You are on page 1of 24

GNERE,

DROGUES I VIOLNCIES. Una [llarga] estona parlant-ne


amb Gemma Altell.
En el marc daquesta web shan fet diverses entrevistes directament a referents
sobre el fenomen del consum de drogues. Hem entrevistat en Jaume Funes, en
Carles Sed, en David Pere Martnez Or, Oriol Roman, entre daltres. Ara
entrevistem a Gemma Altell. La Gemma s psicloga. Treballa a la Fundaci Salut y
Comunitat (FSYC). Experta en el treball en drogues des duna perspectiva de gnere.
Per aquest motiu, i perqu ens encanta la seva visi, volem esmentar i tractar la
importncia de les desigualats que poden comportar les qestions de gnere quan
es tracta la prevenci i el tractament. A ms, hem aprofundit en conceptes com
empoderament de la dona, o en notcies sobre violncia de gnere que molts dies
apareixen. Es tracta duna transcripci duna bonica conversa de dues hores.
Sobredrogues.net no es fa responsable de les opinions ni judicis de valor dels entrevistats.
Senten que aquestes han de servir-nos per aportar informaci, reflexi i capacitat crtica vers el
tema de les drogues. I perqu cadasc desprs tregui les seves prpies conclusions. Tot i que
pel que fa a aquesta entrevista, i noltes que hem fet, les compartim totalment.
Lentrevista ha estat realitzadael desembre de 2014 per Luca Llombart en el marc de la seva
estada de prctiques durant el curs 2014-2015 (Psicologia UVIC). El seu tutor Jordi Bernabeu- es
fa responsable de la transcripci, tant pel que fa al retard en publicaci i en els seus possibles
errors de contingut i ortogafria, i construcci lxica.
Som conscients de la seva extensi, per en el marc de la web lobjectiu de les entrevistes s
aprofundir tcnicament en un tema. Es pot llegir en temps diversos ;)
Per a citacions: www.sobredrogues.net/altell2015 [en lnia des de 26 de novembre de 2015]




SD - Qui s la Gemma Altell? Presentat tu mateixa.

GA Entenc que hi ha diverses categories de mi que et podria dir:
dona. Ara mateix feminista; professional. Psicloga. Compromesa
amb el treball social, amb el sector social; mare. Molt important;
amiga. Bona amiga; i bona persona. Suposo! s el que crec que
magradaria dir de mi mateixa.

Em preguntes per un tema que especialment minteressant, ja
que s una de les lnies en les que ms mhe dedicat aquest

temps. Vaig comenar a treballar en lmbit de les drogues, fent prevenci -hi he estat
fora anys-. En un moment vaig fer el salt i vaig comenar a treballar amb dona i
violncia de gnere, i va ser llavors quan em vaig adonar que realment hi havia una
lnea en com molt interessant i molt potent i que hi havia molt poca gent que la
estigus desenvolupant, que conegus els dos mbits. Aix em va interessar
especialment perqu es podria dir que dins d lmbit social aquest dos temes sn les
meves dues passions.

SD- Qu et va portar, quina va ser la teva motivaci per acabar treballant el tema de
drogues i gnere?

GA- Quan comences a treballar en temes de gnere te nadones que la gent no laplica
la perspectiva de gnere en altres coses i realment en drogues no hi havia gaireb res.
Professionalment era totalment un desert.

SD- Primer comenarem pels conceptes bsics per emmarcar la entrevista. Quin seria
el punt de partida de la perspectiva de gnere?

GA- Primer: dissociar el sexe del gnere. s a dir, per En el sistema sexe-gnere hi ha dues
una banda una cosa s el sexe biolgic amb el que qestions bsiques: dividir el mn en
naixem, que tot i que aix queda molt clar dentrada, dues categories: homes i dones; i un
cada vegada ho s menys perqu hi ha persones segon nivell que s donar-li a tot que
intersexuals, hi ha gent que t carcters fsics barrejats s donar-li a tot all que s mascul
(ho sigui, tampoc s tant clar ni tan sols la qesti una posici de poder social superior a
biolgica).Histricament sha creat una dicotomia, dos les caracterstiques atribudes a all
categories: els homes i les dones. Aix s un nivell, que s femen.
biolgic; i un altre nivell s com aix sha omplert de
contingut, com sha fet la construcci social del que s un home i una dona. Aquesta s
la base de quines caracterstiques shan atribut als homes i quines shan atribut a les
dones. Aix s el que se li diu el sistema sexe-gnere.

En el sistema sexe-gnere hi ha dues qestions bsiques: dividir el mn en dues
categories: homes i dones; i un segon nivell que s donar-li a tot que s donar-li a tot
all que s mascul una posici de poder social superior a les caracterstiques
atribudes a all que s femen.

SD- Com conviu aquest sistema?

GA- Fatal! Conviu fatal. Perqu estem barrejant dos nivells que no tenen res a veure.
Quan veiem una dona li atribum una srie de caracterstiques, de conductes i
expectatives, etc. que se suposa que ha de tenir pel fet de nixer amb vulva. I amb els

homes... Igual. Aix ens posa en una gbia tant als uns com als altres. El que passa s
que aqu hi ha matisos i aix ens limita a tots, per a les dones les limita ms. Per aix
que deia de que tota caracterstica que est associat a all que s femen est vist en
pitjor posici o que sn qestions no rellevants. Per exemple: les caracterstiques que
tenen que veure amb la sensibilitat, amb la capacitat de comprensi, dempatia, de
resignaci, de submissi... Que estan associades al gnere femen. I que, a ms a ms
s viscut de manera negativa. Sortim pitjor parades generalment.

SD- Com es crea socialment el gnere? s a dir: atribuir unes caracterstiques al home
i unes a la dona.

GA- Aix s una qesti histrica des de que el mn s mn, prcticament. Hi haur
diferents explicacions: essent una mica radical: un element ha estat controlar la
reproducci de lespcie. Les dones podem tenir fills i filles i els homes no. Controlar la
reproducci de lespcie noms es podia fer controlant la sexualitat de les dones, a
mesura que a la prehistria no hi havia famlies nuclears. Les relacions sexuals
sestablien de manera ms natural quant sorgia el desig i per tant desprs aquells fills
no se sabien de qui eren, se sabien de quines dones eren per no de quins homes,
llavors aix, crec, que va ser un element que va condicionar comenar a sotmetre les
dones per poder controlar la sexualitat, al reproducci etc. Aix s ja una cosa ms
ancestral, desprs hi ha altres elements que han vingut ja al segle XVII i XVIII com
lamor romntic i la posici de lhome i de la dona respecte aix. s a dir: hi ha hagut
diferents fornades. El patriarcat ha existit sempre per hi ha hagut moments, en la
Grcia clssica on les dones estaven millor considerades per tot i aix de sempre hi ha
hagut una submissi del home cap a la dona, s que hi ha un element bastant objectiu.
Per en general la fora fsica sha desenvolupat ms en els homes probablement
perqu ells anaven a caar i nosaltres fiem la recollecci. Nosaltres havem de parir,
per aix era una qesti que no tindria que tenir ms repercussi que aquest fet de la
distribuci sexual del treball. Aquest fet tamb va influir que els homes fessin unes
coses i les dones fessin unes altres que va comportar unes diferncies a un altre nivell.

SD- Per tant, hi ha estereotips de gnere?

GA- Si, totalment.

SD- On els podem observar, per exemple? Com a travs del llenguatge, com els
podem identificar?

GA- El llenguatge s un element molt important tant per detectar com perqu
configura realitat. Quant es parla de llenguatge no sexista, s diu que es una tonteria,
los, las... es frivolitza molt. B, en molts temes sobre la dona es frivolitza molt! Per

clar el fet que noms es nombri en mascul les coses t incidncia sobre com es veuen
les coses. Per exemple: amb les meves filles, quan eren petites, si tu parles en mascul
quan sn molt petites et diuen: els nens de la teva classe han fet no se qu? I et diuen:
les nenes tamb! Arriba un moment quan ja es socialitzen en gnre tamb- que
normalitzen i parlen noms en mascul. Per no s una cosa que sigui naturalment aix
sin que acostumen a invisibilitzar-se. Quan es diu: els nens les nenes tamb hi
estem per no es diu mai les nenes i els nens tamb hi estan. Sempre s de la
mateixa banda. El llenguatge tamb s molt important per aix.

