You are on page 1of 243

ELEMENTS

L'

PSICOFSICA
DES

Fechner.
SEGON edici sense canvis.
PRIMERA PART.

LEIPZIG
imprs i publicat per Breitkopf & Hrtel

1889

Contingut.
L'editor Prleg
Prefaci de l'autor
Introductria.
I. reflexi ms mplia sobre la relaci entre cos i nima
II. Concepte i objecte de la psicofsica.
III. Una qesti preliminar
IV. Conceptual sobre la sensaci i la irritaci
Psicofsica Exteriors.

El Malehre psicofsic.
V. grau d'activitat fsica. Fora viva.
VI. Sensibilitat Maprinzip.
VII. Maprinzip sensaci.
VIII. Els mtodes de mesurament de la sensibilitat.
1) Mtodes de mesura de la sensibilitat al contrast.
a) Introducci general.
b) Consideracions generals i precaucions.
c) consideracions pel que fa a les condicions de temps i espai dels
experiments. Constant d'error.
D) Especial sobre el mtode de casos b i el mal.
E) Especial per al mtode d'error mitjana.
F) relaci matemtica dels mtodes.
2) els mtodes de mesura de la sensibilitat absoluta.
Lleis i fets fonamentals.
IX. La llei de Weber.
El Weber auto-informe
1) la llum.
2) So
3) pesos.
4) la temperatura.
5) quantitats extenses. (Judici i Tastma)
6) la moral de la Fortuna i el fsic.
X. El fet del llindar
1) Llindar Intensiu
a) Llindar
b) llindar de diferncia
2) mplia llindar
3) consideracions ms generals pel que fa al llindar
4) conseqncies de l'existncia de llindar
XI. Els detalls de les relacions de mida i de dependncia dels llindars en les diferents
rees sensorials
1) Llindar Intensiu
a) llum i de color
b) d'intensitat de so i el to.
pesos c)
d) Temperatura
2) Llindar mplia

a) sentit de la vista
Disposicions especials sobre petites quantitats detectables
disposicions especials sobre petites distncies detectables.
)
Dos punts distant
Dues distant fils

)
)

Comportament de les parts laterals de la retina en la detecci de les mides ms


petits i les distncies
diferncies de distncia (ull)
b) toc
c) concepci del temps i el moviment
XII. Llei parallela a la llei de Weber.
1) Pes intenta
2) experincia en les rees de percepci de la llum
3) experiments en rees d'mplia sensaci
XIII. La llei dels fenmens de barreja

Prefaci de l'autor de la primera edici.


Sota la psicofsica Entenc segons el, detall en el captol 2, la declaraci d'una
doctrina que, encara que la tasca aqu fins ara s d'acord a l'antiga, per pel que fa a
l'adquisici i el tractament d'aquesta tasca a ser una nova, que no s el nou nom per
inadequada i innecessriament probable trobar talla un estudi exacte de la relaci
entre el cos i l'nima.
Com psicofsica doctrina exactes com la fsica en l'experincia i matemtics fets
vivencials vinculaci que es basen en una mesura de les trucades de l'experincia se li
mani, i en la mesura que aquests encara no est en el seu comandament a buscarla. Ara que la mesura respecte a les mides fsics ja est donat, la primera i principal
tasca d'aquest treball ser l'adopci de la mesura respecte a les variables
psicolgiques, on ha estat desapareguts; la segona, per considerar les aplicacions i
versions, que lligaven a ell.
Es veur que la determinaci de la dimensi mental no s una mera qesti de
Studiertisches o apergus filosfiques sin un ampli anomenades bases
experiencials. Aquests crec que aqu per estudis estrangers i els propis fins ara han
estat adequada, que el principi de mesurament est garantida per les aplicacions, per
tant que fins i tot el benefici d'aquesta mesura ser reconegut. Per necessita la base
de l'experincia per al desenvolupament de la psicofsica Malehre encara gran
expansi, i el que es dna en les aplicacions, noms mostra que no hi ha comparaci
ser ms que donar.
Curt, la psicofsica s en la forma en qu apareix aqu, una lli en el primer estat
d'arribar a ser; Aix que vost entn el ttol d'aquest document elements no erronis,

com si estigus aqu per veure el ms essencial d'una doctrina ja fundada i formada
per un llibre de text elemental va actuar; per. per mostrar els inicis d'una doctrina
que encara es poden trobar en estat elemental Aix que imagini no reclamar a
aquestes Escriptures, les quals per ser collocat en un llibre de text de primria. Sn
molts estudis, dissenys, compilacions, el que seria totalment inadequat per a tal, per
poden contribuir a portar-ho en el sentit que una vegada que un llibre de text tals
ser. Quina va ser la demanda, conjuntament una explotaci de la investigaci sobre
certs punts i resumir els resultats d'acord a certes direccions, vost, crec, no es perdi.
Just tan poc d'ella, com un llibre de text de primria, un ha de buscar aqu s un
recull de tot el material de la psicofsica, per preferiblement noms del que pertany
als motius de psicofsica Malehre i en les mateixes aplicacions en les
produeix. Myriad el que constitueix un objecte de la psicofsica, no podia trobar un
lloc aqu, perqu encara no s tan avanada que ser capa de trobar fins i tot un tret al
mateix pot.
Mag Molts en aquest document ja s massa, massa poc per ser moltes coses, pel
que t en qualsevol ra taxa a ser indulgents en aquest sentit, desprs de formalment
gaireb res, noms bastant materialment Aerotransportada era present, que jo pogus
descansar i em va cridar; per una casa no es pot construir, enderrocat sense pedres
per a ser; i on el pla s construir fins i tot abans de la casa, els primers intents de la
mateixa no poden estar b i tenir la mesura correcta. Cada intent posterior d'aquest
tipus s d'alguns sectors completa, ms curta des de l'altre i pot ser ms precs.
Igualment, per descomptat, com pel que fa a les objeccions formals que he de
prendre la indulgncia causa d'errors estranys en reclam que es pot deixar en aquest
document, especialment en el tractament de molts b, difcil i noves preguntes sobre
com una ms en endavant com estar present com en la present part. Vaig ser al llarg
curs d'aquestes investigacions quan va ser capturat i sempre es fixa principis generals
atorgant per tants girs i ambigitats equivocades en detall - tota la zona era ms que
enterrar prviament en la foscor - que no m'atreveixo a esperar que tenen en l'editorial
actual tots a tenir darrere meu. Per jo, aquests estudis no puc donar, si volia esperar
una total garantia en aquest sentit;Hege i no obstant aix, confia que, desprs de tant
ha estat corregit i aclarit en aquesta doctrina a poc a poc, seria el mateix encara ms
progressos en aquesta direcci capa.
Finalment, noms es pregunten si amb qu i com s'ofereix aqu, una ms duradora i
fructfera s'aconsella hora. Si el troba, pel que no ho prengui el desaparegut i l'error s
massa alt en; ser almenys en el seu haver per haver causat el millor.
I estic lluny de dir que el que s en el present document, cosa absolutament nova
tenia, i seria una mala recomanaci per quan seria aix. Ms aviat, la fi de les
reivindicacions de prioritat equitatives en matria de justcia de la part davantera, i
tamb mostren que la firma est subjecta a poc ms que una idea subjectiva, em toca
el mateix en el prefaci breument alguns punts histrics, que em passat al seu lloc i,
finalment, en un especial captol eingehe.
La llei de l'experincia, que forma la base principal de Malehre mental ha estat ja
fa molt de temps establert per diversos investigadors en diferents camps i sobretot,

s'expressa en la universalitat relativa d'EH Weber, vull fins i tot trucar el pare de la
psicofsica i provat experimental. La funci matemtica, d'altra banda, que s el cas
ms com i ms important de l'aplicaci dels nostres Maprinzips tamb ja fa molt de
temps per diversos matemtics, fsics i filsofs, com Bernoulli (Laplace, Poisson),
Euler (Herbart, Drobisch) Steinheil (Pogson) Especial , la psicofsica zuzueignende,
fundada casos en aquesta llei i reprodut per altres investigadors o acceptat. Ara tot
aix no va succeir des del punt de vista d'una dimensi psquica, i aprofitar sense
prviament una atenci especial, per la qual cosa, no s sin desprs que el principi
d'aquesta mesura folgends (Captol 7) hi haur parlat, entesa sense dificultat, que ja
de, establert pels investigadors, es va incloure la funci.
A partir de llavors el nostre nivell mental s, de fet, noms un costat de la
generalitzaci de l'altre costat de la declaraci clara del que ja hi era, en el seu
significat com una dimensi psicolgica. La referncia a aix s probable que
contribueixi a reduir la desconfiana, el que podria despertar en l'anunci d'una mesura
d'aquest tipus des del front. El mateix problema est en no fet, el problema de la
quadratura del cercle o perpetu moviment, ja de fet ms ben resolt pels investigadors,
el nom s una garantia de la validesa de la soluci.
Un cop vaig pensar en aquests mrits dels investigadors anteriors a l'objecte
principal d'aquest document, em perdria una obligaci important, si no volia que
l'hlix igualment essencial commemorar aquesta promoci, que jo mateix va trobar
en la meva investigaci de Volkmann. El disposada a assumir aquest investigador
saga i subtil en els interessos d'aquesta investigaci, que, per cert, el va portar molt
ms enll del que es caracteritza inicialment com cobrar ms enll de les seves
prpies pistes, i el creixement que va caracteritzar a la documentaci de l'experincia
d'aquest document s un adult, em sessi De fet, en la major grcies.
Alhora, m'atreveixo a afirmar com un senyal favorable per al principi i el carcter
de l'ensenyament d'aquest document, que exhibeixen no noms un suport a les
investigacions exactes dels ms excellents investigadors, sin que tamb es puguin
concedir punts de partida per a aquells. De fet, a part dels estudis terics i
experimentals en qu es basa, i que ja han estat vinculats a la mateixa, prou iniciativa
ha evolucionat al llarg d'aquest document sovint necessari fer referncia al futur de la
frontera alternatiu o ms estudis continus, la qual cosa en part a un major
desenvolupament de la sn Malehre psicofsica necessria, en part, en les
aplicacions dels mateixos en contacte i, tot i que de vegades ofereixen gran inters,
per tindrien sense l'aspecte d'aquesta doctrina no es presenta. L'experiment
psicofsic, fins ara noms un lloc informal aviat trobar al, fisiolgica habitaci aviat
experimental fsic, ara pren la seva prpia habitaci, el seu propi aparell, els seus
propis mtodes per completar. Tamb s inqestionable que la zona d'aquests estudis
s cada vegada ms en expansi, tant ms es construeix. I per aix busco el fruit
principal de la nostra investigaci anterior en el menor, s'ha portat, a la qual es
compromet a portar de nou. El que hi ha aqu s un magre comenament d'un
principi.
Pel que fa a la forma en qu les matemtiques s'introdueix en aquest document i

s'involucrar en particular, en les segents parts del mateix lloc, desig matemtics
volen seguir escrivint aquests elements per als no matemtics i no matemtics per als
matemtics pel meu esfor era en el sentit que per ser un curs i suficient per fer als
altres el que no va ser molt van partir sense conflicte. Frum sobretot el matemtic ho
excusa alguna petita debat ampli i popular per al b dels no matemtics, el que jo
tenia en ment que aquest treball ha fisilegs principalment interessats, mentre que al
mateix temps que vol interessar als filsofs. En tots dos, per per descomptat tamb
ser vista matemtic, s avui en dia no ho va permetre, ja que en realitat es
requeriria. Fer el contrari, els derivats no matemtics, que no poden seguir, - encara
que noms els de demandes molt baixos en comprensi matemtica ocorren - com
fets matemtics accepten, i aqu i all, un captol, una activaci o execuci en vaga
que s'involucren massa profund. Si no m'equivoco, per trobaran cada curs i el
contingut d'aquest document a tot intelligible, que noms sap el que s una equaci
matemtica, i coneix les propietats dels logaritmes, o al, a l'entrada de la segent part
donada, breu recapitulaci el mateix ser. Dels altres no vull que es van encarregar
d'escriure aquestes lnies, el menor, per que van precipitar una opini pel que fa al
que podria ser un perspica en qualsevol cas.
Amb diligncia, ho deixar per entrar d'alguna manera en aquest document per
contra, la concepci matemtica de les condicions psicolgiques proporcionar la
mateixa contra Herbart. Herbart sempre hi haur el mrit de la possibilitat d'una
concepci matemtica d'aquestes relacions no noms s'han pronunciat en primer lloc,
per tamb va fer el primer intent enginys per implementar tal concepci; i tothom
desprs d'ell es mantindr noms en segon lloc en aquest sentit. De fet, per, els
segents experiments sn el ms baix de les seves prpies consideracions bsiques
diferents que tan poc d'un particular, destacant la diferncia entre els dos
subministraments, ja que seria intil i inapropiat, aqu hi ha una disputa entre dos a
tractar, sobretot els que no tenen podria tenir lloc una disputa sobre qestions
filosfiques fonamentals, que est aqu per evitar de totes totes. La decisi entre els
dos, que tamb ser una decisi respecte a aquestes qestions bsiques, he de sortir
per al futur.
Potser vost espera aqu anticipa tamb una declaraci de la posici que tindr
aquesta escriptura per al materialisme i l'idealisme i les qestions religioses
fonamentals, que tots els estudis sobre la relaci entre el cos i l'nima necessriament
ha d'entrar en contacte. Ara el que el primer es refereix, ja que l'escriptura va disputar
sobre la relaci bsica de cos i nima, que divideix els materialistes i idealistes, ni tan
sols un; les seves versions i conseqncies no sn ni unilateral ni sn en un sens
diferent en el producte, mitjanant la presentaci de les relacions experiencials entre
els dos costats de l'existncia d'una relaci funcional, que exclou aquesta unilateralitat
de si mateix.
Quant a la segona, tindrien tota la conclusi que per aquest mitj, per les
conseqncies del materialisme que fa a les qestions religioses fonamentals veiem
obligats a acceptar, ser prematur. s obvi que, sobretot els que estan en els punts
d'introducci curta pls a la llengua, encara que ms aviat el fons que forma el punt
de partida per al desenvolupament d'aquest document, la vista bsica pot sotmetre a

interpretaci materialista cara i utilitzaci, i pel que fa a la qesti de la immortalitat


sembla a primera condueixen a la mateixa conclusi sobre deu. Per vull res ms es
va oposar, ja que tot aquest treball sobre la base i en el context d'una visi
completament oposada i la interpretaci d'aquest punt de vista adult, que he donat a
l'expressi en els escrits anteriors, i desprs he de referir, si un que Les preocupacions
es donen resultat perqu aqu s el lloc per anar ms lluny en la mateixa.
El present volum d'aquesta publicaci cont la documentaci de la dimensi
psicolgica, s a dir, la formaci del seu principi i l'explicaci dels mtodes, les lleis i
els fets que pertanyen a la justificaci de l'experincia dels mateixos: La segent s la
funci de mesura psicolgica fins i tot amb el seu general des de l'exterior a
l'interior , conseqncies desenvolupen. El corrent disminueix a partir de llavors ms
empric, desprs de ms d'un inters matemtic i filosfic en la reivindicaci, un
matemtic, si el camp de les noves aplicacions, que s'obre per a les matemtiques en
aquesta part, es pren en el seguiment de certs lmits, un filosfica, sempre que
sorgeixen amb aquestes aplicacions Belang aspectes rics de la concepci de la relaci
entre el cos i l'nima.
Leipzig, 7 des 1889

Prleg de l'editor.
Desprs que el present treball es va esgotar a les llibreries des de fa diversos anys,
la necessitat d'una reimpressi de la mateixa sempre ha fet sentir amb
urgncia. Mateix Fechner podria igual a una reedici sense canvis decidir del mateix
a una revisi del seu treball principal. Preferia que les investigacions i discussions
crtiques que en una nova edici han de trobar un lloc per publicar escrits, en
particular. Per tant, t, crec, tamb elegit objectivament el correcte. Una obra que,
igual que els elements de la psicofsica, totalment noves vies de vagues
d'investigaci, est sempre en el format original en el qual exerceix el seu efecte,
tamb es mantenen preferentment significativa. Com ms ho era, per tant, a punt per
reunir-se desprs de l'Fechner passar la crida del Verlagshandlung i fer-se crrec de la
publicaci d'una nova edici. Va ser significat per a mi una qesti de rutina, que
aix noms podria ser una impressi sense canvis el primer. Noms vaig pensar que
l's de l'obra posterior de Fechner psicofsica a travs en llocs adequats a les notes a
facilitar notes adjuntes a aquesta.Aix marca l'editor es proporcionen per distingir
entre les notes amb asterisc designats l'autor amb els dgits. Les principals obres que
anaven a ser considerats aqu sn:
En termes de la psicofsica. Leipzig 1877. Abreujat citats: En matria.
Revisi dels punts principals de la psicofsica. Leipzig 1882. abreujades:
Revisi. D'altra banda, l'ltim treball psicofsic Fechner de:
Sobre el Maprinzipien psicolgica i la llei de Weber, a: Estudis Filosfics,
Editat. de W. Wundt, Vol IV pp 161-230 ..; Abreujat Maprinzipien Mental.
Les altres obres rares citades es donen cadascun sota el seu ttol complet.

Per descomptat, al final del segon volum de la primera edici i en altres llocs
(especialment en l'apndix de "En els assumptes") va notar errades i correccions s'han
tingut en compte.No obstant aix, quan Fechner tard es limitava a les observacions
correctives o addicionals generals, la seva introducci requeriria el mateix contractar
un canvi d'imatge en el text, em creia amb una nota adjunta pel que fa a les
correccions posteriors han de ser contingut.
La correcci de les fulles impreses de la present edici ha pres el Dr. Oswald
Klpe. Al mateix temps han estat dels mateixos a prova les cites que figuren en les
notes de nou i completat en diverses ocasions.
Els adoradors de la voluntat de Fechner, espero, que el primer volum muntat
directori dels seus nombrosos escrits ser una addici benvinguda. Jo era grcies a
l'amabilitat de la famlia en l'afortunada posici de fer aquest directori per 1880
assolir i fins ara gaireb completa "Annuarium les obres i tractats de Professor G. Th.
Fechner" med Sr. Cirurgi Dr .. Rudolph Mller a Dresden, que s el mateix Fechner
havia lliurat al seu vuitant aniversari, per poder establir una base. Una integritat
absoluta, per cert, no era per arribar en aquest directori, ja que moltes obres ms
petites, de vegades de forma annima, sobretot en revistes literries, no es va poder
determinar amb certesa.
Leipzig, 31 de juliol 1888
W. Wundt.

Introductria.
I. reflexi ms mplia sobre la relaci entre el cos i l'nima.
No obstant aix, la doctrina del mn fsic en les diferents branques de la cincia ha
progressat a un gran desenvolupament, i els principis i mtodes afilats encantats que
garanteixin un progrs reeixit, mentre que la doctrina de l'esperit en la psicologia i la
lgica, almenys, fins a certs lmits bases fixa ha guanyat, l'estudi de la relaci entre el
cos i la ment, o el cos i l'nima est tan lluny es va mantenir gaireb ms que un camp
de disputa filosfica sense base slida i sense principis i mtodes per al progrs de la
investigaci fiables.
La relaci desfavorable aquesta ra ms proper cal buscar-lo en la meva opini, els
segents supsits de fet que sens dubte pot demanar de nou desprs de la seva
esquena mentida ms ra. Les condicions del propi mn fsic, podem seguir
directament i en relaci amb les proporcions d'experincia del mn interior o
espiritual, no menys; que de fet noms, pel que els nostres sentits i el refor ajudes
rics, aix en el que va de l'nima de cadasc s suficient; per tamb el que som
capaos, els fets bsics, lleis bsiques, condicions bsiques per guanyar en cadascuna
de les dues rees, que poden servir com una documentaci fiable i punts de partida
per a la conclusi i seguir avanant. No tan sols es dna amb la connexi del mn
fsic i espiritual dels dos sn directament factors associats d'aquesta relaci en un
moment en l'experincia immediata, mentre que l'altre roman sota el sostre. Perqu,
per, som conscients dels nostres sentiments i pensaments conscients immediatament,
no podem veure cap senyal dels moviments en el cervell; que estan vinculats a ell i al

qual estan units al seu torn, la fsica roman aqu sota el sostre espiritual; i si b podem
veure els cossos d'altres persones, animals i tota la natura transmetre directament a la
anatmica i anlisi fisiolgic, fsic i qumic, no podem fer res directament de les
nimes que saben primer, i el Du que la segona van escoltar; les restes espirituals
aqu sota el sostre fsica. I aix segueix sent les hiptesis i el gran marge de
negaci. Si hi ha res sota l'una i l'altra manta, i el que es pot trobar sota?
La incertesa, els vacillants, l'argument sobre aquestes qestions de fet encara no
tenia un punt de partida fix i punt d'atac per a un estudi de les condicions que, als fets
s que en gran part encara no nega perms.
I el que pot ser la ra d'aquesta relaci peculiar que la ment i el cos de cada un per a
si mateixos, per mai les dues coses, ja que pertany al costat immediat; Tamb
immediatament es pot veure junts; No obstant aix, vam tenir l'altra, naixem de veure
ms fcil junts? Desprs de la inviolabilitat, en la qual existeix aquesta relaci entre
les rees mentals i fsiques, es pot suposar que es tracta d'un dret fonamental, es
justifica en la seva relaci bsica en si. Per no s similar, que ens dna el fet de la
mateixa, almenys, explicar si no pot conduir a la part inferior?
B pot ser en aquest moment i aix. . Per exemple, si alg est de peu dins d'un
cercle, de manera que s el seu costat convex per a ell completament ocult sota el
sostre cncau; si est fora, a l'inrevs, el costat cncau del sostre convex. Ambdues
parts van juntes com inseparablement com a part mental i fsica de l'home, fet que pot
arribar fins relativament b com a lateral intern i extern; per tamb s igualment
impossible de veure des d'un punt de vista en el pla del cercle, a banda i banda del
cercle, al mateix temps, com des d'un punt de vista en l'mbit de l'existncia humana,
aquestes dues cares d'home. Noms vam canviar la posici, el costat del cercle, veiem
canvis, i amagant-se darrere de la serra. Per el cercle s noms una imatge, i s la
qesti de la cosa.
Ara no s el deure i la intenci d'entrar en aquest document en les discussions ms
profundes o d'alguna manera rotund sobre la qesti fonamental de la relaci entre el
cos i l'nima.Cercar Cada comprovar l'enigma, fins al moment que se li apareix com a
tal, per resoldre a la seva manera. Ser, per tant, tamb ser sense conseqncies
vinculants per a la segent, si jo ordeno no deixar que una possible pregunta sobre
l'opini general ha format el punt de partida per a aquest treball, i fins al fons de les
mateixes formes per a mi sense resposta, i tamb una pista en aquest camp fluctuant
idees que duen a terme, el que potser noms busquen tenir una persona compatible
creure, es reunir amb algunes paraules sobre aquest punt de vista, que encara es
cont res essencialment Consell per a la seqela. Amb gran temptaci a l'entrada
d'una font com aquest per perdre en discussions extenses i weitausholende en aquest
sentit, i no menys difcil evitar a tots aqu, estar almenys a curt exposici de la vista
a la qual em limitar folgends , demanar disculpes.
Anteriorment, un segon exemple explicatiu, a la primera. El sistema solar
proporciona s del sol d'una vista molt diferent al de la Terra. Hi ha els copernicana,
aqu el mn de Ptolomeu. Seguir sent impossible en qualsevol moment i pel mateix
observador observar dos sistemes del mn junts, tot i els dos molt pertanyen

inseparablement junts, i igual que el cncau i el costat convex del cercle sn


bsicament noms dues manifestacions diferents d'una mateixa cosa des de diferents
punts de vista. Un cop ms, per de vegades s suficient per canviar la vista de
manera efica per a un mn a l'altre mn en la publicaci.
El mn sencer es compon de tals exemples que ens demostren que el que s en
essncia un, apareix des de dos punts de vista de dos, i no un d'un punt de vista de la
mateixa que pot tenir l'altre. Qui no s que s tan allwegs i no pot ser d'una altra
manera. Respectant Noms el ms gran i durchschlagendsten exemple, vost no est
all per caducar o no ho s. Aix ens dna la relaci entre el mn fsic i mental.
Qu vost pensa en vistes interiors com el teu Esperit que tu mateix aquest esperit,
apareix en les posicions exteriors, d'altra banda com aquest esperit suport fsic. Es fa
una diferncia si es pensa amb el cervell, o es veu en el cervell del pensador. 1) A
causa bastant apareixer Diversos; Per la posici s fora diferent, hi ha un interior,
aqu una d'externa;extraordinriament diferents fins i tot que en els exemples
anteriors, i per aquesta mateixa ra, la diferncia en les maneres extraordinriament
gran. A causa de que la publicaci duplicada del cercle, el sistema planetari s, per
noms per dos punts de vista diferents externs van guanyar bsicament en contra
d'ella; el centre del cercle en el sol es mant dels observadors que no siguin la part del
cercle, excepte el planeta. Per l'auto-manifestaci de l'esperit d'un veritable punt de
vista intern de la seva naturalesa subjacent contra si mateixa, la coincidncia amb si
mateix, l'aparici de la fisicalitat associada d'un veritable contrast, les posicions
externes, que va guanyar la no coincidncia amb ell.
1)

equivalent a mirar-hi s una idea adequada desprs de conclusions, basat en


coses superficials vist, agafeu l'aspecte que tindria la condici interna a aclarir
els obstacles de la visi en.

Aix ara s el mateix, per descomptat, el que el primer que va investigar la ra per
la qual ning la ment i el cos, ja que van de la m directament, i immediatament es
poden veure junts. Potser noms sigui externa com internament contra la mateixa
cosa al mateix temps ning.
s per aix que cap altre esperit de l'Esperit immediatament com l'Esperit veritable,
per un podria pensar que, tindria la ms fcil de la mateixa essncia percebre; que t,
si no coincideix com l'altre amb ell, tal com l'aparena fsica dels mateixos. Per tant
absolutament cap esperit que no sigui a travs del seu aspecte fsic pot
percebre; perqu el que apareix a la part externa de l'esperit s precisament la forma
en l'aparena fsica.
s per aix que la publicaci de la ment s sempre, per, tothom sembla diferent en
diversa Una vegada nic, perqu noms hi ha una posici interior per la diversitat,
d'altra banda les posicions exteriors i la diversitat de peu sobre ella.
Per tant, la forma de presentaci anterior cobreix les relacions fonamentals entre
cos i nima, que han de tractar de cobrir cada vista base mateixa.

Una cosa ms: el cos i l'nima van de la m; el canvi en un canvi corresponent en


l'altra. Per qu? Leibniz diu, pot tenir diferents punts de vista al respecte. Dos
rellotges muntats en les mateixes taules s'alineen seu curs a travs del mitj de fixaci
comuna d'aquests entre si (s a dir, si no difereixen massa un altre); aquesta s la
visi dualista ordinari de les relacions entre cos i nima. Tamb pot ser que alg que
empeny el punter dos rellotges perqu sempre van en harmonia, que s el
occasionalistische, segons la qual Du va crear als canvis fsics, revs espiritual i vici
en constant harmonia. Vost pot ser completament configurat des del principi que es
requereixen, sense la tutoria, anar sense dir exactament entre si; Aquesta s l'opini
de la mateixa harmonia preestablerta. Leibniz s'ha oblidat d'una vista, a saber, la ms
simple. Tamb pot anar en harmonia amb els altres, aix que no passar dels uns als
altres, perqu no sn dos rellotges diferents. Perqu la junta mixta, la tutoria constant,
l'artificialitat del primer dispositiu est fora de perill. El que l'observador extern
apareix com el rellotge orgnic amb motors i rodes i palanques o pivotar orgnica
com la seva part ms important i ms essencial, sembla fins i tot internament molt
diferent de la seva prpia ment amb el pas de sensacions, impulsos i pensaments. No
ha ofendre, que l'home est cridat aqu un rellotge. Si es diu en un aspecte pel que no
s'hauria de dir de cap manera.
La diversitat d'un fenomen, sin que depn sin de no noms des del punt de vista
de la diversitat, sin tamb de la diversitat de peu sobre ella. Un cec veu en posicions
externes igualment favorables com res de veure des de l'exterior; i aix es veu un
rellotge morts tot punt de vista igualment favorable de la coincidncia amb si mateix
com un res de cervell de l'Interior; s noms per l'aparena externa all.
La cincia est constantment en el punt exterior de visi de les coses, la cincia de
l'esperit a l'interior; els punts de vista de la vida es basen en l'intercanvi de punts de
vista, la filosofia de la naturalesa de la identitat del que apareix dues vegades en
dobles punts de vista; un estudi de la relaci entre la ment i el cos s la relaci entre
les dues maneres de han de seguir a.
Aquest punts de vista fonamental, pel qual jo no educar tant a l'ltima naturalesa
fonamental del cos i la ment, ja que les relacions de fet ms comuns de la mateixa
buscant combinar sota un punt de vista unificat.
Per continua sent, com he dit, cadasc dates establertes per la que altres ho veuen
de la mateixa ajuda per corregir aix, o si va a tractar de fer en absolut. El que
cadasc consideri ms apropiat en aquest sentit, arribar en el context de les seves
altres punts de vista; i de fet fins i tot revertir la possibilitat o impossibilitat
justifiquen un context general apropiat per trobar el mateix. Per aqu s, a priori, no
depn de si ell va posar nima i cor igual que dues manifestacions diferents d'una
mateixa essncia, o com dos essncia aparellat externament, o l'nima com un punt
en un nexe d'altres punts de substancialment igual o naturalesa desigual, o volen
renunciar a una visi bsica uniforme en tots, fins al moment noms Tothom reconeix
la relaci experiencial entre el cos i l'nima i una recerca de l'experincia permet que
el mateix, tamb li agrada la representaci gezwungenste intentar el mateix. A causa
de que noms la relaci experiencial entre el cos i l'nima, que es basar en la

segent, i ens tamb utilitzem per descriure el fet de les expressions ms comunes
que tenen un dualista mantingut ms aviat en el sentit que la nostra visi monista
quan ja permetre la traducci fcil en ella.
Aix no vol dir que la lli es desenvolupar aqu alguna vegada per a la vista, la
relaci bsica del cos i la ment i sense influncia romandre indiferent a ella, per
contra. Per vost confon les conseqncies que podria algun dia el flux d'ella, i
comenar a fer encara que sigui parcialment, no amb una base d'aquesta
doctrina. Aquest document s purament emprica, de fet, i ha de ser desestimat en
qualsevol condici des del principi.
Si no, un es pot preguntar,? La possibilitat de tal respatller est en directa
contradicci amb el fet que vam comenar, que la relaci entre el cos i l'nima es
veuen privats de experienceability Per no sn la experienceability en absolut, per
s noms les relacions immediates de experienceability immediata retirada. Fins i tot
la nostra comprensi de la relaci general entre el cos i l'nima amb base en
l'experincia de la classe ms general, que es pot fer sobre la seva relaci, ella no li
agrada a tot el que ve amb requisits previs slids a aquest document, ja que
l'expressi necessria apareix la mateixa. El resultat mostrar que tenim experincia
de no menys especial a la seva disposici, que pot servir a part per orientar-nos en les
rees de relacions indirectes som en part responsables de crear conclusions sobre la
immediatesa.
De fet, podria ser amb aquest punt de vista general, fins i tot si ha de ser acceptat,
no per fer. Assegurar la fertilitat i profunditat d'una visi general no depn de la
general, per els elementals. La Llei de la Gravitaci i les lleis moleculars (l'ex
tanquen indiscutible amb) sn lleis elementals; que serien coneguts a fons, i les
implicacions esgotat en les mateixes conclusions, la teoria del mn fsic en el major
generalitat es completarien. En conseqncia, s'ha d'aplicar, lleis elementals de
guanyar per a la relaci entre el cos i el mn dels esperits mn per tenir una visi
general de guanyar una duradora i desenvolupar l'ensenyament de la mateixa; i sn
noms poden fundar en fets elementals aqu i all.
La psicofsica s una doctrina que ha de ser sobre la base d'aquestes
consideracions. Els ms d'ells en el proper captol.

Text original

und indes wir die Krper anderer Menschen, Tiere und der
ganzen Natur unmittelbar der anatomischen und physiologischen,
physikalischen

und

chemischen

Untersuchung

unterwerfen

knnen, vermgen wir nichts unmittelbar von den Seelen, die den
ersten, und dem Gotte, welcher der zweiten zugehrt, zu
erfahren;
Contribuu a millorar la traducci

II. Concepte i objecte de la psicofsica 1).


Sota la psicofsica s aqu una cincia exacta de les relacions funcionals o de

dependncia entre el cos i l'nima, s'ha d'entendre de manera ms general entre el


fsic i mental, fsica i psicolgica, mn.
1)

Revisi S. 1-17.

Per a les rees d'espiritual, psicolgica, de l'nima, esperem que en tot el que s
erfalich per la percepci interior o abstret de la mateixa, al corporal, corporals,
fsics, materials, el que s erfalich per la percepci o abstret dels mateixos
extern. Aix noms ha les rees del mn dels fenmens, amb els seus psicofsica de
relaci haur de tractar, es denominen, que pressuposen que vost sap com relacionar
la percepci interna i externa dels efectes de l's ordinari del llenguatge en les
activitats, que l'existncia de cada vegada fa la seva aparici ,
Tots els debats i estudis de la psicofsica es relacionen en absolut noms per al
costat de l'aparena del mn fsic i espiritual, en el que sembla, ja sigui directament
per la percepci interna o externa, o des del deduble Erscheinlichen, o com una
relaci, la categoria, el context, a part Llei conseqncia de Ell s la uni de l'espurna
comprensible; curt en la fsica en termes de la fsica i la qumica; en el psquic, en el
sentit de l'experincia psicologia sense l'essncia del cos, se li retornar l'nima
darrere del mn dels fenmens en el sentit de la metafsica d'alguna manera.
Generalment cridem a la funci mental de la fsica, depn, i viceversa, en la mesura
en una relaci tan constant o estatutria entre els dos s que el pot ser una guia a
l'altra de l'existncia i els canvis.
El fet de les relacions funcionals entre el cos i l'nima s generalment sense
oposici, per, sobre les raons, la interpretaci i l'extensi d'aquest fet, hi ha una
disputa encara no est decidit.
Independentment dels aspectes metafsics de la present diferncia, que es
refereixen ms aviat a la crida essncia de l'aparena, la psicofsica intenta determinar
la relaci funcional real entre l'aparici de les rees del cos i l'nima en la major
mesura possible.
El que pertany quantitativament i qualitativament, lluny i prop, al mn material i el
mn espiritual junts, segons el qual les lleis a seguir els seus canvis respecte als
altres, o anar amb els altres? Aquestes preguntes en qu neix en termes generals la
psicofsica i tracta de respondre amb precisi.
Dit d'una altra manera, per noms va dir el mateix amb ella: el que pertany junts
en l'aspecte interior i exterior de les coses i el que hi ha lleis per als seus canvis de
punt de referncia?
En aquest sentit, hi ha una relaci funcional entre el cos i l'nima, res impediria per
se, la mateixa per igual a captar en una que en l'altra direcci als ulls i no perdre de
vista el que pot explicar a cabre a travs de la relaci de la funci matemtica entre
les variables x i i de l'equaci s on qualsevol variable pot considerar arbitrriament
com una funci de l'altra, i el mateix en els seus canvis en depenen t. Una de les
raons, per per a la psicofsica per afavorir la recerca d'un costat de la dependncia de
la nima del cos en cas contrari, s que noms la fsica s la mesura directament

accessible, mentre que el grau de la psquica noms es pot obtenir com una funci de
com es mostrar ms endavant. Aquesta base s crtica i determina la direcci del
Ganges sota.
Els motius materialistes per aquesta preferncia vnen en la psicofsica no discutits
o validesa, i la disputa entre el materialisme i l'idealisme, com en les relacions de
dependncia de la una de l'altra, en essncia, que van, et quedes, que simplement pel
que fa a les relacions d'aspecte, estrangers i indiferents.
Es poden distingir les relacions directes i indirectes de la dependncia o relacions
funcionals directes i intervingudes entre cos i nima. Sentiments sensuals estan en
dependncia directa de certes activitats en els nostres cervells, provet d'un conjunt
estan els altres, o els que en successi immediata; per noms en forma indirecta pels
estmuls externs que causen aquestes activitats noms a travs de la intermediaci
d'un conducci nerviosa al nostre cervell. La nostra activitat mental conjunt t
directament una activitat en el nostre cervell depenen de si mateix, porta a terme
aquestes per desprs passar directament amb ells, o atrau els que immediatament
desprs de si mateix, dels efectes amb el mn exterior a travs de la mediaci dels
nostres rgans nerviosos i motores.
Les relacions funcionals intervingudes entre el cos i l'nima es reuneixen el
concepte de relaci funcional noms en la mesura completament del que en la
proporci pensa que la mediaci amb detall, ja que l'eliminaci de la mediaci, la
constncia o legalitat seran invisibles en la relaci de cos i nima, sota Accedeix a la
mediaci s. Aix que resol un recurs de cassaci en la mesura legalment sensaci
com si de cervells viuen tamb hi ha falta de nervis que viuen sobre les plantes,
l'efecte dels estmuls al cervell.
Referent a aix, el psquic es considera com una funci directa de la fsica, el fsic,
el suport, el suport de la psique pot ser anomenat. Les activitats fsiques que donen
suport o recolzament de psquica, per tant, en relaci funcional directa al que
anomenem psicofsic.
La qesti de la naturalesa de les activitats psicofsiques, vaig sobre el substrat i de
les seves formes, s una qesti oberta des del principi, i no va fer cap requeriment al
respecte. s a dir, que inicialment s'abstreu per dues raons, un perqu s tan
simplement actuar a la recerca de les bases generals de la psicofsica d'expressar
relacions quantitatives, com en la fsica, on les relacions qualitatives noms es fan des
del dependent quantitativa; en segon lloc, perqu desprs de la mateixa classificaci
segent del nostre ensenyament en les primeres parts d'ell encara haur d'assumir les
activitats psicofsiques cap consideraci especial.
La naturalesa del cas es divideix psicofsica en un exterior i un interior, depenent de
la relaci de l'espiritual amb el mn exterior fsic o mn interior fsica amb la que
l'espiritual s en estreta relaci, es t en compte, o no, en un doctrina de la relaci
funcional directa i indirecta entre l'nima i el cos.
L'experincia bsica per a tota la psicofsica pot buscar noms en el domini de la
psicofsica exteriors, a condici que aquesta s l'experincia directa accessible, i la

sortida s per tant necessari prendre de la psicofsica exteriors; per aix no pot estar
sense constant Mitrcksicht desenvolupar a l'interior, tenint en compte el fet que el
mn fsic est funcionant fora vinculat noms a travs de la mediaci del mn fsic
amb l'nima interior.
Tamb, sempre i quan encara estem noms en la consideraci de les relacions
jurdiques entre l'estmul extern i la sensaci, no cal oblidar que l'estmul per no
directament sensaci desperta en nosaltres, per noms pel despertar de qualsevol
activitat fsica en nosaltres que en el sentit de ms directa relaci de peu. La seva
naturalesa encara pot ser bastant desconeguda, la qesti d'aquesta naturalesa sn
inicialment molt indecs com ser fet per nosaltres obertament; per el seu efecte s'ha
de statuiert i sovint recorre a aquest fet quan es tracta d'aquestes si les relacions
jurdiques, sobre els quals s fer nosaltres en la psicofsica exteriors primera triftig
concebre i dur a terme. De la mateixa manera que som, tot i que les activitats fsiques
que es troben subjectes a la nostra activitat voluntat immediatament i seguir, per,
sn completament desconegudes, no cal oblidar que el que est forjat per la voluntat
en el mn exterior, per, noms a travs d'aquest tipus d'activitats que va treballar
s. I aix a tot arreu en els pensaments del membre central desconegut que al seu torn
el que sigui necessari per completar la cadena d'efectes.
La psicologia i la fsica ja utilitzat pel nom ha de basar-se psicofsica una banda,
d'altra banda, la psicologia i es compromet a concedir els mateixos documents
matemtics. Des de la fsica prestat les eines i la metodologia psicofsica
exteriors; s'inclina l'interior en comptes de la fisiologia i l'anatomia, especialment el
sistema nervis, i requereix un cert coneixement endavant amb
ella. Desafortunadament, s clar, s part de la investigaci de manera laboriosa,
exacta i valuosa en aquest camp, el que ha portat als darrers temps, per, no de
benefici per als psicofsica interiors per dibuixar, que es disputar un dia per
atraure'ls, si aquestes investigacions i la des apunta un altre atac seves investigacions,
als quals es basa aquesta revista, ser progressat al punt de trobada, on sn capaos de
fertilitzar mtuament. Que aix s fins ara molt poc del cas, que es refereix noms a
l'estat imperfecte en qu la nostra doctrina s encara.
El punt de vista des del qual prendrem l'assalt al nostre ensenyament aqu s la
segent.
Davant nostre se'ns dna els mitjans per determinar la naturalesa de les activitats
fsiques, que estan directament relacionats amb les nostres activitats mentals, sens
dubte pot dibuixar les relacions quantitatives de dependncia entre els dos es
determina fins a certs lmits. Sensation depn dels estmuls; una sensaci ms forta
depn d'un estmul ms fort; l'estmul actua nica sensaci a travs de la mediaci
d'una activitat fsica interior. En aquest sentit, anem a les relacions jurdiques entre la
sensaci i els estmuls per a localitzar, ha d'incloure les relacions jurdiques entre els
estmuls i l'activitat fsica interna, que en les lleis generals, com les activitats fsiques
donen lloc a uns als altres en contacte i aix establir conclusions generals sobre les
relacions d'aquestes activitats internes , De fet, el resultat ser demostrar que malgrat
la nostra ignorncia de la naturalesa detallada de les activitats psicofsiques, per la

mateixa, que vnen sobre les condicions de les condicions ms importants de la vida
psquica en general en compte, ara fins a certs lmits de seguretat i zulngliche idees
fonamentals fets i lleis que envaeixen els psicofsica exteriors a l'interior, han d'estar
justificades.
Per a part d'aix important per a la psicofsica interiors tenen les relacions
jurdiques, que poden determinar en el camp de l'externa, la seva importncia per si
mateixos. A causa dels mateixos resultats, com es veur, la fsica, el nivell mental, i
aquest nivell es poden installar aplicacions, que al seu torn sn d'importncia i
inters.

III. Una qesti preliminar.


Si totes les preguntes fosques i controvertides de la psicofsica interiors ja - i
gaireb tot el psicofsica interiors actualment consisteix noms en aquestes qestions
- es restableixen amb si mateixa fins que el programa experiencial proporciona els
mitjans a la seva decisi, per que s el mateix que el perspectives al voltant dels
psicofsica qu es tracti, es vornweg tocar almenys breument, per respondre a la
mesura del que es poden respondre de consideracions generals, i per fer referncia
per a la resta de l'episodi.
Si anomenem pensament, voluntat, els sentiments esttics ms fins com un
superior, sentiments sensuals espirituals i instints com a menor, de manera que pot
qualsevol cas, aqu baix - la qesti de l'altra vida, podem francament - les activitats
mentals superiors com a mnim l'Equip anar a la baixa, sense realitzar activitats
fsiques, o estar lligat a les activitats psicofsiques. Cap home pot pensar amb cervells
congelats. Aix com poc s de dubtar-se que una certa sensaci facial, sensaci
auditiva noms pot ser provocada, segons tingui lloc com certes activitats del sistema
nervis; encara que aix no es posa en dubte, probablement fundada en el concepte
de costat sensual de l'nima que es destaquen en el nexe exacte amb l'aspecte fsic i
se'n van. El ms, per s dubts que qualsevol pensament particular est obligat a una
igualment cert moviment en el cervell, i no ms aviat un cervell actiu en hinreiche
general, per al pensament i les activitats mentals superiors en absolut sense una forma
i la direcci d'especial, activitats fsiques en el cervell han d'anar d'una manera
determinada i la direcci de l'Equip. S, s la principal diferncia de la major de les
regions espirituals ms baixos probablement (per molts distingida com la ment i
l'nima en el sentit estricte) noms volia aqu.
Suposem ara que les activitats mentals superiors eren realment una relaci especial
rellevat a les activitats fsiques, per tamb ho seria el general, sin com un fet que es
reconeix la mateixa relaci amb l'examen tema i la investigaci per les psicofsica
interiors. Per aquesta relaci general estar en tot cas vinculada a lleis generals i
incloure les condicions generals que s'aplicaran a determinar-; S, aquests sn
probablement sempre sent sempre la tasca ms important de la psicofsica interiors. I

ja s un del segent captol (V) ens portar a aquestes condicions.


Vull fer una foto com la idea involucrat el riu de si mateix i l'activitat fsica noms
per mitj d'aquesta activitat realment o que li agrada el riu noms requereixen, com
els remers al vaixell per afegir el control del mateix, mentre que indiferent als eixos
de tim a vncer; tant si les condicions i lleis del riu que vulguin ser considerats quan
es tracta del corrent o el progrs del pensament; tant si la veritat s molt altres
aspectes. Fins i tot el ms lliure via fluvial subjecte a les lleis relatives a la naturalesa
de l'element i els mitjans que utilitza, consulti. Aix seran les psicofsica de casos
trobar a veure amb la relaci entre el mental superior al suport fsic; per a partir de
la qual els aspectes i en quins lmits, tindran a si mateixos alguns dies per decidir
sobre els seus territoris.
Maig Ara tot el mn de l'esperit i abast de la psicofsica interiors limitar en la
mesura i sempre que l'obligat i la cinta dels fets no l'obliga a abandonar la
restricci. D'acord amb la meva fe, que encara es fa per ara noms com una creena
sost que existeix referent a aix cap frontera.
De fet, crec que la sensaci d'harmonia i melodia que porta indiscutiblement un
carcter superior a la de les notes individuals, les raons de les mateixes freqncies
necessries com a base, el tema de manera individual als sentiments individuals, i que
noms estan en connexi exacta amb la forma en qu aquest so junts i seguir, pot
canviar; em sembla una pista aqu noms per un superior, per hi ha falta de relaci
de dependncia especial entre ms alta la coixinet mental i fsica menteixi, i
probablement tots estan d'acord amb aix, continu amb facilitat a realitzar i de
l'ampliaci de pista. Per ni l'execuci, ni tan sols afirmen el mateix aqu a l'entrada
de la nostra causa.

IV. Conceptual sobre la sensaci i la irritaci.


Quan tan gran fins i tot incomplet dels estudis psicofsics anteriors seria una
enumeraci, definici i classificaci de tota Zustndlichkeiten mental, el subjecte pot
ser el mateix de nou, tenen poc benefici. En primer lloc, i en el principal, ens
ocuparem de sensacions en el sentit ordinari de la paraula sensaci, que utilitzar la
segent nomenclatura distintiva.
Jo distingeixo sensacions intensius i extensius, qualsevol que sigui la percepci
sensorial d'alguna cosa la grandria est comprs tan intensiva o extensiva, de manera
que z. B. als intensos sentiments de la sensaci de brillantor per a les extenses
sensacions considera una extensi espacial esperar cara o sentit del tacte, i en
conseqncia tamb la quantitat intensiva i extensiva d'una sensaci diferent. Si som
un objecte apareix ms clar que l'altre, ens va cridar l'sensaci que atorgui, intens
major quan s ms gran que l'altre se'ns presenta mpliament major. Aix s noms
una qesti de definici, i es posa, com generalment s'entn, per, una certa quantitat
de sentir per davant.
En totes les sensacions en absolut, intensiva com extensiva, podem distingir la

mida i forma; excepte que en la mida de la fora freqent intensiva i la forma que es
diu qualitat. En els tons t l'altura, tot i que comprensible com la qualitat del so, sin
tamb un aspecte quantitatiu, si podem tenir una diferncia major i menor altura.
EH Weber distingeix, indiscutiblement molt convincent, els actius o el significat,
que ens proporcionen extenses sensacions desprs assumides aqu, l's de la llengua,
o la sensaci d'espai com un sentit general dels sentits que ens donen sentiments
intensos, com els sentits especials, llevat que els ex sensacions no com aquest ja pot
sorgir en diversos per impressi en, fibres individuals independents entre si nervioses
o els seus circuits respectivament de ramificaci (cercles sensorials), per noms a
travs d'una coordinaci de les impressions, amb no tant la fora i la qualitat de les
impressions, com el nombre i disposici dels mateixos, o els circuits de branques
nervioses , el que va passar en el mateix, s essencial per a la grandria i la forma
d'extensa sensaci. Els seus arguments aqu sobre 1) s molt probable que contribueixi
a la claredat sobre les condicions generals dels sentits; Aqu pot ser suficient
inicialment a haver de diferncia amb prou feines notat en les circumstncies, que
depenen de les sensacions intenses i extenses, va assenyalar; ja que en general
aquestes breus converses preliminars no sn ms que la intenci d'iniciar el debat
sobre les llegendes de la sensibilitat i la sensibilitat per mesurar, i per tant no
s'inclouen en la teoria de les sensacions, ja que requereix aquest propsit.
1)

Informes dels saxons. Soc. 1853. p.83; l'xode en Zentralbl de


Fechner. 1853. No. 31a

En la diferent naturalesa i les diferents taxes de dependncia de sensacions


extensius i intensius que requereix un estudi especial de les seves lleis. Un podria
pensar que la mida d'una mplia sensaci o extensa quantitat de sensaci d'una
manera similar, d'acord amb les mateixes lleis, irritat pel nombre de cercles sensorials
depenia, com la percepci intensiva de la intensitat de la seva irritaci; Per no
obstant aix, ni pot ser aix davant pressuposa que s'ha demostrat fins al moment. Els
nostres futurs estudis i informaci demgemen s preferible, si no exclusivament,
relacionades amb els sentiments intensos, i aquests sentiments sota par per ser
entesos, si no tot el contrari dels eptets que s'acompanyen evidents mpliament o des
del context de la seva prpia.
Al costat de distingir les sensacions extensius i intensius per distingir les sensacions
objectives i sentiments comuns per commemorar els anomenats sentiments positius i
negatius.Lents de sensacions, com les sensacions de llum i so, sn aquells que es
basen en l'existncia dels rgans de sensaci font externa d'excitaci, per, va sentir
les modificacions del sentiment pblic, com el dolor, el plaer, la fam, la set, igual que
Zustndlichkeiten si el nostre propi cos ser. Tamb en aquesta relaci, els estudis
clssics de Weber sn per mirar en el seu tractat de tacte i sensibilitat comuna.
Com els sentiments positius i negatius conrea les sensacions de calor i fred, el plaer
i el dolor que s'oposen, que tenen alguna cosa en com, que la forma de la seva
excitaci o referncia al que els excita, una oposici fins i tot la sensaci de fred

retirada de calor ja que la calor per l'augment de l'absorci de calor, neix i creix, la
sensaci de plaer amb un esfor d'ells causa excitant, ja que el descontentament es
relaciona amb una contra-esfor.
Per que pot ser que nomenar els sentiments positius i negatius es consideren el
llenguatge, que t, per no ignora que els anomenats sentiments negatius en si
mateixos han pres psicolgicament res negatiu, no una escassetat, una menys de la
sensaci, a una distncia de la sensaci representant a mesura que ms aviat noms
ser tan violent, o fins i tot ms violent que l'anomenat positiu, i simplement expressen
tals efectes fsics positius forts o puguin portar, com la sensaci de gelades sacsejar
tot el cos, el crit de dolor i en cas contrari una altra animat fsica pot causar estats.
El terme estmul pot ser obtingut en un sentit ms estricte noms en els mitjans
despertar fsiques, emocionant significa sensacions intenses. En aquest sentit
pertanyen al nostre mn fsic exterior, hi ha estmuls externs; en la mesura que
pertanyen al nostre mn interior del cos, hi ha estmuls interns. El terme de la primera
s per estmuls externs Aufzeigung com ara la llum, el so, explicar neutre, el terme
d'aquest ltim s noms a ms detall per aclarir i potser amb el temps per eliminar
fins a certs lmits, ser. Un soroll a l'oda pot ser causada per l'acci exterior de les
vibracions de l'aire que envia una cascada a les nostres odes. Un soroll similar pot
sorgir de causes dins del nostre cos sense cap influncia externa. En general sn
desconeguts; per en la mesura que generen l'equivalent a l'efecte d'un estmul extern,
es consideren l'equivalent a un empat a tals en la comptabilitat, i des d'aquest punt de
vista, l'expressi d'estmul intern s nosaltres sovint per estar cmode, al desconegut,
per d'acord a la seva acci com en realitat per ser reconeguts, intern causes fsiques
de sensacions amb l'exterior en els termes comuns, aspectes a tenir frmules.
En cas de ser agitada pels suggeriments externes i internes noms d'acord amb
l'nima, que els efectes dels quals arriba fins a un cert punt del cos, totes les
sensacions serien, en la mesura en una dependncia de la mateixa s atorgada pel cos,
acaba de ser efectes en cadena de moviments fsics, i posteriorment acte les
condicions fsiques ms ntims de les sensacions vnen sota el concepte
d'estmuls. Mentre que en el cas de Bound Una de les sensacions d'ajust
substancialment, en relaci operativa a peu, moviments fsics, que no seria
admissible, fins i tot amb baix recompte d'aquestes condicions simultnies de la
sensaci amb la qual la sensaci s'estableix immediatament, els encants, per noms
aquells que al seu torn serveixen noms a la seva evocaci, no vull confondre't
Misc. Mentrestant, tenim que entre els dos punts de vista aqu no s decidir, i ha
seguit diferents final alternatiu considera estmuls interns en les nostres
consideracions de fet cap influncia, sempre que, l'existncia i el valor de la mida
dels estmuls interns acaba noms pel seu efecte equivalent amb exterior acceptar
estmuls i tenir en compte. Ells sn nosaltres primer als seus llocs i la qualitat de
desconegut x que mes. En determinat, l'efecte dels estmuls externs comparable,
quantitativa en el cercle fenomen es produeix, i rep el seu nom i valor segons aquest
Una mica del que a vost li tingui por a la vida ordinria, de comprendre sota el
nom d'estmul amb el, per tindrem cap dubte de prendre amb la inclusi, com z. B.

pesos, en tant que la sensaci opressiva de pressi o elevat la sensaci de infligir


greus. Per contra, tenia una transmissi de la paraula estmul sobre les causes, per la
qual cosa extenses sensacions sn causades en nosaltres, els seus Miliches, sobretot
perqu aix provoca poca claredat que existeix en absolut. Fins i tot sense accs a
causes externes, hem tancat els ulls amb un camp negre ple de vista d'un cert punt, i
sense contacte amb punts cardinals o similars. Podem ser conscients de quan es
dirigeix l'atenci a un cert punt la nostra superfcie corporal. Qu accs externament,
algunes marcades limitacions en aquest camp sensaci naturals ja donada, en part,
determina les formes, de vegades hi ha proves que les estimacions de la grandria i
distncia proporcionals, per sense produir la sensaci d'expansi noms a si
mateix. Aix sembla actiu en la coordinaci i vinculaci orgnica del nervi, en
relaci amb les seves terminacions centrals de ser innata, aix fundada, encara que
aqu ha acabat encara res definitiu s'ha decidit. Si un volia parlar alguna vegada sota
aquesta condici d'encant per, noms la coordinaci de les excitacions internes
d'aquests nervis ben podria portar a l'atac. Per com no s probable que siguin les
condicions simultnies de la sensaci, el terme d'aquesta manera seria inautntic
nou. Ms, el que posar una mica de pes, que participen de l'experincia amb l'ajuda
dels moviments en la mesura estimada. No obstant aix, no seria en llocs aqu on
disposicions merament lingstiques s'aplica per entrar en aquest tema encara bastant
fosc assumpte.
Independentment d'aquesta foscor i sobre la qesti de si la paraula d'alguna
manera encara trobar l'encant d'un punt aqu, es pot dir que la mida dels estmuls en
sensacions intenses fins ara pel nombre de cercles sensorials actives contingudes
entre punts donats est representat en extensa, com l'extensi percebuda depenent de
la distncia i augmenta de manera que les relacions quantitatives de dependncia,
aquesta figura es pot combinar amb la mida de l'estmul sota una consideraci
comuna, encara que molt general, per a totes dues sensacions;per, es pot dir aix, s
que la llei de dependncia, un igual s al mateix temps apropiat, o que no s'amplia la
mida sensaci podria mitabhngig per altres circumstncies que aquest nombre, el
que apunta ms aviat sn noms un tema d'important investigaci psicofsica s que
era.
L'exposici als poders externs la majoria, que depenen de la sensaci, la sensaci
augmenta desprs que s'ha convertit cada vegada notablement, reforant
contnuament el poder que actua en el mateix sentit i cau amb la mateixa debilitat
continuar fins el imperceptible. En Assumpte, per alguns, com la calor i la pressi
sobre la pell, l'organisme s'ha organitzat de manera que en lloc sorgeix noms d'acord
amb la diferncia d'un mitj donat o acci habitual, ja que la temperatura ordinria,
de l'ordinari pressions atmosfriques, la sensaci, i aix igual de b, per amb un
carcter diferent, com la sensaci de calor o fred, pressi o tren, crixer, depenent de
si es potencia l'efecte en aquest nivell, o es baixa per sota d'aquest nivell.En aquest
cas, vost ser t lloc adequadament com un estmul no s la mida absolut de la
mquina de colada, per la seva diferncia positiva o negativa dels graus, que separa
les sensacions de carcter oposat, i en el qual cap sensaci, han de ser considerats, i la
primera com un fet positiu, la pot durar anomenat estmul negatiu.

En aquest sentit, l'efecte de les relacions entre l'estmul i la sensaci a ser


considerada a continuaci, els estmuls sempre se suposa que sn realment actuant
especficament com actuar en circumstncies similars, llevat que per contra es declara
expressament o evident a partir del context de la seva prpia. No obstant aix, s la
comparabilitat aix ser cancellat per una manera de fixaci diferent dels estmuls,
com a condici diferent del subjecte o rgan, en el qual l'estmul es troba amb el
mateix, amb el que la noci d'una sensibilitat diferent es relaciona, amb detall del seu
mandat i la mesura en el captol VI es discutir.
Per raons de brevetat, es diu d'un estmul que estimula una sensaci, aix com les
diferncies d'estmul que porta una diferncia sensaci, ell se sentia ms fort o ms
feble, en funci de la sensaci de sentir la diferncia s ms o menys, una expressi
que tamb ser capa d'obtenir malentesos poden operar.

Psicofsica Exteriors.
El Malehre psicofsic.
_____________________

V. grau d'activitat fsica. Fora viva.


No estmul actua com un portador; Per contra, alguns estmuls, com la llum i el so,
immediatament van agafar com un moviment; i si aix no s cert d'altres, com peses,
olorar i degustar els estmuls, per, es pot pensar que en els nostres cossos
produeixen sensacions noms mitjanant l'obtenci o modificaci de qualsevol
activitat o aquest canvi, i per tant la seva mida pels representants de la mida de fsica,
amb sensaci de relacionat, les activitats sn les que es destaquen en qualsevol
relaci de dependncia a.
Sense nosaltres ara per fer front a les dimensions especfiques dels diversos
estmuls i activitats fsiques amb aix excitables, per, en la mesura com a tal est
present, tal com es coneix pressuposar de la fsica i la qumica, per volem que en el
nivell general de l'activitat fsica en alguns dels rics segent rellevant , entrar en
discussions.
Fins i tot en la vida ordinria d'una certa escala estableix la mida o la intensitat de
l'activitat fsica, i es veu en aquesta part de la rapidesa dels moviments realitzats, de
vegades la mida de la massa en moviment continu, per sense tenir les idees clares
sobre. En primer lloc, ara sembla la ms natural, com una mesura de la mida d'una
activitat. El producte de la mida de la massa en moviment continu en la velocitat a la
qual es mou s a dir, la quantitat de moviment per adoptar. De fet, auscultar i mai en
la comunicaci del moviment s la velocitat que t el cos disparada, o la mida de la
massa, que una velocitat donada pot ser informat de la quantitat de moviment de la
proporci del cos de topall, i pel que volien aquest Veure l'acci, sn rellevants per a

la grandria de l'activitat, es podria, per, en la quantitat de moviment pot trobar una


mesura de la mateixa. Ha quedat acreditat que ve a la definici de l'activitat
fsica. Mentrestant, si vost vol prendre els que estan en el sentit que es prendran en
la fsica exacta, la mecnica, la fisiologia, i fins i tot en la vida ordinria, no pot servir
com una mesura de l'activitat fsica, la quantitat de moviment, per noms la fora de
la vida.
La fora viva de la qual estem parlant s, de cap manera s'ha de confondre amb la
vitalitat dels filsofs, per un fort Mabegriff del segent significat.
L'energia cintica d'una partcula material, sigui o no atomista atomista presa s'obt
per la seva massa s m amb el quadrat de la seva velocitat v multiplicada, de manera
que l'expressi de la fora viva pel que fa a partcules mv s 1). L'energia cintica
d'un sistema s la suma de les forces vives de les seves partcules, s a dir, en un
sistema de tres o ms partcules amb masses m, m ', m ".... i velocitats v, v', v" .. ..
= Mv + M 'v' + m "v" ....,
el que s curt per qualsevol partcula de nombre
mv
expressar preocupacions; que s tenir noms vuit que el signe sumatori no s una
suma de diversos productes idntics mv mitjans per tants productes diferents, ja
que hi ha partcules de diferent massa i la velocitat.
1)

En sentit estricte en la mecnica, noms la meitat del que es dna


producte mv2 ents per l'energia cintica de la partcula; per cridar Alguns
tamb el nom a tot el producte del que estic fent aqu s tamb pel b de la
convenincia, per aquests diferents utilitzaci comprensiblement no t
influncia en la situaci, depenent de la fora de la vida, per noms la unitat
canvia a aquest.

Sense pretendre aqu a les raons subjacents de la introducci d'aquesta


Mabegriffes rebuda, pot haver una mica de ms a prop va portar ell.
Desprs de tot l'esperit de la teoria matemtica de moviment ha de ser dirigida en
sentit oposat velocitats designat de signes oposats; i s'illumina en endavant una que
si t'has preguntat quina activitat suma es va desenvolupar en un temps determinat en
un sistema les partcules es conceben en vibracions vius, aquesta quantitat d'activitat
es troba marcadament nul si un de la quantitat volia passar a l'escala de l'activitat, ja
que les velocitats dels moviments alternatius aprovats pel seu signe oposat amb els
productes de masses sempre positius que es compensen en la suma; el que seria en
absolut adequades, proporcionades a desaparixer moviments es necessita tant poder,
ja que la llum; D'altra banda contribuir a l'aplicaci de l'energia cintica com un punt
de referncia tant forma que el moviment alternatiu per augmentar l'activitat total, ja
que el quadrat d'una mida negatiu s precisament tant positiu, que la mida positiu.

En segon lloc, oi, mitjanant el mesurament de l'activitat fsica a travs de la fora


viva, res ms que ells, mesura pel rendiment fsic o el treball que es caracteritza
exigible, donant als termes de la vida quotidiana i la mecnica prctiques en el
context i la relaci passa. Un home, una mquina t dues o tres vegades treballades
per les nocions comunes de treball tant quan va aixecar un pes donat de l'altura doble
o triple; i fa un tipus diferent de treball, com l'aixecament de peses, de manera que
sempre pot reduir, per el treball d'aquesta manera amb la finalitat de tenir una
mesura comparable.
B creix d'acord amb les lleis conegudes de la quantitat que arriba a una pedra
verticalment cap amunt llanat, a part de la resistncia de l'aire, no en proporci a la
velocitat simple, l'atorgada a ell en els moments de la ventrada, per el quadrat de la
velocitat, per tant, les condicions de fora viva, que s'emet a ell en els moments de la
ventrada. La mateixa taxa, per, que se li atorga al llanar alhora (o ms aviat, en
molt rpida Zuwchsen) s'emet a ell durant l'aixecament lent gradual Zuwchsen, i
per tant com l'altura de llanament de la mida de la fora viva, l'altura d'elevaci
depn del que el pedres, en general, una crrega, un pes, s'implanta en la direcci en
contra de la gravetat, o per si mateix habita.
Un home ha d'escalar una muntanya, a part de circumstancial, generar tanta fora
vital en si mateix moviment ascendent contnua, com seria necessari per llanar el seu
pes a aquesta altura.
I aix representa, en general, la fora viva, que t un cos d'una massa determinada
en un moment donat, ja no es va dirigir a la seva velocitat, una certa quantitat, que s
el tema d'aquest o una massa igual en virtut de la mateixa velocitat en un punt donat,
si si la gent pensava que van plantar en aquest punt en contra de la direcci de la
gravetat de la mateixa aquesta velocitat. I el que probablement tingui en compte en el
cas que la fora del corrent, que la massa implanta la velocitat, es va aturar, i fora de
contrarestar directament la gravetat zutrte constant sense nova fora. En cada punt
de la creixent altura del cos no est tenint lloc en aquest moment l'energia cintica fer
la representaci demgeme per un assolible en aquesta altura del punt, sense entrar
aix en conflicte amb la primera determinaci pel cada vegada ms fora viva
disminuci tamb els punts anteriors que es tracta encara d'altura assolible es redueix
cada vegada ms.
Quan Ventrades continua a l'ala o l'elevaci d'una crrega en l'espai buit, s just
l'efecte contrari de la gravetat, que va continuar gehends priva el cos de la velocitat
de nou produt alguna cosa, fins que es va retirar finalment tota la velocitat en arribar
a una certa altura, en aquest moment, per tant, la El poder no pot anar. En lloc de o en
connexi amb el contra-acci de la gravetat, per tamb pot ser la resistncia de
l'elasticitat, la fricci, l'anomenada resistncia de l'agent, o qualsevol altra resistncia
- i s'aplica a cada actuaci per superar una resistncia - expressar el mateix xit, ja
que la neutralitzaci de la gravetat; Per precisament perqu cada superaci d'una
resistncia donada i per tant cada poder de l'altura d'elevaci o llenar alada d'una
crrega donada per mitj d'una energia cintica donada en l'espai buit sn
comparables. Cada actuaci s de la mateixa mida, s en el sentit d'una energia

cintica igual usat i consumit.


Pensem que un cos en l'espai buit sense cap resistncia d'un agent i neutralitzaci
d'un moviment de fora, ell en virtut de la velocitat una vegada adquirida i per tant
l'energia cintica per a mosca infinit sense prdua de velocitat, i no l'energia cintica
de ser consumit. Aix es coneix com a efecte un moviment, per cap poder, que
sempre pressuposa la superaci de neutralitzaci i un consum demgemen d'energia
cintica. Per encara queda l'energia cintica d'aquest organisme, la quantitat
d'energia que anava a portar al seu ric i Tal neutralitzaci maneja l'espai. . Molts dels
serveis, com el curs uniforme d'un carruatge pel cavall, continua la mateixa mida de
la fora viva; per noms perqu sempre el ms es consumeix per les resistncies, ja
que a travs de l'esfor del cavall esdevingui el carro, de manera que l'energia cintica
del cotxe seguiria creixent, si no exactament les resistncies consumeixen per
augmentar contnuament.
L'energia cintica pot ser en un sol sistema a travs de la interacci de les seves
parts desenvolupar, de manera que els sistemes planetaris, en qualsevol organisme; Transmetre i propagat a travs de la comunicaci i la propagaci del moviment; de
manera que les ventrades d'una pedra; en la reproducci de moviment a travs dels
actius fixos i lquids; - Finalment ser generats internament alterat per influncies
externes; per la qual cosa l'energia cintica que el sistema genera cada dos cossos
celestes per la seva interacci, a travs de l'acci d'un tercer; per la qual cosa l'energia
cintica interna d'un cos viu per qualsevol estmul extern.
Finalment, per no t, fins ara som capaos de seguir, no noms tota la creaci,
sin tamb la transmissi, reproducci, modificaci de la fora viva basada en la
interacci de les parts. Llana una banda, la pedra, el resultat s la fora de la vida,
que s'implanta a ell, a travs d'interaccions orgniques, i es propaga a travs de la
pedra per una interacci entre les seves parts i on la m; i qualsevol reproducci del
moviment es basa igualment en la interacci de les parts.
Tota la naturalesa s un sistema nic continguda cohesiva, de parts que interactuen,
sin en els diferents sistemes parcials produeixen l'energia cintica en diferents
formes, s, transferncia a un altre, roman en el compliment de les lleis generals, de
manera que la connexi i obtenir dmino. En aquest sentit, la naturalesa exacta de
l'ensenyament de tots els processos fsics, activitats, processos, qualsevol sigui el
nom que poden donar lloc, la substncia qumica que imponderabeln que l'orgnic no
exclou, en els moviments, que era ms gran masses o partcules petites poden ser
reduts, poden tots tenir una escala trobar la seva vitalitat o fora en la fora de la
vida, que, si no a tot arreu directament, per bsicament tot arreu per als efectes
dependents, en qualsevol cas, es pot mesurar.
La incertesa en qu ens trobem des del principi sobre la naturalesa dels processos
fsics en la conclusi de la nostra sensaci depn, i anar juntament amb els nostres
pensaments, a falta d'activitats psicofsiques, el que resulta en qualsevol cas, hi ha
incertesa sobre l'abast del que han de aplicar-la. Si alguna vegada troben encara entre
l'espai fsic, s tamb la mesura de l'energia cintica d'aquest lloc; Si no troba entre
l'espai, que no ens concerneixen aqu.

Aix s important per als aspectes duals, fins i tot si hi ha una base de claredat, en
segon lloc, si ens proporciona una base de la legalitat, sobre la qual podem construir.
Sense l'especial naturalesa de les activitats psicofsiques saber, sabem el que hem
d'entendre la mida de la mateixa a la psicofsica de la fsica, la fisiologia, la
mecnica, la vida ordinria, per entrar en una relaci clara, i podem comptar amb la
condicions i lleis de l'energia cintica d'aplicaci general justifiquen conclusions
generals. Per en la mesura que puguin sorgir el dubte de si no hi ha cap les activitats
psicofsiques ms enll d'aquesta generalitat, la prpia investigaci de conformar amb
aix.
Si dibuixem, per tant, algunes condicions i lleis de l'energia cintica que
s'examinen aqu generals clau, que proporcionen una indicaci de la present
investigaci, o d'una altra manera permetre aplicacions bvies en el nostre territori.
Un sistema pot ser aparentment tranquil, i no obstant aix, el desenvolupament
d'una gran energia cintica dels moviments imperceptiblement petits, la virtut de la
transferibilitat i aplicabilitat de l'energia cintica en diferents formes sovint sn
noms les vendes de les grans moviments poderosos.
Si es colpeja una campana pesat, de manera que no pot veure els seus petits
tremolors. No obstant aix, la fora viva de tremolors (incloent amb les vibracions de
calor generada) representa tota la fora viva del cop que va caure sobre ells; i volien
els moviments alternatius de la mateixa suma en una direcci, que seria expulsat per
un bon mica.
Pel que sembla, un molt insignificant o no, en realitat, per, indiscutiblement una
gran energia cintica es va desenvolupar en l'acte de compostos qumics. Ens adonem
que no hi ha moviments cridaners; per els fenmens de llum i calor que tenen lloc
aqu, en base a les vibracions de l'ter, anem a suposar que les partcules ponderables
en aquest compost actua cauen en vibracions animats que anuncien les ones de rdio
o de ser informats pel mateix. Com pot llavors la fora viva del cop aparentment
desaparixer en els tremolors invisibles de la campana, pot negar-se per mediacions
adequades en poderosos moviments visibles inverteix la fora vivent
imperceptiblement petits tremolors.
Aix que tota la fora de la vida del llavors rodant cotxe del vapor s noms una
conversi de forma d'energia cintica del imperceptiblement petits tremolors que el
pel procs de combusti en el combustible (incls l'ter que les mateixes penetra)
causat, d'all a les parts de la mquina, ia partir de llavors Cistella ha estat transferit. I
el que passa aqu per una fora vibrant en els moviments visibles a dia, desapareixen
en l'mbit dels moviments invisibles del material de calefacci, per tant la contnua
extensa entreteniment i fomentant el procs d'escalfament s requerit pel nou material
i tren constant, deu fins i tot romandre en transici. Fins i tot sense l'addici del motor
i el cotxe que ho farien a ser necessari per les oscillacions debilitar notificant al medi
ambient, la radiaci en l'espai circumdant, per si mateix; per la fixaci del motor i el
cotxe fa que l'energia cintica que d'una altra manera anar a certs propsits perduts
intils en certa direcci subordinada.

Aix s l'energia cintica dels moviments visibles que l'home realitza externament
amb els braos i les cames, no s ms que una venda o una resultant de l'energia
cintica dels petits moviments interns que sn causades per la qumica del procs de
dieta. A qualsevol home d'alimentaci externa consumeix alguns d'ells fora viva
desenvolupat internament; perqu l'energia cintica, que tenen el conjunt en el
moviment del cos, se li escapa, i fins i tot sense cap moviment visible que
contnuament perd donant avs al mn exterior, excrecions, carisma, el que requereix
tota una re-reemplaament continu pel procs de la dieta, a la mquina orgnica
romandre en transici.
I l'energia cintica del imperceptiblement petits tremolors no ha de ser descuidat en
contra dels moviments invisibles, sin que forma una part important de la fora de
viure en el mn, l'energia cintica dels moviments en les rees d'imponderable no ha
de ser descuidat en contra de les rees de la ponderable, per constitueix en si una
part important de la fora de viure en el mn, i t en si una proporci important dels
processos i serveis, que percebem en les rees de ponderable, en virtut de la viabilitat
i capacitat de transferncia de l'energia cintica d'un camp a un altre.
Perqu, tot i que tenim la massa de partcules d'ter d'acceptar gaireb infinitament
petit, no s res, i est compensat per un extraordinriament gran velocitat que
atribum a ell des d'altres fonts en les seves vibracions, en la mesura que ms que un
gran sal fora desenvolupada en aquesta vibraci i en la transferncia a la
ponderable un rendiment significatiu es pot aconseguir.
L'energia cintica es sotmet a l'acte de transferncia d'un cos a un altre, d'una part
d'un sistema a un altre, ja sigui ponderable o no, per l'impacte, a causa de la fricci, la
resistncia dels fons, com molt b com la forma en qu es produeix , characterized'm
va canviar, ni augment ni disminuci.
Pel que sembla, tot i la desaparici a cada confiana, cap fricci, per qualsevol
resistncia energia cintica: l'energia cintica de totes les pedres que cauen a terra,
sembla haver desaparegut; l'energia cintica d'una corda vibrant disminueix gehends
va continuar per la resistncia de l'aire; un acte-en la marxa vermchte no va obtenir
sense disminuir la seva energia cintica sota la influncia de la fricci a terra, si no s
la bstia de crrega sempre va infligir nova Zuwchse que al seu torn ha de crixer a
travs de la continuaci del procs de nutrici ell.
Per tota fora viva que va ser perdut per al moviment visible, es troba en
tremolors invisibles ponderables i parts imponderables. Aquest ltim correspon a una
determinada generaci de calor, de manera que tota la prdua, etc., en l'acte de xoc,
fricci es va patir per poder viu per part de les parts ponderables, per un cert calor
equival exactament determinable i segur est cobert per l's apropiat llavors
precisament aix quantitat de fora viva a les rees de ponderable, per la desaparici
es va originar la calor, tamb s capa de ser generat de nou. S, s aquesta una de les
raons ms vinculants, per dissipar els fenmens de calor de les oscillacions d'un
substrat, que no s incomparable amb substrats ponderables que una calor equivalent
donada per a qualsevol quantitat que falta de substncies ponderables fora viva en
l'acte de comunicaci del moviment es produeix com viceversa.

A, indiscutiblement Manchem benvinguda, relat popular dels principis de la


doctrina important dels equivalents mecnics de calor cont el segent assaig de
Baumgartner. "L'equivalent mecnic de la calor i la seva importncia en les cincies
naturals Una conferncia celebrada a la reuni cerimonial de la Akad imperial .. d.
Wiss. en 30 de maig 1856 "a l'Arc de Grunert. f. Math. 1858 pg. 261; de la qual he
pres prestat alguns punts aqu. S'assumeix com una unitat de treball 1 lliura peus, s
a dir, el rendiment, que s'eleva per 1 lliura 1 peu, i com a unitat de calor, la quantitat
de calor, que s capa de portar 1 Pf. L'aigua a 0 a 1 C ..
"A travs del consum d'un determinat Quantum calor tamb una certa quantitat de
treball produt, i viceversa, i que ha estat realitzada amb els resultats de nombrosos,
amb totes les precaucions experiments del personal en la qual part el treball en
calor, una mica de calor en treball ha estat implementat i on amb la calor de la havia
de fer ms variat origen, els consums d'una unitat de calefacci 1367 unitats de
treball i viceversa. Aquest austracs pesos i mesures es prenen com a base ".
"Tradut al llenguatge de la vida comuna, s la segent:. Escalfa la paella, que 1
Pf aigua de 0 a 1 , exerceix la mateixa fora mecnica, com un pes de 1367 lliures,
que cau 1 peu d'alada."
"Aplicaci de calor en treball i viceversa no est en el meu estat d'nim i l'atzar,
per d'acord a certes regles, que expressen les condicions en qu el canvi t lloc ha.
s a dir, es pot escalfar es va convertir noms en la mesura en l'obra del que
subministren un cos s. Per aix passa amb calor per conducci noms en la
direcci del cos ms calent al ms fred i noms en la mesura existeix com diferncies
de temperatura. Els desintegra calor subministrada per aix en dues parts. Un
d'ells serveix per augmentar la temperatura a un volum constant, per l'altre
funciona per una z hinschiebt crrega. B. control previ. On no s tal, ja que no hi ha
canvi forces t lloc. Aix explica per qu una massa d'aire es refreda quan
s'expandeix i per tant supera una pressi mentre la seva temperatura roman sense
canvis si l'expansi t lloc sense superar una resistncia, com s el cas quan flueix
sobre en un espai buit ".
"Cada Gran carb, que es crema completament sota la caldera de la mquina de
vapor o de la mquina d'aire, proporciona un resultat del procs qumic de
combusti 0,908 unitats de calor o 1241 lliures-peu de treball si tota la calor per a
generar vapor o per augmentar la fora de subjecci de l'aire usat i completament en
el treball es dur a terme ".
Mentrestant, seria untriftig dir que la fora viva al mn alguna vegada una mida
constant. Noms a travs de l'acte, en el moment de l'alliberament i la propagaci del
moviment no canvia el mateix, si ens referim al fet que la calor equivalent generada
en consideraci; No obstant aix, a travs de la contnua i en el curs del moviment de
canviar contnuament efecte de les forces. Quan un cos es troba en el seu curs cap a
l'altre; pel que s considerat per la vibraci de les partcules ponderables i atribuci
d'auscultar calor generada equivalent, l'energia cintica total en dos desprs de ficar
encara ser tan gran com abans; d'altra banda veiem que l'energia cintica de cada
planeta per crixer d'acord amb el, ja que s'acosta al Sol, disminum segons els havia

tret, i un pndol que oscilla en descendent augment, disminuci en l'ascendent. Per


si l'energia cintica no es queda la mateixa en aquests casos, sempre resulta que les
mateixes restauracions de grandria, aix com el cos del sistema, el primer cas est
format pel sol i el planeta, segon cas del Sol i la Terra, sota la influncia d'interior
assumir poders del sistema de nou a la mateixa posici en l'actualitat. Ara ms que
mai es troba tamb en molts altres sistemes sota la influncia del seu propi mora
aconsegueix un moviment circular o oscillant del tipus declarat que les parts tornin a
una posici donada desprs d'un interval repetidament, i tamb en general per a
aquest cas es considera sota el nom la llei de conservaci de la llei d'energia conegut
cintica, segons la qual la fora d'estar en si produeix en un, d'acord amb algun
antecedent orelletes de les seves forces internes van rendir sistemes de nou a la mida
original quan parts del sistema per tornar a la seva posici original, a travs del qual
intern pot ser mediacions i les formes en qu es produeix el descens, que no sempre
poden tenir lloc d'una manera tan senzilla en sistemes complicats, de fet, com en els
sistemes per sobre de simples.
Si establim una pea d'acer, de manera que les partcules d'acer implantats fora
viva en actes de xoc es representen per complet l'energia cintica que es va perdre el
cos rotund, juntament amb la calor generada, i el cos s perfectament elstica, de
manera que les partcules sn , des del moment de l'impacte a la part posterior sota la
influncia de les seves prpies forces i herschwingend, sempre recuperar el pas a
travs de la seva posici d'equilibri original de la mateixa energia cintica, per no
retingut durant el perode d'oscillaci, deixant la posici original; i hem pres una
pea d'acer mica de plom resistent, de manera que es mantindr permanentment
comprimida, i produt en l'acte de l'energia cintica de l'impacte amb el qual les
partcules s'eliminen de la posici d'equilibri, no es pot restaurar. Ms aviat
desapareix sota aquestes circumstncies veritablement la fora vibrant, s la forma
d'expressar-se, que s'utilitza per aconseguir un canvi durador en la posici de les
partcules.
La llei de conservaci de l'energia cintica, per tant, no impedeix que l'energia
cintica d'un sistema o part del sistema mn infinit en si canviar temporalment,
augmentar, disminuir, ni que aquest est canviant constantment; simplement
assenyala que restaura quan les parts del sistema per tornar a cap impulsos
antecedents sota la influncia de forces internes a la posici original; per no pot en
general garantir aquest mateix canvi, i no es dur a terme en molts casos. Ni tan sols
en els sistemes simples de tres desprs de les lleis de la gravetat en comptes de cos
atractiu, excepte sota condicions especials. I sabut prendre els planetes del nostre
sistema solar a causa de la incommensurabilitat dels seus perodes orbitals no
exactament, per noms aproximadament en els perodes de major grandria, de nou
la mateixa posici entre si i amb el Sol a, que llavors s restaura tamb la mateixa
energia cintica del sistema solar gaireb, per no exactament.
No es discuteix ara s la prdua d'energia cintica, la forma d'una part d'aquest
sistema infinit temporalment tals o aprn en la infinitud del mn de forma
permanent; pot ser compensada amb l'augment experimentat per l'altra banda, al
mateix temps, ms o menys; per no hi ha un principi que va posar la prdua en l'un i

l'augment en altres parts en una relaci tal que s'esperaria en una compensaci precisa
i consistent, i s una ra ms per qu una pressuposar tal, com un Un altre principi s
present, el qual detecta una altra relaci constant de l'energia cintica, per no
d'aquesta insistncia en el mateix registre.
No s la mida de l'energia cintica recentment disponible, per la mida de l'energia
cintica existent del moviment existent provoca encara produeixen s possible,
juntament amb la mida de la fora viva, que en virtut del que la fora poc potencial
(l'expressi comuna s la fora de subjecci) dir, per a cadascuna, les influncies
estrangeres revocats, sistema, present tamb en disputa per al mn, una mida
constant.
Penseu en nosaltres brandant explicar una cadena en l'espai buit sense resistncia i
res de moviment als documents en qu s'estira, la manipulaci, com seria el cas si
s'estira entre dos punts fixos simples per tal de, com estrangera accions revocats, per
representar el sistema de partcules materials. L'energia cintica d'aquesta cadena s
variable. s zero en els lmits de l'excursi; per el poder potencial al mateix temps
aqu s el ms gran. A causa que en cada punt, la cadena des d'all passa a la posici
d'equilibri, es genera una nova quantitat d'energia cintica, que encaixa amb
l'anterior, fins que ha arribat l'energia cintica mxima durant el pas a travs de la
posici de l'equilibri. Quan ella estava ara a la frontera de la visita de camp, aix real,
el poder viure, era ara la seva fora potencial, s a dir, la fora de la vida, que encara
no havia estat creat, per en virtut del moviment existent causes no va poder ser
creada. En passar dels lmits de la visita de camp a la ubicaci central, tot aquest
poder potencial es converteix en energia cintica; per emergit com a gran part de la
fora viva, que es va perdre el poder potencial; perqu el que ha estat produt per
fora viva, no es podria generar fins a arribar a la posici central de tota la fora
potencial estava esgotat i per aquest mitj no ms augment de l'energia cintica a
crrec possible. A partir de llavors, per, est creixent invertit per una oscillaci
corresponent el poder potencial a costa de l'energia cintica i aix successivament,
alternant indefinidament, de manera que la suma de viure i poder potencial de la
cadena sempre segueix sent el mateix, noms que de vegades un, de vegades l'altra
multiplica, a costa de l'altra.
El que s cert aqu de la cadena, s considerat pel mn. L'energia cintica noms
pot crixer a costa de revs potencial i el vici. Excepte que no totes les parts del mn
tindr lloc en parallel swing del seu alternant entre ascens i descens, el poder animat
i potencial, ja que les parts de la cadena; Ms aviat, les diverses parts del mn es
poden trobar en aquest sentit al llarg de diverses relacions; Tamb utilitzeu nicament
la solidaritat per complir la llei de manera que el que un cos perd la seva energia
cintica mitjanant notificaci a l'altra, tot i que no creix en el potencial de la seva
fora, i viceversa, que rep a travs de la comunicaci; no s'obt a costa del seu
potencial d'energia d'ell; noms per a tot el sistema s la suma constant de les dues
forces. Una cadena pot de fet perdre notificant el seu moviment a l'aire tota fora viva
juntament amb tota la fora possible a l'entrar en la posici d'equilibri per
descansar;Resumint, per en relaci amb l'aire, aix que la suma de la vida i la fora
potencial per al sistema de cadenes i l'aire s'ha mantingut igual.

