You are on page 1of 10

Lla lLlLa flexió verbal 1

II: 2. LA FLEXIÓ VERBAL.

Conjugacions verbals.-
En els nostres verbs, convé distingir dues parts: lexema o arrel, que és
generalment invariable, i una altra part, variable, que constituïx pròpiament la
flexió i que s’anomena morfema o desinència.
Tanmateix, cal advertir que aquesta regla regix la major part dels verbs, però no
tots, ja que hi ha un ampli grup que tenen alteracions o bé en els radicals o bé en
les desinències o en totes dues formes alhora. Per això hi ha verbs regulars i
irregulars.
La flexió verbal es dividix en tres conjugacions:
1a La dels verbs acabats en -ar
2a La dels verbs acabats en -er, -re, -r (dir, dur).
3a La dels verbs acabats en -ir. Aquesta es divideix en dues subconjugacions:
l’anomenada pura, semblant a la 1a i 2a, i la dita incoativa, que inclou l’increment
-ix (o -isc), bé en posició final, bé entre el lexema, arrel i la terminació, en certs
temps i persones.

Present d’indicatiu

Conxa González Doménech


Lla lLlLa flexió verbal 2

PRIMERA CONJUGACIÓ -AR.


Model: morfemes
-e
-es
-a
-em
-eu
-en

Remarques.

Quan la vocal del morfema és E o I s’esdevenen en el lexema els canvis


ortogràfics següents: (Aquests canvis no són exclusius del Present).
c…..q busca……busquen
ç…..c caça…… cacen
g…..gu rega……..reguen
j……g penja ……pengen
gu…gü desaiguar…desaigües
qu….qü liqua……..liqües

SEGONA CONJUGACIÓ -ER, -RE, -R.


Model.- morfemes:

-/
-s
-/
-em
-eu
-en

Remarques
1a Verbs velaritzats acabats en : -NDRE , -LDRE
-Perden la D
-Primera persona dels singular amb -C.
Exemples: prendre, jo prenc ; atendre, jo atenc; dissoldre, jo dissolc.

2a Verbs velaritzats acabats en: URE.


(-AURE, -EURE,-IURE, -OURE,)
-Perden la –U en algunes persones, o bé canvien la U per I.
-Primera persona del singular amb -C
-En algunes persones verbals alguns verbs canvien U per V, en la 1 i 2ª persona
del plural. Per exemple: beure: bevem, beveu.

3a Lexemes verbals acabats en, C,S, X,G. Incorrectament, alguns verbs


palatitzen la primera persona del singular:

Conxa González Doménech


Lla lLlLa flexió verbal 3

3.1- Créixer: cresc i no creisc


Meréixer: meresc i no mereisc
Nàixer: nasc i no naisc
3.2-Aparéixer: aparec i no apareisc
Comparéixer: comparec i no compareisc
Paréixer: parec i no pareisc.
3.3-Altres verbs adopten la “c” en la primera persona del singular
incorrectament.
voler: vull i no vullc
perdre: perd i no perc
3.4-la 2a persona del singular presenta una E eufònica, meréixer, mereixes (a
més , la primera persona del singular amb -c, jo meresc).

4a Verbs acabats en -BRE.


-La consonant B del lexema canvia a P en posició final. “Rebre”, jo rep. (1a ,2a
i 3a persona del singular).

5a Atenció els verbs DIR, DUR que pertanyen a la segona conjugació.

6a Moltes formes verbals de la 2a conjugació (rebre, admetre, batre, cloure,


escriure...) en castellà pertanyen a la 3a conjugació.

7a Els verbs poder i voler s’escriuen amb “ o” en totes les formes, llevat de la
1a persona del singular del present d’indicatiu: “jo puc, jo vull”, el present de
subjuntiu i l’imperatiu amb “u”.

TERCERA CONJUGACIÓ

Model. morfemes

Pur Incoativa

-/ -isc/-esc
-s -ixes/-eixes
-/ -ix/-eix
-im -im
-iu -iu
-en -ixen /-eixen

Remarques

1a Els verbs de la 3a conjugació seguixen dos models, pur i incoatiu. La major


part dels verbs de la 3a conjugació seguixen el model incoatiu. Els verbs més
usuals que seguixen la conjugació pura són: sentir, dormir, morir, esmunyir,
munyir, grunyir, fugir, obrir, collir, cosir, tossir, tenir, mentir, ajupir, cruixir,
eixir, omplir, pruir, pudir, retrunyir, sortir. Els verbs rostir, escopir, engolir,
llegir, fregir, tenyir, renyir, afegir, vestir, acudir, arrupir-se, brunzir, consumir,
mentir, percudir, presumir, resumir, poden conjugar-se indistintament com a
purs o com a incoatius.
Cal tenir en compte que el verb “sentir” i derivats (consentir, pressentir...) es
conjuguen en la forma pura; però els verbs assentir i dissentir es conjuguen

Conxa González Doménech


Lla lLlLa flexió verbal 4

seguint el model incoatiu. Igualment, els vebs sortir i derivats, però assortir es
conjuga seguint el model incoatiu. A més el verb sortir, en valor transitiu,
sempre és incoatiu.
El verb lluir canvia de model segons el significat: empra la forma pura quan vol
dir “aparéixer lluminós, tenir reflexos lluminosos”: Com lluen els estels!. Però
en sentit figurat es conjuga incoatiu: Són gent a qui no lluïx el que guanyen.
Els verbs tenir i venir porten una variant acabada en –dre (tindre i vindre). En
llenguatge formal, són més recomanables les formes en –enir.

