You are on page 1of 139

Fsica

Batxillerat

Recull dexercicis

Fsica
Batxillerat

Aquest recull ha estat elaborat per


Tavi Casellas, professor de
Fsica i Qumica.

Fsica
Batxillerat

ndex
Com resoldre un problema?........................................................................................................1
Introducci........................................................................................................................................3
La cinemtica.................................................................................................................................3
1.
2.
3.
4.

Moviments rectilinis...............................................................................................................3
Moviment circular....................................................................................................................14
Moviment harmnic.................................................................................................................18
Composici de moviments .................................................................................................21

La dinmica.................................................................................................................................25
1.
2.
3.
4.
5.
6.

Exercicis senzills................................................................................................................25
Forces de fricci...................................................................................................................30
Sistemes d'objectes..............................................................................................................33
Dinmica del moviment circular..............................................................................39
Treball, potncia i energia.............................................................................................43
Impuls i quantitat de moviment.................................................................................58

L'electricitat..................................................................................................................................69
1.
2.

Electrosttica.......................................................................................................................69
Electrocintica..........................................................................................................................81

La gravitaci ...............................................................................................................................91
El magnetisme ..............................................................................................................................101
1.
2.
3.

Conceptes..................................................................................................................................... 101
Fora i camp magntic...................................................................................................105
Inducci magntica........................................................................................................... 110

Les ones............................................................................................................................................113
1.
2.
3.
4.
5.

Conceptes......................................................................................................................................113
El moviment ondulatori ...................................................................................................115
Fenmens ondulatoris......................................................................................................116
La llum. Dualitat ona-corpuscle........................................................................122
Fsica nuclear.....................................................................................................................126

Masses atmiques d'istops..........................................................................................131


Dades i constants................................................................................................................. 132
Pgines Web............................................................................................................................133

Com resoldre un problema?

Fsica
Batxillerat

Com resoldre un problema?


1.

Llegir atentament l'enunciat. No podem deixar escapar cap detall, a vegades hi ha


paraules o dades que sn molt importants.

2.

Escriure les dades numriques (o de concepte) que podem extreure de l'enunciat.

3.

Aclarir qu se'ns demana? A vegades en un enunciat hi ha ms d'una pregunta.

4.

Establir un sistema de referncia clar: eixos i sentits positiu - negatiu.

5.

Fer un dibuix esquemtic sobre la situaci que reflexa l'enunciat. Aquest esquema ha
d'incloure els valors de les magnituds conegudes i tamb els smbols de les
incgnites.

6.

Fer una previsi del resultat que ha de tenir el problema (positiu, negatiu, quin interval
de valors pot prendre ...)

7.

Descriure (mentalment o per escrit) les diferents etapes del procs a seguir per a la
resoluci del problema.

8.

Realitzar els clculs, tant numrics com de les unitats.

9.

Analitzar el resultat obtingut. Ha de ser del tot coherent amb l'enunciat i la situaci,
alhora ha d'estar d'acord amb la previsi feta al punt 6. Si aquesta anlisi s negativa
aleshores cal localitzar l'error coms. Si no trobem l'error haurem d'explicar clarament
perqu considerem que la resposta s incorrecta.

10.

Donar el resultat obtingut amb les unitats corresponents.

Observacions:
a.
b.
c.
d.
e.

Sempre hem de treballar en el Sistema Internacional d'unitats. Noms


excepcionalment ens saltarem aquesta norma.
Els canvis d'unitats els realitzarem sempre per factors de conversi.
Qualsevol resultat (encara que sigui intermig) o mesura ha d'anar acompanyat
de la seva unitat.
Mai s vlid dir "no el s fer ...", sempre podem (com a mnim) arribar fins al
punt 5 de la resoluci.
s millor no donar un resultat que donar una resposta incoherent !!! Per
exemple: s molt greu dir que un objecte llisca per un pla inclinat amb una
acceleraci de 25 m/s2 si noms est sotms a l'acci de la gravetat i a la fora
que li fa el terra.

La cinemtica

Fsica
Batxillerat

Introducci
1.

(PAU setembre 04) Suposa que shan mesurat les distncies de la Terra al Sol (RTS) i
de Mart al Sol (RMS), i que els resultats obtinguts sn RTS = (1,5 0,4) 108 km, RMS =
(22,8 0,4) 108 km. Quina mesura s ms precisa? Raona la resposta.
Resultat:

RMS s ms precisa

La cinemtica
1. Moviments rectilinis
Moviments uniformes
1.

(PAU setembre 02) En la mesura d1,5 m sha coms un error de 10 mm i en la


mesura de 400 km sha coms un error de 400 m. Quina de les dues mesures s ms
precisa? Justifica la resposta.
Resultat:

2.

La segona s ms precisa

Mirant la representaci grfica,


a.
b.
c.
d.

Descriu verbalment el moviment del cotxe en els diferents trams del recorregut.
Calcula la velocitat de cada interval.
Representa la corresponent grfica v-t.
Calcula la velocitat mitjana de tot el recorregut.
x(m)
30
20
10

12

16

t (s)
Resultat:

2,5 m/s
5 m/s
0 m/s
- 7,5 m/s
-3,75 m/s

Fsica
Batxillerat
3.

La cinemtica

El moviment d'un cotxe ve representat per la segent grfica posici-temps.


a.

Explica quin moviment fa aquest autombil.


x(m)

400
200

20

b.
c.
d.
e.
f.

40

60

80

t (s)

Calcula la velocitat en cada tram.


Fes la grfica v-t que li correspon.
En quins instants el cotxe est en la posici 200 m?
Troba la velocitat mitjana del moviment.
Quina s la velocitat mitjana fins als 50 segons?
Resultat:

15 m/s
- 10m/s
40m/s
5 m/s
13,3 s 30 s i 55 s
5 m/s i 6,6 m/s

4.

Un cotxe fa un trajecte segons la segent grfica v-t. Sabem que en l'instant inicial la
seva posici s zero.

v(m/s)
40
20
0
-20

a.
b.
c.
d.
e.

100

200

300

400 t (s)

Descriu verbalment el moviment.


Calcula la posici d'aquest cotxe al final de cada interval de temps (sempre
respecte l'origen).
Construeix la grfica posici-temps corresponent.
Quin ha estat el seu desplaament?
Quina velocitat mitjana ha mantingut?
Resultat:

5.

En un punt d'una carretera s'han creuat dos vehicles que marxen en sentits contraris.
El primer porta una velocitat de 54 km/h i el segon de 36 km/h.
a.
b.
c.

Quina ser la distncia que els separar als 45 minuts?


Representa les grfiques v-t i x-t dels dos moviments.
Comprova el resultat de la primera pregunta en la grfica posici-temps.
Resultat:

6.

3.000 m
5.000 m
4.000 m
5.000 m
125 m/s

67.500 m

Dos pobles, Girona i Quart, estan separats per una distncia de 5 km. Una carretera
recta els uneix. Un vianant surt de Girona cap a Quart caminant amb una velocitat de
3,6 km/h.

La cinemtica

a.
b.
c.

Fsica
Batxillerat
En quina posici estar al cap de 3 hores?
A quina distncia es trobar de Girona?
I a quina distncia de Quart estar en aquest moment?
Resultat:

10.800 m
5.800 m

Si en comptes de caminar cap a Quart ho fa en sentit contrari,


d.
A quina distncia estar de Girona al cap de tres hores?
e.
I quina distncia el separar de Quart?
Resultat:

7.

10.800 m
15.800 m

Dos cotxes estan separats 1.000 m en una recta de l'autopista. Els dos es mouen
amb velocitats constants de 126 km/h i 72 km/h amb sentits contraris fins a trobar-se.
a.
b.
c.

Quant temps tardaran en trobar-se?


En quina posici tindr lloc l'encontre?
Dibuixa les grfiques v-t i x-t.
Resultat:

18,18 s
363,6 m

Pots repetir l'exercici per suposant que tots dos porten el mateix sentit,
d.
Quant tardar el que va ms de pressa a atrapar el cotxe ms lent?
e.
En quina posici l'atrapar?
f.
Representa les grfiques dels moviments.
Resultat: 66,6 s
2.333,3 m

8.

Un cotxe surt de Girona cap a Cass a 72 km/h en el mateix moment una moto surt
de Cass per anar a Girona amb una velocitat de 10 m/s. Entre Cass i Girona hi ha
7,2 km.
a.
b.
c.

Calcula la posici d'ambds als 2 minuts.


Calcula tamb la seva posici al cap de 5 minuts.
Fes les grfiques x-t dels dos moviments.
Resultat:

9.

2.400 m i 6.000 m
6.000 m i 4.200 m

A les 9 hores del mat passa per una estaci de servei un vehicle robat amb una
velocitat constant de 90 km/h. Als deu minuts passa pel mateix punt un cotxe de la
policia perseguint al primer amb una velocitat de 126 km/h.
a.
b.
c.

Quant temps tardar la policia en detenir als lladres?


En quina posici tindr lloc la detenci?
Fes les grfiques v-t i x-t dels dos cotxes.
Resultat:

10.

1.500 s
52.500 m

Girona i Castell estan separades 360 km. Un tren surt de Girona cap a Castell amb
una velocitat de 108 km/h mentre a la mateixa hora en surt un altre de Castell per
amb una velocitat de 72 km/h.
a.
b.
c.
d.

Quant temps tardaran en creuar-se els dos trens?


En quina posici es trobaran?
A quina distncia de Girona estaran aleshores?
I a quina distncia de Castell?
Resultat: 7.200 s
216.000 m
216.000 m
144.000 m

Fsica
Batxillerat
11.

La cinemtica

Dues persones que circulen amb bicicleta surten de dos llocs separats 400 metres i
porten velocitats constants de 5 m/s i 3 m/s. Han quedat que es trobaran en un punt
intermig.
a.
b.
c.

Quant temps tardaran en trobar-se.


On es trobaran?
Fes les grfiques v-t i x-t dels moviments.
Resultat:

12.

En el moment de fer un atracament, un lladre s descobert per un policia que es troba


a 100 m de distncia . El lladre surt corrent a 18 km/h mentre que el policia el
persegueix a 27 km/h. El lladre t un cmplice amb una moto a 300 m de distncia.
Podr el policia a agafar el lladre? Troba la soluci numricament i grfica.
Resultat:

13.

50 s
250 m

S, 300 m i 40 s

L'intrpid viatger Phileas Fogg, protagonista de "La volta al mn en 80 dies" de Jules


Verne, ha arribat tard al port. El vaixell on havia de continuar el viatge fa dues hores
que ha sortit i va a 40 km/h. Per Fogg no es dna per venut. Contracta els serveis
d'una petita motora i surt en persecuci del vaixell a 50 km/h.
a.
b.

A quants quilmetres de la costa l'atrapar?


Quant temps tardar en atrapar-lo?

Troba la soluci numricament i grfica.


Resultat:

400 km
8h

Moviments accelerats
1.

(OIF febrer 01) La trajectria duna partcula ve descrita en un sistema de referncia


per x = 22 m + 20 m/s t 2 m/s2 t2. La distncia que haur recorregut la partcula als 6
segons s:
a.
b.
c.
d.

48 m
52 m
70 m
72 m
Resultat:

2.

(OIF febrer 01) La figura representa les posicions de dos blocs a intervals de temps
successius de 0,3 s; els blocs es mouen cap a la dreta. Els dos blocs tenen la mateixa
celeritat (mdul de la velocitat):
a.

Noms a linstant 2.
1

b.
c.
d.

Noms a linstant 5.
Ens els instants 2 i 5.
En algun moment entre els instants 3 i 4
Resultat:

La cinemtica

3.

Fsica
Batxillerat

Digues a quin tipus de moviment corresponen les grfiques segents:


a)

b)
x

c)

d)

4.

(PAU setembre 98) s possible que la velocitat d'un mbil sigui negativa i la seva
acceleraci positiva? Si la resposta s s, posa'n un exemple; si s no, raona-ho.

5.

Una bola la lleno per un pla inclinat: puja fins que s'atura i desprs torna a baixar.
a.

6.

Fes les grfiques a-t, v-t i x-t aproximades del moviment.

Donada la grfica segent i sabent que el mbil surt del reps,


a.

Descriu el moviment
2

a(m/s )
2
1
0
-1

b.
c.
d.
e.
f.

12

16

t (s)

Fes, qualitativament les grfiques v-t i x-t.


Calcula les velocitats finals de cada interval (suposant que inicialment la
velocitat s zero).
Calcula tamb les posicions finals de cada tram.
Representa, ara quantitativament, les grfiques v-t i x-t.
Calcula la velocitat mitjana als 8 segons i tamb als 16 segons.
Resultat:

7.

Un mbil parteix del reps amb una acceleraci de 10 m/s2.


a.
b.

8.

Calcula l'espai que necessita per frenar.


Fes les grfiques a-t, v-t i x-t del moviment.
Resultat:

75 m

Resultat:

10 s
100 m

Un mbil va a 72 km/h i frena amb una acceleraci de 2 m/s .


a.
b.
c.

10.

Construeix les grfiques a-t, v-t i x-t.


Repeteix les grfiques considerant que la velocitat inicial s 5 m/s.

Un cotxe que va a una velocitat de 108 km/h queda aturat en noms 5 segons.
a.
b.

9.

4, 12, 12, 8 i 10 m/s


8, 40, 64, 104 i 122 m
5 m/s i 7,625 m/s

Fes la grfica v-t del seu moviment.


Calcula el temps que tarda en aturar-se.
Quin espai recorre abans d'aturar-se?

Observa les grfiques segents. Has de treure de cadascuna la mxima informaci


possible del moviment que representa.

Fsica
Batxillerat

La cinemtica

v (m/s)

v (m/s)

t (s)

v (m/s)

t (s)

t (s)

x (m)

11.

t (s)

Un bloc es deixa baixar per un pla inclinat de 2 metres de longitud. T una acceleraci
constant de 4 m/s2. Quan arriba al final del pla inclinat continua movent-se amb
moviment uniforme, amb la velocitat que ha adquirit, sobre un pla horitzontal fins que
xoca i queda aturat de cop desprs de recrrer 2 metres ms.
a.
b.
c.
d.

Calcula el temps que tardar en baixar el pla inclinat.


Calcula la velocitat que tindr al final de la rampa.
Calcula el temps que tardar en xocar.
Fes les grfiques a-t, v-t i x-t del moviment.
Resultat:

12.

(PAU juny 98) El grfic del costat est referit a un mbil que descriu un moviment
rectilini. Raona si les afirmacions segents sn vertaderes o v
falses:
a.
b.

13.

1s
4 m/s
1,5 s

La grfica correspon a un moviment uniformement


accelerat.
L'acceleraci en el punt t1 s positiva i en el punt t2 s
negativa.

(PAU juny 02) La figura representa la grfica


velocitat - temps per a un cos que es mou
sobre una recta i que surt del reps. Raoneu si
l'espai recorregut pel mbil en l'interval de
temps en qu augmenta la seva velocitat s
ms gran, ms petit o igual que l'espai
recorregut durant la frenada.
Resultat:

igual

t1

t2

V
(m/s)
30

12 t(s)

La cinemtica

14.

Fsica
Batxillerat

Les dades segents corresponen a un moviment uniformement accelerat. Completa


les dades que falten a la taula.
t (s)
v (m/s)
x (m)

15.

0
20
0

5
24

21

300

Un cotxe que va a 36 km/h accelera durant 5 segons fins arribar a una velocitat de
108 km/h. Mant aquesta velocitat durant 20 segons i desprs frena fins aturar-se en
10 segons.
a.
b.

Calcula la distncia que haur recorregut en total.


Fes les corresponents grfiques a-t, v-t i x-t.
Resultat:

16.

850 m

Un bloc es deixa lliscar amb acceleraci constant per un pla inclinat de 6 metres de
longitud i tarda 2 segons en baixar-lo. Desprs continua desplaant-se en lnia recta i
velocitat constant per un pla horitzontal de 4 metres. Finalment puja per un pla inclinat
(amb un m.r.u.a.) i s'atura desprs de recrrer 3,6 m.
a.

Construeix les grfiques a-t, v-t i x-t del moviment.

17.

Fes les grfiques a-t, v-t i x-t del segent moviment: un cotxe que va per la carretera
Barcelona veu un semfor vermell, frena i abans d'aturar-se el semfor es posa verd,
accelera i al cap d'una estona mant la seva velocitat constant. Al final frena fins
aturar-se.

18.

Fes les grfiques a-t, v-t i x-t del moviment de la pilota:

19.

S'anomena temps de reacci al que transcorre des que un conductor observa un


obstacle fins que prem el pedal del fre. Normalment s d'algunes dcimes de segon.
Suposa que la velocitat que porta s de 90 km/h, el temps de reacci s de 0,4
segons i que l'acceleraci de frenada s de -3 m/s2.
a.
Calcula l'espai necessari per quedar aturat.
b.
Representa les grfiques a-t, v-t i x-t del moviment.
Resultat:

20.

114,1 m

(PAU juny 01) La grfica de la figura representa la velocitat en funci del temps dun
mbil que surt de lorigen de coordenades i segueix un moviment rectilini. Calcula:
a.
b.
c.

Lacceleraci del mbil a linstant t =


20s.
La distncia recorreguda durant el
moviment de frenada.
En quin interval de temps la seva
acceleraci s mxima? Dibuixa la
grfica x(t) per a aquest interval.
Resultat:

v (m/s)
30
20

0,5 m/s
300 m

10

30

50 t (s)

Fsica
Batxillerat

La cinemtica

21.

(PAU setembre 01) Una partcula surt del reps i es mou sobre una recta. A la grfica
adjunta es representa l'acceleraci de la
2
a (m/s )
partcula durant els 6 primers segons.
12
Representa la grfica v(t) del moviment.

22.

Dos mbils es mouen en lnia recta i


inicialment els dos estan en la mateixa
posici.

-10
El blau, que estava aturat, accelera de
manera que desprs d'un segon ha
recorregut 2 metres. Sabem que ha seguit
el trajecte amb la mateixa acceleraci.
a.
Calcula la velocitat que porta en els instants 2, 3, 4 i 5 segons.
b.
En quines posicions es troba en els mateixos instants?
Resultat:

8, 12, 16 i 20 m/s
8, 18, 32 i 50 m

El vermell porta des del principi i durant tot el trajecte una velocitat constant i tamb fa
2 metres durant el primer segon.
c.
Calcula tamb la velocitat i posici durant els 5 primers segons.
d.
En quin moment els dos cotxes porten la mateixa velocitat?
Resultat:

23.

Un cotxe i un cami estan separats 50 metres. El cami es mou amb una velocitat
constant de 54 km/h mentre que el cotxe, que est inicialment aturat, arrenca amb
una acceleraci d'1,6 m/s2 que mant constant.
a.
b.
c.
d.

Quant de temps tardar el cotxe en atrapar al cami?


En quina posici estaran aleshores?
Quina velocitat portar el cotxe en aquest instant?
Fes les grfiques a-t, v-t i x-t dels dos moviments.
Resultat:

24.

Calcula el temps que tardar en atrapar l'autobs, si s que no se li escapa.


Fes les grfiques a-t, v-t i x-t dels moviments.
Resultat:

Arribaran a xocar?
Si ho fan, a quina posici tindr lloc l'impacte?
Resultat:

10

No l'atrapa

Dos cotxes circulen pel mateix carril per en sentits contraris amb velocitats de 90
km/h i 108 km/h. Quan es veuen un a l'altre estan a 100 m de distncia i els dos
comencen a frenar amb una acceleraci de 5 m/s2.
a.
b.

26.

21,6 s
373,2 m
34,5 m/s

Un vianant corre amb la mxima velocitat possible a 6 m/s per agafar una autobs
que est aturat en un semfor. Quan est a 25 metres el semfor es posa verd i
l'autobs accelera uniformement a ra d'1 m/s2.
a.
b.

25.

2 m/s
0,5 s

S, xoquen
44 m

Un ciclista va a una velocitat constant de 6 m/s. Un altre, que ha sortit 16 m ms


enrera, accelera a 2 m/s2 fins arribar a una velocitat de 8 m/s (que desprs mant
constant).
a.

Quant temps tardar en atrapar-lo?

La cinemtica

b.
c.

Fsica
Batxillerat
A quina posici l'atrapar?
Fes les grfiques x-t i v-t de tots dos ciclistes.
Resultat:

16s
112 m

Caiguda Lliure
1.

(PAU setembre 01) Sha mesurat el temps de caiguda de tres pedres per un precipici
amb un cronmetre manual i shi han llegit els valors: t1 = 3,42 s; t2 = 3,50 s; t3 =
3,57 s. Quin ser el resultat daquesta mesura de t? Expressa'l en la forma: (valor de
t) (incertesa de t).
Resultat:

3,5 0,1 s

2.

Representa les grfiques a-t, v-t i x-t del moviment d'un objecte que el llancem
verticalment i cap amunt des de terra: puja, s'atura i torna a caure.

3.

(PAU juny 99) D'una aixeta gotegen, separades una de l'altra, dues gotes d'aigua. En
un instant determinat, estan separades una distncia d. Raona si, amb el pas del
temps, mentre cauen, aquesta distncia anir augmentant, minvant o romandr
constant.

4.

Deixem anar un objecte des del terrat d'un edifici i observem que xoca amb el terra al
cap de 2,5 segons.
a.
b.
c.

Amb quina velocitat arriba a terra?


Quina s l'alada del terrat?
Fes les grfiques del moviment.
Resultat:

5.

De quina altura ha de caure un objecte perqu arribi a terra amb una velocitat de 100
km/h?
Resultat:

6.

38,6 m

Llencem un objecte des de terra cap amunt amb una velocitat de 25 m/s.
a.
b.
c.
d.

Quina velocitat i posici t al cap de 2 segons?


Pots calcular-ho tamb als 4 segons?
Quant temps tarda en arribar a l'alada mxima?
Calcula la mxima altura a la que arriba.
Resultat:

7.

-25 m/s
31,25 m

5 m/s i 30 m
-15 m/s i 20 m
2,5 s
31,25 m

Un globus es troba a 80 m d'altura. Quant temps tardar en arribar a terra un objecte


que deixem anar des del globus si:
a.
b.
c.

el globus est parat.


el globus baixa a 2 m/s.
el globus puja a 2 m/s.
Resultat:

8.

4s
3,80 s
4,20 s

(PAU juny 99) Javier Sotomayor s l'actual campi de salt d'alada amb una marca
de 2,45 m. Determina la velocitat amb qu va saltar verticalment de terra (velocitat de
sortida). Suposa negligibles els efectes del fregament amb l'aire.

11

Fsica
Batxillerat

La cinemtica

Resultat:

9.

Deixem caure un objecte des de 10 metres d'alada.


a.

Amb quina velocitat arriba a terra?


Resultat:

10.

7 m/s

-14,1 m/s

Al deixar caure una pilota des d'una finestra arriba a terra amb una velocitat de 10
m/s.
a.
b.
c.

Quant de temps ha durat la caiguda?


A quina alada est la finestra?
Quina s la velocitat mitjana de la caiguda?
Resultat:

11.

Un bombarder en picat baixa verticalment a 720 km/h i deixa caure una bomba, que
tarda 10 s en arribar a terra.
a.
b.

Des de quina altura cau la bomba?


Amb quina velocitat xocar amb el terra?
Resultat:

12.

2.500 m ; 300 m/s

Des de dalt d'un pont llancem verticalment i cap amunt una pedra amb una velocitat
inicial de 12 m/s i triga 3 segons en arribar al riu.
a.
b.
c.
d.

A quina alada mxima ha arribat la pedra'


Quina s l'alada del pont?
Amb quina velocitat ha xocat amb l'aigua?
Fes les grfiques a-t, v-t i x-t del moviment.
Resultat:

13.

1s
5m
5 m/s

7,2 m
9m
-18 m/s

Des de 40 metres d'alada llencem un objecte cap a baix amb una velocitat de 10
m/s.
a.
b.

Pots saber el temps que tarda en caure?


Amb quina velocitat xoca amb el terra?
Resultat: 2 s
-30 m/s

14.

Deixem caure una pedra.


a.
b.

Quin s l'espai que recorre en els 4 primers segons?


Quin s l'espai que recorre en els 4 segons segents?
Resultat:

15.

Una persona des de dalt d'un terrat a 30 m d'alada llena una pilota cap a baix amb
una velocitat de 5 m/s. En el mateix moment un seu company en llena una altra des
de terra i cap amunt amb una velocitat de 30 m/s.
a.
b.
c.
d.

Pots calcular en quin instant es troben les dues?


Saps si es troben pujant o baixant?
Quina s l'alada mxima de la segona pilota?
Representa aproximadament les grfiques x-t, v-t i a-t dels dos moviments.
Resultat:

16.

12

80 m
160 m

0,85 s
Pujant
45 m

Un mtode que pot utilitzar-se per determinar la profunditat d'un avenc consisteix en
deixar caure una pedra i comptar el temps que transcorre fins que se sent el xoc amb

La cinemtica

Fsica
Batxillerat

el fons. Suposem que hem sentit el xoc desprs de 4 segons i no tenim en compte la
velocitat del soroll.
a.

Quina s la profunditat de la cova?


Resultat:

80 m

Si tenim en compte la velocitat del so (340 m/s),


b.
Quina ser ara la fondria de l'avenc?
Resultat:

17.

71,7 m

Deixem caure un objecte des de 125 m d'alada i desprs de 3 segons llancem un


objecte.
a.
b.

Amb quina velocitat hem de llanar aquest objecte perqu arribin tots dos al
mateix temps a terra.
Calcula la velocitat de cada objecte quan arriba a terra.
Resultat: -52,5 m/s
-50 m/s i -72,5 m/s

18.

Des de quina alada deixem caure una pedra si per fer la primera meitat del trajecte
tarda 5 segons ms que per fer la segona.
Resultat:

19.

722,5 m

Llencem una pedra des del terra cap amunt amb una velocitat de 30 m/s. Una
persona que est dins de l'edifici veu la pedra entre 1 s i 1,1 s desprs d'haver-la
llenat.
a.
b.
c.
d.

A quina alada est la finestra?


Quines dimensions t la finestra (verticalment)?
A quina alada arribar la pedra?
Fes les grfiques a-t, v-t i x-t del moviment.
Resultat:

20.

Un pedra en caiguda lliure passa pel davant d'un observador situat a 300 m de terra.
Al cap de 2 segons passa per davant d'un altre observador situat a 200 m de terra.
Calcula:
a.
b.
c.

De quina altura cau la pedra.


Quan tarda en arribar a terra des que ha comenat a moure's.
Amb quina velocitat arriba a terra.
Resultat:

21.

380 m
8,72 s
-87,2 m/s

(PAU juny 00) Des d'una altura de 200 m sobre el terra llancem verticalment i cap
amunt un cos amb una velocitat inicial de 30 m/s.
a.

b.
c.

Feu un dibuix aproximat de la grfica velocitat-temps corresponent al moviment


d'aquest cos des de l'instant de llanament fins que arriba a terra (indiqueu en
el grfic els valors de v i t corresponents als instants inicial i final). Considereu g
= 10 m/s2 .
Quant temps tarda a recrrer els darrers 50 m?
Quina ser la seva posici respecte al terra a l'instant en qu el cos baixa amb
una velocitat de mdul igual a 40 m/s?
Resultat:

22.

25 m
1,95 m
45 m

0,76 s
165 m

Llancem verticalment cap enlaire dos objectes, amb una velocitat de 100 m/s amb un
interval de 4 s.
a.

Quin temps passar des del llanament del primer fins que es trobin?

13

Fsica
Batxillerat
b.
c.

La cinemtica

A quina altura es troben?


Quines velocitats tindran en el moment de creuar-se?
Resultat:

12s
480m
20 i -20 m/s

23.

(PAU juny 03) Un coet s llanat verticalment cap amunt, des del reps, i puja amb
una acceleraci constant de 14,7 m/s2 durant 8 s. En aquest moment se li acaba el
combustible, i el coet continua el seu moviment de manera que lnica fora a qu
est sotms s la gravetat.
a.
b.
c.

Calcula laltura mxima a qu arriba el coet.


Calcula el temps transcorregut des de la sortida fins a la tornada del coet a la
superfcie de la terra.
Fes un grfic velocitat - temps daquest moviment.

Considera g = 9,81 m/s2.


Resultat:

1175 m
15,48 s

2. Moviment circular
1.

(PAU setembre 04) La Lluna descriu una rbita al voltant de la Terra que correspon
prcticament a un moviment circular i uniforme, de perode T = 27,4 dies. La llum
procedent de la Lluna triga 1,28 s a arribar a la Terra. Calcula la velocitat angular i
lacceleraci de la Lluna. Dada: c = 3 108 m/s.
Resultat:

2.

-6

2,6510 rad/s
-3
2
2,710 m/s

(PAU setembre 01) Una partcula segueix una trajectria circular de 3 m de radi. Si
langle descrit ve donat per lequaci: = t2 1, on est expressat en rad i t en s,
quina s la longitud de larc recorregut entre els instants t = 1 s i t = 3 s?
Resultat:

3.

24 m

(OIF febrer 01) Un cotxe experimenta una acceleraci tant centrpeta com tangencial.
Quina de les segents afirmacions s correcta?
a.
b.
c.
d.

Es mou al llarg duna lnia recta disminuint la seva velocitat.


Es mou al llarg duna lnia recta incrementant la seva velocitat.
Es mou al llarg duna corba a velocitat constant.
Es mou al llarg duna corba amb velocitat no constant.
Resultat:

4.

(OIF febrer 01) Una partcula es mou descrivint una trajectria circular horitzontal.
Passa per un punt P amb celeritat |v| = v que est disminuint. En el punt P
lacceleraci:
a.
b.
c.
d.

T la direcci i sentit de la velocitat.


T la direcci de la velocitat i sentit contrari.
Est dirigida cap al centre de la trajectria.
Est dirigida cap a una altra direcci.
Resultat:

14

d.

5.

(PAU juny 97) Un cos es mou amb acceleraci constant s possible que vari la
direcci de la seva velocitat? Raona la resposta.

6.

(PAU juny 97) De quin tipus s un moviment amb acceleraci centrpeta constant i
igual a zero? I un moviment amb acceleraci constant i igual a zero?

La cinemtica

7.

Fsica
Batxillerat

(PAU juny 04) Sn les dotze en punt. Tant lagulla horria com lagulla minutera del
rellotge apunten cap amunt. En quin instant tornaran a coincidir, per primer cop, les
dues agulles del rellotge?
Resultat:

8.

1 h 52 min 27 s

(PAU setembre 97) Quan tardar a parar-se un disc que gira a 50 revolucions per
minut si comena a frenar amb una acceleraci constant de 2 rad/s2?
Resultat:

2,61 s

9.

(PAU juny 00) Un cotxe es mou per una carretera seguint una corba i l'agulla del seu
velocmetre marca constantment 60 km/h. T acceleraci el cotxe? Raona la
resposta.

10.

(PAU setembre 99) Un mbil descriu un moviment circular de radi r = 2 m. L'angle


descrit pel mbil en funci del temps ve donat per l'equaci = t3 + 5t 4 (en unitats
del SI). Calcula la velocitat angular i l'acceleraci tangencial en l'instant t = 1 s.
Resultat:

11.

8 rad/s
12 m/s2

Una rentadora centrifuga a 900 rpm i quan est aturada tarda 20 segons en
aconseguir aquesta velocitat de rotaci. El radi del cilindre s de 30 cm.
a.
b.
c.
d.
e.
f.
g.

Quina s la velocitat de la roba quan centrfuga?


Quan tarda en donar una volta?
Des que s'engega fins que arriba a la mxima velocitat, quantes voltes dna la
roba?
Quina s l'acceleraci tangencial?
Al cap de 2 segons d'engegar quin s el valor de l'acceleraci normal?
Quin s, en aquest instant, el valor global de l'acceleraci?
Calcula tamb els valors d'aquestes acceleracions als 10 segons d'haver-se
engegat el programa del centrifugat.
Resultat:

28,2 m/s
0,066 s
150 voltes
1,41 m/s2
26,64 m/s2
26,68 m/s2
2
2
1,41 m/s , 666,1 m/s i 666,1 m/s2

12.

Una snia (en castell: noria) de 40 metres de dimetre gira amb un perode d'un
minut.
a.
b.
c.

Calcula la velocitat lineal de les persones que estan donant voltes.


Estan accelerant? Si ho fan, amb quina acceleraci?
Quan la snia s'atura tarda dos minuts en fer-ho, quantes voltes donaran durant
la frenada?
Resultat:

13.

2,07 m/s
0,21 m/s2
1 volta

(PAU juny 98) En un moviment curvilini l'acceleraci forma, en un instant determinat,


un angle de 60 graus amb la velocitat i val 6 m/s2. Calcula, per a aquest instant, el
mdul de les acceleracions tangencial i normal.
Resultat:
3m/s2
5,19 m/s2

15

Fsica
Batxillerat
14.

La cinemtica

(PAU juny 02) El mdul de la velocitat d'un punt material que descriu una trajectria
circular ve donat per l'equaci (en unitats del SI) v = 6 + 10 t. Si el radi de la trajectria
s de 100 m, quina ser lacceleraci normal en l'instant t = 8 s? I lacceleraci
tangencial?
2

Resultat:

15.

74 m/s i 10 m/s

(PAU juny 02) Un mbil que surt del reps realitza un moviment circular accelerat
uniformement. Raoneu si cadascuna de les afirmacions segents s vertadera o
falsa:
a.
b.

El valor de l'acceleraci normal del mbil augmenta amb el temps.


El valor de l'acceleraci tangencial del mbil no varia amb el temps.
Resultat:

16.

Certa
certa

(PAU setembre 98) Tres ciclistes, A, B i C, descriuen una corba circular de 20 metres
de radi. Calcula l'acceleraci total de cada ciclista en un instant en qu el mdul de la
seva velocitat s de 10 m/s, sabent que:
a.
b.
c.

El ciclista A conserva una velocitat de mdul constant.


El ciclista B accelera uniformement i la seva velocitat passa de 9,5 m/s a 10,5
m/s en 0,5 segons.
El ciclista C frena uniformement d'11 m/s a 9 m/s en un temps de 0,5 segons.
Resultat:

17.

5 m/s2
5,38 m/s2
6,40 m/s2

El motor d'un cotxe gira a 3.000 rpm. Redum una velocitat i per tant el motor
augmenta de revolucions passant a 5.000 rpm en noms 4 s.
a.
b.
c.

Calcula quina acceleraci angular ha experimentat el motor?


Quina acceleraci tangencial i normal t un punt de la perifria del motor situat
a 25 cm de l'eix de gir en el moment de comenar a reduir?
I quins seran aquests valors al cap d1 segon?

Resultat: 52,4 rad/s


2
13,1 i 24.674 m/s
2
13,1 i 33.599 m/s

18.

(PAU juny 99) Una centrifugadora de 12 cm de radi que est inicialment en reps
accelera uniformement durant 20 segons. En aquest interval de temps, = 100
rad/s2. Desprs mant la velocitat adquirida.
a.
b.
c.

Amb quina velocitat gira la centrifugadora quan fa 20 segons que funciona?


Expressa el resultat en revolucions per minut.
Quantes voltes ha fet la centrifugadora desprs de funcionar durant 20 segons?
I desprs de funcionar 50 segons?
Calcula les acceleracions tangencial i normal que com a mxim tenen els
objectes a l'interior de la centrifugadora quan aquesta fa un minut que gira.
Resultat: 19.099 rpm
3.183 voltes i 12.732 voltes
0 i 4,8.105 m/s2

19.

Una roda que inicialment est aturada comena a girar i dna 8 voltes fins que arriba
a girar amb velocitat angular constant al cap de 8 segons.
a.

Quin s el valor d'aquest velocitat?


Resultat:

20.

16

Un motor d'un cotxe gira, al ralent, a 1.000 rpm.


a.

Calcula el perode, la freqncia i la velocitat angular del cigonyal.

12,56 rad/s

La cinemtica

b.
c.

Fsica
Batxillerat
Quina ser la seva acceleraci si triplica aquesta velocitat angular en 8
segons?
Quantes voltes haur girat en aquest espai de temps?
Resultat: 104,7 rad/s
0,06 s i 16,6 Hz
26,17 rad/s2
266 voltes

21.

