You are on page 1of 674

DEPARTAMENT DE SOCIOLOGIA I ANTROPOLOGIA

SOCIAL

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I


REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL
BLAVERISME.

VICENT FLOR I MORENO

UNIVERSITAT DE VALNCIA
Servei de Publicacions
2009

Aquesta Tesi Doctoral va ser presentada a Valncia el dia 25 de


juny de 2009 davant un tribunal format per:
-

Dr. Salvador Cards i Ros


Dr. Rafael Xamb i Olmos
Dra. Dolors Mayoral i Arqu
Dr. Juan Antonio Roche Crcel
Dr. Anselm Bodoque Arribas

Va ser dirigida per:


Dr. Antonio Ario Villarroya

Copyright: Servei de Publicacions


Vicent Flor i Moreno

Dipsit legal: V-4167-2010


I.S.B.N.: 978-84-370-7648-5
Edita: Universitat de Valncia
Servei de Publicacions
C/ Arts Grfiques, 13 baix
46010 Valncia
Spain
Telfon:(0034)963864115

DEPARTAMENT DE SOCIOLOGIA
I ANTROPOLOGIA SOCIAL

TESI DOCTORAL

LANTICATALANISME
AL PAS VALENCI:
IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL
DEL DISCURS DEL BLAVERISME

AUTOR: VICENT FLOR I MORENO


DIRECTOR: DR. NANTONIO ARIO VILLARROYA

Dipsit provisional: 15 de setembre de 2008


Dipsit definitiu: 16 de mar de 2009

2 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 3

A Amparo, entre moltes altres coses, pels somriures que em captivaren


i a Ral, ja una personeta, que em dna tanta vida.

A mos pares, en especial a ma mare


que tant ha insistit perqu finalment escriguera la tesi doctoral.
A Jaume i Jose

Als professors i ensenyants, en especial als docents


de la Universitat de Valncia,
tan injustament atacats pel blaverisme i a tot els meus professors
de valenci del collegi, com una forma de justcia anamntica.

4 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

ndex
Un aperitiu (Notes preliminars) ....................................................................................8
Agraments ...................................................................................................................10
Nota destil ...................................................................................................................12
Introducci ...................................................................................................................14
Ia PART. MARC TERIC, OBJECTIUS I METODOLOGIA ........................................ 27
Captol 1er. Plantejament del problema, objectius i hiptesis de la investigaci .28
Captol 2on. Metodologia, enfocament, tcniques i disseny de la investigaci ....39
2.1 Entrevistes en profunditat....................................................................................................... 41
2.2 Lanlisi de contingut de les fonts documentals ..................................................................... 43

Captol 3er. Marc teric i introducci a laparell conceptual de la investigaci ....46


Captol 4rt. Ideologia i discurs ...................................................................................50
4.1 La ideologia com a integraci comunitria ............................................................................. 50
4.2 Els discursos com a estratgia investigadora ........................................................................ 54

Captol 5. Lestudi sociolgic de la identitat ...........................................................59


5.1 Lesbars concepte didentitat ................................................................................................ 59
5.2 Les identitats com a procs dialgic i la diferenciaci marginal ............................................ 62
5.3 El poder de la identitat i la dominaci simblica .................................................................... 67

Captol 6. Una sociologia comprehensiva del nacionalisme i del regionalisme .71


6.1 Imaginar la naci i construir identitats nacionals.................................................................... 77
6.2 La regi com a comunitat imaginada i moderna .................................................................... 82
6.3 Nacionalismes, homogeneitzaci i modernitzaci ................................................................. 86
6.4 Reaccions identitries a la modernitzaci i tensi centre-perifria ........................................ 93

Captol 7. La ra populista: ms enll del menyspreu intellectual ......................99


7.1 Demandes de participaci i apellaci al poble .................................................................... 101
7.2 El lideratge carismtic .......................................................................................................... 103
7.3 Una retrica dualista i als marges del sistema..................................................................... 105
7.4 La nacionalitzaci de les masses: larticulaci social dels moviments poltics .................... 109

IIa PART. ELS CAMINS CAP AL BLAVERISME ...................................................... 113


Captol 8: Les primeres identitats collectives i lanticatalanisme ......................115
8.1 Valencianisme, valenciania i identitat regional..................................................................... 115
8.2 La construcci de la identitat regional: per ofrenar noves glries a Espanya...................... 117
8.3 Els orgens de lanticatalanisme valenci ............................................................................ 130
8.4 El franquisme: instrumentalitzaci de la identitat regional i precedents del blaverisme ...... 137
8.5 Conclusions .......................................................................................................................... 143

Captol 9: La conflictiva transici democrtica al Pas Valenci ........................145


9.1 El marc socioeconmic: modernitzaci tardana i velo ....................................................... 146
9.2 El marc poltic i institucional: les Espanyes autonmiques .................................................. 152
9.3 La transici poltica: del roig al blau per gestionat pels rojos .......................................... 158
9.3.1 El valencianisme durant el franquisme i postfranquisme ..................................... 158
9.3.2 1977: ms que unes eleccions constituients i ms que una manifestaci .......... 163
9.3.3 La preautonomia i el fracs de la via del 151 ...................................................... 169
9.3.4 La reconversi a la via del 143 ............................................................................ 182
9.3.5 Laprovaci de lEstatut i lassoliment de lautonomia .......................................... 189
9.4 Conclusions .......................................................................................................................... 192

Captol 10. Valencians, valencianos i catalans .....................................................195


10.1 La cultura poltica i els valors al Pas Valenci .................................................................. 195
10.2 Les identitats nacionals i regionals al Pas Valenci ......................................................... 205
10.3 El sistema comunicatiu valenci ........................................................................................ 210
10.4 Dues economies i dues Generalitats, desquena ............................................................... 214
10.5 Catalunya, alteritat i referent de modernitzaci, i la baixa identificaci i valoraci ............ 217
10.6 Conclusions ........................................................................................................................ 225

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 5

IIIa PART. BLAVERISME: QUI SN, QU FAN, QU DIUEN I COM HO DIUEN ... 227
Captol 11. La gnesi i levoluci del blaverisme .................................................229
11.1 1975-1977: de quatre gats a grup de pressi .................................................................. 230
11.2 1978-1982: un moviment de masses que bloquej socialment el fusterianisme............... 235
11.3 1982-1999: legitimaci, xits i decliu del blaverisme poltic ............................................... 243
11.4 1999-2008: la conversi del PP en el partit regional ....................................................... 248
11.5 El territori del blaverisme poltic ......................................................................................... 253
11.6 Conclusions ........................................................................................................................ 258

Captol 12. La base social i la minoria dirigent del blaverisme ...........................259


12.1 Qui lluit a la Batalla de Valncia i la base social del blaverisme ................................... 259
12.1.1 La Batalla vista des de la barrera....................................................................... 260
12.1.2 Classe social i ideologia dels blaveros de base ................................................. 263
12.2 Una aproximaci sociolgica a les elits blaveres ............................................................... 270
12.3 Conclusions ........................................................................................................................ 275

Captol 13. Les principals institucions reproductores del blaverisme ...............277


13.1 Una estructura associativa prpia i instrumentalitzada ...................................................... 277
13.1.1 Locupaci dentitats histriques: Lo Rat Penat i la RACV ................................ 277
13.1.2 Les forces de xoc: el GAV .................................................................................. 286
13.2 Lassociacionisme festiu: les falles ....................................................................................289
13.3 Els rituals: el poble segueix la seua Senyera..................................................................... 300
13.4 La Generalitat Valenciana o el regionalisme ordinari ........................................................ 303
13.5 Els mdia: una reina de la comunicaci .......................................................................... 310
13.6 La famlia ............................................................................................................................ 318
13.7 Conclusions ........................................................................................................................ 320

Captol 14. La construcci discursiva de la identitat valenciana anticatalana ..322


14.1 El paradigma fusteri ......................................................................................................... 322
a) racionalista .................................................................................................. 325
b) catalanista ................................................................................................... 327
c) progressista (i modernitzador) ..................................................................... 329
d) antiregionalista i antiprovincialista ............................................................... 333
e) indefinici poltica i partidista ....................................................................... 335
f) essencialista ................................................................................................. 337
14.2 Lanticatalanisme espanyol i el blaverisme: molt semblants per no idntics ................... 339
14.3 El paradigma blavero: pressupsits culturals i socials ................................................... 345
14.3.1 Populista i antiintellectualista ............................................................................ 347
a) la mobilitzaci com a frmula de legitimitat poltica .................................... 350
b) lapropiaci del poble, el maniqueisme i el menyspreu per la democrcia
representativa .............................................................................................. 351
c) els cabdills carismtics: Lizondo, Rita i Sentandreu ................................. 360
d) antiintellectualista ....................................................................................... 371
e) sentimental o lamor per Valncia ............................................................. 373
14.3.2 Anticatalanista: antivalencianista, antipancatalanista i anticatal ...................... 377
a) lestratgia reactiva o lafirmaci via negationis .......................................... 378
b) la paradoxa de lautoctonia: lestrangeritzaci com a negaci .................... 383
c) Catalunya i els catalanistes com argument omnicomprensiu ..................... 388
d) catalanfob .................................................................................................. 389
14.3.3 Conservador i antimodernitzador ....................................................................... 392
14.3.4 Regionalista, provincialista i espanyolista .......................................................... 403
14.3.5 Entre lobedincia espanyola i el blaverisme poltic........................................... 412
14.3.6 Essencialista i altres trets complementaris ........................................................ 415
a) guardi de lautenticitat i de la veritat .......................................................... 416
b) els elegits, els idealistes, els honrats i els fidels ......................................... 419
c) metonmic, ametdic i manipulador ............................................................. 420
d) victimista ...................................................................................................... 421
e) justificador de la violncia i violent .............................................................. 427
f) intransigent, inflexible i dogmtic ................................................................. 432
g) hiperblic ..................................................................................................... 434
14.4 Conclusions ........................................................................................................................ 439

6 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

Captol 15. El conflicte i la dominaci simblica ..................................................441


15.1 La victria simbolgica del blaverisme ............................................................................... 443
a) Senyera, en blau, la verdadera .............................................................. 443
b) la proscripci del Pas Valenci (i de laccent de Valncia) ........................ 449
c) llengua valenciana, mai catalana ................................................................ 455
d) un himne per a una regi dEspanya........................................................... 457
e) lH20 com a bandera: agua para todos ........................................................ 459
g) fins i tot ballem diferent: els smbols de la cultura popular.......................... 461
15.2 Conclusions ........................................................................................................................ 463

Captol 16. La construcci del valenci com a llengua independent .................464


16.1 La construcci poltica de les llenges i algunes polmiques: un panorama europeu ...... 465
16.2 Els secessionismes lingstics i el secessionisme del catal a Balears i a Arag ............ 469
16.3 La Comunitat Valenciana i el secessionisme lingstic al Pas Valenci ........................ 471
16.3.1 Els fundadors ideolgics del secessionisme idiomtic ...................................... 478
16.3.2 La importncia social i poltica actual del secessionisme .................................. 484
16.3.3 Els objectius del secessionisme lingstic.......................................................... 490
a) contra la normalitzaci: el bilingicisme o la preeminncia del castell ..... 490
b) contra la normativitzaci i contra els fillegs catalanistes ........................ 499
c) contra lescola en valenci i contra el valenci a lescola ........................... 503
d) contra les Universitats, els intellectuals i la cincia.................................... 506
e) a favor del caos lingstic ............................................................................ 509
16.3.4 La retrica contra la unitat de la llengua ............................................................ 512
a) largument tautolgic: diferenciant-mos mos fem diferents ......................... 514
b) largument onomstic: s valenci perqu s nostra i aix lanomenem ..... 517
c) largument antiimperialista: volen anexionar-mos ..................................... 518
d) largument histric: mosatros els prehistrics i els mossrabs ................... 519
e) un altre argument histric: mos furten el segle dor .................................... 526
f) largument jurdic: ho diu lEstatut ................................................................ 527
16.3.5 Evoluci en el secessionisme? .......................................................................... 529
16.4 Conclusions ........................................................................................................................ 532

Captol 17. Les percepcions socials del blaverisme i les mirades del conflicte534
17.1 Els optimistes o illusos ...................................................................................................... 534
17.2 Els comprensius o cmplices .............................................................................................536
17.3 Els pragmtics o pacificadors.............................................................................................538
17.4 Els antiblaveros .................................................................................................................. 540
17.5 La influncia del blaverisme dins i fora del Pas Valenci ................................................. 544
17.6 Les mirades del conflicte i un nou revisionisme ................................................................. 548
17.7 Conclusions ........................................................................................................................ 555

IVa PART. CONCLUSIONS FINALS ......................................................................... 557


La recerca cientfica del blaverisme ........................................................................................... 558
De la minoria a lhegemonia social.............................................................................................560
Leficcia social dun discurs populista, regionalista i espanyolista ........................................... 564

Epleg: els pronstics, entre la mort i la vida eterna..............................................569


Apndix 1er: Guia dassociacions i personalitats blaveres i/o anticatalanistes .572
Partits poltics ............................................................................................................................. 572
Associacions culturals i cviques ................................................................................................ 574
Mitjans de comunicaci .............................................................................................................. 580
Militants i simpatizants destacats ............................................................................................... 581

Apndix 2on: Cronologia del blaverisme i dels precedents immediats ...............611


Apndix 3er: Biografia i taxonomia dels entrevistats ............................................625
ndex onomstic i temtic .........................................................................................629
Bibliografia .................................................................................................................639
ndex de taules ...........................................................................................................671
ndex de grfics elits blaveres..................................................................................672

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 7

Som, al cap i a la fi, histricament bastant normals (Ramir Reig)

La societat valenciana ha experimentat transformacions estructurals decisives en les


ltimes dcades [...] Per no per aix pot dir-se que ara haja entrat en fase
destabilitat, sin que continua immersa en els processos evolutius tpics de la
modernitat avanada que suposen una radicalitzaci dels canvis precedents
(Antonio Ario i Manuel Garca Ferrando)

La pregunta no s per qu el PP fa electoralisme atiant lanticatalanisme


a Espanya; la pregunta s per qu lanticatalanisme s electoralista
(Isabel Clara-Sim)

Ms que Batalla era Pallissa de Valncia per qu no va ser una Batalla en peu
digualtats. Alguns anaren amb paper i llapis i altres anaren a la Batalla tenint rdio,
premsa escrita, televisi, en definitiva tot lEstat darrere (Pere Mayor)

Lanalista dideologies ha de preguntar-se on es va originar aquesta creena la


nostra creena i all que assumeix. Hem de qestionar o posar entre parntesis
ideolgics els conceptes mateixos que semblen tan slidament reals per a nosaltres
i que ens permeten comprendre els pressupsits de les notcies de cada dia
(Michael Billig)

No hay nada de malo, por supuesto, en condenar el Holocausto. Lo que es incorrecto


es que esa condenacin reemplace a la explicacin, que es lo que ocurre cuando
ciertos fenmenos son percibidos como aberraciones carentes de toda causa racional
comprensible. Slo podemos comenzar a entender el fascismo si lo vemos como una
de las posibilidades internas inherentes a nuestras sociedades, no como algo que est
fuera de toda explicacin racional (Ernesto Laclau)

8 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

Un aperitiu (Notes preliminars)


fue una transicin tranquila, sin revanchas y sin historias de ningn tipo
(Mara Consuelo Reyna)
no, no hablemos de bombas, eh? Porque bombas, yo segn mis noticias, tanto lo
de Fernando, ste, lo de Sanchis Guarner como lo de Joan Fuster, si hubo, fueron
petardos, pero no hablemos de bombas, creo yo, eh? Que no se pueden, ni se
pueden evaluar daos, creo yo, de, de lo que pas all (Ignacio Carrau)
pues muy bien, nos han utilizado para estabilizar el Estado, el desarrollo autonmico
del Estado, hemos hecho un papel, hemos ayudado a construir un Estado que ha
durado 25 aos. Pues muy bien [...] Podramos decir que Valencia dio el servicio al
Estado de hacer un proceso de desarrollo autonmico ms sosegado, estable y
racional (Jos Ramn Pin Arboledas)
aqu nhi havia gent interessada en que no hi hagus autonomia valenciana,
perqu la dinmica superior catalana tirs dels valencians en el projecte dels PPCC.
Jo s que esta idea s molt auda (Antonio Palomares)
quan veig en algunes manifestacions darrere els que van ja encaputxats i armats, els
de Terra Lliure i tal i qual, jo pense en la tremenda responsabilitat que han tingut els
mestres en els instituts i en les escoles, que han creat aix (Pasqual Martn Villalba)
la situacin de racismo cultural que sufren los disidentes rebeldes en la Universitat: Nadie que no comulgue con los credos catalanistas tiene derecho a sobrevivir en
la jungla catalanizante en que se ha convertido nuestra irreconocible y decadente
Universitat, contralada por la ultraizquierda nacionalcatalanista [...] se encargan de
enviar a los proscritos al gulag de la marginacin y del exterminio cultural, y ha
desatado una manifiesta violencia contra Valencia y los valencianos (M T. Puerto)
los ataques contra la nacionalidad valenciana se fundamentan en teoras imperialistas que rozan el esclavismo [] se denunciaba el salvaje expansionismo cataln
(Carles Recio)
mai haviem de baixar la guardia perque, a poc clavill que es deixara,
el catalanisme politic i intelectual intentaria colar-se. Com les termites.
Com lo que son. Termites destructores (Mara Consuelo Reyna)
La personalitat valenciana s total i absoluta (Miguel Ramn Izquierdo)

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 9

Lanticatalanisme naix, en part, dun sentiment dinferioritat, que jo no tinc


(Enrique Monsons)
Per crec que all (en el blaverisme) el que es defenia era Valncia per damunt de
tot. Lleves vost del cap qualsevol altra cosa (Artur Ahuir)
el conjunt de la reacci popular front a eixes teories de carcter catalanista [...]
era un rebuig a una teoria que en certa manera impedia la teua capacitat
i la teua possibilitat de ser valenci (Hctor Villalba)
A on estan els origens del poble valenci? Hem de buscar-los
en el Paleolitic mig o periodo dels homens de Neandertal (Juan G. Sentandreu)
Dicen que hace unos 25.000 aos un descendiente de No, Toval, junto con
algunos hombres y mujeres llegaron a nuestras costas, y que impresionados por la
riqueza de esta tierra se quedaron, cesando as su gran bsqueda, ya que haban
encontrado un hogar, su hogar. Miles de aos han pasado desde aquellos nuestros
primeros antepasados (Vicente Gonzlez-Lizondo Snchez)
Sagunto contra Anbal, Vinatea contra la particin del Reino, el Palleter y Romu contra Napolon, son momentos estelares en la lucha del pueblo valenciano
por mantener su personalidad, su yo colectivo (Julin San Valero)
Podemos afirmar rotundamente que ni un slo (sic) soldado de las tropas del
Rey o guerrero que le acompaaba, hablaban cataln (Vicente Giner Boira)
yo la encuentro (lactuaci del franquisme al Pas Valenci) magnfica
y no nos podemos quejar nada (Ignacio Carrau)
Arzallus es pijor que Osama Bin Laden (Pere Zaragoza)
S lo que digo. Camps es un farsante que engaa a sus votantes,
a sus compaeros de partido y a todo su pueblo. Pero a m no me la mete. Es un
catalanista meapilas disfrazado de valencianista (Jess Snchez Carrascosa)
a mi mencanta que diguen que soc radical (Lola Garca Broch)

10 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

Agraments
Aquesta tesi doctoral ha disposat duna nmina notria dinfluncies positives
que lhan condicionada des de la concepci fins al resultat final, aquesta redacci. I, tal
com sacostuma a escriure, tot i que en aquest cas s completament cert, els errors i
les mancances s que sn propietat intellectual exclusiva de lautor.
La majoria de les influncies esmentades provenen de professors del Departament de Sociologia i dAntropologia Social de la Universitat de Valncia. En primer lloc,
vull mencionar Gil-Manuel Hernndez, tutor del treball dinvestigaci que ha donat peu
a aquesta tesi, per la lectura de diversos esborranys del dit treball i pels nims i els
consells. Aix mateix, magradaria explicitar la importncia que per a mi signific el curs
de doctorat de Sociologia de la Cultura, impartit per Antonio Ario. Les seues insinuacions, els debats que comportaren al seminari, les recomanacions bibliogrfiques i la
seua Sociologa de la Cultura han millorat amb escreix els meus coneixements al
voltant de les identitats collectives. A Ario, com a director de la tesi, he dagrair-li, a
ms a ms, la pacincia en llegir-se dues vegades el manuscrit, i les poderoses i
incisives crtiques que, una vegada superat el colp, majudaren decisivament a tractar
de millorar la investigaci i la redacci. Daltra banda, la lectura de les tesis doctorals
de Ramon Llopis, Rafael Xamb, Rafael Castell i dAlbert Moncus ha sigut una font
constant dinspiraci, tant en aspectes concrets com generals. Vull agrair a tots quatre,
a ms, que em passaren documentaci del CIS, articles i suggeriment de materials.
Tampoc no mereixen ser oblidats els companys del Personal dAdministraci i
Serveis del Departament: Paco Gonzlez i Inma Andreu (ara en altres destinacions),
Carlos Izquierdo, Sagrario Argudo i Amparo Gallel, en particular la darrera, que tant i
tant mha insistit perqu no sem passaren els terminis legals de presentaci de la
tesi i que, com en altres coses de ma vida, tant he apurat.
Aix mateix, he dagrair particularment i especialment al Laboratori dAudiovisuals
de la Universitat de Valncia el fet de permetrem consultar i analitzar les transcripcions de les entrevistes que aprofitaren per al destacat documental Del Roig al Blau i,
en concret, al director, Miquel Ruiz, i a Antoni Medall per leficcia de les seues
gestions que mha servit com a part important de la investigaci del discurs del
regionalisme anticatalanista al Pas Valenci.
Vull agrair, daltra banda, a Rafael Company les aportacions i els documents
que mha facilitat, en concret en el captol de les polmiques idiomtiques i els
secessionismes lingstics. Tamb agrasc a Ricard Trivio, a Pep Monter, a Flix
Bella, a Josep Cerd, a Anna Reig i a Amparo Sampedro, tots ells companys del
MuVIM, les fotocpies dentrevistes i de notcies aix com uns quants llibres i informaci difcils de trobar que mhan facilitat. Aix mateix, haver raonat en algun esmorzar de
la tesi mha perms accedir a alguna informaci periodstica desconeguda. Una altra
persona a la qual dec informacions concretes ha sigut Natxo Costa. No vull oblidar
Alfred Mondria i Josep Gonzlez amb qui, al llarg danys de slida amistat, he pogut
contrastar parers i percepcions que shan vist reflectits en la recerca. Scrates, doncs,
no devia estar molt desencaminat quan ens parlava de la majutica. Al cap i a la fi les
nostres idees mai no sn del tot nostres, sin tamb dels altres.
El meu agrament tamb va destinat a les persones i les institucions que mhan
perms i mhan obligat de documentar-me i reflexionar sobre lanticatalanisme al llarg
dels darrers anys. En primer lloc, grcies a lencrrec que realitz per a lInstitut
Valenci de Politologia i Demoscpia, al qual la Conselleria de Presidncia de la
Generalitat havia sollicitat un informe al voltant del procs autonmic que condu a
laconseguiment dun Estatut dAutonomia per al Pas Valenci i la possible reforma
daquest que a les primeries de la legislatura 1995-1999 tots els grups parlamentaris

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 11

de les Corts Valencianes havien aprovat. LInforme sobre el procs histric


dassumpci competencial de lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana:
dficits histrics, les competncies traspassades per lestat i la seua possible ampliaci
fou acabat el desembre de 1996. Lelaboraci daquest informe moblig a documentar-me amb una certa sistemacitat (i en un temps rcord). La utilitat que desprs se
nha fet o sen far per banda del Consell o dels grups poltics als qu els hi puga
interessar s independent de lagrament personal envers la Conselleria de Presidncia, per permetrem investigar aquest perode tan recent i, paradoxalment, tan poc i
malament conegut. Aquest agrament, vull fer-lo en particular a laleshores Subsecretari de Planificaci i Relacions Externes, Rafael BlascoA3 i a Josep Maria Felip, funcionari
de lesmentada Conselleria, professor de Dret Constitucional i protagonista directe de
la transici valenciana des de la seua talaia privilegiada de funcionari del Consell del
Pas Valenci, lrgan preautnomic, i collaborador del primer president, Josep Llus
Albinyana.A3 Espere que aquesta recerca puga contribuir a lesfor de tantes persones
que lluitaren per la modernitzaci del Pas Valenci.
A ms, he de reconixer el poders estmul intellectual que exerc Xos Manuel
Nuez Seixas al curs de doctorat que impart al Departament dHistria Contempornia
de la Universitat de Valncia sobre nacions i nacionalismes el curs 1998-1999. Unes
quantes de les afirmacions i les hiptesis dinvestigaci sn ben deutores de les seues
reflexions i, alhora, dels seus escrits, que han sigut una font dinspiraci. Tot i la seua
condici dhistoriador, ha demostrat que s un bon coneixedor i un crtic clarivident de
les aportacions que, des de la sociologia i la cincia poltica, han contribut al coneixement millor de les nacions, dels nacionalismes i de les identitats nacionals.
No vull deixar de mencionar tamb lhistoriador Ferran Archils qui, des de la
passi intellectual compartida per lestudi dels nacionalismes, mha proporcionat, en
diverses xarrades que acostumaven a cloure ja ben entrada la nit, suggeriments i
aportacions que resultaria costs mencionar-les una a una. En especial algunes de les
afirmacions sobre el pensament nacional en Joan Fuster sn producte de notes que
prengu en una sessi de treball al Departament dHistria Contempornia de la
Universitat de Valncia en qu avan unes quantres lnies de la que ser la seua tesi
doctoral al voltant de la naci i el nacionalisme al pensament de Joan Fuster. A ms,
mha facilitat molta bibliografia imprescindible per a aquest treball, especialment en
llengua anglesa que, altrament, mhauria retardat molt aconseguir-la.
Per acabar, agrasc Amparo Rius, tot aprofintant-me del geners oferiment,
lhaver introdut en les taules corresponents les dades comarcals del vot del blaverisme poltic, al dissenyador Javier Argils, a ms de la professionalitat, per la pacincia
que ha tingut amb mi i a Jaume Flor lesfor de correcci lingstica de diversos
esborranys (que, ms tard, he corregit, per la qual cosa els errors idiomtics sn cosa
meua en exclusiva) que mha perms presentar aquesta tesi doctoral amb ms cura
ortogrfica i estilstica. Tenir un germ filleg era una oportunitat que no es podia
desaprofitar.

12 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

Nota destil
Aquesta tesi doctoral sha escrit tenint en compte els criteris estilstics segents:
1) Fem servir la lletra cursiva per als ttols dels llibres i per als vocables que originriament no estiguen escrits en valenci, tret de les cites en que els originals en
duen i que, lgicament, shan conservat. Com que sovint en les cites hem incorporat
alguna cursiva per ressaltar alguna paraula o expressi que hem considerat rellevant i,
per economia despai, noms explicitarem les cursives en cas que siguen de loriginal,
de manera que, quan no se nespecifiquen, sn nostres.
2) Fem servir les cometes dobles o angleses en els casos segents:
9 per a totes les expressions que es troben en el cos del text com a declaracions breus dentrevistats o frases o conceptes citats daltres autors o quan
sen vol ressaltar ls en altres contextos i estan adaptats a la normativa valenciana estndard;
9 en ls metalingstic dalguns mots o per ressaltar-ne el doble sentit;
3) Fem servir les cometes angulars dobles o guillemot en els casos segents:
9 en les cites literals extenses, que es distingeixen perqu es reprodueixen en
un cos de lletra ms menut i amb una sagnia ms profunda que la normal;
9 per a totes les expressions que hi ha en el cos del text com a declaracions
dentrevistats;
Cal advertir, per, que sha evitat tant com sha pogut usar la cursiva i les cometes en una mateixa expressi.
Pel que fa a les paraules blaverisme i blavero (que tenen una crrega si ms
no etimolgicament despectiva tot i que sovint en el mateix moviment no pocs militants
shan mostrat fins i tot orgullosos daquesta denominaci) hem optat per evitar les
cometes en aquests termes, llevat del ttol i daquest pargraf, per una qesti
deconomia a lhora de redactar la tesi doctoral, ats que sn unes de les paraules que
ms es repeteixen al llarg daquestes pgines. Aix mateix, comena a ser una paraula
ds habitual que apareix, sense cursiva ni cometes, en mitjans de comunicaci, assajos i fins i tot en enciclopdies.
Daltra banda, hem preferit fer servir les versions valencianes o catalanes i sha
respectat loriginal en castell o en angls quan no hi havia traducci a labast.
Excepte si ho especifiquem, hem respectat les cometes i les cursives dels textos originals. Aix mateix, en totes les cites en valenci hem preferit respectar el text original,
malgrat les faltes dortografia de sintaxi o ambdues, per ser ms reveladores i alhora
no provocar dificultats particulars de comprensi. En les cites anticatalanistes, una
correcci en lestndard lingstic universitari els hauria fet perdre lelement denotatiu,
tan important en el cas que ens ocupa.
Pel que fa a la reproducci de la transcripci de les entrevistes del Taller
dAudiovisuals de la Universitat de Valncia, hem respectat el text dels transcriptors,
tret derrades que hi hagem pogut detectar, encara que dissortadament per a la nostra
recerca shagen adaptat a un estndard escrit que, de cap manera, est a labast dels
entrevistats.
Pel que fa a la citaci de llibres, opuscles i articles hem utilitzat el criteri usual, en
fer servir el primer cognom, lany i la pgina i remetre a la bibliografia. En alguns casos

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 13

i amb la intenci devitar carregar la bibliografia amb centenars darticles blaveros, no


sempre massa significatius, hem optat per donar la referncia completa al final de la
cita i no incorporar-la a la bibliografia general. Aix mateix per facilitar la identificaci de
les fonts del blaverisme nhem subratllat els cognoms en la bibliografia.
Quant a les citacions de les transcripcions de les entrevistes hi hem utilitzat al final i entre parntesis el cognom (en lApndix III hi ha la relaci completa i la data
exacta de lentrevista) i lhora, el minut i el segon per facilitar la detecci del fragment
en el dvd ajunt on hi ha les transcripcions de totes les entrevistes. En cas de fer servir
la cinta segona o tercera de les entrevistes apareixer un C2 (o un C3) abans del
minutatge.
Quant a les citacions del diari de sessions de les Corts hi apareixeran al final i
entre parntesis el cognom del diputat/da, lacrnim (b DSCV, Diari de Sessions de
les Corts Valencianes o BOCV, Butllet Oficial de les Corts Valencianes), la data i el
nmero de publicaci i la pgina de la documentaci oficial. Pel que fa a la citaci de
pgines web, hi apareixen al final i entre parntesi ladrea web.
Pel que fa a les minibiografies dels personatges que apareixen esmentats hem
optat per fer-les en notes a peu de pgina i, si han participat del blaverisme o de lanticatalanisme, les hem adjuntades en lApndix 1r (la primera vegada que hi apareixen
les acompanyarem amb les sigles A1 en superndex). Si sn dels entrevistats no anticatalanistes sn a lApndix 3r i indicats amb un A3 en superndex. En tots els casos,
per economia despai, sols esmentem la localitat de naixement o de falliment si s
diferent de la de Valncia.
Daltra banda, tot seguit relacionem els acrnims o le sigles principals que hem
fet servir, a partir de la segona vegada que apareixen a la redacci, per evitar reiteracions i per economia despai:
ACPV: Acci Cultural del Pas Valenci.
ANV: Acci Nacionalista Valenciana (les sigles del partit poltic blaver seran ACNV).
AU: Alternativa Universitaria.
AVL: Acadmia Valenciana de la Llengua.
BLOC: Bloc Nacionalista Valenci.
CVa: Coalici Valenciana.
CVC: Consell Valenci de Cultura.
DV: Diario de Valencia.
DRV: Dreta Regional Valenciana.
ENV: Esquerra Nacionalista Valenciana.
FCECRV: Federaci Coordinadora dEntitats Culturals del Regne de Valncia.
GAV: Grup dAcci Valencianista.
JCF: Junta Central Fallera.
LEV: Levante-El Mercantil Valenciano.
LP: Las Provincias.
LRP: Lo Rat Penat.
PDLPV: Partit Demcrata Liberal del Pas Valenci.
PP: Partido Popular.
PPRVA: Partido Popular Regional Valenciano Autonomista.
PSPV-PSOE: Partit Socialista del Pas Valenci-Partido Socialista Obrero Espaol.
RACV: Real Academia de Cultura Valenciana.
TFPSPV: Taula de Forces Poltiques i Sindicals del Pas Valenci.
UCD: Unin del Centro Democrtico.
UDPV: Uni Democrtica del Pas Valenci.
URV: Uni Regional Valencianista.
UV: Uni Valenciana.
VH: Valncia Hui.

14 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

Introducci
Prcticament qualsevol ciutad espanyol mitj i, fins i tot, un europeu un poc assabentant coneix que identitriament al Pas Valenci alguna cosa passa i, en concret, que els valencians i els catalans, malgrat tenir elements comuns, no es
porten massa b. Ben probablement, si els preguntrem, dubtarien. Molts, de fet,
malgrat les conclusions de la filologia romanstica internacional, respondrien que el
valenci i el catal sn dues llenges diferents. Daltres, per, contestarien que a Catalunya es parla catal i al Pas Valenci (si el coneixen) no o, el que suposa el mateix,
que es parla castell1 o que a Catalunya sn catalanistes i a Valncia no, que a
Catalunya no sn espanyols o sn uns espanyols diferents i que a Valncia sn
espanyols, s a dir, igual despanyols que a Madrid o Castella-la Manxa.
Com qualsevol fenomen social que vulguem analitzar la comprensi no ser
senzilla ni unvoca. Tanmateix, s evident que lanticatalanisme ser un factor important que, entre daltres, explicar les relacions complexes entre el Pas Valenci i
Catalunya i entre els valencians i els catalans i, sobretot, entre els mateixos valencians, ja que afecta a les definicions de la prpia identitat collectiva. Si per anticatalanisme entenem loposici activa al catalanisme i al programa poltic per tamb, si ms
no en certa mesura, a Catalunya i als catalans, s evident que al Pas Valenci, hi
existeix anticatalanisme i que aquest no s, en absolut, marginal. Contrriament, sostindrem que aquest ha esdevingut hegemnic, si ms no parcialment.
Al Pas Valenci, a partir de la transici democrtica, un nou moviment poltic anticatalanista (amb antecedents i elements previs per nou) sorgir i creixer fins al
punt de condicionar la poltica i fins i tot la definici de la valencianitat. Aquest moviment i aquesta ideologia es vindr a conixer com blaverisme. Letimologia correspon
a un concepte despectiu inventat pels seus oponents en ser defensors de la senyera
amb franja blava com a bandera distintiva del poble valenci tot i que sovint no pocs
dels seus membres es mostraran fins i tot orgullosos de laccepci. Per exemple, el 19
de novembre de 1998, el GAV fu un homenatge a les herones de la ptria valenciana i no pocs dels glossadors les denominaran ties maries blaveres.
Entendrem el blaverisme com un moviment sociopoltic del Pas Valenci nascut
a la dcada del setanta del segle XX que fa de lanticatalanisme la ra principal de ser
per que revesteix aquest dautoctonisme, s dir, que es fa passar com valencianista i, en aquest sentit, s un anticatalanisme valenci especfic. El blaverisme no
sols t com a objectiu loposici al catalanisme i/o als catalans sin fonamentalment
desplaar els catalanistes del Pas Valenci de les posicions hegemniques que haurien ocupat realment o imaginativa i, sobretot, docupar el poder a partir dun discurs
que reinventa la tradici i la identitat regional valenciana. Per aconseguir aquest objectiu el blaverisme far servir el populisme com a principal estratgia poltica per tal de
guanyar el carrer (que havia sigut patrimoni fins aleshores de loposici antifranquista i,
com veurem, valencianista, si ms no epidrmicament) i, sobretot, les urnes, que des
de les primeres eleccions havien donat la victria a lesquerra.
El blaverisme, a ms, ser conegut per la seua aposta simblica trinitria: senyera amb franja blava, llengua valenciana independent del catal (secessionisme

Al respecte mocorregu una ancdota significativa: un immigrant llatinoameric, resident ms de


dos anys a Valncia ciutat, em pregunt lany passat, 2007, que en quina llengua mhavia adreat a una
treballadora de la gasolinera. Tenia curiositat! En ms de vint-i-quatre mesos no havia caigut en el compte
que a la Comunitat Valenciana tamb es parlava una altra llengua que no era la castellana. El regionalisme ordinari, banal, que analitzarem ms avant, en aquesta direcci, ha contribut a fer invisible la
diferncia tnica i poltica.

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 15

lingstic) i denominaci de Regne de Valncia (tot i que amb el pas del temps es
comprovar que hi havia ms oposici a la del Pas Valenci que una defensa del
terme regncola. Per aix la de Comunitat Valenciana ha sigut abastament assumida
pel moviment). Si de cas podem afegir unes altres referncies simbliques, com lHimne (de lExposici) Regional, aix com daltres conjunturals com laigua (de lEbre, s
dir, de Catalunya). De tal manera que el blaverisme senfrontar simblicament amb el
catalanisme que defensar la senyera quatribarrada, la unitat de la llengua catalana
aix com ls ambivalent de valenci i catal per nomenar-la, la denominaci de Pas
Valenci i, si de cas, la Moixeranga (composici musical normalment interpretada amb
dolaines i tabalets caracterstica dAlgemes i que no t lletra).
El blaverisme, per tot plegat, ser una de les ideologies que participaran del particular conflicte identitari al Pas Valenci i, per tant, un contendent (fonamental) del
conficte, que en aquesta recerca prendrem com al nostre objecte destudi. Lanlisi
monogrfica daquest contendent (exits, conv tenir-ho present) pensem que ens pot
servir despill per aprofundir en el coneixement de la particular construcci identitria
valenciana i, per tant, de la societat valenciana en particular i de les societats humanes
en general.
Laltre contendent principal, el catalanisme o fusterianisme (degut a la particular
importncia que tingu el pensament de Joan Fuster) lanalitzarem somerament i ens
aprofitar de referncia especular per tal danalitzar ideolgicament el blaverisme.
Bsicament podem dir que, tot i que no sempre sexplicitava, el fusterianisme fou una
proposta ideologgica que polititz el valenci i la cultura prpia i que constru un
model nacionalista que incloa el conjunt dels catalano-parlants i dels territoris de
llengua catalana. Dir-nos valencians, en definitiva, s la nostra manera de dir-nos
catalans (Fuster, 1962a: 39) ser la clebre i paradigmtica frasse de Nosaltres els
valencians que resumir el catalanisme del pensament nacional de Joan Fuster.
De tal manera que per a Fuster no hi haur valencianisme que no siga (que no
haja de ser) catalanista. El catalanisme, doncs, seria una conseqncia duna suposada incapacitat estructural de lexistncia prpia dun nacionalisme valenci no pancatalanista: Tot aix del catalanisme poltic, a Valncia, al Pas Valenci, ha estat una
conseqncia (i no sempre clara) dun impossible nacionalisme valenci (Fuster,
1982: 37). Contra aquest catalanisme per tamb contra el programa poltic i simblic
daquest, tot i que no era seu en exclussiva (bsicament la denominaci de Pas
Valenci, la senyera quatribarrada i la unitat de la llengua catalana), reaccionar
radicalment el regionalisme anticatalanista del Pas Valenci.
El blaverisme, grcies a uns particulars mitjans de comunicaci que sapropiaran
daquest discurs; a una estructura associativa histrica que naconseguir ocupar, i a
una altra de nova que crear; a la instrumentalitzaci de la festa fallera i daltres rituals
centenaris aix com al regionalisme ordinari, rutinari o banal de les institucions dautogovern (que faran prpia, si fa no fa, la seua proposta simbolgica) aconseguir una
penetraci social i una reproducci exitosa, la qual cosa trobem que justifica linters
social daquesta investigaci. Aquesta tesi doctoral est dirigida a lestudi de la
identitat collectiva que construir el blaverisme i a la reproducci social dun moviment
que, despectivament, sel considerava a les primeries de la transici que eren quatre
gats per que acabar condicionant el sistema poltic valenci duna manera decisiva.
Per introduir aquesta recerca em permetr la llicncia de descriure una situaci
quotidiana de la qual vaig ser observador i que pot ajudar a capir el fenomen de lanticatalanisme al Pas Valenci, particularment a aquells que no nestan familiaritzats.

Una histria (real) de futbol


28 de desembre de 2004, nit, Mestalla. Gran partit de futbol: Selecci Valenciana
contra Bulgria. Es podria adduir que feia un fred que pelava, cosa que era certa, tan-

16 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

mateix la buidor de lestadi s incontestable. Sembla que no interessa prcticament


ning les seleccions esportives prpies. Es diria que el desinters, en una conjuntura
espanyola particularment polmica, s complet i rotund. De fet, no gosaria a dir que hi
ha ms valencians que no blgars. El que s segur s que aquells animen ms. Si
ms no tenen un nom per al seu pas que coregen amb certa freqncia: Bal-ga-rija,
Bal-ga-rija... A Mestalla, Valncia s el nom del club de futbol propietari del recinte i
tamb el nom de la ciutat on ens trobem ara i duna provncia a tot estirar. Per no s
percebut com la denominaci dun pas (o comunitat autnoma). Els valencians, en
conseqncia, callen i no animen.
Dos amics i jo estem al gol sud. Des dac vegem quatre o cinc banderes espanyoles (algunes amb lescut constitucional in absentia), com si la cosa no estiguera
suficientment clara. Tamb, a llocs perifrics, sorgeixen tres o quatre senyeres estrelades amb franja blava. Una pancarta gegant a la grada denfront de tribuna dna la
benvinguda als governants autonmics, pocs, que moren la zona privilegiada de Mestalla: Ac o all, idioma valenci, en una forma de pressi tpica. Mho prenc amb una
certa causticitat. Ni all ni (particularment) ac. Ls social del valenci va de reculada,
per als propietaris de la pancarta pense no els importa gens. De fet, hi collaboren activament. Tot a tinc temps de rumiar-mho mentre sona lHimne de lExposici, una de les composicions oficials ms llargues (i menys solemnes que conec.
De fet, es toca cada vegada que cremen una falla mentre la gent xarra tranquillament.
Tal vegada s aquesta una mena de solemnitat mediterrnia perqu no pocs valencians botarien si es criticara aquesta composici musical). Per completar aquest quadro microsocial no puc obviar una colla organitzada dintolerants, danticatalanistes en
la seua versi casolana. Anaven de cacera, investits del mateix odi que qualsevol
Tribunal de Salut Pblica i segurs de qu representaven les essncies del poble
valenci. Les seues presses, catalanistes ms o menys imaginaris (de fet, pocs
catalanistes gosarien xafar un estadi com el de Mestalla).
Ben a prop don siem es gelaven uns hmens majors, acompanyats de dos
persones de color amb bufandes del Valncia CF, que duien, a manera de tapet sobre
les cames, una senyera artesanal, unes quatre barres llargerudes a la qual li havien
afegit un tros no gens menyspreable de tela blava per molt fosca, cosa que dugu a
la sospita als desfaenats membres de lescamot anticatalanista. No tard en venir primerament una avanada de dos supervisors vexillolgics, a contrastar lautenticitat
de lesmentada bandera. No pogu evitar-lo i, amb educaci, mencar a un dells, un
adolescent bastant passat, cosa que gener lencesa del seu mecanisme de papagai:
Aneu-vos al nord, tradors, venuts i altres coses per lestil. Al capdavall un acomodador lamena en avisar seguretat i marxaren. Provisionalment.
Al descans, quan la selecci valenciana ja perdia, tingurem una altra rtzia de
puresa, una altra comprovaci, en aquest cas identificats per smbols de les Joventuts
del Grup dAcci Valencianista, el fams GAV. Tractrem de raonar amb ells, per el
fanatisme adolescent en aquest cas atiat per personatges ben entradets en anys
no sadiu gens b amb el dileg. De fet, un dells argumentava que a sa germana,
quan tenia dotze anys, lhavien agredit per dur una senyera estatutria, histria bastant
inversemblant. Un altre, en dir-li un dels meus amics que ja es tranquillitzaria quan
fra adult contest directe: No crec. Mon pare ja es dedicava a a. Una vegada
Mestalla polacosfrei, sagruparen (no passaven de la vintena) al voltant duna pancarta
amb all de Boicot productes catalans. Durant la segona meitat es dedicaren a
exclamar consignes, aclaparadorament a la contra: Catal qui no bote s, No mos
(sic) fareu catalans, Fora el catal de les escoles, Carod Rovira, fill de puta, Llengua valenciana, mai catalana, Catalanistes, fora de Valncia i algunes altres. Cap ni
una a favor de la selecci valenciana. De fet, els nics crits a favor o b foren per
demanar el boicot als caves catalans (To-rre O-ri-a, en referncia al cava valenci
de Requena) i o per aclamar al lder (Sen-tan-dreu!, Sen-tan-dreu!), president del partit
anticatalanista radical Coalici Valenciana (CVa) i expresident del GAV.

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 17

Ara que tenim 30 anys


El 9 doctubre de 1977 centenars de milers de ciutadans valencians manifestaren
pels carrers de la ciutat de Valncia la seua voluntat de llibertat, damnistia i dEstatut
dautonomia, s dir, dassolir drets individuals i llibertats pbliques homologables a les
democrcies occidentals, damnistiar els presos poltics de la perllongada dictadura i
de dotar-se novament dinstitucions dautogovern dins dun sistema poltic democrtic.
Tot i amb aix, el Pas Valenci, probablement desprs del cas evident del Pas
Basc (i Navarra), ha comptat amb una de les transicions democrtiques ms complexes i violentes de lestat espanyol. Perqu hem de tenir en compte que, a ms de
ladaptaci de les estructures poltiques tardofranquistes a una nova democrcia incipient adaptaci que tamb tindr algunes disfuncions notries a les comarques
valencianes i la transformaci profunda de lestructura social de les dcades dels
seixanta i dels setanta (Moll, 1979), hem dafegir lexistncia dun greu enfrontament
identitari al si de la societat valenciana, un enfrontament no cal ni dir-ho, ideolgic.
Encara que no noms ideolgic.
La transici democrtica al Pas Valenci es configurar, per tant, amb el que
sha denominat amb ms o menys encert la Batalla de Valncia, s dir, lenfrontament ideolgic (i simbolgic) entre dues maneres, bastant diferenciades, dentendre
la identitat valenciana. La metfora sembla inacertada perqu ms que una batalla
(un enfrontament puntual i limitat), sembl una guerra (un conflicte que es perllonga
en el temps), una guerra civil identitria, que compt amb centenars de batalletes i
mobilitzacions, fonamentalment al voltant de lrea metropolitana de Valncia. Tanmateix lexpressi ha fet fortuna i tot indica que els manuals dhistria la faran servir.
Afortunadament el conflicte identitari valenci noms cost un nic mort, Miquel
Grau, ats que la collocaci de diversos artefactes explosius a locals i vivendes de
poltics i intellectuals pogu haver-se cobrat ms vides humanes. Un conflicte valenci, amb episodis evidents de violncia fsica, per especialment amb una virulncia
verbal i un greu enfrontament poltic entre blaveros i catalanistes (tamb, en bona
mesura, entre esquerra i dreta poltiques) i que foren, sense dubte, ms greus que en
uns altres indrets de lestat, si exceptuem, com hem dit, el cas dEuskadi. Perqu en
tots els altres territoris on hi ha grups socials rellevants de caire nacionalista ha estat la
identitat nacional volem dir els conflictes entre les identitats nacionals, la identitat
nacional espanyola, associada al propi estat, duna banda, i les identitats nacionals
alternatives duna altra un motiu de conflicte social de caire identitari, a Valncia el
conflicte ha estat amagat o soterrat entre dues maneres dentendre la identitat valenciana, la valencianitat, o si seguim la terminologia de Piqueras (1996), la identitat
valenciana central; dues maneres dentendre la valencianitat que han aplegat a estar
reconegudes fins i tot al propi text de lEstatut. Al seu prembul explicita, duna manera
certament alambicada, aquests dos corrents dopini:
La tradici valenciana provinent de lhistric Regne de Valncia es troba amb la
concepci moderna del Pas Valenci i dna origen a lautonomia valenciana, com
a integradora dels dos corrents dopini que emmarquen tot all que s valenci
en un concepte cultural propi en lestricte marc geogrfic que abasta.

El pacte entre la UCD, el PSPV-PSOE i el PCE-PCPV que don lloc a lEstatut


de Benicssim lany 1981 (segon gran pacte per impulsar el procs autonmic com
b assenyala Asensi Sabater (1982: 255) ja que, com veurem, el primer, que tindria
lloc els anys 1978 i 1979, fracass rotundament), result modificat, per, a Madrid per
la majoria centrista al Congrs dels Diputats (una majoria en descomposici i que
tardaria mesos en esclatar pels aires i donar la victria absoluta al PSOE) i don lloc a
lEstatut dAutonomia que no tanc (que tanc en fals) el conflicte identitari que
analitzarem. De fet, la dcada dels huitanta i part dels noranta del segle passat, aquest
conflicte fou intens degut, sobretot, a la pressi dun blaverisme poltic legitimat per un
determinat acord poltic i simblic autonmic.

18 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

Considerem que entendre tot aquest procs dinsatisfacci autonmica no ser


possible sense acudir al perode franquista i, particularment, a la transici democrtica
valenciana cal insistir, una de les ms complexes i perplexes de lestat. Al nostre
parer, sha de tenir en compte les causes poltiques (internes i externes a la realitat
valenciana) dassoliment de lautogovern i la situaci perifrica del Pas Valenci com
a elements relacionats en la construcci de la identitat valenciana. Un daquests elements, particularment important, ser lanticatalanisme, factor que continua imperant
en la poltica i en la societat valencianes.
De fet, el procs histric dassumpci competencial present uns dficits histrics des del primer moment. El rgim preautonmic, encetat amb el Reial Decret
10/1978 pel qual es creava el Consell del Pas Valenci, top amb la incomprensi i
marginaci del Govern de lestat duna banda i de les diputacions provincials valencianes de laltra. Desprs vindria aqueixa exclusi, difcil de justificar jurdicament i poltica, en no convocar referndum el Govern espanyol (quan es complien tots els requisits establerts), de la via daccs plena a lautonomia reconeguda a larticle 151 de la
Constituci espanyola. La via valenciana seria, doncs, la del 143, amb un regal
addicional reservat a les nacionalitats histriques o del 151, la LOTRAVA, que tot
seguint un model semblant al de Canries permetria assumir les competncies
deducaci i de sanitat.2
Siga com siga el que s cert s que lEstatut no tanc la Batalla de Valncia ni
lenfrontament identitari. Encara ara, lany 2008, no est definitivament tancada. Els
smbols, la bandera, la denominaci i la llengua bsicament, encara sn parcialment
qestionats i, sobretot, instrumentalitzats (patrimonialitzats) per sectors significatius de
la societat valenciana i sn motius denfrontament cvic i partidista tot i que el grau
denfrontament ha minvat considerablement producte, com veurem, de la victria
identitria blavera i espanyolista i dun cansament, ms aviat pessimista, sobre lavenir
collectiu dels valencians, particularment des del nacionalisme valenci, que sautopercep socialment derrotat.

El 1245, set anys desprs de la prdua militar de la ciutat de Valncia dels sarrans, el rei Jaume
I atorgava el costum a la ciutat Valncia, el que confirmava la seua independncia respecte als territoris
catalans i aragonesos i envers les pretensions nobiliries daquests. Des daquell moment els valencians
han gojat duna amplssima sobirania (en el sentit medieval de lacepci), anaren desenvolupant institucions prpies i, alhora, contribunt de manera paritria junt a Arag i Catalunya a les decisions del conjunt
de la corona. Per aix quan analitzem les causes de lendarreriment de laprovaci de lEstatut dAutonomia i lexclusi de la via de larticle 151 de la Constituci, haurem de descartar explicacions que es fonamenten en el passat dels respectius territoris, ja que el cas valenci es troba entre els de ms slida tradici dautogovern de lestat. Des del segle XIII fins el XVIII ininterrompudament, on el Decret de Nova
Planta elimin les institucions poltiques i administratives prpies, els valencians han governat lliurement
els assumptes i interessos que els afectaven. Tampoc letapa de la Segona Repblica espanyola pot
sser un argument de pes per distingir les anonemanades nacionalitats histriques (tericament noms
Catalunya, Pas Basc i Galcia pel fet dhaver plebscitat els seus respectius estatuts dautonomia) de la
resta dels pasos ibrics. Daquests tres casos nicament Catalunya goj dautonomia efectiva en temps
de pau, llevant-li del cmput la suspensi de lEstatut durant el bienni conservador. Euskadi noms pogu
fruir-la en temps de guerra i durant un perode curt circumscrit prcticament a la provncia de Biscaia i a
Galica laprovaci de lEstatut no arrib a ser efectiva pel trumf de linsurrecci feixista al conjunt de les
terres gallegues. A Valncia hi havia un cert consens de les forces progressistes (republicans, socialistes,
anarquistes, comunistes i valencianistes) i un ampli debat sobre la necessitat dun Estatut dAutonomia,
amb concentracions i manifestacions autonomistes i la redacci de fins a quatre diversos projectes estatutaris: lAvantprojecte promogut per la majoria blasquista de lAjuntament de Valncia lany 1931; i el 1937
el Projecte de Bases per a lEstatut del Pas Valenci (elaborat pel sindicat anarquista CNT), lavantprojecte dels valencianistes Esquerra Valenciana i el de la Uni Republicana Nacional. El desenvolupament
de la guerra civil espanyola imped la recuperaci de lautogovern. No sembla, doncs, que la insurrecci
militar i el seu posterior triumf siga la que puga negar la condici de nacionalitat histrica al Pas Valenci. En qualsevol dels casos durant si ms no el principi de la transici democrtica es manifest una
voluntat ampliment majoritria de recuperar lautogovern per banda del conjunt de les forces poltiques
democrtiques i de la societat civil expressada en mltiples ocasions i que aquest fra un autogovern
ampli. Amb la massiva manifestaci del 9 docubre de 1977, convocada pel Plenari de Parlamentaris del
Pas Valenci i amb el Comproms Autonmic de 1978 es demostrava que la cuestin regional excedia els
lmits territorials de Catalunya i Euskadi, un fet que posteriorment analitzarem, ja que els dficits histrics
de lEstatut no es poden entendre des duna perspectiva exclusivament valenciana.

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 19

I si hui encara no hi ha un gran pacte cvic valenci que tamb integre les minories poltiques (particularment les valencianistes desquerra) respecte a les qestions
identitries i simbolgiques s tamb degut a lirregular procs autonmic i a lexclusi
de la via de larticle 151 concretament (en restar legitimitat poltica, ja que aquesta mena destatuts havien de ser refrendats en plebiscit per la majoria absoluta dels electors
de les provncies implicades), per tamb per la capacitat de reproducci social del
discurs i del moviment blaveros que hi influren decisivament.
Ni lEstatut vigent ni loriginari no han estat, doncs, refrendats pel poble valenci
(i aix, insistim, resta legitimitat a les previsions estatutries), ni tampoc fou negociat
per una comissi valenciana amb una del parlament central, amb la qual cosa la
denominaci de Comunitat Valenciana, la senyera coronada amb franja blava i altres
smbols dimportncia identitria ms que evident foren decidits unilateralment per les
Corts de Madrid, amb una proposta distinta de la qu saprov al pas i en un context
poltic prxim a la desintegraci del gran partit de centre-dreta daleshores, la UCD. No
podem, doncs, menystenir la intervenci de la poltica espanyola en el particular
desenvolupament de lautogovern i fins i tot de la identitat valenciana. Tot i aix, el
regionalisme ordinari de la Generalitat, any rere any, ha anat fent molt per assumir la
legalitat autonmica, tamb a nivell simblic.
A la legislatura 2003-2007 es modific lEstatut3 grcies a un inestable acord PPPSPV-PSOE.4 El grup parlamentari dEsquerra Unida del Pas Valenci (EUPV) vot
en contra i el nacionalisme valenci qued novament fora del consens estatutari per
la majoria social i poltica continuava reforant un regionalisme institucional que tindr,
com veu-rem, una particular importncia en la naturalitzaci dun cert anticatalanisme
en la societat valenciana.
La construcci de la comunitat poltica valenciana, en conseqncia, es dur a
terme en bona mesura amb un seguit dacords que bandejaran el nacionalisme valenci, que el deixaran fora, institucionalment i simblicament, com un referent radical i
suposadament allunyat dels sentiments i de les expectatives de la majoria dels valencians, expulsat, per tant, de la centralitat de la poltica valenciana. I el blaverisme tindr
molt a veure en lassoliment daquests objectius.
No s destranyar que el valencianisme dencuny fusteri haja percebut el procs
autonmic duna manera insatisfactria, com una prdua i que la valoraci de les
institucions autonmiques per banda daquest no siga alta. El blaverisme, malgrat
haver sigut un vencedor clar de la Batalla de Valncia (que, insistim, no podem donar
definitivament per conclosa, tot i que, trenta anys desprs, s que resta molt perfilada),
tamb retricament restar insatisfet, en particular el ms radical, i far una lectura
hiperblica dels suposats xits i suport social i institucional del catalanisme. Si a aix
li afegim la situaci perifrica de la societat valenciana, estarem en millor condicions
dentendre una certa desafecci en determinades elits valencians, sobretot, com
veurem, amb un alt capital cultural, respecte la Comunitat Valenciana i lEspanya
autonmica.
De tal manera que podem parlar encara de lexistncia duna fractura poltica al
si de la societat valenciana, particularment pel que fa a la llengua prpia i a les poltiques lingstiques respecte aquesta. De fet, la identitat valenciana encara s subjecte
de polmiques i ha fragmentat el sistema de partits poltics i, tret dels partits dmbit

Aquesta reforma increment lleugerament lautogovern del Pas Valenci tot i que, com veurem,
modific alguns aspectes simblics per satisfer encara ms el blaverisme, com el fet dintroduir la
denominaci didioma valenci a larticulat i de llengua valenciana al prembul, probablement com una
manera de compensar la introducci de lAVL, instituci amb majoria provisional de defensors de la
unitat de la llengua catalana, com a instncia normativa oficial.
4
De fet, una vegada reformat lEstatut, els dos partits majoritaris a les Corts Valencianes, PP i
PSPV-PSOE, han amagat de protagonitzar una nova reforma estatutria.

20 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

valenci, que shan posicionat clarament a favor dun dels bndols, tamb ha fracturat
linterior dels partits dmbit estatat, normalment amb derrota per als sectors ms autoidentificats amb els pressupsits del fusterianisme:
les fractures poltiques afecten el consens bsic sobre la prpia identitat, el funcionament institucional, els conflictes entre partits i els mecanismes per condicionar el sistema de partits i determinaren unes distncies molt elevades pel que fa a
les poltiques lingstiques concretes de cada partit; al menys fins comenaments
dels anys noranta. En altres paraules, han condicionat una incorporaci difcil i,
sovint, incmoda de les poltiques lingstiques a lagenda poltica valenciana
(Bodoque, 2005: 111).

En qualsevol dels casos, per causes poltiques i socials que tractarem de sistematitzar al llarg daquesta investigaci, el blaverisme ha gojat duna doble legitimitat:
duna banda la poltico-institucional (regionalisme ordinari o banal) i duna altra la social, particularment en lrea metropolitana de Valncia on compta amb un entremat
associatiu gens menyspreable i un seguit de mitjans de comunicaci ideolgicament
prxims o cmplices.
No obstant aix, un cert esgotament del conflicte i una certa voluntat superadora
semblen que van imposant-se. Les recents trobades entre alts representants dels empresaris valencians i catalans aix com la trobada entre representants de les dues
Generalitats (encara no a nivell de presidents) per impulsar infrastructures a larc mediterrani peninsular o millorar els respectius finanaments autonmics, tot passant per
lanunciada reciprocitat demissions de Canal 9 i TV3 sn smptomes de distenci
significatius, sobretot tenint en compte que les dues societats i els dos governs shan
donat lesquena, bsicament com a conseqncia de lacci de lanticatalanisme.
Tanmateix, encara s prompte per afirmar un canvi estratgic de les elits econmiques i poltiques valencians respecte Catalunya. Fins a quin punt aquest esgotament i voluntat superadora en el moment actual s majoritria i no merament conjuntural5 ser una qesti per estudiar amb ms atenci en estudis posteriors.
De manera provisional podrem afirmar que, malgrat les influients instncies (sovint installades cmodament en ell) que continuen atiant lenfrontament identitari, la
intensitat respecte la transici o la dcada dels huitanta ha minvat considerablement,
el que no vol dir, ni de lluny, que haja desaparegut o que la mobilitzaci social de lanticatalanisme siga minsa o inexistent o que no es puga tornar a intensificar en una conjuntura prxima. Shan esvat, per exemple, els ms de dos-cents mils valencians que
votaven Uni Valenciana (UV)? En tot cas el que sha produt s una metamorfosis o
un desplaament: en primer lloc dins del PP que, polidricament i junt a altres discursos, ha fet propi el del blaverisme (cal dir, per, que histricament lhavia fet servir
prcticament des de 1977 per ara s el gran partit poltic que protagonitza si ms no
una part daquest discurs) i, en segon lloc, a un blaverisme poltic encara ms radical
com CVa (una part important dels seus militants sn ex-UV). De fet, en els ltims anys,
particularment de la m de la fora que lidera Juan Garca SentandreuA1 i tot aprofitant
la creaci de lAcadmia Valenciana de la Llengua (AVL), el conflicte identitari en la
seua vessant lingstica ha pres una considerable revifada. I no podem oblidar que la
gran majoria del blaverisme continua fent bandera del secessionisme lingstic. Trenta
anys desprs de qu el el regionalisme anticatalanista esdevinguera un moviment de
masses encara no sha produt cap acord per deslegitimar lanticatalanisme. Contrriament, aquest continua present als discursos poltics i socials centrals del pas.

Sespecula amb un canvi de rumb tctic del PP espanyol, arran de la reeleci de Mariano Rajoy
al Congrs del partit de 2008, que duria a una reestructuraci de les relacions amb els nacionalismes
moderats basc i, sobretot, catal cara a un hipottic acord amb CiU la legislatura 2011-2015. En aquest
sentit, seria imprescindible desactivar lanticatalanisme del PP espanyol i, en particular, del valenci i, en
concret, del suport al secessionisme lingstic. Encara, per, s prompte per afirmar-ho amb rotunditat.

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 21

Les Corts Valencianes, com a instituci representativa de la capacitat de decisi


dels valencians, podrien ben ser, junt a la societat civil valenciana, el lloc de trobada
poltica i identitria que construira, salvant les legtimes diferncies ideolgiques i la
pluralitat inherent de la societat valenciana, un consens, estable i durador, per al
conjunt dels valencians i que integrara alhora a importants minories que encara estan,
parcialment si ms no, fora.
Siga com siga lavenir, ms de tres dcades desprs de la manifestaci del 9
doctubre de 1977, i gaireb de laprovaci de la Constituci espanyola i de la concessi de la preautonomia amb el Consell preautnomic del Pas Valenci, estem en
millor condicions per llanar una mirada sociolgica retrospectiva i desapassionada
per tal dentendre ms i millor la gnesi del blaverisme i del conflicte identitari al si de
la societat valenciana, un conflicte que amb una intensitat notriament inferior, aix
s encara s present en els discursos poltics i socials. En ser, de fet, un element
estructural i permanent? Potser ara ja s un bon moment per reflexionar i per investigar sobre qu ha significat, si ms no, alguns aspectes de la transici democrtica i
del posterior desenvolupament autonmic.
s cert, per, que lanticatalanisme al Pas Valenci no naix amb la transici democrtica. Hi ha precedents notables al llarg dels segles XIX i XX, precedents que coparticipen (com acostuma a ser freqentssim) duna ideologia nacionalista espanyola
(com ara el blasquisme) o dun valencianisme nacional (la figura allada de Josep
Maria BayarriA1 proporcionaria un dels exemples escassos danticatalanisme no espanyolista, ans al contrari, independentista i fins i tot antiespanyol). Daix alguns articles i
estudis Cuc (1996) i Hernndez (1996) ens han donat dades i anlisis concretes,
per ms que una histria completa de lanticatalanisme de lpoca contempornia al
Pas Valenci est lluny dhaver-se escrit encara.
Perqu, a parer nostre, no podrem entendre lanticatalanisme al nostre pas ni el
conflicte identitari amb plenitud sense conixer, ni que siga per damunt, el substrat
daquests. Sense comprendre la construcci histrica de la identitat regional valenciana provinent, entre daltres, de la influncia de la Renaixena no entendrem la construcci ideolgica del moviment social que sha vingut a conixer com a blaverisme.
Entendre la transici valenciana bsicament com un esclafit danticatalanisme degut a
la manipulaci dalgunes elits s una explicaci excessivament simplista per tenir-la
mnimament en compte des de les cincies socials. Del roig al blau (s dir, de la proposta simblica, per tamb poltica, fusteriana a la blavera), s, per com i per qu
es produ aquesta particular transformaci cromtica, s dir, ideolgica? I com ha
afectat al futur?
En aquest sentit sense lexaltaci, per exemple, de les barraques i lhorta del llorentinisme no comprendrem en la seua profunditat el mite del llaurador com a prototipus del valenci treballador i honrat que proporcionar el blaverisme com una resposta
identitria als discursos modernitzadors presents a la societat valenciana i, en concret,
el fusteri. s aix com, a tall dexemplificaci, hem danalitzar qu ens estava diguent
lexregidora de cultura i educaci de lAjuntament de Valncia per UV, Mara Dolores
Garca Broch,A1 en afirmar que el programa electoral dels anticatalanistes era lHimne
Regional. Ja en el taller i en el camp remogeren... Aix mateix tractarem desbrinar
en aquesta tesi doctoral. Ens resultar important, per tant, explorar els precedents del
blaverisme per tal de tractar de no caure en un error temptador dalguna sociologia
destudiar la realitat social com si duna tabula rasa es tractara, amb un plantejament
estrictament sincrnic. Tot i que aquesta recerca no s prpiament un estudi diacrnic
de lanticatalanisme al Pas Valenci i se centra en el regionalisme anticatalanista a
hores dara al conjunt del pas per fonamentalment a lrea metropolitana de Valncia, s que vol tenir en compte les lnies processuals que amb una sociognesi arranquen des dels orgens de lanticatalanisme contemporani fins al blaverisme actual.
Per aix aquesta investigaci parteix, com veurem, de la hiptesi que el blaverisme s un discurs i un moviment regionalista, populista i conservador que reacciona,

22 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

precisament, contra la particular proposta de modernitzaci no noms ideolgica sin


tamb social i poltica que determinades elits i grups socials valencians propugnaven,
en particular durant la transici democrtica. En un context de canvis socials profunds
determinats sectors i actors, poregosos de resultar socialment desplaats, tracten de
reubicar-se i ho fan aprofitant un discurs que estava al seu abast i que resultava
socialment, almenys en part, versemblant. Tractar de mostrar per qu a la ciutat de
Valncia i a bona part del seu hinterland sorg el blaverisme com a moviment social i
no, per exemple, a La Plana, on tamb es donaren fenmens dindustrialitzaci rellamp, immigraci massiva daltres territoris de lestat, conflicte ideolgic entre modernitzadors i antimodernitzadors, ser una de les qestions que abordar la recerca.
Malgrat que alguns autors com Hobsbawm (1983) ens han parlat de linvent de la
tradici, s cert que no qualsevol tradici es pot inventar amb possibilitats de quallar socialment, s clar en qualsevol context social. El regionalisme anticatalanista
era versemblant, era creble, als ulls de determinats sectors socials de o prxims al
cap i casal, per no ho era (tant) a Castell, a Elx o a Alacant. Precisament la visi
territorial esbiaixada i no inclusiva del conjunt del territori proporcion la creaci duna
valencianitat mutillada, una identitat valenciana ni tan sols central, sin ms aviat
provincial, si b s cert que lxit electoral dUV a finals de la dcada dels huitanta i
principis dels noranta transcendir aquesta demarcaci electoral i assolir uns relatius
bons resultats a la demarcaci de Castell o, millor dit, a algunes comarques com La
Plana Baixa i, en part, La Plana Alta.
Aquesta recerca, en definitiva, pretn ser una aproximaci sociolgica a la transici de rgim i a la consolidaci de la democrcia al Pas Valenci per tal dobtenir
llums sobre el fenomen de lanticatalanisme en un perode ben interessant de la histria poltica dels valencians. No s una obra exhaustiva dhistria daltra banda, tan
necessria que ens descriga documentalment les claus de tot el procs autonmic ni
de la conformaci de la identitat regional valenciana hegemnica, encara que s tracta
de relacionar el mxim possible de variables, conscients que lenfrontament identitari
valenci no t una explicaci univariable.
Pot resultar sorprenent que aquesta investigaci briga des de la sociologia la
recerca cientfica del blaverisme, com un objecte destudi especfic i no tangencial.
Certament un moviment i un discurs tan influients en la societat valenciana de les tres
darreres dcades han gojat de poc dinters fins ara de les cincies socials, tret
dalgunes aproximacions indirectes per interessants i que farem servir.6 En el camp
de la histria, per, shan fet avanos encara insuficients per ms notables. En
aquest sentit vull destacar particularment les aportacions dArchils, en concret el seu
article de 2007, que aporta algunes de les reflexions ms assenyades sobre la identitat
valenciana contempornia i, tamb, alguns suggeriments i preguntes sobre lxit social
del blaverisme amb els quals trobarem una gran coincidncia. Tanmateix, en general,
hem patit la manca de recerques serioses que tingueren lanticatalanisme com a tema
principal. Hi ha hagut com una llei del silenci, que creguem que t algunes explicacions
poltiques. Aquest treball pretn contribuir a trencar una mica aqueixa llei.

Excusatio
Aquesta investigaci, aix mateix, s producte de linters que mha despertat
des de que era un xiquet el fenomen de lanticatalanisme en el meu medi social: la
6
Coincidim amb Bodoque, tot i que ell parla des de la cincia poltica, en qu som conscients que
la realitat poltica valenciana contempornia s relativament poc coneguda, dins i fora del Pas Valenci, i
que ha sigut el centre descassos estudis politolgics, tot i que la particularitat identitria valenciana haja
provocat un debat extens i no exempt dinters. Assumim, per tant, les limitacions que es puguen derivar
daquest fet i destaquem que les aportacions que puguen fer-hi caldr considerar-les amb un grau de
provisionalitat superior al dels estudis sobre realitats amb una tradici danlisis major per part de la
cincia poltica (2000: 4).

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 23

ciutat de Valncia i la seua rea de influncia. En linters esmentat es barregen les


procedncies intellectuals i biogrfiques que, sense orgull, no cal ni dir-ho!, de cap de
les maneres no vull amagar.
Nasqu al si duna famlia anticatalanista de classe mitjana de la ciutat de Valncia. A ma casa es comprava diriament Las Provincias (LP) quan la dirigia Mara
Consuelo ReynaA1 i quan ens mobilitzava a una part importat de membres si ms de
les classes mitjanes de lrea metropolitana de Valncia. I a ma casa, com al meu medi social, se sentien coses i es creien! com que els catalans volien furtar-nos no
se sap ben b qu: que si la paella, que si la llengua, que si el port...
A aix sha dafegir la meua militncia poltica en UV des de lany 1986 (en concret, a les seues Joventuts, ja que em faltaven tres anys per abastar la majoria dedat)
fins a la meua expulsi el 20 de novembre (la casualitat volgu aquesta data tan
assenyalada per al franquisme) de 1993, amb vint-i-dos anys, per Vicente Gonzlez
Lizondo,A1 aleshores president dUV i primer tinent dalcalde de lAjuntament de Valncia, ats que ell no tolerava massa b cap mena dheterodxia, ni que fra juvenil.
Aqueixa militncia, per, em fu conixer gent, actituds i, sobretot, conservar molta
documentaci que tingu la prudncia darxivar i que ara mha sigut de molta utilitat.
Vull aclarir que mai he militat en el blaverisme ms radical ni he collaborat amb
ell (contrriament, sc corresponsable de lintent, fracassat, de tractar de separar en el
que Martnez Sospedra anomen el valencianisme tricolor els militants nacionalistes
daquells qui eren estrictament regionalistes i anticatalanistes) com alguna informaci
periodstica i alguns han tractat de fer servir amb intencions que no venen al cas
comentar.7 Podria haver passat quan era un adolescent, certament, per no fou el cas.
Mai he sigut soci del GAV ni he collaborat en les estratgies i tctiques daquestes
persones. S visit alguna vegada la seu que tenien (i conserven) en el carrer Pintor
Gisbert, en el barri de Russafa de la ciutat de Valncia cosa que em permet aconseguir diversa documentaci valuosa que encara conserve i coneixia una part important de la seua (a la segona meitat dels vuitanta del segle passat, escassa) militncia.
Es podria argumentar que la meua proximitat en un determinat moment biogrfic a lanticatalanisme al Pas Valenci i, per tant, a lobjecte destudi de la investigaci,
mimpossibilita o em dificulta per a lobjectivitat que mereix un estudi cientfic. s un
tema abastament tractat en les cincies socials sobre el qual no em detindr, per
trobe que la proximitat esmentada ha sigut una oportunitat de conixer de primera
m el moviment social anticatalanista i el partit poltic que pretenia representar-lo i
encarnar-lo, cosa que, sense poder-se qualificar de cap de les maneres dobservaci
participant prpiament, mha atorgat uns coneixements i, en concret, una perspectiva
emic que difcilment hauria pogut abastar-los duna altra manera.
Tot i aix he prets una aproximaci cientfica a lanticatalanisme el ms objectiva i desapassionada que mha estat possible, lluny de qualsevol elegia per tamb
dacusacions exagerades o exacerbades, tals com ser un moviment poltic feixista
(haguera resultat molt preocupant que el feixisme haguera superat el 10% dels sufragis al Pas Valenci, com ocorregu a les eleccions de 1991 amb UV). En qualsevol
7

Em referisc a la informaci de LEV de 31-XII-2002 dun judici de faltes per motiu duna pintada
(Olimpisme, s; catalanisme, no. Eren els moments previs als Jocs Olmpics de Barcelona de 1992) en el
camp de Mestalla. Malgrat ser declarat innocent Eliseu Climent, a lentrevista del documental Del Roig al
Blau declar: Laltre dia va aparixer, ara fa un any, uns papers, en Levante el Vicent Flor... complicats...
unes coses molt rares. Vicent Flor, el del... el del Bloc. Amb grups del GAV i tota aquella... ja et dic, el
GAV si que... una miqueta violent s que s. (Riu) Vaja, era, sobre tot. Ara no s si al final el civilitzarem o
no. Per... home, evidentment la component base s feixisme. s el que et dic, hi ha un moment en que el
feixisme i esta gent sajunten. No els saps destriar, s molt difcil destriar entre Carrau... i Xavier Casp.
Estan en el mateix barco, estan fent el mateix... estan fent el mateix els dos, no? Aix s evident
(00:4033). All cert, s que eixa pintada no lhavia fet jo (mai no midentifiqu amb aquella consigna del
GAV) ni la colla amb qu anvem, que estvem enganxant cartells de les Joventuts dUV duna campanya
poltica: Espanya-92: Valncia-0.

24 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

dels casos la possible qualitat daquesta tesi doctoral i dels seus resultats no em
correspon jutjar-la a mi.
***
La meua evoluci personal em fu trencar definitivament amb el blaverisme8 i,
junt a altres heterodoxos, (re)fundar Joventut Valencianista lany 1993, com un intent
de crear un valencianisme sobiranista tricolor per no anticatalanista. Algun any abans
comenc a treballar a lassociaci cvica Futur Valenci, el president de la qual era el
socileg Dami Moll. Lany 1995 ingress en el Partit Valenci Nacionalista (PVN) i,
com a partit fundador, en el Bloc Nacionalista Valenci (BLOC), del qual formaria part
de la seua direcci fins a 2003. Tota aquesta trajectria poltica posterior tamb podria
ser argida com un element negatiu en atribuir-sem que la meua podria ser ms una
motivaci freudiana de revenja contra el meu passat, contra lanticatalanisme, i no una
voluntat cientfica dampliar els nostres coneixements. Per aix tampoc no em correspon jutjar-ho a mi. Jo em limite a explicitar-la com un exercici, crec, de lanomenada
honestedat intellectual.
s evident que la meua posici actual i des de fa ms de quinze anys s contrria al secessionisme lingstic i, per descomptat, al blaverisme. Considere que sn
molt negatius a aspectes molt importants per a mi, com ls social del valenci i la
contrucci del Pas Valenci com a societat diferenciada. Participe dun valencianisme
democrtic i progressista. Per igualment pense sincerament que la meua particular
evoluci poltica no minhabilita com a socileg9 i que aquesta recerca t una motivaci
fonamentalment socilogica, producte lgicament, duna persona que, com tants
altres, ha viscut lenfrontament identitari al pas com una lluita que tamb ha fet seua i
que ha contribut a conformar la seua particular socialitzaci poltica. Trobe que aquest
ha sigut un debat bastant superat, el de la proximitat entre lobjecte i el subjecte a les
cincies socials. I igualment que un socileg alemany que milite a lecologisme pot
estudiar aquest o el moviment nacionalsocialista, un socileg valenci i valencianista
considere que tamb pot investigar cientficament el blaverisme.
Amb independncia de la meua biografia particular i de les meues preferncies
analtiques, estic convenut que la histria poltica i social dels darrers trenta anys no
es pot entendre duna manera global sense analitzar la influncia que ha tingut aquest
fenomen de masses que sha vingut a conixer colloquialment, per tamb cientifcament, com blaverisme. I per aix mhe animat a iniciar i a concloure aquesta investigaci. Se nhan escrit centenars darticles a peridics i web al voltant del regionalisme
anticatalanista al Pas Valenci per les recerques des de les cincies socials sn

No s ara el moment danalitzar aquesta evoluci per a m em pass el que apunt Fuster: Jo
no descartaria les excepcions dalguns escassos blaveros (aix s: anticatalanistes locals) autnticament aferrats a la seua llengua, que s la meua, i que, tant si els agrada com si no, s la catalana. Podem imaginar-los, almenys, com a referncia dialctica. Un mnim de lucidesa els hauria dinduir a veure
que han caigut en una trampa ignominiosa: una trampa parada deliberadament pels qui maquinen lextinci del valenci reduint-lo a folklore o a fssil. Pense en ells. I crec que, un dia o altre, obriran els ulls. Si
ho fan, i si la seua adhesi a la llengua valenciana s real i duta fins a les ltimes conseqncies, descobriran que han estat vctimes de la maquinaci castellanitzadora, del bilingisme capcis, de la vella
inrcia de les classes dominants indgenes, genuflexes o despistades. Aleshores, la dissidncia sesvanir (febrer de 1982, a 1985: 140).
9

No tots hi coincidirien. Eric Hobsbawm, per exemple, afirma ningn historiador serio de las naciones y el nacionalismo puede ser un nacionalista poltico comprometido, excepto en el mismo sentido en
que los que creen en la veracidad literal de las Escrituras, al mismo tiempo que son incapaces de aportar
algo a la teora evolucionista, no por ello no pueden aportar algo a la arqueologa y a la filologa semtica
(1991: 20). Brubaker i Cooper fan una crtica ms suggerent en explicar que: todava solemos encontrar
una inestable amalgama de lenguaje constructivista y argumentacin esencialista. Esto no es un problema de indolencia intelectual. Ms bien, refleja la orientacin dual de muchos acadmicos especialistas
en identidad como analistas y protagonistas de polticas identitarias a la vez. Refleja la tensin entre el
lenguaje constructivista requerido por la correccin acadmica y el mensaje fundamentalista o esencialista necesario si se quiere que las apelaciones a la identidad sean eficaces en la prctica (2005: 185). El
fet destudiar el blaverisme i no el nacionalisme valenci em lliuraria, de moment, de tal impugnacions.

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 25

quasi inexistents i fins i tot escassegen els assajos explicatius daquest moviment del
qual pocs, amb independncia del seu posicionament poltic, poden negar lextraordinria capacitat de mobilitzaci social que ha tingut. Desitge que amb aquest estudi i
altres recerques que potser la seguiran incrementem els nostres coneixements i la
nostra comprensi sobre la nostra realitat social, tan perifrica i, potser per aix, de
vegades tan mal estudiada.

26 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 27

IA PART. MARC
TERIC, OBJECTIUS
I METODOLOGIA

28 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

Captol 1er. Plantejament del problema, objectius


i hiptesis de la investigaci
Los procesos de cambio social suelen ser lentos, y el caso del cambio social en
la sociedad valenciana no es una excepcin. Los elementos constitutivos bsicos
de la estructura de una sociedad sus instituciones, sus normas y valores, sus relaciones sociales no cambian de un ao para otro, aunque se hayan producido
transformaciones polticas y econmicas importantes (Garc. Ferrando, 1992: 11).

Per a nosaltres suposava (i continua suposant) un repte intellectual tractar


danalitzar de quina manera lanticatalanisme, i especficament el regionalisme anticatalanista al Pas Valenci, ha aconseguit construir un discurs i un moviment sociopoltic
que, si ms no parcialment, ha hegemonitzat la definici de la identitat valenciana i que
fins i tot ha condicionat duna manera sovint decisiva el sistema poltic valenci dels
darrers trenta anys.
Ms encara quan aquest ha sigut denigrat, fins i tot des de posicions acadmiques, sovint en el millor dels casos com un aplec dindocumentats i danalfabets, passionals i activament irracionalistes (Ninyoles, 1992) i dhuc com uns feixistoides o, ras
i curt, feixistes (Bello, 1989). Necessriament ens havem de qestionar com era possible que, en una societat ja moderna com la valenciana de finals de la dcada dels
setanta del segle passat (recentment moderna per al cap i a la fi moderna), aquesta
mena de cafres o autoenganyats (la fosca conscincia com a concepte explicatiu que
proposava Josep Vicent MarqusA3 (1974) hagueren definit majoritriament la identitat
collectiva dels valencians i hagueren assolit parcelles importants del poder a les
institucions municipals i autonmiques.
A ms a ms, havem de preguntar-nos com un moviment al qual durant si ms
no els inicis de la transici democrtica sel menyspreava amb consignes com sou
quatre gats, ties maries, us queden quatre dies o bnquer-barraqueta, haguera
esdevingut tan prompte (ja lany 1978) un moviment de masses que aconseguiria
transformar la immensa majoria de pronstics que les forces poltiques democrtiques
havien fet respecte a lautogovern del Pas Valenci (Fabregat, 1976 i 1978).
Tanmateix, les descripcions majoritries, poltiques i acadmiques, donades fins
aleshores del blaverisme no acaben de quadrar completament. Parcialment, no eren
massa simplistes? o fins i tot, no eren massa maniquees? No estaven al capdavall
condicionades per un context en el qual el blaverisme actuava intensament i, a ms,
acusava les persones amb major capital cultural i ms o menys compromeses amb
una altra narrativa de la identitat valenciana de renegades i tradores i en responien? Ens havem de qestionar, en conseqncia, quina part de lanlisi fet fins ara
continua sent vlida i quina no.
No resultava una tasca senzilla qestionar els pressupsits amb qu shavia mirat el blaverisme (tampoc nosaltres estvem lliures daquesta mena desguards), per
calia fer-ho si volem anar ms enll del simple combat poltic contra el regionalisme
anticatalanista (daltra banda tan legtim) i si volem entendre des de la disciplina de la
sociologia qui eren, qu feien, qu deien i com ho deien els integrants del blaverisme.
A ms, tampoc no ens ressignvem a acceptar acrticament el recurs a lestereotip o al determinisme que si els valencians serem meninfots, que si a Valncia
no hi hauria res a fer, que si tota la vida haurem odiat als catalans, etc. per
explicar un fenomen nou (bviament a partir delements anteriors), nascut a la dcada dels setanta del segle passat, com era el blaverisme.
Per tot plegat resultava, al nostre parer, dun gran inters, cientfic i social, conixer monogrficament i amb una certa profunditat el que havia representat i representa

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 29

una ideologia i un moviment social que semblava indubtable que, ens agradara o no,
havia condicionat la poltica i la societat valenciana de les tres darreres dcades.
Aquesta investigaci, doncs, tenia com a objectiu analitzar les estratgies socials
i poltiques (comunicatives, simbliques, associatives, retriques, etc.) del blaverisme
per poder contribuir a entendre la penetraci social duna proposta que era minoritria
a les primeries de la transici democrtica. Perqu el que a hores dara ja s inqestionable s que, al capdavall, els militants anticatalanistes ni en foren quatre, ni es
mobilitzaren quatre dies, ni romangueren a un bnquer sin que en bona mesura
guanyaren la batalla poltica identitria, s dir, que assoliren si ms no parcialment
lhegemonia social. I aquest procs exits de (re)construcci duna identitat collectiva
mereix al nostre parer una mirada atenta des de la disciplina de la sociologia.
La nostra manera dabordar lobjecte de la recerca no havia de ser, en conseqncia, filosfica (entendre el blaverisme, per exemple, com una ideologia que ataca
els pressupsits de la cincia, sobretot de la lingstica) o tica (avaluar, per exemple,
el blaverisme pels seus valors o credencials democrtics o per les possibles contradiccions entre teoria i praxi) ni tampoc periodstica o merament descriptiva. Ens interessava i ens interessa conixer com aquesta proposta acab per hegemonitzar (insistim, si ms no parcialment) la construcci de la identitat collectiva valenciana.
***
En aquesta recerca partirem, doncs, de les premisses que el blaverisme ha contribut duna manera decisiva a la creaci i a la reproducci duna identitat collectiva i,
en particular, a una identitat poltica de caire regional valenciana i catalanfoba i que,
aix mateix, aquest discurs i moviment social responen a una voluntat poltica (no
sempre partidista, tot i que ha sigut majoritriament dirigits pels partits UV i PP) inequvoca, dassumir el poder, en el sentit de tractar dabsorbir la capacitat hegemnica de
definir el qu som els valencians (al capdavall dinclusi i dexclusi socials), la qual
cosa no deixa de ser una manifestaci particularment important de la poltica. De fet, la
instrumentalitzaci de la identitat regional valenciana ha sigut un factor clau per entendre laccs i el control del poder autonmic, subaltern i perifric per important, de
determinades elits de la societat valenciana.
Aquesta investigaci pretn acostar-se des de la sociologia al blaverisme i contribuir a entendre qu ha suposat i qu suposa al si del Pas Valenci. Considerem que
lanlisi sociolgica pot aportar una explicaci comprehensiva daquest fenomen, ats
que necessriament ha de recercar la interinfluncia duna banda entre la reproducci
del seu discurs i del seu moviment (i, en concret, del seu teixit associatiu, cvic i poltic)
i la incidncia poltica i el poder al si de la societat duna altra.
Lgicament una recerca social especfica del regionalisme anticatalanista valenci esdev un treball que ha dabordar diversos aspectes propis de la sociologia poltica i, aix mateix, que sendinsa en els terrenys propis de la sociologia de la cultura.
Aquesta tesi es construir a partir daquestes dues branques de la disciplina.
Duna banda, doncs, es dur a terme la recerca des la sociologia poltica que,
amb independncia de les seus lgiques discrepncies teriques, comparteix com a
base lestudi de la relaci i de la influncia mtua entre els sistemes socials i els seus
trets i lespecificitat del camp poltic que, al capdavall, no deixaria de ser un camp autnom dins del conjunt de les relacions socials:
Aunque, a estas alturas, pueda parecer superflua una declaracin de principios
de esta naturaleza, el presupuesto inicial a tener en cuenta es la conviccin de
que existe algn tipo de relacin o de influencia mutua entre las caractersticas de
los sistemas sociales y la naturaleza de la esfera de la poltica (Benedicto i Morn, 1995: 20).

30 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

I duna altra, des de la sociologia de la cultura, branca que estudia aquesta des
duna concepci no sols mplia sin tamb com un sistema significant que sinterrelaciona amb altres sistemes (ac ens interessar particularment llur relaci amb el sistema poltic) i ens permetr aix una anlisi multidimensional:
la cultura como sistema significante est inserta en toda una gama de actividades, relaciones e instituciones, de las que slo algunas son manifiestamente culturales. Para las sociedades contemporneas ste sera un uso ms eficaz del concepto de cultura que el estrictamente antropolgico, porque permitira cuatro tipos
de anlisis: en primer lugar, del sistema social como sistema significante; en segundo lugar, del sistema cultural como sistema significante manifiesto; en tercer
lugar, de los sistema poltico, econmico y generacional como sistemas significantes, pero cuya significacin permanece latente; en cuarto lugar, de las interrelaciones entre los distintos sistemas, permitiendo plantear cuestiones como la vigencia
de las ideologas, el mercado de la cultura y las polticas culturales (Ario, 1997a:
57).

La mirada sociolgica (de la sociologia poltica i de la sociologia de la cultura),


junt a altres mirades, considerem que pot aportar llum a un fenomen mal estudiat i fins
i tot prcticament indit des de les cincies socials, la qual cosa resulta sorprenent
precisament per la influncia esmentada del blaverisme. Fins on apleguen els nostres
coneixements, ser la primera investigaci monogrfica daquestes caracterstiques no
sols feta a la Universitat de Valncia sin, en general, al mn universitari i acadmic.
Aix, dentrada, pot suposar un avantatge en esdevenir una recerca pionera. Tanmateix, sn molts ms els perills en iniciar un objecte especfic destudi cientfic, encara ms quan aquesta tesi explcitament no aspira a mostrar tots i cadascun dels
aspectes relacionats amb el regionalisme anticatalanista valenci sin fonamentalment
a lestudi duna banda del seu discurs poltic i de la seua influncia en la construcci de
la identitat valenciana, si ms no de la identitat valenciana central i duna altra a la
capacitat de reproducci daquest mitjanant un teixit associatiu i comunicatiu particularment important si ms no al hinterland de la ciutat de Valncia.
Per aix no pretenem (fra ills per la nostra banda) esgotar lanlisi del blaverisme. Aix, a ms dimpossible, ni tan sols s desitjable. Esperem que altres estudis
quantitatius i qualitatius aporten una llum ms intensa i difana, complementria i fins i
tot, per qu no!, contradictria, amb la nostra intenci de comprehendre les regularitats
i les particularitats del procs de modernitzaci al nostre pas.
Ats que en aquesta investigaci partim de la base (prcticament de sentit com per a la gran majoria de socilegs) que la identitat collectiva es construeix en la
interacci social, mitjanant mecanismes darticulaci dinteressos, dagregaci de demandes i de prctiques inclusives i exclusives, el regionalisme anticatalanista ha interactuat amb el catalanisme duna manera certament peculiar, ja que al Pas Valenci
hi ha hagut i hi ha ms anticatalanistes que no prpiament catalanistes (cosa que
tractarem dexplicar en el desenvolupament de la recerca), per aquests han esdevingut particularment tils per fer versemblant la suposada amenaa catalanista10 contra
la identitat valenciana.
Ens preguntarem com ha influt i influeix el discurs, la ideologia blavera, en la
societat valenciana i en concret en la construcci social de la identitat valenciana (de la

10
El terme catalanista ha esdevingut un concepte majoritriament pejoratiu al Pas Valenci. Tal
com afirma Bodoque El terme catalanista t una connotaci negativa al Pas Valenci, si ms no entre
bona part de la poblaci, especialment a les comarques que envolten la ciutat de Valncia i on lanticatalanisme t ms presncia social. Polticament, lanticatalanisme ha considerat catalanistes des dels nacionalistes catalans defensors del projecte poltic dels Pasos Catalans (els nics catalanistes en sentit estricte, polticament parlant) fins a aquells que afirmaven la unitat de la llengua catalanovalenciana, passant per qui considers la necessitat dalguna mena de relaci estable amb Catalunya en matria lingstica, cultural o institucional. Catalanista s, a ms, una desqualificaci poltica radical, sinnim dantivalencians i de tradors a lautntica ptria valenciana (2005: 107).

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 31

identitat valenciana central i dhuc de les identitats valencianes perifriques) i de les


identitats nacionals que operen al seu si en concret tractarem dobservar quines
implicacions ha tingut en les identitats nacionals espanyola i valenciana.
Ens preguntarem aix mateix i tractarem dobtenir respostes per les causes del
grau deficcia social del discurs anticatalanista al Pas Valenci que apuntvem ads.
Per qu, per exemple, el secessionisme lingstic t tant dxit estadstic si totes les
universitats valencianes aix com la romanstica internacional el discurs cientfic
respecte la llengua prpia han deixat ben pals la unitat lingstica entre el valenci i
el catal? Si, com ens diu Prez-Agote (1984: 2), no tot en els hmens i les dones s
raciocini i reflexi, si tenim en compte que una definici falsa determina el comportament social igualment que ho determina una de vertadera, si assumim que leficcia
social de les idees no depn de la veracitat cientfica que tinguen, sin del grau devidncia (de plausibilitat social) que abasten, que la realitat social s performativa, en el
sentit que els actors socials creen la realitat social dacord amb les seues definicions,
anhels i objectius, etc., estarem en condicions dentendre millor i ms profundament el
fenomen del blaverisme.
En aquesta investigaci es tractar el blaverisme com un moviment singular amb
aspectes especfics per tamb sanalitzaran les concomitncies i similituds amb altres
discursos i moviments poltics i socials. Daquesta manera evitarem les hiptesis absolutament ad hoc i les interpretacions que shan fet a lestil de qu el Pas Valenci seria
una completa singularitat social (absolutely different) i/o una mena danomalia particularssima. Contrriament la societat valenciana sha dentendre dins del context de les
societats modernes occidentals:
para poder entender los cambios que se estn produciendo en la estructura social de la sociedad valenciana, hay que referirse necesariamente al contexto social y
poltico que confieren su significado ms profundo a tales cambios, y que no es
otro que el que delimitan las sociedades occidentales ms avanzadas (Garca
Ferrando, 1992: 10-11).

Daquesta manera podrem trobar equivalncies del blaverisme amb altres moviments socials contemporanis relativament semblants que ens permeten entendrel
millor i evitar considerar-lo aix com un moviment absolutament singular i incomparable
com fan alguns assaigs que es queden en els aspectes ms formals i epidrmics.
En aquesta investigaci no ens interessar, en conseqncia, tant la conformaci histrica de la ideologia i del moviment social anticatalanista al Pas Valenci una
qesti, com ja hem explicitat, encara no massa ben estudiada per que correspon
fonamentalment als historiadors i a la sociologia histrica sin les implicacions socials (els conflictes i canvis socials) que han tingut en els darrers trenta anys a la
societat valenciana. En aquest sentit aquesta s una tesi sociolgica i no histrica
sobre el blaverisme. Prestarem alguna atenci, evidentment, als orgens i a levoluci
de lanticatalanisme per aix no ser prpiament el nostre objecte destudi. El que
volem s tractar dentendre com les estructures socials i els diferents grups socials han
facilitat la reproducci i lextensi daquest moviment social i no tant la gnesi ni les
explicacions psicologistes o histriques de curta alada que venen a dir, si fa no fa,
que si Xavier CaspA1 i Miquel AdlertA1 no hagueren fet all o all altre,11 que si Mara

11
La majoria de les elits no blaveres expliquen la ruptura de Fuster amb el tndem Casp-Adlert per
enveges i qestions personals. Vegem sin el que diran dos coneixedors directes del grup Torre com Burguera i Max Cahner: no puc estar-me de ser rabiosament sincer i rigors a lhora de criticar, severament,
lactitud desvergonyida que el 1977 adopten tant Adlert com Casp, quan reneguen del seu passat o, millor
dit, menteixen sobre el seu passat i volen fer veure all que no va ser, amb lnica finalitat denganyar els
incauts del moment, els ingenus desconeixedors del que havia estat la histria del valencianisme els primers anys de la postguerra (Burguera, 1991: 89) o Casp, si u ha seguit la seva trajectria literria, va
fer tots els papers catalanistes, perqu als Jocs Florals va intervenir a lexili, vull dir, a ms arriscant-se. El
que passa s que ell volia ser el poeta valenci, i quan... i lintellectual valenci. Quan al Fuster, doncs, li
vam fer ms cas que a ell, ell va considerar que era injust i va trencar. s... s una pataleta (Cahner,

32 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

Consuelo ReynaA1 no-s-qu... s evident que aquests protagonistes de la transici


democrtica i de la histria ms recent han tingut una influncia notable en la projecci
del blaverisme per tamb ho s que aquesta assumpci de lanticatalanisme per sectors significatius no haguera sigut possible sense alguna cosa ms.
Tampoc participarem de les explicacions, ms o menys identificades amb el projecte identitari fusteri, que convertiren els valencians en una mena daudincia passiva i submissa que acceptaria (que sengoliria) les manipulacions de les classes dirigents. Ens agrade o no, els valencians sn identitriament el que sn no sols per lacci nacionalitzadora (poderosa, bviament) de lestat-naci espanyol sin tamb perqu majoritriament han acceptat la proposta identitria que sels oferia des de dalt
per, a ms a ms, han contribut, com tractarem de mostrar al llarg de la redaccci,
des de baix. Coincidim amb Archils en qu:
En definitiva, els valencians i les valencianes han acceptat aquest conjunt de repertoris simblics (i no simblics) per a definir-se a si mateixos, i aix no pot ser
explicat suficientment remetent a autoenganys, manipulacions o fins i tot recursos a la conscincia fosca o lautodi (2007: 183).

Contrriament, ens interessar ms tractar de mostrar com la identitat regional


valenciana (i nacional espanyola) histrica ha sabut adaptar-se a les profundes transformacions socials i poltiques del Pas Valenci duna manera exitosa (Archils,
2007a: 182) i, en particular, com el regionalisme anticatalanista valenci fou a partir de
la transici democrtica i continua sent un mecanisme efica dajustament de la identitat regional a la construcci poltica de la comunitat autnoma valenciana i de resposta a la narrativa alternativa del fusterianisme o, expressat probablement duna manera
ms exacta, com el blaverisme aconsegu connectar amb aquell regionalisme i mobilitzar una part important dels actors socials a partir de la interpellaci anticatalanista, a
partir de la percepci social que era Catalunya i els catalanistes qui posaven en
perill la identitat valenciana.
En aquest sentit en aquesta recerca partirem de la hiptesi de qu el blaverisme
s un discurs i un moviment social anticatalanista, regionalista i espanyolista, populista, conservador, amb una argumentaci conservadora i, almenys retricament, i antimodernitzadora, que es desenvolupar en un perode de molt rpides transformacions
a la societat valenciana com s la transici democrtica per que aconseguir trascendir-lo i esdevenir la identitat valenciana hegemnica fins a lextrem dhaver-se convertit, si ms no parcialment, en ideologia oficial al pas. Aquesta hiptesis es pot
ampliar en les cinc subhiptesis segents:
1)

que lanticatalanisme valenci actual, el blaverisme, ha construt amb xit una


identitat collectiva valenciana bsicament a partir dels tres pressupsits segents: a) la instrumentalitzaci duna tnia valenciana, fonamentada en lexistncia duna politeia des del segle XIII fins al XVIII (el Regne de Valncia), una
llengua i una cultura percebudes amb ms o menys intensitat no sols com a
prpies sin fins i tot, segons com, privatives (la denominaci particularista de
valenci o llengua valenciana i no catal o llengua catalana s majoritria
si ms no des del segle XV) i una certa conscincia daquesta diferenciaci poltica i cultural; b) lassumpci i apropiaci dels principals pressupsits (no tots,

00:1341). Aquesta percepci sha reprodut a tota una generaci que no visqu la ruptura directament.
Vegem, a tall dillustraci, lexplicaci segent: hi ha un trencament evident. Estos senyors, Adlert i
companyia, es troben davant dun intellectual que t una talla i un nivell de raonament molt diferent i molt
superior. I que els deixa bandejats deixe futur regionalisme que ells somniaven, on podien ser els vedettes, els number one, els que manaven... Clar, Fuster t una contextura intellectual que no els deixa a
estos reeixir el ms mnim. Jo crec que s una qesti purament personalista, perqu em negue a pensar
que el senyor Casp, o Adlert, que no sn tontos, prengueren eixa posici per raons lgiques, per deducci
intellectual... en absolut, jo crec que s una qesti molt ms emotiva, molt ms humana, molt ms
personal, que no intellectual (Benlloch, 00:1147). Tot i ser certes aquestes justificacions, no explicarien
perqu Casp, Adlert i altres enganyaren a tants i tants incauts.

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 33

per) de la construcci de la identitat regional valenciana confor-mada a finals


del segle XIX i les primeres del segle XX (que originriament, com veurem, no
era catalanfoba) i, si ms no duna bona part dels smbols i mites daquesta
per esdevenir versemblant socialment, plausible i alhora la instrumentalitzaci daquesta tradici poltica aix com la conversi en anticatalana, en considerar (i, com tamb veurem, no li mancar ra) que el paradigma fusteri
atempta contra aquesta identitat regional que es concep com lautn-tica identitat collectiva dels valencians. El blaverisme, per tant, malgrat els antecedents
anticatalanistes de la primera meitat del segle XX, no t una tradici centenria
sin que naix a les acaballes del rgim franquista (i amb algunes connexions
evidents amb sectors daquest), es desenvolupa a la transici democrtica i es
consolida com un nou moviment social i poltic i c) la institucionalitzaci de la
Generalitat, amb bona part de la crrega simblica del blaverisme incorporada
en el text estatutari o en desenvolupaments legislatius posteriors (Llei de
Smbols i altres), que supondr una mena de regionalisme ordinari, rutinari o
banal (manllevem aquest adjectiu del llibre de Michael Billig Nacionalisme
banal) que legitimar polticament lanticatalanisme valenci i que afavorir la
seua reproducci social;
2)

que el blaverisme, ha generat i genera, mitjanant la sndrom de diferenciaci


marginal (desenvolupem aquest concepte al captol cinqu) una identitat valenciana percebuda com ntidament no catalana si no catalanfoba: els valencians serem, sobretot, no catalans, i estarem, molt allunyats de qualsevol
mena de catalanitat. Mai mos fareu catalans. Aquesta construcci identitria,
lgicament com totes les altres identitats collectives, lha fabricada per oposici
i per exclusi (un mosatros els valencians front un altre, en aquest cas, Catalunya i els catalans duna banda i els catalanistes valencians duna altra, que
esdevenen tots plegats lalteritat principal per a lanticatalanisme) tot nodrint-se
de prejudicis i dimatges estereotipades dels catalans i de Catalunya i dels
catalanistes del Pas Valenci. Aquests estereotips (els catalans mos volen
furtar la paella i tamb Ausis March i, darrerament, no volen ni donar-mos
laigua que els sobra, entre daltres) han sigut particularment eficaos en tant
que socialment creguts, i condicionen el comportament i la visi identitries de
les coses de bona part dels ciutadans de lrea metropolitana de Valncia i fins
i tot de fora del seu hinterland.
Aquesta valencianitat construda, valenciania, en no ser una identitat que safirma contra la que produeix un nacionalisme destat com lespanyol, nesdev
no sols no incompatible amb lespanyola sin, ans al contrari, perfectament
complementria (tan valencians com espanyols). Tot plegat contribueix a construir, majoritriament, una identitat valenciana regional i no sols no nacional sin antinacionalista valenciana. Lanticatalanisme valenci, per tant, genera, tret
de contades excepcions, no sols regionalisme (i un regionalisme, en general,
bien entendido) i no nacionalisme valenci sin que esdev un mecanisme particularment efica de nacionalisme espanyol en presentar-se com un autoctonisme front al nacionalisme valenci, identificat necessriament com a catalanista i, per tant, foraster (el que anomenarem paradoxa de lautoctonia). Aix explicaria la inexistncia, ms enll de persones i organitzacions molt poc
significatives socialment, dun nacionalisme valenci anticatalanista alternatiu a
la identitat nacional espanyola hegemnica (i al nacionalisme darrel fusteriana)
i ensems que el blaverisme haja sigut un instrument particularment efica per
consolidar aquesta identitat (nacional) espanyola en presentar-la com natural,
compatible i complementria amb la identitat (regional) valenciana, tal com
lentn aquest.
La identitat valenciana per la qual aposta el blaverisme, doncs, s integradora i
funcional per a lespanyolitat i per aix les institucions estatals, des de les ms
altes (com el Cap dEstat) fins laparell burocrtic i repressiu, aix com el nacionalisme espanyol, en particular el conservador, no sols no el percebr com un

34 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

competidor sin com un aliat, al qual si ms no en moments puntuals donar


suport a les seues reivindicacions;
3)

que el blaverisme, igualment que qualsevol altra ideologia o moviment social,


articula un conjunt dinteressos i objectius i respon a determinades necessitats
socials o demandes. En aquest sentit el blaverisme no es pot concebre bsicament (perqu explica poc i perqu explica malament la societat valenciana),
com fa Bello a La pesta blava, com una anomalia social producte de lexistncia
dun cert nombre (gens insignificant, per cert) de desequilibrats, o de feixistes, al Pas Valenci.12 Una ideologia i/o discurs determinats arrelen en una
collectivitat concreta perqu hi ha elements socials, estructurals o temporals,
que aix han de permetrens entendrel i en aquest cas sostenim que el blaverisme esdevingu, des de prcticament els seus orgens a les acaballes del
franquisme i durant la transici democrtica, un moviment conservador i fins i
tot en alguns casos retricament antimodernitzador, de defensa duna determinada tradici (tamb en el terreny esttic i patrimonial. La lluita contra la reconstrucci del teatre de Sagunt ns un exemple molt revelador).13
El blaverisme, per tant, construeix una tradici particularista, que reaccion
contra no pocs dels canvis socials i poltics per, sobretot, culturals conseqents promoguts per la rpida modernitzaci econmica i social del pas de la
dcada dels seixanta i dels setanta del segle passat, modernitzaci que en bona mesura es considerar fornia i fins i tot antivalenciana. Daquesta manera aconseguir crear una mena de refugi identitari contra (una determinada)
modernor.
El blaverisme, per tant, es desenvolupa en un determinat context social en qu
sha produt un procs de modernitzaci econmica i social accelerada, s dir,
una transformaci vertiginosa de lestructura ocupacional valenciana i dels canvis caracterstics que comporta sovint els processos modernitzadors: desenvolupament econmic, urbanitzaci, immigraci, individualisme, nostlgia i reinvenci de la tradici, etc. En aquest sentit considerarem el blaverisme com un
discurs i un moviment social antimodernitzador que, si ms no en aparena,
reaccionar contra determinats aspectes de la modernitzaci i, en particular,
contra la proposta de modernitzaci ideolgica representada particularment per
Joan Fuster14 i pels seus seguidors amb formes dantiintellectualisme, defensa
dels sentiments, duns valors suposadament ancestrals (Catal? No, gracies. Conec a mon pare) i fins i tot millenaris, la qual cosa no significar, per,
que no siga una ideologia i un moviment social inequvocament moderns,
propis de la modernitat;

4)

que el blaverisme consisteix en un discurs i un moviment social populistes. El


populisme (conservador en aquest cas), en tant que una forma de lgica polti12

En conseqncia coincidim amb Bodoque en qu la consideraci del blaverisme com a una


mena de moviment feixista que han fet alguns autors (Bello: 1988) seria discutible, malgrat els trets intolerants i violents; caldria considerar-lo, ms aviat, com un fenomen populista mobilitzador de sectors marginats pel procs de modernitzaci i industrialitzaci iniciat una dcada abans, amb poc nivell cultural i un
temor indubtable per futur econmic i poltic (2000: 8). Cursiva de loriginal.
13

Durant el govern de Joan Lerma es produ una polmica rehabilitaci-reconstrucci del teatre
rom de Sagunt que, a ms, seria irreversible. La dreta poltica i meditica (particularment LP) del Pas
Valenci i, en concret, el blaverisme es mobilitz, com veurem, en contra daquest projecte, al qual sacusar despectivament de progre i de no respectar unes runes, sacralitzades, i linterpretar com un altre
atac contra la personalitat valenciana, suposadament conformada fa milers danys.
14

Joan Fuster i Ortells (Sueca, 1922-1992): de famlia de llauradors (tot i que son pare fou tallista
carl), llicenciat en dret, ha sigut un dels assagistes i crtics ms importants de la literatura catalana, a ms
dhistoriador i poeta. Per a la nostra recerca ens interessa destacar que s el pare ideolgic del neovalencianisme o fusterianisme, paradigmticament al seu Nosaltres els valencians (1962) i que ser considerat,
per tant, el gran trador per banda del blaverisme fins al punt que satempt amb explosius contra sa casa. Al captol catorz analitzem ms detingudament el seu pensament nacional.

