Mster universitari d'Estudis de la Xina i el Jap: mn

contemporani
El Jap i la Xina contemporanis I: dinmiques histriques des del
final del segle XIX fins a mitjan segle XX
Primera Unitat Temtica
Curs 2015-2016 - Primer Semestre

Descripci i objectius generals de lassignatura

L'assignatura El Jap i la Xina contemporanis I: dinmiques histriques de finals del segle
XIX fins a mitjan segle XX s una introducci al coneixement general de la histria
contempornia de la Xina i el Jap, des de la crisi vuitcentista del bakufu Tokugawa i de la
dinastia Qing fins al final de la Segona Guerra Mundial i la proclamaci de la Repblica
Popular de Xina l'any 1949.
Els objectius principals sn l'anlisi dels principals processos histrics de la histria xinesa i
japonesa contempornia, i, en segon lloc, l'aprofundiment en els fenmens clau de la histria de
la Xina i el Jap tenint en compte el seu context sociopoltic ms immediat, aix com tamb les
dinmiques histriques globals de cada moment.
El curs s'articula en quatre Unitats Temtiques, cadascuna de les quals est dedicada a un dels
processos que determinen l'esdevenir histric de tots dos pasos, mantenint la perspectiva no
diacrnica, multidisciplinria i integradora que proposa el Pla Docent. Les Unitats Temtiques
han de servir de guia d'aprenentatge de l'estudiant. Cadascuna es correspon amb un dels
processos histrics que estudiarem al llarg del semestre:
1 Unitat - Factors interns i externs de la crisi de Xina i Jap del segle XIX
2 Unitat - La Restauraci Meiji i el final de la dinastia Qing
3 Unitat - Les relacions sinojaponeses fins a mitjan segle XX
4 Unitat - Implicacions globals dels processos histrics de la Xina i el Jap
contemporanis

Primera Unitat Temtica

La primera Unitat Temtica titulada Factors interns i externs de la crisi de Xina i Jap del
segle XIX est dedicada a la profunda crisi de les estructures econmiques, poltiques, socials i
culturals dels dos pasos durant la primera meitat el segle XIX. Una transformaci provocada
per una situaci d'inestabilitat interna, que t els seus orgens en les dcades finals del segle
XVIII, i que es va veure agreujada en tots dos pasos especialment per l'arribada i augment de la
presncia de les grans potncies colonials en el mar de Xina i a les costes de Jap.
Els objectius formatius especfics d'aquesta Unitat Temtica dedicada a la crisi vuitcentista de
Xina i Jap sn:
De forma introductria, desenvolupar una mirada crtica sobre la narraci de la
histria d'sia oriental.
Analitzar el context histric previ a la crisi, perode on tenen el seu origen el
factors de la crisi.
Estudiar els factors de la inestabilitat interna i els factors externs vinculats a la
presncia d'estrangers que provoquen la crisi en tots dos pasos

Mster universitari d'Estudis de la Xina i el Jap: mn

contemporani
El Jap i la Xina contemporanis I: dinmiques histriques des del
final del segle XIX fins a mitjan segle XX
Primera Unitat Temtica
Curs 2015-2016 - Primer Semestre

Conixer la conjuntura econmica, poltica i social resultant del procs de

transformaci.

