El taller de titelles a Remare

Intervenci i practiques de mediaci artstica

Alumne: Gerard Fisa Biscarri

Tutora de practiques: Llusa Play
Centre: REMARE, Reagrupament de malalts alcohlics rehabilitats del Baix Llobregat
Persona de referncia: Antnia Alcaraz, directora
Data d'inici: 1/10/2013
Data de finalitzaci: 12/06/2014
Nombre de sessions: 62

1. Perspectiva terica

Exposar aqu la perspectiva terica implcita en les prctiques que he realitzat a

REMARE, re-agrupament de malalts alcohlics rehabilitats del Baix Llobregat, durant
el curs 2013-14, des del Octubre fins al Juny.
Ha estat un procs dinmic on he pogut experimentar des de dins les caracterstiques
de lespai triangular que genera el dispositiu art-teraputic, l'espai generat entre
usuaris, terapeuta i producci. He gaudit d'explorar el rol del terapeuta artstic i de
poder acompanyar en la elaboraci i transformaci de formes plstiques. El seguiment
regular de les produccions m'ha perms estirar del fil formal i argumental de cada
persona i m'ha agradat veure com les meves propostes es convertien en
realitzacions plstiques on cada usuari podia trobar un lloc per la seva expressi
personal amb la gratificaci que aix implica.

Es tracta dun procs teraputic i expressiu que ha estat inspirat en el mtode

desenvolupat per J.P. Klein, el qual suggereix un seguiment regular del procs creatiu
de la persona per acompanyar-la en un cam d'evoluci que es retro-alimenta
mitjanant la metamorfosi de les produccions artstiques.
Aquest mtode acull i fomenta l'aparici de l'imprevist durant les sessions, li dona
espai i valor sense voluntat d' interpretar ni intellectualitzar els continguts que
afloren per qu aix suposa una invasi del procs creatiu i una forma de violncia
interpretativa. S'entn que el procs creatiu s singular i nic, tant nic com ho s la
persona, les descripcions dins d'aquest mtode s'intenten limitar a lmbit purament
formal.
Klein no dona receptes fixes a seguir i atorga un valor a la improvisaci espontnia
que sorgeix desprs d'un exercici de recolliment o interioritzaci. Lo espontani aporta
sempre informaci significativa de la persona, una informaci interessant per al
terapeuta, per aquest ha de moderar i contenir un possible afany invasiu dels
significats que la persona ha elaborat inconscientment per qu sn construccions
niques. Enlloc d'interpretar, Klein proposa elaborar, expandir i estirar dels continguts
apareguts en la improvisaci.
El mtode evita donar solucions preconcebudes i suggereix la incertesa com un
cam adequat per conduir l'acompanyament. Aix el converteix en un cam de desprogramaci i autoconeixement proper a l'actitud contemplativa que evita elaboracions
intellectuals preconcebudes i es situa en la presncia plena i en l'acci pura, lacci
que no apareix de lo previst ni predeterminat. Proposa al terapeuta enfrontar-se amb la
inquietud que genera lo indeterminat en l'espai teraputic, el no saber quines
propostes fer, ni si les propostes seran les adequades per els usuaris, ni cap a on cal
conduir el taller. Reconeix la incertesa com un estat que desperta la intuci i una
actitud oberta a lo imprevist. Aquesta incertesa es valora millor quan has superat la
inseguretat de les primeres sessions i t'adaptes a aquest factor indeterminat com un
element enriquidor del procs creatiu. Lespontanetat s un atribut de la presncia,
afavoreix l' intercanvi natural amb laltre.El mtode, per, t unes normes de
funcionament que donen sentit a la incertesa d'una forma de coneixement borrosa que
evita un abordatge frontal donat que genera intellectualitzaci o racionalitzaci
innecessries i contraproduents.
1.1. Els titelles, personatges inventats
Particularment, m'interessa la teoria de lellipse, que condueix a les propostes
narratives des de la tercera persona. Per aquest motiu el procs ha estat dirigit cap a
la creaci de personatges inventats pels usuaris, que en avanar les practiques han
estat elaborats narrativament, modelats i animats, creant escenaris i aportant nous
personatges a una fabulaci dinmica. La proposta que ha consolidat aquesta lnia de
treball ha estat la creaci de titelles, una proposta que ha aparegut sense cap
previsi.De fet, tenia pensat iniciar un procs de treball mitjanant el dibuix de cmic
que s una de les meves especialitats, per la proposta no fou del tot ben rebuda pels
participants i aix em va portar a aquesta altra via d'animaci de personatges.
La inquietud, el desig d' avanar i el no tenir cap idea prvia del que anava a succeir
ha comportat certa angoixa per aix ha fet el procs ms viu. Tamb s'ha manifestat
una tendncia meva a accelerar els processos i a abordar les qestions massa
directament. Ara entenc que el terapeuta en aquesta lnia necessita una actitud serena
i pacient per no caure en errors d'apreciaci en l'abordatge de temes sensibles. Dic
aix per que potser en algun moment podria haver seguit millor el material de les
produccions que apareixien per tal destirar del fil en una direcci tal vegada ms

adequada, sense precipitar el grup cap a propostes noves i capricioses.

...el acompaamiento de la persona en una produccin sobre, y a partir de ella
misma, segn unas reglas precisas de encuadramiento y de compromiso previamente
definidos, hasta que sobrelleva su manera de estar en el mundo ms
satisfactoriamente para ella y para los dems. La persona desplaza sabiendo o no, su
problemtica sobre un soporte: invenciones orales o escritas, plsticas, corporales,
musicales.... 1
El cos teric del mtode Klein s'emmarca dins del corrent psicoanaltic, especialment
en la lnia de Freud i de Lacan. Aquest ltim va esforar-se en apropar la teoria
psicoanaltica a lestructuralisme antropolgic de Levi-Strauss, pare del concepte
d'eficcia simblica. Per el mtode Klein inclou una concepci humanista, no
excloent la possibilitat d'integrar visons holstiques o espirituals. En aquest sentit el
concepte d' Inconscient es pot entendre de forma amplia per que cada investigador hi
ha fet una aportaci personal, com el fams Inconscient collectiu de Jung que implica
una visi mstica del funcionament del aparell psquic. Freud defineix l'Inconscient com
una instncia de la activitat psquica que es desenvolupa en un espai inaccessible i
totalment incognoscible pel conscient. Des duna perspectiva humanista aquest terme
es podria anomenar Deu.
La definici original d' Inconscient que presenta Freud descriu laparell psquic com un
sistema composat de diferents instncies: la conscient, la preconscient i la
inconscient. La definici del sistema i estructura de laparell psquic s la gran
preocupaci de Freud, que defineix les caracterstiques de cada una. Quan el sistema
de repressi actiu en el conscient es relaxa i actuem regits per impulsos sobre les
quals no tenim control, aquestes accions sn provocades per l'Inconscient que s la
instancia que cont els impulsos reprimits, per que recorre a vies metafriques per
suportar la frustraci. El preconscient i el conscient sn les instancies on gradualment
apareix el control racional de lactivitat psquica, que inclou un factor de repressi
anomenat superj.
LInconscient es caracteritza per situar-se fora de les coordenades de lespai temps i
fora de la sensaci de contradicci activa en la superfcie del conscient. Per aquesta
instncia psquica, la realitat exterior pot ser substituda per una realitat interna o
particular. El desig que segons la psicoanlisi s motor de tot progrs ve provocat per
la sensaci d'insatisfacci. Quan aconseguim cobrir aquesta necessitat obtenim plaer.
Per, segons Freud, mai no podem calmar aquesta sensaci d'insatisfacci per qu
lInconscient en va ple. LInconscient ens porta a buscar la satisfacci de desigs
reprimits per l'autocensura que busquem repetidament, degut al impuls inconscient de
satisfacci: la pulsi. La persona es conduda espontniament cap els temes que
desitja secretament en el seu Inconscient.
El procs creatiu resulta molt adequat per fer aflorar continguts reprimits en
l'Inconscient i aix poder elaborar els motius de trauma i frustraci presents en l'individu
i resoldre o transformar en nous impulsos ms recolzadors que situen el subjecte en el
paper de creador i no de vctima.

