You are on page 1of 484

PLANTES

DE LA
CARRETERA
DE LES
AIGÜES
(BARCELONA)
©Alexis Rosell, 2015

CONSULTAR TAMBÉ:
marina-collserola.galeon.com
flora-vall-margenat.galeon.com
floranova-collserola.galeon.com
flora-collserola.galeon.com
quercus-collserola.galeon.com

MAPES DELS TRAMS (xifra/lletra en lila) DE LA CARRETERA DE LES AIGÜES (=CDLA)

2

3

FLORA: LLISTA D’ESPÈCIES SUPERIORS (CDLA)
(marges fins a 20 m).
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
16.
17.
18.
19.
20.
21.
22.
23.
24.
25.
26.
27.
28.
29.
30.
31.
32.
33.
34.
35.
36.
37.
38.
39.
40.
41.
42.
43.
44.
45.
46.
47.
48.
49.
50.
51.
52.
53.
54.
55.
56.
57.
58.
59.
60.
61.
62.
63.
64.
65.
66.
67.
68.
69.
70.
71.
72.
73.
74.
75.
76.
77.
78.
79.
80.
81.
82.
83.
84.
85.
86.
87.
88.
89.
90.
91.
92.
93.
94.
95.
96.
97.
98.
99.

ACACIA DEALBATA
ACANTHUS MOLLIS 7b
ACER NEGUNDO 3f
AGAVE FEROX 8e
AGAVE AMERICANA 8b, 5ab, 1d
AGAVE AMERICANA VAR. ALBOMARGINATA
AGROSTIS STOLONIFERA 8c, 1cd
AILANTHUS ALTISSIMA 0d, 3d
AJUGA CHAMAEPYTIS 6b
ALLIUM AMPELOPRASUM 8d
ALLIUM NEAPOLITANUM 3a
ALLIUM VINEALE 6e
ALOE SAPONARIA
AMARANTHUS BLITOIDES 1aS
AMARANTHUS LIVIDUS 0aS, 3a
AMARANTHUS RETROFLEXUS 8i
AMPELODESMA MAURITANICA 8i
ANACYCLUS VALENTINA 6a
ANAGALLIS COERULEA 2c, 3f
ANAGALLIS PHOENICEA 3f
ANDRYALA INTEGRIFOLIA 8f
ANTHYLLIS TETRAPHYLLA 5a, 6e
ANTIRRHINUM MAJUS 5cd
ANTIRRHINUM ORONTIUM 0b, 3d
APTENIA CORDIFOLIA 3d, 8a
ARAUCARIA EXCELSA
ARAUJIA SERICIFERA 3g
ARCTIUM MINUS 6c
ARENARIA MODESTA 3a/b
ARGIROLOBIUM ZANNONII 0b, 6eI
ARRHENATHERUM ELATIUS 3b
ARTEMISIA ANNUA 8c
ARUM ITALICUM 3bS
ARUNDO DONAX 5cd
ASPARAGUS ACUTIFOLIUS 3h
ASPHODELUS FISTULOSUS 0d
ASPLENIUM TRICHOMANES 3c
ASTER SEDIFOLIUS 1b,3bc
ASTER SQUAMATUS 3d
ASTRAGALUS EPIGLOTTIS 5abcd
ASTRAGALUS HAMOSUS 5abcd
ASTRAGALUS MONSPESSULANUS VAR. CHLOROCYANEUS 5d
ASTRAGALUS PENTAGLOTTIS 5a
ASTRAGALUS SESAMEUS 5d
ASTRAGALUS STELLA 5a
ATRIPLEX HORTENSIS 8cE, 8f
AVENA BARBATA 1aN, 4d
BETA VULGARIS 8h
BIDENS SUBALTERNANS 3e
BISERRULA PELECINOS 6a
BORAGO OFFICINALIS 0aN
BRACHYPODIUM DISTACHYUM 3f
BRACHYPODIUM PAUII 5°, 8d
BRACHYPODIUM PHOENICOIDES 5bc
BRACHYPODIUM RETUSUM 1e2
BRASSICA FRUTICULOSA 1aS
BRASSICA NAPUS VAR. OLEIFERA 8f
BROMUS DIANDRUS DIANDRUS 3°, 4d
BROMUS MADRITENSIS 3h
BROMUS MOLLIS 4bc
BROMUS RUBENS 4b
BROMUS STERILIS 3g
BRYONIA DIOICA 3a, 5bc
BUDDLEJA DAVIDII
CALAMINTHA ASCENDENS 5ab
CALENDULA ARVENSIS 1aC
CALICOTOME SPINOSA 5c
CANNA GENERALIS 3a
CANNABIS SATIVA
CARDAMINE HIRSUTA 3ab
CARDUUS TENUIFLORUS 1aS
CARLINA CORYMBOSA 3e, 8cE
CARPOBROTUS EDULIS 8h
CARTHAMUS LANATUS 0a, 8i
CEDRUS ATLANTICA
CEDRUS DEODARA
CEDRUS LIBANOTIS
CELTIS AUSTRALIS 2a
CENTAUREA ASPERA 1d, 4d
CENTRANTHUS RUBER 1c
CERASTIUM GLOMERATUM 3°
CERATONIA SILIQUA 2°. 7d
CESTRUM PARCHII 3g
CETERACH OFFICINARUM 4dN
CHAMAECYSE ENGELMANNII 4f/5a
CHEILANTHES MADERENSIS 1cd
CHEILANTHES TINAEI 1cd
CHENOPODIUM MURALE 1d
CHONDRILLA JUNCEA 3c
CHRYSANTHEMUM CORONARIUM 3a
CHRYSANTHEMUM CORYMBOSUM 3f
CICHORIUM INTYBUS 3g
CIRSIUM VULGARE 3h
CISTUS ALBIDUS 0bc
CISTUS MONSPELIENSIS 0bc
CISTUS SALVIIFOLIUS 4a
CLEMATIS FLAMMULA VAR. ACUTISEPALA 0d, 1a, 3a, 3b, 3c, 3d,
4a, 4c, 5b, 6a, 6c, 6e, 7c, 8b, 8c, 8f, 8i, 8i bis
CLEMATIS FLAMMULA ACUTISEPALA X FRAGRANS X
FLAMMULA 5b, 8i bis
CLEMATIS FLAMMULA VAR. ACUTISEPALA X C. VITALBA 8d, 8i
bis

100. CLEMATIS FLAMMULA VAR. FLAMMULA 3a, 4b, 4c, 4f, 5a, 6f, 8b,
8d, 8f, 8g
101. CLEMATIS FLAMMULA VAR. FRAGRANS 8b, 1c, 1e, 4b, 4c, 5b,
5bc, 6d, 7c, 8b, 8d, 8g, 8i bis
102. CLEMATIS FLAMMULA VAR. FRAGRANS F. PARVIFLORA 8c
103. CLEMATIS FLAMMULA VAR. FRAGRANS X ACUTISEPALA 3c,
3d, 5c, 6b, 6cd, 7c, 8d, 8i bis
104. CLEMATIS FLAMMULA VAR. FRAGRANS X FLAMMULA 3f, 5b, 6f
105. CLEMATIS VITALBA VAR. TAURICA 3a, 3f, 5bc, 5c, 6c
106. CLEMATIS VITALBA VAR. INTEGRATA 8i, 6e, 8i bis
107. CLEMATIS VITLABA VAR. CRENATA 3a, 3de, 3f, 4b, 6cd, 6e, 6f
108. COLUTEA ARBORESCENS 5cd
109. COMMELINA VIRGINICA 8a
110. CONVOLVULUS ALTHAEOIDES 8°
111. CONVOLVULUS ALTHAEOIDES F. ALBIDA 5ab
112. CONVOLVULUS ARVENSIS 6g
113. CONYZA BLAKEI 8h
114. CONYZA SUMATRENSIS 8f
115. CORIS MONSPELIENSIS 5d
116. COTONEASTER HORIZONTALIS 7d
117. CRASSULA MULTICAVA 8hi
118. CRATAEGUS MONOGYNA 2b, 3c
119. CREPIS TARAXACIFOLIA 3c, 5c
120. CUPRESSOCYPARIS LEYLANDII
121. CUPRESSUS SEMPERVIRENS 3e
122. CUPRESSUS SEMPERVIRENS VAR. STRICTA
123. CYMBALARIA MURALIS 3ab
124. CYNODON DACTYLON 1aN
125. CYNOGLOSSUM CRETICUM 1d
126. CYNOSSURUS ECHINATUS 6a
127. DACTYLIS GLOMERATA 3e
128. DACTYLIS GLOMERATA VAR. HISPANICA 4d
129. DAPHNE GNIDIUM 1a
130. DATURA STRAMONIUM 8gh
131. DAUCUS CAROTA 3f
132. DELPHINIUM AJACIS 3a
133. DICRANUM SP.4a
134. DIPCADI SEROTINA 5ab, 6b
135. DIPLOTAXIS ERUCOIDES 1aS, 6b, 8g
136. DIPLOTAXIS MURALIS 7a
137. ECBALIUM ELATERIUM 8c
138. ECHINOPS RITRO 0B
139. ECHIUM PLANTAGINEUM 3ab
140. ECHIUM VULGARE (estret, ample, rosa) 1aS, 3d, 5b, 7c
141. ELEUSINE GEMINATA 3a
142. ERAGROSTIS RIGIDA
143. ERICA ARBOREA 0aN, 8b
144. ERODIUM CICUTARIUM 1e2
145. ERODIUM MALACOIDES 0aN
146. ERODIUM MOSCHATUM 0aN, 1aS
147. ERUCASTRUM NASTURTIFOLIUM 5d, 6a
148. ERYNGIUM CAMPESTRE 1e, 1de
149. EUPHORBIA CHARACIAS 2a, 6c
150. EUPHORBIA HELIOSCOPIA 1aS
151. EUPHORBIA PEPLUS 1e2
152. EUPHORBIA SEGETALIS 0aN
153. EUPHORBIA SERRATA 1d
154. EVONIMUS JAPONICUS 7d
155. FERULA COMMUNIS 4a
156. FICUS CARICA 3g
157. FILAGO SPATHULATA 1e2
158. FOENICULUM VULGARE 3h
159. FRAXINUS ORNUS 8b
160. FUMANA ERICIFOLIA 6bc
161. FUMANA THYMIFOLIA 5ab
162. FUMARIA OFFICINALIS v. WIRTGENII 4d
163. GALACTITES TOMENTOSA 1aC
164. GALIUM APARINE 1d, 3f
165. GALIUM LUCIDUM 3e, 8g
166. GALIUM MARITIMUM 0b
167. GERANIUM MOLLE 6a
168. GERANIUM ROBERTIANUM 2a
169. GERANIUM ROTUNDIFOLIUM 1aS
170. GLAUCIUM FLAVUM 1b
171. GOMPHOCARPUS FRUTICOSUS 8g
172. HEDERA AZORICA 3 e (nº 126)
173. HEDERA CANARIENSIS 1cS
174. HEDERA HELIX 3b
175. HEDYPNOIS CRETICA 6°
176. HELIOTROPIUM EUROPAEUM 1b
177. HETEROPOGON CONTORTUS 2b, 5ab
178. HIPPOCREPIS MULISILIQUOSA 5ab
179. HIRSCHFELDIA INCANA 2c
180. HORDEUM MURINUM 0b
181. HYPARRHENIA HIRTA VAR. LONGIARISTATA 1aN
182. HYPARRHENIA HIRTA VAR. PODOTRICHA 1aN
183. HYPARRHENIA HIRTA VAR. VILLOSA 1aN
184. HYPARRHENIA PUBESCENS 1d
185. HYPERICUM PERFORATUM VAR. EUMEDITERRANEUM 3f
186. HYPOCHOERIS ACHYROPHORUS 8f
187. INULA VISCOSA 1d
188. IPOMOEA LEARII
189. IPOMOEA TRICOLOR
190. IRIS GERMANICA 5cd
191. JASMINUM NUDIFLORUM 3a
192. JASMINUM OFFICINALE 3a
193. JUNIPERUS OXYCEDRUS
194. KALANCHOE DAIGREMONTIANA 8h
195. KOCHIA SCOPARIA 8c
196. KOELREUTERIA PANICULATA 5bc
197. LACTUCA SCARIOLA 8f
198. LACTUCA TENERRIMA 4d, 6c

4

199.
200.
201.
202.
203.
204.
205.
206.
207.
208.
209.
210.
211.
212.
213.
214.
215.
216.
217.
218.
219.
220.
221.
222.
223.
224.
225.
226.
227.
228.
229.
230.
231.
232.
233.
234.
235.
236.
237.
238.
239.
240.
241.
242.
243.
244.
245.
246.
247.
248.
249.
250.
251.
252.
253.
254.
255.
256.
257.
258.
259.
260.
261.
262.
263.
264.
265.
266.
267.
268.
269.
270.
271.
272.
273.
274.
275.
276.
277.
278.
279.
280.
281.
282.
283.
284.
285.
286.
287.
288.
289.
290.
291.
292.
293.
294.
295.
296.
297.
298.
299.
300.
301.
302.
303.
304.
305.
306.
307.

LACTUCA VIROSA 8f
LAGURUS OVATUS 3a
LAMARCKIA AUREA 1cd
LAPSANA COMMUNIS 6de
LATHYRUS CICERA 6a
LATHYRUS CLYMENUM 1d
LAURUS NOBILIS 3e
LAVANDULA DENTATA 4cd
LAVANDULA STOECHAS 1cd
LAVATERA ARBOREA 1d
LAVATERA ASSURGENTIFLORA VAR. ASSURGENTIFLORA 7bc
LAVATERA CRETICA 3b
LEGOUSIA CASTELLANA 4a
LEONTODON HISPIDUS 6d
LEPIDIUM GRAMINIFOLIUM 2b, 5a
LEUCANTHEMUM VULGARE VAR. MAXIMUM 3a
LIGUSTRUM LUCIDUM 3b, 7bc
LINARIA SUPINA 6d
LINUM GALLICUM 8f
LINUM STRICTUM 5ab, 5d
LOBULARIA MARITIMA 1e
LOLIUM RIGIDUM 3a
LONICERA IMPLEXA 3d
LONICERA JAPONICA 3e, 7bc, 8e
LOTUS ORNITHOPODIOIDES 1de, 1e
LUNARIA ANNNUA 3°, 8cE
MALVA PARVIFLORA 1d
MARRUBIUM VULGARE 1a
MEDICAGO ARABIGA 6°
MEDICAGO LITTORALIS 5b, 6e, 8i
MEDICAGO LUPULINA 8c
MEDICAGO POLYMORPHA 5a
MEDICAGO RIGIDULA 5b
MEDICAGO SATIVA 6g
MEDICAGO TRUNCATULA 5c
MELICA CILIATA 3b
MELICA MINUTA 8a
MELILOTUS ALBA 8c, 9f
MELILOTUS ELEGANS 8h
MELILOTUS INDICA 8d, 8f, 8g
MELILOTUS NEAPOLITANA 5ab, 8c
MELILOTUS OFFICINALIS 8g
MELILOTUS SULCATA 5b
MERCURIALIS ANNUA 2b
MICROMETRIA GRAECA 1d
MIRABILIS JALAPA
MORICANDIA ARVENSIS 1aC
MORUS ALBA 5cd
NARCISSUS PAPYRACEUS 5b
NICOTIANA GLAUCA 8d
NICOTIANA TABACUM 8f
OLEA EUROPEA 3c, 6bc
ONONIS NATRIX 4d, 8c
OPUNTIA DILLENII 4d
OPUNTIA FICUS-INDICA
OPUNTIA cf. MAROCCANA
OPUNTIA LONGISPINA
OROBANCHE GRACILIS 5B
OROBANCHE HEDERAE 4F
OROBANCHE MINOR 1c
ORYZOPSIS COERULESCENS 1cd, 5bc
ORYZOPSIS MILLIACEA 0b
OSTEOSPERMUM JUCUNDUM 4d
PALLENIS SPINOSA 2a, 3g, 6d
PAPAVER RHOEAS 2a
PAPAVER SOMNIFERUM 3b
PARIETARIA OFFICINALIS 2°, 4d
PARONYCHIA ARGENTEA 1cd, 1e2
PARTENOCISSUS TRICUSPIDATA 8e
PENNISETUM VILLOSUM 1e
PETRORRHAGIA PROLIFERA 3d
PHAGNALON SAXATILE
PHYLLOSTACHYS AUREA 8e
PICIRIS HIERACIOIDES 3f, 6de
PINUS CANARIENSIS 2b
PINUS HALEPENSIS 1e2
PINUS PINASTER 2b
PINUS PINEA 2c
PISTACIA LENTISCUS 6a
PITTOSPORUM TOBIRA 3b
PLANTAGO AFRA 0d
PLANTAGO ALBICANS 0c, 6bc
PLANTAGO CORONOPUS 1e2
PLANTAGO LAGOPUS 1cd
PLANTAGO LANCEOLATA 1d
PLANTAGO SEMPERVIRENS 5a
POA ANNUA 3f
POLYCARPON TETRAPHYLLUM 1d
POLYGALA RUPESTRIS 5a, 6a
POLYGONUM AUBERTII 5cd, 6de, 8a
POLYGONUM AVICULARE 8f
POLYGONUM DUMETORUM 6de
POLYPODIUM INTERJECTUM 4°, 8f
POPULUS CANADENSIS 5cd 6d
PRUNUS DULCIS 1d
PRUNUS SPINOSA 4b
PSEUDOTSUGA MENZIESII
PSORALEA BITUMINOSA 4°
PUNICA GRANATUM 8e
PYRACANTHA ANGUSTIFOLIA 6d
PYRACANTHA VULGARIS
QUERCUS ANSELMII (CERRIOIDES X CANARIENSIS)
QUERCUS CANARIENSIS VAR. SALZMANNIANA
QUERCUS CERRIOIDES 0b
QUERCUS COCCIFERA 0bc
QUERCUS COCCIFERA VAR. ANGUSTIFOLIA 6ª
QUERCUS DESMOTRICHA (=CANARIENSIS X PUBESCENS)
QUERCUS ELISAE (=VIVERII X PUBESCENS)3c
QUERCUS FONTQUERI 2c

308.
309.
310.
311.
312.
313.
314.
315.
316.
317.
318.
319.
320.
321.
322.
323.
324.
325.
326.
327.
328.
329.
330.
331.
332.
333.
334.
335.
336.
337.
338.
339.
340.
341.
342.
343.
344.
345.
346.
347.
348.
349.
350.
351.
352.
353.
354.
355.
356.
357.
358.
359.
360.
361.
362.
363.
364.
365.
366.
367.
368.
369.
370.
371.
372.
373.
374.
375.
376.
377.
378.
379.
380.
381.
382.
383.
384.
385.
386.
387.
388.
389.
390.
391.
392.
393.
394.
395.
396.
397.
398.
399.
400.
401.
402.
403.
404.
405.
406.
407.
408.
409.
410.
411.
412.
413.

QUERCUS FONTQUERI VAR. PARVULA 4c
QUERCUS ILEX BALLOTA VAR. BALLOTA
QUERCUS ILEX BALLOTA VAR. ROTUNDIFOLIA 0
QUERCUS ILEX ILEX VAR. AMBIGUA 4b
QUERCUS ILEX ILEX VAR. CRISPATA 6a
QUERCUS ILEX ILEX VAR. LAURIFOLIA 2aN
QUERCUS ILEX ILEX VAR. MARCETII
QUERCUS ILEX ILEX VAR. OBLONGIFOLIA
QUERCUS ILEX ILEX VAR. TEGULA 4a
QUERCUS ILEX SSP. MEDINENSIS 6de
QUERCUS LEOPOLDOI (=VIVERII X )
QUERCUS LUSITANICA (=FAGINEA)
QUERCUS MORISII
QUERCUS NUMANTINA 3b
QUERCUS PAUI 2c
QUERCUS PUBESCENS VAR. EUMEDITERRANEA 3c
QUERCUS PUBESCENS VAR. PALENSIS 2b
QUERCUS SUBER 3e
QUERCUS VIVERII 2c
QUERCUS VIVERII X CERRIOIDES (=VIVERIOIDES)
REICHARDIA PICRIOIDES 1d, 8f
RESEDA LUTEA 1aC
RESEDA PHTYEUMA 1aC
RHAMNUS ALATERNUS 1e2
RICINUS COMMUNIS 0d
ROBINIA PSEUDOACACIA 6d
ROSA AGRESTIS 4a
ROSA MICRANTHA 4b
ROSA SEMPERVIRENS 3c
ROSMARINUS OFFICINALIS 5cd
RUBIA PEREGRINA 2c, 4c, 8d
RUBUS ARDUENENSIS X TOMENTOSUS font Aubarces
RUBUS ARDUENNENSIS 2c
RUBUS ULMIFLIUS VAR. VULGATUS X ANISODON 4b, 5b, 6cd,
7a, 7b, 8g, 8i bis, 3a, 5a, 6cd, 6e, 8f, 8i bis
R. ULMIFOLIUS VAR. INSIGNITUS X TOMENTOSUS 0a
R. ULMIFOLIUS VAR. HETEROMORPHUS 6de, 8cE
R. ULMIFOLIUS VAR. ANISODON 1d, 2cN, 3e, 3f, 3g, 3h, 6ab, 6c,
6g, 8a, 8b, 8f, 8g
R. ULMIFOLIUS VAR. ANISODON X INSIGNITUS 8i
R. ULMIFOLIUS VAR. DILATATIFOLIUS 0aN, 3bc, 8g ,5a, 6e, 8b,
R. ULMIFOLIUS VAR. HETEROMORPHUS 1aS
R. ULMIFOLIUS VAR. INSIGNITUS 8c
R. ULMIFOLIUS VAR. VULGATUS 0b, 1a, 1b, 1e2a, 2cN, 3a, 3cd,
3d, 4b, 5a, 5c, 8d, 7a, 7c, 8d, 8f, 8g
R. ULMIFOLIUS VAR. VULGATUS X DILATATIFOLIUS 1b
RUMEX ACETOSELLA 1cd
RUMEX CRISPUS 8h
RUMEX PULCHER 4e
RUTA CHALEPENSIS 4c
SALVIA MICROPHYLLA 3e
SALVIA VERBENACA 0aN, 1aC. 1e
SAMBUCUS NIGRA 3f
SANGUISORBA MINOR 1e2a, 8i
SAROTHAMNUS CATALAUNICUS 2c
SCABIOSA MARITIMA 1d
SCHINUS MOLLE 8e
SCROPHULARIA CANINA 1e2a
SEDUM SEDIFORME 3h, 4b (1.5 m)
SENECIO HEDERIFOLIUS 5cd
SENECIO MIKANOIDES 6de
SETARIA GLAUCA 1cd
SETARIA VIRIDIS 5ab
SHERARDIA ARVENSIS 1e
SILENE ALBA 1e, 3g
SILENE GALLICA 0b
SILENE INAPERTA 1cd
SILENE INFLATA 1e
SILENE NOCTURNA 5b
SILYBUM MARIANUM 2c, 8c
SINAPIS ALBA
SINAPIS ARVENSIS 1aN, 3f
SISYMBRIUM IRIO 3h
SISYMBRIUM OFFICINALE 1c
SIYMBRIUM ORIENTALE 8g
SMILAX ASPERA 3c
SOLANUM JASMINOIDES 3e
SOLANUM MINIATUM 3f, 6b, 8d
SOLANUM NIGRUM 8c
SONCHUS OLERACEUS 1e2a
SONCHUS TENERRIMUS 4a3h
SORGHUM HALEPENSIS 1b
SPARTIUM JUNCEUM 1aC, 1aS, 8g
SPERGULARIA HELDREICHII 1e2a, 8f
STACHYS HIRTA 1aC
STELLARIA MEDIA 1d
STIPA CAPENSIS 5b
STIPA PARVIFLORA 6b
STIPA TORTILIS 6e
TAXUS BACCATA
TEUCRIUM FRUTICANS 8e
THRINCIA HISPIDA 1e
THYMUS VULGARIS 5a
TILIA VULGARIS 6de
TORILIS NODOSA 6a
TRIBULUS TERRESTRIS 0a
TRIFOLIUM ANGUSTIFOLIUM 8i
TRIFOLIUM CAMPESTRE 8f
TRIFOLIUM SCABRUM 8g
TROPAEOLUM MAJUS 0d
ULMUS HOLLANDICA 0aN
ULMUS LAEVIS 8ab
ULMUS MINOR 1b
UMBILICUS RUPESTRIS 6ab
UROSPERMUM DALESCHAMPII 1e2a
UROSPERMUM PICRIOIDES 0b
VALANTIA HISPIDA 6b
VERBASCUM BOERHAVII 1b
VERBASCUM SINUATUM 1de

5

414.
415.
416.
417.
418.
419.
420.
421.
422.
423.
424.
425.

VIBURNUM TINUS 4b
VICIA DISPERMA 1e
VICIA HYBRIDA 1ab
VICIA VILLOSA VAR. VARIA 4d
VINCA MAJOR 1d
VIOLA ALBA 3c
VIOLA SUAVIS 6d
VITIS VINIFERA 7bc
VULPIA CILIATA 8i
WISTERIA SINENSIS
XANTHIUM SPINOSUM 1b
ZINNIA ELEGANS 3a

DESCRIPCIÓ PER TRAMS (DE LA CDLA)
El traçat general es pot dividir en trams teòrics. (La descripció correspon al mes de maig de 2008).
0: tram d’Esplugues: des de la Plaça Mireia al Mirador dels Xipressos.
1: tram de Pedralbes: des del mirador dels Xipressos fins l’esplanada dels planejadors.
2: tram de Can Caralleu: de l’esplanada dels planejadors fins poc abans de Vil·la Paula.
3: tram del Torrent dels Arcs: des de la Vil·la Paula a la drecera de Vallvidrera.
4: tram de la Font del Mont: des de la drecera de Vallvidrera al carrer de Palafolls.
5: tram de la vall de Margenat: del carrer de Palafolls fins la torre de l’arquetip (Serra de Vilana).
6: tram de la vall de Bellesguard: de la torre de l’arquetip (Serra de Vilana) al mirador de Sant Gregori.
7: tram del Frare Blanc o de l’Infern: del mirador de Sant Gregori fins el funicular del Tibidabo.
8: tram del Maduixer: del funicular del Tibidabo al mirador de Vall Park.

TRAM 0 E S P L U G U E S
(Plaça Mireia – Mirador dels Xipressos)
Distància: 1200 m
Desnivell: de 260 a 300 = 40 m
Marques: E01

Fonts: la de la Mandra (a la plaça Mireia, i les artificials de
la mateixa plaça i la dels Mirador dels Xipressos).

Característiques: És un tram que no dóna vistes a
Barcelona, sinó a les valls d’Esplugues i Sant Just. És molt
assolellat i agradable. Res de panoràmiques monòtones
sobre una única vall uniforme. Hi ha potser un inconvenient
i és que el pendent de la muntanya, fora la pista, és fort, o
bé que està prohibit sortir de la pista (si no s’és cabra,
ovella o pastor, o fill de pastor i de cabra).
Descripció: A la vora el carrer que puja a la Plaça Mireia hi
ha aparcament, almenys per uns 50 cotxes. El bar, sota
llicència del Parc de Collserola, és obert a l’estiu, de 9 a
24. I, al hivern, de 9 a 17. Hi ha taules per a unes 150
persones (entre la terrassa i l’interior). Hi ha una font molt
més avall, sota la cruïlla del carrer Pau Vergós amb el de
Pere Joan. És la Font de la Senyora (o almenys així està
senyalitzada). La zona enjardinada de més amunt (a
ponent de la plaça) té 3 turonets que algú ha anomenat
com les Tres Talaies. A la falda, hi trobem Baladres,
Robínies i Piracants. Al bell mig de la Plaça Mireia, hi ha
un bon Xiprer. A la banda del NO del carrer que hi puja,

sobre els aparcaments de baix, hi ha Robínies i a la part de
dalt, més planera, Mèlies i Cercis. A la part del S de la
plaça, hi ha força Pollancres plantats.
La Font de la Mandra és vora el bar de la Plaça Mireia.
Enlloc de passar per la pista més enllà de la cadena, s’hi
accedeix millor pel terreny planer que hi ha entre el bar i la
pista. Hi ha una pre-font (artificial). És un pilar estret
modern. Cal prémer. Més enllà, al petit fondal, i sota dos
grans Oms, hi ha la Font de la Mandra. Deu ser molt bona
l’aigua. Raja almenys dues plomes. Normalment hi ha un
munt de garrafes esperant ser omplertes durant to el dia i
part de la nit. El 2010, almenys després de la nevada del 8
de març, l’aigua que rajava molt més es va contaminar i
provocava diarrees.
Creuem la cadena del inici de la CDLA, o la seva
prolongació fins aquí. Als primers 50 m a terra, a la banda
de dalt, hi podem veure pòrfirs quarsítics de color clar. És
una roca molt dura. Després, fins al final del tram,
dominarà la pissarra de color de rovell, més o menys
esquarterada. Pel que fa a la vegetació, domina en tot el
tram, el Fenàs de Bou, el Fonoll i la Ginesta. I, entre els
arbres, dominen els Pins Pinyers, per al seva mida, tot i
que són poc abundants. Just al costat de la cadena, hi ha
alguns Ailants a la part de muntanya. Passem per sobre
els Oms de la Font de la Mandra. Almenys un d’ells, el de
més amunt, és un híbrid entre Ulmus minor x U. major, que
els jardiners anomenen Ulmus hollandica. Té les fulles a
vegades grans (12 cm) i el pecíol més curt que un lòbul de
la base de la fulla. Als 300 m, la pista tomba ja cap a

6

llevant, en la direcció per entrar a la vall de les Bruixes.
[S’anomena així perquè una llegenda diu que, després de
fer una malifeta, com ara organitzar una turmenta que
amenaçava fer molt de mal, anaren corrent vall avall molt
espantades i quedaren convertides en unes roques, que
podem veure encara ara vora el fons de la vall, a mitja
altura i més avall]. La fondalada, que també s’anomenava
del Torrent de la Torre, va a parar una mica més al S de la
Font de la Senyora. A la vorera del cantó de la vall, amb
sort, hi podrem veure alguna mata ajaguda de Creus de
Sant Antoni (Tribulus terrestris), que tantes tribulacions ha
donat a més d’un ciclista que ha punxat amb les punxes
dels seus fruits. Seguint la CDLA, arribem al centre de la
capçalera de la vall. [Alguns mapes marcaven aquí, una
mica per sobre la pista, una font (del ferro)]. Just per sobre
la pista, al mig d’aquesta capçalera, veiem alguns Roures.
Es tracte del Roure de Collserola (Quercus cerrioides) nº 1,
i el nº 3 (Quercus fontquerii) del Roure de Sant Marçal. És
de la varietat del Maresme, de nervis molt prominents,
làmina en volta, fulla allargada. També hi ha algunes
Alzines Carrasques (nº 2) (Quercus ilex ssp. ballota var.
rotundifolia). Però, cap d’aquest arbres aixeca més de 3 m.
El vessant és ple de corriols que les ovelles i cabres
estabulades sobre Can Carbonell (a la Vall de Sant Just)
han anat fressant. Si us trobeu amb el pastor, val la pena
donar-li conversa. És un home que ha escollit aquesta vida
i n’ha deixat una de més regimentada. Continuem cap a la
zona de pineda esclarissada. Arribats al Coll del Turó dels
Reflectors, trobem l’asfalt de la pujada a l’esquerra. La
baixada a la dreta arriba al barri de Finestrelles, però al
capdavall té el pas barrat del tot. En aquest coll, cap el
turonet de les torres elèctriques (que alguns mapes
anomenen Turó del Temple), hi domina el Garric i
l’Argelaga. [De fet, el Turó del Temple és més probable
que fos el del capdamunt del barri de la Miranda, entre
Sant Just i Esplugues. També era anomenat el Turó de la
Torre. Sembla ser que al cim hi havia un temple, en temps
dels romans. Altres versions del Turó del Temple són que
fos al cim de Sant Pere Màrtir (Mont d’Orçà), o, com alguns
asseguren recentment, que fos el que s’anomena també el
Turó de la Immaculada, ciutat que no ha arribat a edificarse ]. La caseta de la banda Nord del coll és per controlar
algun ramal d’aigua. Pugem per l’asfalt. A la banda de la
vall, veiem algunes Alzines (la varietat de fulles revoltes nº
7/ i la de fulles ambigües mitjanes nº 5/ i la nº 4 de fulles
crespes). La Vall de sota s’anomena de la Palma o de La
Moneta. Arribats a la passarel·la (viaducte amb terra de

TRAM 1

travesses de fusta), veiem, entre els Pins Pinyers, algun Pi
Blanc. A sota la passarel·la, hi ha plantat algunes Iuques.
Al començar la passarel·la, hi ha alguna Atzavara. La
caseta dels guardes, feta amb pedra i maó, és al costat de
sota del gran dipòsit ficat dins la muntanya. Hi ha algun
Xiprer, algun Avet, Figueres de Moro, i Figueres normals.
La passarel·la corona la capçalera del Torrent de la
Moneta o de La Palma. Sota el tram més oriental de la
passarel·la, hi podem veure Canyes Comunes. És aquí on
hi havia una font o un vessament de les canonades que en
semblava una i que alguns mapes marcaven com a Font
del Ferro, confonent-la potser amb la de la Muntanya
Pelada. Arribem a una zona de Pins Blancs, amb vegetació
de brolla de Gatosa i Estepa Negra, amb alguna Garric rar,
ja vora la confluència del ramal que puja a Sant Pere Màrtir
que pujar primer envers el Nord. Només caminant 100 ja
arribem al Mirador dels Xipressos. La capçalera del Torrent
de la Palma és una zona molt productiva pel que fa als
espàrrecs silvestres. Es cullen almenys pel mes de gener i
febrer. A la placeta del mirador, hi ha una font (artificial)
que consisteix en un pilar metàl·lic. Entre els arbres del
voltant del mirador, hi podem trobar Ailants, Oliveres, Pins
Blancs, i Pins Pinyers, i uns quants Xiprers al mirador
mateix. A la banda de ponent, sota un camí on s’hi ha
plantat Ginestes, hi ha un Roure de capçada rodona de
menys de 3 m de radi. És difícil de determinar. A cop d’ull
sembla un Roure Martinenc, però hi ha anys que fa fulles
molt grans en algunes rames. Deu tractar-se d’un híbrid
entre el Roure Martinenc (Quercus pubescens) i el Roure
del Baró de Viver (Quercus viveri) nº 6. Un botànic
alemany va batejar aquest híbrid com a Quercus elisae. Al
vessant que mira al Sud, hi ha una arbreda de Mimoses
(Acacia dealbata). La panoràmica que es veu des del
mirador comprèn: el delta del Llobregat, les muntanyes de
Garraf i l’Ordal, el Tibidabo, el Turó d’en Segarra, els
turons del Carmel, i bona part de la ciutat de Barcelona
(Sagrada Família, Montjuïc, Hotel Rey Juan Carlos I). Al
baix Llobregat, destaca el braç del riu que s’ha adaptat
perquè hi entri el mar i poder captar així aigua per una
futura estació desalinitzadora. I també, ja mar endins,
sorprenen les noves esculleres del port de la zona franca.
A ponent del riu, la primera muntanyeta (venint del mar)
coronada per una ermita és la de Sant Ramon. El cim al
mig del massís del Garraf és La Morella.

PEDRALBES

(des del mirador dels Xipressos fins l’esplanada dels
planejadors).
Distància:
Desnivell: 297-280 = 17 m.
Marques:
Fonts: la del mirador dels Xipressos (artificial).