(PAU juny 01) Un mbil que surt del reps segueix una trajectria circular de 3 m de
radi amb una acceleraci angular constant = rad/s2.
a.
b.
c.

Quant temps triga a fer una volta completa? Quina s la longitud de larc
recorregut durant la meitat daquest temps?
Quina s la velocitat angular del mbil a linstant t = 0,5 s? I lacceleraci
normal al mateix instant?
Quant val lacceleraci tangencial del mbil a linstant t = 0,5 s? Quin angle
formen lacceleraci tangencial i lacceleraci total en aquest instant?
Resultat: 2 s i 3/2 m
2
2
/2 rad/s i 3 /4 m/s
2
3 m/s i 38,14

22.

(PAU juny 03) Una partcula segueix una trajectria circular. Si langle descrit en
funci del temps ve donat per lequaci = t2, on est expressat en rad i t en s,
calcula:
a.
b.

El temps que triga la partcula a fer les dues primeres voltes.


La velocitat angular de la partcula a linstant t = 3 s.
Resultat:

23.

3,54 s
6 rad/s

(PAU juny 04) En un moviment circular de radi r = 6,5 m la velocitat angular ve


donada per = 2 + 3 t (en unitats del sistema internacional).
a.
b.
c.

Es tracta dun moviment circular uniformement accelerat? Per qu?


Calcula lacceleraci tangencial i lacceleraci normal del punt mbil en linstant
t = 3 s.
Determina la longitud de larc recorregut en els dos primers segons del
moviment i la velocitat angular al final de la primera volta.
Resultat: S
2
at = 19,5 m/s
2
an = 786 m/s
65 m
6,5 rad/s

24.

(PAU setembre 05) Una roda de 3 m de radi realitza un moviment circular


uniformement accelerat amb una acceleraci angular de 2 rad/s2, partint del reps.
a.
b.
c.
d.
e.

En un mateix instant, tots els punts de la roda tenen la mateixa: a) Velocitat


lineal. b) Velocitat angular. c) Acceleraci normal.
Lacceleraci tangencial: a) Augmenta amb el temps. b) Augmenta amb la
distncia al centre. c) s la mateixa per a tots els punts de la roda.
Lacceleraci normal: a) No depn del temps. b) s la mateixa per a tots els
punts de la roda. c) Va dirigida cap al centre.
Passats 2 s, els punts de la perifria tenen una velocitat lineal de: a) 12 rad/s.
b) 12 m/s. c) 4 m/s.
En aquests 2 s, la roda ha girat: a) Menys duna volta. b) Ms duna volta. c)
Exactament una volta.
Resultat:

a.b), b.b), c.c), d.b), e.a)

17

Fsica
Batxillerat

La cinemtica

3. Moviment harmnic
1.

(PAU juny 99) Un mbil descriu un moviment harmnic d'equaci x = A sin t. Quina
ser la seva velocitat en l'instant en qu l'elongaci sigui mxima (x = A)?
Resultat:

2.

0 m/s

L'equaci d'un moviment vibratori harmnic s, expressada en unitats internacionals,


x = 6 sin t.
a.
b.

Calcula el perode, la freqncia i l'amplitud del moviment.


Quina ser la seva posici i velocitat quan t = 0,25 s?
Resultat:

2 s, 0,5 Hz i
6m
4,2 m i 13,19 m/s

3.

La grfica segent correspon a un m.v.h. Pots escriure la seva equaci de moviment?


x (m)
4
2
0
-2

t (s)

Resultat:

4.

x = 4 sin t

Un objecte es mou amb un moviment vibratori harmnic amb un perode de 4 segons


i un desfasament de 0,8 radians. L'origen s la posici d'equilibri i sabem que quan t =
2 s la velocitat s -3 m/s.
a.
b.
c.

Troba l'equaci que descriu la posici en funci del temps.


Calcula la posici i la velocitat de l'objecte quan t = 1,82 s.
La velocitat mxima i el primer instant que l'adquirir.
Resultat:
x = 2,74 sin (t/2 + 0,8)
-1,35 m i -3,74 m/s
4,3 m/s i 2,51 s

5.

Una partcula t un moviment donat per l'expressi x = 5 sin (2t + 0,8). Calcula:
a.
b.
c.

La posici quan t = 0,1 s.


La velocitat en aquest mateix instant.
El perode, l'amplitud i la freqncia del moviment.
Resultat:

4,21 m
5,4 m/s
3,14 s, Hz, 5 m I 0,32 Hz

6.

18

(PAU setembre 02) Una massa de 4 kg est lligada a lextrem duna molla de constant
recuperadora k = 2 N/m. El conjunt es troba sobre una taula horitzontal sense
fregament. La molla sestira 20 cm i es deixa anar a una velocitat v0 = 0, amb la qual
cosa la massa experimenta un moviment vibratori harmnic simple. Quina s la
freqncia del moviment? Escriu les funcions posici - temps (x(t)) i velocitat - temps
(v(t)) per al moviment de la massa.

La cinemtica

Fsica
Batxillerat
Resultat: 0,25 Hz
x = 0,2 cos (.t/2) i v = -0,1. sin (.t/2)

7.

Escriu l'equaci del m.v.h. que correspon a la segent grfica:


x (m)
2
1
0
-1

t (s)

Dibuixa tamb la corresponent grfica v-t.


Resultat:
x = 2,5 sin (t/4 + 0,93)

8.

Una massa vibra verticalment al llarg d'un segment de 20 cm de longitud amb un


moviment vibratori harmnic de 4 segons de perode. Determina:
a.
b.
c.
d.
e.

L'amplitud.
La velocitat en cada instant.
La velocitat quan passi just pel mig del segment.
La velocitat quan estigui en un extrem.
La posici i la velocitat mig segon desprs d'arribar a un extrem.
Resultat: 0,1 m
v = 0,05 cos t/2
0,157 m/s i 0 m/s
0,707 m i -0,111 m/s

9.

(OIF febrer 01) Un oscil.lador harmnic est format per una massa d1,0 kg i una
molla elstica; amb x = 0 corresponent a la posici dequilibri. Les condicions inicials
sn x(0) = 20 cm y v(0) = 6,0 m/s, essent lamplitud del moviment de 25 cm. El
moviment queda descrit per:
a.
b.
c.
d.

x(t) = 0,20 cos (40t 0,64)


x(t) = 0,25 cos (40t)
x(t) = 0,25 cos (40t 0,64)
x(t) = 0,25 cos (40t + 0,64)
Resultat:

10.

(PAU setembre 99) L'equaci del moviment d'un cos que descriu un moviment
harmnic s, en unitats del SI: x = 10 sin (t - /2). Quant valen l'amplitud i el perode
del moviment? I la velocitat del cos per a t = 2 s?
Resultat:

11.

10 m
2s
0 m/s

(PAU juny 00) L'agulla d'una mquina de cosir oscil.la entre dos punts separats una
distncia vertical de 20 mm. Suposant que fa un moviment harmnic simple de
freqncia 30 Hz, quina s la seva acceleraci mxima en unitats de l'SI?
Resultat:

355 m/s2

19

Fsica
Batxillerat
12.

La cinemtica

(PAU setembre 00) Un cos descriu un moviment harmnic simple d'equaci: x = A


sin(t + ). Quina ser l'equaci de la seva velocitat en funci del temps? Quant val la
constant de fase si per a t = 0 la velocitat del cos s nul.la?
Resultat:

13.

90

(PAU juny 04) Un punt material que efectua un moviment harmnic simple realitza
1.700 oscillacions damplitud 20 cm en 10 s i genera una ona transversal que es
propaga a 340 m/s. Calculan la longitud dona. Sabent que la posici inicial del punt
material s la de mxima elongaci, escriviu lequaci y(x,t) daquesta ona en unitats
del sistema internacional.
Resultat: 2 m
y = 0,2 cos 2 (x/2 170t)

14.

(PAU juny 04) Un cos de massa m es troba sobre una superfcie horitzontal sense
fricci, lligat a lextrem duna molla ideal. El cos experimenta un moviment vibratori
harmnic simple, representat per lequaci x = 0,02 cos (10 t + /2) en unitats del
sistema internacional.
a.
b.
c.

Calcula els valors mxims de la posici i la velocitat del cos. Indica en quins
punts de la trajectria sassoleixen aquests valors mxims.
Si m = 150 g, Calcula la constant recuperadora de la molla. Calcula tamb
lenergia total del moviment.
Calcula el mdul de la velocitat del cos quan aquest es troba en la posici
corresponent a la meitat de lamplitud.
Resultat:

15.

(PAU juny 05) Una ona harmnica transversal es propaga per un medi material
homogeni segons lequaci y (x, t) = 0,3 cos (1,5 t 3 x), expressada en unitats del
SI. Determina:
a.
b.
c.

La velocitat de propagaci de lona, la longitud dona i el perode.


Lamplitud de loscillaci duna partcula del medi i la seva velocitat mxima en
el moviment doscillaci.
Lacceleraci, en el moviment doscillaci, duna partcula del medi que es
troba en la posici x = 0,25 m en linstant t = 1 s.
Resultat:

16.

0,02 m i 0,2 m/s


15 N/m i 0,003 J
0,173 m/s

0,5 m/s, 0,67 m i 1,33 s


0,3 m i 1,4 m/s
2
4,71 m/s

(PAU juny 06) Una partcula descriu un moviment vibratori harmnic horitzontal. La
seva posici en funci del temps ve donada per l'equaci x = 0,40 sin ( t), en unitats
de l'SI. Calcula:
a.
b.

La freqncia del moviment.


L'acceleraci de la partcula quan es troba a 20 cm a l'esquerra de la seva
posici d'equilibri.
Resultat:

17.

(PAU juny 06) Un objecte de massa 3 kg penja d'una molla. Des de la seva posici
d'equilibri l'estirem cap avall una distncia de 25 cm i, des d'aquest punt i trobant-se
inicialment en reps, el deixem oscillar lliurement. EI perode d'oscillaci s d'1 s.
Determina:
a.

20

0,5 Hz
2
1,97 m/s

b.

Les constants A, , , en unitats de l'SI, de l'equaci y= A cos (t + ) que


descriu el moviment de l'objecte.
EI valor mxim de l'acceleraci de l'objecte, la seva direcci i sentit, i els punts
de la trajectria en qu s'assoleix.

La cinemtica

c.

Fsica
Batxillerat
La constant recuperadora de la molla.
Resultat:

0,25 m, 2 rad/s i rad


2
9,87 m/s
118 N/m

4. Composici de moviments
1.

(PAU setembre 97) Un vaixell que desenvolupa una velocitat de 40 km/h s'utilitza per
travessar un riu de 500 m d'amplada. Si la velocitat del riu s d'1,5 m/s i el vaixell
(lnia proa - popa) sempre es mant perpendicular als marges del riu,
a.
b.
c.

Quina ser la velocitat del vaixell respecte d'un observador situat als marges
del riu?
A quin punt de l'altre marge arribar?
Quina ser l'equaci de la trajectria del vaixell?
Resultat:

11,21 m/s
67,5 m
r = 1,5m/s t i + 11,11m/s t j

2.

Una barcassa, que pot anar a una velocitat mxima de 14,4 km/h, transborda cotxes
d'una riba a l'altra d'un riu que fa 80 metres d'amplada. El corrent del riu s de 3 m/s.
a.
b.
c.
d.

Si la barcassa s'orienta perpendicularment al riu, quina ser la seva velocitat


real (mdul i direcci)? Recorda: fes un esquema clar!
En aquest cas, quant tardaria en travessar el riu i a quina posici de l'altra riba
atracaria?
Si la barcassa vol seguir una trajectria perpendicular al riu, amb quina direcci
l'ha d'orientar el capit? Torna a recordar: has de fer un nou esquema!!!
En aquest cas, quina seria la seva velocitat real? Quant temps tardaria en
travessar el corrent d'aigua?
Resultat:

5 m/s 36,8
20 s 60 m
48,5
2,64 m/s 30,23 s

3.

(PAU juny 06) Una partcula descriu un moviment parablic en les proximitats de la
superfcie de la Terra.
a.
b.

Es conserva: a) L'energia cintica de la partcula. b) La quantitat de moviment


de la partcula. c) L'energia mecnica de la partcula.
En el punt ms alt de la trajectria de la partcula, es compleix que: a)
L'acceleraci normal de la partcula s nulla. b) L'acceleraci tangencial de la
partcula s nulla. c) La velocitat de la partcula s nulla.
Resultat:

4.

Des d'un avi que vola a 720 km/h horitzontalment a 200 metres d'altura s'ha de
llanar un paquet a un cotxe que va per l'autopista a 108 km/h. A quina distncia del
cotxe ha de deixar anar l'avi aquest objecte? A quina distncia l'hauria de deixar
anar si el cotxe circuls en sentit contrari?
Resultat:

5.

a.c), b.b)

1.075 m
1.454 m

De dalt d'un cingle de 300 m d'altura llancem horitzontalment un objecte amb una
velocitat de 40 m/s.
a.
b.

Quan tarda en arribar a terra?


A quina distncia de la base del cingle hi arriba?
Resultat:

7,75 s; 310 m

21

Fsica
Batxillerat
6.

La cinemtica

Llancem un projectil amb una velocitat inicial de 100 m/s en una direcci que forma un
angle de 60 amb lhoritzontal. Calcula:
a.
b.
c.

El seu abast.
La seva altura mxima.
La posici, la velocitat i lacceleraci que t quan al cap de 2 segons.
Resultat:

7.

866 m; 375 m
(100, 153,2) m
(50, 67) m/s
2
(0, -10) m/s

Llano una pilota amb una velocitat de 16 m/s i fent un angle de 60 graus amb el
terra. A 20 metres hi ha un arbre de 4 metres d'altura.
a.
b.
c.

Passar la pilota per sobre d'aquest arbre?


Si passa, a quina posici xocar la pilota amb el terra?
Si no passa, a quina alada xocar amb l'arbre?
Resultat:

8.

Des de terra lleno un objecte amb una velocitat de 20 m/s i amb un angle de 45
graus. A 22 metres hi ha un edifici de 8 metres d'alada.
a.
b.
c.

Arribar aquest objecte al terrat o b xocar contra la paret vertical d'aquest


edifici?
Si arriba al terrat, on caur exactament l'objecte?
Si xoca amb la paret, on tindr lloc l'impacte?
Resultat:

9.

Arriba al terrat
28 m

Des de terra deixo anar una pilota amb una velocitat de 8 m/s i puja per la rampa per
frena amb una acceleraci de 2 m/s2. L'alada del pla inclinat s de 2 metres i la
pilota recorre 4 metres mentre el puja. Calcula:
a.
b.

Quina ser l'alada mxima durant la caiguda lliure desprs d'abandonar la


rampa?
A quin lloc del terra caur exactament aquesta pilota?

Resultat:

10.

2,60 m
6,5 m

(PAU setembre 98) Es llana un cos de 5 kg des d'un penyasegat que est a una
alria de 120 m sobre l'aigua. La velocitat inicial del cos t un mdul de 100 m/s i
forma un angle de 30 amb l'horitzontal. Si la fricci
30
amb l'aire s negligible,
a.
b.
c.

22

No passa
22,08 m

Quant valdr el component horitzontal de la


velocitat en el moment de l'impacte amb l'aigua?
En quin instant, desprs de llanar-lo, el cos es
troba a una altura de 80 metres sobre l'aigua?
Quina ser l'energia cintica del cos en aquest
mateix punt de la trajectria?

Nota: considera g = 10 m/s2

120 m

La cinemtica

Fsica
Batxillerat
Resultat:

11.

86,6 m/s
10,74 s
27.000 J

(PAU setembre 99) La posici d'un mbil ve donada per l'equaci (en unitats del SI) r
= 3t2 i 5t j. Determina'n la velocitat i l'acceleraci en l'instant t = 2 s.
Resultat:
12m/s i - 5m/s j (mdul: 13m/s)
2
2
6m/s i (mdul: 6m/s )

12.

El vector posici dun mbil ve donada per lexpressi vectorial (en unitats
internacionals) r = (30t, 40t 5t2)
a.
b.
c.
d.

Dibuixa la seva trajectria durant els 5 primers segons.


Esbrina quin tipus de moviment t a cadascun dels eixos.
Calcula lexpressi que ens dna la seva velocitat en funci del temps.
Calcula la seva acceleraci i les components de la mateixa quan el temps s 2
segons.
Resultat:

v = (30, 40 10t)
a = (0, -10)

23

La dinmica

Fsica
Batxillerat

La dinmica
1. Exercicis senzills
1.

(OIF febrer 01) Una massa 2m est enganxada a una massa m a travs duna corda,
com es mostra a la figura. Una fora N actua sobre la massa m tot accelerant el
sistema. La fora F en la corda que actua sobre la massa 2m val:
a.
b.
c.
d.

(2/3) N
N
(3/2) N
2N

2m
Resultat:

2.

a.

(OIF febrer 01) Un home que sest pesant dalt sun ascensor observa que el pes que
marca la bscula s major que el seu pes real.
a.
b.
c.
d.

Lascensor es mou cap amunt amb velocitat decreixent.


Lascensor es mou cap avall amb velocitat decreixent.
Lascensor es mou cap amunt amb velocitat creixent.
Lascensor es mou cap avall amb velocitat constant.
Resultat:

3.

(OIF febrer 01) Quina daquestes frases inclou els elements essencials de la Primera
Llei de Newton?
a.
b.
c.
d.

Un cos en reps roman sempre en aquestes condicions a no ser que actu


sobre ell una fora no nul.la.
Per cada acci hi ha sempre una reacci igual i oposada.
Un cos persisteix en el seu estat de reps o de moviment uniforme en una lnia
recta mentre actu sobre ell una fora de valor constant.
Un cos persisteix en el seu estat de reps o de moviment uniforme en una lnia
recta sempre i quan no actu sobre ell cap fora.
Resultat:

4.

d.

(OIF febrer 01) Una persona de 80 kg de massa est conduint un cotxe. Si en un


determinat instant nota que el respatller del seu seient lempeny endavant amb una
fora duns 40 N, quina de les segents situacions no pot produir lesmentat efecte?
a.
b.
c.
d.

El cotxe circula costa amunt per una carretera inclinada 0,05 radians, a una
celeritat constant de 30 m/s.
El cotxe circula costa avall, pel pendent anterior, augmentant la seva celeritat a
un ritme d1,0 m/s2.
El cotxe est frenant, a ra de 0,5 m/s2, amb lobjectiu dacabar una maniobra
(en terreny pla) de marxa enrera.
El cotxe accelera endarrere en terreny pla augmentant la seva celeritat a ra de
0,5 m/s2.
Resultat:

5.

c.

(PAU juny 97) s possible que la velocitat d'un cos estigui dirigida cap a l'est i la fora
que actua sobre ell cap a l'oest? Raona la resposta.

25

Fsica
Batxillerat
6.

La dinmica

A un cos de 1.000 kg que est sobre el terra se'l sotmet a una fora horitzontal de 300
N durant 5 segons. Suposa que es pot moure lliurement i que no hi ha fricci amb el
terra.
a.
b.

Calcula l'acceleraci que tindr.


La seva velocitat al cap dels 5 segons.
Resultat:

7.

Un cotxe de 400 kg porta una velocitat de 72 km/h.


a.
b.

Calcula la fora que han de fer els frens per aturar-lo en 20 segons.
Quina fora han de fer els frens si el cotxe ja t una fricci de 100 N?
Resultat:

8.

Calcula l'acceleraci que adquireix.


Resultat:

1 m/s2

Si sostenim amb la m un cos de 10 kg, calcula la fora que haur de fer jo en els
casos segents.
a.
b.
c.

Mantenir-lo en reps.
Pujar-lo amb una acceleraci d'1 m/s2.
Baixar-lo amb una acceleraci d'1 m/s2.
Resultat:

10.

- 400 N
- 300 N

Un cos de 80 kg es desplaa per una pista horitzontal aplicant-li una fora constant de
100 N. La seva fora de fricci s de 20 N.
a.

9.

0,3 m/s2
1,5 m/s

100 N
110N
90 N

(PAU juny 03) Una massa de 5 kg est penjada dun fil vertical, inextensible i de
massa negligible. Si la tensi del fil t un valor de 60 N, raona quina de les propostes
segents s correcta:
a.
b.
c.

La massa puja a velocitat constant.


La massa t una acceleraci cap amunt de 2 m/s2.
La massa es troba en reps.

Considera g = 10 m/s2.
Resultat:

11.

Lopci b

(PAU juny 01) El pndol de la figura est penjat del sostre dun vehicle que es mou
desquerra a dreta. Raona si el vehicle
est frenant, accelerant o es mou a
velocitat constant. Quina seria la
resposta a la pregunta anterior si la
posici observada del pndol fos
vertical en relaci amb el vehicle?
Resultat: Accelerant
velocitat constant

12.

Dos patinadors, un de 40 kg i l'altre de 80 kg de massa, es troben un davant de l'altre.


Estan sobre una superfcie sense fricci i el primer empeny al segon amb una fora
de 20 N.
a.
b.

26

Calcula l'acceleraci que tindr cadascun d'ells.


Calcula-la tamb en el cas que el que empenti sigui el segon al primer per ho
fa amb la mateixa fora.

La dinmica

Fsica
Batxillerat
0,5 m/s2
0,25 m/s2

Resultat:

13.

A un cos de 50 kg que est sobre una superfcie horitzontal se li aplica una fora,
tamb horitzontal, de 100 N. Sabem que la fora de fricci s de 40 N.
a.
b.
c.

Calcula l'acceleraci que adquireix el cos.


La velocitat que porta al cap de 8 segons si parteix del reps.
La seva posici al final d'aquests 8 segons.

1,2 m/s2
9,6 m/s
38,4 m

Resultat:

14.

A un cos de 50 kg se li aplica una fora constant de 80 N que fa un angle de 30 graus


amb l'horitzontal (tal com est representat en el dibuix). Suposa que no hi ha fricci
amb el terra.
a.
b.
c.

Calcula l'acceleraci que tindr.


Quina fora far el terra sobre ell?
Calcula la velocitat de l'objecte desprs
d'haver recorregut una distncia de 6 m
partint del reps (calcula primer el
temps).

50 kg
30
80 N
Resultat:

15.

1,38 m/s2
540 N
4,06 m/s

(PAU juny 99) Un cos de massa 25 kg puja amb velocitat constant per un pla inclinat
que forma un angle de 15 amb l'horitzontal. Sobre el cos hi actua una fora de mdul
F paral.lela al pla inclinat. Si el fregament entre el cos i el pla s negligible, quant val
F?
Resultat:

16.

64,7 N

Calcula l'acceleraci i la fora de reacci del terra sobre l'objecte de 20 kg de la figura


de sota.
5 m/s2
172 N

Resultat:
20 kg

30

17.

Un cos de 3 kg que est inicialment aturat baixa per un pendent de 30 graus. Sabem
que la fora de fricci s de 5,7 N i que tarda 8 segons en baixar.
a.

Calcula quina ser la seva velocitat al final del pendent.


Resultat:

18.

24,8 m/s

Calcula la massa d'un objecte que baixa per un pendent de 30 graus amb una
acceleraci de 2 m/s2 si sabem que la fricci s de 6 N.
Resultat:

2 kg

27

Fsica
Batxillerat
19.

La dinmica

(PAU juny 99) Aixequem un cos de 10 kg de massa mitjanant un fil. Si la tensi de


ruptura del fil s de 200 N, quina s la mxima acceleraci amb qu es pot aixecar el
cos sense que es trenqui el fil?
Resultat:

20.

a mx = +10 m/s2

Quina s l'acceleraci i la reacci del terra sobre


l'objecte de 10 kg (esquema de la dreta) si t una fricci
de 20 N?
Resultat:

21.

6,6 m/s2
50 N

10 kg

Un cos de 100 kg baixa per un pla inclinat 45 graus


amb una acceleraci de 6 m/s2.
a.
b.
c.

Fora de
fricci = 20 N

Calcula la fora de fricci.


El temps que tarda en adquirir una velocitat de 6
m/s si partia del reps.
L'espai que ha recorregut en aquest temps.

60

Resultat:

22.

A un vag de 2.000 kg se li aplica una fora de 500 N. Si sabem que no hi ha fricci,


a.
b.
c.

Quina acceleraci adquireix?


Quin espai haur recorregut al cap de 10 segons?
Si deixa d'actuar la fora, quina ser la seva posici final al cap de 10 segons
ms?
0,25 m/s2
12,5 m/s
37,5 m

Resultat:

23.

Un cos de 75 kg ha realitzat els segents moviments:


a.

Calcula la fora a qu ha estat sotms en cada cas.

v(m/s)

v(m/s)

v(m/s)

15

15

15

10

10

10

t(s)

t(s)

5
Resultat:

24.

Quina seria la seva acceleraci si est remolcant un cotxe igual?


Resultat:

La massa del cos dibuixat es de 3 kg. Sobre ell actuen les forces indicades.
a.
b.

28

t(s)
225 N
0N
150 N

Un cotxe de 500 kg pot accelerar a ra de 2 m/s2 com a mxim.


a.

25.

100 N
1s
3m

Quina direcci i sentit t la fora resultant?


Amb quina acceleraci es mou el cos?

1 m/s2

La dinmica

Fsica
Batxillerat
8N

20 N
Resultat:

26.

Un cos de 25 kg est sotms a una acceleraci de 8 m/s2. La fora que actua sobre
ell s la resultant de dues forces que tenen la mateixa direcci. Una d'elles val 3.000
N.
a.
b.

Quant val l'altra?


Actuen en el mateix sentit?
Resultat:

27.

10 N
12 N

Hem portat la nostra bscula de bany a l'interior d'un ascensor i provem de pesar-nos
en diverses circumstncies. Sabent que amb l'ascensor aturat la bscula marca 55
kg, qu marcar quan lascensor:
a.
b.
c.
d.
e.

Comenci a pujar amb una acceleraci de 2 m/s2.


Pugi amb una velocitat constant de 15 m/s.
Freni amb una acceleraci de 2 m/s2, en arribar al des pis.
Comenci a baixar accelerant a 2 m/s2.
Arribi a baix i freni amb una acceleraci de 2 m/s2.
Resultat:

29.

2.800 N

Quina fora hem de fer per aixecar un cos d'1 kg amb moviment rectilini uniforme?
I si el volem aixecar amb una acceleraci de 2 m/s2?
Resultat:

28.

12 N
4 m/s2

66, 55, 44, 44 i 66 kg

(OIF febrer 01) Imagina una col.lisi frontal entre el bloc lleuger m2 i el gran bloc m1
>> m2. Durant la col.lisi:
a.
b.
c.
d.

El bloc gran exerceix una fora sobre el bloc lleuger, ms gran que la fora que
el bloc lleuger exerceix sobre el bloc gran.
El bloc lleuger exerceix una fora sobre el bloc gran, ms gran que la fora que
el bloc gran exerceix sobre el bloc
lleuger.
m1
El bloc gran exerceix una fora sobre el
bloc lleuger, per aquest no exerceix
m2
cap fora sobre el bloc gran.
El bloc gran exerceix una fora sobre el
bloc lleuger, igual que la fora que el
bloc lleuger exerceix sobre el bloc gran.
Resultat:

30.

(PAU) A quina distncia de la Terra la gravetat es redueix a una desena part del seu
valor a la superfcie? Dada: Radi de la Terra = 6.400 km.
Resultat:

31.

20.238 km del centre de la Terra

(PAU) Un satl.lit artificial de massa 2.000 kg est en rbita circular al voltant de la


Terra a una altura de 3,6.106 m sobre la superfcie terrestre. Determina:
a.
b.
c.

La relaci entre la intensitat del camp gravitatori g aquesta altura i el seu valor a
la superfcie de la Terra.
Representa la fora que actua sobre el satl.lit i calcula'n el mdul. Sobre quin
cos actuaria la fora de reacci corresponent?
Quant valdr la velocitat del satl.lit?

Dades: R = 6.400 km; M = 6.1024 kg; G = 6,7.1011 N.m2/kg2

29

Fsica
Batxillerat

La dinmica

Resultat: 0,4096
8.040 N, sobre el planeta Terra
6.340 m/s

32.

(PAU setembre 97) Un bomber de 70 kg baixa lliscant per un pal. Si la seva


acceleraci s de 3 m/s2 , quina fora vertical fa el pal sobre el bomber? I el bomber
sobre el pal?
Resultat:

33.

490 N
- 490 N

(PAU setembre 98) Un pndol est penjat del sostre d'un cotxe. El cotxe arrenca i
viatja amb una acceleraci constant de 120 cm/s2 durant 2 minuts.
a.
b.
c.

Fes un diagrama de les forces que actuen sobre la massa del pndol i indica la
direcci i el sentit de la resultant.
Calcula l'angle que forma el fil del pndol amb la vertical.
Determina la distncia que ha recorregut el cotxe durant els 2 minuts i la seva
velocitat final.

Resultat:

34.

Horitzontal dreta
6,98
8640 m i 144 m/s

(PAU setembre 02) Una molla de constant recuperadora k = 50 N/m i longitud natural
l0 = 2 m est lligada al sostre d'un ascensor. Si pengem de l'extrem lliure de la molla
un cos de massa m = 3 kg, quina ser la longitud de la molla quan
a.
b.

l'ascensor pugi amb una acceleraci igual a 2 m/s2 en el sentit del moviment?
l'ascensor pugi a una velocitat constant?
Resultat:

2,71 m
2,59 m

2. Forces de fricci
1.

(OIF febrer 01) Dos objectes estan lliscant a la mateixa velocitat en una superfcie de
fusta. El coeficient de fregament cintic entre el primer objecte i la superfcie s doble
que entre el segon objecte i la superfcie. La distncia recorreguda pel primer objecte
abans daturar-se s S. La distncia recorreguda pel segon objecte s:
a.
b.
c.
d.

S/2.
2S.
4S.
Impossible de determinar sense conixer les masses involucrades.
Resultat:

2.

Un ascensor de 300 kg t una fricci de 1.000 N. Calcula la tensi del cable en els
segents casos:
a.
b.
c.
d.

30

b.

L'ascensor puja amb velocitat constant de 5 m/s.


Baixa amb el doble de velocitat.
L'ascensor accelera cap amunt a ra de 2 m/s2.
Accelera cap avall amb la mateixa acceleraci.

La dinmica

Fsica
Batxillerat
Resultat:

3.

4.000 N
2.000 N
4.600 N
1.400 N

Perqu una caixa de fusta de 120 kg, recolzada sobre el terra, comenci a moure's es
necessita una fora de 500 N.
a.

Calcula el coeficient esttic de fricci entre la caixa i el terra.


Resultat:

4.

0,42

Calcula el pes d'una caixa sabent que per arrossegar-la per terra s'ha de fer una fora
de 800 N i el coeficient esttic de fricci s 0,8.
Calcula tamb quina acceleraci adquireix en aplicar-li una fora de 1.000 N si el
coeficient cintic de fricci s 0,7.
Resultat:

5.

1.000 N
3 m/s2

El coeficient cintic de fricci entre el terra i el bloc de la figura s 0,4.


700 N
700 N

30
30
700 N

a.

Calcula l'acceleraci en cadascun dels casos segents si el bloc t una massa


de 100 kg.
Resultat:

6.

3,08 m/s2
3,5 m/s2
0,74 m/s2

Els coeficients esttic i cintic de fricci entre un cos i el terra sn 0,4 i 0,3
respectivament. La massa de l'objecte s de 60 kg.
a.
b.

Calcula si amb una fora de 300 N podrem moure'l.


En cas de fer-ho, quina seria l'acceleraci del moviment?
Resultat: S
2 m/s2

7.

El coeficient de fricci entre les rodes d'un cotxe (quan no roden) i el terra s 0,8. El
cotxe va a una velocitat de 90 km/h i el conductor prem el fre a fons.
a.

Quina distncia recorre el vehicle abans d'aturar-se si llisca per la carretera?


Resultat:

8.

39,82 m

Es llana un bloc de gel de 2 kg sobre una superfcie gelada amb una velocitat de 15
m/s i recorre 97,8 m abans d'aturar-se.
a.
b.

Calcula el coeficient cintic de fricci entre el gel.


Quina s l'acceleraci del moviment?
Resultat: 0,115
1,15 m/s2

9.

Posem un bloc en un pla inclinat. El coeficient esttic de fricci entre ell i el terra s
0,8.
a.

Quin s l'angle mxim d'inclinaci que pot tenir el pla si no volem que el bloc
baixi?
Resultat:

10.

38,6

Col.loquem un objecte de 2 kg en un pla inclinat 30 graus. Suposem que aquest pla


inclinat t una longitud de 3 metres.

31

Fsica
Batxillerat
a.

La dinmica

Calcula l'acceleraci amb qu baixa si el coeficient cintic de fricci s 0,2.


Resultat:

3,26 m/s2

11.

(PAU setembre 99) Col.loquem un cos sobre un pla inclinat 60 respecte de


l'horitzontal. El coeficient de fricci esttic entre el cos i el pla s = 0,5. Raona si el
cos quedar en reps o comenar a baixar.

12.

Calcula el coeficient de fricci entre un trineu i el terra, sabent que al baixar per un
pendent de 20 graus adquireix una acceleraci de 3 m/s2.
Resultat:

13.

0,044

Un objecte de 4 kg est situat en un pla inclinat 45 graus. Els coeficients de fricci


amb el terra sn 1,2 i 0,8.
a.
b.
c.

Es podr aguantar quiet?


Si li donem una empenta, amb quina acceleraci baixar?
Quina acceleraci tindr si el llencem cap amunt?
Resultat: S
1,4 m/s2
12,6 m/s2

14.

Un cos t 0,3 i 0,2 de coeficients de fricci. Apliquem sobre ell una fora que va
augmentant de mica en mica fins que comena a moure's i en aquest moment es
mant invariable.
a.

Calcula l'acceleraci del moviment d'aquest objecte.


Resultat:

15.

(PAU setembre 99) Una fora horitzontal F empenya contra una


paret vertical un cos de 2,5 kg que est inicialment en reps. Els
coeficients de fricci esttic i cintic entre la paret i el cos sn e =
0,6 i c = 0,4, respectivament.
a.

b.
c.

Si el mdul de F s igual a 23,4 N, el cos cau verticalment.


Quant val en aquest cas la fora horitzontal que la paret fa
sobre el cos? I la fora vertical de fregament entre la paret i el
cos?
Quina ser aleshores l'acceleraci del cos?
Si F = 63,5 N, quina ser l'acceleraci del cos? Quant valdr
en aquest cas la fora de fricci entre la paret i el cos?
Resultat:

16.

23,4 N i 9,36 N
- 6,256 m/s2
0 m/s2 i 25 N

(PAU juny 00) Un cos de massa M = 40 kg est sobre un terra horitzontal amb el qual
t una fricci no nul.la. Apliquem al cos una fora de mdul F = 100 N que forma un
angle = 37 amb l'horitzontal, i el cos adquireix una acceleraci horitzontal d'1 m/s2.
a.

Fes un esquema amb totes les forces que actuen sobre el cos. Hi ha entre
aquestes forces algun parell d'acci - reacci? Per qu?
M

b.

32

1 m/s2

c.

Quant val el mdul de la fora total que actua sobre el cos? I el de la fora
normal que el terra fa sobre el cos?
Determineu el valor del coeficient de fricci dinmic entre el cos i el terra.

La dinmica

Fsica
Batxillerat
Resultat:

40 N; 340 N
0,11

3. Sistemes d'objectes
1.

(OIF febrer 01) Dos blocs situats sobre una superfcie horitzontal llisa (fregament
menyspreable) sn empesos cap a la dreta per una fora F. La fora que el bloc de
major massa exerceix sobre el de menor massa s:
a.
b.
c.
d.

0
F/10
9F/10
F

Resultat:

2.

9m

Si ens referim a la situaci del problema anterior, la fora que el bloc de menor massa
exerceix sobre el de major massa s:
a.
b.
c.
d.

0
F/10
9F/10
F
Resultat:

3.