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 35

ca, articula demandes poltiques diverses i alhora reinterpreta fragments de la


histria local duna manera essencialista, i els projecta com al referent collectiu
amb qu justifica els seus objectius. Malgrat ser, si ms no en principi, una minoria social, lanticatalanisme del Pas Valenci sapropiar de les suposades
essncies del poble a qui pretesament representen en la seua globalitat, tot
exceptuant els tradors (maniqueisme) a partir de la tpica estratgia populista
metonmica didentificaci del propi blaverisme amb el conjunt del poble valenci i les instrumentalitzar per a un programa ocult (no explcit, dispers), la
recuperaci del poder, del poder valenci per banda de la minoria que sungia
com a representaci autntica daquest poble;
5)

que el blaverisme sha dotat dun particular teixit associatiu i comunicatiu que
lhan fet convertir-se en un moviment social duna particular importncia i que
ha aconseguit una reproducci social constant, de tal manera que aquest discurs (per ms que sorprenga a bona part de la comunitat universitria i intellectual) continua gojant de prestigi entre sectors significatius de la societat
valenciana (empresarials, poltics, esportius, festius, etc.), particularment a la
ciutat de Valncia i el seu espai dinfluncia ms immediat. Entre daltres ha
aconseguit controlar institucions culturals centenries de la ciutat i del pas com
Lo Rat Penat (LRP) o altres dhistriques com el Centre de Cultura Valenciana
(que esdevindr finalment Reial Acadmia de Cultura Valenciana-RACV) i diversos mitjans de comunicaci escrita particularment arrelats, com LP, o de
nous, com Diario de Valencia (recentment desaparegut) o Valncia hui, entre
daltres, de rdio (com la 97.7) o de televisi (LPTV, Canal 7, etc.), qesti que
explicar, entre daltres, per qu la presncia social del blaverisme a lrea metropolitana de Valncia s molt ms superior que no a les comarques de La
Plana o de LAlacant. Aix mateix ha aconseguit que la seua proposta influisca
decisivament en el subsistema de partits poltics valenci i en lentremat institucional de lautogovern (inclosos els mitjans de comunicaci pblics de RTVV),
de tal manera que ha esdevingut, si ms no parcialment, ideologia oficial del
Pas Valenci, un regionalisme banal, ordinari, que sha expandit socialment
mitjanant un particular procs de dominaci simblica.

Com afirma Ricoeur en interpretar Geertz, no ens interessar oferir tant bons diagnstics genetistes del regionalisme anticatalanista valenci sin especialment com
ha operat i com opera aquest i, per tal daconseguir-ho, atendre en particular al procs
autnom de la formulaci simblica, s dir, al desenvolupament de la construcci i
reproducci social del blaverisme:
Geertz sostiene que los socilogos marxistas y los socilogos no marxistas tienen en comn el hecho de prestar atencin slo a los factores determinantes de la
ideologa, es decir, a lo que causa y promueve la ideologa. Pero lo que estos socilogos no se preguntan es cmo opera la ideologa. No se preguntan cmo funciona la ideologa, no se preguntan cmo, por ejemplo, un inters social pueda ser
expresado en un pensamiento, en una imagen o en una concepcin de la vida
[...] Esas sociologas pueden ofrecer buenos diagnsticos de la enfermedad social.
Pero la cuestin de la funcin, es decir, la manera en que realmente opera una enfermedad, es en ltima instancia la cuestin ms importante. Estas teoras fracasan, dice Geertz, porque pasaron por alto el proceso autonmo de la formulacin
simblica (1997: 53).

Evidentment no ens acontentarem en analitzar el discurs de lanticatalanisme valenci per se sin tamb la base social que el sustenta aix com el context social. B
que sabem els socilegs que els actors socials poden enganyar els investigadors o
fins i tot enganyar-se a lhora de justificar la seua conducta. Ens caldr, doncs,
confirmar de manera independent les dades i opinions. Si hagurem de creure el que
ens escriu, per exemple, el bigraf de Lizondo sobre la seua actuaci poltica (que
analitzarem al captol 14.2.1), haurem de concloure que ha sigut lestadista valenci
ms gran de la histria. Per aix no podem donar per vlid sense ms el que diu el

36 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

blaverisme dell mateix sin que haurem de buscar explicacions socials de la reproductivitat que ha assolit com a moviment i com a discurs:
Los cientficos de la conducta estn en constante peligro de confundir las justificaciones que la gente da a los dems y que con frecuencia ellos mismos se
creen con las razones que hay detrs de un curso de accin dado [] Un investigador nunca debera aceptar, sin confirmacin independiente, las explicaciones
sociales sobre su conducta como explicaciones de esa conducta (Turner, 1991).

Explicitat aix ens interessar investigar no tant per qu sorgeix el discurs anticatalanista, particularment a la transici democrtica, sin com ha roms i com roman
aquest a la societat valenciana. Perqu el que resulta evident amb un simple esguard
sociolgic s que el blaverisme, malgrat la crisi gravssima que ha afectat a UV en els
darreres anys (el partit poltic que fonamentalment lha encarnat durant la dcada dels
huitanta i dels noranta del segle passat), ni ha desaparegut ni es preveu la seua desaparici. De fet, el PP, que ha fet servir aquest discurs des de la transici democrtica,
lha assumit si ms no parcialment i ha aconseguit guanyar-se la major part dels seus
votants i esdevenir el partit regional.
Si el blaverisme ha aconseguit bona part dels seus objectius es deu a qu ha
impregnat la identitat valenciana central mitjanant un procs didentificaci de la
valencianitat no sols amb una no-catalanitat sin tamb amb una certa afirmaci
anticatalana, tal com tractarem de mostrar al llarg de la investigaci. Lanticatalanisme al Pas Valenci i, en qualsevol dels casos, a lrea metropolitana de Valncia,
sembla estructural i per ms que la societat de 1975 a 2008 sha transformat duna
manera significativa, el discurs anticatalanista continua estant ben present en la
conformaci de la identitat valenciana general. Podrem afirmar que el blaverisme ha
vingut per a quedar-se i que shi ha installat cmodament. La valenciana, com a societat moderna, experimenta processos de mobilitat social, de contacte i dinformaci
interna i externa. Tot i aix, la narrativa anticatalanista no sols roman sin que ho fa
duna manera hegemnica, si ms no parcialment.
Barth ha sigut un dels que ha aportat una de les explicacions ms convincents
del manteniment de les identitats collectives i de la diversitat cultural en processos no
precisament dallament geogrfic i social sin dintercanvi dinformaci i dinteracci
contnua que caracteritzen a les societats occidentals. Lantropleg ha defs que tot i
els canvis socials i els contactes interculturals i les interdependncies, les categories
tniques i identitries es reprodueixen i, per tant, sobreviuen a aquests canvis:
En otras palabras, las distinciones tnicas categoriales no dependen de una ausencia de movilidad, contacto o informacin; antes bien, implican procesos sociales de exclusin e incorporacin, por los cuales son conservadas categoras
discretas a pesar de los cambios de participacin y afiliacin en el curso de de las
historias individuales (1976: 10). La cursiva s de loriginal.

Si lanticatalanisme valenci es fonamenta en un conjunt de visions socials particulars, tal com sostenim, aquestes deuen de ser una part fonamental, els fonaments
amb els quals construir una valenciania particularista. Lanlisi daquestes formes
discursives, sovint estereotipades, daquestes construccions socials, que impregnen
profundament el discurs anticatalanista (i que exclouen de la valencianitat bona part de
les elits intellectuals valencianes), doncs, s clau per entendre la permanncia i la
capacitat reproductiva que t en no poques comarques valencianes aquesta ideologia.
Tot aquest esfor crtic anir encaminat a la comprensi cientfica del blaverisme,
concretament des del perode del seu naixement com a moviment de masses (la
transici democrtica i la preautonomia del Pas Valenci) fins a lactualitat; s a dir,
per posar dates aproximatives dacord amb criteris histrics, des de la mort del
dictador Francisco Franco lany 1975 (encara que amb una major incidncia des de la
Llei per la Reforma Poltica aprovada lany segent) fins el present ms immediat. I s
que els socilegs tamb necessitem una perspectiva histrica per tal de captar el

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 37

significat cabalment dall que estem investigant. Cal que els analistes socials no
restringim lestudi al present ms immediat i abarcar un perode histric suficient:
el analista social amplia el campo de observacin hasta abarcar un perodo histrico suficiente; suficiente para captar el significado que trata de comprender y
explicar (Valles, 1997: 111). La cursiva s de loriginal.

A ms, considerem que qualsevol transici poltica en aquest cas dun rgim
dictatorial cap a un nou sistema democrtic resulta un moment privilegiat per a la
investigaci dunes realitats dinmiques i no esttiques com sn els moviments regionalistes i nacionalistes i les identitats collectives que els acompanyen, ats que un
perode de transformaci social profunda, com acostuma a resultar qualsevol transici,
s un magnfic laboratori social per a lestudi del desenvolupament daquestes (o de
llur subdesenvolupament). Per aix, tot i no ser una recerca histrica, s es prestar
una certa atenci a la gnesi del blaverisme durant la transici democrtica. De fet, el
resultat de lenfrontament de dues narratives que aspiraven a hegemonitzar la identitat
valenciana, la fusteriana i la blavera, tot i que sha produt al llarg daquestes darrers
tres dcades, es concentr en un perode histric curt: des de 1978 a 1981-1982,
apenes tres o quatre anys.
Tot i que una de les principals estratgies investigadores ser estudiar el discurs
del blaverisme i, per fer-ho, hem de tenir present lmbit territorial del conjunt del Pas
Valenci ja que s aquest lespai reivindicat (el Regne de Valncia, la regi valenciana
o la Comunitat Valenciana), centrarem latenci fonamentalment en la ciutat de
Valncia i la seua rea metropolitana per tres motius: 1) per ser on el blaverisme naix i
t la seua major influncia i suport social; 2) pel caire de centralitat social i poltica de
Valncia al Pas Valenci, que facilitar la reproducci social del blaverisme precisament perqu es difondr particularment al centre i des del centre i esdevindr una
ideologia i un moviment social centrals (fins i tot els marges del centre acostumen a
ser si ms no parcialment centrals) per a la construcci de la identitat valenciana i
lestructura social valenciana i 3) perqu lmbit local i urb esdev un territori privilegiat per a lanalista social de les identitats collectives.15
De tota manera amb aquesta recerca es busca, a partir del coneixement exhaustiu del cas valenci, poder aportar elements que contribuisquen a conixer millor, a
partir dun estudi de cas, el fenomen dels regionalismes i dels populismes i de les
identitats i, ms en concret, a coadjuvar a tractar dinterpretar els xits i els fracassos
(les causes i conseqncies) daquesta mena de projectes poltics. En definitiva, amb
aquesta investigaci ens plantegem analitzar sociolgicament com ha construt discursivament el blaverisme una particular hegemonitzaci de la identitat valenciana i alhora
de quines estratgies socials sha fet servir per aconseguir reproduir amb xit una
proposta poltica que, si ms no, era minoritria fa tan sols trenta anys.
I del blaverisme podem anticipar, a diferncia daltres opinions que pronosticaven
o encara pronostiquen la seua desaparici o minoritzaci, que no li ha anat massa
malament. Almenys per a nosaltres, com tractarm de mostrar al llarg de la tesi, no
deixa de ser una obvietat tot i que cal remarcar-la que lanticatalanisme a Espanya
i, particularment, al Pas Valenci ha sigut un moviment social que ha adoptat un
discurs efica pel que fa a laconseguiment si ms no duna part dels seus objectius i,
tot i haver disminut la seua intensitat mobilitzadora en els darrers anys (en part tamb
degut als propis xits), contnua condicionant la poltica valenciana i la identitat
valenciana central (Piqueras, 1996).
De fet, la reproducci daquest discurs anticatalanista continua sent notria. El
blaverisme, en bona mesura, aconseguir ser, des de la transici democrtica fins a

15
El mbito local (y an ms especficamente el urbano) se convierte en un espacio privilegiado
para el anlisis de las identidades colectivas (Archils, 2006: 126).

38 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

hui, el discurs hegemnic al voltant de la identitat valenciana, si ms no a lrea


metropolitana de Valncia, i aconseguir tenir una influncia poltica i social al conjunt
del Pas Valenci incontestable, el que demostraria que el seu camp dactuaci no s
exclusivament lespai cvic16 o lespai cultural sin que afecta directament al que
Bourdieu anomena camp poltic (Bourdieu, 1979: 470).

16
Fem servir el concepte com a societat civil en Barber (2000), s dir, com a espai intermedi entre
el camp de les relacions econmiques i el de lestat.

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 39

Captol 2on. Metodologia, enfocament, tcniques


i disseny de la investigaci
No existeix, que tinguem constncia, un estudi especfic que ens permeta conixer directament la base social i la implantaci de lanticatalanisme valenci i no comptvem amb mitjans per la nostra part per assolir-los. No obstant, ens preguntrem, hi
ha mitjans indirectes per aconseguir-ho? Pensrem que s i encetrem una estratgia
investigadora a partir dels elements que estaven al nostre abast per radiografiar
sociolgicament el blaverisme.
Metodolgicament, en aquesta investigaci, partim de la convenincia de fer servir el que Miguel Beltrn anomen una epistemologia pluralista i que Alfonso Ort
repleg en la convenincia de defensar una metodologia pluralista (a Garca Ferrando, 1989: 172), s dir, que no es tanque exclusivament en un positivisme ni en una
hermenutica radicals sin que estructure les bondats dels enfocaments quantitatius i
qualitatius i, per tant, de les tcniques dinvestigaci social quantitatives i qualitatives.
A efectes prctics, per, no ens era possible abordar una recerca completa i exhaustiva que combinara totes dues perspectives. Per la necessitat dacotar lobjecte de
lanlisi i per labsncia de finanament en aquesta investigaci, per tant, no ens
proposrem mesurar quantitativament el blaverisme qesti que tamb tindria el seu
inters per per a la qual cosa caldria fer una inversi econmica mitjanant tcniques
quantitatives de mostreig amb qestionaris que escapaven a les nostres possibilitats.
Havem doptar, doncs, per un aspecte fragmentari del nostre objecte destudi.
En conseqncia, per analitzar el discurs i la reproducci social del blaverisme
hem optat per seguir bsicament un enfocament qualitatiu que pensem que pot servirnos millor per al nostre propsit de contextualitzaci significativa dels fets estudiats
(Ort a Garca Ferrando, 1989: 172) ats que ens interessa investigar no tant quants
blaveros hi ha a la societat valenciana i qui sn (qesti, per, dinters indubtable)
sin com ha operat polticament el blaverisme per aconseguir i mantenir una proposta
identitria no sols majoritria sin si ms no parcialment hegemnica en no poques
esferes de lrea metropolitana de Valncia i del seu espai dinfluncia social.
Dissortadament continuem encara sense conixer quina s exactament i detallada la importncia quantitativa de lanticatalanisme al pas i a lrea metropolitana de
Valncia. Estudis quantitatius complementaris ens permetran conixer amb exactitud
quins sn exactament els agents que advoquen pel regionalisme anticatalanista i en
quin grau, on sautoubiquen a lestructura social i ideolgica, com participen i es mobilitzen i quines sn les variables sociolgiques que els diferencien. Labast de la nostra
investigaci, per, lhem de centrar fonamentalment a lanlisi qualitatiu del discurs
blavero i a lestudi de les elits i les estructures associatives daquest.
Tot tenint present que partem de la hiptesi que aquest singular anticatalanisme
valenci ha aconseguit si ms no parcialment hegemonitzar la identitat valenciana i
enviar als marges socials altres propostes identitries, all que ens resulta ms important s destacar com sha produt i com sha perpetuat aquesta hegemonia social, cosa
que pensem que podem fer amb ms profunditat amb una metodologia qualitativa.
Per enfocament o metodologia qualitativa entenem en aquesta recerca: la investigacin que produce datos descriptivos: las propias palabras de las personas,
habladas o escritas, y la conducta observada (Taylor i Bogdan, 1987: 20). Lenfocament qualititatiu, tal com ens recorda Callejo, centra la seua anlisi en la dimensi
simblica de la interacci social i aquesta es du a terme fonamentalment mitjanant el
llenguatge. Lestudi del discurs social, que es concreta, en el nivell socio-lingstic,
esdev una ferramenta decisiva, doncs, per als qualitativistes:

40 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

El abandono de la esfera de los hechos, hace que el eje central de anlisis del
enfoque cualitativo se traslade a la dimensin simblica de la interaccin social
producida fundamentalmente a travs del lenguaje cotidiano [...] El discurso social
materializado en el lenguaje comn, o producido en la situacin emprica, es el
material con el que se trabaja bsicamente en este enfoque (2003: 102).

Aquest enfocament, a ms, implica necessriament alguna forma de Verstehen,17 de comprensi activa per banda de linvestigador, fet que esdevindr una de les
grans diferncies envers el positivisme quantitativista que, almenys en teoria, pretendria accedir als fets objectius com si aquests foren una realitat independent de la
perspectiva (perspectives) dels actors socials.
Si lacci social est, duna manera ineludible, lligada a les percepcions de la
realitat social, cal fer un esfor des de la sociologia i resta de cincies socials per
comprendre aquestes, que al capdavall ser la nica manera dentendre-les. Callejo, fins i tot, va ms enll i reclama una simpatia i una certa complicitat amb els
subjectes estudiats,18 cosa que no compartim perqu implicaria, si ho dugurem fins
les darreres conseqncies, la impossibilitat del qualitativista destudiar fenmens
socials que detesta o que considera negatius (veure prleg).
Tanmateix s compartim que s necessria, com ho anomenen els antroplegs,
una certa perspectiva emic per tal duna comprensi profunda i adequada dall que
estudiem. Per interpretar correctament o, el que ve a ser el mateix, comprensivament, un discurs determinat cal capficar-shi per veure les motivacions que porten a
lacci des de la lgica social dels protagonistes, ats que en un cas com el blaverisme, tal com hem esmentat en el captol anterior, no podem quedar-nos amb una perspectiva racionalista i elitista que simplement es mire els anticatalanistes com si foren
uns sers menyspreables que es dediquen a negar activament veritats cientfiques.
El que ens interessa, doncs, s saber per qu ho fan i com es possible que hagen pogut hegemonitzar la construcci de la identitat valenciana. I per fer-ho hem desforar-nos per capbussar-nos en el particular paradigma simblic i identitari. Lopci
qualitativa, doncs, pensem que podia i que pot acostar-nos amb major profunditat a
lobjecte de la nostra recerca perqu:
el investigador ve al escenario y a las personas en una perspectiva holstica: las
personas, los escenarios o los grupos no son reducidos a variables, sino considerados como un todo. El investigador cualitativo estudia a las personas en el contexto de su pasado y de las actuaciones en que se hallan (Taylor i Bogdan, 1987:
20).

Per abordar el treball de camp ens hem basat fonamentalment en tres fonts que
parcialment o total romanien indites i que estaven al nostre abast:
a) duna banda laprofitament de la base de dades que contenia la transcripci
de les 35 entrevistes bastant completes (veure transcripcions al dvd adjunt) a
lders de la transici democrtica gravades en vdeo des de la tardor de 2003
a la primavera de 2004 pel Laboratori dAudiovisuals de la Universitat de Valncia i realitzades per al documental Del Roig al Blau. Aquestes han suposat
una documentaci extraordinriament til per lanlisi del discurs de lanticatalanisme valenci i que fins ara romania sense investigar;
17
el fenomenlogo lucha por lo que Max Weber denomina verstehen, esto es, comprensin en un
nivel personal de los motivos y las creencias que estn detrs de las acciones de la gente (Taylor i
Bogdan, 1987: 16).
18

La accin que comprende el Verstehen (comprensin), slo se pueden adquirir desde la interaccin entre observador y observado. Esta tradicin que invita a la interpretacin desde la comprensin
supone una de las grandes fracturas entre ambos enfoques. El Verstehen implica empata, simpata,
cierta complicidad e interaccin con el sujeto para comprenderlo. En la prctica, ste es el polo opuesto
de la propuesta objetivadora del positivismo (Callejo, 2003: 105).

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 41

b) duna altra la investigaci documental i lanlisi de contingut de les diferents


fonts blaveres (que sovint estaven molt disperses i han sigut particularment
dficil el seu seguiment) aix com el seguiment de les iniciatives parlamentries i dels discursos a les Corts aix com de determinats mitjans de comunicaci que instrumentatitzaren aquest discurs (bsicament LP, DV i VH);
c) i, per ltim, lestudi sociolgica de les elits del blaverisme i lanlisi de lentremat associatiu de lanticatalanisme al Pas Valenci.
Lestratgia de la investigaci ha sigut esbrinar quin s el discurs del blaverisme i
com es reprodueix socialment, com crea i refora una determinada identitat valenciana. Per aix la recerca ha combinat lanlisis de les fonts de ms duna trentena dentrevistes i lanlisi de contingut de tota la documentaci consultada que pensem que
hauria de servir per fer si ms no una certa triangulaci metodolgica dins de la metodologia qualitativa.

2.1 Entrevistes en profunditat


La base de dades de la transcripci de les entrevistes en profunditat realitzades
pel Taller dAudiovisuals de la Universitat de Valncia entre octubre de 2003 i juny de
2004 ens ha perms accedir a unes fonts de primera m per conixer el discurs que
permetr la reproducci social del blaverisme aix com la percepci del blaverisme
daltres protagonistes de la transici democrtica al Pas Valenci i de la poltica
valenciana de la dcada dels vuitanta i dels noranta del segle passat.
Cert s que lobjectiu principal daquestes entrevistes era aconseguir material per
a una pellcula documental, Del roig al blau i que, per tant, podrem qualificar-les com
periodstiques ms que no cientfiques. Tanmateix, la profunditat i inters daquestes
en levoluci i el desenvolupament de lanticatalanisme al Pas Valenci, molt ms
enll del reportatge, aix com lamplitud i la significaci dels entrevistats les ha convertides en una font valuosssima per a la recerca del blaverisme. Amb lexplotaci
daquesta documentaci es pretenia conixer el relat de la histria i les experincies
personals de la construcci identitria valenciana dels individus seleccionats, tots ells
elits poltiques i/o socials en algun moment histric significatiu.
Particularment ens interessava aquells qui b per la seua activa participaci en
el moviment social blavero b per la seua significaci social, per ser lders poltics,
institucionals o daltra mena i per tamb haver sigut protagonistes del desenvolupament i de la influncia de lanticatalanisme ens podrien resultar altament informadors
de com el blaverisme (re)construeix la histria i la identitat dels valencians.
Aix mateix tamb hem fet servir les entrevistes en profunditat a personalitats de
la transici democrtica i del passat poltic ms recent no anticatalanistes i/o que han
participat en diversa mesura dall que anomenarem com paradigma fusteri. Considerrem que per investigar el discurs blavero tamb ens seria molt til el discurs no
anticatalanista i fins i tot, si es que podem anomenar-lo aix, lantianticatalanista.
La tcnica de lentrevista s generalment considerada molt til per obtenir informaci sobre com els subjectes actuen i reconstrueixen el sistema de representacions
socials en les seues actituds i comportaments individuals i, en conseqncia, ens permet dapropar-nos a les representacions socials associades de lanticatalanisme valenci i als esdeveniments viscuts de forma individual al seu voltant. Al cap i a la fi lentrevista s, junt al grup de discussi, un dels principals ferraments de la metodologia
qualitativa per a les cincies socials i est molt estesa, ja que permite un tratamiento
bastante profundo de aspectos sociales que por otros medios no lograramos aprehender ms que superficialmente (Lpez, 2005: 78).

42 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

Novament hem de recrrer a Ort per destacar els tres principals avantatges de
lentrevista en les cincies socials: 1) contribuir a lanlisis de significats; 2) lestudi de
casos tpics o extrems i, last but not least, 3) aflorar les relacions socials no sempre
explcites, no sempre visibles a primer colp dull.19
Nosaltres volem, precisament, contribuir a lanlisi dels significats i pressupsits
del blaverisme a partir de casos prototpics (una entrevista amb Mara Dolores Garca
Broch, exregidora de cultura de lAjuntament de Valncia per UV ser, sense dubte,
molt ms reveladora que no la feta a un anticatalanista mitj de qualsevol barri del cap
i casal). s dir, on ms pretenem fer la incidncia s en la primera i la segona funci
de les entrevistes. Amb lexplotaci de les entrevistes es va buscar la major significativitat possible en els perfils dels informants, ja que ens interessava sobretot la creaci
del discurs i la reproducci daquest i s evident que les elits tenen una major rellevncia en aquests afers, els productors professionals ms que no els profans.
Talment com ens ha dit Bourdieu, hem de necessriament tenir en compte que
tamb la capacitat de producci dels discursos i, particularment, dels discursos dominants, est desigualment distribuda de tal manera que sovint molts actors socials
estan a merc del discurs que se li proposa i es reconeixen en el discurs dominant
malgrat no coincidir amb la seua experincia personal exactament:
En el punto de encuentro entre la experiencia y la expresin es donde se situa la
intervencin de los productores profesionales y los profanos, los significantes y los
significados: los dominados que toman partido por la conciencia, es decir, por el
lenguaje, estn a merced del discurso que se les propone, corriendo el riesgo de
no salir de la doxa ms que para caer en la alodoxia, en todos los falsos reconocimientos que favorece el discurso dominante, a merced, en el mejor de los casos,
de su portavoz, al que corresponde proporcionarles los instrumentos de la reapropiacin de su propia experiencia (1979: 472).

De fet, sobre les qestions necessriament poltiques i identitries que ens interessaven dels nostres informants es requereix un nivell dinformaci poltica determinat, un determinat grau de competncia comunicativa i poltica per ser contestades
duna manera significativament rica com per analitzar-la amb tot detall. Sovint, doncs,
el discurs de grups amb escassa competncia poltica esdev una mera assimilaci i
repetici dels discursos dominants:
En resumen, las interrogaciones ms propiamente polticas, las que exigen ms
imperativamente la competencia poltica especfica, son aquellas que se formulan
a los profesionales a los que los mismos enfrentan [] o aquellos que, si bien
afectan de manera muy directa a las condiciones ms concretas de la existencia
de sus destinatarios, se presentan bajo la forma que tienen que tomar para convertirse en las apuestas reconocidas en las luchas que tienen lugar en el campo
de la produccin ideal (Bourdieu, 1979: 474).

Pel que fa al fons documental del Laboratori dAudiovisuals de la Universitat de


Valncia hem analitzat exhaustivament les trenta-set entrevistes segents,20 que les
19

En primer lugar, desde un punto de vista semntico, puede contribuir al anlisis de significados,
precisando mediante la colaboracin del propio sujeto entrevistado las cadenas asociativas de significantes, inherentes a la llamada polisemia del signo [...] Igualmente [...] tiende a resultar muy productiva para
el estudio de casos tpicos o extremos, en los que la actitud de ciertos individuos encarna, en toda su
riqueza, el modelo ideal de una determinada actitud, mucho menos cristalizada en la media del colectivo
de referencia [...] Pero, sobre todo, la mayor pertenencia de la tcnica de la entrevista individual en profundidad para el anlisis sociolgico, corresponde a la potencialidad de su situacin proyectiva para revelar las relaciones [...] con los modelos culturales de personalidad (a Garca Ferrando et al, 1989: 197).
20

En aquesta relaci, aix mateix, destar vius i amb bona salut durant la gravaci de les entrevistes probablement shaguera dhaver incls en la nmina dels entrevistats si ms no els segents protagonistes de la transici poltica i de la dcada dels huitanta i dels noranta del segle passat que hagueren
aportat uns testimonis sobre el blaverisme molt significatius (per ordre alfabtic): Fernando Abril Martorell;
Miquel Adlert Noguerol; Emilio Attard Alonso; Jos Barber Armelles; Manuel Broseta Pont; Xavier Casp i
Verger; Vicente Giner Boira; Vicente Gonzlez Lizondo i Jos Ramos Costa (veure Apndix 1).

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 43

hem subdividides entre tretze entrevistes a personalitats que hem considerat anticatalanistes (encara que la seua pertinena al blaverisme siga perifrica, com el cas del
que fou governador civil Fernndez del RoA1 o que, producte de la seua evoluci poltica, a hores dara ja sel puga considerar com a tal, com el cas de Xavier Mar) i vint-iquatre no anticatalanistes (encara que alguns, com el fill de Manuel Broseta o, daltra
banda, el recentment fallit Antonio Palomares o fins i tot Jos Luis Pitarch, participaren en certa mesura de la lgica anticatalanista), subdivits alhora entre les diferents militncies poltiques. Dels trenta-set, trenta-dos sn21 dorigen valenci (un
dells, Palomares, nascut a Castella-La Manxa), un catal i quatre castellans:
A) Protagonistes anticatalanistes: 1) Artur Ahuir; 2) Ignacio Carrau; 3) Jos Mara
Fernndez del Ro (castellanolleons); 4) Mara Dolores Garca Broch; 5) Vicente Garrido; 6) Jos Lus Manglano; 7) Xavier Mar; 8) Pascual Martn Villalba; 9) Enrique Monsons; 10) Jos Ramn Pin Arboledas (madrileny); 11)
Miguel Ramn Izquierdo; 12) Mara Consuelo Reyna; 13) Hctor Villalba;
B) Protagonistes de la transici o de la post-transici democrtica:
UCD:22 1) Javier Aguirre de la Hoz (castell a Catalunya); 2) Manuel Broseta
Dupr (fill de Manuel Broseta); 3) Rodolfo Martn Villa (castellano-lleons);
PSPV-PSOE: 1) Josep Llus Albinyana; 2) Carmen Alborch; 3) Rafael Blasco;
4) Vicent Garcs; 5) Manuel Girona; 6) Joan Lerma; 7) Ricard Prez Casado;
8) Vicent Soler;
PCE-PCPV: 1) Emrit Bono;23 2) Ernest Garcia; 3) Antonio Palomares; 4) Jos Luis Pitarch;
UPV: 1) Francesc de Paula Burguera; 2) Pere Mayor; 3) Vicent lvarez;24
Altres nacionalistes dinspiraci fusteriana: 1) Max Cahner (catal); 2) Eliseu
Climent (PSV i ACPV); 3) Josep Guia (PSAN); 4) Josep Vicent Marqus
(Germania Socialista); 5) Joan Josep Prez Benlloch (PSPV); 6) Joaquim
Maldonado (UDPV);

2.2 Lanlisi de contingut de les fonts documentals


Sn diversos els analistes socials que conceptuen la documentaci, junt a lobservaci i la conversaci, com un dels tres ingredients metodolgics principals de la
recerca social (Valles, 1999: 119) o una tercera tcnica de replegada de dades (Ruiz
Olabunaga i Ispizua, 1989: 69). A aquesta investigaci, com ja sha explicitat, fem
servir la conversaci en les entrevistes analitzades i indirectament lobservaci.25
Tamb considerrem que calia completar la recerca amb tot un seguit de fonts
documentals que contextualitzaren millor la bsqueda del significat del discurs anticatalanista al Pas Valenci. Des del principi de la recerca considerrem que detectar,

21
Quatre anys desprs del treball de camp de Del roig al blau hem de lamentar la mort de Joaquim
Maldonado (2005), dAntonio Palomares (2007) i de Miguel Ramn Izquierdo (2007). En aquests tres
casos lentrevista ha esdevingut un document histric encara ms rellevant.
22

Aquells no obertament anticatalanistes.

23

Tot i que acabaria passant-se al PSPV-PSOE i nesdevindria fins i tot Conseller.

24

Tot i que, arran del pacte amb CiU i PSM a les eleccions europees de 1994, es passar a EUPV.

25

Com hem esmentat al prleg, tot i que no es pot considerar prpiament una observaci participant de cap de les maneres, lautor de la investigaci ha pogut conixer des de dins una part significativa
del moviment blavero des de 1986 fins a 1993.

44 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

resseguir i analitzar els textos del blaverisme era un element fonamental per entendre
el discurs blavero perqu aquests tenen un doble nivell de comunicaci, el de la denotaci i de la connotaci: Los textos pueden llegar a albergar no nicamente informaciones manifiestas sino adems mensajes subyacentes (Lpez, 2005: 83).
Ens interessen ambds nivells danlisi del seu contingut i, particularment, el darrer o, el que s el mateix, no tant el que el blaverisme diu dell mateix com el per qu i
el com daquestes estratgies retriques. Els textos, per tant, i no sols els entrevistats
han sigut els escenaris dobservaci de la recerca. I els textos han sigut tractats duna
manera molt semblant a les entrevistes analitzades, s dir, observats amb lupa, llegits duna manera crtica:
A todos estos textos, en realidad, se les puede entrevistar mediante preguntas
implcitas y se les puede observar con la misma intensidad y emocin con la que
se observa un rito nupcial, una pelea callejera, una manifestacin popular. En este
caso la lectura es una mezcla de entrevista/observacin y puede desarrollarse
como cualquiera de ellas (Ruiz Olabunaga i Ispizua, 1989: 69).

Una part particularment important, doncs, del treball daquesta investigaci ha


sigut la cerca documental de les fonts del blaverisme, sovint molt disperses en publicacions que no sempre estan presents a les biblioteques i arxius pblics. Si seguim
Valles els avantatges que pot suposar treballar amb fonts documentals sn quatre: 1)
el baix cost daccedir a una gran quantitat dinformaci que ja la tenim fabricada; 2) la
no reactivitat (a diferncia de les tcniques com lobservaci participant o lentrevista
en profunditat); 3) lexclusivitat dalguns documents que proporcionen informaci que
no podria aconseguir-se de cap altra manera; i 4) la historicitat, que proporciona una
dimensi histrica al fenmen social que estem investigant.
Valles, per, tamb ens alerta dels incovenients dels materials documentals, bsicament els tres segents: 1) selectivitat (particularment la tria, interessada si no tendenciosa, dels mitjans de comunicaci); 2) la natura secundria daquests; 3) i la interpretabilitat (tot i que aquest s un problema consustancial de les cincies socials i, en
particular, de lenfocament qualitatiu).
El regionalisme anticatalanista al Pas Valenci ha generat un particular discurs,
bastant prolfic en textos per que no sempre sha reflexat en volums escrits amb
ISBN, la qual cosa ha dificultat el seu seguiment. Tanmateix hem aplegat testimonis
ms que suficients per a una anlisi de contingut profund i detallat. Les fonts documentals amb qu he comptat per analitzar el blaverisme han estat bsicament producte de:
llibres, opuscles, biografies i autobiografies que hem seleccionat b per la importncia dels seus autors (Vicente Gonzlez Lizondo,26 Miquel Adlert, Vicente Ramos) b per la rellevncia b per la claredat que aportaven per al seu posterior anlisi
de contingut;
revistes blaveres peridiques: Murta, Som (GAV), Lo Rat, etc.;
pamflets, cartells, adhesius i tota mena de documents;
els diaris de sessions i el Butllet Oficial de les Corts Valencianes;
i, especialment, els mitjans de comunicaci escrits (notcies i articles dopini)
arran de la mort del dictador Francisco Franco fins a lactualitat.

26

En aquest cas, per, s probable que els seus dos llibres hagen estat escrits per un o diversos
negres ats que foren publicats en perodes daltssima activitat poltica del protagonista i a lescs
capital cultural de lautor.

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 45

La recerca documental ha sigut particularment complexa degut a que una part


significativa daquests opuscles no estan presents als arxius pblics i es troben desperdigats. El problema, per tant, daquestes fonts s que sn daccs particularment
difcil. Una part important de la procedncia dels textos analitzats en aquesta investigaci responen a larxiu personal de lautor de la tesi doctoral que, durant dcades, ha
anat adquirint obres blaveres, qesti que sha intensificat durant els anys de la
recerca. La categoritzaci i lanlisi del contingut daquest discurs, present a la III part
daquest volum, ha sigut resultat del conjunt de fonts treballades, tant de les entrevistes com de les diverses fonts documentals.
Daltra banda conv recordar que hem decidit respectar lortografia i la sintaxi originries dels textos blaveros seleccionats perqu considerem que ajuda a copsar i
contextualitzar millor aquesta mena de discurs el llenguatge, recordem, denota per
tamb connota, i perqu una ortografia distinta s un dels trets distintius que cerca el
moviment blavero tot i que reconeixem que poden dificultar una mica la lectura per
lestranyesa que provoquen en el lector del registre estndard de la llengua.

46 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

Captol 3er. Marc teric i introducci a laparell


conceptual de la investigaci
Aquesta recerca partir dun marc teric27 relativament prxim a les teories de
lacci social, ats que ens interessar no tant tractar dexplicar com funciona en general les estructures culturals de la societat valenciana sin atendre a la construcci social dun discurs particular que ha aconseguit esdevenir en bona mesura hegemnic de
la valencianitat. Considerem que resultar ms rellevant per aconseguir aquest objectiu estudiar la interacci social que ha dut a la reproducci daquest discurs poltic per
tal de captar el significat daquesta acci. Al cap i a la fi, com ens diu Giddens al seu
conegut manual de sociologia:
las teoras de la accin social prestan una mayor atencin a la accin y a la interaccin de los miembros de la sociedad a la hora de formar tales estructuras. Aqu
se considera que el papel de la sociologa es captar el significado de la accin y
de la interaccin sociales, y no el de explicar qu fuerzas externas al individuo hacen que ste acte como lo hace (2001: 46-47).

Ms concretament aquesta investigaci ser tamb deutora de les aportacions


de linteraccionisme simblic a les cincies socials i, en particular, del seu inters pel
llenguatge, pel significats28 i pels smbols. Resseguir aquestes construccions culturals
ser la nostra preocupaci, en aquest cas pel que fa a lestudi de lanticatalanisme al
Pas Valenci. Concretament tindrem en compte les aportacions de Lakoff i de Johnson al voltant de la conformaci conceptual de la vida social i, en concret, del funcionament quotidi dels actors socials. Els conceptes (siga el de llengua valenciana, el
de valenciania o qualsevol altre), construts en la interacci social, tenen un paper
central en la definici de les nostres realitats:
Los conceptos que rigen nuestro pensamiento no son simplemente asunto del intelecto. Rigen tambin nuestro funcionamiento cotidiano, hasta los detalles ms
mundanos. Nuestros conceptos estructuran lo que percibimos, cmo nos movemos en el mundo, la manera en que nos relacionamos con otras personas. As
que nuestro sistema conceptual desempea un papel central en la definicin de
nuestras realidades cotidianas (1995: 39).

Com a conseqncia, la nostra investigaci ser fonamentalment microsociolgica, dun estudi de cas, tot i que tractarem dentendre cientficament el blaverisme com
un objecte destudi no absolutament singular sin com un discurs i un moviment que
presenta concomitncies amb altres de semblants per tal de tractar dubicar-lo dins
dels parmetres de les lgiques poltiques contempornies.

27

Qualsevol socileg s el resultat, entre daltres, del conjunt de lectures i investigacions amb que
ha construt el seu itinerari particular. bviament tamb s el meu cas. I aquest, com el de tants altres, s
la conseqncia duna muni dinfluncies teriques diverses de vegades, fins i tot, aparentment contradictries que sovint pot generar com a resultat una mixtura eclctica. Trobe que s un exercici dhonestedat intellectual explicitar-les perqu aprofitar per entendre millor les insuficincies i els possibles encerts daquesta investigaci: dels tres grans fundadors de la disciplina he sintonitzat millor amb Durkheim
i, sobretot, amb Weber, que no amb Marx, cosa que explicar ms les simpaties cap a linteraccionisme
simblic i la major distncia envers el funcionalisme, lestructuralisme i el marxisme crtic. Ms a prop
nostre la fenomenologia mha provocat un impacte durador i mhe entusiasmat ms o menys amb autors
de la sociologia interpretativa com Geertz i Bourdieu; per als moviments socials mhe basat sobre tot en
Tarrow i Touraine; he llegit amb respecte Dahrendorf, amb el qual no sempre he coincidit, per s que
mha deixat clar que el conflicte forma part de la natura dall social i, last but not least, amb Giddens,
Bauman i Castells he gojat dinspiracions constants.
28
El interaccionismo simblico atribuye una importancia primordial a los significados sociales que
las personas asignan al mundo que las rodea (Taylor i Bogdan, 1987: 24)

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 47

Aix mateix hem dexplicitar el deute intellectual que t la investigaci amb el


construccionisme i la sociologia fenomenolgica29 ja que el fenomenlogo quiere
entender los fenmenos sociales desde la propia perspectiva del actor (Taylor y Bogdan, 1987: 16). En concret, laportaci de Peter L. Berger i Thomas Luckmann i, en
particular, la seua La construcci social de la realitat esdevindr una font constant
dinspiraci durant la recerca. Per a nosaltres tamb la realitat social es construeix i
hem datendre amb atenci a aquesta creaci identitria i simblica en el nostre cas
particular. I fer-ho a partir de la lgica de la vida quotidiana que, almenys en part, ens
ve donada, fonamentalment mitjanant el llenguatge.30
En aquest sentit a lestudi partim de la concepci que el blaverisme, dacord amb
la idea dAnderson, ha imaginat una comunitat regional i ho ha fet duna determinada
manera que haurem danalitzar detingudament.31 O dit duna altra manera aquesta
vegada fent servir el concepte que encuny Hobsbawm, ha inventat una tradici
particular. Aix no significa necessriament que el blaverisme haja creat del no res uns
determinats elements identitaris sin que ha construt, a partir duna determinada
selecci (gens neutral, bviament), una proposta identitria que li ha perms obtenir
una determinada plausibilitat, crdit, social.
Aix mateix es partir de la base que lestudi de lanticatalanisme al Pas Valenci
requereix de la necessitat dencabir-lo en teories sobre el populisme i el regionalisme,
ja que la percepci que la singularitat valenciana seria una anomalia en el context
europeu i mundial ha provocat, especialment en molts assagistes, laportaci dhiptesis ni tan sols teories, ja que hem patit duna manca dinvestigaci sobre aquest i
altres camps ad hoc, com si el Pas Valenci fra un laboratori singularssim i gens
comparable amb altres realitats de lentorn ms o menys prxim.
Nosaltres discrepem de qu Valncia is (absolutely) different. Considerem que
s un greu error de miopia ats que altres exemples al continent i fora della ens donen, per exemple, altres mostres de secessionisme lingstic (reeixides o no), de populismes regionalistes, etc. que poden aportar, ben segurament, algunes explicacions al
fenomen valenci. Amb independncia dels punts de mira legtims al voltant de com
sha desenvolupat la histria contempornia al Pas Valenci, nosaltres partim de la
base de qu aquesta s, si fa no fa, comparable amb la resta de pasos europeus.
Perqu, tal i com ha escrit lhistoriador Ramir Reig: Som, al cap i a la fi, histricament
bastant normals (1985: 18).
Daltra banda laparell conceptual daquesta investigaci se centrar fonamentalment, dacord amb les nostres hiptesis i pressupstis terics, en quatre mbits
conceptuals que ens resultaran fonamentals per a lestudi del blaverisme: 1) identitat
(collectiva i poltica); 2) discurs i ideologia; 3) naci/regi i nacionalisme/regionalisme;
4) poble i populisme.

29

De fet, en un estudi de la identitat anticatalana a Valncia t una certa lgica acostar-se a


aquesta teoria sociolgica ats que ms influencia en la popularizacin del trmino identidad tuvieron
Ervin Goffmann, cuyo trabajo se situa en la periferia de la tradicin del interaccionismo simblico, y Peter
Berger, vinculado con las tradiciones del constructivismo social y de la fenomenologa (Brubaker i Cooper, 2005: 180).
30
La vida quotidiana es presenta com una realitat que lhome interpreta, i que resulta per a ell
subjectivament significativa com a mn dotat de coherncia [...] Mentalment copso la realitat de la vida
quotidiana com una realitat ordenada. Els seus fenmens estan organitzats dantuvi segons unes pautes
que semblen independents de la meva aprehensi, i que se li imposen. La realitat de la vida quotidiana
apareix ja objectificada, s a dir, constituda per un ordre dobjectes designats com a tals objectes abans
de la meva entrada en escena [...] En aquest sentit el llenguatge fixa les coordenades de la meva vida
dins la societat, i omple aquesta vida dobjectes significatius (Berger i Luckmann, 1996: 37 i 41).
31

Estem dacord amb Billig, per, amb qu cal anar amb compte amb el concepte ja que
lexpressi comunitat imaginada pot ser enganyosa. No s tant que la comunitat i el seu territori siguen
imaginats, com que la seua absncia esdev inimaginable (2006: 125).

48 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

Abordarem doncs, duna manera monogrfica, la nostra particular definici


daquests conceptes i explicitarem les diferents aportacions intellectuals que hem fet
servir, tot tractant de reflexionar sobre les limitacions que en suposen. De fet, aquests
conceptes presenten una problemtica semblant: tots sn categories danlisis per a la
nostra investigaci per tamb sn cosa que pot provocar una confusi semntica
important categories de prctica social:
Por categora de prctica, siguiendo a Bourdieu, entendemos algo parecido a lo
que otros han llamado categoras indgenas o populares o profanas. Se trata
de categoras de la experiencia social cotidiana, desarrolladas y mostradas por los
actores sociales ordinarios, en contraste con las categoras empleadas por los
analistas sociales y construidas lejos de la experiencia (Brubaker i Cooper, 2005:
183).

En primer lloc, al captol 4rt, abordarem la qesti de la ideologia i del discurs, ja


que pretenem analitzar detingudament la particular construcci retrica de lanticatalanisme al Pas Valenci i, per fer-ho, necessitarem saber com opera la ideologia i el discurs com a constructors de la realitat social.
En segon lloc, al captol 5, ens endinsarem en el concepte didentitat i, en concret, de les identitats collectives poltiques que participen de la construcci de la naci
i de la regi i analitzarem el paper, al nostre parer fonamental, que han tingut i continuen tenint en lactualitat.
Al captol 6 tractarem amb atenci el paper dels nacionalismes i dels regionalismes en la construcci de la naci i de la regi (com hem explicitat a les hiptesis,
sostindrem que el blaverisme ha sigut un discurs i un moviment que ha promogut
decisivament a la reformulaci duna particular identitat regional valenciana que ha
esdevingut hegemnica i alhora ha reforat la identitat nacional espanyola al Pas
Valenci). Per tal de fer-ho, desprs de rastrejar els principals corrents sociolgics i els
autors que han prestat atenci rellevant al fenomen de la naci/regi, dels nacionalismes/regionalismes i/o de les identitats nacionals/regionals, i en particular de les identitats poltiques relacionades amb la modernitzaci i amb les dislocacions provocades
per aquesta, optarem per una visi construccionista i, tamb, en certa mesura
modernista, que considerem ms escaient i adequada per a lestudi dun blaverisme
que naix en la dcada dels setanta del segle passat i reconstrueix elements identitaris
anteriors en un cctel discursiu nou.
Aix necessriament anir acompanyat de les aportacions que des daltres disciplines socials bsicament la cincia poltica, la histria contempornia i lantropologia social shan efectuat amb la intenci doferir un enfocament, que encara que
sociolgic, comportar elements multidisciplinars que ajuden a explicar la complexitat
dels fenmens identitaris nacionals i regionals. Tot aix anir acompanyat duna crtica
justificada dels resultats assolits per les cincies socials i les humanitats i duna
proposta de recerca sociolgica per a lestudi dels moviments socials de reivindicaci
de la naci/regi.
A ms a ms, tamb ens interessar prestar una certa atenci als processos tardans de modernitzaci social, sovint mal estudiats, per que ens poden aportar llums
sobre el sorgiment i expansi del moviment social anticatalanista particularment al
hinterland de la ciutat de Valncia. De cap de les maneres podem oblidar que en la
dcada dels cinquanta del segle passat el Pas Valenci encara era fonamentalment
agrari. Sols dues dcades desprs lestructura ocupacional shavia transformat vertiginosament en un fenomen que sha aplegat a nomenar com modernitzaci galopant.
Com hem vist al captol 1er sembla lgic preguntar-se quines convulsions socials
provocaren aquesta dislocaci de lestructura social tradicional valenciana.
Finalment, al captol 7, es prestar atenci a la literatura sobre els populismes
per explicitar la nostra proposta sobre la definici de qu s el poble i, tamb, els
populismes, sobre els quals no hi ha una mnima base de consens a les cincies

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 49

socials. Aix mateix satendr en particular a la irrupci daquests en contextos de


transformacions socials lligades a la modernitzaci. Ens interessar en particular com
aquesta mena de moviments contemporanis creen mites i rites que permeten la reproducci dels seus discursos poltics.
Aix mateix a la 2 part daquesta tesi, encara que siga duna manera no plenament detallada, contextualitzarem lanticatalanisme al Pas Valenci. Per fer-ho seran
necessaris tres passos: 1) rastrejar la construcci histrica de la identitat regional
valenciana aix com els primers anticatalanismes, per poder comparar-los amb lactual
blaverisme; 2) introduir el context social i poltic del sorgiment i desenvolupament del
blaverisme, que no s un altre que el de la transici democrtica; i 3) introduir els trets
essencials de la cultura poltica, les identitats nacionals i el sistema comunicatiu al
Pas Valenci aix com apuntar les relacions estructurals entre Valncia i Catalunya i
valorar mnimament la baixa valoraci recproca entre catalans i valencians.

50 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

Captol 4rt. Ideologia i discurs


La realitat social es construeix mitjanant diversos mecanismes: un dells, i particularment important, s per mitj de les idees o, millor expressat al nostre cas, les
representacions socials compartides i de la comunicaci significativa daquestes, bsicament, per tant, grcies al llenguatge.
Analitzar la ideologia i la retrica del blaverisme sens antoixa fonamental per a
lestudi daquest perqu daquesta manera estarem en condicions dentendre millor
com ha operat i com opera lanticatalanisme a la societat valenciana. Per fer-ho hem
de partir duna determinada concepci de la ideologia i del discurs que tot seguit explicitarem per tractar daclarir-nos entre la complexa polismica lxica.

4.1 La ideologia com a integraci comunitria


Si hi ha un concepte ambigu i fins i tot contradictori (de confusin bablica com
ens diu Ario a 1997b: 198) a la sociologia (i tamb a la filosofia), aquest s el dideologia, tot i que van Dijk tracta danimar-nos tot diguent que no ho ser molt ms que els
altres grans termes de les cincies socials.
La sociologia del coneixement sha preocupat per tractar desbrinar i acotar el
significat daquest terme sobre el qual no sha produt un particular consens en la disciplina sociolgica. s ja ben sabuda la sociognesi del concepte: naix arran duna filosofia concretada a Frana al segle XVIII en qu els mateixos autors es consideraven
idologues, s dir, defensors duna teoria de les idees. A ms, en tant que opositors de
limperi napolenic, foren considerats com idelegs, amb la qual cosa la concepci
negativa de la paraula ideologia nasqu ben prompte; una concepci que ha passat al
llenguatge ordinari (en la vida cotidiana y la lucha poltica, ideologa funciona como
arma arrojadiza para sellar las opiniones del adversario con el estigma de la irracionalidad Ario, 1997b: 198) i que reprendria el marxisme com a imatge invertida de la
realitat social, com a oposici a la realitat.
En aquest sentit es destacar ms el caire patolgic que no el prpiament
constitutiu de la ideologia que tot seguit defensarem. Expressat duna altra manera,
la ideologia hauria estat vista des del principi com una mena de deformaci32 dels
fets i de les estructures socials reals. Els idelegs, a ms a ms, sn sempre els
altres: La ideologa es siempre un concepto polmico. Lo ideolgico nunca es la posicin de uno mismo: es siempre la postura de algn otro, de los dems, es siempre la
ideologa de ellos (Ricouer, 1997: 46). De tota manera, amb el pensament duns
altres autors, ja al segle XX, com Mannheim, Weber, Geertz, etc. el concepte pren una
nova volada amb una visi positiva i justificatria.
Nosaltres, a aquesta recerca, partirem dun concepte dideologia crtic per neutre, ja que considerarem que tan ideolgicos son los sistemas de creencias que tratan
de conservar el orden social como los que propugnan su reforma o su revolucin. Por
tanto, estos autores conciben la ideologa como todo sistema de creencias ordenado a
la legitimacin del poder, de la accin social y poltica en el sentido ms amplio y

32
Aix ens conduiria a la coneguda com a paradoxa de Mannheim, producte del desenvolupament
de la concepci marxista: el concepte dideologia no pot aplicar-se a si mateix. Ricoeur, per tal de tractar
de superar aquesta paradoxa, proposa abandonar loposici ideologia-cincia i tornar al marxisme primerenc (el de La ideologia alemanya) que oposava el terme a la realitat, a la praxi: Si la base del pensamiento sociopoltico est fundada en otra parte, tal vez podamos salir de esta paradoja de Mannheim. Me
pregunto pues si no debemos hacer a un lado el concepto de ideologa opuesto a la ciencia y volver a lo
que puede ser el concepto ms primitivo de ideologa, el concepto que la opone a la praxis (1997: 52).

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 51

general posible (Ario, 1997b: 208). A ms, no restringrirem el concepte dideologia al


camp poltic (que, al capdavall, restringeix la cultura a epifenmen), sin que participarem de la visi que la ideologa sera una dimensin constitutiva de la sociedad y de
la formacin de la subjetividad humana, designara los procesos de significacin, los
sistemas de creencias y de valores (Ario, 1997b: 198).
En aquest sentit i aix mateix seguirem el model de Paul Ricoeur, concretat al
seu cicle de conferncies, titulades Ideologa y Utopa. Ricoeur ens illustra que la
ideologia, junt a la utopia, conforma la imaginaci social i cultural (les representacions socials compartides pels membres dun grup en paraules de van Dijk)33 i, amb
independncia del matisos que podrem abordar, el que ens interessa destacar s que
aquesta imaginaci s part constitutiva de la realitat social, part que confirma i/o refusa
qualsevol present social (1997: 47).
En conseqncia farem servir el concepte ricoeuri dideologia com a mediaci
simblica que esdev part constitutiva de lexistncia social (1997: 20) i no altres,
histricament majoritaris, que les consideren com un conjunt de creences falses, amb
intencions denganyar o de donar una imatge invertida de la realitat. s daquesta
particular manera que entendrem el blaverisme com una ideologia i no en el sentit de
corpus plausible i coherent didees, coneixements o construccions culturals. En aquesta recerca no ens interessar, doncs, desmuntar cientficament el blaverisme a partir,
per exemple, de la cincia lingstica i la romanstica internacional sin tractar danalitzar com ha aconseguit hegemonitzar o, si ms no condicionar, la construcci poltica
de la identitat valenciana.
Per a la nostra investigaci ens interessa partir dun concepte dideologia que
ens resulte til. Ens sembla encertat prendren la definici de Breully, tot i ser historiador, perqu reflexa el caire que volem dotar a aquesta recerca ms enll de lintent de
refutar o desaprovar les ideologies (en general o algunes determinades):
La ideologa relaciona los problemas de la gente con la sociedad como un todo, y
por ello sirve para cumplir las funciones emocionales y polticas como lo hace. Tiene sus races en un intento intelectual por solucionar un rompecabezas relacionado con la sociedad como un todo [...] Pero el ncleo de una ideologa poltica es
su compromiso con un ideal y las acciones descritas para alcanzarlo. Slo podemos criticar ese ncleo en trminos de plausibilidad inherente, consistencia interna
y una perspectiva de sus valores subyacentes. Uno no puede desaprobarlo. No
obstante, las afirmaciones ideolgicas adoptan a menudo el aspecto de afirmaciones descriptivas normales, aunque dotadas de alguna caracterstica que las convierte en arbitrarias o inmunes a la refutacin (Breully, 1985: 352).

Nosaltres, per tant, no estudiarem el blaverisme com una ideologia i un moviment social erronis o amb una desaprovaci a priori, sin que tractarem dendinsarnos en la plausibilitat i coherncia interna de lanticatalanisme al Pas Valenci, aix
com el seu sistema de valors subjaent en base, en bona mesura, als discursos i accions socials propis daquest. Perqu al cap i a la fi la ideologia relaciona els problemes quotidians dels actors socials i els atorga un significat general, sovint englobador,
com un tot que permet fer intelligible la societat en la qual viuen, la qual cosa t unes
evident funcions poltiques per tamb emocionals, en aportar-nos seguretat i calidesa
davant un mn complex, fosc (inintelligible) i fins i tot hostil. A ens du a concebre la
ideologia no sols com una manera de trobar sentit al grup social i la societat a la qual
pertanyem sin tamb com un mecanisme de regulaci de prctiques socials i, per
tant, de formes de poder i dominaci (van Dijk, 1999: 22).
Tot i que les ideologies, amb molta freqncia, tracten de descriure la realitat social duna manera pretesament objectiva a nosaltres no ens interessar tant refutar
33
En aquest sentit, tot i que resultar obvi per a un socileg, la ideologa no son constructor individuales, idealistas, sino constructor sociales compartidos por un grupo (van Dijk, 1999: 23).

52 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

els arguments histrics o lingstics del blaverisme (cosa que ja han fet i continuent
fent altres cincies socials i humanitats) com analitzar-los des de la perspectiva de la
relaci entre el que diuen, com ho diuen, per qu ho diuen i com es rep a la societat
valenciana i, particularment, en aquells grups que ms sintonitzen amb aquest discurs.
Per a la nostra recerca s, aix mateix, important tenir en compte el treball de
Clifford Geertz, precisament per la relaci que estableix entre dos conceptes que vehiculen la vessant terica daquest: la identitat i la ideologia. Si seguim Ricouer, Geertz
concep la ideologia com a integraci o conservaci de la identitat. A diferncia de la
visi marxista que lentenia com a deformaci, o Weber com a legitimaci, Geertz
planteja la importncia de la cultura com a simbolitzaci, com a integraci en definitiva.
Sallunya, doncs, de lactitud de sospita marxista o no valorativa weberiana per endinsar-se en lunivers de la conversa, ats que en aquesta tenim una actitud interpretativa, hermenutica. En definitiva, Geertz defensa una visi positiva de la ideologia (no
despectiva, percebuda necessriament com una deformaci) i, concretament, integradora per a un determinat grup hum, la funci de conservar (construir) una identitat.34
A Geertz no li interessa tant lanlisi cultural a la recerca de lleis socials com
laprehensi de significacions. En aquest context intellectual pren rellevncia el concepte dacci simblica, ja que per a Geertz lacci social s necessriament simblica, igualment que el llenguatge. Qualsevol acci social est inserida dins duna xarxa
de smbols, dun univers de significats, dun context social determinat. I aquests smbols responen a creacions humanes, a models culturals, a formes socials en definitiva:
Sostengo pues la hiptesis de que cuando se trata de seres humanos no es posible un modo de existencia no simblico y aun menos un tipo no simblico de accin. La accin est inmediatamente regida por moldes culturales que suministran
plantillas o modelos para organizar procesos sociales y psicolgicos, tal vez de la
misma manera en que los cdigos genticos aunque no estoy seguro de esto
suministran plantillas para organizar procesos orgnicos. As como en nuestra experiencia natural es necesario trazar mapas, las mapas son tambin necesarios en
nuestra experiencia de la realidad social (Ricoeur, 1997: 54)

En aquest sentit s notriament interessant atendre al que lantropleg anomena


ceguesa a lacci simblica, que no seria una altra cosa que la manca datenci cientfica a la simbolitzaci de lacci social, una mancana que arrossegaven les cincies
socials i a la qual darrerament se li ha prestat una major atenci. Interpretar una
cultura, comprendre-la cabalment, doncs, s bsicament fer prpies les regles rituals
dels grups socials. Fet i fet aix significa que una acci social determinada pren el seu
sentit dins el context social, simblic, escaient. I que aquest no s un altre que el que li
s propi encara que no hem prendre aquesta afirmaci en la seua vessant determinista o relativista:
Lanalista dideologies ha de preguntar-se on es va originar aquesta creena la
nostra creena i all que assumeix. Hem de qestionar o posar entre parntesis ideolgics els conceptes mateixos que semblen tan slidament reals per a
nosaltres i que ens permeten comprendre els pressupsits de les notcies de cada
dia (Billig, 2006: 38).

Segons Geertz la ideologia, qualsevol ideologia, pot ser comparada amb els recursos retrics del discurs, anant ms enll de la concepci dideologia com a representaci duns interessos o tensions socials i individuals determinats. Encara ms, ha
de ser comparada amb els elements de la retrica per tal dentendre duna manera

34

La posibilidad de que la retrica pueda ser integradora y no necesariamente deformadora nos


lleva a un concepto de ideologa no despectivo. Si echamos por esta senda podemos, pues, decir que en
el concepto de ideologa hay algo de irreductible. Aun cuando separemos de ella los otros estratos de la
ideologa la ideologa como deformacin y la ideologa como legitimacin de un sistema de orden o
poder, queda la funcin integradora de la ideologa, la funcin de conservar una identidad (Ricoeur,
1997: 278).

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 53

cabdal la relaci entre un inters i una idea determinada, s a dir: cmo el relajamiento de una tensin se convierte en un smbolo o cmo un inters est expresado en una
idea (Ricoeur, 1997: 278).
De tal manera que un programa cientfic multidisciplinar i detallat de qualsevol
ideologia com la que ens proposa van Dijk (1999: 17) hauria daspirar idealment a
investigar en el nostre cas particular el segent: els components i lorganitzaci interna
del blaverisme com a ideologia; la relaci entre blaverisme i altres representacions socials compartides; les relacions entre el blaverisme i els valors i la cultura poltica dels
valencians; les relacions entre el blaverisme i els grups socials i els seus interessos; la
inserci institucional de la ideologia blavera (a la Generalitat, en concret, com a regionalisme ordinari); com sadquireix, utilitza i es transforma el blaverisme; com es reprodueix el blaverisme; com sexpressa el blaverisme a determinades prctiques socials i
rituals i com sexpressa discursivament el blaverisme. bviament, un estudi pormenoritzat de tots aquests objectius implicaria desenes de recerques monogrfiques que
escapen de les nostres possibilitats actuals. Tanmateix, s que tractarem daproximarnos, en alguns casos amb major incidncia, en daltres amb menys, a totes aquestes
relacions entre ideologia i (objecte destudi de la) sociologia.
Dac peguem un bot a una idea que, a parer nostre, s fonamental en aquesta
recerca perqu precisament lenfrontament identitari existent a la societat valenciana
fou (i encara s) un enfrontament ideolgic, poltic, per decidir quina visi de la valencianitat es convertiria en hegemnica, qui i com dirigiria aquesta societat, ja que la
poltica s el territori de la creaci dimatges socials hegemniques que legitimaran
un grup determinat en lexercici del poder:
No se debe a un azar el hecho de que el lugar especfico de la ideologa exista
en la poltica, pues la poltica es el terreno en que las imgenes bsicas de un
grupo suministran en definitiva las normas para ejercer el poder (Ricoeur, 1997:
280).

Al cap i a la fi aquesta funci integradora de la ideologia no sols hegemonitza un


grup social determinat sin que tamb perpetua o tracta de perpetuar aquest en el
temps i serveix com un element fonamental de la reproducci social del poder poltic.
La ideologia integra tant en lespai com en el temps i esdev aix un mecanisme molt
efica de la dominaci simblica i de la continutat daquesta dominaci.35
Una altra qesti que ens planteja encertadament Ricoeur s fins a quin punt la
ideologia en la seua vessant integradora s til en la societat postindustrial, un temps
histric farcit de canvis veloos, de tal manera que la ideologia tamb t un aspecte de
resistncia al canvi i, encara ms important, duna certa continutat amb el canvi: La
ideologa conserva la identidad, pero tambin aspira a conservar lo que ya existe, y,
por lo tanto, es ya una resistencia (1997: 285).
s evident, doncs, que la ideologia s un concepte til tamb en lactualitat, fins i
tot tamb en el camp de la problemtica del reconeixement de determinats grups socials en lesfera pblica, que no s un altre que el de la identitat. I, a judici del pensador francs, aquest concepte dideologia s particularment escaient per a lestudi de la
naci/regi i de les identitats nacionals/regionals, ja que la concepci daquestes no
estan radicalment afectades almenys no en molts casos per lestructura de classes sin per una altra mena de divisions socials, en les quals el camp cultural est
molt ms present.

35

la ideologa sustenta la integracin de un grupo no slo en el espacio sino tambin en el tiempo. La ideologa funciona no slo en la dimensin sincrnica sino tambin en la dimensin diacrnica [...]
Se trata de la repeticin de los orgenes. Con esta repeticin comienzan todos los procesos ideolgicos
en el sentido patolgico porque una segunda celebracin tiene ya el carcter de una reificacin. La celebracin se convierte en un recurso que el sistema de poder emplea para conservar su poder, es pues un
acto defensivo por parte de los gobernantes (Ricoeur, 1997: 281).

54 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

s interessant destacar, per ltim, la diferncia expressada per Ario a La ciudad


ritual (1992a) entre ideologia, com mbit ms formalitzat i reflexiu dexpressi didees, i
mentalitat, s dir, el conjunt didees prereflexives (o irreflexives) que composen una
cosmovisi i que actuen com a motor de lacci social al mn, en aquest cas de les
festes. Perqu a parer nostre el blaverisme ser una ideologia que prendr i xuplar
duna mentalitat valenciana molt concreta, duna particular identitat regional construda
al llarg del segle XIX i XX, que tractarem desbrinar a captols posteriors.

4.2 Els discursos com a estratgia investigadora


Ja hem explicitat la nostra aposta per un enfocament qualitatiu per al qual lanlisi del discurs esdev una estratgia cabdal. Si en la concepci durkhemiana objectivista se concep el fet social com a ferrament bsic investigador, contrriament, s el
discurs linstrument bsic danlisi social per al qualitativista. s, per tant, una eina
absolutament fonamental per a qualsevol estudi qualitatiu. I encara ho s ms en lestudi de les identitats, ats que aquestes no sn estructures materials que es poden
analitzar directament sin que cal que ho fem, precisament, mitjanant la corporeitzaci daquestes en el llenguatge, per mitj del discurs.36
En aquesta investigaci tenim lobjectiu danalitzar detalladament el discurs del
blaverisme per tal daconseguir saber com ha operat i com opera al si de la societat
valenciana. Per aix partim, amb Ort, de la utilitat que t per a linvestigador social
lanlisi detallat daquest discurs per tal daflorar a la superfcie tot all difs o encobert
en les relacions socials estudiades, incls el sistema ideolgic subjaent en el sistema
daquell o aquells que parlen:
Los discursos espontneos (supuestamente) libres as producidos por los sujetos
y/o grupos encuestados sometidos a una adecuada reduccin semiolgica, y
convenientemente analizados, hacen emerger, ms all de su apariencia formal,
relaciones de sentido complejas, difusas o ms o menos encubiertas; relaciones
que slo se configuran en su propio contexto significativo global y concreto [...] y
permite revelar el sistema ideolgico subyacente en el sistema de la lengua del
hablante (a Garca Ferrando et al., 1989: 173).

Per discurs a aquesta recerca prendrem lmplia definici de van Dijk devent
comunicatiu especfic (1999: 246). Com s conegut en qualsevol comunicaci intervenen uns determinats actors socials (necessriament un/s emissor/s i uns receptors)
en un determinat context social i poltic (en un tempus histric determinat) i cultural
(mitjanant determinades prctiques prpies duna cultura o cultures que permeten
alguna mena de comunicaci).
Daquesta manera participem de la concepci del concepte que ens ofereix
Ario: El discurso, tal y como lo entiendo aqu, depende de realidades extradiscursivas, a las que se refiere y significa; consiste tanto en textos como en prcticas, y su
funcin es configurar identidades y posiciones sociales y producir conocimientos y
creencias (1997b: 212).
En conseqncia, no prendrem un concepte restringit de discurs limitat al de
text sin un dampli, integrat i multidisciplinar com el que ens proposen els professors
holands i valenci que responga a la complexitat del fenomen i que combine lanlisi
de les estructures discursives amb les funcions i contextos histrics, culturals i poltics,
socials en definitiva. Partirem, doncs, duna visi mplia del discurs que no es limitar exclusivament a lmbit lingstic i daquest com una globalitat constitutiva dall
social i que, per tant, ens dur a lmbit relacional, a lmbit de la interacci social:

36
Tenir una identitat nacional s posseir maneres de parlar sobre la nacionalitat [...] lestudi sociopsicolgic de la identitat hauria dimplicar lestudi detallat del discurs (Billig, 2006: 27).

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 55

Los discursos como totalidades estructuradas que articulen elementos tanto lingsticos como no lingsticos [...] El discurso constituye el terreno primario de
constitucin de la objetividad como tal. Por discurso no entendemos algo esencialmente restringido a las reas del habla y la escritura [...] sino un complejo de elementos en el cual las relaciones juegan un rol constitutivo (Laclau, 2005: 27 i 92).

Daquesta manera lanlisi del discurs ser la millor manera datrapar la ideologia
(discurs i poder van intmament relacionats, tenen una vinculaci intrnseca (Ario,
1997b: 212) ja que, sense esgotar-la no podem reduir exclusivament la ideologia a
lestudi del discurs, les ideologies es vehiculen fonamentalment mitjanant els discursos. Si volem estudiar sociolgicament les ideologies hem de recrrer a les seues
manifestacions discursives.37 Al capdavall les identitats collectives sn el particular
resultat de construccions discursives, dunes determinades narratives sobre all que
som (all que volem ser) adreades a uns determinats grups socials. s mitjanant el
llenguatge que es creen les identitats: All que anomenem identitat s produeix, es
consumeix, es transforma, i es destrueix mitjanant els llenguatges, diversos tipus de
sistemes de signes (Alberola, 2002: 8).
Nosaltres, en aquesta investigaci, concebrem el discurs amb lencertada metfora de Laclau (lejos de ser un parsito de la ideologa, la retrica sera de hecho la
anatoma del mundo ideolgico, 2005: 28) o, el que ve a ser el mateix, el discurs
seria no sols la forma, la concreci de la ideologia, sin la millor manera daccedir-hi.
La nostra estratgia investigadora, doncs, ser analitzar el discurs del blaverisme
com a mecanisme per estudiar com opera una determinada ideologia. Per tal daconseguir els nostres objectius necessitem, per tant, un instrumental analtic precs o, el
que s el mateix, saber qu implica lexistncia dun determinat discurs i com funciona
socialment. En aquest sentit, aix mateix, volem destacar la importncia de la correlaci entre intersubjectivitat i subjectivitat que implica lestudi cientfic del regne dels
discursos socials:
los discursos entraan en cambio la existencia de las significaciones culturales de la comunicacin simblica, estructurada por un sistema de signos intersubjetivo o lenguaje, y atravesada por el sentido subjetivo (consciente o no consciente) del actor hablante (a Garca Ferrando et al., 1989: 172).

Per tant (com ens diu Ort), el discurs implica un doble nivell danlisi: duna banda lestudi del mecanisme de la comunicaci simblica, necessriament vehiculada
mitjanant el llenguatge o sistema de signes intersubjectiu que implica, a la seua
vegada, una comunitat cultural que coneix els codis comunicatius38 i duna altra la percepci, el sentit subjectiu dels actors socials, la qual cosa, per cert, implica un moviment constant de la intersubjectivitat. Tot plegat tindr una importncia cabdal per a
la nostra investigaci que tractar desbrinar duna banda el context social que
permet la creaci i el desenvolupament del blaverisme fins a esdevenir una mena de
sentit com de la vivncia de la valencianitat subjectiva de bona part de la nostra
comunitat poltica.

37
Aunque los discursos no son las nicas prcticas sociales basadas en la ideologa, son efectivamente las fundamentales en su formulacin y, por tanto, en su reproduccin social. Los miembros de un
grupo necesitan y utilizan el lenguaje, el texto, la conversacin y la comunicacin (incluidos aqu en el
trmino genrico de discurso) para aprender, adquirir, modificar, confirmar, articular, y tambin para
transmitir persuasivamente las ideologas a otros miembros del grupo, inclucarlas en novicios, defenderlas
contra (u ocultarlas de) miembros ajenos al grupo o propagarlas entre quines son (hasta ahora) los
infieles. En resumen, si queremos saber qu apariencia tienen las ideologas, cmo funcionan y cmo se
crean, cambian y reproduce, necesitamos observar detalladamente sus manifestaciones discursivas (van
Dijk, 1999: 19). Cursiva de loriginal.
38
Per exemple, la frasse ja saps a qu em referisc pressuposa lexistncia dun codi compartit
entre emissor i receptor. Daltra manera el receptor no podria saber quina s la referncia de lemissor.
Precisament per aix, dominar una llengua forastera s tan complicat per a la majoria de nosaltres, ats
que implica una immersi en una cultura, en un sistema de referncies, distint i decididament complex.

56 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

Daltra banda, dacord amb el qu ens diu Bourdieu, no existeix una cincia del
discurs en si mateix i per si mateix. Ens hem dacontentar danar conformant a poc a
poc una pragmtica sociolgica que, a ms a ms de relacionar el discurs estudiat
amb les seues condicions socials de producci i la cultura histrica que lha produt,
vaja perfeccionant i afinant, mitjanant els estudis de cas, les nostres anlisis:
No hay ciencia del discurso considerado en s mismo y por s mismo; las propiedades formales de las obras slo entregan un sentido si se la relaciona, por una
parte, con las condiciones sociales de su produccin (es decir, con las posiciones
que ocupan sus autores en el campo de produccin) y, por otra, con el mercado
en el que se han producido (que no puede ser otro que el propio campo de produccin), y, llegado es caso, con los mercados sucesivos en las que han sido recibidas [...] Pero, para afirmar completamente el mtodo afinndolo, habra que
multiplicar los estudios de casos e ir as desgajando poco a poco los principios de
una verdadera pragmtica sociolgica (1985: 107-108).

Pretenem, doncs, fer un estudi de cas, dun discurs regionalista i populista com
s lanticatalanista valenci, amb lesperana de qu la sociologia i altres disciplines
vagen desenvolupant una pragmtica i modestament poder contribuir-ne, perqu, al
capdavall, ens ser molt til poder afinar la tcnica desbrinar uns textos que ens
permeten accedir a les causes socials que el feren possible i alhora illuminar-los amb
molt ms del que diuen en aparena.
Per aconseguir-ho, haurem de superar una visi merament superficial del discurs
del blaverisme i endinsar-nos en el seu contingut i, particularment, en les metfores
daquest discurs, en com construeix ideolgicament i culturalment el poble valenci i
la valencianitat, malgrat que aquestes hagen passat a ser invisibles, ordinries (o, en
terminologia de Billig, banals) per a bona part de la comunitat poltica. Per dur endavant, doncs, la nostra estratgia investigadora caldr que prestem una atenci particular a les metfores que fa servir el blaverisme al seu discurs, ats que aquestes construccions lingstiques conformen, dacord amb Lakoff i Johnson, no sols el llenguatge
sin tamb el pensament i lacci socials:
Nosotros hemos llegado a la conclusin de que la metfora, por el contrario, impregna la vida cotidiana, no solamente el lenguaje, sino tambin el pensamiento y
la accin. Nuestro sistema conceptual ordinario, en trminos del cual pensamos y
actuamos, es fundamentalmente de naturaleza metafrica [...] el sistema conceptual humano est estructurado y se define de una manera metafrica (1995: 39 i
42).

No ser massa difcil ja que, com ens diu Lizcano, qualsevol discurs est farcit
de metfores, tot i que sovint els actors socials no en sn conscients39 del seu s (tant
exercint demissors com de receptors) i aquestes, a ms a ms, estructuren les formes discursives fins a lextrem de ser fonamentals en la seua lgica interna:
Todo discurso est poblado de metforas, aunque la mayora de ellas y precisamente las ms potentes pasen desapercibidas tanto para quien las dice como
para quien las oye. Es ms, las metforas no slo pueblan los discursos sino que
los organizan, estructurando su lgica interna a la par que sus contenidos (1999:
29).

Sostenim amb Lizcano, per tant, que lanlisi cientfica del discurs esdev un potent analitzador social per tal dendinsar-se en una investigaci profunda daquest i de

39
Lakoff i Jonhson encara ho expliciten ms clarament en afirmar que nuestro sistema conceptual
no es algo de lo que seamos conscientes normalmente. En la mayor parte de las pequeas cosas que
hacemos todos los das, sencillamente pensamos y actuamos ms o menos automticamente de acuerdo
con ciertas pautas. Precisamente en absoluto es algo obvio lo que son esas pautas. Una manera de enterarse es mirar al lenguaje. Puesto que la comunicacin se basa en el mismo sistema conceptual que
usamos al pensar y actuar, el lenguaje es una importante fuente de evidencias acerca de cmo es ese
sistema (1995: 40).

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 57

les metfores socials que crea per tal de desvetlar els pressupsits ideolgics, culturals i dinteressos sovint implcits o de vegades negats al propi discurs.40 Treballarem,
per tant, duna manera consciencudament atenta a la narrativitat de lanticatalanisme
al Pas Valenci i de la base social daquest per tal daflorar a la superfcie ms enll
del qu diu el blaverisme.
Igualment que el coneixement cientfic es diferencia del popular si ms no tericament en el rigor i la sistematicitat daquell, la recerca cientfica del blaverisme no es
pot acontentar en una somera descripci superficial del seu discurs i, menys encara,
en una justificaci ms o menys conscient daquest. El que es tracta, doncs, no s resumir o repetir el que determinat discurs diu sin analitzar qu diu, com ho diu, per qu
i quins objectius presenta o, el que s el mateix, investigar-ho duna manera crtica.
Seguint novament Lizcano, no es tracta, doncs, de descriure el blaverisme ni
menys encara de prescriurel sin dinscriurel en un determinat context social i
histric que contribueix decisivament a explicar-lo. No ens interessar, doncs, lanlisi
exclusivament lingstic de les idees imbricades en el discurs del blaverisme sin el
paper que tenen en una determinada societat com la valenciana i en un context com el
perode des de la transici democrtica en. Les paraules tenen, doncs, donades
unes determinades condicions socials, tamb una eficcia simblica indubtable. Poden
esdevenir carismtiques i contribuir a conformar un determinat moviment social que les
adopta, les creu i fins i tot les fa prpies. Leficcia social de les paraules depn
dun context social particular:
La eficacia simblica de las palabras slo se ejerce en la medida en que quienes
la experimentan reconocen que quien la ejerce est autorizado para ejercerla. O lo
que viene a ser lo mismo, olvidndola e ignorndola: simplemente sometindose a
ella, como si, por el reconocimiento tcito que se le concede, se hubiera contribuido a fundarla (Bourdieu, 1985: 77).

Illustrarem el que estem explicitant amb un exemple: La gota, la columna periodstica de Mara Consuelo Reyna ha tingut una influncia poderosssima en determinats estrats de la societat valenciana i fins i tot ha esdevingut mtica per a molts anticatalanistes que lhan llegida gaireb com si fra sagrada ats que, en efecte, no hi ha
paraules innocents.41 Tot i que a una part important de les elits socials, culturals i
periodstiques els repugnara lestil de Reyna, aquesta aconsegu una altssima identificaci entre ella (com a emissora) i un segment significatiu de classes mitjanes i baixes de lrea metropolitana de Valncia (com a receptors).
Tot plegat el blaverisme ha generat un discurs molt particular i molt influent i si
ho ha aconseguit s, entre daltres coses i com veurem, per la instrumentalitzaci de la
identitat regional que li ha atorgat versemblana. A lestudi sistemtic daquest discurs i
a les condicions socials de producci i reproducci daquest s al que hem dedicat
anys de recerca i desforos i esperem haver obtingut si ms no alguns resultats.
La pregunta (bourdiana) que ens hem de fer s com es transmet lexperincia en
discurs (1979: 470), ats que nosaltres lanalitzarem tractant-lo com una mena de fet
social (no necessriament en el sentit durkhemi), com a frmula doncs per tractar
daccedir a lexperincia i a la conscincia dels subjectes socials. A ms a ms, dacord amb el qu ens diu lcidament Billig, el discurs poltic est impregnat duna

40
Lo relevante para el cientfico social est en que, a travs del anlisis de las metforas, puede
perforar los estratos ms superficiales del discurso para acceder a lo no dicho en el mismo: sus presupuestos culturales o ideolgicos, sus estrategias persuasivas, sus contradicciones o incoherencias, los
intereses en juego, las solidaridades y los conflictos latentes... Es decir, el estudio sistemtico de las
metforas puede emplearse como un potente analizador social (Lizcano, 1999: 29).
41

no hay palabras inocentes. Este efecto objetivo de desvelamiento rompe la aparente unidad del
lenguaje corriente. Cada palabra, cada locucin puede revestir dos sentidos antagnicos segn la manera
en que el emisor y el receptor vayan a tomarla (Bourdieu, 1985: 15).

58 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

manera notria per la construcci de la naci, el context dels discursos poltics estan
farcits de nacionalismes:
el discurs poltic, que es fonamenta en el context nacional, sestableix sota la mirada metafrica de la naci i es fa servir en la prctica de la representaci, oneja
tpicament la nacionalitat (2006: 155).

Per concloure aquesta particular exposici del discurs direm que la paraula no
sols s una corporeitzaci de la ideologia sin que tamb t una funci prpia. La paraula, com ens diu Mosse, compleix tamb una funci litrgica i, de vegades, t una
importncia menor que la prpia capacitat mobilitzadora del discurs per la forma cerimonial que aquest presenta:
Los dirigentes nazis y otros lderes fascistas hacan hincapi en la palabra hablada, pero incluso en ese caso, los discursos, ms que suponer una exposicin
didctica de la ideologa, cumplan una funcin litrgica. La propia palabra hablada
se integraba en los ritos del culto y, al final, lo que en verdad se deca tena menos
importancia que el entorno y las ceremonias que rodeaban tales discursos (2005:
24).

***
En definitiva, la ideologia blavera, com a conjunt didees i de percepcions, de
representacions socials compartides, amb qu conformar una particular identitat valenciana aix amb qu construir un particular ordre social i poltic (amb independncia de
la seua coherncia i/o ajustament als criteris cientfics de la filologia o de la histria), i
el discurs blavero, ents com el conjunt devents comunicatius especfics protagonitzats pel blaverisme, esdevenen, en conseqncia, cabdals per analitzar el blaverisme i
conixer millor com ha operat i com opera al si de la societat valenciana. I si volem
estudiar la ideologia blavera el millor mecanisme s analitzar llurs manifestacions
discursives.
Aix mateix la ideologia i el discurs compleixen, entre daltres, una funci integradora que resulta cabdal per a la nostra recerca ja que el blaverisme tractar dunificar
a la majoria dels valencians darrere seu per mitj duna particular construcci ideolgica i retrica que, com analitzarem, esdevindr no sols versemblant sin natural als
ulls de bona part de la societat valenciana. El blaverisme aspirar a hemegonitzar el
Pas Valenci tot reclamant la unitat dels valencians contra un enemic inventat, Catalunya i els catalanistes. Aquesta alteritat, percebuda com essencialment negativa per
a la valenciania, tindr la funci de fer comprendre el mn poltic i social duna
manera senzilla, agradable, lgica i natural a una part significativa dels valencians.
Per aconseguir que socialment es crega que la culpa de tots els nostres mals la
tenen els catalanistes necessitem analitzar un instrument que es demostrar potent:
la ideologia i el discurs blaveros.

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 59

Captol 5. Lestudi sociolgic de la identitat


Per tal dafrontar una recerca que porta per subttol Identitat i reproducci social
del discurs del blaverisme sembla imprescindible explicitar com concebrem la identitat
en aquesta tesi. En aquest captol, doncs, abordarem en primer lloc una aproximaci al
polidric concepte didentitat; tot seguit analitzarem la construcci de les identitats collectives que, si ms no a parer nostre, presenta un inequvoc procs dialgic (ja que
qualsevol nosaltres requereix dun(s) altre(s) per afermar-se i reafermar-se constantment) aix com el concepte de diferenciaci marginal, que farem servir a la recerca
i, per ltim, descriurem les principals funcions que aquestes identitats tenen a les
societats modernes aix com la dominaci simblica.

5.1 Lesbars concepte didentitat


Identidad es un trmino clave en el vocabulario vernculo de la poltica contempornea y el anlisis social debe tener en cuenta este hecho (Brubaker i Cooper,
2005: 178).

En les darreres dcades en el camp de la sociologia i en altres disciplines socials


hi ha hagut un s intensssim del concepte didentitat. Socilegs i cientfics socials, per
exemple, de la importncia dAnthony Giddens, Manuel Castells, Anthony Smith, etc.
no noms el fan servir abastament als seus escrits sin que han reflexionat especficament sobre all que hom denomina la identitat en escrits diversos. El problema s
que aquest concepte el trobem insuficientment o mal definit i amb lafegit duna
complexa polismia. Per identitat/s podem entendre coses distintes i fins i tot en certa
mesura contradictries.42
Caldria, per tant, una major delimitaci per tal de saber de qu estem realment
parlant. Desborda, per, amb escreix lobjectiu daquesta investigaci abordar monogrficament la concepci de la identitat a les cincies socials. Simplement esbosarem
el concepte que farem servir a aquesta tesi i introduirem algunes aportacions sociolgiques que ens ajudaran a compendre la complexitat del fenomen i alhora els punts de
partida daquesta recerca.
Dentrada coincidim amb Touraine quan afirma que la crisi de la modernitat implica, entre altres, la necessitat social de definir-nos identitriament, de diferenciar-nos
dels qui ens envolten i de fer-ho no mitjanant els patrons clssics (classe, estat,
capital educatiu, etc.) sin a partir delements que han cobrat o recobrat importncia (gnere, opci sexual o identitat cultural o tnica, entre daltres, s dir, constructes
culturals) amb els quals els individus ms o menys lliurement sidentificarien dentre el
gran cctel de possibilitats que ofereix la modernitat avanada:
Nosotros dejamos de definirnos a travs de la clase, de la nacin, del nivel educativo todo eso pierde importancia, y entonces tenemos que definirnos ms y
ms en trminos de identidad y no de relaciones o de papel social: yo soy mujer,
yo soy negra, yo soy homosexual [...], o yo soy de tal etnia, de tal secta o de tal
iglesia, de tal barrio, o de tal pas (Touraine, 1998: 20).

42

Ya casi es un lugar comn decir que la identidad es el elefante blanco de la Ciencia Social.
Desde las posiciones que la niegan (el anti-mito la seala como algo inventado, siempre provisional,
pasajero, a lo que hay que avivar contnuamente) hasta quienes creen que trasluce una esencia, de la
que los seres humanos sea aislada o colectivamente son portadores (como si se tratara de un gen o
de una particularidad orgnica) (Piqueras, 1996: 19).

60 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

A banda de la importncia de les identitats a les societats contempornies cal diferenciar, al nostre parer, quan parlem didentitats individuals o, millor, didentitats del
jo, i didentitats collectives. Perqu, encara que totes dues es conformen com a producte de la interacci de processos psicolgics i socials sent aquests darrers en
qualsevol dels casos duna importncia cabdal, hi ha algunes diferncies fonamentals, particularment alhora darticular les demandes poltiques. Tanmateix, com encertadament ens diu Piqueras, la identitat personal i la identitat grupal tendeixen a reforar-se duna manera mtua, i de vegades es reforcen com a complementries:43
En una relacin en la que no solamente el grupo explica el yo, sino que precisa a
su vez de los diferentes yos para existir, la identidad del ego y la identidad del
grupo tienden a ser complementarias (aunque expuestas siempre a entrar en conflicto). Si la identidad del yo requiere la inclusin en el grupo, la identidad que define a cualquier colectivo humano precisa y se define a partir de la de sus
individualidades a la par que las interpenetra y conforma (1996: 272).

Giddens, en parlar de la identitat dels individus, ens justifica la importncia de la


construcci social del jo en un mn modern on la tradici ha deixat de ser un referent
absolut en la planificaci de la vida dels actors socials qesti que ens ser til quan
analitzem lorigen del blaverisme com a moviment social, s dir, on el futur deixa
destar fixat necessriament pel passat per tal dobrir lavenir a la incertesa. Per al
socileg britnic s precisament aquesta incertesa del futur el que provoca la necessitat del que ell anomena seguretat ontolgica. Aquesta mena de seguretat vindria a
ser, seguint la seua terminologia, una cuirassa protectora per tal de defensar al jo davant les mltiples agressions que pateix en la quotidianitat.
s, doncs, una conseqncia de la prdua de lordre tradicional i de la dialctica
entre all local i all global la necessitat dun projecte reflexiu del jo (i, per tant, del
nosaltres) que ha de construir-se ell mateix i, en certa mesura, duna manera continuada. En el passat existien respostes donades dantuvi als fets que, amb tota probabilitat, acabarien servint de patr, de brixola, a lindividu. Hi havia, en conseqncia,
poc despai per la improvisaci. A lhome i a la dona moderns (tamb, com veurem, als
regionalistes anticatalanistes), en canvi, lavenir li resulta molt incert i la capacitat
danticipar-se al futur, per tant, se li ha redut duna manera notable.
La modernitat, per a Giddens, a ms a ms s una societat del risc (expressi
proposada per Ulrich Beck). Perqu si b s cert que leclipse de lera tradicional ha
redut el risc en parcelles notables de la nostre existncia (vacunes i avanos mdics,
millora de lalimentaci, etc.) no resulta menys exacte que nha creat de nous i de molt
importants per als actors socials. Ens trobem en una societat en certa mesura apocalptica perqu els ciutadans actuals ens situem potencialment davant riscos que cap
altra generaci anterior en tota la histria de la humanitat havia hagut dafrontar, riscos
generals i universals: una guerra de destrucci massiva, una catstrofe sanitria a
gran escala, un canvi climtic global, etc.44

43

Piqueras afegeix que les identitats del jo han dentendres des de la perspectiva dels pressupsits de les identitats collectives hegemniques, ats que les identitats socials del jo sovint apellen a una
transformaci (o a un manteniment o a un retorn dun particular passat idealitzat) de la identitat del tot:
la identidad de cualesquiera miembros componentes de un todo (lase, vergibracia, grupo, estructura,
sistema, etc), depende precisamente de (la identidad) de ese todo. Y, en dialctica, (la identidad de) el
todo, para seguir mantenindose, necesita (las identidades) de sus miembros. Aunque, como es lgico, la
relacin est abierta a modificaciones que se produzcan en cualquier sentido, pudiendo alimentar
transformaciones globales (1996: 270).
44
La modernidad reduce el riesgo de conjunto de ciertas reas y modos de vida, pero introduce al
mismo tiempo nuevos parmetros de riesgo desconocidos en gran medida, o incluso del todo, en pocas
anteriores. Entre estos parmetros se cuentan los riesgos de consecuencias graves: riesgos derivados del
carcter universalizante del sistema social de la modernidad. El mundo moderno tardo el mundo de lo
que califico como modernidad reciente es apocalptico, no porque se encamine inevitablemente hacia la
catstrofe, sino porque implica riesgos que las generaciones anteriores no tuvieron que afrontar (Giddens, 1997: 12).

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 61

Aquesta conseqent ampliaci de la llibertat personal provocada pel descrdit


dun mn tradicional incapa de respondre satisfactriament a una novedosa societat
globalitzada si ms no a una part majoritria dels ciutadans occidentals les respostes ortodoxes des de les diferents tradicions no aconsegueixen satisfer s la que
provoca la tria, una tria personal per condicionada socialment, dun estil de vida i, en
major o menor mesura, duna conscincia daquesta tria. O el que s el mateix, duna
identitat construda per tal de reconfortar-nos en un mn ple de possibilitats i, alhora,
manifestament hostil:
En la vida social moderna, la nocin de estilo de vida adquiere una particular importancia. A medida que la tradicin pierde su imperio y la vida diaria se reinstaura
en funcin de la dialctica entre lo local y lo universal, los individuos se ven forzados a elegir estilos de vida entre una diversidad de opciones [] La planificacin
de la vida, organizada de forma refleja y que presupone normalmente una ponderacin de los riesgos filtrada por el contacto con el conocimiento de los expertos,
se convierte en un rasgo central de la estructuracin de la identidad del yo (Giddens, 1997: 14).

Aquests trets de la modernitat actual impliquen una interconnexi creixent de les


influncies universalitzadores i de les disposicions personals, el que suposa una profunda transformaci de la intimitat dels ciutadans contemporanis. El que resta clar s
que els humans, doncs, tenim identitats personals. Cadascun de nosaltres, dacord
amb mltiples criteris de naixena, estrat social, formaci cultural, experincies personals, ideologia i un llarg etctera construm una identitat prpia, dinmica per sovint
estable, que ens situa com a punt de referncia individual indefugible a partir del qual
percebem, ens situem, ens dotem de sentit45 i transformem la realitat que ens envolta i
de la qual formem part com a actors socials que som cadascun de nosaltres.
La identitat (les identitats), doncs, s (sn) un procs sociohistric, s a dir, que
implica una dimensi necessriament diacrnica. Pel que fa a la identitat del jo, la
socialitzaci de lindividu, en un entorn ms o menys normalitzat (o consolidat) culturalment, esdevindr fonamental per conformar una mateixetat i continutat amb qu
afirmar que, per damunt de les transformacions socials ocorregudes, existeix conscincia daqueixa permanncia en el temps i en lespai (cosa que tamb s aplicable
als grups).46
El fenomen de la identitat del jo ha generat una atenci creixent des de la segona meitat de segle XX entre els cientfics socials, ats que han estat les societats modernes les que no sols han prestat el seu inters a la individualitat sin que en bona
mesura lhan creada. Per a nosaltres, per a la nostra recerca, ens interessaran bsicament les identitats grupals, collectives, tot i que no podem passar per alt que
aquestes es desenvolupen a la modernitat a partir de condicions socials que afecten
als individus i a les respostes lgiques daquests.

45
A ms, lordre postradicional, doncs, es caracteritzar per una reflexivitat generalitzada, ats que
les informacions o els coneixements nous fan que sotmetem a crtica continuada les nostres opinions i
posicionaments. El jo arriba a esdevenir un projecte reflex. s per a que Giddens toca un punt clau que
t a veure amb la crisi de lestatuts social de la cincia i, encara ms, afecta la seguretat i la confiana de
lindividu com: La relacin plena entre modernidad y duda radical es una cuestin que, una vez
expuesta, no slo supone un trastorno para los filsofos sino que es existencialmente turbadora para el
individuo comn (1997: 34).
46

A tal inclusin, y por tanto a la identidad, nicamente se es susceptible de llegar de forma satisfactoria a travs de una consolidacin cultural, como proceso por el cual compartimos de alguna manera
los presupuestos que sobre s mismo y sobre la realidad elabora el grupo en que nos incluimos (del que
nos sentimos parte). Dicha consolidacin es la que nos procura una imagen convincente y explicativa del
mundo, esto es, una ideologa amplia, sin la cual nos vemos enfrentados a continuos problemas de
identidad (Piqueras, 1996: 269).

62 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

5.2 Les identitats com a procs dialgic i la diferenciaci


marginal
Castells ens aporta una definici didentitat que ens ajudar duna banda a distingir entre identitat i rol o conjunt de rols (distinci que sembla en part discutible perqu els rols coadjuven a construir la identitat del jo duna manera bastant decisiva) i
duna altra i fonamental a encabir la identitat com un procs de construcci cultural
que sempre implica una selecci, una tria delements i un oblit dalguns altres que,
per a la nostra investigaci ser til, en esdevenir una fons de sentit i dexperincia a
partir de la qual poder explicar lacci social:
La identidad es la fuente de sentido y experiencia para la gente [] Por identidad, en lo referente a los actores sociales, entiendo el proceso de construccin del
sentido atendiendo a un atributo cultural, o un conjunto relacionado de atributos
culturales, al que se da prioridad sobre el resto de las fuentes de sentido. Para un
individuo determinado o un actor colectivo puede haber una pluralidad de identidades. No obstante, tal pluralidad es una fuente de tensin y contradiccin tanto
en la representacin de uno mismo como en la accin social. Ello se debe a que la
identidad ha de distinguirse de lo que tradicionalmente los socilogos han denominado roles y conjunto de roles (1997: 28).

Tanmateix, com ja hem esmentat, els hmens i les dones no compten nicament
i exclusiva amb una identitat individual amb qu es relacionen directament i sense
interferncies en lesfera social amb qualsevol altre home o dona de qualsevol indret
del planeta. s evident que hi ha factors com els grups socials amb qu ens integrem
i/o participem, lidioma que parlem preferentment o amb el qual ens identifiquem, la
religi o secta a qu pertanyem (o en el seu defecte, les diferents actituds dateisme o
agnosticisme), els costums socials que adquirim, el treball que tenim i el sistema econmic en qu ens movem i tants altres que condicionen en bona mesura les nostres
accions socials. Resulta, doncs, que participem duna cultura humana en general i
duna cultura qualsevol en particular.
Com ha assenyalat lcidament Ario no resulta possible imaginar les estructures
socials com uns ens absolutament independents de la cultura de la qual participen o,
el que s el mateix, no s possible imaginar els actors socials sense llur producci de
significats.47 Smbol, sentit i identitat, doncs, sn tres paraules claus per entendre la
posici i ubicaci de lindividu dins lestructura social. Per no noms aix, sin que de
les reflexions dArio (1997a) tamb concloem que existeixen identitats collectives,
socials que, en la mesura que els individus les fan prpies, no sols les enriqueixen sin
que composen la identitat de cadascun dels sers humans, de cadascun de nosaltres.
Es pot parlar, doncs, per exemple, duna/es identitat/s femenina/es (atenent a la
variable de gnere), duna/es identitat/s homosexual/s (respecte a una opci sexual),
duna/es identitat juvenil (en relaci a ledat), etc. Sn totes elles socials, diverses i
plurals amb independncia del grau dimportncia o de permanncia de cadascuna
delles en lestructura social, per doten als individus que sidentifiquen amb elles,
explcitament o no (encara que amb una conscincia creixent dun sentit i duna identitat compartida), duna mena de brixola en una era modernitzada que ens desorienta
i ens fa minsculs; o, el que s el mateix, engrandeix la sensaci de petitesa,
dindiferncia, de prescindibilitat dels individus. La identitat collectiva, contrriament,
aporta rellevncia a lindividu, el fa sentir partcep important duna comunitat, li confereix una sensaci de calidesa i duna certa comfortabilitat. I a resultar significatiu a
lhora danalitzar el regionalisme anticatalanista.

47

no es posible pensar la estructura al margen de la cultura, lo material al margen de lo ideal; que


no es posible explicar el comportamiento humano sin tener en cuenta que los actores sociales, adems
de posiciones en redes y estructuras, adems de individuos racionales y maximizadores, son agentes
productores de significado, usuarios de smbolos, narradores de historias con las que producen sentido e
identidad (Ario, 1997a: 9).

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 63

Barth, en referir-se als grups tnics, ens revela que la identificaci dels individus
amb qualsevol daquells s de tanta significaci que organitza la vida social daquests i
fins i tot la manera dinteractuar amb els propis i amb els altres. I aix amb independncia de que una determinada identitat collectiva esdevinga hegemnica o marginal:
los grupos tnicos son categoras de adscripcin e identificacin que son utilizados por los actores mismos y tienen, por tanto, la caracterstica de organizar interaccin entre los individuos (1976: 10-11).

En aquest sentit, lanticatalanista al Pas Valenci, com veurem ms endavant,


sap com relacionar-se amb els seus (els valencians autntics), els altres (els catalans), els tradors (els valencians catalanistes) i els indiferents o meninfots
(simplement no anticatalanistes) i articular les seues relacions socials, entre daltres
factors, a partir daquesta classificaci identitria.
Les identitats, doncs, sn el resultat duna construcci social dialgica. Les identitats es conformen mitjanant un continuat esdevenir en lesfera social: van fent-se
(reproduint-se i reinventant-se) amb un constant procs dialctic o dialgic, tot interactuant en un context social determinat i reajustant les seues (auto i hetero)definicions
amb les altres narratives identitries competidores (o complementries):
La construccin de la identidad siempre es un proceso dialgico: emerge en relacin o interaccin social. Como en todo proceso social, la vertiente imaginaria [...]
tiene un papel determinante, pues los efectos sociales de las definiciones ilusorias
de la realidad no son ilusorios (Ario i Llopis, 1993: 23).

Precisament per aix nosaltres, per tal destudiar la construcci de la identitat valenciana que proposa el regionalisme anticatalanista, entenem que hem datendre al
context histric i social del seu naixement i del seu desenvolupament i, necessriament, hem dincloure en els objectius de la recerca la sociognesi de la identitat regional valenciana aix com de la proposta alternativa fusteriana que lluitar per modificar
lstatus quo de la definici hegemnica de la valencianitat. Fusterianisme i blaverisme
produeixen identitats collectives per contrast ja que el antagonismo objetiva, radicaliza e incluso produce las identidades en conflicto (Ario i Llopis, 1993: 29).
En conseqncia identitat implica diferncia i sovint alteritat, diferncia enfront dels altres (individus i grups). Aquesta voluntat diferenciacionista, doncs, necessriament, sha de concretar en alguns elements, tamb anomenats marcadors, producte tant de lautodefinici consensuada o hegemonitzada internament de lendogrup
com de les definicions dels distints exogrups, amb independncia de que siguen contrries o coincidents a les donades per la collectivitat prpia. Per a ser nosaltres cal
que hi haja un ells. I nosaltres serem nosaltres tant per com ens definim internament com per com ens defineixen els altres i ho farem normalment mitjanant aquells
elements ms visibles, que ms fcilment ens identifiquen:
Diferencia que ha de basarse forzosamente en unos rasgos distintivos que sirven
de marcadores de la delimitacin del endogrupo. Para poder distinguir, esto es, diferenciar, tales marcadores tienen que estar entre los elementos que son ms perceptibles para los sujetos [] Segn los casos pueden barajarse unos u otros elementos, o bien pueden aducirse ciertos factores en exclusividad, pero lo que caracteriza realmente a una determinada identidad colectiva no son unos u otros rasgos, sino una singular combinacin especfica y nica de todos ellos, al menos de todos los aducidos como distinguidores (Piqueras, 1996: 273-274). Cursives de loriginal.

En la nostra investigaci, doncs, tractarem de detectar els marcadors del blaverisme, qu distingeix un bon valenci dun meninfot i, sobretot, dun catalanista
des de lptica del regionalisme anticatalanista al Pas Valenci. Tanmateix, com que
la diferenciaci cultural objectiva no s particularment gran en aquest cas, lestratgia
seguida pel blaverisme ser la del sndrom de diferenciaci marginal, s dir, convertir

64 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

les diferncies marginals (alguns trets distintius de la bandera, lortografia o una part
del lxic de la llengua catalana al Pas Valenci, etc.) en centrals i alhora negar els elements culturals compartits. I, com veurem, en lanlisi haurem destar atent a qu diu i
a qu fa el blaverisme, a com construeix la identitat i lalteritat.
Un concepte, doncs, que ser molt important per a aquesta recerca, perqu ens
ajudar a entendre millor el particular procs de construcci identitria que protagonitzar el blaverisme, ser el de diferenciaci marginal (Riesman: 1964). La modernitat,
com veurem al captol sis, implica homogenetzaci cultural i, com a resposta a
aquesta, hi haur una major necessitat de diferenciar-se, per ms que siga mitjanant
uns elements que no havien tingut importncia o tanta importncia en el passat:
Precisamente como reaccin ante lo que parece una ineludible homogeneizacin
universal de determinados valores y comportamientos sociales, han cobrado nuevo impulso la bsqueda y el reforzamiento de identidades colectivas de carcter
ms local que, con frecuencia, tienen que recurrir para ello a la acentuacin de diferencias secundarias. Rasgos que en pasados tiempos histricos o en otros contextos sociales carecan de valor diferenciador o, al menos, no eran tan relevantes
como lo son en una situacin de isomorfismo social, adquieren de pronto una destacada presencia en la contienda social y el debate poltico que acompaa a los
procesos de afirmacin de identidades colectivas locales (Garca Ferrando i
Ario, 1998: 30).

