = —— = —————— = ———— = 0. → El component del vector v es pot expressar també com un vector. Això depèn de si l'angle format pel vector unitari e r en la direcció d'aquesta recta és agut. 32).8j ) = 6 × 0.6j 26 U01_Fisica1_Bach_(3M). obtús o recte (Fig.8j 5 (3)2 + (–4)2 |r | → La projecció de v sobre la recta r s'obté aplicant la fórmula: → → vr = v · e r → → → → vr = (6i + 7j ) · (0.6i – 0. → 32.6 – 7 × 0. Per tant.1 | La ciència i les seves eines de treball De la definició de cosinus d'un angle se'n dedueix fàcilment una impor tant relació trigonomètrica que convé recordar: la longitud de la projecció d'un segment sobre una recta és igual a la longitud del segment pel cosinus de → l'angle que formen tots dos. c) nul. Efectivament: Vr c O  → → → → → → v · e r = |v | |e r| cos ϕ = |v | × 1 × cos ϕ = |v | cos ϕ = vr El component d'un vector en una direcció s'obté multiplicant-lo per un vector unitari en la direcció que es proposa: → v → → vr = v · e r Vr O  → El component d'un vector v en la direcció d'una recta r. b) negatiu. → Un vector en la direcció de la recta r és el vector r . –4).indd 26 18/4/08 16:13:06 . El component d'un vector v sobre una recta r pot ser: a) positiu. pot resultar positiu. només → → cal obtenir el producte escalar del vector v per un vector unitari e r en la direcció de r.6i – 0. que passa per l'origen de coordenades i el punt P (3. c1u1fig25 EXEMPLE 5.8j ) = –1.

Mostra les regularitats que s'han observat experimentalment en la natura. er. U01_Fisica1_Bach_(3M). Consisteix a reproduir al laboratori els fenòmens que s'han obser vat. en què m és la quantitat que s'accepta com a valor mesurat. Les fases del mètode científic són: Les magnituds determinades per un valor numèric i una unitat són les anomenades magnituds escalars. Les magnituds derivades són les que es defineixen a partir d'altres. • Comunicació. → → pot expressar com v = vx i + vy j . La cota de l’error absolut.indd 27 27 18/4/08 16:13:07 . Magnitud és qualsevol qualitat que es pugui mesurar. Formades per postulats que expliquen les lleis que fan referència a un conjunt de fenòmens observats en la natura. • Formulació de teories. dividint-lo pel seu mòdul. • Experimentació. l'ampere (A). en el CD. El resultat de mesurar una magnitud és una quantitat. S'obté multiplicant el vector per un vector unitari en la direcció que s'ha propo→ → sat. que és la quantitat de la magnitud vectorial en valor absolut. S'informa la comunitat científica sobre el conjunt del procés experimental que s'ha dut a terme. que és la recta que conté el vector i s'anomena línia d'acció. és el marge d'incer tesa en el resultat que s'ha obtingut en fer un mesurament. 5. el kilogram (kg). • Inducció de lleis. més precisa és la mesura corresponent. el kelvin (K). Són fenòmens químics els canvis en què una substància o més d'una es transformen en altres substàncies. La unitat és una quantitat a la qual assignem el valor 1. • Observació de la natura. la massa. Per sumar numèricament dos vectors se'n sumen els components corresponents: → → → → a + b = (ax + bx) i + (ay + by) j El producte escalar de dos vectors s'obté multiplicant-ne els mòduls pel cosinus de l'angle que for→ → → → men: u · v = ⎢u ⎥ ⎢ v ⎥ cos ϕ. Per expressar quantitats molt grans o molt petites es pot fer ser vir la notació científica. la intensitat de corrent elèctric. i el sentit. vr = v · e r Contingut bàsic de la unitat en format hipermèdia. s'obté un vector → → unitari e de la mateixa direcció i sentit que v . el producte escalar dels dos → → es calcula així: u · v = ux vx + uy vy El component d'un vector en una direcció és la projecció d'aquest sobre una recta qualsevol en l'esmentada direcció. Com més petit és l'error relatiu. una direcció i un sentit són les anomenades magnituds vectorials i es representen mitjançant vectors. que indica cap on apunta el vector i es dibuixa amb una punta de fletxa en un dels extrems del vector. la quantitat de substància i la intensitat lluminosa. són fenòmens físics els fenòmens en què no es produeix la transformació d'unes substàncies en unes altres. La ciència anomena fenòmens tots els canvis que passen a l'univers. El conjunt de totes les unitats constitueix un sistema d'unitats. formada per un nombre comprès entre l'1 i el 10 multiplicat per una potència entera de 10 (per exemple. La cota de l'error relatiu. S'aplica una llei física general per predir els successos d'un cas concret. Donat un vector v . Les magnituds fonamentals no es deriven d'altres prèviament definides.98 × 1024 kg). El component d'un vector sobre un eix de coordenades s'obté multiplicant-ne el mòdul pel cosinus de l'angle que forma amb aquest eix. el segon (s). Permet elaborar hipòtesis. • Deducció. són xifres significatives totes les que escrivim a par tir de la primera que no és zero. Les magnituds fonamentals d'aquest sistema són la longitud. la temperatura. Els elements d'un vector són el mòdul. la direcció. és el quocient entre la cota de l’error absolut i la quantitat mesurada. En funció dels components dels vectors. El sistema d'unitats universalment acceptat és el Sistema Internacional d'unitats (SI). ea. el mol (mol) i la candela (cd). el temps. Qualsevol mesura es pot expressar de la forma següent: m ± ea. Quan expressem una quantitat. Les magnituds determinades per un valor numèric. S'anomena vector unitari o versor qualsevol vector → de mòdul 1. S'anomenen components d'un vector les projec→ cions sobre els eixos El vectorv es →de coordenades.La ciència i les seves eines de treball |1 RESUM La física i la química són ciències experimentals. I les unitats corresponents són el metre (m).

4. f) Desviació dels raigs de la llum quan travessen una lent. És lògica aquesta afirmació? 6 En una piscina olímpica.1) m2? 9 En quina situació.3 × 107 g. 2.006 C. 53. 54. densitat i velocitat? 4 Per què mai se supera un rècord mundial de natació en 1 mil·lèsima de segon? 5 Una persona que s'acaba de pesar assegura que té una massa de 62 kg i 317 g.000025 N. 25 × 10–4 A. 1 2 3 Explica en quins dels casos següents passa un fenomen químic i quins són només fenòmens físics: a) Dissolució de sal en l'aigua. h) Carbonització de sucre per l'escalfament al foc. b) Combustió d'un llumí. aproximadament. 0.047 Ms = 1/20 000 Mg = ag 1/2 000 nm = pm 300 g = kg 1/500 mm3 = m3 8 x 10-5 s = μs 0. e) Oxidació d'un clau de ferro.387 ± 0. Quin valor es pren com a resultat del mesurament i quina és la cota de l’error absolut? 28 U01_Fisica1_Bach_(3M). c) Digestió dels aliments que mengem. 38 × 10–10 s. Quin és el valor màxim que pot tenir el mòdul de la diferència dels dos vectors? 12 Es pot fer el producte escalar de tres vectors? 13 Considera el vector i + j . i s'han obtingut els resultats següents en cm3: 54.00007 fs = μs 0.5 GA = mA 0. 54. Si ens basem en les lleis del moviment de caiguda d'un cos.04 m2 = ks mm2 Mesures i errors 17 S'ha mesurat cinc vegades el volum d'un cos. Si la unitat de longitud fos el decímetre (dm). 16 Efectua els següents canvis d'unitat: 5 hg = g 9 × 109 mm = Pm 4 × 107 pm = Gm 0. tarda 3 segons a arribar fins al fons. quin mòdul té → → el vector ai – bj ? 11 Dos vectors tenen el mateix mòdul 3.2.0 i 54. el mòdul de la suma de dos vectors és igual a la suma dels seus mòduls? 10 Si el vector ai + bj té mòdul 2. 8 És lògic expressar la super fície d'una habitació així (12.9. És un vector unitari? 14 Quin és el màxim valor que pot tenir el component d'un vector en una direcció? → → → → Unitats. la de temps. Per què? Posa un exemple d'inducció i un altre de deducció que siguin diferents dels anteriors. b) L'estudi de nombrosos moviments de caiguda de diferents cossos en el buit ens demostra que la velocitat que ateny un cos en caure és independent del pes que té. 44 m de fondària. g) Condensació de vapor d'aigua de l'aire sobre un vidre fred.3. hi caben mil milions de cigrons? 7 Quina alçada fas? Fes una estimació de la cota de l’error absolut i de l'error relatiu de la resposta.indd 28 18/4/08 16:13:07 . quan cau des de la boca d'un pou. Considera els enunciats següents: a) Hem obser vat que una pedra. arribem a la conclusió que el pou té. 74 × 108 m. el minut (min) i la de massa. quines serien les unitats de superfície. d) Evaporació d'alcohol en un flascó ober t. Digues quin dels dos enunciats anteriors correspon a un procés d'inducció i quin a un de deducció. el gram (g).1 | La ciència i les seves eines de treball A C T I V I TAT S Raona totes les respostes d'aquest apar tat. múltiples i submúltiples 15 Expressa les quantitats següents fent servir els múltiples o submúltiples de la unitat més adequats: 0.

Calcula el mòdul de cada un.5.200 × 103 kg/m3. recte o obtús: → → → → → → → a) 2i · (3i + 2j ) b) (i + j ) · (3i + 5 j ) → → → → → → → → c) (4i + 3j ) · (4i + 3j ) d) (i + 5j ) · (i – 5j ) → → → → → → → e) (3i – 6j ) · (4i + 2j ) f) 2j · (7i – 4j ) → → → → → → → g) (3i + 4j ) · (16i –12j ) h) (i – j ) · (– j ) 29 U01_Fisica1_Bach_(3M). mòduls.86 g/cm3.798 g/cm3. té una longitud de 2.5 cm2. Calcula els quilos de pintura que calen i expressa el resultat amb tres xifres significatives. 24 La secció d'una proveta cilíndrica és de 14. 23.1. 23. si la densitat és de 7. Calcula'n la massa i expressa el resultat amb quatre xifres significatives. Escriu-les en notació científica amb tres xifres significatives.2 cm.74 s.580 m i un diàmetre de 10. 0.1.1. → g → e → d → f → c 28 23 → h b Xifres significatives Amb quantes xifres significatives s'ha expressat cada una de les quantitats següents? 26 380. Quin temps s'adopta com a resultat del mesurament i quina és la cota de l’error absolut? 19 Hem mesurat l'alçada d'una persona i l'error absolut ha estat inferior a 1 cm. 20. b) Determina els mòduls dels dos vectors i el de la seva diferència. Quin dels dos mesuraments és més precís? Per què? 20 21 26 Components cartesians.3 i 23. de densitat 1. → → Expressa en funció dels vectors unitaris i i j tots els vectors representats a la figura. Sabem que calen 0.0 m.02 s i m = 60 000 ± 30 kg. sumes i restes de vectors 27 Digues quina és la cota de l'error relatiu en els mesuraments els resultats dels quals han estat els següents: I = 50 ± 0. Si l'error relatiu ha de ser inferior al 3 %.indd 29 18/4/08 16:13:08 . 23. o cal una proveta graduada de 2 cm3 en 2 cm3? 22 S'ha de pintar la par t interior d'una volta semiesfèrica de 2.450 kg de pintura per cobrir cada metre quadrat de super fície. Dibuixa elsc1u1acfin13 vectors u = 2i + 3j i v = 4i – 2j : a) Determina'n la suma gràficament i numèricament. t = 80 ± 0. 25 Calcula amb tres xifres significatives la massa d'una bola d'acer que fa 6. 30 870 km. Quina és la mesura més precisa i quina la que ho és menys? → → Una barra cilíndrica de plàstic. n'hi ha prou amb una proveta graduada de 5 cm3 en 5 cm3. Si s'hi aboquen 225 g d'alcohol de densitat 0.0.00 cm.La ciència i les seves eines de treball | 1 DIFICULTAT: SENZILLA MITJANA ALTA SENSE CLASSIFICAR 18 Sis cronometradors han mesurat simultàniament el temps d'un atleta en una carrera i han obtingut els resultats següents en segons: 23.43 cm de radi. a quina altura arribarà dins la proveta? Expressa el resultat amb el mateix nombre de xifres significatives que tenen les dades. V = 150 ± 3 cm3. 300 000 kg i 100.008502 g. a Volem mesurar 180 cm3 d'aigua amb una proveta. b) Calcula els mòduls de tots dos vectors i el de la seva suma. 29 30 Calcula l'angle que forma cada un dels vectors representats a la figura de l'activitat 27 amb l'eix x positiu. també hem mesurat el diàmetre d'una moneda d'un euro i ha estat inferior a 1 mm. Producte escalar i angle entre dos vectors 31 Calcula els següents productes escalars i especifica en cada cas si l'angle que formen ambdós vectors és agut.57 m de radi. → → → → → → → → → → → → Donats els vectors a = 3i – 4j i b = 8i + 6j : a) Calcula numèricament i gràficament la → → diferència a – b .

situada al punt P de la figura. calcula la component del primer en la direcció del segon. troba el versor (vector unitari) de la mateixa direcció. 44 Components d'un vector en una direcció 38 x O Una par tícula. → → → → → → Donats els vectors a = 2i – 5j i b = 4i –3j . Un veler avança en la direcció de la recta r. d) La força neta o força resultant sobre la par tícula. Expressa vectorialment el component de la velocitat del vent en la direcció en què navega el veler i en la direcció perpendicular a aquesta. Calcula el component del pes paral·lel al pla i perpendicular al pla. és repel·lida des de B i C amb forces de 15 N cada una. 30 U01_Fisica1_Bach_(3M). BP i CP . 36 Troba un vector de mòdul 12. 41 Calcula els components dels vectors → → → → → → a = 9i – 16j i b = 2i – 8j en la direcció del → → → vector s = a + b . que és de 30 km/h. c1u1actfin33 A www. b) El producte dels mòduls.1 | La ciència i les seves eines de treball → → → → → → 32 Donats els vectors a = 4i – 2j i b = i – 2j .–4) i l'extrem a B (10. calcula el vector unitari en la direcció i el → → sentit del vector a – b . amb la mateixa → → → direcció i sentit que el vector v = 20i – 5j . c) El cosinus de l'angle que formen. → 35 Donat el vector AB amb l'origen a A (2. Alhora. calcula: a) El producte escalar. 33 Calcula l'angle que formen els vectors → → → → → 43 → El vector v de la figura representa la velocitat del vent. i el mòdul del qual sigui 9.2). 46 Investiga quin és el rellotge més precís del món actualment. 42 La velocitat d'un mòbil és v = 14i – 5j . c) L'expressió vectorial de les tres forces que actuen. és atreta cap a A amb una força de 5 N. A P → uA Si el vent bufa cap al sud-oest a una velocitat de 18 km/h. 37 Calcula un vector amb la mateixa direcció que → → → el vector v = 72i – 15j .indd 30 18/4/08 16:13:09 . i sentit contrari. Calcula el component d'aquesta força en la direcció del moviment. Una → → → força F = 2i – j actua sobre aquest. BP i CP . quant val el component de la velocitat del vent cap a l'oest? I cap al nordest? 9 cm → uC → 39 40 Un cos que pesa 60 N es troba sobre un pla inclinat de 25°. b) Els vectors de la mateixa direcció i sentit → → → que AP . però de sentit contrari al d'aquest. → v r Vectors unitaris 34 → → → → → → Donats els vectors a = 5i – 3j i b = 2i + j . y → a = 4i – 2j i b = 3i – 4j . com funciona i quina és la precisió que té. Recorda que pots consultar enciclopèdies i llibres especialitzats.ecasals. Calcula'n: c1u1acfin31 → → → a) Els vectors AP .net trobaràs una llista de pàgines web que t'ajudaran a iniciar la investigació. → → → uB B 12 cm C Investiga 45 Investiga la història de la determinació de l'arc meridià entre Dunkerque i Barcelona.

I no només això: també podem descobrir que.2  |  Cinemàtica En la unitat 1 hem vist que la física és una ciència que estudia alguns fenòmens o canvis que es produeixen en la natura: els anomenats fenòmens físics.indd 31 18/4/08 16:43:07 . U02_Fis1_Bach. És per això que començarem l’estudi d’aquesta ciència precisament per aquest fenomen. és a dir. sempre hi trobem implicat d’alguna manera un moviment. el moviment. en tota la resta de fenòmens físics. La part de la física anomenada cinemàtica estudia un d’aquests fenòmens: el moviment. La conclusió és evident: el moviment és el fenomen més simple i bàsic de la física. arribarem a la conclusió que el canvi mínim que pot experimentar un cos és el canvi de posició. Si hi reflexionem una estona.

el pendent és: La recta de la figura talla l’eix d’ordenades en el punt (0. no es limiten a descriure’l en el llenguatge habitual. velocitat mitjana. la comprensió de les causes i la predicció de les conseqüències.2 | Cinemàtica 1 | Introducció Quin interès té per a nosaltres l’estudi de la cinemàtica? Algunes persones se sorprendran de ser capaces de calcular coses com ara l’altura a què arribarà un cos quan el llancem a una velocitat determinada. y1) i (x2. obtenim: y = mx + b b O m = tg Aquesta és la forma explícita de l’equació de la recta. Si aïllem y. d’altres pensaran que la majoria de nosaltres. etc. de manera que es preguntaran per què cal que aprenguem a fer-los ara. mòbil puntual. Quan els físics estudien un fenomen. Aquesta formalització. etc. En canvi. La coordenada b d’aquest punt s’anomena ordenada en l’origen de la recta. Segons si el coeficient de x2 és positiu o negatiu. y2). les branques de la paràbola es dirigiran cap a la par t positiva o negativa de l’eix d’ordenades. deduïm que correspon a una recta de . incloent-hi els enginyers i els científics. acceleració instantània. a par tir de la figura deduïm que: P y�b y � Si aïllem y.) i s’expressen de forma matemàtica les relacions entre els uns i els altres. desplaçament. el punt exacte en què caurà. en la física s’ha de fer amb una precisió i un rigor superiors als del llenguatge comú. y) són les coordenades genèriques d’un punt qualsevol de la recta. o acció de donar forma a la idea del moviment. x x La forma implícita de l’equació de la recta és: Ax + By + C = 0. b). és una paràbola amb l’eix de simetria paral·lel a l’eix d’ordenades. el temps que durarà el vol del cos. O x O x 32 U02_Fis1_Bach. perquè en facilita enormement la descripció. Si la recta passa pels punts (x1. mai no necessitarem fer aquesta mena de càlculs. obtenim: Quan comparem aquest resultat amb l’equació explícita y = mx + b. es defineixen conceptes (sistema de referència.indd 32 18/4/08 16:43:08 . Una par t de la física especialment adequada per comprendre un mètode de treball tan eficaç i per entrenar-se a fer-ne ús és la cinemàtica. trajectòria. C O N E I X E M E N T S P R E V I S D E M AT E M À T I Q U E S Equació de la recta El pendent d’una recta és la tangent de l’angle que forma la recta amb l’eix d’abscisses: m = tg α. Una bona formalització és essencial en l’estudi de qualsevol fenomen físic. En l’estudi de la cinemàtica. i ordenada en l’origen pendent Gràfica del trinomi de segon grau y = ax2 + bx + c y a�0 y a�0 La gràfica de les funcions amb equació de la forma y = ax2 + bx + c. y Si (x. per exemple.

El cos o conjunt de cossos a què referim la posició d’un mòbil s’anomena sistema de referència. En la figura superior apareix. en un avió en vol. El concepte de petit és relatiu. ens limitarem a tractar del tipus de mòbil més senzill: l’anomenat mòbil puntual. El cos que es mou l’anomenem mòbil. 3 | El mòbil puntual i la seva trajectòria En l’estudi del moviment. entenem que el sistema de referència és el terra sobre el qual camina o. el que és el mateix. Quan no s’esmenta el sistema de referència és perquè es dóna per suposat. 33 U02_Fis1_Bach. Però ens hem de preguntar: quan és prou petit un mòbil perquè puguem considerar-lo un mòbil puntual? 2. podem considerar que un automòbil és un mòbil puntual en un recorregut de diversos quilòmetres.Cinemàtica | 2 2 | Caràcter relatiu del moviment: el sistema de referència Diem que un cos es mou quan canvia de posició amb el pas del temps. comprenem. Per exemple. Comparant les dues fotografies del firmament fetes en dates diferents es detecta el moviment de l’astre assenyalat amb una fletxa vermella perquè ha canviat de posició pel que fa a les estrelles fixes. Per atribuir el caràcter puntual a un mòbil l’hem de comparar amb l’entorn en què es mou o es pot moure. Per exemple. la Terra. ni allargat i no té longitud. 2). Quan varia la distància entre dos cossos A i B podem dir indistintament que A es mou en relació amb B o que B es mou respecte de A. que el seu sistema de referència és l’avió en què viatja. Un mòbil puntual no és quadrat. Però si. Si un passatger d’un tren diu que «un arbre passa davant de la finestreta» no utilitza cap metàfora. la trajectòria que descriu un planeta del sistema solar (simulació del planetari de Munich). ni rodó. l’astrònom Johannes Kepler va descobrir que els planetes descriuen el·lipses al voltant del Sol (Fig. Però no podem fer el mateix quan estudiem una maniobra que fa per aparcar entre dos cotxes.indd 33 18/4/08 16:43:10 . es redueix simplement a un punt. en canvi. Això significa que prescindim de la seva forma i de la seva mida. es poden descriure d’una manera senzilla si s’agafa com a sistema de referència el Sol. vista des de la Terra. Totes dues afirmacions signifiquen el mateix: que la distància entre el tren i l’arbre canvia. ni volum. El conjunt d’aquestes estrelles fixes seria en aquest cas el nostre sistema de referència. 1. ja que qualificar un objecte de petit sempre suposa comparar-lo amb alguna cosa. sense necessitat de cap més explicació. els moviments dels planetes són complexos obser vats des de la Terra. ja que al segle XVIII. Anomenem així tot mòbil prou petit perquè puguem considerar-lo un punt. la trajectòria d’aquest planeta en relació al Sol. No té cap sentit parlar de moviment si no en coneixem el sistema de referència. Un moviment pot ser molt complicat o molt senzill segons el sistema de referència que es consideri. un passatger afirma que està en repòs. El fet que el mòbil canviï de posició significa que varia la seva distància respecte d’un altre o uns altres cossos (Fig. Per expressar que el moviment d’un cos s’ha de definir necessàriament en relació amb un altre cos o uns altres cossos es diu que tot moviment és relatiu. En la figura inferior. ni super fície. Si una persona que camina pel carrer diu que la seva velocitat és de 6 km/h. com que el tren està en moviment respecte a l’arbre. Des del punt de vista físic és tan cer t que l’arbre està en moviment respecte al tren. 1).

el desplaçament és la diferència s – s0 (Fig. Això significa que el cotxe es troba a 235 km del punt quilomètric zero. Tot moviment en què la trajectòria no és recta s’anomena moviment curvilini. doncs. Diem. a la pràctica. Es tracta. des de l’origen fins al mòbil. A la figura 3 se’n mostren diversos exemples. s2 O s  3 4. la trajectòria del qual és una paràbola. la paràbola i l’el·lipse són corbes que es poden expressar matemàticament mitjançant equacions de segon grau. El desplaçament d’un mòbil sobre la seva trajectòria es representa simbòlicament per Δs. • El moviment parabòlic. la trajectòria del qual és una el·lipse. per exemple: «l’automòbil avariat es troba al quilòmetre 235». el·lipse el·lipse 3. Segons si el mòbil es troba en un costat o en un altre de l’origen es considera que el valor de s és positiu o negatiu. de determinar en quin punt d’aquesta trajectòria es troba. 5 | Desplaçament Anomenem desplaçament la longitud de l’arc de trajectòria comprès entre la posició inicial i la posició final d’un mòbil. Aquest punt és l’origen i 235 km és la longitud s de la carretera.indd 34 18/4/08 16:43:11 . s’escull sobre la trajectòria un punt 0 (Origen) i un sentit positiu. s = 5 i s = –3. La circumferència. c1u2fig3 Per a això. la trajectòria del qual és una circumferència. en què la trajectòria és una recta. 4 | Determinació de la posició sobre la trajectòria c1u2fig1 Determinar la posició d’un mòbil significa respondre de manera precisa la pregunta: on és el mòbil? s5 De moment tractarem aquesta qüestió suposant que la trajectòria del mòbil és coneguda. Mòbil puntual sobre una trajectòria corba en diverses posicions: per a s = 2.2 | Cinemàtica El conjunt de tots els punts pels quals passa un mòbil puntual quan efectua un moviment formen una línia anomenada trajectòria. la manera habitual de determinar la posició d’un vehicle en una autopista o en una carretera. paràbola paràbola Els moviments cur vilinis més elementals són: • El moviment circular. El tipus de moviment més elemental pel que fa a la seva trajectòria és el moviment rectilini. Recorda que les rectes es poden expressar matemàticament mitjançant equacions de primer grau. • El moviment el·líptic. Obser va que aquesta és. 5). que es llegeix «increment de s»: Δs = s – s0 34 U02_Fis1_Bach. Si anomenem s0 la longitud de l’arc de trajectòria des de l’origen fins a la posició inicial del mòbil i s la longitud des de l’origen fins a la seva posició final. La posició del mòbil es determina per la longitud s de la porció de trajectòria des de l’origen O fins al mòbil.

Per exemple. Aquesta diferència se simbolitza amb Δt (increment de temps): Δt = t – t0 Un temps. t sempre és més gran que t0 i. pot ser positiu (posterior a l’instant zero) o negatiu (anterior a l’instant zero). Però en l’estudi del moviment no solament hem de determinar instants. com a conseqüència. si anuncien «el llançament espacial es va cancel·lar en l’instant –40 segons». s’adopta com a origen de temps la mitjanit. segons el sentit en què el mòbil es desplaci. c1u2fig4 Als instants anteriors a l’origen de temps se’ls assignen valors negatius. en l’estudi del moviment és essencial saber determinar instants de temps. és a dir. s = 5 m. La raó és que el temps solament transcorre en un sentit (no pot tornar enrere). Per exemple. Per això. es diu «van marcar el gol en el minut 35». b) Un interval de temps (constituït per una infinitat d’instants). el seu desplaçament serà Δs = 5 m – 2 m = 3 m. s 6 | Temps: instants i intervals de temps Com que el moviment és el canvi de posició d’un mòbil en transcórrer el temps. L’instant de posar en marxa un cronòmetre és un bon exemple d’«instant zero». que representa un instant. 7. a) Un instant. el desplaçament serà Δs = 2 m – 5 m = –3 m. La durada d’un inter val s’obté restant els temps corresponents a l’instant final (t) ) i a l’inicial (t0). si la posició inicial del mòbil és s0 = 2 m i la final. s’agafa com a referència l’instant en què va començar el par tit. Així. que sol anomenar-se origen de temps o instant zero. Per això cal utilitzar un instant de referència. per exemple. s0 O 5. quan l’àrbitre va posar en mar xa el seu cronòmetre. Posició inicial s0 i posició final s sobre una trajectòria corba. 6. Però la durada d’un inter val de temps sempre és positiva. si s’avisa que «aquí s’esmorza a les vuit». perquè «les vuit» significa vuit hores després de mitjanit. interpretem que la suspensió va tenir lloc 40 segons abans de l’instant zero (que és el previst per al llançament). precisament en aquest ordre. Δt = t – t0 > 0. s0 = 5 m i s = 2 m. Un interval de temps és el temps comprès entre dos instants. Però si el mòbil es desplaça en sentit contrari entre aquestes mateixes posicions. El desplaçament resulta positiu o negatiu. Si. comentant un par tit de futbol. 35 U02_Fis1_Bach.Cinemàtica | 2 Convé recordar que l’increment d’una magnitud física és sempre la diferència entre el seu valor final i el seu valor inicial.indd 35 18/4/08 16:43:12 . També necessitem expressar la durada d’intervals de temps.

la seva velocitat haurà estat més alta i en uns altres. la velocitat que indica el velocímetre d’un automòbil. A més de la unitat del SI. 8. per tant. en realitat. a la pràctica s’utilitzen també altres unitats de velocitat. la velocitat instantània? En realitat.2 | Cinemàtica 7 | Velocitat mitjana i instantània S’anomena velocitat mitjana entre dos instants el desplaçament que fa el mòbil per unitat de temps entre aquests instants. ens interessa la seva velocitat en un instant determinat. per exemple.01 s ha estat de 0. Velocitat instantània. 36 U02_Fis1_Bach. Per això. Si ens diuen que un automòbil ha fet un recorregut amb una velocitat mitjana de 80 km/h. Suposem. Tingues present sempre que solament has de memoritzar la definició de magnitud. La velocitat mitjana d’un mòbil depèn de les seves posicions inicial i final. Què és. la seva velocitat en «l’instant» de la fotografia és: Però si un instant no dura gens no s’hi pot fer cap desplaçament. més que la velocitat mitjana d’un mòbil al llarg d’un recorregut. Generalment. b) Que s’ha mogut i ha tornat al punt de par tida.2 m.015 m. Això pot significar dues coses: a) Que el mòbil ha estat en repòs. Aquesta fotografia s’ha fet amb una exposició de 1/4 000 s. Dividint les dues quantitats obtenim: L’inter val de temps en què s’ha mesurat aquesta velocitat és tan cur t que pràcticament es confon amb un instant. El moviment ha quedat «congelat». que hem aconseguit determinar que el desplaçament d’un automòbil en un interval de temps de 0. Així.indd 36 18/4/08 16:43:13 . no entenem que el vehicle s’ha mantingut constantment a aquesta velocitat. el segon. doncs. la més emprada és el quilòmetre per hora (km/h). el cotxe ha avançat 15 mm. Per això. qualifiquem d’instantània la velocitat en un inter val de temps molt cur t. Però. que anomenem velocitat instantània. La fórmula i la unitat l’has de deduir d’aquesta definició. la unitat de velocitat és el metre partit per segon (m/s). Aquesta és. 0. En alguns moments. considerem el resultat obtingut una velocitat instantània. però no de les diferents posicions intermèdies per les quals passa en moure’s. en un instant no hi ha moviment. Un m/s és la velocitat d’un mòbil que es desplaça un metre cada segon. com si l’automòbil estigués aturat. per exemple. més baixa. Per tant. si la velocitat mitjana d’un mòbil en un inter val de temps és zero. hem d’entendre simplement que la seva posició final coincideix amb la inicial. per exemple. La definició de tota magnitud física compor ta una expressió matemàtica per calcular-la (que anomenem «fórmula») i una unitat per mesurar-la. és a dir. Aquesta definició es pot expressar per la igualtat: En el Sistema Internacional. en el cur tíssim inter val de temps que s’ha utilitzat per fotografiar-lo. la unitat de longitud és el metre i la de temps.

es desplaça a 20 m/s en sentit positiu i un altre mòbil. S’anomena rapidesa d’un moviment el valor absolut de la seva velocitat. si un mòbil. Com que 100 km/h equivalen a 27. es defineix una magnitud. En general. En cap cas la velocitat no pot canviar instantàniament. Aquest automòbil és capaç d’accelerar de 0 a 100 km/h en 9 segons. La velocitat té sempre el mateix signe de desplaçament (Δs).8 m/s. quan esmentem la velocitat d’un mòbil sense especificar si es tracta de la mitjana o de la instantània. les seves velocitats són: vA = 20 m/s i vB = –30 m/s Tot i que el mòbil B es mou més ràpidament. l’acceleració. que relaciona la variació de velocitat d’un mòbil amb el temps transcorregut. la rapidesa de cada un dels moviments de l’exemple seria: |vA| = |20| m/s = 20 m/s i |vB| = |–30| m/s = 30 m/s És a dir. Amb coneixements matemàtics més avançats es pot definir amb més rigor. A. ja que –30 < 20.indd 37 18/4/08 16:43:13 . la seva velocitat augmenta des de 0 a 20 m/s. però mai nul.Cinemàtica | 2 El fet d’identificar un inter val de temps molt cur t amb un instant no és totalment precís des del punt de vista matemàtic. ho fa a 30 m/s en sentit negatiu. Per exemple. B. Per això definim el concepte de rapidesa (o celeritat) d’un moviment. Per estudiar els moviments variats. De tota manera. Per exemple. La velocitat instantània la designarem per mitjà de v. L’acceleració mitjana entre dos instants és l’increment de velocitat instantània en cada unitat de temps. resulta suficient per comprendre i aplicar el concepte de velocitat instantània. segons el sentit en què es desplaça el mòbil. 8 | Acceleració mitjana i instantània Quan la velocitat d’un mòbil canvia en transcórrer el temps es diu que el seu moviment és variat. hem d’acceptar que la seva velocitat és més petita que la de A. si en posar en mar xa un automòbil. que pot ser molt cur t. s’entendrà que ens referim a la velocitat instantània. Per això pot ser positiva o negativa. Segons aquesta definició. el mòbil que es mou més de pressa té més rapidesa. Segons aquesta definició. sempre requereix un cer t temps. adquirirà progressivament totes les velocitats compreses entre aquestes dues fins aconseguir-ne la de 20 m/s. l’acceleració mitjana és: 9. l’acceleració mitjana del seu moviment és: 37 U02_Fis1_Bach.

Solament es poden aplicar en casos determinats. S’anomena acceleració instantània l’acceleració mesurada en un inter val de temps molt petit (que pràcticament es considera un instant). sense distingir entre la mitjana i la instantània. no hi ha acceleració. Això suposa que la velocitat mitjana entre dos instants sempre té el mateix valor siguin els que siguin aquests instants. la velocitat no pot canviar i.indd 38 18/4/08 16:43:14 . El camp d’aplicació de l’equació que acabem d’obtenir és el moviment uniforme. Un m/s2 és l’acceleració d’un mòbil que. és a dir. cada segon transcorregut. que constitueixen el que anomenem el seu camp d’aplicació. experimenta un increment de velocitat d’1 m/s. Per exemple. Si s’ignora això. És impor tant tenir ben present que moltes de les equacions utilitzades en la física no són vàlides sempre. un quilòmetre per hora cada minut (km/h min) és l’acceleració d’un mòbil la velocitat instantània del qual s’incrementa en 1 km/h cada vegada que transcorre un temps d’un minut. que pretén ser la mesura de l’acceleració en un determinat instant. sinó en un interval de temps molt cur t. doncs. en un instant. Per això definirem el concepte d’acceleració instantània. ser diferent en cada instant. Però ja hem vist que. l’acceleració d’un mòbil pot variar.2 | Cinemàtica La unitat d’acceleració del SI és el m/s cada s. no hem d’entendre l’acceleració instantània com l’acceleració en un instant. La velocitat en el moviment uniforme es calcula aplicant la fórmula: Si s’aïlla s s’obté: s = s0 + v (t – t0) = s0 + v Δt Aquesta expressió. en el moviment uniforme parlarem simplement de velocitat. Així doncs. permet calcular la posició del mòbil en qualsevol instant. que es representa simbòlicament com m/s2. Al llarg d’un inter val de temps. 9 | Moviment uniforme Diem que un moviment és uniforme quan la seva velocitat és constant. 38 U02_Fis1_Bach. Per això. anomenada equació del moviment uniforme. consegüentment. és molt probable que de vegades s’utilitzi de manera incorrecta. Es podrien definir diverses unitats d’acceleració. amb la velocitat mitjana. La velocitat instantània coincideix.

b) Farem servir els mateixos elements de referència que en el cas anterior. és positiva: v = 1. b) Quina és l’equació del moviment d’un altre mòbil que. Si adoptem com a origen de temps l’instant en què el primer mòbil sur t de A.5 m/s passa pel 2n pis. La posició inicial és la del 2n pis. 2. la posició inicial del primer mòbil serà s0 = 0. amb la qual cosa v = +5 m/s. com que es mou cap amunt. obtenim: s1 = 0 + 5 (t – 0) Simplificant: s1 = 5t Aquesta és l’equació del moviment del primer mòbil.5 m/s. surt de B i es dirigeix cap a A a 3 m/s? a) Si agafem com a origen el punt A. Anomenarem t el temps (variable). Així. Un mòbil es desplaça amb un moviment rectilini uniforme amb una velocitat de 5 m/s des d’un punt A cap a un altre B a 30 m de A. per al primer ascensor. l’instant inicial és t 0 = 0. s0 = 30 m. En un instant determinat. Anomenarem s2 la posició (variable) del segon mòbil i apliquem l’equació del moviment uniforme: s = s0 + v Δt. també a 1. en quin instant i a quina altura s’encreuaran? Apliquem a cada ascensor l’equació del moviment uniforme: s = s0 + v (t – t0). passa baixant pel 9è pis 4 segons més tard. I la seva velocitat. La posició inicial del segon mòbil és el punt B. situat a 30 m de l’origen de coordenades. Considerarem positiu el sentit de A a B. per la qual cosa serà . 39 U02_Fis1_Bach. ja que es desplaça en sentit negatiu (de B cap a A). També situem l’instant 0 en el moment en què el primer ascensor passa pel 2n pis. 2 segons més tard. a) Escriu l’equació del seu moviment. un ascensor que puja amb una velocitat d’1. Per això situem l’origen de coordenades al terra de la planta 0 i considerem positiu el sentit cap amunt. Si suposem que els dos moviments són uniformes. l’instant inicial del seu moviment serà t0 = 0. és a dir. t0 = 2 s.5 m/s. s 0 = 2 × 3 m = 6 m.Cinemàtica | 2 EXEMPLES 1. Com que aquest mòbil comença a moure’s 2 segons després que el primer. Un altre ascensor. Els pisos d’un edifici tenen 3 m d’alçària. Aplicant al primer mòbil l’equació del moviment uniforme: s = s0 + v Δt. instal·lat al costat de l’anterior.indd 39 18/4/08 16:43:14 . Així obtenim: s2 = 30 – 3 (t – 2) Simplificant: s2 = 36 – 3t Aquesta és l’equació del moviment del segon mòbil. La velocitat del segon mòbil és de –3 m/s.

Si substituïm aquests valors en l’equació del moviment uniforme.5 t Per al segon ascensor adoptem com a instant inicial el moment en què passa pel 9è pis: t0 = 4 s. Si substituïm aquests valors en l’equació del moviment uniforme. les seves posicions s1 i s2 són iguals. però situada per sota d’aquest eix. 40 c1u2fig11 U02_Fis1_Bach. obtindrem la posició s2 del segon ascensor en funció del temps: s2 = 27 – 1. la corresponent al 9è pis: s0 = 3 × 9 m = 27 m. aleshores. serà negativa: v = –1. podem calcular el desplaçament fet entre els instants t = 2 s i t = 6 s multiplicant la velocitat de 5 m/s (segment AB a la figura 12) pel temps entre aquests instants (segment AC): 11. obtindrem la posició en aquest instant: s1 = 6 + 1.5 × 9 = 19.5 t = 33 – 1.indd 40 18/4/08 16:43:15 . 10 v/m s | La gràfica velocitat-temps (v . La gràfica és una recta paral·lela a l’eix del temps. c1u2fig10 v/m s | Gràfiques del moviment uniforme 1 Com que es tracta d’un moviment uniforme. obtindrem la posició s1 del primer ascensor en funció del temps: s1 = 6 + 1.5 t En l’instant en què els dos ascensors s’encreuen. A la figura 11 s’ha representat la gràfica velocitat-temps d’un mòbil que es desplaça amb una velocitat constant de –3 m/s (segon cas de l’exemple 1 proposat en la secció anterior). Gràfica velocitat-temps d’un moviment uniforme amb velocitat de –3 m/s. Per aquesta raó. a la zona de les velocitats negatives. per tant.5 t que té com a solució: t = 9.5 m/s. cal mantenir en tot moment la mateixa velocitat. La seva posició inicial serà. Els dos ascensors s’encreuen a l’instant t = 9 s.2 | Cinemàtica Si substituïm aquests valors en l’equació del moviment uniforme.t) 1 A la figura 10 apareix la gràfica velocitat-temps d’un mòbil que es desplaça amb moviment uniforme a 5 m/s (primer cas de l’exemple 1 proposat en la secció anterior).5 m sobre la planta 0.5 t + 6 = 33 – 1. com que s’està movent cap avall.5 (t – 0) = 6 + 1. podem escriure l’equació: 6 + 1. la gràfica és una recta paral·lela a l’eix de temps.5 (t – 4) = 27 – 1. Gràfica velocitat-temps d’un moviment uniforme amb velocitat de 5 m/s. 5 0 5 t/s 10. 2 1 0 –1 –2 –3 –4 5 t/s En el primer dels exemples anteriors. I la seva velocitat. En la gràfica velocitat-temps queda també representat el desplaçament que fa el mòbil entre dos instants.5 Els ascensors s’encreuen a una altura de 19.

Veiem que la gràfica posició-temps d’un moviment uniforme és una recta. t/s A c1u2fig12 10 0 5 10 t/s 13. aquesta àrea representa (a escala) el desplaçament fet pel mòbil entre els instants t = 2 s i t = 6 s. a escala. més gran serà també l’angle que forma la recta amb l’eix de temps. Per tant. el desplaçament fet pel mòbil. Com que el mòbil es desplaça en sentit negatiu (velocitat negativa). L’equació del primer moviment de l’exemple anterior era s1 = 5t. Taula i gràfica posició–temps. la seva posició seria constant quan passés el temps. Calculant s per a diferents valors de t s’obté la taula i la gràfica de la figura 13. t/s s2/m 0 30 2 24 4 18 6 12 8 6 10 0 s2 /m 30 20 10 0 5 t/s 14. Si el mòbil es mantingués en repòs (velocitat igual a zero).Cinemàtica | 2 Al seu torn. 41 U02_Fis1_Bach. Taula i gràfica posició–temps. 0 | La gràfica posició-temps (s . el valor de s disminueix a mesura que transcorre el temps. En aquest cas. El seu pendent depèn de la velocitat delc1u2fig13 moviment. La taula de valors i la gràfica corresponent que es dedueixen d’aquesta equació són les que es poden veure a la figura 14. en aquest cas.indd 41 18/4/08 16:43:16 . c1u2fig14 amb la qual cosa la inclinació de la gràfica és descendent (al contrari del que passava en el cas anterior). la gràfica posiciótemps seria una recta horitzontal. L’àrea assenyalada mesura el desplaçament fet pel mòbil. L’equació del segon moviment de l’exemple era s2 = 30 – 3t. com més gran sigui la velocitat. v/m s 5 1 B L’àrea compresa entre la gràfica v–t i l’eix de temps representa.t) s1/m s1 /m 0 0 30 2 10 20 4 20 6 30 5 C t/s 12. l’àrea del rectangle ombrejat de la figura 12 és igual també al producte AB x AC (tot i que. AC i AB s’expressen en unitats de longitud).

s’anomena equació del moviment uniformement variat.2 | Cinemàtica És freqüent dibuixar les gràfiques de diversos mòbils sobre els mateixos eixos de coordenades. El desplaçament fet per un mòbil que té moviment uniformement variat es pot calcular mitjançant l’equació següent: Aquesta expressió. 11 | Moviment uniformement variat Un moviment rectilini s’anomena uniformement variat quan la seva acceleració és constant. S’hi pot comprovar. c1u2fig15 A la figura 15 s’han representat sobre uns mateixos eixos les gràfiques posició-temps dels dos mòbils de l’exemple. comprovar on i quan s’encreuen. que els mòbils s’encreuen al cap de 3. Superposició de les gràfiques posiciótemps dels dos moviments de l’exemple estudiat.75 m de l’origen. per exemple. l’acceleració i la velocitat tenen signes contraris. veure quina distància els separa en cada instant. En l’apar tat següent la justificarem a par tir de la gràfica velocitattemps. això passa quan l’acceleració i la velocitat tenen el mateix signe.indd 42 18/4/08 16:43:17 . etc. en aquest cas. no les distingim i parlem simplement d’acceleració. Això suposa que l’acceleració mitjana i la instantània són iguals. s2 /m 30 20 10 0 5 10 t/s 15. que permet calcular la posició del mòbil en un instant qualsevol. A par tir de les fórmules del moviment uniformement variat ja estudiades en deduirem una tercera. en un punt situat a 18. Això ens permet comparar-ne els moviments. es diu que el moviment és accelerat. s’obté: v = v0 + a (t – t0) = v0 + a Δt Si la rapidesa (mòdul de la velocitat) d’un moviment creix. L’expressió de l’acceleració en el moviment uniformement variat és la següent: Si aïllem la velocitat en l’equació anterior. Per contra. per la qual cosa. que sovint s’utilitza a la pràctica. quan la rapidesa disminueix es diu que el moviment és retardat.75 s de començar a moure’s. obtenim Si substituïm Δt per aquesta expressió en l’equació: 42 U02_Fis1_Bach.

Rebutgem la solució t = –14 perquè correspon a un instant anterior a l’instant 0. El segon surt de B dos segons més tard i va cap a A amb una velocitat constant de 20 m/s. v0 = 0. Com que accelera de A a B. Passem tots els termes al primer membre. la corresponent al punt B: s0 = 110 m. 43 U02_Fis1_Bach. A i B. que és el sentit positiu. El primer surt de A sense velocitat inicial i va cap a B amb una acceleració constant de 4 m/s 2. sB > sA. També situarem l’instant 0 en el moment en què el primer mòbil sur t de A. La posició inicial serà. que és el sentit negatiu. és a dir: 150 – 20t – 2t2 = 38. Així. la distància entre els dos mòbils és de 38 m. l’instant inicial serà t0 = 0. Substituïm aquests valors en l’equació del moviment uniforme i obtenim la posició sB del segon mòbil en funció del temps: sB = 110 – 20 (t – 2) = 110 – 20 t + 40 = 150 – 20 t Abans que s’encreuin els mòbils. En l’instant en què la distància que els separa és de 38 m. l’acceleració serà positiva: a = 4 m/s2. situarem l’origen de coordenades al punt A i considerarem positiu el sentit de A cap a B. Substituïm aquests valors en l’equació del moviment uniforme i obtenim la posició sA del primer mòbil en funció del temps: sA = 0 + 0 × (t – 0) + ½ 4 × (t – 0)2 = 2 t2 Apliquem al segon mòbil l’equació del moviment uniforme: s = s0 + v (t – t0) Per a aquest mòbil adoptarem com a instant inicial el moment en què surt de B: t0 = 2 s. d’on es dedueix: Cal tenir sempre ben present que el camp d’aplicació de les equacions que acabem de veure és exclusivament el moviment uniformement variat.indd 43 18/4/08 16:43:17 . Dos mòbils es desplacen seguint una trajectòria rectilínia entre dos punts. en canviem els signes i dividim l’equació entre 2. doncs. queda: . es complirà que sB – sA = 38. com que es mou de B cap a A. la seva posició inicial serà s0 = 0 i la velocitat inicial. Els dos mòbils s’encreuen a l’instant t = 4 s. Escriu les equacions dels seus moviments i determina en quin instant. en el qual els mòbils encara no havien iniciat el moviment. per al primer mòbil.Cinemàtica | 2 2 resulta Si efectuem operacions i simplifiquem. i obtenim: t 2 + 10 t – 56 = 0 Les solucions d’aquesta equació de segon grau són t = 4 i t = –14. que disten 110 m l’un de l’altre. Aplicarem al primer mòbil l’equació del moviment uniformement variat: s = s0 + v0 (t – t0) + ½ a (t – t0)2 Per això. abans d’encreuar-se. serà negativa: v = –20 m/s. EXEMPLE 3. La velocitat. És erroni aplicar-les a moviments l’acceleració dels quals no és constant.

és una recta. la distància de frenada ha de ser inferior a la distància de visibilitat màxima. el pes del vehicle. ja que creuen que podran aturar el vehicle en una distància cur ta.5 m v0 = 90 km/h = 25 m/s. Si substituïm aquest valor en la fórmula emmarcada tenim: v 02 Δs = ⎯⎯ 8 En cas de boira.32/8 = 139 m v0 = 180 km/h = 50 m/s. l’acceleració de frenada serà negativa. Δs = 33. el valor de l’acceleració està al voltant de –4 m/s2. Suposem que. la velocitat disminueix des d’un valor inicial v0 fins a 0 amb una acceleració constant a..DOCUMENT 2 | Cinemàtica Distància de frenada d’un automòbil Quan el conductor d’un automòbil es troba un obstacle inesperadament es veu obligat a frenar de cop. el tipus de paviment o els materials que hi pot haver al terra (aigua líquida. La gràfica velocitat-temps d’un moviment uniformement variat. Δs = 252/8 = 78 m v0 = 120 km/h = 33. Hi ha molts conductors que confien en l’eficàcia del sistema de frenada i circulen tranquil·lament a velocitats elevades. Com més gran sigui. 12 | Gràfica v–t del moviment uniformement variat A par tir de l’equació v = v0 + a Δt. sorra. Si considerem que l’automòbil es mou en sentit positiu. serà 0 – v02 = 2 a Δs. – v 02 Si aïllem Δs obtenim: Δs = ⎯⎯ . La distància recorreguda en la frenada depèn de la velocitat inicial del vehicle i de la seva acceleració de frenada. El valor real de l’acceleració de frenada depèn de diversos factors. la distància de frenada augmenta enormement amb la velocitat. es pot deduir la gràfica velocitat-temps d’un moviment uniformement variat. grava. Quan el sistema de frenada del vehicle. els pneumàtics i l’estat de la calçada es troben en condicions òptimes. Δs = 502/8 = 313 m Com podem veure. com que la velocitat final és nul·la. es poden produir xocs en cadena. durant la frenada. La distància Δs recorreguda pel vehicle es pot obtenir aplicant la fórmula que acabem d’estudiar: v 2 – v02 = 2 a Δs En aquest cas. 44 U02_Fis1_Bach.). Δs = 102/8 = 12.. El seu pendent depèn del valor de l’acceleració. 2a Calculem valors de la distància de frenada per a diferents velocitats: v0 = 36 km/h = 10 m/s.3 m/s. la distància de frenada pot ser sensiblement més gran de la que hem calculat. Si diversos vehicles no respecten aquesta distància.indd 44 18/4/08 16:43:18 . oli. gel. com és l’estat dels frens i dels pneumàtics. Si algun dels factors que influeixen en l’acceleració és desfavorable. més gran serà l’angle que formarà la recta amb l’eix de temps. com hem vist en l’exemple anterior.

la gràfica velocitat-temps s’inclina en sentit contrari. Moviment uniformement variat amb acceleració negativa.indd 45 a0 t O v0 moviment retardat v0 moviment accelerat 17. c1u2ejem1 Quan l’acceleració és negativa. v v a0 t 0 v0 moviment retardat v0 moviment accelerat 16. Si l’acceleració fos nul·la.5 m/s2 La velocitat del mòbil en funció del temps resulta: v = v0 + a Δt = 14 + 1. c1u2fig16 U02_Fis1_Bach. obtindrem la taula següent: t/s v/m s–1 0 14 2 17 4 20 6 23 8 26 v/m s 1 30 20 10 0 10 t/s 5 A par tir d’aquests valors s’ha construït la gràfica de la figura.t del moviment durant aquests 8 segons. Moviment uniformement variat amb acceleració positiva.5t Si donem diversos valors a t. tal com podem obser var a la figura 17. que resulta una recta. seria la gràfica d’un moviment uniforme. Calcula l’acceleració i traça la gràfica v .Cinemàtica | 2 EXEMPLE 4.5 (t – 0) = 14 + 1. L’acceleració serà: 1. accelera amb moviment uniformement variat i arriba a una velocitat de 26 m/s en 8 segons. c1u2fig17 45 18/4/08 16:43:18 . Una moto. la recta resultaria paral·lela a l’eix de temps. que es mou a una velocitat de 14 m/s.

Càlcul del desplaçament del moviment uniformement variat per mitjà de la gràfica v–t. quan només hagi transcorregut la meitat d’aquest inter val. 46 U02_Fis1_Bach. vo 2 t 18. l’equació que expressa l’abscissa del mòbil en funció del temps és de segon grau. en el moviment uniforme.2 | Cinemàtica 13 | Demostració de l’equació del moviment uniformement variat Hem de recordar que. En tot moviment uniformement variat (com en l’exemple següent). Per tant. Utilitzarem aquesta propietat per deduir l’expressió de la posició del mòbil en funció del temps en el moviment uniformement variat. vo  a vo En l’instant inicial. Això també és cer t per a qualsevol tipus de moviment. la velocitat serà: La super fície amb fons gris de la figura és la que representa el desplaçament fet pel mòbil en l’inter val de temps Δt. La corba que s’obté representant-la gràficament és sempre un arc de paràbola. Com que la seva base és Δt i la seva altura és la velocitat en la meitat de l’inter val. Obser va que el rectangle els costats del qual s’han assenyalat en color verd té la mateixa super fície (es pot obtenir traient un triangle de la par t dreta i afegint-ne un d’igual a l’esquerra). 14 | Gráfica s–t del moviment uniformement variat A partir de l’equació d’un moviment uniformement variat. v A la figura 18 s’ha representat la gràfica v–t d’un moviment uniformement variat. c1u2fig18 Hem vist que. Consegüentment. tindrem: Si efectuem la multiplicació indicada resulta: Aquesta expressió és l’equació del moviment uniformement variat. la velocitat és v0 + a Δt. quan ha transcorregut un interval de temps Δt. se’n pot deduir la gràfica posició-temps. el desplaçament s fet pel mòbil també ve donat per l’àrea d’aquest rectangle.indd 46 18/4/08 16:43:19 . que queda ara justificada. tot i que no ho demostrem. la super fície compresa entre la gràfica v–t i l’eix de temps representa el desplaçament fet pel mòbil. la velocitat és v0.

l’efecte del fregament amb l’aire és menor. que representarem simbòlicament per g. per fer qualsevol càlcul sobre el moviment de caiguda lliure d’un cos. com un full de paper.81 m/s2 per a tots els punts situats en la super fície de la Terra o molt a prop seu. Experimentalment es comprova que. aplicarem les equacions del moviment uniformement variat i donarem a l’acceleració el valor g. obtindrem la taula adjunta.Cinemàtica | 2 EXEMPLE 5.809 Madrid 40° 9. Escriu l’equació del moviment proposat en l’exemple anterior. sobretot quan el cos cau des de poca altura. Quan l’única força apreciable sobre un cos que cau és el seu pes.800 Jamaica 18° 9. al nivell del mar és de 9. Si apliquem aquests valors a l’equació del moviment uniformement variat. i que la posició del mòbil en aquest instant és s0 = 0. Pot ser imperceptible. anomenada acceleració de la gravetat. a prop de la super fície terrestre. En tots els casos. t/s s/m 0 0 2 31 4 68 6 111 8 160 s1 /m 200 100 0 5 t/s c1u2ejem2 15 | La caiguda lliure dels cossos Quan els cossos cauen. En canvi.78 Sovint.75t2. Considerarem que l’instant inicial del moviment és t0 = 0. s’arrodoneix el valor de g a 10 m/s2. Atès que les diferències són molt petites. Representant aquests valors s’ha traçat la gràfica del moviment que apareix al costat de la taula. Hem calculat que la seva acceleració era a = 1.825 Estocolm 59° 9.832 Groenlàndia 70° 9. quan no es necessita calcular amb més de dues xifres significatives. Aquesta acceleració. diem que el seu moviment és de caiguda lliure. obtindrem: s = 14t + 0.818 París 49° 9. la força resistent causada pel frec amb l’aire pot produir un efecte impor tant i frenar notablement el moviment. La moto tenia una velocitat inicial v0 = 14 m/s. és lleugerament diferent en punts diferents de la super fície terrestre i disminueix amb l’altitud.81 m/s2 aproximadament. Això és el que passa quan deixem caure un cos lleuger i de super fície gran. L’acceleració de caiguda lliure dels cossos. resulta: Si simplifiquem.5 m/s2. Si donem diferents valors a t en l’expressió anterior. en la majoria dels casos s’accepta el valor de 9. Traça’n la gràfica posició-temps. Així doncs. 47 U02_Fis1_Bach. sobre els cossos pesants i de super fície petita. els cossos en caiguda lliure es desplacen amb moviment uniformement variat.782 Equador 0° 9.786 Canal de Panamà 9° 9.indd 47 18/4/08 16:43:20 . el signe de l’acceleració de la gravetat ha de ser el que correspongui al sentit cap avall. Valors de la gravetat a la Terra Latitud g/m s–2 Pol Nord 90° 9.

c) L’altura màxima a què haurà arribat el cos. el moviment serà uniformement variat. b) El temps que haurà transcorregut quan arribi a terra. Substituïm aquest temps en l’equació de la posició: s = 9 + 12 × (1.2 m. a) Adoptarem com a origen de coordenades la intersecció amb el terra de la ver tical del punt de llançament.6 s. Tenim: s (1) = 16 m i s (2) = 13 m Per calcular la velocitat del mòbil aplicarem l’equació: v = v0 + a Δt. Les solucions a aquesta equació de 2n grau són: t = 3 s i t = –0.2)2 = 16. la seva posició és s = 0. la velocitat del mòbil és nul·la.indd 48 18/4/08 16:43:20 . resulta: 0 = 9 + 12t – 5t2.2 L’altura màxima a què ha arribat el cos és de 16.2) – 5 × (1. resulta: Simplificant s’obté: s = 9 + 12t – 5t2. calcularem la posició del mòbil en aquests instants. Aïllem el temps en l’equació de la velocitat i obtenim t = 1. la resposta és que. Si donem a t els valors 1 s i 2 s en l’equació anterior. b) Quan el mòbil arriba a terra. t0 = 0 i v0 = 12 m/s L’acceleració de la gravetat sempre té el signe corresponent al sentit cap avall. Per tant. com que és negativa. la seva velocitat i si el moviment és accelerat o retardat al cap d’1 s i de 2 s de ser llançat. Fent s = 0 en l’equació del moviment que abans hem obtingut. l’acceleració serà negativa: a = –g = –10 m/s2 Com que es tracta d’una caiguda lliure. Com que hem assignat signe positiu al sentit cap amunt. Suposant negligible la resistència de l’aire i considerant g = 10 m/s2.2 | Cinemàtica EXEMPLE 6. determina: a) La seva altura. Des d’una altura de 9 m es llança un cos verticalment cap amunt amb una velocitat inicial de 12 m/s. quan el moviment encara no havia començat. instant 0 el del llançament i sentit positiu cap amunt. Així obtenim: v = 12 – 10t. quan el mòbil arriba a terra. ha transcorregut un temps de t = 3 s. En l’instant t = 2 s el moviment és accelerat perquè l’acceleració (–10 m/s2) té el mateix signe que la velocitat (–8 m/s). La segona solució no és vàlida ja que. 48 U02_Fis1_Bach. c) Quan arriba a la posició d’altura màxima. Substituïm t = 1 s i t = 2 s en la igualtat anterior i obtenim: v (1) = 2 m/s i v (2) = –8 m/s En l’instant t = 1 s el moviment és retardat perquè l’acceleració (–10 m/s2) no té el mateix signe que la velocitat (2 m/s). Per tant. ja que hem escollit aquest punt com a origen. correspon a un temps anterior a l’instant 0. Si apliquem l’equació .2 s. serà: s0 = 9 m.

girava a 31.05 mil·lisegons. divideix entre e les distàncies mesurades en la foto. resulta: s/t 2 = g/2. la seva equació serà: s = ½ g t 2. b) Sabent que s’obtenen 31. Al davant de l’objectiu de la càmera. Escriu els resultats expressats en centímetres en la primera columna d’una taula. quedarà comprovat que el moviment de caiguda de la pilota és uniformement accelerat. la gràfica correspondrà a una proporcionalitat directa i haurà de ser una recta de pendent g/2. caigui sense rebre cap impuls. es comprovarà si el moviment de caiguda vertical d’una pilota de ping-pong és uniformement variat i es determinarà el valor de la seva acceleració. Mesura també la distància d (en centímetres) entre la primera i la quarta divisió del regle que apareix en la fotografia. La distància entre els senyals del regle és de 10 cm.indd 49 18/4/08 16:43:21 . dibuixa la gràfica posició– temps2. separades per intervals de temps iguals. com es pot veure en la figura. Per obtenir les distàncies reals recorregudes per la pilota. Amb aquesta finalitat s’han enregistrat en una sola fotografia successives posicions de la pilota durant la caiguda. si el moviment és uniformement accelerat. preneu les mesures amb un regle que tingui divisions de mig mil·límetre.2 voltes per segon un disc negre amb una escletxa radial. Si és possible. Afegeix una tercera columna a la taula anterior amb els valors dels temps obtinguts elevats al quadrat (t 2). en la fotografia apareix la imatge de la pilota únicament en els instants en què l’escletxa passa per davant de l’objectiu de la càmera. Dividint entre t 2. Per enregistrar les diverses posicions de la pilota a intervals iguals de temps. t0 = 0 i v0 = 0. El temps transcorregut entre els passos per cada posició i la següent és igual al temps que tarda el disc a fer una volta completa (període de revolució del disc). D’aquesta manera. d) Si. Com que la separació real entre aquests senyals és de 40 cm.EXPERIÈNCIA Cinemàtica | 2 Determinació de l’acceleració de la gravetat per mitjà d’una fotografia En l’experiència que proposem a continuació. c) A par tir de la taula. obtenim el valor de g/2. Com que el quocient entre les dues variables representades (s i t2) és constant (g/2). Si mesurem en la gràfica el pendent d’aquesta recta. Com que s0 = 0. El temps entre dues imatges consecutives de la pilota és de 32. Hem col·locat una pilota en un dispositiu especial per tal que. col·locat verticalment al costat de la trajectòria de la pilota.2 imatges/segon de la pilota caient. 49 U02_Fis1_Bach. El doble d’aquest valor serà l’acceleració g de la gravetat. obtenim una recta. a) Mesura les distàncies (en centímetres) recorreC1U2EXP1 gudes per la pilota des de la posició inicial directament sobre la fotografia. quan estirem d’un fil. efectivament. Un regle amb senyals cada 10 cm. calcula els temps (en segons) corresponents a cada imatge i escriu els resultats en la segona columna de la taula. hem fet una fotografia amb una exposició d’aproximadament mig segon. serveix per determinar l’escala de la imatge fotogràfica. l’escala de distàncies a la fotografia serà e = d/40.

aquests eixos sempre se suposen lligats a un o diversos cossos reals que constitueixen el que anomenem sistema de referència. Vector desplaçament. El vector desplaçament és el vector que té l’origen en la posició inicial del mòbil i l’extrem en la seva posició final. | Vector desplaçament Imaginem un mòbil puntual que es troba inicialment en el punt P0 i es desplaça fins al punt P. considerarem les posicions del mòbil no en una determinada trajectòria. els vectors posició final i inicial del mòbil puntual que es desplaça de la posició P0 a la posició P. Δr. Po P → → → r  r  ro → → ro r c1u2fig20 O 21. El canvi de posició que ha experimentat es representa per l’anomenat vector desplaçament. Vector posició d’un mòbil puntual. M En la majoria dels casos utilitzarem com a sistema de referència la Terra o. El vector desplaçament és l’increment del vector posició. yj x 19. Segons el que hem vist a la unitat 1 sobre la diferència de dos vectors. el que és el mateix. sinó sobre qualsevol punt d’un pla. Hem d’imaginar els eixos de coordenades com si estiguessin enganxats o soldats al sistema de referència. 19). expressarem la posició del mòbil mitjançant el seu vector posició (Fig. Com que les components són les coordenades (x. el Sol. Per això diem que hem estudiat el moviment en un espai d’una sola dimensió (espai unidimensional). Però en algunes ocasions pot ser convenient utilitzar altres sistemes de referència que es mouen respecte a la Terra.indd 50 18/4/08 16:43:22 . per exemple el terra i les parets d’una casa. En física. A continuació. com són un vehicle en marxa. y) del mòbil puntual. Ox i Oy. Per això definirem en aquest pla dos eixos de coordenades rectangulars. és evident que el vector desplaçament és: → → → r – r 0 = Δr c1u2fig21 U02_Fis1_Bach. seguint una trajectòria corba qualsevol (Fig. Per determinar-ne la posició només ens ha calgut una coordenada. etc. és a dir. respectivament. d’un mòbil que es desplaça de P0 a P seguint una trajectòria corba. un únic nombre (que hem simbolitzat amb la lletra s). el vector posició és: → → → r = xi + yj 17 Po P → r 20. c1u2fig19 → Simbolitzarem per r el vector de posició. qualsevol cos que hi està unit.2 | Cinemàtica 16 | Vector posició Fins ara hem tractat el moviment d’un mòbil que es desplaça sobre una recta donada o sobre una trajectòria qualsevol prèviament coneguda. → → y r → 0 xi  Un pla és un espai bidimensional perquè calen dos eixos de coordenades per determinar la posició d’un mòbil sobre ell mateix. 50 → → A la figura 21. 20). El vector posició d’un mòbil puntual és el vector que té el seu origen en l’origen de coordenades i el seu extrem en el mòbil. Un cop establerts el sistema de referència i uns eixos de coordenades que hi estiguin lligats. O és l’origen de coordenades i els vectors r 0 i r són.

serà el vector: → v → r r → r El vector velocitat mitjana té la mateixa direcció i el mateix sentit que el vector desplaçament. que sempre és positiu. és a dir. La seva velocitat mitjana serà: → r v P1 → v Po v → vm1 → vm2 → v → m3 vm4 P2 P3 P4 22. La velocitat mitjana d’un mòbil es calcula sempre entre dos instants. respectivament (Fig. Com més curt sigui el c1u2fig22 desplaçament. Δt. 18 | Vector velocitat mitjana La velocitat mitjana és el desplaçament que fa un mòbil per unitat de temps entre dos instants donats. ja que s’obté dividint-lo per un escalar. Per evitar confondre l’una amb l’altra. P1. en un interval de temps. 22). s’expressa en metres per segon (m/s). però no de la trajectòria seguida per passar d’una posició a una altra. mentre que anomenarem velocitat lineal la velocitat sobre la trajectòria. la velocitat mitjana. farem ser vir la paraula velocitat per fer referència al vector velocitat. Si considerem vectorialment el desplaçament. més s’aproximarà la seva direcció a la de la recta tangent P0 a la trajectòria. t = 1 s. t = 3 s i t = 4 s. segons la definició anterior. també podem afirmar que: El vector desplaçament és la diferència entre el vector posició final i l’inicial. P2. v v Obser va que hem definit dos tipus de velocitat: la velocitat sobre una tra→ jectòria donada (v) ) i el vector velocitat (v ). Vegem ara quina relació hi ha entre els seus valors numèrics.indd 51 18/4/08 16:43:23 .Cinemàtica | 2 Així doncs. t = 2 s. Sabem que: → v r 51 U02_Fis1_Bach. El mòdul del vector velocitat mitjana. Vectors velocitat mitjana per a diferents desplaçaments del mòbil a partir del punt P0. i que P0. Obser va que el vector desplaçament només depèn de les posicions inicial i final del mòbil. en el Sistema Internacional. Imaginem un mòbil que es desplaça sobre una trajectòria corba. P3 i P4 són les posicions per les quals passa en els instants t = 0 s. o l’increment del vector posició.

52 U02_Fis1_Bach. el mòdul de la velocitat lineal mitjana serà també més gran o igual que el del vector velocitat mitjana (igual en el moviment rectilini). resulta més petit que el de la velocitat lineal mitjana.) P2 23.2 | Cinemàtica Com que Δt sempre és positiu. que el vector desplaçament. i les seves coordenades s’han expressat en metres. com podem veure a la figura → 23. en mòdul. a) El desplaçament del mòbil sobre la trajectòria és la quar ta par t de la longitud de la circumferència: A x O y La velocitat lineal mitjana del mòbil és: B → vB → → b) El vector desplaçament és el vector r El vector velocitat mitjana és: → v r i j vA i j A x O i j El mòdul d’aquest vector resulta: → v c1u2ejem3 c1u2ejem3 Com que es tracta d’un moviment cur vilini. Per tant. y B b) El mòdul del vector velocitat mitjana.3). el mòdul (o valor absolut) de la velocitat lineal és: I el mòdul del vector velocitat: → r v P1 Aquestes dues fraccions tenen el mateix denominador. El desplaçament sobre una trajectòria corba és més gran. serà més gran la que té el numerador més gran. Ara bé. Per tant. (Són iguals només en el moviment rectilini.indd 52 18/4/08 16:43:24 . c1u2fig24 Un mòbil puntual es desplaça en 5 s des del punt A (3.0) al punt B (0. en tot moviment sempre passa que |Δs| ≥ |Δr |. Calcula’n: a) La velocitat lineal mitjana. seguint un arc de circumferència amb centre en l’origen de coordenades. tal com havíem vist. el mòdul del vector velocitat mitjana. → |vm| ≥ |v m| EXEMPLE 7.

