AVANTGUARDISME

-Explicació teòrica dels moviments d’avantguarda (un per persona)

que no ha de repetir només el contingut del llibre, sinó aportar
informació que trobeu als enllaços.
L'avantguardisme és la tendència, en una obra d'art qualsevol, o d'un
artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o
convencionals. També s'entén com excessiva preocupació per desplegar
recursos que trenquin o distorsionin els sistemes més acceptats de
representació o expressió, al teatre, pintura, literatura, cinema, etc. Té en
general un ús pejoratiu, tot i que també s'utilitza per designar els moviments
artístics renovadors, i en general dogmàtics, que es van produit a Europa
durant les primeres dècades del segle XX, i que són agrupats sota els noms
genèrics d'avantguarda o avantguardes.
Nom genèric amb el qual és conegut un conjunt de corrents estètics que
evidencien la crisi de les arts i de la literatura produïda en el món occidental
al començament del segle XX. Els moviments d'avantguarda, iniciats cap a
l'any 1905, prengueren la màxima violència entre el 1916 i el 1925 i
desaparegueren pràcticament cap als anys trenta, almenys com a fenòmens
dominants, puix que aïlladament es mantingueren en moviments concrets
com l'anomenat teatre de l'absurd o en l'obra d'autors inicialment lligats a
aquest moviment (Jacques Prévert). Cap als anys seixanta es produí un nou
moviment de destrucció i d'experimentació artística relacionable amb el
modern style, amb el dadaisme i amb certes formes de cultura pop (cartells,
còmics, etc) que reactualitzaren l'avantguarda.
Dins del corrent avantguardista els -ismes van sorgir contra una corrent
envellida i van proposar innovacions radicals de contingut, llenguatge i
actitud vital. Entre ells es troben:
· Cubisme: Va néixer a França, i va ser encapçalat per Guillaume
Apollinaire. Les seves principals característiques consisteixen en: l'associació
d'elements impossibles de concretar, desdoblament de l'autor, disposició
gràfica de les paraules, substitució de lo sentimental amb l'humor i l'alegria, i
el retrat de la realitat a través de diversos enfocaments.
El seu objectiu era desenvolupar un mètode pictòric essencialment
realista, que prescindís de la descripció naturalista dels detalls per
cercar l'estructura bàsica dels objectes en l'espai.

Per exemple, quan volem representar un cub, tradicionalment el

dibuixem en perspectiva, o sigui, des d'un sol punt de vista. Això

produeix una imatge que ens dóna informació de, com a molt, tres
cares del cub.La proposta cubista implica oferir a l'espectador una
composició d'imatges de diferents punts de vista de l'objecte.

· Futurisme: Sorgeix a Milà, Itàlia per part de Filippo Tommaso

Marinetti. Aquest moviment trencava amb la sintaxis, el ritme i els signes
convencionals de puntuació. Considerava com elements principals de la
poesia, el valor, la audàcia i la revolució, ja que pregonava el moviment
agressiu, l'insomni febril, el passat gimnàstic, el salt perillós i la bufetada.
Tenia com a postulats: l'exaltació de lo sensual, lo nacional i guerrer,
l'adoració de la màquina, el retrat de la realitat en moviment, lo objectiu de
lo literario i la disposició especial de lo escrit, amb el fi de donar-li una
expressió plàstica. És dels pocs moviments en què el manifest programàtic
(de Marinetti, que era escriptor, el 1909) precedeix a l'expressió plàstica. El
punt més positiu del futurisme fou segurament l'obertura a un seguit
d'experiències en el camp de l'avantguarda, que foren ben aprofitades
posteriorment pel dadaisme i pel surrealisme.

· Dadaisme: Va aparèixer a Zurich, Suïssa, entre el 1916 i el 1922, amb

Tristan Tzara com a fundador. Va ser una oposició al passat violent de la
guerra mundial. El poema dadaista acostuma a ser una successió de paraules
i sons, lo que fa difícil trobar-li la lògica. Es distingeix per: la inclinació cap a
lo dubtós, terrorisme, mort i nihilisme, lo fantasiós, busca renovar la
expressió mitjançant l'ús de materials inusuals o manejant plans de
pensament abans no barrejables, i té una tònica general de rebeldia o
destrucció.