Ario ha denominat sndrom de diferenciaci marginal a este procedimiento


competitivo que consiste en construir la propia identidad mediante el subrayado y la
invencin de diferencias secundarias (1992a: 350-351) i lha exemplificat amb les
Fogueres dAlacant, copiades conscientment de les Falles de Valncia i amb una
estructura ritual prcticament semblant. Tanmateix, en identificar-se aquestes amb la
valenciania temperamental, les fogueres de Sant Joan buscaren allunyar-se de la festivitat josefina mitjanant lincs en aspectes secundaris als quals sels atorga una gran
importncia simblica.
El blaverisme, com veurem, tamb actuar amb aquesta estratgia en aportar
determinats elements simbolgics (la franja blava de la senyera, una normativa secessionista per al valenci, lHimne Regional, etc.) autntics marcadors de la valencianitat, discriminadors entre els bons valencians duna banda i els renegats de laltra.
Al capdavall la sndrom de la diferenciaci marginal estaria en la base de moltes
estratgies diferenciacionistes de la modernitat avanada. Amb la globalitzaci sintensificarien, doncs, els processos didentificaci particularista front a un altre o uns
altres culturalment semblant(s) o molt prxim(s) que, per tant, generen una major
necessitat de diferenciar-nos a partir delements que podrem considerar secundaris
per que es troben a labast i que serien fcilment visibles: los grupos que definen
su identidad reactivamente suelen verse forzados a basar dicha identidad en aspectos
secundarios que merced a su funcin hierofntica (manifestar la sacralidad de la identidad) cobran una importancia crucial (Ario i Llopis, 1993: 3). I afegeixen que aquesta sndrom consisteix en la simbolizacin de la diferencia mediante aspectos estrictamente secundarios que, por ello mismo, deben ser magnificados (1993: 29).
Freud, des de la psicologia, anomenar aquesta sndrom el narcicisme de les
petites diferncies. Tanmateix, aquestes diferncies menudes tindrien una funci cabdal en lhome i en la dona moderns. Aquesta marginalitat cultural objectiva no obsta,
doncs, per a una separaci subjectiva (intersubjectiva) mxima, duta als extrems, tal
com far el blaverisme. Lnica objecci que podem posar a aquesta suggerent tesi de
la sndrom de la diferenciaci marginal s qu hem dentendre per secundari i qu
per primari en la diferenciaci identitria perqu, al capdavall, una distinci secundria que assoleix un paper determinant en la diferenciaci identitria, no esdevendria
primria o fonamental? Si ms no aix seria per als usuaris daquest marcador.
Som nosaltres, els investigadors socials, els qui hem de considerar secundria o

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 65

menor una franja de color en una bandera, una diferncia ritual a la litrgia o una
parla determinada?
Una altra qesti que considerem convenient dapuntar per a la nostra recerca
s que la riquesa social de lindividu i del grup implica que conviuen diverses identitats en els mateixes persones i fins i tot collectivitats, encara que no amb la mateixa
intensitat i significaci i que dependir del context histric i social que satorgar ms
rellevncia a unes o a unes altres.
Entre aquestes identitats ms o menys compartides pot donar-sen diversos
graus de compatibilitat, des dun contnuum on un extrem fra la compatibilitat absoluta (en bona mesura, com veurem, la identitat valenciana dual que proposa el blaverisme s plenament compatible amb la identitat nacional espanyola. s ms aquella
contribueix a reforar i a reforar-se en aquesta. Piqueras fa servir la metfora de les
nines russes per a aquest cas) fins a un altre extrem, s a dir, una completa incompatibilitat o exclusi entre identitats.48
Alguns pargrafs ms amunt hem esmentat alguns exemples didentitats. Pel
que fa a les identitats collectives poltiques podrem apuntar que existeixen identitats
de base poltico-ideolgica (la identitat socialista, la identitat liberal, la identitat ecologista, etc.); identitats de base poltico-territorial, fins i tot dmbits diversos, local,
comarcal, regional, nacional, estatal, continental, etc. (per aix podem parlar de la
identitat alzirenya, la identitat magreb, la identitat mediterrnia, etc); i, aix mateix identitats poltico-jurdiques lligades a un projecte estatal, supraestatal o subestatal (la
identitat canadenca, sussa, europea, bavaresa, etc.). El blaverisme, com veurem, respondr a una identitat de base territorial, per, arran de la reinstauraci de la Generalitat, tamb i cada vegada ms, a una identitat poltico-jurdica ja que se naprofitar del
regionalisme ordinari propi de les institucions autonmiques.
Sovint les identitats a labast dels individus o dels diferents grups socials es creuen, per presenten en alguns aspectes lgiques distintes. De tal manera que aquests
prioritzen algunes daquestes identitats i releguen daltres, sovint depenent del context
sociopoltic. No sempre a tot el que som li atorguem la mateixa rellevncia.49 Aix no
significa, per, que les identitats siguen com una mena de modes o subcultures jovenils que es podrien bescanviar amb relativa facilitat (ara em faig heavy ara indie):
No totes les identitats shaurien de considerar equivalents i intercanviables. Potser el consumidor postmodern pot adquirir una gamma desconcertant destils
didentitat [...] Tanmateix, la identitat nacional no es pot canviar com la roba de
lany passat [...] Hom pot menjar xins dem i turc el dia abans; fins i tot hom pot
vestir-se a lestil xins o turc. Per ser xins o turc no sn opcions comercialment
disponibles. Tant els cosmopolites com els autoritaris estan limitats per la permanncia de la identitat nacional (Billig, 2006: 155). Cursiva a loriginal.

s important que parem esment, per al desenvolupament posterior de la investigaci, a la trascendncia que presenta una identitat de base territorial (Barth, 1976),
com la que proposar el blaverisme i a la gran capacitat dadscripci que posseeix per
atraure els seus habitants o, si ms no, sectors socials destacables daquests, ms

48
las distintas identidades intragrupales como las de los diferentes grupos entres s, no son
necesariamente complementarias, ni requieren de los individuos los mismos grados de compromisoinclusin ni fidelidad. Mientras que algunas se pueden expresar en forma de mueca rusa (casa, barrio,
municipio, comarca, provincia, regin) otras chocan entre s e incluso se exluyen mutuamente. Pero ni
siquiera la participacin en identidades colectivas que se muestran en principio compatibles, demanda de
los sujetos la misma intensidad adscriptiva, ni los define de igual forma. Unas u otras contribuyen de muy
diversa manera e importancia a crear el sustrato bsico de la identidad de los individuos (1996: 281).
49

los individuos siempre tienen opciones porque tienen mltiples identidades: shia, iraqu, musulmn, rabe. Cul eligen de este repertorio de identidad va a depender de las circunstancias, de las
ventajas y desventajas de invocar una identidad particular (Wong a Laclau, 2005: 282).

66 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

encara quan, tal com afirma Prez-Agote (1986), aquesta siga capa destablir un
nic centre simblic dorientaci de lacci que siga socialment compartit i ho fa sovint
sense que ens nadonem:
Simplement no ens adonem de la nostra identitat o, fins i tot, de la identitat dels
altres. Totes aqueixes identitats no suren pas en una mena despai psicolgic lliure. Les identitats sn formes de vida social. Les identitats nacionals estan arrelades dins duna poderosa estructura social que reprodueix relacions hegemniques
dinjustcia (Billig, 2006: 265).

Arran de tot el que hem vingut explicitant ens cal un concepte clar del qu s una
identitat collectiva. Tot i tenint en compte la diversitat de definicions i la imprecisi de
no poques delles, ac optarem per assumir la proposta que es realitz en el colloqui
internacional sobre nacionalismes i cincies socials de 1996. En aquest, tot i la clara
conscincia de las limitacions que expressem, sexplicit una definici que ens resultar dutilitat per tres aspectes: 1) destacar la categoria costruccionista, dartefacte cultural, que t necessriament la identitat collectiva (en considerar-la com un estat de
conscincia compartit i un sentiment de pertinena arran dun moviment reflexiu);
2) la formulaci daquesta construcci o manipulaci a partir delements de tipus
ideolgics, simblics o rituals (que ens oferir un cam a seguir per al seu estudi
cientfic, precisament lanlisis daquests) i 3) el reconeixement que aquesta creaci
cultural identitria no s el resultat duna invenci des del no-res, sin a partir dunes
realitats socials i histriques preexistents que sn reutilitzades o cuinades:
Una identitat collectiva s un estat de conscincia compartit o coincident, un sentiment ms o menys explcit de pertnyer a una categoria especfica de gent, a un
grup ben definit o a una communitas de contorn ms imprecs per duna crida
emocional ms forta. Les identitats sn realades per un moviment reflexiu a partir
del jo cap a altri (singular), contraposant un nosaltres a un altri (plural). Aix, una
identitat collectiva s construeix per mitj de manipulacions ideolgiques, simbliques o rituals. Ara b, sens dubte tals ideologies, sistemes simblics i mites graviten damunt unes realitats sociolgiques, culturals i histriques preexistents, les
quals en el procs manipulador tendeixen a ser ms o menys augmentades, recreades i reafirmades segons les circumstncies (Barrera-Gonzlez, 1997: 231).
Cursives de loriginal.

En aquest sentit mereix destacar-se la importncia de la creena en lexistncia


de la identitat per banda de la collectivitat (o duna part della) que suposadament la
representa, ja que, amb independncia de la prpia existncia objectiva i mesurable
de determinats atributs socials (com la llengua, la religi, lestatus social, el gnere i
altres) que poden conformar una identitat collectiva determinada, la realitat de les
identitats collectives implica, en ella mateixa, lexistncia social daquesta, que restar
garantida mentre sectors socials de la prpia comunitat continuen assumint-la, promoguent-la i defensant-la (al capdavall reproduint-la), encara que no romanguen esttiques ni immbils. I aix malgrat els discursos que sovint es fan des dels propis identitismes talment com si pogueren resultar transhistriques.
Per tot aix hem datendre a la realitat de les conseqncies socials de les
identitats collectives, degut a qu la creena de molts individus que la fan seua una
determinada identitat a labast, pot condicionar els seus actes amb un grau important
de coherncia respecte dels pressupsits daquesta, amb independncia de lexistncia social hegemnica o no de la collectivitat implicada.50
En aquest sentit, es pot parlar amb propietat, per exemple, de lexistncia duna
identitat nacional valenciana? A la llum de les dades sociolgiques queda raonable-

50

El concepte, per supost no pressuposa lexistncia real de dita comunitas V. Turner o urgemeinde romanticisme alemany pero, dacord amb el citat principi de Thomas, partix del fet histricament innegable segons el qual la creena en lexistncia de dita identitat va ser continua sent real en
les seues ltimes conseqncies (Ario, 1991: 11).

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 67

ment clar que la presncia duna conscincia nacional valenciana s obertament minoritria al nostre territori. Tanmateix no deixa de ser real lexistncia duna minoria
valencianista que condiciona el discurs poltic valenci i, evidentment, determina el
comportament poltic i social de les prpies minories nacionalistes valencianes i, fins i
tot, condiciona el discurs poltic valenci general.
s, per tant, important que la sociologia i la resta de cincies socials tinguen en
compte les identitats minoritries perqu aquestes interactuen amb les hegemniques i
poden acabar per condicionar (per mmesi o per afirmaci reactiva) la creaci de referents socials i esdevenir, si ms no en certs aspectes, condicionants de les reconformacions identitries duna collectivitat determinada. Aquest s el cas del blaverisme,
que de ser mensypreat durant la transici democrtica com un fenomen de quatre
gats, ha esdevingut un factor cabdal i central per entendre all que podriem anomenar
la identitat valenciana. I tamb, en una altra direcci, del fusterianisme, que influeix
ms enll del seu suport social i electoral estricte i que alhora ha provocat una reacci
desproporcionada si tenim en compte la seua (relativa) escassa penetraci social.
Un altre aspecte en qu tamb hem dincidir sintticament s que les identitats
existeixen socialment, amb independncia de la veracitat o falsedat dels pressupsits ideolgics o de la mentalitat en qu es fonamenten i, no cal dir-ho, amb la simpatia
o antipatia que aquestes generen en el cientfic social que analitze el fenomen. Els
fonamentalismes religiosos, per exemple, sn tan moviments socials nous (de fet
Castells considera hipermodern, per exemple, el fonamentalisme islmic, ja que no
respon gens ni mica als parmetres dun moviment tradicionalista)51 com lecologisme
o el feminisme. El fet que ens repugnen els primers i manifestem una simpatia, ms o
menys entusiasta, pels segons cosa que, daltra banda, s ben comprensible i justificable des duna sociologia compromesa amb valors com els drets humans i el desenvolupament sostenible no implica que neguem o encobrim la seua existncia social
ni deixem destudiar-los amb el mxim de rigor possible. Tot a, per, no suposa,
acceptar en absolut un complet relativisme cultural que duria a les cincies socials a
un atzucac teric i metodolgic:
Por encima de la veracidad o falsedad de los rasgos seleccionados, y anteponindose a su posible verificacin por parte del investigador, hemos de tener en
cuenta que lo sentido y pensado existe objetivamente en cuanto que determina la
accin de los sujetos y por lo tanto, influye la realidad [] Lo cual no quiere decir
que todo sea igualmente cierto o vlido (Piqueras, 1996: 279). Cursiva de loriginal.

5.3 El poder de la identitat i la dominaci simblica


Un ltim element que conv tenir en compte s que les identitats collectives sn
constructes culturals producte del conflicte i de la dominaci. Seria ingenu pensar que
sempre sorgeixen espontniament o naturalment. Una identitat collectiva acostuma
a ser el resultat duna proposta identi-tria que ha esdevingut hegemnica socialment i
lhegemonia normalment saconse-gueix mitjanant mecanismes de control i de dominaci, per la qual cosa les identitats socials tamb sn un camp de la lluita de poder:

51

La construccin de la identidad islmica contempornea avanz como una reaccin contra la


modernizacin inalcancable (ya fuera capitalista o socialista), las perversas consecuencias de la globalizacin y el derrumbamiento del proyecto nacionalista postcolonial (Castells, 1997: 41). Tanmateix el
fonamentalisme cristi als Estats Units tamb respondria, malgrat les abismals diferncies amb lislmic, a
una reacci front a la globalitzaci: Una sociedad constantemente en la frontera del cambio social y la
movilidad individual est abocada a dudar de forma peridica de los beneficios de la modernidad y la
secularizacin anhelando la seguridad de los valores e instituciones tradicionales basados en la verdad
eterna de Dios (Castells, 1997: 43).

68 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

Entenem que la identitat collectiva s un camp de lliuta de poder, determinat en


part per lxit o el fracs destratgies que pretenen imposar, transformar, reproduir
o qestionar definicions de qui som com a grup, a partir de la producci i distribuci massiva dels referents simblics collectius (ms acuradament de narratives)
que legitimen o qestionen els grup socials dominants (Alberola, 2002: 8). Cursives de loriginal.

Com veurem al llarg daquesta recerca, la identitat collectiva valenciana que ha


sorgit producte de la proposta del blaverisme tamb ha sigut el resultat duna determinada lluita de poder i de lxit i el fracs de determinades estratgies daquesta proposta, aix com tamb dels xits i dels fracassos duna proposta identitria emergent (a
la dcada dels seixanta i del setanta del segle passat), la fusteriana. Aquest particular
enfrontament identitari ha configurat culturalment la societat valenciana actual.
El polmic Samuel P. Huntington defensa que, arran de la caiguda del Mur de
Berln, la lluita ideolgica de la guerra freda hauria donat pas als enfrontaments per les
identitats nacionals i civilitzatries (culturals, al cap i a la fi) o, el que s el mateix, que
la pregunta de quin costat ests?, caracterstica del perode 1945-1989, hauria donat
lloc a una altra, que est produint unes importants transformacions socials: qui eres?
o, una de ben semblant, on pertanyem?. La resposta a aquesta pregunta seria un
increment de la identificaci amb els qui considerem que sn com nosaltres, els qui
tenen elements culturals comuns amb els quals identificar-nos.52
De fet, la caiguda del mur de Berln no dugu a la profecia de la fi de la histria
de Fukuyama sin ms prompte a un resorgiment de les identitats culturals com a
nova frmula dagrupaci humana que donara pas al buit que deix lenfrontament
ideolgic de la Guerra Freda. La dcada dels noranta del segle passat, doncs, tingu
com a conseqncia una autntic esclafit de crisis identitries, un esclafit identitari
que ha deixat en evidncia aquells que consideraven que les tribus havien passat a
un calaix de la histria.
Castells, a qui prendrem com a referncia en aquest subcaptol, comena el seu
magnfic segon volum de la trilogia de La era de la informacin. Economa, sociedad y
cultura amb una reflexi en la qual lliga globalitzaci i increment de les identitats collectives i que a parer nostre s fonamental per entendre la noms en aparena paradoxal conseqncia dincrement de les interconnexions socials a escala planetria i
alhora lesclafit de ms i ms nosaltres que safirmen contra altres tants altres: La
oposicin entre globalizacin e identidad est dando forma a nuestro mundo y a nuestras vidas (1997: 23).
El ttol daquest captol lhem pres, precisament, daquest volum de Castells. Amb
la idea del poder de la identitat lautor est volent mostrar-nos no noms la importncia
decisiva de les identitats a les societats modernes, sin el poder social que atorga als
definidors i portantveus daquestes identitats, en ser capaos de convertir-se en administradors de ladhesi identitria de molts individus. I s que la batalla pel poder, en
lactualitat, es lliura en bona mesura a la ment de la gent que va a la recerca de la
pregunta de qui som. Molts actors socials estan condicionats en gran mesura per la
identitat collectiva amb la qual sidentifiquen, que funciona com una mena de referent
estable (de fet, sovintment poc fugisser) i, per tant, com un mapa til on integrar les
experincies dun mn que sembla dissoldres contnuament:

52
Mientras que un pas poda evitar alinearse en la guerra fra, no puede ahora carecer de una
identidad. La pregunta: De qu lado ests? ha sido reemplazada por esta otra, mucho ms fundamental: Quin eres?. Cada Estado debe tener una respuesta, su identidad cultural, que define el lugar del
Estado en la poltica global, sus amigos y sus enemigos. Los aos noventa han conocido la explosin de
una crisis de identidad a escala planetaria. Casi en cualquier parte adonde se volviera la vista, la gente ha
estado preguntndose: Quines somos?, adnde pertenecemos? y quin no es de los nuestros? [...]
Al habrselas con una crisis de identidad lo que cuenta para la gente es la sangre y las creencias, la fe y
la familia. La gente se solidariza con quienes poseen antepasados, religin, lengua, valores e instituciones
semejantes, y se distancia de quienes los tienes diferentes (Huntington, 1996: 165-166).

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 69

El nuevo poder reside en los cdigos de informacin y en las imgenes de representacin en torno a las cuales las sociedades organizan sus instituciones y la
gente contruye sus vidas y decide su conducta. La sede de este poder es la mente
de la gente. Por ello, en la era de la informacin, el poder es al mismo tiempo identificable y difuso (1997: 339).

Al cap i a la fi aquesta crisi identitria no seria sin una reedici (distinta, bviament) de la crisi que produ la industrialitzaci, la modernitat, on el nacionalisme, el primer nacionalisme (com veurem ms detingudament al captol sis), substitu la legitimitat poltica de lantic rgim, basada en la monarquia i la religi, per una font nova de
legitimitat que sarrelava en la naci. La que abandonava definitivament el feudalisme
era: una sociedad atomizada que busca en el nacionalismo un sustituto de viejo orden, ahora perdido sin remedio (Kedourie, 1966: 87).
El nacionalisme, per tant, estaria demostrant una gran capacitat dadaptaci i de
resposta a les crisis identitries, des de les acaballes de lantic rgim fins a la societatxarxa actual; un gran lligam en definitiva amb la modernitzaci. Noms en aparena
a tamb aniria unit a un cert distanciament progressiu de la identificaci dels ciutadans amb les poltiques del seu estat-naci, tendncia que es veuria reflexada en la
majoria destats occidentals i que estaria a la base de la desafecci per la poltica de
bona part dels ciutadans, tal com ha estudiat brillantment Nina Eliasoph al seu
Avoiding Politics. En un sentit semblant Castells fins i tot, tal vegada una mica massa
agosarat, considera que lestat-naci53 ja no s un valor suprem per a molts dels
seus ciutadans, que ja no estarien disposats a lluitar pel seu pas (1991: 467).
Per a Castells les identitats, actualment, sn producte duna gran reacci a nivell
planetari del fenomen de la globalitzaci. Es fonamenta en Held per afirmar que el nou
sistema de poder que sest configurant en lera de la informaci est conformat per
una pluralitat de fonts dautoritat, de les quals els Estats-naci noms en sn una: ara
els estats actuen com una mena de nodos duna xarxa de poder ms mplia i es
posicionen duna forma que defineix com neomedieval a lordre poltic internacional
de lactualitat. Els estats-naci, doncs, estarien transformant-se de subjectes sobirans
en lpoca contempornia a actors estratgics,54 junt amb molts altres, a lera de la
globalitzaci que, paradoxalment, el seu triomf a nivell mundial podria implicar el fracs
a nivell local (nacional):
[els estats-naci], cuanto ms resaltan los estados de identidad, menos efectivos
resultan como agentes de poder compartido. Cuanto ms triunfan en la escena
planetaria, en estrecha asociacin con los agentes de la globalizacin, menos representan a sus grupos nacionales (Castells, 1997: 338).

Aquests altres actors estratgics es divideixen en fonts per damunt de lestat:


xarxes de capital, de producci, de comunicaci, criminals, institucions internacionals,
aparells militars supranacionals, ONGs, religions i moviments dopini pblica i fonts
per davall de lestat: comunitats, tribus, localitats, cultures i bandes. Tot seguit analitzarem les identitats nacionals i els nacionalismes, productes de moviments socials que
hem destudiar a partir de les seues prctiques discursives, ja que, com afirma

53

Amb una frase molt aclaridora i enginyosa Castells descriu magnficament la situaci de lestatnaci i la societat civil a finals del segle XX: En este fin de milenio, el rey y la reina, el estado y la sociedad civil, estn ambos desnudos, y sus hijos conciudadanos vagan a travs de diversos hogares adoptivos (1997: 394). Per al socileg catal cal analitzar amb atenci la crisi de lestat-naci, ats que
aquesta suposa la desorganitzaci de la unitat comptable de la democrcia liberal i, en conseqncia, la
crisi de la prpia democrcia. Al seu parer hi existeix una separaci, cada vegada ms ntida, entre les nacions (que realitzen la poltica de representaci de les seues collectivitats) i els estats (que efectuen,
contrriament, unes poltiques dintervenci, poltiques progressivament ms constestades, ateses la crisi
de legitimitat que comporta lestat-naci).
54

los estados-nacin han sido transformados de sujetos soberanos en actores estratgicos, ocupndose de sus intereses y de los que se supone que representan, en un sistema global de interaccin,
en una situacin de soberana compartida sistmicamente (Castells, 1997: 338).

70 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

Castells, per entendrels hem danalitzar les seues praxis i, especialment, qu diuen
ser, les autodefinicions, que condicionen duna manera decisiva les seues realitats.
***
Les identitats, en definitiva, sn uns constructes culturals integradors particularment funcionals en les societats modernes (i que doten de poder als principals definidors de la construcci) ja que ens doten de sentit i serveixen de font dexperincia davant una modernitat que ens genera incertesa i alhora simplifiquen la interacci social
a partir dun mapa mental dun o diversos nosaltres, mitjanant un procs de construcci cultural de la diferncia i una conscincia daquesta a travs del temps, i un o
(normalment) diversos altres. Per no noms, ja que les identitats collectives aporten
rellevncia als actors socials que la fan prpia, en sentir-se partceps duna comunitat.
El blaverisme, com veurem, tamb conferir calidesa i comfortabilitat a no pocs
valencians. De tal manera que assumir la construcci nacional espanyola feta des de
lestat-naci espanyol (des de dalt) per tamb proporcionar una espanyolitat, a partir
de la identitat regional valenciana (des de baix). Tot acceptant, i fins i tot promoguent,
els pressupsits de la cultura dominant espanyolista, aportar una valencianitat no
conflictiva, perfectament integrada i no contradictria (a diferncia del fusterianisme)
amb lespanyolitat. Ser valenci a la manera del blaverisme, en conseqncia i com
veurem amb ms detall, esdevindr socialment ms senzill, menys problemtic, ms
dacord amb el que Bourdieu considera lacceptaci dxica, prereflexiva, del mn
constitut:
Quan aquest autor [Bourdieu] parla de lacceptaci dxica del mn es refereix a
lacceptaci duns pressupsits fonamentals, prereflexius que es posen en marxa
senzillament en prendres el mn com a donat per descomptat. Doncs b, els dominats apliquen categories que provenen del punt de vista dels dominants, i que
apareixen com a naturals, autoevidents, la qual cosa pot incidir en la seua prpia
depreciaci o denigraci (Alberola, 2002: 12). Cursiva de loriginal.

Per a nosaltres, en aquest sentit, ens resultar til el concepte bourdieui de


dominaci simblica, ja que tractarem de mostrar com el blaverisme, en esdevenir si
ms no parcialment hegemnic, ha exercit i continua exercint un dominaci de la
valencianitat i ha expulsat als marges o fins i tot fora daquests a les valencianitats
alternatives (singularment a la fusteriana).
Bourdieu considera, amb una metfora potent, que el mn social extaria constitut duna doble objectivitat: una objectivitat de primer ordre, conformada per la desigual distribuci dels recursos materials, sempre escassos i una objectivitat de segon
ordre, conformada per constructes culturals. En conseqncia, la definici hegemnica de la constituci social s una forma particularment important del poder, que
habitualment les classes dirigents aconstumen a imposar a la resta de la societat o, dit
duna altra manera, que els dominats acaben per acceptar, per consentir, la visi dels
dominants, que esdev aix naturalitzada i no qestionada, que es transforma en definitiva en un habitus.55 Aix, Bourdieu considera que, amb certes limitacions, les estructures simbliques tenen un extraordinari poder de constituci (Barranco, 2003:
194). Com que les identitats sn producte dun procs socio-histric particular, estudiarem com el blaverisme, a partir delements anteriors, dur a terme estratgies efectives
des de la transici democrtica en per aconseguir hegemonitzar la construcci de la
identitat valenciana i expulsar del poder als productors duna identitat alternativa.

55

La potncia de lexplicaci de Bourdieu sobre la dominaci simblica est en el fet que, dacord
amb la seva anlisi, on acaba residint la violncia simblica s precisament en lhabitus. s a dir, en la
incorporaci dun determinat arbitrari cultural en forma de categories cognitives (discursives i prctiques,
conscients i no conscients) que pautaran la vida social present i les prpies possibilitats futures
(Barranco, 2003: 199). Cursiva de loriginal.

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 71

Captol 6. Una sociologia comprehensiva del


nacionalisme i del regionalisme
Uno puede analizar el discurso nacionalista y la poltica nacionalista sin dar por
supuesta la existencia de naciones (Brubaker i Cooper, 2005: 184).

Dentrada, dacord amb Michael Billig, autor de Banal Nationalism, que ens ha
inspirat al llarg de la investigaci, cal incidir que els nacionalismes han sigut uns moviments poltics de la modernitat que lhan condicionada duna manera decisiva, per la
qual cosa s difcil imaginar sociolgicament la contemporanetat sense nacions i,
per tant, com en altres casos en les cincies socials, lobjecte i el subjecte de lestudi
estan notriament interrelacionats, cosa que explicar algunes insuficincies de la
sociologia en estudiar-los:
Com que el nacionalisme ha afectat profundament la manera de pensar contempornia, no s fcil destudiar. No es pot fer un pas fora del mn de nacions, ni
despullar-se dels pressupsits i hbits de sentit com derivats del fet de viure en
aquest mn. Els estudiosos han de comptar que seran afectats per all que hauria
de ser lobjecte destudi (2006: 69).

Per tenir un cos teric des del qual poder estudiar el blaverisme haurem de tenir
en compte les investigacions sociolgiques contempornies ms importants al voltant
de la naci/regi, el nacionalisme/regionalisme i la construcci de comunitats poltiques. Inclourem en aquest captol, doncs, una aproximaci crtica particular, amb la intenci daconseguir definir una proposta de teoria general al voltant dels nacionalismes
(i dels regionalismes) i les identitats poltiques nacionals (regionals) i, ensems, fer servir ferraments cientfics metodolgics ms precisos i definits per al seu estudi des de
les cincies socials.
Encara que no es deixar de referenciar la teoria social clssica i les teories sociolgiques modernes, la recerca tindr fonamentalment en compte algunes de les
aportacions recents. La caiguda del mur de Berln i el final de la Guerra Freda foren
alguna de les causes del rebrot espectacular dels moviments identitaris56 i, en concret,
de nacionalismes i regionalismes i, en conseqncia, de latenci de les cincies
socials qesti de la que no sescapol la sociologia57 pel fenomen nacional/regional en els seus mltiples aspectes, cosa que en no pocs casos ha afinat els instruments danlisi al nostre abast.
Tanmateix, si exceptuem les dues darreres dcades, curiosament, els nacionalismes i els regionalismes han rebut relativament poca atenci des de la sociologia.

56

En general han hagut dues grans preguntes que shan fet darrerament la majoria dels estudiosos
dels nacionalismes: Per qu han resorgit els nacionalismes tnics arran de la caiguda del Mur de Berln?
I per qu, en plena construcci de la Uni Europea els nacionalismes sense estat es consoliden i creixen
dins de les prpies fronteres de la Uni? Davant aquestes preguntes hi ha hagut dues grans respostes
provisionals: la teoria que podrem denominar del frigorfic, que considera que aquest reverdiment dels
nacionalismes respon a una conjuntura sociopoltica que ha afavorit la fi de lhivernament daquests i la
teoria que considera que, en un context de crisi com aquest, els nacionalismes ofereixen respostes a un
ordre sociopoltic, bsicament el comunista, que ha caigut. Fins i tot autors com Castells consideren que
el (re)sorgiment i intensificaci didentitats collectives de tota mena s una resposta social als fenomens
derivats de la globalitzaci. Cal dir que no totes dues teories sn, necessriament, contradictries.
57

La desaparici de les democrcies populars i lesclafit de moviments nacionalistes (secessionistes majorment) sera la causa principal daquest nou inters. Darrerament han aparegut centenars de
monografies i articles que, amb major o menor fortuna terica i/o emprica, ens han proporcionat informaci i coneixement valuosssim sobre les bases teriques i els processos socials de formaci, organitzaci i
difusi dels moviments nacionalistes. Aquesta allau destudis han resituat el debat dins una major precisi,
encara que amb lnies metodolgiques ben diverses i resultats terics diferenciats.

72 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

Constatem el desinters que al llarg del segle XIX i bona part del XX ha suscitat la
qesti nacional en els mbits sociolgics.58 s precisament un socileg qui afirma
(potser corporativament) que els nacionalismes haurien de ser un fenmen essencialment sociolgic:
han tenido escaso inters para parte de los socilogos, quienes han parecido delegar, en otras ciencias ms descriptivas, el estudio de un hecho que por sus caractersticas intrnsecas es esencialmente sociolgico, ya que es un fenmeno
colectivo que se genera a partir de situaciones de cambio social producidas tanto
en el interior de los Estados como por los ajustes y relaciones de conflictos en el
panorama internacional (Gonzalo Herranz, 1992: XIV).

Aquest desinters sociolgic es pot resseguir fcilment.59 De fet, la teoria social


clssica ha prestat poca atenci a nacionalismes i nation buildings. S, en canvi, contribu duna manera molt important a entendre lestat com a factor de canvi i de modernitzaci de les societats contempornies, per tamb un agent fonamental per estudiar
els nacionalismes.
Montserrat Guibernau, al seu magnfic llibre Nacionalismes. Lestat-naci i el nacionalisme al segle XX, analitza que els tres grans terics clssics Karl Marx, Emile
Durkheim i Max Weber no saberen destacar la seua importncia ni construir una teoria
del nacionalisme (tot i que aquest ltim era nacionalista alemany) als seus textos:
El nacionalisme, per, no es considerava com un fenomen que es podia connectar a lascens dels estats naci moderns, o com un tret relacionat amb lexpansi
de la industrialitzaci (Guibernau, 1996: 68).

Marx menystingu la importncia de les nacions en donar prioritat a la divisi i a


la lluita de classes (entre burgesos i proletaris). A parer de Marx, a ms, el nacionalisme s una ideologia tpicament burgesa (tot i que els rgims comunistes, per, han fet
servir abastament el nacionalisme). Per a ell, els obrers que conformen la classe
social que encarna el subjecte nou de la histria no en tenen, de ptria, la qual cosa
no significaria que cadascun dels proletariats nacionals no tinguen com a primer
objectiu eliminar la burgesia nacional prpia i constituir-se en classe nacional, en naci.60 Tot i aix, per consideracions estratgiques Marx i Engels s recolzaren a partir
de les revolucions de 1848 els moviments nacionalistes hongars, polons i alemany
ms tard tamb inclourien el cas irlands61 perqu pretenien crear estats nacionals grans i estables, s dir, capitalismes nous que permeteren la irrupci de proletariats nacionals on poguera desenvolupar-se la defensa dels interessos daquests, on
pogueren desenvolupar-se organitzacions comunistes. Ms encara quan:
Linternacionalisme de Marx no pretenia eliminar les diferncies culturals entre
les societats, ni afavorir la uniformitat, ms aviat el supsit de societats de grans

58

Una ullada rpida als ndexs de matries dels manuals estndard de sociologia revelaria que el
nacionalisme no s una preocupaci fonamental de la disciplina (Billig, 2006: 90).
59

Per exemple, mentre que la definici de naci dun diccionari de poltica durant la Guerra Freda
(als anys seixanta) considerava a aquesta una comuni-dad de hombres que tienen conciencia de los
lazos tnicos, histricos y econmicos que les unen, y estn impulsados por un mismo deseo de vivir bajo
instituciones polticas comunes resultava bastant ms par-ca pel que fa al nacionalisme que el definia
com la adhesin exclusiva a la nacin, a su pueblo y a sus tradiciones (Aquistipace, 1969: 105). Hui les
definicions al voltant del nacionalisme estan ms acurades.
60

Engels, en aquest aspecte, afirmar que el proletariat tamb ser nacional: El proletariat, pel
fet que ha de conquerir en primer lloc el domini poltic, ha delevar-se a classe nacional i ha de constituirse ella mateixa en naci; encara s nacional, tot i que no ho sigui en el sentit de la burgesia (a Guibernau, 1996: 32).
61

A diferncia daltres nacionalismes eslaus, com el txec, que reb no sols la indiferncia sin
lhostilitat de Marx i Engels. I s que, per a tots dos, les cultures eslaves semblaven definitivament inferiors a lalemanya.

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 73

dimensions li semblava un punt de partida ms efica per tal destablir un mn


harmonis (Guibernau, 1996: 33).

Marx i el marxisme tractarien dinstrumentalitzar, per tant, els diferents nacionalismes en la mesura que pensaven que podien ser til a lexpansi de la ideologia
comunista. s cert que el marxisme es pretenia internacionalista, en tant que aspirava
a crear una gran classe obrera solidria i dabast internacional, per tamb ho s que
una certa ambigitat doctrinria permetia compatibilitzar tots dos moviments en segons
quins contextos.
Marx, a judici de Guibernau, no exposar cap teoria explcita del nacionalisme
per tres motius: 1) perqu consideraria que les ideologies nacionalistes eren instruments de la superestructura en mans de les diferents burgesies nacionals i avantposaria lestudi de les relacions econmiques de producci a cada estat per tal de desvetlar
els interessos nacionals, que no eren suposadament sin els interessos burgesos de
classe;62 2) perqu el marxisme pretenia la destrucci, almenys tericament, de lestat.
Els nacionalismes, que recerquen precisament la seua creaci i/o consolidaci, no
tenen doncs, un espai teric sin ms aviat i a tot estirar, com ja hem dit, una ubicaci
tctica per tal dassolir a llarg termini els interessos obrers de classe; i 3) perqu les
identitas nacionals, igualment que les religioses o les lligades al capitalisme, no obstruiren llur trascendncia en una gran humanitat fraternal.
Durkheim tampoc no va ellaborar una teoria de la naci i el nacionalisme. Els
seus escrits al respecte resultaran molt escassos. S que aport, en canvi, reflexions
interessants sobre lestat-naci. Constat en contra dels qui defensaven la teoria
individualista de lestat (Spencer, els economistes clssics, i tamb Rouseeau, Kant i
Hegel), que limitaven aquest a vetlar pels drets individuals que lestat modern tendia
a multiplicar les seues funcions i a tenir un pes cada vegada ms important no sols en
lmbit poltic, sin tamb en leconmic i cultural, alhora que tamb sacompanyava
dun procs deixamplament dels drets individuals dels ciutadans.
De fet, Durkheim, considerar que ser lestat el garant dels drets i dels interessos dels membres que lintegren: Lestat es va enfortint i s cada cop ms actiu, a
mesura que lindividu s cada vegada ms lliure. Lestat s el que allibera lindividu (a
Guibernau, 1996: 40). Per al socileg francs aquesta s una funci absolutament
cabdal, que hauria dimpedir que qualsevol altra instituci intermdia entre ell i els
ciutadans es perceb ac un innegable tarann jacob absorbisca la personalitat
dels individus, tot i que reconeix en aquestes institucions un possible fre a la tendncia
desptica de lestat.63
Tot i el que hem explicat fins ara Guibernau identifica els pocs textos de Durkheim sobre el nacionalisme (patriotisme en dir ell i tant daltres). Daquests en podem
extraure la distinci durkhemiana entre nacionalitat i estat. La primera ser qualsevol grup hum unit per valors culturals sense constituir un estat (aleshores el cas de
polonesos o finesos, s dir, territoris que havien tingut un poder poltic o que cercaven

62
Aquesta consideraci ha suposat moltes crtiques, ats que el marxisme no acostuma a demostrar aquesta associaci estreta entre burgesia i nacionalisme, que la dna per descomptada: Tambin el
marxismo se ha propuesto ofrecer una explicacin del nacionalismo que hace de l un epifenmeno que
aparece en un estadio particular del desarrollo econmico cuando la burguesa y su modo capitalista de
produccin se encuentran es ascenso. El nacionalismo es una expresin de intereses burgueses [...] Esto
constituye un absurdo manifiesto, puesto que toda la evidencia muestra que el nacionalismo no es un
reflejo del modo capitalista de produccin, y que puede tener lugar con las estructuras sociales y econmicas ms variadas (Kedourie, 1966: 117).
63

Daltra banda les aportacions de Durkheim al camp de la religi han estat de gran importncia
per a una certa comprensi dels nacionalismes, ja que la religi, mitjanant els ritus, unifica simblicament
les societats, anlogament com faran els nacionalismes en proporcionar una identitat collectiva, s dir,
una cohesi social, per mitj dun univers simblic compartit. Gellner i Breully prendran, a partir dac, la visi que les societats, mitjanant els nacionalismes, sadoren obertament, canten i lloen la seua existncia.

74 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

reconstituir-lo), mentre que lestat pressuposa una centralitzaci del poder poltic. La
naci, en conseqncia, seria la coincidncia de la nacionalitat i lestat.
Aix mateix Durkheim definia el patriotisme64 com un sentiment que uneix lindividu amb la societat poltica, en la mesura que aquells que arriben a experimentar-lo
shi senten units per un lligam de sentiment (a Guibernau, 1996: 48-49), encara que
per a ell aquest sentiment s transitori i podria desaparixer mitjanant la construcci
duna ptria europea o mundial.
Max Weber no sols conceb lestat com la instituci que monopolitza ls legtim
de la violncia dins dun territori sin que aporta reflexions convincents del paper
nacionalitzador de lestat-naci en considerar que s precisament lestat, malgrat el
seu caire histricament contingent i la seua organitzaci artificial qui crea la naci, el
que inspira la creena en una etnicitat comuna:
El fet de pertnyer a una tnia no constitueix cap grup, noms facilita la formaci
de grups de qualsevol mena, especialment en lesfera poltica. I subratlla que s
principalment la comunitat poltica, amb independncia de fins a quin punt sha organitzat artificialment, la que inspira la creena en una etnicitat comuna. Aix significaria que lestat t capacitat per crear una suposada identitat entre els ciutadans (Guibernau, 1996: 53).

Weber, a ms a ms, s dels tres grans terics socials clssics qui ms pgines
dedic, tot i no fer esment del nacionalisme, a les nacionalitats i als grups tnics.65 El
socileg alemany defineix la naci com una comunitat de sentiment que sajusta a un
estat privatiu i particular, la qual cosa pressuposa una tendncia a la igualaci entre la
naci i lestat. Aquesta ambigitat en la definici tractar de recomposar-la amb la
introducci del concepte de poder (fonamental per al seu pensament), ja que el parer
de Weber s que: Lestat nacional s lorganitzaci de poder temporal de la naci (a
Guibernau, 1996: 57).
Daltra banda cal tenir en compte que a la sociologia sha donat sovint per descomptat el marc estatal i sha fet servir el concepte de societat associat acrticament66
a les fronteres dels diferents estats-naci. Hi havia una societat txecoslovaca fins al
31 de desembre de 1992 i a partir de l1 de gener de 1993 tingurem dues societats, la
txeca i leslovaca? La qesti no s tan simple per reiteradament sha donat lestatnaci com a pressupsit de la societat moderna, com a objecte destudi inqestionat.
***

64

A aquest respecte cal esmentar que Durkheim no sestigu dadoptar posicions nacionalistes
franceses i antigermniques, si ms no com a conseqncia de lenfrontament tamb ideolgic que dugu
acompanyat el conflicte bllic de la primera guerra mundial. A un pamflet titulat Qui a voulu la guerre?
afirma el segent: No hi ha un sol gest sincer de pau a Alemanya, noms paraules vanes [...] La culpabilitat dAlemanya s bvia. Tot ho confirma i res no pot atenuar-la [...] A ms, lopini universal sinclina cada vegada ms a culpar el govern alemany, i fer-lo responsable de les terribles calamitats que els nostres
pobles pateixen avui [...] De fet, Frana ha lluitat fins al final amb totes les seves forces per aconseguir la
pau [...] Lactitud de Frana de cara a lexterior ha estat sempre irreprotxablement correcta (a Guibernau,
1996: 51).
65

Cal tenir en compte que Weber coparticip clarament dun cert nacionalisme alemany, observable en qestions com el seu irredemptisme pangermnic, la seua oposici frontal a la immigraci polonesa a lAlemanya oriental, aix com el seu suport a Alemanya durant la primera guerra mundial i la seua
reacci contra la injustcia que supos el Tractat de Versalles. No debades Weber estigu molt condicionat per lencara recent unificaci alemanya a la segona meitat del segle XIX: La defensa de Weber de
lirredemptisme era tant un programa com un pronstic, i els resultats van superar de molt tots els lmits
que hauria pogut imaginar. Els seus sentiments nacionalistes no van canviar al llarg de sa vida, sin que
va continuar sent un nacionalista convenut, sense qestionar mai el seu nacionalisme alemany, ni sotmetrel a cap crtica. La naci i el seu poder en el mn no van deixar de ser per a ell el valor poltic primordial (Guibernau, 1996: 64).
66
Totes aquestes definicions suposen que existeix alguna cosa com una societat que funciona
de manera no conflictiva (Billig, 2006: 91).

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 75

En aquesta investigaci, per, no es pretn realitzar ni tan sols una aproximaci


mnimament exhaustiva a la histria de la sociologia pel que fa a les ideologies i
moviments socials nacionalistes, ni tan sols fer una introducci a la diversitat amb qu
la sociologia afronta el fenmen del nacionalisme, ni tampoc atendre a les diferents
tradicions culturals de concepci daquests67 per s posicionar-nos al voltant del qu
ens ser til per a tractar de corroborar les nostres hiptesis de partida i els nostres
objectius de recerca.
Dentrada hem de tenir present que sovint a les cincies socials sha tractat
dentendre el nacionalisme com una variable dependent de factors econmics i/o
psicolgics (un mer epifenomen), cosa que ha provocat en no pocs casos caure en
un determinisme del qual discrepem profundament. Sense negar la importncia
daquests en la configuraci de les identitats nacionals, ac considerarem que la
recerca ha danar ms enll. Greenfeld (1997: 239), per exemple, critica totes aquelles
teories modernistes (que no cal confondre amb els posicionaments construccionistes)
de la naci que, s cert, configuren el paradigma predominant, tot acusant-los
dacostar-se al determinisme, b econmic, b psicolgic, b de qualsevol altra mena:
Com que el nacionalisme representa el marc cultural de la modernitat, el mitj
cognitiu que dna forma a la manera com percebem la realitat, est necessriament i centralment relacionat amb la nostra construcci dels seus aspectes socials, poltics i culturals en el sentit ms estricte. Aquest punt de vista bviament
contradiu la majoria de la bibliografia que hi ha sobre el nacionalisme en les cincies socials, en qu, dacord amb el paradigma predominant (i reflectint potser una
mena de pensament desitjs), aquesta fora enorme s vista com a epifenomen al
qual manca un veritable impuls propi i que es deu b a factors econmics (la majoria de les anomenades teories modernistes sobre el nacionalisme, un cop examinades, resulten ser variants del determisme econmic), b a alguna causa de
naturalesa vagament psicolgica o fins i tot biolgica (els anomenats factors primordials) (1999: 11).

Aix mateix hem de tenir present que no hi ha a les cincies socials un consens
mnim pel que fa a qestions bsiques de les nacions i els moviments nacionalistes, la
qual cosa podria dur-nos, a priori, a una situaci bastant desalentadora de lestat de la
recerca i lnalisis de la qesti. Un analista brillant dels nacionalismes com Requejo
ens resumeix perfectament la insufincia dels estudis sociolgics i politolgics:
No hi ha cap concepte universalment acceptat de nacionalisme que inclogui tots
els casos emprics de qu tenim coneixement. Els estudis que han proliferat els ltims anys han remarcat la pluralitat i la complexitat terica i emprica dels moviments nacionalistes. Desprs de moltes anlisis entorn de les diverses classes de
67
Existeixen a les cincies socials tradicions culturals, nacionals, molt importants que no coincideixen en quins moviments incloure sota el paraiges del nacionalisme. La tradici francesa (que ha
influt particularment en la cincia poltica i sociologia espanyola central) lha considerat exclusivament
com lexaltaci orgnica del carcter nacional-estatal. En aquest cas noms sn considerades forces
nacionalistes aquelles dextrema dreta que en fan de lantiliberalisme un dels elements ideolgics fonamentals. A tall dexemple Thual, al seu llibre Els conflictes identitaris (1995), es refereix als nacionalismes
sense estat de lEuropa occidental com micronacionalismes, ats exclusivament al carcter demogrfic
suposadament insuficient daquests quan, verbigrcia, la poblaci de Catalunya s superior a la dIslndia, Irlanda, Noruega, Dinamarca, Finlndia i altres estats occidentals. Aquest ha sigut un problema que
tot i afectar en especial a la historiografia tamb ha influt en altres cincies socials. Aix nha dificultat
lestudi i la investigaci, ja que sovint per nacionalismes de vegades sentenen noms aquelles ideologies
i moviments socials dmbit estatal legitimadors de lestat-naci. Daquesta manera, per exemple, els casos catal i basc a lestat espanyol serien considerats regionalismes o nacionalismes tnics, per no
nacionalismes estndards, s dir, poltics. En realitat ha existit una influncia forta a cada pas de la
publicstica nacionalista prpia, el que demostraria la importncia de la histria en lanlisi gentic dels
nacionalismes. Aquesta influncia nascut vinculada amb persones que shan ocupat de la naci en el
perode dalta intensitat poltica i que, dhuc, han tingut vinculacions biogrfiques, b activament o passiva, amb conflictes nacionalistes: Hans Kohn fou un sionista que particip de les negociacions que
posaren fi a la primera guerra mundial; Carr fou assessor del Foreign Office; Gellner tenia vinculacions
familiars amb jueus txecs dels Sudets, etc. Ha sigut bastant freqent explicar el nacionalisme a partir
duna visi etnocntrica.

76 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

nacionalismes, no sha arribat a cap acord en dues qestions bsiques: 1) La relaci entre naci i nacionalisme quan la primera no resulta subsumible dins unes altres variables, com ara letnicitat o els processos estatals de nation building; i 2)
una explicaci de per qu, partint des de condicions socials semblants, els moviments nacionalistes es desenvolupen en alguns llocs i no en uns altres. En les cincies poltiques i socials han predominat anlisis reduccionistes en el mtode i
particularistes en lobjecte [...] Hi ha tamb buits importants en la consideraci de
les conseqncies normatives i culturals del creixent procs de la nacionalitzaci
estatal formentada pels processos de democratitzaci durant els segles XIX i XX.
Les anlisis dels diversos tipus de nacionalismes continua essent un camp mal estudiat de la cincia social contempornia especialment des dun punt de vista normatiu (1998: 97-98).

Les aportacions diguem-ne clssiques del nacionalisme han estat diferenciades, a gran trets, entre dos blocs relativament ben definits, ja que resulta progressivament ms adms que entre els estudiosos dels nacionalismes apareixen dues grans
posicions: duna banda els anomenats primordialistes (tamb coneguts en la terminologia dAnthony Smith com gelegs) que vnen a afirmar que la naci precedeix els
nacionalismes o, el que s el mateix, que els elements tnics que configuren una
identitat nacional qualsevol configuren la naci amb si ms no una certa independncia dels processos de modernitzaci social i poltica de ledat contempornia i,
daltra, les posicions construccionistes (altrament denominades, per oposici a les gelogues, gastronmiques o, tamb, modernistes), majoritries, que sostenen que la
naci (les nacions) s un producte histric del nacionalisme (dels nacionalismes) que
es desenvolupen a partir bsicament dels ideals revolucionaris de les revolucions americana i francesa, s dir, democrtico-liberals, o de la seua reacci romntico-etnicista,
i que es desenvolupen, en major o menor mesura, al llarg dels segles XIX i XX.
Totes dues preses de posici analtica vnen condicionades per matisos en absolut irellevants i mltiples posicions intermdies que ofereixen un panorama com-plex
i en el que, a ms a ms, el consens resulta ben magre. Aix per citar una srie
dautors a ttol merament enunciatiu podem nomenar que entre els primordialistes se
situen noms com John Amstrong, Otto Dann i Walker Connor i entre els construccionistes Ernest Gellner, lhistoriador Eric Hobsbawm o John Breully, tot esquitxat de
distints posicionaments tercerviistes com els dAnthony Smith (ms acostat, per, als
primers)68 o Paul Brass (ms prxim als segons).
En realitat el debat a qu fem referncia t, veritablement, un molt ms inters
histric tot i que tamb per a la sociologia s important un coneixement acurat del
procs de naixement de les nacions i els nacionalismes. Tanmateix hagen estat
producte de les idees i dels moviments socials nacionalistes com si aquests hagueren

68

De fet, per a Smith (un dels terics i pensadors actuals ms influients dels fenmens nacionalitaris) la identitat nacional resultaria conformada per les cinc segents caracterstiques principals: 1) un territori histric, o ptria; 2) records histrics i mites collectius; 3) una cultura de masses pblica i comuna per
a tots; 4) drets i deures legals iguals per tots els membres; i 5) una economia unificada que permet la
mobilitat territorial dels seus membres. Smith, amb els elements seleccionats, saventura amb la definici
segent de naci: se pude definir la nacin como un grupo humano designado por un gentilicio y que
comparte un territorio histrico, recuerdos histricos y mitos colectivos, una cultura de masas pblica, una
economa unificada y derechos y deberes legales iguales para todos sus miembros (1997:13). Per tant,
en aquesta proposta definitria, sense negar-los, els elements construccionistes restarien menystinguts.
Cal, doncs, tenir en compte el caire voluntarista, sovint tan decisiu, en la conformaci de les identitats
nacionals. Tot i que els nacionalismes juguen amb alguna cosa ms que la voluntat dels ciutadans a qui
sadrecen. Creiem que t ra Gellner quan afirma que la voluntat, tot i ser la base de bona part de les
nacions existents, tamb ho s de moltes altres institucions poltiques: aun cuando la voluntad sea la
base de una nacin [...] lo es a la vez de tantas otras cosas que no nos permite definir el concepcto de
nacin de esta forma (1983: 78). En qualsevol dels casos no sempre els actors socials opten pel que
seria la identitat nacional objectiva que hipotticament els en correspondria. Factors com el prestigi
social, la capacitat homogenetzadora (nacionalitzadora) dun estat-naci determinat o altres sn tan o
ms decisius a lhora de conformar una identitat poltica de base territorial. El cas valenci, en aquest
sentit, resulta paradigmtic. Com ens demostra la tesi doctoral de Castell, els valencians han optat aclaparadorament per la identitat nacional espanyola, tot i els trets tnics diferenciats dels valenciano-parlants.

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 77

estat conseqncia lgica de la naci, el fet s que un analista social es troba amb
realitats socials nacionals constitudes (en major o menor mesura), construdes, que
creen i alhora sn condicionades per identitats collectives. I aix s el que ms inters
pot tenir pels socilegs: la construcci social i la reproducci social de la naci.
En aquesta investigaci partirem dun posicionament construccionista i gastronmic. Sense negar la importncia dels elements premoderns en la conformaci de
les identitats nacionals,69 per nosaltres els diferents nacionalismes cuinen aquests elements i doten les nacions de sabors diferents. O dit duna altra manera, molt valenciana: lexistncia darrs, de garrof, de pollastre i de conill no condueix necessriament a una paella. En aquesta lnia la identitat nacional seria producte directament
de la ideologia poltica dels nacionalismes (la naci seria una realitat jurdico-poltica
producte del nacionalisme i no a linrevs), de lafirmaci la qual es dedueix la importncia de lestudi sociolgic daquestes construccions ideolgiques i discursives:
Es a menudo ms cierto afirmar que la identidad nacional es el producto de una
doctrina nacionalista que la doctrina nacionalista es la emanacin o expresin de
la identidad nacional (Kedourie, 1966: 117).

Ara b, aquestes ideologies poltiques, com tot seguit veurem, aniran extraordinriament lligades als diferents processos de modernitzaci, de tal manera que els
nacionalismes naixen a partir de les Revolucions americana i francesa i lenderrocament de lAntic Rgim i, usualment per mitj de la burgesia, penetren socialment de
manera progressiva a la resta de classes socials. Les nacions, doncs, sn bsicament
un producte i una caracterstica de la modernitzaci, malgrat reconixer lexistncia
delements tnics, poltics i histrics protonacionals construts a lEdat Moderna o a la
Mitjana que poden tenir una determinada influncia, major o menor segons els casos,
en la conformaci de les nacions. I en la construcci duna naci tant important s el
record duns determinats trets amb els quals identificar-se com loblit dalguns altres.70 Les nacions, tamb, sn amnsies collectives.

6.1 Imaginar la naci i construir identitats nacionals


Siguen quines siguen les raons per a laparici dels estat naci, no hi ha dubte
del seu xit. La nacionalitat, tot estenent-se des dEuropa fins a Amrica i arrreu,
es va establir com la forma universal de la sobirania (Billig, 2006: 48).

A ning no se li escapa, doncs, la importncia que ha tingut i que continua tenint


la naci en les societats modernes.71 La naci, el poble, no sols ha reemplaat al rei i
a la religi com a font de sobirania i de legitimitat poltiques, sin que ha aconseguit un
aurola sagrat i alhora ha esdevingut tan natural72 com laire que respirem:
Als nostres dies, sembla com si un aurola acompanys la idea mateix de la nacionalitat. La violaci de la mare ptria s de bon tros ms dolenta que la violaci

69

Cal tenir en compte que les invencions i construccions nacionals ho sn a partir delements identitaris ja existents que el condicionen, sovint duna manera decisiva, cosa que explicaria que algunes
tradicions ms o menys inventades resulten ms versemblants als ulls dels seus destinataris i unes
altres no tant.
70

Tots els canvis de conscincia pregons, per la seua naturalesa mateixa, comporten amnsies
caracterstiques. Daquests oblits brollen, en circumstncies histriques especfiques, les narratives
(Anderson, 2005: 232-233).
71

De fet, la naci no ha tingut cap altre rival significatiu pel que a la a lautoidentificaci poltica:
per si mateixes, les zones de mercat geogrficament natural o politicoadministratives, no generen adhesions. Qui estaria disposat a morir pel Comecon o per la CEE? (Anderson, 2005: 75)
72
En canvi, les nacions no tenen naixements clarament identificables i les seues defuncions, si
sesdevenen, mai no sn naturals (Anderson, 2005: 234).

78 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

de les mares reals; la mort duna naci s la tragdia mxima, ms enll de la mort
de la carn i de la sang (Billig, 2006: 21).

El de naci s un dels conceptes ms maleables que ens trobem a les cincies


socials. I aix s aix, perqu com b diu Prez-Agote, resulta una idea que utilitzen
indistintament els cientfics socials i els actors socials, en un procs dinterinfluncia
que problematitza la seua anlisi. Tot i aquesta rellevncia i complexitat alhora, per
analitzar els nacionalismes Anderson ens avisa de tres paradoxes que haurien nuvolat
la visi de no pocs investigadors en existir una gran diferncia entre el que els nacionalismes afirmen ser i el que realment sn; per la grandssima diversitat que presenten
entre ells (semblant a, com veurem, els populismes), malgrat que no seria possible
imaginar la modernitat sense la nacionalitat73 i, per ltim, pel constrat entre la seua
relativa pobresa terica i el seus xits poltics.74
En aquesta investigaci prendrem com a referncia cadbal no sols el pensament
de Benedict Anderson al voltant dels nacionalismes sin la prpia concepci andersoniana de la naci com una comunitat imaginada com a inherentment limitada i sobirana (2005: 24).75 Daquesta definici dAnderson extraguem tres afirmacions que
assumirem: que la naci s una collectivitat humana que simagina com 1) un grup
fraternal lligat per vincles culturals; 2) que no abarca tota la humanitat sin una part i 3)
que es creu ama del seu propi dest.
A ms, com diu magistralment Anderson la mgia del nacionalisme s convertir
la casualitat en dest (2005: 30). Aix significa que els nacionalismes sn capaos de
convertir la naci en un personatge, en una entitat unitria, que no sols esdev una
per damunt de totes les individualitats que la conformen sin que tamb simagina
dotada de sentit histric (i fins i tot, en no pocs casos de transhistoricitat), duna finalitat
compartida, dun dest.76

73

la comunitat imaginada sha ests a totes les societats contempornies concebibles (Anderson, 2005: 183).
74

Els terics del nacionalisme tot sovint shan sentit perplexos, per no dir irritats, amb aquestes
tres paradoxes: la primera s lobjectiva modernitat de les nacions als ulls de lhistoriador contra la
subjectiva antiguitat daquestes per als dels nacionalistes. La segona s la universalitat formal de la
nacionalitat com a concepte sociocultural al mn modern, tothom t i ha de tenir una nacionalitat, a
ligual que hom t un gnere contra la particularitat irremeiable de les seues manifestacions concretes,
de manera que, per definici, la nacionalitat grega s sui generis. La darrera de les paradoxes s el
poder poltic del nacionalisme contra la seua pobresa filosfica, per no dir incoherncia [...] s fcil que
aquesta vacutat provoque entre intellectuals cosmopolites i poliglotes certa condescendncia (Anderson, 2005: 23).
75
Nuez Seixas, a partir de la concepci andersoniana, tractar dacotar encara ms el concepte
de naci: es una comunidad imaginada, inherentemente soberana y definida territorialmente, integrada
por un colectivo de individuos que se sienten vinculados entre s en funcin de factores muy variables y
dependientes de la coyuntura concreta (desde la voluntad a la territorialidad o la historia comn y al
conjunto de caractersticas tnico-culturales ms o menos objectivables que podemos denominar
etnicidad, es decir, que definen una conciencia social y prepoltica de la diferencia) y que, sobre todo,
consideran que ese colectivo es el sujeto de derechos polticos comunes y, en consecuencia, soberano
(1998: 11). s clar que aquesta definici, com la del propi Anderson, presenta aspectes problemtics: Qu
significa exactament inherentment sobirana? En quina mesura i grau han destar els individus vinculats
entre ells?, etc. De tota manera podem considerar que la naci s, per tant, un collectiu social territorialitzat que atorga igualtat de drets als seus membres, que es considera ella mateix subjecte de drets poltics
collectius, bsicament el de la sobirania nacional. Per molt que, amb els processos de globalitzaci i
integracions supraestatals, el concepte de sobirania estiga en crisi no per aix ha decaigut dels llenguatges poltics dels nacionalismes ni ha perdut importncia a les ideologies promogudes des dels Estatsnaci. En qualsevol dels casos s cert que resulta dficil precisar-ne molt ms, ats que els criteris de
pertinena nacional sn ben diversos (territori, llengua, cultura, histria, voluntat de ser, projecte en com
de futur, religi, estat, etc.) i ats tamb a que no sacostuma a definir el rgim poltic que es vol per la
naci reivindicada.
76
la biografia de la naci arrabassa (contravenint a la taxa de mortalitat) sucidis exemplars, martiris commovedors, assassinats, execucions, guerres i holocausts. Per, per a servir al propsit de la
narrativa, aquestes morts violentes han de ser oblidades/recordades com a nostres (Anderson, 2005:
235).

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 79

En realitat, des duna perspectiva socilogica, i com b ens diu Prez-Agote, no


interessa tant definir i acotar amb precisi una definici universal de la naci sin
tractar dentendre la naci duna manera que ens permeta analitzar cientficament els
processos de construcci i de reproducci que considerem nacionals:
un fenmeno social, es decir, una categorizacin que usan los actores para autodefinirse y definir a los otros. El problema del socilogo no es definir la nacin sino
desvelar los procesos a travs de los cuales los actores se categorizan colectivamente como nacin y cmo esto determina y orienta su comportamiento (a Giner
i Lamo de Espinosa, 1998: 519).

En aquesta recerca, en conseqncia, no ens interessar taxonomies de la naci que, tot i tenir una certa presncia en la cincia poltica, no aportaran elements
rellevants al nostre estudi, a ms de ser bastant impugnables, com s el cas de les
anomenades nacions poltiques duna banda i culturals duna altra77 sin que les

77
Aix les nacions poltiques (tamb anomenades cviques o voluntaristes) vindrien a ser la
conformades per un collectiu de ciutadans que lliurement i voluntria decideixen participar duna comunitat sobirana; i, contrriament, les culturals (o tniques o organicistes), serien aquelles collectivitats
que precedeixen la voluntat dels membres que lintegren i que marcaria irreductiblement els individus des
del seu naixement fins el final dels seus dies (s dir, la naci dels morts, dels avantpassats). Aix Ario
ens diu que El modelo contratual, basado en una comunidad de leyes e instituciones legales, es emancipador, expansivo y unificador; se trata del nacionalismo revolucionario francs, que identifica la nacin
con la ciudadana. El modelo tnico supone que la nacin se basa sobre etnias preexistentes y utiliza la
lengua como signo diacrtico de la identidad, por lo tanto, es excluyente (1992a: 326).

En realitat la distinci entre naci poltica i naci cultural s bsicament de carcter terica i com
reconeix fins i tot Blas Guerrero, un dels seus defensors se presentan interconectados los rasgos atribuidos a unos modelos ideales (a Giner i Lamo de Espinosa, 1998: 520). Resulta, doncs, usual que les comunitats nacionals poltiques busquen legitimacions addicionals a les estrictament volitives. No debades,
per exemple, una de les primeres mesures de la Convenci revolucionria francesa fou establir la llengua
francesa com lnic idioma oficial de la Repblica (les altres llenges eren, a judici dels jacobins, instruments de la reacci) i defensar els criteries de les fronteres naturals fins al riu Rinn. Totes dues inspiracions sn contrries a lideal de naci poltica. Com valorar, daltra banda, sin la consideraci dels
germnics gals, per banda del nacionalisme francs, com a pares fundadors de la ptria francesa? Un
altre dels paradigmes de la naci poltica, els Estats Units dAmrica, sustenta el seu nation-building en
dos mites fundadors: el del melting pot que s incapa damagar un procs dassimilaci lingstica en
benefici de langls (o angloconformitat) de les distintes comunitats lingstiques procedents del vell continent i el mite de la frontera, s dir, el gran altre, els pobladors originaris, en front dels quals, fins a arribar
a lextermini o acostar-shi molt reixidament, sha construt lextensa naci nord-americana. Fins i tot casos
com els dAustrlia i els estats llatinoamericans tamb shan contagiat de legitimacions historicistes. La
pretesa existncia duna Argentina prvia a la conquesta espanyola sha dentendre com un factor organicista dun determinat nacionalisme poltic argent. Aix mateix les posicions organicistes acostumen a
impregnar i fins i tot a moldejar les comunitats poltiques. El nacionalisme tnic alemany, per exemple,
sha concretat en el ius sanguinum per a lobtenci de la ciutadania a la Repblica Federal dAlemanya,
encara que en les darreres dcades shavia matisat aquesta situaci en permetre a bona part de la
minoria turca (i kurda) establerta la possibilitat de la doble nacionalitat. El fet que els estats-naci tinguen
importants elements etnicistes no implica que les nacions sense estat, productes de nacionalismes cvics,
no tinguen orgens tnics (lingstics, culturals, histrics, etc.) que encara romanen com a elements poderosos en la conformaci i alimentaci duna identitat nacional qualsevol.
Per aix, en tot cas, al nostre parer resultaria ms encertada la terminologia de naci cvica i naci
tnica o millor encara, nacionalismes cvics i nacionalistes tnics que no la de poltica i cultural, ja que
entre les primeres es poden trobar tant aquells casos en que la pertinena nacional ve condicionada i
precedida per lestat, usualment pluritnic, com aquelles comunitats territorials sense estat construdes a
partir de diferents grups tnics (a Giner i Lamo de Espinosa, 1998: 519). Per eixe motiu autors com Keating (1996) conceptuen els exemples de Quebec, Esccia i Catalunya, totes elles autnomes per no
independents, com nacions cviques. Daquesta manera reservem el concepte dtniques per les nacions
que es construeixen a partir i per a un nic grup tnic, amb independncia de la seua realitat estatal. El
debat, per, es complica en major mesura en tant que tampoc no hi existixen prou acords entre els cientfics socials al voltant de letnicitat Geertz, per exemple, sost que la identitat tnica, junt a la individual i
la familiar, suposarien les tres identitats primordialistes i bsiques dels ssers humans. A diferncia daix
un autor com Barth explica els grups tnics com a comunitats distintes que lluiten pels recursos econmics, poltics, socials, simblics, etc. s clar que tampoc es troben absents de ra aquelles veus que
afirmen la confusi que comporta aquesta terminologia i que advoquen, com Guibernau, per diferenciar
estrictament entre aquelles nacions sustentades per un estat darrere (lestat-naci) i aquelles nacions que
no en tenen (les nacions sense estat), la qual cosa, com b sabem per les dades al voltant de la histria
europea i universal, s contingent i modificable fins i tot en repetides ocasions.

80 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

nacions, doncs, sn una concreci exclusivament dall que venim a denominar la modernitat. En efecte, existien prviament identitats collectives tniques si volem fer s
daquest concepte per no prpiament identitats nacionals. En primer lloc perqu les
identitats nacionals sn collectives per aquestes no sesgoten ni de lluny dins aquelles i, en segon lloc, perqu a les Edats Mitjana i Moderna (de 1492 fins les revolucions
americana i francesa), malgrat ls contrastable que es feia del terme naci (en un
sentit, bsicament, dorigen i procedncia) no ens trobvem, en cap dels casos, davant
un naci en el sentit actual que atorguem, fins i tot colloquialment a aquesta paraula.
s evident que els nacionalismes faran s de les institucions poltiques, de la territorialitat, de lespacialitat, de la histria compartida, del fet religis, tribal o qual-sevol
altre que done sentit de pertinena78 per legitimar, amb el passat, la construcci social
present i futura de la naci de fet, acostumen a construir discursos que quallen en
bona part dels actors socials amb la percepci duna naci maternal, per la qual paga
la pena de sacrificar-se.79 s cert, aix mateix, que les precondicions tniques, culturals i/o poltiques seran utilitzades, amb intensions diverses per sempre cohesionades, per all que podrem denominar protonacionalisme doctrinal. Com a exemple del
que estem afirmant, en el cas espanyol, podria aprofitar-nos Jos Cadalso (a les seues
Cartas marruecas ja es preconfigura un protonacionalisme espanyol). Per aquest ni
cap altre protonacionalisme no determinar el resultat del nacionalisme posterior, ja
que la nova ideologia moderna cuinar els nous ingredients i produir a partir dells
nous plats.
Tanmateix cal tenir molt present que aquesta imaginaci de la naci,80 particularment als casos dels estats-naci, es concreta dacord amb les tesis de Billig amb
les quals ens identifiquem plenament duna manera banal, quotidiana, dia a dia,
endmica. La naci es fa invisible, es naturalitza,81 conforma el sentit com82 i noms en cas de conflicte sexplicita:
Perqu aquesta quotidiana representaci tinga lloc es pot suposar que tamb ha
de representar-se tot un complex de creences, pressupsits, constums, imatges i
prctiques. A ms a ms, aquest complex ha de representar-se duna manera banalment mundana, perqu el mn de les nacions s el mn de cada dia, el terreny
familiar de lpoca contempornia [...] El nacionalisme, lluny de ser un estat dnim
intermitent en les nacions establertes, ns una condici endmica (2006: 24-25).

***
Dentre les identitats collectives sorgeix amb molta importncia un tipus della
que particularment ens interessa treballar en aquesta recerca: la identitat nacional/regional. Les identitats nacionals/regionals sorgeixen duna combinaci didentitats culturals i tniques, poltiques, territorials i jurdiques.

78
el mito de un Volk inalterable tiene precedentes muy lejanos en la historia alemana. De hecho,
es un elemento fundamental del nacionalismo alemn (Mosse, 2005: 135).
79

si els historiadors, els diplomtics, els poltics i els socilegs se senten molt a gust amb la idea
de linters nacional, per a la majoria de la gent corrent de totes les classes lessncia de la naci s el
desinters. I s justament per aix que pot demanar sacrificis (Anderson, 2005: 167).
80
No podem perdre de vista que, amb les Revolucions francesa i americana, canvien, radicalment,
els fonaments delaboraci de la sobirania. De la legitimitat anterior, basada en Du i la monarquia (justificada, aix mateix, en la divinitat) s passar a una nova legitimitat, fonamentada precisament en la naci,
s a dir en la collectivitat de ciutadans, que ser la font nova de legitimitat de la sobinaria.
81

Ls destereotips significa que no hi ha imaginaci sense lligaments, ja que estereotipar implica


repetir [...] la representaci s una repetici que implica un acte imaginatiu de no-imaginaci (Billig, 2006:
160).
82
El nacionalismo forma parte del sentido comn contemporneo, de nuestro imaginario social
entendido como esquemas colectivos de interpretacin de experiencias y expectativas (Bjar, 2008: 14).

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 81

Aquestes identitats han estat i sn absolutament decisries en ledat contempornia. Han moldejat persones, grups i collectivitats fins a lextrem que shan ests fins
els darrers racons del planeta. Hui, prcticament, tots els humans en tenim una. De
vegades en tenim una dentre propostes diverses. De fet, aquestes sn molt rellevants
fins i tot pels actors socials individuals,83 ats que condiciona lexistncia prpia dhmens i de dones en tant que identitats fonamentals definidores dindividus i de grups
en llurs contextos socials. Per Greenfeld totes les altres en serien de secundries:
La identitat nacional s una entre moltes altres identitats, de vegades coexistents
i imbricades: professionals, religioses, tribals, lingstiques, territorials, de classe,
de gnere, etc. Ara b, en el mn modern, la identitat nacional constitueix el que
podrem anomenar identitat fonamental, la qual es considera definidora de
lessncia mateixa de lindividu. Aquesta essncia pot ser modificada per les altres
identitats que hom puga tenir, per noms lleugerament i, en conseqncia,
aquestes es consideren secundries (1999: 18).

Un percentatge important daquestes identitats nacionals han estat naturalitzades, banalitzades, degut al constant recordatori a la quotidianetat, la qual cosa no
significa que puguen ser oblidades amb facilitat o qu siguen descassa importncia.84 De fet, aquestes (i altres) identitats es troben en els hbits85 i rutines dels actors
socials. Han estat, diguem-ne, interioritzades i aquest procs, alhora, significa que
existeix una naci:
a les nacions consolidades, hi ha un continu oneig, o recordatori, de la nacionalitat [...] Tanmateix, aquest recordatori s tan familiar, tan continu, que no s registrat conscientment com a recordatori [...] La identitat nacional abasta tots aquests
recordatoris oblidats. Per consegent, una identitat es troba en els hbits incorporats en la vida social. Aquests hbits inclouen els mentals i ls del llenguatge [...]
Tenir una identitat tamb implica estar situat tant fsicament, legal i social, com
afectiva: tpicament, significa situar-se dintre duna ptria, la qual est situada dintre dun mn de nacions. I aquestes ptries noms seran representades si la gent
creu que t identitat nacional (Billig, 2006: 27).

Didentitats nacionals i regionals hi ha moltes i de diverses. Malgrat les casustiques particulars hem de fer un esfor per tal daproximar-nos a una definici generalment vlida didentitat nacional. Per tal dassolir-lo ens hem de preguntar qu s el que
diferencia la identitat nacional de la resta didentitats. Greenfeld apunta que lespecificitat daquesta rau en qu la font de la identitat individual es localitza en el poble com
a mbit de lleialtat i pertinena al grup (nacional) (1999: 18-19).
Les identitats nacionals, per tant, sn la conseqncia de la construcci cultural
exitosa dels nacionalismes.86 Tanmateix aquests reivindiquen la coincidncia entre la
territorialitat del seu espai nacional imaginat i lespai poltic de la sobirania, que corres83

En certa mesura aquestes identitats no deixarien de ser la forma moderna de la necessitat humana bsica de pertinena a un o diversos grups socials. Malgrat la contemporanetat daquesta, la identitat nacional tamb respondria a una necessitat humana histrica natural dintegraci en una collectivitat. s per aix que podem afirmar amb Isaiah Berlin que: la necessitat de pertnyer a un grup fcilment identificable havia estat considerada, com a mnim des dAristtil, com un requeriment natural per
part del ssers humans: famlies, clans, tribus, estaments, categories socials, classes, organitzacions religioses, partits poltics, i finalment nacions i estats, eren les formes histriques de satisfacci daquesta
necessitat humana bsica (1997: 26).
84
Lestat latent de la conscincia nacionalista no depn pas dels capricis de la memria individual: si fos aix, molta ms gent oblidaria la seua identitat nacional [...] la identitat nacional [...] s un estil
de vida que es viu cada dia en el mn destats naci (Billig, 2006: 114).
85

Lhabitus es refereix als preparatius, les prctiques i les rutines del mn social familiar. Descriu la segona natura que la gent ha dadquirir per tal de transitar de manera mecnica (i tamb conscient) per les rutines de la vida diria [...] Els models de la vida social esdevenen habituals o rutinaris, i
aix expressen el passat (Billig, 2006: 76).
86
De fet, el nacionalisme s ms que un sentiment didentitat; s ms que una interpretaci o una
teoria del mn; s tamb una manera de ser dintre del mn de nacions (Billig, 2006: 108).

82 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

pon en la modernitat a lestat-naci, amb la qual cosa o b legitimen el marc estatal


existent (nacionalismes destat) o b el deslegitimen i tracten de construir-ne un altre
(nacionalistes sense estat).
Aix mateix cal tenir en compte que els nacionalismes sense estat acostumen a
explicitar-se ms que als nacionalismes destat, que no els cal (la qual cosa tindr
importncia per a la nostra recerca). La seua bandera oneja banalment als edificis
oficials dia rere dia. I per aix sovint sembla que aquests simplement siguen patrites,
per no nacionalistes:
Tanmateix, hi ha quelcom denganys en aquest s acceptat de la paraula nacionalisme. Sempre sembla collocar el nacionalisme en la perifria [...] En conseqncia, aquells que viuen en nacions consolidades al centre de les coses
sn empesos a veure el nacionalisme com a propietat duns altres, no de nosaltres. Aqu s on la perspectiva acceptada es torna enganyosa: passa per alt el
nacionalisme dels estats naci occidentals (Billig, 2006: 23).87

No podem passar per alt que a les societats contempornies les identitats nacionals sovint competeixen i fins i tot senfronten en un mateix territori. El fenomen de la
diversitat tnica o nacional (cultural) genera encara una complexitat ms gran pel que
fa al barrejat didentitats poltiques en les societats occidentals contempornies. Al
capdavall, com descriu lcidament Billig:
La batalla per la nacionalitat s una batalla per lhegemonia, mitjanant la qual
una part reivindica parlar en nom de la naci sencera i representar lessncia nacional [...] All que est sent creat un estat naci s ell mateix un mitj de violncia. El triomf dun nacionalisme concret rarament saconsegueix sense la desfeta de nacionalismes alternatius i daltres maneres dimaginar el poble (2006: 5456).

Per aix, lluny de resultar fenmens contraposats, el rearmament de les identitats nacionals duna banda i la coexistncia (no matrevisc a fer servir el terme convivncia), progressivament ms freqent, didentitats collectives diverses en un mateix
territori de laltra, sembla que es retroalimenten i senriqueixen a les societats de finals
del segle XX.

6.2 La regi com a comunitat imaginada i moderna


Una vegada explicitada la nostra concepci de naci com a comunitat imaginada
de la modernitat inherentment sobirana cal que incidim en qu hi ha comunitats tniques que no han donat lloc i que previsiblement continuaran aix si ms no a mitj
termini a cap naci, sin que shan integrat, amb ms o menys resistncia civil, al
projecte nacional duna altra collectivitat o de lestat-naci o estats-naci en qu estan
inserides. Aquest vindria a ser el cas, per posar algunes exemplificacions, dels alsacians dins lestat-naci francs o de lAlta Silsia que, amb majoria tnica polonesa,
vot a favor de la integraci dins Alemanya en el referendum posterior a la Primera
Guerra Mundial. I dficilment podem definir a la comunitat de llengua romantx com una
naci. I aix bsicament perque la gran majoria dels seus ciutadans es consideren
nacionalment sussos i perqu apenes es constata lexistncia dun moviment social
nacionalista romantx. Tamb ser el cas del Pas Valenci que, com s ben conegut,
sha integrat majoritriament en la identitat nacional espanyola, entre daltres coses
grcies precisament, com veurem, a lanticatalanisme.

87

A Espanya els dos grans partits que defensen, dacord amb la Constituci, que la sobirania nacional recau en el poble espanyol i que Espanya seria indivisible i indisoluble es consideren com no
nacionalistes.

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 83

Aix mateix la identitat collectiva italiana, i fins i tot la llengua italiana, ha estat
producte dun procs no sols dunificaci sin tamb dassimiliaci daltres identitats
collectives regionals i dialectes de la pennsula itlica que, en alguns casos, encara
romanen en una situaci social progressivament ms subsidiria i marginal. La frase
tan clebre hem fet Itlia, ara hem de fer els italians resulta un aforisme bastant
aclaridor per al disseny duna identitat i una naci nova, les italianes. Si la naci i la
regi, doncs, s (dacord amb Anderson) una comunitat imaginada, un espai territorialitzat de construcci dun nosaltres poltic, aix significaria que hi hauria tnies o
altres grups socials que simaginen com a naci i daltres que no (o, cosa particularment important al nostre cas, que simaginen com a regi).
Sabem, per tant, que una llengua, una cultura, i/o altres caracterstiques com una
tnia, una religi, una estructura econmica, unes institucions poltico-jurdiques (una
politeia), etc. no comporten necessriament una naci. Aquests trets, aparentment
objectius,88 no es combinen seguint determinades proporcions i ens apareix immediatament una naci nova:
reconixer que hi ha un origen tnic en la major part de les nacions contempornies dista de significar que totes les comunitats poltiques premodernes van convertir-se en nacions o en estats naci, ni tampoc no implica
que les nacions sn entitats perptues (Guibernau, 1999: 13).
Cal, aix mateix, lamentar lescassa atenci que li han prestat les cincies socials
i les humanitats (i el biaix amb qu ho han fet) a la regi89 i al regionalisme, en ambds
casos en les seues acepcions poltiques. Duna manera anloga al que veurem amb
els populismes, han pogut ms les visions ideolgiques que han volgut pensar en all
regional un reducte premodern nostlgic, folclric i sovint dhuc reaccionari i no
una construcci cultural i poltica contempornia dun espai complementari, per jerarqucament subordinat, amb la naci.
Aquesta percepci de la regi (i del regionalisme) com a rmora del passat ha
implicat que molts socilegs i politiclegs han donat per descomptada la seua existncia duna manera acrtica s lgic que una naci (s dir, una societat) tinga diversitat
territorial, regional al seu si, particularment si el procs del nation-building no sha
culminat i fins i tot sha ests una concepci essencialista de la regi.90
Aquesta miopia intellectual ens ha impedit veure correctament el region-building
a les societats modernes. Per abordar aquesta qesti, cabdal en la nostra anlisi sobre el regionalisme anticatalanista al Pas Valenci, prendrem com a referncia la
introducci dun article dArchils (2006) en qu precisament denncia les insuficincies teriques que ha tingut bona part de lestudi de la construcci de la regi i on

88

A ms a ms factors com el duna llengua (igualment que altres elements) tampoc no ns un


plenament objectiu. La separaci entre llengua i dialecte, com tamb veurem, dista destar rotundament
clara, ats que lautopercepci dels parlants i la voluntat daquests (didentificaci unitarista o secessionistes o dassimilaci), a ms dinfluncies poltico-administratives decisives condicionen lstatus per tal que
un dialecte qualsevol assolisca o no la categoria didioma. La consideraci, per exemple, dels parlants de
txec i deslovac com de dos sistemes lingstics diferenciats t molt ms a veure amb causes histriques i
polticosocials que no filolgiques.
89

Letimologia de la paraula, com ens diu la Gran Enciclopdia Catalana, contempla una divisi
poltico-administrativa que forma part ineludible duna unitat superior: En llat, regio era un terme administratiu, que a partir dAugust designava indistintament un districte urb de Roma o una divisi dItlia, la
metrpoli, que aix no es confonien amb les provinciae sotmeses. Les cursives sn de loriginal.
90

En general, la regin (y su corolario, poltico o no, el regionalismo) es vista siempre como una
especie de residuo del pasado (materia exclusiva para el reaccionarismo o el folclorismo); aparece como
mero trmite dispuesto a ser superado en la identidad nacional [...] Paradjicamente ello ha supuesto la
esencializacin del concepto, ya que una definicin como sta acaba por aceptar como vlido, como
elemento constituyente indudable, un intocado primordialismo (Archils, 2006: 123).

84 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

destaca el paper que aquesta ha tingut en la modernitat i fins i tot en la mobilitzaci de


masses, caracterstica, sobretot, del segle XX:
la construccin de la regin no puede ser interpretada simplemente como si se
tratara de un vestigio del pasado premoderno ni como un acto deliberado de evocacin nostlgica y reaccionaria, aunque en ocasiones pueda haber tomado derivas de este cariz. Antes bien, la construccin de la regin se nos muestra como
una parte sustancial de la propia configuracin de la modernidad y aun de la poltica de masas (2006: 125-126).

Prendrem, doncs, aquesta lcida proposta com a referncia en aquesta investigaci pel que fa a conceptuar la regi duna manera semblant, tal com hem vist, a com
defineix Anderson la naci. La regi, doncs, tamb ser una comunitat imaginada, un
constructe social de natura cultural (Archils, 2006: 127).
De tal manera que, tot pafrasejant Anderson, per a nosaltres una regi ser una
comunitat imaginada com a inherentment limitada i (ac ve la nostra adaptaci) inherentment integrada en una comunitat superior i sobirana, la naci. La regi, per tant,
s un grup hum que simagina com una comunitat no sols amb lmits precisos sin
necessriament integrada com una part en un projecte nacional.
El regionalisme, per tant, seria qualsevol ideologia que apostara per un procs
de construcci de region-building i en aquesta recerca no el prendrem com una construcci poltica necessriament antimoderna ni menys encara antiquada.91 Tot i aix
no podem passar per alt que a la cultura poltica espanyola, generalment, es fa servir
aquest concepte en dues direccions: la primera per referir-se als nacionalismes sense
estat peninsulars i negar-los precisament aquesta condici alhora que es restringeix
les acepcions de naci i, implcitament, de nacionalisme a lestat-naci espanyol i la
segona, ms rellevant per a aquesta tesi, en un sentit semblant al de localisme (un
localisme provincial o regional) que, per tant, no abastaria la categoria dels nacionalismes sense estat amb ms suport social, en particular el basc i el catal.
Probablement en aquesta acepci despectiva tingu molt a veure el regionalisme
bien entendido, folclric i completament descafenat (un unitarisme ferreu per amb
balls regionals), que promogu el franquisme i que encara est en la memria de bona
part de la comunitat poltica espanyola.
En aquest darrer sentit el blaverisme, sovint denigrat pels adversaris com a regionalista, acabar, si ms no parcialment assumint la denominaci de nacionalista
com una tctica per tal destar a lalada, de no ser menys, que el nacionalisme catal, malgrat que sovint a contracor. s en aquest sentit que UV esdevindr a partir del
Congrs de Cullera (1988) un partit que sautodefinir com nacionalista valenci, tot i
que les contradiccions onomstiques seran constants (anys desprs encara la seua
publicaci, Una veu, era un butllet regional). CVa, que de cap de les maneres
sautodefinir com a nacionalista, evitar aquesta mena destigma regionalista en
definir-se com a foralista, s dir, una ideologia que prendria els furs i el Regne de
Valncia com a element distintiu envers Catalunya en un sentit relativament distint,
per, al carlisme.
Daltra banda cal tenir tamb present que sovint sha concebut el regionalisme
com una primera fase, com un perode incipident dels nacionalismes (com una mena,
91

En aquest sentit discrepem de la proposta de Moreno de distingir regionalismes i nacionalismes


minoritaris a partir de la existencia o ausencia de identidades colectivas primitivas, previas a los procesos de unificacin poltica estatal y de modernizacin, en las politeyas donde se manifiestan ambos tipos
de movimientos etnoterritoriales (1997: 11-12). De fet, Moreno exemplifica Extremadura com regionalisme i Catalunya com nacionalisme. Tanmateix, el Pas Valenci, malgrat comptar amb una identitat
valenciana durant lpoca foral lligada a lexistncia poltica del Regne de Valncia, hauria generat (tot i
que no sn els territoris els que generen ideologies sin els grups socials) majoritriament un regionalisme i no un nacionalisme.

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 85

doncs, de proto-nacionalismes).92 I la construcci de la regi, com ha sigut evident al


cas valenci, no sempre implica una segona fase dintent de construcci duna naci
particularista sin ms sovint cal entendre que la regi com una contribuci central
duna construcci nacional ms mplia:
la importancia de la regin debe ser destacada no slo por la importancia que
pueda tener de cara a la posterior politizacin de ciertas etnicidades, sino como
factor decisivo en s mismo, como una contribucin central en el proceso de nation-building (Archils, 2006: 123).

De fet, la construcci de la regi, com hem vist, sempre suposa la conformaci


dun espai social particular per dins dun marc nacional determinat. Els constructors
de la regi no imaginen aquesta com una comunitat allada sin que sempre s remesa a lmbit de la sobirania poltica de ledat contempornia: la naci (o millor dit, lestat-naci). De tal manera que el regionalisme no sols s perfectament compatible amb
un nacionalisme referenciat a un mbit territorial i social ms ampli sin que acostuma
a restar ideolgicament subordinat a aquest. En conseqncia, les identitats etnoterritorials habitualment resten jerarquitzades i les regionals, tamb, bviament, la valenciana, per davall de la nacional corresponent, supeditades a aquesta:
La compatibilitat didentitats etnoterritorials noms s possible a travs duna jerarquitzaci, duna manifestaci de preferncies, que implica que alguna daquestes identitats etnoterritorials assumeix el carcter de nacional, i la resta assumeix
el carcter de supra o infra-nacional. s a dir, si ens limitem a lanlisi dins lestat,
hem pogut comprovar com la identificaci etnoterritorial dual, tan espanyol com valenci, respon sense dubte a una lgica de supeditaci de la identitat valenciana a
lespanyola, de manera que la identitat valenciana s regional, i lespanyola nacional (Castell, 1999: 426).

Com ja sha explicitat, en aquesta recerca hi ha una notable inspiraci en lobra


de Michael Billig Banal Nationalism. A nosaltres ens interessar, a ms a ms, fer
servir la tesis del nacionalisme banal suggereix que el sentiment nacional s a tocar
de la superfcie de la vida contempornia (2006: 147) per aplicada a la regi. Sostindrem que la institucionalitzaci de la Generalitat Valenciana, amb bona part de la crrega simblica del blaverisme incorporada en el text estatutari o en desenvolupament
legislatius posteriors (la Llei de Smbols o la Llei de creaci de RTVV), supondr una
mena de regionalisme banal, rutinari, ordinari, que legitimar polticament lanticatalanisme i que afavorir la seua reproducci social. De fet, les instituciones poltiques
acostumen a constituir-se com a elements referencials cabdals per als grups culturals
i, lgicament, els tnics.93
A ms a ms, la creaci de la Generalitat dins del marc de lestat autonmic ha
generat el que Moreno anomena competncia etnoterritorial,94 s dir, la lluita pels
recursos econmics i poltics, sempre escassos. En aquest sentit, la Generalitat,
particularment arran de 1995 que comen el govern del PP, tamb ha fet propi
lanticatalanisme com una frmula doposici a la pretensi del catalanisme i de la
Generalitat de Catalunya daconseguir un millor finanament autonmic per al seu
92

A lentrada corresponent de la Gran Enciclopdia Catalana, tot i que no participa de la visi negativa dels regionalismes, safirmar que en la majoria dels casos, aquest diversos tipus de regionalisme
cultural, econmic, jurdic no sn ms que fases preparatries de la formulaci dun regionalisme
poltic, el qual, per la seva banda, sol sser la primera etapa dels moviments nacionalistes dins els estats
multinacionals contemporanis. La cursiva s de loriginal.
93

Las instituciones polticas, en suma, se constituyen como referentes esenciales del conjunto
social, y por tanto de los grupos etnoterritoriales, a la vez que influyen y son influidas por estos ltimos
(Moreno, 1997: 7).
94
Competencia entre los diversos grupos etnoterritoriales interesados en mejorar sus posiciones
relativas de poder econmico y poltico en el seno de la politeya estatal. El conflicto tnico puede tambin
surgir cuando los diversos grupos en competencia consideran que el reparto de los frutos del estado no
es equitativo (Moreno, 1997: 8).

86 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

territori aix com, arran del nou Estatut, una bilateralitat amb el govern central que la
resta de governs autonmics (i, entre ells i duna manera protagonista, el valenci) perceben com una amenaa als seus interessos.

6.3 Nacionalismes, homogeneitzaci i modernitzaci


Aquesta investigaci tindr en compte parcialment la teoria modernista de les nacions. Aquesta teoria beur de les fonts del paradigma del funcionalisme nord-americ
que conceptuar els nacionalismes dins de les teories de la modernitzaci, com a
forma de cohesi social prpia de les societats modernes.95 Gellner ser un dels mxims representants i ha influt de manera poderosa en una gran diversitat dautors (de
fet, s un dels autors que ms ha influt en la teoria modernista dels nacionalismes), en
considerar les nacions com uns fenmens eminentment producte de les necessitats
dhomogeneitzaci cultural i unitat poltica que porten aparellades la industrialitzaci i
la modernitzaci en general.
Els modernistes defensen cosa en qu coincidim plenament que els nacionalismes sn anteriors a les nacions. Ms encara, que sn precisament els nacionalismes els que creen les nacions: El nacionalismo engendra las naciones, no a la
inversa (Gellner, 1983: 80). O, el que s el mateix, que sense negar el passat i els
elements tnics preexistents a la modernitzaci, els nacionalismes no seran el que
afirmen ser (despertar de nacions suposadament dormides en la histria)96 sin imaginacions, construccions, socials noves que quallen grcies a que la modernitat
necessitaria aquesta mena dartefactes culturals:
el nacionalismo no es el despertar y la confirmacin de estas unidades mticas,
supuestamente naturales, dadas. Por el contrario, es la cristalizacin de nuevas
unidades, y una cristalizacin posible gracias a las condiciones que actualmente
imperan, si bien es cierto que utilizando como materia prima herencias culturales,
histricas y de otro tipo provenientes del mundo prenacionalista (1983: 71).

A ms a ms, per a Gellner (en una posici que tamb sostindr de manera
semblant Breully), el nacionalisme s un fenmen bsicament poltic lligat a la modernitat i a la irrupci del poble com a protagonista de la sobirania poltica. s per aix
que aquesta ideologia buscar la coherncia entre la naci i lestat, entre la unitat nacional i les fronteres estatals. En definitiva, els nacionalismes, en general, cercaran
una homogenetat que es percebia com a necessria si ms no en la primerenca modernitzaci poltica: Fundamentalmente, el nacionalismo es un principio poltico que
sostiene que debe haber congruencia entre la unidad nacional y la poltica (1983: 13).
A significa que el nacionalisme com a ideologia i com a moviment social va extraordinriament lligat a lestat, a lestat-naci, fins a tal punt que, tot i que no s una
condici suficient per als modernistes s s una condici necessria. A parer de Gellner (i de Breully) el nacionalisme no sorgeix precisament en societats desestatitzades,
ans al contrari, vindria a ser una mena de necessitat dels estats contemporanis.97
Al cap i a la fi la contemporanetat ha implicat la desaparici dels imperis multinacionals. Lestat-naci, una vegada establert, arrossegaria les altres estructures pol95
Als anys 50 del segle passat autors com Karl Deustch (amb el seu Nationalism and Social Comunication) defensaran que amb ms comunicaci social savana ms rpidament en les construccions
nacionals i que el nacionalisme duria un cam parallel a la modernitzaci.
96
el nacionalismo en s mismo es hostil a las verdaderas costumbres del pasado o se alza sobre
sus ruinas (Hobsbawm, 1991: 179).
97

el nacionalismo slo emerge en situaciones en las que la existencia del estado se da ya por
supuesta. Condicin necesaria, aunque no suficiente en absoluto, del nacionalismo es la existencia de
unidades polticamente centralizadas y de un entorno poltico-moral en que tales unidades se den por
sentadas y se consideren norma (Gellner, 1983: 17).

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 87

tiques cap a la nacionalitzaci en un cam, a ms, sense retorn. Gellner sost que s
precisament la industrialitzaci nacional la que demanda una cultura homognia i
estandaritzada. Producte duna socialitzaci majoritriament fornia al nucli familiar
(exosocialitzaci), encarregada a lestat, els actors socials es troben deutors daquest
estat que els facilita la cultura a manera de salva-conducto amb qu poder desenvolupar-se endins duna societat moderna, lestatal.
Gellner, fent servir un to rotund i excessiu, manifesta una relaci quasideterminista entre cadascun dels actors socials i la cultura apresa grcies al nation-building de
lestat. El que fra durant vint-i-dos anys professor de la London School of Economics
ens explicita la relaci identitria privilegiada entre cultura i individu a les societats modernes per damunt dun altre gnere de lleialtats, fins i tot el parentesc o les comunitats premodernes:
La mejor inversin de un hombre es con diferencia su educacin, y sta es la que
realmente le provee de identidad. Diga lo que diga, el hombre moderno no es leal
a monarca, tierra o fe algunos, sino a una cultura y, en trminos generales, es eunuco. El mameluquismo se ha generalizado. Ningn vnculo importante le liga a
ningn grupo de parentesco, y los que pudieran haber entre l y una comunidad
ms grande, annima, han desaparecido (1983: 54).

La modernitzaci implicaria si ms no una certa uniformitzaci98, duna cultura


homognia i estandaritzada. Tot i que Gellner reconeix que no noms ser lindustrialisme la relaci monocasual amb aquesta cultura nova. Altres factors previs, com la
reforma religiosa, que comport un fenmen dalfabetitzaci i dindividualisme (Weber,
1922), tamb influiran decisivament si ms no en la preparaci del terreny. La combinaci de capitalisme, impremta i lascens de molts a la categoria didioma de cultura
condugu a la construcci de les nacions:
En un sentit positiu, el que va fer possibles les noves comunitats imaginades va
ser una interacci semifortuta, per explosiva, entre un sistema de producci i relacions productives (el capitalisme), una tecnologia de comunicacions (la impremta) i la fatalitat de la diversitat lingstica humana (Anderson, 2005: 63).

En aquest sentit Gellner desmuntaria la hiptesi marxista de qu la industrialitzaci reforaria les divisions entre classes socials quan, contrriament, lexperincia
histrica ens confirmaria que ms que la divisi horitzontal a linterior de les societats
hauria promogut ms b lenfrontament vertical entre estats, entre nacions. La
Primera Guerra Mundial, on obrers francesos i alemanys prioritzarien la nacionalitat a
la classe, fou ja molt significativa i alhora un gran desmentit per a linternacionalisme
que cercava la Internacional Comunista.99
El nacionalisme, a ms a ms, promou un principi de barreres de comunicaci.
Cada estat, amb un procs de nation-building exits, seria un espai de comunicaci
privilegiat per als seus nacionals i una frontera per als estrangers. I aix continuaria
sent bsicament vlid en lactualitat, pretesament cosmopolita i transnacional.100 Com

98

Gellner, aix mateix, discrepa de Kedourie en tant que considera que no sn els nacionalismes
els que imposen lhomogenetat sin ms aviat la industrialitzaci i la modernitzaci en general en sn els
majors responsables. Aquestes necessitats modernes que sen deriven requereixen duna uniformitzaci
que es dna, precisament, en forma de nacionalisme: la era de la transicin al industrialismo estaba
abocada a ser tambin una era de nacionalismo, un perodo de reajuste turbulento en el que, ya las
fronteras polticas, ya las culturales, o ambas, habran de modificarse para satisfacer el nuevo imperativo
nacionalista que entonces, por primera vez, se estaba haciendo palpable (1983: 60).
99

Contrariamente a lo que el marxismo ha llevado a hacer creer, es la sociedad preindustrial la


que es adicta a la diferenciacin horizontal dentro de las sociedades, mientras que la sociedad industrial
las divisiones que refuerza, ms que las de clases, son las que se dan entre estados (Gellner, 1983: 26).
100
Es un hecho insoslayable que a casi nadie le gusta el mundo multicultural. A la gente le gusta
estar entre iguales. Uno puede relajarse. Se siente en su casa (Dahrendorf, 2006, 45).

88 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

estem vegent en la dficil evoluci de la construcci poltica de la Uni Europea, bona


part dels mitjans de comunicaci de masses continuen sent nacionals (i nacionalistes).
De fet, per poder aconseguir aquest espai de comunicaci, aquesta comunitat
imaginada, fou una condici necessria lestabliment de mitjans moderns de transport i de comunicaci que implic durant el sorgiment de pblics nacionals (Laclau,
2005: 66). Cert s que els nacionalismes pretenen la construcci dun espai propi de
comunicaci justificant-ho de diverses maneres, sovint defensant la recuperaci duna
pretesa cultura histrica preexistent. En realitat, a partir delements histrics compartits, reconstrueix una cultura dotada i coherent per a les necessitats modernes.101
La llengua escrita (la llengua estandaritzada, nacional,102 unificada)103 esdevindr, per tant, un element absolutament cadbal en la modernitzaci i en el nation
building, una barrera (no absolutament tancada; en alguns casos podem ser convidats a inte-grar-nos, s dir, a assimilar-nos) no sols inclusiva-exclusiva sin que
implicaria tamb la creaci dun mercat unitari cultural, un espai dintercanvi de
documents on emis-sors i receptors realment s(en)tenen.
La naci, doncs, acostuma a fonamentar-se en la llengua104 i en aquest sentit difcilment lestat-naci s (pot ser) culturalment neutral.105 Novament hem de recrrer a
Anderson per illustrar perfectament aquesta importncia de lidioma imprs:
La possibilitat dintercanviar documents, que refora la intercanviabilitat humana,
era promoguda pel desenvolupament de la llengua estatal estandaritzada; la
llengua impresa s el que inventa el nacionalisme, no una llengua particular tota
sola; sobretot, la mateixa idea de naci ha arrelat fermament en gaireb totes
les llenges impreses, i la nacionalitat de fet s inseparable de la conscincia poltica; la naci es va concebre des del principi en la llengua, no en la sang, i que
podrem ser convidats a la comunitat imaginada. Fins i tot les nacions ms insulars accepten ara el principi de naturalitzaci (meravellosa paraula!), per ms que
puguen dificultar-la. Vista com una fatalitat histrica i com una comunitat imaginada mitjanant la llengua, la naci es presenta alhora com a oberta i tancada;
Mitjanant aqueixa llengua, trobada a la falda materna i abandonada noms a la
tomba, els passats es restauren, les companyonies simaginen i els futurs se somien; (Anderson, 2005: 78, 157, 158, 169 i 179).

La importncia de la llengua escrita per als nacionalismes t unes conseqncies fonamentals, com veurem, per a la nostra investigaci. La lluita entre els nacionalismes espanyol i catal o valenci tindr en la lluita per lhegemonia social de lespai
pblic un dels elements ms decisius. Al Pas Valenci tamb. No debades el blaverisme ser un agent particularment efica contra la normalitzaci lingstica del valenci i a favor de la substituci lingstica, del manteniment de lhegemonia poltica del
castell i no debades incidir, tossudament i obsessiva, contra la recuperaci de la
llengua prpia a les escoles i a les universitats, un indicador de la mesura del progrs
del nacionalisme, en aquest cas del fusteri:

101

El nacionalismo no es lo que parece, pero sobre todo no es lo que a l le parece ser. Las culturas cuya resurreccin y defensa se arrogan son frecuentemente de su propia invencin, cuando no son
culturas modificadas hasta llegar a ser completamente irreconocibles (Gellner, 1983: 81).
102

Las lenguas nacionales son, pues, casi siempre conceptos semiartificiales y de vez en cuando,
como el hebreo moderno, virtualmente inventadas (Hobsbawm, 1991: 62).
103

el pags medieval parlava, per la persona moderna no pot parlar sense ms ni ms; hem de
parlar alguna cosa una llengua (Billig, 2006: 60).
104
105

Sussa seria una excepci que confirmaria la regla. Les crisis poltiques belgues tamb.

No s possible, per tant a diferncia del que afirmen Sartori (2001) i altres liberals antimulticulturalistes, que lestat modern actue duna manera aconfessional respecte la diversitat cultural que
aplega al seu si. Una separaci cultura(llengua)-estat, anloga a la separaci esglsia-estat ms o menys
present a les democrcies occidentals, esdev impensable precisament perqu lestat-naci es fonamenta
duna manera decisiva en una llengua impressa que actua, formalment i/o informalment, com a oficial.

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 89

Lafirmaci de Hobsbawm que el progrs descoles i universitats mesura el progrs del nacionalisme, perqu les escoles, i en especial les universitats, es van
convertir en els seus defensors ms conscients s en efecte encertada per a
lEuropa del segle XIX, si no per a uns altres temps i llocs (Anderson, 2005: 93).

***
Si la naci s un constructe social dels nacionalismes s evident que la potencialitat daparici de nacions ha sigut i s molt elevada. Aix s el que dur a autors com
Gellner o altres a destacar el problema de la factibilitat de les nacions i, en conseqncia, dels estats i a apostar perqu noms una minoria dels nacionalismes triomfen
socialment i polticament:
Por cada nacionalismo efectivo hay n potenciales [...] la mayor parte de los nacionalismos potenciales deben o fracasar o ms habitualmente renunciar a intentar siquiera hallar una expresin poltica (1983: 66-68).

Per a una mateixa societat poden haver diferents projectes nacionalistes, usuament incompatibles entre ells. Al Pas Valenci, per exemple, hi ha diverses alternatives: els valencians poden (relativament) escollir ser nacionalment valencians, catalans, espanyols (aquesta s la proposta, no cal ni dir-ho, clarament majoritria, fonamentalment degut al potencial nacionalitzador que t lestat, en aquest cas, lespanyol), aix com daltres propostes encara amb menys suport social com occitants, o
membres duna hipottica reconstrucci dAl-andalus que defensen una part del nacionalisme minoritari andals o lislamisme ms radical en les darreres reivindicacions.
s per aix que per a cada nacionalisme triomfant hi ha x nacionalismes possibles i acostuma a haver-hi algun de minoritari. Uns triomfen i uns altres fracassen,
tot i ser conscients que la realitat social s dinmica i poden alternar poques de
creixement dun i decreixement dels altres i a linrevs. Per aix Gellner ens parla precisament de la feblesa dels nacionalismes (tot i que els que triomfen ho fan de deb):
Muy a menudo se habla de la fuerza del nacionalismo. Esto constituye un error
importante [...] la clave para entender el nacionalismo es, ms que su fortaleza, su
debilidad. Que no ladrara el perro fue lo que proporcion a Sherlock Holmes la pista decisiva. La cantidad de nacionalismos potenciales que no han ladrado es, de
lejos, mucho mayor que la de aquellos que lo han hecho, pese a que hayan sido
stos los que hayan captado nuestra atencin (1983: 64).106 Cursiva de loriginal.