A ms, en el llenguatge i la qesti destereotips et trobes amb moltes paraules que en
mascul volen dir una cosa positiva i en femen volen dir una cosa negativa, per
exemple: un hombre de la vida i una mujer de la vida: un home de la vida era un
home aventurer que havia viatjat, etc, una dona de la vida era una puta i sempre havia
sigut aix, com aquesta hi ha moltes: esto es un coazo esto es la polla. A altres
nivells, les dones han de ser bones mares, hem de ser pacients, cuidar de la famlia,
som ms sensibles...

SD- Per aix no s negatiu?

Lhome que no es sensible s jutjat perqu els homes
han de ser forts i valents, no han de ser sensibles. Lhome que no es sensible s jutjat
Quan sn forts i valents es cenyeixen al estereotip de perqu els homes han de ser forts i
gnere que els hi toca, per quan sn sensibles, sn valents, no han de ser sensibles.
afeminats normalment-. Aix s larquetip. En les Quan sn forts i valents es
noves generacions el problema que tenim o teniu s cenyeixen al estereotip de gnere
que aix sha dilut i el masclisme pren noves que els hi toca, per quan sn
manifestacions. No vol dir que no es doni, de fet es sensibles, sn afeminats
normalment-. Aix s larquetip. En
dona igual.
les noves generacions el problema

que tenim o teniu s que aix sha
Per tant, s. Perqu s un obligaci. Per qu la dona s
jutjada quan no es comporta com a tal? El nombre de dilut i el masclisme pren noves
violncia de gnere en joves s esgarrifs, per hi ha manifestacions. No vol dir que no
una fantasia de que ja sha aconseguit la igualtat i per es doni, de fet es dona igual.
tant ja no es visibilitat, no es veu, queda molt ms
subtil, t molt ms a veure amb el control, per exemple. Tot el tema del control del
mbil, dels missatges, de tot aquest tipus de coses, sobretot en lmbit de les relacions
de parella, on est com ms normalitzat i sentn com una prova damor per que al
final s horrors ja que t que veure en el control cap a laltre, etc. S que hi ha algunes
coses que ara sn ms acceptades per la gent ms jove, per exemple, abans estava mal
vist que els homes sarreglessin i es cuidessin laspecte fsic i ara no est mal vist, per
aix no t res a veure amb la igualtat, aix t a veure per algunes atribucions de la

societat de consum com s que tothom ha danar sper depilat tant els homes com les
dones. Ara est igualat, per aix no treu que no hagin diferncies en tan com el tema
salarial entre homes i dones, amb laccs a lloc de responsabilitat. Per exemple, un
estereotip molt tpic en les dones en lmbit laboral s que no som bones prenent
decisions perqu les prenem de forma emocional. O sigui els homes sn racionals i les
dones som emocionals, a vegades aix no es diu aix. De fet, hi ha experiments de
psicologia social sobre aix, per quan una dona directiva pren una decisi X, si es diu
que est presa per un home se li dna una atribuci racional, se li dna una explicaci
racional, si es una dona es pren com: igual tenia la regla, estava hormonada, s una
histrica. Aquest tipus datribucions que tenen a veure amb no acceptar que la dona
pot prendre decisions racionals igual que lhome. Aix sn estereotips generals,
bviament no sempre tot aix funciona aix en tot moment.

SD- I histricament com han afectat a la dona el seu paper?

GA- Que shan limitat absolutament les seves oportunitats, de creixement, per
exemple hi ha tota la part de lmbit pblic-mbit privat. Entenent que lmbit de la
dona s lmbit privat. Per tant lmbit familiar. I lmbit pblic s el mascul, i els seus
efectes en la qesti laboral. La maternitat com a qesti bsica ja que s difcil per
una dona objectivament i subjectivament decidir que no vol tenir fills a la vida, perqu
hi ha aquest concepte de que linstin maternal neix amb la dona, que les dones tenim
sempre instint maternal. Qu clar: sino no estem realitzades del tot. Aix s una cosa
bastant incorporada amb la que creixem les dones. Per tant la llibertat o no sobre la
maternitat s un tema important. Llibertat parlant de la subjectiva perqu tericament
ets lliure o no de tenir fills, per no es tan lliure,
evidentment de tota les limitacions que aix Per hi ha molts malestars daquests
difosos que tenen a veure amb
comporta de qui sha docupar dels fills, etc.
malestars emocionals que, les dones,

SD- De quina manera ha influenciat a la dona en el per leducaci que reben, els
expressen ms i a les hores sn ms
tema salut en general?
medicades amb tot el que aix

GA- Hi ha molta cosa en aix per les condicions de comporta, a vegades la situant-les en
vida especfiques de les dones. Les dones sn una posici de cronicitat,de
diverses. El que passa a les dones del Per no s el dependncia al medicament i de no
que passa a les dones aqu. Per s que hi ha un buscar altres solucions que la
continu de gnere que les dones sn diferents per dificulten molt.
homes i per les dones hi ha condicionants que
condicionen el tipus de malalties que sagafen, el tipus de patiments... Per exemple, en
termes de violncia, quan es donen situacions de violncia hi ha malestars difosos en
les dones que quan van a consultar. No surten. I hi ha dhaver un professional molt bo

que ho pugui detectar darrera, ja que de vegades sorgeix com a migranyes, mals
desquena, insomnis, etc. Quan darrera pot haver una problemtica de violncia.

Si no hi ha una mirada de gnere en la persona, que atn els casos, que atn
mdicament, normalment el que acaba passant, i aix s el que indiquen els estudis, s
que les dones sn molt ms medicades que els homes, sobretot en el tema de
psicofrmacs, de fet s la nica droga ms consumida per dones que per homes. s la
nica, per molta part daquest consum s sota recepta mdica, s a dir, no s que les
dones ho decideixin. Per hi ha molts malestars daquests difosos que tenen a veure
amb malestars emocionals que, les dones, per leducaci que reben, els expressen ms
i a les hores sn ms medicades amb tot el que aix comporta, a vegades la situant-les
en una posici de cronicitat, de dependncia al medicament i de no buscar altres
solucions que la dificulten molt. Dels temes de salut en general, hi ha estudis especfics
de les dones que exerceixen la prostituci, sobre
qestions que tenen a veure amb els temes Que els tractaments estan muntats
hormonals i com aix afecta en altres aspectes de la de manera androcntrica, que vol
seva vida. s a dir, en salut hi ha el que t a veure dir estar pensat per homes. Per no
amb el que genera les diferncies biolgiques perqu els professionals pensin que
respecte els tractaments a nivell mdics i desprs el estan fet per homes, sin que per
que incideix des de el punt de vista del gnere o sigui defecte, a no ser que sigui una cosa
de com les dones sn tractades o de quines sigui especficament per dones, les
situacions diferents tenen a la vida i com aix genera coses es fan pensades per homes.
malalties. Per exemple: el tema de les dobles
jornades. Les dones que estan situades en un rol
molt tradicional de cuidar dels fills, del marit, que cuinen, que fan tot a casa i que a
ms treballen fora de casa tenen una sobre crrega que al final acaba incidint molt en
la seva salut que els homes no tenen, en canvi, moltes vegades, els homes el que tenen
s un abs dalcohol major que les dones. Sn diferncies que no tenen que veure amb
all biolgic sin que tenen que veure amb el gnere i amb els rols que desenvolupen
diferents uns i altres.

SD- Ara ms centrant-nos en tema gnere i drogues, que vol dir tractar el tema de
drogues des de una perspectiva de gnere i com es fa? A grans trets.

