You are on page 1of 4

Nom: Blai Sans Badia

Curs: 1 B BTX

Data: 08/01/2015

SENDEROS DE
GLORIA
Fitxa tcnica i resum
Ttol original: Paths of Glory
Any: 1957
Durada: 86 min
Pas: Estats Units
Director: Stanley Kubrick
Gui: Stanley Kubrick, Calder Willingham, Jim Thompson (Novella:
Humphrey Cobb)
Msica: Gerald Fried
Fotografia: Georg Krause (B & W)
Repartiment: Kirk Douglas (Coronel Dax), George Macready (General
Mirbeau), Adolphe Menjou (General Broulard), Ralph Meeker (Cap
Pares), Wayne Morris (Tinent Roget), Joe Turkel (Armound), Richard
Anderson (Comandant Saint-Auban), Timothy Carey, Peter Capell,
Susanne Christian, Bert Freed, Emile Meyer.
Productora: MGM presenta una producci Bryna Productions
Gnere: Bllic. Drama | I Guerra Mundial. Exrcit. Pellcula de culte
Premis: Premis BAFTA: Nominada a millor pellcula (1957)
Sinopsi:
Primera Guerra Mundial (1914-1918). En 1916, a Frana, el general
Broulard ordena la conquesta d'una inexpugnable posici alemanya i
encarrega aquesta missi a l'ambicis general Mirbeau. L'encarregat
de dirigir l'atac ser el coronel Dax. La presa del tur resulta un
infern, i el regiment emprn la retirada cap a les trinxeres. L'alt
comandament militar, irritat per la derrota, decideix imposar al
regiment un terrible cstig que serveixi d'exemple als altres soldats.
Per aquesta ra castiga 3 soldats hi els aplica la pena de mort, sense
cap mena de prova.
Opini personal:
Personalment mha agradat molt, ja que es pot apreciar perfectament
duna forma clara i real la situaci dels soldats en la 1 gerra mundial.
Aquest film et fa pensar en les situaci actual de vida i les de fa poc
centenars danys, i et fa apreciar molt ms lactual. Crec que tamb

fa pensar molt el en moment de ser el cap de un grup de persones,


en que tens que tindre en compte la opini dels altres, ja que fent-ho
pot sortir millor incls que la teva opci inicial. En general, hem fa
posar el pel de punta el fet de pensar que aix va passar fa menys
de 100 anys, i en veure el canvi en el mn actual.

Frases importants
1) ... Si esa orden era imposible, la nica prueba que
poda aportar era sus cadveres a lo largo del camino
puesto enemigo ... (General Mirbeau)
En aquesta frase es pot veure la diferncia entre els soldats i els caps.
Obliga als soldats a complir la ordre tot i ser impossible, sense tenir
en compte la decisi del soldat de fer-la o no, tot i que comporti la
mort.
2) El patriotismo es el ltimo refugio de los canallas.
(Corolen Dax)
Moltes vegades persones covardes shan amagat o refugiat darrere la
figura de la ptria, per amagar les seves incapacitats.
3) Hay momentos en los que me avergenzo del ser
humano y este es uno de ellos (Coronel Dax)
Aquesta frase es diu durant el judici. Dax resumeix lestupidesa, la
crueltat i legoisme de lsser hum. El la frase i en el moment de la
pellcula, es pot apreciar perfectament les classes en la societat, ja
que al general Mirbeau no se limputa en cap cas i en canvi els
soldats sense la mnima prova tenen el cstig de la mort.
4) Si un hombre no es hombre que se vista de mujer y se
Ponga debajo de la cama
La idea principal daquesta frase s que laparena dels homes s la
fortalesa i la seguretat, fet que en el moment que se surt dels guions,
sels qualifica de dbils (primera impressi de la dona). s una frase
molt masclista.
5) Mi superior me ha elegido porque dice que soy una
lacra social
Frase que un dels presoners, en que diu que el coronel la triat per que
ell s lescria de la societat, referint-se que sense ell no canvia res.
Aqu tamb es pot apreciar la gran superioritat dels alts crrecs
davant els simples soldats del front

Personatges
El coronel Dax: s un oficial recte i valent, preocupat pels seus
homes fins al punt denfrontar-se amb els seus superiors. A la
pellcula representa la lluita per la justcia. Ell s la representaci del
humanisme y el idealisme.
El Caporal Pares: Soldat francs que lluita contra les tropes
alemanyes. Va ser un dels 3 escollits al atzar per ser jutjats i
executats ( per donar exemple als seus companys) perqu es un atac
impossible, va retornar a les trinxeres. Per en realitat el seu superior
el va escollir perqu era sospits dhaver matat un dels seus
companys en una altra missi.
General Broulard: s el comandant del cos y un dels representants
dalt crrec. Representa la visualitzaci de la corrupci i de la
deshumanitzaci dels oficials militars. Considera els seus homes com
si fossin carn de can, carn barata de sacrificar.
General Mirbeau: s un dels generals amb grans crrecs. La seva
ambici el va portar a proposar metes impossibles daconseguir, com
per exemple, conquerir la colina de las hormigas. Sap que la
majoria de la seva gent morir, per aix no els pren importncia.
Desprs del desastrs atac acusa als seus comandants inferiors de el
desastre. Per treures aquest possible cstig, saferra a que alguns
soldats van retornar a les trinxeres i els tenia que fer un cstig per
aquest fet, que va sser la mort. A la pellcula representa la avarcia i
falsedat, aix com la forta pressi a lexrcit (dictadura).
Tinent Roget: Era el cap duna de les tropes. Va deixar tirat un dels
seus homes en mig duna vigilncia a lenemic i el caporal el va voler
acusar, per finalment no ho va fer.

Comparaci entre ens soldats del front i els


caps militars
A la pellcula es pot veure grans diferncies entre ens soldats que
combaten al front i els seus caps que quasi b no es mouen dels seus
palaus. Les principals diferncies sn les condicions de vida en que
els soldats viuen en les trinxeres , en caus fets per ells mateixos, en
unes condicions infrahumanes (sotmesos al temps, pssim menjar,
escs vestuari i higiene, etc), mentre que els caps viuen allunyats
daquets combats als seus palaus amb privilegis (Servei domstic,
celebracions a tot luxe, etc.). Una altra de les grans diferncies seria
la justcia aplicada a cada persona; un soldat tot i obtindr proves mai

ser absolt, ja que la veu del seu cap sense obtindr ni un raonament
el superposa.