Però quan l’arc i la corda són infinitament petits. pel fet de considerar un inter val de temps cada vegada més cur t. v 2: Velocitat instantània a P2. c1u2ejem3 c1u2ejem3 53 U02_Fis1_Bach. en un inter val de temps infinitesimal: P2 P1 → → v2 → 24. Els vectors velocitat instantània a A i a B són tangents a la circumferència. aquestes velocitats són: → → → → v A = 0.7j i v B = –1. respectivament. 24). El designarem per → mitjà de v .2 m/s. mentre que v B en té cap a la par t negativa de l’eix Ox. descrivint un arc de circumferència amb centre a l’origen de coordenades.indd 53 18/4/08 16:43:25 . Matemàticament. vB = 1. y B EXEMPLE 8. la direcció de la velocitat mitjana arriba a confondre’s amb la de la tangent a la trajectòria. → v m: Velocitat mitjana entre P1 i P2. Quan l’inter val de temps és molt petit. Així. és a dir. v 1: Velocitat instantània a P1.7 m/s i 1. A la figura 22 podem obser var com. A x O y B → vB → vA A x O → Però obser vem que v A té sentit cap a la par t positiva de l’eix → Oy. → v1 En conseqüència. expressades vectorialment. les coordenades dels quals s’han expressat en metres.0) al punt B (0. els seus mòduls són.Cinemàtica | 2 19 | Vector velocitat instantània Anomenem vector velocitat instantània la velocitat mitjana corresponent a un inter val de temps infinitament petit.2i . el vector velocitat instantània és sempre tangent a la trajectòria del mòbil (Fig.7 m/s i a B. el vector velocitat mitjana d’un mòbil s’aproxima a la tangent a la seva trajectòria en la posició inicial P0. 3). tenen el sentit del moviment i coincideixen en mòdul amb la velocitat lineal. Calcula’n els vectors velocitat instantània al punt A i al punt B. La seva velocitat lineal instantània a A és vA = 0. Un mòbil puntual es desplaça des del punt A (3.2 m/s. → vm A la figura 23 hem vist que l’arc recorregut sobre una trajectòria corba (|Δs|) → és més gran que la corda (|Δr |). → r c1u2fig23 → És a dir: |v | = |v | El mòdul del vector velocitat instantània és igual al de la velocitat lineal instantània. 0. això només passa quan Δt és infinitesimal (infinitament petit). es confonen i poden considerar-se iguals: → |Δs|= |Δr | Per tant.

L’increment del vector velocitat respon.2 | Cinemàtica 20 El vector acceleració mitjana és l’increment del vector velocitat instantània per unitat dos instants donats. expressada en unitats del SI. és → → → v = (t2 – 8)i + (5 – 2t)j . a un canvi simultani de la rapidesa i la direcció del moviment. → → → a 27. Canvi de direcció del moviment. Tot i que el mòdul de la velocitat no canvia. → v0 → v1 → v1 → → v0 v0 → → v1 → → v  v1 v0 → a → v1 26. donant aquests valors a t en l’expressió del vector velocitat: → → → → → → → → v (1) = (12 – 8)i + (5 – 2 × 1)j = –7i + 3j (m/s) → → v (4) = (42 – 8)i + (5 – 2 × 4)j = 8i –3j (m/s) L’increment de velocitat experimentat pel mòbil és: → → → → → → → → → Δv = v (4) – v (1) = (8i –3j ) – (–7i + 3j ) = 15i –6j (m/s) El temps transcorregut és: Δt = 4 s – 1 s = 3 s. en aquest cas. L’increment de la velocitat té la mateixa direcció i el mateix sentit que la velocitat → inicial v0. → v0 → → a → v1 v → → → a → v  v1 v0 → v0 25. Canvi de direcció i de rapidesa. d’un canvi de direcció del moviment c1u2fig25 (Fig. l’acceleració mitjana serà: → i j v → a i j 54 U02_Fis1_Bach. 27). b) Disminució de la rapidesa. 26) o de les dues coses alhora (Fig. hi ha un increment del vector velocitat. a) Augment de la rapidesa. Calcula’n l’acceleració mitjana entre els instants t = 1 s i t = 4 s. c1u2fig26/27 EXEMPLE 9. → → de temps entre a → → v0 | Vector acceleració mitjana v1 v1 v0 → → → → v0 → a v → → a v0 v1 → v → v → → v1 v → → → a v → → → El mòdul mitjana s’expressa en m/s2 en el SI.indd 54 18/4/08 16:43:26 . vde  vl’acceleració 1 v 0 → v  v1 v0 Com que Δt és un escalar positiu. però sentit contrari. 25). l’acceleració mitjana és sempre un vector de la mateixa direcció i el mateix sentit que l’increment de velocitat. Per tant. b → → → v1 v1 v0 Aquest increment de velocitat pot ser la conseqüència d’un augment o una disminució de la rapidesa (Fig. Calcularem la velocitat en els instants t = 1 s i t = 4 s. L’increment de velocitat té la direcció de c1u2fig25 → la velocitat inicial v0. → v  v1 v0 La velocitat instantània d’un mòbil puntual en funció del temps.

l’acceleració instantània mai no té la mateixa direcció que la velocitat. el moviment no és ni accelerat ni retardat (Fig. v C = –20j (m/s) c1u2ejem5 a) Evidentment. Quan l’acceleració forma un angle obtús amb la velocitat. El producte escalar dels dos vectors ha → → de ser nul: v · a = 0. A la figura apareixen els vectors velocitat en les posicions A. la de la trajectòria. Direcció del vector acceleració en diversos casos. v B = 20i (m/s). En el moviment curvilini. Per això. 21 | Vector acceleració instantània → Anomenem acceleració instantània l’acceleració mitjana en un inter val de temps infinitesimal.indd 55 c1u2fig28 c1u2fig28 18/4/08 16:43:27 . l’acceleració instantània té la mateixa direcció que la velocitat. és a dir. y b) Entre les posicions A i C. Calcula’n el mòdul de l’acceleració mitjana: a) Entre les posicions A i B. 28c). el temps que utilitza el mòbil per anar de A a B és 4 s (la meitat del que tarda a desplaçar-se de A a C). → → cal que el producte escalar dels dos vectors sigui negatiu: v · a < 0. només en canvia la direcció. El vector velocitat és sempre tangent a la trajectòria. Tots tres són tangents a la trajectòria. per tant: → → i j v v → i j a → El seu mòdul és: a b) L’acceleració mitjana entre A i C és: → → j j v v → j a → I el seu mòdul és: |a m| = –5 (m/s2). la velocitat augmenta i diem que el moviment és accelerat en aquell instant (Fig. B i C. v → → v → a → → a moviment retardat → v → → v c → a → → a moviment no accelerat ni retardat 28.Cinemàtica | 2 10. 28b). cal que el producte escalar dels dos vectors sigui positiu: v · a > 0. Per → → això. L’acceleració mitjana entre A i B és. mentre que el vector acceleració no ho és en cap cas. Un mòbil recorre en 8 s la semicircumferència de la figura en el sentit ABC amb una velocitat lineal constant de 20 m/s. moviment accelerat → Quan els vectors velocitat i acceleració són perpendiculars. → vA A → → → C x O Expressats vectorialment són: → → vB B → vC → → v A = 20j (m/s). 28a). la velocitat disminueix i diem que el moviment és retardat en aquest instant (Fig. tenen el sentit del moviment i el mateix mòdul (20 m/s). a En el moviment rectilini variat. La velocitat no augmenta ni disminueix. 55 U02_Fis1_Bach. v → → v b → a → → a Quan l’acceleració forma un angle agut amb la velocitat.

hi afegim un altre qualificatiu que n’especifica la trajectòria. seran invariables no tan sols el mòdul.2 | Cinemàtica 22 | Moviment uniforme en dues dimensions Ara estudiarem el moviment uniforme. I si la direcció d’un moviment no canvia. el moviment uniforme ha de ser forçosament rectilini. Primerament calcularem la velocitat del mòbil. En el moviment uniforme no es distingeix entre velocitat mitjana i instantània perquè totes dues són iguals. Tot moviment amb velocitat lineal constant s’anomena també uniforme. Però si no és rectilini. A 0 x El desplaçament realitzat serà: → → → → → → → → → Δr = r – r 0 = (6i + 14j ) – (–3i + 2j ) = 9i + 12j c1u2ejem6 56 U02_Fis1_Bach. prendrem com a instant inicial t0 = 0. → v → → → a) La posició inicial del mòbil (punt A) és r0 = –3i + 2j . del punt A (–3. Efectivament. Un mòbil es desplaça en 3 s. si el vector velocitat és constant. les coordenades del qual s’han expressat en metres. b) Determina l’equació cartesiana de la seva trajectòria. 14). és rectilini. L’expressió de la velocitat en el moviment uniforme és: → r → v → r → r → Si aïllem r obtindrem: → → → → → r = r 0 + v (t – t0) = r 0 + v Δt Aquesta és l’equació vectorial del moviment uniforme que ens permet calcular el vector posició del mòbil en qualsevol instant. c) Calcula’n la posició 5 s després d’haver sortit del punt A. per exemple. 2) al B (6. Ja sabem que s’anomena moviment uniforme el moviment en què la velocitat és constant. amb moviment rectilini uniforme. però considerant-lo en dues dimensions i tractant-lo vectorialment. EXEMPLES 11. sinó també la direcció i el sentit. y B a) Escriu el vector posició del mòbil en funció del temps. moviment cur vilini uniforme o moviment circular uniforme.indd 56 18/4/08 16:43:28 . Com que la velocitat és un vector.

En conseqüència. un valor de → → t per al qual r A = r B: → → → → (–2 + 3t)i + (5 –2t)j = (28 –2t)i + (16 –4t)j Perquè els dos vectors siguin iguals. que els mòbils no xocaran. Determina si els dos mòbils xocaran. Un mòbil puntual A es troba en la posició r 0A = –2i + 5j (m) en l’instant t 0A = 0 i es desplaça amb → → → velocitat constant v A = 3i –2j (m/s). → → → → Mòbil B: r B = 24i + 8j + (–2i –4j ) (t –2) = (28 –2t) i + (16 –4t) j .indd 57 18/4/08 16:43:28 . no hi ha cap valor de t vàlid per a les dues equacions. → → → → Un altre mòbil puntual B es troba en la r 0B = 24i + 8j (m) en l’instant t 0B = 2 s i es mou amb velocitat → → → v B = –2i –4j (m/s). i obtenim: Igualem les expressions de t i obtenim la relació entre les dues coordenades x i y del mòbil. i obtenim: → → → → → → → r = –3i + 2j + (3i + 4j ) t = (–3 + 3t)i + (2 + 4t)j b) L’equació que acabem d’obtenir és la forma vectorial de l’equació de la trajectòria. no es compleix la segona equació.Cinemàtica | 2 → Així. resulta: 4x –3y + 18 = 0 c) La posició a l’instant t = 5 s es calcula donant aquest valor a t en l’equació obtinguda: → → → → → r (5) = (–3 + 3 × 5) i + (2 + 4 × 5) j = 12 i + 22 j (m) → → → → 12. també ho han de ser les components: –2 + 3t = 28 –2t 5 –2t = 16 –4t La solució de la primera equació és t = 6 s. hi haurà un instant en el qual tots dos es trobaran en la mateixa posició. Per expressar → aquesta equació en forma car tesiana tindrem en compte que les components del vector posició r són les coordenades (x. Podem comprovar fàcilment que. la velocitat serà: v → i r → j 3i 3 → j → Apliquem l’equació r = r 0 + v (t – t0). 57 U02_Fis1_Bach. és a dir. y) del mòbil: –3 + 3t = x 2 + 4t = y Aïllem t en les dues equacions. → → → En primer lloc aplicarem l’equació del moviment uniforme r = r 0 + v (t – t0) a cada un dels mòbils: → → → → → → → → → → Mòbil A: r A = –2i + 5j + (3i –2j ) t = (–2 + 3t) i + (5 –2t) j . per a t = 6. és a dir. Si xoquen. doncs. podem afirmar. l’equació de la seva trajectòria: Multipliquem l’equació per 12 (MCM de 3 i 4) i per transposició de tots els termes del primer membre. també constant.

direcció i sentit.indd 58 18/4/08 16:43:29 . Quan la resistència de l’aire és nul·la. b) Si la velocitat inicial té diferent direcció que l’acceleració. 58 U02_Fis1_Bach. No obstant això.2 | Cinemàtica 23 | Moviment amb acceleració constant Tot seguit estudiarem els moviments en què el vector acceleració és constant en mòdul. L’expressió de l’acceleració és: → v → a 29. el recorregut és tan gran que l’acceleració de la gravetat no és igual en tots els punts. 30. no cal recórrer a nous conceptes teòrics per estudiar-lo. El mòbil fa en aquest cas un moviment parabòlic (Fig. La trajectòria seria. descriu una paràbola. 30). Quan la resistència de l’aire és nul·la. En altres casos. 24 | Tir parabòlic Quan un mòbil es desplaça amb una acceleració constant (en mòdul. En aquest cas. per la qual cosa no distingim entre l’una i l’altra. Com que el tir parabòlic no és més que un cas par ticular del moviment amb acceleració constant. l’acceleració mitjana i la instantània coincideixen. el moviment és rectilini i rep el nom de moviment rectilini uniformement variat (Fig. en comptes d’una paràbola. un cos llançat obliquament es desplaça amb moviment parabòlic. en realitat no acostumen a ser exactament parabòlics. 29). El tir horitzontal i el tir oblic són exemples de tir parabòlic. direcció i sentit) que no té la direcció de la velocitat. doncs. → → v v A par tir de la igualtat anterior es dedueix la velocitat en funció del temps: → → → → → v = v 0 + a (t – t0) = v 0 + a Δt L’expressió del desplaçament fet pel mòbil és anàloga a la que vam obtenir en estudiar el moviment en una sola dimensió: → r → v → a El moviment amb acceleració constant pot ser de dos tipus: a) Si la velocitat inicial és nul·la o té la mateixa direcció que l’acceleració. el mòbil descriu una paràbola l’eix de simetria de la qual és paral·lel al vector d’acceleració. Si la seva acceleració és la de la gravetat. diem que es tracta d’un tir parabòlic. un cos que cau verticalment es desplaça amb moviment rectilini uniformement accelerat. una el·lipse o una hipèrbola. ja que hi ha altres forces (com és el cas del fregament amb l’aire) que varien l’acceleració del mòbil i en modifiquen la trajectòria. Veurem amb un exemple pràctic com s’apliquen al tir parabòlic les equacions vectorials del moviment amb acceleració constant.

Substituïm aquests valors en: → r → → r → v → a → → → → I resulta: r = 15i × t + 4.indd 59 18/4/08 16:43:30 . Assignem a aquest instant el valor t0 = 0.8 m/s2. arriba a la vora i cau a terra. cas par ticular de l’equació v a La primera d’aquestes equacions correspon a un moviment rectilini uniforme amb una velocitat de 15 m/s. Així. serà: a = 9.9 t 2. que hem → → considerat positiu.8 m/s2.8j . Per tant. escriu l’expressió del seu vector posició en funció del temps a partir de l’instant en què surt de la taula. la posició inicial és el vector nul r 0 = 0i + 0j i la velocitat inicial és → → v 0 = 15i . L’acceleració és la de la gravetat de mòdul 9. com es pot veure a la figura. direcció ver tical i sentit cap avall. Un tir parabòlic es pot considerar com la superposició (o realització simultània) de dos moviments rectilinis: un d’uniforme en direcció horitzontal i un altre d’uniformement variat en direcció ver tical. cas par ticular de l’equació s – s0 = v (t – t0 ) y = 4. b) A quin tipus de moviment corresponen les expressions de les components horitzontal i vertical d’aquest vector posició? → v0 x O moviment uniforme x moviment uniformement variat O y y a) Escollim l’origen de coordenades en la posició de la pilota en l’instant en què sur t de la taula. podem escriure: x = 15 t. a) Suposa negligible la resistència de l’aire. Una pilota roda sobre una taula horitzontal amb una velocitat de 15 m/s. Escollim els eixos de coordenades Ox i Oy. a la vista del resultat anterior. Obser va que hem assignat signe positiu al sentit cap avall sobre l’eix Oy. La segona correspon a un moviment rectilini uniformement accelerat sense velocitat inicial i amb una acceleració de 9.9t 2 j (m). 59 U02_Fis1_Bach.9j × t 2 = 15t i + 4. b) Les components del vector posició són les coordenades x i y del mòbil.Cinemàtica | 2 EXEMPLES 13. En → → → aquest cas.

la seva direcció ver tical i el seu sentit negatiu (ja que hem escollit el sentit cap amunt com a positiu): → → a = –10j (m/s2). Les components del vector velocitat inicial seran: v0x = v0 cos α = 25 m/s × cos 37° = 25 m/s × 0. 0 f) L’altura màxima que aconseguirà el mòbil.2 | Cinemàtica 14. el resultat anterior equival a: x = 20t y = 50 + 15t – 5t2 b) En l’instant en què el cos xoca amb el terra es compleix que y = 0.6 = 15 m/s → → → Consegüentment. el mòdul de la qual considerarem igual a 10 m/s2. Rebutgem la solució t = –2 s perquè correspon a un instant anterior a l’instant inicial del moviment (t0 = 0). Per expressar la posició del mòbil en funció del temps aplicarem l’equació vectorial del moviment c1u2ejem8 amb acceleració constant.indd 60 18/4/08 16:43:30 . → rA 50 m e) L’equació de la trajectòria d’aquest moviment. → → → Si substituïm en l’equació del moviment els valors de r 0. t0. x a) Per començar establirem els eixos de coordenades Ox i Oy. 60 U02_Fis1_Bach. que forma un angle de 37° amb l’horitzontal. obtenim: → r j i j → j → → → Si aïllem r i simplifiquem. la velocitat inicial serà v 0 = 20i + 15j (m/s). → r → → v a → → El vector posició inicial serà r 0 = 50j (m). resulta: r = 20ti + (50 + 15t – 5t2)j . voy → vO c) La velocitat del mòbil en funció del temps. → → → Com que r = xi + yj . L’acceleració és la de la gravetat. vox d) La velocitat amb què xocarà amb el terra. és a dir: 50 + 15t – 5t2 = 0 Les solucions d’aquesta equació de 2n grau són t = –2 s i t = 5 s. Suposant nul·la la resistència de l’aire. v 0 i a . determina: a) El vector de posició del mòbil en funció del temps.8 = 20 m/s v0y = v0 cos β = 25 m/s × cos 53° = 25 m/s × 0. Des d’una altura de 50 m sobre el terra es llança un cos obliquament cap amunt amb una velocitat inicial de 25 m/s. y b) El punt en què xocarà sobre la superfície horitzontal del terra. tal com es veu a la figura i assignarem a l’instant inicial el valor t0 = 0.

Per tant. és horitzontal.25 m. eliminarem el temps d’aquestes equacions. f) En el punt més alt de la paràbola descrita pel mòbil. La seva altura es calcula substituint t per 1. 61 U02_Fis1_Bach. Si substituïm t per aquest valor en l’equació que acabem de deduir. resulta: v = 20i + (15 – 10t)j (m/s). → → → c) Hem vist que la velocitat del mòbil és v = v 0 + a Δt. la representació gràfica del qual és una paràbola. obtindrem la velocitat del mòbil en arribar a terra: → → → → → v (5) = 20i + (15 – 10 × 5)j = 20i –35j → → La velocitat del mòbil en arribar a terra és 20i –35j (m/s). Aquest és l’instant en què el mòbil passa pel punt més alt. Aquesta funció és un trinomi de segon grau. expressarem en funció del temps les dues components (x. → → → Atès que v = vxi + vy j . obtenim: → → → → v = 20i + 15j + (–10j ) (t – 0) → → → Simplificant. el cos xocarà amb el terra en el punt x = 100 m. → → Si en aquesta equació substituïm v 0. el vector velocitat.0125x2.5 en la component y del vector posició: y (1. Per obtenir-ne l’equació car tesiana.52 = 61. aquest resultat també es pot expressar de la manera següent: vx = 20 m/s vy = 15 –10t m/s d) Hem calculat que el mòbil arriba a terra en l’instant t = 5 s. és l’equació vectorial de la trajectòria. e) L’expressió del vector posició en funció del temps. El valor de la coordenada x del mòbil en aquest instant serà: x = 20t = 20 × 5 = 100 Per tant.75x –0. obtinguda en l’apar tat a). y) del vector posició: x = 20t y = 50 + 15t –5t2 A continuació.25 L’altura màxima que aconsegueix el mòbil és de 61. la component ver tical (vy) ha de ser nul·la: vy = 15 –10t = 0 La solució d’aquesta equació és t = 1.5 s. a i t0 pels seus valors.Cinemàtica | 2 Així doncs.5 – 5 × 1.indd 61 18/4/08 16:43:31 . com que és tangent a la trajectòria. 5) = 50 + 15 × 1. la solució vàlida és t = 5 s. aïllant-lo en la primera i substituint-lo en la segona: t = x/20 y = 50 + 15 (x/20) – 5 (x/20)2 Un cop fetes les operacions resulta: y = 50 + 0.

situat amb el vèrtex al centre d’una circumferència. aquest angle comprendrà un arc s. que té com a vèr tex el centre d’una circumferència de radi r. per distingir-la de la velocitat angular. Per tal de determinar la posició del mòbil. Un radiant per segon és la velocitat angular d’un mòbil que gira un radiant cada segon. signe negatiu. Un angle d’un radiant. tal com indica la figura 31. podrem determinar-ne la posició de dues maneres: a) Per mitjà de l’arc s. cal recordar que una revolució equival a 2π radiants. La circumferència es pot recórrer en dos sentits: a un li correspondrà signe positiu i a l’altre. b) Per mitjà de l’angle ϕ. 31). es recorren en sentit positiu. D’això deduïm que un radiant equival a 360°/2π ≈ 57° 18’. Determinació de la posició en el moviment circular. Per tant. ocupa un arc (s) de longitud igual a la del radi (r). i la designarem com ω. Per poder convertir aquestes unitats a rad/s. tant l’arc com l’angle són positius. Per regla general. En el moviment circular se sol anomenar velocitat lineal la velocitat del mòbil. La relació entre la velocitat (o velocitat lineal) i la velocitat angular és idèntica a l’establer ta entre l’arc i l’angle: v=ωr 62 U02_Fis1_Bach. sr Imaginem un angle de ϕ radiants. considerarem positiu el sentit contrari al del gir de les agulles del rellotge. Atesa la definició de radiant. Per tant: s=ϕr 1rad r 32. Unes altres unitats de velocitat molt utilitzades són les revolucions per segon (rev/s) i les revolucions per minut (rev/min o rpm). La posició del mòbil (P) en relació amb l’origen (O) es determina per mitjà de l’arc s o l’angle ϕ. Un radiant (rad) és un angle que comprèn un arc de longitud igual al radi. En aquest cas. En el SI s’expressa en radians per segon (rad/s). en una circumferència que té com a centre el vèr tex de l’angle. format pels radis CO i CP. els extrems del qual són O i P. en radiants. | Moviment circular El moviment circular és el que té com a trajectòria una circumferència. la longitud del qual contindrà ϕ vegades el radi. 2π radis. hem de prendre un punt de referència O (Fig. Si el mòbil és en el punt P. 360° són 2π rad. Una circumferència completa és un arc de 360° i té una longitud de 2πr. és a dir. En el Sistema Internacional d’Unitats.2 | Cinemàtica 25 P s  O C 31. Anomenem velocitat angular mitjana l’angle que gira el mòbil en cada unitat de temps entre dos instants donats La velocitat angular mitjana en un inter val de temps infinitament petit s’anomena velocitat angular instantània.indd 62 18/4/08 16:43:32 . per anar de l’origen O al punt P. l’arc s s’expressa en metres i l’angle ϕ. ja que.

3 = 12.Cinemàtica | 2 26 | Moviment circular uniforme Anomenem moviment circular uniforme el d’un mòbil que recorre una circumferència a velocitat angular constant. Quantes voltes farà la roda en 10 s? Primerament calcularem la velocitat angular de la roda. la velocitat lineal del punt B equival a v = 12 m/s. La roda ha girat un angle Δϕ = 400 rad. és a dir. Variació de la direcció del moviment. de la mateixa roda. Així.indd 63 18/4/08 16:43:32 .2 = 40. que es troba a 30 cm de l’eix. Les fórmules aplicables a aquest tipus de moviment són anàlogues a les d’un moviment uniforme: A partir de la velocitat angular. → v → Si hi ha un increment de velocitat hi ha d’haver una acceleració: am � A la figura 33 es representen els vectors velocitat inicial (v 1) i velocitat final → (v 2) d’un mòbil que només canvia la direcció del moviment. resultarà 8 = ω × 0. És a dir. Així. els dos vectors tenen el mateix mòdul. la velocitat lineal serà: v = ω r = 40 × 0. es calcula l’expressió de la posició angular: ϕ = ϕ0 + ω Δt EXEMPLE 15. la velocitat angular de la roda serà: ω = 40 rad/s. 63 U02_Fis1_Bach. la velocitat lineal v també és constant. Per calcular les voltes que ha fet en 10 s. Com que v = ω r. ω = 8/0. Per tant. Si apliquem l’expressió v = ω r al punt A. Calcula la velocitat lineal d’un altre punt B. → 33. Ara només cal expressar l’angle en revolucions: 27 | Acceleració centrípeta en el moviment circular uniforme → → → → → �Δ Malgrat tot. hi ha un increment de velocitat donat per la diferència vectorial → → → Δv = v 2 – v 1. El punt B té la mateixa velocitat angular i el seu radi és r = 0.3 m.2. sense canviar el mòdul de la velocitat. calcularem l’angle descrit per la roda en girar en aquest temps: Δϕ = ω Δt = 40 × 10 = 400. Un punt A d’una roda que gira segons un moviment circular uniforme està situat a 20 cm de l’eix de rotació i té una velocitat lineal de 8 m/s.

Hem vist que el mòdul del vector velocitat instantània és igual al de la velocitat lineal instantània: → → → v → On r = |r | i Δt és el temps que necessita el mòbil per fer una volta sencera. → → Entre l’acceleració a i la velocitat v hi ha exactament la mateixa relació que → → entre la velocitat v i la posició r . els vectors posició i velocitat en un moviment circular uniforme.→ 2 | Cinemàtica Aquesta circumstància es dóna en el moviment circular uniforme. Comparem les definicions dels vectors velocitat instantània i acceleració instantània. l’acceleració instantània en el moviment circular uniforme és perpendicular al vector velocitat instantània i té sentit cap al centre de la trajectòria. Són. → → → → Com que entre |a | i |v | hi ha la mateixa relació que entre |v | i |r |. Com que tots tenen la mateixa longitud. també una circumferència (com → → → → → Com que entre a i v hi ha la mateixa relació que entre v i r . en el moviment circular uniforme hi haurà una acceleració. l’extrem descriu → → r a la figura 34a). b Vegem quin n’és el mòdul o valor numèric. Per tant. → a → → → A la figura 34b s’han dibuixat els mateixos vectors v . respectivament: → r v en un inter val de temps Δt infinitament petit. S’anomena acceleració centrípeta. mentre que el mòdul es manté constant. el vector a ha de → ser perpendicular a v i estar aplicat a l’extrem.indd 64 18/4/08 16:43:33 . a) Vectors posició i velocitat en un moviment circular uniforme. A més. però aplicats en un mateix punt. serà: → a Però si aïllem Δt de la primera igualtat resulta: → Substituïm aquest valor en l’expressió de |a | i obtenim: → a → → v v → v → ̸ v En el moviment circular uniforme l’acceleració centrípeta és igual al quadrat de la velocitat par tit pel radi de la trajectòria. Així. els vectors r (aplicat en el centre) i v (perpendi→ cular a r i aplicat a l’extrem) giren també 360°. per a diversos instants. Mentre que el mòbil que recorre la → → circumferència fa una volta. A la figura 34a s’han representat. b) Vectors velocitat i acceleració del moviment circular aplicats a un mateix punt. → a → v en un inter val de temps Δt infinitament petit. comprovem que el sentit és cap al centre de la trajectòria. 34. si apliquem el vector → → a al mòbil (situat a l’extrem del vector r a la figura 34). → a 64 U02_Fis1_Bach. en el qual la direcció del vector velocitat varia. Vegem com podem determinar-la.

Un moviment rectilini és uniformement variat quan la seva acceleració és constant. mateix signe). y). U02_Fis1_Bach. Segons si el mòbil es troba a un costat o a l’altre de l’origen. La línia que formen tots els punts per on passa un mòbil puntual és la seva trajectòria. quan disminueix. La rapidesa d’un moviment és el mòdul o valor absolut de la seva velocitat.indd 65 65 18/4/08 16:43:34 . que és l’acceleració d’un mòbil que a cada segon experimenta un increment de velocitat d’1 m/s. el considerem un punt i l’anomenem mòbil puntual. De les equacions anteriors deduïm: v 2 – v02 = 2a Δs Caiguda lliure és el moviment dels cossos sobre els quals únicament hi actua el seu pes. Al nivell de la super fície terrestre. La velocitat instantània és la velocitat mitjana en un inter val de temps infinitament petit. en el CD. L’acceleració instantània és l’acceleració mitjana en un inter val de temps infinitament breu. Quan la rapidesa creix. o l’increment del vector posició: → → → r – r 0 = Δr . També és la diferència entre el vector posició final i l’inicial. el valor de s és positiu o negatiu. La unitat de la velocitat mitjana en el SI és el metre partit per segon (m/s). que és la velocitat d’un mòbil que es desplaça un metre cada segon. Contingut bàsic de la unitat en format hipermèdia.81 m/s2. anomenada acceleració de la gravetat. la velocitat (tant la mitjana com la instantània) és: Si aïllem s obtenim l’equació del moviment uniforme: s = s0 + v (t – t0) La gràfica d’aquesta equació és una recta. Si el mòbil és molt petit respecte de l’entorn en què es mou. Un moviment és uniforme quan la seva velocitat és constant. L’interval de temps és el temps transcorregut entre dos instants: Δt = t – t0. El vector posició d’un mòbil puntual és el vector que té l’origen a l’origen de coordenades i l’extrem al mòbil. fins al mòbil. El desplaçament és la diferència entre els valors que determinen les posicions final i inicial del mòbil: Δs = s – s0. Si les coordenades del mòbil són (x. En el moviment uniforme. Sempre és positiu. La posició d’un mòbil puntual es determina per la longitud s de la seva trajectòria des d’un origen arbitrari. El vector desplaçament és el vector que té l’origen a la posició inicial del mòbil i l’extrem a la posició final.Cinemàtica |2 RESUM Un cos (mòbil) es mou quan canvia de posició respecte d’un altre cos o conjunt de cossos. O. els cossos en caiguda lliure es mouen amb una acceleració de 9. es diu que és retardat (l’acceleració i la velocitat tenen signes contraris). l’acceleració (tant mitjana com instantània) és: La velocitat mitjana entre dos instats és el desplaçament que fa el mòbil per unitat de temps entre aquests instants: Si aïllem v obtenim: v = v0 + a (t – t0) És positiva o negativa d’acord amb el sentit del moviment. el → → → vector posició és: r = xi + yj . que anomenem sistema de referència. En el moviment uniformement variat. L’equació del moviment uniformement variat és: La gràfica d’aquesta equació és una paràbola. L’acceleració mitjana entre dos instants donats és l’increment de velocitat instantània que experimenta un mòbil per unitat de temps entre aquests instants: La unitat de l’acceleració mitjana en el SI és el metre per segon cada segon (m/s2). es diu que el moviment és accelerat (l’acceleració i la velocitat tenen el La gràfica d’aquesta equació és una recta.

→ r → → v a El moviment amb acceleració constant és rectilini si la velocitat inicial és nul·la o té la direcció de l’acceleració. v. s’estableix la relació s = ϕ r. L’acceleració centrípeta en el moviment circular uniforme té sentit cap al centre de la trajectòria i té com a valor: → a En el moviment amb acceleració constant les acceleracions mitjana i instantània són iguals: → a 66 U02_Fis1_Bach. aleshores el →→ producte escalar és negatiu: a v < 0.2 | Cinemàtica RESUM El vector velocitat mitjana és el desplaçament realitzat per unitat de temps entre dos instants donats: → r v Té la direcció desplaçament. en el CD. la velocitat. la seva unitat en el SI és el radiant per segon (rad/s). és parabòlic quan la velocitat inicial no té la mateixa direcció que l’acceleració. aleshores el →→ producte escalar és positiu: a v > 0. i l’arc que comprèn. ϕ. ω. El mòdul del vector velocitat instantània és igual al de la velocitat lineal: → |v | = |v |. el vector velocitat és constant.indd 66 → v Contingut bàsic de la unitat en format hipermèdia. En el SI els angles s’expressen en radiants. El tir parabòlic és el moviment amb acceleració constant en el qual l’acceleració és la de la gravetat. abraça un arc de longitud igual al radi. que es defineix com la velocitat angular d’un mòbil que gira un radiant cada segon. s’anomena velocitat lineal. que equival a ϕ = ϕ0 + ω Δt. El moviment circular uniforme és el que té velocitat angular i lineal constants. El vector acceleració mitjana és l’increment de la velocitat instantània per unitat de temps entre dos instants donats: → v → a → v El vector acceleració instantània és l’acceleració mitjana en un inter val de temps infinitament petit. Un radiant (rad) és un angle que. El moviment és retardat quan els vectors velocitat i acceleració formen un angle obtús. Entre un angle central. És tangent a la trajectòria. la trajectòria és recta. com que la direcció de la velocitat no varia. compleix la relació: v = ω r. en tota circumferència amb centre al seu vèr tex. 18/4/08 16:43:34 . Es compleix: . és l’angle que descriu el mòbil per unitat de temps. La velocitat angular. definida com l’arc recorregut per unitat de temps. En el moviment circular. i → sentit del vector El vector velocitat instantània és la velocitat mitjana en un inter val de temps infinitament petit. s. El moviment és accelerat quan els vectors velocitat i acceleració formen un angle agut. La velocitat mitjana i la instantània són iguals: → → v → r r el L’equació del moviment amb acceleració constant és: r D’aquí es dedueix l’equació del moviment unifor→ → → me: r = r 0 + v (t – t0). En el moviment uniforme.

2 3 4 La posició d’un mòbil en funció del temps és: s = 2t2 + 5t – 9. f) De 8 s a 12 s. e) De 5 s a 8 s. Calcula’n la velocitat mitjana en el recorregut total. Calcula la velocitat mitjana de l’ascensor en la pujada. g) De 2 s a 8 s. c) De 2 s a 5 s. c) De 0 s a 12 s.Cinemàtica |2 A C T I V I TAT S Desplaçament i velocitat mitjana 1 5 En aquesta taula s’han registrat les posicions d’un mòbil sobre la seva trajectòria en diversos instants: Un ciclista puja un por t de muntanya amb una velocitat mitjana de 16 km/h. En una cursa ciclista es passa per un port de muntanya de 18 km de pujada i 24 km de baixada. c1u2act finconstant 6 des de l’instant t = 0 fins a l’instant t = 80 s. b) De 0 s a 4 s. però amb una velocitat mitjana de 48 km/h. h) De 5 s a 12 s. b) De 0 s a 5 s. Quan engega l’ascensor a la planta baixa. 9 Quin és el desplaçament total realitzat en dues hores pel mòbil al qual correspon la gràfica v-t de la figura? 67 U02_Fis1_Bach. 30 20 10 0 1 2 3 4 5 8 Representa les gràfiques velocitat-temps i posició-temps per a un mòbil que es desplaça amb una velocitat de 27 km/h. b) En la baixada. l’instant inicial i la velocitat del moviment la gràfica posiciótemps del qual s’ha representat en aquesta figura? Escriu-ne l’equació. l’ascensor baixa i.indd 67 18/4/08 16:43:35 . Calcula la velocitat mitjana dels ciclistes: a) En la pujada. Quines són l’abscissa inicial. c) En tot el recorregut. el cronòmetre assenyala 80 s. Temps t/s Posició s/m 0 –5 2 3 5 9 8 12 Temps t/s Posició s/m 12 7 0 –8 3 2. Es pot tractar d’un moviment uniforme? 7 Una casa té 8 pisos de 4 m d’alçària cada un. Els ciclistes triguen 40 minuts a pujar-lo i 20 minuts a baixar el por t. d) De 3 s a 8 s.8 5 10 9 24. quan arriba al 8è pis.4 10 28 Moviment uniforme (amb un sol mòbil) 6 De l’estudi d’un moviment s’han extret les dades següents: Calcula el desplaçament que fa i la velocitat mitjana en els inter vals de temps següents: a) De 0 s a 2 s. Calcula’n el desplaçament i la velocitat mitjana en els intervals de temps següents: a) De 0 s a 1 s. marca 48 s. quan arriba una altra vegada a la planta baixa. d) De 2 s a 5 s. posem en mar xa un cronòmetre i obser vem que. en la baixada i en el recorregut complet. En el descens recorre exactament la mateixa distància que en la pujada. Immediatament.

Dues estacions ferroviàries.indd 68 18/4/08 16:43:36 . Calcula el desplaçament total fet pel mòbil des de l’instant t = 0 fins a l’instant t = 34 s. baixa pel 68 U02_Fis1_Bach. Suposant que el moviment hagi estat uniformement retardat. sabent que. per davant del control. calcula la velocitat inicial v0 i l’acceleració de la frenada. passa un cotxe de policia. amb moviment uniformement accelerat. per resoldre el problema. Utilitza la representació gràfica de posiciótemps. partint del repòs. en l’instant t = 3 s.032 km/s2? Quina distància recorrerà en aquest temps? 15 El conductor d’un automòbil que circula a una velocitat v0 frena i atura el vehicle en un espai de 40 m i en un temps de 4 s. Un automòbil circula a 90 km/h en passar per la posició d’un control de policia. disten entre si 48 km. El c1u2actfin16 bloc s’atura en 2 s i. durant aquest temps. a una velocitat inicial de 18 m/s. Explica les característiques del moviment rectilini que correspongui a cada un dels trams d’aquesta gràfica.2 DIFICULTAT: | Cinemàtica SENZILLA MITJANA ALTA SENSE CLASSIFICAR Representa la gràfica s–t corresponent. tarda 40 s a augmentar la velocitat des de 10 m/s fins a 25 m/s. Si tots dos mantenen la seva velocitat. A les 8 h sur t de M cap a N un tren. 17 A la figura apareix la gràfica velocitat-temps d’un mòbil. calcula quan atraparà el cotxe de policia el primer automòbil i a quina distància del punt de control ho aconseguirà. en persecució del primer. a 126 km/h. de cada mòbil. 16 Escriu l’expressió de la posició en funció del temps d’un mòbil que es desplaça sobre una recta amb una acceleració constant de –2 m/s 2. al llarg d’un pla inclinat. v/m s �1 20 10 0 18 10 20 30 t/s Llancem un bloc cap amunt. En quin punt s’encreuaran? Resol el problema numèricament i gràficament. A un quar t de nou. Calcula’n l’acceleració i l’espai que recorre en els 40 s. prenent M com a origen de coordenades i sentit positiu de M a N. Escriu les equacions dels dos moviments i calcula en quin c1u2actfin17 instant el segon mòbil atraparà el primer. Dos segons després. El segon par teix de l’origen de coordenades 3 s més tard. a continuació. 14 Quina velocitat en km/h aconseguiria una nau espacial al cap de 4 minuts i 10 segons de ser llançada si. es mantingués amb una acceleració constant de 0. Moviment uniformement variat (un mòbil) 13 Un tren. M i N. es troba en el punt s = 20 m i es mou amb una velocitat de 12 m/s. Determina’n la posició i la velocitat en l’instant t = 10 s. i es desplaça 12 m/s en persecució del primer. suposant que per a t = 0. que viatja amb una velocitat de 45 km/h. sur t un altre tren de N i es dirigeix cap a M a 60 km/h. s = 0. �1 v/km h 100 0 1 2 t/h –100 Moviment uniforme (amb dos mòbils) 10 11 12 Sobre una recta es desplacen dos mòbils amb velocitats constants. El primer parteix del punt d’abscissa 20 m i es mou a 5 m/s.

el desplaçament total fet pel mòbil. Amb quina velocitat en km/h arribaria al terra lunar un cos que caigués sense velocitat inicial des de 5 m d’altura? 21 Es llança un cos ver ticalment cap amunt amb una velocitat inicial de 45 km/h. el mòbil A es troba en el punt s = 25 m i el mòbil B.6 m/s2 per frenar.6 m/s2. 19 Un mòbil puntual. 0 mòbil A 5 10 t/s mòbil B Moviment uniformement variat (dos mòbils) 23 Un home corre a la màxima velocitat que pot assolir. per atrapar un tren que està a punt de sortir. Sabent que. Aconseguirà atrapar el tren? Dibuixa les gràfiques posició-temps i velocitattemps de l’home i del tren. Quina altura aconseguirà? Quant de temps trigarà a passar un altre cop pel punt de par tida? (Dada: g = 9. En l’instant t = 0. b) L’acceleració en el descens i la velocitat d’arribada al punt de par tida. accelera a 2 m/s2 durant 15 s par tint del repòs. a continuació manté la velocitat adquirida durant els 10 s següents i finalment frena fins que s’atura en uns altres 10 s. 20 L’acceleració de la gravetat de la super fície de la Lluna és d’1. a 6 m/s. que es desplaça amb moviment rectilini. Els maquinistes s’adonen de la situació quan els trens es troben a una distància de 120 m. a) Representa el gràfic velocitat-temps d’aquest moviment.4 m/s2. mentre que el de mercaderies accelera 0. Calcula el temps que transcorre a partir del moment que els trens apliquen les seves acceleracions fins que els dos adquireixen la mateixa velocitat. en el punt s = 40 m. El ràpid aplica una acceleració de –0.indd 69 18/4/08 16:43:37 . b) El temps total de vol del coet. durant un temps de 5 segons.5 m/s2.) 22 24 Un tren ràpid circula a 108 km/h darrere d’un tren de mercaderies que circula a 54 km/h per la mateixa via i en el mateix sentit. verticalment. c1u2actfin27 69 U02_Fis1_Bach. es mou només sotmès a l’acció de la gravetat. calcula: a) L’altura màxima que assoleix. Expressa la posició de cada un dels mòbils en funció del temps i calcula en quin instant xoquen. en l’instant t = 0. Dedueix de les gràfiques en quina posició i en quin instant xocaran. b) Calcula. Suposant que la resistència de l’aire és negligible. 26 Els dos mòbils les gràfiques velocitat-temps dels quals estan representades a la figura es desplacen sobre la mateixa recta. amb una acceleració mitjana de 8 m/s2. el mòbil A es troba en la posició s = –10 m i el B.Cinemàtica | 2 pla inclinat i triga 3 s a arribar al punt inicial. traça les gràfiques posició-temps dels dos mòbils. el tren es posa en marxa amb una acceleració constant de 0. 25 Les dues rectes representades a la figura corresponen a les gràfiques velocitat-temps de dos mòbils A i B que es desplacen sobre una mateixa trajectòria rectilínia. Calcula: a) La distància recorreguda sobre el pla i l’acceleració en l’ascens. en la posició s = 40 m. a par tir del gràfic velocitattemps. A continuació. Quan es troba a l’andana a 32 m de l’escaleta de l’últim vagó.8 m/s2. Explica de manera raonada si els trens arriben a xocar. v/m s �1 5 Un coet de focs artificials puja.

B O → x C 33 34 35 El vector de posició d’un mòbil és → → r = 2ti + (t2 – 6)j (m). 0). Dos segons més tard se’n llança una altra des de la mateixa posició amb una velocitat inicial de 25 m/s. → El vector de posició d’un mòbil és → → r = t3i + (2t2 – 5)j (m).indd 70 18/4/08 16:43:38 . on t és el temps en segons. Calcula la velocitat mitjana del mòbil en els inter vals següents: → a) 0 s – 2 s. es deixa caure un objecte sense velocitat inicial. Dos segons més tard es llança un altre cos ver ticalment cap amunt. del vèr tex A d’un quadrat ABCD i en recorre tot el perímetre en 20 s amb velocitat lineal constant. t = 12 s i t = 19 s. → Un mòbil recorre la circumferència. en els → → → 3 s següents. 0). B (20. Par teix de O i passa successivament per A. Des d’aquest mateix punt. 20) i D (0. dirigida ver ticalment cap avall. En quin punt s’encreuaran? Resol el problema numèricament i gràficament. El que surt de B va cap a A amb un moviment uniforme de rapidesa 12 m/s. → → → i en els 5 s següents.) Un mòbil puntual es troba en la posició → → r 0 = 5 i + 2j (m). Δr = 4i –5j (m). 32 El sostre d’un ascensor.) Un punt A es troba a la mateixa ver tical que un altre punt B. Calcula l’altura de la torre sabent que totes dues arribaran simultàniament i que la resistència de l’aire és negligible. Les coordenades en m dels vèr texs del quadrat són: A (0. es desplaça Δr = –2i –2j (m). 70 U02_Fis1_Bach. amb una velocitat inicial de 20 m/s. Suposant nul·la la resistència de l’aire. on t és el temps en segons. c1u2actfin32 b) La velocitat mitjana entre els dos instants. a) Dibuixa el vector de posició inicial del mòbil i els seus desplaçaments successius. 20). en l’instant t = 0. A c) 0 s – 8 s. y b) 0 s – 4 s. Calcula’n la velocitat mitjana entre els instants t = 0 i t = 4 s. que disten entre si 200 m. recorrent cada quar t de circumferència en 2 s. 6 s més tard. e) 4 s – 6 s. fins que torna a O. En un temps de 2 s fa un → → → desplaçament Δr = –i + 3j (m). a 60 m d’altura sobre aquest. (Dada: g = 10 m/s2. des de B. de radi r = 12 m representada a la figura. Des de A es deixa caure un cos sense velocitat inicial. El que surt de A té una velocitat inicial de 5 m/s i es dirigeix cap a B amb una acceleració constant de 1 m/s2. Escriu-ne el vector velocitat en els instants t = 2 s. C (20. passa per un punt O. t = 5 s.2 | Cinemàtica v/m s Vector velocitat �1 31 10 mòbil A 0 10 20 t/s mòbil B 27 28 29 30 De dos punts A i B. Des de dalt d’una torre es deixa caure una pedra sense velocitat inicial. d) 2 s – 6 s. Calcula: a) El desplaçament entre els instants t = 0 i t = 4s. (Dada: g = 10 m/s2. Quina serà la velocitat que aconseguirà cada una d’elles? (Dada: g = 10 m/s2.5 m/s. que baixa amb veloc1u2actfin28 citat constant de 2. determina a quina distància de O xocarà l’objecte amb el sostre de l’ascensor. → Un mòbil puntual sur t. B i C.) En quin instant el primer cos estarà a triple altura que el segon? Dibuixa les gràfiques posició-temps i velocitattemps de tots dos mòbils. b) Calcula la posició final del mòbil i la seva velocitat mitjana en el recorregut total efectuat. surten simultàniament dos mòbils.

la velocitat d’un vaixell A en nusos → → → (milles/hora) és v A = 16i + 12j . e) 4 s – 6 s. Calcula l’acceleració mitjana del mòbil en els inter vals de temps següents: a) 0 s – 2 s.indd 71 18/4/08 16:43:39 . Adoptant els eixos de coordenades de la figura. A. Determina la velocitat del mòbil i l’equació de la recta que recorre. t = 1 s i t = 5 s. passa pel punt de coordenades en m (4. en l’instant t = 7 s. d) 2 s – 6 s. c) 0 s – 8 s. A x Moviment uniforme en dues dimensions 39 Un mòbil es desplaça amb velocitat constant → → → v = 5i – 3j (m/s). El seu vector de posició en funció del temps en → → → segons és r = (2t + 3)i + (t – 5)j (m). c) Determina l’equació cartesiana de la seva trajectòria. → → 46 Un cos par teix de l’origen de coordenades. a) Expressa’n el vector posició en funció del temps. on t és el temps en segons. Calcula’n l’acceleració mitjana entre els instants t = 0 i t = 2 s. b) Determina la posició del mòbil en l’instant t = 10 s. Sabent que en l’instant t = 2 s. Un mòbil par teix del repòs en la posició → r 0 = 5j (m) i es mou amb acceleració cons→ → → tant a = 6i + 10j (m/s2). Expressa els vectors de posició de tots dos vaixells en funció del temps i determina si xocaran en cas que mantinguin els rumbs i les velocitats respectives. El radar de A detecta un altre vaixell B situat a 5 milles al nord i a 1 milla a l’est. en el mateix instant. 43 Vector acceleració 37 38 Escriu el vector velocitat instantània del mòbil de l’activitat 32 en els punts 0. Calcula’n el vector velocitat instantània per a t = 0.Cinemàtica | 2 36 El vector velocitat instantània d’un mòbil és → → → v = (t2 + 2t – 8)i + (3t2 – 9t + 6)j (m/s). b) 0 s – 4 s. Un mòbil puntual es troba en la posició: → → r 01 = 5 000i + 300j (m) i es desplaça amb → → una velocitat v 1 = –72i (m/s). Determina en quin instant i en quina posició xocaran. Determina l’instant en què la seva velocitat és nul·la. 40 Les posicions de dos mòbils A i B en funció del temps en segons són: → → → r A = (5t . Un altre mòbil. on t és el temps en segons. La posició d’un mòbil en l’instant t = 3 s és → → r (3) = 2i + 4j (m) i. N y B O E S → El vector velocitat d’un mòbil és v = (t2 + 3t – → → 6)i – (t2 – 3t – 1)j (m/s). que navega amb → → → una velocitat de v B = 12i – 8j (nusos). B i C. Escriu els vectors de posició dels dos mòbils en funció del temps. Calcula’n la posició en l’instant en què la seva → → velocitat és v = 50i (m/s). → → → r (7) = 10i – 8j (m). → 71 U02_Fis1_Bach. a) Calcula’n el vector velocitat si el moviment és uniforme. amb una velocitat inicial → → → v 0 = 30i + 80j (m/s). Expressa’n els vectors posició i velocitat en funció del temps si es mou amb una acceleració constant → → → a = 2i – 8j (m/s2). 7). Els mòbils xocaran? 41 42 44 Moviment amb acceleració constant 45 Un mòbil es desplaça amb moviment uniforme. es troba en la posició → → r 02 = 3 000j (m) i té una velocitat → → → v 2 = 28i – 54j .7)i + (t + 8)j (m) → → → r B = (3t + 9)i + (3t – 10)j (m). en l’instant t = 0. expressa el vector posició del mòbil en funció del temps i calcula’n la posició en l’instant t = 5 s.

Quina velocitat inicial li hem de comunicar perquè caigui a terra a una distància de 50 m. Calcula si podrà llançar una pedra que arribi fins a l’altra riba. (Dada: g = 10 m/s2. sabent que és capaç de comunicar-li una velocitat inicial de 25 m/s i que l’abast màxim s’aconsegueix quan la direcció del llançament forma un angle de 45° amb l’horitzontal. b) La longitud de l’arc recorregut per aquest punt en 4 h de funcionament del ventilador.2 | Cinemàtica b) Escriu l’equació car tesiana de la seva trajectòria. (Dada: g = 10 m/s2. Un avió que vola a 500 m d’altura i a 900 km/h deixa caure un objecte pesant en l’instant en què sobrevola un punt P d’una plana.5 m de l’eix. Si la velocitat lineal de A és de 6 m/s. a) A quina distància del punt de par tida caurà si el terra és horitzontal? b) Quina serà la seva velocitat 2 s després de llançar-lo? c) Quina serà l’altura màxima que assolirà. a 2 m i 3. Calcula: a) La velocitat lineal de l’extrem d’una de les aspes.) a) Expressa’n el vector posició en funció del temps. Es llança un cos obliquament cap amunt amb una velocitat inicial de 32 m/s que forma un angle de 30° amb l’horitzontal. b) A quina distància de l’edifici xocarà amb el terra? c) Determina’n la velocitat en aquest instant.8. que forma un angle ϕ amb l’horitzontal tal que sin ϕ = 0. Si g = 10 m/s2 i la resistència de l’aire és negligible: a) A quina distància de P xocarà l’objecte contra el terra? b) Calcula’n el vector velocitat en arribar al terra. 56 Dos punts A i B d’una plataforma giratòria es troben. 53 Des d’una altura de 80 m es llança un cos horitzontalment. b) Determina l’equació cartesiana de la seva trajectòria i indica de quin tipus de línia es tracta. que descriu una circumferència de 15 cm de radi. a) Amb quina velocitat i amb quina acceleració centrípeta es mourà el segon cavall? b) Quantes voltes faran els cavallets en 3 minuts? 72 U02_Fis1_Bach.8 m. 49 50 51 Es llança un cos obliquament cap avall des d’una altura de 20 m sobre el terra. Si g = 10 m/s2 i la resistència de l’aire és negligible: a) Calcula l’altura màxima a què arribarà la pedra sobre el punt de llançament. Expressa en radiants l’angle que descriu en el gir i calcula la longitud de l’arc descrit per un punt de la perifèria de la roda.indd 72 18/4/08 16:43:39 .6 i cos ϕ = 0. 48 Un home és a la riba d’un riu de 60 m d’amplada. el cavall A es mou amb una velocitat d’1.) a) Expressa’n els vectors posició i velocitat en funció del temps. respectivament. 57 Un cavall A es troba situat a 2 m de l’eix de rotació d’uns cavallets i un altre cavall a 2. b) Determina si aconseguirà fer passar la pedra per damunt de la tanca tenint en compte que té una alçària de 8 m sobre el punt de llançament. amb una velocitat inicial de 10 m/s. Quina classe de trajectòria s’obté? 47 Des de la terrassa d’un edifici de 30 m d’alçària es llança horitzontalment una pedra amb una velocitat inicial de 40 m/s. mesurada horitzontalment? Moviment circular uniforme 54 Una roda de 80 cm de radi fa dues voltes i mitja amb moviment circular uniforme. 52 Un noi intenta fer passar una pedra per damunt d’una tanca situada a 10 m de distància llançant-la amb una velocitat inicial de 20 m/s en una direcció que forma un angle de 45° amb l’horitzontal. 55 Un ventilador gira amb una velocitat angular constant de 20 revolucions per segon.5 m/s. Quan la plataforma dels cavallets gira. quina serà la de B? Calcula les velocitats angulars i les acceleracions centrípetes dels dos punts.

h. b) Es desplaça en sentit negatiu amb moviment accelerat. b) Un temps. c) Es desplaça en sentit positiu amb moviment retardat. Les coordenades dels dos punts estan expressades en metres. 5 km/h s o 3 000 m/min2? 66 Raona quin és el signe de l’acceleració d’un mòbil quan: a) Es desplaça en sentit positiu amb moviment accelerat. 63 Un mòbil va de A a B amb velocitat constant. 73 U02_Fis1_Bach. 9).Cinemàtica | 2 58 Expressa la velocitat angular de la Terra en rad/h i calcula la velocitat lineal d’un punt de l’equador en km/h.) Qüestions relatives a tots els apartats 59 Raona si poden ser negatius: 64 Un automòbil incrementa la seva velocitat des de 0 m/s fins a 25 m/s en 10 s. Dedueix des de quina altura cal deixar-lo caure perquè arribi al terra amb una velocitat 2v. 62 Un mòbil va de A a B amb velocitat constant. està aturat durant un temps a B i torna a A de nou amb velocitat constant. Quina podria ser la gràfica s-t (posició-temps) del seu moviment? Raona en quins inter vals de temps el moviment és accelerat i en quins inter vals és retardat. (Dada: radi de la Terra: 6 370 km. b) El temps transcorregut. i arriba al terra amb una velocitat v. 61 Dos mòbils es desplacen sobre una mateixa recta amb moviment uniforme en sentits oposats. un mòbil es troba en el punt A (–2. b) En el qual un automòbil petit no pugui ser considerat un mòbil puntual. Quina podria ser la gràfica v-t (velocitat-temps) del seu moviment? 68 Un cos s’ha deixat caure sense velocitat inicial des d’una altura petita. 60 Posa un exemple de moviment: a) En el qual un transatlàntic pugui ser considerat un mòbil puntual. Expressa’n l’acceleració mitjana en km/h min (km/h cada minut). Raona les respostes. d) Es desplaça en sentit negatiu amb moviment retardat. 1) i en l’instant t = 7 s. està aturat un cer t temps a B i torna novament a A amb velocitat constant. en el punt B (4. 69 En l’instant t = 3 s.indd 73 18/4/08 16:43:40 . c) La velocitat. 67 La gràfica velocitat-temps d’un moviment d’un mòbil al llarg d’un temps de 4 s és la següent: a) Un desplaçament. suposant que la resistència de l’aire és nul·la. Explica si per a tots dos són del mateix signe o de signe contrari: a) El desplaçament. d) La rapidesa. c) Un inter val de temps. 65 Quina acceleració és més gran.

d) El temps transcorregut. Llancem una pedra obliquament cap amunt → → → amb una velocitat inicial v 0 = 30i + 20j (m/s). b) Recorregués una trajectòria de radi triple. Indica quines de les magnituds següents tenen el mateix valor a tots els punts d’una roda que està girant al voltant d’un eix fix perpendicular a la roda pel centre: a) El radi de la trajectòria.net trobaràs una llista de pàgines web que t’ajudaran a iniciar la investigació i a efectuar la simulació proposada. que es desplaça amb moviment circular uniforme. Expressa’n la velocitat angular en rev/min i calcula’n la velocitat lineal. 74 U02_Fis1_Bach. 76 Per què en el moviment circular uniforme hi ha acceleració? Si un mòbil recorre una circumferència de radi 4 m. Elabora una taula amb els angles d’elevació de cada llançament des de 15º fins a 75º en passos de 5º. en funció del temps. per exemple de 40 m/s.indd 74 18/4/08 16:43:41 . Considerant que l’acceleració de la gravetat → és g = –10j (m/s2) escriu. 8). Investiga 78 Investiga sobre les velocitats màximes a què arriben diversos tipus de trens d’alta velocitat que circulen al món.7) i es mou amb una velocitat constant → → → v = 2i – 3j (m/s). c) L’angle girat. en l’instant t = 5 s. 80 Busca una aplicació informàtica que et permeti simular el tir parabòlic. fes córrer la simulació i anota els valors de l’abast i el temps total transcorregut. Per cadascun d’aquests angles. o potser disminueix? b) Un abast determinat s’aconsegueix amb un únic angle d’elevació? c) Esbrina la relació entre el temps total transcorregut i l’angle d’elevació del tir. → v → v → a a 71 72 73 74 75 → → a v b → → a c → v a d Un mòbil. f) La velocitat angular. quina ha de ser la seva velocitat perquè la seva acceleració tingui el mateix valor que la de la gravetat en la super fície terrestre? 77 Un mòbil. L’objectiu és esbrinar l’abast que s’aconsegueix en el llançament. 79 La màxima acceleració que pot resistir el cos humà depèn del temps que hi estigui sotmès.4 m/s2. 70 En aquestes figures s’han representat els vectors velocitat i acceleració de quatre mòbils que es mouen amb acceleració constant. Un cop completada la taula respon les qüestions següents: a) L’abast assolit augmenta amb l’angle d’elevació?. Raona quin tipus de trajectòria seguiran i si el seu moviment és accelerat o retardat en l’angle representat a cada figura. el vector velocitat i el vector posició d’un mòbil que és llançat amb una velocitat → → → inicial v 0 = 15i + 20j (m/s) des del punt que té com a coordenades en m (0. Un mòbil recorre una circumferència de 5 m de radi amb una velocitat angular constant de 40 rad/s. Expressa’n el vector posició en funció del temps.2 | Cinemàtica Calcula la velocitat mitjana del mòbil entre aquests instants. Suposant que només actua l’acceleració de → la gravetat g = –10j (m/s2). a una velocitat determinada. A www. es troba en el punt que té com a coordenades en m (3. Investiga sobre aquesta qüestió i en quines situacions es dóna. té una acceleració centrípeta de 2. segons quin sigui l’angle d’elevació del tir.ecasals. raona quins valors tindran en el punt més alt de la trajectòria la velocitat del mòbil i la seva acceleració. Dedueix quin valor tindria aquesta acceleració si: a) Augmentés al doble la velocitat lineal del mòbil. b) L’arc recorregut. e) La velocitat lineal.

que constitueixen la base de l’anomenada mecànica clàssica.indd 75 18/4/08 16:56:35 . U03_Fis1_Bach. Un objectiu d’aquesta unitat és fer un pas més en el coneixement del mètode científic. predominants en els fenòmens a gran escala de l’univers. El coneixement de les bases teòriques de la mecànica clàssica és molt senzill. La mecànica clàssica és essencial per comprendre les forces gravitatòries. aprenent a conèixer una teoria i a utilitzar-la. És també una base imprescindible per entendre la teoria de la relativitat d’Einstein. com són el moviment dels astres. etc. ja que demana una comprensió total i un ús rigorós de les lleis. ja que l’enunciat de les lleis de Newton és breu i molt clar. Però l’aplicació pràctica no sempre resulta tan fàcil. A més. proposa teories per desvetllar les causes dels fenòmens. La teoria que exposarem aquí serà l’enunciada en les lleis de Newton. aplicant-la a la realitat física. a més. la formació dels estels i de les galàxies.3  |  Dinàmica La ciència no es limita a la mera descripció i formalització matemàtica. té tanta importància en la física que conèixer-la ja ha de ser un objectiu primordial d’aquesta unitat.

indd 76 18/4/08 16:56:35 . Mates a/nuevo 01- El pendent d’aquesta recta és la constant de proporcionalitat k = tg α. si les dues variables són positives. deduïm fàcilment que en els tres casos es compleix que: proj a = a cos α = a sin β 76 U03_Fis1_Bach.3 | Dinàmica C O N E I X E M E N T S P R E V I S D E M AT E M À T I Q U E S Proporcionalitat directa i inversa y Dues magnituds són directament proporcionals quan el seu quocient és constant. es compleix que: k y�� x xy=k La gràfica de la proporcionalitat inversa és una branca d’hipèrbola com la representada en la figura. x Projecció d’un segment sobre una recta Mates b nueva 01 → En la figura s’ha dibuixat (de color blau) la projecció d’un segment a sobre → → una recta r . Dues magnituds són inversament proporcionals quan el seu producte és constant. a � a � � � a � � Basant-nos en les definicions de sinus i cosinus d’un angle. y Si simbolitzem per mitjà de x i y els valors d’aquestes magnituds. es compleix que: y —= k x � x La constant k rep el nom de constant de proporcionalitat directa. La gràfica de la proporcionalitat directa és una recta que passa per l’origen de coordenades. y�kx Si simbolitzem per mitjà de x i y els valors d’aquestes magnituds. per a tres posicions diferents del segment a .

És el cas. La teoria que exposarem aquí correspon a l’anomenada mecànica clàssica o newtoniana. Una teoria posterior de la qual no ens ocuparem aquí. els seguidors d’Aristòtil no van tenir més opció que admetre que cada un d’aquests fenòmens obeïa lleis diferents. només s’apliquen quan la clàssica resulta inoperant. Com més gran fos la força aplicada. impulsat per una força constant: el seu pes. D’altra banda. aquesta explicació pot resultar satisfactòria. Ben al contrari. 77 U03_Fis1_Bach. que s’aplica únicament a fenòmens físics en els quals inter venen enormes velocitats (comparables a la de la llum). En aquesta teoria. que es basa en els principis coneguts com a lleis de Newton. és a dir. Així. simplement n’és un cas par ticular. per moure un cos sobre una superfície horitzontal cal exercir una força. no accepta el caràcter absolut de l’espai i el temps. sabem que els cossos cauen amb un moviment accelerat. En principi. que aparentment es desplacen de manera indefinida a l’espai sense que els impulsi cap força. obser vem que aquestes idees no són aplicables a tots els mòbils. Les altres mecàniques. hi ha fenòmens que ni la mecànica clàssica ni la mecànica relativista no poden explicar. El filòsof i pensador Aristòtil (384 aC) va arribar a la conclusió que per mantenir un cos en moviment rectilini i uniforme calia impulsar-lo amb una força constant. La mecànica clàssica no es contradiu amb aquestes altres teories. Tant la dinàmica com la cinemàtica formen par t de la mecànica. En moltes ocasions ha calgut per feccionar-les o substituir-les per unes altres per tal de poder explicar les causes de nous fenòmens obser vats pels científics. Quan un cos cau. és una par t de la física. Les teories científiques no són inamovibles. Aquesta teoria és la base de la mecànica relativista. Segons la teoria citada. per exemple. Tot i això. com és el cas de les velocitats properes a la de la llum o dels fenòmens relatius al moviment de les par tícules subatòmiques. tant més gran seria la celeritat del moviment. independents del sistema de referència en què se situa l’obser vador.Dinàmica | 3 1 | Introducció Dedicarem aquesta unitat a l’estudi de la dinàmica. per la qual cosa ha calgut establir la mecànica quàntica. del moviment de caiguda dels cossos. efectivament. al seu torn. que. la teoria de la relativitat d’Einstein. ja que la nostra experiència ens ensenya que. que estableix una teoria sobre les causes del moviment i els seus canvis. el seu moviment hauria de ser uniforme. començarem fent una referència històrica breu a les teories sobre el moviment. Ara bé. La teoria aristotèlica tampoc no és aplicable al moviment dels astres. com que ni el moviment dels astres ni el de la caiguda dels cossos no es podien explicar com el moviment d’un cos sobre un pla horitzontal.indd 77 18/4/08 16:56:36 . es desplaça. més complexes. quan analitzem la qüestió amb més deteniment. l’espai i el temps es consideren magnituds absolutes (no relatives). la mecànica clàssica continua vigent perquè és més senzilla i també perquè permet explicar la majoria dels moviments que obser vem al nostre voltant. Com a exemple. La pròpia experiència ens ensenya alguns aspectes bàsics sobre les forces i els moviments.

direcció i sentit. tots els cossos celestes es mourien amb un moviment circular continu al voltant de la Terra. és a dir. Unes dècades més tard. aigua. i va arribar a la conclusió que el moviment d’un cos sobre el qual no actuen forces és rectilini i uniforme. 1. independentment de la massa. mentre que a la capa més alta hi hauria el foc. fins que el físic i astrònom italià Galileu Galilei va remarcar els errors de la teoria d’Aristòtil. 3). Galileu va utilitzar un telescopi construït per ell mateix per tal de dur a terme observacions astronòmiques. 3.3 | Dinàmica El moviment de caiguda s’explicava per la tendència natural d’un cos a situar-se en el lloc de la matèria a la qual per tany. el moviment del cos queda per fectament descrit pel d’una sola de les par tícules. Això significa que → → → v v → v tots els seus punts se des→ v v placen amb la mateixa velocitat en mòdul. va demostrar que tots els cossos cauen amb la mateixa acceleració. Segons Aristòtil. Tot i això. una sèrie d’experiments que tenen com a objectiu comprovar les teories proposades. un cos pesant cauria amb més rapidesa que un de menys pesant. tot aplicant el que més endavant s’anomenaria mètode científic. En una mateixa matèria. Igualment. El pensament d’Aristòtil sobre les forces i el moviment va exercir la seva influència durant gairebé vint segles. En aquesta unitat ens ocuparem de la dinàmica de la par tícula. En aquest cas. el físic i matemàtic anglès Isaac Newton va escriure una obra clau per al desenvolupament de la ciència: Philosophiae naturalis principia mathematica (Principis matemàtics de la filosofia natural). La matèria estaria constituïda per quatre elements: terra. Els astres i els planetes girarien gràcies al moviment d’esferes cristal·lines. Galileu Galilei (1564 – 1642). Així. en alguns casos. actualment coneguts com a lleis de Newton. és a dir. ja que totes es mouen de la mateixa manera (Fig. aire i foc. les lleis que aquí estudiarem es poden aplicar també a qualsevol classe de cos rígid si el seu moviment és de → → v v translació. D’aquesta manera va descobrir els satèl·lits de Júpiter i va demostrar que la Terra no és el centre de tots els astres. 2. de sistemes formats per dues par tícules. ordenats del més pesant al més lleuger. La terra ocuparia la capa més baixa i. establerts a partir dels descobriments de Galileu. per exemple.indd 78 18/4/08 16:56:37 . Un cos té moviment de translació quan totes les seves partícules es mouen amb la mateixa velocitat. del mòbil puntual i. en contacte les unes amb les altres. És per això que els càlculs i les deduccions de Galileu acostumaven a basar-se en enginyoses construccions geomètriques que avui resulten innecessàriament laborioses. El conjunt de totes les esferes celestes hauria estat animat inicialment per l’acció del «primer motor». per damunt se situarien l’aigua i després l’aire. En aquella època encara no s’havien desenvolupat algunes de les teories matemàtiques que simplifiquen i faciliten enormement l’estudi del moviment (càlcul diferencial i càlcul integral). situada al centre del cosmos. Isaac Newton (1643 – 1727). Entre les apor tacions més valuoses d’aquest treball destaquen els principis del moviment. 78 U03_Fis1_Bach.