GA- Sobre aix hi ha molt, per una part s que hi ha una part ms poltica: les dones
que consumeixen drogues, ja sigui en espais de festa, dones joves, de qualsevol tipus,
sn dones que interpellen el sistema patriarcal, s a dir, sn dones que trenquen amb
el rol de gnere que sels atribueix, perqu consumir drogues s un comportament
transgressor, perqu en general sn dones que estan primant pel plaer purament, qu
estan depenent a la substncia pel que sigui i estan primant el seu inters per sobre
dels daltres. Tot aix es inconcebible en el rol tradicional duna dona: una dona sha

de portar b, no ha de ser transgressora, sempre ha de primar el benefici dels altres,


siguin el fills, els pares, el noseque, abans dels seus... Sn dones que trenquen amb tot
aix i que li diuen al sistema: no, mira no hm dna la gana de ser com vosaltres voleu
que sigui; i aix comporta unes conseqncies a aquestes dones que posa en qesti
el sistema, s a dir incomodant el sistema patriarcal. Per aix em sembla especialment
interessant, i com a conseqncia aquestes dones pateixen molt, conscient o
inconscientment perqu no se les jutja igual que un home. O sigui, un home, que pot
ser jove o gran, que tingui conductes de rics com consumir drogues duna determinada
manera, o anar amb cotxes dalta velocitat, o fer puenting, o nosequ. s de macho
alfa i queda b perqu s el que fan els homes, sn valents, sarrisquen i tal, en canvi
quan ho fa una dona: s una imprudent, se li en va lolla, aquesta noia no est b; i es
fan aquest tipus datribucions. El judici moral i professional s infinitament pitjor i si s
mare ja no dic res, si t fills, s sper jutjada.

SD- Llavors, qu mancava abans quant no sincloa aquesta perspectiva de gnere?

GA- Que els tractaments estan muntats de manera androcntrica, que vol dir estar
pensat per homes. Per no perqu els professionals pensin que estan fet per homes,
sin que per defecte, a no ser que sigui una cosa sigui especficament per dones, les
coses es fan pensades per homes. Per exemple, en els tractaments residencials hi ha
una cosa rgida que s que el primer moment duna
estada teraputica thas dallar del teu entorn i no pots Aix s introduir la perspectiva
tenir contacte amb ning, per si una dona que de gnere: pensar en les diferents
aconsegueixi a arribar en comunitat. Tot i tenir fills petits necessitats que poden haver
(que ja s molt difcil perqu ning els vol cuidar perqu
aquesta s una mala mare i llavors es mereix tot el pitjor que li passi a la vida) si
aconsegueix anar-hi, s molt probable que ho deixin. Els pares com que ja no estan
socialitzats que han de responsabilitzar-se dels fills (ara evidentment han canviat
moltes coses, per de base no hi ha aquesta sobreresponsabilitat) potserr toleren b
aquesta norma de no poder comunicar-se amb els fills. Per les dones, no. Llavors
passa que moltes dones no arrien al tractament residencial, perqu aix s una norma,
que les limita: jo si tingus un fill de tres anys, jo no puc estar dos mesos sense parlar
amb el meu fill de tres anys! Llavors o no arriba o sen va al cap de dos setmanes
perqu aix ja no ho aguanto i aix s tan fcil de solucionar com pensar en
termes de que estic atenent diferents perfils, diferents tipus de persones que tenen
necessitats diferents. Aix s introduir la perspectiva de gnere: pensar en les
diferents necessitats que poden haver. Aix s un exemple molt concret per nhi ha
moltssim: la flexibilitzaci dhoraris, el tu a tu en un cas, com aix que et deia de la
maternitat. En general, es jutja molt a la dona.


Moltes vegades en el tractament de drogues sels acostuma a dir: s que thas de


curar pels teus fills. Aqu estem suposant que per qualsevol dona les fills sn la
motivaci central a la seva vida? Pensar que per qualsevol dona el ms important a la
seva vida sn els seus fills s un estereotip: Potser aquella dona els ha tingut de
casualitat, els ha tingut sense voler, potser sempenedeix dhaver-los tingut, per aix
sn tabs socials dels que no sen parla. Per si no som capaos descoltar a cada dona
en concret sense prejudicis i acceptar que una pot ser mare per accident, no vol dir
que desprs no et puguis estimar els teus fills ms que res en la vida, per potser, no.
O potser en aquell moment de la teva vida que tu ests fatal i en crisis els teus fills no
sn el teu motor per deixar de consumir, llavors aix tamb es incloure la perspectiva
de gnere: entendreu de forma oberta, no que en les dones la motivaci sn els fills i
els homes, la feina. Aquestes caixetes tan tancades que ens limiten a tots.

SD -Si ara hagussim de fer una fotografia de com est el tema de drogues i gnere,
quina seria, ms o menys?

GA- Una qesti vinculada a la resposta anterior: sha posat de moda des de fa uns
anys introduir la perspectiva de gnere i lmbit de drogues en general ho ha vist b.
Aix s positiu: des de la Generalitat, des de lEstat, des dels Ajuntaments shan posat
a treballar. Ara b, hi ha diverses maneres daproximar-se al tema del gnere i les
drogues, una s: la ms essencialista, que t que veure amb tot all de les diferncies
biolgiques, que no s gnere i es tradueix en la diferenciaci per sexes, que s caure
en el contrari de tot aix el que estic plantejant. s a dir: a veure... fem programes
especfics per dones, perqu les dones necessiten aix, aix, etc. Guarderies en el
centre, nosequ... que potser tamb necessiten guarderies, per, per exemple, shan
fet guies dabordatge des de la perspectiva de gnere en drogues que el que fan s
diferenciar els homes de les dones, i aix s essencialitzar, dir que les dones sn duna
manera s no haver ents que precisament el gnere s tota aquella crrega social que
ens posen quan naixem: els nens es vesteixen de blaus i les nenes de rosa i a partir
de que es vesteixen de blau i de rosa determina mil coses que vnen darrera.

De fet el que nosaltres tractarem s que quan una dona ens parla, el que s el que
sha de veure sn les seves necessitats reals i que s all que porta a la motxilla, i
ajudar-la a treures aquesta. Per exemple, la culpa, per se, tornant al tema de la
maternitat, normalment una dona que s mare i est en un procs de dependncia es
sent sper culpable. Molt ms culpable que un home perqu la mare s la mare i
llavors aix s horrors: com pots abandonar els teus fills?. Aix no s que per
gentica les dones ens sentim ms culpables perqu tenim un instint maternal que ja
est qestionadsim; i que ja ning sel creu. No. Ens han educat perqu ens sentim
aix, per tant el que sha de treballar s aix, no perqu com les mares es senten
culpables hem de treballar.... Mexplico?


SD- Si, ms treballar en leducaci, no?

GA- Sobretot: no mirar una dona i perqu s dona pensar que ser duna manera
concreta, sin escoltar aquella dona en concret i veure quin hauria que ser el seu
recorregut i no que per ser dona tindr una srie de sentiments duna manera
concreta. Llavors, el que ha anat passant s que moltes coses que shan fet han tingut
a veure amb aix: separar homes i dones, fer programes especfics per dones. I el que
sha de fer s fer tamb programes comuns per homes i dones, Per que passa? Que
per exemple: shan de fer grups separats o grups junts? Jo el que dic s que shan de
fer grups on tinguin en alguns moments, en algunes sessions tinguin espais separats el
homes i les dones i algun moments junts on es puguin dir les coses: el que us passa a
vosaltres s tal i qual; el que hem passa a mi amb la meva dona s aix... (les parelles
senceres en el grup no, perqu seria una olla de grills). Espais on els homes puguin
parlar de que els hi passa amb lagressivitat, per qu en algunes situacions es senten
que si no sn prou violents no sn prou homes, tot aix, que tamb han aprs, que per
ser un home de veritat has de ser agressiu, igual que les dones han de poder explicar
com shan sentit sexualment, per exemple. Com dones drogodependents han pogut fer
elles mateixes s de la seva sexualitat com estratgia de supervivncia en un entorn
mascul. Aix quan estan separats no ho diuen, per quan estan junts diguin: ostres,
les dones drogodependents ens sentim aix, hi heu descoltar. No s tan de ara els
separem. s necessiten les dues coses.

Aquest segon nivell de complexitat no sest fent molt b, crec. Sha introdut la idea i
aix s positiu perqu sen parla, per no sha arribat al nucli del tema, com en altres
mbits que no sn drogues tampoc sarriba, ja que s complicat.