Calcula l'acceleraci i les tensions dels segents sistemes. Suposa que les cordes
sn inelstiques i que no hi ha cap mena de fricci amb les politges.
20 kg

12 kg

30 kg

Fora de fricci = 20 N

60 kg

8 kg

Resultat:

4.

Resultat:2 m/s2
96 N
2,54 m/s2
376N
447 N

Calcula l'acceleraci dels dos sistemes, suposant que no hi ha fricci.

15 kg
1 kg
10 kg
3 kg

33

Fsica
Batxillerat

La dinmica

Resultat:

5.

5 m/s2
15 N
4 m/s2
60 N

Calcula l'acceleraci del sistema del dibuix suposant que no hi ha fricci amb el terra.
Resultat:

20 kg

2,5 m/s2

20 kg
60

6.

(PAU setembre 99) Tenim dues masses iguals (M = 5 kg) penjades dels extrems
d'una corda que passa per una politja. Les masses de la corda i de la politja es poden
considerar negligibles. Inicialment les dues masses estan en reps.

M
M

a.
b.
c.

Considera una de les dues masses M. Fes un esquema de les forces que
actuen sobre M i indica sobre quin cos estarien aplicades les forces de reacci
corresponents.
Sobre la massa penjada a la dreta cau un tros de plastilina de massa m = 500 g
que s'hi queda enganxat. Quina ser l'acceleraci de les masses en el
moviment posterior al xoc?
Quins sn els valors de la tensi de la corda abans i desprs del xoc?
Resultat: 0,47 m/s2
50 N i 52,38 N

7.

Calcula l'acceleraci i les tensions dels segents sistemes, suposant que no hi ha cap
mena de fricci.
5 kg
2 kg
30 kg
30

10 kg
10 kg

34

60

30

8 kg

45

45

Resultat:

4,28 m/s2
21,4 N
4,2 m/s2
22,4 N
1,8 m/s2
68 N

La dinmica

8.

Fsica
Batxillerat

Calcula l'acceleraci del sistema de la figura sabent que el coeficient cintic de fricci
entre els blocs i el terra s de 0,2.

80 kg
80 kg

60

30

Resultat:

9.

0,44 m/s2

Calcula el pes P del bloc de la figura sabent que baixa amb


una acceleraci de 0,5 m/s2.
2 kg

Has de tenir en compte que el coeficient cintic de fricci


entre el bloc de 2 kg i el terra s de 0,1.
Resultat:

10.

17,2 N

45

(OIF febrer 01) Dos cossos de massa m1 = 5,8 kg i m2 = 3,0


kg es troben units per una vareta de massa 200 g,
descansant sobre una taula sense fregament. Si sestira del
cos 1 amb una fora F = 18 N, quina daquestes afirmacions s certa?
a.

La fora que exerceix el cos 1 sobre la vareta s de 18 N.


m1
m2

b.
c.
d.

200 g

La fora que exerceix la vareta sobre el cos 1 s de 6,4 N.


La fora que exerceix la vareta sobre el cos2 s de 6,4 N.
La fora que exerceix la vareta sobre el cos 2 s de 18 N.
Resultat:

11.

Estirem el sistema de la figura amb una fora de 38 N. Calcula lacceleraci del


sistema i la tensi de les cordes en els segents casos:

a.
b.

5 kg

41 kg
kg

3 kg

No hi ha friccions.
El coeficient de fricci entre els blocs i el terra s de 0,1.

Resultat: 3,17 m/s


9,5 i 22,17 N
2
2,17 m/s
9,5 i 22,17 N

12.

(PAU juny 03) Tres cossos iguals de massa M = 20 kg cadascun estan en contacte
sobre una superfcie horitzontal, tal com es veu a la figura. El sistema es mou per
lacci duna fora horitzontal de mdul F.
a.

Suposa que el fregament entre els cossos i la superfcie s negligible, i que la


A
F

35

Fsica
Batxillerat

b.
c.

La dinmica

fora de contacte entre el cos B i el cos C val 60 N. Calcula lacceleraci del


sistema.
En les condicions de lapartat anterior, calcula el valor de F i el valor de la fora
de contacte entre els cossos A i B.
Suposa que el coeficient de fricci entre els cossos i la superfcie horitzontal s
= 0,2. Calcula el valor de F perqu el sistema tingui una acceleraci de 2
m/s2.

Considera g = 10 m/s2.
2

Resultat: 3 m/s
180 N i 120 N
240 N

13.

Els tres blocs del dibuix tenen la mateixa massa. Pots calcular l'acceleraci del
sistema sabent que el coeficient cintic de fricci s 0,2?

30

Resultat:

14.

0,41 m/s2

Quina ser l'acceleraci del sistema? I cap on es mour? Sabem que el coeficient
cintic de fricci s 0,3.
120 kg
20 kg

30

60
Resultat:

15.

0,59 m/s2

Sabem que el coeficient cintic de fricci entre el cos i el terra s de 0,1. Calcula la
distncia x que recorrer sobre el pla horitzontal abans d'aturar-se. L'hem deixat
lliscar des d'una alada de 2 metres.

2m
30
Resultat:

16.

(PAU juny 97)


Sobre un cos de m = 2 kg que es troba sobre un pla inclinat un
angle de 30, hi actua una fora F de direcci horitzontal, tal com s'indica a la figura.
Si el coeficient de fricci entre el cos i el pla s negligible,
a.
b.

36

16,53 m

Quines altres forces actuen sobre el cos i quins


sn llurs direccions i sentits?
Quant haur de valer la fora F si el cos es mou
cap a la part superior del pla inclinat amb velocitat
constant?

La dinmica

c.

Fsica
Batxillerat
Si el coeficient de fricci entre el cos i el pla s = 0,3, com canviarien els
apartats anteriors? (Nota del professor: aquest apartat numricament s
difcil!).
Resultat:

17.

11,54 N
21,39 N

(PAU juny 98)


Dos blocs amb masses M1 = 4 kg i M2 = 8 kg, units per una corda,
es mouen per una superfcie horitzontal. El fregament del primer amb el terra s
negligible, i per al segon el coeficient de fricci dinmic amb el terra val = 0,2.
S'aplica una fora horitzontal F = 50 N al primer cos.
M2

= 0,2

a.
b.
c.

M1

=0

Dibuixeu totes les forces que actuen sobre cadascun dels cossos.
Calculeu l'acceleraci dels cossos.
Determineu el valor de la tensi de la corda que els uneix.
Resultat:

18.

(PAU juny 99) La massa m1 del sistema de la figura val 40 kg, i la massa m2 s
variable. Els coeficients de fricci esttic i cintic entre m1 i la taula sn iguals i valen
= 0,2.
Si el sistema est inicialment en reps,
a.
Amb quina acceleraci es mour el sistema si
m2 = 10 kg?
b.
Quin s el valor mxim de m2 per al qual el
sistema romandr en reps?
c.
Si m2 = 6 kg, quina ser la fora de fregament
entre el cos i la taula? i la tensi de la corda?

m1

m2

Resultat:

19.

0,4 m/s2
8 kg
60N i 60 N

(PAU juny 01) Una massa M1 = 10 kg s a l'interior d'una caixa de massa M2 = 30 kg.
El conjunt est lligat a un cos de massa M3 = 100
M3
kg mitjanant una corda i una politja de masses
negligibles, tal com es veu a la figura. Es deixa
anar el sistema, que inicialment est en reps, i
M2
observem que s'ha desplaat 10 m durant els
M1
primers 4 s. Calcula:
a.
b.
c.

L'acceleraci del sistema i el coeficient de


fricci dinmic entre M3 i la superfcie
horitzontal.
La tensi de la corda.
La fora normal que la superfcie inferior (terra) de M2 fa sobre M1.
Resultat:

20.

2,83 m/s2
38,66 N

Entre els dos cossos (de 5 kg i d1 kg) de la


figura hi ha un coeficient de fricci de 0,4 i amb
el terra un coeficient de 0,2.

5 kg

1,25 m/s = 0,225


350 N
87,5 N
1 kg

37

Fsica
Batxillerat
a.

La dinmica

Calcula la fora F amb la que hem dempentar el conjunt per tal que la massa
petita no caigui.
Resultat:

21.

162 N

(PAU setembre 01) En el sistema de la figura la massa de la cabina (A) val MA = 200
kg i la de la cabina (B) val MB = 300 kg. Dins de cadascuna hi ha una massa M = 50
kg. Suposant negligibles les masses
del cable i de les politges i els efectes
del fregament, calcula:
a.
b.
c.

Lacceleraci amb qu es mou


el sistema.
La tensi del cable.
La fora de contacte entre cada
una de les masses M de 50 kg i
la cabina respectiva.

MA

MB
(A)
M

(B)
M

Resultat:

1,63 m/s
2.858 N
571 N i 409 N

22.

(PAU setembre 03) El sistema de la figura, inicialment en reps, es posa en moviment


sota lacci de la fora F, de mdul 1.370 N. A linterior de la cabina, de massa m2 =
100 kg, hi ha una maleta de massa m3 = 10 kg. El coeficient de fregament entre la
massa m1 i el terra horitzontal s = 0,2. La massa m1 = 30 kg. Les masses de la
politja i de la corda sn negligibles. Calcula:
a.
Lacceleraci del sistema i la tensi de la corda.
F

m1

m2
m3

b.

La fora de contacte entre la massa m3 i el terra de la cabina.

Considera g = 10 m/s2
Resultat:

38

1,5 m/s
1,265 N
115 N

La dinmica

Fsica
Batxillerat

4. Dinmica del moviment circular


1.

(PAU juny 04) Considera una partcula que descriu un moviment circular
uniformement retardat, amb acceleraci angular no nulla. Quin dels diagrames
segents li correspon?
Tria la resposta que consideris correcta i justifica la resposta.
A

at = 0

at

an

an

v
C

at

at

an = 0

an

Resultat:

2.

(PAU setembre 97)


Una massa m col.locada sobre una taula sense fregament
est unida a una massa M penjada mitjanant una corda que
r
passa per un forat practicat a la taula. El cos de massa M
m
est en reps mentre que el cos de massa m descriu un
moviment circular uniforme de radi r.
a.
b.
c.

M
Fes un esquema de les forces que actuen sobre cada
cos i especifica les relacions que hi ha entre elles.
Calcula la velocitat v amb qu es mou el cos de massa m.
Indica quines sn les acceleracions tangencial i normal del cos de massa m.

Dades: m = 1 kg, M = 4 kg, r = 0,1 m


Resultat: 2 m/s
0 m/s2 i 40 m/s2

3.

Un cos de 3 kg est lligat a l'extrem d'una corda de 2


m de llargada i gira en un pla vertical tal com pots
observar en lesquema del costat, tot fent 90 voltes
en mig minut, sempre a la mateixa velocitat. Calcula
la tensi que suporta la corda:
a.
b.
c.

b.

En el punt ms baix de la trajectria.


En el punt ms alt de la trajectria.
En el punt mig de la trajectria.
Resultat:

c.

2.162 N
2.102 N
2.132 N
a.

39

Fsica
Batxillerat

La dinmica

4.

Un cos de massa m lligat a una corda de longitud l oscil.la com si fos un pndol. A
l'instant en qu la corda forma un angle amb la vertical, fes un diagrama de les
forces que actuen sobre el cos i dibuixa la fora resultant (recorda de dibuixar les
forces proporcionades al seu valor).

5.

Una cabina cilndrica gira respecte el seu eix amb una velocitat de 5 rad/s. En
contacte amb la paret interior hi ha un cos que gira solidriament amb la cabina. El
coeficient de fregament entre la paret i el cos s 0,2. Quin s el radi de la cabina)

Ff
N

Resultat:

6.

Un pilot acrobtic segueix una trajectria circular (looping) de 2.000 m de radi en un


pla vertical amb una velocitat constant de 540 km/h. El pilot t una massa de 70 kg i
porta una bscula en el seient de pilotatge.
a.
b.

Quant marcar la bscula en el punt ms alt i en el punt ms baix del looping?


Quina velocitat hauria de portat l'avi perqu la bscula marqus zero en el
punt ms alt?
Resultat:

7.

87,5 N
1.487,5 N
141 m/s

(PAU reserva 04) Una partcula de massa 0,1 kg, lligada a lextrem dun fil, descriu un
moviment circular en un pla vertical. Quan el fil es troba en posici horitzontal, la seva
tensi s 10 N. Calcula per a aquesta posici:
a.
b.

Lacceleraci centrpeta de la partcula.


Lacceleraci tangencial de la partcula.
Resultat:

8.

1,96 m

Un cos de 500 g lligat a una corda de 0,5 metres de longitud dna voltes amb
velocitat constant en un pla horitzontal. El sistema forma un pndol cnic d'angle
constant de 60 graus amb la vertical. Calcula:
a.
b.
c.

La tensi de la corda.
La velocitat lineal del cos.
L'angle que formen el vector velocitat i el vector acceleraci.
Resultat:

9.

100 m/s
2
10 m/s

10 N
2,73 m
90

Un bloc de 2 kg de massa que est lligat a l'extrem d'un fil de 30 cm fa un moviment


circular a 10 revolucions per minut sobre una taula horitzontal sense fregament.
L'altre extrem del fil est fixat a la taula.
a.

Quant val la tensi del fil?

Mitjanant un fil de 15 cm lliguem a aquest bloc un segon bloc de 5 kg de massa i fem


girar el conjunt a 20 revolucions per minut,

40

La dinmica

b.

Fsica
Batxillerat

Quant valdran les tensions dels fils?


Resultat: 0,65 N
9,86 N i 12,49 N

10.

Un esquiador de 80 kg es deixa caure per un pendent que segueix una trajectria


circular (de 15 m de radi de curvatura) i a la part baixa hi ha un pont de neu que tapa
una esquerda. Si aquest pont de neu pot aguantar com a mxim una fora de 1.000
N,

R = 15

a.
b.

Lesquiador haur de passar molt rpid o molt a poc a poc per evitar que la neu
senfonsi i que caigui dins lesquerda? Raona-ho.
Quina ser la velocitat lmit amb qu pot passar abans no es trenqui?
Resultat: Lent
6,35 m/s

11.

(PAU setembre 04) Un avi vola a una velocitat de mdul 400 m/s, constant, i descriu
un cercle en un pla horitzontal. Els lmits de seguretat li permeten experimentar com a
mxim una acceleraci que s vuit vegades la de la gravetat. En aquestes condicions
extremes, calcula:
a.
b.
c.

El radi de la trajectria circular.


El temps que lavi triga a fer una volta.
Langle dinclinaci de les ales de lavi respecte de lhoritzontal perqu la fora
de sustentaci (perpendicular al pla definit per les ales) li permeti fer aquest gir.
Resultat:

12.

2.039 m
32 s
93

(PAU setembre 05) Un cotxe de massa 1.250 kg descriu un revolt circular, no peraltat,
de 300 m de radi. La trajectria s mitja circumferncia. El cotxe augmenta de
velocitat de manera uniforme mentre descriu el revolt, i passa danar a 40 km/h a
linici a anar a 80 km/h al final. Calcula:
a.
b.
c.

Lacceleraci tangencial i lacceleraci centrpeta que t el cotxe quan circula a


20 m/s pel revolt.
El valor de la fora de fricci esttica entre les rodes i lasfalt quan el cotxe
circula a 20 m/s.
El valor del coeficient de fricci esttica entre les rodes i lasfalt si el cotxe pot
circular pel revolt a una velocitat mxima de 30 m/s sense derrapar.

41

Fsica
Batxillerat

La dinmica

Resultat:

0,2 m/s i 1,3 m/s


3
1,710 N
0,31

13.

(PAU juny 00) s possible que un cos sobre el qual actua una nica fora de mdul
constant que forma un angle 0 amb la seva velocitat segueixi una trajectria
rectilnia? Raona la resposta.

14.

(PAU juny 04) El muntatge duna atracci de


fira consisteix en una anella horitzontal de 3 m
de radi, de la qual pengen cordes de 4 m de
longitud i massa negligible. A lextrem de cada
corda hi ha una cadireta de 2 kg de massa.
Lanella gira a velocitat angular constant, al
voltant dun eix vertical que passa pel seu
centre.
a.
b.
c.

Calcula la velocitat angular de lanella


quan la corda duna cadireta buida forma
un angle de 37 amb la vertical.
En les condicions anteriors, Calcula la
tensi de la corda.
Si la tensi mxima que poden suportar
les cordes sense trencar-se s de 796 N
i latracci gira a la velocitat adequada perqu la corda continu formant un
angle de 37 amb la vertical, quin s el pes mxim que pot tenir un usuari de
latracci sense que es trenqui la corda? A quina massa (en kg) correspon
aquest pes mxim?

Considera g = 9,81 m/s2.


Resultat:

15.

(PAU reserva 04) Un oscillador harmnic est format per una molla ideal de massa
negligible i una partcula puntual unida a lextrem de la molla, de massa m = 40 g. El
perode doscillaci s de 2 s.
a.
b.
c.

Si lamplitud de les oscillacions s de 10 cm, quina velocitat mxima adquireix


la massa m?
Representa en un grfic lacceleraci de loscillador en funci del temps, i
indica en els eixos les escales corresponents.
Quant hauria de valer la massa m perqu la freqncia de loscillador es
multipliqus per dos?
Resultat:

16.

Si mA = 2 mB, determina la relaci entre els perodes doscillaci.


Explica com afecta lamplitud de loscillaci al valor del perode.
Resultat:

42

31,4 cm/s
10 g

(PAU juny 05) Disposem de dues molles idntiques, fixades al sostre. Pengem una
massa A a la primera molla i una massa B a la segona, i les deixem oscillar amb un
moviment harmnic simple.
a.
b.

17.

1,17 rad/s
24,6 N
616,4 N
62,8 kg

TA = 2 TB

(PAU setembre 05) La posici duna partcula puntual de massa 500 g que descriu un
moviment vibratori harmnic ve donada, en unitats del SI, per x = 0,30 sin (20 t).
Calcula:
a.

Lenergia cintica mxima de la partcula.

La dinmica

b.

Fsica
Batxillerat
La fora mxima que actua sobre ella.
Resultat:

88,8 J
592,2 N

5. Treball, potncia i energia


Qestions
1.

(OIF febrer 01) Un cos cau a travs de latmosfera (es considera la fora de fricci
amb laire) guanyant 20 J denergia cintica. Quanta energia potencial gravitatria ha
perdut?
a.
b.
c.
d.

Menys de 20 J.
20 J.
Ms de 20 J.
Impossible de saber-ho si desconeixem la massa del cos.
Resultat:

2.

(OIF febrer 01) Un cos de massa M llisca sobre una superfcie horitzontal una
distncia d i amb un coeficient de fricci . Quant treball ha realitzat la gravetat?
a.
b.
c.
d.

Mgd
Mgd
zero
Mgd
Resultat:

3.

c.
d.

s lnica fora que actua sobre la partcula.


El treball realitzat per aquesta fora s necessriament igual a lincrement
denergia cintica.
El treball realitzat entre A i B s de 24 J.
El treball realitzat entre A i B s de 25 J.
Resultat:

Cinc boles de metall d'igual grandria per de diferents masses es deixen caure
sobre un recipient que
1 kg
cont sorra humida. Les 40 cm
alades des d'on cauen
1 kg
2 kg
estan indicades en el
2 kg
dibuix. Raona les teves 20 cm
respostes
4 kg
a.
b.

5.

c.

(OIF febrer 01) Una fora s de la forma F = 3 i + 4 j (components en Newtons) i


actua sobre una massa inicialment en reps desplaant-la des del punt A(0,0) al
B(4,3) (coordenades en metres).
a.
b.

4.

c.

Quina far el forat


ms gran?
I
quina
deixar
menys marca en la sorra?

Tenim un cotxe de joguina. Li donem corda i el posem a terra. El cotxe es desplaa


fins que s'atura. Quan el cotxe t ms energia? Dna raons que expliquin la teva
resposta.
a.
b.

Abans de donar-li corda.


En acabar de donar-li corda.

43

Fsica
Batxillerat
c.
d.
e.
6.

La dinmica

Quan s'est movent.


Quan s'ha aturat.
Sempre t la mateixa energia?

En una experincia de laboratori un alumne deixa caure una bola des del punt x sobre
un carril metl.lic.
x

Assenyala quin ser el punt ms lluny al que arribar la bola.


7.

Suposa que ests en un planeta on no hi ha atmosfera de cap mena i en el que


existeixen uns materials que permeten el desplaament sense fricci.
a.
b.

8.

El dibuix de sota ens mostra un home pujant un cilindre pesat des de terra fins a una
alada de 2 metres. Ho fa utilitzant tres rampes diferents. Assenyala, raonant el
perqu, la resposta que et sembla correcta.

a.
b.
c.
d.

44

Ser necessari emprar energia per poder posar en moviment, fins a una
velocitat de 70 km/h, un tren de 10.000 kg de massa?
Ser necessria energia perqu el tren mantingui aquesta velocitat?

L'energia que gasta per pujar el cilindre per la rampa A s la menor.


Gasta menys energia si puja el cilindre per la rampa B.
La mnima despesa d'energia l'aconsegueix utilitzant la tercera rampa.
L'energia utilitzada s independent de la rampa que faci servir.

9.

Podries explicar quin avantatge t utilitzar una rampa per pujar un objecte (si s que
en t alguna)?

10.

Si hem d'estirar una vagoneta per una via, en quin cas et sembla que ens ser ms
fcil moure-la: fent una fora en la direcci de la via o fent-la amb un angle de 30
graus amb aquesta? Per qu?

11.

Imaginem una noia que agafa una maleta de terra i es posa a caminar. Troba un
amic i es posen a xerrar una estona. Al cap d'uns minuts deixa la maleta en el terra
per no cansar-se. En quins moments creus que s'ha realitzat treball?

12.

Pot ser que dos objectes de la mateixa massa tinguin diferent energia cintica?

La dinmica

Fsica
Batxillerat

13.

s possible que dos cossos que tinguin igual velocitat tinguin energia mecnica
diferent?

14.

Una persona que fa tota la fora que pot sobre una paret, est fent un treball? Raonaho.

15.

(PAU setembre 98) Un nen de 30 kg es deixa caure per un tobogan de 2 m d'altura i


arriba a terra amb una velocitat de 4 m/s. Quin treball han fet les forces de fregament?
Resultat:

- 360 J

16.

(PAU setembre 98) Un paracaigudista baixa a velocitat constant. Per tant, la seva
energia cintica es mant constant i la seva energia potencial disminueix. Significa,
aix, que no es conserva l'energia? Representa en un diagrama les forces que actuen
A
sobre el paracaigudista i indica quina relaci hi ha entre les
forces.

17.

(PAU juny 00) Un avi de massa M fa un ris (loop) de manera


que segueix una trajectria circular i vertical de radi R. Quin
treball fa la fora pes quan l'avi va del punt ms alt A al punt
ms baix B de la trajectria? Quin treball fa aquesta fora en fer
una volta completa de A a A?
Resultat:

18.

2MgR

(PAU juny 01) Quina de les grfiques segents representa millor la variaci de
lenergia mecnica dun oscil.lador harmnic simple en funci del temps? Raona la
Em

(a)

Em

(b)

Em

(c)

Em

(d)

resposta.
Resultat:

19.

(b)

(OIF febrer 01) Una massa de 500 g unida a un fil lleuger i inextensible, gira descrivint
una circumferncia vertical de radi 0,50 m. La velocitat de la massa s de 6 m/s quan
el fil est en posici horitzontal. La tensi del fil en la posici ms baixa val (els
clculs shan fet amb g = 10 m/s2):
a.
b.
c.
d.

5,0 N
41 N
46 N
51 N
Resultat:

20.

(PAU setembre 03) Un cos de massa m lligat a lextrem duna corda de longitud L
descriu una trajectria circular de radi L en un pla vertical. Quant val el treball realitzat
per la tensi de la corda quan el cos va del punt ms alt al punt ms baix de la
trajectria? Quant val el treball realitzat pel pes del cos entre aquests mateixos punts?
Resultat:

2mgL

45

Fsica
Batxillerat
21.

La dinmica

(PAU setembre 03)Quin dels grfics segents pot representar lenergia potencial dun
objecte lligat a una molla en funci del seu desplaament de la posici dequilibri?
Raona la resposta.
Resultat:
Ep

Ep

Ep

Ep

Problemes
1.

Una vagoneta de 200 kg es troba sobre una via horitzontal i recta. Calcula el treball
realitzat en els segents casos:
a.
b.
c.

Empentem amb una fora de 100 N sense que la vagoneta es mogui.


L'empentem fent 200 N de fora en la direcci de la via i la vagoneta es mou 10
metres.
Estirem pel costat de la via, formant un angle de 30 graus amb la direcci de la
via, fent una fora de 200 N i la vagoneta recorre 20 metres.
Resultat: 0 J
2.000 J
3.440 J

2.

Volem pujar un ascensor de 700 kg fins a 20 metres d'altura.


a.
b.

Calcula el treball necessari per fer-ho.


Quina ser la potncia del motor si sabem que tarda 28 segons en fer el
recorregut?
Resultat:

3.

Una bomba hidrulica puja un metre cbic d'aigua a 12 m d'alada.


a.
b.

Quin ser el treball que haur realitzat?


Quina ser la potncia de la bomba si puja 200 litres per minut?
Resultat:

4.

El treball que realitza sobre el cos.


La potncia efectiva desenvolupada.
El rendiment del motor, sabent que aquest t una potncia de 10 CV.
Resultat:

46

120.000 J
400 W

Una grua aixeca un objecte de 200 kg a una altura de 30 metres en 12 segons.


Calcula:
a.
b.
c.

5.

140.000 J
5.000 W

6.10 J
5 kW
68%

Dintre dun camp de forces constants de valor F = (0, -10) N desplacem una partcula
seguint la trajectria ABCD.
a.

Quin s el treball realitzat per la fora al llarg de tota la trajectria?


Resultat:

0J

La dinmica

6.

Fsica
Batxillerat

(PAU juny 97) Un cami de 60 tones porta


una velocitat de 72 km/h quan comena a
frenar. Si s'atura 10 segons desprs, quina ha
estat la potncia mitjana de la frenada? (1
tona = 103 kg)
Resultat:

7.

y (m)
A

4
2

1.200.000 W

-2
B
Un vaixell de vela es mou grcies al vent que
fa sobre les veles una fora de 580 N. La
fora forma un angle de 30 graus amb la direcci del moviment.

a.

Calcula el treball realitzat quan el vaixell ha recorregut 2 km.


Resultat:

8.

x (m)

1.004.589 J

Un tren de 20.000 kg triga 45 minuts en pujar un port de muntanya de 600 metres de


desnivell.
a.
b.

Quina s la potncia de la mquina?


Quina fora ha de fer la mquina si puja per un pendent de 10 graus?
Resultat:

9.

Un objecte de 50 kg est situat a una alada de 30 metres respecte del terra.


a.
b.
c.

Quant val la seva energia potencial?


Si el cos cau, quina energia cintica tindr quan arribi a terra?
Quina ser la seva velocitat en aquest instant?
Resultat:

10.

15.000 J
15.000 J
24,49 m/s

(PAU setembre 99) Un cotxe de 800 kg arrenca del reps i assoleix una velocitat de
100 km/h en 8 segons. Suposant negligible el fregament, determina el treball i la
potncia mitjana desenvolupats pel motor.
Resultat:

11.

44.444 W
34.729 N

308.642 J
38.580 W

Amb l'esquema de la figura i considerant que no hi ha fricci,


50 cm

A
C

25 cm
0 cm

a.
b.

Calcula la velocitat en els punts B i C.


A quina alada mxima arribar la bola per la paret de la dreta?
Resultat:

12.

Una pedra de 2 kg de massa lligada a lextrem duna corda de 0,5 metres de longitud
gira a 2 revolucions per segon.
a.
b.
c.

Quina s la seva energia cintica?


Quant val la fora centrpeta que actua sobre ella?
Quin treball realitzar la fora centrpeta en una volta?
Resultat:

13.

3,16 m/s
2,23 m/s

39,5 J
158 N
0J

Es dispara un cos verticalment i cap amunt amb una velocitat de 1.200 m/min. La
massa del cos s de 50 grams.

47

Fsica
Batxillerat
a.
b.
c.

La dinmica

Quina s la mxima alada a la qu arriba?


Quina energia cintica t quan est a 5 metres de terra?
Quant temps transcorre des del moment que es dispara fins que arriba a terra?
Resultat:

14.

20 m
7,5 J
4s

Un objecte de 5 kg es deixa caure des de 20 m d'alada.


a.
b.

Amb quina velocitat arribar a terra?


A quina alada estar quan vagi a 10 m/s?
Resultat:

15.

Un objecte cau des d'un terrat. Quan li falten 16,25 metres per arribar a terra va a una
velocitat de 30 m/s.
a.
b.

Amb quina velocitat xocar amb el terra?


Des de quina alada s'ha deixat anar?
Resultat:

16.

12,24 m/s

Calcula la velocitat dun pndol d1 metre de longitud quan


passa per la vertical si el deixem anar des duna desviaci
de 37.
Resultat:

18.

35 m/s
61,25 m

Troba la velocitat amb qu arriba a terra la massa de 15 kg de l'esquema de la dreta.


Resultat:

17.

20 m/s
15 m

2 m/s

Una massa de 150 grams cau a terra des duna altura d1


metre i desprs del xoc torna a pujar fins a una altura de 80
cm.
a.
b.

15 kg

15 m

5 kg

Quanta energia sha perdut en el xoc?


Indica el percentatge daquesta prdua.
Resultat:

19.

0,3 J
20%

Troba l'alada h del dibuix de sota sabent que la velocitat de la massa de 6 kg en el


moment d'arribar a terra s de 12 m/s.
4 kg
6 kg

h
Resultat:

20.

Un projectil de 40 kg es mou amb una velocitat de 200 m/s.


a.

48

12 m

Quina s la seva energia cintica?

Aquest projectil xoca amb una paret i s'hi enfonsa 20 cm, de manera que es
transforma tota la seva energia cintica en treball de penetraci.
b.
Pots calcular la fora de resistncia de la paret?

La dinmica

Fsica
Batxillerat
Resultat:

21.

800.000 J
4.000.000 N

Calcula amb quina velocitat surt una bala de 15 g de massa desprs d'haver travessat
un taul de 7 cm de gruix que li oposa una resistncia de 1.800 N. La velocitat inicial
de la bala era de 450 m/s.
Resultat:

22.

Un cami de 10 tones circula a 90 km/h. Frena i s'atura desprs de recrrer 62,5


metres.
a.
b.
c.

Quina s l'energia cintica inicial del cami?


Quant temps tarda en aturar-se?
Quina s l'acceleraci amb qu frena?
Resultat:

23.

430,92 m/s

3.125.000 J
5s
- 5 m/s2

Una fora de 580 N actua verticalment i cap amunt sobre un cos de 10 kg durant 5
segons.
a.
b.
c.

Quina ser la velocitat que tindr desprs d'aquests 5 segons?


I l'energia cintica?
En aquest instant quina s la seva energia potencial?
Resultat:

24.

Un cos de 5 kg de massa es llena per un pla inclinat 30 amb una velocitat de 15 m/s
cap amunt. Calcula quina distncia recorre fins aturar-se,
a.
b.

En cas que no hi hagi friccions.


En cas que el coeficient de fricci entre el pla i lobjecte sigui 0,1.
Resultat:

25.

22,5 m
19,18 m

Un bloc de 5 kg s llanat cap amunt dun pla inclinat 30 amb una velocitat de 9,8
m/s. Observem que recorre una distncia de 6 metres abans daturar-se i tornar a la
posici inicial. Calcula:
a.
b.

La fora de fricci que actua sobre el bloc.


La velocitat amb qu arriba al punt de partida.
Resultat:

26.

240 m/s
288.000 J
60.000 J

15,52 N
4,64 m/s

(PAU setembre 02) Un cos de 2 kg, inicialment en reps, baixa per un pla inclinat 42
respecte de l'horitzontal. Desprs de recrrer una distncia de 3 m sobre el pla
inclinat, arriba a un terra horitzontal i, finalment, puja per un altre pla inclinat 30
respecte de l'horitzontal (observa el dibuix). Suposant que els efectes del fregament
sn negligibles, calcula:
a.
b.

El temps que triga a arribar al peu del primer pla inclinat i la velocitat del cos en
aquest moment.
La mxima longitud recorreguda pel cos en la pujada pel pla inclinat de la dreta.

Si el coeficient de fregament entre el cos i el primer pla inclinat fos = 0,4,


c.
quanta energia s'alliberaria en forma de calor des de l'instant inicial fins a
arribar al peu del primer pla inclinat?

49

L=3m
42

30

Fsica
Batxillerat

La dinmica

Resultat:

27.

0,96 s i 6,3 m/s


4,01 m
17,5 J

Una molla necessita 160 N per comprimir-se 1 cm.


a.

Calcula l'energia potencial elstica que t quan est comprimida 6 cm.


Resultat:

28.

Una molla t una constant de deformaci k = 0,69 N/mm. Es mant comprimida 2 cm


contra el terra i es deixa anar de cop de manera que surt impulsada cap amunt. La
seva massa s de 0,5 grams.
a.
b.

Calcula l'alada a la que arribar.


Amb quina velocitat surt disparada del terra?
Resultat:

29.

Calcula la mxima compressi de la molla si el coeficient de fricci entre el cos


i el terra s 0,1.
Resultat:

1,52 m

(PAU juny 01) Lamplitud en un moviment harmnic simple originat per una molla de
constant recuperadora k = 500 N/m s de 40 cm. Quina ser lenergia total del mbil?
Quant val la seva energia cintica a linstant en qu lelongaci s de 30 cm?
Resultat:

31.

27,6 m
23,49 m/s

Sobre una superfcie horitzontal disposem duna molla de constant elstica 3 N/m.
Des dun punt situat a 3 metres de la molla, li llancem un cos d1 kg de massa amb
una velocitat de 4 m/s.
a.

30.

28,8 J

40 J i 17,5 J

Es deixa caure des de 3,4 metres d'alada un objecte de 100 grams de massa sobre
una molla vertical d'un metre de llargada i 75 N/m de constant de deformaci, tal com
es veu en la figura.
0,1 kg

3,4 m
x
k = 75 N/m

1m

Nota: Has de tenir en compte l'energia potencial de l'objecte quan la molla l'ha aturat.
a.
Calcula la mxima compressi x de la molla.
Resultat:

32.

Una corda d'escalada fa 40 metres de llarg i quan li aplico una fora de 400 N
s'allarga 0,8 m. Un escalador de 60 kg est acabant de fer el llarg de la corda i est
assegurat per un mosquet que est 5 metres per sota seu. En aquest moment cau.
a.
b.
c.

Pots calcular la velocitat mxima de l'escalador en la caiguda?


Quan s'allargar la corda?
Quin ser doncs el punt ms baix on arribar l'escalador abans d'aturar-se?
Resultat:

50

0,26 m

14,1 m/s
6,2 m

La dinmica

33.

Fsica
Batxillerat

(PAU setembre 99) Una bola de 500 g que es deixa caure des d'una altura de 3 m
sobre una superfcie de sorra penetra 15 cm en la sorra abans d'aturar-se. Determina
la fora, suposada constant, de la sorra sobre la bola.
Resultat:

34.

102,9 N

Una pilota, de 400 grams de massa, circula per una pista de la forma i dimensions
indicades en la figura.

0,2 m
1,2 m
60

a.
b.
c.
d.
e.
f.

Calcula l'energia potencial de la pilota quan est aturada en la part superior.


Quina s l'acceleraci amb qu baixa pel pendent?
Quina velocitat tindr quan estigui en la part superior del looping (la
circumferncia)?
Quina hauria de ser la constant de la molla que esmorteeixi el xoc final si volem
que es comprimeixi 5 cm.
Quina ser la seva velocitat un instant abans de xocar amb la molla?
Quina s la velocitat de la pilota quan la molla est comprimida 2 cm?
Resultat: 4,8 J
8,6 m/s2
4,47 m/s
3.840 N/m
4,89 m/s
4,49 m/s

35.

Tirem una pilota de 2 kg amb una velocitat inicial de 10 m/s. Puja per la rampa de la
figura i al final l'atura la molla.