Obser va que. l’acceleració d’un cos sempre és deguda a les forces que actuen sobre aquest cos. però de manera que els seus efectes es contraresten i la seva resultant és nul·la. que va iniciar el seu viatge l’any 1977. per exemple. les naus espacials. per modificar-ne la velocitat. El principi d’inèrcia. poden arribar a enormes distàncies del nostre planeta sense necessitat de ser impulsades per un motor al llarg del seu recorregut. Hem d’entendre que la condició que estableix el principi d’inèrcia es compleix: • Quan sobre el cos no hi actua cap força exterior. Sempre que un cos es desplaça amb moviment rectilini i uniforme podem assegurar que la resultant de les forces que hi actuen és nul·la. La sonda espacial Voyager 2. és a dir. els mòduls són iguals i totes dues forces es contraresten. ja sigui augmentant-la. quan el seu estat de repòs o moviment no s’altera. Principi fonamental de la dinàmica o segona llei de Newton L’acceleració d’un cos és directament proporcional a la resultant de les forces que actuen sobre aquest. les forces que actuen sobre la càrrega elevada per una grua. En canvi sí que cal una força per accelerar-lo. un cop s’han llançat. → P 5. no cal cap força per mantenir un cos en moviment. perquè són iguals i de sentit contrari (si suposem nuls els fregaments).indd 79 18/4/08 16:56:38 . i té la mateixa direcció i el mateix sentit. Principi d’inèrcia o primera llei de Newton Tot cos es manté en repòs o en moviment rectilini i uniforme mentre no hi actua cap força. estableix la condició perquè una par tícula es mantingui en equilibri. és a dir. en són solament dues: el pes i la força cap amunt que exerceix el cable (Fig. 4. • Quan actuen forces exteriors sobre el cos. 3 | Principi fonamental de la dinàmica Segons la primera llei de Newton. segons aquest principi. va arribar a les proximitats del planeta Urà el 1989 i ara s’allunya definitivament del sistema solar i es perdrà per l’espai. Considerem. Podem expressar aquesta llei per mitjà de la fórmula: → → ΣF = m a 79 U03_Fis1_Bach. cap força exercida per un altre cos. disminuint-la o canviant-ne la direcció. concretant la relació entre els valors de l’acceleració i els de les forces que l’originen. → F Així.Dinàmica | 3 2 | Principi d’inèrcia Es diu que una par tícula està en equilibri quan el seu moviment és rectilini i uniforme o que està en repòs. 5). el seu pes i la força que exerceix el cable s’anul·len mútuament. és a dir. si suposem negligibles els fregaments. La segona llei completa la primera. també anomenat primera llei de Newton. Passa el mateix quan està aturada i quan baixa a una velocitat constant. Quan la càrrega puja amb un moviment uniforme. Quan la càrrega puja amb moviment uniforme.

ja que és la que fem ser vir en la vida quotidiana per expressar els pesos dels cossos (malgrat que no la usarem en física. és a dir. té un moviment de translació.indd 80 18/4/08 16:56:38 . La unitat de força del SI és el newton (N). El coeficient m s’anomena massa inert. és essencial tenir en compte aquests fets: • Les tres magnituds que inter venen han d’expressar-se en unitats coherents. La massa inert d’un cos és un concepte diferent del de la massa que es mesura amb la balança. perquè no per tany al SI). En el llenguatge habitual se sol parlar simplement de quilo. si té la mateixa velocitat en tots els punts. segons la fórmula. adoptant el mateix kilogram-patró per definir les unitats de les dues masses. Diem. Al SI s’adopta com a unitat de massa el kilogram (kg). Però. més costarà modificar-ne la velocitat. ens estem referint als kilograms-força o kiloponds. del mateix sistema. és a dir. anomenada massa gravitatòria o massa pesant. expressarem la força en N. 80 U03_Fis1_Bach. és a dir. A l’hora d’aplicar el principi fonamental de la dinàmica. En els dos casos. És per aquesta raó que no s’acostuma a distingir entre l’una i l’altra. simplement es parla de massa per fer referència a qualsevol de les dues. • Les lleis de Newton s’apliquen a un sistema (un cos o un conjunt de cossos). Com que actualment sempre s’utilitza el SI. la massa inert i la massa gravitatòria dels cossos resulten sempre iguals. que és un cilindre de platí que es conser va a l’Oficina Internacional de Pesos i Mesures. Convé comparar el newton amb una altra unitat de força que coneixem prou bé. a és l’acceleració amb la qual es mou el cos per l’acció d’aquestes forces i m és el coeficient de proporcionalitat entre la força resultant i l’acceleració del cos. Un kilogram és la massa del kilogram-patró. Rep aquest nom perquè la massa iner t d’un cos és una mesura de la seva inèrcia o resistència a canviar de velocitat. • La força a la qual fa referència la fórmula fonamental de la dinàmica sempre és la força resultant o força neta sobre el sistema. la massa en kg i l’acceleració en m/s2. per exemple: «he comprat 2 quilos de pomes» o bé «la càrrega màxima que admet aquest ascensor és de 300 quilos». com més gran és la massa més gran serà la força necessària per comunicar-li una acceleració determinada. a Sèvres. la suma vectorial de totes les forces que uns altres cossos hi exerceixen. el kilogram-força o kilopond (kp).3 | Dinàmica → ΣF representa la força resultant o força neta sobre el cos (suma vectorial de → totes les forces que actuen sobre el cos). És essencial saber a quin sistema aplicarem la segona llei de Newton per saber quines són les forces que hem de considerar. Efectivament. és a dir. El principi fonamental de la dinàmica permet definir la unitat de força a partir de les unitats de massa i d’acceleració prèviament establertes. Un newton és la força que cal aplicar a un cos de massa 1 kg perquè es mogui amb una acceleració d’ 1 m/s2.

a) El pes dels cossos és una força que es pot mesurar amb un dinamòmetre. Com que en molts càlculs no cal utilitzar sis xifres. m � 1 kg 1 kp equival a 9. b) El seu pes a la Terra. → → Si apliquem a aquest cas el principi fonamental de la dinàmica. que un newton és una mica més de la desena par t d’un kilopond. b) La massa dels cossos es mesura amb una balança.81 m/s2. ΣF = m a .81 m/s2 6. si apliquem la segona llei de Newton s’obté: → → P=mg Si en l’anterior igualtat s’expressa la massa. La gravetat normal és una acceleració de la gravetat de 9. L’explicació és la següent: Quan en un lloc de gravetat normal es deixa caure lliurement un cos de massa 1 kg. resulta: → p � 1 kp → g � 9. g .indd 81 18/4/08 16:56:39 . la força que l’accelera és d’1 kp (el seu pes) i la seva acceleració és de 9. és a dir.62 m/s2. El pes d’un astronauta equipat amb el vestit espacial és PL = 150 N a la superfície de la Lluna.62 m/s2 b) A la super fície de la Terra: PT = m gT = 92.81 N. a) A la super fície de la Lluna es complirà: PL = m gL PL 150 N Si aïllem m: m = — = ————— = 92. 7.81 m/s2 = 907 N 81 U03_Fis1_Bach.80665 m/s2. m.Dinàmica | 3 Un kilopond és el pes del kilogram-patró en un lloc de gravetat normal. s’obté el pes P del cos en N. Si sabem que l’acceleració de la gravetat a la Lluna és gL = 1. EXEMPLES 1.81 N Del principi fonamental de la dinàmica es pot deduir fàcilment la relació entre el pes i la massa dels cossos.6 kg × 9. en m/s2 és a dir. calcula: a) La massa de l’astronauta. g . P . l’única → força que actua sobre aquest cos és el seu pes. Relació entre el kp i el N. si un cos de massa m cau lliurement. 1 kp = 1 kg × 9.81 m/s2). Efectivament. Com que → l’acceleració és la de la gravetat.81 m/s2 = 9.8 m/s2 o 9. en kg i la → gravetat. aquest valor de la gravetat se sol expressar amb dues o tres xifres significatives (9.6 kg gL 1. en unitats del SI.

Només quan es tracta de forces d’interacció entre dues par ts d’un mateix cos rígid. Calculem el pes del cos aplicant la relació entre la massa i el pes que acabem de veure: P = m g = 30 kg × 9. el segon exerceix sobre el primer una altra força (reacció) de mòdul i direcció iguals als de la primera força però de sentit contrari. podem dir que. El principi d’acció F -F i reacció.4 N – 294. les dues forces es contraresten. | Dinàmica A un cos de massa m = 30 kg. 82 U03_Fis1_Bach. sobre la mà. L’acció i la reacció actuen sobre cossos diferents o sobre par ts diferents d’un mateix cos. → F Expressem els valors de les dues forces en newtons. Principi d’acció i reacció o tercera llei de Newton Sempre que un cos exerceix una força (acció) sobre un altre. Si aïllem l’acceleració s’obté: F–P 98. és imprescindible per saber quines forces actuen sobre els cossos. Apliquem a aquest cos el principi fonamental de la dinàmica: F – P = m a. a) L’acció F actua sobre la planxa i la → reacció –F .indd 82 18/4/08 16:56:39 . Una l’anomenarem acció i l’altra. Tot i que aquest enunciat és molt clar. F .81 N. No es contraresten perquè actuen sobre cossos diferents.27 m/s2 m 30 kg 4 | Principi d’acció i reacció a -F F Per tal d’aplicar correctament a un cos la segona llei de Newton.81 m/s2 = 294. ja que sempre estarà acompanyada d’una altra.3 N m Si tenim en compte que 1 kp equival a 9. sovint es cometen errors a l’hora d’aplicar-lo. Quan actuen sobre cossos diferents.3 2. o tercera llei de Newton. en aquest cas. no hi pot haver una sola força. Per això farem alguns aclariments sobre la seva aplicació i proposarem alguns exemples.3 N = 98. es pot afirmar que l’acció i la reacció es contraresten entre si (Fig. Amb quina acceleració pujarà? → → Sobre aquest cos actuen dues forces: el seu pes P i la força ver tical cap amunt. 8a). En primer lloc. se li aplica una força vertical cap amunt de → F = 40 kp. cal determinar quines són les forces que actuen sobre aquest cos. l’enunciat inicial expressa que totes les forces són interaccions mútues entre dos cossos. 9. És a dir. que es troba en repòs. b F -F → -F 8. → b) L’acció F actua sobre la mà dreta i la → reacció –F . sobre l’esquerra.81 N F 1 kp → P La força resultant sobre el cos és: F – P = 392. reacció.1 N a = ——— = ————– = 3. Com que les dues mans pertanyen al mateix cos. no es poden contrarestar l’una amb l’altra (Fig.1 N. calculem el valor de F en N. 8b).

La reacció és una altra força. i la reacció → d’aquests gasos ( F ) l’impulsa cap endavant. Això queda clarament manifestat perquè el noi i el monopatí surten projectats en sentits oposats (Fig. 10). → -– F→ F → P → D’altra banda. ni es produeix la primera abans que la segona. la reacció també ho és. sobre una taula (Fig. aquesta reacció no s’ha representat en la figura. → → Aquesta força F actua sobre la taula i el seu mòdul és igual que el de P . 11). El reactor exerceix una gran força (–F ) sobre els gasos expel·lits. que els gasos exerceixen sobre el reactor i que impulsa l’avió cap endavant (Fig. el cos C exerceix una força F contra la taula. 9a). El cos es manté en repòs sobre la → taula perquè el seu pes P és contrarestat → per la reacció – F de la mateixa taula. és a dir. a) Quan un noi salta del monopatí. alhora. F F F → 10. rep una força de reacció igual i de sentit contrari (Fig. Per això. 9b). → La reacció corresponent és la força –F que la taula exerceix cap amunt sobre el cos C. igualment ho és la reacció. seria igualment correcte designar-les a la inversa. ja que s’hauria de dibuixar aplicada al centre de la Terra. La seva → reacció és la força –P amb què el cos C atreu la Terra. → Aquesta no és la reacció de P . exerceix una força sobre el monopatí. com que les dues forces tenen igual magnitud. a) Les forces F i –F són acció i reacció. Si l’acció és una repulsió electrostàtica. quan cada un exerceix una força sobre l’altre. resulten impulsats en sentits contraris. el monopatí. però. per exemple. actua el pes P del cos. la massa del qual és molt inferior a la del noi.Dinàmica | 3 L’acció i la reacció no són causa i efecte. sinó la → força F que el cos exerceix contra la taula.indd 83 18/4/08 16:56:40 . experimenta una acceleració molt més gran. b) Els avions a reacció emeten raigs de gas a alta velocitat. Les dos forces són simultànies i no pot existir l’una sense l’altra. els reactors han de fer una gran força cap enrere sobre els gasos expulsats. → En primer lloc. la reacció és també una atracció gravitatòria. c) Considerem un cos C en repòs sobre una super fície horitzontal. –F –F –F –F –F –F F F F → → 9. De la mateixa manera. Si l’acció és una força d’atracció gravitatòria. 83 U03_Fis1_Bach. L’acció i la reacció són sempre dues forces del mateix tipus. quan l’acció és una força per contacte. el nom assignat a cada una de les forces és arbitrari. Quan dos cossos interaccionen. el noi i el monopatí. igual i de sentit contrari. b) A conseqüència d’aquestes forces. 11. A la figura s’ha dibuixat mitjançant un conjunt de petits vectors per indicar que és una força per contacte repar tida sobre tota la super fície de supor t. A continuació proposem alguns exemples pràctics sobre l’aplicació de la tercera llei de Newton. que és la força amb què la Terra l’atreu i que podem suposar aplicada al centre de gravetat de C. Vegem quines són les forces que actuen sobre aquest cos i les seves accions o reaccions corresponents.

Les dues actuen sobre el cos C i es contraresten mútuament. F -F FR 13. no són acció i reacció. -FR FR → 12. consegüentment. Les rodes exerceixen sobre el terra una força de → → fregament –F R cap enrere. que actuaria sobre el motor. sinó el terra (Fig. Quin és el cos que exerceix aquesta força sobre l’automòbil? La primera resposta que se’ns acut és el motor. hom sap que si s’aixeca lleugerament el cotxe fins a evitar el contacte de les rodes de tracció amb el terra. Si tots dos empenyen amb la mateixa força en sentits oposats. si l’automòbil està accelerant. la força resultant té aquest sentit. El mòdul de F R és més gran que el de F i la resultant de totes dues forces té sentit cap endavant. És evident que. les forces P i –F . és la reacció de la → força – F R que fan les rodes contra el terra quan el motor les fa girar. e) Amb un automòbil s’intenta arrossegar un remolc sobre un terreny horit→ zontal. El mateix passa quan el terra llisca tant que pràcticament no hi ha força de fregament entre les rodes motrius i el terra. b) Calcula el valor de la força que exercirà cada una de les caixes sobre l’altra. En aquest cas la reacció. EXEMPLES 3. La que accelera el remolc és F . aquesta és la força que provoca l’acceleració de l’automòbil. 84 U03_Fis1_Bach. 13). La força de fregament F R. solament s’aconseguirà fer-ne girar les rodes. S’empeny la primera caixa fins que entra en contacte amb la segona. Si l’automòbil exerceix una força F sobre el remolc. a) Calcula l’acceleració amb què es mourà el conjunt format per les dues caixes. hi ha d’haver una força que en provoqui l’acceleració. La reacció corresponent és una altra força F R. encara que FR F -F sembli paradoxal. Així doncs. 12). es continua empenyent horitzontalment amb una força constant de 75 N. ja que totes dues forces s’apliquen a un mateix cos.indd 84 18/4/08 16:56:41 . per això C es manté en repòs. sobre el cotxe. A partir d’aquest moment. que exerceix el terra sobre les rodes de tracció del cotxe. La força que accelera el cotxe és → → → F R – F . ja que. Dues caixes de masses m1 = 30 kg i m2 = 20 kg es troben en repòs sobre un pla horitzontal sense fregament.3 | Dinàmica → → Per tant. sinó també la força F R que exerceix el terra sobre les rodes de tracció (com acabem de veure en l’exemple → → d). Però sobre l’automòbil no actua → → únicament la reacció –F del remolc. segons el → principi d’acció i reacció. sinó que simplement fa girar les rodes (les anomenades rodes motrius o de tracció). tant sobre el remolc com sobre l’automòbil. Però cal tenir en compte que el motor forma par t de l’automòbil i. contrarestaria l’acció. igual i de sentit contrari. cap endavant. com és possible que l’automòbil arrossegui el remolc? La resposta a aquesta qüestió és que. la força motriu que accelera l’automòbil no l’exerceix el motor. tot i ser iguals i de sentit contrari. d) Imaginem ara un automòbil que està posant-se en moviment amb una certa acceleració sobre un terreny horitzontal. que exerceix el terra sobre aquestes rodes. sobre el remolc. Efectivament. Així doncs. el remolc exercirà una altra força –F . aquesta resposta suposa que el vehicle exerceix una força sobre ell mateix. és lògic que el conjunt acceleri cap endavant. l’automòbil no es mourà. La força que exerceix el motor no provoca directament l’acceleració del cotxe. únicament hi → actua la força F cap endavant (Fig. per molt que s’accioni l’accelerador.

5 m/s2 = 50 000 N b) La força T1 que exerceix el primer enganxall.5 m/s2. anomenada tensió de l’enganxall. b) La força que fa cada enganxall.5 m/s2 = 30 N La força que exerceix la segona caixa sobre la primera. → → → • La força F 2 amb què la primera caixa empeny la segona. Així. → m 1 = 30 kg → • La força –P 1 que exerceix el terra. La seva massa és m2 i la força resultant → sobre la caixa és F 2. obtindrem: T1 = (m2 + m3) a = (30 000 + 30 000) kg × 0. (m1 + m2) 50 kg b) Apliquem ara la segona llei de Newton a la segona caixa. Cal tenir en compte totes les → → → → → → forces que actuen sobre el conjunt.5 m/s2. Es contraresta amb P 2 (no és la reacció de P 2). Sobre aquest sistema hi actua la força T1 que exerceix l’enganxall de la locomotora. 4. Com que els seus pesos estan contrarestats per la reacció del terra. → F1 → • La força F 1 amb què s’empeny. → → P1 −F 2 F 2 → • La força –P 2 que exerceix el terra. per ser la reacció de l’anterior. és de sentit contrari i també de 30 N. l’única força que cal considerar és la força F que exerceix la via sobre les rodes de la locomotora: → F b → T1 c → T2 F = (m1 + m2 + m3) a = (40 000 + 30 000 + + 30 000) kg × 0. Es contraresta amb P 1 → (no és la reacció de P 1). Així. No hem d’incloure-hi la força F. perquè està aplicada a la locomotora. a a) Per contestar la primera pregunta aplicarem el principi fonamental de la dinàmica al sistema format per la locomotora i els dos vagons (sistema a de la figura). serà: F1 = (m1 + m2) a F1 75 N Aïllem a. a) Apliquem la segona llei de Newton al sistema format per les caixes. Per tant.Dinàmica | 3 Vegem quines són les forces que actuen sobre la primera caixa: m 2 = 20 kg → • El seu pes P 1. que no forma part del sistema que ara estem considerant. Si l’acceleració del tren és de 0. → → P2 → → → • La força –F 2 que exerceix la segona caixa sobre la primera. la → força resultant és només F 1. F 2 i –F 2 són acció i reacció. serà: F2 = m2 a = 20 kg × 1. P 1 amb –P 1 i P 2 amb –P 2. calcula: a) La força que impulsa el tren exercida per les vies sobre les rodes de la locomotora.5 m/s2 = 30 000 N 85 U03_Fis1_Bach.indd 85 18/4/08 16:56:41 . es calcularà aplicant la segona llei de Newton al sistema constituït per dos vagons (sistema b de la figura). però F 2 s’anul·la amb –F 2. resulta: a = —--——---– = —--------— = 1. Com que la massa del sistema és m1 + m2. → → −P 2 −P1 Vegem ara quines són les forces que actuen sobre la segona caixa: → • El seu pes P 2. Una locomotora de massa m1 = 40 000 kg arrossega dos vagons de masses m2 = m3= 30 000 kg.

Tensió d’un fil: a) Forces d’un fil sobre els cossos units a ell. Si la massa del fil és negligible.5 m/s2 = 15 000 N A continuació veurem algun exemple d’aplicació de les lleis de Newton a cossos units per fils. Si aïllem l’acceleració resulta: (10 – 6) kg x 10 m/s2 (m1 – m2) g a = —————– = —————————––— = 2. i la tensió del fil. resulta la següent igualtat: → T → a → 6 kg m1 g – T = m1 a T 10 kg a → 6 kg a → → 10 kg P2 a → P2 → P1 → a P1 b c Igualment. Aquesta força sempre té sentit del cos cap al fil.) a) Per resoldre el problema aplicarem el principi fonamental de la dinàmica per separat a cada un dels dos cossos suspesos del fil. Sobre aquest sistema hi actua la força T2. → T → T → T → T a) b) a b 14. només pot «tirar» dels cossos units als seus extrems. cada un dels cossos de què tira el fil exerceix sobre el fil una força de reacció igual i de sentit contrari (Fig. a) Amb quina acceleració es mouran? b) Quin valor té la tensió de les branques del fil? (Dada: g = 10m/s2. la seva tensió té el mateix valor en tots dos extrems. Aquestes forces fan que es tensi. P2 = m2 g i la tensió del fil T (Fig. → Sobre el cos de 10 kg hi actuen dues forces: el seu pes. En tots els casos suposarem que els fils són inextensibles (no s’allarguen en estirar-los) i que la seva massa és negligible. Si considerem com a sentit positiu el del moviment (en aquest cas.3 | Dinàmica Aplicarem ara la segona llei de Newton al sistema constituït pel segon vagó solament (sistema c de la figura). a) estan penjats dels extrems d’un fil que passa per una petita corriola de massa negligible. ja que el fil no pot empènyer cossos. b). 14b). tenim: T – m2 g = m2 a Si sumem les dues equacions s’obté: m1 g – m2 g = (m1 + m2 ) a. sobre el cos de 6 kg actuen el seu pes. cap amunt) i apliquem a aquest cos la segona llei de Newton. 14a). Al seu torn. que és la força T amb què el fil l’estira cap amunt (Fig. EXEMPLE 5. Dos cossos de masses m1 = 10 kg i m2 = 6 kg (Fig. c). P 1 = m 1 g. exercida pel segon enganxall: T2 = m3 a = 30 000 kg × 0. Si considerem positiu el sentit del moviment (cap avall) i apliquem la segona llei de Newton a aquest cos.5 m/s2 m 1 + m2 (10 + 6) kg 86 U03_Fis1_Bach. b) Forces dels cossos sobre el fil. La força que exerceix un fil sobre un cos unit a ell s’anomena tensió del fil (Fig.indd 86 18/4/08 16:56:42 .

mesurarem la força de reacció de l’empenyiment que el tap exercirà sobre l’aigua. • Una agulla de cap o un clau petit. de poca força màxima (1 o 2 N).Dinàmica | 3 b) La tensió del fil és pot obtenir a par tir de qualsevol de les equacions plantejades: T = m2 g + m2 a = m2 (g + a) = 6 kg × (10 + 2. pesarem el got amb el dinamòmetre. però sense arribar a tocar el fons del got (b). comprovarem experimentalment que les forces E i –E (acció i reacció) tenen la mateixa intensitat. que explica la força que experimenta un cos sòlid qualsevol submergit en un fluid: Tot cos submergit totalment o parcialment en un líquid experimenta una força d’empenyiment vertical i en sentit ascendent. Per dur a terme l’experiència.5) m/s2 = 75 N EXPERIÈNCIA T = m1 g – m1 a = m1 (g – a) = 10 kg × (10 – 2. a → b Experiència filmada en el CD La diferència de pesos correspon a l’empenyiment –E que experimenta el tap en l’aigua. pels quals farem passar el fil del qual penjarem el got amb l’aigua. el tap està aplicant a l’aigua la força E de reacció a l’empenyiment. de manera que la → lectura incrementarà en el valor de la força de reacció E del tap sobre l’aigua. Tot seguit. Farem prop de la vora del got de plàstic un parell d’orificis petits diametralment oposats. → → → P2 → E c d D’aquesta manera. → −E → Penjarem el tap del dinamòmetre i en determinarem el pes P 1 (a). però amb el tap submergit en l’aigua i subjectant-lo amb el fil. Farem ser vir el fil i l’agulla de cap per subjectar el tap de goma i poder-lo penjar del dinamòmetre amb objecte d’esbrinar-ne el pes. A continuació. 87 U03_Fis1_Bach.5) m/s2 = 75 N Forces d’acció i reacció en la flotació Recordem el principi d’Arquímedes. → P1 → P1 Després submergirem en l’aigua el tap penjat del dinamòmetre. El dinamòmetre ha de detectar aquesta força. • Un tap de goma d’uns 4 cm de diàmetre. → Amb el dinamòmetre determinarem el pes P 2 del got amb aigua (c). de manera que no toqui el fons del got (d). utilitzarem els materials següents: • Un dinamòmetre. de valor igual al pes del fluid desallotjat.indd 87 18/4/08 16:56:42 . → P2 → En aquesta situació. • Un got de cafè de plàstic transparent que omplirem d’aigua fins a la meitat (el tap s’ha de poder submergir totalment en l’aigua). • Un fil prim.

15).5 3 0.indd 88 18/4/08 16:56:43 . tendeix a encongir-se i. b) La molla comprimida per una força exterior Fext i la força Fm que. Si representem en una gràfica aquests valors obtenim una recta que passa per l’origen de coordenades. quan es deixa d’aplicar. anomenada constant elàstica o constant de recuperació. Mentre la força aplicada no sobrepassa un valor determinat. Això indica que la relació entre el pes penjat de la molla i l’allargament és una proporcionalitat directa.25 N cada una.75 2 0.EXPERIÈNCIA 3 | Dinàmica Relació força-allargament en una molla Pengem una molla ver ticalment d’un punt fix. Medició de les forces → Fm → a → O Fm 10 20 30 40 50 60 �x/mm F ext → F ext O Quan la força exercida per una molla és directament proporcional a la deformació que experimenta. Nombre de peses Pes/N Allargament/mm P/N 1 1 0.25 16 0. Els materials que es 88 U03_Fis1_Bach. El signe negatiu de la fórmula indica que el sentit de la força és contrari al de la deformació de la molla: si allarguem la molla. la força exercida per la molla s’oposa a la força exterior aplicada i tendeix a retornar-la a la seva posició d’equilibri. x és la deformació produïda per la força F i k és una constant característica de la molla.25 4 1 62 5 | Llei de Hooke. tendeix a allargar-se (Fig. a) Esquema d’una molla allargada per una força exterior Fext i la O força Fm que exerceix la molla. F és la força exercida per la molla. L’expressió matemàtica d’aquesta llei és: F=–kx → b F ext → F ext → Fm O → Fm 15.75 46 0. La direcció de la força que exerceix la molla és la del seu eix longitudinal. que s’expressa en N/m al SI. En els dos casos. en aquest cas exerceix la molla. la molla recupera la longitud inicial. diem que compleix la llei de Hooke. Hi pengem un supor t en el qual es poden posar una o més peses de 0. si l’escurcem.5 31 0. Mesurem els allargaments de la molla amb diversos pesos i en recollim els resultats en la taula que apareix a continuació.

podrem construir una escala que ens permeti llegir directament el valor de la força aplicada a la molla. ens cal conèixer la massa del bloc. la llei de Hooke. s’allarga i l’extrem oposat ens indica el valor de la força aplicada sobre una escala disposada al llarg del cilindre. és a dir. s’anomenen materials plàstics. F. Hi ha diversos models de dinamòmetres. En això es basen els aparells utilitzats per mesurar forces. podem deduir el valor de la força que hi actua . • El dinamòmetre. penjar-hi diversos pesos coneguts i mesurar els allargaments que provoquen en la molla. Calcula què marcarà el dinamòmetre en les situacions següents: a) L’ascensor puja accelerant amb una acceleració d’1 m/s2. per tal de determinar la relació de proporcionalitat entre les dues magnituds (constant elàstica de la molla). no tots compleixen la llei de Hooke. Dinamòmetres EXEMPLE 6. altres materials es deformen permanentment quan s’hi aplica una força.indd 89 18/4/08 16:56:44 . es decir: F = P + m a 89 U03_Fis1_Bach. cap amunt que exerceix el dinamòmetre (vegeu la figura). Per això. no obstant això. anomenats dinamòmetres. segons la tercera llei de Newton. resulta: F – P = m a. (Dada: g = 10 m/s2. Un bloc que pesa 5 N està suspès d’un dinamòmetre penjat del sostre d’un ascensor. c) L’ascensor puja frenant amb una acceleració de 2 m/s2. En la figura 16 es pot veure un dinamòmetre constituït per una molla situada a l’interior d’un cilindre de material transparent. P = 5 N.Dinàmica | 3 compor ten d’aquesta manera s’anomenen materials elàstics. que tira del bloc cap amunt. per bé que tots es basen en el mateix principi. Si adoptem el sentit cap amunt com a positiu i apliquem el principi fonamental de la dinàmica. que l’atrau a distància amb una força que és el pes del bloc. Si aïllem m obtenim: → F P 5N m = — = ————– = 0. cal calibrar-la prèviament. d) L’ascensor cau amb una acceleració de la gravetat perquè s’ha trencat el cable que el sostenia. Si mesurem l’allargament d’una molla que compleix la llei de Hooke.5 kg g 10 m/s2 Per tal de determinar les forces que actuen sobre el bloc tindrem en compte que. b) L’ascensor puja amb moviment uniforme. A partir d’aquestes dades. aquestes forces cal que les exerceixin necessàriament uns altres cossos. Només dos cossos poden fer força sobre el bloc: → P • La Terra. La calcularem a par tir de l’equació P = m g. Si tirem de l’extrem de la molla. Així. i la força. 16. Al contrari. les forces que actuen sobre el bloc són el seu pes.) Per tal de poder aplicar el principi fonamental de la dinàmica.

el dinamòmetre marcarà una força inferior al pes del bloc. l’acceleració cap avall és a = –10 m/s2. és a dir. aparentment.indd 90 18/4/08 16:56:44 . en el moment que deixem d’impulsar-lo. resulta: F = 5 N + 0.5 kg × 0 m/s2 = 5 N El dinamòmetre marcarà el pes del bloc igual que si l’ascensor es trobés en repòs. Però. cap avall. i resulta: F = 5 N + 0. són acció i reacció. b) Si l’ascensor puja amb moviment uniforme.5 kg × (–10 m/s2) = 0 N El dinamòmetre no marcarà cap força. cap amunt. 6 | Fregament entre sòlids | Fregament cinètic → −F R Imaginem que empenyem un cos fent-lo lliscar sobre una super fície horitzontal. i serà a = –2 m/s2. és a dir. Aquestes forces. Això es deu a una força d’interacció entre el cos i la super fície on és aquest cos. El coeficient de fregament cinètic depèn de la naturalesa de les dues superfícies en contacte. El cos que llisca exerceix una força F R en la mateixa direcció i el mateix sentit del moviment sobre la super fície en què s’aguanta. 17). és a dir.5 kg × (–2 m/s2) = 4 N En aquest cas. La força F R és la que exerceix el cos sobre la super fície. La força del fregament cinètic –FR és exercida per la super fície sobre el cos → que llisca al llarg d’aquesta. aquesta força és igual a la força F que exerceix el dinamòmetre sobre el bloc. del material que les constitueix i del seu estat 90 U03_Fis1_Bach. c) Si l’ascensor puja frenant. segons el principi d’acció i reacció. Com que hem adoptat aquest sentit com a positiu. l’acceleració tindrà el mateix sentit que el moviment. El bloc. Aplicant la fórmula que hem obtingut. Sabem que. l’acceleració serà positiva: a = 1 m/s2. Per tant: F = 5 N + 0.5 kg × 1 m/s2 = 5. es diu que en aquest moment es troba en estat d’ingravidesa. a) Si l’ascensor puja accelerant. d’igual intensitat i sentit contrari. d) Si l’ascensor cau.3 | Dinàmica La força indicada pel dinamòmetre és la que hi exerceix el bloc. la super→ fície exerceix una altra força –F R que actua sobre el cos en sentit contrari i que el frena (Fig. el cos començarà a perdre velocitat i acabarà aturant-se. → FR → → 17. Alhora. i resulta: F = 5 N + 0. La intensitat de la força de fregament cinètic per lliscament entre cossos sòlids és: → → |F R| = μc |F N| → On μc és un coeficient anomenat coeficient de fregament cinètic i F N és la força que exerceix el cos sobre la super fície de supor t en direcció perpendicular a la super fície (força normal). no pesa res. Vegem ara quin és el valor en cada un dels casos proposats. anomenada força de fregament cinètic. l’acceleració és nul·la. l’acceleració té sentit contrari al del moviment.5 N El dinamòmetre marca una força més gran que el pes del bloc.

de netedat. μc. una interacció mútua entre dos cossos i actua paral·lelament a la super fície de contacte entre ells. és lleugerament més gran que el cinètic.indd 91 18/4/08 16:56:45 . el cos restarà immòbil. ja que es tracta d’un quocient de dos forces. b) La força aplicada és igual al valor màxim de la força de fregament: → → → | F | = | F R| = |μE F N|. | Fregament estàtic Imaginem un cos en repòs sobre una super fície plana horitzontal. Com que la força de fregament és constant. i el cos no es mou. Podem calcular-ne l’acceleració aplicant l’equació: v 2 – v 02 = 2 a Δs → FN D’on es dedueix: v 2 – v 02 0 – (6 m/s)2 a = ———– = —————— = – 4. de corrosió. EXEMPLES 7. sobre la super fície (principi d’acció i reacció). 18.5 m/s2 2 s 2×4m Les forces que actuen sobre el cos són el seu pes P = m g = 200 N. Empenyem un cos de massa m = 20 kg.). a → → F FR b → → FR F c → → FR F 19. el cos → exercirà una altra força F . tot i aplicar-hi una força horitzontal F . Força de fregament estàtic per lliscament. El coeficient de fregament estàtic. el valor del fregament estàtic depèn de la naturalesa i de l’estat de les super fícies en contacte. i el cos no es mou. si no és prou intensa. de lubrificat. comença a moure’s sobre la super fície de supor t. Això és degut al fet que la força de fregament estàtic no pot superar un cer t límit (Fig. El fregament és. malgrat la força de fregament. el cos s’aturarà amb moviment uniformement variat. Sabem → que. c) La força aplicada supera el valor màxim de la força de fregament: → → → | F | > | F R| = |μE F N|. → FR → P 91 U03_Fis1_Bach. arriba un moment en què el cos. fent-lo lliscar sobre una superfície horitzontal amb una velocitat v0 = 6 m/s. i el cos es mou. Com en el cas del fregament cinètic. El seu valor és un simple nombre sense unitat. Això és degut al fet que la super fície en la qual es recolza → el cos exerceix una altra força F R. amb la qual cosa es produeix una força mútua d’interacció entre elles. com totes les forces. El fregament és degut al fet que una infinitat de rugositats minúscules de la superfície del cos entren en contacte amb les de la superfície on es recolza. μE. Igualment. → Si s’augmenta la intensitat de la força aplicada F . anomenada força de fregament estàtic (Figs. recorre 4 m i s’atura. a) La força aplicada és inferior al valor màxim de la força de fregament → → → | F | = | F R| < |μE F N|. 19a i 19b). igual i oposada. però és pràcticament independent de l’extensió de les super fícies i de la velocitat amb què una llisca sobre l’altra. etc. Calcula el coeficient de lliscament cinètic entre aquest cos i el terra. El valor màxim del mòdul de la força de fregament estàtic per lliscament entre sòlids ve donat per l’expressió següent: → → |FR| ≤ μE |FN| → On μE és un coeficient anomenat coeficient de fregament estàtic i |F N| és el mòdul de la força que exerceix el cos sobre la super fície de suport en direcció perpendicular a la super fície (força normal). la reacció FN del terra (igual i de sentit contrari al pes) i la força de fregament. i es determina experimentalment.Dinàmica | 3 (grau de poliment. 19c). de la mateixa intensitat i de sentit contrari. FR. Si deixem d’empènyer-lo.

Si apliquem al cos la segona llei de Newton. sobre l’armari (en blau) i sobre el terra (en gris). resulta: → m |a | ≤ μ m g Si dividim la desigualtat per la massa m de la caixa. es mou amb l’acceleració a del camió.35 × 10 m/s2 = 3.5 m/s 2. i entre l’armari i el terra. μ2 = 0. ja que P queda contrarestat per FN. El seu valor es |F N| = |P | = m g. Un noi de massa m1= 50 kg intenta arrossegar un armari de massa m2 = 180 kg sobre el terra horitzontal d’una habitació.5 m/s2) = –90 N (Els signes negatius de l’acceleració i la força són deguts al fet que tenen sentit contrari a la velocitat. 92 U03_Fis1_Bach. i la reacció normal del terra → del camió F N. P Quan el camió frena. El coeficient de fregament estàtic per lliscament entre el noi i el terra és μ1 = 0.2. obtenim: FR = m a = 20 kg × (–4.5. 9. si la caixa no llisca. ja que P i F N es contraresten l’una amb l’altra. tenim: → |a | ≤ μ g = 0. → Obser va que el fregament –R 2 sobre l’armari té el sentit cap enrere perquè tendeix a lliscar cap endavant.indd 92 18/4/08 16:56:45 . la caixa tendeix a continuar el seu moviment lliscant cap endavant.5 m/s2 La màxima acceleració amb què pot frenar el camió sense que la caixa hi llisqui a sobre és de 3. El coeficient de fregament estàtic entre aquesta caixa i el terra del vehicle és μE = 0. que ha estat considerada positiva. → → → La força resultant sobre la caixa és F R. Per tant: 8. Quina és la màxima acceleració amb què pot frenar el camió sense que la caixa llisqui sobre el terra? FN FR → Sobre la caixa hi actuen el seu pes.35.45 Una caixa de massa m es troba en repòs sobre el terra horitzontal d’un camió. D’altra banda.3 | Dinàmica La força resultant sobre el cos és la força de fregament FR.) Aïllem el coeficient de fregament de la igualtat: |FR| = μC |FN|. Aquestes forces són iguals i de sentit contrari i es → → contraresten mútuament. P . Si apliquem la segona llei de Newton tenim: FR = m a Però també sabem que la força de fregament estàtic compleix la condició: → → → |F R| ≤ μ |F N| = μ |P | = μ m g → → Si substituïm en aquesta desigualtat |F R| per m |a |. que s’oposa a aquest lliscament. Aconseguirà aquest noi el seu propòsit? A la figura hi apareixen les forces que actuen horitzontalment sobre el noi (en vermell). Les forces de nom igual i signe contrari són acció i reacció. | FR | 90 N | FN | 200 N 0. Per això el terra exerceix sobre la caixa → una força de lliscament estàtic F R cap enrere.

Són: → → → → → |F | – |F R| – |T | = m1 a |T | – |P 2| = m2 a 93 U03_Fis1_Bach. Com que les forces P 1 i N s’anul·len mútuament. Com que estan units mitjançant un fil inextensible.Dinàmica | 3 → En canvi. El coeficient de fregament cinètic entre el primer cos i el pla és de 0. la reacció nor→ mal del pla (N ). el fregament R1 sobre el noi té el sentit cap endavant. la seva força de fregament amb el terra assolirà el valor màxim: → |R2 | ≤ μ2 m2 g = 0. ja que el peu tendeix a lliscar cap endarrere. → N b) Determina el valor de la tensió del fil en aquestes circumstàncies.4. El primer es troba sobre un pla horitzontal i el segon penja verticalment del fil.4 N = 11. la → → força R1 ha de superar –R 2. Les forces que actuen sobre el cos situat sobre el pla (en → vermell a la figura) són el seu pes (P 1). a = 2.2 × 180 kg × 10 m/s2 = 360 N R2 -R2 R1 -R1 Però la força de fregament entre el noi i el terra té un valor màxim: → |R1 | ≤ μ1 m1 g = 0.4 × 29. no apareixen en les equacions. Dos cossos.5 × 50 kg × 10 m/s2 = 250 N → → Per tant.8 m/s2 = 29.5 m/s2.6 N Aplicarem la segona llei de Newton a cada un dels dos cossos per separat. és impossible que |R1| sigui més gran que |R2|. 10. a) Calcula la intensitat de la força paral·lela al pla que s’ha d’aplicar al primer cos perquè el segon pugui amb una acceleració de 2. F -F Per això cal que: → → |R1| > |R2| Si l’armari llisca. ja que els peus lliscaran sobre el terra tan bon punt intenti exercir una força superior a 250 N. El pes del cos és: → |P 2| = m2 g = 2 kg × 9.indd 93 18/4/08 16:56:46 .4 N → → |F R| = μ |N | = 0. que passa per la canal d’una petita corriola fixa.5 m/s2. adoptant com a sentit positiu el del moviment. → → F T → FR → P1 → T → P2 Sabem que: → → |N |= |P 1| = m1 g = 3 kg × 9. estan units als extrems d’un fil inextensible i de massa negligible. la força de fregament → cinètic (F R) en sentit contrari al del moviment i la tensió → del fil (T ).76 N → → Les forces sobre el cos que penja del fil (en blau a la figura) són el pes (P 2) i la tensió del fil T . tots dos cossos es mouen amb → → igual acceleració. Perquè el conjunt noi-armari es desplaci cap endavant. que contraresta exactament el pes. El noi no podrà arrossegar l’armari. de masses m1 = 3 kg i m2 = 2 kg. la → força horitzontal aplicada (F ).8 m/s2 = 19.

• → −PN → → PT → La reacció del pla –P N. Però també és freqüent expressar-la per mitjà del pendent. si l’angle d’inclinació α és petit.5 m/s2 + 11. que contraresta P N. EXEMPLES 11. b) El pendent h/d = tg α. → → • La força de fregament cinètic F R. És freqüent expressar el pendent en tant per cent.2. La inclinació d’una rampa sol expressar-se mitjançant l’angle α que forma amb el pla horitzontal (Fig.6 N + 2 kg × 2.6 N = 43. ja que el seu valor és pràcticament igual al de tg α. b α h α d a) b) 20. → → PN → P Obser va que l’angle format pels vectors P i P N és igual a l’angle d’inclinació del pla (30°). paral·lela al pla → inclinat (component tangencial del pes).3 | Dinàmica → a) Podem eliminar la incògnita |T | sumant les dues equacions: → → → |F | – |F R| – |P 2| = (m1 + m2) a → Si aïllem: |F |: → → → |F | = (m1 + m2) a + |F R| + |P 2| = 5 kg × 2. 20a). i la força P N. ja que els costats de l’un són perpendiculars als de l’altre. → Les forces que actuen sobre el cos són: → FR → • El seu pes P . En conseqüència. que s’oposa al moviment. → → i tenint en compte que |P | = m g. que és el quocient h/d entre l’altura h que s’ascendeix en pujar pel pla inclinat i la distància d que s’avança horitzontalment (Fig. es pot acceptar com a pendent sin α. les components de P són: → → → → |P T |=|P | sin 30° = m g sin 30° |P N|= |P | cos 30° = m g cos 30° I el mòdul de la força de fregament cinètic valdrà: → → |F R| = μ |P N| = μ m g cos 30° 94 U03_Fis1_Bach.12 Cal adver tir que.6 N 7 | Moviment sobre plans inclinats a A continuació veurem alguns exemples d’aplicació de les lleis de Newton a cossos que pugen o baixen per una rampa o pla inclinat. 20b).9 N → b) Quan aïllem |T | de la segona equació. resulta: → → |T | = |P 2| + m2 a = 19. El pendent d’un pla inclinat coincideix amb la tangent trigonomètrica de l’angle α que forma amb el pla horitzontal. perpendicular al pla (component normal del pes). Per exemple. que s’ha descompost en la força P T. El pendent seria llavors tg α = 12 m / 100 m = 0. Calcula l’acceleració amb què baixaria per un pla inclinat de 30° un cos amb un coeficient de fregament cinètic amb el pla de μ = 0.5 m/s2 = 24. La inclinació d’un pla s’expressa per mitjà de: a) L’angle α. si diem que el pendent d’una rampa és del 12 % significa que ascendeix 12 m per cada 100 m avançats horitzontalment.indd 94 18/4/08 16:56:46 .76 N + 19.

6 N → → → → |P T| = |P | sin α = 19. → Entre quins valors pot variar la intensitat de la força F sense que el cos es mogui? (Dada: g = 9. α = 14. i també el valor màxim → |F R| de la força de fregament: tg α = FR → PT 25 F1 → → P PN → |P | = m g = 2 kg × 9.85 N = 1.80 m/s2 = 19. Apliquem a un cos de massa m = 2 kg que es troba sobre un pla inclinat de pendent 25 % una força → F paral·lela al pla per mantenir-lo en repòs.9 N → Quan la força aplicada sigui màxima (F 2 en la figura b).75 N + 2.9701 = 19.15. el fregament no adoptarà el seu valor màxim de 2. el cos estarà a punt de pujar pel pla inclinat.75 N – 2. El coeficient de fregament estàtic entre tots dos és μ = 0. serà màxim i tindrà sentit cap amunt.85 N = 7.21 m/s2 12.25.indd 95 18/4/08 16:56:47 . el fregament.0N = 2.85 N.6 N × 0.85 N → FR → Quan la força aplicada és mínima (F 1 en la figura a).0 N → → → |F R| = μ |P N| = 0. Si el cos no es mou. Si la força aplicada té un valor intermedi entre els dos que hem calculat. sinó el valor just perquè les forces s’equilibrin i el cos no es mogui. el cos està a punt de lliscar cap avall pel pla inclinat. Quan apliquem al cos la segona llei de Newton.9 N i 7.) → a −PN → En primer lloc calculem l’angle α d’inclinació del pla: → = 0.15 × 19. la força resultant sobre ell serà nul·la: → → b → −PN PT → → P PN → |F 1 | + |F R| – |P T| = 0 D’on deduïm: → → → |F 1| = |P T| – |F R| = 4. resulta: → → |P T| – |F R |= m a Si aïllem l’acceleració a. En aquest cas. Si el cos no es mou. → Quin valor tindria el fregament si la força aplicada fos |F |= 5 N? 95 U03_Fis1_Bach. En aquest cas. que impedeix el moviment. com en el problema anterior.6 N. ja que P N i –P N es contraresten.04° 100 A continuació determinarem. que impedeix el moviment.Dinàmica | 3 → → → → La força resultant sobre el cos és |P T| – |F R|. obtindrem: 3.2426 = 4.6 N × 0.75 N → F2 |P N| = |P | cos α = 19. el fregament. la força resultant sobre ell serà nul·la: → → → |F 2| – |F R| – |P T| = 0 D’on deduïm: → → → |F 2| = |P T| + |F R| = 4.6 N El cos no lliscarà sobre el pla inclinat ni cap avall ni cap amunt si la força que s’hi aplica està compresa entre 1. els components del pes paral·lel i perpendicular al pla. serà màxim i tindrà sentit cap avall.8 m/s2.

D’acord amb l’esquema de forces del pla inclinat. El fregament és un inconvenient? Vivim en un món amb fregaments. 96 U03_Fis1_Bach. Quan un avió es desplaça per mitjà del vol. Com hem vist. la força de fregament sobre elles és proporcional a la seva velocitat. i s’adoptarà com a valor del coeficient de fregament la mitjana de tots els resultats obtinguts. la força de fregament és pràcticament proporcional al quadrat de la velocitat. la força de fregament per lliscament es pot descriure per mitjà d’una llei senzilla: |FR| = μ |N|. podem distingir diversos tipus de fregament. l’aire hi exerceix una força de resistència que és: F ≈ c v2. per mitjà de proves en dispositius com ara túnels de vent o túnels aerodinàmics. aquesta llei empírica no és exacta i depèn de molts factors. la fórmula és una bona aproximació per avaluar la força de fregament en cer tes circumstàncies pràctiques de gran interès per a l’enginyeria. No obstant això. perquè el cos llisqui ha de ser: m g sin α > μ m g cos α. → El component de pes paral·lel al pla és: |T | = m g sin α. De fet. líquid o gas. o el que experimenta un objecte al lliscament de la superfície de contacte amb el terra sobre el qual es mou. determinar el coeficient c és molt complex i només es calcula per a alguns objectes en unes condicions molt concretes. coets. l’objecte començarà a lliscar cap a la par t baixa quan el component del pes. Així es determinen els coeficients aerodinàmics d’automòbils. Quan una bola o una bombolla es mouen lentament dins d’un líquid viscós. superi el valor de la força de fregament estàtic màxima entre l’objecte i la super fície del pla inclinat: DOCUMENT Experiència filmada en el CD → → |T | > |F R| → → La força de fregament màxima és: |F R| = μ |N | = μ m g cos α. Malgrat que el coeficient de fregament no és exactament constant.EXPERIÈNCIA 3 | Dinàmica Determinació del coeficient de fregament estàtic Aquesta experiència proposa un procediment per determinar el coeficient de fregament estàtic entre diversos objectes i super fícies sobre les quals poden lliscar. Així. paral·lel al pla. per a moviments ràpids. Dividint aquesta igualtat entre m g cos α. etc. resulta: tg α > μ. la força és més aviat proporcional a la velocitat. En qualsevol cas. En primer lloc muntarem un dispositiu consistent en una làmina que puguem inclinar gradualment. fins i tot quan l’avió es desplaça pel terra de la pista i la velocitat és molt petita. Amb una col·lecció de tres super fícies i tres objectes diferents es poden determinar nou coeficients de fregament estàtic per lliscament de les diverses combinacions objecte -super fície.indd 96 18/4/08 16:56:47 . Determinarem diversos cops (5 o més) la tangent de l’angle a partir del qual l’objecte comença a lliscar. avions. Malgrat tot. de manera que sigui possible determinar quin és l’angle que aquest pla forma amb l’horitzontal per mitjà d’un transpor tador d’angles. com són el que experimenta un objecte que es desplaça dins d’un fluid. Col·locarem l’objecte sobre el pla inclinat a una cer ta distància de la base. i no al seu quadrat.

Malgrat tot. pràcticament incalculable. ni trens. en gran par t. ni carros. De tota manera. han viscut ja aquesta experiència. Per exemple. el fregament ens resulta tan útil que seria molt difícil viure en el nostre món sense ell. seure en una cadira seria un veritable exercici d’equilibri. caldria subjectar al terra els mobles i els electrodomèstics per mantenir-los fixos en la posició. Força centrípeta sobre una pedra en moviment circular. Tanmateix. no hi hauria manera de cosir res i. En el camp de la tecnologia són molt impor tants les investigacions sobre tota mena de dispositius que disminueixin el fregament entre les par ts mòbils i fixes. ens convé continuar comptant-hi. gràcies a lubricants cada vegada millors i al disseny de peces amb una bona aerodinàmica per als diversos mecanismes que formen par t de motors. escriure amb un bolígraf seria impossible. sense fregament no seríem capaços de caminar. cap vehicle no podria fer girar les rodes. pujar o baixar unes escales seria un gran problema. la velocitat angular. sinó que és la resultant de totes les forces que actuen sobre el mòbil. ni avions no es podrien moure amb els mecanismes actuals. rep el nom de força centrípeta. r. 97 U03_Fis1_Bach. Aquesta força té la mateixa reacció i sentit que l’acceleració normal. que evolucionen a l’espai exterior dels mòduls espacials. ni carretons. inevitable. com a conseqüència. resultaria molt difícil eliminar el fregament en la super fície de la Terra. està dirigida cap al centre de la circumferència (Fig. ja que relliscaríem en qualsevol superfície on recolzéssim el peu o la sabata. ha de ser: v2 | Fc | = m | an | = m —— = m ω2 r r → 21. És impor tant recordar que la força centrípeta en el moviment circular uniforme no és una força més que cal afegir. si té massa m. els teixits no existirien… Les naus espacials. Segons el principi fonamental de la dinàmica. ni cotxes.indd 97 18/4/08 16:56:48 . Per aquesta raó. han fet nombrosos moviments sense fregament amb l’aire. per tant. El seu mòdul és: → v2 | ac| = —— = ω 2 r r → Fc → −F c On v és la velocitat lineal del mòbil. 8 | Dinàmica del moviment circular uniforme Com ja vam veure en l’estudi dels moviments. que rep el nom d’acceleració normal o centrípeta. quan han sortit de l’atmosfera terrestre. Els astronautes. el radi de la circumferència i ω. però també.DOCUMENT Dinàmica | 3 Les forces de fregament són les responsables d’un enorme consum energètic. una partícula que descriu un moviment circular uniforme té una acceleració dirigida de manera constant cap al centre de la trajectòria. no seríem capaços de fer un nus a una corda o un fil. Fem ser vir olis lubricants per disminuir les pèrdues per fregament en tota classe de màquines i motors. ni carretes. ni motos. màquines i carrosseries. el valor de la força resultant sobre el mòbil. 21).

la velocitat angular de l’atracció és de 0. Un petit objecte que té un coeficient de fregament estàtic per lliscament sobre el disc de 0. T . → → → Però sabem que |F c| = m |a n| = m ω2 r i que |P | = m g.indd 98 18/4/08 16:56:49 . → • La força normal que exerceix el disc cap amunt. tenim que: m ω2 r = m g tg 20°. 98 U03_Fis1_Bach.771 rad/s. dirigida cap al centre de la circumferència horitzontal que el mòbil descriu. serà: 0. • La força de fregament estàtic cap al centre. que contraresta al pes de l’objecte: |N | = m g. Podem considerar el nen juntament amb la cadira com un mòbil puntual de 45 kg que descriu una circumferència de 6 m de radi.26 rad 1 volta voltes En un minut l’atracció fa 7.8 × 0. Per tant.36 voltes. del cable que l’aguanta. → → → Com que P i N es contraresten mútuament. la força resultant és R . obtindrem: → |F c | —— → = tg 20° |P | → → És a dir: |F c| = |P | tg 20°. → T De l’esquema de forces de la figura deduïm: → → FC → → P |F c| = |T | sin 20° → 20° → |P | = |T | cos 20° Si dividim les dues expressions i simplifiquem. sobre el mòbil hi actuen dues forces: → → → el seu pes (P = m g ) i la tensió.35. Quantes voltes fa en un minut? Com es veu a la figura.3640 ω = ———— = —————------— =0. ja que l’objecte tendeix a allunyar-se d’aquest punt: → → |R | ≤ μ |N |.771 rad 60 s s 1 min 46. està col·locat a 10 cm del centre del disc. 14. Quin valor en rev/min ha de tenir la velocitat angular del disc perquè l’objecte s’hi mantingui al damunt? Sobre el petit objecte hi actuen tres forces: → • El seu pes |P | = m g. El nombre de voltes que farà cada minut. La cadena que subjecta la cadira forma un angle de 20° amb la vertical quan l’atracció gira amb un moviment circular uniforme. Calcula la velocitat angular a què gira l’atracció.771 r 6 Així. Un disc situat en un pla horitzontal gira al voltant del seu centre. Δt = 60 s. Un nen puja en una de les «cadires voladores» d’un parc d’atraccions.3 | Dinàmica EXEMPLES 13. Si aïllem de l’equació la velocitat angular ω s’obté: g tg 20° 9. → → La resultant ha de ser la força centrípeta (F c = m a n).

Centre de la corba Nx Rx → Ry La força de fregament R és la màxima. que serà la força centrípeta. els dos triangles blaus. Un automòbil circula per un revolt de radi r = 40 m peraltat. com a màxim. els tenen perpendiculars als de α. (S’han dibuixat totes les forces aplicades en un mateix punt.8 ms–2 0. perquè el cotxe va a la → R màxima velocitat possible sense lliscar lateralment. descriurà una circumferència de radi r = 10 cm amb la mateixa velocitat → angular ω del disc. Ny → • La força normal N que exerceix el terra perpendicularment contra les rodes del cotxe. La → → � direcció de R és paral·lela al terra inclinat i el sentit. resulta: m ω2 r ≤ μ m g Si aïllem ω s’obté: 0. De la figura deduïm. de 56 rev/min. Calcula el coeficient de fregament estàtic per lliscament lateral entre les rodes i la superfície de la carretera. 15. aleshores: → Nx = |N | sin 26° → Ny = |N | cos 26° → → → → Rx = |R | cos 26° = μ |N | cos 26° R y = |R | sin 26° = μ |N | sin 26° 99 U03_Fis1_Bach. Les forces que actuen sobre el mòbil són: → → N • El pes |P | = m g = 9. de manera que la superfície de la carretera està inclinada un angle α = 26°.86 ——– × ——-------– × —------—– = 56 rev/min rad 1 min s La velocitat angular del disc per tal que l’objecte s’hi mantingui al damunt ha de ser. La raó és que els dos triangles verds tenen els costats paral·lels als de α.1 m r Expressem-ho en rev/min: rad 1 rev 60 s 5. Es comprova que la màxima velocitat a la qual el cotxe pot agafar el revolt sense patinar lateralment és de 94 km/h.8 m.Dinàmica | 3 Si l’objecte es mou amb el disc sense lliscar-hi. per tal de simplificar la figura. com si el cotxe fos un mòbil puntual.indd 99 18/4/08 16:56:49 . cap a la par t alta. ja que l’automòbil tendeix a patinar cap a l’exterior del revolt. és a dir. La força resultant R ha de ser la força centrípeta d’aquest moviment: → 10 cm → N → R → |R | = |F c| = m ω2 r → → → → → P Substituïm els valors de |R | i |N | en la desigualtat |R | ≤ μ |N |. Tindrem en compte que tots els triangles rectangles de la figura tenen l’angle menor igual a l’angle α = 26°.35 × 9. cap P a la par t baixa del peralt.) → → Per determinar la resultant d’aquestes tres forces. descomponem N i R en els components horitzontals i ver ticals. → → • El fregament |R | = μ |N | del terra sobre les rodes.

són els que tenim més a prop. va registrar amb gran precisió durant anys les posicions dels planetes visibles. Mar t. Tycho Brahe (1546-1601). aïllats de (1) i (2).8 m + μ sin 26° |N |= cos 26° |N | (1) → La força centrípeta és |F c| = m v2 / r = m × 26.03 × sin 26° 9 | Llei de Newton de la gravitació universal Totes els estels que podem contemplar de nit al cel pertanyen a la nostra galàxia i. dues par tícules s’atrauen amb una força directament proporcional a les seves masses i inversament proporcional al quadrat de la distància que les separa.03 ×cos 26° – 9. resulta: sin sin → Eliminem el factor |N | que apareix en tots els termes de l’equació i aïllem μ. El laboriós treball de Tycho Brahe pot semblar poc interessant i força inútil.12 / 40 = 17.indd 100 18/4/08 16:56:50 . Això s’expressa per mitjà de la igualtat: → |F | 100 U03_Fis1_Bach. va enunciar les lleis de la dinàmica i la llei de la gravitació universal. També en podem detectar el moviment amb relació al fons del cel format pels estels fixos. Al segle XVI un astrònom danès. Isaac Newton. És per això que n’hi ha alguns –Venus. Nx + Rx : → → → Nx + Rx = |F c|.81 × sin 26° 9. sin 26° |N | + μ cos 26° |N | = 17. és a dir. tanmateix. la immensa majoria són a una distància tan gran que no en podem percebre el moviment. és a dir. Diem que són estels fixos. 22. l’astrònom alemany Johannes Kepler. basant-se en els estudis de Galileu sobre el moviment dels cossos. ja que en direcció vertical no hi ha acceleració (ni moviment): → → → |P | + R y = Ny . Júpiter i Saturn– que són visibles a simple vista. Ha de ser igual a la força resultant sobre el cotxe. obtenim: 17. a par tir de les dades obtingudes per Tycho Brahe. Aquestes lleis expliquen les causes del moviment de la Lluna i dels planetes al voltant del Sol descrit per Kepler. Els planetes del sistema solar són molt més petits i es troben a una distància molt inferior.3 | Dinàmica → La força vertical cap amunt Ny s’ha d’anul·lar amb les forces cap avall |P | i R y. va aconseguir descriure correctament el moviment el·líptic dels planetes al voltant del Sol. Segons la llei de Newton de la gravitació universal. Malgrat això. Per la seva banda.8 m. 9.81 × cos 26° + 17. Tycho Brahe.03 m (2) Igualem els valors de m. a més. va ser la base que va donar lloc a un impor tantíssim desenvolupament de la física. Això va permetre conèixer-ne les trajectòries respecte del fons dels estels fixos.

m’ = 1 kg i d = 6 380 km = 6. Per exemple.81 N quan la distància al centre del planeta és el radi de la Terra. També serien impossibles l’astronàutica i la tecnologia basada en els satèl·lits ar tificials que actualment s’aplica a les comunicacions telefòniques. a la televisió.81 N. També podem calcular les masses de la Lluna. si sabem que el seu radi. i d. A partir de la llei de la gravitació universal. hauria estat impossible assolir el coneixement que tenim de l’univers.67 × 10–11 N m2/kg2 Per mitjà de la llei de la gravitació universal es pot calcular també la força d’atracció que exerceix una massa esfèrica. es pot calcular la massa de la Terra. Johannes Kepler (1571-1630). El valor de G no va ser determinat per Newton. la massa del cos. Expressat en unitats de Sistema Internacional. en què m és la massa de la Terra. EXEMPLES 16. Per tant. 101 U03_Fis1_Bach. marítima i aèria (GPS). De la mateixa forma. del Sol i de molts altres astres. a l’obser vació meteorològica. un cos de massa 1 kg pesa 1 kp. m’. que és la força amb què la Terra l’atrau. es pot calcular amb quina força la Terra atreu els cossos que es troben en qualsevol punt de l’espai exterior. calcula la massa de la Terra. la distància entre el cos i el centre de la Terra.38 × 106 m. Això equival a dir que és atret amb una força de 9. és de 6 380 km.indd 101 18/4/08 16:56:51 . R. Si aïllem m (massa de la Terra). n’hi ha prou d’aplicar la llei de Newton.Dinàmica | 3 En aquesta igualtat. R Podem aplicar la llei de la gravitació universal: → |F | Considerem: → |F | = 9. per calcular el pes d’un cos. 23. en la superfície terrestre. per als cossos que són a la super fície terrestre.99 x 1024 kg En aquest exemple precedent acabem de veure que. d és la distància que les separa i G és una constant anomenada constant de gravitació universal. la distància d és el radi de la Terra. etc. a la navegació terrestre. és: G = 6. m Sabem que. s’obté: 5. sinó per Henr y Cavendish el 1798. Sense aquestes lleis. m i m’ representen les masses de les dues par tícules. gràcies a les lleis de Newton.

es tracta. doncs. en el qual a Δt = v 2– v 1. s’expressa en N s. → → Però. En el Sistema Internacional. → Si la força resultant F sobre un cos és constant. i on v 2 és la velocitat final i v 1. resulta: → → → → → → → → → l = m a Δt = m (v 2 – v 1) = m v 2 – m v 1 = p 2 – p 1 = Δp Per tant.indd 102 18/4/08 16:56:51 . Per avaluar aquest efecte es defineix una nova magnitud física anomenada impuls mecànic.3 | Dinàmica 10 | Teorema de l’impuls mecànic i la quantitat de moviment Una força que actua sobre un objecte determinat produeix un efecte o un altre. l’impuls mecànic és el producte de la força per l’inter val de temps en què aquesta força actua: → → l = F Δt Així. Vegem com amb aquest teorema deduïm de la segona llei de Newton de la dinàmica. Però una força constant produeix un moviment uniformement accele→ → → → → rat. El teorema de l’impuls mecànic i la quantitat de moviment és una nova manera d’enunciar el principi fonamental de la dinàmica. d’un altre vector de la mateixa direcció i sentit que el vector velocitat. l’impuls que li comunica → → en un temps constant Δt és: l = F Δt. En el cas d’una força constant. → → → Substituïm aquest valor de F en l’expressió de l’impuls. podem escriure: → → l = Δp 102 U03_Fis1_Bach. En el Sistema Internacional s’expressa en kg m/s. segons l’inter val de temps en què estigui actuant. la velocitat inicial del mòbil. Un kg m/s és la quantitat de moviment que té un cos d’1 kg que es desplaça a 1 m/s. Anomenem quantitat de moviment o moment lineal el producte de la massa d’un cos per la seva velocitat. Diu el següent: L’impuls mecànic de la força resultant que actua sobre un cos es igual al increment de la seva quantitat de moviment. i resulta: l = m a Δt. pel principi fonamental de la Dinàmica: F = m a . l’impuls és una magnitud vectorial que té la mateixa direcció i sentit que la força que el produeix. → → P=mv La quantitat de moviment és el producte d’un escalar positiu (m) per un → vector (v ). Substituint aquest resultat en la igualtat anterior.

no cal utilitzar vectors. si la quantitat de moviment d’un cos es manté constant. Aquesta afirmació equival al principi d’inèrcia. les par tícules d’un sistema es mouen gairebé amb total independència les unes de les altres. És el que passa. Del teorema de l’impuls deduïm que: La quantitat de moviment d’un cos es manté constant mentre no hi actua cap impuls. EXEMPLE 17. i en 20 s assoleix una velocitat de 40 m/s en la mateixa direcció i sentit que la inicial. De vegades. Efectivament. el càlcul de l’impuls demana una sèrie de coneixements matemàtics que superen els continguts d’aquest curs. és a dir. la força resultant aplicada ha estat de 1 800 N. per tal d’estudiar-les. que el cos estarà en repòs o el seu moviment serà rectilini i uniforme. i obtenim: Per tant.Dinàmica | 3 Aquesta relació entre l’impuls mecànic i la quantitat de moviment –que hem demostrat per a una força resultant constant–.indd 103 18/4/08 16:56:51 . amb les molècules dels gasos. és igualment vàlida si aquesta força no es manté constant. Un automòbil de 1 200 kg de massa es mou en línia recta a 10 m/s. mentalment. perquè tot cos es pot imaginar format per un conjunt de fragments suficientment petits per anomenar-los par tícules. qualsevol cosa material pot ser considerada un sistema de par tícules. Però en aquest cas. Segons aquesta definició. 11 | Principi de conservació de la quantitat de moviment Anomenem sistema de partícules un conjunt partícules que aïllem. per exemple. ho serà la velocitat. 103 U03_Fis1_Bach. Com que el moviment es produeix en una única direcció. Tanmateix. S’hi aplica una força constant. Quina ha estat la intensitat de la força aplicada sobre l’automòbil? Podríem resoldre el problema calculant l’acceleració del mòbil mitjançant les equacions del moviment uniformement variat. En aquest cas: I = Δp = m (v2 – v1) = 1 200 kg × (40 m/s – 10 m/s) = 36 000 kg m/s Aïllem F de la igualtat I = F Δt. veurem que per mitjà del teorema de l’impuls s’obté també el resultat correcte. com que la massa és també constant. i després podríem multiplicar aquesta acceleració per la massa per trobar la força aplicada.