· Surrealisme: Va sorgir a França amb André Breton, qui seguint a

Sigmund Freud es va interessar per descobrir els mecanismes de
l'inconscient i sobrepassar lo real per mitjà de lo imaginari i lo irracional. Es
caracteritza per: pretendre crear un home nou, recórrer a la crueltat i
d’humor amb el fi de destruir tots els matisos sentiment aloides i perquè a
pesar de ser constructiu els aspectes de la conducta moral humana i les
manifestacions no són del seu interès.

-Mostra d’imatges representatives, ja que els avantguardismes es

van desenvolupar sobretot en les arts plàstiques.
-Búsqueda de poemes avantguardistes, dels quals heu de fer un
petit comentari (mínim d’un per cap)
- DIVISA

Fem escamot del qui mai no reculen

I sols un bes els pot fer presoners,

Fem escamot dels qui trenquen les reixes

I no els fa caure sinó un altre bes.

Fem escamot dels soldats d’avantguarda:

El primer bes que se’ns doni als primers.

Forma part de l’obra “La gesta dels estels” de Joan Salvat. Utilitza un tema
bél·lic ja que parla sobretot de la guerra. Fa referència als soldats que van a
lluitar, la quantitat de persones que es juguen la vida, els presoners..
Aparéixen anàfores i metàfores.

- TORNADA

Cel i mar

Cel i mar

I la costa plomosa del Garraf

El camp i la muntanya com l’abraç de la mar

..Qui deixava Castella no hi voldria tornar

El gracés Montjuic

I el Port gonflat de Pals

Atxes de vent – rendits a la ciutat

Qui té una Rambla amb cor

amb flam

i amb sang

Un Estadi batent per Camp de Març

Amb llançades de disc

Mil sagetes al vent que clamen llibertat

Es troba dins de l’obra les comparacions de Joan Salvat-Papasseit. Aquesta té
un tema relacionat amb els esports i la bellesa d’una província. Aquesta
província es Barcelona ja que parla per exemple de la muntanya de Monjuïc,
el Garraf, el Port de Barcelona.. Parla de la llibertat de la qual estava
mancada Catalunya. Apareixen figures retòriques com comparacions,
metàfores i personificacions.

- JOVENTUT
Un jaç arran de la carretera
per als vells i els que cauen.
–NO HI VULGUEU SABER RES;
si acàs, que ells mateixos s'aixequin.

Hi ha un HOME a la presó
dels que avancen.
JUNTEU-VOS,
traieu-li l'embaràs que li oprimeix les mans.
PERQUÈ FACI CAMÍ.

Al desencorajat no l'atieu.
Ni al fanàtic absurd.
Deixeu-los barallar,
que es destorbin a ells sols.

Experiència,
moral,
sistemes de govern,
sistemes filosòfics,
religions:

[...]

Fa un atac al sistema de vida i als valors de la societat burgesa i utilitza les

formes d'avantguarda com un instrument de provocació i de ruptura amb els
models culturals de la societat que criticava, és a dir, la burgesia.

-SI LA DESPULLAVA

Si la despullava
oh, la meva amor!
un botó que queia
ja em donava goig
-ara la bruseta
i el cinyell tot pret,
mel rosada i fresca
la sina després:

al mig de la toia
clavellets vermells.

El moviment d'Avantguarda que predomina en aquest poema , Si la

despullava, és el surrealisme. “Si la despullava / oh, la meva amor! / un botó
que queia / ja em donava goig”. En aquesta cita es demostra el moviment
predominant, perquè hi ha una total expressió dels sentiments de l'autor;
usant metàfores.

-VISCA L'AMOR

Visca l'amor que m'ha dona l'amiga

fresca i polida com un maig content!
Visca l'amor
l'he cridada i venia
-tota era blanca com un glop de llet.

Visca l'amor que Ella també es delia:

visca l'amor:
la volia i l'he pres.