2m

a.
b.
c.
d.

Quina s la velocitat quan est a un metre d'alada?


I quina tindr quan ja estigui en el pla de dalt?
Quina ser la mxima compressi de la molla si la seva constant s de 100
N/m?
Quina s la mxima fora que ha de fer la molla?
Resultat:

36.

8,94 m/s
7,74 m/s
1,09 m
109 N

Llancem verticalment una pilota cap amunt amb una velocitat vo. Si laire exerceix una
fora constant Fa sobre la pilota, demostra:
a.

Que laltura assolida per la pilota s:

h=

v2
F

2 g + a
m

51

Fsica
Batxillerat
b.
37.

La dinmica

Que la velocitat amb qu torna al punt de partida s:

Estic dissenyant unes muntanyes russes i vull fer una volta vertical completa de 10
metres de radi. La vagoneta t una massa de 80 kg.
a.

Des de quina alada mnima haur de deixar-la anar perqu passi el "looping"
sense cap problema?

v = v0
b.

mg Fa
mg + Fa

Quina ser la fora que far aquest cas el carril circular en el punt ms baix?
Resultat:

38.

25 m
4.800 N

Un pndol est constitut per una bola de 5 kg enganxada a una vareta de massa
despreciable de mig metre de llargada. Deixem caure lliurement la bola des del punt
de mxima alada.
a.
b.

Quina ser la tensi de la barra quan la bola ha recorregut un quart de volta?


Calcula tamb la tensi quan la bola passa pel punt ms baix de la trajectria
circular.
Resultat:

39.

100 N
250 N

Deixem anar un pndol de llargada l i massa m des de la posici horitzontal.


a.

Quina ser la tensi del fil quan el pndol passi pel punt ms baix de la seva
trajectria?
Resultat:

40.

3mg

Des del punt A deixem anar un objecte de massa m. Calcula:


a.
b.

La velocitat de la massa en el punt C.


La fora que fa la via sobre lobjecte en aquest punt.
A

m
C

6R

Resultat:

41.

(PAU juny 98)


Un cos de 5 kg de massa est inicialment en reps sobre una
superfcie horitzontal. El coeficient de fricci dinmic entre el cos i la superfcie s =
0,3. S'aplica al cos una fora constant horitzontal F = 40 N que deixa d'actuar quan el
cos ha recorregut 6 m. Calcula:
a.
b.
c.

La velocitat del cos en l'instant en qu F deixa d'actuar.


La distncia recorreguda pel cos des de l'instant en qu F deixa d'actuar fins
que el cos es para.
El treball total fet per la fora de fricci i per la fora F. Comenteu el resultat en
relaci amb el principi de conservaci de l'energia.
Resultat:

42.

52

1/2

(8gR)
7mg

7,74 m/s
10 m
240 J

(PAU juny 02) Una pilota de 5 kg de massa es llena des del terra verticalment cap
amunt amb una velocitat inicial de 10 m/s. Si el vent comunica a la pilota una velocitat
horitzontal constant de 15 km/h, trobeu:

La dinmica

a.
b.
c.

Fsica
Batxillerat
a) L'alada mxima a la qual arribar la pilota i el temps que trigar a assolir-la.
b) La distncia entre el punt de llanament i el punt dimpacte amb el terra.
c) L'energia cintica de la pilota en el moment d'impactar amb el terra.
Resultat:

43.

(PAU juny 98)


Un cos puja per un pla inclinat amb fregament per l'acci d'una
fora externa. Raona si s positiu, negatiu o nul el treball fet per les forces segents:
a.
b.
c.

44.

5mi1s
8,33 m
293 J

El pes.
La normal.
El fregament.

(PAU juny 99) Un esquiador de 70 kg de massa llisca per un trampol de 200 m de


longitud. Durant aquest trajecte, l'esquiador perd 90 m d'altura i sobre ell actua una
fora de fregament amb la neu que suposem constant i de valor 100 N. La velocitat de
l'esquiador just quan perd el contacte amb el trampol i comena el vol forma un angle
de 20 respecte l'horitzontal. L'esquiador aconsegueix fer un salt de 120 m de
longitud. Suposa negligible el fregament entre l'esquiador i l'aire. Calcula:

90 m

20

Y0

120 m

a.
b.
c.

L'energia que perd per fregament l'esquiador en el recorregut pel trampol.


El mdul i les components del vector velocitat .
El desnivell y0 que hi ha entre el punt A, on l'esquiador ha comenat el vol, i la
pista a qu arriba.
Resultat: 20.000 J
35 m/s (33 m/s i 12 m/s)
22,3 m

45.

(PAU setembre 99) Un esquiador de 80 kg que surt des de A arriba a B amb una
velocitat de 30 m/s, i quan passa per C la seva velocitat s de 23 m/s. La distncia
entre B i C s de 30 m.
A
90 m

30 m
B

a.
b.

30

Quant han variat les energies cintica i potencial de l'esquiador en anar des de
B fins a C?
Quanta energia s'ha perdut per fregament en el tram recte BC? Quant val la
fora de fregament, suposada constant, en aquest tram?

53

Fsica
Batxillerat
c.

La dinmica

Si la pista s'acaba a C i l'esquiador fa un salt parablic, quina s la mxima


alada h que assolir, mesurada sobre el nivell de C (observa el dibuix)?
Suposa negligibles els efectes del fregament amb l'aire.
Resultat:

46.

-14.840 J i +12.000 J
- 2.840 J i 94,6 N
6,61 m

(PAU juny 01) Un objecte puntual baixa sense fricci per la rampa representada a la
figura. En arribar al punt A t una velocitat horitzontal v = 5 m/s i desprs vola fins a
terra.
a.
b.
c.

Quant val h?
A quina distncia d de la paret vertical arriba lobjecte?
Determina el mdul de la velocitat de lobjecte quan s a 1 m de terra. Quin
angle forma aquesta velocitat amb la vertical?

h
A

2,7 m

d
Resultat:

1,25 m
3,67 m
7,66 m/s 40,76

47.

(PAU juny 02) Un cotxe de 2.000 kg de massa que arrossega un remolc de 150 kg
mitjanant un cable de massa negligible es troba inicialment en reps. El cotxe
arrenca amb una acceleraci que es mant constant durant els primers 10 segons i la
tensi del cable durant aquest temps val 500 N. Suposant que la fricci dels
pneumtics del cotxe i del remolc amb el terra equival a una fora de fregament amb

coeficient = 0,2 i que la fricci amb l'aire s negligible, calculeu:


a.
b.
c.

L'acceleraci i la velocitat del sistema cotxe - remolc 8 segons desprs


d'haver-se iniciat el moviment.
La fora de tracci i la potncia del motor del cotxe 8 segons desprs d'haverse iniciat el moviment.
El treball que han fet les forces de fregament durant els primers 10 segons del
moviment.
Resultat:

48.

54

1,37 m/s i 11 m/s


4
7.160 N i 7,86.10 W
5
-2,89.10 J

(PAU juny 00) Sobre una massa M = 5 kg, que es troba en reps a la base del pla
inclinat de la figura, s'aplica una fora horitzontal F de mdul 50 N. En arribar a
l'extrem superior E, situat a una altura H = 10 m respecte el terra horitzontal, la fora

La dinmica

Fsica
Batxillerat

F deixa d'actuar. Si el coeficient de fricci durant el moviment entre la massa i el pla


inclinat val = 0,2 i l'angle del pla amb l'horitzontal = 30, calcula:
E
M
F
H

a.
b.
c.

La fora normal i la fora de fregament entre la massa i el pla inclinat.


La velocitat de la massa en arribar a l'extrem superior E.
L'energia cintica amb qu la massa arribar al terra. Quin tipus de trajectria
seguir la massa desprs de passar per E?
Resultat:

49.

68,3 N
13,66 N
6,41 m/s
592,7 J

(PAU setembre 00) Volem fer pujar amb velocitat constant un cos de massa 10 kg per
un pla inclinat. Per a aix li apliquem una fora F. El coeficient de fregament dinmic
entre el cos i el pla inclinat s = 0,3.
a.
b.

c.

Quant ha de valer el mdul de F si la seva


F

direcci s paral.lela al pla inclinat ( = 0)?


En aquest cas, quant varien l'energia cintica i
l'energia potencial gravitatria del cos si aquest
es desplaa una distncia de 5 m pel pla inclinat?
Quin treball fan F i la fora de fregament en
aquest trajecte?
30
En el cas que fos tal com es veu a la figura,
raoneu si la fora de fregament seria ms gran o ms petita que per a = 0.
Resultat:

74,46 N
245 J i 0 J
372,3 J i -127,3 J
ms petita

50.

(PAU juny 02) Un cotxe de massa 1.500 kg arrossega un remolc de 500 kg.
Inicialment el cotxe est aturat en un semfor i arrenca amb una acceleraci constant
de 2 m/s2. La carretera sobre la qual circula s ascendent i t una inclinaci constant
de 10. Suposant que les forces de fricci sobre el cotxe i sobre el remolc sn
negligibles:
a.
b.
c.

Feu un esquema amb totes les forces que actuen sobre el remolc. Per a
cadascuna d'aquestes, indiqueu sobre quin cos saplicar la fora de reacci
corresponent.
Calculeu la fora de tracci que fa el motor del cotxe i la fora amb qu el cotxe
estira el remolc.
Quina haur estat la variaci de l'energia mecnica del cotxe en un recorregut
de 25 m a partir del punt d'arrencada?
Resultat:

51.

7.403,5 N i 1.851 N
5
1,39.10 J

(PAU setembre 00) Deixem caure sense velocitat inicial un objecte de 4 kg de massa
per un pla inclinat 30 sobre l'horitzontal. El coeficient de fricci cintic entre el cos i el
pla s = 0,1. Troba l'energia cintica del cos desprs d'haver recorregut una
distncia de 5 m pel pla inclinat.
Resultat:

81,02 J

55

Fsica
Batxillerat
52.

La dinmica

(PAU setembre 00) A la grfica es representa la fora en funci de la distncia a


l'origen de coordenades que actua sobre un cos que es mou sobre una recta. Quin
ser el treball fet per la fora sobre el cos entre els punts x = 1 i x = 2 m? I entre els
punts x = 0 i x = 4 m?
F (N)
5

0
0

x
Resultat:

53.

5 J i 7,5 J

(PAU setembre 00) Un cos de 200 g lligat a un cordill de massa negligible i 60 cm de


A
llargada gira en un pla vertical. En el punt ms alt
de la seva trajectria (A) el cos t una velocitat de
3 m/s:
a.

b.
c.

Fes un esquema de les forces degudes a la


corda i al pes que actuen sobre el cos quan
la corda est horitzontal i quan est vertical
(quan el cos passa per A, per B, per C i per
D).
Calcula la tensi de la corda quan el cos
passa per A.
Quina s la velocitat del cos quan passa
pel punt ms baix (C)?

C
Resultat:

54.

(PAU juny 01) Una massa m = 500 g penja dun fil de longitud l = 2 m. Es deixa anar
la massa quan el fil forma un angle amb la vertical, i quan passa pel punt ms baix
la seva velocitat s v = 3 m/s. En aquest instant es trenca la corda i la massa m
continua movent-se sobre el pla horitzontal fins a topar amb una molla. La compressi
mxima de la molla deguda al xoc amb la massa m s de 40 cm. Es demana:
a.
b.
c.

La tensi de la corda immediatament


abans de trencar-se.
El valor de langle .
La constant recuperadora (k) de la
molla.
Resultat:

7,25 N
39,2
28,125 N/m

55.

56

1,04 N
5,7 m/s

(PAU juny 05) Un gronxador est format per


una cadira d1,5 kg i una cadena d1,80 m

40 cm

La dinmica

Fsica
Batxillerat

de longitud i massa negligible. Una nena de 20 kg shi gronxa. En el punt ms alt de


loscillaci, la cadena forma un angle de 40 amb la vertical. Determina:
a.
b.
c.

Lacceleraci del gronxador i la tensi de la cadena en el punt ms alt de


loscillaci.
La velocitat del gronxador en el punt ms baix de loscillaci.
La tensi mxima de la cadena.
Resultat:

56.

(PAU juny 02) Un esquiador de 70 kg de massa puja un pendent nevat de 30


d'inclinaci a una velocitat constant v = 2 m/s mitjanant un remuntador, tal com es
veu a la figura adjunta. El coeficient de fregament entre l'esquiador i el terra nevat val
= 0,02. Calculeu:
a.
b.
c.

L'energia que es perd per fregament durant


un interval de temps de 10 s.
El treball que realitza el motor del remuntador
quan l'esquiador puja un desnivell de 100 m.
La potncia que desenvolupa el motor del
remuntador.
Resultat:

57.

6,3 m/s i 162 N


2,9 m/s
310 N

242 J
72.420 J
724,2 W

30

(PAU juny 05) Des de la part superior dun pla inclinat, dangle 37 amb el pla
horitzontal i longitud 5 m, deixem caure una partcula de massa 10 kg. La partcula
arriba a la part inferior del pla inclinat amb una velocitat de 6 m/s.
a.
b.

Quant val el treball que la fora pes ha fet sobre la partcula en aquest trajecte?
Quant val el treball fet per la fora de fregament?
Resultat:

58.

(PAU reserva 04) Una vagoneta que pesa 500 N es troba inicialment en reps al
capdamunt duna rampa de 20 m de
llargada,
30
dinclinaci
amb
lhoritzontal i coeficient de fricci =
0,2. La vagoneta es deixa lliure i al
final de la rampa continua el seu
moviment sobre un pla horitzontal
sense fricci, on topa amb una molla
de constant recuperadora k = 7 104
N/m. Considera g = 10 m/s2. Calcula:
a.
b.
c.

La velocitat amb qu la vagoneta arriba al final de la rampa.


El temps que la vagoneta triga a arribar al final de la rampa.
La deformaci mxima que es produeix en la molla, si no sha perdut energia
mecnica en la collisi.
A
Resultat:

59.

294 J
-114 J

11,43 m/s
3,5 s
0,3 m

(PAU setembre 02) Un cos de 5 kg de massa gira en


un pla vertical lligat a l'extrem lliure d'una corda de
2,1 m de longitud, tal com es veu a la figura. El cos
passa pel punt A amb una velocitat angular A = 2,9
rad/s i pel punt C amb una velocitat lineal vC = 10,9
m/s. La tensi de la corda quan el cos passa per B
val TB = 185,8 N. Es demana:

57
C

Fsica
Batxillerat
a.
b.
c.

La dinmica

La tensi de la corda quan el cos passa pels punts A i C.


La variaci de l'energia potencial del cos quan aquest va des de A fins a B i el
treball que fa la tensi de la corda en aquest trajecte.
L'acceleraci normal del cos quan passa per B.
Resultat:

60.

39,3 N i 331,9 N
-103 J i 0 J
2
37,2 m/s

(PAU juny 05) Deixem caure una massa puntual de 2 kg des de lextrem A de la guia
representada a la figura, situat a 3 m de terra. Laltre extrem de la guia descriu un
cercle de radi 1 m, en un pla vertical. Suposa que no hi ha fregament a la guia, i
determina:
A

3m
1m

a.
b.
c.

La velocitat de la partcula en el punt B.


La fora que la guia fa sobre la partcula en el punt B.
El mdul de lacceleraci total de la partcula en el punt B.
Resultat:

61.

6,3 m/s
78 N
2
40 m/s

Deixo anar un objecte de mig quilogram per un pla inclinat 30 des d'una alada de
4,05 m i arriba a baix amb una velocitat de 7 m/s.
a.
b.
c.

S'ha conservat l'energia?


Si la resposta a s negativa, quina energia s'ha perdut?
Quant val la fora de fricci? I el coeficient de fricci?
Resultat:

No
8J
0,987 N i 0,23

62.

(PAU setembre 03) Una partcula de massa 500 g descriu un moviment vibratori
harmnic de manera que la seva posici (en unitats del sistema internacional) ve
donada per x = 0,20 sin (10 t), on t s el temps. Calcula lenergia cintica mxima
de la partcula i la fora mxima que actua sobre ella. Indica en quins punts de
loscillaci sassoleixen aquests valors mxims.
Resultat:

9,87 J
98,7 N

6. Impuls i quantitat de moviment


1.

58

(OIF febrer 01) Dos cossos A i B es mouen un contra laltre amb velocitats de 80 cm/s
i 20 cm/s respectivament. La massa dA s 140 g i la de B s de 60 g. Desprs duna
col.lisi frontal elstica la velocitat de B s:
a.

20 cm/s.

La dinmica

b.
c.
d.

Fsica
Batxillerat
92 cm/s.
1,2 m/s.
8 m/s.
Resultat:

2.

c.

(OIF febrer 01) Una partcula de massa m = 1,0 kg est sotmesa a una nica fora,
resultant una acceleraci que s mostrada a la figura. Limpuls mecnic rebut per la
2
partcula s:
a (m/s )
a.
b.
c.
d.

0,5 N.s
2 N.s
4 N.s
8 N.s

Resultat:

3.

(PAU juny 99) s possible que en un cert


4
t (s)
procs es conservi la quantitat de moviment
d'un sistema de partcules per que no se'n conservi l'energia cintica? si la resposta
s negativa, raona-ho. Si la resposta s afirmativa, posa'n un exemple.

4.

(PAU juny 05) La figura representa una guia circular en un pla vertical. La bola m1,
inicialment en reps en el punt A, llisca per la guia i xoca elsticament amb la bola m2,
inicialment en reps en el punt B. Com a conseqncia del xoc, la bola m1 retrocedeix
fins a la posici C. El fregament s negligible.
a.
b.

c.

d.
e.

La massa de la bola m2: a) s igual que


la de la bola m1. b) s ms petita. c) s
ms gran.
La quantitat de moviment de la bola m1
desprs del xoc: a) s la mateixa que
abans del xoc. b) s diferent que abans
A m1
del xoc. c) Es mant constant.
La quantitat de moviment del sistema
constitut per les dues boles: a) s la
C
mateixa en tot moment des que m1 ha
m2
sortit dA. b) Varia per efecte del xoc. c)
B
No varia per efecte del xoc.
En tot el procs es mant constant: a)
Lenergia cintica del sistema. b) Lenergia mecnica del sistema. c) Lenergia
mecnica de m1.
Suposem que les masses m1 i m2 sn iguals. Es verifica que: a) La bola m1
retrocedeix fins a una posici superior al punt C. b) La bola m2 ascendeix fins a
una altura igual a la del punt A. c) Immediatament desprs del xoc, les
velocitats de m1 i m2 sn iguals i de sentit contrari.
Resultat:

5.

a.c), b.b), c.c), d.b), e.b)

Un objecte de 20 g de massa que porta una velocitat de 0,5 m/s xoca amb un segon
objecte de 50 g i que t una velocitat de 0,2 m/s en el mateix sentit que el primer.
Calcula les velocitats dels dos cossos desprs del xoc si aquest s completament
elstic.
Resultat:

6.

0,0714 i 0,3714 m/s

(PAU juny 99) Suposa el cas ideal d'una pilota de tennis de 80 g de massa que xoca
contra una paret vertical i tant abans com desprs de xocar-hi va a 30 m/s i es mou
en la mateixa direcci horitzontal. S'ha conservat la quantitat de moviment de la pilota
durant el xoc? Quant val el mdul de l'impuls realitzat per la paret sobre la pilota?
Resultat: No
4,8 kg.m/s

59

Fsica
Batxillerat
7.

La dinmica

Un cos de 8 kg de massa t una velocitat de 10 m/s i xoca frontalment amb un objecte


de 12 kg que es troba aturat. Si el xoc s totalment inelstic, calcula
a.
b.

La velocitat del sistema desprs del xoc.


La prdua d'energia en el procs.
Resultat:

8.

4 m/s
240 J

(PAU juny 03) Un projectil de 5 kg de massa es dispara amb una velocitat inicial de
200 m/s i amb un angle de 45 amb lhoritzontal. Suposant negligibles els efectes del
fregament, explica raonadament si les magnituds segents es conserven al llarg del
moviment:
a.
b.

La quantitat de moviment del projectil.


Lenergia mecnica del projectil.

Daquelles magnituds que es conservin, calculan el valor.


Resultat: No es conserva
5
S es conserva, 10 J

9.

Una molla de constant elstica 2.000 N/m s comprimida 10 cm per dos blocs de
masses 5 kg i 2 kg situats als seus extrems. El sistema es deixa lliure sobre una
superfcie plana sense fregament.
a.

Quina ser la velocitat de sortida dels dos blocs?


Resultat:

10.

Un pndol est format per una massa de 3 kg situada a l'extrem d'un fil d'1 metre de
llargada. Inicialment se situa el pndol en posici horitzontal i es deixa caure. Quan la
massa passa pel punt ms baix xoca amb una massa de 200 g que va en sentit
contrari amb una velocitat de 10 m/s i s'hi enganxa.
a.
b.
c.
d.

Quina ser l'altura mxima a qu arribar el conjunt de les dues masses?


Quina s la tensi del fil just abans del xoc?
Quina fora ha de suportar el fil just desprs de l'impacte?
Quina energia s'ha perdut en el xoc?
Resultat:

11.

Quina s la velocitat de la ferralla desprs del xoc?


En quina direcci es mou el conjunt?
Resultat:

Quina ser la velocitat del sistema cotxe-moto desprs del xoc?


Resultat:

60

10,06 m/s
33,24

Un cotxe de 1.000 kg que va amb una pelocitat de 64,8 km/h en sentit nord xoca amb
una moto de 120 kg qu va a 50,4 km/h i li surt de la dreta d'un carrer que fa 60 amb
el principal. El xoc s totalment inelstic.
a.

13.

0,63 m
138 N
71,64 N
19,61 J

Un cami (que ve de l'oest) i un cotxe (que ve del sud) xoquen inelsticament en una
crulla de carrers perpendiculars. La massa del cami s de 8 tones i la del cotxe 1,5
tones i les seves velocitats sn 36 km/h i 126 km/h respectivament.
a.
b.

12.

1,07 m/s
2,67 m/s

16,87 m/s

Una bala de 10 grams penetra en un bloc de 5 kg i el conjunt comprimeix 3 cm una


molla de constant elstica 1.500 N/m. Si tenim en compte que no hi ha fregament
amb el terra,
a.
b.

Calcula la velocitat de la bala abans de l'impacte.


Quina s la variaci d'energia mecnica d'aquest xoc?

La dinmica

Fsica
Batxillerat
Resultat:

14.

260 m/s
337 J

Un can de 5 tones dispara un projectil de 8 kg amb un angle de tir de 30 graus


respecte l'horitzontal. El projectil triga vuit centsimes de segon a recrrer el can i
surt amb una velocitat de 200 m/s.
a.
b.

Quina ser la velocitat de retrocs del can en direcci horitzontal?


Quina s la fora (normal) de reacci del terra sobre el can?
Resultat:

15.

(PAU juny 02) Dos patinadors, A i B, amb la mateixa massa, m = 40 kg, es troben en
reps sobre una pista horitzontal sense fregament apreciable. El patinador A llena a
una velocitat horitzontal v = 2 m/s una bola de massa m = 6 kg que recull el patinador
B. Trobeu la velocitat final de cada patinador.
Resultat:

16.

-0,3 i 0,26 m/s

Dues partcules de 4 i 6 kg que van en sentits contraris xoquen frontalment amb


velocitats de 8 i 12 m/s i reboten de manera perfectament elstica.
a.

Quines sn les velocitats desprs del xoc?


Resultat:

17.

0,28 m/s
60.000 N

-15,25 m/s
3,5 m/s

(PAU juny 02) En un xoc unidimensional, una bola de 5 kg es dirigeix cap a la dreta a
una velocitat de 7 m/s i col.lideix contra una altra bola de 8 kg que inicialment est en
reps. Desprs del xoc, la bola de 5 kg va cap a lesquerra a una velocitat d'1 m/s i la
bola de 8 kg va cap a la dreta a una velocitat de 5 m/s.
a.
b.

Esbrineu si el xoc s elstic o inelstic.


Comproveu si es conserva la quantitat de moviment.
Resultat: Inelstic
es conserva

18.

Un objecte de 3 kg es troba situat en el lmit d'un desnivell vertical de 3 m d'alada


quan un bloc d'un quilogram que porta una velocitat de 5 m/s xoca elsticament amb
ell i el fa caure.
a.

A quina distncia de la vertical caur el bloc de 3 kg?


Resultat:

19.

1,96 m

(PAU)
Siguin dos satl.lits A i B de masses iguals m que es mouen en la mateixa
rbita circular al voltant de la Terra, que t massa M , per en sentits de rotaci
oposats i, per tant, en una trajectria de xoc. El perode de rotaci, T, dels satl.lits s
de 24 h.
a.
b.
c.
d.

Demostra que el radi de la trajectria satisf l'equaci r 3 = G . M (T/2)2 .


Quines sn la velocitat i l'energia mecnica dels satl.lits abans del xoc?
Si, com a conseqncia del xoc, un satl.lit s'incrusta en l'altre, quina ser la
velocitat del cos de massa 2m desprs del xoc?
Quin moviment seguir desprs del xoc el cos de massa 2m que en resulta?
Quant val la prdua d'energia mecnica?

Dades: m = 100 kg; M = 5,98 . 10 24 kg; G = 6,673 . 10 11 N.m 2/kg 2


Resultat:

20.

3.073 m/s
- 4,72.108 J
0 m/s
- 9,44.108 J

(PAU juny 97)


Una granada de 4 kg, inicialment en reps, explota en tres
fragments. Dos d'ells tenen la mateixa massa i surten amb velocitats que tenen el

61

Fsica
Batxillerat

La dinmica

mateix mdul (v = 5 m/s) per direccions perpendiculars. El tercer tros t massa triple
que cadascun dels altres dos.
a.
b.
c.

Quant val la quantitat de moviment de la granada abans i desprs de


l'explosi?
Amb quina velocitat surt el tercer tros?
Calculeu l'energia mecnica de la granada generada com a conseqncia de
l'explosi. Quin s l'origen d'aquesta energia?
Resultat:

26,62 J

21.

(PAU juny 98)


Un cos en reps esclata i es divideix en dues parts. Justifica que
les velocitats de les dues parts han de tenir la mateixa direcci. Les velocitats, tindran
el mateix sentit o sentit contrari?

22.

(PAU juny 98)


Dos cotxes de masses M1 = 800 kg i M2 = 600 kg es mouen en
direccions perpendiculars. El primer, a velocitat horitzontal v1 = 36 km/h i el segon, a
velocitat vertical v2 = 18 km/h. Els cotxes xoquen de manera totalment inelstica.
a.
b.
c.

Quins sn els components del vector quantitat de moviment total abans i


desprs del xoc?
Quina s la velocitat (en mdul i direcci) del conjunt dels dos cotxes desprs
del xoc?
Quanta energia s'ha perdut en el xoc?
Resultat:
8.000 kg.m/s i + 3.000 kg.m/s j
6,10 m/s i 20,55
- 21.453 J

23.

(PAU juny 98)


Dos cossos amb la mateixa massa, que tenen velocitats d'igual
mdul (v= 10 m/s) i igual direcci per sentit contrari, xoquen frontalment. En el dibuix
es representen dues possibles situacions per a les velocitats dels cossos desprs del
xoc. Raona per qu cap de les dues s possible. (Les masses dels cossos sn les
mateixes abans i desprs del xoc.)
Abans del xoc
Cas A
Cas B

24.

Desprs del xoc

10 m/s

10 m/s

10 m/s

10 m/s

10 m/s

10 m/s

15 m/s

15 m/s

(PAU setembre 97) Un patinador de 45 kg de massa que est aturat al mig d'una
pista de gel llana un disc de 500 g amb una velocitat de 6 m/s. Quina velocitat tindr
el patinador immediatament desprs del llanament?
Resultat:

25.

(PAU setembre 98) Un bloc de fusta de 2 kg de massa est en reps sobre una taula.
El coeficient de fricci entre el bloc i la taula s = 0,8. El bloc est unit a una molla
que est fixada per l'altre extrem. Un petit cos metl.lic de 150 g de massa, amb
velocitat horitzontal de 200 m/s, xoca contra el bloc i hi queda incrustat. Suposant que
el xoc s instantani, calcula:
a.
b.
c.

62

0,066 m/s

La velocitat del conjunt bloc-cos immediatament desprs del xoc.


La prdua d'energia mecnica en el xoc.
Si la mxima compressi de la molla s de x= 90 cm, quant valdr la constant
elstica k de la molla?

La dinmica

Fsica
Batxillerat
Resultat:

26.

13,95 m/s
- 2.790 J
516,5 N/m

(PAU setembre 97) En una experincia de laboratori es deixa caure verticalment una
pilota de goma de 50 g sense velocitat inicial des d'una certa alada h i es mesura
l'alada h' a la qual puja desprs de rebotar a terra. La taula de resultats s:
200,0 175,0 150,0 125,0 100,0
75,0
50,0
25,0
.h (cm)
85,5
64,2
42,5
21,5
.h (cm) 171,0 149,5 100,5 106,5
a.
Refusaries alguna de les dades? Per qu? Si s'han mesurat amb un regle
mil.limtric, quin s l'error relatiu en la primer i l'ltima de les mesures d'h?
b.
s elstic el xoc amb el terra? Com hauria de ser la taula per poder afirmar que
el xoc s elstic?
c.
Quanta energia s'ha perdut en la primera de les mesures de la taula?
d.
Si v s la velocitat just abans de tocar a terra i v' s la velocitat just desprs,
podrem considerar que la relaci v/v' s constant i donar-ne un valor?

27.

(PAU setembre 99) Es llana verticalment des de terra un coet de 20 kg de massa. El


coet explota 10 segons desprs, quan la seva velocitat s de 102 m/s. Com a
conseqncia de l'explosi es divideix en dos fragments. El primer, que t una massa
de 5 kg, surt amb una velocitat de 50 m/s en la mateixa direcci i sentit amb qu es
movia el coet en el moment de l'explosi. Determina,
a.
b.
c.

La velocitat amb qu es va llanar el coet i a quina distncia de terra estava en


el moment de l'explosi.
La velocitat del segon fragment immediatament desprs de l'explosi (indica'n
el mdul, la direcci i el sentit).
L'energia cintica i l'energia potencial gravitatria del fragment de 5 kg quan
hagin transcorregut 7 segons des de l'explosi.

Nota: suposa constant l'acceleraci de la gravetat g = 9,8 m/s2.


Resultat: 200 m/s i 1.510 m
119,33 m/s vertical i cap amunt
864,9 J i 1.619,9 J

28.

(PAU juny 00) Una pilota cau des d'una altura H, xoca elsticament amb el terra i
rebota de manera que puja fins a la mateixa altura H. Raona si com a conseqncia
del xoc ha canviat o no:
a.
b.

29.

La quantitat de moviment de la pilota.


L'energia cintica de la pilota.

(PAU juny 00) Un cos es mou amb una velocitat de 5 m/s. Si de cop es trenca en
dues parts iguals de manera que una d'elles es mou amb una velocitat de 2 m/s en la
mateixa direcci i sentit que el cos original, quina ser la velocitat (en mdul, direcci i
sentit) de l'altra part?
Resultat:

30.

8 m/s, mateixa direcci i sentit

(PAU juny 03) Un projectil de 20 g va a una velocitat horitzontal de 300 m/s i


sencasta en un bloc de 1,5 kg que est inicialment en reps. Calcula la velocitat del
conjunt immediatament desprs de limpacte.

63

Fsica
Batxillerat
31.

La dinmica

(PAU juny 05) En el joc del billar les boles tenen masses iguals, i poden xocar entre
elles o rebotar en una de les bandes de la taula de billar.
a.

b.
c.

d.

e.

Les bandes de la taula estan dissenyades perqu les boles hi rebotin


elsticament. En un daquests rebots: a) Es conserva la quantitat de moviment.
b) Es conserva lenergia cintica. c) No es conserva ni la quantitat de moviment
ni lenergia cintica
El xoc entre dues boles s parcialment inelstic. En un xoc daquesta mena: a)
Es conserva la quantitat de moviment. b) Es conserva lenergia cintica. c) No
es conserva ni la quantitat de moviment ni lenergia cintica.
En un xoc entre dues boles, les forces que sexerceixen entre si: a) Sn iguals
en mdul i direcci, i tenen sentits contraris. b) Tenen mdul diferent, perqu el
mdul de la fora sobre cada bola depn de la velocitat amb qu la bola arriba
al xoc. c) Tenen direcci diferent, perqu la direcci de la fora sobre cada bola
depn de la direcci de la velocitat amb qu la bola surt del xoc.
Si una de les boles inicialment est aturada i el xoc s frontal, quina de les
situacions finals segents s impossible: a) La bola que estava aturada s la
que es mou ms rpidament. b) Les boles surten en sentits contraris. c) Les
boles surten en el mateix sentit.
Si en el cas anterior el xoc hagus estat elstic, en la situaci final: a) Les boles
es reparteixen la velocitat inicial, la meitat cadascuna. b) Les boles es
reparteixen lenergia cintica inicial, la meitat cadascuna. c) La bola que estava
aturada es queda amb tota lenergia cintica.
Resultat:

32.

a.b), b.a), c.a), d.b), e.c)


Resultat: 3,95 m/s

(PAU setembre 00) Un jugador de futbol, que est parat amb la pilota als peus, passa
la pilota a un company que es troba 15 m davant seu i que s'est allunyant amb
velocitat constant en la direcci de la recta que uneix els dos jugadors. La pilota t
una massa de 400 g i surt dels peus del primer jugador amb una velocitat de 20 m/s,
formant un angle de 20 respecte al terra. Calcula:
a.
b.
c.

La mxima altura assolida per la pilota en la seva trajectria.


La velocitat que ha de dur el segon jugador perqu la pilota caigui als seus
peus just quan aquesta arriba al terra.
Els components horitzontal i vertical de l'impuls mecnic que el primer jugador
ha comunicat a la pilota.
Resultat:

2,38 m
8,08 m/s
7,51 i 2,73 kg.m/s

33.

(PAU setembre 00) Es produeix una explosi en un sistema allat. Justifica quina o
quines de les segents afirmacions sn correctes:
a.
b.
c.
d.

No varia ni la seva quantitat de moviment ni la seva energia cintica.


Varia la seva quantitat de moviment per no la seva energia cintica.
Varien la seva quantitat de moviment i la seva energia cintica.
No varia la seva quantitat de moviment per s la seva energia cintica.
Resultat:

34.

(PAU setembre 00) Es llana una pedra de 20 kg de massa amb una velocitat inicial
de 200 m/s que forma un angle de 30 amb l'horitzontal.
a.
b.

64

F, F, F i V

Quant valdr la seva energia mecnica en el punt ms alt de la seva


trajectria?
Quina ha estat la variaci de la quantitat de moviment de la pedra en anar des
del punt de llanament fins al de mxima altura en la seva trajectria
parablica?

La dinmica

Fsica
Batxillerat

Suposa que quan arriba al punt de mxima altura la pedra es trenca en dos trossos
de 5 kg i 15 kg, de manera que la massa de 15 kg queda parada immediatament
desprs de l'explosi.
c.
Quina seria la velocitat de la massa de 5 kg en aquest instant?
Resultat: 400.000 J
-2.000 kg.m/s
692 m/s

35.

(PAU juny 01) Un atleta de 70 kg participa en una prova de salt de longitud. Si en el


salt el terra li comunica un impuls de 680 N.s en una direcci que forma un angle de
20 amb lhoritzontal, es demanda:
a.
b.
c.

Les components horitzontal i vertical de la velocitat amb qu latleta surt de


terra.
La longitud del salt.
Si latleta shagus donat el mateix impuls en un lloc on la gravetat fos ms
gran, raona si la longitud del salt hauria estat ms gran, igual o ms petita.
Resultat:

36.

9,13 i 3,32 m/s


6,06 m
Ms petita

(PAU setembre 01) Un can de 5.000 kg dispara un projectil de 40 kg amb una


velocitat inicial horitzontal de 300 m/s des d'un penya-segat a una altura de 60 m
sobre el nivell del mar. El can est inicialment en reps sobre una plataforma
horitzontal fixada a terra i el coeficient de fregament entre el can i la plataforma s
= 0,2. Calcula:

a.
b.
c.

