You are on page 1of 5

PAC A. Laura Campos Cerezuela.

PREGUNTA 1:
Com a orientador educatiu, opino qu es necessri que els docents dels centres de secundria
estiguin informats sobre els canvis fsics que succeeixen en l'adolescncia per tal de poder ajudarlos en el seu desenvolupament general.
Els canvis fsics a l'adolescncia es succeeixen durant diversos anys fins la
maduresa fsica i sexual, encara que no a tots els adolescents aquests canvis
els hi afecten de la mateixa forma ni en el mateix moment. Ara b, els
principals canvis fsics en els adolescents sn, en el cas dels nois, una
musculatura ms desenvolupada, un canvi en la veu que els suposa tenir una
veu ms greu i un desenvolupament i una maduraci dels rgans sexuals, i
en el cas de les noies, un desenvolupament de les glndules mamries, una
acumulaci de greix en algunes zones (p.ex.: cames) i tamb un
desenvolupament i una maduraci dels rgans sexuals.
Com a docents, heu de tenir en compte les caracterstiques d'aquests canvis
fsics en els adolescents, s a dir, tenir en compte les diferents fases de la pubertat, on es dna una
acceleraci del creixement de l'esquelet i rgans interns, un desenvolupament en les caracterstiques
sexuals primries com es la reproducci (primera menstruaci o primera ejaculaci), un desenvolupament
de les caractertiques sexuals secundries com es la diferenciaci no reproductiva entre home i dona
(creixement del pit en la dona i canvis en la veu de l'home), i un desenvolupament dels sistemes circulatori i
respiratori comportant una resistncia i fora major.
Com he comentat anteriorment, aquests canvis no succeeixen repentinament, sin que s un procs amb
diferents fases que sol arribar fins als 4 o 5 anys. Durants aquests processos fsics, s'ha de dir que
l'alimentaci exerceix un paper molt important. A ms, aquests canvis fsics estan lligats a components
gentics aix com tamb influeixen els factors ambientals. I en relaci amb els factors ambientals, com a
docents tamb heu de tenir en compte els factors psicolgics, ja que per exemple, la privaci d'afecte en
l'adolescncia pot produir retards en el creixement fsic de l'adolescent, de la mateixa forma que passa a la
infantesa. A ms, hi ha estudis de que succeeixen influncies de confictes familiars per l'aven de la
pubertat, el que pot fer canviar els pensaments i l'autoestima de l'adolescent aix com els seus actes tornantse potser ms impulsiu, etc. (Ex.: la menarquia suscita una gran reacci en les noies adolescents, i en
canvi, l'espermarquia passa ms desapercebuda en els nois. La menarquia per, pot variar segons les
cultures i els moments histrics).
Un dels canvis fsics en les dones es l'impacte de la primera menstruaci, qu s moderat degut a l'entorn
de l'adolescent (famlia, amics, medi cultural...). Ara b, alguns estudis (Rierdan, 1983, citat a Unger i
Crawford, 1992, pp. 277-278), admeten que abans d'aquest fet les dones han estat ben informades dels
trets biolgics, per no de la seva significaci personal... Una millor educaci sexual faria possible una
manifestaci de qu aquest desenvolupament noms segueix un curs normal i saludable.
Aix doncs, penso que com a orientador educatiu us havia de fer saber totes aquestes caracterstiques dels
canvis fsics en els adolescents, entre d'altres, per a que pugueu ajudar o collaborar d'alguna manera o
altre (escoltan, parlant, aconsellant...) per a que l'alumne es senti millor en el cas necessri per tal de
millorar el seu desenvolupament general.
A continuaci, parlar sobre els canvis que succeeixen en el cervell adolescent i ho relacionar amb
l'aprenentatge en aquest perode.
Per a comenar, s'ha de tenir present qu el cervell de l'adolescent ja s diferent del cervell del nen. s a dir,
un cervell adolescent (un cop passada la pubertat) es diferencia en diversos aspectes d'un cervell de nen
(abans de la pubertat). Aquestes caracterstiques diferenciadores sn: l'esfera de les neurones on canvien
els axons i es dona la mielinitzaci augmentant la velocitat de transmissi de la informaci nerviosa, i
l'estructura del cervell on els creixements sn significatius als lbuls temporals i parietals (funcions
lingstiques i espacials). Les autores (Blakemore i Choundhury, 2006), apunten la influncia dels canvis
en l'atenci selectiva, la presa de decisions i la inhibici de respostes. Burunat (2004) afirma la falta de
maduresa de l'escoa prefrontal i del corresponent control inhibitori, destacant la impulsivitat, l'increment de
la recerca d'estmuls i les conductes de risc.
El professor de Gentica de la Universitat de Barcelona, ens diu: Sabem que ladolescncia s una etapa
complicada, de canvis conductuals, i s probable que el procs de metilaci que sinicia en la infncia
sestigui acabant destabilitzar en aquests anys, com un quadre de llums en el qual encara no est molt clar
quins shan dencendre i apagar.