1
Arte-terapia. La creacin como proceso de transformacin. JP Klein y otros autores
(2008)

Dejarse guiar por los grafismos, los colores que surgen de la mano y organizar estas
producciones espontaneas puede ser metafrico de la relacin con sus fantasmas, de
tal modo que trabaja indirectamente sobre ella misma y resuelve sus dificultades en
situacin de realizacin...2

1.2. Metfora i metonmia

LInconscient funciona seguint mecanismes de condensaci i de desplaament
representacionals. Aquestes dues operacions psquiques sn les que s'expressen en
els termes lingstics metfora i metonmia, dos conceptes fonamentals per entendre
el funcionament de l'Inconscient, el qual, segons Lacan, s'estructura com el llenguatge.
Aquests conceptes poden ajudar tamb a entendre la funci teraputica de l'art .
La metfora s la utilitzaci comparada de dos termes o imatges, un dels quals no
s'anomena directament per es pot identificar mitjanant l'altre. L' activitat del
Inconscient es plena d'associacions de tipus metafric. La metfora s una forma d'
aproximaci indirecta a un element real, que no s'anomena mai directament. L'altre
element lingstic important aqu es la metonmia, que significa la transferncia de
significat d'una imatge o paraula cap a una altra i s'utilitza en relacions de causa-efecte
o del tot vers la part. LInconscient utilitza la metfora per condensar el mn real.
La metonmia li permet transferir imatges a un altre que es troba fora d'un
mateix, en el lloc on operen les lleis del llenguatge i del simblic, la metonmia s una
forma d'entendre la transferncia que busca la psicoanlisi.
Segons Lacan, els fenmens psquics segueixen lestructura lingstica i s aquesta
estructura la que origina el smptoma. El smptoma en psicoanlisi remet a un element
que en representa a un altre per qu loriginal no pot ser reconegut o acceptat.
El llenguatge ens permet relacionar-nos i ens situa en el mbit del Real, per alhora
el llenguatge no pot accedir al directament al Real si no s mitjanant el Simblic. El
llenguatge s, doncs, un dels diferents sistemes simblics i utilitza l'associaci i
lanalogia per apropar-se al Real. Els estructuralistes proposaven organitzar les
cincies humanes utilitzant els codis i lestructura del llenguatge com a factor principal
de la creaci del mn simblic. Des daquesta perspectiva l'sser hum est regulat
per l'ordre del simblic organitzat, ja que necessita a l'altre i aix el condueix a
construir el seu simblic particular enmig del simblic cultural general.
Un impuls pulsional xoca contra les resistncies que provoquen el sentiment de
castraci. El smptoma d'aquest impuls sexpressa mitjanant la metfora, desplaant
o suplint una mancana en el real. Al desplaar el smptoma cap a un altre simblic, el
smptoma es torna metonmia, en el desplaament del significat cap a laltre. En
projectar-se fora del seu jo, el subjecte suprimeix el sentiment de castraci que el
frustra, el seu missatge traspassa el propi mecanisme dautodefensa psquic .
Aix, quan un missatge carregat del sentiment de frustraci s enviat vers un altre en

2
Arte-terapia, la curacin como proceso de transformacin. JP Klein y otros (2008)

forma artstica deixa de ser percebut com un trauma o un motiu de frustraci per
passar a ser experimentat com a expressi d'un conflicte que s'ha pogut mostrar en el
real de forma metafrica i colloca al seu autor en una posici on ja no es vctima de
les circumstancies sin autor d'aquestes.
La sublimaci s tamb un terme psicoanaltic que parla d'un mecanisme que dirigeix
una pulsi que no s acceptada vers activitats socialment acceptables i valorades,
com la cincia, la religi i molt especialment l'art. La sublimaci s un cam indirecte
per obtenir el plaer que ha estat frustrat.
Estirar el fil d'una acci involuntria en el marc art-teraputic porta a aconseguir
quelcom imprevist mitjanant la transformaci del desig que implica el procs
creatiu. En fomentar la transformaci del desig, aquesta repercuteix en el benestar de
la persona. El plaer que produeix una obra artstica es deu a que ha sorgit de lespai
ocult i inconscient del ser on sn actives les associacions entre objectes i desigs.
Mitjanant la prctica artstica els continguts inconscients poden aflorar en el mn
real sense activar les alarmes del aparell repressor i, en la mesura en que el usuari
est personalment implicat en les seves creacions, apareixen materials que sn
presents en l'inconscient.
Un artefacte produt com a smptoma, t un sentit simblic, per la possibilitat
d'adquirir significat no vol dir que sigui reconegut pel conscient. La forma simblica
apareix en el mn real i es observada per alg altre, s el plaer actiu en la mirada
del altre que ajuda a superar el sentiment de castraci. La producci d'obres d'art
dins el context teraputic promou l'expressi de continguts inconscients. La voluntat de
comunicaci i expressi artstica s'activa degut al principi del plaer que s un dels dos
pols actius de la activitat psquica, la recerca de plaer i la voluntat d'evitar el dolor. El
principi del plaer esttic legitima lobra d'art teraputica. Lobra representa el rastre
d'un plaer anterior, i es converteix en la transferncia de lenigma que conserva l'
Inconscient.
Un poderoso suceso actual despierta en el poeta el recuerdo de un suceso anterior,
perteneciente casi siempre a la infancia, y de ste parte entonces el deseo, que se
crea satisfaccin en la obra potica, la cual del mismo modo deja ver los elementos de
la ocasin reciente y del antiguo recuerdo. 3
L' Inconscient, segons Freud, es regeix per el principi de recerca de plaer i els
objectes produts amb plaer representen una soluci metafrica del conflicte pulsional.
La producci procura una satisfacci compensatria del desig original i, aix, la pulsi
inconscient pot ser transformada en nou desig, amb la satisfacci i el plaer que aporta
l'art. La producci es mou entre el preconscient i el conscient. En el preconscient es
conserven rastres del desig original degut a la petjada mnemica que ha deixat
l'activitat inconscient i la producci permet establir un dileg simblic i creatiu entre les
instancies psquiques.
En l' obra d'art formulada com a smptoma apareix un impuls de curaci i de
sensatesa, la sublimaci de la pulsi inconscient. Lobra va ser articulada com a
projecci del sentiment de castraci, com a smptoma neurtic o psictic, per deixa

