You are on page 1of 91

NMERO 48

GENERACI NI-NI,
ESTIGMATITZACI
I EXCLUSI SOCIAL
Gnesi i evoluci dun concepte
problemtic i proposta dun nou indicador
Pau Serracant i Melendres

GENERACI NI-NI,
ESTIGMATITZACI I EXCLUSI SOCIAL
Gnesi i evoluci dun concepte problemtic
i proposta dun nou indicador
Pau Serracant i Melendres

Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social / pg. 1

Biblioteca de Catalunya. Dades CIP

Serracant, Pau
Generaci ni-ni : estigmatitzaci i exclusi social : gnesi i evoluci
dun concepte problemtic i proposta dun nou indicador. (Collecci
aportacions ; 48)
Bibliografia
ISBN 9788439388661
I. Catalunya. Departament de Benestar Social i Famlia II. Ttol III.
Collecci: Aportacions ; 48
1. Joves Condicions socials 2. Joves Catalunya Condicions
socials 3. Joves desfavorits Condicions socials 4. Joves desfavorits
Catalunya Condicions socials
316-053.7(467.1)

Aquesta publicaci es pot consultar a www.gencat.cat/joventut/observatori. Tamb es pot sollicitar i/o consultar al Centre de Documentaci Juvenil de la Direcci
General de Joventut.

Generalitat de Catalunya
Departament de Benestar Social i Famlia
Direcci General de Joventut

1a edici: juny de 2012


Tiratge: 400 exemplars
Disseny: Unitat dautoedici i disseny. Direcci General de Joventut
Correcci: Rosabel Ganyet i rea de Planificaci ligstica, Departament de Benestar Social
i Famlia
Impressi: PAPERS 99 SCCL
D.L.: B. 17578-2012.
ISBN: 978-84-393-8866-1.

pg. 2 / Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social

ndex

PRESENTACI

INTRODUCCI

1. LIMPACTE DE LA GLOBALITZACI SOBRE LES TRAJECTRIES


JUVENILS: EL CAS DE LES PERSONES EN SITUACI NEET

11

1.1. Canvis globals en les trajectries juvenils


1.2. Caracterstiques del collectiu en situaci NEET
1.3. Conseqncies de trobar-se en situaci NEET
1.4. Les variacions segons el rgim de benestar (juvenil)

11
14
15
16

2. ANLISI DEL CONCEPTE NEET I DELS INDICADORS ASSOCIATS

21

2.1. Gnesi i evoluci del concepte


2.2. Problemtiques del concepte

21
23

3. UNA PROPOSTA DINDICADOR

29

3.1. Objectius i criteris per a la definici de lindicador


3.2. Lindicador NEET-restringit
3.3. Impacte de les decisions preses

29
35
37

Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social / pg. 3

4. LA POBLACI EN SITUACI NEET A CATALUNYA:


RESULTATS DUN NOU INDICADOR

39

4.1. Situaci dactivitat de la poblaci


4.2. Evoluci recent de la situaci dactivitat
4.3. Poblaci jove en situaci NEET en el passat
4.4. Caracterstiques del collectiu que es troba
en situaci NEET

39
43
47

CONCLUSIONS

57

BIBLIOGRAFIA

71

ANNEX

79

pg. 4 / Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social

49

Duns anys en ens hem familiaritzat amb lexpressi ni-ni, que saplica als joves que ni estudien, ni treballen. Es tracta dun concepte que,
inicialment, es va definir com un indicador danlisi sociolgica, per
que ben aviat va fer fortuna entre els mitjans de comunicaci. Daquesta
manera, el fenomen ni-ni ha anat adquirint un protagonisme cada cop
ms gran, fins al punt que sha arribat a parlar de generaci ni-ni per
descriure la joventut actual.
Massa vegades, uns i altres, a lhora danalitzar les disfuncions de la
nostra societat acabem posant el focus noms en la joventut, i oblidem
que els joves sn producte duna generaci adulta que els ha socialitzat.
Si insistim a vendre imatges juvenils en clau negativa, no fem cap favor
a la nostra societat.
s per aquest motiu que hem volgut fer una anlisi crtica del concepte
ni-ni i dels indicadors que habitualment sutilitzen per mesurar-lo, per tal
de veure fins a quin punt reflecteixen una imatge acurada dall que pretenen conixer. Intuem que tant el concepte com els indicadors construen una visi parcial i exagerada de la joventut, i els resultats de la feina
feta aix ho confirmen.
Cal que tots plegats ens esforcem a posar en valor la joventut actual i a
allunyar els estereotips de la seva imatge pblica. I confio que aquest estudi hi pugui contribuir. Si ms no, segur que ajudar a desmuntar alguns
tpics i prejudicis que tenim massa installats en limaginari collectiu.
JOSEP LLUS CLERIES I GONZLEZ
Conseller del Departament de Benestar Social i Famlia

Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social / pg. 5

pg. 6 / Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social

Les cincies socials no sols descriuen la realitat, sin que tamb tenen
la capacitat de definir-la: els fenmens en qu ens fixem, com els entenem i la resposta que hi donem estan condicionats per la mirada, els
instruments i les definicions emprats per investigadors i investigadores
en la seva anlisi. En aquest sentit, les estadstiques, i encara ms les
oficials o les dels organismes internacionals, tenen una gran capacitat
per definir la realitat i, en conseqncia, lagenda poltica.
Aquesta capacitat sha pogut veure ntidament en els cas dels anomenats joves ni-ni: laparici dun indicador sobre la poblaci juvenil en
situaci NEET (Not in Education, Employment or Training) en les estadstiques anuals de lOCDE i de la Comissi Europea ha provocat no sols
una explosi meditica, i una certa alarma social, sin que han definit
una nova problemtica que, com a tal, ha de generar les corresponents
poltiques pbliques. La creaci i difusi daquest indicador, per, no ha
estat exempta duna certa polmica acadmica, ja que diversos investigadors han qestionat la definici i com soperativitza el concepte. s
per aix que la Direcci General de Joventut del Departament de Benestar Social i Famlia, per mitj de lObservatori Catal de la Joventut,
ha treballat en un projecte orientat a analitzar els punts forts i febles de
lindicador estndard i a proposar un indicador alternatiu que faciliti una
visi ms acurada i til del fenomen. LInstitut dEstadstica de Catalunya
ha collaborat en el procs de definici i clcul de les noves dades.
El nou indicador, batejat com a NEET-restringit, acota de manera ms
precisa i homognia un segment de la poblaci en risc dexclusi social,
i per tant facilita la formulaci de programes dintervenci ms coherents
i eficaos. Els resultats de lindicador mostren que un fenomen que semblava definir tot un collectiu, la generaci ni-ni, t una incidncia mnima. En aquest sentit, el projecte no tan sols ha definit un grup diana per
a la implementaci de programes dactuaci, sin que ha proporcionat
una mirada ms serena i precisa sobre el conjunt de la poblaci juvenil.
TONI REIG I CASASSAS
Director general de Joventut
Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social / pg. 7

pg. 8 / Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social

Introducci

Durant els darrers anys, lexpressi generaci ni-ni sha popularitzat i


ha esdevingut un referent no noms meditic sin tamb poltic i acadmic. Lexpressi catalana i espanyola ni-ni es vincula a langlosaxona
NEET (Not in Education, Employment or Training), originada a final dels
anys noranta en el context britnic per tal de designar un grup especfic de joves desprs duna reforma administrativa. Pocs anys desprs,
algunes institucions internacionals -com lOCDE o la Comissi Europeahan adoptat el concepte, fet que ha impulsat la implementaci de poltiques i intervencions especfiques adreades a aquest collectiu, fins i
tot, a Catalunya. La constant monitoritzaci del fenomen i el disseny de
programes que tenen per objectiu que disminueixi ha facilitat un important seguiment meditic daquesta qesti. Aquest seguiment ha estat
especialment important a Catalunya i Espanya, on la proporci de poblaci jove en situaci NEET s la segona i cinquena ms alta de la Uni
Europea, respectivament.
Aquesta dinmica sha produt al marge de les crtiques acadmiques
que, des de linici, va rebre el concepte NEET, especialment amb relaci
a la definici i mesura. Darrerament, algunes investigacions i reflexions
han tornat a evidenciar que cal relativitzar el fenomen i, sobretot, emmarcar-lo en els processos actuals de transformaci socioeconmica.
Aquest text presenta els resultats dun projecte de la Direcci General
de Joventut del Departament de Benestar Social i Famlia, per mitj de
lObservatori Catal de la Joventut, que tenia per objectiu analitzar el
fenomen des duna perspectiva ms mplia. En primer lloc, sha realitzat
un estat de la qesti al voltant del fenomen NEET (captol 1); en segon
lloc, sha fet una anlisi crtica del concepte i dels indicadors amb qu
habitualment es mesura, per tal de valorar la rellevncia del concepte i la
pertinena dels indicadors utilitzats (captol 2); constatada la necessitat
destudiar i monitoritzar el fenomen, per tamb les mancances dels in-

Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social / pg. 9

dicadors habitualment emprats, sha generat un indicador alternatiu1 (captol 3); a continuaci, shan calculat i analitzat les dades generades pel
nou indicador referides a Catalunya; finalment, a les conclusions sofereix
una visi de sntesi sobre el fenomen NEET i es relacionen els resultats
amb els processos globals de transformaci socioeconmica. Esperem
que aquest procs serveixi per reforar la necessria recontextualitzaci
del debat sobre lanomenada generaci ni-ni.
Aquest nou indicador sobre la poblaci en situaci NEET (que hem anomenat NEET-restringit), aix com lindicador estndard usat per la Comissi Europea i lOCDE (NEET OCDE/Eurostat) han estat incorporats
a lapartat de Cohesi social del Sistema dindicadors sobre la joventut
a Catalunya. Es tracta duna estadstica oficial de la Generalitat de Catalunya que pot consultar-se a la pgina web www.gencat.cat/joventut/
sijove.

LIdescat ha collaborat activament en el procs de definici i clcul del nou indicador. La tcnica que
ha participat en el projecte ha estat Nria Bov, de lrea de Producci dEstadstiques Socials.

pg. 10 / Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social

1. Limpacte de la globalitzaci sobre les


trajectries juvEnils: el cas de les
persones en situaci NEET

1.1. Canvis globals en les trajectries juvenils


En les darreres dcades sest produint una profunda transformaci social que afecta directament la vida quotidiana de les persones. Autors
com Lipovetsky (1987), Bauman (1992), Castells (1996) o Beck (1992)
han analitzat en profunditat aquests canvis, cadascun des de la seva
perspectiva. A pesar de les diferncies en els plantejaments daquests
autors, existeix un cert consens en qu aquestes transformacions han
tingut un impacte directe en el cicle de vida de les persones (Mayer,
2001) i en qu la joventut s una de les etapes de la vida que nest resultant ms directament afectada. Lemergncia del fenomen NEET est
relacionada, com veurem, amb aquests processos de transformaci.
Tot i que les recerques sobre els canvis en les trajectries de transici
juvenil no han arribat sempre a les mateixes conclusions, i sovint els resultats sn contradictoris (Pollock, 2008), podem identificar quatre grans
tendncies detectades a nivell europeu:
Extensi. Existeix un ampli consens sobre lampliaci de letapa juvenil en les societats contempornies, resultat de lextensi de les
quatre subtransicions que configuren la joventut (educativa, laboral,
domiciliar i familiar). Aquesta tendncia sha accentuat en les darreres dcades, per no s altra cosa que la culminaci dun procs
histric en qu la joventut ha deixat de ser el privilegi duns pocs per
convertir-se en una etapa universal. De fet, lextensi de la joventut
ha propiciat que avui en dia tendeixi a conceptualitzar-se ms com
una fase de la vida que no pas com un moment de transici (Cavalli i
Galland, 1993).

Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social / pg. 11

Trencament de la linealitat. El patr tradicional de la transici a la


vida adulta no noms tendia a ser ms rpid que en lactualitat, sin
tamb ms lineal, en el sentit que les diferents subtransicions se succeen luna a laltra a partir dun ordre seqencial preestablert: finalitzaci dels estudis, inici de lactivitat laboral i emancipaci, normalment de manera simultnia a la formaci duna nova llar a travs del
matrimoni. Aix doncs, la linealitat ha estat una caracterstica bsica
del model fordista de transici (Baizn et al., 2002). Avui en dia la
combinaci destudis i treball, laprenentatge al llarg de la vida o el fet
demancipar-se abans dacabar els estudis sn circumstncies ms
freqents que en el passat.
Increment de la reversibilitat. A ms destar canviant la seqncia tradicional de subtransicions, tamb sestan produint canvis dins
daquestes subtransicions. Concretament, la reversibilitat dels esdeveniments implica que el fet dassolir una fita (com acabar els estudis,
trobar una feina o marxar de casa) no exclou la possibilitat del retorn
a letapa anterior (tornar a estudiar, a no tenir feina o retornar a la llar
dorigen). En els estudis sobre joventut sha utilitzat la imatge del io-io
(Machado, 2001 i EGRIS, 2001) per illustrar aquesta creixent tendncia a la reversibilitat en les trajectries de les persones joves.
Diversificaci. La diversificaci de les trajectries de les persones
joves s la conseqncia de la combinaci dels canvis anteriors, de
manera que avui en dia el ventall de trajectries possibles que un
jove pot seguir tendeix a ser major que en el passat, en qu els camins tendien a estar ms marcats. Stauber i Walther (2002 i 2006)
parlen de la desestandarditzaci de la joventut per explicar aquest
fenomen.
Aquesta desestandarditzaci de la joventut ha dut alguns autors a afirmar que les biografies tendeixen a construir-se de manera conscient i a
partir de les eleccions dels propis individus (choice biographies), en contrast amb un passat en qu els constrenyiments estructurals limitaven
molt ms que ara les alternatives a labast dels joves i de les joves (DuBois Reymond, 1995). No obstant aix, la fallcia epistemolgica de la
modernitat avanada de Furlong i Cartmel (1997) explica que no sn els
constrenyiments all que ha canviat (ja que la investigaci social mostra

pg. 12 / Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social

de forma concloent que es mantenen) sin la percepci dels individus


sobre el context social. Aix, avui en dia les persones han dencarar en
solitari unes estructures que no han canviat, de manera que podrem dir
que les biografies shan subjectivitzat (Leccardi, 2006).
Els canvis en la transici educativa i laboral han tingut un paper clau
i paradoxal en la transformaci de les trajectries juvenils. Els nivells
educatius han millorat, per les dificultats daccs i permanncia en el
mercat de treball shan incrementat, circumstncies que han contribut a
lextensi i a la diversificaci de les trajectries. Igualment, el fet dhaver
de prendre decisions individuals sobre la prpia trajectria en un context
de creixent desestandarditzaci incrementa la sensaci dallament de
les persones joves i refora la vulnerabilitat de les seves trajectries. Tot
i que leducaci ja no garanteix una bona posici en el mercat de treball,
s ms important que mai per tal dintentar dassolir-la (Walther i Phol,
2005).
Aix, des duna perspectiva europea, al llarg de la dcada del 2000 sha
consolidat una segmentaci del mercat de treball que afecta les persones joves de manera especial, en el sentit que s aquest collectiu el que
tendeix a ocupar les posicions ms vulnerables:
Duna banda, les variacions en el cicle econmic han fet oscillar fora
la taxa datur juvenil. En aquest sentit, latur juvenil no noms no ha
desaparegut sin que el diferencial de latur juvenil respecte al de la
poblaci no jove ha tendit a incrementar-se (Quintini i Martin, 2006).
Igualment, la temporalitat sha ests i ha esdevingut estructural, circumstncia que ha facilitat la consolidaci dels baixos salaris entre el
collectiu jove (European Comission, 2010a).
La sobrequalificaci tamb sha convertit en una problemtica juvenil destacada, ja que el nivell de formaci assolit pel collectiu ha
tendit a crixer en major mesura que la qualificaci de les ocupacions
disponibles (Quintini i Martin, 2006).
Finalment, en aquest context de transformaci de les trajectries
dinserci laboral de les persones joves, ha emergit la problemtica

Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social / pg. 13

dels individus en situaci NEET (Not in Education, Employment or


Training). El concepte fa referncia a la poblaci jove que no treballa
(persones desocupades o inactives) i que tampoc no fa cap tipus
dactivitat formativa (persones no estudiants). Es tracta, doncs, de
joves no ocupats que no estan desenvolupant accions per millorar
el seu capital hum i que, per tant, podrien estar en risc dexclusi
social. Lany 2010 la proporci de joves de 15 a 29 anys en aquesta
situaci en el conjunt de la Uni Europea era del 14%2.

1.2. Caracterstiques del collectiu en situaci NEET


Qu s all que propicia que un jove estigui en situaci NEET? Les diferents investigacions sobre els factors associats amb una major probabilitat de trobar-shi ofereixen resultats relativament similars, especialment
les investigacions realitzades al Regne Unit entre joves de 16 a 18 anys3.
A continuaci, sesmenten els factors identificats en aquestes darreres
recerques, tant de tipus qualitatiu com quantitatiu:
Variables sociodemogrfiques de desigualtat:
- Famlia dorigen. Nivell educatiu baix; professi poc qualificada.
- Individu. Dona; nivell educatiu baix; residncia en territori desfavorit; nacionalitat estrangera / tnia minoritria.
Caracterstiques individuals. Malaltia o discapacitat; responsabilitats familiars; tenir fills; manca dhabilitats bsiques o daprenentatge;
manca de motivaci i alienaci.
Entorn familiar. Viure en una llar sense cap dels pares, noms amb
un o en qu cap dells treballa a temps complet; manca dingressos;
la famlia no estimula ni est interessada en la trajectria educativa
del jove.

2
3

Labour Force Survey (segon trimestre), Eurostat. Dades extretes dEuropean Commission (2010a).
Poden veures, per exemple, els estudis de Copps i Keen (2009), Pemberton (2008), Robson (2008) i
del propi Departament dEducaci (1999, 2000, 2006, 2008, 2009 i 2010) i de la Social Exclusion Unit
(1999) del Govern britnic.

pg. 14 / Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social

Entorn grupal. Pressi del grup diguals.


Males experincies en el sistema educatiu. Mals resultats acadmics; faltes dassistncia; males expectatives acadmiques i de futur
en general; haver sofert assetjament escolar.
Dficits del sistema educatiu. Manca duna oferta formativa adequada; manca dinformaci independent o confusi causada per la
multiplicitat dofertes; necessitats educatives especials no cobertes.
Les investigacions que, en lloc de centrar-se en el grup de 16 a 18 anys,
amplien ledat del collectiu analitzat fins als 29 o 34 anys sn dmbit
europeu i confirmen bona part dels factors anteriorment mencionats4.
s a dir, evidencien la importncia de les variables clssiques de desigualtat (origen social, gnere5, nacionalitat/tnia) i dalgunes de bsiques
de carcter individual (malaltia o discapacitat) i familiar (situaci familiar).
Lgicament, en ampliar-se ledat estudiada, apareixen dos nous factors
a tenir en compte. Un estava implcit en les investigacions anteriors: el
nivell de formaci assolit, que resulta fonamental com a variable explicativa. Laltre s ledat, ja que les probabilitats destar en situaci NEET
disminueixen amb ledat (Oliver, 2011). Igualment, Walhter i Pol (2005)
tamb ressalten la importncia dalguns dels factors institucionals que
els estudis qualitatius dmbit britnic han assenyalat.