Aquest s el gran principi de la trucada. Conservaci de l'energia, connectat amb


l'anterior, la conservaci de la fora viva, per fins i tot de significat ms general que
aix, un principi que, malgrat les seves arrels en els principis generals de la mecnica
de llarga coneguda, per primer de Helmholtz amb claredat s'ha desenvolupat, es
destaca en tot el seu sentit i s'explica en les seves principals aplicacions. Des de
llavors, s'ha trobat la ms mplia consideraci i aplicaci en les rees de la fsica
inorgnica com orgnica. En general, s aplicable noms per forces centrals que no
sn una funci del temps o la velocitat; per fins ara no ha trobat cap ra per dubtar
de la seva universalitat en rees d'orgnics i inorgnics.
Aix pot semblar a primera vista evident. A les zones de l'electricitat i el
magnetisme, ja que el mateix s atribuble a l'electricitat, hi ha forces que depenen
d'estudis de la velocitat i l'acceleraci de W. Weber. Per t totes les aparences que
combinen aquestes forces elementals perqu la llei en tots els efectes naturals
segueix sent vlida. Per substituir-magntic i elctric per a efectes del flux aquest
s'encendr una per si mateix, si realment es pot utilitzar com efectes de les forces
centrals que sn independents de la velocitat i l'acceleraci, el que representa. I
tamb el Prof. W. Weber ha comunicat oralment en el meu qestionament, que
alguna vegada en la carrera, en tots els casos, el seu estudi, tamb ms enll de les
fronteres dels efectes ms enll de la llei va trobar en el poder, malgrat la seva
generalitat complet per a la zona est forces ni la prova estrictament necessari.
D'acord amb aquesta llei, en una dels seus efectes interns dels sistemes de llicncia
l'energia cintica generada per estmuls externs anteriors, o incompliment de l'efecte
fora interior noms a costa de la seva fora potencial tamb creix, i els actius
d'aquest creixement s'esgota en conseqncia de conformitat amb, com la fora
potencial a travs d' el continu creixement slid de l'energia cintica esgotat, i
augmenta inversament amb la reducci de l'energia cintica, per la qual cosa, encara
que un canvi d'energia cintica entre augment i disminuci, i una transferncia d'una
part del sistema a un altre, per ni el creixement continu fins illimitat alt, ni una
disminuci de l'extinci permanent en els seus efectes interns dels sistemes amb
llicncia, i per aquest mitj no poden disputat en sistemes mundials lloc, el que es
mant l'activitat del mn est assegurat dins de cert Oszillationsgrenzen de la majoria
dels aspectes generals.
Per contra, la fora vivent que creix en una part d'un sistema sense disminuci de la
fora potencial i perdre pes sense augmentar la mateixa, la mesura que disminueix
simultniament relativa en una altra part del sistema o l'augment, en virtut de la
transferncia d'energia cintica d'una part a una altra. En la mesura que qualsevol cos
finit s part del sistema mundial general, la llei tamb s aplicable a qualsevol llei
noms sota aquesta consideraci, que s l'equilibri constant entre l'energia potencial i
cintica per a ell en particular, noms pel que fa als seus efectes interns, pel que fa a
l'exterior noms en relaci amb els sistemes ms grans a la qual pertany, en ltima
instncia, tothom.
Vost sap molt b, el principi o llei de conservaci de l'energia no ens diu res sobre
el curs, el cam de la facturaci mtua entre la vida i el potencial de la fora res sobre

en quines condicions un sistema ha d'estar en aquest sentit en qualsevol moment; Ms


aviat, depn de les condicions i circumstncies particulars de cada sistema, que poden
ser determinades per cap principi general, per noms retirats de l'experincia,
junts; el principi de conservaci de l'energia nosaltres simplement que diu; aix com
les vendes entre la vida i el poder potencial dels seus efectes interns els xits sistemes
de llicncia, noms es podia fer aix, per que la suma constant es conserva a la
totalitat de la mateixa, de manera que segueix sent la llibertat s que impacta en un
nombre infinit de formes. S'uneix noms alguns aspectes molt generals; la
determinaci completa del curs dels smptomes no pot ser mirant.
Tan lliure pot ser la persona que hi s per la seva voluntat i l'esperit no noms per
fer front a all extern, sin tamb els poders de la naturalesa interior barreres de facto
que es contemplen en les lleis generals de la natura.
L'home pot caminar sobre la terra, on vulgui, dislocar el seu enfocament desprs de
cada ell qualsevol direcci, la llei natural no conegut s'uneix i li impedeix el present
document.Per ell pot fer-ho, per noms en la mesura que es mantingui la llei de
conservaci del centre de gravetat, la qual cosa s en si mateix una conseqncia del
principi de la igualtat de l'acci i la reacci. Des d'una altura reduda caure o saltar s
amb tota la llibertat de la voluntat no s capa d'enfocar el seu pl per dislocar mplia
de la lnia de la caiguda de la gravetat, excepte en la mesura en la resistncia de l'aire
justifica una possibilitat feble. Perqu desprs d'aquest principi general pot cap
sistema fsic dislocar per pura activitat interna prpia centra. Pertany a una ajuda
externa o una resistncia externa. Aix lliure albir pot la llibertat del Ganges no
resistir, per noms per expressar causa d'aquesta llei.
En cas contrari, ser amb la fora de la vida. La voluntat, el pensament, tot l'esperit
era tan lliure que vol; per no va a recolzar la seva llibertat, per pot expressar noms
per la llei general de la fora viva. A menys que el seu tren d'adjunta a la transici de
l'activitat psicofsica i aix est vinculat a la llei de conservaci de l'energia, ell
mateix obligat pel mateix.
Aix no s casual; perqu la llei de conservaci de l'energia s una llei de la
conservaci del mn; i no s casualitat que la ment est obligat a sentir els efectes
d'aquesta condici, de pensar, de voler.
Un general i una evidncia fort de l'extensi de la validesa de la llei sobre l'activitat
psicofsica encara no es fa; per probablement pot afirmar que totes les experincies,
pel que poden fer ells sn, en aquest sentit, i s'han d'interpretar sense compulsi
noms per mitj de la llei; Per tant, caldr atenir-se a ella, sempre que no impugnaci
es fa.
Dibuixem algunes relacions clau en aquest aspecte en compte, la nostra atenci
principalment en l'ensenyament del que seria ms fcil inclinats a retirar la validesa
de la llei, s a dir, l'mbit de les activitats intellectuals superiors ms lliures.
Des del front vost podria estar referies a que, si no les activitats mentals en
absolut, per en qualsevol cas que podria anar de ms Complementeu sense al vigor
les lleis viure, disminuci i augment en ser lligat. Tot parla en contra d'aquest

supsit. Imagini per ara de determinar si una relaci tan especial entre les activitats
fsiques i intellectuals superiors t lloc que podria sorgir un moviment espiritual
particular i existir noms sobre la base d'un examen fsic igualment
especfiques; per, ha de ser afegit, i sempre admetre que les activitats mentals
superiors aqu baix tamb requereixen generalment l'activitat fsica com una base,
com l'inferior; per tamb requereixen l'energia cintica d'aquesta activitat, per anar
d'Equip, i l'experincia ensenya; que requereixen una resistncia suficient dels
mateixos; a si mateixa amb fora per anar d'Equip.
Per vost pot seguir creient que la ment de la seva prpia font d'activitat fsica
que, ni per la seva transici, o almenys deixar que creixi la preservaci contundent
del seu pas requerit d'energia cintica, s a dir, l'energia cintica pot absolutament
crixer en el mn, sense la fora viva en un altre lloc el poder potencial del propi cos
necessita disminuir, per tant, que en contra de la llei de conservaci de l'energia, que
requereix una consideraci global de tota fora viva existent i potencial en aquest
sentit. breument, que era un productor totalment nova fora viva dintre del cos.
Si prenem en consideraci algunes dades, el tipus amb l'explicaci al mateix temps,
una indicaci per decidir aquesta pregunta.
Per partit psicofsica i el consum de l'energia cintica en el cervell i en altres parts a
no activitats psicofsiques en curs normal de la vida, al mateix temps i, de fet un amb
l'altre.Podem pensar i encara una altra unitat amb els nostres rgans corporals, i ferho d'una regla. Per ara el poder del pensament s que incrementarse. Immediatament, veiem com es pren l'energia cintica de la seva prpia font per
amplificar l'activitat psicofsica que ho necessiti per al seu propi benefici, per ser
capa de crear, roba a aquestes altres activitats fsiques, i ohnedem no es pot
reforar. No obstant aix, precisament Alg va ser concebut en un treball fsic fort,
perqu s un pensament que ocupava d'ell ms del que s habitual, immediatament
braos cauen i s'embussen, sempre que el pensament i per tant la mateixa activitat
psicofsica opera internament forta per al seu treball extern per comenar de nou quan
aquesta subsidis interns. On era l'energia cintica dels moviments del bra d'una sola
vegada? Va servir per avivar els moviments del cap.
Com un pensament intens necessria interromp qualsevol poder organisme extern,
interrupcions inverteixen un salt cada pensament. La fora viva, que necessita el salt
les cames, manca el curs dels moviments psicofsics que necessita el pensament; i la
ment no t el poder per continuar com abans tot i la prdua de la transici, per, la
prdua de la substituci de la prpia omnipotncia.
Podem fer servir l'energia cintica; que s un sol s per la quota de l'arbitrarietat,
sin que t en qualsevol moment al seu mxim, i que noms es pot dur a terme per un
tipus d'ocupaci d'acord amb, com l'altre resta. Simplement necessita com nosaltres
que utilitzem la major fora possible en un pobre deixar-lo descansar, els altres, hem
de fer que totes les parts del cos per al descans, per utilitzar la major fora possible al
cap, i vice deixem versa la resta de treball al cap com sigui possible per executar
potents moviments possibles amb les extremitats. I aix veiem el profundament
reflexiu assegut el ms quiet possible, i alg que corre, aixeca crregues, mai al

mateix temps en una profunda reflexi. Es contradiu a si mateixa, no s suficient.


Fins i tot les funcions involuntries com la digesti, es troben en una situaci
d'equilibri i l'intercanvi d'energia cintica amb aquells que necessiten el pensament
fins a certs lmits.Encara que desprs d'un dispositiu de curaci que fet que noms
reconeixem, no haver d'explicar que l'home no s ni capa de funcions involuntries
pel pensament de robar la major quantitat d'energia cintica que la transici real de la
mquina orgnica caracteritza vacilla, ni viceversa pensant robar per altres funcions
mplies tant poder a la mateixa per posar en un bon punt mort.
El pensament s un exemple; Per el que s cert en aquest aspecte del pensament,
s'aplica a totes les activitats intellectuals. Sentiments intensos, les passions, les
intucions sensibles es comporten de maneres especfiques tan intensos com el
pensament; noms que l'activitat psicofsica d'alguns d'aquests processos mentals a
travs del dispositiu orgnic amb certes activitats externs est en Nexus natural, que
desprs s'aixequen juntament amb aix i tendeixen a caure, per, entren en
antagonisme amb l'altra al mateix temps. D'aquest principi associaci d'activitats
fsiques es discutir ms endavant.
La mateixa relaci que entre les activitats psicofsiques psicofsics i no t lloc
tamb entre les rees individuals d'activitats psicofsiques. Estar completament absort
en una intuci externa i al mateix temps per pensar profundament, no va
ms. Alhora, veure l'atenci i escoltar, no vagis. Per bruscament a reflexionar sobre
alguna cosa, hem de abstreure d'altres ms; i aquestes accions l'atenci, es debilita a
favor de la persona. Aqu es podria, per, jugar unes lleis purament psicolgics per
veure si aquests fets es colloca noms. Per ells depenen massa amb l'anterior junts,
al mateix temps que no es veu en una extensi de la llei de conservaci de l'energia
per al joc purament psico-fsica. Pensament no t les activitats psicofsiques no retirar
la seva energia cintica per guanyar quan es pot escapar altres activitats en curs
psicofsic. Aix, l'existncia de lleis psicolgiques no es nega o es redueix a aquesta
fsica; noms s'allega que les lleis del desenvolupament de les activitats fsiques i
mentals relacionades amb no menys de prop, ja que tant seva; i aix no t res
d'estrany, per el contrari seria estrany.
Depenent de la Nexus, on sn les parts, alguns noms es pot en un determinat
context o una certa seqncia en absolut, i alguns ms fcil en aix que entri en
funcionament en aix, i algunes activitats en absolut noms, o amb ms facilitat, per
un context determinat de Compartir, es considerar completada per persona, un
principi, el que ve a la mesura anterior en conflicte, ja que la distribuci de l'energia
cintica entre l'activitats interactuant totalitat desprs d'una banda de l'actuaci de
afebleix individuals, que la connexi des de l'altre costat noms s possible fa o
promou. Per compte d'aquest principi s un munt de contradiccions aparents explicar
el principi anterior on un cop estar limitat per les seves respectivament augmentar
mtuament lloc elevar junts i tardor, i parlar junts al nivell, anar al llarg activitats avui
i segueix mirades vestit , En els Jocs de les mquines que trobem el tot nou
corresponent; i aix no s res a veure aqu les lleis de conservaci de reproducci
delinqent energia.

En el nostre organisme, tals compostos poden per l'hbit, l'exercici en part fixa i en
part ser re-forma o es dissol, i amb l'augment d'exercici, allat de posar peces en
l'acci, cada vegada ms gran l'oportunitat de posar-les en l'activitat vigorosa. Un cop
ms, aquest principi arriba tan fcil per continuar l'execuci, en relaci amb el camp
de les activitats psico-fsics i no fsics a travs de psico.
I aix s la generaci de la forma d'utilitzar l'energia cintica de l'activitat
psicofsica en nosaltres, de manera que observem irgends i pot establir una conclusi
sobre l'observaci, tot aix sota una llei comuna amb l'energia cintica de les
activitats no psicofsics en nosaltres i fora de nosaltres, i aix lliure pot ser l'Esperit,
no pot resistir-se a aquesta llei, per tot noms sota aquesta Llei.
Per, qu sn els fets segents amable amb interpretar?
Tot d'una, ara veiem a un home com a resultat d'una emoci purament espiritual fan
un gran rendiment fsic o mental desprs de noms simplement indiferent i tranquil
assegut all, ni en activitats no psicofsics psicofsics, un gran estoc d'energia cintica
va mostrar encara. Quan l'energia cintica per venir a la vegada? I aquesta activitat
fort pot tamb estar b va continuar sota la influncia d'una forta voluntat ms
temps. On s l'origen sostenible d'aquesta fora que ha de buscar quan no s la prpia
voluntat?
Per el que el primer es refereix, perqu puguem fer un esfor sobtat en certa
direcci noms tenen lloc, per l'anticipaci dispersa i per aquesta mateixa ra vigor la
res potent en una direcci per centrar sobte i prendre fins i tot les funcions
involuntries a haver de completar. I si encara nosaltres, els serveis inusuals
persistents sn capaos de dur a terme sota la influncia d'una fora de voluntat que
no som vermchten aconseguir sense aquest desig, per, va dur a terme la producci i
consum de l'energia cintica necessria no contradir la llei de conservaci de
l'energia; ni pel poder purament espiritual de la voluntat.
De fet, ens trobem que qualsevol esfor arbitrria nosaltres encara ms esgotat
fsicament, s a dir, els actius de l'expressi distant de les disminucions de potncia
per ms, ms fort i ms llarg que segueix, el que demostra que l'evoluci aleatria
d'energia cintica en el nostre cos pel bo noms a costa de la fora potencial que s la
fora que encara s possible per generar, pel que pot d'acord amb la llei de
conservaci de l'energia, que va ocrrer quan l'evoluci de l'energia cintica en les
zones on no t lloc voluntat. Per tant, no es discuteix que, sota la influncia del lliure
albir pot vigor viure realment sorgeix que no hi hauria sorgit ohnedem, per noms a
costa de l'energia potencial, vaig donar de la font de la qual sorgeix en cas contrari, si
no hi ha voluntat es tracts. Ha quedat acreditat resideix en la voluntat, o expressat
psicofsica, les operacions subjectes a la voluntat mateixa, una ra que la conversi
de l'energia potencial acumulada en la vida va tenir lloc i durada; noms la voluntat
de si mateix no pot crear sense les condicions d'una altra manera d'aplicaci general a
la fora de la vida.
L'energia cintica del nostre organisme sempre es realitza, en funci de l'estat
canviant de la nutrici, la salut, despertant i dormint en un up-and Abschwanken pel
que pot en tot l'ascens i la caiguda profundament; per sembla que en circumstncies

normals no sobtats canvis bruscs en el tot, per noms sobtada altra distribuci
capaos que s causada en part pels estmuls, en part per la direcci arbitrria
d'atenci o la transferncia de l'activitat empresarial esfera. L'idealista tamb pot tenir
l'efecte dels estmuls en una base espiritual, el materialista que traa de l'arbitrarietat i
l'atenci a un substantiu; per prenem aqu els fets tal com es presenten a l'observaci
immediatament que en breu el material, aviat s'enfronta a la part espiritual o
publicaci de l'apellaci de la modalitat modificada de distribuci.
s, en cert sentit, com una mquina de vapor, de la qual depn un motor
compost. Depenent de la condici del sistema de calefacci pot augmentar la seva
energia cintica alta o aigera profund; per en la forma normal no pot entrar de
sobte l'un ni l'altra; sin ms b, pel que s una vlvula de manera arbitrria o tanca
aqu, ara aix, ara que part de la mquina de nou per posar-se en marxa i passar un
altre en pau. s noms la diferncia que no fos a la nostra maquinista mquina
orgnica, per assegut a l'interior de la mateixa. Ara vost pot realment disputada al
mateix temps ms energia cintica que es va desenvolupar a costa de l'energia
potencial en gran esfor fsic, com l'estat de la resta del cos; perqu on ms
l'esgotament ms rpid i la necessitat de reemplaament ms gran; per s llavors no
s tant la voluntat, que es va desenvolupar aquesta fora en algun moment de la ra
intellectual que l'augment d'aquesta manera es va iniciar en procs de dieta
qumics. En crrer rpid que respirem ms rpidament, la sang corre ms rpidament,
i que t el mateix xit que si augmentem el tren dels preescalfadors d'una mquina de
vapor, i d'aquesta manera desenvolupar rpidament una determinada quantitat
d'energia cintica efectiva a costa del poder potencial del material de calefacci. s la
mquina orgnica no s capa o mal subministrat, per la qual cosa aquests processos
qumics no van efectivament d'Equip, de manera que la voluntat ms forta no pot fer
res.
Dic Per l'anterior no vol dir que la fora viva realment com el vapor d'aigua
distribuda en el cos en una mquina de vapor; sin noms que la llei de conservaci
de l'energia porta als xits corresponents.
L'ltima font de Kraftentwickelung que viuen al nostre cos s, al capdavall, qu
podem sospitar en els processos de nutrici, i per cada part t el seu procs
nutricional en si mateix, sin que tamb t una font d'energia cintica en si
mateix. Per l'experincia demostra per altres fets pel cam que vam fer aqu afirmat
que aquest procs en tot l'organisme porta a terme en el context de solidaritat, de
manera que no noms no forma part vermchte per alimentar-se, sin tamb relacions
quantitatives de l'equilibri entre els processos nutricionals de les diverses parts es
produeixen, que estan d'acord amb la llei de conservaci de l'energia. Tamb s'explica
el fet que el procs nutricional de totes les parts est sota la influncia de l'execuci
de la sang i l'activitat nerviosa, d'establir una connexi a travs de l'organisme,
fcilment aquests nexe general de procs de la nutrici de totes les parts. No obstant
aix, per tant, ni l'energia cintica, fins i tot un suport especial de la mateixa, ja que el
vapor de la mquina de vapor, realment flueix directament entre les diferents parts,
distribut, tant per estmuls, l'atenci, voluntat i se't atrets, sempre anem a la brevetat
b podem utilitzar la distribuci de l'expressi de l'energia cintica i expressions

pictriques corresponents desprs que sabem la idea vlida en marxa.


L'especial de totes aquestes condicions encara s poc conegut; per el general s
prou clara i oberta abans en el sentit expressat aqu; i indicacions generals donades
poden ser suficient per ara; una altra versi per el mateix seria en part el resultat
d'aquesta insegur, no ser part aqu a l'entrada als llocs.
L'energia cintica que s'utilitza per tallar llenya, i la fora viva, que s pensar, que
es relaciona amb els processos psicofsics subjacents sn quantitativament no noms
comparable a l'anterior, per fins i tot els transformables en un a l'altre, i per aquest
mitj tant beneficis fins i tot desprs de fsica costat a un punt de referncia com per
a mesurar. Gaireb una certa quantitat d'energia cintica s una d'elles, per dividir un
tronc de fusta per aixecar una crrega donada fins a una alada determinada, una certa
quantitat, un pensament a la intensitat donada a pensar tan b; i que el poder pot ser
transformat en aix. Aix no s un deshonor de pensament; seva dignitat depn de la
forma, la direcci, els objectius del seu caminar, no en la mesura o la
incommensurabilitat d'exercici fsic, cal que el seu progrs; com l'expedici de
Colom d'aquesta manera no perdr valor i la importncia que l'energia cintica de la
nau que el va portar, era tan fcilment mesurable que el d'una pedra llanada a l'atzar
o el vent, i fins i tot el de l'altra implementar. La Fsica rep cap mrit o demrit de
l'espiritual, per tant el que es relaciona, i per tant noms pot donar ni prendre un
espiritual com cap. s cert que la sensaci de calma i el pensament era molt
important, i encara es pot construir sobre aquests moviments febles que una
completament intil o cap rendiment fsic extern significatiu es duria a terme de
manera que, quan haurien de ser implementades de tal; Per igualment cert s que, si
els sentiments i pensaments de la vida s a florir a una major intensitat, el moviment
fsic subjacent ha d'anar d'Equip viure.
Aquesta s la relaci de dependncia, en qu la intensitat de l'activitat mental en la
mida del seu fsic subjacent s afirmar no menys en la direcci inversa. Tan poc com
un pensament pot concebre amb una intensitat donada, sense una energia cintica
donada del moviment subjacent es desenvolupa tan poc es pot desenvolupar aquells
sense el pensament que es pensa amb aquesta intensitat. No s que cada fora viva
donat la mida fins i tot un pensament d'una intensitat donada pertanyia, per
probablement la fora viva de tals Ganges fsica, que s capa de portar un tren de
pensament. Ara li correspon a cada un, amb nosaltres la ra de cada moviment
reflexiu en el mn d'una volta mentida o general i, finalment, a buscar la causa de tots
els moviments del mn en un sistema de moviments, el que s una unitat de
pensaments suprem i final i una ms alta i ltima voluntat ssos, i noms pot existir
amb tals; Noms que tenim tan poc per anar juntament amb els assumptes de fe com
una mesura de valor.
Tamb, amb la diligncia que entra Cada evitar-se una controvrsia sobre el lliure
albir, i igualment seria indecors que arrossegar-aqu quan falta aqu. Ms aviat,
mitjanant la indicaci explcita que les lleis generals de l'energia cintica de la lliure
disposici de la mateixa noms restringeixen fins i tot d'aspectes molt generals, la
llibertat concedida tot el dret el que concedeixes la realitat. Ni pot dictar la llei, si i

com implementem fora potencial a l'animat, per si, i en quina direcci com es
transferir. En aquest sentit, la voluntat segueix sent totalment lliure, de manera que
les barreres que tira d'aquesta llei s. Fins a quin punt encara hi ha altres barreres, la
nostra tasca s aqu de nou no investigar, i una resposta a l'ltima pregunta sobre
aquest tema ms enll dels lmits del nostre estudi en tot.

VI. . Sensibilitat Maprinzip 1)


Fins i tot amb la mateixa manera que el muntatge pot ser percebut fort o ms feble
un i el mateix estmul d'una subjectes o rgans, com per un altre, o des dels mateixos
subjectes o rgans en un moment ms o menys que un altre; per contra estmuls de
diferent grandria segons les circumstncies percebre igualment fort. A partir de
llavors, mesurem els subjectes o organismes relatius a una i altra vegada que una
major o menor sensibilitat.
1)

Revisi S. 18-23. Psych. Maprinzipien S. 179 i ss.

Quan els rgans dels sentits sn paralitzat; fins i tot els estmuls ms forts ja no es
perceben; la sensibilitat d'aquest s nul; en alguns estats excitats de l'ull o l'oda en les
altres trucades en si de m, fins i tot la llum ms dbil o d'estmul de so un animat i
de sensacions, fins i tot molest produt; la sensibilitat d'aquest s'incrementa
enormement. Al mig estan tots els graus intermedis de sensibilitat. s a partir de
llavors abans de ra suficient per distingir graus de la mateixa i comparar; per la
pregunta s, com d'una manera precisa, ja que realment pot succeir mesurament.
Aquesta caracterstica ve en consideraci. En general, la mesura de la mida s que
determinar quantes vegades una, com una unitat presa com a base, es va incloure la
mida de la mateixa espcie. En aquest sentit, la sensibilitat com una riquesa abstracta
t tan poc una mesura, com la fora abstracte. Per en lloc del mesurament de tu
mateix, pots mesurar alguna cosa a notar respecte, dependent de la mateixa, el que
desprs del seu acord amb ell i s'incrementa i el que fos inversament d'acord amb els
seus termes i augmenta, i per tant una mesura indirecta guanyar el mateix, de la
mateixa sentit, com s el cas amb la fora. En lloc de mesurar aix per si mateix, que
mesura relacionada amb dependents, velocitats que masses iguals, o les masses, que
igual que les velocitats s'implanten. I aix podem ja sigui mesurar la mida de la
sensaci tractant generada per estmuls igualment grans, o la mida dels estmuls que
provoquen una sensaci iguals i el primer si dir, la sensibilitat s dues vegades ms
gran quan el mateix estmul 01:00 dues vegades ms gran sensaci evoca; en aquest
ltim cas, s el doble de gran quan un mitj tan gran estmul evoca una sensaci
iguals.
No obstant aix, el primer cam s intransitable, pel fet que no tenim una mesura de
la sensibilitat, i mostrem ms endavant, com s en si mateix per donar suport noms
el grau d'una altra manera raonable de sensibilitat. Per contra, res impedeix complir
amb la segona. La mida dels estmuls s mides exactes disponibles, i la igualtat de la
sensaci que podem apropiar mesures de les quals el futur amb ms detall es

discutir, probablement es va declarar. En conseqncia, hem creat la sensibilitat als


estmuls de la mida dels estmuls que desperten 1 igualment fort, o ms en general,
per a comprendre extenses sensacions, una sensaci d'igualtat, al revs,
recprocament unes breus impressions.
Es pot admetre que duren noms una qesti de definici que anomenem la
sensibilitat noms dues vegades tan gran com el mitj d'estmul provoca la mateixa
sensaci. Si la sensibilitat s una cosa mesurable, pel que aquesta llibertat no est
obert, per la relaci es va declarar per l'experincia o conclusions. Per aquest no s
el cas; l'explicaci de s arbitrria, i la ms simple possible i que permet l's ms
simple, preferible.
Aix pres aquesta mesura ser la nostra ajuda, i tamb t un altre significat que per
orientar-nos en l'mbit de les relacions reals entre l'estmul i la sensaci, i per fer el
seu vincle per bill possible sense testificar res sobre la mida de la sensibilitat
abstracte a pot i ha de ser. Certament segueix sent que quan els subjectes alhora, dues
vegades ms gran d'estmul que inclou, en la mateixa mesura que cauen en la
sensaci com en altres subjectes a un temps diferent. En lloc d'aix en tantes paraules
per dir, premem breument amb els pocs a terme, la trobem en un dels casos la meitat
que la sensibilitat al lloc encant com en l'altre cas. Qualsevol altra mesura representa
una altra relaci de fet en aquest sentit i designar altra cosa que tal.
La fora o intensitat de les activitats fsiques, el que va provocar l'apellaci a
nosaltres, i el que el sentiment est directament relacionada amb, a falta d'activitats
psicofsiques, ve amb aix, en la mesura nacionals psicofsica exteriors s'atura. La
qesti de si aquestes activitats sn la fora dels estmuls sn proporcionals o no s
irrellevant per el seu concepte i la seva aplicaci; perqu com a mesura de la
sensibilitat als estmuls, es puja fins i tot en una proporci de la sensaci d'aix, no
per a les activitats provocades per tant; i aquesta pregunta s de fet per aixecar, per
de decidir noms sobre la base dels fets que pressuposen aquesta mesura.
Encara s important evitar la segent fallcia. Si no est en el doble d'alta
sensibilitat suficient per a una apellaci de la meitat d'estmul per a provocar una
sensaci igual de gran, per se segueix que el mateix estmul desencadena llavors
dues vegades la sensaci. Primer de tot el que puguem aqu sobre no jutjar, sempre i
quan no tenim el grau de sensaci, i ms tard, quan hem tornat a observar que aquesta
relaci s de cap manera.
Est en la sensibilitat als estmuls, per distingir la sensibilitat als canvis d'estmul,
diferncies irritables. La mesura est subjecta a les mateixes, per rellevants aspectes,
noms que la modificaci d'estmul, la diferncia d'estmul, pren el lloc de es
produeix l'estmul.
De fet, com un igual, dues o tres vegades tan gran estmul pot ser necessria per
elevar una sensaci iguals, tamb pot tenir un similars, dues vegades o tres vegades
tan gran variaci d'un estmul, o un equivalent, dues vegades o tres vegades gran
diferncia entre dos estmuls sn necessaris per aixecar una variaci igual de
sensaci, o una diferncia igual entre dues sensacions. En aquest cas, la modificaci
de l'apellaci pot ser presa com una diferncia d'estmul en la srie de temps amb les

diferncies que ocorren simultniament estmuls des del punt de vista i el nom
com; com en el segent s'ha de fer en general, sense voler dir que no importa si
vost concep els components d'una diferncia, ja sigui simultniament o
successivament. Subcomponents de la diferncia aqu com a conseqncia, entenem
els estmuls entre les quals s la diferncia que es fa sentir en la sensaci.
A primera vista, un podria estar inclinat a prendre la mesura de la sensibilitat als
estmuls i l'estmul a les diferncies en l'altra es pot reduir. Quan donen dos tons de
diferent fora fsica, de manera que pot comprar un ter pensa que la fora s les
diferncies en la fora dels dos iguals, i vost podria ara z. B. pensar so
schwchstmgliche que encara es pot escoltar per si mateixos, i schwchstmgliche
diferncia, que encara es pot veure entre dos tons, t generalment la mateixa
mida. Per aix s en realitat untriftig. Ms aviat ia ensenyar experincies casuals i
ms tard es demostrar amb ms detall que la diferncia entre dos sons fsics, llums,
etc ms pel que ha de ser per ser encara recognoscibles, ms gran ser la fora
absoluta s el mateix, per, la fora absoluta, encara noms pot percebre, segueix sent
el mateix.
Recordeu que aquests necessiten per distingir la sensibilitat i Empfindlichkeitsma
d'encants i diferncies encant.
Referent a aix, la mateixa diferncia d'estmul es reconeix ms o menys fcilment
en funci que es fa entre els estmuls petits o grans, i fins i tot all, estudis posteriors
mostren que, pel que fa a la mida de la diferncia sensaci, la sn una diferncia
d'estmul, en la seva relaci amb els estmuls o la relaci d'ordre establert els estmuls
a l'altra molt arriba, la diferncia no s merament la sensibilitat varia segons la
condici de les persones, sin tamb per la grandria dels estmuls, en general, menys
que en gran petita. La determinaci de la llei, segons la qual la diferncia de falca
Sensitive depn de la mida de l'estmul, s a dir, segons el qual la magnitud de la
diferncia dels estmuls ha de canviar amb la mida dels estmuls a ms iguals cauen
clarament en la sensaci, s un dels ms important i el ms transcendental Tasques de
la psicofsica exteriors.
Com ms a prop ara sortir per les segents investigacions en diverses rees
sensorials que, almenys dins de certs lmits, la diferncia entre els estmuls donats
sempre igualment notables de la sensaci que queda quan l'oferta en la mateixa
proporci que els seus components o disminueix, per tant, si la diferncia relativa
d'estmul i el que associat amb, si la relaci dels estmuls segueix sent el mateix, com
tamb la mida absolut de la diferncia d'estmul i el canvi d'estmuls.
Sota diferncia estmul relativa s sempre la diferncia dels estmuls en proporci a
la suma, o els mitjans, oa un dels estmuls per entendre el que s aqu indiferent,
sempre amb la constncia d'una relaci, se li dna la consistncia en cas contrari de si
mateix. Igualment, la constncia de la diferncia d'estmul relativa i la relaci estmul
sempre s'associa a la solidaritat, de manera que no importa, fins i tot si es refereix a la
constncia de la una o l'altra.
Si z. B. els components 5 i 3, tant doble, quedar-se al mateix temps, la relaci entre

els dos i la diferncia relativa entre els dos sense canvis, s que aquest ltim un
si
o com
o com a
resumir relativa desprs de doblegar
s
el que trenca amb les convencions anteriors.
D'altra banda, quan es canvia els diners d'estmul, tot i que la diferncia d'estmul
relativa canvia sempre en la mateixa direcci amb i viceversa, per no de manera
desproporcionada pel que. . Perqu, si ara la relaci entre els components 5 i 3
caracteritzat passa aquest component 5 canvis sense el component 3, de manera
que la diferncia d'estmul en relaci va
a
o fora d'sobre que un
canvi t lloc en les proporcions de 5: 6 en lloc de 3: 4.
Fins ara ara la llei s que la diferncia segueix sent el mateix notablement quan
s'alimenten en la mateixa proporci que els seus components o disminueix, per tant,
la diferncia d'estmul relativa i els diners de l'estmul per a romandre la mateixa,
haur de dir que la diferncia en la sensibilitat a la mida els estmuls en relaci
inversa a menys que sigui en dues vegades la mida d'estmul dues vegades tan gran
diferncia s necessria per produir la mateixa diferncia de la sensaci.
Per, pot a partir de llavors apareixer convenient captar la sensibilitat a les
diferncies iguals a un proporcional, s a dir, per posar-los iguals, no tan llarg com la
mateixa absoluta, per a condici que la mateixa diferncia d'estmul relativa o si els
mateixos diners d'estmul evoca la mateixa diferncia de la sensaci i les va posar
recprocament a un o altre , Ja sigui un o l'altre, s de nou noms una qesti de
definici i t en els resultats de l'aplicaci de la mesura de la sensibilitat no t cap
efecte si vost just per sobre del nivell de la definici utilitzada d'acord amb. Per es
veur ms endavant en tot el context per raons formals com convenientment, la
sensibilitat a les diferncies, si s per ser pres com un proporcionades, en les seves
esmenes ms aviat pel recproc de la relaci d'estmul que la diferncia d'estmul
relativa, en la qual una mateixa diferncia sensaci sorgeix, s'ha de considerar com a
mesura;mentre que la constncia de la sensibilitat relativa es pot obtenir amb major
precisi tant la constncia de la diferncia relativa d'estmul com una relaci
d'estmul.
Resumit l'anterior, hem de fer una doble distinci en la sensibilitat. Cal distingir: 1)
la sensibilitat dels valors d'estmul absoluts i les diferncies irritable, curt sensibilitat i
contrast absolut sensibilitat, una de les quals es mesura primer pel recproc de les
grandries d'estmul absoluts, que produeixen una sensaci de la mateixa mida, per
la segona, depenent de si un Ella entn, es mesura en una de les segents dues
maneres. Tenim 2) la diferncia de sensibilitat per distingir en un absolut i una
sensibilitat diferencial proporcional o relativa, en funci de la inversa de la diferncia
absoluta o la relaci de les variables d'estmul serviran com a punts de referncia. La
primera, que sn en general la sensibilitat simple diferncia, l'ltima trucada relativa.
Aquestes distincions poden aparixer minuciosament i com divisions ociosos
ara. Per es veur ms endavant que no es troben en aquest; ms aviat es penja en
aquesta distinci, la claredat en la vista de les principals circumstncies de fet, i

depn de l'anterior falta d'una distinci clara per les mateixes parts de l'ambigitat
que des de llavors segueix prevalgut en la doctrina de la irritabilitat.
En general, a saber el seu nom indica res sensibilitat ms que el que d'una altra
manera tamb conegut pel nom de la irritabilitat, excitabilitat, la sensibilitat; Noms
que aquests noms s'utilitzen generalment, no noms pel que fa a l'evocaci de
sentiments, sin tamb els moviments per estmuls externs o interns. Per en la
mesura en ltima instncia, tamb depn de totes les sensacions de moviments
interns, tamb podria el concepte de sensibilitat en lloc de referir-se a la sensaci en
el moviment psicofsica seu xit, i per tant dir z. B. de la sensibilitat absoluta, s de la
mateixa mida, dues vegades o tres vegades tan gran, en funci d'un estmul igual,
semi-doble o gran extern o intern pertany a provocar el mateix moviment
psicofsic; noms que aquest concepte no s la posici prctic, perqu el moviment de
l'observaci psicofsica s inaccessible.
Els noms de la irritabilitat, excitabilitat en cas contrari s'utilitza en part com a
sinnims, de vegades distinci arbitrria sense tals distincions mai havia gefut en
circumstncies de fet clarament identificats. Per ser fcil de definir el concepte de
diferents sensibilitats d'introduir un s distintiu, i per tant seguir irritabilitat
exclusivament per a l'absoluta, utilitzeu l'excitabilitat de la sensibilitat diferencial,
primer pel que fa a les sensacions, aquesta ltima en les diferncies percebudes.
En les disposicions vigents, vam tenir les intenses sensacions de preferncia en la
ment, en el qual, en sentit estricte, el concepte de l'estmul s'aplica noms; No obstant
aix, el grau de sensibilitat de les rees de sentiments intensos pot ser transferit a
l'extensa els segents fets.
Com se sap, s requerit pels experiments d'EH Weber una certa lapse d'un conjunt
amb els seus consells sobre el cercle de la pell, de manera que la distncia acaba
apareixent notablement; i evita que res, d'acord amb una modificaci del seu procs,
el que estic parlant en el futur, per a determinar tamb la mateixa mida que apareix
distncies en diferents llocs de la pell, que desprs mostra que la mida real de les
distncies al penes perceptible, o ms generalment la mateixa mida, molt s diferent
en diferents llocs de la pell. No menys pot ser detectat per mtodes d'imatge verificar
ms tard que les diferncies en les distncies que encara sn reconeguts en pell
diferent, sn de diferents mides. Diferncies anlogues en la percepci de tipus
espacials, i les diferncies de grandria com entre els diferents llocs de la pell poden
ser entre les diferents parts de la retina, en particular, per trobar ms central i
perifric. Aix que vost pot partir d'una sensibilitat diferent a la vista d'extenses
mides, aix com en la concepci de variables intensives parlar, i tant a curt com
extensa i intensa sensibilitat a preguntar uns als altres.
La mesura i la diferncia de mesura absoluta a l'mplia sensibilitat de les diferents
pell o retina a continuaci, es va tractar tamb en els recprocs de la mateixa mida que
apareixen expansions, les diferncies d'expansi, proporcions de l'expansi, com la
mesura de la intensa sensibilitat en la mateixa mida que apareix mides intensius o
diferncies en la mida o proporcions d'estmuls, per tant z. B. Una rea de la pell en
un absolut el doble de l'extensa sensibilitat que els altres han, si mitja distncia

ortodrmica tant en el mateix pla apareix com gran.


No obstant les parts extensa sensibilitat donats no es discuteix en cap d'aquestes
relacions de dependncia en el nombre dels anomenats cercles sensorials, el mateix
s'inclouen en una lnia determinada, de manera que encara seria plana per untriftig, el
grau d'mplia sensibilitat a aquests ens nmero desconegut de cercles sensorials es
relacionen amb vol, com la mesura intensiva ens quantitat desconeguda de moviment
psicofsic. No es discuteix a la part posterior en una distncia donada molt menys
cercles sensorials inclouen, com en el rovell del dit, i proporcionar raons de la menor
sensibilitat de l'extensa enrere que el dit; Per el concepte de sensibilitat extensa es
refereix ara al fet que en virtut del dispositiu i l'estat d'nim rgan orgnica en aquest
sentit s diferent, que l'altre. Si volies a causa del diferent nombre de cercles
sensorials considerar una reducci de les mesures de sensibilitat, s'esmentava el fet
que vost no t les dades a la mateixa, i per tant tota la mesura romanen suspeses en
el mer concepte, la noci d'una sensibilitat diferent, probablement desaparegui per
indiscutiblement universal noms hi ha fins al moment no es coneix, relaci de
dependncia en aquest sentit, que tots volen dur a terme en el mateix valor. B
mesurat dades sobre l'extensa sensibilitat com a la intensius desprs de preparat aqu
per aquest principi de mesurament tenen, per descomptat, noms el valor de les dades
d'observaci, que encara constitueixen cap idea de les relacions constitucionals de la
sensaci a la prpia document fsic, per juntament amb uns altres a Justificaci
d'aquest tipus pot contribuir, si s que realment pensaven de l'observaci pura i les
dades utilitzades.
Vost pot apreciar la preocupaci que en la gran variabilitat de la sensibilitat segons
la diversitat dels individus, de temps i d'un sens fi de circumstncies internes i
externes que s bastant intil a una mesura de buscar la mateixa, una vegada ms, a
causa d'una forta cap constantment mutable Des de l'inici El mesurament est
disponible, en segon lloc, perqu els resultats no tenen constncia i present cap valor,
sempre que l'observat en certs individus, en determinats moments, en certes
circumstncies, els resultats podrien no trobar en altres llocs i en altres ocasions.
De fet, no s negar que hi ha, referent a aix, per a la mesura de les nostres rees
psicofsics dificultats que no existeixen per a la mesura un rees purament fsiques o
astronmiques.Per en lloc de la mesura o la capacitat d'aconseguir resultats
fructfers d'aquesta manera seria derogat, el cercle de la investigaci noms
s'ampliar i s'introduir consideracions que no existeixen per a aquestes altres rees.
Referent a aix, la sensibilitat s una variable, no tenim mesura de la mateixa
mirada com un slid; per podem 1) lmits, 2) s de consultar; 3) investigar la
dependncia dels seus canvis en les circumstncies; Consultar 4) La llei per la
variabilitat obtingut s el mateix. Aquests ltims sn el ms important. Per a
l'exploraci i investigaci de tota l'oferta, per els mtodes de mesurament que es
discutir en la sensibilitat no noms els recursos suficients, sin tamb suficient
nitidesa.
No obstant aix, una investigaci exhaustiva al respecte corre necessitava molt ms
lluny que la d'un objecte immutable fix s incapa de fer front a les forces d'una sola

persona, i ja realitza requerit per a una sola regi sentit fins ara. En lloc ms ofertes
en aquest sentit un camp ric per a la investigaci futura en especial per a les forces
ms joves mitjanant folgends que es discutiran mtodes representen una investigaci
que no s difcil en si mateixa, sin que requereix pacincia, l'atenci, la perseverana
i lleialtat.

VII. Maprinzip sensaci.


El discutit en la mesura captol anterior de la sensibilitat s ser confs com una
mesura mers actius de sensaci ni amb un grau de sensaci de si mateix, per, s'entn
en el sentit indicat, aquestes declaracions prospectives, per noms l'observaci de
casos d'igualtat de sensaci, en part sota la mateixa , en part sota esmenada, estmul
condicions. Mesurem aquesta, de fet, no s la sensaci, per noms els estmuls o la
diferncia entre els estmuls, que causen una sensaci igual o una diferncia igual de
la sensaci; i per tant es pregunta encara si i en quina mesura una mesura de la
sensibilitat prpia i l'espiritual era possible.
De fet, fins ara no existeixen, o, parlant amb ms cautela, fins ara reconegut com a
tal, ha dubtat o negat en lloc de fins a l'ltima vegada que aquest troben en
absolut. Fins i tot l'intent de Herbart en una psicologia matemtica no ha estat capa
de basar-se en tals; la principal objecci que s'ha objectat que ell
sempre; independentment Herbart la mesura que dir, aix que tenia a les mans. No
obstant aix, el principi d'aquesta mesura es folgends erigir, i la viabilitat dels
mateixos es mostrar tant terica com experimentalment. En primer lloc, aix passar
noms per les sensacions; doncs encara que les aplicacions de Maprinzips
psicolgics molt ms rics que en els sentiments, ja que es mostraran en el futur que
est per prendre d'aquesta sortida, perqu les condicions aqu representen la ms fcil
i ms accessible a l'observaci directa.
Des del principi i en general no es pot negar que l'espiritual en absolut subjectes a
relacions quantitatives. Perqu no noms es pot parlar d'una major o menor intensitat
de les sensacions, tamb hi ha una intensitat diferent dels instints, hi ha majors i
menors graus d'atenci, la vivesa de la memria i la fantasia imatges, la brillantor de
la conscincia com un tot, com el intensitat de pensaments individuals. En dormint
conscincia humana mai s'extingeix, augmentat en profunditat reflexiva a la major
intensitat; i en la brillantor general de pujar i baixar de nou les idees i pensaments
individuals. Per tant, el tema espiritual superior no menys del sensual, l'activitat de la
ment com un tot, no menys que en detall la determinaci quantitativa.
En primer lloc i directament, per noms tenim una opini sobre un ms o menys o
un directe en tots aquests aspectes, no un Quantes vegades ho requereix una mesura
real, i que s'aplicar a guanyar-la. Sense ni tan sols tenir una mesura real de la
sensaci - i va ser prou a partir d'ara a aprofundir en el tema en relaci a la sensaci que sn capaos de dir: aquest dolor s ms que aix, aquesta sensaci de la llum s
ms que aix; per pertanyia a l'extensi de la sensaci que podrem dir que aquesta
sensaci s dues vegades, tres vegades, ni ms ni menys i tantes vegades tan fort com
ells, i que s capa de dir fins aqu. Igualtat en les rees de sensacions que sn
capaos de jutjar b; els nostres mtodes de mesurament de tota la sensibilitat dels

quals actuarem posteriorment en detall, els nostres mtodes de mesura fotomtrica es


basen en el mateix; per amb tot el que no tenim una mesura de la sensibilitat.
Tenim, per tant, encara no s una mesura; per tenim perqu el suport de la mesura,
que requereix la Quantes vegades el mateix, i per la present, sobretot, l'avaluaci de
la mateixa en les rees de sensacions. De fet, queda per veure com la nostra dimensi
mental, ve principalment en res ms que la fsica, la suma de Soundsovielmal partit.
En curs va intentarem fer una suma manera directa. La sensaci no s dividit per si
mateix en les mateixes polzades o graus des que podem comptar i sumar. Per hem
de recordar que aix no s diferent en mides fsics. Si comptem per als perodes
directament en el temps des que es mesura el temps de les porcions d'espai
directament des de l'espai, si mesurem l'espai? Ms aviat, vam crear una escala
externa, s a dir, el temps d'una mesura que no s per mera vegada, a la sala d'una
escala de. No per mer espai, a la matria una escala que no consisteix en la mera
matria La dimensi de cada un dels tres requereix tant amb els altres. Per qu no
estar d'acord amb les rees espirituals, mentals? Que un ha estat buscant la dimensi
de les rees psquiques sempre purs de la psique, pot ser una de les principals raons
que abans no podia trobar-lo.
Sembla que s'ha confs sovint en aquest sentit alguna cosa. Qualsevol mida pot
basar-se noms en una unitat d'aquest tipus; i en aquest sentit, per, es pot dir, l'espai
noms pot ser a travs de l'espai, el temps noms pel temps, el pes es mesura noms
pel pes; Per una altra s la Mamitteln i el procediment de mesurament. En aquest
sentit, no ho abstracte existeixen per mesurar en la naturalesa de les coses i no ser
abstret de si i de cada resum pot manejar, no es pot trobar en la naturalesa de les
coses, la unitat abstracta de mesura i un procediment de mesurament de manera; i que
noms depn del procediment de mesura prctica amb les dimensions especfiques de
la realitat creades perqu la relaci de magnitud de la mesura a la unitat, per fora
Imagineu pur.
Aix ho farem, si en una mesura de la psicolgica, com la fora dels sentiments i els
instints i, en major persecuci, la intensitat de l'atenci, la brillantor de la nostra
conscincia volia pensar aix successivament, per tamb ha d'exigir una mesura de
la mateixa classe, per necessari buscar no els mitjans de calibre i el procediment de
mesurament en zones pures de la psique, s a dir, la percepci interior, per noms
han establert com a tal, que una simple referncia a una unitat psquica s
evident. Mai ser possible crear una sensaci immediata de manera sobre l'altre, que
una mesura d'una per l'altra erwchse; per pot a travs de la concurrncia d'alguna
altra cosa, el que les sensacions estan tan ben units, de guanyar l'expansi d'Elle en la
qesti de Elle, sigui possible, una mesura de sensacions.
Qu pensarem en aquest sentit?
Sense entrar en una possibilitats indefinides, que desenvolupament el principi de
mesura igual a si mateix.
Llavors, com mesurar l'espai, requerim la qesti de Doble ela, que es pren a la
sala, anem a mesurar la, la necessitat fsica mental, que s objecte de la mateixa; si,

per el que s directament subjectes, l'activitat psicofsica, no es pot observar


directament, s l'atracci pel qual s'activa, amb el qual creix legalment i disminueix,
pot prendre el lloc d'Elle a la psicofsica exteriors, d'on que podem esperar, per entrar
a la psicofsica interiors el propsit d'obtenir el Elle interior.
Ara b, aix seria molt fcil si la mida de la sensaci de la mida de l'estmul podria
ser posat en proporci. Llavors haurem d'acceptar una sensaci de grandria doble,
on actua un doble de gran estmul. No obstant aix, aix no est perms. Tampoc hi
ha un perms per adoptar una proporcionalitat entre l'estmul i la sensaci, sempre i
quan no tenim el grau de sensibilitat, el que ens garanteix la validesa de
proporcionalitat; ni s la mesura realment va guanyar confirmar aquesta. Aix tan
simple com un Elle fsica a l'extensi fsica no es poden aplicar a la sensaci
d'irritaci, per. Mentrestant s obvi que qualsevol altra relaci funcional entre
l'estmul i la sensaci que la de proporcionalitat directa, aix pot proporcionar una
mesura de la sensaci desprs de les relacions mesura d'estmul quan noms tal pot
guanyar sense ja que pressuposa una mesura de la sensaci. Perqu si en una
equaci i en funci de xexpressat, podem i desprs que els valors de x, i viceversa
pot, si la forma en qu canvien entre si, fins i tot una completament diferent a la d'un
altre progrs s proporcional , Aix que aix s tot el que anem, la mida d'estmul i
grandria sensaci igual d'expressar en funci d'uns als altres, independentment del
vol ser aquesta funci per tal de trobar la mida diferent desprs d'una llauna; noms
aix hem de tenir una funci en la realitat fundats perqu les aplicacions de nou a la
realitat del possible. Aix ens porta de nou al problema principal, com pot ser
obtingut, demostrar el ben fundat en la realitat, sense tenir la sensaci ha mesurat
amb la finalitat de demostrar a aquesta sensaci en aquesta i qualsevol altra condici
als estmuls seguir pas gran, com la que el indicant funci. En definitiva, la mesura de
la sensibilitat, que noms mira, sembla que es troba, el mateix ja pressuposar, si ha de
ser fundada en aquest principi.
Hem de fer aquestes dificultats molt clar per obtenir una visi clara sobre el
significat del seu aixecament. Aquesta millora es basa en el curt connexi de dues
circumstncies. 1) Que funcionem entre l'estmul i la sensaci d'una funci entre els
elementals, de la qual tant es pot considerar com un adult, es deriven; 2) que donem
suport a aquesta funci en l'experincia possible, la viabilitat d'acord recolzat per
mtodes precisos, l'avaluaci de la igualtat en les rees de sensacions.
Aix s'explica, ms especficament, de la segent manera:
La diferncia d'una mida d'estmul per a l'altre sempre pot ser tan positiu o
increment negatiu a un o altre mida d'estmul abast i pot ser tota una apellaci a la
versi matemtica a partir Zuwchsen positiu de zero a ser considerat un adult per
aconseguir un increment a un de la suma pensant anteriors junts fins l'encant complet
est all. De la mateixa manera, una diferncia sensaci a la versi matemtica
considerada increment positiu o negatiu a una o altra sensaci i tota una sensaci com
de Zuwchsen positiu de zero a ser considerat crescut a tota la seva fora. Coneixent
ara la relaci funcional entre la suma Reizzuwchse de zero, i la suma de la
Empfindungszuwchse associat, pel que han estat eo ipso per tot l'encant i tota la

sensaci provocada pel mateix.


Els tres mtodes de mesurament de la sensibilitat a les diferncies que es descriuen
en el segent captol, ara sempre ensenyen de manera uniforme, que ja s'ha demostrat
en el captol 6 provisionalment que la Reizzuwuchs, s el que necessita per produir
un Empfindungszuwuchs indicades o la sensaci de la mateixa quantitat d'augment
no es queda la mateixa, conforme al que es produeix en un estmul ms febles o ms
forts, per creix amb l'augment dels estmuls a si mateixos. s a dir. Un Reizzuwuchs
ha de ser un estmul ms fort ms que una feble a alguna cosa ms que notable
increment, o mai per ser igualment notable. Si 1 Lot sn com a mnim de la subhasta
d'una lliura per noms perceptible Empfindungszuwuchs la sensaci de pesadesa de
la lliura, per la qual cosa no hi haur tals ms en dos lliures, per podria ser una mida
ms considerable de Gewichtszuwuchses necessari en tres lliures, etc. Un cop ms,
els mitjans d'investigaci detallades els mtodes pertinents ara condueix a una
pronunciada ja en el sis captol relaci jurdica general entre les variables d'acord
amb la mida de l'estmul Reizzuwchsen que sempre dna els mateixos
Empfindungszuwuchs i la constant Empfindungszuwchsen, el que resulta en que
ms tard s'ha indicat, la derivaci de la relaci funcional entre el, de poden prendre
les variables Reizzuwchsen va resumir els estmuls i la va resumir de la constant
Empfindungszuwchsen tota sensaci.
Tamb ho s la necessitat de comptar amb una mesura de tota la sensaci que ja,
per determinar la seva relaci funcional a tots els estmuls, burlat, que en la relaci
entre el Zuwchsen primria de la qual l'estmul i la sensaci pot ser considerat com
un adult, tornem, que per, hi ha una mesura de la sensibilitat, sin simplement la
nostra posici de comandament i mig de mtodes de mesura de la diferncia en la
sensibilitat a l'alta nitidesa per ser portats, l'avaluaci de la igualtat de les diferncies
de percepci, Empfindungszuwchsen, pertanyen al que les variables mesurables
donat Reizzuwchsen, flama, i que la relaci funcional de les sumes els Zuwchse
deriven, el que ens dna la mesura de la sensibilitat desprs dels estmuls mesurats.
En principi, per tant, la nostra mesura de la sensibilitat tamb est sortint cada
sensaci en divisions iguals, ds els mateixos increments, de la qual sorgeix l'estat zero
de desmuntar, i el nombre d'aquests mateixos departaments com a tal per l'impost de
les duanes d'una escala pel nombre d'associats Reizzuwchse variables de pensar
determina que sn els mateixos Empfindungszuwchse produir capaos; Com es
mesura un tros de tela de la mateixa pel nombre de Doble ela, determinem el nombre
de mateixos departaments, els quals sn capaos de cobrir; excepte que en lloc de
Decken d'aqu s el pare. Poc es determina la mida de la sensaci que som incapaos
de determinar directament, com Quantes vegades el mateix cont, que sn capaos
de determinar directament; per no llegir el nmero a la sensaci, per els estmuls de
la que transporta la sensaci, i poden ser llegides ms fcilment.Finalment,
reemplacem, en principi statuierte noms comptant un nombre infinit de
l'infinitament petit Zuwchse que en la realitat no es pot executar, per una suma
nfima dels mateixos, el que ens dna el resultat del compte, sense haver de fer en
detall.

Aquesta difcil al principi mesura de vista, per, pot aportar un clar punts simples,
de vista, mtodes i frmules. Per abans d'entrar en els captols segents a l'execuci,
pot servir algunes discussions generals, per explicar el principi una mica ms.
El grau de materialitat es basa Vist de ms a prop en la seva forma ms general, i en
ltima instncia, el fet que la mateixa quantitat i els mateixos grans impressions
psquiques per la mateixa quantitat i la mateixa mida de causes fsiques es generen la
Quantes vegades est determinat per les Quantes vegades aquestes impressions
mentals, la magnitud de la causa que produeix la impressi psicolgica nic o
qualsevol suma de tots dos, s considerat com una unitat. Com ara podem guanyar la
forma fsica d'una mesura d'aquest tipus noms sobre la base de la relaci del fsic al
que psicolgic, vam guanyar pel nostre principi, per contra, el nivell mental a causa
de la mateixa, perseguit noms en la direcci inversa, relaci.
Seguint el principi general de continutat sense sensaci s abrupta i sobtadament a
l'altura completa ms enll del qual no prosperen, per passa del grau de
imperceptibilitat tots els graus intermedis, sovint en un temps tan curt que sembla
tenir de sobte hi ha dubte nosaltres tota l'altura de la sensaci , Un augment en la
sensaci de zero a sempre noves increments fins a la seva alada completa aix no s
ficci, per basada en la naturalesa de les coses; la referncia a la mateixa, sin tamb
l'artifici que ens converteix en la mateixa mesura per si sola sigui possible. No s
una mesura pot ser aplicada davant la sensaci major d'edat, fins al moment pot ser
cap majoria quantitativa discrepen sobre ell. Per l'oferta tamb representa els
increments, de la qual sorgeix, sobretot per al nostre futur auffabare a seure mtodes
majoria a la sensaci cada vegada ms gran.
Des d'alguns sectors d'aquest artifici condueix per al tractament de les variables
psicolgiques beneficis corresponents, que el truc corresponent per al tractament de
mides d'habitaci.Una corba, una rea que no est soscavada; Per el clcul en lloc de
prendre com un fet general, es pot sortir del seu increments adult, i concedit a tal.
Com la visi ms precisa en totes les circumstncies del passads de la corba, donant
una expressi general de com ser gehends continuat increments constants de
abscisses l'increment variable de l'ordenada, per continuar gehends constant dx la
variable dy es comporta. En conseqncia, donarem la visi ms precisa en el
passatge Beziehungsweisen d'estmuls i sensacions, donant una expressi general per
als gehends continus increments constants de la sensaci Com funciona l'increment
variable de l'estmul, i fins ara endavant una funci entre l'estmul i la sensaci no
menys per una equaci entre x i i seran representats directament expressable, i, si es
vol, per una corba. Noms es continuar prenent x i i les
lletres i necessitat. Mentrestant, aquest s per ara noms una visi, no t cap idea
que estem obrint.
La dimensi psicolgica s sempre menys fcilment i simplement romanen en la
construcci com en la sollicitud que el fsic; sobretot a terra, ja que en les
dimensions fsiques generalment iguals divisions de l'escala dels mateixos
departaments de l'objecte mesurat corresponen, mentre que en la prpia experincia
que cada vegada Reizzuwchse sigui el ms general a terme maniobres fet necessari

en augmentar la mida de l'estmul i la sensaci encara cobrir els mateixos


Empfindungszuwuchs, per aix dir-ho, s el cas comparable a la que les divisions
desiguals de l'escala dels mateixos departaments de l'objecte mesurat
corresponen. Aix ara impedeix encara que com jo no vaig dir en una relaci
coneguda entre dues de la suma d'una sobre l'altra per tancar el que s l'essncia del
que s important. Per la mida de l'estmul i la sensaci sn ara ja no est en tot el
proporcional, i la relaci ms simple, el que ha fet pensar entre l'escala i l'objecte i
realment t lloc en l'espai fsic, el temps i les mesures de pes, de manera que existeix
entre els objectes mentals i el seu fsic no escala.Aquesta s una segona ra, que ha
endarrerit el descobriment de la dimensi psquica.
Mentrestant, l'estudi experimental mostra que hi ha la segent relaci simple el que
era concebible aqu. Es va trobar que mentre que la absoluta mida de Reizzuwchse
per igual Empfindungszuwchse si creix ms i ms amb l'augment de la sensaci,
per assumint una velocitat constant i, en circumstncies normals o mitjana de
la proporci mida d'aquesta Zuwchse continuar gehends segueix sent el mateix per
la mateixa Zuwchse de la sensaci; de manera que sempre la mateixa en
relaci Reizzuwchse mateixa Empfindungszuwchsen compleixen, si, com abans,
sota relativa Zuwchse la mida de les Zuwuchses absoluts, en proporci a la mida de
l'estmul o dividit per la mida dels estmuls als quals es porta a terme, entendre.
D'aix, el fet que la mida absolut de Reizzuwchse per la igualtat dels augments
Empfindungszuwchse amb l'augment de la sensaci cada vegada ms, fins i tot
noms una inferncia, excepte quan el creixement amb l'estmul de sensacions
mateixa relaci de part de l'apellaci de conformitat amb ha de resultar absolutament
gran que l'estmul s major la fracci es forma.
En aquest sentit, ara volem exigir d'analogia amb les normes de la fsica als termes
d'una escala de la psique que la igualtat de les divisions de l'escala dels mateixos
departaments de l'objecte a mesurar corresponen, tamb podem satisfer aquest
requisit, ja que com les polzades o departaments de mentals reals considerar l'escala
en lloc de l'absoluta relativa Reizzuwchse. La determinaci i la suma segueix
gehends mateixa relaci Reizzuwchse l'actualitzaci de l'estmul i la sensaci
representats a partir d'ara s una suma de fins a associada al mateix
Empfindungszuwchse la suma cal referir-se a una sola unitat d'aquest tipus que
tenen una mesura de tota sensaci.
Estrictament parlant ara aquesta suma es porta a terme amb infinitesimal
Zuwchsen perqu noms infinitesimal Empfindungszuwchse seu parent
Reizzuwchse tenir un valor definit amb precisi. Perqu, considerarem la relaci
Reizzuwuchs durant Empfindungszuwuchs finits alhora, s considerar que
l'apellaci en aquest cas la prpia actualitzaci passa per diverses mides del que fa
que qualsevol reclamaci per actuar com un divisor per a l'increment de l'increment
relatiu donar. La dificultat dels mateixos sembla crixer, per es destaca en forma
encara ms tocat per una funci matemtica simple es pot configurar, que sense exigir
aquest principi requereix identificaci i enumeraci d'un conjunt infinit de
l'infinitament petit Reizzuwchse en detall, el resultat d'una aquesta determinaci i

recompte inclou una funci la derivada s una de les aplicacions ms simples de


clcul, per, la seva comprensi i la seva aplicaci pressuposa el coneixement noms
primria.
I com a ltim membre de la dimensi psicolgica, finalment descansant en una
funci, que es pot veure a si mateix com una naturalesa espiritual, per, la fsica del
seu ltim membre t en estndards fsics, noms que aquest mitjana es va poder
trobar, ja sigui pel moviment en les zones pures d'intellectual ni perms en la seva
aplicaci es limita a aix, ja que en lloc precisament com es basa la dimensi fsica a
la relaci entre el fsic i el mental.
La llei que es requereix major Reizzuwchse en les parts ms altes de l'escala
d'estmul, com en l'inferior per produir fins i tot un guany igual de sensaci, ha estat
durant molt de temps coneguda per ell s l'experincia diria d'una cosa.
La paraula del seu ve es pot escoltar molt clarament en el silenci o els sons dia
febles; d'altra banda que, com se sol dir, la seva prpia paraula ja no se sent, de
manera que l'increment causat per aquest fet ser imperceptible quan un gran soroll
s present.
La mateixa diferncia de pes, que est molt fortament sentida en petits pesos, s
imperceptible per a grans pesos.
Intensitats de llum fort, el fotomtrica molt significativament diferents, apareixen a
la vista, per prop de la mateixa lluminositat. Aix que ja, una llum apareix en el
mirall gaireb tan brillant com la llum exterior, tot i que t lloc una forta prdua de
llum en la reflexi.
Exemples anlegs poden ser fcilment creats en les rees de totes les sensacions
sensorials.
Per aquest fet general no va ser suficient com a base per a la dimensi
psicolgica. La dita ms precisa ara que la mida de la Reizzuwuchses simplement en
proporci a la mida de l'estmul ja conreades tamb ha de crixer per ser continua
sent el mateix per fer que el creixement de la sensaci, es va fer primer en alguna
generalitat d'EH Weber i el suport dels assajos, per tant que de la meva part que la
llei de Weber es diu.
Per als casos individuals en qu seria considerat, per s'ha pronunciat i provat
anteriorment com ms evidents des del nov captol, on un tractament especial
d'aquesta llei.
La funci matemtica, d'altra banda, que uneix la mida de l'estmul amb la
magnitud de la sensaci, continua a partcules punts de vista fa ms de cent anys per
Euler, ms tard repetida per Herbart i Drobisch, per la dependncia de la sensaci
d'intervals musicals de les relacions de les freqncies; una mica abans d'Euler Daniel
Bernoulli, desprs per Laplace i Poisson, per la dependncia de la fortuna la
moral del cos fortuna, finalment, de Steinheil i Pogson de la dependncia dels de
mida diferncies estrelles que no sn ms que les diferncies de mides de sensacions,
des de la intensitat fotomtrica l'estrella s'ha erigit, a la qual tornar en part, en el

captol 8, en part, en un captol histric ms tard.


Si un hagus reconegut la universalitat i la importncia d'aquesta llei i aquesta
funci abans, de manera que el nivell psicolgic ja seria detectat abans.
La llei Weber'sehe aquesta mateixa relaci Reizzuwchse complir mateixa
Empfindungszuwchsen s, a causa del gran pblic ia causa de la longitud dels lmits
dins dels quals s vlid o estrictament aproximada, per ser considerat com a
fonamental per al Malehre psicolgica; per la seva validesa t lmits i que est
subjecta a complicacions, que es discuteixen ms endavant amb cura. Tot i que la llei
deixa de ser vlida o pur, per el principi aqu va discutir la dimensi psicolgica
conserva la seva validesa pura i completa; per qualsevol altre, si ms no
empricament identificables i expressable per una frmula emprica, la relaci entre
els increments d'estmul de variables constants i percepci fins pot servir alhora com
un suport de la dimensi psquica i realment ha de servir a les parts de l'escala
d'estmul en aquesta llei la seva perd validesa. De fet, com tan b com la llei de la
Weber proporcionar una frmula diferencial, el que condueix a una frmula integral,
que cont l'expressi de mesura.
Aquest s un punt de vista fonamental, per la llei de Weber amb els lmits de la
seva validesa a partir de llavors no passa el mateix que posar barreres per a la
dimensi psicolgica, per noms com un recurs limitat, sobre el qual s'estn la
Maprinzip general. Aquest va prendre prestat de fet no s vlid a partir de la llei de
Weber, per l'aplicaci de la llei de Weber es produeix just en el principi.
En conseqncia, la investigaci en l'inters de la major generalitzaci possible de
la dimensi mental no t molt per seguir endavant, per generalitzar la llei de Weber
com sigui possible, tendint desig de portar una preocupant tendncia a generalitzar
sobre la naturalesa de les seves fronteres o preocupacions ambiciosos voler produir,
que tamb va ser generalitzat en qu l'inters d'ella; per vost ser capa de fer amb
tota naturalitat: en la mesura del que va, en quina mesura no s suficient; perqu fins i
tot all, on no s prou ric, per els tres mtodes que serveixen en la mateixa mesura, i
per tant la mesura.
En resum, la llei de Weber s noms la base de les ms nombroses i importants
aplicacions de mesurament psicolgic; per no l'universal i necessari. Ell, arpillera
ms enrere la mentida ms com la dimensi mental, rau ms aviat en aquests
mateixos mtodes pels quals la relaci entre l'estmul i Empfindungszuwchsen ha, es
determinaran dins com fora dels lmits de la llei de Weber; i la formaci d'aquests
mtodes a cada vegada ms claredat i perfecci, per tant s el que s important,
especialment en el Malehre mental.
Amb tots els grans beneficis que es perdrien si la llei la tan simple de Weber no
podia ser collocat en amplis lmits amb precisi o amb aproximaci satisfactria en
la psicofsica a la ra. Beneficis similars, com si no pogussim posar la refracci de la
lent senzilla es basa en l'astronomia no les lleis de Kepler, en la doctrina dels
instruments de diptries. Ara, per, es comporta molt similar, ja que amb aquestes
lleis amb aquesta llei. En les lleis de Kepler s dels trastorns en els quals els lents
refractius simples resums de les aberracions ptiques. S que poden ser totalment

anullada si ja no hi ha les condicions simples, per als que s'apliquen. Per sn


sempre per les principals condicions a les que est en l'astronomia i la diptrica,
segueixen sent pertinents. I aix es pot perdre per complet la seva validesa i la llei de
Weber, quan les condicions mitjana o normals en qu la sensaci actes d'estmul sn
molt superar o es van; per per a aix s en si sempre seguir sent rellevant.
Tamb, no sn menys, com es fa en la fsica i l'astronomia, en la psicofsica al
funcionari, les principals condicions a qu s sobretot fer conixer i veure, primers
abstractes dels disturbis i les petites desviacions de la llei pot, sense oblidar la seva
existncia, per tant, mentre que una educaci ms fina i un avan ms de
l'ensenyament amb la possibilitat d'adquirir la determinaci i el clcul de la
interferncia tamb tindran la tasca de determinar i calcular.
La troballa de la dimensi mental s una qesti de la psicofsica exteriors i les
seves aplicacions ms propers entren en el territori de la mateixa; les seves noves
aplicacions i implicacions, per l'accs necessari per al camp de la psicofsica
interiors ms, i el seu significat ms profund es troba en el mateix. Recordem,
l'estmul no actua sensaci directament, sin noms a travs de la mediaci de
l'activitat fsica, a la qual la sensaci es cobreix ms directament. Les relacions
quantitatives de la dependncia de la sensaci d'estmuls per tant es tradueixen
finalment en els de les activitats fsiques, que estan subjectes a la sensaci
immediatament, les activitats psicofsiques curts, i el grau de la sensaci per la
grandria de l'estmul de tal per la fora d'aquests moviments. En aquest traducci s
necessari conixer la dependncia d'aquests moviments interns d'estmuls; la mesura
que, per no un objecte de l'experincia directa s el desenvolupament de les formes
geomtriques en. De fet, tota aquesta investigaci s'ha de fer d'una manera exacta, i
no pot faltar, un dia - quan l'objectiu no ha de ser trobat ara aconseguit - a tenir l'xit
de la investigaci exacta.
No obstant aix, la llei de Weber, basat en la relaci d'estmul i la sensaci,
mostrant noms una validesa limitada en el camp de la psicofsica exteriors, s'ha
transferit a la relaci de la sensibilitat a la fora que viuen o no d'una funci particular
del moviment psicofsica subjacent, Probablement una validesa illimitada en el camp
d'interior; per totes les desviacions d'aquesta llei que s'observa en la producci de la
sensaci per l'estmul extern, pot ser degut a que l'estmul un de la seva mida fora
vibrant proporcional de moviments interns es dispara noms en condicions normals o
mitjana, que estan subjectes a la sensaci immediatament. A partir de llavors, es
preveu que aquesta llei, desprs que ser capa de dur a terme la transferncia als
moviments psicofsiques d'una manera exacta, atraur un igualment important
fonamental importncia general, per a les relacions entre el cos i el camp de l'nima,
com la llei de gravetat per el camp dels moviments celestes. A ms, porta personatge
molt simple que estem acostumats a trobar a les lleis bsiques de la realitat.
Aix, mentre que el nivell mental pot estar basat en el domini de la psicofsica
exteriors noms fins a certs lmits en la llei de Weber, s probable que trobi el suport
incondicional que en l'mbit d'interior. Per aquests sn, per ara, per, noms els
punts de vista i perspectives, l'obtenci s d'esperar del futur.

Aquest principi de la dimensi mental en general. Per a la seva justificaci i


execuci especfica ara inclour el segent.
En primer lloc, els mtodes seran per a discutir el que cada vegada li permeten
determinar qu tan gran es necessiten proporcional Reizzuwchse en l'escala
ascendent d'estmul i la sensaci, produeixen contnues gehends mateixa
Empfindungszuwchse. Si aquests mtodes juntament amb els mtodes de
mesurament de sensibilitat diferencial, sempre que el mateix nivell just consisteix
noms d'acord amb els termes establerts, per determinar les diferncies d'estmul, que
corresponen a les mateixes diferncies de sensacions. En la mesura que s una
d'aquestes mesures en si d'importncia i inters, tamb aquests mtodes, a ms de la
plataforma, que proporcionen una mesura de sensacions, la seva importncia i el seu
inters, i sn inicialment sense tenir en compte els que ms tard desprs de l'aplicaci
els mateixos es discuteixen.
En segon lloc ser el de mostrar com, en el qual pblic i dins de quins lmits es
justifica pels intents d'aquests mtodes, la llei de Weber, i sigui per discutir aquesta
llei en si. Tamb aquesta llei t, a part del suport de la dimensi mental per a aquesta,
com una de les lleis psicofsiques ms comuns, la seva gran importncia.
En tercer lloc, es discutiran un fet (el fet del llindar) i una altra llei (la mateixa llei),
que, sense ser substancialment tancat en la llei de Weber, en relaci amb aix sn els
fets i participar el raonament general de la mesura amb.
En quart lloc, es mostrar, com pot justificar la funci matemtica general a
aquests documents, que expressa la relaci entre la mida de l'estmul i la mida de la
sensaci sense pressuposar ia una comparaci de la mida de la sensaci, i per fer un
cens de Empfindungszuwchse individu sense disminuci.
En cinqu lloc, aquesta caracterstica est encara configurat per discutir i estar a
perseguir les seves aplicacions.
En sis lloc, ser mostrar com fins i tot quan la legislaci de la Weber deixa de ser
vlida, per segueix sent un nivell psicolgic s possible.
En set lloc, finalment, es buscaran amb aquesta mesura de les rees de la
psicofsica exteriors a l'interior de la transici.
Les tres primeres d'aquestes tasques es tracten en aquest, la resta en el segent
grup.

VIII. Els mtodes de mesurament de la sensibilitat.


Desprs de les condicions establertes en el captol 6 termes s una mesura de la
sensibilitat absoluta en intenses sensacions de la recproca de les mides d'estmul
absoluts, en extens el recproc de les expansions absoluts que generen un sentit
d'igualtat, com una mesura de senzilla sensibilitat diferencial del recproc de les
diferncies d'estmul o diferncies d'expansi que creen una sensaci mateixa
diferncia; com una mesura de la diferncia relativa en la sensibilitat del valor
recproc de la relaci dels estmuls o expansions de generar una diferncia igual
sensaci.

Els mtodes de mesura de la sensibilitat simple i relativa a les diferncies no es


separen, ja que els dos junts s'arriba, a determinar els dos estmuls que donen una
sensaci de diferncia donada. Noms un pot ser o b de la magnitud absoluta de la
diferncia o la relaci de la vuitena estmuls, i mesurar la sensibilitat d'acord amb els
valors recprocs d'un o altre. Cadascuna de les dues mesures rebran el seu
significat; Aqu, per, ser suficient per discutir els mtodes relatius a la primera.
L'execuci de la mesura sobre la base d'aquestes disposicions pressuposa que estem
en condicions d'avaluar la igualtat de sensacions i sentiments diferncies en diferents
circumstncies i realment exactament ser declarat el que no sembla fcil a primera
vista. Indes es basa, com ja s'ha recordat anteriorment, la mesura fotomtrica conegut
en l'avaluaci de la igualtat de les sensacions de la msica que amb bastant
freqncia l'acord de dos tons, aix com la igualtat de dos intervals musicals, digues
diferncies tonals a jutge; i de mtodes molt generals a tenir en compte la igualtat de
les diferncies de percepci, el discurs aviat ser. Hi ha fins i tot els mtodes de
mesura de la sensibilitat, que es refereix a les diferncies, prviament entrenat molt
ms que l'absoluta, pel que s aqu primer i es negocien principalment per ells.
Aix hauria de passar aqu a un grau tal que una visi general de la naturalesa i la
relaci mtua d'aquests mtodes i les condicions comunes de la seva exactitud s
possible que l'essncia del que s important en els experiments i el seu clcul,
proporcionar suficient identificaci tamb aplicacions per fer que els mtodes
possibles, i que la disposici de lideratge en els segents captols resultats
s'entn. Per jo volia totes les especialitats de banda experimental i la comptabilitat
dels mtodes, que poden entrar en consideraci en els estudis ms detallats, explicar
aqu totes les regles que es donen, tericament fonamentades i provades per la srie
de proves, ho faria, en contra dels interessos d'aquells a qui es ms una visi general,
en els mtodes com la utilitzaci per separat de la mateixa est per fer, el curs de
l'observaci sn molt retardada pel fet que jo prefereixo fer referncia a un suplement
d'aquest document pel que fa a la descripci ms detallada dels mtodes i la srie
d'assaig emprat a partir de llavors, Jo sc la mateixa intenci d'unir-se sota el ttol
"Mtodes de Mesura i Mabestimmungen en rees de la psicofsica" i folgends cito
breument sota el nom de "mtodes de mesura". Gran part del que pot ser mostrat i
indicat aqu noms breument, que s'executar all i en part detectat amb precisi
tericament, especialment ocupada en part pels experiments que es troben.
mtodes l) de mesurament de la diferncia en la sensibilitat.
a) Introducci general.
Fins ara, en nom de la brevetat, hi ha tres mtodes de mesura de la diferncia de
sensibilitat als manaments com
1) Mtode de les diferncies a penes perceptibles,
2) mtode de la dreta i casos erronis,
3) Mtode d'error mitjana
trucar.

Per donar una primera visi superficial de la natura i la relaci mtua d'aquests tres
mtodes, poden en primer lloc breument respecte a una i s'expliquen en la mateixa
tasca, aquest fet d'examinar la finor es detecten amb la qual les diferncies en el pes,
encara que noms els dos primers aquests mtodes s'han trobat realment aquesta
aplicaci.
Per aplicar el mtode de les diferncies a penes perceptibles en la nostra tasca,
aixecar dos per l'exposici a un pes donat a un lloc de pes lleugerament diferents
vasos totals A, Bcomparativament successivament. Si la diferncia dels pesos prou
grans perqu et sentis, altrament no troba notablement. El mtode de les diferncies a
penes perceptibles ara s determinar la mida de la diferncia de pes, que s necessria
per ser reconegut com simplement notable. La mida de la sensibilitat a les diferncies
en pes es considera la magnitud de la diferncia aix trobat recprocament.
En general, s til en aquesta tcnica, acaba de prendre la diferncia tant d'un sobre
apreciable en el nivell de tot just perceptible enderrocar, com per una imperceptible
en aquest obrir i el resultat mitj.
Prenent la diferncia de pes s molt petit, de manera que de vegades enganyar en la
repetici freqent de l'experiment sobre la direcci de la diferncia mitjanant
l'adopci i per contra, en realitat petita embarcaci per al ms pesat; No obstant aix,
el major la preponderncia o la sensibilitat, ms gran s el nombre de correcta ser el
nombre de mal o per al nombre total de casos de judici. El mtode dels casos b i el
mal ara s determinar la mida de l'excs de pes, que es troba sota les diverses
condicions en qu la sensibilitat al comparar-requereix per produir la mateixa
proporci dels casos correctes i incorrectes o casos reals per al nombre total de
casos , La mida de la sensibilitat sota aquestes circumstncies diferents, la mida de la
sobrecrrega ajustat recprocament.
Casos on un segueix sent dubtosa, no han de deixar de banda, per la meitat dreta,
mig explicar-se entre els casos equivocades.
Si ens fixem en noms el pes d'un vaixell com pes normal donada per mitj de
l'equilibri, perqu pugui provar l'altre, el pes de fallada desprs de mers judicis de
percepci que fan el mateix. Aqu, en general cometre algun error, confondre trobar
si el segon recipient, desprs que es t primer de ser nachwiegt preuada
iguals. Repetir l'experiment moltes vegades, de manera que obtindr un munt d'errors
a partir del qual es pot guanyar una mitjana d'error mitjanant la contracci. La
sensibilitat a les diferncies de pes ser la d'establir la mida de l'error mitjana que
s'obt com recproc. Aquest s el mtode de mitjana d'error.
Ja que l'error positiu i negatiu depn igualment d'una falta de concepci adequada,
que es van a utilitzar de la mateixa manera en la mesura, aix que no es dedueix pels
valors absoluts de l'altra, per a sumar.
D'una manera similar com en el camp de les sensacions de pes poden ser els
mateixos mtodes en el camp de les sensacions de llum de sensacions sonores, etc.,
s'apliquen noms com mplies sensacions, mitjanant l'examen de z. B. aquest ltim
cas pel mtode de tot just diferncies notables, que tan gran la diferncia de trams

s'han de celebrar dues o posat sobre la pell per sobre del seu cercle d'ulls per
proporcionar com per aparixer notablement; pel mtode de la dreta i els casos
errnies, quantes vegades vosts dos eren uns petits cercles diferents distncies d'una
autntica i amb quina freqncia cau un judici equivocat, si vost est buscant per
apreciar, que s el ms gran; d'acord amb el mtode de mitjana d'error, el gran que s
l'error mitj que un comet, si s'examina la fan una distncia cercle en la mateixa mida
amb l'altra.
Aquests tres mtodes condueixen a diferents vies complementries a la mateixa
meta. En el primer, la frontera entre les diferncies sobre apreciables i notables
s'observa com a penes diferncia notable en les segones diferncies bermerkliche
estan comptats (cancellat desprs de contingncies aviat en, aviat el sentit equivocat
adequat), en l'es mesuren les terceres diferncies untermerkliche.
Els tres mtodes utilitzen com a escala de la sensibilitat relativament molt petit, de
vegades diferncies infinitesimals. Es veur ms endavant que s precisament aix s
ms beneficiosa quan cal tenir en compte el grau de sensibilitat d'un suport per a la
mesura de la sensibilitat.
Tant pot ser passat per alt, cada un d'aquests mtodes s aplicable a totes les esferes
dels sentits, per encara els falta molt en la implementaci d'un sol d'aquests mtodes
per tots, i tan poc d'esprint cada tres completament dut a terme per un sol mateixa.
El mtode de tot just diferncies notables 1) ha estat ben aplicades anteriorment en
casos individuals; de manera de Delezenne per provar la sensibilitat de les
desviacions de la puresa dels intervals de to; en particular en gran mesura i amb els
resultats ms felios per per EH Weber per estudiar la sensibilitat de les relacions en
l'esfera del pes subjectiva, el tacte i el sentit de la proporci *). Jo mateix he fet
alguns experiments no molt extenses en el camp de la intensa sensaci de llum, un
sentit de la proporci i el mesurament de la temperatura per aquest mtode.
1)

Revisi S. 119 i ss.

*)

Comp. aqu sobre concret el seu tractat sobre el tacte i el sentit com, i la
seva programmata Collecta.

No hi ha intents anteriors i altres pel mateix mtode de casos correctes i incorrectes


Tocar, aix que he conegut que el de Hegel Mayer **), esprrec. med. a Tbingen en
el camp de la proporci, i per Renz i Wolf ***) en el camp del mesurament de so, tant
pels joves sota els auspicis de Vierordt, de manera que un pot assumir que Vierordt va
ser el mtode que ens ocupa, encara que aix no s expressament es nota. Jo mateix
he aplicat a molt extensos experiments en el camp de la mesura de pes 2).
**) Arch. XI de Vierordt. S. 844
***) Arq. H. de Vierordt 1856. 2. S. 185 o Pogg. Ann. XCVIII. S. 600
2)

pgines de revisi 84 i segents.

El mtode d'error mitjana s en un sentit tan vell en contractar observacions i


determina la seva precisi per la grandria d'aquest error coms; per que jo spiga,
fins ara es produeixen fins i tot ms que des del punt de vista de la determinaci de la
precisi objectiva de les observacions fsiques i astronmiques, o per determinar la
mida d'aquesta fonts d'error ) ha pres i usat, per no com un mtode de mesurament
psicofsica per a l'estudi de l'agudesa dels sentits a l'ull. Em sembla ara un dels ms
rellevants a tenir per a aquest propsit, i he fet servir en conjunci amb Volkmann per
investigar la nitidesa dels ulls i Tastmaes 3).
)

Aix per Steinheil en els seus elements d'amidaments de brillantor p. 75; per
Laugier en Compt. rend. XLIV. p. 841, etc.
3)

Revisi S. 104 i ss.

En relaci prctica el mtode de les diferncies a penes perceptibles entre els tres
mtodes de mesura s la ms simple, ms directa, realitza relativament ms rpid a la
meta i demana el compte menys d'Ajuda. No obstant aix, un ha d'observar noms
una gran quantitat de casos o errors correctes i incorrectes en els altres mtodes per
reduir a la igualtat de la sensaci d'una diferncia d'un judici i ha de ser
proporcionada a travs d'una cirurgia factura la present sentncia, es resumeix aqu la
diferncia amb prou feines perceptible directament com per a la mateixa sensaci en
forma immediata; i si vost t necessitat de la repetici i la precisi del dibuix d'un
mitj per afirmar el judici individual aqu, aix que pot dependre de molts menys
casos, per aix es deu al fet que tots els casos d'observaci nic resultat s en si
mateix. Per primera conclusi general dels fonaments i on no ha molt temps per
encendre observacions, aquest mtode s, per tant, solen aparixer com la ms
adequada. No obstant aix, per a estudis ms detallats, que sembla tan gran precisi
menys adequats i no definitiva capa que els altres dos mtodes, a la qual s probable
que trobi a si mateix, per tant, sempre impulsat Seguir una investigaci. Cal destacar
que la s'oposa que el grau d'Eben Merkl-s a la discreci subjectiva permetre ms
llibertat d'acci, que se celebra que amb els altres mtodes. Ell no s absolut; ni el
primer punt en el qual una diferncia sensaci s simplement notable, tot i que
desapareix, es pot determinar amb exactitud; vas a travs d'un perode de dubte quant
a si s notablement, o no. No el grau d'Eben Merkl s tenir una mica alt, que noms
una diferncia tan concep com simplement notable, l'excepci i sens dubte apareix en
les repeticions de l'experiment notablement quan, per desprs necessita una
diferncia de poc ms petita sovint encara ha d'aparixer notablement, de manera que
el mtode en si mateix suggereix en qu la dreta i els casos equivocades a per ms
casos estan sent soscavats en aquells dies, on se sent desmenteix la direcci de la
diferncia o dubte roman, casos que volen prendre en funci de la seva major nombre
en consideraci ,
No obstant aix, una lli de l'experincia, que per dir-ho aix amb si mateix sobre
la sensaci d'un petit, per tot i aix prou segur percebuda, diferncia d'acord, aix, si

no del tot, per a prop de reproduir exactament en diferents proves i la duplicaci de


proves d'un pot obtenir un bon resultat. Les observacions anteriors estan destinats de
cap manera a reduir el valor d'aquest mtode, per noms per proporcionar els
avantatges i desavantatges de la mateixa en contra dels altres mtodes en la llum
adequada. Es diria que els seus psicofsica que es perdr l'eina ms prctica. S'ha
demostrat en les mans del seu amo pels mateixos mitjans obtinguts aix les dades
fonamentals, i altres, jo mateix he tingut una oportunitat adequada per estar
convenuts de la seva utilitat.
El mtode de casos b i el mal s, probablement, la ms tediosa, i s millor si vost
no t un munt de temps i pacincia, no participar-hi, com es fa amb uns pocs casos
equivocades dreta i, ms que res, per, un dels molts pot provocar i ser declarat molt
bo, que s ben afinat l'un a l'altre, obtenir resultats, les condicions legals en les rees
de sensacions. Aix requereix l'ajuda factura, per es remunta a les operacions
fcilment executables. Un Indes principi en el mtode de les diferncies a penes
perceptibles en una nica diferncia, el just notable, s'informa com una mesura de la
diferncia en la sensibilitat es pot dibuixar en el mtode de casos correctes i
incorrectes lleument diferncies majors i menors a voluntat en l'intent, i per el
diferent nombre de casos correctes i incorrectes, obtinguda en aquest cas,
s'especialitzen la comparaci.
El mtode d'error mitjana requereix un gran nombre d'assajos i una ajuda
comptable lleuger. Els dos ltims mtodes tenen el gran avantatge en aquest cas, es
basar en els principis provats de la teoria de la probabilitat i poder aportar alguna
cosa a la seva prpia llibertat condicional. De fet, l'inters per el que vaig trobar a la
llarga recerca d'aquests mtodes s'han mantingut i millorat amb molt per aquest
punt 4).
4)

Sobre el mtode de qualificacions mitjana. Quan es tracta de S. 22, 178 f


Mental Maprinzipien S. 182 i ss.
b) Consideracions generals i precaucions 5).
Fcil sembla vorstehends discuteixen breument els mtodes per a la primera vista i,
en principi, sn, requereixen, per en la seva execuci i aplicaci de moltes
consideracions i precaucions, de vegades la part d'observaci del clcul que
s'especialitzen en part pel mtode i el camp experimental , Ms o menys com per
que diuen aix.
5)

Revisi S. 25-42.