A ens duu a apuntar el tema de lenfrontament ideolgic entre nacionalismes a


un mateix territori i adreats a una mateixa societat, tot i que concebuda de maneres
decididament distintes. O, el que s el mateix, lenfrontament entre identitats nacionals
que comparteixen grups distints dins duna societat concreta. El Pas Valenci, com
veurem al llarg daquesta investigaci, tampoc no escapar a aquest particular enfrontament identitari.
Hem vist que la naci i la regi sn producte de la particular construcci poltica
histrica dels diferents nacionalismes i regionalismes que interactuen en el seu context sociocultural per tal de conformar una comunitat imaginada.107 Diferents terics
106

Lexplicaci de Gellner, per, peca detnocntrica en parlar de cultures desenvolupades i silvestres, ats que la majoria daquestes darreres no poden desenvolupar-se precisament pel nationbuilding del propi estat, a favor de la cultura hegemnica i en contra, precisament, de la minoritria que, a
la vegada, s minoritzada: No todas las culturas silvestres pueden convertirse en culturas desarrolladas;
normalmente las que carecen de fundadas esperanzas de llegar a serlo suelen retirarse sin luchar, no
engendran nacionalismo alguno (1983: 73).
107

Greenfeld, en el seu influient Five Roads To Modernity, mitjanant un treball de sociologia histrica comparada, estudia les entrades en la modernitat dels casos dAnglaterra, Frana, Rssia, Alemanya
i Itlia. I conclou que, encara que el model angls ha influt en la resta dells, cadascun t elements particulars que els diferencien. Per aix ens recorda que les diferents maneres dentrar en la modernitat, les
diferents maneres de construir les nacions parteixen dun brou particular previ que condiciona els seus

90 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

han incidit en la importncia de les creacions i desenvolupaments del nation-building i,


en concret, les relacions entre les poltiques pbliques i la difusi dels imaginaris
simblics que resultaran interessants per a la nostra investigaci.108
El nacionalisme s, sense dubte, una ideologia poltica de la contemporanetat.
Per no s un mer reflex de les forces socials i econmiques dunes determinades societats com sostindria el marxisme sin fonamentalment una doctrina que interrelaciona societat i poder: el nacionalismo es una doctrina, esto es, un complejo interrelacionado de ideas sobre el hombre, la sociedad y la poltica (Kedourie, 1966: 113).
El nacionalisme s, en efecte, una ideologia.109 Al cap i a la fi Gellner i la resta de
socilegs modernistes no neguen en cap moment la vessant ideolgica de qualsevol
nacionalisme. La ideologia nacionalista naix amb la modernitat i naix dins dun context
de creaci de lEstat modern i de desenvolupament de processos dindustrialitzaci.
Aquests processos socials explicarien si ms no parcialment el sorgiment i lxit
dalguns nacionalismes, en fer un salt des de la cultura (identitats territorialitzades i
grups tnics) a la poltica (estats sobirans)110 que acabaria per difuminar aquests
camps autnoms en un projecte com.111

resultats finals: Totes les nacions contempornies provenen dentitats que prviament posseen identitats bastants diferents i es definien tamb de manera diferent. La primera naci a constituir-se fou
Anglaterra, al segle XVI. Frana i Rssia shi definiren al segle XVIII. La majoria de les altres nacions ho
feren als segles XIX i XX (1999: 18).
108

Cal destacar laportaci de Breully, que proposa un enfocament multivariable histric on destaca
la importncia de lestat en la creaci de la naci. Tamb cal esmentar els treballs de Linz al voltant del
sistema educatiu i altres especfics, com el dEugen Weber, que estudia el procs de nacionalitzaci
francesa de les classes populars; Bruno Tobia a Itlia; o Tachen, Koselle o Jeissman a Alemanya, amb
bons resultats. A la dcada dels noranta sintensifica linters de les cincies socials pels nacionalismes i,
en concret, per la construcci de les identitas collectives nacionals. Es pot parlar que a finals del segle XX
i no res indica de moment que decreixer ha estat un tema de moda a la sociologia i a altres disciplines socials. Fins i tot resorgiran treballs pluridisciplinars que arreplegaran aportacions cientfiques
diferents. Tot i aix continuar havent-hi enfocaments especfics. A la sociologia destacaran els treballs de
Keating i Prez-Agote que coparticipar dun cert aparell teric fenomenolgic, aix com els estudis de
sociologia electoral; a la cincia poltica es continuar amb els estudis dels marcs discursius i a la historiografia sanalitzar fonamentalment la producci simblica i sintentar les anlisis de recepci dels missatges nacionalistes. Fins i tot sorgir un cert enfocament mixt histricosociolgic que, arran de laplicaci
del concepte dhabitus de Bourdieu, estudiar aspectes molt concrets, com ara el comportament interioritzat dels actors socials a partir de les seues formes de parlar; la relaci entre nacionalisme i masculinitat
(lvarez Junco) o la incorporaci de les dones als nacionalismes.
109

Des daquesta visi ideologicista del nacionalisme sacusar les visions modernistes derrnies.
En concret Kedourie, en un epleg de 1984, acusar Gellner deconomicista. Aix mateix amb una posici
difcilment sostenible en lactualitat, Kedourie afirma que el nacionalisme seria una cosa bsicament dAlemanya i duns altres territoris, ats que els estats dorigen anglosax i, en concret, Gran Bretanya i els Estats Units haurien estat aliens a aquesta ideologia: La doctrina nacionalista se articul en los pases de
lengua alemana en los que todava haba apenas industrializacin alguna [...] Gran Bretaa y los Estados
Unidos de Amrica, son zonas en donde se desconoce el nacionalismo (1966: 97).
110

El liberalisme i la illustraci van exercir clarament un efecte potent, sobretot proporcionant un


arsenal de crtiques ideolgiques contra els anciens rgims imperials (Anderson, 2005: 87). El nacionalisme s, bviament junt al liberalisme, un fill ideolgic de la Illustraci: tot i que el seu origen directe s la
Revoluci Francesa, a ning no se li escapa que aquesta estigu marcada ideolgicament pel pensament
illustrat i, tamb, per les contradiccions daquest: Ambas corrientes de pensamiento son, desde luego,
derivativas del discurso ilustrado y las dos llegan tambin hasta nuestros das [...] De cualquier manera,
las claves que explican su gestacin se encuentran en este mismo perodo. Se trata, adems, y de modo
paradigmtico, de uno de los conceptos que mejor muestran las contradicciones inherentes a la filosofa
poltica de la Ilustracin (Vallespn, 1991: 9).
111

La ideologa nacionalista es una pseudosolucin al problema de la relacin entre Estado y sociedad, pero su plausibilidad derivada de que tiene sus races en respuestas genuinamente intelectuales a
ese problema [...] la identidad de la nacin se obtiene de formas arbitrarias. El salto desde la cultura a la
poltica se da describiendo a la nacin en un momento determinado como una comunidad cultural, y en el
momento siguiente como una comunidad poltica, al mismo tiempo que se insiste en que, en un Estado
ideal, la comunidad nacional no estar dividida en esferas polticas y culturales (Breully, 1985: 368).

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 91

Les ideologies nacionalistes, doncs, a ligual que la resta dideologies sn


instruments socials que, mitjanant mites, rites i mapes,112 transformen les societats a
les quals es dirigeixen fins al punt de representar les nacions com un mn natural i ordenat, que ha calat decisivament en la manera de concebre la realitat lhome modern:
El nacionalisme s ms que aix: s una manera de pensament o de conscincia
ideolgica. En aquesta conscincia, les nacions, les identitats nacionals i les ptries nacionals apareixen com a naturals. El ms crucial s que el mn de les nacions s representat com un ordre natural i moral (Billig, 2006: 30).

Concretament els nacionalismes transformen la cultura tradicional en una cultura moderna (s a dir, nacional), tot tractant devitar el procs traumtic que genera un
canvi social daitals dimensions, de tal manera que com en altres ideologies s
bastant diferent el que el nacionalisme diu que s del que veritablement fa, el que
esdev una de les principals paradoxes daquestes ideologies:
Hablando en trminos generales, la ideologa nacionalista est infestada de falsa
conciencia. Sus mitos trastocan la realidad: dice defender la cultura popular; pero
de hecho forja una cultura desarrollada; dice proteger una antiga sociedad popular, pero de hecho ayuda a levantar una annima sociedad de masas (Gellner,
1983: 161).

Aix mateix la democrcia ha anat associada clarament al nacionalisme.113 De tal


manera que es pot afirmar que, precisament, el que qualsevol democrcia genera, s
un nacionalisme (destat, bviament)114 i que lestat contemporani occidental, si b s
cert que ha aconseguit un considerable nivell daconfessionalitat religiosa, no ha pogut
assolir una neutralitat cultural mnimament semblant.
Dit a cal reconixer que la ideologia nacionalista no sesgota ni de lluny en
aquest punt perqu els nacionalismes igualment, com veurem, que els populismes
tamb sn instruments dautoadoraci i dexaltaci social (adoraci i exaltaci que
compleixen tamb la seua funci social denaltir la unitat del grup): En una era nacio112

El mapa-logotip, reconegut a linstant i visible onsevulla, va penetrar pregonament en la imaginaci popular i va formar un poders emblema dels nacionalismes (Anderson, 2005: 202).
113

En aquest sentit nacionalisme i feixisme sn dues ideologies contempornies diferenciades.


Perqu si b s cert que la gran majoria de feixismes acostumen a fer servir una retrica fortament nacionalista, tamb ho s que, duna banda, el nacionalisme naix lligat als corrents liberal-democrtics i, duna
altra, que una gran part dels nacionalismes no han esdevingut feixistes. Cal destacar, no obstant, que tots
dos shan convertit en ideologies i moviments socials de masses (igualment que els comunismes). Aix
mateix comparteixen la instrumentalitzaci del passat i la fusi amb un projecte de futur compartit i, a ms
a ms, el fet de delimitar unes fronteres difanes entre els membres del grup i els altres, els de fora,
encara que aquests altres tamb hi poden ser a dins: De la mateixa manera que el nacionalisme, el
feixisme es basa en el fet de traar fronteres entre els de dins i els de fora (Guibernau, 1996: 153). A
partir de les similituds entre nacionalismes i feixismes, alguns autors han escrit assaigs diversos usualment ms prxims als pamflets poltics que no a les cincies socials que han identificat prcticament
totes dues ideologies. Especialment arran del colp que supos en les conscincies europees les guerres
de Crocia i de Bsnia sha instrumentalitzat el nacionalisme amb intencions estigmatitzadores i criminalitzadores. Aquesta posici, per, s difcilment sostenible, ats que com diu Gellner el nacionalisme no s
una ideologia necessriament aberrant ni cap mena de desviaci emocional a la qual s tan aficionada
el feixisme: El nacionalismo tiene un profundo arraigo en las exigencias estructurales distintivas de la
sociedad industrial. No es un movimiento que sea fruto de una aberracin ideolgica ni de un exceso
emocional (1983: 26). Les diferncies entre totes dues ideologies, per tant, no cal, menystenir-les.
114

Vegem al respecte les afirmacions segents: All que comparteixen totes les democrcies [...]
s el seu nacionalisme. La idea de sobirania popular el significat literal del terme democrcia s la
mateixa que trobem com a base del nacionalisme. El nacionalisme s la forma sota la qual ha aparegut la
democrcia moderna en el mn i ben b podrem afirmar que hi ha tantes formes de democrcia com nacions (Guibernau, 1999: 18); La difusi de la democrcia, lluny deradicar el nacionalisme, consolida les
seues formes banals, per no necessriament benignes. Les veritables condicions de la democrcia, tal
com simagina al segle vint, sn aquelles que estan basades en lestat naci i que habitualment encarnen
un misticisme del lloc i del poble (Billig, 2006: 148); Hoy sabemos que la democracia en el sentido del
gobierno representativo estaba estrechamente vinculada con lo que J. Stuart Mill llamaba nacionalidad,
es decir, con el Estado nacional y la confianza tcita que le daba cohesin (Dahrendorf, 2006: 253).

92 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

nalista las sociedades se adoran abierta y descaradamente, prescindiendo de todo


disimulo (Gellner, 1983: 81).
El tpic poltic de qu els nacionalismes i els regionalismes havien esdevingut
una cosa del passat influ poderosament en les cincies socials. No han sigut pocs els
qui, en particular abans de la caiguda del mur de Berln, consideraren que lestudi
daquestes ideologies i moviments sociopoltics necessriament significava ja una
forma darqueologia i ms encara a les societats occidentals. La predicci dalguns,
comprovat fenomenolgicament el rpid desenvolupament daquests, especialment
desprs de la desaparici de la URSS, fou decididament errnia.115
Tanmateix, nosaltres sostenim amb Anderson que els nacionalismes han demostrat gojar duna salut de ferro al llarg i ample de la modernitat i que aquesta profecia
del final dels nacionalismes no es preveu ni tan sols a mitj termini: La realitat s
bastant planera: la fi de lera del nacionalisme, tant de temps profetitzada, no sentreveu ni de lluny. De fet, all nacional s el valor universalment ms legitimitat en la vida
poltica del nostre temps (2005: 21).
Alguns altres autors han reprs la idea del crepuscle dels nacionalismes tot aprofitant lembranzida de la globalitzaci. Es percebria aquesta en no pocs casos com una
superaci inevitable no sols de lestat-naci sin tamb de tota mena de particularismes nacionals/regionals. Un dels terics daquesta posici s el conegut socileg
alemany Ulrich Beck. Ell i altres globalistes defensen que lapogeu nacional ha passat i que ens endinsem en un perode confs per inevitablement post-nacional (daltra
banda, qu s exactament all de post-nacional?). De tal manera que, dit ras i curt, a
ms globalitzaci menys naci (i, conseqentment, menys regi) o, el que seria el mateix, que lexistncia de moviments nacionalistes seria un indicador de resistncia a
una globalitzaci, al capdavall suposadament inevitable o, encara ms, dinsuficincia globalitzadora.
La realitat social, com tantes altres vegades, no sembla que sajuste massa b a
aquesta eqaci que podem qualificar com a simplista si no directament errnia.
Guibernau, contrriament, defensa que els nacionalismes serien moviments doposici
a la homogenetzaci que comportaria la globalitzaci i no suposats retorns al tribalisme.116 Hi hagut molts intents terics denterrar nacionalismes i nacions117 per aquests,
tossuts, resorgeixen una vegada i una altra. I tot i que aquesta no s una tesi doctoral
que vulga plantejar mnimament lestat de la qesti de la globalitzaci en les cincies
socials en lactualitat, s que considerem pertinent aclarir que el debat hi s i que sembla important una presa de partida terica. En aquesta investigaci es participa dels
plantejaments de Billig, qui al seu illuminador assaig Banal Nationalism, defensa que
la globalitzaci i el nacionalisme no formen part duna dialctica doposici igualment

115

Vegem sin les darreres lnies del llibre de Hobsbawm publicat en angls lany 1990: el hecho
mismo de que los historiadores al menos estn empezando a hacer algunos progresos en el estudio y el
anlisis de las naciones y el nacionalismo induce a pensar que, como ocurre con tanta frecuencia, el fenmeno ya ha dejado atrs su punto ms alto. Dijo Hegel que la lechuza de Minerva que lleva la sabidura
levanta el vuelo en el crepsculo. Es un buena seal que en estos momentos est volando en crculos
alrededor de naciones y nacionalismo (1990: 197).
116

La persistncia i la reactivaci del nacionalisme, com tamb la revitalitzaci dalgunes religions, mostren la necessitat evident dels individus de sentir-se part dun grup i de trobar una srie didees
per les quals valgui la pena lluitar i que puguin donar significat a les seves vides. La visi del nacionalisme
com un moviment contra el corrent de modernitat i a favor del retorn del tribalisme, sovint sostinguda pels
cientfics socials, tolera el fet que el nacionalisme com a discurs poltic hagi acompanyat la modernitat des
de les seves primeres etapes. El nacionalisme va operar com una ideologia legitimadora en lestabliment
de lestat naci. Defensava la diversitat cultural en lpoca romntica, i, en lera de la globalitzaci, soposa
a lhomogenetzaci, articulant un discurs que es basa en el valor de les cultures individuals i els drets
dels pobles a decidir el seu dest poltic (Guibernau, 1997: 210).
117

De fet, Ario, tot basant-se en Hobsbawn, respecte al futur de la naci, apuntava que Diversas
tendencias estructurales (internacionalizacin de problemas y decisiones econmico, sociales y polticos)
[...] apuntan hacia su lento pero progresivo socavamiento (1992: 327).

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 93

que lestat-naci no es va veure capidisminut, ans al contrari, per la internacionalitzaci (inter-nacional-itzaci) de la poltica:
s un error, des del meu punt de vista, pressuposar que les forces globals i
nacionals estan atrapades en un estira-i-arronsa, de manera que la fortalesa
dunes indica la feblesa de les altres. Histricament, lascens de linternacionalisme
va acompanyar lascens de lestat naci. Lestat naci va crixer al mateix temps
que els viatges internacionals, els tractats internacionals i les organitzacions internacionals (2006: 13).

La fora de la identitat, i particularment de la identitat nacional en les societats de


modernitat avanada en un mn globalitzat, lluny de retrocedir, tal com preveien alguns terics de la post-nacionalitat, ha recobrat una espenta decisiva, fins tal punt
que, en bona mesura, comprendre les identitats implica el reconeixement del que resulta empricament comprovable, que les identitats nacionals i els nacionalismes estan
a la base de la conscincia social moderna, que nacionalisme i modernitat marxen
particularment imbricades:
Hi ha hagut moltes identitats, hi ha hagut molt tipus de conscincia social, moltes
imatges dordre social. La identitat, en essncia, avui, s la identitat nacional, per
definici i per implicaci. Per tant, el nacionalisme s el marc de la conscincia social moderna. El nacionalisme comporta la imatge de lordre social que caracteritza
la societat moderna (Greenfeld, 1997: 241).

Al Pas Valenci, on els efectes de la globalitzaci, com en daltres societats


occidentals de lEuropa meridional sn ms que palesos (internacionalitzaci econmica, noves tecnologies, immigraci, etc.) no significa que la dialctica poltica anticatalanista i espanyolista shaja esvat precisament ni tan sols, pel que veurem, apaivagat. A la Valncia actual, la de la Ciutat de les Cincies i de lAmericas Cup lanticatalanisme goja duna salut esplndida: Els sentiments nacionalistes saixequen quan el
trencament de les rutines posa en perill la sensaci de seguretat ontolgica (Billig,
2006: 79).

6.4 Reaccions identitries a la modernitzaci i tensi centre-perifria


No resulta una tasca gens senzilla oferir una explicaci general de les consqncies socials i, ms en concret, identitries (s dir, culturals) que tenen els processos de
modernitzaci rpida. La sociologia, en aquest aspecte, encara t dficits importants.
S comptem, per, amb literatura monogrfica i algunes aportacions generals que poden proporcionar-nos algunes llums al respecte, encara que necessitarem una teoria
general que poguera contribuir a explicar millor el cas valenci i, en concret, el fenomen del blaverisme. En qualsevol dels casos sabem que la modernitzaci fou (i encara
s) un proceso doloroso en todas partes, sobre todo en las sociedades que tardaron
en aceptarlo (Dahrendorf, 2006, 173).118
Una de les hiptesis de la nostra recerca, com ja hem explicitat, ser que el rpid
procs dindustrialitzaci i de modernitzaci al Pas Valenci que es produ a la dcada
dels seixanta del segle passat, complementat amb la modernitzaci poltica que supos la construcci del rgim democrtic a les acaballes de la dcada dels setanta i les
propostes de modernitzaci ideolgica i fins i tot esttica que propos el fusterianisme

118

Duna manera ms desenvolupada dir que La modernizacin es en primer lugar y sobre todo
destruccin, tal vez destruccin creadora en el sentido de Schumpeter, pero es un movimiento contrario,
un desmontaje, una demolicin. Disuelve los privilegios y los sustituye por derechos iguales. Conduce del
estatus heredado al contrario, a la movilidad, a la igualdad de derechos. Eso lleva mucho tiempo y duele
(2006: 213).

94 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

foren, entre daltres, unes de les causes ens farien entendre el sorgiment i desenvolupament del blaverisme.
Certament podrem entendre tota proposta identitria com una reacci contra
alguna cosa i/o contra algun grup social. I, en aquest sentit, tamb es podria considerar el catalanisme (i el fusterianisme) com una reacci contra la proposta de modernitzaci unitarista espanyola. Tanmateix, la seua, en general, no ser una retrica tradicionalista ni menys encara antimodernitzadora. Del blaverisme, com veurem, no podrem dir el mateix. Tot i aix, ambds moviments, fusteri i blavero, sn moderns pel
que fa a la seua ideologia (el tradicionalisme, el populisme, el feixisme i el conservadurisme tamb sn ideologies modernes, s dir, prpies de la modernitat) i al seu moviment (mobilitzaci de masses, comunicaci poltica, etc.).
Ens interessar particularment les conseqncies identitries de la modernitzaci ats que, tot i centrar-nos en lanlisi del discurs del blaverisme i de la reproducci
social daquest, s evident, com veurem a la part IIa i IIIa de lestudi, que el blaverisme
com a moviment social sorgir en un context de modernitzaci rapidssima (el Pas
Valenci era una societat bsicament agrria a la dcada dels cinquanta del segle XX i
ja industrial a la dcada dels setanta) i de canvis poltics (transici democrtica) i
socials (incorporaci de la dona a la vida laboral i social, canvis a la famlia i a la
sexualitat, etc.) de magnitud considerable que generaren unes necessitats identitries
didentificaci en molta gent dislocada en major o menor mesura per aquests
processos, una necessitat al capdavall de recuperar una tradici perduda o en perill
per la rpida modernitzaci, daferrar-se a un passat idealitzat.
A darrer contribuiria a explicar la gnesi del blaverisme (no tant la seua reproducci que lha portat a ser un moviment important fins a lactualitat). Per en la
modernitat avanada, com ja hem apuntat, les necessitats culturals, socials, dempar
recomfortant continuen construint-se i reproduint-se. La valencianitat anticatalana que
ha propugnat i propugna el regionalisme anticatal tamb. Tal com ens diu Moreno:
En un mundo pretendidamente posmoderno, donde las afinidades ciudadanas se
canalizan desde el mbito privado y los intereses materiales gremialistas, los derechos y los deberes ciudadanos continan tejindose en la urdimbre comunitaria.
Quizs los mitos tnicos y colectivos muden su vestimenta pero su amparo reconfortador seguir constituyendo el transfondo de los anhelos de las gentes (1997:
XIV).

En aquest sentit sapuntar que a les perifries (territorials i/o socials, per la qual
cosa es poden donar tamb als afores socials dels centres fsics) dels sistemes industrials el Pas Valenci ha sigut perifric territorialment i social a Espanya i encara
ms a Europa poden sorgir reaccions contra lindustrialisme, ms fortes precisament
com ms exclosos del sistema industrial. I es defensar explcitament que el populisme ser un dels moviments que hi reaccionarien, tot i que no ser una reacci necessriament antiindustrialista sin que aspira a incorporar-se, a integrar-se en les
societats industrials cosa que explicaria, aix mateix, la necessria ambivalncia
daquests, ms aviat tctica, que pot defensar tericament un retorn a la societat tradicional per que acostuma a presentar un programa, sovint ocult, de modernitzaci:
El populismo constituye un tipo de movimiento que se encuentra entre aquellos
conscientes de pertenecer a la periferia pobre de un sistema industrial; en este
sentido, puede considerarse como una reaccin al industrialismo. Pero es una reaccin de aquellos cuyo impulso ms profundo es a menudo llegar a ser ellos
mismos industriales: es slo si no pueden unirse a ellos (y hasta tanto lo logren)
que los atacan. Y es esta ambivalencia la que da cuenta del vaco intelectual de
los movimientos populistas (Ionescu, 1970: 209).

Un cas concret bastant estudiat daquesta ambivalncia envers la modernitzaci


econmica i industrial seria el nacionalsocialisme alemany. Resulta simptomtic lanllisi de la pelcula nazi La juventud acude al fhrer (1939) on, malgrat que el nazisme

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 95

tingu diversos i coneguts plans dindustrialitzaci (afavor la industra armamentstica


i, terriblement, la Soluci Final no deix de ser una industrializaci de lholocaust) presenta una Alemanya idealitzada absolutament rural i preindustrial, tot associant-lo a
valors dharmonia, dordre i de neteja.119
De manera anloga al nacionalisme i a altres ideologies contempornies, el nazisme proposar als seus discursos una cosa (retornar a la societat preindustrial) per
la seua praxi ser molt diferent (industrialitzar i modernitzar Alemanya amb una lgica
totalitria).120 El nazisme, doncs, combinar una nostlgia de la tradici amb una organitzaci de masses moderna de una manera patolgica los nazis lograron aunar
todo eso: la nostalgia romntica de la tribu y la organizacin de masas futurista
(Dahrendorf, 2006: 214), tot i que presentar la modernitat com un espai lleig i brut i
defensar la puresa de lesttica premoderna, b germnica per sobretot clssica, tot
atorgant a lesttica (a la nazi, evidentment) un paper preponderant que aplega a fusionar-se amb la poltica. Dalguna manera, com altres moviments ideolgicament antimodernitzadors, presentar una dicotomia entre la lletjor industrial i la bellesa del Volk
alemany. La praxi industrialitzadora dels governs hitlerians no esdevenia, per, particularment contradictria als ulls del seguidors nazis:
Lo artstico y lo poltico se haban fusionado. Frente a los problemas de la industrializacin, el nacionalismo alemn se definia como algo realmente creativo: lo
artstico se tornaba poltico [...] Lo romntico y lo clsico determinaron la autorrepresentacin tradicional de la nacin. La modernidad se rechazaba y la belleza
se defina, una vez ms, por contraposicin con la civilizacin industrial y burguesa (Mosse, 2005: 30 i 245).

El blaverisme, com veurem al llarg de la investigaci, tamb tirar m de larsenal de la identitat regional i idealitzar lhorta de tota la vida com un espai mtic i
transhistric de valencianitat. Contribuir a reforar la imatge mtica del llaurador com
a valenci esforat i moralment incorruptible front al catal (industrial i ric), percebut
com un corruptor daquella bellesa agrria originria (el que explicaria, junt a altres
factors, la major presncia del blaverisme en el que ha vingut a denominar-se geografia del taronger, espais que connectarien millor amb aquesta tradici que no els
muntanyencs i ms industrials com els de la Vall dAlbaida, per exemple).
El nazisme, encara amb molta major eficcia, participar duna lgica anloga,
en fer servir el jueu de boc expiatori, de fonament maligne de la modernitat com a
manera de tractar de reviure la moral autntica, la fora tradicional que mantenia als
hmens units (Mosse, 2005: 253). Pretesament, en extirpar aquest enemic del poble
alemany, es restauraria la moral tradicional, inspirada en una particular idealitzaci del
passat preindustrial.
Al cap i a la fi, el nazisme contribu a crear una nova religi laica fonamentada
en un seguit de smbols i de mites que pretenien superar les conseqncies dislocadores per als actors socials de la industrialitzaci, tals com latomitzaci, el desarrelament, la ruptura de lordre tradicional i de vincles socials molt interioritzats per bona
part de la comunitat:
Dicha religin se basaba en diversos mitos y smbolos fundados en el anhelo de
escapar a las consecuencias de la industrializacin. La atomizacin de la mentali-

119
Se muestra una Alemania compuesta de paisajes, pueblos y pequeas ciudades. No se ve ni
una fbrica, ningn bloque de viviendas de proteccin oficial, ninguna maquinaria moderna. El film retrata
una Alemania libre de industrializacin y la modernidad, tan subdesarrollada como las regiones ms
atrasadas del Tercer Mundo. No obstante, es una Alemania en la que reinan el orden y una limpieza
inmaculada (Mosse, 2005: 246).
120

El nacionalsocialismo [...] llev a cabo la revolucin de la modernidad en Alemania. Lo hizo en


una oposicin paradjica a su ideologa tradicionalista de sangre y suelo, al desarraigar de hecho a la
gente y destruir las estructuras institucionales heredadas (Dahrendorf, 2006, 134).

96 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

dad del mundo tradicional y la destruccin de los vnculos ancestrales y personales fueron penetrando en la conciencia de gran parte de la poblacin (Mosse,
2005: 20-21).

Aquest discurs antimodernitzador tamb ser fet servir per uns altres moviments
al llarg de ledat contempornia, malgrat no ser necessriament antimodernitzadors en
un sentit complet. Com, per exemple, lislamisme. Tot i que s realment complicat
coincidir amb les tesis quasi deterministes de les civilitzacions al molt polmic per poc
llegit assaig de Samuel P. Huntington El xoc de civilitzacions, lassaig aporta algunes
reflexions que poden illuminar indirectament el cas del blaverisme: apunta en un sentit
semblant al que apunta Giddens, que la modernitzaci acostuma a generar crisis identitries en trencar les relacions socials i els lligams tradicionals de les persones que
necessiten construir un nou mapa identitari. Molts dells tiren m de (linvent de) la
tradici, la religi islmica en aquest cas, la identitat regional valenciana folcloritzant i
anticatalanista en el cas del blaverisme:
En el plano individual, la modernizacin genera sentimientos de extraamiento y
anomia, ya que las relaciones sociales y los lazos tradicionales quedan rotos y
conducen a crisis de identidad a las que la religin da una respuesta (Huntington,
1996: 97).

Les elits ms radicals de lislamisme naixen de jvens universitaris de classes


mitjanes baixes, urbans dorigens rurals i sense moltes possibilitats de mobilitzaci social ascendent degut a lalt nivell datur. A ms, la major part dells pertanyen a sectors
tradicionals daquestes classes mitjanes, sovint conservadores en laspecte ideolgic
o, el que s el mateix, de grups relativament exclosos i desplaats per la prpia modernitzaci que finalment defensen una modernitzaci en termes propis, acord amb els
seus valors i tradicions.121
Conv aclarir, tanmateix, que fins i tot les reaccions identitries extremes, com el
cas del fonamentalisme musulm violent, hem dentendre-les com una reacci antioccidental (occidentalista en terminologia de Buruma i Margalit) de caire cultural i de
valors per no com una reacci antimodernitzadora absoluta, contrria a qualsevol
progrs material i/o tecnolgic.
Tant els fonamentalistes islmics com els blavers salvant les immenses distncies entre tots dos com tants altres moviments que poden semblar completament
antimodernitzadors noms amb una mirada miop, estableixen mecanismes compensatoris contra les conseqncies indesitjades de la modernitzaci per no contra la
prpia modernitzaci, particularment en la seua esfera econmica. Sn, en definitiva
malgrat que no compten amb les nostres simpaties moviments socials moderns.
De fet, els terroristes dAl Qeda fan servir la televisi i Internet (amb execucions filmades incloses) i armes sofisticades en les seues accions i no les consideren instruments
diablics. Lizondo podia defensar al seu discurs, de boqueta, lhorta i les essncies
del llaurador valenci per no hi havia precisament cap praxi contra els polgons
industrials o la urbanitzaci ms o menys descontrolada sin tot el contrari:
El Resurgimiento islmico es a la vez producto de la modernizacin y esfuerzo
por enfrentarse a ella. Sus causas subyacentes son las responsables, por lo gene-

121

Un estudio sobre los lderes radicales de los grupos islamistas egipcios descubri que stos
posean cinco caractersticas principales, que parecan ser tpicas de los islamistas en otros pases. Eran
jvenes, la mayor parte entre los veinte y los cuarenta aos. El 80% eran estudiantes universitarios o
licenciados [...] Ms del 70% provenan de la clase media baja, de orgenes modestos, pero no pobres, y
eran la primera generacin de su familia que reciba educacin superior. Pasaron su infancia en ciudades
pequeas o zonas rurales, pero haban pasado a residir en grandes ciudades. Mientras que los estudiantes e intelectuales formaban los cuadros radicales y las fuerzas de choque de los movimientos islamistas,
gente de la clase media urbana constitua la mayor parte de sus miembros activos. En cierta medida,
stos procedan de lo que a menudo se denomina grupos de clase media tradicionales: mercaderes,
comerciantes, propietarios de pequeos negocios, bazaaris (Huntington, 1996: 150).

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 97

ral, de las tendencias a la indigenizacin en las sociedades no occidentales: urbanizacin, movilizacin social, niveles ms altos de alfabetizacin y educacin,
municacin ms intensa y consumo de medios de comunicacin, y mayor interinteraccin con Occidente y otras culturas. Estas nuevas circunstancias socavan
los vnculos tradicionales de la aldea y del clan y provocan alienacin y crisis de
identidad. Los smbolos, adhesiones y creencias islamistas satisfacen a su vez las
necesidades sociales, culturales y econmicas de los musulmanes atrapados en el
proceso de modernizacin. El Resurgimiento es adems una reaccin ante la influencia de Occidente. Habindoles fallado las asoluciones occidentales, los musulmanes sintieron la necesidad de volver a sus races y de confiar en que las
ideas, prcticas e instituciones islmicas proporcionen el rumbo y el motor de la
modernizacin [...] El Resurgimiento es una reaccin contra la occidentalizacin,
no contra la modernizacin (Huntington, 1996: 154-155).

Per tot plegat podrem afirmar que moltes ideologies poltiques contempornies
antimodernitzadores (en aparena, s dir, discursivament), sent com sn moviments
que presenten no poques i importants diferncies, tenen com a objectiu com crear la
illusi en una part significativa de les comunitats a les quals sadrecen de superaci
de les conseqncies indesitjades de la industrialitzaci i de la modernitat amb una
promesa (que ser sempre, al capdavall, incomplida) de retorn a un cert passat
preindustrial idealitzat.
***
Un altre aspecte aparentment secundari per de certa rellevncia per a la nostra
recerca s el cas dels diferents graus de modernitzaci dins dun mateix estat, fins i tot
entre el centre i les perifries distintes,122 el que t conseqncies bviament cabdals per als socilegs i politlegs modernistes que altres autors, per, relativitzen bastant per als processos de construcci nacional, ats que la intensitat diferenciada en
la modernitzaci pot generar reaccions nacionalistes tant en els territoris ms com en
els menys desenvolupats:
Las diferencias en la intensidad de la modernizacin pueden generar conciencias
de superioridad o inferioridad que, alentadas por las ideologas nacionalistas, son
susceptibles de romper viejas solidaridades, establecer las bases de un nuevo
conflicto intertnico e imposibilitar, en ltima instancia, la creacin de nuevas formas de adecuada organizacin social (De Blas, 1984: 16).

O, expressat per Gellner duna altra manera, ens apuntaria a que diversos enfrontaments poltics tindrien com a base graus diferents dindustrialitzaci i de modernitzaci o graus diferents de conservaci de trets culturals preindustrials.123 El cleavage urb-rural ha condicionat una bona part dels sistemes poltics occidentals durant
alguns perodes:

122

Aquesta posici ha estat defensada tamb pel britnic Tom Nairn per a qui els nacionalismes
serien una resposta de les perifries a lexplotaci per banda del centre poltic. El que no explica gens b
aquest posicionament, per, s perqu algunes perifries explotades continuarien vivint plcidament en
la mateixa identitat nacional que els seus centres respectius. Aquest seria el cas del Pas Valenci, que
pertany al conjunt de comunitats autonmes, junt a Castella-Lle, Castella-La Manxa, Mrcia, Andalusia i
Extremadura (en particular aquestes dues darreres) que se situen per davall de la mitjana del PIB de la
Uni Europea per que no ha generat un discurs nacional alternatiu i hegemnic (landalusisme, tot i amb
major suport que el valencianisme, no ha passat de ser un discurs minoritari). Les tensions basades en
els distints ritmes de modernitzaci histrica a lestat, bsicament entre les zones industrialitzades de
Catalunya i el Pas Basc i la resta del territori, ha donat peu a una controvrsia historiogrfica que
sarrossega fins hui.
123

El cas dItlia, amb un procs nacional ditalianitzaci histrica bantant consolidat, exemplificaria
el que estem parlant, ats que mostra que les grans diferncies de nivell de vida entre el nord i el sud
estan generant dinmiques desestabilitzadores que, al capdavall, han acabat en la construcci dun
discurs nacionalista del nord, pad, que reivindica la creaci dun nou estat septentrional de la pennsula
itlica i una reassignaci dels recursos econmics sempre escassos.

98 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

no lleg a todas partes del mundo al mismo tiempo y tampoco de la misma forma. Esta diferencia de tiempo en la llegada del industrialismo dividi a la humanidad en grupos antagnicos. En las comunidades que pudieron utilizar diferencias
culturales, genticas o similares residuales del mundo agrario, esta llegada se
demor mucho ms. Simpre que se pueda hallar alguna diferencia cultural heredada de la era agraria que se utilice como ensea, la datacin del desarrollo
constituir un signo diacrtico poltico fundamental (1983: 74).

En qualsevol dels casos el Pas Valenci histricament no ha semblat que


sallunyara en excs dels procs de modernitzaci que proposava lestat-naci espanyol. La diferncia (de grau, fonamentalment, perqu ja sabem que s exist una industrialitzaci al nostre pas) s sestabl, per, amb Catalunya, el que podria contribuir a
explicar millor el blaverisme aix com lanticatalanisme general espanyol.
A ms, el fet que el procs dindustrialitzaci gallopant a la dcada dels seixantes i els setantes del segle passat coincidira en el temps la qual cosa no vol dir que
foren dos processos necessriament correlacionats amb el sorgiment del nacionalisme darrel fusteriana, s dir, un projecte que proposa modernitzar tamb ideolgicament la societat valenciana, contribu a intensificar la lluita ideolgica per lhegemonia
social. Durant la transici democrtica aquesta lluita es palesar, ja que en un procs
de canvis poltics, culturals i econmics sembla lgic que es produren processos de
desplaament de grups i de categories socials que tractaren de conservar o accedir als
principals mecanismes de control social.
***
En definitiva, les nacions i les regions sn uns constructes culturals, unes
comunitats imaginades prpies de la modernitat. En la construcci daquestes sempre
hi intervenen ideologies nacionalistes i regionalistes que seleccionen (cuinen) els
diversos elements culturals i retrics a labast per construir un determinat tipus didentitats polticoculturals collectives amb qu identificar-se (acostumen a comportar un
procs dhomogeneitzaci cultural i social) i, per tant, distingir-se daltres grups socials,
normalment percebuts com competidors.
El blaverisme, com tantes altres ideologies poltiques contempornies, ser una
manifestaci bsicament en el plnol cultural contra si ms no determinats aspectes
de la modernitzaci necessriament dolorosa en tansformar radicalment lordre
tradicional i provocar dislocacions socials importants de grups socialment i/o polticament perifrics (o centrals que corrien el risc desdevenir perifrics, com diverses elits
franquistes durant la transici poltica) per no necessriament contra el programa
general de la modernitzaci ni menys encara contra el projecte central de modernitzaci que proposava lestat i el nacionalisme espanyol, per s, com veurem, contra
ladopci duna modernitat culturalment catalana.
Per assolir-lo, el blaverisme apostar per la construcci dun determinat regionbuilding amb qu no sols compatibilitzar la identitat regional valenciana (el ms allunyada possible de la catalanitat) amb la identitat nacional espanyola, sin subordinar-la
a aquesta.

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 99

Captol 7. La ra populista: ms enll del


menyspreu intellectual
El populismo es simple; la democracia es compleja: en el fondo tal vez sea se el
rasgo distintivo ms importante entre ambas formas de relacionarse con el pueblo
[...] El populismo se basa en el intento consciente de simplificar los problemas y en
eso reside su encanto y la receta de su xito (Dahrendorf, 2006: 307).

Si parem atenci als conceptes, en les seues acepcions contempornies, que


donen lloc a les ideologies nacionalistes i populistes podem ser ms conscients dun
cert parallelisme que totes dues presenten. De fet, naci i poble han sigut dues idees
que han anat de la m durant bona part, si ms no, del segle XIX, des del jacobi-nisme
francs fins els darrers revolucionaris liberals decimonnics,124 ats que el marxisme
acabaria per trencar aquesta suposada aliana burgesa-obrera, bviament interclassista, encarnada en forma del poble.125
En aquest sentit, com hem vist als nacionalismes, els populismes tamb serien
una reacci (positiva o negativa, tot i que abundaran ms aquestes) als processos
socials de modernitzaci i a les inclusions/exclusions que pateixen segons quins grups
socials com a conseqncia dels canvis propis de la modernitat:
una respuesta, negativa o positiva, al proceso de modernizacin, protagonizada
por grupos sociales que se sienten amenazados o marginados, protagonizada por
grupos sociales que se sienten amenazados o marginados del mismo e intenta un
reequilibrio en el sistema de poder (Reig, 1988: 39).

El concepte populisme, com tants daltres sociolgics i politolgics, no sols s


duna extraordinria polismia126 i duna complexitat analtica important sin tamb poc
afinat fins ara a les cincies socials, que sovint lhan fet servir com un calaix de sastre
per englobar all que rebutja la lgica democrtiva representativa,127 s dir, partits
poltics i moviments socials que no concordaven amb les formes habituals, normals,
de les democrcies liberals.
El populisme esdevindria aix sempre una mena danormalitat, de desviaci i/o
de manipulaci.128 De fet, aquesta percepci despectiva es pot resseguir en autors
diversos com Dahrendorf o terics de la modernitzaci com Hennessy o Germani.

124

Las realidades polticas de la sociedad moderna (nacin, soberana, ciudadana) aparecen inseparablemente ligadas a la idea de pueblo acuada por el jacobinismo francs, embellecida por el
romanticismo alemn, conceptualizada por el idealismo trascendental y vivida por los revolucionarios
decimonnicos (Reig, 1988: 38).
125

Com que el poble s una formaci discursiva significant, comprn dues paraules, una de
les quals atreu latenci sobre laltra, per no sobre ella mateix. El el del poble no s una mera
decoraci (Billig, 2006: 149).
126

lo que para uno es populismo para el otro es democracia y viceversa [...] No siempre es fcil
trazar el lmite entre ambas cuestiones entre democracia y populismo, entre debate de campaa
electoral y demagogia, entre discusin y seduccin. Por esto es conveniente emplear los trminos con
cautela. La imputacin del populismo puede ser en si populista, un sustituto demaggico de los argumentos (Dahrendorf, 2006: 304-305).
127
Cuanto ms se debilitan los parlamentos, perdiendo este papel [la discusin informada y ponderada sobre las grandes cuestiones], menores son las oportunidades para el debate democrtico y ms
poderes impropios son asumidos por los nuevos intermediarios. El populismo estimula voluntariamente
este proceso, precisamente para salvar el debate y buscar el consenso, apelando a sentimientos populares presuntos o reales, ms o menos profundos (Dahrendorf, 2002: 108).
128

Laclau denncia el menyspreu intellectual i fins i tot la condemna tica que han tingut les cincies socials envers els populismes, cosa que no sols li ha atorgat una atenci marginal sin que hauria

100 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

Nosaltres, en aquesta recerca, bandejarem aquest menyspreu del populisme, no


perqu simpatitzem gens amb ell (que no ho fem), sin perqu creguem que aquest
menyspreu explica poc i explica malament el fenomen. A ms de la polismia podrem
dir que, en certa mesura, cada populisme presenta la seua realitat particular (cosa que
tamb ocorre en els nacionalismes i en altres ideologies contempornies). De fet, per
populisme es pot englobar el moviment revolucionari agrarista rus, partits autoritaris i
reformistes llatinoamericans, moviments panarabistes i fins i tot alguns republicanismes espanyols (entre els quals, un a casa nostra, el blasquista).
Tot plegat, per, no significa que els diversos populismes no presenten diversos
trets comuns, cosa que acabaria per inahibilitar la utilitat del concepte. I encara ms,
els populismes sovint sn, a conscincia, ideolgicament imprecisos i creen un discurs
interclassista dirigit a, almenys en teoria, sublimar les contradiccions ideolgiques
(superar la divisi esquerra-dreta, per exemple), destrats socials (els interessos
vertaders del poble), territorials (Alacant, Castell i Valncia) o culturals (valenciano-parlants i castellano-parlants) mitjanant una lgica en qu predomina la improvisaci de la praxi i que est sempre reiventant-se ells mateixos ja que el lder populista tiene una visin propia del mando, pragmtica y eclctica, bastante vaga y en
permanente construccin y redefinicin (Freidenberg, 2007: 32).
En qualsevol dels casos, lextraordinria heterogenetat dels populismes ha
generat que abunden els estudis de cas i escassegen les reflexions generalitzadores,
cosa que tamb presenta la seua lgica cientfica, ats que precisament un dels factors fonamentals duni dels populismes s precisament el refs de tots els corrents
ideolgics precisos:
En lo que hemos venido llamando populismo destaca el rechazo de todas las corrientes ideolgicas precisas como elemento vertebrador de su discurso, de manera que una forma legtima de aproximarse al populismo es la va utilizada por sus
protagonistas, es decir, llegar a ello a travs de una negacin sistemtica de las
corrientes ideolgicas alternativas (Gallego, 1998: 168).

La imprecisi i vaguetat en lanlisi cientfic del populisme no procedeix totalment, no obstant, del qu hem explicitat en el pargraf anterior sin tamb dhaver
tractat de posar laccent en els elements ideolgics i/o fenomenolgics comuns que,
precisament, no hi abunden. De fet, aquesta heterogenetat pot ser salvada si trobem,
ms enll de les diferncies ideolgiques, de moviments i de formes de mobilitzaci,
una lgica social i poltica que en comparteixen. Aquesta, de fet, s la proposta dErnesto Laclau en la seua La razn populista que, tot i no ser sociolgica, prendrem com
a referencial en la nostra investigaci. Per Laclau el populisme, ni ms ni menys, s
una manera de construir all poltic:
El populismo no tiene ninguna unidad refencial porque no est atribuido a un
fenmeno delimitable, sino a una lgica social cuyos efectos atraviesan una
variedad de fenmenos. El populismo es, simplemente, un modo de construir lo
poltico (2005: 11).

Com construeix all poltic el populisme? Ho veurem tot seguit. De moment


explicitarem quina s la definici de populisme de la qual partirem en aquesta recerca:

comportat un estudi ineficient a uns moviments que han tingut una rellevncia social innegable en la
modernitat: para progresar en la comprensin del populismo, es una condicin sine qua non rescatarlo
de su posicin marginal en el discurso de las ciencias sociales, las cuales lo han confinado al dominio de
aquello que excede al concepto, a ser el siemple opuesto de formas polticas dignificadas con el estatus
de una verdadera racionalidad. Debemos rescatar que esta relegacin del populismo slo ha sido posible
porque, desde el comienzo, ha habido un fuerte elemento de condena tica en la consideracin de los
movimientos populistas. El populismo no slo ha sido degradado, tambin ha sido denigrado (2005: 34).

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 101

una lgica poltica, prpia de contextos inestables,129 darticulaci de demandes disperses i un moviment sociopoltic mobilitzador i contrari a lstatus quo i lstablishment
que construeix un discurs que combina lapellaci al poble i lantielitisme (de vegades tamb lantiintellectualisme) dualista.

7.1 Demandes de participaci i apellaci al poble


Per anar justificant la definici anterior ens aprofitarem del model de Pettit (1997)
i diferenciarem els populismes de la tradici republicana (o republicano-liberal) i libertria. Aquells serien des de la teoria poltica una exaltaci del poble a la categoria
poltica mxima, esdevenint aix lamo front a les institucions poltiques, que les considera serves.
En aquest sentit haurem dentendre la preferena discursiva per formes de
democrcia directa i assambleria, sense representants, ja que la democrcia representativa implicaria un element de corrupci de lautntica voluntat popular.130
Aquests, doncs, consideren la participaci popular com una de les ms elevades formes del b i, sobretot, acaben per buscar lhomogenetzaci de la societat a la qual
sadrecen (una societat prieta en paraules de Pettit), una qesti que ens ser
particularment important a lhora danalitzar el blaverisme:
aclama la participacin democrtica del pueblo como una de las ms elevadas
formas del bien, y que a menudo da una ptina lrica, en vena comunitarista, a la
deseabilidad de la sociedad prieta y homognea que supuestamente presupone la
participacin popular [...] De acuerdo con esos enfoques, el pueblo, colectivamente presentado, es el amo, y el estado, el siervo, con lo que se viene a sugerir que
el pueblo debera delegar en los representantes y en los funcionarios estatales
slo cuando fuera estrictamente necesario: la democracia directa, o asamblearia,
o plebiscitaria, resultara la opcin sistemticamente preferida (1997: 25-26).

Una de les conseqncies del que estem explicitant ser el refs ms o menys
explcit i agressiu de les democrcies representatives i liberals, que sn percebudes
com uns artefactes burocratitzats i racionalistes, allunyats dels sentiments i de les pulsions dels integrants del poble. En aquest sentit, i com veurem, tamb el blaverisme es
manifestar poc entusiasta de la democrcia representativa (tot i que la far servir per
abastar quotes de poder) i, amb certa freqncia, atacar els representants poltics,
presentant-los com una mena dusurpadors de la suposada voluntat general que,
precisament, ell encarnarien.
Segons Laclau (2005: 99) existeixen dos precondicions del populisme: 1) la
formaci duna frontera interna antagnica que separa el poble del poder institut; 2)
una articulaci de demandes socials unificades en un sistema estable de significaci,
el que precisament faria emegir el poble. Aquestes dues precondicions, com magnficament ens explica aquest teric argent, treballen conjuntament per reforar-se de
manera recproca: duna banda les demandes insatisfetes per les elits governants
contribueixen a crear el poble, a imaginar una comunitat com la suma de tots els no
atesos (la majoria silenciosa) i duna altra aquesta dicotomia comporta necessriament lexclusi radical dels qui no ens atenen que, poden ser considerats com el rgim, loligarquia, els grups dominants o, com far el blaverisme, els catalanistes:
Una demanda siempre est dirigida a alguien. Por lo cual nos enfrentamos desde
el comienzo con una divisin dicotmica entre demandas sociales insatisfechas,
129

El blaverisme, no podem oblidar-ho, sorgir durant el final dels anys 70 del segle passat o, el
que s el mateix, durant un canvi radical de lestructura ocupacional a la qual caldr afegir una crisi
econmica i en un context de transici de rgim i de cultura poltica encara autoritria.
130
Aix, entre daltres coses, contribueix poderosament a la consideraci dels populistes per banda
de la major part de lstablishment com outsiders antipoltics (Freidenberg, 2007: 37).

102 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

por un lado, y un poder insensible a ellas, por el otro. Aqu comenzamos a


comprender por qu la plebs se percibe a s misma como el populus, la parte
como el todo: como la plenitud de la comunidad es precisamente el reverso imaginario de una situacin vivida como ser deficiente, aquellos responsables de esta
situacin no pueden ser una parte legtima de la comunidad; la brecha con ellos en
insalvable (2005: 113).

Els populismes, lgicament, apellen a un poble131 per el conceptuen duna


manera substancialment diferent al que havien i han fet unes altre tradicions poltiques,
com la republicana (el poble com a suma de ciutadans lliures) o la marxista (el poble
com a classe obrera). El poble per al populisme, contrriament, acostuma a percebres
com un tot, com una massa homognia i autoreferencial, imprecisa per alhora indiferenciada, que no pot ser fragmentada. En aquest sentit participaria duna lgica
semblant a la nacionalista (el poble com a grup tnic o cvic i, per tant, com englobador
del conjunt de la comunitat).132
La fragmentaci daquest conjunt de demandes o, el que ve a ser el mateix, la
dissoluci de la frontera poltica del poble comportaria la desintegraci del populisme.
La construcci del poble esdev aix, alhora, la fora i la feblesa daquesta mena de
moviments populars. Per aix mateix Laclau conceptua aquesta reducci de demandes, sovint incoherents i fins i tot incompatibles, agrupades bsicament de manera
tctica, com a significants buits.
Al capdavall, els interessos del poble poden ser una cosa o una altra o la
contrria (imprecisos i fluctuants) i aquesta indefinici no seria el resultat duna
feblesa ideolgica o discursiva sin ms aviat la voluntat dunificar demandes heterognies i oscillants. s el lder o els dirigents qui anir prioritzant les diferents demandes, tot tractant de mantenir la semblana de qu totes elles sn compatibles:
El carcter vaco de los significantes que dan unidad o coherencia al campo
popular no es resultado de ningn subdesarrollo ideolgico o poltico: simplemente
expresa el hecho de que toda unificacin populista tiene lugar en un terreno social
radicalmente heterogneo [...] el lenguaje de un discurso populista ya sea de
izquierda o de derecha siempre va a ser impreciso y fluctuante: no por alguna falla
cognitiva, sino porque intenta operar performativamente dentro de una realidad
social que es en gran medida heterognea y fluctuante (Laclau, 2005: 127-128 i
151).

Aquesta buidor o, potser millor expressat, inconcreci (ideolgica i/o programtica) pot aplegar a tal extrem que siga el nom mateix qui produisca la unificaci i la
identitat del grup: el poble valenci en el cas del blaverisme, que ser identificat com
els bons valencians. A tall dexemple UV fu servir un slogan magistral des
daquesta perspectiva a les eleccions generals de 1989: Vota lo teu. Qu era lo teu
sin all que cada elector volia ficar en el pot? Qu era lo teu sin el fet integral
valenci (una construcci, com veurem, inconcreta) que invent Lizondo per als seus
fins poltics? Al cap i a la fi, leficcia social del mite i del rite sovint rau en aquesta
inconcreci en aparena buida per dotada dun sentit important per als qui participen
del ritual.

131

Canovan (1981) afirma que els dos trets que mai no falten s la convocatoria al poble i
lantielitisme.
132

Se da una constante apelacin al pueblo, no considerado como la voluntad que surge de la


suma de las voluntades individuales en las urnas, sino como un conjunto social homogneo y depositario
exclusivo de valores positivos especficos y permanentes [...] La base de apelacin populista est en el
hecho de que el pueblo no pueda ser fraccionado en individualidades, que no pueda ser fragmentado en
partes sino que sea lo ms ambiguo e indefinido posible. Este elemento es precisamente lo que diferencia
la apelacin del pueblo populista con la que hace la democracia liberal, ya que sta se refiere al pueblo
como ciudadanos, como individuos que son fuente de la soberana [...] El populismo es, por tanto, antiindividualista (Freidenberg, 2007: 34).

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 103

Ramir Reig (un dels pocs cientfics socials del Pas Valenci que ha dedicat
atenci al fenomen dels populismes, en especial aplicat al cas del blaquisme) ens
apunta una qesti que tamb ser pertinent per a la nostra investigaci: la necessitat
estructural per banda dels populismes de provocar tensi i mobilitzaci socials la qual
cosa s, a parer nostre, ben semblant a la pretensi dels nacionalismes, si ms no els
sense estat o els destat en moments en qu fan el paper doposici poltica (la mobilitzaci poltica del nacionalisme espanyol per banda dun PP en loposici la legislatura passada seria un exemple proper del que estem afirmant):
El populisme necessita viure sempre en acte, en tensi o, com diria Sartre, en
estat de fusi, de tal manera que els diferents interessos del conglomerat es
diluesquen en la incandescncia de lemotiu (Reig, 1985: 6).

En un sentit ben semblant els populismes i els nacionalismes, particularment


quan se situen en loposici poltica tant participant duna estratgia antirgim com
duna dantisistema, acusen la democrcia parlamentria no sols davorrida, dinsulsa i dinspida, sin de ser un mercadeig de negociacions dinteressos particulars, que
impederien la representaci dels autntics interessos generals i un lideratge clar per
als ciutadans. Per aix el rgim parlamentari s considerat sovint per banda daquests
moviments socials dinefica, immoral, lleig i fins i tot corrupte aix com dimpedir un
lideratge potent.133
De tota manera no tots els nacionalismes han suposat mobilitzacions de masses.
En aquest sentit algun populisme ha pogut reaccionar contra nacionalismes conservadors que, en nom de la naci, bloquegen laccs del poble, de determinats grups
socials a la poltica. Els populismes, si ms no en els seus inicis organitzatius, acostumen a incidir en lintent de desbloquejar els mecanismes de participaci i de representaci poltica, tot i que, al capdavall, poden acabar reduint aquests a ndex fins i tot
ms baixos dels que existien previament. En qualsevol dels casos apellen a una
poderosa mediaci entre el poder i el poble (Reig, 1988: 38).

7.2 El lideratge carismtic


En el populismo siempre hay latente un germen mesinico, una apelacin al
personaje carismtico y salvador (Ario, 1992a: 239).

Daltra banda un factor fonamental en els moviments populistes ser la irupci


dun lder carismtic que genere una significativa adhesi poltica i identificaci directa
entre ell i el poble de tal manera que fins i tot en alguns casos la desaparici del seu
lder acostuma a suposar una greu crisi al si del moviment normalment poc estructurat formalment, amb una deficient organitzaci134, sin la desaparici a mitj o llarg
termini daquest.135
Aquest lder carismtic s percebut pels seus seguidors, normalment persones
desencantades respecte el tipus de lideratge dels partits poltics tradicionals, com una

133

Las repblicas dependan de un consenso formado mediante el conflicto de intereses que se


desarrollaba en el foro parlamentario. ste no slo proporcionaba un espectculo lamentable, que con
frecuencia careca de una direccin clara, sino que tambin impeda el desarrollo del fuerte liderazgo que
podra haberle dado su razn de ser (Mosse, 1975: 158).
134
estos populistas no crean una organizacin slida a su alrededor. Sus partidos son construcciones laxas, llenas de otras figuras marginales ambiciosas, sin ncleo programtico y sin disciplina organizativa. En cierto modo, muestran para qu son buenos, en definitiva, los partidos polticos (Dahrendorf,
2006: 306).
135
La Liga de campesinos [es refereix al moviment de llauradors de Hesse dirigit per Otto Boeckel
de finals del segle XIX], al igual que el boulangerismo o el Partido Socialcristiano de Lueger, estaba ligada
a un solo hombre, y cuanto ste faltaba el movimiento se vena abajo o cambiaba de direccin (Mosse,
1975: 157).

104 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

mena de salvador, de redemptor, que aconsegueix connectar amb uns electors


nous i dir-los finalment all que tericament estaven esperant, que aconsegueix connectar amb ells, que suposadament parla com ells, al capdavall que s un dels seus
o, encara ms, que encarna ell mateix el poble.136 El lideratge, daquesta manera,
esdev una forma de representaci137 i, el que s ms preocupant, no necessriament
democrtica.
El lideratge populista, doncs, requereix no sols de lexistncia dun lder sin tamb dun conjunt de seguidors que tenen fe en ell, que creuen en el lder com si dun
messies amb poders mgics es tractara. La conformaci duna comunitat de seguidors (el poble en acci) que connecten amb aquest lder s una condici que es
repeteix a no pocs populismes:
A diferencia del lder racional-burocrtico que debe su legitimidad al apoyo conseguido en las urnas, el lder carismtico se sustenta en la entrega y reconocimiento que los seguidores hacen de l. Su liderazgo est basado en la fe que tienen
sus seguidores en que posee poderes mgicos y que stos pueden originarse tanto a travs del contacto directo como por va indirecta (Freidenberg, 2007: 33).

El lideratge populista, en aquest sentit, no s exclusiu de societats subdesenvolupades polticament o propi noms de sistemes demcratics poc consolidats. La
recent irrupci de populismes exitosos a ustria, Blgica o fins i tot Sussa i a Holanda
desmentiria que aquest seria propi exclusivament de societats preindustrials o en trnsit cap a la modernitzaci. Fortuny, per exemple, connect amb uns holandesos descreguts de la poltica tradicional i, en general, amb poca formaci poltica, que vegeren
en ell ms que un dirigent poltic un nou messies, un salvador de les pors i les temences que la globalitzaci i la modernitat avanada generaven en un nombre considerable delectors:
Los individuos que no se sienten representados por ningn partido poltico, que
son relativamente ignorantes138 y reciben la mayor parte de su informacin a travs de la televisin, son los que vean a Fortuny como algo ms que un dirigente
poltico; para ellos era un salvador (Buruma, 2007: 47).

El que oferia Fortuny, igualment que el que han oferit i ofereixen lders populistes
i daltres ideologies de tipus diferents (les antimodernitzadores, per exemple, com ja
hem vist), era una mena de retorn impossible daltra banda a una arcdia feli, a
una societat anterior suposadament harmoniosa (aleshores encara rem nosaltres
mateixos) on, entre daltres, no existiria eixa barreja dimmigrants, on es recuperaria
una mena de puresa tnica i on es recobraria la vella estabilitat identitria perduda.
Al capdavall, aquesta mena de lders esdevenen uns canquillers de la nostlgia, que fan una promesa, maniquea i senzilla, de simplificaci de la confusi i la
complexitat contempornies. Aquesta promesa, tot i que inabastable, esdev agradable descoltar als poregosos (davant el creixement i les conseqncies suposadament indesitjables de la immigraci; davant la Uni Europea i la suposada dissoluci
de les identitats nacionals; davant les crisis econmiques, etc.), que en sn molts,
davant el present i el futur inestable que salbira.139

136
Pim Fortuny, lassassinat poltic populista neerlands, ho explicitava clarament. Aspirava a ser
un lder que esdevenira automticament en lencarnaci del poble (Buruma, 2007: 65).
137

toda identidad popular tiene una estructura interna que es esencialmente representativa (Laclau, 2005: 205).
138

Hem dentendre aquesta ignorncia a la qual es refereix Buruma com la relativa absncia de
capital poltic o fins i tot de capital educatiu, prpia de grups socials no acabats dintegrar en la lgica,
tamb formal, de la democrcia representativa i partitocrtica.
139

S aprovechaba alguna de las ansiedades de los holandeses, las mismas que recorran muchas zonas de Europa y de lugares ms lejanos. A un pueblo confuso, austado por la posibilidad de ser

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 105

Indubtablement lideratge i populisme van molt lligats per no sempre duna


manera absolutament indisoluble. Fins i tot no sempre, per, la importncia dun determinat lder s tan absolutament capital. De fet, lassassinat de Fortuny no ha fet desaparixer la dreta extrema holandesa. Al cas valenci el blasquisme sobrevisqu a
labandonament de la poltica de Vicente Blasco IbezA1 i fins i tot a la seua mort, tot i
que no de la mateixa manera ni amb el mateix suport social. Igualment, el blaverisme
poltic ha continuat desprs de la mort de Lizondo per, entre daltres, labsncia dun
nou lder carismtic ha estat una de les causes de la marginalitat poltica i de la
fagocitaci de lelectorat del blaverisme poltic per banda del PP.
Per tot plegat entenem que concebre el populisme, bsicament, com una forma
de lideratge que, quasi necessriament ha de governar per poder construir una xarxa
de relacions clientelars, no explica b la complexitat del fenomen. Aquest, al nostre
parer, s un dels grans problemes que presenta la definici de Freidenberg.140

7.3 Una retrica dualista i als marges del sistema


Cuando tenemos una sociedad altamente institucionalizada, las lgicas equivalencias tienen menos terreno para operar y, como resultado, la retrica populista
se convierte en una mercanca carente de toda profundidad hegemnica. En ese
caso, s, el populismo se vuelve casi sinnimo de demagogia trivial (Laclau,
2005: 238).

No obstant de la definici de Freidenberg s que podem aprofitar dos aspectes


que tindran la seua importncia en la nostra investigaci: duna banda que els populismes acostumen a establir una retrica directa, carismtica, personalista i paternalista entre el lder i els seguidors i duna altra banda lestabliment per banda dels populismes duna dicotomia interna al si de la societat.
El primer dels aspectes s que el lder carismtic acostuma a interpellar sense
intermediaris aquells, que apleguen a ser considerats per aquest com el poble autntic, del qual ell en formaria part, sent una mena de primus inter pares. Genera
daquesta manera (un lder que suposadament ve del poble, s part del poble i parla
com el poble, a diferncia de la resta dels poltics que sn percebuts com una elit
allunyada del poble) una gran identificaci entre tots dos. s el miratge de la identificaci. Aquesta relaci directa depn fonamentalment de la cultura poltica (2007: 32),
s dir, del context social que permet unes frmules discursives o unes altres.141
El segon aspecte s que un populisme necessita construir un altre dins de la
prpia societat, no sols un altre exogen (que sovint tamb) sin un altre endgen, a
linterior de la prpia societat. En aquest sentit aquesta mena de discursos generen un
maniqueisme de bons (el poble) i rons (les elits, corruptes, vares i antipopulars).

devorado por la inmigracin y preocupado porque las instituciones paneuropeas o globales invadan rpidamente su vida, Fortuny le prometi un retorno a pocas ms sencillas, en las que [...] todava ermos
nosotros mismos, toda la poblacin era blanca y unos honrados holandeses controlaban el destino de la
nacin. Fortuny era un buhonero de la nostalgia (Buruma, 2007: 49).
140

Se propone definir el populismo como un estilo de liderazgo, caracterizado por la relacin directa, carismtica, personalista y paternalista entre lder-seguidor, que no reconoce mediaciones organizativas e institucionales, que habla en nombre del pueblo y potencia la oposicin de ste a los otros,
donde los seguidores estn convencidos de las cualidades extraordinarias del der y creen que gracias a
ellas, a los mtodos redistributivos y/o al intercambio clientelar que tienen con el lder (tanto material como
simblico), conseguirn mejorar su situacin personal o la de su entorno (2007: 25).
141

En aquest sentit un programa de telepopulisme com el Al presidente protagonitzat pel president de Veneuela Hugo Chvez pot donar-se en determinats contextos socials i culturals i no en uns altres. El blaverisme, com veurem, a una societat com la valenciana amb un baix ndex de lectura, llan
teories pseudocientfiques i estrafolries que, tot i aix, tingueren una magnfica acollida en determinats
mitjans de comunicaci que feren daltaveu.

106 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

Lapellaci a un determinat poble, doncs, s una condici necessria per no suficient


per a definir una construcci poltica com populista. Cal que aquesta crida esdevinga
dicotmica i separadora. El populisme, per tant, s inherentment maniqueu; busca
activament la creaci i el reforament duna dicotomia social; requereix imaginar una
minoria com la responsable de prcticament totes les seues carncies, de tots els seus
mals142 per tal daconseguir la prpia cohesi com a grup:
La nica posibilidad de tener un verdadero exterior sera que el exterior no fuera
simplemente un elemento ms, neutral, sino el resultado de una exclusin, de algo
que la totalidad expele de s misma a fin de constituirse (para dar un ejemplo poltico: es mediante la demonizacin de un sector de la poblacin que una sociedad
alcanza un sentido de su propia cohesin) [...] si el otro excluido es la condicin de
mi propia identidad, la persistencia de esta ltima requiere tambin la presencia de
un otro antagnico (Laclau, 2005: 94 i 176-177).

Els populismes imaginen, doncs, una determinada minoria social (siga de classe
alta o sovint de les mateixes classes populars) i li assignen la funci de boc expiatori
dels mals de la comunitat,143 dexpiaci de la culpa. I aquesta lgica poden aplegar a
dur-la fins a les darreres conseqncies rdicules per a qualsevol racionalista illustrat per (dissortadament) efectistes.
Duna manera ms o menys explcita simagina que el confinament, lexpulsi o
leliminaci depn daquest grup responsable del nostre malestar, restabliria
automticament lharmonia de la comunitat, la qual cosa explicaria la extraordinria
necessitat daquests enemics, nascuts culpables:
Es un recurso discursivo que sirve para unir al grupo proyectando la causalidad
negativa (la culpa) hacia el exterior del grupo social. Se busca a los culpables de
los problemas internos fuera del grupo (otro pas, un complot internacional, otro lder nacional o extranjero, una minora interna, las corporaciones multinacionales,
entre otros). Este instrumento discursivo funciona como una estrategia para reforzar la identidad del grupo, en un mundo de enemigos invisibles y de estrategias
inconfesables (Freidenberg, 2007: 35).

Daquesta manera podem establir una analogia entre la construcci de lenemic i,


per exemple, lantisemitisme. Al jueu, sovint a les societats europees, li han assignat
aquest rol social. Esdevingu en limaginari collectiu un jueu mtic (estereotipat) que
esdevendria un enemic, parcialment visible i parcialment imaginari (invisible), alteritat magmtica, relliscosa, funcional. El catalanista i/o el catal complir tamb
aquest paper, com veurem, per al blaverisme.
Aix mateix, en general, als populismes no els interessa tant la construcci duna
veritat social acord amb els parmetres de la racionalitat cientfica moderna com subvertir lordre existent del que s considerat coneixement. En bona mesura els populismes busquen trencar amb la coherncia dels discursos existents i per tal daconseguir-ho fan servir estratgies retriques com la repetici que acostuma a tenir
resultats duna innegable eficcia mentre que les minories del saber menyspreen
aquesta mena de sabers des de la seua torre divori, com si la veritat fra evident
per si mateix i simposara necessriament:
El hecho de afirmar algo ms all de toda prueba podra ser una primera etapa
en el surgimiento de una verdad que slo puede ser afirmada al romper con la coherencia de los discursos existentes [...] En este sentido, podramos decir que la

142
Como construccin discursiva que es difiere de otras apelaciones no populistas por el hecho
de que se sustenta en el antagonismo pueblo y oligarqua. No basta con apelar al pueblo, hay que hacerlo
en oposicin a otra cosa y potenciar esa diferencia (Freidenberg, 2007: 34).
143

Aquesta construcci particular del poble prototpica ens resultar duna importcia cabdal per a
lestudi del blaverisme que tamb far una apellaci semblant en la seua particular construcci del poble
valenci.

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 107

repeticin juega mltiples roles en la conformacin de las relaciones sociales: mediente un proceso de ensayo y error, una comunidad puede ajustarse a su milieu
(Laclau, 2005: 44). Cursives de loriginal.

En aquest sentit, tal com veurem, el blaverisme ha repetit fins la sacietat, fent
servir tota mena darguments pelegrins i sense cap mena de rigor intellectual, que el
valenci i el catal sn dues llenges diferents mentre que, en general, lstablishment
universitari no ha fet pedagogia de la unitat lingstica. Significativament, com veurem
al captol 14.4, la majoria dels valencians estan ms dacord amb la tesi acientfica que
no amb la que dna per descomptada la romanstica internacional.
Els populismes, daltra banda, sn un moviment dautoadoraci i dautoafirmaci,
collectives que trascendeixen la individualitat per fondres en una nima grupal a la
qual se li associa virtuts i bellesa. Sovint les actuacions cltiques tenen com a objectiu
reverenciar el grup, adorar el poble:
El pueblo no se consideraba nicamente una reunin de individuos, sino que
ejemplicaba una idea de belleza del alma que se proyectaba sobre el mundo
exterior [...] El culto poltico ejemplificaba ese entorno y se denominaba a s mismo
autntica autorrepresentacin del pueblo (Mosse, 2005: 65 i 267).

Els populismes, tot i les possibles afinitats en alguns casos, hem de distingir-los,
per, dels feixismes. Sn moviments ideolgicament distints. Si b s cert que la
gran majoria de feixismes acostumen a participar duna retrica ms o menys obertament populista, no tots els populismes sn, necessriament, feixistes. s amb un text
de Reig que podem acostar-nos a distingir aquestes dues realitats entrellaades per
diferenciades ats que els populismes no acostumen a fer una exaltaci exagerada de
la jerarquia i de la reverncia als lders, tan prpia del feixisme. Ans al contrari el
discurs del populisme cosa contrria ser la seua praxi incideix en ligualitarisme, i
fins i tot en lampliaci de la participaci poltica i, per tant, no s necessriament ni
obertament antidemocrtic:
El feixisme assumeix i utilitza elements populistes com a forma datraure les
masses i, a llur torn, no pocs populismes deriven cap a formes antidemocrtiques i
dictatorials. Per, en principi, sn discursos ideolgics distints. El populisme parteix del sentiment igualitari, pregonament arrelat en les classes populars, i s ali a
lexaltaci de la jerarquia i al culte de les elits, propis del feixisme. Sol ser nacionalista per no, en absolut, imperialista. No es proposa la destrucci de la democrcia sin la participaci ms directa i real en ella (1985: 7).

Daltra banda els moviments obrers i, en concret, els dinspiraci marxista tamb
han fet servir estratgies de mobilitzaci de masses que podrem qualificar de populistes o pseudopopulistes, com el moviment obrer de lAssociaci General de Treballadors Alemanys fundat el 1863 per Lasalle o el Partit Comunista Itali de Togliatti
posterior a la Segona Guerra Mundial.144
Cal dir que el populisme, igualment que en alguns casos el feixisme, ha estat en
molts casos una ideologia competidora del socialisme. En aquest sentit, com assenyala Bobbio, les diferncies ideolgiques entre populismes i marxismes sn radicals si

144

Laselle era el profeta, la atmsfera que le rodeaba era sagrada y lo que se veneraba era la
unidad de las clases trabajadoras, no la de la nacin, aunque en sus discursos s se deslizaban temas
nacionales [...] La fe ardiente que invada sus mtines se complemen-taba con tcticas polticas que
fomentaban el activismo y servan como estmulo adicional para la unidad (Mosse, 2005: 210); Cuando
Palmiro Togliatti eligi la alternativa populista en los aos que siguieron a la guerra, lo expres en
trminos inequvocos: el partito nuovo deba llevar a cabo las tareas nacionales de la clase obrera, a
saber: ser el punto de encuentro de una multitud de luchas y demandas dispersas. Lo que haba
representado el cuerpo de Boulanger por un momento fugaz en la historia francesa, ahora sera
encarnado por un partido que deseaba anclarse orgnicamente en toda la tradicin italiana. La tare del
partido era construir un pueblo (Laclau, 2005: 227).

108 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

ms no en tres aspectes: classisme-interclassisme; internacionalisme-nacionalisme i


materialisme-idealisme:
La incompatibilidad con el clasismo, con el internacionalismo y, podramos
aadir, con la matriz materialista del socialismo cientfico, hace que el p. se
plantee respecto del socialismo como una ideologa competitiva y divergente y no
como una ideologa complementaria o subordinada (1976: 1283).

Els populismes se situen i sn situats, doncs, als marges del sistema. Dalguna manera el populisme mobilitza els sentiments anti statu quo que es donen en
totes les societats i en tots els contextos poltics, amb ms o menys intensitat. Quan
sarticula (i es pot fer de maneres extraordinriament diverses) el desencs dels si ms
no polticament exclosos en una demanda poltica acostumem a trobar-nos davant
dun populisme:
Existe en toda sociedad un reservorio de sentimientos anti statu quo puros que
cristalizan en algunos smbolos de manera relativamente independiente de las
formas de articulacin poltica, y es su presencia la que percibimos intuitivamente
cuando denominamos populista a un discurso o a una movilizacin (Laclau,
2005: 156). Cursiva de loriginal.

Un darrer problema que tamb ens interessar plantejar a la nostra recerca s el


dels contextos socials i poltics en qu sorgeixen i es desenvolupen els populismes.
Dentrada, amb una simple mirada per la multitud de casos diferents, podrem dir que
apareixen en zones diferents (Amrica Llatina per tamb Europa occidental tot i que
duna manera menys freqent) i en moments histrics diferents (sobre tot producte de
les dislocacions de la industrialitzaci per tamb en lactualitat). Tot i aix sembla que
hi ha una certa tendncia al seu sorgiment en moments de transformacions profundes
prpies de la modernitzaci: urbanitzaci i immigraci; demandes de participaci
poltica de nous grups socials, desinstitucionalitzaci del sistema de partits, etc. O, dit,
duna altra manera, en contextos de crisis. Laclau, en aquest sentit, considerar:
La distancia entre los contenidos nticos de una poltica y su capacidad para representar una plenitud radical est siempre presente, pero [...] se vuelve particularmente visible en perodos de crisis. Las conversiones radicales y ls cambios
repentinos en el nimo pblico son entonces sumamente usuales (2005: 167).

Com a conseqncia, els populismes acostumen a oferir-se com una proposta


subversiva de la situaci sociopoltica en qu irrumpeix i a oferir una proposta radicalment nova, una reconstrucci que portar un nou ordre que vindr a restablir
lharmonia i la felicitat al poble,145 per la qual cosa aquesta mena de propostes
acostumen a ser escoltades i seguides en moments dinestabilitat i de canvi profunds
(Laclau, 2005: 221). Per tot plegat, els populismes acostumen a presentar molts
problemes de permanncia estable.146 La construccin del pueblo puede fracasar
fcilmente (Laclau, 2005: 249). La vaguetat i les contradiccions que li sn en bona
mesura intrnseques i la superaci de les crisis de tot tipus que poden contribuir a
generar-los i a expandir-los fan que, sense menystenir la seua importncia, no sempre
triomfen polticament i socialment.

145

Duna manera pot ser ms bella Lefort ens descriu el context social anmic que pot precedir a la
irrupci del populisme: Cuando los individuos se sienten cada vez ms inseguros como resultado de una
crisis econmica o de los estragos de la guerra, cuando los conflictos entre clases y grupos se exacerban
y ya no pueden resolverse simblicamente dentro de la esfera poltica, cuando el poder parece haberse
hundido al nivel de la realidad y no ser ms que un instrumento para la promocin de los intereses y apetitos de la ambicin vulgar y, en una palabra, aparece en la sociedad, y cuando al mismo tiempo la sociedad parece estar fragmentada, entonces vemos el desarrollo de la fantasa del Pueblo-Uno, los comienzos de la bsqueda de la identidad sustancial, de un cuerpo social unido en su cabeza, de un poder
encarnado, de un Estado libre de divisin (Lefort a Laclau, 2005: 209).
146
Cuando los populistas participan de los gobiernos se advierte que su atractivo no est dirigido
en absoluto a la accin. Los grupos populistas son grupos de protesta (Dahrendorf, 2006: 306).

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 109

Aix explicaria, si ms no parcialment, la relativa poca atenci que han merescut


en les cincies socials. Tanmateix, el populisme s un model que reapareix, duna
manera pertina, en larena poltica com leterna temptativa del poble de reclamar all
que suposadament li pertany, el protagonisme poltic que li han arrabassat:
Habitualmente, los movimientos populistas fracasaron. La historia ignora a los
derrotados, pero [...] los temas cuya evolucin hemos seguido parecen lo bastante
persistentes por grandes que hayan sido las variantas a las que dieron origen
y su recrudecencia lo bastante continua, como para que dicho rtulo parezca necesario con el fin de describir este estilo poltico eternamente repetido la eterna
tentativa del pueblo de reclamar derechos polticos como algo que le pertenece,
y que el utilizado por l populismo es tan aceptable como cualquier otro neologismo (Worsley a Ionescu i Gellner, 1970: 304).

Com a corollari daquest subcaptol cal entendre que els populismes estan ms
cmodes contra el poder que no al poder, precisament perqu al poder cal una
major precisi en el programa de govern, amb un seguit de prioritats i un altre de desatencions, cosa que acostuma a provoca una prdua de base social.147

7.4 La nacionalitzaci de les masses: larticulaci social


dels moviments poltics
Parece claro que el permetro de la nueva poltica no puede reducirse a esas
clases perifricas que a veces se dice que, despus de la base, proporcionan el
elemento dinmico de la derecha europea: los campesinos marginales, los pequeos tenderos, los artesanos autnomos, los profesionales subempleados, los
trabajadores no manuales y los funcionarios mal pagados. Tampoco se limit a
aquellos cuya pervivencia y ascenso social dependan de las subvenciones,
aranceles y contratos estatales (Mosse, 2005: 268-269).

Com s conegut la modernitat comportar la dramatitzaci de nous cultes i rites


que esdevingueren una mena dinstruments formals per als nacionalismes (i per a altres moviments de masses com els obrers, els feixistes, etc.), que volgueren constituirse com unes religions laiques o seculars. Tot plegat ser una conseqncia de la irrupci del poble, de la naci, com a gran subjecte protagonista de les noves relacions
poltiques modernes.
En conseqncia, George L. Mosse (a qui prendrem com a referncia intellectual en aquest aspecte) parla duna nova poltica com el resultat del mecanisme de
presncia social de la sobirania popular en la qual el poble pren conscincia poltica
de la seua importncia i del seu protagonisme i que, mitjanant tot un seguit de ritualitzacions narcissistes (una religi secular), sexalta ell mateix (Mosse, 2005: 16).
Lanlisi de Mosse s particularment penetrant i suggestiu perqu proposa lestudi dels mites i rites com a mecanismes de comprehensi de lacci social dels nacionalismes i dels populismes a partir del cas concret de lAlemanya des de les guerres
napoleniques fins al Tercer Reich. Aquest lcid historiador jueu ens demostra com la
mobilitzaci ritual i cltica de les masses no ser un patrimoni exclusiu del nacionalsocialisme sin que aquest se naprofitar (sovint respectant lestructura formal) de la
construcci de monuments nacionals, festes pbliques i organitzacions patritiques

147

Algo es seguro: el orden que hubiera implementado no podra haber satifecho a todas las fuerzas heterogneas que componan su coalicin. Los significantes vacos no podran haber permanecido
completamente como tales, hubieran tenido que ser asociados a contenidos ms precisos a fin de construir un nuevo orden diferencial/institucional [...] la constitucin de una hegemona de largo plazo es un
asunto muy diferente: el proceso de vaciar unos pocos significantes centrales para la creacin de una
singularidad histrica siempre va a estar sometido a la presin estructural de fuerzas que van a intentar
revincularlos a sus significados originales, de modo que cualquier hegemona expansiva no vaya demasiado lejos (Laclau, 2005: 226 i 231).

110 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

que acabarien per nacionalitzar les masses germniques. Amb els cultes es tractava,
igualment que amb les religions, dalar lnim dels participants mitjanant una
superaci de la monotonia de la quotidianetat:
Una cierta idea de belleza materializ el mundo de felicidad y orden soado, al
tiempo que posibilitaba a los hombres el contacto con las supuestas fuerzas
inmutables que se alzan fuera del flujo vital cotidiano [...] El anhelo de experiencias
ajenas a la vida cotidiana, de experiencias que eleven, es algo esencial en todos
los cultos religiosos y se transmiti constantemente a la religin poltica secular
(Mosse, 2005: 35 i 39).

El brou de cultiu daquestes esdevindr el smmum, el clmax mobilitzador per


banda de les elits nazis, cosa que les permetr configurar-se com una alternativa a la
percebuda com corrupta i insulsa democrcia parlamentria. Daquesta manera el
poble era articulat mitjanant una mstica nacional que suposadament canalitzava la
voluntat general daquest. El poble aix sunificava com un moviment nacional de
masses grcies a una dramatrgia particular que materializava la connexi daquest
conglomerat dindividus, daquesta massa, en una (suposada) voluntat nacional i
alhora permetia a populismes, nacionalismes i feixismes que hi participaven una alternativa mobilitzadora al fred parlamentarisme.148
Lobjectiu daquesta mena de cerimnies era no sols construir simblicament la
unitat del grup sin oferir als militants i simpatitzants el que Mosse anomena un univers ordenat.149 En aquest sentit no ens movem ens parmetres massa diferents dels
que explic Durkheim respecte de la funci social de la religi a Les formes elementals
de la vida religiosa, ja que es tractava de rites i cultes per fer sentir als participants
membres duna comunitat que se sent com a casa.150
Encara que la investigaci de Mosse es limita fins a la Segona Guerra Mundial,
all cert s que els rites i rituals no han desaparegut amb la modernitat avanada sin
que simplement shan modificat en alguns aspectes. Ans al contrari, aquests continuen
tenint una importncia extraordinria en una fase que alguns anomenen post-nacional.
Precisament els monuments nacionals, les competicions esportives lligades al nacionalisme (amb les celebracions de masses corresponents en cas de victries) i altres
romanen en lestructura bsica perqu continuen sent necessaris com a identificadors
de la collectivitat nacional que necessita, peridicament, adorar-se ella mateix.
Daquesta manera construeixen un marc per a lhegemonia social.
Els populismes i els nacionalismes acostumen a articular moviments socials que
mobilitzen duna manera intensa als seus seguidors151 i que es fan servir com a instru148
La nueva poltica intent que el pueblo participara activamente en la mstica nacional a travs
de ritos y fiestas, mitos y smbolos que dieran expresin concreta a la voluntad general. La catica multitud que constitua el pueblo se convirti en un movimiento de masas que comparta la creencia en la
unidad popular a travs de una mstica nacional. La nueva poltica proporcion una materializacin de la
voluntad general; transform la accin poltica en un drama supuestamente compartido por el propio
pueblo [...] fueron precisamente los mitos y los cultos de los primeros movimientos de masas los que,
adems de dar al fascismo una base desde la que trabajar, lo capacitaron para presentar una alternativa
a la democracia parlamentaria (Mosse, 2005: 16-18).
149

El ceremonial permite a un grupo comportarse de una forma simblicamente ornamental, de


modo que parece ofrecer un universo ordenado; cada partcula logra una identidad, en funcin de su simple interdependencia con todas las dems [...] La belleza era genuina pero no poda ser el caos. Un
principio de orden era parte esencial de lo hermoso (Mosse, 2005: 27 i 245)
150
Crea que el presente, un mundo burgus hecho de desorden y caos, era intragable, y que la
belleza, que se haba retirado al alma de los hombres, slo poda proyectarse hacia el exterior [...] El
hecho de valorar la belleza conduca a una definicin de la autntica alma humana sensible, un ideal que
despus se lanzaba al mundo en las novelas. Como caba esperar ese alma tambin gustara del orden y
de la armona. Un mundo de belleza tambin era un mundo en el que todo estaba donde corresponda;
un mundo en el que uno se senta en casa (Mosse, 2005: 41-42).
151
El arte [...] debe evitar el individualismo, un hecho puramente accidental, y subrayar siempre lo
eterno y lo inalterable (Mosse, 2005: 137).

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 111

ment de demostraci de la seua fora poltica. I s que la mobilitzaci atorga poder i


presncia pblica. La mobilitzaci contra el poder institut o, fins i tot, la simple amenaa de convocatria de la capacitat mobilititzadora sargeix com un desafiament i
com un criteri dinfluncia econmica, poltica i/o cultural en conjuntures concretes.
***
Sidney Tarrow ens ofereix una explicaci suggerent al voltant dels moviments
socials que tamb resultar dinters per a la nostra recerca. Els defineix com uns
desafiaments collectius al poder poltic constitut a partir duna determinada articulaci dinteressos i de demandes (desafos colectivos planteados por personas que
comparten objectivos comunes y solidaridad en una interaccin mantenida con las elites, los oponentes y las autoridades 1997: 21). Un moviment social acostuma a constituir-se per demanar un canvi (o, al seu defecte, per impedir un canvi i mantenir un
status quo determinat).
Tarrow encunya el concepte dacci collectiva contenciosa per explicar lacte irreductible que subjau a tots els moviments socials, el fet social que unifica els moviments socials. I a partir de la definici oferida ens descriu amb ms detall les quatre
propietats bsiques que al seu parer tenen, com a mnim com denominador, els
distints moviments socials i que ens aprofitaran per estudiar el blaverisme:
1) Desafiament collectiu: que el defineix com lacci directa pblica disruptiva
contra les elits, les autoritats o uns altres grups o codis culturals que, a ms, generen
una comunitat de discurs entre els participants del moviment.
2) Objectiu com: a la base dels moviments socials es troben interessos i valors
comuns. Encara que semble una obvietat no existir moviment social si no hi ha un
objectiu com (econmic, social o cultural), una finalitat compartida pels membres que
lintegren. I no serveix qualsevol. Com encertedament escriu Tarrow cal una bona ra
per a dedicar temps, diners i esfor a un qualsevol moviment social.152
3) Solidaritat: als moviments existeix una reconeixement de la comunitat dinteressos, que provoca la mobilitzaci del consens a partir dels sentiments ms arrelats
de solidaritat i identitat. Resulta ben dficil pels lders crear moviments socials a partir
del no-res (aquesta idea, a ms, implicaria un nou qestionament de la idea de comunitats imaginades dAnderson). Clar est que ladquisici didentitat es genera en bona
mesura mitjanant latac a/de laltre. s en front de laltre que ens fem conscients de la
nostra identitat. Grcies a laltre aquesta ens sembla natural i invisible.
4) Manteniment de lacci collectiva: si no hi existeix una acci continuada en el
temps el moviment es disoldr com a molt en una simple resistncia individualitzada.
***
En defintiva, en aquesta investigaci concebrem el populisme com una lgica
poltica darticulaci de demandes disperses i com un moviment sociopoltic mobilitzador i contrari a lstatus quo i lstablishment que construeix un discurs que combina
lapellaci al poble, i lantielitisme (de vegades tamb lantiintellectualisme) dualista.
Aix mateix tindrem present que els populismes acostumen a fer-se present en
contextos poltics dabsncia destabilitat institucionalitzadora i/o de crisis significatives,
per la qual cosa sembla imprescindible lestudi atent del context social i poltic en qu
sorgeixen i es desenvolupen. A lestudi daquest context al Pas Valenci en qu
naixer el blaverisme li dedicarem la segona part daquesta tesi doctoral.

152
La gente no arriesga el pellejo ni sacrifica el tiempo en las actividades de los movimentos sociales a menos que crea tener una buena razn [...] Un objetivo comn es una buena razn (1997: 23).

112 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 113

IIA PART. ELS CAMINS CAP AL BLAVERISME

114 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

En aquesta segona part anem a abordar tres aspectes importants per tractar
dentendre el naixement i la particular conformaci del blaverisme: 1) la construcci
contempornia de les identitats collectives al Pas Valenci i, en particular, de la identitat regional valenciana; 2) la transici democrtica, context del naixement del nostre
objecte destudi i 3) els principals elements culturals i estructurals que ens ajuden a
copsar lexitosa penetraci social en les darreres dcades de lanticatalanisme.
En primer lloc, i desprs dalgunes puntualitzacions terminolgiques, ens interessar conixer com es produ la particular construcci de la identitat nacional espanyola
des del Pas Valenci i, sobretot, lestudi de la identitat regional valenciana. En analitzar amb un cert detall aquesta podrem comparar quins trets romanen en la proposta
identitria que dur a terme el regionalisme anticatalanista, en quina mesura ho fan i
qu nhi ha de nou en el blaverisme.
Aix mateix, rastrejarem els orgens de lanticatalanisme valenci i compararem
aquests amb el blaverisme. Per ltim, dins daquest primer apartat, analitzarem els
precedents o antecedents directes del nostre objecte destudi durant el perode franquista i tractarem destablir algunes relacions entre com el rgim dictatorial instrumentalitz la identitat regional i com aquesta restar a la base ideolgica del nou anticatalanisme, qesti que completarem al captol 13, quan estudiarem el particular trencament amb la identitat regional que dur a terme el fusterianisme.
En segon lloc, tindrem en compte el marc histric en una triple direcci: a) la rpida modernitzaci que tingu lloc a les dcades dels seixanta i setanta del segle
passat, que comportar unes profundes transformacions socials, moltes de les quals
influren en el particular desenvolupament del conflicte identitari valenci; b) el context
poltic espanyol i, en particular, la construcci de lEspanya de les autonomies, que al
nostre parer ha tingut una certa importncia en la legitimitat del blaverisme i que tradicionalment sha menystingut i c) la particular transici democrtica valenciana, una de
les ms complexes a lestat espanyol.
En tercer i darrer lloc, i ms tenint en compte que no tenim dades quantitatives
directes de la base social del blaverisme, analitzarem tots aquells factors ms destacables que pensem que poden tenir relaci en la reproducci social daquest: duna
banda la cultura poltica i els valors al Pas Valenci, aix com les identitats nacionals i
el particular sistema comunicatiu valenci, i duna altra les relacions entre Pas Valenci i Catalunya, tant en lmbit institucional com en lheteropercepci majoritries entre
valencians i catalans.
Amb totes aquestes dades i anlisis esperem entendre millor els particulars camins que conduiran al blaverisme.

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 115

Captol 8: Les primeres identitats collectives i


lanticatalanisme
s clar que aquests impulsos divergents, contradictoris i en conflicte, no naixien
ex novo en terres valencianes coincidint amb la desaparici fsica del dictador. Fet
i fet eren ja presents, en major o menor mesura, des del mn lluny de la Restauraci i, de manera molt ms explcita, des dels primers anys del segle XX (Cuc,
2002: 12).

Tot i que en aquesta recerca sostenim que el blaverisme s un moviment que


nasqu a la dcada dels setanta del segle passat, sabem que qualsevol ideologia o
projecte identitari no naix del no res, sin que t uns antecedents, uns elements
culturals previs, sobre els quals construeix la seua proposta. Per poder entendre
cientficament el blaverisme s important si ms no introduir una sociognesi del
regionalisme i de lanticatalanisme al Pas Valenci i per fer-ho necessitem una contextualitzaci histrica daquests a ledat contempornia.
En aquest sentit, atendrem a la particular conformaci de la identitat nacional espanyola al Pas Valenci i, singularment, a lestudi de la identitat regional valenciana,
ja que considerem que el blaverisme construeix la seua ideologia precissament a partir
dels pressupsits daquesta identitat regional. Per fer-ho, haurem de descriure els principals trets de la Renaixena, per poder comparar el regionalisme de la Restauraci
amb el regionalisme anticatalanista posterior al franquisme.
Aix mateix, haurem de rastrejar els orgens de lanticatalanisme al Pas Valenci
al llarg del segle XX, en particular en el cas del blasquisme, per poder-los tenir en
compte i preguntar-nos en quina mesura podem considerar-los antecedents del blaverisme. En un sentit semblant, dedicarem una major atenci a la instrumentalitzaci de
la identitat regional que far el franquisme, ja que ens ajudar a entendre, duna
banda, la reacci fusteriana antiregionalista i, duna altra, no pocs trets ideolgics i una
part important de la base social de lactual regionalisme anticatalanista.

8.1 Valencianisme, valenciania i identitat regional


En aquesta cerca dels orgens del blaverisme no podem passar per alt el que
Ario denominar com valencianisme temperamental. El concepte mereix algun aclariment previ, no tant per ladjectiu com pel substantiu. Tot i que aquesta expressi ha
fet fortuna perqu calia algun concepte que distingira la valencianitat (re)creada a
ledat contempornia de la qu proposen els valencianismes poltics, tamb en resulta
problemtica, ja que una identitat genrica o vncul tic (Ario, 1992a: 339) diferenciada de la castellana i/o de la catalana no ha de necessriament de polititzar-se i el
sufix isme indicaria alguna acci de caire poltic b regionalista b nacionalista.
En aquest sentit, i a diferncia dArio, trobe que s millor servir el concepte valenciania (valenciania temperamental, si es vol) o identitat regional valenciana que
no valencianisme per reservar aquest a les ideologies poltiques que, a partir de la
polititzaci duna diferncia cultural (o a partir de lexistncia duna politeia histrica
prvia o duna determinada voluntat poltica, tant shi val) defensen un dterminat
programa poltic que necessriament hauria dincloure la reivindicaci de lautogovern
(o de ms autonomia poltica) i/o la sobirania del poble valenci aix com un determinat
procs de normalitzaci lingstica del valenci, de vertebraci territorial (normalment
comarcalitzaci i antiprovincialisme), de reivindicaci de finanament propi, etc.
Els socilegs b sabem que els conceptes no acostumen a ser polticament neutrals i hem de tractar de fer-los servir amb la mxima cautela. En aquest sentit, hem de

116 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

preguntar-nos si seria una possibilitat real un catalanisme temperamental no catalanista a Catalunya. O, dit duna altra manera, un catalanisme que defensara la Moreneta, el Bara i els castellers que estiguera en contra de lautogovern de Catalunya i/o
de ls social del catal. Anomenarem a catalanisme? No seria ms aviat una
catalanitat temperamental no polititzada? Per tant, al Pas Valenci, no estarem,
doncs, simplement perque han esdevingut hegemnics, legitimant des de les cincies
socials el suposat caire valencianista que reivindica, en aquest cas, el blaverisme en
presentar-se com lopci de la terra i estrangeritzar els valencianistes que esdevenen
aix catalanistes? No estarem coparticipant sense voler de les definicions del
regionalisme anticatalanista valenci?
Fent servir el concepte valenciania temperamental o identitat regional valenciana potser evitarem amb aquest s (potser abs) del concepte valencianisme,
propi dels discursos partidistes, periodstiques o fins i tot populars a ls el risc de
buidar de contingut poltic el valencianisme i, de pas, contribuir sense voler al joc de
la confusi que ha buscat el propi regionalisme anticatalanista, tot patrimonialitzant el
concepte com una altra estratgia ms (vegem, per exemple, que al front del Grup
dAcci Valencianista han estat nacionalistes espanyols com Juan Garca Sentandreu
o Manolo LatorreA1).153
De fet, valenciania no sols s un concepte que ha fet servir el blaverisme (per
exemple, el cartell anunciador del centenari de LRP proclamava que neren 100 anys
fent valenciania o a les manifestacions blaveres se sentia alguna vegada la consigna
Menos (sic) policia i ms valenciania) sin que pot englobar aquesta valencianitat
temperamental sense comportar ambiguetat i confusi, ja que si ms no una part del
valencianisme temperamental no sols no seria valencianisme (poltic o cultural) sin
que seria espanyolisme, fins i tot en la seua versi ms unitarista. A tall dexemple
Toms Trnor, segon Marqus del Tria,154 durant el discurs de presa de possessi de
lalcaldia de Valncia el 1955 i, en parlar de son pare, declar que se entreg a
Valencia con un espritu de valenciana y de sacrificio, con unas facultades magnficas,
y lo ofreci todo, todo (a Sorribes, 2007: 35). La denominaci valenciania, doncs, no
t la crrega dafirmaci poltica contra lespanyolitat (o contra una determinada
espanyolitat) que s que en tindria (i en conservaria) el valencianisme.
Expressada aquesta discrepncia onomstica que no de contingut ens interessa
explicitar precisament el rerefons dun concepte molt til. En un article breu dedicat
exclusivament a definir qu entn Ario per valencianisme temperamental ens indica
que seria un identitisme tnico-cultural, un procs dautoadoraci collectiva i una
vivncia eufrica dun determinat lligam cultural rellevant per als qui participen dell.
s en aquest sentit que seria a esta vivncia, pre-poltica, que imagina lexistncia
dels llaos pre-socials ms decisius, autntics i profunds que els vincles de lestructura
social (1991: 11).
Ario ens indica, a ms, que caldria distingir-lo duna banda, del valencianisme
cultural, que respondria ms a una reivindicaci lingsticocultural de la identitat valenciana centrada, fonamentalment, en la recuperaci i/o normalitzaci de la llengua i
cultura prpies del Pas Valenci; i duna altra, separar-lo del valencianisme visceral,
que respondria ms aviat a un identitisme de tipus irracional, traumtic i virulent de la
diferenciaci collectiva del poble valenci, a la identitat collectiva valenciana promoguda pel regionalisme anticatalanista si ms no el ms ortodox i radical. De tal manera
que aquesta valenciania no seria idntica a la proposta el blaverisme per, com veu-

153
Laltre s polismic daquest concepte com lacepci popular i, sobretot, periodstica dafici pel
Valncia CF no afectaria prcticament a les cincies socials. De fet, duna manera anloga, els seguidors
del RCE Espanyol sn coneguts, sobretot en castell, com espaolistas.
154

Toms Trnor Azcrraga (1894-?): empresari, poltic i militar, collobar amb les forces franquistes. Fou president de la Junta dObres del Port de Valncia noms acabada la guerra civil i alcalde de
Valncia des de 1955 a 1958, fins que fou depurat arran de les crtiques per la gesti de la Riu de 1957.

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 117

rem, el regionalisme anticatalanista la instrumentalitzar per tal de guanyar una molt


destacable penetraci social:
De todo ello no se deduce que podamos identificar valencianismo temperamental
con derecha regionalista [...] El valencianismo temperamental era una modalidad
de la identidad tnica que se encontraba polticamente disponible, pero que, en un
contexto histrico determinado (transicin democrtica), slo la derecha tuvo una
estrategia de penetracin e insercin en l (Ario, 1992a: 365).

La valenciania temperamental sorgiria, doncs, com una vivncia prepoltica duna


certa conscincia155 del carcter diferencial del poble valenci envers la resta de
pobles de lestat, una concincia que el valencianisme poltic seria incapa, per raons
histriques que no vnen ara al cas, de mobilitzar en benefici propi. Contrriament,
com ms endavant analitzarem, ser lespanyolisme franquista el qu utilitzar per als
seus fins poltics un tipus de valenciania temperamental particularment important, la
fallera: davant la inofensivitat del valencianisme, aquest va ser rpidament assimilat
pel discurs oficial franquista, vertebrant-lo en clau conservadora i tradicionalista (Hernndez, 1997: 41).

8.2 La construcci de la identitat regional: per ofrenar noves glries a Espanya


La construccin de la identidad regional es un marco ineludible y omnipresente a
la hora de entender la historia contemporanea valenciana (Archils, 2007b: 98).

El nacionalisme espanyol i la construcci de lestat-naci condicionarien de manera decisiva les identitats i les prctiques culturals al Pas Valenci contemporani.156
Com ens diu lhistoriador Marc Bald cap ideologia al Pas Valenci al segle XIX, ni tan
sols els republicans federals ni dhuc els cantonalistes qestionaren la nacionalitat
espanyola (2007: 206). Encara ms, totes les faccions liberals (inclosa la conservadora, que era lhegemnica), els demcrates i els republicans eren partidaris de lestatnaci espanyol unitari. Tampoc el socialisme emergent impugnar la naci espanyola.
Espanya emprengu un important procs de nation-building, tamb al pas. I, si
seguim novament Bald, ho fu si ms no mitjanant tres grans vies: 1) larticulaci de
xarxes estatals de poder, de funcionaris i servicis per tamb dinformaci, didees i de
prctiques i gustos culturals. Entre aquestes cal esmentar el sistema educatiu uniformista; 2) la creaci dun mercat nacional (tamb de productes culturals) i 3) la demanda de tot tipus dinfrastructures i de servicis que, bviament, shavien dajustar a la
lgica nacionalista espanyola.
No obstant aix, lespanyolisme ni elimin la diversitat tnica histrica peninsular
ni fou incompatible amb diversos regionalismes culturals que, tamb contriburen a
imaginar la naci espanyola. En aquest subcaptol ens fonamentarem sobretot en un
molt suggerent article de Mart i dArchils (1999) i altres tres dArchils (2006, 2007a i
2007b) on es posen de manifest que la creaci de les identitats regionals no sols no

155

Josep Vicent Marqus al seu Pas Perplex feia servir el concepte de fosca concincia que presenta no pocs problemes, ja que remet a una conscincia vertadera dinnegables reminiscncies marxistes i fins i tot elitistes aix com a una visi pessimista respecte de la valencianitat, prpia, com veurem,
del paradigm fusteri: Tancat laccs a una reflexi collectiva sobre el Pas Valenci, mancat lhome
del carrer dun marc de referncia terica sobre el seu entorn social, brollen les formes de la conscincia
fosca, les confuses o cridaneres formes de referir-se a nosaltres, els valencians, i als altres, els complementaris smptomes deufria i depressi que comporta una situaci anmala no assumida coherentment i
que roman com a vivncia traumtica (1974: 53).
156

En el XIX, las prcticas culturales ms representativas que se desarrollaron en el territorio valenciano expresan, con acento local o regional, una experiencia comn a la espaola, condicionada por el
emergente nacionalismo espaol (Bald, 2007: 206).

118 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

foren incompatibles amb les identitats nacionals lligades al procs nacionalitzador dels
estats-naci sin que, contrriament, en foren funcionals i un aspecte particularment
important daquest nation-building.
El cas espanyol no fou, precisament cap excepci (no podem entendrel doncs,
com una anomalia o com un altre exemple amb qu recrrer a lSpain is different) sin
que les regions foren uns elements indestriables per a la imaginaci de la naci espanyola. Lexistncia dun autntic paradigma regional (Archils, 2006: 122) des dels inicis del perode de la Restauraci dna una idea ms exacta de fins a quin punt tingueren importncia en la construcci nacional espanyola.
Aquesta aposta per la construcci de les regions caldria distingir-la, per, dels
fenmens dels regionalismes estrictes de caire poltic (autonomistes i/o federalistes) ja
que no es tractar amb el paradigma regional de la bsqueda duna construcci poltica i institucional de les regions sin una de cultural, dun espai simblic i identitari,
perfectament compatible amb la institucionalitzaci poltico-administrativa dun estatnaci modern i centralista:
La gran paradoja que se dio en la Espaa de la Restauracin fue la omnipresencia de la regin en el mbito simblico e identitario en agudo contraste con el escaso o nulo reconocimiento de la regin como mbito de organizacin territorial y
poltica [...] su xito fue bastante limitado desde el punto de vista de la reorganizacin efectiva del Estado (Archils, 2006: 123 i 129).

En aquest sentit cal tenir ben present, aix mateix, que les primeres identitats
collectives contempornies dels valencians seran prcticament duna manera coetnia
la identitat nacional espanyola i la identitat regional valenciana amb la qual cosa el
cas valenci tampoc no seria cap anomalia ni especificitat en el context espanyol i
europeu (Archils, 2007a: 143) que, lluny de manifestar-se contradictries, presentaran una alta compatibilitat, tot i que articulades de manera jerrquica (la regional subordinada a la nacional). De fet, la identitat regional valenciana es produ des de dins
del patriotisme espanyol157 i esdevindr, en conseqncia, la primera identitat nacional
dels valencians en la modernitat, de tal manera que la construcci de la identitat
regional va significar una transformaci de la identitat valenciana precedent en el nou
marc nacional (Archils, 2007a: 151).158
El procs de nacionalitzaci espanyola, doncs, malgrat laltssim nivell danalfabetisme al Pas Valenci: 46% de mascul i 70% de femen el 1867 (Bald, 2007: 206),
sanava produint sense entrar en conflicte amb la creacci duna identitat regional
valenciana i ho feia mitjanant la prctica de la lectura en veu alta (a casins, tallers i
llars), els programes escolars i a diversos aspectes de la cultura popular com les aficions de masses (la festa nacional dels bous o la zarzuela, per exemple), per la qual

157
Hay elementos que refuerzan el aserto de que la formacin de la identidad valenciana en la
poca contempornea se ha producido paralelamente a la de la idea de Espaa como Estado-nacin, al
comps de la compleja relacin del liberalismo con las identificaciones heredadas del pasado y en la
dialctica entre la construccin de un nuevo espacio poltico, siempre definido a escala espaola, y las
bien diferenciadas identidades colectivas que haban pervivido bajo la monarqua del Antiguo Rgimen
[...] leg todo un repertorio para la construccin del imaginario simblico del regionalismo. Los ejemplos
de Bonilla y Boix muestran cmo la construccin, fragmentaria y contradictoria, de la identitad valenciana
(o, al menos, la posibilidad de disponer de materiales culturales para llevarla a cabo) se produjo desde
dentro del patriotismo espaol (Mart i Archils, 1999: 185-186).
158
s important tenir present, com ja hem vist, que les identitats poltiques prvies a la contemporanetat no poden ser considerades, malgrat ls habitual entre diversos intellectuals, com nacionals.
Fins a la irrupci del nacionalisme, doncs, no hi hauran nacions ni identitats nacionals. En qualsevol dels
casos aix no significa que no existira una determinada identitat valenciana a ledat mitjana i a ledat
moderna i que, dalguna manera, un cert record daquesta influir en la identitat regional valenciana (amb
la qual cosa no podrem parlar duna invenci absoluta de la identitat ni de la tradici, qesti que no
sempre els terics modernistes resolen amb encert). En aquest sentit, la proposta fusteriana, que simagina com renacionalitzadora no seria sin un nacionalisme ex novo que prendr, aix s, elements culturals bandejats de lesfera pblica (singularment la llengua prpia) per banda de lestat-naci espanyol.

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 119

cosa la creaci de la identitat nacional espanyola no es produ noms per lacci


nacionalitzadora de lestat espanyol (ms o menys feble segons quins punts de mira
histrics) sin, tamb, per lacci social duna part significativa de la societat civil
valenciana, de tal manera que a les primeries del segle XX, la cultura poltica espanyola ja era slidament nacional-espanyola:
El hecho cierto es que, a principios del siglo XX, la cultura poltica de los valencianos era ya slidamente nacional-espaola. Espaa era el mbito de identificacin poltica, por ms que sta se hiciera (oralmente y en la prensa satrica) en cataln y fuera compatible con una fuerte afirmacin regional e, incluso, con una
crtica recurrente al centralismo, pero no al unitarismo nacional (Mart i Archils,
1999: 180).

