You are on page 1of 33

Graduat en Educaci Secundria

FSICA I QUMICA 1
mbit de les Matemtiques, de la Cincia
i de la Tecnologia

EXERCICIS

QUADERN DE TREBALL

Mdul com

UNITAT 0: LA MATRIA
Hi ha milers i milers de substncies i
productes qumics diferents. Molts s'assemblen
per els qumics poden distingir-les i
donar-los noms a cadascun d'ells. N'hi ha que
es presenten en estat slid, altres en estat
lquid i d'altres en forma de gas. Tamb n'hi ha
molts que estan en dissoluci. Se'ls pot trobar
pertot arreu: a l'aire, al mar, a terra, en els
ssers vius i alguns d'ells noms ens els
laboratoris.
Sn molt tils per a l'home ja que els utilitzem
contnuament. Des dels medicaments fins al
adobs, passant pels usats en la cuina, la
higiene, la decoraci i l'obtenci d'energia.
Exercici 1.- Agafa un envs d'Aspirina i
mira'n la composici qumica. Escriu-la aqu:

sal de
cuina

ferro

alcohol

but

s slid?
s lquid?
s gas?
s dur?
de quin color?
brilla?
densitat gr/cm3?
flota en aigua?
es dissol en
aigua?
es dissol en oli?
olor?
gust?
s magntic?

Exercici 2.- Fes una llista dels diferents


materials que composen un llibre:

Exercici . 3- En la roba podem distingir la


qualitat del material amb qu est fet. Fes una
llista de productes txtils (tan poden ser
naturals com sinttics) a partir de les etiquetes

El treball dels qumics consisteix en conixer


totes les propietats d'una substncia qumica,
explicar-ne el per qu i mirar de trobar la
mxima utilitat a cadascuna d'elles. Algunes
substncies, mitjanant l'anlisi qumica, es
poden descompondre en substncies ms
senzilles, per aix s'anomenen
compostos
qumics, per d'altres no es poden
descompondre, sn els elements qumics.
qualsevol substncia o b es un element
qumic o b est format per
la uni de
diferents elements.
Exercici 6.- Esbrina si aquestes substncies
sn elements o compostos qumics:
element
aigua
coure
prop
llana
alcohol
sofre

Les substncies qumiques es caracteritzen per


una srie de qualitats que les fan niques.
Exercici
4.- Prenguem
substncies tan
comunes com les de la taula. Contesta a aquestes
preguntes:

fluor
sal comuna
sab
ne
mercuri.

qumica: l'estudi de la matria.- 1

compost


Exercicis massa
1.Tenen la mateixa massa 1Kg de suro i 1 Kg de plom? Per qu?

2.Una pilota de voleibol inflada t la mateixa massa que desinflada? Per qu?

3.Indica pels tipus de balana que coneixes exemples dobjectes que pesaries.

4. Lorza dun veler, feta de plom, pesa 2.500 Kg. Expressa aquesta massa en
grams i tones.

Exercicis volum i capacitat


1. Fes una llista de diferents recipients utilitzats
per mesurar el volum. Dibuixals i escriu el seu nom.


2. Dibuixa un cub de 1 cm daresta i un altre de 6 cm daresta.
a) Quants cubs petits caben en el gros?

b) Quin volum expressat en cm3 i ml, t el cub gros?

c)Passa aquestes dades a litres i ml.

3.Calcula quants cm3 hi ha en 10,6 dm3.

4. Raona si ocupa el mateix volum 1 Kg de plom i 1 Kg de suro.

5.Observa un recipient de tetra brik que tinguis a casa. Quina s la seva


capacitat?
Si fos ple fins a just tres quartes parts, quin volum de lquid hi hauria en el seu
interior?
Utilitza les unitats adequades a cada cas
(volum i capacitat).


6.Explica quan volum i capacitat poden coincidir tot i ser dos conceptes
diferents.

5.Calcula el volum del segent cub si cada cub petit dels que el formen t 1 cm
de longitud. Expressa el valor en m3, cm3 (volum) i litres (capacitat).

DENSITAT
1.Explica com investigaries si dos ampolles iguals, de la mateixa capacitat,
tapades, sense veure ni provar el seu contingut, plenes fins dalt de lquid,
contenen la mateixa substncia o diferents substncies.

2. Si 99 cm3 duna substncia tenen una massa de 101 g, i 61 cm3 tenen una
massa de 58,3 g. Indica si es tracta de la mateixa substncia o no.


3. Resol el problema dArquimedes tenint en compte les segents dades:
Corona A Corona B Corona C
Massa en g 3800 3800 3800
Volum en cm3
380 200 300
Indica quina corona s dor, quina de plata i quina dor i plata.

4.- 800 cm d'un lquid tenen una massa de 720 g. Quina s la densitat d'aquest lquid?

5.- Una pea d'or t una massa de 482,5 g i un volum de 25 cm . Quina s la densitat
de l'or?

6.- 3 m de nitrogen tenen una massa de 3,75 kg. Quina s la densitat d'aquest gas?

7.- La densitat de l'alcohol s 0,8 g/cm . Quina s la massa de 120 cm


d'alcohol?

8.- La densitat del nquel s 8,907 g/cm . Quina s la massa de 150 cm d'aquest metall?

9. La densitat de la plata es 10.5 g/cm3. Quin s el volum de 500 g d'aquest metall?

UNITAT 1 : COM S LA MATRIA PER DINS

Matemtiques, Cincia i Tecnologia

6. EL MN INVISIBLE

UNITAT 1

ACTIVITATS DAPRENENTATGE

40

ACTIVITATS DAPRENENTATGE
Activitat 1
Digues quatre substncies de la naturalesa que van ser proposades pels
grecs com a constituents de la matria.

Activitat 2
Segons Demcrit i Leucip, quin era el constituent bsic de la matria de
lUnivers?

Activitat 3
Quin significat t en grec la paraula tom?

Activitat 4
Qu ens diu la teoria atmica de Dalton?

Activitat 5
Digues tres caracterstiques de ltom de Dalton.

Activitat 6
Completa la taula segent.
PARTS DE LTOM

PARTCULES SUBATMIQUES

CRREGA

Activitat 9
Completa la taula segent.
Nom de lelement

Smbol

ACTIVITATS DAPRENENTATGE

Activitat 8
Fes servir la frmula N = 2n2 per calcular el nombre mxim delectrons que
hi pot haver en el segon i quart nivell denergia dun tom.

41

UNITAT 1

Activitat 7
Explica qu ens diu dels electrons el model atmic anterior al model quntic.

Al
Arg
S
Bari
Br

Zinc
Cl
Cobalt
Cu
Estany
F
Fsfor
He
Hidrogen
Fe
Magnesi
Hg
Nquel

Matemtiques, Cincia i Tecnologia

6. EL MN INVISIBLE

Calci


42
Nom de lelement

Smbol

UNITAT 1

ACTIVITATS DAPRENENTATGE

N
Or
O
Argent
Pt
Plom
K
Silici
Na
Activitat 10
Defineix:
Element qumic
Nombre atmic
Nombre mssic

Matemtiques, Cincia i Tecnologia

6. EL MN INVISIBLE

Activitat 11
Quina s la configuraci atmica de ltom 199 F?