Continguts curriculars i recursos didctics especfics

1. Una mirada crtica a la histria de lsia oriental
El primer objectiu formatiu especfic d'aquesta Unitat Temtica s que l'estudiant pugui
comenar a adquirir la competncia de valorar crticament els fenmens econmics, socials,
poltics i culturals que, segons els principals estudis acadmics de cada disciplina, caracteritzen
les transformacions i continutats de la Xina i el Jap en el perode contemporani, superant les
anlisis unidisciplinares i els estereotips etnocntrics.
Amb aquesta finalitat, es recomana en primer lloc la lectura del Mdul didctic I - Escriptures
de la histria, que reflexiona sobre la manera com els historiadors s'han apropat a la realitat
histrica de lsia oriental contempornia i identifica les principals tendncies interpretatives.
Es tracta d'una introducci terica de gran utilitat de cara a identificar estereotips etnocntrics,
desenvolupant una mirada crtica sobre la narraci que a Europa i als Estats Units s'ha fet de la
histria de lsia oriental contempornia i, tamb, sobre la representaci que s'ha fet d'aquesta
reg per part en la historiografia occidental i asitica.
2. Context histric previ a la crisi vuitcentista
El segon objectiu formatiu especfic d'aquesta Unitat Temtica es troba directament vinculat
amb a l'estudi de la crisi vuitcentista de la Xina i el Jap. Es tracta d'analitzar el context histric
previ a la crisi en el qu van tenir el seu origen els factors interns daquesta. Pel que fa al Jap,
estem parlant del sistema poltic, econmic i social de l'era Tokugawa (1603-1867), mentre que
pel que fa a la Xina es tracta de la fase d'establiment, esplendor i erosi del govern de la dinastia
Qing (1644-1912).
Per analitzar aquesta fase del procs, es recomana l'estudi del context histric que expliquen
lApartat 1 del Mdul didctic I - Escriptures de la histria, i els Apartats 2 i 3 del Mdul
didctic II - El segle XIX: temps de crisi, temps de canvis.
En el cas de la Xina, durant les primeres dcades de la dinastia Qing (1644-1912), els
mandataris van haver d'enfrontar-se a desafiaments diversos fins a aconseguir la pacificaci de
l'imperis, com per exemple: els rebels que controlaven algunes regions de l'interior, l'imperi
martim de la famlia Zheng que es mantenia lleial a la dinastia anterior Ming o a la rebelli
dels Tres Feudataris. Per desprs del regnat de Shunzhi, Xina fou dominada des de finals del
segle XVII i durant el XVIII per tres grans emperadors Kangxi, Yongzheng i Qianlong, que van
representar dcades de gran prosperitat. La segona meitat del segle XVIII va estar marcada pel
govern de l'emperador Qianlong, un moment culminant de la dinastia Qing amb una extensi
territorial inigualable, una revoluci demogrfica, un creixement agrcola extraordinari, un
dinamisme comercial notable i una vida cultural de gran riquesa. Per, va ser precisament,
durant els anys finals d'aquest regnat que acaba lany 1796, quan els factors interns de la crisi
van comenar ja a fer-se sentir.
Pel que fa les relacions amb l'exterior, l'emperador Qianlong va institucionalitzar un sistema per

Mster universitari d'Estudis de la Xina i el Jap: mn

contemporani
El Jap i la Xina contemporanis I: dinmiques histriques des del
final del segle XIX fins a mitjan segle XX
Primera Unitat Temtica
Curs 2015-2016 - Primer Semestre