1.3. Conseqncies de trobar-se en situaci NEET


Els outcomes (major propensi a patir determinades circumstncies)
dhaver estat o estar en situaci NEET tamb han estat analitzats mpliament6 i se sintetitzen a continuaci:

Vegeu els estudis de Barham et al. (2009), European Comission (2007 i 2010), Walther i Pol (2005)
o Inui (2005).
5
No obstant la major propensi general de les noies a trobar-se en situaci NEET, Oliver (2011) destaca
la inversi daquesta proporci a Espanya, del 1995 al 2011, entre la poblaci de 16 a 34 anys, evoluci probablement vinculada a la forta masculinitzaci dels sectors ms afectats per la crisi econmica
iniciada el 2007.
6
Entre daltres, destaquen les investigacions ja citades de Barham et al. (2009), Copps i Keen (2009) i
de la Social Exclusion Unit (1999), aix com les de Quintini i Martin (2006) i Bynner i Parsons (2002).
4

Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social / pg. 15

Econmics i laborals. Baixos ingressos (wage scar); ocupaci a


temps parcial; expectatives baixes de treballar en el futur
Socials i culturals. Trajectria educativa curta; matrimoni o cohabitaci primerenca; manca de capital social.
De salut. Sentiment dallament i alienaci, de desafecci de la vida i
manca de sentit dautocontrol; pitjor salut mental i fsica.
Aquestes conseqncies no passen en la mateixa proporci en tots els
individus que es troben en situaci NEET. Quintini i Martin (2006) destaquen la importncia del factor temps per tal de preveure fins a quin punt
es poden produir les conseqncies ressenyades. En la seva investigaci destaquen com a positiu el fet que per a la majoria de joves trobar-se
en situaci NEET s quelcom transitori; per tamb assenyalen que el
redut grup de joves per a qui aquesta situaci sallarga fins a cinc anys
(10% de mitjana en els estats de la UE que analitzen) sn un collectiu de
molt risc que hauria de constituir un target especfic dintervenci.
Bynner i Parsons (2002), complementriament, observen que les conseqncies canvien segons el sexe, i sn pitjors per a les dones. Per als
homes, els outcomes negatius tendeixen a cenyir-se a lmbit laboral; a
aquests, les dones hi afegeixen outcomes negatius de salut mental (op
cit: 300-301).
Aix doncs, tant pels factors associats com pels seus resultats s clar
que trobar-se en situaci NEET est vinculat amb lestructura de desigualtats socials i constitueix un risc dexclusi social.

1.4. Les variacions segons el rgim de benestar (juvenil)


Tot i que la taxa NEET de la Uni Europea s del 14%, aquesta proporci varia molt segons el pas de qu parlem. De fet, els canvis en les
trajectries juvenils (vegeu secci 1.1.) vinculats amb lemergncia del
fenomen NEET es produeixen a escala europea per estan modulats
pels filtres institucionals i culturals propis de cada pas. La tipologia de
rgims de benestar dEsping-Andersen (1990) ha servit de base a dife-

pg. 16 / Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social

rents autors per proposar una srie de rgims del benestar juvenils que
expliquin els diferents patrons de trajectries juvenils identificats a nivell
europeu. Aix, per exemple, les propostes de Cavalli i Galland (1995),
Walther (2006) o Van de Velde (2008a i b) expliquen aquestes diferncies
a partir de la influncia de cada model de benestar i dels patrons culturals que hi estan associats.
Concretament, Van de Velde (2008a i b) mostra com la naturalesa universalista dels rgims nrdics tendeix a afavorir unes lgiques transicionals individualitzades (molt en la lnia dels canvis descrits) i relativament
poc problemtiques; el biaix corporatiu dels rgims continentals pressiona els i les joves a situar-se en una societat bastant estratificada, normalment a travs dun sistema educatiu que tendeix a generar aquesta
estratificaci; la cultura i el model de benestar dels rgims anglosaxons
facilita unes transicions juvenils marcades per la precocitat i lassumpci
de riscos importants; i, finalment, la important segmentaci del mercat
de treball i la feblesa de les poltiques pbliques dels rgims mediterranis
reforcen els vincles familiars i afavoreixen una lgica dinstallar-se, en
qu marxar de la llar dorigen s la darrera fase dun procs en tres actes: estabilitzar-se laboralment, casar-se i comprar un habitatge.
Aix doncs, a Catalunya, la influncia del model de benestar familista
provoca que els canvis arribin amb menys fora i hi hagi una certa continutat dels patrons de transici tradicionals (Serracant, pendent de publicaci). Els resultats globals daquest model tendeixen a reforar la
reproducci de les desigualtats socials:
Les implicacions del pes dunes lgiques de mercat tendents a la
desigualaci sobretot visibles en el camp educatiu, en el del treball
i lhabitatge no aconsegueixen ser sensiblement redudes per un
Estat i unes poltiques pbliques encara amb molt recorregut per
fer al nostre pas (...). Sn aleshores mltiples i diverses les manifestacions dels processos de reproducci de les desigualtats socials
que saprecien en els diferents camps estudiats. A risc de resultar
simplistes, el rgim catal de benestar juvenil sembla integrar cada
cop ms part de les caracterstiques dels models de benestar liberals (per exemple, el pes del sector privat com a provedor educatiu,
o laccs prematur dels joves al mercat laboral) o del mateix model

Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social / pg. 17

continental (per exemple, en vincular-se laccs a una part significativa de la protecci social, dhuc dels ajuts familiars, a la participaci
en el mercat laboral) en el si dun model mediterrani pblicament
subprotegit alhora que en progressiu debilitament, on les estructures familiars evolucionen i soscaven els vincles de solidaritat familiar
que fins ara el feien socialment viable (Alegre, 2010: 36-37).
Aquesta tendncia a la reproducci de les desigualtats socials es manifesta a travs duna important polaritzaci de lestructura de les qualificacions entre els i les joves que es trasllada a la seva posici en el
mercat de treball (Serracant, 2010). Pel que fa a la polaritzaci educativa, a Catalunya la proporci de joves amb estudis baixos i amb estudis
elevats s superior a la mitjana europea, en qu el pes dels joves amb
estudis mitjans s ms gran:
GRFIC 1. Nivell formatiu de la poblaci de 25 a 34 anys. Catalunya i Uni
Europea, 2009. Percentatge

Font: Labour Force Survey (Eurostat) i EPA (Idescat)

pg. 18 / Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social

Aquesta polaritzaci de les estratgies educatives de les persones joves


est vinculada (com a causa i conseqncia) a la polaritzaci de la posici
de les persones joves en el mercat de treball. La seva vulnerabilitat laboral
s fruit de la vigncia, a Catalunya, de lanomenat model mediterrani
docupaci, caracteritzat, entre daltres, per una taxa datur elevada, un
pes important de leconomia informal, una temporalitat i unes ocupacions poc qualificades, uns ingressos mitjans baixos, unes importants
desigualtats de gnere, una escassa protecci social i unes poltiques
actives docupaci febles (Albaigs, pendent de publicaci). En aquest
context, la tendncia a la segmentaci del mercat de treball detectada a
nivell europeu s especialment pronunciada a Catalunya i afecta directament el collectiu jove: la persistncia de latur juvenil i la no disminuci
del diferencial de la seva taxa datur respecte a la dels adults (a pesar de
la millora de les qualificacions de les noves generacions), la temporalitat
i els baixos ingressos o la sobrequalificaci sn fenmens que, efectivament, afecten la poblaci juvenil catalana amb una especial cruesa.
Aix doncs, s desperar que les diferncies en el tipus de trajectries de
transici provocades pels diferents rgims de benestar juvenils tamb es
reflecteixin en la proporci de joves en situaci NEET de cada pas. En
la mesura en qu trobar-se en aquesta situaci sassocia a situacions
dabandonament prematur dels estudis i de vulnerabilitat en el procs
dinserci laboral (dues problemtiques que, com hem vist, tenen una
incidncia especial a Catalunya), s desperar que en el nostre context
la incidncia del fenomen NEET sigui relativament destacada.
Efectivament, al grfic 2 podem observar que Espanya i Catalunya tenen, des duna perspectiva europea, una alta proporci de poblaci jove
en situaci NEET. En un context de crisi econmica, als estats amb els
rgims familistes de benestar i als pasos bltics i excomunistes s on,
a grans trets, la taxa NEET s ms elevada; als pasos amb estats del
benestar i/o mercats de treball ms slids (amb la notable excepci del
Regne Unit) la taxa se situa per sota de la mitjana.

Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social / pg. 19

GRFIC 2. Proporci de joves de 15 a 24 anys en situaci NEET, segons


Estat (i Catalunya). UE-27, 2010. Percentatge

Font: LFS (II T), Eurostat. Dades extretes dEuropean Commission (2010a). La dada de Catalunya ha estat
calculada per lIdescat amb dades de lEPA de 2010 a partir de laplicaci dels mateixos criteris

Els estudis comparats confirmen que la majoria dels predictors (factors


que propicien trobar-se en situaci NEET) i outputs (possibles conseqncies de trobar-shi) sn vlids en la majoria destats. De fet, Robson
(2008) apunta que no es troben diferncies sistemtiques segons tipus
de rgim ni en els predictors ni en els outcomes de lestatus NEET (op
cit: 2, traducci de lautor). Tot i que el nivell de formaci pot ser un
protector davant la situaci NEET, en alguns pasos passa el contrari
(European Commission, 2008 i 2010a). Amb relaci als aspectes en qu
Espanya es distingeix de la majoria destats, destaquen dos aspectes:
en primer lloc, als pasos del rgim de benestar familista, les conseqncies negatives de trobar-se en situaci NEET tendeixen a ser ms
severes; per contra, en aquests pasos, tenir un fill a edat primerenca influencia menys les probabilitats de trobar-se en situaci NEET que en els
estats amb altres rgims. En segon lloc, Espanya destaca particularment
per ser lnic Estat en qu trobar-se en situaci NEET dos anys seguits
incrementa molt la probabilitat destar un tercer any (Robson, 2008).

pg. 20 / Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social

2. Anlisi del concepte NEET i dels


indicadors associats

2.1. Gnesi i evoluci del concepte


Lexpressi ni-ni s la forma que pren en el context catal i espanyol
lexpressi anglosaxona NEET (Not in Education, Employment or Training). Furlong (2006) explica que, lany 1988, al Regne Unit es va retirar a
la majoria de joves de 16 a 18 anys la possibilitat daccedir a la prestaci
per desocupaci. Aix no noms va implicar la seva dependncia total
del suport familiar davant una situaci de manca de treball sin que, en
conseqncia, sels va excloure de la categoria administrativa daturats.
s llavors quan apareix la necessitat de crear una etiqueta per referir-se a
les situacions de vulnerabilitat dels joves i de les joves amb relaci al mn
laboral. En un primer moment, sutilitza lexpressi Status0 per referir-se
als individus que queden al marge de les grans categories destatus
amb relaci al mercat de treball: ocupaci o estudis. Aquesta expressi,
per, s poc intutiva i pot interpretar-se pejorativament, ra per la qual
en un informe de la Social Exclusion Unit (1999) del Govern britnic es
fa servir per primer cop el concepte alternatiu NEET. En aquest informe,
les persones en situaci NEET sn precisament aquests joves dentre
16 i 18 anys que no estudien i que no treballen. Aquest informe s la
base del posterior disseny i implementaci de poltiques especficament
adreades a aquest collectiu, en el marc del New Labour del Govern de
Tony Blair, que dna molta importncia a les qestions relacionades amb
lexclusi social i amb laccs dels joves al mercat de treball.
A partir daquest moment, el concepte esdev habitual en lmbit acadmic i governamental britnic i, en pocs anys, s assumit per algunes institucions internacionals: lany 2006, lOrganitzaci Internacional

Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social / pg. 21

del Treball (OIT) dedica un requadre a aquesta qesti en una de les


seves publicacions (ILO, 2006); el 2007, la Direcci General dOcupaci, Assumptes Socials i Igualtat dOportunitats de la Comissi Europea
presenta dades sobre la poblaci jove NEET en el seu informe anual
(Employment in Europe); la Unitat de Joventut de la DG dEducaci i
Cultura, tamb de la Comissi Europea, fa el mateix en el seu Youth
Report de 2009; i lOCDE incorpora lindicador en el seu informe anual
Education at a Glance de lany 2010. Linforme de lOIT parteix dun
concepte i grup dedat molt similar a langlosax; per tant lOCDE com
la Comissi Europea amplien el grup dedat estudiat fins als 29 anys
(fan agrupacions quinquennals diverses dins la franja 15-29 anys) i, en
conseqncia, tamb incorporen a lindicador tots els desocupats (reconeguts administrativament com a tals o no) que no estudien. Igualment,
les dades sobre el collectiu noms apareixen en alguns dels informes
anuals posteriors. Ms endavant, en la comunicaci Youth on the Move,
la Comissi Europea (2010) es fixa lobjectiu destablir a systematic
monitoring of the situation of young people not in employment, education or training (NEETs) on the basis of EU-wide comparable data, as a
support to policy development and mutual learning in this field (op cit:
37). Finalment, lany 2011, lEurostat, la DG dOcupaci, Afers Socials i
Inclusi i els estats membres de la UE arriben a un acord per a la definici del concepte: poblaci desocupada i inactiva que no cursa cap tipus
destudi, i saplica a les persones joves dentre 15 i 34 anys (tot i que el
grup de referncia s el de 15 a 24 anys, lhabitual en les estadstiques
europees sobre joventut). Lobjectiu de lindicador, disponible a la pgina
web de lEurostat, s identificar, en el marc de lEstratgia Europea per
a lOcupaci, el collectiu de joves no ocupats que no estan desenvolupant accions per millorar el seu capital hum. En definitiva, el procs de
construcci de lindicador ha estat llarg, fet que reflecteix tant linters
pel concepte com les complicacions de la seva operativitzaci.
El concepte (no pas lexpressi) ja havia estat tractat a Espanya a lInforme juventud en Espaa de 1992 (Navarro i Mateo, 1993), en el que
es dedica una secci als joves que ni estudian ni trabajan, per no es
tracta sistemticament fins que la secci juvenil dUGT a Catalunya (Avalot) inicia, lany 2005, una srie dinformes anuals titulats Els altres joves.
Shi presenten xifres sobre el nombre de joves ocupats, desocupats i
inactius en funci de si cursen o no cursen estudis. Els altres joves seri-

pg. 22 / Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social

en les persones de 16 a 24 anys desocupades que no cursen estudis i


els inactius en la mateixa situaci (UGT, 2005). Aquests informes tenen
una mplia difusi meditica en lmbit catal i, juntament amb la versi
en castell de linforme de lOIT prviament citat (2006), contribueixen a
generar lexpressi joves ni-ni, tot i que mai no apareix escrita aix en
aquests informes. s el periodista Jos Lus Barbera, en un article a El
Pas publicat el juny de 2009, qui popularitza letiqueta generaci ni-ni,
que ja no fa referncia als individus que es troben en aquesta situaci
particular sin al conjunt de la poblaci juvenil del moment. El punt lgid daquesta etiqueta s lemissi, a principis de 2010 i pel canal de
televisi La Sexta, dun reality show titulat Generacin ni-ni. Finalment,
letiqueta s implcitament assumida per les administracions pbliques:
la Generalitat de Catalunya impulsa, el mateix 2010, una actuaci especficament dirigida a aquest collectiu (el programa SUMAT), que inicialment es va difondre a travs de la web Generaci S+S.

2.2. Problemtiques del concepte


Lexpansi i consolidaci del concepte que acabem dexplicar sest
produint malgrat que, des dels seus inicis, ha estat mpliament qestionat i malgrat que presenta problemes que no han estat resolts:
Heterogenetat. La principal crtica al concepte NEET o ni-ni es refereix a la gran diversitat de situacions que shi amaguen. Especialment
(per no nicament) en loperacionalitzaci europea, en qu lampliaci de la franja dedat engrandeix molt el nombre dindividus i de situacions potencialment incloses. Algunes daquestes circumstncies
estan associades al risc dexclusi social, per altres sn, al contrari,
la concreci dun estatus elevat. Al sac dels NEET, hi caben situacions tan diverses com tenir cura de fills o familiars, estar de viatge en
un any sabtic, ser discapacitat o estar malalt, estar fent treball voluntari, estar buscant feina activament, etc. La principal confusi rau en
el fet que bona part de les situacions contemplades en loperacionalitzaci de lindicador del concepte NEET no es corresponen amb el
propi sentit ni amb lobjectiu del concepte: trobar-se en situaci NEET
podria vincular-se a trajectries dexclusi pel fet que implica passivitat respecte al mn del treball (i dels estudis, si els entenem com una

Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social / pg. 23

preparaci per a la feina). No obstant aix, lindicador internacional


estndard considera, per exemple, que les persones aturades que
no estudien es troben en situaci NEET, malgrat que per ser considerat desocupat cal estar buscant feina de manera activa o malgrat
que molts desocupats joves tenen un elevat nivell formatiu; o, si ens
fixem en lindicador original del Govern britnic, tamb shi compten
els estudiants en el seu gap year (la tradici relativament estesa entre
els estudiants britnics de viatjar durant un cert perode abans de
comenar la universitat o desprs dacabar-la). s a dir, els indicadors
normalment utilitzats per mesurar el nombre de persones que es troben en situaci NEET inclouen un seguit de situacions que impliquen
tenir un rol actiu amb relaci al mn del treball (com estar desocupat/
ada), o que comporten un impediment objectiu per tenir-lo (com estar
malalt/a) o que sn fruit duna situaci relativament privilegiada (com
els estudiants en el seu any sabtic). Aquestes circumstncies es
contradiuen amb el que el propi indicador pretn mesurar.
Oblit daltres collectius. Alguns autors han assenyalat que lincrement de les investigacions i de les actuacions centrades en el col
lectiu en situaci NEET pot contribuir a fer oblidar altres collectius de
risc. Robson (2008) explica que el debat sobre els NEET ha substitut,
al Regne Unit, al debat sobre latur juvenil, tot i que la situaci dels
desocupats joves de llarga durada s especialment preocupant. Furlong (2006) considera que centrar-se en els desocupats o en els joves
en situaci NEET respon a la dicotomia atur/ocupaci, que potser no
s la ms adequada per analitzar bona part de les problemtiques
laborals dels joves, ja que segueixen trajectries caracteritzades per
la precarietat i la discontinutat en locupaci. Finalment, Yates i Payne
(2006) mostren que els factors de risc associats a un individu poden
ser comuns a diferents situacions: en la seva recerca constaten que
alguns joves, que s que estudien i/o treballen (joves en situaci EET),
tenen els mateixos factors de risc dexclusi social que joves en situaci NEET, i s sobre aquestes circumstncies (i no sobre la situaci
dactivitat concreta) sobre les que caldria intervenir.
Individualitzaci i estigmatitzaci. Etiquetar un collectiu a partir
dall que no s o fa sempre s problemtic, ja que comporta el risc
dhomogenetzar-lo i destigmatitzar-lo. Aix sembla que ha succet

pg. 24 / Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social

amb lexpressi ni-ni, en diversos sentits: en primer lloc, ja no es


tracta dalguns joves ni-ni, sin que levoluci de lexpressi ha
provocat que sigui una generaci sencera la que s estigmatitzada
amb aquesta etiqueta. En segon lloc, el sentit implcit del concepte
s que es tracta de joves que ni volen treballar, ni volen estudiar.
Aix, lacrnim aparentment descriptiu NEET ha evolucionat, en la versi hispnica, fins esdevenir una etiqueta generacional que vincula el
conjunt dels joves actuals a contravalors tals com vagncia, ociositat,
conformisme, etc. en un context en qu sn sistemticament assenyalats de ser els principals responsables duna suposada crisi de
valors. Aquesta associaci, per, no s exclusiva del cas espanyol
ni de la forma concreta en qu aqu sexpressa el concepte (ni-ni),
tamb passa al Regne Unit (Colley i Hodkinson, 2001) i fins i tot al
Jap, on els mitjans de comunicaci sn especialment durs amb el
collectiu (Inui, 2005). En tercer lloc, el concepte serveix per descriure
persones ms que situacions, fet que facilita que els estudis i les actuacions tendeixin a buscar les causes del fenomen en els individus
i en els seus dficits ms que en les estructures de desigualtat i en
les mancances o errades de les poltiques pbliques (Robson, 2008).
Per exemple, en els diferents informes del Govern britnic sobre el
collectiu NEET, lanlisi de lhomofbia i lassetjament escolar, de la
discriminaci racial o dels problemes de transport en les rees urbanes degradades no sn tinguts en compte, malgrat que sn factors
en molts casos ntimament lligats al fet de trobar-se en situaci NEET
(Colley i Hodkinson, 2001). Aix doncs, la consolidaci duna etiqueta que defineix els i les joves en negatiu (a partir dall que no fan)
contribueix a individualitzar una problemtica que t les arrels en lestructura econmica i social i en el moment del cicle econmic; en fer
aix, tamb facilita lestigmatitzaci no noms dels individus que es
troben en aquesta situaci sin del conjunt de la poblaci juvenil. s
per aquests motius que en aquest text tendim a parlar de persones
en situaci NEET ms que no pas de joves ni-ni.
Juvenitzaci. Estar a latur o en situaci dinactivitat sense estar
estudiant no s una circumstncia exclusiva de la joventut. A pesar
daix, el concepte NEET fa referncia nicament als i a les joves.
Dos articles mencionen aquesta circumstncia: en la seva anlisi per
a lOCDE, Quintini i Martin (2006) expliquen que aquesta situaci s

Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social / pg. 25

el doble de freqent entre els joves que entre els adults, dada que els
serveix de justificaci per centrar-se nicament en els primers (lgica
que desprs no segueixen, per exemple, en lanlisi de latur). Barham et al. (2009) afegeixen largument que the interest is particularly
on young people due to the possible implications that being NEET
may have on future labour market experiences (op cit: 25). Lgicament, en la mesura que la joventut s letapa en qu els individus
adquireixen posici prpia en lestructura social, all que hi succeeix
s de vital importncia i t conseqncies de llarga durada. A pesar
daix, i precisament perqu la joventut s una etapa inicial de la vida,
els processos que shi produeixen sn reversibles; i, ms enll de les
conseqncies a llarg termini, les conseqncies en el moment del
fet destar en situaci NEET no tenen per qu ser ms greus durant
la joventut que en altres etapes de la vida. s ms, podria dir-se que,
grcies al paraiges familiar, s letapa en qu aquesta situaci pot
ser menys problemtica en el primer moment, en contrast amb altres collectius en qu pot tenir conseqncies ms greus que afectin
tota la famlia. A pesar daix, lanlisi del collectiu en situaci NEET
es focalitza exclusivament en els joves. Lorigen del concepte, vinculat als individus joves menors dedat, aix com lexistncia del camp
destudis de les transicions educaci-treball dels joves, probablement
nexpliquen una part. Per tamb cal apuntar el pes que hagi pogut tenir lestigmatitzaci prvia del collectiu jove i la seva associaci
amb la crisi de valors, que el collectiu NEET encarnaria.
Disseny de poltiques poc encertades. Finalment, el cas britnic
illustra com lassumpci de la problemtica NEET per part de les
administracions pbliques ha generat una srie dactuacions especficament dirigides a aquest collectiu no exemptes de crtiques. Una
de les principals s que estar en situaci NEET s el smptoma duna
problemtica, i s aquesta problemtica all que sha de resoldre
(Yates i Payne, 2006). Aix, per exemple, si hi ha joves que tenen algunes de les caracterstiques associades a estar en situaci NEET (dificultats daprenentatge, problemes familiars, problemes emocionals,
consum de substncies de risc, etc.), el focus de lactuaci envers
aquests joves no hauria de centrar-se en el fet de si estan estudiant o
treballant o no, sin que caldria treballar, prioritriament, aquestes
qestions bsiques (soft outcomes); per contra, la lgica dels pro-

pg. 26 / Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social

grames centrats en joves en situaci NEET es basa, principalment, a


canviar lestatus daquests joves (de NEET a EET). Lobjectiu poltic de
reduir el nombre de NEET, a ms a ms, tendeix a provocar que les
actuacions se centrin en els joves amb ms probabilitats dabandonar
aquesta situaci i que es desatenguin aquells que potser necessiten
ms el suport de les institucions; igualment, pressionar determinats
joves per tal que es reincorporin a la feina o als estudis quan encara
no estan preparats (per les problemtiques estructurals o bsiques
que els han condut a aquesta situaci) pot ser contraproduent; daltra
banda, aconseguir un canvi destatus hauria de ser el primer pas per
mantenir-lo i aconseguir una inserci de qualitat, mentre que moltes
incorporacions a la feina sn puntuals i/o en treballs precaris; i, finalment, aquest darrer punt ens recorda que centrar-se en els joves en
situaci NEET no hauria de fer-nos oblidar que hi ha joves EET que
tenen els mateixos factors de risc i cap actuaci pblica els atn.
Tot i aquestes objeccions, creiem que el concepte NEET s rellevant.
En primer lloc, dins del collectiu de joves que els indicadors estndard
consideren que es troben en situaci NEET, hi pot haver circumstncies
efectivament relacionades amb el risc dexclusi social: disposar dun
indicador ms precs comportaria poder monitoritzar levoluci dun
collectiu sobre el qual es podrien dissenyar intervencions especfiques
que tinguessin en compte els diversos tipus de circumstncies i les diverses necessitats que hi poden haver i que adoptessin, en conseqncia, una ptica individualitzada. En segon lloc, la definici estndard
dinactivitat s molt mplia i, per tant, els estudis del concepte NEET
han fet emergir una realitat fins llavors poc visible i han mostrat la complexitat de les transicions juvenils. Aix doncs, lanlisi de les situacions
NEET permet ampliar lestudi de la vulnerabilitat social i laboral de les
persones joves (sovint excessivament centrat en latur) i enriquir la nostra
comprensi de les trajectries juvenils.
Per aquests motius, lObservatori Catal de la Joventut i lInstitut dEstadstica de Catalunya han volgut elaborar un nou indicador sobre les
persones en situaci NEET que intenti millorar les limitacions de lindicador estndard i que serveixi com a instrument per monitoritzar levoluci
dun collectiu que s que pugui associar-se a la necessitat dintervenci
amb relaci al risc dexclusi social.

Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social / pg. 27

pg. 28 / Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social

3. Una proposta dindicador

3.1. Objectius i criteris per a la definici de lindicador


Les objeccions explicades al captol anterior qestionen la capacitat
dels indicadors usats habitualment per mesurar la poblaci en situaci
NEET per delimitar un grup relativament homogeni que pugui esdevenir
un target especfic per a la implementaci de poltiques socials. Especialment, amb relaci a lindicador internacional utilitzat per lEurostat i
lOCDE, que accentua els dficits del concepte original: lampliaci del
grup dedat i de les situacions incloses a lindicador nincrementen lheterogenetat i, per tant, en disminueixen la utilitat.
Aquest estudi proposa un nou indicador sobre el collectiu en situaci
NEET (NEET-restringit) que s alhora un complement i una alternativa
a lindicador estndard usat per lOCDE i Eurostat. Lobjectiu de lindicador s delimitar, de la manera ms precisa possible, el grup central
de persones en situaci NEET. Aquesta reducci de lheterogenetat de
lindicador nhauria de facilitar lanlisi posterior i el desenvolupament de
poltiques socials especficament adreades a aquest collectiu.
La conceptualitzaci que es fa en aquest estudi de la situaci del grup
central de persones que formen el collectiu NEET es basa en la proposta realitzada per Navarrete (2011). En aquesta recerca qualitativa,
les persones en situaci NEET a Espanya sanalitzen a partir de la situaci objectiva del jove i de la seva actitud amb relaci al mn dels
estudis i del treball. Navarrete detecta una gradaci, tant de situacions
com dactituds: a grans trets, en un extrem, hi ha joves sense feina que

Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social / pg. 29

no estudien per que busquen feina activament o amb certa freqncia,


o b que estan interessats a continuar estudiant: es tracta, doncs, de
joves amb una actitud positiva envers el mn laboral. A laltre extrem, hi
ha joves desocupats que no estudien ni cerquen feina i que rebutgen,
explcitament o implcita, el que lautor anomena el rol funcional de
treball o estudi (op cit: 28): aquest subgrup constituiria el nucli dur
de les persones en situaci NEET. Entre els dos extrems, hi trobarem
persones que no busquen feina gaire activament ni mostren un rebuig
tan clar a estudiar o a treballar. Des del punt de vista actitudinal, doncs,
el que confereix un carcter especfic a la situaci NEET seria el fet de
no voler assumir el rol funcional de treballar o estudiar. Aquest tret seria
la caracterstica especfica de la situaci NEET i ens hauria de permetre
distingir-la daltres situacions en qu les persones que shi troben (com
els desocupats o els malalts) no desenvolupen aquests rols perqu tenen algun impediment objectiu que els ho impedeix. Aix doncs, lindicador NEET-restringit far referncia a la situaci en qu es troben les
persones que no estudien ni treballen ni desitgen fer-ho.
Lindicador NEET-restringit es basa en lindicador estndard usat per
lOCDE i lEurostat i, per tant, utilitza lEnquesta de poblaci activa7, amb
lobjectiu deliminar bona part dheterogenetat i circumscriures a la situaci de rebuig del rol funcional de treballar o destudiar. Concretament,
el procs de construcci de lindicador ha consistit a aplicar una srie
de restriccions a lindicador NEET OCDE/Eurostat per tal dexclouren
aquelles situacions que a) poden ser considerades situacions destudi
o de feina; o b) suposen un impediment objectiu a lestudi o a la feina.
Conseqentment, lindicador NEET-restringit se centra en la poblaci en
edat laboral que compleix cadascuna de les segents condicions:
A) No estudia. Aquesta condici, tamb dels indicadors previs, ha provocat lexclusi dun grup particular del nou indicador:

La decisi dutilitzar lindicador estndard com a base de lindicador NEET-restringit permet fer una
comparaci directa dels resultats dels dos indicadors. LEPA s una operaci per mostreig de carcter
continu que realitza lInstituto Nacional de Estadstica amb periodicitat trimestral a tot el territori espanyol. LEPA s la principal font dinformaci sobre el mercat de treball: el seu objectiu principal s conixer la relaci amb lactivitat econmica de la poblaci i aix determinar les caracterstiques bsiques
dels principals collectius poblacionals (actius, ocupats, desocupats i inactius).

pg. 30 / Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social

Restricci 1- Estudiants ocults. El procs de revisi detallat del


qestionari i la matriu de dades de lEPA per a la construcci de lindicador ha perms detectar algunes situacions molt especfiques que
sha considerat oport destriar: la principal decisi sha pres amb
relaci a un petit segment de persones que hem considerat com a
estudiants8.
B) No treballa. Aquesta condici tamb s comuna als indicadors previs; no obstant aix, a partir de la conceptualitzaci del que suposa
estar en situaci NEET-restringit ha comportat lexclusi de dues situacions que els altres indicadors s que contemplen:
Restricci 2 - Treball reproductiu. El treball reproductiu no mercantil
s una forma de treball i, per tant, es contradiu amb la idea dinactivitat passiva subjacent al concepte NEET-restringit. Dedicar-se a les
feines de la llar o a tenir cura de persones dependents implica assumir un rol actiu amb relaci a lesfera laboral o (re)productiva. Concretament, sha optat per no considerar que es troben en situaci NEET
les persones no estudiants que no treballen i no busquen feina (o
que en busquen per no estan disponibles per incorporar-shi en els
propers quinze dies) perqu tenen cura de nens o dadults malalts, de
discapacitats o de gent gran; o que, com a activitat principal, tenen
altres responsabilitats familiars o personals.
Restricci 3 - Regulaci docupaci. Sha considerat que el carcter intrnsecament laboral daquesta situaci administrativa s una
ra suficient per excloure de lindicador els individus que shi troben.

Als individus inactius que no han fet cap tipus de formaci en les darreres quatre setmanes, que busquen feina per que no estan disponibles per treballar en els propers quinze dies, sels pregunta pels
motius daquesta no disponibilitat. Una de les categories de resposta s Haver de completar estudis
o formaci. Entenem que aqu es donen dues situacions: duna banda, els estudiants en perode
de vacances que no han respost adequadament la pregunta sobre formaci (una de les opcions de
resposta s, precisament, estar en perode de vacances dels estudis); de laltra, aquells individus que
estan pendents de comenar algun tipus de formaci (matriculats o no). Creiem que cap de les dues
circumstncies sadiu amb la situaci NEET i, per tant, sha optat per excloure aquestes persones del
clcul de lindicador.

Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social / pg. 31

C) No busca feina. Les persones que no treballen per que busquen


feina pretenen tenir un rol actiu amb relaci al treball i, per tant, no han
de ser incloses en lindicador:
Restricci 4 - Atur. Segons els criteris establerts per lEurostat per
a lLFS, una persona desocupada s aquella que no treballa, que
cerca activament una ocupaci i que est disponible per incorporar-se al mercat de treball. s a dir, un desocupat s alg que est
buscant feina de forma activa i constant. Latur es deu, principalment,
a raons de tipus estructural i al cicle econmic, de manera que les
seves massives fluctuacions i el fet de trobar-se en situaci datur
sovint tenen poca relaci amb les decisions i les actituds individuals.
En aquest sentit, lexclusi dels aturats de lindicador NEET-restringit
en millora lhomogenetat i permet centrar-se en situacions habituals
en les transicions juvenils, que normalment queden ocultes sota la
categoria de poblaci inactiva. Aix doncs, la poblaci desocupada
(cursi o no cursi estudis) ha estat exclosa del clcul de lindicador
NEET-restringit.
D) No est malalta o incapacitada. Aquesta condici tamb ha comportat laplicaci duna nova restricci:
Restricci 5 Incapacitat o malaltia. Les persones que tenen alguna incapacitat o malaltia no es troben en situaci dinactivitat per
prpia voluntat. A ms, la seva situaci ja est recollida en registres
oficials vinculats a programes dintervenci especfics: la seva inclusi
en lindicador estndard el fa ms confs. Per aquests motius, les
persones que es troben en aquesta situaci tamb han estat excloses del clcul de lindicador.
Finalment, sha decidit dissenyar un indicador per al conjunt de la poblaci en edat laboral (de 16 a 64 anys), ja que el fet destar en situaci
NEET pot passar a qualsevol edat, independentment de les conseqncies que es cregui que pugui tenir en funci de ledat de lindividu. Certament, els canvis produts en les trajectries laborals dels joves (captol
1) fan que sigui un collectiu a priori ms procliu de trobar-se en aquesta
situaci; per de cap manera podem circumscriure els canvis recents
del mn del treball al collectiu juvenil, ja que el nou context laboral afec-

pg. 32 / Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social

ta, ms o menys, tots els grups dedat. Igualment, s cert que la joventut
s letapa de la vida en qu els individus fan la formaci bsica (i, per
tant, s ms lgic esperar que, si no estan treballant, estiguin estudiant);
per cal tenir en compte que la poblaci juvenil ha superat amb escreix
els nivells formatius de la poblaci adulta, de manera que la decisi de
no formar-se -si hom es troba en situaci datur o dinactivitat-, si sha
de llegir en termes negatius (quelcom discutible), no t per qu circumscriures nicament als i a les joves.
A ms, en un context en qu la formaci al llarg de la vida s cada cop
ms important, sembla pertinent analitzar quin tipus de decisi educativa prenen els diferents grups en determinades situacions.
A la taula 1 de lannex es poden veure les diferents situacions en qu pot
trobar-se un individu a partir del qestionari de lEPA i la seva inclusi o
exclusi en la definici de lindicador.
Certament, es podria haver restringit encara ms lindicador, excloent
ne les situacions segents:
Inactius no estudiants que busquen feina de manera poc activa.
Alguns inactius no estudiants declaren estar buscant feina. En principi, les persones que no treballen per que busquen feina sn desocupades (poblaci laboralment activa, per desocupada). No obstant
aix, lINE (i lEurostat) considera alg com a desocupat quan aquesta cerca de feina es realitza de forma activa (vegeu la Restricci 1).
Tot i que els criteris que utilitzen sn fora restrictius, sha optat per
no modificar-los i computar aquestes persones com a inactives i, per
tant, shan incls a lindicador NEET-restringit.
Motius desconeguts per no buscar feina o per no estar disponibles per incorporar-shi. A aquells inactius no estudiants que no busquen feina o que no podrien incorporar-shi en els propers quinze dies
sels pregunta pel motiu de no buscar feina o de no estar disponibles.
De les diverses opcions de resposta, nhi ha tres (altres raons, no
ho sap i no respon) que poden incloure situacions molt diverses,
algunes de les quals poden comportar un impediment objectiu a la

Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social / pg. 33

feina9; i daltres situacions potencialment incloses poden implicar una


actitud totalment proactiva amb relaci a la feina10. Tot i aix, la hiptesi subjacent s que la majoria dindividus agrupats en alguna
daquestes tres categories sn poblaci inactiva passiva i, per aix,
shan incls aquestes tres categories al clcul de lindicador NEETrestringit.
Persones que no cerquen feina per que desitgen trobar-ne.
LEPA pregunta als inactius si desitgen trobar feina, independentment
de si nestan buscant o no. LInstituto de la Juventud ha publicat un
estudi sobre el collectiu ni-ni (Navarrete, 2011) en qu les persones
inactives no estudiants que (declaren que) desitgen trobar feina per
que no nestan buscant sn excloses del collectiu en situaci NEET.
Els autors consideren que aquest desig implica la presencia de intencin y por tanto inters en desempear un rol ocupacional (op. cit.:
28). En la construcci de lindicador NEET-restringit sha considerat
que la mera expressi del desig de treballar, si no va acompanyada
daccions de cerca de feina, o si aquestes accions no sn suficients
per considerar lindividu com a poblaci activa, no comporta prou
inters per desenvolupar un rol ocupacional com per excloure-les
del clcul de lindicador.
Aix doncs, tot i les restriccions realitzades respecte de lindicador NEET
OCDE/Eurostat, lindicador NEET-restringit s relativament ampli i inclou
categories ambiges que probablement amaguen algunes situacions
que comporten un impediment objectiu a lactivitat laboral o als estudis.
Per tant, lindicador NEET-restringit, tot i reduir substancialment les categories contemplades en el clcul respecte a lindicador de lOCDE, s
possible que sobreestimi lleugerament el nombre de persones que es
troben en situaci NEET.

