LA PRÀCTICA DE LA AGRICULTURA ECOLÒGICA

Bases de l’agricultura ecològica en vinyes
 De principi , per la problemàtica del conreu , s’adapta bastant bé a les

exigències de l’agricultura ecològica. No cal protecció integrada.  Quan es practica i s’entra en aquest mon , cal tenir present la seva filosofia i posar-nos-la al cap, no posar-nos-hi només per motius comercials, cal que tot l’entorn de l’explotació respiri el mes possible aquesta manera d’entendre l’agricultura. No es només respectar l’entorn i no aplicar productes nocius per l’entorn, sinó que el procés de fabricació d’aquest producte també ho sigui i en tota la cadena econòmica que generem es forci aquest respecte. Això no es un retorn al passat , sinó una sabia utilització dels coneixements actuals per influir el mínim possible en l’entorn . Una bona agricultura ecològica requereix coneixements tècnics elevats i aplicats amb precisió.

Com es va implantar la viticultura ecològica en la finca?
 Plantació: per ser mes fàcil i eficaç cal començar pensant des de la

plantació de la vinya.  Feines anuals:  adobat  Poda i restes de poda  Adobat  Maneig de la vegetació  Maneig del sòl i control de males herbes  Control de plagues  Reg  Cal planificar les feines anuals com una globalitat en en totes estan interrelacionades, i tenint en compte que ningú ens comprarà un producte defectuós pel fet de ser ecològic i moltes vegades ni tant sols a un preu molt més elevat, pel que cal optimitzar els costos de les feines.

L’agricultura ecològica comença pel disseny de la plantació

Un bon disseny de la plantació ens pot facilitar molt el maneig de la vinya ecològica i reduir els costos :

   

Pensar la vinya també amb criteris econòmics: girades de tractor amples, dimensions de parcel·les treballables i amb dimensions economicament viables tant per tamany com distribució de les línies dins d’ella. Orientacions de línies correctes dins les possibilitats, pensant en tenir una bona maduració dels fruits i en minimitzar les plagues Plantar seguint corbes de nivell per erosió i aprofitament de l’aigua Triar clons i varietats adaptades a la zona i microclima de la parcel·la per evitar tractaments i obtenir les màximes qualitats A poder ser no pensar el disseny de l’explotació segons la maquinaria que tenim actualment sino pensar en com podem fer la màxima qualitat i tindrem menys problemes i dissenyar l’explotació segons això i posteriorment comprar la maquinaria que necessitem per aquesta explotació... Ceps: millor que no siguin monoclonals , cal intentar potenciar la diversitat genètica , i a poder ser de plantes autòctones. Material emparrat: cal que sigui reciclable la major part, evitar plàstics i pals de fusta tractats amb productes tòxics (creosotes...)

Materials:
 

Com preparar el sòl?
 A l’hora de realitzar la plantació cal tenir en compte :
  

Explanar el mínim possible per afectar el mínim al paisatge, i si es fà cal fer-ho de manera que l’impacte sigui el menor possible. Després d’explanar cal reposar a sobre la capa fèrtil del sòl. Cal sempre tenir en compte l’erosió i la conservació de l’aigua de pluja en les terrasses ( els nostres avis i vesabis feien terrasses , essent molt positiu per evitar l’erosió). Cal adobar amb fems abans de plantar per millorar la fertilitat del sòl, o be just després de plantar posant-los a la línia dels ceps. Es poden aplicar rizomices en cas de terres pobres Cal evitar les grans llaurades fondes que intercanvien els horitzonts i alteren la fertilitat del sòl. Es millor un bon subsolat i llaurades superficials per incorporar els adobs.

Disseny de l’emparrat
 Cal pensar en quines feines hi farem , quin vi i farem i amb

quina maquinaria:  El disseny de l’emparrat es necessariament diferent segons les característiques climàtiques , culturals i físiques de la finca, podent interessar tenir un vas , pensar en un guyot o en posar una estructura productivista amb reg ( també compatible amb agricultura ecològica).  Unes guies estandars a seguir serien:

Cal emparrats alts i que permetin fer pantalles de vegetació de 1m o mes que permetin a mes de millorar qualitats , oconseguir un bon airejament del raïm. Es interessant sistemes que permetin un bon laboreig i la implementació de tècniques especifiques de l’agricultura ecològica, com antares amples , cordo de producció alt que permeti entrar sense problemes amb interceps automatics o bé les ovelles ( aquestes requereixen cordons situats entre 70 i 90cm del terra).

Una vegada implantada la vinya comencem el cicle anual
adobat  Poda i restes de poda  Maneig de la vegetació  Maneig del sòl i control de males herbes  Control de plagues  Reg

Adobat
 Actualment tenim molts recursos en agricultura ecològica , basicament

utilitzem dos estratègies en vinya:

Adobat cada certs anys amb fems compostats mes de 6 mesos en piles i procedents de granges ecològiques o extensives o que com a mínim compleixin els requisits de benestar animal. Cal observar molt bé les plantes per decidir quin es el moment idoni d’adobar , segons la qualitat de raïm que vulguis tenir o la problemàtica fitosanitaria d’aquesta. Adobat anual amb productes amb certificació ecològica, ben compostats i de composició alimentaria (NPKMgFe...) determinada que permetin fer un bon control de la planta i ajustar-lo any rera any. Es potser la manera mes controlada i tècnica de fer-ho, important si el que es fa es ampolles de elevada qualitat .