controlar el comer a les costes xineses, restringit a la zona de Canton, que es coneix amb el
nom del Canton System (1760-1842). Aquest sistema restringia totes les relacions amb els
estrangers a un nic grup autoritzat de mercaders xinesos, hong, agrupats en els cohong. Tot
vaixell estranger quedava sota responsabilitat d'un d'aquests mercaders i era a travs d'ells que
havia de fer totes les transaccions. Els comerciants estrangers tenien la residncia assignada en
un barri portuari de Cantn on hi havia tots els seus magatzems i del que no podien sortir. Pel
costat europeu, el comer estava tamb restringit a un nic agent, l'anomenada East Indian
Company, que canalitzava essencialment les compres de te. Aquest Canton System va acabar
provocant el malestar dels comerciants, donat que el negoci es ressentia per les limitacions, i
tamb del govern angls, que es trobava limitat per la falta de relacions diplomtiques.
En el cas japons, els europeus van arribar per primera vegada a les seves costes l'any 1543,
impulsats per l'onada de grans exploracions martimes, l'aven de la "missi cristianitzadora" i
l'oportunitat de comerciar amb els daimio de la illa de Kysh. Va ser en aquest moment quan
es va iniciar la fase de relacions entre japonesos i europeus coneguda amb el nom del "segle
cristi" (1543-1641) i caracteritzada per: l'augment de la presncia de peninsulars al Jap,
l'enviament de les ambaixades del shogun Toyotomi Hideyoshi a Manila, la intensificaci del
comer entre l'arxiplag japons i el filip, i la conversi de ciutadans japoneses al cristianisme.
Aquests contactes inicials van collisionar amb el procs de centralitzaci del poder poltic que
estaven duent a terme els senyors feudals considerats com els reunificadors del Jap: Oda
Nobunaga, Toyotomi Hideyoshi i Tokugawa Ieyasu. Les raons van ser que el comer amb els
europeus era beneficiosa per als daimio tozama, rivals directes dels "reunificadors del pas",
perqu aquests enemics podien adquirir armes de foc, perqu representaven un drenatge de la
plata japonesa cap a l'exterior i perqu la consolidaci del cristianisme implicava lleialtat a un
altre poder.
Com a resultat d'aquestes contradiccions, es van produir lexpulsi de tots els europeus del pas,
la prohibici de viatjar a l'exterior i l'inici d'una poltica de "allament nacional" o sakoku, que
va estar vigent durant prcticament tot el perode Tokugawa (1603-1867), malgrat les notables
excepcions, com per exemple: el comer amb la Xina, els nufrags japonesos o la presncia
d'una reduda comunitat d'holandesos a Nagasaki.
A nivell intern, durant tota aquesta era Tokugawa va existir un doble centre de poder, el poder
simblic de l'emperador resident a la ciutat de Kyoto i el poder real del govern militar del
shogun o bakufu a la ciutat anomenada llavors Edo, fins que va rebre el nom de Tquio lany
1868. Un ordre intern caracteritzat per una estabilitat i un desenvolupament que ens permeten
entendre perqu quan una nova onada dexpedicions europees van comenar a arribar a les
costes del Jap des de finals del segle XVIII, el pas era eminentment feudal, per amb una
societat protocapitalista i amb cultura prpia molt rica, amb manifestacions culturals prpies
com el teatre kabuki, els ukiyoe o el koto. Una situaci interna que, no obstant aix i de la
mateixa manera que la Xina, ja comenava a sofrir els factors interns de crisi econmica,
poltica i social, que s'analitzen seguidament.
3. Factors interns i externs de la crisi vuitcentista de Jap i Xina
Aquest punt tracta l'objectiu formatiu especfic clau d'aquesta Unitat Temtica: els factors de la
crisi. Amb la finalitat d'obtenir un coneixement ampli, multidisciplinari, integrador i fonamentat
dels factors que es troben darrere del procs histric analitzat, aix com de donar resposta a la
pregunta de com van entrar en crisi els sistemes anteriors en tots dos pasos i, tamb, conixer el

Mster universitari d'Estudis de la Xina i el Jap: mn

contemporani
El Jap i la Xina contemporanis I: dinmiques histriques des del
final del segle XIX fins a mitjan segle XX
Primera Unitat Temtica
Curs 2015-2016 - Primer Semestre

paper que van jugar les potncies occidentals, es recomana l'estudi de les pgines dels manuals
de la bibliografia bsica que assenyalem a continuaci:
SCHIROKAUER, C., BROWN, M. (2011). Breve historia de la civilizacin china.
Barcelona: Edicions Bellaterra, pgines 303-316.
HANE, M. (2011). Breve historia de Japn. Madrid: Aliana Editorial, pgines 102113.
Aix com, la consulta de la plana web de lassignatura:

