InterIors públIcs

VitraHaus
InterIors prIvats

Hiller residence
cases Del MÓn

els tongkonan de toraja
MonogràfIc

esPecial contract
3,90€

I

revista trimestral

I

número 65

SUMARI

Director Frederic Callís Casacuberta Cap de Redacció Montserrat Salarich Madorell Redacció Beatriz Garcia Direcció d’art i disseny gràfic Helio Lozano Col.laboradors Agustí Costa Glòria Cot Teresa Casasayas Nara Daifuku Carles Llop Jose Julio Castillo Agraïments Xavier Miret Traduccions a l’anglès Laura Santaló Publicitat Joan Navarro i Torra Relacions internacionals Josep Ferrer Impressió Anman, Gràfiques del Vallés Edita Edicions Lavínia Muntaner, 48-50 5è 4a 08011 Barcelona Tel./Fax 93 451 24 09 lavinia@edicionslavinia.cat Premis Millor Revista en Català 2002 Lluís Carrió 2007

notes esparses (II) bcn: ciutat postmoderna

06 OPINIÓ

08 REFLEXIONS

28 36 42 46 62

10 INFORME SECTORIAL 12 ACTUALITAT 28 INTERIORS PÚBLICS 36 INTERIORS PRIVATS

l’interiorisme. factor d’èxit empresarial

vitra Haus: Un showroom a escala domèstica

Hiller residence

42 ESPAIS EFÍMERS

les troyens: ‘scI fI’ a l’òpera de berlioz

46 ALTRES MANERES DE VIURE 50 CASES DEL MÓN
els tongkonan de toraja

Hutong bubble: coexistència de passat i futur

54 A L’ÚLTIMA 58 BANYS I CUINES 62 A FONS
cevisama 2010 noves tecnologies

68 DOSSIER

70 MONOGRÀFIC
especial contract

Eben Interiors és membre de l’APPEC (Associació de Publicacions Periòdiques en Català) Federació Catalana de Comerciants de mobles Col.legi Oficial de Dissenyadors d’Interiors i Decoradors de Catalunya Eben Interiors està integrada al Grup 10
Dipòsit legal: b-18370-93 Eben Interiors no pot ser reproduïda per cap mitjà electrònic, òptic, electromagnètic ni per fotocòpia, sense permís exprés de l’editor i sempre que se n’esmenti la procedència.

sistemes de geotèrmia

80 ECOLOGIA DOMÈSTICA 82 PERFIL

70 84

fernando salas

84 CONTEMPORANIS
Matteo thun

86 CLÀSSICS

gaietà buigas i Montravà

88 EVOCACIÓ
la ciutat - jardí
eben 3

2 eben

EDITORIAL

Salvem la Diagonal
Una ciutat com Barcelona és un dels models urbanístics a tenir en compte, i quan una fórmula o model funciona és prudent no tocar-lo, o cal ser molt curós en plantejar noves alternatives i, sobre tot, plantejar-les exclusivament des de l’objectivitat, el rigor dels professionals, allunyats del calendari polític i defugint urgències històriques, que en temes de ciutat i de grans inversions seria una temeritat. Tots tenim en el record encara l’argumentari polític que es va utilitzar per fer la remodelació anterior de la plaça Lesseps, amb una proposta trencadora que passava per elevar la plaça per un suposat benefici del vianants; o la remodelació espectacular de la plaça de les Glories Catalanes. Totes dues remodelacions varen ser argumentades i defensades per polítics i tècnics propers, amb uns costos tant econòmics com traumàtics pels ciutadans. La primera plaça ja ha estat enderrocada i reconstruïda amb una model nou, i l’altra està en procés de demolició. Un cas molt més greu és la darrera cabòria d’uns responsables politics que davant una baixada de popularitat i enfundats en un fals populisme inicien una estratègia d’ obres de gran impacte mediàtic, que dóna una falsa imatge de capacitat de gestió. La proposta de reforma de la Diagonal és un tema de gran gravetat i que no es fonamenta en cap demanda popular ni de sectors comercials. La Diagonal no és, ni va ser, dissenyada com un bulevard; la diagonal ha de ser una gran avinguda d’entrada de la ciutat que permeti a tots creuar-la tant en transport públic com en vehicle privat, o passejant-hi. La limitació de l’espai per al vehicle privat és un equívoc en una artèria com aquesta, i l’obsessió de manual de fals progressisme de castigar el vehicle privat en una ciutat on el parc automobilístic està estacionat no té cap sentit. A banda de la repercussió que pot tenir a les vies perimetrals el fet de taponar l’entrada a la Diagonal. L’opció del teranyina tampoc es pot defensar, per la seva extrema rigidesa, per la complexa compaginació amb espais de vianants i d’altres tipus de vehicles amb un risc elevat. Des de les planes d’EBEN volem apropar el ciutadà a una altra visió de les coses, massa sovint allunyada de l’opinió dominant. Però ara que ens donen l’alternativa d’emetre el vot sobre tres opcions, nosaltres apostem per l’Opció C: Que s’aturi i es repensi aquest projecte, perquè és innecessari i perquè en aquests moments les prioritats en inversió municipal han de ser eminentment socials.
Frederic Callís Director
4 eben eben 5