PAC A. Laura Campos Cerezuela.


A ms, tamb hi ha una gran diferncia entre el processament d'informaci emocional d'un adolescent i el
d'un adult. Aix es degut a que l'amgdala, relacionada amb l'emoci, t una activitat superior a la del lbul
frontal, relacionat amb el raonament. L'amgdala tamb t un paper molt important pel que fa a la motivaci
i l'ansietat, i sencarrega de la memria a llarg termini. En el cas dels adolescents est en ple rendiment. En
la vellesa, l'amgdala acostuma a conservar les seves funcions, per aix els ancians recorden tan b
algunes coses del seu passat. Tamb s interessant saber, que l'amgdala acostuma ser ms gran en els
nois que en les noies.
A ms d'aquestes informacions, la consulta en la base de dades digitals de la UOC mha perms observar
diferents articles que han estudiat aquests conceptes. Entre ells, un de Steinberg (2005) relaciona la
maduraci cerebral i el seu creixement en relaci amb l'afectivitat i els processos cognitius. Dna un nou
enfocament sobre la importncia de les relacions entre el crtex prefrontal i els aspectes cognitius i afectius.
I Blakemore, S. (2011) a travs d'estudis amb ressonncia magntica, va poder demostrar que el crtex
prefrontal es continua desenvolupant fins als 25 o 30 anys.

PREGUNTA 2:
Segons l'etapa del cicle vital en la que es trobi cada cellista integrant durant els 5 dies a la trobada, ser
recomanable fer un pat el ms saludable possible millorant aix el desenvolupament fsic de cada individu
segons l'etapa a la qual pertany. Aix doncs, les recomanacions per a cada etapa sn:

Pel desenvolupament fsic en l'etapa dels adolescents, es recomanable veure llet soja, sucs de
taronja i esmorar cereals. Ja que el calci afavoreix el desenvolupament del sistema ossi, prevenint
la osteoporosis en l'adultesa. Aix doncs, qualsevol aliment lcti s la principal font del calci. Alguns
pats ms proposats serien el brcoli, la col, almetlles, nous... Els productes lactis proporcionen
protena, vitamines i minerals i sn excellents fonts de calci. Un adolescent ha de consumir 2-3
porcions de lactis cada dia.
El ferro s un altre mineral important pel creixement de l'adolescent i pel desenvolupament d'una potent
massa musccular. Sn recomanables aliments rics en ferro com ara la carn vermella magra, pollastre i ous.
Els aliments rics en vitamina C milloren l'absorci de ferro.
Tamb es recomanable tot tipus de verdures, ja que aporten vitamines, incloent les vitamines A i C, i
minerals, com ara ferro i magnesi, i fibra. Un adolescent ha d'ingerir 2-4 porcions cada dia. Recomanacions:
menjar una varietat de verdures, incloent verdures de fulles verdes, verdures de color groc, verdures riques
en mid (patates, blat de moro, psols), llegums i altres verdures (enciam, tomquets, cebes i mongetes
verdes). Afegir poc oli a les verdures, i evitar l'addici de mantega, maionesa.
Les fruites i els seus sucs al 100% contenen vitamines A i C, i potassi. Recomanacions: fruites fresques i
100% dels seus sucs, menjar la fruita sencera, menjar ctrics, melons i baies, que sn rics en vitamina C.
Por ltim, el p, l'arrs i la pasta proporcionen carbohidrats i vitamines, minerals i fibra. Els adolescents
necessiten 6-11 porcions d'aliments d'aquest grup, cada dia. Recomanacions: pans i cereals integrals ja que
aporten fibra, etc.