El Jap i la Xina contemporanis I

Enlla: http://cv.uoc.edu/webapps/xwiki/wiki/matm4800caes/
El perode de crisi profunda de les estructures econmiques, poltiques, socials i culturals dels
dos pasos va comenar a finals del segle XVIII, es agreujar a comenaments del segle XIX, i es
va resoldre de manera molt diferent a la Xina i al Jap durant la segona meitat del segle XIX.
Ara b, en tots dos casos, els profunds canvis que es van succeir noms es poden explicar per la
influncia de les accions occidentals a la regi de lsia oriental.
A la fi del segle XVIII, la Xina va comenar a mostrar els smptomes d'estancament global que
es van agreujar una vegada comenat el segle XIX. Es tractava de problemes estructurals com la
pressi demogrfica, el desigual repartiment de la terra, l'estancament de la productivitat i la
crisi dels valors tradicionals. Davant aquesta situaci es van produir intents de reforma per part
de les autoritats. Durant el perode de l'emperador Jiaqing (1796-1820) es van tractar de remeiar
els problemes financers retallant les despeses. Una poltica d'austeritat que va prosseguir amb
l'emperador Daoguang (1820-1850), per sense gaire xit. A aquesta complicada situaci, es
van sumar altres factors de conflictivitat social, com per exemple les rebellions de les tnies
que havien estat sotmeses militarment en el sud i l'oest.
Aquesta complicada situaci interna es va veure agreujada pels factors externs. Les relacions
amb l'exterior van ser cada vegada ms complicades, donada la incompatibilitat de percepcions i
objectius. Els britnics tenien com a motivaci principal el comer amb la Xina, especialment la
compra de te que intentaven compensar amb la venda de cot procedent de lndia. Un negoci
que no aconseguia equilibrar la balana comercial i que es veia restringit pel mateix Canton
System. Va ser llavors quan va entrar en joc l'opi procedent del subcontinent indi com a
producte per comerciar a canvi del te xins. Lopi es va revelar com una droga que s va
aconseguir invertir la balana comercial. A partir de 1820, la plata que fins al moment havia
estat entrant a la Xina va comenar a sortir i a ms es va produir una inflaci durant les dues
dcades segents, que va arrunar la ja maltractada economia xinesa.
La introducci de l'opi a la Xina va seguir un ritme exponencial a causa del final del monopoli
de la companyia britnica East Indian Company. La pressi dels comerciants privats va conduir
finalment a l'abolici del seu monopoli l'any 1834. A partir d'aquest moment, la multiplicaci
del comer privat i la connivncia d'aquest amb les societats secretes xineses i amb tot un mn
de petits contrabandistes, van provocar un enorme augment de les importacions, especialment al
sud de la Xina.
La Primera Guerra de l'Opi (1839-1942) va esclatar desprs del nomenament de Lin Zexu com a
comissari imperial en Canton (Gungzhu) i va ordenar la destrucci de 20.000 caixes d'opi. La

Mster universitari d'Estudis de la Xina i el Jap: mn

contemporani
El Jap i la Xina contemporanis I: dinmiques histriques des del
final del segle XIX fins a mitjan segle XX
Primera Unitat Temtica
Curs 2015-2016 - Primer Semestre