En els tres mtodes juguen contingncies irregulars que s'adhereixen parcialment a


les manipulacions es justifiquen en part en condicions subjectives considera les mides
en comparaci, un paper important. s l'abast de les contingncies considerablement,
igual que en el mtode de les diferncies a penes perceptibles de diferncia
aufzufassende s per tant molt ampliada aviat, aviat molt redut, i per assegurar que
notablement declarar, ha de tenir una mida ms considerable, ja ohnedem; el valor

que grava com una diferncia a penes perceptible s, per tant, ser ampliada per les
grans contingncies. Que les influncies aleatries el pes aviat molt ms difcil, com
molt ms fcil amb el mtode dels casos correctes i incorrectes, que l'altre, de manera
que la influncia del pes addicional contra aquesta influncia de les contingncies no
molt entra en consideraci, est en consideraci la seva que les contingncies
irregulars Mitjana tan sovint augmentar com disminuir acte desprs d'aix i all altre
banda, el nombre de casos correctes i incorrectes sensiblement iguals, en tot cas, els
casos apropiats contra el cas es reduir, que no hi ha o menors contingncies
collocarien. En el mtode d'error mitjana ltima dna directament al fet que l'error
ha de resultar una mitjana de la major, ms les mides comparaci apareixen per
coincidncies poc ms, de vegades menys un contra l'altre.
Est a l'altura, les contingncies ms irregulars actuen, la ms petita dels tres
mtodes, el valor s la mesura de la sensibilitat, i no hi ha absolutament cap manera
d'obtenir una connexi d'aquestes contingncies mesura; seva mida mitjana s sempre
un factor en la mesura amb a. L'empresa no s'atura per guanyar grau comparable de
sensibilitat, sempre que aquest factor es mant constant, s a dir, sempre i retenir les
contingncies irregulars en mitjanes mateixa mida; s ho serien els mtodes de
mesurament de la dreta i els casos equivocades i error mitj no existeix sense
aquestes contingncies. Per est connectada amb l'observaci anterior, la
consideraci important, just fins i tot a ser considerat com equiparables a aquelles
dimensions de la sensibilitat, que un pot assumir un joc similar d'aleatorietat, que
advoca per una comparabilitat exacta de l'intent circumstncies internes externa
i. Quan la manipulaci dels canvis en les proves de tota manera, tamb es produeix
immediatament un altre joc de les coincidncies i escoltar la mesura que siguin
comparables;de la mateixa manera que no es pot assumir el mateix abast de les
contingncies causa d'una possible modificaci de les relacions internes dels diferents
individus o en diferents moments en el mateix individu. On sigui que les
discrepncies entre els mesuraments de sensibilitat mostren, per tant, sempre ha de
preguntar primer si estan relacionats amb les diferncies reals en la sensibilitat, o la
manca de comparabilitat de les circumstncies en qu es van provar.
Les proves han de ser molt reprodudes en general i, com ja es va assenyalar, un
nombre molt gran cal sobretot quan el mateix mtode de la dreta i els casos
equivocades i error mitj amb la finalitat d'obtenir resultats fiables. El gran nombre
d'observacions t aqu, de fet, un significat molt diferent que en els mesuraments
fsiques i astronmiques. Una mida fsic o astronmic tamb es pot determinar molt
de prop mitjanant mesuraments menys precises d'acord amb els mtodes habituals
de procediment. Per contra, en el mtode d'error mitjana i dreta i els casos
equivocades el gran nombre dels propis experiments condici essencial de
precisi. L'observaci individual t aqu tan bo com cap significat, i un petit nombre
encara tan observaci precisa no condueix a la precisi. El dret individual i casos
erronis, la culpa individu cauen bastant irregular, de fet; petits grups experimentals,
per, que sn contractats externament en circumstncies molt similars, encara poden
donar resultats molt diferents, mentre que sovint sorprs sortim d'aquestes
irregularitats en els grups poltics ms grans dels resultats de la prova per veure

bereinstimmendsten. S'aplica aqu a la, molt conegut en la teoria de la probabilitat


amb el nom de la llei dels grans nombres, la llei que regeix l'accident, sempre que
s'acumula mateixa.
Difcilment es pot comparar els nostres mtodes amb una mica ms apropiat, com
Proteus, en lloc de respondre a les preguntes formulades en la simple i fcilment,
sembla per les formes wechselndsten que atrau retirar qualsevol resposta a aix; per
s suficient, sense immutar-se per ell noms s'ha de celebrar en els mateixos punts, el
que el va obligar a ell a partir d'una resposta segura. He, en particular, amb el mtode
de la dreta i casos erronis, frherhin perdut molt de temps, quan estava a punt de
treure un parell d'hores o dies els resultats de l'assaig, sense ser capaos d'arribar a
alguna cosa slida; fins que vaig decidir, mesos sencers, cada dia a aix de l perode
de prova d'hores per repetir els experiments sempre respecten el mateix punt, on em
van donar els resultats, amb qui he de ser Causa satisfet.
A part d'aix, no es poden eliminar, la influncia que d'acord (vegeu ms amunt) t
la mida d'una reacci violenta de les contingncies irregulars de la mida dels valors
de mesurament, les coincidncies que, mentre que la llibertat i han de ser
compensades per la repetici freqent dels experiments en l'estil, la sensibilitat
segueixen sent els mateixos, els empleats en diferents poques intents troballes joc
valors de dimensi, de manera que l'individu a l'atzar perd la seva influncia, i els
resultats fins ara sn definitivament independent de les coincidncies. Per estar segur
que aquest s el cas, vost continuar cada srie de proves com llarga o haver de
repetir-se fins que els principals grups poltics o repeticions ells coincideixen en els
resultats en qesti, permetent al mateix temps, s clar, les desviacions tan petita
ordre, com Tamb ha de permetre que l'error d'observaci en les observacions
fsiques; perqu els accidents no s absolutament compensables representen els errors
d'observaci en els nostres mtodes. Si un partit s fraccions ms petites que no hem
de calmar per si mateix pot descansar en l'atzar. D'altra banda, el clcul de
probabilitats concedit els mitjans, per una banda, el grau de precisi, que es pot
esperar aconseguir amb una probabilitat d'un determinat nombre d'observacions per
determinar per avanat; per calcular l'altre costat, el grau de precisi de adquirit el
nombre d'observacions i el grau de conformitat, que mostra les observacions
individuals o fraccions d'una srie d'observacions.
Els assajos es fet fins possible planejat des del principi en termes d'un fi
determinat; per pot emetre una ttonnement provisional sovint ser de gran benefici
que es determini per al mesurament de les condicions ms favorables i que s'han de
tenir en compte a ms de les circumstncies per determinar el pla de proves a partir
de llavors, aix com en els que no s co-investigaci del Ganges, la presa d'exercici,
apart s a dir, tenen l'avantatge de ser ja passar a travs de la primera etapa de
l'exercici, i per la present per portar una part dels canvis dependents en la investigaci
principal de la desaparici. Mentrestant, l'efecte de l'exercici s sempre per ser
considerat un element; per la qual cosa s til per prendre el mateix en les primeres
proves preliminars sobre el coneixement i el seu exercici amb prudncia; perqu els
intents posteriors, en els quals ja ha passat parcialment la prctica o progressat a la
frontera, es tracta noms de manera imperfecta o no perms.

Per evitar unilateral i obtenir resultats vlids per a les proporcions de partcules, s
un ampli possible modificaci metodolgica de les circumstncies per portar en la
seva aplicaci.Tan sovint he tingut l'experincia que el que semblava bastant legal
sota certes circumstncies, en altres circumstncies precipiten completament
diferent 6), que he arribat a ser molt cautels, resultats que no han demostrat en
circumstncies molt diferents, per parlar com general , Per ara entra en un
conflicte. Depenent circumstncies mehrerlei en relaci sotmetre els experiments, els
menys proves que es poden aplicar a cada un, amb la menor precisi de manera que
en el seu conjunt determinar la mesura respecte a la mateixa. Ha de, per tant, la
mateixa cura de no voler investigar tot el que dir a la vegada, produint res aconseguit
limitar procs com massa unilateral en certes circumstncies retingudes.
6)

Aix s particularment cert de les proporcions de la constant d'error encara


que ser esmentat.
Per explicar-ho en exemples de proves de pes, de manera que pot examinar com
canvia la sensibilitat a les diferncies en el pes, en funci de la grandria dels
principals pesos. Per suposi que t les condicions en aquest sentit determinat a
elevar el nivell de pesos amb una m, se li tornar a trobar els mateixos resultats quan
aixeca els pesos amb l'altra m, o si per contra tots dos amb un mateix costat, el un,
l'altre es treu amb l'un amb l'altre costat? O si es canvia el mnec o l'atac, els gots o la
posici dels pesos en els gots? No la taxa d'elevaci de cada vaixell, l'interval entre
l'elevaci de tots dos, el resultat, si el ms pesat s el primer o el segon Queda
derogada, portar l'import de les diferncies d'elevaci? Tamb s'obtindran els
mateixos resultats quan les proves amb el pes principal de la ms petita a la ms gran
ascendent i si ho fa en l'ordre invers? Quina influncia t quan ho fa amb els braos
fatigats fatigats i no? Com funciona la relaci de casos b i el mal de la mida del pes
extra? etc
Per a un estudi exhaustiu de la sensibilitat a les diferncies de pes realment escoltat
alguna disposici de totes aquestes influncies, i en altres camps experimentals de la
sensibilitat ocrrer noms altres influncies en ell que cal examinar. Per aquesta
influncia demana que es determini de manera segura per la seva grandria, la
direcci, depenent de Mitumstnden, un gran nombre es refereix a la mateixa intents.
Quan sigui necessari per comparar l'efecte de diferents circumstncies, els intents
anteriors sn alternativament i alternativament i descendint a contractar amb els
valors majors i menors, ja sigui en els mateixos dies, o alternant els dies a la
influncia que el resultat de les proves t en l'xit canviant la sensibilitat o altres
raons, alguns reconeixen compensar en part ser capa de prendre part en
compte. Aix t lloc en els exemples d'assajos de pes aplicar al nombre de diferents
mfasi, diferents pesos addicionals, diferents intervals de temps de l'elevaci, etc que
se sotmet a les proves.
. Per fer els experiments amb una varietat d'accents S per exemple, es pot
procedir de tal manera que el mateix dia de la primera fila en ordre ascendent,
desprs descendint passis, l'endem, la mateixa noms descendent, desprs passa a

travs ascendent; o perqu estiguin en un sol dia ms que ascendent, simplement


segent passa el descendent; que canvis sn metdicament a travs de tota la srie
de dies, que pren la srie d'assajos per completar per continuar.
En alguns assaigs que tinc en lloc de sempre a partir dels valors ms petits o ms
grans i prop, vaig comenar desprs de la srie amb cada un dels valors provats i
vaig tancar la srie cap enrere i cap endavant de manera contnua, com si ella estava
predisposat en un cercle on el punt de partida per anar a travs del cercle, pot ser
pres de manera arbitrria.Potser, per pesa el benefici esperat de la mateixa per a
una compensaci completa de la influncia de l'ordre de les proves del desavantatge
de la reducci de la simplicitat del mtode no est en o per sobre pesa noms en
circumstncies especials.
En general vnen amb la influncia del calendari de les proves, diferents i de
vegades fins i tot oposades, les circumstncies en consideraci, parcialment en
conflicte, i pot ara en aix, ara predominen en aquest sentit. D'una banda venir,
sobretot amb la manca d'exercici, l'atenci i les activitats dels sentits per una certa
durada dels assaigs de dir noms el que en tren i comenar a actuar amb una certa
uniformitat, per contra s'han esgotat per una llarga i contnua, cansat o desprs
circumstncies sobreexcitada; finalment es fa des del principi i amb freqncia per
una llarga srie d'experiments, la influncia de l'augment d'exercici fins a certs lmits
sost. Totes aquestes influncies poden ser objecte d'examen especial; per la mesura
que entren en joc en cada examen per si mateix, s prestar especial atenci a.
Si ni tan sols sn objecte de la investigaci, tenim forts, depenent d'ella, per evitar
canvis si s possible, de manera que no seguir els intents de fatiga severa o irritaci,
i els experiments preferibles amb lent o Desprs de la terminaci del progrs exercici
els que tenen el progrs d'exercici rpid. Per des d'una certa continutat en curs dels
intents per altre benefici m igualment d'uniformitat pel que fa a la viabilitat que s
part de tots els dies, en part arran de dies en un moment donat, per la qual cosa t una,
la individualitat i relacions determinar ms de prop, Per cercar una mesura en aquest
sentit, que s'ha de deixar en mans dels seus propis cicles de tots, per en qualsevol
cas no posar el projecte de llei sobre l'exclusi, per la determinaci precisa i la
compensaci d'aquestes influncies que no exclou completament; fins i tot com una
respectiva disposici metdica dels assajos escoltat i el que la informaci detallada es
troba en la discussi de cada mtode.
Aix til i necessari un canvi metodolgic de les circumstncies s investigar la
influncia de les seves diferncies, per comprensiblement major constncia possible
de la mateixa, o no obtenir en la mesura que tal, la major compensaci possible de les
seves variacions en tots els experiments s necessari, que en les circumstncies
donades han d'unir per formar un resultat com. Ara compta tamb les circumstncies
externes a aquest respecte a la seva merc, per no l'interior; per igual de la
sensibilitat, fins i tot com alguns estan subjectes al mateix grau incidentals relacions
internes participatius no poca variabilitat per causes ni predictibles ni ser
eliminats. Aix fa dues consideracions necessries una vegada que un pren
Mabestimmungen de diferents poques, quan s'empra ja en circumstncies externes

idntiques, no sn fcilment comparables, com si un no ha convenut pel fet mateix


de comparabilitat; en segon lloc, que no noms divideix una llarga srie
d'experiments en grups d'acord a les diferents condicions experimentals, per tamb
desprs de l'hora d'examinar tan particular i, en general prefereixen el resultat
comptable de les fraccions assaigs prolongats Clubbed junts, com a resultat de la fila
no fraccionada total en un temps empats.
En general, el fraccionament t l'avantatge per assegurar-nos ms o menys
constncia dels resultats que han de perseguir la possible marxa de l'exercici i el que
s el principal, la, amb la srie de proves i sovint en la mateixa direcci oposada de
decisions sentit, influir en els disturbis interns per eliminar formes: simple, segur que
en tractar a les observacions en el seu conjunt; Com es desprn de la discussi
especial de mtodes.
No obstant aix, el resultat financer de cada fracci, a causa del menor nombre
d'observacions que entren en ella, noms menys seguretat que la totalitat. No obstant
aix, el clcul de probabilitats demostra que es va recuperar mitjanant la combinaci
dels resultats dels grups poltics en matria de seguretat, el que s'ha perdut pel
fraccionament amb l'individu;desprs de la qual cosa encara existeixen els avantatges
indicades de fraccionament.
D'altra banda, per, augmenta amb el fraccionament de la irritabilitat del tractament
i presentaci de proves, i el nombre d'intents que es prenen junts en un grup, t una,
noms quan error gran nombre d'assaigs de fuga en el mtode de la dreta i casos
equivocades i significa, que es va fer inofensiu en l'esdeveniment per a ser considerat
petit per una correcci, o aplicant sempre el mateix nombre de prova, pot influir en la
mida dels valors de mesurament com tericament mostrar i demostrar mitjanant
l'experincia.
Per cada srie de bits ms mplia de les proves necessries per continuar per
diversos dies o fins i tot setmanes i mesos, els intents a intervals de temps regulars i si
s possible dividir regularment, el mateix que cont una gran quantitat d'intents, si s
possible igual o predisposat a fer divisions simtriques. El compliment estricte d'un
ordre fix en aquestes relacions no noms contribueix al fet que els intents de diversos
dies comparables entre si per entrar i arribar a evitar la confusi i l'error en la
configuraci de les condicions experimentals, sin tamb per simplificar els clculs, i
qualsevol mai per facilitar l's de les observacions. Mentre que si vost ben aviat, tan
aviat com molta observaci, desprs en aix aviat en aquest episodi, aviat sota
aquestes circumstncies aviat contracta aquells amb cap regla dura i rpida, pateix de
la utilitat de les observacions en tots els aspectes. L'avantatge general de l'orde t a tot
arreu, s'interposa en el nostre cam tots els presenti ms sensibles com ms detall que
es paga a organitzar, en general, i per arribar a fi.
En general, jo faig la srie observaci mateixos intents, que s'executen a travs
d'una srie de dies, sempre a la mateixa hora del dia; pot haver l'eliminaci del temps
de son i la ingesta d'aliments pot tenir una influncia sobre les relacions de
sensibilitat a examinar. Potser una influncia tan sovint s insignificant, tant ms si
mai es troba amb la comparaci efectuada en circumstncies en la mateixa

proporci; No obstant aix, aix s noms per investigar ms en particular, i sempre


s recomanable abans d'aquesta investigaci aquest advertiment, que, per cert, noms
la regla general, mantenir un ordre fix en les proporcions de temps d'intents de
produeix.
En aquest sentit, el dictamen ha de ser basada en els nostres mtodes a la mera
declaraci de sentiments, la gran cura ha de ser pres que no s per una influncia de
la idea d'esperar a obtenir resultats breument a travs del que vost esmenta la
influncia de la imaginaci mant, ser co-determinada. D'altra banda, per no hem,
per tal d'evitar una influncia imaginria de la imaginaci, fent que el procs com si
fos cec. Per oferir tant en els nostres mtodes representen ocasions.
La disposici de les circumstncies experimentals, el registre dels valors observats,
la totalitzaci d'error o de casos b i el mal, aix com tots els que es va fundar en les
factures sn creats i controlats per la repetici o d'una altra manera, que el de la
quantitat de registrats, Zusammenzuzhlenden i calculat d'una altra manera evitar
accidents inevitables quan sigui possible; i en l'enregistrament i l's de l'autoobservaci de la lleialtat indestructible.
El compliment de les ltimes regles s ms important i ms difcil del que un
podria pensar a primera vista. Desprs de les experincies que he fet a mi mateix i als
meus companys d'observadors, no em fio de qualsevol totalitzaci i declaracions que
no estan sota el control d'una altra forma per la repetici o. Tamb passem per alt,
fins i tot si es repeteix comptant durchrechnen, especialment si ocorre en breu a la
srie de la mateixa forma, per les falles tan fcilment com la correcci d'errors d'una
font. Cura i precauci en aquest sentit no s prou convenients; i aix la repetici
molest o un altre control pot ser en si operacions avorrits, per cal que s, a fi de no
posar en perill l'avantatge de l'observaci acurada en disposar en el seu s.
Fins i tot abans de la gravaci, per pot quan sigui necessari en l'esmena
metodolgic general en circumstncies molt fcilment error coms per un fet
confondre amb l'altre en la disposici, o contnuament reemplaat per assaig
mltiples departaments sense el canvi sollicitat; Per tant un ha de convertir-se en una
controladora perd a terme en aquest sentit la regla.
Pel que fa a la lleialtat en l'enregistrament, de manera que noms senten ser jutjat
amb massa freqncia per intentar distorsionar, fins i tot sense els resultats, els valors
d'observaci inusuals individuals, z. B. en el mtode d'error mitjana inusualment
gran, deute produda per una finca d'atenci, eliminar els errors. Per aix no t
encara no limitar principi i condueix a l'arbitrarietat, que ha de confiar noms en una
vaga Apercu. Aquests casos de fet han de ser evitats, per quan ocorren, estan
buscant per compensar noms pel gran nombre d'assajos.En les lleis de probabilitat
d'atzar en si, que han de basar-se en el dret i els casos equivocades i els mtodes
d'error mitjana, s la rara ocurrncia casos especialment vulgars amb fundats;i un
podria trobar cap avantatge per excloure'ls en projectes de llei que han de dependre
d'aquestes lleis. L'atenci pot continuar a llarg en srie d'experiments va mantenir tot
impossible sempre s exactament la mateixa fora, si vost ha de buscar, per exemple
per obtenir el ms possible. Ara inclouen les variacions accidentals dels mateixos fins

i tot a les contingncies d'aquests mtodes, i pot ser la llei de l'aleatorietat, que
sorgeix en gran nombre, no molestar per la interferncia arbitrria.
Nota La data de les observacions de la mateixa, no noms en l'inters general de
l'orde d'importncia, sin tamb, en particular, a causa de canvis peridics o
progressius en la sensibilitat, el que pot tenir lloc en el curs dels experiments, noms
pot ser detectada i en la recopilaci i s de proves pot considerar-se necessari. A ms,
es va a fer b, totes les circumstncies accessries que poden potencialment tenir un
impacte en l'xit o la comparabilitat dels experiments, com z. B. la temperatura, fins i
tot quan no s'ha establert una influncia tal, gravats, i en aquest sentit, ms aviat
alguna cosa que fer que massa poc.
De particular gran avantatge, s en el nostre camp d'observaci quan diversos
observadors s'uneixen amb el propsit d'investigaci conjunta per complementar amb
aix a part per donar suport a la captura de part en part. No s fcil, un observador
pot realitzar per si mateix la investigaci d'un espai nic sentit o d'un costat ms
important dels mateixos per si mateix amb xit i de forma exhaustiva, en part a causa
de la magnitud de la tasca que el mateix fa una divisi tan necessari com d'altres fonts
vincular necessria s en part a causa de massa intents, la interacci directa de dos
observadors, o almenys un observador i un assistent, va escoltar per raons externes,
finalment, en part perqu un xec rebut d'un resultat d'observadors per un o diversos
dels altres important en les nostres regions que en qualsevol altre s a dir, a causa del
risc que el resultat de substancialment noms depn de la individualitat de
l'observador. Aix, d'acord a les circumstncies, en part, una divisi del treball entre
els observadors, dividint l'rea d'observaci, en part, una participaci comuna en els
mateixos els mateixos experiments, participar en part, tota la repetici independent
dels mateixos experiments tant amb la cort avantatge.
Potser en general, podem dir que en el nostre camp obtinguts per un observador
sempre tan fiables resultat pot ser considerat com assegurat, si no aprn del seu
control per altres observadors fiables, perqu la fiabilitat de l'observador nica
garantia de la fidelitat i exactitud seus registres, per no per la universalitat del que ha
observat en si, sn; encara que algunes condicions i lleis de la naturalesa, que s'han
d'assumir front, no sn simplement una qesti d'individualitats especials.
Tan important des de punts de vista especfics de la interacci de diferents
observadors ser una investigaci conjunta, que el mant encara molt untriftig la
possibilitat de psicofsica Maversuche mai a l'assistncia d'un Mitbeobachters o
agents s limitat. Ms aviat, tan important com el control de les observacions
realitzades en aquest camp a travs del qual observacions independents s tan
important que s qualsevol observaci espcie en aquesta rea com tranquil com sigui
possible, el ms uniformement possible i en la seva totalitat el seu propi domini sobre
el temps, les circumstncies de les proves i l'ordre en el qual es prenen en un intent de
dur a terme, fins al moment noms el risc es pot descartar que el coneixement de les
condicions experimentals, la influncia de la qual es va a estudiar, una indicaci de la
imaginaci dna per distorsionar els resultats. Quan, per tant, no un assistent per
aquesta o altres raons cal, tamb s generalment no sigui til, com qualsevol

complicaci de la maquinria s perjudicial, el que no s necessari. El debat especfic


dels mtodes de mesura ser una bona oportunitat per donar, per tornar a aquest tema
amb especial referncia adquisici de la naturalesa de les relacions i les llions
apreses discussions, com Apercu general no s suficient confiar en normes, en
particular.
c) consideracions pel que fa a les condicions de temps i espai de les proves, error
constant. 7)
Per tant, la comparaci de dues mides apliquen els nostres mtodes que considera
successivament simultnia el preferit, i el segon, bsicament, gaireb impossible per
l'atenci es dirigeix a si alternativament l'un i l'altre mida. L'experiment s per tant
igual per establir la possible sense pertorbacions per cada un a observar mides
comparatius encara en rpida successi, per l'acoblament de l'altra i fent que la
mateixa superposici noms en la memria. La possibilitat de poder comparar en
aquesta mides manner s molt estrany, com ja EH Weber ha assenyalat, i tot esperant
la seva educaci un cop en el futur sobre el progrs de la psicofsica interiors. Per ara
cal gefut en el seu fet.
7)

Revisi S. 130-138.

Que l'opini de les variables de comparaci no coincideix just a temps, per ara
porta a terme de la manera que no coincideix directament en l'espai i aix entrar en
una relaci diferent amb els rgans que perceben, l'xit ha portat de participar de la
mesura. Tals condicions que es descriuran breument com les condicions de temps i
lloc l'espai de les variables comparades. Les principals dificultats d'una mesura
precisa comparable de sensibilitat basat en el fet, i la formaci dels mtodes t
principalment a la determinaci i correcci d'alinear a travs dels procediments i la
comptabilitat, que un s encara capa de fer ms del que primer per al de la mateixa
manera que la vista sembla possible; amb la qual cosa, per fins ara l'atenci ha estat
menys centrat que es mereix l'objecte.
En general, cal tenir en compte pel que fa a les relacions de temps que es t en
compte: 1) el temps durant el qual una relaci mida, per exemple, un pes tremola
quan es tracta de proves de pes, a una distncia preveu quan Augenmaversuche.
s'aplica, etc. 2) El temps de divisi que es deixa transcrrer entre la concepci d'una
mida diferent i; 3) la seqncia de temps, si un o els altres concep primers; 4) la
repetici ms o menys freqents de l'opini comparativa abans de decidir. En general,
l'hbit porta una certa uniformitat en aquestes circumstncies, i la influncia de
petites diferncies que es produeixen en els experiments individuals, s'anivella en un
gran nombre d'ells. Per pot ser convenient per al nomenament dels intents
metodolgiques per produir sota la concurrncia d'un comptador de la uniformitat
completa o comparabilitat en aquestes relacions, ia travs de modificacions
deliberades dels mateixos per influir en ells per examinar-se a si mateixos, que fins
ara molt poc s'ha fet. El personal de les meves proves de pes pel mtode de casos b i
el mal, per he seguit fidelment aquesta consideraci.

Vull participar aqu a les generalitats sobre les proporcions gaireb per igual
acuradament considerat de la posici espacial de les mides en comparaci a causa que
encara sn molt ms variats altera el mtode i camp experimental com l'interval de
temps i noms recorda perjudicial que la dualitat dels nostres sentits en aquest
respecte consideraci especial requereix, fins i tot si es dna lloc, per comparar el
nivell de sensibilitat dels rgans duplicats en part per si mateixos i en part en la
cooperaci, per altra banda, si la interacci de les institucions d'inversi tant no pot
ocrrer fcilment en la mateixa proporci a les mides de comparaci.
Aix que t en el pes Proveu una diferncia en la valoraci de la gravetat dels gots, i
el nombre de casos correctes en el mtode rellevant varia, depenent del pes extra s
en els gots d'esquerra o dreta, no a causa d'una propietat mstica de l'esquerra i la
dreta, per quan s'utilitza una m per aixecar l'un, l'altre per aixecar l'altra
embarcaci, possiblement perqu les dues mans no es comporten bastant iguals en la
sensibilitat, en usar la mateixa m que aixequi dos gots provats, perqu la m en les
transicions d'un en segon lloc, per si mateix pren una posici diferent, i la manera
d'atacar a totes dues naus amb aix falla alguna cosa diferent, que, com ho puc
demostrar amb proves positives, no s indiferent per a l'xit. El Augenmaversuchen
fa utilitzant el mtode d'error mitjana una diferncia si la distncia normal, el que
ests buscant per a l'altre per fer el mateix, estar a dalt o avall per al mateix, trobar la
dreta oa l'esquerra d'aquesta. En experiments corresponent al Tastma la pell que s,
si un contracta els experiments sobre si mateix, fins i tot utilitzant cercle pedicle, no
s indiferent si la brixola que determina la distncia normal a la dreta, l'altre conjunt
amb la m esquerra o viceversa, per qualsevol aplicaci, el cercle canviar desprs
d'aix, etc.
Roman constant respecte, les circumstncies d'un procediment especfic, diferent
per les diferents grandries de comparaci, temporal i posici espacial a travs d'una
srie d'experiments, que justifiquen la mesura adquirit el que en general, pot trucar a
un error constant.
En el mtode de la dreta i casos erronis en el camp dels intents de pes, l'error
constant indica que, si tinc un gran nombre de casos en qu el vaixell amb el pes
addicional era el erstaufgehobene, amb un nombre gran, on va ser el segon derogat,
juntament stelle en la forma en circumstncies no importa en poder, la relaci entre el
dret dels casos mal s si un b, si tinc un gran nombre de casos en qu el pes extra de
l'esquerra i on estava en els vasos drets junts lloc. molt diferent, ja que en cas
contrari, agost ) En el mtode d'error mitjana en el camp de Augenma- i temptejos,
l'error constant indica que la mitjana de les distncies que tinc una distncia normal
donada estima igual, desprs d'alguna vegada tants intents no coincideix sensiblement
amb la distncia normal, per , sovint considerable, segons la llei de la ubicaci
espacial i temporal de les mides en comparaci, la mida difereix per un en positius o
negatius del mateix, i que va amb ella, que la suma de les desviacions positives de la
distncia normal, la suma d'error positiu, en lloc de negativa amb la fallar iguals en
valors absoluts, sovint molt diferent d'aquest fracs, incomparablement ms que es
pot escriure per tenir en compte les contingncies no balancejades.

8)

Tamb Renz i Wolf va observar en els seus experiments sonors pel mtode
de casos b i el mal, que un d'ells s'inclinen en general, el erstgehrten, l'altre
considerat el segon pertanyia so que el ms potent, el que demostra que la
influncia dels diferents calendari d'accions tamb s aqu, en, el converteix en
circumstncies sost de forma variable.
Un pot en aquesta informaci podria posar desconfiana i creure que gran part de
l'observada tant es va basar en les influncies de la imaginaci, per, noms en la
mesura que no s'ha fet fins i tot experiments utilitzant els mtodes de qu es tracti, en
la que aviat es convencer que , comenaria com vulguis, els errors constants no
poden escapar. Va ser una influncia de la imaginaci, per tan poc en el que vaig
observar en aquest sentit, en els jocs que, contrriament a mi ocurrncia bastant
inesperat d'error constant en aquests experiments ha estat el que ms em va cridar
l'atenci al principi, i abans que seva eliminaci vi, ha posat avergonyir ms; i avui,
desprs que en les rees, incloent el pes i Tastmaes, experimentat en el mateix
temps, s la ra ltima dels mateixos en gran mesura poc clara per a mi, i noms el
fet de la mateixa de forma segura. Tamb molt mateixa t amb altres observadors,
vaig fer repetir els meus experiments, vaig trobar de nou.
L'existncia d'error constant porta com noms una complicaci, no una falta de
precisi en la mesura dels nostres mtodes, en la mesura que s'eliminen en la
constncia real a travs de mesures adequades i, al mateix temps es pot determinar
amb precisi en funci de la seva grandria, com mostro a la consideraci especial
dels mtodes.
Desafortunadament, la constncia de la constant d'error no t lloc en un sentit
estricte. Jo no sc dels dies igual inclinats com l'altre dia, el erstaufgehobene o got de
peu a l'esquerra, la dreta o s'interpretar distncia linksbefindliche en cert sentit com
un ms o menys; per en les mateixes circumstncies externes retinguts, les
disposicions interiors canvien referent a aix en un grau sovint molt cridaner. Els
nostres mtodes poden realitzar un seguiment d'aquests canvis amb facilitat, per
tamb es poden trobar a l'hora de mxima precisi, les dificultats en la mateixa, amb
la condici que es barregen les variacions dels errors constants en el mtode de
mitjana d'error amb l'error variable de pur i contaminat ell, en el mtode de la dreta i
casos erronis, per la suma involucrat en altres aspectes; Per tant, la principal
preocupaci ha d'anar-hi per excloure possibles aquestes variacions en part per la
forma en qu els nomenaments part del tractament de les observacions
(fraccionament) o per neutralitzar.
A part d'aix, es pot en la complicaci dels nostres mtodes per l'error constant cap
desavantatge veure el mateix, per un avantatge important, sempre que la
determinaci de la constant d'error s part de la recuperable per mesura psicofsica si
mateix; precisament per la influncia de la qual s la sensaci amb les circumstncies
participatius representats i mesurats per, per al mateix temps hi ha la possibilitat
d'eliminar de la magnitud de la diferncia en la sensibilitat a la mateixa, per, s ara
noms fer nosaltres. L'error constant, per tant, no s en absolut a tirar com un rebuig

inactiu per amb compte excretar noms per aquesta mesura, per examinar la manera,
fins i tot desprs que les seves circumstncies, regularitats, les taxes de dependncia
en cada rea de l'experiment i desprs de cada manera experimental. S hauria, els
nostres mtodes d'observaci en aquest sentit, l'observaci d'art mai arribat a Equipar
aquest no noms s un error tan com ocurrncia constant del que difcilment hauria
pensat, sin tamb fonts de la mateixa, a la qual gaireb no s'ha pensat per a ser
descobert; sin ms aviat el que em remeto als meus "mtodes de mesura" com
aquesta escrit.
Al mateix temps es troba en la sensibilitat, que mostra els mtodes de la influncia
de les condicions experimentals de l'error constant, una prova de la seva finor.
L'anterior est lluny d'esgotar tot el que s el coneixement i la conscincia de la
necessitat dels mtodes anteriors l'ajudar a vost a intentar-ho. Mentre estic obligat a
reservar explicacions ms detallades aqu sobre els "mtodes de mesura", em limito
folgends encara fa als dos ltims mtodes per identificar els elements especials ms
importants, en part, explicar, en part, en breu resum, que ser discutit amb ms detall
en el futur. Adjunt per al mtode de casos b i el mal sota el pes de les proves, pel que
fa al mtode d'error mitjana del Augenma- i temptejos, de la independent de mi
guanyar experincia a les seves ordres. Els noms que necessito d'ara endavant es
necessiten ms tard a tot arreu, en referncia als mtodes de qu es tracti de nou.
d) Mtode especial per als casos correctes i incorrectes, tal com s'aplica al pes dels
assajos. 9)
El (comenat en 1855) intents sobre la base de les segents afirmacions es basen en
el mtode de casos b i el mal es van fer primer noms en la senzilla intenci
d'escrutini de la llei de Weber, ms endavant pel b de la formaci del mtode en si
continuat i ampliat desprs que s'havia fet evident que l'auditoria que jo tenia en ment
un examen previ d'un FUJIFILM de les condicions de la precisi del mtode, una
formaci del seu costat experimental i comptable noms exigia, que encara no estava
disponible en el moment. Durant diversos anys la mirava com una mena de treball
diari, durant aproximadament 1 hora per experimentar en aquest inters, i els de
seguir endavant pel que fa a la determinaci de qualsevol relaci especfica a un
major nombre de dies passen. D'aquesta manera, s un no exhaustiva en aquest
document el moment, el material d'experiments conrea, dels quals, en alguns dels
captols segents es produeixen, grans figures experimentals, i la repetici mltiple
dels assaigs per determinar els punts importants en diferents moments i en
circumstncies alterades, testimoni donar, es caracteritza tamb un gran exercici en el
maneig del mtode va sorgir.
9)

Revisi S. 42-104, 358 i ss. En el mtode de casos b i el mal com s'aplica a


la sensaci d'espai. Dep. De reals, Sachs. Ges. D. W. XXII, nm. II. 1884.
Quan es tracta de la noci del temps i el mtode de Reputaci F. Phil. Stud. III,
pp. 12
En aquest sentit, s important en el nostre mtode per determinar la relaci entre el

nombre de casos correctes amb el nombre de casos falsos o per al nombre total de
casos, vaig a, sota svia aplicaci preferent de l'ltima relaci, el nombre de casos
correctes amb r, els casos falsos amb f, el nombre total de casos amb n trucada, s a
dir, la relaci, amb qui hem de preocupar sobre tot sser, amb el pargraf, per, que
si un nombre intent est dividida respecte a un valor d'observaci en fraccions iguals,
i aquest projecte de llei especial ser, r i nper al nombre de casos correctes i totals de
cada fracci en particular s, per, amb v es coneix el nombre de fraccions, a
continuaci, on vn s el nombre total de casos per al valor d'observaci en qesti. Es
refereix a tota la srie d'observacions, com s el cas en general, diversos que es
comparen entre si els valors d'observaci, hem de per descomptat VN sent el mateix
es multipliquen pel nombre per obtenir el nombre total de casos per a tota la srie.
Si la sentncia s dubts aquest cas es bemerktermaen mig dret, mig malament ser
comptat entre els casos. No obstant aix, per evitar els mateixos que emana dels
casos la meitat, suposo, perqu en la formaci de ruptura
depn noms de
condicions, qualsevol cas judici correcte com dos a la dreta, cada mal de dos casos
falsos; ia tot arreu la sentncia segueix sent dubtosa, com un dret, malament.
Amb P, el pes principal, s a dir, el pes de cada un dels gots relativament exclusiu,
incloent la crrega sense D, amb D es refereixen al pes addicional (excs de pes),
que s'aplica en experiments amb h, un valor que s directament proporcional a la
diferncia en la sensibilitat, per tant els pesos addicionals D, el mateix
s capa
de lliurar, s inversament proporcional al grau d'o poc sensibilitat diferencial a la qual
es va a fer.
El mtode pot executar-se de dues maneres: d'acord amb un primer mtode de
manera que un decideix desprs de repetides alternatiu Herwiegen de vaixells amb
crrega, el que s pesat o ms lleuger; per un segon perqu un inviolable decideix
desprs de cada derogaci comparatiu de tots dos vaixells, o estableix la sentncia
sobre els indecisos en dubte que el dret, mig mal per ser un semi-beix.
Frherhin sempre he aplicat el primer mtode; per ms tard va rebutjar tots els
intents per personal i noms es va pegar a la segona, desprs d'haver convenut a mi
mateix del que mateix de la molt ms gran excellncia. No noms pot ser produt de
manera uniforme que la primera, per tamb pot ser una eliminaci precisa i
determinar, depenent de l'hora i la ubicaci espai Miteinflsse que justifiquen un
error constant, noms desprs de la segona procediment, per anttesi apropiada
d'aquests factors un contra l'altre ser aconseguit, com es veur a continuaci.
Per descomptat, un s penalitzat pel segon mtode ms fcil un error pel que fa a la
direcci de la diferncia com el primer cas, i el nombre de casos indecisos i
incorrectes que cauen sota l'aplicaci d'una mateixa D amb el mateix nombre total de
casos de ms gran que desprs de la primera mtode, per el mtode no el poder
exacte, sempre que aquesta t de fet que es basa en la comissi d'errors, i el que
mitjanant l'aplicaci d'un major D pot ser compensada per tal d'evitar petites

proporcions
per obtenir, tan poc com a la gran avantatge de la mesura amb
precisi. D'altra banda, el segon mtode en el mateix temps ofereix molts ms casos
que la primera, i pot duplicar-se cada ascensor noms es far amb l'altra matria o
equivalent.
La manca de coneixement de la posici del pes addicional i per tant la concurrncia
d'un assistent per a la determinaci de qualsevol posici reiterada dels mateixos amb
la finalitat d'eliminar la influncia de la imaginaci al judici, s essencial en el primer
mtode, en el segon desprs que es descriu a continuaci de manera exemplar del
mateix no noms no s necessari, sin tamb fins i tot no aplicable. Aix ha de ser
motivada per certa explicaci ms a prop de tota la situaci del mtode.
D'acord amb l'observaci (vegeu ms amunt), l'elevaci dels vasos s'ha de fer
sempre, successivament, i un doble ascensor del segon mtode, que estableix un
judici, per tant, s vist com a xit nic elevar l'un i l'altre vaixell, inclou aix dues
elevacions simples. En aquest sentit, per desprs (vegeu ms amunt), va declarar,
s'espera que cada judici haver dos casos, el nombre total de casos pel nombre de
senzilla aixecament, no s'ha determinat el doble tirada.
Si aixeco els dos vaixells amb la mateixa m, pel que jo anomeno una sola m com
a mtode; si un amb l'un, l'altre a aixecar amb l'altra m, com a dues mans. Fins i tot
va lliurar, per ha estat sempre dirigit per mi amb les dues mans en la mesura que
l'esquerra i la dreta s'han aplicat en diferents departaments de la prova. D'aqu t els
drets en totes les grans sries d'experiments alguns, per menys sensible que
l'esquerra es mostra; mtodes amb una m per no insignificant empfindli-cher, com
dues mans. Les influncies constants de temps i posici en l'espai dels vaixells d'una
sola m, zweihndigem, mtodes esquerrans, dretans molt diversos: el. No obstant
aix, no s aqu, al lloc per gaudir de les especialitats que em pot comandar al
respecte.
Consideracions especials van fer necessari l'establiment dels vaixells, que
juntament amb el eingeleg pesos de crrega amb el pes P de tipus; i noms desprs
que vaig perdre molt de temps pels experiments amb institucions imperfectes, estic a
la part inferior que es descriur en breu significa tenir un rotllo de mango giratori i
fix, amb els gots de dir-ho formar un cos slid continu detenir pesos de crrega, la
qual cosa va ser suficient.
Potser tingui una mica d'inters, si jo com un exemple - i de fet, s noms un
exemple - per la quantitat de petites coses es poden ajustar i es mant en els
experiments d'aquest tipus en una prdua anteriorment s'esmenten mica imperfecte
d'aquestes installacions.
Al principi em vaig tornar com els gots de senzill cilindre de fusta buida, que em
vaig cobrir amb la m des de dalt. Per amb mfasi pesades mans van haver de ser
fort geknippen junts per assegurar que els vaixells no van escapar de la m, per,
s'inclinava amb m feble dient en veu baixa d'accs. A ms, la uniformitat de la presa
de corrent no podia respondre b. Llavors vaig deixar que els vaixells amb suports

de llaut, sempre que giraven al voltant de passadors, que s'uneixen als extrems
oposats d'un dimetre apropiat del vaixell per garantir que els vaixells que vulguin
orientar la gravetat quan s'aixeca a si mateix. Per aquest dispositiu era aviat
schlottrig. Llavors vaig deixar la corretja fermament reblat; per ja que en no fer-ho
massa els gots per si mateixos, eren de fulla de llaut fi, es van retirar quan em vaig
acostar a pesos principals ms grans i ja no podia aplicar-se a comparables.Desprs
vaig tenir ms fort substitut, I, necessiten considerat pel rebuig de tots els intents
anteriors realitzats amb aquest equip per experiments gaireb un any meticuls i
minucis, i aquests ltims tots de la mateixa manera, encara que no va rebutjar de
pla, per com la repetici i control, el lloc meu s fins ara dutes a terme que tots els
intents anteriors per tant pot servir com redundant o sn al seu torn noms com una
inspecci informal dels resultats de la recent; Tamb s en endavant completament
abstret de la mateixa. Aix era a causa de les circumstncies. Com ms aviat he fet
servir, retirat del transport i controlada nicament per tornar a un pes de pesos de
llast tingut per la seva diferent gravetat i diversa grandria. Ara, ja que tenien els
gots de ser prou mplia que fins i tot el ms gran tenia en el seu lloc eren petits i fins
i tot ms gran no assegurats contra el desplaament durant l'elevaci dels
vasos. Vaig suposar que la pressi sempre ha de caure en els mateixos punts
d'integral la m la corretja amb tota la severitat de l'embarcaci, de manera que
podria sorgir una situaci de desavantatge d'un possible canvi en l'equilibri en els
gots, per vaig fallar en la quantitat d'una altra manera de ser examinat i desprs de
cada circumstncies accessries investigats que poden ser d'influncia en el procs
per fer d'aquest el tema d'una investigaci especial. Aquest abandonament t difcil
venjada. Perqu quan finalment per pel b de la seguretat de la investigaci que va
ensenyar vaig fer intencionalment comparativament assajos al centre i molt
lateralment gots arreglar pesos de llast, va mostrar de fet que la virtut no una altra
mida, l'altre manera de distribuci de la pressi, l'xit, tant si s molt giri a la qual
es decideixi una altra, a saber, el recipient sembla la ms difcil quan el pes ocupa el
centre de Gelasses, i que la diferncia no s insignificant fins i tot quan es comparen
posicions extremes en aquest sentit. Ara, per, podria en els meus experiments noms
molt ms petits, i que han tingut lloc en termes de probabilitat per la gran quantitat
de proves en els principals desplaaments de compensaci, que tamb es reflecteixen
en part pel grau en qu cada un dels principals grups poltics en les xifres
obtingudes, ha confirmat en part pel fet que el Experiments posteriors amb els
mitjans ms perfectes han donat lloc a molt els mateixos resultats; No obstant aix
vaig fer aquests experiments anteriors no ms alegria, i la nitidesa i fora
obligatria que era, si no la totalitat, sin en les disposicions individuals es tornen
massa precria per no anticipar la dificultat de la represa de la mateixa amb un nou
aparell de la tranquillitat en l'anterior ,
Tots els intents que haur de referir folgends estan, (aix que) portats pel segon
mtode en condicions molt uniformes, que jo descric com les circumstncies normals
o condicions normals, subseccions aqu temporalment, que ha d'indicar-se en un dels
"mtodes de mesura" reserves de mi , D'aquestes condicions normals va ser noms en
la mesura difunts, com s'ha de fer l'xit d'aquestes modificacions en si el tema de la

recerca.
Els vaixells que han passat pel medi en el qual em vaig allotjar ltima posici, just
a un tipus de bastidors, de 4 vertical, connectat a continuaci per un travesser
horitzontal Messingst-ben, entre els quals aquells exactament einpassenden
rectangular, diferents noms en la dimensi de gruix, pesos (part de la iniciativa, que
forma part de zinc) s'han inserit de manera que tenien una posici fixa en ella, i no es
podia moure en els aixecaments. El vaixell amb els pesos inserits i una tapa collocats
sobre la mateixa, en el seu centre una petita caixa oberta es solda junts van formar el
pes P, que ha estat acuradament fet el mateix per a tots dos vaixells. Llavors hi havia
a la caixa d'una coberta d'un dos gots el pes addicional Dafegeix que aquesta figura
tamb el seu lloc al centre del pes principal retingut. El mnec dels vasos va ser un
pot girar al voltant d'un eix horitzontal, rotllo de fusta de 1 parell.Polzades de
dimetre, que estava cobert amb tota la m.
Cada vaixell havia depenent de l'aplicaci d'una coberta ms lleuger o ms pesat,
juntament amb aquesta, pes 300 o 400 grams, de manera que 300 grams s el pes ms
petit P era el que es podria aplicar, s a dir quan s'utilitza la tapa lleugera sense ms
es van afegir pesos de llast. Com el major pes que tinc 3000 grams m; una crrega
ms pesada tindria l'aparell no pot ser tolerada en el llarg termini. Quan no era
examinar l'xit de l'aplicaci de diferents mfasi, he aplicat generalment 1.000 grams
com el pes principal.
Com pesos addicionals serveixen generalment les mides de 0,04 i 0,08 P P.
No obstant aix tots dos vaixells van ser construts matria, per, era per
compensar la influncia de la diferncia restant sobre desapercebut, en cada srie
d'assajos D muntat tan sovint en una precisi que altres embarcacions en les mateixes
circumstncies.
L'altura d'elevaci ha estat limitada per una, a certa alada per sobre de les taules
dels assaigs adjunts tauler horitzontal, de manera que 2 polzades setembre
Lin. pars.respectivament.
Les elevacions es van produir amb els braos nus, en mnigues de camisa.
La manera d'aixecaments va ser que, quan en un primer doble elevaci, per
exemple, el recipient esquerra es va aixecar per primera vegada en el segon va passar
a la dreta, i aix successivament, alternant. 32 d'aquesta successi forma alterna
aixecaments plenament doble encapalats o 64 elevacions senzilles, que es
consideren tant els casos, que es resumeixen com a departament de proves, en
qu D sempre va romandre estar en els mateixos vaixells. Al centre de cada
departament, d'acord amb di 32 elevacions simples, per la posici dels vasos
d'enllaos va ser canviat cada vegada que a la dreta. Sobre la situaci 4 vegades
diferent temporal i espacial, que el pes addicional D obt d'aquesta manera, basant la
crida a ser discutit en ms detall a continuaci. 4 casos principals del mtode, per
tant, cada un dels quals es representa amb 16 elevacions simples o casos en cada
departament de prova. Tals divisions de 64 casos estaven sota l'esmena condicions
per a ser examinats (P, D al 12 a cada dia de la prova contractat, etc.) pel general 8 en

una fila i van continuar en els assajos ms grans tpicament 1 mensual.


Regulat per un comptador de temps cada aixecant un got va ser d'1 segon que
cadascuna baixa reducci d'1 segon, l'interval entre seure d'una banda i aixecant
l'altra embarcaci i descomptes per a 1 segon, de manera que el temps de cada
aixecament doble, que estableix una comparaci o 2 casos, exactament 5 segons. Tant
Mentrestant, vaig 5 segons que tenia entre un i el segent aixecament funci doble
durant el qual es va dur a terme la gravaci del resultat. Quan va lliurar mtode,
l'enregistrament es realitza sempre amb la m ociosa; la de dues mans pels dies de
prova, alternant amb un o altre costat.
Un entrena aviat en una aplicaci molt mecnic d'aquestes operacions d'acord amb
el metro, i tamb l'aplicaci de l'atenci s aviat bastant mecnica i uniforme, perqu
spiguen com puc demostrar d'meus nmeros intent ells mateixos, no apreciable a la
final de la cursa-hora diria espectacles debilitats; que, pel pes
addicional D, determinat conjuntament la constant Miteinflsse de temps i la ubicaci
de l'espai, i les contingncies irregulars, en el sentit de les sentncies irregularment
canviants: Dret difcil esquerra severa, ambigua, cauen per aix dir-ho, amb un
carcter objectiu dels dobles aixecaments en el M t sense elecci i la vacillaci
requerida, que en el primer mtode, per, s el cas.
Com la forma de gravaci s'ajusta, pel que no es confongui, i als obtinguts en els 4
casos principals casos adequats total lleugerament separat, s'especifica ms a prop
dels "mtodes de mesura".
Tant de moment, de les condicions externes dels experiments. Desprs que jo em
vagi a les condicions ms generals del mtode.
L'objectiu general del mtode s, entre les diverses circumstncies en qu la
sensibilitat diferencial de pesos per a ser examinat comparativament, per a cadascuna
de les condicions en comparaci amb un nombre suficient de proves d'un

valor, o,

dividint el nombre d'assaigs en v Grup v Els valors


de guanyar, i per a derivar la
mesura de la sensibilitat a les diferncies que encara la tasca secundria pot ser
correlacionada per determinar la magnitud i direcci de participar en les proves
d'efectes secundaris constants.
Ara sembla ser des del principi darzubieten ha una dificultat fonamental.
Sabem que en igualtat de circumstncies, la relaci

de la sensibilitat de la

diferncia de pes s cada vegada ms gran; per un doble que


no es correspon
amb el doble de gran diferncia en la sensibilitat quan ens preparem el mateix de
nosaltres Mabegriffe vull ser cert, per la meitat de la mida d'assignaci de pes D, el
que un igual
all, equivalent al doble de la sensibilitat; i ja a partir de
consideracions generals poden incloure avs.

Tamb li agrada la sensibilitat que s molt petit, de manera que es vol, per el
subsidi D sempre tan gran en proporci al P pot suposar que gaireb tots o en realitat
tots els casos siguin correctes, i est clar que fins i tot el ms fort augment de la
sensibilitat a continuaci, sense l'ampliaci la relaci
pot portar; que seria en
aquesta situaci, ja que pot estar a prop o molt estable a la sensibilitat molt alterat per
no buscar una mesura general apropiat de sensibilitat; mentre que ser suficient en la
sensibilitat molt millorada amb molt ms baixos pesos subsidi, la relaci

de la

mateixa aproximaci a
portar, i, posteriorment, per avaluar el guany de la
sensibilitat, de manera que un ja rebutjada per la naturalesa de les coses a la llista
elaborada per nosaltres mesurar s. Per, com trobar un lloc en el nostre cam?
Suposem que jo vull, per exemple, comparar la sensibilitat de la m esquerra i dreta
per diferncies de pes, i el vaig posar en els mateixos mfasi P i els mateixos pesos
addicionals Dun cop s'eleva dos gots amb l'esquerra (L), altres vegades amb la seva
m dreta (R.) a, aix que entenc al principi noms una diferent
per L. i R. el que
em fa prop de la major o menor sensibilitat d'un o altre costat, per que cap mesura
comparable aquestes sensibilitats; i la pregunta s, com faig per arribar als diferents
mides de l'assignaci D per trobar que la mateixa proporci

donaria per L. i R ..

De la mateixa manera, si tinc la sensibilitat de la mateixa m, o les dues mans sobre


la mitjana, en diversos P vol investigar. El mateix subsidi D sn desprs de
l'experincia amb un petit P una proporci ms gran

que la ms gran, per era ms

aviat una qesti dels diferents D per trobar que s el mateix


per als
diferents P sn els inversos D el grau de sensibilitat a les diferncies en els diferents
valors de P que tenen.
El mtode de la dreta i casos erronis en l'aplicaci ja coneguda era noms apte per a
proporcionar una indicaci del Ms i Menys, per no una mesura comparable a la
sensibilitat d'aquest punt, de fet. No obstant aix, el mtode pot ser entrenat per anar
al concedir a tal.
Inicialment oferta representa la ruta del ttonnements. Un pot canviar sempre que
el lmit de pes en les condicions en comparaci, fins que el mateix
es substitueix
amb ell. Per ja que noms una gran quantitat d'experiments en absolut un resultat
segur fins i tot per a una i la mateixa D pot ser dibuixat, aquest mtode, que s una
gran quantitat de proves per a cada un dels mostrejada s D's trucades, no noms
extraordinriament tedis, per tamb condueix per mhsamstem Tractar sense
precisi.

No obstant aix, es pot interpolar entre valors propers; i el temps ms llarg que he
volgut que m'ajudi en aquest cam; per l'inconvenient d'irritabilitat i inexactitud amb
aix es elevar noms s molt incompleta. Afortunadament, s simple i llevant
completament.
D'acord a un principi precs i ser tradut pels intents per mi ben provades, encara
que fundada en l'anlisi matemtica, per fcilment en la prctica, en general es pot
fer de qualsevol

cosa en un cert D s'obt, es va trobar que D al mateix P i per la

forma en qu la mateixa s'hauria celebrat poden requerir qualsevol altre

que donar,

de manera que fins el que vol inferior com un slid, amb l'nica condici
que, desprs que un arriba a la conclusi d'una prou gran n s'obt. S vost
directament pot, sense clcul, de cada un, que sigui prou important, n est subjecta
a

10), la mesura de la diferncia en la sensibilitat a ell per fer-ho es troba desprs d'una taula que

correspon als termes d'aquesta mesura establerts per nosaltres; i

es mostrar immediatament ja que


aix s efecte desprs de noms unes poques paraules sn prviament en el cam que
ha portat com a premissa.
10)

Quan un per fraccionament d'un gran nombre d'assaigs a petita n descendeix


en les fraccions individuals, es perd mentre que en les fraccions individuals de
precisi, per els guanys de nou mitjanant la fusi dels resultats dels grups
poltics.
En un estudi de la teoria de la probabilitat, a la qual sempre de nou els nostres
mtodes em vaig trobar impulsada per l'inters de la formaci, que tenia la
consideraci s, 1) que, d'acord a les circumstncies del nostre procs el grau de
sensibilitat a les diferncies de, generalment amb h valor designat pot ser representat,
del grau de precisi de les observacions proporciona Gaussian, provet de subjecci
modalitat del mtode de la precisi noms per la sensibilitat amb la qual s'entn la
diferncia, depn comparable; 2) que entre les oportunitats ofertes pels
experiments
troba di entre
de HD
trobat.

i els productes que mesuren h en el pes subsidi D, en el qual

es

i h D, s'ha de celebrar una relaci matemtica, que s un derivat

de, i desprs de dividir per D l'abast de la sensibilitat diferncia h ha de ser

Va ser noms aquesta relaci, en primer lloc, en teoria, a determinar en segon lloc
per provar en tractar d'explotar en tercer lloc convenient per al nostre mtode de
mesurament.Aquestes tres tasques que crec que s'han resolt satisfactriament, que el
mtode de casos b i el mal noms pot tenir guanyat el significat d'un mtode de

mesurament real.
Pel que fa a la deducci matemtica, aix que admeto, perqu no s necessari per
l'aplicaci prctica del mtode, incloent a inspeccionar, en la segent activaci. El
perode de prova experimental s'acosta molt a mostrar, experimental que, quan a una
sensibilitat constant d'un cert valor

en un valor determinat D ha arribat a la

calculada d'acord amb el nostre valor de relaci matemtica


per a un altre D, que
s al fet que en certes circumstncies troba adequadament amb proves, permetent al
mateix temps, s clar, de manera que petites desviacions, com per escriure sobre
contingncies incomparables; - O el que s ms que una altra forma de la mateixa
llibertat condicional que, amb la mateixa sensibilitat, per diferentD intentant
quocients obtinguts
desprs, fundada en els nostres valors de la taula relaci
matemtics de HD donar, que s proporcional a D sn. 11) als documents del mateix,
per sn els meus molt extensa srie d'observacions es poden prendre, us dir en els
"mtodes de mesura". Tamb, serem guiats a alguns d'ells en els 9 i 12 captols de si
mateix.
11)

Ats que la sensibilitat diferencial a la qual ens interessa aqu amb P (per
no D, sempre que D segueix sent petit) s variable, de manera que una voluntat
constant per a experiments amb constant sensibilitat P requereix.
A partir de llavors, l'article s purament prctic aix que aquest programa en
qualsevol de les raons de ser regles donades i fins i tot sense una formaci
matemtica, el mtode pot funcionar mesurar sense discerniment. Tamb ser capa
de fer aix amb confiana, desprs de la derivaci terica del mateix control va tenir
per encantar per una autoritat matemtic fams, i control per part de l'experincia
tamb ha estat decisiu.
Formaci matemtica; i la deducci de la regla de la factura del mtode de casos
correctes i incorrectes. 12)
No obstant aix, fins ara no hi ha un principi a priori, com segons la mida del pes
principal P, la relaci en pesos addicionals constants D ha de canviar, per aix
s'ha de considerar noms com una qesti de a constatativo per la llei experiment, per
la qual cosa d'altra banda s possible, d'acord amb els principis de teoria de la
probabilitat d'una prioriespecificar com la relaci en si ha de canviar (un
gran n condici) quan l'mfasi constants P i sempre constant sensibilitat
diferencial h el pes addicional canviar, o en absolut, la influncia dels canvis, que
determina l'obesitat aparent, i aqu una - una vegada per totes per D pot representarse. s a dir, en aquest cas els mateixos principis prevalen, segons el qual se li va
permetre tamb, constant precisi de l'observaci, el canvi en el nombre proporcional

d'errors d'observaci es pot determinar d'acord amb els canvis en la seva


grandria. La relaci entre
i paraules, sin que s aix, no s una expressi finita,
per noms per un terme integral representat, que ha de ser representat en forma de
taula en la prctica de la relaci, com es fa a continuaci.
12) Revisi

S. 84-104.

Els folgends amb que seran designats terme integral, que aqu entra en joc s el
mateix, pel que el nombre relatiu o probabilitat d'error en la proposta limita la mida
es determina noms aix, generalment pren el lloc de amb error designat meitat de
l'excs de pes

es produeix, s a dir,

on el nombre Ludolf'sche, I el nombre base dels logaritmes naturals, t = h


=, h s la mesura de la precisi en el sentit de Gauss. El valor de t, que un determinat
valor de va escoltar es pot trobar en molts llocs en una taula representa, com a
Berln. astrnom. ... F Jahrb 1834 S. 305 i segents de t = 2,0; i en particular va
aparixer, ara ja no est en les llibreries que es tenia taula litografiada per t = 3,0; de
manera que si desprs
celebrar donat.

es dna, per la present al mateix temps t o

pot

Ara immediatament desprs, fonamental per al nostre mtode, les equacions es


demostraran per mitj dels quals des

derivable.

i desprs d'aix

D'aquestes relacions que s'estableixen suficients que entre

i per dibuixar la

segent manera en l'aplicaci i consideraci. Es deriva de l'observada


l'equaci

de, busca en una taula de la integral valor

valor per
a on, i el

divideix
al h d'obtenir, o D, quan, com ha de fer per nosaltres, el h el mtode dels
casos correctes i incorrectes pren noms la meitat de gran que el de la teoria

d'errors. No obstant aix, per tal no noms de la va trobar observant


fins que el valor

cada vegada

que han de fer ms, tinc la taula de la integral ,

on

la relaci entre i t, es dna en prctica de tal on la igualtat entre i t s donat. Aix


dna a la segent taula de sota els fonaments.
La derivaci matemtica anterior relaci entre
i t l'auditoria del Prof.
Mbius, que vaig presentar, passat, desprs de les quals poden ser: matemtiques
matic m com tirs lliures. Per ha tingut la bondat, la meva petita no obsttrica
derivar una ms curta, ms precs, el cam que condueix a la mateixa meta per
substituir, que jo prefereixo, per tant, per a informar i no a la meva a continuaci.
El derivat de Mbius posa com a exemple en comptes de la desviaci de dos pesos
de la igualtat entre la desviaci de dues parts d'una lnia recta des de la igualtat. Per
el principi s a- i d'una altra manera el mateix.
s generalment

la probabilitat que els compromesos en el mesurament d'un error de mida dins dels
lmits de - i + cau en el qual Impressos h per sobre del nivell de precisi del
mesurament, el nombre Ludolf'sche.
S ara, per exemple:
ACB
tres punts en una lnia recta; C per no del tot molt a prop, per en el mitj
entre A i B es troba. Per n observacions pel mtode del que s correcte i casos erronis
crec 01:00 vista que el C A ms bvies que el B; per tant, CB> CA; n - A =
B vegades que C la B s ms evident que la A, per tant, CB <CA. A partir de llavors,
les possibilitats de comportament CA <CB iCB <CA, com 1 i b, i aquestes dues
probabilitats sn en si mateixos i.
Ja sigui en la lnia
Un CM B
M s el punt focal real de AB, i C es troben en M algunes poques coses desprs de A,
per la qual cosa s un moment el meu judici va ser una veritable i b vegades que
estava equivocat.Perqu jo tinc b vegades el punt C entre M i B mentida cregut; ho va
fer en cadascun d'aquests b estimacions apunten a ms d'una petita lnia CM errnia,
a travs de M a B a assumir, per tant, que cada una equivocaci> CM, desprs de tot,
el mateix costat, es va comprometre.
La probabilitat d'aix s, d'una banda =, d'altra banda, on CM ha de ser considerada

com un valor positiu. Ara s


+
Aix

que, en conseqncia,
,

Finalment, per tant:

Aquestes dues frmules


i es podria explicar d'aquesta manera: En n temps de
visualitzaci de la lnia ACMB, dels quals noms els punts, per 1 i B sn visibles, un
creu en 1cas en qu M entre C i B est en algun lloc (com la veritat s); en b casos
(falsament) que M en algun lloc entre A i C s. En els mateixos dos
seccions CB i CA, sin tamb relacionar els lmits de la integraci, que com
per - h. CM i , - i - h. CM sn. s a dir, la direcci ACMB per al positiu
i M pren com a punt inicial, desprs les abscisses de C i B = -CM i MB, les abscisses
de A i C = - AM i - CM; AM i MB sn sin contra CM s'han de considerar com
infinita.
Quant a la dissipaci de Mbius.
Per tal de reduir l'exemple de lnies a l'exemple dels pesos, s el
pes P amb AC, l'altra P + D amb BC, la longitud
pea de CM amb

comparar, de manera que

de P

+, per tant la

per al CM en els anteriors Les

frmules han de substituie-ren. D'altra banda,


la mateixa nostra, i igual a
nostra, el que resulta en les frmules per a l'aplicaci directa del nostre mtode:

o si nosaltres, la integral

la

curt amb denoten


,
Que nosaltres, com es va assenyalar anteriorment, la precisi o
Empfindlichkeitsrma nostre mtode h s igual a prendre mig el grau de precisi de
la teoria d'error t a les aplicacions dins del nostre mtode no t cap efecte, ja que
noms en les rtios de t o h arriba; sin que entren en consideraci quan s'acosta
volien comparar els resultats del mtode dels casos correctes i incorrectes de valors
absoluts amb els obtinguts pel mtode de mitjana d'error, per a aix la integral va
concedir la mediaci, aix com en el a priori clcul de la probable error o incertesa
o t, el que no ens concerneixen aqu.
Passem ara a la prctica:
La norma controvertida est, acaba d'arribar de nou a la donada pels experiments
que porten quantitats
en la segent taula, que dic la Taula fonamental del mtode
de dreta i casos erronis, el valor corresponent t = HD visita (per interpolaci consulta
si el valor no s que es troben precisament en la taula) i dividint aquest valor
per D el valor de h per determinar quin s el Empfindlichkeitsma exigit, o tamb en
constant D el valor aix va trobar t = HD s d'usar directament per les dimensions, la
qual cosa s convenient en molts casos.
Aquesta regla s suficient si a ms del supervit de pes constant D no hi ha altres
factors constants sn presents els quals pot el judici, mentre que les caigudes
sobreps determinen, o si tal per la disposici dels que ja hi ha les proves i obtenir el
valor
podria considerar compensat. Si no s aix, aneu al valor t la constant
Miteinflsse 1 amb; ja no noms depn de hi D si s menor d'D s'entn sempre ms
que el pes addicional, sin tamb per aquells amb Miteinflssen de; la simple divisi
del valor t amb D pot llavors, s clar, h ja no es troba b, i el valor de t, fins i tot en
constant D, ja no prendre hores per ser utilitzat per a mesuraments comparatives, si
no amb D el Miteinflsse tamb sn constants. Per ofereix un procs degudament
moblat amb aplicaci apropiada de la taula fonamental aqu s una manera fcil de
remei s el que especialment es discutir ms endavant.

Taula fonamental del mtode de casos correctes i incorrectes 13).

t = HD

diff.

t = HD

diff.

t = HD

diff.

0.50

0.0000 177

0.71

0,3913

208

0, 91

0,9481

455

0.51

0,0177 178

0.72

0,4121

212

0.92

0,9936

500

0.52

0,0355 177

0.73

0,4333

216

0.93

1.0436

358

0.53

0,0532 178

0.74

0,4549

220

0.94

1.0994

637

0.54

0,0710 180

0.75

0,4769

225

0.95

1.1631

748

0.55

0,0890 178

0.76

0,4994

230

0.96

1.2379

918

0.56

0,1068 179

0.77

0,5224

236

0.97

1.3297

1234

0.57

0,1247 181

0.78

0,5460

242

0.98

1.4531

1907

0.58

0,1428 181

0.79

0,5702

249

0.99

1.6438

0.59

0,1609 182

0.80

0,5951

257

1.00

0.60

0,1791 183

0.81

0,6208

265

0.61

0,1974 186

0.82

0,6473

274

0.62

0,2160 187

0.83

0,6747

285

0.63

0,2347 188

0.84

0,7032

297

0.64

0,2535 190

0.85

0,7329

310

0.65

0,2725 192

0.86

0,7639

326

0.66

0,2917 194

0.87

0,7965

343

0.67

0,3111 196

0.88

0,8308

365

0.68

0,3307 199

0.89

0,8673

389

0.69

0,3506 202

0.90

0,9062

419

0.70

0,3708 205

. 13)

p.66 Revisi f fonaments taules per a proves exhaustives veure: Sobre el


Mabestimmungen el sentit espacial, la dependncia DKS Ges d W .... XX, p 204 i
ss.
Observacions. 1) Per tant, noms en proporcions de t o h arriba, jo cuidar el dgit en
els valors t de la taula en lloc d'utilitzar com a fraccions decimals, com sencers. Pel
que sempre va a succeir en el futur lideratge del calculat segons els valors de la
taula. 2) Noms s necessari, els valors de la taula
creats per sobre de 0,5. Va, tal
com es les circumstncies experimentals sovint no donats contribueixen en gran D es
porta a terme per tal o qual dels que es discutiran a continuaci els casos ms
importants, valors de

menys de 0,5 abans, pel que ha tingut

lloc

a la

columna
per visitar el Ta-belle, i el valor associat T amb un signe negatiu en la
tarda que condueix a les equacions per a la determinaci deHD, HP, HQ introduir. 3)
El quadre mostra a
= 1, s a dir, en el cas que tots els casos resulten
adequadament, un valor infinit per t. Observacions Aqu, per, un nombre infinit no
s estrictament necessari. En general, vost ha de D prou petit i n pren prou gran que
no es dna aquest cas.
Ms convenientment, s'utilitzar la taula anterior, si una vegada per totes en les
seves observacions n = 100 assumeix que cada r va determinar per a 100 casos i
assajos ms grans en fraccions de 100 accions que ms tard cada van obtenir els
mateixos valors t de per combinar els valors de suma o mitjana, ja que el tractament
s fraccionalmente d'altres aspectes necessaris o tils de totes maneres. De fet, es t
llavors a la columna
simplement escombrar el punt zero i el davant de les dades
obtingudes pels nmeros experimentals r per trobar immediatament en el mateix; no
noms la divisi i que li estalviar en la formaci de valors, per tamb necessita
sense interpolaci, perqu llavors tots els nmeros de prova r acaba de trobar
directament a la taula.
Es Wofern altre n seleccionats com 100, que estar sempre en els valors de
trobada que no es poden trobar exactament a la taula anterior. A continuaci, pot
utilitzar les diferncies en la columna de la diferncia mostra la corresponent t valors
determinats fcilment per interpolaci simple, sent d'aproximadament
= 0,85 com
a mxim d'1 a 2 unitats de l'ltim decimal en samarretes valors poden faltar, que s
irrellevant perqu el quart decimal en les observacions d'aquest tipus de contractaci
de totes maneres pot ser considerat un luxe. A valors ms alts,
per seria un error
encara ms pel que en aquesta interpolaci, la ms alta d'aquests valors; i afegeixo,
per tant, per construir sobre l'ltima part de la taula unes quantes taules addicionals
en el qual els valors
estan a prop un de l'altre, i amb el seu acord ser suficient per
a tots els casos com una capa inferior d'una interpolaci ms.
Taula Addicional I.

t = HD
0,8300 0,6747
0,8325 0,6817

diff.
70

t = HD diff.

t = HD diff.

0,8825 0,8397 91

0,9300 1.0436 133

0,8850 0,8488

0,9325 1.0569

0,8350 0,6888
0,8375 0,6960
0,8400 0,7032

71
72

0,8875 0,8580 92

0,9350 1.0706 137

0,8900 0,8673

0,9375 1.0848

0,8925 0,8768

93

0,9400 1.0994

142

0,8425 0,7105

72

0,8950 0,8864 95

0,9425 1.1145 146

0,8450 0,7179

73

0,8975 0,8962 96
0,9000 0,9062
98
0,9025 0,9164

0,9450 1.1301 151


0,9475 1.1463
156
0,9800 1.1631

0,9050 0,9267 100

0,9525 1.1806 162

0,9075 0,9373

0,9880 1.1988

0,8475 0,7253
0,8500 0,7329
0,8525 0,7405
0,8550 0,7482
0,8575 0,7560

74
75
76

0,9100 0,9481

102

0,9575 1.2179

168

0,8600 0,7639

77

0,9125 0,9591 103

0,9600 1.2379 175

0,8625 0,7719

78

0,9150 0,9703 106


0,9175 0,9818
108
0,9200 0,9936
0,9225 1.0056 110

0,9625 1.2590 182


0,9650 1.2812
191
0,0675 1.3048
0,9700 1.3297 200

0,9250 1.0179

0,9725 1.3569

0,8650 0,7800
0,8675 0,7882
0,8700 0,7965
0,8725 0,8049
0,8750 0,8134

79
80
81

0,9275 1.0306

112

0,9750 1.3859

211

0,8775 0,8221

82

115

0,9775 1.4175 222

0,8800 0,8308

83

118

236

84

120

249

85

123

272

86

127

290

87

130

316

89

Taula Addicional II.

t = HD diff.
0,970

1.3297

0,971

1.3404

0,972

1.3513

0,973

1.3625

0,974

1.3740

0975

1.3859

0976

1.3982

0,977

1.4110

0,978

1.4242

0,979

4.4380

107

t = HD diff.

t = HD diff.

0980

1.4522 150

0,990

1.6450 278

0,981

1.4672

0,991

1.6738

0,982

1.4828

0,992

1.7032

112

0,983

1.4991 163

0,993

1.7375 343

115

0,984

0,994

0,986

1.5164 173
1.5345
181
1.5337

0,996

1.7764 389
1.8214
450
1.8753

0,987

1.5742 192

0,997

1.9430 539

0,988

1.5961

0,998

2.0352

0989

1.6195

0999

2.1851

1000

109

119
123
128

0985

156

205

0995

304

677

132

219

922

138

234

1499

142

260

Com a tal, el nombre n = 100 cap preferncia en particular; i jo mateix he


celebrat n = 100 sempre n = fins a 64 bases, tot el meu gran srie de proves en les
fraccions amb n dividida = 64, el particular calculat a partir de les fraccions t -Werthe
posteriorment ha afegit, i s'utilitzen aquests valors de suma o la mitjana llions. La
ra era que el 64, com a potncia de 2, una subdivisi ms gran 2 s capa de ms de
100, i jo volia mantenir aquesta primera oberta a qualsevol fraccionament. Ms tard,
vaig deixar d'anar a guardar tots els assajos en aquest sentit comparables perqu,
notant com desprs, la mida de n, el que es posa a baix, t una certa influncia sobre
la mida del text de cota, que pot albergar qualsevol lloc comparable deu.El
comunament utilitzat per mi, per tant la taula fonamental s, a la traducci de la
ruptura
acaba de sobres en una fracci decimal i la interpolaci com s'especifica
per a la taula anterior, el mateix per a r, pertanyent a n = 64, establert; i vaig a afegir a
aquest directori, fins i tot quan un altre nombre mateixa ra volen operar.
Taula dels fonamentals per n = 64

t = HD

t = HD

33

0,0277

49

0,5123

34

0,0555

50

0,5490

35

0,0833

51

0,5873

36

0,1112

52

0,6273

37

0,1394

53

0,6695

38

0,1677

54

0,7143

39

0,1964

55

0,7619

40

0,2253

56

0,8134

41

0,2547

57

0,8696

42

0,2844

58

0,9320

43

0,3147

59

1.0026

44

0,3456

60

1.0848

45

0,3772

61

1.1851

46

0,4095

62

1.3172

47

0,4427

63

1.5231

Per poder tractar la meva srie ms gran que sempre contenen mltiples de 64
casos, comparativament amb el Grup de tenir un tractament, sin tamb en la seva
totalitat o en els departaments ms grans el mateix confort, tinc una taula ms gran
per n = 512, on 64 s 8 vegades inclouen, construts, el que fins i tot les taules per
noms n = 64, = 2. anem 64 = 4,64.A causa de la caiguda, (pel que) es mostra, Taula
48

0,4769

64

de integral i concurrncia de l'equaci (a dalt) especificat entre i s la forma


en qu els experts amb facilitat (per interpolaci) taules per a qualsevol nombres
cardinals n poden dissenyar. En qualsevol cas, vost far b quin nmero ra n es pot
optar per mantenir sempre la mateixa per a totes les proves, sempre tornar amb un
major nombre d'experiments per fraccionament de la mateixa i la seva taula un cop
establert d'una vegada per totes.
Taules fonaments prominents que ara poden fer servir per sortir de la qual cosa
en un determinat D i P ha obtingut, en el D per tancar el que en la mateixa
sensibilitat h, de manera que el mateix P (perqu h amb P, per no amb D canvis)
serien necessaris en algun altre
l'altra

que donar, per tenir noms s necessria a

en la taula corresponent t de cercar i establir la segent proporci: Com

que t = HD tant

es comporta, pel que no que es relacionen D del mateix , Per

contra, vost pot anar a la taula donada D 's als associats valors,veure si tal D es
dna, sempre que h es mant constant. No obstant aix, no ser fcil en la prctica

portat a aquestes aplicacions pel nostre mtode de determinaci de la forma anterior


de h o circumstncies merament t segueix sent que a la qual arriba Tot passat.
Cal no oblidar que el simple s especificat de la taula es porta a terme noms sota
la condici especificada que l'obesitat aparent, a banda dels accidents, ms que
de D depn; En realitat, per, encara depn d'influncies constants de temps i lloc
espai de; i d'acord amb la taula
que es deriva el valor de t en aquest cas no s
simplement = HD, per = h (D + M),on M s la suma algebraica de totes constant
Miteinflsse que encara excepte D determinar l'obesitat aparent. Prenent aix en
consideraci la tasca prctica s combinar les proves i el seu clcul de manera
que M es compensa, i amb el mateix valor HD torna, s'obtindria sense l'existncia de
les quals Miteinflsse per l'anterior senzill Gebrauche la taula.
Ara el que es refereix a la Provisionalment, com s la nostra manera d'execuci per
defecte de l'anterior, el discurs es calcula de la mateixa per a aquest propsit. Aqu es
canvia d'acord amb una manera molt regular entre els 4 casos principals oposada
posici temporal i espacial del pes addicional, s a dir, 1), on el mateix es troba en els
gots d'esquerra, i quan aix ho primer va aixecar; 2) en el qual es troba en els gots
d'esquerra, i quan aix es cancella zuzweit; 3) i 4) d'acord amb els gots rectes; Aix
que per tal de mantenir els 4 casos principals clarament uns dels altres, on est:
1) en els vasos primer d'esquerra derogada,
2) - zuzweit esquerr - 3) - dreta primer - 4) - de dreta zuzweit - Poc Jo dic a aquests 4 esdeveniments importants desprs de l'ordre prvia amb
I> II> I <II <.
L'obtingut d'aquesta manera, juntament comptat per a cada esdeveniment important,
en particular, amb els nmeros guanyadors
r 1, r 2, r 3, r 4
i el seu quocient per n corresponents valors de t de la taula fonamental (que ja no s
simplement = HD s'ha d'establir) amb
t 1, t 2, t 3, t 4
que per a tots els esdeveniments, un igual n es proporciona.
El cam de la indemnitzaci completa de M es basa llavors, tan fcil de demostrar
que vost, el resultat t s el i afegeix grans esdeveniments i dividit per 4, per tenir

desprs de dividir per D com abans el valor pur de la h s, en vegada que

s'encengui HD o 4 HD pot utilitzar per mesurar fins i tot si D es mant sempre


constant.
D'aquesta manera la compensaci completa de Miteinflsse M es basa en els
segents punts. Desprs de (que) t lloc des del moment en el resultat de l'elevaci i
un dependent de la posici espacial dels gots Miteinfluss a la determinaci de
l'aparent excs de pes. El dependent del temps de la influncia aixecament
vaig p, depn de la posici de muntatge q trucada.En la ubicaci temporal i espacial
oposada tenir p i q un signe oposat. Quin s el signe que volem fer servir per a una
situaci donada s arbitrria, excepte que s'utilitza l'oposat en el contrari. Aix que
ens vam posar en el primer esdeveniment principal de p i q amb un signe positiu, el
mateix passa amb M en el primer esdeveniment principal del valor + p + q, el segon
- + q p, el tercer + p - q, el quart - p - q per, Aix que ens posem en els 4 casos
principals els segents valors per a
t = h (D + M)
t 1 = h (D + p + q)
t 2 = h (D - p + q)
t 3 = h (D + p - q)
t 4 = h (D - p - q )
L'addici d'aquests 4 valors i Divisi 4 sn HD; tamb s'estn l'addici de la primera i
quarta, aix com a segona i tercera equaci, amb la divisi subsegent per 2, per si
mateix cap HDque es troben.
Les mateixes equacions sn adequats, a travs d'additiu i substractiu combinaci,
els valors de CV i hq i com a conseqncia de p i q per entrar. Aix dna a saber pel
primer:

,
La divisi dels valors aix obtinguts de HP, HQ amb els valors obtinguts
abans
s'obt la relaci de p, q a D, i multiplicant aquesta relaci
amb D el valor de p, q en marcs de si D s'expressa fins i tot en grams , Pot tamb HP,
HQ igual HD cadascun de dues maneres ja pels de samarretes es determinen dos
casos principals, i un xec ser buscat en l'acord entre els valors obtinguts d'aquesta
manera.
Depenent de la direcci de les influncies p, q, el mateix igualment b
emergeixen amb un negatiu com un signe positiu d'aquesta manera la determinaci,
de manera que la mateixa direcci al mateix temps determinat per trobar la mida per
aquesta ruta; el signe que fa a la manera d'entendre com p i q sn introduts en les
equacions bsiques.

La soluci definitiva de tot l'objecte amb les seves tasques auxiliars per el condueix
a la determinaci de h, p, q per les segents equacions:

Per sovint s per als assistents que siguin les comparacions de mesures en els
valors d'alta definici HP, HQ o 4 HD, 4 CV, 4 hq, o, en el cas d'una fusi dels
resultats de diversos, acaba sempre la mateixa quantitat, les faccions en qualsevol
Multiplis gran aquests valors poden presentar-se com els experts fcilment passat per
alt.
D'aquesta manera, donant al mateix temps un complert i la determinaci precisa
dels factors p, q obtingut, tot el meu ms tard (en el nov i 12 captols) sn el
seguiment de la Mabestimmungen en la sensibilitat diferencial en el camp de proves
de pes guanyat, i que pot existeixen resultats que s'executar en diversos aspectes per
a l'explicaci i els documents que serveixen del que es diu aqu sobre el tema en
general. Ms complet i ms coherent en aquest sentit proporcionar les "disposicions
de masses".
Si continuo per referir-s'hi, vaig a prendre d'acord amb el (els) selecci del signe,
que depenen de la sincronitzaci de la positiva influncia aixecament p quan la seva
virtut la erstaufgehobene, negatiu quan el segon derogat vaixell independentment de
D sembla ser la ms greu, el dependent de la posici espacial d'influncia positiva
quan q virtut de la mateixa, ms a l'esquerra, com negatiu quan el recipient de dreta
sembla ser la ms greu. Jo ho dic per. Exemple, la influncia de la p pesava +10
grams, pel que aix significa, a ms dels ms pesos aparixer el vaixell
erstaufgehobene a 10 grams ms pesats que el segon derogat. El captol 12 es dna
l'oportunitat de dirigir aquestes disposicions.
Fins i tot amb condicions constants de temps i localitzaci espacial dels vasos pot
ser p i q per el canvi a causa de raons internes com aquelles condicions objectives
vnen noms per la seva visi subjectiva manera en consideraci, que s molt
variable per raons desconegudes.
Sn tan canviant, per les influncies de p i q per les condicions externes i
internes, que t, sin de la totalitat del meu, empleats sota mltiples modificacions,
proves comprovades d'acord que la influncia de la p per l'augment de la severitat
dels principals pesos o fatiga abans dels braos en un lliurar com procs
zweihndigem t la tendncia a canviar en un sentit negatiu, s a dir, menys positiu o
valors per acceptar o donar volta sobre de positiu a valors negatius, a ms, que piq
en els mtodes amb una sola m i altres coses que sn ms negatives iguals major
positiu o negatiu ms baix valors en la dreta que en l'esquerra; finalment, que la
magnitud i direcci d'aquestes influncies no depn substancialment de la mida de

D. En ms detalls, no est obligat a adoptar aqu.


Un podria compensar l'Miteinflsse p q, tamb caracteritzat vol assegurar-se que
el r de 4 casos principals abans de calcular la del t junts prendria, i de la resultant
compartit
un com per la Taula Fonamental t derivada, que = HD SAT. Aquest
mtode de vegades pot oferir serveis, sin que es fa referncia a mi per que la
compensaci incompleta per pot ser com segueix per indicar que vost no est
realment d'aquesta manera precisament al valor HD i conseqentment h devolucions
que s'hagus obtingut sense l'existncia d'Miteinflsse ,
Per exemple, deixeu que la influncia de p a favor del segon got derogada, i
suposem exagerant, era extraordinriament gran, s infinitament gran, aix que no cal
dir que l'addici d'un finita D, d'una banda de tots dos vasos seria totalment sense la
influncia, la sentncia determinar i apareixer sempre i cada vegada que el segon
recipient derogada com la faria ms pesada; Per tant, quan el vaixell amb D s tan
sovint aixecat per primera vegada com una parella, es fa com en els nostres
experiments, i si es prenen els casos d'aquests dos intervals de temps junts, la qual
podria tenir la temptaci, com a disponibles per a l'eliminaci de p per mantenir
aquesta nombre de casos i casos falsos correctes noms ser tan igual com si la
sensibilitat de la diferncia de pes seria zero, el que tamb s'obt un nombre igual de
casos correctes i incorrectes. La sensibilitat per D apareix, per dir-ho ofegat pel
Miteinflu. Mentre que si la influncia del moment de l'elevaci proporcionada no
seria, D far el seu sobreps sost mateix lot en els dos intervals de temps, i crearia
una mida i sensibilitat preponderncia raonable actual de casos adequats per al
recipient en qu es troba. Aix que la companyia combinada els casos adequats, en els
intervals de temps oposats no ser equivalent establir el cas que cap influncia del
moment no ha estat disponible. A causa que s comprensible que s'acosta que els
extrems pressuposades tant ms fort s la Miteinflu s. I el que referent a aix
de p s cert, tan cert de q i l'existncia simultnia de tots dos. No obstant aix, un s
pel nostre procs de la indemnitzaci completa, on els nmeros r per als diversos
esdeveniments importants per separat per derivar t s'utilitzen, el respecte real per al
mateix resultat HD reciclat que si no Miteinflu p i q estarien presents;per si mateix,
el mateix d'aquesta manera eliminats.
Qu tan fcil de jutjar, ha de donar pas a la influncia de D contra p o q pot
desaparixer, tamb pot ser considerat, al revs. Si D s molt gran, de manera que ni
la influncia de la supressi gradual ni l'efecte de la posici de la m sn ms
evidents, per el veredicte noms depn de la ubicaci de D, i si D amb la mateixa
freqncia assumeix capes temporals i espacials oposades, com en el nostre intent, el
cas, el nombre de casos primaris i secundaris, els casos esquerra i dreta han de ser
iguals en grandria, o encara amb l'augment de D ms i ms a aquesta igualtat.
Encara que tot aix es tradueix fcilment en teoria, ho confesso, noms a travs de
la prpia experincia d'haver estat fet en ell a causa dels pesos pesats principals la
influncia pvegades tan gran era que el tipus bertubung la influncia de D, fins i
tot sense tenir en compte els experiments sentia va ser i les relacions jurdiques de la

dependncia de la sensibilitat diferencial semblaven alterats significativament


desprs del clcul, com sempre he fet servir els casos correctes de posici temporal i
espacial diferent abans de calcular lat junts van prendre valors.
Qu tan fcil de veure, el mtode de repetides alternatiu Herwiegen dels gots
(vegeu ms amunt), que no permet la separaci dels 4 casos principals mai concedir
aquest xit noms a la indemnitzaci incompleta.
Per cert que ser el mtode de compensaci completa a continuaci, es pot
preveure, si no depn d'una mesura real de la diferncia en la sensibilitat, per noms
en l'avaluaci de ms, menys i igual, i si no ho fa, o no hi ha fortes variacions
d'influncies p, q ms t examen pressuposar. Llavors vost, per, no noms els
nmeros de tots els 4 esdeveniments importants junts prendre, per tamb pot
mantenir innecessriament, dels nmeros guanyadors de les samarretes valors noms
es mouen per un igual, major o menor nombre r amb un determinat n utilitzant un
determinat D, llavors resulta un igual, major o menor sensibilitat diferncia. Per no
cal oblidar que aquesta s la condici de la constncia de la factors p, qroman
lligat. No obstant aix, s'ha regularment (veure a dalt) la mida ms considerable
canviar irregularment contingncies, vaig acord amb el ms considerable grandria
precedent en la direcci oposada de l'alternana influncies constants el mateix xit
que desprs dels nmeros guanyadors r per disminuir, de manera que amb la mateixa
o fins i tot major sensibilitat a les diferncies del nombre combinat de guanyar r els 4
casos principals poden ser menors si la constant Miteinflsse sn ms grans, per tant
pot resultar falses relacions d'aquesta manera, que desapareixen noms en la forma
d'una indemnitzaci completa. En aquest sentit, un ara a la gran variabilitat que
influeix raons internes (veure. O.) Fins i tot quan acuradament comparats
circumstncies externes celebrades mai no poden donar fe per complet el fet que es
prenen realment comparables als valors que han de comparar-se, per descomptat s
molt ms complicat de la indemnitzaci completa , per la present la separaci dels 4
esdeveniments importants i disminuir les samarretes valors, sempre proporcionar una
major seguretat, i la comparaci dels nombres mera r noms poden servir de
disposicions ms superficials i temporals.
El compliment metdic amb el mateix nombre d'observacions i l'intercanvi regular
de 4 esdeveniments importants, sense els quals l'eliminaci exacta i la determinaci
de la influncia constant p, q no poden ser aconseguits, s una modificaci regular de
la posici del pes addicional i el coneixement, per tant constant d'aquesta situaci
endavant. Aquest coneixement seria en el primer procs especificat en cada decisi
que contribueix al nombre r sn, com una espcie s definitiva noms desprs va
repetir alternatiu Herwiegen dels gots com, necessari per guanyar una influncia
decisiva en la sentncia, en la qual segon, en el qual el fracs de cada doble elevaci
contribueixen a r subministraments, perd, perqu sabem que aquest fracs de cap
manera predictible de coincidncies i de la localitzaci espacial i temporal dels
vaixells amb voluntat decidida, la imaginaci pel que en el coneixement de la situaci
la D sense evidncia trobada a prendre un cert xit de cadascun dobles aixecaments a
partir de llavors anticipar, per noms pot detenir-se en la declaraci dels sentiments
com una cosa objectiu. La vista de les meves taules rellotge confirma. El fracs dels

judicis individuals es manifesta en forma molt irregular i pel valor i les proporcions
de p, q en el seu conjunt com a molt i sovint ms que per la posici de D determina
que s, el nombre de casos falsos, contrriament al que el posici coneguda
del D requeriria, en moltes sries de proves en alguns casos importants sobretot a la
dreta.
Desprs d'aix, la concurrncia de, en el primer mtode indispensable, la revisi de
la posici del pes addicional sense el nostre coneixement, els agents poden ser
dispensats amb fins i tot en el segon mtode, i fins i tot aqu no est perms perqu
ms aviat un propi control continu sobre la posici del pes addicional i una molt
tensi uniforme sense pertorbacions de l'atenci durant l'execuci de la contnua
elevaci en aquest procs s essencial.
Desprs tinc un parell de mesos, contractat pels intents del primer mtode, basat en
una acurada adhesi a la no-coneixement de la posici del pes addicional abans que
tingui coneixement de la ubicaci de la mateixa en el va anar a la segona,
probablement estic en condicions d'avaluar les circumstncies de tots dos
Verfahrungsarten comparativament, i no haurien roms dempeus en el segon, si
hagus pogut convncer-me que aquest coneixement necessari de la posici del pes
addicional tamb estava fora de perill.
No haurien aquestes declaracions trobar suficients empleats sospiten que una
implicaci de la imaginaci en mi, d'acord amb aquest mtode per excloure
experiments, he tamb aqu en referncia als "mtodes de mesura", on part de la
descripci ms detallada dels fets d'aquest temptativament, en part, la forma en qu
fins i tot la forma d'enfrontar els seus resultats, el mateix s probable que compleixi
amb major eficcia. De totes maneres, per em permetr objeccions des d'aquest punt
de vista sobre la base d'una revisi exhaustiva del procediment propi.
En el clcul em preocupo pels assajos no noms pels 4 casos principals, per
bemerktermaen en fraccions de temps i altres circumstncies al peu del can
naturalesa, que cada tvalors, una fracci de 64 elevacions simples o casos estan sent
collocats, i des les fraccions obtingudes t combinar els valors de suma o valors
mitjans en lloc de la derivaci de t cada cas important del total n, el que dna la srie
adaptada per a realitzar, per raons que ja s'han manifestat repetidament en general i en
els "mtodes de mesurament "es discutir amb ms detall.
No obstant aix, el clcul d'aquesta manera, especialment en assaigs ms grans,
fora molest; per sn variacions de les influncies constants per menys perjudicials.
Cal tenir en compte que el valor de HD va obtenir poc ms gran que de la totalitat
de l'eliminaci de les fraccions en les mitjanes, tant ms com ms petit es prenen les
fraccions, el que les raons poden ser tericament especificar, per el que jo vaig per
ara. En conseqncia, sempre cal deriven de fraccions amb la mateixa actitud de
comparar els valors de nmaquillatge, i n especificar a qu ha estat
fraccionat. Aquest n, per tant, est en el futur dirigir amb mi resultats quan
s'indiqui expressament el contrari, sempre ha estat de 64, pel que fa a un simple
elevacions.