Quants electrons de valncia t?

Activitat 12
Sn iguals els toms segents: 11H; 21H; 31 H?



Activitat 14
Omple els buits.
Un cati s un tom que ........ ............ un o ms electrons i ha quedat carregat ......................... .
Un cati s un ........ positiu.
Un ani s un tom que ....... ................. un o ms electrons i ha quedat carregat ..........................

43

ACTIVITATS DAPRENENTATGE

Activitat 13
Amb quina unitat es mesura la massa dels toms?

Mendeleiev i Meyer

tenen configuraci doctet

Taula peridica actual

elements amb propietats qumiques


molt semblants

Grup o famlia

ocupen la banda dreta de la taula peridica

Perode

tenen igual nombre de nivells ocupats

Metalls

taula peridica ordenada en funci de


la massa atmica

No metalls

disposici electrnica molt estable

Gasos nobles

taula peridica ordenada en funci del


nombre atmic

Octet

ocupen la banda esquerra i el mig de la


taula peridica

Activitat 16
Classifica les segents substncies segons siguin elements qumics o compostos qumics. Justifica la teva classificaci.
Fe, CO2, Pb, NaCl, H2O, KBr

Matemtiques, Cincia i Tecnologia

Activitat 15
Uneix amb fletxes:

6. EL MN INVISIBLE

UNITAT 1

Un ani s un ......... negatiu.



Matemtiques, Cincia i Tecnologia

6. EL MN INVISIBLE

UNITAT 1

ACTIVITATS DAVALUACI

44

ACTIVITATS DAVALUACI
Activitat 1
Uneix amb fletxes:
Don el primer model atmic
Ens dna el nombre de protons dun tom
Tenen igual crrega que els protons, per negativa
Compost qumic
Ens dna el nombre de protons ms neutrons
Element qumic

electrons
J. Dalton
ferro
nombre mssic
Z
aigua (H2O)

Activitat 2
Omple els buits.
Ltom de Dalton s una boleta ...................... , ..................... i sense cap estructura .....................
Actualment sabem que ltom t dues parts: ..................... i ..................... .
Al nucli hi ha els ....................., partcules de la mateixa crrega que lelectr,
per ..................... i tamb els neutrons.
A lescora hi ha els .................... . Aquests giren descrivint .................... al voltant del nucli. El nombre delectrons dun tom s igual al de ....................., la
qual cosa fa que ltom sigui neutre.
Dins dels toms, els electrons giren al voltant del nucli nicament en ........
............., que sn les ..................... .
Els elements qumics sn ..................... ..................... que no es poden descompondre en altres substncies ms simples. Estan formats per ..........
.......................
Cada element es representa universalment mitjanant un ......................
Activitat 3
a) Dna la configuraci atmica de larg 40
18 Ar.

b) Raona si aquest tom tindr tendncia a formar enllaos amb altres


toms.



ACTIVITATS DAVALUACI
UNITAT 1
6. EL MN INVISIBLE

Activitat 5
Classifica les segents substncies segons siguin elements qumics o compostos qumics.
MgCl2, N20, Cu, LiBr2, Co

45

Matemtiques, Cincia i Tecnologia

Activitat 4
Omple els buits.
Anomenem ..................... dos o ms toms dun mateix element qumic que
tenen diferent nombre mssic, s a dir, diferent nombre de ......................
La massa atmica dun element qumic s la massa d.... ................. de lelement.
Els cations sn toms que han perdut ..... o ms ......................
Els anions sn toms que han ..................... un o ms electrons.
Mendeleiev i Meyer van ordenar els elements qumics en ........... ....................
de les seves masses atmiques.
La taula peridica actual cont tots els elements qumics coneguts ordenats en ordre creixent de .......................... ...........................
La taula peridica cont ........ columnes i ........... files.
Les columnes sanomenen ............. o famlies.
Tots els elements duna mateixa famlia tenen igual nombre d.....................
....................., aix fa que tinguin igual propietats ......................
Les files sanomenen tamb ......................
Tots els elements dun mateix perode tenen igual ............. .............................
ocupats per electrons.
Classifiquem els elements a la taula peridica en ....................., ........................
i semimetalls.
La radioactivitat natural s un fenomen que t lloc en el .......... dalguns
toms, anomenats radioactius. Els nuclis daquests toms sn ......................
Aix fa que emetin ..................... de manera espontnia.
Els toms suneixen entre ells a fi daugmentar la seva ......................



Matemtiques, Cincia i Tecnologia

6. EL MN INVISIBLE

UNITAT 1

SOLUCIONS ACTIVITATS DAPRENENTATGE

46

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE


Activitat 1
Digues quatre substncies de la naturalesa que van ser proposades pels
grecs com a constituents de la matria.
Laigua, laire, la terra i el foc.
Activitat 2
Segons Demcrit i Leucip, quin era el constituent bsic de la matria de
lUnivers?
Ltom.
Activitat 3
Quin significat t en grec la paraula tom?
tom en grec significa indivisible.
Activitat 4
Qu ens diu la teoria atmica de Dalton?
La matria est formada per partcules molt petites i indivisibles anomenades toms.
Hi ha diferents tipus dtoms, els quals es diferencien per la seva massa i
les seves propietats.
Les substncies que tenen tots els toms iguals els anomenem elements
qumics.
Els toms dels diferents elements qumics es combinen entre ells per formar les molcules, que sn les partcules que formen els compostos qumics.
Activitat 5
Digues tres caracterstiques de ltom de Dalton.
Ltom de Dalton s masss, indivisible i sense estructura interna.
Activitat 6
Completa la taula segent:

PARTS DE LTOM

PARTCULES SUBATMIQUES

CRREGA

NUCLI

PROTONS
NEUTRONS

POSITIVA
SENSE CRREGA

ESCORA

ELECTRONS

NEGATIVA



2n nivell n = 2

2(2)2 = 8 electrons

4t nivell n = 4

2(4)2 = 32 electrons

Activitat 9
Completa la taula segent.
Nom de lelement

Smbol

Alumini

Al

Arg

Ar

Sofre

Bari

Ba

Brom

Br

Calci

Ca

Carboni

Zinc

Zn

Clor

Cl

Cobalt

Co

Coure

Cu

Estany

Sn

Fluor

Fsfor

Heli

He

SOLUCIONS ACTIVITATS DAPRENENTATGE

UNITAT 1

N = 2n2

6. EL MN INVISIBLE

Activitat 8
Fes servir la frmula N = 2n2 per calcular el nombre mxim delectrons que
poden haver-hi en el segon i quart nivell denergia dun tom.
Fem els clculs amb lexpressi i els resultats sn els segents:

47

Matemtiques, Cincia i Tecnologia

Activitat 7
Explica qu ens diu dels electrons el model atmic anterior al model quntic.
Dins dels toms, els electrons giren al voltant del nucli nicament en unes
rbites, que sn les permeses.
A cada rbita, tamb anomenada nivell, li correspon un determinat valor
denergia. Com ms proper est un nivell del nucli, ms baixa s la seva
energia.
Els electrons, absorbint o cedint energia, poden canviar de nivell. Si un
electr absorbeix energia, pot saltar cap a una rbita ms llunyana del
nucli i si, en canvi, emet energia, passar a una rbita ms propera al nucli.