pressi dels industrials britnics i la dels grans comerciants de l'opi, com William Jardine, per
recuperar el valor de la mercaderia, van fer que Palmerston decids enviar l'armada anglesa a
bloquejar els principals ports xinesos, iniciant aix la guerra. La superioritat naval britnica va
ser un factor decisiu per a la victria dels anglesos i la Xina va haver de signar el Tractat de
Nanjing, que implicava: el pagament d'una indemnitzaci, la cessi de la illa d'Hong Kong,
l'abolici del cohong i l'obertura de cinc ports al comer exterior.
Els privilegis anglesos del Tractat de Nanjing, es van estendre als Estat Units i Frana amb
tractats suplementaris que van complementar les concessions inicials ampliant la territorialitat
dels enclavaments estrangers, legalitzant la penetraci dels missioners, i autoritzant als
estrangers a edificar dintre del territori xins. Per la seva banda, els anglesos van introduir en el
tractat suplementari de 1843 la clusula de naci ms afavorida, que determinava que
qualsevol privilegi que aconsegus una altra naci es feia automticament extensiu a la Gran
Bretanya.
Encara que l'opi que s'introdua des de Bengala compensava llavors les exportacions de te des
de Xina, el progrs de la penetraci europea a la Xina va resultar ser molt ms lent del que
sesperava. Aquest lent progrs va fer que els europeus demanessin una revisi del tractat, i
desprs de l'incident de amb el vaixell Arrow va esclatar la Segona Guerra de l'Opi, molt ms
sagnant que l'anterior. Durant la mateixa, es va signar el Tractat de Tianjin que va contemplar
per primera vegada la legalitzaci del comer de l'opi, la implantaci de missioners europeus a
l'interior de la Xina i va augmentar de forma sensible els ports oberts als estrangers. La no
acceptaci per part de la Xina del tractat de Tianjin va desembocar en l'entrada de tropes
franceses i angleses a Beijing i el saqueig del Palau d'estiu. El protocol de Beijing de 1860 va
incloure la residncia dels estrangers a Beijing i la creaci d'una Oficina d'Afers exteriors.
En el cas japons, des de finals del segle XVIII, vaixells amb bandera occidental van comenar
a freqentar les aiges que banyaven les costes japoneses amb la intenci de restablir els
contactes amb els habitants i les autoritats d'aquell arxiplag. Fins a mitjan segle segent, els
nombrosos intents de contacte per poder comerciar amb els japonesos o signar acords amb les
autoritats locals o el bakufu, van topar amb les restrictives mesures de la poltica sakoku.
Desprs de l'arribada de les notcies sobre la Primera Guerra de l'Opi, les autoritats japoneses
van mantenir la voluntat de continuar amb lallament nacional, per eren conscients que els
mecanismes per aconseguir-ho no podien basar-se en lleis restrictives, sobretot, donada la crisi
interna que sofria el sistema Tokugawa.
El llarg perode de pau iniciat al segle XVII, mitjanant la unificaci del pas, la concentraci
del poder poltic i l'allament extern, va proporcionar una relativa estabilitat poltica si es
compara amb els segles precedents, per aquesta no va perdurar durant tot el perode de control
governamental de la casa Tokugawa (1603-1867). Per darrere de l'aparent estabilitat
econmica, poltica i social, es van generar una srie de conflictes i antagonismes que van
acabar per erosionar completament el rgim Tokugawa. La principal causa de l'aparici de
tensions i conflictes dintre del sistema Tokugawa va ser la transformaci de les bases
econmiques sobre les quals estava constitut. L'economia Tokugawa era fonamentalment
agrria, amb un escs percentatge de la terra proper al 1% dedicat a la ramaderia, i basada en
l'explotaci de minifundis, ms petits que els europeus a causa de l'escs territori cultivable.
Tanmateix, aquest model d'explotaci no resolia el problema de l'escassetat de terra, la qual
cosa va comportar un doble procs de desenvolupament de tcniques agrries altament

Mster universitari d'Estudis de la Xina i el Jap: mn

contemporani
El Jap i la Xina contemporanis I: dinmiques histriques des del
final del segle XIX fins a mitjan segle XX
Primera Unitat Temtica
Curs 2015-2016 - Primer Semestre