Destacaria el massís del Puig Major i, a la seva dreta o
molt més al Sud, dos massissos més baixos que apareixen
separats del principal, per un braç de mar (almenys vistos
des d’aquí, a 180 Km de distància). Més a prop (50 Km) és

Característiques: És un tram planer amb vistes
esbatanades al mar i a la ciutat. Recorre per sobre
Pedralbes el vessant isern SE de la carena de Sant Pere
Màrtir.
Descripció: La panoràmica des del Mirador dels Xipressos
dóna per a molt. Ja sigui una contemplació per embadalirse, ja sigui per un escrutini curós de tots els detalls. Algun
dia a la vida podria ser que des d’aquí es veiés la illa de
Mallorca, envers el SSE. (imatge de Google Earth)

el massís del Montseny, del que s’albira la part del Turó de
l’Home, envers el NNE. Del massís del Tibidabo, ben segur
que podrem distingir la Torre Norman Foster, el temple del
Sagrat Cor (al cim) i l’Observatori Fabra. Potser menys

7

coneguts són l’Ideal Pavillon (pintat de beix), Nova Betlem
(ara escola judicial) i el monestir de Santa Maria de
Jerusalem (pintat de blanc). La muntanya que apareix
primer a la falda del Tibidabo és la Serra dels Agudells
(creuada per dues línies elèctriques). El Turó d’en Segarra
es distingeix per la caseta minúscula blanquinosa del cim,
a la dreta de la serra dels Agudells. Més enllà la Serra de
Marina. Destaca pel color gris blavós la pedrera de la
Vallençana. La darrera serra, amb una pista que puja una
mica en diagonal, amb tres bonys, és la serra de Sant
Mateu (entre Alella i Premià). En un dia clar es pot arribar a
veure el massís del Corredor, a l’esquerra de Sant Mateu,
després del de Céllecs. I el Montnegre, encara més a
l’esquerra. Ja tornant a la immediatesa de la ciutat de
Barcelona, podem distingir els tres turons del Carmel l’un
de l’altre. El de l’esquerra és el de la Vallcarca, on hi ha un
parc amb una gran piscina, el Parc de la Creueta del Coll.
El del mig és el del Carmel, al peu del qual, o en un turó
secundari, hi ha el Parc Güell. El de la dreta és el de la
Rovira. De la conurbació potser podríem destacar les tres
xemeneies de la tèrmica de Sant Adrià, la torre
anomenada “el supositori” o torre AGBAR (tot i que ja ben
aviat no serà o no és ja d’aquesta companyia). També la
torre Mapfre i la de l’Hotel Ars, a la Barceloneta, vora el
mar, i la torre Calatrava (blanca i asimètrica) a Montjuïc.
Des d’aquí sembla que el barri de Pedralbes, ambles
seves arbredes, ocupi tant com l’Hospitalet o la ciutat de
Barcelona. Mirant envers la vessant dreta del Llobregat, hi
veiem el gran massís del Garraf. Al cim de la Morella
destaca la bola del radar meteorològic. Però en primer
terme, entre el riu i el massís principal, hi ha un contrafort
format per 4 turons. Del mar cap el Nord, el primer és el de
Sant Ramon (entre Sant Climent i Sant Boi). El segon és el
del Tabor (entre Sant Climent i Torrelles). El tercer és el
Pic de Can Cartró (entre Sant Boi, Sant Climent, Torrelles i
Santa Coloma). I el quart és el de Sant Antoni (sobre Santa
Coloma) també anomenat Puigpedrós. Es distingeix
fàcilment perquè el cim enlloc de ser punxegut té el perfil
pla.
Just al començar la ruta del Mirador envers el NE, la línia
elèctrica vella que creua la pista sembla en desús, però per
si de cas més val no provar-ho. Si s’hi veuen operaris de la
companyia elèctrica, més val fugir-ne i no tornar fins
l’endemà, ja que solen fumar i provocar així un incendi. La
drecera que s’enfila per la carena cap el Nord ara és
d’accés lliure i estalvia les quatre corbes de la carretereta
que puja a Sant Pere Màrtir. La carretereta també és
d’accés lliure ara, llevat del tram immediat a l’emissora
naval. Precisament a la quarta corba caldria passar al
costat dels pins i tirar per la pista, ultra la cadena, i que no
és asfaltada cap en NNW, per poder continuar cap al lloc
on era l’ermita, vora la talaia (vigilància d’incendis). I des
d’aquet punt baixar, per exemple per la carena cap el NE
envers la Immaculada i Vallvidrera. Si hem optat per visitar
el Mont d’Orçà (=Sant Pere Màrtir) pujant-hi per la drecera,
podem baixar per la carretereta, o a l’inrevés.
El primer tros de la CDLA enfila més o menys el Nord i fa
una lleugera baixada, que en bicicleta es nota. Els marges
són plens de Llistó de Bou, Ginesta, Fonoll i, en algun
tram, Pennisetum villosum. Aquesta darrera és una herba
d’aspecte similar al blat però amb pelussa blanca
abundant. Les tiges van prou bé per lligar alguna cosa de
manera provisional. Els pins d’aquesta part són Pins
Blancs, i no gaire crescuts. A sota hi ha la fondalada (o les
dues) on comença el Torrent de Can Borruel. [Can Borruel
és on va néixer en Josep Calderó, famós a Sarrià i més
conegut com a “Pitu”, o com a dirigent de l’equip de futbol
juvenil del Centre Parroquial]. A 250 m trobem la primera
corba que ens fa deixar la vista sobre el dipòsit allargat de
Finestrelles i el barri de la Mercè (que sembla més un
poblet andalús que cap altre cosa. Alguns l’anomenàvem
del “sindicats”. Altres, Can Falgars. Altres, Can Fargues. Al
marge de dalt de la corba, destaca la vermellor de la
pissarra. Més endavant (50 m més) hi ha una petita

plataforma on s’hi ha plantat alguns pins pinyers. Corona
una tartera poc visible des d’aquí degut al pendent. A finals
del segle XIX es va posar de moda fer prospeccions
mineres per la serra. Potser aquests són els detritus
d’alguna mina. Som molt a prop de l’Avinguda de Pearson.
A la corba que veiem comença un camí estret envers el
Sud que ens duria vora el dipòsit d’aigua (camí de
Finestrelles) i a sobre l’hotel Abba Garden, sobre el barri
de Finestrelles. Aleshores el mateix camí pren el nom de
Camí dels Traginers. Avinguda Pearson una mica més
enllà de la corba, a la casa que havia estat del nét d’en
Rusiñol, en Folch-Rusiñol, s’havia trobat al fer l’excavació
pel garatge res menys que els ossos d’un mastodont que
ara són al museu de zoologia de la Ciutadella. Els baixos
de la casa eren un museu etnològic privat molt important.
Ara l’indret és més conegut per ser (abans i després de
Can Folch) seu del consolat rus. Seguint per la CDLA, a la
banda de dalt hi ha una segona caseta (amb aixetes
reguladores de l’aigua). Aquesta té una obra d’art que el
jove autor ha anomenat “FRA GIL”, suposant que durarà
ben poc, llevat pel fet que es pot trobar a Internet: Google
Earth
http://static.panoramio.com/photos/original/2328385.jpg
Per aquesta zona hi ha, al vessant de dalt, alguns
abeuradors pels tudons.
Seguim fins la propera fondalada (tercera branca del
Torrent de la Font del Lléo). Des d’aquesta petita
fondalada podem veure, sota els Esbarzers, Pins Pinyers i
Oms, a la vora, i els Cedres i Eucaliptus dels jardins de les
finques de l’avinguda Pearson, a sota. I de la CDLA amunt,
alguns Surolins nº 1, nº 2, nº 3. Es distingeixen per la poca
constància del nombre de nervis secundaris (5- 11), la
irregularitat o caos pel que fa també a la mida i el dentat de
les fulles, i perquè a la cara abaxial deixen veure un feltre
no tant espès ni tan clar com als progenitors (Q. ilex, Q.
suber) respectivament. Per aquest vessant, al marge de
dalt de la CDLA també hi ha una mata de Budleia
(Llàgrimes del Rei David). Un caminet s’enfila en diagonal
en direcció Nord (envers el Coll del Portell) però s’acaba a
mitja pujada, tot i que seria possible continuar per viaranys
fonedissos. Continuem per la CDLA. Entre la torrentada
que acabem de passar i la de la casa de la Lluna, al cantó
de baix, trobem una finca ben separada per una tanca i
amb video-vigilància (Cobega). Al marge de dalt, podem
observar canvis en la roca, que passa de pissarra a granit
descompost de color de rovell, i a pissarra un altre cop; i a
granit de color de rovell i, després, ja ben blanc (sauló).
Arribats a la casa de la Lluna, i creuada una cadena, hi ha
una bona cobertura d’argiles de color beix rogenc
quaternàries. Entre aquesta casa (que queda una mica
més baixa del nivell de la CDLA) i una segona 50 m més
enllà, al marge de dalt veiem pissarra, algun dic d’aplita
descomposta, sauló, pissarra de color de rovell fosca i
pissarra verdosa. A la casa de la Lluna s’hi veuen alguns
Xipressos d’Arizona i Pins Pinyers, a més d’una Prunera
Silvestre, una enredadera de flors liles (Wisteria) i alguns
Ailants i Eucaliptus. Sobre la segona casa, podem veure
altre cop sauló. Més endavant (uns 50 m), hi ha una barra
fixa per fer estiraments o bíceps, vora una marca a terra de
7 Km, pintada de groc fa anys. Creuem per sota una
segona línia elèctrica (que ve del Coll del Portell). Al
vessant de baix, hi veiem una enredaderes de
Campanetes Blaves (Ipomoea learii), molt característica de
les tanques de Pedralbes i Sarrià. Apareix un altre cop el
sauló, després la pissarra de color de rovell, abans de la
pujadeta abans de la Muntanya Pelada. Aquesta pujadeta
era abans encara més forta. En queden les restes del nivell
en forma d’una franja de ciment. Al clot de la Muntanya
Pelada, hi veiem una pissarra gens esmicolada, molt fosca
o gairebé negre, molt rica en ferro i amb algunes betes de
sofre. Segons alguns geòlegs, aquesta és una àrea d’antic
vulcanisme. Tot i que la vegetació hi és escassa (Pins
Pinyers, Xipressos, Figueres de Moro, Gatoses), aquesta

8

és una zona molt interessant pels botànics. S’hi pot trobar
11 espècies de falgueres.
http://floranova-collserola.galeon.com
A peu de roca, al cantó de dalt de la CDLA, hi podem
veure tot i afinant molt la vista algunes matetes de Silene
inaperta, de flors ben recloïdes dins els calzes. I també
algunes Agrelletes, a peu de roca. A la primavera, podem
veure volar algun Ascalaphus cunnii (libèl·lula curta i
ampla, d’ales grogues i negres). I no menys interessant és
l’activitat de les formigues grans (Messor barbarus) per la
vora de dalt. Potser roca a amunt hi havia hagut una font
(Font del Ferro), però ara, amb el canvi climàtic o fi de la
petita edat del gel entre els segles XV i XIX, ja no raja.
Només durant uns dies després de pluges fortes,
aleshores es veu rajar aigua roca avall. Sota la CDLA es
veu una mena de pou. El pas cap avall era possible, tot i
que molt perillós. Ara, unes baranes de cables protegeixen
els vianants. Al fondal de baix, ple d’Esbarzers, i per tant
inaccessible, hi ha la Mina Nova de Dalt, al peu de la roca
vertical (sauló). Passada la fondalada de la Muntanya
Pelada, arribem a un tram que enfila la direcció NE. A sota
mateix, hi havia hagut una casa que va ser desnonada un
dimecres i enderrocada el dissabte mateix, per haver
confiat els inquilins - que anaven pagant els terminis a un
notari, un cop desaparegut l’amo -, en un advocat defensor
en temps de l’alcalde Maragall. Apart la vegetació natural
amb Llistó de Bou i Ruda, hi ha plantes que delaten la finca
com ara Ametllers, Ipomoea, Atzavares, una Morera,
Ailants i Xipressos. De les pissarres de color de rovell
passem al sauló, just després d’aquesta finca. Vessant
avall, hi havia hagut una altra casa (estreta i pintada de
color morat rosat) que també va ser enderrocada per
l’ajuntament. Arribem a una minúscula fondalada (ramal
secundari del Torrent de Santa Llúcia, conegut com a T. de
Can Campanyà). Immediatament després de la petita
fondalada, trobem el desviament que baixa cap al carrer de
la Font del Lleó. Al principi, faria de molt mal passar,
encara que no ho sembli. Al fer una reparació d’un
vessament de la canonada soterrada en aquest punt de la
CDLA, els operaris varen deixar el capdamunt d’aquesta

Tram 2

pista així. És un punt perillós per passar-hi, tot i que a
primera vista podria no semblar-ho. Baixant el camí,
podríem anar fins el Parc de l’Oreneta, sempre i quan a la
primera corba, molt eixamplada, tiréssim cap a l’esquerra i
agaféssim un camí estret de baixada. Si continuéssim per
la pista principal a la dreta aniríem a parar a l’Avinguda
Pearson i, si volguéssim, a la Plaça de Pedralbes o darrere
el Monestir (per l’avinguda de Panamà). Continuem per la
CDLA i, uns 200 m més endavant, trobem una excavació
on hi domina ja el sauló. D’aquí se’n va treure el material
per aplanar la CDLA mentre l’estaven fent. És una antiga
pedrera on el sauló adquireix tons de rovell, verdosos o
blancs, i és més o menys compacte o deteriorat. La caseta
d’uns 3 m del principi devia servir per guardar-hi les eines
mentre se’n treia el sauló. Uns 50 m més enllà, trobem la
fondalada del capdamunt del Torrent de Santa Llúcia (o del
Monestir). Aquest vessant tant assolellat, situat al Sud de
Can Caralleu, havia estat un espai nudista en temps de la
segona república. De fet, bona part del que ara és el Parc
de l’Oreneta ho era. Passada la fondalada, arribem ja a
una segona pedrera on la pista s’eixampla molt. Devia tenir
el mateix ús que la primera. És una dels punts preferits
pels velers o planejadors de miniatura. A la banda de dalt,
hi ha alguns Lledoners, Aladerns i Ametllers (arrapats a la
roca). Aquí, sota les argiles quaternàries, apareixen clapes
de sauló blanc o rogencs, i alguns dics d’aplites molt finets.
Hi ha una barra fixa una mica baixa, per fer algun exercici
(al cantó de dalt o tirant a ponent). A la banda de baix, hi
ha més Pennisetum i força Canyes Comunes. Apart la
vista sobre Can Caralleu (a llevant), fondalada avall,
podem veure els edificis de l’escola Aula i el que havia
estat finca del rei d’Aràbia, que es distingeix per una
cúpula. És una zona molt lluminosa on hi domina el sauló
blanquinós. Potser de tanta llum com hi ha, d’aquí li ve el
nom a la vall (de Santa Llúcia).

CAN CARALLEU

(de l’esplanada dels planejadors a Vil·la Paula)
Distància:
Desnivell: 280-280 = 0 m
Marques:
Fonts:
Característiques:
Segueix tenint una vista esbatanada sobre la plana de
Barcelona i el mar, però sense ser un tram urbà, compta ja
amb la proximitat d’algunes cases. El vessant superior és
una pineda plantada sobre antigues vinyes. L’inferior és
menys pendent i més assequible. Cap avall es veu sempre
el Parc de l’Oreneta. És un tram curt, interessant per als
veïns, per l’accessibilitat o proximitat, i també per als qui
vulguin estudiar les varietats dels Roures i Alzines.
Descripció:
Des de l’esplanada, podem mirar tants i tants edificis de
Barcelona. Per exemple, l’estadi del Barça i el pavelló de la
pista de patinar sobre gel, adossat. O l’edifici de vidre
negre a la Diagonal, de “La Caixa”. Ja anant caminat,
poden donar una ullada al col·legi Costa i Llobera, situat
gairebé al mig del Parc de l’Oreneta, a Can Caralleu. És un
complex d’edificis perfectament quadrangulars amb terrat
de grava negrosa. El nom del barri ve del sobrenom que es
donava a en Marià Garric, antic propietari de la zona.
També podem recordar la jugada dels consellers

municipals que van desnonar (1972) una finca ubicada
entre els torrents de Can Móra i el de les Monges, més
avall i tocant al pont de la Reina Elisenda. Des d’aleshores,
el nou edifici enorme es coneix com “la casa dels
Concejals”. Varen expropiar la finca per fer-hi zona verda, i
de seguida la varen requalificar els de l’ajuntament per ferhi el gran edifici per a ells. També podem veure els tres
grans edificis d’escoles religioses: el Sagrat Cor (gris i beix,
no massa gran), els Jesuïtes (amb tons vermellosos
foscos) i els Escolapis (de color beix i llunyà, cap el Nord).
Tots, al peu de la falda de la muntanya. Seguint caminant,
veiem al marge de dalt, sauló de color de rovell. Arribem a
un primer torrent. A la banda de dalt de la CDLA, hi veiem
Pins de Canàries (amb fulles llargues i amb feixos
nombrosos, que rebroten per tot arreu), Pins Blancs i
alguns Lledoners no massa crescuts. Mirant avall, a la
fondalada, hi veiem Canyes Comunes, Aladerns i tres de
Roures (Quercus anselmii) nº 1, nº 2, nº 3. Tenen algunes
característiques comunes al Roure Martinenc i al Roure
Africà. El nº 1 té els pèls curts simples ajaguts típics de Q.
canariensis només a la cara de dalt de les fulles (cara
adaxial). Però hi té també pels ramificats curts una mica
connivents per la base. És Q. pubescens ssp.
eumediterranea. El nº 2 és com un feltre per baix. És Q.
pubescens ssp. cuneata. I el nº 3 curiosament és Q.
pubescens ssp. lanuginosa. Els lòbuls dobles o denticulats
en són característics, tot i que no totes les rames els tenen.

9

A la banda de dalt, al cap de poc, veiem un corriol marcat
d’alguna amb un pal indicador. Va cap el Turó d’en Córç o
el de la Immaculada. A partir d’aquí, el gruix de les argiles
carbassenques quaternàries és gran. Al marge de baix,
comença una drecera de mal passar que baixa cap el
centre de Can Caralleu fent-ne via. Almenys fins la primera
corba. Al marge de dalt hi veiem algunes Alzines
(segurament de la varietat de fulles oblongues) nº 4 i
alguns Roures. Al marge de baix, hi veiem un Garrofer i
una Alzina de la varietat de Montserrat (de fulles grans).
Arribem poc més endavant al Camí de la Lliça, per on
podríem baixar molt més còmodament. La casa de teulada
verda de la cantonada és d’un estil peculiar. De fet, és
patrimoni històric de Barcelona. Se la coneixia, cap els
anys 1960 almenys, com a la Casa de les “Sombrereras”.
Tot un eufemisme, per a una casa de barrets. Mirant-la bé,
sembla que hi té tot un munt de símbols inspiradors.
Quatre rombes a les façanes del darrere, tres finestretes
petites rodones (una aïllada i dos de juntes), i petxines
rococó sobre el marc de les portes i finestres. Anant cap el
segon torrent, al marge de dalt, hi veiem una Figuera i
alguns Ametllers no massa crescuts. Al marge de dalt,
segueix havent-hi, com a tot el recorregut, algunes mates
de l’olorosa i blavosa Ruda. Arribem a la fondalada del
segon torrent. Ja que al carrer de sota se l’anomenà del
Poeta Campesinos, podríem provisionalment batejar
aquest clot com a Clot del Poeta. Segurament enlloc del
Poeta Campesinos, devien voler dir, primer, el Poeta
Campesino, sobrenom amb que es titllava a Sergei Esenin
(1995-1925). Després, no podent confirmar la identitat del
poeta, se li ha posat el nom només de carrer del Poeta. I
quina casualitat que hi ha anat a raure un altre poeta, en
aquest cas d’origen polac, l’Eduardo J. Malinowsky. És
interessant aquest clot per la varietat de pins: 4 espècies.
Primer, Pi Pinastre (a més d’Alzines) al fondal cap amunt.
Després, Pi de Canàries, més abundant a tot el vessant
amunt. També, Pi Blanc. I al final, ja quan s’acaba la
valleta, un Pi Pinyer rabassut. Al marge de baix, hi viem
Alzines i Aladerns. En aquesta fondalada, al marge de dalt
de la CDLA, apareix primer pissarra de color de rovell,
després pissarra grisa i al final sauló (barrejat amb argila i
pissarra grisa esmicolada. Més endavant de la fondalada,
veiem al marge de dalt, després del Pi Pinyer, algunes
Sureres, Atzavares i Figueres de Moro. A la vorera de baix,
Pennisetum. Des d’aquí, es veu molt bé el camp de futbol
del poliesportiu Nou Can Caralleu, al Nord de la franja de
bosc del Castell de l’Oreneta. També la finca del marqués
de Sentmenat, una altra franja de bosc, més al Nord del
camp de Futbol. Comencem el camí cap el torrent de Can
Caralleu, el principal. Més avall de la Ronda prenia el nom
de Can Móra i, més avall, acabava essent la Riera Blanca.
Mirant el marge de dalt de la CDLA, en aquest llarg
recorregut per la capçalera de la Riera Blanca, viem argiles
carbassenques, pissarres de color de rovell (amb algunes
betes de quars o d’aplites) i alguna bossa de sauló. Al
vessant de la vall dominen els Pins Pinyers, i a la vorada el
Penissetum. Veiem el petit penya-segat de la finca del
marquès de Sentmenat. Aquestes argiles quaternàries, els
anys 1950s, eren més rogenques, potser perquè plovia
més aleshores. On ara és el poliesportiu, hi havia una
bòvila. Es podia passar per dins de túnels que feien una
mica de por. Tot era un mar d’argila, però no s’ensorrava.
Aquest penya-segat de moment tampoc. La pineda des
d’aquí sembla un mar d’ones verdes suaus. Mirant cap en
NE veiem la finca del marquès d’Alòs, més enllà de la del
de Sentmenat. La casa principal, de color beix rosat, ara és
residència de monges (de l’Assumpció). I carrer Vidal i
Quadras avall, o seguint amb la vista avall, podem veure
una mena de castell a l’estil austríac. Ara hi ha l’escola
Dolors Montserdà – Santa Pau, però en temps de la guerra
havia estat residència del cònsol d’Alemanya (en Von
Hassel). Va ser tristament degollat a cop de destral pel
Führer, després d’haver-lo convocat a reunió. Hitler va

sospitar, segurament sense fonament, que el cònsol era
darrera el recent atemptat contra la cúpula nazi. Mirant en
canvi cap el Sud, podem veure un edifici blanc, amb
teulada vermellosa.. És el monestir de Maria Reina, de
Pedralbes, i rectoria de Can Caralleu també. Al vessant de
dalt la CDLA, hi ha molts Roures petits de difícil
determinació. El vessant de baix hi ha alguna Figuera,
mentre que al marge de dalt, al mateix centre de la
fondalada, hi ha alguna Olivarda, plena de flors daurades a
la tardor. Al marge de dalt, veiem pissarres de color de
rovell força esquarterades i barrejades amb argila rogenca
o de color de Siena. Enmig una vorada de Panisets,
podem endevinar la drecera que baixa a la finca del
marquès de Sentmenat. Comencem ja el vessant sobre
aquesta finca, coberta com es veu des d’aquí per Pins
Pinyers. Però el marquès hi havia plantat Alzines i Roures
d’aglans agafats de diverses parts d’Espanya. Fins i tot hi
criava tòfones, a la part de baix, vora els horts. Ara,
després de l’entesa entre les hereves del senyor marquès,
Núñez & Navarro i l’ajuntament, i la Universitat Autònoma,
el palau ha quedat llogat a l’escola de disseny Eina. Els
jardins, a més de servir d’esbarjo pel jovent de dia,
malauradament han servit d’esbarjo nocturn per les
autoritats sense escrúpols, i d’esquerres, a l’hora de
molestar els veïns amb la potència de la música, durant
uns quants anys, a altes hores de la matinada. El rengle de
cases ultra-modernes va ser edificat per N & N a canvi de
pagar els impostos que l’ajuntament reclamava dels
Sentmenat. Els marquesos volien bescanviar el deute nou
per la no exempció d’impostos amb la donació que havien
fet de la Fundació Boscana que acull dins el que era la
seva finca, una escola / residència per a subnormals. Fins
a l’arribada dels socialistes al poder municipal al ser
Grandes de España, no estaven obligats a pagar impostos.
Seguim per la CDLA. Hi ha Roures força grans a la banda
de baix i molts a la banda de dalt, menys grans. S’ha fet
una neteja del sotabosc per tal d’evitar incendis o de fer
contents els votants abans d’alguna elecció municipal. Els
Roures majors de baix són Quercus viverioides (=viverii x
cerrioides) (el que té una heura enrotllada al tronc) i
Quercus viverii, el de més enllà. Molts dels de dalt deuen
ser Quercus anselmii o Q. viverioides, que l’especialista
francesa podria prendre per Quercus subspicata A.
Camus. Però la variació no s’acaba aquí.
http://quercus-collserola.galeon.com
La vorada de baix és plena de Fonolls. Veiem un gran
arbre caigut o el tronc ja molt sec. El Fenal de Bou creix
molt alt ja a la vista de la Vil·la Paula. El vesant de dalt es
fa més planer. Hi ha un Arç Blanc a dalt la CDLA, gran.
Però que es veu que pateix la repelada dels de Parcs i
Jardins que fa que el terreny es deshidrati. Veiem algun dic
d’aplita abans d’arribar ja a la Vil·la Paula. La panoràmica
des d’aquí no és per menystenir-la. A partir d’ara, durant
una bona estona deixarem de poder contemplar cap
panoràmica àmplia. Es veu la carretera de Vallvidrera, en
dos trams gairebé paral·lels però en sentit contrari, de
pujada i de baixada. Muntanya amunt, el barri de
Vallvidrera, la Torre Norman Foster. I a sota, l’Ideal
Pavillon. La Mentora Alzina i l’Observatori Fabra. La Serra
de Can Vilana baixant sobre l’horitzó. Més enllà, els tres
turons del Carmel. I, més a la dreta i avall, el del Putget. I
més cap aquí de la Serra de Can Vilana, sobre la de
Margenat, el blanquíssim monestir de Santa Maria de
Jerusalem, de construcció recent (1980). Podem veure
bona part de Barcelona, mirant enrere, fins l’Hotel Rey
Juan Carlos (enmig del Club de Polo).

10

TRAM 3 TORRENT DELS ARCS
Des de la Vil·la Paula a la drecera de Vallvidrera.
Distància:
Desnivell: 280-280= 0 m
Marques:
Fonts:
Característiques:
És el tram amb més cases i menys assolellat, degut a
l’ombra dels arbres i a les raconades que s’escapen dels
raigs del sol. La capçalera del Torrent dels Arcs és molt
àmplia. La CDLA queda interrompuda, de moment, entre el
Torrent dels Frares i el dels Salt del Boc. Cal fer aquest
tram per la vorera de la carretera a Vallvidrera. El primer
Torrent que trobem després de la Villa Paula és el de Can
Lleó. Hi ha un grup de torres (Villa Emília, etc.) de propietat
amb caducitat. El segon torrent és el dels Frares, on
comença el tram de carretera asfaltada. El tercer és el del
Salt del Boc, on cal creuar la carretera. El quart és el del
torrent principal. El cinquè és el Torrent del Bosc, on va a
parar el carrer dels Carròs, sota un gran Pi Pinyer. Després
d’un apetita fondalada seca (Clot d’en Cuyàs), ve el
Torrent d’en Canut, molt ombrívol. Ja després del tram 3,
hi ha dos torrents més de la capçalera del Torrent dels
Arcs: el T. de la Sivina i el T. d’en Pere Gil (o de la Font del
Mont). En total serien, doncs, vuit torrents, però cap d’ells
sol dur aigua ara, llevat de quan fa un gran txarbascat. La
drecera de Vallvidrera és prou important com per
considerar-la final d’etapa.
Descripció:
Comencem des de la cadena al Sud de Villa Paula. La
casa modernista queda uns 50 m a l’ENE de la CDLA.
Fixant-nos en la pròpia CDLA, hi ha un eixamplament al
Nord de la cadena. És per poder fer el tomb els cotxes que
hagin arribat fins aquí. Hi cabrien uns 4 cotxes a la banda
de mar i 2 a la de muntanya. Al marge encara assolellat
de dalt hi podíem veure Lobularia maritima i Olivarda. Al
marge de baix, Pennisetum i Rebenterola. A uns 30 m de
la cadena hi trobem el ramal que du a la casa. El ramal
que hi accedeix és un cul de sac. Darrera la casa un
sender prohibit mena fins un dipòsit que fa de reserva
d’aigua en cas d’incendi, perquè la puguin llevar els
helicòpters. Les vores del camí que du a la casa són plens
de Rebenterola. Hi ha també alguna Olivarda. La bosquina
és d’ Aladerns. A la part del darrera o baga de la casa hi ha
alguna Robínia (Falsa Acàcia) i algun Ametller. A les vores
de la baixada hi ha Rebenterola, Esbarzer, Olivarda,
Aladerns, Fonoll i Olivarda. A la cruïlla de la CDLA, seguint
la carena amunt, cap el WNW trobem un sender que du al
Turó d’en Córç, com diu el pal indicador. La roca d’aquesta
part és pissarra de color de rovell. Hi ha una indicació de la
CDLA que diu 5,5 Km (sota l’indicador al camí a la
Immaculada = Turó d’en Corç). A partir d’aquí deixem el
vessant solell de la Costa d’Alòs i ens endinsem a la
capçalera del Torrent dels Arcs, força ombrívola.
Acomiadem-nos per una bona estona de les esplèndides
panoràmiques, almenys fins arribar a la Serra de
Margenat. El tram fins la carretera de Vallvidrera és asfaltat
(potser provisionalment). Hi domina una pineda de Pi
Pinyers amb sota bosc d’Aladerns. Al marge de dalt trobem
un racó per aparcar-hi 2 cotxes, mentre que a la vorera del
cantó de la vall, n’hi caben uns 20. Al cantó de baix podem
veure-hi un Ametller i al de dalt uns Oms i una Figuera.
Arribats al primer fondal, que és el del Torrent del Lleó
(=Lledó?), veiem Oms al marge de dalt i més Pins Pinyers
al cantó de la vall. Apareixen les faroles, després, en
substitució dels Pins. El futur viaducte passarà per sobre
aquest tram després de fer el salt per sobre la carretera de
Vallvidrera. Al marge de dalt apareixen Canyes Comunes i
Figueres. A la dreta hi ha un eixamplament o petita

explanada. Una Prunera és al llindar. Hi ha una mena de
passadís verd que connecta amb la carretera però sembla
impossible de passar-hi. Hi ha algunes lianes de Senecio
macroglossus (de flor groga i fulles carnoses). Al marge de
dalt hi ha la casa nº 87. La primera d’aquest grup del
Torrent del Lleó. Són en vies d’expropiació o de propietat
amb data de caducitat d’aquí a 40 anys. Al cantó de baix la
casa blanca de teulada de pissarra té una Araucaria
excelsa al jardí. Al cantó de dalt hi ha les cases nº 89 i 91
(Villa Emília). Mentre al marge de baix apareix Sant Pere
de Nit (Mirabilis jalapa) encara a la casa de l’Araucària, i
una mica més enllà Ailants i un Gessamí. Al cantó de baix
segueix la casa nº 96 i al de dalt la 93 i la 97. Som ja a la
corba convexa. Tau /Icesa sembla ser la companyia
encarregada de les obres del futur viaducte. Escometem
l’últim tram abans de creuar la carretera. Al marge de baix
hi ha una Alzina (Q. ilex var. oblongifolia) gran coberta en
part per Clematis vitalba. Al marge de baix hi ha força
Senecio mikanoides. Mirant enrere es veu una antena de
radiofonia en una de les torres del cantó de la vall. Ja som
a la Torrentada dels Frares. La Parietària hi arriba a ser
una mica abundant. Al marge de baix hi ha una Alzina (nº
1) Quercus ilex var. ambigua. Al marge de dalt segueix un
tram amb Aladerns i Oms petits, i una petita colònia de
Polypodium interjectum. La roca és una pissarra grisa
compacta. Arribem ja a la carretera. Al marge de dalt hi ha
un Ametller. Aquesta clotada és la del Torrent dels Frares.
Passem per la vorera del cató de dalt, arran d’una casa (nº
185). S’hi veuen Truanes, Xiprers, Oms i Tuies (i altres que
semblen Pseudotsuga menziesii). Passada la casa, al
cantó de dalt hi ha més Ailants, Veiem uns Pinus
halepensis grans al costat de baix de la carretera. La
següent casa és la nº 191. Hi viem més Ailants, Parietaria i
Esbarzers. Passada la casa el marge és de pissarra de
color de rovell, com serà a tot aquest tercer tram la roca.
Arribem a la clotada del Salt del Boc. Hi conflueixen aquí 5
vies en aquest punt. Dos corresponen a la carretera de
pujada i baixada. Una al camí per sobre la carretera i que
duu a una casa. I les altres dues són la mateixa CDLA i el
camí del Carlet que du avall directament. L’Alzina de la
vora és la nº 2 (Q.ilex var. ambigua). Hi ha un Om mort
totalment recobert per Polygonum aubertii fins més de 10
m amunt. Hi ha més Oms vius més amunt de la clotada
boscosa i més Pins Pinyers. I Llorers, Arça Blancs, Heures.
Creuem la carretera de Vallvidrera amb molt de compte
(mirant amunt i avall abans de creuar i mentre creuem una
mica de pressa). El Camí del Carlet té sortida difícil cap
avall el Peu del Funicular (però, pot tenir-la fàcil quan
s’apariï una esllavissada). HI ha al començar aquesta part
de la CDLA una etiqueta de plàstic vermell amb les sigles
C01, junt al rètol de prohibit circular (excepte veïns, digui el
que digui l’article 19 de la Constitució). Vora el talús d’en
front veiem més Oms i alguna liana ja al mateix talús de
Senecio mycanoides (de flors grogues però fulles primes).
Després més Pins Pinyers amb sotabosc d’Ailants. Hi ha
un Surolí (nº 3). Al marge més enllà dels rètols, hi ha
Alzines i Pins Pinyers. També al marge de dalt hi ha més
Pins Pinyers. Hi ha contenidors de deixalles i rètols de
prohibit aparcar, circular (excepte veïns i bicicletes, i
serveis com ara els bulldozers). Apareix de seguida la pista
avall (Camí de la Gírgola) cimentada. Vall avall es veu una
massa d’Heures recobrint un Pi mort, fins més de 10 m per
sobre el terra. La primera Alzina de la Gírgola és un altre
Surolí (Q. morisii nº 4). Al marge de dalt hi ha un mur de
contenció de pedres i alguns Ailants que aguanten també
el terreny i una Alzina. Una estaca a terra, indica que som
al KM 5. Al marge de baix hi ha més Alzines que aguanten
també el talús, més alt que el de l’esquerra sota la
carretera. L’Alzina més gran i aïllada és la nº 5 (Q. ilex var.
ambigua). Hi ha algun Arç Blanc al costat d’ella i un
Pittosporum tobira. Encetem la corba que separa el Salt