Matemtiques, Cincia i Tecnologia

6. EL MN INVISIBLE

UNITAT 1

SOLUCIONS ACTIVITATS DAPRENENTATGE

48

Nom de lelement

Smbol

Hidrogen

Ferro

Fe

Magnesi

Mg

Mercuri

Hg

Nquel

Ni

Nitrogen

Or

Au

Oxigen

Argent

Ag

Plat

Pt

Plom

Pb

Potassi

Silici

Si

Sodi

Na

Activitat 10
Defineix:
Element qumic
Els elements qumics sn substncies pures que no es poden descompondre en altres substncies ms simples.
Estan formats per toms.
Cada element es representa universalment mitjanant un smbol, que consisteix en una o dues lletres del seu nom. El smbol tamb serveix per representar un tom de lelement.
Els elements qumics estan ordenats a la taula peridica.
Nombre atmic

s el nombre de protons que t un tom en el nucli. Tots els toms dun


mateix element qumic tenen igual nombre de protons en el nucli, per tant,
tenen igual nombre atmic.
El nombre atmic es representa amb la lletra Z.
El nombre atmic coincideix amb el nombre delectrons de ltom, perqu
ltom s neutre, per tant, t igual nombre de protons que delectrons.
Nombre mssic
s el nombre de partcules que hi ha en el nucli dun tom. Per tant, s la
suma del nombre de protons, que representem amb la lletra Z, ms el
nombre de neutrons, que representem amb la lletra N.
El nombre mssic es representa amb la lletra A.



El

19 F
9

9 electrons

1r nivell 2e
2n nivell 7e

t 7 electrons de valncia.

Activitat 12
Sn igual els toms segents: 11 H; 21 H; 31 H?
No, aquests tres toms son istops perqu tenen igual nombre atmic
(Z = 1) per diferent nombre mssic.
Activitat 13
Amb quina unitat es mesura la massa dels toms?
Amb la unitat de massa atmica (u). Aquesta unitat correspon a una dotzena part de la massa dun tom de carboni (12C).
Activitat 14
Omple els buits.
Un cati s un tom que ha perdut un o ms electrons i ha quedat carregat
positivament.
Un cati s un i positiu.
Un ani s un tom que ha guanyat un o ms electrons i ha quedat carregat negativament.
Un ani s un i negatiu.
Activitat 15
Uneix amb fletxes.
Mendeleiev i Meyer
Taula peridica actual
Grup o famlia
Perode
Metalls
No metalls
Gasos nobles
Octet

tenen configuraci doctet


elements amb propietats qumiques molt semblants
ocupen la banda dreta de la taula
peridica
tenen igual nombre de nivells ocupats
taula peridica ordenada en funci
de la massa atmica
disposici electrnica molt estable
taula peridica ordenada en funci
del nombre atmic
ocupen la banda esquerra i el mig
de la taula peridica

UNITAT 1

escora

10 neutrons

6. EL MN INVISIBLE

19
9F

9 protons

Matemtiques, Cincia i Tecnologia

nucli

SOLUCIONS ACTIVITATS DAPRENENTATGE

49

Activitat 11
Quina s la configuraci atmica de ltom 199 F?
Quants electrons de valncia t?



Matemtiques, Cincia i Tecnologia

6. EL MN INVISIBLE

UNITAT 1

SOLUCIONS ACTIVITATS DAPRENENTATGE

50

Activitat 16
Classifica les segents substncies segons siguin elements qumics o compostos qumics. Justifica la teva classificaci.
Fe, CO2, Pb, NaCl, H2O, KBr
Sn compostos qumics el CO2, el NaCl, lH2O i el KBr perqu estan formats
per la combinaci de ms dun element qumic.
La resta sn elements qumics.



Joan Queralt Gil

UNITAT 2: ESTATS DE LA MATRIA


Les molcules d'aigua estan formades per 2
toms d'hidrogen i 1 d'oxigen, i les
representem amb la formula H2O. Per a l'aigua
slida (el gel) i pel gas (el vapor d'aigua) aix
tamb s vlid i no hi cap diferncia entre el
lquid, el slid i el gas ja que totes tres formes
estan formades per les mateixes molcules
amb idntica formula H2O.
I no solament l'aigua, moltes altres substncies
qumiques poden existir com a gasos, com a
lquids o com a slids. El que passa s que, a la
temperatura regnant sobre la Terra, se solen
presentar noms en un estat.
El fet que una substncia, com ara l'aigua,
pugui canviar d'estat noms canviant la
temperatura ens fa pensar que els forts
enllaos dintre de la molcula no sofreixen
cap alteraci. La nica diferncia entre els tres
estats resideix en la distinta posici d'unes
molcules respecte a les altres.
La naturalesa de la calor
La diferncia entre un slid calent i un altre de
fred est en qu en el calent els toms o les
molcules s'estan movent amb ms rapidesa.
Si el toquem amb els dits el xoc d'aquestes
partcules amb les dels nostres dits ens
produeixen una cremada i el consegent
dolor.
En un slid els toms o molcules nicament
vibren d'un costat a l'altre sense allunyar-se
massa de la seva posici. Per en un lquid es
traslladen poc a poc per tot el seu volum. En
un gas les partcules es desplacen molt
rpidament ocupant tot l'espai disponible i
restant totalment lliures de les seves venes.
Quan escalfem un slid el que fem s donar
energia a les partcules de manera que vibren
cada cop ms de pressa, fins que tenen prou
energia (o prou calor) per separar-se de les
seves posicions i desplaar-se lliurement: s'ha
convertit en un lquid. .
Si seguim escalfant un lquid, s a dir, donant-li
energia, les partcules seguiran augmentant la
seva velocitat fins que comencin a escapar-se
en totes direccions. Haurem passat aix a l'estat
de gas.
Slids
Tota la matria, refredada fins un punt
suficientment baix es converteix en slida. Si
mirem la posici dels toms o molcules
veurem que estan distributs de manera
completament regular formant els cristalls.

estats de la matria

La varietat
de les formes dels diferents
cristalls sn degudes a les distintes maneres
d'unir-se els toms o molcules. La ms
senzilla s el cub, en el que les molcules
(com ara les de la sal comuna) tamb adopten
aquesta disposici. En els metalls els toms
s'agrupen en el menor espai possible per
sense arribar a formar cristalls.
Lquids
Un lquid sempre t la forma del recipient on
es troba perqu les partcules tenen el
suficient moviment com per allunyar-se les
unes de les altres. Si anem escalfant un slid
arribar un moment en que assolirem una
determinada temperatura en la que les
partcules es mouen prou de pressa com per
donar-li
l'aspecte
de
lquid.
Aquesta
temperatura en qu un slid passa a lquid
s'anomena punt de fusi.
Gasos
Quan un lquid s'escalfa suficientment les
seves partcules no tenen cap lligam i estan
completament lliures, ocupant alhora tot
l'espai disponible i colpejant les parets del
recipient on es troba (fan pressi): tenim un
gas. La temperatura en qu un lquid passa a
gas s el seu punt d'ebullici.
Exercici 1: Busca el mxim d'informaci per
poder completar la taula:
substncia

punt de fusi

punt d'ebullici

aigua
ferro
nitrogen
but
alcohol etlic
anhdrid carbnic
fre o C.F.C.
glicerina
naftalina

Exercici 2: Esbrina qu s el "moviment


browni".
Exercici 3: Per qu no poden fer-se un te els
alpinistes al cim de l'Himlaia?

qumica: l'estudi de la matria.- 3



Activitat 1
Omple els buits
La matria pot presentar-se en tres estats: ............, ................ i .................
Les condicions de ................ i ................ determinen que una mateixa substncia es trobi en un o altre estat .
Escalfant o ................ les substncies aconseguim que canvin destat.