La velocitat del can immediatament desprs que surti el projectil.


L'espai recorregut pel can sobre la plataforma com a conseqncia del tret.
L'energia cintica amb qu arriba el projectil a l'aigua.

(Suposa negligible la fricci amb l'aire.)


Resultat:

37.

-2,4 m/s
1,47 m
6
1,82.10 J

(PAU juny 03) Considera el sistema de la figura. La massa m1 = 1,5 kg es troba


inicialment en reps, en contacte amb lextrem duna molla ideal de constant
recuperadora k = 500 N/m, comprimida 30 cm. La massa m2 = 1,5 kg tamb es troba
inicialment en reps, a una distncia de 2 m de m1, a la part interior duna pista
semicircular de radi R = 0,25 m. Al tram horitzontal que separa m1 de m2, el coeficient
de fregament s = 0,2, mentre que a la pista semicircular el fregament s negligible.

65

Fsica
Batxillerat

La dinmica

Quan la molla es deixa anar, es descomprimeix i impulsa la massa m1, que se separa
de la molla i xoca elsticament amb m2. Calcula:
a.
La velocitat de m1 un instant abans dentrar en contacte amb m2.
B

m1

m2

d=2m

b.
c.

Les velocitats de les dues masses un instant desprs dentrar en contacte.


Lacceleraci centrpeta de m2 quan arriba a la part ms alta de la pista circular
(punt B).
Resultat: 4,69 m/s
0 m/s i 4,69 m/s
2
48 m/s

38.

(PAU juny 04) Una massa m1 = 200 g es troba en reps sobre una superfcie
horitzontal, sense fricci apreciable, unida a lextrem duna molla de massa negligible
que per laltre extrem est unida a una paret i inicialment no est ni comprimida ni
estirada. Una segona massa m2 = 600 g es desplaa sobre la mateixa superfcie amb
una velocitat v = 4 m/s en el sentit indicat en la figura i experimenta un xoc frontal,
perfectament inelstic, amb m1. La constant recuperadora de la molla val k = 500
N/m. Calcula:
a.
b.

Lenergia mecnica perduda en el xoc.


La compressi mxima de la molla.
k

m1

m2
v

c.

La velocitat del sistema quan el desplaament, mesurat des del punt on es


produeix el xoc, s de 6 cm.
Resultat:

39.

66

(PAU setembre 04) Deixem caure un cos m1


de massa 1 kg des del punt A duna guia
semicircular de radi R = 2 m. En arribar al
punt B, xoca contra una altra massa en
reps m2 de 500 g, de manera que desprs
de limpacte ambdues masses queden
unides i el conjunt puja per la guia fins a
una altura h de 60 cm (punt C). Sabent que
en la meitat AB de la guia no hi ha fricci, per en laltra meitat s, calcula:
a.
b.
c.

La velocitat amb qu m1 xoca contra m2.


El treball de la fora de fricci en el tram BC.
La fora que fa la guia sobre el conjunt en el punt C.

-1,2 J
0,12 m
2,6 m/s

La dinmica

Fsica
Batxillerat
Resultat:

40.

(PAU setembre 05) Un vag de massa 1.000 kg es desplaa a una velocitat constant
de 5 m/s per una via horitzontal sense fricci. En un moment determinat xoca amb un
altre vag de massa 2.000 kg que estava aturat, de manera que desprs de la collisi
queden units. Calcula:
a.
b.

La velocitat que tindr el conjunt desprs del xoc.


Lenergia mecnica perduda en el xoc.
Resultat:

41.

6,26 m/s
-4,21 J
10,3 N

1,67 m/s
-8,333 J

(PAU juny 06) Una bola d'acer xoca elsticament contra un bloc d'1 kg inicialment en
reps sobre una superfcie plana horitzontal. En el moment del xoc la bola t una
velocitat horitzontal de 5 m/s. EI coeficient de fricci dinmic entre la superfcie i el
bloc s de = 0,2. Com a conseqncia del xoc, el bloc recorre 2 m abans d'aturarse. Calcula:
a.
b.
c.

La velocitat del bloc just desprs del xoc.


La massa de la bola d'acer.
L'energia cintica perduda per la bola en el xoc elstic.
Resultat:

2,80 m/s
1,27 kg
10,90 J

67

Lelectricitat

Fsica
Batxillerat

L'electricitat
1. Electrosttica
Conceptes
1.

Dos objectes carregats elctricament amb crrega oposada s'atrauen. Explica perqu
un bolgraf BIC que l'he carregat fregant-lo amb el jersei atrau a uns trossets de paper
que tinc damunt la taula i que no tenen crrega elctrica.

2.

Explica perqu hi ha objectes petits que sn atrets per un altre objecte gran i carregat
per al cap d'un instant surten disparats (s a dir primer actua una fora d'atracci i
desprs de repulsi!!!).

3.

(PAU juny 97) Si un sistema de dues crregues elctriques puntuals t energia


potencial positiva, sn necessriament positives les dues crregues? Raona la
resposta.

4.

Perqu no podem carregar elctricament una vara metl.lica si la freguem amb un


drap de llana mentre l'aguantem amb la m? Qu haurem de fer per carregar-la?

5.

(PAU juny 97) Raona si s certa o falsa l'afirmaci segent: No cal fer cap treball per
moure una partcula carregada sobre una superfcie equipotencial.

6.

Raona el signe de l'energia potencial elctrica d'una crrega positiva quan est a una
certa distncia d'una crrega negativa.
Nota: recorda que l'energia potencial d'una crrega s zero a l'infinit.

7.

s cert que si en un punt el camp elctric s nul aleshores el potencial elctric


d'aquest punt tamb ho ser? Raona-ho o posa un exemple que demostri el contrari.

8.

(PAU setembre 99) Dibuixa esquemticament les lnies de camp elctric per al
sistema format per dues crregues elctriques, iguals per de signe contrari,
representades a la figura.

69

Fsica
Batxillerat
9.

Lelectricitat

(OIF febrer 01) Quan lenergia potencial U(r) ve donada per la figura A, llavors la fora
ve donada en la figura B per la corba:
a.
b.
c.
d.

1
2
3
4

(OIF febrer 01) Sigui un camp E


electrosttic:
a.
b.
c.
d.

1
2

Resultat:

10.

3
r

Figura A

4
Figura B

Si en una regi de lespai el


camp s uniforme, el potencial s nul en la mateixa regi.
Si en una regi de lespai el camp s uniforme, el potencial s constant.
Si en una regi de lespai el camp s nul, el potencial s constant.
Si en una regi de lespai el camp s nul, el potencial tamb s nul.
Resultat:

11.

(OIF febrer 01) Tenim tres esferes metl.liques idntiques. Es carrega la primera i es
toca amb ella la segona; amb la segona es toca la tercera. Finalment amb la tercera
es toca la primera, quina fracci de la crrega inicial queda en les esferes primera,
segona i tercera respectivament?
a.
b.
c.
d.

1/3, 1/3 i 1/3


, i
3/8, 2/8 i 3/8
2/8, 4/8 i 2/8
Resultat:

12.

a.

b.
c.
d.

2
1i2
2i3
b

(PAU juny 03) A la figura es mostren tres distribucions de crregues, A, B i C,


cadascuna de les quals est formada per quatre crregues puntuals situades als
vrtexs dun quadrat. Totes les crregues tenen el mateix valor absolut q, per poden
diferir en el signe, com es mostra a la figura. Indica en quina o quines distribucions es
compleix que:
a.
b.

70

(OIF febrer 01) Considera els tres camps representats en les figures i suposa que no
hi ha crregues elctriques en les regions que es mostren, quina o quines figures
representen un possible camp electrosttic?

Resultat:

13.

El camp s nul al centre del quadrat per el potencial no.


Tant el camp com el potencial sn nuls al centre del quadrat.

Lelectricitat

Fsica
Batxillerat

Justifica les respostes.


-q

-q

+q

+q

-q

-q

-q

-q

-q

+q

+q

-q
Resultat:

14.

(PAU setembre 04) Dues crregues puntuals fixes Q i Q estan separades una
distncia D. Digues si les afirmacions segents sn certes o falses i justifica la
resposta.
a.
b.

En la lnia que uneix les dues crregues noms hi ha un punt (a distncia finita)
en qu el potencial elctric s nul.
No hi ha cap punt de lespai (a distncia finita) en qu el camp elctric sigui nul.
Resultat:

15.

Certa: D/2
Certa

(PAU setembre 04)Una partcula de massa m, carregada elctricament i lligada a


lextrem duna corda, es mant en equilibri dins dun camp
elctric horitzontal uniforme. Assignem els nombres: 1: la
crrega s positiva; 2: la crrega s negativa; 3: el camp
elctric apunta cap a lesquerra i 4: el camp elctric apunta
cap a la dreta. Tria, de les possibilitats segents, la que
correspongui a la situaci representada en la figura i
justifican la resposta:
a.
b.
c.
d.

1i4
2i3
1i3
2i4
Resultat:

16.

BiC
C

c o d (les dues sn vlides)

(PAU juny 06) Un electr inicialment en reps es deixa lliure en un punt de l'espai, en
presncia del camp elctric creat per una crrega puntual positiva.
a.
b.

Quan l'electr es desplaa en el camp elctric: a) Augmenta la seva energia


potencial electrosttica. b) Segueix el sentit de les lnies de camp. c) Es mou en
la direcci de potencial elctric creixent.
Quan l'electr es desplaa entre dos punts del camp que tenen una diferncia
de potencial de 1.000 V: a) La seva energia cintica augmenta en 1.000 J. b)
La seva energia cintica augmenta en 1.000 eV. c) La seva energia mecnica
augmenta en 1.000 eV.
Resultat:

a.c), b.b)

Procediments
1.

Calcula a quina distncia haurien de situar-se un electr i un prot de manera que la


seva fora d'atracci elctrica iguals al pes del prot.
Resultat:

2.

Recordes la definici d'un mol? Quina crrega t un mol d'electrons?

0,12 m

71

Fsica
Batxillerat

Lelectricitat

Resultat:

96.000 C

3.

Compara numricament la fora gravitatria amb la fora elctrica entre dos


electrons.

4.

Tenim tres objectes carregats idnticament situats segon la figura. La fora que
produeix A sobre B s de 3.10-6 N.
A

B
2m

a.
b.
c.

C
1m

Quina fora fa C sobre B?


Quina s la fora resultant sobre B?
Quina s la crrega de les tres partcules?
Resultat:

5.

12.10-6 N
9.10-6 N
3,65.10-8 C

(PAU setembre 03) Una crrega puntual Q crea en un punt de lespai un camp elctric
dintensitat 10 N/C i un potencial elctric de 3 V. Determina el valor i el signe de la
crrega.
Dada: k = 1/(40) = 9 109 Nm2/C2
Resultat:

6.

-1.10

-10

(PAU juny 04) Una esfera conductora de radi 2 cm t una crrega de 3 C.


a.
b.

Quant val el potencial elctric creat per lesfera en un punt que dista 3 cm del
centre de lesfera?
Quant val el camp elctric creat per lesfera en un punt que dista 1 cm del
centre de lesfera?

Dada: k = 1/(40) = 9 109 N m2/C2.


Resultat:

7.

9.10 V
0 N/C

(PAU setembre 02) En cadascun dels vrtexs d'un triangle equilter de costat l = 3 m
hi ha situada una crrega elctrica puntual q = +104 C. Calcula el mdul de la fora
total que actua sobre una de les crregues a causa de la seva interacci amb les
altres dues.
Dada: k = 9.109 N.m2/C2
Resultat:

8.

52 N

(PAU setembre 97) Dues crregues elctriques positives de 5 C cadascuna estan


situades sobre l'eix de les x, una a l'origen i l'altra a 10 cm de l'origen en el sentit
positiu de l'eix.
Dada: 1/(4o ) = 9.109 N.m2 / C2
a.
b.

Calculeu el camp elctric, en mdul, direcci i sentit, al punt x= 2 cm i tamb al


punt x= 15 cm
En quin punt de l'eix el camp s nul
Resultat:

9.

72

105,46.106 N/C
20.106 N/V
5 cm

Dues crregues iguals separades entre elles 4 cm es fan una fora de 18 N.


a.
b.

Quina ser la fora que actuar entre elles si les ajuntem fins a 2 cm?
I si les separem fins a 12 cm, quina ser la fora aleshores?

Lelectricitat

Fsica
Batxillerat
Resultat:

10.

72 N
2N

Calcula la fora resultant que actua sobre la crrega q1 (40 C) produda per les
crregues q2 i q3 (8 mC i 3 mC) situades com a la figura.
Y (m)
q2
3

q3

1
q1
1

x (m)
Resultat:

11.

69,12 N i 27,84 N j

(PAU setembre 98)


Es col.loquen quatre crregues en els vrtexs d'un
quadrat. Raona quina ser la direcci del camp elctric A
B
en el centre del quadrat si:
a.
b.

QA = QB = QC = QD
QA = QB = QC = QD

(QA s positiu en tots dos casos)


12.

Una partcula de massa 10-11 kg i crrega negativa de 1.10-13 C es troba en equilibri en un camp elctric
vertical.
a.
b.

Quin sentit t el camp elctric?


Quin s el seu mdul?
Resultat:

13.

(PAU juny 01) La posici relativa de tres crregues elctriques positives A, B i C s la


representada a la figura. Si el mdul del camp elctric creat per cadascuna al punt O
val: EA = 0,06 N/C; EB = 0,04 N/C; EC = 0,03 N/C. Quines seran les components del
camp total creat a O? Quant valdr el mdul daquest
B
camp?
Resultat:

14.

Ex = 0,03 N/C; Ey = -0,04 N/C


0,05 N/C

Dues crregues de 2 C i -3 C estan situades en els


punts de coordenades (1,0) i (-1, 0) respectivament. Si
les coordenades s'expressen en metres, calcula:
a.
b.
c.

A
O

El camp elctric en l'origen de coordenades.


El camp elctric en el punt (0, 1).
En quin punt de la recta de les abscisses el camp elctric ser zero?
Resultat:

15.

980 N/C

4,5.104 N/C
1,62.104 N/C
9,9 m

Dues crregues de 20 C i 30 C estan situades en els punts (3, 2) m i (-5, 4) m


respectivament.

73

Fsica
Batxillerat
a.

Lelectricitat

Calcula la fora que actua sobre la crrega negativa, expressant el resultat


vectorialment i en mdul.
Resultat:

16.

0,077 N i 0,019 N j
0,079 N

(PAU juny 06) Tres partcules carregades, q1 = -1 C, q2 = 3 C, q3 = -2 C, es troben


sobre un pla en els punts de coordenades P1 = (0,0), P2 = (10,0) i P3 = (0,10), respectivament. Totes les coordenades s'expressen en m. Calcula:
a.
b.
c.

La fora elctrica que actua sobre q1.


EI potencial elctric en el punt P4 = (0,5).
La variaci d'energia potencial elctrica que experimenta un electr quan el
desplacem del punt P4 = (0,5) al punt P5 = (0,15).

Dades: qe = -1 ,602.10-19 C, k= 1/(4o) = 9,0.109 Nm2C-2


Resultat:

17.

-4

-4

(2,710 , -1,7910 ) N
-2.985,1 V
-17
-4,5310 J

Al capdavall d'un pla inclinat 30 tenim una crrega de 3 mC. A quina distncia sobre
la canal es mantindr un segon objecte de 200 g de massa i 5 C de crrega.
Considerem que no hi fricci de l'objecte amb el pla inclinat.
Resultat:

18.

Dues esferes carregades amb 1 mC cadascuna pengen de dos fils de 40 cm lligats al


mateix punt del sostre. Quina massa han de tenir les esferes si l'angle entre els dos
fils s de 60.
Resultat:

19.

11,7 m

9,9 .10-3 kg

(PAU juny 99) Una petita esfera de massa 0,5 g i crrega elctrica negativa q = 3,6.10-6 C penja d'un fil. Com que l'esfera est situada en una regi on hi ha un camp
elctric horitzontal d'intensitat E = 800 N/C, el fil forma un angle respecte a la
vertical.
a.
b.
c.

Fes un esquema amb totes les forces que actuen


sobre l'esfera. Raona quin ha de ser el sentit del
camp elctric.
Quant val l'angle ?
Si es trenca el fil, quant valdran els components
horitzontal i vertical de l'acceleraci de l'esfera?
Quina ser la velocitat de l'esfera 2 segons
desprs de trencar-se el fil?

Resultat: 30
5,76 i -9,8 m/s2; 23,08 m/s

20.

(PAU juny 00) Dues crregues elctriques positives q1 i q2 estan separades per una
distncia d'1 m. Entre les dues hi ha un punt, situat a 55 cm de q1 , on el camp
elctric s nul. Sabent que q1 = +7 C, quant valdr q2?

Resultat:

21.

(PAU juny 98)


Dues partcules amb crregues +q i 2q estan separades 1 m. En
quin punt de la recta que passa per les dues crregues el potencial elctric s nul?
Resultat:

22.

74

4,68 C

1/3 m

(PAU juny 01) En cadascun dels vrtexs dun quadrat de 2 m de costat hi ha una
crrega Q = + 5 C. Quant valdran el camp i el potencial elctrics en el centre del
quadrat?

Lelectricitat

Fsica
Batxillerat

Dada: 1/(40) = 9.109 N.m2/C2


Resultat: 0 N/C
5
1,27.10 V

23.

Un prot es mou entre dos punts que tenen una diferncia de potencial de 10.000 V.
Si la velocitat del prot en el primer punt s de 10 m/s, quina velocitat tindr en el
segon punt?
Nota: has de consultar la crrega i la massa del prot.
1,38.106 m/s

Resultat:

24.

(PAU juny 03) Una esfera metllica de 10 cm de radi es carrega amb una crrega
positiva de 10-5 C. A continuaci es connecta a una altra esfera metllica, de 20 cm
de radi, inicialment descarregada, i seguidament es desconnecta della. Calcula la
crrega de cada esfera a la situaci final.
Resultat:

25.

3,33 i 6,66 C

(PAU setembre 98) Les lnies MP, NR i OS de la figura representen superfcies


equipotencials d'un camp elctric uniforme de 1.000 N/C.
M

O
E

P
30 V

a.
b.

R
20 V

S
10 V

Quin s el treball necessari per portar una crrega de 2 mC des de O fins a R?


Quina s la distncia entre Pi S?
Resultat:

26.

Entre dos punts d'un camp elctric uniforme separats 3 cm hi ha una diferncia de
potencial de 100 V.
a.
b.

Quin s el mdul d'aquest camp?


Quina fora exercir sobre una partcula de 4 C de crrega?
Resultat:

27.

0,02 J
0,02 m

3.333 N/C
0,0133 N

(PAU juny 99) En una regi de l'espai hi ha un camp elctric uniforme de mdul E =
105 N/C (veure la figura).
a.

Quina s la diferncia de potencial entre dos punts A i B d'aquesta regi


separats 2 cm si la direcci AB s paral.lela al camp elctric? I entre dos punts
A i C tamb separats 2 cm si la direcci AC s
C
perpendicular al camp elctric?

Un prot (qp = 1,6.10-19 C, mp = 1,67.10-27 kg), que en


l'instant inicial t una velocitat v0 = 2.105 m/s, es mou sobre
A
B
una recta en la mateixa direcci del camp, per en sentit
contrari.
b.
Quant val el treball efectuat per la fora elctrica sobre el prot des de l'instant
inicial fins que la seva velocitat s nul.la?
c.
Quina s la distncia recorreguda pel prot en aquest mateix interval de
temps?

75

Fsica
Batxillerat

Lelectricitat

Resultat:

28.

A l'tom d'hidrogen, l'electr descriu al voltant del nucli una circumferncia de radi
5,3.10-11 m. Aplicant-hi el model de Rutherford, quina velocitat lineal t l'electr?
Resultat:

29.

2,1 V i 0 V
- 3,34.10-17 J
1,98 m

2,18.106 m/s

Llancem horitzontalment amb una velocitat de 10 m/s una bola de 100 g amb una
crrega de 5 C positiva just pel mig d'un condensador format per dues plaques
conductores separades 10 cm i amb una diferncia de potencial entre elles de 50.000
V. Suposem que el camp elctric entre les plaques s constant i fora d'elles s nul.
0V
10
50.000 V
50 cm

a.
b.
c.
d.
e.

Quin s el valor del camp dins del condensador?


Quina s la fora total que actua sobre la bola?
Descriu la trajectria que seguir.
Quant temps tardar en travessar tot el condensador?
Calcula el punt exacte per on sortir del condensador o b el punt on xocar
amb alguna placa.
Resultat:

30.

500.000N/C
1,5 N
0,05 s
1,875 cm

(PAU setembre 97) Un electr entra amb una velocitat vo en una zona de l'espai on hi
ha un camp elctric E vertical creat per les armadures d'un condensador. Un cop
l'electr es troba a dins del condensador,

V0

a.
b.
c.

Quines sn les forces que actuen sobre l'electr i quines direccions i quins
sentits tenen? Fes-ne una estimaci i valora si t sentit negligir els efectes de la
gravetat.
Quin moviment descriur l'electr? Escriu l'equaci de la seva trajectria tot
considerant com a origen de coordenades el punt A d'entrada al condensador.
Quant de temps trigar l'electr a sortir de l'espai interior del condensador?
Quines seran les coordenades x i y del punt de sortida?

Dades: E = 10 N/C; me = 9,1.10-31 kg; qe = -1,6.10-19 C; vo = 8.105 m/s; d = 10 mm


Resultat:

1,6.10-18 N
9.10-30 N
r = 8.105 m/s t i + 8,75.1011 m/s2 t2 j
0,01 m, 1,33.10-4 m

31.

76

Calcula el treball necessari per traslladar una crrega de 3.10-5 C en els segents
casos:

Lelectricitat

Fsica
Batxillerat
A

-5

+2.10 C

3m

a.
b.
c.

3m

6m

Des d'A fins a B.


Des d'A fins a C.
Des de B fins a A.
Resultat:

32.

Tenim dues crregues de 6 C separades 8 cm entre elles. Calcula el treball que


haur de fer per traslladar una crrega de 3 C des del punt A al punt B.
A

4 cm

4 cm

4 cm
Resultat:

33.

- 2,7 J

El potencial creat per una crrega Q en un punt A s 300 V i la intensitat de camp en


el mateix punt s 200 N/C. Quina s la distncia des de la crrega al punt A?
Resultat:

34.

0,9 J
0J
-0,9 J

1,5 m

(PAU setembre 97) Dues crregues elctriques positives de 5 mC cadascuna estan


situades sobre l'eix de les x, una a l'origen i l'altra a 10 cm de l'origen en el sentit
positiu de l'eix.
Dada: 1/(4o ) = 9.109 N.m2 / C2
a.
b.

Calcula el potencial elctric, al punt x = 5 cm i tamb al punt x = 15 cm


En quin punt de l'eix el camp s nul?
Resultat:

35.

18.10 V i 12.10 V
x = 5 cm

(PAU juny 02) El camp elctric creat en un cert punt de l'espai per una crrega
elctrica Q puntual i positiva val E = 200 N/C. El potencial elctric en aquest mateix
punt s V = 600 V. Deduu el valor de la crrega elctrica Q.
Dada: k = 9 . 109 N.m2/C2
Resultat:

36.

Quina s l'energia despresa en separar dues crregues elctriques de 3 C i 8 C


des d'una distncia de 10 cm fins a l'infinit.
Resultat:

37.

0,2 C

2,16 J

8 C

Tres crregues sn situades a tres dels vrtexs d'un


quadrat de 2 m de costat. Calcula:
a.
b.
c.

El vector camp elctric en el punt A situat al centre


del quadrat.
El treball necessari per traslladar una crrega de 6
C des de l'infinit fins al punt A.
El treball necessari per traslladar aquesta mateixa
crrega des d'A fins a B.
Resultat:

28.460 N/C
305.470 J
42.021 J

6 C

-6 C

77

Fsica
Batxillerat
38.

Lelectricitat

(PAU juny 02) En dos vrtexs oposats dun quadrat de 10 cm de costat hi ha dues
crregues iguals Q = + 1 C.
a.
b.
c.

Quant valen les components horitzontal i vertical


del vector camp elctric en els vrtexs A i B? I en
el centre del quadrat O?
Quin ser el potencial elctric en els punts A i O?
Quin seria el treball necessari per portar una
crrega de prova q = +0,2 C des dun punt molt
lluny fins al punt O? Quant valdria aquest treball
si la crrega de prova fos q' = 0,2 C?
Compareu ambds resultats i comenteu quin s el
significat fsic de la diferncia entre aquests.

Dada: k = 9 . 109 N.m2/C2


Resultat:

39.

9.10 N/C i 0 N/C


180 i 254 kV
0,0508 J

(PAU juny 04) Tres crregues elctriques puntuals, positives, de 104 C cadascuna,
estan situades als vrtexs dun triangle equilter de m de costat. Calcula:
a.
b.
c.

El valor de la fora electrosttica que actua sobre cada crrega per efecte de
les altres dues.
El potencial elctric en el punt mitj dun costat qualsevol del triangle.
Lenergia potencial electrosttica emmagatzemada en el sistema de crregues.

Dada: k = 1/(40) = 9 109 N m2/C2.


Resultat: 52 N
6
2,7.10 V
2
1,56.10 J

40.

(PAU juny 05) Considera dues crregues idntiques de valor q = 3 C situades als
vrtexs de la base dun triangle equilter de costat r = 2 m. Determina:
a.
b.
c.

El camp elctric creat per aquestes crregues en el vrtex superior del triangle.
El treball necessari per portar una crrega positiva d1 C des de linfinit fins al
vrtex superior del triangle.
Lenergia potencial duna crrega positiva d1 C collocada al vrtex superior
del triangle.

Dada: k = 1/(40) = 9,0 109 Nm2 C2


Resultat:

78

Tenim dues crregues positives


de 6 C cadascuna i separades
entre elles 6 cm.
Nota: les dues crregues i els
punts A i B estan en un pla
horitzontal.
a.
Calcula el camp elctric
al punt A
b.
Calcula
el
potencial
elctric en aquest mateix
punt.
c.
Quin s el camp elctric i
el potencial elctric al

4 cm

41.

6 cm

(0, 11.691) N/C


-2
-2,710 J
-2
-2,710 J

Lelectricitat

d.
e.
f.
g.
42.

Fsica
Batxillerat
punt mig entre les dues crregues (punt B)?
Quina energia elctrica tindr una petita bola de 4 grams que t una crrega
negativa de 5 C situada al punt A?
Quina ser la seva energia quan estigui a B?
Si deixem anar aquesta bola des dA, quina ser la seva velocitat quan passi
per B?
Amb quina velocitat haurem de llenar aquesta mateixa bola des del punt B
per tal que arribs just fins linfinit?

(PAU juny 04) Considera dues crregues iguals, cadascuna de valor Q = 105 C, fixes
en els punts (0,2) i (0,2). Les distncies es mesuren en m i la constant de Coulomb
val k = 1/(40) = 9 109 N m2/C2.
a.
b.
c.

Calcula el camp elctric en el punt (2,0). Determina la fora elctrica total que
experimentaria una petita crrega q = 106 C situada en aquest punt.
Determina el treball elctric que un agent extern ha hagut de fer sobre la
crrega q per portar-la des de linfinit fins al punt (2,0) sense modificar la seva
energia cintica.
Suposa que la crrega q t una massa de 3 g i es troba en reps en el punt
(2,0). Calcula la velocitat amb qu arriba al punt (3,0).
Resultat:

43.

(PAU reserva 04) Una crrega elctrica puntual Q = +2 108 C est fixa en el punt A,
de coordenades (4,0). Una segona crrega idntica a lanterior est fixa en el punt B,
de coordenades (4,0). Les distncies estan donades en m. Dada: k = 1/(40) = 9 109
N m2/C2. Determina:
a.
b.
c.

El mdul, la direcci i el sentit del camp elctric a lorigen de coordenades (O) i


en el punt P, de coordenades (0,3).
El potencial elctric en aquests mateixos punts.
Suposa que una crrega positiva q es mou des de P fins a O seguint leix y.
Analitza com es modifica la velocitat de q (augmenta, disminueix o es mant
constant) a causa de la interacci amb les crregues fixes. Raona la resposta.
Resultat:

44.

8,64 N/C
90 V i 72 V
disminueix

(PAU reserva 04) Tenim tres superfcies equipotencials, A, B i C, planes i paralleles,


en el si dun camp elctric uniforme representat per les lnies de fora (o lnies de
camp) de la figura. Els potencials de les
superfcies sn de 60 V, 40 V i 80 V.
a.
b.

Indica de forma raonada a quina


superfcie
correspon
cadascun
daquests valors.
Si la distncia entre dues superfcies
equipotencials consecutives s de 5
cm, determina el valor del camp.
Resultat:

45.

1,59.10 N/C
-2
1,59.10 N
-2
6,36.10 J
3,02 m/s

A = 80 V, B = 60 V i C = 40 V
400 V/m

(PAU setembre 00) Al laboratori tenim dues plaques metl.liques de gran superfcie
col.locades en forma horitzontal i paral.leles. Les plaques estan separades 5 cm i
tenen crregues iguals per de signe contrari. El camp elctric a l'espai entre les
plaques es pot suposar constant. Si en col.locar un electr (me = 9,1.1031 kg, qe =
1,6.1019 C) al centre, aquest resta en reps:

79

Fsica
Batxillerat

Lelectricitat

5 cm

a.
b.
c.

Dibuixa les forces que actuen sobre l'electr i indica'n l'origen. Raona quin ser
el signe de la crrega elctrica de la placa superior.
Quant val el camp elctric en el punt on est situat l'electr? Fes un dibuix i
indica'n la direcci i el sentit del camp elctric.
Quina s la diferncia de potencial elctric entre les plaques?
Resultat: Positiu
5,57.10-11 N/C vertical i cap avall
2,78.10-12 V

46.

(PAU setembre 05) Un condensador pla t les plaques metlliques verticals i


separades 2 mm. En el seu interior hi ha un camp elctric constant, dirigit cap a
lesquerra, de valor 105 N/C.
a.
b.

Calcula la diferncia de potencial entre les plaques del condensador. Fes un


esquema del condensador i indica quina placa s la positiva i quina la negativa.
Calcula la diferncia de potencial entre dos punts A i B de linterior del
condensador separats 0,5 mm i collocats de manera que el segment AB s
perpendicular al camp elctric.

Justifica la resposta.
c.
Considera un electr a la regi entre les dues plaques del condensador. Si el
deixem anar des del reps molt a prop de la placa negativa, determina amb
quina energia cintica arriba a la placa positiva. Els efectes gravitatoris es
poden considerar negligibles.
Dades: crrega de lelectr qe = 1,60 1019 C, massa de lelectr me = 9,11 1031
kg
Resultat:

200 V
0V
-17
3,210 J

47.

(PAU setembre 00) Una bola metl.lica de 100 g de massa amb una crrega elctrica
de 5 C penja verticalment d'un fil de seda subjectat al sostre. Quan li apliquem un
camp elctric uniforme i horitzontal de mdul E = 2.105 N/C
i sentit com a la figura, la bola es desvia de la vertical fins a
assolir una nova posici d'equilibri. En aquesta situaci,
a.
b.
c.

Quina de les dues posicions representades amb lnia


de punts a la figura ser la d'equilibri? Fes un
esquema de les forces que actuen sobre la bola.
Determina l'angle que forma el fil amb la vertical.
Calcula la tensi del fil en la posici d'equilibri.

Resultat:

48.

(PAU juny 02) Una partcula de massa m = 3.102 kg t una crrega elctrica negativa
q = 8 C. La partcula es troba en reps a prop de la superfcie de la Terra i est
sotmesa a l'acci d'un camp elctric uniforme E = 5.104 N/C, vertical i dirigit cap al
terra. Suposant negligibles els efectes del fregament, trobeu:
a.
b.

80

L'esquerra
45,58
1,4 N

La fora resultant (en mdul, direcci i sentit) que actua sobre la partcula.
El desplaament efectuat per la partcula durant els primers 2 segons de
moviment. Quin ser l'increment de l'energia cintica de la partcula en aquest
desplaament?

Lelectricitat

c.

Fsica
Batxillerat
Si la partcula es desplaa des de la posici inicial fins a un punt situat 30 cm
ms amunt, quant haur variat la seva energia potencial gravitatria? I la seva
energia potencial elctrica?
Resultat:

49.

0,11 N vertical cap amunt


7,1 m i 0,75 J
-2
8,8.10 J i -0,12 J

(PAU juny 03) Dues esferes puntuals de 20 g de massa cadascuna estan carregades
amb la mateixa crrega elctrica positiva. Les esferes estan situades als extrems de
dos fils d1 m de longitud, tal com es veu a la figura. En la posici dequilibri cada fil
forma un angle de 30 amb la vertical.
a.
b.
c.

Calcula la tensi dels fils en la posici dequilibri.


Calcula la crrega de cada esfera.
Calcula el camp elctric (mdul, direcci i sentit)
que shauria daplicar a lesfera de lesquerra per
mantenir-la en la mateixa posici dequilibri si no
exists lesfera de la dreta.
30

Dades: k = 1/(40) = 9 109 Nm2/C2, g = 10 m/s2.

30

Resultat:

0,23 N
3,57 C
32.130 N/C

2. Electrocintica
1.

(OIF febrer 01) Si a lampermetre A2 de la figura es


llegeix 60 mA, quina ser la lectura de lampermetre A1?
a.
b.
c.
d.

800

20 mA
30 mA
40 mA
50 mA

A2
Resultat:

2.

400
A1

Un corrent de 0,25 A circula per una lmpada


d'incandescncia. Calcula:
a.
b.

Quina crrega elctrica passa a travs d'ella en dues hores de funcionament.


Quants electrons hauran circulat durant aquest temps?
Resultat:

1.800 C
1,125.1022 e-

3.

(PAU juny 01) Per mesurar la resistncia dun element R sha fet el muntatge de la
figura i els resultats obtinguts sn els de la taula adjunta.
I (mA)
7,5
15
22,5
30
36
47,5
52

A1
R

V (V)
0,49
0,99
1,48
2,01
2,41
3,12
3,39

A2

a.
b.

Dels aparells A1 i A2, quin ser el voltmetre i quin lampermetre? Per qu?
Quant val la resistncia de R?

81

Fsica
Batxillerat

Lelectricitat

Resultat:

4.

A1 ampermetre
A2 voltmetre
66

(PAU) Un generador de fem = 12 V es connecta a un circuit. Si quan hi circula una


intensitat de 10 A la tensi entre el borns del generador s d'11,2 V, quina s la
resistncia interna del generador?
0,08

Resultat:

5.

(PAU setembre 00) Raona si la diferncia de potencial en borns d'una pila s ms


gran o ms petita que la seva f.e.m. Quina caracterstica ha de tenir la pila perqu
siguin iguals?
Resultat:

6.

Ms petita
rint = 0

(PAU juny 02) Dues bombetes iguals es connecten en paral.lel a un generador de


corrent continu. Si una de les bombetes es fon, raoneu si l'altra lluir ms, menys o
igual que abans. Qu hauria passat si les bombetes haguessin estat connectades en
srie i una s'hagus fos?
Resultat:

7.

Disposem de tres resistncies de 24 cadascuna. Calcula la resistncia equivalent si


s'associen de totes les maneres possibles.
Resultat:

8.

72, 36,16 i 8

(PAU setembre 98) Raona si s vertadera o falsa l'afirmaci segent: si dues


bombetes de 110 V i 75 W es connecten en srie i el conjunt s'alimenta d'un
generador de 220 V, la potncia lluminosa s la mateixa que amb una bombeta de
220 V i 150 W connectada al mateix generador (suposa el mateix rendiment llumins
per a totes les bombetes).
Resultat:

9.

Quina tindr una resistncia ms gran?


Per quina passar ms intensitat, suposant que cada una es connecti al
voltatge adequat?
Resultat:

La de 220V
Igual

(PAU setembre 98) Quina magnitud fsica t com a unitat el kW.h? Calcula el factor
de conversi entre el kW.h i la seva unitat corresponent en el SI.
Resultat:

11.