. + F n = ΣF ext + ΣF int = ΣF ext + 0 = ΣF ext D’altra banda.. Això no significa que aquestes forces es contrarestin les unes amb les altres... És el cas dels anomenats sòlids rígids o indeformables. Com que cada acció és igual i de sentit contrari a la reacció corresponent.indd 104 18/4/08 16:56:52 . + Δpn = Δpsist En conseqüència.. F 2.3 | Dinàmica Les molècules dels líquids no es mouen tan independentment a causa de les forces que exerceixen les unes sobre les altres. com ara una biga metàl·lica.. podem escriure la igualtat (1) de la manera següent: → → (ΣF ext) Δt = Δpsist 104 U03_Fis1_Bach. Per això definim la quantitat de moviment d’un sistema de partícules com la suma vectorial de les quantitats de moviment de totes les seves partícules: → → → → → psist = p1 + p2 + p3 + . que es pot expressar també com la suma de les forces exteriors més la suma de les forces interiors (que es nul·la): → → → → → → → → F 1 + F 2 + F 3 + . • Les forces interiors. + F n) Δt = Δp1 + Δp2 + Δp3 + .. les distàncies entre elles es mantinguin pràcticament invariables.. → → F n Δt = Δpn Sumem les anteriors igualtats i resulta: → → → → → → → → (F 1 + F 2 + F 3 + . • Les forces exteriors.. F n. F 3 . + pn → → → → Considerem un sistema de n partícules i anomenem F 1. la resultant de les forces que actuen sobre cada partícula. tindrem: → → → → → → F 1 Δt = Δp1 F 2 Δt = Δp2 F 3 Δt = Δp3 . que són les exercides entre elles per les partícules del sistema.. + Δpn (1) En el primer membre apareix la suma de totes les forces que actuen sobre les par tícules del sistema. Forces interiors (en blau) i exteriors (en vermell) sobre un sistema format per tres cossos sobre els quals exerceix força un quart cos (en gris) que no pertany al sistema. a causa de les forces entre les par tícules d’un sistema. El teorema de l’impuls mecànic es pot generalitzar per fer-lo aplicable a un sistema... Sobre les par tícules d’un sistema es distingeixen dues classes de forces: → −F 5 → F4 → → −F 3 → −F 1 F1 −F 4 → −F 6 → F2 → → F5 → −F 2 → F6 → F3 24. per això haurien d’actuar totes sobre la mateixa par tícula. però les exerceixen cossos que no per tanyen al sistema (forces vermelles de la figura 24).. Però també pot passar que. La reacció de cada una d’aquestes forces és també una força interior (forces blaves de la figura 24). podem assegurar que la → suma de totes les forces interiors d’un sistema és nul·la: ΣF int = 0.. Si apliquem el teorema de l’impuls mecànic a cada par tícula del sistema. que també actuen sobre les par tícules del sistema. la suma dels increments dóna la quantitat de moviment de cada partícula és l’increment de la quantitat de moviment del sistema: → → → → → Δp1 + Δp2 + Δp3 + . Les reaccions d’aquestes forces (grises en la figura) actuen sobre cossos aliens al sistema i queden fora del nostre àmbit d’estudi. una pedra o una ampolla de vidre.

si el component F x de la resultant de les → forces exteriors sobre un sistema de par tícules és nul·la. mentre que la segona està en repòs.6j (kg m s–1) → → Δp2 = 0. per exemple. Com a conseqüència del xoc entre les dues boles. els compo→ nents en la direcció de l’eix Ox. estan sobre un pla horitzontal. és: m 8i + m 0 = m (4i + 4j ) + m v 2 → → Si dividim entre m i aïllem v 2. i és per això que se’l considera un “principi”. la quantitat de moviment total del sistema resta constant. per la seva utilitat i per la senzillesa de la seva aplicació. Dues boles de billar.6j (kg m s–1) 105 U03_Fis1_Bach. serà també: Δpsist = 0. el que és el mateix. → V2 b) La variació de la quantitat de moviment que experimenta cada bola val: → → → → → → → → → Δp1 = 0. s’anul·len.15 × (4i – 4j ) – 0 = 0.Dinàmica | 3 La igualtat que acabem de obtenir és l’expressió del teorema de l’impuls mecànic i la quantitat de moviment aplicat a un sistema de partícules. Principi de conservació de la quantitat de moviment Si la resultant de les forces exteriors que actuen sobre un sistema de par tícules és nul·la. EXEMPLES 18.6i + 0. si la resultant de les forces → → exteriors és nul·la (ΣF ext = 0). Considerant.15 × 8i = –0. la primera es mou després del xoc amb → → una velocitat de 4i + 4j (m/s).15 × (4i + 4j ) – 0. de 150 g de massa cada una. malgrat que la resultant de les forces exteriors sigui nul·la. Aquesta llei física. En aquest cas. té una enorme importància. El principi de conser vació de la quantitat de moviment fa referència a magnituds vectorials. ja que la resultant de les forces externes. el pes i la normal. cada una de les par tícules del sistema pot modificar-ne la quantitat de moviment. o. b) Quina ha estat la variació de la quantitat de moviment experimentada per cada bola? a) Es tracta d’un sistema aïllat.indd 105 18/4/08 16:56:52 . Convé obser var que. s’obté: v 2 = (4i – 4j ) m/s. podem aplicar el principi de conser vació de la quantitat de moviment i igualar les quantitats de moviment inicial i final del → sistema: V1 → → → → V1 → p1 + p2 = p1’ + p2’ → → → → → → Aplicat a aquest cas. sobre cada bola. Una de les boles es desplaça a una velocitat de → 8i (m/s).6i – 0. és només la quantitat de moviment total del sistema la que es conser va. Una conseqüència d’aquest teorema és que. la quantitat de moviment del sistema no variarà. la component p x de la quantitat de moviment del sistema és constant. Això significa que es pot aplicar per separat a cada una de les components dels vectors. → V1 a) Calcula la velocitat de la segona bola després del xoc.

Són forces interiors al sistema. exercida per la Terra: el pes del bloc amb la bala. es conser varà la quantitat de moviment del sistema.indd 106 18/4/08 16:56:53 . dos cossos queden units en xocar. Una bala de massa m = 20 g disparada horitzontalment s’hi incrusta amb una velocitat v0 = 400 m/s.5 m/s v1’ = ———-----------------------------------------------– = —------------------------------------——--------------------------------------------------------——— = 1 m/s 120 kg m1 106 U03_Fis1_Bach. En incrustar-se la bala. resulta: (m1 + m) v1 – (m2 + m) v2 (120 + 60) kg × 2 m/s – (100 + 60) kg × 1. Per tant. la resultant de les forces exteriors és nul·la i es conser varà la quantitat de moviment del sistema. i obtenim: m v0 0. Com que els pesos d’aquests cossos queden contrarestats per la força normal que exerceix la via que els sosté. tindrem: Quantitat de moviment inicial del sistema: (m1 + m) v1 Quantitat de moviment final del sistema: m1 v1’ + (m2 + m) v2 Si igualem les dues quantitats obtenim l’equació: (m1 + m) v1 = m1 v1’ + (m2 + m) v2 Aïllem v1’. Igualem les dues quantitats i tenim: M v0 = (M + m) v Aïllem v. També actua una força exterior. com en aquest cas. Una altra força exterior. la de fregament. Un home de massa m = 60 kg camina sobre una plataforma de massa m1 = 120 kg que es desplaça amb una velocitat v1 = 2 m/s sobre una via horitzontal pràcticament sense fregament.02 kg x 400 m/s v = ———– = —-------------------————— = 50 m/s M+m (0. Calcula la velocitat que adquirirà el bloc amb la bala incrustada. se suposa nul·la. Si anomenem v1’ la velocitat final de la primera plataforma.5 m/s. l’home salta a la segona plataforma. Un bloc de fusta de massa M = 140 g està en repòs sobre una taula horitzontal. els dos cossos exerciran una gran força mútua cada un sobre l’altre.14 + 0. Considerem el sistema format per la bala i el bloc. 20. Quan està suficientment a prop.02) kg Quan. quina serà la velocitat final de la primera? Considerem el sistema format per l’home i les dues plataformes. es diu que han experimentat un xoc plàstic o totalment inelàstic. Si la velocitat final de la segona plataforma amb l’home a sobre és v2 = 1. Però aquesta força és contrarestada per la que exerceix la taula que els sosté.3 | Dinàmica 19. suposant nul·les les forces de fregament. La quantitat de moviment inicial és la de la bala: m v0 La final és la del bloc amb la bala movent-se amb una velocitat v : (M + m) v. Una segona plataforma de massa m2 = 100 kg es troba en repòs sobre la mateixa via.

μc és el coeficient de fregament cinètic. però de sentit contrari. S’expressa en kg m s–1. que és la força que. El kilopond (kp) és la unitat de pes usual en la vida quotidiana. aplicada a un cos de massa 1 kg. No per tany al SI. La seva suma vectorial és nul·la. Un sistema de partícules és un conjunt de par tícules que aïllem per tal d’estudiar-les. U03_Fis1_Bach. L’impuls mecànic de la força resultant sobre un cos és igual a l’increment de la seva quantitat de moviment. La relació entre el pes P i la massa m de tot cos és: P = m g. Dinàmica del moviment circular uniforme. El màxim valor de la força de fregament estàtic entre sòlids ve donat per l’expressió: → → |F R| ≤ μE |F N|. La quantitat de moviment o moment lineal és el producte de la massa d’un cos per la seva velocitat: → → P = m v . el radi de la trajectòria. però les exerceixen cossos que no per tanyen al sistema. el segon exerceix sobre el primer una altra força d’igual mòdul i línea d’acció. Principi fonamental de la dinàmica o segona llei de Newton. Forces interiors són les exercides entre elles per les partícules d’un sistema. la quantitat de moviment total del sistema es manté constant. li comunica una acceleració d’1 m/s2. en el CD.81 N. m v2 = m ω2 r r On v és la velocitat lineal. L’acceleració d’un cos és directament proporcional a la resultant de les forces que actuen sobre el cos i té la mateixa direcció i → → sentit: ΣF = m a . Sempre que un cos exerceix força sobre un altre. que té el mòdul: → |F c| = Forces exteriors són les que actuen sobre les partícules del sistema. Tot cos resta en repòs o en moviment rectilini i uniforme mentre no hi actua cap força. La quantitat de moviment d’un sistema de partícules és la suma vectorial de les quantitats de moviment de totes les seves par tícules. La força de fregament cinètic entre sòlids és: → → |F R| = μc |F N|. Compleixen la llei de Hooke els cossos elàstics que exerceixen una força directament proporcional a la deformació que experimenten: F = – k x. k és la constant elàstica o constant de recuperació. Dues par tícules s’atrauen amb una força directament proporcional a les seves masses i inversament proporcional al quadrat de la distància que les separa: m m' → |F | = G d2 G = 6. S’expressa en N/m. La resultant de les forces que actuen sobre un cos amb moviment circular uniforme és la força centrípeta. ω la velocitat angular i r. Principi d’acció i reacció o tercera llei de Newton.67 × 10–11 N m2 kg–2 és la constant de gravitació universal. 1 kp = 9. S’expressa en N s. La unitat de força del SI és el newton (N). Teorema de l’impuls mecànic. Principi de conservació de la quantitat de moviment.indd 107 107 18/4/08 16:56:53 . L’impuls mecànic d’una força constant és el producte de la força per l’interval de temps en què aquesta → → força actua: l = F Δt. Contingut bàsic de la unitat en format hipermèdia.Dinàmica | 3 RESUM Principi de inèrcia o primera llei de Newton. Si la resultant de les forces exteriors que actuen sobre un sistema de par tícules és nul·la. Llei de Newton de la gravitació universal. μE és el coeficient de fregament està→ tic i F N és la força normal que exerceix el cos sobre la super fície de supor t.

el cos que penja del fil se separa 20 cm de la ver tical que passa pel punt de suspensió. Un automòbil arrossega un remolc de massa m = 400 kg.5 N. Del sostre d’un automòbil penja un pèndol de 52 cm de longitud. si sabem que sobre el mòbil actua → una força |F | = 2. 9 Un cos de massa m1 = 300 g penja d’un fil. Raona si el cotxe xocarà o no amb l’obstacle. Un mòbil puntual es desplaça amb moviment rectilini uniformement variat.3 | Dinàmica A C T I V I TAT S 1 Calcula quina força ver tical constant cap amunt cal exercir sobre un cos de massa 200 kg per tal que: a) Pugi amb una acceleració de 3 m/s2. La força resistent pel fregament del remolc és de 500 N i se suposa constant. 2 Quina força constant cal exercir sobre les rodes d’un automòbil de massa 800 kg per aturar-lo en 4 segons quan s’està movent a 90 km/h? 3 Un automòbil de massa 1 200 kg que circula a 45 km/h. Calcula la força que exerceix l’obstacle contra el vehicle. Si s’exerceix una força de 6 N cap amunt sobre el primer fil.indd 108 18/4/08 16:56:54 . amb quina acceleració es mourà el sistema i quina serà la tensió del segon fil? 6N 300 g 100 g 108 U03_Fis1_Bach. c) En un temps de 3 segons disminueixi la velocitat d’ascens de 15 m/s a 9 m/s. Un altre cos de massa m2 = 100 g penja de l’anterior per mitjà d’un segon fil (vegeu la figura). s’atura en 120 m amb acceleració constant. a causa d’un xoc amb un obstacle de grans dimensions. Calcula la força que exerceix l’enganxall i la força mútua entre les rodes de la locomotora i la via. La seva accele→ → → ració es a = 48i + 14j (m/s2). s’atura en un espai de 50 cm. Finalment. → a 52 cm Principi fonamental de la dinàmica 20 cm Principi d’acció i reacció 8 Una locomotora té una massa m = 70 tm i arrossega un vagó de massa m’ = 50 tm amb una acceleració de 0. Calcula’n la massa. té una massa total de 1 200 kg i la força de frenada que actua sobre el vehicle és de 3 000 N. L’automòbil. si la suposem constant 4 5 6 7 Un conductor circula a 72 km/h per una carretera horitzontal en un dia de boira i frena quan veu un obstacle a la calçada a 60 m de distància. Calcula l’acceleració del cotxe. A continuació es desplaça durant 2 minuts a aquesta velocitat. Calcula la força que exerceix l’enganxall sobre el remolc en cada una de les tres fases del moviment. Quan el vehicle accelera. Par teix del repòs i aconsegueix una velocitat v = 81 km/h en 20 segons amb moviment uniformement accelerat. amb el seu conductor.5 m/s2. b) Es mantingui pujant amb velocitat constant.

a par tir de la gràfica.4.29 17 0. col·locada sobre el terra d’un ascensor que baixa amb acceleració constant de 0. c) 45 cm. La bàscula indica 64 kp. 15 Fregament cinètic 16 Un cos de massa m = 50 kg es troba sobre un pla horitzontal. 18 Un cos és impulsat sobre un pla horitzontal i llisca amb una velocitat de 6 m/s. Calcula el coeficient de fregament cinètic per desplaçament entre el cos i el pla.38 Una molla de 20 cm de longitud presenta una longitud de 25 cm quan hi pengem un objecte de 4 kg de massa.2 kg cada un. 17 Un cos de massa m = 25 kg es llança lliscant sobre un pla horitzontal i amb una velocitat inicial v0 = 20 m/s.4 m/s2.) 13 Dos cossos. b) 35 cm. Calcula amb quina força caldrà empènyer aquest cos horitzontalment: a) Perquè es desplaci sobre el pla amb velocitat constant.indd 109 18/4/08 16:56:54 .22 13 0. pengen dels extrems d’un fil inextensible que passa per una corriola fixa de massa negligible. b) Perquè es desplaci amb una acceleració a = 2 m/s2. par tint del repòs. si la bàscula marca en aquest moment 68 kp. b) Quant s’allargarà la molla per cada N de força que l’estiri? 109 U03_Fis1_Bach. Calcula’n l’acceleració si s’hi aplica una força Llei de Hooke 14 Es mesuren els allargaments d’una molla de la qual s’han suspès diversos pesos.Dinàmica | 3 DIFICULTAT: MITJANA SENZILLA ALTA SENSE CLASSIFICAR 10 Si un home de 60 kg es pesés en una petita bàscula de bany. I si l’ascensor baixés amb una velocitat constant de 2 m/s? 11 Un home es pesa en una bàscula de bany col·locada al terra d’un ascensor aturat.1. Calcula la massa afegida i la tensió del fil durant el moviment accelerat.25. de massa 1. la força que l’impulsava s’atura i s’observa que el cos recorre 9 m fins que queda en repòs. D’un dels cossos se suspèn una massa suplementària i s’observa que el sistema es mou amb una acceleració de 2 m/s2. El coeficient de fregament cinètic entre aquest cos i el pla és μ = 0. recorri 5 m en 5 segons amb moviment uniformement accelerat? Representa gràficament l’allargament de la molla en funció de la força aplicada. 19 Un cos de massa m = 500 g es troba sobre una super fície horitzontal.065 7 0. què marcaria la bàscula? Expressa el resultat en kp. En un instant determinat. Els resultats obtinguts apareixen a la taula següent: Força/N Allargament/m 3 0. El coeficient de fregament cinètic per lliscament entre tots dos és μ = 0. a) Calcula la constant elàstica de la molla en N/m. Quina massa caldrà afegir a un dels extrems perquè. (Dada: g = 10 m/s2. Calcula el valor de la força de fregament i la distància que el cos recorrerà fins que s’aturi. El coeficient de fregament cinètic per lliscament entre aquest cos i la super fície del pla és μ = 0. Dedueix. Calcula l’acceleració del ascensor quan es posa en marxa.155 10 0. quins pesos hem suspès de la molla si s’ha allargat en cada cas: a) 20 cm. Què marcarà la bàscula quan l’ascensor pugi frenant amb una acceleració de 2 m/s2? 12 De cada un dels extrems d’un fil que passa pel coll d’una petita corriola fixa penja un cos de massa 200 g.

Expressa l’acceleració del cos en funció de α.25.1. lliscarà l’objecte sobre el terra? 25 Un cos de massa m 1 = 2 kg que pot lliscar sobre un pla horitzontal està lligat a l’extrem d’un fil que passa per una petita corriola fixa. El coeficient de fregament cinètic per lliscament entre cada un dels cossos i el pla horitzontal sobre el qual es recolzen és μ = 0. quina velocitat assolirà quan arribi a la par t més baixa del pla si el deixem lliscar lliurement? 110 U03_Fis1_Bach. El coeficient de fregament cinètic per lliscament entre els dos és μ = 0. 10 kg 10 kg 20 kg → 2 kg F 200 N 3 kg Fregament estàtic 22 23 Un home es troba sobre una super fície horitzontal. Calcula l’acceleració del sistema i la tensió dels dos fils quan s’aplica al sistema la força de 200 N indicada en la figura. De l’altre extrem del fil penja un segon cos de massa m 2 = 3 kg. El coeficient de fregament estàtic entre el cos i el pla és μ = 0.02.3 | Dinàmica F = 2 N. El coeficient de fregament estàtic per lliscament entre l’objecte i el terra del vehicle és μ = 0. 20 21 Un cos de massa m = 5 kg llisca sobre un pla horitzontal. Si el vehicle frena i s’atura en un espai de 75 m. El coeficient de fregament estàtic per lliscament entre el bloc i el terra és μ 1 = 0. Entre quins valors pot variar la intensitat d’aquesta força? Els tres cossos representats en la figura estan units per fils inextensibles i de massa negligible.75. S’hi aplica una força constant F = 40 N en una direcció que forma un angle α amb la horitzontal.4. 27 Un cos es troba en repòs en la posició més alta d’un pla inclinat de 30 m de longitud i 5 % de pendent.8.6 i cos α = 0. Calcula l’acceleració màxima amb què podrà córrer si no té cap altre punt de supor t més que el terra. 24 Sobre el terra horitzontal d’un vehicle que es mou a 54 km/h hi ha un objecte de massa m. tal com es veu a la figura. Moviment sobre plans inclinats 26 Un cos està sobre un pla inclinat amb un angle α tal que sin α = 0. Dibuixa totes les forces que actuen sobre aquest cos i calcula l’acceleració amb què baixarà pel pla inclinat.4.8.3. Anomena m la massa de l’home i considera g = 9. Explica raonadament si podrà arrossegar el bloc. El coeficient de fregament cinètic per lliscament entre ells és μ = 0. El coeficient de fregament estàtic entre les soles de les seves sabates i el terra és μ = 0.8 m/s 2. μ 2 = 0. dirigida obliquament cap avall i que forma un angle de 45° amb el pla horitzontal.indd 110 18/4/08 16:56:55 .2. Si el coeficient de fregament per lliscament entre aquest cos i el pla és μ = 0. i el que hi ha entre l’home i el terra. S’aplica una força horitzontal F al primer cos perquè el conjunt resti en repòs. Un home de massa m 1 = 80 kg intenta arrossegar sobre una super fície horitzontal un bloc de massa m 2 = 300 kg.

en els 2 primers segons.4 sin α =M0. si és M que n’hi ha. són vàlides aquestes dades: m M M = 6 kg m = 2 kg F = 75 N μ = 0.indd 111 M → F m → M F → → M m m mm M F F M M M m MM m M F M m M F F M M → → m → M F M m m → m → M M M m F → F M m m M→ F M → F m M M M m m M 39 M → F m m M → F M M → F → F → M 38 M m → F F M 37 M M m M M F → F F F m MMM M → M → F m m M m → → M M m F M F F M F → MM F M M → m m M M → F M → F → F → F MM m F 111 m m M M M 18/4/08 16:56:55 . El coeficient de fregament estàtic per M → F lliscament entre el cos i el pla és μe = 0.25. M Calcula. el coeficient de fregament cinètic. Calcula la velocitat que assolirà el trineu quan hagi recorregut 20 m. llisca 5 m. m 33 M M M M m M M → F → M M → F M M → F M M 34 35 m M 36 → F M → M → m M m → M m M M m M → F M M MM M M m M U03_Fis1_Bach. Quan deixem anar el cos. l’acceleració del sistema → representat a la figura Fi la tensió del fil.8 g = 10 m/s2 M m Se suposa que les politges que apareixen en algunes de les figures tenen massa negligiM m on ble i que només hi ha fregament allà → F apareix la lletra grega μ.M Calcula elM coeficient de fregament cinètic per lliscament entre aquest cos i el pla inclinat. μc = 0.45 Per a totes les figures següents. Si el deixem baixar lliurement lliscant sobre el pla → M F sense comunicar-li cap impuls. i M M M F → F m 32 M M → F 31 M → F 31 .2. → F M M Un cos es troba en repòs sobre un pla inclinat de 17 m de longitud que té el punt més elevat a 8 m d’altura.6 cos α = 0. obser vem que.Dinàmica | 3 28 29 Un trineu de massa m = 70 kg llisca per un pendent de 30° d’inclinació amb una velocitat v 0 = 2 m/s.3. baixarà o no pel pla inclinat? Quina força de fregament actuarà sobre el Mcos? Respon les mateixes m preguntes suposant que el pendent del pla és del 15 %. en cada cas. El coeficient de fregament cinètic per lliscament entre el trineu i la neu és μ = 0. Resum de les lleis de Newton → F → 30 Un cos de massa m = 250 kg és sostingut en repòs sobre un pla inclinat de pendent 50 %.

(Tingues en compte que sobre el cos hi actuen solament dues forces: el seu pes. i la 112 U03_Fis1_Bach. Un noi fa girar una pedra lligada a l’extrem d’una corda de 60 cm de longitud a una velocitat angular de 300 rev/min.indd 112 18/4/08 16:56:56 . A par tir d’un instant determinat. Calcula el radi de la m trajectòria que descriurà i el nombre de voltes que farà cada segon. de 3 m/s? Quin serà el valor mínim de la velocitat perquè m la corda es mantingui tensa quan la pedra M M passa pel punt més alt de la M circumferència? (Dada: g = 10 m/s2. Calcula la velocitat lineal màxima a la qual pot recórrer el revolt sense derrapar. m mcitat Un automòbil de 1 200 M kg de massa descriu un revolt de 50 m de radi sobre una carretera de super fície horitzontal. Calcula la velocitat angular d’aquest moviment en rps. en aquest moment.F M m M M M 3 → F M | Dinàmica M → M m M M 41 M m M M F M M F → F MF F m m 44 M → M M M F M M m M F m M M m m MM → m 45 → F → F mm M m 43 M M M M M F m M MM → → 42 M M m F m → → M M m → M M M 40 → → F M → F M F m m M F m M → F m → M m m M M → F M F → F → m M Dinàmica del moviment circularMuniforme m MM 46 → F m → F M m m 50 m Quina força cal aplicar M Ma un cos de massa 4 kg que es mou amb una velocitat de 5 m/s perquè descrigui una circumferència de 50 cm de m radi sense variar el mòdul de la seva velocitat? Quina direcció ha de tenir aquesta força? m MM 47 M M → F 48 49 → Un cos de 100 g es desplaça F amb una velom de 20 m/s. s’hi aplicaMuna força de 50 N que es manté constantment perpendicular a la direcció del moviment.) 51 M → T r 50 cm → P Un cos de massa m que penja d’un fil de 130 cm de longitud (vegeu la figura) descriu una circumferència de 50 cm de radi. P. calcula les tensions de la corda quan la pedra passa per les posicions més alta i més baixa de la seva trajectòria. Si la massa de la pedra és de 150 g. Quina serà la tensió de la corda M quan la pedra es trobi en el punt més alt de la seva trajectòria si la velocitat lineal és. en una circumferència vertical. M m M Fem girar una pedra de 50 g en M un pla ver tical lligada a una corda de 40 cm de longitud. si el coeficient de fregament estàtic per lliscament entre les rodes i el terra val 0.4.

indd 113 18/4/08 16:56:57 . 113 U03_Fis1_Bach. en notació científica. b) Quin valor té la variació de la quantitat de moviment de la raqueta com a conseqüència del xoc? 61 Una bola de billar de 100 g de massa xoca amb una velocitat de 2 m/s contra una de les bandes de la taula sense perdre velocitat. T.98 × 10 24 kg.) 58 Sobre un mòbil de massa 50 kg hi actua una → força F constant en mòdul. 59 A l’instant t = 0.4 × 1023 kg. A l’instant en què la seva velocitat és de 12 m/s s’hi Impuls mecànic i quantitat de moviment 57 La velocitat d’un mòbil de massa m = 20 kg → → → és v = i – 4j (m/s). Calcula la velocitat de retrocés del fusell. A l’instant t = 3 s.Dinàmica | 3 quina en serà la velocitat final? Aplica el teorema de l’impuls mecànic i la quantitat de moviment. 63 Un cos de 400 g cau verticalment. constant universal de gravitació: G = 6. Principi de conservació de la quantitat de moviment 62 Amb un fusell de massa m1 = 3 kg es dispara una bala de massa m2 = 20 g. que sur t amb una velocitat de 900 m/s. quin serà el pes d’aquest objecte a la superfície del planeta esmentat? 56 El pes d’un cos a la superfície de la Terra és de 360 N. a) Calcula la força mitjana que ha actuat sobre la pilota.4 × 106 m. és → → → v = 16i + 4j (m/s). tant abans com després de xocar i desviar-se. La força d’atracció gravitatòria entre la Terra i la Lluna és de 2. ha actuat una força constant sobre el mòbil i que la seva massa és de 2 kg.02 segons. Fc. forma un angle de 30° amb la banda. d’un cos de 500 g de massa? Amb quina força és atret aquest cos quan es troba a 10 000 km del centre de la Terra? I a una altura.98 × 1024 kg. té una massa de 150 kg? Quina és l’acceleració de la gravetat a Mart? (Dades: massa de Mart: 6. però en sentit contrari a l’inicial. amb l’equip complet. A l’instant t = 0. tensió del fil.) 55 Un planeta té una massa igual a la meitat de la massa de la Terra. i el temps de contacte entre la raqueta i la pilota ha estat de 0. Calcula la distància entre els centres de la Terra i la Lluna. A l’instant t = 3 s. radi de Mar t: 3. a una velocitat de 144 km/h. La resultant de les dues forces és la força centrípeta. la velocitat d’un mòbil és → → → v 0 = 4i – 5j (m/s). Si un objecte pesa 40 N a la superfície de la Terra. durant aquest temps. de 10 000 km? (Dades: massa de la Terra: 5.67 × 10 –11 N m 2 kg –2. Calcula el mòdul d’aquesta força. massa de la Terra: 5. la pilota es mou en la mateixa direcció.37 × 106 m. i dóna el resultat amb dues xifres significatives. és → → → → v = 16i – 9j (m/s). a la super fície de la Terra. sobre la super fície de la Terra.) Llei de la gravitació universal 52 53 Quin és el pes. radi de la Terra: 6 370 km. direcció i sentit. la seva velocitat és → → → v 0 = 4i – 6j (m/s). Calcula l’impuls mecànic que rep la bola en el xoc. Si s’hi aplica una força → → → constant F = 4i + 2j (N) durant 10 segons. La massa de la pilota és de 80 g. (Dades: constant universal de gravitació: G = 6.0 × 1020 N. 60 Un tennista colpeja amb la raqueta una pilota de tennis que es movia en una direcció a 90 km/h. La trajectòria de la bola.) 54 La massa de la Terra és 81 vegades la massa de la Lluna. A quina altura de la superfície de la Terra haurem de situar-lo per tal que la força d’atracció gravitatòria de la Terra sobre aquest cos sigui de 90 N? (Dada: radi de la Terra: 6. i el seu radi també és la meitat del de la Terra. Després del cop.67 × 10–11 N m2 kg–2.) Quin seria el pes a la superfície del planeta Mart d’un astronauta que. Sabem que. Calcula la força F fent ser vir el teorema de l’impuls mecànic i la quantitat de moviment.

xoca contra un altre. floten sobre la superfície en repòs d’un llac. col·locat sobre una superfície horitzontal sense fregament.3 | Dinàmica incrusta una bala de 40 g que es mou horitzontalment a 300 m/s. quan salta en la direcció i sentit de la marxa amb una velocitat de 8 m/s respecte del terra. Quant val la constant elàstica de la seva molla? Quant s’allargarà si hi pengem un pes de 6 N? 75 Explica les diferències entre els fregaments per lliscament cinètic i estàtic pel que fa a: Qüestions relatives a tots els apartats 68 Raona quins dels cossos següents estan en equilibri. de masses mA = 300 kg i mB = 225 kg. que es mou a 9 m/s. s’apliquen les forces representades a la figura. i s’obser va que la velocitat es redueix a 2. 70 Un ascensor de 300 kg de massa puja amb una acceleració de 2 m/s2. de 300 g. a) Un llibre en repòs sobre una taula. Calcula la massa de l’home i el component horitzontal de la seva velocitat en el salt. Determina la velocitat i el sentit del moviment del monopatí després del salt. que està en repòs. alineades i amb les proes orientades en sentits oposats. 66 Un cos de 200 g de massa. → 114 U03_Fis1_Bach.indd 114 18/4/08 16:56:57 . 74 L’escala d’un dinamòmetre té 8 cm de longitud i està graduada de 0 a 20 N. Un home salta de l’embarcació A a la B. b) Direcció. Es deixa caure ver ticalment una bossa de sorra. 64 65 69 → Un carretó de massa 5 kg es mou amb una velocitat de 4 m/s sobre una super fície plana i horitzontal. c) Una poma que cau d’un arbre. Indica si les característiques següents → de F són iguals o diferents de les de la seva reacció i. 73 Un vehicle avariat és arrossegat per un cable amb moviment accelerat. L’impacte fa que la velocitat del primer es desviï 90° de la direcció inicial i disminueixi a 3 m/s. 71 Un cos A exerceix una força F sobre un altre cos B. 72 Sobre la superfície horitzontal d’una taula de 7 kg de massa s’ha col·locat una caixa de 5 kg. de manera que les dues embarcacions comencen a moure’s a 1 m/s en sentits contraris. f) Cos sobre el qual actua. Fes un esquema de totes les forces que actuen sobre la taula. Considerant negligible el fregament. Calcula el valor d’aquesta força. Un nen de 40 kg llisca a una velocitat de 6 m/s sobre el terra horitzontal amb un monopatí de 5 kg. g) Tipus de força.5 m/s. 67 Dues embarcacions. si són diferents. → → → Calcula amb quina acceleració es mourà. d) Línia d’acció. Raona si l’acceleració és deguda al fet que el cable tira del vehicle amb més força que el vehicle tira del cable. c) Sentit. explica la diferència: a) Mòdul. A i B. b) Un cotxe que circula per una carretera recta amb velocitat constant. e) Cos que l’exerceix. Què es pot afirmar sobre el valor de la força resultant que actua sobre cada un d’aquests cossos? Sobre un cos de massa 12 kg. Calcula la velocitat del bloc amb la bala immediatament després de l’impacte. que queda sobre el carretó. El cable tira amb una força de 400 N i sobre l’ascensor també hi actua una força cap avall causada pel fregament. indica’n el valor i explica quina és la reacció de cada una. calcula la massa de la bossa de sorra. Calcula la velocitat del segon cos després del xoc.

Tingues en compte que el volum del planeta seria 23 = 8 vegades el de la Terra. 81 Per equilibrar la roda d’un cotxe. 80 Calcula la força que cal aplicar a un cos de 100 kg en la direcció del moviment per tal que es mogui amb una acceleració de 3 m/s 2 : a) Sobre un pla horitzontal sense fregament.indd 115 18/4/08 16:56:58 . Fes un esquema de les forces que actuen sobre aquest cos i calcula la intensitat de cada una. a) De la mateixa massa que la Terra i doble radi. Indica quines de les forces següents són forces interiors o exteriors i quines no actuen sobre el sistema: a) El pes del conductor. e) La força de fregament del terra sobre les rodes. Raona en quin dels casos següents és més fàcil que patini i sur ti de la pista: a) Quan agafa el mateix revolt a una velocitat 1. c) La força que exerceix l’aire contra el cotxe. b) La força que exerceix el cotxe contra el terra.5 r amb velocitat v. es mou a 2 m/s. b) Quan puja per un pla inclinat 45° sense fregament. 82 En un circuit horitzontal sense peralts. d) La força que exerceix el conductor sobre el fre. de 200 g. s’observa que el cos no cau. sinó que es manté com si estigués enganxat a la placa. 84 → 79 Un cos de 5 kg. c) El valor del coeficient de fregament.Dinàmica | 3 76 a) Les condicions necessàries perquè aparegui la força de fregament. Intenta explicar aquest fet considerant totes les forces que actuen sobre el bloc. es mou darrere del primer a 10 m/s en la mateixa direcció i 115 U03_Fis1_Bach. de 300 g. f) La força que exerceix el motor sobre els eixos de les rodes. c) Quan puja ver ticalment. Un cos que pesa 15 N està en repòs sobre una super fície plana i horitzontal. situat sobre un pla inclinat 30°.6. b) El càlcul de la intensitat de la força de fregament. El coeficient de fregament estàtic per lliscament entre el cos i la super fície es 0. Un altre cos B. Un bloc està en contacte amb una placa plana ver tical. es manté en repòs a causa del fregament. s’hi ha collocat una peça de plom de 80 g a una distància de 25 cm de l’eix de rotació. 85 Si canvia únicament la direcció de la velocitat d’un mòbil: a) En varia la quantitat de moviment? b) S’hi ha aplicat un impuls mecànic? Raona les respostes. 86 Un cos A. Determina el valor de la força centrípeta que experimenta aquesta peça quan la roda gira a 720 rev/min. Quan la placa es mou amb → una acceleració a en la direcció i sentit que s’indica en la figura. Calcula quant pesaria a la super fície d’un planeta: Quin serà el valor de la força de fregament si s’aplica al cos una força horitzontal de 8 N? I si la força és de 10 N? 77 78 Explica com determinaries el coeficient de fregament estàtic per lliscament entre un cos i el terra de la teva habitació utilitzant un dinamòmetre. 83 Un cos pesa 1 N a la super fície de la Terra. Considera el sistema físic format per un automòbil i el conductor.5 v. b) De la mateixa densitat que la Terra i doble radi. b) Quan agafa un revolt de radi 0. un cotxe agafa sense problema un revolt de radi r amb velocitat v.

L’objectiu és esbrinar per diferents coeficients dinàmics (o cinètics) de fricció per lliscament. 0. a) Es pot inferir alguna relació entre el valor del coeficient de fricció i la tangent de l’angle d’elevació del pla inclinat. Per cadascun d’aquests valors. anota els valors de les tangents dels angles que has determinat experimentalment. en una quar ta columna de la taula. que deixarem baixar per un pla inclinat. A www. Per això escollim un cos d’una massa. de B i del conjunt dels dos cossos. la relació que has trobat experimentalment. per exemple de 10 kg. 0. 0. Indica si es produeixen o no aquests canvis i explica per què. amb una velocitat inicial d’1 m/s en sentit descendent. fes córrer la simulació i anota l’angle pel qual l’acceleració és més propera a zero.5. la velocitat de B es redueix a 4 m/s sense canviar de direcció.1. 116 U03_Fis1_Bach.7. Investiga 87 Busca informació sobre els valors del coeficient de fregament per lliscament entre les super fícies de cossos sòlids formats per diversos materials. Quan xoca amb A. Quins principis físics que ja coneixeu s’apliquen per explicar-ho? 89 Busca una aplicació informàtica que et permeti simular el pla inclinat.2. i anota també el valor d’aquesta acceleració. 0.6 i 0.net trobaràs una llista de pàgines web que t’ajudaran a iniciar la investigació i a efectuar la simulació proposada. analíticament. Elabora una taula amb els valors del coeficient de fricció dinàmic: 0.3 | Dinàmica sentit.ecasals.indd 116 18/4/08 16:56:58 . c) Demostra. Presenta la informació obtinguda en forma de taula. Calcula com canvien en el xoc les quantitats de moviment de A. 88 Investiga sobre com s’impulsen els coets espacials.4. En acabat. pel qual l’acceleració és nul·la? b) Dibuixa un esquema de les forces que actuen en els casos de l’apar tat anterior. 0. quin angle d’inclinació correspondrà a una acceleració aproximadament nul·la.3.

Avui en dia es creu que matèria i energia són formes diferents d’una mateixa realitat. de les seves formes i les seves propietats. Només es descriuen els diferents tipus d’energia. basant-nos en les destreses i els conceptes adquirits amb l’estudi de la cinemàtica i la dinàmica.indd 117 21/4/08 13:54:00 . Actualment. el concepte general d’energia no es pot definir. Això fa palesa la gran importància d’aquest concepte. U04_Fis1_Bach. L’univers està constituït per matèria i energia. De fet. que n’assumim el significat com si fos clar i evident. Podem afirmar que és un concepte recent en la història de la humanitat.4  |  L’energia i la seva transferència El primer a utilitzar la paraula energia en el sentit que se li dóna actualment va ser el físic anglès Thomas Young (1773-1829) al principi del segle xix. fem servir tant aquesta paraula. L’objectiu d’aquesta unitat és avançar en el coneixement de l’energia.

Segons aquesta definició: 1 J = 1 N × 1 m. anomenem treball la realització de tasques molt diverses que suposen un esforç físic o intel·lectual. El treball d’una força constant que es desplaça sobre la seva línia d’acció és el producte de la intensitat de la força pel desplaçament realitzat. F És el cas de l’exemple de la figura 1.indd 118 21/4/08 13:54:11 . 118 U04_Fis1_Bach. ja que F i Δs tenen el → mateix signe. el treball que fa és positiu. introduirem el concepte de treball a través d’un exemple concret. i el seu símbol és J. 2). → F s 1. És el que passa. si la força té F F i Δs tenen signes contraris i el treball realitzat és negatiu. La força de fregament FR fa un treball negatiu quan frena el cotxe. n → sentit oposat al del moviment (força resistent). en física aquest terme té un significat molt més precís i restringit. W = F Δs La unitat de treball del SI és el joule.→ quan la força de fregament frena un cos en moviFt ment (Fig. El producte F Δs s’anomena treball. Tanmateix. Imaginem que empenyem un carretó en línia recta i en una super fície horitzontal (Fig. Per tal que resulti fàcilment comprensible. per exemple. 1). El treball és el producte de la intensitat F de la força pel desplaçament Δs. Quan la força que actua sobre un cos té el mateix sentit que el moviment (força motriu). En canvi.4 | L’energia i la seva transferència 1 | Treball d’una força constant En el llenguatge quotidià. Un joule és el treball que fa una força d’1 N quan el seu punt d’aplicació es desplaça 1 m sobre la seva línia d’acció. Si l'empenyem amb una força constant d’intensitat F el carretó experimentarà un desplaçament Δs en aquesta mateixa direcció. s → Fr → 2. i es representa amb la lletra W.

La component tangencial. És impor tant obser var que hem definit el treball d’una força.L’energia i la seva transferència | 4 En molts casos. la força aplicada a un cos no té la mateixa direcció del moviment. per exemple. tant si la trajectòria és recta com si és corba. podem calcular separadament el treball realitzat per cada una. tot i que sobre un cos actuïn simultàniament diverses forces. → En conseqüència. en direcció perpendicular a la del → moviment. podem expressar el treball com: W = F Δs cos ϕ Aquesta expressió és aplicable quan la força és constant i la trajectòria és recta. Quan la força no té la direcció del desplaçament. El treball es pot expressar també com el producte escalar dels vectors força i desplaçament: → → W = F Δr → Aquesta expressió és aplicable si F és constant en mòdul. És el que passa. direcció i sentit. en la direcció del moviment (tangent a la trajectòria). que va variant d’intensitat i direcció al llarg del recorregut. tant si la trajectòria és recta com si és corba. quan fem que un cos es desplaci sobre una super fície horitzontal estirant-lo per mitjà d’una corda inclinada (Fig.indd 119 21/4/08 13:54:11 . En aquest cas. això requereix uns coneixements matemàtics més avançats que els propis d’aquest curs. La suma dels treballs realitzats per diverses forces concurrents aplicades a un cos és igual al que fa la força resultant. anomenada component normal. 3). També és possible definir el treball d’una força no constant. És a dir. Tenint en compte aquesta igualtat. La component → F n. és la que fa augmentar o disminuir la velocitat del cos i fa tot el treball. anomenada component tangencial. Malgrat tot. → Fn → F → Ft s 3. el treball realitzat per la força F és: W = Ft Δs Aquesta expressió es pot aplicar sempre que Ft sigui constant. 119 U04_Fis1_Bach. descompondrem en dos la força aplicada: una. La component tangencial Ft de la força es pot calcular per mitjà de l’expressió trigonomètrica de la projecció d’un segment: Ft = F cos ϕ. realitza el treball el seu component tangencial Ft. és a dir. perpendicular a la trajectòria (força deflectora) només fa canviar la direcció del moviment i no fa treball. que designem per mitjà de F t. i l’altra.

Quin treball fa la força F en aquest desplaçament? El desplaçament que fa el mòbil s’obté restant els vectors de posició final i inicial: → → → → → → → → → Δr = r B – r A = (4i + 3j ) – (–2i + j ) = 6i + 2 j El treball és el producte escalar de la força pel desplaçament: → → → → → → W = F Δr = (3i – 5 j ) · (6i + 2 j ) = 3 × 6 – 5 × 2 = 8 → El treball realitzat per la força F és W = 8 J. es tracta d’un cas en el qual la força tangencial és constant: Ft = 15 N. (Dada: g = 10 m/s2. és igual i de sentit contrari. Un bloc de massa m = 5 kg és arrossegat sobre una superfície plana i horitzontal per mitjà d’una corda. 1) fins al B (4.5. 120 U04_Fis1_Bach. El treball realitzat pel pes del cos és nul. s’aplica a la corda una força F de 40 N en direcció horitzontal. perquè és perpendicular al desplaçament: WP = P × Δs × cos 90° = 50 N × 8 m × 0 = 0 J → El treball realitzat per la força aplicada F és: WF = F Δs = 40 N × 8 m = 320 J. La força exercida per la corda és F = 40 N.13 m = 377 J.indd 120 21/4/08 13:54:13 . aplicant-hi una força tangencial de 15 N.5 × 50 N = –25 N El signe negatiu és degut al fet que té sentit oposat al del moviment (que havíem adoptat com a positiu). En aquest cas. Calcula el treball que es realitza quan es fan 20 voltes a una maneta de radi r = 20 cm. → N → → F FR La força de fregament sobre el bloc és: → P FR = – μ |N| = –0. El coeficient de fregament cinètic entre el bloc i la superfície en què es recolza és μ = 0. c2u4ejem 1 El desplaçament del bloc és Δs = 8 m. Sobre aquest punt actua una força constant → → → → F = 3i – 5j (N).) El pes del bloc és P = m g = 5 kg × 10 m/s2 = 50 N. 3. 2. La reacció normal del pla. → Calcula el treball que fa el pes de cos. la força F i la força de fregament quan el bloc es desplaça 8 m. → Per això.4 | L’energia i la seva transferència EXEMPLES 1. el treball es pot calcular com el producte de la força tangencial per la longitud de l’arc de trajectòria recorregut. les coordenades dels quals s’han expressat en metres. Un cos es desplaça des del punt A (–2. 3). N. → El treball de la força de fregament F R és: WR = FR Δs = –25 N × 8 m = –200 J.2 m = 25. Com que la força es manté tangent a la circumferència que descriu. Si la maneta fa 20 voltes: cm Ft 20 Δs = 20 × 2πr = 20 × 2π × 0.13 m El treball realitzat és: W = Ft Δs = 15 N × 25. Δs.

Però moltes transformacions requereixen una energia molt superior a l’apor tada pel cos humà i hem de recórrer a altres fonts que ens la proporcionin. encara que no siguin visibles amb els microscopis més potents. el desenvolupament econòmic i el benestar depenen tant de l’ús de l’energia. • Que la direcció del moviment no sigui perpendicular a la força. Això es deu al fet que. ja que el seu punt d’aplicació no es desplaça. per poder-la utilitzar hem hagut d’idear mitjans nombrosos i molt diversos. com ara centrals i xarxes elèctriques. no efectua treball. per exemple. La força F que exerceix la dona quan aguanta la càmera no fa treball perquè el seu punt d’aplicació no es mou. segons la definició de treball establer ta en l’apar tat anterior. Tampoc no efectua treball la força que fa la baca d’un automòbil per sostenir una maleta sobre el vehicle (Fig. La força F que exerceix l’automòbil sobre la caixa no efectua treball perquè és perpendicular al moviment. Per fer-ho en tenim prou amb l’energia apor tada pels aliments que ingerim. calen tres condicions perquè s’efectuï treball: • Que una força actuï sobre un cos. en aquest cas. Per extensió. Qualifiquem de microscòpic allò que és tan petit que només es pot veure amb l’ajuda d’un microscopi.indd 121 21/4/08 13:54:14 . la força exercida es manté constantment perpendicular al moviment. L’energia mecànica dels cossos és una energia a nivell macroscòpic. Macroscòpic i microscòpic Anomenem macroscòpic allò que té una mida suficient per poder-ho veure a simple vista. a la natura o al nostre voltant contínuament tenen lloc transformacions o canvis que necessiten energia per produir-se. etc. • Que es mogui el punt d’aplicació d’aquesta força. 4). 5). per exemple. En aquest sentit podem dir. explosius. que qualsevol problema relacionat amb aquest camp és de gran transcendència. Simplement amb l’activitat del nostre cos provoquem constantment variacions en el nostre entorn. que els electrons són microscòpics. encara que arribi a produir-nos un gran cansament. 3 | Energia A l’univers. F → 5. → → F → 4. En el món actual.L’energia i la seva transferència | 4 2 | Condicions perquè s’efectuï treball Obser vem que. Una par t de l’energia que tenen els cossos és l’energia mecànica. s’anomena microscòpic tot el que és extremadament petit. Encara que la quantitat d’energia que hi ha a la natura és enorme i només en necessitem una ínfima par t. Així doncs. que es compon de l’energia cinètica –deguda al moviment– i l’energia potencial –que depèn de la posició del cos en un camp de forces (com pot ser un camp gravitatori o elèctric). motors. la força que exercim per aguantar un pes immòbil (Fig. Però les partícules que els conformen també tenen una energia a nivell microscò121 U04_Fis1_Bach.

És la que es desprèn en la fissió o la fusió dels nuclis atòmics. pot ser: • Energia elèctrica. la dels aliments. la gasolina d’un automòbil subministra l’energia necessària per fer un viatge de diversos centenars de quilòmetres. • Energia solar. 122 U04_Fis1_Bach. per exemple. 7. Tots els cossos tenen una gran quantitat d’energia. És la irradiada pel Sol. Depèn de la posició d’una càrrega elèctrica en un camp elèctric. La saltadora.4 | L’energia i la seva transferència pic que podem considerar emmagatzemada a l’interior de la matèria. són essencialment energia interna. la llum o els raigs ultraviolats. no la percebem. 4 | Principi de conservació de l’energia 8. podem establir la següent classificació de l'energia dels cossos: Energia mecànica Energia Energia cinètica Energia potencial Energia interna Sempre que s’efectua treball es produeix una transmissió o transformació de l’energia. Així doncs. la dels combustibles i explosius. Aquesta energia rep el nom d'energia interna de la matèria. La saltadora al trampolí té energia potencial. • Energia nuclear. Així doncs. • Energia eòlica. Per exemple. És per això que l’energia s’expressa en les mateixes unitats que el treball. • Energia geotèrmica. té energia cinètica. Els aliments que ingerim al llarg del dia ens donen l’energia per dur a terme les nostres funcions vitals durant tota la jornada. És la generada pel vent.indd 122 21/4/08 13:54:15 . El treball efectuat constitueix una mesura de l’energia transmesa o transformada. L’energia corporal dels éssers vius. • Energia radiant. Segons l’origen o la forma en què es transmet l’energia. Encara que les piles del cotxe contenen energia. És la que sorgeix de l’interior de la Terra en forma de calor. Només percebem l’energia interna dels cossos quan es transforma o es transmet d’un cos a un altre. 6. quan arriba a l’aigua. la unitat d’energia del SI és el joule. És la que es propaga en forma d’ones electromagnètiques. Però tant la gasolina com els aliments tenen una energia encara molt més gran que la que podem aprofitar.

Aquestes i moltes altres obser vacions fan palès que els cossos tenen una energia a causa del seu moviment. quan una bola xoca amb una altra que està en repòs. és a dir. Les nombroses experiències i obser vacions sobre l’energia realitzades pels investigadors. Això és el que passa. N’hi haurà prou de calcular aquest treball per saber l’energia cinètica que el cos ha adquirit. en un inter val de temps Δt. li comuniqui aquesta energia.indd 123 21/4/08 13:54:16 . D’altra banda. Es pot enunciar de la manera següent: 9. L’energia de les piles només es posa de manifest quan és transferida al cotxe i el fa moure. cal aplicar-li una força al llarg d’un recorregut. L’energia cinètica adquirida pel mòbil equival al treball realitzat per la força F. c2u4 fig 10 (1) Si l’acceleració del mòbil és a. Quan el cotxe accelera. mitjançant un treball. que experimenten un augment de temperatura. únicament la transmet al vehicle. L’energia cinètica adquirida pel mòbil en aquest inter val de temps és igual al treball fet per F (Fig. Suposem que se li aplica una o diverses forces. el principi de conservació de l’energia. tot cos que es mou pot posar en moviment uns altres cossos efectuant un treball sobre ell mateix. el desplaçament efectuat en el temps Δt és: 1 s = ––– a ( t)2 2 123 U04_Fis1_Bach. que es troba en repòs. aquesta energia es manifesta transformant-se en energia cinètica. la seva energia cinètica no desapareix. És a dir. com que el moviment és uniformement variat sense velocitat inicial. Tractarem ara de determinar l’energia cinètica d’un mòbil. El motor no crea energia. L’energia no es pot crear ni destruir. particularment al segle XVII. no té energia cinètica.L’energia i la seva transferència | 4 El motor d’un automòbil funciona gràcies a l’energia de la gasolina o del gasoil que consumeix. Quan l’automòbil frena i s'atura. Per posar-lo en moviment li hem d’aplicar una força que. 10): Ek = W = F Δs s → m F v0 0 10. la resultant de les quals és una força constant d’intensitat F. 5 | Energia cinètica Perquè un cos que està en repòs adquireixi certa velocitat. l’energia cinètica d’un cotxe en moviment prové de l’energia interna del seu combustible. han donat lloc a una de les lleis més important de la física. És l’anomenada energia cinètica. per exemple. efectuar un treball. si un cos està en repòs. sinó només transformar-se o transmetre’s d’uns cossos a uns altres. pel principi fonamental de la dinàmica tindrem: F=ma I. farà un desplaçament Δs en la direcció de la força aplicada. És lògic considerar que. sinó que es transforma majorment en energia interna dels discos de fre i també dels pneumàtics i fins i tot del terra. Considerem un mòbil puntual de massa m. El mòbil es mourà amb moviment uniformement variat i.

que. una força perpendicular a la trajectòria del mòbil no fa variar la seva energia cinètica (ΔE k = 0). Hem calculat el valor de l’energia cinètica suposant que acceleràvem el mòbil aplicant-hi una força constant. Obser vem.indd 124 21/4/08 13:54:17 . Però també pot passar que. la seva velocitat disminueix i també ho fa la seva energia cinètica (ΔE k < 0). sobretot. Un tren d’alta velocitat arriba a posseir una energia cinètica descomunal a causa de la gran massa que té i. Això explica per què una força perpendicular al moviment no fa treball. Però. En la demostració anterior. obtenim: 1 Ek = ––– m v 2 2 Aquesta expressió només és aplicable quan un únic valor de velocitat caracteritza el moviment del mòbil. En aquest cas. 11. el producte a Δt és igual a la velocitat final v del mòbil. només en fa canviar la direcció sense que n’augmenti ni en disminueixi la velocitat. Així. És per això que cal realitzar un treball enorme per aturar-ne el moviment. resulta: 1 1 1 Ek = W = F s = m a ––– a ( t)2 = ––– m a2 ( t)2 = ––– m (a t)2 2 2 2 Si la velocitat inicial és nul·la. la demostració d’aquest fet demana mètodes matemàtics que no són propis d’aquest curs. tot i que la força resultant sobre un cos no sigui constant. s’expressa en joules en el SI. Quan la força aplicada a un mòbil es manté constantment perpendicular al moviment. tingui ja una velocitat v0 i. 124 U04_Fis1_Bach. cer ta energia cinètica. Malgrat tot. en l’instant inicial. la seva velocitat augmenta i també ho fa la seva energia cinètica (ΔE k > 0). L’energia cinètica. és a dir. Per tant. tal com hem vist en els apar tats 1 i 2 d’aquesta unitat. s’arriba a la mateixa expressió de l’energia cinètica. si el seu moviment és de translació. Quan el treball total realitzat sobre un mòbil és negatiu. cosa que únicament es compleix si és un mòbil puntual o si totes les seves par tícules tenen la mateixa velocitat. per tant. hem suposat que el mòbil partia del repòs. a la velocitat a què arriba. el seu valor depèn del sistema de referència escollit.4 | L’energia i la seva transferència Substituint els dos valors en l’expressió (1). com totes les altres formes d’energia. a més. s’obté que el treball realitzat per la resultant de totes les forces aplicades és igual a l’increment de l’energia cinètica del mòbil: 1 1 W = Ek = ––– m v 2 – ––– m v02 2 2 Quan el treball total realitzat sobre un mòbil és positiu. Per tant. podem afirmar que l’energia cinètica és relativa. com que l’energia cinètica d’un mòbil és funció de la seva velocitat.

Per tant: Ek = Wp 12. hem de pensar que quan aixequem un cos li comuniquem energia. quan deixem caure un cos observem que mentre baixa la seva velocitat augmenta i. perdrà tota la seva energia potencial Ep. com ja hem dit. Com que el pes és P = m g i el desplaçament és igual a l’altura h (Fig. el treball efectuat pel pes mentre el cos cau fins al terra és igual a l’energia potencial gravitatòria que tenia inicialment. • Segons el que hem dit. que no desapareix. serà: c2u4 fig 11 Ep = m g h Aquesta energia potencial gravitatòria s’expressa en joules en el SI. El pes d’un cos de massa m que cau des d’una altura h fins al terra fa un treball WP = m g h. va adquirint energia cinètica. De les dos igualtats anteriors es dedueix que Ep = Wp.L’energia i la seva transferència | 4 6 | Energia potencial gravitatòria Per aixecar un cos des del terra fins a una cer ta altura hem d’aplicar una força i efectuar un treball. Cal fer algunes puntualitzacions sobre l’expressió de l’energia potencial gravitatòria que hem obtingut: • La fórmula Ep = m g h només és vàlida en una zona de l’espai prou petita per poder considerar que g és constant. Aquestes obser vacions semblen indicar que els cossos tenen una energia que depèn de la seva altura sobre el terra. L’energia que té un cos a causa de la seva posició en un camp gravitatori s’anomena energia potencial gravitatòria. 12). En el cas d’un cos que cau. tindrà certa energia potencial gravitatòria. D’altra banda. És a dir. Aquesta posició es pot triar arbitràriament. Imaginem un cos de massa m que es troba a una altura h sobre el terra. En conseqüència. aquest treball és el treball WP de la força pes. considerarem que la seva energia potencial és nul·la. Si un cos es troba per sota d’aquesta posició. per tant. sinó que es transforma en energia cinètica: Ep = Ek Sabem que l’energia cinètica adquirida per un cos és igual al treball realitzat per la resultant de les forces que actuen sobre aquest cos. perquè el seu valor depèn de la posició de referència escollida. • Si el cos no és una partícula. sinó un cos extens. Ep � 0 Ep � 0 nivell d’energia potencial nul·la Ep � 0 13. quan estigui al nivell del terra. Vegem com es pot calcular. c2u4 fig 12 125 U04_Fis1_Bach. → → p �m g h Per tant. En canvi. El valor de l’energia potencial gravitatòria d’un cos depèn de la posició de referència on la considerem nul·la. 13). l’energia potencial gravitatòria d’un cos és relativa. En aquesta posició. si deixem caure el cos. l’altura h és la del seu centre de gravetat. l’altura i l’energia potencial es consideren negatives (Fig. • L’altura h s’ha de mesurar a partir de la posició on l’energia potencial és nul·la.indd 125 21/4/08 13:54:19 .

també en pot variar l’energia mecànica. la seva energia mecànica es manté constant.4 | L’energia i la seva transferència Si un cos es troba a una altura h1 i es desplaça fins a una altura h2 (que pot ser més gran o més petita que h1). a causa de la força d’interacció entre les càrregues. cal fer treball per aproximar-los o allunyar-los l’un de l’altre. El seu valor depèn de la distància entre els cossos. si tenim dos cossos amb càrrega elèctrica. Per tant. com que P és el pes del cos: Wp = –ΔEp. a par tir de cada força conser vativa definirem una nova classe d’energia potencial. Però el pes no és l’única força conser vativa. quan sobre un cos només fa treball el seu pes. més endavant en veurem d’altres. De tota força conser vativa es pot afirmar el mateix que hem deduït per a la força pes: Si sobre un cos només hi fan treball forces conservatives. el treball realitzat pel seu pes serà: Wp = m g (h1 – h2) = m g h1 – m g h2 = Ep1 – Ep2 = –ΔEp Per tant: El treball realitzat pel pes d’un cos és igual a l’energia potencial que perd (l’increment de la seva energia potencial amb signe negatiu). podem afirmar que. ΔEM = 0 significa que EM no varia.indd 126 21/4/08 13:54:19 . 7 | Conservació de l’energia mecànica La suma de l’energia cinètica i l’energia potencial d’un cos s’anomena energia mecànica: EM = Ek + Ep Si varien les energies cinètica i potencial d’un cos. que formarà par t de l’energia mecànica dels cossos. se'n conserva l'energia mecànica. La conseqüència és que: ΔEM = ΔEk + ΔEp = Wp – Wp = 0. 126 U04_Fis1_Bach. Si deformem una molla empenyent o tirant d’un dels extrems mentre que l’altre es manté fix. efectuem un treball. Per exemple. El seu valor depèn de la deformació experimentada per la molla. de manera que podem escriure: ΔEM = ΔEk + ΔEp Vegem què passa si l’única força que actua sobre un cos és el seu propi pes P. el treball Wp que fa serà igual a l’increment de la seva energia cinètica: Wp = ΔEk. De la mateixa manera que per mitjà de la força pes hem definit l’energia potencial gravitatòria. L’energia que es comunica a una molla en deformar-la s’anomena energia potencial elàstica. Com que P és la força resultant sobre el cos. Per això diem que la força pes és una força conservativa. Però. L’energia que els comuniquem en fer-ho s’anomena energia potencial elèctrica.

l’única força que hi actua és el seu pes. l’energia mecànica en l’instant inicial és només energia 1 cinètica: EMO = Ek0 = ––– m v02 2 1 I quan és a una altura h: EM = Ek + EP = ––– m v 2 + m g h 2 1 1 2 Igualant ambdues expressions obtenim: ––– m v0 = ––– m v 2 + m g h 2 2 Simplificant per m i multiplicant per 2 aquesta equació. quina velocitat tindrà la bola quan passi pel punt més baix de l’arc que descriu? Si la resistència de l’aire sobre la bola és nul·la.5 m – 0. Si considerem que. EXEMPLES 4.8 m/s2 × 0.L’energia i la seva transferència | 4 Les forces que fan variar l’energia mecànica dels cossos s’anomenen forces no conservatives o forces dissipatives. O → T C A → P Si considerem nul·la l’altura de la bola en la seva posició més baixa. és perpendicular al moviment i no efectua treball.2 kg amb una velocitat inicial de 8 m/s. Si la resistència de l’aire és negligible i g = 9. La tensió T té la direcció del radi de la circumferència que descriu la bola en deixar-la anar. determinem el mòdul de la seva velocitat quan sigui a 3 m d’altura. Per tant. La bola es desplaça fins que el fil forma un angle de α = 60° amb la vertical (vegeu la figura) i es deixa anar. està penjada d’un fil de L = 50 cm de longitud i massa negligible. obliquament cap amunt. Com que el fregament amb l’aire és nul. Considerem g = 10 m/s2. Tota força s’ha de considerar dissipativa si a par tir d’ella no s’ha definit una energia potencial.25 m = 4. quan el fil està inclinat 60° la seva altura és (vegeu la figura): h = BC = OB – OC = L – L cos α = 0.21 m/s 127 U04_Fis1_Bach. de massa m. Una bola de plom. Es llança des del terra. 5.5 m cos 60° = 0. només actuen sobre la bola el seu pes P i la tensió del fil T.9 m2 /s2 = 2. al terra. l’energia mecànica del cos es mantindrà invariable. Una de les que més ens interessen és la força de fregament. se’n conser varà l’energia mecànica.8 m/s2. Sabem que aquest cos es mourà amb l’acceleració de la gravetat (constant) i descriurà una paràbola. l’altura és 0. En conseqüència. Suposant nul el fregament amb l’aire. Com que l’única força que efectua treball és el pes de la bola. resulta: v02 = v 2 + 2 g h Aïllem v: v = v0 2 – 2 g h = (8 m/s)2 – 2 × 10 m/s2 × 3 m = 4 m2 /s2 = 2 m/s No podem determinar la direcció de la velocitat final sense conèixer l’expressió vectorial de la velocitat inicial.25 m B Igualem l’energia mecànica de la bola en la seva posició inicial i en el punt més baix: c2u4 ejem 2 1 m g h = ––– m v 2 2 Aïllem v i obtenim: v= 2gh= 2 × 9. un cos de massa 0.indd 127 21/4/08 13:54:20 .

una par t de l’energia interna del combustible que utilitza es transforma en energia cinètica del vehicle. Quan un automòbil accelera. la seva energia mecànica varia. 14. En uns casos.4 | L’energia i la seva transferència 8 | Treball i energia mecànica Hem vist que. la seva energia mecànica disminueix. quan un ciclista frena. 128 U04_Fis1_Bach.indd 128 21/4/08 13:54:21 . Substituint en la igualtat anterior. Per exemple. obtenim: WD = ΔEk + ΔEP = ΔEM És a dir. resulta: ΔEk = –ΔEP + WD. l’energia mecànica disminueix. transformem l’energia interna del nostre cos en energia potencial gravitatòria. Quan pugem per una escala. es conser va l’energia mecànica dels cossos. transformant-se totalment o parcialment en energia interna. D’altres vegades passa el contrari. que l’energia mecànica augmenta a costa de l’energia interna. Vegem ara la relació que hi ha entre treball i energia mecànica. Aïllant WD. la transformació de la seva energia cinètica en energia interna es manifesta per l’escalfament dels frens i les rodes. Al contrari. la seva energia mecànica augmenta. Si les forces dissipatives efectuen un treball positiu sobre un cos (WD > 0). Però si efectuen un treball negatiu (WD < 0). El treball total W efectuat sobre un cos es pot descompondre en el treball WC de les forces conser vatives i el WD de les forces dissipatives: W = WC + WD Però hem vist que W = ΔEk i WC = –ΔEP. quan només fa treball el pes (o qualsevol força conservativa). quan el treball sobre un cos és realitzat per forces dissipatives. El treball de les forces dissipatives que actuen sobre un cos és igual a l’increment de l’energia mecànica. Un escalador transforma la seva energia interna en energia mecànica: energia cinètica quan es mou cap amunt i energia potencial quan guanya altura.

25 × 32 N = 8 N → T → N → P El treball WR efectuat pel fregament és negatiu. m 2 → N 6m El seu component N normal al pla és: N = P cos α = 40 N × 8/10 = 32 N → R I la força de fregament equival a: R = μC N = 0. m/s2 ejem × 6 m =3240 J L’energia mecànica en la posició inicial és: EM1 = Ek1 + Ep1 = 0 + m g h = 4 kg × 10 c2u4 I en la posició final: 1 1 EM2 = EK2 + EP2 = ––– m v 2 + 0 = ––– 4 v 2 = 2 v 2 2 2 Com que WR = ΔEM = EM2 – EM1. Calcula la velocitat que assolirà el cos quan arribi. obtenim: –80 = 2 v2 – 240. les dimensions de la qual estan indicades a la figura. La definició precisa és la següent: Potència és el treball efectuat per unitat de temps.9 m/s. Si aïllem v. Diem que un dispositiu “té molta potència” quan és capaç d’efectuar molt treball o transmetre molta energia en poc temps. Resoldrem el problema igualant l’increment d’energia mecànica que el cos experimenta al treball de les forces no conservatives (en aquest cas només el fregament): 10 WD = WR = ΔEM El pes del cos és: P = m g = 4 kg × 10 m/s = 40 N. en general. si es deixa lliscar per la rampa. Al capdamunt d’una rampa. W P = –––– t La unitat de potència del SI és el watt (W).L’energia i la seva transferència | 4 EXEMPLE 6. es manté en repòs un cos de massa m = 4 kg. ja que la força i el desplaçament tenen sentits contraris: WR = R Δs = –8 N × 10 m = –80 J Aquest resultat ens indica que el cos perd 80 J de la seva energia mecànica a causa del fregament.25. 129 U04_Fis1_Bach. és a dir. obtenim: v = 8.indd 129 21/4/08 13:54:22 . quan està realitzant treball o transmetent energia. sabent que el coeficient de fregament cinètic entre tots dos és μ C = 0. de tot dispositiu que transforma o transmet energia. l diem que “desenvolupa”molta potència quan fa efectiva aquesta capacitat. 9 | Potència La potència és la característica més significativa dels motors i.