UNITAT 2

Activitat 2
Defineix: fusi, solidificaci, vaporitzaci, condensaci i sublimaci.

73

ACTIVITATS DAPRENENTATGE

ACTIVITATS DAPRENENTATGE

Activitat 4
Canvia la naturalesa de les substncies en els canvis destat? Per qu?

Matemtiques, Cincia i Tecnologia

6. EL MN INVISIBLE

Activitat 3
Diferencia evaporaci i ebullici.


Activitat 5
Laigua amb sucre t la mateixa temperatura de congelaci que laigua
pura? Per qu?

Activitat 6
Digues les idees bsiques de la Teoria cintico-molecular.

UNITAT 2

ACTIVITATS DAPRENENTATGE

74

Matemtiques, Cincia i Tecnologia

6. EL MN INVISIBLE

Activitat 7
Omple els buits
La matria, segons la seva composici, podem classificar-la en ................
................ i ........................ .
Les substncies pures sn ................ ................ i ................ .................
Les substncies pures es diferencien de les mescles perqu tenen unes
propietats ................ i .................
Les mescles es poden classificar en mescles .............................. i mescles
........................ .
Les mescles de substncies pures tenen unes propietats i una composici
........................ .
Les mescles ..................... sn aquelles que a ull nu o amb una lupa es poden
diferenciar els seus components.
Les mescles .................... sn aquelles que a ull nu o amb una lupa no es poden diferenciar els seus components.
Activitat 8
Digues si les afirmacions segents son vertaderes o falses:
El solut s component majoritari duna dissoluci.
Una dissoluci saturada admet noms una mica ms de solut.
Perqu lhidrogen es trobi en estat plasma cal que es sotmeti a la temperatura de 100.000K.
La teoria cintico-molecular justifica que els lquids puguin fluir basant-se
en la feblesa de les forces que mantenen unides les seves partcules.



ACTIVITATS DAPRENENTATGE

UNITAT 2
6. EL MN INVISIBLE

Activitat 10
Calcula la concentraci en g/l duna dissoluci que cont 500g duna sal
en 4 litres de dissoluci.

75

Matemtiques, Cincia i Tecnologia

Activitat 9
Hem preparat una dissoluci barrejant 60g de sal amb 3 litres daigua. Calcula la concentraci de la dissoluci en tant per cent en pes, recordant que
un litre daigua t massa 1kg.



UNITAT 2

ACTIVITATS DAVALUACI

76

ACTIVITATS DAVALUACI
Activitat 1
Digues si les segents afirmacions sn vertaderes o falses:
La fusi s el pas de slid a gas.
Lebullici t lloc a temperatura ambient.
Levaporaci permet que sassequi la roba molla.
En els canvis destat no hi ha variaci de temperatura.
La liquaci s el procs invers a la vaporitzaci.
Els canvis destat sn canvis qumics, la qual cosa fa que varin la naturalesa de les substncies.
Les temperatures de fusi i debullici de les substncies no depenen de la
pressi.
Activitat 2
Omple els buits:
La teoria ............... - ....................... permet explicar el comportament de la
matria.
Les partcules dels slids estan molt .......................... entre elles. No hi ha
....................... entre les partcules.
En els ....................... les partcules estan properes, per no tant com en els
slids.
En els ....................... les partcules estan molt separades unes de les altres.

Matemtiques, Cincia i Tecnologia

6. EL MN INVISIBLE

Activitat 3
Defineix: substncia pura, mescla homognia i mescla heterognia.
Activitat 4
Digues si les segents afirmacions sn vertaderes o falses:
El dissolvent s el component minoritari duna dissoluci.
Una dissoluci noms pot contenir un sol solut.
Laigua amb sal s una mescla homognia.
La destillaci s un mtode de separaci de substncies que aprofita la diferncia dels punts debullici entre els components duna mescla.
La solubilitat duna substncia no varia amb la temperatura.
Activitat 5
Qu vol dir que una dissoluci daigua i sucre t una concentraci del
10%?



Joan Queralt Gil

dissolucions
Quan posem un terrs de sucre al caf no
desapareix sin que es dissol: les molcules
que formen el sucre se separen les unes de les
altres i s'envolten de molcules d'aigua i, en
conseqncia, s'escampen per tot el lquid.
Aix s un fenomen fsic i no qumic perqu no
hi ha cap canvi de matria.
Podem definir una dissoluci com una barreja
homognia de 2 o ms components en
proporcions variables que s'entremesclen tan
ntimament que s impossible veure (ni amb
els aparells ms potents) els diferents
components que la formen. El component
majoritari s'anomena dissolvent i el minoritari
solut.
Exercici 1.- Separa aquestes mescles en dos
grups: les que es dissolen i les que no:
mescla

es dissol

temperatura baixa afavoreixen que un gas es


dissolgui millor en un lquid.
Exercici 3.- Explica perqu s'esbrava una
beguda carbnica un cop destapada l'ampolla i
posada a la temperatura de l'ambient.
Exercici 4.- Esbrina qu s la pressi de
vapor d'un lquid.
Dissolucions lquid-lquid.
El caf amb llet s un exemple molt clar
d'aquest tipus de dissolucions. Bullen a una
temperatura diferent que els seus components
individuals.
Exercici 5.- Escriu 5 exemples d'aquest tipus
de dissoluci:

no es dissol

sal i aigua

Dissolucions slid-lquid.

oli i aigua

Un lquid trenca en partcules ( siguin ions o


molcules) la estructura cristallina d'un slid
de manera que les envolta completament. Aix
fa que el volum de la dissoluci no sigui la
suma dels dos volums, ja que les partcules es
reordenen en un altra estructura diferent de
l'inicial.

alcohol i aigua
vinagre i oli
bicarbonat i aigua
pintura i aiguarrs
aigua i aiguarrs