2a Al present d’alguns verbs de la tercera conjugació pura, podem observar


alternança vocàlica O/U, E/I. Escriurem U en la primera, segona i tercera
persona del singular i en la tercera persona del plural perquè la vocal és tònica;
escriurem O en la primera i segona del plural perquè la vocal és àtona (igual per
a l’alternança entre E/I).

3a Alguns verbs presenten canvis ortogràfics com ara:


-en els verbs acabats en “air”, “eir”, “oir”, “uir”, algunes terminacions
s’escriuen amb “ï” en lloc de “i”. Exemple: agrair.

4a La tercera conjugació presenta també verbs velaritzats, tenen una –c- en la


primera persona del present d’indicatiu. Són verbs com “tenir”, “tinc; “venir”,
vinc” i compostos. Una errada freqüent és confondre el present d’indicatiu pel
present de subjuntiu en les formes venim, tenim, per “vinguem, tinguem”.

Present de subjuntiu.

Conxa González Doménech


Lla lLlLa flexió verbal 5

Model. Morfemes

1a conjugació 2a conjugació 3a conjugació


-e -a Pur Incoatiu
-es -es -a -isca
-e -a -es -isques
-em -em -a -isca
-eu -eu -im -im
-en -en -iu -iu
-en -isquen

Remarques

1a La major part dels verbs de la tercera conjugació són incoatius i l’increment


apareix en el present d’indicatiu, present de subjuntiu i en l’imperatiu.
2a En la primera conjugació ens trobem amb l’alternança de grafies com ja hem
vist al present d’indicatiu. Alguns verbs de la tercera conjugació, també
presenten canvis ortogràfics:
fugir: fuja (j/g).
llegir: llija (j/g).
3a Errada freqüent és la pronunciació de primera i segona persones del plural en
“AM i AU” dels verbs de la segona conjugació. Exemple: vingam, vingau”, en
lloc de “vinguem, vingueu”.
4a En la segona conjugació dels verbs velaritzats que presentaven una -c, en la
primera persona dels singular del present d’indicatiu, reapareix ara sonoritzada –g
Ex, escric-escriga.
5a Atenció! Les ordres negatives (prohibicions)es construïxen amb l’adverbi
de negació “no”més les formes del present de subjuntiu, com ara:” beu aigua”
però “no begues aigua”.

(*) Atenció: Les formes del present, tant d’indicatiu com de subjuntiu i
imperatiu, dels verbs acabats en –iar : estudie, copie, pronuncie... són mots plans.

Pretèrit perfet simple i pret. perf. perifràstic.

Conxa González Doménech


Lla lLlLa flexió verbal 6

Pretèrit perfet simple

Model. morfemes

1a conjugació 2a conjugació 3a conjugació


-í -í -í
-ares -eres -ires
-à -é -í
-àrem -érem -írem
-àreu -éreu -íreu
-aren -eren -iren

Pretèrit perfet perifràstic


Model
vaig
vas/vares
va + INFINITIU
vam/vàrem
vau/vàreu
van/varen

Remarques
1a
El perfet simple i el perifràstic són sinònims, tan sols hi ha una diferència d’ús
segons zones geogràfiques.
2a Alguns verbs de la segona conjugació prenen una consonant velar -g, per
formar el perfet simple, consonant que no apareix a l’infinitiu, beure, beguí.
3a Alguns verbs velaritzats presenten una -u al lexema o un grup -ix, que
desapareix en formar el perfet. Ex, beure, beguí; conéixer, coneguí.
4a Alguns verbs velaritzats presenten una -d al lexema per facilitar la pronúncia
davant-r. Aquesta -d, desapareix quan la -r no hi és, com ara: suspendre,
suspenguí.
5a Alguns verbs en compte de la consonant velar -g, prenen un increment en
-sc- o -sq- com ara: buscar- busquí, meréixer-meresquí, nàixer-nasquí , viure-
visquí.

Pretèrit imperfet .-
Model . morfemes
1a conjugació 2a i 3a conjugació

Conxa González Doménech


Lla lLlLa flexió verbal 7

-ava -ia
-aves -ies
-ava -ia
-àvem -íem
-àveu -íeu
-aven -ien

Renarques:
1a El pretèrit imperfet, les terminacions en la primera conjugació són en “V” i
no en “B” com en castellà.
2a En les terminacions de l’imperfet de la 2a i 3a conjugació, les tres primeres
persones del singular no s’accentuen, a diferència del castellà.
3a El pretèrit plusquamperfet es forma amb l’imperfet del verb “haver” i el
participi del verb conjugat.
4a Atenció els verbs amb “ i “ consonàntica, per exemple aure, eure, iure.
Exemples: caure, queia; riure, reia; veure, veia.