Cap comentari tils en la prctica sobre la mida de la quantitat aplicable al


experiments D que hem de prendre apropiada ni massa petit ni massa gran per
preocupar-se per les normes de seguretat dels resultats i alguns punts secundaris, la
discussi de la qual jo verspare sobre els mtodes de mesurament.
e) especial per al mtode d'mitjana d'error, tal com s'aplica a la Augenma- i
temptejos 14).
El costat experimental, em vaig adonar que un utilitza quan Augenmaversuchen
fils millor paralleles o consell o de punts distants com dimetres cercle utilitzant
cercles de les cames, per a la preparaci de les distncies a les que s'aplica l'estimaci
per no estimar l'amplada angular del joc per dur; llevat que tal s per ser fet en si
l'objecte de l'observaci.
14) Revisi

S. 104-119.

El Tastversuchen aplico cercles cames assetjat amb incrustat Angls


Nhnadelspitzen, i resumir el cercle en els experiments en les tiges 15). Els consells
no o tot just estan embotits notablement amb la finalitat de determinar les distncies a
una escala exactament amb transversal, pot ser, per molt discretament collocat i no
continuar amb els intents d'irritaci.Tinc ms de temptejos en mi mateix, per
comparativament aix com les realitzades amb l'aplicaci del cercle per un assistent,
amb una menor constant, per, a causa de l'aplicaci ungleichfrmigeren del cercle
per una m estranya, fent el joc de les coincidncies s'amplia la variable, molt ms
gran errors van ser obtinguts per la seva distinci i separaci immediatament es
discutir.
15)

El cercle ungestielter aplicaci amb la versi brixola en les extremitats i


fins i tot l'aplicaci de la mateixa s per experiments comparatius que he fet,
ms gran constants tant com errors variables.
Distncia normal que jo anomeno la distncia, que es colloca sota les
comparacions amb el Augenma- i constant Tastversuchen, distncia d'evasi que, en
general, amb una tendncia a l'error, la distncia, que s'ha estimat igual a ella. La
diferncia d'un distncia d'evasi de la distncia normal s el que jo anomeno l'error
crua i trucada, per distingir-la de la igualtat pura sota consideraci error D.
Com ja s'ha assenyalat, es diferencia derivada de moltes observacions significa
distncia d'evasi, en general, des de la distncia normal a una mida sovint
considerable, i sn la suma positiva i negativa dels errors no ajustats en els valors
absoluts no sn iguals, per en general sn ms grans que els considerablement ms
que l'altre , Per tenir aix en compte cal, crec que la desviaci de la distncia mitjana
fallada de la distncia normal com errors constants, i la desviaci d'una sola distncia
d'evasi de les variables centrals com l'error pur, i el substitut de la consideraci
d'aquests dos errors de consideraci dels errors de cru. Per l'error prima
algebraicament compost per l'error de variables constants i pur, que dic tant els
components de l'error cru. L'error constant que dic amb C, la variable d'error pur

amb ,
AD. Noms l'error pur pot
ser usat per mesurar la diferncia en la sensibilitat, i noms d'ells, no el cru a dibuixar
errors de servir en aquesta mesura d'error significa. L'error constant a causa de les
influncies constants de temps i posici espacial de les mides de comparaci i codeterminada per les condicions subjectives com el judici es veu afectat per ella.
La necessitat de resoldre els errors no ajustats en els seus components, es recolza
igualment en raons matemtiques i experimentals que discuteixo en els "mtodes de
mesura"; A ms, hi ha entre l'error en brut i els seus components relacions
matemtiques que s til conixer en manipular el mtode, que tamb ser un tema de
discussi especfic en els "mtodes de mesura", com em limito tot arreu aqu, el ms
essencial el mtode per discutir.
Importncia de fonamental per al mtode s la independncia essencial de pura
error variable de la constant que ha demostrat a travs dels experiments, de manera
que un a la localitzaci espacial i temporal oposat de les distncies en comparaci
amb el que l'error constant varia en la direcci oposada i el producte brut suma
d'errors sovint no molt diferent, es posa notablement mateixa suma d'error
pur; wofern no al mateix temps un joc de contingncies irregulars porta localitzaci
espacial i temporal constant oposat d'una altra mida mitjana, el que per experincia
que no s fcil, per el cas. A partir de llavors, tamb apareixer per a la determinaci
de les condicions de pura variable d'error sovint no cal repetir les proves sobre en la
localitzaci espacial i temporal oposat de les distncies en comparaci, sin ms aviat
quan es tracta de determinar quin dels error constant. Per la mateixa combina els
valors obtinguts en l'espai contrari i posici de temps d'una manera apropiada, pot
separar en diversos components en funci de les seves taxes de dependncia, com
mostro en ms detall en els "mtodes de mesura" i els experts passats per alt per si
mateix; un procs que est d'acord essencialment amb que en el mtode de casos
correctes i incorrectes per a separar les influncies que determinen p, q servit.
El Augenmaversuchen que tindr en aquest cas (en funci de TI distncies
horitzontals o verticals s'aplica) dreta i la posici esquerra o superior i la posici
inferior de la distncia normal a la distncia d'evasi de distingir; vorejat en la versi
Tastversuchen del Cercle dret normal, el cercle incorrecta amb la m esquerra i
viceversa, o, si es contracta a les proves en l'altre amb una m, i per tant els dos
cercles en la mateixa versi de la m d'un cercle amb la part superior, l'altre amb les
parts baixes de la m i vice versa. A ms, tamb tinc un contrast realitzats a la
Tastversuchen desprs d'un temps, depenent de la brixola normal o brixola
defectuosa s'aplica sempre que les comparacions primera.
En la formaci de la mitjana d'error de l'error variable de pura vost t la
possibilitat de triar entre dos tipus d'error mitjana. L'un, que jo anomeno error mitjana
per se o per la distinci especial des del segent mitjana d'error i simple denoten s,
per mitjans senzills de dibuix de la suma d'error pur, segons l'equaci

guanyar si m s el nombre d'errors, que a contribueixen. L'altra, que el nom


d'error significa per se porta als astrnoms, per aqu es diuen quadrats errors mitjans
i amb q es fa referncia, s'obt fent reaccionar individualment planteja l'error de
places, la suma d'aquestes places ( 2) amb el mateix nombre estic dividit, i a
partir del quocient de l'arrel quadrada, per la qual cosa segons l'equaci
,
En una paraula, s l'arrel de l'error quadrtic mitj. Tots dos errors fons si s'obtenen a
partir d'un gran nombre d'errors, presa en teoria, d'acord amb la teoria de la
probabilitat una relaci constant entre si, que s

si el nombre Ludolf'sche, desprs de la qual cosa el quadrat mitj de l'error


notablement exactament 4.5 s el senzill. Mitjanant l'examen d'un gran nombre
d'assajos em vaig convncer que l'experincia correspon a aquesta situaci molt de
prop, de manera que noms l'atzar, i en nombre suficient d'assajos molt baixes,
variacions d'aquesta relaci normal celebrada. . Documents a s en els mtodes de
mesurament; A ms, es pot derivar els dels resultats enumerats en el captol nov en
Augenmaversuche. A partir de llavors, pel que sembla indiferent, si ens fixem
en o q sost. Indes troba una elecci, llavors va sostenir que molt

menys molest en la derivaci, q s una mica ms segur en la determinaci d'un


nombre igual d'observacions, de manera que (d'acord amb els principis de la teoria de
la probabilitat) sn obligatoris 114 observacions de a la mateixa caixa forta
determinar quan q 100 observacions es determina. Desprs discussions detallades en
els "mtodes de mesura" Segueixo creient que la consideraci prctica en alguna cosa
gran nombre d'observacions, com s requerit pel nostre mtode a tot arreu, sobretot
per converses sense la relativament petita, i amb un gran m preponderncia
bastant insignificant de Seguretat per q compensa l'avantatge prctica. Per
l'elecci es deixa a cada un. On contractar sempre el mateix nombre d'observacions
per a l'obtenci d'un resultat, pot enviar el mateix amb la suma d'error
pura s'utilitza immediatament per als mesuraments, de manera que la
divisi per m lliure.
Una consideraci especial mereix el fet que la suma d'error pur, com l'error agent
pura, ja sigui o q, adquireix una mida lleugerament diferent,
depenent de si un, la distncia mitjana de la falta, contra la qual un espera que l'error
pur, la mitjana de la totalitat d'una srie d'errors determinada, o el nombre d'errors en
fraccions dividides, especialment determinat per a cada fracci, la distncia mitjana
de la falta, per, l'error pur en Espera particulars, i desprs es plega els resultats de
resumir o valors mitjans, que la destaquen pel mtode del que s correcte i casos
erronis s circumstncies anlogues i terrenys anlegs t. En general, les altres coses

iguals, la suma d'error pur i l'error agent pura s major pel que com menys ara ha
impulsat el fraccionament; Aix major z. B. a derivar una suma error pura de 100
errors primes alhora, com si aquestes 100 errors en 2 grups, cadascun de 50 accions,
de cadascuna d'aquestes fraccions, en particular, es deriva de la suma d'error pur, i
colpejat junts aquests dos sumes d'error. No obstant aix, aquesta suma ser major
una vegada ms que si vost tindria el resultat de 4 faccions fusionar a 25, i aix
successivament. Per la diferncia s molt insignificant, si no te'n vas cap avall amb
el fraccionament de fraccions molt petites.
La ra s doble. Una s que la distncia mitjana perdre i per tant el contrast calculat
errors purs per un petit nombre d'observacions en la desviaci obtinguda dels
veritables valors per als quals s'han de considerar, que s'obtindria observacions en les
mateixes condicions d'observaci d'un nombre infinit, i pot ser provar des de la teoria
de la probabilitat, i confirmats en l'experincia que tant l'error mitj quadrtic s
necessari, la mitjana simple (tamb necessria per a la distribuci d'error normal)
falla massa petit. L'altra ra es troba en el cas de la srie de proves ja no excloure del
tot les variacions d'error constant, de manera que les sumes d'error purs contaminats i
augmenta quan les observacions que inclouen aquest tipus de variacions, que
resumeixen i utilitzats per determinar la distncia mitjana fallada i error pur.
A causa de la primera d'aquestes causes pot haver adjuntar una correcci que jo la
correcci a causa de la finita m trucada, de manera que la suma d'error o l'error
mitjana es torna el cas que la veritable distncia mitjana fallada determina a partir
d'una observaci de nombres infinits i aqu contra l'error pur d'esperar. Aquesta
correcci s'ha aplicat ja en l'error mig quadrat quan va servir per a les proves de
precisi amb observacions fsiques i astronmiques, i s que q en comptes de
=
= ms aviat
assumeix, a partir del qual ja ens passa per alt el fet
que s tan insignificant, i es pot menysprear ms fcilment, com ms gran m s. Pel
simple mitjana d'error la correcci demgeme ha estat encara no s'ha desenvolupat,
ja que encara no s'ha presentat la mateixa cap s prctic. Em sembla que est subjecta
a ser preparat per una manera anloga, com la derivaci de la correcci de l'error
quadrtic mitj, llavors anem a fer que un

en un factor

quan el nombre Ludolf'sche. Fcil i prou precs pot dir-ho


l'aproximat inicialment REALITZAR

multiplicat
que poc ms que

com trobar executant fins i tot 16).

16),

la correcci tamb s noms una aproximaci, que representa un no


visibles d'una manera finita terme integral, per noms desviar
imperceptiblement d'ella.
Un matemtic expert ha tingut l'amabilitat de control, per a ser comunicada en els

mtodes de mesurament, derivaci d'aquesta correcci. El mateix factor de correcci


que ha fet servir per corregir errors de sumes finites m d'aplicar si voleu parar en les
sumes d'error, sense que la mitjana d'error per dibuixar la mateixa. El
tractament d'una srie d'observacions fraccionada, s a dir, determina l'error pur,
especialment desprs de les distncies mitjans incorrectes dels respectius grups
poltics, tamb ho s la correcci a causa de la finita m en cada fracci sobretot
desprs de m de les fraccions, de no portar en el seu conjunt pel nombre total
d'observacions de totes les faccions , Exemples d'aquest s. El cinqu Sec. 9 de Cap.
Perqu on depn simplement en disposicions de diners, vost ser la correcci a
causa de la finita m pot estalviar en el qual un sempre la mateixa m posa a la ra, o si
un contracta a diferents observacions de nombres, sempre en la mateixa m fraccionat
en aquells dies que consisteix a naturalesa finita de m emana la reducci dels errors o
d'error sumes mitjana de tots es reuneixen en les mateixes condicions.
A causa de la segona causa, cap correcci es pot unir; per probablement el mateix
eliminar notablement per prou forta fraccionament. Ara, com la primera causa a
travs d'una correcci oa travs d'una sempre igual m pot tornar inofensives, aix que
prefereixo tamb fer el segon inofensiva, generalment un fort fraccionament dels
assajos no fraccionades tractament ms grans abans. En el meu Tastversuchen tinc
sempre a m fraccionat = 10 (que per i el factor de
correcci 31/30 dna), i les 10 observacions com cada facci, on podria fer-se sense
irritaci severa, i sempre empra en successi immediata. Algunes peces, com sobretot
el front, per tants intents tolerats successi no en el mateix lloc.
De totes maneres, a partir d'ara s'especificar en el mtode actual, d'acord com en el
mtode de la dreta i casos erronis, necessria en els resultats, si, i en quin m vost ha
fraccionat en la mateixa derivaci. En aquest sentit, jo en el mtode de la mitjana
d'error m i noms ha d'utilitzar com n i v en el mtode de la dreta i casos erronis, s
a dir, si s'ha fraccionat, m s el nombre d'observacions que entren en una
fracci , per el nombre de fraccions necessita perqu m s el nombre total
d'observacions, el que contribuir als resultats respecte a un i el mateix valor
d'observaci, que es fa a continuaci de es fusionaran els resultats individuals.
En sumes d'error, que donen una molt petits errors mitjanes, pot ser necessari
considerar altres dues correccions, el que jo anomeno la correcci causa de la
grandria dels intervals i per a l'estimaci de la classificaci. El primer es refereix al
fet que noms registra errors, que sn a alguns intervals finits a part, que sn tant ms
gran, menys lluny la divisi de l'escala, per tant mesurar l'error, i la subdivisi s
impulsat a decimals mitjanant l'estimaci que un nombre infinit d'error intermedi
caure per va reduir al venatge aquesta escala.Aix t una influncia en els mitjans
d'error. El segon es relaciona amb el fet que vost mateix novament penalitzat per
errors en el mesurament dels errors d'escala. La correcci causa de la primera
circumstncia es basa en principis purament matemtics de la teoria d'errors, i pot
ser a priori determinat; les segones convocatries d'investigacions experimentals, el
comportament de l'error d'estimaci de la classificaci en les diferents fraccions d'un
grau de classificaci, el que una investigaci interessant Volkmann d'en els informes

de Saxon. Soc. Jahrg. 1858 S. 173 s present. No obstant aix, em abstracta aqu ms
per respondre a aquestes correccions, ja que sn gaireb sempre insignificant.
De major importncia sn les frmules i regles, per mitj de les que s possible
determinar la incertesa de l'error agent i sumes d'error d'acord amb la mida del
nombre d'observacions, com ara regles, segons la qual els resultats individuals
obtinguts es poden vincular els resultats probables. Tot s saber referent a aix s
necessari, pot ser extreure de la teoria de la probabilitat i representen prctiques per al
seu s; per, seria la de fer de manera adequada, pot fer algunes discussions
preliminars necessaris, el que hauria de conduir a la mesura aqu.
Un s assenyat del mtode d'error mitjana requereix sempre un coneixement dels
punts principals de la teoria matemtica d'errors, que s una part de la teoria de la
probabilitat. Crec que l'essncia en aquest sentit en els "mtodes de mesura" tamb
per poder donar per descomptat, no vol aprofundir en si mateixos en aquesta
doctrina; per aix no pot succeir aqu entendre.

f) relaci matemtica dels tres mtodes.


Es pot plantejar la qesti de quina relaci tenen les mitjanes dels valors dels tres
mtodes tridimensionals obtingudes entre si. Assegut a la mateixa sensibilitat a les
diferncies en un sentit donat territoris de la diferncia amb prou feines perceptible,
l'error mitj, la relaci s
i per aquest mitj t = HD estat determinada. Es pregunta
com van a comportar-se l'un a l'altre? La resposta ha de basar-se en els segents
criteris:
Estrictament parlant, un haur de dir: la diferncia amb prou feines perceptible en
la mida s el que, com una diferncia de l'aplicat a les mides comparatius en el
mtode de la dreta i casos erronis, no hi ha casos falsos sn, per, no han de ser
reduts sense tal que donant; perqu el fet que continua sent notablement, la
incidncia s la mateixa i per tant exclou qualsevol cas fals, i el fet que ell s a penes
perceptible es diu que ja no es pot sentir a la menor reducci. Per en realitat, si no
tindrs casos falsos en un determinat diferncies, hem de prou alt com tenir que
existeixen contingncies li deprimeixen sota la vistositat, i qu tan alt que s aix, o
quants casos falsos entre una gran majoria sn correctes encara vol permetre a tocarho en absolut com un sol perceptible, s en part de la mida mitjana de zutretenden
contingncies, en part discreci subjectiu.
L'error mitj a l'altra banda s necessriament menor que la diferncia amb prou
feines perceptible, si aix s per permetre o no noms els casos excepcionalment
falsos. . Perqu si en el mtode de mitjana d'error s la diferncia, per exemple dos
cercles distncies s encara notablement, de manera que la distncia es modifica fins
que s imperceptible; i, en general contribuir a la determinaci de l'error mitj en tots
els errors de zero, que sn ms petites que la diferncia amb prou feines
perceptible. Una proporci fixa de diferncia amb prou feines perceptible per l'error

mitjana ni tan sols deixar que les raons exposades va especificar.


Per contra, n'hi ha una, nuada pel principal Clcul integral de la probabilitat,
aquesta relaci matemtica entre el mtode de casos b i el mal i el mtode d'error
mitjana que pot indicar quina proporci dels casos correcta i incorrecta sorgir quan
es considera la mida de la senzilla o quadrat mitj de l'error com una quantitat de
diferncia D usat en el mtode dels casos correctes i incorrectes en circumstncies
d'altra banda similars mantinguts. I s, en efecte, com mostrar en els "mtodes de
mesura", utilitzant l'error mitjana simple com la diferncia entre la mida (ms pes en
la prova de pes) la proporci

notablement 02.03 precisament 0,658032.

Aquesta relaci terica s ara encara de demostrar a travs d'experiments, el que s


probable que tinguin alguna dificultat, per la qual cosa es paga, establir similars les
circumstncies dels mtodes per comparar d'una manera que les mateixes
coincidncies guanyen influncia all.
2) els mtodes de mesura de la sensibilitat absoluta.
El camp d'aquests mtodes s pel que fa a les intenses sensacions per, gaireb es
va trencar, i excepte per una determinaci de Schafhutl sobre la intensitat del so
absoluta amb tot just audible, les disposicions d'EH Weber, i els de Kammler encara
mides d'impressi amb prou feines perceptibles des del qual disposicions en el captol
11 es comercialitza en ms detall, jo no sabia el que podria ser en moviment aqu. En
el camp de la sensaci de llum, fins i tot una determinaci pura de la sensibilitat
absoluta ni tan sols s possible, perqu no es pot eliminar una font interna de la
sensaci de llum, de la qual parlo en el captol nov.
En contra dels mtodes de mesurament de la sensibilitat absoluta han trobat una
aplicaci molt mplia en rees extenses de sensacions, si un t sovint ocupats, just
mides o distncies notables per determinar en la retina o de la pell. En ltima
instncia, sn particularment conegut i innovador per als experiments tota psicofsica
EH Weber sobre les distncies tot just perceptibles en la pell abans, amb el que una
de procediment que es coneix, que es pot aplicar per l'absoluta Empfindlichkeitsma,
una manera de procedir que el mtode de poc diferncies apreciables del grau de
sensibilitat al contrast s anleg. Els altres dos mtodes que mesuren per presenten
en un anleg a l'absoluta Empfindlichkeitsma.
Volkmann ha gefut en la fcil constatativo observaci que l'amplada dels punts
cardinals, que s una distncia prou feines perceptible, res festa absoluta no s ms
que fluctua dins de certs lmits, pel mateix ample no en experiments de successi
fetes un cop la distncia, en un altre moment pot ser percebut com a tal, sempre que
no es sobrepassi un lmit superior, sempre es va sentir per l'amplada com la distncia,
o una menor, en les que mai seran percebuts com a tals, el que limita per encara no
completament determinaci precisa sn capaos.Ara, aix no impedeix que
l'experincia mateixa ha ensenyat en el mtode anterior per majoria de tocs la pell
amb els punts cardinals en virtut d'una distncia modificat una caiguda fins al lmit
superior prop coincidents, o entre la distncia lmit superior i inferior a la distncia

mitjana amb prou feines perceptible tan comparable en diversos intents de guanyar
que una mesura s per establir-lo. No seria el cas, els experiments de Weber i
confirmat per altres resultats haurien estat impossibles. Per pot estar basada en
aquestes observacions una modificaci del mtode de Weber, de manera que el
mateix s un anleg del mtode de dreta i casos erronis s, i ha estat establert, de fet,
per Volkmann ella, que consisteix en el fet que 1) en experiments repetits a una
distncia cercle donat entre el lmit superior i inferior especificat, el resultat de cada
aplicaci cercle a la llista, i el nombre de casos s un on vistositat i imperceptibilitat
de la distncia es porta a terme; que 2) aquest procs en diversos amples cercle es
repeteix dins d'aquests lmits. Com ms gran s l'extensa sensibilitat de la zona
d'aplicaci, major per una longitud de cercle donat, el nombre de casos que aqu el
dret representat, s a dir, on la distncia realment existent s en realitat percep com a
significativa, i el ms petit pot ser la distncia a ms per proporcionar el mateix
nombre de casos reals. Ara vost podria fer servir qualsevol relaci entre el dret a la
quantitat total de casos com a punt de referncia de la sensibilitat; per visitat la mida
del cercle de les diferents zones de la pell on es donen la mateixa proporci; per
potser aix recomana la majoria de Volkmann prefereixen referent a aix pels diners,
on es produeix la vistositat amb la freqncia que el Nichtmerklichkeit. Des de la
seva cercle longituds no fer sn absolutament exacta, se li interpolant els rangs de
vens, que van ser sotmesos a les proves, pot aconseguir prou precs per fer-ho. El per
aquest mtode en el transcurs de l'exercici de la tactilitat empleat d'experiments
Volkmann estan contingudes en els informes dels saxons. Societt 1858 S. 47 i ss.
Contenir, i han estat provats pels seus resultats interessants a l'aplicabilitat del mtode
b.
Una altra modificaci del mtode de Weber, que jo anomeno el mtode
d'equivalents ha estat en Tastgebiete amb el mtode d'error mitjana, l'anleg s'aplica i
forma per mi mateix en el seu context; Mentrestant desprs d'EH Weber t el mateix
aplicat anteriorment als experiments de la sensibilitat absoluta de diferents parts pel
que fa a la sensaci de pressi 17).
En essncia, consisteix en, quan s'aplica a la Tastma, el fet que en lloc d'un cercle
en un lloc de la pell les quals dos, en relaci A, B, en dos llocs de la pell diferents A,
B, toca alternativament l'mplia sensibilitat a ser comparat, i el slid A mesura que la
distncia de A -Zirkels al A se sotmeten a la B com la distncia dels B -Zirkels a la Bsim modifica fins desprs de les sensacions de la pell, la distncia a dos llocs
apareix la mateixa mida, encara que diferent en funci del sensibilitat de la pell, en
realitat pot ser excepcionalment diferent. Aix, per equivalents iguals distncies, tant
per a la pell, el valor recproc, determinada com la mitjana d'un major nombre
d'experiments pot servir com una mesura de la sensibilitat estimada extensa 18).
17) coll
18)

programa. P. 97a

Sobre l'Mabestimmungen de l'espai significa etc., Dep. De reial. Sachs.


Ges. D. W. XXII, pgines 273 i segents.

Un pot convncer fcilment a si mateix que aquest mtode s molt finament i amb
precisi, pel que fa a la sensibilitat de la pell mant una relaci constant, sn molt
consistents i afligits amb desaparici resultats d'incertesa, dels quals el primer
realitzat mitjanant la comparaci dels diferents grups experimentals, aquest ltim
per demostrar fcilment que calcular l'error probable del resultat mig; per fins al
moment que varia relaci, va permetre seguir aquestes variacions en Fine. De fet, tinc
la relaci ms constant vist continuant obtingut en experiments, que han continuat
durant mesos a les mateixes parts, si s'han fet tots els dies noms uns pocs intents; de
la mateixa manera decidit aix en diverses ocasions, on s'han fet cada dia de molts
intents, per la qual cosa va sorgir una influncia substancial exercici, consulteu
produeixen canvis graduals en l'equivalent, que consistia en general s que la part
menys sensible dels detalls sensibles vi per l'exercici sembla que ms ja que aix va
arribar a Equipe.
Per aix s un avantatge d'aquest mtode abans dels dos anteriors en qu no es
limita a comparar la sensibilitat de la pell dins dels lmits de distncies simplement
notable, per que es pot comparar a qualsevol distncia; mentre que pot ser
considerat en contra de la mateixa que es troba en els desavantatges que ofereixen
sn niques dades comparatives de sensibilitat absoluta, mentre que el valor d'un sol
perceptibles, o un nombre igual notable i no perceptible casos proporcionen la
distncia com una data, que s la sensibilitat absoluta donada la pell caracteritzat
d'una manera absoluta. Per tant anem a haver d'acceptar, a la seva manera, cada un
d'aquests mtodes.
Com fcil passar per alt, s el procs, el que a cop de martell en el mtode
d'equivalents, el mateix que en el mtode d'error mitjana, noms que un fa que l'ajust
dels dos cercles distncies per la sensaci no s la mateixa, per en diferents zones de
la pell, i no t la diferncia, per la proporci de les mides de comparaci 8. No
obstant aix, res impedeix que, en el mtode de mitjana d'error en la relaci de les
comparacions de mida, digues distncia normal de la distncia i de la falta, i en el
mtode d'equivalents de les desviacions de l'individu B-Distanzen del medi B com la
distncia com a tal en tant pura Error a prendre en consideraci, i mitjanant
consulta d'aquesta consideraci s el mtode d'equivalents, bsicament, noms el ms
general el mtode de mitjana d'error, i aquest s un cas especial del mtode
d'equivalents, el fet, on un contra en tots els llocs possibles, es un fet A-sim a B-sim
pot fer aix 1 s a fer-sim, de manera que el A com la distncia a la distncia normal
que B passa tan lluny en la distncia senyoreta. Aix s evident perqu fins i tot el fet
que les condicions de devoluci de fracs constant i les variables purs d'error del
mtode de mitjana d'error en el mtode d'equivalents noms s ms general. De la
mateixa manera com el mtode d'mitjana d'error, per tant, requereix el mtode
d'equivalents diverses consideracions i precaucions que aquest mtode es relaciona
amb la qual.
Molt important s en particular la inversi de cada comparaci. Si, per. Exemple,
l'equivalent a B -Lippe contra 1 determinat -Kinn, ha de ser substitut per un nombre
igual d'atemptats contra l'equivalent a B -Kinn contra 1 -Lippe determinar tant els
resultats encara que particularment en compte, per amb el temps tenir els mitjans, no

per obtenir un propens a errors amb un resultat d'un sol costat constant. Els meus
"mtodes de mesura" es donen proves i explicacions suficients quant a quant s
aquest advertiment. La mida de l'error constant es pot trobar per un simple clcul
aqu.

Lleis i fets fonamentals.


IX. La llei de Weber 1).
El set captol noms acaba generalment pronunciat com un suport principal de la
Llei de dimensi psquica, la qual jo dono el nom de Weber, es discutir amb ms
detall per les pgines del seu significat, el seu raonament i les seves fronteres ara, fins
al present fins ara sobre estudis proporcionen una indicaci per fer-ho.
Es pot dir el mateix sota diferents formes que van sortint al respecte a la mateixa,
dels quals, per per circumstncies pot ser per a la referncia d'una o altra forma
convenient.
1)

Quan es tracta de S. 42 ff. 146 ff revisi pg.

En primer lloc es pot dir que una diferncia de dos estmuls, tamb va agafar com
un increment positiu o negatiu per un o altre dels estmuls, s sempre la mateixa
percepci tan gran, o s la mateixa diferncia sensaci Empfindungszuwuchs quan la
seva relaci amb els estmuls, entre els quals es fa, o llevat que es pren com un
increment si la seva relaci amb els estmuls, que es meriten, segueix sent el mateix,
com canviar tamb la mida absolut. Aix que z. B. s noms sentir tan fortament un
increment d'1 a un estmuls, la fora s'expressa per 100, com un increment de 2 a un
estmuls en la fora de 200, des de 3 a un estmuls en la fora de 300, etc.
Equivalent a la paraula anterior de les segents expressions ms curtes: la
diferncia sensaci Empfindungszuwuchs segueix sent la mateixa quan la diferncia
d'estmul familiar o parent Reizzuwuchs segueix sent el mateix; i: la diferncia
sensaci Empfindungszuwuchs segueix sent el mateix, si la relaci dels estmuls
segueix sent el mateix; on vost ha de recordar s (veure Fig. Sec. VI.) que la
constncia de la diferncia d'estmul familiar o Reizzuwuchses com a la inversa,
donat per fins i tot la constncia de la relaci entre els estmuls, el que va permetre
l'ltima expressi de la llei del lloc el primer a establir.
Finalment tamb pot expressar la llei com pel que fa a la discussi conceptual de la
sensibilitat diferncia en el captol 6: el simple sensibilitat diferncia est en
proporci inversa a la mida dels components de la diferncia, la relaci segueix sent
el mateix el mateix per a totes les mides.
(s el que va dels tons en l'altura d'un moment quantitativa de qualitat afegit) Un
pot la llei en rees de sensacions intenses i extenses, i en el primer per les pgines de
la fora i l'alada de preveure, sense que se'ls permeti sostenir a priori titulat la
mateixa llibertat condicional en les rees especials de la sensaci alhora es consideri
vlida per a un altre, per en tots els mbits, es requereix una investigaci especial.
Quan se li va preguntar si la llei en rees extenses de sensacions que va confirmar

per l'estmul i la diferncia d'estmul en la dita de la Llei de substituir la mida de


l'extensi i ampliaci de la diferncia, que sn interpretats per l'ull o els rgans del
tacte. Es trobar confirmar la llei si z. B. amb dos doble de llargues files de diferncia
ha de ser el doble de gran que fins i tot a penes perceptible, o ms generalment a
aparixer la mateixa mida.
Pel que fa al nivell de sons s el nombre de vibracions, que s responsable per la
mida de l'estmul.
Amb la precisi de la Llei de l'exactitud d'algunes inferncies s'estableix per si
mateix; i la prova que aquestes conclusions es confirmen en l'experincia, ha de ser
considerada com a part de la llibertat condicional de la llei. No obstant aix, en lloc
de a continuaci, introdueixi en abstracte, prefereixo estar fora a les verificacions
especials de la llei en les diferents rees i es refereixen a aix, sobretot en el camp de
la percepci de la llum.
Pel que fa a la histria ja he comentat que EH Weber encara que no s la primera
que t la llei mai parlat i provada, per el primer que va pronunciar en una certa
universalitat, provat i presentat des del punt de vista de l'inters general t , Ell es
basa en experiments amb diferncies a penes perceptibles de pesos, lnies, camps,
que, com es pot notar exemples dels tres llocs principals de la sensaci, la intensitat,
l'extensi, l'alada, mai pot entrar en qesti, que sn tan justifica ms llargs que
anomenem la llei desprs del seu nom. Tot i que t, subjecte a la mateixa investigaci
no molt a fons pel mer inters casual en el que prviament lligada a la llei, sin pel
que dir els punts de totes les investigacions encara ms per la seva prpia donada. Per
tant, poso a la seva informaci sobre el progrs, literalment, abans de procedir als
nous estudis sobre la llei, que es va fer necessria desprs que es va fer la reclamaci
a qu es presumeixi el seu suport del mesurament psicolgic, des de llavors s'han
presentat a enfortir i ampliar, d'acord amb la s ms pesat i t diverses coses per
donar-li suport. La importncia fonamental de tenir la llei en aquest sentit per a
nosaltres, far tot el que han conegut d'abans i els fets ms tard, estrangeres i prpies,
que l'referncia t a llibertat condicional pel que fa als lmits de la llei, si s possible
l'informe complet.
Desprs d'unes vistes generals vorgreiflichen sobre s a admetre que encara li falta
molt d'un perode de prova a fons i l'auto-examen de la llei. La majoria en aquest
sentit es fa en relaci a la sensaci de llum intensa, sensaci d'intensitat del so i el to,
sensaci de pesadesa de pesos i en el camp de la proporci. s clar a tot arreu de la
llei de lmits ms o menys mplia. Pel que fa a les sensacions de temperatura, encara
es considera com a problemtica; en rees extenses de les sensacions tctils que
intenta parlar ms aviat contra que per la seva validesa. Pel que fa a altres rees de la
sensaci Actualment no hi ha experiments.
L'acte-reportats Weber.
En general, Weber parla com al fet de la llei en el seu tractat sobre el sentit del tacte
i el sentit com de p 559 sota el ttol: "Sobre les diferncies ms petites en els pesos,
que amb el sentit del tacte, la longitud de les lnies que, amb la cara i els sons que
podem distingir les audincies ", d'acord amb algunes de les disposicions especials

d'aquesta manera:" M'han demostrat que l'xit s el mateix en les determinacions de


pes, es podria suposar unces o soldadures, perqu no prov del nombre de Grane en el
qual formar el sobreps, per si la preponderncia de la 30a o la 50a del pes fa, que es
compara amb un segon pesos. Noms aix s amb la comparaci de la longitud de
dues lnies i l'altura de dos tons 2 ). No fa cap diferncia si es compara lnies sobre 2
polzades o que sn 1 polzada de llarg quan primer un i desprs l'altre considerades i
no tots dos poden veure al mateix temps un costat de l'altre, i no obstant aix la pea
a la qual una lnia dels altres domina, en el primer cas de nou tan gran com
aquest. Per descomptat, si les dues lnies propers entre si i entre ells es troben prop de
parallel, de manera que si es comparen noms els extrems de les lnies i investigat
fins a quin punt una lnia, l'altra coronada, i aqu, no s llavors noms una qesti de
qu tan gran la pea superior del lnia s, i el prop les dues lnies avui. - Tamb en
comparar el nivell de dos tons no dependr de si les dos tons a 7 nivells sn superiors
o inferiors, si ho fan no noms es troben al final de la fila de to, on s la distinci
precisa diferncies menys tonals s difcil. Per tant, el que s important aqu no est
en el nombre de vibracions, que t un to ms que l'altre, sin en la relaci entre el
nombre d'oscillacions dels dos tons, comparem "......
2) Delezenne

en Recueil des travaux de la soc. el SC. de Lille en 1827 en Ausz.


a Bull. sc. nat. XI, pg. 275 i en Repertor de Fechner. la fsica
experimental. Leipzig, 1832. Vol. I. p. 341
"La concepci de les relacions de mides sencers sense que un t les mides mesurats
per una escala ms petita, i es va assabentar de tota la diferncia per saber tant, s un
fenomen psicolgic molt interessant. En la msica, resumim el tonal sense saber les
freqncies, en l'arquitectura de les relacions de variables espacials sense tenir ells
determinats per polzades, i aix com tenim en compte les variables de sensibilitat o
mides de fora aix successivament en la comparaci dels pesos. "
Documents Experincia Tocant al qual Weber basen la seva llei, pel que s
respectar les relacions tonals i lineals nicament la declaraci general en el front de la
mateixa, per el pes d'un deure d'observar TATSA-chen tancar amb la lleialtat
incondicional d'observador. Pel que fa a les relacions en pes estan en els seus intents
s. Programa Collect. p. 81 Troba 86 f ..
Weber distingeix dues formes experimentals, aquell en el qual es far noms la
sensaci de la pell en la impressi dels pesos forts i ms febles a la resta posat sobre
la taula la m en la reivindicaci, l'altre on el sentit de la fora muscular aplicada a
l'elevaci del nivell dels pesos de forma simultnia amb aprofitat s a m es
cancellar amb els pesos. Em va agradar ara 32 unces o 32 dracmes aplicar-se com
un major pes, de manera que es va mantenir, per, en dues modalitats de prova que
encara tot just perceptible diferncia relativa per als pesos ms petits prop de la
igualtat, i es promediaron per a 4 persones i dos pesos en el primer Tentativamente
10.1 ( unces o dracmes), en el segon 3,0.
(... Progr coll p 86) La descripci detallada dels seus experiments s la segent:

"En piurimorum hominum Manibus, mensa quiescentibus, Pondera duarum


librarum collocavi, tabulamque papyraceam interposui. Postea, insciis illis, pondus
alterutrum imminui, manusque pondera diferents MUTAVI, Levius nimirum pondus
nunc ad Dextram nunc ad sinistram transferendo. Saepe etiam pondera un Manibus
ablata Denuo iisdem Manibus imposui, ita quidem, ut homo no suspicari potuerit, set
tantum tactu percipere, menjar en quonam latere pondus gravius collocatum. Gireu
si homo iteratis periculis et mutatis saepe Manibus gravius pondus 1 leviori Recte
discernebat, notavi ".
Postea eadem Experimenta en iisdem hominibus iterabantur, hoc Mode tamen,
manus ut et Manibus simul Pondera, extollerent, et pondera Manibus
pensitarent. Quo facto, si INVENTUM un jo est, en Quanta ponderum diferenciaci
DIVERSITAS eorum certe Cognita fuerit, iterum notavi, numerosque, differentiam
ponderum exprimentes, inter es comparavi ".
Segons l'informat per diverses sries de proves, que es refereixen a diferents
condicions, com la seva llei, desprs viatja Weber pg. 91 va continuar:
No silentio praetereunda sunt altres coses Experimenta, quibus probatur, Tactum
et coenaesthesin etiam en observandis ponderibus multar minoribus eadem inter es
esse ratione, quam si librae duae Seu. Triginta duae unciae cuilibet Manui
imponuntur. Eorundem enim hominum Manibus, quibus antea duo pondera Triginta
diiarum unciarum imposueram, Nuno pondera Triginta duarum drachmarum IE
octavam ponderis illius contradicci imposui. Etiamsi suspicatus eram, Fore, ut
difierentiam ponderis Duorum corporum octies minorum no tam clare sentirent,
experimentis probatum est, differentiam minorum ponderum tactu no camuflatge
menys subtiliter de distingir, quam differentiam eandem majorum ponderum.
Quatuor afferam experiinenta hoc probantia. Postquam nimirum quattuor
homines, quo numeris signare Lubet, Pondera llavis, Triginta duabus unciis
Constantia, aequalia, Manibus immotis Imposita, comparaverant, alterutrum pondus
Magis magisque imminuere coepi, usquedum bomines Illi differentiam ponderum
animadverterent. Qua diferenciaci notata experimentum idem hoc Mode repetii, ut
pondera Manibus tollerentur, adeoque simul et opera tactus coenaestheseos
musculorum aestimarentur. Quo facto diferenciaci ponderum, quae illorum
observationem fugiebat, iterum notata est ".
"Nunc boig majorum ponderum llavis Pondera, Triginta duabus drachmis
Constantia, eodem avi Mode adhibui, differentiasque ponderum en experimentis no
observatas, sensum Scilicet fugientes, annotavi."
"Lam si differentias ponderum graviorum et leviorum observationi nostrae
subtractas compares, easdem paene mengen observabis."
Nombre hominum, vel differentia mnims unoiarum
en quibus drachmarum experimental, Manibus impositaMenta Instituta rom, en qua DIVERSITAS ponderis
sunt. percipiebatur.

1. tactu. ....... 32 UNC. 17 UNC. Differt 15 UNC.


Tactu et coenaesthesi 32-30 1/2 - - 1 1/2 tactu. ....... 32 dracma. 24 dracma. - 8 dracma.
Tactu et coenaesthesi 32-30 - - 2 2 tactu. ....... 32 UNC. 22 UNC. -. 10 UNC
Tactu et coenaesthesi 32-30 1/2 - - 1 1/2 tactu. ....... 32 dracma. 22 dracma. -. 10 dracma
Tactu et coenaesthesi 32-30 - - 2
-. 3 tactu. ....... 32 UNC. 20 UNC. -. 12 UNC
Tactu et coenaesthesi 32-26 - - 6 tactu et coenaesthesi 32 dracma. 26 dracma. - 6
dracma .. 4 tactu. ....... 32 UNC. 26 UNC. - 6 UNC.
Tactu et coenaesthesi 32-30 - - 2 tactu et coenaesthesi 32 dracma. 29 dracma. - 3 dracma.
1) la llum. 3)
Una descripci detallada de les confirmacions de la nostra llei en les rees de intenveuen lleugera sensaci que tinc en els tractats de Saxon. Societat de Cincies XX,
matemtiques i educaci fsica. Cl. Vol .. IV p 457 i segents sota el ttol:. "Sobre un
escenari Grundge psicofsic, i la seva relaci amb l'estimaci de l'estrella de les
mides" donada, a 1859 amb una rbia la nit a la mateixa societat informa ff p.58, of.
que els tractats Reprodueixo aqu l'essncia amb algunes addicions.
3) Quan

es tracta de S. 149-160, 178-186. Revisi S. 152-168. Psych.


Maprinzipien, S. 181 i ss.
La llei est en el domini de la percepci de la llum ja en experiments anteriors de
Bouguer, Arag, Masson, Steinheil ocasionalment en relaci amb altres
investigacions, han estat recentment, declarat per mi i Volkmann; que s'han tingut en
compte tant frherhin per.
Totes les confirmacions anteriors de la llei es basa en el mtode de les diferncies a
penes perceptibles, a part de la de Steinheil, que es basa en el principi del mtode
d'error de la mitjana, i el perode de prova indirecta, que la llei s'ha trobat en els
aproximadament la mida de l'estrella.
Com meves prpies proves, tot i que no presenten la llibertat condicional ms
ntida, per ms fcil de la llei, i el primer coneixement experimental de la llei m'ha
lligat a ella, pel que aqu vaig a fer un nou comenament amb ella i fer que
l'explicaci general de la llei en la ment.
Al cel halbbedecktem a trobar ms fcilment un parell de nvols matisos vens que
ofereixen noms una diferncia TrackWise per a l'ull, o un nvol, que noms difereix
prou feines perceptibles des del cel ra. Desprs vaig passar dos d'aquests
components d'una diferncia de la llum amb prou feines perceptible en el cel als ulls,
em vaig prendre unes copes grisos als seus ulls, com ho sn ara a tenir per a l's de

persones amb els ulls a la llum tmids als ptics, cadascuna d'elles, just abans de la
presa ull, per noms desprs d'una prova fotomtrica superficial,
aproximadament un ter, tant plegada com a mxim 1/7 per l'esquerra de la
llum. Suposem que en tot just assumit els seus ulls ulleres a la llum de cada
component en setena reduda, de manera que la diferncia es va incorporar a aquest en
tant ter va reduir, i era natural suposar que la diferncia de manera molt debilitat des
que prviament era tot just perceptible, imperceptible per l'afebliment, o si per no
arribar al lmit de perceptibilitat abans d'aplicar les ulleres, seria almenys notablement
indistint. Per tant, encara que no es va presentar. La diferncia es va mantenir
almenys no tan notable que abans, i d'altres que jo podria fer l'experiment, es van
declarar en el mateix sentit.
El mateix experiment es va repetir amb ulleres simplement plegades utilitzant un
ull a l'extrem de l'altra, on els components juntament amb les seves diferncies a un
mxim de un setvan enfonsar, la diferncia va seguir sent almenys tan notablement.
Finalment tamb va ser afeblit pels vidres de colors, amb qui vaig anar a part segueix
sent considerablement ms gran foscor, el mateix resultat. Aqu, per descomptat, no
pot ser combinat nvols matisos diferents colors o un nvol sobre el cel blau a l'ull,
perqu els colors gots expressen una absorci relativa diferent en diversos colors.
Observem ara que encara que la proporci dels components i la present la diferncia
relativa de la mateixa es va mantenir sense canvis en el debilitament de la diferncia
absoluta dels components en els experiments anteriors, per la qual cosa haurem de
veure en la vistositat intacta duradora de la diferncia una confirmaci de la nostra
llei.
Per primera vista podria de fet sembla molt notable i en contradicci amb
l'experincia quotidiana que un, per 1/3, 1/7, s que diferencia fotomtrica molt ms
despentinada, almenys, noms per ser la sensaci de manera notable, ja que sense
debilitament ; ja que tots els dies veiem diferncies de llum disminueixen i
desapareixen pel debilitament de si mateix. Per cal la condici de la llei no veu en
qu noms crida l'xit, i en qu es du a terme per si sola, s a dir, la diferncia de la
llum en el seu debilitament 1 sense canvis en comparaci amb la seva, en la mateixa
proporci amb components atenuades reserves. Calent el cas del compliment
d'aquesta condici, el primer gran esdeveniment. No obstant aix, pot ser la
diferncia encara debilitar d'una altra manera, el fet que el component ms fort a
travs nica desacceleraci, o el ms feble est sent liderat pel sol augment de
l'altra. En aquest cas, el segon cas principal que calent, aprn la diferncia amb el seu
atenuaci absoluta al mateix temps un debilitament en proporci als seus
components; i desprs accepta, de fet, com pot ser per ms tard experimental
demostrar fcilment en beinstimmung amb l'experincia en general, la
perceptibilitat de la diferncia a partir de, i es contreu quan aproximaci suficient dels
components entre si per complet.
Aquests dos casos importants encara pot ser un tercer cas principal afegir que s
capa de proporcionar a la llibertat condicional directe de la nostra llei pel primer

reconeixement indirecte: a saber, que dues components, en lloc de canviar en la


mateixa proporci, afegit un plus igual o el mateix import dedut s. En aquest tercer
cas, la diferncia absoluta roman en oposici a la primera, de la mateixa, els canvis
relatius. Disminueix quan afegim els components d'un plus idntiques, augmenta
quan descomptem la mateixa quantitat de la mateixa.En la mesura que la llei no
vincula la mateixa vistositat en la igualtat de l'absolut, per la diferncia relativa,
haurem d'esperar sota la suposici que s cert que en el nostre tercer esdeveniment
principal de la vistositat de la diferncia no segueixen sent els mateixos, tot i que la
diferncia absoluta presa segueix sent el mateix; que ms aviat augmenta o
disminueix en funci de la mateixa Plus infligit o la mateixa ser dedut.
Per provar ara que aix realment es comporten de manera; que requereix no noms
un experiment ideat particularment, encara que lleugerament ja tamb cau confirmat
per proves.No obstant aix, se'ns ofereix el mateix camp de visi, que ens ha servit
fins ara, en una experincia quotidiana s una confirmaci suficient.
A la nit, tothom veu l'estrella, a plena llum del dia, no ho fa fins i tot estrelles com
Sirius i Jpiter. No obstant aix, la diferncia absoluta en la brillantor entre els punts
del cel, on les estrelles sn, i els llocs dels voltants segueix sent tan gran com en la
nit. s noms la intensitat d'ambds infligida per la llum del dia a un igual Plus.
Potser caldria l'xit dels nostres primers experiments amb els nvols matisos poden
ser interpretades en el sentit de: la diferncia a travs de les ulleres fosques tenia el
mateix estat, per, debilitat en condicions molt forts, per encara estat absolutament
present, i per tant ell tenia absoluta tamb encara en la consideraci de la seva
existncia ha de ser reconeguda sense que havien necessitat per fer l'mplia visibilitat
contnua d'un Fort conservant la mateixa mida relatiu depenent. Per es pot veure en
l'experincia anterior, que l'existncia d'una diferncia absoluta de llum de cap
manera suficient per fer-ho perceptible, de manera que les diferncies absolutes fins i
tot molt importants desaparixer del tot l'ull quan tenen una mida relatiu molt
baix. Ning va a mantenir la diferncia en la brillantor de les estrelles Srius i Jpiter
des del cel baix que envolta a la nit, i ning ser capa de descobrir aquestes estrelles
de dia amb ster atenci afilada; per la qual cosa la reclamaci pot semblar
sorprenent, la diferncia de lluentor s la mateixa en dia encara tan grans com en la
nit del medi ambient. De fet, ell s fsicament, mentre que ell est en la sensaci
completament nulla, s molt menys que zero, ja que la mateixa fins que es necessiti
una certa ampliaci abans d'arribar al punt en qu es troba en forma notable.
Un per cert no ha de contenir prop simplement en punts de llum limiten el
fenomen. Els continus intents de lder amb l'ombra en comptes donen l'oportunitat
ms convenient per observar el mateix fenomen de superfcies clares de qualsevol
expansi en diferncies absolutes importants; sin tamb les experincies de la vida
quotidiana poden citar de nou a aquest respecte.
Com se sap, les xifres de pintures a l'oli envernissades en daguerreotips, plaques
pintades, taules lacades sn u. Com. Pel que reflecteix els llums completament
incognoscible. B depn, com sabem, la intensitat de la llum especular reflectida no
de la coloraci o la foscor de la superfcie de la qual est tirada cap enrere a partir de,

per al mateix substncia noms per la suavitat del mateix, i l'angle d'incidncia; Aix
afegir el ms fosc i parts ms brillants dels personatges i la ra un increment igual a, i
per tant fa que les diferncies entre ells irreconeixibles.
L'anterior hauria de ser suficient ja que la llibertat condicional de la llei en
general. Per, pot realment vlida per exactament?
Amb diligncia, ja he dit que la diferncia de nvols matisos almenys aix
semblava notablement quan es veu amb les ulleres fosques que a primera vista. Per a
alguns d'ells, que vaig haver de repetir l'experiment, el va trobar amb ulleres fins i tot
una mica ms ntides que sense ulleres, i jo, sovint sembla, encara que no sempre ho
faci. Un pot estar segur a partir de llavors, en tot cas que una diferncia de llum no s
com vost vol tenir la ms fcil d'esperar perd pel debilitament de la seva mida
absoluta mentre es mant la grandria relativa de perceptibilitat. Per fins i tot una
victria en vistositat aix seria almenys una desviaci de les lleis, que construeix
vistositat coherent a la constncia de la diferncia relativa.
A ms ara del fet que aix pot modificar Irradiationsverhltnisse podria entrar en
joc, tamb podria ser una illusi subjectiva mentre que pensa, d'aquests que un
estaria inclinat a mantenir una diferncia apreciable igual per apreciable, llevat que
sigui, per en proporci a l'afeblida les impressions dels components. Per ara,
d'illusions subjectives possibles independent, per aconseguir un resultat, combino el
segent contra-prova amb els intents anteriors.
Buscant, mentre que jo tinc les ulleres davant dels ulls, la schwchstmglichen, a
penes perceptible preuada, per diferncia, que trobo al cel, i desprs prendre les
ulleres de lluny dels ulls. Si la vistositat ha augmentat en els vasos irgends
considerablement, de manera que les ulleres amb la diferncia amb prou feines
perceptible han de desaparixer desprs de la retirada de les ulleres. Per he pogut en
diverses repeticions de l'experiment, amb les ulleres plegats simples i dobles, sense
trobar mai una diferncia encara tan feble que no podia ser vist, fins i tot desprs de
l'eliminaci de les ulleres, encara que noms la primera impressi d'una mirada
momentnia havia passat, des de quin lloc colpejat per la llum incident sobtat ms
fort desprs de la retirada de les ulleres. I fins i tot en fer el mateix sabr pel sobtat
canvi de la llum d'una momentnia Undeutlicherwerden la diferncia, per el que si
tant passa rpidament.
Tots els experiments esmentats anteriorment segueix sent imprescindible l's de
diferncies mnimes, que tenen el carcter d'alguna cosa notable. Perqu, malgrat la
llei, com ara continuar per demostrar una expansi de grans diferncies permisos, aix
que no s fcil de provar directament a aquests. El judici sobre si aquestes sn les
mateixes amb i sense ulleres s clara, molt insegura i tremolosa, i s, sens dubte
influenciada per la majoria de les circumstncies. Tamb pot fins i tot quan s'utilitza
noms diferncies a penes perceptibles, com es va assenyalar anteriorment, estan
subjectes al veredicte sobre la igualtat de les mateixes illusions, encara que de cap
manera es poden prendre tan important com en l'aplicaci de les diferncies ms
grans. Per el principal avantatge s l'aplicaci diferncies molt petites s que la
combinaci de l'experincia va permetre als contra-experiments a punt de fer

independentment dels judicis sobre la igualtat o la desigualtat, i fundar la conclusi


simplement en l'existncia de la diferncia de la sensaci, el que no es pot enganyar
tan fcilment com en la igualtat. Si la diferncia schwchstmgliche, que encara es
reconeix sense ulleres, segueix sent reconegut amb forts ulleres fosques, i per contra,
si la diferncia schwchstmgliche, reconegut amb una forta ulleres fosques, encara
es reconeix, es troba en una mena d'evidncia objectiva, que la diferncia pot guanyar
o perdre les ulleres en qualsevol irgends nivells significatius de perceptibilitat.
En qualsevol cas, la combinaci de l'experincia amb el comptador a prova la
possibilitat de desviaci de la fora de la llei dins dels lmits de la intensitat de la
llum, en la qual el perode de prova s'ha celebrat, el va marxar ni en apropar total
foscor, fins i tot a llums molt enlluernadores fins i tot tancat en lmits molt
estrets. Mentrestant, en ordre, per no sense restriccions validesa de la llei allegat o
demostrat, per una desviaci d'ella, almenys per a l'experiment, tant cap amunt com
cap avall, sens dubte. I abans d'entrar en les comprovacions addicionals, que ser til
per parlar d'aquests lmits de la llei, ja que les verificacions a si mateixos noms pel
que fa als lmits prenen amb i poden ser compresos.
Certament vermchte Ning, fins i tot si l'observaci podria fer sense perill, els
llocs en qu el sol es pot veure (almenys a gran civils dels mateixos) a simple vista,
per, cada un d'ells perceben amb ulleres fosques. Per si la llei s'estn als ms alts
nivells de llum, de manera que la revisi seria tan fcil distingir a simple vista de la
ra per la llum ambient que amb la concurrncia de les ulleres fosques. s un lloc
indiscutible en tant intensitats de llum ms baixes una desviaci de la llei en el seu
lloc, probablement, a tot arreu de l'ull se sent enlluernat, encara que en certs
experiments aqu a bastant deficient.
Per tant, pot ser possible que en nvols molt brillant illuminaci realment un petit
guany es fa en l'explicaci de les diferncies en els tons nvols a travs de les ulleres
fosques, per es pot desprs dels fracassos de la combinaci d'assaig i comptador
d'intents merament un guany molt poc per al que l' en experiments amb
moderadament brillant objectiu nvols illuminaci meu no ha deixat que s'ha
establert; perqu els experiments amb llums molt enlluernadores Certament no puc
calmar i fer amb bastant freqncia causa de la gran irritabilitat dels ulls per poder dir
alguna cosa sobre el que pugui amb seguretat.
El Tocar lmit inferior, de manera que les llums des del principi una que si volia
anar amb l'enfosquiment dels vasos fins a l'extrem, a tot arreu res, i per tant tamb hi
ha diferncia es pot veure, seria tamb apareixen sense ulleres, fins i tot tan gran i
ser; i que per tant el principi de continutat ja t per claredat sensaci disminuda quan
aquest lmit s molt s'aproxima, aix com l'experincia confirma. De fet, com una
diferncia per ser tan gran com ell vol, pel que sempre ser capa de trobar un grau
d'enfosquiment dels vasos, en qu apareix com una borrosa sense ulleres. Les
mateixes taques solars, que sn significativament en gots moderadament fosques, sn
de nou molt indistinta en les ulleres fosques i finalment completament incognoscible.
Aix que en lloc de ser capa de mantenir una vigncia illimitada de la llei, noms
podem dir que s fins ara confirmat en els lmits bastant amplis de la intensitat en qu

es mou el com veure que una desviaci d'acord amb les declaracions dels
experiments Les lleis no poden ser verificats.
No obstant aix, es pot deduir ja de per si una forma, des de la direcci oposada de
les desviacions amunt i avall de la validesa de la mateixa en els lmits del
mitj. Durant una llum intensa, la claredat creix un debilitament, en molt baixa
millorant components en les mateixes proporcions. Aix que ja ha de ser des del punt
de vista d'un cert interval mitj en el que segueix sent el mateix sense canvis a travs
de l'enfortiment i debilitament matemtica. Noms que la gran expansi de l'interval
no podia preveure desprs d'aspectes merament matemtics.
He precedit els experiments anteriors, no noms perqu era el, a la qual jo mateix
vaig caure primer a la consideraci de la llei abans de mi que era fins i tot abans en
aquest sentit, Avan conegut, sin tamb perqu sn particularment cmodes, cada un
fcil accs i que sn tant concloent que qualsevol altre pel fet general de la llei,
bsicament. Noms es t ni la determinaci, ni la preservaci uniforme, ni
modificacions els tons clars en el seu poder, per tant, no poden els tres casos
principals produir qualsevol ordre; i des d'aquest punt de vista, per, recomana
concurrncia ni altra Verfahrungsarten afegir l'experiment d'observaci.
Ara hi ha molt diferents maneres. Per produir llum de diferents tons de gradaci a
les diferncies a penes perceptibles un contra l'altre, desprs que la prova pot prendre
diverses formes. s molt fcil de produir amb tons schwchstmgliche tinta sobre
pergam, encara que acaba de donar tan poc com els nvols que ombreja una
diferncia mesurat, per tenen l'avantatge de la conservaci uniforme, qualsevol
gradaci i despeses d'enviament per davant.
De fet, tracte i la prova de comptador recentment vaig repetir en tal rebut l'ingrs
apropiat com abans els matisos nvols. Fins i tot amb enfosquiment combinacions de
vidre que noms desprs del mesurament fotomtrica precisa centsimes llum de
transmissi, m'adono desprs vaig mirar a travs d'un breu perode de temps, ni els
tons schwchstmglichen que noms acaba de trobar a simple vista visible. Noms
l'intent s'ha de fer de bona llum del dia; perqu quan em poso a la llum del llum
d'estudi, en el qual jo estic acostumat a escriure, l'ombrejat s el mateix apagada
totalment incognoscible; per, una apagada de 1.12 o ms, encara pot aparixer amb la
major claredat i sense apagada.
Una altra ms simple i ms convenient, al mateix temps, certs mesuraments
Direcci perms i de l'esmena pels tres casos principals ms capa Versuchsweg no
proporciona a l'aplicaci de dos venatge ombra s que un generat per dos llums o
llums del mateix objecte per la relaci fotomtrica de tots dos ombra Noms
lleugerament regulada, sin tamb fcilment donada mesurable utilitzant les mateixes
fonts de llum brillant a travs de la relaci recproca dels quadrats de les distncies de
les dues fonts de la seva ombra s, per, la igualtat fotomtrica de les fonts per la
mateixa lluentor de les ombres a les mateixes distncies de la mateixa bewhrbar fcil
i per la neteja de les llums o cargolar els llums es poden fabricar. No obstant aix, s
en general ms convenient, en lloc de dos ombres per prendre l'ombra i el terreny

circumdant com a components de la diferncia de la sentncia de la llei a l'ull, ja que


la proporci de l'ombra a la, la mateixa en la seva totalitat envolta, bsicament, s
encara ms fcil avaluable, en el qual, d'ara endavant elegit, Provisionalment, ms
especficament, la segent pot ser considerat.
Sigues el dues fonts de llum L, L 'i L' aquell la ombra desitja contemplar. Aquesta
ombra segueix sent de l'altra llum L, el terreny circumdant de les dues llums, L,
L 'illuminat. Es trasllada a la llum L 'cada vegada ms lluny de les ombres
d'intercepci panell mentre L s'atura, la ra per la qual envolta l'ombra rep un subsidi
d'illuminaci cada vegada menor per l',i, finalment, s tan petita que s
imperceptible per a l'ull per la qual cosa l'ombra en el qual envolta bsicament
desapareix. En arribar a aquest punt, noms cal un petit desplaament d'una de les
dues llums o perns de les dues llums en sentit correcte, fent d'ell simplement notable.
Ara vost en primer lloc el judici de repetici i la lluita contra l'experiment amb les
fosques ulleres d'aquests espais; i aix la llei com el lmit inferior de la llei s noms
podem afirmar caracteritza.
En lloc d'afeblir als dos components d'acord amb les mateixes condicions a travs
d'ulleres fosques desprs poden tenir la mateixa atenuaci causant amb aix que tant
la llum de fonts 'L, L afegeix en cada vegada ms gran, per la mateixa proporci
behaltende, distncies des del panell de l'ombra de recollecci. Aix s el que va
succeir en els segents experiments. Aqu tamb la direcci del procs de la forma
s'ha invertit de manera que, en lloc del corrent per observar la perceptibilitat constant
de la diferncia com un xit de la relativament mateixa atenuaci dels components,
inverteix aix es va observar com un xit de la producci de la mateixa
perceptibilitat, com s evident a partir del segent, sorgir.Com a resultat, el nou
Tentativamente s ms aviat per complementar i control, com una repetici de
l'anterior.
Des dels meus ulls molt debilitats no podien participar en experiments similars, en
els quals es necessita l'atenci ms extenuant i l'escrutini ms ntida fins i tot a la
traa interpretat la desaparici o reaparici ombra incipient, per la Volkmann t per
consulta d'alguns altres observadors amb bons ulls el que es nomena
adoptada. Seguint l'essncia del procediment i els resultats.
Un verticalment davant d'un tauler de vareta tapat vertical tirar sota l'acci de dues
fonts de llum L, L 'dues ombres al tauler. La font de llum L, 1 estearina d'ardor,
obtingut en un determinat distncies de la taula, i l'altre, la mateixa intensitat de
llum va ser declarat per la fotometria amb els de camins duals, ara tan enrere emps
per un dels co-observador del panell fins que el de els observadors aguts previstes
ombra es va llanar, va deixar de ser tot just perceptible. Per a aquest propsit, tenia
als ulls de Volkmann, la distncia de la vela L'de l'ombra 10 vegades pugen a tant
com la vela L, s a dir, la diferncia de la illuminaci, on l'ombra va deixar de ser tot
just perceptible, centsim ser la illuminaci absoluta. La mateixa proporci de
distncies i per tant la illuminaci, on aquest punt va entrar, per es va trobar fins i
tot amb molt diferents intensitats absolutes d'illuminaci, que bemerktermaen en
part pel canvi de la intensitat de la flama en si, s'obtenen en part per la flama L en

major o menor es va afegir distncia del panell. Sempre tenia la distncia la


flamaL 'significativament 10 vegades ascendeixen a molt perqu les ombres fins al
punt de desaparici. Aix que l'intent per part d'una intensitat de la illuminaci
era L igual a 0,36 per intensitats = 1, = 2.25 = 7.71 a 38.79 variada, com 1 la
illuminaci per un estearina en 3 distncia decmetre de la pissarra blanca s'aplica,
sense que la relaci de la distncia de l'altra font de llum per al panell perceptible o
substancialment no el contrari. Noms amb la intensitat ms feble (0,36), una caiguda
menor significativa va tenir lloc, s a dir, la distncia de la llum L 'tenia una mica
menys de 10 vegades la distncia de la llum L quantitat (desprs de la taula de
resultats de les 9-, 6 vegades) a deixar les ombres desapareixen per la present
comenat a ser, sens dubte, el lmit inferior, que t la validesa de la llei per excedit
l'experiment.
Per raons de brevetat, m'he referit en aquesta illustraci noms fins al punt de la
desaparici. En realitat, per, la font de llum era fins al punt de desaparici al voltant
de L'alternativament cap enrere i hergerckt de manera que es va obtenir el ms
estretament possible entre els punts de la desaparici i reaparici de l'ombra del punt
de Ebenmerklichkeit; i ja que el desplaament de la font de llum L 'per un company
dirigit noms a la reputaci de, amb els ulls i l'atenci a la percepci de l'ombra,
l'observador que va ocrrer, la fixaci definitiva de la distncia es va dur a terme
sense el coneixement que la part de l'observador, i per tant no podia tal coneixement
es influenziert, de manera que el resultat d'aquestes proves s tan inequvoca.
Aquests experiments sn emprats per Volkmann mitjanant consulta del Prof.
Knoblauch, el Dr. Heidenhain al pavell i el Dr. Jung de Berln, i es repeteixen fins a
cert punt en la meva prpia presncia. I sorprenentment, es va trobar en tots aquests
observadors una mica sobre 1/100 del valor d'illuminaci fluctuant absoluta de
diferncia a penes perceptible de nou.
No obstant aix, aquest mtode no deixa gran nitidesa en els experiments individuals
a la llum L 'dins d'una certa amplada, que inclouen Volkmann 1.10 pot agradaria ser el
Dislocate distncia total, sense saber exactament on s el punt de Ebenmerklichkeit
ombra fixar; per tant, en general, per a cada observador, l'agent es veu des de diversos
experiments com autoritat; per els resultats individuals han fluctuat sovint molt poc
sobre el medi, i la incertesa que queda desprs dels agents s molt baixa.
Aquest Tentativamente l'ombra correspon al primer esdeveniment
principal; comprensible, per tamb pot ser fcilment el segon partit en qu un
s'acosta a una llum sola sense l'altre del panell o lluny de, ms clar o s'enfosqueix; el
tercer en qu es destaquen les dues ombres, que donen una diferncia, o una ombra i
terra juntament amb una tercera llum prou brillant, podent aix dur una diferncia
molt significativa per a l'ull desapareixer.
Quant a la seva prpia i em va conduir a travs d'assajos. En qualsevol cas, no sn
molt nou sota el Vorbemerkten ja d'entrada, per el seu lideratge encara podria ser til
fins i tot desprs que l'empleat anteriorment, sempre que s'empren de forma
independent dels mateixos, i amb algunes modificacions, el que contribueix a garantir

i explicaci de la llei. Per ara fins i tot l'essncia de la qual es va a afegir al que ha
estat de mi les verificacions prvies conegudes gradualment. En primer lloc Bouguer
t per s. Trait d'Optique sud la gradaci de la lumire parell. Lacaille 1760 pg. 51
l'experiment amb les ombres que desapareixen d'una manera molt similar emprat com
Volkmann 4), descriu la mateixa sota el ttol i: "Observacions faites aboquen determiner,
font de la Fora ilfaut qu'ait uneix lumire abocar qu'elle a resumir uneix autre
disparatre ms faible ".
4)

Em prenc la indicaci de la reproducci literal de les seves paraules per


Masson al Ann. de Ch. et de Ph. 1845. T. XIV p .. 148; perqu jo no era la
signatura de Bouguer de fer una oferta.
Mentre que all ell simplement el resultat d'un experiment amb una sola distncies
de les dues llums, desprs de la qual cosa una ombra en al voltant de 1/64 de
diferncia (en lloc de1/100 desapareix en Volkmann); sin que dir, aquest nivell de
sensibilitat seria diferent depenent dels ulls de l'observador; ell creu, per, en veure
que ell s independent de la intensitat de la llum dels seus ulls.
Desprs d'una exhaustiva sobre el missatge oral, indicant Masson 5) Arago va
repetir els experiments de Bouguer i per tant tamb opera amb llums de colors. Arago
mateix va explicar en el seu astronomia populars 6) positiu quant als mrits de la llei,
dient desprs de la confrontaci Bouguer'schen Tentativamente, "que s tamb la
quantitat absoluta de M i L s (les dues llums de Bouguer'schen experiment) Sempre
intento donar lloc al mateix resultat (la mateixa diferncia relativa a penes
perceptible) ". Per ell porta aqu no posseeix intents en relaci amb el tema.
5) Ann.

de Chim. et de Phys. 1845. T. XIV. P. 150.


Hankel, Th. S 168

6) Publicat

per

En el seu Mmoires sur la fotometria (Pg. 256), que no depn de la llei de tornada,
per els ploms, com sembla, per al supsit de la llei, els assajos, que demostren una
influncia del moviment sobre la visibilitat de la diferncia, i jo haur de citar a
continuaci.
Masson 7) ha arribat amb els seus experiments en llibertat condicional la llei
casualment en un ampli estudi sobre la fotometria elctrica. El seu mtode s
enginys i simple, i les seves especificacions permet la llibertat condicional emergir
molt ms ntida i ms completa que la informaci de Bouguer i
Arago. Essencialment, va ser aquesta: Un disc blanc d'uns 6 centmetres de dimetre,
al sector un, per exemple, 1/60 de la circular betragend zona, algunes parts mn estava
ennegrit en color beix registrar manera, estava en rpida rotaci

escalonats de manera que en virtut de Nachdauer la impressi visual de la part negre


estendre a un anell o corona al disc blanc, que d'acord amb el conegut, aquesta
prevalent, les lleis sobre les relacions de brillantor cossos en moviment rpidament al
voltant 1/60. era ms fosca que la base disc blanc Ull, que encara s capa de
distingir l'anell de la part inferior, ser a partir d'ara ser capa de fer una diferncia
que no t 1/60, encara percebre s la intensitat. Masson ara tenia un nombre de tals
discos fan, en el qual la relaci entre la mida angular del sector a la zona circular
relativa 1/50, 1/60, 1/70 i aix progressivament fins 1/120 era, pel que va ser posat en
condicions, lmits per determinar, entre els quals va caure el lmit de sensibilitat. Per
fer coincidir els resultats amb aquest mtode realitza el segent, que, en comparaci
amb l'anterior, al mateix temps, l'inters de mostrar que la llum es comporta
instantnia amb la llum constant en el tema de la llei d'igualtat.
7) Ann.

de Chim. et de Phys. 1845. T. XIV. P. 150a

Com s ben sabut, quan un suplent en sectors en blanc i negre dividit, illuminat
per la llum del dia o d'un llum, disc circular gira rpidament, es desprn d'un gris
uniforme.Illuminat en el seu lloc amb l'espurna elctrica instantnia, de manera que
un veu completament distingits tots els sectors. L'aplicaci dels dos tipus
d'illuminaci, al mateix temps, pel que depn de la relaci d'intensitats, si es veu gris
uniforme o de diferents sectors; El primer, quan la llum elctrica s massa feble,
aquesta ltima, si s prou fort. Per als ulls de diferents persones d'acord amb Masson,
la relaci d'ambdues intensitats d'illuminaci, en qu el gris uniforme es produeix de
manera diferent, per, continua sent la mateixa per a l'ull del mateix observador. Els
sectors desapareixen i l'uniforme gris es produeix quan la illuminaci instantnia
dels sectors blancs de la llum elctrica (el negre llanar cap llum significativa
esquena) la mateixa no s una preponderncia suficient informaci sobre el color gris
uniforme que es produiria sense la llum elctrica, sn que poden ser distingits per
l'ull; i depenent de l'amplada relativa dels sectors blancs i negres, que canvia el gris,
per tant, es requereix una forta illuminaci elctrica diferent per a aquest fi en la
mateixa illuminaci fixa. Pot l'ull desprs anterior Tentativamente tan sols 1/100 de
diferenciar, pel que en cas de igualtat dels sectors en blanc i negre la illuminaci dels
sectors blancs de la llum elctrica s 1/200 de la seva illuminaci han de ser a travs

de la llum permanent per aquesta illuminaci a travs de la rotaci el disc a un gris


de la lluminositat mitjana fotomtrica es debilita. Els intents d'aquest mtode sn
emprats per Masson per a fins diferents per provar la nostra llei en gran esmena, per
s'ha verificat amb els del mtode anterior, la conformitat dels seus resultats.
Els detalls dels seus resultats sn Masson, primer pel que fa a la primera
Beobachtungsme mtode, desprs de girar a la segona, de la segent 8):
In essayant Diffrentes vues, j'ai trouv Que aboqui celles que l'sobre faibles Vaig
considerar comme, la sensibilit 1 vaig variar de 1/50 a 1/70. Elle a t
de 1/80 a 1/100 pour les vues ordinaires, et pour les bonnes vues de 1/100 a 1/120 Audela
et. J'ai deux personnes apercevant Rencontre continuat distinctement La Couronne
produite sud un disquet donnant li 1/120 "
In faisant varier l'intensit de l'clairement, j'ai trouv Que, quand il tait
suffisant, aboqui qu'on Poseu lires facilement dans inoctavo ONU, LA ne pas
sensibilit pour un mme variait individu. Ainsi, comme l'avait Bouguer reconnu, la
de l'oeil est sensibilit indpendante de l'intensit de la lumire. J'ai fait de plusieurs
Manires varier la puissance du rai lumineux rflchi parell li disque. J'ai pris la
lumire d'une Carcel place Diverses du disque distncies, 1 temps l'parell
clairement ombrvola et Couvert; j'ai Opere la lumire difusa aprs li coucher du
soleil; j'ai la lumire employ solaire rflchie helistats ONU parell, et j'ai
quelquefois Rendu li BEAM divergents au moyen d'une Lentille. La distncia de l'oeil
en sans est disquet influeixen sud la sensibilit, pourvu qu'on pas une certaine limiti
dtermine n'atteigne parell angle de l'soutenu parell la Couronne. "
Les rsultats n'ont pas t MODIFICA, quand j'ai Change li compenetraci Entre
li disquet et la largeur du diamtre de la Couronne. J'ai employ de disques, dans la
superfcie lesquels parell parcourue li secteur noir tait li tiers ou li quart de celle du
Cercle. J'ai la partie noire plac au bord du disque, au centre, et Entre li Centre et la
circonfrence. En fi J'ai 1 mme sud dispose Cercle plusieurs porcions noires
appartenant des secteurs ayant avec li Cercle des rapports differents, et j'ai li
disquet employ no. 5 9). Dans tous les ques, la limiti de la sensibilit est reste
invariable ".
In clairant li disquet parell mbil des Lumires colores, j'ai pu Determiner Si
La sensibilit de l'oeil variait avec la naturalesa de ratllades lumineux. Sauf
quelques restriccions dont je aneu parler, j'ai trouv la del que limiti de la couleur de
sensibilit est indpendante. Ainsi, depenent vois aussi distinctement La Couronne
au 1/100, soit Que li disquet j'claire parell la lumire naturelle, soit Que j'emploie
colors Rayon ".
"J'ai produit des Lumires de Diverses couleurs en faisant passer au travers de
Verres colors els ratllades du soleil ceux ou d'uneix lampe de Carcel. Je me suis
serveis donis couleurs d'specire 1, et enfin de l'APPAREIL photomtrique de M.
Arago. "
8)

El fet que, fins on jo s, el treball Masson'sche ha entrat no s una revista

cientfica alemanya s, el que justifica el missatge una mica ms llarg literal.


9)

Aquest disc cont una part trencada sector negre.

Els Verres que je dois l'obligeance de M. Bontemps ont t tous au essays


Spectre. Excepte li verre rouge, qui ne laissait transent que l'extrmit rouge du
Spectre, tous les autres laissaient transent toutes els couleurs en els quantites
variable. Quelques-uns, li rouge parell exemple, absorbaient uneix ajustar quantit
de lumire, qu'on voyait difficilement La Couronne ".
"Dans les Essais precedents, l'Observateur ayant l'oeil sur le disquet Fixe penjant
temps ms ou moins llarg, nous ne Que els lmits de pouvons affirmer sensibilit,
ainsi determina, resteront els mmes quand l'clairement srums instantnia. Je me
suis li moyen parell ASSURE suivant Que, dans ce dernier ques, la limiti de
sensibilit prouvait Peu de Variacions. "
"Aprs avoir els secteurs du photomtre clair 10) llum parell uneix Carcel, j'ai
uneix lumire lectrique plac a la limiti distncia, puis j'ai fait varier, soit la
distncia de l'tincelle, soit celle del llum, de manire rendre -Tres sensibles els
secteurs. J'ai abocar Diversos Opere d'intensits clairement. En comparant ainsi la
variaci de la distncia ncessaire pour l'apparence produire els secteurs la
distncia Absolue des Lumires, j'ai trouv, et la vaig resultar aussi que je citerai
d'experincies, a ms de llom, qu'on pouvait prendre abocar limiti de dans mes
sensibilit Experiences photomtriques els Noms obtenus abocar correccions els
Lumires ".
In soumettant mes experiences plusieurs individus, j'ai fait ONU vaig constatar
de la ms alta importncia abocar Absolue fotometria de la, je veux dire pour la
comparaison des Lumires corregeix un lumire uneix Instantane com emergent
abocar unit. J'ai deux personnes trouv Que qui avaient la mme sensibilit,
donnaient, aprs avoir patrimoni suffisamment l'habitude d'experincies, els Noms
mmes au photomtre lectrique ".
"J'ai substitue aux papiers blancs claires parell des Lumires colores, el paper
dels colors claires parell de la lumire naturelle. La limiti de sensibilit m'a
toujours dans ce dernier paru a ms ques petite et peu avec la couleur variable del
paper. Je pense ne qu'on cependant pas Doive regarder ce fait comme uneix excepci
a la Que j'ai tablie regle. Il est en effet peu prs impossible de es alcavot dels
colors uniformment paper; la lumire est toujours trs qu'ils rflchissent-faible et
le noir leur qu'on deposar superfcie adherim difficilement et rflchit lui-mme
uneix quantit de lumire blanche qui varietat dans des limitis assez tendues
relativement la lumire rflchie parell els disques colors ,Cependant, aboqui el
paper rouges et bleus, je suis trs Arrive-sensiblement a la limiti obtenue parell les
autres moyens.
Ayant Remarcau qu' la limiti de la Couronne dcrite parell la partie du secteur
noire, il i avait Toujours un determinat qui contrast, Rendant La Couronne, ms
aparent sud ses bords, aidait sa visi, j'ai vaig acabar la partie du noire secteur
parell uneix bordura frange no. 6 i 7 Figura "(s. original).

10).

Masson es refereix un problema descrit en el seu dispositiu fotomtric


tractat original, que consisteix en una espurna elctrica a la aclaridor, dividit
en sectors blancs i negres, disc rpidament girada. Comp. S. 153
"Il Sigui aussi d'experincies, Qu j'ai Faites sud plusieurs individus, que la
sensibilit de leur la mme abocar rgans toutes restant els couleurs, ILS
prouvaient, en li disquet clair fixant parell li rouge, la fatiga de juny, l'ONU
malestar indiquaient qui chez eux uneix espce de repugnncia abocar couleur
cette. Il curieux tarifa ser d'examinador si cet effet produit n'est pas uneix couleur
sud quelques yeux parell autre Que li rouge ".
Vinc finalment als experiments de Steinheil. Aix va tenir lloc en el seu fams
tractat sobre el fotmetre prisma 11) per examinar la sollicitud, si l'error que es comet
en l'estimaci de la igualtat d'intensitats de llum, depenent de la mida de les
intensitats s diferent en grandria, i sn (p. 14 del seu tractat ) el resultat de les
observacions anteriors fetes en breu per seguir endavant: "Mostren que amb gran
precisi detectar el punt en el qual dues cares sn la mateixa llum, la incertesa de
cada estimaci de l'espcie no ha acabat. 1/38 de la brillantor total, aquest poden ser
grans o petits ".
11)

membres dels mesuraments de brillantor en el cel estrellat de la sanaci amb


cristalls, la Abhandl. el mathemat. Phys. Kl. Dels Reis. Bair. Akad.1837.
Aquesta declaraci inclou la dita de nostre dret. A causa de la incertesa en
l'estimaci de la igualtat de dues intensitats de llum depn comprensiblement en la
mida de la diferncia segueix sent reconeixible, i si s incorrecte en diverses
intensitats a una porci igual proporci en el mitj d'una pluralitat d'experiments, aix
com el lmit de perceptibilitat una diferncia ha pel una proporci igual d'aquestes
intensitats sn parts.
Resumeix vidre curar-se a si mateix, dient que fa a la mateixa observaci (p 71a):
"En la Divisi B es mostrar .. que cada falta en l'estimaci de la mateixa lluminositat
que una part alquota de la quantitat total de llum d'aquest ltim .. se segueix que si
un fins al punt d'intensitat afebleix les rees clares, en qu sn indistingibles de la ra
pel cel, aquests llavors tenen una intensitat que el cel de l'apellaci s proporcional ".
La indicaci absoluta 1/38, la primera de 1/64 fins 1/120 respecte al compte, i segueix
sent qestionable si depn d'una varietat d'ull o el mtode; per que no s'aplica la llei
al que est fent aqu. Cal assenyalar que la fracci 1/38, que mesura la incertesa per
Steinheil, les diferncies a penes perceptibles, que les fraccions 1/64 fins 1/120, encara
que com una proporci, per no com conformes amb ella per a ser considerat pels
altres observadors cridar s; Tot i que aquesta observaci la mida i la direcci de la
diferncia entre els resultats no explica.
Els experiments de Steinheil (.. P 73 ff seu tractat), vnen en el que va de la llibertat
condicional del nostre dret a ser comparables en compte, per, es refereixen a una

escala de tres intensitats, que es comporten com 1000, 1672 i 2887; Aix que no tenen
gran expansi; per, sn molt valuosos i importants, no noms perqu practicats per
un de la galga ms distingit, fotomtrica significa en l'aplicaci, el que resulta
d'observador; sin tamb perqu es basen en un principi de prova diferent, que
l'anterior, per la qual cosa donen testimoni de la ms que la llei s qualsevol tipus test.
De fet pot ser fcilment passat per alt, que en llibertat condicional de Steinheil, el
principi del mtode d'error mitjana est subjecta, per, les comprovacions anteriors es
basen en el principi del mtode de les diferncies a penes perceptibles.
Com que la pantalla i el clcul de les proves Steinheil'schen no podien fer sense
inconvenients, em refereixo ms amunt a l'original o en el meu tractat p. 477, on
desprs d'un clcul lleugerament modificada i excloses, amb la srie de proves altra
no del tot comparables en lloc de la fracci 1/38 trobar 1/40. Noms la compilaci del
trobat i calculat de conformitat amb la condici de la validesa de la simple llei d'error
mitjana de les arrels quadrades de les intensitats proporcionals, observables pot seguir
aqu.
Obs.