Pel desenvolupament fsic en l'etapa de la joventut, son recomanables prcticament els


mateixos pats de l'etapa dels adolescents. L'esmorzar considerat ms complet i saludable s
aquell que inclou els segents nutrients: - Lctics (llet o iogurt, etc). - Cereals (pa o torrades o
cereals d'esmorzar, etc). - Fruita, b sencera, o en sucs, o macednies, etc.
Ens trobem en una etapa de la vida en la qual ja no existeixen les elevades demandes energtiques
i nutritives que caracteritzen altres perodes, com ara la infncia o l'adolescncia.
Durant aquesta etapa de l'adult jove, les capacitats fsiques arriben al mxim d'efectivitat, hi ha
destresa manual i una major agudesa visual. Els homes i dones aconsegueixen la seva major
plenitud, han aconseguit el ms elevat punt de coordinaci, equilibri, agilitat, fora i resistncia.

Pel desenvolupament fsic en l'etapa de l'adultesa, es recomanable les protenes i els minerals

PAC A. Laura Campos Cerezuela.


com el calci, el fsfor i el fluor, sn els materials de construcci del nostre cos. La llet, iogurts,
formatges, carns, peixos i ous sn els aliments ms rics en protenes i en aquests minerals. Els
fruits secs i cereals tamb tenen una quantitat important d'aquests nutrients. Necessitem vitamines i
minerals i les fruites i les verdures sn la millor font d'aquests nutrients.

Pel desenvolupament fsic en l'etapa de la vellesa, son recomanables les fruites i grans, i s'han
de reduir els aliments amb greixos. S'ha de suplementar calci i vitamina D.
Arribada a l'etapa de la vellesa, les cures s'han d'extremar; la sal, els greixos i el sucre sn els principals
enemics del nostre cos.
Aix doncs, opteu amb la qualitat de poder fer un pat amb: -Una fruita mitjana sencera o de tassa de
fruites. - Dues tasses de verdures crues sense fulles. - Un panet, un "muffin" petit, una llesca de pa, 1 tassa
de hojuelas de cereal a punt per menjar o tassa d'arrs, pasta o cereal. - Un ou, de tassa de fesols
cuinats o tofu, una de nous o llavors, o 1 cullerada de mantega de cacauet. - Una tassa de iogurt o 1 -
a 2 unces de formatge. - Una tassa de formatge tipus mat equival a tassa de llet.
Un consell: Eviteu les "calories buides". Aquests sn aliments i begudes que contenen moltes calories per
no molts nutrients, com ara, papes fregides i productes similars, galetes, refrescos gasosos i alcohol.
Finalment, dir qu l'aigua, s un component com que hi s prcticament a tots els aliments, ja que el
contingut s extraordinriament variable i del qual depn la concentraci de la resta dels nutrients i, per tant,
el valor nutritiu de l'aliment (0% en olis, sucre o galetes i 96% en mel i sndria). Per ltim, es molt
recomanable per a qualsevol etapa del cicle vital veure 1,5L d'aigua al da.

Revisant les activitats que es realitzaran durant els 5 dies, hem distribuit els llocs on es faran les diferents
activitats. Aix doncs, he assignat els recintes entre els cellistes segons l'etapa del cicle vital en la que es
troba cada individu.
Hi han tres pisos d'alada sense ascensor, motiu pel qual les persones que configurin l'etapa de la vellesa hi
realitzaran les consecuents activitats en la planta baixa, degut a que no hi ha ascensor, i per tal de que no
tinguin que pujar ni baixar escales ja que potser alguns ja no hi estn capacitats fsicament. En aquest
recinte de planta baixa, tamb te un "espai-jard" pel qual poden passejar o distreure's una mica de les
activitats "d'arts escniques i musica" si aix ho decideixen les persones ntegres de l'etapa de la vellesa.
A la segona planta hem preparat les activitats per la gent que correspon a l'etapa adulta i a la de l'etapa de
la joventut, ja que ambdues etapes si estan encara capacitades per pujar escales. Hem ajuntat les activitats
entre aquestes dues etapes degut a que possiblement sn les menys diferenciables psicolgicament i alhora
de maduraci. Aquesta sala es la ms gran de totes ja que hi hem ajuntat dos grups d'etapes diferents, per
molt similars al mateix cop, aix doncs, la mateixa sala hi s separada per un esgla que tampoc ser de cap
impediment per a qualsevol dels dos grups d'etapes diferents.
A la tercera planta hi sn els adolescents, a ells no els hi costa pujar 1 que 3 plantes del recinte. Tenen les
capacitats fsiques per fer-ho. La sala t molt espai, ja que reconeixem que possiblement s'agrupin pero
noies-noies, nois-nois, i fins i tot poden crear "grups" de persones entre aquest mateix propi grup.
Si alg ntegrament vol cambiar el seu espai assignat, pot fer-ho explicant i argumentant els motius del canvi
de recinte.