11

del Boc de l’autèntic Torrent de l’Arç. Al marge de dalt hi ha
Alzines, una Figuera i diversos Roures. Per ordre
d’aparició: nº 6 (Q. paui) a la primera corba a l’esquerra. El
nº 7 (Q. salzmanniana) i nº 8 (Q. fontquerii) just passada la
corba, sempre a ma esquerra o marge de dalt. Trobem
aquí un pal de la llum i una caseta de comptadors de
l’aigua. Hi ha un pal de la llum al cantó de la vall una mica
abans d’aquesta caseta, i dos pals més al cantó de
muntanya, més enllà i abans de la raconada del torrent.
Comencem la fondalada principal del Torrent de l’Arc. A
baix queda una casa baixa amb feixes més o menys
conreades. Entre els dos pals de la llum hi ha un munt
d’Alzines i Roures. El nº 9 és un altre Q. fontquerii menys
desenvolupat, al canó de baix, uns 15 m abans de la
caseta dels comptadors. Podria passar per Q. desmotricha.
Hi ha un Q. viverii una mica més enllà (nº 10), 4 m abans
del pal de la llum, al cantó de dalt. El nº 11 és Q.
rotundifolia de fulles dentades, situat 3 m abans del pal de
la llum, al cantó de baix. El nº 12 és un Surolí (Q. x morisii)
situat 2 m abans del pal de la llum. . Passant al marge de
dalt, hi ha el Quercus nº 13 d’aquest tram (Quercus
marcetii) 1 m passat el pal de la llum. I encara 2 m més
enllà d’aquest, el Q. n º 14 (Quercus anselmii) fent una
arcada per sobre la pista. Al marge de baix, 3 m més enllà
de la zona front el segon pal de la llum, hi ha el Q nº 15
(Quercus desmotricha), i també 2 m més enllà, el nº 16
(Quercus ilex var. ambigua). Al marge de dalt, una mica
més enllà hi ha un segon Roure fent arcada per sobre la
pista (Q. anselmii). Molt poc més enllà uns quants Oms
tant al marge de dalt com al de baix. Arribats a un segon
pal de la llum, hi ha una altra Alzina de Montserrat. Al
marge de dalt, 4 m més enllà del pal de la llum, hi ha un
Quercus carpinifolia (nº 18). Arribats al centre de la
torrentera veiem el tub corrugat negre que creua per sota
la CDLA. Hi ha alguna Figuera per aquí. Al marge de dalt,
el fons és aixaragallat. Tocant a la CDLA hi ha un Quercus
eumediterranea (=viverii x pubescens) Després, passada
la corba, hi ha alguna Olivera i Oms a dalt i a baix. Les
Figueres són més al marge de dalt. Arribem a uns Pins
Pinyers grans, a la banda de mar. A la banda de muntanya
apareix una primera paret de casa. Hi ha més Pins Pinyers
a la banda de mar. I una segona casa a la banda de
muntanya (marcada amb el nº 109). Abans de la corba hi
ha uns quants Oms més. Allí hi veiem un Llaurer.
Comença una tanca de Bruc. Després d’un altre Pi Pinyer,
hi ha algunes mates de Cestrum parchi. Del mur de la casa
del marge de dalt pengen unes Aptenia cordifolia florides.
Acabant el mur, apareixen algunes Ipomoea learii i
Lledoners al marge de la dreta. Al de dalt hi ha Ailants i
Oms (amb alguna Araujia sericifera). Apareixen també
algunes Canyes Comunes que delaten la proximitat del
fons de la vall (Torrent del Bosc). Al marge de la cantonada
amb el carrer dels Carròs hi ha algunes Borratges. El Pi
Pinyer particularment gros de la cruïlla fa uns 80 cm de
diàmetre i uns 12 d’alt. La capçada està molt orientada cap
el Sud, és a dir, no és plana per dalt, sinó molt inclinada. El
pendent a sota és suau i colonitzat per Acants. Hi ha un
punt de recollida de deixalles i un rètol que avisa que els
dies 1-5 i 15-20 de cada més hi haurà recollida de mobles i
trastos vells. Un altre rètol recorda la prohibició de circular
llevat de vianants, bicicletes i veïns. Seguint la CDLA al
marge de dalt veiem Oms, Ailants i Aladerns i a la vorera
algun Paniset Africà. La primera casa de la banda de mar
és el nº 120. Més o menys interrompuda (només a les
cases 132 i 138) comença una tanca de Bruc que durarà
fins la drecera de Vallvidrera, al cantó de baix de la CDLA,
marcant el llindar de les finques. Al marge de dalt hi ha
moltes Figueres de Moro (Opuntia). Segueix una zona amb
Ailants i Ipomoea. La casa de la banda de dalt és el nº 121.
Hi ha més Ailants. La casa de baix és el 126. A dalt
apareixen Falses Acàcies (Robínia). Al mur de la casa de
baix (13) apareix una bona enredadera de Podranea
ricasoliana, amb campanetes rosades. A la banda de dalt
apareix la casa 125 (amb la data de 1923). Hi ha una bona

tanca de Xipressos retallats a partir d’aquí. Al marge de
dalt hi ha alguns Lliris de Sant Josep. Apareix la casa 136
(i la marca de KM 4.5), i després la 140. Després de la
corba convexa a l’esquerra apareixen més Ailants a la part
de mar. Al marge de dalt apareixen més pissarres grises
gruixudes, amb alguna irisació de color de rovell. Tot el
tram aquest serà de la mateixa roca. Al marge de dalt hi ha
una bosquina de Pins Pinyers baixos. A la de baix segueix
la tanca de Bruc. Hi ha una clotada molt poc marcada (d’en
Cuyàs). Al marge de dalt una Alzina Surera (nº 20) amb
algun Marfull. Enfront, a la banda de mar, s’obre un estrany
passadís enmig la tanca de Bruc. Hi creix un Llorer. La
tanca de Bruc amb Xiprers al darrera es fa interminable (a
la banda de mar). Al marge de dalt apareixen més Opuntia.
A la banda de mar apareix la casa nº 114 (del famós
decorador Amat ?). Ve una corba convexa a l’esquerra Un
Pi Pinyer cobreix en arcada la pista. A partir del nº 146 hi
ha una tanca de base de blocs de formigó buits amb xarxa
de malla rígida de forats quadrangulars allargats. Comença
la Vall del Torrent de Can Canut. A la banda de dalt una
altra tanca (amb xarxa en rombes) acaba de donar una
sensació de poca llibertat. A la banda de mar els Xiprers
són alts. Al marge de dalt hi ha Alzines, Pins Pinyers i
Garrofers (que rebroten). Apareix una entrada moderna s/n
amb US-mail a la banda de muntanya. Hi viu a temporades
la famosa cantant Maria del Mar Bonet. Hi ha rengles de
Cupressocyparis leylandii daurats als dos cantons de la
pujada. A la banda de mar el nº 150 donaria entrada a la
Font del Castanyer. Ara no hi és el Castanyer, però s’hi ha
plantat Pollancres. A la banda de muntanya hi ha un mur
amb una mena de passadís de seguretat i pèrgola a sobre
que espera encara les enredaderes que la cobreixin. Al
peu del mur, almenys, hi ha Parietaria i Aster squamatus.
Algun any s’hi fa Herba de Sant Joan que hi pot florir molt
fora temps. Passem la corba còncava a la dreta i mirant
una porteta, a la banda de muntanya, que duria a la Villa
Teresa en altre temps, que deu ser la torre anunciada
suara pels Cupressocyparis. Al marge de dalt apareix
alguna Figuera. I alguns Aladerns coberts en part per les
enredaderes del Pare Araújo. Vall de Can Canut amunt hi
ha una torre modernista que havia estat en temps de la
segona república un centre d’higiene o hospital provisional
(Cal Bernat). Mirant cap el mar, darrera la tanca de Xiprers,
podem mig veure els Pollancres de la Font. Apareixen
alguns Cestrum parchi al marge de dalt. A la corba a
l’esquerra hi ha algunes Canyes Comunes. A la corba
següent a la dreta hi ha una Alzina Carrasca (nº 21) i algun
Lledoner i alguna Truana. Al marge de mar, Canyes
Comunes i Ailants. Abans del centre de la fondalada, una
Alzina de Montserrat. Passat el fons, apareix la caseta de
regulació de cabdal d’AGBAR. Fa uns 6 m de façana i en
un apart s’endinsa 6 m a la muntanya. Des d’aquí es
bombeja aigua cap al barri de dalt de Vallvidrera i també
cap el MinaGrott. Al marge de muntanya apareixen les
primeres mates de Fenàs de Bou com un preludi que
indica que ja s’apropa la zona il·luminada. Al marge de mar
apareix un Llaurer. Al de dalt una Alzina que va rebrotant
molt (nº 23 (Q. ilex var. oblongifolia). L’arbre darrere la
tanca de Bruc és una Alzina de la var. revoluta. (nº 24). Al
marge de dalt apareixen alguns Pittosporum tobira. Al de
mar hi ha un Pi Blanc. Després de la corba, al segon pal de
la llum, hi ha una Alzina Carrasca (nº 25). Al seu peu,
algunes mates de Lobularia maritima, Milamors i
Llambrusca. Al tercer pal de la llum, hi ha un Ametller. Al
marge de dalt va a parar un camí ample privat que ve de
dalt la muntanya. Apareix el nº 147 bis. I a la banda de mar
uns Eucaliptus grans, ja de la finca de la Vª Simfonia. Al
peu dels Eucalitpus una estaca marca a la CDLA el Km 4.
A la tanca apareixen algunes enredaderes de Senecio
macroglossus i Araujia sericifera. Mirant amunt, al marge
de dalt (nº 149), Hedera azorica. (de fulles mig blanques).
A la cantonada ja amb la drecera de Vallvidrera, a la casa
de dalt hi ha una placa antiga que diu “Carretera de les
Aigües”. Hi deu haver un transformador de FECSA /

12

ENHER (nº 3348). El nº 156 és ja la mateixa entrada
principal a la finca de la Vª Simfonia (se suposa que de
Ludwig Van Beethoven, La Pastoral). Escales amunt
podríem arribar a la Plaça de Vallvidrera. Escales avall, al
Peu del Funicular (estació dels FGC).

TRAM 4
FONT DEL MONT (Valls de la Sivina, Pere Gil, i
Gratallops)
Característiques: És un tram una mica més assolellat que
l’anterior, amb algunes cases. Poques panoràmiques
encara.
Descripció:
Escales amunt arribaríem fins la Plaça de Vallvidrera. Hi ha
al començament unes quantes cases petites. Al marge
dret, una Pita de fulles a tires blanques. Si ens enfiléssim
darrera les Pites veuríem una mata de Ferula communis.
http://floranova-collserola.galeon.com
Escales avall aniríem a parar al Peu del Funicular. La
carena ha estat netejada, i aterrada la tanca en alguns
trams. Abans hi havia un rengle d’Aranyoners. Si baixem
una mica per aquesta carena suau podrem veure uns
quans Roures (i algunes Alzines més al cantó de la vall). A
baix, a uns 50 m avall, de més a la vora les escales a
amés lluny (cap a la vall de la Sivina) els nº 1(Q.
viverioides), 2 (Q. anselmi), 3 (Q. viveri). I tornant amunt,
de més avall a més amunt el nº 4 (Q. pubescens
ssp.palensis), 5 (Q. ilex var. ambigua), i nº 6 (Q. lusitanica).
Retornem a la CDLA anant capa llevant primer. Comença
la corba cap el Nord. Hi ha Pins Pinyers a ambdues
bandes. Al marge de dalt apareix un Roser Agrest (Rosa
agrestis). Entre els pals de la tanca 6 i 7 hi ha una Alzina
Típica (Q. ilex ssp. ilex var. ilex). Passem el pont per sobre
el funicular. Hi ha unes andanes de seguretat per si ha de
descarregar passatges d’emergència. Des de l’andana
normal es veu enfront una bona colònia de Polypodium
interjectum sobre el marge de pissarra de color de rovell.
Continuem per la CDLA encara direcció cap el Nord. Hi ha
Aladerns a ambdós costats. I ve la primera corba a la dreta
que deixa una explanada a l’esquerra com un replà a la
vall. Hi ha una tanca que no hi deixa apassar ara. Hi ha
Pins Pinyers. A la banda de baix de la CDLA veiem Oms. A
la tanca hi creixen Clematis vitalba. Seguim encara a la
zona del fons de la Vall de la Sivina (la vall principal). Hi ha
Lledoners i Ailants al marge de baix. Darrera la tanca del
cantó de dalt, a la bosquina sobresurt al final un Quercus
ilex var. oleifolia, però no s’hi pot accedir fàcilment. En
canvi, quan l‘explanada s’acaba, al darrer racó de dalt hi
ha tocant a la CDLA un Quecus morisii (nº 7). I 1 m més
enllà un Roser de Flor Petita (Rosa micrantha). Deixem la
corba i emprenem la direcció NE. Al marge de dalt hi ha
Garrofers. Apareix el rètol amb el logotip dels FGC. Ja
entrem a la segona fondalada de la Sivina. Al marge de
dalt hi ha Aladerns. Passada la corba emprenem la
direcció SE. A uns 30 m al marge de baix hi ha un Quercus
viverioides (nº 8). Al marge de dalt hi ha Ruda, Ametllers y
ja força Hyparrhenia. Dominen però els Aladerns a ambdós
marges. La pissarra del marge de dalt es fa ben visible.
Uns 50 m abans de la propera corba, uns 4 m sota la
CDLA hi ha un bon exemplar de Quercus fontquerii (nº 99.
A la corba hi ha una bona ombra dels Pins Pinyers, amb
sotabosc d’Aladerns. Arribem a la cruïlla (a la carena de
Can Forgues) amb el Camí Boscà, que va cap al petit barri
de Can Forgues, i el carrer de Santpedor. Aquest segon
carrer comença a baixar en bon estat recte avall. La corba
a l’esquerra és el carrer del Bosc (o millor dit la prolongació
del carrer de Gratallops, que va a donar a la corba, al
carrer del Bosc) que arriba al Peu del Funicular (quan no hi
ha obres), tot passant per la urbanització La Pineda. El
carrer de Santpedor a mitja baixada es transforma en una

via mixta (escales /ciment llis) però al terç final és només
d’escales. Acaba al capdavall gairebé del carrer del Bosc,
just en front de les escales del carrer Montclar. Seguim per
la CDLA ja a la vall d’en Pere Gil en direcció al NNE. Al
marge de dalt hi ha dos rètols “Carretera de les Aigües”
“restaurant Can Martí”. Apareix la casa nº 157 a l’esquerra.
Al peu dels murs hi ha Lavatera arborea. En canvio al
marge de baix domina el Llistó de Bou. Més endavant al
marge de dalt hi ha una Figuera de Moro de punxes molt
llargues i flor groga (Opuntia dillenii). Des d’aquí ja es pot
veure una mica de mar, entre Montjuïc i la catedral. Al
marge de dalt hi ha un tram de pissarra grisa (sense
rovell). Al final torna a aparèixer abans de la corba la
pissarra normal, amb betes de quars (blanques). Al marge
de dalt apareix la casa nº 163 i al de baix la nº 166.
Continua la pineda de Pi Pinyer. Al marge de dalt hi ha
Figueres de Moro (Opuntia ficus-indica), Lliris de Sant
Josep (Iris germanica) i Pita (Agave americana) i Ginesta
(Spartium junceum). Ve la casa n º 165 al marge de dalt i
més Figueres de Moro. La pineda es fa més espessa. A
ma dreta ja es veuen les escales que baixen fent drecera
cap el carrer del Bosc (calle del Bosque). Al marge de dalt,
poc abans dels contenidor de les deixalles (grisos, groc,
verd i blau), arrapada a la roca una colònia de Dauradella.
Sobre les escales de baix uns bons Ailants. Al marge de
dalt un rètol anunciant Can Martí i un plànol de la barriada.
Un petit rètol vermell senyala l’itinerari C01. Seguim amunt
fins la Font del Mont a la bifurcació entre el camí (a la
dreta) i el torrent (a l’esquerra) amb aparença de carrers
normals (sense sortida al final). La font del Mont és a la
confluència dels dos carrers. Hi ha una arcada on
aixoplugar-se en casa de pluja forta. Domina l’escena un
gran Ailant. També hi ha una Prunera, força gran per ser
una Prunera. El mur de la font és cobert de molsa. Hi ha
dos brocs molt arran de terra (el de la dreta raja poc) i un
broc gros a 1 m d’alçada que cal prémer. La font es va
arranjar el desembre de 1977. Hi ha un banc de pissarra
per seure, al costat. Per refrescar-se pot anar bé aquesta
aigua, però per beure potser té microbis dolents que fan
venir mareig i nàusees i una mica de febre o calfreds.
Baixem un altre cop a la CDLA, A ma esquerra a la
cantonada hi ha un panell de l’associació de veïns amb
una adreça a Internet:
http://avfontdelmont.netfirms.com
Prenem la direcció SSE. Al marge de baix veiem un gran
Lledoners i d’altres de menors. Des d’aquí es veu bé la
casa verda amb piscina i una Araucaria. Al marge de dalt
de la CDLA veiem un Llorer. Apareixen les cases nº 171 i
173. Després, al marge de dalt hi ha Aloe saponaria i
Agave americana. El marge de baix està molt colonitzat
per Bidens subalternans. Al marge de dalt apareixen
algunes Mimoses (Acacia dealbata) baixes. Al vessant de
la vall els Pins Pinyers són grans. Al marge de dalt hi ha la
casa nº 177 i després la 179 (Torre Carmencita). Després
de la nº 181 ja ve la corba a l’esquerra amb canvi de
direcció cap el NE. A baix segueix havent-hi Pins Pinyers
grans. Després del nº 183 comença el Clot de Gratallops.
Hi ha alguna Figuera de Moro al marge de baix i al de dalt
altres i molt Fenàs de Bou i alguns Aladerns a la fondalada
o raconada. Canviem de direcció, anem cap el SE. Al
marge de dalt apareix una estaca del Circuit Interfuni.
Senyala cap a l’esquerra (enrere) 0250 i cap a la dreta
(endavant (2750). És una etiqueta blava del Centre
Excursionista Els Blaus (de Sarrià). Des de poc més
endavant es veu la punta o pirulí de la Torre Foster. També

13

mirant vers el Sud es veu la Villa Paula i el Turó d’en Córç.
Poc més endavant ja arribem al final d’aquest tram. HI ha
un espai on solen aparcar alguns atrevits muntanya amunt.
HI ha alguns Pins Blanc baixos, con arraulits pel vent. I un
banc per contemplar la panoràmica cap el mar, a la part
dreta (segons anem). Més enllà ja hi ha una cadena que
tanca el pas als vehicles. Serra de Margenat avall destaca
el gran convent de Santa Maria de Jerusalem. La gran vall
de Margenat, esbatanada i assolellada, als nostres peus

queda tancada a l’horitzó pel Turó de la Font del Bou i el
de Bellesguard més cap el mar. També es veu
l’Observatori Fabra. Si baixéssim el camí avall (que resulta
ser el carrer de Palafolls segons els mapes) aniríem a
parar al carrer de Sant Pere Claver i a la zona de l’antiga
Plaça Borràs Ronda de Dalt / Via Augusta).

TRAM 5
VALL DE POMARET
DEL MIRADOR DE MARGENAT AL MIRADOR DE
VILANA
Per la carena de Margenat amunt hi ha un corriol que va a
para a l’Ideal Pavillon, o agafant la branca esquerra a mitja
pujada, al Restaurant de Can Martí. Al restaurant cal
baixar-hi des de la corba encara asfaltada. Continuant el
carrer recte amunt trobaríem una prolongació estreta que
s’endinsa dins la bosquina i va a parar al capdamunt de les
escales de la Font del Mont o molt a la vora, al coll del
camí de la Font de la Budellera. En canvi, del mirador
/banc en avall, la pista empinada (carrer?) de Palafolls ens
du cap el Monestir de Santa Maria de Jerusalem. Passem
una cadena si deixem el corriol que s’enfila pel turonet. És
la cadena n º 1348, poc abans d’uns Eucalitpus. A partir
d’aquest mirador, dominarà la pissarra grisa amb betes
fines de diferents intensitats, més que no pas la pissarra de
color de rovell. La panoràmica que es veu va des del
dipòsit d’aigua de Finestrelles fins les torres bessones de
la Barceloneta. Al marge de dalt, a pocs metres de la
cadena (potser 5 m) hi ha un Quercus morisii jove (nº 1). Al
marge de dalt encara hi ha Bidens subalternans. Dominen
els Pins Blancs tot i que són baixets. Les capçades tenen
un color verd molt clar. Comencem a caminar per la
primera vall, la de Margenat. La segona serà la d’en Costa
i la tercera la de la Font del Bou, essent totes tres part
d’una mateixa fondalada. Es fa difícil escollir un nom per a
aquest conjunt de valls entre la Serra de Margenat i la
Serra de Vilana. Hi ha un estudi força exhaustiu de la flora
d’aquesta vall (de Margenat) a http://flora-vallmargenat.galeon.com/index.html
Començant a caminar veiem al marge de baix alguna
Ginesta i Ametller i més avall alguna Surera, ja lluny. Al
peu del talús, ben a prop, força Aloe saponaria. Al marge
de dalt hi ha molts Aladerns baixets. Al de baix, continuant
endavant, Fonoll, Ginesta i força Esbarzers (que fan un
petit mur vora la CDLA). A tota la vall la planta que domina
és el Fenàs de Bou. Abans d’arribar al primer fondal (de
Margenat) veiem a baix un grup de cases sobre la Font
dels pins i un altre al capdamunt del carrer de Pomaret.
Arribats al fondal, al marge de dalt, la pissarra grisa té
masses de calç en pols. Més amunt del marge veiem algun
Matapoll i algun Marfull. Apareixen els Pins Blancs
regularment plantats després d’un gran incendi en època
de l’alcalde Joan Clos. Encara a la clotada ai al marge de
dalt podríem adonar-nos que hi ha una varietat de Fenàs
de bou de fulla més fina (Hyparrhenia pubescens). Una
altra gramínia que fins ara no ha estat comentada però que
era present arreu és el Fenàs de Canonet (Oryzopsis
milliacea). Però aquí al vessant de dalt domina el
Brachypodium retusum (Llistó). Apareix aquí un tram
d’argiles de color beix quaternàries. Al marge de baix,
després d’una barrera d’Esbarzers, es veuen uns quants
Oms de repoblació morts. Mirant cap amunt el vessant
Dóna fins l’Ideal Pavillon i la Torre de telecomunicacions
Norman Foster. Arribem a la petita Costa d’Alòs. Uns 10 m
abans hi ha un grupet de Pins Pinyers al marge de dalt. I

un rètol dels Blaus que diu ”0500 (a l’esquerra)/ 2500 (a la
dreta). Ben bé a la carena , cap amunt es veuen uns
quants Xiprers i cap avall el caminet que baixa cap a la
Font dels Pins més o menys. Hi ha un rengle d’Atzavares
(Agave americana) a sobre el camí (a l’esquerra). Es
poden veure les capçades de Pins Pinyers de la petita
Baga d’Alòs. Vora la CDLA hi ha una Olivera i algun
Matapoll (encara a la part de baix). Més endavant hi ha un
grup de Xiprers (Cupressus sempervirens) alts i grossos.
Passem uns metres sense cap novetat per la Vall d’en
Costa. Aquest jardiner cultivava plantes per adornar
cementiris com ara Helichrysum, Iris, Narcissus,
Agapanthus. Va excavar una cova a l’argila, potser seguint
l’exemple de les tres troglodítiques que hi havia hagut més
avall, al que podríem anomenar Vall de Pomaret o
confluència de les tres valls del capdamunt. Potser sí que
hi ha una novetat i és la presència de Koelreuteria
paniculata al fondal, al marge de baix de la CDLA a la seva
vall. Arribem a la Vall de la Font del Bou i veiem un grupets
de petis Oms i un de més gran ( 4 m d’alt) que ens
indiquen la proximitat del ramal d’abastament d’aigua de la
barriada de la Font dels Pins. Un caminet baixa fent
flanqueig i seguint la canonada fins les primeres cases. Al
vessant de baix segueix dominant el Fenàs de Bou i al de
dalt els la Pineda esclarissada de Pi Pinyer amb sotabosc
d’Aladern i amb alguns Xiprers. Després dels Oms
apareixen alguns Espantallops, amb alguna Ipomoea
enredada. Després, ja més a la vora la font (artificial), un
Cercis siliquatrum, una Figuera, Ametllers i Romaní
(sempre al cantó de baix) i un Garric alt de 4 m. Al cantó
de dalt apareixen pissarres de color de rovell. Uns 15 m
abans de la font apareix un dic de material blanc (aplita
descomposta /granodiorita de color de rovell però
blanquinosa) al cantó de dalt. Darrera la font (flanquejada
per una paperera abans i després) hi ha una massa de
Senecio macroglossus. Al cantó de baix, uns 5 m abans de
l’abeurador hi ha una estaca d’ACSA que indica “2,5 Km”
(en negre). Hi ha un grup de Pollancres del Canadà que
donen una mica d’ombra almenys a l’abeurador. Almenys
n’hi ha dos de grans. També hi ha una Morera (Morus
alba) darrere o més avall. I Senecio macroglossus en
aquesta part de baix. Més avall, un Lledoner també amb
Campanetes Blaves. És molt curiosa la doble moralitat de
les autoritats del Parc de Collserola que fan arrencar
alguns arbres ornamentals que la gent lliurament planta en
aquest racó i en canvi en fan plantar d’altres també exòtics,
que amb la benedicció de l’ens es tornen legals. Hi havia
una norma que prohibia plantar espècies foranes. Després,
varen afegir: “ llevat de quan ho fa l’autoritat”. Jo afegiria “i
sempre i quan les plantes hagin estat comprades als amics
de les autoritats”. Si tiréssim pel dret fent via pel mig del
collet que creua el Turó de la Font del Bou per estalviarnos tota la península, a dalt el collet hi veuríeu unes mates
de Sophora japonica molt baixes (ja que normalment és un
arbre). Seguim l’itinerari principal. Caminem ja pel flanc del
Turó de la Font del Bou. Hi havia al coll una zona de
pissarres grises amb betes fines. Hi ha Pins Blancs i
Xiprers. I més enllà més Pollancres petits al cantó de baix.
A sota, apareix un Roure de repoblació (nº 2). Té l’aspecte

14

de Q. montserratii (amb nervis rosats), però els pèls
(actiniformes, de branques de 100 micres) són de Q.
broteroi var. marocana. A saber qui els haurà venut als del
Parc de Collserola. Seguint pel turonet, a l’esquerra o
marge superior hi ha uns petits murs que recorden que
això havia estat una vinya. Hi ha ara algunes Estepes
Blanques, apart els Pins Blancs i els Xipressos. Al marge
de baix apareix una altra herba que podem haver vist a
molts llocs assolellats. És la Ruda Cabruna. Darrere, uns
quants Espantallops. A l’esquerra podem fixar-nos que hi
ha tres varietats almenys de Xiprers. Ben bé a la corba,
vora el banc (de posició no ben fixada) hi ha el que sembla
un Xiprer de Monterrey (Cupressus macrocarpa), de
capçada molt ampla i tronc no ben recte a dalt. En
contraposició, hi ha alguns Xipressos de capçada molt
espessa i estreta i d’un verd molt intens (Cupressus
sempervirens f. stricta). I també els Xipressos més normals
no tan estrets ni eixamplats (Cupressus sempervirens f.
sempervirens / horizontalis).

Mirant amunt es pot veure la Torre del Moro, de secció
circular. Tota una obra d’art per ser una caseta dels peons
de camins del 1902 de quan es feia la CDLA. El caminet
que neix sota el banc /mirador du, per la carena de Vilana i
el Turó de Bellesguard, i girant una mica a la dreta al final,
al capdamunt del carrer Pomaret, vora la Ronda de Dalt.
Entre darrere els Escolapis, la pujada al Turó de
Bellesguard i la Torre del Moro feia tot plegat un escenari
ideal per ser afusellades les víctimes de la CNT FAI i
POUM al principi de la guerra civil. I com a reverberació
d’aquella feta encara no fa gaire s’hi podia veure algun
mort de tant en tant. En canvi, el camí del Turó de la Font
del Bou, és a dir, de la Torre del Moro cap enrere, puja cap
a vora la caseta dels Bombers, entre Nova Betlem i l’Ideal
Pavillon. Un cop a la carretereta asfaltada es pot seguir
amunt per una drecera que duria a la carretera del
Tibidabo vora el desviament de la Torre Foster i a
l’aparcament (Coll de Casadet) i d’allí, per un fort pendent
asfaltat, arribaríem al cim del Tibidabo.

http://es.wikipedia.org/wiki/Cupressus_sempervirens

TRAM 6
VALL DE BELLESGUARD
Del Mirador de Vilana al Mirador sota el Turó de Castanyer
Al banc /mirador de la carena de Vilana hi ha una placa
que commemora ens 10 anys (1985-1995) del Club de
Velers de Collserola. Són els avions de miniatura que
voleien sense motor. Al vessant de baix, ja començant a
caminar, es veuen Garrics, Ailants i Argelagues Negres. Al
vessant de dalt també hi ha Garrics sota els Pins Blancs.
Al de baix apareixen ja Aladerns. Al de dalt, al cap de 50
després del banc, apareixen Estepes Blanques sota els
Garrics. Hi ha Lledoners a ambdós costats. A la primera
corba a l’esquerra segueixen els Pins Blancs, que ja
comencen a fer goig, amb un sotabosc esclarissat
d’Aladerns. Al vessant de baix hi ha un Garric que té
branques joves de fulles estretes (nº 1). Més enllà hi ha
unes roques de pissarra grisa amb betes fines, compactes
que sobresurten del terreny. Passats uns 30 m de la corba
apareix la primera Alzina de Montserrat (nº 2) al cantó de
baix, i més Ailants. Arribats a la baga del collet de la font,
front a la primera drecera de més al Sud) hi ha una Alzina
Crespada (nº 3) i més Aladerns (i alguns Oms) sempre al
cantó de baix. Al fons d’una mena de passadís de fullaraca
trobem una altra Alzina (nº 4), baixant una mica i ja enfront
el ramal de més al Nord (de les dreceres que salven el
collet). Més endavant els Pins Blancs deixen veure rels
molt llargues i gruixudes per sobre el terreny, al cantó de
dalt. Hi ha un indicador dels Blaus indicant 1250 m a
l’esquerra i 1750 m a la dreta, però en números vermells hi
ha pintat al pal 2 ½. La veritat és que quan corres poc t’hi
pots fixar en aquests números tant petits. Més endavant
algú ha pintat xifres amb esprai ben grans i visibles a la
roca. Seguint, trobem un Lledoner més al cantó de baix i
una colònia de Pennisetum al de dalt. Encara som al collet
de la font. Més enllà el vessant és cobert per la típica
formació de Pins Blancs amb sotabosc d’Aladerns. Al
cantó de dalt de seguida apareix un Llentiscle i darrere seu
un dic d’aplita descomposta d’uns 20 m d’amplada que és
el mateix que aflorava abans de la font. A uns 30 del coll
apareix una clariana a la dreta que ens deixa veure les
Valls de Bellesguard (Almirall, Bellesguard, Sant Maties. La
de Betlem queda amagada ara. Al fons de la vall hi ha una
colònia d’Ailants. A uns 100 m ja del collet hi ha un

Lledoner al cantó de dalt i 2 al de baix. . Uns 50 m abans
d’arribar al Torrent d’Almirall, apareix algun Pi Pinyer a la
banda de dalt. Al vessant de baix també hi ha barreja de Pi
Pinyer i Pi Blanc. Arribats ja a la fondalada, al marge de
baix hi ha molt Aritjol. Al de dalt hi ha alguna colònia de
Parmelia aureola sobre la paret de llicorella. És una
pissarra aquí de betes molt fines però ben compacte. Hi ha
un bon grupet d’Eucaliptus torrent amunt (E. rostrata / E.
globulus). També hi ha Lledoners i Aladerns. Seguint
amunt a l’aventura trobaríem un racó molt feréstec, amb un
dic de roca metamòrfica negrosa (micacita amb
cornubianita) recoberta molses, Gladiols i Dauradella,
darrera els Eucalitpus de més amunt. Els Eucaliptus tenen
la pela del tronc molt espellofada. Passada ja la fondalada
a la CDLA més enllà trobem al marge de dalt algun
Espantallops i uns 20 m abans de la travessa de
llambordins, un grupet de Hyparrhenia pubescens de fulles
més fines que el Llistó de Bou típic. Al de baix un Lledoner.
I al de dalt un pany de roca molt gran (pissarra grisa). I una
Olivera per sobre d’ella. Més enllà alguns petits murs
delaten les antigues vinyes. Al marge de baix més Ailants,
Lledoners i Pins Blancs. Al peu de la roca de dalt sembla
haver-hi dos caus. Algú devia haver extret una mica de
mostres de roca. Poc més endavant hi ha el pla indicador
baixet que diu 2 KM (AGBAR). Apareix després una
clariana que dóna vistes al Sud. La vegetació és
esclarissada però hi ha alguns Pins Pinyers baixets, molt
de Fenàs de Bou, algunes Figueres de Moro, alguna mata
de Ruda i moltes Esparregueres. Aquesta zona és bona
per a collir espàrrecs. A la mateixa corba a l’esquerra hi ha
una estaca dels Blaus indicant 1500 m a l’esquerra i 1500
m a la dreta. Al marge de dalt la pissarra grisa de betes
fines té alguna beta blanca de quars. A sobre el marge hi
ha les runes del que devia haver estat una caseta d’eines
de les de les vinyes anteriors a la CDLA. Mirant avall veiem
l’embut de recollida d’aigües de la urbanització de Núñez i
Navarro (“Torre Vilana, el nou horitzó de Barcelona”).
Potser algun escapament de la canonada general
d’AGBAR (com va passar al final dels 1980s) faci que
l’embornal aquest de dalt sigui massa justet per engolir-ho
tot. Seguint, al marge de baix apareixen Esbarzers i al de
dalt una barreja de Pins Blancs i Pins Pinyers. Hem deixat
la Vall d’Almirall i comencem la de Betlem. Al vessant de