Correspon a la potència que. Una de les 18 turbines de la central hidroelèctrica de Foz do Iguaçu. Quina potència es desenvolupa en arrossegar amb velocitat constant de 36 km/h un cos de massa 800 kg sobre una superfície horitzontal. EXEMPLES 7. Suposem que sobre un cos hi actua una força motriu d’intensitat F. Brasil. en aquest cas. Un CV és la potència que es desenvolupa en aixecar un pes de 75 kp a 1 m d’altura en 1 s. Quan un motor desenvolupa més potència que un altre. Si aquesta força s’equilibra amb la força resistent causada pel fregament. La potència que desenvolupa la força F és: W F s P = ––– = ––––– t t Però tenint en compte que. però que encara s’usa per expressar les potències dels motors és el cavall de vapor (CV).2? 130 U04_Fis1_Bach. la potència és: W 29 400 J P = ––– = –––––––––– = 490 W t 60 s 8. Quina potència es necessita per elevar un cabal de 200 l d’aigua per minut fins a una altura de 15 m? Les pèrdues d’energia per fregament se suposen negligibles. és només la potencial gravitatòria): W = ΔEM = ΔEp = m g h = 200 kg × 9.indd 130 21/4/08 13:54:23 . no sempre exerceix més força. Aquesta fórmula expressa molt clarament que la potència depèn tant de la força que s’exerceix com de la velocitat amb què es mou el punt d’aplicació. constant i en la direcció del moviment. el cos es desplaçarà amb moviment rectilini i uniforme. pot ser que la força sigui inferior i la velocitat. Per consegüent. molt superior. Sabent que la massa d’1 litre d’aigua és d’1 kg. per terme mitjà. El treball necessari per elevar aquesta quantitat d’aigua és igual a l’increment de la seva energia mecànica (que.4 | L’energia i la seva transferència Un watt és la potència que es desenvolupa quan s’efectua un treball d’1 joule cada segon. Δs/Δt és la velocitat v amb què el cos es desplaça. en un moviment uniforme. si el coeficient de fregament cinètic per lliscament entre tots dos és 0. resulta: P=Fv 15. podem calcular que a cada minut s’eleva una massa d’aigua de m = 200 kg. que no pertany al Sistema Internacional. La seva relació amb el watt és: 1 CV = 736 W. Té una potència de 700 MW. podem escriure: 1J 1 W = ––––– 1s Una altra unitat de potència.8 m/s2 × 15 m = 29 400 J Com que aquest treball s’ha d’efectuar en 60 s. és capaç de desenvolupar un cavall.

Aplicant aquesta expressió a 1 kWh podem obtenir la relació entre el kWh i el J: 1 kWh = 1 kW × 1 h = 1 000 W × 3 600 s = 3 600 000 J EXEMPLE 9. Expressa també el resultat en MJ.76 MJ 1 kWh 106 J 131 U04_Fis1_Bach. aplicant l’expressió W = P Δt. la força resultant sobre el cos que llisca ha de ser nul·la. Obser va que. en conseqüència. com que no per tany al SI. ja que és una força ver tical i. 10 | El kilowatt-hora El kilowatt-hora és una unitat de treball o energia que. Un kilowatt-hora (kWh) és el treball que s’efectua en desenvolupar una potència constant d’1 kilowatt durant 1 hora. la potència necessària serà: P = F v = 1 568 N × 10 m/s = 15 680 W Com que no podem donar el resultat amb més de tres xifres significatives. El valor de la força de fregament és: FR = μC N = μC m g = 0. ja que.7 kW.8 m/s2 = 1 568 N Per tant. Expressarem la velocitat en unitats del SI: v = 36 km/h = 10 m/s. perpendicular al desplaçament. quan transpor tem un cos horitzontalment.L’energia i la seva transferència | 4 Calcularem en primer lloc la potència fent ser vir l’expressió: P = F v. el seu pes no fa treball.2 × 800 kg × 9. Malgrat tot. obtenim: W = 2 kW × 8 h = 16 kWh Aquesta energia expressada en MJ és: 3 600000 J 1 MJ 16 kWh = 16 kWh × ––––––––––––– × ––––––– = 5. De la definició de potència es dedueix que el treball efectuat en desenvolupar una potència P durant un temps Δt és: W = P Δt. Calcula els kWh que consumeix en 8 h una estufa la potència de la qual és de 2 000 W. Com que 2 000 W són 2 kW. direm que es desenvolupa una potència P = 15. La força que cal fer per arrossegar el cos ha de ser igual i oposada a la força de fregament que s’oposa al moviment. s’utilitzarà cada cop menys.indd 131 21/4/08 13:54:24 . si el moviment és uniforme. les companyies elèctriques acostumen a expressar en aquesta unitat l’energia consumida pels usuaris.

EP. es compleix que: ET = EU + EP. consumida en un procés. ET. etc. que és la utilitzada per a la finalitat pretesa.84 J. o la de la xar xa elèctrica per fer pujar un ascensor. per tal de disminuir l’impacte sobre el medi ambient i estalviar energia. En el cas de l’exemple seria: η = 84 %. En l’energia total. el rendiment es multiplica per 100 per expressar-lo en percentatge. El rendiment d’un procés també es pot calcular a par tir de l’energia total consumida per unitat de temps (potència total. distingirem: • L’ energia útil. • L’ energia perduda. si en un procés es consumeix una energia de 5 000 J i es perd una energia de 800 J. 132 U04_Fis1_Bach. EU. una par t s’utilitza per moure’l. PT) i l’energia útil per unitat de temps (potència útil. els efectes de la qual no preteníem però que són inevitables.indd 132 21/4/08 13:54:24 . o la d’unes piles per fer sonar una ràdio. Efectivament. EU = –––– ET Per exemple. però una altra es perd en produir vibracions i en escalfar diverses par ts del vehicle. Així. l’energia útil és: EU = ET – EP = 5 000 J – 800 J = 4 200 J El rendiment d’aquest procés seria: EU 4200 J = ––– = –––––––– = 0. Anomenem rendiment d’un procés el quocient entre l’energia útil i l’energia total consumida. Sempre n’hi ha una par t que no s’empra amb la finalitat pretesa i diem que “es perd”. PU): PU = ––– PT En tots els processos cal procurar que el rendiment sigui el màxim possible. Sovint.84 ET 5000 J Això significa que de cada joule d’energia consumida s’aprofiten 0. Per exemple. Se simbolitza per mitjà de la lletra grega η (eta). de l’energia que subministra la combustió de la gasolina d’un automòbil. utilitzem l’energia de la gasolina per moure un automòbil.4 | L’energia i la seva transferència 11 | Rendiment Cada cop que utilitzem una font d’energia ho fem amb la intenció de ser vir-nos-en per fer alguna cosa que considerem útil. Però mai no s’aprofita tota l’energia disponible.

Un muntacàrregues de massa 450 kg ha de pujar fins a una altura de 12 m en 30 s. Per mitjà del sentit del tacte percebem la temperatura dels cossos.L’energia i la seva transferència | 4 EXEMPLE 10. acostumem a pensar en la sensació fisiològica que sentim quan toquem un cos. Per a determinades finalitats cal utilitzar una escala de temperatures en la qual el punt zero coincideix amb el zero absolut. una altra part de l’energia interna de la matèria és energia cinètica. La temperatura absoluta T s’obté sumant 273 a la centígrada t: T = t + 273. Els increments de temperatura són iguals per a ambdues escales: ΔT = Δt Parlem d’energia cinètica mitjana perquè. Les seves par tícules exerceixen forces d’interacció les unes amb les altres. i si la temperatura baixa.94 kW PT η 0. 16). doncs: EU 52 920 J PU = ––– = –––––––––– = 1764 W 30 s t La potència del motor és la potència total consumida en el procés i es compleix que: PU PU 1 764 W η = –––. les energies cinètiques de cada una de les seves par tícules són diferents i varien contínuament. tebi.8 m/s2 × 12 m = 52 920 J La potència útil serà. La temperatura d’un cos depèn de l’energia cinètica mitjana del moviment de translació de les seves par tícules. calent o molt calent. L’energia útil és la potencial gravitatòria que es comunica al muntacàrregues en elevar-lo: EU = m g h = 450 kg × 9. 100°C 373 K Punt d’ebullició de l’aigua 0°C 273 K Punt de congelació de l’aigua –273°C 0K Zero absolut 16. què és la temperatura? Hem vist que la matèria té energia interna. Fins avui. Com que aquestes partícules estan en moviment continu.6 12 | Temperatura Quan parlem de temperatura. Aquesta temperatura s’anomena zero absolut. 133 U04_Fis1_Bach.15 en l’escala centígrada o Celsius. En canvi. aquesta energia disminueix. quan toquem dos cossos podem distingir quin té una temperatura més elevada Ara bé. i correspon a -273. a conseqüència de la seva pròpia constitució. sí que n’hi ha un per a la temperatura més baixa.indd 133 21/4/08 13:54:25 . Només la mitjana d’aquestes energies es manté constant. Quan la temperatura d’un cos augmenta. no hi ha un límit conegut per a les temperatures altes. d’on deduïm: PT = = ––––––––— = 2940 W = 2. Aquesta escala s’anomena escala absoluta de temperatures o escala Kelvin (Fig. malgrat que la temperatura d’un cos no canviï. Correspondència entre l’escala centígrada o Celsius (esquerra) i l’absoluta o Kelvin (dreta). Calcula la potència que ha de tenir el motor si s’estima que el rendiment de la instal·lació serà del 60 %. per la qual cosa una par t de l’energia interna de la matèria és energia potencial. s’incrementa l’energia cinètica de translació de les seves partícules. Expressem aquesta sensació utilitzant paraules com ara glaçat. fred. Gràcies al tacte.

En aquest sentit. i així successivament. diem que els cossos estan en equilibri tèrmic. per tant. sense necessitat de cap medi ni supor t material. Els àtoms. La calor és l’energia que es transfereix d’un cos a un altre per diferència de temperatures. les molècules o els ions que formen un cos i tenen una elevada energia cinètica de translació. L’energia es pot transferir en forma de calor de tres maneres diferents: per conducció. 134 U04_Fis1_Bach. La calor no pot propagar-se per conducció en el buit. Tots els cossos emeten energia en forma d’ones electromagnètiques. La calor és la magnitud física que mesura l’energia transmesa d’un cos a un altre. i es dóna per contacte directe entre cossos o zones d’un cos a temperatures diferents. La radiació és la forma de propagació calorífica per mitjà d’ones electromagnètiques. En aquest moment. com és el cas dels metalls. es transfereix energia del de temperatura més alta al de temperatura més baixa. Si escalfem la par t més baixa d’un fluid. la transmeten a uns altres. que són semblants a les de la llum. Ells. Com a conseqüència. el suro i els plàstics. 18. ja que és una altra forma de transferència d’energia entre dos cossos.indd 134 21/4/08 13:54:27 . a dins de la qual es fa el buit. la temperatura en aquesta zona augmenta. que es mouen més lentament. Així. Els cossos tenen energia interna. en els quals podem mantenir una substància durant hores sense que pràcticament no en variï la temperatura. la fusta. resulta incorrecte dir que els cossos contenen calor. 17. produint una elevació successiva i gradual de la seva temperatura. sense necessitat de cap medi material. anomenats corrents de convecció. Hi ha sòlids que són bons conductors de la calor. Moviment de convecció dels líquids.4 | L’energia i la seva transferència 13 | Calor Si posem en contacte dos cossos a temperatures diferents. D’aquesta manera. En canvi. i només mentre s’efectua aquesta transferència. La conducció és la forma de transmissió calorífica pròpia dels cossos sòlids. 19. En la convecció. per convecció i per radiació. Aquesta propietat s’aprofita per construir recipients de doble paret. al seu torn. fins que les dues s’igualen. Aquesta emissió d’ones electromagnètiques és més gran com més elevada és la temperatura del cos. que es propaguen en totes direccions. les par tícules de les capes inferiors pugen i són substituïdes per les procedents de les capes superiors. les de la ràdio. que s’utilitzen com a aïllants tèrmics. el líquid es dilata i. la transferència d’energia es produeix pel desplaçament i mescla de par ts del fluid a diferents temperatures. són mals conductors de la calor. en disminueix la densitat. xoquen amb els veïns més pròxims. es produeixen uns corrents en el si del fluid. entre els quals destaquen la plata i el coure. les dels aparells de microones o les dels raigs X. i els transfereixen par t de la seva energia. Són els vasos Dewar i els termos. Aquesta energia d’agitació tèrmica de les par tícules es transmet a tot el cos. com a conseqüència de la diferència entre les temperatures respectives. i la temperatura comuna s’anomena temperatura d’equilibri. la calor s’assembla al treball. La calor que irradia el Sol arriba a la Terra per mitjà d’ones electromagnètiques. La convecció és la forma de propagació calorífica pròpia dels fluids (líquids i gasos).

una paret o l’aigua del mar. una unitat d’ús encara molt freqüent és la caloria.0557 Plom 128 0.15 × 32 J = 1 728 J b) Aïllant Δt de la mateixa fórmula podem calcular l’increment de temperatura de la peça de plata: Q 1728 J 1728 t = ––---– = –––––––––---------------------------------– = -----------------------------––– K = 49. Malgrat tot. en par t són reflectides i en part són absorbides.0334 Plata 233 0. La caloria és la calor necessària per fer pujar 1 °C la temperatura d’1 g d’aigua.15 kg × (50 – 18) K = 360 × 0.0921 Substància Glicerina 2 340 0.214 Bronze 360 0.4 °C cm 233 J/kg K × 0. El seu valor és una propietat característica de cada substància. que en el SI és: Capacitats calorífiques específiques J/kg K cal/g °C Aigua 4 180 1 Alcohol 2 427 0. De la definició de caloria deduïm que la capacitat calorífica específica de l’aigua és 1 cal/g °C. a) La calor necessària per escalfar la peça de bronze és: Q = c m Δt = 360 J/kg K × 0.58 Alumini 895 0.15 La seva temperatura final serà: t = t0 + Δt = 18 °C + 49. i la seva energia es transforma en energia interna del cos que les absorbeix. S’expressa en joules per cada kilogram i per cada kelvin (J/kg K).4 K = 49. tenen masses iguals de 150 g i estan a 18 °C de temperatura.21 Mercuri 140 0. Sovint.indd 135 21/4/08 13:54:28 . En el SI l’energia transferida a un cos en forma de calor s’expressa en joules.107 Llautó 393 0. com poden ser el terra. Però quan incideixen sobre uns altres cossos. una de bronze i una altra de plata.094 Marbre 879 0.199 1 cal 4. b) Si se subministrés la mateixa energia a la peça de plata. La capacitat calorífica específica o calor específica d’una substància és la quantitat d’energia en forma de calor que s’ha de subministrar a una unitat de massa d’aquesta substància per elevar-ne la temperatura 1 K.18 J 103 g 1 °C c (aigua) = ——— × ———— × ——— × ——— = 4 180 J/kg K g °C 1 cal 1 kg 1K EXEMPLE 11. o la que proporciona un combustible. a quina temperatura arribaria? En la taula de capacitats calorífiques específiques pots trobar la capacitat calorífica específica del bronze (360 J/kg K) i de la plata (233 J/kg K). 1 caloria = 4.18 joules L'energia en forma de calor que absorbeix un cos de massa m quan experimenta un increment de temperatura Δt és: Q = c m Δt on c és una constant anomenada capacitat calorífica específica o calor específica.4 °C = 67.0306 Vidre 833 0.L’energia i la seva transferència | 4 Aquestes ones poden travessar molts medis materials sense pràcticament escalfar-los. a) Calcula la quantitat d’energia en forma de calor que cal transmetre a la peça de bronze perquè la seva temperatura augmenti fins a 50 °C.086 Coure 385 0.4 °C 135 U04_Fis1_Bach. s’expressa en calories l’energia que subministra un aliment determinat. Dues peces metàl·liques.15 kg 233 × 0. com seria el cas de l’aire.56 Ferro 447 0.

W + Q Així. Q + W = ΔU Cal remarcar que el treball W realitzat sobre un sistema pot ser negatiu. però no de la forma en què es realitza el treball. es transmet energia en forma de calor del sistema a l’entorn. Entre el sistema i l’entorn es produeixen transferències d’energia. Els cossos o sistemes objecte d’estudi de la termodinàmica són conjunts de par tícules que es poden descriure amb claredat. una mateixa variació de l’energia interna d’un sistema es pot realitzar d’infinitat de maneres. = W adiabàtic + 0 = ΔU En conseqüència. de manera que l’increment d’aquesta energia sigui igual al treball adiabàtic realitzat sobre el sistema: ΔU = W adiabàtic A un sistema no aïllat tèrmicament de l’entorn se li pot comunicar energia tant en forma de treball. 136 U04_Fis1_Bach.. però no del valor de cada un d’aquests sumands. S’obser va que el treball adiabàtic realitzat sobre un sistema només depèn dels estats inicial i final del sistema. Hem vist que aquestes transferències d’energia poden produir-se per mitjà del treball i de la calor. W. De la mateixa forma. W – Q 20. Això ens permet associar a cada estat del sistema una energia U. que anomenem energia interna del sistema. En aquest cas. Q.4 | L’energia i la seva transferència 14 | Primer principi de la termodinàmica La termodinàmica és la branca de la física que estudia les transferències d’energia entre els cossos i el medi que els envolta. el sistema cedeix energia a l’entorn. realitzant sobre ell un treball positiu (–W). Conveni de signes en el primer principi de la Termodinàmica. diem que s’ha realitzat un treball adiabàtic. podem enunciar el principi següent: Primer principi de la termodinàmica L’energia que rep un sistema en forma de calor més el treball realitzat sobre el sistema és igual a l’increment de la seva energia interna. Un sistema és un conjunt de partícules separat de l’entorn per una super fície tancada.. de manera que podríem escriure: W1 + Q1 = W2 + Q2 = W3 + Q3 = . Si extreuen energia del sistema. Considerem positius la calor i el treball que aporten energia al sistema. si Q és negatiu. És a dir. distingint-los de l’entorn que els envolta. S’ha obser vat que l’estat final del sistema només depèn de la suma W + Q. com en forma de calor. són negatius. que pot ser imaginària. no impor ta quina par t de l’energia s’ha subministrat en forma de treball i quina en forma de calor. Si es comunica energia a un sistema fent-hi treball sense que hi hagi intercanvi de calor entre el sistema i l’entorn. o bé en forma de calor o bé en forma de treball. Això passa quan el sistema es troba en un recipient les parets del qual no condueixen la calor o quan el treball es fa tan ràpidament que no hi ha temps perquè es produeixi el flux de calor.indd 136 21/4/08 13:54:29 .

L’aigua augmentarà 0. indistintament. 15 | Degradació de l’energia En el primer principi de la termodinàmica hem vist una gran semblança entre el treball i la calor. per tant. Com que no hi ha transmissió de calor.L’energia i la seva transferència | 4 EXEMPLE 12. Si c és la calor específica de l’aigua. que augmentaran de temperatura. Podem incrementar l’energia interna d’un sistema transferint-la en forma de treball o de calor. l’increment d’energia interna del sistema és: ΔU = Q + W = 0 + m g h = m g h Com que l’energia cinètica final és igual a la inicial. resulta: gh 9. Aquest procés es produeix espontàniament. serà: ΔU = c m Δt És a dir: m g h = c m Δt Aïllant Δt.35 °C. Imaginem un cos que llisca sobre un terra pla i horitzontal. Si no intercanvia calor amb l’entorn. que es manifestarà per un augment de la seva temperatura. transformant l’energia cinètica que posseïa en energia interna del cos i del terra.35 K c 4180 J/kg K (Comprova que la unitat d’aquest resultat és correcta). La força que realitza treball sobre l’aigua és el seu pes: P = m g. estan a una temperatura inferior. L’aigua d’una cascada de h = 150 m d’alçària cau pràcticament sense velocitat inicial sobre un rabeig on queda en repòs. Però ara ens fixarem en una diferència impor tant entre tots dos. tota aquesta energia (m g h) es convertirà en energia interna de l’aigua. Sabem que el treball realitzat per la força de fregament l’obligarà a aturar-se. Però és impossible extreure l’energia interna emmagatzemada en forma de treball mecànic que faci recuperar al mòbil l’energia cinètica inicial.indd 137 21/4/08 13:54:30 . Per tant. quina variació de temperatura experimentarà? (Dada: capacitat calorífica específica de l’aigua: c = 4 180 J/kg K. El treball realitzat és: W = m g h.) Considerem el sistema constituït per una massa d’aigua m. Q = 0. 137 U04_Fis1_Bach.8 m s-2 × 150 m t = ––-----– = –––––––––-------------------------– = 0. L’energia interna emmagatzemada al cos i al terra es propaga en forma de calor als punts de l’entorn que no han experimentat l’escalfament i que. que apareixen com a equivalents.

És el que passa en els exemples següents: • Quan. Això constitueix una diferència transcendental entre calor i treball. a par tir de l’energia interna de la gasolina. c L’energia cinètica d’un cos amb moviment de translació és deguda a un moviment ordenat de les seves par tícules. amb el desordre es degrada l’energia. En tots aquests processos l’energia no desapareix. S’ha definit una magnitud física que expressa el grau de desordre o la manca de disponibilitat de l’energia per produir treball. fem un treball físic. Les molècules de l’aigua que surt d’un embassament pel sobreeixidor d’una presa cauen amb un moviment ordenat. simultàniament. salta.indd 138 21/4/08 13:54:31 .4 | L’energia i la seva transferència També podem extraure energia interna d’un sistema només en forma de calor. 138 U04_Fis1_Bach. que anomenem d’agitació tèrmica. quan l’aigua xoca amb el terra. és deguda a un moviment desordenat o caòtic. Passa el contrari amb l’energia del moviment desordenat. que es tradueix en un petit augment de la seva temperatura. Així. 21a). les dues classes d’energia cinètica. fa el treball de trencar una roca. a par tir de l’energia interna del nostre cos. L’energia del moviment ordenat de les par tícules es pot transmetre fàcilment en forma de treball. • Quan un explosiu. b • Quan. però –excepte en processos molt específics– no la podem extraure tota en forma de treball. però es transforma parcialment en un tipus d’energia no utilitzable per fer treball. En aquest procés la seva energia cinètica es degrada transformant-se en energia interna. Com que el moviment de les partícules té propensió a desordenar-se i mai no en té a ordenarse espontàniament. a) L’energia cinètica mecànica d’un cos és deguda al seu moviment i requereix un moviment ordenat de totes les seves partícules. i a que cada par tícula es mou amb una velocitat diferent (Fig. a par tir de la seva energia interna. És per això que podem afirmar que l’entropia de l'Univers creix. 21c). c) Els cossos en moviment tenen. l’energia tendeix a degradar-se. que l’energia ha experimentat una degradació. 21. • Quan una pila proporciona la seva energia interna per moure el motor d'una joguina. Aquesta energia. es produeixen simultàniament (Fig. Però una par t de la seva energia interna també és energia cinètica de les seves par tícules. però el seu estudi sobrepassa els límits d’aquest curs. La velocitat real de cada partícula és la suma vectorial de les dues velocitats. Però. l’ordenat i el desordenat. el motor d’un cotxe realitza el treball necessari per moure el vehicle. a Quan un sistema cedeix energia interna en forma de treball. En la realitat. en transmet una par t en forma de calor al medi que l’envolta. Diem. forma grans turbulències i el seu moviment esdevé caòtic. s’anomena entropia. aleshores. Per tant. els dos moviments. 21b). ja que totes es desplacen a la mateixa velocitat (Fig. 22. el desordre disminueix la capacitat de l’energia per produir treball mecànic. b) L’energia cinètica interna d’un cos respon al moviment desordenat d’agitació tèrmica de les seves partícules.

més del 80 % de l’energia que es consumeix a la Unió Europea procedeix dels combustibles fòssils: petroli (40 %). i la previsió per a l’any 2011 segons la Subdirecció General de Planificació Energètica.3 9. Malgrat això. 139 U04_Fis1_Bach.5 Energies renovables Les centrals tèrmiques utilitzen combustibles no renovables. posa de manifest la urgent necessitat de pensar seriosament en l’ús d’altres fonts energètiques que estiguein sempre disponibles: les anomenades fonts d’energia renovables. • L’energia solar. segons previsions de la Comissió Europea.5 12. • L’energia eòlica. Les reserves mundials de combustibles fòssils poden arribar a esgotar-se. també tenen una altra aplicació d’enorme interès: la fabricació de productes químics i farmacèutics. produïda pel vent.indd 139 21/4/08 13:54:38 . si no s’adopten disposicions polítiques eficaces. gas natural (25 %) i carbó (15 %). a causa de l’emissió de gasos que produeix la seva combustió.6 Nuclear 10. tècnica i societat Fonts d’energia renovables A ctualment. Les principals fonts d’energia renovables són: • L’energia hidroelèctrica. La situació a escala mundial és similar. La taula següent posa de manifest en quin percentatge s’utilitza cadascuna de les principals fonts d’energia a Espanya. Tot el que acabem d'exposar. • L’energia de la biomassa.5 8. Actualment es malbarata massa energia. A la Unió Europea.5 Petroli 47. ja que no és possible renovar el que s’ha consumit. Per això diem que són fonts d’energia no renovables.9 45. És essencial prendre consciència d’aquest fet i comprendre que és tan important utilitzar noves fonts d’energia com emprar-ne les disponibles d’una manera més eficaç i responsable.L’energia i la seva transferència | 4 Ciència. que depèn necessàriament de les importacions. Els combustibles fòssils tenen l’inconvenient del seu impacte negatiu sobre el medi ambient.2 8. L’energia procedent de la radiació electromagnètica del Sol és inesgotable a escala humana. Font d’energia Any 2007 (%) Any 2011 (%) Carbó 12. procedent de la radiació electromagnètica del Sol. procedent de productes o residus agrícoles i forestals. Els combustibles fòssils no solament s’empren com a fonts d’energia.3 Gas natural 20. que és la produïda per la caiguda de l’aigua. cosa que equival a dir més racional.9 24. la utilització dels combustibles fòssils s’incrementarà al món fins arribar a un 88 %. un inconvenient afegit és la inseguretat en el proveïment.

però fins al final de la dècada dels vuitanta no es va aconseguir reduir-ne prou el cost per aplicar-los a uns usos més corrents. i també un submarí que es pot mantenir submergit durant setmanes sense sortir a la superfície. ja que només emeten a la atmosfera vapor d’aigua.indd 140 21/4/08 13:54:45 . tècnica i societat L’hidrogen i l’energia del futur U na possible solució als problemes derivats de l’ús de fonts d’energia no renovables pot ser l’ús de la pila d’hidrogen. que proporcionen el corrent elèctric necessari per dur a terme l’electròlisi de l’aigua. substitueixen els consumits al càtode. els sistemes amb piles de combustible van tenir un gran èxit en la navegació espacial. que és la reacció de combustió de 2 l’hidrogen. en naus espacials. Una cèl·lula d’hidrogen produeix una força electromotriu massa baixa. cases rurals. on l’oxigen experimenta la reducció: 1 ––– O2 + 2 H+ + 2 e– → H2O. es desplacen cap a ell a través de l’electròlit. Així. Expressant les reaccions en els dos elèctrodes com una única equació. lleuger i no té peces mòbils importants. L’hidrogen es pot obtenir per mitjà de panells solars fotovoltaics.4 | L’energia i la seva transferència Ciència. Els ions H+. També s’està desenvolupant un prototip d’avió europeu que fa servir aquesta tecnologia. les piles d’hidrogen són dispositius en els quals gran part de l’energia de combustió d’aquest gas es transforma directament en energia elèctrica. per proveir tres autobusos de transport públic de Reykjavik. Els electrons produïts a l’ànode. La primera estació de subministrament d’hidrogen com a combustible es va inaugurar l’any 2003 a Islàndia. H2 + ––– O2 → H2O. Un dels principals avantatges que presenten és que no contaminen. estacions meteorològiques. Un sistema amb cel·la de combustible que funciona amb hidrogen pot ser compacte. 2 De les anteriors equacions químiques deduïm que es produeixen tants electrons en un elèctrode com se’n consumeixen a l’altre. cada una de les quals té un ànode o elèctrode negatiu i un càtode o elèctrode positiu. Les piles d’hidrogen són especialment útils en llocs allunyats de grans centres de consum. etc. atrets pel càtode. separats per un conductor iònic o electròlit. on experimenta l’oxidació següent: H 2 → 2 H + + 2 e -. Està constituïda per un conjunt de cèllules apilades. s’injecta un corrent d’aire al càtode. resulta: 1 amb motor elèctric impulsats per pila d’hidrogen. S’injecta un corrent continu d’hidrogen a l’ànode. a través del circuit exterior. Al mateix temps. Les piles d’hidrogen es diferencien de les piles i les bateries elèctriques en el fet que no s’esgoten ni necessiten ser recarregades. Ja s’han creat alguns models de cotxes i autobusos e� e� � � H2 O2 Hidrogen Aire H+ H2 O Ánode H 2 → 2 H+ � 2 e– Electròlit Aire � Aigua Càtode 1/2 O2 � 2 H+ � 2 e+ → H2 O 140 U04_Fis1_Bach. ja que funcionen mentre rebin subministrament d’hidrogen i oxigen (o aire). per exemple. de manera que se n’agrupen moltes en sèrie i en paral·lel per formar una pila d’hidrogen. Aquest flux d’electrons constitueix el corrent elèctric subministrat per la pila d’hidrogen. En principi.

Les formes de transmissió de la calor són: conducció (per contacte entre les partícules constituents de la matèria). W = F Δs Potència és el treball efectuat per unitat de temps: W P = –––– t El joule. Contingut bàsic de la unitat en format hipermèdia.18 joules. Energia mecànica és la suma de les energies cinètica i potencial. unitat de treball del SI. unitat de calor que no pertany al SI. convecció (per desplaçament i mescla de fluids a diferent temperatura) i radiació (per ones electromagnètiques. com a conseqüència de la diferència entre les temperatures. Es compleix que: WC = – ΔEp El treball de les forces dissipatives (no conservatives) que actuen sobre un cos és igual a l’increment de la seva energia mecànica: WD = ΔEk + ΔEP = ΔEM La calor és la magnitud física que mesura l’energia transmesa d’un cos a un altre. sense necessitat d’un medi material). El rendiment d’un procés és el quocient entre l’energia útil i l’energia total consumida: EU = –––– ET El treball d’una força constant és el producte escalar de la força pel desplaçament: → → W = F · Δr Principi de conservació de l’energia. l’energia potencial gravitatòria d’un cos a una altura h és: Ep = m g h. és el treball que fa una força d’1 N quan el seu punt d’aplicació es desplaça 1 m sobre la seva línia d’acció. Mentre l’acceleració g de la gravetat sigui constant. Si el moviment és de translació. U04_Fis1_Bach. L’energia que absorbeix un cos. Energia interna de la matèria és la que tenen a escala microscòpica les partícules que constitueixen els cossos. equival a 4. La capacitat calorífica específica o calor específica d’una substància és la quantitat d’energia en forma de calor que s’ha de subministrar a una unitat de massa d’aquesta substància per elevar-ne la temperatura 1 K. d’una força F és → la component de F en la direcció del moviment (tangent a la trajectòria). La caloria. El treball d’una força de component tangencial constant és W = Ft Δs. sinó únicament transformarse o transmetre’s d’uns cossos a uns altres. Es defineix com la potència que es desenvolupa quan es fa un treball d’1 joule cada segon. quan experimenta un increment de temperatura Δt és: Q = c m Δt Primer principi de la termodinàmica.L’energia i la seva transferència | 4 RESUM El treball d’una força constant que es desplaça sobre la seva línia d’acció és el producte de la intensitat de la força pel seu desplaçament: El treball total realitzat sobre un cos és igual a l’increment de la seva energia cinètica: W = ΔEk. L’energia que un sistema rep en forma de calor més el treball realitzat sobre el sistema és igual a l’increment de la seva energia interna: Q + W = ΔU La degradació de l’energia és la seva transformació en formes d’energia no utilitzables per realitzar treball. El treball de les forces conservatives que actuen sobre un cos no en fa variar l’energia mecànica. L’energia no es pot crear ni destruir.indd 141 141 21/4/08 13:54:47 . el seu valor és: 1 Ek = ––– m v 2 2 Energia potencial d’un cos és la que depèn de la seva posició en un camp de forces. Energia cinètica és la que té un cos a causa del seu moviment. El watt és la unitat de potència del SI. en el CD. Ft. de massa m i calor específica c. → La component tangencial.

Determina el treball total efectuat sobre el mòbil a la primera volta. que passa pels punts A (2. segueix una trajectòria corba. d’acord amb el temps. par tint del repòs. quin serà el mòdul de la seva velocitat en passar per B? Calcula el treball que efectua l’home quan arrossega el sac 25 m: a) Amb moviment uniforme.3.indd 142 21/4/08 13:54:48 .4 kg. expressa el vector posició del mòbil en funció del temps.25 kg. 2). recorre una pista circular de 20 m de radi. El coeficient de fregament dinàmic per lliscament entre el sac i el terra és de 0. que és horitzontal. Si la seva velocitat en passar per A és de vA = 3 m/s. partint del repòs. les coordenades dels quals s’han expressat en m. El coeficient de fregament cinètic entre el moble i el terra és μC = 0.4 | L’energia i la seva transferència A C T I V I TAT S Treball 1 Un trineu de massa 80 kg llisca 150 m per un vessant inclinat 15°. es mou sobre una circumferència de 10 m de radi amb una acceleració tangencial at = 0. la velocitat del mòbil de l’exercici 8. sur t llançat a 70 m/s i l’altre. 6 Una mola d’esmolar cilíndrica té 20 cm de radi i fa 150 voltes per minut. explota i es parteix en dos fragments. 7 Calcula el treball efectuat per la força → → → F = 30i – 20j (N) quan el seu punt d’aplicació es desplaça des del punt A al B. El moble es desplaça 5 m sobre el terra.35.2 m/s2. Calcula el treball que fa el pes del cos entre els instants t = 2 s i t = 10 s. → Calcula el treball efectuat per la força F quan el cos recorre 10 m sobre el pla inclinat. amb una velocitat inicial → → → v 0 = 50i + 80j (m/s). El coeficient de fregament per lliscament entre aquest cos i el pla és μC = 0. a 120 m/s. La component tangencial de la força que actua sobre seu és constant de Ft = 80 N. 8 Des d’un punt que adoptem com a origen de coordenades. Quin treball efectua el pes del trineu en aquest recorregut? 2 Per un pla inclinat 30° es puja un cos de massa m = 120 kg fent-lo lliscar amb movi→ ment uniforme gràcies a una força F paral·lela al pla. 10). Quina energia han adquirit a causa de l’explosió? 10 Expressa. Energia cinètica 9 Un coet de massa 0. 5 Un mòbil de massa 4 kg. les coordenades dels quals en metres són A (–6. Per fer-ho tira amb una força constant d’una corda inclinada 30° cap amunt. Calcula l’increment de la seva energia cinètica entre els instants t = 2 s i t = 10 s.4. de massa 0. 11 Un vehicle de massa 800 kg. Calcula el treball realitzat pel pes del moble. Quina serà la seva velocitat en acabar la primera volta? I en acabar la segona? 12 Un cos de massa m = 20 kg. 3 Una persona arrossega amb moviment rectilini uniforme un moble que pesa 1 200 N. Suposant nul·la la resistència de l’aire i sabent que l’acceleració de la gravetat és → → g = –10j (m/s2). Comprova si el seu valor coincideix amb el treball efectuat pel seu pes (única força que actua sobre ell). 7) i B (6. Un fragment.6. Troba el treball efectuat per la força de fregament en 10 s si el coeficient de fregament entre el ganivet i la mola és de 0. per la força que exerceix la persona i per la força de fregament. que es mou amb una velocitat de 40 m/s. Sobre aquest cos només hi actua una força constant → → → F = 10i – 6j (N). 4 Un home arrossega un sac de massa 80 kg sobre una super fície horitzontal. es llança obliquament cap amunt un cos de massa m = 200 g. 2) i B (4. 142 U04_Fis1_Bach. lligada al sac. b) Amb una acceleració constant d’1 m/s2. L’esmolador pressiona la fulla d’un ganivet contra la vora de la mola amb una força de 15 N.

de 11. la seva velocitat és de 12 m/s. de massa m = 300 g. → a) Calcula el treball efectuat per la força F fins aquell instant.4. a par tir de l’esmentat instant. 17 Amb quina velocitat inicial cal llançar un cos verticalment cap amunt des d’una altura de 5 m perquè. deixa → d’actuar la força F . de massa 3 kg. Si es deixen anar.5 m d’altura. Calcula el treball que s’efectua en col·locar-les formant una pila de 5 fileres d’alçària (amb 120 llaunes a cada filera). Si considerem que. en arribar al terra. L’altra. 21 Un infant de massa m = 40 kg baixa per un tobogan de 4 m d’alçària i 12 m de longitud. de massa 2 kg. Si la resistència de l’aire és negligible. si és a 2. Calcula: a) El treball efectuat pel cavall en els 4 s. 19 Treball i energia mecànica 20 Una pilota. Partint del repòs. Una. Calcula l’energia mecànica perduda pel fregament amb l’aire. Conservació de l’energia mecànica 16 Des del terra es llança obliquament cap amunt un cos de massa m amb una velocitat de 25 m/s. quina serà la velocitat dels cossos en aquest instant? 143 U04_Fis1_Bach. cau des d’una altura de 5 m sobre el terra fins al fons d’un pou de 10 m de profunditat. és llançada ver ticalment cap amunt amb una velocitat inicial de 8 m/s des d’una altura de 6 m i. quin seria el seu valor a 4 m sota el nivell del terra? 15 Hi ha 600 llaunes de refresc. en arribar al terra. Les forces de fregament que actuen sobre el cotxe equivalen a una força única de 300 N en sentit contrari al del moviment.indd 143 21/4/08 13:54:48 . quina variació d’energia potencial haurà experimentat el conjunt en l’instant en què cada cos hagi recorregut 2 m? Si no hi ha fregament. quina de les dues pedres xocarà més violentament? 14 Per aixecar un cos des del terra fins a una altura de 15 m cal fer un treball de 735 J.L’energia i la seva transferència | 4 DIFICULTAT: SENZILLA MITJANA ALTA SENSE CLASSIFICAR Energia potencial gravitatòria 13 Dues pedres es deixen caure sense velocitat inicial. la seva energia potencial gravitatòria és nul·la. b) Si. aplica la conservació de l’energia mecànica per calcular el valor de la seva velocitat en el punt més alt de la trajectòria. Quan el cos està en repòs s'hi aplica una força → horitzontal constant F fins que assoleix una velocitat de 12 m/s en un desplaçament de 10 m. Suposant negligible la resistència de l’aire. cau des d’una altura de 8 m i xoca contra el terra. La força de fregament que s’oposa al seu moviment és de 80 N. recolzades sobre les seves bases al terra. té una velocitat d’11 m/s. Si no perdés energia per fregament: a) Quina seria la seva velocitat en un punt situat a 10 m d’altura? b) Quina és l’altura màxima que podria assolir? Dos cossos de masses m1 = 400 g i m2 = 500 g són mantinguts en repòs penjats dels extrems d’un fil que passa per una petita politja. quina distància recorrerà el cos fins que s'aturi? 23 Un cavall tira d’un cotxe de massa 250 kg sobre un terreny horitzontal.6 cm d’alçària i 340 g de massa cada una. la seva velocitat sigui de 18 m/s? i si es llança verticalment cap avall? i horitzontalment? 18 Una vagoneta d’unes muntanyes russes amb passatgers té una massa total de 350 kg. el cavall tira del cotxe amb una força de 500 N durant 4 s. Quan es troba en un punt de la seva trajectòria a 6 m d’altura sobre el terra. Calcula l’energia mecànica que perd durant el descens i la seva velocitat en arribar al final del tobogan. al terra. 22 El coeficient de fregament cinètic per lliscament entre un cos de massa m = 2 kg i un pla horitzontal és μ = 0.

33 Una escala mecànica de 15 m de longitud salva un desnivell de 5 m. consumeix 7 litres de gasolina cada 100 km. que desprèn en refredar-se un litre d’alcohol. b) Determina el valor de la força de fregament entre tots dos. si el rendiment de la instal·lació és del 60%? Quant gastarà en 8 hores de funcionament si el preu del kWh és de 0.1 euros? 31 El motor d’un automòbil desenvolupa una potència de 30 kW quan circula per una carretera a una velocitat constant de 90 km/h. de massa m = 50 kg.5 m/s amb un càrrega total de 1 200 kg el seu motor consumeix una potència de 4. Quina potència subministraria la central si el cabal fos de 4 m3 d’aigua per segon i no hi hagués pèrdues. c) L’energia dissipada en forma de calor a causa del fregament. 24 Un cos. Calcula l’energia que es perd quan funciona a plena potència durant 12 hores. Quina super fície del territori rep anualment la mateixa quantitat d’energia que la produïda per una central nuclear de 1 750 MW? Expressa el resultat en km 2. des de 30 °C fins a 10 °C. b) El rendiment de la grua. es desplaça lliscant sobre el terra amb una velocitat de 10 m/s quan arriba al peu d’una rampa.7 MJ en 6 h. Quina massa d’alumini es podria escalfar de 0 °C a 100 °C amb aquesta mateixa quantitat d’energia? 35 Calcula l’energia.2? 26 El salt d’aigua d’una central hidroelèctrica té una alçària de 80 m. Quan es desplaça a 0.) 36 La temperatura mitjana de l’aigua del mar Mediterrani davant de la costa de Barcelona 144 U04_Fis1_Bach. Si cada litre de gasolina subministra 40 MJ. Si fa un treball de 29.9 k W. Rendiment 28 Un motor de potència útil 36 kW té un rendiment del 70 %. Calor i temperatura 34 Calcula la quantitat d’energia necessària per escalfar 100 kg d’aigua líquida des de 0 °C fins a 100 °C. 29 Una màquina consumeix una potència de 2 500 W de la xarxa de subministrament elèctric. quin rendiment té? 30 Quina potència ha de tenir el motor d’una bomba hidràulica per elevar un cabal d’aigua de 200 litres/minut a una altura de 15 m. Calcula: a) L’energia perduda en aquesta operació. En aquestes condicions. si tota l’energia mecànica es transformés en energia elèctrica? 27 La mitjana anual de l’energia que rep del Sol cada m 2 d’un territori és de 10 4 J per minut.indd 144 21/4/08 13:54:49 . eleva un cos de 5 000 kg de massa a una altura de 4 m en 20 s. a) Calcula el treball efectuat per la força de fregament entre el cos i la super fície de la rampa. quin percentatge de l’energia consumida aprofita el motor? 32 El motor d’una grua. Calcula’n el rendiment. si el coeficient de fregament cinètic entre el cos i el terra és μC = 0. (Dada: densitat de l’alcohol a 30 °C: 780 kg/m3. c) Baixarà per la rampa o es quedarà en repòs sobre la rampa? Potència 25 Quina potència desenvolupa un cavall que arrossega un cos de massa 300 kg sobre una super fície horitzontal amb una velocitat de 10 km/h.4 | L’energia i la seva transferència b) L’energia cinètica que ha adquirit el cotxe. funcionant amb una potència de 15 kW. és a dir. en forma de calor. El mòbil arriba a una altura de 2 m lliscant 8 m sobre la rampa.

la nuclear. la solar. Qüestions relatives a tots els apartats 45 Indica quines d’aquestes energies podem afirmar que són renovables: la del petroli. que es mou amb una velocitat de 600 m/s. la pèrdua d’energia potencial gravitatòria incrementa la seva energia interna. quan s'atura un camió de 20 000 kg de massa per l’acció dels seus frens en el moment en què circula a 72 km/h. l’eòlica. durant 12 minuts. Amb el motor en marxa. Calcula la potència que desenvolupa el motor. i és capaç d'aturar. en forma de calor. en forma de calor. la de la biomassa. Sabent que cada litre del combustible utilitzat proporciona una energia de 35. Calor i treball 37 38 39 Calcula l’energia despresa.L’energia i la seva transferència | 4 és de 23. realitzant un treball de 200 kJ. Si durant aquest procés se li han subministrat 50 Kcal en forma de calor. prop de Pau. la hidràulica. el motor es manté girant constantment a 3 000 rev/min. entre la temperatura de l’estiu i la de l’hivern? (Dada: densitat de l’aigua del mar: 1 030 kg/m3. S’observa que el motor consumeix 2. quan es per fora una làmina metàl·lica amb una màquina de potència 0. als Pirineus francesos: l’aigua cau des d’una altura de 420 m. Quan la força tangencial exercida pel fre és de 1 400 N. un tren de 300 TM que hi xoqui a 9 km/h. suposant que només transforma en energia mecànica el 20 % de l’energia corporal consumida. 43 En una terminal ferroviària s’ha dissenyat un para-xocs hidràulic que conté 250 litres de líquid de densitat 0. s’esclafa contra una paret de pedra. Quant augmentaria la temperatura de la bala si no intercanviés calor amb l’entorn? 40 Una quantitat determinada de gas s’expandeix. quin és el valor en aquest procés de cada un dels termes (W. determina el rendiment del motor i la quantitat d’energia en forma de calor que es dissipa en el fre. quan funciona en les condicions anteriors. Per al sistema constituït pel cos d’aquesta persona. Quina quantitat d’energia. la del carbó. 145 U04_Fis1_Bach. Quina quantitat d’energia es dissipa. en un espai de 4 m.) 42 Calcula la quantitat d’energia corporal que perd una persona de 70 kg de massa si puja per l’escala fins a la terrassa d’un gratacel de 300 m d’alçària. en forma de calor. Calcula l’augment de temperatura de l’aigua en una cascada de 30 m d’alçària.25 CV durant un minut? Suposa que el 75 % de l’energia subministrada pel trepant es transforma en calor. suposant que tota l’energia cinètica es dissipa en forma de calor. quin increment de temperatura experimentarà? 44 Un motor fa girar un cilindre de 20 cm de radi. haurà cedit cada m3 d’aigua del mar en refredar-se.indd 145 21/4/08 13:54:50 . Una bala de plom. la del gas natural i la geotèrmica.) a) Calcula la força constant que haurà d’exercir el para-xocs.5 °C durant el mes de setembre i de 12 °C durant el mes de febrer. Quin seria l’augment de temperatura de l’aigua en aquesta cascada? (Aquests augments de temperatura són menors en la naturalesa. l’elèctrica. ja que una part de l’energia es dissipa quan s’evapora aigua durant la caiguda. s’aplica un fre a la perifèria del cilindre.75 litres de combustible. b) Si tota l’energia absorbida pel para-xocs es transmet al líquid.9 g/cm3 i calor específica 2 000 J/kg K. Q i ΔU) del primer principi de la termodinàmica? Busca el poder energètic d’algun aliment en l’etiqueta de l’envàs i determina quina quantitat n’hauria de menjar per recuperar l’energia perduda. quant ha variat la seva energia interna? 41 En una cascada d’aigua. La cascada més alta d’Europa és al circ glacial de Gavarnie.5 MJ.

b) W = Ft Δs. En quins principis es basen les respostes? 59 Què significa que l’energia es degrada? Explica-ho amb un exemple. 52 Indica si el treball realitzat per una força conser vativa pot fer que variï l’energia: a) Cinètica. explica per què quan inflem la roda d’una bicicleta s’escalfa l’aire que hi introduïm. 48 49 50 Quina condició s’ha de complir perquè l’energia cinètica d’un mòbil es pugui calcular com a ½ m v2? I perquè la seva energia potencial gravitatòria es pugui calcular com a m g h? Raona si poden ser negatives l’energia cinètica d’un cos i la seva energia potencial gravitatòria. c) La suma Q + W.net trobaràs una llista de pàgines web que t’ajudaran a iniciar la investigació. → → c) W = F Δs cos ϕ. 55 Amb tres focus de calor idèntics escalfem les mateixes masses d’aigua. d) W = F Δr . amb una velocitat un 40 % més gran que v. la temperatura del nostre cos augmenta i suem? 57 Basant-te en el primer principi de la termodinàmica. mercuri i glicerina. 47 Un vehicle de massa m es mou amb velocitat v.ecasals. b) Potència elèctrica que pot subministrar la central. Raona quin d’aquests mòbils tindrà una energia cinètica més gran: a) Un vehicle amb una massa un 40 % més gran que m. b) Que hi hagi un fluid entre ells. 58 Indica si només depenen dels estats inicial i final d’un sistema: a) El treball W realitzat sobre el sistema. que inicialment estaven a la mateixa temperatura. Investiga 60 Busca la informació següent sobre algunes centrals hidroelèctriques: a) Energia emmagatzemada a l’embassament quan el nivell de l’aigua és el màxim. A www. Si l’embassament estigués ple i l’energia emmagatzemada es transformés totalment en energia elèctrica. 54 Quines condicions es necessiten perquè s'intercanviï calor per conducció. c) El seu increment d’energia mecànica.indd 146 21/4/08 13:54:50 . 53 Quina potència es desenvolupa en sostenir un cos de massa 10 kg a 5 m d’altura durant 20 s? Raona la resposta. c) Interna de la matèria. c) Que estiguin a diferent temperatura. b) Un vehicle de massa m. b) La calor Q comunicada al sistema. per convecció i per radiació entre dos sòlids? a) Que hi hagi un medi material entre ells. 146 U04_Fis1_Bach. Respon la mateixa qüestió en el cas que la força sigui dissipativa. durant quant de temps podria funcionar la central amb la màxima potència sense rebre cap apor tació d’aigua? 61 Investiga quants kilowatts-hora gasta la teva localitat o la teva comarca a l’any en electricitat. 51 En què es transforma l’energia mecànica que perd un cos? Pot perdre energia mecànica un cos amb energia mecànica nul·la? Justifica les respostes. d) Mecànica. b) Potencial. amb velocitat v. No oblidis consultar també enciclopèdies i llibres especialitzats. quan fem un treball físic.4 | L’energia i la seva transferència 46 Explica les condicions necessàries per a poder aplicar cada una de les expressions següents del treball d’una força: a) W = F Δs. b) El seu increment d’energia potencial gravitatòria. Quina d’aquestes substàncies incrementa abans la seva temperatura en 50 °C? Per què? 56 Per què. Digues a quin treball sobre un cos és igual: a) El seu increment d’energia cinètica.

indd 147 21/4/08 13:43:59 . han convertit aquesta classe d’energia en la principal font del procés tecnològic. Els seus efectes i la facilitat de transformació de l’energia elèctrica en un altre tipus d’energia amb poquíssimes pèrdues. El desenvolupament de la tecnologia del segle anterior i de l’actual seria inconcebible sense la gran aportació de l’energia elèctrica. U05-Fisica2_Bach (3m). el corrent elèctric és molt important.5  |  El corrent elèctric A escala humana. El debat actual sobre les energies renovables i no renovables gira a l’entorn dels processos de transformació d’una determinada font d’energia en energia elèctrica.

5

| El corrent elèctric

1 | El corrent elèctric
El corrent elèctric és un moviment de càrregues elèctriques a l’interior
d’un conductor.
Habitualment s’anomena corrent elèctric el desplaçament del conjunt dels
electrons en els conductors metàl·lics. Rarament pensem que també hi ha
corrents elèctrics en els líquids i en els gasos. Fins i tot podem afirmar que,
perquè existeixi un corrent elèctric, no és imprescindible la matèria: un feix
d’electrons o d’ions desplaçant-se en el buit constitueix un corrent
elèctric.

| Mecanismes del corrent elèctric als metalls
+

+

+

+

+

+

+

+

+

+

+

+

+

+

+

+

+

+

+

+

1. Els electrons del núvol electrònic es
mouen lliurement entre els ions positius
del metall.
+

+

+

+
+

+

+
+

+

+

+

sentit convencional del corrent
2. Els electrons es mouen
desordenadament dins del cos del metall.
Quan s’estableix un corrent elèctric, el
conjunt es desplaça a una cer ta velocitat
de deriva.

Els metalls en estat sòlid formen reticles cristal·lins tridimensionals en els
quals els àtoms es troben molt pròxims els uns dels altres. Els electrons
que són més a l’exterior de cada àtom, es troben dèbilment atrets pel nucli.
A més, es deixa sentir l’atracció dels àtoms veïns. Per tot això, un o uns
quants electrons dels més exteriors de cada àtom del metall poden ser
cedits fàcilment. Aquests electrons no estan associats a cap nucli concret,
sinó que formen un núvol electrònic comunitari que per tany de la mateixa
manera a tots els àtoms que formen el cristall metàl·lic.
En aquest núvol, els electrons es mouen lliurement a gran velocitat i en
totes direccions entre els ions de la xarxa cristal·lina, sense experimentar
cap desplaçament de conjunt.
Quan s’estableix el corrent elèctric, aquests electrons lliures, adquireixen
un moviment uniformement accelerat (Fig. 2). En el seu moviment collideixen amb altres electrons i amb els ions positius de la xarxa cristal·lina
i són frenats intensament, i per tant l’energia cinètica adquirida es dissipa
ràpidament. Aquest electrons són accelerats i frenats successivament una
vegada i una altra. Com a resultat, s’estableix un règim de moviment en què
el conjunt dels electrons adquireix una cer ta velocitat mitjana anomenada
velocitat de deriva.
Actualment, aquest mecanisme clàssic de la conducció elèctrica als
metalls ha estat substituït per un altre de més modern basat en la mecànica quàntica, l’explicació de la qual correspon a cursos més avançats.

| Mecanismes del corrent elèctric als líquids
Algunes dissolucions líquides contenen ions positius i negatius procedents
de la substància dissolta i també els contenen els líquids que resulten de
fondre aquests compostos. Aquestes substàncies són els electròlits.
L’àcid sulfúric, el clorur de sodi, dihidròxid de potassi, etc., són exemples
d’electròlits.
Quan s’aplica un corrent elèctric, per exemple, a una dissolució de clorur
de coure (II) (CuCl2), els ions de clor (Cl−) es desplacen cap a l’elèctrode
positiu (+), i en canvi els ions de coure (Cu2+) es desplacen cap al negatiu
(–). En la dissolució hi ha un corrent iònic doble (Fig. 3).
3. Moviment dels ions en una solució d’un
electròlit.

148

U05-Fisica2_Bach (3m).indd 148

21/4/08 13:44:04

El corrent elèctric | 5

El corrent elèctric en els líquids iònics es diferencia del dels sòlids metàllics en què hi ha un doble desplaçament d’ions en lloc d’electrons; a més,
es produeix una transformació química.

| Mecanismes del corrent elèctric als gasos
A diferència dels metalls o dels líquids, els gasos no tenen càrregues elèctriques lliures que es puguin desplaçar, de manera que, a pressió atmosfèrica normal són mals conductors elèctrics. L’aire es compor ta com un
aïllant elèctric i si de vegades presenta una lleugeríssima conductivitat és
a causa de la presència d’ions gasosos.
Per tal que un gas condueixi el corrent elèctric, aquest ha d’estar ionitzat.
Són agents ionitzants la calor (els gasos s’ionitzen fàcilment a temperatures elevades), les radiacions emeses per substàncies radioactives, els
raigs ultraviolats, els raigs X i els raigs còsmics. El desplaçament dels ions
a través del gas s’anomena descàrrega elèctrica.
Quan la diferència entre càrregues elèctriques és molt elevada i els punts
es troben relativament pròxims, els ions que hi ha a l’aire s’acceleren amb
tanta intensitat que l’energia cinètica que adquireixen permet que ionitzin
per xoc altres molècules, i així successivament. Es produeix una ionització
en cadena, que és la causa de la guspira o descàrrega elèctrica. És el cas,
per exemple, de les descàrregues a l’atmosfera entre núvols (llampecs) o
entre els núvols i el terra (llamps) (Fig. 4). Els gasos són més bons conductors com més en disminueix la pressió, perquè com que les molècules del
gas estan molt separades les unes de les altres, els ions formats poden
adquirir una elevada energia cinètica i produir, en cada xoc, nous ions.

2 | Intensitat de corrent
Ja que el corrent elèctric és un moviment de càrregues a l’interior d’un
conductor, podem determinar-lo si en coneixem la càrrega que travessa una
secció del conductor en cada unitat de temps.
La intensitat d’un corrent elèctric és la càrrega Q que travessa una secció
del conductor en cada unitat de temps:
Q
I = ——
t

4. Llamps i llampecs en un núvol de
tempesta.

Ordres de magnitud d’algunes
intensitats
105 A: Fosa d’alumini mitjançant
l’electròlisi.
104 A: Descàrrega elèctrica en
una tempesta.
103 A: Motor d’un tren d’alta
velocitat.
102 A: Motor d’arrencada d’un
automòbil.
10 A : Resistència d’escalfament
d’una rentadora.
1 A : Bombeta molt potent.
10–1 A: Bombeta de poca potència, motor d’una joguina.
10–2 A: Díodes LED, pilots lluminosos en aparells de música, rellotges elèctrics, etc.
10–6 A: Circuits integrats en ordinadors, calculadores, etc.

La unitat d’intensitat de corrent elèctric és l’ampere (A). És una de les set
unitats fonamentals del SI.
De l’equació anterior resulta:
Q = I Δt
1C=1A 1s
Un coulomb és la càrrega que passa cada segon a través de la secció d’un
conductor recorregut per la intensitat d’1 ampere.
A la pràctica, a vegades es fa servir com a quantitat de càrrega la que transpor ta en una hora un corrent constant d’1 A. Aquesta càrrega s’anomena
ampere hora (Ah).

5. La càrrega total que emmagatzema la
bateria d’automòbil de la figura és de
36 Ah.

149

U05-Fisica2_Bach (3m).indd 149

21/4/08 13:44:05

5

| El corrent elèctric

3 | Diferència de potencial
La diferència de potencial entre dos punts és l’energia que se cedeix
per unitat de càrrega elèctrica que circula entre aquests dos punts.
V1 – V2 = W / Q
La unitat de diferència de potencial és el volt, i el seu símbol és V. Si entre
dos punts d’un circuit hi ha una diferència de potencial d’un volt, entre
aquests dos punts se cedirà una energia d’un joule per cada coulomb de
càrrega elèctrica que hi circuli.
1V=1J/1C
Així doncs, si dos punts tenen una diferència de potencial i s’uneixen mitjançant un conductor, es produirà un flux de corrent elèctric entre ambdós
punts.
Com veurem en l’apartat 8, un generador de corrent elèctric permet mantenir una diferència de potencial constant i, en conseqüència, un corrent
elèctric permanent entre els extrems d’un conductor.

4 | La llei d’Ohm
En augmentar la diferència de potencial entre els extrems d’un conductor,
augmenta la intensitat de corrent que hi circula.
En alguns conductors, com els metalls, hi ha una relació de proporcionalitat
directa entre la intensitat de corrent i la diferència de potencial aplicada.
Aquesta proporcionalitat la va descobrir el físic alemany Georg Simon Ohm
el 1827, i en honor seu es coneix com la llei d’Ohm:
La diferència de potencial aplicada entre els extrems d’un conductor
metàl·lic és directament proporcional a la intensitat de corrent que hi
circula.
VA – VB = R I
El significat de la constant R és fàcil d’entendre. Si s’aplica la mateixa diferència de potencial a dos conductors, a i b, de la mateixa longitud i secció,
però d’un material diferent, hi circularan corrents diferents (Fig. 7).

6. Georg Simon Ohm (1787-1854). Físic
alemany. Va fer estudis sobre geometria,
òptica, acústica, sobre la polarització de
les piles i la interferència dels raigs
polaritzats en els cristalls. Tanmateix, se
l’ha conegut pels estudis que va fer sobre
la resistència elèctrica dels conductors
metàl·lics i per la descoberta de la llei que
duu el seu nom. A més de l’esmentada
llei, també duu el seu nom la unitat de
resistència elèctrica en el Sistema
Internacional, l’ohm, de símbol Ω.

Per exemple, per a una mateixa diferència de potencial aplicada, V, pel conductor a hi circula una intensitat més gran que pel conductor b; és a dir que
b ofereix més dificultat per al desplaçament de les càrregues elèctriques.
Per a la majoria de conductors metàl·lics, la diferència de potencial aplicada entre els seus extrems és una funció lineal de la intensitat que hi circula. Aquesta mena de conductors que compleixen bé la llei d’Ohm s’anomenen conductors lineals o òhmics.
Hi ha un altre tipus de conductors, com ara les dissolucions iòniques, els
gasos, els díodes o els semiconductors, en els quals la relació entre la
diferència de potencial i la intensitat que hi circula no presenta una relació
lineal. Per aquest motiu s’anomenen conductors no lineals o no òhmics.

150

U05-Fisica2_Bach (3m).indd 150

21/4/08 13:44:06

El corrent elèctric | 5

(V A � V B ) / V

(V A  V B ) / V
b

b
a

a
V

I1

I2 I / A

7. El pendent de cada recta mesura la
resistència de cada conductor.

I/A
8. Relació entre la diferència de potencial i
la intensitat de corrent elèctric per a un
gas a i per a una dissolució iònica b.

A la figura 8 s’ha representat la variació de la intensitat de corrent amb la
diferència de potencial en un gas a i en una dissolució iònica b.
La representació gràfica V –I s’anomena característica del conductor.
Encara que a l’estudi del corrent elèctric que es fa en aquesta unitat se
suposi que els conductors són lineals, cal tenir en compte que n’hi ha
molts que no obeeixen la llei d’Ohm, i la seva aplicació es basa en aquest
compor tament no lineal, com veurem en l’apar tat 6, sobre els sensors.

5 | Resistència elèctrica
La constant R de la llei d’Ohm expressa la dificultat que ofereix un conductor quan passa el corrent elèctric, i s’anomena resistència elèctrica.
La resistència elèctrica representa una més gran o més petita dificultat de
desplaçament dels electrons en un conductor. Els cossos que presenten
poca resistència són bons conductors; els cossos amb una resistència
elevada són mals conductors, i s’anomenen aïllants o dielèctrics.
La llei d’Ohm permet definir la unitat de resistència elèctrica, anomenada
ohm, que se simbolitza amb la lletra grega omega majúscula (Ω).
Un conductor té una resistència d’1 ohm (Ω) quan, en aplicar-hi
una diferència de potencial d’1 volt, deixa passar un corrent
d’1 ampere.
1

1V
= ——–
1A

En la majoria dels casos, interessa que els fils conductors que s’utilitzen
als circuits tinguin molt poca resistència. Amb tot, a vegades cal que per un
conductor o per una par t d’un circuit hi corri una intensitat molt petita. Per
aconseguir-ho, la resistència d’aquesta par t ha de ser molt gran.
Els dispositius dissenyats específicament per oferir una oposició apreciable al pas del corrent elèctric s’anomenen resistències.
Una resistència pot consistir en un fil metàl·lic molt llarg d’un material que
no sigui gaire bon conductor, enrotllat sobre un dielèctric.

151

U05-Fisica2_Bach (3m).indd 151

21/4/08 13:44:07

R1 R2 A B R3 11. com la de la figura 9. El primer color és la xifra de les desenes. Associació de resistències en sèrie. la de les unitats. A més. Ocupen un espai reduït i són molt econòmiques. no modifica les característiques del circuit. si obser vem la figura 10. la resistència de la figura 10 és: 9. Groc = 4. Hi ha dues formes bàsiques d’associar resistències: en sèrie i en paral·lel. violeta = 7. La connexió de resistències en sèrie consisteix a connectar una resistència després de l’altra. És una associació de resistències amb intensitat de corrent comuna. El quar t color n’indica la tolerància. ja que estan connectades entre els mateixos punts inicial i final. també aïllant. vermell = 2 i daurat = 5 % R = 47 × 102 Ω = 4 700 Ω. No obstant això. La caiguda de potencial en cada una de les resistències connectades en paral·lel és la mateixa. Quan es fa circular corrent per aquesta associació de resistències. El tercer color és l’exponent de la potència de 10 que multiplica els altres dos. són d’ús generalitzat les resistències ceràmiques. podem associar les resistències les unes amb les altres per obtenir el valor de la resistència que necessitem.indd 152 21/4/08 13:44:09 . Així. s’hi dissipa la mateixa energia que en el conjunt de resistències al qual equival. Es pot dir que es tracta d’una associació de resistències de caiguda de potencial comuna. de manera que la suma de les intensitats de cada branca és igual a la intensitat de corrent que arriba i també és igual a la intensitat que sur t per l’altre extrem de l’associació. El segon color. de manera que el conjunt ofereixi una única línia de corrent (Fig. A l’exterior por ten unes anelles de colors que codifiquen el valor de la resistència (tal com es por obser var a la taula del marge). Hi circula la mateixa intensitat de corrent quan s’hi aplica la mateixa diferència de potencial que a l’associació equivalent. amb un error relatiu er = 5 % (R queda entre 4 465 Ω i 4 935 Ω) Codi de colors per identificar les resistències Color | Associació de resistències Dígit Negre Marró 0 1 Vermell 2 Taronja 3 Groc 4 Verd 5 Blau 6 Violeta 7 Gris 8 Blanc 9 No es fabriquen resistències de tots els valors possibles que es poden utilitzar en un circuit. Podem calcular la resistència equivalent a un conjunt de resistències en sèrie. Valor ± 5% ± 10 % ± 20 % R2 B R3 C D 10. Una resistència equivalent d’una associació és una resistència que. la intensitat de corrent que arriba al punt d’origen de l'associació es divideix en tantes parts com branques hi ha. S’hi pot obser var que la caiguda de potencial del conjunt és igual a la suma de les caigudes de potencial en cada resistència: 152 U05-Fisica2_Bach (3m). per totes les resistències hi circula la mateixa intensitat de corrent. Així. 11). quan entre els extrems s’aplica una diferència de potencial determinada. si es col·loca en lloc del conjunt al qual equival. Associació de resistències en paral·lel. 10).| El corrent elèctric 5 Actualment. Per construirles es col·loca una finíssima capa de grafit sobre un material aïllant que es recobreix amb una capa de pintura. Resistència ceràmica. Tolerància Color Daurat Platejat Sense senyal R1 A La connexió de resistències en paral·lel consisteix a connectar els extrems de cada resistència entre els mateixos punts (Fig.

El corrent elèctric | 5

VA – VD = (VA – VB) + (VB – VC) + (VC – VD)
VA – VD = I R, (VA – VB) = I R1, (VB – VC) = I R2 i (VC – VD) = I R3
Per tant:

I R = I R1 + I R2 + I R3

I simplificant per I, resulta:

R = R1 + R2 + R3

En general, resulta:

R = ∑ Ri

És a dir,
En una associació de resistències en sèrie, la resistència equivalent és
igual a la suma de totes aquestes.
Quan es fa una associació de resistències en sèrie, s’obté una resistència
equivalent més gran que qualsevol d’aquestes resistències.
Per saber quina és la resistència equivalent a un conjunt de resistències en
paral·lel, podem utilitzar la característica de la caiguda de potencial comú
en totes, i la intensitat de corrent, I, es divideix en tantes par ts com branques hi ha, la suma de les quals és igual a la intensitat total. Si prenem
com a model l’associació de la figura 11, podem veure que, si les intensitats que circulen per cada resistència són I1, I2 i I3, aleshores:
I = I1 + I2 + I3
Segons la llei d’Ohm, tenim:
VA – VB
I = ———–
R

VA – VB
I1 = ———– ,
R1

VA – VB
I2 = ———–
R2

VA – VB
I3 = ———–
R3

Substituïm en l’equació anterior:
VA – VB
VA – VB
VA – VB
VA – VB
——— = ——— + ——— + ———
R
R1
R2
R3
I dividim entre el factor comú VA – VB, amb la qual cosa s’obté:
1
1
1
1
—— = —— + —— + ——
R
R1
R2
R3
En general, resulta:
1
R

=

1
Ri

És a dir,
En una associació de resistències en paral·lel, la inversa de la resistència equivalent és igual a la suma de les inverses de les resistències.
La resistència que equival a un conjunt de resistències en paral·lel és més
petita que qualsevol d’aquestes.
Els receptors del corrent elèctric (llums, electrodomèstics, maquinària) en
una instal·lació elèctrica es connecten a la línia de corrent en paral·lel, ja
que tots funcionen a la mateixa diferència de potencial aplicada.
153

U05-Fisica2_Bach (3m).indd 153

21/4/08 13:44:09

5

| El corrent elèctric

EXEMPLE
1.

Es disposa de tres resistències 20 Ω, 30 Ω i 60 Ω.

I

a) Si les connectem en sèrie i s’aplica als extrems una
diferència de potencial de 220 V, quina intensitat de
corrent hi circula?