sofisticades, com la selecci de llavors o els cultius intercalats depenent de l'poca, per tamb
una concentraci de terres que va augmentar les desigualtats socioeconmiques al mn rural.
El posterior augment de la productivitat va estar acompanyat d'una favorable institucionalitat
econmica que va incentivar no noms la producci d'excedents agraris sin tamb el seu
mercantilizacin. La concentraci de la poblaci en les ciutats castell o jkamachi, va atreure
a mercaders i artesans. Aquestes ciutats es van convertir en el nucli comercial i poltic del seu
entorn rural, i el seu creixement va contribuir al procs generalitzat d'urbanitzaci. De fet, el
Jap Tokugawa contava en aquest perode amb tres de les ciutats ms grans del mn, Edo amb
ms d'un mili de persones i Osaka i Kyoto amb prop de mig mili cadascuna.
Les transformacions socioeconmiques van aguditzar les contradiccions existents amb les
premisses ideolgiques que mantenien el sistema Tokugawa. Darrere de la faana de l'estabilitat,
aquesta contradicci va produir el debilitament dels fonaments sobre els quals descansava el
sistema del bakufu. Els canvis produts en l'estructura econmica del Jap van tenir efectes
directes sobre el sistema confuci de classes, lanomenat shinksh o sistema de senyors,
camperols, artesans i comerciants. Els canvis estructurals van afavorir als comerciants i
artesans, qui tericament ocupaven els graons socials ms baixos, mentre que les classes ms
perjudicats van ser els samurais, alguns daimio i una part de la pagesia.
Els problemes econmics de part de la poblaci japonesa es van veure agreujats durant la crisi
del perode Tenp. Les condicions climtiques de 1833, una primavera seca i un estiu molt
plujs, van provocar una mala collita d'arrs. De forma trgica, aix va ser noms la primera
duna llarga srie de males collites que van provocar la fam a l'arxiplag i la mort de milers de
persones. Al creixent antagonisme entre rics i pobres es van sumar aquestes circumstncies
extremes que van produir centenars de revoltes. El bakufu, que s'havia mostrat poc inclinat a
realitzar qualsevol tipus de canvi substancial en les seves poltiques fins a la dcada dels anys
quaranta del segle XIX, al igual que a la Xina va iniciar un programa de reformes. Les
denominades reformes del perode Tenp, es van aprovar en 1841, per iniciativa del conseller
Mizuno Tadakuni. Aquestes reformes tenien com a mxims objectius: emfatitzar la importncia
de la frugalitat, reduir la despesa pblica, cancellar els deutes i controlar els preus. No obstant
aix, les reformes no van tenir l'efecte positiu esperat. Els canvis introduts van acabar per
desestabilitzar els mercats i van contribuir a un augment dels preus.
Quan l'any 1853, el comodor Martthew Calbraith Perry va arribar amb un esquadr naval al port
dUraga amb lobjectiu dobtenir garanties de protecci per als mariners i nufrags nordamericans, aix com l'accs als ports japonesos per a l'aprovisionament de carb i altres
provisions en la ruta de Sant Francisco a Xangai i, finalment, signar acords comercials per obrir
els ports japonesos al comer internacional, va trobar un pas debilitat. La poltica de canonera
utilitzada pels Estat Units va funcionar i els representants del bakufu van acceptar emprendre un
procs de consulta interna sobre les peticions. Perry va abandonar el pas prometent que tornaria
a l'any segent per exigir una resposta per part japonesa.
L'any segent, durant la srie de trobades amb els nord-americans que van comenar el 8 de
mar de 1854 desprs de la volta de Perry, els representants japonesos no van posar excessives
objeccions. El bakufu havia ordenat que acceptessin la majoria de les demandes nordamericanes,
especialment, les relaciones amb els nufrags i les peticions d'auxili. Tamb es va solucionar
amb rapidesa la qesti dels acords comercials, ja que els representants japonesos van rebutjar
qualsevol tipus d'acord similar als signats per Xina i Perry no va tenir inconvenient a passar a

Mster universitari d'Estudis de la Xina i el Jap: mn

contemporani
El Jap i la Xina contemporanis I: dinmiques histriques des del
final del segle XIX fins a mitjan segle XX
Primera Unitat Temtica
Curs 2015-2016 - Primer Semestre

