You are on page 1of 2

PARRQUIA DE SANT HILARI

VILANOVA DEL CAM

20 DE DESEMBRE DEL 2015

CREURE I NO CREURE
En la monumental obra A Secular Age (2007), el filsof canadenc
Charles Taylor revisa les concepcions de Du i de la secularitzaci
des de lEdat Mitjana fins als nostres dies. Desprs de mesos de
lectura de les seves 850 pgines, va arrelar dins meu una idea principal: el creient ha de considerar que hi ha no creients que sn alhora intelligents i bones persones; i el no creient ha de considerar que
hi ha creients que sn alhora intelligents i bones persones.
En efecte, ens passa de vegades als creients que entenem la no
creena com una falta dintelligncia o de bona voluntat. I tamb hi
ha no creients que entenen la fe com a poca intelligncia o poca
bona voluntat. Au, etiqueta al front de laltre i a dormir satisfet amb la
meva posici.
En canvi, Taylor est dient que la fe o la no creena no sn el resultat de la lucidesa de lintellecte o de lacci voluntariosa duna persona.
I en aquest punt noms puc seguir argumentant des del costat del
creient en concret del cristi. Efectivament, la fe no s una conquesta personal. La meva intelligncia i la meva voluntat em poden
portar a concebre una certa idea de Du. Per el Du en qui crec
est ms enll daquesta idea. De fet, quan lexperimento present o
planyo la seva absncia, la meva idea dEll mapareix com a
inadequada. I per aix no puc oferir raons concloents ni conductes
concretes que em garanteixin (o garanteixin a un no creient) laccs
a la seva Presncia/Absncia consoladora. Noms puc seguir esperant-Lo tot transitant dos camins.
El primer cam s la pregria. La pregria s de vegades lloana de
la seva incomprensible i inabastable grandesa; de vegades acci de
grcies per la seva Presncia, i de vegades splica perqu experimento dolorosament la seva Absncia.
El segon cam s el servei. Aqu creients i no creients tenim el repte
desdevenir, nosaltres mateixos, presncia/absncia consoladora en
un mn mancat de pa i desperana. Al cap i a la fi, a lEvangeli el
contrari de la fe no s el dubte, sin la por. Perqu els creients (i tal
vegada els no creients) dubtem davant de Du. I tanmateix uns i
altres podem vncer la por que ens impedeix de posar la nostra intelligncia i la nostra voluntat al servei de la humanitat necessitada
de consol.
Quins arguments escolto en favor o en contra de la fe o la no
creena? Sacosten a la idea que creena/no creena sn fruit de
poca
intelligncia
o
manca
de
bona
voluntat?
Quines imatges em faig del Du en qui crec o no crec? En quines
situacions
vitals
entren
en
crisi
aquestes
imatges?
Quins sn els equivalents de la pregria en els no creients?
Quines pors frenen el meu servei en les diverses dimensions del
comproms amb un mn millor?
On hi ha amor no hi ha por, ja que l'amor, quan s complet, treu
fora la por.(1 Jn 4, 18)
Nosaltres sabem que hem passat de la mort a la vida, perqu estimem els germans. Qui no estima, continua mort. (1 Jn 3, 14)
Estimats meus, estimem-nos els uns als altres, perqu l'amor ve de
Du; tothom qui estima ha nascut de Du i coneix Du. (1 Jn 4, 7).

Vilanova del Cam

N. 1994

DIUMENGE QUART DADVENT

ESDEVENIMENTS PARROQUIALS
CALENDARI DACTES
- Diumenge dia 20 a les 9 del mat a la Parrquia de Sant Hilari es far la tradicional benedicci del Pessebre del centre excursionista de Vilanova del Cam
- Dimarts dia 22 de desembre a les 19:30 de la
tarda, a la Parrquia de Sant Hilari es far la celebraci de la Reconciliaci amb eucaristia.
- Dia 23 de desembre a 2/4 de 10, als locals
parroquials es far un esmorzar per tots els nens
i menes de la catequesi. Desprs sortiran a Cantar nadales a diferents llocs de la plaa. La festa
acabar a les 13 hores
- Dimecres dia 23 a les 5 tarda, es far la missa
del pollet. En la qual participen tots els nens i
nenes de la catequesi. Al final de la celebraci
ho festejarem fent tots junts un pica pica
- Dijous dia 24 de desembre a les 12 de la nit,
celebrarem la missa del Gall. Intentem que enguany sigui ms participativa. Pensem que s
una tradici del nostre Pas, que no la podem
deixar perdre. Esperem no fer salat
MISSA DE VIGLIA I DOMINICAL
Dissabte 19:30, Diumenge 11h
DIES FEINERS
Dijous i divendres missa a les 18:00h
MISSA DOMINICAL
Barri St. Pere: esglsia
Verge de la Pau, primer diumenge de cada mes
12:30h
LOCALS PARROQUIALS
c/ Sant Jordi,16 A Telfon 938 06 0973
Despatx parroquial: dimarts i dimecres
de les 18:45 a les 20:15h
Critas:
dilluns de 18 a 19:30 h Horari Hivern

Telfon 93.806.09.73 parroquia.Sant.Hilari@gmail.com

H
O
R
A
R
I
S

08788- Barcelona

Mi 15,1-4a
He 10,5-10
Lc 1,39-45

QUALITATS DE MARIA
La visita de Maria a Elisabet permet a levangelista Lluc posar en contacte el
Baptista i Jess abans fins i tot dhaver nascut. Lescena est carregada duna atmosfera molt especial. Les dues seran mares. Les dues han estat cridades a collaborar en el pla de Du. No hi ha homes. Zacaries sha quedat
mut. Josep s sorprenentment absent. Les dues dones ocupen tota lescena.
Maria que ha arribat de pressa des de Natzaret es converteix en la figura
central. Tot gira al voltant della i del seu Fill. La seva imatge brilla amb uns
trets ms genuns que molts altres que li han estat afegits posteriorment a
partir dadvocacions i ttols ms allunyats del clima dels evangelis.
Maria, la mare del meu Senyor. Aix ho proclama Elisabet amb gran
esclat i plena de lEsperit Sant. s cert: per als seguidors de Jess, Maria s,
primer de tot, la Mare de nostre Senyor. Aquest s el punt de partida de
tota la seva grandesa. Els primers cristians mai separen Maria de Jess. Sn
inseparables. Beneda per Du entre
totes les dones, ella ens ofereix Jess, fruit benet del seu ventre.
Maria, la creient. Elisabet la declara feli perqu ha cregut. Maria
s gran no simplement per la seva maternitat biolgica, sin per haver acollit
amb fe la crida de Du a ser Mare del
Salvador. Ha sabut escoltar Du; ha
guardat la seva Paraula dins del seu
cor, lha meditat, lha posat en prctica
complint fidelment la seva vocaci. Maria s Mare creient.
Maria, levangelitzadora. Maria ens ofereix a tots la salvaci de Du
que ha acollit en el seu propi Fill. Aquesta s la seva gran missi i el seu servei. Segons el relat, Maria evangelitza no noms amb els seus gestos i paraules, sin perqu all on va porta amb si la persona de Jess i el seu Esperit. Aix s lessencial de lacte evangelitzador.
Maria, portadora dalegria. La salutaci de Maria encomana lalegria
que brolla del seu Fill Jess. Ella ha estat la primera a escoltar la invitaci de
Du: Du te guard el Senyor s amb tu. Ara, des duna actitud de servei
i dajuda als que la necessiten, Maria irradia la Bona Notcia de Jess, el
Crist, al qual sempre porta amb si. Ella s per a lEsglsia el millor model duna evangelitzaci joiosa