Vertader

(PAU setembre 98) Tenim dues bombetes amb les caracterstiques de voltatge i
potncia segents: l'una amb 110 V i 75 W, i l'altra amb 220 V i 150 W.
a.
b.

10.

Igual
no lluir

1 kW.h = 3,6.106 J

Tenim una bombeta de 125 V i 60 W. Quina resistncia li haurem de posar en srie


per poder connectar-la a la xarxa de 220 V?
Resultat:

82

198

12.

(PAU juny 01) Tenim dues bombetes amb les indicacions segents: 60W; 220V; 60W;
120V. Quants kW.h consumeix cada bombeta en 30 minuts? Quina t una resistncia
ms gran? Justifica les respostes.

13.

Si escurcem la resistncia d'una estufa elctrica, desprendr ms o menys calor que


abans?
Resultat:

Ms

Lelectricitat

14.

Fsica
Batxillerat

(PAU setembre 01) Una resistncia de 5,0 pot ser travessada per un corrent mxim
de 20 mA si no volem que es faci malb. Si li est arribant un corrent d1 A, com
haurem de connectar-li (en srie o en paral.lel) una segona resistncia per tal que
passin 20 mA a travs seu? Raona la resposta. Quin valor ha de tenir aquesta segona
resistncia?
Resultat:

15.

En paral.lel
0,1

Unim tres resistncies de 10 formant un triangle. Entre dos vrtexs d'aquest triangle
establim una diferncia de potencial de 20 V. Quina intensitat circular per cada
resistncia?
Resultat:

16.

(PAU setembre 01) El transport de corrent des de les centrals elctriques fins als
centres de consum es fa a voltatges elevats. Per qu?
Resultat:

17.

2Ai1A

Per reduir prdues per efecte Joule

En el circuit de la figura l'ampermetre A1 senyala 100 mA, i l'A3, 15 mA. Qu


senyalaran els altres ampermetres?
A1

A4
A2

A3
Resultat:

18.

0,085 A
0,1 A

El voltmetre del circuit segent senyala 2,5 V. Qu indiquen els ampermetres?


A1

A2

Resultat:

19.

1,25 A
1,875 A

L'ampermetre del circuit de la figura indica 1,5 mA. Calcula la diferncia de potencial
entre els punts A i B.
9
A

B
2

1
Resultat:

20.

(PAU juny 97) En el circuit de corrent continu de la figura,

3,375 mV

83

Fsica
Batxillerat

Lelectricitat

12 V
6

16

a.
b.
c.

10

Calcula la intensitat que circula per cada branca.


Calcula la diferncia de potencial entre els punts a i b (Va - Vb).
Si volem substituir les quatre resistncies per una de sola, quant hauria de
valer aquesta?
Resultat:

21.

V1

(PAU juny 97) En el circuit de la figura, si les


resistncies internes de les piles estan incloses a les
resistncies de cada branca, calcula:
a.
b.
c.

2A

El valor que marca l'ampermetre A.


Els valors de V1 i V2.
L'energia (en kW.h) que es dissipar en forma
de calor a la resistncia de 10 ohms durant 30
minuts.

0,75 i 0,5 A
3,5 V
9,6

A
10

V2
3A

Resultat: 1 A
5 i 35 V
0,045 kW.h

22.

(PAU setembre 97) Calcula la resistncia elctrica equivalent entre A i B,


2

A
1

a.
b.

C
1

Amb l'interruptor C connectat.


Amb l'interruptor C desconnectat.
Resultat:

23.

1,33
1,33

(PAU juny 00) Sabent que les tres resistncies del diagrama sn iguals i que la
resistncia del conjunt s de 8 , quin ser el valor de cadascuna de les resistncies?
R

Resultat:

24.

(PAU juny 98) Tres resistncies estan agrupades tal com s'indica en la figura adjunta.
Si la diferncia de potencial entre A i B s de 40 V, quina intensitat circula per
cadascuna de les resistncies?
4
3

84

12

A
8

Lelectricitat

Fsica
Batxillerat
Resultat:

25.

15, 10 i 5 A

(PAU setembre 98) En el circuit de la figura, la intensitat que circula per la resistncia
de 8 s d'1 A.
8
20

16
16

a.
b.
c.

Quina intensitat circular per cadascuna de les resistncies de 16 ?


Quina potncia es dissipar per efecte Joule en la resistncia de 20 ?
Quina intensitat circular per la resistncia de 6 ?
Resultat:

26.

0,5 A
80 W
8A

(PAU juny 99) Si la intensitat que circula per la resistncia de 5 val 1,25 A,
a.

Qu marcar el voltmetre de la figura?


= 20 V
r=1
D

8
5
B

b.
c.

Quin s el valor de la resistncia R entre C i D?


Calcula l'energia despresa per la resistncia de 5 en 1 hora i l'energia
subministrada pel generador en aquest mateix temps.
Resultat:

10 V
2
28.125 i 90.000 J

27.

(PAU juny 98) La central trmica del Bess genera, a ple rendiment, una potncia til
de 5.108 W.
a.
b.
c.

Si el rendiment de la central s del 30%, quanta energia consumeix la central


en dues hores? Expressa el resultat en unitats del SI i en kW.h.
Quantes bombetes de 60 W i 220 V podrien funcionar simultniament amb
l'energia produda per aquesta central? Quina s la resistncia elctrica
d'aquestes bombetes en funcionament?
Quant costa l'energia til que produeix la central en un dia si el kW.h es paga a
quinze pessetes?
1,19.1013 J
3,33.106 kW.h
8,33.106 bombetes i 806,6
180.106 ptes
Resultat:

28.

Un corrent altern de tensi efica 25 V proporciona a una resistncia elctrica una


potncia de 100 W.
a.

Quina intensitat efica circula per la resistncia?

85

Fsica
Batxillerat
b.
29.

Lelectricitat

Quanta energia sha donat a la resistncia en 30 minuts? (Expressa el resultat


en J i en kW.h)

Calcula la resistncia interna del generador del circuit representat sabent que
l'ampermetre indica 550 mA.
4,5 V

2
A

6
Resultat:

30.

4,66

(PAU setembre 03)Dues bombetes B iguals, de tensi nominal 3 V i resistncia 20 ,


es connecten en parallel a una font de tensi de 6 V i resistncia interna negligible. A
=6V

B
R

fi que les bombetes funcionin a la seva tensi nominal, es connecta al circuit una
resistncia R en srie, tal com es veu a la figura. Quin ha de ser el valor de R?
Resultat:

31.

(PAU setembre 99) En un circuit com el de la figura realitzem una experincia que
consisteix a anar modificant el valor de la resistncia R i mesurar la diferncia de

potencial entre el seus extrems (V) i la intensitat dels


corrent (I) que la travessa. Per dur-la a terme disposem
d'un generador de corrent continu de fem = 1,5 V, d'un
conjunt de resistncies iguals de valor R0, d'un voltmetre
R
i d'un ampermetre. Els resultats que obtenim en
l'experincia sn els que s'exposen en la taula segent:

V (V)
I (A)
a.
b.

86

10

c.

R0
2R0
3R0
4R0
1,45
1,48
1,45
1,49
4,85.10-1 2,46.10-1 1,64.10-1 1,24.10-1

5R0
1,49
9,9.10-2

Fes un esquema indicant com col.locaries en el circuit el voltmetre i


l'ampermetre. Com ha de ser la resistncia interna de cadascun d'aquests
aparells?
Segons aquesta experincia, quin seria el valor de R0 i quin marge d'error
assignareu a aquest valor?
Quina de les mesures de la intensitat t una incertesa relativa ms gran? Per
qu els valors de V sn lleugerament inferiors a la fem del generador?
Resultat:

2,992

Lelectricitat

32.

Fsica
Batxillerat

Troba la resistncia equivalent a l'associaci de resistncies representada en aquest


dibuix.
Resultat:
1

3
2

33.

Per a cada resistncia del circuit calcula:


a.
b.

La diferncia de potencial aplicada.


La intensitat que hi circula.
4
6
6
8
4
8

14 V
1

Resultat:

34.

(PAU setembre 99) L'ampermetre del circuit representat en la figura marca 0,2 A.
Troba:
a.
b.
c.

La resistncia equivalent entre M i N i


la fem del generador.
La intensitat per a cadascuna de les
dues branques entre M i N i la
indicaci del voltmetre.
L'energia
subministrada
pel
generador en 10 minuts i la potencia
despresa en la resistncia de 6
Resultat: 5 i 3,2 V
0,1 A; 0,1 A i 0,3 V
384 J i 0,06 W

35.

8,04; 3,22; 3,22; 5,6; 5,6 i 5,6 V


1,34; 0,8; 0,54; 1,4; 0,7 i 0,7 A

1
A

10

Resol la xarxa segent. Quina s la


diferncia de potencial VA - VB?

87

Fsica
Batxillerat

Lelectricitat

6V

4
2

2V

Resultat:

36.

12/9 A
10/9 A
2/9 A
22/9 V

(PAU juny 00) En el circuit de la figura, quan l'interruptor B est tancat i el C est
obert, l'ampermetre A marca 0,375 A. Sabent que = 4,5 V i r = 1 ,
3
C

R
B

, r
A

a.
b.
c.

Quin s el valor de la resistncia R?


Quina s la potncia dissipada en forma de calor dins el generador?
Qu marcar l'ampermetre si mantenim tancats simultniament els dos
interruptors B i C?
Resultat: 5
0,14 W
0,5625 A

37.

(PAU setembre 02) Sabent que el voltmetre del circuit representat a la figura marca V
= 1,8 V, es demana:
a.
b.
c.

La intensitat pel circuit i la resistncia


interna r del generador.
La potncia til del generador i la diferncia
de potencial entre els extrems de la
resistncia R1.
L'energia alliberada en forma de calor en tot
el circuit durant un interval de temps de 20
minuts.

=2V
r
R1 = 3

V
R2 = 6

Resultat: 0,2 A i 1
0,36 W i 0,6 V
480 J

38.

(PAU juny 03) Al circuit de la figura, lampermetre A2 marca una intensitat de 0,25 A.
Calcula:
a.
b.

88

La intensitat mesurada pels ampermetres A1 i A3.


La caiguda de tensi mesurada pel voltmetre V.

Lelectricitat

c.

Fsica
Batxillerat
El valor de la resistncia r.
V
12 V, 1

6
A2

r
A1
10

A3
Resultat:

39.

0,4 A i 0,15 A
11,6 V
25,25

(PAU setembre 00) Una bateria de f.e.m. = 12 V i resistncia interna r = 1 es


connecta en srie amb una resistncia R = 20 i amb un motor de resistncia interna
negligible i f.c.e.m. '= 4 V. Quant valdr la diferncia de potencial entre els extrems
de la resistncia R?
Resultat:

40.

(PAU juny 02) La figura representa la grfica


diferncia de potencial - intensitat en una
resistncia R connectada a un generador de
corrent continu. Quanta energia emetr la
resistncia R en forma de calor si se li aplica una
diferncia de potencial de 200 V durant 15
minuts?
5

Resultat:

41.

6.10 J

7,61 V

V (V)
120

2 I(A)

(PAU juny 03) Determina la lectura del voltmetre V, al circuit de la figura, sabent que
a la resistncia de 4 es dissipen 240 J cada minut.
4

10

10

Resultat:

2V

89

La gravitaci

Fsica
Batxillerat

La gravitaci
Dades
Constant de gravitaci universal = 6,67.10-11 N.m2/kg2

Cos

Massa (kg)

Radi (km)

Distncies (km)

Terra

6.1024

6.400

Terra Sol

150.000.000

Lluna

7,4.1022

1.740

Terra Lluna

384.000

Sol

2.1030

695.000

Venus

4,8.1024

6.310

Conceptes
1.

(PAU) Raona si s certa l'afirmaci segent: "No cal fer cap treball per moure un
objecte de massa m sobre una superfcie equipotencial".

2.

(PAU juny 97) Un astronauta dins d'un satl.lit en rbita al voltant de la Terra a 250
km nota que no pesa. Aix succeeix perqu s negligible la gravetat a aquesta alada
o per alguna altra ra? Explica-ho.

3.

(PAU juny 98) Si el radi de la Terra queds redut a la meitat per es mantingus la
seva massa, quina seria la intensitat del camp gravitatori sobre la nova superfcie
terrestre? Es modificarien les rbites dels satl.lits que giren al voltant de la Terra?
Raona la resposta.

4.

(PAU setembre 97) Per qu no podria haver-hi rbites tancades si la fora gravitatria
fos repulsiva?

5.

(PAU juny 04) Dos satllits A i B tenen la mateixa massa i giren al voltant de la Terra
en rbites circulars, de manera que el radi de lrbita dA s ms gran que el radi de
lrbita de B.
a.
b.

Quin dels dos satllits t ms energia cintica?


Quin dels dos satllits t ms energia mecnica?
Resultat:

EcA < EcB


EmA > EmB

91

Fsica
Batxillerat
6.

La gravitaci

(PAU juny 04) Dos satllits que tenen la mateixa massa descriuen rbites circulars al
voltant dun planeta. Les rbites tenen radis a i b, amb a < b. Raona quin dels dos
satllits t ms energia cintica.
Resultat:

Eca > Ecb

Procediments
1.

Quina s l'acceleraci de la gravetat a la superfcie del Sol? I a Venus? Consulta la


taula de dades del sistema solar.
Resultat:

2.

Quant pesa una persona de 90 kg al cim de l'Everest (8.840 m)?


Resultat:

3.

3,39.10

-44

-9

Dues partcules alfa, nuclis d'heli, estan separades a una distncia de 1.10
m.
Calcula la fora electrosttica amb que es rebutgen, la fora gravitatria amb que
s'atrauen i compara-les.
Resultat:

5.

876,92 N

Calcula l'atracci gravitatria entre els dos protons de la molcula d'hidrogen si estan
separats 0'74.10 -10 m. La massa del prot s 1'673.10 -27 kg.
Resultat:

4.

273,4 m/s2
8,09 m/s2

-10

9,22.10 N
-45
2,98.10 N

Tres masses de 1.000 kg cadascuna estan situades en els punts a, b i c (alineats).


Calcula quin s el camp gravitatori que crea el conjunt de les tres masses en el punt
P. Realitza el clcul vectorial i desprs calcula'n el mdul i la direcci.
P

10

10

10
a

c
Resultat:

6.

Un astronauta que a la Terra pesa 700 Newtons , arriba al planeta Venus i es pesa a
la seva superfcie. Descomptant el pes de l'equip i accessoris resulta que el seu pes
s de 600 Newtons. Si considerem que el dimetre de Venus s gaireb igual al de la
Terra, calcula la massa del planeta Venus.
Resultat:

7.

1,14.10-9 m/s2

24

5,14.10 kg

(PAU juny 06) Un hipottic planeta t la mateixa massa que la Terra i un radi doble.
a.
b.

Quant val la gravetat a la superfcie d'aquest planeta?


Si traslladem al planeta un rellotge de pndol que a la Terra estava perfectament ajustat, s'avana o s'endarrereix? Per qu?
Resultat: g0/4
el perode augmenta i per tant sendarrereix

92

La gravitaci

8.

Fsica
Batxillerat

Quin seria el valor del camp gravitatori en el centre d'un


quadrat de 5 metres de costat si en cada vrtex hi ha situada
una massa diferent (el valors sn correlativament 100 kg, 200
kg, 300 kg i 400 kg). Quina fora actuaria sobre una massa
de 50 kg situada en aquest punt? Quin s el potencial
gravitatori en el centre d'aquest quadrat?
Resultat:

9.

1,5.10-9N/kg
7,54.10-8 N
1,88.10-8 J/kg

100 kg

200 kg

5m

400 kg

5m

300 kg

En Javier Sotomayor, recordman de salt d'altura, salta amb facilitat per sobre de 2,4
metres. El conviden als Jocs Llunmpics (tenen lloc cada quatre anys a la Lluna) i
salta amb la mateixa velocitat inicial que ho fa a la Terra. Calcula el rcord lluntic
d'alada que establir.
Resultat:

10.

En Pep Boixaderes pertany al Club Atletisme Llagostera i la seva especialitat s el


llanament de pes. La seva millor marca personal s de 22 metres aconseguida,
lgicament, llenant la bola amb un angle de 45 graus. Si repets aquest llanament a
la Lluna, quina seria aleshores la seva millor marca?
Resultat:

11.

65,97 m

(PAU juny 97)


A quina distncia de la Terra la gravetat es redueix a una desena
part del seu valor a la superfcie? RT = 6.400 km
Resultat:

12.

20.238 km
del centre

(PAU setembre 99) A quina altura sobre la superfcie de la Terra l'acceleraci de la


gravetat es redueix a la meitat? (Radi de la Terra = 6.400 km)
Resultat:

13.

2.650 km

Fins a quina altura ens haurem d'enlairar perqu el valor del camp gravitatori es
redueixi en un 20 %?
Resultat:

14.

755 km

Quin s el valor del camp gravitatori a la superfcie de Jpiter , si la massa s 300


vegades la de la Terra i el seu radi 11 vegades el de la Terra?
Resultat:

15.

Demostra que el moviment d'aquesta pedra ser vibratori harmnic.


Quant temps tardar la pedra a tornar a les nostres mans (perode del
moviment)?
Resultat:

1,41 h

Quin treball hem de fer per portar una cos de 20 kg de massa des de la superfcie de
la Terra fins a un punt situat a 6.370 km d'altitud? Compara el resultat amb el que
obtindrem si considerssim constant l'atracci de la Terra.
Resultat:

17.

2,48.g

Deixem caure una pedra per un pou vertical que passa pel centre de la Terra i que
comunica amb les antpodes.
a.
b.

16.

14,4 m

6,25.108 J

Calcula aproximadament la velocitat amb qu arriba a la Terra un meteorit. Quines


hiptesis has fet en els teus clculs?
Resultat:

11.183 m/s

93

Fsica
Batxillerat
18.

La gravitaci

Des de la superfcie terrestre llancem verticalment i cap amunt un cos a una velocitat
inicial de 2.000 m/s. Calcula la seva altitud mxima respecte la superfcie de la Terra
suposant negligible el fregament amb l'atmosfera.
Resultat:

19.

Un dels coets Pioneer que van anar a la Lluna va assolir una altitud mxima
aproximada de 125.000 km. Ignorant l'efecte de la Lluna, calcula la velocitat amb qu
el coet arribaria a l'atmosfera de la Terra en el seu retorn. Suposa que el coet va ser
llanat verticalment cap amunt i que l'atmosfera arriba fins a 130 km sobre la
superfcie de la Terra.
Resultat:

20.

6.611 km

10.792 m/s

Troba la velocitat i l'energia total d'un satl.lit de massa m que orbita a 15.000 km
d'altura sobre la superfcie de la Terra.
Resultat: 4.324 m/s
6
9,35.10 m J/kg

21.

(PAU juny 98)


Un satl.lit artificial de massa 2.000 kg est en rbita circular al
voltant de la Terra a una altura de 3,6.106 m sobre la superfcie terrestre. Determina:
a.
b.
c.

La relaci entre la intensitat del camp gravitatori aquesta altura i el seu valor a
la superfcie de la Terra.
Representeu la fora que actua sobre el satl.lit i calcula'n el mdul. Sobre quin
cos actuaria la fora de reacci corresponent?
Quant valdr la velocitat del satl.lit?
Dades: RT = 6.400 km; MT = 5,98.1024 kg; G = 6,673.1011 N.m2/kg2
Resultat:

22.

0,4096
8.004 N
6.326 m/s

(PAU setembre 97) Quina s la mnima velocitat vertical que hem de donar a un cos
perqu s'escapi de l'atracci de la Terra?
Dades: RT = 6.370 km; MT = 5,98.1024 kg; G = 6,67.10-11 N.m2/kg2
Resultat:

23.

Quina s la velocitat d'escapada per a un cos situat a


2.000 km per sobre de la superfcie terrestre.
Resultat:

9.761 m/s

24.

Herg (el pare d'en Tintn) sempre va procurar


documentar-se correctament per elaborar els seus cmics,
tot i aix en aquest fragment del cmic de Tntin hi ha dues
errades fsiques. Les pots descobrir?

25.

(PAU juny 98)


Un satl.lit artificial de 100 kg de massa
s'eleva fins a certa altura H de la superfcie terrestre. En
aquesta posici s'encenen els coets propulsors, que li comuniquen una velocitat de
7.000 m/s, de forma que el satl.lit descriu rbites circulars. Calcula:
a.
b.
c.

94

11,19 km/s

L'altura H de les rbites del satl.lit respecte de la superfcie de la Terra.


L'acceleraci del satl.lit en la seva trajectria i el temps que tarda a fer deu
rbites completes.
L'energia mecnica del satl.lit.

La gravitaci

Fsica
Batxillerat
Resultat:

26.

Quina s aproximadament l'energia cintica, la potencial i la total de la Terra en el seu


moviment al voltant del Sol.
Resultat:

27.

2,69.1033 J
-5,33.1033 J
-2,64.1033 J
Resultat:

(PAU juny 97)


Siguin dos satl.lits A i B de masses iguals m que es mouen en la
mateixa rbita circular al voltant de la Terra, que t massa MT , per en sentits de
rotaci oposats i, per tant, en una trajectria de xoc. El perode de rotaci, T, dels
satl.lits s de 24 h.
a.
b.
c.
d.
e.

Demostreu que el radi de la trajectria satisf l'equaci


r3 = GMT (T/2)2 .
Quines sn la velocitat i l'energia mecnica dels satl.lits abans del xoc?
Si, com a conseqncia del xoc, un satl.lit s'incrusta en l'altre, quina ser la
velocitat del cos de massa 2m desprs del xoc?
Quin moviment seguir desprs del xoc el cos de massa 2m que en resulta?
Quant val la prdua d'energia mecnica?
Dades: m = 100 kg; MT = 5,98.1024 kg; G = 6,673.1011 N.m2/kg2
Resultat:

28.

1.767 km
5,99 m/s2
20,36 h
-2,45.109 J

3.073 m/s
- 4,72.108 J
0 m/s
- 9,44.108 J

Un satl.lit artificial gira entorn de la Terra a una velocitat de 7'5 km/s.


a.
b.
c.

A quina altura es troba?


Pots relacionar la velocitat dels satl.lits amb la altura a la que es troben?
Pots representar-ho grficament?
Resultat: 715 km
v = (G.M / (RT + h))

29.

Quin s el perode i la velocitat d'un satl.lit de la Terra que descriu una rbita circular
a una altitud de dos radis terrestres sobre la superfcie? Si la massa del satl.lit s de
4.000 kg, quina s la seva energia?
Resultat: 7,34 h
4.565 m/s
-4,17.1010 J

30.

Un satl.lit de 5.000 kg descriu una rbita circular al voltant de la Terra de 8.000 km


de radi. Calcula les seves energies cintica, potencial i total.
Resultat:

31.

1,24.10-11 J
-2,5.1011 J
-1,26.1011 J

Desprs de molt de temps i com a resultat de la fricci amb l'atmosfera, el satl.lit del
problema anterior disminueix el radi de la seva rbita, que ara s de 7.000 km.
a.

Calcula els canvis produts en les seves velocitats lineal i angular, en l'energia
cintica, en l'energia potencial i en l'energia total.

95

Fsica
Batxillerat

La gravitaci

Resultat:
7.072 m/s a 7.561 m/s
0,884.10-3 rad/s a 1,08.10-3 rad/s
1,25.1011 J a 1,42.1011 J
-2,5.1011 J a -2,85.1011 J
-1,25.1011 J a -1,43.1011 J

32.

(PAU setembre 98) Respon a les segents preguntes:


a.
b.
c.

A quina altura sobre la superfcie de la Terra la gravetat s la mateixa que


sobre la superfcie de la Lluna?
Quina energia potencial gravitatria respecte de la Terra tindria una persona de
50 kg situada a aquesta altura?
Amb quina energia cintica haurem de llanar un cos de 50 kg des de la
superfcie de la Terra perqu arribs a aquesta altura amb velocitat nul.la?
Suposa negligible el fregament.

Dades: G = 6,673.1011 N.m2/kg2; gL=1,6 m/s2; RT = 6,38.106 m; MT = 5,98.1024 kg


Resultat:

33.

9.409 km
9
1,26.10 J
8,611 km/s

Dues masses de valor M sn fixes en els punts de coordenades (a, 0) i (-a, 0). Una
tercera massa m s'allibera en reps en el punt (0, b). Calcula la velocitat de la massa
m en passar per l'origen de coordenades.
Resultat:

1
1
v = 2 GM
a2 + b2
a
34.

La distncia entre la Terra i la Lluna s aproximadament de 380.000 km i el perode


de l'rbita de la Lluna, de 27,3 dies. Amb aquestes dades calcula la massa de la
Terra.
Resultat:

35.

5,88.1024 kg

Si la massa de la Lluna s 80 vegades ms petita que la de la Terra, la distncia entre


elles s d'uns 380.000 km, i partim de la hiptesi que sn els nics cossos de
l'Univers,
a.
b.
c.

En quin punt ser zero el camp gravitatori?


Quan val en aquest punt el potencial gravitatori?
Quina seria la velocitat descapament en aquest punt?
Resultat:

36.

341.787 km
-1,3.106J/kg
1.612 m/s
m

En els vrtexs d'un triangle equilter de costat "a" tenim tres


masses de valors m, 2m i 5m. Calcula el camp i el potencial
gravitatori en el centre del triangle.
Resultat:

10,81.G.m/a2
-13,8.G.m/a
a
2m

96

5m

La gravitaci

37.

Fsica
Batxillerat

(PAU setembre 01) Quatre masses puntuals estan situades als vrtexs dun quadrat,
tal com es veu a la figura. Determina:
a.
b.
c.

El mdul, direcci i sentit del camp gravitatori


creat per les quatre masses en el centre del
quadrat.
El potencial gravitatori en aquest mateix punt.
Si col.loquem una massa M = 300 kg en el
centre del quadrat, quant valdr la fora sobre
aquesta massa deguda a latracci gravitatria
del sistema format per les 4 masses? Indica
quines sn les components horitzontal i
vertical daquesta fora.

m4

m1

m2

m3

Dades: m1 = m2 = m3 = 100 kg; m4 = 200 kg; L = 3 m;


G = 6,67.1011 N.m2/kg2.
Resultat:

38.

-9

1,48.10 N/kg, diagonal i de m2 a m4


-8
-1,57.10 J/kg
-7
-7
(3,14.10 , 3,14.10 ) N

(PAU setembre 05) Tres masses puntuals, m1 = 1 kg, m2 = 2 kg i m3 = 3 kg, estan


situades als vrtexs dun triangle equilter de costat a = m, en una regi de lespai on
no hi ha cap altre camp gravitatori que el creat per les tres masses. Determina:
a.
b.
c.

El treball que sha fet per portar les masses des de linfinit fins a la seva
configuraci actual (aquest treball correspon a lenergia potencial gravitatria
de la configuraci).
El potencial gravitatori en el punt mitj del segment que uneix m1 i m3.
El mdul de la fora datracci gravitatria que experimenta la massa m1.

Dada: G = 6,67 1011 Nm2/kg2.


Resultat:

39.

-10

-4,210 J
-10
-3,710 J/kg
-11
9,710 N

Quina profunditat hauria de tenir un pou orientat cap al centre de la Terra perqu la
intensitat del camp gravitatori en el fons fos igual a la corresponent a una altitud de
6.400 km sobre la superfcie de la Terra
Nota: s millor resoldre algebraicament el problema.
Resultat:

40.

3RT/4
4.800 km

A quina alada sobre la superfcie de la Terra el camp gravitatori s igual al que hi ha


dins d'un pou de la mateixa fondria
Nota: s millor resoldre el problema algebraicament.
Resultat:

41.

3.955 km

(PAU juny 00) Un satl.lit de 2.103 kg de massa gira al voltant de la Terra en una
rbita circular de 2.104 km de radi.
a.
b.
c.

Sabent que la gravetat a la superfcie de la Terra val g0 = 9,8 m/s2, quin ser el
valor de la gravetat en aquesta rbita?
Quant val la velocitat angular del satl.lit?
Si per alguna circumstncia la velocitat del satl.lit es fes nul.la, aquest
comenaria a caure sobre la Terra. Amb quina velocitat arribaria a la superfcie
terrestre? Suposa negligible l'efecte del fregament amb l'aire.

97

Fsica
Batxillerat

La gravitaci

Dada: Radi de la Terra: RT = 6.370 km.


Resultat: 0,99 m/s2
2,23.10-4 rad/s
9.233 m/s

42.

(PAU juny 00) Un satl.lit artificial de 2.000 kg de massa gira en rbita circular al
voltant de la Terra a una altura h1 = 1.300 km sobre la seva superfcie. A causa del
petit fregament existent s'acosta a la Terra lentament i, desprs d'uns mesos, l'altura
sobre la superfcie terrestre de la seva rbita circular s'ha redut fins a h2 = 200 km.
Es demana:
a.
b.
c.

La relaci g1/g2 entre els valors del camp gravitatori terrestre en cadascuna de
les dues rbites circulars.
La relaci v1/v2 entre les velocitats del satl.lit en cadascuna d'aquestes dues
rbites.
L'energia potencial del satl.lit en la segona rbita.

Dades: RT = 6,4 . 106 m; MT = 6,0 . 1024 kg; G = 6,67 . 1011 N m2 kg2.


Resultat:

0,73
0,92
-1,21.1011 J

43.

Calcula el treball que hauran de fer els motors d'un satl.lit (800 kg) si est orbitant a
una altura de 600 km i el volem posicionar a una rbita de 800 km.
Resultat:

44.

6,35.108 J

(PAU juny 05) Tenim una massa de 10 kg en reps sobre la superfcie terrestre. Quin
treball cal fer per pujar-la fins a una altura de 10 m? I fins a una altura de 630 km?
Dades: G = 6,67 1011 Nm2/kg2, MT = 5,98 1024 kg, RT = 6,37 106 m
Resultat: 981 J
7
5,610 J

45.

Des del punt b deixem anar lliurement una massa de 4 kg que noms pot circular
(sense fricci) pel carril.
4m

2m
100 kg

200 kg
3m

a.
b.
c.

4
kg

Anir cap a la dreta o cap a lesquerra? Per qu?


Amb quina velocitat arribar al punt a o c (tenint en compte la resposta
anterior)?
Calcula el valor del camp gravitatori en els punts b i c.
-6

Resultat: 42.10 m/s


2
-10
2
11,43.10 m/s i 16,56.10 m/s
-10

46.

98

(PAU juny 03) Un satllit artificial de massa 1.500 kg descriu una trajectria circular a
una altura de 630 km de la superfcie terrestre. Calcula:
a.
b.
c.

El perode del satllit.


Lenergia cintica i lenergia mecnica del satllit en rbita.
Lenergia mnima que caldria comunicar al satllit en rbita perqu sallunys
indefinidament de la Terra.

La gravitaci

Fsica
Batxillerat

Dades: G = 6,6710-11 Nm2/kg2; RT = 6.370 km; MT = 61024 kg


Resultat: 5.817 s
10
10
4,2910 J i -4,2910 J
10
4,2910 J

47.

(PAU setembre 03) Un satllit meteorolgic, de massa 300 kg, descriu una rbita
circular geostacionria, de manera que es troba permanentment sobre el mateix punt
de lequador terrestre. Calcula:
a.
Laltura del satllit mesurada des de la superfcie de la Terra.
b.
Lenergia potencial i lenergia mecnica del satllit en la seva rbita
geostacionria.
c.
Lenergia cintica total que es va comunicar al satllit en el moment del seu
llanament des de la superfcie terrestre per posar-lo en rbita.
Dades: G = 6,67 1011 Nm2/kg2; RT = 6.370 km; MT = 6 1024 kg
Resultat:

48.

(PAU reserva 04) Calcula el temps aproximat que trigaria a completar la seva rbita al
voltant del Sol un planeta del sistema solar que es trobs a una distncia mitjana del
Sol tres vegades ms gran que la distncia mitjana de la Terra al Sol.
Resultat:

49.

3,59.10 m
9
-2,84.10 J
9
-1,42.10 J
10
1,74.10 J

5,2 anys

(PAU setembre 04)El grfic adjunt mostra com varia lenergia potencial gravitatria
dun cos de massa 2 kg, en un planeta de
radi R = 5.000 km, amb la distncia h a la
superfcie del planeta (suposant que h s
molt ms petita que R). Dada: G = 6,67 10
11
N m2/kg2. Calcula:
a.
b.
c.

Lacceleraci de la gravetat a la
superfcie del planeta esmentat.
La massa del planeta.
La velocitat descapament en el
planeta.

Resultat: 2 m/s
23
7,510 kg
3
4,4710 m/s

50.

(PAU juny 05) Jpiter s lobjecte ms mssic del sistema solar desprs del Sol. La
seva rbita al voltant del Sol es pot considerar circular, amb un perode d11,86 anys.
Determina:
a.
b.
c.

La distncia de Jpiter al Sol.


La velocitat de Jpiter en la seva rbita al voltant del Sol.
Lenergia mecnica total (cintica i potencial) de Jpiter.

Dades: massa de Jpiter m = 1,9 1027 kg, massa del Sol M = 2,0 1030 kg, constant
de la gravitaci universal G = 6,67 1011 Nm2/kg2.
Resultat:

11

7,7910 m
4
1,310 m/s
35
-1,6310 J

99

El magnetisme

Fsica
Batxillerat

El magnetisme
1. Conceptes
1.

(PAU juny 97) En quines condicions descriur una trajectria rectilnia una partcula
carregada en un camp magntic uniforme? I en un camp elctric uniforme?

2.

(PAU setembre 97) Quina d'aquestes sis afirmacions sn certes i quines sn falses?
Una crrega elctrica en reps crea
a.
Noms un camp elctric.
b.
Noms un camp magntic.
c.
Un camp elctric i un camp magntic.
Una crrega elctrica en moviment crea
d.
Noms un camp elctric.
e.
Noms un camp magntic.
f.
Un camp elctric i un camp magntic.

3.

(PAU setembre 97) Un camp elctric uniforme actua sobre una espira. En quines
condicions es pot generar un corrent altern a l'espira?

4.

(PAU juny 98) Una crrega est en reps en els proximitats d'un fil recte pel qual
passa un corrent elctric d'intensitat constant. Existir camp magntic en el punt on
es troba la crrega? Actuar una fora sobre la crrega? Raona les respostes.

5.

(PAU juny 98) Un neutr i un prot entre en una regi on hi ha un camp magntic
constant. Les velocitats d'entrada del neutr i del prot sn perpendiculars al camp
magntic. Fes un esquema de les trajectries que seguiran les dues partcules.

6.

(PAU setembre 98) Raona si circular o no un corrent elctric indut per un circuit en
reps travessat per:
a.
b.
c.
d.

Un camp elctric i un camp magntic constants.


Un flux magntic constant i diferent de zero.
Un camp magntic variable.
Un camp magntic i un camp elctric variables.

7.

(PAU setembre 98) Un electr i un prot entren a la mateixa velocitat en una regi on
hi ha un camp magntic perpendicular a la velocitat. Explica el moviment de cada
partcula i fes un dibuix esquemtic de les seves trajectries.

8.

(PAU juny 05) Lenergia cintica duna partcula carregada, pot ser modificada per un
camp magntic uniforme? I per un camp elctric uniforme? Justifica les respostes.
Resultat: No
Sempre

101

Fsica
Batxillerat
9.

El magnetisme

(PAU juny 99) Per un fil, que suposem indefinidament llarg, hi circula un corrent
continu d'intensitat I. A prop del fil es mou una partcula
carregada positivament amb velocitat v. Tant el fil com el vector
velocitat estan en el pla del paper.
a.
b.

Indica la direcci i el sentit del camp magntic creat pel


corrent en el punt on es troba la crrega.
Fes un dibuix indicant la direcci i el sentit que hauria de
tenir un camp elctric addicional per tal que la resultant
sobre la partcula fos nul.la. Raona la resposta.

10.

(PAU juny 99) Perqu els transformadors poden funcionar amb


corrent altern per no amb corrent continu?

11.