Per a que es formi una dissoluci s necessari


Exercici 6.- Esbrina qu s una dissoluci
que els seus components s'entremesclin molt saturada:
ntimament; aix les molcules d'aigua que
tenen polaritat podran dissoldre molcules
que tamb siguin polars, com ara ho sn les
substncies iniques (o sals) o b les polars
(com ara el sucre i l'alcohol).
Dissolucions gas-gas.
L'aire que respirem s una dissoluci de L'osmosi.
diferents gasos: Nitrogen 78%, Oxigen 21% i Entre dos lquids de diferents concentracions
altres gasos (com ara el carbnic) en separats per una membrana semi-permeable
quantitats molt petites. Quan l'aire no s prou s'estableix un corrent de dissolvent cap a la
transparent s perqu t partcules en que est ms concentrada, de manera que
suspensi, com ara la pols o diferents aquesta augmenta de volum. La pressi que cal
contaminants.
fer perqu aix no succeeixi s'anomena
Exercici 2.- Busca mplia informaci sobre pressi osmtica.
els diferents contaminants de l'atmosfera:
Exercici 7.- Busca el mxim d'informaci
xids de nitrogen, de sofre, el plom, els sobre el funcionament de la dilisi renal.
hidrocarburs, l'oz, etc.
Dissolucions gas-lquid.
Els peixos respiren l'oxigen dissolt a l'aigua, la
cervesa cont gas carbnic, etc. Hi ha moltes
dissolucions en qu un gas s el solut i un
lquid el dissolvent. Una pressi alta i una
qumica: l'estudi de la matria.- 4



Activitat 4
Canvia la naturalesa de les substncies en els canvis destat? Per qu?
No. Perqu els canvis destat sn canvis fsics, aix vol dir que no alteren la
naturalesa qumica de la substncia.
Activitat 5
Laigua amb sucre t la mateixa temperatura de congelaci que laigua
pura? Per qu?
No. Perqu laigua pura, en ser una substncia pura, t una temperatura de
congelaci fixa, que a una atmosfera de pressi s de 0oC.
Laigua amb sucre s una mescla. Les propietats de les mescles varien en
funci de la seva concentraci. Per tant, la temperatura de congelaci de
laigua amb sucre dependr de la quantitat de sucre que hem barrejat amb
laigua.

SOLUCIONS ACTIVITATS DAPRENENTATGE

Activitat 3
Diferencia evaporaci i ebullici.
Evaporaci
s una vaporitzaci lenta. Les molcules lquides passen a vapor lentament.
Noms passen a vapor les molcules de la superfcie del lquid.
T lloc a qualsevol temperatura.
Ebullici
s una vaporitzaci rpida i tumultuosa.
T lloc en tot el lquid. s a dir, passen a vapor molcules de qualsevol punt
del lquid.
La temperatura debullici s caracterstica de cada lquid i depn de la
pressi a la que es troba.

UNITAT 2

Activitat 2
Defineix: fusi, solidificaci, vaporitzaci, condensaci i sublimaci.
Fusi: La fusi s el pas de slid a lquid.
Solidificaci: La solidificaci s el pas de lquid a slid.
Vaporitzaci: La vaporitzaci s el pas de lquid a gas.
Condensaci: La condensaci s el procs invers a la vaporitzaci.
Sublimaci: La sublimaci s el nom que rep el canvi destat que passa directament de slid a gas o de gas a slid, sense passar per lquid.

6. EL MN INVISIBLE

Activitat 1
Omple els buits.
La matria pot presentar-se en tres estats: slid, lquid i gass.
Les condicions de pressi i temperatura determinen que una mateixa
substncia es trobi en un o altre estat .
Escalfant o refredant les substncies aconseguim que canvin destat.

77

Matemtiques, Cincia i Tecnologia

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE



Matemtiques, Cincia i Tecnologia

6. EL MN INVISIBLE

UNITAT 2

SOLUCIONS ACTIVITATS DAPRENENTATGE

78

Activitat 6
Digues les idees bsiques de la Teoria cintico-molecular.
La matria est formada per un gran nombre de petites partcules.
Les partcules tenen un determinat moviment i una distncia de separaci que est en funci de lestat fsic en el que es troba la substncia i de
la temperatura.
Laugment de temperatura provoca laugment de lagitaci de les partcules.
La pressi que els gasos fan dins del recipient que els cont s deguda als
xocs de les seves partcules contra les parets dels recipients.
Activitat 7
Omple els buits.
La matria, segons la seva composici, podem classificar-la en substncies pures i mescles.
Les substncies pures sn els elements i els compostos.
Les substncies pures es diferencien de les mescles perqu tenen unes
propietats caracterstiques i constants.
Les mescles es poden classificar en mescles heterognies i mescles homognies.
Les mescles de substncies pures tenen unes propietats i una composici
variables.
Les mescles heterognies sn aquelles que a ull nu o amb una lupa es poden diferenciar els seus components.
Les mescles homognies sn aquelles que a ull nu o amb una lupa no es
poden diferenciar els seus components.
Activitat 8
Digues si les afirmacions segents sn vertaderes o falses:
El solut s component majoritari duna dissoluci. F
Una dissoluci saturada admet noms una mica ms de solut. F
Perqu lhidrogen es trobi en estat plasma cal que es sotmeti a la temperatura de 100.000K. V
La teoria cintico-molecular justifica que els lquids puguin fluir basant-se
en la feblesa de les forces que mantenen unides les seves partcules. V
Activitat 9
Hem preparat una dissoluci barrejant 60g de sal amb 3 litres daigua. Calcula la concentraci de la dissoluci en tant per cent en pes, recordant que
un litre daigua t massa 1kg.

% en pes =

60g de sal
3.060g de dissoluci

100= 1,96 %

Recorda que els grams de dissoluci sobtenen sumant els grams de dissolvent i els de solut. En el nostre cas 60g + 3.000g = 3.060g



La concentraci de la dissoluci s de 125g/l.

= 125 g/l

SOLUCIONS ACTIVITATS DAPRENENTATGE

4 litres de dissoluci

UNITAT 2

500 g de sal

6. EL MN INVISIBLE

Concentraci en massa =

79

Matemtiques, Cincia i Tecnologia

Activitat 10
Calcula la concentraci en g/l duna dissoluci que cont 500g duna sal
en 4 litres de dissoluci.


UNITAT 3 : LES REACCIONS QUMIQUES
Quan encenem un llum, al dissoldre una
aspirina
efervescent,
cada
cop
que
respirem,...darrera d'aquestes accions tan
senzilles sempre hi ha un canvi profund en la
composici dels materials. Una reacci
qumica s un canvi que t lloc quan dues o
ms substncies estan en contacte i, com a
resultat d'aix, donen lloc a l'aparici de noves
substncies tot desapareixent les antigues.
Les substncies inicials en una reacci
qumica s'anomenen reactius i les que
apareixen de nou sn els productes. Les
diferncies entre reactius i productes es deuen
a la redistribuci dels toms que t lloc en
totes les substncies que reaccionen, cosa que
implica la ruptura d'enllaos qumics i la
formaci de nous.
Exercici 1.- A cadascuna de les segents
reaccions digues quines substncies sn els
reactius i quins els productes:
fsfor + oxigen - trixid de sofre + calor
bicarbonat de + cid ctric - citrat de sodi + gas
sodi
carbnic
aliments + oxigen -gas carbnic + aigua + energia