15

dalt tot són Pins Blancs, mentre al de baix domina de
moment el Pi Pinyer. Al cantó de dalt domina ja el Cedre
del Líban. A la banda de dalt una altra Alzina Crespa (nº
5). A la banda de baix apareixen més Lledoners i unes
quantes Alzines (nº 6 ambigua / nº 7 marcetii / nº 9
marcetii). A la banda de dalt la paret de pissarra és ben
vertical i d’uns 4 m d’alçària. Hi ha més Alzines de
Montserrat al cantó de la dreta. Uns 50 m abans del fondal
de Betlem (Clot dels Lledoners) hi ha una Surolí (nº 9) i
més Alzines de Montserrat al cantó de baix. Arrapat a mitja
paret podem veure un Càdec menut al cantó de dalt. Més
Pins i Lledoners al cantó de baix. Ja arribats al fondal
trobem un gran Pollancre (P. canadensis) d’uns 110 cm de
diàmetre de tronc a 1.5 m de terra. I d’uns 20 m d’alçària.
La bardissa està formada per Esbarzers i Clematis vitalba.
Hi ha un bon grupet de Saüquers sota el Pollancre. El clot
amunt és molt ombrívol degut a la frondositat dels arbres.
Hi ha Lledoners, Cedres del Líban i algun Teix. A terra
domina la Parietària. Sobre el marge de dalt, a uns 30 m al
Sud de la clotada, hi havia una Alzina (nº 10 Q. ilex var.
laurifolia). Al mateix costat de la font natural però molt mal
apariada hi ha un Pittosporum tobira. Els Lledoners
arribem a uns 20 m d’alçària. Uns 5 m després de sota la
font, a la vora de dalt de la CDLA hi ha una Alzina de
Montserrat amb fulles dentades (nº 11). Després s’acaba
l’ombra dels Lledoners i del Pollancre. Al vessant de dalt
apareixen Garrics i Xiprers. Després Oliveres i Cedres de
les dues varietats (libani, dedoara). Després s’obre una
clariana que ens permet mirar al Sud. Al fons de la vall es
veuen alguns altres Pollancres i fent contrast amb les
cases que ocupen el que era un antic cementiri, el
campanar dels Escolapis amb els seus àngels. Més lluny
es veu Montjuïc (amb el Palau Sant Jordi davant el Jardí
Botànic), la Zona Franca i l’aeroport. A la corba hi ha
Lobularia maritima que fa olor a mel quan floreix i
Rebenterola. Després Aladerns i Figueres de Moro, més
avall,. I alguna Gatosa. Mirant amunt podem veure la Torre
Foster i una mica de l’Escola Judicial. En primer terme
molts Xipressos (stricta, sempervirens), Garrics i Estepes
Blanques. Més amunt el vessant és ple de Cedres de les
dues varietats. Des d’aquesta corba es pot veure també
l’Observatori Fabra i des d’una mica més enllà l’edifici de la
Mentora Alzina. El vessant als seus peus té una clapa
triangular molt atapeïda de Xipressos de les dues varietats,
però amb molt de la var. stricta de capçada molt estreta i
allargada). Al vessant proper de dalt segueix havent-hi
molts Cedres de les dues varietats. Al marge de baix,
Lobularia i Ruda Cabruna. I una Alzina (nº 12 Q. ilex
morisiformis). A la corba, però al cantó de dalt, una Alzina
de Montserrat petita (nº 13). Carena amunt molts
Xipressos i Cedres de les dues varietats cadascun. Al
marge de baix, Clematis flammula ja més endavant. Al
cantó de dalt, al peu d’una roca una estaca dels Blaus
(1750 m a l’esquerra i 1250 m cap a la dreta). I pintada en
vermell sobre el pal, el número 3. Això queda a mig trajecte
entre la corba i el fondal. Més endavant al marge de baix hi
ha una Robínia, un Pi Pinyer, Piracants, Baladres,
Pollancres, un Arbre de l’Amor ja vora la corba de la font.
Al marge de dalt, Ginesta. I un talús per dissimular la pista
que baixa de Betlem fins aquí. Si hi pugem veurem molts
Heliotropium europaeum i Solanum miniatum com a males
herbes invasores a la mateixa pista. Més endavant destaca
ja a la fondalada ombrívola, una Alzina monumental. La
pista torça després a la dreta però ja no val la pena, a
menys que vulguem constatar les males maneres de fer la
justícia i les pocs escrúpols, si hem de fer cas de l’exemple
d’aquí, o de com han tallat el camí hi ha llençat portes i
cadires velles. Baixem donant una ullada si volem una
mica més amunt als antics murs de Nova Betlem i a les
colònies de Figueres de Moro. Un cop a la CDLA retrobem
la font que substitueix a la del Cigaló. És una font artificial.
Hi ha un Pollancre alt d’uns 20 m al clot de baix, però
només fa el tronc uns 45 cm de diàmetre. Hi ha un Til·ler
(Tilia vulgaris) vora la font i paperera. Una massa d’Aritjol

s’enfila per un Cedre mig mort més amunt. També hi ha
Lledoners, però menys crescuts que al Clot anterior (de
Betlem). Ara som a la vall principal de Bellesguard, al Clot
de la Font del Cigaló. Hi ha trossos de roques interessants
seguint la vall que acaba essent de mal passar. Una
pissarra clara amb esgrafiats negres com ideogrames. Una
roca quarsítica groga amb bultets com a pèsols. Hi ha
també algun Xiprer de branques molt obertes i una Alzina
de Sant Medir (Q. medinensis, nº 14). Deixant la font
continuem per la CDLA. Hi ha un Lledoner al cantó de baix
amb tronc de 80 cm de diàmetre. Al marge de dalt, un
Xiprer que també sembla C. macrocarpa. I poc més enllà
una Alzina de Montserrat (nº 15). Al marge dret, en canvi,
uns peus de Bardana, abans de les set pilones que fan de
protecció del barranc. La paret de pissarra del cantó de
dalt fa més de 3 m en vertical. La bardissa del vessant de
baix està formada per Araujia sericifera i Clematis vitalba.
S’entreveu el sender que baixa a la mina abans de l’Alzina
de Fulles Oblongues, amb molt d’Arítjol enfilant´-s’hi. Hi ha
Pins Pinyers després a ambdós vessants. Hi ha una petita
vall sense nom transversal amb Aladerns al vesant de baix.
Apareix una estaca d’AGBAR amb la xifra 1,5 KM. I una
columneta a la banda de dalt del camí, just passada
aquesta petita fondalada, on hi diu “Parque Municipal”. A la
banda de dalt hi ha algun Lledoner i a la de baix molts Pins
Blancs grans. A dalt i a baix hi ha Pins i Lledoners i
Aladerns. El pinar de baix es fa net del sotabosc, amb
només pinassa. Hi ha Oliveres disperses i petites a
ambdós vessants. Al cantó de dalt apareix una estaca dels
Blaus que diu “2000 cap a l’esquerra, i 1000, cap a la
dreta. A la corba hi ha més Pins Pinyers i Blancs de no
més de 4 m d’alt al cantó de dalt i al de baix alguns
Romanins, Ruda, Roldor i Pins Blancs alts però espaiats.
Comencem la Vall de Sant Maties. Hi ha Piracants, bosses
per atrapar insectes de les pinedes, penjades (mig negres).
La part de dalt és una capsa prismàtica allargada amb un
foradet quadrat al mig, i la bossa que en penja és de
plàstic transparent a la meitat de dalt i negra a la meitat de
baix. Serveix per a atrapar la processionària.
http://www.agentesforestales.net/uploaded/Frontal_trampa
_procesionaria116.jpg
Al marge de baix hi ha un Pi Blanc força alt. Arribem al
fons d’aquesta valleta. Al cantó de dalt hi ha Olivera,
Lledoner i Pi Pinyer, i algun Xiprer de les dues varietats
(també al cantó de baix). I una Alzina de Montserrat abans
de trobar la pista que baixa al cementiri de Sant Gervasi. Al
mig de la bifurcació està molt ben indicat que la CDLA és
el itinerari C01 i la baixada és el C03 (etiquetes de plàstic
vermell). Al fondal de mitja ala de muntanya, més
endavant, hi ha Eucalyptus rostrata cap amunt, abundant.
A la banda de dalt apareix una quarsita groga com la del
Turó de Bellesguard, aquí d’uns 10 m d’amplada, i per
sobre la pissarra gris compacta de betes fines. Al vessant
de dalt hi ha Pins Pinyers de només 5 m d’alt. Des d’aquí
podem veure Sant Pere Màrtir, l’Ideal Pavillon, la Torre
Foster i Nova Betlem. També el Tibidabo, i la Mentora
Alzina i l’Observatori Fabra. Al marge de baix la
Hyparrhenia ha estat podada. Un reglament diu que cal
podar tota la vegetació fins a 1 m de distància de la vora
de les carreteres i esclarissar el sotabosc fins a 25. El
Llistó de Bou resisteix bé les podades i els incendis. A la
CDLA crec que es poda més per donar sensació de
seguretat. Tot i que a la pràctica és a l’inrevés, quan hom
es desvia i no sap on acaba el tros pla i on comença el
precipici, com ara aquí. Al vessant de dalt hi ha petits murs
que recorden les antigues vinyes. Apareix una estaca dels
Blaus indicant 2250 a l’esquerra i 0750 a la dreta (i una
pintada amb esprai a sota al pal que diu 3 ½). Al marge de
baix hi ha Lledoners. Després un Pollancre mig mort de set
enmig tanta solellada. Apareixen algunes Rebenteroles i
domina el Llistó de Bou. Ve una corba cap a l’esquerra. Hi
ha una Gatosa i algun Pi Pinyer baix. Al vessant de baix,
un Lledoner. Des d’aquí es veu l’edifici dels Escolapis i la
urbanització dels Núñez i Navarro. Al vessant de dalt hi ha

16

Ruda. Al de baix comença la tanca del Monestir de sant
Maties. Les campanades tenen un so agut i musical. Per
dins la tanca hi ha Xiprers petits i per fora Atzavares de
ratlles blanques, algunes ben grans. Al vessant de dalt hi
ha Figueres de Moro i Pins Pinyers. Al de baix, Pins
Blancs. Ve una corba a l’esquerra. Domina el Pi Blanc a
dalt. A baix desapareixen els Pins. Apareix una estaca
d’AGBAR dient 1 Km, poc després d’un pal de bombers
(pal amb franges vermelles i blanques indicant punt
d’abastament d’aigua). Al cantó de dalt de la CDLA, en
canvi, vora la tapa rodona, hi ha una xifra pintada en blanc

a la roca, el 7. Cap a baix ja es veu el col·legi de Sant
Gregori (pista esportiva pintada de verd). Hi a la banda de
baix ha algun Lledoner i algun Ailant. I una altra estaca
dels Blaus indicant 2500 a l’esquerra i 0500 a la dreta. Al
cantó de dalt un Pi Pinyer rabassut indica el final de la
drecera (de “las raicitas”). A terra hi ha unes masses de
quars blanques amb alguna mica daurada (quarcita). Una
fletxa groga i una de vermella inviten a pujar pel corriol.
Vora el banc / mirador hi ha papereres (una a cada costat).
Es domina una bona panoràmica sobre Barcelona que des
d’aquí ja sembla més gran que no pas fins ara.

TRAM 7
L’ INFERN
Del mirador del turó de Castanyer al funicular del Tibidabo.
El banc del mirador és precedint a ambdós costat d’una
paperera. La panoràmica començant pel Nord va des del
Tibidabo (temple del Sagrat Cor i Torre de les Aigües) i
l’Observatori Fabra, a la vall de l’Infern (amb dues
clotades), els turons del Carmel (Creueta del Coll, Carmel,
Parc Güell) i més separat el del Putget. I per sobre d’ells,
cap el Maresme, el Turó de Galzeran, Céllecs i Sant
Mateu. I al peu d’aquestes muntanyes, lluny Premià de
Mar, el Masnou, Montgat i Tiana (Mas Ram), i més a la
vora Badalona i Sant Adrià. De Barcelona destaca la torre
AGBAR (o supositori), la Sagrada Família, les Torres Ars i
Mapfre, el port i Montjuïc i la Zona Franca. De la zona de la
plaça del Dr. Andreu, destaca un edifici modernista
http://www.panoramio.com/photo/676101
la
CASA
EVARIST ARNÚS (c/ Manuel Arnús, 1-31). La torre de la
família dels banquers Arnús (també coneguda amb el nom
“El Pinar”) va ser construïda per l’arquitecte Enric Sagnier i
Villavecchia el 1903, com d’altres dels voltants d’altres
amics del Dr. Andreu. Il·luminat, a les nits, aquesta mena
de castell apareix com el castell d’un conte de fades. Va
passar a diferents mans després que els Arnús perdessin
llur fortuna. Recentment era d’Asepeyo. I ha passat a mans
de l’ajuntament de Barcelona després.
Per la barriada es veuen almenys 5 o 6 torres de castell a
l’estil austríac. Al fons de l’Infern hi ha els edificis de la
Caixa (poliesportiu i, més avall de la Ronda, el
Cosmocaixa). Més cap el Sud, es veu l’edifici dels
Escolapis (grogós) bastant junt al dels Jesuïtes
(vermellós). Darrere el Turó de Bellesguard es veu el perfil
del contrafort de Sant Pere Màrtir. A baix, vora la plana, el
replà del dipòsit de Finestrelles. Al segon replanet tirant
amunt, el Mirador dels Xipressos. I per sobre el tercer
replanet, ja l’edifici de la torre de telecomunicacions
marítimes, i a la seva dreta, una mica avall, la torre de
guaita d’incendis.

17

TRAM 8
EL MADUIXER- VALLPAR
Del funicular del Tibidabo al Turó de Collserola
Al creuar el pont sobre la via del funicular passem
ja a territori del districte d’Horta-Guinardó. Podem
veure la tanca mig coberta de Miraguano. Al
vessant de la vall apareixen Pins Pinyers força
grans. Al marge de l’esquerra, passada la corba, la
finca d’AGBAR té una tanca viva de Xiprer baix
(var. stricta). També hi ha una Robínia i podem
veure una imatge de la Moreneta (en sis rajoles de
València) a la façana lateral. A la nostra dreta
comencem a veure la Vall del Maduixer i en
particular la casa gran blanca de més amunt
d’aquest barri. (Un temps hi va viure els famosos
cantants David Bisbal i la Xenoa). A la finca
d’AGBAR també podem veure-hi una Figuera, una
Olivera, al cantó de la nostra esquerra. A la dreta
un Garrofer. Arribem vora ja la cadena que tanca el
pas als vehicles per la CDLA. Al marge de dalt hi ha
Senecio macroglossus. A ambdós costats domina
el Pi Pinyer. Al de dalt apareixen algunes Canyes
Comunes si un Polygonum aubertii i una altra
Robínia. Darrera la tanca del cantó de la vall, es
poden veure alguns Fleixes (Fraxinus ornus) en flor
el mes d’abril, i un Llorer. Al marge de dalt apareix
Senecio mycanoides (de fulla prima) amb una
massa d’uns 10 de Polygonum aubertii, mentre al
de baix hi ha el S. macroglossus (de fulla gruixuda)
sota la Truana. Al cantó de baix apareix una altra
Falsa Acàcia abans de la corba a la dreta. Al marge
de la corba hi ha uns 4 Oms (Ulmus laevis).
Algunes fulles són grans i aspres per dalt, mentre
d’altres als mateixos arbres (especialment al segon
i al quart) són suaus i menors. Al marge extern de
la cobra (o sigui, de muntanya) hi ha un bon gruix
d’argiles quaternàries típiques o de color Siena. El
vessant ja ha estat molt netejat fins dalt
l’Observatori Fabra. Els Marfulls i els Brucs han
quedat reduïts a la seva soca. Una estassada
potser excessiva. O una alcaldada. A l’acabar-se la
tanca de xarxa de rombes de plàstic verd, hi ha un
grupet de tres Alzines (nº 1) al marge de dalt. Les
argiles estan barrejades amb bocins d’esquistos. El
marge de dalt en aquesta corba té una Olivera. A la
tanca de la dreta hi ha una mica de Miraguano. Al
peu del marge de dalt, encara a la corba, hi ha
Lavatera cretica i Bidens subalternans i Mercurialis
annua. Abans de la propera corba ja cap a
l’esquerra hi ha una massa de pòrfir granític d’uns 2
x 1 m amb molts cristalls lluents de mica. A la corba
llarga a l’esquerra trobem un darrer Om però ja
mort, massa fora de la fondalada potser. Després,
una Truana i el rètol de Rivisa, l’empresa que ha fet
la tanca verda. Després, a cada cantó hi ha Cercis i
Pinus pinea. A l’acabar-se la corba a l’esquerra i el
pòrfir granític, hi ha unes escales a l’esquerra
sense cap indicador. Van, després d’un allarga
pujada i de creuar la pista a Cal Borni, fins la
Mentora Alzina, una mica més amunt de
l’Observatori Fabra. Ja enfocant la recte final abans
del Pla dels Maduixers, tenim al vessant de dalt una
pineda de Pi Blanc i Pi Pinyer i al de baix una
pineda de Pi Pinyer amb sotabosc d’Aladern. Uns
20 m abans de la cadena, a la dreta hi ha un Arbre
de l’Amor, i a l’esquerra, marge amunt, una Servera
(salvada per casualitat de l’estassada general). La
neteja la solen fer presos en tercer grau. No són
treballs forçats, sinó voluntaris i remunerats.
Després, ja al cim del talús sobre el contenidor de
les deixalles, una Alzina. La Plaça dels Maduixers
sol ser punt de partida dels qui van a acórrer a la

CDLA. Hi deixen el cotxe aparcat. Els caps de
setmana hi ha lloc per uns 50 cotxes, ja que obren
la cadena que dóna al tram que va cap el funicular
del Tibidabo. Els exercicis d’estiraments es pot
veure fàcilment per aquí com es fan. La plaça ara té
dos nivells, gràcies a una mena de circumval·lació
per sobre la illa del Pàrking (en forma de mitja
lluna). Unes estaques i cadenes barren el pas als
vehicles entre el capdamunt del carrer Arnús Garí i
el tram Sud de la CDLA. Al tàlveg del braç de pista
per fora el pàrking, hi ha Parietaria, Mercurialis
annua, Lavatera cretica, Bidenssubalternans. I
penjat a dalt, algun Aladern i després mates de
Romaní. El fondal del torrent amunt és de mal
passar. S’hi veu algun Eucalyptus rostrata i Ailants.
Al marge NW de la petita rotonda de terra hi ha un
rètol que explica que aquesta Plaça dels Maduixers
és Porta de Parc. Per amés informació, trucar al
telèfon 93 280 35 52. O dirigir-se a la Diputació de
Barcelona, a la Xarxa de Municipis, Àrea
Metropolitana de Barcelona, Mancomunitat de
Municipis o al Consorci del Parc de Collserola. Al
relleix entre la zona de Pàrking i la rotonda
perifèrica comença a haver-hi Artemisia annua. A
partir d’aquí serà més o menys abundant al marge
sobre tot de baix de la CDLA. Al relleix aquest en
mitja lluna hi ha a més Solanum miniatum,
Amaranthus
blitoides,
Xanthium
spinosum,
Amaranthus retroflexus, entre altres “males
herbes”. Començant ja el tram passada ja la porta
de parc, trobem molta Artemisia annua al marge
dret, i més ensota Canyes Comunes i Ailants i
Miraguano. Després una franja d’Aladerns. Al
marge de dalt una pineda de Pi Pinyer i Pi Blanc.
Abans d’acabar la primera corba a l’esquerra, al
marge de dalt hi ha el tub de PVC groc o Font d’en
Gomis. Dit d’una altra manera, uns 4 m després de
la primera corba còncava a la dreta. Sobre la corba
còncava anterior, una Alzina (nº 2). Després, a la
segona valleta de les tres en que es divideix el
vessant Nord de la capçalera del Torrent del
Maduixer, al marge de baix, Cercis i a peu de pista
(ara amb grava i poc asfalt) més Bidens
subalternans. Al marge de dalt, més Pi Blanc i al
fondo de la corba un marge amb argila i bocins de
pissarra. Se senten molts ocellets per aquesta
zona. Al començar la propera vall hi ha Kochia
scoparia al marge de baix i més Artemisia annua. Al
marge de dalt de la corba convexa, l’Alzina nº 3. Hi
ha un Pi Blanc alt i tortuós just al fondo de la corba
(cantó de muntanya). Després un Xiprer. Passada
la corba còncava, hi ha un marge d’ Hyparrhenia al
cantó de baix i Aladerns al de dalt. El vessant de
dalt és ple d’ Hyparrhenia pubescens, i per sobre
d’ella, Pi Pinyer i Estepa Blanca. A la corba
convexa a dalt més Pi Pinyer. Comença ja el
guarda rail, a la dreta.
Al marge de baix,
Hyparrhenia i al de dalt Phagnalon saxatile i
Lobularia maritima. Hi ha un Lledoner a la dreta. Al
marge de l’esquerra, a l’acabar la corba hi ha un dic
d’aplita d’uns 40 cm de potència. Som ja molt a la
vora la casa del capdamunt del carrer dels
Maduixers. Es veu una piscina avall, però és del
carrer de sota (d’August Font). Al marge de baix hi
ha Aladerns. Hi ha l’Alzina nº 4 al marge de dalt just
al fondal quan s’acaba el guarda rail. Al de baix
apareix un Lledoner. A l’acabar-se la corba hi ha un
dic d’aplita d’uns 40 cm de potència al marge de
dalt. Després de la corba, hi ha l’Alzina nº 5, mentre
al marge de baix apareix més Artemisia annua.
Arribem a la clotada just abans la desviació del

12

carrer dels Maduixers. Al marge de dalt hi ha
Ginesta i unes Alzines. És un tram molt assolellat.
Hi ha Pins Pinyers a dalt. Al vessant de dalt de la
clotada hi ha Xiprers de les tres varietats (capçada
estreta, normal i ampla. El sòl està format per una
barreja d’argila del color del rovell i bocins de
pissarra de color similar. Hi ha més Pins Pinyers a
dalt i Kochia scoparia a baix. A la cruïlla hi ha un
mirall i diversos rètols prohibint circular, i a la
vegada avisant del doble sentit de circulació i de la
prohibició de circular a més de 20 Km/hora. Això
s’explica perquè només poden circular veïns i
serveis. Al marge de dalt apareix un pany de roca
d’uns 4 m de potència, d’esquists de color gris clar,
alternativament, de color de rovell grogós, i també
un dic d’aplita. Hi ha Ruda vora els rètols de
prohibit circular o fer-ho amés de 20. Al vessant de
dalt hi ha Xiprers. Després de la corba a l’esquerra
comença l’altra a l’esquerra. Hi ha uns Aladerns,
Lledoners i Pins Pinyers. I per uns moment no es
veuen més Xiprers a dalt. Al marge de baix es veu
la tanca de Bruc de l’edifici blanc (i força estètic).
Des de dins, les sales tenen una espectacular visió
panoràmica sobre el mar en gairebé 180 º . El
marge de dalt de darrere la casa, a la CDLA és de
color de rovell (pòrfir granític?) Hi ha Fonoll?. Al
marge, hi ha un 5 ½ pintat (de vermell clar), just
abans del Pàrking de la dreta. Hi ha allí, al cantó de
la dreta, un Schinus molle (Fals Pebrer) que
custodia l’entrada. Al marge de dalt hi a Xiprers i
Atzavares. I per sobre, Pins Pinyers i Pins Blancs.
A la dreta la cas és el nº 370. Hi ha una mata de
Teucrium fruticans i darrere una de Lavandula
dentata. Les dues tenen flors de color lila clar.
Després una molt més gran de Viburnum tinus var.
canariensis. Després ve una mena de cobert on
s’emparra un deliciós Partenocissus tricuspidata.
És una enredadera de fullam vermellós. Al marge
de dalt hi ha uns Agave ferox joves. A continuació,
al marge i per uns 50 m hi ha més plantes crasses:
Atzavares, Figueres de Moro (poques) i més
Atzavares. En canvi, al costat de mar hi ha alguns
Xiprers, vora les cases i Canya de Bambú
(Phyllostachys aurea). L’Alzina nº 6 i la nº 7 (var.
revoluta) són darrera la Pita. A la dreta, la casa nº
376. I més Canya de Bambú. Al marge de
muntanya, Senecio macroglossus. Hi ha Aptenia
cordifolia penjant per entre les Pites. Una tercera
Alzina (difícil d’abastar) és de la varietat oleifolia.
Venen més Pites i més Aptenia. I el nº 380 a la
dreta. Al marge de dalt, després, un Surolí (nº 8).
S’ha acabat aquí la Vall del Maduixer i comença la
Vall de Vallpar. Hi ha Aladerns al vessant de mar i
alguns Oms també. Just passada la corba de canvi
de vall, al terra, hi ha un doble travesser per
fastiguejar els conductors. O per recordar-los que
vagin a poc a poc. Són dos barres de ferro
separades uns 60 cm de banda a banda de
carretera. El vessant de dalt està ple de Pins
Pinyers. Al marge es veuen esquists de color de
rovell. Hi ha també un dic d’aplita descomposta
d’uns 60 cm de potència. I una franja de pòrfir
granític blanc molt dur d’aproximadament 1 m de
potència. Darrera el Carmel es veu bé el Turó de la
Rovira i les seves antenes. I vora el mar, les tres
xemeneies de la central tèrmica del Besòs. I “el
supositori” i les dues torres bessones del Poble Nou
(o Barceloneta). A marge de dalt aquí hi ha Una
Alzina (inaccessible), Aladerns i Pins Pinyers.
Clematis vitalba i Bidens bipinnata a les vores. Al
marge de dalt esquists en blocs de color de rovell.
Al vessant de mar, Aladerns i un Llorer una mica
avall. Més a al vora, Xanthium spinosum. Al
vessant de muntanya un Pinus pinastre. Al de mar,
Artemisia annua. Al de muntanya un 30 pintat de

blanc a la roca sota la pineda de Pi Pinyer amb
sotabosc d’Aladerns. Després la xifra 70 també
pintada de blanc. Al vessant de mar, Artemisia
annua i Atriplex hortensis i més Aladerns. A
l’esquerra un indicador blanc i vermell de captació
d’aigua pels bombers. A l’esquerra una primera
torre elèctrica estreta, amb cables vermells que
s’endinsen a terra. Als cables es veuen argolles
espirals dissuasòries pels ocells, per evitar que es
quedin parats al cables i es puguin electrocutar. A
la dreta, baixa un caminet cap a la Font de Vallpar
(ara desapareguda sota les cases noves). El final
del caminet és una mica accidentat: un talús
artificial perillós. Al fons de la corba hi ha un s
contenidors de deixalles: verd, groc, blau i gris. Al
vessant de muntanya uns Eucalyptus rostrata. Pel
fondal s’enfila un caminet envers en NW que deu
anar a parar al capdamunt del carrer de Garriguella.
Passada la torrentada apareix una segona torre
elèctrica estreta. Aquesta té el nº D1139. o PT
1139 de FECSA ENDESA. La base és de formigó.
El marge de la CDLA de dalt és un esquist
descompost, del color del rovell amb un petit dic de
quars. A continuació apareix una sèrie de pals de
telèfon/electricitat al marge esquerra. Al vessant de
la dreta, sota el primer pal veiem una colònia de
Gomphocarpus fruticosus, vorejada d’Aladerns. Al
marge de dalt hi ha algun Aladern que té les fulles
més petites del normal, la qual cosa és normal per
aquesta zona, potser per la presència d’algun Fals
Aladern en les proximitats. El tram és força
assolellat. Al vessant de baix després del segon pal
hi ha molts Ailants i alguns Aladerns. Al mateix
cantó, després del tercer pal hi ha una massa de
Senecio macroglossus, rodejada d’Aladerns. Al
vessant de muntanya, molts Ailants i alguns
Aladerns. Al marge de baix pels voltants del quart
pal hi ha Ginesta i Aladerns i més Senecio
macroglossus. Al marge de dalt més Ailants i
Ginesta. Arribats al cinquè pal trobem una Bignonia
capensis a la cantonada del nº 390. I Heura.
Després, Pites, Opuntia i Ginesta al cantó de dalt.
La casa 392 ja és la darrera abans la placeta.
Enrere amunt es va direcció a Cal Borni. Endavant
avall i una mica a la dreta es va al carrer Comte de
Noroña. Al vessant dret de la placeta hi ha Senecio
macroglossus i Aladerns i Ailants. En front, la
muntanya acaba sobre la CDLA en un pany de roca
una mica espectacular. És una mena de mur amb
base de pòrfir granític d’uns 2 m, amb una franja
d’uns 3 m a sobre, de esquist de color del rovell, i al
cim una franja de pòrfir de color de rovell
blanquinós. És un mur tricolor. Al marge de dalt hi
ha més Xiprers, continuant la CDLA endavant
sense perdre ni guanyar altura. Al de baix, Aladern,
Ginesta, més Aladern i Xiprer. A la primer corba a
la dreta Pinus halepensis i Aladern. Després més Pi
Blanc, Xiprer. Al marge de muntanya, a mig marge,
una colònia de Kalanchoe cf. daigremontiana. El
proper tram és molt ombrívol, degut als Pins
(Blancs i Pinyers) del vessant de la vall. Hi ha a la
propera corba ja Agave americana albomarginata i
Senecio macroglossus davant la casa nº 398.
Aquesta i la nº 398 bis són d’estil ultra-modern. Al
marge de dalt hi ha més Senecio macroglossus.
Darrere la tanca de Bruc de la dreta, Eucalyptus
rostrata i Pinus pinea. A l’esquerra el nº 381.
Comença la rampa cimentada vorejada de Xiprers
cap el cim del Turó de Collserola. A l’esquerra de la
CDLA a la corba suau també hi ha Xipressos. Hi ha
Pins blancs (d’uns 8 m d’alt) a l’esquerra i Lavatera
arborea al marge de baix. Apareix la darrera casa
de l’esquerra (nº 399) A la tanca de la dreta hi ha
una preciosa Ipomoea tricolor. És a la casa nº 404,
la darrera de la dreta. Al final s’obra un vista

13

panoràmica des dels Turons dels Agudells a Torre
Baró, La Vallensana i el Corredor. I més a la vora,
els turons del Carmel i de la Rovira. Hi va haver un
temps en que molts veïns del famós esvoranc del
Carmel pujaven fins aquí per contemplar dessolats
la desgràcia del seu barri. Va ser una imprudència
temerària excavar una galeria ample al bell mig
d’una falla que tots els geòlegs deien que era molt
insegura. Deixem l’asfalt de la dreta que ens duria
al carrer de Navata i pugem pel de l’esquerra on
també trobem una cadena. La Hyparrhenia ha
crescut bé aquí després dels incendis. També hi ha
Lobularia maritima. El turó té una pineda raquítica
de Pi Pinyer de no més de 4 m d’alt. Alguns joves
d’estètica hippy han pintat anelles de colors als
troncs (grogues, carbasses, vermelles). Al cim hi ha
una sota base de sauló o pegmatita blanca
descomposta. I la corona apical de esquists també
bastant descompost. No es veu la gasolinera de
l’Arrabassada des d’aquí però sí Can Bellsolà. El
que més es veu són les pistes de tenis del
poliesportiu de Vallparc. L’asfalt s’acabava a la
cadena però baixant més enllà el camí de terra
després del collet té dues continuacions. Un sender
que baixa cap el poliesportiu i la carretera de
l’Arrabassada. I el que puja amunt cap el carrer de
Garriguella. També es veu l’edifici del Llars Mundet.
Ara ja no és un hospici sinó una facultat
universitària (Les Heures). Al coll hi ha dues torres
elèctriques i desvien els 7 cables de l’WNW cap el
N. Podem baixar per la rampa dels Xipressos, que
està en millor estat que el sender que fa drecera.
Veurem Crassula multicava, una planta crassa de
fulles oposades ovals-el·líptiques, i amb flors
blanques amb 4 pètals aguts.

14

LA VEGETACIÓ A COLLSEROLA
La vegetació clímax dominant al massís de Collserola seria l´alzinar de Quercus ilex amb Viburnum tinus. A les bagues subculminals i a les valls molt ombrívoles, hi hauria una roureda de Quercus elisae amb Doronicum pardalianches. Als vessants
amb sòl humit, però asolellats, hi hauria una mescla d’alzinar i roureda (Quercus ilex var. ambigua, Quercus viverioides, Q.
desmotricha) amb Erica arborea i Arbutus unedo. La vegetació de ribera humida i freda estaria formada por un bosc de salzes
(Salix cinerea) i verns (Alnus glutinosa) prop del cabals abundants. Als cabals intermitents, en zones fredes, hi hauria vegetació
formada per Corylus avellana i Polystichum setiferum. Però, als racons més càlids i secs, una bosquina d’ Ulmus minor i Vinca
media.
Com a vegetació secundària general, hom creu que hi hauria la garriga amb Quercus coccifera i Lavandula stoechas. En
afloraments àcids incorporaria Calluna vulgaris o Cistus ladaniferus. I als més calcaris, Rosmarinus officinalis i Globularia
alypum. La brolla de Cistus salviifolius i Ulex parviflorus domina als vessants assolellats i secs. Els prats dominants a la solana
són de Hyparrhenia hirta i Brachypodium ramosum. Als replans de la baga, o als humits dels solells, s’hi fa el prat de
Brachypodium phoenicoides, amb Hypericum perforatum i Origanum vulgare.
La vegetació ruderal i arvense presenta algunes variants segons el microclima. Chenopodium album i Diplotaxis erucoides
dominen als camps secs. Galactites tomentosa i Asphodelus fistulosus dominen als marges de camins assolellats i càlids. Inula
viscosa i Oryzopsis milliacea dominen als camps abandonats (guarets) una mica humits però assolellats. Urtica dioca i Arctium
minus dominen als marges molt humits i ombrívols. Altres tipus de vegetació són la bardissa amb Rubus ulmifolius i Prunus
spinosa; la vegetació aquàtica amb Veronica beccabunga i Helosciadium nodiflorum; i finalment la vegetació de roques amb
moltes falgueres (Polypodium interjectum, Ceterach officinarum).

************************************************************************************************************************************************

FLORA: CLEMATIS & RUBUS
CLÉMATIS A COLLSEROLA
(CDLA = carretera de les aigües)
Les Vidalbes (Clematis vitalba) i les Vidielles (Clematis flammula) floreixen pel juliol tot atapissant alguns vessants amb clapes
blanques visibles des de ben lluny. Una llegenda recorda que una nit un rossinyol es va quedar cantant sobre una branca
festejada per una Ridorta (Clematis vitalba / flammula) i, quan es va fer de dia, ja no va poder aixecar el vol perquè els circells
de la liana li havien embolicat les potes. El que és més fàcil de comprovar és agafar una rama de la liana ben florida i veure
que, un cop tallada, l’endemà (a casa) ja està fructificant. La Vidiella (Clematis flammula) mostra moltes més flors que no pas
fulles i la Vidalba (Clematis vitalba) a l’inrevés. Els Esbarzers (Rubus), l’Enredadera del Miraguano (Araujia sericiefera) i d’altres
lianes també floreixen pel juliol. Poster aquesta fenologia (època de floració) rememora els climes més càlids d’on en són
típiques. C. vitalba pot créixer fins la capçada dels arbres (20 m com a màxim, i sovint entre 4 i 10 m), en canvi C. flammula no
sol enfilar-se gaire (4 m com a màxim, però normalment només 1 m) i preferiex els llocs més assolellats arran del terra.
El nom del gènere Clématis (que sovint pronunciem erròniament Clemàtis) recorda el de la parra en grec (clímatis). Vitalba
voldria dir “vinya blanca” i flammula “petita flama” (ja sigui pels efectes vessicants, ja sigui per l’aspecte de les flors en plena
floració). En temps clàssics, es coneixia aquesta espècia com a Flammula Jovis (és a dir, petita flama de Júpiter). Vallvidrera,
o, encara millor, com diuen alguns, Vallvidirera, significaria “Vall amb Clematis”, ja que Vidriera és el nom, almenys a València i
Sud de Catalunya, que rep aquesta liana. Potser més que de vidre, podria derivar aquest nom de “vitis” i de “riera”, més adient
per a Clematis vitalba que no pas per a C. flammula, més amant del sol. En tot cas, la dita que, com a rèplica als escrafalls dels
de Vallvidrera contra les suposades pràctqiues sexuals aberrants dels sarrianencs,
feien aquesta darrers tot mofant-se’n: “Sí, i a Vallvidrera hi neva a rotllanes!”, deu venir
de l’aspecte de clapes de neu enmig del solell que presenta el mes de juliol un vessant
ple de Clematis flammula. Almenys per a algú que no hi vegi gaire bé.
Segons Frère Sennen, Clematis vitalba podria presentar tres varietats a Collserola
(Tibidabo)
- var. crenata Jord.: de folíols crennats.
- var. integrata DC: de folíols molt enters
- var. taurica Bess.: de folíols incisos-lobulats.
Les fulles dividides en 5 folíols molt
separats no és una característica
molt clara, ja que a la var. fragrans
de C. flammula també són així,
cordiformes i de 5 cm d’ample, (tot
i que d’un verd més clar, en
general, i amb el pecíol més llarg; i
sense pèls llargs i amb el limbe una
mica menys acuminat a l’àpex).

15

Apart les fulles més fosques, C. vitalba té les flors d’un blanc trencat de crema (groc). Amb sèpals peludets a ambdues cares,
obtusos, de poc més de 2 cops més llargs que amples. I els filaments de les anteres són peculiars. Progressivament eixamplats
cap el cim, de secció aplanada, i amb un estrangulament molt clar just per sota les anteres, que en realitat estan molt
integrades al filament, formant només dues bandes laterals que deixen al bell mig el filament tal com és més avall. A vegades,
el filament és netament més ample a l’àpex que a la base, i a vegades no hi ha gaire diferència, i aleshores hi ha un reforç
central longitudinal del filament que fa que deixi de ser plana la seva secció transversal. L’àpex és agut. La tigeta que soporta la
flor és ampleta i netament peluda i blanquinosa, amb canalons molt poc marcats. La var. crenata pot considerar-se com una
hibridació entre les var. taurica i integrata. Les arestes dels fruits són molt llargues (3-4 cm cm), força ondulades (trencant la
ordenació paral·lela) amb plomall blanc amb filets d’uns 5 mm de llarg i ondulades. Els fruits són força botits, d’uns 5 cm,
el·líptics-aguts.

La segona espècie, Clematis flammula, segons Frère Sennen, presenta sis varietats:
- var. acutisepala Kze.: sèpals acuminats.
- var. canaliculata Lag.: folíols estrets i canaliculats per sobre.
- var. cyclocarpa Sennen & Teodoro: abundant a l’Arrabassada.
- var. fragrans Ten.: folíols amples
- var. maritima L.: folíols estrets. Citada del Vallès.
- var. stenophylla Kze. Folíols superiors estretament linears.
L’ híbrid entre ambdues especies (vitalba x flammula) s’anomenaria Clematis x
secondaireana Sennen.
La primera cosa que sobte al mirar les flors blanquíssimes de Clematis flammula és
que els estams, contràriament al que diuen les claus, no tenen pas en general totes
les anteres tan llargues com la resta de filament, sinó que només són així als estams
centrals. Els perifèrics tenen les anteres en general de 3 a 7 vegades més curtes. Una
solució seria pensar que tot és C. x secondaireana, però no s’hi veuen altres
característiques de C. vitalba. A la CDLA, Clematis flammula presenta 3 varietats
netes, i un nombre indefinit d’hibridacions entre elles.
— Imatge dels estams centrals i
perifèrics —

—La var. flammula té les
anteres dels estams perifèrics 7
vegades més curtes que la resta
del filament. L’antera és molt poc més ampla que el filament, i és aguda a
l’àpex. Els folíols són estrets (oblongs) i abundants (gairebé sempre 7 per
fulla). Els sèplas són emarginats, o gairebé, i unes 3.5 vegades més llargs
que amples. Es troba vora Vil·la Paula.