El procs de construcci nacional espanyola, a ms, restar molt afavorit per la


collaboraci activa del catolicisme valenci que, en tenir xit el seu sindicalisme
agrari, no hagu de recrrer a refugiar-se en una proposta identitria nacional alternativa a lestatal com s que fu lEsglsia catlica a Catalunya o al Quebec.
De fet, a Espanya el procs de nation-building espanyol no es posar en qesti
sin a partir de la crisi del 98 i bsicament limitat a una part de les societats de Catalunya i del Pas Basc. Des de la resta de territoris, fins i tot a aquells que tindran una
llengua prpia diferent del castell, incls el Pas Valenci, no impugnaran el model
nacional espanyol prcticament o ho faran duna manera parcial i minoritria i ja
comenat el segle XX (Mart i Archils, 1999: 175).
***

Al Pas Valenci tamb ser durant el perode de la Restauraci quan es crear


la identitat regional valenciana a partir duna determinada valenciania temperamental
preexistent. De fet, ser aleshores quan es produir un intens procs de definici
daquesta identitat regional prpia (Archils, 2007b: 94). En concret ser el moviment
conegut com la Renaixena el que ms contribu a imaginar el que esdevindr un
regionalisme que aplegar (hegemnic, conv recordar-ho) fins els nostres dies i que
el blaverisme instrumentalitzar per aconseguir la seua alta penetraci social.
La Renaixena veu de les fonts del Romanticisme europeu (al cas valenci, en
concret, de la influncia historiogrfica liberal de Vicent Boix,159 que glorificar el passat foral i daltres autors com Josep Maria Bonilla)160 i podem datar el seu naixement
amb la constituci, lany 1878, de LRP, que sautodefinir com una entitat damadors
de les glries valencianes. Tradicionalment sha vingut distingint dos sectors a la
Renaixena: lanomenada Renaixena de guant, ms elitista i conservadora i encapalada per Teodor Llorente,161 i la despardenya, suposadament ms popular i

159
Vicent Boix Ricarte (Xtiva, 1813-1880): escriptor i historiador i destacat membre del Romanticisme liberal valenci. Membre de la Milcia Nacional, fou escolapi i esdevingu funcionari. Mantenidor
dels Jocs Florals de Barcelona de 1877 i de Valncia a 1879.
160

Josep Maria Bonilla i Martnez (1808-1880): escriptor, pintor, gravador, periodista i llicenciat en
dret. Fou comandant de la Milcia Nacional durant la primera guerra carlina. Introductor del Romanticisme
a Valncia, fou iniciador dEl Mole i amb Bernat i Baldov els peridics satrics El Tabalet i La Donsayna.
161

Teodor Llorente Olivares (1836-1911): de famlia burgesa, fou poeta (guanyador, junt a Vctor
Balaguer, dels primers Jocs Florals de Valncia el 1859), periodista (director de La Opinin i fundador de
LP lany 1866) i historiador. Tamb fou un poltic actiu, que evolucion des del liberalisme moderat al
monarquisme i conservadurisme. Fou cap provincial del Partit Conservador de 1895 i 1899 i de gener a
juliol de 1903, quan abandon definitivament la poltica activa i diputat provincial, diputat a Cortes i
senador. President de LRP de 1879 a 1899 i a partir daleshores president honorari, se lha considerat el
principal ideleg de la Renaixena valenciana i un dels mxims promotors de la identitat regional i del
regionalisme espanyolista (a partir de dades de Roca, 2007c).

120 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

progressista, i encapalada per Constant Llombart162 (Sanchis Guarner, 1976, Guarner, 1985 o Bald, 2007). Aquesta dicotomia, per, ha sigut qestionada per nous
investigadors.163
Fra com fra, el que ens interessa per a la nostra recerca s que ni Llorente ni
Llombart impugnaran la identitat nacional espanyola ni faran cap afirmaci poltica de
la identitat valenciana que no fra especficament espanyola (Archils, 2007a: 145).
Per tot plegat la construcci llorentenista de la regi esdev no sols perfectament
compatible amb el nacionalisme espanyol sin en bona mesura subordinada a aquest:
La vocaci espanyolista de la frmula Valncia per Espanya dels versos de Llorente, implicava una distinci inefable entre la regi com a espai ntim, plcid i quietista, reducte de la tradici i dall mort i la ptria cosmopolita, oberta i svigorosa, i
superior culturalment [...] El regionalisme valenci, nacionalment espanyol, aconseguir que socialment siga percebuda com a lgica i coherent la compatibilitat
entre lespanyolisme rabis i la inocutat de ls literari de la llengua (Sanz i Nadal, 1996: 21-22).

Laposta dels hmens de la Renaixena i dels seus continuadors, en conseqncia, ser la creaci duna identitat regional estrictament cultural i apolititzada. Della no
sorgir cap regionalisme poltic ni cap polititzaci de lexaltada diferncia etnocultural.
La seua fou una aposta per un regionalisme bien entendido, perfectament compatible
amb la identitat nacional espanyola. Es limitar a la restauraci dalguns usos cultes de
la llengua prpia, bsicament restringit a la poesia i a la recollecci de materials literaris, esttics i historiogrfics (durant aquest perode tingu un important impuls la
investigaci histrica) amb qu imaginar la regi valenciana i la valencianitat regional. Talment com hem vist en el captol de la regi com a comunitat imaginada,
aquesta tamb al Pas Valenci simaginar com una nina russa, no sols integrada en
la naci sin activament supeditada a la naci.164
A tall dillustraci del que estem afirmant adjuntem un extracte de la revista Valencia de lany 1909, el mateix de lExposici Regional, en qu sexplicita inequvocament aquesta identitat dual (suposadament tan valenciana com espanyola) jerarquitzada. Parem atenci en la formulaci retrica, ja que la prioritat, sense menystenir la
importncia de la identitat regional, lligada a la histria foral, (sense deixar damar la
nostra vella Senyera), raur en la nova construcci nacional espanyola (li cedim sempre el pas a la bandera espanyola):
Valencia cuenta con generales simpatas. No se nos puede regatear afectos, porque estamos tan orgullosos de ser valencianos como espaoles; aqu no anida tibia la idea de patria; carecen en absoluto de ambiente los anhelos de disgregacin; sin dejar de amar nuestra vieja Senyera, jams humillada, le cedemos siempre el paso a la bandera espaola; por todo esto somos acreedores a que toda

162

Carmel Navarro Llombart (Constant Llombart. Valncia, 1848-1893): dorigen humil i dideologia
republicana, fou escriptor i activista cultural de la Renaixena. Fundador de LRP (prompte labandon i
fund lassociaci LOronella, que no apleg a quallar) i de Lo Rat-Penat. Calendari llemos.
163

[Llorente] se convierte en el mximo representante de lo que algunos estudiosos han convenido en denominar, a menudo de manera forzada y peyorativa, sector conservador o cultista de la Renaixena valenciana, por oposicin al sector progresista o popular, encabezado por Constant Llombart,
estableciendo as una anttesis que, en realidad, no fue tal (Roca, 2007c: 114).
164

Rafael Roca apunta la suggerent tesi de qu Llorente no sols apost ideolgicament per una
Renaixena apolititzada sin tamb ho fu per motius estratgics: A diferencia de Catalunya, Llorente
concibi una Renaixena explcitament apoltica por conviccin, pero tambin porque, teniendo en cuenta
la situacin social en que aquel movimiento lingstico y literario se desarroll en Valencia, donde las
suspicacias separatistas y la falta de sensibilidad nacional estaban a la orden del da, pens que era sta
la mejor manera de defenderlo y consolidarlo. En el terreno cultural, esta actitud apoltica le permiti
ejercer como barrera ante los mltiples ataques que contra la Renaixena propinaban los sectores valencianos y madrileos ms hostiles a su implantacin y desarrollo, y que eran prcticamente todos los
socialmente significativos: la burguesa, la clase poltica, la universitaria y la clerical. Es decir, tuvo que
actuar en contra de su propia clase social (2007: 115). Cursiva de loriginal.

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 121

Espaa contemple la gallarda expresin de nuestro progreso regional (a Boira,


2006: 84).

s innegable, per tant, que la Renaixena ser polticament nacionalista espanyola per alhora tamb bastir un particular discurs regionalista del qual, com mostrarem, el blaverisme s considerar hereu i far servir en termes molt semblants, per
la qual cosa mereix la pena que li prestem alguna atenci.
De tal manera que el debat histric se situa no en el caire hegemnic de la identitat regional valenciana i, per tant, de la identitat nacional espanyola al Pas Valenci
durant els segles XIX i XX, qesti en la qu hi ha una coincidncia total, sin en com
fou exactament eixe regionalisme. Lgicament les posicions poltiques de la transici
democrtica i posterior condicionen com vegem aquest. En aquest sentit, tindrem les
visions crtiques per ms prximes al fusterianisme, com la de Cuc (1989) que el
denigrar com un espanyolisme amb ressentiments provincials,165 fins a les ms
comprensives amb el regionalisme, fins al punt desdevenir difcilment sostenibles,
com les de Boira (2006), que les compara amb els plantejaments de Francesc Camb i
de la Lliga Regionalista.166 Nosaltres, com hem explicitat, ens situarem en aquesta
recerca ms prxims a les dArchils, que ens semblen ms equilibrades.
Archils (2007b: 95) ens apunta els quatre principals llegats de la Renaixena,
que tindran conseqncies posteriors i que romandran en la identitat collectiva dels
valencians: 1) la revaloraci de la llengua prpia i la conver-si en un mbit privilegiat
didentificaci simblica amb la identitat collectiva; 2) lelaboraci duna narrativa del
passat histric en la qual sexaltava letapa medieval i foral com a perode daurat; 3)
la idealitzaci dun patrimoni tangible (arqueolgic) o intangible (el paisatge de lhorta i
la barraca com a prototpics); i 4) la suma fraternal de les tres administracions amb qu
la Restauraci havia dividit el Regne de Valncia, les provncies de Castell, de Valncia i dAlacant en un espai simblic regional com.
Encara que ara no s el moment de fer-ho detalladament, s que conv esmentar
que el blaverisme participar en bona mesura daquestes quatre llegats, amb la qual
cosa podem anticipar que pendr en bona mesura la identitat regional com a paradigma per a la reformulaci de la seua narrativa identitria alternativa a la catalanista.
Noms per reafermar laire de famlia del blaverisme amb la Renaixena, tan sols
apuntarem que el regionalisme anticatalanista: 1) alar el valenci a element bsic de
la identitat valenciana i de la diferenciaci envers Catalunya, la qual cosa ser perfectament compatible amb un s majoritari del castell; 2) glorificar el passat foral valenci i, particularment, el segle XV, com a segle dor de la llengua valenciana; 3) malgrat que all on el blaverisme poltic o el PP tinguen parcelles de poder, lhorta no es
protegir i sapostar per un urbanisme objectable, retricament es defensar aquest
paisatge (cada vegada ms intangible) com a paradigma dall valenci; i 4) es reprendr el provincialisme fraternal. UV, per exemple, tenia al seu logotip original els noms
dAlacant, Castell i Valncia i el seu lder, Lizondo, feia servir sovint aquestes tres
denominacions com a sinnim de la de Comunitat Valenciana.
165

s aquesta explosiva combinaci de mites vernaculars i de ressentiments provincians, aquesta


barreja de frustraci parroquial i dexaltaci espanyolista, la que conforma un peculiar regionalisme valenci, un sentiment que avui en diuen de valenciania, que serigeix bellics contra tota amenaa que tracte
de vulnerar el sistema. Contra tota amenaa a Espanya. Ben sovint, en nom del sentiment ferit, de la sensaci real o imaginada de greuge comparatiu, de lamor propi local (Cuc, 1989: 129).
166
si fem un poc dhistria comparada, els discursos de lExposici Regional Valenciana de 1909
no es distancien tant dels missatges regionalistes que la Lliga de Francesc Camb llanava per aquells
mateixos anys [...] Estem absolutament convenuts de la continutat histrica entre Exposici Regional,
una fita que va establir principis bsics de lideari valenci i el valencianisme de preguerra i de postguerra (2006: 29 i 32). Semblen, per, ms equilibrades aquestes: fue un episodio polidrico, difcil de
definir, pero que uni experiencias de diversas ideologas. As, al mismo tiempo, la exposicin acogi
feroces arengas espaolistas junto a discursos regionalistas, e incluso nacionalistas; cnticos a la unidad
de Espaa y loas a la Corona de Aragn; defensa acrrica del uso oficial del valenciano y llamadas
exaltadas a la lengua castellana (Boira, 2007: 137).

122 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

La Renaixena, en conseqncia, tindr un paper fonamental en la construcci


de la particular identitat regional valenciana. Cal tenir ben present, per perqu
potser contribueix a explicar per qu el blaverisme, fonamentat en aquesta identitat
regional, ha quallat bsicament en el hinterland de Valncia que el que habitualment denominem Reneixena s un producte gaireb exclusiu de Valncia o, com a
mxim, de les comarques que envolten la ciutat (Cuc, 1989: 112). Tot i aquesta
limitaci territorial, producte duna selecci probablement restrictiva dels elements
culturals, la identitat regional no tindr alternativa fins a la irrupci del fusterianisme a
la dcada dels seixanta del segle passat:
Lo cierto es que este inventario identificatorio se basaba en una visin muy selectiva del espacio de la ciudad de Valencia y de lHorta, lo que supona que parte del
territorio valenciano poda no identificarse con el repertorio. Pero, al mismo tiempo,
no surgi ningn imaginario global alternativo, de suerte que, con sus lmites y
parcialidades, este ha venido siendo histricamente el nica referente consolidado
de la identidad valenciana (Archils, 2007b: 99).

Lideleg fonamental de la Renaixena ser Llorente, patriarca de les lletres valencianes del trnsit dels segles XIX i XX i lligat al sistema poltic de la Restauraci. Si
fem cas de Cuc, a partir de lanlisi del Discurs dElx, els trets essencials del seu pensament rauran en sis punts: 1) identificaci amb els propietaris agrcoles i lagricultura
dexportaci (que anomenar triomfalisme agrarista, 1992a: 265); 2) marginaci de la
indstria; 3) acceptaci absoluta del sistema unitarista i centralista de lEspanya de la
Restauraci; 4) visi jerarquitzada i autoritria del Pas Valenci; 5) folkloritzaci dels
valors autctons i 6) negativa a modificar lstatus lingstic (1971: 22-23).
El blaverisme, com veurem a la tercera part, pendr bona part daquest programa ideolgic per amb matisos, ja que tot i que continuar participant dun discurs
agrarista, aquest no ser ja (no podria ser-ho a la dcada dels setanta del segle passat
i posteriors) antiindustrialista. Aix mateix el populisme anticatalanista encaixar malament amb una visi jerarquitzada i ms prompte far un discurs igualitarista. Per ltim,
a partir de la dcada dels vuitanta del segle XX la forma majoritria de ser espanyolista
ser ser autonomista (regionalista tamb en certa mesura a nivell poltic), per la qual
cosa el punt quart no s tan diferent si atenem al contextos generals espanyols, molt
distint en tots dos casos, particularment pel que fa a la centralitzaci de lestat-naci.
Per, tal com tindrem ocasi danalitzar detallament, insistim, hi haur un cert aire de
famlia entre bona part dels valors de la Renaixena i del blaverisme.
Aquestes semblances, per, no ens han de fer pensar que lanticatalanisme formara part del programa de la Renaixena. Tanmateix, en diverses ocasions, des del
blaverisme es revindicar aquesta i el seu suposat caire valencianista, amb una
confusi interessada entre valencianisme i valenciania. Adlert escrivia als inicis de la
transici que el valencianisme, seguint i perfeccionant la Renaixena, dedicava tota la
seua amor a lexalament de la gloriosa identitat valenciana multisecular (1977: 101).
Conv, per, que matisem el paper que atorgava la Renaixena a la llengua prpia. Aquesta no negava un determinat paper a la llengua catalana colloquial, com
en el teatre o determinada premsa de masses com la satrica, i fins i tot dalta cultura,
com en alguns usos potics en la construcci de la regi, sin ms prompte que
duna banda la llengua prpia restar subordinada al castell i duna altra esdevindr
un smbol etnocultural no polititzat per bastir una alternativa nacional a lespanyola:
de manera significativa la llengua ocupava un lloc ambivalent, important, per no
central. En tot cas, ni amb la llengua ni amb cap altre tret identitari es proced a
una polititzaci de la identitat etnocultural prpia que estiguera fora del marc de la
regi com a construci simblica dins de la naci espanyola (Archils, 2007a:
145).

En conseqncia les afirmacions dArchils i de Cuc noms serien contradictries en aparena, ja que el castell continuar com a llengua nacional, s dir, com la

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 123

llengua de la poltica, dels negocis i de lalta cultura per el valenci esdevindr una
llengua regional, s dir, una llengua popular per tamb de determinats usos rituals,
amb la qual cosa tamb esdevenia un element pblic, per ms que subordinat, dautoidentificaci collectiva.167
No ser, doncs, casualitat que el blaverisme, si deixem de banda el secessionisme lingstic que analitzarem monogrficament i que s suposar un capgirament
i fins i tot una ruptura amb els postullats de la Renaixena, mantinga aquest
esquema dels precursors de la identitat regional: la configuraci del valenci com una
llengua bsicament restringida a usos colloquials i rituals alhora que s reivindicada
com un dels smbols ms importants de la identitat valenciana, sense que aquesta
ambivalncia siga percebuda com a cap contradicci.
A ms a ms la Renaixena contribu decisivament a la conformaci dun univers
simblic que ha perdurat fins als nostres dies i que ha fet servir el blaverisme que
si ms no presentar els tres trets segents: 1) la reivindicaci duna politeia prpia, el
Regne de Valncia i el passat foral (sovint idealitzat); 2) lexistncia dun territori (bsicament, com hem vist, lHorta) que condicionaria la identitat valenciana collectiva; i 3)
una selecci de trets culturals que conformaran un autoestereotip de lessncia dels
valencians, una psicologia collectiva molt estetizada (Archils, 2007a: 145).
Per illustrar els tres trets esmentats en la construcci simblica de la identitat
regional hem triat els dos volums del llibre Valencia dins la collecci Espaa. Sus
monumentos y artes. Su naturaleza e historia, de Teodor Llorente i que fou una guia
paradigmtica de com veien el Pas Valenci els hmens de la Renaixena.
En primer lloc ens trobem que, malgrat que el llorentinisme construir la regi
duna manera indestriablement lligada i, encara ms, subordinada, a la identitat nacional espanyola englobadora Cuc defineix la ideologia ratpenatista com una valencianisme enyorads, hbrid, indecs i fluctuant (Cuc i Blasco, 1992: XXXII), aquest
regionalisme cultural s que reivindicar la nostlgia del passat del Regne de Valncia
(i, tamb, de la Corona dArag) aix com una certa denncia duna determinada
poltica uniformitzadora i castellanitzadora, centralista,168 que no agradar ni al propi
referent de la Renaixena valenciana, encara que aquest discurs no genere cap
conseqncia poltica. En qualsevol dels casos, tot i que el blaverisme instrumentalitzar aquesta tradici, el discurs llorentinista aparentment semblaria als ulls actuals
ms valencianista que no el del regionalisme anticatalanista si ms no per recrrer a
una determinada visi de la histria no precisament castellanocntrica:
El reino de Valencia es un concepto puramente histrico; pero an se consideran
ligados por ms estrecha hermandad dentro de la patria comn los pueblos que lo
formaban; an se llaman todos ellos valencianos; an conservan algo de su propia
peculiaridad, que resiste la tendencia centralista y uniformizadora de nuestra
poca. Razn tienen los valencianos para gloriarse de su pasado (1887: 26).169

167

Aunque la Renaixena no articul un programa de difusin social de la lengua, la coloc en un


lugar de preeminencia simblica respecto de la identidad valenciana. Se trataba de una posicin de
subordinacin diglsica de la misma al castellano como lengua nacional, pero, al tiempo, le otorgaba una
visibilidad en el mbito de la representacin colectiva (Archils, 2007b: 95).
168

En un sentit semblant, Boira considera que Valncia havia estat, si ms no, fins 1909, una regi abandonada pel poder central s una argumentaci recurrent, per exemple, en la memria del primer
marqus del Tria, en Toms Trnor i Palavicino (2006: 74).
169

Per mostrar que aquesta no s una cita allada: La abolicin de los Fueros ech a tierra aquellas solemnidades tan gratas al pueblo valenciano: disolvise el Centenar de la Pluma; arrinconse la bandera del Rat-Penat, desaparecieron los justicias y los jurados, con sus gramallas histricas y sus maceros
histricos: constituyse un Ayuntamiento la castellana, con sus alcaldes y sus regidores y sus rondas de
alguaciles, todo ajeno la tradicin del pas y sus costumbres caractersticas. Este nuevo rgimen
municipal no interesa nuestros propsitos, ni tampoco los cambios que ha sufrido en el presente siglo,
sujeto siempre la uniformidad de las leyes centralizadoras (Llorente, 1889: 117). O vegem aix mateix

124 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

Clar est que aquesta reivindicaci aparentement particularista i anticastellanocntrica (que no anticastellana) tindr uns lmits molt clars que ja hem apuntat: la
recuperaci de la llengua en lmbit esctrictament literari i, encara ms, en la poesia
(que seria ms que suficient per a la reconstituci del particularisme valenci) i a tot
estirar la creaci duna identitat regional no polititzada. En cap cas, per, la recuperaci de lautogovern del Pas Valenci; en cap cas, la ms mnima oposici a la unitat,
ms o menys jacobina, dEspanya. Ans al contrari, aquest moderadssim particularisme s percebut com un reforament, com un complement daquesta unitat.
Precisament, en la particular visi llorentinista, una de les principals diferncies
entre Valncia i Catalunya (que, com veurem ms avant, no rau ni en la llengua ni en
la cultura compartida) ser en la relaci envers Castella. La justificaci daquesta ser
molt signi-ficativa i consistir en qu Valencia seria ms dctil i flexible que Catalunya, ms fcil en el perd i no pensa en restablir institucions del passat:
En el orden literario hay que sealar la restauracin del idioma peculiar, que nacida al calor de la renaixensa catalana, adquiere vida propia y lozano vigor en les
Juegos florales del Rat-Penat. Esta nueva poesa vuelve los ojos las pasadas
grandezas, reconstituyendo el particularismo valenciano: pero no lo opone la
unidad espaola; lo armoniza y concierta con ella. Valencia, ms dctil y flexible
que Catalua, dura en el enojo y fcil en el perdn [...] no guarda rencor Castilla;
hay veces tonos elegacos en sus recuerdos de antao, nunca anatemas, ni
maldiciones. No piensa en restablecer instituciones que no responden ya al estado
presente (Llorente, 1887: 192).

Daltra banda, la imaginaci poltica llorentinista fonamentar la identitat regional


en una determinada percepci del territori, molt lligada a la idealitzaci de lhorta i les
formes culturals del llaurador dels voltants de la ciutat de Valncia, una visi territorialment mutillada per que ha quallat i que el blaverisme instrumentalitzar en benefici
propi particularment en el hinterland del cap i casal. De tal manera que la terra
valenciana ser imaginada com una immensa regi de camps frondosos de tarongers i fruitals, Valncia com a Jard dEspanya, cosa que hauria configurat el nostre
esperit collectiu. Vegem al respecte la construcci literria de Llorente en endinsarse en terres valencianes des de Catalunya:
Es el ro Cenia; ya lo hemos pasado: ya estamos en tierra valenciana! Cruzamos
una meseta pedregosa, mal poblada de escuetos algarrobos; luego los montes
huyen diestra y siniestra mano, y se abre nuestro paso alegre llanura, ceida
un lado por la faja azul del Mediterrneo, y al otro por la ondulada silueta de una
cordillera remota [...] y sobre la playa, entre huertos de naranjos cercados de blancas tapias, y quintas rodeadas de frutales, destacnse Vinaroz [...] Es la primera
poblacin del reino de Valencia. Valencia! Hermosa Valencia! Yo te saludo! En
la brisa de tus playas respiro el aire natal. Tus campos frondosos guardan para m
los encantos del soado paraso [...] Voy guiaros por el JARDN DE ESPAA
(1887: 10-11).170 Majscula de loriginal.

el lament de Llorente envers la concepci de la Valencia del Cid: Los historiadores de Castilla y los que
consciente inconscientemente han seguido despes, al escribir los fastos nacionales, el espritu de
hegemona castellana, subordinando ella los otros elementos constitutivos de la comunidad espaola,
han llamado Valencia la del Cid, porque, desde su punto de vista, esta legendaria figura es la que en
ella sobresale ms; nosotros, sin disputar al guerrero-tipo castellano los timbres de la historia, ni los de la
poesa, si hemos de poner algn nombre al lado del de Valencia, bastante ilustre y glorioso por s para no
necesitar adimentos, no pondremos otro que el de su verdadero liberador, el de su legislador insigne, el
del mejor de sus monarcas: Valencia, si es de lguien, es de D. Jaime, el rey de la Conquista, el rey de
los Fueros (1887: 115).
170

Muestra una visin idealizada y edulcorada del mundo rural de la huerta, donde todo es armona, felicidad y conformismo, se contiene todo un sistema simblico de la identidad valenciana. En ella,
encontramos una vertiente descriptiva de la vida rural idlica y una vertiente normativa, puesto que se
propone como ideal de vida para los valencianos (Ario, 1992: 266).

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 125

Una altra construcci de la Renaixena que acabar per convertir-se en un autoestereotip dels valencians ser la percepci de ser una gent tal vegada menys constants i tenaos que els catalans per ms afables i joviales, amb molt denginy i,
per damunt de totes les coses, amb una afecci considerable per all artstic i all
potic, aspecte que seria el factor que ms ens distingira: Valncia imaginada, ni ms
ni menys, com lAtenes de la corona dArag. Aquestes imatges creades perduraran
en lautopercepci dels valencians i el blaverisme, novament, les instrumentalitzar:
Al lado del aragons, bravo, rudo y leal, abierto de genio y obstinado de carcter,
poco imaginativo y menos idealista; y del cataln, activo y emprendedor, indmito
y algn tanto arisco, y sobre todo, muy industrioso y prctico, se destaca con marcada singularidad el valenciano, igualmente intrpido, pero no tan constante y tenaz, agresivo las veces, pero ms afable y jovial, y distinguindose principalmente por su vivaz ingenio y por su propensin a lo artstico y lo potico. Atenas
de la corona de Aragn ha sido llamada Valencia, y merece, en verdad, tan lisonjero epteto (Llorente, 1887: 28).

I en un sentit ben semblant cal afegir el caire festiu, sociable i expansiu que Llorente atrubueix al poble valenci, cosa que esdevindr una autopercepci molt coincident de la identitat valenciana central actual que, pel que es veu, tamb li deu molt a
un dels ms grans constructors de la identitat regional:
Alegre de carcter, vivo de ingenio y rico de imaginacin, propende el pueblo valenciano todo lo que sea fiesta y regocijo. la vez que de hacendoso y vividor,
tuvo siempre, y an conserva, fama de festivo y alborozado. Su ndole sociable y
expansiva, y lo apacible del clima que disfruta, conspiran para llevar la plaza y
la calle sus diversiones y festejos, convertindolos en espectculos pblicos y en
solemnidades verdaderamente populares (1889: 319).

Tot i que no s aquesta investigaci el lloc per analitzar detingudament el procs


de creaci de la identitat regional valenciana, s que caldr apuntar alguns dels suports
culturals claus daquest procs dimaginaci social. Tot aprofitant les anlisis esmentades apuntarem, sense pretensions dexhaustivitat, cinc vehicles importants per
aquesta construcci cultural regionalista: 1) la literatura (de masses); 2) la pintura, 3)
larquitectura, 4) la msica i 5) les festes i, en particular, les falles. Tots plegats, en
major o menor mesura, contriburen a la creaci duna autoimatge dels valencians que
ha roms fins a lactualitat.
En primer lloc la literatura es conformar a finals del XIX i principis del XX com
un mitj de masses on els diferents personatges encarnen (o, el que s el mateix,
creen) suposats prototips nacionals i regionals. Anderson, al respecte, afirmar que a
lEuropa del segle XVIII la novella i el peridic seran mitjans tcnics a gran escala i de
rellevncia extraordinria per a re-presentar la mena de comunitat imaginada que
s la naci (2005: 43). En conseqncia, particularment a la literatura realista,
aquests prototips esdevenen naturalitzats en identificar-los bona part dels nous
pblics lectors com a seus, de tal manera que aquesta crea la ficcin de la identidad
nacional, la da por verdadera y natural, la naturaliza. Por eso la regin resulta un mbito tan adecuado (Archils, 2006: 144).
En aquest sentit Vicente Blasco Ibez tindr un paper dextraordinria rellevncia en la construcci de la identitat regional, a ms de com a poltic i periodista,
com a literat en escriure autntics best-sellers, uns quants dels quals de temtica
regional com Arroz y Tartana, Flor de Mayo, La barraca, Entre naranjos i Caas y
barro, i que tindran una fonda conscincia en la identitat collectiva dels valencians.171

171

Cal aclarir que, igualment que els idelegs de la Renaixena, Blasco utiliza la regin, Valencia,
que l como nadie contribuye a imaginar con sus novelas como base de su reflexin tica, poltica y por
supuesto esttica. Blasco no es de ninguna manera un regionalista poltico; antes bien fue uno de sus
enemigos ms caractersticos. Para Blasco utilizar lo regional como material para su novela no slo no

126 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

De fet, com ens diu Ninyoles, Blasco Ibez s reconegut com el segon personatge
ms representatiu de Valncia per banda dels habitants del cap i casal, tot i que amb
menor freqncia entre els ms jvens i desprovet de la seua crrega ideolgica.172
Aix mateix conv tenir tamb present la importncia del teatre de masses i, particularment, del sainet, com a mecanisme dautopercepci social dels valencians i, al
capdavall, didentificaci popular amb una particular valencianitat, expressada mitjanant la llengua prpia, per ms castellanitzat i popular (com no podia ser duna altra
manera) que fra lestndard que es feia servir.173 Tampoc podem menystenir les
revistes populars en valenci, com El Mole (nascut el 1837 i amb altres perodes curts
com el 1864-1865 i el 1870) o el satric La Traca (nascut el 1884 i que, amb diverses
intermitncies, apleg fins a 1937), escrites en dialecte apitxat i amb ortografia catica
i acastellanada i amb problemes importants a la censura, per que tingueren tiratges
importants, de fins a 3.000 subscriptors el primer i 12.000 exemplars el segon.
Pel que fa a la pintura i en segon lloc no cal recordar les reflexions sobre la reproductibilitat de lart modern de Benjamin per prendre conscincia de la importncia
de la imatge en la construcci de tipus regionals i nacionals. Particularment la pintura
costumista buscar reflexar idealment prototipus populars amb qu reconstruir les
suposades essncies del poble:
En esta bsqueda de esencias y genios nacionales, la regin jug una vez ms
un papel esencial. En el caso de la pintura exista un precedente poderoso, desarrollado a partir del Romanticismo con la pintura costumbrista. A partir del ltimo
tercio del siglo XIX, sin embargo, se produjo una verdadera eclosin de la pintura
que tomaba a las regiones y los temas locales como sujeto (Archils, 2006: 137).

Joaqun Sorolla174 complir un paper fonamental en aquesta construcci pictrica, cultural, de la identitat regional. Sorolla, en representar Valncia i els valencians als
seus llenos, en fer visible la valencianitat, esdevingu un altre dels referents en
aquesta construcci. No debades encara s un referent important en la valencianitat
com demostr les cues i linters de lexposici de Bancaixa de 2007-2008 i que, a
ms, fra el tercer personatge histric ms representatiu de Valncia175 en lenquesta
coordinada per Ninyoles a la dcada dels noranta del segle passat, noms per darrere
de Jaume I i de, precisament, el seu amic Blasco Ibez.

conllevaba suscribir un programa regionalista, sino que era perfectamente compatible con su nacionalismo espaol, el implcito o el ruidoso, como tanto gustaba de manifestar (Archils, 2006: 145-146).
172

Blasco Ibez mant una posici relativament avantatjosa en lordre de freqncies. El consens general sobre aquest personatge es redueix prcticament a la meitat entre la gent ms jove. s una
figura de projecci caracterstica: relativament poc considerada entre els nascuts fora de Valncia per
que gaudeix de major reconeixement entre els nascuts fora del pas. Des del punt de vista poltic, el nom
daquest novelista apareix prou desprovet de lantiga connotaci ideolgica. Tot i aix, les allusions a
Blasco Ibez es redueixen entre la gent que es defineix de dreta (Ninyoles, 1996: 22).
173

La difusi del teatre de masses, amb el sainet escrit en valenci com a pea mestra, va convertir aquest gnere en una de les manifestacions identitries clau. Fet i fet, va ser la ms important de les
manifestacions artstiques escrites en valenci i la ms difosa. Coneixem encara mal els mecanismes de
recepci, per no hi ha dubte que a travs del sainet (pensem per exemple en Eduard Escalante) es va
difondre una (auto)imatge de la societat valenciana destinada a perdurar (Archils, 2007a: 148).
174

Joaqun Sorolla (1863-1923): pintor, fou lintroductor de limpressionisme al Pas Valenci i ha


esdevingut un clssic que retract la identitat regional valenciana. Visqu o expos a Madrid, Roma,
Pars, Berln i Londres. Destac particularment per lobra Visiones de Espaa. Al respecte, Archils afirma
que no es casualidad que, aunque la obra qued inconclusa, Sorolla, que ya haba dedicado buena parte
de sus esfuerzos a la representacin pictrica de Valencia, respondiera al encargo de la Hispanic Society
de Nueva York a principios de siglo XX con una serie de representaciones regionales para cumplimentar
el encargo de simbolizar en la distancia del nuevo continente la imagen de Espaa (2006: 138).
175

Tot i que noms un 5% anomenara Sorolla cal tenir en compte que al treball de Ninyoles un de
cada cinc enquestats (el treball de camp fou el 1994) no sabien o no contestaren a aquesta pregunta.
Jaume I nobtingu un 22% i Blasco Ibez un 19% (Ninyoles, 1996: 21).

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 127

En tercer lloc, larquitectura tamb contribuir a aquesta particular construcci


regionalista. Particularment amb la recuperaci del gtic com a estil a reivindicar. No
debades el gtic havia sigut el cam artstic de la Valncia medieval, de la Valencia
important, daurada a la mediterrnia.176 Fins i tot els smbols regionalistes a larquitectura de lExposici Regional de 1909 foren importants i constants com, per exemple:
La faana del Sal dActes estava coronada per un grup escultric [...] que representava Valncia, una dama amb una senyera coronada amb el conegut remat de
lelm amb la rata penada, acompanyada de figuracions del Treball, del Comer i de
les Arts (Boira, 2006: 111).

En quart lloc la msica permetr, a ms de la creaci dmbits de sociabilitat, un


repertori i una esttica particulars amb qu identificar-se, tamb com a regi (Archils,
2007a: 149). Tan sols esmentarem el paper del mestre Giner177 en una construcci
cultural de un estilo y de una representacin que haca de lo valencino su razn de
ser (Archils, 2007b: 99) o, tot i que deixarem per al captol quinz lanlisi de lHimne
(de lExposici) Regional, ara noms apuntarem com la pea del mestre Serrano178 i
la lletra de Maximili Thous,179 exponent inequvoc de la ideologia regionalista, quall
en limaginari collectiu i sinterpret com un element important en molts dels municipis
del hinterland de Valncia.
I last but not least hem desmentar el paper que tindran les festes i, en particular,
les falles en la construcci de la identitat regional. Tot i el seu origen a la ciutat de
Valncia, les festes josefines no sols seixamplaran a diversos municipis del hinterland
de la capital (a diferncia daltres festes com la Fira de Juliol, ms circumscrita al cap i
casal i, per tant, ms limitada en la identificaci com a festa de tots els valencians.
Hernndez, 1998: 122) sin que, degut a la centralitat del cap i casal, les falles trascendiran el localisme, particularment en el perode que Ario anomenar d acceleraci entre 1927 i 1936 on es produiria la vinculaci entre ritual faller i identitat valenciana (1992a: 333). De tal manera que:
Hay un proceso de smosis entre prctica fallera e identidad valenciana y es esta
operacin metabolizante la que convierte a las Fallas en el icono sacral mediante
el que se expresa el culto laico de la modernidad [...] Las Fallas son la manifestacin ms acabada (hierofana) de Valencia y, en funcin de ello, son intocables.
Los medios de comunicacin, la Junta Central Fallera, el Gremio de Artistas Fallaros, la opinin pblica que se expresa en los peridicos mediante cartas al director y el Ayuntamiento, todos concordes en un mismo sentir, afirman el principio
de identidad e intangibilidad de Fallas y Valencia (Ario, 1992: 335 i 357).

A ms a ms Ario ens mostra que les falles participaran dun regionalisme fraternalista que tindr com a principals caracterstiques de la mentalitat dels fallers les-

176
El gtic havia de ser lestil definitori. La ra ens la proporciona novament la revista Valencia:
El estilo de esta soberbia obra es gtico, continundose de esta manera la tradicin gloriosa de nuestra
arquitectura regncola. El gtic adoptava aix el paper de fil conductor entre la Valncia gloriosa del segle
XV i la Valncia que ressorgia, gloriosa tamb, a comenament del segle XX (Boira, 2006: 115).
177

Salvador Giner Vidal (1832-1911): msic i compositor. Intevingu en el naixement del Conservatori de Msica de Valncia (del qual en seria director), de la Banda Municipal de Msica i de lOrfe El
Micalet. La temtica valenciana estigu molt present si ms no en una part de la seua obra. Algunes
daquestes, com Lentr de la murta, han roms en limaginari de la identitat regional valenciana.
178

Jos Serrano Simen (Sueca, 1873-Madrid, 1941): msic i compositor. La major part de la seua
producci foren sarsueles, per tamb compos peces de temtica valenciana com lHimne de lExposici o el pasodoble El fallero que el convertiren en una referncia cabdal de la identitat regional.
179
Maximili Thous Orts (Pravia, Astries, 1875-1947): poeta, periodista (redactor i director del diari La Correspondencia de Valencia), dramaturg i realitzador cinematogrfic de temes populars i valencians. Guanyador de diversos Jocs Florals, autor de diversos llibrets de falla i tamb del pasodoble El
fallero. El seu fill fou lescriptor i poltic valencianista Maximili Thous Llorens.

128 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

panyolisme,180 lantiseparatisme181 i lanticentralisme,182 uns trets que assumir, duna


manera bastant semblant, el blaverisme des de la transici democrtica fins a lactualitat, la qual cosa en absolut ser una casualitat. En un sentit semblant Hernndez
destaca que la Fira de Juliol ser la plasmacin ldica de un valencianismo sanamente regionalista y espaolista, vertebrado por una estructura ritual y unas fuertes
cargas simblicas (1998: 109).
La Renaixena, en bona mesura, tindr com a corollari lExposici Regional de
1909, promoguda pel Marqus del Tria,183 i en la que hi hagu una forta presncia de
Catalunya,184 que senquadrar en uns parmetres ideolgics molt semblants sin
idntics: regionalisme estrictament cultural i nacionalisme espanyol. No debades lHimne de lExposici, que esdevindria oficial durant la dictadura de Primo de Rivera, representa clarament aquesta exaltaci espanyolista en comenar amb una estrofa molt
significativa, que era tot un programa poltic: per ofrenar noves glries a Espanya.
Les exposicions regionals, no noms al Pas Valenci, contriburen a una verdadera
codificacin de las identidades regionales, sin que ello sea blice para la afirmacin
explcita de la identidad nacional (Archils, 2006: 139).
Tot i que la percepci de lExposici Regional ha variat i no totes les interpretacions sn coincidents,185 all cert s que en destill un comproms de construcci de
la identitat regional i una impremta en la imaginaci cultural moderna de lo valenci:
El recurs nombrs a paraules com despertar o, de forma ms clara encara, els
elements al resurgimiento valenciano. Sols es pot ressorgir, com au fnix, duna
esplandor anterior. Aquest era el misatge, poc ocult, de lExposici Regional [...]
fou un dels primers actes de masses si no el primer, que dibuixava uns lmits
geogrfics i histrics, i en aquest sentit prepoltics, reconeixedors per gran part de
la poblaci valenciana (Boira, 2006: 78).

En qualssevol dels casos, conv tenir present que la penetraci social de la identitat regional ser molt important, ja que naconsegu abastar a tot lespectre ideolgic,
tant entre republicans com entre conservadors (Archils, 2007b: 99), amb la qual cosa
aquesta esdevingu plenament assumida si ms no des de les primeries del segle XX.
Lespanyolisme i el regionalisme de la identitat valenciana, en conseqncia, no
provenen exclusivament de la dreta franquista durant la transici valenciana, tal i com
han apuntat alguns plantejaments excessivament simplistes, sin que enfonsa les
seues arrels si ms no en el segle XIX i en el primer ter del segle XX. Per tant, tots
aquests cinc factors que contribuiran a construir la identitat regional valenciana que

180

Para los falleros, Espaa aparece incontestablemente como el marco nacional bsico de su
identidad. Valencia slo se concibe en y a partir de Espaa (Ario, 1992: 247).
181

La demanda de autonoma por parte de catalanes y vascos apareca como egosmo aberrante
y separatismo inaceptable a los ojos de los falleros (Ario, 1992: 248).
182

La afirmacin a un tiempo espaolista y regionalista estaba indisociablemente unida a una crtica al centralismo. El amor a Espaa era paralelo al rechazo del poder central y su concrecin en los
gobiernos de Madrid (Ario, 1992: 249).
183
Toms Trnor Palavicino (1864-Madrid, 1913): militar (aplegaria a ser Tinent Coronel) i poltic.
Fou diputat al Congreso pel Partit Conservador de 1903 a 1905 per Vinars i de 1907 a 1910 per Albaida.
Com a President de lAteneu Mercantil de Valncia impuls lExposici Regional de 1909. Ja a Madrid
impuls la colonialista Liga Africanista Espaola. Alfonso XIII li conced el ttol de Marqus del Tria. Boira
anomenar els Trnor els Kennedy valencians (2006: 30).
184

Cap altra regi espanyola no va acodir llevat de les Balears, per en el camp potic i social
tan sols, amb tanta abundncia de manifestacions de tot tipus com la catalana, especialment de caire
econmic (Boira, 2006: 60).
185

Per fins i tot com a smbol de la societat valenciana, no tothom estava dacord en el que volia
exemplificar. Per a uns, sucursalisme i carrincloneria. Per a altres, modernitzaci i regionalisme. El ms
segur s que tingus de tot. Per [...] dissortadament tan sols ha passat a la histria la primera consideraci (Boira, 2006: 154).

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 129

hem analitzat breument conformaran el que Ario anomenar substrat mental del
valencianisme (1992a: 267), s dir, la base amb qu es construir la valenciania
contra la qual lluitar, com veurem, el fusterianisme per que, a partir daquesta,
reelaborar el blaverisme la seua proposta per tal de presentar-se com la valencianitat
autntica. I amb un xit social inqestionable.
***
Un aspecte ms que cal tenir particularment en compte per a la nostra recerca
s que lharmonia i perfecta compatibilitat entre nacionalisme espanyol i el regionalisme (apoltic, insistim) valenci que hem vist a la Renaixena i a lExposici Regional
no ser impediment tamb per a una catalanoflia explcita. La primera identitat regional valenciana no ser, doncs, anticatalana i aquesta ser una de les grans diferncies
amb el blaverisme. De fet, Teodor Llorente particip en diverses edicions dels Jocs
Florals de Barcelona (el 1866 i 1893, a ms, com a mantenidor i el 1880 com a president del consistori) i fins i tot prengu part activa al 1er Congrs Internacional de la
Llengua Catalana el 1906 i als homenatges a Verdaguer el 1908 i Aguil, lany segent
(Roca, 2007c: 113). I encara ms,
En Valencia, y desde las columnas de Las Provincias, destac como promotor y
valedor de una Renaixena que saba compartida con el conjunto de territorios en
que se habla la lengua catalana, y que impuls a travs de numerosas crnicas y
reseas literarias (Roca, 2007c: 113).

A aquest respecte, hem triat un parell dexplicificacions bastant rellevants per tal
dillustrar aquesta germanor. La primera ser una cita del propi llibre de Llorente ja
esmentat on es parla de germanor espanyola per duna germanor encara amb ms
forta entre el Pas Valenci i Catalunya (entre Valncia i Barcelona):
Injusto sera negar Catalua el tributo de gratitud que por tan laudable empresa
le debe Espaa entera [...] Hermanas son todas las provincias de Espaa; pero
no hay, en el seno del hogar, lazos especiales de mayor fuerza entre algunos de
los hijos de un mismo padre? Los que nacieron gemelos, no estn naturalmente
obligados ms ntimo afecto, sin ofensa ni menoscabo de los dems? Algo de
esa hermandad ms estrecha y ms afectuosa existe entre Barcelona y Valencia,
tan ligadas por la naturaleza y por la historia (1887: VI).

La segona lescollim del llibre de Boira que hem freqentat i s de la revista Valencia, la mateixa en qu sescrivia de la subordinaci de la valencianitat a lespanyolitat i tamb de lany 1909. El reconeixement de la unitat de la llengua i de la germanor
amb catalans i mallorquins s sorprenent des de la perspectiva actual per lexplcit:
Lazos muy estrechos nos unen con catalanes y mallorquines, siendo quizs uno
de los ms fuertes el de la lengua y por ello no es de extraar que en momentos
solemnes para nosotros, cuando abrimos la casa a la admiracin de las gentes,
sean unos y otros los que con ms solicitud acudan a abrazarnos (2006: 146).

Els qualificatius de Llorente a Catalunya en la mateixa dedicatria del llibre que


hem fet servir seran els de noble, culta y laboriosa, adjectius que difcilment compartiria qualsevol blavero des de la transici democrtica en. Fins i tot un text com el de
la revista Valencia seria impensable en lactualitat a un diari de dretes o fins i tot a un
desquerres, la qual cosa mostraria que regionalisme i anticatalanisme no sempre han
anat lligats al Pas Valenci. Fins i tot, a diferncia dall que es podria pensar, tampoc
seran anticatalanistes les falles anteriors, si ms no, a la dcada dels seixanta del
segle XX, contrriament tindrem mostres de catalanoflia, en aquest cas popular:
Se denominaba a los barceloneses germans o a los catalanes en general germans de llengua. Sin embargo, este tipo de relaciones aparecen muy poco en los
llibrets y no deja de sorprender el contraste entre este silencio y la proliferacin de
confesiones de amor patritico hacia Espaa (Ario, 1992a: 249).

130 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

Els elogis a Catalunya i la germanor valenciano-catalana que hem mostrat no


obstaran als principals constructors de la regi per marcar una singularitat ntida de
Valncia respecte Catalunya.186 Tot i aix la identitat regional valenciana no naixer
com una afirmaci anticatalana ni tan sols com una afirmaci no catalana. A tot estirar
ladmiraci esdevenia una certa (sana) enveja cap a Catalunya, de la qual tamb, com
veurem, participar el blaverisme, per aquesta no esdevenia anticatalanista:
Si nosotros amsemos nuestras cosas como los catalanes aman las suyas; si
cuando en Valencia surge un hombre, una idea, un proyecto, nos agrupsemos
todos para favorecerle y ayudarle, en vez de encastillarnos en la crtica diminuta y
en la desconfianza cruel... (Llorente a Boira, 2006: 140).

A la Restauraci, en tot cas, podem trobar mostres dun cert anticatalanisme


econmic per aquest no era en cap cas un element central en la construcci de la
identitat regional. Tal com afirma lhistoriador Ferran Archils no hi hagu un anticatalanisme cultural al Pas Valenci durant la Renaixena:
La presncia de certes traces danticatalanisme (dun anticatalanisme de caire
econmic o poltic) pot rastrejar-se a la poltica valenciana almenys des de la Restauraci endavant. Significa aix que era un element central de la narrativa de la
identitat regional? La meua opini s que no va ser aix. [...] La identitat regional,
per, no shavia construt amb referncies explcites a Catalunya com a altre
(ms aviat eixe lloc li correspon a un cert anticastellanisme primari), ni naturalment
lanticatalanisme formava part del programa de la Renaixena (2007: 181).

Cert s tamb que en aquest moment histric el catalanisme poltic encara no


havia reeixit com un model nacional alternatiu per a Catalunya i no existia, per tant, la
necessitat poltica de lanticatalanisme, de fer front a aquest projecte desestabilitzador
per a lespanyolisme. En conseqncia, els antecedents del blaverisme hem de buscar-los ms a prop.

8.3 Els orgens de lanticatalanisme valenci


Lembranzida duna ja relativament estable tradici anti-catalanista (i/o anticatalana) que sorgeix al Pas Valenci almenys al segle XX duna manera
prcticament mecnica, quan les bases ideolgiques, culturals i poltiques sobre
les quals descansen els fonaments de lEstat centralista sn dalguna manera
amenaades o, fins i tot, posades a discussi (Cuc, 1979: 62).

La no impugnaci majoritria, com hem vist, al projecte nacional espanyol contrastar amb el sorgiment dun valencianisme poltic, que a principis de segle XX (amb
associacions com Valncia Nova o Joventut Valencianista i, ja a finals de la dcada
dels deu, Uni Valencianista, el primer partir poltic nacionalista valenci) generar en
una alternativa, indubtablement minoritria, al model nacional hegemnic, malgrat que
aquest es construir a partir de la identitat regional i no contra aquesta.187
Lanticatalanisme esdevindr, sense dubte, una resposta la ms contundent,
de fet a lintent dimpugnaci (parcial, ja que el primer valencianisme poltic no ser
186

Si de cas, i com a curiositat, cal esmentar el caire entreverat, a parer de Llorente, de Tortosa,
una mena de mig catalans i mig valencians, producte de ser espai meridional del riu Ebre: Esta nueva
divisin territorial no quita Tortosa cierto carcter ambiguo; los mismos catalanes comprenden que es
una ciudad algn tanto valenciana. Sou catalans valencians, vosaltres? he odo preguntarle en
Barcelona un hijo de Tortosa. Nosaltres? Nosaltres som tortosins contestaba, afirmando cierta
singularidad, de que se ufana este pueblo rayano, anillo de oro que une a Catalua y Valencia en el joyel
espaol (1887: 10).
187

De fet, com veurem al captol 13, no ser fins la dcada dels setanta del segle XX, amb la irrupci duna nova narraci al voltant de la identitat valenciana i la conversi daquesta proposta fusteriana
en un moviment social amb capacitat de mobilitzaci important, que es percebr lexistncia duna
alternativa social real a la identitat nacional espanyola i, per tant, a la identitat regional.

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 131

independentista ni tan sols sobiranista, sin ms aviat regeneracionista, en bona mesura anleg al catalanisme de Francesc Camb188 i de la seua Lliga Regionalista) de
les identitats collectives (ja) establertes. A parer de Cuc, lanticatalanisme al Pas
Valenci sexplicaria com una reacci estratgica del nacionalisme espanyol, hegemnic, contra el valencianisme emergent, per tal dofegar-lo.189
Daquesta manera el blaverisme tindr precedents al llarg del segle de XX. Pel
que ja sabem de diferents aportacions dhistoriadors, no es pot afirmar que lanticatalanisme sorgira al Pas Valenci durant la transici democrtica (el que naixer ser el
particular regionalisme anticatalanista blavero). Fins on sabem, el discurs anticatalanista tingu una importncia certa durant el primer ter del segle XX,190 si ms no a les
ciutats de Valncia i de Castell, com ens han relevat els estudis de Cuc i dArchils
respectivament. El que tractarem desbrinar ac sn les concomitncies i les diferncies entre aquests primers anticatalanismes i el blaverisme.
Els primers anticatalanismes al Pas Valenci, com a altres indrets de lestat, incls Catalunya (particularment significatiu el cas del lerrouixisme, que impregnar els
discursos republicans valencians), sn una resposta poltica als xits electorals de la
proposta catalanista de la Lliga Regionalista i, ms tard, dEsquerra Republicana de
Catalunya. Lgicament, fins a la impugnaci del nacionalisme espanyol, percebuda
com una traci econmicament interessada i absorcionista daltres territoris de la
corona dArag, com el Pas Valenci, lanticatalanisme simplement no calia:
Per als anticatalanistes la resposta era evident. El nacionalisme catal era vist
com una traci a la naci espanyola, que noms cercava privilegis econmics per
al Principat amb la finalitat dengreixar les fortunes que els industrials acumulaven
a base dexplotar la resta de pobles de lEstat, i que, a ms a ms, pretenien augmentar amb labsorci dels territories dits germans. La voluntat de recrear els lligams culturals entre els diversos territoris es valorava com un intent dampliar
aquests privilegis econmics aconseguits grcies a la pressi exercida contra Madrid, alhora que sexplotava els pasos de llengua catalana com si fossin colnies
(Gonzlez, 2006: 338).

En el cas valenci aquesta resposta al catalanisme ser transversal ideolgicament i afectar tant les posicions progressistes i contrries al rgim de la Restauraci,
com les republicanes, aix com les conservadores, lligades particularment al debat
188

Francesc Camb i Batlle (Verges, 1876-Argentina, 1947): poltic, advocat i financer. Fou fundador i lder de la Lliga Regionalista, organitzador de la Solidaritat Catalana (fou ferit el 1907 en un atemptat
lerrouxista), diputat al Congreso en deu ocasions (s considerat un dels millors oradors de lpoca) i
ministre de foment el 1918 i de finances el 1921 als governs dAntonio Maura. Tamb fou creador de la
Fundaci Bernat Metge i traductor al catal de textos clssics.
189
Les reivindicacions expressades des dels seus incicis pel petit univers valencianista foren
sempre ofegades potser amb la significativa excepci dels curts anys de la Repblica per un model
castellanista, hegemnic llargament entre els valencians, els defensors del qual posaren en joc, tamb
des dun principi, les armes estratgiques conegudes: les dun anticatalanisme desfermat que sempre ha
amagat ben poc dissimuladament, per cert quin era lautntic quid de la qesti: el de mantenir, de la
manera ms inalterable possible, lstatu quo imperant (Cuc, 2002: 12).
190
Aix no significa, per, que no hi haguera prviament un nacionalisme espanyol que menyspreara i fins i tot atacara qualsevol recuperaci idiomtica no castellana (la Renaixena catalana inclosa,
bviament, per tamb la valenciana), la qual cosa seria ms aviat una reacci assimilacionista que no
prpiament un anticatalanisme poltic. A aquest respecte Cuc i Blasco trauen a la llum una reacci,
significativa, contra els inocus Jocs Florals, titolada Voz de Alerta i publicada precisament el 1883 a
lAlmanaque de LP, el diari fundat per Llorente: No, no es tan solamente / el puro amor a las locales
glorias / y el estudio inocente / de anticuadas historias, / lo que evocais, sin reparo acaso, / oh vates
espaoles / que la lengua olvidais de Garcilaso! / Espritu mezquino, / que el horizonte de la patria
estrecha, / y por fatal destino / siembra la desunin triste cosecha, / entre pueblos hermanos / despiertan
vuestros cantos provincianos. [...] / Vuestros cantos tal vez marquen la huella / por d ha de ser ay triste!
desgarrada / la patria idolatrada / en el furor de cantonal querella... (1992: VIII). Lautor daquests versos
fou Juan Janini Valero (1836-1900), important comerciant, membre de la Societat Econmica dAmics del
Pas, impulsor de lExposici Regional de 1883 i de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Valencia, de
la qual seria president.

132 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

lliurecanvisme-proteccionisme i als interessos de la burgesia dexportaci agrcola. Si


de cas, b perqu est millor estudiat, b perqu el seu ser un anticatalanisme ms
explcit, analitzarem de manera succint el cas del republicanisme, tant el blasquisme
de la ciutat de Valncia com el republicanisme local de Castell.
En ambds casos aquests anticatalanismes tindran una vessant econmica i una
altra de poltica qesti que tamb es donar en el blaverisme i una de religiosa,
lanticlerical o lacista, de la qual el blaverisme majoritriament no en participar, ans al
contrari, el seu ser majoritriament un regionalisme catlic. Aix mateix tampoc participar majoritriament del republicanisme.
Econmicament lanticatalanisme es concretar en el conegut debat entre proteccionistes i lliurecanvistes. Si la Lliga defensava els interessos de la burgesia industrial de Catalunya, els republicanismes valencians ho feien de la xicoteta burgesia
agrria valenciana i del petits propietaris i menestrals, indirectament afectats. Cal
observar que la cita segent per illustrar aquest anticatalanisme correspon a un fragment del diari blasquista (titolat significativament El Pueblo), on ja es fa servir el verb
imposar que tant freqentar el blaverisme, a ms de paraules dures i contundents
aplicades al catalanisme com les daberracions o suprbia tirnica i inaguantable:
Defensa ardiente y decidida de las libertades locales y regionales de Valencia [...]
sin las aberraciones de Solidaridad Catalana [...] Oponiendo la reclamacin librecambista que nuestra regin necesita, frente al proteccionismo desatentado (sic)
que los solidarios catalanes pretenden imponer y acrecentar con soberbia verdaderamente tirnica e inaguantable (11-V-1907, a Cuc, 1971: 57).

Polticament, daltra banda, es concretar en la defensa del projecte nacional


espanyol enfront de lalternatiu que propugnar el catalanisme. Aquest nacionalisme
espanyol tindr una relaci especular, dafirmaci identitria, envers lincipient nacionalisme catal. Dalguna manera far servir lenemic interior com a estratgia per
vehicular el seu discurs i generar un sentiment de pertinena compartida, una identitat
nacional construida no contra cap invasor que lamenace sin contra un dinterior que
pretendria socavar els seus fonaments ideolgics.191
Aquest anticatalanisme poltic, doncs conv no oblidar-ho, perqu al blaverisme resultar no idntic, perqu aquest ser majoritriament regionalista, per s equivalent, ser el revers de la mateixa moneda dun aferrissat nacionalisme espanyol,
de tal manera que la nova idea dEspanya que planteja el catalanisme ser percebut
com una destrucci de la naci espanyola, s dir, de la seua versi liberal i jacobina.
Ambds models de lestat es percebran del tot incompatibles.192
Pel que fa al blasquisme es recolzava en la petita burgesia de Valncia (Cuc,
1971: 55) i feia del republicanisme antistablishment de la Restauraci, de lunitarisme
espanyolista i de lanticatalanisme anticamboni193 els seus principals elements ideolgics. Vegem sin a tall dexemple la cita segent que adjectiva el catalanisme com
191
Precisament aquesta afirmaci especular dels nacionalismes espanyols i catal ha fet tan complicada la convivncia al si de lestat daquestes enfrontades identitats nacionals, recprocament excloents. s un problema que arrenca a finals del segle XIX i que en el que portem de segle XXI no sha
resolt encara duna manera satisfactria per a cap dels dos identitismes, per la qual cosa s previsible que
continue aquest conflicte poltic i cultural.
192

Per als republicans, el catalanisme defensava una idea dEspanya, o millor, una amenaa a la
seua idea mateixa, del tot incompatible amb la seua concepci de naci espanyola (Archils, 2002: 119).
193
De fet, el blasquisme apleg fins i tot a concentrar militants per rebentar la visita duna delegaci solidarista catalana que acudia a lAssemblea Regionalista de 1907. Carles Recio, per, interpretar
lafer daquesta manera rotundament catalanfoba: demuestran que el grupo catalanista era altamente
agresivo y todo aquello de paz, simpata y germanor era mentira. Los periodistas catalanes son unos
cobardes porque en Valencia no abrieron la boca, pero una vez seguros en sus casas la emprendieron
contra los blasquistas. Los catalanistas no merecen respeto porque tratan de implantar en Valencia el
carlismo y el separatismo, ambos tan nefastos para los intereses regionales (2006: 481).

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 133

una barreja de vergonys separatisme i destpides enyorances dun passat, per als
blasquistes, a soterrar definitivament:
Queremos que haya solidaridad, pero Solidaridad valenciana, exclusivamente
econmica, sin impuros fines electorales ni vergonzosos asomos de separatismo,
ni estpidas aoranzas de un pasado que pertenece al cementerio histrico y que
no puede ni debe resucitar; y por lo tanto apartada toda insensata y suicida cooperacin de la egoista, inmoral y retrgada Solidaridad Catalana (24-VI-1907, a Cuc, 1971: 57).

Al cap i a la fi lanticatalanisme no deixa de ser, com veurem tamb al cas del


blaverisme (tot i que a aquest no sempre ser tan explcit), una forma potser particularment efica dantivalencianisme poltic, dantinacionalisme valenci. A El
Pueblo, per exemple, saplegar a escriure frases de la contundncia de la segent:
De dnde sacan estos seores valencianistas que aqu puede hacer sentido regionalista hasta el punto de constituir una fuerza poderosa y eficiente? Acaso ha
tenido Valencia historia propia que haya delineado su personalidad con caractersticas imborrables a travs del tiempo? [...] Es una tontera el querer engaar con
una historia ficticia y con una personalidad tan poco consistente. Estamos todos
en el secreto, ni historia, ni literatura, ni lengua, ni nada (18-VI de 1907, a Cuc,
1971: 63).

Pel que fa a Castell tamb s el republicanisme local el protagonista dun anticatalanisme probablement menys conegut per igual de radical. En sorgir precisament de manera coetnia a la gestaci del catalanisme poltic, com una resposta prcticament immediata.194
Al republicanisme castellonenc concretament, en companyia de lanticlericalisme,
lanticatalanisme esdevindr el tema estrella de la seua retrica poltica, la qual cosa
deuria de dur a una reflexi serena sobre les explicacions de lanticatalanisme al Pas
Valenci com una cosa prpia de la ciutat de Valncia i dels seus particular complexos identitaris. Anticlericalisme i anticatalanisme, doncs, seran els dos elements que
permetran mantenir la mobilitzaci poltica i particularment dun republicanisme en un
context en qu comenava a donar signes, incipients, desgotament de leficcia del
seu discurs originari. La retrica anticatalanista resultar un element ben atractiu per
als interessos dun moviment que temia estancar-se, amb la qual cosa es demostrar
que nesdev un s en la mniga al qual recrrer constantment, amb rendiments
indubtables, per cert, en la histria contempornia valenciana:
Davant la prdua doriginalitat del discurs republic a partir de la segona dcada
del segle, lanticatalanisme va passar a ser un element ben til per a la mobilitzaci i el manteniment duna temperatura calenta de la poltica. Com ho era
lanticlericalisme, i en tots dos casos, sense forar massa les coses. Lexcs demaggic, el to populista, apareixien de manera natural regirant entre els continguts
de la cultura poltica republicana, i en garantien la seua eficcia. Lanticatalanisme
permetia combinar, duna manera ben explosiva, el manteniment de la retrica radical i anticonservadora contra lenemic carlo-catlic amb un nacionalisme espanyolista que interpellava el cor mateix de la cultura poltica republicana, sobretot
tal i com des del canvi de segle era ents aquest nacionalisme. Si a ms es presentava el catalanisme com a agressor dels interessos econmics valencians, i
ms especficament en el cas que ens ocupa als castellonencs, lequaci quedava
closa (Archils, 2002: 119).

De tal manera que lanticatalanisme ser un factor important en la poltica de les


dues primeres dcades del segle XX i, com hem vist, si ms no el republicanisme
194
Lanticatalanisme va ser un element que va aparixer dins la retrica dels republicans castellonencs en parallel exacte amb la gestaci del catalanisme poltic i que progressivament va anar assolint
un lloc cap cop ms destacat, sobretot quan aquest va anar implicant-se en el projecte constituent
espanyol al voltant del 1917 (Archils, 2002: 117).

134 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

castellonenc i el blasquisme lassumiran com un dels trets ideolgics principals. Tanmateix s difcil saber en quina mesura concretament el blasquisme actu com un
substrat ideolgic rellevant del blaverisme. La llarga dictadura franquista supos la
discontinutat de moltes propostes poltiques, tamb la blasquista, que, ben probablement, hagueren generat una tradici poltica que haguera arribat als nostres dies.
Indubtablement, a la transici democrtica, hi havia un record, una memria histrica,195 de la segona Repblica espanyola i del republicanisme.
Per, qu qued del republicanisme blasquista? S que restava la conscincia
de la importncia dun lder i dun intellectual que atorg rellevncia a la ciutat de
Valncia (Ninyoles, 1992: 22) i, en determinats casos i minories socials, el record dels
seus elements ideolgics bsics: republicanisme, anticlericalisme i anticatalanisme
per correspon als historiadors aportar-nos ms llums al respecte ja que, com veurem,
lanticatalanisme no calgu fer-lo servir polticament durant la dictadura si ms no fins
a la dcada dels seixanta del segle passat.
S que sabem que, en certa mesura, el blaverisme tractar en part de connectar
simblicament amb el blasquisme. El fitxatge del nt de Blasco Ibez, Vicente
Blasco-Ibez Tortosa,A1 per URV com a cap de llista municipal les eleccions de 1979
i, ms tard, com a diputat a Corts per UV s significatiu al respecte. Per no hi hagu
cap intent de recuperar ideolgicament el blasquisme ni de reivindicar-lo com a passat
modlic i, de fet, com veurem, el blave-risme no ser majoritriament ni republic ni,
de cap de les maneres, anticlerical, per la qual cosa ens sembla que difcilment es pot
establir massa connexions directes entre blasquisme i blaverisme ms enll de la
coincidncia en ls de lanticatalanisme i de formes poltiques populistes.
No creguem, en conseqncia, que el blasquisme siga un antecent directe del
blaverisme per que s fou un antecedent triomfant, no ho oblidem de populisme i
anticatalanisme al hinterland de Valncia i que el seu possible record o memria histrica s que pogu influir en la cultura poltica valenciana i, per tant, en lexpansi social
del regionalisme anticatalanista blavero.
***
La dictadura de Primo de Rivera, tot i les intencions inicials, esdevindr tamb un
rgim que far de lunitarisme espanyolista i, en conseqncia, de lanticatalanisme un
dels seus arguments discursius preferits. Al cap i a la fi les oligarquies provincials
dominants tenien el seu poder arran de la particular relaci clientelista i caciquil i de les
xarxes corruptes de relacions privilegiades amb les elits poltiques de Madrid. De tal
manera que Cuc i Blasco qualifiquen aquest anticatalanisme com sistemtic i professional, un anticatalanisme des de dalt per que penetrar en altres sectors socials:
Un anticatalanisme sistemtic i professional, i una concepci dEspanya prpia
del gnero chico ja preexistent, foren eficament conreats per loligarquia dominant
i han arribat a convertir-se en ideologia admesa per importants sectors urbans del
poble valenci (1992: XVII). Cursiva de loriginal.

Pel que fa al perode de la segona Repblica espanyola, la qesti no canviaria


de manera significativa tot i que no sembla que lanticatalanisme tinguera particularment ms importncia al Pas Valenci196 que a la resta de lestat. Aquest continuava
sent una catalanofbia dirigida des de les elits poltiques, des de dalt.197

195
la memoria histrica es aquella parte del pasado que influye sobre el presente como ejemplo y
como contraejemplo, como pasado modlico o repulsivo (Bjar, 2008: 62).
196

Cuc, de fet, destaca la manca de virulncia anticatalanista que caracteritz la DRV i el respecte que, al mateix temps, li inspir [a Llus Luca] la personalitat de Camb (1996b: 130).
197

Tant des de la ciutat de Valncia, com des de la dAlacant o la de Castell, es va fer ostentaci
de rebregats clixs ideolgics perspectives pretesament econmiques que emparaven de nou lptica

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 135

bviament, el diari El Pueblo continu atiant lanticatalanisme. Com ens narra


Arnau Gonzlez, arran de laprovaci al II Congrs dEsquerra Republicana de 1933
duna proposici en qu apellava el partit a procurar desvetllar el sentiment nacional
catal a Mallorca i Valncia, el diari blasquista en ledici de l1 de juliol de 1933 titolava que Maci198 suea con ser emperador de Catalua, Valencia y Mallorca i editorialitzava en un estil que esdevindr habitual arran de la transici democrtica:
Es el loco ensueo imperialista de un nacionalismo que se muestra tal como es,
no liberador de un pueblo oprimido por la absorcin centralista, sino cercenador de
otras libertades que en el proceso del tiempo y en la ruta de la historia, han determinado personalidades totalmente separadas de Catalua, pueblo que se sienten
con derecho a vivir para ellos y con Espaa (2006: 339-340).

En el mateix diari, cinc dies desprs, trobarem un precedent de la particular retrica secessionista del blaverisme. A un article titolat La rplica de Valencia, Roger
Boty escriur que el idioma que con tanto cario [...], no es la lengua catalana, sino
un dialecto del sonoro, rico, eufnico y dulce idioma valenciano (a Gonzlez, 2006:
340-341). De tal manera que el blasquisme durant la Segona Repblica espanyola no
fou regionalisme (almenys en el sentit poltic) sin un anticatalanisme que competia
amb un catalanisme com el dERC, amb el qual compartia, si ms no, dalguna manera
el republicanisme i lanticentralisme (lesquerra ja no est tan clar, ja que el blasquisme
durant aquesta dcada havia girat cap a posicionaments ms conservadors).199
El que ms ens interessa destacar, per, s leficcia del discurs anticatalanista
ja a la dcada dels trenta del segle XX en evitar la consolidaci de qualsevol mena de
valencianisme poltic. Precisament seria el pancatalanisme, duna manera extraordinriament semblant a com far el blaverisme, un dels arguments ms potents polticament utilitzats per desacreditar el conjunt del nacionalisme valenci:
El pancatalanisme esdevingu un element utilitzat pels sectors espanyolistes de
Mallorca i Valncia en lintent de frenar laven dels moviments nacionalistes.
Largument que el pancatalanisme era una simple cobertura de les nsies imperialistes catalanes serv als que, des de la defensa de la supremacia de la llengua
castellana i des de la demaggia, volien impedir la recuperaci de la llengua i la
cultura catalanes (Gonzlez, 2006: 356-357).

Probablement un cas particular que mereix ser comentat s el de Josep Maria


Bayarri. La seua obra El perill catal, publicada lany 1931, ms que una obra durament anticatalanista de fet, la dedicatria tamb ser a tots els fraterns amics de la
gloriosa Catalunya (Bayarri, 1931: 3), termes que no gosaria fer servir cap militant del
blaverisme, s, sobretot, antipancatalanista,200 s dir, ms prompte una advertncia

levantinista, un desfermat anticatalanisme sempre til com a eina de combat, un provincialisme miop i
sucida que no eren ms que subterfugis amagant la veritable qesti: la del petit poder i el petit
privilegi (Cuc i Blasco, 1992: XIX).
198
Francesc Maci i Lluss (Vilanova i la Geltr, 1859-Barcelona, 1933): poltic (conegut com lAvi).
Oficial de lexrcit espanyol (apleg a tinent coronel), isqu diputat per la Solidaritat Catalana i hagu de
renunciar a la carrera militar. A finals de la dcada dels deu sorient cap al republicanisme revolucionari i
independentista. Fou detingut pel complot de Prats de Moll i promogu i presid ERC. Proclam el 14
dabril de 1931 la Repblica Catalana i en fou president de la Generalitat fins a la seua mort.
199

Aquest valencianisme estricte, que repudiava Catalunya, ERC i El Cam, no va aixecar mai la
veu en pro de loficialitat de la llengua, ni va tenir una posici clara en la defensa dels projectes estatutaris. Li calia, sobretot, crear una contradicci insuperable entre valencianisme i pancatalanisme (Gonzlez, 2006: 341).
200

El propi Bayarri justifica que el seu assaig no s prpiament anticatalanista ja que el pancatalanisme noms seria propietat de determinades elits de Catalunya i el Pas Valenci. El perill catal era
que sestenguera: Si eixos sntomes dabsorci, en alguns homens mes u manco capdavanters de la
poltica i la literatura sextengueren i fora el poble catal el que alimentava lanexionisme de Valencia,
llavors judicarem de Catalunya com ara ho fem dels centro peninsulars i com venim de per vida protestant i forant les circunstancies, per a foragitar lirredentisme de nostra Valencia respecte dells. Pensem

136 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

contra la suposada deriva pancatalanista que es produia i que podria estendre en una
part significativa del valencianisme i del catalanisme.
En aquest sentit, per ms que el blaverisme alguna vegada ha reivindicat Bayarri
i El perill catal com una mena de precedent,201 un autor que escriu contra alguns dels
arguments ms utilisats del blaverisme, com el destar al servici de lor catal, ni
encara menys el seu sobiranisme/independentisme,202 no en resultar gens cmode:
Una forta fraternitat comprensiva i ferventa cap a Catalunya, la intensa Catalunya
eixemplar. De temps en s que volem demostrar la nostra cordialitat envers Catalunya. No era cap desamor contra eixe poble ve tan ben amat i tan ben comprs
per nosatros [...] Perque no havem volgut amagar la nostra opini admirativa envers els hmens i les coses de Catalunya; perque lhavem defs quan a lentorn
nostre votava la injuria, la calumnia, la maliccia i lodi respecte de son valdre i de
sa vida i de ses aspiracions i esperances, shavem tengut que or la calificaci de
catalanistes o catalanisants i poc manco que estvem al servici de lor catal!
(Bayarri, 1931: 7-8).

En definitiva per a aquesta rara avis el perill203 era el pancatalanisme que dissoldria o difuminaria la personalitat valenciana i tot i que podem considerar-lo en
certa mesura un precursor del blaverisme, aquest, com veurem, exagerar el perill
fins a lextrem de concebrel com una amenaa real a les primeries del segle XXI quan
la defensa dels Pasos Catalans com a projecte poltic no passa de ser defesa per una
exgua minoria del Pas Valenci i una minoria del propi catalanisme de Catalunya. s
en aquest sentit per tamb en el sobiranisme que Bayarri i Lizondo estaran en
coordenades ideolgiques si ms no parcialment diferents.
Abans de la publicaci de Nosaltres els valencians de Joan Fuster lany 1962,
per tant, hi havia anticatalanisme al Pas Valenci tot i que encara no podem considerar-lo prpiament blavero perqu no coincidiran tots els elements definitoris daquest.
De tal manera que ni la Renaixena ser catalanfoba ni el blaverisme entroncar amb
tots i cadascun dels trets ms destacats del blasquisme, particularment, amb lanticlericalisme. s possible, per, que s que hi haguera una memria histrica lligada a
lanticatalanisme econmic i a les polmiques lliurecanvistes i proteccionistes de
principi del segle XX i que actuara com a substrat del blaverisme arran de la transici
democrtica. Aquesta s la tesis del Catedrtic dEstructura Econmica de la Universitat de Valncia, Vicent Soler,A3 que coincideix amb les hiptesis daquesta recerca, en
el sentit de qu el blaverisme no inventa lanticalalanisme per s el recrea:

que no s Catalunya, que no s el poble catal qui f o alimenta linsensata opini que denunciem perque
va reseguint sens esmena entre poltics i certs intelectuals i que diputem el perill catal (1931: 47).
201
Recio, qui aprovar amb Excellent Cum Laude (2006: 24) a la Universidad Cardenal Herrera
una tesi doctoral sobre Bayarri i a qui considerar Padre de la Patria Valenciana (2006: 737) afirmar:
El pensamiento valencianista de Bayarri no desaparece con l sino que su herencia es recuperada por el
movimiento valencianista que surge en los aos 70 de rasgos populistas y completamente secesionistas
aunque su autora no es reconocida por los impulsores de este nuevo fenmeno (2006: 721), la qual
cosa no ser completament certa ja que, per exemple, ser declarat prohom de LRP.
202
Afirmem, per tant, el dret natural dels valencians a regular sa vida com a naci lliure per mig
de son Estat nacional, amb la completa soberana, independencia, que comporta: llejislativa, ejecutiva i
judicial (Bayarri, 1931: 42).
203

El perill, que diem catal, per a nostra Valencia consistix [...] en creure i propalar que Valencia,
lantic reine, la nostra Patria s catalana, que Valencia, per s no t personalitat nacional; que la patria
dels valencians es diu Catalunya; quels valencians som catalans de Valencia; que la nostra personalitat,
per tant, nacional, que la nacionalitat dels valencians s catalana; que la nostra historia valenciana i la
nostra cultura i el nostre territori i la nostra tradici, formen part i estan implcites en una entitat nacional
superior ques diu la gran Catalunya. Quels nostres hmens, sants, artistes, poetes, guerrers, ciutadans
cums son catalans... que els catalans en el sigle XIII, al temps de la reconquista de Valencia per Jaume I,
nos dugueren la civilisaci, el geni artstic, tot el geni [...] La pretensi deixe pancatalanisme anula la
nostra nacionalitat valenciana. Valencia queda extingida en sa personalitat jurdica. Resta dependent
(Bayarri, 1931: 10).

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 137

Una bandera que, dalguna bandera no la inventen, per s la recreen. Lanticatalanisme s una cosa que ve de principi de segle, que t que vore amb la polmica
lliurecanvi-proteccionisme de principi de segle que expliquem en classe amb tota
normalitat [...] perqu hi ha una memria histrica. Ac, en la ciutat de Valncia sobre tot i en el mn de les comarques agrario-comercials hi havia una conscincia
histrica on havia arrelat lanticatalanisme com a conseqncia de aquelles polmiques de principis de segle, aquelles polmiques aranzelries i tot aix
(00:4528 i C2, 00:0447).

8.4 El franquisme: instrumentalitzaci de la identitat regional i precedents del blaverisme


La implantacin del rgimen franquista supuso un hito enorme en la estructuracin social de la Espaa posterior. Aunque aquel momento parezca hoy lejano, lo
cierto es que nuestro pas entr en el siglo XXI profundamente marcado por los
cuatro decenios del franquismo. Sus efectos han condicionado en buena medida
las vas de modernizacin e industrializacin de la sociedad espaola (Giner,
2006: 41).

En efecte, el rgim franquista ha condicionat lEspanya i el Pas Valenci actuals.


Quatre dcades dautoritarisme nacionalcatolicista han deixat empremta en les societats espanyola i valenciana. El franquisme, polticament, se content con la obediencia pasiva de sus sbditos fomentando la despolitizacin mediante el frecuente uso de
movilizaciones inocuas de cariz religioso, deportivo o folclrico (Giner, 2006: 45).
Malgrat lhipercentralisme caracterstic de la dictadura franquista al Pas Valenci
una daquestes manifestacions folclriques ser la reinvenci, des del primer moment,
dun particular regionalisme (provincialista i llevantinista) legitimatori del nou rgim que
alguns com Cuc (1989) el definiran com un petainisme i altres com Viciano (1996)
lanomenaran ratpetainisme.
Tanmateix el ratpetainisme no era sin una apropiaci (si ms no parcial) de la
identitat regional per banda del franquisme local i no una invenci (completament) ex
novo. Ats que al Pas Valenci no quall un valencianisme poltic i cultural amb la
importncia suficient com perqu la dictadura ho considerara un enemic a combatre, el
franquisme a Valncia podr presentar-se, en certa mesura, com regionalista:
Passada la Guerra Civil, el franquisme en va fer una peculiar lectura, apropiantsen, sobre la base de lespanyolisme, de molts dels trets de la identitat regional.
Aix, per, no ens ha de fer pensar que la identitat regional que va perdurar al llarg
de la dictadura fra franquista, per b que el franquisme, a Valncia, s que va
ser regionalista (Archils, 2007a: 178).

Aquest regionalisme, bviament, restar subordinat al nacionalcatolicisme per


amb tocs autctons que reprenen algunes de les construccions de la identitat regional
que hem vist. No es produir una ruptura en aquest afer amb la implantaci de la
dictadura franquista sin la continutat dun mn de referents culturals i simblics
sobre la identitat valenciana que van ser reaprofitats, i de manera ben exitosa, pel
rgim franquista (Archils, 2007: 179).
De fet, ja a lany 1941 a Alma y tierra de Valencia, de Mart Domnguez,204 el mite del llaurador i la seua particular relaci amb la terra com a paradigmtica de la

204

Mart Domnguez i Barber (Algemes, 1908-Valncia, 1984): periodista i escriptor. Subdirector


de LP el 1942 i director (1949-58), fins que les crtiques a la gesti de la Riu de 1957 lobligaren a
presentar la dimissi. Ms tard fund i dirig el setmanari Valncia-fruits i el diari Al Da, tancat pel
franquisme. Fou oficial de lexrcit franquista, regidor de cultura de Valncia a la dcada dels quaranta,
director de nmero del Centro de Cultura Valenciana i membre de lAcadmia de Belles Arts de Sant
Carles. A ms daltres assaigs public en valenci obres de teatre, novelles i poesia.

138 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

valencianitat est clarament present, adobat a ms de laments per labsncia de grans


terratinents que hagueren aconseguit crear un lideratge poltic i social fort al pas.205
En aquest context tan dficil per al valencianisme poltic, tal com analitzarem, Joan Fuster proposar un model que, entre daltres, trencar amb la identitat regional
explcitament206 i, per tant, amb la identitat nacional espanyola que no sols era absolutament hegemnica sin tamb oficial al franquisme. Aix, lgicament, provocar
les primeres reaccions ja als anys seixanta del segle passat. De fet, una de les
preguntes encara sense resposta adequada s com Nosaltres els valencians i El Pas
Valenciano passaren la censura franquista. Probablement les autoritats no eren conscients de la magnitud potencial que tenia aquesta proposta. O tal vegada s, i norganitzaren la reacci.
El franquisme i els franquistes, per tant, no actuaran de manera neutral en el particular enfrontament identitari al Pas Valenci (de moment, per, restringit a unes
determinades elits intellectuals i poltiques). No podien fer-ho. De fet, alguns autors
fins i tot han aplegat a considerar que el franquisme no sols imped un dileg sobre els
plantejaments fusterians sin que, a ms, tract de manipular el valencianisme per
transformar-lo en una valenciania merament folclrica, residual i despolititzada, de la
qual sorgiria el blaverisme:
Fou el franquisme, doncs, el que tanc unilateralment les possibilitats dun dileg
ser sobre les tesis fusterianes. La virulncia en el trancament de la qesti i la
manipulaci que introdu aquest franquisme en la polmica separ encara ms
dues sensibilitats que sense la presncia del rgim encara podien haver tingut
loportunitat darribar a una entesa. La discrepncia honesta en la resoluci del
problema del nostre fracs com a poble del qual partia Fuster es fu ms difcil. El
franquisme sabia que darrere de tot hi havia la mercanca averiada i tall totes
les possibilitats de dileg [...] El franquisme tractar de manipular el valencianisme
per impedir el reagrupament i la conscincia resistent i convertir-lo en un valencianisme degradat i emotiu. La conseqncia daix [...] ser la conversi del valencianisme residual en un populisme, en el valencianisme populatxer i radicalmunicipal (Sanz i Nadal, 1996: 122 i 232).

El franquisme, com ens desvetla Xamb (1995 i 2001) comptava amb el control
prctic dels mitjans de comunicaci b directament b mitjanant controls molt rgids:
monopolitzava la televisi, permetia la iniciativa privada o de lEsglsia catlica a la
rdio (bsicament SER i COPE respectivament) a condici de no fer informaci poltica
i controlava directament quatre dels cinc diaris al Pas Valenci (Levante i Jornada a
Valncia, Mediterrneo a Castell i Informaci a Alacant). El cinqu era LP. A la
dcada dels seixanta del segle passat sincorporar el murci La Verdad, que pertanyia a lEditorial Catlica (EDICA), amb una edici alacantina.
La pressi constant a qu se sotmetia als professionals i als nous mitjans que
sorgiren a partir de la nova Llei de Premsa i Impremta dels seixanta ser efectiva a les
comarques valencianes, ja que, si prenem com a referncia els expedients sancionadors, noms 9 dels quasi 450 foren per a mitjans valencians, el que suposar aproxi205
Si les directrius hispniques determinaven les relacions del pas amb lexterior, la seua caracteritzaci interna, el model de societat, estava fortament condicionat pels aspectes geogrfics. Al Pas
Valenci es la huerta la que vence a la historia. La fertilitat de la terra, per b que acrescuda per lesfor
dels llauradors lautor coneixia de prop els problemes del cultiu, era el factor clau per a explicar el
sentit de la histria valenciana [...] aquest agrarisme comportava una exaltaci del paper dirigent de les
aristocrcies terratinents (Viciano, 1996: 69-70-71).
206
Aix mateix trencar amb la tradici valencianista no catalanista: La discrepncia diferencialista del sector ms autoctonista del valencianisme comena durant aquests primers mesos de lany 1961
[...] s evident que el conflicte intern en el valenciansme sobre lassumpci o no de la catalanitat nacional
no ve de la manca de correcci histrica del rgim franquista. Ja siga des de posicions regional-espanyoles o des de posicions honestes i nacionalment valencianes estrictes, hi ha tota una tradici acreditable
de negacions de la catalanitat que ajuda a entendre ms encara el trencament i el conflicte esdevingut en
els inicis dels anys seixanta (Sanz i Nadal, 1996: 55 i 57).

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 139

madament el 2% del total (Terrn, 1981). A ms a ms, es produiran tancaments de


mitjans escrits, com el del diari Al da (setembre de 1964), lalacant Primera Pgina
(juliol de 1972) o la revista valencianista Gorg (abril de 1972). En conseqncia, el
rgim tenia els mecanismes per controlar i instrumentalitzar la identitat regional.
Tanmateix no hi ha documentades reaccions anticatalanistes organitzades durant la dcada dels quaranta i cinquanta fins a 1962, any de la publicaci per banda de
Joan Fuster del llibre referencial Nosaltres els valencians i tamb de la gua turstica El
Pas Valenciano. De fet, com ens documenta Hernndez, fins i tot a les publicacions
oficials falleres es donaven exaltacions (dins de la lgica del regionalismo bien entendido, bviament) de la unitat de la llengua catalana, de la mateixa histria compartida i
fins i tot duna mateixa composici tnico-cultural.207
Contrriament al que podria semblar, les primeres reaccions anticatalanistes durant el franquisme seran molt ms contra El Pas Valenciano que no contra Nosaltres
els valencians, probablement com a resultat de la llengua utilitzada, ja que s previsible que el primer es llegira i difonguera ms entre els valencians ats lestensssim
analfabetisme en la llengua prpia aleshores. De fet, El Pas Valenciano aixecar
polseguera entre diverses personalitats espanyolistes i, com veurem, al mn de les
falles, algunes delles intensament vinculades amb el rgim franquista a Valncia.208
De fet, la reacci antifusteriana no fou acadmica o intellectual sin, com b ens
descriu Bodoque, ms aviat fou una resposta destinada a provocar rebuig sentimental
en la major part dels valencians identificats amb la identitat regional mitjanant largcia dinsistir en la sacralitzaci dels tpics de la valencianitat, amb la qual cosa sestar preparant el context de recepci del blaverisme durant la transici democrtica:
No va ser una resposta raonada i rigorosa en termes acadmics que pretengus
rebatre en tot o en part lanlisi i les seues reflexions; ben al contrari, latac a les
tesis fusterianes utilitz els mitjans de comunicaci pblics i privats vinculats al rgim franquista, sense gaire inters per polemitzar amb Fuster, sin que va pretendre negar linters de la seua obra, reafirmant alguns tpics de la concepci que
les elits de la ciutat de Valncia tenien sobre el conjunt del pas, i estigu orientada
a provocar reaccions emocionals contra el catalanisme de lobra de Fuster (2005:
106).

Cronolgicament la primera reacci ser les de lantic militant de la Dreta Regional Valenciana (DRV), catedrtic falangista i vicepresident de la Diputaci de Valncia
Diego Sevilla AndrsA1 qui escriur al Levante (LEV) dos articles durant el mes de
novembre de 1962 titolats significativament Burguesa y separatismo y Alerta a los
valencianos que encara tindran resposta en Fuster amb Mi vela en este entierro (5-I1963). Aix mateix el diari del Movimiento public el 2 febrer de 1963 un article sense
signar (que Cuc atribueix a Almela i Vives,A1 ja que aperegu al suplement Valencia
que coordinava aquest), molt crtic amb Fuster titolat Un libro sobre el Pas Valenciano,
que afirmava el desprestigi que podria suposar per a Valncia la guia de lassagista
de Sueca. Aquesta nota tamb la reproduir a lendem LP, a ms de la publicaci
dun altre text a aquest diari (Algo que se qued en el tintero. Los valencianos y Valencia en las pginas de El Pas Valenciano) i, encara ms, una nota de Xavier CaspA1 i

207
Per exemple, i entre daltres, al Libro Oficial Fallero de 1949 es destavaca Teodor Llorente com
a tan leal amador de las glorias catalanas i en el qu sexplicitava que adems del vnculo fraterno que
une a todas las ciudades espaolas y aun peninsulares, Valencia y Barcelona estn unidas fuertemente
por la mltiple consanguineidad del mismo mar, la misma luz, la misma lengua, la misma historia y la
misma sangre (a Hernndez, 1996: 212-213).
208

La publicaci, el mateix 1962, dEl Pas Valenciano [...], fou el catalitzador de la campanya que
el franquisme franquisme poltic i franquisme sociolgic port a terme contra Fuster i el seu ideari
(Cuc, 1989: 289).

140 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

de Miquel Adlert i de dotze signatures ms209 on es desmarquen explcitament de


Fuster. I encara es publicar un altre article de Josep Maria Bayarri.
Per arredonir els atacs a la figura de Fuster la jerarquia fallera se sumar a la
festa en convertir-la en ninot i cremar-la a les festes josefines. De fet, la crem dun
ninot de Fuster ser un punt cridaner de partena dun antiintellectualisme que poc
desprs prendr el blaverisme. Es cremava un smbol, la proposta intellectual
progressista i valencianista que partia dels textos del suec:
Ben aviat es desfermava un arravatat antifusterianisme populista, fabricat a travs dels pregons contactes del franquisme prop de la jerarquia fallera: Fuster cremava de ninot a les falles, i, amb ell, tot el mn intellectual que de lluny o de prop
simpatitzava amb les seues idees (Cuc, 1989: 297-298).

La reacci, per, no es quedar exclusivament en lmbit dels lletraferits. Les falles tamb sapuntaran a la festa. En la Cavalcada del Ninot de 1963 dues carrosses
(la de la falla de Peu De la Creu-En Joan de Vilarrasa i la de Cadis-Literat Azorin) es
posicionaran en contra dEl Pas Valenciano i en la primera el cremaran a una falla. A
la falla de la plaa de la Merc del mateix any sinsist en el tema. De fet al llibret es
deixar ben a les clares el rebuig dels membres de la comissi i laposta per lostracisme per al suec, aix com lessncialisme, lantiintellectualisme i lacasaci de tradoria (renegat) que veurem ms endavant al blaverisme:
Cert llibre escrigu un fuster / que empudeg nostra essncia, / demostrant-li a
Valnsia / i als valencians, no voler. / Lhome que s de molt saber / segons creu,
sense falries, / renega de nostres glries / amb un cinisme sancer. / Mostra ser
pantominer / i per la seua expressi, / mereix de fet lexpulsi / deste pas tan sincer / [...] Es bandejar al fuster / que la fusta mal treballa. / Per ao el cremem en la
falla / que havem plantat al carrer (a Ario, 1992a: 354-355).

En bona mesura es pot considerar la darrera obra de Francesc Almela i Vives,210


Valencia y su reino, editada el 1965, tamb no sols una resposta a la guia de Fuster
(una refutaci en tota regla de la proposta fusteriana Viciano, 1996: 82)211 sin un
precedent directe i inequvoc del blaverisme, secessionisme lingstic incls.
De fet, a parer del prologuista, annim, de la reedici de 2004 editada per lAjuntament de Valncia, la gran diferncia entre aquest i El Pas Valenciano y Valencia,
alma y tierra de un pas de Llus Guarner212 seria precisament que Almela no integra209

Como catlicos y como valencianos (algunos de nosotros escritores en lengua valenciana) nos
interesa hacer constar, para evitar confusiones, que no tenemos ninguna relacin con la ideologa que
Joan Fuster representa y defiende en Valencia (LP, 6-II-1963).
210

Com ens diuen Sanz i Nadal, Almela i Vives era un collaboracionista amb el rgim, que es
movia desprs de la guerra en els marges de lerudicionisme regional (1996: 121). Viciano ens descriu
levoluci dAlmela: Fou coautor de la comdia Lenin: escenes de la revoluci russa, i en 1937 collobar
en el nmero especial de Nova Cultura, la revista comunista animada per Josep Renau, dedicat a les
falles antifeixistes. En lestiu de 1939 fou detingut diverses vegades per aquestes activitats, per finalment
aconsegu superar el procs de depuraci. Des daleshores es refugi en una erudicci conformista, cada
volta ms integrat en el regionalisme conservador. I, finalment, en Valencia y su reino, ja amb una seixantena danys, adoptava una actitud obertament anticatalanista (1996: 83).
211

Vegem sin el text segent de la declaraci dintencions de lassaig, clara allusi al suposat
menyspreu i atac de Fuster a trets idiosincrtics, considerats pura mala fe o regodeo: No hay
inconveniente en anticipar que se tratar ms de lo bueno que de lo malo. Y no es que deban pasarse por
alto, ocultarse o disimularse los defectos del propio pas, porque, efectivamente, la indicacin, por no decir
la denuncia, de ellos puede servir cuando se hace de buena fe y en las debidas circunstancias para
una tarea tan til como la de corregirlos. Pero la exposicin sistemtica de los posibles defectos resultara
ociosa por cuanto ya hay quienes se encargan prdigamente de hacerlo, basndose en la realidad o
manejando los recursos de la fantasa. Por lo tanto, aqu no habr regodeo alguno en la presentacin de
tales fallos (Almela, 2004: 19-20).
212

Llus Guarner i Prez (1902-1986): poeta i assagista. Obtingu la Flor Natural dels Jocs Florals
de Valncia de 1924. Partidari de la normalitzaci del valenci, s autors de diversos treballs dhistria
cultural.

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 141

ria el pas en lrea cultural catalana, cosa que s considerada com una major
obertura.213 De fet, no ser casualitat la reedici de lassaig dAlmela. Lactual consistori del cap i casal dirigit per Rita BarberA1 buscava guanyar legitimitat tradicional
weberiana a partir de la construcci dels clssics del seu pensament i praxi actuals.
No nabunden per Almela ns un dels seleccionats.
Almela, sense ser rotundament un secessionista lingstic ni prpiament un blavero, s precedir la major part del gros de largumentaci anticatalanista que es
desenvolupar a la transici democrtica i, en particular, tres trets ben caracterstics:
1) negaci del carcter catalnic de la cultura prpia, tot citant com autoritats, entre
daltres, Julin San Valero,A1 Llus Fullana,214 Nicolau Primitiu215 aix com reconeixement duna suposada continutat etnocultural si ms no des de lpoca romana; 2)
exageraci de la influncia aragonesa en la conquesta de Valncia i s daquesta aix
com de lemigraci espanyola i del bilingisme consegent com a arma ideolgica
contra el catalanisme i 3) negaci onomstica de ladjectiu catal aplicat al pas i
tamb a la cultura i la llengua prpies en base de la denominaci, tamb histrica, de
valenci i a la resistncia dels valencians.216
Vegem a tall dillustraci com far servir Almela el bilingisme com un argument contra la normalitzaci lingstica del valenci que defensar Fuster. El blaverisme copiar, prcticament duna manera idntica, com veurem, aquesta retrica:
Por de pronto, la aseveracin de que los valencianos hablan cataln sera en todo caso una verdad relativa. Porque se olvida, acaso con demasiada frecuencia,
que una parte de los valencianos, aunque no sea la ms numerosa ni en conjunto
la ms prspera, ha tenido y tiene como lengua natural el castellano o, si se quiere, el aragons. Ello sin contar con que los mayores ncleos urbanos de la zona
lingstica verncula passez le mot cuentan con un nmero muy considerable
de personas llegadas de regiones espaolas de habla castellana; personas que,
en general, no aprenden la lengua distintiva de los mencionados ncleos urbanos
(Almela, 2004: 39).

Jos Ombuena,A1 al llibre editat lany 1971 i significativament titolat Valencia, ciudad abierta (un dels tpics recorrents de la identitat regional seria el suposat carcter
obert dels valencians, en contrast amb el de tancat que correspondria als catalans,
en particular per la defensa de la llengua i la identitat catalanes) tamb ser un dels
precursors dalgunes de les estratgies anticatalanistes que es desenvoluparan amb la
recuperaci de la democrcia. A aquest recull dassaigs breus es pretn menystenir
(encara no negar) la influncia catalana en la conformaci del Regne de Valncia
seguint la mateixa tctica dAlmela: exagerar la influncia aragonesa i equiparar la

213

el que ms partido tomaba, el que gozaba de mayor apertura, el nico que, a pesar de las imprescindibles referencias, aun sesgadas, tomaba Valencia como una unidad por s misma, sin necesidad
de incorporarla a ningn otro proyecto. ste es, sin duda, el gran valor del libro de Francisco Almela y
Vives. Y, con toda seguridad, de donde ms provecho puede sacarse en los tiempos actuales. Escriba el
escritor de Vinars en un momento en que conceptos claros iniciaban un proceso de desdibujamiento e
indiferenciacin y crey necesario dejar las cosas ntidas (a Almela, 2004: 16).
214

Llus Fullana Mira (Benimarfull, 1871-1948): capell francisc i filleg. Fou membre del Centro
de Cultura Valenciana i membre de mrit de LRP. Ocup la ctedra de la llengua valenciana de la
Universitat de Valncia i el seient corresponent a la llengua valenciana a la Real Academia Espaola i,
per aix i per altres motius (tot i haver sigut acadmic de lAcadmia de la Llengua Catalana), s
reivindicat com un referent pel blaverisme.
215
Nicolau-Primitiu Gmez i Serrano (Sueca, 1877-1971): empresari de fabricaci de maquinria
agrcola, erudit, biblifil (la seua biblioteca s lorigen de la Biblioteca Valencia) i escriptor. Fou President
de LRP i director del Centro de Cultura Valenciana. Fundador de leditorial i de la revista Sicnia, on publicaren, entre daltres, Xavier Casp, Antoni Igual beda, Francesc Almela i Vives i Carles Salvador.
Propos el terme bacavs i Bacvia respectivament per a la llengua catalana i els territoris on es parla.
216

En lo respectivo al nombre que debe darse a la lengua distintiva de los valencianos hay un factor que no cabe desdear, como es la resistencia de los valencianos a reconocer que su lengua se llame
catalana (Almela, 2004: 46).

142 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

catalana amb daltres de menors com la manxega o la de Conca. Si llegim lextensa


per molt denotativa cita segent com una resposta omnipresent a les tesis fusterianes, obtindrem moltes de les claus narratives del blaverisme:
La ms densa inmigracin es quiz la que viene Turia abajo desde las sierras
aragonesas de Teruel. Casi no hay estirpe valenciana sin injertos aragoneses, y
no debe de ser casualidad insignificante que el folklore valenciano caiga de lleno
en el mbito de la jota con su acento bravo e individualista, igualmente alejado del
coralismo de ms al norte y del cante que tiene en Cartagena su capitalidad ms
prxima. La colonia aragonesa es, en Valencia, abundantsima, y no parece que
d mala mezcla la enjuta tenacidad de all con la agilidad mediterrnea de ac.
De la confluencia de tales sangres fueron fruto el marqus de Campo, promotor de
los progresos urbanos al filo de la Restauracin; Blasco Ibez, el novelista; Sorolla, el pintor; Llorente, el poeta, y muchsimos ms como se ir viendo. Tan valencianos, por otra parte, todos ellos. Otras impregnaciones son muy visibles en la
demografa y en el carcter de Valencia: la catalana, cifrada en linajes de la Reconquista y en otros repobladores; la manchega desde Albacete; la conquense,
desde la Serrana... (Ombuena, 1971: 13-14).

Per no noms tindrem la reacci de Sevilla, dAlmela i dOmbuena que acabem


de veure. El que ser un dels iniciadors dels moviment blavero i del secessionisme
lingstic, Miquel Adlert, en un article publicat el 1963 a LP i titolat significativament La
valencianidad de los churros, reacciona contra el plantejament fusteri dun projecte
poltic exclusivament per a les zones catalano-parlants del Pas Valenci (veurem com
Fuster considerar les comarques castellanfones annexos descasa importncia) i
alhora contra el que considerar un menyspreu per la valencianitat poltico-jurdica del
Regne de Valncia:217
Es una de tantes proves de cm es de viva entre els churros la idea del Regne
de Valencia; pot ser perque els churros, per faltar-los n els altres valencians el lligam de la mateixa llengua, saferren mes a la lligaa de la consciencia regnicola. I
pot ser per ao precisament linteres que els qui neguen la valencianitat dels churros, tenen per ridiculisar la paraula regnicol (1984a: 44).

En aquest mateix article, que no esmenta Fuster per que s evident que est
dirigit contra ell, s fcil imaginar-se el destinatari al qui acusa de fret intelectualisme
dun parti pris que conve a la finalitat dels que falsegen la realitat historica i present per
a negar la valencianitat als churros (1984a: 43). El de Paterna, malgrat haver sigut
vicepresident dAcci Nacionalista Valenciana (ANV), partit defensor durant el perode
republic de lunilingisme oficial del valenci a tot el Pas Valenci i impulsor de lEditorial Torre, que tamb tenia el catal com a nica llengua dedici, com a reacci
contra el de Sueca, protagonitzar una deriva cap a la defensa del bilingicisme218
que, com analitzarem, ser un dels trets discursius del blaverisme:
No hi ha canvi en el Regne de Valencia quan es passa la divisoria llingistica sino que el canvi es determinat per la geografia, el clima, leconomia, etc. que algunes vegades coincidix n la linia de les llenges pero atres vegades no, com es
notori. Pero es mes absurt per a explicar lexpulsio dels churros del si de la valencianitat, aduir que parlen atra llengua, com si per a ser un pais mateix fora inexcusable la llengua unica, quan hi ha tants pasos bilinges i polilinges. I el Regne de
Valencia es un pais bilinge, i fon trilinge mentres nhi hague moriscs, que tambe
eren valencians! I ao no es una catastrofe, ni una cosa extranya [...] La diversitat
llingistica dels valencians, com les atres diversitats, no fa dificil, com sha dit, tro-

217
Ser molt ms tard quan des del paradigma fusteri sorgiran propostes que incidiran ms en la
importncia del Regne de Valncia com a entitat poltica independent dins de la corona dArag com, per
exemple, Sobre la naci dels valencians de Joan Francesc Mira (1997).
218

s probable que aquest bilingicisme fra, junt al catolicisme, la lnia mestra doposici al discurs fusteri en un context, com el de la dcada dels seixanta del segle passat, en qu encara no sha fet
explcit lanticatalanisme en el particular pensament dAdlert.

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 143

bar la profunda rao que dona unitat al Regne de Valencia, que no es profunda sino
ben manifesta (1984a: 44-45).

Per si hi havia algun dubte que sestava referint a la proposta fusteriana dotze
anys desprs, el 27 de febrer de 1975, publicaria al diari Jornada un article en qu
explicitar encara ms aquesta idea i en qu ja es desmarcar explcitament del
pancatalanisme que el consider no sols segregador dels castellano-parlants sin ni
ms ni menys que destructor de la histria i de la personalitat del Regne de Valncia
i de la suposada relaci harmnica entre valenciano-parlants i castellano-parlants:
Lo que ha segut, es i sera una constant en la historia i en la personalitat del Regne de Valencia, la que ara vol destruir el pancatalanisme del Pais Valenci segregador dels churros: la coexistencia i harmonica convivencia, en un sentit
dabsoluta igualtat, en la unio de gents i terres valencianes de dos llenges (Adlert, 1984a: 49).

Per tot plegat hem de considerar la suma de les reaccions que hem enumerat en
aquest subcaptol com la primera campanya antifusteriana en la histria. A la transici
democrtica i fins a lactualitat, per, en vindran ms:
La consigna franquista, com no podia ser duna altra manera, funcion perfectament i trob un ampli ress, com diem, dins mplies capes del franquisme sociolgic, i especialment, en sectors que provenien directament del petainisme de
postguerra o que per raons diverses [...] se li havien afegit (Cuc, 1989: 291292).

En definitiva, el franquisme al Pas Valenci combin un nacionalcatolicisme amb


una retrica regionalista, que li permetr reapropiar-se i instrumentalitzar bona part
de la identitat regional contempornia i de la valenciania temperamental i dels suports
simblics que hi anaven associats i amb la qual sindentificava la major part dels valencians. De tal manera que la dreta poltica estaria en condicions, com veurem, particularment a la ciutat de Valncia i al seu hinterland, una vegada superat el rgim franquista, docupar aquest espai ideolgic i simblic per lluitar per conservar lhegemonia
social que ha ostentat durant la major part de ledat contempornia.

8.5 Conclusions
En definitiva el blaverisme no inventar ex novo ni absolutament una identitat poltica valenciana diferenciada ni menys encara una valenciania temperamental sin
que reconstruir aquesta a partir delements histricament existents i a partir didentitats valencianes prvies que tingueren un significatiu suport social, en particular de la
identitat regional valenciana contempornia.
Lexistncia de la identitat regional a partir del Romanticisme i, sobretot, la Renaixena valenciana generar uns trets didentificaci collectiva, tals com Valncia
com un jard de labundncia o els valencians com un poble festiu i artstic, que calaran
entre bona part dels grups socials del hinterland de Valncia.
Aquesta identitat regional es concebr duna banda en termes estrictament culturals i no poltics (no aspirava a la recuperaci de lautogovern) i duna altra com un
instrument perfectament compatible i complementari amb la identitat nacional espanyola; encara ms, naixer des daquesta. Tal com comena la lletra de lHimne de
lExposici la valencianitat tindria com a missi ofrenar noves glries a Espanya. La
valencianitat, doncs, ser una identitat subordinada a lespanyolitat. Com un nina
russa, aquesta englobar aquella.
Tanmateix, aquesta identitat regional naixer com una identificaci no anticatalana i fins i tot catalanoflica. Els orgens de lanticatalanisme al Pas Valenci, malgrat

144 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

que el blaverisme el reivindique com a part del seu passat, no estan, en conseqncia,
en la Renaixena.
Tot i aix el blaverisme no ser el primer anticatalanisme valenci, sin que
aquest comptar amb precedents significatius, tals com la major part del republicanisme de les ciutats de Valncia i de Castell i, paradigmticament, el blasquisme, que
era un moviment antidinstic i antirgim de la Restauraci; intensament anticlerical;
anticatalanista i populista i que tingu una implantaci bsicament a la ciutat de
Valncia i la seua rea ms immediata de influncia. El blaverisme tan sols prendr
aquests dos ltims elements com a definitoris del seu projecte poltic, amb la qual cosa
la reivindicaci del blasquisme ser, a tot estirar, parcial i naixer tamb en aquest
territori, tot i que la seua penetraci territorial ser molt superior. En conseqncia, el
blasquisme es pot considerar un precedent parcial del blaverisme, particularment en la
forma de comunicaci poltica i fins i tot en la lgica poltica, per no en els aspectes
ms antirgim, el republicanisme ni lanticlericalisme.
Lanticatalanisme al Pas Valenci, com a la resta de lestat, sorgir com una reacci prcticament simultnia davant el projecte nacional alternatiu a lespanyol que
preconitzar el catalanisme i contra la resistncia antiassimilacionista castellanoespanyola que propugnar aquest i, particularment, se naprofitar del debat lliurecanvisme-proteccionisme que es don a la Restauraci (la burgesia agrcola i dexportaci
de productures primaris era ferma defensora de lanul-laci dels aranzels) per defensar
els interessos, sobretot, de la petita burgesia.
El rgim franquista al Pas Valenci tamb instrumentalitzar la identitat regional
per tal de combinar el nacionalcatolicisme inherent amb arrels locals, amb un regionalisme bien entendido. En aquest sentit, promour des del rgim la reproducci de la
identitat regional i promour, tamb, les primeres reaccions contra la proposta fusteriana a partir de la dcada dels seixanta del segle passat. Per fer-ho, tenia, entre
daltres, el control poltic i dels mitjans de comunicaci.
En aquest sentit no podem menystenir la influncia que exerc el franquisme
duna manera ms o menys activa, ms o menys explcita, en si ms no afavorir un
cert anticatalanisme que sadia molt millor amb el seu nacionalcatolicisme que no,
bviament, el fusterianisme. El franquisme i els franquistes valencians, per tant, no
actuaran de manera neutral en aquest conflicte cultural i, menys encara, quan
salbirava el final del rgim.
En conseqncia, les elits franquistes valencianes apostaren si no promocionaren directament aquella proposta que sajustava millor al nacionalcatolicisme i al
regionalisme bien entendido. I aquesta, a Valncia, era lanticatalanisme i no el valencianisme dencuny fusteri que, com veurem, llanar un model progressista, modernitzador (polticament i culturalment) i antiregionalista. Lanticatalanisme al Pas Valenci de la dcada dels seixanta del segle XX, contrriament, ser catlic i tradicionalista, regionalista i espanyolista. Perfectament compatible, doncs, amb la dictadura.
Els antecedents directes del blaverisme es troben, precisament, en aquestes
primeres reaccions antifusterianes durant el franquisme. Alguns articles explcitament
anticatalanistes de Sevilla Andrs aix com actes fallers de desgreuge contra afirmacions dEl Pas Valenciano de Fuster considerades ofensives contra la valenciania
temperamental inauguraran el regionalisme anticatalanista. El llibre dAlmela i Vives,
Valencia y su Reino, de 1965, que separa el Pas Valenci de lrbita cultural catalana,
esdev la primera gran resposta intellectual a les tesis fusterianes. Alguns articles
bilingicistes de Miquel Adlert aix com el llibre Valencia, ciudad abierta de Jos Ombuena completaran els prolegmens a partir dels quals uns anys ms tard sarticular
ideolgicament el major moviment anticatalanista de la histria valenciana. Tanmateix,
encara ens trobem davant una resposta, tret de les falleres de 1963, prpia dunes
elits, restringida a uns pocs intellectuals i periodistes, lligats, aix s, al franquisme. El
blaverisme, com a tal, vindria uns anys desprs.