Aqu trobarem, per exemple, persones amb addiccions o amb fortes mancances en les habilitats
socials, relacionals o daprenentatge.
Per exemple, el qestionari actual de lEPA (vigent des de 2005) elimina una categoria de resposta que
s que contemplaven els anteriors: estar a lespera de reiniciar les activitats dun negoci propi, temporalment suspeses per manca de finanament o per esperar maquinria o per estar buscant personal,
etc.

10

pg. 34 / Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social

A continuaci, es presenta el detall de loperativitzaci de lindicador i


sanalitza limpacte que suposa respecte a lindicador estndard.

3.2. Lindicador NEET-restringit


Laplicaci dels criteris explicats en la secci anterior ha perms operativitzar lindicador NEET-restringit, el qual fa referncia a la:
Poblaci inactiva que no cursa estudis i que no cerca ocupaci:
a) Perqu creu que no en trobar; o
b) Per altres raons; o
c) No ho sap.
O b:
Poblaci inactiva que no cursa estudis i que cerca ocupaci de forma
poc activa i que est disponible per treballar;
O b:
Poblaci inactiva que no cursa estudis i que cerca ocupaci (de forma activa o poc activa) i que no est disponible per treballar:
a) Per altres raons; o
b) No ho sap.
En definitiva, lindicador NEET-restringit es refereix a la poblaci de 16
a 64 anys que no estudia, treballa, bu sca feina o t responsabilitats familiars; i que, a priori11, no t cap impediment objectiu per desenvolupar
alguna daquestes activitats.
Tal com sha explicat en la secci anterior, quan es pregunta als entrevistats sobre els motius pels quals
no estan disponibles per treballar o per no cercar una ocupaci, una bona part de les respostes no
corresponen a cap categoria de resposta contemplada per lenquesta, de manera que aquestes respostes sn classificades com a Altres raons. Darrere daquestes raons es poden trobar impediments
objectius a cercar ocupaci o a incorporar-shi. Igualment, les no respostes tamb shan incls al
clcul de lindicador, tot i que una no resposta tamb pot amagar un impediment objectiu. Per contra,
en lindicador construt sassumeix, a priori, que les altres raons i les no resposta no suposen cap
impediment objectiu. s probable, per tant, que lindicador estigui sobreestimant lleugerament el nombre de persones que es troben en situaci NEET.

11

Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social / pg. 35

pg. 36 / Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social

Altres raons

No

No pertinent

No pertinent

Font: Elaboraci prpia a partir del qestionari de lEnquesta de poblaci activa (Idescat)

No ho sap

Altres raons

No ho sap
Creu que no trobar feina

Altres raons


No
S
Inactiu
No estudiant

No ho sap

No pertinent

Ra per no cercar
ocupaci o ra de
la no disponibilitat
per treballar


No
No

S

Situaci
Relaci amb
Cerca
Cerca activa
Disponibilitat
dactivitat
els estudis
docupaci
docupaci
per treballar

TAULA 1. Sntesi de les categories incloses en la construcci de lindicador NEET-restringit.


Qestionari EPA de 2005

3.3. Impacte de les decisions preses


Les decisions preses en la construcci del nou indicador tenen un impacte elevat en la quantificaci del nombre de persones que estan en
situaci NEET. A la taula segent sobserva com la decisi dexcloure
del clcul de lindicador aquells individus que tenen un rol actiu amb
relaci al mn del treball provoca que la xifra de persones que es troben
en situaci NEET es redueixi drsticament.
TAULA 2. Poblaci en situaci NEET segons tipus dindicador, per edat.
Catalunya, 2011. Persones
Indicador
Indicador NEET OCDE/Eurostat

16 a 64 anys

16 a 29 anys

1.317.500

241.40013

111.100

20.400

-1.206.400

-221.000

-91,6

-91,5

12

Indicador NEET-restringit
Diferncia entre els dos indicadors (n)
Diferncia entre els dos indicadors (%)
Font: Enquesta de poblaci activa (Idescat). Elaboraci prpia

Si ens fixem en lindicador NEET OCDE/Eurostat (desocupats no estudiants + inactius no estudiants), lany 2011 hi havia 1.317.500 individus en
situaci NEET a Catalunya, dels quals 241.400 eren joves. Per contra, la
introducci de les restriccions esmentades prviament fa que el nombre
dindividus en situaci NEET a Catalunya sigui de 111.100, dels quals
20.400 sn joves. s a dir, loperacionalitzaci de lindicador NEET-restringit fa que el nombre de persones en situaci NEET disminueixi en
1.1206.400 individus (un 91,6%) i en 221.000 joves (un 91,5%).

12

Ni lOCDE ni lEurostat proporcionen dades sobre la poblaci de 16 a 64 anys en situaci NEET. La xifra
que oferim aqu s el resultat daplicar els criteris que utilitzen aquestes institucions per al clcul de la
poblaci jove en situaci NEET a la poblaci de 16 a 64 anys.

13

Aquesta xifra s el resultat daplicar els criteris que utilitzen lOCDE i lEurostat per al clcul de la poblaci de 15 a 24 anys en situaci NEET a la poblaci catalana de 16 a 29 anys (la poblaci considerada
jove per la Llei 33/2010 de poltiques de joventut).

Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social / pg. 37

Aquesta disminuci d1.206.400 individus entre lindicador NEET OCDE/


Eurostat i lindicador NEET-restringit es deu, duna banda, a laplicaci
de la Restricci 4: s a dir, al fet dexcloure de lindicador inicial (NEET
OCDE/Eurostat) els desocupats que no estudien. Aquesta decisi ha
provocat restar, per al clcul de lindicador NEET-restringit, 618.800 individus. Els desocupats que no estudien sn el 51,3% dels individus exclosos. Amb relaci a la poblaci juvenil, aquest canvi ha comportat eliminar 168.100 individus: el 76,1% dels casos exclosos de lindicador incial.
La resta de la diferncia (587.600 individus en la poblaci de 16 a 64
anys) s el resultat daplicar la resta de restriccions, que es refereixen
a part de la poblaci inactiva no estudiant (aquella que hem considerat
que t un rol actiu amb relaci al mn del treball). Laplicaci daquesta
restricci representa el 48,7% dels casos exclosos de lindicador inicial;
entre la poblaci juvenil, aquestes restriccions han comportat leliminaci de 52.900 persones (el 23,9% dels casos).
Aix doncs, veiem que el salt de lindicador internacional a lindicador de
lIdescat/OCJ afecta de manera diferent els grups dedat: entre la poblaci major de 29 anys, el major nombre de persones excloses correspon
a individus inactius (54,3%); tot i aix, el nombre daturats i inactius exclosos s fora similar. Entre la poblaci juvenil, per contra, hi ha fora
menys persones inactives que no estudien, ja que es tracta dun grup
de persones la majoria de les quals es dediquen a tasques domstiques
i familiars. En conseqncia, la principal disminuci del volum de persones en situaci NEET (dun indicador a laltre) es deu a lexclusi dels joves desocupats que no estudien. El canvi en el nivell de formaci assolit
i la relaci amb lactivitat laboral duna generaci i de laltra (bsicament,
la millora de les qualificacions de les noies i la seva alta participaci en el
treball mercantil) fa aquesta diferncia.
A continuaci, es presenten i sanalitzen els resultats daquest nou indicador.

pg. 38 / Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social

4. La poblaci en situaci NEET a Catalunya:


resultats dun nou indicador

4.1. Situaci dactivitat de la poblaci


Trobar-se en situaci NEET s una de les diverses situacions amb relaci a lactivitat laboral i als estudis en qu un individu pot trobar-se. En
aquest sentit, per tal de contextualitzar adequadament les dades sobre
la poblaci que est en situaci NEET, sha cregut convenient observar
la situaci dactivitat del conjunt de la poblaci. Les situacions considerades sn les segents:
a) Ocupaci. Poblaci activa (estudiant o no) que est ocupada.
b) Desocupaci. Poblaci activa (estudiant o no) que est desocupada.
c) Inactivitat-estudis. Poblaci inactiva (no ocupada ni aturada) que
est estudiant.
d) Inactivitat-NEET-restringit. Poblaci inactiva no estudiant sense
responsabilitats familiars i sense impediments objectius14, a priori, per
ser laboralment activa, estudiar o tenir responsabilitats familiars.
e) Inactivitat-altres. Poblaci inactiva no estudiant amb responsabilitats familiars o amb impediments objectius15 per ser laboralment activa, estudiar o tenir responsabilitats familiars.

Impediments objectius: estar malalt o tenir una discapacitat, est afectat per una regulaci docupaci
o estar pendent de completar els estudis.

14

Vegeu la nota anterior.

15

Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social / pg. 39

La taula i el grfic segents mostren com es distribueix la poblaci de 16


a 64 anys (la poblaci en edat laboral) amb relaci a aquestes diverses
situacions dactivitat.
TAULA 3. Situaci dactivitat de la poblaci de 16 a 64 anys, segons grup
dedat. Catalunya, 2011. Persones
Situaci dactivitat

16 a 29 anys

30 a 64 anys

Total

Ocupats

522.000

2.524.200

3.046.200

Desocupats

230.000

503.500

733.400

Inactius-estudiants

287.300

42.400

329.700

52.900

534.700

587.600

Inactius-altres
Inactius - NEET-restringit
Total

20.400

90.700

111.100

1.112.600

3.695.500

4.808.100

Font: Enquesta de poblaci activa (Idescat). Elaboraci prpia

La taula proporciona les xifres absolutes sobre la distribuci de la poblaci en edat laboral segons la seva activitat i evidencia que, per a qualsevol grup dedat, la situaci ms habitual s la destar ocupat. Entre el
conjunt de la poblaci, la segent situaci ms comuna s estar desocupat/ada, per entre els i les joves, la segona situaci ms comuna
s la destudiant inactiu/iva, situaci que s la menys comuna entre la
poblaci major de 29 anys. Aquesta diferncia sexplica per ledat dels
individus, ja que molts joves es troben encara en letapa formativa.
En canvi, el fet que la segona situaci ms freqent entre els majors de
29 anys sigui la dinactivitat-altres no noms respon a una ra dedat
(superaci de letapa formativa central, duna banda, i un cert deteriorament de la salut que pot incrementar el nombre dindividus malalts o
discapacitats que tamb formen part daquest grup); sin tamb a una
ra generacional ja que, entre la poblaci de ms edat, s ms freqent
trobar-hi les persones que declaren dedicar-se a les tasques de la llar, a
tenir cura dels fills o daltres persones dependents o a daltres respon-

pg. 40 / Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social

sabilitats familiars o personals. El treball reproductiu, tot i que el realitzen


totes les generacions, s ms freqentment realitzat com a rol principal
entre les generacions de ms edat que no pas entre les ms joves.
Finalment, la situaci menys freqent entre el conjunt de la poblaci i les
persones joves s la de NEET, que est formada per 111.100 individus.
Aix doncs, el nombre de joves que es troben en aquesta situaci s
20.400 (1,8% del total de joves), xifra que contrasta amb la generada
per altres indicadors i difosa als mitjans de comunicaci. Igualment, la
poblaci en situaci NEET representa el 2,5% de la poblaci major de
29 anys i el 2,3% de la poblaci total (en edat laboral). El grfic tamb
illustra, percentualment, la distribuci de la poblaci en les diferents situacions dactivitat que acabem de veure en valors absoluts.
GRFIC 3. Situaci dactivitat de la poblaci de 16 a 64 anys, segons grup
dedat. Catalunya, 2011. Percentatge

Font: Enquesta de poblaci activa (Idescat). Elaboraci prpia

Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social / pg. 41

Sobserva, per tant, que noms una petita part de la poblaci es troba
en situaci NEET. Amb relaci a la poblaci juvenil, la figura segent
grafica detalladament les dades tot just comentades sobre la situaci
dactivitat dels i de les joves: els 20.400 individus de 16 a 29 anys representen nicament l1,8% de la poblaci daquesta edat. Es tracta,
doncs, de la situaci dactivitat menys freqent i presenta una freqncia
molt baixa.
GRFIC 4. Situaci dactivitat de la poblaci de 16 a 29 anys. Catalunya,
2011

Font: Enquesta de poblaci activa (Idescat). Elaboraci prpia

Finalment, el grfic segent mostra que la poblaci jove no arriba a representar la cinquena part (18,4%), del total de la poblaci en situaci
NEET. Lgicament, aquesta distribuci respon al fet que hi ha molta ms
poblaci de 30 a 64 anys (3.695.500 persones) que de 16 a 29 anys
(1.112.600 persones). No obstant aix, en termes relatius, la proporci
de persones en situaci NEET tamb s superior entre els majors de
29 anys (2,5%) que entre els i les joves (1,8%); i, en tot cas, cal tenir en

pg. 42 / Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social

compte que les xifres absolutes serien rellevants si calgus dissenyar intervencions adreades a aquest collectiu, qesti que es discutir ms
endavant.
GRFIC 5. Distribuci segons edat de la poblaci en situaci NEET.
Catalunya, 2011

Font: Enquesta de poblaci activa (Idescat). Elaboraci prpia

4.2. Evoluci recent de la situaci dactivitat


A continuaci, es presenten dades de levoluci entre 2005 i 2011 de la
distribuci de la poblaci segons la seva situaci dactivitat, amb lobjectiu dobservar les fluctuacions daquestes situacions en funci del cicle
econmic. A la taula 2 i 3 de lannex shi poden trobar tots els valors
absoluts i relatius de la srie.
Al grfic segent es mostra levoluci de la distribuci percentual de
la poblaci segons la seva situaci dactivitat. Lany 2007 s el darrer any en qu es va crear ocupaci; el 2009 s quan la destrucci
docupaci arriba amb fora al conjunt de la poblaci. A partir de 2007,

Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social / pg. 43

doncs, laugment de la proporci de persones desocupades provoca


una disminuci, lgica, del nombre de persones ocupades (-12,7% entre el 2007 i el 2011); per tamb del nombre de persones en situaci
dinactivitat-altres (-20,3%): les persones amb responsabilitats familiars
(principalment), doncs, sn les que, en un context de crisi econmica,
passen de ser poblaci laboralment inactiva a intentar trobar una ocupaci remunerada per tal de compensar la situaci datur al si de la famlia
o per tal de preparar-se davant daquesta situaci. En aquest context,
tamb augmenta el nombre destudiants (creix un 9,3%): al proper grfic veurem que principalment es tracta de joves que, davant la manca
doportunitats laborals, decideixen continuar els estudis o b retornar
al sistema educatiu. Entre el conjunt de la poblaci, de 2007 a 2011, la
proporci de la poblaci en situaci NEET creix un 11%, fet que, dentrada, suggereix una relaci entre desocupaci i atur.
GRFIC 6. Evoluci de la situaci dactivitat entre la poblaci de 16 a 64
anys. Catalunya, 2005-2011. Percentatge

Font: Enquesta de poblaci activa (Idescat). Elaboraci prpia

pg. 44 / Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social

Pel que fa nicament a la poblaci juvenil (grfic 7), levoluci de la situaci dactivitat s, en general, semblant a la del conjunt de la poblaci, tot
i que les tendncies tenen ms virulncia. Aix, per exemple, el fet que la
crisi hagi estat en bona part absorta pel collectiu juvenil implica que la
disminuci del nombre docupats entre el 2007 i el 2011 fos del 36,6%
(nicament del 5,2% entre la poblaci de 30 i ms anys).
Igualment, pel que fa a les persones en situaci dinactivitat-altres, la
proporci de joves en aquesta situaci disminueix un 50,5% (nicament
un 15,1% entre les persones adultes): sembla ser, doncs, que la crisi ha
emps una gran part dels i de les joves amb responsabilitats familiars
a canviar la seva situaci dactivitat. Tenint en compte les grans xifres,
la majoria deuen haver passat a intentar treballar (poblaci activa), per
probablement sense aconseguir-ho (poblaci desocupada).
En canvi, pel que fa a la proporci destudiants inactius, la poblaci jove
mostra una tendncia oposada a la de la poblaci major de 29 anys.
Entre els i les joves, hi ha un increment de l11,6%, xifra fora destacada;
per contra, entre la poblaci major de 29 anys, la proporci destudiants
inactius disminueix (-4,1%). Aix doncs, i parlant a grans trets, estudiar
en temps de crisi s percebut com una inversi entre la poblaci jove i
com un luxe entre la poblaci adulta.
Finalment, pel que fa a levoluci de la proporci de persones en situaci NEET, en aquest cas la tendncia entre la poblaci juvenil tamb s
contrria a la de la poblaci major de 29 anys: entre el 2007 i el 2011, la
proporci de persones en aquesta situaci disminueix un 11,3% entre
els joves i creix un 17,6% entre els adults. No obstant aix, i com veurem
ms endavant, aquesta evoluci diferencial no s sempre aix, ni tampoc
resulta fcil establir un patr per a cada grup dedat.

Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social / pg. 45

GRFIC 7. Evoluci de la situaci dactivitat entre la poblaci de 16 a 29


anys. Catalunya, 2005-2011. Percentatge

Font: Enquesta de poblaci activa (Idescat). Elaboraci prpia

Finalment, cal fer esment a la relaci entre latur, locupaci i la poblaci


en situaci NEET. A priori, poden fer-se dues hiptesis contrries, per
alhora complementries. Duna banda, pot pensar-se que una part de
les persones en situaci NEET sn desocupats que, en no haver pogut
trobar feina durant un llarg perode de temps, han deixat de buscar-ne
(si ms no, amb prou intensitat com per ser considerats aturats a partir dels criteris de lEPA). Un augment de latur, per tant, propiciaria un
augment daquests desocupats desanimats que es reflectiria en un increment de la taxa NEET. Daltra banda, s prou sabut que un augment
de latur tendeix a estimular un increment de la taxa dactivitat: s a dir,
si un membre duna llar perd la feina o creu que pot perdre-la, sovint
un altre membre de la llar en situaci dinactivitat decideix buscar feina.
En aquest cas, un augment de latur estimularia un descens de la taxa
NEET. Aix doncs, en un context de crisi, poden coexistir dues estratgi-

pg. 46 / Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social

es de tendncia oposada: una estratgia dactivaci (inactius que passen a actius per intentar trobar feina) i una de desactivaci (actius que
passen a inactius en no trobar feina). Aquestes dues lgiques influeixen
en els canvis en la situaci dactivitat dels individus.
Les dades mostren que lestratgia dactivaci (inactius que passen a
actius) apareix en el collectiu dinactius-altres: lincrement de la taxa
datur est directament relacionat amb una disminuci de la proporci
de persones que es troben en aquesta situaci. Aix doncs, en un context en qu es destrueix ocupaci, una part de les persones -que com
a activitat principal es dediquen a les tasques de la llar i a les seves responsabilitats familiars- canvien el seu estatus i passen a treballar o, ms
probablement, a intentar fer-ho. Aquesta lgica apareix tant entre joves
com entre adults. La nitidesa daquesta tendncia segurament est relacionada amb el fet que, probablement, entre les persones en situaci
dinactivitat-altres la proporci de desocupats desanimats s baixa.
Entre les persones en situaci NEET, per contra, no saprecia una tendncia tan ntida com en el grup anterior. Entre el collectiu en situaci
NEET, s probable que la proporci de desocupats desanimats sigui
elevada i, per tant, lestratgia de desactivaci sigui seguida per una major proporci dindividus. No obstant aix, s probable que lestratgia
dactivaci tamb aparegui entre les persones en situaci NEET, de manera que -en un context de destrucci docupaci- una lgica compensi
laltra i no es pugui apreciar una tendncia clara.
Ara b, en els anys en qu la desocupaci creix ms (de 2007 a 2009), i
tant per a joves com per a adults, la taxa de persones en situaci NEET
tamb creix. Aquesta circumstncia suggereix que, efectivament, el fenomen NEET est relacionat amb les dificultats dinserci laboral dun
segment de la poblaci que, desprs dhaver intentat trobar feina sense
sortir-sen, acaba renunciant-hi.

4.3. Poblaci jove en situaci NEET en el passat


Un altre aspecte a observar s fins a quin punt trobar-se en situaci
NEET s un fenomen nou vinculat a les noves generacions o, si ms

Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social / pg. 47

no, al nou context econmic. Per esclarir aquesta qesti sha optat
per oferir dades de la poblaci en situaci NEET als anys noranta. No
sha pogut generar la srie histrica completa i ininterrompuda perqu
els canvis en el qestionari de lEPA no permeten la comparaci directa
entre les dades. Aix doncs, hem aplicat els mateixos criteris i les mateixes restriccions a les dades antigues que a les dades generades a partir
del qestionari vigent de lEPA (2005) per, com que algunes opcions
de resposta eren diferents, lindicador no s exactament el mateix i les
dades no sn directament comparables16.
No obstant les diferncies metodolgiques entre ambds indicadors,
les dades que es presenten a continuaci sn robustes i ofereixen una
aproximaci acurada a la poblaci juvenil en situaci NEET en el passat.
Sha optat per oferir dades de dos anys per tal de seguir observant la
relaci entre la taxa NEET i la taxa datur: el 1994 hi havia una forta crisi
econmica (taxa datur general del 21,2%) i el 1998 ja shavia comenat
a esmorteir (14,4%) i es comenava a entrar en lonada expansiva de
leconomia que havia de durar fins a lany 2007.
Dit aix, la taula segent refora dues hiptesis: duna banda, el fet de
trobar-se en situaci NEET s una circumstncia que ja es produa en
el passat. Recordem que les dades no es poden comparar amb les
actuals, per suggereixen que trobar-se en aquesta situaci tamb era
(marginalment) habitual en el passat. En segon lloc, les dades tamb reforcen la hiptesi que hi ha una vinculaci entre latur i la situaci NEET,
ja que la disminuci de la taxa datur entre 1994 i 1998 s parallela a la
disminuci de la taxa de persones joves en situaci NEET.

Les dades dels anys 1994 i 1998 presentades a la taula 5 es basen en el qestionari de lEPA de 1992,
que va ser usat fins a lany 1998. Lindicador NEET-restringit basat en aquest qestionari fa referncia
a la poblaci inactiva que no cursa estudis, que no cerca ocupaci i que els motius de no cercar
ocupaci es troben entre: a) creu que no en trobar, encara que no nha buscat; b) creu que no en
trobar, havent-ne buscat anteriorment; c) no creu que nhi hagi de disponible; d) no sap on sha de
dirigir per trobar-ne; e) espera lestaci de major activitat; f) espera resultats de sollicituds anteriors; g)
no necessita treballar; i h) altres causes. I tamb inclou la poblaci inactiva, que no cursa estudis, que
cerca ocupaci (de manera no prou activa) i que est disponible per treballar o no est disponible per
altres causes.

16

pg. 48 / Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social

TAULA 4. Poblaci de 16 a 29 anys en situaci NEET i taxa NEET. Catalunya, 1994 i 1998. Persones i percentatge
Collectiu
Poblaci total
Poblaci en situaci NEET-restringit

1994

1998

1.372.900

1.365.300

89.100

77.600

6,5%

5,7%

Taxa NEET-restringit
Font: Enquesta de poblaci activa (Idescat). Elaboraci prpia

4.4. Caracterstiques del collectiu que es troba en situaci NEET


En aquest captol compararem les caracterstiques de la poblaci que
est en situaci NEET amb les caracterstiques de les persones que
estan en daltres situacions dactivitat, per veure si el perfil de les persones en situaci NEET sassembla o es diferencia dalgun altre collectiu.
La circumstncia que noms una petita part de la poblaci estigui en
situaci NEET o en situaci dinactius-altres fa que hi hagi pocs efectius daquests collectius a la mostra de lEPA. En conseqncia, per tal
daconseguir prou efectius sha optat per analitzar conjuntament tots
els individus enquestats durant el perode 2005-2010. Aix doncs, a la
taula 4 de lannex shi poden observar en detall les caracterstiques de
les persones enquestades entre els anys 2005 i 2010 que en el moment de lentrevista es trobaven en una de les cinc situacions dactivitat
considerades en aquest text. A continuaci, se sintetitza part daquesta
informaci en un grfic per a cadascuna de les quatre variables a partir
de les quals sha caracteritzat el collectiu en situaci NEET: sexe, nivell
de formaci assolit, nacionalitat i (en el cas de la poblaci jove) situaci
demancipaci.

Sexe
Aix doncs, el grfic segent mostra la proporci dhomes i dones en
situaci NEET, per a cadascun dels grups dedat considerats (joves,
majors de 29 anys i total).

Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social / pg. 49

GRFIC 8. Poblaci de 16 a 64 anys en situaci NEET segons sexe, per


edat. Catalunya, dades acumulades 2005-2010. Percentatge

Font: Enquesta de poblaci activa (Idescat). Elaboraci prpia

Sobserva que, entre el conjunt de la poblaci en situaci NEET, la gran


majoria de les persones en aquesta situaci sn dones (70,2%). No obstant aix, aquesta distribuci no s la mateixa entre els diferents grups
dedat, ja que entre la poblaci jove la proporci de noies (54,6%) s
bastant semblant a la de nois mentre que entre els majors de 29 anys la
proporci de dones arriba al 75%. No s clar si ens trobem davant dun
canvi generacional (que implicaria que, pel seu major nivell de formaci
i per un canvi dexpectatives professionals, cada cop menys noies es
troben en situaci NEET) o si la menor proporci de noies es deu a una
qesti dedat (moltes encara no han tingut fills, etc.), tot i que probablement es tracta duna combinaci dels dos factors.

Nivell de formaci assolit


Daltra banda, el nivell de formaci assolit per lindividu tamb sembla
relacionar-se amb les probabilitats de trobar-se en situaci NEET: entre
el conjunt de la poblaci que es troba en aquesta situaci, la proporci

pg. 50 / Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social

de persones amb estudis obligatoris o inferiors (68,2%) s vint punts


superior a la proporci de persones amb aquest nivell de formaci entre
la poblaci total (48,4%- vegeu taula 4 de lannex). Entre les persones
joves tamb apareix aquesta circumstncia, ja que la proporci de joves
amb un nivell baix destudis entre el total de joves (45,1%: sha de tenir
en compte que bona part de la poblaci juvenil est estudiant) s ms
baixa que entre aquells que estan en situaci NEET (63,5%). No obstant
aix, el fet que ms duna tercera part (el 36,5%) de les persones joves
en situaci NEET tinguin estudis postobligatoris o superiors mostra la
complexitat del fenomen i dels mecanismes a travs dels quals els individus hi arriben.
GRFIC 9. Poblaci de 16 a 64 anys en situaci NEET segons nivell de
formaci assolit, per edat. Catalunya, dades acumulades 2005-2010.
Percentatge

Font: Enquesta de poblaci activa (Idescat). Elaboraci prpia

Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social / pg. 51

Aix doncs, les dades suggereixen que el nivell de formaci s important


en el canvi generacional de la proporci dhomes i de dones entre la poblaci en situaci NEET: el fet que el nivell de formaci de les noies sigui
cada cop ms alt explicaria una part de la disminuci de la proporci de
noies entre el conjunt de les persones joves en situaci NEET.

Nacionalitat
Tenir la nacionalitat estrangera sembla estar relacionat amb el fet de
trobar-se en situaci NEET (el 28,3% de les persones en aquesta situaci tenen la nacionalitat estrangera, mentre que els estrangers noms
sn el 15,9% del total poblacional). Certament, entre la poblaci juvenil,
la proporci dindividus amb nacionalitat estrangera (23,9%) s encara
ms alta que entre el conjunt de la poblaci (15,9%); per la proporci
destrangers entre les persones joves en situaci NEET s molt ms
gran, fins al punt que constitueixen la meitat del collectiu (51,5%).
GRFIC 10. Poblaci de 16 a 64 anys en situaci NEET segons nacionalitat, per edat. Catalunya, dades acumulades 2005-2010. Percentatge

Font: Enquesta de poblaci activa (Idescat). Elaboraci prpia

pg. 52 / Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social

Aquesta sobrerepresentaci de les persones joves de nacionalitat estrangera podria explicar-se, en part, a travs de tres tipus de factors:
Situacions administratives vinculades al fet migratori.
Perms de treball. Fins a la publicaci de la Llei orgnica 2/2009,
d11 de desembre, de reforma de la Llei destrangeria, les persones
de nacionalitat estrangera arribades a lEstat espanyol a travs dun
procs de reagrupament familiar no tenien perms de treball. La Llei
de 2009 no comena a ser realment operativa fins a mitjans de 2010,
per la qual cosa aquestes persones no podien treballar durant el perode sobre el que oferim les dades del collectiu NEET (2005-2010).
No s possible accedir a les dades sobre persones reagrupades a
Catalunya segons edat, per la qual cosa hem hagut de realitzar un
clcul molt aproximat segons el qual un 6%17 de les persones joves
amb nacionalitat estrangera a Catalunya es trobarien en aquesta situaci, que sens dubte facilitaria el fet de trobar-se en situaci NEET.
Impediments administratius varis. Hi ha altres situacions administratives que podrien ajudar a explicar aquesta sobrerepresentaci.
Per exemple, els residents per raons humanitries no tenen perms de
treball; en alguns casos, la convalidaci dels estudis realitzats al pas
dorigen s lenta i complexa; i, lgicament, cal no oblidar limportant
nombre de persones que no tenen el perms de residncia o el de
treball.
Enquesta a persones en situaci administrativa irregular. En
aquest punt ens referim a aquelles persones que fan una activitat
diferent a aquella que declaren en lenquesta, o que no donen tota la

La dada sha de prendre amb molta precauci, ja que s el resultat de calcular el nombre de persones
joves reagrupades a Catalunya lany 2010 a partir daplicar, sobre el total de persones reagrupades
(concretament, sobre el nombre dautoritzacions de residncia per reagrupament familiar en vigor), el
mateix percentatge que la proporci de persones joves de nacionalitat estrangera respecte al total de
persones de nacionalitat estrangera. Un cop obtinguda la xifra hipottica de joves reagrupats, sha
calculat el percentatge que representarien sobre el total de joves de nacionalitat estrangera, i la xifra
resultant s lesmentat 6%. En tot cas, el que sembla clar s que no es tracta duna situaci majoritria
dins del collectiu jove de nacionalitat estrangera.

17

Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social / pg. 53

informaci que sels requereix. Per exemple, hi trobarem les persones sense perms de treball que participen en leconomia submergida
per que en lentrevista de lEPA ho neguen; o les persones que no
expliciten els motius per no treballar o estudiar perqu estan relacionats amb alguna situaci irregular. Certament, s probable que la
mostra de lEPA no tingui gaires casos amb aquestes caracterstiques
(ja que la tendncia lgica seria refusar fer lentrevista), per val la
pena tenir-ho en compte.
Caracterstiques de les persones joves de nacionalitat estrangera.
Probablement, aquest s el factor que explica millor la sobrerepresentaci de les persones de nacionalitat estrangera entre els i les joves en situaci NEET. Des daquest punt de vista, una part daquesta sobrerepresentaci estaria relacionada amb el fet que en aquest
collectiu, que t unes determinades caracterstiques socioeconmiques generals, la taxa datur i la proporci dindividus amb estudis
obligatoris o inferiors sn ms altes que entre el total de joves18.

Situaci demancipaci
Finalment, al grfic segent es mostra la distribuci de la poblaci jove
en situaci NEET segons si estan emancipats o no. Saprecia que una
mplia majoria de la poblaci jove en situaci NEET viu a la llar dorigen
(63,4%), per seria un error vincular ambdues situacions: entre el conjunt de joves, els no emancipats arriben al 69,5%. Aix doncs, la proporci de joves en situaci NEET que viuen a la llar dorigen s menor que la
del conjunt de joves; dit duna altra manera, la poblaci jove en situaci
NEET est sobrerepresentada entre els emancipats.

18

Anteriorment, hem vist que la desocupaci i les baixes qualificacions estan relacionades amb el fet de
trobar-se en situaci NEET. En aquest sentit, sobserva que la taxa dabandonament escolar prematur
entre la poblaci catalana de nacionalitat estrangera dentre 18 i 24 anys s del 48,3% (23% entre la
poblaci juvenil amb nacionalitat espanyola); i la taxa datur entre les persones joves de nacionalitat
estrangera s del 35,8% (26,3% entre la poblaci juvenil amb nacionalitat espanyola). Dades anuals de
2010 referents a Catalunya. Font: Enquesta de poblaci activa (Idescat).

pg. 54 / Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social

GRFIC 11. Poblaci de 16 a 29 anys en situaci NEET segons situaci


demancipaci. Catalunya, dades acumulades 2005-2010

Font: Enquesta de poblaci activa (Idescat). Elaboraci prpia

En sntesi
A grans trets, entre el conjunt de la poblaci (i encara ms entre la poblaci major de 29 anys) les persones que es troben en situaci NEET
comparteixen bona part de les caracterstiques del collectiu que en
aquesta recerca hem definit com a Inactius-altres (taula 4 de lannex).
Aquesta circumstncia fa pensar que, entre la poblaci no jove, trobarse en situaci NEET est relativament vinculat a situacions properes a
les responsabilitats familiars, al rol de cnjuge, etc. Es tracta de rols que
habitualment sn desenvolupats per dones, la qual cosa encaixa amb
el fet que, entre els majors de 29 anys en situaci NEET, el 75% sn
dones (entre els Inactius-altres la proporci de dones s del 73,7%). Per
contra, entre el collectiu jove, aquesta semblana es difumina, ja que
la proporci de dones baixa (54,6%) i la de persones amb nacionalitat
estrangera puja (arriba al 51,5%); i, en canvi, el collectiu satansa una
mica al dels joves desocupats. Aix doncs, si b entre la poblaci dentre
30 i 64 anys sembla que hi ha una certa semblana entre els collectius
que es troben en situaci NEET i Inactius-altres, entre la poblaci jove, el
collectiu en situaci NEET mostra un perfil propi diferenciat de les altres
situacions dactivitat.

Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social / pg. 55

pg. 56 / Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social

Conclusions

Problemtiques dun indicador necessari


Els processos de transformaci socioeconmica que comporta la globalitzaci estan impactant directament sobre les trajectries vitals de les
persones i especialment sobre les dels joves. Les persones joves sn
un collectiu molt vulnerable davant daquests canvis ja que es troben
immerses en les transicions educatives, dinserci laboral i de formaci
duna llar prpia que estan sent alterats pels processos de desregulaci
de leconomia i del mercat de treball, dafebliment de les poltiques pbliques i de canvis en lesfera familiar. La crisi econmica iniciada lany
2007 accentua tots aquests processos i incrementa la vulnerabilitat del
collectiu jove.
Aix doncs, s previsible que les trajectries de transici a la vida adulta
de les persones joves canvin i, en part, estiguin afectades per una major
vulnerabilitat i, fins i tot, per processos emergents dexclusi social. Aix,
durant la primera dcada del 2000 sha consolidat el concepte de joves
en situaci NEET (Not in Education, Employment or Training; ni-ni a
Catalunya i Espanya) per referir-se a una situaci que, en aquest nou
context, estaria estenent-se.
El concepte NEET va ser til, en els seus orgens, per detectar dins del
collectiu de joves inactius (normalment assimilat amb el destudiants)
situacions de risc que habitualment sassociaven amb els joves desocupats, especialment els de llarga durada. En aquest sentit, el concepte
permet destacar el risc que pot estar associat a una situaci daparent rebuig dels estudis i/o de lactivitat laboral. Igualment, el concepte
ha servit, tant a nivell acadmic com a nivell social i poltic, per refor-

Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social / pg. 57

ar la conscincia de la rellevncia de la formaci en els processos de


transici. Finalment, les anlisis fetes sobre la qesti han mostrat la
importncia de diversos factors institucionals, estructurals i personals
sobre les probabilitats que un individu es trobi en situaci NEET i sobre
les diferents maneres dentrar, estar i sortir daquesta situaci. Durant
la passada dcada, linters de disposar dun concepte per analitzar
aquestes situacions es va reflectir en ladopci que en van fer institucions internacionals com lOCDE i la Comissi Europea.
No obstant aix, lextensi de ls del concepte ha provocat que hagi
estat analitzat en detall i shi hagin detectat un seguit dinconsistncies; igualment, aquesta extensi tamb ha provocat una certa dispersi en la seva operacionalitzaci que ha afegit ms confusi al debat.
A grans trets, els diversos indicadors que shan generat per mesurar
el concepte NEET han estat criticats per dos elements: duna banda,
sha tendit a operativitzar indicadors que parteixen duna concepci excessivament mplia del que s trobar-se en situaci NEET, incloent-hi
situacions que no tenen per qu associar-se al risc dexclusi social.
Els resultats daquests indicadors serien, per tant, confusos, i portarien a la implementaci dintervencions poc precises i eficaces. Daltra
banda, ladopci del concepte per part dorganismes internacionals -la
inclusi a les seves estadstiques i el consegent impacte meditic que
ha tingut- ha provocat una estigmatitzaci del collectiu que en algunes
ocasions (com illustra letiqueta generaci ni-ni) sha ests al conjunt
de les persones joves. El concepte, inicialment pensat per referir-se a
una situaci, ha acabat referint-se a persones, a les que implcitament es
fa responsables de la seva situaci en atribuir-los una manca de voluntat
(ni volen treballar, ni volen estudiar) que ns la causa i que no estaria
present en les generacions anteriors. Daquesta manera, el cas dels nini se sumaria al debat sobre la crisi de valors.
Del que sha dit, es desprn que s important i necessari disposar dun
indicador per analitzar i monitoritzar levoluci duna situaci que pot
estar vinculada al risc dexclusi social i que, per tant, s dinters per al
disseny i la implementaci dintervencions; per tamb sen conclou que
cal operativitzar un indicador que eviti les problemtiques detectades en
els indicadors estndard. Per tot aix, la Direcci General de Joventut
del Departament de Benestar Social i Famlia, per mitja de lObserva-

pg. 58 / Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social

tori Catal de la Joventut; amb el suport de lInstitut dEstadstica de


Catalunya, ha generat un nou indicador, els resultats del qual han estat
analitzats en les pgines precedents. Lindicador ha estat incorporat al
Sistema dIndicadors sobre la Joventut de Catalunya (estadstica oficial
de la Generalitat de Catalunya) i pot consultar-se a la pgina web www.
gencat.cat/joventut/sijove.