3
El poeta y los sueos, S. Freud

de ser una manifestaci patolgica i es torna capa d'articular el dolor per desplaar-lo
cap al llenguatge simblic, el qual es troba a fora del lloc on es percep la castraci. El
missatge simblic dirigit cap a un altre implica un alliberament d'un dolor i apropa a la
possibilitat d'experimentar un plaer.
El subjecte que articula la seva interioritat traumatitzada dirigint-la a un altre s'allibera
del trauma mitjanant la producci, que actua com a manifestaci externa del cospsique i extrau el dolor sense necessitat que aquest procs sigui conscient. L obra
d'art pot canalitzar aix la pulsi activa en un smptoma.
Aix, la producci artstica s un missatge dins una ampolla que el subjecte llena al
mar, un mar situat entre el real i el simblic. El missatge que cont la producci no ha
d' esser obert ni interpretat per el seu autor. La producci, com la metonmia,
transfereix a un altre un enigma tant familiar que s estrany, s l'enigma dall
reprimit. Freud va escriure un assaig sobre la inquietant estranyesa en en el seu
Ensayo de psicoanlisis aplicado4, un assaig on aborda una sensaci que es pot
experimentar en la vida quotidiana o a travs de l'art, sense diferenciar luna de laltra.
La diferncia entre aquesta sensaci en el Real i la viscuda mitjanant la literatura s
que la segona desencadena un plaer especial de transgressi que allibera la inquietant
estranyesa dins el medi artstic. Aquesta sensaci es produeix com un joc i aquest
carcter ldic trenca amb la sensaci d'amenaa i provoca plaer esttic.
1.3. Projecci sobre lobjecte inanimat
Freud parla del neguit o el terror que procedeix del retorn a la conscincia d'una cosa
familiar (imatge, objecte, persona o esdeveniment) que ha esdevingut estranya en
haver estat reprimida per la censura del Super-jo. Aquesta estranya sensaci porta una
manca de distinci entre lo real i lo imaginat, aix com la confusi entre animat i
inanimat. Freud parla del animisme arcaic com una concepci del mn que retorna
quan els lmits entre el real i l'imaginari s'esborren i all que entenem com imaginari
s'ofereix a nosaltres com a real. s llavors quan un smbol pren la fora i el valor d'all
que est representant en dins el marc de la representaci. Aquest assumpte entre lo
animat i lo inanimat s un dels assumptes que em criden especialment la atenci per
la vinculaci plena amb la prctica de les titelles on he concentrat la part final de les
practiques .
Aix explica Colette Duflot l'encanteri que provoquen les representacions de titelles :
La percepcin del movimiento de un objeto del que se sabe debe ser inanimado no
induce el sentimiento de que este objeto est vivo. Ella dar sin embargo fcilmente
lugar a la proyeccin sobre este objeto, de una intencionalidad... (p. 27)
Los nios se pueden dejar tomar en este juego. Pero justamente el trabajo con la
marioneta es permitir desplegar lo imaginario para construir lo simblico. El
psicoanlisis plantea que el hecho que el sujeto haya sufrido la represin originaria, en
trminos de Freud, y haya accedido a las leyes de la palabra y el lenguaje, en trminos
de Lacan, nos permite distinguir entre la imagen y la realidad. La marioneta es un
objeto fabricado, es una creacin personal, en tanto tal su imagen traduce una
simbolizacin, una representacin de significantes. La marioneta participa en este gran

4
Paris Gallimard, 1971

proceso de produccin de imgenes, de figuracin de lo viviente que empuja desde

sus orgenes a la humanidad a inscribirse sobre la pared rocosa de las cavernas, de
los templos o las necrpolis, sobre los vitrales de las catedrales... o los muros de las
piezas de los nios. Hay un lazo entre la representacin, sostenida por la imagen y el
significante, y lo real de la muerte. Antes que la marioneta se site en el campo teatral,
con el distanciamiento que supone el espacio escnico y que permite jugar la ilusin,
el fingir, la marioneta, simulacro de lo viviente, tiene entre sus misiones ancestrales
aquella de dar cuerpo a todo lo que no lo tiene, o ya no lo tiene. (p. 31)
El smptoma de lalcohlic s la seva addicci, el que no es clar s quin sentiment de
castraci o quina pulsi reprimida est ocultant. Segons diu Lacn a El estadio del
espejo5, la personalitat s una construcci fonamentada en la visi particular que t
cada persona de s mateixa, i que es configura plenament quan identifiquem la nostra
imatge per primera vegada, i reconeixem aquelles caracterstiques que ens
distingeixen, prenem conscincia prpia enfront del altre. El llenguatge t una funci
fonamental en l'establiment de relacions amb l'altre. La identificaci del altre segueix a
la formaci del Simblic subjectiu que est carregat dels valors culturals del lloc i del
temps on em nascut.

1. 4. Marc conceptual especfic

Crec que ja he parlat prou de les generalitats de la meva perspectiva terica. En
endavant esmentar alguns autors ms especfics. Klein es refereix sovint a les
investigacions de D. Winnicott, un dels pares de la terpia fonamentada en el joc.
Aquest autor s molt interessant per a mi per las fonamentaci que suposa la seva
visi a lespai de terpia, o millor dit, el joc que dona . Vull afegir la teoria dels rols
de J.R. Bermudez que, de fet, s evoluci de la investigaci de Winnicott i tamb la
teoria i la tcnica del Psicodrama de J. L. Moreno, material que em serveixen per
apuntalar el plantejament teric de la meva intervenci, especialment la que va
comenar a la segona meitat de les prctiques on em vaig centrar en el joc amb
titelles. I deixo constncia que aquesta segona part de les prctiques comena
desprs d'haver realitzat un curs intensiu amb el titellaire Karim Dakroub que em va
fer descobrir de forma vivencial all que en psicologia s'anomenen tcniques
projectives.
El marc conceptual concret on es situa el meu projecte d'intervenci i la investigaci en
AT que estic realitzant, es troba en lenquadrament del joc, lacci i la utilitzaci de
titelles en terpia. Per tal de fonamentar la meva tesi sobre bones bases en aquests
mbits em centro en els treballs al respecte de Donald Winnicott, Jacobo Levy Moreno
y Jaime Rojas Bermdez. Cadascun d'ells representa una aproximaci progressiva
cap a la justificaci conceptual de la meva proposta d'intervenci amb titelles en l'
mbit de les addiccions i la salut mental en general.
Winnicott fou el primer psicoanalista que va dissenyar un corpus teric-prctic que
defenss la importncia del joc com a eina teraputica. s important mencionar la
teoria de lespai potencial i la dels objectes transicionals. Jacobo Levy Moreno es
considerat un dels pares fundadors de la psicologia social, de la sociometria i del
psicodrama, una forma teraputica que fusiona la improvisaci i la concepci curativa
i analtica de la expressi teatral. El psicodrama va gaudir de gran acceptaci i inters

5
El estadio del espejo, Jacques Lacn

social durant els any seixanta i setanta per qu encaixava molt b amb l'esperit
d'aquells anys. Finalment Jaime Rojas Bermdez s el psiquiatra que va aconseguir
uns resultats ms efectius i cientficament contrastats de la funci teraputica del titella
en salut mental.
Es en el joc i sols en el joc que el nen i l'adult son capaos de ser creatius com a
individus i utilitzar la totalitat de la seva personalitat, tan sols al sser creatiu el individu
es descobreix a si mateix. 6
1.4.1 Lespai potencial
Lespai potencial definit per Winnicott s aquell que es troba entre el mn intern i el
mn extern o real, aquell espai on durant la infncia el nen realitza els jocs i a on l'
adult experimenta la creativitat i la cultura. Tant el nen com l'adult poden experimentar
mitjanant el joc aquest espai potencial que ofereix un punt entremig entre el mn dels
objectes i la realitat psquica personal. Es tracta dun espai que obre una via de relaci
per passar de lo intern a lo extern i poder evolucionar des d'all. Per al malalt alcohlic
s fonamental refer els ponts amb el mn i potser crear noves vies, si els camins
comunicatius convencionals de la paraula han estat massa utilitzats en el context de la
terpia de grup o de la terpia individual. Minteressa molt aquesta concepci, en
primer lloc, perqu jo mateix em trobo sovint molt limitat per la comunicaci verbal i
perqu, si aconsegueixo aplicar aquest concepte, el que he de fer s fer jugar al
pacient per tal que aquest obri el seu psiquisme vers la creaci. El marc s, en aquest
cas, un element molt important per tal daconseguir crear un espai de confiana on el
pacient se senti prou segur per posar-se a jugar. Com a terapeuta, la meva funci s la
de establir les regles del joc, de forma clara, un bon enquadrament on la
confidncia sigui possible i lempatia estigui present. Aquest es el meu concepte
de lespai de lAT.
1.4.2 Objectes transicionals
Els objectes transicionals sn com ls de peluix que en la primera infncia s'utilitzen
per figurar la mare absent o el cuidador en qesti. Un objecte que serveix per
representar i substituir simblicament un element extern i per tant, fora de control.
Lobjecte intern, ideal, es relaciona amb lobjecte transicional perqu amb aquest el
nen pot dominar i resta dins el seu terreny d'acci.
En el mateix sentit per amb un format per adults, he desenvolupat les dinmiques de
creaci de personatges que han condut a la creaci del seu titella personal. El titella
esdev un objecte intermediari, ms que transicional precisament perqu sn adults
i aquests processos de separaci dels vincles infantils se suposa que sn totalment
superats. Tot i que en el alcohlic existeix una mena de fixaci oral: omplir-se la boca
amb lquid cont una allusi directa al fet de mamar. En el malalt alcohlic es
manifesta amb fora el desig inconscient de satisfer aquesta pulsi oral.
Aix, aquest objecte facilita la construcci de un espai potencial, un espai de relacions,
un entremig entre les persones on es pot jugar, simbolitzar o fantasiejar. Aquesta es la
funci del joc espontani i de les propostes dimprovisaci guiada que he anat proposat
perqu trobin excuses per a jugar. Les propostes sn les palanques per fer saltar la
muralla de la inhibici i la vergonya escnica que tots tenim si ens posem a jugar en
pblic.