—La var. acutisepala té en canvi les
anteres molt amples i romes a l’àpex, i
només 3 cops més curtes que la resta del
filament. Per altra banda, aquesta var.
destaca ja de lluny per les flors molt
blanques amb sèplas molt grans de 3.5 a 4
vegades
més
llargs
que
amples.
Evidentment, fent honor al nom, té l’àpex
dels sèpals ben agut, i sovint recaragoltat
avall, normalment uns 130 º. Les fulles són
cordiformes, mitjanes o més petites que en la var. següent. Ambdues varietats són molt
comunes.

—La var. fragrans té les anteres perifèriques 3.5-4
vegades més curtes que la resta del filament,
estretes i agudes, però una mica arrodonides a
l’àpex. Les centrals arriben a ser més llargues que la base del filament que les
suporta. Aquesta varietat destaca pels folíols poc abundants (5) molt grans,
cordiformes, amb sinus basal pregon, similats als de C. vitalba, però d’un verd més
clar i més llisa la superfície o més consistent. El nom li ve de l’olor intensa (a la
vora les flors) una mica com d’ametlles amargues. Els sèplas poden ser de 2 a 3
vegades més llargs que amples. Destaca una forma de flors petites, de la mida de
les de C. vitalba (7 mm), de moment innominada. (f. parviflora?), amb anteres més

16

llargues que el filament que les sosté. Els sèpals, amb tres nervis, no són acuminats (llevat a algunes flors a les hibridacions
amb la var. acutisepala)
En síntesis, Clematis flammula presenta les tiges, sota les flors, canaliculades
i només molt lleugerament peludetes, i primes, o almenys més primes que a
l’altra espècie. El sèplas només són peluts a la banda de sota, però els pèls es
deixen veure millor a la punta (que pot ser aguda, emarginada o mucronada).
La flor és molt blanca. A vegades es veuen uns pèls molt menuts tot al voltant
de les anteres (pol·len eclosionat). L’aresta del fruit és força curta (2.5 cm),
conservant força una certa regularitat o pseudoparal·lelisme divergent, i fent
un plomall blanc amb filets laterals de 3 mm com a màxim. Els fruits són força
aplanats, d’uns 3 mm, amplament ovals i una mica aguts als extrems.
L’híbrid entre les tres varietats de Clematis flammula (acutisepala, flammula,
fragrans) es caracteritza perquè té anteres perifèriques de les tres classes
(dibuixades a dalt), en una mateixa flor.
Les varietats de fulla estreta (maritima, canaliculata, stenophylla), a la solana
de Collserola, almenys per CDLA, sembla que no hi siguin. Les conec de la
part més meridional de Tarragona. Queda per re-descorbir la var. cyclocarpa
típica de l’Arrabassada i que no he pogut distingir.
Un intent d’aproximació de C. flammula envers C. vitalba seria la forma
parviflora de la varietat fragrans (de C. flammula). Però aquí només la mida i
forma dels sèpals és el que coincideix (a més de la forma d’alguns filaments
estaminals). Potser també hom podria dir que les fulles de C. flammula var.
fragrans són un altre intent d’aproximació cap a C. vitalba. Ambdues plantes,
sense flors, costaria de distingir-les, almenys amb les claus d’alguns llibres
que dónen com a 3 cm l’amplada màxima dels folíols per a C. flammula.
Potser només pels pèls llargs esparsos de la tigeta de C. vitalba. És ben
curiós que l’anomalia de tenir 5 sèpals enlloc de 4 es dongui al Torrent de Can Roviralta (la més meridional de les branques del
Torrent de la Font del Lleó), tant pel que fa a Clematis vitalba com pel que fa a Clematis flammula.

Tant Clematis cirrhosa (típica de les illes Balears) com Clematis recta (típica del prepirineu olotí) han de ser absents de
Collserola.

El poder vessicant de les Ridortes els ve d’uns ranunculòsids (lactones de
poc pes molecular, volàtils, típiques de la família de les Ranunculàcies), molt
biodegradables amb l’escalfor (bullint o assecant la planta). La sèrie de
degradació (per dessecament) és la següent: ranunculòsid (=ranoculina) →
ranunculina (+ glucosa) → protoanemonina → anemonina → ácid anemònic
(no medicinal).
Llevat el darrer, els altres compostos són vessicants, poden produïr ampolles
a la pell i irritació estomacal i diarrea (amb sang) en alguns casos.
Però un cop degradades les substàncies vessicants, pot fe refecte el
vitalbòsid (C-glicosil-flavona) = 4’-O-cumaroil-isovitexina. És un potent
antinflamatori (a 75 mg/Kg, per boca) i analgèsic i antidiarreic.
Clematis vitalba conté una di-vinil-éter-sintasa que actúa sobre els
hidroperòxids produïts per la 9-lipo-oxigenasa. Per tant, té acció antial·lèrgica.
L’extracte de Clematis vitalba
fet amb metanol té efecte
antimocòtic contra llevats. Els
responsables
són
els
vitalbòsids B, D, G, H. Per
altra banda, el Ceratopycnis clematidis Höhn., és un fong que pot parassitar la
planta.

Legalment, l’ús dels Clematis sp. va quedar restringit a Espanya per l’ordre
SCO/190/2004, de 29 de gener, per la qual s’estableix la llista de plantes la
venta al públic de les quals queda prohibida o restringida degut a llur toxicitat.
La va singar la ministra popular de sanitat Ana Pastor Julián. L’ús dels Clematis
queda, doncs restringit a les especialitats farmacèutiques, fórmules magistrals,
perparats oficinals, cepes homeopàtiques, i a la recerca. A la llista hi posen el
nom popular de Hierba del Pordiosero. I és que els pidolaires que volien rebre més almoines es produïen nafres aplicant-se la
fulla picolada de les Ridortes. D’aquesta manera inspiraven més compassió. Tot plegat eren altres temps.

17

L’ús més estès ara dels Clematis és com a preparat o flor de Bach. El destil·lat preparat recullint sobre una ampolla de vidre
posada al sol i plena de flors, es recull i es conserva amb una mica de brandy després. Unes gotetes van bé per evitar el
mareig anant en cotxe, o per a les xacres de les persones que somnien despertes, que no toquen de peus a terra, que no són
pràctics perquè estan dominats per fantasies, que volen evadir-se perquè no els ve la inspiració, que somnien desperts.
En homeopatia, dilucions de la tintura mare (o alcoholatur pare) s’empren contra les pústules, úlceres a les cames, erupcions
(ús extern) o (ús intern) dolors reumàtics, neuràlgies, artritis, prostratitis, metrorràgia.
En ús extern la planta s’emprava, en banys de peus, per a descongestionar el cap o també la columna vertebral, en casos de
neuritis, congestió cerebral per insolació altres causes, mal de cap, sinusitis, mareig, hipertensió, ciàtica, lumbago. Els banys
de peus actuen com un derivatiu. En cataplasmes reduïts de fulles escaldades, s’emprava contra la cel·lulitis (inflamació de les
cicatrius de talls recents), taques a la pell o pigues. Un preparat antic és el fet amb fulles tendres deixades macerar un estiu a
sol i serena dins oli rosat (preparat deixant roses en maceració 40 dies a sol i serena). Aquest oli es feia servir per untar les
parts dolorides (costat, columna, articulacions, ronyonada). Olorar d’aprop les fructificacions matxacades amb els dits pot fer
estornudar. D’aquesta manera alguns maldecaps se’n van, segons deien els antics. De tota manera, l´ús més conegut per la
gent gran és el de fer servir les tiges de Clematis vitalba per fumar petits cigarrets improvisats, o almenys recorden que ho feien
de petits. L’escriptor Josep Pla en parlava d’això.
En ús intern s’empravaen només els brotets com si fossin picants, en casos de tuberculosi, estrenyiment, sinusitis, reuma,
càncer. Si hom la troba massa picant, es pot prendre (només els circells i brotets més fins) bullida, sempre presa amb molta
moderació. Un altre preparat antic era la decocció al bany maria de la planta fins a reduir-se l’aigua a 1/3. Es donava a beure
contra les febres quartanes, prostatisme, mastitis, glàndules botides, picors, neuràlgies, reuma. Dolors, retenció de líquids.
Un ús veterinari típic i actual dels Pallars és lligar darrera el braguer una liana fent-hi un nus per fixar-la, a fi i efecte que la vaca
acceleri el part i tregui la placenta del tot.
—Contraindicacions. Un abús ja sigui extern o intern pot desencadenar l’aparició d’una irritació forta de les mucoses. Diuen que
aplicar (o prendre) fulles de Bleda (bullides) va bé per contrarrestar la irritació.
Altres usos etnobotànics són el fer-ne cordes (especialment amb les tiges de C. vitalba) untades amb greix de porc perquè
llisquin més. Als nens amb una mica d’imaginació ens agradava imitar Tarzan al veure les lianes de C. vitalba que penjaven
dels arbres. Les tiges poden aribar a tenir (Serra de Prades) 19 cm de gruix, si bé el corrent és que en tinguin entre 1 i 2 cm.
S’ha emprat les tiges de C. flammula per fer cistellets.
La liana es pot fer assecar i hom la dona com a herba als cavalls. Un cop seca perd la seva cremor.
Hi ha moltes espècies més decoratives als jardins que no pas les Ridortes, però alguns cultiven Clematis flammula var.
acutisepala als jardins i Clematis flammula var. maritima a les platges (per intentar protegir les dunes).

************************************************************************************************************************************************

RUBUS A COLLSEROLA
(Sennen)
R. tomentosus Sorchkh (=R. canescens DC): freqüent
var. tomentosifrons Sudre: Tibidabo, des de Santa Creu a Sant Medir i Can Ferrer.
var. lloydianus (Genev.): Can Ferrer
var. subparilis Sudre: entre Can Ferrer i la Trinitat.
R. thyrsoideus Wimm: Vallès, al pla
R. ulmifolius Schott.: molt comú. Al Tibidabo, Sudre trobà:
var. anisodon Sudre
var. cuneatus Boul. & Bouv.
var. dilatatifolius Sudre,
var. heteromorphus Rip.
var. insignitus Timb, & Müll.
R. caesius L. : Tibidabo (umbría): var. mitissimus (Rip.) Sudre
R. arduennensis Libert.: Vallvidrera, l’Arrabassada, Can Ferrer, Can Rius, Plaça del Transwaal, Coto d’Aduana
var. collicolius Sudre: cap a Can Rius (turions poc pilosos)
var. subvillosus Sudre: L’Arrabassada, Sant Medir, Can Ferrer (turions molt pilosos)
R. multifidus Senn. (p.p. R. menkei Wh.): Tibidabo
R. bofilli Senn.: Tibidabo
R. tomentosus x ulmifolius (=R. x tomentellifolius Sudr.= R. x collinus DC.): Can Rius, Can Ferrer
R. tomentosifrons x ulmifolius (=R. x senneni Sudr.): Can Ferrer, entre Cistus

18

R. caesius x ulmifolius (=R. x assurgens Boul. & Bouv.): Vallvidrera, no lluny de l’estació.
R. caesius x tomentosus (=R.x divergens Müll.)
R. caesius x ulmifolius x tomentosus (=R. x trigenes Sudr. & Senn.): cap a Horta.
R. ulmifoius x arduennensis subvillosus (=R- x pseudosubvillosus Sudr.): pantano i Riera de Vallvidrera

Jo he trobat, a més:
R. caesius: plaça del Transwaal.
R. ulmifolius ssp anisodon var. anisodon: Sant Pere Màrtir, camí de l’ermita (runes) al Pi de la carretera.
R. ulmifolius ssp. heteromorphus var. heteromorphus: comú a la CDLA pels voltants de la FMS (finca del marquès de
Sentmenat).
R. tomentosus ssp. lloydianus var. subparilis (flors roses) : Turó d’en Segarra.
R. tomentosus ssp. tomentosifrons: Can Ferrer.
R. tomentosus x arduenensis: solana sobre F. de les Aubarces

CLAU (ADAPTADA) DE LA FLORA PAÏSOS CATALANS
— Tiges poc gruixudes, cilíndriques, ajagudes. Estípules lanceolades. Agullons desiguals, poc corbats, alternant amb pèls
glandulars. Fulles ternades. Folíols una mica pilosos a l’envés però no a la cara de dalt,
ovats…………………...............................................R. caesius
—Tiges robustes, ascendents, arcuades. Móres amb més de 20 drupes (no pruïnoses)
*—agullons homomorfes (sense glàndules ni aculeols). Fulles grises o glauques a l’envés; sèpals molt tomentosos
(i reflexos)
—Turions pruïnosos, angulosos…R. ulmifolius
—Turions no pruinosos
—Folíols basals subsèsils. Turió robust, glabrescent. Fulles grises per l’envés. Inflorescència
estreta................…………………….R. thyrsoideus
—Folíols basals subèsils. Turió prim, pelut. Fulles tomentosas arrugadetes per l’envés.
Inflorescència oblonga, poc espinosa….....…...…..R. arduennensis
—Folíols basals peciolulats, turió pilós, angulós (cares planes), agullons robustos, fulless verdes a
dalt molt blanques i molt tomentoses a baix. Acúlis de la inflorescència corbats………………………...............................…R.
bifrons ssp. cuspidifer
*—agullonsa heteromorfs (amb aculeols i glàndules estipitades, almenys a la inflorescència)
Fulles grises i tomentoses a baix (les joves també a dalt).........................…R. canescens
Fulles totes tomentoses a dalt i a baix ..ssp. canescens (=tomentosus)
Fulles verdoses a dalt, turió glabrescent ssp. lloydianus var. lloydinaus
Fulles verdoses a dalt, turió molt pilós … ssp. lloydianus var. subparilis
-

CLAU (SUDRE) per A Rubus ulmifolius
*Eix de la inflorescència llanós, amb pèls llargs patents
Fulles pubescents (almenys sobre els nervis) a l’envés. Pètals rosats.
ssp. heteromorphus
-folíol central en torreta var. heteromorphus … a Collserola
-folíol central progresivament acuminat var. lamaitrei … a la Val d’Aran 1400 m
*Eix de la inflorescència tomentós, amb pèls curts
Folíol central de les fulles centrals del turió suborbicular o quasi, i pètals rosats
Folíol central truncat cuspidat i una mica cordat a la base
ssp. subtruncatus … Val d’Aran 1200 m
Folíol central cuspidat, de base arrrodonida
ssp. dilatatifolius … Val d’Aran 900-1500 m; Collserola
Folíol central el·líptic o ovato-oblong
Folíol central oblong, agut o acuminat ssp. insignitus
Pétals rosats, folíol central acuminat var. insignitus … Val d’Aran 900 m, Collserola
Pétals blancs, folíol central agut, cuspidat var. rusticus … Val d’Aran 1000 m
Folíol central ovat o obovat, i flors rosades
Folíol central obovat, en torreta i arrodonit a la base.......ssp. vulgatus … Val d’Aran (molt comú),
Collserola

19

Folíol central irregularment dentat, progresivament acuminat, ovat o obovat
...ssp. anisodon
Pétals rosats var. anisodon …. Val d’Aran 1400, Collserola
Pétals blancs var. albidiflorus … Val d’Aran 1000

20

PLANTES MEDICINALS
Itinerari per la CDLA entre el Funicular de Vallvidrera i la Costa Petita d’Alòs (Vall de Margenat), essent
l’aproximació des de Sarrià (plaça Borràs). * = FLORS DE BACH (o posteriors similars)

1.

ACANTHUS MOLLIS – Acant. Planta herbàcia (sense branques) de fulles fosques i grans (fins a 1 m per 1/3
d’ample) coneguda especialment pels artistes i arquitectes. Eren el patró per a la base dels capitells corintis.
Les fulles són tendres, és a dir, poc resistents, lobades i dentades. Es cria en terres sobreposades. És molt
abundant, per exemple, al terraplè més amunt de la confluència dels carrers de la Santíssima Trinitat del Mont i
el de Sant Pere Claver. En dies molt calorosos, els fruits peten i surten disparats fins a més de 10 m. Al Marroc
les fulles s’empren com a base decorativa de les masses de fruita. Planta, en ús intern (20 g/l): antidiarreica,
antídot de picadures d’aranya, aperitiva, astringent, depurativa, emol·lient, estimulant, estomacal, expectorant,
hemostàtica, laxant, nervina, tònica. Contra disenteria, dispèpsies, esclerosis de la melsa, espasmes de bufeta
de l’orina (tintura de fruits), hemoptisis, hemorràgies internes, hemorroides, irregularitat de les regles (tintura de
fruits), uretritis. Planta en ús extern: apendicitis (sempre aplicacions fredes), contusions, dolor de cremades,
erisipela, herpes, inflamació visceral, psoriasis. La decocció del suc de les fulles: par a calmar el dolor de:
contusions, cremades, erisipela, ferides, herpes, i psoriasis. Ènemes de decocció del suc de les fulles: contra
apendicitis o inflamació intestinal. La rel és astringent. La flor pot emprar-se com les fulles. La tintura dels fruits
es prepara amb 2 cullerades en ½ L d’alcohol de boca rebaixat. Se’n prenen 10 gotes dos vegades al dia.

2.

AGAVE AMERICANA. Atzavara. Gran planta crassa de fulles de fins 2 m, blavoses, mates, acabades en punta
lacerant de color marró fosc brillant. Fulles de secció còncava, amb dents laterals afilades. Quan floreix (tija de
4 m o més), la planta principal ja no viu més anys. Però els rizomes donen lloc a nombroses plantes filles. Hi ha
la creença que el que l’Atzavara floreixi és senyal de guerres que involucraran al país. Hi ha una varietat de
fulles variegades (verd clar amb ribets longitudinals blancs). Una espècie molt similar (A. sisalana), de fulla de
només 10 cm d’ample, és la font farmacèutica de la cortisona. Amb la saba (aguamiel) fermentada de la Pita es
prepara un vi suau (pulque) que, un cop destil·lat, es coneix com a tequila o mescal a Mèxic. En ús intern, 100
mg de fulla tendra es donen com a depuratiu de l’estómac, i fetge. També com laxant, depuratiu i diürètic en
escorbut, leucèmia o sífilis. La decocció de la fulla en petites proporcions amb Aloe vera es dóna contra
l’apendicitis. La decocció de la base de la planta (lluc) es dóna contra febres, malària, i sífilis. El rizoma es dóna
per a desintoxicar de l’addicció a la cocaïna o per combatre la sífilis. El preparat més comú és el melat (fulla
polvoritzada o suc de fulla fresca, barrejada amb mel). Es recomana contra la leucèmia mieloide aguda. El seu
sapogenin-teraglucòsid a 4,3 micrograms per mL és eficaç contra les cèl·lules HL-60. També es dóna contra
faringitis, disenteria, escròfules, hepatitis. La saba és astringent contra diarrees i disenteries; i diürètica i
hepàtica (contra icterícia). La gelea de la saba amb mel es dóna contra gonorrea, càncer, nefritis, reuma,i
tuberculosis. En general, la planta es dóna contra hipertensió, edemes, retenció de líquids, inflamacions,
reuma, infeccions (Gram positius i Gram negatius), febres, indigestions, plètora, impureses a la sang,
estrenyiment, manca de regla. En ús extern, s’aplica la Pita fregida (sense la pell verda) per a tractar
carnesqueixats, tumors, congestió pulmonar, angina de pit, úlceres, masegades, tumors. I, fresca, contra
berrugues. L’aigua en la qual s’ha deixat la fulla triturada durant un dia sencer, s’empra per a rentar el cap quan
cau el cabell. La matèria gomosa de la rel s’empra contra el mal de queixal. Les rels xafades es fan bullir i s’hi
afegeix farina i s’aplica en hèrnies o dislocacions. Les rels xafades s’empren com a xampú. O contra el mal de
cap. La saba s’empra per tractar úlceres i la hidrofòbia. La infusió de les fulles, afegint-hi mel, s’empra contra la
conjuntivitis. Els fums de cremar la tija s’empren per alleugir el catarro. L’oli essencial foragita els tèrmits (del
guix i del paper de les parets). L’oli essencial mata insectes, larves, cargols, mosquits, i peixos. És perillós
aplicar la fulla tendra a la pell, ja que produeix dermatitis. En ús intern pot produir diarrees o gastritis. Altres
usos (no medicinals): les fibres s’empren per a fer cordills (i guants) de crin. La tija es buida i serveix com a
dijeridú (espècie de trompeta australiana).

3.

AILANTHUS GLOBULUS. Ailant. Arbre del Cel. Arbre despullat a l’hivern. Brota a les primeres calors de la
primavera amb fulles vermelloses. L’escorça de les tiges, molt dretes, és també rogenca (o grisa). Les flors fan
olor a esperma. Els arbrets s’empren per a mantenir ferms els talussos i evitar esllavissades. FULLES:
creixement del cabell, picors, parasits a la pell. ESCORÇA: astringent, antisèptica, anticancerosa (intestinal, de
mama), antitumoral, desobstruint, catàrtica, emètica suau, febrífuga, pulmonar, depressora cardíaca (contra
taquicàrdia i hipertensió), dessecant, estomacal, tenífuga. Alenteix el peristaltisme intestinal (en aquelles
persones amb la digestió massa ràpida). Contra asma, càncer, diarrea, disenteria, dispèpsia, disúria, ejaculació
precoç, epilèpsia, gonorrea, leucorrea, malària, metrorràgia, nafres, espasmes, tènia, tos, tumors intestinals
cancerosos, femtes sanguinolentes i gasoses, hipertensió. FLORS: contra desitjos sexuals excessius en
addictes al sexe. FRUITS: contra irritació als ulls.

4.

ALLIUM NEAPOLITANUM. Llàgrimes de la Verge. La planta repel·leix talps i insectes (en particular les arnes).
S’empren totes les seves parts en amanides (com a condiment).

5.

ALLIUM ROSEUM. All de Moro. Cuita (la planta) amb fulles de Lavatera, es menja contra reuma, tos o grip.

6.

ALLIUM TRIQUETRUM. Vitrac. De flors blanques i tija petita (20 cm), es distingeix sobre tot per la secció
transversal triangular de la tija que du les flors. S’empren els bulbs xafats per a tractar tumors, per exemple de
tiroides. Pot provocar mal de cap. Viu en marges de camins amb sòl una mica profund a la zona mediterrània,
tot i ser d’origen asiàtic. Alguns cuiners la fan servir (amb molta prudència) per donar gust als arrossos.

21

7.

ALOE SAPONARIA. Bàlsam de Canó. Planta crassa comuna pels volts de Sarrià, de fulles de 20 cm, amb
dents laterals, i la terminal, de color verd torrat o ataronjat. Flors ataronjades, tubuloses. El suc s’empra per
ferides, tendrums i, en banys, per a prevenir la grip. Internament, contra la tènia (les fulles superiors deixen una
marca en les inferiors similars a la silueta de la tènia). Amb sucre, contra la tos. Les flors s’empren per, en oli,
tractar cremades.

8.

*ALOE VERA – Vitalitat, creativitat i emotivitat esgotades per haver exigit massa d’un mateix. Plantat pel carrer
de Palafolls (al capdamunt).

9.

ANTIRRHINUM MAJUS. Mama-Conillets. Hemorroides, tumors. *ANTIRRHINUM MAJUS – Timidesa.

10. ANTIRRHINUM (=Misopates) ORONTIUM. Caps de Mort. De flors diminutes, de color rosa fosc, tubuloses,
una mica inflades, de 4 mm. Es cria en relleixos argilosos. Es fa servir com a astringent i detersiu, diürètic,
hepàtic, i contra l’escorbut i tumors.
11. APTENIA CORDIFOLIA. Cabellera de la Reina. Planta crassa de jardí amb fulles oposades en cor i flors
petites de radis (estams) rosats.
12. ARAUJIA SERICIFERA. Miraguano. Liana de fulles coriàcies verdes/grises, oposades, d’uns 10 cm, ovals, i
fruits com a pinyes llises o longitudinalment arrugades, de color verd clar. Tota la planta segrega làtex blanc
pels talls. El papus de les llavors es fa servir per fer coixins (se li’n diu miraguano). Les flors i els fruits amb
làtex diuen que augmenten la llet de les mares. El làtex s’aplica a berrugues.
13. ASPARAGUS ACUTIFOLIUS. Esparraguera. De fulles molt abundants i curtes (4 mm) i en forma d’agulletes
curtes, de color verd molt fosc, fasciculades, i tiges tendres llargues i estretes (3 mm). Les tiges tendres són
molt buscades per a menjar en truita, tot i que són bones també crues (una mica aspres a la gola, que ajuden a
desinfectar). Deuen de ser tòniques, antidepressives i potser afrodisíaques, així com diürètiques. La rel s’empra
per a combatre la urea i la retenció de líquids, especialment en malalts cardíacs. Cal fer-la servir en profusió
(15-30 g /dia) per a que faci efecte.
14. ASPHODELUS FISTULOSUS. Porrassí. Planta herbàcia molt ramificada, de fulles molt dretes tendres i més
estretes que les de la ceba. Flors blanques petites, amb ratlles de color marró clar, radials. Es cria a replans
argilosos. S’empra com a astringent, cosmètic, diürètic i antitumoral. Especialment contra tumors en bufeta de
l’orina i contra les hemorroides (rels). Pot resultar una mica tòxica.
15. ASPLENIUM ADIANTUM-NIGRUM. Falzia Negra. Amenorrea, cabell, cistitis (bufeta de l’orina), conjuntivitis.
Amarg, contraceptiu, diürètic, expectorant, laxant.
16. ASTRAGALUS MONSPESSULANUS. Herba de Sant Llorenç. Mateta perenne, de fulles formant una roseta
atapeïda d’uns 30 cm de diàmetre, verd blavosa. Cada fulla (composta) té un raquis amb més de 20 folíols
laterals i un de terminal, el·líptics -lanceolats. Es troba al marge superior de la CDLA, al turonet de la Font del
Bou. Les flors són de color crema tenyides de violeta o morat. Com a d’altres espècies similars però anuals, de
menor tamany (A. epiglotis, A. hamosus, A. pentaglotis, A. sesameus, A. stella.) presents també en aquesta
zona (per sota la carretera), deu ser astringent, carminativa, vomitiva; i deu actuar contra les cremades i
tumors.
17. AVENA BARBATA. Zitzània. De las tres espècies presents a la zona, aquesta es distingeix por tenir l’espiga
quasi unilateral; per ser els pèls que recobreixen les glumel·les quasi blancs; i per acabar la glumel·la en dos
setes llargues. Les llavors es molen i de la farina se’n poden fer galetes o pastissos plans. Les de pèls de color
ros fosc i glumel·la sols bidentada poden ser o bé de panícula unilateral (A. sterilis) o bé de panícula dirigida en
tots els sentits (A. fatua). Deuen de tenir les tres propietats similars, però s’han descrit més en A. fatua:
anticancerígena, tònica uterina. Per a que el part vagi bé i s’expulsi la placenta del tot, i contra tumors a les
paròtides (=glàndules salivals). És diürètica, emol·lient i refrigerant.
18. BIDENS SUBALTERNANS. Madrastres. Fulles molt bipinnaticompostes. L’ extracte de la planta s’empra
contra infeccions bacterianes. El suc de les fulles es fa servir contra otitis. La infusió de les fulles com a te
aromàtic, contra diarrees i cucs intestinals i contra la faringitis i per a fer venir la regla. Les llavors o la rel
s’empren contra la laringitis.
19. BISERRULA PELECINOS. Serradella. Planta farratgera.
20. BORAGO OFFICINALIS. Borraina. En plena floració a l’abril. Molt poques mates donen flors blanquinoses. La
planta és, llavors, més estil·litzada que les de flors blaves. Són comestibles les fulles tendres que s’arrebossen i
fregeixen i s’amaneixen amb anís i mel. Els tronxos també es mengen, pelats i bullits, o bé tallats en fines
capes, crus, en ensalada. El caldo de les tiges es pren contra la febre, el refredat i el reuma. Les flors, crues o
en vi. L’oli de borraina s’extrau de las summitats florides. La planta s’empra contra: abscessos, angina de pit,
anorèxia, aftes, bronquitis, càncer, durícies, còlics, cor cansat, crostes, decaïment, diabetis, edemes,
enterocolitis, envelliment, escarlatina, escorbut, estrès, febre, furóncols, espasmes, gola inflamada, gota, grip,
herpes, fetge inflamat, hipocondria, icterícia, infeccions urogenitals, inflamació, intoxicacions, llet escassa,
nafres, nerviosisme, ulls inflamats, orina escassa, peritonitis, picadures d’insectes, picors, pleuresia,
pielonefritis, cremades, refredat, reuma agut, rosa, sang espessa, xarampió, síndrome premenstrual, suor
escassa, tinya, tristesa i tumors. Rejoveneix, evita trombosis i atura les símptomes de la vellesa, menopausa, i
a vegades de l’esclerosi múltiple i de les malalties sistèmiques cròniques. La tisana de la planta, en general, es

22

recomana com a antiespasmòdica, antidiabètica, diürètica (clorurs), sudorífica, depurativa, emol·lient, febrífuga,
laxant, sedant, sudorífica, pectoral.*BORAGO OFFICINALIS – Tristesa.
21. BOUGAINVILLEA GLABRA. Santa-Rita. Parra densa, abundant a les parets de les finques del costat de dalt
del carrer Martorell i Peña. De flors de color morat més o menys intens, tot i que n’hi ha de 7 colores distints.
Les flors es donen en tisana per a reforçar els pulmons, contra l’asma i la bronquitis. També com a diürètiques i
laxants i contra la icterícia i la leucorrea.
22. BRYONIA DIOICA. Carabassina. Liana de tiges molt poc fermes, de 3 mm, amb fulles deltoides cordades
sinuades. La rel es molt voluminosa y té forma humana (i fins a 5 Kg). Els circells es poden menjar frescos
(tuques), com a espàrrecs. En marges inclinats ombrívols de boscos prop de antigues poblacions
prehistòriques. Ús extern: reuma, artritis. S’aplica externament la rel triturada en cataplasmes. Ús intern:
inflamació dels tiroides, febres, tumors al fetge, epilèpsia, tuberculosis, gota, esclerosis de melsa. És planta
tòxica (i abortiva), especialment quan és tendra. En homeopatia, s’empra molt per a terrenys tuberculínics
(asma, pulmonia, etc.). Però, dona molt abatiment mental, a dosis més concentrades que a la 9 CH. És molt útil
per a rebaixar estats psicòtics agressius (a la 5 CH). S’ha donat com a purgant i diürètica, derivativa en casos
de cirrosis hepàtica. Contra inflamació de la melsa, del tiroides, i contra reuma en general (ciàtica, dolors
musculars, mal d’esquena). S’ha donat per a combatre el càncer, la tuberculosis, la pleuresia i els cucs
intestinals.
23. CALAMINTHA ASCENDENS (= C. NEPETA). Rebenterola. Mateta molt olorosa semblant al Marduix, però
amb fulles majors, peludes i grises, en cor, cocleariformes, molt més disperses. L’aroma recorda al de les
Mentes, i una mica a l’asfalt. Té fama de digestiva, sobre tot per als intestins i l’estómac. S’empra contra gasos
digestius, distensió abdominal, espasmes, dismenorrea, depressió. I per a alleugerir les símptomes com ara
nàusees, còlics, ressaca, mal de cap. També com a emmenagoga. [La subespècie típica, o Nauta, de fulles
majors i quasi totalment verdes, diuen que és fins i tot abortiva]. És sudorífica, emmenagoga, carminativa,
vulneraria, expectorant, resolutiva, ecbòlica, estomacal, estimulant. Emprada en dietes d’aprimament.
Externament, s’empra contra dolors reumàtics (en fumigacions o refregant un manat de planta sobre la pell). I
per a fer que encaixin millor les busques de les bótes de vi. Sembla que reestructura la distribució de les
cargues elèctriques en el sistema nerviós central.
24. CALENDULA ARVENSIS. Boixac Menut. De flors primerenques ja fructificades a l’abril. Abunda a la zona de
la Hyparrhenia, potser perquè abans era tot una vinya. S’empra contra mal d’estómac, mal de queixal,
afeccions oculars, talls, picades d’escorpins, mossegades de serps. És anticancerígena, cicatritzant i
vulnerària; hepàtica, emmenagoga, depurativa. Es dóna contra el càncer de mama o d’estómac o de bufeta de
l‘orina; tuberculosis, acne (en ús extern), cremades (ue), grip, impetigen (ue), leucèmia (molt bons resultats),
sífilis, i en moltes altres afeccions inflamatòries externes (dolor d’oïdes, conjuntivitis, voltadits, etc.). Es pren la
infusió d’un grapat de la planta per L, deixada macerar una hora en aigua recent bullida. Externament, s’aplica
el cataplasma de flors xafades en càncer de pell, malalties nervioses (aplicada als polsos), cremades, furóncols
o abscessos.
25. *CALENDULA OFFICINALIS – Comunicació, diàleg i sinceritat escassos, manca de tacte en les relacions inter
- personals, excés de criticisme. Promou la clemència aliena.
26. CALICOTOME SPINOSA. Argelaga. El xarop de les flors va bé contra la tos. Les fulles pilades UE: ferides,
abscessos.
27. CAPSELLA BURSA-PASTORIS. Borsa de Pastor. Serveix per a combatre les hemorràgies (de tota mena) i
com a diürètica desinfectant i contra càlculs (especialment quan causen hematúria). Per a la regla excessiva o
dolorosa en excés, trastorns uterins, paràlisis intestinal, hemorroides, espasmes de la bufeta o de la uretra,
varius, tensió descompensada, tensió baixa. Se’n pren la infusió d’un grapat de planta deixada macerar una
hora en 1 L d’aigua recent bullida. Se’n pren 3 vegades al dia, durant una setmana. Antisèptica, astringent,
anticancerígena, antidiarreica, cardiotònica, contraceptiva, diürètica, emmenagoga, estomacal, expectorant
refrescant, repel·lent d’insectes, vasodilatadora. S’empra contra: afonia, conjuntivitis, disenteria, dismenorrea,
disúria, edema, epistaxis, escorbut, febre, ferides, hidropesia, hematèmesi, hematúria, hemorràgies,
hemorroides, nefritis, puerperi, quilúria, tuberculosi, visió defectuosa.
28. CARDUUS TENUIFLORUS. Cardet Estret. UE varices, fístules.
29. CARLINA CORYMBOSA. Card Cigrell. Fulles y rel sudorífiques i purgants. Les flors assenyalen el temps
anticipadament.
30. CEDRUS DEODARA. Cedre de l’Himalaia. Es caracteritza per les puntes pèndules de las rames, i les fulles
verdes (no blavoses). Se n’usava la resina o qualsevulla part de l’arbre contra nerviosisme, epilèpsia, mal de
cap, febre, hemorroides, úlceres a la pell, infeccions gènito - urinàries. Els banys generals amb la decocció de
las rames resulten molt reconfortants. Per a infeccions venèries és millor prendre l’hidrolat.
31. CELTIS AUSTRALIS. Lledoner. Arbre que comença a treure fulles a l’abril. Se’n donen les fulles contra l’excés
de colesterol, els còlics i la falta de regla. Els fruits madurs (no grocs, sinó ja negres) es donen per a combatre
la disenteria o les diarrees. La fusta s’empra per a fabricar forques i altres estris agrícoles o casolans.
32. CENTAUREA ASPERA. Travalera. Abundant prop de murs o en terrenys argilosos de fondo de valls. És molt
útil contra la diabetis, la planta que més s’empra (hipoglicemiant). També per a altres afeccions del pàncrees i,

23

en banys, contra las hemorroides. L’hidrolat de les summitats florides s’empren per a tractar la conjuntivitis. La
planta amarga és també diürètica, tònica i febrífuga (especial per a nens) i estomacal.
33. CENTRANTHUS RUBER. Milamors. Abundant als marges del final del carrer de la Santíssima Trinitat del
Mont, al creuar la valleta del fondo. Les flors són estimulants i afrodisíaques. La rel fa més pudor que la de la
Valeriana, les virtuts de les quals comparteix. Es poden usar contra l’asma seca, el càncer, convulsions,
espasmes, hipersensibilitat, insolació, insomni, menopausa, neurastènia, neurosis histèrica, taquicàrdies i
tumors.
34. CERATONIA SILIQUA. Garrofer. Les garrofes sanes, sense fongs paràsits (blanquinosos), i ben madures, fan
molt de bé als pulmons i convenen als qui tenen malalties pulmonars cròniques, ja sigui tuberculosi, asma o
bronquitis. Dóna molta energia als pulmons. Verdes, són purgants, però, seques de temps, més aviat
astringents, per les llavors (la farina o s’aprofita com a espessant). La farina de garrofes és útil en hepatitis i
mononucleosis. La farina molt diluïda va bé en compreses per als ulls inflamats i llagrimalls embossats. En ús
intern, es dóna contra el mal de cap també. En ús extern, el suc de les garrofes tendres diuen que combat les
berrugues. L’oli on s’hagin bullit les garrofes madures serveix com a ungüent per a les hemorroides. L’escorça
de l’arbre s’usa com a astringent, ja sigui en banys, ja sigui internament. La infusió de trossos de garrofa
deixats macerar 20 minuts en aigua recent bullida es pren 3 vegades al dia durant una setmana contra les
úlceres gastro - duodenals. Deixant macerar ½ hora i afegint-hi mel, es pren contra afecciones del fetge i
mononucleosis o com a remineralizant o contra diarrees. La xocolata porta una quantitat de farina de garrofa
tant més elevada com més barat és. Algunes mascaretes de bellesa duen farina de garrofa com a espessant.
35. CERCIS SILIQUASTRUM. Arbre de l’Amor. Està en plena floració a finals d’abril, mentre les fulles sols
comencen a sortir. Tota la capçada s’omple de color rosa molt bonic. Les flors i les fulles s’usen contra el mal
de cap o la sinusitis, i contra el catarro.
36. CETERACH OFFICINARUM. Dauradella. Cistitis, pedres als ronyons, càncer de gola, hipertensió, tos seca,
falta de regla. Ús extern: Ferides, dolors musculars, cabell (+ cendres), varius.