A

R 1 = 20

R 2 = 30

R 3 = 60
B

b) Si es connecten en paral·lel i s’aplica entre els extrems la mateixa diferència de potencial de
220 V, quina és la intensitat de corrent que circula per cada una?
a) Per trobar la intensitat que circula quan s’associen en sèrie, cal determinar el valor de resistència
equivalent:
R = R1 + R2 + R3
R = 20 Ω + 30 Ω + 60 Ω = 110 Ω
I segons la llei d’Ohm, tenim:
220 V
VA – VB
I = ———– = ———– = 2 A
R
110
b) Quan s’associen en paral·lel, la resistència equivalent té un valor de:
1
1
1
1
—— = —— + —— + ——
R2
R3
R
R1
1
1
1
1
—— = ——– + ——– + ——–
R
20
30
60
Amb la qual cosa es troba que R = 10 Ω.
Si apliquem la llei d’Ohm, s’obté:
VA – VB 220 V
I = ——— = ——— = 22 A
R
10
Aquesta seria la intensitat de corrent elèctric que circularia per la resistència equivalent. El seu
valor és igual a la suma de les intensitats que circularan per cada una de les resistències que
formen el conjunt:
I1 + I2 + I3 = 22 A

I1

Si apliquem la llei d’Ohm a cada resistència, tenim:
VA – VB 220 V
I1 = ——— = ——— = 11 A
R1
20
VA – VB 220 V
22
I2= ——— = ——— = —— A
R2
30
3

I2

I
A

I3

R 1 = 20
R 2 = 30
B
R 3 = 60

VA – VB 220 V
11
I3 = ——— = ——— = —— A
R3
60
3

154

U05-Fisica2_Bach (3m).indd 154

21/4/08 13:44:10

El corrent elèctric | 5

| Resistència d’un conductor metàl·lic
La resistència d’un conductor metàl·lic depèn de les seves característiques
físiques: el material de què és fet, l’homogeneïtat i la forma. I no depèn ni
de la diferència de potencial aplicada ni de la intensitat de corrent que hi
circula.
Ohm va estudiar la resistència dels fils conductors metàl·lics i va comprovar, experimentalment, que aquesta resistència és proporcional a la longitud del fil, I, i inversament proporcional a la seva secció, S; és a dir, a l’àrea
d’un tall transversal del fil. Va reflectir aquestes conclusions en la següent
expressió matemàtica:
R=ρl/S
La constant de proporcionalitat, ρ, és la resistivitat o resistència específica, característica del material que constitueix el fil conductor.
La resistivitat seria la resistència d’un fil conductor d’1 m de longitud i
d’una secció d’1 m2. D’això, se’n dedueix que la resistivitat es mesura al
SI en Ω × m.
De vegades, interessa intercalar en un circuit una resistència variable per
poder modificar la intensitat de corrent que hi circula; aquest tipus de
resistències variables se sol anomenar reòstats, com el que hi ha a la
figura 12.
Els reòstats estan basats en la propietat que la resistència d’un conductor
metàl·lic és proporcional a la seva longitud. Estan constituïts per un fil
conductor enrotllat damunt d’un material aïllant. Un botó permet girar un
contacte, anomenat cursor; segons la seva posició, la longitud d’espires
que s’intercalaran al circuit de corrent és més gran o més petita, i d’aquesta manera es modifica la resistència connectada al circuit.
Per als metalls purs, el valor de ρ augmenta amb la temperatura. A la pràctica, s’observa que la variació de la resistivitat és directament proporcional
a l’increment de la temperatura, segons la següent expressió:
ρ – ρ0 = ρ0 α t

Material

Resistivitat Coeficient
a 20 °C
de
(Ω m)
temperatura
(a 20 °C
per °C)

Plata

1,6 × 10–8

3,8 × 10–3

Coure

1,7 × 10–8

3,9 × 10–3

Alumini

2,8 × 10–8

3,9 × 10–3

Tungstè

5,5 × 10–8

4,5 × 10–3

Llautó

6 × 10–8

2 × 10–3

Ferro

10 × 10–8

5 × 10–3

Plom

22 × 10–8

4,3 × 10–3

Manganina

44 × 10–8

0,0

Constantà

49 × 10–8

2 × 10–6

Nicrom

100 × 10–8

4 × 10–4

Carboni

3 500 × 10–8

–0,5 × 10–3

Germani

0,45

–48 × 10–3

Silici

640

–75 × 10–3

Fusta

108 × 1014

Vidre

1 010 × 1014

Ebonita

1 013 × 1016

Mica

1 011× 1015

Ambre

5 × 1014

Sofre

1015

De la qual cosa resulta:
ρ = ρ0 (1 + α t).
En aquesta expressió, ρo és la resistivitat a 0 °C, α és el coeficient de variació de la resistivitat amb la temperatura i t és la temperatura en °C. Per
poder utilitzar els valors que s’han donat a la taula de resistivitat i coeficients de variació amb la temperatura, només cal canviar l’expressió anterior
per la següent:
ρ = ρ20 [1 + α (t – 20 °C)]
En els no-metalls i electròlits la resistivitat disminueix quan augmenta la
temperatura. Són més bons conductors a temperatures elevades.

12. Resistència variable de cursor.

155

U05-Fisica2_Bach (3m).indd 155

21/4/08 13:44:11

5

| El corrent elèctric

6 | Sensors
Un sensor és un component elèctric que permet mesurar una variable física
o química. Molts sensors estan basats en materials que varien la seva
resistència elèctrica en funció de la variable que es vol mesurar.
Alguns materials tenen un compor tament diferent del dels conductors
metàl·lics pel que fa a la variació de la resistència elèctrica en funció de la
temperatura. Els materials on aquesta variació és més accentuada són
anomenats termistors i s’utilitzen com a sensors de temperatura.
Hi ha dos tipus de termistors. Aquells en els quals la seva resistència disminueix amb la temperatura són els NTC (negative temperature coefficient), o
termistors de coeficient de temperatura negatiu. Aquells en els quals augmenta la resistència en augmentar la temperatura són els PTC (positive
temperature coefficient), o termistors de coeficient de temperatura positiu.
En els gràfics següents es mostra el compor tament d’un termistor tipus
NTC (fig. 13) i d’un altre tipus PTC (fig. 14).

Resistència / ohms
1,0E+07
1,0E+06
1,0E+05
1,0E+04
1,0E+03
1,0E+02
1,0E+01
1,0E+00
0

50

100

150

200

250
300
350
Temperatura / ºC

13. Variació de la resistència amb la temperatura d’un termistor
tipus NTC.

Resistència / ohms
1,0E+10
1,0E+09
1,0E+08
1,0E+07
1,0E+06
1,0E+05
1,0E+04
1,0E+03
1,0E+02
1,0E+01
1,0E+00
0
50

100

150

200

250
300
350
Temperatura / ºC

14. Variació de la resistència amb la temperatura d’un termistor
tipus PTC.

La majoria d’aquests materials no metàl·lics no segueixen la llei d’Ohm, és
a dir, la relació entre la intensitat i el voltatge aplicat als seus extrems no
és constant. De tota manera, un cop conegut el seu comportament pel que
fa a la variació de la resistència, poden ser usats com a sensors tèrmics
amb gran precisió.
Els termistors s’apliquen en el disseny i la fabricació de circuits com ara la
mesura de temperatures en sistemes de climatització, o el control o l'alarma de la flama dels pilots dels calefactors del gas.
Altres materials, com les fotoresistències, presenten valors diferents de la
seva resistència elèctrica en funció de la intensitat de la llum que reben.
Aquestes característiques permeten fer-los servir per construir sensors per
mesurar la intensitat de llum.

15. Fotoresistència.

Les fotoresistències, també anomenades fotoconductors, (Fig. 15), són
dispositius semiconductors que, quan no estan il·luminats, tenen una resistència elèctrica elevada. La seva resistència va disminuint a mesura que
augmenta la intensitat de la llum incident damunt la super fície sensible.
Aquesta característica permet la seva aplicació en fotòmetres, sistemes de
seguretat, sistemes d’encesa o apagat de l’enllumenat, entre d’altres.

156

U05-Fisica2_Bach (3m).indd 156

21/4/08 13:44:12

la calor fon el fil i talla el pas de corrent. Físic anglès. 19). L’equació anterior expressa també la llei de Joule: L’energia transferida en forma de calor a la resistència és directament proporcional al quadrat de la intensitat de corrent. fa llum. n’eleva la temperatura i. James Prescott Joule (1818-1889). a dins. ferroníquel) pel qual circula el corrent. etc. Obtenim: W = R I2 Δt D’aquesta expressió. c) Fusibles Són dispositius que protegeixen alguns circuits del pas d’intensitats de corrent massa elevades. Quan la intensitat de corrent és elevada. 18). L’energia cedida per les càrregues quan pateixen una caiguda de potencial determinada té un valor de: W = Q (VA – VB) De la llei d’Ohm resulta: VA – VB = R I. a més de desprendre una mica de calor. Va investigar les relacions entre treball i calor i va arribar a formular el principi de conservació de l’energia. a) Calefacció elèctrica Molts dels aparells de calefacció elèctrica tenen el funcionament basat en l’efecte Joule: les estufes. posteriorment.indd 157 21/4/08 13:44:15 . es dissipa en forma de calor. s’ha donat el nom a la unitat de treball en el Sistema Internacional. Per tant. el joule.El corrent elèctric | 5 7 | La llei de Joule Quan s’aplica una diferència de potencial entre els extrems d’un conductor metàl·lic. 17). • al temps de durada del pas de corrent. També va obtenir l’equivalent mecànic de la calor. 16. Aquesta energia es transfereix al conductor a través del xoc dels electrons amb els ions de la xarxa cristal·lina del metall. I si tenim en compte que: Q = I Δt. Estan constituïts per un filament metàl·lic d’un aliatge amb un punt de fusió baix (Fig. | Aplicacions de l’efecte Joule Són diverses les aplicacions de l’efecte Joule en els conductors metàl·lics: 17. Fogó elèctric. els fogons elèctrics. el filament pot arribar a temperatures més altes i fer una llum més intensa i blanca. 157 U05-Fisica2_Bach (3m). tenim: W = Q R I. 19. de símbol J. les planxes. b) Il·luminació per incandescència Les làmpades d’incandescència estan formades per una ampolla de vidre. 18. Actualment. va contribuir a explicar la teoria cinètica dels gasos i va formular la llei que duu el seu nom. La majoria estan formats per un fil d’un aliatge inoxidable (per exemple. són d’ús molt freqüent les làmpades halògenes (Fig. • a la resistència del conductor. els electrons lliures que conté s’acceleren i adquireixen energia cinètica. els assecadors de cabells. Làmpada halògena. que conté un filament de tungstè pel qual es fa circular un corrent elèctric que el posa incandescent i. En honor seu. i es produeix un gran despreniment de calor (Fig. Fusibles. se’n desprèn que l’energia que el corrent elèctric cedeix en circular per un conductor és proporcional: • al quadrat de la intensitat de corrent.

els corrents elèctrics presents en els conductors que uneixen els seus borns tenen sempre el mateix sentit. El fet que en física es consideri com a sentit del corrent elèctric. 20). en canvi. creen un corrent elèctric que varia periòdicament de sentit. una vegada descarregats. es transforma en una altra classe d’energia.5 | El corrent elèctric 8 | Generadors Si es vol que el corrent elèctric en un conductor sigui permanent són necessàries dues condicions: • Disposar de càrregues elèctriques que es puguin desplaçar lliurement. Podem classificar els diferents generadors electroquímics en funció del seu compor tament un cop descarregats: • Les piles són dispositius que.indd 158 21/4/08 13:44:16 . Són necessaris uns aparells anomenats generadors la missió dels quals és comunicar energia potencial a les càrregues elèctriques perquè circulin constantment pels conductors. És l’anomenat sentit convencional del corrent elèctric. Un generador electroquímic és un dispositiu que permet obtenir energia elèctrica a partir de determinades reaccions químiques. sentit convencional del corrent elèctric 20. Amb relació al sentit en què es mouen les càrregues elèctriques. que després. no es poden tornar a utilitzar. que tractarem en un proper document. es considera que circulen del born o pol positiu (+) al born negatiu (–). Els generadors elèctrics actuen de manera anàloga al motor que eleva l’aigua del tobogan. Es considera que el corrent circula en el sentit dels potencials decreixents (Fig. Una cosa semblant passa amb el corrent elèctric. Les piles. eleven l’energia potencial de les càrregues elèctriques des del born de potencial menor fins al born de potencial més gran a costa de l’energia subministrada per una transformació química que s’esdevé a l’interior del generador. l’oposat al sentit que es mouen en realitat els electrons. no suposa cap inconvenient en el seu estudi. Hi ha casos par ticulars com el de les fotopiles. 158 U05-Fisica2_Bach (3m). Aquest corrent s’anomena corrent altern. quan baixa per la rampa. en els electròlits els ions. En el cas dels metalls són els electrons. Els alternadors. Per això necessitem un motor que la impulsi des de la piscina inferior a la part superior del tobogan. és a dir. • Mantenir permanentment una diferència de potencial elèctric entre els extrems del conductor. Sentit convencional del corrent elèctric. o bé de l’energia mecànica subministrada per un salt d’aigua o per vapor a pressió. els acumuladors i les dinamos mantenen sempre la mateixa polaritat. que és el cas dels alternadors de les centrals elèctriques. Consegüentment. Aquest és el cas de les piles i els acumuladors. Analitzem la situació següent: volem que l’aigua que baixa per les rampes d’un tobogan d’un parc aquàtic flueixi constantment. El motor s’ocupa d’elevar l’energia potencial de l’aigua. Aquest corrent rep el nom del corrent continu. • Els acumuladors poden ser recarregats elèctricament i això permet que alguns dels reactius consumits es regenerin. Les piles i els acumuladors són generadors electroquímics.

ja que les solucions que les constitueixen vessen fàcilment. Però podem aconseguir que par t de l’energia alliberada aparegui en forma d’energia elèctrica aprofitable. La pila que hem explicat s’anomena pila Daniell. però no són pràctiques perquè són difícils de transpor tar. La transferència d’electrons esdevé directament del zinc als ions Cu2+ i s’allibera l’energia en forma de calor. Muntatge d’una pila Daniell. de tal manera que la transferència d’electrons es faci. En comptes d’usar un pont salí. En el vas han esdevingut alhora dues reaccions químiques: Zn(s) → Zn2+(aq) + 2 e Cu2+(aq) + 2 e → Cu(s) Recorda que la primera és una reacció d’oxidació perquè el zinc perd electrons. que poden ser de dos tipus: piles salines (tipus Leclanché) i piles alcalines. En una pila elèctrica s’obté energia elèctrica a par tir d’una reacció química d’oxidació-reducció. que és un tub amb forma d’U la missió del qual és assegurar i mantenir la neutralitat de les càrregues en ambdues solucions. 159 U05-Fisica2_Bach (3m). La segona és una reacció de reducció perquè l’ió coure guanya electrons. no directament. El dispositiu experimental explicat constitueix una pila voltaica anomenada normalment pila elèctrica. Les làmines de coure i zinc s’uneixen per mitjà d’un fil conductor. Si s’introdueix una làmina de zinc en una dissolució de sulfat de coure (II). damunt el zinc. 21.1 V. que fins i tot pot arribar a ser incolor (Fig. hi ha una transferència d’electrons del Zn al Cu2+(aq). Una pila Daniell té una fem d'1. En el recipient de l'esquerra hi ha una dissolució de sulfat de coure (II). 21). el coure es diposita i la solució empal·lideix. es poden separar amb un envà porós que permeti el moviment dels ions. sinó a través d’un fil conductor exterior. en què s’ha submergit una làmina de coure. és condició necessària separar cada semireacció. El de la dreta conté una dissolució de sulfat de zinc. tal com veurem en l’apar tat 15. Quan introduïm una làmina de zinc en una solució que conté Cu2+. 22. El valor màxim de la diferència de potencial entre els elèctrodes de la pila s’anomena força electromotriu (fem) de la pila i se simbolitza per ε(pila). Per aconseguir-ho.indd 159 21/4/08 13:44:17 .El corrent elèctric | 5 9 | Piles El primer generador electroquímic va ser la pila de Volta formada per una sèrie de discos de coure i de zinc disposats alternativament i entre els quals hi havia peces de roba amarades d’una solució d’àcid sulfúric. Les piles que hem descrit tenen interès històric. L’amperímetre intercalat indica el pas d’un corrent elèctric. El sistema es completa amb un pont salí. es pot obser var que. Les piles que utilitzem en la pràctica són les anomenades piles seques. es diposita una capa de coure metàllic. i el color de la dissolució passa d’un blau intens a un blau molt clar o. Els electrons cedits pel zinc són captats per l’ió coure (II). Això s’aconsegueix mitjançant el dispositiu experimental de la figura 22.

L’electròlit és una solució concentrada d’hidròxid de potassi però l’òxid de manganès (IV) s’ha substituït per òxid de mercuri (II) o òxid de plata. són molt semblants a les alcalines. al qual es va injectant el combustible i un càtode al que es va introduint un oxidant.indd 160 21/4/08 13:44:18 . cadascuna de les quals té un ànode. Les anomenades piles botó. En el càtode (−). òxid de manganès (IV) i aigua. Les salines. cada any. La figura a mostra una pila salina tipus Leclanché. en realitat. acumuladors de cadmi-níquel. una pila de combustible està formada per un conjunt de cel·les apilades. dels quals en parlarem en l'apar tat següent. El càtode és també d’acer. més econòmiques de preu. aparells fotogràfics. molt usades per fer funcionar rellotges. L’electròlit és una pasta formada per hidròxid de potassi. a La miniaturització de molts aparells que funcionen amb piles ha obligat a fabricar piles més i més petites. L’ànode (+) de zinc constitueix l’embolcall de la pila i par ticipa en la reacció d’oxidació. Les piles alcalines són més adients per a aparells que han de funcionar de manera contínua i que necessiten corrents impor tants. b Les piles de combustible són sistemes en els quals es transforma energia d’una reacció química en electricitat. òxid de manganès (IV) i aigua. 160 U05-Fisica2_Bach (3m). En cas que el combustible sigui hidrogen i l’oxidant aire. Tant les piles salines com les piles alcalines són piles seques perquè la solució de l’electròlit és “gelificada” per evitar-ne el vessament i poder-les utilitzar en qualsevol posició. etc. L’electròlit és una pasta negrosa formada per clorur d’amoni. el reactiu és l’òxid de manganès (IV) i el col·lector del corrent elèctric és una barra de carbó situada al centre de la pila.DOCUMENT 5 | El corrent elèctric Diferents tipus de piles Les piles voltaiques són generadors elèctrics de gran consum: s’avalua que. En la figura b es mostren unes piles alcalines. explicada en la unitat 4. s’en gasten a tot el món més de deu mil milions. Algunes substàncies químiques que contenen les piles poden originar seriosos problemes de contaminació. calculadores. Diposita sempre les piles usades en els contenidors que hi ha per a aquest efecte en molts comerços. es tracta de la pila d’hidrogen. En esquema. Les piles de combustible funcionen mentre es disposi dels reactius inicials. són més adequades per a aparells de funcionament intermitent. Ambdues proporcionen una fem d’1. Podríem dir que és el procés invers de l’electròlisi. L’ànode és d’acer i el reactiu anòdic és el zinc en pols i amalgamat (una amalgama és un aliatge de mercuri i un metall).. c Les anomenades incorrectament piles recarregables són.5 V.

Es basen en l’efecte fotovoltaic que consisteix en la creació d’una diferència de potencial quan s’il·lumina la super fície de la unió de dos tipus de semiconductors. 161 U05-Fisica2_Bach (3m). ISS. atès que el seu funcionament no produeix cap tipus de residu. L’estació espacial internacional.DOCUMENT El corrent elèctric | 5 Cèl·lules fotovoltaiques o fotopiles Les cèl·lules fotovoltaiques són dispositius capaços de convertir la llum en una diferència de potencial. d’uns 0. de diferents característiques químiques. que estan formats principalment de silici amb una petita quantitat d’impureses. Les fotopiles poden transformar l’energia lluminosa provinent del Sol en energia elèctrica de corrent continu. es munten panells amb moltes fotopiles Les investigacions i la tecnologia actuals estan abaratint els costos de la producció de cèl·lules fotovoltaiques i això farà que l’obtenció d’una par t de l’energia elèctrica a par tir d'aquestes cèl·lules sigui una alternativa econòmica i. i a par tir d’elles disposem d’una forma molt neta d’obtenir energia elèctrica. sobretot no contaminant. Per obtenir més quantitat d’energia es connecten uns quants panells en paral·lel i així podem carregar els acumuladors amb poc temps. de l’energia elèctrica que produeix una gran super fície de panells solars de cèl·lules fotovoltaiques. quasi exclusivament. es nodreix.indd 161 21/4/08 13:44:21 . Per tal d’obtenir una quantitat d’energia elèctrica important. connectades en sèrie amb les que podem tenir diferències de potencial suficients per carregar acumuladors de 12 V o 24 V. Els satèl·lits ar tificials utilitzen les fotopiles com a sistema d’aprovisionament d’energia des de fa molt temps. El medi ambient en sor tirà molt afavorit amb l’utilització a gran escala d’aquesta forma alternativa de producció d’energia elèctrica. Cada cèl·lula fotovoltaica és capaç de proporcionar una diferència de potencial petita. Aquesta diferència de potencial es pot aplicar a un circuit extern i produir-hi un corrent.5 volts.

anomenat correntment “bateria”. DOCUMENT 23. 24. Per posar en marxa l’automòbil s’utilitza l’energia emmagatzemada en l’acumulador. Per tornar a carregar l’acumulador es connecten els elèctrodes a un corrent elèctric la força electromotriu del qual sigui superior a la subministrada per l’acumulador i de sentit oposat. • Els acumuladors de plom. Són els acumuladors usats habitualment en els automòbils. Les reaccions de descàrrega i de càrrega son oposades. Aquests acumuladors són fàcilment transpor tables i s’utilitzen en càmeres i reproductors audiovisuals por tàtils.5 | El corrent elèctric 10 | Els acumuladors Un acumulador és un dispositiu electroquímic la reacció de funcionament del qual és reversible. Reaccions químiques als acumuladors de plom En connectar els elèctrodes es produeix un corrent d’electrons des del plom cap a l’òxid de plom (IV). El procés de càrrega és una electròlisi. es pot recarregar fent-hi passar un corrent elèctric. Els acumuladors cadmi-níquel de la fotografia poden subministrar una càrrega de 1000 a 24000 mAh. El procés en l’ànode és: Descàrrega Pb + SO4 PbSO4 + 2 e– 2– Càrrega Quan l’acumulador subministra corrent es produeix una disminució de la concentració d’àcid sulfúric i el sulfat de plom precipita sobre els elèctrodes. Quan es descarrega actua com una pila i. El procés catòdic és: Descàrrega PbO2 + 4 H+ + SO4 2– + 2 e– PbSO4 + 2 H2O Càrrega 162 U05-Fisica2_Bach (3m). L’electròlit és una solució d’àcid sulfúric 6 mol/L . La càrrega total que pot facilitar un generador electroquímic en determina la capacitat. retorna energia a l’acumulador.indd 162 21/4/08 13:44:22 . Els electrons despresos a l’ànode es fan circular cap al càtode a través d’un conductor: s’origina un corrent elèctric. L’electròlit és una dissolució concentrada d’hidròxid de potassi. Quan el motor de l’automòbil és en funcionament. un cop descarregat. anomenats així perquè els reactius són el plom i l’òxid de plom (IV). Els acumuladors d’ús més freqüent es poden classificar en dos grups: • Els acumuladors de cadmi-níquel coneguts amb aquest nom perquè l’energia elèctrica la subministra la reacció entre el cadmi metàl·lic i un òxid hidratat de níquel.

És el cas de les làmpades que aprofiten la calor per posar incandescent un filament que. Receptors mecànics. en què els fils de connexió es van substituir per pistes de coure impreses sobre una placa aïllant (Fig. com els motors elèctrics. 25. 28. En altres receptors. la majoria de l’energia elèctrica es transforma en energia mecànica (Fig. En els receptors tèrmics. 163 U05-Fisica2_Bach (3m). ho fa en el sentit dels potencials decreixents. els conductors i els receptors formen el circuit elèctric. S’anomenen circuits integrats (Fig. 28). en els motors i en les cèl·lules electrolítiques o en les bateries d’acumuladors una par t de l’energia elèctrica es transforma en calor i una altra. com a conseqüència. mitjançant el qual comuniquem energia a les càrregues elèctriques. és a dir. 29. l’energia elèctrica es transforma totalment en calor. 27). 12 | El circuit elèctric Per aprofitar els efectes del corrent elèctric necessitem un generador.El corrent elèctric | 5 11 | Receptors Els aparells que transformen l’energia elèctrica que hi circula en un altre tipus d’energia s’anomenen receptors. Receptor tèrmic. Quan es carrega una bateria d’acumuladors. que estudiarem en un curs posterior. altres exemples són els termos elèctrics que subministren aigua calenta sanitària. Són receptors que aprofiten l’energia tèrmica els que transformen l’energia elèctrica en calor (Fig. Circuits integrats impresos sobre una placa de silici. produeix llum. Quan el corrent elèctric travessa un d’aquests receptors. 27. la més impor tant. Els enormes progressos de l’electrònica han permès implantar en una petita pastilla de silici –de pocs mil·límetres quadrats de super fície– milers de components elèctrics. 25). les estufes elèctriques i els assecadors de cabells. que el seu potencial disminueix. Receptors químics. D’aquesta manera es van suprimir totes les connexions. són les cèl·lules electrolítiques (Fig. en energia mecànica o química. La creixent complexitat dels circuits elèctrics de molts aparells que es fan ser vir quotidianament ha obligat a miniaturitzar-los. per on aquestes circulen i uns receptors. Un primer pas va ser l’ús de circuits impresos. origen de nombroses avaries. 29). Un tercer tipus de receptors utilitza l’energia elèctrica que els travessa per produir reaccions químiques. l’energia elèctrica subministrada s’utilitza per produir una reacció química.indd 163 21/4/08 13:44:23 . aprofitant el fenomen d’inducció electromagnètica. 26. 25). que són els aparells específicament dissenyats per aprofitar l’energia elèctrica. El generador. uns conductors. i transformar-la en altres menes d’energia. Circuits i components electrònics d’una placa d’un ordinador.

164 U05-Fisica2_Bach (3m). En els punts A i B hi ha dos nusos. La branca principal conté el generador i les altres dues. Símbols dels components elèctrics. és un circuit en sèrie. El circuit de la figura 32. Una branca és la porció de circuit compresa entre dos nusos. Circuit en sèrie. una font d’alimentació de corrent continu i els fils conductors. constituït per dues bombetes. contenen una bombeta cadascuna. que és un dibuix simbòlic dels components elèctrics que el constitueixen i de la manera en què aquests components es troben units elèctricament. la intensitat de corrent és la mateixa en tots els seus punts. Els circuits es representen amb un esquema. per la bombeta B2. 32. 33. l’interruptor està ober t. 31.indd 164 21/4/08 13:44:25 . Això fa que els dos fils no estiguen en contacte. Per muntar el circuit de la figura 31. Un nus és un punt del circuit en què convergeixen tres conductors o més. Els electrons no s’acumulen ni s’escapen en cap part del circuit. En un circuit en sèrie. un interruptor. un interruptor. Les càrregues elèctriques en moviment es conser ven. la intensitat de corrent total subministrada pel generador es repar teix en dues fraccions. Si mesurem les intensitats que circulen per cada una de les branques. Si premem l’interruptor. Circuit elèctric elemental. una que circula per la bombeta B 1 i l’altra. obtindrem: Itotal = IB1 + IB2 A B1 B B2 La suma de les intensitats dels corrents que arriben a un nus és igual a la suma de les intensitats dels corrents que en parteixen. necessitem una pila. que s’anomenen derivades.5 | El corrent elèctric Fil conductor Díode electroluminescent (LED) Fils sense contacte elèctric Motor Fils amb contacte elèctric Generador (Pila) Interruptor ober t Amperímetre Interruptor tancat Voltímetre Bombeta Resistència variable Resistència Reòstat Cuba electrolítica Díode 30. una bombeta i els corresponents fils de connexió. Circuit en paral·lel. Al punt A. el circuit queda tancat. El circuit posseeix tres branques. La continuïtat ininterrompuda de conductors permet el pas del corrent elèctric. A la figura. Les dues bombetes del circuit de la figura 33 estan en paral·lel (o derivació). diem que el circuit està obert perquè no hi circula corrent elèctric.

primer cal calcular el valor que correspon a cada divisió de l’escala per determinar el valor de la lectura. | Mesura de la intensitat de corrent elèctric La intensitat de corrent que circula per un conductor es mesura amb un amperímetre. 35).El corrent elèctric | 5 13 | El multímetre. 34) i els digitals (Fig. 34. el valor de cada divisió s’obté dividint el rang de mesura seleccionat entre el nombre de divisions de l’escala. de manera que a través seu hi circula tot el corrent la intensitat del qual es vol mesurar. per a intensitats de corrent de fins a 200 mA Born de sortida de les intensitats de connexió al punt de potencial baix o a l’altre extrem de la resistència 35. Els primers tenen una fina agulla que es pot desplaçar al llarg d’una escala de valors. també mesura resistències òhmiques. la mesura s’obté directament mitjançant una lectura numèrica.indd 165 21/4/08 13:44:26 . la seva resistència és molt petita. En el cas dels multímetres digitals. Els amperímetres es munten en sèrie amb el conductor. 165 U05-Fisica2_Bach (3m). tant en corrent continu com en altern. Multímetre analògic. Aplicacions El multímetre o polímetre és un aparell per mesurar diferents magnituds relacionades amb el corrent elèctric. Hi ha dos tipus bàsics de multímetres: els analògics (Fig. El seu funcionament es basa en els efectes magnètics del corrent elèctric (matèria d’estudi d’un curs posterior). En aquest cas. obtenim el resultat de la mesura. S’utilitza per mesurar intensitats de corrent i diferències de potencial. Si multipliquem aquest valor pel nombre de divisions que indica l’agulla. Escales de mesura de resistències elèctriques Escales de mesura d’intensitats en corrent continu Escales de mesura de caiguda de potencial en corrent continu Escales de mesura de tensions en corrent altern Escales de mesura d’intensitat en corrent altern Born d’entrada del pol positiu per a mesures d’intensitats de fins a un valor màxim de 10 A Born de connexió al punt de potencial elevat o a un extrem de la resistència Born d’entrada del pol positiu. Multímetre digital. Per no alterar apreciablement les característiques del circuit al qual s’apliquen.

Connexió d’un voltímetre. cal que procedim amb extrema cautela. l’element que cal mesurar no ha d’estar connectat a cap circuit. quan la intensitat de corrent arriba al punt A.5 | El corrent elèctric I1 I A B R1 R2 Amb l’objectiu d’evitar que circuli per l’aparell una intensitat massa elevada. cal seleccionar el rang més adequat per al valor de la resistència que s’ha obtingut en la primera lectura. Quan es col·loca el voltímetre. I2 36. Si l1 ≈ l. l’aparell es podria espatllar. Després d’aquesta primera lectura. 36). el rang de mesura de resistències més gran i aleshores es pot efectuar una primera mesura. són amperímetres que es caracteritzen perquè tenen una gran sensibilitat (calen molt pocs mA per desviar l’agulla d’un extrem a l’altre de l’escala) i perquè tenen una gran resistència interna. o mitjançant la connexió del cable a un born determinat del multímetre. ja que si utilitzem un calibre petit. I1 i I2. Com més gran sigui el valor d’aquesta resistència. en paral·lel amb l’amperímetre. 37). Després s’ha d’escollir. Quan mesurem la intensitat en una branca d’un circuit. més precís serà el valor de V A – V B. aleshores l2 és menyspreable: VA – VB = R l ≈ R l1 Per tal que l 2 sigui menyspreable. | Mesura de resistències òhmiques Per mesurar una resistència elèctrica. o perquè l’agulla es desviï sensiblement. i inhabilita l’amperímetre fins que es restitueix el fusible que s’ha espatllat. Per tal que això no passi. Els multímetres incorporen uns xunts que es poden escollir mitjançant un selector. i la intensitat que circula sobrepassa el valor màxim del rang escollit. els multímetres solen dur un fusible de protecció que interromp el pas del corrent en aquests casos. | Mesura de la diferència de potencial entre dos punts d’un circuit I A I1 R1 R2 I2 37. tornar a ajustar a zero l’aparell i prendre la mesura de la resistència.indd 166 21/4/08 13:44:28 . De fet. amb el selector corresponent. no s’altera apreciablement la intensitat que circula pel conductor. es divideix en dos: una petita par t passa per l’amperímetre (I 1) i la resta passa pel xunt (I 2). La mesura de la diferència de potencial entre dos punts A i B d’un conductor només és correcta si. Els voltímetres es munten en derivació entre els punts que tenen la diferència de potencial que volem mesurar (Fig. el corrent l es bifurca en dos. Amperímetre i xunt. B Els aparells que permeten determinar els valors de la diferència de potencial s’anomenen voltímetres. posant en contacte totes dues terminals dels connectors del multímetre. El calibre escollit fixa el valor màxim de la intensitat que pot circular per l’amperímetre en les condicions d’utilització. es munta. una resistència anomenada xunt (Fig. Cal ajustar l’aparell a zero. D’aquesta manera. en intercalar l’aparell de mesura. 166 U05-Fisica2_Bach (3m). R 2 cal que sigui molt elevada.

El corrent elèctric | 5 EXEMPLE 2. resulta: mA R2 Amperímetre.99 A I = 10 mA R2 b) Per transformar el mil·liamperímetre en un voltímetre. i de quina manera. a) Quina resistència R2 cal connectar a l’aparell. pel mil·liamperímetre hi haurà de circular una intensitat de corrent I = 10 mA.01 A = 9. 167 U05-Fisica2_Bach (3m).99 A R1 I2 Si apliquem la llei d’Ohm. obtenim: A VA – VB = (R1 + R2) l 100 V VA – VB R2 = ————– – R1 = ———— – 50 I 10 –2 A = 9 950 VA –VB = 100 V B Voltímetre. cal que li associem una resistència R2 en sèrie. cal connectar una resistència en paral·lel (xunt) per la qual haurà de circular-hi la major par t de la intensitat de corrent. I = 10 mA A R2 mA R1 mA RV2 –V = 100 V A B R1 B Si apliquem la llei d’Ohm. la intensitat total I és: I I = I1 + I2 A mA I1 B R1 I2 I Per tant: A I1 B I2 = I – I1 = 10 A – 0. Si anomenem I1 la intensitat que passa pel mil·liamperímetre i I2 la que passa pel xunt. Una intensitat de 10 mA desvia totalment l’agulla d’un mil·liamperímetre molt sensible.indd 167 21/4/08 13:44:29 . per convertir-lo en un amperímetre que pugui mesurar intensitats de 10 A? b) I si es vol utilitzar com un voltímetre que pugui mesurar diferències de potencial de 100 V? a) Atès que el corrent total que circula és de 10 A i el mil·liamperímetre només aguanta 10 mA. VA – VB = R1 l1 = R2 l2 0. Quan connectem el conjunt a dos punts que tinguin una diferència de potencial de 100 V. que té una resistència interna de R1 = 50 Ω.01 A × 50 R1 I1 R2 = ——— = ——————— = 5 × 10–2 I2 9.

ja que W’ es mesura en joules i Q en coulombs. Les càrregues elèctriques. Matemàticament. es designa com fcem i se simbolitza amb: W' ' = —— Q La força contraelectromotriu també es mesura en volts. el volt.indd 168 21/4/08 13:44:30 . ∑r és la suma de les resistències internes dels generadors que hi ha entre els punts A i B.5 | El corrent elèctric 14 | Força electromotriu d’un generador A l’interior del generador el corrent circula en el sentit dels potencials creixents. és a dir. una fem s’expressa en volts. 16 | Llei d’Ohm generalitzada En un circuit elèctric en què hi ha generadors connectats en sèrie. El terme "força" que s’utilitza en l’expressió no està relacionat amb el concepte de força que es fa ser vir en mecànica. Abreujadament. S’anomena força electromotriu d’un generador l’energia comunicada per unitat de càrrega que es posa en circulació. quan es desplacen pel circuit extern. i es representa amb la lletra ε. L’apor tació d’energia al corrent elèctric per par t del generador està en funció de la quantitat de càrrega desplaçada. van cedint par t de la seva energia potencial als diferents elements que formen el circuit. mentre que en el circuit exterior circula en el sentit dels potencials decreixents. s’expressa de la manera següent: W ε = —— Q La unitat de la fem al SI és 1 J / 1 C. sense comptar la dissipada per l’efecte Joule. la caiguda de potencial entre dos punts A i B del circuit es calcula amb l’aplicació de la llei d’Ohm generalitzada: VA – VB = (∑R + ∑r + ∑R’) I + ∑ε’ – ∑ε On ∑R és la suma de totes les resistències òhmiques que creuen el corrent quan van de A a B. resistències òhmiques i receptors. mentre que una força s’expressa en newtons. ∑ε’ és la suma de totes les seves forces contraelectromotrius i ∑ε és la suma de totes les fem dels generadors travessats pel 168 U05-Fisica2_Bach (3m). ∑R’ és la suma de les resistències de tots els receptors que es creuen. L’escrivim abreujadament: fem. la mateixa unitat que es fa ser vir per mesurar el potencial elèctric. 15 | Força contraelectromotriu d’un receptor S’anomena força contraelectromotriu d’un receptor l’energia transformada per unitat de càrrega.

per una altra. tal com mostra l’esquema de la figura. | Diferència de potencial en borns d’un generador S’anomena diferència de potencial en borns d’un generador la caiguda de potencial que hi ha entre els seus borns positiu i negatiu. en dos casos: R 38. la diferència de potencial en borns és: VA – VB = ε – I r La diferència de potencial entre els pols d’un generador només és igual a la seva fem si el producte I r = 0. b) La diferència de potencial entre borns de la pila es calcula de la manera següent: VA – VB = ε – I r = 4. b) Quan I = 0.indd 169 21/4/08 13:44:30 . i obtindrem: 4. per exemple.r A V VB – VA = I r – ε Per tant. EXEMPLE 3. en podem escriure l’expressió resultant: ∑ε = (∑R + ∑r + ∑R’) I + ∑ε’ que expressa. a) Quan r = 0.El corrent elèctric | 5 corrent entre A i B. Aquesta circumstància ocorre en un circuit ober t quan no hi ha pas de corrent. Circuit amb un generador i una resistència externa. en un cicle complet. en aquest cas. Això representa un generador sense resistència interna. VA – VA.5 A.5 V r = 1 B A a) Quina intensitat passa pel circuit? b) Quina és la diferència de potencial en borns de la pila? R=8 a) Podem aplicar la llei d’Ohm generalitzada a tot el circuit. Si es calcula la diferència de potencial en recórrer un cicle complet al circuit de corrent.5 A R+r (8 + 1) La intensitat que passa pel circuit té un valor de 0. tots els consums o transformacions d’aquesta energia.5 – 0. el resultat ha de ser zero. en comptes d’una caiguda. si el corrent circula entrant pel born negatiu i sortint-ne pel positiu. En els generadors.5 × 1 = 4 La diferència de potencial en borns de la pila és de 4 V. això pot passar. seria equivalent a un receptor i la seva fem provocaria una caiguda de potencial. i per tant.5 V I = ——— = ————– = 0. ε = 4. una cosa gairebé impossible.5 V de fem té una resistència interna d’1 Ω. pràcticament coincideixen la fem i la caiguda de tensió entre borns. totes les aportacions d’energia al circuit per unitat de càrrega i. 169 U05-Fisica2_Bach (3m). Una pila de 4. una bateria d’acumuladors de plom (com la d’un automòbil) té una resistència interna de només unes quantes dècimes d’ohm i. la fem produeix un augment de potencial. veiem que: B . Si apliquem la llei d’Ohm generalitzada al circuit de la figura 38. en sèrie amb la pila. Tenim connectada una resistència òhmica de 8 Ω. almenys teòricament. per bé que. per una banda. Un generador connectat de manera que el corrent entri pel pol positiu i surti pel negatiu.

perquè.2. 4. la diferència de potencial en borns de la pila és igual a la seva fem. disminuirem aquests valors amb l’objectiu d’anotar les intensitats de corrent que corresponen a les diferències de potencial de 4. amb els elements següents: una pila de 4. és a dir.9 Intensitat / mA a) Dibuixa la característica tensió–intensitat del generador. la caiguda de tensió és nul·la i un corrent d’intensitat elevada recorre el fil conductor.1. d) Quina és la intensitat de cur tcircuit? Si es prolonga la característica V – l. El valor de la intensitat de cur tcircuit també es pot calcular a par tir de l’equació VA – VB = ε – r l. apliquem la llei d’Ohm generalitzada: ε=Rl+rl R=—–r I 170 U05-Fisica2_Bach (3m). arribarà a tallar a l’eix de les intensitats en un punt l’abscissa del qual s’anomena intensitat de cur tcircuit.4 4.3 4. ε – r l = 0.indd 170 21/4/08 13:44:31 . atès que en cur tcircuit VA – VB = 0. es poden deteriorar els elements del circuit. b) Què assenyala el voltímetre en circuit ober t? Quina és la fem del generador? Si. trobarem precisament el valor de la diferència de potencial que marcaria el voltímetre quan la intensitat fos zero. en la qual VA – VB és la diferència de potencial en borns del generador i I la intensitat de corrent que circula. La característica d’un generador és la gràfica de la funció VA – VB = f l. A continuació. quan no circulés corrent.3.9 volts. En aquest cas. és a dir. I=— r e) Quina és la resistència que ofereix el reòstat quan efectuem una de les lectures de la taula? Per calcular R.4. un voltímetre per mesurar la diferència de potencial en borns de la pila i un amperímetre. 4. Es pot determinar el valor de r gràficament o calcular-lo a par tir d’un dels parells de valors anotats a la taula anterior. 4.5 V. En aquest punt.1 4. ε = 4. com en el cas d’un circuit ober t. La gràfica es construeix col·locant els valors de la diferència de potencial a les ordenades i els de la intensitat de corrent. Aquesta situació es produiria si s’unissin directament els borns d’un generador amb un bon conductor metàl·lic.EXPERIÈNCIA 5 | El corrent elèctric Característica d’un generador Construirem un circuit com el que es veu a la figura. esbrinem quin és el punt de tall de l’eix d’ordenades. a les abscisses. Experiència filmada en el CD c) Quina és la resistència interna del generador? L’equació de la característica és: VA – VB = ε – r l On –r és igual al pendent de la recta. Quan es munta un circuit.0 3. un reòstat (resistència variable) alimentat per la pila.2 4. cal evitar arribar a aquesta situació. Circuit de l’experiència. Anotarem les dades en una taula com la següent: u9figexp1 Diferència de potencial / V 4.5 V A V Començarem aplicant valors elevats de la Esquema del circuit. a la gràfica de l’apar tat anterior. resistència del reòstat.0 i 3. com que circula a una gran intensitat de corrent. ε = r l. 4. amb el qual mesurarem la intensitat de corrent que circula en cada cas.

' B 39. el voltímetre assenyala ara 100 V.El corrent elèctric | 5 | Diferència de potencial en borns d’un receptor Quan apliquem la llei d’Ohm generalitzada als extrems del receptor de la figura 39. EXEMPLES 4. A causa de la gran resistència del voltímetre. la intensitat de corrent que hi circula és insignificant. aleshores. S’hi expressa que la diferència de potencial en borns d’un receptor és igual a la caiguda òhmica del potencial (R’ l) més la caiguda de potencial. Quina és la intensitat de corrent que recorre el circuit. r) B Segons la llei d’Ohm.r B A VA – VB = ε – r l ≈ ε ε = 120 V V b) Entre els borns del generador s’intercala una resistència. el corrent que hi circula es transforma únicament en calor. l ≈ 0: . Disposem d’un generador. Què representa la indicació d’aquest aparell? Representa la fem del generador. El voltímetre dóna el valor de la diferència de potencial en borns del generador: . a) Quan connectem als borns d’aquest generador un voltímetre de resistència interna molt elevada. obtenim la relació següent: I A (VA – VB) = R’ l + ε’ M R'. la resistència del qual és r = 1 Ω. aquest assenyala 120 V. Quina és la intensitat de corrent que circula pel motor? Quina és la seva resistència? Un motor al qual s’impedeix girar és equivalent a una resistència òhmica. i quin és el valor de la resistència R? El voltímetre mesura ara la diferència de potencial entre borns. VA – VB = – r I – (VA – VB) I = ——————r 120 V – 100 V I = ———————– = 20 A 1 u9fig16 (. Esquema d’un receptor.r VA – VB = – r I – (VA – VB) I = —————– r 120 V – 80 V I = —————— = 40 A 1 B M A V 171 u9fig18 U05-Fisica2_Bach (3m).indd 171 21/4/08 13:44:32 . R. a causa de la força contraelectromotriu (ε’) del receptor. el voltímetre marca 80 V. tenim: A R 100 V (VA – VB) R = ————– = ——— = 5 I 20 A c) Substituïm la resistència R per un motor al qual s’impedeix girar.

5

| El corrent elèctric

Calcularem la resistència del motor aplicant la llei d’Ohm:
(VA – VB) 80 V
Rm= ———– = ——— = 2
I
40 A
Veiem que la resistència d’un motor és relativament petita, per la qual cosa, si es bloqueja, un
corrent molt intens recorre el motor, i es corre un elevat risc de cremar-lo.
d) Si es deixa girar el motor, el voltímetre assenyala 110 V. Quina intensitat hi circula ara? Quin és
el valor de la fcem del motor?
Ara el voltímetre també assenyala la diferència de potencial en borns del generador:
VA – VB = – r I
120 V – 110 V
– (VA – VB)
I = —————– = ——————— = 10 A
r
1
Si apliquem la llei d’Ohm generalitzada en un cicle complet del circuit, obtenim:
ε = ε’ + (Rm + r) l
I

5.

ε’ = ε – (Rm + r) l = 120 V – (2 + 1) Ω × 10 A = 90 V

En el circuit de la figura, l’amperímetre A 3 marca una
intensitat de corrent de 0,7 A. Els punts A, B i C són
nusos del circuit. Els fils conductors que connecten
els diferents elements del circuit tenen una resistència elèctrica insignificant. Els valors de les diferents
resistències òhmiques del circuit són: R1 = 10 Ω,
R2 = 3 Ω, R3 = 1 Ω, R4 = 8 Ω, R5 = 6 Ω, r = 0,1 Ω.

R1

A1

R2

R3

A

A3

R4

C

B
R5

A2

a) Calcula les intensitats que mesuraran els amperímetres A1 i A2.
b) Calcula les diferències de potencial VA – VB i VB – VC.
c) Quina és la fem del generador? I la diferència de potencial en borns?
d) Quin és el valor de la resistència equivalent a totes les del circuit?
a) Començarem dibuixant sobre l’esquema les diferents intensitats que passaran per cada branca del
circuit. Recorda que la branca és el tram de fil conductor entre dos nusos del circuit. Un nus és un
punt del circuit en què convergeixen tres conductors o més.

R1
I
A3

R2

I1
A1
I2

R3

A

I3

R4

C

B
R5

I4
A2

Intentarem fer circular el corrent sor tint pel pol positiu i entrant pel pol negatiu del generador. Així, en el nostre cas, podríem assignar les intensitats
de corrent que s’indiquen a la figura.
A par tir de la proposta anterior podem aplicar la llei dels nusos (la suma de les intensitats que
arriben a un nus és igual a la suma de les intensitats que en sur ten) i la llei d’Ohm a totes les
branques del circuit que calgui, de manera que s’obtinguin tantes equacions independents com
incògnites. En el nostre cas, tenim:
Per a l’amperímetre A1:

l = l1 + l2

Apliquem la llei d’Ohm entre els punts A i B:

172

U05-Fisica2_Bach (3m).indd 172

21/4/08 13:44:32

El corrent elèctric | 5

VA – VB = l1 R1

o

VA – VB = l2 (R2 + R3)

Podem establir la igualtat: l1 R1 = l2 (R2 + R3).
Si sabem que l = 0,7 A, ja que és la intensitat de corrent que assenyala l’amperímetre A3, substituint
els valors de les resistències, obtenim el següent sistema d’equacions:
l1 + l2 = 0,7
10 l1 = l2 (3 + 1)
l2 = 0,7 – l1
Substituïm a la segona equació:
l1 10 = (0,7 – l1) 4
Ho dividim entre 4:
0,7
I1 = ——– = 0,2
3,5

I1 2,5 = 0,7 – I1

Per tant, la lectura de l’amperímetre A1 és de 0,2 A.
Per a l’amperímetre A2, tenim:
l3 + l4 = 0,7
l3 8 = l4 6
Per això:

l4 = 0,4 A.

La lectura de l’amperímetre A2 és de 0,4 A.
b) Ara podem calcular els valors de les diferències de potencial:
VA – VB = l1 R1

i

VB – VC = l4 R5

Per tant:
VA – VB = 0,2 A × 10 Ω = 2 V
VB – VC = 0,4 A × 6 Ω = 2,4 V
c) A par tir dels resultats de l’apar tat anterior, podem calcular directament la diferència de potencial
en borns del generador:
VA – VC = (VA – VB) + (VB – VC) = 2 V + 2,4 V = 4,4 V
La diferència de potencial en borns del generador és de 4,4 V.
Farem ser vir aquest resultat per calcular la fem del generador:
VA – VC = ε – l r
Aïllem la ε:
ε = (VA – VC) + l r
I substituïm els valors:
ε = 4,4 V + 0,7 A × 0,1 Ω = 4,47 V
Per tant, el valor de la força electromotriu del generador és de 4,47 V.

173

U05-Fisica2_Bach (3m).indd 173

21/4/08 13:44:33

5

| El corrent elèctric

d) La resistència equivalent a totes les del circuit ha de ser
d’un valor tal, que a través seu hi passi una intensitat de
corrent de 0,7 A, quan s’aplica entre els seus extrems una
diferència de potencial igual a la caiguda de potencial en
borns del generador, és a dir, 4,4 V.

I

,r

C

A

Apliquem la llei d’Ohm:
R

VA – VC = l R
Per tant:
4,4 V
VA – VC
R = ————— = ———– ≅ 5,1
I
0,7 A
El circuit té una resistència equivalent de valor igual a 5,1 Ω.

17 | Energia del corrent continu
Hem vist que els generadors comuniquen energia potencial a les càrregues elèctriques perquè circulin pels conductors i els diferents elements
que formen par t d’un circuit. L’energia que les càrregues van cedint al
llarg del circuit de corrent es dissipa en forma de calor a les resistències,
o bé es transforma en energia mecànica (en els motors) o en energia
química (a les cèl·lules electrolítiques).
L’energia que les càrregues elèctriques cedeixen entre dos punts determinats d’un circuit es pot calcular mitjançant l'equació següent:
E = Q (VA – VB)
E és l’energia cedida per una càrrega Q quan es desplaça entre dos punts
que tenen una diferència de potencial de VA – VB.
A par tir de la definició de la intensitat de corrent, podem escriure:
Q = l Δt
Substituint en l’equació anterior tenim:
E = l (VA – VB) Δt
En el cas d’una resistència òhmica és: (VA – VB) = l R, i l’energia cedida és:
E = l2 R Δt
Aquesta expressió és la llei de Joule.
En un receptor, la caiguda de potencial entre els seus borns és:
(VA – VB) = l R’ + ε’.
L’energia transformada és:
E = l2 R’ Δt + l ε’ Δt
En aquesta expressió, el primer terme correspon a l’energia dissipada per
efecte Joule en la resistència del receptor i el segon terme és l’energia transformada pel receptor en un altre tipus d’energia, mecànica o química.
Els comptadors del consum d’energia elèctrica de casa nostra mesuren els
kWh que consumim, i el consum d’energia es tarifa amb aquesta unitat.
174

U05-Fisica2_Bach (3m).indd 174

21/4/08 13:44:33

El corrent elèctric | 5

EXEMPLES
6.

Un assecador de cabells porta una resistència de 1 300 W i un motor, que acciona el ventilador, de 40 W.
Amb quant de temps consumeix una energia d’1 kWh?
La potència total de l’aparell és de 1 300 W + 40 W = 1 340 W, és a dir, 1,34 kW.
E = P Δt
E
1 kWh
t = —— = ———— = 0,75 h
P
1,34 kW

7.

La il·luminació d’una aula es fa mitjançant 10 fluorescents connectats en paral·lel a la diferència de
potencial de 220 V de la línia. Si cal encendre els llums durant 4 hores diàries, una mitjana de
20 dies al mes:
a) Quanta energia consumeixen els llums, cada mes, calculada en kWh?
b) Si el preu del kWh és de 0,10 euros, quina és la despesa dels fluorescents d’una aula al llarg de
10 mesos?
(Dada: a l’efecte del funcionament, podem suposar que un fluorescent equival a una resistència òhmica de 1 100 Ω.)
a) Per calcular l’energia que consumeix cada fluorescent al llarg d’un temps determinat, aplicarem la llei de Joule, i primer calcularem la intensitat de corrent que circula per un
fluorescent:
VA – VB
220 V
I = ———— = ————– = 0,2 A
R
1 100
Per tant, si substituïm els valors a la llei de Joule per un temps de funcionament d’un mes,
obtenim:
Δt = 4 (hores/dia) × 20 dies × (3 600 s/hora) = 288 000 s
E = l2 R Δt = 0,22 × 1 100 × 288 000 = 12 672 000
Cada fluorescent consumeix al llarg d’un mes 12 672 000 J. Els 10 fluorescents d’una aula consumeixen 126 720 000 J. Ara només cal canviar d’unitats:
1 kWh
126 720 000 J —————–– = 35,2 kWh
3 600 000 J
Al llarg d’un mes els llums d’una aula consumeixen 35,2 kWh.
b) Per al càlcul de la il·luminació d’una aula al llarg de 10 mesos, a par tir del resultat anterior, l’operació és la següent:
10 mesos

35,2 kWh
0,10 euros
————— —————–– = 35,2 euros
1 k Wh
1 mes

La despesa d’il·luminació d’una aula al llarg de 10 mesos és de 35,2 euros.

175

U05-Fisica2_Bach (3m).indd 175

21/4/08 13:44:34

5

| El corrent elèctric

18 | Potència del corrent continu
El quocient E/Δt és l’energia cedida pel corrent en cada unitat de temps,
és a dir, la potència:
P = l (VA – VB)
La potència d’un corrent és igual al producte de la seva intensitat per
la caiguda de potencial.
Si mesurem la intensitat en amperes i la diferència de potencial en volts, la
potència és en watts (W):
1W=1A×1V
En una resistència òhmica la potència consumida s’expressa així:
P = l2 R
La potència que es transforma en un altre tipus d’energia, en un receptor,
s’anomena potència útil i es calcula així:
Pu = l ε’
El rendiment del receptor és el quocient entre la potència útil i la potència
total consumida. Es representa amb la lletra grega η, i té un valor de:
Pu
'
= —— = ————
P
VA – VB
On ε’ és la fcem del receptor i VA – VB la diferència de potencial aplicada
entre els seus borns, quan el receptor està en funcionament.

EXEMPLE
8.

Si ens fixem en les dades del motor de l’exemple 4c, observem que té una fcem de 90 V, una resistència interna de 2 Ω i que funciona amb una intensitat de corrent de 10 A.
Quin és el rendiment del motor en aquestes condicions de funcionament?

La caiguda de potencial en borns del motor és:
VA – VB = ε’ + l R’ = 90 V + 10 A × 2 Ω = 110 V
Per tant, el rendiment és:

90 V
= ———– = ———- = 0,818
VA – VB 110 V
El rendiment del motor és de 0,818, o bé, d’un 81,8 %.

176

U05-Fisica2_Bach (3m).indd 176

21/4/08 13:44:34

EXPERIÈNCIA

El corrent elèctric | 5

Balanç energètic d’un circuit amb resistències elèctriques
En aquesta experiència avaluarem experimentalment l’energia consumida en un circuit amb resistències elèctriques.
Material necessari:
• Generador de corrent elèctric, o pila, 4,5 V.
• Resistències ceràmiques: R1 = 80 Ω; R2 = 60 Ω; R3 = 30 Ω; R4 = 50 Ω.
• Amperímetre, multímetre per mesurar intensitats de corrent.
• Voltímetre, o multímetre per mesurar diferències de potencial.
• Interruptor.
Es connecten els elements com en el circuit de la figura:
R3

R4
R2

R1

ε, r

Hem de mesurar la diferència de potencial entre els extrems de cada resistència i la diferència de potencial entre els borns del generador. També hem de mesurar els valors de les intensitats que circulen per
cadascuna de les resistències del circuit. Amb aquestes dades omplim la taula següent:
Element

Resistència R1

Resistència R2

Resistència R3

Resistència R4

Generador

Diferència de
potencial
(ΔV)/volts
Intensitat
I/mA
Potència
P = I ΔV /wats
Un cop realitzades les mesures indicades de les diferències de potencial i les intensitats de corrent en
cada element del circuit, podem fer un balanç de l’energia aplicada, calculant per a cada element la
potència consumida tot fent el producte de la diferència de potencial per la intensitat de corrent corresponent.
Finalment, podem comprovar que la suma de les potències consumides en les resistències és igual a
la potència total subministrada pel generador.
Aquesta experiència també ens permet demostrar la llei d’Ohm i les equivalències per a les associacions de resistències. Així, es pot comprovar que per cada element del circuit, el valor de la resistència
és igual al quocient entre la diferència de potencial i la intensitat mesurades. De manera similar, podem
obtenir el valor de la resistència equivalent de tot el circuit dividint la diferència de potencial i la intensitat del generador, finalment podem calcular la resistència equivalent al conjunt utilitzat i comprovar que
dóna el valor anterior.

177

U05-Fisica2_Bach (3m).indd 177

21/4/08 13:44:35

5

| El corrent elèctric

Ciència, tècnica i societat

Generació d’energia elèctrica

L

es centrals de producció d’energia elèctrica utilitzen
diverses fonts primàries d’energia. Actualment, la font
primària més important prové dels combustibles fòssils:
el petroli, el carbó i el gas natural. Altres fonts primàries
són les fonts d’energia renovables, entre les quals podem
esmentar l’eòlica, la solar, la de les marees, la hidroelèctrica, la geotèrmica, la de les onades del mar i la de la
biomassa. Finalment, una altra font d’energia de gran
importància és l’energia nuclear.
Al gràfic adjunt pots veure en quina proporció s’han
utilitzat i es preveu que s’utilitzaran les principals fonts
energètiques per a la producció d’energia elèctrica a la
Unió Europea al llarg de diverses dècades.

100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0

A les centrals hidroelèctriques s’emmagatzema una
gran quantitat d’aigua en embassaments, llacs de muntanya i salts. L’energia potencial de l’aigua emmagatzemada s’aprofita per moure les turbines, situades a la part
més baixa, que, unides a generadors elèctrics, produeixen
l’energia elèctrica. Avui en dia, aproximadament un 7 %
de l’energia mundial és hidroelèctrica.

%
11,9

8,1

Eòlica

7,1

Biomassa

2,0

Hidroelèctrica

1,7
10,5

9,1

Gas natural
Petroli

36,8
34,6

Carbó

0,9

Central hidroelèctrica.
26,7
Nuclear

33,1

17,4

1995

2000

2010

2020

2030

Fonts energètiques per a la producció d’electricitat a la Unió
Europea.

Les centrals tèrmiques transformen en energia elèctrica l’energia química de combustibles com el petroli, el
gas natural o el carbó. Gran part de l’energia elèctrica
mundial s’obté, actualment, de les centrals tèrmiques.
Els greus inconvenients de les centrals tèrmiques són els
gasos de combustió que envien a l’atmosfera i
l’esgotament de les fonts d’energia.

Central tèrmica.

L’energia de la radiació solar que arriba abundantment
a la superfície de la Terra es pot aprofitar amb les centrals
solars, en què grans superfícies de panells de cèl·lules
fotovoltaiques transformen l’energia de radiació del Sol
en energia elèctrica. L’inconvenient d’aquestes centrals és
l’elevat cost econòmic de les cèl·lules fotovoltaiques,
encara que la tecnologia actual està desenvolupant
cèl·lules cada vegada més barates i eficients.
L’energia de les marees s’utilitza en preses construïdes sobre estuaris, en què, quan puja la marea, darrere de
la presa s’arriba a un nivell d’aigua alt. Quan baixa la
marea i la diferència de nivell és d’uns 3 m, l’aigua es fa
passar a través de grans turbines, que, al seu torn, fan
moure els generadors d’energia elèctrica. És un cas semblant al de les centrals hidroelèctriques, en les quals
s’aprofita l’energia potencial de l’aigua.

Central d’aprofitament de l’energia de les marees.

178

U05-Fisica2_Bach (3m).indd 178

21/4/08 13:44:42

s’han construït diversos generadors experimentals que aprofiten l’energia cinètica de l’onatge i la transformen en energia elèctrica. en una de les potències mundials en aprofitament de l’energia eòlica per generar electricitat.indd 179 21/4/08 13:44:49 . queda reflectida en la taula següent. Constitueixen una font d’energia renovable amb un important desenvolupament en els últims anys. que s’han fet servir per moldre el blat i altres cereals. que es fa servir com a combustible. Procedeix de l’interior de la Terra. Espanya s’ha convertit. L’energia de la biomassa procedeix de la matèria orgànica. com ara la fusta o les deixalles agrícoles. L’energia eòlica. En el procés es transforma energia calorífica en elèctrica.El corrent elèctric | 5 Ciència. 179 U05-Fisica2_Bach (3m). i la prevista per a l’any 2011. S’hi transforma l’energia química (energia interna) de la biomassa. Actualment. i es preveu que aquest percentatge continuï pujant. L’energia eòlica va superar la hidràulica en la generació d’electricitat l’any 2005. És l’anomenada energia eòlica. de manera semblant a una central tèrmica. Les centrals eòliques transformen l’energia cinètica de l’aire en energia elèctrica.8 % del total d’energia elèctrica generada. en energia elèctrica. per darrere d’Alemanya. els avenços tecnològics han perfeccionat els molins de vent que es fan servir combinats amb generadors elèctrics. En tot el món. L’energia geotèrmica es fa servir per a calefacció o per generar energia elèctrica. S’estudia detingudament en l'apartat següent. tècnica i societat L’energia de les onades és objecte d’investigació i desenvolupament. S’explota principalment en països com Islàndia o Nova Zelanda. que soluciona tots dos problemes. Aerogeneradors de tres pales. En els últims anys. de manera que s’ha obtingut un elevat aprofitament de la transformació de l’energia eòlica en energia elèctrica. dels residus radioactius de les barres de combustible que ja han estat usades. Els aerogeneradors s’instal·len en àmplies zones de terreny. però no se’n preveu l’ús comercial fins al 2030. en llocs on la regularitat dels vents –de velocitats compreses entre 5 m/s i 25 m/s– permet aprofitar un 20 % de la potència instal·lada o fins i tot més. com ara el risc de contaminació radioactiva per accident i la difícil eliminació o emmagatzematge en llocs d’alta seguretat. S’estan duent a terme importants investigacions per al desenvolupament de l’energia nuclear de fusió. Central nuclear. com la navegació marítima amb vaixells velers o els molins de vent. uns vint països fan servir l’energia geotèrmica. En alguns països s’han construït centrals de biomassa. amb un 7. una important font renovable d’electricitat L ’energia que el vent arriba a emmagatzemar en tot el planeta s’avalua entorn del 2 % de l’energia de radiació solar que incideix sobre la superfície terrestre. La potència eòlica instal·lada fins a l’any 2007. la humanitat ha aprofitat aquesta energia per a diverses aplicacions. Les centrals nuclears utilitzen l’energia dels nuclis atòmics (energia interna) d’una substància radioactiva per transformar-la en energia elèctrica. Aquestes centrals plantegen problemes greus. Al llarg de la història. emergeix a la superfície a través de les esquerdes que s’obren a l’escorça terrestre a les zones volcàniques.

la transformació de l’energia eòlica en energia elèctrica evita l’augment a l’atmosfera dels anomenats gasos d’efecte hivernacle. La proporció més gran d’energia que un aerogenerador pot captar de l’energia cinètica que porta el vent. i es deté quan se superen els 25 m/s. Els aerogeneradors estan dissenyats per funcionar al màxim rendiment a velocitats del vent compreses entre els 15 m/s i els 25 m/s. establerta pel científic alemany Albert Betz el 1919.indd 180 21/4/08 13:44:56 . constitueix el rotor. als llocs on s’instal·len parcs eòlics. el vent fa girar el rotor a unes 22 rpm. per tant.5 | El corrent elèctric Ciència. tot i que també funcionen a velocitats inferiors. Segons la regularitat del vent. està determinada per la llei de Betz. i s’obté quan la relació entre la velocitat del vent després de travessar el rotor és una tercera part de la velocitat del vent abans de travessar-lo. 180 U05-Fisica2_Bach (3m). anomenada boixa. La majoria dels grans aerogeneradors tenen tres pales. i els consegüents efectes negatius que provocaria aquest augment. d'energia elèctrica gira a 1 500 rpm. El conjunt d’aquestes pales i la peça central que les subjecta. s’estima un funcionament dels aerogeneradors d’entre un 20 % i un 70 % del temps total. El generador es posa en funcionament a velocitats del vent superiors a 5 m/s. per poder aprofitar la màxima energia possible. Aquest valor màxim és al voltant del 59 % de l’energia del vent abans de travessar el rotor. tècnica i societat Comunitat autònoma Andalusia Potència total (MW) 1/07/2007 Potència total (MW) 2011 864 4 000 1 676 4 000 278 950 4 500 130 800 0 300 Castella i Lleó 2 253 6 438 Castella-la Manxa 2 615 6 500 255 3 016 0 400 2 712 6 500 447 665 Madrid 0 200 Múrcia 122 850 Navarra 917 1 536 País Basc 144 624 Comunitat Valenciana 415 3 500 12 832 39 479 Aragó Astúries Illes Balears Canàries Cantàbria Catalunya Extremadura Galícia La Rioja Totals A la figura següent podem veure esquemàticament el funcionament d’un aerogenerador dissenyat per obtenir el màxim rendiment energètic. A més de l’estalvi que suposa generar energia elèctrica mitjançant aerogeneradors. En funcionament. El generador Multiplicador Rotor Generador Dibuix esquemàtic dels components d’un aerogenerador. de longituds compreses entre 20 m i 40 m. en funció del potencial nominal del generador. La vida útil de funcionament d’un aerogenerador es pot establir entre 20 i 25 anys. entre l’eix de gir del rotor i el del generador s’hi ha d’intercalar un multiplicador. amb l’objectiu d’evitar possibles desperfectes a l’estructura o a les diferents parts del conjunt.

els elements de seguretat són. En les instal·lacions elèctriques d’un habitatge. motors. totes les instal·lacions elèctriques han de disposar d’uns elements de seguretat per evitar les possibles incidències de la línia. l’elevada intensitat provoca un gran despreniment de calor al filament. Tots eviten sobreintensitats o curtcircuits a la línia. Amb l’objectiu de garantir les condicions adequades. principalment: • L’interruptor general de la instal·lació. obre el circuit i talla el pas de corrent. Alguns aparells elèctrics duen un fusible de protecció per evitar que una sobretensió els deteriori. Els fusibles són uns dispositius en què el corrent circula per un filament d’un aliatge metàl·lic amb un punt de fusió baix. ja que en aquesta circumstància la resistència elèctrica del cos humà disminueix fins a valors molt petits. etc. Un cop resolt el problema. microones. Quan es produeix un curtcircuit a la línia. Això permet fer noves instal·lacions o reparar els dispositius i aparells avariats. que podrien produir incendis o desperfectes als aparells que s’hi connecten. que pot recollir tots els corrents elèctrics de fuga o pèrdues dels diferents electrodomèstics o altres aparells elèctrics amb elements metàl·lics que formen part de la seva estructura: rentadores. rentaplats.El corrent elèctric | 5 Ciència. 181 U05-Fisica2_Bach (3m). i així evita que passin a través de les persones quan toquen l’aparell connectat a la línia. solen actuar com un corrent diferencial de 30 mA. bombes hidràuliques. En les instal·lacions domèstiques s’utilitzen com a elements de protecció contra la fuga de corrents perillosos per al cos humà. principalment si tenen la pell humida. Els interruptors magnetotèrmics tenen dos sistemes de desconnexió: un de tèrmic (que actua amb sobreintensitats petites d’una durada relativament llarga) i un altre de magnètic (que actua amb intensitats de corrent elevades d’una durada curta). com. o • • accidents greus a les persones. • Els interruptors automàtics o disjuntors. quan el corrent arriba a un valor màxim o mínim.indd 181 21/4/08 13:45:01 . per exemple. que podrien patir una descàrrega per contacte amb alguna part conductora del circuit. que dóna pas o interromp la circulació del corrent elèctric al circuit. que obren un circuit quan hi ha unes condicions determinades. Dispositius de seguretat d’una instal·lació elèctrica d’un habitatge. tècnica i societat Elements de seguretat en els circuits elèctrics E ls diversos receptors que es connecten a un circuit de corrent elèctric tenen unes característiques de funcionament que requereixen uns valors molt ben delimitats de diferència de potencial aplicada i intensitat de corrent que hi circula. cuines elèctriques. Els interruptors diferencials són interruptors automàtics que funcionen quan es produeix una diferència d’intensitats determinada entre dues branques d’un circuit. les descarrega cap al terra. La presa de terra d’una instal·lació és una línia que està connectada directament a una terra instal·lada al sòl. amb la qual cosa és fàcil que a través del cos hi passi una elevada intensitat de corrent cap al terra. cal substituir el fusible espatllat per un de nou. i aleshores aquest es fon. neveres. Aquesta línia de terra canalitza els corrents que poden circular per les parts metàl·liques d’aquests dispositius –com a conseqüència d’un mal contacte–.