6
Donald Winnicott

En el marc del AT lobjecte transicional s la producci artstica en si mateixa i, en la

meva proposta de taller, s clarament el titella. Lobra de titelles s el mitj proposat
per simbolitzar la seva carncia d'un objecte primari en un mode espontani i lliure.
Lespai potencial s el dispositiu art teraputic, el taller dAT en si mateix, el temps i
lespai que dediquem a fer titelles

1.4.3 Psicodrama
El psicodrama s una forma de psicoterpia ideada per Jacob Levy Moreno, inspirat
en el teatre de la improvisaci i concebuda originalment com a Psicoterpia Profunda
de Grup. Segons el seu creador:
El psicodrama representa el punt decisiu entre el tractament de lindividu allat vers el
tractament del individu en grups, des del tractament amb mtodes verbals vers el
tractament amb mtodes dacci. 7
El psicodrama posa al pacient sobre un escenari on pot resoldre els seus problemes
amb lajut duns pocs actors teraputics, es tant un mtode de diagnstic com de
tractament8
A finals dels vuitanta Blatner (1988 p.1) presentava aix al psicodrama:
Es un mtode de psicoterpia en el que els pacients actuen els esdeveniments
rellevants de la seva vida en lloc de parlar sobre ells. Aix implica explorar en acci, no
sols esdeveniments cronolgics, sin el que s ms important, les dimensions dels
esdeveniments psicolgics no abordats habitualment en representacions dramtiques
convencionals: pensaments no verbalitzats, encontres amb aquells que no sn
presents, representacions de fantasies sobre el que els altres poden estar sentint o
pensant, un futur imaginat, i molts altres aspectes. Habitualment s usat en un context
grupal per no ha de considerar-se una forma de terpia grupal perqu pot utilitzar-se
per famlies i en terpia individual.
Per el que jo he llegit i he pogut practicar en els tallers de psicodrama als que he
assistit, els objectius del psicodrama sn :
- Adonar-se dels propis pensaments, motivacions, conductes o formes de relaci
interpersonal.
- Millorar la comprensi de situacions, tant de punts de vista daltres persones com de
la nostra imatge o acci sobre elles.
- Investigar la possibilitat daplicar noves formes de conducta.

7
Moreno, J.L 1946, p. 10

8
Moreno, J.L. 1959, p. 108

- Assajar, aprendre i preparar-se per actuar les conductes o respostes ms

convenients.
J.L. Moreno conceptualitzava en una conferncia dins el Simposium de
Psicodramatistes sobre el valor psicodramtic del titella 9 :
El ttere est a mitad de camino entre el cuerpo de una persona, tal como un yo
auxiliar y la propia alucinacin del paciente. Es una transicin de su propio cuerpo a un
cuerpo extrao. Se podra construir una escala desde las imgenes internas del
paciente hasta la cruda realidad de un conflicto vivido en el psicodrama, representando
muchas escenas intermediarias
1.4.4 Esquema de Rols
El doctor Jaime Rojas Bermdez, psiquiatra del Centre d'Investigaci psicodramtica
de lHospital Jos Borda de Buenos Aires, ha desenvolupat un corpus teric vinculat al
psicodrama, la Teoria del Nucli del Jo i lEsquema de Rols. Aquesta teoria es
fonamenta en:
- Rols sn aspectes individuals, evolutius, psicopatolgics o interrelacionals dun
individu.
-A partir de lesquema de rols subiquen enquadres psicodramtics com el sociodrama
o l aprenentatge de rols i es marquen els objectius del treball.
- Posant mfasi en les formes es focalitza el treball, en funci dels continguts i els
significats de les formes.
- La construcci dimatges es complementa amb la dramatitzaci daquestes.
- Especial atenci a les funcions dels objectes en psicoterpia, com lobjecte
intermediari i intraintermediari (titelles i mscares).
- Introducci del concepte de context en la comprensi de lenquadrament
psicoteraputic i psicodramtic.
- Introducci del concepte dunitat funcional que explicita la relaci entre els integrants
del equip teraputic i de cada participant amb el grup i amb el protagonista de la
dramatitzaci.
Considero important destacar les aportacions de Rojas-Bermudez per es una
experincia clnica de gran inters. Va usar marionetes en el tractament d'un grup de
pacients psictics crnics, residents fixes de lHospital sense cap contacte familiar o
social extern. Les expectatives amb aquest grup eren molt poc ambicioses, sense
expectatives de curaci ni d'entendre la simptomatologia. Rojas buscava una via de
restablir la comunicaci interrompuda per la patologia especifica i la derivada de la
hospitalitzaci. Degut a lalt grau densimismament dels pacients, el tracte verbal va
reduir-se progressivament fins a ser substitut per diferents tcniques que donaven
escassos resultats. Per moments sortien de la seva letargia per demanar un cigarret i
tornaven a lestat anterior tant si sels hi donava com si sels hi negava, els era
indiferent.
Rojas va recrrer al teatre de titelles dirigit per professionals. La resposta va superar
tota expectativa i lencapsulament contra el qual rebotaven les paraules i moviments
que els rodejava fou superat per la intervenci del titella. La resposta no era general ni
homognia, per hi havia resposta. Primer es va suposar que la resposta era

9
Esdevinguda el 1974 a Barcelona

10

condicionada pel tipus de titella utilitzat o per lescena del drama, paulatinament es van
convncer que la resposta era provocada per l' objecte en s i no pel personatge que
pogus representar. Davant aquests fets va passar a considerar al titella com objecte i
com a personatge separadament. Lobjecte titella era lintermediari d'una comunicaci
interrompuda amb el mn social extern al malalt. El personatge concret complia una
funci dun rol determinat que actua dins un context, com en la terpia sistmica, i en
les constellacions familiars.
La experincia daquest psiquiatra s un referent dalt valor per al treball i la
investigaci que estic portant a terme donat que no hi ha gaires casos dexperincies
clniques contrastades on la utilitzaci del titella en la salut mental hagi donat resultats
tant satisfactoris i aquests sn un bon exemple del seu potencial teraputic.
2. Dades de lexperincia prctica
2.1. Lloc
He realitzat les practiques a REMARE, una associaci de cinquanta socis dedicada a
la prevenci, rehabilitaci i assistncia a malalts alcohlics de la comarca del Baix
Llobregat, on tamb venen persones d'altres comarques.
El seu es un espai social basat en l'ajut mutu. Participen en convencions mdiques i
trobades d'associacions vinculades a les addiccions. El seu treball es basa en la psicohigiene en format terpia de grup i lorientaci psicolgica personalitzada per prevenir,
assistir l i evitar recaigudes durant la rehabilitaci de lalcohlic que, segons la seva
filosofia, ha de mantenir la vigilncia durant tota la vida. s una organitzaci
autogestionada i auto-finanada mitjanant les quotes dels socis i amb certes ajudes
puntuals de tipus municipal i comarcal.
L'espai on s'ha realitzat el taller s una sala gran amb taules plegables i moltes
cadires. En aquesta sala es realitzen les conferencies, els cursos i les reunions de
terpia de grup.