Ber.

2517

2426

1712

1,846

1.471 1428
Les ltimes confirmacions de la llei relacionada amb diferncies molt petites, qu,
com veure al captol 7, per a una de fundar sobre el nivell psicolgic s
l'essncia. Vaci directa dels mateixos durant ms de diferncies a penes perceptibles
t alguna dificultat perqu bemerktermaen el veredicte sobre la seva igualtat no s
molt segur, i la combinaci d'assaig i prova de venda lliure que aqu no noms com
amb noms diferncies a penes perceptibles des de la mera existncia de la mateixa
vistositat suggereix. Per jo porto en el meu tractat S. 489 per experincia que quan la
coberta d'un ull, una ombra lleu s'assenta sobre el camp, no el que inclina a mantenir
ms clar o ms fosc, es pot prendre un incendi o una paret a l'ull, com com en aquest
emergeix de certs aspectes sota la nostra llei, i com la llibertat condicional mateix per
una mica ms de les diferncies a penes perceptibles es pot interpretar. La discussi
d'aquesta experincia pot vost veure en el propi assaig.
Per hi ha un altre costat d'una, a saber unzweideutigere tant, la llibertat
condicional de la llei sobre ms de diferncies a penes perceptibles, tamb el primer a
existir en absolut a la llei, un cop ms alts en aquest camp de l'observaci, les
primeres verificacions esmentades, el van ser preses, s a dir, en la qualificaci
estimada de mides, que cal suposar que l'ull entrenat d'astrnoms ha superat feliment
la dificultat d'estimar els efectes de la nostra llei.
L'estimaci de les magnituds estellars s, de fet, des de fa segles (Hiparc) coneguts
no succeeix d'acord als seus valors de llum fotomtriques sin per la impressi, feu el
mateix amb l'ull de tal manera que els astrnoms les estrelles primer, segon, tercer

mida estaven buscant i aix distingir per les mateixes diferncies de brillantor aparent,
deixant el nombre d'estrelles mides de descens, mentre que les magnituds aparents
augmenten. D'acord a les nostres lleis ia la diferncia de brillantor percebut entre les
classes de mida successives pot ser de la mateixa manera a menys que la relaci
fotomtrica entre ells s igual, i per tant la srie matemtica de les magnituds
estellars va escoltar una geomtriques les intensitats de l'estrella, per descriure
breument el valor fotomtric d'una estrella amb la intensitat de l'estrella.
Aix s ara, per, en contradicci, que, segons les investigacions de J. Herschel va
ajudar especificada en el v. Cosmos de Humboldt, que s el successives magnituds
estellars srie associada d'intensitats d'estrelles en lloc d'una progressi geomtrica,
per una srie de potncies de segon grau

Ha de ser una srie geomtrica, de manera que cada nombre emergiria


multiplicant amb el mateix nombre de la propera anterior i un a Connexions
mglichstem a la fila anterior en nombres simples tenen lloc

Aquesta contradicci apareix tant ms important a primera vista, com la srie de


potncies de segon grau d'Herschel s encara prefereix la srie geomtrica i com el
seu ms acurada revisi de les variables de classificaci i comparaci de la mateixa
amb les intensitats estrella prpies disposicions fotomtriques s un dels documents
ms extensos i importants, amb la qual cosa vost pot descansar en la present qesti
amb certesa en absolut. Mentrestant, tinc, servei de banda establert en el meu assaig
lliure, crec que la contradicci s noms aparent, i es dissol en una inspecci ms
propera en lloc de la plena confirmaci del nostre dret. Aqu els punts ms
importants:
Una desviaci significativa entre les dues lnies anteriors
i
tornar a tenir lloc a la classe Mida l .. En aix, per variar la
intensitat de cada estrella del simple aproximadament 16 vegades, de manera que si
es selecciona arbitrriament a la intensitat d'una estrella d'aquesta classe com un
representant de la intensitat de tota la classe, els que poden ser arbitrriament portar
un o altre srie de conformitat; i, de fet, hi ha hagut una arbitrarietat en tals
Herschel. El mateix fet tenia una inclinaci per la srie de potncies de segon grau
d'intensitat per part de la mateixa que denoten les relacions dels nombres que denoten
la mida, mentre que les relacions de les distncies a les que es destaquen per nosaltres
en condicions; i va triar en conseqncia com a representants de l'Estrella 1. Mida
dels que acorda millor d'aquest requisit, per que de cap manera s la intensitat
mitjana, per un dels ms brillants, per tal, el tercer sota les estrelles 1.
Grandria, 1 Centauri No obstant aix, el propi Herschel en diversos llocs d'una altra

estrella, 1 Orionis (Beteugeuze) designat expressament com a tal aquella que una
posici mitjana entre les estrelles. 1 Mida ocupa, com un "espcimen tpic" de les
estrelles 1. Grandria, com una estrella "de primera magnitud mitjana." Realment
pren tamb el mateix aquest lloc desprs de les prpies dades d'observaci de
Herschel, que entre els altres 14 van determinar fotomtrica per ell i per la consulta
de les fraccions de mida de files estrelles 1 mida 8 a, 1 jun major intensitat menor,
juny 1 ms petita, 8 tenen un nombre ms gran, com 1 Orionis.
All est clar que si un est buscant un mitj o valor tpic per a les estrelles primer
mida sense ajustament arbitrari a qualsevol requisit, no 1 Centauri, per 1 t Orionis
triar-ho. Ara s 01:00 Orionis a 1 Centauri desprs de prpia determinaci
fotomtrica de Herschel en les proporcions de 0,484 a 1. Per tant, la substituci de
0.484 per l en la srie de potncies quadrat, el que va en

0484 per tan poc de 0,5 o 1/2 i 1/9 de vuitena, que en consideraci de fins i tot
ressaltat per Herschel dificultat de determinar amb precisi la mida i la intensitat
contempla a ms que pel propi srie de potncies quadrat no s'explica per les
observacions del tot cert, poden veure la diferncia com prou petit per a la plaa, la
srie geomtrica

substitubles de trobar. A majors magnituds de suposat les dues sries produiria ms


separats, disposicions fotomtriques sols de Herschel no van en la quarta magnitud
ms enll, pel que aqu no van oferir proves de ms comparacions.
Un clcul ms exhaustiu pel que fa a qu he de referir al meu llibre de memries,
ha establert, a ms, que la progressi geomtrica d'intensitats estrella s compatible
no noms amb les dades observades Herschel, per el mateix encara millor
representades en un escenari de referncia apropiat i adaptat alguns exponents de la
srie, com la srie de potncies de segon grau, fundada per la recopilaci
d'observacions i declaracions de Herschel, fundada en la premissa de la srie de
potncies de segon grau, la suma d'error frmula de quadrats 2.719 segons la nostra, a
la condici de la frmula srie geomtrica simple 2.2291 fulles se'n va anar.
No obstant aix, la investigaci de J. Herschel, encara que un dels ms importants,
no s l'nica cosa que vost pot prendre respecte a aquest tema; i est previst que en
lloc de tenir la srie geomtrica d'intensitats destacats de la srie aritmtica de
magnituds estellars ni per altres investigacions a fons ms enll del dubte, que tots
tenen, independentment l'un de l'altre, va conduir als mateixos resultats, de manera
que per Steinheil, de Stampfer, de Johnson i per Pogson. La compilaci d'aquests
estudis es pot trobar en part en la meva tractat important noms citat, en part, al Rage
nit per als informes de. Saxon Signatura.
L'exponent de la progressi geomtrica no varia molt significatiu per 2,5 o 0,40

desprs que els resultats d'aquests diversos estudis; depenent de si un ascendent o


descendent seguit la srie d'intensitats, s a dir, determinats de la segent manera:
asc.
2241

abst.
0,4427

per Datis de J.
Herschel
2831 0,3588
- Steinheil 12) (1). ,
(2). ,
2702 0,3705
2519 0,3970
- Stampfer 13) (1). ,
(2). ,
2545 0,3929
2358 0,424
- Johnson 14) (1). ,
(2). ,
2427 0,412
- Pogson ......
2400 0417
12) (1) Segons el propi clcul de Steinheil, (2) desprs d'un projecte de llei
lleugerament modificada, cf. El meu primer tractat S. 518 i ss.
13) (1) Desprs de la provisi de les estrelles fixes, (2) per determinar al

planeta.
14)

(1) Arran de la seva prpia revisi de les variables de classificaci, (2) amb
la concurrncia altres estimacions de mida ms.
Les diferncies entre aquestes disposicions de l'exponent es poden explicar per
variacions en part entre les estimacions de grandria, en part entre els requisits
fotomtrics de diferents observadors. A ms, el valor absolut dels sicions-sions han
tingut alguna influncia, que la intensitat de l'apellaci el cel no es t en neces sariconsideraci aqu, com explico en detall en el meu segon llibre de memries. Aqu,
per, no seria en el lloc per aturar-se al tema pel consens general d'aquests estudis en
els resultats significatius per a nosaltres, s a dir, la validesa de la srie geomtrica
d'intensitats estrelles suficients.
Desprs de tot l'anterior, un conflicte ocasional ha de vaga, que es troba a la
informaci de J. Herschel en contra de la nostra llei, i nosaltres, com originari, no
ha de ser ignorat per un observador tan fiable, tot i que es troba en conflicte amb els
resultats, que fluxos per sobre de la discussi de l'altra cara de l'enquesta de
Herschel, i els resultats de tots els estudis anteriors no poden cancellar.
Herschel va notar saber, descripci de les seves Metres Astre (Capreise, pg 357)
en una nota, que seria til per prendre un prisma equilter d'ajudar a fer a travs del
seu efecte reflexiu, la lnia que connecta dos a comparar-estrelles l'horitz parallel, i
afegeix va afegir: "De tant en tant, tamb, pot ser utilitzat per afeblir a la llum de les
estrelles brillants gaireb iguals, per la reflexi externa en relaci eqaal (portant la
lnia que uneix les seves imatges reflecteix parallel al fet d'unir-se a la seva
directa). En aquest estat debilitat, Ombres de la desigualtat es manifesten, que d'una

altra manera escapar a la detecci. Augmentant o disminuint (igual) els angles


d'incidncia, les imatges reflectides poden ser ms o menys debilitat. Un mirall
metllic llis pot ser utilitzat per al mateix propsit. "(Per a aquest propsit, un
passatge parallel in Outlines p. 522.)
Com ara es comporta d'aquesta contradicci, aix que desprs de tot l'anterior, em
sembla, en qualsevol cas impossible de veure en el Herschel va observar la desviaci
de ms d'una desviaci ordre ms petita que es produeix en determinades condicions
d'observaci. Sembla que ell t aquesta desviaci nica "de tant en tant", va
observar per fer proves especfiques, per tant, i desprs d'ell mateix en un altre lloc
parla de "innombrables" causes que "al nostre parer amb forma increble en tals
experiments determinar," cal ocasionalment No mantingui suficients observacions,
les mateixes proves especfiques en comparaci amb la forma en qu s'han presentat
vorstehends per justificar. Des de l'altre costat, per es pot imaginar que en tals
observacions tant ocupat i practicades ull que la de Herschel va aconseguir ltima
una sensibilitat a les diferncies subtils i desviacions en conseqncia fines de les
lleis, que representen noms una mida molt petit per la mesura, a intensitats, on no
es tornen notablement per a l'ull inexpert; i no s improbable que l'especificaci de
Herschel es refereix preferentment a estrelles molt brillants, on la desviaci a causa
del lmit superior de la llei pot estar a tot arreu ja notable ja que el mateix Herschel
assenyala la dificultat de determinar amb precisi les estrelles ms brillants, i en
aquest cas la preferncia plana pot haver aplicat agents especificats. Per desgrcia,
res no pot ser decidit aqu sobre la manca d'informaci ms precisa. Per les
trucades de les persones, sens dubte alguna cosa al peu de fets, ms l'oposici per
investigar encara ms les condicions de la validesa de la llei sobre.
El primer es referia a demostrar que la llei del tot est dins de certs lmits, sense
adonar-se'n precisament aquests lmits; el que encara no ha fet fins ara. Per s en
part de les condicions per ser la ra, per, comprendre plenament la naturalesa
d'aquests lmits en alguns debats; en part, el lideratge d'alguns punts sigui per empatar
aqu convenient que, sense perjudici de la validesa de la llei sobre la vistositat de les
diferncies de llum t influncia, de manera que en els experiments sobre la validesa
dels mateixos sn idntics o similars a mantenir; Per cert, aqu s on primer vnen en
Re veu, han de tractar adequadament per al seu posterior consulta.
El lmit superior de la llei, quan l'ull se sent enlluernat depn, sens dubte, al fet que
l'ull est afectat per aquest perjudicial. En cert sentit, un lmit superior de l'espcie s
una qesti de rutina. Sense cap dubte, els moviments interns dels quals depn la
sensaci, no augmentar ms enll d'un cert lmit sense destruir la instituci i deixar de
banda la possibilitat de la seva ulterior augmentar mateixos. Tamb dos estmuls
desigual forts que arriben a aquest lmit i excedeixen l'excitaci, no estan encara per
portar noms fins a aquesta mateixa sensaci de mxim poder, pel que pot haver
diferncia de la sensaci ms. Per en qualsevol cas, ja es condueix l'enfocament
d'aquest lmit amb una desviaci de les lleis.
s temptador empnyer la desviaci superior de les lleis simplement al fet que l'ull
insensible passant per despuntar en contra de l'estmul de llum al mateix temps a les

diferncies de llum, i aix sembla trobar la seva confirmaci sorprenent en el fet que
desprs d'un sobtat transferncies de plena llum del dia en una cambra fosca en el no
res primers moments diferents, per a poc a poc aprn sempre millor distingir. Per
ara la mateixa publicaci afirma, a ms, en la direcci inversa. Que de sobte entra la
llum en estades de llarga durada en rem en la foscor, pot inicialment tan poc per
distingir els objectes, i aprn noms gradualment. Would esmussar la ra que les
diferncies no sn ben reconeguts en llum molt brillant, per la qual cosa es tindria en
el primer ull-mirada a les admissions de la foscor a la llum ms clara, i diferenciar
progressivament empitjorant. Fins i tot en matria d'ocupaci de l'experiment i la
lluita contra l'experiment amb els nvols matisos aquest doble cas argumentat.
Un podria en endavant inclinar-se a distingir la incapacitat a l'entrar de la llum en
la foscor dels articles a la vegada, en lloc d'un Nachdauer la impressi de llum, com
embotiment en contra de la impressi i la incapacitat corresponent a l'entrada de la
foscor a la Llum de la Allmligkeit amb la qual fer una impressi sotmet a
empnyer. Romandre a saber, en la transici cap a la foscor de la llum dels ulls
Negre per Nachdauer sent evident des de fa algun temps, aix que no podia ser
percebut impressions febles d'acord amb el principi de la desaparici de les estrelles
durant el dia, i es va anar en les transicions inverses d'impressi ms forta en les
condicions ms lentes reclamat com el ms feble, de manera que podrien tamb
diferncies entre la llum forta al principi no es perceben. De fet tinc aquesta
declaraci elaborada en el meu tractat sobre la "constituci psicofsica" S. 487
conjectural. Per banda i banda de l'explicaci em sembla ja no s sostenible en un
examen ms detingut. Perqu desprs de tot l'experincia del fenomen de Nachdauer
va extingir rpidament, per no parlar d'altres dificultats; i el supsit que una forta
impressi de la llum relativament lent sost fent com un feble, contradient les proves
positives dels Cignes 15).
15)

Sillim. J. 1850. IX. p. 443

Si no m'equivoco, com en el fosc dicta la incapacitat inicial desprs de l'aparici de


la llum per veure aspectes significativament ms baixos, que trobaran la seva
discussi en el captol 12; No obstant aix, la mateixa incapacitat a les crulles de la
foscor a la Llum no explica, i potser per tant encara la contractaci com una
declaraci que, com l'exposici prvia a una llum forta estmul a la sensaci absoluta
d'un feble un cop fa molt de temps, ms o menys opac, de manera que tamb
exposici prvia a una forta diferncia llum contra fos posterior sensaci ex d'una
diferncia feble fa un temps ms o menys contundent de llarg. Tant si es tracta que
ens movem de llum molt brillant i molt tnue, o viceversa, de manera que aquesta s
una gran diferncia de llum que, encara que concebut successivament, sin tamb a
les diferncies de llum que s'han de considerar al mateix temps desprs, durant un
temps ms o menys podria esmorteir. No obstant aix, tot i que aquesta explicaci s
molt ms problemtica.
De totes maneres, segueix sent com sempre molt probable segons, redactat en el
captol 12, les raons que si l'ull per a tots dos components atordeix la mateixa manera,

no t un altre xit que quan els dos components es van afeblir externament en les
mateixes condicions sn on la diferncia segueix sent el mateix notablement, de
manera que, per tant, un error de la llei d'aqu no pot tenir lloc.
Pel que fa al lmit inferior de la nostra llei, que no ha de ser considerat com un
veritable lmit en una inspecci ms propera, i el que abans apareixia com una
desviaci de la llei, es considera precisament una conseqncia de la llei. Per
demostrar aix, un, tamb s el resultat desprs de moltes relacions importants,
Vorerrterung cal.
Sensacions anormalment, independentment dels estmuls externs produts que
coneguda pel seu nom allucinacions en tots els camps dels sentits a travs de causes
internes (estmuls interns); una prova que una fortuna de ser independent dels
estmuls externs en tots els dominis sensorials disponibles. Per tant, pot tenir en si
mateix res extraordinari, si tal tamb s constant i en general es manifesta en una rea
determinada. Un exemple d'aix ens proporciona el sentit de la vista s en realitat on
reconeixem una manera de dir allucinaci normal.De fet, el negre, el que veiem en la
foscor i amb els ulls tancats, en una sensaci de la llum, el lloc sense estmul extern,
no ha de ser confs amb el no veure el que ha passat amb el dit o el occpit, i no s
comparable a la no audici en absncia de soroll extern. Ms aviat, el negre, el que
tenim a l'ull tancat, de la mateixa sensaci de llum que tenim a la vista d'una
superfcie de color negre que pot passar a travs de totes les gradacions en la sensaci
ms forta de la llum; S, l'interior de l'ull negre amb confiana per causes purament
internes de vegades en la llum brillant ms, i cont els fenmens de llum disseminats
per aix dir.
Ms atenci es descobreix en el negre de l'ull tancat una espcie de pols de llum
fina, que est present en abundncia en diverses persones diferents i en diferents
condicions dels ulls, i es pot augmentar en estat de malaltia als fenmens de llum
vius. A l'ull d'una malaltia dels ulls ia una forta contnua intermitent llum present, el
que augmenta d'acord amb el, ja que les grans fluctuacions sense xit condici,
irritable dels meus ull augmenta. Tals fenmens de llum subjectius vius poden
acceptar la forma en diferents individus molt diferents formes, el que discuteixo aqu
amb ms detall, per les referncies a escrits sobre malalties dels ulls i el captol
sobre els fenmens de llum subjectius en els escrits fisiolgiques. Comp.z.
Ophthalmol B. Rute. 2 ed. P.192.
La base negre de l'ull tamb pot guanyar profunditat i enlairar-se. La prova s fcil
de realitzar. Si ens fixem en un disc blanc en papers negres aguts i sostinguts, resulta
que desprs fins i tot a l'ull tancat a mans pre-holding-nen (a l'entrada de llum a travs
de les parpelles exclouen), un deixant negre encastat del disc en un temps
relativament contrastar ra brillant;al mateix temps, mostra el poder-pell en el lloc de
la imatge residual insensible a la llum externa; perqu dirigida a la vista, en la qual es
t la imatge secundria, obert en una superfcie blanca, es veu que hi ha una taca
fosca contra el terra blanc. Aix que els ulls Negre van aprofundir per la fatiga de l'ull
i aclareix per relativament tranquilla.
El mateix xit que la fatiga t aqu, t parlisi, que pot ser parcial o totalment,

imperfecta o perfecta, transitria o permanent preocupaci merament la retina o la


part central de l'aparell visual. No poques vegades, noms algunes parts de la retina
estan paralitzats, el pacient veu amb els ulls oberts de color gris, negre o de color
(tenint en compte els diferents afeblida per a diferents radiosensibilitat color) taques
en els objectes que corresponen als rgans paralitzats 16). En alguns pacients es
produeix com temporalment. Tamb tot el camp pot ser tan vinculant temporalment
enfosquir, per causes internes. Rute 17) va veure una senyora a la freqncia de
sobte una foscor completa aboca sota llum constant a l'ull, a partir dels objectes
visibles noms ocasionalment aparixer com fantasmes i immediatament va
desaparixer quan el pacient va tractar d'arreglar-ho."
16)

Rute, Ophthalmol. II. 458

17)

Ophthalmol. I. 156

Si no noms la retina, sin tamb la part central de la visi de ser completament


paralitzats, pel que seria d'esperar que no noms el camp es fa fosc, per s'esvaeix el
negre del camp en si mateix (ja que s'anulla en els lmits del camp a l'ull tancat
s'acaba ni tan sols vist) i amb els ulls que amb el dit o un nervi mort Strange. Jo no
el trobo, i per oftalmlegs famosos cap informaci crucial es pot obtenir sobre si la
realitat com s'ha observat total i permanentment; no sembla tan; temporal i
parcialment, per s d'acord a les segents especificacions Rute de 18) de
procediment: "Es presenta en subjectes nerviosos vegades passa que la pea del mn
exterior, que correspon als rgans paralitzats, igual que en l'espai no fer en la
parlisi actual de determinades parts de la retina disponibles apareix 19).
"Probablement els termes centrals de la sensaci visual al cervell per connectar essencialment amb les
condicions de la vida, del que un cessament total i permanent de un sense l'altre podria tenir lloc.
18)

Ophthalmol. I. 154

19)

Un Tractat de Grafe Sobre les interrupcions del camp visual en els afectes
amblipicos" en Graefe Arq. F. Ophthalmol. II. Abth. 2. S. 258 sembla referirse nicament als casos en qu les parts del camp visual, no tant desaparixer,
com simplement s'havia fet fosc.

Sota condici de validesa illimitada de la llei cap avall pot ser fins i tot la intensitat
fotomtrica de Negre llarg d'experiments anlegs que fins al moment s'han emprat en
la llibertat condicional de la llei de Weber, determini. Per aquest ha guanyat noms en
la foscor de la nit per eliminar una sola llum tant d'un cos d'ombra que dna fins que,
per si sola, ni negre van omplir els ulls, l'ombra de la, pel Negre i la illuminaci
exterior simultniament illuminats ra s simplement ja no distingibles , Grcies al
seu comproms trobat valor en llibres von Volkmann centsimes per sota, pel que a
aquesta distncia s la illuminaci que la llum infligeix els ulls negre, 1/100 de la

intensitat dels ulls negres.


Aquest experiment s realment ha estat, tot i que fins al moment noms s'empra
molt a la lleugera. Per als ulls de Volkmann l'ombra va desaparixer en un fons de
vellut negre, com la llum, generalment una estearina de la crema, en un llarg, fosc,
amb algunes habitacions encara estesos, el swing es va traslladar de nou fins a 87
peus de distncia. Si ara en aquesta distncia, la illuminaci que va infligir a la llum
dels ulls negre, centsima de la illuminaci a travs dels ulls Negre era, ella
a 1/10 d'aquesta distncia, vaig haver estat igual a 8.7 peus de distncia de la
mateixa. Diu el que tractar que una pissarra per un estearina ordinria que crema en
uns 9 Fssen distncia d'una illuminaci igualment forta rep, com a travs dels ulls
negres sols sense illuminaci externa, i per tant la intensitat de la illuminaci
fotomtrica final de la primera igualtat s.
Potser un pot trobar un valor tal luminncia dels ulls negres segueixen en vaga i
massa gran, si la distncia equivalent a la illuminaci de la cara per una espelma
normal a prop de 9 peus. Per no cal passar per alt el fet que s la illuminaci d'una
rea de color negre, que l'equivalncia afirmar, perqu demostra l'intent s. No
obstant aix, seria no arribar a ser illuminat per la posici ms propera encara tan
intensa flama, empassant tota la llum una superfcie absolutament negre, i noms el
fet que no hi ha cap cos negre absolut se'n va, encara parlen d'un baix nivell
d'illuminaci d'un camp de negre en absolut , Per tant, el negre bsic va llanar
almenys una mica, per molt poc de llum al voltant de l'ombra cap enrere, perqu la
brillantor dels ulls Negre podria ser commensurable en estil molt b, com s'ha
demostrat per l'experincia.
Noms tinc el resultat dels ulls de Volkmann en els experiments ms curosos, va fer
anteriorment esmentat aqu; Dues persones ms, que va tancar als experiments,
l'ombra reconeguts fins i tot a aquesta distncia de 87 Fussen, sobre la qual d'acord
amb la naturalesa de la ubicaci no podria ser impulsat la prova, el que demostra que,
o b la brillantor dels seus ulls negre i la seva sensibilitat a un altre va ser. Volkmann
t la intenci de donar a aquestes proves de determinaci ms precisa, ms l'execuci
i el seguiment. De moment, el resultat obtingut per ell s suficient per demostrar que
la intensitat fotomtrica de Negre no s incommensurable en si mateix, i no obstant
aix infinitament petit; i aix s el que arriba per primera vegada aqu.
En aquest sentit, d'acord amb tot l'anterior, el negre del camp visual es segueix
considerant com una sensaci real de la llum en les exclusions perfectes de llum
externa, no s'ha de deixar de banda quan es considera la llei de Weber. Suposem
considerar dos prop unes de les altres nvols tons o ombres a simple vista, per la qual
cosa se suma a dos nvols o matisos d'ombra ni la brillantor dels ulls Negre
afegit. Ens vapors, per tant, a la llum de les dues nvols tons o ombres per prestaci
d'un vidre gris en una situaci donada, de manera que la brillantor de la caixa Negre
ulls segueix sent esmorteda, i encara li queda amb la seva intensitat constant les dues
nvols tons o ombres que ser, per tant, no s realment la mateixa proporci i per
aquest mitj no conserven la mateixa diferncia relativa que abans, per una ms
petita, el que es requereix per portar a una reducci de la diferncia en la sensibilitat

d'acord amb la llei. S, si anem amb les ulleres fosques i seguir, de manera que
finalment el Negre pren dos matisos segueix sent l'nic que queda, i tota diferncia
desapareix. L'efecte d'ull negre en aquest experiment, de fet, el cas estrany que pugui
semblar, igual que la illuminaci brillant del cel en el qual les estrelles
desapareixen. Aix que la llei de Weber, en una mera referncia a l'estmul de llum
externa en la mesura i durant tant de temps per confirmar que la visi interior contra
l'exterior s extremadament petita, com tamb Masson, la validesa de la llei porta
noms des del punt de la reivindicaci, on es pot llegir d'impressi normal; mentre
que, si es descendeix a gran foscor amb els experiments, la diferncia de matisos que
s indistint. El mateix s'aplica per a totes les modificacions esmentades de
l'experiment i confirmats per l'experincia de tot el mn.
Una bona explicaci de l'anterior, es va concedir, que un raig de llum, el molt poc
diferent del Negre, per un mitj aparentment oposades, per d'acord amb el mateix
principi, pot fer que desapareguin.
Quan una nit resumeix una estrella a l'ull, que noms pot simplement ser distingida
de negre li-melsgrunde, pel que pot ser igual de b a desaparixer, si es pren un got
verdunkelndes als ulls, com si un dels ulls, la llum de s'aproxima al costat. Una
experincia similar podria ser el comenament d'octubre 1858 fan molt agradable a la
magnfica estel de l'any. Tant per ulleres de color gris com a apropar-se a un llum
brillant des del costat, la cua ms curta amb carcter excepcional, i un got de color
vermell fosc, a travs del qual vaig veure els millors matisos nvols a la llum del dia,
fins i tot va portar tota l'estel desapareix. La primera s'explica pel fet que a travs dels
vasos de la llum de l'estrella o estel, no l'ull negre, es va afeblir considerablement, la
segona pel fet que la llum no noms de la part de la retina, que cau a la seva imatge,
per en en certa mesura tot el fons d'ull s'illumina, a la qual contribueixen les
diferents causes que han estat per diferents observadors hervorgeho-ben.
Una vegada que la llum passa a travs de l'esclertica i la coroide amb color
vermells brillant a travs del que alguns fenmens notables de colors objectiva i
subjectiva de les imatges depenen del pont en Poggend. Ann. LXXXIV. S. 418 ha
estudiat amb molta cura; En segon lloc, es troba la imatge d'una reflexi de
dispersi directa en les parts restants de la retina, aix com cap enrere per la crnia
al seu lloc, de les quals la llum es reflecteix de nou en part per la retina, el que
apunta a continuaci Mitrcksicht en el segent particularment Helmholtz en
Pogg. Ann. LXXXVI. Pp. 501 i ss ha posat en relleu; el tercer lloc a causa de la
composici microscpica dels mitjans oculars de les cllules, fibres, pell una
dispersi de la llum irregular, ja que sembla el principi de difracci en lloc del que
la llum visible a les flames granges de color depn que Meyer en
Pogg. Ann. XCVI. S. ha fet 235 objecte d'un estudi especial. En virtut de la causa
final com en virtut de la dispersi de reflex directe de la imatge de la font de llum per
a la resta de la retina, la illuminaci de la retina s ms fort prop de la imatge, sin
que s'estn de fet disminuint sobretot el fons d'ull.
A travs de l'efecte combinat d'aquestes causes s la llum molt feble de l'estrella o
la cua del cometa, similar a la llum de les estrelles per la llum del dia, la van ofegar

amb ms facilitat, com ms a prop la imatge de la font de llum en l'ull gotes, des de la
Illustraci de l'ull-terra en les seves proximitats s ms fort.
Per tant la indicaci de Brewster 20):
"Si la llum del dret flama de l'espelma dels ulls fortament celebrada actua sobre
una part de la retina, que fa que totes les altres parts de la retina en un major o
menor grau insensible a totes les altres impressions de la llum. La insensibilitat va
aconseguir el seu mxim prop dels punts illuminats, i disminueix amb la distncia a
aix. Contador Moderadament illuminat estands realment desapareixen a la zona de
les peces altament energitzades, i el cos de colors vibrants no noms estan privats de
tot el seu esplendor, sin tamb canvis en el seu color. "
Per la mateixa ra, s que desprs de mtode de Helmholtz es basa 21) la crida del.
En els raigs violeta de l'espectre solar, que no es veuen pel mtode habitual, fins i tot
pot veure sense l's de substncies fluorescents, si s'estableix per all, aix que
notablement allat del altres parts de l'espectre, que es ensordits per la llum difusa,
es poden concebre.
20)
21)

Pogg. XXVII. S. 494

Pogg. LXXXVI. S. 513

Una conclusi general de l'anterior s el fet que, amb independncia del moment va
augmentar la illuminaci de la quantitat de llum reflectida en les rees en blanc i
negre est creixent en la mateixa proporci, per la diferncia dels blancs de negre
amb l'augment de la illuminaci sembli ms gran, perqu la brillantor dels ulls Negre
sempre la major part de la brillantor de les reserves negres. Aquesta s z. B. la
senzilla ra que es pot llegir a la llum millor que en la foscor.
A part dels lmits de la llei, que es relaciona amb el grau d'intensitat de la llum, cal
no oblidar que una confirmaci del mateix a esperar en observar noms en la mesura
que al marge de les relacions d'intensitat altres circumstncies que la concepci de la
diferncia de llum pot expressar una influncia. Ara ms alta s la investigaci sobre
les circumstncies que poden ser rica influncia rellevant en aquest sentit,
incompleta; per a alguns punts es pensava que guanyen experincia fins a la data,
preferiblement atenci.
Ja (on) es va dir que Arago han detectat una influncia del moviment dels
components en la percepci de les seves diferncies. Tamb Volkmann ha percebut
aquesta influncia.Concebre els millors vestigis d'aparixer o desaparixer l'ombra, la
llum de l'ombra que dna ha de ser mogut, amb el que l'ombra es va moure al mateix
temps; i la diferncia amb prou feines perceptible 1/100 es determina sota la influncia
del moviment.
En els experiments d'Arago relacionat amb el mateix, els components no componen
de dos tons, per es van obtenir de manera que un telescopis, que internament una
Rochon'sches Prisma (creant d'aquesta manera una imatge doble) tenia, i es munta un
prisma Nicol la lent era abans , per la seva rotaci que era una imatge en qualsevol i
mesurables relacions amb l'altra pot afeblir-se, desprs d'una adequada en l'orifici de

cartr negre, que preveu que el cel ennuvolat es pretn, en on desprs de la posici de
les seccions principals del Nicol i Rochon'schen prisma pot ser determinat, la
intensitat relativa de les dues imatges produdes per aquest ltim contra l'altra. La
imatge ms feble es va posar en marxa pel moviment lineal d'Rochon'schen Prisma a
telescopis a la direcci de l'ocular desprs de les lents, de manera que, amb el temps
mesurat transcorregut des de la ubicaci on el seu banda va passar pel mig de la selva
perqu, on la seva frontera s tocat per les vores.
En tres sries de proves, que van ser fetes per la consulta de diversos observadors
d'aquesta manera, la desaparici de la ms feble a la imatge superpositioned ms fort
per a l'ull va trobar a una velocitat de moviment de la imatge de 12 minuts d'angle en
el moment segon lloc quan la intensitat de la ms dbil segent valor fraccionari el
ms fort va ser:
A la resta. Quan es mou.
I.
1/39
II.
III.

1/51
1/71

1/58

1/87
1/131

Pel que fa a la gran diferncia, que mostren les xifres absolutes d'aquests tres
assajos, Arago va comentar simplement: "Je ne chercherai pas ici expliquer,
comentar la sensibilit de l'oeil correspondant l'tat d'Repos 1 Etesi differente dans
ces trois Srie D 'experincies. C est l phnomne ONU physiologique,. Sud lequel
il i aura a revenir ". La diferncia no pot haver deps de la varietat dels observadors,
com diu Arago: Els anteriors sn els" rsultats trs peu-concordants, obtenus parell
M. Laugier, parell M. Goujon et parell M. Charles Mathieu; ":. tan poc d'una
diferncia en la intensitat absoluta, que de vegades contradiu el reconeixement
explcit de la nostra llei en l'astronomia popular i en part la indicaci general que va
acompanyar durant tots els assajos Ajoutons , comme renseignement propre faire
de l'obscurit juger du champ, que l'imatge faible, lorsqu'elle es projetait en dehors
de l'forte imatge, un quand fill disparu intensit tait de 1/2100. "
Tamb d'inters pel que fa a la influncia del moviment tamb Paraules del
Rangers sn 22), el que fa el que fa a l'aplicaci del seu fotmetre:
"En una illuminaci molt tnue i petits objectes, el fenomen ocorre que aquest
ltim, quan s'ha considerat uns moments en silenci, de sobte, en lloc de ser ms
pronunciada, desapareixen per reaparixer aviat. Crec que aquest canvi no est en
que pot suposar la retina com una peculiaritat, balancejant la seva energia es basa,
sin en el fet que els seus ulls s'han quedat un petit moviment en el moment en qu
els objectes sn visibles de nou, de manera que ara prendre les mateixes imatges
noves peces d'una altra manera Retina, prviament excitats . Vaig tenir l'oportunitat
d'observar aix amb la mxima fermesa amb motiu dels empleats amb els
experiments Aubert en el sentit d'espai de la retina (cf. v. Arc Grfe'sches. III). Ens
semblava en aquell moment en una habitaci molt fosca en un full gran uns pocs

peus de distncia de paper, als allats per espais ms grans, nmeros negres eren, i
semblava que ens important mantenir l'ull bastant tranquilla. L'habitaci era tan
fosca que els nmeros noms noms estat posats en llibertat a nosaltres com a punts
negres.Fixat jo un d'ells, pel que va prendre - en certa illuminaci molt feble - no
fins que el punt fix que qualsevol altre en el full de paper de color gris, que era
sempre fosc, completament desaparegut. Es va produir aquest moment, de manera
que la soluci era impossible d'ara endavant, va resultar una sensaci incmoda en
l'rbita, que els ulls fan un petit moviment, i immediatament tot el full amb les
marques numriques era visible una altra vegada. El moviment va ser ben fins i tot
percebuda com a tal o es va fer de manera arbitrria, o, finalment, que es va obrir en
el fet que ara un nombre d'ubicaci diferent situar en punts de fixaci ".
22)

Sobre Hemeralopia p. . 13

Fins ara encara no est clar quina s la base de la influncia del moviment. Ha estat
buscant per a ell en el fet que la diferncia en una nova, no caixa de cos encara
cansat, per a mesura que els components de la diferncia no es canviaran pel
moviment, per noms el lloc de la diferncia molt petita s una bogeria, per la qual
cosa no sembla que la condici fatiga podria reduir significativament pel moviment.
Aviat seria possible que es la vista duplicat de la diferncia s ms aviat per una
majoria de punts com la frescor d'aquests punts, el major vistositat a la diferncia en
el moviment causat, fins al moment, potser per a un resum de la impressi dels punts
presa successivament en el perode fins certs lmits t lloc. Finalment el segent, tot i
que encara no declarada, sin per la seva universalitat en un sentit una ra declaraci
substitut, diners en jocs que podria ser. Qualsevol comparaci de dues mides
diferenciats xit millor si successivament per les mateixes parts del cos, interpretem
com al mateix temps amb diferents, com EH Weber ha destacat i recolzat per proves,
i com ho va fer (captol 8), es va argumentar. Aix que veiem una petita diferncia de
dos pesos ms fcil pesant successivament amb la mateixa m que simultniament
amb diferents mans. Pel moviment dels components en els nostres experiments la
llum, per el contrast simultani per diversos punts de la retina es converteix en una
successiva per al mateix. En els mateixos punts, va caure a penes encara llum ms
forta cau una vegada ms feble i viceversa, i el ms rpid el moviment s, ms punts
es produeixen en el seu moment en aquesta successi a. No obstant aix, aquesta
explicaci fins ara s noms una suposici tan.
Segent una de les circumstncies que tenen influncia en la reconocibilidad d'una
diferncia, l'expansi dels components, sense que, per, la llei relativa a la intensitat
es canvia per quan l'extensi sempre roman comparable, com immediatament evident
pel fet que a les estrelles noms com aix ha de ser estesa ombra vlida demostrar. No
obstant aix, un punt de llum est en la mateixa intensitat no fcilment distingible de
la part inferior, com una superfcie de llum. Perqu ara aquest tema es tracta amb ms
detall en el captol 11, aix que sc aqu no respondre.
En tercer lloc, s'ha demostrat que una diferncia relativa de llum donada es detecta
fcilment, si hi ha els seus components en terra fosca llum com una llum en un fons

fosc. Aqu jeu sobre no noms sobre la base de l'experincia amb la indicaci
explcita d'Arago pel que fa a l'elecci d'un o altre en una relaci especificada per ell
equips fotomtrica abans 23);Hankel, per tamb t el mateix es troba amb motiu
d'altres proves fotomtriques, no seran publicats per fins ara.
23)

Les obres d'Arago, editat per Hankel.

Finalment, la segent observaci: En l'analogia de prestigi en cas contrari sol vlid


entre tons i colors, s una notable, des d'aquesta analogia tot el cam puntades,
circumstncia que la llei de Weber no noms com existeix en el regne dels colors, ja
que, poc desprs de comunicada, a les zones del terreny de joc, s a dir, les mateixes
diferncies apreciables en les freqncies no sn les freqncies dels colors
proporcionals. De fet, l'ull mant en els lmits de l'espectre a intervals d'un tercer petit
canvi de color petita, o fins i tot major, per, les transicions de color notables tan
aviat segueixen a la zona del groc i verd que totes les etapes de transici entre groc i
verd en el perode d'un mig to petita s'apinyen 24). Per cert, hi ha altres, no per ser
discutit aqu, assenyala en el qual l'analogia entre sons i colors fallar. 25)
24)

Helmholtz en els informes de la Berl. Akad., 1855. S. 757 i ss.

25)

Quan es tracta de S. 166 ff.


2) Sound 26).

A les zones del so s important distingir mers sorolls que no tenen terreny de joc
definida, que desprs ve simplement la fora com una cosa comptable en
consideraci, i sona, en qu el dependent de l'amplitud de vibraci, el quadrat de la
mateixa fora proporcional, i pel freqncia de vibraci depenent, ha de recaure en la
mateixa mesura fsic, especialment tenint en compte la quantitat. Les proporcions de
la fora que ser igual que en l'un que l'altre, que pot examinar noms aquesta ltima
alada. Resumim primer la fora als ulls.
26)

Quan es tracta de S. 160. Revisi S. 367-419.

Renz i Wolf 27) tenen sota la lnia de Vierordt pel mtode de casos b i el mal
proves sobre la sensibilitat de l'oda per les diferncies d'intensitat de so d'un rellotge,
que va ser muntat a diferents distncies de l'orella sota mesures adequades
contractats. Com a principal resultat es desprn dels seus experiments:
27)

Arch. H. de Vierordt 1856. 2. S. 185. Poggend. Ann. XCVIII.

"Si dues mides de so de la mes intensitats absolutament bastant febles percebuts en


successi immediata, de manera que la seguretat de la sentncia est creixent amb
l'augment de la diferncia entre els nivells de so en la forma en qu els valors de so
en les proporcions de l00:. Van ser 72 en totes les circumstncies distingir clarament
unes de les altres a mides sniques que es comporten com 100: 92, el nombre de

decisions correctes supera noms una mica la suma de mal i va romandre indecs ".
Aquests empleats amb experiments d'atenci mereixen consideraci com illustra
exemples de l'aplicaci del mtode de casos b i el mal, i sempre i quan el que est
per venir i per al segent en consideraci, el que indica un valor relativament baix en
el coneixement de les diferncies en la intensitat del so, sn per no com es pronunci
sobre la validesa de la nostra llei perqu no s'han dirigit a la igualtat de la diferncia
percebuda en els diferents nivells de so absoluts. Llavors, els experiments segents es
refereixen.
Quan estic amb Volkmann va parlar d'experiments fotomtriques en la gran
importncia d'un perode de prova ms general de la Llei de Weber desprs de la seva
execuci, va improvisar va suspendre provisionalment la llei de la intensitat del so
igual a la segent aparell, que es va preparar sense aquell mateix dia el cost
apreciable.
Consisteix simplement en un martell pendulierenden que es recolza contra una
placa de qualsevol substncia que sona o no sona. Com a eix del pndol era una
agulla de teixir fort, girant en forats de llaut, entre dues, muntat en una placa,
connectat per sobre d'una creu de fusta, columnes. s comprensible que, depenent de
si un greu o fa ms fcil, deixa caure de major o menor quantia contra la placa
d'martell, s l'aparell ms enfocaments o ms lluny, el so ser considerat fsicament
ms fort o ms feble. Ja que l'aparell en la seva versi en brut no tenia cap delimitaci
de les circumscripcions per a la determinaci de qualsevol elevaci repetida del
martell, el mateix Quartant era fer compensaci prevista amb alguns carcters de
compres a diferents altures en el costat de l'aparell i cada elevaci repetida del martell
determinat d'aquesta manera. El martell era de fusta i va colpejar una ampolla de
vidre quadrangular. Ara es van visitar dues elevacions del martell, que sona prou
diferents van donar que un peu directament en electrodomstics observadors no es va
equivocar quan, sense saber l'elevaci, va aconsellar que el so era ms fort; per poca
distinci suficient que si vost va reduir la diferncia a la meitat, el veredicte era
insegur i va ser parcialment casos equivocades part de ra i. Llavors l'observador
distant successivament en 6, 12, 18 passos, de manera que la separaci inicial ha
augmentat de dotze vegades a partir dels mateixos dispositius com a mnim. En cada
un d'aquests intervals, el mateix experiment es va repetir amb aquests dos elevacions
diverses vegades, que un segueix decidit reconeixible per a l'observador a la zona,
per noms tenia molt feble diferncia presentada. Ats que en 12x distncia de
l'observador la intensitat del so fsica en 1/144 ha baixat 28), per la qual cosa seria la
necessitat de no desapareix saber molt sobre els justos notable ms enll de la diferncia de la zona, si mai
depenia de la fora absoluta del so. Per

en les tres distncies de l'observador era el judici de


la mateixa tal com forma segura i correcta, com en la proximitat ms propera.
28)

Aix s exactament el que, per descomptat, noms en relaci amb


l'ocupaci de l'experincia d'estar en l'aire lliure. L'anterior es va emprar en un
espai tancat.

Aix que prima en alguns aspectes era la cmera i l'intent dels elements essencials
semblaven prou en compte i el resultat tan decisiu que era previsible, un model ms
precs amb un aparell acuradament construda donar lloc a cap altre resultat. De fet,
aquest ha, de fet es mostra en una escala molt gran experimental amb nivells de so
des del simple al ms cent vegades en experiments posteriors Volkmann que no han
contractat un pndol que cau, per lliure en una placa d'acer boles caient d'acer sota
les mesures necessries i en els pocs que he participat. En aquests experiments eren
dos altura de caiguda, modificada gravetat de la caiguda de les boles, com la distncia
de l'observador dins d'amplis lmits; les altures de caiguda i de les seves diferncies,
per en una escala vertical, al llarg de la qual el cas es va dur a terme, van determinar
amb precisi. D'altra banda, la forma de nomenament i l'xit dels assaigs de l'antiga
era consistent. Amb una varietat de punts forts sniques absoluts s a dir, la relaci
d'altures de caiguda mar van comparixer: 1 abr proporci igual dels punts forts
sniques, que per la segent derivaci correspon precisament suficient per provocar
una certa distinci per dos observadors amb bon discerniment, que van obtenir amb el
Renz i Wolf resultats probablement est d'acord.
Aqu est el, del diari d'observaci slida descripci detallada de Volkmann de les
proves.
"Una vareta prismtica es va graduar i verticalment collocat en un tauler, que es
pot obtenir per 3 cargols en la posici horitzontal. En aquest punt es munten dos
corredors, dels quals horitzontalment dos braos a, a terme. Des de l'altura dels
quals els dos braos Show, es deixa caure una pilota al tauler, la pilota va ser
atrapada entre el polze i el dit ndex;. la punta del dit ndex tocant el bra de 1 o .,

,
,

.
"El ms gran prop de la Horch observador frontera en els instruments
d'esdeveniments era 1 metre, la distncia mxima s de 6 metres."
"Les altures absolutes de caiguda, que va arribar a les comparacions
diferien 3: 11.0."
"El pes de les boles que cauen diferia com 1,35 GRMM.: 14,85 GRMM ......."
"Nombrosos intents dins de l'amplria de les diferncies de so van mostrar que
Heidenhain i jo estem en condicions de determinar amb les fortaleses de so certesa,
coms entre si com 3:. Comportament 4 Si la diferncia es redueix a les
proporcions 6: aix que vingui 7 ja noms errors i encara ms sovint la indecisi
davant els judicis. "
"Fechner aix confondre fins i tot en les proporcions 3 :. 4 molt sovint, per quan
s obvi que hi havia exercir influncia en augment de la discriminaci, perqu al
final d'una llarga srie d'observacions que diferia relacions fortaleses sniques 3: 4
cada vegada correctament mentre es va equivocar al principi freqents sentit com un

dret i desprs de judicis prolongats encara tercera falses declaracions en 2/3 fet b ".
Els experiments anteriors es basen en el principi del mtode de les diferncies a
penes perceptibles; i causa de raons anteriorment indicades, per mitj d'aquest mtode
no es pot aconseguir el mateix probablement nitidesa com el mtode de la dreta i
casos equivocades i error significar, de manera que els intents sn indiscutibles per
aquests mtodes encara desitjats. Per al excepcionalment gran variaci en els nivells
de so absoluts, que va tenir lloc en els experiments realitzats, sn prou crtic per a la
validesa de la llei en general, i que podria ser com a mxim una desviaci ordre ms
petita per la mateixa sigui possible dins dels lmits d'intents assalariats sense tal
probabilitat justificar-ho.
Seria til afegir unes paraules sobre que s'utilitzar en experiments d'aquest aparell
de tipus i la seva teoria.
Schafhutl 29) t prviament un instrument amb la caiguda de les boles per mesurar
la sensibilitat al so fort indicat, per, el mateix que s'utilitza noms per al mesurament
de la sensibilitat absoluta.
Igualment, el pndol so ha dibuixat anteriorment per a aquest propsit en
s. Itard 30) t tal per estudiar la sensibilitat de l'audincia servit amb trastorns de
l'audici sota el nom Akumeter, que consisteix en una anells de coure batuts, penjant
lliurement en un pal des de la erigit travs d'una columna en una mquina de
pedestals, i contra la qual la pndol colpeja l'elevaci es mesura en un arc graduat.
29)

Abhandl. d. Baier. . Akad. VII 2. Abth.


30)

Herba de Gehler. Art. Audincia. S. 1217

Jo mateix he deixar-me composo un pndol doble amb arc grau de so, on dos va
construir independentment pndol des de dos costats contra una pissarra
gruixuda 31) batre; No obstant aix, fins ara no tenia temps per experimentar amb
ella.
31) Amb

la fusta que he estat capa de no aconseguir el mateix so per a tots dos

pndols.
Seguint la teoria dels instruments:
Un pot trobar fcilment que quan un cos cau per caiguda lliure o com un pndol a
un altre cos, la fora del so que sorgeix d'aquest cas, les relacions de compostos de
l'altura de caiguda i el pes del cos que cau s 32), fins al moment la influncia de la resistncia
de l'aire i pot ser descuidat en el cas de la velocitat de les altres influncies pertorbadores.
32)

Schafhutl constitueix la intensitat del so s proporcional a l'arrel quadrada


de l'alada de caiguda de la imatge de so-cos (Mnchen .. Abhandl VII. 17),
que no puc veure b desprs de seguir derivaci anterior.

En efecte, la intensitat del so s proporcional al quadrat de l'amplitud d'oscillaci


del cos de ressonncia; l'amplitud d'oscillaci del cos de ressonncia est connectat a
la projecci (per frmules conegudes) proporcional a la velocitat, les partcules a
travs de la seva posici d'equilibri, digues mateix, amb la qual s'eliminen
d'ella. Aix est en la situaci acoblada de la velocitat a la qual incideix el cos que
cau i el seu pes. La velocitat a la qual afecta el cos, vaig donar la velocitat terminal
del seu cas, s proporcional a l'arrel quadrada de les lleis de cas de l'altura de
caiguda. Aix, el quadrat d'aquesta velocitat terminal s proporcional a l'altura de
caiguda, i per tant s tamb el quadrat de la velocitat a la qual les partcules es mouen
lluny de la posici de reps, i aix aquest cas quantitat proporcional. Des d'ara se sap,
no fa cap diferncia pel que fa a la velocitat final si un cos cau a travs de la caiguda
lliure o camins torts a travs d'una certa altura, perqu puguis veure l'examen anterior
de la mateixa manera que el martell del cas, el pndol (suposant que la fricci a l'eix
com infinitament) Aplicar com un cos en caiguda lliure. Vost ha noms si tant
gurdia per informar al cos que cau en l'inici d'una velocitat quan la funci especfica
de la intensitat del so ser vlid a partir de l'altura de caiguda. S'espera que la
resistncia de l'aire en les petites caps i velocitats a les que s'ha d'actuar en general,
com ms poden ser ignorats en aplicar avantatge quan cau cos.
De Vorigem evident que la intensitat del so amb el swing so no en condicions de
l'angle d'elevaci a la qual el martell s'eleva per sobre del seu punt ms baix del
pndol, per l'altura vertical, digues en proporcions de
estands,
desprs de les quals l'instrument podria ser igual graduar. Per exemple, des del
cosinus de 45 graus s igual a
0,707 i el cosinus de 90 graus s igual a zero,
llavors a partir de llavors la relaci dels nivells de so en aquests dos elevacions, 1 al
0,707 = 0,293-1 o nahehin com 3 a 10. L'angle d'elevaci 60 , 90 , 180 correspon
a una situaci dels punts forts de so : 1:. 2 En tant que l'elevaci sigui superior a 60
, la intensitat del so pot aproximar els quadrats del mateix conjunt en proporci de
manera que un qudruple doble elevaci, triples nou vegades la intensitat del so
correspon nahehin 33).
33)

Aix es dedueix de la frmula coneguda

- etc.

Aqu hi ha dues taules petites, donant a l'associat a l'elevaci d'un pndol so de 0 a


90 fortaleses de so i viceversa, si el gruix s'ha fixat en 90 igual a 1,0000 (en la
Taula I) o 10 (en la Taula II). A 180 llavors s dues vegades ms gran que a 90 , i
tots els nivells en les elevacions entre 90 i 180 caure aqu entre, no aplicar
fcilment un pndol en altituds superiors als 90 .
Taules sobre la relaci entre l'elevaci d'un pndol de so i la intensitat del so.
I. II.

Elevat. Fora Elevat. Fora

Fora Elevat. Fora Elevat.

90

1.0000 45

0,2929

10 90, 00

45, 57

85

0,9128 40

0,2340

84 ,
26

36 , 87

80

0,8264 35

0,1808

78 ,
46

25 , 84

75

0,7412 30

0,1340

72 ,
54

17 , 19

70

0,6580 25

0,0937

66 ,
42

12, 97

65

0,5774 20

0,0603

60 ,
00

1/8

9, 07

60

0,5000 15

0,0341

53 ,
13

1/16

6 , 41

55

0,4264 10

0,0152

50
0,3572 5
0,0038
Pel que fa a el camp en el qual la freqncia de vibraci s responsable per la mida
de l'estmul, es troben ms enll d'indicaci general de Weber que, tamb citat per
Weber, enfront de la informaci de Delezenne; per en les seves observacions, com
he convenut a mi mateix del seu tractat original de relacionar-se, en el principal, en
lloc del que les desviacions de la puresa, fins i tot quan aquest o aquell interval de
tipus (harmonia, vuitena, cinquena u. s w.) es poden distingir, ja que si la desviaci
respecte a la igualtat de dos tons en les mateixes proporcions de les freqncies o en
diferents nivells de l'Escala tonal igual a aparixer grans, que s la veritable qesti
de la Llei de Weber. Mentrestant, cal confirmar la llei en aquest sentit no noms un
control especial perqu s simple i dir afirmaci tan notori de Gehres musicals que
sn iguals a les proporcions de les freqncies que corresponen a una diferncia de to
percebut com a iguals en vuitenes diferents, de manera que el Llei directa del que s
habitual pot mantenir demostrat algun lloc fins i tot per a grans diferncies
aqu. Tamb Euler, Herbart i Drobisch tenen la mateixa gefut en el seu estudi
matemtic del tonal.
Vaig entrevistar a diverses persones amb bones audincies musicals amb la
contractaci ocasional de proves amb un so de fusta pndol ho va copejar la fusta, si
no vermchten una comparaci de la relaci dels nivells de soroll als 45 i 90 amb
unes relacions d'estirament de llanaments. Alguns es van declarar incapaos; Per
per estrany que sembli, votat la majoria, que en una comparaci estaven rebent
(independents entre si i sense saber dels judicis dels altres alguna cosa) a continuaci
d'acord amb el de comparar la proporci d'un quart.Per vaig a donar a aquests
intents del seu nic ocupaci anterior crua i casual almenys una mica del que el
compliment no va ser l'excepci, i sostingui a si mateixos sent molt dubts que una
comparaci directa entre les relacions de fora i l'altura pel sentiment mai

dibuixar. De totes maneres, entra en els resultats d'aquests experiments en forma


afirmativa per Renz i Wolf, com Volkmann es va ficar en ella, el que no s'inclina a
diferncies molt significatives en els nivells de so (3: 10) per estimar el ms alt.
En la mateixa relaci era interessant per a mi, per un msic (virtuosos del viol v.
Wasilewski) per escoltar la declaraci, que ha estat la meva experincia en els
festivals de la can renans que un cor de veus 400 dels homes no s molt ms forta
impressi do de 200.
3) pesos. 34)
El mitj del mtode de les diferncies a penes perceptibles van obtenir resultats
Weber, pel qual es necessita la primera confirmaci del nostre dret al camp dels
intents de pes ja han estat citats. Les seves proves tenen el mrit especial, que en una
part de la mateixa, la sensaci de pressi de la pell se separa dels sentiments
musculars, i els resultats obtinguts d'aquesta manera s'han comparat amb els obtinguts
amb les reivindicacions comuns d'ambdues sensacions, per, desprs sobre mi el
mtode de casos b i el mal empleats experiments de la qual detall el discurs
endavant es far, se celebrar al en l'aixecament dels pesos en comparaci, la
connexi natural entre les dues sensacions es relacionen. Una separaci exacta dels
dos era, de fet, no ben executats d'acord a la modalitat del procs, per va ser posat en
llibertat un perode de prova conjunta de la llei per als dos, tenint en compte la
precisi dels quals va prometre l'addici til mtode d'aquests intents van ser en virtut
de no estudiar el mtode per a la prova la llei determina.
34) Quan

es tracta de S. 164, 186-199. Revisi S. 168-173, 358-367.

Per entendre el que segueix, una referncia al que sovint es necessita, el que es diu
en el captol sobre l'aplicaci del mtode, i sense que jo crec que cal tornar aqu de
forma detallada.D'altra banda, alguns documents i exemples illustratius es trobaran
al que es diu all baix.
En la meva srie de la prova principal sobre el tema en qesti sn dues, a dues
mans i un (a dreta i esquerra especialment crrer) handed que, tant comparables, a
travs d'una srie de 6 pesos principals, 300, 500, 1000, 1500, 2000, 3000 grams dut
a terme amb han realitzat uns resultats molt consistents. El nmero amb una sola m
s a l'octubre i novembre 1856 nomenat dues lliurat al desembre de 1856, al gener de
l857. Les circumstncies dels experiments de les dues sries van ser les
circumstncies normals descrites a la general. En concret, les segents observacions
sobre aix:
Cada srie inclou tant a 32 dies de prova 12 64 destacaments eleva tot
el 32. 12. 64 = 24576 elevacions simples o casos. Cada pesos principal P sn
(peridicament de manera parcial) dues parts de relaci especfics com el pes
addicional D aplicada, s a dir, 0,04 i 0,08 P P. El pes addicional aquest ltim pot
semblar gran, sn, per, com es pot convncer de les segents taules de prova encara
casos prou malament, que est connectat amb els mitjans del mtode descrit,
cadascun (al voltant de 2 casos projectats) en comparaci amb un simple doble
elevaci, en comptes de justificar a repetir Herwiegen alternatiu on D = 0,08 P busca

proporcionar casos gaireb ni falses , En cada prova de 12 dies. 64 = 768 aixecaments


van ser als 6 pesos principals, cadascuna en 2 divisions, cadascuna amb 64
elevacions, tots amb la mateixa proporci D provat, i aix noms desprs de dies o
setmanes, com s'indica a continuaci, canviar. Tamb va ser en part desprs de dies
en ascendent ( ) I descendint () conseqncia processal de pesos principals. Aix que
veuen en totes les sries de prova de dos en cada un dels sis pesos principals en el
conjunt 32. 128 = 4096 s'eleva o casos; 2,048 amb D = 0,04 P, i tant amb D =
0,08 P; 1.024 d'ells i tant . En dues mans el fixar els 128 elevacions de cada dia
estaven amb cada un dels principals pesos incontinuo empleats en la una m
seguiment d'aspecte 64 amb la m esquerra, 64 amb la m dreta, amb l'alternana de
l'esquerra i la dreta va fer que el comenament de dia. A la fila de dos mans va ser
desprs de dos dies utilitzats amb una m noms desprs de cada 8 dies entre D =
0,04 P i D = 0,08 Pvan canviar. Aix ha portat a la diferncia que en el conjunt de les
dues mans els valors de sensibilitat, tant per D's sn molt similars, de manera que
aquesta srie amb un reconeixement de la llei pot servir, segons el qual la relaci
entre el dret a la quantitat total de casos de la mida d'D a una velocitat
constant h depn 35), mentre que aquest no s el cas, es va lliurar a la fila en les setmanes amb
0,08 P relativament ms petits que els valors de sensibilitat amb 0,04 P donen el que
en l'observaci (Ch. 8) en qu passa. Per pel que fa a la influncia de la mida
d'mfasi en els valors de la dimensi, el que importa aqu sol, amb una sola m s tan
comparable en si mateix, ja que els dos m.
35)

La present Llei s d'acord amb la discussi en Captol 7 a la relaci dels

valors
de t = HD s'expressa en la nostra taula Fonamentals, desprs de la
qual cosa una doble D un doble t all quan les influncies p, q sn eliminats.
T ara el primer lloc per comenar amb la ms fcil, si no exacta, utilitzeu manera
aquesta srie d'observacions, el nombre total de casos correctes r per als diferents
mfasi P,especificats per algunes circumstncies importants, per sense separaci
dels 4 esdeveniments importants i cap disminuci en l'exacta mtriques, s a dir, els
valors de t = HD, que es pot calcular de la mateixa per fins i tot sense aquest clcul
els principals resultats elegibles de les proporcions d'agregats per a tots els
esdeveniments nmeros guanyadors tamb r seran sortejats, segons la qual segueixen
el tractament ms rigors de files res ser capa de permetre el luxe d'arribar una
mica ms aguda que els mateixos resultats.
La unitat de pes utilitzada en el segent s tots els fotogrames.
Per estar en el significat dels nombres en els segents quadres, sens dubte, li dono a
la mateixa expressament per al primer nmero de la primera taula. El nombre 612
a P = 300, D =0,04 P, n = 1.024, diu que quan un pes important = 300 grams i un
pesos addicionals = 0.04 mfasi, per la qual cosa 12 grams, el nombre de casos
correctes de tots els dies, on els principals pesos en ordre ascendent ( ) Es van aplicar,

va ser 612, mentre que el nombre total de casos, b i el mal junts, va ser en les
mateixes circumstncies en 1024, desprs de les quals el nombre de falsos 1024-612
= 412 era. A partir de llavors, es comprendran els nmeros restants de la mateixa
Bedeutungder. El nombre r de la columna vertical de suma final pertany supsit 4
vegades n els nmeros en les columnes especials, vaig 4096, com una intervenci tal
com s'especifica perqu el r de columnes verticals abril especialitats s'afegeixen a la
columna final total vertical; per, escoltat el nombre r del circuit horitzontal total de
la columna 6 vegades n als nmeros especials, digues 6144, com el r, que el 6 P estan
en la mateixa columna vertical, s'afegeixen a la columna de l'horitzontal totals de
circuit.
I. Nombre casos apropiats r del dos mans set.

n = 1024
P

Sum

d = 0,04 P

d = 0,08 P

(N = 4096)

300

612

614

714

720

2660

500

586

649

701

707

2643

1000

629

667

747

753

2796

1500

638

683

811

781

2913

2000

661

682

828

798

2969

3000

685

650

839

818

2992

Total
(n = 6.144)

3811

3945

4640

4577

16973

II. Nombre casos apropiats r la srie amb la m.

n = 512
P

d = 0,04 P
Esquerra

Sum
d = 0,08 P

Drets

(N = 4096)

Esquerra Drets

300

352

337 344 318 387 372 386 342 2838

500

339

332 348 335 383 402 413 366 2918

1000

325

343 382 388 383 412 389 422 3044

1500

353

358 371 383 406 416 435 430 3152

2000

378

353 369 382 413 418 414 421 3148

3000

367

343 364 386 426 433 429 438 3186

Total
2114 2066 2178 2192 2398 2453 2466 2419 18286
(n =
3.072)
Ometo, ja que no pertanyen aqu, totes les discussions sobre la diferncia entre els
resultats d'aquestes taules d'acord a les diferents circumstncies (com la diferent
grandria de D,utilitzar l'esquerra i la dreta, i ),
,
. Aqu geschahe l'especificaci dels resultats d'acord amb les
circumstncies, principalment noms per la ra que per tal de mostrar que el nombre
de casos correctes r respecte als pesos principals P en totes les circumstncies
segueixen en molts aspectes el mateix passatge, que s'eleva lentament amb els
principals pesos, i en el majors pesos principals, 2000 i 3000 grams, nics canvis una
mica ms. Si vost ha pres aquesta correspondncia per a les diferents condicions
experimentals a l'ull, el que pot adherir-se ms a la suma final columnes verticals, que
en dues taules per a un n tipus = 4096 els nmeros guanyadors en els mfasi
individuals.
Si ara la llei trobaran demostrat directa i precisa d'aquests experiments, per la qual
cosa seria, en consideraci del fet que a tot arreu la mateixa proporci de pes
addicional s el principal pesos, tots els nmeros de r per als diferents mfasi no
noms aproximats per tingui exactament el mateix. Aquest no s el cas. No obstant
aix, s la desviaci d'aquesta forma per a l'experiment segueix sent de la llei, de la
mateixa manera que poc que busquen una veritable desviaci quan la desviaci, que
trobem al lmit inferior en les rees de percepci de la llum, per igualment i en molt
aspectes analgiques com un requisit de la llei. Com en la sensaci de llum que, fins i
tot sense accs de la llum externa t, de fet, prenem existent, excitaci llum interior
amb crrega, pel que aqu, fins i tot sense un pes externa P existent, el mateix amb
l'elevaci de la categoria, pes del bra i qualsevol pea que cobreix ( els meus
experiments ms que un lleuger mniga de la camisa 36). I com la llei es pot
confirmar directament en les antigues zones, tractant noms d'acord amb, com pot ser
l'abandonament de la vista interior contra l'exterior, com en altres rees noms
d'acord amb, ja que el pes del moment d'aixecar el bra encara exclusiu contra
l'exclusiu de pes pot ser descuidat.
36)

A ms, continua sent qestionable, no ha de ser presa en compte amb un


valor determinat en quina mesura la pressi d'aire en la pell, per aix sembla
dir el que en el cos amb offset.
Realment per, veiem en els nostres ms alts pesos principals noms unes
desviacions molt petites de l'exigncia de la llei, i el curs general de la desviaci en el
sentit en qu s'espera que sigui reservat creu di els nmeros guanyadors creixen
lleugerament amb el P. Penseu a saber, l'ascendent en grandria principals

pesos P sempre el mateix additiu absoluta A virtut de Armgewichtes junts, mentre


que D merament proporcional amb P creix, com en els nostres experiments s el cas,
per descomptat, caigudes, la qual cosa el nombre correcte s dependent, de la major,
per ms A a P s'esvaeix en el divisor, vaig donar ms P si mateix, i s notablement
constant en els punts on P s'ha convertit en prou gran que 1 punt de vista com no
contrria ve en consideraci; tal com ho mostra l'intent.
En el pes no menyspreable del bra, pot al principi noms notar que l'augment, que
els principals pesos de 300-3000 grams obtinguts per no en un acumulacions encara
ms forts de nombres amb ascendent guanyar P sn coneguts, i en particular que no
ho fa en la transici entre els dos pesos principals ms petits 300 i 800 grams s
notable, on fins i tot en la srie dues mans ms aviat mostra una petita
disminuci. Per aquesta ltima anomalia inicialment indecisos sobre la qual torno
ms tard, per la qual cosa s en primer lloc, no s'ha de considerar com establert que la
crrega al bra pel seu propi pes s portar de la mateixa manera en atac, com un
propsit gefgtes pesa externa; En segon lloc, s'ha de tenir en compte que el pes
aixecat P a l'extrem del bra de palanca, les formes del bra d'elevaci, actua, actuant
en les prioritats del pes del bra del bra per en un ms curt, el que redueix el seu
moment proporcional; en tercer lloc, que l'addici d'aquest moment durant els
moments de P s merament per la sensaci muscular, per no per la sensaci de
pressi en consideraci, perqu noms el pes P, per no el pes del bra actua
opressiu sobre la pell; En quart lloc, finalment, que els nmeros guanyadors de les
taules anteriors encara no permeten mesura precisa de la sensibilitat, sin simplement
per mostrar el progrs de la sensibilitat en ascens amb els principals pesos de totes
maneres. s aqu, de fet, fora el que s'explica en el captol 8; i sobretot t la
circumstncia esmentada en consideraci que la influncia del moment de
l'elevaci p a gran augment de l'mfasi est creixent, i per tant d'acord a l'observaci
en el terme. 8 fa que la suma dels casos apropiats mica ms petits que el que seria
sense aquests influncia pertorbadora de la caixa, de manera que els nmeros
correctes en els ms alts pesos principals serien lleugerament ms gran, lleugerament
diferenciades fallat des de la part inferior sense aquest trastorn, de fet. Aix ve
especialment en consideraci en els pesos ms petits complementaris 0,04 P, per, en
contra de la major 0,08 P d'impacte p relativament ms llarg desapareix. Aix que
tens els dos de m en srie per als principals pesos 1500 i 3000 per ser els nmeros
correctes en 0,04 P a Summa 1,321 i 1,335, en 0,08 P contrast, en 1592 i
1.657; utilitzat amb una m igual que en 0,04 P els nmeros 1465 i
1460; 0,08 P 1687 i 1726. La diferncia s molt ms gran en 0,08 en dues
files P 0.04 P.
Un elimina la interferncia dels efectes secundaris p, q ntegrament per l'anterior
(Ch. 8) discutit la mateixa compensaci completa que es basa en la separaci i el
clcul separat dels 4 esdeveniments principals. Aqu segueix el primer lloc,
l'especificaci dels r valors desprs dels 4 casos principals en una primera taula (III) i
el mitj de la taula fonamental (fins i tot sense fraccionament)
derivats samarretes valors en un segon (IV). En els "mtodes de mesura" Et dir una

especificaci adequada per a la srie amb la m; Aqu vull amuntegar massa


nombres. Els resultats definitius, en qu un ha de pagar pel que fa a la part inferior de
la segent discussi de la qesti de la nostra llei, en les columnes 4 HD i
8 HD incls en la Taula IV; les altres columnes d'aquesta taula i tota la taula III
arribat per al nostre propsit present, noms els documents que sens dubte es tradueix
en consideraci; Per, pot la manera d'explicar la forma en qu aquests informes sn
per guanyar, i els seus molts punts del mtode per a res til, ja que beifge exemple
commutaci.
L'amor d'entesa segur vaig a discutir de nou els primers nmeros de les dues taules
segents:
El nombre r 1 = 328 a P = 300, D = 0,04 P, n = 512 es diu a la Taula III que, amb P =
300 grams, D = 12 grams, 512 casos de la primera caixa principal, digues on D en
erstaufgehobenen gots de peu esquerre est donant 328 casos reals.
El nmero corresponent t 1 = 2.547 de la Taula IV s'ha trobat d'acord amb la taula
fonamental mitjanant l'addici a
les corresponents t es pren
valor. L'especificaci n= 512, v = 1 significa a la part superior de la Taula IV que
cada t valor s (sense fraccionament) es deriva d'1 per 512 casos.
III. Desprs dels 4 casos principals valors especificats r del conjunt amb les
dues mans.
n = 512
D = 0,04 P

P
r1

Sum
D = 0,08 P

(N = 4096)

r2

r3

r4

r1

r2

r3

r4

300

328 304

328

266

404

358

372

300

2660

500

352 274

321

288

399

339

364

306

2643

1000

334 318

335

309

377

365

410

338

2796

1500

346 323

308

344

408

402

399

383

2913

2000

296 365

309

373

404

385

439

398

2969

3000

244 393

265

433

392

447

390

428

2992

Sum

1900 1977 1866 2013 2384 2296 2374 2153 16973

IV. A partir dels valors de la taula derivada anterior t del conjunt amb les
dues mans.
n = 512, v = 1.

D = 0,04 P

D = 0,08 P
Sum

t1

t2

t3

t4

4 HD

t1

t2

t3

t4

Total
4HD

Total
8HD

300

2547 1677 2547 346

7117 5679 3692 4260 1535 15166

22283

500

3456 624

7482 5444 2958 3932 1749 14083

21565

1000

2769 2181 2807 1856 9613 4469 3973 5971 2920 17333

26946

1500

3224 2363 1820 3147 10554 5873 5584 5444 4726 21627

32181

2000

1394 3973 1856 4301 11524 5679 4813 7558 5397 23447

34,971

3000

- 416 5168 312

37403

2290 1112

7200 12264 5123 8067 5034 6915 25139

Dissabte 12974 15986 11632 17962 58554 32267 29087 32199 23242 116.795 175.349
Un veu el molt de la naturalesa dels 4 casos principals els nmeros r el canvi, i la
quantitat d'aquests canvis influiert la mida d'mfasi amb. En P = 3.000 el nombre
correcte s r = 244 (que s'obt restant el nombre correcte del nombre total 512) fins i
tot ms petit que el fals 268, que desprs t un valor negatiu t ha realitzat (a la Taula
IV) (veure. Cap. 8). Aquests casos es donen per cert bastant abans en els meus altres
taules d'observaci.
Ara pot utilitzar la Taula III, al Cap. 8 regles donen una compensaci completa i
determinar la influncia p, q per posar-se en l'exercici, en el qual la determinaci de
respondre aqu com no hi ha inters.
A ms, es pot comparant el en D = 0,04 P i D = 0,08 P valors de suma obtinguda de
la taula de la t de convenuts que aquesta suma valora el D's sn marcadament
proporcional, s a dir, a 0,08 P va obtenir notablement el doble de la 0,04 P va
obtenir el que els mrits de l'operaci desprs de la factura (s. cap. 8) observaci feta
avalades 37). No obstant aix, aix s per respondre a tot aqu en detall.
37)

Amb aquesta finalitat, em menteixis, per cert, tamb t altres assajos.

El que importa aqu s que veiem com els totals de 4 HD, 8 HD, que mitjanant
l'addici d't 1, t 2, t 3, t 4 han sorgit constant en els diferents P sn el que vost acaba
aix, com la suma dels nombres r, de la qual es deriven, seria si la nostra llei s
vlid, i si el pes del bra no P zutrte.
El nombre de columnes 4 HD 4 HD agost HD fer saber, l'ex per a cada un dels dos
pesos addicionals proporcionades, en particular, aquest ltim s'afegeix al tant que sn
en realitat aqu en mtriques elegibles que sense la Miteinflsse la ubicaci temporal i
espacial dels vasos p , q s'hauria obtingut, s a dir, productes de l'extensi de la
sensibilitat diferncia h en el de 4 o 8 vegades el pes addicional D, donant com a
resultat de dividir per 4 o 8 D38), la mesura de la diferncia h es trobaria fins i tot per als
diferents mfasi. Aix no tindria accs de Armgewichtes per les nostres lleis pesos P i
per tant el proporcionals li pesos addicionals D es troben inversament proporcional, i

desprs donar els productes 4 HD o 8 HD es troben en els diferents mfasi


iguals. Ats que s ara possibles desviacions de la igualtat ms fcilment a avaluar, a
partir de proporcionalitat, igual que en els productes s de 4 HD, 8 HD detenir sense
colpejar h propi retorn.
38) D

s per a la columna 8HD de mitjana 0.06 P. Un clcul ms a prop, per el


clcul s de h per D = 0,04 P i D = 0,08 P particularment 4 de
columnes HD fan, i d'aix noms el valor mitj probable de h a cerca.
L'ara perqu millor visi introdum els valors de les tres columnes principals
dividint relativa amb 4 o 8 en el valor senzilla HD tornar a la taula junts. La
designaci de v = 4, v = 8 dir sobre la columna, d'acord amb l'en el Cap. 8 indica la
notaci que qualsevol nombre de columnes relativa de 4 o 8 vegades n es deriva
observacions; n per s = 512
V. valora HD representa la srie a dues mans.
n = 512
D = 0,04 P D = 0,08P Recursos
P

(V = 4)

(V = 4)

(V = 8)

300

1779

3792

2785

500

1871

3521

2696

1000 2408

4333

3368

1500 2639

5407

4023

2000 2881

5862

4371

3000 3066

6285

4675

Sum 14639
29200
21,918
Pel significat abstracte dels nmeros HD definici amb la qual es tracta aqu noms
pel que fa a la Konstatierung nostra llei, en un sentit per a l'experiment, de manera
que s aix: quan s'aplica per a cada un dels principals ponderacions aplicades en lloc
del mateix pes addicional relativa, com s'ha fet, aquesta dividida pel nombre HD o un
mltiple donat d'o fracci de HD hauria aplicat, de manera que seria tot un nombre
igual
obtenir-se. Aix que vost ser z. B. en dues mans configurar la pgina
segent d'acord amb la declaraci dels assaigs que pertanyen als principals pesos
2000 i 3000 grams de pes addicional, que destaquen com aquests mfasi en la
mateixa proporci-se, s'han relativa a dividir nombres que 4500 i 4909 sn
proporcionals, de manera que igualment cauen en la sensaci.
Fins i tot si aquest projecte de llei resultats no sn definitius, a la qual jo noms
folgends vinc, el tinc, per aqu es dna amb diligncia, ja que no difereixen
significativament de la definitiva, per la qual cosa es podia aferrar-se a ella, desprs

de tot, i perqu sense gran amplitud tots els documents de la mateixa podria donar,
des de la qual poden reproduir-se de acord amb les normes indicades en el captol 8
en si. Aqu estan tots els nmeros de la dreta, que per al mateix esdeveniment, el
mateix P i D es van obtenir durant tot el mes d'observaci, en el seu conjunt, i sense
fraccionament per derivar les t ha utilitzat valors de la taula fonamental. No obstant
aix, jo, com a (s .. Cap 8) va observar prefereix a totes les meves proves, les
variacions dels factors p, q per eliminar, les assegurances t valors per a cada cas
principal de fraccions pures amb n = 64 per calcular especialment, i aquests es
combinen per resumir o valors mitjans. Pel que s folgends succeeixen tant en dues
mans la una sola m com sries. Els nmeros correctes d'aquestes fraccions de 64 i
derivat de l'individu samarretes valors reprodueixen aqu de forma individual, per
costaria massa espai, em limito per tant folgends que es van ensorrar de tots els grups
poltics, amb el nmero vdivideix les fraccions Definitivament Resultat per les dues
sries per donar, en el qual per fi s detingut.
VI. Valors HD el joc a dues mans.
n = 64.
D
= 0,04 P

(V = 32)

D = 0,08 P
(V = 32)

Recursos
(V = 64)

300

2023

3918

2971

500

1965

3705

2835

1000

2530

4637

3584

1500

2774

5910

4342

2000

2966

6034

4500

3000

3296

6520

4908

Sum

15554
30724
23140
VII. Valors HD fila amb una sola m.
n = 64.

Esquerra
P

Drets

L. u. R.

D = 0,04P D = 0,08P Recursos D = 0,04P D = 0,08P Recursos Centre


total
(V = 16) (V = 16) (V = 32) (V = 16) (V = 16) (V = 32)
(V = 64)

300 3916

4845

4381

3658

5360

4509

4445

500 2876

5246

4061

3349

5584

4467

4264

1000 2906

5649

4278

5103

6230

5667

4973

1500 4016

6426

5221

4638

7647

6143

5682

2000 4700

6515

5608

4517

6821

5669

5639

3000 4455

8084

6220

4551

7616

6084

6152

Sum 22869
36.765
29769
25816
39.258
32539
31155
De tant en tant m'agradaria aqu de nou en un punt de mtode d'explicar-se per la
comparaci de la taula VI amb la Taula V. Tant, vigent per al conjunt de les dues
mans, les taules es basen en els mateixos valors d'observaci i noms en que a la
Taula V, els valors difereixen HD sense altre fraccionament que desprs dels 4 casos
importants, usant n sn = 512 derivada, en la Taula VI per amb forta fraccionament
usant n = 64 D'aquests, depn, d'acord amb l'observaci (. Chap 8), que tots els valors
de l'ltima taula sn lleugerament ms grans que els de la primera. La desviaci seria
indiferent si la relaci de l'ampliaci en tots els valors seria el mateix, ja que mai
arribi aqu noms en condicions. No obstant aix, alguns valors es van incrementar en
altres circumstncies que en altres. Aix depn, com es pot demostrar a partir d'una
discussi especial de la srie d'observacions, que a partir que p i q no sn
completament romandre constant durant la srie d'observaci d'un mes a causa dut a
terme, per tenen varia irregularment. Mitjanant la divisi de les files en tals
fraccions petites, que durant cada un dels quals la variaci pot ser menyspreada,
elimina per a l'eliminaci de p i q derivar-se dels mateixos desavantatge, i per aquesta
ra sn els valors obtinguts a la Taula VI els de la Taula V s preferible. Mentrestant
evident, per no hi va haver diferncies significatives en curs entre dues taules de
valors, de manera que tamb probablement molt ms curt derivable en el primer,
podria haver roms dempeus. En qualsevol cas, la comparaci d'aquestes taules pot
donar una indicaci del que alguns poden canviar els valors de mesurament absoluts
en funci del grau de fraccionament.
En comparar els resultats obtinguts amb les mitjanes finals de la srie amb una sola
m i amb les dues mans, es troba,

einhnd.
zweihnd.

300

1496

800

1504

1000

1,325

1500

1309

2000

1253

3000
1254
desprs de la qual cosa la proporci dels dos valors disminueix lentament amb

l'augment d'mfasi, per la constncia sembla estar acostant-se.


La vista del curs dels valors hd en les Taules anteriors VI i VII ensenya ara molt
conscients que la mateixa condueix essencialment a la mateixa cosa, quan la transici
dels nombres ren les primeres taules, excepte que el creixement dels
valors HD amb P des especificat bsicament en el ms alts P valors s una mica ms
notable que la dels nombres r. Tot i aix, per, la creixent aproximaci a la igualtat
amb el creixement representa P a terme amb suficient claredat.
Aix que prepara't per als tres ms alts P valors = 1500, 2000 3000 grams a la fila
gen zweihndi al centre dels valors hd = 4342, 4500, 4908; al 5682 amb una sola m,
5639, 6152 al seu lloc. Mentre P 1500-3000, s a dir, des de la simple puja dues
vegades, s'eleva HD comparativament molt poc, s a dir, en relaci a 1,13 vegades
des 1,08 vegades sola o.
Ara em semblava interessant, aix, per a la llibertat condicional de la llei important,
la igualtat aproximada de HD 2000 i 3000 de nou per assenyalar, en els pesos ms
alts per als dos ms alts Hauptge-pesos en particular; i jo vaig portar a Set-ness en
una srie de proves, que tamb tenia la intenci de comparar el mtode amb una sola
m i amb les dues mans en l'alternana dels intents de les dues sries anteriors, en el
seu conjunt dna feina a la srie, no hi ha seguretat d'una subvenci tal comparaci
(vegeu ms amunt); per cert tamb, declarat ja per altres grans assajos,
proporcionalitat de samarretes valors amb l'aplicat D per provar ms.
Aquesta srie tamb 32tgig, s al desembre de 1858 i gener 1859 es va s'especifica
baix (per sota) circumstncies normals, per tant, encara que molt ms tard, bastant
comparable amb l'exempleat. Cada experiment t 8 departaments de 64 elevacions,
tota la srie fins al 32. 8. 64 = 16.384 aixecaments. Entre els dos pesos principals es
van canviar d'un dia per l'altre, entre una m i zweihndigem procs desprs de dos
dies, a ms de tots els dies per dos departaments entre un pesos addicionals D =
0.04 P 0.08 P va canviar, de manera que quan P = 2000 relativa 80 i 160, a P = 3000
relatius 120 i 240 grams, respectivament. A ms, alternat amb el mtode d'una sola
m, ja que aquesta sempre tan sostenen, esquerres i dretes d'acord a cadascun un
departament de 64 aixecaments.
Per distingir-la de l'anterior Jo dic a aquesta srie d'experiments, el de dos i amb
una sola m. En primer lloc li dono a la Taula VIII afegeix el nombre r de 4 casos
principals en un Apercu preliminar; per, fora comparables calcula de taules Taula
IX VI i VII sota separaci de 4 casos principals de fraccions de 64, els
valors hd sense si ms no aqu, per la seva amplitud, per anunciar els documents
d'aquest clcul en espcie.
VIII. Nombre de casos correcta r de dos i de conjunt amb una sola m.
p

Dues mans
n = 2.048

Handed
Esquerra

Drets

n = 1024

n = 1024

D = 0,04P D = 0,08P D = 0,04P D = 0,08P D = 0,04P D = 0,08P


2000

1,280

1.503

708

840

681

863

3000

1297

1536

737

882

703

847

Sum

2577

3039

1445

1722

1384

1710

La suma de r en p = 2000
5875
- - - - - = des 3000-6002.

IX. Valors HD del conjunt de dos i amb una sola m.


n = 64.