 Cal aportar només l’indispensable per restituir el que traiem i potenciar

la fertilitat natural del sol amb adobats en verd, capes herbades...L’adobat no es només tirar-hi productes , sinó cal interrelacionar-lo amb el maneig del sòl per aprofitar tots els recursos d’aquest.  Cada parcel·la s’ha d’adobar diferent segons les seves necessitats.

Poda i restes de poda
 Cal fer una poda equilibrada i pensant sobretot en no potenciar

les malalties :  Com sempre comentarem , en agricultura ecològica es especialment important fer les feines ben fetes , es una agricultura tècnica i necesariament precisa :

Els talls han de ser nets per no tenir rebrots que puguin provocar una densitat mes alta de brots que potencien els podrits i oidis. La distancia entre els caps ha de ser uniforme per no crear zones d’alta densitat de raïms que dificulti tractar-los bé. Cal fer una poda adequada a cada varietat i zona pensant en quin tipus de raïm necessitem per fer un tipus de vi concret ( la qualitat comença amb la poda).

 Cal aportar els restes de poda : no s’han de cremar ni treure

cap a les voreres , es un important aport de nutrients i no aporta mes malalties si el maneig de la vinya es correcte

Maneig del sòl

El maneig del sòl té basicament dues funcions:
Control de les males herbes com elements que entren en competència amb el cep per nutrients i aigua (estem a la mediterrania!! i aquesta es un bé escàs i limitant de producció).  Control de l’aigua del sòl (Efecte complementari amb l’anterior). Aquí a la mediterrània cal tenir sempre present el control de l’erosió del sòl.

Quines tècniques disposem?:

 

Potenciar les capes herbades , sobretot a l’hivern. En aquestes , cal pensar sempre perquè les volem i fer un maneig segons les nostres necessitats. Cal intentar defugir les capes herbades monovarietals i implantar capes herbades mes variades per potenciar sistemes ecològics mes diversos que ajudin a controlar certes plagues com caparretes etc.. En el cas de capes herbades naturals cal tenir una gran capacitat d’observació de les plantes implantades (període de nascencia, moment de granat.. ) per intentar aconseguir inversions de flora cap a un tipus de vegetació concret . El control per laboreig o picat de l’herba (control mecànic ) acaba essent el millor i , sobretot amb els nous equips actuals d’interceps . Subsolat per millorar infiltració de l’aigua, poda d’arrels , control de la zona fèrtil del sòl...

Maneig de la vegetació
 Cal potenciar tota acció que millori la maduració del

raïm i el control de plagues. En agricultura ecològica es transformen en indispensables feines com el pujar els filferros o espampolar (parcial o totalment) com elements importants pel control de podrits i oidi. Actualment hi ha maquinaria molt eficaç per fer aquestes feines , però inclús es pot implementar amb un espampolat amb ovelles (molt bo per cert) que s’entronca molt amb la filosofia de l’agricultura ecològica  No sempre els emparrats i sistemes “moderns “ son els millors, cal buscar el que mes s’adapti a les nostres condicions climàtiques i sobretot al tipus de vins que volem produir.

Controls de plagues
 Mildiu: basicament productes de coure , la resta no es veu     

suficientment eficaç. Utilització dels avisos per arribar als nivells de coure permesos Oidi: sofre en pols basicament, sobretot pels beneficis complementaris (acars...) Lobesia: Bacillus amb sucre i aplicat normalment en dues vegades. Saber veure ous!! Botritis: control de vegetació, adobats i altres plagues Malalties de fusta: evitar ferides i fer saneig de infeccions. Caparretes i altres : Cal intentar potenciar els seus enemics naturals controlant els tractaments, potenciant els habitats d’aquests (deixant marges, potenciant capes herbades naturals..) i en casos extrems tractar (en sis anys d’experiència m’he situat 2 anys al límit de tractament per la caparreta en varis rodals , però mai ha calgut tractar)

Reg
 Es un recurs escàs , pel que en la majoria de vinyes només s’utilitza

com un reg de suport, i mes ara amb la pressió del món urbà que considera que l’aigua es seva prioritariament. Per tant el reg sempre ha de ser gota a gota i a poder ser enterrat i preparat per tècniques com el parcial-drying.  Normalment es pot suplir el reg amb un bon maneig del sòl amb :  Subsolats hivernals que millorin la infiltració hivernal de l’aigua i incrementin la zona de reserva d’aquesta (important en zones on el sòl natural es poc fons ) .  Capes herbades hivernals que millorin la infiltració de l’aigua i incrementin la capacitat de reserva al augmentar la materia orgànica del sòl.  Laboreigs superficials en temporada de calor que trenquin la capilaritat del sòl o bé freqüents passes de picadora per mantenir la capa herbada practicament inactiva a l’estiu i primavera .