11

2.2. Destinataris
Les persones que han participat en aquest taller de TA, han estat deu socis de
lassociaci.
Lelecci lha fet la directora, Antonia Alcaraz. El seu criteri ha estat en base al
coneixement de la situaci de cada malalt i tamb d'alguns familiars d'aquests que han
estat convidats a participar.
Vaig tenir una petita introducci informal amb les persones i casos que anaven a
participar. Els problemes derivats del alcohol eren la problemtica principal tant per al
addicte com per les persones lligades a ell ja que aquests en pateixen les
conseqncies ms o menys directament. Algun cas de depressi de tipus crnic, i un
altre provocat per una situaci personal molt difcil. Tamb hi havia una patologia dual
que s la combinaci dels problemes psiquitrics amb l' addicci alcohlica, i el cas
XXX, en el qual he concentrat la meva atenci.
Es tracta duna persona amb una limitaci mental moderada des de la infncia que,
combinada amb la addicci alcohlica, ha generat en una incontinncia pulsional molt
fortes i una tendncia a la distorsi de la realitat per refermar el consum.
Les conductes compulsives i la tendncia als excessos sn la afectaci psicolgica
que vaig seleccionar per realitzar les meves prctiques i aix conixer-les dins un
context teraputic, ja que noms les coneixia en el context social general.

2.3. Justificaci i coneixement del collectiu

Desitjo que aquestes prctiques i la investigaci que les seguir m'ajudin a entendre
les causes emocionals del alcoholisme ja qu s un assumpte que he vist ben de
prop. Lhe vist en familiars, en amics, al poble i arreu. I jo mateix tamb vaig formar
part de la subcultura de la droga.
Aquesta experincia no comporta un coneixement contrastat, per permet reconixer
els factors implicats en les persones que desenvolupen addiccions, com uns factors
emocionals que sn ben comuns en la societat actual. El que he pogut observar a
REMARE del tractament clnic de les addiccions s un abordatge proper a la lnia
cognitiva-conductual, que busca corregir els errors de la conducta mitjanant noves
forma de relacionar-se.
s un sistema efica per molt directe. Busca confrontar directament les persones
amb els seus problemes i segons aquest mtodes, si s'elimina la substncia ,
s'elimina el problema. El que passa s que, sovint, el problema que s'elimina es
converteix en un altre per qu el focus pulsional no es abordat donat que es treballa
en el conscient.
s clar que la lnia conductual s'aparta molt de la lnia del rodeig i de lindirecte que
suggereix la nostra formaci. s possible que la meva intervenci s'hagi vist
condicionada per aquesta forma frontal d'abordar les coses, per qu reconec que, en
algun moment, les propostes que he plantejat han abordat molt directament la qesti
de lalcohol. Per, donats els resultats molt positius que m'ha manifestat el grup i,
especialment, els efectes d'autoconscincia que ha aportat el treball en levoluci de
XXX, tant pel que he pogut observar, com pel que ell mateix manifesta, el taller ha
tingut un clar efecte teraputic, apart de la satisfacci, que tamb ha estat observada,

12

davant dels resultats creatius de les propostes. s per aix que considero que les
propostes han estat adequades.
El malalt alcohlic necessita recolzament emocional per fomentar la seva prpia
autoestima i les seves aptituds i capacitats. De fet, necessita veure's a s mateix per
poder sortir del pou emocional on es troba. I en aquest sentit les propostes ms
directes han fet aparixer imatges molt clares de la seva situaci i la seva problemtica
amb el alcohol.
El malalt alcohlic manifesta una pulsi oral molt evident. La pulsi oral est vinculada
a letapa dingesta de lquids en general i, en concret, d'uns lquids que omplen de
benestar. Segurament, hi ha una relaci amb un sentiment de carncia emocional, de
carncia de la mare, el desig frustrat del nen en tenir all que ha projectat en la seva
mare, que s lamor ms important de la vida per qu definir les relacions posteriors,
tant amb altres dones i com amb les relacions vitals en general. La incontinncia
emocional i la dependncia de la mare sn factors presents en l'alcoholisme. La baixa
autoestima derivada duna dificultat per mantenir un estat emocional positiu sense la
ingesta alcohlica s la deriva que aquesta malaltia condueix cap a una voluntat d'
autodestrucci. I lautodestrucci s una de les pulsions ms fortes que es poden
sentir, segons afirma Freud en el text Ms all del principio del placer.
Lalcoholisme crnic ha tardat molt anys en ser considerat una malaltia per part dels
estaments mdics. Aquest retardament en acceptar-la com a tal, combinat al rebuig
social davant duna problemtica que ha estat considerada un vici dels pobres i dels
incultes, afegit a una gran generalitzaci de ls abusiu de lalcohol per amplis sectors
de la nostra societat, especialment els ms joves i els marginals, han dificultat molt
que safronts com a malaltia crnica i que sestudis la seva casustica.
Lafectaci fsica de lalcohlic crnic s evident sobre tots els seus rgans, sobre les
seves arteries, cervell, i fetge que s el rgan ms afectat ja que fa la funci de filtre de
les substancies que ingereix lorganisme. El fetge dun alcohlic pot arribar a
descompondres i ser expulsat literalment del cos per la boca o per el anus. Els
processos ms agressius sobre els rgans es donen quan hi ha recaigudes, ja que s
durant la fase dabstinncia quan el cos torna a sentir els rgans en la seva situaci
real dafectaci, que fins llavors ha estat distorsionada per el efecte sedatiu, i intoxicant
del propi alcohol . Tamb existeix un inevitable deteriorament neuronal i lafectaci
cognitiva s evident, apart dels trastorns de conducta que poden variar segons el cas.
Aquesta patologia t un enorme efecte psicolgic, ja que el malalt elabora estratgies
mentals complexes i subterfugis constants per aconseguir lalcohol encara que sigui
damagat. El malalt alcohlic s com un infant incontinent dels seus desigs i relaciona
lalcohol amb una immediata relaxaci de tensions i una recompensa. Laddicte activa
mecanismes inconscients i perversos que el poden tornar violent amb facilitat degut a
la seva incontinncia quan no aconsegueix all que vol.
Els efectes psquics poden ser de tipus paranoic, motivats per el rebuig social en el
treball i/o en la famlia. La patologia dual associada a laddicci, la pateixen els
alcohlics que han desenvolupat un trastorn de personalitat en parallel a laddicci
com una psicopatia social, una mania compulsiva, una depressi, una bipolaritat o una
esquizofrnia.
El mbit de les addiccions em resulta interessant ja que hi entren factors directament
socials com la carncia deducaci emocional en la societat o el tema del constant
foment del consumisme .
Aquesta s una patologia on el context social exerceix una gran influncia.
Especialment en la nostra poca tardo-capitalista on s'han evaporat totes les columnes

