You are on page 1of 5

John Locke Epistemologia

Locke pretenia reformar la filo seguint principis cientfics: considerava que la


soluci de qualsevol problema filosfic ha de comenar per l'anlisi i la reflexi
sobre el problema del coneixement.
Th del coneixement
Locke proposa esbrinar d'on provenen les idees, qu en puc conixer i qu o, i
quina s la seva naturalesa.
Entendr les idees com els continguts de la ment o ''tot all que la ment
percep en si mateixa, o a tot all que s objecte immediat de percepci, de
pensament o d'enteniment'' (actes mentals).
Locke rebutja l'existncia 'idees innates (ni els nens ni els salvatjes, dic, no
coneixen els principis ms bsics de la lgica, i les normes morals varien
depenen de la cultura), de manera que, al nixer , ho fem sense tenir cap idea
(la nostra nima s un full en blanc). Aix doncs, l'origen de les idees cal
cercar-lo en l'experincia, que alhora es divideix en dues fonts de
coneixement:
La sensaci: s la primera font de coneixement i proporciona l'origen de les
idees d'objectes externs (negre, dur, dol..)
La reflexi (o introspecci): s la segona; i s la percepci de les accions i
passions de la ment (dubtar, creure, desitjar..)
Tipus d'idees: simples i complexes
La sensaci i la reflexi proporciones a la ment totes les idees simples, que
sn rebudes de forma passiva i sn el material del nostre coneixement i la
resta d'idees en deriven. Poden arribar a la nostra ment de formes diferents i
ser percebudes tamb diferentment:
per un sentit (colors, sorolls...).
per ms d'un sentot (extensi, moviment,..).
per la reflexi/sensaci interna (pensament, desig).
per la sensaci i la reflexi (plaer, dolor, potncia..).
Per tamb hi ha idees complexes, que sn fruit de la funci activa de la
ment en relacionar idees simples. Els actes que la ment pot dur a terme amb
les idees simples sn:
combinar diverses idees simples en una de complexes (mecanisme de
formaci de totes les idees complexes).
ajuntar dues idees i collocar-les l'una al costat de l'altra per veure'n
similaritats i diferncies (comparaci d'idees).
Adstracci: seleccionar i allar una sola de les qualitats o caracterstiques
d'un concepte, cos o persona, a travs de la qual es formen les idees generals.
Tipus d'idees complexes: substncies, modes i relacions.
Les substncies sn substrats que no coneixen per que suposem
inevitablement: sn el suport de determinades qualitats que no poden existir
per si soles i necessiten fer-ho mitjanant una substncia. Malgrat tot no tenim
idees simples de les substncies, cap idea ni clara ni distinta del que sigui
aquest suport.

I tot i que no podem afirmar l'existncia de substncies ( i noms suposar-la)


tampoc la podem negar: les operacions de la ment, com admitim que no
poden pertnyer al cos, pensem que sn acions d'alguna altra substncia que
anomenavem esperit; i no tenim una idea(noci) ms clara de cos, per la
idea de substncia corpria en la matria est tan remota en nosaltres com la
substncia espiritual.
Els modes sn idees complees que provenen de l'abstracci i que es
consideren qualitats de les substncies, sn un tipus d'idea sobre les qualitats;
sn determinacions de les substncies que no poden existir per elles mateixes
(triangle, gratitud...).
Les relacions sn el fruit de la consideraci i la comparaci d'idees (mai
entre objectes o substncies) i que no existeixen realment en les idees, sin
que noms sn fruit de la nostra ment.
Graus de coneixement
Locke afirma que el nostre coneixement noms pot ser d'idees i en distingeix 3
tipus:
La inutuci/coneixement intutiu: es percep de manera immediata
d'acord o desacord entre idees.
Demostraci/coneixement demostratiu: la ment percep l'acord o
descacord entre idees per no de forma immediata; precisa de la intevenci
d'altres idees (''proves'') per demostrar la suposada relaci.
Cada pas del coneixement demostratiu es basar en la intuci de les idees que
s'utilitzen en el coneixement.
Sensaci/coneixement sensitiu: s el coneixement de l'existncia
d'objectes particulars externs mitjanant la consincia i la percepci que tenim
de la recepci d'idees procedents d'ells.
Com que la sensaci no pot anar ms enll de l'existncia de les coses
presents als nostres sentits, ser el coneixement ms baix i no ens en podrem
fiar del tot.
Els objectes i les seves qualitats
*Les qualitats sn dels objectes i els modes sn de les idees que tenim
d'aquestes qualitats
Locke distingeix dos tipus de qualitats:
Primaries: sn qualitats objectives, es poden matematitzar (extensi,
moviment)
Secundries: sn qualitats subjectives, no sn matematitzables. Depenen
del punt de vista de cadasc (sabors, colors...)