La intensitat de corrent elèctric en un conductor es defineix així: I= Q Força electromotriu d’un generador: ε= W Q Força contraelectromotriu d’un receptor: ε’ = W’ Q Llei d’Ohm generalitzada: (VA – VB) = (Σ R + Σ r + Σ R’) I + Σ ε’ – Σ ε Per a un cicle complet d’un circuit: t (VA – VB) = 0 La seva unitat en el SI és l'ampere (A). L'energia transferida en forma de calor a la resistència és directament proporcional al quadrat de la intensitat de corrent. (VA – VB).indd 182 Contingut bàsic de la unitat en format hipermèdia. de manera continuada i en un determinat sentit predominant és el que constitueix el corrent elèctric.5 | El corrent elèctric RESUM El moviment de càrregues elèctriques a través d'un conductor. és el quocient entre la potència útil i la potència total consumida: ρl η= S Pu P = ε’ VA – VB Llei de Joule. Resistència equivalent a un conjunt de resistències en sèrie: Energia del corrent continu: E = I (VA – VB) Δt Potència del corrent continu: R = Σ Ri P = I (VA – VB) Resistència equivalent a una associació de resistències en paral·lel: Potència útil. en el CD. 21/4/08 13:45:02 . La unitat del potencial elèctric en el SI és el volt (V). és la potència que es transforma en un altre tipus d'energia en un receptor: 1 R =Σ 1 Pu = I ε’ Ri Resistència d’un fil conductor metàl·lic: R= Rendiment d'un receptor. Podem escriure: La llei d’Ohm: Σ ε = (Σ R + Σ r + Σ R’) I + Σ ε’ (VA – VB) = R I La unitat de la resistència elèctrica és l'ohm (Ω). W = R I2 Δt 182 U05-Fisica2_Bach (3m). a la resistència del conductor i a al temps de durada del pas de corrent. Aquest corrent és provocat per un camp elèctric que es manté en l'interior del conductor i que es posa de manifest amb una diferència de potencial aplicada entre els seus extrems.

Si la pila funciona fins que la càrrega és de 0. que consumeix 0. pel qual hi circula un corrent de 150 A. per l'efecte Joule. es deixa encesa la il·luminació de posició de l’automòbil de l’activitat anterior.) Pels circuits d'una calculadora en funcionament hi passa un corrent de 0.125 mA. entre una temperatura inicial de 20 °C i una temperatura final de 35 °C.2 A.) Calcula quants electrons travessen la secció d'un fil conductor.6 × 10–19 C. Quina és la resistència de la bombeta en funcionament? Quina energia ha perdut el corrent al cap de mitja hora? 10 S'escalfen 200 ml d aigua amb una resistència d'immersió. quan hi passa a través una intensitat de corrent de 0. expressada en A? b) Quants electrons circulen en una hora per aquest conductor? (Dada: càrrega de l'electró: 1. suposant que tota la calor que s'ha desprès. s'utilitza per escalfar l'aigua? Quina diferència de potencial s'ha aplicat a la resistència durant aquest temps? (Dada: capacitat calorífica específica de l'aigua: 4 180 kJ/kg K. Per arrencar l’automòbil. Quina és la resistència del conductor? Quina energia perd cada C de càrrega en circular per aquesta resistència? 8 A través d'un conductor hi circulen 30 C cada minut. fins que apareix l'indicador de bateria descarregada. hi circulen 0.5 A. pel conductor hi circula una intensitat de corrent de 5 A. quina és la diferència de potencial entre els seus extrems? Quina energia cal per fer circular 50 C per aquesta resistència? 9 A través d'una bombeta connectada a la xarxa de 220 V.1 A.6 × 10–19 C. quin valor té la resistència. 6 Per distracció.indd 183 21/4/08 13:45:03 . Si la resistència és de 40 Ω.05 Ah: a) Quant de temps dura la pila? b) Quina energia total subministra la pila durant tot el temps de funcionament? 4 La bateria d'una càmera de vídeo duu les indicacions següents: 6 V.7 Ah de càrrega alimenta el circuit elèctric de la calculadora. Una pila de 3 V i 0. La il·luminació de posició consisteix en 5 làmpades: els 4 fars. Si ha circulat una intensitat de corrent de 2 A. (Dada: càrrega de l'electró: 1. Si la bateria funciona fins que queda un 5 % de la càrrega total: a) Quina intensitat circula per la càmera en funcionament? b) Quina energia ha consumit en el temps indicat? 5 L’acumulador d’un automòbil té una capacitat de 36 Ah.) 11 Calcula la diferència de potencial necessària per tal que circuli una intensitat de corrent de 2.1818 A d'intensitat. recorreguts per un corrent de 0. i el llum de la matrícula. en un temps de 5 segonas. 183 U05-Fisica2_Bach (3m). es fa funcionar durant 2 s el motor d’arrencada. 13 Descriu tres aplicacions de l’efecte Joule i esmenta els noms de tres aparells que les utilitzen. Quantes vegades podríem accionar-lo sense necessitat de recarregar l’acumulador? Tingues en compte que l’acumulador s’inutilitza quan la seva capacitat es inferior a 5 Ah. 1 200 mAh.El corrent elèctric | 5 A C T I V I TAT S Intensitat de corrent 1 2 3 A través de la secció perpendicular d'un conductor hi circulen 6 × 1021 electrons per minut. Quina quantitat de calor s’ha desprès en la resistència en 10 minuts? 12 Explica de manera raonada si la llei d’Ohm es pot aplicar a qualsevol tipus de conductor.5 A per una resistència de 50 W. a) Quina intensitat de corrent hi circula. Quan la bateria està totalment carregada. en un temps de 10 minuts. Quan temps tarda a descarregar-se la bateria? Lleis d'Ohm i de Joule 7 Quan s'aplica als extrems d'un conductor una diferència de potencial de 120 V. té una durada de 90 minuts.

6 3. I. calcula la resistivitat del coure. un amperímetre.5 DIFICULTAD: 14 | El corrent elèctric MEDIO SENCILLO ALTO SIN CLASIFICAR S'ha realitzat una experiència amb la resistència d'un escalfador d'aire i s'han obtingut els resultats que figuren a la taula següent: (VA – VB) / V 1. Quina és la intensitat de corrent que hi circula? Quin és el valor de la diferència de potencial entre els extrems de cada resistència? Quina intensitat de corrent circularia per cada resistència si estiguessin connectades en paral·lel? 22 Entre els extrems de tres resistències elèctriques de 10 Ω.66 25.6 17 18 Es vol construir una resistència d'1 Ω utilitzant fil de manganina de 0. L'amperímetre marca 1.indd 184 21/4/08 13:45:03 .12 57.8 5. Representa en una gràfica la relació entre la diferència de potencial. VA – VB. en ordenades.5 V.23 36. Quina és la resistència d'un fil conductor del mateix material de 20 m de longitud i 0. 2 Ω.78 12. Entre els extrems d'aquest circuit s'aplica una tensió de 125 V.8 13. per a la resistència donada. 3 Ω i 6 Ω estan unides en sèrie.2 10.5 A i el voltímetre. Quina és la resistència del cable de coure? Quina energia perd cada C a la línia si hi circula una intensitat de corrent de 20 A? Quan apliquem 1 V de diferència de potencial entre els extrems d'un fil de coure de 10 m de longitud i 1 mm2 de secció. en abscisses. 20 Ω i 30 Ω. Quina intensitat de corrent circula per cada conductor? 24 Un circuit elèctric està format per un generador. 12 V.9 8.9 A.8 97. A par tir d'aquestes dades. muntades en paral·lel. Quina longitud de fil necessitem? 20 Un fil metàl·lic de 4 m de longitud i 1 mm de diàmetre té una resistència d'1 Ω. en sèrie. Quin és el valor de cada resistència? 25 Tres resistències en paral·lel de 20 Ω. però de 60 m de longitud i 10 mm2 de secció? En una xarxa de distribució elèctrica s'han fet ser vir 350 km de fil de coure de 2 cm de diàmetre. les resistències del quals són: 1 Ω. amb una altra de 40 Ω.05 mm de diàmetre? Associació de resistències 21 Tres resistències de 2 Ω. 4 Ω i 8 Ω. Quina és la intensitat de corrent que circula per cada resistència? Quin és el valor de la resistència equivalent a totes? 23 Una intensitat de corrent de 150 A es ramifica a través de quatre conductors en parallel. a través d'aquest fil hi circula una intensitat de 184 U05-Fisica2_Bach (3m). Un cable de 10 m de longitud i 5 mm2 de secció té una resistència de 24 Ω. i la intensitat de corrent. Es connecten els extrems a un generador de 4. Resistivitat 16 19 I / mA VA – VB és la diferència de potencial aplicada als extrems de la resistència (en volts) i I és la intensitat de corrent que hi circula (en mil·liamperes). s'aplica una diferència de potencial de 100 V. Quina intensitat circula per la resistència de 40 Ω? Explica com són les característiques dels conductors no òhmics i esmenta’n dos exemples.1 mm de diàmetre. Quin és el valor de la resistència de l'escalfador? 15 corrent de 5.6 74. tres resistències iguals connectades en paral·lel i un voltímetre que mesura la diferència de potencial entre els extrems de les tres resistències. 30 Ω i 60 Ω estan associades. Quina resistència té un cable conductor del mateix material.

a la resistència R5 en 10 minuts. calcula: a) La caiguda de tensió en cada una. b) La intensitat de corrent que passa per cada una. el microamperímetre no assenyala pas de corrent. R3 i R4. Quan la resistència R3 (reòstat) és de 60 Ω. de 5 Ω cada una formaact39 un triangle. act38 Els valors de R1 i de R4 són: R1 = 100 Ω i R4 = 50 Ω.El corrent elèctric | 5 a) La intensitat de corrent a través de les resistències R2. S'ha aplicat una diferència de potencial de 50 V entre dos vèr texs del triangle. R3 i R4. act42 Entre els extrems del muntatge s'aplica una diferència de potencial de 200 V. per l'efecte Joule. c) Si es desconnecten dues làmpades de cada grup. c) La caiguda de tensió a la resistència R2.indd 185 21/4/08 13:45:04 . Quina és la caiguda de tensió en les tres resistències col·locades en paral·lel? 26 Quin valor té la resistència R2 de la figura? Quin és el valor de la resistència equivalent a R 1 i R 2? R 2 = 20 I = 10 mA mA R 1 = 80 R 1 = 10 R2 A R 3 = 10 B R 4 = 10 VA –VB = 50 V V 27 30 El circuit de la figura té quatre resistències: R1. Calcula'n: 2 2 2 A B R3 S'han unit tres resistències iguals. Quina és la diferència de potencial entre C i D? Quin és el valor de R2? R1 2 31 D 29 La diferència de potencial entre els extrems de la resistència R1 de la figura és de 50 V. R2. Quina intensitat de corrent circula per cada resistència? 2 4 B R4 act 41 1 4 R2 A Determina la resistència equivalent a la xarxa de la figura.2 Ω de resistència interna per tal que per l'aparell hi circuli només un 10 % de la intensitat del circuit. i un microamperímetre (aparell molt sensible) connectat a C i D. Quina és la diferència de potencial entre A i B si l'amperímetre marca 1 A? A C 28 R5= 5 Es munten en sèrie dos grups de làmpades cada un dels quals està constituït per sis làmpades iguals connectades en paral·lel. Si sabem que la resistència de cada làmpada és de 180 Ω. quin és ara el valor de la intensitat de corrent que les travessa? Aparells de mesura 32 Calcula la resistència que cal connectar en paral·lel amb un amperímetre de 0. b) La calor que es desprèn. 185 U05-Fisica2_Bach (3m). R3 és una resistència variable (reòstat) i R2 és una resistència el valor de la qual volem determinar.

Quina potència consumeixen si es munten en sèrie i es connecten a la mateixa tensió? 42 La característica V – I d'un receptor és una línia que passa pels punts (I = 1 A. Quin és el valor de la resistència connectada? Quin és el valor de la intensitat de corrent que hi circula? Si connectem un amperímetre a una diferència de potencial determinada. Els resultats són a la taula següent: (VA – VB) / V I/A b) La resistència interna de l'aparell. V = 5 V) i (I = 2. Una bombeta elèctrica té impreses les dades següents: 220 V – 100 W.4 2 6.8 4 5.5 33 34 | El corrent elèctric Un voltímetre de 250 V té una resistència interna de 20 000 Ω.0 5 a) Un amperímetre destinat a mesurar intensitats compreses entre 0 A i 10 A. Energia del corrent elèctric 36 El motor d'un muntacàrregues consumeix 10 A a 220 V per elevar un pes de 6 000 N a una velocitat de 8 m/min. V = 12.2 1 Tenim un mil·liamperímetre graduat entre 0 mA i 20 mA. Calcula el valor i la manera de connectar resistències amb l'aparell per transformar-lo en: 7. V = 11. 38 Hi ha tres resistències iguals. calcula: 39 Generadors i receptors 40 a) La diferència de potencial aplicada a l'amperímetre.6 3 5. c) El que gasta en 8 hores de funcionament si el preu del kWh és de 0.5 V). Calcula: a) La resistència de la bombeta.5 A. d) Troba la resistència interna de la pila. Si hi intercalem una resistència de 2. 35 S'han determinat els valors de la tensió entre els borns d'una pila i les intensitats de corrent subministrades quan la connectem a un reòstat. b) Un voltímetre destinat a mesurar caigudes de potencial entre 0 V i 10 V.4 A. consumeixen 900 W.8 A.2 V) i (I = 1. b) La resistència interna del generador. b) Determina gràficament el valor de la seva fem. Calcula el rendiment de la instal·lació. assenyala 6. Té una resistència interna d'1 Ω. el voltímetre assenyala 100 V. c) Calcula gràficament la intensitat de cur tcircuit. Quan es munten en paral·lel i es connecten a una determinada tensió. Determina: a) La resistència elèctrica. assenyala 8 A. e) Quina és la intensitat de corrent subministrada quan la tensió és de 6 V? I quan és de 4 V? f) Calcula la resistència del circuit exterior quan la caiguda de tensió entre els borns de la pila és de 6 V. b) La intensitat de corrent que hi circula. 41 La característica V – I d'un generador és una línia recta que passa pels punts (I = 0.indd 186 21/4/08 13:45:04 . 37 Es vol connectar una bombeta de 12 V i de 40 W a la xarxa de 220 V. A par tir d'aquestes dades.5 A.8 V). a) Dibuixa la característica V – I per a aquest generador. Si es connecta en sèrie amb una determinada resistència a una línia de 125 V.1 euros. b) La resistència que cal acoblar en sèrie amb la bombeta perquè aquesta llueixi amb la brillantor normal i no es fongui.2 Ω en sèrie amb l'amperímetre. V = 8. Quina és la potència dissipada en forma de calor quan s'aplica una diferència de potencial de 10 V? 186 U05-Fisica2_Bach (3m). Calcula: a) La fem del generador. 8.

5 Ω. b) La resistència interna del generador. suposant que el rendiment de la transformació d'energia elèctrica en mecànica és del 80 %. 50 Un motor de fcem ε’ = 90 V i de resistència interna 4 Ω està connectat a un generador de fcem ε = 110 V i de resistència interna 1 Ω. la diferència de potencial entre els borns és 9. quan s'impedeix que giri.indd 187 21/4/08 13:45:05 .2 Ω alimenta un conjunt de bombetes que tenen una resistència total de 15 Ω. c) La potència del motor. una cèl·lula electrolítica de 2 V de fcem i 5 Ω de resistència interna. b) La intensitat de corrent a través de la resistència. La caiguda de potencial entre els extrems de la resistència és de 20 V. 48 Disposem d'un generador de corrent continu de 100 V de fem i una resistència interna d'1 Ω. Aquest motor s'utilitza per pujar a velocitat constant una massa m = 100 kg. c) La potència mecànica que subministra.208 A. b) La potència que consumeix. Determina: a) La intensitat de corrent a través de la resistència. d) La potència total dissipada pel circuit exterior. simultàniament. d) La diferència de potencial entre els borns del motor.5 Ω de resistència. Calcula: a) La resistència del motor. e) La diferència de potencial entre els extrems de la sèrie de bombetes. a un voltímetre i a un motor.5 Ω alimenta un motor de 6 V de fcem i 4. la intensitat de corrent que circula pel circuit té un valor de 0. Llei d'Ohm generalitzada 44 Disposem d'una pila de 10 V de fem. d) La velocitat a què puja la massa. Calcula: a) La fem del generador.El corrent elèctric | 5 43 Dues resistències elèctriques de 20 Ω i 15 Ω es connecten successivament. b) La resistència interna de la pila. Si connectem el mateix generador a una resistència de 100 Ω. en sèrie i en paral·lel. b) La intensitat del corrent que el recorre. b) La diferència de potencial entre els borns de la pila. en cada cas: a) La intensitat de corrent que hi circula. Determina'n: a) La intensitat de corrent a través de la cèllula electrolítica. el voltímetre assenyala 90 V i. La resistència total dels conductors que s'han utilitzat en les connexions és de 0. troba: a) La resistència total del circuit. A par tir d'aquestes dades. 187 U05-Fisica2_Bach (3m). c) El rendiment del motor. Determina. c) La calor que es desprèn a la resistència de 50 Ω en 5 minuts. que tenen una resistència insignificant. una resistència de 20 Ω i els corresponents fils conductors. a una pila de 12 V de fem i 0.5 V. Connectem els borns d'aquest generador. Quan el motor gira en règim normal. Calcula: a) La intensitat de corrent que alimenta el motor. b) La potència dissipada pel motor per l'efecte Joule. 49 Un generador de 10 V de fem i 1 Ω de resistència interna està connectat a un circuit amb dues derivacions. el voltímetre assenyala 80 V. c) La caiguda de potencial entre borns del generador. 47 Un generador de 10 V de fem i una resistència interna de 0.5 Ω de resistència interna. en una de les branques hi ha una resistència de 30 Ω i en l'altra. c) La caiguda de potencial entre els borns de la bateria. Quan es connecta a una resistència de 50 Ω. b) La fcem del motor. 46 Una bateria de 60 V i resistència interna de 0. 45 Tenim un circuit format per un generador. Calcula: a) La potència mecànica aprofitada pel motor.

5 V i resistència interna r = 1 Ω pugui subministrar una intensitat de corrent de 5 A? Per què? a) La fcem de la cèl·lula electrolítica. ε’ = 3 V. Una cèl·lula electrolítica consumeix una potència elèctrica de 1 000 W quan la travessa un corrent de 60 A. Busca la secció de fusibles del llibre d'instruccions d'un automòbil. 60 Descriu tres aplicacions de l'efecte Joule i esmenta tres aparells que les utilitzin.2 Ω. b) La resistència interna d'aquest receptor. 188 U05-Fisica2_Bach (3m). i indica què protegeixen i a quina intensitat de corrent es fonen. Motor: fcem. 64 Investiga què és la superconductivitat. un amperímetre i un voltímetre que mesuri la diferència de potencial de la segona resistència.indd 188 21/4/08 13:45:06 . r = 1 Ω. raonadament. ε’’ = 15 V. Investiga 63 Investiga què és una gàbia de Faraday i com funciona. Les característiques dels aparells que s'hi representen són les següents: • • • • Generador: fem ε = 24 V. Calcula: a) La intensitat de corrent que hi circula. r R r'' M r' ' '' Col·loquem el reòstat a 8 Ω i tanquem el circuit. una resistència R1 en sèrie amb una altra resistència R2. Qüestions relatives a tots els apartats 54 Si tenim dues esferes metàl·liques recolzades sobre dos suports aïllants. b) Amb càrregues de signe contrari. en canvi. act39 c) La caiguda de potencial en borns de la cèl·lula electrolítica. r’’ = 0. Quants fusibles hi ha? Anomena'n tres. Calcula: 55 Per què circula corrent per un conductor metàl·lic quan connectem els extrems als pols d'una pila? 56 Per què el clorur de sodi sòlid no condueix el corrent elèctric i. si podem aplicar la llei d'Ohm a qualsevol tipus de conductor. b) La potència útil del motor. Calcula la fcem del motor.ecasals. 58 Estudia quina és la intensitat de corrent que fa saltar els interruptors automàtics de la instal·lació elèctrica de casa (sol estar indicada sobre l'interruptor). 61 Si interessa que una estufa elèctrica construïda amb un fil metàl·lic doni més calor. 59 Explica. Aquest conjunt consumeix una potència P = 1 kW quan hi circula un corrent de 5 A. Cèl·lula electrolítica: fcem.5 51 52 | El corrent elèctric Un motor que té una resistència interna de 2 Ω està muntat en sèrie amb un conductor òhmic de resistència R = 8 Ω. 53 S'ha muntat el circuit que es pot veure a la figura. un interruptor. sí que ho fa quan està dissolt amb aigua o fos? 57 Fes un esquema d'un circuit elèctric que contingui els elements següents: una pila de 3 V. 62 És possible que un generador de fem = 4. explica quines operacions cal fer per carregar totes dues esferes: a) Amb càrregues del mateix signe. Resistència variable (reòstat): R. d) La calor que desprèn la resistència R a cada minut. cal augmentar o disminuir la longitud del fil? Raona la resposta. Recorda que pots consultar enciclopèdies i llibres especialitzats. La potència que es deu a l'efecte Joule és de 400 W. una vareta de vidre i un drap de seda. r’ = 2 Ω. A www.net trobaràs una llista de pàgines web que t'ajudaran a iniciar la investigació.

la humanitat ha venerat la llum. Sense ella. ha plantejat molts dubtes sobre la seva naturalesa. una naturalesa dual. com es crea. L'òptica és la part de la física que estudia el comportament de la llum. U06_Fis1_Bach. La llum. per tant. Des de la seva aparició a la Terra. fenomen físic tan espectacular i meravellós. per poder explicar totes les interaccions en què intervé.indd 189 21/4/08 17:21:01 .6  |  Imatges El nostre món es presenta en imatges gràcies a la llum. l’ondulatori i el corpuscular. els científics han de recórrer a dos models. Se li assigna. com viatja per diferents medis i com conforma imatges que poden ser apreciades pels nostres ulls. Fins i tot en l’actualitat. probablement la vida no hauria estat possible a la Terra.

com per exemple aquest full de paper. experimenta un debilitament. Són objectes il·luminats aquest llibre.6  |  Imatges 1 | La percepció de la llum Per mitjà del sentit de la vista.indd 190 21/4/08 17:21:01 . no hi ha cap medi absolutament transparent. una altra par t és emesa en forma d’altres radiacions. Anomenem llum tot allò que impressiona la nostra vista. En efecte. 1) –entre les quals es troba el Sol–. com a cossos lluminosos. HI ha cossos que la deixen passar parcialment. però no permeten distingir la forma dels objectes a través d’ells. Són els cossos translúcids. La majoria dels objectes que ens envolten es veuen perquè retornen als nostres ulls par t de la llum que reben d’un cos lluminós. i l’òptica és la part de la física que s’encarrega de l’estudi. els uns i els altres. la Lluna. Hem d’assenyalar que la llum que perceben els nostres ulls es només la part «visible» de l’energia emesa pels cossos lluminosos. els considerarem. les radiacions infraroges i ultraviolades. 190 U06_Fis1_Bach. etc. els cossos incandes· cents –com els filaments de les bombetes– o els gasos luminiscents –com els continguts als anomenats tubs fluorescents– són cossos lluminosos o fonts de llum. Els cossos que deixen passar la llum a través d’ells són medis transparents. Com que rebem llum d’aquests. Així. l’aigua és trans· parent en petits espessors. però no permet que la llum arribi a les profun· ditats marines. En època recent. els dominis de l’òptica s’han estès a molts fenòmens que els nostres ulls no perceben directament. com per exemple la infraroja. notem una for ta emissió d’energia en forma de calor. La majoria dels cossos no deixa passar la llum a través d’ells. Quan la llum travessa un medi. si apropem la mà a una bombeta encesa. els planetes. que no és «visible». Les Plèiades són un grup d’estrelles molt joves i molt lluminoses que són visibles a simple vista com un petit cúmul durant les nits d’hivern. Però en un món sense llum de poc ens ser virien els nostres ulls. la taula de tre· ball. 2 | Cossos transparents. Les estrelles (Fig. 1. Aquests objectes es diuen il·luminats. opacs i translúcids La llum que en aquest moment arriba a la vista del lector travessa la capa d’aire que hi ha entre el text imprès i els seus ulls. per exemple. Si exceptuem el buit. Al llarg d’aquesta unitat no farem distinció entre cossos lluminosos i cos· sos il·luminats. però sí detectable. les parets de l’habitació. es diu que són opacs. Aquest afebliment és degut a l’absorció que pateix la llum pels cossos i depèn del medi travessat i del seu espessor. Diem que l’aire és trans· parent. arriba al nostre cer vell la majoria de la infor· mació del món físic que ens envolta i percebem els canvis que esdevenen a la natura.

lents. 3). Hem vist que en el paper translúcid del fons de la cambra fosca es forma la imatge de la fruita i l’ampolla. En el centre de la paret davantera. Si. aquest punt P’ és la imatge del punt P. prismes. ni cap ampolla. es diu que són dretes. 2) la paret de la qual és d’un material translúcid. per exemple. les veurem reproduïdes invertides sobre el paper translúcid. etc. Una imatge és una reproducció d’un objecte per mitjans òptics. Per exemple. s’ha practicat un petit forat per deixar passar la llum. Pot procedir-se així per a cada punt del conjunt. de la punta del nas es reflecteixen en el mirall. posem per cas.Imatges |  6 3 | Imatges La cambra fosca és una caixa tancada (Fig. són invertides. més petites o iguals que l’objecte. 191 U06_Fis1_Bach. de manera que als nostres ulls els «sembla veure» la fruita i l’am· polla on no hi són. unes fruites i una ampolla. Les imatges poden ser més grans. després de reflectir-se en un mirall. Però és evident que no hi ha cap fruita sobre el paper translúcid. El mateix passa amb l’extrem de l’ampolla. En estudiar miralls. Cambra fosca. un raig de llum que par teix d’un extrem de la fruita travessa l’orifici i arriba a la seva imatge en línia recta. Si en lloc d’un punt es tracta d’un objecte extens format per infinitat de punts. Formació d’una imatge en una cambra fosca. s’explica fàcilment admetent que la llum es propaga en línia recta.indd 191 21/4/08 17:21:02 . 3. Si al davant de la cambra fosca col· loquem. En tots dos casos es reprodueixen els objectes. Aquesta reproducció de l’objecte. a cada un li correspon la seva imatge i a l’inrevés. A O B' A' B 2. Si tenen el mateix sentit que l’ob· jecte. En efecte. Quan ens situem davant d’un mirall. Aquest punt és la imatge del punt inicial de la fruita. que és la imatge de la punta del nas.. tots els raigs que surten. de manera que les seves prolon· gacions es tallen en un punt. els raigs lluminosos que parteixen d’un punt P (o bé de les seves prolongacions) es reuneixen en un nou punt P’. que en diem imatge. trobarem imatges que es poden projectar sobre una pantalla –com en el cas de la fruita– i altres que només es poden veure –com en els miralls plans–. si el seu sentit és contrari. tots els raigs llumi· nosos que surten d’un punt de la fruita es reuneixen de nou en un punt del paper translúcid. Veiem que cada punt de la imatge es troba en línia recta amb el correspo· nent punt de l’objecte (Fig.

La super fície agitada del mar (Fig. 5a) actua com si estigués fig 7 bformada per infinitat de petites super fícies disposades irregularment i amb diferent orientació. Gràcies a la difusió de la llum són visibles la majoria dels cossos. Es diu que la reflexió és difusa. 192 U06_Fis1_Bach. b) Esquema de la reflexió difusa d’un feix de raigs de llum paral·lels. un cop reflectits en un mirall. continuen sent paral·lels (Fig. Es diu que la reflexió és especular. 5b). per tant. però canviant de direcció o sentit. Aquestes super· fícies s’anomenen miralls (Fig. La llum. 4. a) Reflexió especular a la superfície de l’aigua en calma d’un estany. 4b). però algunes super fícies polides la reflecteixen totalment i regularment. a) Reflexió difusa de la llum de la Lluna a l’aigua del mar. il· lumina altres objectes que es troben a l’ombra. 5. En una reflexió especular un feix de raigs lluminosos paral·lels. fig 8 b 21/4/08 17:21:03 . les direccions dels raigs reflectits són diferents (Fig.indd 192 5. 4.6  |  Imatges 4 | La reflexió de la llum La reflexió de la llum es produeix quan aquesta rebota en una super fí· cie de separació de dos medis i continua propagant-se en el mateix medi. 4a). b) Esquema de la reflexió especular d’un feix de raigs de llum paral·lels. La per fecció de les imatges de la figura 4a es deu a la regularitat de la reflexió a les super fícies llises. Tots els cossos reflecteixen par t de la llum que els arriba. reflectida o difusa pels objectes que reben directament la llum del Sol.

perquè varia la seva velocitat. i el que forma l’angle reflectit amb aquesta. En variar l’angle d’incidència. L’angle que forma el raig incident amb la normal és l’angle d’incidència. 8). el que se n’allunya. Els raigs de llum. a causa de la diferent veloci· tat amb què la llum es propaga a l’aigua i a l’aire. s’anome· na normal (Fig. en arribar a la super fície de l’ai· gua. 9). experimenten un canvi brusc de direcció. És clar que els raigs lluminosos que par teixen de la seva porció submergida. en arribar a la super fície. sembla que estigui doblegada a la seva super fície. canvien de direcció. fig 9 d 7. el raig reflectit i la normal estan en un mateix pla (primera llei de la reflexió). Es pot comprovar que. a cada cas. on la seva velocitat és diferent. 0. podem afirmar que: L’angle de reflexió és igual a l’angle d’incidència (segona llei de la reflexió). 6). Els raigs procedents d’un focus es reflecteixen al mirall. i el punt A sembla ser a A’. també varia l’angle de reflexió. l’angle d’incidència és igual al de reflexió. 193 U06_Fis1_Bach. l’angle de reflexió. b. αi.Imatges |  6 | Les lleis de la reflexió de la llum it re αr ig αi ra nt e id fle c in ct ig ra El raig que arriba al mirall s’anomena raig incident i. podem afirmar que: O Quan la llum es reflecteix especularment en una super fície. Obser va les fotografies de la figura 7 (a. αi = αr 6.indd 193 21/4/08 17:21:04 . l’angle d’incidència és igual al de reflexió. en cada cas. Observa que el raig incident i el raig reflectit sempre estan en el pla del disc i que. c i d). αr. raig reflectit. 5 | La refracció de la llum En introduir una canya de refresc en un got amb aigua (Fig. Per tant. La normal està situada en el mateix pla que el raig incident i que el reflectit. La llum procedent d’un focus lluminós es reflecteix en un petit mirall AB situat sobre un diàmetre d’un cercle graduat. Esquema de la reflexió d’un raig sobre una superfície especular. La perpendicular al mirall en el punt d’incidència. La construcció geomètrica de la trajectòria dels raigs de llum capaç d’expli· car aquest fenomen és la que es pot obser var en el dibuix (Fig. a b c En general. el raig incident. normal Per estudiar les lleis de la reflexió de la llum utilitzem un mirall i un focus que ens proporciona un feix estret de llum. S’anomena refracció de la llum el canvi de direcció que experimenten els raigs lluminosos en passar d’un medi a un altre.

42 Glicerina 1. que relaciona els angles d’incidència i de refracció– no és tan senzilla com ho és la de la reflexió. 10. simplement. 9.48 Aire (a 20 °C i 1 atm) 1.00029 Aigua 1.32 Sal comuna 1. és el raig refractat. S’aprecia clarament la distorsió de la imatge per la refracció de la llum procedent de la part submergida en l’aigua. la velocitat de la llum en l’aigua és de 225 000 km/s. índex de refracció. 10).47 Gel 1. per consegüent. Canyeta submergida en aigua. Es representa per la lletra n. 194 U06_Fis1_Bach.96 Fixa’t en l’elevat índex de refracció del diamant.6  |  Imatges g i ra aire in de ci nt g rai rac ref A' tat A aigua 8. l’índex de refracció de l’aigua és el següent: Velocitat de la llum en el buit 300 000 km/s n = ––––––––––––––––––––––––––——— = –––––––––––––—— = 1. els valors de les quals sempre són molt elevats.50 Quars 1. S’anomena índex de refracció d’una substància la relació entre les velocitats de la llum en el buit i a través d’aquesta substància.54 Sulfur de carboni 1.63 Vidre De 1. | Les lleis de la refracció de la llum La formulació de les lleis de la refracció –en concret de la segona. angle d’incidència. una làmina trans· parent i un semicercle graduat hem obtingut la sèrie de fotografies de la figura 11.36 Benzè 1.46 a 1.33 vegades major que en l’aigua. αi. El raig que incideix sobre la super fície de separació de dos medis s’anome· na raig incident i l’angle que forma amb la normal. El raig lluminós un cop ha penetrat en el nou medi i ha patit el canvi de direcció.54 Diamant 2. entre altres raons per no haver de treba· llar contínuament amb velocitats de la llum. αr (Fig. | Índex de refracció En òptica es defineix una magnitud anomenada índex de refracció absolut o. Taula d’índexs de refracció Oli d’oliva 1.indd 194 21/4/08 17:21:05 . Refracció d’un raig de llum en passar de l’aire a l’aigua. l’índex de refracció és sempre superior a la unitat.33 Velocitat de la llum en l’aigua 225 000 km/s Això significa que la velocitat de propagació de la llum en el buit és 1. i l’angle que forma amb la normal és l’angle de refracció. Fem penetrar en la làmina de vidre el feix estret de llum i en variar l’angle d’incidència també varia el de refracció. Una prova d’això és que no es va establir fins a l’any 1620 per l’astrònom i matemàtic holandès Willebrord Snell. Esquema de la refracció de la canyeta en l’aigua i de la imatge que forma la fig 34 nostra vista. Per exemple. En ser la velocitat de la llum en el buit la més gran de totes. Amb un focus que ens proporciona un feix estret de llum.33 Alcohol 1.

Esquema de la refracció d’un raig de fig 37 llum. Dividint les dues expressions membre a membre: sin αi AA’ ––––––— = ––––– sin αr BB’ I com que ja hem vist que AA’/BB’ és constant i igual en la làmina de vidre a 1.50 1. el raig refractat i la normal a la super fície de separació dels medis estan en un mateix pla (primera llei de la refracció).50 sin αr B 12. Aparentment no mantenen cap relació els uns amb els altres.48 1.5 3.6 1. si mesurem en cada cas les semicordes AA’ i BB’ (Fig. Per establir la segona llei de la refracció. Imatges de la refracció d’un feix de llum. En canvi. semicordes AA’ i BB’ i quocients AA’/BB’ per a les quatre imatges de la figura 11 αi AA’ αr BB’ AA’ ° cm ° cm BB’ 15 30 50 70 1. sinó per a qualsevol valor d’αi i la seva corresponent αr en làmines de vidre. sin αi n2 ––––––— = –––– sin αr n1 195 U06_Fis1_Bach.8 3. A A' αi O Els quocients AA’/BB’ són sensiblement iguals no solament en aquests quatre casos.2 2.9 10 20 30 38.50 Repetint l’experiència amb qualsevol altre material transparent.5 1. Per tant: La relació entre els sinus dels angles d’incidència i de refracció és constant per a dos medis determinats i és igual a l’índex de refracció del segon medi dividit per l’índex de refracció del primer medi (segona llei de la refracció o llei de Snell). Valors d’angles d’incidència. de refracció.50 (vegeu taula del marge): sin αi ––––––— = 1.7 5. a b c d 11.7 4. amb diferents angles d’incidència. se n’adver teix la constància.6 6.51 1. mesurem els valors dels angles d’incidència i de refracció. És evident el paral·lelisme entre aquesta llei i la primera llei de la reflexió.indd 195 21/4/08 17:21:06 .Imatges |  6 En tots els casos es comprova que: El raig incident. 12) i n’efectuem el quocient. Quina és la relació existent entre aquests dos quocients i els angles αi i αr? αr B' De la definició del sinus d’un angle: AA’ sin α i = ––––– AO i BB’ sin α r = ––––– BO AO i BO són iguals per fet de ser radis d’una mateixa circumferència. s’obté que la relació (sin αi / sin αr) es manté constant per a cadascun d’ells.

s’allu· nya de la normal. és a dir. Aquest cas es dóna. sin αi n2 ––––––— = –––– = n2 = 1. En canvi. s’acosta a la normal.12 × 10 8 m/s 196 U06_Fis1_Bach.12 × 10 8 m/s La velocitat de propagació de la llum en el vidre és de 2. EXEMPLE 1.6  |  Imatges Com que en el cas estudiat. quan la llum passa de l’aire a l’aigua o al vidre. per exemple. poden donar-se dos casos essencialment diferents: que la llum passi d’un medi amb un índex de refracció més baix a un altre de més alt o a l’inrevés. b) L’índex de refracció es calcula a par tir de la segona llei de la refracció o llei de Snell: sin αi sin αr  =  n2 n1 I. és a dir. Si n1 i n2 són els índexs de refracció dels medis 1 i 2.indd 196 21/4/08 17:21:06 . quan la llum passa d’un medi menys refringent a un altre de més refringent. l’angle d’inci· dència és major que el de refracció. n1 = 1 2 sin 45° n2 =   =  sin 30° 2 1  =   2 2 L’índex de refracció del vidre és:  2 c) La velocitat de la llum en el vidre es trobarà a par tir de la definició de l’índex de refracció: n= Velocitat de la llum en el buit Velocitat de la llum en el vidre d’on: v = c n 3 × 10 m/s = c v 8 =  2 = 2. El raig refractat forma un angle de 30° amb la normal. a) Quant val l’angle de reflexió? b) Quin és l’índex de refracció absolut del vidre? c) A quina velocitat es propaga la llum en el vidre? a) L’angle de reflexió és igual al d’incidència: α = 45°. Un raig de llum incideix sobre una làmina de vidre amb un angle de 45°. en el segon cas.50 sin αr 1 Quant a la trajectòria que segueixen els raigs de llum en refractar-se. quan la llum passa d’un medi més refringent a un altre menys refringent. en ser l’aire el primer medi. d’un més refringent a una altre de menys refringent. en ser l’aire el primer medi. Aquest és el cas dels raigs de llum quan passen de l’ai· gua a l’aire. S’observa que una petita part de la llum es reflecteix i una part es refracta. aplicant la llei de Snell deduïm que αi < αr. aplicant la llei de Snell es dedueix que αi > αr. la relació anterior ens dóna directament l’índex de refracció del vidre. si n1 > n2. Per tant. i. En el primer cas es diu que la llum passa d’un medi menys refringent a un altre de més refringent. i n1 < n2. n1 = 1.

de manera que els raigs que s’hi refracten són desviats cap amunt. A mesura que creix l’angle d’incidència. L’angle d’incidència pel qual es produeix una refracció de 90° s’anomena angle límit. es produeix una refracció de 90°: sin α L n2 ––––––—– = –––– sin 90° n1 I 2 com que sin 90° = 1 n2 sin α L = ––––– n1 D’aquesta equació es dedueix que n2 ha de ser menor que n1.5° es reflecteixen totalment. 15. un de groc i un altre de vermell. Fixa’t que el fenomen de la reflexió total només es produeix quan la llum passa d’un medi més refringent a un altre de menys refringent.Imatges |  6 | Angle límit i reflexió total Obser va la figura 13. ja que el sinus de qualsevol angle és menor o igual que la unitat. la llum es reflecteix totalment. El raig de color verd. 13. Per a un determi· nat angle d’incidència el raig refractat forma un angle de 90° amb la nor· mal. 1 F Angle límit 14. s’allunyen de la normal. aquest pensa que s’han reflectit al terra. desvien els raigs procedents d’objectes. sur t rasant a la super fície. aleshores: 1 sin αL = –––– n1 L’angle límit té un valor determinat per a cada super fície de separació de dos medis. Figura d’un miratge produït per les capes d’aire calent sobre la sorra d’un desert. 197 U06_Fis1_Bach. com que incideix amb un angle encara més gran. Pels angles d’incidència superiors a l’angle límit. L’angle límit per a dos medis determinats es pot calcular a par tir de la llei de Snell. que designarem per αL. no sur t de l’aigua. i mai a l’inrevés. Si un raig de llum que viatja per l’aigua arriba a la super fície amb un angle major que 48. en comptes d’això.5°. com passa en el raig inferior. el raig groc sur t més desviat que el vermell. es reflecteix. es refracten i. Els raigs que incideixen en la superfície de separació aigua-aire amb un angle superior a 48. 15). La super fície de separació dels dos medis es compor ta. El conjunt aigua-aire té un angle límit de 48. sinó que es reflecteix totalment (Fig. En sortir d’aquest. també ho fa l’angle de refracció. en aquest cas. Les capes d’aire més calentes tenen índexs de refracció menors que les d’aire fred. El raig verd pateix una reflexió total per incidir sobre la superfície de separació dels dos medis amb un angle superior a l’angle límit. La reflexió total explica fenòmens com els miratges: les capes d’aire més properes a les super fícies de sorres o a les carreteres molt caldejades i en calma. En el cas particular que el segon medi sigui l’aire (n2 = 1). de manera que incideixen en els ulls com si aquests es reflectissin en super fícies d’aigua (Fig. En un prisma de vidre entra un raig verd. és a dir. ja no pot refractar-se i. Com que per a l’angle límit. 14).5°. Per tant. Per aquesta raó. Així. com que passen d’un medi més refringent a un altre menys refringent. la reflexió total només es podrà produir en passar la llum d’un medi més refringent a un altre de menys refringent. quan aquests raigs incideixen en els ulls d’un obser vador. com un mirall perfectament reflector: es diu que es produeix una reflexió total.indd 197 21/4/08 17:21:06 . no és possi· ble la refracció.

17). experimenten dues reflexions totals i sur ten paral·lelament als que entren. Prismes de reflexió total. els telèmetres. però en sentit con· trari (Fig. els visors de càmeres fotogràfiques. pateixen refle· xions totals contínues. 198 U06_Fis1_Bach. Trajectòria dels raigs de llum en un prismàtic. 17). perquè els raigs incideixen en la super fície que delimita els xorrolls amb inclinacions superiors a l’angle límit i. Aquests prismes són excel·lents reflectors i s’utilitzen en molts instru· ments òptics. Trajectòria dels raigs de llum en l’interior d’un periscopi. 16. 19). Si incideixen sobre la seva cara major. etc. els prismes zenitals.6  |  Imatges | Aplicacions de la reflexió total Entre les aplicacions de la reflexió total podem citar les següents: Fonts lluminoses Els xorrolls d’aigua de les fonts lluminoses (Fig. sobretot quan es tracta de canviar la direcció o el sentit dels raigs com en els periscopis (Fig. 17. Els raigs que penetren perpendicularment per una de les cares iguals pateixen una reflexió total quan incideixen sobre la cara major i sur ten desviats perpendicularment per l’altra cara. 16) mantenen la llum empresonada. prismàtics (Fig. La llum que viatja dins de cada xorroll d’aigua no pot sortir perquè pateix reflexions totals en incidir sobre les parets del xorroll. 18). per tant. UNI 6 CAT DOC 1 BIS 19. els fotòmetres.indd 198 21/4/08 17:21:08 . 18. Font lluminosa. Prismes de reflexió total Consisteixen en prismes rectes isòsceles (Fig.

Si es tracta de dibuixar la imatge de la fletxa AB (Fig. bancs de dades. O’. només pot «veure’s» i no pot projectar-se sobre una pantalla. el cer vell humà «perllonga» els raigs divergents fins i tot més enllà del mirall. B A A' B' 22. Actualment s’aconsegueixen empalmar desenes de quilòmetres de fibra òptica i es poden enviar missatges parlats. imatges. evidentment. 6 | Imatges en miralls plans Què «veiem» quan situem un objecte davant d’un mirall pla? Dit amb parau· les de l’òptica. La llum entra per un extrem de la fibra. dretes i de la mateixa mida que l’objecte.1 mm de diàmetre) que està construït a par tir de silici i que és capaç de guiar la llum. La fibra òptica ha suposat. O' 21. 20. durant l’última dècada. Percebem tots els raigs lluminosos que sur ten dels punts A i B i es reflecteixen en el mirall com si procedissin dels punts A’ i B’. En medici· na són cada vegada més utilitzades per explorar el cos humà i fer. mit· jançant les imatges que proporcionen. O Els òrgans de la visió són constituïts de tal manera que perceben qualsevol raig que els arriba com si procedís en línia recta del focus que l’origina. de vídeo i canals de televisió i Internet. Una imatge virtual és una il·lusió òptica. una gran revolució en la comunicació telefònica. com és la imatge d’un objecte en un mirall pla? Comencem pel cas més senzill: que l’objecte sigui puntual. fins i tot quan la dobleguem en espiral. Aquests raigs compleixen. 22) escollirem els raigs que parteixen dels seus extrems. arriben a l’ull. és simètric de O respecte del mirall. arri· ba a l’altre extrem sense haver aconseguit escapar (Fig. es poden recollir a l’altre extrem. les lleis de la reflexió de la llum. La fibra òptica manté la llum en el seu interior. un cop reflectits.Imatges |  6 Fibres òptiques Una fibra òptica és un fil molt fi (de l’ordre de 0. 20). L’ull rep la mateixa sensació que si els raigs procedissin d’aquest punt. Aquest és el cas de la imatge que es forma en un mirall pla quan ens hi mirem. respectivament. A’B’ és la imatge de la fletxa AB. etc. topa amb les parets d’aquesta sota un angle superior al límit i. fins que es tallen en un punt. fig 12 199 U06_Fis1_Bach. inter vencions quirúrgiques internes de gran eficàcia i amb una agressió mínima a les par ts del cos que no estan afectades. fig 11 Per trobar la imatge d’un punt en un mirall pla bastarà amb cercar el simètric respecte del mirall. Observa que el punt imatge. Les imatges que es formen en els miralls plans són virtuals. 21) en surt un nombre infinit de raigs de llum que incideixen en el mirall. A’B’ és la imatge vir tual de la fletxa AB.indd 199 21/4/08 17:21:08 . després d’experimentar un gran nombre de reflexions totals. Amb una qualitat i per fecció extraordinàries. Imatge d’un punt en un mirall pla. perquè darrere del mirall no hi ha llum. Si hi introduïm senyals lluminosos codificats. De l’objecte puntual O (Fig. La imatge d’un objecte extens serà la imatge de cada un dels seus punts. A la figura se n’ha dibuixat dos que. teletext. Obser va que els raigs reflectits divergeixen (se separen entre ells mateixos) i que les seves prolongacions es tallen a O’. En conseqüència. Aquest punt es diu imat· ge vir tual del punt O.

d’un retolador. fig 16 El centre de l’esfera a què per tany el casquet es diu centre de curvatura (Fig. Entre aquests trobem els esfèrics.indd 200 21/4/08 17:21:11 . El centre o pol del casquet es diu centre de figura. H. En realitat. 25a). és dife· rent de la imatge amb què ens veuen els altres. és simètrica respecte d’aquest. fig 14 b a 25. per exemple. O. sinó que els representem en secció (Fig. I. les lletres majús· cules A. En alguns establiments es fan ser vir com a sistema de vigilància. M. 23). les imatges de les lletres son també simètriques respecte de les originals. fins que la par t superior (que sobresur t del mirall) aparegui com a una continuació de la imatge. però de diferent color. Imatge. situat darrere del mirall. Quan la llum és reflectida per la par t interna de la super fície. En mesurar la dis· tància de tots dos objectes al mirall. 28. centre de figura. O. 200 U06_Fis1_Bach. T. La recta que passa pel centre de cur vatura i el de figura és l’eix principal. fig 15 O b 26. Y. doncs. telescopis. es diu que és convex (Fig. la imatge que tenim de nosaltres mateixos. CO. etc. Mirall còncau. En la mateixa posició de la imatge virtual. Obser varem una imatge igual a la lletra original. que són emprats en retro· visors de cotxes i motos. en totes les lletres que posseeixin un eix se simetria ver tical com. utilitzem com a mirall només una part de l’esfera: un casquet esfèric. centre de curvatura. Un mirall esfèric és aquell la superfície del qual és esfèrica. 24a) i. Mirall còncau i secció. Així. 7 | Miralls esfèrics A la pràctica. 23. microscopis. els miralls corbats presenten més varietat d’usos que els miralls plans. eix principal. Mirall convex i secció. Mirall convex. Movem un retolador del mateix model. X. C a 24. A la pràctica. El retolador situat darrere del mirall es troba. quan és reflectida per la par t externa. 24b i 25b). La distància entre el centre de figura i el centre de cur vatura és el radi de curvatura. en un mirall pla.6  |  Imatges Experimentalment. no fa falta dibuixar els miralls esfèrics en tres dimensions. Malgrat que la imatge formada en un mirall és dreta i de la mateixa mida que l’objecte. C. De la mateixa manera. 26). podem comprovar que la imatge formada en un mirall pla és simètrica de l’objecte. a la mateixa posició que la imatge vir tual. veiem que és idèntica. per exemple. es diu que el mirall és còncau (Fig. per exemple un retolador (Fig. A uns 15 cm de distància d’un mirall situem un objecte de més alçària que aquell. U. hem situat un retolador del mateix model. 27. en obser var-nos en un mirall pla. però de diferent color.

es diu distància focal del mirall. I’P’. I I' C F P P' ˆi ˆr O C F O R' a b c R 29. Si la distàn· cia focal fos de 25 cm. en reflectir-se. 29a). i. més convergeixen els raigs que s’hi reflecteixen. p = 1/(0. i amb un transpor tador d’angles dibuixem un angle de reflexió. 201 U06_Fis1_Bach. fig 17 L’explicació de perquè es tallen en un punt es troba enB les lleis de la reflexió de la llum.25 m) = 4 diòptries. Trajectòria dels raigs paral·lels a l’eix principal en un mirall còncau. en quina direcció sur t reflectit? Tracem la normal en el punt P. que rep el nom de focus principal del mirall còncau (Fig. provinents de raigs incidents paral·lels. que és un radi del casquet. És molt aproximadament igual a la meitat del seu radi de cur vatura: R f =  2 Es diu potència d’un mirall còncau la inversa de la distància focal expressada en metres. El raig reflectit és el PR. igual al d’incidència. es tallen en el focus i per això es diu que el focus és real.Imatges |  6 8 | Focus principal d’un mirall còncau Què s’obser va quan un feix de raigs lluminosos paral·lels al l’eix principal incideix sobre un mirall còncau? Tots els raigs paral·lels a l’eix principal.indd 201 21/4/08 17:21:11 . els raigs reflectits en el mirall. resulta que tots els raigs reflectits es tallen molt aproximadament en F (Fig. Aquest punt es troba aproximada· ment en el centre del radi CO (Fig. distància entre el focus principal i el centre de figura. En els miralls còncaus. El focus principal d’un mirall còncau és el punt on convergeixen els raigs reflectits que provenen de raigs incidents paral·lels a l’eix principal. Un mirall d’un metre de distància focal té una potència d’una diòptria. 29b). Procedint així amb cada un d’ells. La relació de proporcionalitat inversa entre la potència i la distància focal implica que els miralls còncaus tenen més potència com menor és el radi de cur vatura. 29b). Com més gran és el seu valor. r. Com a unitat per mesurar la potència es fa ser vir la diòptria.5 diòptries. convergeixen i tallen aquest eix sensiblement en un mateix punt. F. fig 17 C La distància FO. es reflec· teix en la direcció P’R’. 29c). Un raig incident com ara el raig IP (Fig. Un altre raig. Un mirall de 2 m de distància focal té una potència de p = 1/(2 m) = 0. Obser va que la potència d’un mirall còncau mesura la seva capacitat de convergència.

hem de trobar. aquest punt P’ és la imatge de P. la potència d’un mirall esfèric convex. El seu valor és molt aproximadament la meitat del radi de cur vatura: R f = –  2 Així doncs. en la segona llei de la reflexió.. El punt F. que considerem com a positives. De la mateixa manera que amb els miralls plans. on es tallen les prolongacions de raigs reflectits. la imatge d’un punt P. Les distàncies mesurades darrere del mirall es consideren negatives per tal de distingirles de les que mesurem davant del mirall. els raigs reflectits (Fig. els raigs reflectits no es tallen en un punt.5 m. però sí ho fan les seves prolongaci· ons (Fig. de nou. 30c) tenen com a reflectits PR. 30b). la posició i la mida d’un objecte en un mirall esfèric. fig 20 b fig 20 c La comprovació de perquè les prolongacions dels raigs reflectits passen pel focus es troba. que es defineix exacta· ment igual que per a un mirall còncau. en primer lloc. Trajectòria dels raigs paral·lels a l’eix principal en un mirall convex. etc. a la mei· tat de la distància CO. 10 | Imatge d’un punt en un mirall esfèric Per trobar la forma. P’R’. serà negativa. Per exemple. El focus del mirall convex es troba. La distància FO es la distància focal del mirall convex. 30a) divergeixen. un mirall convex que té una potència de –2 diòptries posseeix una distància focal de –0. En aquest cas. si els raigs procedents de P. I’P’.indd 202 21/4/08 17:21:12 . es denomina focus principal del mirall convex. R R' I I' O F ˆr ˆi P P' C O a b F C c 30. les prolongacions dels quals es tallen a F. El focus principal d’un mirall convex és el punt on convergeixen les prolongacions dels raigs reflectits que provenen de raigs incidents paral·lels a l’eix principal. (Fig. un cop reflectits aquests o les seves prolongacions. es tracta d’un focus virtual. es reuneixen en un P’. Els raigs IP. 202 U06_Fis1_Bach.6  |  Imatges 9 | Focus principal d’un mirall convex Quan un feix de raigs lluminosos paral·lels a l’eix principal incideix sobre un mirall convex. Com que les prolongacions dels raigs són les que passen pel focus. aproximadament. etc.

b) en el centre de cur vatura. invertida i menor que l’objecte. però pot «veure’s». La imatge de P és P’ (és virtual). fig 21 P P' F C 32. la imatge és real. un cop que s’ha for· mat aquesta. per ser perpendiculars al mirall. Si entenem bé la construcció de les imatges en aquestes cinc possibilitats. La del punt A és A’. En canvi. c) els raigs que passen pel focus es reflecteixen paral·lels a l’eix principal (pel principi de reversibilitat dels raigs de llum). La imatge de la fletxa AP és.indd 203 21/4/08 17:21:13 . serem capaços de dibuixar-les en qualsevol cas. fig 22 11 | Imatges d’objectes en miralls esfèrics La imatge d’un objecte extens és la imatge dels seus punts. 33) és real.Imatges |  6 Dels infinits raigs lluminosos que un punt P envia al mirall. La imatge de la fletxa AP és A’P’. d) en el focus. Com que les prolongacions dels raigs reflectits es tallen. La proporcionada pel mirall convex (Fig. és P’. sinó les seves prolongacions. Com fig 23en el mirall es que els raigs reflectits tallen. Per facilitar el traçat de les imatges. Es pot projectar sobre una pantalla. i la de P. doncs. fig 24 203 U06_Fis1_Bach. és una imatge virtual perquè no es tallen els raigs. les prolongacions dels quals formen la imatge. però no la pot veure un ull situat a P’. No es pot projectar sobre una pantalla. però sí de sentit). P P' c) entre el centre de cur vatura i el focus. 34. es reflecteixen sobre ells mateixos (no canvien de direcció. atès que els raigs escollits coincideixen i l’objecte és perpendicular a l’eix principal. La imatge de P és P’ (és real). i A A' F C e) entre el focus i el mirall. C b) els raigs que passen pel centre de cur vatura. P La imatge produïda pel mirall còncau (Fig. es diu que està a l’infinit). les limitarem a cinc molt característi· ques: C 33. Per trobar la imatge de la fletxa AP (Fig. dreta i menor que l’objecte. L’ull haurà de situar-se en un lloc on puguin incidir els raigs reflectits en el mirall. 33 i 34) només caldrà dibuixar la dels punts A i P. F O P' 31. a) més enllà del centre de cur vatura (si es troba molt lluny. A’P’. només caldrà conèixer on es tallen els reflectits de dos d’aquests per tenir el punt imatge. la imatge del punt P en el mirall còncau de la figura 31 és P’. Per poder veure-la. Quant a les posicions de l’objecte. La imatge de la fletxa AP és A’P’. Tenint en compte aquests criteris. segons hem vist. la imatge és virtual. P Determinats raigs descriuen trajectòries conegudes d’antuvi. l’ull ha de situar-se en una posició on arribin els raigs que formen la imatge. mourem l’objecte sobre l’eix principal. A' A F P' Les característiques de les imatges produïdes en miralls còncaus o conve· xos depenen de la posició de l’objecte i de la distància que el separi del mirall. 34) és virtual. la imatge de P en el mirall convex de la figura 32 és P’. com ara: a) els raigs paral·lels a l’eix principal es reflecteixen passant pel focus. La imatge formada en tallar-se els raigs reflectits en el mirall s’anomena imatge real.

Els raigs reflectits divergeixen. P' P P P P' C AF 38. dreta i més gran que l’objecte (Fig. 35). Representaciófigde formació de la imatge d’un objecte llunyà en un mirall convex. la imatge és virtual. No obstant això. P P A' A C C A C A' F y F O y' F P' P' 35.indd 204 21/4/08 17:21:14 . que es forma prop del focus. 37. la mida de la imatge mai no serà tan gran com la de l’objecte. invertida i menor que l’objecte (Fig. és a dir. però les seves prolongacions es tallen darrere del mirall. és real. que acostumen a ser miralls convexos. precisament. és real. La imatge és virtual. invertida. el cas que es presenta en els miralls retrovisors dels automòbils. de mida igual a la de l’objecte i situada en el centre de curvatura. la imatge es forma més enllà del centre de cur vatura.6  |  Imatges | Miralls còncaus Quan l’objecte es troba a més del doble de la distància focal. fig 27 A' A A' F C 30la opcio 1 40. Si es disposa d’un mirall còncau. la imatge és cada cop més gran. Si l’objecte se situa en el centre de curvatura (Fig. la imatge és real. Es diu que la imatge queda en l’infinit. dreta i menor que l’objecte. perquè els raigs reflectits són paral·lels i. Obser va el cas en què l’objecte es troba entre el focus i el mirall. a l’infinit (Fig. 38) ni real ni virtual. 40). 36. 36). la imatge. per tant. | Miralls convexos Quan l’objecte es troba lluny del mirall. però sempre virtual i dreta. Quan l’objecte es troba entre el centre de cur vatura i el focus (Fig. Els miralls que algunes persones fan ser vir per a l’afaitat o per 28 maquillar-se sonfigcòncaus. 39).figno27es tallen. C F A 39. no es forma imatge (Fig. 204 U06_Fis1_Bach. resulta fàcil comprovar tot el que acabem d’estudiar. fig 26 fig 25 En situar l’objecte en el focus. invertida i més gran que l’objecte. 37). Quan apropem l’objecte al mirall. Aquest és.

El signe negatiu indica que la imatge és inver tida. Per traçar la figura farem ser vir les trajectòries conegudes del raig que incideix paral·lel a l’eix. mitjançant el traçat gràfic de raigs de trajectòries conegudes.Imatges |  6 EXEMPLE 2. atès que es forma en el lloc on es creuen les prolon· gacions dels raigs reflectits en el mirall. b) A par tir del dibuix anterior i fent ser vir mesures proporcionals a les dades de l’enunciat obtenim que la imatge es forma a una distància del centre de figura: y s’ = 2. y y' F C Dibuix del traçat de raigs. també veiem que és dreta i menor que l’objecte. a) Per traçar la figura farem ser vir les trajectòries conegudes del raig que incideix paral·lel a l’eix. que dóna un valor aproximat de: y' y’ = – 0. i fent les mesures adients podem esbrinar la seva mida. Situem un objecte de 2 cm d’alçària a 10 cm del centre d’un mirall còncau de 4 cm de radi. del que passa pel centre i del que incideix en el centre del mirall. S’obser va que la imatge que es forma és virtual.5 cm ejer 2 dels quals s’obté Dibuix del traçat de raigs.indd 205 21/4/08 17:21:15 . respecte l’objecte. fes un dibuix de la prolongació dels raigs des de l’objecte per formar la imatge. troba la posició i la mida aproximades de la imatge. b) A partir del dibuix anterior. a partir la imatge.65 cm situat a 4 cm d’un mirall esfèric convex de 6 cm de radi. a partir dels quals s’obté la ejer 3 imatge. 205 U06_Fis1_Bach. Observa la imatge trobada i descriu-ne les característiques. del que passa pel focus i del que incideix al centre del mirall. Troba la imatge d’un objecte d’1. menor i invertida.5 cm Veient la imatge formada. a) Fent servir paper mil·limetrat. ja podem anotar que aquesta és inver tida. Podem dir que la imatge és real. 3.

Però.indd 206 21/4/08 17:21:16 . 43). Les tres primeres s’anomenen convergents. 43. Els raigs que incideixen paral·lels a l’eix principal. perquè fan convergir els raigs que les travessen (Fig. 42. es reuneixen en un punt que s’anomena focus 206 U06_Fis1_Bach. La recta que uneix tots dos punts s’anomena eix principal de la lent. C i C’. 42). Les altres són divergents. 55 en travessar-los. de les quals almenys una és corba. són exemples de lents que estem acostumats a veure i a fer ser vir. BICONVEXA BICÒNCAVA PLA CÒNCAVA CONVEXA CONVEXA PLA CÒNCAVA CONVEXO CÒNCAVA A Quan les cares corbes són porcions de super fície esfèrica. B 41. què és una lent? Per a què ser veix? Una lent és un cos transparent limitat per dues super fícies. etc. Refracció de la llum en una lent divergent. la lent és una lent esfèrica. la seva imatge sempre es veu dreta. 46). Es distingeixen fàcilment perquè les convergents son més gruixudes al centre que a les vores. veurem la seva imatge inver tida. i F i F’ són els fig 54 focus. Ens limitarem a l’estudi de les lents esfèriques. Si la super fície fos cilíndrica. la recta que passa per CC’ és l’eix principal. B Representació esquemàtica d’una lent divergent. C F O F' C' 44. la lent seria cilíndrica. Una lent convergent pot considerar-se con una successió fig de prismes. (Fig. Els centres de curvatura són C i C’. pateixen dues desviacions. L I I' 45. Si mirem un objecte llunyà a través d’una lent divergent. A la figura 41 es detallen la forma i el nom dels diferents tipus de lents esfèriques vistes de cantó. les divergents són més gruixudes a la vora que al centre. Representació de lents esfèriques. en canvi. són els centres de curvatura. perquè els fan diver· gir (Fig. Aquests punts. en canvi. Classes Les lupes. 13 | Elements de les lents A la figura 44 s’han dibuixat els centres de les super fícies que corresponen a les cares de la lent. a través d’una lent convergent. després de travessar una lent convergent. el punt O és el centre òptic. l’objectiu d’una màquina fotogràfica.6  |  Imatges 12 | Les lents. Els raigs. Refracció de la llum en una lent convergent. els vidres d’unes ulleres. A Representació esquemàtica d’una lent fig 51 convergent.

49. es propaga en la direcció II’ i. La distància focal és aproximadament la meitat de la distància entre el centre de cur vatura i el centre òptic. però les seves prolonga· cions semblen procedir d’un punt situat a l’altra banda de la lent: l’anomenat focus principal de la lent divergent. i es desvien més els dels extrems que els centrals (Fig. 1 p = –––– f’ F' 47.indd 207 21/4/08 17:21:17 . La distància entre el focus principal de la lent i el centre òptic s’anomena distància focal. p. s’expressa en diòptries. 47) els raigs se separen. en lloc d’un raig. 47). c) Tot raig que passa pel focus es refracta paral·lel a l’eix principal. Lent convergent. A la lent divergent (Fig. Això provoca que el feix emergent no conser vi el seu paral·lelisme. Aquest punt coincideix molt aproximadament amb el centre geomètric de la lent i és d’una gran impor tància en la construcció de les imatges. També es compleix la propietat inversa: els raigs que passen pel focus. Resumint: a) Tot raig paral·lel a l’eix principal es refracta i passa pel focus. es refracta de nou i sur t a l’exterior. La potència d’una lent es mesura per la inversa de la seva distància focal.Imatges |  6 principal de la lent convergent. sur ten paral·lels a l’eix principal. El raig que passa pel centre òptic no es desvia. La potència. 207 U06_Fis1_Bach. després de refractar-se en la lent. b) Tot raig que passa pel centre òptic no es desvia. arriba a la super fície d’una lent. quan la distància focal. cada un entra i surt de la lent en dos punts de la seva superfície. 48. Si. en un feix divergent (Fig. 46). En les lents divergents succeeix el contrari: el feix incident paral·lel es transforma. Lent divergent descomposta en fig 57 prismes. sinó que sigui convergent. un a cada costat de la lent i dos centres de cur vatura. Les lents la distància focal de les quals és molt cur ta són molt convergents o molt divergents. | Pas de la llum a través d’una lent Quan un raig de llum. fig 56 46. es refracta. fem incidir un feix de raigs paral·lels a l’eix principal. a la sor tida. El centre òptic d’una lent és un punt del seu eix principal que té la propietat que tot raig que hi passa travessa la lent sense desviar-se. F' Tant les lents convergents com les divergents posseeixen dos focus. S’assigna potència positiva a les lents convergents i negativa a les divergents. 45). que es pot considerar que pertanyen a prismes de diferent angle. Lent divergent. Lent convergent descomposta en prismes. En l’estudi de les lents tractarem només amb lents primes i les represen· tarem com als dibuixos esquemàtics de la figura 41. per exemple LI (Fig. f’. quan arriba al punt I’. es mesu· ra en metres.

atès que la imatge d’un punt col·locat sobre aquest es B' troba sobre el mateix eix. en primer lloc. arribarem a la conclusió següent a les lents diver· gents: s’obtenen imatges virtuals. Si els raigs que sur ten d’un punt P. Com que es tallen les seves prolonga· cions. més gran i dreta. B A' A' A F O Quan l’objecte AB està al focus. P’ és la imatge real de P. B Els raigs que surten d’un punt P i la trajectòria dels quals és coneguda amb anterioritat són els que compleixen les condicions abans exposades en els punts a). B però la podem veure. Pas dels raigs refractats en una lent convergent prima. A la figura 52 (a. hem de trobar. 2 i 3. De manera anàloga. Les posicions que pot ocupar un objecte queden reduïdes a dues regions: B a més distància de la lent que el focus oBentre el focus i la lent. aquests raigs estan també indicats amb els mateixos números. F' A la figura 54 es mostra la construcció geomètrica de la imatge A’B’ d’un objecte situat entre el focus i elB'centre òptic. la posició i la mida de les imatges formades per lents primes. menors que l’objecte i al mateix costat F' B' 208 U06_Fis1_Bach. En realitat. b i c) s’han dibuixat les imatges de l’objecte AB (utilitzant dos dels A' de A' es coneixen) per a diferents posicions raigs les direccions dels quals A F O F' A F O F' l’objecte. Pas dels raigsfig refractats en una lent 59 divergent prima. b) i c) de l’apartat anterior. la seva imatge és la que correspon a A' cada un dels seus punts. Quan un objecte és extens. 53). és virtual: no la podem projectar sobre una pantalla.indd 208 21/4/08 17:21:18 . després de travessar la lent. pel contrari. A F O F' Se simplifica molt la determinació d’aquesta imatge col·locant l’objecte sobreP' l’eix principal. 1 2 3 F F' P' fig 58 50. 1. Per a la lent convergent de la figura 50. Són sempre reals i invertides. es tallen les prolon· gacions dels raigs refractats.6  |  Imatges 14 | Imatges formades per lents primes P Per trobar la forma. només ens cal traçar les dels seus extrems. P’. B' B A' A F O Aquest és el cas de les imatges obtingudes quan es fa ser vir la lent com a lupa. la imatge. la imatge és virtual. La imatge és virtual. els raigs són paral·lels després de creuar A F O F' la lent i no hi ha imatge. es tallen en un punt. Sempre B' B' són reals i invertides. P’ és la imatge de P. que en aquest cas és real perquè es tallen els raigs lluminosos. són els raigs 1. P’ és la imatge virtual de P. 2 i 3. la imatge d’un punt P. des de l’infinit fins al focus en una lent convergent. aquest punt P’ és la imatge real de P. P’. S’observa com les imatges augmenten de mida a mesura que l’objecte s’apropa al B focus. B B F O A' A' A' A A F' B' a b F O A F' B' c F O F' B' 52. de manera que es podrà veure directament o projectar sobre una pantalla. P 1 2 3 C P' F' F C' 51. Es diu que es forma a l’infinit (Fig. Si. Per a la lent divergent de la figura 51. Fixa’t que les imatges creixen de mida a mesura que l’objecte s’apropa al focus.