13

que apuntalaven l'estructura moral de la societat, on els somnis i els ideals collectius
han caigut a terra. Han caigut els dogmes de fe, ha caigut la confiana cega en el
progrs, han caigut les ideologies, ha caigut la confiana en les institucions i l'nic que
ha quedat s el pur plaer de consumir. Ja sigui en la desmesura de les poques de
creixement o en els plaer restringit de la etapa actual, el poder de comprar i gastar
configura la societat del consum desvergonyit. La capacitat de sentir vergonya es
bsica per accedir al espai de lanlisi psico-dinmic. Si un ja no pot sentir vergonya,
tampoc pot sentir la seva singularitat. La vergonya s el marc que estableix les
condicions del plaer i aqu es on apareix la figura del toxicman postmodern, aquest s
un signe que defineix una poca, s el smptoma social de linconscient en acci
destructiva ms enll del principi del plaer. Laddicte s aquell que no s'avergonyeix de
la addicci i la mostra fins a inventar-se un alter ego addicte, s laltre social que ha
desenvolupat un nova forma d' autisme mitjanant la intoxicaci.
2. 4. Especialitat elegida
El taller d' AT que he proposat es basa en la transformaci de les produccions
plstiques perqu aquesta s la meva especialitat. Les meves propostes han estat
basicament de dibuix, d'escriptura, de pintura i de cmic fins que es va comenar amb
el modelat del cap i de les mans del titella, tamb em fet modelat de relleus en
plastilina. He observat que el modelat de pasta blanca i de la plastilina ha estat la
activitat on els usuaris shan implicat ms o almenys han aconseguit entrar en el
silenci i en el plaer, sortejant la autocritica que sovint apareixia en les produccins de
dibuix. La linea de les propostes buscava seguir una estratgia ellptica per evitar
utilitzar la veu en primera persona. El personatge s la veu dun altre jo i un cop aquest
ha estat imaginat, cal actuar des dells, i animar aquest artefacte com si fos un cos,
imprimint carcter al material i donant-li la nostra veu. El modelat del rostre amb la
pasta i la confecci del cos amb materials de reciclatge s el pas previ per poder jugar
a donar vida als propis personatges que actuen com un alter ego que actua segons
les seves circumstancies, que no sn les del participant al taller dimprovisacions
dramtiques, per tal de composar, finalment, una pea teatral que es presentar en un
redut pblic dins el mateix centre. Les propostes en general han servit per estirar del
fil dels seus temes personals,uns temes que es manifesten en les repeticions.
El taller dAT era ideat com un espai de co-observaci de la prpia expressi,en
varies ocasions els posava al davant la seva ultima producci per imaginar junts la
continuaci del procs creatiu, potser agafant un detall, o preguntant coses als
personatges, sobre els seu estat o sobre si hi havia alg ms amb ells.

2.5. Posicionament del practicant en relaci al centre

La demanda de fer les prctiques a REMARE fou una opci personal i sorgeix desprs
d'haver buscat centres dedicats a les addiccions, com el CAS de Sants on finalment no
va poder realitzar-se. Coneixia REMARE perqu la seva seu est ubicada a prop de
casa meva i en la primera entrevista amb la directora vaig veure que que els hi
interessava, ja que havien tingut un art-terapeuta en plantilla durant un temps i
n'estaven molt satisfets. Vaig sentir que el centre mobria les portes i que la seva
organitzaci no es gaire institucionalitzada. Es consideren una familia que es reuneix
per compartir la evoluci i progrs davant la problemtica de lalcohol.
2.6. Organitzaci i desenvolupament de la intervenci
El taller d'AT que he condut ha estat organitzat en dues sessions setmanals d'hora i

14

mitja cada una, els dimarts de 11 a 12:30 i els dijous de 17 a 18:30.

Els grups es van organitzar, dentrada, amb cinc usuaris que, al final, van quedar en
quatre persones i en un grup, finalment, solament tres. Les baixes han estat degudes a
qestions personals varies, laborals i familiars, i de comproms personal. Les sessions
les he organitzat de forma que cada setmana els dos grups realitzaven la mateixa
activitat. He comptat un total de seixanta dues sessions.
Les primeres sessions van ser una presa de contacte amb les persones participants.
Amb els dos grups es va establir fcilment una relaci de complicitat a travs del joc.
La primera sessi va ser una mena de happenning o performance collectiva que va
suposar un inici intens i sorprenent per a tots. Va consistir en un procs complex amb
la visualitzaci d'un castell dels artistes, imaginari, a partir de la visualitzaci ells
escrivien paraules per desprs penjar-les en la teranyina que van teixir per la sala.
La relaci entre ells, segons vaig poder observar, era molt bona i disposada a
collaborar, i no pas per qu la seva vida fos fcil. Vaig percebre un desig, una fora
vital important, encara que alguns arribaven amb rostres i actituds corporals que
mostraven un estat depressiu i un cert to vital baix. Tamb vaig percebre els efectes
d'una medicaci antidepressiva i sedant en alguns casos.
2.7 Desenvolupament de les sessions
Gaireb totes les sessions les he comenat amb un ritual d'inici: encenia una
espelma i llenava una pedra dins d'un got d'aigua, desprs els guiava en els
moviments descalfament. El ritual el vaig idear com una mena litrgia de
concentraci per tal que procuressin deixar de posar atenci en histries i lastres
que portaven a sobre. Tenia clar la importncia de donar un espai reservat per a la
Interioritzaci per que poguessin desconnectar dels seus problemes quotidians i ho
vaig anar fent mitjanant el petit ritual de foc i aigua amb un primer instant d'atenci
serena. Desprs fiem uns moviments suaus i un automassatge que condua cap a
uns moviments dinmics . Crec que aquest ritual ajudava per qu els pensaments i
emocions pesades dels usuaris quedessin fora del dispositiu. Durant totes les
practiques la dificultat va ser aturar el flux de pensaments i histries del mn extern.
Vaig haver de suggerir el silenci dins el dispositiu, el suggeria practicant-lo per
tamb verbalitzant aquesta recomanaci, poc a poc ho van anar integrant. Aix era
important per tal com entraven en el taller carregats d' emocions espesses que es
percebien. En aquest sentit la interioritzaci i el escalfament eren importants.
Cap al final de les prctiques vaig deixar de fer el ritual del got, sobretot per qu vaig
adonar-me que es menjava un temps precis de la sessi. Desprs de lescalfament
feia la proposta per a la sessi. Era sempre una suggerncia oberta per
m'esforava en que fos clara i interessant per a ells i no ho visquessin com un
imposici. De fet, poca resistncia vaig trobar, a part de la dificultat a fer silenci. Mai no
es van negar a participar, tot i que algun cop els hi feia mandra o deien la frase tpica
s que aix no ho s fer o es que ara no se macut rs.
Durant el primer trimestre, la lnia de les propostes fou de treballs autnoms,
relativament independents entre ell,s encara que procurava seguir un fil argumental
coherent. Elaborava la proposta entre sessi i sessi, i generalment no la decidia fins
el dia abans doncs necessitava un temps per que el record de la ultima sessi i els
continguts de les produccions mimpregnessin conscient i inconscientment.
Un cop comenat el joc amb titelles tots comenaven amb ganes de gaudir d'una
cosa totalment nova per a ells: vaig observar que els feia molta illusi. I aix es notava

15

en l'ambient. Em deien que al taller recuperaven sensacions de la infncia i,

evidentment, aix els ajudava a relativitzar els problemes actuals. En el taller, quan es
trobaven plenament immersos en el procs creatiu, hi havia una sentiment de goig
que els protegia de mals pensaments, una alegria que procedia del seu infant interior.
No parlar aqu del que representa lInfant interior, per es clar que connectar amb la
part de nosaltres que encara s infant vol dir connectar amb la innocncia,
laconfiana, la bondat, lalegria i el goig d'estar viu. Les sessions es van tornar ms i
ms dinmiques a mesura que van comenar a jugar amb els titelles que ells
havien creat. La proposta va aparixer en la meva recerca d'una proposta de llarg
recorregut que aports regularitat en els procs creatiu.