SD- Per tant, en el seminaris que has participat, expliques que el saber androcntric
s quan es pressuposa lexperincia masculina hegemnica com all universal. En
qu es diferncia aquest model amb el de la perspectiva de gnere?

GA- La diferncia est en incorporar el saber de les dones en tot. El saber androcntric
vol dir que, quan es parla dhistria es parla de les guerres, quan es parla de literatura
es parla, majoritriament, dels escriptors homes, els historiadors majoritriament que
han escrit sn homes i han parlat sobre la histria dels homes, i ax s el que configura
una realitat. Laltre dia en una xerrada vaig escoltar que quan es parla dhistria a
escoles i instituts, es parla molt sobre les guerres i les conquestes, i quan tries explicar
histria podries triar a explicar moles altres coses. Imagina la societat que estem vivint
ara mateix, en un futur quan sexpliquin les guerres que sha succet ara a part de les
guerres han passat moltes altres coses i en canvi es sol tendir a explicar molt conflictes
armats, etc. els canvis ms quotidians, els invents, les evolucions tecnolgiques. Es

parla molt menys, per exemple, com shan anat educant els nens al llarg de lhistoria,
el canvi de la concepci de linfncia, perqu al final linfncia s la base dels futurs
ciutadans, daix sen parla molt poquet. T a veure, no noms amb les dones i el
paper que sels ha donat en lhistria, sin tamb en aquelles coses que no tenien que
veure amb la fora, la valentia, etc. el paper que han tingut. s aix que et deia: no
noms que sha fet la dicotomia entre homes i dones sin de com ha estat valorat all
que es considera mascul i all que es considera femen, independentment de si ho han
encarnat homes o dones. Per exemple de levoluci de leducaci de la edat mitjana a
aqu sen parla poqussim perqu segurament no es transcendent com fer una guerra i
matar milions de persones. No s fora bruta.

Llavors totes aquestes qestions que han tendit tamb a fer evolucionar el mn, per
que no sn vistes des del punt de vista mascul no sn prou recollides. Aix s el saber
androcntric. El saber noms des de un punt de vista i aqu tamb entrarien els homes
que han fet coses diferents a les enteses com coses masculines de forma tradicional.
No noms les dones tamb entrarien altres coses. Seria incorporar tot aquell saber que
incorpora mirades diferents, diverses, i en aquestes diverses entrarien les dones, que
tamb hem fet coses, ja que en tot cas les dones tamb incorporen coses i el seu saber
no est posat en valor.

SD- Llavors, Com afecta el sistema sexe-gnere en latenci en drogodependncies?

GA- Suposar que les dones per ser dones ja seran
duna manera. O b, que en els tractaments, En el sistema judicial relacionat amb
androcntricament, els tractem a tots iguals per drogues: a lhora de donar guardes i
no neutrament sin com a homes o b fem custodies, s molt ms penalitzada una
diferenciaci. I diem: les dones sn aix i ja li dona que consumeix drogues, s molts
atribum tota la crrega de gnere. I torem a dir: menys fcil que li donin la custodia que no
les dones sn aix i es droguen perqu... Ves a un home pel fet de ser drogodependent,
saber! Una dona pot comenar a drogar-se per pel fet de ser drogodependent, que desprs
experimentar igual que un home, per llavors es poden haver altres consideracions. El
dir, clar que no, que est en una relaci de problema, el ms important de tot s el
parella i lhome la obliga, que hi ha molts casos tema de la violncia, la violncia s la
daquest tamb, per on necessariament s aix. punta del iceberg de totes les diferncies
Llavors aquest seria el tema: o b es tracta de gnere entre homes i dones, per ns la
androcntricament o b es tracta essencialment. manifestaci ms nociva i en drogus hi s
molt.

Els essencialistes que diuen els homes sn duna
manera i les dones duna altra -per tant: fem de aix amb els homes i aix amb les
dones, aix es com afecta i tot el que es relaciona. Per exemple, aix tamb influencia
en el sistema judicial relacionat amb drogues: a lhora de donar guardes i custodies, s

10

molt ms penalitzada una dona que consumeix drogues, s molts menys fcil que li
donin la custodia que no un home pel fet de ser drogodependent, pel fet de ser
drogodependent, que desprs poden haver altres consideracions. El problema, el ms
important de tot s el tema de la violncia, la violncia s la punta del iceberg de totes
les diferncies de gnere entre homes i dones, per ns la manifestaci ms nociva i
en drogus hi s molt.

SD- Tamb expliques que les dones per tot all comentat anteriorment (el saber
androcntric, estereotips, el paper de la dona histricament, etc) ha fet que les
dones hagin tingut ms dificultats a laccs al tractament. Especficament quines
dificultats t afegides per accedir a aquest tractament?

GA- Alguns exemple ja els hem dit, com per exemple en els tractament residencials no
donar comunicaci, no poder-te comunicar amb la famlia durant tant temps. Aix
seria un exemple molt concret. Per hi ha una qesti de base que s: en la mesura
que les dones sn doblement penalitzades, si sn consumidores, sn ms mal vistes
per dir-ho amb paraules ms senzilles, larribada al tractament sempre s ms tard,
perqu es senten ms jutjades o socialment o professionalment desprs per les
persones que es queden a treballar all amb elles i aix ja fa que hi hagi un retard en
larribada, desprs si han destar en grup ja sigui a servei ambulatori o a un servei
residencial, majoritriament sn homes. Per tant un grup que et trobis que tot sn
homes i tu: no s fcil si a sobre tha tocat exercir la prostituci en alguna ocasi, cosa
bastant normal i lgica per qesti de supervivncia. s un entorn en el que no et
sents cmoda, si a sobre has patit violncia per part de la teva parella o del dealer de
torn. O la barreja de les dues coses. Tot el fet destar en minoria influeix molt en
decidir que la dona es tiri enrere. Les mirades professionals sobre com hauries de ser o
no hauries de ser, com thauries de cuidar no thauries de cuidar, la
sobreresponsabilitzaci que tenim les dones, no perqu genticament siguem ms
responsables sin perqu ens eduquen a que tenim que responsabilitzar-nos de tot, de
la famlia i tal, llavors aix tamb fa un retard en el tractament per qu si per exemple
han danar a un tractament residencial, deixar-ho tot mai troben el moment, tenen
menys suport familiar per qu sn ms jutjades i sn ms desterrades. s ms fcil fer-
les fora de casa i tot aix quan les famlies ja estan fartes, parlant de casos molt
cronificats. Els costa molt. I clar: quan tens menys suport familiar passen que van
menys a tractament, menys disponibilitat econmica. Tot aix, les dones, normalment,
cobrem menys en cas que tinguin feina i tot el que pot representar a nivell de
tractament o a nivell de deixar de treballar un temps i poder-tho permetre.

El tema de la cura dels fills: haver de deixar els fills, encara que estiguis tenint una vida
de merda per qu tu estats enganxadssima i els nens els tens que cuidar tu all
enganxada i tot, haver de dir: em busco un espai propi. Perqu les dones ens

11

acostumem a renunciar als espais propis. Tot i que, afortunadament aix ha canviat
molt. Per som educades en aix del inters de laltre per davant del propil a les hores
curar-te.

Recuperar-te duna addici s un espai propi. Costa decidir que et dones aquest espai
per tu mateixa. Hi ha coses de diferent naturalesa i al final el que cal els professionals
concrets que estan i els poltics que dirigeixen el sistema, tinguin aquesta mirada de
gnere global. Quan la tens global llavors la pot aplicar a qualsevol mbit de la teva
vida o de la teva professi. No s quelcom que es pugui enumerar del 1 al 10 perqu hi
ha dificultats de diferents naturaleses.