OPINIÓ

Agustí Costa Interiorista i aparellador estudi@agusticosta.com

Notes esparses (II)
- Clar que s’ha d’escoltar el client! Però també se l’ha de fer entendre que, en general, de disseny no hi entén ni un borrall. Respectant les percepcions del client, el dissenyador d’interiors ha d’elaborar un projecte propi, obert a noves perspectives i crític amb el tòpic que, per desconeixement, el client acabaria imposant. La responsabilitat del professional competent no li pot permetre contribuir a la idiotització de l’usuari. Qui decideix que un professional és competent? - Resulta sorprenent comprovar –en un sentit trist de la paraula- com la crisi no aconsegueix canviar els paradigmes que van fer créixer l’espiral de disbauxa. Potser estan aturats, però persisteixen. Encara preval l’impacte sobre el contingut, l’ornament enutjós sobre el pràctic, el contingent sobre l’essencial. Són temps de conviccions febles i culte a la visualitat. El cretinisme potser no galopa tant, però encara s’imposa a les raons consistents i fa difícil donar llebre quan la gent només vol gat. - Pràctic abans que estètic, sincer abans que postís, atenció a l’espai abans que a l’ objecte. Realisme a ultrança. El pitjor error que pot cometre un dissenyador és no acceptar la realitat i generar una de forçada. - A l’hora de parlar d’arquitectura espectacle no em puc estar de dedicar un record gens amable a tots aquells que foren un referent inqüestionable i voluntàriament han alimentat el desconcert posterior. Cadascú pot posar els noms que cregui convenient. - Manipular els elements constructius interessants evitant la confrontació i la mimesi; plantejar el projecte amb criteris actuals, lliure i sense complexos; potenciar les formes de vida pròpies del temps, incorporant
6 eben

el pòsit que fa sentir el goig d’actualitzar-se coherentment... Són algunes maneres de conciliar la més radical contemporaneïtat amb la preexistència. - Les cuines, avui, són espais oberts bàsicament per tres raons principals: han canviat els codis culturals, han millorat les tècniques de cocció, rentat, extracció i endreça; sobre tot, per a molta gent cuinar ha deixat de ser una rutina diària. - La llibertat compositiva i la ben entesa s’hauria d’acabar quan provoca angoixa en el client i l’argument del dissenyador no resulta convincent, o quan el projecte no sap interpretar el context general on s’insereix. Diu Norberto Chaves: “Tota modificació ha de ser discreta i s’haurà d’aturar en el punt exacte que es transforma en depredació”. - El canvi comporta pèrdues i guanys respecte allò que existia abans. És evident que si no hi ha guany, el canvi no val la pena. - El gust per l’espai lleuger comporta una pèrdua de pes, una disminució de la massa física. L’espai diàfan necessita menys matèria i menys opacitats; en canvi, requereix translucideses, transparències i vistes llargues. Podríem dir que l’espai habitable és menys dens i més permeable. L’aire juga un paper primordial en la construcció d’un interior cada vegada més desmaterialitzat. En conseqüència, l’aire s’ha de considerar un material que també intervé activament en el procés de disseny, aportant efectes, aportant sensacions; en definitiva, aportant noves prestacions vivificants. - La mediocritat de la construcció no ha de definir el nivell del projecte. Hi ha un substrat projectual de qualitat i és aquest que ha de definir el llistó constructiu.