JOHN LOCKE - POLTICA


Abans de viure en societat es vivia en estat de naturalesa (estat de perfecta
llibertat, cadascu ordena lo seu, i te la seva prop privada; dins dels limits de la
llei de naturalesa, sense demanar permis ni dependre de la voluntat de ningu
altre, tamb s un estat de igualtat, tot s reciproc i ningu gaudeix dels
''drets'' millor que ningu altre).
Homes son lliures i iguals per naturalesa:
Lliures per:
Poder elegir
Poder gaudir de prop privada
No sotmetres a res mes que les lleis de naturalesa
Iguals per: la manca de ordre jerrquic i amb l'exercici legitim per
disposar
de la Naturlesa (en la mateixa mesura)
Un home no es pot destruir a si mateix ni tampoc a cap animal de la seva
posesi
L'estat de naturalesa no s un estat de guerra
L'hum s racional i no es pot renunciar a aix.
Limits de l'estat de naturalesa: homes sn iguals i lliures, per tant ningu es
pot sotmetre a ningu ni privar a ningu de la seva prop privada. (llei de
naturalesa/llei de ra)
L'estat es una societat d'homes constituida per procurar, preservar i fer
avanar els propies interesos de la societat. (els interesos son: la vida, la
llibertat, la salut i la prop privada).
Aquests interesos/drets es basen en la naturalesa (vida (i salut), llibertat i
prop privada).
La propietat privada
El dret ms important perqu sino no tenim dret a la vida ni a la llibertat.
En l'estat de naturalesa estava b per en ocasions tenia problemes (ja que
els homes prefereixen robar dels demes a treballar per proveir-se a si
mateixos; aix obliga a crear una societat uns amb altrs per assegurarse els
drets).
La societat ha de preservar la propietat privada; aix fent possible tmb el
dret a la vida i la llibertat.
Tot s com a tots, per un cop es treballa una cosa i es treu del seu estat
de naturalesa, aquesta cosa treballada passa a ser de qui la treballa, i aix fa
que els altres ja no hi tinguin dret.
Limitacions de la propietat privada
Noms podem tenir all que podem treballar si no estic abusant. No podem
abastar ms del que podem treballar. Aix s el que limita la prop privada,
perqu treballar tractar de satisfer les necessitats propies, sense acumular
posesions beneficiantnos de altres.