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 145

Captol 9: La conflictiva transici democrtica al


Pas Valenci
Tant per als nuclis intellectuals de Madrid com el que resulta ms sorprenent per als de Barcelona les espeficitats de la complexa transici valenciana no
han suscitat excessives curiositats (Cuc, 2002: 10).219

Enfront de les intencions massa freqents dinterpretar la realitat social i poltica valenciana de la transici democrtica i duns altres perodes histrics, com si
duna existncia independent es tractara que sexplicaria, en conseqncia, per ella
mateixa, en aquesta investigaci sostenim que no tenir en compte el context general
espanyol en qu es desenvolupar ni la gran influncia dels factors socioeconmics
aix com la poltica de lestat espanyol en el curs dels esdeveniments poltics del Pas
Valenci ens portaria a no entendre aspectes substancials daquests. Almenys aix ho
creiem respecte el conflicte identitari valenci i, en especial, respecte lenfrontament
ideolgic i simblic durant la transici democrtica.
Per aix considerem que s sumament simplista i fins i tot erroni estudiar la
transici democrtica valenciana exclusivament com lenfrontament de dos moviments
socials antittics en les seues distintes acepcions, tamb significants, de pancatalanisme versus anticatalanisme, fusterianisme vs. blaverisme, nacionalisme vs. regionalisme ms o menys espanyolista, etc., que respondrien a parmetres ideolgics i
identitaris molt distints i que assumirien una interpretaci de la valencianitat radicalment diferenciada.
Que exist un enfrontament civil identitari al si de la societat valenciana que, en
part, encara roman i que ni tansevol el dictamen lingstic del Consell Valenci de
Cultura (CVC)220 ni la creaci de lAVL221 ha tancat completament duna constatable
virulncia respon a una evidncia histrica que ning raonablement no podria negar,
un conflicte que radicava precisament en discrepncies profundes sobre la prpia
identitat valenciana; tanmateix aquest enfrontament tot i que ser el nostre objecte
especfic destudi en aquesta recerca ser noms un dels aspectes i no lnic i, a
ms, en vindr condicionat per altres factors que hem de tenir en compte.
Per a la nostra invetigaci, doncs, hem hagut de contextualitzar socioeconmicament, sociopoltica i histrica el naixement i penetraci social del regionalisme
anticatalanista per poder interpretar cabalment per qu sorgir i sexpandir socialment
una ideologia i un moviment com el blaverisme.

219

De fet, la transici democrtica valenciana est insuficientment estudiada i una de les causes s
lescs pes poltic del Pas Valenci. Bodoque tamb apunta al fet que la violncia poltica fra
espanyolista i no independentista com un altre factor: Si b la limitada capacitat del Pas Valenci per
condicionar o influir decisivament a Espanya, i el fet que les accions ms violentes del conflicte valenci
tinguessen una movitaci integradora i reforcessen la visi duna Espanya uniforme (predominant
tradicionalment als centres de poder de lestat) ha contribut a fer-ne una realitat ms aviat desconeguda o
a generar, quan hi ha hagut algun tipus dinters per conixer-la, una imatge de societat cofoia i
enfrontada en discussions bizantines i inacabables sobre qestions de poc inters (2000: 4).
220

El CVC s una instituci reconeguda en larticle 40 de lEstatut (25 de lEstatut de 1982) definida
com la instituci consultiva i assessora de les institucions pbliques de la Comunitat Valenciana en
aquelles matries especfiques que afecten la cultura valenciana. Fou lentitat que elabor i aprov el
dictamen que don peu a la creaci de lAVL.
221

LAVL s definida a larticle 41 del nou Estatut com una instituci de la Generalitat de carcter
pblic, [que] t per funci determinar i elaborar, en el seu cas, la normativa lingstica de lidioma
valenci.

146 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

9.1 El marc socioeconmic: modernitzaci tardana i velo


Des de 1970 el Pas Valenci va deixar de ser una societat eminentment agrria
(Santacreu i Garca, 2002: 55).
Hi ha un canvi profund de paisatge econmic, per tamb del demogrfic i urbanstic, igual com dels valors socials, cada vegada ms distanciats dels patrons derivats de lescasessa (Soler, 1990a: 353).

s abastament conegut el retard que experiment la modernitzaci a Espanya


en relaci amb la majoria dels altres territoris occidentals del continent. De fet, un
socileg de la importncia de Salvador Giner ha afirmat a aquest respecte que la
dificultat per modernitzar-se ha sigut el tret ms caracterstic de la histria espanyola
recent (2006: 16). Giner nafegeix que Espaa vivi slo precaria y tardamente la
triple revolucin industrial, ubana y liberal por la que pasaron los pases del
noreste europeo a lo largo del siglo XIX i, sobretot, per entendre un Pas Valenci
encara enderrerit en la primera meitat del segle XX que:
El rasgo diferenciador, en suma, de la sociedad espaola fue su modernizacin
deficiente, entendida en su doble vertiente de incompleta y desigual segn sus regiones o mbitos tnicos o nacionales (2006: 19).

No s aquest el lloc per analitzar les causes de lendarreriment modernitzador


del Pas Valenci respecte Catalunya o el Pas Basc,222 per s que conv tenir molt
present que la modernitzaci a lestat i al nostre pas ser tardana i molt rpida ja que
durant la dcada dels seixanta i setanta del segle passat es capgirar en bona mesura
aquesta endarreriment. No debades Giner considerar que fou una velocidad de
cambio muy intensa, hasta bajo condiciones de modernizacin rpida (2006: 57).
De fet, els profunds canvis socioeconmics que es produiran en general a lestat
i, particularment, al Pas Valenci durant aquest perode seran duna extraordinria
profunditat fins a lextrem de transformar radicalment la societat espanyola en no pocs
aspectes. Aquestes transformacions contextualitzaran el sorgiment del blaverisme com
a nou moviment social i poltic en la histria contempornia.
En aquesta recerca no sostindrem de cap manera que aquests canvis explicaran
per ells mateixos el naixement i desenvolupament daquest particular regionalisme
anticatalanista com un factor fonamental al sistema poltic valenci ni encara menys
apostarem per cap determinisme economicista per, tot i aix, s que pensem que
poden contribuir a aportar-nos interpretacions parcials i provisionals que altres estudis
posteriors hauran daprofundir, matisar o potser descartar. Al cap i a la fi el Pas
Valenci, cal insistir-ne, no s una societat absolutament singular dins de les societats
occidentals i en las complejas y plurales sociedades contemporneas, el acelerado
ritmo de cambio social va acompaado de una profunda transformacin del sistema de
valores de cada sociedad (Garca Ferrando i Ario, 1998: 28).
Els principals canvis que es produiran a la societat valenciana seran la industrialitzaci accelerada, la urbanitzaci galopant i la secularitzaci de la vida quotidiana
(Saz a Ruiz Torres, 1990: 341), als quals haurem dafegir la transformaci demogrfica, la universalitzaci de leducaci bsica i la relativa massificaci universitria.
Dentrada durant la dcada dels seixanta i dels setanta del segle XX es dna un
procs de creixement industrial indubtable parallel al daltres zones de lestat com, a
ms dels pioners de Catalunya i el Pas Basc, el cintur de Madrid i Navarra. Aquest

222

Salvador Giner apunta com a possible causa explicativa la coincidencia [a Catalunya i al Pas
Basc] de un sistema sucesorio muy parecido, que no dispersa la propiedad familiar a travs de las generaciones (2006: 23). Al Pas Valenci, per, no tindrem la instituci de lhereu i es tendir a un sistema
minifundista de la possessi de la terra.

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 147

desenvolupament del sector secundari suposar una transformaci radical de lestructura econmica valenciana. En consonncia amb aquest despegament industrial sexperimentar una reducci espectacular del pes de lagricultura tant en laportaci
daquesta al valor afegit brut, que el 1973 aplegar tan sols al 12% del total com en el
percentatge de poblaci activa dedicat al sector primari (Carnero i Palafox, 1990: 75)
aix com en la disminuci de la renda dels llauradors, que descend accelaradament
any rere any (en 1970 abastava noms el 53% de la renda espanyola mitjana. Giner,
2006: 50). Daquesta manera, segons les dades a Calzado i Torres (2002: 85) reflexades a la Taula 1, tot i que leconomia valenciana continuar sent bsicament exportadora,223 es redu en menys de quinze anys a menys de la meitat el pes en la poblaci
activa (que pass del 384% el 1962 al 30% el 1969 i al 168% el 1975)224 alhora que
sincrementaven exponencialment els sectors secundari (que pass del 317% el 1962,
al 363% el 1969, i al 447% el 1975) i terciari (del 297% el 1962, al 336% el 1969 i al
384% el 1975).
TAULA 1: EVOLUCI DE LA POBLACI ACTIVA AL PAS VALENCI (1962-1975)
Sector
Primari
Secundari
Terciari

1962
384%
317%
297%

1969
30%
363%
336%

1975
168%
447%
384%

Font: Calzado i Torres 2002: 85 (en negreta lindicador ms alt de cada any).

En poc ms duna dcada, de 1962 a 1975, doncs, shavia passat duna estructura socioeconmica on la poblaci activa destinada al sector primari era majoritria a
una altra on no sols era minoritria sin que no aplegava a la cinquena part del total ni
a la meitat dels treballadors del sector secundari o del sector terciari. O, el que ve a ser
el mateix, el Pas Valenci havia passat de ser un capitalisme agromercantilista a
esdevenir el 1975 una socieatat ja inequvocament industrial. Pocs anys desprs seria
ja una societat terciaritzada. El canvi havia sigut molt profund i molt velo.
Lgicament la industrialitzaci de la societat valenciana comportar les dislocacions socials i algunes respostes caracterstiques daquests processos, com sn una
major articulaci de la societat civil i, en particular, el desenvolupament dorganitzacions sindicals i poltiques de classe aix com un increment de la conflictivitat social, tot
i que potser ms matisada que a altres indrets industrials de lestat degut a la particular
estructura industrial on les petites i la mitjanes empreses esdevindran clarament
majoritries, de tal manera que no salteraria la general desmobilitzaci ciutadana, tret
fonamental del franquisme (Carnero i Palafox, 1990: 77).
Daltra banda cal tamb tenir en compte que un dels canvis ms decisius ser el
que es coneixer com un esclafit demogrfic que far passar el Pas Valenci dels
2.498.905 habitants el 1960 al 3.397.314 noms quinze anys desprs, el que suposar
un creixement de la poblaci molt significatiu en un perode inferior al duna generaci.
El socileg Rafael Castell, especialista en demografia, ha qualificat aquest creixement com la fase ms expansiva de tot el seu cicle demodrgic modern i fins i tot al
creixement demogrfic vegetatiu ms elevat de la histria daquest territori (2000: 16).
Aquest creixement tingu lloc per lincrement de la natalitat (entre daltres, conseqncia del creixement econmic) i la reducci de la mortalitat aix com de manera
223

El Pas Valenci i les Illes Balears van convertir-se en els dos indrets que presentaven un saldo positiu en la balana de bns i serveis amb lestranger, fet que referma el tarann extern de leconomia
valenciana i que el desenvolupament industrial no va capgirar (Calzado i Torres, 2002: 88).
224

Lgicament es produ un trasvs de m dobra agrcola al sector industrial, cosa que tingu com
a conseqncia la marginaci del model de producci agrria tradicional aix com la contenci salarial
dels treballadors fabrils i de servicis: El camp va ser la gran reserva de m dobra barata, que si b havia
estat condemnada a uns salaris ms que baixos, el seu transvasament a la indstria serv per a la
destrucci de lagricultura tradicional i a una poltica de contenci salarial que comportava la necessitat de
fer hores extres (Calzado i Torres, 2002: 83).

148 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

molt significativa per lemigraci daltres territoris de lestat, la qual cosa transformar
demogrficament el pas i, en concret, el hinterland de la ciutat de Valncia, on es
concentrar bona part daquests immigrants fins a lextrem dhaver sigut considerada
una societat dalluvi (Moll i Castell, 1992). De fet, el 1970 suposaven un 2212%
del total de la poblaci enregistrada i el 1981 hi residien ja prcticament un mili de
persones que no havien nascut al pas i que representaven un 2550% del total o, el
que s el mateix, lleugerament per damunt de la quarta part. Cal, a ms, assenyalar
que la majoria daquesta emigraci estava en edat activa (Santacreu i Garca, 2002:
47-48), la qual cosa representava una fora important de treball.
Si el creixement democrfic ser molt important al conjunt del Pas Valenci,
amb una taxa del 239% al perode 1960-1970 i dun 171% en tan sols cinc anys
(1970-1075), si atenem al territori on sorgira i ms sexpandir el blaverisme, la
comarca de lHorta, aquest encara ser molt superior (Taula 2), amb taxes respectivament del 378% i del 298% i un saldo net de poblaci en quinze anys de ms de
400.000 persones (426.968). En percentatge, lHorta experimentar un creixement
dun 556% de la seua poblaci (Ruiz Torres, 1990: 341). A lHorta Oest i a lHorta Sud
aquest encara ser molt superior.
TAULA 2: EVOLUCI DEMOGRFICA AL PAS VALENCI (1960-1975)
Any
1960
1970
%
1975
%

Pas Valenci
2.481.000
3.073.000
239%
3.336.000
171%

LHorta
766.080
1.038.257
378%
1.193.048
298%

Valncia c.
505.066
635.690
261%
714.086
178%

LHorta Nord LHorta Oest


92.341
107.157
121.542
184.410
278%
557%
143.359
220.183
335%
361%

LHorta Sud
61.516
96.615
461%
115.420
362%

Font: Moll, J.D. i Castell, R. (1992): 24; Moll, J.D.; Martnez, J.R. i Castell, R. (1992): 52-53 i Castell (2000): 13, a
partir de dades danuaris dINE i dIVE i de Conselleria dEconomia i Hisenda.

Tot i que no est estudiat, t una certa lgica pensar que aquesta societat dalluvi experimentara tamb canvis culturals i identitaris importants ja que quan hi ha
diferncies poltiques, culturals i/o nacionals importants entre les dues comunitats afectades pel corrent migratori, ladaptaci-assimilacio planteja problemes addicionals. En
aquests casos, pot veures afectat el cos social i/o nacional de la comunitat receptora
(Castell, 2000: 19). Una daquestes transformacions culturals, com veurem tot seguit,
ser lincrement de la castellanitzaci idiomtica, per s possible que tamb la base
social del blaverisme cresquera, en part, com a conseqncia duna modificaci substancial de lestructura social i demogrfica que alhora provocara una reacci dels sectors ms conservadors en no pocs pobles de lhorta degut a la por a perdre lhegemonia social i poltica degut al suport majoritari dels immigrants a les forces desquerra.
Daltra banda durant aquest perode es produir aix mateix un grau espectacular
de mobilitat territorial. De fet, si al 1960 un 4018% del total de la poblaci valenciana
vivia a municipis inferiors a 10.000 habitants, aquest percentatge baixar al 291% noms deu anys ms tard i al 2302% lany 1986. En poc ms de vint-i-cinc anys, doncs,
la poblaci en municipis petits havia abaixat prcticament a la meitat i sintensific
duna manera dramtica les diferncies socioeconmiques i demogrfiques entre les
comarques interiors i les costaneres del pas. Bona part de les localitats muntanyenques i zones rurals de sec es despoblarien, en busca de treball a la indstria i als
servicis, en un procs que continua avui (Santacreu i Garca, 2002: 53).
Aquesta mobilitat de centenars de milers de persones tingu com a conseqncia un descontrolat desenvolupament urbanstic, sovint especulatiu,225 aspecte que
encara sintensificar ms si tenim en compte el particular model turstic desenvolupista salvatgeque afectar particularment als municipis costaners del Pas Valenci.
225

El procs don pas a una especulaci tremenda, no debades entre 1960 el Pas Valenci acoll ms de 300.000 emigrants, al mateix temps que ms de 300.000 valencians canviaren la seua llar de
linterior a les zones costaneres, sense comptar laugment de natalitat (Calzado i Torres, 2002: 86).

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 149

Carnero i Palafox han qualificat aquest procs com dexpansi espectacular de la


construcci, ja que pass de suposar el 651% el 1955 del total espanyol al 1031% el
1973, i dun deteriorament irreversible del litoral que, tot i aix, suposar una important mobilitat social ascendent de noves classes mitjanes (1990: 76).
El creixement urbanstic tamb tindr una particular incidncia a la ciutat de Valncia amb la construcci de nous barris. Com apuntar Ninyoles ms de la meitat dels
habitatges shan contrut amb posterioritat a 1960 i entre 1961 i 1980 salcen el 45% de
les vivendes del cap i casal (respecte a principis dels noranta), el que, en una hiptesi
suggerent per sense verificaci emprica, hauria provocat una crisi urbana que
hauria tingut si ms no una certa influncia en lelevat conservadurisme (i lanticatalanisme) de bona part de les classes mitjanes de la ciutat:
Valncia fa la sensaci de ser una ciutat reconstruda [...] aquesta crisi urbana
afavoreix, en la meua opini, la reacci de certs sectors tradicionals i la seua orientaci cap a opcions ideolgiques fortament conservadores. El creixement discontinu dels barris perifrics dimmigraci se sumar a aquesta impressi de crisis,
i al particular reclam duna ideologia autoritria sobre uns sectors sociolgics en
crisi (1992: 112).

En qualssevol dels casos, el fort creiximent del sector industrial i de servicis provocar duna banda laparici de noves classes mitjanes i duna altra la vinguda de
noves classes baixes procedents daltres indrets de lestat, fonamentalment castellans
i andalusos. Ambdues transformacions tingueren no sols un important impacte social
sin tamb un de cultural.
En primer lloc una de les conseqncies de la industrialitzaci i terciaritzaci accelerades ser el sorgiment duna nova burgesia (industrial i de servicis) valencianoparlant i originria de comarques on la penetraci social del castell no era tan potent
com als gran nuclis urbans del pas (Bodoque, 2005: 103), la qual cosa possibilitava
lascens social duna nova classe que podia tenir en la llengua prpia un factor
didentificaci.
Tanmateix, aquest procs de mobilitat social ascendent en segments significatius
de classes mitjanes baixes i baixes amb escs capital educatiu i fins i tot cultural
comport, en general, un abandonisme lingstic. De fet, una part important daquestes
ja havia optat per la substituci lingstica en interrompre la transmissi del valenci en
lescala familiar. Una part daquests nous rics valenciano-parlants que havien fet
lesfor deducar els seus fills en castell i que, per tant, no estaven per fer marxa
enrere en aquesta opci que consideraven lligada als seus interessos econmics i
socials conformaran a lrea metropolitana de Valncia un segment gens menyspreable de la base social del blaverisme.
En segon lloc, la vinguda massiva dimmigrants espanyols contribu a la castellanitzaci idiomtica dels territoris valenciano-parlants, particularment de les rees
metropolitanes, on es concentraven, de tal manera que ajuden a accelerar les dinmiques de canvi lingstic daquestes localitats en totes les classes i sectors socials
(Bodoque: 2005: 103).
De fet, com podem veure a la Taula 3, lany 1986 dels ms de 800.000 residents
espanyols al Pas Valenci no originaris, noms un 56% havia nascut a territoris catalano-parlants (5% a Catalunya i 06% a les Illes Balears), amb la qual cosa el 946%
restant tenien el castell com a llengua prpia (en destacava la lmitrof Castella-la
Manxa i Andalusia i, en un segon terme, Mrcia i Arag) o, si de cas, com a llengua de
comunicaci amb els valencians (Pas Basc, Navarra i Galcia). Aquests 838.885
immigrants representaven el 22% del total de la poblaci de tal manera que el
creixement demogrfic des de 1961 fins a lactualitat es deu per igual, tot i que
lleuregament en major mesura al saldo migratori que no al creixement vegetatiu (Cas-

150 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

tell, 2000: 20) i es concentraven en molta major mesura en lrea metropolitana de


Valncia que en la resta del pas.
TAULA 3: IMMIGRANTS AL PAS VALENCI PER COMUNITATS AUTNOMES
Comunitat de naixement
1. Castella-La Manxa
2. Andalusia
3. Mrcia
4. Arag
5. Catalunya
6. Madrid
7. Castella i Lle
8. Extremadura
9. Galcia
10. Pas Basc
11. Astries
12. Ceuta i Melilla
13. Balears
14. Navarra
15. Cantbria
16. Canries
17. La Rioja
Total

1986 (%)
335
264
88
60
50
48
48
40
14
13
08
07
06
04
04
04
03
100

1986. Absoluts
281.800
222.111
73.638
50.563
42.451
40.474
40.186
33.891
11.550
10.599
6.823
7.289
5.311
3.524
3.239
3.011
2.429
838.885

Font: Castell (2000): 22, a partir de dades de lINE i de lIVE.

Daltra banda lincrement de lalfabetitzaci i el dinamisme daquests nous estrats


mitjans, far augmentar el nombre duniversitaris als centres valencians o, fins i tot,
fora dells (Moll, 1979b). Una part important daquests nous alumnes seran els fills
valenciano-parlants de la petita burgesia agrria que conformaran en bona mesura la
base social del nou valencianisme dinspiraci fusteriana.
Aix mateix una certa obertura del rgim franquista aix com la modernitzaci de
les estructures productives comportar una certa revitalitzaci de la societat civil
(Xamb, 1996: 44). La lluita contra el franquisme del nou moviment obrer i de lactivisme del partit comunista aix com de lembrionari nacionalisme valenci, particularment en els mbits culturals i universitaris,226 que els permetr acumular legitimitat
davant la societat valenciana (Xamb, 2001: 21) aix com un moderat dinamisme social de part de les noves classes mitjanes contribuiran en bona mesura a posar en risc
les particulars relacions dhegemonia al si de la societat valenciana, tot i que la peculiar transici democrtica, com veurem, ser terreny adobat per al pessimisme i la desillusi daquestes classes emergents, que no assoliran el paper dirigent que potser
havien imaginat.
Per tot plegat, el Pas Valenci havia experimentat un procs velocssim de modernitzaci econmica i social (escenari singular de canvi accelarat i no previst,
Xamb, 2001: 19), per tamb poltica i cultural, de tal manera que la societat valenciana al principi de la transici democrtica tenia un passat agrari molt recent i molt
present encara en moltes mentalitats i estils de vida per ja podem afirmar que era

226

Amb la descomposici del franquisme, ja en els 70, laccs de la universitat, per primera vegada significativa quantitativament, duna fornada de joves de les capes mitjanes i populars de les
comarques, i la creaci duna infrastructura cultural, per b que mnima (editorials, Secretaritat de lIdioma,
llibreries, Premis Octubre, revistes...), permetran lexpansi social del valencianisme. La dcada dels 70
s el perode de ms activitat cultural. Quasi totes les ciutats mitjanes i grans tenen alguna associaci per
on passen peridicament conferenciants, grups de teatre, cantants. Quasi totes tenen les seues revistes
de caire sociocultural. Es tracta sempre, bviament, de minories actives. Per, a travs de les activitats
culturalsms populars i massives, sobretot, la can, el valencianisme, com a part integrant, i el moviment
antifranquista, en general, van impregnants la societat danhel democrtic i de sentiment autonomista
(Xamb, 1996: 86-87).

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 151

una societat moderna, procs que es continuar a la dcada dels huitanta i dels noranta fins a lactualitat:
Prcticamente nadie pone en duda que la Comunidad Valenciana est inmersa
en un acelerado proceso de modernizacin. Modernizacin que se refiere no slo
al sector econmico y a la organizacin del trabajo, sino tambin a los sectores
poltico, cultural y social (Garca Ferrando, 1992: 11).

El creixement econmic de la dcada dels seixanta gener unes expectatives de


millores salarials i de promoci social que es vegeren en bona mesura frustrades per
la crisi econmica dels setanta, per la qual cosa aquesta present uns trets molt durs
(Giner, 2006: 60). Tamb al Pas Valenci, on no podem menystenir el malestar que
generar la crisi. De fet, es patir una mitjana datur ms alta que la general espanyola227 aix com importants bosses deconomia submergida (Carnero i Palafox, 1990: 78).
Les crisis econmiques i socials i el descontentament consegent acostumen a
esdevenir els hbitats socials on sorgeixen i es desenvolupen els populismes. El
blaverisme, a la segona meitat dels setanta, tamb disposava duna crisi per aprofitar
que, a ms, no era tan sols econmica, sin tamb cultural i poltica. En definitiva, el
Pas Valenci patir unes transformacions socioeconmiques profundes que implicaren tensions i mobilitats socials que, entre daltres factors, probablement confluren per
facilitar la particular conformaci del blaverisme.
Tamb conv tenir present que, tot i que la majoria dels indicadors socials i econmics valencians se situaran aproximadament al voltant de la mitjana espanyola, cal
tenir en compte que la riquesa mitjana era lleugerament superior per el percentatge
de poblaci analfabeta o sense estudis era tamb superior (2887% al Pas Valenci
front al 2227% dEspanya tot ocupant el lloc dotz respecte les dsset comunitats
autonmes).228
En un sentit semblant els ndex de lectura, per exemple, tamb sn lleugerament
inferiors a la mitjana espanyola, qesti que sarrossega fins a hui.229 De fet, a principis
de la dcada dels huitanta, un 642% reconeixia no llegir llibres mai o prcticament mai
i un 585% la premsa (a Ninyoles, 1982: 762). Tamb podem fer servir els indicadors
de lectura de premsa de la dcada dels huitanta, clarament subdesenvolupats com
ens indica Rafael Xamb, indicador a parer daquest socileg duna pobresa cultural,

227

El comportament econmic general de leconomia valenciana va ser negatiu. Duna banda, el


creixement del VAB, fins a 1973, va ser molt alt, de quasi un 8% anual acumulat, per va patir un retrocs
constant fins a 1977, amb un creixement mnim de l104%, una lleugera recuperaci el 1979 per la poltica de sanejament i, novament, un esfondrament fins a arribar a uns nivells del 035% durant els primers
anys de la dcada dels huitanta [...] Parallelament, els nivells de renda familiar disponible van descendir,
sobretot, desprs de la crisi de 1979. Daltra banda el mercat del treball es va deteriorar. El nombre dempleats va retrocedir de forma significativa desprs de 1979. Entre 1974 i 1979 les ocupacions encara es
van mantenir estables, tot i lexistncia de lleugeres oscillacions, per, des de 1979 fins a 1983, es van
perdre 133.185 llocs de treball, s a dir, l1176%, i lany 1979 fou el ms crtic de tots. La magnitud de la
taxa datur va comenar a ser extraordinria des de 1980 i no es va frenar fins a mitjans anys vuitanta. Per
provncies, la situaci va ser un poc menys greu a Alacant i Castell, mentre que la provncia de Valncia,
la ms industrialitzada, va tenir les taxes datur ms altes, amb uns nivells semblants als de la resta
dEspanya. Latur va colpejar, bsicament, els treballadors de la indstria, que sumaven el 47% dels
aturats el 1979 i el 40% el 1983, i la poblaci ms jove, que buscava la seua primera ocupaci i sumava el
38% dels aturats el 1980 i el 40% el 1983. Aquesta circumstncia sembla que va produir un desnim en
les primeres generacions de la democrcia i que molts joves veren en la poltica una possibilitat de
treball (Santacreu i Garca, 2002: 77).
228
229

Dades de lINE i de lIVE per a lany 1981.

Com a indicador actual podem fer servir, amb la cautela que hem de tenir amb aquesta mena
de dades, el Barmetro de hbitos de lectura y compra de libros 2007 encarregat per la Federacin de
Gremio de Editores de Espaa: el percentatge de lectors al pas seria de 551% quan la mitjana estatal s
del 569%. Lndex de lectura del perode de 2003-2007 tamb dna resultats semblants tot i que molt
lleugerament inferiors a la mitjana (a http://www.federacioneditores.org/0_Resources/Documentos/NP_
Barometro_2007_CCAA.pdf)

152 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

a diferncia daltres indicadors socioeconmics on, com hem vist, estarem si ms no


lleugerament per damunt de la mitjana:
los ndices de difusin de prensa diaria en Espaa estn muy por debajo del resto de los pases de la CE y son claramente subdesarrollados, fenmeno que se
agudiza mucho ms en el caso del Pas Valenciano, donde, sin ningn nimo
peyorativo sino ms bien puramente descriptivo, los ndices constituyen un reflejo
elocuente de pobreza cultural que contrasta fuertemente con otros indicadores socioeconmicos (Xamb, 1992: 498).

Per completar aquest panorama els ndex de difusi de les revistes del cor (717)
era prcticament vint punts superior al de la premsa diria (518), fet que ens situava al
capdavant de lestat en el consum daquesta mena de publicacions i, contrriament, en
el loc dotz dentre totes les comunitats autnomes noms per damunt de Castella i
Lle, Andalusia, Mrcia, Extremadura i Castella-la Manxa i per davall de la cinquena
part de lindicador mitj europeu (a partir de dades dOJD de 1998, a Xamb, 1992:
498).
De tal manera que tot aquest seguit de canvis socials cabdals que hem apuntat
tindran a veure amb el nostre objecte destudi, en concretar-se en una reacci
tpicament moderna (en paraules dArio una creaci especfica de la modernitat
valenciana, 1992a: 333) per en aparena antimodernitzadora en presentar una
retrica on sidealitzava el passat rural i la cultura tradicional davant les amenaces
homegenetzadores. No era, per, la primera vegada. Ja havia ocorregut alguna cosa
de ben semblant a principis de segle a la ciutat de Valncia, amb la ideologia de les
falles, com lcidament ens presenta Ario:
En una sociedad pluralista y parcialmente secularizada, polarizada por la confrontacin sociopoltica entre blasquista y clericales, las Fallas eran una fiesta laica
y ambigua que permita la convergencia e integracin. En una ciudad sometida a
procesos de homogenizacin cultural y de disolucin de la cultura privativa tradicional, pero que apenas contaba con una incipiente burguesa industrial innovadora
(predominaba el comercio de exportacin, el agrarismo y el sector terciario) y con
muy tmidos brotes de asimilacin del modernismo y el vanguardismo, la evolucin
del pasado idealizado y de la vida rural idlica constituyeron los smbolos bsicos
de la movilizacin general en torno a la identidad valenciana (1992a: 334-335).

En definitiva des de principis de la dcada dels seixanta del segle passat es produ una profundssima transformaci de lestructura econmica valenciana que no s
difcil dimaginar que tingu tamb conseqncies socials i poltiques rellevants. De fet,
Garca Ferrando explicita el seu convenciment que el canvi social que acompany el
canvi econmic est en la base de les polmiques poltiques i identitries des de la
transici democrtica en (1992: 11).
Per tot plegat podem concloure que les transformacions socioeconmiques generaren un seguit de visions diferents al voltant de la modernitat i de la identitat del
pas que acabarien enfrontades per assolir lhegemonia social. Una daquestes ser la
que oferir el blaverisme, que ser assumida per una part important de la poblaci del
hinterland de Valncia.

9.2 El marc poltic i institucional: les Espanyes autonmiques


Primer que res hem de fer una explicaci al voltant del ttol daquest subcaptol.
Hem preferit fer servir les Espanyes, en plural, perqu entenem que sovint el concepte dEspanya autonmica amaga la profunda asimetria existent entre les diverses
regions i nacionalitats de lestat. Pot sonar una expressi arcica per ens sembla ms
illustrativa, tal com proposa Salvador Giner (2006), de les complexes realitats nacionals de la pennsula.

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 153

La Constituci de 1978 fou el fruit dun treballat consens i dinfluncies i injerncies diverses (Taibo, 2007) que permeteren una certa entesa dun amplssim abast
que abarcava des del franquisme reformista fins els nacionalismes sense estat moderats, concretament el catalanisme i, en molta menor mesura, el basquisme (de fet, el
PNB deman labstenci en el referndum i el Pas Basc fou lnica comunitat autnoma on labstenci super els vots afirmatius). Larticle 2on resumeix el comproms
entre nacionalismes espanyols i de perifrics, entre unitarisme i descentralitzaci:
La Constituci es fonamenta en lindissoluble unitat de la Naci espanyola, ptria
comuna i indivible de tots els espanyols, i reconeix i garantisa el dret a lautonomia
de les nacionalitats i regions que lintegren i la solidaritat entre totes elles

Duna banda aquests ajornaran la qesti de la sobirania nacional i lautodeterminaci, tot admetent la unitat espanyola per tranquilitzar els sectors ms unionistes i,
a canvi, la Constituci reconeixer per primera vegada en certa mesura el carcter
plurinacional, plurinacionalitari per ser ms exactes, de la realitat espanyola, tot
garantint lautonomia poltica de les regions i de les nacionalitats i, atorgant a
aquestes un caire simblic de major importncia.
Lgicament, lacord constitucional deix a ambdues voreres sectors poltics minoritaris exclosos: tant de lextrema dreta (Alianza Nacional 18 de Julio i altres grupuscles falangistes)230 com de lextrema esquerra i dels nacionalismes sobiranistes que,
per motius bviament diferents, demanaren el no al referndum constitucional. Al Pas
Valenci foren el Moviment Comunista del Pas Valenci (MCPV) i el Partit Socialista
dAlliberament Nacional dels Pasos Catalans (PSAN) les forces ms destacades que
feren campanya a favor del no.231 Aix mateix AP i el ja esmentat PNB sollicitaren
labstenci, bsicament per discrepar, en un sentit completament diferent, sobre la
formulaci poltica de lestat i lorganitzaci territorial del Ttol VIII.
En qualsevol dels casos el referndum constitucional al Pas Valenci atorg uns
resultats aclaparadors a favor del s: un 911% vot favorablement (veure Taula 4), tot
abastant un dels resultats ms alts si ho comparem amb les altres dites nacionalitats
histriques (noms unes dcimes per davall dAndalusia) i amb la participaci ms
alta (un 702%, molt per damunt de Galcia i, sobretot, del Pas Basc).
TAULA 4: PARTICIPACI I VOT A LA CONSTITUCI EN LES NACIONALITATS HISTRIQUES
Sector
Andalusia
Pas Valenci
Catalunya
Galcia
Pas Basc

Vots favorables
919%
911%
905%
882%
691%

Participaci
679%
702%
679%
507%
447%

Font: Sanz i Felip, 2006: 163 (en negreta lindicador ms alt).

Valorar aquest acord poltic excedeix les pretensions de la nostra investigaci tot
i que majoritriament aquest model darticulaci territorial ha sigut, potser excessivament, molt elogiat.232 La Constituci del 78, per, i en contra dall afirmat per diversos
230

Al Pas Valenci el 1977 es presentaren quatre candidatures dextrema dreta: lAlianza Nacional
18 de julio-Fuerza Nueva que es present a les tres demarcacions i obtingu l110%; la Falange
Espaola Autntica i els Crculos Jos Antonio (que no es presentaren a la demarcaci de Castell i
obtingueren al pas un 027% i un 016% respectivament). A Castell es present la Falange Espaola de
las JONS que aconsegu un 05%. A les generals del 1979 hi hagueren dues candidatures: la Unin
Nacional, amb un 231%, i la Falange Espaola Autntica, amb un 023%.
231

El 1977 no havien pogut presentar-se moltes daquestes candidatures. El 1979 s que es present el MCPV-OEC, que obtingu un 066%, i el PSAN es present amb les sigles del Bloc dEsquerra
dAlliberament Nacional, que assol un 051%.
232

Desprs de quasi trenta anys de vigncia constitucional hi ha un altre gran consens, el de valorar com positiu, malgrat tots els matisos, la creaci i el desenrotllament de lEstat de les Autonomies: los

154 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

analistes i protagonistes socials i poltics, no ha tancat definitivament la qesti nacional a lestat com sembla, bastant evident. Ha oferit, aix s, una soluci de comproms
en qu la majoria de ciutadans dels diversos territoris se senten ms o menys cmodes dins del marc que estableix. Per el que est clar s que larticulaci dun model
que permeta integrar els nacionalismes moderats no sha aconseguit encara. La
situaci poltica actual s inequvoca en aquest sentit. I a, a pesar del que podria
semblar a primera vista, tindr conseqncies sobre el nostre objecte destudi, ja que
les reivindicacions dels nacionalismes sense estat i, en concret del catal, sovint ser
laliment amb qu es nodrir, per la seua oposici, el blaverisme.
En aquests moments coexisteixen diversos models per articular la pluralitat nacional de lestat. Bsicament hi ha sis grans possibilitats, escenaris,233 que sobrin: 1) la
involuci neocentralista;234 2) la continutat autonmica; 3) el federalisme clssic; 4) el
federalisme plurinacional; 5) la sobirania-associaci; i 6) la secessi. El primer suposaria (i ja shan proposat des del PP i, tamb, des de sectors del PSOE, coses en
aquesta direcci) tancar el model autonmic i reforar encara ms el poder central; el
segon seria deixar si fa no fa les coses com estan i els quatre darrers suposarien en
major o menor mesura la superaci de lEstat de les Autonomies. El primer escenari es
defs pel nacionalisme espanyol ms unitarista, el segon i el tercer235 pel nacionalisme
espanyol ms moderat i els darrers tres models pels nacionalismes perifrics.
El primer escenari, per, seria compatible amb la millora dalgunes qestions
com la financiaci o lampliaci competencial de les autonomies del model del 143,
per, en definitiva, planteja una Espaa fuerte, s dir, un govern central que dirigeix
les diferents poltiques i restringeix lautonomia al desplegament normatiu i a la gesti.
Aquest model s bsicament laposta del PP, tot i que determinats sectors jacobins del
PSOE tamb el fan seu.
El segon escenari i el tercer s, per raons histriques complexes, defs en major
mesura per lesquerra espanyola que no per la dreta que oscilla entre totes dues. De
fet, la transformaci dEspanya en un estat federal, atorgant major protagonisme al
conjunt de les nacionalitats i regions i transformant el Senat en cambra de representaci territorial i potser eliminant o reduint ladministraci perifrica de lestat i lestructura
provincial s, sobretot, la posici dIzquierda Unida i de les (escasses) delegacions
federalistes del PSOE. La majoria daquest partit, per, se situa en lopci segona, tot
admetent la possiblitat dalgunes reformes estrictament puntuals (Senat, diputacions
provincials, etc.).
Entre els models dels nacionalismes sense estat hi ha diferncies importants de
grau i destratgia: de fet, lopci quarta i cinquena s ms defesa pels nacionalismes
moderats236 i consisteix en una aproximaci a una mena de confederaci espanyola,
en un federalisme asimtric, on sassumisca definitivament i institucional la realitat

beneficios del Estado de las Autonomas tambin se ha ido evidenciando con los aos; adems de la
manifiesta descentralizacin poltica y administrativa, desde el punto de vista de los nacionalismos la
principal virtualidad del sistema autonmico ha sido la de crear un marco poltico susceptible de encauzar
la mayor parte de las reivindicaciones, aspiraciones y emociones nacionalistas y regionalistas, y adems
hacindolo compatible con el fortalecimiento del Estado y de la propia identidad espaola (Seplveda a
Tusell i Soto, 1996: 414).
233

Ens hem basat en lanlisi de Requejo, F. (2008, 30 de gener): Seis escenarios de futuro (y
Hegel) a La Vanguardia: Barcelona.
234
De fet, resulten simptomtiques dun estat dopini creixent en la classe poltica espanyola les
manifestacions de qu qualsevol reforma constitucional de lautogovern necessriament hauria de ser a la
baixa.
235

Aquest buscaria perfeccionar el sistema autonmic mitjanant la federalitzaci del senat i potser
del poder judicial i la fiscalitat per mantenint el caire mononacional de lestat.
236
Tant CiU com el PNB oscillen entre lescenari quart i el cinqu, que reivindiquen respectivament els sectors moderats i els sector sobiranistes, ms potents per al PNB.

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 155

plurinacional de lestat i on sassegure, daltra banda, un status quo diferenciat per


Catalunya i per Euskadi, ats que la simetria, el caf para todos, s la frmula contra
la que lluiten els nacionalismes perifrics.237 Lescenari sis s plantejat, amb major o
menor insistncia, pels nacionalismes independentistes: bsicament ERC i EA i lesquerra arbetzale.
La qesti que ens interessa a nosaltres en aquesta recerca s que el model regional/nacional a Espanya no est definitivament definit. I aquesta inestabilitat i dialctica entre el nacionalisme destat i els nacionalismes sense estat genera tensi i conflicte i s aprofitada per moviments i discursos com el blaverisme que, disfressats
dautoctonistes, serveixen dariet contra aquests. Com diu el refrany tradicional castell, a ro revuelto, ganancia de pescadores. Lanticatalanisme i, en particular, el
balverisme, amb aquesta tensi centre-perifria constant, ix guanyant. I reforat.
***

El franquisme, paradoxalment a la seua ideologia i propsits, facilit amb la repressi uniformitzadora de la pluralitat lingstica i nacional i loficialitzaci del nacionalisme espanyol, tot prcticament esclusivitzant-lo, la reacci dels nacionalismes sense
estat i de lesquerra en favor dun nou model territorial (i potser nacional). Larribada de
la democrcia havia de comportar necessriament la descentralitzaci del territori,
ats que lautoritarisme del rgim havia cremat la idea del centralisme.238
En aquest sentit les flataformes democrtiques doposici, la Junta Democrtica i
la Plataforma de Convergncia Democrtica, posteriorment unides amb el nom de
Coordinaci Democrtica, incloen als seus programes de ruptura democrtica el reconeixement de la realitat regional i nacional i la seua plasmaci al nou organigrama
institucional. I els grans partits desquerra estatal, bsicament el PCE, el PSOE i el
PSP defensaven a les seues bases ideolgiques el dret a lautodeterminaci de les
nacionalitats i fins i tot regions ibriques (com es feia servir a la terminologia de
lpoca) i la seua sobirania i gosaven afirmar realitats com lexistncia duna opressi
histrica i/o nacional sobre elles.239
De tal manera, que si b s cert que el particular desenvolupament de la transici suavitzaria aquest radicalisme que, de fet, trencava la prpia tradici poltica unitarista de lesquerra espanyola, no ho s menys que el discurs nacionalista espanyol el
continuar hemegonitzant el centre-dreta estatal, si ms no fins larribada, lany 1982,
dels socialistes al palau de la Moncloa.
El Govern de Surez hagu de respondre a linnegable suport social i poltic, sobretot, dels nacionalismes basc i catal, i ho fu amb la concessi de la preautonomia
a Euskadi i Catalunya i, posteriorment amb la generalitzaci del model autonmic, a
lhora que mantenia la xarxa clientelar per tal de construir i desenvolupar un instrument
poltic, la UCD, que garantira la seua presncia a totes les contrades de lestat. A finals
del 1977 les dues nacionalitats amb major conscincia nacional prpia ja gojaven
dinstitucions preautonmiques i al llarg de lany segent Galcia, Pas Valenci, Arag,
Canries i desprs Astries, Extremadura, Balears, Mrcia, Castella-la Manxa i Castella-Lle tamb les assoliran. Clar est que la:

237

Una subpossibilitat daquest federalisme asimtric seria la incorporaci a un segon nivell


dautogovern de Canries i potencialment Galcia, Andalusia, Valncia. No s laposta, ni de lluny, del
blaverisme.
238

Contrriament al que ocorre, per exemple, a Frana on lassimilaci del jacobinisme al radicalisme democrtic i el progressisme lha atorgat uns valors favorables per bona part de lopini pblica
galla i dels seua actors socials i poltics, cosa que, junt a leficcia de lestat-naci francs, faa molt
complicat el resorgiment de les cultures occitana, bretona, basca, catalana i corsa.
239

De Blas (1978) o larticle del mateix autor a Tezanos, JF., Cotalero, R. i De Blas, A. (1989).

156 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

La generalizacin del sistema autonmico como modelo general de ordenacin


del territorio fue contemplado por estos nacionalismos como una amenaza, un pretexto o, en el peor de los casos, una burla a la especificidad histrica de su nacin
[...] Estas argumentaciones crticas al caf para todos desencaden dos consecuencias directas: la radicalizacin discursiva de los nacionalismos histricos y la
respuesta agravada del resto de las regiones de Espaa (Seplveda a Tusell i
Soto, 1996: 427).

Aix faria dubtar als centristes de reformular o no el seu plantejament inicial. Antonio Fontn substitueix Manuel Clavero com a ministre dAdministraci Territorial el
mar de 1979 i es volia racionalitzar el procs autonmic. El nou titular pens en
modificar lestratgia homogenetzadora i especul a poco de acceder a su cargo con
la posibilidad de restablecer de manera inmediata los estatutos cataln y vasco de
1932 y 1936, respectivamente, para solucionar as las casos de las dos nacionalidades histricas ms nacionalistas, y ralentizar al tiempo los dems procesos autonmicos (Fusi a Tusell i Soto, 1996: 457). La idea no prosper, bsicament, perqu supoava restablir una part de la legimitat republicana, qesti aquesta de difcil acceptaci
entre el centre-dreta espanyol, per que es tinguera en compte ve a explicar quina era
la voluntat del govern espanyol envers el procs autonmic valenci aleshores.
Els estatuts basc i catal ja estaven en marxa i el 25 doctubre de 1979 sn sotmesos a referndum, sent aprovats per una immensa majoria: el 9028% a Euskadi i el
8815% a Catalunya dels vots vlids foren afirmatius. Labstenci fou en ambds casos
alta (prop del 40%) ja que, entre altres raons, lelevat contingent de residents originaris
daltres territoris de lestat probablement no sintegraren majoritriament en els processos de recuperaci nacional daquells territoris. A finals de desembre entren en vigor
els respectius Estatuts dAutonomia.
Dos mesos abans daquesta primerenca institucionalitzaci de lEstat de les Autonomies es cre una comissi a la UCD presidida per Martn VillaA3 on es plantejava
un frenazo autonmic i es llanava la recomanaci de la via lenta de larticle 143 per
accedir-hi a lautonomia, cosa que tindr una particular importncia al cas valenci.240
El que no es pot menystenir, per, es que la reacci jacobina del nacionalisme
espanyol, que considerava que el procs podria desmadrarse, junt a lobert panorama que dibuixava el ttol uit constitucional conformaven el panorama antiautonomista
que pillava de ple la propera tramitaci de la qesti valenciana. La frenada autonmica afectar a altres casos, per especialment impedir que el Pas Valenci puga
expressar-se democrticament degut a la iniciativa unilateral i probablement illegal del
govern Surez de reconduir totes les autonomies a la via del 143.
Les primeres eleccions autonmiques a Catalunya i el Pas Basc (20 i 9 de mar
de 1980 respectivament) suposen una espectacular davallada dels partits estatals i
una important majoria de vots i escons a les forces poltiques prpies dambdos
pasos. Lenfrontament centre-perifria sintensificava daquesta manera.
La gesti de Rodolfo Martn Villa al front del Ministeri dadministraci territorial
(setembre de 1980 fins desembre de 1981) no contribu en absolut a millorar la
integraci, ans al contrari. Amb lobsessi de la solidaritat entre autonomies i la seua
homogeneitzaci, el fams caf para todos, comet lerror didentificar la voluntat
popular i la realitat poltica de, per exemple, La Rioja i Catalunya i de tractar, conse-

240

Lactual President del Consell Jurdic Consultiu interpreta que la generalizacin del proceso
autonmico y la posibilidad que numerosas, por no decir todas, regiones y nacionalidades pudieran seguir
la va del art. 151, que comportaba la celebracin, en poco espacio de tiempo de tres llamadas a las urnas
en cada una de ellas, referndum de ratificacin de la iniciativa autonmica, referndum de aprobacin
del Estatuto y elecciones autonmicas, llevaron al Gobierno a ponderar la inestabilidad poltica que todo
eso poda comportar y a bloquear, donde pudiere, la va del art. 151, reconduciendo los procesos marcha
por la va del art. 143, que no requera ningn referndum (Garrido, 1996: 81). Aquesta anlisi, per, no
explicaria per qu a Andalusia es permet el referndum de la via del 151 i al Pas Valenci no.

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 157

qentment, digualar-les institucionalment en darrer terme. La seua obra definitria, la


Ley Orgnica dArmonizacin del Proceso Autonmico (LOAPA), encara que aprovada
quan ell ja no tenia responsabilitats de govern, provocaria el ms alt nivell denfrontament de la transici entre les relacions del Govern espanyol i el catal, qesti que
lluny denfeblir el nacionalisme poltic catal, intensific i ampli notablement les seues
bases (Borja de Riquer, 1996: 486-490).
Lintentona colpista del 23 de Febrer de 1981 i el nou govern de Leopoldo Calvo
Sotelo modific substancialment lestratgia de lesquerra espanyola, fent-la encara
ms possibilista i concretament en matria autonmica facilit la signatura dels primers
pactes autonmics, el que suposava que el PSOE acceptava la via del 143 per al Pas
Valenci i per la resta de territoris. La rbrica a la renncia se subscriv el 31 de juliol241
i, per tant, decisions externes al Pas Valenci condicionaren duna manera important
la seua construcci poltica. La diferncia entre el 151 i el 143 no sols era de grau o
nivell competencia, tamb era simblica i de legitimitat poltica.
A abril deixe mateix any saprov lEstatut dAutonomia de Galcia i a finals dany
el dAndalusia, desprs dhaver-se incorporat els parlamentaris de la provncia
dAlmeria al debat de lEstatut (en una tricuuela poltica, ja que a aquesta demarcaci no shavia acomplits els requisits de larticle 151) per razones de inters nacional.
El 1981 tamb significar lassoliment dautonomies per a Astries i Cantbria. Durant
el perode de juny a agost del 1982 saprovaran progressivament els estatuts de La
Rioja, Mrcia, Pas Valenci, Arag, Castella-La Manxa, Canries i Navarra. Es
completar el procs el 25 de febrer de 1983 amb la incorporaci dExtremadura, Illes
Balears, Comunitat de Madrid i Castella-Lle.
El procs dassumpci competencial durant la transici democrtica, per tant,
presentar una asimetria entre els diferents territoris de lestat des del primer moment,
fet que configurar el sistema poltic espanyol i el singularitzar com un rgim descentralitzat federalitzant asimtric.
A ms a ms, lescs pes poltic del Pas Valenci no fou un element conjuntural
de la transici democrtica sin que ns un tret estructural si ms no des dels inicis de
lpoca contempornia. I, tamb, de les tres darreres dcades. Per dir-ho, ras i curt, el
Pas Valenci s una societat perifrica en el conjunt espanyol i, bviament, en leuropeu i occidental:
el Pas Valenci constitueix una perifria integrada duna manera subordinada
dins de la realitat espanyola. Un fet que explica la liitada significaci i capacitat
dinfluncia als mbits de decisi espanyols, lescs ascendent dels seus centres
dinnovaci cientfica, social o poltica, i la participaci marginal en la configuraci
del debat pblic espanyol (Bodoque, 2000: 17).

Aquesta condici perifrica implica subordinaci poltica i social, per la qual cosa
els cientfics socials necessriament hem de tenir en compte el context espanyol a
lhora danalitzar la societat valenciana. De fet, la ubicaci perifrica del Pas Valenci
al conjunt espanyol mostraria, entre daltres, per qu durant la transici valenciana
laconseguiment duna autonomia mplia (competencialment i simblicament) no fou
precisament una prioritat en lagenda poltica espanyola aix com la poltica valenciana
dels darrers trenta anys, en general, ha sigut provinciana i descassa projecci exterior.

241
En aquest sentit s de destacar lelaboraci justificatria dun extens dictamen dirigit per Garca
de Enterra, conegut com lInforme de la comisin de expertos.

158 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

9.3 La transici poltica: del roig al blau per gestionat pels


rojos
Aquest perode de la recent histria valenciana [la dcada dels 60 i 70 del segle
XX] ha suposat globalment el de major transformaci social en un lapse de temps
tan breu (Xamb, 1996: 41).

Del roig al blau ser una custica seqncia vexillolgica, el disseny del qual ser de Jorge Ballester, a la portada del llibre periodstic de Jess Sanz La cara secreta
de la poltica valenciana. De la predemocracia al Estatuto de Benicsim, que relata les
lluites partidistes de la transici democrtica. La seqncia, de setze banderes, passa
duna primera completament roja fins a la uitena en qu el groc cada vegada s ms
important i ha esdevingut una senyera quatribarrada. A partir de la novena, la senyera
t una franja blava cada vegada ms exagerada fins esdevenir completament blava.
Molts anys desprs un documental sobre aquest perode elaborat pel Servei dAudiovisuals de la Universitat de Valncia (i, en certa mesura, un llibre dAlfons Cuc titolat
Roig i Blau. La transici democrtica valenciana) prendran aquest ttol per explicar el
pas del franquisme a la democrcia al pas.
La frmula ha fet fortuna per presenta no pocs equvocs, ja que aquesta metfora indueix a pensar, per exemple, que tots els rojos eren necessriament valencianistes i la cosa, com veurem tot seguit, no fou ni tan evident ni tan senzilla. Tot i no ser
exactament aix la transformaci de les banderes, del roig al blau, illustra una lectura
de la transici democrtica en absolut inexacta. El que sovint no es diu s que aquesta
deriva cromtica fou conseqncia dun pacte poltic posterior al colp destat del 23 de
febrer de 1981 entre les dues grans forces poltiques espanyoles i valencianes, la UCD
i el PSOE (la primera amb majoria simple a Espanya i la segona amb majoria simple al
Pas Valenci), i que acabaria sent gestionada, de 1982 a 1995, pel PSPV-PSOE.

9.3.1 El valencianisme durant el franquisme i postfranquisme


Cal constatar com a primera reflexi el retard de loposici poltica valenciana al
franquisme. En comparaci duns altres territoris de lestat venuts, al Pas Valenci els primers nuclis doposici al franquisme tindran una aparici tardana. El
franquisme entre nosaltres tingu un arrelament molt ms slid del que puga semblar (Sanz i Nadal, 1996: 230). Cursiva de loriginal.

En efecte, el rgim franquista al Pas Valenci arrel profundament i loposici


antifranquista, per ms meritria que fra, no estigu particularment estructurada ni
aconsegu posar en particulars dificultats a la dictadura. Tot i aix no es pot entendre
la transici democrtica sense la particular evoluci del moviment antifranquista.
El resorgiment del valencianisme durant la dcada dels quaranta del segle passat i, particularment, la creaci dun nou valencianisme per banda de Joan Fuster tindr especial importncia al mn universitari i als partits poltics antifranquistes. La Universitat de Valncia ser el focus on coincidiran la majoria dactivistes demcrates i
des daquest espai naixer una associaci bastant estreta entre valencianisme i antifranquisme, de tal manera que la gran majoria de lantifranquisme al Pas Valenci
semblar, ho siga realment o no, fusteri.
Aquest nou valencianisme o neovalencianisme (Sanz i Nadal, 1996 o Sanz i Felip, 2006) envernissar la histrica tradici jacobina de lesquerra obrerista espanyola
per no capgirar el seu nacionalisme espanyol bsic. Tanmateix el valencianisme s
que sidentificar quasi exclusivament amb un projecte esquerr, cosa que tindr conseqncies ulteriors. El Pas Valenci ser desquerres o no ser fou la frasse que
esteorotipa tot aquest procs. Excedeix lmbit daquesta recerca analitzar pormenoritzadament aquest perode. Bsicament ressenyarem que totes les formacions poltiques i socials democrtiques naixeran dins dun cert fusterianisme (ms o menys

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 159

explcit, ms o menys superficial) grcies al voluntarisme duniversitaris amb un alt


grau dideologitzaci proporcionalment invers a la seua praxi i experincia poltiques.
Durant la postguerra bsicament les activitats valencianistes se circumscriviren
al grup encapalat per Xavier Casp i Miquel Adlert, provinents ambds dANV, associaci catlica i prxima ideolgicament a la DRV, que durant la segona Repblica
espanyola defens un valencianisme de caire sobiranista. Casp i Adlert fundaren i
dirigiren leditorial Torre, en la qual publicaran Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner,
Enric Valor, Alfons Cuc, Francesc de Paula BurgueraA3 i tants daltres. Lentrada de
Carles Salvador i Antoni Igual bedaA1 a LRP242 marc el primer enfrontament amb el
grup Adlert-Casp, que acusarien aquells de collaboracionistes en participar en una entitat controlada pel franquisme. A la dcada dels cinquanta el propi Fuster es desmarcar del tndem de leditorial Torre degut al tarann conservador i catolicista dels seus
promotors.
Durant aquesta dcada el valencianisme es reduir, bsicament, a la iniciativa
de projectes culturals, sota els quals samagaven ja clares inquietuds poltiques que
sexplicitaran la dcada posterior. Mereix destacar-se la presentaci lany 1951 del Diccionari Catal-Valenci-Balear. A Valncia es form una Comissi patrocinadora de
lobra, composada per gent molt diversa, incloses personalitats que posteriorment
participaran del blaverisme, com Jos Ombuena o Julin San Valero.A1 Aix mateix
lany 1959 es commemor el V centenari de la mort dAusis March.243 Altres iniciatives semblants com el Seminari Roi de Corella dirigit per Cristfol Sarris o a Alacant
el club damics de la UNESCO, dotaran la vida universitria daquells moments dun
brou participatiu i despertador de conscincies democrtiques i valencianistes en
determinades minories majoritriament de les noves classes mitjanes.
Lany 1962 s de referncia obligada. La publicaci de lassaig Nosaltres, els valencians de Fuster, amb una proposta de construcci nacional de Pasos Catalans a
partir de la llengua catalana i dualista pel que fa al Pas Valenci (catal, s dir, valenci, duna banda; castell, aragons o murci de laltra), significar limpuls duna nova
generaci universitria que, en general, desconeixia la tradici valencianista anterior a
la Guerra Civil Espanyola i que, majoritriament, a partir daleshores unir un nacionalisme valenci en bona mesura de nou encuny als seus ideals radicalment democrtics i desquerres:
El nou nacionalisme poltic que en sorgir daquest moviment diferir radicalment
del valencianisme de la II Repblica, almenys en tres trets: ser predominantment
universitari, polticament radical i democrtic, i tendir a manifestar-shi de manera
predominant, encara que no exclusiva, en el camp del socialisme (Aguil, Franch
i Martnez, 1977: 47-48).

La proposta fusteriana ser el referent de molts daquests nous universitaris i de


la gran majoria de les forces poltiques antifranquistes que valencianitzaran ms tard o
dhora, per mimesi o per entrisme delements nacionalistes, les forces progressistes
dmbit espanyol, incls el PCE, el gran partit antifranquista daleshores. A la dcada
dels seixanta dues formacions poltiques, que assumiran plenament el paradigma
242

LRP, com hem vist al subcaptol 8.1, fou una associaci nascuda dels idelegs de la Renaixena que aspiraven a una recuperaci literria (sobretot potica) del valenci i a la construccci dun regionalisme cultural per sense veletats poltiques valencianistes. Durant el franquisme es toler per practicar
un regionalismo bien entendido. Tot i aix diversos valencianistes faran entrisme per fer servir una instituci que gojava de reconeixement social.
243
La Universitat de Valncia, mitjanant els cursos de llengua i cultura valencianes auspiciats pel
catedrtic F. Snchez Castaer i posteriorment amb la fundaci de lAula Ausis March, possibilit a
diversos jvens universitaris un lloc de trobada del valencianisme. Eliseu Climent, Joan Francesc Mira,
Llus Aracil,A1 Alfons Cuc (el conegut com grup dels jesutes) i altres seran els atrets per aquesta
instituci amb cobertura universitria que comptar amb la participaci de Miquel Adlert, Miquel Batllori,
Xavier Casp, Miquel Dol, Juan Ferrando Bada, Joan Regl, Julin San Valero, Manuel Sanchis Guarner,
Miquel Tarradell, Vicent Ventura, etc.

160 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

fusteri, mereixen destacar-se: duna banda el Partit Socialista Valenci (PSV), del
qual naixeran els diversos partits socialistes als setanta, i duna altra la Uni Democrtica del Pas Valenci, primigniament del Poble Valenci (UDPV), que tenia com a
referent el pensament personalista comunitari dins de la tradici de lhumanisme cristi
i, per tant, estava ms allunyat dalguns aspectes del fusterianisme.
El PSV es fund en 1964. El naixement del socialisme valencianista t precedents en el Front Marxista Valenci i directament en el Moviment Social-Cristi de
Catalunya (Mosca) lany 1960 i en Acci Socialista Valenciana (ASV) el 1962 aix com
en el paper ideolgic i organitzador de Fuster amb excursions formatives i patritiques
a Catalunya. El PSV es defin com nacionalista i socialista i compt amb una implantaci bsicament universitria. A la Universitat de Valncia controlava lAgrupaci Democrtica dEstudiants Valencians.
Malgrat les limitacions organitzatives i financeres, hi haur dues campanyes que
romandran en la memria histrica del valencianisme: a moltes parets i murs en llocs
diversos de la geografia valenciana es llegir (encara hui algunes sen poden veure)
Parlem Valenci i Valencians unim-nos. El primer eslgan fou amb lobjectiu de
recuperar la llengua prpia com a instrument diferenciador dels valencians i arma poltica contra el monolingisme castell franquista i el segon amb la intenci de recuperar
la dimensi popular i nacional democrtica. Tot aix junt a actes com xiulades durant
la Crida fallera dna idea de la dimensi, reduda per molt important, de lagitaci
poltica del PSV. En un altre plnol tamb mereix ressenyar-se la importncia atorgada
al moviment associatiu obrer i concretament en la creaci de CCOO del Pas Valenci
als locals de LRP.
El PSV desapareixer amb els finals de la dcada. La seua dissoluci s el smbol de la impossibilitat de contenir amb unes niques sigles tot el camp ideolgic, molt
divers i plural, del socialisme i lesquerra al Pas Valenci daleshores. No obstant ser
lembri de moltes noves formacions valencianes progressistes que finalment, amb
resultats desiguals, impregnaran gran part de les forces poltiques desquerra de sensibilitat valencianista.
La UDPV naix tamb a la dcada dels seixanta244 baix la influncia de la Uni
Democrtica de Catalunya, al voltant dun grup de militants dirigits per Vicent Miquel i
Diego, Francesc Prez Moragon, Ernest Sena, Francesc Soriano i Joan Senent245
entre daltres. Aconsegu augmentar les seues bases amb la confluncia dantics
militants de la DRV, destacant la de Joaquim Maldonado, i lany 1972 convergiren amb
el corrent de lAcci Catlica, encapalat per Vicent Ruiz Monrabal. El 1975 sintegr a
lEquip Demcrata Cristi junt al Partit Nacionalista Basc, UDC, Partit Popular Gallec,
la Fede-racin Popular Democrtica i Izquierda Democrtica (Colomer, 1996). La
UDPV colla-bor amb altres forces poltiques i socials democrtiques. La primera
experincia fou amb els comunistes amb el Grup dAmics de Joan XIII i posteriorment
al 1973 a la Taula Democrtica de Valncia, el 1975 al Consell Democrtic del Pas
Valenci (CDPV) i el 1976 a la Taula de Forces Poltiques i Sindicals del Pas Valenci
(TFPSPV).
En definitiva, durant la segona etapa del franquisme es conformar un nou valencianisme al voltant de les propostes de Fuster, minoritari i conformat sobretot per
professors i estudiants universitaris, que impregnar lantifranquisme valenci de
reivindicacions nacionalistes valencianes i que ser un factor a tenir en compte durant
la transici democrtica.

244

No hi ha unanimitat pel que fa a la data exacta del seu naixement, al voltant de les primeries
dels seixanta. La seua Declaraci de principis s de 1965.
245
Joan Senent Anaya (1916-1975): publicista i valencianista. Fou director i editor de la revista
Gorg, que fou tancada pel rgim franquista lany 1972. Public En defensa del regionalismo (1976).

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 161

Els setanta comenaran, coincidint amb lagonia fsica del dictador, amb lorganitzaci i coordinaci unitries de les forces democrtiques valencianes. La primera
experincia fou al 1973 amb el naixement de la Taula Democrtica de Valncia. La
conformaven la UDPV, el Partit Carl, els Grups dAcci i Reflexi Socialista i el PCE i,
ms tard, sincorporarien els comunistes de Bandera Roja, el Partido del Trabajo de
Espaa (PTE) i el Partit Socialista Popular (PSP). La Taula sun amb un programa
mnim al voltant de democrcia, amnistia general, autonomia en condicions semblants
a otras regiones histricas y diferenciadas del mbito del Estado espaol, llibertat
sindical, mesures digualtat social i procs constituient de Corts generals i per una altra
banda intent la convocatria de lAssemblea del Pas Valenci tenint com a referncia
lAssemblea de Catalunya de 1971 (Sanz, 1982: 24).
Lany 1974 es forma la Junta Democrtica de Espaa, apadrinada pel PCE. A
Alcoi es forma la primera Junta en setembre i el maig del 1975 es conforma la Junta
Democrtica de Valncia, donant peu el mes dagost a la Junta Democrtica del Pas
Valenci (JDPV) que tamb demanava un estatut dautonomia, encara que no se sollicitava un govern provisional, com en el cas de les mal anomenades nacionalitats histriques. Sintegraren en la JDPV el PSP, PCE, PTE, OCE (Bandera Roja), membres del
Partit Democrtic Liberal del Pas Valenci, CCOO, Justcia Democrtica, Moviment
Democrtic de Dones i alguns independents, tot destacant entre ells Manuel BrosetaA1
(Sanz, 1982: 33).
UDPV, PSPV i el Partit Carl, tanmateix, declinen entrar-hi i conformen el CDPV
el juny del 1975, adscrita a laltra gran plataforma antifranquista estatal: la Plataforma
Democrtica de Espaa, resposta del PSOE a la Junta. Tamb participaren a aquest
Consell el PSOE, el PSAN, el MCPV, Unificacin Comunista de Espaa (UCE) i les
centrals sindicals UGT i USO. El Consell, a diferncia de la Taula, s inclour en les
seues reivindicacions un Govern Valenci provisional, a ms dun Estatut dAutonomia
com a passos previs pel dret dels valencians a lautodeterminaci.
Al llarg de 1975 selaboraren dos avantprojectes dEstatut dAutonomia, els anomenats Estatut dElx i lEstatut del Consell (Aguil, 1982: 52-53). Suposen la represa
davantprojectes estatutaris desprs duna perllongada etapa, ja que els darrers es
publicaren lany 1937, en plena guerra dEspanya.
Pel que fa a lEstatut dElx cal assenyalar que fou redactat per un grup dintellectuals autodefinits sense cap lligam amb partits poltics i s el ms sobiranista de la
histria contemprania. Aquest reconeixia la sobirania nacional del Pas Valenci i el
seu consegent dret a lautodeterminaci: Com a primer pas en el cam vers lautodeterminaci, el Pas Valenci ens dna el present Estatut per a la regulaci de la seua
vida poltica, dins el marc de lEstat espanyol.246 LEstatut dElx no regula ni esmenta
la bandera oficial, ni lescut, ni tampoc lhimne, per s estableix loficialitat de la

246

Destacava aix mateix la recuperaci de les institucions forals, sota el nom de Generalitat, i la
desaparici de provncies i diputacions en benefici de comarques, base de circumscripcions electorals
amb sistema electoral majoritari. Els parlamentaris valencians gojaven de les mateixes garanties i prerrogatives que els espanyols i al President, triat pels parlamentaris, li corresponien amples competncies, ja
que no noms representava al Pas Valenci, sin tamb a lestat en lmbit del pas i tenia dret a participar en el Consell de Ministres. Respecte les competncies les distingia en compartides i exclusives,
basant-se en un model prxim als estats federals o anant fins i tot ms enll. Les compartides (lestat
legisla i la Generalitat executa) eren: planificaci econmica, moneda i divises, legislaci penal, processal
i hipotecria, dret mercantil, propietat intellectual i industrial, correus, telfons i telgrafs i pesos i mesures
(art. 11). Aix mateix lestat podia dictar Lleis de Bases, on a la Generalitat li corresponia el desenvolupament legislatiu i reglamentari en el rgim general de comunicacions, recursos naturals, agrcoles i
industrials i ordenaci bancria i dassegurances (art. 14). La resta, regulat al Ttol III, sn competncies
on noms la Generalitat podia legislar. El Ttol V, a ms, regulava amplssimes competncies hisendstiques i patrimonials. Les disposicions transitries marquen linici de lautonomia el dia mateix del trencament democrtic, mitjanant un govern provisional triat per totes les seues forces democrtiques (sense
regular, per, com) que en el perode dun any convocar eleccions al Parlament constituient de la
Generalitat. La disposici 2 establia la desaparici dels governadors civils.

162 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

llengua catalana (nomenada aix) i la cooficialitat amb el castell a les comarques


castellanfones.247 El text s partidari de la unitat nacional del Pas Valenci amb
Catalunya i les Balears, sempre respectant la voluntat majoritria dels valencians. En
aquest sentit a la presentaci sexplicita que la unitat dels Pasos Catalans shauria de
construir a partir de la decisi lliure del poble valenci:
Malgrat que les lnies bsiques que inspiren lAvantprojecte tenen ben clar el
concepte dunitat nacional dels Pasos Catalans, el text se cenyeix a lmbit geopoltic del Pas Valenci i noms proposa la catalanitat com un objectiu a construir
entre tots: qualsevol pas cap a ella queda deferit a la decisi lliure del poble valenci. Ning que es diga demcrata gosar minimitzar aquest plantejament (Aguil,
1992: 115).

LEstatut del Consell tindr com a base lEstatut dElx, copiant de manera prcticament literal bona part del seu articulat, encara que amb plantejaments ms moderats. Sanomena aix perqu fou lavantprojecte del CDPV, malgrat que no tots els seus
partits membres hi estigueren dacord. Concretament el PSAN vot en contra i compt
amb labstenci del PSOE i UCE, degut a les disposicions transitries del text. Aquest
Estatut definia el pas com a territori autnom dins lEstat espanyol. Aquest territori era
indivisible per desapareixen algunes competncies compartides entre el pas i lestat,
noms tractant-se les prpies de la Generalitat. Tampoc no apareix cap menci a la
senyera ni a altres smbols i regula la cooficialitat del valenci i el castell en tot el
territori. Desapareix el terme Pasos Catalans i la redacci de larticle 8 (basant-se en
el 10 del dElx) queda significativament molt ms matisada:
El Pas Valenci, per raons lingstiques i culturals, tindr relacions amb el Principat de Catalunya i les Illes Balears. Quedant sempre salva la personalitat poltico-administrativa del Pas Valenci, aquest podr establir mancomunitat amb el
Principat de Catalunya i les Illes Balears per a lexercici duna o ms competncies
estatutries. El Pas Valenci podr arribar a federar-se amb el Principat de Catalunya i les Illes Balears, si lAssemblea de la Generalitat ho aprova i el poble ho ratifica en plebiscit per majoria absoluta (Aguil, 1992: 129).

***
Tornant a lactivitat democrtica cal dir que la JDPV i el CDPV faran passes conjuntes envers la unitat doposici democrtica a terres valencianes. La Junta i el
Consell convoquen conjuntament manifestacions a Alacant (13-XII-1975) i Valncia
(16-II-1976) amb destacada participaci. Finalment a la primavera del 1976 suneixen
ambdues en la TFPSPV. A juliol daquell mateix any sapleguen baix les sigles de la
Taula 20.000 persones a Alacant i 120.000 a Valncia. El 31 dOctubre la Taula
convoca a Albal a celebrar el Dia Nacional del Pas Valenci. La TFPSPV al seu acord
constitutiu, inclou la creaci immediata de la Generalitat provisional del Pas Valenci,
s dir, dun autogovern provisional (Cuc, 1996: 13).
Aix mateix la Taula deman labstenci per al referndum que Surez plantej
per tal de ratificar la Llei de Reforma Poltica a desembre del 1976. Els resultats, per,
foren desencoratjadors per al conjunt de loposici democrtica, ja que nicament el
151% del cens electoral de la provncia de Valncia, junt al 149% del dAlacant i noms l114% del de Castell secund labstenci. A obligaria a bona part de loposici a abandonar els postulats de la ruptura democrtica i a iniciar els de la transici
democrtica des del rgim i la negociaci amb el reformisme franquista.248

247

De fet, ser lnic avantprojecte estatutari que contempla la secessi duna part del territori,
atorgant les comarques castellano-parlants la possibilitat per majoria de dos teros del seu cos electoral.
248
Aquest fracs de la ruptura fou general al llarg i ample de lestat, encara que a Catalunya, amb
un 26% dabstenci, es don la sifra ms alta de boicot al referndum (Borja de Riquer, 1996).

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 163

La unitat de la Taula, a ms, era frgil. El que ser una constant durant la transici, la marginaci de les forces nacionalistes valencianes per banda de les organitzacions valencianes dels partits estatals, es veur reflexat en labsncia de representaci
valenciana a la Comissi Negociadora de loposici estatal amb el govern dAdolfo
Suarez. Partit Demcrata Liberal del Pas Valenci (PDLPV), UDPV, PSPV, MCPV i
Partit Carl acusaren despanyolistes a la resta dentitats de la Taula que acceptaren
aquest oblit (Sanz, 1982: 29).
La TFPSPV tampoc aconsegu la unitat de les forces poltiques que lintegraven
en les eleccions generals de 1977, ni tan sols en les candidatures del Senat, bsicament per loposici del PSOE. nicament el PSPV, el MCPV i el Partit Carl conformaren una coalici al Senat sota les sigles Bloc Autonmic Valencianista dEsquerres.
La Taula tampoc assol la constituci duna Assemblea Democrtica del Pas Valenci, punt que figurava des de la seua fundaci ja que, entre daltres coses, no
aglutinava tots els partits valencians. Especialment significatives foren les absncies
de les formacions dretanes Alianza Popular (AP), Partido Popular Regional Valenciano
Autonomisa (PPRVA) i el PDLPV, malgrat les bones relacions que tenien destacats
dirigents daquest darrer amb la Taula. El consens pel que fa a lautogovern noms
sabastaria amb el Plenari de Parlamentaris i formalment el 9 doctubre de 1978 amb el
Comproms Autonmic (que fou, com veurem, immediatament superat per lestratgia
anticatalanista).
Tot i els fracassos respecte els postulats inicials, cal valorar que la TFPSPV
aconsegu unificar la gran part de les forces poltiques i cviques antifranquistes i
articular un cam valenci, amb la reivindicaci bsica dun Estatut dAutonomia, de
ruptura democrtica, que al capdavall no quallaria per que impregnaria de postulats
valencianistes la poltica valenciana. De quina manera aquest valencianisme esdevingu catalanisme s una de les qestions que analitzarem al subcaptol segent.

9.3.2 1977: ms que unes eleccions constituients i ms que una


manifestaci
El 15 de juny de 1977 Adolfo Surez convoc eleccions generals per trencar definitivament quasi quaranta anys dautoritarisme. La fragmentaci poltica aleshores
era molt elevada (a la circumscripci de Valncia es presentaren 19 candidatures). Cal
tenir present, a ms, que no totes les candidatures pogueren concrrer lliurement a les
eleccions. La legalitzaci del PCE durant la Pasqua de 1977 no supos que totes les
candidatures a lesquerra daquest o independentistes foren autoritzades.
Els propis comicis simplificarien lescenari poltic al Pas Valenci. Les primeres
eleccions des de la Segona Repblica espanyola tingueren com a punt estrela el
carcter constituient del nou rgim, el que suposar que, a diferncia de Catalunya i
del Pas Basc, la reivindicaci autonmica aparegu en un plnol secundari i dependent del propi procs constituient. De fet, la voluntat autonomista apareix subordinada
al programa general tant de la dreta moderada com del centre-esquerra i de lesquerra
i unida a un sistema de regionalitzaci generalitzada. Noms als partits poltic valencians, UDPV i PSPV, la reivindicaci nacional era prioritria i remetia a un projecte
federal espanyol ms prompte difs. Tot i aix nicament la coalici dextrema dreta
Alianza Nacional 18 de Julio (candidatura unitria de la Falange Espaola Tradicionalista i Fuerza Nueva) se mostr partidria del continuisme centralista, amb la qual cosa
lautonomisme, en major o menor mesura, estigu majoritriament present.
Al Pas Valenci el vencedor de les eleccions fou el PSOE: 681.097 vots que representaren el 3590% dels vots i tretze escons al Congrs. El segu la UCD amb
605.456 paperetes, tres punts menys que els socialistes (3191%) i onze diputats. A
molta distncia el PCE-PCPV amb 165.787 sufragis (874%) i tres diputats i Alianza
Popular que aconsegu 108.534 vots (572%) i un diputat. El Partit Socialista Popular

164 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

de Tierno Galvn amb 84.582 vots (446%) i tamb un diputat complet la representaci parlamentria (Aguil et al., 1997).
El nacionalisme valenci, en conseqncia, esdevindr extraparlamentari. UDPV
assolir un percentatge del 257% amb 48.704 vots i el PSPV, que no pogu presentar-se a la circumscripci dAlacant per lintent de legalitzaci de les seues sigles per
banda del PSOE i altres problemes interns, shagu de conformar amb la confiana de
30.225 valencians (26% a la provncia de Valncia i 07% a la de Castell).
El panorama que deix aquests comicis tindr una importncia cabdal en el particular desenvolupament del sistema poltic valenci fins al punt que ha condicionat
lactualitat si ms no en els tres aspectes segents:
1) la conformaci de dues grans forces poltiques, una de centre-esquerra, amb
majoria per noms relativa, i una altra de centre-dreta que hegemonitzaren lespai
poltic. De fet, prcticament set de cada deu votants dipositaren la seua confiana a
aquestes dues forces. El bipartidisme per ms imperfecte que fra que es preconfigurava al pas lany 1977 (amb les excepcions del PCE-PCPV ms tard EUPV i
dUV durant la dcada dels huitanta i noranta del segle XX) no far, amb daltavalls,
sin crixer fins a lactualitat on nou de cada deu valencians voten PSOE o PP.
El sistema valenci de partits, doncs, es configurava com un bipartidisme imperfecte, extraodinriament semblant a lespanyol i bsicament situat al voltant del cleavage dreta-esquerra, la qual cosa el distanciar del sistema catal de partits que,
sobre aquest cleavage, se superposar un altre, el del centre-perifria, donant com a
resultat si fa no fa lactual composici pentapartidista, conformada pels tres partits amb
referncia estatal un de centre-dreta (UCD i, desprs, PP), un de centre-esquerra
(PSC) i un altre desquerra (PSUC/Iniciativa per Catalunya) i dues forces nacionalistes catalanes una de centre-dreta (la coalici de Convergncia Democrtica de
Catalunya i Uni Democrtica de Catalunya) i una altra de centre-esquerra (ERC).
2) la minoritzaci dels extrems poltics. Com a corollari del punt anterior lextrema dreta i lextrema esquerra (que, en alguns casos, no shavia pogut presentar en no
estar encara legalitzada) quedaran en posicions molt marginals en aquestes eleccions,
marginalitat que romandr fins a lactualitat. Ni lAlianza Nacional 18 de Julio ni la sopa
de lletres dels diferents partits marxistes revolucionaris assoliran resultats mnimament
significatius.
3) lextraparlamentarisme i minoritzaci del valencianisme poltic, que sha vingut
arrossegant fins a 2008 (amb lexcepci de les legislatures de 1987-1991 i 2007-2011
que, grcies a un acord prelectoral amb el PCE/Esquerra Unida, assoliran una mnima
representaci parlamentria a les Corts), la qual cosa ha dividit el nacionalisme valenci entre els possibilistes o entristes en forces dobedincia espanyola (el PSPV) i els
resistents (Partit Nacionalista del Pas Valenci-PNPV, Unitat del Poble ValenciUPV o BLOC).249
Analitzant, per, les dades electorals de 1977 duna manera superficial es podria
considerar que no existia prcticament electorat valencianista. La conscincia autonmica dels valencians, superior aleshores a la mitjana espanyola per les dades de qu
disposem, i la capacitat mobilitzadora que tenia lautonomia, com es palesar eixe

249

El Partit Nacionalista del Pas Valenci (PNPV) fou un partit fundat pel diputat exucedista Francesc de Paula Burguera, que es present a les eleccions generals de 1979 a la provncia de Valncia
(nobtindr un 129% dels vots) i a les municipals, on obtingu nou regidors. La UPV ser el resultat de la
coalici de lAgrupament dEsquerres del Pas Valenci, el PNPV i la minoritria Esquerra Unida del Pas
Valenci (no confondre amb lEsquerra Unida, secci valenciana dIzquierda Unida) que es presentar a
les generals de 1982 i que sunificar en un sols partit a partir de 1984. El BLOC ser la coalici dUPV,
Partit Valenci Nacionalista (PVN), escissi dUPV, Nacionalistes dAlcoi i diversos independents i que
aplega el valencianisme majoritari.

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 165

mateix 9 doctubre, demostren que el valencianisme, per ms minoritari que fra, era
una ideologia significativa en el sistema poltic valenci. Si ms no el 1977. I a ms a
ms conv tenir present que amb un sistema proporcional pur tant la UDPV com el
PSPV hagueren obtingut un diputat cadascun per la circumscipci de Valncia i s
possible que el valencianisme poltic shaguera vist reforat durant la transici democrtica. Degut a la impregnaci del neovalencianisme de les forces desquerra i a
lentrisme de minories nacionalistes en aquestes, el nacionalisme valenci ha tingut
ms presncia social que el seu pes electoral estricte.
4) la derrota relativa de la UCD, conjuntament amb altres factors com la presa
del carrer per lesquerra, animar a la direcci ucedista valenciana a assumir lestratgia anticatalanista com a frmula de desgast de lesquerra i per aconseguir si ms no
lhegemonia social a la ciutat de Valncia, cosa que, com veurem a aquest captol i a
lonz i el tretz, aconseguiran en bona mesura. A partir daleshores, lanticatalanisme
esdevindr una estratgia til que es far servir, sobretot, pels partits de centre-dreta,
a les campanyes electorals per fidelitzar votants i desmobilitzar ladversari. I de fet, a
les darreres eleccions autonmiques i generals de 2007 i 2008, el PP (i, per descomptat, UV i CVa) han continuat fent-la servir.
Si ms no des de 1979 la poltica valenciana estar trufada danticatalanisme.
Les explicacions histriques que shan fet fins ara, per, del fenomen del blaverisme
no acaben de ser satisfactries. Compartim que la derrota electoral del centre-dreta a
bona part del pas, fu que lestratgia anticatalanista, que no shavia fet servir ms
enll de grupuscles minoritaris, resultara ms seductora com a mecanisme de tractar
de recuperar lhegemonia social i poltica:
El fenmeno es fcil de explicar con el resultado de las elecciones del 15 de junio. Estas fueron un triunfo total de la izquierda y los herederos del reformismo
franquista, agrupados en AP, y la UCD, el otro heredero sociolgico, no consiguieron derrotar al PSOE como as lo hizo en Espaa. Adems, en el conjunto de las
tres provincias valencianas ambos partidos AP y UCD, no aventajaban al
PSOE y al PCE-PCPV en nmero de diputados y senadores. A la vista del resultado, la direccin regional valenciana de la UCD se dedic a promocionar un partido con capacidad de movilizacin popular con el que enfrontarse al triunfo de la
izquierda y financiar toda una estrategia de tensin para polarizar al electorado de
la ciudad de Valencia y su circunscripcin en dos extremos: catalanismo y anticatalanismo, para situarse en el centro reconciliador (Sanz i Felip, 2006: 251).

El blaverisme, al nostre parer, no ser tan fcil dexplicar com plantegen Benito
Sanz i Josep Maria Felip, ja que, com hem vist, les eleccions de 1977 no sn un triomf
total de lesquerra (a la demarcaci de Castell guany la dreta per ms de quinze
punts de diferncia) i a la demarcaci dAlacant, on tamb guany lesquerra, lestratgia del blaverisme no quall perqu no fou un discurs socialment a labast.
Daltra banda les eleccions de juny de 1977 tamb tingueren algunes conseqncies conjunturals per molt importants per a la nostra recerca. Bsicament en
considerarem dues: 1) la unificaci dels diferents partits socialistes en el PSPV-PSOE i
lentrisme de bona part de la militncia dels partits nacionalistes PSPV i UDPV i 2)
paradoxalment, les derrotes dels sectors ms valencianistes a linterior dels tres partits
estatals ms importants (PSPV-PSOE, UCD i PCE-PCPV).
Per una banda pel que fa a lesquerra, la sensibilitat valencianista del PSOE valenci era escassa, encara que cal destacar la presncia duna minoria nacionalista al
Partit Socialista Popular i particularment al Partit Comunista del Pas Valenci. En
aquest darrer cas les lluites entre el sector dAntonio PalomaresA1 i el sector nacionalista en el qu sintegraven personalitats com Emrit Bono,A3 Ernest GarciaA3 i altres,
evidenciar que la qesti valenciana es dirim tamb a linterior de les seccions valencianes de les formacions dmbit estatal, generalment amb derrotes, si ms no a la
llarga, de les sensibilitats ms inequvocament valencianistes.

166 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

Per una altra banda tindrem a la UCD, que es formar a correcuita des del govern espanyol a partir dels sectors afins, bsicament del centre-dreta moderat. A
Valncia el governador civil, Manuel Prez Olea,A1 convoca els dirigents del PDLPV, el
PPRVA i la UDPV per aconseguir lacord. El llavors secretari general de lUDPV, Ruiz
Monrabal (que al capdavall acabaria integrat), era favorable a participar en lampla
coalici centrista, per sectors importants dels democrata-cristians i especialment
loposici en bloc del partit dEmilio AttardA1 vetaren aquesta possibilitat, cosa que
probablement haguera contribut a anullar prcticament les distncies electorals amb
els socialistes i a incrementar la sensibilitat valencianista de la UCD. Cal destacar, aix
mateix, que sectors importants del PDLPV eren molt sensibles a la qesti valenciana, encara que com descriurem ms endavant, aquests foren continuadament marginats per la direcci valenciana de la UCD controlada bsicament pel grup dAttard. Un
sector dell, dirigit per Francesc de Paula Burguera, acabaria conformant junt a personalitats daltres trajectries valencianistes, el PNPV.
***
Quinze diputats per la circumscripci de Valncia, nou per la dAlacant i cinc per
la de Castell, a ms de quatre senadors per cadascuna de les provncies, fan un total
de quaranta-un representants de la societat valenciana elegits als comicis de 1977.
Aquests quaranta-un parlamentaris formalitzaren el 6 dagost el Plenari de Parlamentaris del Pas Valenci, com a altres territoris de lestat, per tal diniciar el procs
preautonmic (Aguil, 1989: 114).
A Catalunya i Euskadi ja shavia iniciat la recuperaci de lautogovern. A Catalunya sopt pel restabliment provisional de la Generalitat en la persona de Josep Tarradellas com a frmula per connectar amb la legitimaci histrica i, alhora, evitar que la
majoria desquerres prenguera el control de les incipients institucions catalanes. A
Euskadi la qesti fou ms complicada pel problema del terrorisme i la manca de
voluntat del Partit Nacionalista Basc dintegrar-se dins el camp constitucional.
Al govern espanyol, per, com ja hem apuntat, es veia amb rezel la generalitzaci de les reivindicacions autonomistes, malgrat que sestabl un complicat sistema a
moltes bandes de negociaci poltica. Una gran part de la classe poltica i de lopini
pblica espanyoles sestimava ms abordar el problema autonmic una vegada aprovada i sancionada la Constituci i evitar aix la proliferaci de rgims preautonmics.
Aqueixa incertesa general es complicava encara ms, ja que el Pas Valenci, com a
tal ni carn ni peix, restava en terra de ning, entre les nacionalitats acceptades com
a tals i les regions, diferncia simblicament important i replegada a la Constituci:
la prpia realitat poltica havia prefigurat dos nivells diferents de necessitat de reivindicaci autonmica a partir de la distinci tan usada durant la transici poltica entre nacionalitats i regions on el cas valenci estava dalguna manera en
terra de ning (Aguil, 1989: 115).

La constituci formal del Plenari vingu precedida per la sorpresa que les eleccions havien suposat per als militants del PSOE al Pas Valenci. Ja hem esmentat
que el PSPV es qued als afores del sistema parlamentari; el PSP-PV shagu daconformar amb dos parlamentaris (un diputat i un senador); i el PCE tan sols nobtingu
tres (dos diputats i un senador)250. El PSOE nhavia aconseguit vint-i-un dels quarantaun parlamentaris valencians, la majoria absoluta, una sifra que ni els ms optimistes
de la formaci que encapalava Felipe Gonzlez pensaven dobtenir: a Valncia set
diputats i tres senadors; a Alacant tamb foren la llista ms votada amb quatre diputats, a ms de dos senadors i a Castell fou lnica circumscripci on tragueren menys
vots al Congrs que la UCD, dos diputats per tres senadors. La UCD, molt lluny,

250
Josevicente Mateo, malgrat concrrer com independent a les llistes del PSOE i amb el suport
del PCPV i el PSP-US, finalment sintegr amb els comunistes.

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 167

abast els catorze parlamentaris: cinc diputats per Valncia i un senador; quatre per
Alacant i un senador; i victria (en vots) a Castell amb dos diputats i un senador. AP
nicament aport un diputat al Plenari, per la circumsprici de Valncia.
Aquesta majoria absoluta socialista obtinguda per sorpresa tindr clares conseqncies en el procs autonmic valenci. Per una banda bloquejar el PSOE fins a
tal punt que es negar en un primer moment a assistir a les reunions preparatries de
lAssemblea de Parlamentaris, tot i tenir, insistim, la majoria absoluta. I per laltra implicar que una vegada dirigit el procs pels socialistes, des del Govern de Surez,
flanquejat pels seus correligionaris valencians, es boicotejar i diluir la voluntat autonomista manifestada per la prctica totalitat de les forces poltiques i socials valencianes. La manca diniciativa socialista, malgrat la seua victria, supos probablement un
greu error poltic, error que es repetir durant tota la transici i fins i tot molt ms enll
de laprovaci de lEstatut. En aquell moment es degu a lescassesa de quadros poltics i duna estructura territorialment i sectorial consolidada, junt a la derrota electoral
de les propostes nacionalistes i a la parlisi provocada per la reacci antiautonomista
de la dreta ideolgicament ms installada en lanterior rgim, disfressada de valencianista. Aquesta darrera causa larrossegar durant les tres legislatures en qu es
trobar al front de la Generalitat.
Finalment es constituir el Plenari presidit primerament pel socialista Ruiz Mendoza i amb la vicepresidncia pel centrista Noguera de Roig i la secretaria per a
Josevicente Mateo. Les primeres actuacions aniran encaminades a nivell intern cap a
lelaboraci i aprovaci dun Reglament de Rgim Intern (que es publicaria el 19 de
juny de 1978 al Butllet del Consell del Pas Valenci) i a nivell extern a encetar el
procs autonmic mitjanant reunions a les principals capitalitats valencianes (Valncia, Alacant, Oriola, Castell de la Plana, Penscola, Sagunt...) i convocar la gran
manifestaci del 9 doctubre de 1977 on lxit sense precedents legitimar encara ms
els parlamentaris per exigir a Madrid la iniciaci de la preautonomia.
La manifestaci del 9 doctubre del 1977 congreg a una gran multitud (segons
diverses fonts, probablement exagerant, a ms de mig mili de valencians) en la concentraci ms multitudinria en la histria valenciana i en una de les ms nombroses
de lpoca contempornia dEuropa.251 La jornada del 9 doctubre, que tingu com a
precedent multituds dactes festius i reivindicatius a la majoria de comarques valencianes i on la vespra es convocaren diverses manifestacions a Alacant, Castell, Gandia,
etc., sencet amb una reuni extraordinria del Plenari a lhemicicle de lAjuntament
de Valncia (encara que al llarg del dia hi hauria friccions entre les dues institucions),
on totes les formacions poltiques coincidiren en aconseguir rpidament un rgim preautonmic i on es condemn unnimement lassessinat de Miquel Grau (militant del
MCPV, mentre enganxava cartells per a la manifestaci autonomista a Alacant en
mans dun membre dextrema dreta). Grau ser lnic assassinat de tot el procs autonmic, encara que dissortadament no la darrera acci violenta.
El 9 doctubre de mat es realitz la tradicional process cvica pel translladament
de la senyera coronada. Bsicament dirigida per la URV i el GAV transcorregu sense
incidents dimportncia, tret de consignes i pancartes explticament anticatalanistes, i
amb una clara reivindicaci autonomista.
Molts dels participants del mat tamb sincorporarien a la manifestaci de la
vesprada on pogueren conviure les senyeres sense franja i amb franja blava, prcti251
s possible que la immensa manifestaci prvia de l11 de Setembre a Catalunya influra positivament en la convocatria de la valenciana. Aix mateix cal destacar la positiva acci empresa pels
mitjans de comunicaci en aqueix sentit. Dentre ells cal destacar el treball portat a terme per Eduard
Sancho, fundador i director daleshores dAitana, centre regional valenci de Televisin Espaola (Xamb,
1995). En qualsevol dels casos la mobilitzaci realitzada pels partits poltics, sindicats i associacions
cviques i culturals de la ms diversa ndole permet lxit sense el qual potser no shaguera assolit la
preautonomia.

168 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

cament la darrera vegada que ho farien durant la transici democrtica. Els parlamentaris valencians encapalaren la manifestaci que comen a la Plaa de Sant Agust i
que acab a la Plaa dAmrica. Molts valencians encara no havien eixit de Sant
Agust quan els membre del Plenari ja havien concls la marxa. Semblava dficil bviar
la voluntat autonomista, palesa pels centenars de milers de valencians que es manifestaren aquella vesprada.
La jornada daquell 9 doctubre fou un aval poltic per poder exigir del govern de
Surez la preautonomia i, al mateix temps, per intensificar el discurs valencianista de
les forces poltiques. No existia encara una Constituci ni, per tant, un referent jurdicopoltic on insertar lautogovern. Aquest era el principal argument de les posicions neocentralistes que convidaven a aguardar laprovaci dun text constitucional (conseqncia que haguera implicat la paralitzaci del procs autonmic en ms dun any).
Catalunya i Euskadi ja gojaven dinstitucions preautonmiques, per no estava gens
clara la seua ampliaci a altres territoris.
El 12 de novembre el Plenari amb la gran part dels seus components acodeix a
entrevistar-se amb el President del Govern espanyol on se li fa entrega de lesborrany
de text preautonmic. La UCD valenciana no obstaculitz aquesta reuni, ans al contrari exist un clima de collaboraci entre els partits poltics. El cas valenci era
significativament important per al Govern de Madrid. Duna banda calia neutralitzar la
cuestin valenciana per tal devitar que sescapara lamarrada transici democrtica
degut a la creixent importncia poltica de la perifria peninsular on el pes econmic i
demogrfic del pas podria inclinar la balana en contra del poder central, radicat a
Madrid (tradicional locus politicus). Daltra podria ben b servir-los dexperincia en la
tctica de generalitzar la qesti autonmica (el fams caf para todos) per tal de
neutralitzar i diluir lautogovern catal i basc.
En qualsevol dels casos Surez reconeix la fora de la reivindicaci autonomista
i explcitament de la mobilitzaci del 9 doctubre252 i es mostra comprensiu formalment
amb la petici durgent de preautonomia. Lestratgia suarista, per, era dilatar i congelar les reivindicacions valencianes el mxim de temps possible.
El Plenari cre una comissi per negociar amb el govern les condicions de la
preautonomia, formada per quatre membres del PSPV-PSOE, tres dUCD, un pel
PCE-PCPV, un altre pel PSP i els dos darrers dAP i de la USPV. Es formalitza aix
lexclusi de les formacions nacionalistes valencianes del procs autonmic, exclus-si
que no coadjuv precisament a reforar la sensibilitat valencianista ni la postura de
fermesa davant la ralentitzaci del Govern central.
En la prctica la comissi es veg reduda a la participaci dAlbinyana pels socialistes, Beltrn pels centristes i Bevi per la Unitat Socialista. Lestratgia socialista
de reduir un ampli pacte al pas a una negociaci bilateral PSOE-UCD i excloure la
resta dactors poltics i, per descomptat, socials, fou prcticament una constant, amb
poques excepcions durant la transici. Fins i tot decidiren en diverses situacions
encetar i continuar el procs autonmic pel seu compte, cosa que resultaria nefasta
per a lautogovern, ja que la unitat dacci de les forces valencianes era ms que
recomanable davant del govern central daleshores.
Al capdavall les lluites internes i els partidismes enfebliren la posici valenciana i
retardaren lassoliment de lautonomia. Tan sols dos mesos escassos desprs del 9
doctubre el Ministre per les Regions, landals Manuel Clavero, es permet rebutjar el
projecte desborrany que li present la comissi del Plenari, a ms de la cooficialitat
del valenci amb el castell i altres qestions.

252

Desenes de milers de valencian havien cridat la consigna Suarez, cabut, volem lEstatut.

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 169

9.3.3 La preautonomia i el fracs de la via del 151


El 30 de desembre de 1977 a Oriola el Plenari aprov la proposta del rgim preautonmic i el 27 de febrer de 1978 a Sagunt surgeix el govern espanyol a concedir la
preautonomia. Albinyana fins i tot dimiteix del seu crrec de la comissi tripartita en
senyal de protesta. Finalment el Reial Decret 10/1978 don eixida poltica provisional a
les exigncies valencianes.253
El text en si mateix no replegava la diferenciaci valenciana i seguia el model
dels seus precedents catal i basc. El reial decret creava el Consell del Pas Valenci
com a rgan de govern, encara que no reconeixia cap tipus de Generalitat provisional
dacord amb el qu havia sollicitat loposici democrtica valenciana. El text dissolgu
les pors dels socialistes que temien la imposici dun president del Consell centrista. El
precedent de Josep Tarradellas no sacompl en el cas valenci. Tanmateix larticle 5.2
tancava una trampa que consistia en qu a partir de les primeres eleccions municipals
democrtiques (celebrades lany 1979) difuminar la majoria progressista del pas en
benifici de la UCD, donant un gran protagonisme a les diputacions provincials mitjanant la nominaci de la meitat de membres del Consell, el que implicaria a mitj termini
la defenestraci del primer President del Consell.
El Reial Decret-llei no aporta competncies efectives. Al seu article 8 nicament
reconeix la potestat dintegrar i coordinar les actuacions i funcions de les tres Diputacions Provincials del Pas Valenci, sense perju de les facultats privatives daquelles,
a ms de possibilitar el trasps competencial de lestat o les Diputacions baix el lliure
criteri daquestes. De fet, tan sols entr dins del seu camp la regulaci del rgim
interior i el de proposar mesures en benefici dels interessos generals del pas.
El Govern espanyol, com a prova de les cauteles i pors cap a les institucions
preautonmiques que tenia, es reservava la possibilitat de suspendre actes i acords
del Consell (article 10)254 i fins i tot de dissoldrel per raons de seguretat de lEstat
(article 11). Aprofitant la porta oberta pel decret-llei es crearen dues comissions de
transferncies: la comissi mixta de transferncies Consell-Estat i la comissi mixta
Consell-diputacions. La primera la presidia lesmentat ministre Clavero i la vicepresidncia lostentava Manuel Broseta i la segona la presidia el socialista Ferran Vidal.255
El Reial Decret-llei 10/1978 preveia la constituci del Consell en el perode dun
mes a partir de la seua publicaci. El 10 dabril al Monestir del Puig seleg per banda
del Plenari els Consellers i la presidncia, que recaigu per unanimitat en el socialista

253
Curiosament el Consell de Ministres del 12 de mar aprov rgims preautonmics, a ms del de
Valncia, per a Canries i Arag i convoc una reuni prvia, l11 de mar, per dotar de preautonomia a
Galcia i donar un gest aix a la pretesa diferenci entre les nacionalitats histriques i les que no deuen
ser-ho, en un avs de la discriminaci que posteriorment patiria el Pas Valenci, tot i que la conscincia
autonomista dels gallecs no semblava aleshores massa intensa. LEstatut dAutonomia de Galcia
saprov tan sols amb el 14% de vots afirmatius, ja que la Constituci no prevea per les comunitat
autnomes de via privilegiada cap mnim de participaci ni de vots positius.
254

El Governador Civil de Valncia, Prez Olea, sacoll a aquest article per interferir constantment
en la legitima actuaci del Consell. Servisca com a exemple lanullaci el juliol de 1978 de la decisi de
concedir el ttol dhonorable al municipi de Picanya per haver nomenat una plaa del poble amb el nom de
Pas Valenci.
255

El Reglament de Rgim Interior del Consell regulava al seu article 10-g que corresponia al Plenari designar els membres que han de composar les Comissions Mixtes de Traspassos de Competncies, Funcions o Serveis de lAdministraci Central i les Diputacions del Pas Valenci. El Plenari del
Consell decid el 13 de maig de 1978 que, amb Broseta, completaria la Comissi amb lestat Ricardo
Cardona, Angel Ort, Jos Ramn Pin, Alfredo Corral, Ricard Prez Casado, Jos Sorn, Alvaro Noguera,
Jos Luis Martnez Morales, Alfonso Moreno de Arcos, Juan Alegre, Enrique Alcaraz, Manuel Tarancn,
Ferran Vidal i Javier Aguirre de la Hoz. Pel que fa a la Comissi amb les Dipucions la conformarien, junt a
Ferran Vidal, Vicente Porcar, Enrique Daries, Eugenio Pons, Rafael Martnez, Vicente Peris, Vicente
Ferrndiz, Juan Orts, Jos Antonio Perell, Leandro Fernndez Vaquero, Jos Solernou, Francisco Soler
Fando i Lorenzo Millo.

170 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

Albinyana. 271 anys desprs de la Batalla dAlmansa i del Decret de Nova Planta, els
valencians recuperaven, encara que noms epidrmicament, les institucions dautogovern. El dia 23 del mateix mes es constitu formalment el Consell a lactual Palau de
la Generalitat, seu aleshores de la Diputaci de Valncia, amb la presncia del Ministre per les Regions,256 el capit general de la regi militar (el tristement fams Jaime
Milans del Bosch per la seua participaci en el colp militar del 23-F), i representants de
la societat civil valenciana (Sanz, 1982: 17).
El Consell fou un govern de concentraci amb la participaci de les cinc forces
parlamentries. La seua composici no estigu exempta denfrontaments, especialment al si de la UCD.257 Com assenyala Aguil s destacable, a diferncia daltres
territoris, lexclusi de nou dels partits valencianistes antifranquistes:
enfront del que es va fer en altres llocs com Extremadura, Canries o Illes Balears, altres forces poltiques que pel sistema electoral es quedaren sense representaci parlamentria, foren radicalment excloses de qualsevol participaci en el
Consell del Pas Valenci. Al Pas Valenci concretament aquest fet fou prou greu
puix es tractava de les dues forces nacionalistes Uni Democrtica del Pas Valenci i el Partit Socialista del Pas Valenci que havien estat precisament els
dos partits que ms havien lluitat per la recuperaci del dret a lautogovern dels valencians (1982: 61).

La preautonomia sestn des dabril de 1978 fins a la promulgaci de lEstatut


dAutonomia el juliol de 1982. Quatre anys i tres mesos amb una alta complexitat i
enfrontaments poltics: la inestabilitat es vegu concretada en lexistncia de quatre
governs diferents. La via valenciana s que fou diferent. A la preautonomia, bsicament, hi haur dos perodes bastant diferenciats, un primer caracteritzat per la relegaci del protagonisme del Plenari de Parlamentaris en benefici del ja constitut
Consell, que acab amb leixida dels socialistes i locupaci, en funcions, per
MonsonsA1 i el seu equip de la UCD amb la conseqent paralitzaci del procs autonmic; la segona, a partir dels pactes autonmics estatals entre la UCD i el PSOE,
com a conseqncia de lintentona colpista del 23-F, on es donar un rellanament del
Ple-nari i un major clima dentesa entre les forces parlamentries valencianes que
conduir a la redacci de lEstatut de Benicssim i la seua tramitaci parlamentria a
les Corts espanyoles.
***
Centrant-nos ara en la primera etapa del procs preautonmic valenci, cal dir
que el primer govern dAlbinyana tingu unes dificultats intenses provocades per tres
fronts oberts contra el Consell: duna banda la dillaci del Govern espanyol en transferir competncies, duna altra la negativa de les, encara franquistes, diputacions
provincials, a integrar-se definitivament en el procs autonmic i per ltim el conflicte
identitari valenci i les campanyes anticatalanistes, amb el Consell en lull de lhurac.

256

Albinyana lleg el seu discurs en castell per respecte a la presncia del Ministre. Aquest zel
envers Clavero, per, no es tradu en major sensibilitat cap a lautonomia valenciana (Alcaraz, 1985: 153).
257
Finalment la relaci de consellers, a ms de la ja esmentada presidncia, fou la segent: Economia i Hisenda, Javier Aguirre de la Hoz (UCD); Interior, Ferran Vidal (PSOE-PV); Obres Pbliques i
Urbanisme, Antoni Garca Miralles (PSOE-PV); Educaci, Josep Llus Barcel (UCD); Treball, Joan Lerma
(PSOE-PV); Comer i Indstria, Leonardo Ramon (UCD); Agricultura (Enrique Monsons); Turisme,
Alberto Jarabo (AP); Transports i Benestar Social, Emrit Bono (PCPV) substitut ms endavant per
Josep Galan, del corrent palomarista. Lelecci de Bono fou provisional, ja que aquest era parlamentari.
Laparell comunista, controlat pels palomaristes, tri en un primer moment Galan, per les pressions del
sector nacionalista i del propi Santiago Carillo en favor de Doro Balaguer, retardaren lelecci de Galan,
que finalment es faria efectiva per aquest (Sanz, 1982: 151-152); Sanitat i Seguretat Social, Manuel
Snchez Ayuso (PSP) i Cultura, Josep Bevi (independent i membre de la USPV). El PSOE es feia aix
amb el control del Consell, ja que comptava amb tres conselleres i la presidncia, a ms del membre del
partit de Tierno Galvn i el de la Unitat Socialista que sunificarien ms endavant amb el PSOE.