Handed

Dues mans

(V = 16)

(V = 32)

Esquerra
D
= 0,04P

Drets

D
D = 0,04P D = 0,08P D = 0,04P D = 0,08P
= 0,08 P

2000 2461

5018

3456

7078

3709

9464

3000 2702

5326

4270

8310

4212

8028

Sum

10344

7726

15388
7921
17492
La suma de la HD a P = 2000
31186
- - - - - - = 3000 - 32938

5163

En estricta comparabilitat de les circumstncies externes i el mtode de clcul


d'aquesta srie amb la srie anterior, les xifres de la Taula IX han de ser coherents
amb els de la Taula VI i VII per = P Vots 2000 i 3000 Per ells estan en el conjunt de
dues mans considerablement ms petit, i d'acord amb la una m, encara que est a
prop de les xifres de 0,08 P, sin que sn considerablement ms petits de 0,04 P, on
cal recordar que el nombre de srie lliurats en D = 0 , 04 P i 0,08 P en si no s entre
ells mateixos sn comparables ho demostra el fet que el passat no sn apreciablement
dues vegades la primera, i, (aix) com s'ha assenyalat ja, depn que s'obtenen en les
diferents setmanes , Aix pot ser una prova de que el que s'ha dit, dna que no s'ha de

comptar amb una comparaci de valors dimensionals obtinguts en diferents perodes,


fins i tot si les circumstncies externes eren els mateixos. Mentrestant, aix fa
comparabilitat en cada fila pel que fa a les condicions en qu aix s, no hi ha
entrades.
Que en la nostra gamma actual, on l'intercanvi entre els dos D's es va dur a terme el
mateix dia, a partir de la r valors calculats HD sensiblement proporcional donat
el D's Show s una de les confirmacions de la nostra norma comptable.
Desprs Definitivament resultats aix prendre HD de P = 2,000 a P = 3,000 nica
Es comporta-Nisse 31.186-32.938 a. La desviaci de les dues figures d'igualtat
significa la desviaci de l'exposici directa de la llei de Weber, que s'explica per
nosaltres a travs del pes del bra zutretende. El nombre 9464 en la taula anterior,
per, s en comparaci amb tots els altres nmeros massa gran de terra comuna per
accidents; i per tant no la desviaci mica menor del que seria ohnedem. Per cert, el
resultat principal d'aquesta srie s la confirmaci perfecta del resultat de la primera.
Ja que la relaci de la part amb la que el parell de la part superior del bra s
atribuble al pes aixecat, probablement, no s possible determinar al davant, en part
pel moment els supervivents no volen ser avaluar amb precisi de mesurament, en
part perqu no se sap exactament en quina relaci entra en l'efecte de la sensaci
muscular en l'efecte total, podrem recordar el de P valor atribuble als nostres valors
de HD es determinar segons el requisit de la validesa de la nostra prpia llei; per
mostra certa consideraci que no estan ben prou.
Prenent el respecte de la interacci entre cada altres condicions de precisi
independents vlids durant el clcul de les probabilitats de principis errors subjacents,
com ho faria, si la sensaci muscular noms el valor t '= H'D i la sensaci de pressi
per si sola el valor t' = h "D en un determinat pesos addicionals D hauria generats a
partir de la interacci de la mateixa un valor t =
esperar, i posteriorment realitzar una sobre versachte Rechnungzu. Ara s t 'd'acord a
les nostres lleis en la relaci inversa de P + A, on A s com s'entn
anteriorment, t noms en la proporci inversa de P, per tant, un ha

quan c 'i c sn constants. El tres incgnites c ', c ", A seria llavors fora del nostre dels
diferents de P valors obtinguts HD de determinar. No obstant aix, encara que la
dificultat d'aquest clcul es superaria, faria l'anomalia amb un petit P, que s igual al
seu discurs, un clcul exacte de la forma.
Que en les transicions de P = 300 i P = 500 grams s t en torn augmenta ms aviat
alguna cosa es redueix, s una anomalia que no es pot explicar de l'abans
esmentada. No crec que a causa del nombre insuficient d'observacions que descansen
sobre les coincidncies, per, s la possibilitat que no simplement exclosos perqu
per noms s lleuger, i els nmeros de prova de grans dimensions sn necessaris per

ajudar a mantenir fora de perill fundada petites diferncies; per a part d'l'acord de les
dues sries de proves en cada un dels quals una gran quantitat d'intents d'recomptes
ha tamb noms per als valors ms petits de P l'augment de t amb un creixement
del P proporcional ms per l'augment dels moments de P de moment de Armes s
aqu relativament gran. I llevat que circumstncies especials que interfereixen amb
els pesos ms petits estan presents, que es va superar per la seva influncia en el ms
gran, s'hauria hagut de fer en la meva opini, s necessari en la mesura reclamada.
En qualsevol cas, ara puc estar sense llum de perill en aquesta anomalia, la seva
caixa forta Konstatierung mitjanant la realitzaci de noves proves, fins i tot li
agradaria ser desitjable en lloc, per desprs d'una mica de probabilitat de
l'esdeveniment em sembla realitzar, que realment participacions en la natura.
Es pot imaginar que una pressi creixent per, a banda de la reducci de la
sensibilitat que s proporcional segons les nostres lleis amb l'augment de l'estmul, o
associada per la compressi mecnica de les terminacions nervioses o al percepci de
la pressi Aparells auxiliars expressa un efecte de disminuci de la sensibilitat que en
els pesos ms grans contra el segent nostra lleis influncia que ha de tenir una ra
ms mplia i profunda, desapareix; per podria fer amb ms petit sost
principalment. Aix, la reducci de la seria T, l'aparici Wachstume de P explicar. Jo
no sc contrari a la present posar el fet en relaci amb l'altra manera tamb
enigmtica em sembla que percebem un toc pessigolleig lleu ms, i ser ms estimulat
per Reflex Action pel una pressi una mica ms fort, tot i que la preponderncia de la
sensaci roman per a una pressi molt forta. Per admeto lliurement que aquests sn
noms idees que requereixen un examen ms detingut i podr fer suggeriments a.
s molt probable que, igual que el camp d'intents pes divideix el lmit inferior de la
llei amb el camp d'experiments de llum, aquest ser el cas en relaci amb el lmit
superior, noms que les proves no continuen fins a tal lmit de mi han estat on la
tensi comena a tenir un efecte perjudicial, i tamb, per descomptat, podria ser
continuat durant un temps prou llarg sense desavantatge permanent no pel mtode de
la dreta i casos erronis, que requereix una enorme quantitat d'intents d'aconseguir
resultats fiables. Per potser seria fer la prova de l'experincia en aquest sentit pel
mtode de tot just diferncies notables per poder rebre sense desavantatge; ja que el
grau de precisi que s res a guanyar amb aquest mtode, s menys lligat a la
quantitat d'intents.
Revisem l'anterior, la investigaci sobre la validesa i lmits de la nostra llei en les
rees de proves de pes encara est lluny d'haver concls; i els meus propis intents de
resoldre el problema segons el qual la necessitat de Weber a seguir un segon pas a la
primera, ni algunes noves modificacions del mtode. Un pot desprs de fet fins el
moment de dir que les observacions generalment concorden molt b amb la llei que
no es pot dubtar de la seva validesa aproximada o exacta dins de certs lmits; Per
l'anomalia en el lmit inferior, la qesti del lmit superior, el Konstatierung ms
precs i determinar la influncia de Armgewichtes, la discriminaci completa i precisa
de la sensaci sensaci de pressi i el mscul, segueixen sent punts que esperen la
finalitzaci de futurs experiments. Experiments de Weber han la llei primera

demostrat en general, sense que el mtode era adequat per a ser declarat que garanteix
les desviacions; els meus experiments han revelat els que no tenen agregat rica, amb
aix eliminar la part posterior, que les circumstncies dels que depenen, per tenir en
compte exactament estar deixant.
Si b no hi pot haver dubte que l'allament de la sensaci de pressi s'aconsegueix
de forma experimental Weber d'on es colloca l'mfasi en les ltimes falanges de la
m recolzada en les taules; A mi em sembla, per, l'allament de la sensaci
muscular no s tan segur per l'altra, en el tractat sobre el tacte i el sentit com S.
546 aconsegueix li donen on els observadors a m inclou la punta combinada d'una
tela en qu penja un pes; quan sigui necessari, el pes ha d'actuar tant ms cal lliscar
la punta a m, el ms pesat s, si el no, per tant, contrarestat per una forta pressi
Zufassen ms. Per si la pressi pot mantenir-se constant, de manera que una pressi
constant per res vindria menys d'una complicaci dels experiments en la
comptabilitat.
Un mtode per allar la sensaci muscular exactament en els experiments no
enfonsament o jo. Per allar la sensaci de pressi potser probable, mantenint el
nostre mtode, l's de boles o martells que cauen de l'altura a causa de la pell, fins i
tot ms adequat que l'aplicaci de pesos latents; i una comparaci dels resultats
obtinguts d'aquesta manera amb les atorgades per l'aixecament de peses, sigui de no
poca interessos.
Independentment de la qesti de la nostra llei s el resultat directe de la
informaci comunicada en les proves anteriors de la segent manera pot pronunciar.
Quan augmenta comparativament un pes donat amb una altra, la qual s'afegeix un
cert pes addicional a l'anterior, per la qual cosa es pren el pes extra absolutament a
haver de ser ms que com ms gran sigui l'mfasi s ms igualment notable com a
diferncia entre els dos pesos en la sensaci a caure.
Deixa crixer, el pes extra s proporcional amb els principals pesos, pel que no s
la seva absoluta, per la seva grandria relativa en relaci amb els principals pesos
segueix sent sempre la mateixa, de manera que la vistositat d'aquest pes excedent
relatiu creix raonablement amb les actualitzacions als mfasi ms alts; per tendeix
sempre ms a la igualtat, per la qual cosa la diferncia de perceptibilitat mateixos
pesos relatius Ms en els principals pesos de 1500 i 3000 marcs noms s petit, sobre
les circumstncies 10: 11 correspon. s a dir, els pesos excedents relatius a 1500 i
3000 grams mfasi tindrien lloc de ser igual a alguna cosa com 11: 10 comporten
encara apareixer igualment notable, per tant, proporcionar una proporci igual
precisa als casos equivocades en el mtode demgemen.
No obstant aix, aquest augment de la transici de la vistositat mateix pes relatiu
ms amb la mida dels principals pesos pateix una excepci a l'mfasi molt baixos per
la vistositat en aixecar d'entre 300 i 500 grams en lloc d'alguna cosa fora dels
augments; mentre que ms de 800 grams de pas ascendent continua gehends
respectats.
La ra del Ganges excepcionals en els mfasi de baixa s prcticament desconegut,

i noms (el) va emetre una conjectura informal, per tant; el motiu de la desviaci de
la mateixa noticeability relativament iguals ms pes a mesura que puja a majors pesos
principals es poden buscar amb una probabilitat que el moment de pes de la sortida i
en la criana amb el bra de luxe ve com una extensi d'mfasi en atac, que de la
igualtat relativa, realitat que s'estableix per a aquest engrandiment mfasi respecte,
ms l'entrada de pes fa.
L'aplicaci de diversos ms pesos en un i els mateixos pesos principals, la vistositat
creix amb la mida del pes addicional. Aquesta major vistositat t una major relaci de
bns als casos equivocades pel que fa al nombre total de casos de resultats en aplicar
el mtode de la dreta i casos erronis per a la comparaci dels pesos. El nombre de
casos correctes per no creix en proporci amb la mida del pes addicional, per en
proporcions ms petites.
El (cap. 8) regla donada, per mitj de la taula fonamental per esbrinar com el
nombre correcte canvia d'acord amb el pes addicional, confirmat en l'experincia.
Aquests resultats s'obtenen mitjanant experiments amb pesos principals = 300,
800, 1000, 1500, 2000, 3000 grams i ms pesos iguals a 0,04 i 0,08 d'mfasi, de
conformitat amb la criana dels pesos amb una sola m i amb les dues mans, amb la
separaci es troba error constant, el que dependr de l'hora i la posici espacial dels
pesos superiors.
4). Temperatura de 39)
La qesti de com la nostra llei pateixen sensaci de temperatura de l'aplicaci, per,
inclou darks. EH Weber 40) s'inclina a acceptar; "que ms aviat l'acte d'aixecament i
enfonsament de l'temperatura de la nostra pell que pot percebre el grau, s'augmenta o
disminueix al que la temperatura. No ens sentim per. exemple, si el nostre front o la
nostra m est ms calenta fins que posar les mans al front, on sovint percebem una
gran diferncia entre els dos, i de vegades la m, va trobar un altre front ms calent ",
el que pot afegir altres, Weber va afirmar experincies que noms han d'anarhi. Mentrestant, sembla que hem de sentir una calor durador en forma de calor, fred i
persistent com freda capa si prou diferent de la temperatura normal o mitjana.
39)

Les gust europeu. i Gemeing. S. 549

40)

Quan es tracta de p.165.

De totes maneres, aix que, si vols estirar la qesti de la llei de Weber respecte a
les diferncies de temperatura en consideraci, de cap manera com un estmul en
aquest cas la temperatura d'un zero absolut arribar en qesti, sin que simplement la
diferncia entre una temperatura a la qual ens sentir ni la calor ni fred, perqu la mida
de la calefacci i la sensaci refrescant depn noms dels mateixos. Aquesta
diferncia pot ara augmentar i disminuir, i la qesti de la llei de Weber ser si una
igualment gran augment relatiu no s la temperatura absoluta, per aquesta
temperatura resultats de diferncia en el seu igual increment apreciable en general o
igual de la sensaci de temperatura.
Segons alguns, per de cap manera suficient, experiments que he fet en aquest

tema, que sembla ser tan dins de certs lmits de temperatures moderades, encara que
no va decidir el cas est en temperatures molt fredes i molt calentes.
Els meus intents es fan prop de 6 dies (al desembre de 1855) pel mtode de les
diferncies a penes perceptibles, com sempre a la mateixa profunditat vaig utilitzar el
mtode weberi de la immersi alternativa de dos dits de la mateixa m en dos gots
amb aigua tbia igual , Observar servit alguns molt exacta i precisa en comparaci, en
la divisi de mig grau, termmetre Greiner'sche amb Skale Reaumur'scher la
Leipziger Gabinet fsic, on desenes de parts de la mitjana, de manera que la vintena
part d'un tot, el grau es poden estimar molt b.Ats que un d'ells d'acord a la
declaraci de Hankel, que va tenir l'amabilitat de deixar-me tenir el mateix per als
experiments, com en la seva prpia Konstatierung a 0 , 05 o 20.1destacat graus ms
alta que l'altra, de manera que cada observaci, per tant, s'ha corregit. Sobre les
condicions restants de la srie experimental donar el que sigui necessari d'acord amb
els resultats.
Dins de les temperatures al voltant de 10 a 20 R. He trobat la sensibilitat a les
diferncies de temperatura tan grans que les diferncies a penes perceptibles no
permeten determinar amb precisi. Un mxim de sensibilitat, on es advertit de fugida
o gaireb desapareixen les diferncies, s en tot cas, dins d'aquests lmits, sense
permetre una determinaci directa precisa. Prop de 20 a la temperatura de la sang,
no van ms enll de les meves intents significativament, em vaig trobar amb els
resultats de la llei de Weber molt b apropiada quan (molt empricament) com a
mesura de la temperatura d'estmul l'excs de temperatura de la temperatura mitjana
entre la congelaci de calor fred i la sang = 14 , 77 R. 41) adoptada per la diferncia
amb prou feines perceptible a la temperatura d'aquesta enquesta va mostrar
proporcionalment a la temperatura mitjana. Aqu sn els abans que tot el clcul de
gravats, les diferncies de temperatura amb prou feines perceptibles D a les
temperatures T, en el qual es van observar, aquests ofereixen com a mitjana entre les
dues temperatures entre els quals la diferncia D ha estat observats i els valors
calculats assumint de D que les diferncies a penes perceptibles 77 van a temperatura
superior a 14 excedents, proporcional. La primera pgina (I) cau aquesta taula, ja
que les diferncies observades sn aqu en tot s massa petit, per consideraci, i
poden servir nicament per a demostrar la insignificana de tot just diferncies
notables dins dels lmits de temperatures d'aquesta part de la taula; mentre que el
segon costat (II) de 19 , 13 R. li agrada prendre la seva correspondncia entre
l'observaci i la comptabilitat en consideraci.
Jo
Data
de
vers.
Dezbr.

II
D Nm R.

t R.

obs.

Data
ber. de
vers.
Dezbr.

D Nm R.
t R.

obs.

ber.

15,03 0.19

0009

26

19,13 0.15

0.16

26

15,40 0.10

0023

26

20,45 0,20

0.21

26

15,55 0.09

0028

26

20,63 0.15

0.21

26

16.18 0.15

0051

26

21,20 0,20

0.23

21

16,70 0,20
**

0070

26

21,73 0.25

0.25

26

16,71 0.09

0070

21

23,30 0.30

0.31

21

16,75 0,10
**

0072

21

25,35 0.40

0.39

21

16,88 0,25 * 0076

21. 26

26,80 0.40

0.42

21

17,00 0,00
**

0,081 21. 26

28,80 0.60

0.51

26

17,20 0,20

0,088 26

30,50 0.60

0.57

21

17,30 0,10
**

0092

31,35 0.60

0.60

26

17,69 0.23

0,106

26

18.78 0.15

0145

26

41)

Aquesta temperatura es basa en els requisits trmics del cos hum a travs
de Lichtenfels i alegre en la Abhandl. de Viena. Akad.
Aix li dna als valors calculats de la taula per l'excs de temperatura per sobre de
14 , 77, s a dir, t - 14 , 77 multiplicat per 0,03623. Aquesta constant s ms que de
les observacions de t = 19 , 13-31 , derivat 35; per tamb sn l'observat i calculat
d'acord amb que els valors constants de D 14 , 77 i menor de 19, 13, que, com he
dit, noms traces s'adjunten a la primera pgina de la taula. Les observacions de la
taula pertanyen a 3 dels 6 dies de prova; per les observacions de l'altra 3 noms
relacionada amb una temperatura inferior a la temperatura vol dir que jo
particularment dono a continuaci.
El que els valors amb asterisc designades de D es refereix al primer costat de la
taula, de manera que no sn els que no sn ms que apareix com a penes perceptible,
per tan notablement (1 estrella) o significativament (2 estrelles) en el registre
d'observaci, que s ms que notablement aplica. Un dels significatiu per a les
diferncies de sensacions (a 17 ) podria ser en el termmetre (la correcci requerida
a 0,05 fet aix) ja no reconixer. Alguna vegada un podria estar inclinat a assumir la
temperatura mitjana de ms sensibilitat per aquests valors i no als 16 a 17 a 14 ,
77, i s possible que sigui all. Per vost pot en els valors gaireb desaparici
de D per construir prop de la temperatura mitjana mai res segur, tenint en compte
que, a part de les fluctuacions de la sensibilitat de l'escala de vistositat, els errors de
lectura d'una molt lleugera desviaci entre la temperatura de l'aigua i el termmetre

s suficient per causar aquestes diferncies o fosca, encara que possible preocupaci
va ser presa per reduir aquestes fonts d'error per als ms petits. La sortida del clcul
de 14 , 77 correspon per en general millors observacions.
Incidentalment, encara que les restes de D per sota de t = ocorren gaireb en l'ordre
dels errors d'observaci 20 , no poden purament com a tal sn aplicables, perqu la
prova es realitza generalment, sense saber, per la qual l'aigua s una preponderncia
de la temperatura es va dur a terme, i va decidir noms desprs de repetides immersi
altern quan jo creia que era el resultat molt segur del que va tenir lloc al punt que he
fet trampa en molt grans proves de nombres noms una vegada en les proximitats de
la temperatura central, on els justos notable les diferncies sn gaireb infinitament
per l'es va trobar en l'ex-post Konstatierung que diferencia assumit penes perceptible
en els vasos oposats, ja que on jo li vaig creure, mentre que els casos molt sovint
darboten on he pogut trobar cap diferncia entre les dues aiges, i desprs sempre
Realment ning pot assumir o baix, aquesta zona, frontera de la mentida apreciable
en els termmetres trobat el que tamb demostra per una mena d'equilibri de poders
que la informaci termmetre i que els detalls dels sentiments eren generalment
fiable.
Amb el evidents a partir de la taula, la llei de la Weber prou apropiada, el progrs
de les diferncies a penes perceptibles per sobre de la temperatura mitjana, la mesura
en qu pot ser jutjat a causa de la petitesa de les diferncies, per hi ha simetria es va
dur a terme per sota d'ells. A uns 10 cap avall, les diferncies a penes perceptibles
eren encara massa petita per donar al seu medi alguna cosa, per al final se'n van anar
sense comparaci ms rpidament en augmentar fred, igual que amb la forma anterior
i amb la llei de Weber s compatible; de manera que fossin empricament bastant ben
representats quan una proporcionalitat mateix amb la tercera potncia de T - t suposa,
on T = 14 , 77, t la temperatura a la qual es va observar la diferncia amb prou feines
perceptible, i la 0,002734 El valor s el que (T - t) 3 ha de multiplicar-se per obtenir la
diferncia amb prou feines perceptible en el termmetre, que es basa en un terreny
com en una forta disminuci de la sensibilitat al fred. Probablement trobareu una
diferncia similar quan es mira a la temperatura apropat sobre addici de calor a la
sang, on es produeix la sensaci de cremor, per segueix sent notable que la desviaci
per sobre de la temperatura mitjana s'inicia en els graus ms alts, per,
immediatament per sota de la temperatura mitjana comena.
Aqu segueixi la segent frmula
D = (14.77 - t) 3. 0,002734
Els valors calculats de compilaci amb el que s'observa en el lmit de temperatura
+10 , 5 i + 4, 5 R. En el fons, vaig rebre uns dies en molt diferents els uns dels
altres valors amb la finalitat de construir alguna cosa en ell.
Data

t R.

14 , 77
D
-t
observat calculat

Diferncia

Els intents
Desembre
.5

4.60

10,17

2.80

2.88

+ 0.08

23a

5.32

9.45

2.54

2.31

- 0.21

23a

5.43

9.34

2.40

2.23

- 0.17

21a

5.65

9.12

2.00

2.07

+ 0.07

23a

5.69

9.08

2.54

2.05

- 0.49

.5

5.73

9.04

2.22

2.02

- 0.20

.2

5.81

8.96

1.62

1.97

+ 0,35

.5

5.85

8.92

1.80

1.94

+ 0.14

.2

5.88

8.89

1.75

1.92

+ 0.17

.2

6.11

8.66

1.55

1.78

+ 0.23

1. 25

6.98

7.79

1.06

1.29

+ 0.23

25a

7.15

7.62

1.40

1.21

- 0.19

23 25

7.18

7.59

1.49

1.20

- 0.29

25a

7.20

7.57

1.30

1.19

- 0.11

.2

07:21

7.56

0.91

1.18

+ 0.27

23a

7.64

7.13

0.93

0.99

+ 0.06

26a

8.18

6.59

0.75

0.78

+ 0.03

.5

8.20

6.57

0.80

0.78

- 0.02

23a

8.43

6.34

0.65

0.70

+ 0.05

23a

8.56

6.21

0.61

0.66

+ 0.05

23 26

8.71

6.06

0.53

0.61

+ 0.08

23a

8.73

6.04

0.45

0.60

+ 0.15

2. 15a

9.15

5.62

0.48

0.49

+ 0.01

2. 25

9.77

5.00

0.40

0.34

- 0.06

.5

10.5

4.27

0.40

0.21

- 0.19

33.38
33,40
En vista de les moltes dificultats que es presenten en les pgines d'aquestes
experincies, i sobretot, que es prenen els valors de completament diferents dies junts
en el mateix, no estic segur que esperen en part en la plena comparabilitat de la
sensibilitat, en part, precisa que mant la mateixa escala subjectiva
d'Ebenmerklichsein, aquesta oferta Resultats d'un partit de la calcula amb els valors
observats i un intercanvi de diferncies positives i negatives entre l'observaci i el

projecte de llei representa, perqu puguis estar complagut. Per descomptat, l'acord
seria augmentar encara tenen molt si m'hagus volgut ometre alguns valors no molt
apropiats, per he donat tot el que estava a la llista com a pena perceptiblement abans
del clcul. Per estic molt lluny de la frmula donada per ms d'una emprica, dins de
certs lmits suficients per mirar. Per completar, per fi afegir encara ms de 10 , 5-14
, 20 valors observats de D per quan haver vist res ms segurament, que sn molt
petits. No obstant aix, encara sn una mica ms grans del que haurien d'estar d'acord
amb el clcul, si s'aplica la frmula anterior, com la compilaci del calculat desprs
de shows amb els valors observats.
Data
Els intents

D
t R.

obs.

calc.

0,161

Desembre
25a

10,88

0.15

23a

11.36

0,13 *) 0,108

.5

11,45

0.30

0100

.5

12,15

0.30

0,049

.5

12,40

0,20

0036

25a

12,50

0.15

0032

21a

13,30

0,20

0009

21a

13,40

0.25

0007

.5

13,50

0.15

0006

.5

13,90

0.25

0002

5. 21
14,20
0.15
0001
*) s significatiu que en comptes de notable.
Encara que aquestes proves es realitzen amb gran atenci, poden encara una
repetici dels aspectes apareixen desitjable que els intents han estat per sota de la
temperatura central a les temperatures ms que ascendent, descendent contractat per
sobre de la temperatura mitjana, el que la comparabilitat pot fer alguna cosa de
l'entrada. Tamb seria assegurar la llei de Weber per sobre de la temperatura mitjana
segueix sent un observacions nombres molt ms grans necessries, com sn presents
aqu, aix que em puc donar el resultat d'aquests experiments noms com temporal,
desprs de tot, possiblement com encara estan subjectes a modificaci. Jo ho dic
explcitament com a tal, i crec que la llei de Weber dins dels lmits especificats per
tant de fet fa bastant probable ge de decisions, per de cap manera van demostrar. La
meva intenci era que aquests judicis Beziehun gen encara per completar o
renovar. Per se m'ha trencat i he ja que no va tenir temps de tornar-hi.

Sobre la modalitat dels experiments que porto ms caracterstiques per:


Els dos vaixells, que contenen en l'aigua de diferents temperatures, van ser els ports
d'argila grans per frenar el canvi de temperatura com sigui possible. Van ser fins ara
plens d'aigua que en submergir els dits ndex i mig de la m dreta a terra, l'aigua just
fins a l'articulaci d'1 a 2 membres del dit ndex (comptant des de la Palma a)
m. Aix que la mateixa mida de contactes sempre es prepara amb l'aigua. El
termmetre muntat en bastidors adequats, va aparixer amb les boles a la meitat de
l'aigua que es va agitar b abans de cada observaci. La temperatura de l'aigua va ser
alterat en part per agitaci amb gel, alguns amb metall o Tongeschirren, que s'ha
situat a l'estufa calenta. Els dos dits que noms l'intent van ser noms sempre immers
en un dos vaixells a la part inferior, a l'esquerra, fins que ella va acceptar una
temperatura constant, llavors submergeixen alternativament en un i altre vaixell fins
que s'hagi format una avaluaci. Va ser la sensaci de la temperatura en la qual jo
vaig trucar a penes perceptible, de manera que la temperatura va ser modificada per
agitaci en la direcci oposada, de manera que jo no s si l'excs de temperatura
passa a l'altra embarcaci o no, i repeteix l'observaci fins sobretot einfand noms
desprs de diverses repeticions d'aquesta esmena, una diferncia a penes perceptible,
un procs que per descomptat s bastant tedis. La temperatura es llegeix
immediatament desprs de judicis setter.
Encara que noms he acceptat el valor sensaci amb prou feines perceptible com a
autoritat, per, tinc a la meva observaci registra tamb, el ms possible constant
detinguts, els valors de sensaci, desprs de la srie ascendent de la seva mida,
gravat.
Imperceptiblement, gaireb imperceptiblement, a penes perceptible, notablement
ms clara, decidida, forta, molt forta. Per descomptat, no s'espera que clara distinci
d'aquests valors.Els valors eren gaireb imperceptiblement aquells en qu no estava
molt segur que no enganyen i, encara que aix podria ser controlat mitjanant
l'observaci, per, una coincidncia aleatria era llavors possible; Per tant tinc
aquests valors utilitzats noms en la mesura que, si molt lleugerament amb notable o
significativament reunit prop dels mateixos o diferents dies d'observaci, els fons
d'aquestes disposicions com un sol perceptible portat en compte el que ha passat un
parell de vegades.
Sense cap dubte ser desitjable si s'afegeixen ms produir-se tamb en aquest camp
els assajos a altres mtodes pel mtode de les diferncies a penes perceptibles.
Volkmann t el Sr. Lindemann semental. Med. Causats a experimentar d'acord amb
el mtode d'error mitj, i la seva tesi doctoral que escriure, que s el mateix, sota el
ttol: ".de.Sensu Caloris Halis va defensar en 1857". Per a partir d'aquests
experiments suggereix no tant perqu l'escala de temperatura s a dir, a travs relativa
de 7 i 14 , 6 i 45 , 55 C dues vegades i dues vegades ascendent descendent, per
tamb el que ve d'alguns intents en cada interval de temperatura l'intil desprs del
principi del mtode de mitjana d'error perms. La m dreta es va llanar aquesta al
canell, i de fet en la srie ascendent sempre primer ms clid al principi, quan el
descens sempre primer en l'aigua inicialment ms fred, que desprs relativa de ms

fred o ms calent d'una aigua per Zugu per la sensaci d'igualtat va ser presa.
En les dues files ascendents, s a dir, on Lindemann va provocar l'estabilitzaci de
les temperatures dels dos cossos d'aigua de la sensaci successivament en
temperatures cada vegada ms altes, un error positiu sempre es comet en els dos
descendint per contra sempre s un error negatiu. Un pot preguntar-se si aix es va
deure que es va avanar en l'ascendent i la srie descendent en sentit invers l'escala de
temperatura, o que en cada experiment separat, la transici en sentit invers entre
l'aigua inicialment ms clid i ms fred va succeir. Des del fet, per, que la igualtat
dels primers intents, cada un 4 files mostren la relaci especificada, aquest ltim es
va a tancar. Per cert, no es troba aqu, com en alguns aspectes, a la informaci ms
precisa sobre les circumstncies de qu es tracti.
Aix que tens aqu els resultats que es veuen afectats de manera significativa per
errors constants, i d'acord a la regularitat amb qu canvien els errors individuals en
cada fila en ordre ascendent o descendent a travs de l'escala de temperatura, els
diversos errors semblen constant gaireb nua, perqu la variable error hauria de
mostrar grans irregularitats en detall. El mnim s el mateix cridaner.
Entre 26, 38 i 4, 8 C. 42) (tots dos inclus.) Va donar 23 proves de les sries 1
ascendent regularitat + 0,05 com un error amb l'excepci nica de 5 intents. A
temperatures ms altes i ms baixes crixer l'error, per poc, i una mica irregular cap
amunt de manera que l'interval entre 39,4-45,5 nic error 0, 5; 0,6; 0,7; 0.8 ocrrer
ms baix (+ 0,5-14,6, de manera que la srie va comenar ascendent, + 0,4 a 16 i 18
, 2 etc). A la segona srie ascendent era de 31,35 a 42 , 9 van trobar en 14 intents
ascendent invariablement + 0,05 com un error;aquest es va elevar ms fins 0,1-44,8 i
45, 1, i ms profund cap avall a + 0,25 a 7, 9 i 8,4. En el primer nmero descendent
d'errors va ser - 0,05 41,5-19,5 en 22 experiments descendent observats amb
l'excepci de tres, es va anar a - 0,1 i 44,7-0,29 a 7 ; En el segon nmero descendent
d'errors va ser - 0.05 41,65-19,35 observat invariablement en 21 assajos descendent, i
es va aixecar fins - 0,1 i 44,9 a 0,25-7,55.
42)

Cito aqu sempre noms el menor dels dos temperatures entre els quals hi
havia la diferncia.
Aquests experiments estan d'acord amb la meva d'acord que un dels intervals, on
l'error gaireb desaparixer l'error desprs de la pgina de les gelades com a lloc
desprs de banda la calor de ms rpid o en majors proporcions. Introdueixi errors
molt ms petites que de mi i abans per Weber, es va trobar que les diferncies a penes
perceptibles, per aix no s una contradicci, ja que l'error a tot arreu ha de resultar
una mitjana de menys de les diferncies a penes perceptibles desprs del punt (cap.
8); en part, pot penjar amb el fet que noms dos membres de dos dits, Lindemann
estava immers tota la m. Una diferncia ms substancial s que Lindemann es troba
la d'interval defectes ms petits a la temperatura de la sang voltant, prendre aix amb
mi l'interval ms petites diferncies sensibles a la temperatura mitjana
s. Mentrestant, pot ser degut al seu error aparentment principalment sn constants,
no jutjar si Aqu hi ha una contradicci real; i hi ha noves proves sobre aquest tema,
en tot cas necessari. A partir dels experiments anteriors de fet ja s evident que el

carcter lleu de la sub-de Schie, que encara pot ser reconegut com els errors comesos
en mitjana, la capacitat de mesurament exacte s'oposa a un gran problema.
Potser la ms apropiada hauria de ser tractar sobre aquest tema una aplicaci
anloga del mtode de casos b i el mal, com ha passat en el meu Gewichtsversuchen. Per descomptat que va a fer no es pot aconseguir fcilment el que les
temperatures i les diferncies de temperatura constants, com es pot obtenir els pesos i
les diferncies de pes; si ara s possible redueix les causes dels canvis de temperatura,
i z. B. la temperatura nous registres desprs de cada 10 observacions i si cal regulats,
pel que sembla, sobretot tenint en compte les reduccions, que permet la taula
fonamental que s'obtindrien resultats tils ,
5) mides extenses. 43)
(Judici i Tastma.)
A part de la indicaci general de Weber, t per al judici F. Hegel Mayer 44),
esprrec. med. a Tbingen, una confirmaci aproximada de la Llei de Weber pel
mtode del que s correcte i casos erronis, on, malgrat tant pel que fa a la quantitat
massa petita quantitat d'intents, com la falta de comparabilitat, la que els fons es
dibuixen entre mltiple, , obwaltete que deixen molt a desitjar, ja que podrien ser
considerats molt autoritria. Essencialment, les proves van ser comparar lnies d'una
longitud donada, alguns horitzontal, alguns vertical, vist prviament amb altres lnies
que eren diferents a algunes fraccions ms grans o menors dels mateixos, en l'esmena
Mentrestant, per investigar la seva influncia, la intenci principal de l'observador
era, i comptar quantes vegades l'estimaci, ja sigui gran o ms petit, era correcte,
incorrecte o en suspens es va mantenir. Tant permet concloure les seves observacions,
la proporci de casos b i el mal no es va mostrar significativament dependents de
l'absolut, sin noms per la grandria relatiu de les fraccions, que es tradueixen tamb
el mateix Hegel Mayer atrau; per els resultats sn generalment molt irregular, pel
que ometen el seu alliberament especfica.
43)

Quan es tracta de 174-178. Quant a Revisi judici S. 334-358. Sobre


Tastma amors. S. 423-427. Sobre el Mabestimmungen el sentit espacial,
Abhandl. el real. Sachs. Ges. dW XXII, nm. II p. 111 i ss. Sobre validesa de la
Llei de Weber en el camp del sentit del temps de revisi S. 419-423,
Abhandl. el real. Sachs. Ges. d. W. XXII. No. I, pg. 9 i ss.
44) Arch. XI de Vierordt. p. 844. 853

Els meus propis i Volkmann d'experiments realitzats pel mtode d'error mitj, on es
van observar les distncies entre els petits pics o fils parallels, donant una
confirmaci molt definida de la llei per a tots irgends distncies considerables vaig
donar de 10-240 millmetres amb un distncies oculars de 1 peu a 800 millmetres
per les sumes d'error purs o error mitj, que es van obtenir en aquest cas, les
distncies anar amb la major precisi proporcional, ja que noms es pot sempre
esperar. Contra deixar proves de Volkmann com el causat per ell intenta Appel de (un

estudiant amb ulls especialment aguts) no troben distncies micromtriques 0,23.600.000 en els intervals dels ulls, que s'adhereixen a l'abast visual de costum,
aquesta proporcionalitat. Podeu, per, trencar l'obtinguda d'aquesta manera (desprs
de l'eliminaci de l'error constant) sumes d'error purs o error mitj en dos
components, un d'ells, jo, constant crida del Volkmann 45), en les diferents distncies
normals constant, els altres teixidors I ' trucar a la variable cal, en el sentit de la llei de Weber les
distncies s proporcional. Ex

s, probablement, tamb en els experiments amb les majors


distncies en els Jocs, per s tan petit que desapareix notablement contra aquest
ltim, les distncies proporcionals, component a majors distncies, i la incertesa de la
seva determinaci es cau, per, a molt petites distncies forma la major part de la
suma d'error variable. En les distncies molt petites de 0,2 i 0,3 millmetres per a l'ull
de Volkmann l'error va ser ampliada pel que sembla anormalment per irradiaci.
45)

No s un error constant en el sentit de cap. Confondre 8, per tan bo que


sorgeix dels errors de les variables, com l'altre component, i l'nica ra per la
constant enfront d'ella va cridar perqu ella, de la manera anterior determina
constant a diferents segueix sent la distncia normal, no com la prpia variable
d'weberi per tant canvia.
Aix que ja veus que aqu hem de veure amb un lmit inferior de la llei per al
judici; i probablement serien molt grans distncies tamb poden trobar una tapa.
Els principals resultats s'inclouen en la segent. Tots ells es refereixen a les
variables pur error en l'anterior (cap. 8) van indicar significat i donen tota la pura
suma d'errors , ( )
(2), per a qualsevol distncia en particular, derivats de fora del
termini fraccions de m observacions46), de manera que el nombre total d'errors, que han
contribut a una suma especial, m s. Els nmeros i m sn particularment s'especifiquen
per a cada srie d'observacions. Columnes per a les sumes horitzontals aplica
doble ,
. . . .. s a dir, van ser sempre la mateixa
quantitat d'observacions de posici esquerra i dreta de la distncia normal (L. i R.)
quan les distncies eren horitzontal, o en la capa superior i inferior (O. i O.), si sn
vertical, contractat, el que s'especifiquen els resultats.
46)

Es fa a Cap. Agost 1 certa diferncia en els valors absoluts d'una suma error
pur, si es deriva a partir de fraccions o de la totalitat del context.
Noms la srie micromtric V amb distncies verticals di entre fils horitzontals, la
resta de distncies horitzontals di entre fils verticals (on es van aplicar les
discussions), emprat.
La proporcionalitat de les distncies pot ser directament a la sumes
simples provar sense noms l'error mitj

es deriven.

La suma de quadrats pot, si es vol, per derivar l'error mitj quadrtic

sn

el que vost mira en la constncia i el governador tenen la relaci normal de


la mesura permesa per les coincidncies, est convencent que l'examen, per, vaig a
passar per aqu. Noms perqu puguin ser utilitzats per provar el que s fcil de
deduir de les condicions anteriors, i es considera en altres llocs amb ms detall per
mi, que la suma dels quadrats ( ), dividit pel quadrat de la suma d'error (AD) 2 i
es multiplica amb dues vegades el nombre d'observacions, pel que aqu amb 2 m, el
nombre aproximat Ludolf'sche sn. Noms que les observacions de la srie I i II en
la distncia ms petita a causa d'una circumstncia no s aqu per a la transici b a
xuclar. No obstant aix, aquestes relacions ens hi anem per el no especificat.
Totes les files que s'esmenten aqu, els van portar d'error ms o menys constant
amb la declaraci en aquest lloc no t cap inters, per es duran a terme en els meus
"mtodes de mesura".
Srie I Fechner (9 desembre 1856-17 gener 1857).
5 distncies horitzontals, a travs de la petita sortint (Nhnadel-) Spitzchen de dos a
propsit ocult, juxtaposada per mi sobre la taula, cercles determinats i l'alada de la
distncia visual ms clara del voltant. 1 Foot considerat. Determinaci de la distncia
per mitj d'una escala amb transversal, els Deu parts a, aqu la unitat de formaci,
medi parell. Dezimallinie (que en si s igual a 0,72 Duodezimallinie) sn. La coberta
del cercle es va fer per excloure la influncia de l'angle en l'estimaci. Per el procs
ret el petit defecte que la part frontal sortint del sostre Zirkelspitzchen sn pissarra a
majors distncies, de ms petit, un defecte que s'evita en la segent srie de proves
per l'aplicaci de fils parallels. Per sembla que no tenen una influncia significativa
i no noms en l'error constant que ha expressat l'error variables de cigars, com la taula
segent es mostren les distncies es van comportar amb molta precisi proporcional.
Per cap dubte sobre la interpretaci de les xifres d'aquesta taula que fer-ho, vaig a
donar el primer en tot, desprs de la qual cosa tota la llum restant s capa
d'interpretar.
En la distncia D = 10, que hi ha en el 10 paris anterior. Dezimallinien, = 3,6
duod. Lnies era, estava en la posici de la distncia normal a l'esquerra (L.) una
suma d'error pur =20,27 obtenir; s a dir, quan tots (L.) a D = 10 obtingut positiu
i negatiu de la suma segons el mateix error pur per valors absoluts junts comptats, per
la qual cosa ve la suma de 20,27 mitj parell. Dezimallinien terme. Especificaci
de m = 60, = 2 a la taula, llavors vol dir que aquesta suma d'errors, com tot el mn
en les columnes L., R., de 2. Compost 60 = 120 errors individuals; per que qualsevol
suma d'error es deriva en connexi de les 120 observacions, per a partir de dues
fraccions de 60 observacions en particular; per a cada un dels que la distncia mitjana
perdre i aqu en contra de l'error pur eren particularment determinat.
m = 60, = 2 unitat de parell. Dezimallinie.

10

20

30

40

50

Sum

L. 20.27

35,98

60.42

85.29

85.85

287,81

R. 18.37

40.87

60,49

69.19

99.55

288,47

38.64

76.85

120.91

154.48 185,40 576,28

L. 4.621

17,36

50.56

88.41

105.99 266,94

R. 4056

23,06

47,11

57.74

122.47 254.44

Sum
()
Sum

8,677 40,42
97.67
146.15 228,46 521,38
Srie II Volkmann (22 mar - 1 abril 1857).

8 distncies horitzontals, determinada per tres en parallel, per mitj de pesos


tenses, i d'altra banda, una escala horitzontal vertical, vistos contra un fons negre, fils
de 220 Mill. En longitud 800 Mill. Distncia de l'ull. L'escala s directament
millmetres, entre el que es valora.
Em passo el sumes aqu desprs de doble clcul, per m = 48, = 1 i m
= 16, = 3, el que dna l'oportunitat de convncer-se a si mateixos de les diferncies
ms que pengen (veure. Cap. 8).
1) m = 48, = 1. Unitat d'1 millmetre.
D

200

240

75,05

102,30 87.11

117.96

464.7

58,70

93.82

145.82

478.2

12.602 18.714 51.45 82.79

133.75 196,12 183.74 263,78

942.9

1657

2558

22,66 48.67

199.96 371,83 229,63 394,45

1271.41

R. 1021

3406

18,11 60.47

117.37 314,56 331,57 612,95

1459.46

2678

5964

40,77 109.14 317.33 686,39 561,20 1007.40 2730.87

L.

10

20

7552

7,914

R. 5050

Sum
( )

L.

Sum

40

80

120

26,95 39,90

10800 24,50 42,89

160

96.63

Sum

2) m = 16, = 3, Unitat 1 millmetre.


D

10

20

40

80

120

160

200

240

Sum

L. 7.13

7.59

R. 4.86

11,06 23,58 42,10 58,45 77.23 96,20 140,20 453,68

20,08 39,79 75.45 103.65 86,40 108.92 449,01

Sum
11,99 18,65 43,66 81.89 133,90 180.88 182.60 249,12 902,69
Es veu que la diferncia entre els dos mtodes de clcul per a la majoria de valors
molt baixos, a D = 40 R. i D = 1 60 R. per s molt significatiu, que est connectat
amb un provades en detall la srie forta variaci errors constants que es van produir
aqu tingut 47). Com aquesta variaci s millor eliminat pel fraccionament, el clcul

2) obtingut amb anterioritat a 1) la preferncia.


47)

El fet que alguns valors de la Taula 1 sn una mica ms petit que el de la


taula 2, en funci de la manera especfica d'error de distribuci.
Srie III. Volkmann (6 i 17 de desembre 1857).
Aquesta s una repetici posterior de la srie anterior en les mateixes
circumstncies, simplement ometent les dues distncies ms petites.
m == 16, = 3, Unitat 1 millmetre.

40

80

L. 21.1 42.4
R. 8.4 32.1

120

160

200

240

57.0

90.0

81.4

98.2

63.5

63.2

106.3 117.9

Sum
390.1
391.4

Sum
29.5 74.5 120.5 153.2 187.7 216.1 781.5
No sense inters s veure en la srie anterior, el gran partit entre L. i R. en les
columnes suma final verticals; una prova que les variables purs errors de la posici L.
i R. sn independents, per, els errors constants que no figuren en aquesta llista, va
mostrar diferncies molt dependents i grans en l'error prima resumeix L. i R.
Grcies ,
Les tres files mostren consistentment la proporcionalitat de amb les distncies,
el que ms fcilment es passen per alt en dividir la suma de les distncies, on cada
fila s una notable constncia del quocient. D'aquesta manera obtingut a partir de les
sumes de L. i R. (a la segona fila per m = 16, v = 3) els segents valors per a
en

Jo

II

III

3864

1,260

0,738

3843

0,936

0,932

4030

1286

1004

3862

1,035

0958

3708

1114

0,939

1226

0900

0,919
1099

Per guanyar l'error mitjana que penalitzat per la unitat de distncia en una
observaci, o una fracci de l'distncia, formant el que l'error amb una mitjana d'una
observaci pot ser la mitjana dels valors anteriors dividir per a cada srie amb el
nombre d'observacions, que han contribut a un rang de valors, el que s el producte
de m i s'ha de fer crrec de les taules rellotge dues vegades perqu la no s'aplica
particularment a L. i R., per aqu tant es resumeixen. Ats que, per, les sumes
d'errors ms grans en distncies majors prometen valors ms precisos que en el ms
petit, que ser el mtode ms exacte 48), quan s'agrega totes les sumes d'error que a ms es trobin
ja van fer en les columnes suma final verticals, la suma dels dos dividida per la suma de totes les
distncies, obtenint d'aquesta manera la suma d'errors per a la unitat de distncia, i aquells amb
2

m dividides. Aix obtinguda


I.
II. 1)
2)
III.
48)

El mtode dels mnims quadrats s un principi una mica ms precs, per el


mtode ms molest de la determinaci que ens ocupa, el resultat, per molt poc
de l'anterior s diferent, ja que no val la pena l'esfor per prendre-ho.
A partir de llavors, suposo que fins i tot Mitjana d'una distncia en al voltant
de 1/60 Volkmann en els seus experiments anteriors (II) en al voltant de 1/90, en el
seu tarda (III) en aproximadament 1/100 fals, i aquesta proporci segueix sent el
mateix per a les diferents distncies. Si es vol, es pot derivar d'aquest error significa
l'error probable mitjanant una simple multiplicaci per 0,845347, s a dir, tan sovint
supera l'error, ja que no s'assoleix, que per tant s menor que l'error mitj, a causa
d'errors menors ser realitzat amb ms freqncia que gran, per la relaci normal
especificada mateix t el que els detalls en els meus "mtodes de mesura".
s evident que l'exactitud de l'estimaci va ser significativament ms gran en
Volkmann, com amb mi. Aix pot b haver estat perqu les distncies entre els tres
fils parallels pot ser ms fcilment comparables, ja que entre les puntes de dos
menteix al costat de cada cercle, o en un focus molt important de la proporci que per
a mi el que sembla, de fet, a tenir lloc, o junts en tots dos; per decidir quines noves
proves comparatives haurien requerit. I, sens dubte, s una investigaci ms mplia
en Extreme i valors mitjans del camp per a un major nombre de persones i per
diferents circumstncies de l'observaci, en funci de si s'ha passat la rosca lateral,
com en els intents de Volkmann, o els agents de filats torns, depenent de si es limita a

un o dos ulls utilitzat en l'observaci, en funci sotmetre distncies verticals,


horitzontals o angulars entre els punts, entre lnies, i la mida d'acord amb la circular,
quadrada Umringe i superfcies, etc, que intenta presentar no poc inters; on tot arreu
per fer referncia a la grandria i tipus d'error constant cura consideraci. Aqu, per,
no era ms que aprofundir en el tema en relaci amb la llei, el que ens ocupa ara.
Aix, quan la segona srie d'observacions Volkmann t un error no menyspreable
menor mitjana, i donar-li una major precisi que la primera, de manera que la
diferncia pot ser escrit a un xit de l'exercici; perqu entre el l. i 2a fila fins i tot
algunes files Augenmaversuche, que entre altres coses totes folgends micromtrics
dirigiran, dominant, encara que en el Grup d'haver un tractament de la primera fila
per un tal progrs no ha demostrat com va obtenir l'examen especial de les fraccions.
Potser vost pot trobar interessant observar que l'error mitjana Volkmann Partits
notablement pel costat ampli de la sensaci visual amb les diferncies a penes
perceptibles de costat intensa amb ell; per es pot veure en un acord d'aquest tipus no
universalment vlid.
Tinc els nmeros 1/60, 1/90, 1/100 indicats en el cru per les xifres anteriorment
indicades que apareixen justament 1 / 62,5 u. si sf encara no es pot aplicar
perfectament comparable amb la major precisi i, com perqu un diferent m ha
sucumbit en la seva dissipaci, i aix m s un finita a tot arreu. Desprs de
l'observaci (Ch. 8), per s'obt la menor de les quantitats d'error i per tant error dir, a
partir d'una cada vegada ms petita m es realitza la derivada. El document s el de la
Srie II, on segons 1) o 0,01187 0,010808 =, segons 2) se substitueix per l'error
mitj de la unitat de distncia. Dues disposicions estan per sota de les mateixes
observacions, per a 1) en fraccions de m = 48 a 2) en fraccions de m = 16
observacions van ser compartits, es va dur a terme a partir del qual el derivat. Un pot
veure la diferncia en els resultats no s significatiu, per encara present i tingut en
compte.
Per tal de tornar tots els valors en el cas normal que les observacions serien
infinites, un t desprs de Korrektionsformel que jo (s. Cap. 8) vaig indicar en breu, i
es justifica tericament en els meus "mtodes de mesura", cadascun dels valors
anteriors obtinguts
16 se substitueix per:

de multiplicar per obtenir, ja que m relativa del 60, 48, 16,

I.
II. 1)
2)

III.
En cas que aquesta correcci del tot suficient, de manera que en la srie II tindria el
resultat l) i 2) que es va amb aix va portar per completar l'acord. De fet, es veu que
vnen tan a prop, que ja no veur la diferncia molt notable, i podrien sentir-se
inclinats a escriure-que aquesta correcci no s absolutament precisa i fiable, per
noms un resum sobre les lleis de probabilitat que pot haver petites diferncies
desprs de contingncies. No obstant aix, la diferncia de fet no s casual, com jo un
examen adequat d'altres casos anlegs ensenyades per sempre trobava en la mateixa
direcci 49) i aix depn de com ho puc demostrar que tamb han notat i breument ja
en el captol vuit, perqu la nostra correcci que les variacions no totalment absents
de l'error constant no s cert que amb una major m contaminen l'error de variables
pur. En aquest sentit, el valor corregit s
48 = preferible.

a m = 16 els valors

de m per a ser

49)

En cas que, per tant, posar la desconfiana en la correcci de dalt, aix que
notar que l'acceptat per tots Mathemati nucli i els astrnoms correcci de l'error
mig quadrat, el que indica que (s. Cap. 8), la mateixa ra mateixa insatisfacci
mostra com Puc provar de manera suficient per experincia i tamb vaig a
ocupar.
A causa d'error constant en les meves observacions a la fila que no tenia una mida
considerable, incloent qualsevol variaci dels mateixos sn el resultat no tenen molt
influiert, de manera que el valor corregit
investigaci especial sobre no anar en.

s prou precs per veure. En una

Vaig a la presentaci dels resultats de les files micromtrics. Totes aquestes sries
es fan amb aparells de cargol micromtric que sn a travs de lectures sobre les parts
del cap del cargol de 0.01 millmetres, ni entre el que ha estimat Deu parts que es
formen en les segents taules mostren la unitat, de manera que, per tant, 0.001.000 de
dlars. Folgends llarg de la unitat, i z. B. una distncia igual a 300 reals Distncia =
0.300 millmetres, una suma d'error igual a 265 tals iguals 0,265 millmetres
significa. On encara produir fraccions, que sn, per cert, bastant inactiu, que es creen
mitjanant el reciclatge d'error prima pura.
Les distncies en l'aparell 50) estan determinades per tres fils de plata paralleles
fines de 0.445 Mill. De gruix i 11 Mill. Longitud, que van ser considerades en
diferents rangs visuals, que es donen al llarg de tota la millmetres contra la pantalla
de vidre esmerilat d'un llum o el cel brillant.
50)

descriu amb ms detall en els informes de Saxon. Soc. 1858. p. 140a

En la srie Volkmann es troben els valors en les distncies ms petites entre


claudtors, com les que sorgeixen de les lleis de la srie, per la qual cosa no es

tindran en compte en el clcul subsegent. El motiu de l'excepci s que la irradiaci


es fa aqu tan fortament sentida, i els fils estaven tan a prop de la que flueix d'aquesta
Volkmann tamb durant les proves el mateix sentit l'incomparable davant la resta de
distncies incertesa de l'estimaci. En molt ntides i amb molt poca irradiaci afectats
els ulls d'Appel, aquesta exclusi no es presenta com a necessari.
A ms de la informaci que cont files micromtriques sn actualment dos com
abans, el que em torni a passar, perqu es van fer amb molt pocs i entre si a distncies
properes, i en l'discordant valors.
Srie IV. Volkmann (en mar 22 a 1 a b 1857).
7 distncies horitzontals. Sehweite 333 Mill.
m = 30, =. 4

200

400

600

800

L.

(694.5)

534.0

630.6

740.5

824.2

1023.2 1057.6 5504.6

R.

(630.5)

611.3

672.3

801.0

952.8

1097.6 1218.1 5983.6

(1325.0)

1145.3 1302.9 1541.5 1777.0 2120.8 2275.7 11488.2

L.

(13.439)

8327

11.721 14344

16561

29.964 31.144 125.500

R.

(11.134)

10968

12504

22564

32419

38.835 146.079

(24.573)

19295 24225 31.999 39125 62383


Srie V. Volkmann (abril a juny 1857).

69.979 271.579

Sum
()
Sum

17655

1000

1200

1400

Sum

6 distncies verticals. Sehweite 333 Mill. Aquests experiments amb distncies


verticals s'empren amb les ulleres, ja que el ms difcil aqu estimar la claredat en cas
contrari insuficient va tenir lloc, per, tots els intents es fan amb les distncies
horitzontals sense ulleres.
m = 96, =. 1
D

(400)

600

O.

(1429.2)

U.

1000

1200

1400

Sum

1645.3

1618.9 2417.4

2388.2

2993.6

12492.6

(1563.0)

1335.0

1998.7 2070.0

2810.3

3150.0

12843.3

(2998.2)

2980.3

3617.6 4487.4

5198.5

6143.6

25338.9

O.

(28170)

42981

45016

97527

89314

155.248

458.256

U.

(50.708)

27011

72011

73.199

128.531 176.638

528.098

69.992 117.027 170.726 217.845 331.886


Sries VI. Appel (maig i juny de 1857).

986.354

Sum
( )
Sum

(78.878)

800

7 distncies horitzontals. Sehweite 370 Mill.

m = 48, =. 2
D

200

300

400

500

600

700

800

Sum

L. 592,44 508.00 653,02 643,90 726,64 739,12 716.00 4579.12


R. 594,20 679.00 681,00 575,50 719,52 649.00 778,61 4676.83

Sum

1186.64 1187.00 1334.02 1219.40 1446.16 1388.12 1494.61 9255.95


Srie VII. Appel (octubre 1857).

6 distncies horitzontals. Sehweite 300 milions. El clcul de segueix


aqu dues vegades, per = 2 i = 6.
m = 33, =. 2

200

400

600

800

L. 442.6 647.8

661.9

929.2

941.9

1070.8 4694.3

R. 450.6 623.9

715.8

720.5

838.8

1027.0 4376.6

Sum

1000

1200

Sum

893.2 1271.7 1377.7 1654.9 1780.7 2097.8 9070.8

( )

L. 4773

10046

9805

18422

19899

23595

86.540

R. 4385

8620

11895

13149

15810

22901

76.960

18666

21700

31,571 35709

Sum

9358

46.496 163.500

m = 11, =. 6

200

400

600

800

422.8

646.7

661.9

848.4

901.3

1049.1 4530.2

R. 455.2

620.4

688.8

691.2

812.0

976.0

L.

1000

1200

Sum
4243.6

Sum
878.0 1267.1 1350.7 1539.6 1713.3 2025.1 8773.8
Un estudi dels resultats d'aquesta srie, on els valors entre claudtors d'un motiu
especfic, d'una vegada per totes poden enfonsar l'atenci, per la qual cosa es pot
veure no noms entre les files del mateix observador, sin tamb dos observadors
diferents la transici bereinstimmendsten, s a dir, un augment en les sumes d'error
amb el distncies, per molt ms lent que en proporci dels mateixos, aix com les
dues files anullat aqu mostren bastant unnimes en aquests resultats generals amb
l'altre. No obstant aix, com s'ha assenyalat, poden ser les sumes d'error representen
com resultants de dos components, un dels quals s constant en les diverses distncies
i sota el nom de les constants de Volkmann V es refereix, per, l'altre les distncies s
proporcional, i sota el nom la variable weberi per a la unitat de distncia amb W es
refereix, segons la qual W fins i tot amb la distncia D s de multiplicar-se en el

mateix valor proporcional per a cada distncia WD donar.


La composici de la suma d'error pur per a qualsevol distncia donada dels dos
components V i WD no s representar per la teoria de com combinar els efectes dels
errors, per una simple addici dels dos components, s a dir, no es pot posar
= V + WD
per la suma dels quadrats dels dos components s dels quadrats de que
s'equipara, de manera que un t
(AD) 2 = V 2 + (WD) 2
per tant
,
Com la suma d'errors quadrats, vaig donar (AD) 2 desprs de la teoria de l'error
d'un a priori relaci determinable a la suma dels quadrats ( 2 t), pel que pot
substituir sumes de les places en les equacions anteriors en lloc dels quadrats de les
sumes d'error. S'espera que l'inters fisiolgic que em poso, sin per construir en el
formulari anterior, per tant, em vaig posar primer les segents bases ms.
De fet pot ser fcilment tericament provar i demostrar per experincia que quan
dos independents entre altres fonts d'error es donen, un dels quals en si mateixa una
suma d'errors de la A, l'altra s una suma d'errors B hauria generat a partir de la
reuni no s una suma d'errors de A + B pot sorgir, per noms una suma d'errors de
menor importncia perqu mitjana tan sovint errors de signe oposat com del mateix
signe de dos causes complir, per noms aquest ltim donar un error resultant igual
a la seva suma, un ex iguals com a la seva diferncia; la teoria d'error, per demostra
que la suma dels quadrats dels components en general (vaig estrictament per a un
nombre infinit, en circumstncies similars error recuperat) igual a la suma dels
quadrats resultants, per tal que la suma dels quadrats de les sumes simple error
normalment el quadrat de resultant error total s la mateixa, i una confirmaci
d'aquest resultat la teoria a travs de l'experincia que un pot veure fcilment, si un
dels dos errors independents de cadascuna compostes files d'error d'alguna manera
recuperats com a components per suma algebraica dels errors resultants, produint un
equivalent per a la reuni de l'xit de altres fonts independents d'error obt. De fet,
m'he convenut que manera de confirmar el resultat teric, tant en termes de la suma
dels errors al quadrat amb el quadrat de la suma d'errors de mltiples mostres i anar a
una altra part doni els documents justificatius pertinents.
En aquest sentit, ara ha d'existir independentment de les distncies i depenent de les
distncies especificades en la sensaci de fracs per a l'ull, i l'anterior haur de
sollicitar a l'aplicaci de components dependents, i les equacions han de ser justificat
per ell. Si el requisit de tals fonts d'error era convincent, es determina a partir de les
observacions a si mateixos, a condici que en el cas de tals contundncia valors de V,
W s'ha de calcular a partir del fet que les observacions d'aquesta manera de nou poden
ser representats per les frmules anteriors cap enrere.

Per a aquest clcul de V, W-rica de les observacions a dues distncies


diferents. Suposem que a la fila IV les sumes d'error per D = 800 i D = 1400 relativa
1541.5 i 2275.7, per resumir L. i R., aix que hem de posar
V 2 + 800 2 W 2 = 1541,5 2
V 2 + 1 400 2 W 2 = 2275,7 2
els mateixos sn V 2 i W 2 poc que trobar dos per dos equacions certes incgnites, que
requereixen que un Wurzelausziehung V i W sn ells mateixos.
En aquest sentit sn els experiments amb ms de dues distncies per determinar
ordres, pot V i W calcula a partir d'una pluralitat de tals combinacions, llavors, on
l'admissibilitat de la condici tamb abans del clcul cap enrere de les sumes d'error
de V i W ha de justificar el fet que els valors de V , W, que s'obt de les diverses
combinacions prou a prop partit a les desviacions que es deixen per escriure en
contingncies desequilibrades d'observaci. Mitjanant la contracci de diversos
valors aix determinats pot llavors V i W determinar amb precisi.
Aquest procs noms t l'inconvenient que l'elecci entre els valors d'observaci
que desitja combinar dues, s arbitrria, i pot ser qualsevol combinaci manera trobar
una Definitivament agent lleugerament diferent; tot i que, si les observacions sn
prou precisos per condicionar realment les diferncies en els resultats Definitivament
a partir d'ara sn tan petites que un valor pot ser tan bona com l'altra
part. Mentrestant, en qualsevol cas segueix el clcul pel mtode de mnims quadrats
s preferible, que exclou tota arbitrarietat, i pot trobar el resultat ms precs possible,
el que realment es deriva de la srie observaci. Ella em va enviar als totals Unides
per L. i R. sense reducci de la mateixa m,51), en el qual l'error probable de la determinaci
amb s'adjunta, i el al per al resum de L. i R. vlid, s a dir, dues vegades tan gran
com la sobre les taules d'observaci.
51)

El mateix es va aplicar de manera que les equacions de la


forma V 2 + D 2 W 2 = (AD) 2 es van preparar, que s directament lineal,
si V 2, W 2 es busquen com a incgnites. A partir dels valors obtinguts
d'aquesta V 2, W 2 sn llavors V, W derivat per Wurzelausziehung. L'error
probable de V, W s'esmenten d'acord a les desviacions del calcula a partir de
l'trobat (AD) 2 per V 2 i W 2 es calcula, i d'acord amb els principis del clcul
d'error dividint relativa amb 2V, 2 W des V, W reduda.
Els valors de V i W per a les sumes d'error no reduts, desprs
Equaci V 2 + D 2 W 2 = (AD) 2.
Srie
IV. Volkm.

Oftalmologia.

30 4

333 Mill.

974,36 34,34 1,5008 0,02628

V. Volkm. (vert.)

96 2

333 -

1.398,20
49,35

4,2411 0,01332

VI. Appel

48 4

370 -

1.169,90
33,76

1,1603 0,10008

VII. Appel

33 4

300 -

1.008,60
1,5668 0,051576
121,97
Per decidir posteriorment si confirma la nostra hiptesi de la variable constant i de
Volkmann en el sentit weberi s'indica, que en primer lloc podem prestar atenci a
l'error probable de la seva determinaci, que s generalment proporcional als valors
de V, W molt baix espectacle. En segon lloc, podem d'acord amb els valors
de V, W, els diferents a la Taula anterior D'staules intent valors de
corresponents (AD) 2 o calcular l'ex acord amb l'equaci V + D W = () ,
aquest ltim desprs de equaci, i ser capa de comparar el resultat del clcul i
l'observaci, on un acord molt satisfactori mostra. Admeto folgends compilaci
2, amb la qual cosa jo per brevetat la citaci de les distncies passar del

de (AD)

que pot ser suppliert amb valors entre claudtors dels quadres de seguiment a l'exclusi.

Compilar el observat i en els valors de V i W


calculat de valors de la taula anterior (AD) 2.
IV
obs.

V
ber.

obs.

VI
ber.

obs.

VII
ber.

obs.

ber.

1311700 1309780 8882200 8430000 1408000 1422444 797.820 1210970


1697600 1760270 13087000 13466000 1409000 1489750 1617300 1392280
2376300 2390980 20137000 19940000 1779600 1583980 1898100 1861120
3157700 3201880 27023000 27855000 1486900 1705130 2738700 2517500
4497800 4192980 37744000 37208000 2091500 1853200 3170900 3361400
5178800 5364280

1926800 2028200 4400700 4392900

2233900 2230110
L'acord entre el clcul i l'observaci s molt satisfactria amb l'excepci d'uns
valors una mica perifriques de la srie VII. I a partir de llavors, es pot dir que la llei
de Weber es confirma en els mbits de la proporci a les distncies ms petites,
noms que est subjecte a una complicaci que primer hem de resoldre a reconixerho.
Se m'ha semblat d'inters per dur a terme el clcul de les observacions encara en
algunes formes modificades que no condueixen a valors significativament diferents
que aix per mostrar l'anterior, per per tant noms pot servir, com la possible elecci
entre aquests diferents mtodes de clcul cap diferncia significativa basada en
resultats. Aquests diferents mtodes de clcul es van aplicar al nombre IV.

1) En lloc de calcular unit per sobre de L. i R., I tant s'han separat, per cert, sobre la
base de la mateixa manera; aix que em van donar
VW
Enllaos 436,82 0,7540
llei 500,23 0,8005
------------937.05 l, 5545
2) Potser una parada principi l'enfocament de l'equaci
convincent per al clcul d'acord amb el mtode de mnims quadrats com la principal
ra per configurar, perqu no (AD) 2, per s'observa directament. Per d'aquesta
manera l'equaci perd la seva forma lineal, i cal comptar amb les correccions, que,
com els experts trobaran fcilment, el que condueix a una major
amplitud. Mentrestant, especialment m'he dissenyat per a la Srie IV aquest projecte
de llei per L. i R. el que ha donat
VW
L. 441.1 0,7517
R. 502.0 0,7970
------------946.1 1.5487
Aquests valors noms es diferencien molt insignificant de les trobades en 1), i no
valdria la pena l'esfor per adherir-se a la ruta ms molest.
3) En lloc de la plaa de la suma d'error (AD) 2 Tinc la suma dels quadrats (2)
per calcular les constants v , W desprs de l'equaci V' + D W '2 = ( 2) com a
base. Aix que em van donar per L. i particularment
V '

L. 6084 0.013591
R.7429 0,016234
----------13.513 0,029825
Ara, desprs de la teoria d'error (2) amb () per l'equaci

vinculat, on el nombre Ludolf'sche, que s'aproximen als valors anteriors de V i W es


recicla.
Tamb per a la srie VI i VII especialment m'he fet la declaraci desprs que el

primer es fa servir (en 1) enfocaments per L. i R .. Em van donar per VI


VW
L. 507.88 0,69166
R. 609,47 0,41611
----------1.117,35 1,10777
per a la VII
VW
L. 515.66 0,81175
R. 447,48 0,75605
----------963,14 1,56780
La taula de valors V, W, que hem donat anteriorment, sn els mateixos per a
qualsevol suma errors obtinguts per a cada nmero d'error en espcie, i per aquest
mitj proportio nals aquestes sumes. Per ja que les diverses files un nombre diferent
d'errors per a cada distncia del subjecte, que pel producte m se li dna la mateixa
taula, de manera que els valors de les diverses files siguin comparables entre si, amb
el seu nmero d'error, relativa 120, 192, 192 132 dividit per donar els valors V, W se
substitueix, ja que fracassen en les mitjanes d'1 observaci. Segent s'ha de tenir en
consideraci que, des d'un diferent m es va dur a terme a les observacions, a causa de
la naturalesa finita de m ni la correcci multiplicant per la fixaci s que hi ha molt
poc pel cam; Finalment cal assenyalar que la distncia visual, de la qual van ser
concebuts les distncies, no era la mateixa a tot arreu, que es basa en el valor Mentre
que W pot no tenir efecte sempre que les distncies majors distncies que apareixen
ms petites per sempre els mateixos errors de relaci W donar, sin l'error V han de
participar, que s igual per a totes les distncies de mida error absolut per ser
comparable a la recuperaci de diversos distncia visual, s'ha de reduir en el mateix
rang visual per les relacions recproques de cada vista celebrada; Per amb cada,
distncies ull mesurats en relaci amb la crnia, infligint 7 Mill. Com la distncia del
punt de les lnies de direcci de la crnia intersecci de manera que prenguin z. B.
per la distncia visual 333 Mill. A la fila IV. 340 Mill. A la reducci s, etc.
52)

Cfr En importa S. 216 f. Revisi S. 110 f. 339

Prenent aquests tres reduccions o correccions relatives abans, mitjanant la


reducci de tots els valors al cas d'una sola observaci com un mitj de infinitament
moltes observacions en 333 + 7 Mill.Weite, s'obt en lloc dels valors de la taula
anterior segents.
Corregit i la reducci dels valors de V i W per a un error en 340 Mill. Abst. A
partir de les interseccions de les lnies de visi.

Sries.
IV. Volkm.

8,210

0,01265 =

V. Volkm. (vert.) 7319

0,02220 =

VI. Appel

0,00608

5.5331

=
VII. Appel

8.5476

0,01172 =
Els valors d'aquesta taula mostren molts interessants i molts Flashy. El
valor
Volkmann Srie IV amb distncies horitzontals micromtrics no s
molt fort, no obstant aix la va obtenir poc abans von Volkmann en molt ms grans
valors de distncies
de la srie II, que no s ms que un valor W es deriva d'una
srie on la complicaci amb V desapareix.La diferncia que hi ha entre els dos valors,
per, pot molt b ser escrit als excepcionalment diferents circumstncies
experimentals.
Contra existeix entre la IV Srie micromtric amb distncies horitzontals (entre fils
verticals) i la Srie micromtric V amb distncies verticals de la diferncia ms
notable en els valors de (entre fils horitzontals) W, no molt mentida pesar tant en
temps separats per W en vertical, distncies gaireb tan grans de nou com en
horitzontal; Per tant, l'estimaci a l'antiga molt menys precisa, que es percep fins i tot
tamb immediatament en els experiments. Els que aqu no esmentat, errors constants
eren molt ms grans que l'horitzontal amb les distncies verticals. Els valors
Appel'schen W en els dos BeobachtungsreihenVI i VII per a distncies horitzontals
difereixen tant entre si, i el valor en el VI s tan petit que va despertar sospites. En les
prpies observacions, per no hi ha res que determina la desconfiana fundada, o
explica la diferncia. El valor

de la srie VII concorda molt de prop amb el

Volkmann
acord; sense un coneixement de Volkmann resultats obgewaltet i ha
treballat en al voltant del partit. Un inters molt especial presa constant de
Volkmann V per completar. A part de la una mica ms divergents srie Appel'schen
VI, que tamb respectar W t alguna cosa sospitosa, les altres tres xifres de vots V per
a dos observadors molt diferents, per a distncies verticals i horitzontals tan a prop
estan d'acord en qu es pot suposar que hi va haver aqu un en naturalesa en absolut
constant absoluta justificada abans;perqu la diferncia de 7.319 i 8.210 entre V en
distncies horitzontals i verticals no s ms gran que desprs dels accidents
d'observaci i consideraci que la complicaci de mida Vamb els errors constants i
amb W en els errors de cru 53) 1 eliminaci exacta del mateix difcil, probablement
encara qualifica com aleatori. El valor Appel'sche 8.546 compromet sorprenentment

amb el Volkmann 8.210. Una perfecta garantir la constncia d'aquesta mida en


diferents persones o en diferents circumstncies d'observaci sens dubte encara ms
la duplicaci i una major expansi dels experiments exigir un present de moment.
53)

L'error en brut es compon de les variables de l'error pur i l'error


constant C com a components junts, i V i W sn de nou els components de les
variables d'error pur D.
Es pregunta qu pot tenir aquesta mida d'un significat. Vull en previsi de futur
prpia presentaci, que ser Volkmann de la seva investigaci, que indica el punt
breument, la Volkmann des del principi l'existncia d'una constant suggerit, i iniciat
en l'ocupaci dels seus agosarats esforos. Tals Perqu, de fet, va ser l'existncia dels
mateixos amb antelaci sospita quan ja operat qestionable si el que s'ha trobat, en
realitat aix s noms el que s'ha suggerit.
Quan la visi de Weber s correcta, que la mida d'un espaiador d'acord amb els
elements de la retina nombre s'estima que entenien entre ells, a continuaci, una lnia
o distncia a la retina ha de buscar la mateixa mida, igual que els seus extrems
enfrontats els uns als altres ms llunyans punts prxims o de de dos complir amb els
elements de la retina, i per tant una lnia ms petita apareix igual en determinades
circumstncies, com una ms gran; pel que en els casos, pel segent esquema
expressar ,; quan les parts per presentar l'sensorial dels elements de la retina
imaginaris circulars,

que esquema s fcilment passada per alt, que una lnia o distncia que s
sensiblement a dos dimetres d'un element de la retina s major o menor que un altre,
per pot sostenir podria ser igual de gran que un error amb lnies ms grans o
distncies que molts elements de la retina concebre en si mateix, per, s
insignificant, per no aix amb les lnies micromtriques i distncies. Amb les proves
micromtriques pel mtode de l'error mitjana dels mateixos de manera notable error
ha de dependre en l'estimaci directa de les distncies; la mida de la dependent de la
mateixa error mitj ha de tenir una relaci amb el dimetre dels elements de la
retina; Constant de Volkmann podria aquesta errors mitjans representen, ia partir de
llavors una conclusi pel que fa a les dimensions dels elements de la retina permetre
si la interdependncia entre els dos seria conegut.
Per examinar la qesti amb ms precisi si aquest error mitjana pot ser
representada per la constant de Volkmann, s 1) per determinar la relaci de mida,
que ha de tenir el corrent que flueix a partir de les circumstncies especificades error
mitj al dimetre d'un element de la retina era; 2) per investigar si la mateixa pot ser

realment constant exacta o suficientment aproximada per a les diferents distncies


normals a una constant, com ho s V per identificar el que s'ha demostrat, 3) si la
magnitud d'aquesta constant prou pel que fa a aquesta relaci est d'acord amb les
dimensions anatmicament determinades dels elements de la retina.
La primera i segona preguntes sn en si mateixos qesti de la teoria de
probabilitats, i el principi de clcul de fet molt b indiquen l'execuci per fins i tot
massa difcil per als matemtics experts 54). No obstant aix, un pot supplieren per
un Versuchsweg que, fora estableix les relacions que tenen lloc voraussetzlich en
ment, i el que Volkmann s'ha embarcat.La tercera qesti patix de la dificultat que els
ltims elements de la retina Percepci encara no es coneixen potser. Per em vaig de
tot aquest tema aqu als debats posteriors amb la finalitat de no prejutjar el lluny
propi missatge Volkmann, la propietat s aquesta investigaci. L'anterior hauria
d'haver estat suficient per dirigir l'inters en la qesti constant.
54)

A part dels meus propis judicis no em baso en aquest sentit en la sentncia


del Prof. Mbius.
Per a una conclusi de la consideraci anterior de la constant, noms el clcul de la
Volkmann es poden esmentar, per mitj del qual la grandria observat en els
experiments de la mateixa es deu al fet que la que representa a la retina si mateix, una
reducci que s per descomptat necessari si es vol examinar la qesti de la seva
relaci amb la mida dels elements de la retina.
Desprs de la taula (pt. V) Volkmann constant va ser a una distncia visual = 340
mm., Aquest va comptar amb respecte al punt de les lnies de direcci intersecci,
8.210 vaig 0,008210 millmetres., Sempre que la unitat, en paraules tots els resultats
de les proves micromtrics sn 0.001 Mill. s. . Amb referncia ara a la distncia del
punt de les lnies de direcci de la retina en nmeros rodons sobre 15 milions
d'intersecci, de manera que es comporta la mida que V representa a la retina, a
l'observaci V com 15: 340, s a dir, la constant de V en srie donada representada en
la mida de la retina = 0,0003621 Mill. Est sota el supsit que la mida lineal, que pren
la imatge d'una ruta es veu a la retina, est donada per la distncia de la retina, que
pels lmits de la pista exterior la intersecci de les lnies dibuixades cap bigues
sostenen entre ells. Aix s el compte corrent.
La pregunta s, per descomptat, - una observaci que estic en deute amb EH Weber,
- si la intersecci de les lnies de direcci aqu s determinant. En general, podem
mesurar distncies amb el moviment dels ulls, portant l'eix dels ulls d'un punt de la
frontera a un altre, ia partir de llavors ms aviat la rotaci de l'ull sembla acceptar que
el que a travs del qual la radiaci s'ha de tenir en compte els lmits de la ruta externa
a la ruta que la imatge ocupa la mateixa a la retina de determinar. Per aix s 55) 5.6
Lin. = 14.224.000. Cap enrere del punt ms avanat de la crnia, que seria 7.778.000
de dlars. Davant de la retina, de manera que la mida calculat prviament reduiria a
aproximadament mig en si. Llavors he de prendre la decisi sobre aquest tema per
part meva.

55) D'acord

amb Volkmann en Wagner diccionari. Art. Veure. S. 234

Un podria pensar que aix dependr de la constant, que un error en la divisi of'll
estimaci comproms, el curs no pot dependre de la mida de la distncia observada,
pel que li donar una constant per a totes les distncies Volkmann significa error. Per
el nostre V s aix massa gran, ja que la lectura directa del cargol micromtric va ser
de 0,01 o 10/1000 Mol ;. V., per una mitjana d'al voltant de 8/1000 Mol Per tant
no pot ser confs per l'estimaci de la mitjana, amb molt, , No es discuteix, per la
constant Volkmann va rebre un petit augment a travs d'aquesta font.
En cas que realment en el principal t una base orgnica slida a l'ull, i desprs ens
va mostrar aqu en rees d'mplia sensaci de llum una notable analogia al que
trobem en les rees d's intensiu, a condici que aqu la llei de Weber noms en la
mesura confirmada quan prenem en un afegit a travs de motius orgnics interns la
constant consideraci acci variable externa.
Abans d'aplicar el mtode d'error mitjana tamb he fet alguns intents pel mtode de
les diferncies a penes perceptibles en la mesura de la distncia amb l'ull, que, encara
que sn pel ms precs i segur d'acord amb aquest mtode realment antiquada, aqu
noms volem tant porto amb perqu altrament no presentar independent determinat
per aquest mtode.
Desprs d'alguns experiments preliminars sobre la nitidesa dels meus ulls mesuren un
cercle un lapse de l era parell. Duod. Duanes, un altre d'1 ms 1/40 polzades donat, i el
cercle tan confusa que no sabia que era el ms preguntar. Ara que estava buscant a
travs del mesurament simple vista per descobrir qui era l'altre. Vaig triar tot el dret,
per noms desprs d'una prova ms per a l'altre. Els cercles es van dur a terme aqu
un al costat de l'altre en la distncia visual clara de l'ull, de manera que les distncies
que han de comparar-se als punts de la brixola eren horitzontal en el mateix. Per
exactament la mateixa decisi difcil, per b, sens dubte em vaig precipitar fins i tot
desprs del perode, juntament amb la diferncia es va duplicar de nou, les altres
vegades es van quadruplicar pel que la tardor passada va ser el lapse d'un cercle 4.0
que els altres 4,1 polzades. Aquesta petita srie de tres proves s'ha repetit a mi tres
vegades amb el mateix xit, dues vegades en un dia, fins i tot en el dia segent. A
ms, no va fer la diferncia en els sentiments de l'envergadura cap diferncia si em
vaig quedar amb el cercle en major o menor distncia de l'ull, noms que no s'ha
superat el Accommodationsgrenzen de l'ull. Jo probablement encara una mica ms fi
que el 1/40 sempre he distingit correctament. Per m'he adonat que si vost no pren el
lmit de tot just perceptible una mica alt, es posa en el dispositiu, per, amb
nombroses observacions precises per tediosos i insegurs en alguns experiments
mtode de la dreta i els casos equivocades. La diferncia era encara prou petit que si
partit a la meitat es va celebrar cap decisi ms fiable, i requereix temps amb el meu
cam encara atenci ull inexpert per ser reconegut.
Aix que bo tamb la llei de Weber ha confirmat les rees de la proporci, hem,
per, millorar la qesti del que aix significa en realitat per confirmar les extenses
sensacions. En l'esperit de vista de Weber sobre la mediaci de la mida d'una mplia

sensaci seria la pregunta fonamental que volem saber les respostes relatives a la
importncia de la llei de Weber en aquest camp que, si les diferncies de distncies
espacials semblen iguals o igualment notable quan relativament distingir les figures
de la naixent en les distncies cercles sensorials voltant de la mateixa quantitat, i si,
en conseqncia, la mida de l'estmul per als intensos sentiments pel nombre cercles
sensorials actives en extensa podria ser representat per la nostra llei. Per aqu va
passar totes les proves anteriors a l'ull ni idea, ja que estan dissenyats d'acord a la
forma natural l's del nostre ull, tot sota la influncia del moviment de l'ull, les
distncies ms petites i ms grans no tenen pel diferent nombre de cercles sensorials,
van combinar en si mateixos s'han comparat, per d'acord amb el fet que el mateix
punt de visi ms clara s'ha guiat per una distncia ms o menys. S, quan, a partir
dels punts de l'eix de la retina en la disminuci, opressi en la distribuci del nervi ni
tan sols tenir la confirmaci directa de la llei pels nostres experiments pot esperar si
no s'han portat a terme amb el moviment.
A partir de llavors, es podria assumir que la nostra confirmaci ms de que, a la
feina de moviment, sensaci muscular, el que va d'ajuda a transmetre l'estimaci de la
distncia, que el nombre de cercles sensorials, que ja estan contemplats en la
distncia estimada s relacionar, i en aquest sentit , que ha de ser capa de justificar
realment la llibertat condicional obtinguda per la llei seguiria sent important; per en
qualsevol cas la qesti fonamental per sobre d'aquesta manera segueix sense
resoldre, i la relaci amb el sentit muscular est subjecta a dificultats, que no vaig a
elaborar en aquest moment.
Ara es presenta el cam, la resposta a aquesta pregunta per tractar sobre la pell,
l'analogia s'ha destacat amb els rgans facials en matria considera amplis mides
d'EH Weber tamb, i on no hi ha res a veure amb la influncia del moviment , Noms
que un ha aqu tamb la res per esperar en una distribuci del nervi uniforme. No
obstant aix, em va semblar til per veure com fer que els xits en aquest sentit en
diverses rees de la pell, i hi ha intents demgeme per mi mateix al front, que amb
una superfcie dura el millor camp d'observaci sembla darzubieten causa de la seva
gran superfcie llisa de Volkmann ha fet pel mtode de l'error mitj en l'articulaci del
davant de la dit mig esquerre i la part posterior de la m. El resultat de la cassaci
d'aquests experiments s que no noms proporcionalitat aproximada d'error pur amb
les distncies es porta a terme, per en general s'ocupa molt ms lentament, i no en
tots ms enll de certs lmits o en intervals ms llargs amb les distncies, de manera
que ni tan sols s pensar en el fet que ella, el que es va trobar al micromtric
Augenmaversuchen per analogia que pot ser representat per una composici de les
distncies proporcionals i les distncies respecte a la component constant. Quines sn
aquestes proves, si no poden tan agut que fa a l'examen de la nostra pregunta tamb
es deuen a la manca d'uniformitat de la distribuci dels nervis, per no pot ser la ms
mnima probabilitat de l'existncia de la llei en aquesta rea es va anar a la recerca
d'aquesta manera.
Mentrestant, a la nova pregunta de si realment hem de buscar-lo en rees extenses
de sensacions en aquesta forma; que, per descomptat, a primera vista, s clar sembla
si es requereix una aplicaci analgica de la llei en rees extenses de tan intensa

sentiments, llevat que es troba en l'ltima d'aquesta manera. Per no cal passar per alt
el fet que les distncies que determinem als ulls ia la pell, es defineixen noms a la
cara i Tastfelde donat, i l'expansi d'aquest camp per tant no s'acumula, mentre que la
intensitat d'estmul de llum no mers lmits establerts en un intensitat determinada,
per un no existia prviament intensitat de l'estimulaci produeix noms el que la
situaci s diferent. En un captol de la segent part d'on jo vinc de tornada amb
algunes observacions sobre les extenses sensacions, en particular, vaig a tornar a
aquest punt; la srie de proves, per en el que el resultat negatiu anterior pronunciada
es deu, li dir en els "mtodes de mesura".
6) la fortuna physique et moral.
Un pot rastrejar la llei de Weber fins i tot en un mbit ms general en el mateix. Els
bns fsics que possem (fortuna fsic), no tenen cap valor ni significat per a
nosaltres com una massa morta, per noms si hi ha mitjans externs, una suma de
sensacions valuosos (fortuna moral) per produir en nosaltres; relaci amb el qual es
necessita a partir de llavors el lloc de l'estmul. Un Taler ara no ha sentit notablement
en aquest sentit, molt menys valor per als rics que als pobres, i si ho fa un captaire un
dia feli, de manera que s com el creixement dels actius d'un milionari d'ell. Aix
pot estar subordinat a la llei de Weber. Per un augment igual al que el Laplace fortuna
moral d'atorgar les trucades, l'augment de la necessitat de la fortuna fsic en relacions
d'aquests fortuna fsic estand.
Aquest principi es troba situat per primera vegada en un article de Daniel Bernoulli
en el comentari. Acad. Scient. imp. Petro Polit. TV a 1738, que porta el ttol:
"Espcimen theoriae novas de mensura sortis." Ms tard, s per Laplace en s.
Analytique Teoria de probabilits p. 187. 432 reprodut i desenvolupada en altres
conclusions, i per part de Poisson al s. Recherches sur la probabilit amb les seves
conclusions i acceptat.
El fsic expressions fortuna i la moral de la fortuna es necessiten no per Bernoulli,
per noms per Laplace. Bernoulli diu desprs d'unes converses preliminars "Nempe
valor non est aestimandus ex pretio rei, set ex emoluent, quod unusquisque inde
capessit pretium ex re ipsa aestimatur omnibusque est idem, emolumentum ex
conditione personae Ita procul dubio pauperis Magis refert lucrum facere mille
ducatorum .. divitis quam, ETSE pretium Utrique idem seure; " i ms (Pg. 177) "Ita
vero valde probabile est, lucrulum quodvis sempre emolumentum afferre summ
bonorum reciprocae proporcional." A continuaci, fundada pg. 181 frmula
diferencial i pg. 182 la frmula logartmica, que donem suport a ms general sobre
la llei de Weber.
Laplace diu (p 187.): "En doit distinguer dans l'esperi Tuen, sa valeur relativa, de sa
valeur Absolue: celle-ci est indpendante des motius, qui li font dsirer, au lieu del la
de qui croit premire ces avec motius. On ne peut Donner de regle Gnerale abocar
valeur cette apprcier relativa; Cependant il est natural de la valeur supposer
d'relativa uneix Somme innniment petite, en ra de sa valeur Absolue directa, en ra
du b inversa totalment de la Persona intresse. En effet, il est trs clair franc qu'un
un peu de prix abocar celui qui En un possde gran nom, i la del que manire la plus

naturelle d'estimer sa valeur relativa, a l'est de la supposer per ra de ce nom inversa.


"pg. 432: "D'aprs ce principe, x tant la fortune fsic d'individu 1, dx
i'accroissement, qu'elle reoit, produit l'individu ONU reciproque moral ben cette
fortuna; I'accroissement de sa moral fortuna donc peut tre Esprem l'una, k tant
uneix constant.
Ainsi en dcignant parell i la moral de la fortune correspondante
a la fortuna fsic x, l'aura
i = k log x + log h,
h uneix tant constant arbitraire, que l'sobre dterminera au moyen d'une valeur de i
une valeur correspondante Donne de x. Cela Sud, observerons nous, que l'sobre nuls
ne peut jamais supposer x et U sted ngatifs, l'ordre naturel des choses
dans; L'homme de cotxes, qui riuen ne possede, regarde fill existncia comme 1
DECIRURGIA busqui, qui peut etre comparar un l'avantage, que ceci procurerait
uneix fsic fortuna, no et il est b difficile d'cedent la valeur, mais que l'on ne peut
fixador-au dessous tarifa ser de ce qui lui rigoureu-sement ncessaire abocar
exister; Cotxe en Contoit, qu'il ne consentirait Point recevoir uneix Somme
modique, ajustant francs cntim Que, avec la condici de ni rien pretn, lorsqu'il
l'aurait dpense ".
Poisson diu p. 72: "Comme l'avantage, qu'un guany Procureu l'tat de quelqu'un
dpend de sa fortuna, en un avantage relatif cet distingeix, de l'Esprance
Mathmatique, et l'sobre una moral Esprance Nmme. Lorsqu'il est une petite
quantit infiniment, en prend fill relaci a la fortuna actuelle de la Persona, pour la
mesure de l'Esprance moral, qui peut tre d'ailleurs ou negatiu qu'il selon s'agit d'une
positiu Augment ou d'uneix eventual disminuci de cette fortuna. Parell li va calcular
intgral, en dduit de bany de cette mesuri de Conseqncies, qui s'accordent avec els
rgles, la del que la prudncia Indiqui sud la manire no et chacun doit diriger ses
spcult! ons ".