Pretèrit indefinit.-
Model. morfemes
he
has
ha + participi 1a, 2a o 3a conjugació
hem
heu
han
Es forma amb el present del verb “haver” i el participi del verb conjugat.

Futur
Model: es forma afegint a l’infinitiu de la primera, segona i tercera conjugació:

-às

Conxa González Doménech


Lla lLlLa flexió verbal 8


-em
-eu
-an

Remarques.-
1a En els verbs de la segona acabats en “re”, a l’hora de formar el futur
desaparteix la “e” final de l’infinitiu. Jo rebré, tu rebràs...
2a Les tres primeres persones del singular porten accent.
3a El futur compost es forma amb el futur simple del verb “haver” més el
participi del verb que conjuguem.

Condicional simple.-
Model per a la 1a , 2a i 3a conjugació. El condicional simple es forma afegint
a l’infinitiu les desinències corresponents
-ia
-ies
-ia
-íem
-íeu
-ien

Remarques.-
1a En els verbs de la segona conjugació acabats en “re”, la “e” final de
l’infinitiu desapareix abans d’afegir les desinències del condicional simple.
2a La 1a i 2a persones del plural van accentuades.
3a El condicional compost es forma amb el condicional simple del verb “haver”
més el participi del verb que conjuguem.
4a La 1a , 2a , 3a persones del singular en valencià no s’accentuen (en castellà
sí).

Pretèrit imperfet de subjuntiu.-


Model
1a conjugació 2a conjugació 3a conjugació
-ara/-és -era/-és -ira/-ís
-ares/-esses -eres/-esses -ires-/isses

Conxa González Doménech


Lla lLlLa flexió verbal 9

-ara/-és -era/-és -ira/-ís


-àrem/-éssem -érem/-éssem -írem/-íssem
-àreu/-ésseu -éreu/-ésseu -íreu/-ísseu
-aren/-essen -eren/-essen -iren/-issen

Remarques:
1a La segona forma es recomana per a escrits més formals.
2a El pretèrit plusquamperfet del subjuntiu es forma amb l’imperfet de subjuntiu
del verb “haver” més el participi del verb conjugat.

Pretèrit perfet de subjuntiu es forma amb el present de


subjuntiu del verb “haver” més el participi corresponent.

jo haja
tu hages
ell haja + participi
nos. hàgem
vos. hàgeu
ells hagen

Imperatiu.-
Remarques:
1a L’imperatiu es forma normalment a partir del present d’indicatiu i el present
de subjuntiu. La segona persona del singular i del plural de l’imperatiu,
corresponen al present d’indicatiu; la resta de persones corresponen al present de
subjuntiu.

Conxa González Doménech


Lla lLlLa flexió verbal 10

2a La segona conjugació és la que presenta més irregularitats. En la segona


persona de l’imperatiu no apareix cap consonant velar. Per tant, són totalment
incorrectes formes com, “vingueu”,”corregueu”, cal dir: veniu, correu.
Present d’indicatiu Imperatiu Present de subjuntiu
Jo escric Jo escriga
Tu escrius escriu tu escrigues
Ell escriu escriga Ell escriga
Nos. escrivim escriguem Nos. escriguem
*Vos. escriviu escriviu Vos. escrigueu
Ells escriuen escriguen Ells escriguen

Atenció: Els verbs “cabre, dir, estar, haver, poder, saber, ser, veure, voler” i els
seus derivats, no seguixen este model.
Formes no personals.
PARTICIPI
El participi és una forma no personal del verb que té gènere i nombre.
Regles generals de formació del participi:
1a - La primera conjugació forma el participi afegint –AT al lexema. Exemple:
jugar, jug-AT.
2a - La segona conjugació afegix normalment –UT, per exemple visc-UT. Però la
segona conjugació presenta més dificultats que les altres. Hi ha altres
terminacions.:
-ÉS: permetre, permÉS.
-IST: vore, vIST
-ET: extraure, extrET.
-ST: respondre, respoST.
-Altres: confós, romàs...
Porten accent obert els derivats de “cloure”: inclòs, exclòs.
Porten accent tancat els derivats de “fondre”:confós, difós.
3a -La tercera conjugació forma el participi afegint al lexema verbal –IT.
Exemple: fregir, fregit.
Però altres verbs com: descobrir, obrir... fan el participi en “descobert” i “obert”...
4a .- El verb coure té dos participis segons el significat:
coure (cuinar) fa el participi: cuit ; coure (picar) fa el participi: cogut.

GERUNDI
El gerundi de la primera conjugació es forma afegint al lexema -ANT, segona
-ENT i tercera -INT.
Atenció.- No hi ha cap gerundi acabat en –GUENT; per tant les formes
sapiguent, poguent, valguent... són incorrectes. Cal dir: sabent, podent, valent...

Conxa González Doménech