SD- Tamb hi dius que la seva permanncia en el tractament tamb hi ha dificultats?
GA- La permanncia t a veure ms amb aquestes qestions: quant de temps pots
estar fora de casa sense ocupar-te dels teus? La rigidesa amb les normes de poder o no
contactar amb la famlia, estar molt depenents de la relaci de parella i que les parelles
des de fora testiguin demanant que tornis, cosa tamb es molt habitual, pensant molt
en els serveis residencials. En els ambulatoris, la poca entesa dels professionals, per
exemple aix que et deia de la maternitat, poder sentir que laltre tentn, el
professional tentn i tu li puguis dir com realment et sents respecta una situaci. No
sho troben molt sovint i com no sho troben es van desmotivant del tractament, o que
tu optis per un tractament de reducci de danys i com que hi ha un constructe de que
com tens famlia (i encara que no la tinguis) has de cuidar de la famlia, el millor per tu
seria un programa lliure de drogues perqu aix deixaries de consumir nosequ i forcen
situacions que potser no sn les ms desitjades per la dona o las que la dona demana i
forcen, molt probablement, a les dones que als homes per qu els homes sn ms
infantils, els hi costa ms. Tot aquest tipus de rotllo, clar la dona si t dos fills ha de
han de ser responsable no pot estar aqu la meta duna... una mica aquestes
lgiques, aix en general, crec, que sn menys enteses pels professionals, homes o
dones els professionals es igual aix per qu els estereotips els tenim tots. a ms quant
una dona s dura i ms masclista dius: ostres que fort i a sobre s dona i encara se la
matxaca ms , per tots estem educats en el mateix sistema i fer el clic el tenen igual
de difcil els homes que les dones, per clar a les dones duna manera ho altre diferent
ens oprimeix ms el sistema i en principi haurem de poder ser conscients amb ms
facilitat, per no necessriament.

SD- Quins estigmes ha de carregar un dona drogodependent? Que es sol dir delles?

GA- Estigma de puta, principalment. De fet en els seminaris passem una diapositiva o a
vegades la fem fer amb all que pensen els professionals de una dona
drogodependent per contra dun home drogodependent: puta, irresponsable, malalta
mental, mala mare surt molt, boja, depressiva, que pateix violncia, el de puta s el

12

ms recurrent, irresponsable... Sn daquesta esfera, sinnims per venen a ser


aquests.

SD- I dells?

GA- Transgressor

SD- De veritat?

GA- Ents de manera negativa, per ja s duna naturalesa diferent. Els dells sn ms
directes, no sn tan interpretacions, una dona drogodependent: puta. A veure: el
concepte puta s una cosa molt a discutir. Tu no pots saber aquesta informaci abans
de res, a ms de que s un sac on ho poses tot ja. Dels homes, no es que diguessin
coses positives, per eren ms directes. Tu si dius transgressor: ms neutre o ms
directament que t problemes, per no eren amb la crrega negativa que t amb les
dones.

SD- I alguna cosa comuna?

GA- Si clar, moltes, el terme transgressor tamb tel poden dir de la dona, saltar-se les
normes, manipuladors, s un tpic que es dna tant per homes com per dones, per si
tu no parles de drogues i demanes en una formaci caracterstiques dels homes i les
dones, et diran que les dones sn ms manipuladores que els homes, aix que les
dones anem ms per darrera, que el homes donen ms la cara,
que sn ms nobles, aix s un estereotip, per aquesta en [Pel que fa als joves] (tot
drogus la he escoltat molt comuna entre els dos i gens que plegat) afecta que estan
busca els lmits.... Per no tothom es droga per buscar el lmit. molt invisibilitzades les
Tot acaba essent estereotips. Aqu ja barregem els estereotips diferncies, hi sn per hi ha
de la gents que consumeix drogues, que seria una categoria una fantasia digualtat
diferent.
entre els joves que a mi em

preocupa perqu es pensa
SD- I tot aix en els joves, com afecta?
que s real per hi ha una

aparincia que no s real.
GA- ltimament aquest tema minteressa, afecta que estan
molt invisibilitzades les diferncies, hi sn per hi ha una fantasia digualtat entre els
joves que a mi hem preocupa perqu es pensa que s real per hi ha una aparincia
que no s real. Els nois segueixen dient de les noies que: sn putes o sn estretes. Les
dones mai estem en el punt just de lestereotip de com haurem de ser. Fixat perqu
abans estretes no es deien noms putes, per no hi ha un punt just, per qu clar la
estreta no es correcta per la puta tampoc. Com hauria de ser la dona perfecte?
Quantes vegades ha de follar i amb quants tius per a que sigui ajustat? Aix s molt

13

heavy i molt masclista i est molt present. Amb les drogues es dna tamb una mica
aquest punt. s a dir, aquesta dificultat de trobar el punt just que sempre tenim les
dones que fem el que fem sempre som etiquetades, crec que s una caracterstica
molt dels joves, daquestes noves generacions: thas de drogar una mica perqu sin
no ets enrotllada, per si et drogues molt i et passes a les hores ja ets una
desmadrada, ests all vomitant que tia ms cutre, ets una guarra, ja ho ets tot,
per tant quant et tindries que drogar exactament per ser la dona perfecte?. I ara et
parlo en contexts doci. Crec que s un element i que aqu les noies ens portem un
engany per qu ens pensem que est tot arreglat i no desprs hi ha una lnia, que s la
que ara estem treballant justament, sobre la violncia sexual i aqu en conceptes doci i
de drogues, que ens estem trobant aqu? Daix farem una presentaci. Ens estem
trobant, que moltes vegades a part de la violncia sexual que hi hagi directament de
violacions i abusos bsties, ens estem trobant situacions que no sn de voluntarietat
real, per que les noies no identifiquen ni de com un abs per qu hi ha totes aquestes
creences: si jo estic tota la nit parlant amb un tiu calentant-li la polla i a sobre mha
convidat a un parell de copes, a una ratlla, a dos porros, desprs
laltre mest exigint alguna cosa a canvi i jo ja no si jo puc parar- s una mica pervers, ser
ho aix, no tinc ganes potser, no macaba dagradar aquest tiu dona ha estat considerat un
per clar porto aqu tota la nit i tal... Situacions daquestes factor de protecci en linici
moltssimes, situacions de no sentir que pots posar un lmit amb del consum, per qu les
el tema sexual per qu clar hi ha drogues pel mig i no ests amb dones hem estat ms
tota la tal i tamb per qu: no passa res quedar com una educades en ser ms
estreta, tot aquest tipus de coses; aix ens ho trobem molt, per responsables.
qu estem fent una cosa molt qualitativa i aix ho veus molt en
el discurs, per si preguntessis: has rebut algun abs sexual? Serien noies que et dirien
que no, aix s per aquest illusi digualtat que no s real, aix la generaci dara i
tamb la meva, jo quan anava a la Universitat no hem sentia que fos diferent dels
meus companys. s desprs quant la incorporaci al mercat de treball quan te n
adones clarament de les diferncies que es produeixen. Avui dia amb aquesta illusi
digualtat es produeixen situacions dabs o masclisme o que les noies es veuen
forades a posar-se en situacions que a lo millor suposadament no desitjarien o
prctiques sexuals que potser no faria, per que no es senten legitimades a parar-ho
perqu tamb en el tema sexual sha incorporat com aquest model molt mascul de
cuanto ms mejor que no necessariament s aix, per qu del que es tracta es
passar-tho b i de disfrutar-ho, per hi ha una mica daix dels trofeus de qu han fet
els tios histricament. Moltes dones shan incorporat a aix, si aix va acompanyat
dun disfrute sexual i tal est b, per no sempre s aix, simplement s una situaci
de les noies de poder-ho dir i a la vegada desprs aquestes noies seran criticades per
putes, es aix aqu hi ha un lio que anava dient dels estereotips i les presons.


14

En lambit de les drogues tot aquest tema es dna molt i tamb aquest parallelisme en
el consum: he de ser enrotllada, per no passar-me, per no est clar quin s el paper,
tamb hi ha situacions no necessariament ha de ser aix. En relacions de parella entre
joves que s que hi ha una mica de pressi cap el consum per part dels tios, cap a les
parelles -aix s que ens ho trobem-, i ja quan ens trobem amb situacions de violncia
que nhi ha molt ens els joves, llavors en aquest casos s que hi ha bastant pressi cap
el consum, per ja duna manera molt explcita, no tan subtil com tho plantejava ara,
per exemple.