En aquest poema hi trobem clarament dos moviments: el cubisme, perquè hi

ha un trencament dels versos, alterant la mètrica exacta d'aquests (“Visca
l'amor que Ella també es delia: / visca l'amor / la volia i l'he pres”); i el
surrealisme perquè hi ha una expressió per part de l'autor dels seus
sentiments, de manera notòria (“Visca l'amor que m'ha donat l'amiga / fresca
i polida com un maig content!”).

-Creació d’algun poema avantguardista, indicant a quin moviment

pertany ( A la pàgina 214 del llibre s’expliquen les tècniques que
podeu seguir i també als enllaços)
Subconscient

Irracional

Imaginació

Fantàstic

Improbable

Absurd

Act. Pàg. 218

2. Després de llegir el poema , consulta en el diccionari el significat

dels mots redós, bec, escata, trams, m’apar (verb aparer), espectre,
suara, superstició.

Redós: a cobert.

Bec: Òrgan format per les mandíbules dels ocells i revestit d'una beina còrnia
dita ramfoteca.

Escata: Formació epidèrmica i dèrmica que cobreix el cos de molts

vertebrats i els serveix de protecció.

Apar: Aparèixer

Espectre: Imatge d'un mort que s'apareix a algú, fantasma, aparició.

Suara: Ara mateix, ara fa poc.

Superstició: Excessiva reverència o por a les coses desconegudes i

misterioses.
3. Busca un sinònim de m’apar, espectre ,suara.

Apar: Aparèixer

Espectre:

Suara: fa poc temps.

4. Cerca la biografia i l’obra de Joan Salvat- Papasseit, i també els

trets del llibre poemes en ondes hertzianes(1919). Relaciona-ho amb
el context social de l’autor.

Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 - Barcelona, 7 d'agost

de 1924) va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i
altament autodidacta. Conegut com a poeta d'Avantguarda, va tenir també
una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social en castellà i
català simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. El
seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i repós
deguts als problemes de salut. Va morir de tuberculosi als trenta anys,
deixant una obra que durant dècades va ser poc coneguda.

A partir dels anys seixanta la seva figura va ser popularitzada sobretot

gràcies a autors de la Nova Cançó que van posar música a alguns dels seus
poemes. Avui dia és considerat un dels escriptors catalans clau del segle XX i
el seu recull de poemes El poema de la rosa als llavis és de lectura obligada a
l' ensenyament secundari de Catalunya.

Poemes en ondes hertzianes

"Per a ell, el poema, com, per al pintor cubista, el quadre, no ha de descriure

la realitat sinó que ha de donar un equivalent poètic de les seves
experiències de la realitat. Així, el poema es converteix en una juxtaposició
d'impressions, de sensacions o de sentències que, almenys en teoria, és
infinita i que, a la pràctica, acaba de manera arbitrària i contundent. (Un final
que amb freqüència, és subratllat amb lletres majúscules o negretes).
Altrament, Salvat, per augmentar la capacitat de suggestió del poema,
elimina els signes de puntuació i, a més, trenca el vers en dos o més escalons
successius, o simultanis, i separa unes parts de les altres amb masses
desiguals de blanc. Un trencament amb el qual indica les pauses sintàctiques
i amb el qual, sobretot, destaca les superposicions metafòriques o els
paral·lelismes de l'acció:

Els vidres de la sala tremolen

rondinen sobre els sotracs dels trams

En general, Salvat utilitza les anomenades "paraules en llibertat" —

descobertes per Mallarmé i programades per Marinetti—: ús de distints tipus
o cossos de lletra, substitució de les paraules per signes aritmètics, ús de
paraules que, en aparença, floten capriciosament, etc."

5. Resumeix el poema: El protagonista està amb la seva estimada en una

taula, però tot el veu li sembla irreal i artificial. El poeta observa unes fors
artificials que li provoquen un sentiment d’angoixa, els ulls de la seva
estimada brillen com els d’un gat i els vidres de la sala tremolen. A partir de
les coses que veu, comença a suar i tomba el tinter provocant un ambient ple
de superstició.

6. Esmenta les parts del poema i els versos que les componen: El
poema està dividit en tres parts. La primera està formada per tres versos i
ens situa on és el protagonista. La segona està formada per deu versos i ens
explica el món artificial on està envoltat el protagonista. La tercera està
formada per tres versos i comenta l’ambient de superstició que es crea.