La manera en que t lloc una reacci exigeix


que entre la massa dels reactius existeixi una
proporci fixa. Si no es troben en aquesta
proporci o b no es produeix la reacci o b
se'n produeix una altra de diferent. Aix per
exemple les combustions sn un tipus de
reacci entre els combustibles i l'oxigen de
l'aire segons la reacci:
combustible + oxigen-dixid de carboni + aigua +
energia

per si no arriba prou oxigen al lloc on es


crema el combustible la reacci s aquesta:
combustible + oxigen-monxid de carboni + aigua
+ energia

Exercici 2.- Busca informaci i compara les


propietats del monxid i del dixid de carboni.
Moltes substncies qumiques d's com no es
troben a la natura i s'han d'obtenir mitjanant
reaccions qumiques anomenades de sntesi.
Aix l'cid sulfric, que es fa servir en
dissoluci a les bateries dels cotxes, s'obt
industrialment grcies a un seguit de
reaccions:

sofre + oxigen - dixid de sofre


dixid de sofre + oxigen - trixid de sofre
trixid de sofre + aigua - cid sulfric

L'cid
clorhdric
(salfumant)
s'obt
industrialment mitjanant reaccions qumiques
de substituci, on se substitueix un dels
elements constituents d'una substncia per un
altre:
clorur de sodi + cid sulfric - cid clorhdric +sulfat
de sodi

Algunes

substncies

s'han d'obtenir per


reaccions de descomposici. Aix l'oxigen o
l'hidrogen s'obtenen a partir de l'aigua per
descomposici electroltica o pas d'un corrent
elctric:
Exercici 3.- Esbrina quins sn els processos
industrials per l'obtenci de l'amonac i el sab.
Algunes reaccions necessiten calor per
poder-se dur a termini, sn les anomenades
endotrmiques, per d'altres proporcionen calor
quan es produeixen, i se'n diuen exotrmiques.

La velocitat de les reaccions qumiques es pot


veure afectada per factors com ara sn la
temperatura o la pressi (si hi intervenen
gasos). Tamb n'hi ha que no s'inicien fins que
no s'ha superat una certa temperatura encara
que desprs produeixen moltssima energia,
s el cas de les combustions i les explosions.
Finalment n'hi ha que necessiten un mnim de
temperatura per poder tenir lloc.
Exercici 4.- Per qu es guarden les piles a la
nevera tot esperant a fer-les servir?
Hi ha reaccions que es veuen afavorides per la
presncia d'una altra substncia tot i que no hi
interv. Aquestes substncies afavoridores sn
els catalitzadors. Aix l'aigua oxigenada es
descomposa espontniament en aigua i
oxigen, per si li afegim un xic de dixid de
mangans la reacci ser molt rpida, podent
recuperar al final tot el catalitzador utilitzat.
La majoria de reaccions qumiques dels ssers
vius necessiten de la presncia de

biocatalitzadors o enzims.

qumica: l'estudi de la matria.- 5



Joan Queralt Gil

lectura

els enzims
Els enzims sn catalitzadors biolgics, i ja
sabem que els catalitzadors sn substncies
que acceleren la velocitat de les reaccions
qumiques. Algunes reaccions tenen lloc de
manera rpida i espontnia, sense catalitzador.
Per moltes altres, especialment totes les que
tenen importncia des del punt de vista
biolgic, transcorren molt lentament si no hi
interv un catalitzador adequat.
Cada tipus d'enzim t la seva prpia
"arquitectura" molecular, i cadascun d'ells
noms s capa de desencadenar una
determinada reacci qumica. Una cllula
qualsevol pot contenir ms de deu mil enzims
diferents. Aquest elevat nmero es deu a que
la complexa feina de mantenir viu un
organisme i assegurar que produeixi
descendents sans implica un elevadssim
nombre de reaccions qumiques, i quasi totes
exigeixen la intervenci d'un enzim .
Els enzims reben el seu nom del tipus de
reacci que catalitzen, al qual se li afegeix el
sufix -asa. Aix l'enzim alcoholdeshidrogenasa
catalitza la prdua d'hidrogen de la molcula
d'alcohol. Aquest enzim s parcialment
responsable del fet que qui ha pres begudes
alcohliques es mantingui ser, encara que la
subtracci d'hidrogen de la molcula d'alcohol
produeix el compost acetaldhid, que dna
son.
Un dels problemes fonamentals de la
Bioqumica s conixer com actuen els enzims,
i la clau es troba en la seva estructura
tridimensional. Tots els compostos qumics en
tenen una de caracterstica i un enzim noms
actua amb aquelles substncies qumiques a
les que pot reconixer per la seva forma. Els
compostos que intervenen en una reacci
catalitzada per un enzim s'anomenen substrats
de l'enzim.
Un enzim actua amb el seu substrat per un
procs similar al d'una clau i el seu pany. A la
superfcie de l'enzim hi ha entrants i sortints
que encaixen amb les irregularitats de la
superfcie del substrat, de manera que quan es
troben l'enzim i el substrat es fusionen.
Qualsevol altre compost que no sigui el
substrat no pot actuar com a clau per
l'enzim-pany degut a la seva configuraci
diferent. Un cop fusionats l'enzim i el substrat
intervenen forces qumiques que trenquen o

formen diferents enllaos qumics a l'interior


del substrat, i aquestes alteracions sn
l'essncia de les reaccions.
Un cop l'enzim a realitzat la seva feina
s'alliberen els productes finals i l'enzim torna a
estar en disposici de repetir la seqncia
completa i restar exactament igual que abans
de comenar. Aquesta caracterstica permet
que un enzim pugui arribar a transformar
catalticament un mili de molcules de
substrat per minut .
Pot semblar un inconvenient l'extrema
especificitat dels enzims, s a dir el rebuig a
totes les molcules excepte al seu substrat.
Per en realitat resulta un avantatge. Un enzim
no solament selecciona el substrat entre la
gran diversitat de materials que l'envolten,
sin que tamb assegura la formaci dels
productes correctes.
Aquesta propietat dels enzims per conduir les
reaccions per direccions precises assegura
una gran producci del producte desitjat i que
no es malgasti el producte inicial per elaborar
compostos no desitjats o fins i tot nocius. Aix a
l'interior de la cllula pot tenir lloc una gran i
complexa trama de reaccions de forma
constant i amb els resultats esperats, que s
l'essncia de la vida .

qumica: l'estudi de la matria.- 6



Joan Queralt Gil

cids, bases i sals


D'una llimona, un iogurt, una poma verda o el
vinagre diem que tenen un gust cid. Hi ha
moltes substncies que podem agrupar sota el
nom d'cid i totes es caracteritzen pel seu gust,
a vegades una olor penetrant i, des del punt de
vista qumic, la possibilitat d'alliberar ions
hidrogen (H+) quan es troben en dissoluci
aquosa.
Exercici 1.- Fes una llista d'altres substncies
que tamb siguin cides

Exercici 2.- Busca al diccionari la definici


d'cid.

cid clorhdric + bicarbonat de sodi


sodi + aigua + gas carbnic

Exercici

4.- Busca informaci sobre el


bicarbonat de sodi i les seves aplicacions.