A nivell global aquestes serien les coses que ms destacaria cap els joves, clar fins ara,
s una mica pervers, ser dona ha estat considerat un factor de protecci en linici del
consum, per qu les dones hem estat ms educades en ser ms responsables.

SD- Per llavors s leducaci el factor protector, no el ser dones.

GA- Clar, s leducaci, per el que seria essencialista seria dir: les dones sn ms
responsables. I no: a les dones ens han educat per ser ms responsables per ser ms
responsables. Per exemple, a les escoles els nens, que sn els revoltosos, llavors a les
taules els senten amb les nenes i sels hi fa un encrrec explcit vosaltres cuideu de
que es portin b. Aix marca molt als 8 anys, 9 anys, a ser responsables dels homes.
Aix s educar en aix, en aquest sentit aix pot tenir coses positives perqu en el
consum de drogues pot regular ms, per en el compendi global ens acaba collocant
no noms la responsabilitat del nostre consum i de la nostre imatge i de la nostra
penalitzaci social per consumir,. I nosequ. Sin que a ms ens responsabilitza dels
nois. Si s una parella sper i si s un collega potser no tan per tamb, sempre ets la
mosca cojonera que has de dir: ostres tiu, no pillis el cotxe que ests sper
borratxo, que no pot conduir aix i tal i acabes sent molt les ties que acabem fent
aquest paper, de joves i no tan joves, per potser aquesta situaci es dna ms en els
joves i al final s un pes afegir, el que hem de fer s fer que els tius siguin igual de
responsables que elles i entendre que elles es poden deixar anar igual que els tios,
llavors de vegada es posa el factor gnere amb bona intenci de tal manera que en
comptes dajudar el que fa contribuir ms a liar-la.

SD- Per aix no seria millor educar ja des de la infncia a que els nois tamb es siguin
responsables?

GA- Clar, totalment. Tericament es fa. Per desprs es fan iniciatives puntuals al
respecte aix. Clar: hi ha una cosa que es diu coeducaci que s educar en igualtat de
gnere a lescola, que aix estaria b que es fes a tot arreu, per es fa puntualment, no
vol dir que desprs no es puguin fer coses a un altre nivell, per efectivament el ms
lgic seria fer aix. Per tots el programes que vagin dirigits a reforar els estereotips

15

de que el homes sn duna manera i les dones dun altre, no ajuda, encara que tu
parlis de caracterstiques positives de les dones les sobrecarregues, clar aix de les
classes per qu no es que siguin nenes s que sn ms tranquilles no es que siguin
ms tranquilles es que quan shan mogut sels ha dit per qu saccepta ms que els
nens es moguin. Desprs hi haur gent que et dir que els homes i les dones sn
essencialment diferents genticament. Per descomptat aix no mho crec.

SD- En el tema salut i sexualitat com afecte a lhora de tractar el tema?

GA- Sexualitat s un tema molt central. Perqu la sexualitat ha estat per dones
drogodependents moltes vegades una eina per sobreviure, llavors est molt allunyada
del desig, molt allunyada de la necessitat personal i consisteix en tornar retornar
lautoestima i el seu propi desig, perqu estan molt centrades en el desig de laltre.
Sempre han generar desig en laltre instrumentalment, cal retornar-les a elles ja que
moltes han estat abusades en linfncia, i per tant descobrir i retornar al seu propi
desig i la sexualitat pel plaer propi no com un instrument. Per sense jutjar que ha
estat un instrument sin acceptar que ha sigut aix i a el perqu ha sigut aix i ja est.

SD- Per tant, fent un resum, com sha de tractar les drogodependncies des de la
perspectiva de gnere?

GA- Mirant a cada persona de forma individual, el treball
Mirant a cada persona de forma
individual que cada persona necessiti sense que vingui
individual, el treball individual que
determinat pel sexe que pertany, a lhora entenent que
cada persona necessiti sense que
les dones hem estat educades com a dones i aix ens ha
vingui determinat pel sexe que
comportat unes crregues i unes situacions concretes.
pertany, a lhora entenent que les
Sn aquestes dues coses a la vegada. Seria que jo et miri
dones hem estat educades com a
a tu com a tu i no com a dona i pensant que com a dona
dones i aix ens ha comportat unes
hi ha una srie de coses, tu qui ets, que vols i que
crregues i unes situacions
necessites, per a la vegada entenent que a tu thauran
concretes. Sn aquestes dues coses
educat com a nena i tot aix que tha suposat: tha
a la vegada.
suposat que quan portes faldilla, que com les dones
acostumem a portar faldilla, les dones acostumem a
creuar les cames per a que no sens vegin les calces, ja que en algun moment de la vida
et diuen que thas de seure aix perqu has de ser recatada, per tant si et miro he
descoltar el que tu necessites, per tamb he de saber veure que si et seus aix s per
qu has estat educada en seuret aix, no s que genticament siguis aix.

SD- Sobre les relacions socials i sentimentals, que ja hem anat comentant
anteriorment, a les dones que ja sn drogodependents com els hi afecta en les seves
relacions socials en general?

16


GA- Lestigma est molt mal vist, hi ha una base que ser una persona que consum
drogues est mal vist socialment per est molt ms mal vist en les dones. Quan hi ha
violncia en diem la triple victimitzaci ja que: no noms ets dona, que ser dona
comporta una srie de coses, a ms ets dona drogodependent, que ja s doble
penalitzaci social i la tercera s si a sobre has patit violncia que ja s una situaci
tremenda. El que s diferencial cap a lhome sn tots aquests judicis que veiem,: se
tatribueix que ja ets mala mare, egosta, que no timporten els altres, que ests
desequilibrada mentalment...

Tot aquest tipus destigmes que sn ms forts en la dona que en lhome, llavors aix el
pots portar a lmbit que vulguis, de la feina, dels amics, de la famlia, del que vulguis.

SD- I en la parella sentimental?

GA- Aqu hi ha diverses combinacions depenent de si la parella s consumidora o no.
Parlem duna cosa molt general per qu podem parlar duna parella jove amb un
consum recreatiu com hem dit abans. O podem parlar duna parella drogodependent
alcohlica, o addicte a lherona. Hi ha formats molts diversos, a banda de la droga i de
la franja dedat que determina coses tamb est si els dos membres de la parella
tamb consumeixen o no: si la dona consumeix i lhome no s un factor de risc molt
important per a qu es produeixi violncia i una dificultat molt important per sortir de
la violncia. s a dir si una dona que pateix violncia i normalment no pren drogues ja
s molt difcil que sortir per qu es sent responsable del maltracte que rep, si es droga
encara ms per qu se sent mereixedora daquest maltracte que rep pel fet de ser
consumidora. Llavors la situaci s molt ms difcil i si no hi ha violncia hi ha una
relaci de poder molt desigual tamb que tamb es pot donar quan lhome consumeix
i la dona no. Aix tamb es dna al revs com que una dona consumeixi esta pitjor
vist que es drogui. Ser una pitjor mestressa de casa, ser pitjor mare... Clar: ella se
sent encara ms petita i laltre ms empoderat. Encara que estigui ocupant-se della hi
ha un abs de poder subtil, i hi ha un judici de valor ms fort quan es lhome que
consumeix i la dona no llavor entrem en la dona cuidadora i ell lirresponsable que est
dins del paper. Aix no desmunta tant lestructura social vigent.

La violncia s un procs molt llarg i que va minant lautoestima de la dona. No s tan
fcil sortir ni s tan fcil adonar-te que tu no ets responsable dall que ests patint.
Aix es sper complicat i els processos de recuperaci sn complicadssims, si a ms hi
ha un consum. Hi ha una cosa externa que encara tinvalida ms per qu tu ja tens
lautoestima feta una merda com a dona que pateix violncia i a sobre com a dona
drogodependent. Llavors lhome agafa tot una mena darguments per matxacar, si
efectivament consumeixes drogues i efectivament no tests ocupant b dels fills, ella

17

sent que est legitimada la violncia. No vol dir que sigui aix, dificulta ms encara
sortir de la situaci, dificulta ms empoderar la dona i dir-li: facis el que facis ning te
dret a pegar-te o ning t dret a maltractar-te, aix li costa molt ms de veurel a la
dona.