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 171

El treball de la comissi de transferncies amb lestat, presidida per Broseta, no


aconsegu cap resultat competencial efectiu. nicament la proximitat de les eleccions
generals de 1979 obligaren el Govern central a transferir Agricultura, Fires Interiors,
Transports, Turisme i Urbanisme, mitjanant els Reials Decrets-Lleis de 26 de gener i
13 de febrer. A ms aquestes competncies no foren efectives fins a l1 de juny, tan
sols huit dies abans de la constituci del segon govern preautonmic. El govern
dEspanya no noms tanc laixeta del trasps competencial, sin que obstaculitz el
normal funcionament del Consell. Lordre del Ministeri de lInterior, impedint Ferran
Vidal, conseller dInterior, visitar la pres de Mislata o la resoluci del mateix ministeri
concedint prioritat protocolria als tres governadors civils de Valncia en detriment del
president del Consell serveixen com a demostraci de la seua voluntat poltica. El
conseller dEducaci daleshores defineix molt b la situaci:
Si b gran part de les nostres conselleries no tenien capacitat decisria degut a la
manca de transferncies, els consellers eren els portaveus entre els ciutadans i les
institucions locals i provincials i ladministraci central per a tots aquells problemes
i defectes que aleshores patia el Pas Valenci en diferents sectors i a diferents nivells (Barcel, 1992: 9).

Les diputacions provincials, i especialment la de Valncia, obstaculitzaren tamb


el desenvolupament de lincipient autogovern.258 Tots tres presidents es negaren a
transferir les competncies que sels sollicitava. Aquesta negativa fou especialment
greu, ja que eren les diputacions les que tenien els recursos econmics i humans per
fer possible el funcionament del Consell, que noms comptava amb un pressupost de
112 milions de pessetes.
Lanticatalanisme fou el tercer element contra la poltica del Consell i, com veurem, ser bastant efica no noms per la seua actitud provocativa i violenta, sin bsicament per la parlisi socialista provocada per la por de perdre recolzament popular en
benefici de la dreta.
Per el Consell no pat noms pels obstacles externs: tamb la situaci poltica a
linterior dels partits poltics valencians contribu sovint a desestabilitzar-lo. La UCD es
trobava obertament dividida entre els membres del PPRVA i els del PDLPV. Dels
quatre consellers que havien aconseguit els centristes grcies al pacte amb els socialistes, tres neren liberals (Monsons, Barcel i Aguirre)A3 i noms Leonardo RamnA1
era papo (aix eren coneguts els membres del PRRVA). Aquest partit amena dabandonar el Plenari si incloen al liberal Salvador Castellano i no a Ramn. No pogu
evitar-se, per, laband dels papos Enrique Beltrn i Joaqun FarnsA1 que aspiraven
al lloc de conseller per la UCD-Castell en detriment de Monsons (Sanz, 1982: 17).
Davant les complicacions que sorgiren al recent constitut Consell, el president
Albinyana pren, desprs de lestiu del 1978, la iniciativa de reorganitzar la unitat de les
forces poltiques valencianes per tal de fer pressi autonomista sobre el Govern de
Madrid. En eixe sentit la vespra del 1er aniversari de la manifestaci del 1977 se sign
al Palau de la Generalitat el Comproms Autonmic per banda dels partits parlamentaris i la prctica totalitat dextraparlamentaris. No pogu, per, repetir-se lxit de lany
anterior per la negativa de la UCD, descontenta amb lelevat rendiment poltic que
obtingueren els partits desquerra daquella diada. El marc de mobilitzaci que envolt
el Comproms fou laplec valencianista a la plaa de bous de Valncia, amb la presncia de ms de 30.000 persones, que es concentrarien de vesprada en suport del
manifest autonomista consensuat (i que patiren un atemptat que, afortunadament, no
cost vctimes mortals, ja que es colloc un artefacte explossiu en un dels lavabos de
la plaa taurina).

258
Tamb lAjuntament dAlacant sapunt a la tctica antiautonmica en relegar el president Albinyana, mxima autoritat del Pas Valenci, a segona fila amb motiu de les fogueres de Sant Joan.

172 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

El text del Comproms incideix en dos punts fonamentals: per una banda ratifica
el Consell com a protagonista indiscutible del procs autonmic, reforant polticament
el President i el partit que ocupa la majoria de conselleries, i per una altra anima el
desunflat Plenari de Parlamentaris a iniciar amb urgncia les negociacions per redactar un projecte consensuat dEstatut dAutonomia. Aquest acord s cabdal per lamplssim consens259 que suposa entre les forces poltiques valencianes (nicament lextrema dreta qued exclosa):
El seu solemne comproms dactuaci conjunta per a la consecuci del mxim
grau dautonomia, dins del termini ms breu que permetesca la Constituci. A
ms, consensuen que lobjectiu autonmic s un patrimoni de tots, com un b com, de cap partit, de cap ideologia, i de cap comarca o provncia en detriment de
les altres.

Cal afegir, a ms, que el text del Comproms no sols explicita la voluntat
daplegar a un autogovern profund si no tamb, el que tindr una gran significaci
poltica, el mtode darribar-hi. Laparentment vaga expressi daquest pacte no deixa
lloc, al nostre parer, a dubtes seriosos sobre quin seria el cam constitucional per
assolir-la: larticle 151. Aquest evitaria el temps mnim de cinc anys per poder assumir
competncies exclusives de lestat dacord amb larticle 150.2. Efectivament larticle
143 suposava una via ms senzilla i ms rpida per aconseguir lautonomia. Per el
Comproms planteja clarament una proposta copulativa (autonomia mxima i el ms
prompte) i no disjuntiva (autonomia mxima o el ms prompte) i larticle 143 no atorgar les mximes competencies ni un model ple dautonomia. Tampoc la via homologada al 151 que gojaran Valncia i Canries, mitjanant uns Estatus dAutonomia per
la via del 143 i una llei orgnica complementria que atribura competncies exclusives
de lEstat, representa la mxima autonomia, ja que qualitativament no tindre-les
incorporades a lEstatut representa una minusvaloraci important de lautogovern.
A ms, cal matisar que el Comproms presenta unes Puntualitzacions posteriors
que expliciten la qesti, eliminant, si s que els hi havia, qualsevol rastre de dubtes:
Per a aconseguir lopci poltica abans expressada (el mxim grau amb el mnim
temps possible), ens decantem per la utilitzaci de la via constitucional establerta a
larticle 151. Aquestes puntualitzacions260 sn signades el 15 de gener de 1979 per
tots els partits que signaren el Comproms, a ms del Partit Socialista Unificat del Pas
Valenci, el que significa que quan lUCD, i lAP i tamb el PSPV-PSOE en menor
mesura, decidisquen reconduir lautogovern pel 143, ho faran transgredint no noms la
voluntat (aleshores) majoritria dels valencians, sin incomplint els acords signats per
ells mateixos. Lestudi atent de lepleg del Comproms aporta algunes llums sobre les
pors dels socialistes a lactitud antiautonmica dUCD i dAP, pors que posteriorment
es veurien confirmades. No obstant, ambdues formacions es comprometeren per escrit
a donar suport al procs autonmic als ajuntaments i les diputacions, i en aquest
darrer cas fent una menci expressa a la manca de voluntat poltica daquestes. Es
tractava de, amb larribada dels ajuntaments (i, per tant, diputacions) democrtics
agafar limpuls per assolir la complicada via del 151.

259

Les formacions sotasignants foren el PSPV-PSOE, UCD, PCE-PCPV, AP, Partit del Treball del
Pas Valenci (PTPV), Organitzaci Revolucionria dels Treballadors (ORT), Partit Carl del Pas Valenci
(PCPV), UDPV i URV.
260

La signatura daquestes puntualitzacions tingu lloc una setmana desprs de la iniciativa del
Consell diniciar per unanimitat el procs autonmic, i poc ms de dos mesos desprs de laprovaci per
les Corts Generals de la Constituci, ja que lAcord Autonmic es prengu abans de la seua aprovaci,
ratificaci i sanci i conseqentment no podria especificar el cam jurdic per alcanar lautogovern, per
aix s perfectament justificable lexpressi usada. La prpia redacci del 8 dOctubre prevea i remetia al
marc constitucional, posat que sense ell no seria factible aquest comproms autonmic. Incomprensiblement les puntualitzacions sn obviades per Vicente Garrido en afirmar que Se han registrado mltiples interpretaciones en turno a la citada frmula que no menciona va concreta de acceso a la autonoma, y resultaba cmoda por su flexibilidad y porque no comprometa a quien le utilizaba por la va del art.
143 de la Constitucin o por la del art. 151 para acceder al rgimen de autonoma (1993: 121). Insisteix
en aquest error, potser per legitimar la postura dUCD, a la qual pertanyia aleshores, a 1996: 80.

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 173

Una setmana abans de la firma de les puntualitzacions del Comproms Autonmic, el Consell decideix a la ciutat de Morella iniciar formalment el procs autonmic.
La coneguda com Declaraci de Morella del 9 de gener de 1979, aprovada per unanimitat de tots els partits parlamentaris valencians, integrats al Consell, susbtituir la
iniciativa de les diputacions provincials que larticle 143.2 de la Constituci les atribueix.261 Grcies a la Disposici Transitria Primera,262 el Consell pogu obviar la previsible parlisi del procs degut a lactitud obstruccionista de les diputacions.
La mxima instituci valenciana, a ms, tornava a insistir sobre la via per la que
optava per assolir lautonomia: ...aspira tant a la ms perfecta institucionalitzaci de la
Comunitat Autonmica valenciana, com a lobtenci de les mximes competncies
possibles dautogovern, tal i com queda establert a larticle 151 de la Constituci. La
porta estava ja oberta perqu amb la instauraci dels ajuntaments democrtics saconseguira en un termini de sis mesos lacord dun mnim del 75% de les corporacions
locals de cadascuna de les tres provncies del pas que, a ms, suposara la majoria
absoluta del cens electoral de cada provncia.
A Morella tamb sentreg formalment un avantprojecte dEstatut de caire tcnic
(conegut precisament per lEstatut de Morella) realitzat per lequip Francesc Eiximenis,
formats per professors universitaris dAlacant i Valncia (Aguil, Franch i M. Sospedra:
1977),263 responent a la crida del Plenari de Parlamentaris durant novembre de 1978 a
les organitzacions poltiques i cviques (crida que an acompanyada de la primera
comissi redactora dun Avanprojecte dEstatut dAutonomia, comissi que fou comple261

Sha de tenir en compte que la sollicitud de la via del 151 a la Declaraci de Morella i a lAcord
Autonmic s producte de lexclusi, clarament discriminatria i injusta, del Pas Valenci de la via
privilegiada reconeguda a la Disposici Transitria Segona de la Constituci. nicament Euskadi, Catalunya i Galcia pugueren acollir-se a esta possibilitat. Cal esmentar que el nacionalisme valenci i els
sectors valencianistes dels partits estatals soposaren a aquesta distinci dautonomies de primera i de
segona (la del 143, doncs, s una forma daccs a lautonomia de tercera). Concretament Francesc de
Paula Burguera present una esmena preparada per Llus Aguil, Vicent Franch i Manuel Martnez
Sospedra a la disposici transitria segona de la Constituci, que volia ampliar el reconeiximent de les
nacionalitats histriques a aquelles que hagueren pedut les institucions i furs propis, tot basant-se en que
el Pas Valenci era, dacord amb els sondejos de lpoca, el tercer territori amb ms consicncia autonomista. Lesmena fou rebutjada i lesmentada disposici transitria fou votada favorablement pels diputats
valencians dAP, UCD, PSOE i PCE. Noguera de Roig, membre tamb del PDLPV, la plantej novament a
la Comissi Constitucional del Senat amb idntica sort: Noguera de Roig havia estat pressionat pels
capitosts de la UCD valenciana dels qui era cap visible Abril Martorell perqu retirs lesmena i no
arribs al Ple. I no per por que fos aprovada, cosa impossible ats que tenien la majoria junt al PSOE, que
tampoc estava interessat que lesmena prospers, sin per tal que, una vegada ms, no es poguessen
exposar, en una sessi plenria, els drets histrics del Pas Valenci (Francesc de P. Burguera, Un
Estatut en precari a 10 anys dautonomia, Sa: 17).
262

Als territoris dotats dun rgim provisional dautonomia, els seus rgans collegiats superiors,
mitjanant acord adoptat per la majoria absoluta dels seus membres, podran substituir la iniciativa que
lapartat 2 de larticle 143 atribueix a les Diputacions Provincials o als rgans interinsulars corresponents.
263
Aquest avantprojecte replega les institucions del Sndic de Greuges o del CVC que posteriorment sincorporaran a lEstatut dAutonomia actual, encara que globalment no tingu una bona acollida
entre les forces poltiques valencianes. LEstatut de Morella s el primer redactat aprovada ja la Constituci espanyola, motiu pel qual sajusta a la nova realitat jurdico-institucional. En aquest sentit sopta clarament per la via del 151, ja que les competncies exclusives que reflexa el seu ttol II excedixen lmbit de
larticle 148.1. Compta amb vint-i-set competncies exclusives, catorze de legislaci complementria i
execuci, set de potestat reglamentria dexecuci i quatre exclusivament dexecuci. Aix mateix reclama
la cessi de lestat mitjanant la via permesa a larticle 150.2 de les matries de recaptaci, gesti i liquidaci dels tributs; pesca martima, ports i aeroports comercials; obres pbliques dinters general; aiges,
canals, regadius i aprofitaments hidrulics i instalacions elctriques; ferrocarrils i carreteres dinters general amb el trasport i trnsit a elles; fires internacionals; servicis meteorolgics; rgim general de comunicacions i estadstica per a fins estatals. LEstatut replegava la denominaci de Generalitat del Pas Valenci
per al conjunt de les institucions dautogovern, bsicament el President (que tenia la potestat de dissoldre
el parlament i fins i tot de tornar un projecte de llei aprovat per la cambra), el Consell Executiu (designats
pel President, ots els grups parlamentaris i tenint en compte el resultat de les eleccions) i lAssemblea
(triada mitjanant un sistema de representaci territorial que assegure la de totes les comarques del
Pas). Pel que fa a la qesti simblica replega al seu article 3 la bandera quatribarrada amb lescut reial
al centre (s el primer text que explicita la vexillologia oficial valenciana) i estableix la cooficialitat lingstica on tots els valencians tenen el deure de conixer i el dret dusar ambdues llenges.

174 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

tament inefica i no aconsegu cap text articulat). A ms de lEstatut de Morella


senregistraren setze documents, - de partits extraparlamentaris, i altres huit dassociacions cviques i culturals. Dentre els dels partits cal distingir els avantprojectes amb
text complet i articulat i els que es remeten a altres textos anteriors introduint-hi diverses modificacions. Pels primers el del MCPV-OEC; el Partit Carl del Pas Valenci; el
Partit del Treball del Pas Valenci i la Uni Regional Valencianista (URV) i entre els
segons, el del PSAN, que remet al dElx; el de la Uni Democrtica, que remet al del
Consell i el del Partit Socialista Unificat, que remet al de Morella. Per ltim la Lliga
Comunista Revolucionria present unes bases estatutries. Les organitzacions no
poltiques foren Asprona, Objectors de conscincia, Associacions de Vens de lHorta,
Escola dEstiu del Pas Valenci, Sindicat Assembleari de Treballadors de lEnsenyament, Associaci de la correspondncia i la impremta escolar, Asociacin Provincial de
Amas de Casa Tyrius i la Organitzaci cultural de Catarroja. Tot i aix aquestes propostes no foren tingudes en compte a lhora de redactar lEstatut (Garrido, 1993: 149).
Als efectes de la nostra recerca ens interessa lavantprojecte de la URV. Els aspectes ms destacats per a aquesta tesi, a ms de les qestions simbliques (senyera
amb franja blava a larticle 9, denominaci de llengua valenciana a larticle 10, secessionisme lingstic a larticle 56264 i Naci Valenciana com a denominaci oficial del
territori), seran larticle 3 on establia que el poder del territori emanava del pueblo (i
no del poble valenci, ja que la retrica populista estava ben present, mitjanant, per
exemple, el reconeixement a larticle 4 dels plebiscits, de la iniciativa legislativa popular
i del dret de contrafur reprenent la denominaci foral com a forma de manifestaci
popular a la mateixa alada que la democrcia representativa) i larticle 11 en qu
sestablia les relacions amb els atres territoris espanyols i que explicitava un ens totalment diferenciat.265 Com a curiositat aquest avantprojecte establia el dret de Cabdet a
reintegrar-se en el territori valenci.266
L1 de mar de 1979, aprovada ja la Constituci espanyola, es convoquen noves
eleccions generals en un marc institucional ja democrtic, cosa que facilitar la participaci de diverses candidatures desquerra radical, destacadament la del Partit del Treball i la dels maoistes de lORT. Les eleccions es plantejaren a nivell estatal com un
enfrontament entre dos grans partits: la UCD i el PSOE, representants de la dreta i de
lesquerra moderades i la marginaci duna AP bloquejada per la seua actitud davant
la Constituci i un PCE a lala per incapa de fer-li ombra als socialistes.
La campanya valenciana compt amb unes espeficitats pertinents en aquesta
recerca. Seran, a diferncia de 1977, uns comicis ms valencianitzats. El Consell i el
debat estatutari hi contriburen duna manera fefaent. Aix mateix la UCD les utilitz per
fer servir electoralment el debat sobre la identitat valenciana. A ms, la situaci poltica
valenciana del 1979 era sensiblement diferent de la del 1977. Duna banda el sector
majoritari del PSPV267 sintegr al PSOE. Tamb ho feren els socialistes de Tierno
264

Larticle 56.2, en una redacci sense desperdici, afirmava que Es una de las misiones del
Consejo de Cultura Valenciano preparar los planes de enseanza y textos homologados de la Lengua
Valenciana, que se elaborar siguiendo el principio de la lengua viva y en constante evolucin, patrimonio
inviolable del pueblo, de forma que ste halle merecida respuesta al innato deseo de elegir el mejor modo
de expresarse ante la sociedad y las instituciones que la administran.
265

La identidad y personalidad de la nacionalidad valenciana constituyen un ente totalmente difenciado de cualquier otra nacin o Regin, lmitrofe o no, por lo que sus relaciones con ellas sern: 1.
De buena vecindad. 2. Las propias que emanen de las relaciones interautonmicas. 3. De solidaridad
basada en los principios que constituyen y fundamentan la comunidad espanyola. 4. Todos aquellas en
general que no coarten su integridad territorial, cultural, poltica, econmica y administrativa, as como su
principio de independencia.
266

Cabdet (Caudete), actualment a la provncia dAlbacete, fou segregat del Regne de Valncia
arran de la Guerra de Successi.
267

El PSPV naix lany 1975 (oficialment el 6 de juny del 1976), amb la unitat de quatre grupuscles
socialistes: Socialistes Valencians Independents, Reconstrucci Socialista, Agrupament Socialista Valenci i els Grups dAcci i Reflexi Socialista (GARS). Els Socialistes Valencians Independents, el grup de
los alegres profesores, com el defin Fuster, el composaven bsicament Cuc, Lluch, Romero i els ger-

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 175

Galvn i els seus companys dUnitat Socialista en un procs general espanyol de


dissoluci de la Federacin de Partidos Socialistes.
Lanomenat Congrs de la Unitat es dugu a terme el febrer de lany 1978. La
integraci a correcuita dels nacionalistes i els altres grups socialistes al PSOE implic
un equilibri diferent i frgil de forces al si de la delegaci valenciana i posteriors conflictes interns per abastar majors parcelles de poder. Joan Pastor, membre del sector
ms radical, aconsegu la secretaria general al Congrs de la Unitat (grcies bsicament a la collaboraci dels histrics de Ruiz Mendoza i del PSPV, USPV i PSP-PV,
aquest darrer molt ms esquerr que altres sectors del partit a nivell estatal), enfront
del moderat i membre de lexecutiva estatal Garca Miralles, que comptava amb el
recolzament de Felipe Gonzlez.
Dins daquest sector moderat senquadrava el president del Consell i s per
aquest motiu que sorgiran els primers enfrontaments entre Albinyana i la direcci
valenciana del partit. Una de les qestions que ms discrep Pastor de la gesti de
Presidncia fou la contractaci de Manuel Broseta com assessor personal dAlbinyana.268 Les llistes electorals tamb foren un focus dinestabilitat al si dels socialistes.
El ball de candidats fou constant i tancat molt poc de temps abans del termini legal
de presentaci. La intervenci de lExecutiva Federal fou decisiva perqu els moderats
Albinyana, Castells i LermaA3 ocuparen respectivament el primer, quart i cinqu llocs
de Valncia. Pastor, lder dels crtics, anir de segon. Continuava al tercer lex-PSP
Snchez Ayuso, i al set Javier Sanz, mentre que els histrics quedaren relegats al
sis lloc (Sapena) i al segon de la candidatura al Senat (Ruiz Ramrez) i Vicent
GarcsA3 (ex-USPV) al nov. Els ex-pesepevs, concretament Alfons Cuc, assoliren
el primer lloc a la candidatura al Senat.
Si fem balan de la integraci del PSPV, aquests no aconseguiran capgirar la poltica espanyolista bsica i incmoda davant el conflicte identitari del partit.269 La poltica de rebaixes autonomistes respecte els programes primers sha dentendre en

mans Garcs; Reconstrucci Socialista, amb gent com Joan Olmos, Joan Ballester i Agust Flors, procedien del sindicat USO i del socialisme cristi; lAgrupament Socialista Valenci el dirigia Enric Trrega i els
A3
GARS Vicent Ventura, JJ. Prez Benlloch, Pep Sorribes, Vicent Llombart... (Sanz, 1982: 38-39). El
PSPV defn ideolgicament el marxisme, el federalisme i el projecte poltic de Pasos Catalans. El seu
nacionalisme, com el conjunt dels seus plantejaments terics, ser bastant radical, considerant que el
Pas Valenci viu una situaci dopressi nacional sota lestat, percebent-se clarament les influncies del
discurs anticolonialista dels pasos del tercer mn (Centre dEstudis Socialistes, 1978). Ser, des de la
seua creaci, membre de la Federacin de Partidos Socialistas, laltra plataforma socialista competidora
del PSOE, al qu acusaven de socialdemcrata. Fou, salvant les distncies, un altre PSV, amb sectors
heterogenis i difcils de congeniar. Tingu una primera crisi als pocs mesos de la seua fundaci, amb
leixida de JJ. Prez Benlloch i Vicent Ventura, ambds provinents dels GARS, i aquest darrer oposat
clarament a la integraci al partit de Felipe Gonzlez (Beltran, 1993: 96-97). A finals del mateix any una
altra escletxa esclatar entre els favorables a la lnia pro-PSOE, encapalats per Ernest Lluch, amb lajut
de Cuc i Soler i els contraris, dirigits pels germans Garcs. El trencament es produir abans de les
eleccions del 1977, amb el concurs dels darrers de la m del PSP sota les sigles Unitat Socialista del Pas
Valenci. El relatiu fracs electoral del PSPV a les primeres eleccions democrtiques condu a la definitiva
integraci en el PSOE. El Document dAlacant (7-I-78) formalitza les bases de la fusi que es produir
amb una gran desillusi de bona part de les seues bases, part de les quals seguiran fidels al nacionalisme, amb la integraci al PNPV. Els ja ex-PSPV aconseguiran cinc membres en la nova executiva del
PSPV-PSOE en el Congrs de la Unitat, que serv tamb per trencar amb lestructura provincial dels
socialistes.
268

Albinyana defensava aquesta contractaci per millorar la financiaci del Consell, ats els fluids
contactes de Broseta amb lempresariat valenci.
269
Contrriament, un protagonista anticatalanista com Fernando Milln, que acabar en la CVa de
Sentendreu, descriur daquesta manera tan significativa el procs: Los hombres de Albiana defendan
con inusitado fervor las tesis nacionalistas de sus jefes de filas, mientras que los nacionalistas histricos
se vean cons-treidos a defender un nacionalismo mucho ms pragmtico y capaz de marcar un ritmo
mucho ms lento. Ambos bandos estaban de acuerdo en defender la necesidad de orientar la poltica
hacia la consecucin del Estatuto de Autonoma, la normalizacin de la lengua, la presencia de los smbolos propios, la comarcalizacin del pas, la identidad cultural con Catalua (1991: 266).

176 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

aquesta lgica. Al respecte aix descriur Alcaraz el procs del primer PSOE al Pas
Valenci i posteriorment del PSPV-PSOE:
El PSOE poco pudo hacer por su extrema debilidad; cuando comenz a aparecer
pblicamente asumi gran parte de las reivindicaciones del valencianismo, reivindicaciones que, supuestamente, deberan haberse reforzado con la integracin en
sus filas del PSPV. Los avatares de la poltica concreta lo impidieron (1985: 95).

A la UCD shavia invertit la situaci de poder. Si al 1977 eren els membres del
PDPLV qui la controlaven, ara els hmens dAttard shavien guanyat laparell i conseqentment lelaboraci de les llistes. A la UCD valenciana shavien integrat altres grups
centristes: lANEPA,270 els socialdemocrtes de Jos Antonio Sorzano i el corrent de la
UDPV encapalat per Ruiz Monrabal (en la UDPV, lentrisme, tant en relaci als militants com als electors, result un fracs. Aguil et al., 1977: 32), el que implic la prdua notable de poder dels liberals i larbitratge dAttard entre tots els corrents.
La defenestraci dels liberals comen amb lenfrontament periodstic entre Burguera i Attard que sacusen mtuament de centralista i catalanista. Continu amb la
dissoluci de les diferents formacions per tal de convertir la UCD en partit i deixar de
ser una coalici. El PDPLV sopos, amb una proposta de federaci de partits a nivell
estatal, per fou derrotat. Tampoc no aconseguiren la creaci dun comit regional del
Pas Valenci i els centristes continuaran funcionant exclusivament a nivell provincial.
Lexclusi constitucional de Valncia com a nacionalitat histrica implicar una esmena
de Noguera de Roig que significar la seua exclusi a les eleccions del 1979 i laband
de Burguera de la disciplina centrista i la seua entrada al Grup Mixt del Congrs dels
Diputats. Aix mateix la candidatura a la UCD-Valncia del liberal Muoz Peirats fou
desestimada per la taula de lAssemblea, presidida per Leonardo Ramon. Un dels pocs
liberals que aconsegu no sols no ser desplaat sin crixer en importncia poltica al
si de la UCD valenciana fou Enrique Monsons,271 clar que
su condicin de liberal solo la esgrima coyunturalmente, y nunca se aline con
sus compaeros de esta corriente en la seno de la UCD cuando se plantearon batallas internas: solamente lo hizo para conseguir una consellera en el primer pregobierno valenciano (Sanz, 1982: 228).

Ja sense la molstia liberal272 la UCD disseny una estratgia amb dos grans
objectius: el primer construir una estructura financera global pel Pas Valenci, per tal
de dotar la dreta valenciana dun instrument til i de prestigi i el segon recolzar polticament el blaverisme amb lobjectiu de frenar lesquerra valenciana i, al mateix temps,
deixar lautonomisme en un segon plnol. La primera opci fracass amb la non-nata
Corporaci Financera del Pas Valenci, per la segona, fou un dels gran xits del
centrisme. Rafael Orellano,A1 primer president del GAV, fou incorporat a la llista dUCD
de la circumscripci de Valncia, encara que no eixiria elegit.273 No aconseguiren,
per, la integraci de la URV al conglomerat centrista.

270

ANEPA es present en solitari a les eleccions del 77 exclusivament per la circumscripci de Valncia i tragu 12.332 vots, l11% dels sufragis de les comarques centrals.
271

Monsons fou tresorer del PDLPV i membre del Consell Federal de la Federaci de Partits Democrtes i Liberals, liderada per Garrigues Walker. Fou assessor dAbril Martorell quan aquest ocupava la
vicepresidncia econmica del govern central.
272

Aquesta molstia tamb fou eliminada a nivell econmic desplaant Noguera de Roig de la
presidncia de la Cambra de Comer de Valncia i posant Rafael Garca Brun, president de la Federacin
Empresarial Metalrgica Valenciana, integrada en la CEV i en la CEOE. Noguera, tanmateix, aconsegu
mantenir-se al front del patronat de la Fira de Valncia.
273

A la candidatura significativament el presentaven amb el currculum segent: Clara vocacin


artesanal. Durante 12 aos se integra en el mundo socioeconmico y artstico de las Fallas. Se independiza en la misma especialidad. Escultor (a Sanz i Felip, 2006: 313).

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 177

Fernando Abril Martorell,A1 home de confiana dAdolfo Surez i vicepresident


per Assumptes Econmics del Govern espanyol, aterr a Valncia a encapalar la
llista electoral dels centristes. Abril ser un dels elements claus de la frenada del
procs autonmic valenci i un dels mxims impulsors de lestratgia anticatalanista
com a frmula daturar el projecte valencianista. Coincidir amb Manuel Broseta, que
havia trencat la seua relaci de cooperaci amb el president Albinyana, i que li ser
molt til en la seua campanya anticatalana, convertint-se en la seua m dreta. Un altre
cunero i seguidor de la lnia poltica dAbril ser el candidat per la circumscripci de
Castell Lamo de Espinosa.A1
El PCE-PCPV havia triat a primeries de lany 1979 el nacionalista Ernest Garcia
secretari general. Lelecci shavia assolit amb moltes dificultats per lenfrontament
entre renovadors i ortodoxos capitanejats per Palomares, malgrat que el comit executiu fou majoritriament palomarista i, per tant, contrari a les tesis i a la persona de
Garcia, qesti que li significar una efmera permanncia, poc ms dun any, al front
de la secretaria general. Palomeres, contradictriament, fou el cap de llista del PCEPCPV per Valncia a les eleccions generals.
Alianza Popular es transform en Coalicin Democrtica a les eleccions del 79,
encara que al Pas Valenci noms lintegrava AP, ja que no existia ni lAccin Ciudadana Liberal ni el Partido Demcrata Progresista. A la circumscripci de Valncia CD
encapal la llista amb lex-ministre franquista Cruz Martnez Esteruelas, un altre
cunero i excls de la llista de Terol.
En definitiva el procs general dels partits cara a les eleccions legislatives i posteriorment tingu com a clars perdedors els sectors ms compromesos amb lautogovern de cadascuna de les formacions, excloent, bviament, lAP que no en tenia:
El ltimo paso era la crisis, el enfrentamiento entre los nacionalistas o simples
autonomistas convencidos de cada partido y aquellos elementos de la direccin
fieles a las rdenes madrileas y que nunca haban acabado de comprender cabalmente las potencialidades de la relacin abierta con un movimiento que de veces les desbordaba por su novedad y dificultad de manejar: se inauguraba as un
nuevo tipo de sucursalismo quizs haya que buscar una nueva expresin paternalista sobre la sociedad valenciana. El valencianismo se mostr, una vez ms,
indefenso y confuso ante la nueva situacin (Alcaraz, 1985: 95)

Els resultats dels comicis generals de 1979 donaren una molt estreta victria del
PSPV-PSOE sobre els centristes: 698.677 vots en contra de 683.104, el que signific
un empat en escons, iguals a tretze. Aquesta igualtat la trencava el PCE-PCPV amb
tres diputats i 224.104 sufragis, ja que Coalicin Democrtica es convertia en formaci
extraparlamentria, obtenint-ne 84.316. El valencianisme poltic tornava a fracassar: el
PNPV, que es present exclusivament per la circumscripci de Valncia, tragu tan
sols 13.828 vots, ja que acod amb unes condicions poc favorables, logrant uns resultats superiors als que cabia esperar, encara que inferiors als que els seus dirigents
esperaven (Aguil et al., 1977: 40)274 i el Bloc dEsquerra dAlliberament Nacional,
9.620. La URV, amb participaci nica a Valncia, abast els 15.694, convertint-se en
la sisena fora ms votada en aquesta demarcaci electoral.
Com a resultant daquestes eleccions es conformar un sistema tripartidista de
cinc partits parlamentaris al 1977 es pass a noms tres, encara que la ubicaci del
PCE-PCPV a lesquerra del PSOE el difenciar daltres sistemes poltics europeus
tripartidistes amb dos partits majoritaris i un tercer minoritari que fa de frontissa
dambds. Aquest tripartidisme escorat a lesquerra (bipartidisme imperfecte) apor-

274

El PNPV es present a les eleccions a correcuita ja que la seua convocatria els sorprengu en
ple procs constituient. Dubt entre anar coaligat amb el PTPV, com havia fet ERC a Catalunya i opt per
concrrer en solitari (Sanz, 1982: 144).

178 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

tar una elevada inestabilitat poltica que fou superada, a les eleccions autonmiques
de 1982, per la majoria absoluta del PSPV-PSOE. Tanmateix hi ha un:
fort sector de lelectorat (quasi un quint) que vota sistemticament a forces sense
representaci parlamentria [...] Lexistncia dun doble electorat potencial que careix de representaci poltica prpia: dun costat, els sectors progressistes de la
burgesia i de les noves classes mitjanes no socialistes, i de laltre, les sectors nacionalistes (Aguil et al., 1977: 10-11).

El Plenari de Parlamentaris qued, doncs, constitut de la manera segent: 19


socialistes, 19 centristes i 3 comunistes.275 El PSPV-PSOE perdia dos escons respecte
lany 1977, sense contar els altres dos del PSP-US i la UCD pujava cinc comparat amb
els 14 de dos anys abans. El PCE-PCPV repetia el mateix nombre de membres.
Aquesta situaci dempat entre socialistes i centristes fou molt discutida, ja que el
segon senador de la UCD per la circumscripci de Valncia, curiosament Manuel Broseta, sembla que electoralment hauria dhaver correspost a Juan Antonio Sanz, del
PSPV-PSOE (Sanz, 1982: 180-182).
Els tres partits parlamentaris augmentaren el seu percentatge i el nombre real de
vots respecte les eleccions del 1977, ara b el PSPV-PSOE no aconsegu replegar la
majoria de lelectorat dels antics PSP i PSPV ni la UCD incorporar als seu projecte els
votants de la UDPV ni la totalitat dels dANEPA-Centro Popular. Si es t en compte
labaixada de la majoria dedat dels vint-i-un als diuit anys degut a lentrada en vigor de
la nova Constituci encara sagreuja ms aquesta realitat. Els socialistes esperaven
uns resultats millors a les demarcacions valencianes i, especialment, el president del
Consell, Josep Llus Albinyana al qual se li complicava, una miqueta ms, la situaci al
front de la instituci preautonmica.
Lnica formaci parlamentria que puja sensiblement s el PCE-PCPV que passa del 899% al 1202% dels sufragis. AP, tanmateix, pateix una davallada considerable abaixant del 585% al 451%, prcticament el 25% del seu electorat anterior. Cal dir
tamb que lextrema dreta i lextrema esquerra milloraren els seus resultats, doblegant
duna banda el recolzament de la candidatura de Fuerza Nueva i de laltra, malgrat la
seua alta fragmentaci, les candidatures desquerra radical abasten un 363% dels
comicis en constrast a lexigu 1% del 77. Entre aquestes darreres destacaren les
del MCPV, el PTPV i el BEAN on sintegrava el PSAN.
***
Poc desprs, el 3 dabril de 1979, es retornarava la democrcia a les institucions
locals. Els partis desquerra foren els clars guanyadors daquests comicis amb 918.624
i un 532% dels vots i els partits de dreta disminuiren lleument la seua participaci,
amb 630.314 i el 365%. La participaci real, dels autodenominats independents,
abast tan sols 178.420, el que signific el 103% dels sufragis (Aguil et al: 334). Els
pactes municipals entre el PSOE i el PCE conduiran a un clar domini de lesquerra en
el governs municipals, si ms no en les ciutats grans i mitjanes del Pas Valenci i de
la resta de lestat.
Desglossat per partits poltics el guanyador fou el PSPV-PSOE amb 612.635
vots (3545%), 1.565 regidors i 141 alcaldes; seguit de la UCD amb 591.975 sufragis
(3427%), 2.260 regidors i 250 alcaldes; en tercer lloc, per decisius a molts ajunta275

Els nous parlamentaris pel Congrs dels Diputats foren els socialistes Albinyana, Pastor, Snchez Ayuso, Castells, Lerma, Sapena i Sanz (Valncia), Sotillo i Guardiola (Castell), Garca Miralles,
Cruaes, Franco i Torres (Alacant); els centristes Abril, Attard, Muoz Peirats, Pin Arboledas, Aguirre i
Ruiz Monrabal (Valncia); Lamo de Espinosa, Monsons i Casa (Castell) i Gmir, Zaragoz, Galant i
Berenguer (Alacant) i els comunistes Palomares i Bono per Valncia i Pilar Bravo per Alacant. Al Senat sis
socialistes obtingueren lacta: Cuc i Ruiz (Valncia), Fenollosa (Castell), Prez Ferr, Bevi i Arturo
Lizn (Alacant); i sis centristes: Bguena i Broseta (Valncia), Juan Bautista Ros, Jos Antonio Gonzlez
i Manuel Cerd (Castell) i Calpena (Alacant).

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 179

ments, els comunistes obtingueren 251.766 vots (1457%), 504 regidors i 26 alcaldes;
Coalicin Democrtica continu la seua debacle amb tan sols 35.880 (207%), 89
regidors i nicament 2 alcaldes. Els independents obtingueren 896 regidors i 110
alcaldies. Cal dir, per, que la victria socialista fou ms clara als grans municipis ja
que la UCD resist bastant b als menuts, tot i que aquests noms representava el
18% del total de la poblaci en front del 69% dels socialistes i el 5% del PCE-PCPV
(Sanz, 1982: 227).
Daltra banda les forces extraparlamentries assoliren 71 regidors i fins a 5 alcaldies amb un total de 56.682 vots, el que represent el 321% del total, que corresponia
al 8% del total de la poblaci. Dentre aquests destac el MCPV amb 22 regidors i 2
alcaldies, el PL amb 10 regidors i 1 alcaldia i els republicans, dividits entre IR amb 4
regidors i ARDE amb 5 regidors, tot obtenint lalcaldia de Sogorb. Pel que fa a les
formacions valencianistes el PNPV tragu 6.661 vots, abastant 11 regidories i lalcaldia
de la Font dEn Carrs, tot contribuint amb pactes amb lesquerra parlamentria a la
governabilitat de les corporacions locals dOntinyent i Sedav.276 A ms, la URV, tragu
un regidor a lAjuntament de Valncia i un altre al de Catarroja, convertint-se en un
model de partit comarcal (Aguil et al., 1986: 31). Per ltim, el PSAN entr a alguns
ajuntaments de la m de coalicions electorals amb lesquerra extraparlamentria.
Les eleccions municipals condugueren, per, a un canvi radical en la composici
del Consell, curiosament en contra del sentit que els electors havien atorgat. La incorporaci de nou reprentants de les tres diputacions provincials que es trien per un
complicat sistema electoral indirecte on es primava els municipis amb menor poblaci,
precisament als quals majoritriament la victria havia correspost als centristes
capgir la majoria. Era la frmula para que un pas de izquierdas tuviera un Consell
de derechas (Sanz, 1982: 191).
Aquesta preponderncia ucedista277 provoc la voluntat daquests de fer-se amb
la presidncia del Consell. Tres eren els candidats centristes a lesmentat lloc: Attard,
Broseta i Monsons. Dentre els tres s precisament aquest darrer era el millor collocat
per assolir-la, ja que tenia controlat plenament laparell centrista a les comarques del
nord i gojava de la mxima confiana de Lamo de Espinosa. Tanmateix se nespecificava al Reial Decret que noms els membres triats pels parlamentaris serien els encarregats delegir el president i entre aquests la UCD era minoritria.
Davant aquesta nova situaci poltica la direcci socialista dubta en la seua estratgia: duna banda la tesi del secretari general era la de rebutjar la presidncia del
Consell i passar a loposici, comprovats els escassos resultats del primer govern preautonmic; duna altra el president Albinyana era partidari de mantenir-se al front de la
instituci, malgrat el previsible bloqueig institucional i iniciar la via autonmica del 151

276

la peculiaritat valenciana, una vegada ms, vingu per ser una de les nacionalitats i regions on
major nombre de grups extraparlamentaris entraren als ajuntaments tant als grans municipis com als
menuts [...] este s un smptoma clar de la inestabilitat del sistema de partits poltics del Pas Valenci.
Si a aix, li afegim la qesti nacional, que s sense dubte un factor fortament distorsionador entre els
valencians, lesmentada inestabilitat sembla que pot agreujar-se (Aguil et al., 1986: 43)
277

El nou Consell tingu deu membres de la UCD, sis del PSPV-PSOE i dos del PCPV. Dels nou
integrants triats pels parlamentaris, quatre eren socialistes (Albinyana, Garca Miralles, Bevi i Adela Pla),
quatre centristes (Espinosa, Monsons, Leonardo Ramon i Jos Peris Soler)A1 i un comunista (Jos Galn). La diputaci de Valncia tri el socialista Manuel Girona, el centrista Benjamn March i el comunista
Vicente Gmez Chirivella. Fou a les diputacions dAlacant i Castell on salter la majoria socio-electoral
del pas, ja que la primera tri els centristes Luis Verd i Salvador Mir i el socialista Luis Armell i la segona acapar els tres llocs per a la UCD, en les persones de Juan Fors, Abilio Lzaro i Julin Sanmilln.
Els nou representants del Consell per banda de les diputacions foren, per tant, sis per a la UCD, dos per
al PSPV-PSOE i un per al PCE-PCPV. Els centristes doblaven la uni de socialistes i comunistes entre els
membres de les diputacions o el que s el mateix, el 3427% dels vots obtesos per centristes obtingu
com a recompensa el 66% dels membres provincials al Consell, mentre que el 5003% dels sufragis tan
sols aconsegu el 33%. La dispersi del vot popular fou de tal envergadura que la nova majoria centrista al
Consell result injusta i cuinada.

180 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

per tal daccelerar el referndum estatutari i les eleccions autonmiques consegents


el ms prompte possible, on es preveia una contundent victria socialista.278
El clma poltic valenci era duna elevada crispaci i enfrontament partidista. En
la presa de possessi del nou alcalde de Valncia, Manuel Martnez Castellano, hi hagu incidents i aldarulls provocats per militants del blaverisme. I precisament abans de
lelecci dels consellers i president pel nou Plenari del Consell, concretament el 25
dabril, el Consell en funcions decideix oficialitzar la quatribarrada amb lescut de Pere
el Ceremonis com a bandera prpia. Amb lacord favorable dels consellers socialistes
i comunistes i laband dels centristes i de laliancista shiss la nova ensenya del
Consell a lactual Palau de la Generalitat. Oficialment era la resposta de lesquerra
valenciana a la no publicaci del Decret de Bilingisme al Boletn Oficial del Estado.
La reacci a la presa de decisi vexillolgica no es fu esperar. En el mateix
moment una manifestaci dun miler de persones tracta denvair la seu de la instituci
preautonmica. Dies ms tard esclaten dos artefactes als domicilis personals
dAlbinyana i Martnez Castellano i el 12 de maig es convocada una manifestaci en
defensa de la personalitat valenciana i per demanar la dimissi dAlbinyana amb un
gran xit de participaci (de 15.000 a 500.000 persones segons les diverses fonts). A
ms, el conseller Leonardo Ramon present un recurs contra lacord de la bandera
que no aconsegu prosperar. Jos Luis ManglanoA1 fu el mateix contra lacord de
lAjuntament de Valncia de fer onejar la bandera del Consell del Pas Valenci. A
molts ajuntaments valencians shissar tamb la bandera del Consell. Cal dir, per,
que el Govern Civil de Valncia suspengu lacord de la Diputaci de Valncia dhissar
la quatribarrada.
El mateix dia 25 dabril lAjuntament de Picanya, amb lacord favorable a lautonomia i seguint la crida feta pel Consell a Morella el 9 de gener daquell any, inicia els
sis mesos de termini per tal de satisfer els requisits per assolir la via plena establerta a
larticle 151. El 4 de juny el Plenari tri els consellers i cinc dies ms tard el nou Consell es reuneix a Alacant per triar-ne president. Lacord de comunistes i socialistes possibilit la reelecci dAlbinyana. Els centristes, irritats, assumiren com a contestaci
totes les conselleries, acaparant-les els quatre consellers de la UCD.279 Fou impossible
la concertaci dun nou govern de concentraci en negar-se els socialistes a assumir
les carteres de menys pes poltic.
Mentre que els comunistes valencians reclamaven una entesa autonmica amb
una renegociaci global del Consell, sense que cap dels dos partits majoritaris els fera
cas, socialistes i centristes dissenyaven les seues estratgies poltiques a nivell extern
i intern. Els primers celebren congrs extraordinari on els pastoristes sn derrotats.
Joan Lerma ix elegit secretari general i Albinyana es refora en la seua tctica datrinxerament institucional i elabora una estratgia de divorci entre la presidncia i la resta
del Consell, per tal de potenciar la primera a costa dels centristes (Sanz, 1982:
207).280 Des de la Presidncia simpulsa lanomenada campanya destiu per obtenir
pronunciaments autonmics de les corporacions municipals.

278
La delicada situaci interna dels socialistes valencians provoc que tots els moderats suniren
per recolzar la continutat dAlbinyana. Cuc s triat president del subgrup parlamentari socialista del
Pas Valenci i, finalment, un altre ex-PSPV, Manuel Girona, candidat socialista per a la presidncia de la
Diputaci de Valncia, desbancant Ruiz Mendoza, proposat pels pastoristes i Ricard Prez Casado,
plantejat en un primer moment pels moderats. La intervenci, novament i contradictria, de lexecutiva
federal del PSOE, fou decisiva per aupar Girona com a president de la Diputaci. Els moderats assoliran
tamb la majoria a la comissi gestora preparatria del congrs de juliol.
279

Concretament Monsons sadjudic Economia i Hisenda, Interior i Treball; Espinosa, Obres Pbliques i Urbanisme, Turisme i Transports i Benestar Social; Ramon, Comer, Indstria i Agricultura i Peris
Soler, Educaci, Cultura, Sanitat i Seguretat Social (Peris Soler substitu Barcel al front de la Conselleria
dEducaci i salini amb les tesis del secessionisme lingstic).
280

Si ens atenem a la visi reflexada a lobra de Sanz els plans del president eren els segents:
En febrero o marzo siguientes pensaba Albiana se hara el referndum autonmico previsto en el

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 181

A nivell estatal, apenes tres mesos abans Felipe Gonzlez havia dimitit al XXVIII
Congrs Federal del PSOE i shavia convocat un congrs extraordinari que el retornar a la direcci del partit. Cap valenci, per, entrar a la nova executiva. La UCD de
Valncia havia triat Manglano secretari provincial i la UCD-Castell, amb Monsons al
front, qestionar la via del 151 i fins i tot declarar que Castell no ha decidit encara
si entrar en el rgim autonmic valenci, tot retardant la campanya destiu a les
comarques septentrionals. Finalment els alcaldes ucedistes daquella demarcaci decideixen l11 de setembre recolzar lautonomia plena.
A ms Monsons, des de la Conselleria dHisenda, ofegar econmicament la
Presidncia del Consell i don la consigna de silenciar la campanya destiu promocionada per Albinyana. Tan sols Valencia Semanal trencar bsicament aquest bloqueig
informatiu. Aix mateix el 8 de setembre es constitueix per fi el comit regional de la
UCD del Pas Valenci. Abril Martorell es elegit president i Broseta secretari general.
Mentrimentres lenfrontament cvic valenci continuava in crescendo. El 30 de
setembre es convoca lAplec de la Plana a la ciutat de Castell amb una nutrida participaci i el 8 doctubre es realitza una manifestaci unitria de lesquerra (PSPV, PCEPCPV i formacions progressistes i nacionalistes) que aplegar desenes de milers de
persones a la ciutat de Valncia. De mat tamb es dugu a terme un altre Aplec a la
plaa de bous de Valncia amb la concurrncia de 30.000 ciutadans.
De laltra banda el blaverisme convoca una manifestaci, poc nombrosa, el 7
doctubre i el dia nacional, amb motiu de la process cvica, el nou alcalde de Valncia,
Ricard Prez CasadoA3 s agredit i es crema la bandera del Consell hissada al consistori. La cremada de lensenya espanyola comport la retirada de les forces militars
presents encapalades per Milan del Bosch. Lexecutiva del PSPV deman la dimissi
del governador civil de Valncia per aquesta violncia tolerada i Cuc, al Senat, interpella el govern espanyol (Cuc, 1983). Prviament tamb hi havia hagut un tancament
dalcaldes esquerrans a lajuntament de Quart de Poblet com a protesta per la passivitat de les forces i cossos de seguretat de lEstat davant les agressions del blaverisme
a les autoritats democrtiques. Concretament Manuel GironaA3 i Josep Llus Albinyana
serien blancs de la fria anticatalanista. La qesti lingstica tamb s un altre escenari de la confrontaci. El 23 dagost s aprovat finalment el Decret de Bilingisme
(Reial Decret 2003/79):
pel qual la llengua valenciana sincorpora al sistema densenyament del Pas Valenci per al curs acadmic 1980-81. Per la inoperncia dUCD no feia els desplegaments del decret mitjanant la reglamentaci de lensenyament en el Preescolar, lEGB, la Formaci Professional de primer grau i el Batxillerat (Ferrer,
1985: 220).

El Decret, per, evita entrar en la unitat lingstica amb els parlars catalans i balears.281 El mes de desembre 70.000 persones es manifesten a Valncia contra aquest
Decret. Daltra banda a darreries del mes doctubre Emili BetA1 i Enric Soler i Godes A1
sn violentament expulsats de la direcci de LRP i de la prpia associaci pel simple

artculo 151 de la Constitucin. Y las elecciones al parlamento valenciano se celebraran a principios del
81. En octubre del 79, entregado ya el dossier autonmico al Gobierno, se marchara a Madrid, donde
permanecera, desarrollando tareas al Congreso de los Diputados, hasta las elecciones al parlamento
valenciano y a la Generalidad de esta comunidad, que, por ese momento, ya tendra autonoma. l mismo
sera presidente de la Generalidad, volviendo en olor de multitudes a Valencia (1982: 208).
281
El Decret de Bilingsme, preparat per la meua Conselleria amb lassessorament del sr. Sanchis Guarner, va eixir publicat el 3 dagost del 1979, mitjanant el reial decret daquell mateix dia, quan jo
havia estat substitut com a conseller dEducaci, no contemplant lesmentat decret reial les meues recomanacions contingudes en lInforme de maig sobre la denominaci de valenciano en comptes de lengua
valenciana, i la falta duna declaraci de principis que fera prevaldre els criteris cientfics sobre la llengua
dels valencians, en comptes de deixar a larbitri de la Conselleria dEducaci la interpretaci i laplicaci
del Decret. Els esdeveniments posteriors vingueren a donar-me la ra (Barcel, 1992: 10).

182 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

fet de ser defensors de la unitat de la llengua. La cacera de bruixes al si del blaverisme


afectaria fins i tot a persones de trajectoria centrada i en absolut pancatalanista.
Tanmateix el 29 doctubre de 1979 Albinyana presenta al Congrs i al Ministeri
dAdministraci Territorial la documentaci autonmica on es repleguen sobradament
tots els requisits necessaris per accedir a lautonomia plena compresa a larticle 151 de
la Constituci. 512 municipis del Pas Valenci daleshores, el 95% del total, secundaren la convoctoria del Consell. Aquest 95% representava el 98% de la poblaci. Per
provncies a Alacant compt amb un 88% dajuntaments que representaven el 96% de
la poblaci; Castell el 93% dels consistoris i el 98% de la poblaci i a Valncia el 99%
daquestes institucions locals que albergaven el 99% dels ciutadans.
Daltra banda el 26 de juliol es nomena a proposta del Plenari una nova comissi
redactora de lEstatut que posteriorment no tindr resultats satisfactoris. Els seus integrants foren els socialistes Bevi, Cuc, Garca Miralles i Sotillo,A1 els centristes
Berenguer, Broseta, Calpena i Casa i el comunista Bono.
El conflicte identitari i partidista, per, continuava a la societat valenciana. El
Consell controlat per la UCD realitza una moci de censura contra el President Albinyana. Era el 16 de desembre. I malgrat que a lendem Albinyana anuncia que no dimitir, el PSPV-PSOE decideix abandonar el Consell. Finalment el dia 22 el president de
la preautonomia acata la decisi del seu partit. La causa daquesta determinaci es
troba en el boicot continuat que prcticament els centristes a la preautonomia i, tamb,
a la crisi interna del PSPV-PSOE,282 ja que era una manera indirecta de cessar Albinyana. El PCE-PCPV, per, no secund lactitud dels socialistes que la consider un
greu error poltic.

9.3.4 La reconversi a la via del 143


El Govern Surez convoc el referndum de ratificaci del procs autonmic
dAndalusia el 28 de febrer de 1980. En canvi, no convoc cap referndum al Pas
Valenci283 i afirm que a partir daquell moment shavien de reconduir tota la resta de

282

Laliana entre albinyanistes, moderats i nacionalistes al si de la federaci socialista valenciana


es trenca. Aquests darrers buscaran recolzar el centrista Monsons per la presidncia del Consell, ats la
poltica agressiva de la UCD, a canvi de contrapartides de conselleries i per tractar posteriorment de situar
el president de la Diputaci de Valncia al front de la instituci dautogovern. Leixida a la catalana, com
sanomen atesa la similutud amb Catalunya del que es pretenia, implicava evitar que Albinyana isca
elegit membre de lexecutiva federal i, per tant, no goge de recolzament suficient per aspirar a la
presidncia de la futura Generalitat (Sanz, 1982: 223-224). Albinyana, com a reacci, intensificar les
tesis nacionalistes per tal de tractar guanyar-se les bases de lex-PSPV que criticaven la poltica de
renncies valencianistes que els antics dirigents de la formaci socialista estaven acceptant amb les
negociacions que mantenien amb la UCD. Malgrat aquests intents eixir derrotat al Congrs celebrar en
febrer de 1.980 i Lerma es reafermar com secretari general del PSPV-PSOE, malgrat que els crtics
arribaren al 40% dels vots dels delegats. Poc desprs abandonar el seu esc al Congrs dels Diputats i
la poltica activa desprs de fundar el Partit Radical Socialista del Pas Valenci.
283

Un relativament fams informe realitzat pel Departament de Dret Poltic de la Universitat de Valncia i encarregat per la presidncia de la Diputaci de Valncia ratific la tesis de que el govern havia de
convocar el referndum de ratificaci de la via prevista a larticle 151. Les seues conclusions foren inequvoques: 1. El Pas Valenci complet la fase diniciativa prevista a larticle 151.1 de la Constituci a
lempar de lesmentada norma i amb anterioritat a lentrada en vigor de la llei orgnica 2/1980 sobre diverses modalitats de referndum. / 2. Lentrada en vigor de la llei orgnica 2/1980 possibilita la convocatria
del referndum de ratificaci de la iniciativa prviament acordada. / 3 Que, dacord amb el disposat a
larticle 8 de la LOR el Govern deu convocar lesmentat referndum de ratificaci de la iniciativa autonmica. / 4 Que lesmentada convocatria deu efectuar-se pel Govern, ot el Consell del Pas Valenci, en
el termini mxim de cinc mesos a comptar des de lentrada en vigor de la llei, en aplicaci del disposat a
larticle 8.3 de la llei orgnica esmentada. / 5 Esta s precisament la interpretaci aplicada pel Govern al
cas semblant dAndalusia, la iniciativa autonmica de la qual sacredit igualment a lnic empar de larticle 151.1 de la Constituci amb anterioritat a lentrada en vigor de lesmentada llei orgnica. / 6 En el
supsit que el Govern desconega el mandat legal preesmentat, i no sent possible la reconducci del procs autonmic per la via de larticle 143, es produiria la paralitzaci del procs autonmic que comportaria
la dissoluci automtica del Consell del Pas Valenci (Aguil, 1982: 123).

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 183

processos cap a la via de larticle 143.284 Aquesta desatenci a les reivindicacions


valencianes dautogovern tingu com a contestaci, entre daltres, el boicot dels
socialistes al Consell i la paralitzaci de la iniciativa autonmica.
El 15 de gener del 1980 lexecutiva estatal de la UCD fa pblic el que ja se sabia,
la determinaci de continuar la resta de processos autonmics per la via lenta. Comunistes i socialistes espanyols soposaren en principi a aquesta mesura, encara que
posteriorment aquests darrers acceptaran el 143 per al Pas Valenci.
Es produeixen diverses contestacions al si de la societat valenciana a aquesta
discriminaci respecte Andalusia. L1 de febrer la resta de partits signants del Comproms Autonmic es reafermen en la seua voluntat daccs a lautonomia plena i set dies
ms tard el PSPV, el PCE-PCPV, junt als altres de la URV, apleguen 25.000 persones a la ciutat de Valncia, en defensa del 151. Fou, des del 9 doctubre de 1977,
laltra ocasi en qu varen conviure senyeres amb blau i sense blau. Dos dies ms
tard, el nacionalisme poltic i les forces desquerra extraparlamentria (PNPV, MCPV,
PSAN, etc.) reuneixen altres 25.000 valencians amb el mateix objectiu.
Els centristes valencians, a finals de 1979, havien condicionat la seua aposta per
la via ampla de larticle 151 a un consens sobre les qestions identitries (denominaci, llengua, senyera, etc.), el manteniment de la divisi provincial i el calendari de la
iniciativa autonmica ja que, suposadament, en no donar-se:
provocara una divisin tal en el electorado que comportara la no prosperabilidad
del referndum de ratificacin de la iniciativa autonmica, para lo que se requera
el voto favorable de la mayora, no de los quien fueran a votar, sino del censo
electoral, quedando, de esa manera, frustrado el proceso autonmico (Garrido,
1996: 82).

La realitat, per, era tota una altra. A la UCD, en realitat, linteressava la via del
143 no noms perque sajustava millor a la seua ideologia nacionalista espanyola sin
bsicament perqu el PSPV-PSOE comptava amb majoria al Plenari, rgan encarregat
delaborar el projecte dEstatut en la via de lautonomia plena, mentre que larticle 146
de la Constituci encomana la redacci de la proposta de larticulat estatutari de les del
143 a una assemblea composada pels membres de la Diputaci o rgan interinsular
de les provncies afectades i pels Diputats i Senadors elegits en elles i ser elevat a
les Corts General per a la seua tramitaci com a llei. I a aquesta assemblea mixta
Plenari-Diputacions Provincials la UCD s que comptava amb majoria, atesa la seua

284

Lexcusa centrista per lincomplement del mandat constitucional consistia en la llei orgnica reguladora de les distintes modalitats de referndum que estipulava que els acords municipals havien
destablir explcitament la via del 151 per accedir a lautonomia. Una excusa versemblant per als socialistes valencians, ats que els seus companys de partit a Madrid havien votat favorablement la LOMR i
aconseguien daquesta manera desautoritzar la campanya destiu duta a terme pel Consell. Efectivament
dels 535 municipis valencians (524 acordaren acta autonmica i nicament 11 no es pronunciaren a favor
de lautonomia) noms 230 explicitaren la via del 151, el que representava tan sols el 4299% del total.
Ara b si a aquests els afegim els que sollicitaven la mxima autonomia o altres frmules semblants, que
equivalien, de fet, a la voluntat dassolir lautonomia plena s sarribava sobradament a les 3/4 parts dels
ajuntaments de les tres provncies valencianes. Els consistoris que solliciten la via del 143 es reduixen a
set (l13%) i aquells que no es defineixen o ho fan per la vaga frmula de lart. 2 de la Constituci a 49
(916%) sn una clara minoria (dades facilitades per la Secretaria de Presidncia del Consell, replegades
a Garrido, 1993: 123). A ms, sense entrar en cap debat jurdic sobre la dubtosa constitucionalitat de la
LOMR, la retroactivitat de la llei no era pertinent i els requisits de lart. 8.1 no podien afectar, per tant, la
tramitaci valenciana, ja que la iniciativa estava completada. Lesmentat informe del Departament de Dret
Poltic i les opinions daltres especialistes com J. Toms Villarroya corroboren aquest plantejament. Cal dir
que la disposici transitria segona de la LOMR establia un termini addicional de 75 dies als ajuntaments
per especificar la via per la que volien accedir a lautonomia. Aix fou utilitzat per la UCD per suavitzar la
seua imatge antivalencianista cara a lelectorat i explicitar a molts ajuntaments la via del 143. Si durant la
campanya destiu nicament foren 7 els que triaren esta via ara se nafegiren 171, bsicament de la
circumscripci de Castell on arribaren a 93, sent lnica provncia on superaren als que optaven pel 151.
Front a aquests primers 261 es ratificaren o explicitaren per primera vegada la seua voluntat daccs pel
151 i noms 90 continuaren mantenint altres frmules lingstiques.

184 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

superioritat a les diputacions dAlacant i Castell, que les presidien Luis Daz Alperi i
Joaqun Farns respectivament.
Leixida dels socialistes del Consell s aprofitada per Monsons per assumir la
presidncia en funcions. Monsons, desont moltes veus que qestionaven la legalitat,
sautoerig en president. Poc limportava que la instituci preautonmica havia arribat
al total desprestigi, no inspirava confiana i posava en tela de judici la prpia idea
autonmica (Alcaraz, 1993: 54). Sautoconsider president i aquesta irregularitat no li
permet ni tan sols publicar el seu nomenament al Butllet Oficial del Consell del Pas
Valenci.285 Des de leixida dels socialistes de la instituci preautonmica fins la primavera de 1981 hi exist un perode dinexistncia pblica. Per aix ens sembla encertada
la definici daquest perode com el del pseudo-govern Monsons (Aguil, 1982: 67).
Fou un Consell noms de dotze consellers i, a ms, on els dos membres comunistes
tingueren una presncia poc ms que testimonial.
Significativament la seua primera mesura fou arriar la senyera quatribarrada de
la seu del Consell. I la segona la polmica plantejada pel contingut i nulla aplicaci
del Decret de Bilingisme (Aguil, 1982: 67). Foren dues actuacions clarament congruents amb la seua nova estratgia anticatalanista i antivalencianista. Per no es
detingu i continu portant a terme actes nuls jurdicament per vlids fcticament.286
Aquest perode fou, en general, de poca consistncia poltica. Hi hagueren intents de reconduir la situaci, per poca cosa ms. Dentre aquests cal destacar la
iniciativa del PSOE, el 9 de juny del 1980, amb la presentaci del seu Avantprojecte
dEstatut dAutonomia que excedia clarament de les competncies permeses per la via
del 143, encara que la prpia proposta sautodefinia com moderada, realista i viable. A
finals dany es reprenen les converses entre UCD i PSPV-PSOE, amb labsncia del
PCE-PCPV, per negociar el retorn dels socialistes. Atesa labsncia al PSPV duna
estratgia valenciana prpia, aquestes converses es dugueren a terme grcies a la
iniciativa de lexecutiva federal, i concretament dAlfonso Guerra, per tal de desbloquejar els processos dArag, Balears, Canries i Valncia.
La soluci proposada pels socialistes estatals fou assumir la via del 143 simultanejant-la amb una llei orgnica dacord amb larticle 150.2 de la Constituci. Els socialistes valencians accepten implcitament la via del 143 a partir de mar de 1981. Pocs
dies desprs del frustat colp dEstat del 23 de febrer 1981, UCD fa una oferta oficial i
pblica als socialistes per tal delaborar un Estatut de consens. Finalment es convoca,

285

El problema radicava en que ni el Real Decret-llei 10/1978 ni el Reglament de Rgim Interior del
Consell establia aquesta figura. El que pertocava segons la legalitat vigent era convocar el Plenari de
Parlamentaris per tal de cobrir les vacants deixades i una vegada ocupades elegir un nou President.
Aquests buits a les conselleries havien de ser emplenats dacord amb la representativitat de cada partit
poltic, primerament pel propi partit implicat o si no per la resta de forces sempre respectant la proprocionalitat establerta pels electors (article 9c). s cert que larticle 8 del Reglament establia que en cas
dabsncia declarada o malaltia del president corresponia substituir-lo el Conseller i Hisenda, cartera que
ocupava Monsons, per la dimissi no pot entrar dins daquesta consideraci. Larticle 9.b s inequvoc
en aquest sentit: la renncia del mxim representant, en no existir la instituci de la vicepresidncia,
comportava, necessriament, lelecci dun nou president. No obstant aix poc importava la legalitat
vigent si es tractava docupar parcelles, ms prompte simbliques, de poder i aturar el projecte autonomista. El Govern i el partit de Surez que havien seguit la filosofia reformista de la llei a la llei per superar
la legalitat franquista, al cas valenci no laplicaren. Lespeficitat valenciana, per als ucedistes, es redu a
poc ms que el lema de la llei a la trampa, parafrasejant lanterior. Ni al referndum autonmic ni al
Consell es respect eixa paraula tan usada pels centristes, la legalitat. Precisament per la illegalitat del
Consell el PNPV present recurs contencis-administratiu davant lAudincia Territorial de Valncia.
Diversos analistes consideraren que tots els acords i actes del Consell eren nuls de ple dret.
286

En esta etapa el Consell va recibiendo progresivamente las transferencias de competencias


por parte del Estado, no siempre acompaadas de los medio materiales y humanos necesarios por asumirlas y gestionarlas con eficacia y dignidad; dicta los correspondientes Decretos reguladores de las
competencias recibidas; crea el Instituto Valenciano de estudios de administracin pblica; aprueba los
cambios de la denominacin de algunos municipios (de castellano a valenciano); aprueba estatutos de
mancomunidades y fija incompatiblidades a los funcionarios transferidos... (Garrido, 1993: 110).

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 185

a iniciativa del Consell, el Plenari de Parlamentaris el 10 dabril que unnimament


acorda una Comissi Redactora de lEstatut.
El colp destat, doncs, t un efecte fonamental en els acords autonmics a nivell
estatal i, tamb, a nivell valenci. La reconducci dels processos autonmics facilit
lacord entre la UCD i el PSOE al voltant de la via de larticle 143. Desprs de Tejero,
lautonomia valenciana seria definitivament de segona divisi.287
Pel que fa a la poltica cultural, aquest pseudogovern tractar dimpulsar el secessionisme lingstic i les tesis blaveres des de la Conselleria dEducaci dirigida per
Jos Peris. Ricart Lumbreras,A1 un dels seus directors generals daleshores i actual
vicepresident de CVa, reconeix que el seu treball fou bsicament tirar i despatxar funcionaris catalanistes, posar la senyera amb franja blava i tractar doficialitzar els ttols
de valenci de LRP, la qual cosa significativa el fa qualificar letapa com a molt creativa:
Va ser una etapa molt bona, molt creativa en la que lUCD es va decantar pel valencianisme i em donaren llum verda pera valencianisar tota la Conselleria que havia deixat el PSOE plena de catalanistes, dimpresos catalanisats i de treballaors
totalment catalanisats. Yo tenia la plena confiana de Fernando Abril Martorell, de
Manuel Broseta, del meu superior inmediat que era Jos Luis Manglano, de Mas
que era el President Provincial... i em vaig dedicar en primer lloc a cambiar de lloc
i a tirar ad algun funcionari catalaniste. I a partir dah, pos per eixemple a cambiar
cartells, cambiar els impresos, posar la Senyera en el balco (que no estava pos,
estava al en una cistella tota plena de pols), i a partir dahi, pos per eixemple a
examinar a siscents i pico mestres de valenci, preparantlos pera quan aplegara el
moment, que seria en un any o any i mig, poder donar classes en valenci i prepararlos dacort en les normes dEl Puig (2005: 1).

***
La reuni del Plenari de Parlamentaris, a ms de triar la mesa del Plenari288 serv
per escollir la comissi redactora de lEstatut, que estigu integrada per Berenguer i
Pin Arboledas per banda dels centristes, Lerma i Guardiola pels socialistes i Palomares pels comunistes.289 Els representants de les tres forces poltiques coincidiren en
valorar positiviment el desbloqueig del procs autonmic i cadascun expressar un
programa per a lEstatut, que era, sobretot, una retrica determinada: Palomares
express la postura favorable al 151, a la consulta popular i a lestricta proporcionalitat
democrtica; Belenguer defens la proposta homogenetzadora dels processos autonmics i abastar un major nivell competencial acollint-se a larticle 150.2 de la Consti-

287

En aquest sentit un militant destacat del PSPV-PSOE com Ricard Prez Casado, en fer balan
de la transici democrtica i de la Batalla de Valncia, reconeixer el paper del 23-F i de lanticatalanisme en el resultat final de lautonomia: Batalla no, perqu personalment he tingut la possibilitat de
saber el que sn les batalles, per sense dubte un enfrontament civil estimulat s. Enfrontament civil que
juntament a altres operacions com el 23-F contriburen a baixar el nivell al que tenem dret a aspirar, i
eixes rebaixes encara som vctimes (C2, 00:1920).
288
La mesa fou presidida per Antonio Garca Miralles, Roque Alpena i Emrit Bono ostentaven la
vicepresidncia primera i segona respectivament i Manuel Cerd i Javier Sanz la secretria primera i
segona.
289

La proposta socialista de quatre membres centristes, quatre socialistes i un de comunista, plantejada tericament amb lobjectiu de donar major participaci a les diverses sensibilitats existents al si de
la federaci socialista valenciana i concretament donar cabuda al sector ms valencianista fou desestimada al Plenari per diuit vots en contra, setze a favor i tres abstencions, el que implicava que ni la UCD ni el
apartado del encuentro socialista deseaban que estuvieran en dicha comisin, a juzgar por el resultado de
la votacin, dado que al menos tres socialistas votaron a favor de la propuesta centrista de que la Comisin contara con 5 miembros. Se pensava que la presencia de socialistas-nacionalistas entorpecera
seriamente la negociacin estatutaria (Garrido, 1993: 154). El fet concret s que cap membre dels sectors nacionalistes del partits parlamentaris particip directament en la redacci de lEstatut, dada important
a tenir en compte ats que probablement condicion el resultat final.

186 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

tuci i Lerma es pronunci per la proporcionalitat del vot i per la igualtat entre castellano-parlants i valenciano-parlants i valencians dorigen i dadopci.
La comissi treball en un temps rcord: el mateix dia 30 dabril presenten
lAvantprojecte conegut com lEstatut de Benicssim, dacord amb els terminis previstos pel Plenari. Per entendre el consens de Benicssim i la soluci final de lEstatut
dAutonomia cal tenir en compte els diferents avantprojectes de les tres forces parlamentries valencianes:
Hi havia un consens bsic en superar el trespol competencial de les autonomies de la via del 143 i en aproximar-se competencialment a les nacionalitats histriques. Els Estatuts dEuskadi i Catalunya, ja aprovats, foren punt de referncia. Tamb
hi havia un acord general respecte el parlament, lexecutiu i la presidncia i tots tres
eren ambigus respecte el Tribunal Superior de Justcia. nicament el projecte centrista
no especificava la condici de coneixements del valenci per la provisi de jutges i
funcionaris a ladministraci de justcia.
Pel que fa a denominaci i smbols, la proposta dUCD era partidria de la denominaci de Regne de Valncia, front a les propostes socialista i comunista de
mantenir el terme de Pas Valenci, consensuat per totes les forces poltiques, incloses les de centre-dreta, durant les primeries de la transici. El debat vexillolgic era
rems per lesquerra a una llei de les Corts Valencianes, encara que el del PCE-PCPV
especificava que hauria de ser diferencial daltres territoris de lestat en base a les
quatre barres roges sobre fons groc i els centristes incloien la inventada senyera coronada amb els tres escuts de les diputacions provincials sobre les barres (per diferenciar-la de la que creien que era exclusivament de la ciutat de Valncia). Tots tres avantprojectes definien la llengua prpia com valenci o valenciana i admetien la seua
cooficialitat, encara que els comunistes la limiten exclusivament a nivell intern, ats
que en les relacions oficials entre el Pas Valenci i la resta dEspanya, aix com amb
les autoritats de lestat, la llengua oficial ser el castell.290 La diferncia bsica raa en
el deure de conixer el valenci i el dret dusar-lo a la socialista i comunista i noms el
dret de conixer ambdues llenges oficials al centrista. Cal destacar a la redacci
socialista la soluci dun Consell de Cultura del Pas Valenci com a mxima autoritat
en matries lingstiques en lmbit territorial del Pas Valenci. Paradoxalment
aquesta iniciativa no sha dut a terme durant les tres legislatures que el PSPV-PSOE
ha dirigit la Generalitat.291
La comarcalitzaci del territori estava prevista a les proposicions estatutries
dels dos partits majoritaris, encara que la UCD plantejava al mateix article 2on el
respecte a lactual divisi en provncies i al captol IV, sobre les diputacions provincials,
proposava crear un rgan Consultiu Interprovincial amb el President del Consell i les
tres diputacions valencianes alhora que ratificava lautonomia provincial prevista al text
constitucional. Larticle 42 de lavantprojecte del PSPV-PSOE inspirar, amb matisacions, larticle 46 del vigent Estatut. El PCE-PCPV no contemplava cap captol per a
ladministraci local ni per la qesti comarcal, encara que a la disposici transitria
quarta plantejava que els servicis de les diputacions provincials series assumits
progressivament per la Generalitat.
Les diferncies ms irreconciliables, a priori, eren sobre les qestions electorals. nicament la UCD explicitava normes electorals, ja que socialistes i comunistes
290
Aquesta proposta de larticle 3.2 del text comunista portaria a la incongruncia de, tot defensant
la unitat lingstica entre el valenci i el catal, obligar a ls del castell i limitar, per tant, lidioma
compartit en les relacions institucionals entre la Generalitat Valenciana i la Generalitat de Catalunya o el
Govern Balear.
291

A nivell anecdtic esmentem que la UCD no menciona el terme Generalitat per al conjunt
dinstitucions autonmiques, mentre que rescata el terme Corts Valencianes per al legislatiu (contrriament comunistes i socialistes, oblidant en aquest cas la tradici, les nomenen respectivament Parlament
General i Parlament).

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 187

havien optat, com en altres temes polmics, per la remissi estatutria a posteriors
lleis del parlament valenci. La proposta ucedista era de caire quasi majoritari (circumscripci provincial, mateix nombre descons a cada provncia i barrera electoral a
nivell provincial del 5%). Dacord amb les iniciatives de les propostes de lesquerra a
les disposicions transitries per a les primeres eleccions autonmiques el professor
Martnez Sospedra (1983) establ, prenent els resultats de les generals de 1979, les
segents coordenades de diferncia electoral entre les tres propostes: la dUCD atorgaria el 523% dels diputats als centristes, el 4334% els socialistes i el 445% els
comunistes; la del PSPV-PSOE implicaria el 4205% dels representants pels centristes
i idntic resultat per als socialistes, amb un 1137% als comunistes, un 341% a la
Coalicin Democrtica i la presncia daltres forces minoritries; la del PCE-PCPV
establiria un empat a 4175% de diputats per les dues forces majoritries, un 1360%
per als comunistes, a ms dun 195% per CD i la presncia testimonial daltres grups.
Lacord de Benicssim incorpor com annexes les redaccions alternatives de la
UCD als article 1 i 5 i les seues reserves als articles 46 i 47 i la disposici transitria
primera i aix fou entregat la matinada de l1 de maig al President del Plenari. Cal
precisar que a ttol personal els dos redactors de la UCD assumiren el contingut lEstatut de Benicssim, deixant de banda els annexos incorporats. Una vegada presentat
lavantprojecte de Benicssim, el Plenari es reuneix el 16 de maig a Alacant on
sestabl el primer debat, tot demostrant-se la voluntat dels centristes per ajornar
lacord estatutari, ats que esperaven reformar part del consens establert a la poblaci
de La Plana. En aqueix sentit Abril Martorell remet a la comissi dexperts del govern
de Calvo Sotelo per solucionar definitivament la qesti valenciana, mentre que els
socialistes sn partidaris de tramitar el ms prompte possible el text estatutari. Tamb
lespinosa qesti de les diputacions provincials i altres esmenes foren debatudes. El
centrista Muoz Peirats, que tamb havia presentat esmenes a ttol personal, platej la
possibilitat de retirar-les absolutament totes en benefici del requerit consens poltic,
proposta que es desestim. Davant la impossibilitat darribar a un acord la Mesa
acord suspendre la sessi i remetre totes les esmenes a la ponncia redactora.
El 12 de juny el Plenari es torna a reunir a la ciutat de Valncia, sense que a la
ponncia shaguera arribat a solucions de comproms. Lesmena comunista de rebaixar la barrera electoral del 5% al 3% encet un altre debat sobre la convenincia de
retirar totes les esmenes posici defesa pels socialistes i per Muoz Peirats o b
de mantenir-les. Les qestions simbliques, defensa de la denominaci de Regne de
Valncia per Manuel Broseta o de la senyera coronada per lex-UDPV Ruiz Monrabal,
tornaren a enrarir el clima poltic i a fer perillar la frgil entesa estatutria.
Finalment lassemblea mixta de parlamentaris i diputats provincials es reuneix a
Penscola el 19 de juny per tal daprovar, per unanimitat, lEstatut de Benicssim i
remetrel al Congrs dels Diputats. Tanmateix sestigu a un pas de bloquejar novament el procs autonmic el sector nacionalista del PSPV-PSOE abandon la reuni i sacord, a proposta ucedista, incorporar totes les esmenes i les redaccions
alternatives com a documentaci annexa. s per aix que sha batejat aquest projecte
amb lepleg de les esmenes, com lEstatut de Penscola (per diferenciar-lo del de
Benicssim).
Daquesta manera sincid en el mateix: els comunistes continuaren reivindicant
la rebaixa de la barrera electoral, els socialistes el manteniment del text de Benicssim
i labstenci de presentar cap esmena, tot i fent propi lAvantprojecte, i els centristes,
amb les intervencions de Daz Alperi i Manglano, defensen respectivament el manteniment de les diputacions provincials i de les esmenes a la denominaci i a la bandera.
Parallelament a la qesti estatutria Monsons fa una oferta en ple estiu per
remodelar el Consell preautonmic i facilitar el retorn dels socialistes. Finalment es
pacta remodelar el Consell i sollicitar la modificaci urgent del vigent Reial Decret-llei
10/1978. Els terminis de lacord doten els centristes de la Presidncia i de les conselleries dadjunt a Presidncia, Hisenda, Educaci, Agricultura i Obres Pbliques i Urba-

188 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

nisme; els socialistes assolirien les carteres dInterior, Economia, Indstria i Comer,
Cultura, Treball i Sanitat i Seguretat Social, tot atorgant-los la vicepresidncia; i els
comunistes shagueren de conformar novament amb la Conselleria de Transports i
Turisme. El pacte finalment es complir: el 20 dagost el Govern de Calvo Sotelo modifica el Reial Decret-llei que torna a la frmula de dotze consellers, nou triats dacord
amb la representativitat dels partits parlamentaris i els altres tres per les diputacions
provincials, un per cadascuna delles.292 El 14 de setembre es constitueix el nou
Consell293 permetent, ara s, considerar-lo com el tercer govern de letapa preautonmica. Aquest nou govern dunitat, per, estigu a punt de trencar-se diverses vegades,
coincidint en molts casos amb problemes amb la tramitaci estatutria a Madrid.
Monsons hagu de fer s del seu vot de qualitat per les discrepncies existents al si
del Consell.294
Reprenent la tramitaci parlamentria, el 29 de juny del 1981 el president del
Plenari i de lassemblea de Pennscola presentaren la documentaci autonmica a
Madrid. El 14 doctubre es public al butllet del Congrs sense textos alternatius, el
que aminora la tensi. No obstant aix, a lestatut es presentaren un total de 123
esmenes: 26 del grup parlamentari centrista i 11 ms del diputat ucedista Joaqun
Galant, 49 del grup parlamentari de Coalicin Democrtica, 6 del grup parlamentari
comunista, 11 del grup parlamentari Minoria Catalana (una delles a la totalitat amb
una proposta articulada alternativa per accedir a les quotes dautonomia que permet
larticle 151 i que fou rebutjada a la Comissi per 32 vots en contra, 2 afirmatius i 2
abstencions) i 20 esmenes del grup parlamentari basc.
La ponncia conclogu la seua tasca el 15 de desembre tot mantenint prcticament fidel el text consensuat a Benicssim. El debat en comissi implica la represa de
lextenuant debat identitari. Finalment al ple es modifica la denominaci, la bandera, la
llengua i tota la resta desmenes centristes, tret de sis que foren retirades i el 9 de
febrer del 1982 es debat en sessi plenria el, ja aleshores, Estatut dAutonomia del
Regne de Valncia. Alcaraz, en una interpretaci qestionable, considera que:
El PSOE jug fort, amenaant amb trencar la concertaci autonmica general si
no es respectaven els acords signats al Pas Valenci, el que ocorregu en aprovar-se a la Comissi amb els vots dAP i UCD la denominaci de Regne de
Valncia, el que seria interpretat per molts com una ruptura que impedia lexistncia dun Estatut sense vencedors ni venuts (1993: 66).

La situaci poltica al si dels centristes estatals era molt convulsa. El sector socialdemcrata, encapalat per Rodrguez Ordoez sescindeix de la UCD i funda el PAD,
tot modificant la correlaci poltica de vots al Congrs dels Diputats i Berenguer, corredactor de lEstatut de Benicssim i membre del PAD, planteja una esmena transaccional amb una denominaci de consens, Comunitat Autnoma Valenciana. Finalment
ni aquesta ni altres propostes transaccionals sn admeses i es vota larticle 1r,
rebutjant-se per 161 en contra per 151 a favor, a ms de 9 abstencions. De nou

292

Aix establiria en la prctica que sis membres del Consell serien de centre-dreta i altres sis
desquerra. Per mantenir la majoria centrista es modific larticle sis que establiria que la presidncia seria
per al partit amb ms consellers i satorgava el vot de qualitat en cas dempat.
293

Qued constitut de la segent manera: Presidncia, Enrique Monsons (UCD); adjunt a Presidncia, Josep Llus Sorribes (UCD); Vicepresidncia i Interior, Felipe Guardiola (PSPV-PSOE); Economia,
Comer i Industria, Segon Bru (PSPV-PSOE); Agricultura, Josep Antoni Bordils (UCD); Cultura, Cipri
Cscar (PSPV-PSOE); Hisenda, Jordi Navarro (UCD); Treball, ngel Luna (PSPV-PSOE); Educaci,
A1
Amparo Cabanes (independent proposada per la UCD) ; Sanitat i Seguretat Social, Salvador Lpez
(PSPV-PSOE); Obres pbliques i Urbanisme, Llus Verd (UCD) i Transports i Turisme, Vicent Gmez
Chirivella (PCE-PCPV).
294

Un dels cavalls de batalla fou, bviament, la llengua. Les Conselleries de Cultura i Educaci dugueren a terme poltiques obertament contradictries, ats que mentre la primera acceptava les tesis
universitries i subvencionava activitats en defensa de la normalitzaci i la unitat lingstiques, la segona
recolzava els plantejaments secessionistes i plantejava iniciatives poc favorables a la valencianitzaci de
lensenyament.

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 189

planejava la possibilitat de quedar-se sense Estatut, ats el clima denfrontament,


tamb a Madrid, per les senyes didentitat valencianes. El President del Congrs retornar a comissi el text estatutari i s en el nou informe de la ponncia on sincorpora el
prembul que actualment compta el vigent Estatut:
La negociaci va arribar tamb a la inclusi darticles, o modificaci de la totalitat
o part del seu contingut, que van canviar de manera definitiva: la bandera, la llengua, lelecci del president, lassumpci de competncies que sen deriven de les
compreses en lEstatut, el desplegament legislatiu sobre les Cambres de Propietat,
Comer, Indstria i Navegaci, la divisi comarcal, la delegaci de competncies
de la Generalitat a les diputacions i la coordinaci de les funcions que corresponen
com a prpies i que siguen dinters general, la cessi de tributs, i les disposicions
transitries que regulen el trasps de competncies (Sevilla, 1992: XXII-XXIII).

El 21 dabril acaba el segon informe de la ponncia. A lendem tindr lloc el debat en comissi i sis dies ms tard correspon al ple on se suprim la immunitat dels
diputats de les Corts i es debat la possible via extratutria, mitjanant llei orgnica,
dassumpci de competncies que excedien la via del 143. Finalment, al mateix ple,
saprov el text al Congrs amb el vot en contra dels comunistes i labstenci dalguns
grups minoritaris. Al Senat no es modific el text aprovat, malgrat que es presentaren
21 esmenes. El 15 de juny de 1982 el president del Senat donava per definitivament
aprovat lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana. Naixia aix el regionalisme
banal, que analitzarem al captol tretz.

9.3.5 Laprovaci de lEstatut i lassoliment de lautonomia


LEstatut dAutonomia, finalment, saprov l1 de juliol de 1982. Oficialment els
valencians recuperen lautonomia, desprs de ms de quatre anys dinterinitat preautonmica i dos-cents setanta-cinc anys desprs de la Batalla dAlmansa i del Decret de
Nova Planta. Tanmateix, una fita tan important no don lloc a celebracions. Contrriament aquest Estatut gener una indierncia contrastada:
Ning no semblava molt content per tampoc hi hagu molts enfadaments. Potser el consens shavia fet sobre la base duna calculada indiferncia popular (Alcaraz, 1993: 66).

Dacord amb la disposici transitria tercera en un perode de trenta dies shavia


de convocar una assemblea transitria que faria les funcions de les Corts, excepte les
expressament prohibides o condicionades pel propi Estatut (Asensi, 1982: 266), fins la
convocatria deleccions autonmiques lany segent. Aquesta assemblea la convocaquen tots els parlamentaris elegits les eleccions generals de 1979, ms uns altres tant
membres designats pels partits poltics que foren elegits i en la mateixa proporci.
Clar est que sobre la disposici transitria tercera cal dir, en una lnia que posteriorment incidirem, que la via del 143 pel Pas Valenci tingu clares conseqncies
negatives pel que fa al dficit democrtic de lEstatut. En aquest sentit:
ninguna disposicin semejante se puede encontrar en los Estatutos de las nacionalidades histricas pues en stos la construccin de los rganos de autogobierno estaba prevista a partir de una legitimacin democrtica directa. En cambio,
entre nosotros, la promulgacin del Estatuto implica la existencia de un perodo
transitorio durante el que la legitimacin democrtica se remite al resultado de las
elecciones generales de 1979 (Asensi, 1982: 265).

Les Corts transitries trien el 12 dagost en sessi extraordinria com president


de la Generalitat a Joan Lerma. La seua elecci, per, tampoc no estigu exempta de
polmica. El seu nomenament no fou publicat al Boletn Oficial del Estado fins el 24 de
novembre de 1982, ms de tres mesos ms tard i amb lxit complet dels socialistes a
les generals celebrades el 28 doctubre. A ms, lanterior president (en funcions) del
Consell, Monsons, plantej una consulta al Consejo de Estado per aquesta elecci, en

190 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

entendre que li corresponia a ell la presidncia i al Consell preautonmic el poder


executiu fins els comicis autonmics, establint una nova i ltima polmica jurdicopoltica al voltant del Consell i bloquejant la instituci de la presidncia de la Generalitat, que no era esmentada a cap disposici transitria. Les eleccions generals doctubre, si ms no per Monsons, posaren en clar la incgnita poltica.
Daltra banda el paragraf segon de lesmentada disposici transitria tercera establia en la prctica lobligoterietat dun govern de coalici, en mantenir la frmula i la
proporcionalitat del Reial Decret-llei 12/1981, de 20 dagost, de 12 membres del Consell. La diferncia consistia en que la presidncia recaa ara en un socialista i la majoria de facto, ats el seu vot de qualitat, era per a lesquerra, en detriment dels sis
consellers centristes. Tanmateix no sha de confondre aqueste govern valenci
provisional amb el Consell preautonmic, ja que aquest sha de considerar disolt
dacord amb la disposici transitria setena de la Constituci.
***
La Constituci, com ja hem vist al llarg daquest captol, permet tres frmules bsiques per accedir a lautonomia: la via privilegiada (regulada a la disposici transitria
segona i restringida a Catalunya, Pas Basc i Galcia), la via ampla o de primera,
prevista a larticle 151 (lnica comunitat que pogu acollir-se fou Andalusia) i la via
estreta o de segona, establerta a larticle 143 (que fou el cam que hagueren de seguir
les altres tretze comunitats autnomes). Les dues primeres permeten assolir una
autonomia plena i la darrera accedix a una autonomia menys plena (Aguil, 1982: 55).
La via privilegiada fou una reserva legal exclusivament per a Catalunya, Euskadi
i Galcia i una discriminaci evident per Valncia, ja que noms lesclat de la guerra
civil i el seu posterior desenvolupament imped el plebiscit per aprovar lEstatut. Aquesta via implicava un avantprojecte dEstatut elaborat per lassemblea de parlamentaris
que es negociava amb el Congrs dels Diputats fins que sarribava a una entesa.
Posteriorment el cens electoral ratificava lEstatut on noms calia majoria de vots
positius front als negatius a cada demarcaci provincial, sense cap requisit de
participaci i tant el Congrs com el Senat havia de ratificar el text aprovat.
La via ampla implicava, per, una major complicaci. Primerament la instituci
preautonmica havia de sollicitar lautonomia, desprs els ajuntaments havien de
ratificar en un termini de sis mesos aquesta iniciativa amb un mnim del 75% dels
consistoris de cada provncia que, alhora, representaren la majoria absoluta del cos
electoral i posteriorment el Govern espanyol havia de convocar un plebiscit, sent
imprescindible el vot afirmatiu de la majoria del cens electoral de cadascuna de les
provncies, s dir, el s ha de superar la suma del vots negatius, dels de en blanc, dels
nuls i de labstenci. Posteriorment es tramitava dacord amb els de via privilegiada:
redacci estatutria, consens amb el Congrs, nou referndum i ratificaci al parlament espanyol. La via plena dassolir lautonomia b per la via privilegiada o per la
via ampla implicava necessriament lexistncia duna assemblea legislativa, un
tribunal superior de justcia, a ms dun govern executiu. La via plena s un sistema de
govern complet (Aguil, 1982: 57) que remet als tres poders clssics de la democrcia
de Montesquieau. Aquest tipus dautonomia permet accedir a totes les competncies
no reservades a lestat per mitj de larticle 149 constitucional.
La via estreta s ms senzilla que la del 151: noms cal la iniciativa de la instituci preautonmica o de les diputacions provincials, lacord de les 2/3 parts dels municipis que representen la majoria del cens electoral, la redacci del text estatutari
per banda duna assemblea mixta de parlamentaris i diputats provincials i el debat a
les Corts Generals:
sense cap tipus de negociaci i, per tant, amb la possibilitat que a Madrid siga
canviat substancialment el contingut de lavantprojecte [...] En aquest procediment
no hi ha cap participaci popular en lelaboraci de lEstatut i hi ha un fort control
per part dels poders centrals en la seua elaboraci (Aguil, 1982: 57).

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 191

Lautonomia menys plena, a ms, sha de limitar necessriament a les competncies establertes a larticle 148 de la Constituci. Noms podr ampliar el seu sostre
competencial desprs de passats cinc anys de laprovaci del seu Estatut tot mantenint els criteris de dependncia i dacceptaci de les Corts Generals. A ms a ms, la
via del 143 no garantitza lexistncia dun parlament ni dun tribunal de justcia propi, ja
que tan sols figura lobligatorietat dun rgan executiu. En cas dabsncia dassemblea
legislativa ens trobem ms prop del concepte de descentralitzaci administrativa que
de lautonomia poltica. En la prctica, per, totes les comunitats autonmes establiren
als seus Estatuts la instituci dun parlament propi.
Com ja hem descrit al llarg daquestes planes els valencians accediren a lautonomia per la via del 143, s dir, una autonomia formalment estreta o menys plena,
encara que pel que fa al contingut superaren duna forma important el marc competencial possible per a aquesta via, prcticament igualant el nivell dautogovern de les
autonomies plenes. La via valenciana ser, puix, la del 143 amb una llei complementria per equiparar quantitativament, que no qualitativa, lautonomia valenciana a les de
la via plena del 151. Usualment la gran majoria dels analistes han considerat que
lEstatut de 1982 ens equiparava, de fons, als de les nacionalitats histriques. I aix,
amb tots els matisos que vulguem, s bsicament cert. Aquest cas ser definit com
procs mixt dautonomia gradual, complementat amb llei orgnica, en expressi del
professor Parada Vzquez (1989: 120). s per aix que lautonomia valenciana tamb
sha considerat com assimilada a la de les de via del 151.295
Tanmateix aquesta assimilaci ser ms de caire competencial i no sempre que
no de caire simblic. De tal manera que aquesta espeficitat tindr conseqncies en
els dficits histrics en el sistema dassumpci de competncies. El cas valenci ser
un autogovern vigilat o sotms a cauteles (Asensi, 1982: 258).
No ens interessen a la nostra recerca, per, tant les diferents vies poltico-jurdiques daccs a lautonomia com, duna banda, el caire simblic distint daquests tres
camins i duna altra, les conseqncies que implicaven. En primer lloc, la via del 143
era un accs a lautogovern, literalment, de segona. I en segon lloc, com explica Aguil
en la cita anterior, la via del 143 permetia qualsevol modificaci unilateral de la proposta estatutria a les cambres legislatives espanyoles (cosa que ocorregu paradigmticament amb lestatut valenci) i no havia de ser refrendada mitjanant un plebiscit,
amb la qual cosa naixia amb una legitimitat menor, des de lorigen, que a les anomenades nacionalitats histriques.

295
LInforme de Garca de Enterria ser el precedent tcnic que conduir a la soluci LOTRAVA.
Tot justificant la necessitat de la via estreta de larticle 143, admetia la convenincia dajustar-se al nivell
competencial reflexat a lEstatut de Benicssim mitjanant la frmula de la tramitaci simultnia duna llei
orgnica dacord amb larticle 150.2 de la Constituci espanyola que permetria burlar la legalitat constitucional sense incomplir-la. El propi Garca de Enterra ha qualificat la soluci LOTRAVA/LOTRACA com
destranya i de llei salt pel que suposa a la convalidaci de la via del 143 al 151 als casos valenci i canari
(Garca de Enterra, 1985: 61). Linforme mateix qualifica la LOTRAVA de reforma constitucional encoberta i altres analistes, fins i tot, dubten seriosament sobre la seua constitucionalitat. Amb motiu, doncs,
devitar la inconstitucionalitat de lEstatut i concretament de la disposici addicional quarta, on safirmava
que lEstat feia s de la facultat que li conferia larticle 150.2 i, per tant, totes les competncies estatutries
podien ser assumides des del primer moment de llur vigncia, les forces poltiques consensuaren la Llei
Orgnica 12/1982, de 10 de agost, de cessi de competncies al Pas Valenci de transferncies de
titularitat estatal que saprov tan sols un ms ms tard que lEstatut. La LOTRAVA es derog lany 1994,
s dir, dotze anys desprs de llur entrada en vigor i, per tant, set anys ms tard del que es podia haver dut
a terme, ja que la Constituci permet de modificar els estatuts de la via del 143 cinc anys desprs de la
seua entrada en vigor. La derogaci de la LOTRAVA i del perode de transitorietat de lautogovern valenci es fu coincidir amb la reforma dels estatuts de la resta de Comunitats Autnomes, fruit dels acords
autonmics signats pel PSOE i el PP el 28 de febrer de 1992. Tres dies desprs daquesta signatura el
Govern Valenci exerc la iniciativa de reforma i dos anys ms tard les Corts Generals, junt a les reformes
estatutries dAstries, Cantbria, La Rioja, Mrcia, Arag, Castella-la Manxa, Extremadura, Illes Balears,
Madrid i Castella i Lle, acordava donar per superada la LOTRAVA.

192 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

Daquesta manera la tramitaci de lEstatut sencotill als procediments del 143 i


aix signific que les qestions simbliques i identitries es definiren exclusivament al
parlament espanyol: el nom oficial del territori, la bandera definitiva i algunes altres
qestions importants del conflicte identitari no foren decidides pels parlamentaris
valencians ni tampoc refrendades pel poble valenci. I aix s doblement ressenyable
per quant que la voluntat partidista dels valencians en aquell moment no coincidia en
la majoritria a nivell estatal. Al Pas Valenci daleshores, recordem-ho, hi havia una
clara majoria de centre-esquerra, reflexada al Plenari. En canvi, a lestat el centredreta i la UCD particularment gojava duna precria majoria que permet rebaixar,
encara ms, lEstatut.
De la inicial pretensi, lany 1978 i abans de que es promulgara la Constituci,
dels partits poltics valencians dun procediment daprovaci on no intervinguera les
Corts Generals296 sarrib just a la situaci contrria on el Plenari de Parlamentaris no
tingu la possibilitat constitucional dinfluir en la decisi final del projecte destatut de
Benicssim. Aquesta circumstncia diferenciar clarament la via valenciana de les
esmentades nacionalitats histriques que foren ms protagonistes (malgrat que a totes
les contrades shagueren de produir pactes i renncies) que els valencians pel que fa
al resultat dels seus processos autonmics respectius.
La via del 143, al nostre parer, restar legitimitat al nostre Estatut dAutonomia i
far, entre altres motius, que es tanque (si ms no parcialment) en fals lenfrontament
identitari entre valencians, que sha perllongat aix ms de tres dcades i ha trascendit
la transici poltica al Pas Valenci. LEstatut ni fou aprovat en darrera instncia pels
representats democrtics dels valencians ni corroborat per mitj de referndum pels
nostres conciutadans. I aix, a 2008 encara presenta algunes conseqncies.

9.4 Conclusions
En definitiva, la transici democrtica al Pas Valenci no es pot entendre com
un fet allat sin que estigu molt condicionada per la transici poltica espanyola (i
encara ms per la situaci perifrica de la societat valenciana) aix com per la rpida
modernitzaci que es produ a diversos territoris de lestat durant les dcades dels
seixanta i dels setanta del segle passat.
En aquest sentit, la modernitzaci tardana i velo que es produ al Pas Valenci
fu passar, en un temps de quinze a vint anys, de leconomia agrcola dexportaci de
lpoca contempornia a la industrialitzaci (acompanyada, bviament, de desagratizaci) i, ms tard, terciaritzaci de la societat valenciana. De tal manera, que com
afirma Ninyoles, lassoliment de les llibertats democrtiques i de lautogovern anaren
acompanyats de lextensi del mode de producci capitalista del pas, el fort creixement demogrfic, i larribada dun elevat contingent de m dobra dorigen immigratori,
la tendncia a les concentracions urbanes i el reforament de desequilibris territorials,
[i] lentrellat dinstitucions que faran crisi (1982: 14).

296
a) Aprovaci pel parlament Constituient del Pas Valenci de lEstatut dAutonomia a partir de
lestablert per la Constituci de lEstat espanyol; b) Remissi del text aprovat al Tribunal de Garanties
Constitucionals si no existix el Tribunal Suprem de Justcia a la fi de que dictamine si lEstatut
dAutonomia s constitucional. Si no ls, remissi del text al Parlament Constituient a la fi de reformar
aquells aspectes inconstitucionals; c) Plebiscit de lEstatut dAutonomia pel poble valenci; d) Promulgaci
definitiva de lEstatut dAutonomia i entrada en vigor deste. La proposta, pel que fa a les institucions
poltiques estava coordinada per Llus Aguil, Julia Sevilla, Manuel Martnez Sospedra i Vicent Miquel i
Diego i sadheriren al conjunt de la proposta autonmica, a ms del Plenari de Parlamentaris, diversos
ajuntaments valencians, les Diputacions Provincials dAlacant i de Valncia, cambres oficials, collegis
professionals, caixes destalvis, entitats culturals com LRP i el Secretariat de lEnsenyament de lIdioma i
els partits poltics PSPV, PSOE-PV, PSP-PV, PCPV, UDPV, MCPV, Partit Carl PV, PSAN, UCD i
particularment PDLPV i PRRVA (Jove Cambra de Valncia, 1978: 12).

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 193

Quines conclusions podem extraure de la transici democrtica valenciana que


siguen rellevants per a la nostra recerca? La primera s que la transici poltica implic
una rebaixa de les perspectives inicials de lautogovern que tenien la gran majoria dels
actors poltics valencians. Del consens autonomista que es plasm en la manifestaci
del 9 doctubre de 1977 convocada pel Plenari de Parlamentaris o del Comproms
Autonmic lany segent signada per la prctica totalitat de forces poltiques amb
presncia al Pas Valenci, saconsegu el 1982 un Estatut per la via de larticle 143 i
no sols amb un autogovern inferior que a Catalunya, el Pas Basc, Galcia i fins i tot
Andalusia sin que tamb simblicament el Pas Valenci esdevingu una autonomia
de segona, s dir, una autonomia dmplies competncies tot i que de baixa consideraci poltica (Bodoque, 2000: 13). Com a causes fonamentals entenem que hi ha
una dinterna: la intervenci de lanticatalanisme com a estratgia de desgast del
Consell, de les autoritats democrtiques i dels partits poltics desquerra aix com el
bloqueig de la proposta identitria fusteriana i una dexterna, el colp destat del 23 de
febrer de 1981, que fu reemergir la tradici unitarista i demanava la reconducci del
procs descentralitzador que suposadament hauria anat massa lluny.
La segona s que com a conseqncia daquestes transformacions socials hi
hagu un desplaament de categories i de grups socials al Pas Valenci. Pel que fa a
les categories bona part del paquet simblic que proposava el blaverisme esdevindr
oficial i, per tant, acabar per ser banal, ordinari, la qual cosa contribuir decisivament
a la seua legitimaci i reproducci socials (lluny dapaivagar-se, com podria haver
previst alguns lders i com analitzarem, aquesta ideologia exig ms i ms).
Daquesta manera la nova identitat regional valenciana (la identitat autonmica
valenciana), ser com significativament afirma la redacci del prembul de lEstatut
dAutonomia, producte de la mixtura, no exempta de contradiccions, entre la tradici
valenciana provinent de lhistric Regne de Valncia i de la moderna concepci del
Pas Valen-ci que dna origen a lautonomia valenciana, com a integradora dels dos
corrents dopini que emmarquen tot all que es valenci en un concepte cultural propi
en lestricte marc geogrfic que abasta. Les cursives, bviament, sn nostres.
Pel que fa als grups, el PSPV-PSOE dirigit per Joan Lerma, buscar adaptar-se
a la nova realitat, tot adoptant lestratgia docupar la centralitat poltica i de fer drbitre entre els dos extrems: el fusterianisme i el blaverisme poltics i gestionant aquesta
valencianitat, parcialment blavera per tamb amb unes dosis de modernitat fusteriana. Aix es guanyava una part de la intelligncia valenciana, impregnada de fusterianisme, per tal danar construint la nova Comunitat Valenciana.
Daquesta manera podem entendre millor la gesti del lermisme que al cap i a la
fi tingu unes bases culturals diverses, provinents de la identitat regional histrica, del
blaverisme (adaptaci, com hem vist, daquella) i del fusterianisme, per, sobretot, que
entroncar amb la modernitat nacional espanyola, promoguda per unes institucions
estatals, controlades amb majoria absoluta per primera vegada en la histria per
un partit socialista. Al cap i a la fi, si el PSOE havia aconseguit fer-se amb el control
dun estat-naci que jurdicament procedia de lalament militar del 18 de juliol de 1936
i que, fruit dels pactes poltics de la transici democrtica, havia conservat importants
continutats simbliques (bandera rojigualda, Marxa Reial, monarquia borbnica,
manteniment dels principals smbols feixistes com el Valle de los cados) i institucionals (cossos funcionarials, inclosos els judicials i els policials, ja que lamnistia tingu
dues direccions); el PSPV-PSOE tamb podia gestionar perfectament una Comunitat
Valenciana, amb senyera amb franja blava, Himne de lExposici i valenci no secessionista per sense reconeixement de la unitat de la llengua catalana. A priori,
semblava fins i tot ms senzill.
La diferncia, en tot cas, s que si lesquerra del PSOE, polticament feble, no
aconsegu majoritriament forar les contradiccions simbliques i poltiques dels governs de Felipe Gonzlez per desgastar-los (ni tan sols ho fu significativament amb
lentrada a lOTAN i probablement la vaga general convocada per UGT i CC.OO. de

194 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

1988 fou el primer gran colp que provingu daquest flanc), al Pas Valenci els partits
poltics de dreta, AP i, de manera prcticament monogrfica, UV, i un influent mitj de
comunicaci, LP, es dedicaran constantment, dia rere dia, a desgastar els governs de
Lerma i la seua buscada centralitat poltica, sense una reacci poltica efica.
De fet, noms huit anys desprs de guanyar les primeres eleccions autonmiques de 1983, el PSPV-PSOE perdr el control de lajuntament de la capital i dos anys
desprs, a les eleccions generals de 1993, el centre dreta valenci guanyar la voluntat majoritria dels valencians, en un procs que, desprs de setze eleccions consecutives, encara continua i no apareixen smptomes desgotament. Si a Espanya, lhegemonia socialista perdur catorze anys, de 1982 a 1996, i es recuperar huit anys
desprs, el 2004, al Pas Valncia, per, la majoria socialista ser ms curta, de 1983
a 1993 (1995, si comptem la segona meitat de la tercera legislatura), i des daleshores
no la recuperar. I lanticatalanisme, a parer nostre, hi jugar un paper ben important.
Per a mereixer una anlisi posterior ms detallada.
Prcticament des de 1978 fins a lactualitat, lesquerra poltica (incls tamb el
nacionalisme valenci majoritari o dorigen fusteri) se situar a la defensiva, ja que la
iniciativa poltica, bsicament, correspongu a la dreta. 297No s destranyar, doncs,
que el 1995 acabaren per conquerir el poder poltic de la Generalitat i que, actualment
no hi haja cap smptoma que faa pensar raonablement en un canvi de cicle poltic.
Acabarem aquestes conclusions sobre el procs autonmic, amb Alcaraz (1993:
42-43), fent una darrera reflexi, a mode de resum, sobre valencianisme i autonomisme, especialment referit a les propostes poltiques valencianes:
totes les formacions poltiques, tret dAP, que obtenen representaci parlamentria lany 1977 beuen en major o menor mesura del neovalencianisme fusteri, la qual
cosa gener un ampli consens dassolir un autogovern amb les mximes competncies possibles dins del sistema poltic espanyol;
en tots aquests partits, el cleavage valencianisme/espanyolisme tingu una
gran importncia en el control intern del poder i, en tots els casos, els vencedors foren
els sectors ms propers al segon aspecte de lescala, la qual cosa fou conseqncia
de la feblesa electoral del nacionalisme valenci, que arrosseg la percepci que un
programa valencianista era un llast electoral;
daquesta manera el gran partit de centra-dreta de la transici, la UCD, abandon aquest paradigm i adopt a partir de 1978-1979 lestratgia de lanticatalanisme; els partits desquerra continuaran assumint simblicament un cert fusterianisme, per ho faran de manera vergonyant (el PSPV-PSOE esdevindr noms PSOE en
les conteses electorals). En aquest sentit, sabandonar el comproms cap a una
construcci nacional valenciana i sapostar per un regionalisme ordinari i institucional.
Per tot plegat durant la transici democrtica tindrem un seguit de trets que ajudaran a entendre la irrupci i el desenvolupament del moviment de masses anticatalanista i dels quals destacarem sis: 1) la rpida i recent modernitzaci econmica i social
dels seixanta i setanta del segle passat; 2) lequilibri electoral inestable entre lesquerra
i la dreta; 3) la lluita ideolgica de la transici i la particular reconstrucci de la identitat
regional valenciana; 4) el sistema comunicatiu del Pas Valenci daleshores; 5) la
feblesa electoral del nacionalisme valenci i lentrisme en partits dobedincia espanyola i 6) la involuci neocentralista de lestat-naci espanyol.