“podríem dir que l’espai habitable és menys dens i més permeable. l’aire juga un paper primordial en la construcció d’un interior, aportant efectes, sensacions i noves prestacions vivificants”

eben 7

REFLEXIONS

Bcn: ciutat postmoderna
el coac organitza l’exposició “el carrer és nostre... de tots!”, una reflexió sobre la urb en moviment
Emmarcat en l’Any Cerdà i com a previ del Congrés Internacional “Cerdà Postmetròpolis. El govern de les regions metropolitanes en el sigle XXI”, que tindrà lloc a la ciutat de Barcelona durant el mes de juny, el Col.legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), juntament amb el col.legi d’enginyers i l’Institut pour la ville en mouvement (França), ha organitzat l’exposició “El Carrer és nostre... De tots! Barcelona”. L’exhibició, que és la versió itinerant de l’exposició que es va portar a terme al 2007, incorpora jornades de conferència i debat on es pretén reflexionar sobre la Barcelona postmetropolitana i cóm els nous costums, usos i funcions socials modifiquen un espai, l’urbà, que està en constant moviment. El creixement de la ciutat i les noves formes de transport, on l’espai cada cop més es posa al servei del temps, ha fet reflexionar els pensadors sobre nous conceptes de postmetròpolis que solucionin conflictes i busquin noves vies de crear sinèrgies, d’integrar no només els barris de la pròpia ciutat, sinó tota una àrea metropolitana. Un bon exemple d’aquesta cerca a un nivell europeu es troba al territori holandès, un magnífic laboratori d’experiències que ha sabut reintegrar urbs que, en aparença, no són grans centre urbans -encara que sí històrics -, com Utrecht i Gouda. Ambdues ciutat han sabut adaptar-se a les transformacions i gestionar els nous fluxos mitjançant la planificació espacial i la renovació i ampliació de les institucions. Un altre pilar de la postmetròpolis moderna és la ciutat de Los
8 eben

aprendre de les ciutats de l’arc metropolità
La ciutat contemporània, i l’àrea metropolitana de Barcelona ho mostra, és una ciutat complexa des del punt de vista factual. El procés de metropolitanització en el creixement de les ciutats centrals sobre el pla central i en les cubetes de la Regió urbana de Barcelona es manifesta en una forma de ciutat – mosaic - territorial conformada per una gran heterogeneïtat de formes urbanes barrejades en una mena de mixed col.loïdal amb espais rurals, infraestructures territorials i altres àmbits de dispersió residencial o industrial. Tanmateix, aquest producte urbà ‘sconfinato’, allargassat sobre un territori cada cop més vast, mostra realitzacions exemplars de centralitat articulació urbana, alhora que els projectes de ciutat i territorials en curs plantegen símptomes de nova urbanitat. L’internodalitat, d’un cada cop més real policentrisme metropolità, la intermodalitat en l’aposta per sistemes i espais equipats públics per gestionar de manera eficient els creixents fluxos de la mobilitat regional, mostren una clara visió d’on dirigir les accions del projecte metropolità. Passejar l’espai recuperat de Vallparadís (Terrassa), caminar el gran passeig marítim de la metròpoli o resseguir les transformacions de carreteres en passeigs urbans és citar alguns dels múltiples exemples de les transformacions en curs d’una ciutat de ciutats, parroquial i metropolitana alhora que mostra la seva energia per un urbanisme actiu basat en la qualitat del carrer.
Carles Llop Arquitecte
eben 9

Ángeles, segons assenyala el geògraf urbanista i professor de la Universitat de Califòrnia, Edward W. Soja. L’expert que va definir, en part, aquest concepte de relacions complexes de la metròpoli postmoderna, apunta com una de les grans característiques la desterritorialització -entesa com absència de límits o fronteres difoses entre interior/ exterior o suburbi/centre, etc.-. Un tret al que s’ha de sumar la conseqüent reestructuració social produïda pel postcapitalisme i les noves relacions econòmiques i intercanvis socials -si la societat és una cosmòpoli boirosa, els seus carrers també -. En aquest sentit, Barcelona ha experimentat en els darrers temps una reterritorialització present en el Pla territorial metropolità que reconeix aquesta dicotomia entre transmunicipalitat i regió parroquial com l’essència de la ciutat... Les carreteres es transformen en avingudes (el projecte, encara dubtós, de reforma de la Diagonal, per exemple), o la inclusió de corredors verds s’encaminen en aquesta línia. Només caldrà apropar-se a l’exposició, que acull el COAC (Pl. Nova, 5) fins al proper 15 de maig per adonar-se d’aquesta multiplicitat de formes urbanes, d’aquesta ciutat sense límits que és Barcelona i les transformacions presents i futures que pateixen -en un sentit positiu -les urbs postmodernes per adquirir nous punts de vista, noves mirades sobre la ciutat i el seu arc metropolità.
Beatriz Garcia Periodista