(PAU setembre 99) Una partcula carregada penetra en una regi de l'espai on hi ha
un camp magntic de manera que no hi experimenta cap fora. Explica com pot ser
aix.

12.

(PAU setembre 99) Un prot penetra amb velocitat v en una regi de l'espai on hi ha
un camp magntic uniforme perpendicular a la
velocitat i al pla del paper i dirigit cap a dins
(observa la figura). Fes un dibuix indicant la direcci
i el sentit de la fora que fa el camp sobre el prot.
v
Canviaria la resposta si la partcula fos un electr?
Per qu? En cas afirmatiu, quin seria el canvi?

13.

(PAU juny 06) Un electr es mou en un camp


magntic uniforme i descriu una trajectria circular
continguda en el pla del paper, com la de la figura. Determina la
direcci i el sentit del camp magntic amb referncia al pla del paper.
Raona la resposta.
Resultat:

14.

15.

Perpendicular i cap a dins

Un conductor recte molt llarg recorregut per un corrent d'intensitat I origina una camp
magntic B en un punt O situat a una distncia r. El mdul de la inducci magntica
en un altre punt P situat a una distncia 3r del mateix conductor s de:
a.
b.
c.
d.

102

3B
B/3
B/9
9B

Les lnies d'un camp magntic tenen la direcci indicada en la figura segent. En el
punt O es penja un fil allant que porta a l'extrem una bola carregada elctricament
amb 2 C. Quines diferncies hi haur entre el moviment d'oscil.laci del pndol en
presncia i en absncia del camp magntic?

El magnetisme

16.

Fsica
Batxillerat

Per qu s una trivialitat demanar el valor del camp magntic creat pel mig conductor
indefinit en el punt P de la figura?
I

P
d

17.

(PAU reserva 04) Per dos conductors elctrics rectilinis molt llargs i parallels circulen
corrents de la mateixa intensitat. La figura representa les quatre configuracions
possibles, atenent el sentit del corrent en cada conductor, representat per les fletxes.
Digues en quins casos el camp magntic indut en el punt X, equidistant dels dos fils,
ser zero: A) 1 i 2, B) 1 i 4, C) 2 i 3, D) 3 i 4

a.
b.

Tria la resposta que consideris correcta (A, B, C o D).


Justifica la resposta.
Resultat:

18.

(PAU juny 00) Disposem d'una bobina, cable elctric, un imant potent i un
ampermetre capa de mesurar el pas de corrents elctrics de molt baixa intensitat.
Com es podria aconseguir que l'agulla de l'ampermetre assenyals pas de corrent?
(Fes-ne un dibuix.) En quina llei es basa l'experiment?

19.

(PAU juny 02) Una espira rectangular est sotmesa a l'acci d'un camp magntic
uniforme, com indiquen les fletxes de la figura. Raoneu si l'ampermetre A marcar
pas de corrent:
a.
b.

si es fa girar l'espira al voltant


de la lnia de punts
horitzontal (L1).
si es fa girar l'espira al voltant
de la lnia de punts vertical
(L2).

L
A
L
Resultat:

20.

(PAU setembre 00) Una espira rectangular es troba en una regi de l'espai on hi ha
un camp magntic uniforme, tal com es veu a la
figura. Raona si es generar corrent a l'espira en els
casos segents:
a.
b.

Si es mou l'espira cap a la dreta.


Si es fa girar l'espira sobre ella mateixa per la
lnia de punts.
Resultat:

21.

S
no

No i s

(PAU setembre 00) Per un fil vertical indefinit circula un


corrent elctric d'intensitat I. Si dues espires es mouen amb
les velocitats indicades a la figura, s'induir corrent elctric
en alguna d'elles? Per quina? Raona la resposta.

v
v
I

103

Fsica
Batxillerat
22.

El magnetisme

(PAU juny 01) Per un fil, que suposarem infinitament llarg, hi circula un corrent continu
dintensitat I. A prop del fil i amb velocitat v paral.lela a aquest fil es mou una partcula
amb crrega negativa.
a.
b.

Quines seran la direcci i sentit del camp magntic creat per I en el punt on s
la partcula? I els de la fora que el camp magntic fa sobre la partcula?
Canviarien les respostes de lapartat anterior si la crrega
fos positiva? En cas afirmatiu, quin seria el canvi?
Resultat:

23.

Perpendicular al paper i cap endins


Horitzontal cap a la dreta
Perpendicular al paper i cap endins
Horitzontal i cap a lesquerra

(PAU juny 04) Una espira es mou en el si del camp magntic


uniforme representat en la figura, en el sentit que sindica en cada
cas. El smbol X indica que el camp entra en el paper. En lespira,
sindueix corrent elctric:
a.
b.
c.
d.

en tots els casos.


noms en el cas D.
en els casos A i B.
en els casos A, B i C.

Escolliu lopci correcta i raona la resposta.


Resultat:

24.

(PAU juny 04) Considera un camp


magntic uniforme, perpendicular a
la superfcie plana delimitada per
un fil metllic en forma de U, i una
barra metllica que es mou sobre
el fil a velocitat constant i en el
sentit indicat en la figura. El smbol
X indica que el camp apunta cap a
dins del paper.
a.
b.

En quin sentit circula el corrent indut en el circuit? Raona la resposta.


Quin moviment hauria de descriure la barra perqu el corrent indut fos altern?
Per qu?
Resultat:

25.

Antihorari
MHS

(PAU reserva 04) La figura representa dues espires circulars, A i B, enfrontades.


Lespira A est connectada a un generador i un interruptor, mentre que lespira B est
connectada a un ampermetre. Raona si les afirmacions segents sn vertaderes o
falses:
a.
b.

Si lampermetre no indica pas de corrent,


linterruptor de lespira A est forosament obert.
Si linterruptor de lespira A est tancat i lespira
A se separa de lespira B, lampermetre no
indica pas de corrent.
Resultat:

104

Falsa
Falsa

El magnetisme

26.

Fsica
Batxillerat

(PAU juny 05) Sobre el conductor metllic en forma de de la figura pot lliscar la
barra metllica M. Tot el conjunt es troba en un pla horitzontal, en presncia dun
camp magntic uniforme de mdul B, direcci perpendicular al pla del paper i sentit
cap a dins.
a.

b.

c.

d.

e.

Si la barra llisca a velocitat constant en el sentit en


M
qu augmenta la superfcie delimitada pel circuit,
sindueix un corrent en el circuit que: a) Circula en el
sentit de gir de les agulles del rellotge. b) Circula en
sentit contrari al del gir de les agulles del rellotge. c)
Creix en el temps.
Si el flux magntic a travs de la superfcie
delimitada pel circuit, en funci del temps, ve donat
per = 0,1 t (en unitats de lSI), la fora
electromotriu del corrent indut en el circuit en els
primers 5 s t un valor de: a) 5 V. b) 0,5 V. c) 0,1 V.
Si la barra llisqus sobre el conductor en forma de amb un moviment vibratori
harmnic: a) La fora electromotriu del corrent indut en el circuit tindria un valor
constant. b) El corrent indut seria un corrent altern. c) No sinduiria corrent,
perqu el circuit no cont cap generador.
Si la barra es mantingus immbil sobre el conductor en forma de , i
disminus progressivament el valor del camp magntic en el circuit: a) No
sinduiria corrent. b) Sinduiria corrent en el sentit de gir de les agulles del
rellotge. c) Sinduiria corrent en sentit contrari al del gir de les agulles del
rellotge.
Si el conductor en forma de girs entorn de leix vertical definit per la barra M:
a) Circularia un corrent dintensitat constant. b) No circularia corrent. c)
Circularia un corrent dintensitat variable.
Resultat:

a.b), b.c), c.b), d.b), e.c)

2. Fora i camp magntic


1.

Una crrega de 6 C penetra en un camp magntic de 0,05 T a una velocitat de 4.000


m/s que forma un angle de 30 amb el camp magntic. Calcula la fora que actuar
sobre la crrega.
Resultat:

2.

Un electr que es mou a una velocitat de 50.000 km/s descriu una circumferncia de
10 cm de radi en un camp magntic uniforme. Calcula el valor del camp.
Resultat:

3.

0,0006 N

2,84.10-3 T

Determina la fora que actua sobre una crrega de 3 C sotmesa a un camp


magntic quan la crrega es mou a la velocitat (Tot s'expressa en unitats del SI).
Resultat:

4.

Un prot que es mou a una velocitat de 10.000 km/s penetra perpendicularment en un


camp magntic de 0,1 T.
a.
b.

Quin s el temps que tardar a recrrer la circumferncia que descriu?


Quants gir completar en un segon?
Resultat:

5.

6.10-5N k

6,28.10-7 s
1,6.106 Hz

Una espira rectangular conductora de 20 cm de llarg i 10 cm d'ample s, tal com es


pot veure a la figura, en un camp magntic uniforme de 0,05 T.

105

Fsica
Batxillerat

a.

El magnetisme

Troba la fora que actua sobre cada tram de l'espira quan hi circula un corrent
de 0,01 A.
Resultat: 0 N
5.10-5 N

6.

Troba les forces exercides sobre una espira quadrada de 20 cm de costat, situada en
un camp magntic de 0,2 T i per la qual circula un corrent de 10 A, sabent que el pla
de l'espira forma un angle de 45 amb la direcci del camp.
Resultat:

7.

Un conductor rectilini molt llarg s recorregut per un corrent elctric de 5 A. Calcula la


inducci magntica en un punt que dista 2 cm del conductor.
Resultat:

8.

2,5.10-4 T

Dos conductors molt llargs, rectes i paral.lels, es troben en el buit a una distncia de
10 cm l'un de l'altre i sn recorreguts per corrents de 10 A i 20 A. Calcula la fora per
centmetre exercida entre tots dos:
a.
b.

Si els corrents tenen el mateix sentit.


Si tenen sentits contraris.
Resultat:

11.

Fm
v

Calcula la velocitat del prot.


Resultat:

6.106 m/s

Fe

(PAU juny 02) Un electr i un prot que tenen la mateixa


velocitat penetren en una regi on hi ha un camp magntic perpendicular a la direcci
de la seva velocitat. Aleshores la seva trajectria
passa a ser circular.
a.

106

0,01 m

Un prot penetra en una regi en qu coexisteixen un camp


elctric, la intensitat del qual s de 3.000 V/m, i un camp
magntic la inducci del qual s de 5.10-4 T. Tots dos camps
exerceixen sobre el prot forces iguals i oposades.
a.

13.

4.10-6 N/cm

Un electr amb una energia cintica de 15 eV penetra perpendicularment en un camp


magntic de 10-3 T. Determina la trajectria que segueix l'electr al camp.
Resultat:

12.

1.10-4 T

Troba el valor de la inducci magntica a l'interior d'un solenoide de 1.000 espires per
metre quan s recorregut per una intensitat de corrent de 0,2 A.
Resultat:

10.

5.10-5 T

Troba el camp magntic el centre d'una espira de 15 cm de radi per la qual circula un
corrent elctric de 25 A.
Resultat:

9.

0,28 N

b.

Raoneu quina de les dues partcules descriur


una trajectria de radi ms gran.
Dibuixeu esquemticament la trajectria de
cada partcula i indiqueu quin s el sentit de gir
del seu moviment.

El magnetisme

Fsica
Batxillerat

Recordeu que me < mp; qe = qp


Resultat: Re < Rp
prot: antihorari / electr: horari

14.

(PAU setembre 03)Un prot i un electr que viatgen a la mateixa velocitat penetren en
una regi de lespai on hi ha un camp
magntic perpendicular a la seva trajectria,
com es mostra a la figura. La massa del prot
s aproximadament 1.758 vegades ms gran
eque la massa de lelectr.
a.
Fes un esquema del moviment que
seguiran les dues partcules.
p+
b.
Determina la relaci entre els radis de
les trajectries.
c.
Determina la relaci entre els perodes
de rotaci de les partcules.
Resultat:

15.

1.758
1.758

A la figura s'hi representa el moviment de dues partcules amb la mateixa crrega i


amb diferent massa que penetren en el punt A, totes dues a la mateixa velocitat, en
un camp magntic uniforme i perpendicular al pla del paper. Desprs de descriure
mitja circumferncia, la primer incideix al punt B i la segona al punt C.

a.

Calcula la separaci final que hi ha entre les partcules (distncia BC).


Resultat:

16.

2v (mC mB) / (qB)

Una partcula (crrega de 4 protons i m = 6,5.10-27 kg) descriu una circumferncia


de 80 cm de dimetre a l'interior d'un camp magntic uniforme de 2,5 T.
a.

Calcula el perode del moviment, la velocitat i l'energia cintica (en eV) de la


partcula.
Resultat:

17.

25.10-9 s
9,8.107 m/s
195 MeV

(PAU setembre 02) Un prot entra en una regi on hi ha un camp magntic uniforme
B = 0,2 T. Si, en entrar-hi, va a una velocitat v = 106 m/s, perpendicular a la direcci
del camp, calcula el radi de la trajectria circular que descriu el prot.
Dades: qp = 1,602.1019 C; mp = 1,67.1027 kg
Resultat:

18.

Un segment horitzontal de conductor de 25 cm de longitud i


20 grams de massa pel qual circula un corrent de 10 A es
troba en equilibri en un camp magntic uniforme tamb
horitzontal i perpendicular al conductor, tal com pots veure
en la figura. Calcula el valor de la inducci magntica.
Resultat:

0,0784 T

5,2 cm

10 A

107

Fsica
Batxillerat
19.

El magnetisme

Disposem d'un conductor de longitud L i resistncia R, que enrotllem per formar una
espira circular. Troba l'expressi del camp magntic al centre de l'espira quan
connectem els extrems del conductor a un voltatge V.
oV/(LR)

Resultat:

20.

Dos conductors rectilinis, molt llargs i paral.lels, distants entre ells 10 cm sn


recorreguts per corrents elctrics d'1,5 A i 3 A. Calcula la inducci magntica
produda en un punt equidistant de tots dos conductors i coplanari amb aquests:
a.
b.

Si tots dos corrents tenen el mateix sentit.


Si tenen sentits contraris.
Resultat:

6.10-6 T
1,8.10-5 T

21.

De la freqncia de gir d'una partcula carregada en un camp magntic uniforme se'n


diu freqncia ciclotrnica. Demostra que la freqncia ciclotrnica d'una partcula
amb crrega q, que penetra a una velocitat v perpendicularment en un camp uniforme
B, no depn d'aquest velocitat.

22.

Dos conductors rectilinis i perpendiculars entre


ells, per sense contacte elctric en el punt Q,
sn recorreguts per corrents de 10 A. Calcula la
inducci magntica:
a.
b.

4 cm

2 cm

Al punt P de la figura.
Al un punt Q situat a 4 cm per sobre del
creuament dels dos conductors (i fora del
pla del paper)..
Resultat:

23.

1,5.10-4 T
0,7.10-4 T

10 A

10 A

Un electr que es mou a una velocitat de 107 m/s


s a 2 cm d'un conductor recte molt llarg pel qual circula un corrent elctric de 10 A
d'intensitat. Calcula la fora que actua sobre l'electr:
a.
b.

Si la velocitat d'aquest s paral.lela al conductor.


Si s perpendicular al conductor i al pla en qu tots dos es troben.
Resultat:

24.

1,6.10-16 N
0N

Un filferro conductor, pel qual circula un corrent i, es doblega i forma una


circumferncia, tal com podem veure a la figura, sense que hi hagi contacte elctric al
punt P.

R
O
Q

I
P

a.

Calcula el camp magntic al centre O de la circumferncia.


Resultat:
o(+1)i/(2R)

25.

108

Un conductor de 15 cm de llarg i de 12 g de massa est en equilibri situat a 2,8 mm


per sobre d'un conductor rectilini molt llarg al qual s paral.lel; per cadascun dels
conductors circula un corrent igual i oposat a l'altre. Calcula la intensitat dels corrents
als conductors.
Resultat:

105,8 A

El magnetisme

26.

Fsica
Batxillerat

Un corrent de 10 A circula per una espira rectangular de 20 cm x 30 cm. Lespira es


penja duna molla de constant elstica 200 N/m i la part
inferior se sotmet a un camp magntic exterior de 2 T, tal
com indica la figura.
a.

Calcula lallargament que experimenta la molla.


Resultat:

27.

2 cm

Pel fil conductor dun circuit rectangular que fa 30 cm x 40


cm, hi passa un corrent de 6A. En la mateixa zona de lespai
hi ha un camp magntic constant de 0,3 T horitzontal i cap a
la dreta.
a.

Determina les forces magntiques que actuen sobre


cadascun dels costats del rectangle indicant el seu
mdul, direcci i sentit.
I

I
Resultat:

28.

Es col.loca un conductor elctric en forma despira rectangular de 4 cm x 15 cm de tal


manera que els costats ms llargs siguin paral.lels a un conductor rectilini. El
conductor i lespira es troben en el mateix pla. La distncia del conductor rectilini al
costat ms prxim de lespira s de 2 cm.
La intensitat del corrent que circula per lespira s 20 A i la que
circula pel conductor rectilini s 30 A.
a.
Calcula la fora neta que actua sobre lespira.
Resultat:

29.

2 cm

-4

6.10 N

Un selector de partcules est constitut per un condensador pla


de plaques separades per una distncia de 2 mm i per un camp
magntic dintensitat constant.
a.

30 A

20 A

Determina la velocitat seleccionada per a les partcules si


sestableix una intensitat de camp magntic de 3 T i una
diferncia de potencial entre les plaques de 270 V.
Resultat:

30.

0 i 0,54 N

45.000 m/s

(PAU juny 03) En una regi de lespai hi ha un camp elctric i un camp magntic
constants en la mateixa direcci i sentit. En un determinat instant penetra en aquesta
regi un electr amb la velocitat parallela als camps i de sentit contrari. Descriviu el
tipus de moviment que far lelectr. Justifica la resposta.
Resultat: MRUA amb lacceleraci
en el sentit de la velocitat inicial

109

Fsica
Batxillerat

El magnetisme

3. Inducci magntica
1.

Una espira quadrada i una espira circular sn al mateix pla.


Entre totes dues hi ha un conductor recte recorregut per un
corrent elctric. Determina el sentit del corrent elctric
indut en cadascuna de les espires si:
a.
b.
c.

El corrent s de 5 A.
El corrent disminueix de 5 A a 3 A.
El corrent augmenta en 4 A.

2.

Disposem d'un fil indefinit pel qual circula un corrent


d'intensitat constant. Movem una petita espira circular per
les proximitats del fil indefinit en les formes (a, b, c i d) indicades en la figura. Indica
en quins casos apareixeran corrents induts i quin ser aleshores
el sentit del corrent.
a

3.

Disposem d'una espira quadrada per la qual circula corrent en


sentit horari. Hi superposem una altra espira idntica no
connectada a cap pila. Indica en quin sentit circular el corrent
indut per la segona espira quan l'allunyis de la primera
separant-la del pla del paper cap a tu.

4.

(PAU juny 01) Per un conductor rectilini circula un corrent


continu I. Al costat hi ha una espira circular situada de manera que
el fil rectilini i lespira estan en un mateix pla.
a.
b.

Quines seran la direcci i el sentit del camp magntic creat


pel corrent I a la regi de lespai on s lespira?
Si disminueix el valor de I, apareixer un corrent elctric
indut a lespira? Per qu?

Resultat: Perpendicular al paper i cap enfora


S, perqu hi haur una variaci del flux

5.

Una espira quadrada de 10 cm de costat que t una resistncia


elctrica de 0,5 ohms est en un camp magntic perpendicular al pla de l'espira. El
valor de la inducci magntica disminueix uniformement 0,5 T cada segon. Calcula la
intensitat de corrent elctric que circula per l'espira.
Resultat:

6.

Una espira rectangular de 3 cm per 8 cm de costats gira sobre el seu costat ms petit
a una velocitat angular de 50 voltes per segon en un camp magntic uniforme de 2 T.
Calcula el valor mxim de la fora electromotriu induda.
Resultat:

7.

1,50 V

Una bobina formada per 200 espires quadrades de 6 cm2 gira a 3.000 rpm en un
camp magntic uniforme de 0,2 T. Calcula el valor mxim de la fora electromotriu
induda.
Resultat:

110

0,01 A

7,54 V

El magnetisme

8.

Fsica
Batxillerat

(PAU juny 04) En aquest grfic es representa la variaci del flux magntic amb el
temps en un circuit. El valor de la fora electromotriu induda ser:
(Wb)

50

10
0
0,1

a.
b.
c.
d.

t (s)

0,5

20 V
50 V
100 V
500 V

Tria la resposta que consideris correcta i justifica la resposta.


Resultat:

9.

Un solenode compost per 1.000 espires de 10 cm de dimetre i d'una llargada total


de 20 cm, s recorregut per un corrent de 3 A. Calcula el flux magntic a travs del
solenode.
Resultat:

10.

0,147 Wb

Un conductor recte de 10 cm de longitud es mou a una velocitat de 10 cm/s en


direcci perpendicular a un camp magntic uniforme de 2 T. Calcula la fora
electromotriu induda en el conductor sabent que es mant perpendicular al camp
magntic.
Resultat:

11.

0,02 V

Una resistncia de 0,2 ohms uneix dos rails paral.lels que disten 5 cm i sn en un
camp magntic uniforme de 0,1 T. Un conductor es desplaa recolzat als rails en
direcci perpendicular a aquests i al camp a una velocitat de 20 cm/s. Calcula:

0,2

a.
b.

20 cm/s

La fora electromotriu induda als extrems del conductor.


La intensitat del corrent indut al circuit.
Resultat:

12.

1 mV
5 mA

La distncia entre els extrems de les ales d'un avi s de 30 metres. Calcula la fora
electromotriu induda entre aquests extrems quan l'avi vola a una velocitat de 720
km/h en una regi en qu el component vertical del camp magntic terrestre s 4.10-5
T.

111

Fsica
Batxillerat

El magnetisme

Resultat:

13.

0,24 V

Una espira rectangular de dimensions 5 cm i 20 cm amb una resistncia de 6 ohms


es mou a una velocitat de 10 cm/s en una direcci perpendicular a un camp magntic
uniforme de 1,5 T. Calcula:
a.
b.

El sentit i el valor de la intensitat del corrent indut a l'espira mentre tota ella
est dins del camp magntic.
El sentit i el valor de la intensitat induda mentre est sortint del camp magntic.

5 cm

20 cm

10 cm/s

Resultat:

14.

Una espira quadrada de 10 cm de costat gira al voltant d'un eix vertical en un camp
magntic uniforme horitzontal de 0,5 T. Calcula la velocitat angular a qu ha de girar
l'espira perqu s'indueixi una fora electromotriu mxima de 5 V.
Resultat:

15.

1.000 rad/s

Un conductor recte de 10 cm de longitud penja en posici horitzontal de dues molles


iguals i oscil.la en un pla vertical amb un perode de 0,2 segons i una amplitud d'1 cm
en un camp magntic uniforme de 2 T, horitzontal i perpendicular al conductor.
Determina l'expressi de la fora electromotriu induda.

Resultat:

16.

1,25 mA

2.10- T.m /s . cos(10t)


2

Una espira conductora de 10 cm de dimetre s en un camp magntic perpendicular


al pla de l'espira. La inducci magntica varia en funci del temps segons l'expressi
B = 5 + 2.t (t en segons , B en Teslas). Calcula la fora electromotriu induda.
Resultat:

17.

Una bobina composta de 30 espires quadrades de 10 cm de costat s en un camp


magntic variable amb el temps segons l'expressi B = 3.t2 (unitats del SI). El pla de
l'espira i el camp formen un angle de 60 . Calcula:
a.
b.

El flux electromagntic a travs de l'espira.


La intensitat de corrent elctric que circula per la bobina en l'instant t = 2 s,
sabent que la resistncia elctrica de la bobina s de 5 ohms.
Resultat:

112

5.10-3 V

0,78.t2
0,624 A

Les ones

Fsica
Batxillerat

Les ones
1. Conceptes
1.

(PAU juny 97) Raona si s certa o falsa aquesta afirmaci: La velocitat d'una ona
transversal en una corda t la mateixa direcci que la velocitat de les partcules de la
corda.

2.

(PAU juny 97) Es pot afirmar que l'efecte Doppler s una prova del carcter
corpuscular de la llum? Raona la resposta.

3.

(PAU setembre 97) Quant avana una ona harmnica en un perode? Quant triga a
desplaar-se una distncia igual a la longitud d'ona? Raona les respostes.

4.

(PAU setembre 97) En passar d'un medi a un altre, la llum varia de velocitat. Varia
tamb la freqncia? I la longitud d'ona? Raona les respostes.

5.

(PAU setembre 01) Si observem el fons duna piscina, sembla que sigui menys
profunda del que realment s. Raona si aix s conseqncia:
a.
b.
c.
d.

De lefecte Doppler.
De la refracci de la llum.
Dun fenomen dinterferncies.
De la difracci de la llum.
Resultat:

Opci b)

6.

(PAU juny 98) Comenta breument en qu consisteix la difracci de les ones i posa'n
un exemple.

7.

(PAU setembre 99) Considera una ona harmnica descrita per l'equaci
y = 0,3 cos (/6 x - /3 t), en unitats del SI. En un punt fix de l'espai, quant de temps
hem d'esperar perqu es repeteixi el mateix estat de pertorbaci?
Resultat:

6s

8.

(PAU juny 00) Explica breument un fenomen relacionat amb la llum que pugui ser
explicat satisfactriament segons la teoria corpuscular de la llum per no segons la
teoria ondulatria.

9.

(PAU setembre 00) Un raig de llum passa de l'aire a un vidre. Raona si cadascuna de
les segents afirmacions referides al raig de llum sn vertaderes o falses:
a.
b.
c.
d.

Augmenta la freqncia.
Augmenta el perode.
Disminueix la velocitat de propagaci.
Augmenta la longitud d'ona.

Dada: L'ndex de refracci del vidre s ms gran que el de l'aire.

113

Fsica
Batxillerat

Les ones

Resultat:

10.

F, F, V i F

(OIF febrer 01) Una ona harmnica que viatja per un medi a 600 m/s, amb una
longitud dona de 200 mm, penetra en un altre medi en el que la seva longitud dona
s de 300 mm. La velocitat de lona en aquest segon medi s:
a.
b.
c.
d.

300 m/s
400 m/s
600 m/s
900 m/s
Resultat:

11.

(PAU setembre 00) L'equaci d'una ona transversal s (en unitats de l'SI): y = 0,4 sin
(t/2 x/4). Quant valdran l'elongaci i la velocitat transversals del punt x = 0 a
l'instant t = 6 s?
Resultat: 0 m
-0,62 m/s

12.

(PAU setembre 00) L'equaci d'una ona transversal harmnica en una corda s (en
unitats de l'SI):
y = 0,03 sin (10x 40t)
Quina s la velocitat transversal d'un punt situat 0,1 m a la dreta de l'origen de
coordenades en l'instant t = 0,025 s?
Resultat:

13.

-3,77 m/s

(PAU juny 03) Lequaci duna ona transversal, en unitats del SI, s y = 0,04 sin 2
(t/2 x/4). Determina el perode, la longitud dona, la freqncia i la velocitat de
propagaci.
Resultat:

2 s, 4 m, 0,5 Hz i 2 m/s

14.

(PAU setembre 00) Enumera tres experincies a favor de la naturalesa ondulatria de


la llum i una que doni suport a la seva naturalesa corpuscular.

15.

(OIF febrer 01) La polaritzaci, com a fenomen ondulatori, saplica noms a:


a.
b.
c.
d.

Llum
So
Ones transversals
Ones longitudinals
Resultat:

16.

(PAU juny 02) En qu consisteix la difracci? Raoneu si aquest fenomen avala el


carcter ondulatori o el carcter corpuscular de la llum.

17.

(PAU juny 03) La velocitat del so a laigua s ms gran que a laire. Quan una ona
harmnica de so passa de laire a laigua:
a.
b.

La seva freqncia augmenta, disminueix o queda inalterada?


La seva longitud dona augmenta, disminueix o queda inalterada?

Justifica la resposta.
Resultat: Freqncia igual
Longitud dona augmenta

18.

114

(OIF febrer 01) En incidir llum blava sobre un determinat metall duna cl.lula
fotoelctrica, sestableix un corrent elctric; tamb sestablir si incideix:
a.

Ones de rdio

Les ones

Fsica
Batxillerat
b.
c.
d.

Microones
Llum vermella
Llum ultraviolada
Resultat:

2. El moviment ondulatori
1.

(PAU juny 97) Es fa vibrar una corda de 3,6 m de longitud amb oscil.lacions
harmniques transversals perpendiculars a la corda. La freqncia de les oscil.lacions
s de 400 Hz i l'amplitud s d'1 mm. Les ones generades triguen 0,01 s a arribar a
l'altre extrem de la corda.
a.
b.
c.

Calcula la longitud d'ona, el perode i la velocitat de transmissi de l'ona.


Escriu l'equaci d'ona.
Quant valen el desplaament, la velocitat i l'acceleraci mximes transversals?
Resultat: 0,9 m, 0,0025 s, 360 m/s
1 mm, 0,8 m/s, 6402 m/s2

2.

(PAU setembre 97) La longitud d'ona de la nota la a l'aire s de 0,773 m. Quines sn


la seva freqncia i la seva longitud d'ona a l'aigua? La velocitat del so a l'aire s de
340 m/s i a l'aigua d'1,44 km/s.
Resultat:

3.

(PAU juny 98) En una cubeta d'ones s'origina un moviment ondulatori de longitud
d'ona 0,75 m que tarda 25 s a recrrer 12 m. Quant valen el perode i la freqncia
d'aquesta ona?
Resultat:

4.

440 Hz
3,27 m

1,56 s
0,64 Hz

(PAU juny 05) En una cubeta dones es generen ones transversals planes de 10 cm
damplitud. El generador fa 10 oscillacions cada 5 s. La vora de la cubeta es troba a
60 cm de distncia, i les ones tarden 1 s a arribar-hi. Determina:
a.

Lequaci de les ones generades en la superfcie de la cubeta (en unitats de


lSI).

Les ones fan oscillar un tap de suro de 5 g que es troba a la cubeta, amb un
moviment vibratori harmnic. Calcula:
b.
Lenergia cintica del suro quan la seva elongaci s de 5 cm.
c.
Lenergia mecnica total del suro.
Resultat:

5.

Y = 0,1sin (6,67x 4t)


-3
3,010 J
-3
3,910 J

(PAU setembre 98) En el centre d'una piscina circular de 10 m de radi es genera una
ona harmnica que tarda 5 s a arribar a la vora de la piscina. Durant aquest temps
s'han observat 30 crestes en el focus del moviment. Calcula el perode i la longitud
d'ona d'aquest moviment ondulatori.
Resultat:

6.

0,166 s
0,33 m

(PAU setembre 04) Un tren dones travessa un punt dobservaci. En aquest punt, el
temps transcorregut entre dues crestes consecutives s de 0,2 s. De les afirmacions
segents, escull la que sigui correcta i justifica la resposta.
a.
b.

La longitud dona s de 5 m.
La freqncia s de 5 Hz.

115

Fsica
Batxillerat
c.
d.

Les ones

El perode s de 0,4 s.
Cap de les afirmacions anteriors no s correcta.
Resultat:

7.

(PAU juny 99) L'equaci d'una ona harmnica s, en unitats de l'SI,


y = 20 cos (20t - 4x).
a.
Quina s l'amplitud, la longitud d'ona, la velocitat de propagaci i el perode.
Resultat:

8.

(PAU juny 05) Una ona harmnica descrita per lequaci y (x,t) = 2 cos (x 2t), en
unitats de lSI, viatja per un medi elstic.
a.
b.
c.
d.
e.

La velocitat de propagaci de lona s de: a) 0,5 m/s. b) 1 m/s. c) 2 m/s.


La distncia mnima entre dos punts en el mateix estat de pertorbaci s de: a)
0,5 m. b) 2 m. c) 5 m.
Lamplitud de la pertorbaci s de: a) 0,5 m. b) 1 m. c) 2 m.
La freqncia angular (o pulsaci) s de: a) 2 rad/s. b) 2 rad/s. c) /2 rad/s.
La velocitat mxima doscillaci dun punt afectat per la pertorbaci s de: a)
m/s. b) 2 m/s. c) 4 m/s.
Resultat:

9.

20 m; 0,5 m;
5 m/s; 0,1 s

a.c), b.b), c.c), d.a), e.c)

(PAU juny 00) Una ona harmnica de freqncia 550 Hz es propaga a una velocitat
de 300 m/s. Quina s la distncia mnima entre dos punts que en tot moment es
troben en el mateix estat de vibraci?
Resultat:

10.

0,545 m

(PAU juny 02) El focus emissor d'una ona harmnica vibra amb una freqncia de 20
Hz i una amplitud de 2 cm. Si la distncia mnima entre dos punts que estan en fase
s de 15 cm, quina ser la velocitat de propagaci de lona?
Resultat:

11.

3 m/s

(PAU juny 03) Una estaci de radar utilitza ones electromagntiques de freqncia
31010 Hz.
a.
b.

Quantes longituds dona hi ha entre lestaci i un avi situat a 50 km de


distncia?
Quant de temps transcorre des que semet un pols fins que retorna a lestaci,
desprs de rebotar a lavi?

Dada: c = 3108 m/s


6

Resultat: 510
-4
3,3310 s

3. Fenmens ondulatoris
1.

(PAU setembre 03) Quina o quines de les magnituds segents varien quan un fot
passa dun medi a un altre: la freqncia (f), la longitud dona (), la velocitat (v),
lenergia (E)? Justifica les respostes.
Resultat:

2.

116

Varien v i

(PAU setembre 98) Un raig llumins que es propaga per l'aire arriba a la superfcie de
l'aigua amb un angle d'incidncia de 15, i es produeixen els fenmens de reflexi i
refracci. L'ndex de refracci de l'aigua respecte l'aire s de 4/3. Fes un dibuix
esquemtic de la situaci i calcula els angles de reflexi i de refracci.
Resultat:

15 i 11,19

Les ones

3.

Fsica
Batxillerat
(PAU juny 99) Quin s l'angle d'incidncia mnim per al qual un raig de llum que es
propaga per un vidre d'ndex de refracci nv = 1,6 es reflecteix totalment en arribar a
la superfcie de separaci entre aquest vidre i l'aire. L'ndex de refracci de l'aire s na
= 1.
Resultat:

4.

(PAU setembre 99) Un raig de llum vermella que es propaga per l'aire incideix sobre
un vidre amb un angle de 30 respecte la direcci normal en la superfcie del vidre.
L'ndex de refracci del vidre per a la llum vermella val nv = 1,5, i l'ndex de refracci
de l'aire val na = 1. Fes un esquema indicant les direccions dels raigs reflectit i
refractat, i calcula el valor dels angles que formen aquests raigs amb la normal.
Resultat:

5.

30 i 19,47

(PAU juny 04) Un raig de llum vermella que es propaga per laire incideix sobre un
vidre i forma un angle de 30 amb la direcci normal a la superfcie del vidre. Lndex
de refracci del vidre per a la llum vermella s nv = 1,5 i el de laire s na = 1. Calcula
langle que formen entre si el raig reflectit i el raig refractat.
Resultat:

6.

7.

130,53

(PAU juny 05) Una ona electromagntica que es propaga en el buit t una longitud
dona = 5 107 m. Calcula la seva longitud dona quan penetra en un medi dndex
de refracci n = 1,5.
-7

Resultat:

3,310 m

Resultat:

5.1014 Hz
2.10-15 s

(PAU reserva 04) La figura representa la propagaci dun


raig de llum quan passa dun medi a un altre. Enuncia la
llei que regeix aquest fenomen fsic i raona en quin dels
dos medis (A o B) la llum es propaga amb ms velocitat.
Resultat:

8.

38,68

vA < vB

La longitud d'ona del color groc est compresa entre 5.700


i 5.970 (angstrom). Calcula la freqncia i el perode del
color groc.
Nota: 1 = 10-10 m

9.