7.Indica quin és el tema principal d’aquest poema: La superstició

apareix enmig d’un món artificial en què l’home se sent desvalgut.

8.Analitza la mètrica dels versos.

-Tingues en compte que, a l'hora de fer-ne el recompte sil·làbic, el

salt de falla actua de cesura. 4, 7, 9, 7, 5, 7, 7, 6, 5, 9, 9, 7, 6, 9, 7, 9.

-Assenyala quins tipus de versos ha utilizat l'autor (tetrasíl·labs,

hexasíl·labs...). Utilitza versos tetrasíl·labs, pentasíl·labs, hexasíl·labs,
heptasíl·labs i versos de 9 síl·labes.

-Esmenta dos exemples d'elisió i un de sinalefa. Exemples d'elisió:

"...els ulls de ma estimada brillen com els d'un gat..." i "...unes flors artificials
que em fan angoixa perquè no tenen hivern...". Exemple de sinalefa: "...que
em fan angoixa..."

9. Digues quines són les tècniques avantguardistes que han estat

usades al llarg de tot el poema.

Hi ha molt pocs signes de puntuació, apareixen versos en salt de

falla,absència de gran quantitat de conjuncions i espais en blanc.

10. Esmenta els objectes que hi apareixen.

Apareix una fotografía de la persona que estima, vidres, flors, el maniquí de

fusta, un tinter..

- Què tenen en comú la majoria d’aquests objectes? Afavoreix aquest

fet la cohesió textual?
Tots es troben en un lloc comú ja que els podem trobar a qualsevol casa, i
són personificats ja que realitzen accions humanes.

- Amb quin tema avantguardista els podem relacionar? Per què?

Ho podem relacionar amb el subconscient ja que els espectres són més aviat
una projecció de la imaginació del poeta i els objectes apareixen com a
persones.

11. Aquesta enumeració d'imatges suggereix: La juxtaposició

d'impressions o de sensacions.

12. La coherència del poema s'aconsegueix amb diversos factors:

-Amb la presència d'uns protagonistes que obren i tanquen el text;
digues con ens n'assebentem. Perquè són abans dels salts de falla
(cesura), que els separa de la resta de l'estrofa.
-Amb l'estructura: si haghuessis de dividir el poema en diversos
moments, indica quins versos ocuparia cadascun d'ells. Del vers 1 al
8: primer moment; i, del vers 9 al 16: segon moment.

13. Malgrat que es tracta d'un poema avantguardista, Salvat-

Papasseit hi empra algunes figures retòriques ben tradicionals:
esmenta i explica la metàfora i les comparacions que hi fa servir.

METÀFORES:

"...Unes flors artificials

que em fan angoixa
perquè no tenen hivern..."

Diu que les flors són artificials, per tant, no pateixen ni l'estiu, ni la tardor, ni
la primavera ni l'hivern.

"...S'ha estès la taca negra

i en fer entrada la superstició..."

Sginifica que el color negre sempre va lligat amb la superstició.

COMPARACIÓ:

"...Els ulls de ma estimada

brillen com els d'un gat..."

Compara la brillantor dels ulls d'un gat amb els de la seva estimada.

14. Cerca en el poema un exemple de personificació: els vidres de la

sala tremolen. Seria un exemple de personificació, ja que està atribuint als
vidres una acció humana que no poden realitzar perquè són objectes
inanimats.

15. En quin moviment avantguardista es poden relacionar les

tècniques de temàtica del poema: Cubisme, ja que descompon
geomètricament la realitat (taula, fusta, vidres...)

Valora les tècniques avantguardistes utilitzades per l’autor: És un

poema escrit en salt de falla (talls dels versos, en els quals es forma un
esglaó).

16. Comentari del poema: aquest poema es caracteritza per està en el

corrent avantguardista, concretament el cubisme. Es caracteritza per la
descomposició geomètrica de la realitat i l’ús del salt de falla. És un poema
complicat, ja que exactament no descriu la situació on es troba el
protagonista i el vocabulari és enrevessat.