Has dempatitzar amb la dona, la gent la jutja molt, la impotncia fa que molta gent les
acabi jutjant molt b al final si aguantes tant es perqu vols i tho mereixes, el: a tu
ning testimar, ets un desastre... el matxaque constant... Hi ha molta por, el fet que
la persona que thauria destima testigui maltractant aix genera moltes coses a nivell
psicolgic i clar s molt difcil sortir-sen. I quan ja sn tots dos drogodependents ja s
tot molt disfuncional tot plegat i hi ha molta violncia.

La violncia en lmbit de drogues s molt habitual i hi ha gent que diuen que es
confon la violncia de gnere amb la violncia habitual. I jo no estic dacord amb
aquesta diferenciaci. La desigualtat de poder que t a veure amb el gnere sempre i
s entre drogodependents o no drogodependents. En general, llavors no s el mateix
que una dona agredeixi per defensar-se. La dona drogodependent no es tan submisa
com una vctima de violncia que no pren drogues i aix vol dir que a lo millor es
defensa pegant, per una cosa es aix i laltre es lagressi indiscriminada, clar que ella
et pot dir: es que mha posat nerviosa i no para de cridar-me, me est ratllant el cap,
Si test ratllant el cap per tu lests agredint i clar al final desigualtat de poder tamb
hi s, per clar de vegades hi ha ms embolic perqu en el context de drogues hi ha
ms violncia en les parelles de forma habitual.

SD- Quina s la radiografia daquest fet, actualment?

GA- La foto no est mal perqu ara sest fent molta formaci. Et parlo de Catalunya,
als professionals que estan a la xarxa datenci perqu puguin detectar violncia hi ha
fora espais de coordinaci amb els serveis de violncia. Tamb hi ha materials
especfics -que nosaltres hem estat collaborant- sobre com tractar la violncia des de
lmbit de les drogues. s un treball incipient ja que, lobjectiu final es acabar derivant
a un servei de violncia. Per hi ha bastant bona coordinaci en violncia.

Ara b, en gnere que sn altres qestions... He comentat anteriorment que quan es
barregen les drogues que no ha de ser perqu ser amb violncia. Pel que no sest
treballant tant. Falta molt cam. En violncia s, per els professionals de drogues tenen
molta por dabordar aix perqu no sn un tema en que siguin especialistes. Fer
preguntes especfiques sobre violncia s complicat. A vegades et vnen la parella i si
la dona no est sola no pots preguntar. A vegades tenen por de fer la pregunta que
destapi la caixa dels trons i ara que faig i que pregunto i qu dic. Per clar: tot aix

18

costa. Sest fent formaci, diem que no est fet el cam ni molt menys per esta
enfocat.

SD- Llavors, en tema prevenci com sest tractant la violncia de gnere, el gnere i
les dogues?

GA- Sest tractant molt poc i per aix vull escriure sobre el tema.

SD- Qu creus que shauria de fer? Crec que desmuntar aquesta illusi digualtat,
treballar tot el tema que es fa dels judicis que es fan de per qu es parla duna manera
dels nois que prenen drogues i de les noies que prenen drogues, parlar de les relacions
de consum de drogues i parella de com estan anant, tot el tema de sexualitat i
contextos doci, que amb aix ja estem fent propostes dintervenci, tot aix serien els
elements bsics. Sexualitat, nit i drogues, prejudicis, fantasia digualtat, les dones
decidir elles... I no en funci del que els altres vulguin, relacionat molt amb
lautoestima.

SD- I amb les dones afectades de violncia de gnere quins temes sha de tractar?

GA- Aquest mateixos: autoestima, sexualitat maternitat, famlia, salut i violncia.
Nosaltres tenim un servei que es diu espai Ariadna que s un espais residencial que no
existia. Hi havia un buit per les dones que necessiten un tractament de drogues i que a
la vegada necessiten una casa dacollida per sortir de casa seva per qestions de
violncia i en all estem dissenyant el model de aix, es lnic que hi ha i hi estem
innovant, portem just un any.

El que s que veiem s que si no tractes els dos temes a la vegada, s molt difcil de
resoldre. All ens arriben les dones -amb molta sort- amb consciencia dun dels dos
problemes -o de drogues o de violncia-. Del que es tracta s de prendre conscincia i
didentificar la doble situaci: com una cosa ha incidit en laltre; com possiblement has
comenat a prendre drogues per qu no podies suportar la situaci de violncia
viscuda o al revs, has comenat a patir violncia per qu thas fotut en el mn de les
drogues i thas anat degradant tu tamb en la teva autoestima tal i com has acabant
patint violncia i suportant-la.

Sn dones amb una autoestima molt baixa, hi ha molt parallelisme en els dos temes,
una autoestima molt baixa, una forma de veures a elles mateixes molt degradada. Es
senten aix: res. Per a la vegada poden ser molt reivindicatives i molt agressives en
les seves formes. Per que no necessriament va acompanyat dun empoderament
real com a persones i transversalment, anar fent el relat de vida de cada una i com
aquestes dos qestions. Si no hi ha tres o quatre ms perqu de vegades hi ha mil

19

temes, han anat interactuant, amb el tema dels abusos sexuals, el s que sha fet de la
sexualitat desenganxar-se de la situaci de dependncia de la parella quan a ms hi ha
les drogues pel mig.

SD- Qu s important fer en clau de prevenci del inici del consum en el joves, des de
la perspectiva de gnere?

GA- A ms de desmuntar aquesta illusi de la igualtat, fer conscients als nois i noies la
percepci diferencial del consum de lun i de laltre. El tema de la sexualitat vinculada a
les drogues i a la nit. I a travs daix treballes la mateixa sexualitat de les noies com
volen i la especifitat que hi donen les drogues i des don decideixen elles mateixes el
consum de drogues. Com i qu nesperen i quines
A ms de desmuntar aquesta
expectatives. Aquest rol de protectora en concepte doci
illusi de la igualtat, fer
i desprs hi ha coses ms bsiques com s la coeducaci
conscients als nois i noies la
educar en perspectiva de gnere en general a les
percepci diferencial del consum
escoles. Aix s prevenci inespecfica, pot ser tant per
de lun i de laltre. El tema de la
drogues com per alimentaci. En genric a lescola, des
sexualitat vinculada a les drogues
dels currculums als llibres -normalment el nens
i a la nit. I a travs daix
demanes ms la paraula a classe perqu estan ms
treballes la mateixa sexualitat de
avesats a lentorn pblic-. Doncs aix controlar-ho a les
les noies com volen i la especifitat
classes qui en parla i qui no parla, els espais en les
que hi donen les drogues i des
escoles. Com els nois ocupen ms espais que les noies en
don decideixen elles mateixes el
les escoles, perqu els nois juguen a futbol i ocupen tot
consum de drogues. Com i que
eles espais i les noies en tots els entorns, i les escoles ho
nesperen i quines expectatives.
poden modificar amb les regles que tenen, per exemple,
el futbol es fa un dia a la setmana, dos dies, trien les
noies quin esport els agradaria fer i potser sha de posar una xarxa de volley un cop a la
setmana, i que els nois tamb sincorporin al volley o elles al futbol... Totes unes coses
que a elles les empoderi com a noies i que en els nois els faci veure que tots hem de
tenir les mateixes oportunitats. Aix seria prevenci primria en tema de gnere i
desprs tot lo especfic que ja he comentat.

SD- Ara ms parlant de poltiques prpiament dites, hi ha alguna poltica de drogues
des de la perspectiva de gnere vigent a Espanya o Catalunya?

GA- No, conec iniciatives concretes per poltiques no. El que hi ha s per exemple, en
el pla estratgic de drogues, lestratgia nacional del estat Espanyol que et diu en un
punt que has de incloure la perspectiva de gnere en els programes de drogues, aix
est a diferents nivells, per aqu probablement deu estar igual: incorporar la
perspectiva de gnere. Per no est fet ni est dit com hauria destar fet, a la

20

estratgia nacional si que est dit aix, no de poltica global, si que hi ha iniciatives
importants.