altres assumptes. La principal dificultat va ser determinar els ports que havien de ser oberts.
Finalment van ser triats els ports de Shimoda i Hakodate. L'acord degudament redactat en
angls, holands, xins i japons es va signar el 31 de mar de 1854 enmig d'una breu cerimnia
desenvolupada a Kanagawa, que va posar fi a ms de dos segles d'allament de Jap. Aquest
tractat per, va ser completat pocs lany 1858 amb un tractat comercial signat amb els Estats
Units que ja incorporava gran part de les clusules incloses en els tractats signats per la Xina.
4. Conjuntura histrica resultant
La crisi descrita al llarg l'apartat anterior en tots dos pasos, motivada per una inestabilitat
interna agreujada per l'arribada dels estrangers i la signatura dels anomenats Tractats
Desiguals, va donar com a resultat una nova conjuntura poltica, econmica i social durant la
segona meitat del segle XIX, de signe molt diferent a la Xina i el Jap, com es pot estudiar als
segents apartats dels materials:
L'Apartat 3.3 del Mdul didctic II - El segle XIX: temps de crisi, temps de
canvis.
SCHIROKAUER, C., BROWN, M. (2011). Breve historia de la civilizacin china.
Barcelona: Edicions Bellaterra, pgines 316-337.
HANE, M. (2011). Breve historia de Japn. Madrid: Aliana Ed., pgines 113-121.
A la Xina, tots els canvis es van viure de forma traumtica ats que van donar com resultat
guerres amb pasos estrangers, tamb amb el Jap, revoltes internes de dimensions descomunals
com la Rebelli Taiping, fams, invasions, cops d'estat... Es va tractar d'una situaci d'enorme
inestabilitat que es va perllongar fins a entrat el segle XX i que -com estudia el Mdul didctic
II- va tenir dues cares diferents per lligades, ats que: les problemtiques internes van
desembocar en una srie de grans rebellions que van minar les possibilitats econmiques de
l'Estat xins i van hipotecar el seu futur de Xina durant dcades; i les problemtiques externes
van sumir a la Xina en un procs dalienaci que va acabar per enfonsar la dinastia Qing i
transformar per complet les bases del mn xins un cop iniciat el segle XX.
Pel que fa referncia al Jap, el pas va sofrir un procs de canvi dramtic. El deteriorament de
la situaci va ser inexorable a partir de 1850, quan la intersecci del mn nip amb les potncies
europees imperialistes va reduir al pas a una situaci semicolonial i d'enorme inestabilitat.
Aquest perode es coneix com la fase final del bakufu o bakumatsu (1853-1867) i va estar
caracteritzada per la rebelli dels dominis feudals del sud de Jap en contra del govern militar
del shogun i a favor del poder imperial. Una guerra civil que va suposar el final de l'era
Tokugawa (1603-1867).
A nivell internacional, les potncies occidentals havien obtingut lany 1842 la signatura de
l'avantatjs Tractat de Nanjing amb la Xina, inaugurant un nou sistema de regulaci de les
relacions sino-occidentales que va ratificar el Tractat de Tianjin del 1858. En el cas del Jap, la
institucionalitzaci daquest sistema va comenar amb el Tractat de Kanagawa de lany 1854,
per es va consolidar amb el posterior tractat comercial signat amb els Estats Units lany 1858 i
ms tard amb la resta de potncies. La historiografia anomena tots aquests acords internacionals
com Tractats desiguals ats que es va tractar de convencions unilaterals, que possibilitaven als
estrangers establir-se al territori nacional del Jap i la Xina, que no tenien data d'abolici, que
establien una tarifa fixa a les importacions, que incorporaven la clusula de naci ms afavorida
i, tamb, el principi d'extraterritorialitat. Va ser aquest sistema dels Tractats desiguals

Mster universitari d'Estudis de la Xina i el Jap: mn

contemporani
El Jap i la Xina contemporanis I: dinmiques histriques des del
final del segle XIX fins a mitjan segle XX
Primera Unitat Temtica
Curs 2015-2016 - Primer Semestre

lencarregat de regular les relacions diplomtiques, comercials i civils, establertes entre, duna
banda, els pasos europeus i els Estat Units i, de laltra banda, la Xina i el Jap, durant tota la
segona meitat del segle XIX, com veurem a la primer prctica de lassignatura vinculada a
aquest tema.