El origen de la societat
en nixer, un home te dret a tot, i tamb el de jutjar i castigar per les
infriccions de la llei (de naturalesa) cotmeses per altres. Per no pot haver -hi
societat alguna que no tingui el poder de protegir la prop privada, i per
aconseguir-ho, s'ha de tenir el poder de castigar les ofenses dels membres de
la societat, que noms ser possible si els membres d'aquesta hagin renunciat
a seu poder natural i l'hagin entregat a les mans de la comunitat.
La comunitat decideix les diferencies que entre els seus membres sobre
questions de drets i castiga a aquelles coses que algun membre de la societat
hagi cotms en contra d'aquesta.
Formen una societat civil aquells que tenen una llei comu i una judicatura a
la que poder reclamar a les autoritats per decidir i castigar.
NO formen unasocietat civil aquells que no tenen una autoritat a la que
poder reclamar (continuen en l'estat de naturalesa).
Una societat es constitueix quan els seus membres donen part de la seva
llibertat personal per dipositar-la en el conjunt (l'sser hum renuncia a alguns
drets).
Els drets poltics
La comunitat poltica s caracteritza per el poder de legislar i per poder fer
executar les lleis (legislatiu & executiu).
El fonament dels poders es basa en la voluntat de pactar unes normes
comuns. (Th Contractualista)
l'Estat ha de garantir els drets dels ciutadans.
Els homes renuncien als drets de lestat de naturalesa perque el poder
legislatiu disposi d'ells quan sigui necessari per la societat, i els homes
renuncien als seus prets per preservarse a si mateixos i a la seva llibertat.
Per aix el poder de la societat no pot anar ms enll del que demana el b
com. I ha d'assegurar la propietat de cada un.
Governar no ha d'estar dirigit a res ms que lograr la pau la seguretat i el be
del poble.
El poder legislatiu
Poder suprem dins de cada estat.
No pot atribuir-se ms funcions que les que fundamenten la seva
experincia, s a dir, aquelles que son cedidas pels seus ciutadans.
Est limitat per:
Mantenir-se dins de la legalitat
Tenir com a pnkectiu el b del poble
Ser l'unic instrument per l'elaboraci de les lleis
El poder executiu i el legislatiu
El legislatiu es complamenta amb l'executiu que vigila que les lleis s'apliquin
correctament.
L'independncia entre aquests 2 poders fa que aix sigui possible.
El poder executiu s el govern de l'Estat.
El poder federatiu t el control sobre les relacions exteriors.
El poder executiu i federatiu a la prctica es confonen (per sn
independents)

El poder judicial, per, s una part de l'executiu.


La prerrogativa
s la facultat basada en la confiana que els ciutadants tenen en els seus
dirigents i que s'executa quan hi ha un problema i no hi ha cap norma que dicti
especificament el que s'ha de fer.
Los abusos del poder. LA TIRANIA.
Detenta un poder ilimitat
Constitueix un abs de les funcions del qui te el poder i es distingeuix
perqu noms busca satisfer els interesos particulars (i no el b com).
Locke diu que s'ha de fer servir l's de la fora cotra la tirania, ja que s
injusta, ilegal i contraria a la voluntat de la majoria. Els ciutadants poden
''destruir'' a aquest poder que usurpa el contracte orignial (s a dir no respeta
els 3 drets)
Llibertat religiosa & tolerncia, separaci esglsia-estat
La religi no ha de fer excloure a un grup social ni provocar conflictes.
La confesi religiosa ha de ser tolerant.
La religi no ha de servir com un instrument de poder & exclusi dels que no
creuen en aquesta confesi.
Hi ha una reivindicaci poltica per separar l'Esglsia de l'Estat.
La creena o no d'una determinada confesi religiosa ha de ser una opci
lliure igual que la adscripci a ella ha de ser voluntaria. (s intil intentar
obligar per la fora a participar)
L'estat no pot legislar a favor de cap confesi religiosa (pq clasificaria les
altres com a dolentes)
La religi pot ser una de les vies ms potents per desencadanar tot tipus de
violncia.
Excepcions a la tolerncia: el atesme i el catolicisme
Ni l'ateisme ni el catolicisme poden ser tolerats
L'ateisme nega totda religi i tota la creencia en Du.
A Locke li sembla fundamental la referencia a una divinitat com a garanta
de que les relacions socials puguin basar-se en criteris de moralitat compartits.
El catolisisme no pot separar el que son creencies d'una doctrina religiosa
amb comportaments que van contra de l'Estat, reconeixen una autoritat papal i
actuant en contra dels principies que inspiren la neutralitat estatal en les idees
religioses.
El catolisisme s incompatible amb la llibertat, amb un esperit crtic i amb la
capacitat de triar. (i el poder esclesistic per Locke representa la represi del
lliure pensament.