Quan l’objecte es troba en el focus.indd 209 209 21/4/08 17:21:19 . EXEMPLE 4. Un objecte de 2 cm d’alçària està situat a 4 cm al davant d’una lent prima convergent de distància focal igual a 12 cm. del que incideix en direcció al focus i del que creua la lent pel seu centre sense desviar-se. Un objecte de 2 cm d’alçària està situat a 4 cm al davant d’una lent prima divergent de distància focal igual a 8 cm. dels raigs de trajectòries conegudes. a partir dels quals s’obté la imatge. dreta i fig 63 menor que l’objecte. Traçat de raigs. dels raigs de trajectòries conegudes. Troba la posició. dreta i menor que l’objecte. sobre paper mil·limetrat. sobre paper mil·limetrat. Les lents utilitzades per corregir la miopia són divergents. Troba la posició. ejer 4 y F' y' Per traçar la figura. A F' A' O F 55. del que passa pel primer focus i del que travessa la lent pel centre sense desviar-se. La imatge és virtual. Podem concloure que la imatge és virtual. Traçat de raigs. com es pot comprovar fàcilment fent la corresponent construcció gràfica. ejer 5 U06_Fis1_Bach. Construcció de la imatge quan figentre 62 el focus i el centre l’objecte es troba òptic. 55). dreta i més gran que l’objecte. a partir dels quals s’obté la imatge. La imatge de la figfletxa 61 AB es forma a l’infinit. la mida i l’orientació de la seva imatge a través de la lent fent un dibuix. la mida de la imatge és la meitat de la mida de l’ob· jecte. B' B C A F B O F' C' A' C 53. farem ser vir les trajectòries conegu· des del raig que incideix paral·lel a l’eix. la mida i l’orientació de la seva imatge a través de la lent fent un dibuix. 5. dreta i més gran que l’objecte.Imatges |  6 de la lent que l’objecte (Fig. y' F' y En obser var la imatge podem concloure que la imatge és virtual. Construcció de la imatge en una lent divergent. La imatge és virtual. B' B F A O F' C' 54. En les lents divergents sempre s’obté una imatge vir tual. farem ser vir les trajectòries conegu· des del raig que incideix paral·lel a l’eix. Per traçar la figura.

El més senzill és la lupa. que és la que percebem nosaltres (Fig.. mitjan· çant el microscopi. L1 l’ocular. anomenada ocular. La imatge formada per l’objectiu fig 67 B s’observa amb l’ocular.6  |  Imatges 15 | Instruments òptics La combinació de miralls. que ens permet veure el món infinitament petit. Però moltes vegades aquesta ampliació no és suficient. Descriurem molt breument el microscopi. 57 i 58) si l’objectiu és una lent (normal· ment un conjunt de lents per corregir les aberracions). 58. L1 L F' B'' B' F'1 F1 A' A'' 56. amb claredat i fidelitat. Les dues lents. lents. El telescopi es diu refractor (Fig. anomenada ocular. És tan gran el nombre d’instruments òptics i tan important el seu ús. Per construir la imatge A”B”. vir tual i molt ampliada. La primera de les lents. També es pot observar aquesta imatge amb una lent de gran potència. 57. produ· eix una altra imatge A”B”. 210 U06_Fis1_Bach. hem seguit les normes per a la construcció d’imatges en lents convergents primes. Això exigeix que l’objecte AB es col·loqui fora de la dis· tància focal de l’objectiu. que podem classificar en dos grans grups: els d’obser· vació i els de projecció. Esquema de la trajectòria dels rajos en fig 66 L és l’objectiu i l’interior d’un microscopi. que es diu objectiu. | El telescopi Un telescopi és un instrument òptic que s’utilitza per a l’obser vació d’ob· jectes molt llunyans. en ser rebuda per la segona lent. que resulta difícil escollir un parell per al seu estudi. 54). L i L1. hem de recórrer a mitjans òptics. és a dir. Trajectòria de la llum en un telescopi refractor. 56). Telescopi refractor. que podem impressionar sobre una pel·lícula fotogrà· fica. el que dóna una imatge molt petita. però el més a prop possible del focus. dóna una imatge real A‘B‘ que. de distància focal molt cur ta.indd 210 21/4/08 17:21:20 . i el telescopi. L’objecte es col·loca dintre de la distància focal perquè es formi una imatge vir tual ampliada (Fig. Les característiques que defineixen un microscopi són l’augment i el poder de resolució. F L’objectiu recull els rajos de llum procedents d’un objecte infinitament dis· tant i els fa convergir en el focus. El sistema òptic que forma el telescopi consta també de dues par ts fonamentals: l’objectiu i l’ocular . prismes. El poder de resolució és la mínima separació entre dues partícules de l’objecte que es poden distingir. L’augment és el resultat de multiplicar els corresponents augments de l’objectiu i de l’ocular. que ens permet obser var el món extraordinàriament llunyà. estan col·locades en els extrems d’un tub subjecte a un supor t. que formen el que denomi· nem sistemes òptics. llavors s’acudeix a l’associació de dues lents de tal manera que la imatge vir tual resultant estigui molt ampliada. permet ampliar la capacitat d’obser vació de l’ull humà fins a límits insospitats. real i invertida de l’objecte. | El microscopi A B F Quan es desitja obser var un objecte molt petit. i que la imatge real formada per l’objectiu quedi dintre de la distància focal de l’ocular. etc. Aquests sistemes òptics s’utilitzen en els instruments òptics. El seu nom n’indica la utilitat.

és a dir.Imatges |  6 Si l’objectiu és un mirall corbat. podrem mirar-la amb un ocular de molts augments. el poder de resolució. Tant la potència com el poder de resolució depenen del diàmetre de l’objectiu. i. El seu poder de resolució és deu vegades superior al dels telescopis situats a la Terra. a una altura d’uns 600 km sobre la super fície de la Terra. té una ober tura d’uns pocs mil· límetres. situats en els obser· vatoris astronòmics terrestres. Les característiques que defineixen un telescopi són la potència i el poder de resolució. Això explica que els telescopis més importants. àdhuc en plena foscor. DOCUMENT La potència d’un telescopi ve donada per la capacitat d’obser var objectes molt poc brillants. Així doncs. Per contra. El Hubble és un telescopi reflector. com per exemple. Per exemple.4 m de dià· metre. un telescopi de 100 mm de diàme· tre recull unes 150 vegades més llum que l’ull humà. Com els teles· copis reflectors tenen el focus en el mateix costat pel qual entra la llum. 211 U06_Fis1_Bach. Inicialment es va estimar que el seu fun· cionament duraria uns 15 anys. En canvi. Si aquesta imatge és molt lluminosa –com la de la Lluna o la d’un planeta–. Però després de successives millores i repara· cions. El cost del projecte ha sobrepassat els 1 500 milions de dòlars. amb un mirall de 2. ens arriba tota la llum que recull l’objectiu. És més fàcil i més econòmic fabricar miralls grans que lents grans. quan mirem a través del telescopi. el transbordador Discover y va posar en òrbita el telescopi espacial Hubble. Telescopi reflector de Newton. generats durant una etapa més primitiva de l’Univers. Trajectòria de la llum en un telescopi fig 68 B reflector de Newton. per la capacitat de veure imat· ges separades d’objectes que es troben relativament pròxims els uns dels altres. la imatge serà poc lluminosa i podrem forçar pocs aug· ments. si observem un objecte poc brillant. Una forma de resoldre el problema consisteix a col·locar un petit mirall pla o un prisma de reflexió total dintre del tub i treure lateralment la llum. per la qual cosa veurem aquests astres molt engrandits. segueix vigent i oferint imatges de gran vàlua ­científica. els “augments” que podem obtenir amb un telescopi depenen del seu diàmetre i de l’objecte obser vat. La imatge formada per l’objectiu s’obser va amb l’ocular. 59 i 60). la llum que procedeix d’aquests astres arriba fins a la retina i passa a través de la pupil·la del nostre ull. El telescopi espacial Hubble El 24 d’abril de 1990. tal com s’observa en la figura 60. siguin reflectors. perquè amb el cap taparíem l’entrada de llum. que la seva vida útil s’es· gotaria l’any 2005. normalment parabòlic (per evitar aberraci· ons d’esfericitat). F F 60. que. el telescopi es diu reflector (Fig. una nebu· losa o una galàxia. Quan observem a simple vista la Lluna o les estrelles. no podem mirar directament amb un ocular la imatge formada en el focus. L’avantatge principal de tenir un telescopi en òrbita és que no es veu afectat per les distorsions òptiques de l’atmosfera. 59. Aquest tipus de telescopi es diu reflector de Newton. Pot detectar senyals d’objectes situ· ats a uns 14 000 milions d’anys-llum.indd 211 21/4/08 17:21:21 .

En ella la llum es refracta i es desvia cap al centre de l’ull. Dos ulls donen un camp de visió més ampli i permeten establir de manera eficaç la distància als objectes i la seva profunditat. La còrnia és una membrana transparent que protegeix l’ull. ja que allí no hi ha ni cons ni bastons. La llum procedent dels objectes penetra en l’ull. A continuació. La cavitat posterior al cristal·lí conté un líquid clar i gelatinós anomenat humor vitri. 212 U06_Fis1_Bach. Cada ull té una visió lleugerament diferent d’un mateix objecte. La imatge formada en la retina està inver tida respecte a l’objecte (Fig. que regula la grandària del seu orifici cen· tral. Aquest procés es denomina acomodació i permet enfocar les imatges sobre la part posterior interna de l’ull. La cavitat situada entre la còrnia i el cristal·lí conté un líquid transparent anomenat humor aquós. els primers sensibles als diversos colors i. el cer vell aconsegueix una interpretació dels objectes en tres dimensions. Dibuix esquemàtic de les diferents parts de l’ull humà. Darrere el cristal·lí. el qual s’uneix a la retina en una zona anomenada punt cec. Aquest fenomen s’anomena visió estroboscòpica. la llum ha de convergir a la retina. situada en la paret interior del fons de l’ull. els cons i els bastons. amb la finalitat de deixar passar la quantitat de llum adequada per a una correcta visió. i. Si es mira de prop l’ull d’una persona. al blanc i al negre. Cristal·lí Còrnia Músculs ciliars Pupil·la Humor aquós Iris Músculs ciliars Coroides Escleròtica Iris Lent (cristal·lí) Retina Taca groga Imatge Pupil·la Ner vi òptic Objecte Còrnia Retina Humor vitri 61. anomenat pupil·la. a la llum. La imatge formada en la retina es transmet al cer vell a través del ner vi òptic. 61). Mitjançant la combinació d’aquestes imatges.indd 212 21/4/08 17:21:22 . 62. Com més gran sigui la intensitat de llum exterior. hi ha el cristal·lí. els segons. es pot observar que la pupil·la es dilata en la foscor i es tanca quan la llum que hi incideix es fa més intensa. Seguint la trajectòria de la llum trobem les distintes par ts que formen l’ull humà (Fig. lent convergent que pot deformar-se lleu· gerament mitjançant l’acció d’uns petits músculs. no es perceben les imatges que s’hi formen. 62). formant-hi una imatge. Esquema d’una imatge formada en la retina d’un ull. per tant. més es tancarà la pupil·la. Distribuïdes per tota la retina es troben multitud de cèl·lules sensibles a la llum. el cer vell s’encarrega de recuperar la posició dreta de la imatge. músculs ciliars. és a dir. L’iris és un diafragma muscular. La visió i els seus defectes Els ulls constitueixen l’òrgan de la visió humana. El seu diàmetre pot variar des d’uns 2 fins a uns 8 mm.6  |  Imatges 16 | L’ull humà.

en la qual s’extirpa una fina capa de la còrnia amb un làser d’alta energia de feix molt fi que actua a manera de bisturí de gran precisió. Els miops no veuen clarament objectes llunyans. és més llarga del que és normal.Imatges |  6 Els defectes de la visió poden estar provocats per deformacions del globus ocular o un funcionament incorrecte d’alguna de les parts de l’ull. La llum procedent d’un punt pròxim es concentraria darrere de la retina. Aquest defecte es corregeix col·locant una lent divergent davant de l’ull (Fig. 65). ja que l’eix ocular és més curt del que és normal. 65. 64. Ulleres per a la correcció de miopia. 64). En aquest cas els rajos lluminosos paral·lels convergeixen en un punt situat davant de la retina (Fig. 68. En un ull miop la llum paral·lela convergeix davant de la retina. Entre els defectes més comuns podem citar la miopia i la hipermetropia. Una lent convergent focalitza correctament sobre la retina la llum d’un punt pròxim. Els hipermetropes no poden veure amb claredat objectes pro· pers. 67. Una tèc· nica moderna permet corregir la miopia amb una inter venció quirúrgica. és a dir. Una lent divergent corregeix la miopia enfocant la llum paral·lela sobre la retina. La correcció consisteix a col·locar davant de l’ull una lent convergent (Fig. En un ull hipermetrop la llum procedent d’un punt pròxim convergeix en un punt situat darrere la retina (Fig.indd 213 21/4/08 17:21:24 . 63. 213 U06_Fis1_Bach. 63). 66. la recta que travessa l’ull pel seu centre. La miopia es produeix quan l’eix ocular. 66). Ulleres per a la correcció d’hipermetropia.

Espectre de les ones electromagnètiques i franja corresponent a la llum visible.indd 214 21/4/08 17:21:25 . una ona electromagnètica. Quan les càrregues elèctriques oscil·len. Al segle XIX.458 km/s. Aquestes equacions. 214 U06_Fis1_Bach. predeien la possibilitat de produir ones electromagnètiques a par tir de camps elèc· trics variables i també permetien calcular-ne la velocitat.6  |  Imatges 17 | La llum visible en l’espectre de les ones electromagnètiques L’any 1850. el matemàtic i físic escocès James Clerk Maxwell va establir les equacions matemàtiques que descriuen el compor tament i la interrela· ció dels camps elèctrics i magnètics. λ la longitud d’ona i ν la seva freqüència). A la pràctica. radien ones electromagnètiques.50 x10 10 18 Raigs X Ultraviolat 10 3 x10 ·8 10 ·9 10 Raigs γ ·10 10 ·11 10 ·12 400 0. l’espectre de la qual ocupava una franja estreta dins l’espectre de totes les ones electromagnètiques possi· bles (Fig. El resultat va ser sorprenent: la velocitat de propagació de les ones electro· magnètiques a l’aire és la mateixa o molt semblant que la velocitat de la llum.40 x10 15 Hz ·3 10 3 x10 Infraroig ·4 10 ·5 14 visible γ 10 600 ·6 3 x10 16 ·7 500 15 0. 69). La velocitat de propagació de l’ona és igual al producte de la longitud d’ona per la freqüència d’oscil·lació de les càrregues: c=λν Freqüència (υ) Hz υ 3 x10 (c és la velocitat de propagació de les ones electromagnètiques en el buit. 6 3 x10 8 3 x10 10 2 10 1 10 0 3 x10 12 Microones Ones hertzianes Longitud d'ona (λ) m 10 10 ·1 10 ·2 10 Longitud d'ona (λ) 700 nm Freqüència (υ) 0. Aquesta coincidència va impulsar Maxwell a proposar que la llum era. La velocitat de la llum a l’aire va donar com a resultat 298 000 km/s i a l’aigua.75 x10 15 Llum visible 69. Léon Foucault va muntar un dispositiu que permetia mesurar la velocitat de propagació de la llum a l’aire i a l’aigua. s’utilitza 300 000 km/s. El valor calculat actualment per a la velocitat de la llum que es propaga en el buit és de 299 792. també. a més. calculada experimentalment mitjançant mètodes com ara el de Foucault. 224 000 km/s.

Aquest és el mecanisme bàsic de l’escalfament en els forns de microones. provenen de sistemes d’estels llunyans i són la base de la radioas· tronomia. així. d’una longi· tud d’ona de l’ordre del centímetre. Les microones poden tenir longituds d’ona d’entre uns quants centí· metres fins a algunes dècimes de mil·límetres. S’anomenaven antiga· ment. 215 U06_Fis1_Bach. les ones de radar i també les microones. entre uns 500 i 1 600 kHz. Les primeres tenen unes longituds d’ona que van des de desenes de metre fins a valors prò· xims al metre. o bé longituds d’ona d’entre 600 m i desenes de metres. els corres· ponen les longituds d’ona més grans. Tots els cossos calents emeten radiació en aquesta franja. les microones són absorbides fàcilment per l’aigua dels aliments. Hi ha pel·lícules fotogràfiques que permeten obtenir imatges dels cossos a par tir dels raigs infrarojos que emeten. per tant. són possibles radiacions electromagnètiques de qualsevol freqüèn· cia o de qualsevol longitud d’ona. per· què van ser descober tes pel físic alemany Heinrich Her tz el 1888. | Raigs infrarojos Els raigs infrarojos corresponen a les ones electromagnètiques amb fre· qüències d’entre milions de MHz i centenars de milions de MHz. que abasten des de freqüències de l’ordre de 10 MHz fins a valors de milions de MHz i les longituds d’ona de les quals estan compreses entre unes desenes de metres i algunes dècimes de mil· límetres. Es classifiquen en tres grups: Ones de ràdio llargues. Per això. En aquesta franja hi ha incloses les ones de televisió terrestre i ràdio de FM. Els satèl·lits meteorològics en fan ser vir per obtenir mapes de temperatures de les diverses zones del planeta. En teoria. de longituds d’ona d’entre dècimes de mm fins a algun μm. Ones de ràdio curtes. fins a freqüències de 106 Hz i longituds d’ona des de desenes de milers de quilòmetres fins a uns centenars de metres.Imatges |  6 Podem veure en el gràfic de l’espectre de les ones electromagnètiques que. Les seves freqüències són pròximes a les freqüències naturals de vibració de la molècula d’aigua. També s’anomenen ones her tzianes. Un radar emet unes ones de ràdio molt cur tes. d’ona mitjana. i detecta els ecos que es produeixen en xocar contra els objectes que troben en el seu camí i determina. és a dir. que permet descobrir noves característiques de l’Univers. | Ones de ràdio Les ones de ràdio tenen les freqüències més petites i. Ones de ràdio AM (d’amplitud modulada). n’hi ha de molts tipus diferents i amb aplicacions molt diverses.indd 215 21/4/08 17:21:25 . la distància a l’objecte a par tir de l’inter val de temps que es tarda a rebre l’eco. encara que no hi hagi llum. a més de ser vir per a comunicacions a gran dis· tància. Aquestes són la base dels diferents sistemes de telecomunicacions. Algunes d’aquestes ones.

70. Darrerament s’està estudiant molt aquesta capa per tal de controlar-ne el deteriorament provocat per productes volàtils fabricats per l’home.5  ×  1014 Hz (llum violeta). principalment. La franja de freqüència mes baixa. de la capa d’ozó centrat en l’Antàrtida. elaborat des d’un satèl·lit. | Raigs gamma Anomenem raigs gamma (γ). de longituds d’ona més petites de 30 p m. fractures d’algun dels ossos de l’esquelet ocasionades en algun accident. amb força detall. les quals permeten d’obtenir una imatge de l’interior del cos humà.6  |  Imatges | Llum visible La llum visible abasta des d’uns 4.indd 216 21/4/08 17:21:26 . Aquesta radiació s’anomena així. una de les aplicacions de les ones electromagnètiques a la diagnosi mèdica. Aquests poden produir la destrucció dels enllaços de les molècules de la matèria orgànica. com a mínim. utilitzada per algunes persones per bronzejar-se quan fa bon temps i tenir un aspecte. encara que estudis mèdics actuals li atribueixen la causa de diversos càncers de pell.3 × 1014 Hz (llum roja) fins a uns 7. Mapa digitalitzat. més grans de 1019 Hz i.5 × 1014 Hz i 3 × 1017 Hz. que corresponen a longituds d’ona d’entre 0. a través del mecanisme de la visió humana. perquè els nostres ulls hi són sensibles i ens permet. formar les imatges del món que ens envolta. La llum visible ocupa una fran· ja molt reduïda dins tot l’espectre de les ones electromagnètiques | Raigs ultraviolats Els raigs ultraviolats corresponen a les ones electromagnètiques amb freqüències entre 7. | Raigs X Anomenem raigs X les ones electromagnètiques amb freqüències de 1016 fins 5 × 1020 Hz o longituds d’ona d’unes desenes de nm a valors de dèci· mes de pm. situada entre 15 i 85 km d’altura. Aquesta radiació es produeix. Radiografia de raigs X. La franja més energètica d’aquesta radiació s’utilitza en l’anàlisi de l’es· tructura de diferents aliatges metàl·lics.7 μm i 0. la par t més energètica i perjudicial.4 μm. per tant. Es tracta de l’anomenada capa d’ozó. menys perjudicial per a les persones. 71. atès que les dimensions de la xarxa metàl·lica és de l’ordre de la longitud d’ona d’aquests raigs X i en produeixen la difracció. en algunes reaccions de desintegració dels nuclis atòmics i és la més ener· gètica de l’espectre. amb una concentració més gran d’ozó entre els 15 i els 35 km. En aquesta zona la capa és més fina com a conseqüència de la producció de substàncies volàtils que destrueixen les molècules d’ozó. És per això que és tan important per a la vida a la Terra disposar d’una capa superior a l’atmosfera que sigui capaç d’absorbir gran par t d’aquesta radiació o. la franja d’ones electromagnètiques de fre· qüències més elevades. o bé amb longituds d’ona entre unes dècimes de μm i 1 nm. atès que cada tipus de teixit ofereix una absorció diferent al seu pas. Amb aquesta tècnica es poden veure. segons la tradició. L’estudi de les figures de difracció que se n’obte· nen permet identificar el tipus d’estructura interna i les seves dimensions. és utilitzada en medicina per obtenir les anomenades radiografies. més saludable. 216 U06_Fis1_Bach. La par t menys energètica de la franja correspon a la radiació ultraviolada «tova».

  74. 217 U06_Fis1_Bach. 74). Dispersió de la llum blanca en refractar-se en un prisma. per exemple. Altres materials. verd. Quan la llum blanca del Sol o d’algun altre focus de llum composta creua un prisma òptic d’un medi dispersiu. En aquests.Imatges |  6 18 | Dispersió de la llum La majoria dels materials a través dels quals es propaga la llum presenten un índex de refracció independent de la freqüència de la radiació que els creua. És el mateix fenomen que dibuixa al cel l’arc de Sant Mar tí. tots els colors de la llum es desvien de la mateixa mane· ra en refractar-s’hi. 72). Fotografia de l’arc de Sant Martí format en acabar de ploure. En aquests casos diem que la llum s’ha dispersat. es desvien un angle diferent en cada cas. anomenat arc iris (Fig. Els colors de l’arc iris són colors simples o monocromàtics. Si aïllem un dels set colors de l’espectre fent. 75. 72. 73. Quan passa per un altre prisma. en canvi. ataronjat i vermell. blau. 73). només. cadascun d’una longitud d’ona determinada. dels estels o d’un simple focus lluminós ha permès de conèixer l’estructura de la matèria i constitueix un dels capítols més fructífers de la ciència: l’espectroscòpia. l’esquema de desviació dels colors violeta. Són els medis no dispersius. La descomposició d’una llum composta en llums monocromàtiques s’anomena dispersió de la llum o dispersió cromàtica. groc. Aquest es produeix com a con· seqüència de la refracció de la llum del Sol en les gotes d’aigua que formen els núvols (Fig. L’estudi dels espectres de la llum del Sol. turquí. verd i vermell. només aconseguirem desviar-lo. El fenomen produeix la descomposició de la llum blanca en l’espectre de colors que la formen. però el color continuarà sent el mateix. els diversos colors que la formen. són els anomenats medis dispersius. quan la tempesta ja ha passat. Cadascun dels colors és monocromàtic. L’espectre de la llum del Sol està format pels colors: violeta. només experimenta una desviació. La desviació de cada color és diferent. 75) i refractem aquest color en un altre prisma. una escletxa en una pantalla (Fig.indd 217 21/4/08 17:21:27 . ja que presenten índexs de refracció diferents (Fig. Aquí s’ha fig 15 representat. presenten un índex de refracció diferent per a cada freqüència de la llum que els creua. Dispersió de la llum blanca en un prisma.

218 U06_Fis1_Bach. la resolució fent servir xarxes de difracció és molt elevada. P. A més. en els de xarxa de difracció la dispersió és pràcticament lineal. En els espectroscopis de prisma la dispersió de la llum no és lineal.DOCUMENT 6  |  Imatges L’espectroscopi Amb la finalitat de dispersar i analitzar la llum composta. mentre que. superposats. E C P O Esquema d’un espectroscopi simple. Un tercer tub duu una petita escala graduada transparent (E). que té una lent convergent a l’entrada i. Isaac Newton utilitzà un prisma triangular com a espectroscopi per tal de descompondre la llum natural i obtenir-ne l’espectre. amb una lent que envia els raigs procedents d’aquesta escala cap a l’altra cara del prisma. s’utilitzen uns aparells anomenats espectroscopis. es pot distingir una radiació de longitud d’ona de 460. que és recorregut per la llum incident. en l’altre extrem. En comptes d’un prisma es pot utilitzar una xarxa de difracció per obtenir l’espectre de la llum que vulguem analitzar. la quantitat de dades experimentals obtingudes per aquestes tècniques han servit per a l’elaboració i la comprovació experimental de la teoria atòmica actual. per això té una gran importància en les diverses tècniques de mesura. un ocular a través del qual es fan les observacions.indd 218 21/4/08 17:21:28 . il·luminada per darrere. Un tub colimador. L’espectroscòpia és la branca científica en què s’obtenen mesuraments amb la precisió més elevada. L’escletxa i la lent estan situades de manera que la llum que incideix sobre el prisma formi un feix de llum paral·lela.004 nm. l’espectre i l’escala graduada. O.002 nm d’una altra de 460. Les tècniques espectroscòpiques són molt útils en l’anàlisi química i en l’estudi de la composició dels estels i astres lluminosos. C. A més. Els raigs emergents del prisma es fan passar a través del tub d’observació. per tal que l’observador vegi. Quan la llum travessa el prisma pateix diferents desviacions per cada longitud d’ona que la compon. consta d’un sistema d’escletxes per focalitzar convenientment el raig de llum i d’una lent convergent. Un espectroscopi simple està format per una plataforma circular sobre la qual se situa el prisma dispersiu. en la qual es reflecteixen de forma que penetren en el tub d’observació. emesa per fonts lluminoses diverses. per exemple.

Les franges més clares. amb més intensitat de llum. l’obstacle es conver teix en un focus emisor d’ones d’igual longitud d’ona que la incident. En les xarxes de difracció per transmissió. corresponen a les inter fe· rències constructives. Sobre la pantalla es produeixen una sèrie de franges clares i fosques. Uns altres dispositius en què es pot produir difracció de la llum. Una escletxa Dues escletxes Frontsd'ona plana Pantalla 76. són les anomenades xarxes de difracció. Algunes d’aquestes poden tenir de l’ordre de 10 000 escletxes per cm. caldrà que aquest incideixi sobre objectes que presentin característiques –forats. és conseqüència de la difracció produïda per reflexió. en reflectir-s’hi una llum composta. l’experiment que va fer el físic Thomas Young. puntes. 76). 77. situades en una pantalla opaca. La dispersió de la llum composta. Hi ha xarxes de difracció per reflexió. Esquema de les interferències produïdes per la difracció de la llum en una escletxa molt estreta.Imatges |  6 19 | Difracció i interferència Quan la llum incideix sobre un obstacle o una ober tura de dimensions de l’ordre o inferiors a la seva longitud d’ona es produeix el fenomen de la difracció. que es produeixen quan la diferència de distàncies a les dues escletxes és igual a un nombre enter de longituds d’ona. amb una mateixa font lluminosa puntual. en esquema. Si s’il·luminen dues escletxes primes paral·leles. D’entre aquestes xarxes de difracció són molt comunes les formades per làmines de plàstic. 219 U06_Fis1_Bach. escletxes.– de les dimensions indicades. Aquest va ser. el 1 801. la font lluminosa puntual es pot obtenir per mitjà de la difracció a través d’una primera escletxa de la llum procedent d’un focus parabòlic. s’obser ven unes figures d’inter ferència (vegeu la Fig. es produeix la separació dels colors que la componen ja que cada màxim de difracció es correspon a una longitud d’ona diferent. en el qual va demostrar la naturalesa ondulatòria de la llum. 77). en les quals el feix de llum és reflectit per les línies que sobresur ten entre els solcs. Consisteixen en un gran nombre de línies o escletxes situades paral·lelament i separades de manera regular sobre una super fície plana. reflectida en la superfície d’un CD. que es fa passar després per dues escletxes també molt estretes. etc. quan la llum que travessa aquestes dues escletxes es recull sobre una super fície plana paral·lela a les escletxes. Els discos CD de música o els CD-ROM de dades es compor ten de manera similar a xarxes de difrac· ció per reflexió (Fig. Si tenim en compte que la longitud d’ona de la llum visible és de l’ordre de dècimes de micròmetre. amb una separació entre escletxes de d = 1 cm / 10 000 = 10–6 m. En realitat. per tal de poder obser var la difracció d’un feix de llum. la llum travessa les escletxes que queden entre les franges opaques gravades a la super fície.indd 219 21/4/08 17:21:29 . En aquest cas.

• Agulla de cosir. • Un full de paper blanc. mesura les distàncies: • l entre la pantalla i el disc • d entre el punt lluminós central i cadascun dels punts laterals (recorda que han de ser ambdues iguals). En encendre el punter. La inter ferència de les ones difractades produeix tres feixos de llum intensa que projecten tres punts lluminosos sobre la pantalla. La teoria de la difracció demostra que l’angle ϕ format pel raig central i cadascun dels rajos laterals (figura b) compleix la relació: λ sin ϕ = s ( λ és la longitud d’ona de la llum emesa pel punter i s és la distància entre els solcs del disc. la pantalla i el CD en la disposició que es mostra a la imatge següent. Amb els llistons de fusta i la cinta adhesiva fes un suport per a la pantalla i un altre per al CD de mane· ra que puguin mantenir-se en posició vertical.) I d Làser Disc Dis Pantalla Per determinar l’angle ϕ. El raig emès pel punter ha de ser horitzon· tal i ha d’estar a l’altura del centre del disc. • Punter làser (de longitud d’ona coneguda). que actua com una xarxa de difracció.indd 220 21/4/08 17:21:31 . • Car tró. Aplicant la fórmula abans establer ta calcula la dis· tancia s entre els solcs del disc: s= λ sin ϕ 220 U06_Fis1_Bach. • Disc CD o DVD. el central ha de coincidir amb el forat de la pantalla i els punts laterals han de quedar equidistants del central. Procediment Amb un paper blanc mida quartilla fes una pantalla i enganxa-la a un marc de cartró per donar-li rigidesa. Sabent que: d tg ϕ = l troba amb una calculadora el valor de l’angle ϕ. S’han d’ajustar les posicions del disc i la pantalla perquè els tres punts quedin alineats. Material • Tres o quatre trossos de llistó de fusta de més de 10 cm de longitud. • Cinta adhesiva.EXPERIÈNCIA 6  |  Imatges Determinar la distància entre les ranures contigües d’un CD. com es veu a la figura. Col·loca sobre una taula el punter. Fes un petit forat amb una agulla en el punt de la pantalla il·luminat pel laser perquè aquest pugui travessar-la i arribar fins a la zona gravada del disc a l’altura del seu centre. la llum que incideix sobre el disc es reflecteix en la super fície d’aquest.

Direcció de polarització E E Direcció de propagació 78. 79). Per veureho. D’aquesta manera. podem veure què hi ha al darrere (Fig. no produeixen vibraci· ons dels punts del medi. també. la llum directa del Sol es polaritza en reflectir-se al terra i no enlluerna qui les porta.Imatges |  6 20 | Polarització de la llum Les ones electromagnètiques. Si l’angle que formen el raig reflectit i el refractat és de 90°. no es distingeix si està polaritzada. una par t d’aquesta es refracta cap al segon medi. figles 31 direccions de polarització paral· Si situem dos vidres polaritzadors amb leles. llavors la llum reflectida queda polarit· zada en una direcció perpendicular al pla format pels raigs incident. La llum natural pot polaritzar-se quan travessa substàncies que absorbei· xen par t de la radiació lluminosa i que deixen passar. podem col·locar dues peces d’aquest material. únicament. però. la direcció d’oscil·lació també varia a l’atzar i no està polaritzada linealment (Fig. La llum disminueix en intensitat. D’aquesta manera. la llum polaritzada pel primer no tra· vessa el segon vidre (Fig. b) Els mateixos vidres amb les direccions de polarització creuades. a) Vidres polaritzadors amb direccions de polarització paral·leles. Quan la llum incideix en la super fície de separació de dos medis. 80b). perpendiculars entre ells i. la llum emergent es troba polaritzada. 78). Esquema de les direccions d’oscil·lació del vector intensitat de camp elèctric.indd 221 21/4/08 17:21:32 . Esquema de polarització de la llum en travessar vidres polaritzadors. les oscil· lacions que es produeixen en unes direccions determinades. Quan situem les seves direccions de polarització creuades. També s’utilitzen ulleres amb vidres polaritzadors per veure cinema en tres dimensions. 221 U06_Fis1_Bach. fig 30 E Direcció de polarització La llum polaritzada no creua el 2n vidre polaritzador 79. mentre que una altra par t es reflecteix i es continua propagant pel primer medi. situant la direcció de polarització de la segona perpendicular a la de la primera peça. com la llum del Sol. situades en un pla perpendicular a la direcció de propagació. reflectit i refractat. la llum polaritzada pel primer polaritzador no travessarà el segon (Fig. Ara bé. 80a). 80. sinó que la vibració és dels vectors intensitat de camp elèctric i de camp magnètic. Les substàncies que pre· senten aquesta propietat s’anomenen polaritzadores. a la direcció de propagació. a ull nu. Les ulleres amb vidres polaritzadors basen el seu efecte en la col·locació d’un vidre polaritzador amb la direcció de polarització vertical.

El medi dispersiu és el que presenta un índex de refracció diferent per a cada freqüència de la llum. c) Els raigs que passen pel focus es refracten paral·lels a l’eix principal. Pot projectarse sobre una pantalla. el refractat i la normal són al mateix pla. Lleis de la refracció 1. Trajectòria dels raigs en un mirall esfèric a) Els raigs paral·lels a l’eix principal es reflecteixen passant tots per un mateix punt (focus). no canvien de direcció. 21/4/08 17:21:33 . les vibracions de la qual tenen lloc en un únic pla dels que contenen al raig lluminós. S’anomena imatge virtual la formada en tallar-se les prolongacions dels raigs desviats per un siste· ma òptic. El raig incident. S’anomena imatge real la formada en tallar-se els raigs desviats per un sistema òptic. Els medis opacs són els que no deixen passar la llum a través d’ells. La reflexió és la desviació dels raigs de llum a la super fície de separació de dos medis quan conti· nua propagant-se en el mateix medi sense passar a l’altre. en el CD. L’angle d’incidència és igual al de reflexió. No pot projectar-se sobre una pantalla. La dispersió és la separació de la llum en raigs dels diversos colors que la formen (espectre). 2.6  |  Imatges RESUM Els medis transparents són els cossos que deixen passar la llum a través d’ells. L’angle de refracció és el que forma el raig refrac· tat amb la normal a la super fície de separació dels medis. Es pro· dueix en els medis dispersius. llavors no és possible la refracció i la llum es reflecteix totalment. El raig incident. on la seva velocitat és diferent. Si s’anul·len totalment o parcial el fenomen s’anomena interferència destructiva. però no permeten distingir la forma dels objectes a través d’ells. La difracció és la desviació dels raigs de llum en totes direccions quan incideixen sobre un obstacle o una escletxa. b) Els raigs que passen pel centre òptic no es desvien. Lleis de la reflexió 1.indd 222 Trajectòria dels raigs en una lent a) Els raigs paral·lels a l’eix principal es refracten passant tots per un mateix punt (focus). b) Els raigs que passen pel centre de cur vatura. 222 U06_Fis1_Bach. L’índex de refracció (n) d’una substància és la rela· ció entre les velocitats de la llum en el buit (c) i a través d’aquesta substància (v): n = v/c. Els medis translúcids són els que deixen passar parcialment la llum. c) Els raigs que passen pel focus es reflecteixen paral·lels a l’eix principal. La relació entre els sinus dels angles d’incidèn· cia i de refracció és igual a l’índex de refracció del segon medi dividit per l’índex de refracció del primer: sin αi / sin αr = n2 / n1 L’angle límit és l’angle d’incidència pel qual l’angle de refracció és de 90°. La refracció és la desviació dels raigs de llum en passar d’un medi a un altre. La llum polaritzada és la llum. s’enfor teixen mútuament. La interferència constructiva és el fenomen pel qual dues ones de llum de la mateixa freqüència. La reflexió total es produeix quan l’angle d’incidèn· cia és superior a l’angle límit. 2. Contingut bàsic de la unitat en format hipermèdia. en trobar-se en un punt. però sí de sentit. el reflectit i la normal són al mateix pla. L’angle d’incidència és l’angle que forma el raig incident amb la normal a la super fície de separació dels medis i l’angle de reflexió el que forma el raig reflectit amb la normal.

Expressa aquesta distància en quilòmetres. La relació dels angles és: αa < αc < αb αa Reflexió i refracció αb αb 6 L’índex de refracció de l’aigua respecte al buit és de 4/3. quan les va enviar. la Via Làctia. Quin angle forma el raig refractat amb aquesta? 9 Un raig de llum que prové de l’aire penetra en un medi amb un angle d’incidència de 45°. Quin és l’índex de refracció d’aquest medi? Amb quina velocitat s’hi pro· paga la llum? 10 Un raig lluminós incideix damunt la super fí· cie d’un tros de cristall amb un angle de 60°. Quantes voltes podria donar en 1 segon? 5 Els mòduls espacials que van posar-se damunt la super fície de Mar t van enviar les imatges per mitjà de les ones electromagnè· tiques. Trajectòria seguida per un raig de llum que tra· vessa tres medis –a. Expressa aquesta distància en quilòme· tres. Quina és la velocitat de la llum en l’aigua? αc 223 U06_Fis1_Bach.Imatges |  6 A C T I V I TAT S Velocitat de la llum 1 La nostra galàxia. Raona a quin d’aquests correspon cadascun dels tres medis de la figura. té un diàme· tre d’uns 100 000 anys llum. la nau Voyager 2 va enviar unes imatges molt valuoses del planeta Neptú i del seu satèl·lit Tritó. sabent que la seva llum viatja en el prisma a 188 800 km/s. Quin hagués estat el temps mínim de reacció del robot que es desplaçava sobre la super fície de Mar t. la nau es trobava a uns 4 400 milions de km de la Terra. en la qual s’ha repre· sentat la trajectòria d’un raig de llum que incideix des del medi a. b i c– d’índexs de refracció diferents.44. si suposem que. sabent que l’índex de refracció per a aquest color és d’1. Calcula quant temps van tardar a arribar les primeres dades d’aquestes imatges a la Terra. calcula el temps que trigaria la llum a donar una volta completa a la Terra. Quant ha tardat a arribar fins a nosal· tres la llum d’aquesta supernova? 3 Durant l’exploració espacial del sistema solar. a 225 000 km/s a l’aigua i a 200 000 km/s en un determinat tipus de vidre. El raig refractat forma amb la normal un angle de 30°. Calcula l’índex de refracció del color violeta del mateix prisma. l’as· trònom canadenc Ian Shelton va descobrir en el Gran Núvol de Magalhaes –una galàxia satèl·lit de la nostra– el primer estel super· nova visible sense ajut òptic des de l’època de Kepler.indd 223 21/4/08 17:21:33 . Quin és l’índex de refracció del cristall? 11 La llum es propaga a 300 000 km/s a l’aire. El raig refractat i el reflectit formen entre ells un angle de 90°. 8 Un raig incideix en la super fície d’un estany i forma un angle de 30° amb la normal. si el seu control s’hagués fet des de la Terra que es trobava a 250 milions de km? 7 Calcula la velocitat de la llum vermella a l’in· terior d’un prisma òptic. Era a 170 000 anys llum de nosal· tres. 2 La matinada del 24 de febrer de 1987. Dada: c = 300 000 km/s 4 Sabent que la Terra té un radi de 6 637 km.

Reflexió total 14 Quan la llum passa de l’alcohol a l’aire. l’an· gle límit té un valor de 47°. Si l’índex de refracció de l’aigua respecte a l’aire és de 4/3. L’índex de refracció de l’aigua respecte a l’aire és de 4/3. en un mirall pla. Fes un esquema indicant les direccions dels raigs reflectit i refractat i calcula el valor dels angles que formen aquests raigs amb la normal. Fes un dibuix esquemàtic de la situació i calcula els angles de reflexió i de refracció. Miralls 19 Dibuixa com es forma. si vol veure la seva imatge sencera. 16 Calcula la velocitat de la llum en un medi. 2 i 3. r. quin és el valor màxim que pot tenir l’angle d’incidència perquè el raig pugui sor tir de l’aigua? Fixa’t que l’angle de refracció no pot ser superior a 90°. Es produirà una reflexió total a la cara BC? 3 3 2 2 FF 1 1 B b) b) 60° r acti acti 10 10 n= 2 A C 224 U06_Fis1_Bach. la secció de la qual és la que s’indica a la figura. Calcula l’índex de refracció de l’alcohol. Si l’índex de refracció del vidre té un valor de  2.5 i l’ín· dex de refracció de l’aire val na = 1. quin és el valor de l’angle límit per a aquest material? Dibuixa la trajectòria que seguirà el raig de llum. la imatge d’un triangle rectangle paral·lel al mirall. 13 Un raig de llum vermella que es propaga per l’aire incideix sobre un vidre amb un angle de 30° respecte a la direcció normal en la super fície del vidre. 2 2 FF 1 1 a) a) 17 Tenim una peça de vidre. sabent que l’angle límit amb què emergeix a l’aire un raig de llum que en prové és de 60°. Dibuixa els corresponents raigs reflectits. amb un dels seus catets situat horitzontalment. 20 Demostra que l’alçària mínima d’un mirall pla col·locat verticalment ha de ser la meitat de l’alçada d’una persona que s'hi mira.indd 224 21/4/08 17:21:34 . 1. 3 3 15 Calcula l’angle límit quan la llum passa d’un vidre amb un índex de refracció d’1.6 a l’aire. incideixen en els miralls de la figura. 18 Un raig de llum emergeix de l’aigua a l’aire. L’índex de refracció del vidre per a la llum vermella val nv = 1.6  |  Imatges dificultat: MITJANA SENZILLA ALTA SENSE CLASSIFICAR 12 Un raig lluminós que es propaga a l’aire arriba a la superfície de l’aigua amb un angle d’inci· dència de 15° i es produeixen els fenòmens de reflexió i de refracció. a l’interior de la peça de vidre. 21 Tres raigs.

a) Calcula la potència de la lent. Si la potència del mirall és de 10 diòptries.Imatges |  6 22 a) Dibuixa la imatge de la fletxa AB en el mirall còncau de la figura. fes ser vir paper mil·limetrat. Indica'n les característiques. La imatge és tres vegades més gran que l’objecte i dreta. Quines són les característiques de la imatge? Lents 25 Dibuixa les imatges de la fletxa AB a les lents de les figures següents: B B A A C F C F b) Dibuixa la imatgeacti de 11 la fletxa AB en el mirall convex de la figura. Quines són la seva mida i la seva posició? 27 Dibuixa la imatge de la fletxa AB obtinguda amb el sistema òptic de la figura. determinen la posició de la imatge. 24 Resol l’exercici anterior.indd 225 21/4/08 17:21:35 . la distància focal acti de 30 la qual és de 20 cm. b L’objecte està a 10 cm de la lent. Quines són les característiques de la imatge? F' C' F C' B A C F' acti 30 a B A F C acti 12 23 Un objecte es reflecteix en un mirall esfèric còncau. Per a això. par tint de l’objecte. B A F1 F'1 F2 F'2 acti 32 225 U06_Fis1_Bach. b) Dibuixa la imatge fent ser vir paper mil· limetrat. però ara amb un mirall de potència igual a –10 diòptries i amb l’objecte tres vegades més gran que la imatge. 26 Un objecte de 8 cm d’alçària està situat sobre l’eix principal d’una lent convergent. Traça les trajectòries dels raigs de llum que. calcula les posicions de l’objecte i de la imatge.

29 Troba la imatge d’un objecte d'1. Troba les posicions de l’objecte i de la imatge res· pecte de la lent i obté la imatge per mitjà del traçat de raigs de llum de trajectòries cone· gudes.4 cm d’alçària situat a 30 cm a l’esquerra del focus principal d’una lent divergent de –5 diòptries de potència. Aquest. de manera raonada. Dada: 1 àngstrom = 10–10 m. A quina cara i en quin punt incidirà el raig reflectit? Per què? P O 32 Un raig de llum entra actiper 8 un forat O a la caixa C i sur t en la direcció D després de reflectirse en un mirall pla. O C D acti 9 33 Un raig lluminós incideix damunt la superfície de l’aigua amb un angle de 60°. 34 Per a un determinat angle d’incidència.6  |  Imatges 28 Una lent convergent de 5 diòptries forma una imatge de doble alçària que l’objecte. 226 U06_Fis1_Bach. (Nota. i Galileu va concloure que la llum es propagava instantàniament. tot fent ser vir paper mil·limetrat. Calcula les direccions del raig reflectit i del raig refractat. en els casos següents: a) La imatge és dreta. Quant val l’angle d’incidència? Qüestions relatives a tots els apartats 30 Galileu va voler determinar la velocitat de la llum fent un experiment en el qual pretenia mesurar el temps que aquesta tardava a recórrer una distància determinada. a una velocitat infinita. calcula el temps que tarda· ria la llum a anar d’un punt a l’altre. El primer d’aquests mostrava un llum cap a la direcció on es trobava el segon. i explica.indd 226 21/4/08 17:21:35 . s’anomena augment lateral. Quin és l’augment lateral d’aquesta imatge? Fes els càlculs pel mèto· de gràfic. mostrava un altre llum cap a la direcció on es trobava el primer. quina de les substàncies indicades a la taula d’ín· dexs de refracció que apareix en aquesta unitat produeix una desviació més gran de la llum que hi incideix? 35 Calcula la freqüència d’una ona electromag· nètica que té una longitud d’ona de 5 800 àngstroms. b) La imatge és inver tida. tot situ· ant dos observadors a una distància conegu· da. el quocient de la mida de la imatge respecte la mida de l’objecte) 31 La llum que entra pel forat O practicat en el centre de la cara P de la figura incideix en un mirall situat a la base. en veure el senyal. el qual s’encarregava de mesurar el temps transcorregut entre l’instant que havia mos· trat el seu llum i l’instant en què percebia el llum de l’altre obser vador. per què va fracassar l’experiment. fent ser vir paper mil·limetrat. Suposant que va poder col·locar els obser vadors a una dis· tància de 15 km. Dibuixa la posició del mirall i la normal al punt d’incidència.

Vidre Aire act 16 227 U06_Fis1_Bach. de manera raonada. a b 38 Explica. 39 Si. observem que la llum que ha travessat el prisma no s’ha dispersat. qui· nes conclusions en podrem treure? 40 Com s’hauria de procedir per esbrinar la dis· tància focal d’un mirall còncau? 41 Com pot esbrinar-se si un mirall és còncau o convex sense tocar-lo per res? 37 Dibuixa la trajectòria act 15 que seguirà el raig de llum de la figura. fent ser vir un paper mil·limetrat. com es produ· eix el fenomen de la dispersió de la llum quan aquesta travessa un prisma de materi· al transparent i dispersiu. quan s’il·lumina un prisma dispersiu amb un feix de llum.Imatges |  6 36 La desviació que experimenta un raig de llum quan passa d’un medi a a un medi b és la que pots veure a la figura. Un dels medis és l’aigua i l’altre el vidre.indd 227 21/4/08 17:21:36 . Com són entre ells el raig incident i l’emergent de la làmina de vidre? Aire 42 Col·loquem un objecte de 2 cm d’alçària sobre l’eix principal d’un mirall còncau i a 10  cm del centre de figura. Si el mirall té 12 cm de radi. Quin és l’aigua? Justifica la resposta. calcula les característiques de la imatge formada.

indd 228 21/4/08 17:21:36 .U06_Fis1_Bach.

indd 229 18/4/08 17:25:33 . USolucionario_Fisica1_Bach_(2M).✓ Solucionari El solucionari únicament inclou les solucions numèriques.

28.8j → → –0.06. 16. 0. 36. |a | = 5. 5 × 1011 mA 54. 8. 21.2 ± 0.472. 4.18 a) 6.22 N 230 USolucionario_Fisica1_Bach_(2M). 23 Mg. 29. |c | = 7. 19.3 cm3 23. 6 xifres.2°. 0°.083 → → a) –5i –10j b) 5.2 s La mesura de l’altura d’una persona Més precisa la t (er < 0. 9 × 10–9 Pm. → → → → |e | = 8. 11. 19 5 × 10 ag. 24. → → → → → → → → → g = –4j . |g | = 4.81i + 1. agut d) –24.8 ns. b = –3i + 7j .606. 27.71 –59°. |d | = 8.5 pm. 35. 18.83. 3. 4 × 10–14 Gm.8i –0.62.60.4 N 4. 41.75 kg 18.4 N. 34.2j → → –8. |b | = 7.4 cm 8. 25. –90°. 45°. e = –4i –7j . 4 × 104 mm2. c = 7i . 38.025 %).5 mA. 7.6j → → 9.Solucionari 1 | La ciència i les seves eines de treball 10.8 26° 34’ → → 0. 17. 11. 22.6i –0. h = 6i + 3j . f = 3i + 3j .50 × 10–3 g 5 xifres.6 18. menys precisa la V (er < 2 %) De 5 en 5 cm3 6 xifres. 1. –12 3 2 × 10 m . 42. 80 µs. |f | = 4. 31.4 Gm 500 g.6° → → a) 6i + j b) 3. 3. 15. 39.5°. agut a) 8 b) 10 c) 0.00 × 105 kg 5 xifres. 32. agut b) 8. 240. |c | = 6. 30. 20.7 km/h.64 × 104 m.84j 12. 40. 54. 26.32 kg 19. 6.3 kg. recte h) 1. 0. 2. 113. 2. 33.09 × 104 km. recte f) –8. 47 ks. 8.7 kg → → → → → → → → → → → → → → → → → a = 3i – 5j . 2 6 25 µN. 3.30. d = 5i –7j . 10.6i –7. 26. 6 mC. obtús g) 0. 37.2 ± 0.01 × 102 s 24. obtús e) 0.3°. 4 xifres. agut c) 25. 23.106 2.indd 230 18/4/08 17:25:33 .24. –54. 0 25. 7 × 10–14 µs.

2 26.indd 231 18/4/08 17:25:33 . 3. 14. 1 000 km 20 m/s. 24. 15j (N) → → d) 7i + 24j (N) | Cinemàtica 1.375 m/s2. 8 s A 27 km de M 7 s. 18. 4 m/s b) 14 m.5 m/s2 450 m a) 18 m. –2 m/s vo = 0. 6. 2. 27. 4. 1 m/s d) 6 m.5 m.25 s A 89 m de A 20 m t=5s 180 m. 23. 2 m/s e) 3 m. 26. 20.5 m/s2 vo = 12 m/s. –1.6j . 9j → → → → b) i . 7. 28.4 km/h 7. 12i + 9j (N). –9 m/s2 b) –4 m/s2.81 m. 15. No xoquen sA= 25 + 3t+ 0. 0. 22. 13. 1 m/s f) –5m. 17.17 s Sí. 25. 44.50 s a) 182 m b) 15. a) 8 m. 1. 13.4 km/h → → → → a) 12i . vm = 7 m/s b) Δs = 52 m. v = 3. 5 m/s2 s = –t2 + 18t– 25. 29. 0 a) 27 km/h b) 72 km/h c) 42 km/h 24 km/h Pot ser un moviment uniforme. 19.8i + 0.25 m/s g) 9 m. –1 m/s. 60 m/s.5 m/s h) –2 m .8 m/s c) 12 m. 65 m/s 231 USolucionario_Fisica1_Bach_(2M). 2. a = –4. 11.67 m/s. s = 9 + 6t 88 km s1= 20 + 5t. 5. 10. 55 m. 21. 1 s.Solucionari 43.25t2 sB = 40 – 0. j → → → → c) –5i (N). 6 m/s. vm = 197 m/s d) Δs = 135 m.2t2 3. 30.8 km/h. a = 0. –0. a = 0 vo = 18 m/s. 9. c) Δs = 57 m. 16. vm = 13 m/s. 17. 700 m 28 800 km/h. s2= 12t– 36.33 s 93. en 8 s 15 s. 12.286 m/s a) Δs = 7 m. 2.6 m/s 15 m. 0. –12 m/s 675 m 14.6 m/s2 vo = 18 m/s. vm = 27 m/s. 175 m 0. a = 1. 12i + 9j .

42. r (5) = 19i – 2j (m) No. 58. 2.5 m/s → → b) 30 s. ω = 0. v = 40i – 10tj (m/s) b) 98 m → → c) 40i – 24. 48. 35.indd 232 18/4/08 17:25:33 . 52. 5x –3y +15 = 0. 53. r (10) = 400i + 400j (m) → → → r (t) = 3t2 i + (5t + 5t2)j (m).49 revolucions.5j (m/s) Sí → → 8i – 21j (m/s) → → a) 88. → → → v = 2i + j (m/s). 36.8 m 2 500 m No 12.7i – 4j (m/s) c) 12. Δϕ = 21. 34. ac = 1.1i – 0. (6i + 6. v = 1 668 km/h | Dinàmica 1. 0. 40.2618 rad/s. 39. 32. 49.1 m/s. 33. 1400i + 300j (m) → → → → → → r (t) = (30 t + t2)i + (80t – 4t2)j (m). 45. v (1) = –5i (m/s). 50. 46. x – 2y + 13 = 0 → → → → → → v = 2i – 3j (m/s). r (10) = 16i – 17j (m) → → → r A = 16ti – 12tj (milles) → → → r B = (1 + 12t)i + (5t– 8)j (milles) → → → r 1 = (5 000 – 72t)i + 300j → → → r 2 = 28ti + (3 000 – 54t)j → → 50 s. 44.7 m b) 27. 47. 38. t = 2 s → → a) (3π/2)i – (3π/2)j (m/s) → b) (–3π/2)j (m/s) c) 0 → d) (–3π/2)i (m/s) → → e) (–3π/2)i + (3π/2)j (m/s) → → 5i + j (m/s) → → → → → → r (t) = (–6 + 5t)i + (18 – 3t)j (m). 37. → → → → → → a) r = 40ti + (30 – 5t2)j (m). v (19) = –4j (m/s) → → → → → → → → v (0) = –8i + 6j (m/s).Solucionari 31. 3 → → → → b) 6i – 2j (m). v (12) = –4i (m/s). v (6) = 4j (m/s). És una recta. 57.4j (m/s) → → a) 6i + 6j (m/s) → b) 6i (m/s) c) 0 → d) – 6j (m/s) → → e) –6i – 6j (m/s) → → a) 8i + 16j (m) → → b) 2i + 4j (m/s) → → 16i + 18j (m/s) → → → → → → → → v (2) = 4i (m/s). 43.575 m/s2. 51. 55. 54.5j ) m/s 50 km/h Este. v (3) = 27i + 36j (m/s). 41. 60 km/h Sur v = 2.5 m/s a) 78 s. a) 2 560 N b) 1 969 N c) 1 560 N 232 USolucionario_Fisica1_Bach_(2M).

5 m/s2 8. 24. 4. 27. 12. radial cap al centre de la circumferència. 100 N. 45.204 0.5 m/s2.1 m/s2. 40.82 m/s2 (8 cos α + 6 sen α – 7. 20. 30 N 7. 44.5 m/s2. 500 N. 10. 25.5 m/s2. 32.613 m/s2.8 m/s2 3. 5 000 N 187 500 N Xoca (necessita 80 m).2 N 200 N.5 N 57. 7. 33.06 m/s2. 29.3 N 2. No baixa. 14. 18.8 N 4.8 N c) 20. 60 kp 0. 22. 13.20 m/s 11. 9 N 1. 36.3 mm a) 123 N. –344 N 0. 60 000 N 5.102 kg a) 9 N b) 15. 10.indd 233 18/4/08 17:25:34 .92 m/s2 No podrà. 24 N 5.4 N 0. 15 N 6. b) 223 N 98 N. 15. 30.5 m/s2 12. 28.5 N i 34. 21 N 6 m/s2.2 m/s2. 1. Entre 24.5 m/s2 9 m/s2 3 m/s2 6 m/s2 2. 3. 50. 16.74 m/s2 4.244 Baixa. 41.3 N a) 784 N/m b) 1. 31. 5. 950 N. 34. 38. 21.35) m/s2 2. 17.2 m/s2. 19.1 kg. 233 USolucionario_Fisica1_Bach_(2M). 43. 9. 37. 50 N 3. 6. 2.9 kp 0.6 kp. 28. 11. 46. Lliscarà sobre el sòl. 23.Solucionari 2. 548 N. 364 N 2.08 m/s2 25 000 N. 8. 26.5 m/s 0. 51 m 0.3 m/s2 5 m/s2. 39. 42.05 kg 4. 35.

9. 2 m/s 0.143 kJ 50. 54.98 voltes/s 14 m/s 87.8 J 24 m/s 15. 5. 60. 48.143 kJ b) 11. v = 4 m/s | L’energia i la seva transferència 1. → → → f = 200i – 50j N → |f | = 10 N a) 260 N b) 5.69 m/s2 3. 12. 52. 6.3 N 0.37 × 106 m → → 3i + 6j (m/s). 18. 21.63 N. 4. 50. 51. 49.74 N 554 N. 2. 53.3i +10.03 m/s a) 8.45 rps 4. 3. 58.9 N. 3. 64. 4 0. 90. 14.37 kJ –320 J 5. 56.8 m. 11.04 × 104 J 8. 0.96 J. 57. 16. 8.2 N s v = –6 m/s → → → v = 27. 67.Solucionari 47. 2.9j (m/s) m = 3 kg v = 10 m/s → → → v = 6i – 2j (m/s) m = 75 kg. 3.01 m/s.09 J –960 N.4 N.3 m –1. 17.indd 234 18/4/08 17:25:34 . 7. 3.52 m/s a) 784 J b) 18.2 kg m/s → i = 0.09 m/s 4 m/s –196. 5. 55. 22.94 kJ –2 100 N a) 9. 20.1 m/s b) 13. 10. 59.4 m a) 3 200 J 234 USolucionario_Fisica1_Bach_(2M). Ha augmentat la celeritat. 63. 7.2 J 463. 62. 65. 15.8 × 108 m 80 N 6.3 J 283 J 140 J –320 J 1. 66. 61. 19.0 N. 2. 23.09 m/s 9.

20.46 MJ/L | El corrent elèctric 1. 2.5 A. 31. 35.98 °C 206 010 J.41 A.76 A b) 24. 467.0016 °C 87 990 W.4 Ω. 38. 5. 188 J 1.indd 235 18/4/08 17:25:34 .85 × 104 J 1.23 Ω.3 °C 9 kJ 0.62 kJ 372 vegades 14. a) 16 A b) 3.63 kW 3.1 h 24 Ω. 5 b) 1 280 J c) –1 920 J a) –1 520 J b) 190 N c) 122.6 × 1023 electrons 3. 0. 19. 29. 1. 72 kJ 5.14 MW 10.4 4. 34.4 % 0.07 °C. 32. 8.6 cm 2 000 Ω 0.3 A. 3. 30. 2. 39. 1 030 050 J. 9. 21.75 A 10 A.7 × 10–8 Ωm 3. 27. 5. 6. 3. 4. 10. 2.46 V. 10.5 km2 666.6 MJ η = 55 % 817 W. 120 J 20 V. 14.65 euros 43 % a) 103. 18.18×107 cal 4 × 106 J 8 280 J 1 406. 7. 824 040 J a) –234 375 N b) 0. 0.Solucionari 24.82 V. 1 030 050 J. 1000 J 1 210 Ω. 40. 12. 22.25 A.125 × 1018 electrons a) 5200 h b) 7020 J a) 0.8 kJ b) 65. 41. 43. 0. 26.5 N 1. 28.18 × 107 J. 5 A.45 V 142 Ω 6Ω 9. 17. 33. 36. 65 %. 42. 16.45 Ω 235 USolucionario_Fisica1_Bach_(2M). 37.23 V. 44.04 kg –3. 1. 0. 25.

37.3 V b) 9. 36. 40. 48.25 A d) 0. 28.555 A c) 0. 33.19 A b) 2.5 A. R3 i R4: 2 A b) 75 kJ. 120 Ω a) 10 A.4 V a) 4 A b) 424 W 236 USolucionario_Fisica1_Bach_(2M).3 V a) 4. 43. 6.7 Ω b) 3. 25.indd 236 18/4/08 17:25:34 .45 A c) 0. 5 A a) R2: 1 A.4 V b) 4 Ω 20 W a) 0. 49. c) 25 V 6 Ω.555 A 22.08 euros a) 3. 40 A. 39.28 A c) 8.25 A f) 1. 25 V 4 920 Ω.34 V a) 0. 5 Ma a) 76.83 V i 11. 20 A. 5 A. 46. 50. 34.29 A b) 0.8 W b) 2.53 Ω a) 1/499 Ω en paral·lel b) 499 Ω en sèrie a) 484 Ω b) 0.Solucionari 23. 31.8 Ω e) 3.5 % d) 9. 47.6 V a) 4 Ω b) 50 V c) 500 W a) 1.32 A b) 11. 42. 5 000 Ω 0.5 J a) 21 V b) 1 Ω a) 15. 24 V a) 100 V b) 0.75 A.88 W c) 62.63 Ω c) 541. 32.82 A c) 59.4 % b) 9 V c) 11. 38. 10 A 24 Ω 2. 27. 41. 44. 24.6 Ω b) 62. 26.2 mΩ 5 kΩ. 80 A. 30. 29. 35.6 Ω a) 14. 45.2 V d) 226 W e) 57.4 Ω 100 W 36.338 A i 1.

12. hi ha reflexió total a BC Angle límit 48. –6. 170 000 anys 1.07 V d) 138 Ω | Imatges 1. 42. b) –30 cm. 2.5 voltes 1 667 s 225 000 km/s 208 300 km/s. inver tida i menor. 22. 212 100 km/s 3 a. 13. y’ = – 3 cm 237 USolucionario_Fisica1_Bach_(2M).16. 16 cm. 5. angle de refracció 19. vidre. angle de refracció 11. 14. 6 c) 288 W d) 0. 53. 16.6° a) Real. –20 cm 20 cm.6 × 108 m/s Angle límit 45°.5° El diamant.7 cm 5 diòptries.4 5 × 10–5 s Angle de reflexió 60°. 60 cm 0. 1. 29. b. aire. 10.11 Ω 0. –20 cm a) –10 cm. 17. 15. vidre Són paral·lels Que és monocromàtica Real.7 cm. inver tida i major. 23.17 × 1014 H b és aigua i a. 18. 35. 26. 2. 8.47 × 104 s 0. 9. 7.indd 237 18/4/08 17:25:34 . 7.47 × 1017 km 1.133 s. c.2° Angle de reflexió 30°. aigua Angle de reflexió 15°. 39. dreta i menor.5° 1. 30. –20 cm. s’ = –15 cm.61 × 1018 km. 3.Solucionari 51. 9. angle de refracció 40.54 A b) 8 W c) 4. 36.42 5. 24.59 22° 2. 52. 33. 37. 11.29 m/s 150 V a) 10 V b) 0.37 38. 34.7° n = 1. 6. 4. b) Vir tual. 28. d’índex de refracció 2. 6.

USolucionario_Fisica1_Bach_(2M).indd 238 18/4/08 17:25:34 .

Casp 79.Editorial Casals. Magrià Fotografia: ACI. ni la transmissió en cap forma o per qualsevol mitjà ja sigui electrònic. Les activitats d’aquest llibre es proposen com a models d’exercicis que cada alumne/a ha de resoldre a la seva llibreta o quadern. Travesset Editorial Casals.indd 239 18/4/08 17:25:34 . Fons editorial.: 902 107 007 Fax: 93 265 68 95 http://www. A. per enregistrament o per altres mètodes. que estableix l’estructura del Batxillerat i en fixa les ensenyances mínimes. J. No és permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre. per fotocòpia. Colera. de 2 de novembre.net Primera edició: abril de 2008 ISBN: 978-84-218-3896-9 Dipòsit legal: B-20172-2008 Printed in Spain Imprès a Índice. L. S.editorialcasals. En cap cas ha de fer-les al llibre mateix. 08013 Barcelona Tel. USolucionario_Fisica1_Bach_(2M). S. A. fundada el 1870 Llibre adaptat als continguts que prescriu el Reial Decret 1467/2007. © © N. Les reproduccions s’han realitzat segons l’article 32 de la Llei de la propietat intel·lectual. Pfeiffer. Coordinació editorial: Bernat Romaní Revisió lingüística: Àngels Pons Disseny cober ta: Eumogràfic Disseny interior i maquetació: Eclipse Creativa Il·lustració: Pano. Getty Images. mecànic. ni el seu tractament informàtic. AGE Fotostock.com http://www. sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.. R. PRISMA.ecasals.

USolucionario_Fisica1_Bach_(2M).indd 240 18/4/08 17:25:34 .