37. CHENOPODIUM MURALE. Blet de Paret. Paràsits intestinals.
38. CHONDRILLA JUNCEA. Màstecs. Les fulles basilars ensolcades (amb fulles seques o terra), són comestibles.
Són depuratives, hepàtiques, estomacals, aperitives i diürètiques.
39. CHRYSANTHEMUM CORONARIUM. Bolitx. En plena floració a primers de maig. A vegades, té flors
blanquinoses, a vegades, completament grogues o mixtes. Una mica tòxica, anticancerosa, contra melanomes,
SIDA; digestiva, laxant, sedant, contra esclerosis, gonorrea, dispèpsia, picors, cucs intestinals. Contra mal
d’estómac se’n pren infusió (deixant unes quantes flors tendres durant 20 minuts en aigua recent bullida) amb
mel, 3 cops al dia durant 3 dies.
40. CISTUS ALBIDUS. Estepa Blanca. Úlceres UE, detergent de la pell.
41. CLEMATIS FLAMMULA & CLEMATIS VITALBA. Vidriera. Liana de fulles compostes amb peciòluls molt llargs,
i segmentats deltoides dentats, a vegades trilobats; o enters (a C. flammula). S’usen les fulles tendres per va
fer banys calents derivatius de peus, en congestió cerebral, ciàtica i altres inflamacions. La planta és útil en
càncer, cel·lulitis, ciàtica, ferides i talls, mal de cap, dolors reumàtics, nafres, lumbago, neuràlgies,
estrenyiment, sinusitis, tuberculosis, ja sigui usada fresca i crua, o bullida en ús extern o intern. El poder
vessicant de les Ridortes els ve d’uns ranunculòsids (lactones de poc pes molecular, volàtils, típiques de la
família de les Ranunculàcies), molt biodegradables amb l’escalfor (bullint o assecant la planta). La sèrie de
degradació (per dessecament) és la següent: ranunculòsid (=ranoculina) → ranunculunia (+ glucosa) →
protoanemonina → anemonina → ácid anemònic (no medicinal). Llevat el darrer, els altres compostos són
vessicants, poden produïr ampolles a la pell i irritació estomcal i diarrea (amb sang) en alguns casos. Però un
cop degradades les substàncies vessicants, pot fer efecte el vitalbòsid (C-glicosil-flavona) = 4’-O-cumaroilisovitexina. És un potent antinflamatori (a 75 mg/Kg, per boca) i analgèsic i antidiarreic. Clematis vitalba conté
una divinil-éter-sintasa que actúa sobre els hidroperòxids produïts per la 9-lipo-oxigenasa. Per tant, té acció
anti-al·lèrgica. L’extracte de Clematis vitalba fet amb metanol té efecte antimocòtic contra llevats. Els
responsables són els vitalbòsids B, D, G, H. Per altra banda, Ceratopycnis clematidis Höhn., és un fong que pot
parassitar la planta. Legalment, l’ús dels Clematis sp. va quedar restringit per l’ordre SCO/190/2004, de 29 de
gener, per la qual s’estableix la llista de plantes la venta al públic de les quals queda prohibida o restringida
degut a llur toxicitat. La va singar la ministra popular de sanitat Ana Pastor Julián. L’ús dels Clematis queda,
doncs, restringit a Espanya a les especialitats farmacèutiques, fórmules magistrals, perparats oficinals, cepes
homeopàtiques, i a la recerca. A la llista hi posen el nom popular de Hierba del Pordiosero. I és que els
pidolaires que volien rebre més almoines es produïen nafres aplicant-se la fulla matxacada de les Ridortes.
D’aquesta manera inspiraven més compassió. Tot plegat eren altres temps. L’ús més estès ara dels Clematis
és com a preparat o flor de Bach. El destil·lat preparat recullint sobre una ampolla de vidre posada al sol i plena
de flors, es recull i es conserva amb una mica de brandy després. Unes gotetes van bé per evitar el mareig
anant en cotxe, o per a les xacres de les persones que somnien despertes, que no toquen de peus a terra, que
no són pràctics perquè estan dominats per fantasies, que volen evadir-se perquè no els ve la inspiració, que
somnien desperts. En homeopatia, dilucions de la tintura mare (o alacoholatur pare) s’empren contra les
pústules, úlceres a les cames, erupcions (ús extern) o (ús intern) dolors reumàtics, neuràlgies, artritis,
prostratitis, metrorràgia. En ús extern, la planta s’emprava, en banys de peus, per a descongestionar el cap o
també la columna vertebral, en casos de neuritis, congestió cerebral per insolació o altres causes, mal de cap,
sinusitis, mareig, hipertensió, ciàtica, lumbago. Els banys de peus actuen com un derivatiu. En cataplasmes

24

reduïts de fulles escaldades, s’emprava contra la cel·lulitis (inflamació de les cicatrius de talls recents), taques a
la pell o pigues. Un preparat antic és el fet amb fulles tendres deixades macerar un estiu a sol i serena dins oli
rosat (preparat deixant roses en maceració 40 dies a sol i serena). Aquest oli es feia servir per untar les parts
dolorides (costat, columna, articulacions, ronyonada). Olorar d’aprop les fructificacions matxacades amb els dits
pot fer estornudar. D’aquesta manera alguns maldecaps se’n van. O així ho deien els antics. De tota manera,
l´ús més conegut per la gent gran és el de fer servir les tiges de Clematis vitalba per fumar petits cigarrets
improvisats, o almenys recorden que ho feien de petits. L’escriptor Josep Pla en parlava d’això. En ús intern,
s’empravaen només els brotets com si fossin picants, en casos de tuberculosi, estrenyiment, sinusitis, reuma,
càncer. Si hom la troba massa picant, es pot prendre (només els circells i brotets més fins) bullida, sempre
presa amb molta moderació. Un altre preparat antic era la decocció al bany-Maria de la planta fins a reduir-se
l’aigua a 1/3. Es donava a beure contra les febres quartanes, prostatisme, mastitis, glàndules botides, picors,
neuràlgies, reuma; dolors i retenció de líquids. Un ús veterinari típic i actual dels Pallars és lligar, darrera el
braguer, una liana fent-hi un nus per fixar-la, a fi i efecte que la vaca acceleri el part i tregui la placenta del tot.
—Contraindicacions. Un abús ja sigui extern o intern pot desencadenar l’aparició d’una irritació forta de les
mucoses. Diuen que aplicar (o prendre) fulles de Bleda (bullides) va bé per contrarrestar la irritació. —Altres
usos etnobotànics són el fer-ne cordes (especialment amb les tiges de C. vitalba) untades amb greix de porc
perquè llisquin més. Als nens, amb una mica d’imaginació, ens agradava imitar al Tarzan al veure les lianes de
C. vitalba que penjaven dels arbres. Les tiges poden aribar a tenir 19 cm de gruix, si bé el corrent és que en
tinguin entre 1 i 2 cm. S’ha emprat les tiges de C. flammula per fer cistellets. La liana es pot fer assecar i hom
la dóna com a herba als cavalls. Un cop seca, perd la seva cremor. — Hi ha moltes espècies més decoratives
als jardins que no pas les Ridortes, però alguns cultiven Clematis flammula var. acutisepala als jardins i
Clematis flammula var. maritima a les platges (per intentar protegir les dunes). A Collserola hi ha Clematis
vitalba var. integrata, var. taurica. Var. crenata; i Clematis flammula var. fragrans, var. acutisepala, var.
flammula,
*CLEMATIS VITALBA — CLEMATIS — Somniadors. Els manca l’iterés pel present. Són inconscients. Absents,
despreocupats per llur salut. Mai estan del tot desperts. No mostren gran interès per la vida. Viuen en un futur
hipotètic, més que en el present. S’escapoleixen de les dificultats. Tenen poc instint de conservació i poca capacitat
de concentració.
42. COLUTEA ARBORESCENS. Espantallops. Arbust autòcton amb les llegums ja desgastades pel temps a
finals d’abril (grises, amb les parets en reixeta). Les llegums s’usen com a catàrtiques, emètiques i purgants.
43. CONVOLVULUS ALTHAEOIDES. Corretjola de Serp. Estrenyiment: infusió de fulles tendres en aigua (recent
bullida) durant ½ hora. Afeccions hepàtiques i refredats: preparat de les rels en aigua recent bullida (reposant
½ hora).
44. CORONILLA VALENTINA. Carolines. En plena floració a finals d’abril. És planta ornamental tòxica. Només a
dosis ínfimes es pot donar per a donar energia al pulmó, cor i ronyons. És purgant. S’usen preferentment els
fruits.
45. CRATAEGUS MONOGYNA – Arç Blanc. S’empra en general les flors i algunes fulles. Tònic cardíac excel·lent.
Estimula la circulació cerebral, més aviat puja la pressió arterial quan està massa baixa. Està indicat en
insomni, nerviosisme, angina de pit, desequilibris neurovegetatius, palpitacions, defectes (lleus) de vàlvules,
dispèpsia, angoixa, vertigen, mareig, arteriosclerosis, fatiga (esport), espasmes (regla, tos) i per a contrarestar
l’efecte noniceptiu excessiu d’alguns sedants. Els fruits són comestibles i es donen contra la disenteria.
46. CREPIS BURSIFOLIA. Herba Falconera. Càncer.
47. CREPIS TARAXACIFOLIA. Cap Roig. Composta Liguliflora en plena floració a l’abril. Fulles runcinades una
mica llanoses, blanquinoses a la base. Inflorescència molt ramificada ja des de la base, amb lígules grogues
una mica tenyides de marró. Es fa als marges dels prats d’Hyparrhenia. Utilitzable contra el càncer.
48. CUPRESSUS ARIZONICA. Xiprer Blau. Les fumigacions s’usaven per a abreujar el part. Les fulles o las
pinyes (gàlbuls), contra la tènia, tumors, malalties de la pell, cremades, ampolles, inflamacions; i, en ús interno,
com a carminatives i diürètiques. Deuen de tenir les mateixes propietats que el Xiprer típic.
49. CUPRESSUS SEMPERVIRENS. Xiprer. És el Xiprer Comú típic. El trobem a la perifèria d’alguns jardins de la
zona de la CDLA. Les pinyes són molt útils contra les gangrenes. Es netegen, s’ aixafen una mica (amb un
martell o una pedra), es posen en aigua i alcohol, i s’escalfen bastant tapades, al bany Maria. Amb les fulles es
fan coixinets per a descansar les cames quan hi ha varius. Útil contra infeccions pulmonars i d’orina,
hemorràgies, tos, diabetis, retenció d’orina, prostatisme, grip, inflamació de ronyons, metrorràgia, miofibromes,
tuberculosis, hemorroides, sinusitis, pòlips nasals, embarassos de dies no desitjats, prolapse anal,
hemorroides, prolapse uterí, insectes, reuma, esclerosis uterina, cucs intestinals, ferides, gangrenes. És
vasoconstrictor perifèric, sudorífic i vulnerari. Es pot preparar la infusió de pinyetes tendres i algunes fulles
durant una hora (en aigua recent bullida) per a prendre’n un got un cop al dia, contra: diarrees, febre,
hemorràgies, menorràgia, retenció d’orina.
50. CYDONIA OBLONGA. Codonyer. Astringent, antiinflamatori, cardíac, carminatiu, emol·lient, digestiu, diürètic,
expectorant, hipotensor, refrigerant, restauratiu, tònic. Codonyat, contra: aftes de la boca, catarros, diarrees,
dipsomania, disenteries, mal de cap, mal de coll, gastritis, esclerosis d’estómac, gingivitis, leucorrea, memòria
escassa (els nens haurien de menjar-ne amb melassa d’Ordi, i Plàtan i Taronja), cremades (inclús de
radioactivitat), sialorrea, traqueïtis, tumors al fetge, vòmits de sang (tuberculosis). Licor: mal de panxa. Les
fulles, contra: diarrees. Escorça de tiges, contra: úlceres. Llavors: laxant suau, antiinflamatori, tos en nens
(faringitis, bronquitis), fissures anals UE/UI, esquerdes als mugrons, oftalmies UE, prolapse rectal, prolapse

25

uterí, cremades UE. Fulles: diarrea, mala circulació, hipertensió.*CYDONIA OBLONGA — Manca d’integració
de la feminitat.
51. CYMBALARIA MURALIS. Picardia. Diabetis, hemorroides, ferides sagnants, escorbut.
52. DAPHNE GNIDIUM. Matapoll. Arbust de fulles linears patents molt abundants, sense flores ni fruits qa l’abril.
Abortiu, purgant, anticancerós, insecticida, piscicida, antitumoral (tumors de pituïtària), febrífug, vulnerari, anti sida. Contra mal de queixal (escorça fina de les tiges aplicada a la geniva), taques a la pell, sarna, polls. Laxant
aplicable externament en massatge sobre la panxa amb el suc de la planta. El suc de les tiges aplicat al front
cura la hepatitis vírica. També serveixen les fumigacions.
53. DELPHINIUM STAPHISAGRIA. Caparrós. De flors blaves abundants i fulles palmatipartides també abundants.
En el llenguatge simbòlic significa “un cor obert”. Tòxica i vomitiva. A dosis homeopàtiques és útil contra
espasmes, asma, gota, dolors, retenció d’orina. En ús extern, pot aplicar-se contra paràsits (polls, puces,
xinxes).
54. DIPLOTAXIS ERUCOIDES. Ravenissa Blanca. Als terrenys argilosos secs i assolellats i no molt inclinats.
Se’n fa un xarop contra la bronquitis, o la tos, amb sucre i les summitats florides de la planta. També és útil
contra tumors.
55. *ECHIUM PLANTAGINEUM. Llengua de Serp. Manca d’acceptació d’un mateix, manca d’apropament envers
els altres.
56. ECHIUM VULGARE. Cues de Porc. Començant a florir o en plena floració al mes d’abril. De flors variables en
tamany, blaves, tubulars, molt obertes i asimètriques. Les llavors blanques tenen forma de cap d’escurçó i
contenen curare, un tòxic paralitzant, no perillós a tan petites dosis com ho està en relació a tota la planta. Les
fulles tendres es mengen com les de Borraina. No convé abusar-ne. La planta és diürètica i sudorífica. Va molt
bé per a glopejar en cas de mal de queixal. Es dóna també contra la tos, nerviosisme, febre, i dolors.
57. ERICA ARBOREA. Bruc. Se’n pren en infusió (deixant macerar les summitats florides durant 20 minuts en
aigua recent bullida) en dejú per a combatre la fosfatúria. Beguda en grans quantitats diuen que pot
contrarestar el verí de l’escurçó. Se’l considera diürètic, depuratiu i astringent. S’emprava contra: albuminúria,
colibacilosis, cistitis, cuperosis, fosfats (càlculs), gota, leucorrea, neuràlgies UE, paràlisi UE, pielonefritis,
piúria, reuma.
58. ERIGERON CANADENSE. Folquet. Diürètica y astringent. Àcid úric, urea, reuma, gota, úlcera d’estómac,
obesitat, cistitis, pielonefritis, diarrees, leucorrea, part, hemorràgies genitals (tumors), mal de coll, bronquitis,
sarna, èczemes, hemorroides. És ideal per a posar dins la sauna.
59. ERODIUM CICUTARIUM. Agulletes de Bruixa. Hemorràgies uterines – disenteria – retenció de líquids – falta
de regla – gonorrea – part lent – mal de coll – estomatitis – reuma – mossegades de serps – falta de llet. Tota
la planta és comestible. Molt apreciada pels ibers. Planta indicadora de pluja (estils). *ERODIUM CICUTARIUM
– Detallisme, preocupació exagerada, manca de perspectiva més enllà dels fets quotidians, manca
d’intel·ligència.
60. ERODIUM MOSCHATUM. Herba de la Forquilla. Emprada molt en bruixeria com a protectora. Alguns
herbolaris la recomanen per a la pròstata. Altres, com a anticancerígena, diaforètica, diürètica, febrífuga, o
estimulant.
61. ERUCASTRUM NASTURTIIFOLIUM. Ravegalls. Comestible, diürètica, laxant, pectoral.
62. ERYNGIUM CAMPESTRE. Panical. De fulles fermes i punxants, dividides, blavoses. En marges argilosos o
sorrencs secs. La rel es diürètica i antídot de verins de serps. S’usa en excés de clorurs, panxa inflada, dolors,
mal d’orella, edemes, ferides infectades, úlceres (com a preventiu o com a amulet), metritis, nefritis, oligúria,
refredat, tumors, urèmia. Tocs amb les punxes de las fulles serveixen per a millorar la circulació de la sang, en
reuma i artrosis.
63. EUCALIPTUS GLOBULUS. Eucaliptus. Glopejar la infusió de l’escorça va bé contra el mal de queixal per
càries. Bafs amb fruits van bé contra el refredat en nens petits. La infusió de las fulles va bé contra la bronquitis
o també contra la hepatitis. Apart de ser respiratori per a refredats i congestió pulmonar, bronquitis i asma, va
bé contra la diabetis i el fetge congestionat. És febrífug, carminatiu, estimulant, expectorant, sudorífic,
antisèptic, anti - malària, aperitiu, sialagog. Contra bradicàrdia, hipertensió, bradipnea. Pot ser irritant del tub
digestiu (sobredosis), narcòtic (sobredosis), paralitzant del centre respiratori medul·lar (sobredosis), irritant dels
alvèols pulmonars (fel·landrè). S’empra contra tos ferina, bronco - pneumònia, diftèria, gonorrea, úlceres, en
ferides quirúrgiques, genives sagnants, halitosis, gangrena pulmonar (i d’altres), cistitis, hematúria, dermatosis,
erisipela.
64. EUPHORBIA CHARACIAS. Lletrera Vesquera. Berrugues, ulls de poll, barbs.
65. EUPHORBIA HELIOSCOPIA. Llet de Santa Teresa. Las fulles sota les umbel·les són el·líptiques, grans de 3 x
1 cm, molt fosques. Tiges roges poc ramificades. Planta baixa de 30 cm. Indicada amb molta cura (per la seva
toxicitat i pels efectes catàrtics, vesicants o irritants) contra: Anasarca, càncer, còlera, hidropesia, febre,
leucèmia, leucorrea, limfoma, malària, neuràlgies, reuma, cucs intestinals, berrugues. Se n’usa la llet en UE. És
piscicida (mata els peixos).

26

66. EUPHORBIA PEPLUS. Lletarins. Càncer de matriu, berrugues, ulls de poll.
67. EUPHORBIA (=Chamaecyse) PROSTRATA. Lleterina Ajaguda. De fulles diminutes una mica fistonejades i
fruits una mica hirsuts. Abscessos, ulls de poll, barbs, diarrea, enteritis, picadures d’escorpins, tumors a
l’aixella.
68. EUPHORBIA SERPENS. Lleterina Ajaguda. Planta petita, reptant a ras de terra, de fulles ovals molt enteres,
d’un verd molt fosc, atapeïdes, oposades, amb marge clar, de 4-6 mm, asimètriques a la base. Planta totalment
glabra. S‘ha usat contra ulls de poll, diarrea, i com a diürètica, emmenagoga, en malalties de la pell i tumors.
Com a tota Lleterassa, no deixa de ser irritant.
69. EUPHORBIA SERRATA. Cagamoix. De fulles oblanceolades dentades, de color clar, una mica groguenques
les superiors. Com les altres espècies, pot ser càustica. Les altres Euhporbia presents a la zona són: E.
biumbellata, E. exigua, E. peploides, E. segetalis, E. sulcata, E. terracina.
70. FICUS CARICA. Figuera. Les figues són restauratives, maturatives, resolutives, una mica laxants, digestives,
desinfectants, diürètiques, emol·lients. Cal menjar-les amb la pell pigmentada externa perquè no causin estries
als llavis. La mescla de figues, dàtils i oli d’oliva es menja per a combatre les hemorroides, la debilitat
(especialment la deguda a afecciones pulmonars) o l’anèmia. La llet de figa conté lupeol, un potent inhibidor de
la FPTasa, lo que predisposa a un alentiment de l’avanç dels tumors cancerosos pancreàtics. S’ empren els
fruits en abscessos, asma, càncer, ulls de poll, tos, grip, gingivitis, galteres, tuberculosis, ampolles, escròfules,
gola adolorida, estomatitis, tumors (abdominals, d’úter, de pàncrees), berrugues, cucs intestinals. Las fulles
s’empren per a banys de cap, contra la caspa. *FICUS CARICA – Manca de control sobre la vida.
71. FOENICULUM VULGARE. Fonoll. A l’abril sols té les fulles joves, que formen alguns pompons més tendres i
drets. S’ empra tota la planta, tot i que es venen més les llavors. Diuen que allarga la vida. Calma la irritació
dels ulls, el ventre, la pell, l’estómac. És aperitiu, emmenagog, abortiu, hepàtic, carminatiu, afrodisíac, anodí,
balsàmic, diaforètic, digestiu, diürètic, galactogog, expectorant, vulnerari, estomacal, vermífug. S’empra contra
dermatosis, dolors abdominals, mal de cap, mal d’estómac, mal d’esquena, mal de queixal, mala visió,
conjuntivitis, hepatitis, reuma, aerofàgia, meteorisme, mossegades de serps, ferides, nafres, càncer (de matriu),
còlera, còlics, enteritis, gastritis, gonorrea, hèrnia hiatus, nàusees, nerviosisme, part difícil, espasmes, melsa
inflamada, tenesme, tumors.
72. FUMANA LAEVIPES. Fumana Prima. Diürètica.
73. FUMANA THYMIFOLIA. Piticlillo. Paregut al Timó, sense fer olor, amb flors com les d’Estepa, grogues, d’1
cm. (a l’abril encara no s’han obert). Diürètic contra càlculs, amb fama poc estesa però molt intensa.
74. FUMARIA CAPREOLATA. Fadristerns. De flors blanques, una mica purpúries, més o menys grans. Contra la
tristor. Tisana de un grapat per Litre (una tassa després de menjar i una després de sopar). També contra la
neurastènia, malalties del fetge, y palpitacions. Contràriament a lo que es divulga, és una planta sana, no
tòxica, si bé, molt concentrada pot provocar nàusees.
75. FUMARIA OFFICINALIS. Fumària Vera. De flors petites, totes púrpura, més o menys fosc. És depurativa,
amarga, hepàtica, anticancerígena, elastificant de les arteries, vermífuga. Usada contra tabaquisme,
abscessos, psoriasis, aterosclerosis, bradicàrdia, capil·lars fràgils, coupe-rose, escaldadures, hemorràgies
oculars, herpes, hipertensió, tuberculosis, vista cansada, colesterol excessiu. Les fulles xafades s’apliquen a la
cara per a combatre fongs de la pell.
76. GALACTITES TOMENTOSA. Calcida. De flors rosa i púrpura blavós, i tiges i fulles blavoses, amb ribets
blancs. Segurament serveix per a varius i hemorroides.
77. GALIUM APARINE. Apegalós. Fulles decusades (6), amb dents retrorses com als bordes de les tiges. El suc
de la tija lleva les tanques de la pell, especialment quan són perilloses per tenir un creixement alarmant. També
cura ferides. És lleugerament laxant, molt diürètic (contra albuminúria), aperitiu, astringent, anticancerigen,
febrífug, hemostàtic, hepatoprotector, hipotensor, intestinal, anti-ictèric, antileucèmic, aprimant, antiparasitari,
refrescant, adient per a quallar la llet, antiescorbútic, sudorífic, tònic, antitumoral (mama). Alguns científics
diuen que cal tenir molta cura ja que la planta absorbeix molts tòxics, lo que la desaconsella si ha crescut
enmig de camps molt ruixats amb pesticides. Alteratiu, laxant suau, aperitiu, astringent, depuratiu, diürètic,
febrífug, hemostàtic, refrescant, tònic. Contra hepatoma, hipertensió, icterícia, leucèmia, obesitat, tumor de
mama, càncer d’estómac.
78. GALIUM LUCIDUM. Espunyidella Blanca. Es troba als prats de Brachypodium retusum amb Hyparrhenia
hirta. De flors blanques (a l’abril només hi ha poncelles). Molt ramificada, amb limbe de les fulles lanceolatlinears pla, i tija de secció poligonal. Sol vendre’s en lloc de Galium verum (de flors grogues, tiges rodones,
fulles filiformes cilíndriques). Almenys es pot dir que G. lucidum sol contenir 200 ppm de Zn, lo que és bastant
(20 veces lo normal). A Múrcia, es dóna com a digestiu i estomacal. Pròstata, càlculs de la bufeta de l’ orina.
79. GALIUM MARITIMUM. Llàgrimes d’Ase. Pròstata, bufeta de l’orina (càlculs), èczemes.
80. GERANIUM MOLLE. Suassana. Dolors, astringent, vulnerària, càncer.

27

81. GERANIUM ROBERTIANUM. Herba de Sant Robert. Càncer d’estómac, o de matriu, diabetis, faringitis, talls,
pits adolorits, repel·lent de mosquits, icterícia, reuma articular, infeccions urinàries, diabetis, hemorràgies,
ferides.
82. GERANIUM ROTUNDIFOLIUM. Suassana. Astringent, diürètic. Úlcera d’estómac.
83. GLADIOLUS ILLYRICUS. Lliri de Sant Joan. Es bulbs capolats s’apliquen a la pell per a combatre la infestació
de fongs, esquerdes anals, tumors al recte. Menjats, són afrodisíacs.
84. GLOBULARIA ALYPUM. Foixarda. Contra el càncer o la leucèmia se’n beu la infusió de les summitats florides
(deixades reposar una hora en aigua recent bullida), 3 vegades al dia durant 2 setmanes. En UE es trituren les
fulles i es tiren a l’aigua recent bullida, deixant macerar ½ hora, i s’apliquen compreses en ferides, nafres,
furóncols, èczemes, caspa, psoriasis. Es prepara un alcoholatur amb les summitats florides que s’aplica en
locions a zones afectades per l’acne o petites úlceres. Desintoxicant de proteïnes – gota - reuma - pressió alta hiperacidesa estomacal. Febre – purgant – afrodisíaca- àcid úric – ciàtica – reuma – artrosis – artritis – cucs
intestinals – estrenyiment – bulímia. Conté els famosos glicòsids iridoïdes similars als de l’Harpagofit.

85. HEDERA HELIX. Heura. Tos de coll, dispèpsia, úlcera gastro-duodenal, retenció d’orina. És hemolítica i
vasoconstrictora. El cataplasma resol nòduls de cel·lulitis i nafres de difícil curació, així com carnesqueixats i
dolors artrítics, ciàtica, lumbago, etc. El cataplasma de fulles bullides en vinagre calma el dolor i redueix els ulls
de poll. Bronquitis crònica, laringitis, gota, refredats, càlculs biliars, regles insuficients, leucorrea, hipertensió,
cremades, pòlips a las fosses nassals, mal de queixal. Els fruits són vomitius (més de 2) i purgants. Llur tintura
s’ emprava per a debilitar el pèl moixí. En ús intern cal ser molt caut i no prendre més d’unes cullerades de la
infusió diluïda. Més quantitat podria resultar psicodèlica.
86. HETEROPOGON CONTORTUS. Mal de queixal, atròfia, caquèxia, miàlgies, reuma, ràbia, hematúria, febre,
disenteria, mossegades de gossos, picadures d’escorpins.
87. HIRSCHFELDIA INCANA. Ravenissa Borda. Abunda als terrenys argilosos assolellats. A l’abril té les fulles
basals lirades amb segment terminal molt gran. Conviu i s’apropa molt a la autèntica Herba dels Cantaires
(Sysimbrium officinale), tot i que aquesta prefereix llocs mes ombrívols i frescos. La Hirschfeldia es distingeix
pel color de las fulles més clar i brillant, pels fruits amb algunes estrangulacions i per les rames divaricades de
les inflorescències. Comercialment, s’ usa com a succedània de l’Herba dels Cantaires. Les fulles basals es
mengen crues (+ suc de Llimona).
88. HORDEUM MURINUM. Blat de Sant Joan. Gra comestible i farinable per a fer pa. Planta diürètica. Ritual
contra epistaxis (“Sant Tomàs, para la sang del nas”). Mecànicament es perillosa, ja que pot obrir-se pas fins
als racons més insospitats (pulmons, per exemple) on arriba a germinar.
89. HYOSCYAMUS ALBUS. Jusquiam Blanc. En plena floració al capdamunt de la Via Augusta a mitjans d’abril.
Més suau que el Jusquiam Negre, inclús es pren com a cafè, a Mahó, on abunda molt als murs per sobre el
port. S’utilitza en màgia negra. Almenys, per a esbrinar desgràcies que han de passar a algú. A petites dosis,
podria prendre’s com revulsiva del vi, contra deliris, depressió, mal de queixal, mal d’oïdes, dolors reumàtics,
espasmes esofàgics, espasmes uterins, espasmes en general, gota, hernia hiatus, intoxicació per Plom,
Parkinson, psicosis, reuma, dolors de vesícula biliar. Y, en ús extern, en hemorroides, neuràlgies, mastitis,
magolaments, cops, psoriasis (oli de fulles).
90. HYPARRHENIA HIRTA. Fenàs de Bou. És la Gramínia dominant a la zona de la CDLA. Té les fulles una mica
vermelloses o d’un verd molt clar quan són joves, i d’un groc ocre en tempos mig secs. La part de las fulles pot
arribar a 1 m i, amb les flors, a 1.5 m. S’utilitza a les Illes Canàries contra bronquitis, tuberculosis i afecciones
del pit, seques. Aquí s’empra per cobrir les gàbies dels ocells de cant perquè canviïn millor la ploma.
91. HYPARRHENIA PUBESCENS. Fenàs de Bou Fi. Es distingeix per ses fulles molt més estretes que a l’espècie
anterior. I per s’aresta més llarga (3,5 cm).
92. HYPERICUM PERFORATUM. Pericó. Asma, arteritis obliterans, úlcera d’estómac, cremades, ansietat,
depressió, falta de regla, infeccions, arteriosclerosis, bronquitis, caiguda de cabell, càncer d’estómac, ferides
infectades, gangrenes, catarro, cistitis, bilirubina alta, càlculs biliars, diarrea, retenció de líquids, gastroenteritis,
paràsits intestinals, hemorroides, hiperacidesa estomacal, insolació, nafres, lumbago, afeccions de la medul·la
espinal, neuràlgies, bufeta de l’orina indiscreta (que no tanca bé), cames o braços inflats, reuma, sida, tos,
tumors, úter infantil, varius, berrugues, virus. *HYPERICUM PERFORATUM – Por a la foscor, malsons.

93. INULA (=DITTRICHIA) VISCOSA. Olivarda. A la primavera no té flors normalment, només fulles i no gaire
grans. Fa olor a asfalt. En tota la zona, amb Oryzopsis miliacea i Psoralea bituminosa (Ruda Cabruna).
S’empra molt per a malalties de fetge en UI, a València. També per a curar voltadits, ferides, tumors, grans,
hemorroides. Les cataplasmes de fulles tendres s’apliquen en hemorroides, abscessos, furóncols, nafres,
contusions, inflamació de mugrons o febre (front), sarna (rel bullida en vi). I en ús intern (pot resultar vomitiva),
contra paludisme (rel), leucèmia, atacs d’hemiplegia, afeccions renals. Bullida la rel en vinagre, es pren contra
la gota i l’àcid úric. Bullida la planta en vi, es pren contra retortillons de ventre, icterícia, i per accelerar el part o
la regla i per a fer orinar més. Un massatge de l’oli preparat con la planta se aplica a las parts afectades per
tremolors.

28

94. IRIS GERMANICA. Lliris de Sant Josep. De fulles de color verd blau clar, cintades, lanceolades, de 30-40 cm.
Flors de color blau molt fosc o, a vegades, blanques. A l’abril estan en plena floració. El rizoma es dóna als
nadons com a masticatori perquè els surtin abans les dents. Se li atribueixen les mateixes propietats, en menor
grau, que al Lliri de Florència (de rizoma molt aromàtic). Antiinflamatori, balsàmic, expectorant. Contra asma,
problemes biliars, bronquitis, aprimament, esclerosis, migranyes pre-menstruals, pòlips nasals, cremades,
refredats, tènia, pòlips.