La freqncia de les ones del mar durant un temporal s de 0,2 Hz i la longitud d'ona
s de 20 metres. Calcula la velocitat de propagaci, el nombre d'ona i escriu l'equaci
d'ona si sabem que l'alada de les ones s de 5 metres.
Resultat: 4 m/s
0,314 m-1
y = 5m . cos 2(t/5s - x/20m)

10.

Una ona transversal es propaga per una corda a una velocitat de 7,5 m/s. Si t una
freqncia de 100 Hz i una amplitud de 0,2 m, escriu-ne la funci d'ona.
Resultat:

11.

y = 0,2 m cos 2(t/0,01s - x/0,075m)

La intensitat d'una ona sonora s dues vegades la intensitat d'una altra ona. Expressa
en decibels la diferncia de nivell d'intensitat sonora (sensaci sonora) que hi ha entre
totes dues.
Resultat:

12.

3,01 dB

Una ona sonora harmnica t una freqncia d'1 kHz i una amplitud de 100 .
Calcula'n la longitud d'ona i escriu l'equaci d'ona.

117

Fsica
Batxillerat

Les ones

Resultat: 0,34 m
y = 100 cos 2 (t/0,001s -x/0,34m)

13.

Dos suros que floten en un estany d'aigua fan 8 oscil.lacions en 10 segons quan una
ona hi arriba. Si sabem que la distncia que hi ha entre ells s de 80 cm i que
oscil.len en oposici de fase, calcula la velocitat de propagaci de l'ona sobre la
superfcie de l'aigua.
Resultat:

14.

1,28 m/s

L'equaci d'ona en una corda s y = 0,1 m sin (1,57 rad/s . t - 2,09 rad/cm . x) on x i y
s'expressen en centmetres i t, en segons.
a.
b.
c.
d.

En l'instant t = 0 s, quin s el desplaament dels punts x = 1 cm i x = 10 cm?


Quin s el desplaament del punt x = 10 cm ens els instants t = 0 s, t = 1 s i t =
2 s?
Escriu l'equaci de la velocitat de vibraci d'un punt de la corda.
Calcula la velocitat mxima de vibraci d'un punt de la corda i la velocitat de
propagaci de l'ona.
Resultat: -0,087m
-0,087 m, -0,046 m i 0,087 m
y = 0,157 m/s cos ( ... )
0,157 m/s i 0,75 cm/s

15.

L'emissora RAC 105 emet des de Barcelona amb una freqncia de 105 MHz (dins
de la banda de freqncia modulada o FM).
a.
b.

Calcula el perode i la longitud d'ona d'aquesta emissora.


Quant temps tarda la msica que emet en arribar-nos a Llagostera?
Resultat:

16.

9,52.10-9 s
2,85 m
0,33 ms

(PAU juny 01) Loda duna persona s sensible als sons de freqncies compreses
entre 30 Hz i 16.000 Hz. Quina ser la mnima longitud dona sonora en laire que
ser capa dapreciar aquesta persona?
Velocitat de propagaci del so a laire: 340 m/s
Resultat:

17.

La freqncia de la llum vermella en el buit s de 4,3.1014 Hz. Quina s la seva


longitud d'ona?
Resultat:

18.

697 nm

(PAU setembre 05) Un raig de llum groga es propaga per un vidre i incideix a la
superfcie que separa el vidre de laire amb un angle de 30,0 respecte a la direcci
normal a la superfcie. Lndex de refracci del vidre per a la llum groga s 1,60 i
lndex de refracci de laire s 1.
a.
b.
c.
d.
e.

118

2,125 cm

Langle que forma el raig refractat respecte a la direcci normal a la superfcie


de separaci dambds medis val: a) 60,0. b) 18,2. c) 53,1.
Langle dincidncia mxim perqu el raig de llum groga passi a laire val: a)
45,0. b) 38,7. c) En aquest cas no pot haver-hi reflexi total. Passen a laire
tots els raigs incidents amb independncia de langle amb qu incideixen.
En passar del vidre a laire, la velocitat de propagaci de la llum groga: a)
Augmenta. b) Disminueix. c) No canvia.
En passar del vidre a laire, lenergia dels fotons de llum groga: a) Augmenta. b)
Disminueix. c) No canvia.
En passar del vidre a laire, la longitud dona dels fotons de llum groga: a)
Augmenta. b) Disminueix. c) No canvia.
Resultat:

a.c), b.b), c.a), d.c), e.a)

Les ones

19.

Fsica
Batxillerat
Un raig de llum travessa una lmina de vidre plana de 4 cm de gruix en qu ha incidit
amb un angle de 30. A causa de la refracci, quan en surt s'ha desplaat una

4 cm

30

distncia D paral.lelament a ella mateixa. Si sabem que l'ndex de refracci del vidre
s 1,35, quina s la distncia desplaada?
Resultat:

20.

0,62 cm

Un raig llumins incideix sobre una superfcie de vidre amb un angle d'incidncia de
50. Quin ser l'angle de refracci si l'ndex de refracci s 1,5?
Resultat:

21.

30,71

L'ndex de refracci del diamant s 2,5. Quin s l'angle lmit de la llum que passa del
diamant a l'aire?
Resultat:

22.

Un focus de llum s al fons d'un estany ple d'aigua (n = 4/3) a un metre de profunditat.
Emet llum en totes direccions. A la superfcie de l'aigua s'hi forma un cercle llumins a
causa dels raigs que es refracten en passar a l'aire. Fora d'aquest cercle els raigs es
reflecteixen totalment i no surten a l'exterior. Calcula el radi d'aquest cercle.
Resultat:

23.

1,13 m

Els ndexs de refracci de l'aigua i d'un vidre sn


1,33 i 1,54 respectivament. Calcula l'angle lmit entre
el vidre i l'aigua.
Resultat:

24.

23,58

30
135

59,72

Quan l'angle d'incidncia d'un raig sobre un material


s de 30, l'angle que formen els raigs reflectit i
refractat s de 135. Calcula l'ndex de refracci
d'aquest medi.
Resultat:

25.

1,93

Un raig de llum travessa una lmina de vidre (n = 1,5) de cares planoparal.leles, amb
un angle d'incidncia de 45. El raig emergent desprs de travessar el vidre s'ha
desplaat paral.lelament a l'incident una distncia de 0,18 cm. Quin s el gruix de la
lmina?
Resultat:

0,54 cm

119

Fsica
Batxillerat
26.

Les ones

Tenim un prisma de 30 i ndex de refracci per a la llum groga d'1,3. Un raig de llum
groga incideix sobre una de les cares i forma un angle de 12. Quin angle total s'ha
desviat el raig en travessar el prisma?

30

12

Nota: per resoldre aquest problema fes el dibuix correctament i molt ampliat. Has de
tenir en compte relacions entre els angles i els triangles que es formen.
Resultat:

27.

9,49

(PAU juny 05) Un mirall esfric cncau t un radi de curvatura R. Dibuixa els
diagrames de raigs necessaris per localitzar la imatge dun objecte petit en forma de
fletxa situat sobre leix del mirall, a una distncia d de lextrem del mirall, en els casos
segents:
a.
b.

d = 2R.
d = R/3.

Indica en cada cas si la imatge s virtual o real, dreta o invertida, reduda o ampliada.
Resultat:

28.

(PAU setembre 05) Considera un mirall esfric convex. Dibuixa el diagrama de raigs
necessari per localitzar la imatge dun objecte petit en forma de fletxa situat davant del
mirall, sobre el seu eix. Indica si la imatge s virtual o real, dreta o invertida, reduda o
ampliada.
Resultat:

29.

Real, invertida i reduda


Virtual, dreta i ampliada

Virtual, dreta i reduda

(PAU juny 04) En lesquema inferior, dibuixa la imatge de la fletxa produda per la lent
fent la marxa de raigs corresponent. F i F' sn els focus de la lent.

Repeteix el dibuix per al cas que la fletxa se situ entre el focus i la lent, com en
lesquema inferior.

120
F

Les ones

30.

Fsica
Batxillerat
Al llarg d'una corda de 0,8 m de longitud, subjecta pels dos caps, es propaga una ona
harmnica de freqncia 25 Hz, i es formen ones estacionries. S'observa que s'hi
produeixen 5 nodes (dos d'aquests sn els extrems de la corda). Quina s la velocitat
de propagaci de l'ona harmnica al llarg d'aquesta corda?
Resultat:

31.

En una corda es propaga una ona harmnica de freqncia 40 Hz i velocitat de


propagaci 5 m/s. Si es formen ones estacionries en reflectir-se l'ona en un extrem
de la corda, quina ser la distncia entre dos nodes consecutius?
Resultat:

32.

10 m/s

6,25 cm

Una corda de guitarra t una longitud de 78 cm entre els seus dos extrems fixos.
a.
b.

Amb quina velocitat es transmet lona que origina lona estacionria que es
produeix quan oscil.la segons el seu primer harmnic, de freqncia 125 Hz?
Quina s lequaci dona estacionria si lamplitud de lona incident s de 0,8
cm?
Resultat: 195 m/s
y = 0,016 sin 4,03 x cos 785,4 t

33.

En un tub tancat d1,25 metres de longitud es produeix un so que cont tots els
harmnics. Si agafem un valor de 340 m/s per a la velocitat del so, calcula:
a.
b.

La longitud dona i la freqncia del so fonamental.


Les longituds dona i les freqncies corresponents a la resta dharmnics.
Resultat:

34.

2,5 m i 136 Hz
2,5/n m i 136n Hz

Una corda de nil t una longitud d1,15 metres i est subjectada pels seus extrems.
Si generem una ona estacionria que cont 6 nodes, la corda vibra amb una
freqncia de 325 Hz i una amplitud mxima de 2,3 cm.
a.
b.

Amb quina velocitat es propaga per la corda?


Quina s lequaci dona?
Resultat: 149,5 m/s
y = 0,023 sin (100x/23) cos (650t)

35.

Vull construir una flauta de manera que amb tots els forats tapats soni la nota Do de
la cinquena octava (522 Hz).
a.
b.

Calcula la mida que ha de tenir aquesta flauta.


Quina seria la longitud si volgus construir una segona flauta de manera que el
seu so ms greu fos una octava inferior, s a dir el Do4 (261 Hz corresponent a
la meitat de 522 Hz).
Resultat:

36.

Dos focus puntuals, situats a 20 cm l'un de l'altre en la superfcie de l'aigua, emeten


ones circulars d'igual amplitud, freqncia i fase. La velocitat de propagaci
d'aquestes ones s de 60 cm/s i la seva freqncia de 20 Hz.
a.
b.

Qu passar si les dues ones interfereixen en un punt situat a 20 cm d'un focus


i a 12,5 cm de l'altre?
I en un punt situat a 30 cm d'un focus i a 24 cm de l'altre?
Resultat:

37.

0,32 cm
0,64 cm

Node
Ventre

(PAU setembre 02) Un cotxe de bombers que est aparcat fa sonar la sirena. Una
moto que circula a gran velocitat s'acosta al cotxe i el motorista percep un so ms
agut que el propi de la sirena. Raona a quina de les causes segents es pot atribuir
aquest fet:

121

Fsica
Batxillerat
a.
b.
c.
d.

Les ones

L'ona sonora es refracta.


El motorista rep ms fronts d'ona per unitat de temps que un observador en
reps.
El motorista rep menys fronts d'ona per unitat de temps que un observador en
reps.
L'ona sonora est polaritzada.
Resultat:

38.

La locomotora d'un tren que s'acosta a una estaci a 108 km/h emet un so continu de
250 Hz. Quina freqncia percep un observador en reps a l'estaci?
Resultat:

39.

Quina s la freqncia percebuda per aquesta persona?


Quina seria la freqncia que percebria l'observador si fos ell i no el diapas
que s'allunys a una velocitat de 6 km/h?
Resultat:

447,80 Hz
447,79 Hz

Un camioner que circula a 90 km/h fa sonar la botzina, que emet un so de 300 Hz, en
l'instant que passa per davant d'un noi que est quiet. Quina freqncia dels so
percep aquesta persona quan el cami s'allunya?
Resultat:

41.

Quina freqncia percep aquesta persona?


Si va ms enll de la fbrica, quina freqncia percep mentre se n'allunya?
Resultat:

317,64 Hz
282,35 Hz

Un tren EuroMed travessa una estaci sense reduir la seva velocitat. Quan s'acosta a
l'estaci comena a fer sonar el xiulet. El cap d'estaci sent un so de 280 Hz de
freqncia quan s'acosta el tren i de 240 Hz quan s'allunya.
a.
b.

Quina s la velocitat d'aquest tren?


Quina s la freqncia del xiulet?
Resultat:

43.

279 Hz

El conductor d'un cotxe s'acosta a una fbrica a 72 km/h mentre la sirena d'aquesta
emet un so de 300 Hz.
a.
b.

42.

274 Hz

Un diapas que vibra amb una freqncia de 450 Hz s'allunya a una velocitat de 6
km/h d'un observador fix.
a.
b.

40.

b)

94 km/h
258,5 Hz

(PAU juny 00) Un ciclista es desplaa per una carretera rectilnia a velocitat constant.
En aquesta carretera hi dos cotxes aturats, l'un davant i l'altre darrere del ciclista. Els
cotxes tenen botzines idntiques per el ciclista sentir que el to (freqncia) de les
dues botzines s diferent. Com s'anomena aquest efecte? Segons el ciclista, quin
cotxe emetr una freqncia ms alta? Justifica la resposta.

4. La llum. Dualitat ona-corpuscle


1.

Calcula l'energia i la longitud 'ona d'un fot de llum de 1015 Hz de freqncia.


Resultat:

122

2.

6,625.10-19J
3.10-7 m

Quina energia t un fot de longitud d'ona de 6.000 ?


Resultat:

2,07 eV

Les ones

3.

Fsica
Batxillerat
(PAU juny 04) Calcula el valor de la longitud dona associada a un fot denergia 3
keV.
Dades: h = 6,62 1034 J s, c = 3 108 m/s, 1 eV = 1,609 1019 J.
Resultat:

4.

-31

6,7210 J
5
2,9510 m

(PAU juny 06) Calcula el valor de la longitud d'ona d'un fot d'energia 3 keV. Dades: h
= 6,62 . 10-34 Js, c = 3 . 108 ms-1, 1 eV = 1,602 . 10-19 J
Resultat:

6.

-10

(PAU setembre 04) Calcula lenergia i la longitud dona dun fot de 1.015 Hz de
freqncia. Dades: h = 6,625 1034 J s, c = 3 108 m/s.
Resultat:

5.

4,13.10

4,1310

-10

(PAU juny 05) Se sap que la sensibilitat ms gran de lull hum correspon a la llum de
longitud dona = 5,5 107 m. Determina lenergia i la quantitat de moviment dels
fotons daquesta longitud dona.
Dades: h = 6,62 1034 Js, c = 3 108 m/s
-19

Resultat: 3,610 J
-27
1,210 kgm/s

7.

(PAU juny 05) Entre dos punts A i B sestableix una diferncia de potencial VA VB =
120 V. Un electr est situat al punt B, inicialment en reps. Determina:
a.
b.

La velocitat amb qu arriba al punt A.


La longitud dona de de Broglie de lelectr, corresponent a la velocitat anterior.

Dades: h = 6,62 1034 Js, qe = 1,6 1019 C, me = 9,11 1031 kg


Resultat:

8.

Si l'efecte fotoelctric es produeix amb llum vermella, tindr lloc amb llum groga?
Raona la resposta.
Resultat:

9.

En un aparell es produeix l'efecte fotoelctric amb llum blava.


Es produir aquest efecte amb llum groga? Per qu?
Resultat:

10.

Potser s o potser no, depn de ...

Si la freqncia de radiaci que incideix sobre una placa


metl.lica i que produeix efecte fotoelctric es duplica, tamb es
duplicar l'energia cintica dels electrons emesos? Raona la resposta.
Resultat:

11.

6,510 m/s
-10
1,110 m

No

(PAU setembre 05) Un metall emet electrons per efecte fotoelctric quan sirradia amb
llum blava, per no nemet quan sirradia amb llum ataronjada. Determina si emetr
electrons quan sirradi:
a.
b.

Amb llum vermella.


Amb llum ultraviolada.

Raona la resposta.
Resultat:

No
S

123

Fsica
Batxillerat
12.

Les ones

Una llum de freqncia 6.1014 Hz incideix sobre una superfcie metl.lica i en surten
electrons amb una energia cintica de 2.10-19 J. Calcula el treball d'extracci dels
electrons.
Resultat:

13.

1,975.10-19 J

En l'efecte fotoelctric obtingut il.luminant potassi, l'energia cintica mxima dels


fotoelectrons emesos s d'1,6 eV quan la llum incident s de 3.500 . Quina s
l'energia llindar en eV?
Resultat:

14.

(PAU juny 03) Sobre lefecte fotoelctric:


a.
b.

15.

Explica breument en qu consisteix lefecte fotoelctric.


Suposa que en irradiar un metall amb llum blava es produeix lefecte
fotoelctric. Discutiu si tamb es produir quan irradiem el metall amb llum
groga, sabent que la llum groga t una freqncia ms baixa que la llum blava.
Justifica la resposta.

Quan una superfcie metl.lica s'il.lumina amb llum de 180 nm (zona ultraviolada),
aquesta emet electrons. Observem tamb que la freqncia llindar correspon a la llum
de 230 nm.
a.
b.

Calcula la velocitat mxima amb qu surten els electrons al principi de


l'experiment.
Amb quin potencial invers han de ser frenats aquests electrons per impedir que
arribin a lnode de la cl.lula fotoelctrica?
Resultat:

16.

1,95 eV

2,3.10 m/s
1,5 V

Per a un cert metall la longitud d'ona llindar s de 270 nm.


a.
b.

Determina l'energia mnima necessria per arrencar un electr del metall.


Quina ser la velocitat que, com a mxim, podran tenir els electrons emesos en
aquest cas?

Si la llum amb qu il.luminem fos de 200 nm,


c.
Quina seria la velocitat mxima a qu sortirien els electrons?
Resultat:

17.

7,36.10-19 J
0 m/s
756,8 km/s

L'energia mnima necessria per arrencar electrons del coure s de 4,4 eV. Quina
ser la diferncia de potencial que haurem d'aplicar per impedir la sortida d'electrons
de coure si aquest s'il.lumina amb una llum de 150 nm de longitud d'ona?
Resultat:

18.

3,88 V

(PAU juny 01) Calcula lenergia cintica mxima dels electrons emesos per una
superfcie metl.lica quan hi incideixen fotons de longitud dona = 2 . 107 m.
Lenergia mnima per alliberar els electrons (treball dextracci) s W = 6,72 . 1019 J.
Dades: h = 6,62.1034 J.s; c = 3.108 m/s.
Resultat:

19.

124

3,21.10

-19

(OIF febrer 01) Una lmpada darc es disposa amb un dispositiu (filtre interferencial)
que permet passar nicament llum de longitud dona igual a 400 nm (1 nm = 10-9 m).
En incidir aquesta llum sobre un metall extreu daquest un feix delectrons. Canviem el
filtre per un altre que permeti passar nicament llum de 300 nm, ajustant la lmpada
perqu la intensitat de la llum incident sigui la mateixa que per la llum de 400 nm,
aleshores:

Les ones

Fsica
Batxillerat
a.
b.
c.
d.

Semeten un nmero ms gran delectrons en el mateix perode de temps.


Els electrons que semeten tenen energia ms elevada.
Els dos apartats anteriors sn certs.
Cap dels dos primers apartats s cert.
Resultat:

20.

Determina la longitud d'ona, la freqncia i la quantitat de moviment d'un fot de 200


MeV d'energia i indica en quina zona de l'espectre es troba.
6,21.10-15 m
4,8.1022 Hz
1,06.10-19 kg.m/s

Resultat:

21.

Un electr i un fot tenen, cadascun, una longitud d'ona de 2 . Quines sn les seves
quantitats de moviment?
Resultat:

3,3125.10-24 kg.m/s

22.

Sn possibles els fenmens d'interferncia amb electrons? Raona la resposta.

23.

Calcula la longitud d'ona de De Broglie associada a cada


partcula:
a.
b.

Una persona de 70 kg que es mou a 2 m/s.


Un electr que es mou a 1.000 m/s.
Resultat:

4,7.10-36 m
7,2.10-7 m

24.

Per qu t ms poder de resoluci el microscopi electrnic que


l'ptic?

25.

Quina s la longitud d'ona de De Broglie associada a un virus


de 10-18 g de massa que es mou per la sang a una velocitat de 0,2 m/s?
Resultat:

26.

Quina longitud d'ona correspon a un prot que es mou a 2.107 m/s i a una bala de
fusell de 5 g de massa que es mou a 100 m/s?
Resultat:

27.

3,3125.10-12m

2,07.10-14 m
1,325.10-33 m

Un microscopi electrnic utilitza electrons accelerats a travs d'una diferncia de


potencial de 40.000 V.
a.
b.
c.

Calcula l'energia subministrada a cada electr.


Quina ser la velocitat de xoc dels electrons?
Determina'n el poder de resoluci suposant que s igual a la longitud d'ona de
De Broglie associada als electrons.
Resultat:

28.

Calcula l'energia d'un fot de longitud d'ona = 5.10-7 m.


Resultat:

29.

3,975.10

-19

Una emissora de FM transmet amb una potncia d'1 kW a una


freqncia de 98 MHz. Quants fotons emet durant un segon?
Resultat:

30.

6,4.10-15 J
1,186.108 m/s
0,06138

1,54.1028 fotons

Calcula la indeterminaci en la quantitat de moviment i en la


velocitat de l'electr de l'tom d'hidrogen a la primera rbita de

125

Fsica
Batxillerat

Les ones

Bohr. El radi s 0,529 i volem que la indeterminaci en la posici sigui l'1% d'aquest
radi. Expressa la indeterminaci en la velocitat en funci de la velocitat de la llum,
sense considerar efectes relativistes.
Resultat:

31.

1,99.10-22 kg.m/s
8
2,19.10 m/s
0,73 c

Calcula la indeterminaci en la quantitat de moviment d'un neutr situat dins el nucli,


si considerem que la posici s limitada en un entorn d'1.10-14 m (grandria del
nucli). Quina s la indeterminaci en la velocitat?
Resultat:

1,055.10-20 kg.m/s
6,296.106 m/s

5. Fsica nuclear
1.

Qu li passa a un tom d'un element radioactiu quan emet una partcula alfa? Raona
la resposta.

2.

Qu li passa a una tom d'un element si el seu nucli captura un neutr? Raona la
resposta.

3.

Els neutrons sn projectils molt adequats per produir transmutacions nuclears. Explica
el perqu.

4.

Considera la reacci nuclear segent:


1H + 2H

3He + (radiaci gamma)

Indica, raonant-ho, si la massa del nucli d'heli format s ms


gran, ms petita o igual que la suma de les masses dels
istops inicials.
5.

Com podem explicar que els electrons i els positrons puguin


ser emesos del nucli d'un tom encara que no siguin dins seu?

6.

En qu es transforma un tom si perd un electr dels seu embolcall? Si el nucli d'un


tom emet un electr, en qu es transforma? Raona les respostes.

7.

El potassi de la natura s format per una mescla de tres istops de nombres mssics
39, 40 i 41. Indica el nombre de protons i de neutrons que hi ha en el nucli de cada
istop i el nombre d'electrons de l'escora.
Resultat:

8.

19 p, 19 e i 20, 21 i 22 n

La composici percentual d'istops dels nitrogen s la segent:

a.

Nombre de massa
Massa isotpica
14
14,0031
15
15,0001
Calcula el pes atmic de l'element nitrogen.

% en toms
99,6337
0,3663
Resultat:

126

9.

Completa les reaccions nuclears segents:

14,007

Les ones

Fsica
Batxillerat
a.
b.
c.
d.
e.
f.

10.

9Be + 4He
128I
129Ba
35Cl + 1n
208Po
....... + 222Rn

12C + ....... +
128Xe + ....... +
129Cs + ....... +
36S + ....... +
204Pb + ....... +
226Ra +

Utilitza la taula de masses atmiques per calcular l'energia d'enlla i l'energia d'enlla
per nucle del 12C i tamb del 56Fe.
Resultat: 92,16 MeV
7,68 MeV/nucle
488 MeV
8,716 MeV/nucle

11.

Calcula l'energia necessria per treure un neutr del 4He.


Resultat:

12.

Calcula els radis dels nuclis de 6O i de 108Ag.


Resultat:

13.

20,58 MeV

3,67.10-15 m
15,5.10-15 m

L'istop estable del sodi s 23Na. Quin tipus de radioactivitat cal esperar del 22Na i
del 24Na? Raona-ho.
Resultat:

14.

Un istop radioactiu artificial t un temps de semidesintegraci de 10 dies. Si es t


una mostra de 25 mg d'aquest istop,
a.
b.

Quina quantitat es tenia ara fa un mes?


Quina quantitat es tindr d'aqu a un mes?
Resultat:

15.

L'energia despresa quan esclata una bomba que cont 100 kg de plutoni.
Quina massa de carb, que tingus un poder calorfic de 32 kJ/kg, hauria de
cremar per obtenir-ne la mateixa energia?
Resultat:

4,5.109 MJ
1,4.1011 kg

El perode de semidesintegraci del radi s de 1.620 anys. Calcula el nombre de


desintegracions per segon de 1 g de radi i demostra que aquesta velocitat de
desintegraci s aproximadament 1 Ci.
Resultat:

18.

2,5 mg

Suposant que la prdua de massa quan esclata una bomba de fissi de plutoni s al
voltant del 0,05 %, calcula:
a.
b.

17.

200 mg
3,13 mg

El 222Rn t un perode de semidesintegraci de 3,9 dies. Si es disposa inicialment


d'una mostra de 10 mg, quan queda d'aquest istop desprs de 7,8 dies?
Resultat:

16.

- i +

3,7219.1010 toms/s

La velocitat de recompte en una mostra radioactiva s de 8.000 comptes/s en l'instant


t = 0 s. Al cap de 10 minuts es detecten solament 1.000 comptes/s.
a.
b.
c.

Quin s el perode de semidesintegraci?


Quina s la constant de desintegraci?
Quina velocitat de recompte es detectar desprs d'un minut?

127

Fsica
Batxillerat

Les ones

Resultat: 200 s
3,46.10-3 s-1
6.498 comptes/s

19.

Calcula l'energia de desintegraci alfa pels nuclis de 226Ra i de 242Pu.


Resultat:

20.

4,87 MeV
6,99 MeV

Es mesura la velocitat de recompte en una font radioactiva cada minut. Les comptes
per segon mesurades sn 1.000, 820, 673, 552, 453, 371, 305, 250,... Dibuixa la
velocitat de recompte en funci del temps i utilitza la grfica per calcular el perode de
semidesintegraci.
Resultat:

21.

Sabem que el perode de semidesintegraci del 14C s de 5.730


anys i un gram de carboni actual t una activitat de 920
desintegracions per hora. Una mostra de fusta cont 10 g de
carboni i t una velocitat de desintegraci del carboni 14 de 100
comptes/min. Quina s l'edat de la mostra?
Resultat:

22.

210 s

3.530 anys

Se suposa que l'edat d'un os que cont 15 g de carboni s de


10.000 anys. Quina hauria de ser la velocitat de desintegraci
del 14C d'aquest os?

Nota: Sabem que la proporci de l'istop 14 del carboni en una mostra de carboni
natural s d'1,326.10-12 i que el seu temps de semidesintegraci s de 5.730 anys.
Resultat:

23.

3.515 desintegracions/h

Calcula l'energia que es desprn en les reaccions segents:


a.
b.
c.

2H + 1H 3He
2H + 2H 3He + n
6Li + n 3H + 4He
Resultat:

24.

5,49 MeV 3,27 MeV


4,78 MeV

La massa atmica del tori Th s 232 i el seu nombre atmic s 90. Quan aquest es
desintegra emet 6 partcules alfa i 4 partcules beta. Troba:
a.
b.

La massa atmica i el nombre atmic del nucli final de la desintegraci del tori.
Identifica l'istop final d'aquesta desintegraci.
Resultat:

25.

Per desintegraci radioactiva el 239Np emet una partcula beta. El nucli fill tamb s
radioactiu i dna lloc a 235U.
a.
b.

Quina partcula s'emet simultniament a la formaci de 235U?


Quin nucli s el que s'ha format en el procs intermedi?
Resultat:

26.

128

208 i 82
208
Pb

Partcula alfa
239
Pu

Quan es bombardeja amb partcules alfa el carboni 12 es produeix una desintegraci


amb l'emissi d'un neutr. El nucli format s inestable i es desintegra emeten un
positr. Quin s el nucli final d'aquesta reacci, aix com el seu nombre i massa
atmica?
Resultat:

15

Les ones

27.

Fsica
Batxillerat
Si bombardegem amb neutrons el fluor 19 es forma un nou element amb emissi
d'una partcula alfa.
a.
b.

Quin s aquest nou element?


Quina s la seva massa atmica?
Resultat:

28.

Nitrogen
16

Formula la reacci nuclear hipottica de conversi de quatre toms d'heli en un


d'oxigen.
a.
b.

Determina si aquest procs s exotrmic o endotrmic.


Calcula l'energia equivalent a la variaci de massa que t lloc.
Resultat:

Exotrmic
14,43 MeV

129

Masses atmiques distops

Fsica
Batxillerat

Masses atmiques d'istops


Element

Smbol

Massa atmica (u)

1H

1,007 825

2H

2,014 102

3H

3,016 050

3He

3,016 030

4He

4,002 603

Liti

6Li

6,015 125

Bor

10B
12C

10,012 939

12,000 000

14C

14,003 242

Oxigen

16O

15,994 915

Sodi

23Na

11

22,989 771

Potasi

39K

19

38,963 710

Ferro

26

55,939 395

Coure

56Fe
63Cu

29

62,929 592

Plata

107Ag

47

106,905 094

Or

197Au

79

196,966 541

Plom

208Pb

82

207,976 650

Poloni

212Po
222Rn
226Ra

84

211,989 629

86

222,017 531

88

226,025 360

238U
242Pu

92

238,048 608

94

242,058 725

Hidrogen

Heli

Carboni

Radon
Radi
Urani
Plutoni

131

Fsica
Batxillerat

Dades i constants

Dades i constants
Nom
Velocitat de la llum en el buit

Smbol

Crrega de l'electr

c
qe

Unitat de massa atmica

Massa en reps de l'electr

me

Massa en reps del prot

mp

Massa en reps del neutr

mn

Constant de Planck

h
N0

Nombre d'Avogadro
Constant de gravitaci universal
Massa de la Terra
Radi mitj de la Terra

G
MT
RT

Distncia mitjana Terra - Sol


Radi del Sol

RS

Massa del Sol

MS

Distncia mitjana Terra - Lluna


Radi de la Lluna
Massa de la Lluna
Constant elctrica del buit
Constant dielctrica del buit
Permeabilitat magntica del buit

132

RL
ML
K0 = 1(40)
0 = 1/(4K0)
0

Valor
2,99.108 m/s
-1,6.10-19 C
1 u = 1,66.10-27 kg
1 u = 931 MeV
5,4860.10-4 u
9,1.10-31 kg
1,0078 u
1,6729.10-27 kg
1,0087 u
1,6744.10-27 kg
6,625.10-34 J.s
6,023.1023
6,67.10-11 N.m2/kg2
6.1024 kg
6.400 km
1,5.1011 m
695.000 km
2.1030 kg
3,84.108 m
1.740 km
7,4.1022 kg
9.109 N.m2/C2
8.84.10-12 C2/(N.m2)
4.10-7 T.m/A

Pgines Web

Fsica
Batxillerat

Pgines Web
Nota: El smbol ~ es pot obtenir amb la combinaci de tecles Alt Gr + 4 o b amb la tecla Alt
premuda i teclejant 126 del teclat numric.
Una altra nota: No cal dir que seran ben rebudes les aportacions sobre pgines interessants,
sempre relacionades directament o indirecta amb el mn de la Fsica. Moltes grcies!

Generals
1.

http://www.fislab.net
Pgina web den Tavi Casellas elaborada durant una llicncia destudis concedida pel
Departament dEducaci de la Generalitat. Hi podrs trobar un conjunt dapplets que
et permetran millorar, aprofundir, exercitar-te... alguns dels temes del currculum del
batxillerat. Tamb hi pots trobar aquesta collecci dexercicis, les qestions del
Posat a prova, algunes adreces webs dinters...

2.

http://edu365.com
Portal educatiu de la Generalitat de Catalunya adreat especialment a pares i
alumnes. Dins de la secci Alumnes | Batxillerat segur que hi trobars aspectes
interessants (de Fsica i altres temes ms generals com ara les PAU).

3.

http://www.explorescience.com
Laboratori virtual amb experincies molt diverses agrupades segons la seva temtica.

4.

http://www.scf-iec.org
Pgina de la Societat Catalana de Fsica (secci de lInstitut dEstudi Catalans) on hi
pots trobar tot el que es refereix a lOlimpada Internacional de Fsica: convocatria,
resultats, proves dels darrers anys ...
En aquest Recull dexercicis haurs trobat alguns problemes extrets daquestes
olimpades, sn els que comencen per (OIF ...).

5.

http://members.es.tripod.de/pefeco/temas.html
Desenvolupa tericament molts temes de fsica per els complementa amb propostes
dexperincies virtuals per millorar-ne la comprensi.

6.

http://pntic.mec.es
Portal del Ministerio dEducacin y Ciencia. Cal triar lopci Laboratorio Virtual per
entrar a PRISMA que cont experincies virtuals adreades a alumnes dESO i de
Batxillerat.

7.

http://fisica2000.maloka.org

133

Fsica
Batxillerat

Pgines Web

Viatge interactiu a travs de la Fsica Moderna


8.

http://www.xtec.es
Pgina adreada especialment al professorat per hi podem trobar alguns recursos
interessants anant a rees Temtiques | Cincies de la Naturalesa (ptica,
astronomia ...).

9.

http://www.walter-fendt.de/ph14s/
Applets Java de Fsica de totes les temtiques. Molt interessant!

10.

http://www.astro.puc.cl/~aclocchi/como/como.html
Com estudiar Fsica? Aquesta pgina dna un conjunt de recomanacions: com
resoldre exercicis, com preparar els exmens, com estudiar...

11.

http://www.edu.aytolacoruna.es/aula/fisica/applets/Hwang/ntnujava/index.html
Applets generals de Fsica.

Cinemtica
1.

http://www.educaplus.org/movi/index.html
Apartat de la pgina dEducaPlus dedicada exclusivament als moviments rectilinis.
Incorpora applets per poder realitzar exercicis senzills de comprovaci de la teoria.

Electricitat
1.

http://www.xtec.cat/~ocasella
Un altre accs a la pgina FisLab.net den Tavi Casellas. A la secci dApplets hi
podrs trobar el dElectrosttica amb lobjectiu dajudar als alumnes a consolidar
conceptes i procediments dElectrosttica: camp elctric, potencial elctric, lnies de
fora, lnies equipotencials. Molt til tamb per a lautoaprenentatge i per
lautocorrecci de problemes.

Ones
1.

http://www.xtec.es/centres/a8019411/caixa/index.htm
La Caixa de Msica s una pgina que complementa molt b la teoria ondulatria del
so amb experincies virtuals. Permet acabar dentendre conceptes com la longitud
dona, la freqncia, els harmnics, la ressonncia ... s molt interessant el
desenvolupament sobre les escales musicals. No cal dir que tota la pgina ve
acompanyada de documents sonors que la il.lustren.

2.

134

http://www.xtec.es/~jlagares/fisica.htm
Permet treballar dos temes. El primer la formaci dimatges a travs duna lent amb
un applet molt senzill per alhora molt clar sobre la formaci dimatges (reals i

Pgines Web

Fsica
Batxillerat

virtuals) en les lents convergents i divergents. El segon s un estudi sobre msica,


fsica i matemtiques (que cont un oscil.loscopi virtual).
3.

http://www.educaplus.org/luz/index.html
Pgina web que permet estudiar i completar molts dels fenmens relacionats amb la
llum. Senzilla per completa.

4.

http://webphysics.davidson.edu/Applets/optics4/default.html
Banc virtual dptica que permet simular qualsevol situaci. Pots incorporar objectes,
fonts de llum, miralls (plans i corbats), diafragmes...

135