XI. Els detalls de les relacions de mida i de dependncia dels


llindars en els diferents dominis sensorials.
Sn possibles regles Absolutament slids i generalment acceptades sobre la mida
del llindar d'estmul i el llindar diferencial en qualsevol lloc dels sentits, on el llindar
s altament dependent de la fixaci externa, els estmuls i la condici de la sensibilitat
de les institucions, que s molt variable d'elements sn les que encara ve la dificultat,
el valor, una sensaci o una diferncia sensaci comena a determinar amb
precisi. Mentrestant s'aplica aqu el que referent a aix (s .. Chap 6) pel que fa a la
sensibilitat Mabestimmungen generalment s'ha dit. Ell, encara que sigui
aproximada, la determinaci de valors mitjans per a les condicions que ocorren
comunament, d'una banda, els valors extrems a l'altra banda, sempre conserven el seu
inters, i pot fins i tot no sol prescindir d'ell. La dependncia de les circumstncies,
per s en si mateix considerat com un objecte d'investigaci.
Com ms baix sigui el llindar, sent les majors coses igual sensibilitat. Sense cap
dubte hi ha desprs de la creaci de l'organisme hum s un lmit que no pot ser

superat en aquest aspecte; mentre que moltes circumstncies, algunes anomalies de la


Constituci, els rgans, accidents de tota mena poden acabar de tornada el
llindar; tots els llindars realment obtinguts sn, per tant, s'han de considerar com a
lmits superiors per sota del qual, per dir-ho aix, un llindar d'ideals, que es troben
entre les millors circumstncies absolutes. Els llindars ms petits en la mesura que es
basen noms en la bona observaci, per tant, tenen ms inters pel que el lmit
superior de la frontera real de la segent.
El segent no cont indiscutiblement un recull completa del que est present en
diversos camps de la informaci sobre els llindars; per la segent informaci ser
capa d'oferir un punt de partida per a la posterior realitzaci. La major part d'aquesta
informaci haur per noms pot referir-se al llindar de diferncia, a causa del llindar
absolut ara poc present.
1) Llindar Intensives.
a) la llum i el color.
Que un llindar pel que fa a les sensacions de brillantor no podria entrar al judici, es
va assenyalar anteriorment (cap. 10). Pel que fa al llindar de diferncia, les dades
anteriors en el captol nov i comunicada seguint el currculum.
Bouguer va trobar a travs d'experiments amb ombres, dubts que amb o sense
moviment, el llindar de diferncia igual a 1/64 de la intensitat; Arago sense moviment
en els diferents individus 1/39 fins 1/71, amb el moviment de 1/58 fins 1/131 (vegeu el
captol 9 ..); Volkmann per experiments amb ombres en diferents individus amb
agitaci aproximadament 1/100(vegeu el captol 9 ..); Masson pels experiments amb el
disc gira en diferents individus 1/50 fins 1/120 i cap amunt (veure .. Captol 9).
Desprs de Masson, el valor de diferents colors segueix sent la mateixa, per
diferent per als ulls de diferents individus.
En els experiments, que les disposicions anteriors per mitjans obtinguts, les zones
de llum o d'ombra s'han aplicat per un cert punt i la visi directa a tot arreu. No
obstant aix, s cert que la diferncia en el llindar d'almenys fins a cert punt depenent
tamb de la mesura de les mides visibles, i es comporta de manera diferent en les
parts laterals de la retina com la central.
En general, una petita rea de color negre desapareix en una terra blanca, o
viceversa, ms fcilment a la part inferior, que no s diferent d'ell, entre cada angle de
la cara ms petit es veu, i en cada parts seitlichere de la retina dels colpeja. Lnies
encara ser reconeguts amb el mateix gruix amb els punts en qu ja no es
reconeixen. El color fa la diferncia.
Pel que fa a la influncia de la grandria, la irradiaci ja ha d'actuar en el sentit que
els objectes de dimensions molt petites desapareixen a la mateixa distncia de l'ull
ms fcil bsicament ms gran que el es pren no sempre es requereix
consideraci. Cal assenyalar que una lnia de negre, o un punt negre en un fons blanc

propaga a travs de la irradiaci igualment b amb la reducci del negre, com un


blanc sobre un fons negre amb reducci de la lluentor; dels quals el fet i la teoria s'ha
desenvolupat i s'indica amb ms precisi per Volkmann 1).
1)

informes de Leipzig, Soc. 1858. S. 129 i ss.

De fet, s clar, s que la llum que es dispersa per la irradiaci, per tant diluda, o
negre, que es caracteritza excs amb la llum; pot ser menys facilitat relativa
distingeix de fons negre o blanc; Tamb deu aquesta circumstncia punts preocupaci
com a lnies en majors proporcions. Sense cap dubte, per tant, la diferncia en el
llindar de les estrelles fixes s considerablement ms gran que el valor Bouguer'sche,
va establir les Babinet desprs d'un clcul es basa; s a dir, un estel fixa ja est en una
molt ms fortes diferncies d'intensitat de1/64 no poden ser ells van distingir en contra
de la ra cel i seria per a algunes proporcions astronmiques ms importants d'ell
directament per experiments en estrelles artificials
determinen 2).
2)

Ser til per als experiments de Stampfer respecte a una tasca al


Sitzungsber. d. de Viena. Akad. 1852. p. 504. 511 per prendre en consideraci.
L'anterior s suficient per demostrar que el llindar intensiu i extensiu de la
percepci de la llum es pot determinar nicament pel que fa a l'altra. Us deixo per
ara, per tant aquest tema, i desprs continuo per discutir a 2), desprs de considerar
l'extensa llindar de tornar a ell, aix com la influncia de la irradiaci.
Aix, s'ha observat que tamb color a ser reconegut com a color, ha de ser presentat
a l'ull fins a cert punt. Fins i tot amb visi directa s el cas; encara ms en
indirecta.Inqestionablement jugar Irradiationsverhltnisse i proporcions d'inducci
(en el sentit de pont) la ra per petites rees de color t un paper en la desaparici del
color que fins ara segueix sent absolutament sense resoldre. Les observacions ms
acurades sobre la real t Aubert va contractar a 3), per seria per extreure conclusions
definitives, les seves observacions sobre el comportament dels quadrats de colors sobre un fons blanc i
negre a les parts laterals del camp visual corresponents blanc i negre a les places de conducta en ra de
color per, el seu llibre.
3)

Arc de Graefe. F. Ophthalmol .. III. S. 38 i ss.


b) la intensitat del so i el to.

Schafhutl 4) presentat per consulta apropiades proves de dispositius de


mesurament ms enll dels lmits de la audibilitat de so per quan el mateix en deixar
caure una gota 5) va generar en un clavat en els seus punts nodals per cargols placa
rectangular de vidre mirall ordinari de fermesa contra el registre fixa la posici de
l'oda d'altura mesura va ser. La distncia horitzontal del centre del disc, on les perles
auftraf, dels centres de l'obertura de l'orella, que va ser pensat per escoltar el so, va
ascendir a 55 milions., La vertical de 74 Mill., La lnia recta 91 Mill. "L'experincia

m'ha ensenyat, diu l'autor. que aquesta s la millor distncia en la qual el ms mnim
so a cau d'orella, encara afectar s capa de forma segura escolta ". El resultat
essencial d'aquest (no descrit en detall) proves sn l'autor aix successivament.:
"En els meus experiments, per determinar la quantitat de so, que s el meu sentit
encara audible, he trobat que el so generat per la caiguda d'uns grnuls de 1
milligram de suro pesada per l mm d'altura, a la mitjana de l'orella en completa pau,
pel que en la nit, per, s'escolta. En 30 assajos d'aquesta naturalesa en la nit 12
rellotge amb perfecta calma tinc el so generat per l'experiment anterior segueix
pertanyent amb plena fermesa 25 vegades, tamb es va dur a terme una relaci
similar en alguns odes musicalment entrenats de les persones ms joves. De les
persones grans troben noms alguns abans, que eren capaos d'escoltar aquest so,
encara que no havien practicat la seva oda;. per pocs van aconseguir desprs de la
prctica repetida, el so anterior encara sentit amb certesa "
4)

Abhandl. d. Munic. Akad. VII. P 501. 5) Fins que cau s la mateixa adoptada
per pinces, que s'obren per mitj de dos polsadors.
"Jo, per tant tinc cap dubte en la variable de so, causada pel cas d'un 4 milligrams
pesats Korkkgelchens des d'una altura d'1 millmetre a acceptar Dynamis com
acstica, que es refereix al lmit de la mitjana de l'oda hum sa sota les influncies de
la nostra civilitzaci encara els valors de so audibles."
s proves en terra comuns amb mides ms significatius de soroll seria desitjable a
una distncia de l'orella perqu aquest curs perdi petites influncies pertorbadores i
errors de mesurament influncia. Tamb cal assenyalar que podria succeir
notablement escoltar amb un sol sentit desprs de la situaci dels intents anteriors,
per, en general, fem servir les dues orelles de l'audincia.
Per diferncies en la intensitat del so citat intents per Renz i Wolf sembla pel cam
de Volkmann passar una sensibilitat molt menor que per les diferncies d'intensitats
de llum, llevat que les fortaleses de fet so, que sn una mena 3
(9 ch.): Comportament 4, per, distingir clarament, d'acord amb la inseguretat, per
quan s'acosten a partir de llavors.
Pel que fa al terreny de joc, ja que s generalment assumit un lmit inferior de la
audibilitat absoluta dels tons, i encara que en general es porta a terme a 30
oscillacions (Chladni) o 32 vibracions (Biot) en el segon cregut. Mentrestant, seria
pels recents experiments de Savart 6) amb la vareta d'Irene un to encara ser audible, el
que correspon a 14 a 16 vibracions per segon, i ell s'inclina a creure que s noms el
que importa s les impressions individuals per estendre necessria perqu els tons
encara ms profundes audible, de manera que no hi ha lmit real en el mateix. No
obstant aix contradiu Despretz 7), de la Savart t intenta repetidament amb cura, amb certesa a la
seva informaci, i assenyala com a resultat: "Que actualment no hi ha evidncia que l'oda humana pot
conixer dels sons de menys de 32 vibracions simples." Savart

probablement va ser passat a


travs de la gran intensitat del so del seu telfon equivocat que donen molt fort, per
no musical o identificables per les seves notes d'altura, de fet, el que, per tant, a partir
d'ara ms b tenir el carcter del soroll.

6) Ann,

596.

de Chim. et de Phys. XLVII. p. 69 o Pogg. Ann. XXII. S.


rend, XX. pg. 1214; Pogg. Ann. LXV. P. 440

7) Compt.

De fet, si el dret de Despretz, que era el so, que ja va donar a cada batec de la barra
d'Irene per si mateixos, degut en cada perode de tancament dels batecs en
continu banda, el que va donar la illusi d'un to.
Com pot ser que es comporti b amb la diferncia entre Savart i Despretz, per la
qual cosa seria absurd suposar cap lmit inferior dels sons d'un oda humana. Un to
que seria produda per les vibracions que tenen la durada d'una hora, podria, per
descomptat, no es sentir ms de les persones que el so. Potser dels diferents ssers
organitzats, per certament no dels homes.
La audibilitat dels sons sembla tenir no noms una menor, sin tamb un lmit
superior.
Salvador al MEM. de i'Acad. . Ann 1700 estableix el lmit superior en 12400 Sw.
En el segon. Wollaston creu que la veu del bat i els Feldheimchens formava el lmit
dels tons ms alts perceptibles. Des dels tons ms profunds de l'rgan a la ms alta
dels insectes, les vibracions eren de 600 a 700 vegades ms rpidament, el que
elevaria el lmit superior de 19.000-22.000 vibracions simples. Biot pren fins i tot
noms 8.192, Chladni 12000, Olivier 8) 16000, jove 18.000-20.000 com el lmit
superior en.
8)

la matria primera dels mesuradors. Prov. P.12.

Savart va trobar ara que al generar noms les notes altes en la fora suficient, per
als quals es va exercir una roda dentada les dents anschlugen a un cos prim, encara
sona reunions 48000 vibracions simples (= 24000 cops), es pot escoltar, i Despretz
extreu dels seus experiments amb petits tenidors el resultat que cap orella ha sentit
sons de fins a 73000 vibracions encara determinar classificar (entendre, apprcier,
classer) pot ", per els tons aquesta audincia molt alts no s tan sorprenent succeeix
que un el mateix es podria introduir en l'escala musical ".
Encara es pot qestionar si els lmits de la capacitat d'audici dels tons alts ja
s'aconsegueix, i ni tan sols els tons ms alts s'escoltaria amb major guany desprs de
tot. D'altra banda s molt possible que ni els mateixos nervis sn incapaos d'escoltar
els sons aguts, o el timp amb els seus annexos que no poden rebre tal.
L'anterior es referia a la capacitat d'audici absoluta de tons. Pel que fa a la
distinci de tons de les notes, la sensibilitat d'aquest sembla ser major sense
comparaci, quant a la discriminaci de les intensitats de so.
A. Seebeck 9) va ser capa de dues diapasons, que eren d'acord gaireb exactament,
de manera que l'una en 1,209, l'altre en 1210 vibracions per segon fet (determinat per
les collisions amb so simultnia), tamb per assenyalar 10) que la una traa ms
profunda "que l'altra era." "Va ser (diu Seebeck) aquest petit interval encara noms es

distingeix per l'harmonia completa No necessita que li recordin que aquesta distinci
ja requereix un sentit ben entrenat,. Per si jo tinc ra, els meus audincies d'aquest
costat pot confiar a terme una mica de nitidesa, aix que no puc dubtar que l'oda d'un
sintonitzador, un violinista i el que s capa d'anar ms enll. Dos exquisit violinista,
que acabo vaig presentar aquests dos forquilles no estaven en el ms mnim dubten
que pel mateix, que s ms alt. Que en aquest cas, Clang desprs estaven els dos sons
de la mateixa, pot ser favorable per a una distinci ms precisa de la seva alada, aix,
tamb pot no estar en totes les altituds bastant la mateixa nitidesa per aconseguir ".
9)

Pogg. Ann. LXVIII. P 463. 10) No es discuteix tamb quan va fer ressonar
pels altres, encara que aix no s'indica explcitament.

A principis d'informaci sobre la sensibilitat de l'oda per a les diferncies tonals no


sn suficients tan alt de lluny. W. Weber 11) es va adonar de tant en tant que l'oda s
capa de prendre directament sota circumstncies favorables (s a dir, sense l'ajuda de
xoc i no hi ha termes mitjans) per determinar els sons tan b que l'error en 200
oscillacions mai s ms d'1 vibraci.
11)

Pogg. XIV. S. 398

Delezenne 12) no noms ha determinat la desviaci simplement notable de la puresa


de la concordana o no, com en les disposicions anteriors del cas; sin tamb d'altres
intervals d'octava, cinquena, tercera major, sisena major. Cal assenyalar que aquest no
determina la desviaci simplement notable d'un to d'un altre, per un
Tonunterschiedes Tonverhltnisses o d'un altre; per cada interval pura representa una
diferncia, l'impur una diferncia lleugerament desviaci entre dos tons malalts
successivament. No obstant aix, pot ser el cas en el qual es determina la desviaci
simplement notable de la puresa de la concordana o no, com ser considerada un cas
especial del cas general com el fet, on es determina la desviaci d'un zero diferncies
entre dos tons.
12) Recueil

des travaux de la soc. de Litte. 1827. p .. 4

S'ho van emprar els experiments. Una tensa en un monocordi (sonomtre) dues
bandes cadena la longitud entre les terres, precisament, 1147 millmetres era, i va
fer les 120 vibracions per segon, s'ha dividit en algun moment de la seva longitud
per un baix establert pont mbil que ambdues parts de la Cadena va donar pels seus
tons dels intervals musicals anteriors. El pont mbil es va aguditzar: estava tan
collocat sota de la corda que la tensi dels mateixos no s'incrementa, i pressionat
per un altre contrast vora afilada. Delezenne va assegurar ara noms en la puresa de
Tonintervalles. Llavors, el pont mbil era una mica, fins a 1 o uns pocs millmetres
es va moure cap a l'esquerra o dreta, i jutjat per l'observador quan una desviaci de
la puresa de l'interval va ser notable; En una altra ocasi, tamb sense els
observadors poder veure la carena s'ajusta fins que la puresa de l'interval semblava

aconseguir-se, i va observar fins a com va ser el moment en l'error.


Tot i que aquests experiments semblen fetes amb gran diligncia i amb cura, per
desgrcia, un mtode molt precs que falta aqu encara, aix que no es pot donar
massa confiana en la comparabilitat de les xifres trobades. Per tant, seria molt
desitjable que aquesta malament per a l'exercici musical com per la teoria de les
sensacions musicals disposicions d'igual importncia, en part pel mtode del que s
correcte i casos erronis, part de l'error mitj, ms especficament entre repetida
assegurar la comparabilitat, amb diferents persones de i les bones audincies
repetirien, com el mtode de tot just diferncies notables, o error de lmits que un
comet per l'autor. Angewandte, podran concedir cap resultat prou agut.
El segent s el resultat dels experiments de Delezenne.
Si una mica d'aquesta manera la lnia de les dues parts de les cordes era una bogeria
i pertorbat en una srie de 1147 millmetres de longitud, el que va donar 120
vibracions per segon., Un baix conjunt a la cresta mitjana, de manera que eren molt
fina oda per fer una diferncia entre el desprs de pertangut a cada un d'altres tons
d'ambdues parts perceben quan el pont es va traslladar de distncia noms per a 1
Mill. del centre, d'una porci de la cadena per

que

altres., per tant, la

proporci de les seves longituds i tamb les seves freqncies Mill

era. En

una
situaci, la diferncia tamb va ser reconegut per les orelles completament
entrenats.
"Si l'on Deplace li Chevalet mbils de deux droite ou millimtres gauche, la
diffrence devient sensibles aux oreilles els moins exerces, ainsi que je suis m'en
ASSURE sud plusieurs personnes. Si li dplacement que chevalet n'est Que
d'millimtre 1, faut avoir l'oreille assez il delicate abocar s'en apercevoir
immdiatement. La personne cette soumise preuve ferme els yeux, pas soit
aboquen parell n'tre distraite els objets environnants, soit pour les Ignorer
dplacements fintes ou rodets du Chevalet et ainsi de se viter li sens du prevenir
dans Changement qu'elle verrait oprer. Uneix oreille trsdlicate est donc cette
diffrence lgre sensible. Admettons Ce que soit la limiti De La sensibilit Extrme
de l'oreille humaine et els rapports Entre calculons deux ces sens SI differents
peu. Verrons Nous

l'oreille la mieux est donc organise uneix sensibles diffrence de 4 Vibracions sud
1149 !! "
"Pour intervals CET Comparar celui representi parell li

coma, et que nous

prendrons partout aboqui Unite, dirons nous, que l'oreille est pinta a quarts de
l'ONU de coma sensible, sud l'unisson."
"Nous avons vu, que tenen dplacement de 2 Millim. tait personnes qui aux
sensibles n'avaient jamais de essay Comparar donis fills. - Trouvons Nous, pour les
fills ainsi comparis, intervals de l '

Ces personnes sont l donc uneix diffrence de 3 sud vibracions sensibles 1151, ou
1 suprieur peu au intervals Demmi 1-coma ".
Si tracem els corresponents resultats concrets per als altres intervals de amb, pel
que podem per sempre Delezenne una oda molt sensible, una desviaci dels segents
intervals per distingir amb precisi fins i tot si la relaci de les freqncies s la
beistehende, i els tons s'escolten en la successi.
Harmonia
Octave 13)
Quinte
tercera major
sisena major 14)
o

Com pot veure, la desviaci de la Quinte s relativament sentir amb ms claredat.


13)

Per a les persones que eren bastant inexpert en comparaci de les notes, hi
va haver 14) En funci de la Verrckungsweise la carena cap a la dreta o cap a
l'esquerra.

c) els pesos.
Utilitzeu els ms petits possibles pesos absoluts, la pressi encara es deixa sentir en
diverses rees de la pell, Kammler ha fet una srie de proves en conjunt amb alguns
empleats (Aubert, silvicultors, Trenkle), i els resultats en s Dissertaci:. Experimenta
de variarum cutis Regionum mnims pondera sentiendi virtute , Vratislaviae 1858
publicada. La forma experimental era que els pesos lleugers de medulla de sac,
suro, paper de targetes, de 9 Qu. Mill. La mida i diferent, engrandiment de les
circumstncies a travs d'un coixinet de pesos van ser molt lentament i en vertical van
baixar fins a l'element de prova, per a la qual qual un filferro de llaut fi en forma
d'arc o de porc truges s'uneixen a dues menteix en unes cantonades diagonals que
Gewichtchen va prendre la forma d'un estrep, si curvatura superior un fil de cot es
va adjuntar a mantenir els Gewichtchens.
La versi especial de tots els resultats ens portaria massa lluny, ja que tota la
superfcie del cos hum per diferents observadors amb experiments s diam-sen. Jo
noms tingui en compte el segent: L'ordre de la sensibilitat de les parts no t res en
com amb el que Weber ha estat preparada d'acord amb els seus experiments amb
brixola apunta en el sentit del tacte. Ella va estar d'acord amb els 4 observadors
prxims, per no totalment d'acord. Entre les parts ms sensibles pertangut front i les
temples, les parpelles, cara dorsal de l'avantbra, on es van fer sentir la majoria de
0.002 grams; els dits eren molt menys sensible en general.
Els segents sn generalment la informaci especial per a les parts ms sensibles
on els pesos ms lleugers se sentien tan precisa.
0.002 grams van ser sentits per Aubert a: front, les temples, la dreta i els
avantbraos queden amb les articulacions de banda i banda de les parts externes
palmar i dorsal, del metacarpi de Daume i posterior de les dues mans. - Des
Kammler a: el front, temples, cara dorsal de l'avantbra dret, la part posterior de les
dues mans. - Von Foerster a: front, les temples, la parpella superior i inferior, el
nas. - Des Trenkle a: nas, llavis.
0.003 grams, d'Aubert a: parts externes del metacarpi del polze dret. - Des
Kammler: a: Volarteil tots dos avantbraos i Dorsalteile l'avantbra esquerre; parts
exteriors del metacarpi del polze esquerre.
0,04 grams, de Kammler a: parts externes del metacarpi del polze dret.
0,05 grams, d'Aubert a: nas, llavis, ment, parpelles inferior i superior, mitjana de
l'abdomen, etc. - de Kammler a: el nas, els llavis, la barbeta, les parpelles inferior i
superior, centre de l'abdomen, etc. - von Foerster especialitzats: Llavis , etc abdomen
- Des Trenkle a: el front, els llavis, parpelles superiors i inferiors, abdomen, braos i
aix successivament davant
Com el pes ms pesat, que acaba sent havia sent, 1 gram cotitza a les ungles dels
dits i (a Aubert) tal dret.
Pel que fa a les diferncies de pes sn notificats dels resultats, que de vegades van
guanyar EH Weber Weber Llei de llibertat condicional ia (s. Cap. 9). El seu tractat 15),

per, cont experiments ms detallats sobre la diferncia detectable ms petit en funci de la concurrncia
de la simple pressi o sensaci de pressi i la sensaci muscular en relaci de pes, i en funci de la
diferncia de les parts a les que s'expressa la pressi.
15) programmata

Collecta p. 81 sq.

En els segents experiments les dues capes en contra de cada sser pesats pesos en
les dues mans diferents i la diferncia amb prou feines perceptible del mateix es va
determinar comparativament desprs (vegeu el captol 9.). Procediment donat: a) per
mitj de la simple sensaci de pressi mentre mant les mans a la taula roms
resta; b) per mitj de la sensaci de pressi i el mscul combinat, per les mans van ser
criats. Ara, si b cada un 32 oz de pes es va assumir a cada m, la diferncia no va ser
evident quan el pes es va reduir a un costat als segents mides:
ab
---1) Kaufmann, inexpert. .... 1 jun
2) erudit, matemtic. , 6 2,5
3) a si mateix EH
Weber. , , , Febrer 16
4) Kaufmann, sense
entrenament ..... 8 abr
5) Verge ........... 16 feb
6) Dona ............. abril 16
7) Dona ............. 12
2
8) Estudiant .......... 8 mar
9) Estudiant ........... 12
febrer
10) Estudiant ........... 8 1.5
11) ................ 15 1.5
12) ........... ..... 10 1.5
13) ................ 18 ago
14) ................ 12 jun
15 ) ................ 6 abr
16) ................ 8 gen
17) ......... ....... abril 8
-------significa
10.88

2.93

En experiments posteriors 16) els observadors van pesar amb la mateixa m dos
pesos alternativament des que penjava en dos tovalloles maltractades, que estaven
units Zipfel cobreix juntament amb la m. "De 10 persones que estaven mig del sexe
mascul, que va comparar 78 i 80 unces a la manera descrita a les tovalloles per
aixecar els pesos noms hi havia dos que eren el pes ms pesat de l'encenedor no

distingeix, 7 d'ells donat a les 3 amb cada empleat tracti tot el dret, quin pes s ms
difcil. En algunes d'elles s'han fet 4 a 7 intents, i en tots aquests casos es va
determinar el pes correctament. Un particulars set vegades en 8 empleats amb ell
experiments dels 10 observadors correcta i un cop equivocat ".
16)

gust europeu. i Gemeing. p. 546

Weber considera que d'aquesta forma el mscul feeling'll tractar sols en compte,
que jo (Cap. 9 s.) No volen estar completament d'acord amb ell desprs de les notes.
En experiments segents, 17) es va aplicar a les mateixes parts en ambds costats
del cos (en les dues ltimes parts collocats en la lnia mitjana) el pes constant de
cada 6 en cada un d'altres espcies apilats Talern, cadascun dels quals pesava
lleugerament menys de 2 oz, de manera que el pes total en cada costat estava prop de
12 oz. D'aquestes espcies Taler va ser una tret a un costat desprs de l'altra fins que
la diferncia de pes va ser notable. La segent taula (Pg. 96) dna el nombre de
speciedaler que va haver de ser retirat, de manera que la diferncia era notable (s el
tema dels assajos no identificats).
Superfcie volar del dit ...... 1
superfcie palmar de la m 18) .... 2
superfcie dorsal dels dits ..... 2
dins de la superfcie del bra ......... 4
llenguado a metatarsos capitulis. 1
part cncava de la sola del peu. , 4
tal del peu ......... 3
17) Progr. Coll. p. 96. 18) Superfcies Volaris metacarps manus.

Gastrocnemii ........... 4
parts laterals de l'extrem ...... l
part Behaarter de la part posterior del cap
4
Part davantera de la mama .... 4
escpula ............ 2
parts laterals de l'abdomen ... 1
lnia mitjana de l'esquena quan
escpula ....... , , 5
lnia mitjana de l'abdomen ... 5
Amb aquestes proves, encara es pot establir mitjanant el mtode dels equivalents
en relaci que s'enumeren en el captol 12.
d) la temperatura.
Sobre la mida de les diferncies a penes perceptibles en la temperatura t EH
Weber 19) van informar alguns detalls, que es pot descobrir en el mtode de

l'alternana de mans d'immersi en dos gots amb aigua tbia igualtat amb gran
atenci amb tota la m o la diferncia entre noms dues
temperatures 01/05 fins 01/06 graus R. s; per t aix, determina les temperatures a les
que aquestes diferncies sn perceptibles no s exacta. He trobat que encara es poden
veure petites diferncies en les temperatures mitjanes, i que anaven a ser molt
diferents segons la temperatura. Usant Compara el que el nov captol S. 202 i ss.
S'han notificat.
19)

El sentit del tacte i el sentit com, l'herba de Wagner. S. 534

Sobre els graus de calor i fred, el que causa el dolor sn capaos, els experiments i
discussions d'EH Weber sn 571 i segents en el mateix tractat pg. Llegir.

2) Llindar extens.
a) sentit de la vista.
Bsicament, totes les dimensions que considerem a la retina, que es defineix en el
camp general de la visi, i es pot plantejar la qesti de quin nmero cercles sensorial
pertanyeria, per produir cada vegada un camp d'expansi notable de la sensaci, una
pregunta que probablement s'ha de distingir entre: quina fracci de la quantitat
disponible una vegada que un d'ells, que s'interpretar en part del camp de visi
global a diferncia de l'altra quan s excitat en forma diferenciada de la resta. Per
decidir aquesta qesti, per s fins ara no hi ha manera d'anar, i aix que resumeixen
aqu de la mateixa, independentment del que realment s la pregunta bsica d'una
extensa llindar de tornar amb alguns en un captol posterior de punts de vista terics
de la mateixa, i pot recrrer a la investigaci l'extensa emergent en el segent sentit.
Quins sn els ms petits amb l'ull encara tot just recognoscibles mides, distncies,
mides i diferncies de distncia?
La tasca de determinar la distncia encara discernible ms petita, de fet coincideix
amb el per determinar la mida encara reconeixible ms petit, junts, si un aix que el
dimetre de qualsevol mida encara noms reconeixible al mateix temps com una
distncia encara noms reconeixible entre els seus punts de frontera, al revs ni
tampoc pot considerar la distncia a penes perceptible que fins i tot noms mida
reconeixible. Per les proves difereixen en aquells en qu un punt, una lnia, un fil,
una petita zona de vista sobre una mplia base uniforme i va ser vist, en la qual els
ulls distncies, i per tant en el que l'angle d'aquest petit tamany era encara
recognoscible o van desaparixer, i en aquells en qu es van considerar dos o ms
punts distant, lnies, fils, rees petites en una ra donada, i es van observar en el punt
de vista de la seva separaci mtua es va produir de manera uniforme de fusi. Els
antics intents poden ser designats com a tals en les talles ms petites encara
recognoscibles, aquest ltim com a tal en petites distncies detectables d'aquest
document. Les condicions experimentals sn diferents en que en el primer l'xit de
les proves molt irradiaci mitbeteiligende merament per 2 lmits, l'ltim dels lmits de
4 entra en consideraci.

Cada mida per a ser reconegut amb el rostre mai apareixer en un determinat
motiu, i ser tan reconeguda noms d'acord amb la diferncia de la part inferior,
desprs de la qual cosa el tema de l'extensa llindar per a la cara amb la qesti del
llindar de diferncia intensa es relaciona, i referent a aix, ja se li va ocrrer. Una
distinci mida visible es fa encara ms fcil amb la mateixa extensi, ms gran s la
diferncia relativa de llum s, d'altra banda (fins a certs lmits almenys) en les
mateixes diferncies relatives ms fcilment, com ms gran s.Mentre que el negre i
diferent, la superfcie bsica ser la inversa de color blanc o vici, aix seguir sent
vlida.
Twining 20) ha dirigit deliberadament experiments sobre la determinaci d'una
relaci jurdica en aquest sentit per certs ronda negre ordenat regularment taques que
apareguin en la qual es distancia d'un llum que illumina sobre un fons blanc, que va
rebre la seva llum noms d'aquest llum, com per separat detingut quan l'ull va ser
portat a diversos retirada de la mateixa, pel qual va ser portat a la llei que, si b les
distncies de l'ull es redueixen en progressi geomtrica, la distncia del llum
associats en progressi aritmtica creixen 21).
20)

Twining, consultes relatives a ocultacions estellars de la Lluna i els


planetes, -. Els experiments sobre la llum i la magnitud en relaci amb la visi
en American J. de sc 1858. juliol VC XXVI. [2].p. 15a
21) El mateix autor parla el resultat d'aquests experiments (p 23) com aquest.:

"Que si b les distncies de l'ull disminueix en una proporci geomtrica, les


distncies corresponents del lleuger increment en la proporci aritmtica. En
altres paraules, la distncia de la llum s un logaritme de l'efecte d'augment
lineal." "Un resultat notable d'aquesta llei s que un petit canvi fraccional d'una
tnue llum posseeix una gran eficcia per equilibrar un efecte d'augment Ats
que un gran canvi fraccional d'una llum molt ms brillant."
Ara b, si la intensitat d'illuminaci J dels quadrats del llum distncies L, i el
dimetre aparent D dels punts negres de les distncies interpupilares Un recproques,
que poden ser perL substitut

i1

suplent; segons la qual l'expressi de la llei

en les mateixes circumstncies que tradudes


les mateixes diferncies
pertanyen. Aquesta llei no s en si probable i proporcionen les condicions Twining
que A recprocament amb D s, a causa de les circumstncies d'aquests experiments
d'influncia insignificant impossible d'irradiaci, que immediatament es discutir, no
va disputar perms. No obstant aix, per tant, els intents de l'autora, com es pot veure
a continuaci, molt b estan d'acord amb la llei donada, s probable i no noms una
expressi emprica, a la seva universalitat entre altres condicions experimentals un
pot encara dubta, com una veritable llei de la natura. Mentrestant, per aquests intents
no sn sense interessos, sempre que mostren que les intensitats d'illuminaci, en la
qual el clar reconeixement dels llocs Inicia o s'atura, augmenten en condicions molt

pesades quan un alleujament de l'ull gran s'incrementa en una situaci donada, mentre
que en proporcions baixes, si una petita distncia de visualitzaci s'incrementa en la
mateixa proporci. Per complir amb els dos ulls grans intervals de 107.29 i 134.11
angls. Duanes, es va aplicar l'autor la relaci de 4: 5 s la separaci del llum 29.5 i
15.5 eng. Polzades, s a dir, una relaci d'intensitats d'illuminaci 1: 3,62, per, els
dos intervals ms petits ulls, que s'aplica, 28.12 i 35.16 polzades, la relaci
tamb 4: 5 s la separaci del llum 131.6 i 110.5, s a dir, una relaci d'intensitats
d'illuminaci 1: 1419. I aqu vost sempre ser capa de trobar una referncia
general.
L'essncia del sistema, el anwandte l'autor, es troba en un interior i l'exterior
ennegrida, per cert, caixa tot arreu segellat, per en el seu costat frontal t una
obertura quadrada a travs del qual la llum entra des d'un costat, s, per, mirat des
de l'altre costat, on la llum que illumina l'ull i amb prou feines tant costat estan (en
el costat oposat de l'obertura) per tal de no obstaculitzar en la illuminaci i veure
l'interior. A la paret del fons dins de la caixa hi ha un paper amb petites i rodones,
equidistant disposats regularment distants uns d'altres punts negres 22) que rep la
llum, i es veu en aix. Ara, mentre que l'ull es posa en diversos experiments en
diferents distncies de la paret posterior de la caixa, la llum sempre est mogut ms
a prop o ms es va moure fins que els punts negres amb claredat, per comenar-se a
si mateixos, o la clara separaci de la mateixa noms s'atura 23). El llum estava
embolicat a la requerida per vessaments d'obertura de llum, i l'ull que mirava a
travs d'un, muntat en un tub del bastidor (ull-tub) de 0,16 polzades forat circular
(obertura circular) i 3 polzades de llarg. Tub i el bulb es van desplaar als taulers o
llistons llargs graduats, que convergien en un petit angle desprs de la caixa, i que
va ser la junta en qu es va posposar el tub ocular, segons una progressi geomtrica
amb l'exponent 4/5 dividit. Abans que el forat quadrat al quadre d'una pantalla
ennegrit encara estava unit a un dels que l'obertura de l'obertura per evitar
habitacions de llum difusa corresponent.
22)

"Un document Regularment marcats amb petites taques rodones negre


equidistants i regularment arraoged." Sobre la mida i l'espaiament dels punts
un de l'altre no especificat.
23)

"Fins que el conjunt de punts negres es va convertir en tot just resolt -. O


noms estava deixant de ser visible com un grup diferent"

La segent taula mostra en (Esp.) Polzades, els resultats de les


observacions 24). Per a cada distncia ull d'acord amb l'especificaci en el parell
original de quatre (quatre parells) es van fer observacions, per no merament la taula
4 per els nmeros sn per tant probablement significa de dos. Les distncies oculars
successives estan en les relacions geomtriques 4/5,i l'ltima columna es calculen les
distncies de llums, calculats d'acord amb el supsit que que les condicions
geomtriques de l'ull distncies una diferncia aritmtica subministrat sentir 16.0

polzades de distncia aria.


Alleugeriment
dels ulls

Distncia del llum

Avg.Distncia
calculat
del llum

134.11

14.5 14.8 18.2

14.5 15.5

14.8

107.29

34.3 29.5 27.6

26.4 29.5

30.8

85.83

40.5 51.7 50.6

46.5 47.3

46.8

68.66

57.4 69.2 61.9

64.7 63.3

62.8

54.93

74.9 77.1 74.7

79.1 76.5

78.8

43,95

99.0 90.5 88.3

90.2 92.0

94.8

35.16

114.1 106.5 110.0 111.4 110.5

110.8

28,12

138.4 122.6 132.1 133.4 131.6

126.8

24)

Pel que fa a l'ltima, la ms petita, ulls distncia assenyalar l'autor. "A


l'estaci ms propera (i major distncia d'enllumenat corresponent) la
illuminaci tnue i el consegent esfor de l'ull creen paroxismes carta
ocasionals de visi diferent i ampliada que va introduir incertesa."
Anteriorment, es va argumentar que les variables de la distinci menys visibles
depn de la ra de la molt Irradiationswirkungen amb. Aquesta influncia ser
considerar ara amb ms detall. Resumim aqu sota irradiaci al llarg de les
aberracions ptiques i de difracci que depenen de la propagaci de la llum fsica de
la impressi a la retina.
En tots els experiments sobre la mida o la distncia detectable ms petit va a una de
les dimensions redudes tals o distanciar baix, o tan lluny de la mateixa, que, a ms de
la irradiaci de la imatge en la retina a un punt o una lnia de contret un dimetre molt
considerable, i generalment t un per amunt en Volkmann en el seu recent tractat
sobre Irradiaci 25)calcula el dimetre de la imatge recognoscible ms petit o la
distncia ms petita detectable independentment de la irradiaci. Per fines
experiments de Volkmann, els resultats dels quals segueixen a continuaci tenen, sens
dubte van trobar que una difusi notable i mesurable de la impressi de la llum es
produeix per irradiaci, fins i tot amb la millor i bestaccommodierten ulls; i cont les
dades d'un sobre la mida de Irradiationskreises en clar possible vist junts, ja sigui
amb la seva o amb les declaracions d'altres observadors encara ms petits mides
detectables, es troba que el dimetre de Irradiationskreises al dimetre de l'excepci
de la irradiaci calcula imatges de quantitats detectables mnims (o les ms petites
distncies identificables) no s noms una proporci molt significativa guanya, per
fins i tot la mateixa, en general, molt superi, desprs de les quals la impressi de llum
ests considerablement, per al mateix temps, en virtut de la dispersi ha de ser
inferior a aquest clcul el ms petita per mides recognoscibles es poden trobar.
25)

informa el sax. Soc. 1858. S. 129

De fet, d'acord amb la part inferior segents mesuraments de Volkmann, la vora


d'aparixer en culminant fil de plata es va ampliar en un sl negre pel costat de la part
posterior del negre per, 0012-, 0032 26) Mill. = 0.000532 0.001418 a Lin. en min. i
mx. de 6 persones amb el millor allotjament possible l'ull, i quan el fil s negre vist
contra un fons brillant per, 0.003-0,00185 Mill. No obstant aix z. B. per Hueck
l'angle visual, sota la una lnia blanca sobre un fons negre simplement desaparixer,
pel que indica el lmit de encara noms recognoscible amplada del tra, 2 segons. s
el que representa 0,000145 Mill. a la retina
26)

Quan la meitat del valor especificat ms endavant R.

Ara formulada per la (s. Cap. 10) Nota de l'extensi de les circumstncies fsiques
dependents irradiaci no pot crixer amb la fora de la llum, la llum d'un intens i un
punt feble d'aquesta manera es distribueixen en la mateixa zona, per els febles pot
ser atenuada a imperceptibilitat contra la base, mentre que la llum de la forta per
notablement per tant es mant.
Si alguna vegada un punt de llum no s prou intens com per encara ser distingit per
la diferncia que sorgeix de la terra al centre de Irradiationskreises, ja no es pot
detectar.L'aplicaci d'un punt negre sobre fons blanc en lloc de l'inrevs, aix que
consideracions anlogues elegibles, sempre que els punts de llum que envolten diluir
per irradiaci, i desborden el punt negre de la llum, que igual que la difusi del punt
negre per irradiaci sota la mitigaci negror sorgeix com una extensi dels punts
blancs sobre un fons negre, igual que Volkmann ms a prop (aa OS 120) discutida i
recolzada per proves.
Bergmann 27) va assenyalar que els punts o lnies que s'utilitzen per provar en petits
mides recognoscibles apareixen a la major distncia molt pllid, pel que s l'ull
extenuant podria fcilment qualsevol confondre un to clar s aix, i que cada vegada
que es miri un dibuix de reixeta de ratlles blanques i negres de l'millmetre de la
distncia a on es van reconixer per primera vegada, s'acosta a poc a poc, la puresa
blanca, els beneficis de la profunditat de color negre. Aquests sn circumstncies que
fcilment explicar-se pel fet que a una distncia ms gran que la clara visi de la
propagaci de la llum a travs de les aberracions ptiques creix.
27)

Henle i Pfeufer Zeitschr. III. F. Vol. 11, p.93.

Explica fcilment causa de la gran, i d'acord amb l'anterior, la influncia que la


intensitat de la llum t en el reconeixement de mides molt petites, van explicar els
experiments en les distncies ms petites reconeixibles per al cas, per comprovar la
nitidesa de l'espai de la ment 28). Mentrestant, la influncia de la irradiaci noms s
ms complicat, no en falten. Si dos punts o lnies brillants vnen tan a prop que la
seva Irradiationskreise participar en un a l'altre, i el mnim de la lluminositat a l'espai
intermedi ja no s diferent de la mxima al centre dels punts de irradiirenden al
llindar de diferncia, perqu puguin tamb ia no ser distingits. Aqu, tamb, es troba

experimentalment en lloc d'una certa influncia de la intensitat de la llum. Perqu


crec que en el tractat fotomtrica de Steinheil (Pg. 17) va assenyalar que els vidres
ennegrits febles expressen un xit sorprenent en termes de la separaci de la molt
propera estrella doble; confessar per, en no ser capa de deduir aix des de la
influncia em proporcions conegudes de la irradiaci. Perqu em sembla que, en el
cas que l'expansi de Irradiationskreises no creix per la creixent intensitat, la relaci
d'intensitats Maximumordinate de la mateixa necessitat mnim i de romandre a la
llum forta i feble, el que deixaria la vistositat de la diferncia sense canvis; a la
consideraci de la intensitat zutretende de la ra, sin que s'ha de celebrar un cert
avantatge de la distinci en major intensitat.
28)

Weber, informa el sax. Soc. 1853. p. 141

Presa l'anterior conjunt, pel que sembla que els recents experiments en les mides
visibles ms petits i les distncies a la retina no com no es poden utilitzar per treure
conclusions fermes sobre la finor del sentit de l'espai, o el grau d'mplia sensibilitat,
en tant la qesti de com molt quota de la irradiaci, mentre que, presentada a Reine,
i aquesta proporci s eliminat, i que el clcul de la grandria de les imatges ms
petites sobre la retina de la grandria i la distncia dels objectes i l'avaluaci de la
relaci en qu tal als ltims elements de la retina sn illusoris i el mal, s a dir, en la
mesura que la irradiaci no es t en compte. En aquest sentit Volkmann conclou el
seu tractat sobre la irradiaci de la segent manera (p 48.): "Totes les dades
introdudes anteriorment en la mida de les imatges de poder encara perceptibles ms
petits sn notriament malament, s a dir, massa grans per als comptes a qu es
basen, la pot influir en la irradiaci tingut en compte ".
Es planteja la qesti de si la influncia de les dimensions dels components torna a
la vistositat de la seva diferncia per complet a la influncia de la radiaci, el que
implicaria que aviat troba el seu lmit amb el creixent augment. Aqu a aix
lamentablement mancances intencionalment dirigida a la matria proves prou
contundents. Noms uns pocs, per, no en particular pel que fa a ella, els empleats,
els intents de Frster 29) S que la qesti es refereixen a, que semblen mostrar que la
influncia de la mida de la vistositat de veritat va ms enll del que escriguin en la
irradiaci. Es van emprar Aquestes proves:. "A Blackened, paral, tots els costats caixa
d'aproximadament 36 polzades de llarg i prop de 8 polzades tancat ample i alt s la
cmera fosca en la que l'objecte a illuminar est situat a l'extrem quadrat del mateix
sn dues obertures rodones de distncia entre centres de 2 polzades per a l'ull al
costat de la mateixa quantitat que una ms gran, 25> Zentim. a la plaa de la
celebraci de la font de llum. Aquesta ltima obertura est coberta a la paret interior
dels documents del Registre blanca i fina caixa i 1 polzades de distncia del seu Hi
ha una (crema molt uniformement obtingut) la crema de cera de la vela 30). La plaa
paper tan illuminat serveix com una font de llum dels objectes dins de la caixa a la paret vis-a-vis a ser
units. La mida de la font de llum era diafragmes (mapes rails amb obertura) de certes dimensions, que han
estat empesos a prop al davant de la mateixa, ha canviat a voluntat ".

29)

Sobre el Hemaralopie. 1857. p. 5. 10. 30) 12 peces per lliura, 4 llarg,


"de dimetre.

Ara noti l'autor (P. 10) :. "La illuminaci ms feble que s necessria per a la
Distinci de 1.2 Zentim d'ample i 5 Zentim llarg (vertical collocat amb el costat
llarg) rectangles negres sobre fons blanc (a una distncia .. 12 parell. polzada = 32,5
Zentim. l'ull) est representat per una mida de la font lluminosa de 2-5 Qu.-Mol
enfonsa la font de llum sota aquest nmero., els objectes han de ser molt ms gran. "
Es pot calcular que la imatge d'un 2 Zentim. tira ampla, est en les distncies
especificades ulls, 0,9 Mill. a la retina, el que supera el valor de la irradiaci en els
ulls accommodierten desprs que les dades anteriors llunyans. Si ara sigui visible en
rees de poca llum fins i tot ms objectes, de manera que la influncia de la mida no
pot dependre nicament de la irradiaci. Mentrestant, encara ms extens, dirigit
especficament a la matria, els experiments amb alterar la mida i la quantitat
absoluta Pendent desitjats.
Amb tot l'anterior s noms alguna vegada van afirmar que les disposicions actuals
de l'espai mnim detectables i distncies, independentment de la irradiaci no sn
vlids, per no sostenen que no hi va haver independent del llindar de la irradiaci de
l'extensi a la vista. s molt possible que l'extensi d'una impressi a la retina o de la
pell reduir arbitrriament i encara podria sorgir una sensaci quan noms una
terminaci nerviosa vivint es fa i la impressi supera el llindar d'intensitat; per aix
no vol dir que aquesta impressi com un ests, s a dir, anant tan sentia realment, que
la majoria dels punts s la identificaci, quan l'extensi de la impressi cau per sota
d'un cert lmit, aix com el que essencialment relacionat amb el fet que resulten una
distncia tan petita a la retina i encara podria ser percebut com la distncia per una
sensaci com pressuposa la distinci entre dos lmits i adjunta tamb la majoria dels
punts.
De fet, s una de la fisiologia del sistema nervis ara generalment considerats com
a vlids suposat Ats que les impressions sn noms es distingeixen, llevat que es fan
en diferents cercles sensorials quan sota sensaci cercle al final o en el cas de la
ramificaci de la totalitat dels extrems d'una fibra nerviosa primitiva s'entn , Un
cercle sensaci, que era una fibra lineal o ramificada que pertany, per ha requerit un
cert dimetre, i a partir de llavors pot impressions que cauen sobre el mateix cercle
sensaci un al costat de l'altre, ja no ser distingits. En rees de la cara ara sembla
segur, la prova experimental que aix realment aix s estar subjecta a dificultats
insuperables a causa Irradiationskreis un punt de llum sempre ha de ser ms gran que
el dimetre d'un cercle sensorial; per hem en aquest cas amb la pell, l'anleg de la
retina, mirar a travs d'rgans d'una mplia sensaci. Tot i que la irradiaci tamb
juga un paper en la Tastversuchen, sempre que la pressi d'una punta de contacte
necessria als llocs vens han a la planta ms o menys. Per tampoc s possible que
va observar per Weber flueix per dos 30 Lin. distants uns d'altres punts de la brixola

a l'esquena, part superior del bra i la cuixa en una sola impressi, fins i tot per fer
que l'observat en el que es refereix a la distncia amb prou feines perceptible entre les
diferents parts de les diferncies de la pell depenen. L'analogia de la relacions
extenses sensaci de la retina amb la pell, per, est molt ben establert per Weber
desprs que altres aspectes, que hem de dubtar que ella faria b aqu afirmat.
El primer indica que l'avaluaci i la interpretaci dels experiments en el nostre
tema, d'una banda, el coneixement de la magnitud absoluta de la irradiaci s
important, que pot ocrrer en el millor allotjament possible l'ull, d'altra banda, el
coneixement que els elements de la retina ha de ser considerats com a representants
de la ra cercles sensorial i quines dimensions tenen. En el primer sentit, vaig deixar
participaci com seguir els resultats Volkmann va rebre per se i algunes altres
persones; en l'ltima relaci noto poc que amb probabilitat predominant ara es diu
cons que els elements de la retina empfindungsperzipierenden es consideren, i que
desprs dels mesuraments Klliker del dimetre d'una agulla a la taca groga, on t la
visi ms clara colloco 2-3 lnies millsimes. Bergmann 31) es va confirmar, la ms
petita d'aquesta informaci quan es mesura a la fvea lutea cap a l'exterior.
31)

Henle i Pfeufer Zeitschr. III. . F. II 37a BS


Experiments de Volkmann en la irradiaci 32).

Fils de plata de 0.445 Mill. Dimetre de la distncia de seguiment visual ms


clara S en focus (en un millmetre.) Ull, van donar, d'acord, ja que a) com fils negres
contra un fons brillant com el cel, o b) en copejar brillar la llum com fils blancs
contra un aparegut fons negre, de mitjana durant els segents nombres Z intents, dels
quals el primer nmero en a), el segon est en b), de la segent dimetre
Irradiationskreise R en millmetres.

Observador
AW Volkmann (autor). ,

ZS

La

39. 24 333

0,0035 0,0046

El seu fill Otto V., de 23 anys, bons ulls ............ 10. 15 250

0,0037 0,0064

El seu fill, Edmund V., 26 J., b, els ulls molt


experimentats. , ,

15. 12 250

0,0024 0,0058

Dr R. Heidenhain 33) .....

? 40

E. Appel, Estudiant, amb els ulls molt


afilats ............

20. 20 300

Nena, 16 J ,, molt miop, en cas contrari bons


ulls. ,

10. 15 112.534) 0,0017 0,0024

100

0,0051

0,0006 0.0025

32)

informa el sax. Soc. 1858. S. 129

33)

a) estava en Heidenhain no uniforme, de manera que no cotitzen en borsa,

els resultats; per la majoria dels intents de la presa d'adopci lloc irradiaci no
era favorable, el que Volkmann diu un cas excepcional, que no li torni a passar.
34) En una) va ser S = 115, amb b) = 110

Volkmann va assenyalar que, a ms de la srie d'assajos, els resultats es reporten


aqu, molts (de vegades induda) observacions individuals pels professors d'all,
Hankel, Ruete, Czermak u. A. posseeixen que tots els resultats rellevants (s a dir, la
prova d'existncia La irradiaci) lliurat. Aquests resultats es van obtenir com
segueix. L'observador porta l'instrument micromtric dels quals (s. Cap. 9) es parlava,
amb la plata en parallel fils dimetre de 0.445 Mill. A la que veu amb ms claredat
els fils en la distncia des de l'ull, i va estudiar en girar el cargol per per proporcionar
fils parallels a una distncia, que s el dimetre dels fils iguals. Per resulta que
sempre produeix la distncia molt ms gran que el dimetre real dels fils
corresponents a aquest dimetre apareix perqu es va ampliar per la irradiaci. Aix
sorgeix a causa de maneres com segueix: .. Un pot amb respecte a la data en qu la
intersecci de les lnies de direcci en l'eix de l'ull setembre Mol cap enrere del punt
de la crnia abans de res, i 15 milions d'est al davant de la retina, desprs de
l'eliminaci de les rosques micromtriques des ull i la seva distncia mtua no noms
el dimetre 2 r de la imatge de la retina de cada fil micrmetre, sin tamb la
distncia l'eix d'un filferro de l'altra en la imatge retiniana, a part de la dispersi per
la irradiaci, calcular; que per la consideraci simple per, les proves realitzades, cas
que la distncia entre les imatges de filferro ampliat per al dimetre 2 d'una
imatge de filferro eixamplada apareix el mateix, el dimetre d'un Irradiationskreises
=
lloc; s a dir, per = + 2 i 2 = =. Ara Volkmann va prendre una
mitjana de 39 a prova una distncia brillant = 0,207 Mill, El fil fosc de 0.445 Mol
Amplada a una distncia de l'ull = 333 Mol igual aparici, que ...

= 2 = 0,0055

Mill .; 2r = 0,00199 Mill, i, en conseqncia.


- 2 r = 0,0035 Mol per comprovar
presentar Volkmann encara 10 intents perqu ell buscava la distncia entre els fils
aparentment produeixen dues vegades ms gran que el dimetre de la rosca .. Desprs
dels resultats de les proves anteriors es poden calcular (p 144) que aquesta distncia
ha de ser de 0.328.000, el que la societat resultant dels 10 assaigs signifiquen resulten
0.337.000 corresponien notablement ..; la qual cosa demostra que aquesta confiana
Tentativamente bestiar.
No obstant aix, guanyar el segent Precauci: La irradiaci es comporta de
manera diferent a les adreces vertical i horitzontal. Quan Volkmann els cables en una
posici horitzontal, vist des de la mateixa distncia, igual que en experiments
anteriors a perpendiculrer, de manera que la imatge en el grau ms alt era indistinta,
per la qual cosa va haver de tirar d'un feble Konvexbrille que encara tenen el mateix
abast visual 333 Mill. Mantenir, on l'escs el fons enmig de 10 observacions un
dimetre de Irradiationskreises = 0,0047 Mol va cedir., va sostenir que ell era (sense

ulleres) de tan sols 0.003.500 ubicaci perpendiculrer ..


L'especificaci de 5 dies de prova en 01:00 mtode en l'examen de brillantor
retornat per Volkmann segents distncies D entre les rosques del micrmetre en qu
aparent igualtat amb el dimetre del filferro es porta a terme (que en el
fons D nombre de sortida representa el nombre d'experiments):
Dia primer de prova (sense previ
avs) D 9 = 0,1897. 2
Dia, ennuvolat. , .
D 10 =
0,2271. 3 Dia, cel
brillant ...

D 10 =
0,2153. 4 Dia, cel molt

brillant.

D 10 = 0,2074.

Els experiments de Heidenhain acord amb el mtode b) es va obtenir el


1 dia (sense previ avs). , , .
D 20 =
0.111. 2 Dia, llum molt
brillant. .

D 20 = 0.153.

A certa influncia de la relaci d'illuminaci no deriva d'aix.


Disposicions especials sobre petites quantitats detectables.
Si les disposicions existents sobre les mides i distncies detectables mnims
semblen inadequades ja en l'anterior perqu els resultats purs de qualsevol tipus, sn
importants perqu defineixen en part un lmit, en les que en cap cas l'eficincia de
l'ull no s suficient, en part, tenir un inters prctic; per tant, un recull sobre no s
probable que sigui desagradable.
Desafortunadament, per descomptat, aquesta compilaci mostra poca concordana
entre els resultats obtinguts per diferents observadors. I a causa de la precarietat
d'aquest valor noms es pot vincular-se a ells, desapareixeria per complet, si no les
circumstncies de l'observaci s'especifica amb precisi, de manera que li dono tant
sigui possible, el mateix amb les prpies paraules de l'observador de nou.
En aquest sentit, es tracta de fer front als angles en mides a la retina per traduir, o
viceversa, s la base de les disposicions del perfil, la distncia del punt d'intersecci
de la biga principal de la retina = 15.1774 Mill. = 6735 par. Lin., I de la crnia =
7,4696 Mill. = 3315 par. Lnies acceptat i desprs de l seg. Angle visual 0.00007357
Mill. O 0.00003265 parell.Lin. substitut.
Gaireb amb ms freqncia es troba la segent declaraci en Smith utilitza l'ptica
que pugui impartir aqu desprs de la meva disposici la traducci francesa de la seva
obra (p 40 TU.):
"Li Dr. Hook nous angle ONU assegurar que l'oeil li peut pas B passadors subtil
ne distncia uneix distinguer dans le ciel, comme uneix ratlli dans le corps de la lune,
ou la distncia de deux toiles, qui comprend dans l'oeil moindre qu'uneix demi-

minuts (Voyez ses Remarques sur la mquina cleste d'Hevelius pg. 8). Si l'n'est pas
angle ms grandiosa, els toiles l'oeil paratront DNU, uneix seule comentaristes
estrella. J'ai uneix Exprience o l'assisteix un mes amis qui els meilleurs avait
yeux de la compagnie, pinta distinguer pouvait cercle ONU blanc sud un fond noir,
ou ONU cercle noir sud un fond blanc ou oposar-se a la lumire du jour , lorsqu'il
comprenait dans sn angle oeil ONU moindre Que les deux nivells minut d'uneix; ou
ce qui mme au revient, lorsque distncia sa l'oeil surpassait 8156 fois fill propre
diamtre; ce qui l'avec l'observaci de s'accorde assez Dr. Hook ".
Tobias Mayer 35) indica el resultat de diversos experiments com segueix:
"Prima sunt facta Experimenta in loco ombrvol, apertis fenestris 1 sola aversis
meridi de creixement; Objectis atramento snic, vocant tinta, a la Carta de la Plana et
albissima pictis.1) nigrum Punctum, rotundum, diametri llineae Pars. oculo miop,
sigueu lent convenienti munito spectatum, cum distaret cul 10 pedes parisencs,
adhuc satis bene de distingir Poterat. En distantia 12 pedum Dubie videbatur en
distantia vero 13 pedum melmelada prorsus evanuerat. - 2) Smil punctum, dimetre
de cujus set 0,44 llineae, adhuc videbatur distant oculo 14 pedes; distant autem
eodem 17 peus, VIX Vestigium ejus adparebat, sicut remot oculo ad 18 pedum
distantiam omnino evanuerit. - .. 3) Punctum Aliud diametri 0,66 lin cernebatur adhuc
en distantia 24 PEDD aegerrime, autem ac Dubie PEDD en distantia 26 et oculo
paulo ms remot nihilum eius spectari potuit ".
35)

Comentari. Soc. sc. Gtting. T. IV. 1754. p. Cent primer

Desprs de la narraci ni diversos intents amb figures de gelosia dels quals seran
discutits ms endavant, afegeix:
Punts lacrimals et figurae, quae a Superioribus adhibitae sunt, quamvis llueix solis
aestivi et Meridiani, atque adeo fortssima collustrata, en iisdem men quam proxime
distantiis, supra quibus sub, incipiebant confusa apparere; certe discrepantia, si qua
erat, repetito saepius Experiment Mode majores distantias, manera minores arguere
videbatur. "
Aquest resultat que el nivell d'illuminaci no va tenir efecte en la detecci de
punts, per descomptat, est en contradicci amb la decidida continuaci desprs dels
resultats dels experiments de Plateau.
Si els punts en les tres proves i conspectu eripere va poder la distncia de l'ull, el
qual, d'acord amb les impressions de Mayer (p. 101), estableix en relaci 12,17 i 26
peus amb ell, de manera que el dimetre de la imatge en l'ull era aquest parent 0,
000.973; 0.001126 0.001186 i parell. Lin .; l'angle de visi 30, 35, 36 segons, o al
aquestes diverses distncies sensiblement iguals.
Meseta 36) va tenir en compte en els seus experiments, tant de color i nivell
d'illuminaci. Petits discos de paper de color d'1 cm es van fixar a un panell en
posici vertical a l'aire lliure. D'aquests, altipl distant successivament fins al moment
fins que el disc de color ms va desaparixer del tot de la mateixa manera que una

petita, a penes perceptible, nvol va aparixer, i molt a prop, i desprs mesurar la


distncia dels objectes i desprs calcula l'angle. Els resultats en dos casos van ser els
segents:
A l'ombra. A la llum del sol.
Blanco 18 "12"
groc 19 "13"
vermell 31 "23"
Blau 42 "26"
la diferncia, el color fa que aquesta basat probablement noms en les seves diferents
graus de brillantor.
36)

Pogg..Ann. XX. p. 327

Hueck 37) va experimentar la manera en: un punt de vist clarament es fixa fortament a
partir d'un ull normalment formada; eliminat gradualment l'observador fins que
desapareix dels objectes, i la junta en qu es troba el punt, o un vessament cerebral,
sembla bastant pur.
37)

Mller Arch. 1840. p.85.

Qu 0,00033 "ara des de diversos centenars d'empleats de diferents individus


observacions van revelar que un no-brillant punt negre blanc en el camp en 10
segons. Angle de visi desapareix," parell. Lin. o 0,00074 Mill. correspon a la
retina. Una lnia blanca sobre un camp negre s vist per ell ni baix angle de visi 2
segons. no obstant aix, va haver l'angle visual sota el qual els punts negres
desapareixen en un camp blanc, 20 segons. El primer correspon a 0,0000652
parell. Lin. o 0.0001470 Mill., els ltims 10 vegades dels mateixos a la retina. Per a
ms detalls sobre el nombre de proves i el grau d'acord, que es va obtenir d'aquesta
manera s a dir, amb respecte no notificat aquesta ltima indicaci. Tamb en les
condicions d'illuminaci en les proves no es diu res.
Volkmann 38) podria una senzilla aranya fil fins a una distncia de 21 polzades, i un
altre dirigit a l'observaci de la seva persona per percebre el mateix fil fins a 22
polzades de distncia. Un pl gruixut 0,002 polzades reconegut Volkmann 39) a 30
polzades d'ample. Un estudiant d's
reconegut
38)

40) un

pl de

gruix, fins i tot a una distncia de 28 peus.

Volkmann missatges. P 202. 39) Paraula de Wagner. Art .. Veure. P 331.


40) D'acord amb un comunicat de Volkmann en s. Art. Vegeu la pgina 331

Per a ms detalls amb algunes regles secundaris interessants sn Ehrenberg ), que


em sembla que abans es consideraven rares. Ells no es refereixen a les observacions amb les
distncies modificades de l'ull, per en el camp visual ms clara (segons Ehrenberg 46 polzades) en les generalment molt petits objectes sn visibles. Comparteixo aqu
amb les seves paraules amb:
"Quan mltiples ocasions - diu - que vaig haver de veure curiosos als quals era
agradable per aprendre la meravellosa estructura d'infusoris conixer-me per la seva
prpia observaci, que vaig trobar per la meva sorpresa la diversitat de la visi de
l'individu ara coincidint quan jo declaro que esperava i com comunament. Hi havia
una vegada establert el tan delicat tema en el punt de vista correcte de l'instrument
(microscopi), o m'havia dirigit a simple vista en un objecte molt petit amb cura, per
serra 15-20 persones que de vegades al mateix temps aquestes coses vaig demostrar
perfectament igual i amb la mateixa claredat el mateix que jo mateix vaig veure;.
sovint van prendre una distncia diferent diferent, molt lleuger de l'objecte des de l'ull
d'acord a les seves necessitats per tal d'estar completament segur, no per cortesia o
llstima no vol admetre tal sent enganyats que no veig una cosa aix, sovint em gravo
els objectes vistos pels observadors, o puc descriure m'estranya, que vaig aprendre
amb la convicci que es veien completament el mateix i tan agut, el que havia vist, i
sobretot sense, va ser necessari en el primer cas, per canviar el microscopi. Aquesta
atenci a un gran nombre de persones amb una varietat de rangs visuals observaci
continuada em va fer probable que hi va haver una molt slida lmit global per a la
visi de l'ull hum sense ser molestats i saludable, la qual cosa permetria una
conclusi pel que fa a la major potncia dels microscopis. Li vaig preguntar llavors
moltes observacions per determinar en quina mesura les diferncies ulls miops i
presbcia en l'expressi general d'aquesta fora tenen una influncia, i han sovint a mi
mateix que no sn rars opini convenut quan va veure les persones miops ms o ms
agut que altres s infundada. El resultat de la meva experincia s doble:
1) Sembla una fora normal a la vista de la gent pel que fa a veure les parts ms
petites per donar, i les desviacions de la mateixa sembla ser molt ms rar del que
comunament es creu.
)

Pogg. XXIV. P. 35a

Noms pot ser d'un discurs a tal, la riquesa general es pot veure clarament en una
certa distncia. Entre ms de 100 persones, vaig observar, es trobaven en les
condicions de visualitzaci ms ntida sense veure ordinries capa de distingir ms
del que jo vaig veure, i que al seu torn es mant per schwachsichtig o clarivident sol
ser capa de veure el mateix que jo noms van veure que necessitaven una declaraci
ms clara, sobretot quan es veu a simple vista en general una mica ms gran
aproximaci o la distncia de l'objecte del seu ull que jo.
2) El ms petit de l'ull hum natural normalment assolible mida s tant el color
blanc sobre un fons negre, com pel color negre sobre un lichthellem blanc o

bsicament 1/36 d'una lnia parisenca de dimetre. Segueix sent possible, per ms gran
Lichtkondensierung i destaquen l'atenci de les grandries entre 1/36 i 1/48 d'una lnia,
per noms sense nitidesa i dubtosa per veure 41).
41)

"que 1/49 de mantenir el problema no valdria la pena, entesa aix. Les rtios
de cost prxima problemes eren 1/60 o 1/72 de lnia, i sobre que no puc fer cap
tipus d'experincia que ells vistos per qualsevol persona ho faria ".
Aquest s el lmit del poder de l'ull hum natural per al cos de color que tothom
fcilment, ja que he provat, pot verificar, per molt b que molt blanca de paper punt
negre, z. B, de la tinta seca, tinta i similars. porta, i el ms petit d'ells rep una punta
molt fina i l'envia a un cristall-micres, que inclou almenys 1/48 indica la lnia
directa. Sol i la llum artificial tamb permeten fcil, amb o sense miralls, cossos
negres els agrada. Al vidre microns de llum bsicament mira. Cos, que sn ms petits
que l'especificat, pot, malgrat tots els esforos, encara no reconeguda individualment,
per en una lnia recta senzilla amb l'ull nu. Si hi ha ms, com ms junts en estreta
proximitat i en moltes sries, aix que fan una impressi com en la nostra ment i ens
enganyen, ja que estvem veient un major cos simple o s'enfronten a 42). La distncia
habitual que bons ulls si volen veure a aquests diminut cos, observant, he trobat
mesurant 4-5 polzades, de vegades 6 polzades, l'ltim dels quals s la distncia
habitual per molt perceptiu. Persones miops s'acosten als mateixos objectes rarament
ms de 4 polzades, encara que ms rarament, etc. 3 polzades, i solen ser desprs la
resta de la mateixa. Alg la vista ms aguda s de 4 polzades, pot, mitjanant una
major convergncia de l'ull a l'objecte no aixecar la vista, per se sent dolor i es veu
borrosa. Si ha fixat l'objecte una vegada, pel que es pot treure ms important, sense
que perds de vista. Jo mateix puc 1/24 d'una lnia en la distncia de 12 polzades en
blanc i negre no veure, per l'he visitat en la distncia 4-5 polzades, pel que puc
llevar fins a 12 polzades i encara puc veure-ho clarament. Aquest fenomen es basa en
la potncia coneguda de l'ull, d'acord amb accommodieren lluny alguna cosa. Sovint
es pot veure objectes petits a una major distncia, tan aviat com un es fa conscient del
seu lloc, o quan es mouen. Fenmens similars donen un globus al cel brillant i un
vaixell a l'horitz, fcilment es pot veure tan aviat com se l'informa de, per la
capacitat d'orientaci rpida basat en el costum i l'agudesa mental, sense permetre
una conclusi pel que fa a la visi en general. Si alg est excitat per les impressions
visuals vvides, que un altre, que s'orienta cap a ms rpid, per ell veu, per tant, no
s ms que un altre, que, pel fet que es necessita menys gils aquestes impressions
orientades lentament. Sovint operador de l'agent, noms per mirar objectes molt petits
amb una lupa, si vull reconixer a simple vista, per donar-los sobre una ubicaci
diferent, amb una punta fina. Aquest fenomen s noms per orientar de nou clarament
la ubicaci del cos, i va portar noms la rapidesa d'aquesta orientaci. Ulls miops es
basen sempre ms fcilment perqu estan menys distrets pel seu camp visual s una
ms petita. s probable finalment encara un major poder de la visi absoluta de l'ull
hum per afegir, que s el lluminosa per a la detecci de corpuscles. Petit brillant en
els cossos foscos apareixen sap que s molt ms gran del que sn i aix, ja es tracti

d'auto-illuminadora o la llum es reflectores grandria, pot fcilment en molt menor


que 1/48 lnia, depenent de la intensitat de la llum, t un efecte per a l'ull hum
encara. Mai vaig tenir l'oportunitat d'observar fins i tot quantitats lluminosos que eren
realment d'un dimetre tan petit, perqu jo pogus cridar la seva atenci sobre un
lmit al respecte ..... lluentor metllica, que s un fort reflex de la llum, es pot
determinar per la meva fet a Goldstubchen observacions a simple vista a la llum del
dia ordinari fins 1/100 reconixer una lnia, s a dir, el doble del que a colors ". ". La situaci s diferent amb lnies fils opacs de 1/400. Gruix de la lnia pot ser
vist contra la llum amb la mesura teranyines simple vista 1/300 fins 1/2000 lnies;
rosques del cuc de seda 1/200 Aquests ltims sn al capoll dues vegades .."
. 42) "Estic acostumat a reconixer d'aquesta manera pestanyes molt fines infusoris Una vegada
que es mouen, formen una petita superfcie aparent que s siehtbar, una vegada que es descansi
per sovint la seva finor tan gran que la visi amb no s'arriba al microscopi ".

Si la mida de 1/36 Lin. , Transformat amb l'alleujament de l'ull 4-6 polzades, el que
indica Ehrenberg com el lmit de la vista dels corpuscles no lineals en les lnies a la
retina, es troba, 0.039-0,0025 Lin., Que notablement ms gran (10 vegades ms gran)
que 0,00033 Lin Hueck., sense tenir en compte tant els resultats d'una gran quantitat
de proves es deriven, i tamb resultat de Mayer supera en ms del doble. Igualment
Hueck i Ehrenberg es desvien que per Hueck punts negres sobre fons blanc una
demanda angle de visi ms ampli, ja que, no obstant aix, d'acord amb Ehrenberg
tant inversament indiferent.
A diferncia de les circumstncies pot ser que els experiments de Ehrenberg es fan
amb la consideraci de petites partcules de molt a prop, per a causa que tant
l'observador s evident a partir dels punts veient poc a poc el Mayer i Hueck amb
punts de considerables dimensions des d'una major distncia, fins a la desaparici ser
punt eliminat. Tot i que ara fa desprs dels experiments de Mayer, la distncia no hi
ha diferncia significativa, per des dels seus distncies de 12 peus i siguin sobre ell,
pel que va poder molt ms a prop, ja que van tenir lloc en els experiments de
Ehrenberg, per fer una diferncia; que s examinar amb ms detall.
Wofern s important no noms per reconixer l'existncia d'una mida visible, sin
tamb per determinar la forma, es requereix un major angle de visi. Desprs
Hueck 43) era un quadrat de 1,2 '' de dimetre a 11 'de distncia, de manera que en un
angle visual de 2 35 "sent reconegut com a plaa. De la mateixa manera, un cop de
pissarra de 1,5 "'longitud 13', sota 2 '45" encara reconegut com a mal. Publicaci
(agent doble) amb una amplada de 1,5 lletres '' i els espais dins de les lletres 0.5 "'les
Hueck utilitzant un adequat pels seus lents en 13' de distncia.
Bergmann 44) va trobar que "les lnies curtes es van observar menys lluny que en el
mateix ample de ms temps."
EH Weber 45) va assenyalar: "Segons les meves proves, una lnia blanca sobre un

fons negre d'un ms ser vist com tres vegades major distncia, com un rectangle
equilter de l'amplada de la lnia, i la brillantor de la illuminaci de la lnia i un fons
molt abstechender aquesta distncia pot encara ms gran ".
43)

Arch. 1840. 88. Mller 44) Henle i Pfeufer, Diari III. F. Vol. II p.
92. 45) Informes d. Sachs. Soc. 1852. S. 142

Disposicions especials sobre petites distncies detectables.


Les proves aqu ms s'empren en diverses formes, que tamb canvien els resultats.

) .
La indicaci respecte de Smith dues estrelles s (tan) ja es va informar.
Volkmann 46) va caure en un petit bulb de 0,15 polzades de dimetre, les imatges de
la flama de dues llums, que van ser retirats 8 polzades entre ells 4 polzades, de la bola
.... Ell es va donar compte en l's de les ulleres, la separaci completa de la imatge
petita glac fins 20 polzades i enmig dels polzes tocant, per clarament dobles, fins
a 26 polzades .... Un dels seus amics va repetir l'experiment, i es va adonar dels
polzes fins a 37 polzades de distncia. Per realitzar plenament la duplicitat sense
ulleres, Volkmann tenia acostar-se als flascons de fins a 12 polzades.
Desprs Hueck 47) fusionat dos punts negres sobre un fons blanc, els 0.45 "'distncies
els uns dels altres, entre ells als 10 peus de distncia de l'observador, el que l'angle
visual de la seva distncia 1' 4" disponible. El mateix resultat es va donar cops que
noms sobresortien en el que va d'un a.
EH Weber 48) afegeix la seva, (aix que) comunicat, va afegir prestaci relaci de la
distncia a la qual les lnies blanques i quadrats sobre un fons negre s'esvaeixen els
ulls ", d'altra banda sn dos, places equilters blanques sobre un fons negre, de per un
buit negre divorciats entre si, el que s tan ampla com les places, aix com de dos
distingeix d'una distncia que s gaireb el mateix, sn dels que dues lnies blanques
sobre un fons negre, fins i tot fins a dos distingits, que sn tan amples com els
quadrilters se separen i per un espai en forma de lnia negre igualment mplia l'un de
l'altre ".
46)

N. P Total. 202. 47) Arc de Mller. 1840. 87. 48) reporta el sax. Soc. 1852.
S. 142

) .
Volkmann 49) aprofitada dos fils de la teranyina en una direcci parallela i a una

distncia de 0,0052 "costat a costat en, i es va trobar que ell mateix 7" distncia
reconegut de dues vegades, per no ms enll. El ms perceptiva entre els seus amics
van reconixer la duplicitat en el 13 "de distncia. Dues lnies negres sobre fons blanc
en la distncia mtua parallela0.016" reconeix Volkmann usant les ulleres a una
distncia de 27 ''.
Valentin 50) va ser capa de distingir dues lnies, encara que les seves imatges a la
retina intervals de noms 0,0009 '' l'un de l'altre.
Hueck va trobar pels accidents cerebrovasculars el mateix resultat que per als punts
(vegeu ms amunt).

) .
Tobias Mayer 51) descriu experiments a la llum del dia com com segueix:
l. Figura striata, cujus ductus Nigri, aequales interpositis Albis, erant lati 0,36 lin.
pars. spectata dirigir a distantia PEDD. 11 melmelada videbatur confondre
Aliquantum, ita ut VIX liceret alba intervalla 1 discernere Nigris. PEDD En distantia
12 estries inter omne discrimen aberat. Certe nonnisi aegerrime sentiebatur. Paulo
ms remot oculo tota figura eundem colorem mentiebatur cineatium quasi.
2. Figura itidem striata, set cujus ATRAU estries Duplo crassiores erant, albae
quam, Harum enim erat latitudo 0.2 lin. Illarum 0.4 lin., Incipiebat Videri confusa
distant oculo setembre vel 10 pedes.
3. En eadem striata figura distantia altres coses, cujus Albi ductus Duplo latiores
Nigri quam, invers ordine nempe praecedentium, desiit distinete Videri; . Latitudo
striarum albarum erat 0.4 lin., Lin nierarum 0.2.
49)

Diccionari de Wagner a. Art. Veure. P 331. 50) Valentin, LEHRB. d.


Physiol. II. S. 428, aqu desprs dels productes de Weher toquen p
634. 51) Comentari. soc. sc. Gtting. T. IV. P. 102

Notandum, Binas t figures (no. 2 i 3) etiam en l-mentis sequentibus 52) eandem


sempre oculi distantiam requisivisse. Quare erit commodum, de iis en posterum
referre conjunctim.
4. Figura cancellata Lineis Nigris, Quarum latitudo 0,44 lin. Eadem, quae
interstitiorum alborum, spectata i distantia 15 PEDD. incipiebat cases iguals mentiri
nigredinem s'ubiqui, ut dubium menjar, nm AIBI quid en illa contineatur.
5. Figura aleae similis, aleatam dicere brevitatis causa liceat, quadratulis Nigris
albisque Varia, laterals singulars qurum aequalia 0,52 lin. Distncia culo 12 peus,
extremam visionis speciem praebebat, pablo enim ms remot oculo confusa alba cum
Nigris apparebant. "

52)

Empleat amb llum de les espelmes

Desprs de comparar No. No 1 amb 2 i 3, i No. 4 amb el nombre 5 Mayer conclou


que la desigualtat dels intervals en blanc i negre facilita el reconeixement.
Els experiments amb la figures ratllades i wrfligen No. 1 a No. 5 eren llavors en la
foscor sota la illuminaci directa amb espelmes de su a diferents
distncies L mateixes repeticions de les xifres, quan les distncies A l'ull de les
figures com amples frontereres de la cognici (visionis horari.) Cedida (unitat de
Pars peus):
Los Angeles
Distncia Distncia de l'ull
de N llum 1. No. 2 u. 3. No 4. No . 5
7 6 12 9
1 5 6 7 9
2 5 4 juny 7
mar 4 4 6 5
4 4 3 6 4
5 4
64
7 3
8 3 4 2 3
mar 13 3 2 3
Mayer en representaci de la llei segons la qual s 1 amb L canvis, per la segent
frmula
.
on n s un dependent de la naturalesa de la constant de carcter que assumeix en les
diverses figures de la segent manera:
No. l 2 u. 3 4 5
79 52 73 99
s un recull de declaracions i d'observaci, segons la qual la frmula s veritable,
dins dels lmits d'aquests experiments propers suficients.
Hueck 53) va mirar als mitjans de manera discontnua una mquina de gravat
monedes, medalles i camafeus al Trsor de numismatique et de glyptique. Pars 1834,
i aquest podria intervals de 0,0727 "" a 22 "3" "distncia, s a dir, amb un angle de
56.8" encara difereixen; s alguns bastant neta amb traos molt marcats reimpresos en
pur superfcie blanca brillant encara per sota de 44.3 "angle de visi. A una distncia
major les ratlles grogues superfcie trencada aparixer gris. en superfcie vermella va
aparixer taronja en una imatge a la retina de 0.001", tal com groc ratlles verdes en
una superfcie blau.
Marie Davy 54) va assenyalar en el Llibre Blanc lnies negres, de tal manera que els

espais igual mplia eren com les lnies de si mateixos. Tals fulles Va fer diversos amb
ratlles de diferents amples i desprs va tractar, fins on cadascun d'ells va haver de
retirar de l'ull, que ja no tenen les ratlles blanques i negres, per un monton gris a
veure. Va trobar que aix va succeir en tots els fulls en els intervals que calcula
l'amplada de la imatge a la retina d'un Streifes gaireb fins 0,0011
millmetres. revelada. Aquest era saber 0,00109, 0,00113, 0,00113, 0,00112
millmetres a distncies de 5,8, 0,75, 0,53 i 0,41 metres. - No s'especifica el mtode
de clcul.
EH Weber 55) va tornar a les lnies negres, que eren molt de prop i de manera
uniforme traada a travs de la mquina de gravat i imprs sobre paper blanc. Eren
0.025 el parell. Lin.d'ample, i tan mplia les bretxes eren el mitj. El seu fill Th.
Weber va reconixer les lnies, fins i tot bat a una distncia de 9. 2 Duanes Lin.,
Quan el punt de vista, va ser vist en qu un aclariment va ser 45,3 seg .. Els mateixos
experiments que encara va haver de contractar a diversos altres; on es va trobar el
major enfocament en grups de dos, una d'elles (Nm 9), les lnies sn tamb encara
en 9 polzades, i l'altre (N 8) va reconixer en 11 polzades de distncia, quant 45.3 i
36.5 seg. de l'angle visual espai intermedi o 0,00148 i 0,00119 parell.Lin. correspon.
53)

Arch. 1840. 87. Mller 54) Instit. XVII. p. 59. 55) reporta el sax. Soc. 1853.
S. 144

Bergmann 56) va tornar reixa dibuixos litografiada els bars i espais cada 1
millmetre. sn d'ample, de la segent manera. Al centre de la tapa d'una ronda
Pappschchtelchens un dimetre d'orifici d'aproximadament 20 Mill. Es va tallar i el
panell de malla a partir del conjunt interior contra la tapa, de manera que noms una
porci circular del mateix sortir a la llum des de l'exterior. "Aix dna la possibilitat a
travs de la rotaci de la coberta per poder donar els bars qualsevol inclinaci, de
manera que l'home els ulls es comproven, pot causar una indicaci de la direcci en
la qual executar les lnies, per demostrar que realment ho veu ".
56)

Henle i Pfeufer, Zeitschr. III. FBKs 94 f.

"L'xit d'un nombre significatiu d'intents era ara que els bons ulls seleccionats
diversos individus mai necessiten un enfocament ms gran, ja que correspon a les
proves No. 8 a EH Weber, les tires amb els seus amplis espais millmetres estaven en
8,5 metres sempre reconegut ". ....
"Sovint, la forma en qu la direcci de les barres es va repetir com cal, fins i tot a
grans distncies, pel que de tant en tant, fins i tot als 7 metres de distncia. Els
experimentadors quina freqncia van comentar que si sabien la direcci de cops, ells
mateixos en aquests majors distncies a veure. En un intent anteriors es compleixen,
fins i tot que un nen de 10 anys, s'havia convertit en el seu ull excellent Disp. De tant

en tant l'atenci que (cada modificada) de direcci dels traos correctament tres
vegades seguides a una distncia de 8 metres declarat. Desprs va seguir una
declaraci falsa. "
Bergmann s'eleva (p. 97) va emergir com a digne d'atenci ", que s'observa amb
regularitat a una distncia de 5,5 metres, en la qual tot un bon ull per assegurar-se que
la direcci de les lnies, les imatges de la mateixa una mica ms ampla que la meitat
tenen un dimetre del passador, de la qual es Sempre podria suggerir una relaci
significativa entre aquestes dimensions ".
Al suprajacent 5,5 metres ms enll de les distncies, en qu sovint es va produir en
un veritable reconeixement de la direcci dels traos que els errors que s'executen de
vegades eren particularment sovint la particularitat que la direcci de les barres
s'acaba de donar perpendicular a la real. En les mateixes distncies, el panell de
quadrcula tamb va aparixer tacada amb freqncia. Un home que no coneixia
l'objecte, es mant a una distncia d'uns 6 peus de tallat en glaons; una segona, que
estava a uns 2 peus darrere d'ell, i desprs va declarar que va veure fins i tot des
d'all.
Bergmann posa aquestes circumstncies astutament amb un requisit probable en la
forma i disposici de pins com a elements de la retina sensibles en la relaci; per,
seria massa molest, comentant aqu en endavant.
En certes direccions de les varetes que reconeixen la xarxa sembla ser ms fcil que
altres, per aix est canviant per la individualitat dels ulls (cf .. Bergmann p. 1041).
Comportament de les parts laterals de la retina en la detecci de les grandries i
les distncies ms petites.
En la informaci anterior va ser vista de les grandries aparents i distncies a la
deutlichst albirat, peces centrals, sempre de la retina. Desprs de la perifria
augmenta tant la visibilitat de les variables com la distncia de, per no en totes les
direccions en les mateixes condicions. Observacions sobre sn de Hueck, Volkmann
amb Huttenheim, alguns Bergmann, el ms detallat d'Aubert amb els forestals, s on,
entre altres coses demostrat especficament que la impossibilitat de dos punts per a
ser distingit en alguna distncia des de l'eix de l'ull, no en les aberracions ptiques de
l'ull pot ser emps; i que els nmeros o quadrats de diferents mides, vistos sota el
mateix angle en diferent gran distncia de l'ull, es poden veure en el venatge amb
ms lluny de les parts distants de l'eix visual de la retina, com en la distncia.
Per ampliar el detall d'aquest captol no s massa, crec que en termes de la fase de
classificaci d'aquestes proves sobre la necessitat de fer referncia als tractats
originals.
Hueck en Arch. 1840. p.92 de Mller.
Volkmann, a l'herba de Wagner. Art. Veure. S. 334
Aubert i Forter, en Grafe Arq. F. Ophthalm. III. S. 14 i Moleschott Unters. IV. P.16.
Bergmann, en Henle i Pfeufer Zeitschr. III. F. Vol. II. P.97.

Amb aix, establir les proves per determinar la mida de la part de la retina, amb qu
un es veu prou afilat per poder llegir el document, en relaci amb el que EH Weber en
els informes de Saxon. Soc. 1853. pp 128 i ss., Aubert i forestals sn per buscar en els
documents esmentats.
Diferncies Distncia (ull).
Sobre la finor de proporci t EH Weber 57) la segent informaci:
"Dissecui chartam papyraceam scriptoriam magnitudine Maxime consueta en
contradictori octo aequales et cuilibet parti lineam rectam et cases iguals inscripsi,
Curans simul, ut omnes llineae aequali crassitie et nigritie, Diversa autem longitudine
Essent. Brevssima lnia 100 millimetris quaedam altres coses lnia longior 100
mm, Alia longior 101 mm constabat. Ita diversae llineae usque ad longitudinem 105
millimetrorum ductae sunt.
57) Progr.

coll. p. 142

lam duae chartae iuxta es positae homini proponebantur cuius subtilitatem visus
examinar cupiebam. Homines arti delineandi operam navantes, ideoque Visu exculto
gaudentes, lineam perpendicularum 100mm longam una linea perpendiculari 101 mm
discreverunt llarga, et Experimenta ter, quater i quinquies iterato sempre longiorem
lineam Recte indicarunt.Accidit camuflatge et ut seu DEFA tigati nonnunquam
errarent. Plures vero homines lnies 100 i 104 mm no llargues, Certo set non nisi
lnies 100 i 105 mm llargues distinxerunt. El seu experimentis intellectum est, un
centesimam nonnullis, des aliis vero vigesimam llineae contradicci, qua Altera
Altera lnia parallela maior est satis Certo Visu cognosei.
Alguns experiments propis sobre les diferncies a penes perceptibles de distncies
sobre l'arc m'han esmentat (s .. Captol 9).
b) toc.
Sobre la mida de la distncia a penes perceptible de punts de la brixola a la pell s
coneguda per EH Weber primer realitzat estudis i han trobat que aquesta distncia s
molt diferent en diferents parts de la pell. Com a mxim, es va trobar amb el parell de
sensibilitat a la punta de la llengua, on fins i tot a . Lin. Distncia al punt de la
brixola s'ha reconegut com un doble, aviat al costat palmar de l'ltima falange (l
parell. Lin.), Les parts de color vermell dels llavis (2 Lin.), A la superfcie palmar de
la segona falange (2 Lin.) I aix successivament, si ms baix les parts superiors de la
columna vertebral i en el mig de la part superior del bra i la cama inferior (30 parell.
Lin.). La seva taula d'observaci s el ms detallat al s. Progr.coll.
p. 50 seqenciadors., ms curt contractats en l'article tctil i sensaci general a l'herba
de Wagner. On p i 539. En s. Abhandl en els informes de Leipzig. Soc. 1853 p. 85 i
ss. 58)s'ha reprodut; en la qual aquest ltim lloc encara diferents suplements en la
concepci general del significat de l'espai i els mtodes per determinar la finor dels
mateixos, ho sn. Les observacions de Weber sn en primer lloc Thomson (en Edinb.
Med. I Sug. Journes. N 116), desprs per Valentin (LEHRB. D. Physiol 1844. Vol.