95. KOELREUTERIA PANICULATA (=Sapindus chinensis). Arbre dels Farolets. Les llavors s’usen com a grans
de rosaris o collarets. Les flors donen un tint groc i les fulles negre. Les fulles, brots i fruits tendres es mengen
brasejats. Les flors són oftàlmiques a emprar contra conjuntivitis o epífora (ulls plorosos).
96. LATHYRUS CLYMENUM. Veçó. Lleguminosa molt abundant al prat d’Hyparrhenia, amb flors de color morat i
lila. Contra les puces, en banys.
97. LAURUS NOBILIS. Llaurer. Comença a florir a l’abril. Es fa al fondo de torrents i en alguna baga. Planta
màgica usada als oracles de Delfos. Diuen que rebutja els llamps. S’usa molt a la cuina. És digestiva i
antiinflamatòria. Va bé, bullit en vinagre, en compreses, contra dolors de la grip o dolors reumàtics, o picadures
d’animals (mosquits, etc.), en sinusitis, dolor als ronyons. Internament, a més de millorar la digestió y tallar els
dolors d’estómac aguts, estaria indicat en cas de grip, hepatitis o paludisme. Pot beure’s la infusió (de 2 minuts)
3 vegades al dia durant 3 dies. Amb la polpa dels fruits es prepara una pomada contra el mal d’esquena. Les
bafs van bé contra la bronquitis i el mal de coll o de cap, grip, hepatitis o paludisme. L’oli essencial està indicat
en cas de lumbago o dolors musculars (torticolis, etc.). Grans, furóncols. Aftes, amigdalitis, blefaritis. Angina de
pit, coronaritis. Calvície. Lleva l’excés de YIN a l’intestí (budell prim), o a la bufeta del fel o al pàncrees. Dolors
de la grip (ulls, pit, cap, costelles). Enterocolitis vírica. Hepatitis vírica. Hipertensió, histèria. Reuma deformador.
Cel·lulitis, fongs, contusions. Hodgkin, adenitis. Distonia neuro-circulatòria.
98. LAVANDULA STOECHAS. Caps d’Ase. La infusió prolongada (deixant un grapat de summitats florides
reposar 1 hora en 1 L d’aigua recent bullida) es beu contra la febre, mal de cap, úlcera d’estómac, insomni,
nerviosisme. Els bafs van molt bé contra la sinusitis, però no són tant efectius contra l’asma o la grip. L’oli de
haver macerat la planta s’aplica en èczemes o contra dolors reumàtics. L’alcoholatur de la planta fresca va molt
bé per a cicatritzar talls, o curar cremades. Qualsevol preparat de Caps d’Ase va bé contra el mareig –
Alzheimer – gasos – o memòria defectuosa. Però és millor emprar plantes que hagin rebut aigua de pluja
durant uns dies i esperar a collir-les un dia més després d’acabades les pluges.
99. LAVATERA ARBOREA. Malva Fogassa. En plena floració a l’abril. Alta y robusta (de 2 m). Calícul amb peces
quasi tan amples com llargues (al menys algunes). Emol·lient, com totes les Malves, i contra esclerosis (en
general).
100. LAVATERA CRETICA. Malva de Penellets. Viu als marges de camins i en altres llocs argilosos secs. Les
peces del calícul són quasi tan amples com llargues (al menys algunes). La Malva tindria aquestes peces
estretes, com 3 o 4 vegades més llargues que amples, i les fulles més feses, i la corol·la de color més rosat viu
o fosc, no tan blavós. Va bé contra el dolor d’estómac el menjar els brots tendres o les fulles cuites. Com
emol·lient, es pot donar igual que la Malva. Els mucílags tenen propietats immunostimulants. Se’n recomana
beure la infusió prolongada (deixant reposar 1 hora un grapat de la planta per 1 L d’aigua recent bullida) contra:
bronquitis, úlcera gastro-duodenal, asma, estrenyiment, inflamació de les vies urinàries. En UE s’apliquen
compreses de la infusió contra èczemes, o se’n glopeja l’aigua contra glossitis o gingivitis. El suc de les fulles
calma el dolor de les picadures d’insectes.
101. LEPIDIUM (=Cardaria) DRABA. Bàbols. Viu als marges de camins. Comença a florir a l’abril. És una diürètica
molt bona, contra infecciones d’orina, càlculs, inflamació de pròstata, hipertensió. A pesar d’alguna fama
immerescuda com o tòxica, pot donar-se sense temor, en dosis normals.
102. LEPIDIUM GRAMINIFOLIUM. Estiravelles. De fulles molt estretes, i amb moltes rames fermes dretes formant
una mateta alta i estreta. Flors similars a les de l’Herba de Santa Teresa (Lobularia maritima). Viu als replans
argillosos. Diürètica i contra l‘impetigen, com l’espècie afí L. ruderale.
103. LINARIA SIMPLEX. Linària Groga. Pot trobar-se a marges de camins de la zona baixa. De flors grogues.
104. LOBULARIA MARITIMA. Herba de Santa Teresa. Mateta atapeïda plena de flors blanques reunides en
inflorescències cilíndriques (les inferiors ja més fructificades). Contra hematúria, càlculs urinaris i biliars, càncer
de vies urinàries o genitals (úter, pròstata), infeccions génito-urinaries, infeccions venèries, singlot, talls a la
llengua, febre.
105. LOLIUM RIGIDUM. Margall. En marges de camins plans. Planta una mica narcòtica i psicodèlica, útil contra
dolors del càncer.
106. *LONICERA ETRUSCA (=caprifolium). Lligabosc Etrusc – Enyorança, manca de llibertat emocional en el
present, aferrissament al passat, nostàlgia. No s’espera la felicitat del passat. Es recorden molt els difunts
amics.
107. LONICERA IMPLEXA. Lligabosc Mediterrani. De flors rosades i groguenques, i fulles oblongues amb marge
transparent. Liana sense florir encara a l’abril. Pot donar-se contra amigdalitis, asma, càncer, catarro,

29

espasmes, tos, febre. Però, pot resultar, a la llarga, una mica tòxica. El nèctar del fondo del tub de la flor és
dolç. Pot xuclar-se un cop seccionat el cul.
108. LONICERA JAPONICA. Lligabosc Japonès. Sol viure entre els Esbarzers. Les flors groguegen després de
dos dies després que s’han obert, de manera que en un grupet unes són blanques i altres d’un groc molt clar i
mat. Les fulles poden ser el·líptiques i enteres o lobulades. Les summitats florides s’ empren al Japó com a
antídot, bèquic, astringent, bactericida, en abscessos, càncer (de mama, de coll de matriu, esòfag), disenteria,
diarrea, com a diürètica, per a augmentar els limfòcits, en mal de coll, febre, enteritis, grip, com a fungicida,
com a antiinflamatòria, per a promoure la longevitat, en limfadenitis, com a refrescant, contra reuma, sarna,
malalties de la pel, com a estomacal, i contra tumors.
109. LOTUS ORNITHOPODIOIDES. Peu de Pardal. Nerviosisme, insomni, palpitacions, taquicàrdia, gasos, febre,
set excessiva.
110. LYGOS (=Retama) MONOSPERMA. Ginestera Blanca. Ginesta florida a l’abril totalment de blanc. Als marges
de la glorieta de la Ronda de Dalt / Via Augusta i en alguns carrers sota la CDLA. Les fulles i brots masegats
s’apliquen a nafres i punts infectats, una vegada al dia.
111. MAGNOLIA GRANDIFLORA. Magnòlia. Les flors es poden menjar arrebossades. L’escorça i les fulles són
hipotensores, diaforètiques, anti-tabac, tòniques i estimulants. Les llavors vermelles són tòxiques, però, 1-3
poden menjar-se contra la paràlisis, asma, tos, disenteria, o esputs excessius. *MAGNOLIA – Sentit tràgic.
112. MELILOTUS SP. PL. Melilot. Aromatitzant, carminatiu, diürètic, anticoagulant, sudorífic, oftàlmic. Problemes
anals, intoxicació per antibiòtics, espasmes, asma, bronquitis, càncer (ronyons, pell), conjuntivitis, depressió,
desodorant, mal de ventre, mal d’estómac, mal de queixal, reuma, embòlies, esclerosis, tos, febre, flebitis,
furóncols, ganglis inflats, grip, hemorràgies oculars (homeopatia), hemorroides, hipertensió, infeccions
urinàries, insomni, menopausa, nafres, fibromiàlgia, plètora, pòlips nasals, cremades, refredat, tumors limfàtics,
variu, vegetacions, vista cansada, vitiligo.
113. MERCURIALIS ANNUA. Melcoratge. Mala herba dels marges d’horts, carrers i camins. És planta dioica.
Colagoga, sedant, diürètica, emètica, emmenagoga, hidragoga, laxant, tòxica, purgant, antitumoral, vermífuga,
tint (blau), sordesa (suc instil·lat a l’oïda, segons Hipócrates).
114. MICROMERIA GRAECA = SATUREJA GRAECA. Colicosa. En terrenys rocosos assolellats. De tiges
rogenques, i fulles estretes, romboïdals, petites (màxim 1 x 0.4 cm). Olorosa. Digestiva, contra mal de ventre o
d’estómac.
115. MORUS ALBA. Morera. Viu a la perifèria de jardins, assilvestrada, o bé cultivada als jardins. A punt de florir al
mes d’abril. Apart ser la pitança dels cucs de seda, les fulles, i altres parts de la planta són molt medicinals. Es
distingeix de la Morera Negre perquè té fulles de color clar, poc fermes; i perquè té les móres menys sucoses,
moltes vegades de color vermell clar o blanquinoses. Ambdues espècies tenen les mateixes virtuts. Contra
nafres a la boca, anèmia (fruits), asma (escorça), cabell que cau (brea). Humitegen i donen calor i netegen els
pulmons. Contra càncer d’esòfag, diabetis, dolors reumàtics que canvien de lloc, mal de queixal (alcoholatur de
l’escorça tendra), epilèpsia (escorça), febre de refredat, furóncols (brea), ulls irritats, palpitacions, rampes a les
cames, tuberculosis, traumatismes (escorça), vertigen (fruits), visió escassa (fruits), zumzeig a les oïdes (fruits).
116. MUSCARI COMOSUM.Calabruixa. Erupcions cutànies, tumors lacrimals, pectoral (xarampió/ pulmonia).
117. NERIUM OLEANDER. Baladre. Abscessos, ateroma, carcinoma, cardiotònica, ulls de poll, sedant, diürètica,
epitelioma, erupcions, tòxica mortal, insecticida, psoriasis, raticida, repel·lent d’insectes, nafres, tumors,
berrugues, càncer de pulmó. Tònica cardíaca forta (només 100 mg de fulla o el doble de flor, al dia). És
d’efectes similars als de la Digital, però més eliminable. S’usa par a banyar gossos i desparassitar-los. En ús
intern moderadíssim, pot resultar útil, apart de quan hi ha debilitat cardíaca, en bronquitis, asma, sinusitis. En
banys de peus i mans, la infusió combat els penellons i les inflors. El suc de les fulles s’aplica a les zones
afectades per la sarna. El suc de les tiges s’aplica a les berrugues o ulls de poll (3 vegades al dia). L’aigua
destil·lada de les flors s’empra per a rentar el cap quan hi ha molta caspa (2 vegades per setmana).
118. OLEA EUROPAEA. Olivera. A principis d’abril encara sense flors. Les fulles són diürètiques, hipotensores,
antireumàtiques, antidiabètiques, antisèptiques, laxants suaus, anticanceroses, colagogues, febrífugues,
antitumorals, sedants, vulneràries. I són usades contra càncer, febre, reuma, cabell que cau, hipertensió,
tumors. L’extracte prolongat de las fulles sanes i sense pesticides s’ empra com a antibiòtic natural contra virus
i bacteries. O bé se’n prenen comprimits amb oleopeurina o bé es fa una decocció de l’escorça de les rametes
durant 10 minuts i se’n beu a raó de 3 gots al dia durant 3 dies. Les olives curades van bé contra la depressió i
els penellons. L’oli s’ usa contra la caiguda del cabell, com a tònic, contra dolor d’oïdes, mal de queixal, tumors
als dits (amb All), com a laxant, en cosmètica, insolació (amb suc de llimona, vinagre i aigua), per a ferides, i
nafres. La mescla d’oli i suc de Llimona va bé contra la tos, colesterol, càlculs biliars, i en UE contra les
cataractes. *OLEA EUROPAEA — OLIVE — Esgotament físic i mental, estrès. Persones que no es senten
capaces de realitzar cap mena d’esforç, després de llur darrera tasca.
119. OPUNTIA FICUS-INDICA. Figuera de Moro. Sense flors a primer d’abril. Els cladodis (pales) tendres es
mengen cuits, a Mèxic, a tiretes, com a fideus directament o en truita, sopa o amanides. Els japonesos en fan
el narazyke i el saboran. Són tònics, i fins i tot psicotizants. Les flors d’aquesta espècie, o similars, són
diürètiques, emol·lients, analgèsiques (contra el dolor de la regla), i contra l’enuresis, càlculs biliars, o renals,
diarrees, i contra tos rebel. Es preparen bullint 1 hora un grapat de flors per 1 L, i se’n beu 1 cullerada 3

30

vegades al dia. Les pales es parteixen per la meitat i s’ajunten altra vegada amb sucre moreno al bell mig. (N’hi
ha que hi posen caragols al mig també). El xarop és contra la tos, tuberculosis i pulmonia. La pala directa
(partida per la meitat) pot usar-se externament en abscessos, apendicitis, fractures, dolor de costelles, nafres,
dolors reumàtics, insolació, cremades de radiocativitat, impetigen, erisipela, peques, tumors petits a la pell, mal
de cap, ferides, escaldadures, galteres, pleuresia, febre, hemorroides, lepra, dolor de ronyons, i contra el
tabaquisme i el colesterol alt. L’aigua de macerar les pales tota una nit es pren contra diarrees i hidrofòbia
(ràbia). I s’aplica contra conjuntivitis, dermatitis, i petits grans o furóncols. Les pales cuites s’apliquen a la zona
del fetge quan hi ha heptatitis o en altres llocs on hi hagin tumors. El mucílag de les pales s’aplica al mal de
queixal o es pren quan hi ha tos, erisipela, herpes zoster o pulmonia. Els fruits madurs són comestibles. Es
cullen abans que surti el sol i, abans de menjar-los, s’escombren pel terra sorrenc perque alliberin les punxes, o
bé es remullen en agua abundant mitja hora. S’empren en pastissos, begudes, gelats, melmelades, licors
(sabra) i mostaccioli. Convenen als diabètics, i com a refrescants. Si se’n mengen molts s’orina vermell i es va
restret. Són analgèsics, antiagregants, anticonvulsius, antiinflamatoris, antioxidants, antiplaquetaris, antisèptics,
antitussius, antiulcerosos, antivírics, astringents, descongestionants, diürètics (Sodi, Potasi), emol·lients,
antifúngics, gastroprotectors, hipocolesterolemiants, lipolítics, IMAOB, neuroprotectors, pectorals, sedants, i
inhibidors de la xantina oxidasa (anticancerosos). Diuen a Mallorca que els porcs que han menjar moltes
Figues de Moro donen un pernil molt bo. La fibra es recomana en ús intern com a saciant, en cures
d’aprimament. Altres components del Nopal, psicoactius, s’ empren com a dopatge en esport. La rel serveix per
a fer aigua contra les diarrees o disenteries.
120. *ORNITHOGALUM UMBELLATUM — STAR OF BETHLEHEM. Estrelleta de Monja. Persones afectades per
qualsevulla mena de xoc (físic o psíquic) o per les conseqüències, després d’un accident o d’una notícia
horrible.
121. ORYZOPSIS MILIACEA. Ripoll. Les fulles són vomitives per als gossos i gats almenys, ja que les mengen per
a rentar-se l’estómac. La inflorescència de rames fines, monopòdiques, patents i verticil·lades, s’usa per a
posar a les gàbies i fer nius els ocells.
122. OSTEOSPERMUM JUCUNDUM. Margarites de jardí grana, blaves fosques i blanquinoses. Han de tenir alguna
utilitat medicinal.
123. PALLENIS SPINOSA. Ull de Bou. A l’abril momés hi ha les fulles basals i algunes més, però encara no té flors.
Les fulles són lanceolades, romes, una miqueta peludes i en quilla. Tota la planta s’usa com a succedània de
l’Àrnica, per a cops, dolors reumàtics, ferides, contusions.
124. PARIETARIA OFFICINALIS. Morella Roquera. De les esquerdes dels murs i de terres abandonades properes
als murs. Fulles romboïdals, amb nervis pàl·lids o vermellosos. Tiges, i tota la planta, amb una vellositat llarga
però molt dispersa. És comestible tendra, en truita. Les flors poden causar al·lèrgies greus. És diürètica,
anafrodisíaca, resolutiva, antiinflamatòria, astringent, emol·lient, refrescant, sedant. Usada contra abscessos
interns, petits càlculs urinaris, nadons retardats mentalment (en banys), càncer, lepra, cistitis, mala circulació,
còlics nefrítics, gota, grip intestinal amb febre, hemorroides, hepatitis, ferides, masegadures, mal de ventre, mal
de coll, nefritis, oligúria, càlculs, esquerdes anals, esquerdes als mugrons, ferides, furóncols. Es pot usar la
planta com a neteja vidres, directament. També s’empra per a aigualir o allargar la llet.
125. PARONYCHIA ARGENTEA. Sanguinària Menor. Marges arenosos de les roques. Astringent, diürètica,
digestiva, colagoga. Contra arenilles, càlculs, diarrea, prolapse rectal o uterí, hemorroides. Entra com ingredient
de la mescla de “Flors Astringents”. Afrodisíaca, diürètica.
126. PHAGNALON SAXATILE. Herba Morenera. Mateta de fulles linears, ondulades, blanques, tomentoses, i
capítols en forma de olleta, d’1 cm d’alto, de color groc/ gris. En terrenys argilosos. Diürètic i digestiu.
Astringent. Hemorroides.
127. PHILLYREA ANGUSTIFOLIA. Olivastre. Decocció de 15 minuts de l’escorça de les rames, amb mel, a raó d’1
got 2 vegades al dia, durant 2 setmanes, per a curar úlceres gastro-duodenals i alleugir dolors intestinals.
També atura les hemorràgies uterines. Càncer – diürètica - afeccions boca - emmenagoga.
128. PINUS HALEPENSIS. Pi Blanc. Les pinyes s’empren contra la bronquitis i el refredat. I contra la cistitis,
bullides 10 minuts. Se’n beu l’aigua. L’escorça mòlta (seca i polvoritzada fina) s’aplica a la ferida de la
circumcisió i a altres nafres o ferides. Contra la debilitat general se’n menja la pasta dels pinyons mesclada
amb mel i polpa de dàtils. La infusió de les fulles i borrons (deixant reposar les parts en l’aigua recent bullida
durant 1 hora) se’n beu a raó d’1 got 3 vegades al dia contra asma, tos ferina, gota, debilitat nerviosa. Les fulles
fresques picades s’apliquen com a cataplasma en ferides o nafres, 1 vegada al dia, fins que es curin.
129. PINUS PINEA. Pi Pinyer. Els pinyons estan indicats en esclerosis del sistema nerviós. Són estimulants de la
immunitat, ajuden a coagular la sang, i convenen contra l’atàxia i les malaties pulmonars i contra tumors de la
bufeta de l’orina. La mescla de pinyons, mel i polpa de dàtils està indicada contra l’anèmia i la debilitat o
caquèxia. L’oli dels pinyons s’aplica a la pell afectada en massatge contra caspa, èczemes, tinya o caiguda de
cabell.
130. PLANTAGO CYNOPS (= P. SEMPERVIRENS). Matafocs. S’empra per a curar ferides gangrenades o
infectades (planta fresca en banys). Las llavors són laxants.

31

131. PLANTAGO AFRA (= P. PSYLLIUM). Saragatona. Diarrea, tos, càncer de matriu, emol·lient, antiinflamatori,
reuma.
132. PLANTAGO ALBICANS. Herba-Fam. La decocció durant 20 minuts de les fulles s’empra contra el ventre botit,
diarrees alternant amb estrenyiment, tos ferina i afeccions respiratòries. Se’n beu 1 got 3 vegades al dia, durant
2 setmanes. La infusió (durant 1 hora) de les fulles tendres serveix per a tractar els ulls afectats per conjuntivitis
o blefaritis. El cataplasma de las fulles tendres picades serveix per a tractar ferides (1 vegada al dia, durant 1
setmana) o nafres petites.
133. PLANTAGO LANCEOLATA. Plantatge de Fulla Estreta. De fulles estretes, de color verd fosc, de fins a 20 x 2
cm, lanceolades, amb 5 nervis molt marcats, especialment pel revers. Rels fasciculades. Ús extern: picadures
d’insectes, talls, mal de queixal, mal d’orella, conjuntivitis. Les rels són un remei anestesiant (una rel neta, es
posa en el conducte auditiu). Posada com amulet al pit van curant les hemorroides. En general, s’empra
directament contra hemorroides, escaldadures, nafres, grans, ferides, conjuntivitis, cabell que cau, picadures
de bestioletes, berrugues, fístules, cremades. Ús intern: tos, asma, tuberculosis, leucèmia, càncer, càlculs
urinaris, pielonefritis, prostatisme, erupcions a la pell, disenteria, hemorràgies. La inflorescència (oblonga), és lo
més diürètic. La planta és alterativa, aperitiva, diürètica, astringent, antiinflamatòria, bèquica, litotríptica,
anticancerosa, hemostàtica, desobstruent, depurativa, vermífuga, vulnerària. Contra leucèmia, tos, càlculs
urinaris, enteritis, bronquitis, mal de coll, càncer d’estómac, infeccions genitourinàries, hepatitis, tuberculosis,
aprimament.
134. POLYGALA RUPESTRIS. Polígala de Roca. Se’n fa a les roques amb vegetació dispersa. Les flors i tota la
planta tenen coloració morada. Tos. Càlculs urinaris.
135. POLYPODIUM VULGARE SSP. INTERJECTUM. Herba Pigotera. Contra colesterol, càlculs biliars o renals,
retenció d’orina, xarampió, urticàries. Tos, sífilis.
136. POPULUS CANADENSIS. Pollancre. Àcid úric – psoriasis- hemorroides - (propolis) – refredats – tumors - tònic
capil·lar – bufeta de l’orina - càncer de pròstata – febre - sudorífic – vulnerari - anodí.
137. PRUNUS DULCIS. Ametller. La goma s’usa com a emol·lient per a tractar diarrees, irritació dela gola o dels
bronquis. Les fulles de la varietat amarga, contra cucs intestinals, i llur infusió, mesclada amb mel, contra la tos
i la febre i el mal de coll (fins durant una setmana). La closca seca de les ametlles, contra l’afonia, tos, i
nerviosisme. La pell blanca de las ametlles tendres, contra taques a la pell i càncer de pell. Les closques
tendres, deixades ½ hora en aigua recent bullida, proporcionen una aigua contra la tos (3 vegades al dia durant
3 dies). Les ametlles crues duen molt Potassi i també són anticancerígenes i ajuden a superar la impotència
sexual i la debilitat general. La llet elaborada batent ametlles i fulles de Menta, amb mel, es pren contra la
bronquitis i la tos (fins durant una setmana). L’oli d’ ametlles dolces és emol·lient per a la pell i una mica
anestèsic (més, si té oli de premsada, que no essencial, d’ ametlles amargues). L’olor a ametlles amargues es
deu al benzaldehid, més que a petites quantitats d’heteròsids cianògens. L’oli s’empra contra la caspa i la
debilitat dels cabells.
*PRUNUS CERASIFERA — CHERRY PLUM. Prunera del Dimoni. Desesperació, profunda depressió. Por a
perdre el control. Pensen amb facilitat en el suïcidi. Por per l’esdevenidor. Si reaccionen sobtadament, després els
costa aturar–se. Neurosi obsessiva. *PRUNUS PISSARDII.(= P. cerasifera). Prunera del Dimoni. Col·lapse mental
o emocional, desconfiança del poder superior, desesperació, suïcidi, impulsos destructius, por a perdre el control,
falta d’espiritualitat.
138.
139. PRUNUS INSITITIA (spinosa x domestica). Prunyoner. Mal de queixal, aperitiva, ossos, masegades,
colagoga, sedant, emol·lient, febre, fluxes, histèria, laxant, licor, fetge, tòxica (llavors), refrescant,
carnesqueixats, tumors. Aperitiu, astringent, sedant, digestiu. La decocció de les fulles seques durant 20
minuts, colada, i presa a raó d’1 gotet 3 vegades al dia, combat la retenció d’orina. La confitura alleuja
afeccions hepàtiques (amb cossos cetònics), estrenyiment o debilitat.

140. PRUNUS PERSICA. Presseguer. Decocció de fulles durant 15 minuts, colada, presa (1 got 2 vegades al dia)
amb mel, contra: estrenyiment, afeccions renals o respiratòries. Els prèssecs madurs alleugen la debilitat de
cor. Es recomanen per a alleugerir la febre, la fatiga del cor, la gota, hematúria, càlculs urinaris, angiocolitis,
estrenyiment crònic, pielonefritis, mal de cap, tos, pulmonia, estrenyiment, apendicitis, dispèpsia, bronquitis,
càncer (esòfag), hidropesia, dismenorrea, dispèpsia, halitosis, hemorràgies, herpes, mal de coll. Els préssecs
donen energia, són estomacals, diürètics, laxants suaus. Les fulles donen una tisana bona contra els cucs
intestinals, ferides, i el mal d’orella. Els pinyols bullits donen una tisana eficaç contra la tos cardíaca. Les flors
són aconsellables per al fetge.
141. PRUNUS SPINOSA. Aranyoner. Les flors s’han emprat com a laxant suau, contra el mal d’estómac i com a
tòniques. Els fruits, per a elaborar el licor anomenat “pacharán”, com a astringents, contra diarrees, febre, cucs
intestinals. Les fulles, contra la diabetis i la nefritis.
142. PSORALEA BITUMINOSA. Ruda Cabruna. De fulles ternades, de segments el·líptics aguts, i grups de flors de
color blau fosc i blau clar. La herba fa olor a asfalt. S’ empra col·locant una rameta sobre l’orella, per a
combatre la hiperacidesa estomacal. Externament, per a nafres, ferides, grans. *PSORALEA BITUMINOSA –
Manca d’amor patern, buidor interior, tristesa, enyorança, infern dels nens abandonats.

32

143. PYRUS COMMUNIS. Perera. A l’abril les flors ja han perdut els pètals. La fulla és diürètica. A la llarga, resulta
una mica irritant. Astringent, bactericida, calmant. Contra còlera, còlics, diarrea, nàusees, esclerosis de fetge,
espasmes. Les peres ajuden a rebaixar la hipertensió, els trastorns de la menopausa, l’arteriosclerosi i les
afeccions de la melsa i dels ronyons. Les fulles es recomanen als qui pateixen d’hidropesia, inflamació de la
melsa i esteatosis hepàtica. La Pera cuita és més pesada perquè afavoreix els gasos intestinals, en canvi, crua
resulta digestiva. Es recomanen també contra el còlera, còlics, diarrees, nàusees, esclerosis hepàtica,
espasmes, tumors, reuma, gota, artritis, astènia, estrès, tuberculosis, diarrees. Es considera a la Pera diürètica,
antipútrida, depurativa, laxant suau, remineralitzant, estomacal, astringent, sedant, refrescant. Les cues tenien
fama entre els romans d’actuar com a antídot dels bolets verinosos. Les Peres són recomanables per als
diabètics (amb moderació) i les embarassades.
144. QUERCUS COCCIFERA. Garriga. Les fulles són laxants, depuratives, adients per a tractar varius. Els
ballarucs vermells tenen un colorant que pot substituir a la “cochinilla”, i se’n han emprat contra els tumors,
disenteria, diarrees i hemorràgies diverses. Amb els aglans torrats i mòlts es prepara un succedani de cafè.
L’escorça de les rels dóna una decocció (20 minuts) útil contra el mal d’estómac o de budells.
145. QUERCUS VIVERII/ FONTQUERI... Roures. De fulles quasi sense pèls, de color verd groguenc molt clar al
néixer, de contorn bastant regular, amb lòbuls triangulars quasi mucronats. Pràcticament s’empra com l’Alzina.
Com a flor de Bach, podria substituir al Quercus robur.
146. *QUERCUS ROBUR — OAK — Sentit del deure. Grans lluitadors. No accepten estar malalts, si això interfereix
en llur treball. S’esgoten, al final, després d’haver excel·lit en llurs tasques. Si emmalalteixen, no es queixen als
altres.
147. QUERCUS ILEX. Alzina. Escorça astringent típica, contra diarrees i hemorràgies. Es recomana bullir l’escorça
de les arrels durant 20 minuts com a màxim, i prendre colada aquesta decocció a raó de 3 gotets al dia, amb
mel, durant 2 setmanes. Contra dispèpsia, càncer intestinal, càlculs d’ oxalats (fulles), diarrees infantils (flors),
febre, tumors, hemorràgies, malalties de la piel, hemorroides, fístules anals, penellons, úlcera d’estómac,
raquitisme, alcoholisme i mal d’estómac (agalns), tuberculosis, enuresis, esplenomegàlia. Entra en la fórmula
de “Flors Astringents”. Els aglans de les Carrasques són dolces i astringents. Hom ho recomana als alcohòlics,
als qui pateixen diarrees i als deprimits. Per a coure-les es bullen o es posen al forn, tot i que si són de la
varietat extremenya són bones fins i tot crues. Podrien fer venir la regla. La pols dels aglans torrats es
recomana per a tallar diarrees agudes o crènicques. Es bull uns minuts abans de beure’n. Els aglans dolços es
recomanen contra la gastritis i els dolors gàstrics més rebels.
148. QUERCUS SUBER. Alzina Surera. La infusió de les fulles tendres en aigua durant 2 hores, filtrada, afegint-hi
mel, es beu a raó de 3 gotets al dia, durant 1 setmana, per a combatre el dolor d’estómac. La decocció de les
tiges fines dels rebrots (2 minuts) s’empra com a depuratiu, astringent (contra hemorràgies i diarrees). La
decocció de trossets d’escorça (suro) s’empra per a tallar hemorràgies internes.
Per a distingir els Quercus de Collserola, vegi’s: http://www.quercus-collserola.galeon.com
149. REICHARDIA PICRIOIDES. Cosconilles. Es fa a marges argilosos o rocosos, molt assolellats. Astringent,
contra diarrea i inflamació als ulls.
150. RESEDA LUTEA. Gualda. Flors de color groc clar, en espiga cilíndrica llarga (fins 20 cm x 3). En plena floració
a l’abril a la zona de la Font del Bou. Tintòria i contra tumors. La fulla (comestible) està dividida en 5 lòbuls molt
estrets i roms. (Reseda luteola es troba a la zona de les valls superiors de San Just).
151. RESEDA PHYTEUMA. Pebrots de Ruc. De flors blanques, planta ajaguda, de fins 20 cm o més. És a la zona
de la Font del Bou.
152. RHAMNUS ALATERNUS. Aladern. Arbre sense flors a l’abril. Floreix pel febrer i aleshores fa olor a mel. De
fulles fosques alternes, ovals, fistonejades, amb dos protuberàncies a la base del limbe prop del nervi.
Galactagog, purgant, vomitiu, contra mal de coll. Si se n’arrenquen les fulles tirant amunt, diuen que fan
vomitar; si se n’arrenquen tirant avall, diuen que fan venir diarrea. La var. prostrata s’empra per a rebaixar la
sang (la pressió i la plètora). Les summitats florides, contra el mal de coll, en gargarismes. La infusió de
l’escorça de les rametes (1 hora) s’empra, presa 3 vegades al dia, per abaixat l’àcid úric.
153. RICINUS COMMUNIS. Ricí. Les fulles tendres aixafades s’apliquen com a cataplasma en articulacions
inflamades, 2 vegades al dia, durant 2 setmanes, al front (contra mal de cap) i en abscessos. L’oli refinat de les
llavors és un purgant famós. Externament s’usa contra la caspa, irritacions de la pell i, amb càmfora natural, per
a tractar tumoracions. Hom diu que la planta foragita mosques, mosquits, i altres insectes nocius i talps.
154. ROSA AGRESTIS. Roser Silvestre. Fulles i flors són per a millorar la circulació i abaixar el colesterol.
Externament, per a rentats oculars contra conjuntivitis. Fruits, en ús intern, contra càlculs biliars, diarrees,
immunodeficiències, falta de vitamina C. Ballarucs, contra tumors.
155. *ROSA CANINA — WILD ROSE — Resignació, apatia. No s’esforcen per millorar llur qualitat de vida. No
lluiten, no es queixen. Són persones avorrides, indiferents, que parlen amb to monòton.
156. ROSMARINUS OFFICINALIS. Romaní. A l’abril en flor. Amb moltes propietats. Per exemple: abortiu,
afrodisíac, antiespasmòdic, calorífic, hepàtic, descongestionant venós, expectorant, repel·lent de mosquits,
tranquil·litzant. Contra amenorrea, anèmia, angina de pit, feridura, bartholinitis, cabell que cau, cataractes,

33

cel·lulitis, rampes, cirrosis, cistitis, conjuntivitis, colesterol alt, contractures, depressió (en obesos), mal de coll,
dolors cardíacs, epilèpsia, esclerosis en plaques, fissures anals, esquerdes a la pell, grip amb febre, hepatitis,
hepatomegàlia, hipertensió cerebral, histerisme, insomni, úlceres gangrenoses, metrorràgia, nàusees, otitis,
palpitacions, paràlisis cerebral, pèrdua de memòria, sinusitis, tifus, tuberculosis, tumors, berrugues, vista
cansada, vertigen. El destil·lat de las summitats florides en fred s’empra en banys oculars contra les cataractes.
En UE contra arrugues de la cara. També s’emprea en UI contra la bronquitis crònica. *ROSMARINUS
OFFICINALIS – Insatisfacció envers el propi cos, caràcter desagradós, somnolència.
157. RUBIA PEREGRINA. Granza. De fulles verticil·lades (per 4), lanceolades, amb dents introrses fines. Se’n dóna
als nens que tenen erupcions degudes a que els estan sortint les dents. Abortiva, emmenagoga, afrodisíaca,
diürètica, antitumoral. La rel produeix un tint de color vermell. El suc de la rel s’instil·la 3 vegades al dia als ulls
per a combatre el glaucoma. La decocció d’arrels durant 20 minuts es pren 3 vegades al dia (un gotet) per a
combatre la retenció d’orina. L’oli d’oliva en el que s’han macerat les arrels, afegint-hi una mica de grassa de
gallina, s’empra per a massatges contra la inflamació del nervi ciàtic. La infusió durant 4 hores (després de
bullir un moment), de les arrels, es pren per a tallar les diarrees, els dolors renals (per càlculs de fosfats o àcid
úric) i les afeccions oculars.
158. RUBUS ULMIFOLIUS. Esbarzer. A l’abril hi ha brots tendres per acabar d’obrir-se. Té sabor a roses i a
margarina. En donen en apendicitis, hemorroides, càlculs urinaris, condilomes, hemorroides, furóncols,
amigdalitis, mal de queixal, metrorràgia, hemorràgies internes, dispèpsia, tos, tuberculosis, enteritis, diabetis,
diarrees. Les móres són útils en diarrees i diabetis i curen les hemorroides si se’n menja en gran quantitat. La
rel es laxant, però se’n dóna en disenteries o contra afeccions renals, bullida 20 minuts. Les tiges, traient les
punxes, s’usen en cistelleria.
159. RUMEX PULCHER. Llengua de Bou. Fulles: nafres obertes canceroses, dermatosis, anèmia, diarrea (infusió
de 4 hores de fulles grans). Arrels: amulet contra les hemorroides, dermatosis (pomada).
160. RUTA CHALEPENSIS. Ruda. En clars del prat d’ Hyparrhenia. De fulles tripennatipartides, de segments
el·líptics blavosos, molt aromàtica (amb olor pesada, com a penediment). S’ha usat quasi per a tot. Com
emmenagoga, abortiva, resolutiva, antihelmíntica, per a millorar la circulació, oftàlmica, antireumàtica. En
úlcera d’estómac, cucs intestinals (nens: amb xocolata desfeta). En bronquitis, ciàtica, vista borrosa o dèbil,
conjuntivitis, ferides, bruixeria, espasmes, àcars (sarna), tos, dolor de oïda, febre, histèria, picors, escarlatina,
mal de cap per fred, antídot del Plom, al·lèrgena, bactericida, contra grip, enteritis, epilèpsia, disenteria,
malària, artritis, problemes post-part, voltadits.
161. SALVIA VERBENACA. Tàrrec. Viu al les vores dels camins, a la zona de la Hyparrhenia. Les llavors,
humitejades en aigua, netegen l’ull i aclareixen les cataractes i alleugen infeccions. Les fulles, en ús intern, fan
les mames més grans, convenen contra la bronquitis cònica seca, el càncer i on falti epiteli. En ferides internes
o externes amb pus i en abscessos a les genives (flemons). La tisana purifica els pulmons i és molt eficaç
contra la bronquitis crònica.
162. SAMBUCUS NIGRA. Saüc. Comença a florir a l’abril. Depuratiu i diürètic. Contra epilèpsia, inflamació dels ulls,
grans, ferides. Contra afeccions dels ovaris (fruits), hipertensió, hèrnia estrangulada, dolors. Els fruits són
rejovenidors, laxants i fan bé als ovaris. Les flors són sudorífiques, diürètiques, depuratives, hipotensores.
Combaten la inflamació intestinal (hèrnia), ocular, o muscular (carnesqueixats, ferides). Les fulles són
depuratives, sobre tot en ús extern (traumatismes, grans). L’escorça és antiepilèptica, depurativa i molt
diürètica (hipotensora).
163. SCABIOSA MARITIMA. Escabiosa Marítima. Encara sense florir a l’abril. Viu als marges de camins plans.
Fulles bipinnatisectes amb segments dentats lanceolato-el·líptics. S’usa per a accelerar els processos eruptius,
i contra la tos seca, sarna.
164. SCHINUS MOLE. Pebrer Bord. No té flors a l’abril. S’usa contra la bronquitis i com a diürètic. La gomo-resina
és molt aromàtica. Contra amenorrea, abscessos; com a astringent i balsàmica; contra bronquitis, blennorràgia,
dismenorrea; com a emmenagog i expectorant; contra gonorrea, gingivitis, estomatitis, reuma, inflamacions,
tuberculosis, uretritis, berrugues, virus, infecciones genitourinàries, uretritis, ferides.
165. *SCLERANTHUS ANNUUS — Indecisió, inestabilitat. Persones que pateixen perquè no saben decidir–se entre
dues opcions. Són callades. No comparteixen les problemes. Van d’un estat d’ànim deprimit i amb plors a un
d’arrauxat amb alegria i rialles. Tenen mareigs i vertígens en viatges per mar o per terra. Tenen neurosis
obsessives.
166. SEDUM SEDIFORME. Crespinell. Encara no està en flor a l’abril. En clars pedregosos. Les fulles triturades
per a ferides, talls, nafres canceroses, càlculs urinaris i per a descontaminar de la radioactivitat, càncer de
estómac, càncer de mama. Afrodisíac.
167. SENECIO MACROGLOSSUS. Del grup de S. hederifolius. De fulles quasi orbiculars, grosses, peciolades.
Liana plena de flors en capítols petits, grocs; algunes ligulades. Vomitiu.
168. SENECIO VULGARIS. Matafocs Bord. Marges de camins herbosos. En plena floració a l’abril, ja amb plomall.
Diürètica, dismenorrea, emètica, emmenagoga, conjuntivitis, hemostàtica, hipertensió, purgant, sudorífica. Mal
de ventre, talls, dismenorrea, hemorràgies, mal de queixal, piorrea, escorbut, metritis, cucs intestinals, ferides,
afecciones genitals femenines, càncer, còlics, tumors, ferides, hemorroides (fulles tendres piconades UE),