SD- Creus que s important que legislativament i des de la poltica es tracti el tema
gnere-drogues?

GA- Crec que seria important incorporar el tema del gnere en tot.

SD- Com ho faries?

GA- Sobretot a nivell preventiu. El qu passa s que shaurien que canviar moltes coses
sobre drogues en general. Ara hi ha tot el
tema de la regulaci del cnnabis, de la que El que caldria en aquest procs
nestic afavor. Les poltiques drogues globals doberturisme i de regulaci de les
que per descomptat han de ser ms drogues en general que ara est
aperturistes i basar-se ms en els drets comenant pel cnnabis, caldria fer una
humans. Hi ha pasos que estan fent aquesta mirada de quines necessites especfiques
regulaci. Quan es parla daix crec que sha tenen o han tingut les dones i desprs
dintroduir la perspectiva de gnere en els veure qu ha passat fins ara. I veure qu
textos que cal veure quines son les passa amb totes aquestes dones que
necessitats especfiques daquesta regulaci tenim a la pres i quantes estan a pres
de cnnabis per homes i per dones i explorar i per qu havien de passar boles per qu
investigar quines diferencies sestan produint tenien fills per cuidar. Anar veient... Igual
shan de fer amnisties en alguns casos,
i aqu entrarem tamb en temes de trfic.
aix ja no ser, al final t molt a veure

Quin paper tenen les dones, per exemple? molt amb la pobresa, amb la manca de
Laltre dia mexplicaven un estudi sobre aix: recursos en el trfic.
quin paper tenen a la cadena del trfic de
drogues ells i elles? Ells acaben estan a les posici de poder i elles no: sn les mules, les
que les porten. Que estan en possessi de ms rics i que moren ms per aquestes
situacions, que estan ms a pres en proporci que ells en qestions de trfic, i que
ells estan ms en posicions de poder i de menys risc.

Tot aix t a veure tamb en la perspectiva de gnere. El que caldria en aquest procs
doberturisme i de regulaci de les drogues en general que ara est comenant pel
cnnabis, caldria fer una mirada de quines necessites especfiques tenen o han tingut
les dones i desprs veure qu ha passat fins ara. I veure qu passa amb totes aquestes
dones que tenim a la pres i quantes estan a pres per qu havien de passar boles per
qu tenien fills per cuidar. Anar veient... Igual shan de fer amnisties en alguns casos,
aix ja no ser, al final t molt a veure molt amb la pobresa, amb la manca de recursos
en el trfic.

21


I en tot aquest procs seria introduir la mirada de gnere. En tot: en els tractaments,
en la prevenci, en el trfic, en tot, i en general la prevenci sha dintroduir com
qualsevol altre mbit en leducaci.

SD- A la dona se lha de protegir ms en el tema de drogues per tot aix que hem dit
(el que popularment diem discriminaci positiva)?

GA- A veure... No se lha de sobreprotegir. Per s clar: la dona s ms vulnerable. En
la violncia sexual, en temes de drogues, clarament... s que el 99% de la violncia s
cap a les dones! De fet a les guerres les dones pateixen ms violncia: la violncia
sexual s una eina de guerra. A la guerra dels Balcans es va donar molt, embarassen a
les dones de lenemic per a que tingui fills de lenemic. La violaci s una arma de
guerra. Clar que som ms vulnerables per aix no vol dir que les hem de
sobreprotegir.

SD- Llavors?

GA- Si es fan mesures de discriminaci positiva, shan dexplicar perqu tenen una
lgica: sn reequilibrants. Al final no volen posar la dona per davant, si els homes estan
davant i les dones darrera en molts mbit (per exemple laboral). Llavors les mesures
que es fan de discriminaci positiva, mal dites aix, el que pretenen s igualar les
oportunitats i que a partir daqu que cada una arribi on ha darribar. Per ara no
partim de zero tots. Partim de menys deu. Les mesures el que pretenen s arribar a les
mateixes oportunitats que ara no sn iguals, per sha dexplicar millor.

SD- Ara sha posat com molt de moda parlar de lempoderament de les dones. s
necessari aquest empoderament quan es tracta dun tema de drogues?

GA- Si i tant!

SD- Per qu?

GA- Perqu elles estan molt ms estigmatitzades. Han de sentir el mateix dret a estar
malament. s a dir: si utilitzen drogues recreativament, tenen el mateix dret a utilitzar
drogues que t un home, tenen dret a ser tan jutjades o tan poc jutjades com que t
un home. Aix s empoderar: yo tomo drogues por qu me da la gana i si estan en
un procs de dependncia i que sen volen sortir, tenen dret a estar malament tamb,
no han de sentir-se ms culpables o tenen que sentir-se ms miserables o que son ms
pitjor persones que ells. Tenen un dret a un tractament, a curar-se, etc. Aquest s
lempoderament, s sentir que tu tens dret a decidir sobre tu mateixa i que no ve

22

determinat pels altres,. Lautoestima de les dones ve molt determinada pel que pensen
els atres i est molt ms construda que la dels homes. Tamb per educaci: pel que
els altres pensen de nosaltres.

Empoder-se s recuperar aquest poder de ser jo la que decideixo on vull anar
independentment del que els altres diguin de mi. Tots estem sotmesos a la opini dels
altres, per aix en les dones ens s una caracterstica bastant intrnseca. El poder de
tu mateix, de decisi sobre la teva vida.

SD- Hi ha alguna evidencia que pel fet de tractar el tema de ligualtat a lescola faci
que desprs hi hagi ms igualtat o que hi hagi aquesta falsa igualtat?

GA- Evidentment hem avanat molt, i si hem avanat molt s perqu justament shan
anat fet mesures de educaci i de prevenci. El que fa que hi hagi aquesta falsa
igualtat sn ms els mitjans de comunicaci, principalment. Per si que com es fan
algunes coses sembla que estigui tot resol, i clar no, shan de fer moltes ms. El
problema no s que aquestes no funcionin sin que hi ha molt poquet. s una gota en
tot el mar.

SD- Ja per acabar... Centrant-nos en la feina que fas aqu on treballes, a la Fundaci
Salut i Comunitat (FSYC), quin es el teu paper aqu?

GA- Jo sc la subdirectora de lrea de gnere, addiccions i famlia i estic al crrec dels
projectes de latenci a les dones i la violncia que sn molts: serveis datenci
ambulatoris, serveis residencials, projectes de prevenci a diferents territoris, en
diferents formats i amb diferents administracions pbliques, desprs tamb tenim
aquesta lnea especfics de en treball amb drogues i gnere, el Projecte Malva. I en
aquesta lnia que tenim, sha incorporat aquest espai Ariadna que treballem amb
dones que tenen doble problemtica. LObservatori que tenim on fem ms recerca de
manera ms qualitativa, molt aterrat, del tema dabs sexual en context doci nocturn i
joves i drogues que s el fil per on obrirem ms la prevenci en drogues, prevenci de
relacions abusives ja en fem. Tenim un programa que s de lAjuntament de Barcelona
que es diu el Paranys de lamor, que es fa als instituts de Barcelona,. Tamb estic en
els projectes de prevenci de drogues En plenes facultats, que treballem a les
universitats.

SD- Has comenta el projecta Malva, podries dir que s, com sorganitza?

GA- El vam iniciar lany 2000 i s el que ens ha portat a poder obrir aquesta lnia de
treball. El projecte en si mateix anava de formaci professional en el tema de violncia
i drogues disseny de materials en aquest tema, creacions de protocol i assessorament

23

professional. A partir daqu vam incorporar aquesta mirada i vam anar ampliant-la a
ms temes. Lespai Ariadna ha estat resultat daquest projecte. El fet dincorporar un
grup de treball de gnere en les comunitats teraputique.... El fet de donar formaci a
estudiants tamb... Lobservatori dabusos sexuals tamb ve daqu... Moltes coses que
han anat sortint del projecte Malva!

SD- Doncs aqu acabem! Mil grcies per compartir el teu temps i saber amb
nosaltres. Un pet.

24