PAC A. Laura Campos Cerezuela.

Bibliografia:

Processos fsics en l'adolescncia, la joventut, la adultesa i la vellesa.


Introducci als mduls (pg. 3-19). Desenvolupament fsic en l'adolescncia (pg. 29-44).
Desenvolupament fsic en la joventut (pg. 35-41). Desenvolupament fsic en l'edat adulta (pg. 23-34).
Desenvolupament fsic en la vellesa (pg. 44-54)

Rodrguez, M. (1998). La cultura de la adultez. Anthropologica: Revista de etnopsicologa y


etnopsiquiatra, ISSN 0301-6587, N. 1, 1998 (Ejemplar dedicado a: Las culturas del ciclo vital),
pags. 93-134

Carlson, N. R. (2005). Fisiologia de la Conducta. Madrid: Addison-Wesley Iberoamericana.

Steinberg, J. (2005). Cognitive and a affective development in adolescence. Trends in cognitive


science, 9(2), 69-74

Redolar Ripoll, D.; Serra Grabulosa, J.M., Robles Muoz, N. "Sistemas reguladores y emocionales"
Psicologa fisiolgica, mdulo 2, 2013, pp467-494

John W. Santrock. (2006). Psicologa del Desarrollo. El ciclo vital. Dcima edicin.

Assignatura Psicologia del Desenvolupament I

Assignatura Fonaments Psicosocials del Comportament Hum

Assignatura Histria de la Psicologia

Assignatura Competncies TIC

Webgrafia:

El viaje de Eva. Recuperat el 22 de Mar de 2014 de:


http://www.youtube.com/watch?v=MDCsDRmwwfQ

Canvi en el cervell dels adolescents. Recuperat el 22 de Mar de 2014 de:


http://periferics.cat/un-cervell-en-canvi-constant-fins-a-ladolescencia/

Amgdala - Neurocincia, neuroanatomia. Recuperat el 22 de Mar de 2014 de:


http://www.termcat.cat/ca/Cercaterm

Juan, P. S. (2004). Amigdala, corteza Prefrontal y especificacin hemisfrica en la experincia i la


expressin emocional. Anales De Psicologa, 20(2), 223. Recuperat el 22 de Mar de 2014 de:
http://search.proquest.com/docview/1288750189?accountid=15299

"Alimentos ms saludables para el desarrollo fsico de los adolescentes". Recuperat el 19 de Mar


de 2014, de:
http://www.alimentacionynutricion.org/es/index.php?mod=content_detail&id=141

"Alimentos para el desarrollo fsico de la juventud". Recuperat el 19 de Mar del 2014, de:
http://prezi.com/sqc9qzywi82r/desarrollo-motor-desde-la-juventud/

"Comida saludable para el desarrollo fsico de la etapa adulta". Extret el 19 de Mar de 2014, de:
http://www.madrid.org/cs/Satellite?blobcol=urldata&blobheader=application
%2Fpdf&blobheadername1=Content-

PAC A. Laura Campos Cerezuela.


disposition&blobheadername2=cadena&blobheadervalue1=filename
%3DGuia+de+Consejo+Nutricional+para+Padres+y+Familiares+Escolares.pdf&blobheadervalue2=l
anguage%3Des%26site
%3DPortalSalud&blobkey=id&blobtable=MungoBlobs&blobwhere=1271659770310&ssbinary=true

"Comida saludable para el desarrollo fsico de la etapa adulta". Extret el 19 de Mar de 2014, de:
http://pendientedemigracion.ucm.es/info/nutri1/carbajal/manual-14.htm

"Comida saludable para el desarrollo fsico de la etapa adulta". Extret el 19 de Mar de 2014, de:
http://www.uam.es/personal_pdi/elapaz/mmmartin/4_colaboraciones/nutricion_mayores/alimentacion
_mayores.htm#Tabla 3.a

"Comida saludable para el desarrollo fsico de la etapa adulta". Extret el 19 de Mar de 2014, de:
http://portal.sochicar.cl/nunca-es-tarde-para-empezar-a-cuidarse.html

"Comida saludable para el desarrollo fsico de la etapa adulta". Extret el 19 de Mar de 2014, de:
http://www.nia.nih.gov/espanol/publicaciones/comer-saludablemente-despues-de-los-50-anos

Imatges:
-

http://periferics.cat/wp-content/uploads/cerebro_hemi2.jpg