297

Al llarg del procs autonmic valenci, la iniciativa poltica va correspondre a la dreta, no tant
per la seua aptitud per fer propostes constructives sobre el futur del Pas Valenci, sin per la capacitat de
bloqueig de les institucions democrtiques naixents que no controlava, de mobilitzaci social i de pressi.
Una iniciativa que li va permetre daconseguir fer prevaler les seues posicions als aspectes simblicoidentitaris, un fet estraricament important a lhora de construir un nou poder autonmic i mantenir
lhegemonia social (Bodoque, 2000: 10).

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 195

Captol 10. Valencians, valencianos i catalans


Tenir present el context cultural i poltic en qu sorgeix i es desenvolupa el blaverisme ens sembla particularment important per a la nostra recerca. Per fer-ho ens endinsarem en cinc aspectes que poden illuminar-nos al voltant daspectes importants
del blaverisme: 1) els valors i la cultura poltica del Pas Valenci; 2) les identitats
nacionals i lhegemonia de la identitat nacional espanyola (i, per tant, de la regional
valenciana); 3) el particular sistema comunicatiu valenci i, per ltim, les relacions entre valencians i catalans, 4) tant les institucionals i econmiques com 5) tant la construcci de Catalunya com alteritat i alhora referent de modernitzaci, aix com lheteropercepci de dos collectivitats que, tot i que la dita popular afirma que valencians i
catalans, cosins germans, el regionalisme anticatalanista, com tractarem de veure,
hauria transformat aquesta germanor, tot allunyant els uns dels altres i produint un
fenomen progressiu destranyament. Al capdavall sembla que entre els valencians
shaja imposat laltra dita popular: Catal, si no te lha feta, te la far.

10.1 La cultura poltica i els valors al Pas Valenci


Totes les cultures consisteixen en un sistema, en una jerarquia, particular de valors (Garca Ferrando i Ario, 1998: 27). Lestudi daquests sn fonamentals per a la
sociologia, ja que pressuposem des de la nostra disciplina que els valors sn criteris
no sols motivadors de lacci social sin tamb que contribueixen a la percepci
daquesta per banda dels individus i dels grups. Per aquesta ra els considerem com a
fets socials i els estudiem com a tals.
Daltra banda tamb ens interessar particularment la cultura poltica entesa com
un sistema de valors especfic del camp de les relacions de poder. No s aquesta
recerca el lloc on analitzar crticament i detinguda el concepte de cultura poltica298 o
cultura cvica que popularitzaren Almond i Verba durant la dcada dels seixanta del segle passat per s que estimem pertinent en aquesta contextualitzaci del regionalisme
anticatalanista al Pas Valenci oferir unes pinzellades de la particular cultura poltica
valenciana perqu pensem que pot aportar-nos algunes llums per entendre millor el
fenomen del blaverisme.
Hem de lamentar lescasessa i la fragmentarietat destudis al voltant dels valors
en general i de la cultura poltica en particular del Pas Valenci. Tot i aix farem servir
larticle de Prez de Guzmn al volum La sociedad valenciana de los 90 (1992) coordinat per Garca Ferrando i la tesi doctoral de Ramn Llopis titolada precisament
Cultura poltica e identidad en la sociedad valenciana (1996) aix com els estudis dels
valors de la societat valencians duts a terme per Ario i Garca Ferrando a partir de les
respostes valencianes de lenquesta mundial de valors (1998). Fins on coneixem
aquestes interessants lnies dinvestigaci no han tingut desenvolupament i les conclusions que podem aportar al voltant de la cultura poltica dels valencians, doncs, ens
obliguen a ser prudents. Aix mateix hem de suposar que la cultura poltica democrtica dels valencians encara est formant-se i en qualsevol dels casos existe todava en
este sentido una estructuracin excesivamente dbil del sujeto poltico colectivo (Prez de Guzmn, 1992: 385). La cautela, doncs, ha de ser obligatria.

298

Ac prendrem la definici de Llopis: Podemos definir la cultura poltica como el conjunto de


creencias, valores y sentimientos que ordenan y dan signficado a un proceso poltico, y que proporcionan
los supuestos y normas fundamentales que gobiernan el comportamiento en el sistema poltico (1996:
43). Aix mateix la ideologa poltica se distingue de la cultura poltica [...] al menos por su claridad, coherencia y mayor articulacin o consistencia interna (Llopis, 1996: 34).

196 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

En principi hem de tenir en compte que els valencians no apareixen com uns ciutadans particularment interessats en la poltica. Com podem veure a la Taula 5, nicament un 76% afirmen estar molt interessats en les relacions de poder i un altre 253%
una mica interessats, per la qual cosa la gran majoria del cos social, prcticament
dues terceres parts declaren no estar-ho. Com ens diuen Garca Ferrando i Ario els
valencians ms interessats per la poltica sn en major mesura els hmens adults
(entre 30 i 49 anys), amb educaci i ingressos alts, hbitat metropolit, orientaci postmaterialista i polaritzats ideolgicament, ms els de dreta i desquerra que no els que
sautodefineixen com de centre (1998: 140).
TAULA 5: INTERS EN LA POLTICA AL PAS VALENCI I A ESPANYA
Inters en la poltica
Molt interessat
Una mica interessat
No molt interessat
Gens interessat
No sap

Valncia Espanya Pas Basc Andalusia Galcia


76
63
52
101
112
253
196
226
256
278
244
257
226
217
273
421
340
489
424
459
05
10
12
07
04

Font: Taula 7.3 a Garca Ferrando i Ario, 1998: 140 (en negreta lindicador ms alt de cada categoria).

Malgrat aquestes dades molt baixes, comparativament els valencians estarem


lleugerament ms interessats en la poltica que els andalusos i la mitjana espanyola
(una mitjana, per cert, baixa entre els sistemes poltics occidentals),299 per menys que
els gallecs i els bascos. Tot i la transcendncia per a lorganitzaci del sistema social
de la poltica, aquesta presenta, en conseqncia, una alta insignificncia relativa en la
vida quotidiana i, particularment, en la percepci dels ciutadans (Garca Ferrando i
Ario, 1998: 136), la qual cosa s una paradoxa no noms del sistema poltic espanyol sin en general dels sistemes occidentals, tot i que en el cas espanyol s ms
accentuat i pot estar condicionat per una cultura poltica autoritria durant quasi quatre
dcades que afavoria activament la despolititzaci de la majoria dels ciutadans.
Tot i aix, quan els socilegs hem preguntat, com ens revela Prez de Guzmn,
la gran majoria dels valencians afirmen (i sempre conv sutbrallar el verb i ms en
aquest cas) que la democrcia s preferible a qualsevol altra forma de govern (taula
6a). En una proporci extraordinriament semblant a la mijana espanyola, ja a finals
de la dcada dels setanta del segle passat, prcticament tres de cada quatre valencians enquestats aix ho manifestaven. Contrriament, noms un 8% del conjunt de la
poblaci justificava una dictadura.
TAULA 6a: VALORACI DE LA DEMOCRCIA AL PAS VALENCI I A ESPANYA
Opinen que
La democrcia s preferible a qualsevol altra forma de govern
A la gent com lentrevistat el mateix li dna una cosa que una altra
En algunes circumstncies, una dictadura pot ser preferible
No consta

Valncia Espanya
74
75
11
9
8
9
7
7

Font: CIS 1979. A Prez de Guzmn, 1992: 386.

Lestudi de Garca Ferrando i dArio, amb un treball de camp quasi dues dcades posterior (1995) tamb corroboraria aquesta estesa dels valors democrtics a la
societat valenciana, encara molt ms mplia que lanterior. Com es pot veure a la taula
6b, prcticament nou de cada deu valencians (en una lnia molt semblant a la mitjana
espanyola i, en concret a altres comunitats autnomes) afirmen que tenir un sistema
democrtic s una opci poltica bona o molt bona. A ms a ms, tan sols un 4%
consideren que la democrcia s un sistema ro o molt ron.

299

Com ens indiquen Garca Ferrando i Ario (1998: 137) a un estudi de Zanders amb dades de
1990, la poblaci espanyola era la que atorgava menys importncia a la poltica en relaci amb altres
quinze estats occidentals.

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 197

TAULA 6b: VALORACI SISTEMES POLTICS AL PAS VALENCI I A ESPANYA


Valncia Espanya Pas Basc Andalusia Galcia
Opci poltica per governar el pasa
Tenir un sistema poltic democrtic
894
891
906
885
914
Tenir experts i no un govern, que prenga 462
497
482
441
516
decisions dacord amb el seu criteri
Tenir un lder fort que no haja de preocu- 254
253
166
263
272
par-se del parlament ni de les eleccions
Tenir un govern militar
65
83
32
70
93
Font: Taula 7.4 a Garca Ferrando i Ario, 1998: 142 (en negreta lindicador ms alt de cada categoria). a = percentatge de respostes de molt bona o bona.

Tot i lampli suport a la democrcia cal tenir en compte algunes consideracions.


Lopci tecnocrtica tamb compta amb un suport significatiu a la societat valenciana i
a lespanyola en general. Prcticament la meitat de la poblaci, paradoxalment sense
que aix els semble contradictori amb el suport a la democrcia, aposta tamb per un
govern dexperts. Les opcions dun govern militar, aix s, sn clarament minoritries i
abasten nicament un 65%.
Aix mateix, un de cada quatre valencians tamb considera una opci bona o
molt bona tenir una dictadura cesarista o si ms no un presidencialisme parademocrtic. Si, com ens diuen Garca Ferrando i Ario, la opcin carismtica (el lder) obtiene
sus mximos apoyos entre los materialistas y de derechas, con ingresos bajos y prctica religiosa media (1998: 144) i, com veurem, el blaverisme participar duna gran
identificaci amb lideratges carismtics, en aquests trets obtindrem una aproximaci
indirecta a la base social del regionalisme anticatalanista al Pas Valenci.
El recolzament a la democrcia dels valencians s bastant crtic ja que un 443%
dels valencians consideren que aquests sistemes sn indecisos i que es discuteix
massa; un 328% que no sn molt bons en mantenir lordre i un 32% que un una
democrcia el sistema econmic va malament, indicadors tots ells superiors, en alguns
casos significativament, no sols amb la mitjana espanyola sin tamb respecte Pas
Basc, Andalusia i Galcia (Garca Ferrando i Ario, 1998: 147), de tal manera que la
valenciana s la comunitat ms suspica envers la democrcia. El perfil ms crtic es
dna entre persones de religiositat alta, de ms de 65 anys i, en menor mesura, de
dretes, deducaci baixa i dingressos baixos.
En conseqncia, totes aquestes dades indicarien que una part important dels
valencians tindrien una escassa formaci democrtica (no pocs manifesten suport a
opcions clarament alternatives i incompatibles), que sn els ms perspicaos envers
aquest sistema poltic i que la temptaci autoritria o autocrtica entre els valencians
no podem descartar-la definitivament. Ms encara quan els valencians manifesten una
desconfiana molt elevada en les institucions democrtiques:
es dna una desconfiana molt elevada en les institucions democrtiques, amb
expressi de suspiccies i recels cap a les conseqncies o els efectes collaterals
daquelles sobre el sistema econmic (inestabilitat) i la seguretat ciutadana (inseguretat). Les institucions prximes al camp dels partits poltics mereixen un grau
de confiana escs (Ario i Garca Ferrando a Ninyoles, 2000: 321).

Aix mateix s sorprenent que ms de quatre de cada cinc valencians (807%)


afirmen estar dacord que el lder dun partit poltic deu estar disposat a collaborar amb
altres grups, fins i tot si aix significa aplegar a compromissos en alguns principis
importants i nicament un 12% considera que ha de mantenir-se ferm en el que ell/ella
creu, fins i tot si la resta no hi est dacord. Aquesta no inclinaci a favor de la pureza
ideolgica, sino de la bsqueda prgmtica de soluciones consensuadas (Garca
Ferrando i Ario, 1998: 158) esdev paradoxal si constatem la crispaci i la inflexibilitat
de la poltica valenciana si ms no en la vessant identitria.
Tamb podem considerar paradoxal les formes dacci poltica dels valencians,
que si atenem al que ells mateixos afirmen, presenta un perfil molt moderat (dacord

198 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

amb les dades de Garca Ferrando i Ario. 1998: 167-168), el que no quadraria precisament amb lacci poltica del blaverisme durant la transici. A aquest respecte, tot i
que lenquesta s prcticament dues dcades desprs de la transici poltica, un
765% dels valencians afirmen que no mai farien un acte que freqent el blaverisme,
si ms als anys ms calents de la Batalla de Valncia, com locupaci dun edifici o
fbrica i noms un 149% declara que podria aplegar a fer-ho.
Caldria, a ms, afegir, que la societat valenciana s aclaparadorament reformista
(768%), tot i que presenta la minoria reaccionria (Garca Ferrando i Ario lanomenen
conservadora) ms alta de lestat-espanyol, aquells que afirmen que la nostra societat
deu ser defesa fermament contra les forces subversives (85%), alhora que obt el
percentatge ms baix de revolucionaris (26%). Aix mateix, el Pas Valenci, junt a
Madrid (en percentatges propers al 35%), s un dels territoris on ms es discrepa
sobre que la nova realitat autonmica provoque una major participaci en la vida
pblica (Garca Ferrando et al., 1994: 101).
Pel que fa al grau de confiana a les diferents institucions i organitzacions, els
valencians (taula 7) puntuen per damunt de les mitjana espanyola les institucions
internacionals com Nacions Unides (un 504% en confia molt o bastant) i la Uni
Europea (52%) i tenen, en general, poca confiana en les institucions espanyoles (tret
de la Corona, que s la millor valorada, amb diferncia de totes les institucions, amb
un 72% i de la policia espanyola)300 i, tot i que per damunt daquestes, les institucions
autonmiques tampoc no generen un excs de confiana (en comparaci amb la resta
de comunitats autnomes estudiades i tret de la policia autonmica, dimportncia molt
menor al nostre cas, el Pas Valenci).
TAULA 7: CONFIANA EN INSTITUCIONS AL PAS VALENCI I A ESPANYA
Institucions i organitzacionsa
Les Nacions Unides
La Uni Europea
La Corona
El parlament espanyol
El govern espanyol
La Policia espanyola
Les forces armades
El sistema legal
El parlament de la comunitat autnoma
El govern de la comunitat autnoma
La policia autonmica
Les grans empreses
LEsglsia catlica
El moviment verd, ecologista
Els moviments de dones, feministes
Els sindicats
Els partis poltics
Els funcionaris
La premsa
La televisi

Valncia Espanya Pas Basc Andalusia Galcia


442
340
454
462
504
478
326
466
433
520
723
694
316
726
799
298
347
175
330
384
238
301
143
276
412
585
299
598
589
605
399
421
147
439
476
385
336
433
441
446
411
469
463
425
506
435
484
458
425
505
264
507
579
520
591
439
392
407
451
456
441
475
433
438
496
586
603
579
632
645
391
379
390
384
392
278
272
298
263
302
154
179
114
173
207
343
268
377
338
397
367
417
408
321
425
330
299
333
341
386

Font: Taula 7.8 a Garca Ferrando i Ario, 1998: 156 (en negreta lindicador ms alt de cada categoria). a = percentatge de respostes que afirmen tenir molta o bastant confiana.

En concret, un 435% del total dels valencians afirmen tenir confiana en el Consell. Tot i que aquest, producte de la coalici PP-UV i dirigit per Eduardo Zaplana,A1
portava escassament governant setmanes al moment en qu es fu el treball de camp,

300

Cal tenir en compte que el treball de camp del qual sobtingueren aquestes dades fou la tardor
de 1995, darrer perode de govern espanyol de Felipe Gonzlez, que es trobava molt qestionat, i quan ja
shavia produt el canvi de govern a la Generalitat, amb lacord de govern entre PP i UV, la qual cosa ens
faria entendre en part aquests resultats tan negatius envers les intitucions dmbit estatal.

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 199

s significatiu veure el perfil modal daquells que en major mesura atorgaven aquesta
confiana: en major mesura sn majors de 50 anys, dingressos i deducaci baixos,
de religiositat mitjana i, sobretot, alta, materialistes i dhbitat rural. Indirectament tornem a tenir un indicador del perfil de la base social del blaverisme, que majoritriament, don suport a aquest govern, i que coincideix bastant en lads esmentat.
Pel que fa a les institucions privades els valencians valoren paradoxalment ms
que cap altra societat duna banda el moviment ecologista (645%) i duna altra les
grans empreses (456%). Per davall se situa lEsglsia catlica (441%) i significativament molt per davall el feminisme (392%), la premsa (367%), els funcionaris (343%),
la televisi (33%) aix com els sindicats (278%) i els partits poltics (154%), que ostenten, amb molta diferncia, lavaluaci ms negativa de totes.
Daltra banda conv destacar que els valencians si ms no lany 1979 (taula 8)
preferien clarament lordre (55% la llibertat que lordre i que la llibertat (15%) aix com
la igualtat (45%) front a la llibertat (20%) i, a ms, ho fan en major mesura que en
general a Espanya), el que dentrada significaria una menor penetraci dels postulats
liberals al Pas Valenci i una major presncia dels conservadors (el que podria
deures a un major xit de la socialitzaci poltica franquista), una dada gens irrellevant
per al nostre estudi dun moviment conservador i populista com el blaverisme.
TAULA 8: PREFERNCIES DE LLIBERTAT I DORDRE A ESPANYA I AL PV
Prefereixen Espanya
La llibertat
Lordre
Ambdues
No consta

15
50
30
5

Pas Valenci

Prefereixen

Espanya

15
55
24
6

La llibertat
La igualtat
Ambdues
No consta

23
39
31
7

Pas
Valenci
20
45
24
11

Font: CIS 1979. A Prez de Guzmn, 1992: 389 (en negreta lindicador ms alt de cada categoria).

Per complementar aquesta informaci un altre estudi tamb protagonitzat per


Prez de Guzman i Garca Ferrando301 sobre estils de vida destacava que els valors
mitjans dels ndex del perfil actitudinal sociopoltic dels valencians (amb indicadors que
anaven des de -10 a +10) eren, de ms a menys, els huit segents: igualitarisme
(+76); ordre/seguretat (+60); pessimisme estructural (+47);302 fe en el futur (+35);303
obertu-ra al canvi (+34);304 tradicionalisme anmic (+33); audcia (+32)305 i autoritarisme po-ltic (-20). Aquests valors reforcen els de la taula anterior: ligualitarisme,

301

Indit i citat a Prez de Guzmn, 1992: 390-392.

302

Associat per Prez de Guzmn al meninfotisme, s dir, la desentesa per lesfera pblica o el
convencimiento de que poco pueden hacer los gobernantes por mucha voluntad de mejora que tengan
(Prez de Guzmn, 1992: 392). Aquest pessimisme tamb correlacionar amb un ju ms negatiu dels
valencians respecte els partits poltics.
303

Tot i que pot resultar xocant i aparentment contradictori amb el pessimisme estructural, Ario i
Garca Ferrando destaquen com especifitat valenciana respecte la mitjana espanyola la major satisfacci
dels valencians: Hi ha una proporci ms alta de valencians que despanyols en general que se senten
felios tan fsicament com mentalment i que manifesten ms optimisme en relaci amb la situaci econmica de la llar, amb el grau de llibertat sobre la manera com es desenvolupa la vida personal i amb la
satisfacci vital en general. Els valencians estan ms installats en una cultura de la satisfacci (a
Ninyoles, 2000: 324).
304

Aquest indicador tal vegada podria ser degut a la presncia de minories modernitzadores actives i dinmiques al Pas Valenci. De fet, Ario i Garca Ferrando (a Ninyoles, 2000: 328-329) destaquen
que el pas seria lleugerament ms postmaterialista que la mitjana espanyola (31% front el 26% estatal),
tot i que lndex de materialisme s inequvocament hegemnic: un 69% del total de la societat valenciana
(74% de lespanyola).
305
Un estudi posterior ha matisat aquesta audcia: La Comunidad Valenciana punta tres dcimas por encima de la media espaola en cuanto a audacia se refiere, pero una dcima por debajo en
innovacin. La audacia del pequeo empresario parece no estar reida con una cierta prudencia estratgica (Garca Ferrando i Ario, 1998: 124).

200 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

lordre/segu-retat i el pessimisme estructural tenien ms seguiment al Pas Valenci


durant la tran-sici democrtica que no la fe en el futur i lobertura al canvi. Tot plegat
t una impor-tncia significativa per a la nostra investigaci ja que:
Hay fundados indicios de que en los primeros aos de la transicin la cultura poltica valenciana se caracterizaba por un fuerte sentimiento igualitarista y por su
gran deseo de orden. La cuestin es si estamos ante unos rasgos permanentes o
si fueron una especie de acomodo coyuntural ante una situacin concreta de alto
dinamismo poltico, que conlleva los riesgos de cambio social acelerado y de inseguridad ante el futuro (Prez de Guzmn, 1992: 385).

Conjuntural o no ens interessa particularment destacar que aquests valors (particularment el gran desig dordre i de seguretat i el relatiu baix valor mitj a lobertura al
canvi, que serien indicadors de la presncia dun conservadurisme important a la
societat valenciana) podrien significar un particular brou de cultiu potencialment a favor
del blaverisme i alhora poc propici per al fusterianisme. Una part important dels valencians patia una major o menor inseguretat davant lavenir (inseguretat, com hem vist
en Giddens, caracterstica de la modernitat) i aquesta sabem que pot esdevenir instrumentalitzada polticament. La histria contempornia a Europa ens ha oferit i continua oferint-nos bastants exemples.
Els valencians, dacord amb les dades que ens mostra la taula 9, sn els qui ms
destaquen per una opci capitalista i individualista pel que fa a la direcci dempreses.306 Un 405%, la minoria majoritria, aposta per la frmula que els propietaris
deuen dirigir les seues empreses o nomenar els directius, prcticament set punts per
damunt de la mitjana espanyola i per damunt tamb de la resta de societats analitzades. Contrriament, les opcions cooperativista i comunista sn molt minoritries
(113%). Major suport t la frmula mixta (386%), tot i que inferior a altres territoris de
lestat, tret dAndalusia. Entre els propis valencians, destaquen per la postura exclusivament capitalista els hmens majors de trenta anys, amb ingressos alts i baixos,
dideologia dretana i materialistes i dhbitat urb.
TAULA 9: COM DIRIGIR LES EMPRESES AL PAS VALENCI I A ESPANYA
Valncia Espanya Pas Basc Andalusia Galcia
Manera de dirigir les empreses
Els propietaris deuen dirigir les seues
337
290
358
354
405
empreses o nomenar els directius
Propietaris i treballadors deuen participar en
386
429
345
440
451
el nomenament dels directius
La propietat deu ser dels treballadors i
102
68
143
105
165
aquests han de triar els directius
La propietat deu ser de lestat i aquest ha de
11
19
29
24
42
nomenar els directius
Font: Taula 6.7 a Garca Ferrando i Ario, 1998: 121 (en negreta lindicador ms alt de cada categoria).

Pel que a lorganitzaci social de la vida laboral i econmica (taula 10), els valencians puntuen lleugerament per damunt de la mitjana espanyola en laposta per laudcia i en la idea de qu la riquesa necessriament ha destar asimtricament repartida,
aix com pensen que la competncia s bona i estimulant en major mesura i que s
preferible la propietat privada a lestatal (tres dcimes menys, en aquesta escala, en
ambds casos que la mitjana espanyola). Tanmateix i paradoxalment puntuen per davall de la mitjana estatal en laposta per uns ingressos ms igualats que no la meritocrcia i tamb en lindividualisme en el benestar (o el que, s el mateix, defensen ms

306
A la qual cosa se li deu dafegir que els valencians sn la collectivitat estudiada que ms percentatge considera (416%) qu les decisions del treball es deuen de seguir fins i tot quan no sest
dacord: Los valencianos se muestran claramente ms tradicionalistas en relacin con la toma de decisiones de las empresas. Tal vez, esta menor penetracin de los hbitos personalistas en las organizaciones laborales est relacionada con el tipo de tejido empresarial dominante, es decir, las pequeas y
medianas empresas, dondo propiedad empresarial y gerencia econmica se hallan plenamente confundidas (Garca Ferrando i Ario, 1998: 120).

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 201

lEstat del benestar) i en la creena que a llarg termini, lesfor en el treball acostuma a
proporcionar una vida millor.
TAULA 10: ORGANITZACI LABORAL I ECONMICA AL PAS VALENCI I A ESPANYA
Propostes alternatives dorganitzaci social
Riquesa alternativa / suficient per a tothom
Caute davant els canvis / audcia
Idees que han ressistit / noves
Ingressos ms iguals / meritocrcia
+ propietat privada / + propietat estatal
Competncia bona i estimulant / rona
Recompensa al treball per esfor / sort
Estat + benestar / + individualisme

Valncia Espanya Pas Basc Andalusia Galcia


62
61
60
56
65
54
55
49
50
57
55
56
54
54
57
53
53
52
56
56
50
53
51
49
57
41
44
41
41
47
41
45
42
43
49
40
43
39
44
45

Font: Taula 6.8 a Garca Ferrando i Ario, 1998: 126 (escala mitjana ascendent d1 a 10, on 1 indica identificaci mxima amb la primera alternativa i 10 amb la segona, i en negreta lindicador ms alt de cada categoria).

Daltra banda els valencians no destaquen particularment en loposici a determinats grups de referncia respecte a la mitjana espanyola (taula 11). Si de cas cal
destacar que el major rebuig entre els ciutadans del pas s a tenir com a vens a
drogadictes (581%), dada ms alta de lestat, i que sinterpretaria en un sentit semblant a les dades anteriors de major incidncia en lordre pblic.
TAULA 11: DESIG DE VENATGE AL PAS VALENCI I A ESPANYA
No desitjaria tenir com a vens
Drogadictes
Persones que veuen molt
Extremistes poltics
Persones amb antecedents penals
Persones emocionalment inestables
Persones amb SIDA
Musulmans i rabs
Homosexuals
Persones duna altra raa
Treballadors immigrants estrangers

Valncia Espanya Pas Basc Andalusia Galcia


534
474
485
553
581
488
403
396
354
494
439
394
320
501
522
370
281
336
411
418
310
248
283
216
323
228
190
220
229
234
115
126
82
118
205
184
203
173
213
246
87
83
75
99
117
7,2
73
59
67
90

Font: Taula 3.4 a Garca Ferrando i Ario, 1998: 67 (en negreta lindicador ms alt de cada categoria).

En aquest mateix sentit, tamb les persones amb antecendets penals (418%)
provoquen el major rebuig de lestat. Una dada que pot tenir inters per a la nostra recerca per que no s fcilment interpretable s que el Pas Valenci s dna ms
refs contra els extremistes poltics (439%) que a la mitjana espanyola (394%), per
darrere del Pas Basc (522%), on est present els efectes de la violncia poltica per
tamb de Galcia (501%). Una altra qesti que crida latenci s el relativament alt
rebuig als musulmans i rabs (205%) en relaci a la mitjana de lestat, que prcticament el dobla (115%),307 tot i que la fbia cap a persones duna altra raa o als treballadors immigrants estrangers seria molt menor i s que se situaria en la mitjana estatal.
En conseqncia una part important dels valencians tamb manifesta pors i prevencions davant la immigraci i la incorporaci daquests al mercat del treball (conseqncia de la sospita cap a laltre, prpia de societats on els immigrants histricament
han tingut escs pes demogrfic) tot i que alhora es defensa paradoxalment lobertura
dels mercats exteriors. En aquest sentit no serem lnica societat que presenta valors
hegemnics manifestament contradictoris:
Els valencians sn partidaris duna solidaritat de demanda, per no duna solidaritat doferta: s a dir, exigeixen bns i serveis pblics per a ells des dun cert iguali-

307

Cal recordar que les dades de lestudi de Garca Ferrando i dArio sn de 1995 i, per tant, anteriors als atempats de l11-IX-2001 a Nova York i, sobretot, al de 2004 a Madrid i que les dades poden
haver-se incrementat.

202 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

tarisme, per posen limitacions a la integraci dels immigrants i especialment si es


tracta de nord-africans i musulmans; es defensa lobertura als mercats exteriors i
lestabliment de restriccions a lentrada de persones i mercaderies que es perceben com una amenaa als mercats locals: els valencians rebutgen la integraci laboral i tendeixen a estar dacord amb lafirmaci els espanyols tenen ms dret al
treball que els immigrants en un percentatge superior a la mitjana espanyola
(Ario i Garca Ferrando, 2000: 321).

Aix mateix cal tenir en compte les altes valoracions del treball, la productivitat i,
lgicament, de la meritocrcia de tal manera que ens trobarem davant duna societat
emprenedora el que paradoxalment no significaria necessriament innovadora ni tan
sols liberal, ans al contrari, ens destaquem per una molt ms elevada taxa de defensors del proteccionisme que la del conjunt dEspanya.308
En un sentit semblant ens interessa destacar que els valencians se senten ms
felios i satisfets que la mitjana espanyola. Com es pot comprovar en la taula 12, ms
duna quarta part de la poblaci valenciana (28%) afirma sentir-se molt feli, sent lindicador ms alt de tots els territoris espanyols dels quals disposem de dades. Si li
afegim el 59% que afirma sentir-se feli, obtenim que prcticament nou de cada deu
valencians es troben felios.
TAULA 12: AUTOPERCEPCI DE LA FELICITAT AL PAS VALENCI I A ESPANYA
Nivell de salut mental (se sent vost)
Molt feli
Bastant feli
No molt feli
Gens feli

Valncia Espanya Pas Basc Andalusia Galcia


19
202
241
174
28
59
68
686
638
709
93
107
105
12
12
1
1
1
1
1

Font: Taula 2.1 a Garca Ferrando i Ario, 1998: 38 (en negreta lindicador ms alt de cada categoria).

A la taula 13 es confirmaran aquests resultats, ja que els valencians sn els que


afirmen sentir-se ms satisfets amb la seua vida personal, tot i que els bascos puntuen
una dcima per damunt dels valencians pel que fa a la situaci econmica (de fet, la
riquesa mitjana a Euskadi s significativament superior) i els andalusos quatre dcimes per damunt pel que fa a la llibertat delecci i control de la vida personal, el que
probablement ens indicaria que la satisfacci amb la vida personal tindria en el cas
dels valencians si ms no un punt de ressignaci i de conformisme amb el que es t.
TAULA 13: SATISFACCI PERSONAL MITJANA AL PAS VALENCI I A ESPANYA
Satisfacci amb
La vida personal
La situaci econmica
Llibertat delecci i control de vida prpia

Valncia Espanya Pas Basc Andalusia Galcia


66
71
70
70
73
64
56
58
62
65
67
63
67
67
71

Font: Taula 2.2 a Garca Ferrando i Ario, 1998: 42 (escala mitjana ascendent d1 a 10 i en negreta lindicador ms alt
de cada categoria).

Aquestes dades vindrien a confirmar que el tpic creat pels idelegs de la Renaixena dun poble satisfet, confiat i rialler, feli en definitiva, continuaria influint duna
manera significativa en lautopercepci si ms no duna part important dels valencians.
Tanmateix, pel que fa al nivell de confiana respecte als altres membres de la
comunitat, els valencians destacarien (taula 14) per un relativament alt nivell de des308
La societat valenciana valora per damunt de la mitjana espanyola el treball i les actituds meritocrtiques, amb una majoria de posicions favorables al rendiment econmic i la productivitat [...] Els
valencians sn ms emprendedors que innovadors. Elogien laudcia i lindividualisme ms que el conjunt
dels espanyols. Per sn ms reticents a la innovaci que aquests. I, daltra banda, sn ms rotunds a
defensar el paper de lEstat de Benestar a lhora de proporcionar un mitj de vida per a tothom. La major
part dels entrevistats sn proteccionistes en les relacions de mercat (shan destablir limitacions estrictes a
lentrada de productes estrangers, perqu sn una amenaa per a locupaci). Aquest proteccionisme, en
el cas valenci, s molt elevat (78%) i supera en 12 punts el que apareix en el conjunt de la poblaci
espanyola (Ario i Garca Ferrando, 2000: 326 i 327).

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 203

confiana, que abasta ms de tres de cada quatre residents al Pas Valenci (753%),
tan sols sis dcimes per davall dAndalusia, per molt per damunt del Pas Basc i, tamb, de Galcia i de la mitjana espanyola. Tot i que els valencians puntuen alt en la necessitat de la comprensi cap als altres, el que seria un indicador dalta empatia, aix
no implicaria que aquests altres meresquen latorgament de la confiana (Garca Ferrando i Ario, 1998: 43). Cal destacar que els ms desconfiats o reticents serien els
que se situen entre 30 i 49 anys, dhbit urb i de dretes, amb la qual cosa ens situarem en un perfil relativament semblant, com veurem, al dels militants del blaverisme.
TAULA 14: DESCONFIANA INTERPERSONAL AL PAS VALENCI I A ESPANYA
En relaci amb la gent
Se pot confiar en la majoria
Mai no ss suficientment prudent
No contesta

Valncia Espanya Pas Basc Andalusia Galcia


210
287
217
282
386
753
677
564
688
759
36
36
50
24
31

Font: Taula 2.3 a Garca Ferrando i Ario, 1998: 43 (en negreta lindicador ms alt de cada categoria).

Pel que fa a la tolerncia i ltica cvica, les dades ens indiquen (taula 15) que els
valencians, junt als bascos, sn les poblacions que tendeixen a justificar en major
mesura, respecte a la mitjana espanyola, per tamb respecte a andalusos i gallecs,
accions que socialment sn considerades conflictives (Garca Ferrando i Ario, 1998:
49). Aix indicaria que si ms no pel que fa al divorci, lhomosexualitat, leutansia,
lavortament, la prostituci i, tot i que en molt menor mesura, el sucidi, els valencians
serien ms tolerants que la resta despanyols.
TAULA 15: TOLERNCIA I TICA CVICA AL PAS VALENCI I A ESPANYA
Valncia Espanya Pas Basc Andalusia Galcia
Comportaments
Divorci
6
71
6
69
72
Homosexualitat
63
54
54
56
67
Eutansia
55
5
5
56
61
Avortament
52
44
38
49
54
Prostituci
52
43
42
46
55
Sucidi
28
27
23
3
36
Evitar pagar el bitllet a un transport pblic
26
18
17
23
26
Enganyar en els imposts si es pot
26
19
17
26
29
Reclamar beneficis de lestat sense dret
19
17
2
22
22
Comprar mercaderia sabent que s robada
15
2
13
18
21
Acceptar suborns
14
14
12
13
15
Font: Taula 2.6 a Garca Ferrando i Ario, 1998: 50 (escala mitjana ascendent d1 a 10 i en negreta lindicador ms alt
de cada categoria).

Entre els ciutadans del Pas Valenci, aquells amb menor ingressos, nivell educatiu baix, hbitat rural, edat ms avanada, vidus i casats i, lleugerament, dones (tret
del cas de lhomosexualitat) sn els menys tolerants, particularment en relaci a la
homosexualitat, leutansia i lavortament (el divorci i fins i tot la prostituci tindrien,
doncs, un suport ms transversal).
Per aquesta major tolerncia tamb es justifica en major mesura que la mitjana
espanyola i que altres comunitats autnomes (tamb amb lexcepci dels bascos), tot i
que en una escala intensament ms reduda, respecte a comportaments illegals o
ticament discutibles, tals com no pagar el bitllet a un transport pblic, enganyar en el
pagament dimpostos si es pot, reclamar beneficis de lestat sense tenir dret i comprar
mercaderia sabent que aquesta ha sigut robada. Pel que fa a acceptar suborns els
valencians ho justifiquen poc i al mateix nivell que la mitjana espanyola.
En el creuament de dades que realitzen Garca Ferrando i Ario (1998: 53) obtingueren que, a diferncia del que safirma des de lesquerra poltica, no sobserven
variacions significatives respecte del grau de justificabilitat daquestes conductes en
funci de la posici ideolgica. Fins i tot els simpatitzants de lesquerra justifiquen en
major mesura el frau en els impostos, la qual cosa esdev paradoxal en ser la dreta
qui tradicionalment ha defensat en major mesura la reducci de les taxes impositives.

204 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

Aquestes darreres dades ms justificatries daccions que tradicionalment han


sigut si ms no retricament condemnades ben probablement ens indiquen una relativa absncia dtica cvica mpliament estesa a la societat valenciana i tamb una
important presncia duna tica individualista que t poc en compte o fins i tot menyst
la societat civil i que concordarien con les dades de la taula 14.
Els valencians, daltra banda, declaren donar una gran importncia a la famlia.
De fet, prcticament nou de cada deu valencians afirmen donar molta importncia a la
famlia (taula 16), la qual cosa suposa la xifra ms alta de lestat (set punts i mig ms
que la mitjana espanyola), i a molta diferncia daltres aspectes. Aquest s un aspecte
destacable ja que, com veurem, el blaverisme atorgar una importncia singular a la
famlia com a instituci transmissora de la valencianitat.
TAULA 16: IMPORTNCIA ASPECTES VITALS AL PAS VALENCI I A ESPANYA
Aspectes als quals done molta importncia Valncia Espanya Pas Basc Andalusia Galcia
La famlia
81,8
865
868
851
893
El treball
725
591
657
667
735
Els amics
449
407
515
439
546
El temps lliure/lesplai
319
302
369
354
378
La religi
237
252
262
269
280
La poltica
77
75
51
75
78
Font: Taula 4.1 a Garca Ferrando i Ario, 1998: 80 (en negreta lindicador ms alt de cada categoria).

A ms, atenent a les dades de la taula 17, ms de quatre de cada cinc valencians (un 824%) estaria dacord en qu, amb independncia de les qualitats i defectes
que tinguen, es deu amar i respectar els pares (dades per damunt daltres territoris
com Pas Basc i Galcia i lleugerament per davall de la mitjana espanyola i dAndalusia), aix com un minoritari 163% que no sha de respectar ni destimar els pares que
no ho han guanyat, cosa que ha dut Garca Ferrando i Ario, a parlar de resultats desconcertants (1998: 92) i que indicaria que les relacions tradicionals paterno-filials sn
absolutament predominants al Pas Valenci i que estarem davant un indicador que
mostraria que, si ms no en alguns aspectes, la modernitzaci no ha transformat
alguns valors premoderns que restarien, si ms no el 1995, slidament establerts.
TAULA 17: RELACIONS PATERNO-FILIALS AL PAS VALENCI I A ESPANYA
Valncia Espanya Pas Basc Andalusia Galcia
Estic ms dacord en qu
Amb independncia de qualitats i defectes,
824
846
718
781
859
es deu amar i respectar els pares
No sha de respectar ni destimar els pares
163
140
131
206
231
que no sho han guanyat
El deure dels pares s procurar el millor per
751
802
674
773
824
als fills
Els pares tenen sa prpia vida i no sels deu
139
169
129
163
197
demanar que se sacrifiquen pels fills
Font: Taula 5.3 a Garca Ferrando i Ario, 1998: 92 (en negreta lindicador ms alt de cada categoria).

Tot i aix, el Pas Valenci destaca per ser el territori on major importncia se li
dna a lautorealitzaci dels pares, cosa que hem dinterpretar tamb en un sentit de la
importncia individualista que els valencians natorguen.
El segent aspecte al qual se li atorga ms importncia s el treball (quasi tres
de cada quatre valencians li atorguen molta rellevncia), tamb per damunt de la mitjana espanyola i noms lleugerament per davall dAndalusia. s de destacar, aix mateix, lescs percentatge de valencians que donen molta importncia a la religi
(237%) i, sobretot, com ja hem vist, a la poltica (78%).
En definitiva i per resumir podem afirmar que els valencians estan relativament
cofois i satisfets amb la seua situaci personal, econmica i social, la qual cosa coneguts els indicadors socioeconmics a lalada de la mitjana espanyola, ens duria a
destacar el relatiu alt conformisme present en els valors dels valencians:

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 205

Han aparecido resultados que apuntan a la confirmacin emprica de la imagen


bastante difundida de la Comunidad Valenciana como una sociedad feliz que vive
satisfecha de s misma en esta orilla del Mediterrneo. En efecto, existe una mayor proporcin de valencianos que de espaoles en general, que se sienten felices
tanto mental como fsicamente, que manifiestan un mayor optimismo con la situacin econmica del hogar, con el grado de libertad sobre la manera en que se
desarrolla la vida personal y con la satisfaccin vital en general (Garca Ferrando
i Ario, 1998: 254).

Podrem aventurar-nos a qualificar els valencians de poc interessats en la poltica i alhora reginyosos, insatisfets, respecte la situaci poltica per al capdavall panxacontents, satisfets, felios.

10.2 Les identitats nacionals i regionals al Pas Valenci


Si hem de fer cas a les estadstiques, la identitat valenciana ms clara s
lespanyolisme (Ario i Garca Ferrando, 2000: 327).

Si atenem al darrer estudi del CIS sobre la identitat nacional espanyola (n estudi
2667, el treball de camp de la qual fou de l1 al 5 de gener de 2007) que ha segmentat
el Pas Valenci tot enquestant sis-cents ciutadans, hem de coincidir amb Ario i Garca Ferrando en la frase amb qu comena aquest subcaptol, ja que tan sols l18%
dels interrogats es manifesta nomes valenci i un altre 11% ms valenci que no
espanyol. A la llum de les dades poc ms dun de cada deu valencians prioritza la
valencianitat sobre lespanyolitat.
Aquestes dades (Taula 18a) sn ms indicatives encara si les comparem amb
Catalunya (on ascendeix al 406% els qui sidentifiquen majorment amb la identitat
catalana)309 i el Pas Basc (que abasta quasi la meitat, el 485%, els qui prioritzen la
identitat basca) i fins i tot amb la mitjana espanyola (231%). Lnic territori dels seleccionats pel CIS amb qu aproximadament podem comparar el Pas Valenci s Madrid
(amb un 59%), el centre poltic i social de lestat-naci espanyol (i el centre ideolgic
del nacionalisme espanyol) i una comunitat autnoma creada a la dcada dels huitanta
del segle passat i sense tradici poltica anterior ni nacionalisme ni apenes regionalisme propi.
TAULA 18a: SENTIMENT IDENTITARI AL PAS VALENCI I A ESPANYA
Sentiment identitari
Noms de la comunitat autnoma
Ms de la com. autnoma que espanyol
Tant de la com. autnoma com espanyol
Ms espanyol que de la com. autnoma
Noms espanyol
Cap de les anteriors
NS/NC

Valncia Espanya Madrid Catalunya Pas Basc


18
53
17
140
208
11
178
42
266
277
55
514
455
409
322
177
125
175
75
80
123
89
182
77
53
18
33
108
31
45
05
07
20
03
15

Font: CIS (estudi 2667) de 2007. A www.cis.es.

Contrriament, un 177% dels valencians enquestats afirma sentir-se ms espanyol que valenci i un altre 123% noms espanyol. La suma damdues se situa en el

309
Altres dades comparatives, com les oferides per lenquesta dOycos de 1990 (Garca Ferrando
et al., 1994: 16), redunden en un sentit semblant. En aquest cas un 24% se sentiria noms espanyol, un
8% ms espanyol que valenci, un 58% tan valenci com espanyol, un 7% ms valenci que espanyol i
un 4% noms valenci amb la qual cosa lespanyolisme abastaria un 32% (superior a la mitjana estatal:
27%) i el valencianisme nicament un 11% (inferior a la mitjana espanyola: 20%). Si ho comparem amb
Catalunya els resultas sn molt dspars, amb un 11% de noms espanyols, un 5% de ms espanyols que
catalans, un 36% de tan espanyols com catalans i un 31% de ms catalans que espanyols i un 14% de
noms catalans. De tal manera que si mesurem el catalanisme per la suma dels dos darrers percentatges, aquest abastaria la xifra del 45%, ms del qudruple que al Pas Valenci.

206 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

30%, quasi una tercera part del total de la poblaci i prcticament el triple dels qui
sidentifiquen majorment amb la identitat valenciana. Novament hem de situar el Pas
Valenci amb Madrid, on aquest resultat s noms lleugerament superior (357%) per
hem de tenir en compte que concentra encara major percentatge de poblaci procedent de la resta de lestat, fenomen que en principi predisposaria, entre altres factors ja
esmentats, a una molt alta identificaci amb lespanyolitat. A Catalunya, tanmateix, els
qui prioritzen lespanyolitat es limiten al 152% i al Pas Basc s encara inferior, amb un
133%. La mitjana espanyola se situa en el 214%.
Pel que fa a lanomenada identitat dual,310 un 55% dels enquestats es declara
tan valenci com espanyol, la xifra ms alta de totes i que indicaria que la identitat
(regional) valenciana (i nacional espanyola) s clarament majoritria a la societat
valenciana, la qual cosa, dentrada, indica que un regionalisme valenci com s el
blaverisme tindria una base social ms que suficient per a la seua expansi. De fet, s
la xifra ms alta de tots els territoris que analitza aquesta enquesta del CIS. Sembla
que aquesta identitat dual es dna en major mesura entre els orinds del Pas
Valenci i els valenciano-parlants o bilinges, la qual cosa parece indicar que, en el
caso valenciano, la identidad dual crece ms en detrimento de la identidad valenciana
que de la identidad espaola (Coller i Castell, 1999: 179-180).
Si ho comparem amb altres dades anteriors, els resultats que obtenim sn semblants. A tall dexemple podem esmentar lestudi de Garca Ferrando i Ario al voltant
de lenquesta mundial de valors (Taula 17b), en el qual la prioritzaci de la identitat
valenciana (189%) i de lespanyola (378%) s lleugerament superior que a lestudi del
CIS, a costa bviament de la identitat dual, que descendeix en aquest cas al 415%.
TAULA 18b: SENTIMENT IDENTITARI AL PAS VALENCI I A ESPANYA
Sentiment identitari
Noms de la comunitat autnoma
Ms de la com. autnoma que espanyol
Tant de la com. autnoma com espanyol
Ms espanyol que de la com. autnoma
Noms espanyol
No sap

Valncia Espanya Pas Basc Andalusia Galcia


26
62
235
52
78
163
153
261
223
226
415
432
333
606
534
234
96
74
83
102
144
240
46
22
34
18
17
51
13
27

Font: Taula 10.2 a Garca Ferrando i Ario, 1998: 243.

Aquest 378% que suma les respostes que afirmen sentir-se ms espanyol que
valenci o noms espanyol tamb no sols s superior que la mitjana estatal (336%)
sin tamb molt superior als territoris dAndalusia (105%), del Pas Basc (12%) i de
Galcia (136%). De fet, prcticament triplica a tots tres.
Aix mateix el que Ario i Garca Ferrando anomenen identitat regional (que seria el resultat de la suma de respostes de ms valenci que espanyol o noms
valenci)311 no aplega al Pas Valenci al 20% (el 189%) quan la mitjana estatal se
310

Conv tenir en compte que aquesta escala de medici didentitats nacionals pot provocar confusi ja que, per exemple, un ciutad que afirme sentir-se tan valenci com espanyol podria respondre,
entre daltres, a dos sociotips radicalment distints: 1) sc tan valenci (regionalment) com espanyol (nacionalment) o, tot i ser ms infreqent, 2) sc tan valenci (nacionalment) com espanyol (ciutadania estatal).
A ms Ario i Llopis plantegen objeccions serioses a aquesta i altres escales de medici identitria aix
com a conceptes com la identitat dual que emmascaren un irenisme sovint polticament interessat: El
concepto de doble nacionalidad o de identidad dual, por ejemplo, slo puede ser correcto si con l se
quiere subrayar que existe un porcentaje x de personas que no viven su adscripcin espaolista y valencianista en trminos conflictivos. Pero al hablar de identidad dual y de doble nacionalidad no acaba de
quedar suficientemente claro que esas identidades estn jerarquizadas, pertenecen a niveles diferentes y
reclaman lealtades y compromisos muy distintos. Ms an, en realidad no se trata de una doble nacionalidad sino de un regionalismo integrado en un nacionalismo. En resumen, tan slo parece medirse un
grado de compatibilidad y de conflictividad y la vinculacin de dicha compatibilidad con dos tipos de instancia diferente (Espaa y la comunidad tnica de que se trate en cada caso) (1993: 10).
311

El concepte identitat regional que proposen Ario i Garca Ferrando entenem que s equvoc,
ja que qualsevol autoidentificaci regional remet necessriament (veure cita anterior) a una identitat

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 207

situa en un 215% i al Pas Basc el 496%, a Galcia el 304% i a Andalusia el 275%,


amb la qual cosa ens trobem que hi hauria menys consicincia valencianista que no
andalusista, malgrat que aquell territori no tindria llengua prpia.
En qualssevol del casos, la prioritzaci de lespanyolitat s molt superior a la valencianitat. La conclusi, doncs, esdev inequvoca: al Pas Valenci hi ha molt ms
nacionalisme espanyol i significativament menys nacionalisme valenci que les respectives mitjanes estatals i que la resta dels nacionalismes considerats histrics, la
qual cosa ha sigut considerada com una singularitat rotunda (Ario i Garca Ferrando, 2000: 321).
El sentiment espanyolista, en conseqncia, est molt present en la societat valenciana. En lenquesta del CIS de 2007 sobre la identitat nacional espanyola (taula
19), podem comprovar que la mitjana despanyolisme al Pas Valenci s 716 sobre
10, per damunt de la mitjana estatal (672) i molt per damunt de Catalunya (503) i el
Pas Basc (401) i lleugerament per davall de Madrid (742). Ms duna tercera part
dels valencians (373%) declaren que el seu sentiment espanyolista s mxim i quasi
dues terceres parts sidentifiquen com a molt o bastant espanyolistes (618%). La baixa
identificaci amb lespanyolisme (si sumem el mnim i el nivell 2-3) s inferior al 10%
(exactament el 820%) aix com la baixa desviaci tpica ens mostren que existeix un
ampli consens espanyolista a la societat valenciana.
TAULA 19: ESPANYOLISME AL PAS VALENCI I A ESPANYA
Espanyolisme
Pas Valenci
Espanya
Madrid
Catalunya
Pas Basc

Mnim (0-1)
47
69
78
175
172

(2-3)
35
60
56
136
228

(4-6)
297
290
169
348
388

(7-8) Mxim (9-10) NS/NC Mitjana DT


245
04
716 267
373
229
32
672 287
318
167
21
742 310
509
126
186
29
503 322
107
33
72
401 240

Font: CIS a www.cis.es. En negreta el valor ms alt a cada territori. DT = Desviaci Tpica.

Pel que fa a lorgull de ser espanyol i valenci els resultats tamb sn aclaridors
ja que, com podem veure a la taula 20, un 91% dels valencians declaren sentir-se molt
orgullosos (497%) o bastant orgullosos de ser espanyols (413%) i tan sols un 82% no
se norgulleix (un 62% es consideren poc orgullosos i un 2% gens orgullosos). Lorgull
de ser valenci s lleugerament ms baix: un 8640% s (un 452% molt orgulls i un
412% bastant) i un 91% no (73% poc orgulls i un 18% gens).
TAULA 20: ORGULL ESPANYOL I AUTONMIC AL PAS VALENCI I A ESPANYA
Espanyol
Valncia
Espanya
Madrid
Catalunya
Pas Basc

Molt Bastant Poc GensNo NS/NC Autonmic Molt BastantPoc Gens No NS/NC
08 Valncia 452 412 73 18 38 06
497 413 62 20 438 415 77 33 14 24 Espanya 479 385 54 20 41 20
514 334 57 42 05 47 Madrid
369 342 79 46 120 44
300 358 182 78 43 39 Catalunya 438 404 68 29 41 21
113 373 235 142 78 58 Pas Basc 337 460 82 10 63 49

Font: CIS a www.cis.es. En negreta el valor ms alt a cada territori.

Lorgull de ser espanyol al Pas Valenci s superior a la mitjana espanyola


(8530%) i, en aquest cas fins i tot superior a Madrid (8480%) i molt superior als casos
de Catalunya (6580%) i del Pas Basc (4860%). Pel que fa a lorgull autonmic els
resultats sn relativament semblants: el 8640% dels valencians s igual a la mitjana
estatal (8640%), equiparable al 8420% dels catalans, lleugerament superior al dels
bascos (7970%) i superior al dels madrilenys (7170%).

nacional i difcilment podem incloure en aquesta els qui contesten que se consideren noms valencians
(i, per tant, no espanyols). Tamb cal constatar la difrencia respecte a la identitat regional valenciana
histrica que hem analitzat al subcaptol 8.1 i que fem servir al llarg de la recerca.

208 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

Aquesta espanyolitat, a ms a ms, va molt lligada a una determinada visi historicista i una concepci de la histria castellanocntrica, probablement producte de la
socialitzaci educativa franquista. De fet, prcticament dues terceres parts dels valencians (645%) declaren estar dacord (435) o molt dacord (21%) amb la afirmaci que
els pasos tenen un carcter propi que es manifesta en episodis de la seua histria:
per a Espanya podrian ser el Cid, els Reis Catlics, el descobriment dAmrica, entre
daltres. Noms un 10% dels enquestats manifesten diversos graus de desacord.
En uns percentatges molt semblants tot i que encara superiors, els valencians
afirmen sentir-se part duna comunitat de la qual se norgulleixen en sentir lhimne nacional espanyol, ja que un 21% manifesta estar molt dacord i un 46% dacord (un total
del 67%) i els diversos graus de desacord nicament abastant un 51%.
Un aspecte que tampoc podem passar per alt en aquesta recerca s laltssima
identificaci dels valencians amb lafirmaci de qu lidioma espanyol s un element
bsic de la nostra identitat (taula 21). Prcticament nou de cada deu valencians enquestats secunden aquesta asseveraci (un 438% est molt dacord i un altre 455%
dacord), la qual cosa deixaria poc despai simblic per al valenci. Novament els
resultats sn superiors a la mitjana espanyola i estan noms per davall dels de Madrid.
TAULA 21: EL CASTELL COM A ELEMENT IDENTITARI AL PV I A ESPANYA
Lespanyol s un element
bsic de la nostra identitat
Pas Valenci
Espanya
Madrid
Catalunya
Pas Basc

Molt
dacord
438
412
489
240
205

Dacord Ni acord ni
En
desacord desacord
55
27
455
35
41
474
452
10
25
56
136
499
97
163
395

Molt en NS/NC
desacord
13
12
12
26
02
22
36
33
80
60

Font: CIS a www.cis.es. En negreta el valor ms alt a cada territori.

Contrriament, un factor histric cabdal per la conformaci de la identitat espanyola a ledat moderna per tamb a la contempornia, com s la religi catlica, ha
perdut fora als ulls dels valencians i de la resta despanyols.312 Daltra banda la
bandera espanyola i la Constituci com a ferrament per garantir la unitat dEspanya
sn dos altres dels smbols de la identitat nacional espanyola amb el qu els valencians sidentificarien majoritriament.313
TAULA 22: IDENTIFICACI TERRITORIAL AL PAS VALENCI I A ESPANYA
Pas Valenci
Pertinena
Municipi
308
Comunitat
209
Espanya
339
Europa
14
El mn sencer
123

Espanya
515
145
243
21
67

Pas Basc
568
202
114
07
100

Andalusia
563
199
159
11
63

Galcia
412
274
193
18
95

Font: Taula 10.1 a Garca Ferrando i Ario, 1998: 238 (en negreta lindicador ms alt de cada territori).

Pel que fa a la identificaci territorial (taula 22), Espanya, a ms, s el territori on


la majoria dels valencians afirmen pertnyer en primer lloc,314 amb un 339%, la qual
312

De fet, al Pas Valenci nicament un 93% dels enquestats afirmen estar molt dacord en qu
el catolicisme s molt important com part de la identitat espanyola. Un altre 318% est dacord, amb la
qual cosa no apleguen al 50% quan la pregunta de lidioma castell superava el 90% de coincidncia.
313

Ms de dues terceres parts dels valencians manifesten desacord (43%) o molt de desacord
(203%) amb lafirmaci de qu la bandera de Espaa no despierta ninguna emocin en m. Aix mateix,
un percentatge encara superior manifesta estar molt dacord (29%) i dacord (53%) amb lafirmaci de
valore positivament la Constituci, perqu ha sigut un instrument til per mantenir unit el pas.
314

Si sumem primera i segona elecci, Espanya tamb apareix com el primer referent de conscincia de pertinena amb un 67% (57% la mitjana espanyola). Per davall estarien respectivament municipi
(56% i 68%), comunitat autnoma (53% i 51%), mn (15% i 12%) i Europa (7% i 8%). A Garca Ferrando i
Ario, 1998: 241.

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 209

cosa no sols contrasta amb els resultats daltres nacionalitats histriques (com el
Pas Basc amb un 114%, Andalusia amb un 159% o Galcia amb un 193%) sin fins i
tot amb la mitjana espanyola (243%). La identitificaci s tretze punts superior a la de
la comunitat autnoma (209%). Com a dada curiosa, els valencians sn els que en
major mesura declaren identificar-se en primer lloc el mn sencer (un 123% front al
67% de la mitjana espanyola), el que, a banda de relacionar-se amb la ms alta valoraci de les institucions internacionals (veure taula 7), tamb podria interpretar-se com
una resposta a la cansera del conflicte identitari valenci, ja que aquesta resposta es
correlaciona amb el postmaterialisme (22%) i la ideologia desquerres (18%), en principi ms favorables al valencianisme poltic.
Daltra banda, els valencians tenen la tercera actitud ms positiva cap als espanyols, amb un 888 i una escassa desviaci tpica, cosa que indicaria el gran consens
existent a la societat valenciana i molt per damunt de Catalunya (764) o el Pas Basc
(613) aix com una autoidentificaci territorial superior amb Espanya (910) que amb el
Pas Valenci (854), cosa que no ocorre al Pas Basc, a Catalunya o a Galcia (Sangrador, 1996: 72 i 38).
Per corroborar encara ms la condici espanyolista dels valencians a una enquesta del CIS de 1992 en qu es preguntava la ciutadania que li agradaria declarar
en el passaport, tan sols el 10% dels valencians enquestats contestaren que el Pas
Valenci, un 82% que Espanya i un 4% que Europa (uns altres 3% i un 1% addicional
ns/nc), per davall de la mitjana estatal (26%, 62% i 6% respectivament) i fins i tot que
Castella la Manxa (a Llopis, 1996: 260).
Com a conclusi daquest subcaptol apuntarem que la manca dacord sobre una
identitat valenciana seria una de les raons que explicaria precisament la feblesa identitria nacionalista valenciana. El conflicte civil i, per tant, lanticatalanisme hauria tingut
com a conseqncia lincrement de lespanyolitzaci nacional de la societat valenciana. De fet, Ario i Garca Ferrando, en analitzar els valors dels valencians confirmaren que aquesta tendncia espanyolista de la societat valenciana contempornia s
la ms alta dels territoris histrics i que supera la prpia mitjana estatal:
El espaolismo valenciano supera al espaolismo de la sociedad espaola en
general, situndose muy por encima del andaluz (que pasa por prototipo de lo hispnico), del gallego y, por supuesto, del vasco. En cambio, el porcentaje relativo a
la identidad regional (resultado de sumar las categoras Slo de la Comunidad
Autnoma y Ms de la Comunidad Autnoma que espanyol, es el ms bajo de
todos (19%), frente al 21% en Espaa, 27% en Andaluca, 30% en Galicia y 50%
en el Pas Vasco. La identidad regional de la Comunidad Valenciana es la ms baja de todos los nacionalismos histricos, tan baja que queda por debajo de la media espaola (1998: 243).

Tot plegat ha dut a Ario i Llopis (1993) a proposar la tesi de lexcepcionalitat valenciana, ja que seria lnic territori de lestat amb llengua prpia, una politeia histrica
i, sobretot, la presncia dun nacionalisme propi centenari on aquest no ha aconseguit
passar de resultats electorals i socials marginals i molt allunyades dels altres nacionalismes sense estat:
el nacionalismo valenciano, excluyente o incluyente, presenta porcentajes que le
ubican en una posicin muy alejada de los nacionalismos histricos, con los que
ha pretendido medirse (recurdese la lucha para obtener la autonoma por el artculo 151), e incluso por debajo de autonomas de nuevo cuo. Por otro lado, dichos porcentajes se encuentran estancados durante la dcada de los ochenta, sin
que aparezcan oscilaciones significativas en un sentido u otro. Solamente algunas
informaciones parecen apuntar hacia un incremento del espaolismo, pero a costa
de la identidad dual (Ario i Llopis, 1993: 9).

Les causes daquesta diferenciaci envers altres territoris de lestat, per, no estan tan clares. Probablement lanticatalanisme i el consegent conflicte identitari haja

210 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

sigut un factor (en cap cas lnic) decisiu daquesta excepcionalitat ja que sospechamos que ha salido ganando el espaolismo y la identidad dual como actitudes que
eluden el conflicto refugindose en la identidad dominante (Ario i Llopis, 1993: 3).
Castell, en la seua investigaci sobre les identitats nacionals al Pas Valenci,
apleg a la conclusi que la capacitat de penetraci del nacionalisme espanyol s
semblant entre valencians i catalans per que la diferncia, rau, precisament en la
inexistncia o marginalitat social duna narrativa alternativa a la nacional espanyola:
el discurs nacionalitzador de lestat t un capacitat similar de penetraci entre la
poblaci catalana i valenciana. La diferncia est en qu mentre a Catalunya s
present un discurs nacionalitzador alternatiu amb un xit relatiu en la seua penetraci en la poblaci catalana, al Pas Valenci no hi ha discurs nacional alternatiu
al de lestat o, si lhi ha, fins ara no ha tingut capacitat de penetraci en la poblaci
valenciana (1999: 429).

s dir que, malgrat els esforos de mobilitzaci del fusterianisme durant la transici poltica, la identitat valenciana proposada per aquest nacionalisme valenci es
veuria frenada desprs dun impuls important durant els primers anys de la democrcia. El regionalisme anticatalanista valenci, en haver aconseguit crear problemes de
legitimaci315 dels discursos nacionalitzadors [alternatius] al Pas Valenci (Castell,
1999: 429), contribu (i continua contribuint) duna manera fonamental a que al
manteniment i fins i tot lextensi de la penetraci social de lespanyolisme. De tal
manera que lacci nacionalitzadora de ladministraci de lestat, dels mitjans de comunicaci, de lesplai, etc. no t (prcticament) resposta ni fre en una alternativa socialment significativa, amb la qual cosa la identitat nacional espanyola no esdev, en
absolut, conflictiva al Pas Valenci. Contrriament s la identitat nacional no sols
hegemnica sin ha sigut plenament naturalitzada. El blaverisme sembla que hauria
aturat, doncs, duna manera decisiva, les propostes neovalencianistes, amb la qual
cosa haurem de convenir que aquest ha tingut una influncia social i poltica decisiva.

10.3 El sistema comunicatiu valenci


El perode que va des de la mort de Franco fins al referndum de la Constituci
s duna importncia cabdal pel que suposa de transformaci de les estructures
poltiques, demergncia pblica de nous actors poltics, de mobilitzaci popular
per les llibertats i lautonomia, en definitiva, en el procs destabliment del sistema
democrtic. No obstant aix, en lmbit de la comunicaci es produeix un notable
retard quant a la liquidaci de les estructures organitzatives i de controls provinents del rgim franquista (Xamb, 1996: 129).

Com hem vist al captol 8.4, el rgim franquista monopolitz o control la informaci oficial duna manera estricta, la qual cosa tingu com a conseqncia la instrumentalitzaci exitosa de la identitat regional valenciana durant quasi quatre dcades.
Per encara ms, ja que com sapuntava a la cita prvia, lestructura comunicativa del
franquisme tard en liquidar-se i influ decisivament en el particular enfrontament identitari al Pas Valenci. Com ens diu el catedrtic de comunicaci Moragas el que
sanomena la batalla de Valncia sobre la identitat i la llengua es descobreix, sobretot, com una batalla o una instrumentalitzaci meditica (a Xamb, 2001: 15).316
De tal manera que en el particular desenvolupament de lenfrontament identitari
valenci durant la transici democrtica i posteriorment tingu una influncia decisiva

315

El conflicte nacional a Catalunya s un conflicte didentitats percebudes com a legtimes, s


una qesti didentitats en conflicte, per al Pas Valenci s un conflicte sobre les identitats, all
qestionat s la legitimitat de les identitats nacionals construdes (Castell, 1999: 430).
316
En aquest subcaptol ens fonamentarem bsicament en la tesi doctoral del socileg Rafael
Xamb (1996), aix com en lassaig que escrigu a partir daquesta (2001).

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 211

el sistema de mitjans de comunicaci de masses existent que result, en bona


mesura, com a conseqncia dels particulars mdia del franquisme i la seua evoluci.
En aquest sentit es pot afirmar amb Miquel de Moragas que lherncia de la dictadura
fou bsicament un sector privat de premsa i rdio partidaris de la reforma i no de la
ruptura democrtica; una premsa i una rdio del Movimiento que deix fer quant al
reformisme poltic; una televisi monopolstica i a les ordres del poder; una xarxa de
RNE potent i tamb sotmesa al poder aix com una efervescncia de publicacions
inconstants democratitzadores (a Xamb, 1996: 133).
El sistema comunicatiu valenci, en conseqncia, v molt condicionat pel rgim
franquista i durant la transici democrtica aquest tret es far notar duna manera molt
ms intensa. De fet, tot i que desprs de les primeres eleccions democrtiques de juny
de 1977 se suprim el Ministerio de Informacin y Turismo (MIT) i es cre el Ministerio
de Cultura (que sencarregaria de RTVE i dels Medios de Comunicacin Social del
Estado), passaren anys en fer-se perceptibles els canvis en aquesta mena de mitjans:
no hi va haver, quan era el moment, una relacci succesiva entre democratitzaci
poltica general i democratitzaci als mitjans. Aix, es van mantenir intactes esferes
i funcions del sistema comunicatiu de la dictadura que, de fet, resultaven incompatibles amb la democrcia (Xamb, 2001: 33-34).

El sistema comunicatiu valenci a partir daleshores i contrriament al que podria


haver-se imaginat des de les ideologies antifranquistes i, en particular, des del valencianisme poltic, es caracteritzar en tots els mitjans per ser profundament dependent
de lespanyol (s dir, molt poc autnom) i amb una introducci escasssima residual,
de fet del valenci:
La presncia del catal en el conjunt de mitjans s baixa. En aquest sentit, la diferncia cultural no sha aprofitat com un b de mercat per a competir amb els mitjans, sobretot audiovisuals, del sistema comunicatiu espanyol. La pervivncia dactituds contradictries quant a la prpia llengua i el prolongat conflicte lingstic continuen actuan negativament sobre laprofitament comunicatiu de la diferncia i bloquejant les possibiltats dexpansi que ofereix tant el Pas Valenci com el mercat
del conjunt de lrea lingstica (Xamb, 1996: 437).

Respecte a la rdio, la situaci continu si fa no fa com durant el franquisme,


amb la SER duna banda i la COPE duna altra hegemonitzant les ones aix com tot un
seguit de rdios pbliques del rgim que acabarien per integrar-se en RTVE. La SER,
junt a altres cadenes de rdio frmula, esdevendria part del grup PRISA i assumir
una lnia ideolgica de centre-esquerra. Aix mateix, amb la victria socialista a les
Corts espanyoles el 1982, RNE tamb saliniar amb els governs de Felipe Gonzlez i
la dreta perdr lhegemonia en la rdio.
Daltra banda, la creaci de la Generalitat Valenciana no ha suposat cap canvi
signifactiu, ja que, malgrat la creaci de Rdio 9 (lnica emissora dmbit valenci), el
catal continu sent molt minoritari a les ones i les emissores estatals tenen un nivell
de penetraci del 90% del total doients. De fet, Rdio 9 s la rdio autonmica estatal
amb ms baixa audincia i no ha superat mai el 4% de laudincia total (Xamb, 2001:
104 i 107). Cal esmentar que a les acaballes de la dcada dels huitanta fou possible la
recepci de Catalunya Rdio, que no ha passat de tenir un nivell descolta molt minoritari que es calcula en uns quants milers (Xamb, 2001: 102).
Laudincia de rdio al Pas Valenci es mant estable per per davall de la mitjana espanyola, entre el 52% i el 55% (Xamb, 2001: 135). No obstant, des de la dcada dels seixanta del segle passat les emissions de rdio aniran perdent influncia
sobre la poblaci alhora que va creixent el nou competidor en la comunicaci massiva:
la televisi (Xamb, 2001: 25).
Pel que fa a la televisi, TVE monopolitzava les ones hertzianes. A nivell valenci es redua a la desconnexi regional de la televisi estatal espanyola, Aitana.

212 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

Aquesta, a partir de 1974, havia introdut tmidament el valenci aix com temtica
valenciana i a comenar a fer un periodisme ms democrtic (Xamb, 2001: 39). No
obstant, a partir del cessament dEduard Sancho com a director a finals de 1978 per
les pressions del regionalisme anticatalanista (aquest reb pintades intimidatries i
concentracions davant de sa casa per banda delements radicals blaveros. Xamb,
1996: 142), nexperiment un canvi radical en la programaci a favor de les tesis ucedistes i anticatalanistes fins a larribada del PSOE al poder lany 1982. Cal apuntar
que, en un exercici conscient destranyament respecte Catalunya, al Pas Valenci, a
diferncia de les Illes Balears, no aplegaran les emissions en catal del centre territorial catal de TVE (Xamb, 2001: 26).
A finals de la dcada dels huitanta, amb la recepci (allegal o illegal segons
les diverses fonts) de TV3 sampliar loferta televisiva a territori valenci. I a loctubre
de 1989 siniciar les emissions de Canal 9, la primera cadena dmbit valenci, que
restaran bastant audincia a la televisi catalana. A 1990 les cadenes privades estatals Antena 3, Tele5 i Canal Plus (amb una combinaci demissions en obert i en tancat) trencaven el monopoli de TVE.
Canal 9 fu (i continua fent) un model de televisi en qu programava bsicament ficci (44%) i on la cultura era residual (3%), en qu el valenci fou bandejat del
prime time en benefici del castell, llengua majoritria de la programaci, i que serv a
la reproducci de la valenciania temperamental ms estereotipada. Amb larribada del
PP al Consell, aquests trets saccentuaren per romangu el model bsic contrut per
Amadeu Fabregat, el seu primer director.
Laudincia de televisi i el temps mitj destinat al Pas Valenci ha sigut tradicionalment alts (80% el 1990 i 181 minuts/any el 1991 respectivament) i sha incrementat encara ms darrerament (90% el 2000 i 224 minuts/any), per la qual cosa la
televisi s un instrument molt poders en la conformaci de models lingstics i identitaris.
Daltra banda en el context de la dcada dels setanta del segle passat cobrava
una major importncia que no en lactualitat la premsa escrita. La particular possessi
daquesta, hereva en bona mesura dels mitjans adscrits al Movimiento Nacional franquista, tingu una importncia decisiva en la divulgaci del discurs social i poltic del
blaverisme i, per tant, en el seu creixement. Com ja vrem veure, dels sis diaris que
operaven a terres valencianes durant el franquisme, el Movimiento tenia la propietat de
quatre: Levante, Jornada, Mediterrneo i Informacin. Durant la transici Jornada acabar per desaparixer per els altres tres no canviaren de propietat i, per tant de lnia
editorial, fins a principis de la dcada dels huitanta. Per exemple, LEV acabar sent
adquirit pel grup Prensa Ibrica, en una polmica tercera subhasta lany 1984.
Aix mateix, a diferncia del que ocorregu a Catalunya amb el diari Avui i al Pas
Basc amb Deia i Egin, al Pas Valenci no es crear cap diari nacionalista propi ni el
valenci estar mnimament present a aquests mdia escrits: la seua presncia s
anecdtica, ocasional i merament testimonial (Xamb, 2001: 90). Tamb s cert que
les ajudes pbliques han sigut escasses en el perode de 1983-1995 i inexistents des
daleshores fins a lactualitat.
S, en canvi, sorgiran algunes iniciatives de premsa democrtica que no acabaran de quallar i tenir continutat en el temps. En aquest sentit cal esmentar a la ciutat
de Valncia les experincies de Valencia Semanal, setmanari que funcion des de
desembre de 1977 fins a juny de 1980, que tingu una orientaci progressista i filonacionalista valenciana; Diario de Valencia, diari prxim al PSPV-PSOE i que aguant als
quioscs des de 1980 a 1982 i, per ltim, Noticias al Da, com a continuador del Diario
de Valencia i que resist fins a 1984.
Una altra qesti que cal ressenyar s la important penetraci de la premsa de
Madrid (significativament considerada com a nacional) i lescasssima venda i lectors

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 213

de la de Barcelona. Dels 50.000 exemplars diaris venuts de premsa forani noms


6.000, s dir, un 12%, correspondr a la de la capital de Catalunya (Xamb, 2001: 37).
La lectura de diaris al Pas Valenci s baixa (com ja vrem veure se situa per
davall de la mitjana estatal i una cinquena part de la mitjana europea) i sha estabilitizat
en una xifra lleugerament per davall de la tercera part del conjunt de la poblaci. Tot i
aix, la premsa escrita tamb tingu un paper fonamental en el conflicte identitari.
TAULA 23: CONFIANA AMB ELS MDIA AL PAS VALENCI I A ESPANYA
Grau de confiana
La premsa
La televisi

Valncia Espanya Pas Basc Andalusia Galcia


367
417
408
321
425
330
299
333
341
386

Font: Taula 7.8 (fragment) a Garca Ferrando i Ario, 1998: 156. En negreta lindicador ms alt de cada territori.

Daltra banda, com podem veure a la taula 14, els valencians tenim menys confiana amb els mitjans de comunicaci que la mdia espanyola. La confiana s relativament baixa tant en la premsa escrita (367%) i, encara una mica ms en la televisi
(33%). Ambds indicadors, a ms, estan per davall de la mitjana espanyola i dels
gallecs i noms per damunt que els bascos en el cas de la televisi i els andalusos en
la premsa. Si ho comparem amb altres institucions no relatives als mitjans de comunicaci, els valencians confiarien menys en els mdia que amb la Corona, la Policia
estatal, el moviment ecologista, el Consell, les Corts Valencianes i la policia autonmica, la Uni Europea, les Nacions Unides, lEsglsia catlica, les grans empreses;
duna manera semblant amb lExrcit, el moviment feminista i els funcionaris i ms tan
sols que en el parlament i el govern espanyol, els sindicats i els partits poltics (que
puntuen, amb molta diferncia, com els ms baixos). Amb aquestes dades es pot
concloure que els valencians, de mitjana, sn desconfiats respecte els mdia.
En definitiva, el sistema comunicatiu valenci, particularment durant la transici
democrtica, facilitar lexpansi social del blaverisme, ja que la totalitat dels mitjans
pblics provinents de la dictadura (tot incloguent lagncia de notcies EFE) i la majoria
dels mitjans privats (singularment, com veurem, LP) saliniaran amb el regionalisme
anticatalanista i en contra del neovalencianisme fusteri.
Lherncia franquista, doncs, contribu de manera decisiva al particular desenvolupament del regionaisme anticatalanista. De fet, la cita segent s significativa del
nombre i de la importncia social dels mitjans de comunicaci de masses que simpatitzaren amb el blaverisme, encara ms destacada en una societat, com hem vist, amb
relatius baixos nivells dndex de lectura i destudis:
En lacceptaci social inicial del missatge blaver, hi van tenir una influncia principal els mitjans tcnics usats per a la seua difusi. Des de primera hora, all que
constitua laparell local de propaganda dels rgim franquista (rdios i diaris) sadheriren a la causa. La direcci de Levante (llavors premsa del Movimiento) i la presidncia de lAsociacin de la Prensa Valenciana (editora de lHoja del Lunes), estaven en mans de Jos Barber Armelles (pare de Rita Barber, actual diputada
autonmica dAP) A1, home de rotundes conviccions franquistes i simpatitzant de la
nova croada anticatalanista.317 Es va disposar, doncs, dimportants mitjans que pogueren donar-li una cobertura de masses (Bello, 1988: 50-51).

En conseqncia, el blaverisme, malgrat el victimisme al qual s tan aficionat i


que analitzarem quan estudiem el seu discurs, tindr una elevada presncia als mitjans de comunicaci. Servisca com a dada els propis cmputs de LRP (Martnez Roda,
2000: 397) que afirmen haver aconseguit ni ms ni menys que cent quaranta dos
insercions a LP durant lany 1996 (la qual cosa suposa quasi una presncia del 40%
de les edicions daquell any bixest) i vuitanta-set al LEV (un 25%).
317
De fet, com sindica a lApndix, esdevingu militant dUV, tot i que la seua filla ha tingut una
dilatada trajectria en AP (PP) i, a partir de 1991, es convertiria en lalcaldessa de la ciutat de Valncia.

214 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

10.4 Dues economies i dues Generalitats, desquena


El Pas Valenci ms que una societat diferenciada lingsticament, culturalment i
polticament en gran part de la seua trajectria com a poble, s, sobretot, una societat histricament diferenciada. s precisament la seua riquesa i complexitat histriques les que atorguen al Pas Valenci un perfil fortament singularitzat que
violenta els esquematismes, els reduccionismes i les simplificacions (Cuc, 1989:
21).

s conegut que les relacions poltiques entre els territoris, fronterers, del Pas
Valenci i Catalunya no es troben normalitzades ni han tingut una mnima fluidesa des
de la recuperaci de lautogovern. A a simple vista podria semblar-nos poc justificable. Per ms que els valors i les identitats nacionals separen a aquests pasos, una
llengua i una cultura literria compartides; una histria medieval (i, en menor mesura,
moderna) compartida al si de la corona dArag; uns interessos econmics acceptablement compatibles; unes reivindicacions davant lestat en qu ambds sinsereixen
i altres semblen motius que justicarien per a una normalitat major.
El Pas Valenci comparteix amb Catalunya i amb les Illes Balears, aix com amb
una part del sud dels territoris de lestat francs trets no sols lingstics sin tamb
elements culturals (en el seu sentit ms ample) i socials. Aquestes similituds estructurals sn molt ms intenses que amb altres territoris del mateix estat espanyol. Al cap i
a la fi no deixa de tenir ra Eduard Mira en afirmar que:
El gran arco mediterrneo que va desde la Liguria a Guardamar compone un
contnuo tnicocultural cuyas piezas tienen mucho ms que ver entre s que con
sus pases interiores respectivos; que con la cultura de los estados a que pertenecen [...] El continuo conformado por el sistema de ciudades valenciano, cataln y
occitano responde, ciertamente, a una realidad macroregional urbana (1993: 223
i 241).

Tanmateix la normalitzaci entre la Generalitat Valenciana i la Generalitat de Catalunya no es dna. Les trobades bilaterals entre els governs dambudes Generalitats
han sigut molt espordiques i, en cap cas, fludes. I aix inclou tamb la llarga etapa
durant la qual estigu Joan Lerma al front del Consell. Els acords governamentals i
poltics han sigut prcticament inexistents. Sovint sha evitat la simple collaboraci.
Les raons daquesta desentesa sn diverses, per el fet de qu de 1983 a 1995
hi haguera una Generalitat Valenciana dirigida per un partit espanyol de centreesquerra i una Generalitat de Catalunya per un partit catal de centre-dreta o la falta
de sintonia personal entre Lerma i Jordi Pujol no explicarien, per elles a soles, la
prctica absncia de relacions institucionals. La pressi del blaverisme sobre el govern
socialista de Lerma i les acusacions dintromissi sin dimperialisme al govern
catalanista de Pujol seran factors decisius. De fet, el propi Pujol, en una confernciacolloqui organitzada a Torrent, reconegu que ha habido un distanciamiento penoso
entre la Comunitat Valenciana y Catalua aix com que evit la seua presncia a
Valncia per no ser vista com una injerncia (a LEV, 6-II-2008: 12).
Entre 1995 i 1999, lacord de govern entre el PP i UV encara dificult ms la
normalitzaci institucional, tot i que lacord de legislatura a lestat entre el PP i CiU
(1996-2000) facilit el comproms de creaci de lAVL, ens que tenia com a objectiu
tancar el conflicte lingstic entre secessionistes i unitaristes i que, segons diverses
fonts periodstiques i com ha reconegut algun protagonista, es produren trobades secretes, a lefecte la qual cosa s molt significativa entre Pujol i Zaplana, aleshores
President de la Generalitat Valenciana. Tanmateix, amb la majoria absoluta del PP al
Congrs la legislatura 2000-2004, aquesta necessitat dentesa del gran partit de
centre-dreta espanyol amb els nacionalismes sense estat moderats sesva.
Des de 1999 i fins a lactualitat el PP gojar de majoria absoluta a les Corts i a
partir de 2003 es produir lascens del tripartit al govern catal (tamb reeditat la legis-

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 215

latura actual), amb un govern catalanista i desquerres i amb un soci de govern com
ERC i un vicepresident com Josep Llus Carord Rovira, autntiques bsties negres
del blaverisme i de lanticatalanisme espanyol, amb la qual cosa les relacions institucionals, en un primer moment, encara es refradaran ms.318
Per tot plegat resulta evident, doncs, que el blaverisme ha influt en bona mesura
en la manca de normalitzaci institucional, cosa que tamb s simptomtica de la
importncia social i poltica que ha tingut aquest moviment al Pas Valenci.
***
Daltra banda les reflexions i anlisis al voltant de les relacions econmiques entre el Pas Valenci i Catalunya han anat modificant-se al llarg dels anys. Si Joan
Fuster afirmava que els Pasos Catalans tenien una identitat de problemtica, la qual
cosa probablement era ms cert durant les dcades de la dictadura franquista i fins i
tot la transici democrtica que no en lactualitat, per a alguns altres pensadors
aquesta identitat (sense negar, tanmateix, lexistncia delements comuns evidents)
s matisada i fins i tot negada. El debat, a hores dara, roman obert. Ninyoles afirma
a diferncia de lhistoriador Joan Regl, que entengu la histria contempornia com la
contradicci entre elements histrics i culturals que unien Valncia i Catalunya i els
elements econmics, que les separaven que calia entendre el nostre passat recent:
com la histria dunes estructures econmiques que ens aproximen i dunes actuacions poltiques i culturals que han tendit a subratllar-ne les divergncies. Per
alguna ra, el Pas Valenci i Catalunya semblen descriure dues lnies orientades
luna cap a laltra per a unir-se, per que mai arriben a tocar-se (1992: 17).

Tanmateix, tampoc en la qesti econmica existeix unanimitat pel que fa a la


percepci de la collaboraci i la similaritat/complementarietat dambds pasos. Mentre que alguns destaquen levidncia des de langle comercial, una forta interrelaci
entre el Pas Valenci i Catalunya (Ninyoles, 1992: 50), uns altres incideixen en la
competitivitat econmica i la dura competncia entre determinats sectors terciaris
avanats els ports i les fires de Valncia i Barcelona, per exemple, fet que hauria
estat infravalorada per posicions prximes al fusterianisme (Boira, 1998: 44).
El que sembla incontestable s que si ms no hi sectors socials relativament
importants dins de lestructura social i poltica valenciana i catalana competidors i, en
principi, interessats en no afavorir precisament mecanismes de collaboraci interterritorial. Lestabliment duna lgica de la competncia319 podria ser un mecanisme afavoridor del regionalisme anticatalanista en proporcionar a determinats grups empresarials valencians un discurs a labast amb qu justificar els seus interessos.
En aquest sentit, tot i que excedeix les possibilitats daquesta recerca, seria molt
interessant resseguir amb una monografia les relacions de lempresariat valenci amb
lanticatalanisme, ideolgic i social, i tractar destablir algunes correlacions (si tals exis-

318

Curiosament, durant la redacci definitiva daquesta tesi i en plena nova guerra de laigua pel
transvassament del riu Ebre a lrea metropolitana de Barcelona, es produir una aliana entre els
governs valenci i balear al voltant del finanament autonmic aix com unes manifestacions de lders
empresarials valencians favorables a leix mediterrani i a la inversi dinfrastructures per millorar la
comunicaci entre el Pas Valenci i Catalunya. Tanmateix, encara s prompte per afirmar si aquests fets
sn resultat dun canvi estratgic en les elits econmiques i/o poltiques o sn merament conjunturals.
319

La lgica de la competncia est servida en aquests sectors productius, que, per cert, forneixen el PIB regional respectiu amb un grapat de milions. No pot pensar-se seriosament que les fires
internacionals de Valncia i Barcelona estiguen disposades a cedir-se expositors o a eliminar certmens
en benefici de laltra, o que qualsevol dels ports no oferte millors condicions que laltre de forma voluntria,
o que els interessos turstics valencians, catalans i balears pacten repartir-se el pasts dels visitants com si
aquesta fra una economia dirigida, o que per haver-hi Port Aventura no haja dassajar-se Terra Mtica o
que la ciutat de Barcelona cedir amablement la capitalitat cultural a Valncia en cas de necessitat
(Boira, 1998: 44).

216 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

tiren, que sembla que s) entre determinat tipus dempresari o determinats sectors econmics amb lanticatalanisme, ja que una part daquest simpatitza o directament pertany al blaverisme. Ac noms esmentarem a tall dillustraci que el que seria mxim
dirigent dels empresaris valencians durant la dcada dels noranta, Jos Mara Jimnez
de Laiglesia,A1 s acadmic de nmero de la RACV des de 1995 i fou mantenidor lany
1997 dels Jocs Florals de LRP.
***
Aquesta competncia econmica, en una hipottica absncia danticatalanisme
com a element interferidor, no hauria dobstar per un impuls a nivell econmic i
dinfrastructures a leix mediterrani peninsular. De fet, la collaboraci ha sigut un factor
important a nivell histric. A tall dillustraci podrem destacar que a lExposici Regional de 1909, quan lanticatalanisme no existia o era residual, dels noranta-un expositors foranis, seixanta provenien de Catalunya, per la qual cosa sha afirmat que una
de las grandes protagonistas [...] fue la economa catalana (Boira, 2007: 139).
Tanmateix, lanticatalanisme ha sigut un factor decisiu, junt a daltres (com la
desatenci per banda de les elits catalanes i, sobretot, una geopoltica espanyola
centralista i radial), per tal dimpedir aquesta cooperaci, com fins i tot ha reconegut
recentment en una entrevista320 el president de la Cambra de Comer de Valncia
Arturo Virosque.A1 De fet, el gegraf Josep Vicent Boira ha quantificat el cost de lanticatalanisme econmic i ha xifrat aquest lucre cessant en 8.300 milions anuals
deuros per a Catalunya i 4.300 per al Pas Valenci. En conseqncia, considera que
lanticatalanisme a nivell econmic hauria sigut un mal negoci:
El anticatalanismo ha sido un mal negocio para los intereses econmicos de los
valencianos, como la falta de sensibilidad hacia estos lo ha sido para los catalanes. [...] El anticatalanismo y el aislacionismo han sido una losa sobre las posibilidades econmicas de todo el eje mediterrneo (2008: 16).

Sabem, daltra banda, que les relacions poltiques de Catalunya i el Pas Valenci amb el govern central respectivament han estat notriament asimtriques i, en
qualsevol dels casos siga de qui siga la part aliquota de responsabilitat, ha tingut
conseqncies de limitaci de creixement de leix mediterrani compartit. Eduard Mira,
en aquest aspecte, considera que tant des de Catalunya com des del Pas Valenci no
sha apostat pel desenvolupament mediterrani, la qual cosa ha tingut efectes perniciosos, particularment al cas valenci:
Catalua se ha disociado de la C.V. en razn de su utilitarismo inmediato, ya que
es la necesaria cabecera del eje Barcelona-Madrid-Sevilla diseado por el gobierno Central. Lo ha hecho, asimismo, a causa de una visin geopoltica suya de poca altura y tambin al evidente rechazo que toda entente catalano-valenciana
despierta en influyentes sectores valencianos y en buena parte de la sociedad valenciana, especialmente, en la capital. Ello cercena muchas posibilidades a la
Comunidad Valenciana de cara a Europa, dejndola falta de su nico conector e
inerme ante el Estado (1993: 239-240).

Unes altres perspectives tamb han apuntat en aquesta direcci (tot atribuint importncia a la presncia del nacionalisme catal al govern de la Generalitat de Catalunya, a diferncia del cas valenci), de tal manera que hi hauria un distanciament
notable entre ambds territoris, un creixement del gap i un trontollament de la identitat
de problemtica en infrastructures, territori, economia i autogovern (Boira, 1998: 47).

320

Mire, yo no soy un hombre de cultura; soy un empresario. Pero las cuestiones culturales, los
debates de si el catalanismo o si el anticatalanismo, nos han perjudicado en exceso a ambas comunidades. Creo que mucha gente ha sacado provecho personal y econmico de esta circustancia (a La
Vanguardia, 28-IV-2008: 17. Entrevistat per Salvador Enguix).

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 217

En definitiva, per tal dentendre cabalment lanticatalanisme valenci haurem de


tenir en compte lexistncia dinstitucions econmiques significatives del Pas Valenci
i Catalunya, competidores entre elles, que seran aprofitades per tal de legitimar i fer
versemblant, si ms no en certa mesura, el discurs victimista del blaverisme,321 amb
independncia de que siga ms o menys fabulosa aquesta cobertura ideolgica que
acusa el catalanisme dimperialista.
Tambin aqu es mayor el porcentaje de valencianos que creen que otras regiones se enriquecen mucho o bastante a costa de la Comunidad Valenciana, que el
de los que creen que sta se enriquece mucho o bastante a costa de otras Comunidades. En la Comunidad Valenciana son, pues, relativamente abundantes las
opiniones no victimistas que reconocen que la propia Comunidad se desarrolla a
costa de otras (el 18% de los entrevistados), pero en todo caso sn ms, bastantes ms, quienes opinan que otras Comunidades Autnomas se desarrollan a costa de la valenciana (Garca Ferrando et al., 1994: 90).

En resum, en els darrers trenta anys, en general, sha produt un estranyament


(Pradilla ho denominar autisme poltic. 2004: 33) entre dues societats i dos governs
que, tot i comptar amb elements competidors en lesfera econmica, presenten
importants elements comuns, culturals i histrics, per tamb poltics i econmics, en
particular en el desenvolupament de leix mediterrani peninsular. Lanticatalanisme ha
sigut un factor fonamental per poder entendre aquest estranyament.

10.5 Catalunya, alteritat i referent de modernitzaci, i la


baixa identificaci i valoraci
Ja hem esmentat al captol cinqu que la identitat requereix necessriament
duna alteritat. Les identitats collectives, en conseqncia, sn un joc especular: tot
nosaltres es defineix a partir de (i de vegades contra de) un altre o uns altres. En
aquest sentit, la tesi doctoral del socileg Rafael Castell ens mostr que, a diferncia
dels catalans (que tenen una referncia negativa, una alteritat, cap als andalusos i els
madrilenys), els valencians no tenim cap referent dalteritat negatiu dins de lestatnaci espanyol, la qual cosa s molt significativa:
Al Pas Valenci no hi ha per cap referent dalteritat negatiu dins Espanya en la
component poltico-identitria, per tant, no hi ha altres poltico-identitriament
significatius dins Espanya, tots som uns [...] Amb la qual cosa, els valencians no
tenen de fet un referent dalteritat clar entre els collectius integrats en Espanya, no
determinen amb nitidesa qui sn els altres, i aix s molt difcil destablir un nosaltres (1999: 446).

Cal matisar, per, aquesta suposada absncia dalteritat. Perqu s que nhi ha
una referncia amb la qual identificar-se, tant en un sentit de flia com de fbia, i s
Catalunya i els catalans. Per a la minoria nacionalista valenciana els catalans sn una
referncia positiva (de fet, s lnic grup valenci que la t), el que significaria que
que la component poltico-identitria valenciana es construeix per simpatia amb els
catalans (Castell, 1999: 446). Els que Castell anomena Hreticus, doncs, serien
necessriament catalanfils, amb la qual cosa conclou que lanticatalanisme est
afectant directament la posici nacional dels valencians (1999: 446). O, dit duna altra
manera, lexistncia de lanticatalanisme frenaria la incorporaci al discurs hertic,
321

observem que la societat valenciana presenta una estructura econmica clarament industrialitzada i tendent a la terciaritzaci, amb nivells molt similars als de Catalunya. Tanmateix, la renda per
cpita es troba a un nivell ms paregut al de comunitats autnomes menys industrials i ms agrries, com
ara Galcia, amb la qual comparteix, a ms, els nivells de creixement econmic. De manera que, en el cas
valenci, podem parlar d'una estructura econmica desenvolupada, per duns nivells de vida i de
creixement per sota de les expectatives, donada la seua estructura econmica. Una situaci que
tericament redunda en fer-nos esperar una tendncia cap a la mobilitzaci nacional/regional dels
valencians i valencianes amb una motivaci basada en el greuge comparatiu (Castell, 1999: 4-5).

218 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

valencianista, de grups socials en principi receptius. En aquest sentti el regionalisme


anticatalanista inhibeix a si ms no una part dels possibles valencianistes, que no
voldrien assumir lestigma social de ser considerats catalanistes.
El revers daquesta catalanoflia dels nacionalistes valencians ser lanticatalanisme, ms o menys intens, ms o menys explcit, de la resta de grups socials. En la
mesura que la identitat regional valenciana actual, com veurem, ha incorporat el diferenciacionisme envers Catalunya (menystenir o negar els elements culturals i histrics
compartits), Catalunya i els catalans funcionen com una alteritat amb la qual afirmar la
valencianitat (regional i nacional espanyola).
Daltra banda s important per tal dentendre el regionalisme anticatalanisme
destacar que per als valencians i, en concret i en major mesura, per als valencians
del cap i casal, Catalunya i Barcelona sn els referents, amb molta diferncia, que
millor representen la modernitat a lestat (taules 24 i 25).
TAULA 24: PERCEPCI DE COMUNITATS MS MODERNITZADES
Territori
Valncia
Alacant
Elx
Castell
Comarques centrals

Pas Valenci
62
47
105
75
95

Catalunya
596
456
446
571
543

Madrid
144
179
188
232
102

Pas Basc
43
15
39
97
28

Font: Ninyoles, 1996: 76 (en negreta lindicador ms alt de cada territori).

A la ciutat de Valncia un 596% dels enquestats identifica Catalunya com la


comunitat autnoma ms modernitzada, mentre que, a molta distncia, un altre
144% ho fa a la regi de Madrid, un 62% al propi Pas Valenci i un 43% el Pas
Basc. Tot i que a les quatre ciutats ms poblades del pas aix com a les comarques
centrals Catalunya s el pas amb ms freqncia esmentat, cal ressenyar que s
precisament la ciutat de Valncia el que atorga un indicador ms alt, seguit per
Castell (571%) i les comarques centrals (543%) i a molta ms distncia Alacant
(45%) i Elx (446%).
En aquest mateix sentit, no deixa de ser significatiu que, si descomptem el cas
dAlacant, el cap i casal s el territori que menys identifica la modernitzaci amb el
propi Pas Valenci, noms un 62% i a diferncia de Castell (75%), les comarques
centrals (95%) i Elx (105%).
TAULA 25: PERCEPCI DE CIUTATS MS MODERNITZADES
Territori
Valncia
Alacant
Elx
Castell
Comarques centrals

Valncia
50
25322
66
72
64

Barcelona
561
443
398
650
525

Madrid
257
276
439
263
156

Sevilla
21
18
48
45
08

Sant Sebasti
10
09
02
15
10

Font: Ninyoles, 1996: 76 (en negreta lindicador ms alt de cada territori).

Pel que fa a les ciutats s Barcelona, amb un 561%, la ms valorada com a


modernitzada, front un 257% Madrid, un 50% la prpia ciutat de Valncia i uns
exigus 20% Sevilla i 10% Sant Sebasti. Ac tornem a detectar les mateixes claus que
en la taula anterior: Valncia (en aquest cas amb lexcepci de Castell) puntua
Barcelona per damunt que les altres ciutats del pas i aquestes tenen en major
percentatge el cap i casal com a referncia de modernitat que no els seus propis

322
No sembla, doncs, tenir base emprica lafirmaci de Rodrguez-Bernabeu que Alacant observa Valncia, la imita i tracta de contrarestar-la, com Valncia fa amb Catalunya (1994: 15).

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 219

habitants (novament amb lexcepci dAlacant). En aquest cas, Madrid, capital de


lestat, s ms referenciada en els cinc territoris preguntats.
s possible que, degut a la Ciutat de les Arts i de les Cincies aix com la 32a
Americas Cup i el Valencia Street Circuit de lestiu de 2008 aquestes freqncies shagen modificat en favor de la ciutat de Valncia i que, en conseqncia, shaja incrementat lorgull local i aminorat lenveja. Tanmateix, all important s destacar que la
ciutat de Valncia mira majoritriament Barcelona i Catalunya com el referent ms
important de modernitat, a molta distncia de Madrid i della mateix i del seu pas. De
fet, a la ciutat de Valncia es presta molta ms atenci cap a la capital de Catalunya
que no a linrevs.
Si els habitants de la ciutat de Valncia opinen a i, en un percentatge important coparticipen si ms no dun cert anticatalanisme, podrem interrogar-nos si significaria que estarem davant duna oposici si ms no a alguns aspectes de la modernitzaci, o almenys a alguns dels seus efectes que es consideraran perversos o negatius. Aquesta seria si ms no la hiptesi de Ninyoles, que una part important dels
valencians participarien dalguna mesura duna ideologia antimodernitzadora:
Cal advertir que les valoracions ms favorables a Catalunya i a Barcelona en ordre a la modernitat saccentuen a la ciutat de Valncia, amb major intensitat que
en altres ciutats del pas, una ciutat en qu destaquen particularment els sectors
que donen suport a lanticatalanisme i a lanomenat secessionisme lingstic. I
cal entendre que aquests fenmens no sn lexpressi ideolgica duna via autctona didentificaci simblica, sin, en primer lloc, lexpressi de la reacci de certs
sectors urbans al procs de modernitzaci social i cultural que ha experimentat el
conjunt de la societat valenciana (1996: 78).

Si, com afirma aquest socileg i sostenim nosaltres, lanticatalanisme s, entre


unes altres coses, una reacci a la modernitzaci encara que, a parer nostre tamb
s una expressi ideolgica duna via autctona didentificaci simblica i algunes
coses ms, s lgic que reaccionen contra Barcelona i Catalunya, smbols modernitzadors per excellncia, si ms no als ulls de bona part dels valencians del cap i casal.
Totes aquestes dades que hem aportat, doncs, serien paradoxals noms en aparena,
ja que no poques vegades sodia all que sadmira.
Aquesta diferncia de modernitzaci ms percebuda que no real, encara que
ja sabem que la percepci dels actors socials condiciona llur acci social, per damunt
de la veracitat o falsedat en qu se sustenten pot provocar el que Greenfeld
anomena ressentiment, s dir, un estat psicolgic causat pels sentiments reprimits
denveja i odi.323 Daquesta manera sentendria com els militants del blaverisme odien i
envegen alhora Catalunya, la qual cosa pot afavorir lorgull particularista i fins i tot
alguna mena de xenofbia.
Potser lanticatalanisme al Pas Valenci no s tant una reacci antimodernitzadora prpiament (al discurs blavero actual, per exemple, no hem constatat una oposici als nous referents paradigmtics de la Valncia moderna o fins i tot postmoderna
ads esmentats), sin una reacci a la modernitzaci catalana i a la modernitzaci
catalanista i una recerca per mmesi, per anttesi duna modernitzaci prpia
que, en aquest cas, voldria dir una modernitzaci espanyola.
Potser en aquest cas sentenga millor les referncies a que els catalans suposadament serien massa interessats. Nosaltres, en canvi, serem ms generosos, ms

323

En casos concrets, particularment a Rssia, on els recursos culturals autctons eren inexistents o clarament insuficients, el ressentiment fou lnic factor important a lhora de determinar en quins
termes especfics es definia la identitat nacional. All on es donava, el ressentiment afavoria lorgull
particularista i la xenofbia; proporcionava aliment emocional per al sentiment nacional naixent i el sostenia sempre que defallia (Greenfeld, 1999: 27).

220 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

extravertits marxosos-festeros, oberts, acollidors, simptico-alegres (Piqueras,


1996 i Ninyoles, 1996: 13). No s tant, en conseqncia, que sestiga en contra de la
modernitzaci, com que la via a aquesta haja de ser necessriament com la catalana o
haja dacostar-nos a Catalunya. Volem ser moderns a la nostra manera.
***
Per les dades estadstiques de qu disposem els valencians sidentifiquen molt
escassament amb el conjunt de territoris de llengua catalana. En una recent enquesta
del CIS (n estudi 2667, el treball de camp de la qual fou de l1 al 5 de gener de 2007),
que hem fet servir tamb al subcaptol de les identitats nacionals, les dades de la qual
es reflexen a la taula 26, podem comprovar com noms un 167% dels valencians
afirmen sentir-se molt identificats (65%) o identificats (102%) amb els pasos de llengua catalana, una xifra molt baixa si ho comparem amb les dades de Catalunya,324 la
identificaci territorial amb els quals s majoritria i abasta el 609% (303% molt
identificats i 308% identificats). A ms a ms un 402% dels valencians declaren no
identificar-se gens (29%) o molt poc (112%), la qual cosa tamb contrasta amb els
catalans, ja que tan sols un 71% no sidentifiquen amb els pasos de llengua catalana
(un 44% gens i un 27% molt poc).
TAULA 26: IDENTIFICACI TERRITORIAL AL PAS VALENCI
Identificaci territorial
Pasos llengua catalana
Pasos llengua catalana (CAT)
Poble o ciutat on hi viu
Comunitat Valenciana
Espanya
Europa
Pasos de parla hispana
La humanitat al seu conjunt

Molt
identificat
(9-10)
65
303
512
470
582
215
115
327

7-8

4-6

2-3

102
308
315
322
185
322
255
295

357
273
145
177
207
340
437
258

112
27
15
17
10
08
33
23

Gens
Ns/NC Mitjana DT
identificat
(0-1)
75
380 304
290
44
44
712 250
00
825 199
13
02
806 206
13
15
02
830 216
48
66
680 239
63
97
601 239
35
61
732 245

Font: CIS a www.cis.es. En negreta el valor ms alt i ms baix a cada columna dels extrems. DT = Desviaci Tpica.

Si comparem aquestes dades amb altres mbits territorials podem fer-nos una
idea ms exacta daquesta baixa identificaci dels habitants del Pas Valenci amb els
pasos de llengua catalana, ja que no sols s lespai fsic i social amb menor identificaci dels set diferents que reflexa lenquesta sin que aquest esdev mpliament
rebutjat, cosa que no ocorre amb intensitat semblant en cap altre mbit.
La mitjana didentificaci dels valencians amb els territoris de llengua catalana s
de 380, la xifra ms baixa de totes amb molta diferncia, ja que els altres espais
territorials amb menor identificaci, com la comunitat de pasos de parla hispana,
Europa o la humanitat abasten, respectivament, un 601, un 680 i un 732. Espanya s
lmbit amb major identificaci (830), la qual cosa s molt significativa, seguit de prop
pel municipi (825) i a escassa distncia per la prpia comunitat autnoma (806).
Si sumem la identificaci (les respostes que atorgen un 9-10 i les de 7-8) amb els
pasos de llengua catalana aquesta, com hem vist, s minoritria (167%) i contrasta
notriament amb els altres mbits territorials: el municipi (827%), la comunitat
autnoma (792%), Espanya (767%) i fins i tot la humanitat (622%), Europa (537%) i
la comunitat de pasos de parla hispana (37%).

324

Pot semblar lgic que a Catalunya, territori que dna nom a la llengua comuna i on el nacionalisme sense estat t major suport social i poltic, hi haja una major identificaci amb els pasos de llengua
catalana, superior tamb a la que podria donar-se a les Balears (lenquesta del CIS no les estratificava).
El que s destacable s la distncia immensa entre els valors de catalans i valencians i la baixssima
identificaci dels ciutadans del Pas Valenci respecte a la resta de territoris del domini lingstic.

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 221

Si sumem el refs o labsncia didentificaci obtenim resultats en la mateixa direcci. De fet, un 29% dels valencians se sent gens identificat amb els territoris de
llengua catalana. Si ho comparem amb els altres territoris amb menor identificaci
constatem de seguida que la distncia s abismal envers la comunitat de pasos de
parla hispana (63%) i Europa (48%), la qual cosa s, per tant, un indicador de la
important presncia de lanticatalanisme al Pas Valenci. Si sumem els qui no se
senten gens identificats (0-1) i els poc identificats (2-3) sumem, com hem dit, un
402%, xifra altssima si la comparem amb els pasos hispano-parlants (96%), la
humanitat (57%), Europa (56%) i, encara ms, Espanya (25%), el municipi (28%) o
el Pas Valenci (3%).
En definitiva, els valencians majoritriament sidentifiquen molt amb el seu municipi, la seua comunitat autnoma, Espanya i, tamb, per, en menor mesura, amb
Europa, els pasos hispano-parlants i fins i tot amb la humanitat, per, compartivament molt poc amb els pasos de llengua catalana. Els catalans i, en concret, els
catalano-parlants, en conseqncia, sn percebuts com un altre, si ms no per a una
part significativa de la societat valenciana. Tot i que la resposta didentificaci al
conjunt de territoris de llengua catalana s la que presenta major desviaci tpica
(304) dels set mbits territorials, la qual cosa indicaria la presncia duna certa
discrepncia i fins i tot dun conflicte social al voltant daquest afer, la minsa identificaci (i fins i tot el refs) de la societat valenciana s inequvoca. Lanticatalanisme,
doncs, s un factor que est ben present en el Pas Valenci actual, ja que si no no
sexplicaria aquest rebuig tan significatiu i aquesta manca didentificaci.
***
Daltra banda s evident que els valencians i els catalans han fet valoracions estereotipades els uns dels altres al llarg de la histria. Tamb durant la modernitat. Els
vens acostumen a crear estrat