Per mesurar l'acidesa o alcalinitat d'una


dissoluci es fa servir una escala anomenada
pH que va de 0 a 14. Del 0 fins a tocar del 7 una
substncia s cida, just al 7 s neutra, i des
d'una mica ms de 7 fins a 14 s alcalina. Com
ms baix s el pH ms fort s un cid ,i quan
s'acosta al 7 es tracta d'un cid dbil .El mateix
passa amb els lcalis, quan ms a prop del 7
ms dbils, quan ms a prop del 14 ms forts.
Exercici 5 ..-Classifica aquestes substncies
segons el seu pH en cids (dbils o forts), bases
(dbils o fortes) o neutres:

Kokakola

Exercici 3.- Busca al diccionari la definici


d'lcali.

2'8

saliva

6'35

orina

llimonada

En canvi d'altres substncies, com la sosa


custica, la cendra o el bicarbonat de sodi,
s'anomenen
lcalis o bases perqu sn
capaces de reaccionar amb els cids per
formar sals.

clorur de

aigua

2'3
7

plasma sanguini

7'4

llet

6'6

netejaforns

13

salfumant

0'5

sal comuna
aigua de mar

7
7'5

Les sals sn substncies produdes com a


resultat d'una neutralitzaci i el seu pH s
sempre de 7.
Exercici 6.- Fes una llista de diferents sals:

Els cids reaccionen amb les bases


donant lloc a una sal i aigua, segons una
reacci de neutralitzaci :
cid + base sal + aigua
Aix, per exemple, quan tenim acidesa
d'estmac prenem un lcali (el bicarbonat) per
neutralitzar-la segons la reacci:
qumica: l'estudi de la matria.- 7


qumica orgnica
Es aix com s'anomena la part de la qumica
que estudia els compostos del Carboni, ja que
tenen relaci amb els ssers vius, b perqu
els han elaborat o b perqu se'n deriven. De
la resta de compostos formats pels altres
elements
se'n
encarrega
la
Qumica
inorgnica. Els compostos orgnics sn molt
nombrosos i, ams del Carboni, poden estar
formats per Hidrogen, Oxigen, Nitrogen i altres
elements.
Exercici 1.- Indica si aquests compostos sn
orgnics o b inorgnics:
substncia

orgnica

inorgnica

llana

Exercici 3.- Busca informaci sobre les


propietats i l'utilitzaci d'aquests dos
compostos.
A vegades les cadenes dels hidrocarburs es
tanquen sobre s mateixes i donen lloc als
hidrocarburs aromtics, com ara s el benz.
Exercici 4.- Busca informaci sobre les
propietats i l'utilitzaci d'aquest compost
Les principals fonts d'hidrocarburs sn el
petroli i la hulla. Quan s'escalfa aquesta ltima
s'obt el gas d'enllumenat, un residu slid
anomenat carb de coc i quitr.

cid sulfric
cid clorhdric
cid lctic
sal comuna
cot
sucre
paper
alcohol etlic
sosa custica
bicarbonat de sodi
benzina
carb
plstic

HIDROCARBURS
Noms amb Carboni i Hidrogen es poden fer
milers de compostos, per el ms senzills de
tots s el met CH4 ,noms amb un tom de
Carboni, el segueixen amb un tom ms de
carboni cada cop: l'et, el prop, el but i un
llargussim etctera.
Els hidrocarburs ms petits sn gasos a la
temperatura ambient, per a partir de 6 o 7
toms de C sn lquids. Aix la benzina s una
barreja d'hidrocarburs de 8 toms de C i el
queros de 12 toms. Per sobre dels 18 toms
de C sn slids, aix la parafina de les
espelmes s una barreja d'hidrocarburs de 22 i
30 toms de C. Sn bons combustibles i una de
les fonts d'energia ms usuals: reaccionen amb
l'oxigen atmosfric donant lloc a gas carbnic,
aigua i alliberant una considerable quantitat
d'energia:
CH4 + 2O2

brut mitjanant la destillaci fraccionada o


cracking..
Els hidrocarburs vists fins aqu sn llargues
cadenes lineals entre toms de C, per a
vegades els enllaos entre Carbonis poden ser
dobles o triples, donant lloc a hidrocarburs
insaturats, com l'etil o l'acetil.

CO 2 + 2H 2 O + calor

MACROMOLCULES
Moltssimes substncies orgniques estan
formades per molcules gegants, que es diuen
polmers, i que no sn ms que unitats ms
petites i senzilles, anomenades monmers,
que s'uneixen i es repeteixen milers de
vegades. El cas ms senzill s el del polietil,
un plstic la molcula del qual cont uns 1000
toms de C. Tamb el nil s un polmer, o la
cellulosa, o les
protenes o els
cids
nucleics.
Exercici 5.- Busca informaci sobre el cautx
i la cellulosa.
ALTRES MOLCULES
Alcohols: son compostos de C, H i alguns
toms d'Oxigen. A la natura es formen a partir
de la combusti incompleta dels sucres per
part dels llevats.
Exercici 6.Busca
informaci
sobre
l'obtenci de l'alcohol etlic a partir dels sucres.
cids orgnics: son compostos de C, H i O
formats per una cadena d'hidrocarbur a
l'extrem de la qual hi ha un grup cid. Si la
cadena s molt llarga se'n diuen cids grassos
o greixos i segons si la cadena (saturada o
insaturada) el greix s saturat o insaturat, punt
aquest que t importncia diettica.

Exercici 7.- Busca informaci sobre els cids


Exercici 2.Busca
informaci
sobreactic, lctic i frmic.
l'obtenci d'hidrocarburs a partir del petroli
qumica: l'estudi de la matria.- 8


la qumica de la vida
La Bioqumica estudia les substncies
qumiques que formen part dels organismes
vius. La majoria d'aquestes substncies les
sintetitza el propi organisme a partir de
compostos ms senzills que prenen del seu
aliment o del medi en qu viuen.
Els vegetals sn els nics organismes capaos
de fabricar matria viva a partir de substncies
inorgniques o minerals que troben al medi
ambient: aigua i gas carbnic. Mitjanant
l'energia continguda a la llum del Sol sn
capaos de formar nous enllaos qumics i
fabricar matria viva segons la reacci de
fotosntesi:
gas carbnic + aigua + llum

sucres + oxigen

Els animals no poden realitzar aquesta reacci


i necessiten menjar aliment vegetal per
obtenir les substncies bsiques a partir de les
que fabricaran els seus propis materials. Per
obtenir l'energia necessria per aquestes
sntesis el que fan s respirar, s a dir, cremar
sucres en presncia d'oxigen segons la reacci
de la respiraci:

magatzem d'energia
organismes vius.

d'accs

rpid

dels

GREIXOS
Els greixos sn els magatzems d'energia a llarg
termini
dels
sser
vius.
Solen
ser
macromolcules formades per una llarga
cadena d'hidrocarbur amb un extrem cid. Les
plantes solen fabricar greixos lquids o olis
amb cadenes insaturades (que vol dir que se'ls
pot afegir ms hidrogen i obtenir greixos
slids) mentre que els animals solen produir
greixos slids saturats.
Sembla que hi ha una estreta relaci entre el
consum de greixos saturats i els problemes
cardiovasculars, mentre que aquesta no es
dna amb els greixos vegetals instaurats.