565 de Estats Units), i finalment per Czermak Physiol. Estudis o Sitzungsber. de


Viena. Akad. XV. S. 425 XVII. S. 563, Moleschott, Varis. P.183 Has) confirmat i
ampliat per aquest desprs de diverses relacions.
58)

extracte d'ella, per sense les taules, en Zentralbl de Fechner. 1853. No. 31.
La taula s tamb Czermak fisileg a la seva. P.54 Stud ha afegit.
Una experincia molt interessant adequadament Chloroformierung i l'anestsia, les
distncies Cercle simplement notables ampliar en gran mesura de la pell, Lichtenfels
t al Sitzungsbe-jutge de Viena. Akad. 1857. VI. p. 338 familiar. Condicions de
parlisi de la pell tenen el mateix xit, el que l'experincia de Landry a
l'arxiu. Gen. de med. XXIX. Juill.Setembre (Cannst. Jahresber. F. 1852. p. 189) i,
especialment, Wundt en Henle i Pfeufer Zeitschr. 1858. p. 272, tamb de Brown
Squard a Cannst. Jahresber. 1853. p. Estan comparant 202, l'ltim dels quals tamb
va informar d'un cas de la reducci de la distncia a penes perceptible per un estat
hiperestsic. L'experincia, segons el qual es redueix l'exercici amb noms la
distncia notable, Hoppe t en s. Medic. Carta. 1854. Nmero 2, Czermak en els
documents anteriors, i en particular Volkmann al Sitzungsber. d. Sachs. Soc. 1858.
p. 38 familiar.
Discussions teriques sobre les condicions de la zona de la pell significat es poden
trobar en els tractats de medicina citats de Weber i Czermak, en Lotze de. . Psychol
1852 en llocs de Meissner. Z. anatomista. u. Physiol. la pell. Leipzig en 1853 i en
Abhandl de Wundt., Que mai cont una compilaci detallada sobre aquest tema.
c) comprensi del temps i el moviment,
Si dues impressions es fan en rpida successi, que transcorren en un uniforme de
la sensaci, i un pot preguntar-se com s gran mentrestant, ha d'estar entre dues
impressions a la mateixa segueix sent considerat com una distinci pot.
Una resposta experimental pura a aquesta pregunta es pot derivar d'una ra
analgica que com a l'extensa llindar d'espai no entrar. Perqu, com tothom t una
impressi Irradiationskreis voltant, deixa a tots sentint un ress. s ara el regust que
deixa la primera impressi en entrar al segon encara prou fort, que no s'arriba a la
diferncia amb el segon el llindar de diferncia intensa, ha de transcrrer d'una
impressi uniforme amb l'altra.
Un pot preguntar si no la impossibilitat, dues interpretar massa rpid per cada
impressions que entren a distingir, depn exclusivament d'aquesta
circumstncia. Usant res s experimentalment decidida i pesada, assegureu-vos de
decidir. Probablement per troba l'analogia de les condicions d'espai tamb pel que fa
a les relacions de temps impossible simplement celebrat encara considerada avui com
massa a prop impressions diferents.
No obstant aix, un pot en aquest cas l'existncia de sensaci en els cercles (vegeu
ms amunt) va discutir el significat no discuteixis; per pot tenir algun mrit, que la
mesura subjectiva del temps per aix oscillacions psicofsics en nosaltres com la
mesura subjectiva de l'espai est vinculat als cercles sensorials amb precisi, i tot el

que cau en el perode de tal oscillaci es pot distingir tan poc temps, per el que
caigudes en l'extensi d'un cercle sensorial, espacialment. Seria ara inactiu, investigar
ms a fons aquesta hiptesi, sense possibilitat de justificaci ms a prop d'aqu.
La pregunta al voltant del qual aix s, entre altres coses, entra en consideraci en
l'intent del disc girat amb els sectors blancs i negres. Mentre un sector blanca passa,
la impressi creix, mentre que un negre passa, disminueix. s l'aparena d'uniformitat
simplement adjunta a la mateixa, que la diferncia entre el mnim i el mxim, no
s'assoleix el llindar de diferncia intensa, que s per impressions concebuts pacfics
de la llum, o l'aparena d'uniformitat tant va transmetre que el mnim i mxim de la
impressi es produeixen successi tan rpida, que tots dos no podem distingir-los en
el temps; i per tant, la diferncia sigui ms gran, sense comprometre l'aparena
d'uniformitat, com al tranquil impressi aufgefatem?
Em sembla estar present alguna oportunitat de decidir sobre la base d'un
experiment aqu a la primera pregunta, si encara no s'ha determinat, alguna
informaci per endavant.
En relaci amb la qesti de la llindar de temps que la pregunta s desprs que el
temps que cal concebre un determinat impressions donades claredat. Aqu Sobre puc
trobar alguns comentaris i els intents de Valentin en el seu LEHRB. de Physiol. II.
P. 471:
"Qu mnim de temps - diu - amb l'exercici adequat s part d'una concepci
satisfactria d'objectes coneguts, veiem la majoria de la Llegir ms familiar per a
nosaltres les cartes que he llegit una sola lnia major pressi d'aquesta obra (llibre de
text de la Valentin) per fer-ho. va arribar en 10 intents en una lletra a la mxima 4.21,
el mnim de 2.34 i una mitjana de 3.330 Terzien; quan es llegeix a travs d'una pgina
sencera que no tenia vendes, i va ser simplement imprs amb el pas ms gran, que es
troba a 2629 lletres i els signes de puntuaci d'1 minut 32 segons. Aix s per a 1
imatge en les mitjanes 2,10 Terzien. Vaig fer el mateix experiment amb una pgina de
pressi consecutiva Petit d'aquest treball, de manera que necessitava per 3944 lletres i
altres carcters de 2 minuts 12 segons, de manera que per a una impressi febrer , 01
Terzien. Per tant, es pot suposar, en general, que de dues a quatre Terzien de mitjana
necessitat en la rpida lectura de la concepci de cada personatge ".
Sobre els moviments perceptibles encara ms petits que trobo la segent
informaci en paraules de faig de Gehler, productes s'enfronten S. 1457 de Muncke:
"Per a la determinaci de la durada de la impressi de la llum en l'ull, en conjunt
amb la mida per sobre de l'angle visual es pot explicar per qu alguns moviments
molt lents no es perceben. G. G. Schmidt 59) opta per deixar aix clar, l'exemple que
les estrelles, per sembla haver-se aturat, fins i tot a l'equador, on el seu moviment s
el ms rpid. Si, a saber, la durada de la impressi de llum a l'ull fins a 0,5 seg., a
continuaci, passa a travs de l'estrella en aquest moment un arc de solament 5 sec . i
perqu s ms petit que l'angle de la cara ms petita per a un objecte tridimensional,
sembla haver-se aturat. Si l'estrella d'altra banda vist a travs d'un telescopi amb
noms 100 magnificaci, l'angle de visi s de 50 seg., i el seu moviment s, per,

amb esfor i amb prou feines es va adonar, per apareix amb ms rapidesa, major
ser l'augment, que s'aplica un. En aquest cas, per, la impressi de la llum viva de
l'estrella a l'ull en consideraci, ja que en l'observaci del moviment del minutera
d'un rellotge Schmidt va rebre un resultat diferent , Aix va tenir el mateix fet en
l'aplicaci d'un augment de deu vegades de manera tan precisa cert. Per ja que la
longitud del punter 4,8 parell. Lin. frau, i l'angle de visi d'un departament del mateix
(per la distncia Z. l0 de la visi diferent amb l'observador) 13.5 Min. van
representar, de manera que el moviment era el mateix en un segon = 13.5 seg. pel que
sembla, i amb un augment de 10x 135 seg. o 2 min. 15 seg. Mentrestant, ve amb aix,
per enginys mtode per mesurar els moviments ms petits, molt, sobretot la
nitidesa la cara i la illuminaci de l'objecte observat, en consideraci, de manera que
els dos la informaci comunicada de manera molt diferent l'un de l'altre. Per provar
aquest ltim, estava veient la minutera del meu propi butxaca, que 9.1 Lin. de llarg i
d'acer es mou blaus en un plat esfera blanca enlluernadora. Mentre ell s'estava
movent a aquest ltim, podria el fort retorn del mateix a simple vista i percebre a una
amplada de dent del 8 Z., per semblava que parar quan anava un negre marques de
graduaci, de manera que per tant aquest moviment com el lmit que s de suposar,
que pot exercir la meva ment encara.Aix que podem noms el doble de les de mida
indicat de 13,6 segons i en condicions de 10.: Prengui 8 per obtenir l'angle ptic ms
petita de prop de 34 segons per als meus ulls. 60), que, per, en condicions menys favorables,
especialment si per mesurar la distncia de la punta del punter entre els dos minuts traos no fos cert, no
seria tan petita. Aix

explica tamb per qu el moviment de les estrelles en els telescopis


s visible amb un angle ptic de 50 seg., s a dir, part d'ella en l'espai relativament
fosca, en part pel fet que el camp de visi del telescopi illumina una mica el seu
entorn a causa de causa de la forta llum a l'interior, per tub negre s completament
fosc, i d'aquesta manera per la qual cosa la distncia variable de l'estrella es pot
mesurar des de la vora del camp ".
59)

La m i el llibre de text de filosofia natural. Trobat. 1826. 8. S. 471. 60) El


clcul exacte s de 34 "50" ".

Aix es pot fer els segents detalls de Valentin en s. LEHRB. II. P. 465 Afegir:
"Jo puc ni tan sols el moviment del minut d'or a m (un rellotge), que t una
longitud de 14,5 millmetres, percebre a simple vista en bona llum del dia, ells, per
d'altra banda veure quan faig servir un 1mal lupa lupa., La longitud de punter
daurada altre rellotge de 18 millmetres, per la qual cosa prenen la fortalesa de
tornada la part superior en forta fixaci en 4 polzades de distncia des de l'ull estat
noms cert a la llum brillant, per tota la diapositiva cosa que una lupa celebrarien a
qualsevol inspecci superficial del latents abans., el 1mal ampliada per tamb 4
polzades de la vista, pel que puc entendre la locomoci significativament .... Totes
aquestes disposicions de la segona velocitat del canvi ms petit en l'angle visual per
donar noms fins a les dades preliminars ms correctes valors aproximats, ja que un

gran nombre de condicions adverses que no sn sempre exactament pot tenir-se en


clcul, que participen substancialment. No noms la fora de la llum, la brillantor i el
color de l'objecte vist, la distncia, l'abast visual i la vora de la cara de l'ull, sin
tamb la naturalesa dels objectes adjacents t sobre la percepci de la ms tranquilla
moviments una influncia significativa. Si la m del z rellotge. B. directament a ms
fi acaricia l'esquena, pel que la seva menor moviment ser ms fcil que mai
percebut, "perqu els fins, que s'adjunta com adorns, servint lnies a fix
Vergleichungspunkten i ms insignificant desplaament de la punta del punter de les
vagues ms aviat.

XII. Llei parallela a la llei de Weber 1).


s una pregunta fonamental a la qual hem estat fora amb motiu de les
confirmacions de la llei de Weber, i va prendre aqu en ms en compte si, i fins a quin
punt la sensibilitat a les diferncies amb la sensibilitat per les mides d'estmul
absoluts va en parallel, s a dir, si la modificaci de la sensibilitat als estmuls, que
es produeix per l'acci de la prpia estmul, la sensibilitat a les diferncies involucrat
el mateix.
1)

Revisi S. 180 f. 240 i ss.

Un disc blanc sobre paper negre es cobreix amb l'observaci contnua amb un fins
a certs lmits enfosquiment vel gris, una prova que la sensibilitat de la llum s'esmussa
per la seva acci, la qual cosa encara pot afegir bastant altres proves. Desprs de la
fatiga portant o aixecar una crrega est a l'altra banda en lloc percebut com a greu,
segons el qual la sensibilitat pesos augments indicats per l'acci anterior dels
pesos. No s un d'ells, un estmul llumins ms gran, aqu una crrega menor per ser
percebut per la mateixa fora.
La pregunta s: Queda tamb la diferncia amb prou feines perceptible o fins i tot
igual a una considerable diferncia de llum, en pes augmenta o disminueix
demostraci, o s el cos cansat encara se sentia igual de fort que sense fatiga mateixa
diferncia de l'acci fsica?
Per a la primera vista, ara pot semblar molt natural que quan cada un dels dos
estmuls es percep ms feble o ms forta per si mateixos, i la diferncia dels mateixos
s ms feble o ms forta feltre. Per ja que la llei d'aquest Weber ha demostrat que si
dos estmuls sn realment ms feble o ms forta, la diferncia segueix sent tan fort
com percebut anteriorment, si es debilita amb els estmuls al mateix temps en la
mateixa proporci o cultivats; de manera que la raons internes modificat impressi
d'estmuls podria potencialment tenir el mateix xit que l'esmena veritable objectiu
dels estmuls, i la diferncia desprs sn tamb igual de fortament sentida.
De fet, el que s psychophysically: sensibilitat a un estmul es canvia? Si una
relaci fixa entre l'activitat fsica i la sensaci s psictic, pot significar una altra cosa
que: s una mida d'estmul diferent requereix la mateixa impressi, vaig produir la
mateixa activitat psicofsica. s ara la llei de Weber presa a fons en lloc de referir-se a
la relaci de la sensibilitat als estmuls ms aviat en la relaci de la sensibilitat a la

irritaci provocada internament, per la qual cosa ha d'arribar a ser el mateix si


l'estmul que actua externament debilitat, o el seu efecte intern s'afebleix aix com el
debilitament de l'estmul extern, noms en virtut del debilitament de l'efecte intern
est sota consideraci; Aviat el embotiment l'efecte de l'estmul internament i el
debilitament dels mateixos externament ha de tenir el mateix xit que han fet la
diferncia de la sensaci sense canvis quan es refereixen als components en les
mateixes proporcions.
Si, efectivament, la llei de la Weber no per estmuls externs a l'efecte intern, s a
dir, l'activitat psicofsica d'aquesta manera desencadenat transferit, la diferncia seria
sensaci no roman constant quan la diferncia relativa o la relaci dels efectes interns
mesurats d'alguna manera romanen constants, per va canviar desprs de qualsevol
en funci de la seva diferncia absoluta, pel que va poder aquesta conclusi de la llei
no es transferiran des de l'exterior cap a l'interior; i aix veiem que la pregunta a la
qual es tracta, de fet, rep un significat fonamental per a la nostra ensenyament. s la
pregunta a un dels ponts entre els psicofsica exterior i interior.
Fins i tot a part de la qesti de fins a quin punt s una dependncia entre la
sensibilitat absoluta i diferencial s, essencial o no essencial, de qestions importants,
i la decisi com molt adequat, nosaltres un pas endavant de la claredat en la doctrina i
tan fosc de la irritabilitat de conformar i excitabilitat.
Jo vull que la llei al que es refereix principalment a aix, si ha de ser considerat
com una transferncia de Weber de l'exterior a l'interior, la mateixa llei de Weber o
curt llei parallelatrucada. Es pot expressar com segueix:
Si els canvis en la sensibilitat de dos estmuls en les mateixes condicions, per, la
sensaci de la seva diferncia segueix sent el mateix.
De la mateixa manera s vlida la segent declaraci:
Si dos estmuls sn percebuts ms feble o ms forta que abans, pel que la seva
diferncia sembla encara tan gran com abans de la sensaci; si ha de modificar les
dues estmuls en les mateixes condicions, per preservar l'antiga fora absoluta de
sentir a travs dels dos.
Amb la qesti de si la variaci temporal de la sensibilitat absoluta de la mateixa
part sensible una modificaci de la seva sensibilitat a les diferncies significativament
mitfhre, t en depenen, es troba en un context natural, la qesti de si una diversitat
espacial de la sensibilitat absoluta, s a dir, una diferncia de sensibilitat absoluta
entre diferents parts, una varietat de la seva sensibilitat diferencial significativament
mitfhre, tenen en depenen; i per la present transmet la qesti de la nostra llei de la
temporal sobre l'espacial. Les diverses parts de la retina s'ha demostrat una diferent
absoluta i una sensibilitat diferncia diferent per a la llum. Anar substancialment
parallela a aix? Les mateixes crregues es fan sentir en diferents parts del cos com a
diferent dificultat; Es pot veure amb aquestes parts del cos que senten els mateixos
pesos, diferncies de pes fins i tot donats com pesats ms fcil?
No em sembla que han aquestes preguntes en absolut aclarides; menys encara que
havien estat respostes amb claredat i decisi, per hi ha qestions fonamentals.

Sense cap dubte, quan en una diferncia de temps de sensibilitat absoluta per la
sensibilitat diferncia pot seguir sent el mateix, ser capa d'aplicar la diversitat
espacial, i viceversa, de manera que les verificacions de la llei tamb parlen desprs
de costat temporal a favor de la seva existncia a la part espacial i viceversa, sense
per que un no pot escapar a la tasca de provar a banda i banda especialment.
En general podem partir de la vigncia de la llei en certes circumstncies no s el
mateix sobre la validesa en diferents circumstncies es tanquen de forma segura, i
podr, sense l'absoluta i diferencial de sensibilitat significativament, s a dir, a tot
arreu, cal constitucionalment per la seva prpia naturalesa, l'un de l'altre dependr,
sin tamb haver circumstncies que actuen en dos al augmentant o disminuint al
mateix temps, de manera que ho fa en una prova de que tots dos no sn dependents
molt l'un de l'altre, no tant una qesti de demostrar que un sempre roman constant, si
el altres canvis, ja que noms aix fos i en contra entre si que amb els altres i estan
subjectes a canvis en el mateix sentit; en altres paraules, que hi ha la llei parallel sota
certes circumstncies, fins i tot si no hi ha en qualsevol lloc.
s important no passar per alt la condici de la llei que la sensibilitat per a tots dos
estmuls realment varia en la mateixa proporci, la constncia de la diferncia
percepci s d'esperar a partir de llavors. . Suposem, per exemple, un mateix estmul
complir amb dos punts de la retina de l'inicialment la mateixa sensibilitat absoluta, i
per tant inicialment igual percebut per tant com; Ara, el canvi de sensibilitat absoluta
simplement un en ms o menys, com s, fins i tot suposant que la validesa de la llei
en parallel, una diferncia sensaci immediata entre els dos sorgir, i aix de la
mateixa manera que crixer amb l'augment de la diferncia de la sensibilitat absoluta,
com si en una constant sensibilitat de tant l'estmul que fa que el un lloc per crixer,
per, roman constant per a l'altre.
Totes les preguntes i les relacions, que es discuteixen aqu en relaci amb
sensacions intenses troben la seva aplicaci de la mateixa manera que en
l'extensa. Aqu, tamb, es pot preguntar: se senten expansi diferencial ms
fcilment donat quan i on extensions donades apareixen major; i corre parallel
TANT la diferncia amb prou feines perceptible en expansi amb l'expansi a penes
perceptible?
De tota l'empresa a ser objecte de comer en la segent, en la mesura que
s'adquireixi experincia sobre el curs de cap manera la connexi desitjada i la
integritat desitjada present per un general, senzill i agradable ser capa de pronunciar
resultat. Per es pot dir en general que una correlaci significativa entre la sensibilitat
absoluta i diferencial pel segent perode de prova de la llei parallel s negat
directament en el camp de proves de pes.
La llibertat condicional de la llei de Weber en si no sembla ser capa de tenir xit si
no s sota la Llei d'Accs Parallel, i per dir-ho aix, en solidaritat amb la llibertat
condicional a ser. A causa de que cal ha de canviar la irritabilitat o la sensibilitat
absoluta durant els assajos causa de l'exposici contnua o repetida als estmuls i
alterat, i no sembla que un perode de prova de la llei de Weber podria tenir xit
mitjanant una escala de diferents nivells d'estimulaci, si no s alhora La

transferibilitat de la mateixa en el sentit intern o un parallel tinences de factures.


Considero que aquest argument indirecte per per molt vinculant. Mentrestant,
inclou el requisit de verificacions ms directes no, dels quals cito folgends I jo per
ordre.
l) Pes intents.
Un 32tgige lliurat srie de proves (juny i juliol de 1858) 32. 8. 64 = 16.384
aixecaments va ser amb un i els mateixos pesos principals P = 1.000 grams i dos
pesos addicionals D =40 i 80 grams, que es va canviar d'un dia per l'altre, sota
executar donat el (cap. 8) circumstncies normals, a part de la variada durada durant
el qual es va aixecar un pes; s a dir, van ser els segents 4 vegades
aixecament 1/2, 1, 2, aplicats 4 segons i el moviment vertical 64 amb la m esquerra,
tant amb la m dreta darrera l'altra realitzada en cada un d'aquests 4 perodes que
crien a cadascun dels 32 dies de prova, cada un d'aquests figura 8 . 64 = 518
aixecaments continguts. B, va resultar cadascun en temps de 4 segons, un fort sentit
de la m la fatiga d'un cultiu, perqu el pes d'1 kg aqu tant de temps va haver de ser
en suspens, que en els moments de menor elevaci, fins i tot a si mateixos durant dos
segons I (que jo expressar la meva atenci va ser dirigida), res percebut. (. Captol 8)
tindria ara aquesta fatiga tenia una influncia en la diferncia en la sensibilitat, a
continuaci, va tenir en els nmeros de la dreta i d'aquest derivat per HD valors, que
en la constant mantingut D el grau d'oferta sensibilitat, pel que s perceptible; i en
tota la durada de l'elevaci expressar una influncia en la diferncia en la sensibilitat,
a causa de la fatiga encara que no significativament gesprter ha de tenir un temps
ms llarg per ms destacant la fortalesa de la demanda i, en conseqncia
Abspannen que una ms curta. Per aquesta influncia no es desprn dels meus
experiments. A causa de que he rebut sumes dels 4 casos principals segents nmeros
correctes r (per n = 2048 en els nmeros especials) i segents, la sensibilitat
diferencial proporcional, valora 32 HD a Summa tant per D's, i 64 HD a Summa per a
l'esquerra i la dreta, en els diferents perodes de criana, que tamb s d'assenyalar
que cadascuna de les vegades 4 d'elevaci amb la mateixa freqncia s'ha format el
principi i el final d'un dia de prova 2).
2)

Els nmeros guanyadors r i valora 32 HD anar a la segent taula hi ha


marcades parallels entre si, el que li va donar el cap. 8) ra (.

L'augment de temps
r

Esquerra ...... 1541

1507

1,496

1546

Drets .........

1561

1502

1483

1.551

3102

3009

2979

3097

Esquerra .......

159.509 161.316

155.271

183.353

Drets .....

192.175 172.139

168915

175.337

Total ......
32HD

n = 2048

64 HD .......
351.684 333.455 324.186 358.690
Aquesta srie pot amb el perode de prova experimental nostra factura utilitzat
habitualment (veure .. Captol 8). Estaven a saber, en Summa per L. i R., i per cada 4
hores desprs d'elevar la nostra norma comptable, els segents valors de 32 HD:
en D value = 0,04 P 454.399
- - - 0,08 - - 913.613
Aix que quan la doble D dues vegades HD.
Anem als totals inferiors a 64 HD que contenen el resultat contractada de tots els
experiments, hem, si el perode d'aixecament i la fatiga depn van fer una diferncia
en els valors de la sensibilitat al contrast, la major diferncia entre el temps d'elevaci
i 4 seg. S'espera que, per els valors de 64 hd estan substancialment igual, i tamb
per als perodes intermedis no sn molt diferents.
Aquest resultat guanys en pes que el temps d'elevaci en cap cas ha de es mostren
en absolut sense influncia en l'estimaci dels pesos per la constant d'influncies p
q, han per tant, sofert canvis notables, perqu va prendre el valor mitj de la mateixa,
d'acord amb la (s. . Captol 8) especificada forma que determini en grams de la
segent manera:
L'augment de
temps

Esquerra
P

Drets
q

sec.

+ 6.73

- 3.17

+ 31.49

+ 6.28

1 sec

13,07

- 19.46

+ 43.38

+ 3,30

2 seg.

12,38

- 16.00

+ 38.05

+ 0.36

4 seg.
- 7.95
- 3.28
+ 3.43
+ 6.04
Aix, mentre que dos segons el temps d'elevaci amb la m esquerra el vaixell
erstaufgehobene a 12.38 grams van aparixer ms pesat que el segon derogat,
semblava ms fcil en 4 seg. Elevar el moment de 7.95 grams. En aixecant la seva m
dreta, el canvi va mostrar la mateixa direcci, per sense anar als sobres.
Inqestionablement compte que els valors de p com q durant 1 seg. I 2 segons.
Uplift temps sn gaireb el mateix, per, per seg. I 4 seg. Sn molt diferents. Per
aix es pot explicar pel fet que en seg. Elevi el temps aixecant amb una mena de
sacsejades rpides que succeeix el dret similar no s amb els aixecaments pacfics en
els temps de criana de ms temps, mentre que a 4 seg., La fatiga percebuda forta
provoca una base incomparable.
El resultat anterior s'obt a vegades en una srie d'experiments utilitzats per a altres
fins. Per augmentar la influncia de la fatiga causada pel perode de cria, ms que en
sries anteriors, he estat recentment deliberadament dirigida a aquesta finalitat (al
gener i febrer. 1859) s un altre nombre en circumstncies normals (a part d'elevar

perode) per I de dos mfasi forts anwandte. Desafortunadament, aquest nombre s'ha
mantingut un fragment des de baix anzugebendem ra; per el resultat va merixer
aquest fragment com a refor dels resultats obtinguts en altres llocs de la citaci.
En general, tracti aquest fragment noms 16. 64 = 1.024 aixecaments, repartides en
8 dies, cada un amb 2 divisions, cadascuna amb 64 elevacions, que noms es van fer
tots els dies en una fila amb la m esquerra, mentre que en general servicekit Canviar
l'esquerra i la dreta. Hi havia dos de P aplicades = 1500 i 3000 grams, va ser canviat
entre ells desprs de dos dies; D era alhora apropiada 0.06 P. En dos dies consecutius
va ser el mateix P i D mant; per va canviar d'un dia per l'altre entre dos segents
condicions experimentals:
a) la durada de cada una senzilla elevaci interval d'1 segon entre cada dos
aixecaments dobles 5 segons (en aquest cas els temps normals ordinries).
b) la durada de cada senzill aixecar quatre segons; Mentrestant, entre dues dobles
aixecaments 3 segons.
Aix que en b) va ser el temps durant el qual el pes haver de ser en suspens, quatre
vegades ms temps, i el temps per descansar entre dos aixecaments dobles en
proporcions de 3: 5 s ms curt que en a).
Aquesta diferncia va ser per l'xit que en b) de cada dia de la prova abans d'un
molt fort (per descomptat, en P = 3,000, fins i tot ms fort que p = 1,500) sensaci de
fatiga a la m aixecada entrar, cosa que no era el cas a) , Per donat encara unit b) un
dolor a la melsa, en certa mesura, en els primers dies de l'experiment, el que la
ra era, limitar-me a diari per a 2 divisions (com jo que d'una altra manera sempre 8
al 12 lloc) i la nova en cada dia b-test ms i estava en el quart tan fort 3) que vaig
liderar les difcils departaments de la prova 2 per posar fi al que m'ha impedit seguir
encara ms la srie de proves. Perqu era la meva intenci repetir als processos destre
i zweihndigem i almenys 1 1/2 continuen mes.
3)

Aquest dolor es va perllongar durant setmanes desprs de molt temps, aix


que em van donar en si desavantatge permanent. Una cataplasma de mostassa
semblava servir b en contra d'ella.
Ara estic buscant una altra experincia mplia s'eleva 1024 est lluny de ser
suficient per justificar un resultat molt segur, i sobretot, en fraccions de aquest
nombre per si buscar-se una garantia; si, per, en la segent es veu que P = 1,500
preponderncia de HD per a), d'altra banda P = 3,000 per a la b) s, i els resultats
globals de HD noms una diferncia insignificant entre a) ib t lloc), per, una forta
diferncia fatiga es va dur a terme, que tamb es reflecteix en uns forts diferncies
de HP comentat, el que no pot influir en la fatiga de la sensibilitat diferencial
aqu h he aqu. '
Admeto, ja que es pot fer sense gaire irritabilitat aqu, tota l'especificaci del
nombre r, de la qual extreure els resultats.

n = 64

n = 256

r1

r2

r3

r4

Total de r

P = 1500a)

52

46

58

45

201

- - - B)

52

39

48

51

190

P = 3000.
a)

55

43

51

57

206

- - - B)
46
61
33
60
200
Ara veus fet que aqu b) la suma dels valors de r tant a P = 1,500 com P = 3,000 ms
petit r sn com); per aix depn en P = 3,000 noms a la conrea excepcionalment
travs de la influncia fatiga p, i el clcul pot ser bastant HD ms gran per b) com a)
a P = 3,000 trobat.
De fet, un troba quan un dels mitjans de clcul de la taula fonamental d'acord amb
normes, assenyala, els segents valors (vegeu el captol 8 ..):
4 HD

4 CV

P = 1500. a)

23460

+
7726

- 2724

- - - B)

18879

+ 5023

- 2405

P = 3000. a)

25335

+ 1649

+ 3803

- - - B)

27,071 - 18327

+ 4821

Sumi a) 48.795

+ 9375

4 hq

+ 1079

B Total) 45950 - 13304


+ 2417
En Summa, per tant, els valors es comporten 2HD en els experiments amb i sense
fatiga severa = 48,795: 45,900; que es desvia menys que hagus estat possible per
contingncies desequilibrades. La influncia de p t en P va perdre = 1500 noms una
mica per la fatiga de positivitat; en P per sap = 3000 per la fatiga molt ms forta
d'un sobre en gran mesura en territori negatiu. La influncia q est a tot arreu massa
baixa contra D i P, per resoldre el seu dest certa seguretat.
En les dues sries anteriors d'experiments, el cansament era en si causada per
perllongada durada elevaci dels pesos en els experiments. Dues sries de llarg i
tedis d'experiments que he fet, en els quals es va produir per la fatiga prvia. El
primer ha donat a causa d'una tarda, probablement, que seran designats per-fet, els
resultats no molt decisius; mentre que el segon ha de ser considerada com una
confirmaci definitiva de la nostra llei.
La primera d'aquestes sries (gener a mar 1856), que tamb encara tenia cap altre
propsit que per ser declarat la influncia de la fatiga, era amb una sola m, sobretot
crrer amb esquerra i dreta. El pes principal de P va ser permanent en 1000
grams. Els pesos addicionals D es van aplicar diriament 5, 15, 20, 30, 40, 60

quadres. 72 dies de prova, cada un amb 640 elevacions, dels quals 64 en


cada D Anem amb esquerra i dreta tant. Cada un dels 5 D's format pel circuit en srie,
la divisi del dia; per des de 5 al 72 no s'aixeca, i per tant una mica de D's no tan
sovint la forma de divisi final que d'altres, per la qual cosa els nmeros de prova es
reduir en la proporci en qu si cada D dreta com enllaador hauria format 8 cops a
la divisi final de 64 aixecaments, i per tant la tot un seguit de 80 dies tindria
preocupacions.
Desprs de cada dia, els 640 elevacions estat executades en successi, sempre es va
fer en el mateix dia en el ms enll per ser designat, un fort cansament dels braos, i
ara ha afegit una secci addicional de 64 elevacions, que no s ms que una repetici
de l'ltima departament de 64 amb el utilitzar per ltima vegada D era entre dos
departaments, la primera sense la segona per fer una comparaci desprs de la
fatiga. Per tant, (suposant que la reducci de dalt) per a cada un dels 8 D's 8 64
departaments s'eleva amb enllaador i acaba de ser rebut tant b amb l'estat de fatiga
per a les comparacions amb els corresponents immediatament abans que els
departaments de personal de la fatiga. A ms, els resultats dels departaments de la
estat de fatiga poden ser comparats amb els resultats de tots els departaments que
s'han obtingut en els mateixos dies experimentals de la fatiga.
La manera en qu la fatiga es va dur a terme, est ms a prop meu en els informes
de Saxon. Soc. Ha descrit, 1857. S. 113 i seg., En les proves d'esfor d'aquestes
proves de fatiga zugleichzu pel que fa al mscul servit, em van dir que no 4). Aqu
n'hi ha prou dir que dos pesos de plom cadascun es van obtenir d'aproximadament 9
lliures polzades de pes tant de temps en els bars de la posici d'assegut sobre el seu
cap i va baixar de nou fins a la cota ms era impossible en els bars; els progressos en
els intents succet per perodes ms llargs i ms llargs. Cada millora durar 1 seg.,
Qualsevol reducci en 1 seg. Al voltant d'1 minut desprs d'acabar l'ltima oscillaci
durant el qual l'excitaci general resultant es va ficar al llit una mica i de vegades es
va comptar el pols, que immediatament va passar a repetir l'ltima secci.
4)

Potser tingui algun inters, si m'adono que el fort avan de l'exercici, que
havia confiat que, els empleats de gener a mar 1856 srie d'assajos, en tornar a
fer les elevacions en dos dies consecutius a 1858 octubre desprs ara cap
exercici havia tingut lloc, va ser notablement desaparegut. La primera srie va
comenar amb els nmeros 104 i 128 de recaptaci en els dos primers dies de
proves, i l'augment d'xit com a mxim a 692; el 19 d'octubre i 20 de 1.858 es
van obtenir els experiments relativa 122 i 118 de la mateixa manera als
nomenaments.
Aqu est la declaraci dels valors segueix HD a la columna per l'estat fatigat,
sota o en incansable merament calculat a partir dels departaments, que sempre van
precedir a l'operaci de la fatiga, en U de la totalitat de cada dia de la prova abans de
la fatiga; tots derivats de fraccions amb n = 64 sota distingeixen els 4 casos
principals 5):
HD

Esquerra

Drets

15

2854

2447

3890

4044

2984

4822

20

4809

3349

4937

5698

4334

5801

30

7171

6570

4400

7593

7776

8233

40

8980

10485

11108

9052

13054

11693

60

13092

12352

11464

12112

14056

16470

Sum

36906

35203

35899

38.499

42404

47019

5)

Malgrat aquesta srie sobretot per avaluar l'impacte de la mida de D va ser


contractat, que encara no ha estat donat molt menys resultats regulars,
independentment de la seva grandria, en aquest sentit, com altres sries ms
petites, el que podria les fatigues interponierten eren el deute en si; sin donar
els valors en z en els drets, llevat de D = 15, molt ben afinat, s a dir,
el D's valors proporcionals. S'han de prendre en consideraci en aquest
petit D's en absolut, noms en nombres molt grans resultats de seguretat
d'assaigs es pot esperar.
Si ara ens acostem a la suma de sota Evoluci definitius en compte, veiem que en
l'esquerre valora HD i conseqentment h substancialment igual amb i sense la fatiga
sn, mentre que en els drets no noms en els totals, per tots els valors individuals
(excepte de U a D) una preponderncia de valors per sota = 40, que s bviament
massa gran per al baix o i Uresulta. I tenir els valors menors de z de la dreta molt
ms pes que l'esquerra, perqu sn el D's prop espectacle proporcional, ja que
normalment es requereix, mentre que el sn bastant irregular a la m esquerra, el que
indica una forta interferncia. En particular, els valors de z a la esquerra estan en D =
30 i = 60, bviament, molt massa petita, tant per comparaci amb els altres valors
entre z Al costat esquerre de la m dreta corresponent, i es tanca un d'ells, de manera
que mostra Tamb a l'esquerra per a la majoria tot o i O. emergeixen Per tant, el
carril d'aquests experiments amb considerable certesa. que la diferncia en la
sensibilitat dels pesos s'incrementa en certa mesura per una operaci de fatiga grau
mxim condut.
Mentrestant, la diferncia apareix en proporci a la fatiga forta anterior, per no de
forma significativa, fins i tot en la consideraci del que va ser l'esquerra, que la srie
anterior va donar i la segent srie s suficient ambigitat per no moure-ho a una
tarda de verificar si una circumstncia secundria pot ,
Per primer, no ser sense interessos, fins i tot en aquesta srie els valors
de p i q indiquen. Eren al mig de les proves en tots D's en grams:
P
Esquerra

Q
Drets

Esquerra

Drets

- 15.15

+ 7.88

- 17.50

+ 0,20

- 21.76

- 7.28

- 13.23

- 2.73

z
- 35.81 - 13.92 - 14.69 + 0.72
Desprs d'aix, la influncia de p en les transicions de U per z en l'esquerra al
voltant de 20.66, quan els drets a 21.80 grams, s a dir, en dues notablement voltant
de la mateixa quantitat, per va augmentar en els drets en virtut de la inversi en un
sentit negatiu, el que la forta influncia de l'operaci de la fatiga demostra a les
condicions de l'estimaci, aix com un notable exemple de la forma en qu aquests
canvis es produeixen s. Ja en les transicions de O a o notar un canvi en la mateixa
direcci per o, noms pel que fa al departament de tancament, ha estat un cert
cansament en proporci a U, ha portat al fet que es refereix a la mitjana de tots els
intents. (Els simples valors inicials que no han estudiat en particular.)
Quant a la pregunta A ms de les circumstncies, de manera que podria ser la
segent:
Per balancejant els pesos no noms els msculs estan fatigats, per tamb excitats
tot l'organisme, que es va donar a conixer a travs d'un augment tremendament pols
era tan rpid i petit immediatament desprs de la finalitzaci del swing sempre que
podia en general no compta ; per algunes vegades fins a 150 cops i no han trobat al
voltant d'un minut. Per contra, tenia els experiments que crien amb els gots d'1
kg. Pes en circumstncies normals, durant aproximadament 1 hora abans de
l'operaci violenta o sense fatiga posterior fatiga de cap manera el mateix efecte
multiplicador en el pols. Per contra, el pols 21 era menys de 29 dies de prova del
corrent i una fila vena, on va determinar el pols (en la mateixa postura i la mateixa
actitud del bra) s igual abans i immediatament desprs de les proves, de vegades
ms freqent que desprs de les proves, i era de mitjana abans de 87,8, desprs de
85,2.Aquesta reducci potser pot dependre dels cicles uniformes lentes del procs, i
un rellotge ms rpid vol han donat un resultat diferent.
El que dna suport a la hiptesi que l'adrea indicada per l'augment de l'excitaci
pols fos una influncia creixent en la sensibilitat diferncia, les segents experincies
sn: El meu pols va ser durant la srie de la prova anterior molt variable segons els
dies, que per la forma molt uniforme de la vida que porto, probablement noms
podria sorgir la fatiga que l'operaci violenta diria repetida forterstreckte la seva
influncia sobre tota la durada de la srie de proves, per en diferents maneres. Per
desgrcia, no tinc, des de l'examen del pols mi ms tard beifiel, vaig fallar en les parts
anteriors de la srie, per determinar i gravar-; per s el mateix que va succeir en els
ltims 14 dies. Immediatament abans del comenament de l'hora diria observaci
mat es va comptar, i desprs de la conclusi de la mateixa, una i ha de complir amb
qualsevol agent abans de la fatiga. Si ara es van obtenir 14 agents amb els nmeros
correctes dels 14 dies d'observaci, el comparable van romandre en tots els dies,
juntament 6), com de fet sembla no de la transici apropiat, per una clara preponderncia nmeros
correctes en el conjunt de la dies amb un major nombre de polsos , Em saber, vaig demanar per la
grandria dels nmeros guanyadors r, els segents valors corresponents (per n =

640)
Nombre
d'impulsos7)

Cuenta_
pulsos

411

75.87

446

81,75

416

95.5

453

88

431

84.5

457

86.5

434

79,25

463

90.75

438

74,25

471

96.5

439

75.87

483

93.65

440

88.25

487

82.5

Summa
578,49
3260 619,65
3009
A partir de llavors eren acords durant 7 dies amb el menor R en l'Orient
r = 429,9, pols 81.92
i durant 7 dies amb el major r
r = 465,7, pols 88.52
la temperatura mitjana dels primers 7 dies durant el perode d'observaci va ser 15,
21 C, l'ltima 16 C.
6)

Els nmeros guanyadors sn folgends per a tots els 4 esdeveniments


principals i tot el 5 D's del mateix dia. Afegeixen 7) Els valors comptables de la
freqncia del pols es deuen a la contracci mitjans i per tant, que el nombre
d'impulsos determinat parcialment a partir d'un recompte per uns pocs minuts, i
es redueix a 1 min. s.

Sense cap dubte, el nombre d'aquests casos no s prou gran com per assegurar el
resultat; per cada vegada ms un xit similar a la segent srie, el resultat de
l'anterior, ja que cito a continuaci.
Com a resultat de la srie anterior en relaci amb la qesti de la nostra llei no era
decisiu, aix que vaig tornar a un altre sent comparativament srie de proves amb i
sense fatiga sota altres formes (Nov. 1858). Era un jove de 16 dies, o, amb inclusi
dels dies d'assaig alternatius, perqu noms un dia van fer les altres proves, a dues
mans srie de proves 32tgige. P = 1000, D = 60 grams, circumstncies
normals. Nombre total d'elevacions 16. 10. 64 = 10240. El cansament era aqu fa ms
lent amb elevar els pesos pesats en desprs per indicar de manera de manera que a la
fatiga severa de la freqncia cardaca per sense comparaci menor augment de la
fila anterior; Tamb s'ha aplicat l'operaci de la fatiga no noms als dos braos junts,

com en la srie anterior, sin tamb a un costat de cada bra en si, i es van comparar
els resultats. Tota la disposici dels experiments va ser aix.
En cada prova dem dia 64 aixecaments era, desprs de comptador de polsos
zuvoriger per 1 minut, a 4 divisions a dues mans van comenar; en el pols de nou
comptat durant 1 minut; a continuaci, un bra sol fatigat; i 2 divisions de dues mans
de 64, tan com la fatiga, corrent; desprs l'altre bra tan cansada; llavors contractat 2
divisions a dues mans; desprs fatigat dos braos plegats, i de nou contractat dos
d'aquests departaments. Desprs de cada divisi va ser de nou el pols, per noms
cada minuts comptats per , i va fer que els nmeros combinats dels casos noms
abans de la nova fatiga, de manera que els dos departaments relacionats desprs de
cada fatiga interromput noms per minuts comptador de polsos.
En general, s a dir, 4 departaments eren diria a 64 i sense fatiga, 6 nomenats per
la fatiga. El 4 abans de la fatiga van ser els primers que febrer 2 mans per la fatiga al
final de cada dia de la prova; mentrestant entrar en els 4 departaments desprs de la
fatiga unilateral. Aix va ser canviat de tal manera que si un dia es va convertir en
primera fatigat l'esquerra, aix es va fer la segent prova dia amb la seva m dreta
amb els dos braos.
L'interval entre la fatiga i el comenament de l'elevaci dels vasos era sempre
noms la meitat d'un minut el pagament d'impulsos amb uns pocs segons ms per
posar el pes de distncia plom o pesos de plom i la transici als gots. La fatiga en si
es va realitzar com segueix.
A les polzades de fatiga d'un sol costat de pes va ser un pes de plom de 9 lliures.
A poc a poc el comptador durant 4 seg. Des de la posici completament baixada a
l'altura de les espatlles horitzontal elevada i durant 4 segons. La disminuci de
nou. El bra estava fent a mi mateix, no cap als costats, va estirar. Aix es va repetir
fins que l'ascensor no anar;desprs es va convertir en min. pausa, i una altra vegada
fatigat fins que ja no era tan 5 vegades seguides, cada vegada amb min.
Mentrestant. Aquest maig fatiga (fraccions) que compta com una sola operaci de la
fatiga. La lentitud de l'elevaci va ser pensat per augmentar la freqncia cardaca
menys, la repetici a la fatiga totals. El nombre de possibles aixecaments prendre
aquestes 5 fraccions de fatiga dels mateixos fatiga de la cirurgia a causa de la fatiga
acumulativa, fort des del primer al segon, noms lleugerament en les segents
fraccions. L'esquerra podria, especialment des del comenament de la srie d'assajos
en molt menys aixecaments realitzar com els drets, per abordat en el curs de la srie
d'assajos gradualment de la mateixa; tamb va fer la seva llei habitual prctica. Fatiga
concomitant dos braos tot va succeir de la mateixa manera que la d'un bra, noms
dos pesos 9 lliures. Tamb es van recollir. Des de l'esquerra era ms feble que els
drets que van ser els aixecaments amb dos braos sempre es va fixar l'objectiu
invertint principalment fatiga esquerra i va donar la sensaci immediata.
Podria tenir algun inters, per especificar les condicions per a aix, molt metdica,
i en tots els dies de comparable exportat, fatiga va observar, tamb tinc una mica
d'informaci per sota lloc a aix. Per el que s una part essencial aqu, qualsevol
cirurgia a l'elevaci dels vasos s que la fatiga repeteix en cadascuna de les 3

operacions de fatiga diria 5 vegades amb min. Mentrestant, i min. Desprs es


va passejar per la conclusi. Tamb vaig noto, sempre alternativament per dia, el
cansament es va realitzar primer amb l'esquerra i la dreta que la fatiga d'un bra va
expressar cap efecte la disminuci del nombre de fons de pes pesat, que (uns 12 min.
Desprs) es va obtenir amb els altres braos pel nombre de fons de la mitjana de pes
pesat va resultar el mateix, podria ser el primer o zuzweit bra cansat, i que el nombre
de fons dels dos pesos pesants amb la fatiga simultnia eventual dos braos era
noms una mica menys que en la fatiga del bra esquerre noms:
Pel que fa a les condicions de pols les observacions segents: que la freqncia del
pols s'augmenta instantniament per l'esfor fsic pesat, s una causa coneguda; per
estranyament era jo, i em sembla que no manca d'inters que va causar per l'esfor
augment del pols violent en alguns forterstreckte grau tamb pels dies experimentals
apagat, per tant, es va recuperar en els dies de prova abans dels experiments que
aquest augment permanent durant el mes de prova crixer i que sn molt de temps
desprs del final de la srie d'assajos, minvant molt gradualment, va continuar
rebut. Va ser aquest, en el curs de la srie de proves s'abstingui cada vegada ms
creixent pols una ra important per a mi, de la seqela ms distant tamb aquests
assajos de fatiga, el que m'havia proposat amb una certa modificaci. Com menys jo
creia que podia tolerar un nou augment en el pols sense desavantatge, va comenar a
sentir que el meu cap va ser atacat per les operacions de fatiga violents que jo; el que
no ha gran miracle es devia al fet que la sang fortament impulsat al cap va ser en el
passat rdua s'eleva cada operaci, i aix per a mi s un d'un patiment abans als
sectors ms febles, mentre que el meu mama molt saludable sentia cap
desavantatge. Aquest Angegriffensein el cap va ser trobat en un no pretn ser
caracteritzat sentiments, i alguns enfortiment de Ohrenbrausens en qu pateixo
habitualment, per no va tenir cap resultat durador desprs d'establir les sries de
prova.
L'augment gradual de la taxa de pols durant la srie de proves no s ara, en
conjunci amb un augment gradual en els nombres reals r en les 4 divisions que van
precedir a l'operaci de la fatiga en els dies de prova, per de nou regularment; per
prou clarament en una interdependncia. Perqu desprs que els experiments en lloc
de sensibilitat amb pesos des de fa diversos anys, aix no pot ser objecte d'un avan
de l'exercici.
Aqu segueix la compilaci del nombre d'impulsos amb els nmeros correctes dels
16 dies de prova de la srie de prova real, dividit en dos grups I, II. Agregat
segueixen sent els nmeros de 7 preliminar i 2 dies de prova posteriors, que en termes
del pols i el personal abans de la fatiga 4 departaments de la prova amb la qual la
srie de 16 dies sn molt similars, per, fora de post fatiga ex va ser contractat sota
diferents formes, i principalment noms una orientaci preliminar i posterior, per tant,
s'obtenen els resultats desprs de la fatiga no folgends va citar. En els dos primers
dels 7 dies del pols provisional de proves abans de la fatiga s ms que comptats,
per no va fer proves d'aixecament amb els gots per comprovar la sensibilitat. Els
casos apropiats R sn com sempre comptats junts des dels 4 casos principals.

7 dies de prova preliminars.


Data

Pols abans
r (n = 256)
de la fatiga

Octubre 19 87.5

No vers.

20. -

85.5

No vers.

21 de
d'octubre
de

89,25

154

23. -

91.5

155

25. -

97.5

165

27 -

102.5

152

29 -

81

153

Recursos 92,35
155.8
16 principals dies de prova.
Jo
Data

II

Pols abans
r
Ermd. (n = 256)

Data

Pols abans
Ermd.

r
(n =
256)

1 de
novembre
de

97

158

Novembre 86
17

172

3. -

93.75

163

19. -

100.5

199

5. -

103.5

204

21. -

89.5

178

7. -

75.5

180

23. -

94.5

191

9. -

97

169

25. -

103.5

198

11. -

87.5

165

27 -

102.5

177

13. -

91

177

29 -

94

191

15. -

95

183

1 des

107

183

Recursos

92.53

174.9
Recursos 97,19
2 assaigs posteriors dies.
Data

Pols
r
abans de
(n = 256)
la fatiga

3 de
98
desembre

175

186.1

de
5. 100.5
170
Prenent la mitjana per al 7, 8 i 8 mitj valors ms alts de ms petit r amb els impulsos
corresponents, hem (que tanca la temperatura d'assaig del medi)
r Temp de pols.
157,1 93,1 16,6 C
172,9 95,5 16,7 191,1 96,7 16,2 Desprs del 05 de desembre, on l'ltima fatiga va tenir lloc, no he explicat el pols
de nou fins que vaig comenar una nova srie de proves sense fatiga operacions el 19
de desembre, i amb les dues mans amb vaig donar el poder P = 2000 i 3000 grams el
resultats es donen (. s cap. 9). Quan jo ara aqu (i en la segent fila) de nou el pols
abans i desprs d'examinar el perode de prova de cada dia, encara em vaig trobar
amb una taxa anormalment alta d'impulsos, independentment de data 5. tenien fins al
19 de desembre no hi ha proves cada vegada prenen el seu lloc. Aquesta freqncia
va prendre posteriorment lent, per, al mig de cada 8 dies, de forma contnua, es va
comportar a saber, com un agent abans i desprs de l'elevaci dels vasos, al mig de
cada 8 dies, com segueix:

104,16 8)

Pols de temperatura.
Dinovena Desembre al 26 de desembre
17 , 16C.
27 - - 3. gener 101.11 16 , 81
-. 4 Gener - 11-98,79 15 , 49 12 - - 19-16 98,78, 49 20a - - 27-89,46 18 , 10 28 - - 4 febrer 87.78 17 , 18a -

8)

desprs dels nmeros dels individuals 8


dies. 92,75; 109.5; 103.5; 106; 107; 113.5; 97; 104a
En aquesta srie d'experiments va mostrar subsequenten un recull dels nmeros
d'impulsos per als 16 ms gran i 16 nmeros guanyadors ms petits, preses juntament
amb les condicions experimentals comparables, un, per, noms un petit avantatge
per al major nombre de polsos; s a dir, en el conjunt (en n = 8192)
r
av. Cuenta_pulsos
5.732 96.88
6.147 98,18.
Desprs que hi ha algun enlla l'augment en els nmeros em sembla r amb l'augment
de la freqncia cardaca com a mnim altament probable.

Tot el que segueix es refereix tornar noms per als 16 principals dies de prova de la
srie, que ara ens ocupa en primer lloc. La freqncia del pols abans i desprs dels
quatre primers, l'antecedent fatiga, departaments de prova en particular era tan bo
com el mateix, a saber, en Summa per als 16 dies d'antelaci 1517.5, desprs de
1.518; de mitjana abans de 94,84, 94,88 desprs, de manera que, per tant, l'elevaci
dels vasos d'1 quilograms. Pes expressar cap efecte sobre el pols.
El pols immediatament aprs dels tres, per dos departaments de recerca
independents, les operacions de fatiga (de min. Per 1 min. Redut) va ser de
mitjana
Desprs de 2. desprs 3. desprs de
l'1 de fatiga de la fatiga la fatiga
En I.

100.4

106.5

112.1

En II. 108
105.1
115.4
Aix que tenia (com per comparaci amb la taula), l'augment del pols desprs de la
primera operaci de la fatiga noms al voltant de 8 a 10 una mica ms en els segents
cops contra l'Estat incansable, poc o gens en contra de l'enorme augment en la fila
anterior. . Un cop ms, va mostrar un augment en el conjunt del Grup I al Grup II
Finalment, el nombre mitj de polsos, relativa (l), (2) van ser, d'acord amb el primer i
el departament segona prova que va seguir a les operacions de fatiga, el segent:

I.

1. Fatiga

2. Fatiga

3. Fatiga

(1) (2)

(1) (2)

(1) (2)

96.5

97.5

98.3

97.5

II.
100
99.9
100.9 101.5
Aix pel que fa a les proporcions de pols.

104

89.9

101.8

101

Igual que en la srie de prova anterior, tot i el excepcionalment fort impuls de


corrent augmentant l'operaci fatiga per noms una no molt fort, ni tan sols
inequvocament dependents de la multiplicaci dels nombres r i demgeme
magnificaci de HD havia passat, ja resolta pel corrent relativament molt menor pols
augmentant el menys esperar que tals a la fila actual; i per tant avaluar la influncia
de la fatiga pur. Aqu segueix abans i desprs de la fatiga de la comparaci dels
resultats en aquest sentit. Tots els resultats estan disponibles en 8 HD redut, per
derivat de la fatiga dels valors duplicats, i especificat per als 4 departaments d'acord
al seu ordre cronolgic de cada dia, amb els detalls desprs de la fatiga d'esquerra i
dreta es distingeix per primera i Zuzweit si el preocupada M va ser el primer o
zuzweit cansat
8 HD de la fatiga ..
1 . Abt 28.096

segon - 35.273
3-32.613
4-30.930
central 31727.4
8HD desprs de la fatiga desprs de la m.
Esquerra Drets
Primer. 1. Abt.

34681

26760

30063

31288

Zuzweit. 1. Abt. 30888

40731

-2-2-

34602

30175

Recursos
32558
32.239
8 HD desprs de la fatiga de les dues mans.
I. Grup
II. Grup

1. Abt.

26425

2. -

31322

1. -

30.932

2. -

30827

Recursos 29877
Es veu que els resultats abans i desprs de fatiga difereixen de cap manera elegible,
s a dir, que la mateixa llei est ben confirmada.
Contra els valors tingut 8 hp, 8 hq canvis ms significatius provocats pels
excrements Ermu patir (CV com de costum en la direcci negativa); els detalls que,
per, ja que la compartici i la discussi no es podia fer sense inconvenients, aqu he
de passar.
Noms desprs de moment crec que citar inesperat. Ja que en termes generals per
la fatiga d'una crrega ms pesada que els sentits habituals, semblava probable que
fer desprs de la fatiga unilateral aix se sentia unilateralment en si, i per tant en els
departaments desprs de la fatiga unilateral esquerra HQ en positiu, desprs de la
fatiga unilateral dels drets en mostraria canviat sentit negatiu contra els
departaments sense fatiga; s a dir, el canvi havia de ser ms esperat dels dies en qu
la fatiga de la m de qu es tracti abans que l'altre es va dur a terme, de manera que
una fatiga anterior per una altra part havia deixat cap acci contrria, a la majoria
a la primera, la fatiga ms proper ficat al llit, servint (mitjana) de la fatiga (per
min. Mentrestant) segent departament. L'estudi d'aquesta part no s ms que el
resultat d'aquest HQ ha canviat tant cas, tant desprs de la fatiga unilateral dreta
com de l'esquerra, en un sentit positiu, noms el cansament l'esquerra,
incomparablement ms que pels drets de fatiga. Fins i tot desprs de la formaci, la
fatiga definitiva de dues cares mostra hq de la primera porci es canvia en la
direcci positiva contra l'estat incansable menys, per, ja que desprs de la fatiga

unilateral de l'esquerra, ms que desprs dels drets de fatiga unilaterals. Es tracta


ara d'interpretar la meva opini aix. La fatiga ser mai que hq va crixer una
influncia general de la naturalesa en una direcci positiva; Aix va ser impulsat pel
cansament d'un sol costat de l'esquerra, per la disminuci dels drets. El que els
influncia general basada, es desconeix; el sentit que l'augment i disminuci, per
aix realment correspon al que s'esperava des del front.
Tots els resultats anteriors es referien als canvis temporals en la sensibilitat a causa
de la fatiga. Per a la qesti de com les dues parts tenen una major sensibilitat a les
diferncies amb major sensibilitat absoluta a pesos, es pot prendre proves d'EH
Weber en consideraci; pels resultats que pel mtode de les diferncies a penes
perceptibles 9), es comparen amb els rebuda en parts donades, que en les mateixes porcions pel mtode
d'equivalents 10) rebut; a condici que el primer mtode, el segon es refereix a la
sensibilitat absoluta a la diferncia en la sensibilitat.
9) Progr.

coll. p. 96. 10) Ibid. p. 97a

S'ha posat en les segents parts de cada un dels dos costats del cos d'una columna
de 6 espcies Taler, per la qual cosa es va considerar la diferncia de pes quan es pren
de distncia en un costat del cos va ser el segent nombre d'espcies que la present
designo a la diferncia amb prou feines perceptible:
Superfcie palmar del dit 1
sola, capit. metatars. 1
escpula ...... 2
tal ......... 3
ment ....... 4

D'altra banda van ser equivalents entre si, que van ser igualment es va sentir amb
fora desprs dels pesos en unces a les segents parts:
Superfcie palmar del dit 4 i sola (METAT tapa ..)
10,4
- - - 3 - escpula .... 8
- - - 4 - tal ....... 8,8
- - - 4,5 - occipital ..... 5
Un pot veure que aqu no es produeix el ms mnim compliment d'ambdues
escales. La diferncia amb prou feines perceptible en dit i planta del peu s el mateix,
per, es comporten com a pesos igual en ambds percebuts com a parts 4 i 10.4. Per
contra, els mateixos que els pesos percebuts en els dits i la part posterior del cap de la
diferncia amb prou feines perceptible sn gaireb el mateix, per, com 1: 4 es
comporta.

Ara van disputar aquests intents noms poden servir com vital si sn contractats
sota un estricte comparabilitat de les circumstncies; el que no est pressuposant aqu,
perqu la intenci no va ser dirigida a una comparaci dels resultats dels dos
mtodes, i els intents en diferents moments, potser tamb va emprar a diverses
persones; per difcilment pot pensar que en un progrs veritablement parallela de
sensibilitat absoluta i diferencial tals Discordanzen hauria de ser possible en absolut.
2) experincia en les rees de la sensaci de llum.
A les zones de la sensaci de llum, encara no es troba completament en
experiments directes, com la llei parallel s vlid; per hi ha molts fets abans que el
mateix es relaciona amb la pregunta, i es discutiran aqu pel que fa a aix en part es
pregunta si i com es fan amb la legislaci, en part, en quina mesura es poden fer
servir la mateixa per confirmar, en part, el que Explicaci Aix li dna.
En primer lloc, vost pot tenir la temptaci de fer un fet ben conegut que la mateixa
llei van afirmar que ja va ser tocat al captol sobre la llei de Weber, que ms discussi
est, per es va mudar aqu. A travs de ms llarga estada a la capacitat de un guanya
fosc per veure en la foscor per estada ms llarga en Hellen perden aquesta
capacitat. Per, qu hi ha per veure en la foscor? Una llum, fotomtriques el que
difereix lleugerament de la foscor de la nit, encara difereixen. A causa de que, de fet,
aquests no sn merament una impressi absoluta, per una diferncia; aix com la
foscor de la nit encara t el seu valor fotomtric. Pel que sembla, per, que la fatiga
de l'ull per l'estmul llumins esmussa la sensibilitat a les diferncies.
No obstant el fet en si requereix notriament hi ha evidncia detallada, presento
aqu, per vaig canviar com una cosa junts, el que suggereix la mateixa sorgeixen
sota formes particularment inusuals o interessants.
"Buffon va dir que un oficial en una pres a la qual poques vegades podia zutreten
llum des de dalt, estaven tan llarg baix serveix com a aliment, desprs d'uns mesos
podia veure els ratolins. Desprs de diversos mesos, fixat en llibertat, va haver de
molt lentament Cal acostumar-se a la llum. Un home que va atrapar 33 anys es va
asseure sostenint, podria en la nit per veure els objectes ms petits del dia res (Ruete,
Ophthalmol., segons Larrey MEM. de Ohir. md. Vol. I. p. 6). "
V. Reichenbach estan en els seus escrits anomenat s'acosta. De a que certes
persones cridades. Sensitius, en perfecta foscor en els pols a un imant fenmens de
llum de flama com, una blava i blau-gris, els pols d'un vermell, vermell-groc i
rotgraue perceben el Pol Nord, perqu vegin illumina fins i tot la punta dels vidres,
els cossos humans, animals i vegetals, especialment les puntes dels dits, metalls,
sofre, lquids que es conceben en la Llei qumica o cristallitzaci, etc.
vivint Finalment l'autor (Humana II. S. 192 SENSIT.) Ve. Per a la conclusi que tots
els organismes de la terra en absolut a la llum fosca, perceptibles per als sensitius,
per passar que un noms ms, altres menys.
No s el lloc, en la mesura Od de Reichenbach t com una realitat l'agent especial
per entrar; les seves experincies ms del que perceptible en la foscor per algunes
persones encenen em sembla reposar en si mateix res; per aqu els esmento pel seu

nom noms en la mesura Reichenbach com a condici expressa de la percepci de la


llum no noms enfosquiment absolut de la sala d'observaci, sin tamb en menys
sensitius estada ms llarga que indica que abans que alguna cosa pot ser
vist. Segons la seva declaraci, agafar el Perfect Dark alta sensibilitat sovint
immediatament o per tenir cura de 5 a 10 minuts significa sensible desprs de a 2
o 3 hores a Odlicht.
Jo i la gent fins i tot majors encara recorden b que s'utilitzava antigament
d'acontentar amb unes espelmes de su per a la illuminaci a la nit en famlia i
escriptoris. Ara, desprs del llum ms brillant illuminaci s'ha convertit en habitual
per aturar aix per a un deteriorament de l'ull; ja no s capa de veure sense forar
la mateixa.
A partir d'una fbrica, que va ser creat de manera que una part de la feina va ser
realitzat pels treballadors al pas, se m'ha dit el segent. El primer d'illuminaci ms
pobre a la fbrica es va convertir en un brillant substitut. No va durar molt, ja que
els treballadors van exigir tornar desprs a principis de la illuminaci pobra,
perqu ja no podien portar-se b amb la llum tnue de costum, van ser capaos
d'aconseguir a casa.
... Aubert en els llocs de s tal coneixement de visi indirecta 11) va assenyalar el
segent:. "Si un dies en una habitaci molt fosca, per la qual cosa s'estima que tan
brillant com una habitaci ms brillant va ser abans que estima potser deu vegades a
mi mateix tenir un frappantes exemple experimentat d'aix. Com jo havia d'estar en
una habitaci a les fosques llarg perqu de ms de 8 dies en els meus 14 anys de
xarampi, que el participant est buscant a les palpentes com en la foscor, em va
semblar molt brillant desprs de fa uns dies i ja que sc molt avorriment ple, aix que
vaig agafar un mapa bastant petita amb l'escriptura fina, jo podia veure el color molt
b, en qualsevol lloc de llegir la multa per escrit tan bo com de costum a la llum del
dia com aqu tinc els meus llibres al meu llit, per mai estava tan. atrapat, ja que
els operadors no veuen el llibre, fins i tot si haguessin estat uns pocs minuts a la
sala. Prenc nota aqu que els meus ulls estaven sense dubte afectats no mrbida ".
11)

Moleschott, Varis. IV. P.224.

Guardaboscos 12) va comentar sobre l'aplicaci de la Secci 11. descriu un aparell


fotomtric, en qu es busca la illuminaci ms feble en la qual encara es detecta un
petit quadrat negre sobre fons blanc (p. 13): "Al principi de la investigaci requereix
de tot el mn quan no ha evitat prviament llargs perodes de temps cada impressi
llum ms brillant d'un una major quantitat de llum per detectar el mateix objecte,
com a tal desprs d'un trimestre anterior. Mira, l'observador llavors noms durant un
segon en una zona illuminada brillant o fins i tot en la flama d'una espelma, per la
qual cosa s la seva visi per als propers minuts ja caiguts per un nombre de graus,
fins que per repetida energia en reps de la retina aixeca per l'exclusi llum ms
brillant de nou. mxim crida l'atenci s la forma en qu el centre de la retina est
particularment afectada fcilment ".

12)

Sobre Hemeralopia p. 13. 32a

Totes aquestes experincies semblen parlar directament a la validesa de la llei


parallel en les rees de percepci de la llum; per al mateix temps la sensibilitat a les
diferncies de llum es debilita per atordir el estmul llumins; ja que com s'ha
assenyalat la troballa de factures de llum febles o objectes febles en la foscor s ms
que un distingint de la terra fosca; i aix no passa amb l'ull truncat.
Per un pot veure fcilment que aquesta desviaci de les lleis paralleles t lloc en
circumstncies molt similars, com la desviaci de la llei de Weber en el seu lmit
inferior. Acosteu-vos al negre com un o dos components, cessa del Weber com la llei
parallel siguin vlides. Per acceptem la validesa de la llei parallel no dins d'amplis
lmits en reclam a la de Weber.
Noms li demano: 1) si s possible que el lmit inferior de la mateixa llei tamb
trobar una ra apropiada que la de Weber; 2) si la desviaci dels nivells de llum ms
altes aix com la llei de la Weber desapareix.
Tots dos poden ser contestades afirmativament al meu entendre. El que el primer es
refereix, de manera que prendre el tema de les segents consideracions.
L'estmul de llum externa atordeix l'efecte de l'estmul de llum externa de; per el
cas Negre porta relativament poc a la foscor; Aix, la diferncia relativa de l'efecte de
la llum externa s de baix contrast. De fet, el Negre pot aprofundir noms fins a certs
lmits, per, com s el cas de la imatge desprs dels objectes brillants, per no sortir; i
fins i tot quan els estornells negres complets, on la llum externa ms fort no fa ms
d'una impressi, es veu negre, de fet sembla ser capa de veure a determinades
circumstncies fins i tot colors. Tamb s'illumina de per si que la retina, els nervis i
altres parts, que donen lloc a la reconciliaci dels estmuls al cervell, pot ser
intransitables, de manera que l'estmul extern provoca nulla o feble agitaci
paralitzat causes internes o per molt, sense que les parts centrals de l'emoci de la
sensaci dels ulls Negre depn, per tant, pateixen de manera significativa.
Ara debilita per embotiment de la vista interior no considerablement o almenys en
grau molt menor que l'aparena exterior, ha d'actuar una illuminaci relativa del
Negre per al mateix lluminosa impressi equivalent, i els estornells negres complets,
que serveix com el ms alt grau de matisat a es considera, encara que ja no s la
impressi ms forta pot ser distingit del Negre, perqu ning es fa ms llarg, per, els
ulls interns Negre encara persisteix; desapareix tan b com ulleres molt fosques, la
diferncia de les llums amb els llums al mateix temps per al rendiment.
En cas que aquesta declaraci sigui convincent, perqu puguis confirmar a la
segent demanda d'inferncia: les mateixes persones, que per la irritabilitat rom en la
foscor o crepuscle es vegi malament, s a dir, pobres difereixen, tenen igual de b que
tan distingida amb la irritabilitat no mitigat el mateix quan la impressi de la llum el
component s noms alguna vegada prou fort que la brillantor dels ulls Negre es pot
per considerar insignificant. Per el que realment s, que pot haver fets positius
esmentats, que apareixen ms concloent sobre com si haguessin estat publicats sense

fer referncia a la teoria anterior i sense coneixement dels mateixos.


. Frster en s tractat sobre Hemeralopia diu (p 33.): "Un pot veure a la nit en una
illuminaci del llum brillant durant diversos minuts amb un ull en un full blanc de
paper, mentre que l'altre est tancat i cobert en habitacions illuminades A
continuaci, tamb en. obertura de l'altra no tindr una notable diferncia. Per tan
aviat com entres en un fort cambra fosca, tal diferncia emergeix molt notablement.
ull Abans tenses sembla una espcie de boira per trobar que les mercaderies total o
parcialment enfosquides, l'altre la ull percep, i s una incertesa molt peculiar pel que
fa a l'orientaci, que ve en la foscor al diferents camps de treball de vista sobre
nosaltres, el que immediatament desapareix quan torni a una habitaci lluminosa. A la
segona srie de proves amb Aubert sobre el sentit de l'espai la retina, que va tenir lloc
a la llum del llum, he tingut aquesta ambliopia monocular artificial sol notar
l'oportunitat. Aquest estat enlluernadora celebrar vegades en 10 minuts o ms. Els
llums de gas van aparixer l'ull affizierten a una distncia igual a atenuar les llums
d'oli crema vermellosos i el meu entorn tan foscos que em vaig orientar amb
dificultat. Per al tancament alternatiu de cada ull, la diferncia de les energies de les
dues retines va sorgir molt cridaner, per sense l'ull no extenuant hauria estat astut en
la foscor. Per Aubert 1 minut estava encara desprs del final de l'esfor d'un ull la
Hemeralopia artificial tan forta que en 24 Mill. Font de llum tot just 1,32
mm. diferncia barres amples, mentre que la no-Motiu afectada, com s habitual en
aquest tipus d'illuminaci, fins i tot 0,21 mm. Ample percep. Per mi, el embotiment
va arribar a un nivell encara ms alt i va durar ms temps ".
Aquestes observacions es relacionaven amb els ulls sans. Fins i tot ms instructiu
per potser sn les observacions de la malaltia, que Frster compara l'estat de l'ull
cansat, en la prpia Hemeralopia.
El cas doble a saber, que l'ull desprs de l'estada perllongada temporalment males
mirades a la llum en la foscor i desprs de l'estada perllongada temporalment mal veu
en la foscor a la llum, es pot trobar com un estat permanent en dos estats de la
malaltia va marcar el Hemeralopia i nictalopia, el principi la present en observacions
precises peu valus tractat de forestals. Ara identificat Frster (p. 32) de forma
explcita per l'acord de les caracterstiques essencials de l'estat de la retina saludable
desprs d'illuminaci de llum amb l'estat habitual de retina hemeralopischen. En
diversos, encara que no tots, dels casos, fins i tot l'exposici prolongada abans de la
molt brillant llum causa de l'ambliopia (p. 30), i tenir una estada ms llarga en la
foscor per 24-56 hores, el remei ms efica (. P 40) 13). No obstant aix, el smptoma
caracterstic de Hemeralopia s precisament que els pacients en el crepuscle sense
comparaci es veuen pitjor que la gent amb una visi saludable, per, es veuen tan b
a la llum ms brillant. De fet, el Hemeralopische diferent desprs de l'aparici del
crepuscle o l'entrada en un lloc fosc; on molt b per veure l'ull sa s capa de
qualsevol cosa o necessita un major brillantor dels objectes o la mateixa lluentor
d'una circumferncia major de la mateixa, perqu siguin encara per distingir el
nmeros de prova sn Frster. D'altra banda es veu com els seus tamb sobre la base
de mesuraments de dades (p 20. 23): "la Hemeralopische amb l'augment de la
illuminaci, la llum del dia, igual que tallants petits objectes, com a com, ocorre

noms que aquesta desapareixent tota diferncia d'objectes molt petits noms en molt
brillant Encendre una ".
13)

Aix tamb s confirmat per Ruete en la nostra experincia.

"Noms en alguns casos en qu la malaltia havia tingut un llarg perode, o en els


quals va ser de gran intensitat, tamb es va produir en el dia una debilitat facial
evident que, ja sigui per expressar que el pacient per detectar objectes petits - lectura
- llum molt brillant necessari, o fins i tot el fet que ell va reconixer objectes noms
gruixudes en absolut ".
La propietat hemeralopische no s la manera de pensar b, una qesti de dies, per
desprs de les observacions de Frster (p. 16) veu el dia Hemeralopische en baixos
nivells d'illuminaci tan dolent com en la nit. El Hemeralopische pot ser (Pg. 18)
com a com desprs de l'aparici de la llum en la foscor fins a certs lmits
gradualment a adaptar la foscor perqu reconegui els objectes que no va reconixer al
principi; nicament amb la diferncia que ell veu a) al principi pitjor que els sans, b)
molt ms. (el de 4 a 10 vegades) necessaris per al temps d'adaptaci, c) preveu tamb
la major possible adaptaci pobres, com el saludable desprs de l'adaptaci; Tot el
Frster ha declarat l'equip descrit S. 275
Quant als altres, molt llegibles, detalls d'observacions sobre aquesta malaltia que he
de fer referncia a la mateixa Escriptura.
Seria molt desitjable si nyctalopia observacions igualment Vorlagen exhaustives, el
que jo, per no se sap res.
Pel que fa a l'espacial, sembla que la part central de la retina, en la mesura en qu,
com si la llum no s la Gebrauche ordinria els ulls del cas, estan embotits per la
fatiga ms que el central, ms lleuger que clarament vist com el lateral. Per a un
examen adequat de les condicions que prevalen aqu, per li falta molt. Una revisi
de la literatura sobre el tema amb algunes observacions significat impacte es pot
trobar en el meu tractat: "En algunes condicions de la visi binocular" al Abhandl. el
sax. Soc. Matemtiques i educaci fsica. CL Vol.. P 373
3) experiments en rees d'mplia sensaci.
Tinc diverses parts, de manera que fins a la barbeta i el llavi superior, en un altre
temps emprat en els 5 dits, comparativament experiments realitzats pel mtode de
mitjana d'error i el mtode dels equivalents per determinar si d'acord amb, com un
cercle major distncia donada en una apareix rea de la pell, tamb la diferncia entre
dos cercles distncies semblen ms; o si hi ha dependncia substancial t lloc en
aquest sentit. Els meus intents de parlar en contra d'una dependncia significativa. No
obstant aix, des que les meves observacions sn en part encara no ha concls, alguns
encara no plenament discutits en aquest sentit, pel que ometen per ara l'alliberament
immediat.

XIII. La llei dels fenmens de barreja de 1).


Els recents debats sobre la llei de Weber, la llei parallel i el fet el llindar a qu es

refereix bsicament al cas ms simple d'un cas molt general. Sempre va ser una
pregunta de fins a quin punt la sensaci est creixent o disminuint, comena o
desapareix quan una mida d'estmul un augment o una disminuci aprn sota el
supsit que el que acumula o es pren de distncia, era de la mateixa qualitat que la
mida de l'estmul que augmenta o disminueix; Aix tamb el recurs de cassaci per
l'augment o la disminuci va experimentar cap canvi en la seva naturalesa. Per sota
tots els casos imaginables en una apellaci un augment o una disminuci, sempre
canviants aprn, s el cas de que la fi del creixement o esborrats de la mateixa
naturalesa, s com all al que s'acumula o es retira, just just el ms fcil. Pot ser, per.
Exemple, l'atracci d'una llum blanca, ms que el fet que augmenta la intensitat dels
raigs de color en les mateixes condicions o afeblir, canviar el fet que afegeix color
lleuger al color blanc o blanc barrejar aquest o aquell feix de color o una barreja de
raigs de color, que poden no ser blanc, es retira. I el mateix pot ser tan fcil de veure,
a part de barreges de color blanc, en barreges de tons o sons, olors, substncies que
exciten sensaci de sabor, s'apliquen. Per raons de brevetat, volem que els que
depenen d'aquests canvis fenmens en tot l'anterior descrit com barrejar fenmens tan
homogeni pel que fa a, i ens mantenen en la mateixa reuni principalment en
l'exemple dels colors.
1)

Vegeu ms amunt, pg 238 n. 1).

s fcil passar per alt que, ja no sn purament quantitativa, sin tamb canvis
qualitatius dels estmuls en els fenmens de barreja, no noms quantitativa, sin que
tamb sn d'esperar canvis qualitatius en la sensaci, ja que realment
experimentalment aquest complex com l'espai, i ser per portar aquests pel que fa a la
capacitat de mesurament sota aspectes que estan relacionats amb els trobats per a
l'aplicaci canvis quantitatius.
General ara es troben incloem:
Si dos simples o fins i tot estmuls ja compost A, B, cadascun per una simple
sensaci d'un tipus especial, pel que fa a, b s despertar en una posici, per exemple,
dos colors, es presenten en aquesta barreja o qualsevol compost de la percepci que
l'altra senzill impressi de la mateixa, com s el cas d'aquests impressi resultant,
aquesta sensaci resultant, en general, no amb la impressi d'1 partit, el A, fins i
tot amb, b de B s'hauria produt per si mateixos; Pot, per, d'acord amb quan A o B s
predominant en l'impacte, o tots dos efecte mant l'equilibri, la impressi resultant
ms la impressi d'1 o b s'acosta, o fins i tot cap dels dos impressions abans que
l'altre en ella apareixen predominantment com z. B. en els seus colors
complementaris complementaris blancs o taronja zusammenflieendem groc i
vermell s el cas. Desprs de la mateixa, 1 per deixar la feina sol, l'addici
d'es B arriba una certa grandria nica o excedeixi, de manera que la desviaci de
pura a'll notable, i aix invertit respecte al b, si A a B conjunt; i elevem aix
successivament, A i B que cooperen en proporcions tals que ni a ni b apareix sobretot,
per la qual cosa s A o B s'ha d'incrementar noms per a una situaci determinada, de
manera que la impressi resultant s el carcter d'una ms de la de b a l'enfocament
de parer.

En general, a partir del qual els estmuls simples o el que la composici d'estmuls i
per tant el que la impressi resultant que pot funcionar si tingussim ms causa
d'altres estmuls simples o compostos o alguna cosa fora d'un dels estmuls, de
manera que l'A afegit o retirat ha d'excedir certa grandria, de manera que la
impressi simple o resultant apareix canviar qualitativament contra l'anterior.
Aquestes sn les condicions que els termes de l'emergent ens porten de tornada en
els fenmens de barreja que podem breument com un llindar homogeni, s'enfronta
aqu com una barreja del llindar considerat anteriorment en els fenmens homogenis
emergents.
Ms a prop, ara s el llindar i diferencial llindar homognia sn al primer considera
nicament els casos especials ms simples del cas ms general de la barreja
emergent. De fet, quan un estmul B cop d'ull als estmuls o una barreja
d'estmul Un afegeix, i un es pregunta, en qu els valors de B, l'addici est
comenant a ser reconegut com a tal, o una diferncia del simple efecte de A per fer
tangible, Perqu entre tots els possibles valors de la variable que A sigui el cas tamb
tenim aqu, es creu que A s igual a zero; llavors tenim el cas del llindar homogeni
ordinria; no menys pot ser tot tipus de qualitats, que A pot tenir, fins i tot aquells
amb B es creu similars; llavors tenim el cas del llindar diferencial homognia
ordinria.
Si ara el cas, l'addici d'un estmul B als estmuls A introduir, els
nus A corresponents impressions a un sol perceptibles o en absolut en algun grau dels
canvis significatius produts, es planteja la qesti de si, en cas A augmenta o
disminueix en una situaci determinada Tamb es B ha de ser augmentat o disminut
en la mateixa proporci a altres canvis igualment significatius d'1 producte. Si hi ha
alguna qualitat diferent de A i B que sigui el cas, tindrem vorbemerkten generalitzar
el fet del llindar en el present document t tamb una generalitzaci de la llei de
Weber, com la representaci de noms el cas de la llei general, on la diferncia
entre A i B s menyspreable.
Aqu a aix fins ara encara no t estudis; per fins i tot he fet alguns intents 2), de la
qual arribo a la conclusi que, almenys per a les petites barreges de color = B a White = A la llei
estava en lmits similars, sin tamb amb limitacions analgiques vlids de Weber.
2) Abhandl.

el sax. Gesellsch. Cientfic., Mathemat.-Phys. Cl. Bd. VS 376

s notes de color fcils per noms perceptibles en blanc, significa que els
pigments de color, es produeixen d'aquesta manera en la qual un got de color torta
contra una finestra en un full de paper blanc elabora. Repetint ara l'experiment i la
lluita contra l'experiment amb els matisos nvols que he descrit en aquests colors
tons, utilitzant incolors possibles ulleres fosques, em vaig trobar que de les ulleres
fosques molt lluny, z. B. fins 14.1 del brillantor durant el dia, es pot baixar sense tenir
la vista gratis noms noms certificats de colors visibles desapareixen. No obstant
aix, sempre s possible conduir l'enfosquiment dels ulls fins al moment a travs dels
vasos que un desapareix amb l'ull nu visibles colors ombres i des de l'altre costat, fins
i tot he trobat anteriorment 3), i el mateix t en els ltims experiments de Helmholtz 4 ) va trobar

de nou que la impressi de cada color, s un homognia o mixta, s el blanc s'acosta a


alta intensitat.
3)

Pogg. Ann. L. p. 465. 4) Pogg. Ann. LXXXVI.

No obstant aix, la desviaci de la baixa llei b podria ser noms aparent, i es basa
en una planta anloga, que la desviaci corresponent de la llei de Weber en els
fenmens homogenis. Quan miro un to de color en blanc amb els ulls nus, i un front
de vidre tan fosc dels ulls suposar que el blanc de la planta est a prop del negre de
l'ull tancat, de manera que tot i que tinc el color i la llum externa, que des de l'exterior
al penetrant ull, debiliten en les mateixes condicions, per el negre de l'ull, el que
representa un nivell baix com una llum blanca incolora, no ha debilitat amb; Aix que
l'excs de pintura t ara una proporci ms petita a blanc que abans, i per tant ha de
ser menys notable.
La ra es desconeix el lmit superior de la llei.
En realitat, tindrem no s estrictament lleugerament depenent tractar amb fenmens
bastant homognies, el que fins i tot amb llindar molt pur o llindar de diferncia, la
llei molt simple de Weber, per en general, per al cas ms general de la barreja
emergent, la Llei de mescla; per pot ser homogenis fenmens produeixen una
aproximaci; la consideraci dels ms senzills, encara que noms aproximadament
produbles, casos de moment el ms important, i s per tant tamb es mantenen ms
endavant preferentment la nostra atenci, present sobretot en les condicions legals
dels fenmens de barreja de petites investigacions.
Fins i tot si un pot caure en l'ull fosc en cas contrari el color de l'espectre ms
senzilla i li pregunta quina intensitat haurien de ser reconegut, que est tractant amb
una simple llindar, sin una barreja que emergeix com un cas realment es pregunta
quina intensitat el color de l'espectre hauria de fer perceptible com una barreja a la
representada pel Negre barrejar tot el color bigues seu carcter. Aix que la pregunta
s ntegrament de la mateixa naturalesa, com quan ens preguntem, en quina
intensitat, un color s'ha d'afegir el blanc de manera que el blanc 1 bemerklichen. Slip
color suposar noms que un ha primer que fer-ho amb un cas molt petita, recent, on
es parla de blanc per excellncia amb una gran intensitat del blanc o de la barreja a
travs farbenindifferenten es barreja el color. Tamb es troba en el fet que el primer
negre si el pou negre, matisada noms un color traa, com si l'ltim blanc blanc,
matisat amb un color pista apareix quan el color barrejat s simplement notable.
Per tant tamb es va disputar l'ultraviolat seria ms fcilment, s a dir, a una
intensitat menor, es pot sentir com s el cas, si no actuava com una barreja dels febles
ull blanc.
Per descomptat, la qesti de si i com un canvi fenomen barreja quan tots els
components d'estmul que contribueixen a la societat mixta de sensaci, augmenten
en la mateixa proporci o perdre pes, encara que sigui un material particulat en la

subordinaci a la qesti general de la forma en general, no la sensaci mixta i canvia


quan els components d'estmul estan en qualsevol circumstncia i subjectes a canvis.
Per posar aquesta pregunta en un punt de vista clar, tres esdeveniments principals
semblen tenir com a prova; 1) Si B s prou gran quan s'afegeix a A, la qualitat de la
barreja impressi contra 1 canvi amb prou feines perceptible; 2) si B s prou gran
que la influncia d'1 sol desapareix, i la impressi d'una pura b no difereix
notablement, i) quan 3 A i Bmantenen com l'equilibri que un t la impressi de no
acostar-se a 1 encara a i b trobat. Entre aquests tres casos llindar cauen totes les
modificacions necessries, que mitjanant la barreja de A i B pot sorgir, i ara
s'aplicarien, trobar lleis que constitueixen aquests llindars i les modificacions que
intervenen cobert la sensaci com una funci de la proporci de barreja dels
estmuls; per no hi ha res en el que va abans, i quan una determinaci llindars
homogenis per intentar ja sempre pot romandre noms aproximada, aix s'aplica, pel
que sembla, ms dels llindars de la mescla.
Entre els fenmens de mescla s una distinci important que s'ha de fer en funci
dels estmuls que donen la mateixa impressi mixta ja barrejat es troben l'rgan
sensaci, com s el cas quan els colors compostos ull, barreges de sons i tons fan que
l'oda com succeeix en la visi ordinria o l'audici, o depenent dels estmuls satisfer
separat l'rgan sensaci, i noms els seus efectes a travs de la mediaci dels rgans
de sensacions ells mateixos estan compostos d'impressions mixtes, com s el cas
quan diferents colors per separat en punts corresponents de tots dos ulls o tons
diferents caure en ambdues orelles. Tant que difereixen breument com impressions
mixtes conjuntives i disjuntives.
De fet, l'experincia mostra que s possible amb dos ulls, dues orelles obt actuant
per separat estmuls corresponents impressions mixtes, com si els estmuls ja barrejat
van arribar en el mateix ull o l'oda, sense saber la mediaci anatmica i fisiolgica
en la qual aquesta basada. Per la naturalesa de les impressions disyuntivos depn de
les condicions complicades, i pot ser influenciada per les limitacions en ms variada
manera que la conjuntiva. La conjunci de dos a la intensitat o el color de diverses
impressions de llum A, B en la mateixa retina pot saber sempre es limitar de la
mateixa manera; per la disjunci d'aquests estmuls en els llocs corresponents es pot
fer d'un nombre infinit de formes, per z. B., per un zero, en l'altre A + B, o en
una A, en l'altre B, o en un, en el altres B + actes, etc., tamb poden ocrrer en
el cas de disjunci diferents condicions d'estmuls en els dos retines a les impressions
vens en la mateixa retina no poden ocrrer en el cas de la conjunci; i l'experincia
ens ha ensenyat que en aquestes diferncies entre les impressions mixtes conjuntius i
disjuntius pot penjar diferncies de la impressi mixta resultant, desprs de la
distribuci dels components pot ser de cap manera universalment reemplaats en
corresponents fibres de la retina per una reuni dels mateixos components en una
fibra idntics. L'oda mostra fins a certs lmits condicions anlogues. Ampliat tinc
aquest tema en el meu assaig "Sobre algunes condicions de la visi binocular" en els
tractats de Saxon. Soc. de Cincies, Matemtiques i educaci fsica. Cl. Vol. 339 i
segents VS. tractada.