Persones en situaci NEET: una recontextualitzaci


De lanlisi crtica dels indicadors estndard que operativitzen el concepte NEET (tant lindicador NEET OCDE/Eurostat com lindicador original
del Govern britnic), es desprn que, efectivament,
Amb relaci als collectius considerats com a NEET: lindicador
NEET estndard s excessivament ampli i inclou situacions
massa diverses. Algunes daquestes situacions poden no tenir cap
relaci amb el risc dexclusi social (com ara tenir cura de fills o altres
responsabilitats familiars); daltres sn una expressi de lautonomia
de lindividu (com ara els i les joves en un any sabtic entre estudis o
desprs de finalitzar-los); i daltres no estan vinculades a un rebuig del
rol funcional destudiant o de treballador sin que sn conseqncia
dun impediment objectiu per desenvolupar aquests rols (com ara
tenir una discapacitat, estar malalt o estar en un procs de regulaci
docupaci).
Igualment, de lanlisi del resultats de lindicador NEET-restringit, es desprenen les reflexions segents:
Amb relaci a ledat de les persones que estan en situaci NEET:
estar en situaci NEET s freqent en tots els grups dedat. Concretament, a Catalunya hi ha 111.100 persones que es troben en
situaci NEET, de les quals 20.400 tenen entre 16 i 29 anys. s a dir,
el 81,6% de les persones en situaci NEET no sn joves. Certament,
aix es deu al fet que hi ha ms persones de 30 a 64 anys que de
16 a 29 anys, per la proporci dindividus en situaci NEET tamb
s superior entre els primers que entre els darrers. Aix doncs, estar
en situaci NEET no s un fenomen exclusivament juvenil. Ara b,

Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social / pg. 59

estar en aquesta situaci durant la joventut pot ser ms problemtic


que durant altres fases de la vida? Si aix fos aix, sentendria que
els indicadors estndard se centressin nicament en les persones
joves. Aquesta s una hiptesi, per, que sha donat per vlida a
priori, de manera que no disposem danlisis que confirmin que estar
en situaci NEET pugui ser un problema ms gran per als i per a les
joves que per a alg, p.e., de 55 anys i sense accs a ingressos. s
cert que durant la joventut els i les joves tendeixen a adquirir la seva
posici social i, per tant, les conseqncies a llarg termini destar en
situaci NEET podrien arribar a ser ms importants (tot i que cal dir
que la posici social s cada cop menys estable). No obstant aix,
s possible que les conseqncies a curt i mitj termini destar en situaci NEET siguin ms negatives per a una persona no jove (que pot
necessitar ingressos, p.e., de manera ms peremptria) que per a un
jove que, en el nostre context, habitualment pot comptar amb els recursos familiars. Creiem, per tant, que no est justificat circumscriure
lindicador a la poblaci jove, si ms no, fins que no shagi analitzat la
qesti en detall.
Amb relaci a labast del fenomen: el collectiu de persones que
est en situaci NEET s molt redut. Concretament, es troba en
aquesta situaci un 2,3% de la poblaci en edat laboralment activa:
un 1,8% de les persones de 16 a 29 anys i un 2,5% de les persones
de 30 a 64 anys. Aix doncs, la substituci de lindicador NEET OCDE/
Eurostat (que inclou els desocupats que no estudien i una important
diversitat de situacions dins la inactivitat) per lindicador NEET-restringit ha perms proporcionar una visi sobre el fenomen que creiem
que s ms acurada. Igual que han fet altres investigacions crtiques
amb ls imperant del concepte, els resultats aqu mostrats redueixen
el collectiu de persones que es troben en situaci NEET a unes xifres
prcticament marginals, totalment allunyades de les magnituds que
resulten de loperativitzaci estndard del concepte.
Amb relaci a la novetat del fenomen: estar en situaci NEET no
s un fenomen nou. Tot i que aquesta recerca sha centrat en el
perode 2005-2011, la comparaci puntual que sha fet amb dades
de lany 1994 i 1998 ha perms constatar que en el passat ja hi havia
persones que es trobaven en situaci NEET. De fet, si no es parlava

pg. 60 / Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social

del fenomen s, senzillament, perqu no existia el concepte. La seva


invenci al Regne Unit lany 1999 va permetre fer emergir una realitat fins
llavors ignorada, tant per lacadmia com per les poltiques pbliques.
Amb relaci a les caracterstiques dels individus: estar en situaci
NEET est relacionat amb les variables de desigualtat. Entre el
conjunt de la poblaci que es troba en aquesta situaci, les dones,
les persones amb pocs estudis i la poblaci de nacionalitat estrangera es troben sobrerepresentats. Entre els i les joves en situaci
NEET, les noies tamb estan sobrepresentades, tot i que menys;
per la poblaci de nacionalitat estrangera est ms sobrerepresentada que entre la poblaci major de 29 anys. En sntesi, els resultats daquesta recerca concorden amb els dels estudis realitzats a
nivell europeu, que ressalten la importncia dels factors estructurals
amb relaci al fenomen NEET, ja siguin individuals (com el gnere,
ledat, la nacionalitat o el nivell de formaci de lindividu) o vinculats
al territori (males comunicacions, manca dinfraestructures o doferta
formativa, etc.). La recerca europea tamb destaca la importncia
dels factors institucionals (el tipus de rgim de benestar i, sobretot, les caracterstiques del model productiu i laboral de cada pas
condicionen les probabilitats de trobar-se o no en situaci NEET); i
dels factors biogrfics: les recerques qualitatives sobre les persones
joves en situaci NEET expliquen que determinades circumstncies
o caracterstiques personals (haver patit assetjament escolar, tenir
alguna discapacitat, agressions homfobes o racistes, etc.) tamb
estan associades amb la probabilitat de passar, en algun moment
de la trajectria, per lestatus NEET. Aix doncs, tot i que en aquesta
recerca el concepte NEET es defineix amb relaci a la decisi de
lindividu dacceptar o no el rol funcional de treballador, estudiant o
persona amb responsabilitats familiars, s clar que aquesta decisi
no depn nicament de lactitud de lindividu amb relaci a aquests
rols, sin que aquestes actituds estan fortament relacionades amb un
seguit de condicionants socials. En aquest sentit, cal tenir en compte
que la vulnerabilitat no s simplement una conseqncia de dficits
personals sin que els patrons de demanda de fora de treball en
la nova economia estan fracassant a lhora de proporcionar oportunitats de seguretat laboral a llarg termini per a un nombre important
de joves (Furlong, 2005: 567). En aquest sentit, les dues estratgies

Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social / pg. 61

que poden explicar les variacions de la taxa dindividus en situaci


NEET (estratgia dactivaci i de desactivaci) estan relacionades
amb el context socioeconmic general. El fenomen NEET, com tants
daltres, s el resultat agregat duna suma de decisions individuals
fortament condicionades per un context socioeconmic que genera
importants desigualtats.

Rellevncia de lindicador per a la detecci de situacions de risc


Lindicador NEET-restringit ha perms obtenir una visi ms acurada i
homognia del collectiu en situaci NEET, ja que nha excls una srie
de situacions en qu el rebuig de lindividu al rol de treballador o estudiant no sexplica per la seva incapacitat dassumir-los o per lassumpci
daltres responsabilitats. Aix doncs, lindicador NEET-restringit fa referncia a un collectiu que aparentment no t impediments objectius per
assumir algun daquests rols sin que, a priori, sembla que els rebutja
(encara que sigui de manera passiva).
Fins a quin punt podem afirmar que trobar-se en aquesta situaci est
vinculat amb el risc dexclusi social? Dentrada, cal recordar que dins
del collectiu acotat per lindicador NEET-restringit es poden amagar situacions que comporten un impediment objectiu al treball o a lestudi:
persones amb addiccions, amb poques habilitats daprenentatge o amb
dficits importants en les habilitats relacionals. Creiem, per, que aquest
collectiu s minoritari entre les persones que detecta el nou indicador.
En segon lloc, la vinculaci entre levoluci de latur i de la situaci NEET
suggereix que una part dels individus en situaci NEET, especialment
entre els i les joves, sn desocupats desanimats de cercar feina. Aix
implicaria que els individus que shi troben comparteixen part dels riscos
associats a latur de llarga durada (Furlong, 2006).
A ms, en la present recerca, les caracterstiques dels individus joves en
situaci NEET coincideixen parcialment amb les investigacions realitzades a partir de lindicador NEET OCDE/Eurostat i amb una investigaci
qualitativa recent sobre el collectiu a Espanya feta a partir duna operativitzaci del concepte semblant a la nostra (Navarrete, 2011). Els resultats de totes aquestes recerques evidencien que el collectiu de joves en

pg. 62 / Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social

situaci NEET es troba en risc dexclusi social. Aix, per exemple, el fet
que trobar-se en aquesta situaci sigui molt ms freqent entre els perfils educatius baixos concorda amb les dalguns plantejaments (com els
de la teoria del capital hum) que relacionen els processos dexclusi en
les societats contempornies amb la manca de qualificaci. No obstant
aix, el fet que una tercera part del collectiu la formin joves amb estudis
postobligatoris o superiors vincula el fenomen amb les tendncies actuals dextensi a tots els grups socials de la vulnerabilitat laboral i social.
Amb relaci al sexe, la major propensi de les noies a estar en aquesta
situaci (a pesar del major nivell de formaci assolit) concorda amb els
resultats duna investigaci sobre les trajectries juvenils realitzada a vuit
pasos europeus, que mostren que en tots els estats les noies estan potencialment ms en risc que els nois a pesar del nivell de formaci ms
alt (EGRIS, 2002). Finalment, un collectiu especialment vulnerable -com
s el de les persones amb nacionalitat estrangera- tamb t una major
probabilitat de trobar-se en situaci NEET.
Aix doncs, lanlisi quantitativa mostra com, entre els i les joves, les variables tradicionals de desigualtat estan relacionades amb el fet destar
en situaci NEET, en el sentit que els grups ms vulnerables tenen ms
probabilitats de trobar-shi. Complementriament, la recerca qualitativa
explicita el risc que comporta trobar-se en aquesta situaci amb relaci
a lexclusi social i conclou que lallunyament daquestes persones dels
rols tradicionals parece que les libera de sufrimientos emocionales pero
les sita en una zona de peligro en la que la desafiliacin les puede
conducir haca la exclusin y la marginalidad (Navarrete, 2011: 46). En
aquesta recerca centrada en les persones joves, els individus en situaci NEET estan marcats per una carencia absoluta de expectativas de
mejora a corto y medio plazo, y cuya situacin personal es percibida
(...) de manera anmica, por la mayor parte de ellos/as, o crudamente
desesperanzada (op. cit.: 95). No obstant aix, la totalitat dels joves
entrevistats en la citada recerca viuen a la llar dorigen en la qual algun
progenitor aporta ingressos; i dues terceres parts dels i de les joves en
situaci NEET detectats en la present recerca no estan emancipats. En
aquest sentit, s difcil vincular aquestes persones amb la individualitat
negativa de Castel (1997), basada en la manca de suports quotidians
bsics; o amb la cultura de la dependncia de Murray (1984), basada
en el suport suposadament inhabilitant dels subsidis estatals; sin que

Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social / pg. 63

s desperar que sigui la famlia, un cop ms, la que proporcioni a bona


part daquests joves el suport que necessiten en un context laboral juvenil marcat, en bona part dels casos, per contnues entrades i sortides
docupacions precries (MacDonald, 2008).
Aix doncs, les conseqncies negatives de trobar-se en situaci NEET
apareixerien, per a alguns joves, a mitj i a llarg termini, en funci de
limpacte que aquesta situaci pugui tenir en les trajectries dels i de les
joves. Probablement, la influncia destar en aquesta situaci en la futura
trajectria de lindividu dependr de la durada daquest perode i de les
possibles repeticions.
Finalment, tamb queda per investigar limpacte del fet destar en situaci NEET entre els individus no joves, circumstncia derivada del fet
que les investigacions realitzades shan circumscrit al collectiu jove. No
obstant aix, dalgunes investigacions sobre exclusi social en el conjunt de la poblaci (Sarasa, 2009; CIIMU, 2008), tot i que no han utilitzat
el concepte NEET, sen desprn que la inactivitat (en un sentit ampli que
en part concorda amb la situaci NEET) sovint es vincula amb el risc
dexclusi.

Consideracions sobre les intervencions al voltant del fenomen


En conclusi, lindicador NEET-restringit s til per conceptualitzar, quantificar i monitoritzar un fenomen vinculat a processos dexclusi social i,
per tant, per implementar intervencions ms precises adreades a les
persones que es troben en aquesta situaci, joves o no. Ara b, tamb
sha argumentat que el fet de trobar-se en aquesta situaci respon a
problemes estructurals profunds de la societat catalana, alguns compartits amb el conjunt dEuropa, daltres ms propis del nostre rgim de benestar familista. En aquest sentit, s important tenir en compte algunes
qestions sobre les actuacions adreades a aquesta problemtica:
Joves i adults. Aquesta recerca ha mostrat lexistncia dun nombre important de persones dentre 30 i 64 anys que es troben en
situaci NEET: de fet, els majors de 29 anys sn el 77% del total de
persones en aquesta situaci. Certament, s possible que limpacte

pg. 64 / Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social

a llarg termini sigui ms gran i negatiu en el cas dels joves que en el


dels adults, tal com suggereixen (sense constatar-ho) Barham et al.
(2009). No obstant aix, el fet que el 63,4% dels i de les joves que
es troben en situaci NEET no estiguin emancipats fa pensar que el
paraiges familiar possibilita unes certes condicions de vida a bona
part daquests joves (a travs de laportaci dels altres membres de la
llar) (Meil, 2011); circumstncia que no necessriament apareix entre
la poblaci adulta. En aquest sentit, seria interessant saber fins a quin
punt el fet de trobar-se en situaci NEET t unes caracterstiques especfiques amb relaci al risc dexclusi social; i observar el diferent
impacte que t sobre els individus joves i adults.
Smptoma i malaltia. Les recerques realitzades sobre el fenomen NEET
mostren que trobar-se en situaci NEET pot ser una circumstncia
ocasional o, per contra, duna certa durada; i, complementriament,
un individu pot trobar-se en aquesta situaci en diverses ocasions.
En aquest sentit, les intervencions adreades a aquest collectiu han
devitar caure en el parany de centrar-se principalment a aconseguir
fer canviar lestatus del mxim nombre de persones en situaci NEET
a situaci EET (en educaci, treball o formaci), ja que:
- Centrar-se a aconseguir aquest canvi de situaci pot provocar prioritzar les actuacions amb els individus en una situaci de menor
vulnerabilitat (aquells a qui s ms fcil induir un canvi destatus) i
bandejar, precisament, els qui ms ajuda necessiten.
- Limportant no s aconseguir el canvi de situaci sin a) que lindividu pugui mantenir-se en el nou estatus (cal evitar trajectries
dentrada i sortida de lestatus NEET); i b) aconseguir que el nou
estatus permeti aconseguir, directament o no, unes bones condicions dexistncia (cal evitar posicionar lindividu en una situaci de
vulnerabilitat permanentment).
- Igualment, el target de les poltiques de lluita contra lexclusi social
no shauria de definir a partir de lestatus dactivitat (per exemple,
centrar-se nicament en els desocupats de llarga durada i en les
persones en situaci NEET) sin a partir duna srie de factors de
risc que poden ser compartits per treballadors i per treballadores en

Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social / pg. 65

situaci precria o per persones jubilades, per exemple. En aquest


sentit, conv recordar que les situacions dexclusi social no noms estan vinculades a lexclusi de locupaci sin a un conjunt
de factors que, combinats, poden conduir a aquesta situaci. La
lluita contra lexclusi social no ha de centrar-se nicament en la
dicotomia ocupat / no ocupat sin que tamb implica fer intervencions per millorar la qualitat de locupaci. Aix doncs, trobar-se en
situaci NEET no ha de ser percebut com un problema en si sin
com un smptoma que pot amagar les situacions sobre les quals
realment cal intervenir.
Individu i societat. El fet -que pot ser relativament habitual (especialment en perodes de crisi)- dentrar i sortir de la situaci NEET
evidencia la necessitat de situar aquest fenomen en el marc de la
vulnerabilitat de les trajectries laborals dels individus, especialment
dels joves, en el context del model mediterrani docupaci. En aquest
model, la temporalitat, lentrada i sortida de latur i, com sabem ara,
de la situaci NEET, sn elements estructurals derivats duna forta
segmentaci del mercat de treball que se centra principalment en la
poblaci juvenil. Si bona part dels i de les joves en desocupaci, en
situaci NEET o amb ocupacions precries poden sobreviure en
aquestes circumstncies s degut a les caracterstiques del model de
benestar catal, en qu el model familista implica que les persones joves absorbeixen limpacte de les crisis econmiques. Tal com diem
en un altre lloc, el sacrifici dels joves es fa per salvar les generacions adultes en una societat en qu les poltiques socials no serien
prou fortes per garantir unes condicions dexistncia mnimes a bona
part de les famlies en cas que lexclusi o la vulnerabilitat laboral es
reparts de forma ms equitativa (Serracant, 2010). En definitiva, tot
i que sn necessries, les poltiques que posen laccent en lagncia
de lindividu ms que no pas en els factors estructurals que la condicionen tenen un recorregut escs. No intervenir sobre aquests factors
implica assumir un model ocupacional en qu les generacions joves
es veuen privades del seu futur per tal de garantir el present de les
generacions adultes.

pg. 66 / Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social

Canvis i continutats en les trajectries juvenils


La constataci que trobar-se en situaci NEET no s un fenomen nou
i que les seves variacions depenen del cicle econmic suggereix que,
amb relaci a les trajectries dinserci laboral que segueixen les persones joves a Catalunya, les continutats poden ser tan importants com
els canvis. En una altra recerca (Serracant, 2010) ja havem mostrat com
les caracterstiques del rgim de benestar juvenil catal (Alegre, 2010)
tendeixen a reforar alguns dels patrons tradicionals de transici, basats
en la lgica desperar, a la llar dorigen, que apareguin les circumstncies
propcies a lemancipaci (Van de Velde, 2008a). Aix, les caracterstiques del model productiu catal i dun model mediterrani docupaci
que tendeix a segmentar el mercat de treball i que t en els i les joves
un dels collectius ms vulnerables; la feblesa de les poltiques pbliques
catalanes i la seva escassa capacitat per estimular la mobilitat social i
evitar la reproducci intergeneracional de les desigualtats socials (Miret
et al., 2008); i la preeminncia de la famlia dorigen com a provedora
principal de recursos per a les trajectries de transici juvenils estarien
provocant, conjuntament, que els canvis en aquestes trajectries detectats a nivell europeu (vegeu el captol 1) estiguessin afectant menys
la joventut catalana. A Catalunya, les oportunitats transicionals dels i de
les joves es veuen constretes per larticulaci del rgim de benestar, que
estimula la continutat duna lgica familista en les transicions. Aquesta circumstncia propicia la reproducci de les desigualtats, ja que els
recursos que les famlies poden mobilitzar i les estratgies que poden
adoptar per facilitar les transicions dels seus fills sn desiguals. Efectivament, i amb relaci a les persones joves en situaci NEET, tant aquesta
recerca com la de Navarrete (2011) mostren que aquestes trajectries apareixen, majoritriament, sota el paraigua de la famlia dorigen.
Aquesta, en un context descassetat doportunitats laborals i programes
dintervenci, estaria oferint a les persones joves el temps despera necessari per a la concreci de la seva trajectria.