34

infeccions urogenitals, escorbut, mal de ventre, obstrucció mamària UE. Tòxica (a la llarga). Duu una mica
d’alcaloides pirrolicidínics, que poden resultar tòxics per al fetge. Els encanta als conills.
169. SILENE INFLATA. Colitxos. A l’abril només hi ha les fulles inferiors, oblanceolades ciliades a la part distal.
Comestibles, en truita, més saboroses que els espàrrecs. Diürètiques.
170. SILYBUM MARIANUM. Card Marià. Plaquetes baixes, anèmia de càncer, càncer, fetge descompensat,
hipotensió. Les llavors són la part més eficaç. Es mengen enteres o moltes, amb oli en fred. Depuren el fetge i
tot l’organisme. Exciten el tiroides, fent pujar la tensió arterial. Combaten el càncer, anèmia, asma, cirrosis
hepàtica, hepatitis, arítmia paradoxal, urticàries. Les fulles són antitumorals, baixen la tensió arterial. Es
mengen bullides (1 hora), i sense punxes (cal revisar-ho molt bé). Els troncs o millor encara els pecíols de les
fulles, també sense punxes, es bullen una hora i es mengen com els tronxos dels cards. La rel bullida 20
minuts dóna a aquest caldo, pres amb mel, i begut 3 vegades al dia, propietats hepàtiques molt bones.
Llesquetes de tiges tendres menjades durant una setmana cada dia, combaten la anúria i l’estrenyiment.
171. SINAPIS ARVENSIS. Mostassa. Les llavors són irritants, emmenagogues i fins i tot abortives. Serveixen per a
sinapismes o cataplasmes, molt útils per a donar calor a la zona. Cal no escalfar per sobre 45º C, ja que
esdevindria tòxica. Útil en sinusitis, reuma, dolor de la regla, pleuresia. Dolor als peus, dolors, anorèxia, artritis,
gasos, gastritis, estrenyiment, retenció de líquids, tos, lumbago, neuràlgies, ciàtica, reuma. Com a vesicant
derivatiu. I per a fer salses picants. *SINAPIS ARVENSIS — MUSTARD — Depressió profunda, que apareix i
desapareix, sense causes justificades. Tristor gran, sense motius. Res els pot animar mentre dura la depressió.
172. SISYMBRIUM IRIO. Apagallums. Als quadres de plantació d’arbres (escossells) i a marges de camins. Usat
per Maurice Messegué en xarops per a netejar els pulmons. Contra asma, conjuntivitis, tos, febre, esclerosis de
testicle, escorbut.
173. SISYMBRIUM OFFICINALE. Herba dels Cantaires. A l’abril tot just comença a florir. Sabor a Mostassa. Fruits
sense estrangulaments aparents. Branques només a la part apical de la mata. Astringent, afrodisíac, diürètic,
expectorant, estimulant. càncer, cardiotònic. Contra febre, laringitis, càlculs, escorbut, afonía, arenilla, asma,
bronquitis crònica, càlculs, càncer de laringe, catarro, cor dèbil. Com a diürètica i astringent, estimulant,
estomacal, expectorant. Contra faringitis, febre, pit congestionat, refredat, tos, espasmes en vesícula biliar.
Diuen que basta un gargarisme per a retornar la veu als cantantes. Es bull uns 2 minuts.
174. SMILAX ASPERA. Aritjol. Rel en infusió de 4 hores: àcid úric (gota), reuma, depurativa, anticancerígena,
antisifilítica. UE: cremades, talls, picadures d’insectes. Xarop de fruits: refredat, tos.
175. SOLANUM NIGRUM. Morella. Viu com a ruderal a llocs de mitja ombra. Els fruits madurs són negres. Les
fulles són més estretes que llargues. Antiinflamatòria semblant a la cortisona. Contra amigdalitis, picors anals,
àntrax, càncer de matriu, càncer de recte, dermatitis, dolor de pit, erupcions, espasmes, fatiga, hemorroides,
masegades, mugrons esquerdats, tuberculosis, vaginitis. Els brots tendres són afrodisíacs. Petits cataplasmes
de fulles picolades s’apliquen per a curar ferides, herpes, tumors, hemorroides.
176. SOLANUM VILLOSUM. Morella Roja. De fulles més clares i amples, de limbe una mica ondulat però quasi
orbicular. Tomaquets ataronjats al madurar (no negres). S’usa com a antiinflamatori en amigdalitis, uretritis,
gota, conjuntivitis, i com a antiespasmòdic en dolors d’estómac o d’intestí.
177. SONCHUS OLERACEUS. Llecsó. Molt bo com a verdura. Hepàtic i astringent. En mal de ventre, abscessos,
contra intoxicació opiàcia, en ascitis, mossegades de bestioles (fins i tot serps), abscessos, càncer (de mama,
d’estómac, de fetge), carboncle, còlics, dispèpsia, febre, hematúria, hepatitis, hidrotòrax, icterícia. Com a
galactagog, contra addicció a la morfina, en malalties del fetge, hemorroides, calor, nerviosisme, envelliment,
cucs intestinals, tenesme, ferides, berrugues.
178. SONCHUS TENERRIMUS. Llecsó de Paret. Desintoxicant. Contra picadures de bestioles, per al fetge, essent
una mica astringent.
179. SPARTIUM JUNCEUM. Ginesta. En flor quasi tot l’any, però més al mes de juny. Antihemorràgica, emètica,
afrodisíaca, estimulant. Externament, contra carnesqueixats, masegades, prostatisme, genives sagnants,
mossegades d’escurçó (també en ús intern). En ús intern, contra debilitat cardíaca (excepte si ja està molt
dèbil), ascitis, hemofília, depressió, pleuresia, gota, estrenyiment, retenció de clorurs. Només és convenient
prendre’n una culleradeta de flors al dia, bullida en mig litre d’aigua, i no immediatament després dels menjars,
perquè resultaria vomitiva. Hi ha altres espècies molt més emètiques (=vomitives). Tampoc convé prendre el
sol quan se’n beu la tisana (ja que podria tenir un efecte mutagènic). Com a diürètic, contra les pedres s’usa
també Sarothamnus scoparius, una espècie similar, de muntanya, d’efectes similars. És tradicional cremar la
rel i emprar la cendra com a diürètica (bullida en aigua). L’oli essencial fa molt bona olor. *SPARTIUM
JUNCEUM - (probablement com el Scotch Broom = Cytisus scoparius) – Desànim, poca continuïtat en els
projectes, pessimisme, desaprofitar les oportunitats.
180. STELLARIA MEDIA. Herba Gallinera. Cor: palpitacions, taquicàrdia. Pulmons: tuberculosis, tos, bronquitis,
asma, expectorant. Pell: erupcions a la pell, insolació, èczemes, erisipeles, inflamacions. Càncer: mama. Febre,
espasmes, calor, infeccions urogenitals, traumatismes, hemorroides, debilitat, diürètica, conjuntivitis.
Comestible. Les flors es tanquen 2 hores abans de ploure.
181. TARAXACUM OFFICINALE. Dent de Lleó. Diürètica, depurativa, hepàtica. Rel: reforça ossos, molt Yang (rel
mòlta i torrada). Abscessos – alteratiu – laxant suau – aperitiu – bactericida – mossegades de serps –

35

masegades – càncer – càncer de mama – càncer d’esòfag – catarro – colagog – depuratiu – diürètic –
dispèpsia – hepatitis – anorèxia – galactagog – pirosis – tumors – tumor de mama – berrugues – tònic –
inflaments – melsa (esclerosi) – ronyons – estomacal – artrosis – osteoporosis – dispèpsia – icterícia.
182. TEUCRIUM FRUTICANS. Teucri Blau. La infusió de les fulles (2 hores) es beu 3 vegades al dia (1 gotet)
durant 1 setmana, contra la tos i la hipertensió. Les fulles mòltes i polvoritzades s’apliquen a ferides (2 vegades
al dia).
183. THYMUS VULGARIS. Farigola. Escasseja. Prefereix talussos inclinats i herbosos. Comença a florir a l’abril.
Aromàtic, polimorf i químicament variable segons les zones. Al SW és més picant (carvacrol). Al centre de
Collserola és més suau (timol). I al NE (Montcada) duu més linalol. Contra infeccions i mala circulació. Contra
afonia, amigdalitis, anèmia, feridura (ue), asma, cansament, colesterol excessiu, depressió, refredat,
conjuntivitis, dispèpsia, rampes, cucs intestinals, ferides, hipotiroïdisme, tifus, picadures d’insectes, sinusitis,
tuberculosis, vista cansada.
184. ULEX PARVIFLORUS. Gatosa. Pasada ja de floració a l’abril. No és Ulex eurpaeus ni Ulex galli, típics de la
serralada cantàbrica. Per a rebaixar el colesterol, la diabetis i contra el mal de cap, inflamació de la vesícula
biliar. Cardiotònica, diürètica, tòxica (produeix mareig).
185. ULMUS MINOR. Om. Amb sàmares tendres, encara per caure a l’abril. Les sàmares són comestibles. Les
fulles s’empren per a banys en cas de traumatismes. L’escorça interna, per a fer oli contra afecciones de la pell.
Càncer. Emol·lient, astringent, escorbut, infeccions genitourinàries. *ULMUS SCABRA (= minor) — ELM —
Sentiment d’incapacitat, preocupació per l’excés de responsabilitats. Persones que van bé a la vida però de
sobte es senten deprimides perquè es senten incapaces d’acabar llur tasca, perquè pensen que és massa
difícil per a un ésser humà.
186. URGINEA MARITIMA. Ceba Marina. Plantada en alguna casa. A l’abril només té fulles, de color verd fosc.
Floreix al setembre. Tònic cordial fort. 15 / L de vi (de polpa de la ceba). Prenent-ne una culleradeta al dia,
seria la dosis adient per a debilitat de cor. Una ceba partida, sota del llit, diuen que alleuja els atacs d’asma.
Cordial, catàrtica, diürètica, insecticida, raticida, madurativa, vermífuga, vesicant. Contra bronquitis, càncer,
catarro, hidropesia, gota, pulmonia, tumors, reuma, berrugues, ferides.
187. UROSPERMUM DALESCHAMPII. Cuixabarba. Massatge amb la llet de la rel tendra, per a tractar l’hepatitis
vírica. La llet s’aplica a tot al front tres vegades al dia per tres dies consecutius.
188. URTICA URENS. Ortiga Menor. Contra cremades, tumors, ferides, diarrees, grip, hipertensió, insomni,
penellons UE (decocció de 20 minuts), tos, infecció d’orina, hemorràgies, galactagoga. Infusió de les rels (1
hora), 1 gotet 3 vegades al dia, contra reuma i retenció de líquids. Infusió de les fulles 2 hores, 3 gotets al dia
durant 1 setmana, contra anèmia, diabetis, hidropesia, diarrees. Cataplasma de fulles picolades, contra
hemorràgies i psoriasis.
189. VERBASCUM SINUATUM. Múria. Herba Blenera de fulla sinuada, gris groguenca. Per a fer sabó. Contra
apendicitis, penellons, tos seca. Per a pescar peixos adormint-los. Per a penellons, úlcera d’estómac,
gastroenteritis. Mal d’orella (oli de flors). Suc de flors instil·lat als ulls contra glaucoma.
190. VERBASCUM BOHERAVII. Cua de Llop. Té els pèls de les tigetes dels estams de color violeta. Anteres
inserides obliquament. Flors de més 2.5 cm. De fulles blanques enteres bastant inclinades cap amunt. Només
faltaria a la CDLA el Verbascum pulverulentum, de la zona de Santa Creu d’Olorda.
191. *VERBASCUM – Falta de moral interior, desànim en l’equip.
192. VERONICA PERSICA. Herba menuda, arvense, decumbent, en flor. Astringent, contra diarrees i cremades.
193. VIBURNUM TINUS. Marfull. Arbust amb algunes flors blanques agrupades en cimes corimbiformes. Els fruits,
es donaven contra hidropesia, estrenyiment, gota, febre. Les fulles deien que eren febrífugues, com l’escorça,
en substitució de la Quina. Cataplasma de fulles tendres picolades, 1 vegada al dia, durant 3 dies, contra
irritació de la pell, ferides o petites nafres.
194. WISTERIA SINENSIS. Glicina. Viu als jardins. Raïms violetes en plena floració. En càncer d’esòfag o d’intestí,
diürètica, tòxica, augmenta el nombre de limfòcits.*WISTERIA SINENSIS – Sexualitat reprimida, masclisme,
histèria sexual, depressió sexual o poc gaudi sexual, feminitat poc desenvolupada o reprimida.

36

QUADRE DE LAS PRINCIPALS AFECCIONS/PROPIETATS
DE LES PLANTES de la CDLA
ABORTIVES

CALAMINTHA – DAPHNE – FOENICULUM - ROSMARINUS – RUBIA – RUTA - SINAPIS

ANÈMIA

MORUS – ROSMARINUS – SILYBUM - THYMUS

ARTROSIS

BRYONIA – CUPRESSUS – ERIGERON - ERYNGIUM – EUPHORBIA HELIOSCOPIA – FOENICULUM –
GERANIUM ROBERTIANUM – HETEROPOGON – HYSOCIAMUS – HYPERICUM – LONICERA
JAPONICA – MELILOTUS – OLEA – PLANTAGO LANCEOLATA – ROSMARINUS SCHINUS – SINAPIS
- URGINEA

ASMA

AILANTHUS – BOUGAINVILLEA – BRYONIA – CENTRANTHUS – CERATONIA – DELPHINIUM – FICUS
– HEDERA – HYPERICUM – IRIS – LONICERA – MAGNOLIA – MELILOTUS – MORUS – NERIUM –
PLANTAGO – SINAPIS – SISYMBRIUM – STELLARIA – URGINEA – VERBASCUM

BARBS

EUPHORBIA

BERRUGUES

BRONQUITIS

BUFETA DE
L’ORINA

AGAVE – ARAUJIA -. CERATONIA – EUPHORBIA – FICUS – HYPERICUM –
NERIUM – PLANTAGO – ROSMARINUS – SCHINUS – SONCHUS –
TARAXACUM – URGINEA
AGAVE – AILANTHUS – BOUGAINVILLEA – CERATONIA – CUPRESSUS – DIPLOTAXIS – ERIGERON
– HEDERA – HYPARRHENIA – HYPERICUM – IRIS – MELILOTUS – MORUS
MUSCARI – NERIUM – PINUS – PLANTAGO – RUTA – SALVIA – SCHINUS – SISYMBRIUM –
STELLARIA – URGINEA – VERBASCUM
ACANTHUS – ASPHODELUS – ASPLENIUM – CAPSELLA - CETERACH –
GALIUM – HYPERICUM – LEPIDIUM DRABA - PINUS

CABELL

AGAVE- AILANTHUS – ALOE - ASPLENIUM – HYPERICUM – MORUS – OLEA – PLANTAGO –
ROSMARINUS

CALOR

CAPSELLA – GALIUM APARINE – LONICERA JAPONICA – OPUNTIA – PARIETARIA – PRUNUS
INSITITITA – SONCHUS – STELLARIA

CÀNCER

AILANTHUS – AVENA – BRYONIA – CALENDULA – CAPSELLA – CENTRANTHUS –
CHRYSANTHEMUM – CLEMATIS – CREPIS – DAPHNE – ERODIUM – EUPHROBIA HELIOSCOPIA –
PICUS – FOENICULUM – FUMARIA – GALIUM APARINE – GERANIUM ROBERTIANUYM –
HYPERICUM – LOBULARIA – LOLIUM – LONICERA – MELILOTUS – MORUS – NERIUM – OLEA –
PARIETARIA – PLANTAGO AFRA – PLANTAGO LANCEOLATA – PRUNUS DULCES – QUERCUS –
SALVIA – SEDUM – SENECIO – SILYBUM – SISYMBRIUM – SOLANUM NIGRUM – STELLARIA –
ULMUS – URGINEA – WISTERIA

CARNESQUEIXATS

AGAVE – HEDERA – PRUNUS INSITITIA – ROSMARINUS – SPARTIUM

CÒLERA

EUPHORBIA HELIOSCOPIA – FOENICULUM – PYRUS

COLESTEROL

CELTIS – CRATAEGUS - FUMARIA – ROSA – ROSMARINUS – THYMUS – ULEX

COR

AILANTHUS – ASPARAGUS – CAPSELLA – CENTRANTHUS – CORONILA - CRATAEGUS – LOTUS –
NERIUM – ROSA – SISYMBRIUM – SPARTIUM – STELLARIA – ULEX – URGINEA

CREMADES

ALOE SAPONARIA – ASTRAGALUS – CALENDULA – CUPRESSUS – HEDERA
– HYPERICUM – IRIS – MELILOTUS – OPUNTIA – PLANTAGO – VERÓNICA

CUCS
INTESTINALS

BIDENS - BRYONIA – CHRYSANTHEMUM – CUPRESSUS – FICUS – PRUNUS DULCES – PRUNUS
SPINOSA – RUTA – SENECIO – SONCHUS - THYMUS -

DEPRESSIÓ

FLORES DE BACH – AILANTHUS – ASPARAGUS – CALAMINTHA – HYOSCYAMUS – HYPERICUM –
MELILOTUS – OLEA – ROSMARINUS – SPARTIUM – THYMUS

DIABETIS

BORAGO – CENTAUREA – CUPRESSUS – CYMBALARIA – GERANIUM ROBERTIANUM – MORUS –
PRUNUS SPINOSA – RUBUS – ULEX

DIARREES

ACANTHUS – AILANTUS – BIDENS – CAPSELLA – CELTIS – ERIGERON – EUPHROBIA PROSTRATA
– EUPHORBIA SERPENS – HYPERICUM - LONICERA- PARONYCHIA – PLANTAGO AFRA – PRUNUS
DULCIS – PRUNUS SPINOSA – PYRUS – QUERCUS – REICHARDRIA – ROSA – RUBUS – VERONICA

DIGESTIVES

ACANTHUS – AILANTHUS – CALAMINTHA – CENTAUREA – CHONDRILLA – CHRYSANTHEMUM –
PICUS – FOENICULUM – GALIUM – LAURUS – LONICERA AJPONICA – PRUNUS INSITITIA –
SISYMBRIUM -

DROGUES

FLORES DE BACH – SONCHUS – AGAVE

EPILÈPSIA

AILANTHUS – BRYONIA – CEDROS – MORUS – ROSMARINUS – RUTA – SAMBUCUS

ERISIPELA

ACANTHUS – OPUNTIA – SAMBUCUS – SCABIOSA - STELLARIA -

ESCLEROSIS
MÚLTIPLE

BORAGO – IRIS – MELILOTUS – PINUS – PYRUS – ROSMRINUS

ESPORT

CRATAEGUS – OPUNTIA

FEBRE

BORAGO – BRYONIA – CAPSELLA – CEDROS – ECHIUM – EUPHORBIA HELIOSCOPIA –
HETEROPOGON – LOBULARIA – LONICERA – LOTUS – MELILOTUS – MORUS – OLEA – OPUNTIA –
PARIETARIA – PRUNUS INSITITIA –PRUNUS SPINOSA – QUERCUS – ROSMARINUS – RUTA –
SISYMBRIUM – SONCHUS – STELLARIA – VIBURNUM

GANGLIS
LIMFÀTICS

EUPHROBIA HELIOSCOPIA – LONICERA JAPONICA – MELILOTUS –WISTERIA

GANGRENA

CALENDULA – CUPRESSUS – HYPERICUM – PLANTAGO CYNOPS

GLAUCOMA

RUBIA PEREGRINA – VERBASCUM

37

GOTA

ACANTHUS – BRYONIA – DELPHINIUM – ERIGERON – HEDERA – HYOSCYAMUS – PARIETARIA –
SOLANUM VILLOSUM – SPARTIUM – URGINEA – VIBURNUM

HEMORRÀGIES

ACANTHUS – CAPSELLA – CUPRESSUS – ERIGERON – FUMARIA – GERANIUM – PLANTAGO –
QUERCUS – RUBUS – SENECIO

HEMORROIDES

ACANTHUS – ASPHODELUS – CAPSELLA – CARDUUS – CEDRUS – CENTAUREA – CERATONIA –
CUPRESSUS – CYMBALARIA – ERIGERON – GALACTITES – HYOSCYAMUS – HYPERICUM – INULA
– MELILOTUS – OPUNTIA – PARONYCHIA – PLANTAGO – QUERCUS – RUBUS – SOLANUM –
SONCHUS - STELLARIA

HEPATITIS ICTERÍCIA

AGAVE - CERATONIA – FOENICULUM – GALIUM APARINE – LAURUS – PARIETARIA – PLANTAGO –
ROSMARINUS – SILYBUM – SONCHUSU

HÈRNIA HIATUS

CALAMINTHA – FOENICULUM .- HYSOCYAMUS – SAMBUCUS

HIPERTENSIÓ

AILANTHUS – FUMARIA – GALIUM – HEDERA – LEPIDIUM – MELILOTUS – OLEA – ROSMARINUS –
SAMBUCUS – SENECIO

HIPOTENSIÓ

CALAMINTHA – CAPSELLA - CRATAEGUS – SILYBUM – THYMUS

IMPETIGEN

CLANEDULA – LEPIDIUM GRAMINIFOLIUM – OPUNTIA

INFECCIONS PER
GRAM POSITIUS

CEDROS – CUPRESSUS – GERANIUM – HYPERICUM – PLANTAGO – SALVIA – SCHINUS –
STELLARIA – THYMUS

INFECCIONS PER
GRAM NEGATIUS

BIDENS – BORAGO – CEDROS – LEPIDIUM – LOBULARIA – MELILOTUS – SENCIO – THYMUS –
ULMUS

INSOMNI

CENTRANTHUS – CRATAEGUS – LOTUS – MELILOTUS – ROSMARINUS

LARINGITIS

BIDENS – HEDERA – SISYMBRIUM

LAXANTS

ALOE – BORAGO – CHRYSANTHEMUM – DAPHNE – EURCASTRUM – FICUS – GALIUM –
MERCURIALIS – OLEA – PRUNUS DULCIS – PRUNUS INSITITIA – PRUNUS SPINOSA - QUERCUS
COCCIFERA – RUBUS – SAMBUCUS NIGRA

LLET ESCASSA

ARAUJIA – FOENICULUM – RHAMNUS – SONCHUS

LEUCÈMIA

AGAVE – CALENDULA – EUPHORBIA HELIOSCOPIA – GALIUM APARINE – INULA VISCOSA –
PLANTAGO- GLOBULARIA

LEUCORREA

AILANTHUS – CEDROS – ERIGERON – FOENICULUM – HEDERA – SCHINUS

MAL DE CAP

CALAMINTHA – CEDROS – CERCIS – CLEMATIS – FICUS – OPUNTIA – RUTA – ULEX

MAL DE QUEIXAL

CALENDULA – DAPHNE – ECHIUM – FICUS – FOENICULUM – HEDERA – HETEROPOGON –
HYOSCYAMUS – IRIS – MELILOTUS – OLEA – PLANTAGO – PRUNUS INSITITITA – RUBIA –
RUBUS – SCHINUS – SENECIO -

MALÀRIA

AILANTHUS – EUPHORBIA HELIOSCOPIA – INULA – LAURUS – RUTA

MEMÒRIA

CALAMINTHA - PARIETARIA –ROSMARINUS

MENSTRUACIÓ

ACANTHUS – BIDENS – CALENDULA - CAPSELLA - CELTIS – CRATAEGUS – HEDERA –
HYPERICUM – OPUNTIA – SENECIO – SINAPIS

MONONUCLEOSIS

CERATONIA

MOSQUITS

CAPSELLA – CUPRESSUS - GERANIUM – LAURUS – NERIUM – PLANTAGO – RICINUS ROSMARINUS – THYMUS

OBESITAT

CALAMINTHA - ERIGERON – GALIUM - OPUNTIA

OTITIS

BIDENS – CALENDULA – ERYNGIUM – HYOSCYAMUS – MERCURIALIS – OLEA – RUTA –
VERBASCUM

PARÒTIDES

AVENA BARBATA – FICUS – OPUNTIA

PART

AVENA – CALAMINTHA – CAPSELLA – CUPRESSUS ARIZONICA – ERIGERON – FOENICULUM –
RUTA

PEIXOS
(TÒXIQUES)

DAPHNE – VERBASCUM

PICADURES DE
BESTIOLES

ACANTHUS - CALENDULA – ERYNGIUM - EUPHORBIA PROSTRATA – FOENICULUM HETEROPOGON - LAURUS – SONCHUS - SPARTIUM

POLLS

DAPHNE – DELPHINIUM - NERIUM

PÒLIPS NASALS

CUPRESSUS - HEDERA – IRIS - MELILOTUS

PRÒSTATA

ERODIUM – GALIUM LUCIDUM - LEPIDIUM DRABA – LOBULARIA -

PSICOSIS

BRYONIA - HYOSCYAMUS

RAMPES
RONYONS

MORUS – ROSMARINUS - THYMUS
CAPSELLA - CORONILLA – CUPRESSUS – DELPHINIUM - ERIGERON – GALIUM – HEDERA HETEROPOGON – HYPERICUM - LAURUS – LEPIDIUM DRABA – LOBULARIA - MELILOTUS –
OPUNTIA – PLANTAGO – SONCHUS -

SIDA

BORAGO - CHRYSANTHEMUM – DAPHNE – LAVATERA

SÍFILIS

AGAVE – CALENDULA - POLYPODIUM

SINUSITIS

CERCIS – CLEMATIS – CUPRESSUS – LAURUS – NERIUM - ROSMARINUS - SINAPIS – THYMUS

TIROIDES

BRYONIA – GALIUM – QUERCUS - SILYBUM – THYMUS (excitant)

38

TROMBOSIS

BORAGO – MELILOTUS - THYMUS -

TUBERCULOSIS

BRYONIA – CALENDULA – CAPSELLA – CERATONIA – CLEMATIS – CUPRESSUS – FICUS –
FUM,ARIA – HYPARRHENIA – MORUS – PINUS - PLANTAGO – QUERCUS – ROSMARINUS – RUBUS
– SCHINUS – SOLANUM NIGRUM – STELLARIA – THYMUS

TUMORS UTERINS

CALENDULA – EUPHORBIA PEPLUS - FOENICULUM – GERANIUM - LONICERA- PLANTAGO AFRA
– SOLANUM NIGRUM

VARIUS

CAPSELLA – CARDUUS – CUPRESSU S – GALACTITES – HYPERICUM – MELILOTUS – QUERCUS
COCCIFERA

ÚLCERA
D’ESTÓMAC

CERATONIA - ERIGERON – GERANIUM – HEDERA - HYPERICUM – LAURUS – LAVATERAPHYLLIREA - QUERCUS – RUTA – VERBASCUM

ULLS

AGAVE – CALENDULA - CAPSELLA - CENTAUREA - CERATONIA - FOENICULUM MELILOTUS – MORUS – PLANTAGO - REICHARDRIA – ROSA – ROSMARINUS - RUTA –
SALVIA – SAMBUCUS – SENECIO –SOLANUM VILLOSUM - SISYMBRIUM - STELLARIA -

ULLS DE POLL

BORAGO – EUPHORBIA – FICUS – HEDERA – NERIUM

VOMITIVES

AILANTHUS – COLUTEA – MERCURIALIS – ORYZOPSIS - SENECIO – SPARTIUM -

MENSTRUACIÓ

ACANTHUS – BIDENS – CALENDULA - CAPSELLA - CELTIS – CRATAEGUS – HEDERA –
HYPERICUM – OPUNTIA – SENECIO – SINAPIS

MONONUCLEOSIS

CERATONIA

MOSQUITS

CAPSELLA – CUPRESSUS - GERANIUM – LAURUS – NERIUM – PLANTAGO – RICINUS ROSMARINUS – THYMUS

OBESITAT

CALAMINTHA - ERIGERON – GALIUM - OPUNTIA

OTITIS

BIDENS – CALENDULA – ERYNGIUM – HYOSCYAMUS – MERCURIALIS – OLEA – RUTA –
VERBASCUM

PARÒTIDES

AVENA BARBATA – FICUS – OPUNTIA

PART

AVENA – CALAMINTHA – CAPSELLA – CUPRESSUS ARIZONICA – ERIGERON – FOENICULUM –
RUTA

PEIXOS/TÒXIQUES

DAPHNE – VERBASCUM

PICADURES DE
BESTIOLES

ACANTHUS - CALENDULA – ERYNGIUM - EUPHORBIA PROSTRATA – FOENICULUM HETEROPOGON - LAURUS – SONCHUS - SPARTIUM

POLLS

DAPHNE – DELPHINIUM - NERIUM

PÒLIPS NASALS

CUPRESSUS - HEDERA – IRIS - MELILOTUS

PRÒSTATA

ERODIUM – GALIUM LUCIDUM - LEPIDIUM DRABA – LOBULARIA -

PSICOSIS

BRYONIA - HYOSCYAMUS

RAMPES
RONYONS

MORUS – ROSMARINUS - THYMUS
CAPSELLA - CORONILLA – CUPRESSUS – DELPHINIUM - ERIGERON – GALIUM – HEDERA HETEROPOGON – HYPERICUM - LAURUS – LEPIDIUM DRABA – LOBULARIA - MELILOTUS –
OPUNTIA – PLANTAGO – SONCHUS -

SIDA

BORAGO - CHRYSANTHEMUM – DAPHNE – LAVATERA

SÍFILIS

AGAVE – CALENDULA - POLYPODIUM

SINUSITIS

CERCIS – CLEMATIS – CUPRESSUS – LAURUS – NERIUM - ROSMARINUS - SINAPIS – THYMUS

TIROIDES

BRYONIA – GALIUM – QUERCUS - SILYBUM – THYMUS (excitant)

TROMBOSIS

BORAGO – MELILOTUS - THYMUS -

TUBERCULOSIS

BRYONIA – CALENDULA – CAPSELLA – CERATONIA – CLEMATIS – CUPRESSUS – FICUS –
FUM,ARIA – HYPARRHENIA – MORUS – PINUS - PLANTAGO – QUERCUS – ROSMARINUS – RUBUS
– SCHINUS – SOLANUM NIGRUM – STELLARIA – THYMUS

TUMORS UTERINS

CALENDULA – EUPHORBIA PEPLUS - FOENICULUM – GERANIUM - LONICERA- PLANTAGO AFRA
– SOLANUM NIGRU,M

VARIUS

CAPSELLA – CARDUUS – CUPRESSU S – GALACTITES – HYPERICUM – MELILOTUS – QUERCUS
COCCIFERA

ÚLCERA
D’ESTÓMAC

CERATONIA - ERIGERON – GERANIUM – HEDERA - HYPERICUM – LAURUS – LAVATERAPHYLLIREA - QUERCUS – RUTA – VERBASCUM

ULLS

AGAVE – CALENDULA - CAPSELLA - CENTAUREA - CERATONIA - FOENICULUM MELILOTUS – MORUS – PLANTAGO - REICHARDRIA – ROSA – ROSMARINUS - RUTA –
SALVIA – SAMBUCUS – SENECIO –SOLANUM VILLOSUM - SISYMBRIUM - STELLARIA -

ULLS DE POLL

BORAGO – EUPHORBIA – FICUS – HEDERA – NERIUM

VOMITIVES

AILANTHUS – COLUTEA – MERCURIALIS – ORYZOPSIS - SENECIO – SPARTIUM -

39

IMATGES DE MOSTRES DE PLANTES DE LA CDLA,
ESCANEJADES DIRECTAMENT
(quadrícula del fondo, de quadrets de 2 cm)
(localització als mapes de les pàgines 2 i 3 i a la llista de les pàgines 4-6)

3f

40

8c

41

0d

42

3d

43

6b

44

8d

45

3a

46

6e

1a

47

0a

48

6a

49

2c

50

3f

51

8f

52

5a

6e

53

5 cd

54

0b

55

3d

56

3d

57

8a

58

3a

59

3g

6c

60

3 a a/b

61

0b

62

6e

63

3b

64

8c

65

5cd

66

3h

67

0d

68

3c

69

3d

70

71

72

73

5d

74

75

5d

76

5a

77

8c

78

8f

79

8f

4d

80

4d

81

8h

82

3e= Bidens subalternans

83

5a

84

0 aN

85

3f

86

5a

87

8d

88

1e/2

89

1aS

90

8f

91

3a

92

4d

93

3h

94

4bc

95

4b

96

5d

97

3g

98

3a

5 ab

99

0a

100

101

5c

102

Carretera a Vallvidrera

103

1a

104

3e

105

8c Est

106

8h

107

0a

108

8i

109

8i

110

1d

111

4d

112

1c

113

3a

114

2a

115

3g

116

Cingle de cornubianita al torrent d’Almirall

117

1cd

118

1d

119

3c

120

3a

121

3f

122

3h

123

0bc

124

0bc

125

4a

126

1c

127

1e

128

3

a

4b

129

8d

7c

130

8d

6d

131

var. taurica 3f

var. integrata 8i
132

6e

133

5cd

134

8a

135

1b

5

ab

1b
136

6g

137

8h

138

8f

139

5d

140

7d

141

8h

142

8hi

2b

143

3c

144

3c

145

5c

146

3e

147

1 a Nord

148

1d

149

6

a

150

151

152

153

154

155

156

157

158

159

160

161

162

163

164

165

166

ECHIUM PLANTAGINEUM

167

168

169

var. lacaitae

170

evolucionant cap a Echium
italicum

171

172

173

174

175

176

177

178

179

180

181

182

183

184

185

186

187

188

189

190

191

192

193

194

195

196

197

198

199

200

201

202

203

204

205

206

207

208

209

210

211

212

213

214

215

216

217

218

219

220

221

222

223

224

225

226

227

228

229

230

231

232

233

234

235

236

237

238

239

240

241

242

243

244

245

246

x

247

248

249

250

251

252

253

254

255

256

257

258

259

260

261

262

263

264

265

266

267

268

269

270

271

272

273

274

275

276

277

278

279

280

281

282

283

284

285

286

287

288

289

290

291

292

293

294

295

296

297

298

299

300

301

302

303

304

305

306

307

308

309

310

311

312

313

314

315

316

317

318

319

320

321

322

323

324

325

326

327

328

329

330

331

332

333

334

335

336

POLYGONUM.AUBERTII

337

338

339

340

341

342

343

344

345

346

347

348

QUERCUS VIVERIOIDES (VIVERII X
CERRIOIDES)

349

350

351

352

353

354

355

356

357

358

359

360

361

362

363

364

365

366

367

368

369

370

371

372

373

374

375

376

377

378

379

380

381

382

383

384

385

386

387

388

389

390

391

392

393

394

395

396

397

398

399

400

401

402

403

404

405

406

407

408

409

410

411

412

413

414

415

416

417

418

419

420

421

422

423

424

425

426

427

428

429

430

431

432

433

434

435

436

437

438

439

440

441

442

443

444

445

446

447

448

449

450

451

452

453

454

455

456

457

458

459

460

461

462

463

464

465

466

467

468

469

470

471

472

473

474

475

476

477

478