PROTENES
Sn macromolcules amb funci esqueltica i
estructural, s a dir, formen el conjunt del
nostre cos. Sn polmers de cadenes
llargussimes els anells de les quals
s'anomenen aminocids. Tots els sser vius
sucres + oxigen gas carbnic + aigua +
fan servir noms uns 20 aminocids diferents i
energia
d'aquests el cos hum en pot sintetitzar noms
10, per la qual cosa la resta s'han d'obtenir de
Es pot observar rpidament que aquestes dues la dieta.
reaccions van en sentits oposats i sn la clau
L'ordre en qu els aminocids s'encadenen un
per l'equilibri delicat que es dna al nostre
darrera l'altre per formar una determinada
planeta entre els diferents ssers vius.
protena s fonamental pel bon funcionament
De les substncies qumiques ms abundants de l'organisme ja que en cas contrari no
en els ssers vius en podem destacar les tindrem la desitjada. Es per aix que les
segents:
instruccions per la correcta fabricaci
HIDRATS DE CARBONI
s'hereten de pares a fills en forma d'herncia
Inclouen els sucres, el mid i la cellulosa gentica.
entre d'altres. Els sucres sn els ms senzills i CIDS NUCLEICS
estan formats per una estructura cclica Sn el material en qu es troba escrita
d'toms de C units a l'hidrogen i a l'oxigen en l'herncia
gentica.
Es
tracta
de
una proporci de n toms de C, 2xn toms d'H i macromolcules formades per una o dues
n toms d'O.
cadenes llargussimes els monmers de les
El sucre ms senzill t 5 toms de C i quals poden ser noms de 4 tipus, per la seva
s'anomena ribosa. Un sucre amb 6 C s la seqncia determinar la sntesi correcta de
fructosa o sucre de la fruita, i un altre s la les protenes.
glucosa. Quan es polimeritzen 2 molcules de En el nostre organisme trobem 2 tipus d'cid
glucosa donen lloc al sucre de canya o nucleics: un de cadena senzilla i que serveix
sacarosa la lactosa o sucre de la llet tamb s de missatger entre el codi gentic i la fbrica
un disacrid.
de protenes que s'anomena ARN. L'altre s la
Les
molcules
de
glucosa
poden seu del codi gentic i est format per dues
polimeritzar-se en llargussimes cadenes llargues cadenes en espiral: s l'ADN.
donant lloc als polisacrids de reserva (com el
Exercici 1.- Busca informaci sobre la
mid de les plantes o el glucgen dels
composici qumica i el seu percentatge dels
animals) anomenats aix perqu sn el
aliments ms usuals.
qumica: l'estudi de la matria.- 9


qumica i electricitat
A la majoria de reaccions qumiques els
intercanvis energtics es produeixen en forma
de calor i, en ocasions, de llum. Per n'hi ha
d'altres en que s'allibera energia elctrica, com
s el cas de les piles.
Una pila consisteix en una o ms solucions en
les que s'introdueix dues barres que poden ser
de grafit o de diferents metalls. Aquestes
barres, que s'anomenen elctrodes, tenen lloc
les reaccions que capten o alliberen electrons
procedents de les dissolucions, de tal manera
que si unim externament els elctrodes
mitjanant un conductor, per ell hi passar un
corrent elctric, s a dir un flux d'electrons.
Aquest corrent pot ser capa d'illuminar una
bombeta, fer rodar un motor o fer funcionar
una rdio.
Per aquest corrent t una duraci limitada ja
que a mesura que es va produint la reacci
qumica van desapareixent el reactius que
produeixen el corrent elctric i arriba un
moment que deixa de funcionar que s quan
s'ha acabat la reacci.
Exercici 1.- Busca informaci sobre els
diferents tipus de piles: de Volta, Leclanch,
alcalines, etc.

funcionen com les piles (una reacci produeix


corrent elctric) per amb la possibilitat
d'invertir el procs i recarregar-los. s el que
passa a la bateria d'un cotxe que durant
l'arrancada funciona com una pila que es
desgasta, per quan el motor est en marxa es
recarrega grcies a l'acci d'una dinamo.
La seva vida, per, no s infinita doncs
s'acumulen diferents substncies sobre els
elctrodes i la dissoluci que la fan inservible
al cap del temps.
Exercici 3.- Demana al teu mecnic que
t'expliqui com funciona la bateria del cotxe. Si
no en tens, demana'l als Reis ;-)

QUMICA I ELECTRNICA
Hi ha una srie de substncies, anomenades
semiconductors, que es comporten d'una
forma molt curiosa davant del corrent elctric.
Sn substncies que condueixen amb dificultat
l'electricitat, per que combinades amb
impureses d'altres materials es transformen en
bons conductors.
Els semiconductors ms utilitzats sn el silici i
el germani obtinguts a partir de minerals
naturals per amb un alt grau de puresa.
Grcies a aquests materials es poden fabricar
transistors i especialment, circuits integrats on
en molt poca superfcie hi ha milers de
components que fan que una calculadora operi
a gran velocitat i ocupi molt poc espai.

Si mitjanant una reacci qumica podem


generar un corrent elctric, s lgic pensar
que amb un corrent elctric podem
desencadenar una reacci qumica. En efecte,
aix passa quan submergim uns elctrodes en
una dissoluci o una matria fosa capa de
conduir el corrent elctric anomenada
electrlit. El flux d'electrons quan travessa CRISTALLS LQUIDS
l'ectrlit forma ions positius o negatius que,
per atracci de crregues, es dirigeixen a
En un slid cristall els toms o molcules
l'elctrode corresponent on es dipositen.
estan perfectament ordenats en l'espai, per
Aquest procs,
l'electrlisi, t una gran
en un lquid l'ordenaci s molt imperfecta,
importncia industrial per l'obtenci de
essent nulla en els gasos. Per hi ha certes
metalls de gran puresa com l'alumini.
substncies orgniques que tot i ser lquids
posseeixen una certa ordenaci cristallina i
Exercici 2.Busca
informaci
sobre se'ls anomena cristalls lquids.
l'obtenci industrial de l'alumini a partir del seu Alguns cristalls lquids s'ordenen d'acord amb
increment o baixades de la temperatura i
mineral, la bauxita.
s'utilitzen per fabricar termmetres. Per
d'altres adquireixen estructura i noves
La reversibilitat entre pas d'electricitat i
propietats ptiques sota l'acci d'un corrent
reaccions qumiques tamb s la base del
elctric. S'utilitzen per la fabricaci de
funcionament dels acumuladors elctrics o
pantalles planes de rellotges o calculadores.
bateries. En principi
qumica: l'estudi de la matria.- 10


1.- Assenyala si els segents processos sn canvis fsics o qumics:
Es fregeix un ou __________________
Un imant que atreu un tros de ferro ________________
Fabricaci d'un iogurt ________________________
Fusi d'estany en la soldadura ____________________
Oxidaci d'un clau de ferro posada a la intemprie _____________________
Es crema amb un encenedor una cinta de magnesi ____________________
S'infla un pneumtic ________________________________
Dilataci d'una barra de ferro _____________________
Combusti del but_________________________
Explosi de la gasolina en els motors dels cotxes__________________________