16

El seguiment de les propostes les elaborava primer de forma collectiva i desprs

vaig intentar observar els continguts de les produccions individualment per seguir la
narrativa particular de cada persona. Aix, al final eren deu fils argumentals
diferents dels que havia destirar per separat. Per, certament, la proposta es tornava
ms personal i ms apropiada. Durant aquesta fase jo els feia preguntes sobre la
ultima producci, per tal que seguissin elaborant algun aspecte d'aquesta. Durant el
primer trimestre, hi ha haver una mica d'ansietat per part meva, produda per el no
saber a on anava, i tamb per part seva ja que hi havia en les propostes un
encapsulament simblic que quedava guardat per la segent sessi, sense poder
entendre la seva funci. Tenia la impressi que esperaven una mena dinterpretaci
de les produccions que no es produa. Tot hi aix era evident que passaven moltes
coses.
Especialment en el cas XXX, que va tenir una recaiguda en el alcoholisme durant
aquest primer trimestre i va haver que ser ats a causa de la combinaci d'alcohol i
medicaments. Justament en aquestes sessions XXX va dibuixar unes imatges que em
van impactar molt, i van provocar una afectaci estranya: la srie dels dibuixos del
llenyataire. Crec que en aquest dibuixos XXX va sincerar-se molt mitjanant les
produccions i es va produir la transferncia. De forma inconscient i automtica vaig
reaccionar amb una contratransferncia per qu el tema que XXX em mostrava em
tocava la fibra ms sensible. He d'aclarir aqu que el meu pare va morir degut a la seva
problemtica amb el alcohol, i en aquests dies XXX em va parlar del seu pare i, en les
produccions, jo hi trobava unes allusions molt clares al meu propi trauma, a la meva
tristesa i al meu dol, relacionat amb l'alcohol. La qesti s que vaig percebre un
dramatisme intens i dolors en les produccions.
Ara puc mirar aquell xoc emocional i entenc que es tractava clarament d'una
contratransferncia. La sessi desprs del dibuix del pare mort, el tercer d'aquesta
srie, no vaig poder seguir estirant del fil argumental per qu em semblava massa
feridor i vaig canviar de sobte la meva proposta de narrativa per un altra de retrat i
observaci dels companys de classe. El fil argumental d'aquelles produccions obria
ferides que jo creia que es trobaven en XXX, per ara entenc que aquell dolor que vaig
sentir era ms meu que seu.
El leador est solo y utiliza la lea para calentarse, con un frio de 40 bajo cero. Todo
est helado y no hay nadie alrededor...

17

Aquesta primera fase va ser plena de canvis de llenguatge. La disciplina principal era
la plstica, el dibuix, la pintura, tamb la escriptura i el drama i en alguna ocasi el cant
per alleugerir l'ambient, els hi vaig ensenyar una o dues canons que cantvem quan
hi havia ansietat o nerviosisme en el aire. Cantvem en cnon per qu aquest prctica
ajuda molt a harmonitzar les persones d'un grup. Em ve a la memria que hi havia un
conflicte entre dos participants, una tendncia a la confrontaci personal que
generava tensi i mals entesos: la msica va ser til en aquest sentit, especialment per
a les persones que no hi tenien res a veure i quedaven impregnades de lenergia de
conflicte. De fet, faig servir sovint el cant en aquest sentit de psico-higiene.
Lelecci de la disciplina em facilitava el disseny de la proposta i potser lorientava cap
un resultat final. Jo intentava evitar la qesti finalista per que llavors s'embrancaven
en valoracions del tipus bonito/feo. Intentava conduir-los cap a una valoraci no
dualista i judicatria dels resultats del seu treball. La valoraci d'aquest tipus suposa
una anlisi molt superficial , limitant la practica i comprensi duna expressivitat lliure.
Un altre tema que ha estat present en les prctiques ha estat el destablir la distncia
correcta. El meu carcter s ms aviat proper i emptic. Aix em porta a involucrar-me
massa amb els problemes dels altres i em cal tenir present que la relaci d'ajut
proposada des daquesta lnia s un ajut indirecte. Quan s'acompanya a persones en
situaci de necessitat s molt fcil d'impregnar-se en excs de les seves

18

problemtiques i aix s contraproduent per la terpia i pel terapeuta. El dispositiu ha

de mantenir una clara organitzaci on les relacions no excedeixin els lmits formals. A
mi els usuaris em conviden sovint a les seves activitats collectives, unes activitats que
cultiven el seu aspecte social i fraternal, com dinars o celebracions no alcohliques i
tamb conferncies pbliques. Vaig tenir la temptaci de participar en alguna
d'aquestes activitats al principi, per qu sentia que ajudaria en el clima de les sessions
per la meva tutora em va recomanar que no ho fes, que mantingus les distncies. I
aix ho vaig fer fins a la ultima fase de les prctiques on, desprs de haver dit que no
repetidament, no vaig poder evitar participar en un dinar collectiu i collaborar en la
preparaci de les roses que venen per Sant Jordi per participar de la seva vida
comunitria que s sana i positiva en general.
2. 9. El cas XXX
Per focalitzar millor latenci, he centrat lacompanyament en un cas concret. He elegit
aquest perqu el considero interessant i significatiu degut a la intensitat de la seva
problemtica i per les situacins tant il.lustratives que ha comportat la seva presncia.
Tamb ha estat molt il.lustrativa la seva evoluci personal, perqu he pogut observar
una gran millora pel que fa al seu estat general i una important implicaci personal en
les propostes, que mhan servit dexemple i mostra del resultat del meu treball.
XXX es un home de 51 anys. Quan comencem les prctiques encara es troba afectat
per el problema de la addicci. Aix s'evidencia en les primeres sessions on es
presenta desprs d'haver ingerit alcohol. Tot i negar aquest fet, es demostra que ha
begut i se li ha d'administrar un medicament per qu la seva salut no es trobi afectada
per la combinaci d'alcohol i Altabs, el medicament que pren normalment i que
converteix la ingesta en cctel perills amb efectes indesitjables que ell sembla poder
suportar. El seu cas es el d'una persona amb molta resistncia fsica i acostumat a
fortes combinacions. Recentment m'ha explicat que va comenar el seu alcoholisme
amb el whisky, i es va passar a la Voll Damm combinada amb vi. Diu que en fase
d'addicci consumia una dotzena de Voll Damms i tres tetra-bricks de vi ell tot sol, un
grau molt elevat de consum sens dubte. Tot i aix va aguantar aquesta dinmica
bastant de temps sense problema aparent fins que va entrar a REMARE desprs de
ser ingressat diversos dies per ingesta etlica aguda i, segons sembla, de ser agredit
en estat d'embriaguesa. XXX t una discapacitat cognitiva provocada per un xarrampi
mal curat que dificulta el seu autodomini i agreuja el problema amb l'alcohol.
Per abordar el que ha succet en el seguiment del seu cas considero convenient
incloure les observacions que vaig realitzar sobre la repetici en les seves produccions
per qu mostren el seu procs amb moltes implicacions culturals, simboliques i literals
del problenma de la addicci alcohlica. En les produccions que ha realitzat dins del
taller XXX ha realitzat diferents tipus de repetici que considero destacables i
significatives, he pogut identificar cinc tipus de repetici.
1-La repetici temtica.
2-La repetici compositiva.
3-La repetici delements.
4-La repetici gestual-corporal
5-La repetici cromtica.
2.9.1. La repetici temtica.
Els temes que han aparegut en les produccions de XXX estan impregnats duna
important crrega thanthica o escatolgica, utilitzo el terme escatolgic en sentit
teolgic original com referent a la mort, i tamb en el sentit metablic o referent a la
defecaci. En el primer sentit, XXX sembla tenir una fixaci per la idea de morir.

19

En la primera histria que va elaborar apareixia la mort del pare del llenyataire, el
protagonista. Reconec que em va impressionar pel dramatisme de lescena i per
latmosfera emocional que transmetia. Aquesta escena em va tocar especialment
degut a lafinitat amb la problemtica de lalcohol de la que, finalment, va morir el meu
pare. Sembla que la mort del pare de XXX va resultar molt traumtica per a ell, perqu
ning la esperava. El pare havia mantingut la seva malaltia en secret.
Els elements daquest dibuix resulten enigmtics i apareixeran en posteriors
produccions. s aquest dibuix el que em fa decidir seguir el cas. El segon cop que
apareix el tema de la mort s en presentar la mort del millor amic del llenyataire
protagonista. El llenyataire va a visitar al seu amic a un gran cementiri, el cementiri s,
curiosament, un lloc acollidor, ample llumins i natural. Apareixen elements repetitius.
Ms tard el tema escatolgic apareix des de laltra lectura daquesta paraula, aquella
que es refereix al fet de defecar i a all relatiu als excrements. Si menciono aquest
aspecte es perqu apareix en varies ocasions, fins al punt de la coprofgia en les
vinyetes dun cmic espontani que vaig proposar de fer entre tots. XXX dibuixa un
personatge que es menja una merda i desprs es tira un pet. Aquesta escena
mimpacta per les ressonncies amb les afirmacions de Freud sobre la tendncia a la
coproflia present en el impuls thanthic o destructiu.
Desprs de superar la mort i jugar amb la coproflia, el tercer element temtic repetitiu
sn els dimonis i l Infern, una nova manifestaci del impuls thanthic, que passa per
idees de mort i de destrucci, per realitzar com sigui la desitjada transformaci. El
dimoni va aparixer de sobte quan vaig proposar de realitzar un titella. Vaig proposar a
XXX de fer el titella del personatge llenyataire, per la idea de fer un dimoni es va
imposar i semblava que el feia feli.