Generaci ni-ni i estigmatitzaci de les persones joves


Aquesta recerca ha consistit en un procs de depuraci dels indicadors que habitualment sutilitzen per quantificar el nombre de perso-

Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social / pg. 67

nes en situaci NEET. Els resultats daquest procs mostren que les
persones joves pateixen una estigmatitzaci a priori per part dalguns
acadmics, dinstitucions pbliques i de mitjans de comunicaci. El nou
indicador (NEET-restringit) permet constatar que el collectiu de persones en situaci NEET s marginal i tant com entre la poblaci adulta
com entre la jove. Recordem que el principal mecanisme utilitzat per depurar lindicador ha estat excloure de loperativitzaci aquelles persones
que fan algun tipus dactivitat vinculada amb el mn del treball (buscar
feina o realitzar treball reproductiu) i aquelles persones que tenen un
impediment objectiu per fer-la. Aix doncs, veiem que lassociaci entre
trobar-se en situaci NEET i una actitud de passivitat respecte a aquests
rols nicament pot aplicar-se a una petita part de la poblaci (jove o no),
i en cap cas al conjunt dels i de les joves que, segons lindicador usat per
lOCDE i la Comissi Europea, es troben en situaci NEET.
Latribuci al conjunt daquests joves de les suposades caracterstiques
duna petita part daquest grup sha fet de manera acrtica i ha estat
impulsada pels investigadors i per les institucions que han creat i difs
aquestes dades. A ms a ms, el volum de joves considerats com a
NEET o ni-ni a partir de les dades estndard ha facilitat que, finalment,
tota una generaci hagi estat etiquetada com a tal i se lhagi vinculat al
debat sobre la crisi de valors. Com hem dit, les dades que es desprenen de lindicador NEET-restringit evidencien la marginalitat numrica del
collectiu (s a dir, en cap cas es pot parlar dun fenomen que caracteritzi el conjunt de la generaci jove); i tamb mostren que trobar-se en
aquesta situaci no s un fenomen nou i que tamb s com entre la
poblaci no jove (s a dir, no es pot associar nicament a la generaci
jove actual).
En una recerca recent, Figueras i Mauri (2010) mostren un cert biaix en
el tractament informatiu de les persones joves, ja que apareixen poc en
el mitjans; quan ho fan, les problemtiques que els joves causen a la
societat tenen ms presncia que les problemtiques que tenen els propis joves; sovint es detecta una actitud negativa del narrador respecte
als i a les joves; i en la gran majoria de les notcies sobre el collectiu no
sutilitzen fonts dinformaci joves. No obstant aix, el tractament informatiu de les persones joves s noms una de les etapes dels processos
destigmatitzaci de les persones joves (Pars et al., 2006), perfectament

pg. 68 / Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social

illustrat pel cas de la generaci ni-ni: una percepci distorsionada de


la poblaci juvenil (associada a ociositat, perillositat, etc.) genera demandes socials dintervencions pbliques per redrear el collectiu; intervencions que sovint sinicien amb estudis (o la construcci dindicadors)
nicament adreats al collectiu jove i que generen un efecte microscopi, de manera que no es poden comparar els resultats amb la poblaci
no jove ni contextualitzar-los adequadament; investigacions que, quan
sn difoses, proporcionen arguments als mitjans de comunicaci per
seguir alimentant lestigmatitzaci del collectiu. En aquest sentit, seria
convenient que, tal com proposen Figueras i Mauri (op. cit.), siniciessin
actuacions que contribussin a generar una imatge social de les persones joves ms ajustada a la realitat i que permetessin desenvolupar
poltiques i programes ms propers a les seves necessitats.
Certament, som conscients que en treure letiqueta de ni-ni a tota una
generaci de joves, a canvi, es pot acabar estigmatitzant encara ms les
persones que es troben en situaci NEET (joves o no) tal com sha definit
en aquest text. Es podria pensar que els NEET purs sn aquells individus que efectivament compleixen les caracterstiques que havien estat
imputades a bona part de la generaci jove actual (indolncia, ociositat,
manca de comproms, irresponsabilitat, etc.). No obstant aix, creiem
que al llarg de les pgines precedents sha contextualitzat adequadament el fenomen i les seves vinculacions amb el context econmic, les
estructures de desigualtat i les mancances de les poltiques pbliques.
Lluny de ser un problema individual vinculat exclusivament o fins i tot
principalment a les actituds individuals, el cas de les persones en situaci NEET exemplifica els processos dexclusi que apareixen en una
societat marcada per una forta segmentaci del mercat de treball i per
unes poltiques pbliques que tendeixen a facilitar la reproducci de les
desigualtats socials.

Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social / pg. 69

pg. 70 / Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social

Bibliografia

ALBAIGS, B. Joves, treball i rgim de benestar. A M. A. ALEGRE (coord.).


El rgim de benestar juvenil a Catalunya. Fonts de benestar i oportunitats
transicionals dels joves catalans. Barcelona: Direcci General de Joventut.
(pendent de publicaci).
ALEGRE, M. A. (coord.) (2010). El rgim de benestar juvenil a Catalunya.
Fonts de benestar i oportunitats transicionals dels joves catalans. A Secretaria de Joventut. Pla Nacional de Joventut 2010-2020. Sntesi dels estudis
davaluaci realitzats per la Secretaria de Joventut. Barcelona: Secretaria de
Joventut, p. 23-37.
BAIZN, P.; MICHIELIN, F. i BILLARI, F. (2002). Political Economy and Life
Course Patterns: The Heterogeneity of Occupational, Family and Household
Trajectories of Young Spaniards. A Demographic Research, vol. 6, nm. 8,
p. 190-240.
BARHAM, C. et al. (2009). Young people and the labour market. A Economic & Labour Market Review, vol. 3, nm. 4, p.17-29.
BAUMAN, Z. (1992). Intimations of Postmodernity. London: Routledge.
BECK, U. (1992). Risk Society. Towards a New Modernity. London: Sage.
BIGGART, A.; FURLONG, A. i CARTMEL, F. (2008). Modern youth transitions: choice biographies and transitional linearity. A R. BENDIT i M. HAHN
(eds.). Youth Transitions: Process of Social Inclusion and Patterns of Vulnerability in a Globalised World. Opladen: Budrich Publishers.
BIGGART, A. i WALTHER, A. (2006). Coping with Yo-Yo Transitions. Young
Adults Struggle for Support, between Family and State in Comparative Perspective. A C. LECCARDI i E. RUSPINI (eds.). A New Youth? Young people,
Generations and Family Life. Aldershot: Ashgate, p. 41-62.

Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social / pg. 71

BYNNER, J. i PARSONS, S. (2002). Social Exclusion and the Transition from


School to Work: The Case of Young People Not in Education, Employment,
or Training (NEET). A Journal of Vocational Behaviour, nm. 60, p. 289-309.
CASTEL, R. (2007). La metamorf osis de la cuestin social: una crnica del
salariado. Buenos Aires: Paids.
CAVALLI, A. i GALLAND, O. (dir.) (1993). Lallongement de la jeunesse. Poitiers:
Actes Sud - Observatoire sociologique du changement social.
CAVALLI, A. i GALLAND, O. (eds.) (1995). Youth in Europe. London: Pinter.
CIIMU (2008). Informe sobre la inclusi social a Espanya 2008. Barcelona:
Fundaci Un Sol Mn.
COLLEY, H. i HODKINSON, H. (2001). Problems with Bridging the Gap:
the reversal of structure and agency in addressing social exclusion. A Critical Social Policy, nm. 21, p. 335-359.
Connexions. National Evaluacion and Research Strategy (2003). Tackling
NEETs. Research on actions and other factors that can contribute to a reduction in the numbers of young people Not in Education, Employment or
Training [NEET].
COPPS, J. i KEEN, S. (2009). Getting back on track. Helping young people
not in education, employment or training in England. London: New Philanthropy Capital.
Department for Children, Schools and Families (2009). Participation in education, training and employment by 16-18 year olds in England. Disponible en lnia a: <http://www.education.gov.uk/rsgateway/DB/SFR/s000849/
sfr12-2009v2.pdf> [Consulta: maig de 2012].
Department for Children, Schools and Families (2010). Participation in education, training and employment by 16-18 year olds in England. Disponible en lnia a: <http://www.education.gov.uk/rsgateway/DB/SFR/s000938/
sfr18-2010v2.pdf> [Consulta: maig de 2012].

pg. 72 / Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social

Department for Education and Skills (1999). Education and Labour Market
Status of Young People in England Aged 16-18: 1992-1998. Statistical Bulletin, nm. 11. Disponible en lnia a: <http://www.education.gov.uk/rsgateway/DB/SBU/b000092/b11-1999.pdf> [Consulta: maig de 2012].
Department for Education and Skills (2000). Youth Cohort Study: Education,
Training and Employment of 16-18 Year Olds in England and the Factors
Associated with Non-Participation. Statistical Bulletin, nm. 2. Disponible en
lnia a: <http://www.education.gov.uk/rsgateway/DB/SBU/b000162/b022000.pdf> [Consulta: maig de 2012].
Department for Education and Employment (2006). Participation in education,
training and employment by 16-18 year olds in England: 2004 and 2005.
Department for Education (2010). NEET Statistics - Quarterly Brief. Disponible en lnia a: <http://www.education.gov.uk/rsgateway/DB/STR/d000950/
osr18-2010.pdf> [Consulta: maig de 2012]
DU BOIS-REYMOND, M. (1995). Future Orientations of Dutch Youth: The
Emergence of a Choice Biography. A A. CAVALLI i O. GALLAND (eds.).
Youth in Europe. London: Pinter, p. 201-222.
EGRIS (2001). Misleading Trajectories: Transition Dilemmas for Young Adults
in Europe. A Journal of Youth Studies, vol. 4, nm. 1, p. 101-118.
EGRIS (2002). Leading or Misleading Trajectories? Concepts and Perspectives. A A. WALTHER i B. STAUBER (eds.). Misleading Trajectories. Integration Policies for Young Adults in Europe. Opladen: Laske + Budrich.
ESPING-ANDERSEN, G. (1990). The Three Worlds of Welfare Capitalism.
Cambridge: Cambridge University Press.
European Comission (2007). Employment in Europe 2007. Directorate-General for Employment, Social Affairs and Equal Opportunities.
European Comission (2009). Employment in Europe 2009. Directorate-General for Employment, Social Affairs and Equal Opportunities.

Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social / pg. 73

European Comission (2010a). Employment in Europe 2010. Directorate-General for Employment, Social Affairs and Equal Opportunities.
European Comission (2010b). EU Youth Report 2009. Directorate-General
for Education and Culture.
European Comission (2010c). Youth on the Move. An initiative to unleash the
potential of young people to achieve smart, sustainable and inclusive growth
in the European Union. Disponible en lnia a: <http://ec.europa.eu/education/yom/com_en.pdf> [Consulta: maig de 2012].
FIGUERAS, M. i MAURI, M. (2010). Mitjans de comunicaci i joves. Anlisi
de la situaci, mecanismes dintervenci i decleg per a un tractament informatiu adequat de les persones joves. Barcelona: Secretaria de Joventut.
FURLONG, A. (2006). Not a very NEET solution: representing problematic
labour market transitions among early school leavers. A Work, Employment
& Society, nm. 20, p. 553-569.
FURLONG, A.; CARTMEL, F. i BIGGART, A. (2006). Choice biographies
and transitional linearity: Re-conceptualizing modern youth transitions. A
Papers: Revista de sociologia, nm. 79, p. 225-239
GIDDENS, A. (1991). Modernity and self-identity: Self and society in the late
modern age. Cambridge: Polity Press.
HOGGARTH, L. i SMITH, D. I. (2004). Understanding the Impact of Connexions on Young People at Risk. Department for Education and Skills, Research
Report, nm. 607.
ILO (2006). Changing Patterns in the World of Work. International labour
conference. 95th Session 2006. Report I (C). Ginebra: OIT.
INUI, A. (2005). Why Freeter and NEET are Misunderstood: Recognizing the
New Precarious Conditions of Japanese Youth. A Social Work & Society,
vol. 3, nm. 2.

pg. 74 / Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social

LECCARDI, C. (2006). Facing Uncertainity. Temporality and Biographies in


the New Century. A C. LECCARDI i E. RUSPINI (eds.). A New Youth? Young
People, Generations and Family Life. Aldershot: Ashgate, p. 15-40.
LIPOVETSKY, G. (1987). LEmpire de lphmre: la mode et son destin
dans les socits modernes. Pars: Gallimard.
MACDONALD, R. (2008). Disconnected Youth? Social Exclusion, the Underclass & Economic Marginality. A Social Work & Society, nm. 6.
MACHADO, J. (2000). Transitions and youth cultures. A International Social
Science Journal, nm. 164, p. 219-232.
MAGUIRE, S. i RENNISON, J. (2005). Two Years On: The Destinations of
Young People who are Not in Education, Employment or Training at 16. A
Journal of Youth Studies, vol. 8, nm. 2, p. 187-201.
MAYER, K. U. (2001). The paradox of global social change and national
path dependencies. Life course patterns in advanced societies. A A. Woodward i M. Kohli (eds.). Inclusions and exclusions in European societies. New
York: Routledge, p. 89-110.
MEIL, G. (2011). Individualizacin y solidaridad intergeneracional. Barcelona:
Obra Social La Caixa.
MURRAY, C. (1984). Losing Ground: American Social Policy, 1950-1980.
New York: Basic Books.
NAVARRETE, L. (dir.) (2011). Desmontando a ni-ni. Un estereotipo juvenil en
tiempos de crisis. Madrid: Instituto de la Juventud.
NAVARRO, M. i MATEO, M. J. (1993). Informe Juventud en Espaa. Madrid:
Instituto de la Juventud.
OCDE (2010). Education at a Glance 2010. OCDE Indicators. OCDE.
Oficina Internacional del Trabajo (2006). Cambios en el mundo del trabajo. Conferencia internacional del trabajo. 95 reunin, 2006. Informe I (C). Ginebra: OIT.

Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social / pg. 75

OLIVER, J. (dir.) (2011). ndice laboral. Junio, 2011. Manpower Group.


PARS, P. et al. (2006). La recerca sobre joventut a Catalunya. A Papers:
Revista de sociologia, nm. 79, p. 285-317.
PEMBERTON, S. (2008). Tackling the NEET generation and the ability of
policy to generate a NEET solution evidence from the UK. A Environment
and Planninc C: Government and policy, vol. 26, p. 243-259.
QUINTINI, G. i MARTIN, S. (2006). Starting well or losing their way? The position of youth in the labour market of the OCDE countries. A OCDE Social,
Employment and Migration Working Papers, nm. 39.
RAFFO, C. i REEVES, M. (2000). Youth Transitions and Social Exclusion:
Developments in Social Capital Theory. A Journal of Youth Studies, vol. 3,
nm. 2, p. 147-166.
ROBSON, K. (2008). Becoming NEET in Europe: A Comparison of Predictors and Later-Life Outcomes. Paper presented at the Global Network on
Inequality Mini-Conference on February 22. New York.
SARASA, S. i SALES, A. (2009). Itineraris i factors dexclusi social. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
SERRACANT, P. (2010). Formaci i ocupaci dels joves: polaritzaci social i
reproducci de les desigualtats. A M. CAPRILE et al. Anuari sociolaboral de
Catalunya 2009. Fundaci La Fbrica.
SERRACANT, P. (2012). Changing youth? Continuities and ruptures in
transitions into adulthood among Catalan young people. A Journal of Youth
Studies, vol. 15, nm. 2, p. 161-176.
Social Exclusion Unit (1999). Bridging the Gap: New Opportunities for 16-18
Year Olds not In Education, Employment Or Traning. Londres: Social Exclusion Unit.

pg. 76 / Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social

STAUBER, B. i WALTHER, A. (2002). Introduction: Young Adults in Europe


Transitions, Policies and Social Change. A EGRIS (ed.). Misleading Trajectories. Integration Policies for Young Adults in Europe? Opladen: Leske +
Budrich, p. 11-26.
STAUBER, B. i WALTHER, A. (2006). De-standarised pathways to adulthood: European perspectives of informal learning on informal networks. A
Papers: Revista de sociologia, nm. 79, p. 241-262.
UGT (2005). Els altres joves: un collectiu a tenir en compte. Barcelona:
UGT.
VAN DE VELDE, C. (2008a). Devenir adulte. Sociologie compare de la jeunesse en Europe. Pars: Presses Universitaires de France.
VAN DE VELDE, C. (2008b). Fer-se adult. Sociologia comparada de la joventut a Europa. Barcelona: Secretaria de Joventut.
WALTHER, A. (2006). Regimes of youth transitions: Choice, flexibility and
security in young peoples experiences across different European contexts.
A Young, nm. 14, p. 119-139.
WALTHER, A. i POHL, A. (2005). Thematic Study on Policy Measures concerning Disadvantaged Youth: Final Report. Tbingen: IRIS.
WALTHER, A. et al. (2002). Misleading Trajectories: Integration Policies for
Young Adults in Europe? Opladen: Leske + Budrich.
YATES, S. i PAYNE, M. (2006). Not so NEET? A Critique of the Use of NEET
in Setting Targets for Interventions with Young People. A Journal of Youth
Studies, vol. 9, nm. 3, p. 329-344.

Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social / pg. 77

pg. 78 / Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social

ANNEX

Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social / pg. 79

S/No

S/No

Estudiant

No estudiant


Ocupat

No estudiant

Estudiant

S/No

S/No

S/No

Cerca activa
docupaci*

Jubilat

Creu que no trobar feina


Altres raons
No ho sap

Inclosa

Inclosa

Inclosa

Exclosa

Exclosa

Exclosa

Exclosa

Exclosa

Inclosa

Inclosa

Exclosa

** Disponibilitat per treballar: Estar (S) o no estar (No) disponible per comenar a treballar abans de 15 dies en el cas de trobar una ocupaci. Els individus que cerquen activament una ocupaci (i que
per tant haurien de ser considerats poblaci activa desocupada) per no estan disponibles per comenar a treballar sn classificats com a poblaci inactiva.

* Cerca activa docupaci: Complir (S) o no complir (No) els requisits marcats per lEurostat per ser considerats poblaci activa desocupada (veure la Restricci 1 de la secci anterior).

Regulaci docupaci

No pertinent

Malaltia o incapacitat


No pertinent

Altres responsabilitats familiars

No

Cura de nens o persones dependents

Altres raons
No ho sap

No estudiant

Exclosa

Malaltia o incapacitat

No

Exclosa

Responsabilitats familiars o raons personals

Inclosa

Completar els estudis

Inclosa

Exclosa


Inactiu

Altres raons

Exclosa

No ho sap

No

Exclosa

Inclosa

Exclosa

Exclosa

Exclosa

Exclosa

Exclosa

Inclusi en lindicador
NEET-restringit

Malaltia o incapacitat

Responsabilitats familiars o raons personals

No

No pertinent

No pertinent

No pertinent

No pertinent

No pertinent

No pertinent

Ra per no cercar ocupaci


o ra de la no disponibilitat per treballar

Completar els estudis

S/No

S/No

S/No

Disponibilitat
per treballar**

S/No

Estudiant


Desocupat

Cerca
docupaci

Relaci amb
els estudis

Situaci
dactivitat

TAULA 1. Situacions dactivitat laboral contemplades per a la construcci de lindicador NEET-restringit. Qestionari EPA de 2005

pg. 80 / Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social

Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social / pg. 81

Total

Ocupats

Desocupats

Inactius-estudiants

Inactius-altres

Inactius - NEET-restringit

Total

Inactius - NEET-restringit

Inactius-altres

Inactius-estudiants

Desocupats

Inactius - NEET-restringit

Inactius-altres

Total

Inactius-estudiants

Ocupats

Desocupats

Ocupats

Situaci dactivitat

2005

4.642,9

152,1

688,2

294,8

245,6

3.262,1

3.357,1

119,7

611,4

42,0

135,2

2.448,7

1.285,8

32,4

76,8

252,8

110,4

813,4

Font: Enquesta de poblaci activa (Idescat). Elaboraci prpia

Total

30 a
64 anys

16 a
29 anys

Edat

4.743,7

139,2

670,1

305,5

241,1

3.387,7

3.466,0

104,9

602,2

46,3

148,9

2.563,7

1.277,7

34,3

67,9

259,2

92,2

824,0

2006

4.848,9

100,1

736,9

301,7

245,7

3.487,6

3.576,3

77,1

630,1

44,2

161,0

2.664,0

1.272,6

23,0

106,8

257,5

84,7

823,6

2007

4.897,7

93,4

693,5

293,7

345,4

3.471,7

3.649,0

69,0

612,4

37,7

206,4

2.723,4

1.248,7

24,4

81,1

256,0

139,0

748,3

2008

4.877,7

115,4

662,3

319,7

618,2

3.162,1

3.675,9

87,7

591,7

47,4

386,2

2562,9

1.201,8

27,7

70,6

272,3

232,0

599,2

2009

4.854,1

127,5

620,0

326,1

676,4

3.104,1

3.695,3

98,6

562,7

47,7

447,6

2.538,8

1.158,8

28,9

57,3

278,4

228,8

565,3

2010

4.808,1

111,1

587,6

329,7

733,4

3.046,2

3.695,5

90,7

534,7

42,4

503,5

2.524,2

1.112,6

20,4

52,9

287,3

230,0

522,0

2011

TAULA 2. Evoluci de la situaci dactivitat de la poblaci de 16 a 64 anys, segons grup dedat. Catalunya, 2005-2011. Milers de persones

pg. 82 / Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social

Inactius-altres

Inactius - NEET-restringit

Total

Ocupats

Desocupats

Inactius-estudiants

Total

Ocupats

Desocupats

Inactius-estudiants

Inactius-altres

Inactius - NEET-restringit

Total

Inactius - NEET-restringit

Inactius-estudiants

Desocupats

Inactius-altres

Ocupats

Situaci dactivitat

100

3,3

14,8

6,3

5,3

70,3

100

3,6

18,2

1,3

4,0

72,9

100

2,5

6,0

19,7

8,6

63,3

2005

Font: Enquesta de poblaci activa (Idescat). Elaboraci prpia

Total

30 a
64 anys

16 a
29 anys

Edat

100

2,9

14,1

6,4

5,1

71,4

100

3,0

17,4

1,3

4,3

74,0

100

2,7

5,3

20,3

7,2

64,5

2006

100

2,1

15,2

6,2

5,1

71,9

100

2,2

17,6

1,2

4,5

74,5

100

1,8

8,4

20,2

6,7

64,7

2007

100

1,9

14,2

6,0

7,1

70,9

100

1,9

16,8

1,0

5,7

74,6

100

2,0

6,5

20,5

11,1

59,9

2008

100

2,4

13,6

6,6

12,7

64,8

100

2,4

16,1

1,3

10,5

69,7

100

2,3

5,9

22,7

19,3

49,9

2009

TAULA 3. Evoluci de la situaci dactivitat de la poblaci de 16 a 64 anys, segons grup dedat. Catalunya, 2005-2011.
Percentatge respecte a la poblaci de cada grup dedat

100

2,6

12,8

6,7

13,9

63,9

100

2,7

15,2

1,3

12,1

68,7

100

2,5

4,9

24,0

19,7

48,8

2010

100

2,3

12,2

6,9

15,3

63,4

100

2,5

14,5

1,1

13,6

68,3

100

1,8

4,8

25,8

20,7

46,9

2011

Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social / pg. 83

Categoria

77,6
22,4

Obligatoris o inferiors

Secundaris postobligatoris

Superiors

Espanyola

Estrangera

Nivell de formaci assolit


Nacionalitat

23,6
85,7
14,3

Secundaris postobligatoris

Superiors

Espanyola

Estrangera


Nacionalitat

43,6

83,9
16,1

Dona

Obligatoris o inferiors

Secundaris postobligatoris

Superiors

Espanyola

Estrangera

Nivell de formaci assolit


Nacionalitat

33,8

24,9

41,3

56,4

Home


Sexe

33,8

42,6

42,9

Dona

Obligatoris o inferiors

57,1

61,3

No emancipat

Home

38,7

Emancipat

33,6

29,7


Nivell de formaci assolit


Sexe


Situaci demancipaci

46,0

Dona
36,7

54,0

Home


Sexe

32,4

67,6

17,9

23,0

59,1

45,6

54,4

31,5

68,5

19,2

22,2

58,6

47,0

53,0

72,6

27,4

33,8

66,2

15,8

24,3

59,9

43,2

56,8


Ocupats
Desocupats

Caracterstica

Font: Enquesta de poblaci activa (Idescat). Elaboraci prpia

16 a
64 anys

30 a
64 anys

16 a
29 anys

Edat

15,8

84,2

10,6

39,0

50,4

55,4

44,6

14,6

85,4

27,0

28,9

44,1

76,7

23,3

95,7

4,3

16,0

84,0

7,8

40,7

51,4

51,8

48,2

Inactius-
estudiants

13,8

86,2

10,4

16,8

72,8

73,5

26,5

10,4

89,6

10,6

16,2

73,3

73,7

26,3

53,3

46,7

41,5

58,5

9,1

21,7

69,2

71,7

28,3

Inactius-
altres

Situaci dactivitat

28,3

71,7

13,2

18,6

68,2

70,2

29,8

21,3

78,7

12,3

18,0

69,7

75,0

25,0

63,4

36,6

51,5

48,5

16,1

20,4

63,5

54,6

45,4

Inactius-
NEET

15,9

84,1

10,8

23,2

66,1

68,1

31,9

12,0

88,0

11,8

17,2

71,1

74,0

26,0

84,7

15,3

23,9

76,1

8,7

35,3

56,0

56,0

44,0

Total
inactius

TAULA 4. Situaci dactivitat de la poblaci segons grup dedat i caracterstiques del collectiu. Catalunya, dades acumulades del perode 2005-2010.
Percentatge

17,4

82,6

27,2

24,4

48,4

49,4

50,6

15,0

85,0

28,3

22,2

49,6

49,6

50,4

69,5

30,5

24,2

75,8

24,1

30,7

45,1

48,6

51,4

Total

pg. 84 / Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social

ALTRES TTOLS PUBLICATS


EN AQUESTA COLLECCI

1. JOVES ENTRE DOS SEGLES. Francesc-Marc lvaro. 1998


2. NOUS OBJECTIUS PER A LEDUCACI-INFORME DELORS. Enric Masllorens.1998
3. ENQUESTA A LA JOVENTUT DE CATALUNYA. Gabise, SA. 1999
4. JOVES I PARTICIPACI A CATALUNYA. Fundaci Ferrer i Gurdia. 1999
5. 20 ANYS DE PARTICIPACI DEMOCRTICA. 20 ANIVERSARI DEL CONSELL
NACIONAL DE LA JOVENTUT DE CATALUNYA. CNJC. 1999
6. ESTUDI DE COMPORTAMENT DELS JOVES ESTUDIANTS DE BARCELONA.

Centre Jove dAnticoncepci i Sexualitat. 1999
7. LA VIOLNCIA COM A RECURS I COM A DISCURS. Manuel Delgado. 1999
8. ELS JOVES CATALANS EN EL 2011. ELS CANVIS QUE VNEN. Centre dEstudis
Demogrfics. 2000
9. ELS JOVES CATALANS I LHABITATGE. Carme Trilla i Institut DEP. 2000
10. LENTORN QUOTIDI DELS ADOLESCENTS AMB MALALTIES CRNIQUES.
Joan Carles Surs, Russell Viner i Robert W. Blum. 2000
11. TREBALL, VALORS I CANVI. LES RUPTURES EN LA PRECARIETAT. Daniel Ortiz i Ivn
Mir. 2001
12. GENERACI @. LA JOVENTUT AL SEGLE XXI. Carles Feixa. 2001
13. JUGAR TREBALLANT, TREBALLAR JUGANT: LES IDENTITATS JUVENILS I EL DEBAT
SOBRE OCUPACI I OCIOSITAT. Robert G. Hollands. 2001
14. ELS CONTEXTOS CANVIANTS DE LA JOVENTUT AL SEGLE XXI. Andy Furlong i Fred
Cartmel. 2001
15. MIGRACIONS INTERNACIONALS I POBLACI JOVE DE NACIONALITAT ESTRANGERA A
CATALUNYA. Centre dEstudis Demogrfics. 2001

Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social / pg. 85

16. DE LES OPORTUNITATS DESIGUALS A LA MANCA IGUALITRIA DOPORTUNITATS.


Les dimensions de gnere del canvi social i la joventut a Europa. Lynne
Chisholm. 2001
17. ELS TCNICS EN LA POLTICA DE JOVENTUT DE LADMINISTRACI PBLICA CATALANA. Pere Soler(coord.), Albert Bayot, Anna Planas i Josep Vila. 2002
18. JOVENTUT, OKUPACI I POLTIQUES PBLIQUES A CATALUNYA. Ricard Gom
(coord.). 2003
19. ENQUESTA ALS JOVES DE CATALUNYA 2002 AVANAMENT DE RESULTATS. Joaquim Casal, Maribel Garca, Rafael Merino i Miguel Quesada. 2003
20. LA IMMIGRACI I EL TREBALL INTERCULTURAL A LES ENTITATS DEDUCACI EN EL
LLEURE DE CATALUNYA. Diego Herrera, Bernat Albaigs i Merc Garet. 2003
21. CULTURA JUVENIL I GNERE. Roger Martnez. 2003
22. EL TERRITORI I LA MOBILITAT MIGRATRIA DELS JOVES A CATALUNYA. Juan Antonio Mdenes i Joaquim Recao. 2003
23. ELS JOVES CATALANS I LHABITATGE, 1999-2003. Institut DEP. Carme Trilla. 2003
24. CRISI DEL TREBALL I EMERGNCIA DE NOVES FORMES DE SUBJECTIVITAT LABORAL
EN ELS JOVES. Bernat Albaigs (dir.). 2004
25. EMANCIPACI DOMICILIRIA, LABORAL I FAMILIAR DELS JOVES A CATALUNYA. Pau
Miret. 2004
26. ELS NOUS RURALS DEL PALLARS SOBIR. Eva Lluvich i Mnica Ortega. 2004
27. LA SOBREQUALIFICACI ENTRE ELS JOVES CATALANS. Pau Serracant. 2005
28. JOVES ADULTS I POLTIQUES DE JOVENTUT A EUROPA. Premi Joventut 2003.
Juan Manuel Patn. 2005
29. ELS COMPORTAMENTS ALIMENTARIS DELS I LES JOVES EN EL PROCS DEMANCIPACI. Elena Espeitx (dir.). 2006
30. ADOLESCNCIA FEMENINA I RISC SOCIAL. Premi Joventut 2005. Anna Berga.
2007
31. LA INFLUNCIA DE LEDAT EN EL COMPORTAMENT ELECTORAL A CATALUNYA. Ral
Tormos. 2007

pg. 86 / Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social

32. IDENTITAT, INTEGRACI I ESCOLA. ELS JOVES DORIGEN MARROQU A LA PERIFRIA


DE BARCELONA. Premi Joventut 2006. Jordi Pmies. 2008
33. PARTICIPACI, POLTICA I JOVES. Una aproximaci a les prctiques poltiques,
la participaci social i lafecci poltica de la joventut catalana. Isaac Gonzlez, Jordi Collet i Josep Sanmartn. 2008
34. FER-SE ADULT. SOCIOLOGIA COMPARADA DE LA JOVENTUT A EUROPA. Ccile Van
de Velde. 2008
35. LES TRANSICIONS DE LA VIDA ADULTA EN EL CONTEXT DE LA GLOBALITZACI. Carles Sim. 2008
36. UNA NOVA ESCENA DEL DRAMA ENTRE VELL I JOVE / NEW PERFORMANCE OF THE
OLD VS. YOUNG DRAMA. Zygmunt Bauman. 2008
37. ENQUESTA A LA JOVENTUT DE CATALUNYA 2007. Pau Miret, Antoni Salvad, Pau
Serracant i Roger Soler. 2008
38. CATALAN YOUTH SURVEY -2007 EDITION-. Pau Miret, Antoni Salvad, Pau Serracant i Roger Soler. 2009
39. ESTRATGIES, TRAJECTRIES I APORTACIONS DE JOVES TRANS, LESBIANES I GAIS.
Gerard Coll-Planas, Gemma Bustamante i Miquel Miss. 2009
40. STRATEGIES, TRAJECTORIES AND CONTRIBUTIONS OF YOUNG TRANSSEXUALS, LESBIANS AND GAYS. Gerard Coll-Planas, Gemma Bustamante i Miquel Miss.
2010
41. JOVES DORIGEN IMMIGRANT A CATALUNYA. NECESSITATS I DEMANDES. Una aproximaci sociolgica. Amado Alarcn i Rosa Alcalde. 2010
42. THE NEEDS AND DEMANDS OF YOUNG PEOPLE OF IMMIGRANT ORIGINS IN CATALONIA. A sociological approximation. Amado Alarcn i Rosa Alcalde. 2010
43. LLENGUA I JOVES. Usos i percepcions lingstics de la joventut catalana.
Joan Pujolar, Isaac Gonzlez, Anna Font i Roger Martnez. 2010
44. CONDICIONS DE VIDA I HBITS SOCIALS DE LA JOVENTUT DE CATALUNYA. Cristina
Snchez. 2010
45. MITJANS DE COMUNICACI I JOVES. Anlisi de la situaci, mecanismes dintervenci i decleg per a un tractament informatiu adequat de les persones
joves. Mnica Figueras i Marcel Mauri. 2010

Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social / pg. 87

46. CULTURA I JOVES II. Hbits culturals i poltiques pbliques. Xavier Fina, Mart
Comas, Marta Domnech, Snia Marzo i Carles Sp. 2010
47. SALUT I JOVES. Dels contextos i les prctiques de risc a les poltiques de
promoci de la salut. Josep Espluga (coord.). 2010

pg. 88 / Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social

Generaci ni-ni, estigmatitzaci i exclusi social / pg. 89

Una aproximaci sinttica a la situaci


i les necessitats de la joventut a Catalunya.

Letiqueta Generaci ni-ni sha usat per


definir la generaci actual de joves i ha estimulat que se la vinculi amb contravalors
com lociositat, el rebuig a lesfor i, en
darrera instncia, amb la crisi de valors.
El mn acadmic i algunes institucions
internacionals han tingut un paper clau
en la consolidaci del concepte ni-ni
(NEET en angls), a pesar de qu la seva
definici i mesura han estat qestionades
des de la seva creaci, lany 1998. En
aquesta publicaci es fa una anlisi crtica del concepte i de lindicador estndard
per mesurar la poblaci en situaci NEET
i es presenta un indicador alternatiu. Els
resultats ofereixen una perspectiva ms
acurada sobre el fenomen i contribueixen
a relativitzar la seva magnitud i la seva
vinculaci amb la gent jove.