Materials de la Primera Unitat Didctica

Mdul didctic I - Escriptures de la histria.
Mdul didctic II - El segle XIX: temps de crisi, temps de canvis.
HANE, M. (2011). Breu histria de Jap. Madrid: Aliana Editorial.
SCHIROKAUER, C., BROWN, M. (2011). Breu histria de la civilitzaci xinesa.
Barcelona: Edicions Bellaterra.

Plana web de lassignatura: El Jap i la Xina contemporanis I

Enlla: http://cv.uoc.edu/webapps/xwiki/wiki/matm4800caes/

Metodologia
Lestudiant s lliure de distribuir-se el temps de treball com ms li convingui, en funci de la
seva disponibilitat i ritme d'aprenentatge. Ara b, s imprescindible que s'organitzi de forma
idnia per poder llegir de manera activa els materials i altres recursos i preparar la PAC amb
suficient antelaci.
Recordar-vos que a la Bstia personal del consultor podeu enviar les vostres consultes de
carcter individual i mantenir un contacte ms personalitzat.

Recursos bibliogrfics generals

EBREY, P.B. (2009). Historia de China. Madrid: La Esfera de los Libros.
FAIRBANK, J. K., GOLDMAN, M. (2005). China: A New History. Cambridge: Harvard
University Press
GERNET, J. (2005). El mundo chino. Barcelona: Crtica.
GORDON, A. (2009). A modern history of Japan: from Tokugawa times to the present. Oxford:
Oxford University Press.
HANE, M. (2011). Breve historia de Japn. Madrid: Alianza Editorial.
JUNQUERAS, O.; MADRID, D.; MARTNEZ, G; & PITARCH, P. (2011). Histria del Jap.
Economia, Poltica i Societat. Barcelona: Ed. UOC.
McCLAIN, J. (2002). Japan: A Modern History. New York: W. W. Norton.

Mster universitari d'Estudis de la Xina i el Jap: mn

contemporani
El Jap i la Xina contemporanis I: dinmiques histriques des del
final del segle XIX fins a mitjan segle XX
Primera Unitat Temtica
Curs 2015-2016 - Primer Semestre

POMERANZ, K. (2000). The Great Divergence. China, Europe and the Making of the Modern
World Economy. Princeton: Princeton University Press.
ROWE, W. T. (2009). China's Last Empire. The Great Qing. Cambridge MA: The Belknap
Press of Harvard University Press.
SCHIROKAUER, C., BROWN, M. (2011). Breve historia de la civilizacin china. Barcelona:
Edicions Bellaterra.
TOTMAN, C.(2000). A History of Japan. Londres: Blackwell Publishers.

Pgines web
Xina

Chinese Studies: Video Lectures with Harvard Faculty

http://cdn.dce.harvard.edu/openlearning/hist1825/
History of Xina: An Annotated Directory of Internet Resources
http://newton.uor.edu/departments&programs/asianstudiesdept/china-hist.html
Exploring Chinese History
http://www.ibiblio.org/chinesehistory/index.html
Chinaknowledge
http://www.chinaknowledge.de/
A Country Study: Xina
http://lcweb2.loc.gov/frd/cs/cntoc.html
Escola dEstudis de lsia Oriental
http://www.upf.edu/asia

Jap

A Chronology of Japanese History

http://www.shikokuhenrotrail.com/japanhistory.html
Bibliography of Japaneses History up to 1912
http://www.ames.cam.ac.uk/jbib/
About Japan. History and Chronology

Mster universitari d'Estudis de la Xina i el Jap: mn

contemporani
El Jap i la Xina contemporanis I: dinmiques histriques des del
final del segle XIX fins a mitjan segle XX
Primera Unitat Temtica
Curs 2015-2016 - Primer Semestre

http://www.crystalinks.com/japan1.html
Japan-guide.com
http://www.japan-guide.com/e/e641.html