Va fer-li les banyes i unes dents de tipus vampric, i el rostre amb expressi enfadada i
violenta. Desprs va passar a les mans, que van quedar en una mena durpa animal
amb llargues ungles i gest amenaador. Per el tema del dimoni no va acabar aqu.
Vaig proposar de crear una escenografia per a representar lobra de titelles que
havem creat, i que tamb caldr comentar. En lescenografia apareix la porta del
infern, un lloc vermell on hi ha un caldera rodejada de dimonis que estan bullint a alg.

20

2.9.2 . Repetici compositiva

La estructura compositiva amb que XXX planteja una illustraci es sempre clara i
frontal, dibuixa espais amplis i sense conflicte, on els elements tenen lloc i respiren.
Sn composicions que permeten descansar la vista i permeten gaudir dun moment
de descans per la mirada enmig duna escena emocionalment dramtica.

2.9.3. La repetici delements.

He observat amb molt dinters la repetici delements concrets en les seves
produccions. El primer element repetitiu que vaig identificar van ser les pedres, les
parets i el terra fet amb grans lloses de pedra. Tamb es repeteix el signe de la creu
en molts dibuixos, ja sigui com a estructura duna finestra o directament perqu hi
apareix una creu cristiana, com en el cementiri o en la porta de linfern on es troba

21

invertida. Tamb la tendncia a crear petits personatges amb una estetica fantastica
propera al terror, animals de bosc, rates, mussols, dimonis i aranyes.

2.9.4. La repetici gestual-corporal.

XXX s una persona inquieta i imaginativa en els seus gestos del inici de practiques
hi havia molta pressa . Una pressa per acabar les produccins i per marxar. Sovint
saixecava de la cadira i anava a la altra sala, on hi ha la cuina, potser amb la idea de
trobar alguna cosa de menjar. El assumpte del menjar tamb s una de les seves
fixacions. El seu dimoni titella sovint es dirigeix als altres titelles amb la frase:

22

-Et menjar!! i Et portar al Infern! Ja,Ja!!.

2.9.5. La repetici cromtica

El colors ms recurrents en les seves obres sn el vermell , el groc i el marr, sense
voler entrar en el significat dels colors, sn senyals de gran vitalitat i dafirmaci
personal, colors molt terrenals.

23

3. CONCLUSIONS
La conclusi es que tots els usuaris han trobat en el taller un espai reservat al joc i
un espai de llibertat . He vist com el poder reconixer les seves facultats creatives els
ajuda a recrear les seves vides. Considero bona la tesi que la creaci i la
manipulaci de titelles s una forma d'higiene psquica i d'expressi creativa per
a aquestes persones. El meu objectiu s comprovar aquesta tesi durant lltim any de
master.

3.1. La hiptesi
Abans de plantejar la meva hiptesi de treball em vaig fer les segents preguntes:
- Traspassar la frontera entre la representaci bidimensional d'un personatge i un
titella en volum pot oferir un efecte reforador de la rehabilitaci alcohlica?
- La improvisaci mitjanant titelles potencia la presa de conscincia i la
resilincia ?
- El joc teatral ajuda a desdramatitzar la malaltia i a superar-la?

La hiptesi de partida:
El joc dramtic mitjanant ls de titelles estableix noves possibilitats que
poden recolzar a la superaci dels hbits addictius del malalt alcoholic.

24

3. 2. Conclusions en relaci a XXX

En el cas XXX, la repetici temtica, compositiva, cromtica, delements i la gestualcorporal es la mostra DE que sha operat en ell un canvigracies a la projecci.
- La pressa i un exagerat instint devorador shan transformat en un plaer esttic
projectat sobre el seu titella i sobre la idea de diable.
- La tendncia compulsiva sha anat modulant fins un nivell que aparenta un
fenomen de sublimaci.
En les ultimes sessions XXX seguia dient les mateixes frases per de forma molt ms
serena i utilitzant el titella per projectar fora de s aquestes forces devoradores. Aquest
s el benefici ms important que he pogut observar, XXX ja no sidentifica en
primera persona amb aquestes pulsions. El fet de poder elaborar-les externament
de forma artstica i que alg les vegi i les valori com a pea dart que integra les
seves pulsions, l ajuda a distanciar-se delles. En ell s finalment en qui el
fenmens de la projecci pulsional sobre el titella ha resultat ms teraputica i
transformadora en lo real.

3.3. Conclusions generals

Les conclusions de les meves prctiques apareixen clarament en la presentaci de les
dues obres de titelles les quals vaig acompanyar a desenvolupar.
- Lexperincia va estar a plena d'emoci per tothom. Fins i tot aquells usuaris que
tenien reticncies a mostrar lobra en pblic van participar amb un alt nivell
d'implicaci i van estar satisfets de poder haver ofert als seus companys una pea de
titelles de prpia creaci.
- A nivell vivencial ha estat una experincia intensa per, ms enll de lexperincia
manifesta, crec que s'han produt molts canvis en les persones participants.
- No obstant, cada persona ha trobat en aquesta experincia un efecte diferent. A uns
els ha servit per desinhibir-se i poder mostrar-se en pblic des d'una perspectiva
diferent a la convencional. A altres els ha servit per concentrar-se en un treball creatiu i
conixer la satisfacci que aix implica. Nhi ha als quals ha servit per comprovar que
existeixen formes de comunicaci possibles i accessibles per a tothom sense
necessitat d'una gran preparaci prvia. Nhi ha altres als que ha servit per veure una
manera d'obrir-se i relacionar-se des de la naturalitat expressiva de la condici
humana. I tamb hi ha a qui se nha servit per exorcitzar els seus dimonis personals,
en sentit literal, de treure cap enfora una pulsi que si no es adequadament
canalitzada pot convertir-se en fora autodestructiva.
- Finalment, fruit daquest acompanyament, he de dir que em proposo seguir en
aquesta lnia de treball i de investigaci. De fet, la directora, la Antonia Alcaraz, que s
una persona molt activa en lmbit de les addiccions aix com en el de de les presons
mha proposat anar a fer algun taller a les presons que s un mbit que m'interessa.

25

4 Bibliografia
-Klein, J.Pierre, Bassols, M. (2008) Arterpia: la creacin como proceso de
transformacin. Barcelona: Ed.Octaedro.
-S.Freud, S (1907) El poeta y los sueos diurnos
-D. Winnicott (1993) ,( 2006). Realidad y juego Gedisa.
-S.Freud, S (1915). El inconsciente.
-C. Duflot Les marionnettes pour le dire. Entre jeu et therapie
Links:
Link pgina Teia Moner, estudi sobre els titelles i la terpia
http://www.titellesieducacio.com
Tesis Titelles I Educaci
http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/78997/oltra.pdf;jsessionid=396FA2
5256E285837BF9A6BADA667EB0.tdx2?sequence=1
H. Jurkowski. El lenguaje del teatro de tteres contemporneo. UNIMA Informaciones.
http://dramaturgiatitiritera.blogspot.com.es/2008/08/primera-clase-texto-histricodehenryk.html
Association de la Marionnette e thrapie
http://marionnettetherapie.free.fr/

26