INFORME SECTORIAL

Beatriz Garcia Periodista Redaccio@edicionslavinia.cat

Teixit econòmic i disseny
l’interiorisme oblidat com a factor d’èxit empresarial Només un 6 per cent de les empreses considera el disseny d’interiors com un valor d’èxit. Aquesta és una de les dades que reflecteix un estudi sobre l’impacte econòmic del disseny a les empreses catalanes, realitzat per l’Observatori del Barcelona Centre de Disseny (BCDO). Si bé l’estudi assenyala el disseny com el factor d’èxit millor valorat per les empreses, l’especialitat més contractada és el disseny de marca i comunicació (86 per cent dels negocis), seguit del disseny industrial i de producte (49 per cent) i el disseny digital i multimèdia (13 per cent). Malgrat l’interiorisme és vist com una de les branques de menor impacte, juntament amb el disseny tèxtil -moda, la investigació sembla apuntar a un canvi de punt de vista respecte al disseny per part dels sector empresarials –sobre tots de béns de consum -. Així, pel que fa a l’anàlisi de les variables econòmiques, les empreses enquestades admeten l’impacte positiu que té sobre el benefici empresarial (61 per cent), la millora de la productivitat (59 per cent) i l’obertura de nous mercats (68 per cent). D’altra banda, destaca la valoració positiva sobre l’alt impacte en la imatge de la companyia i la seva notorietat (84 per cent), sobre tot en les empreses que més han crescut en els darrers tres anys. Emperò el document del BCDO assenyala que si bé el 55 per cent de les empreses compta amb dissenyadors en plantilla, un altre 11 per cent no contracta ni tan sols serveis externs, tot i desenvolupar alguna activitat en aquest sentit per part d’un no professional de l’ àmbit. Un altre as10 eben

pecte interessant de l’estudi incideix en el baix grau de protecció del disseny per part de les empreses catalanes. Només un 37 per cent d’aquestes afirma fer-ho, mentre que el 45 per cent no el protegeix i el 18 per cent ho desconeix. Tanmateix, no s’assenyala una causa específica per aquest fet, que tant podria ser un desconeixement dels diferents sistemes de protecció, com un problemes de cost d’efectivitat del propis sistemes en relació amb les necessitats de les empreses. L’observatori del Barcelona Centre de Disseny conclou amb unes propostes per a la millora de la visibilitat i la valoració del disseny i apunta cap a la continua difusió de continguts innovadors i casos d’èxit d’empreses que han implementat la seva imatge. La institució també escau en la necessitat de potenciar el perfil professional de ‘design manager’ a l’empresa catalana i la coordinació d’una xarxa de consultors en gestió del disseny per poder fer projectes de millora a les companyies i crear una línia d’ajuts en aquest sentit en el Pla Innovació de la Generalitat de Catalunya. També albira l’establiment d’un Servei de Protecció del Disseny que assessori les empreses en els diferents sistemes així com la creació d’un Tribunal d’Arbitratge del Disseny i un Registre de Creacions es veuen com elements necessaris per a la defensa i potenciació dels dissenyadors. Finalment, s’aposta per la promoció de l’oferta de serveis de disseny professionals entre les empreses i, sobre tot, de la necessitat de mesures de suport al disseny des de diferents àmbits del Govern de la Generalitat de Catalunya.

Xxxxxxxxxx xxxxxxxxxx Font: xxxxx

xxxx xxxx Font: xxxxxx

Xxxxx 32%

Xxxxxx 15%

Xxxxxx 10%

xxxxx 11% Xxxxxx 10%

xxxxx 21%

xxxx 68%

Xxxxxx 9%

Font: BCDO (Barcelona Centre de Disseny, Observatori Disseny i Empresa, 15/12/09). ·L’impacte econòmic del disseny a les empreses de Catalunya.
eben 11

Xxxxxx 0%

BREUS

I

actUalItat

BREUS

I

actUalItat

El I Congrés Internacional de Disseny i Innovació de Catalunya reuneix el sector a Sabadell
L’Escola Superior de Disseny ESDI va celebrar els passats 18 i 19 de març el Primer Congrés Internacional de Disseny i Innovació de Catalunya, que va tenir lloc a Fira de Sabadell. Sota el lema “El disseny: motor de la innovació i el progrés social”, els participants van reflexionar al voltant de la necessitat de més integració del disseny en l’entramat empresarial per, d’aquesta manera, poder innovar i millorar la competitivitat en els mercats internacional. Segons els seus organitzadors, la innovació és la pedra de toc del disseny en els nous temps, ja que els clients cada dia demanen més prestacions en els productes i serveis i l’única mantera d’ésser competitius és innovar.

COCO-MAT proposa als clients provar els seus matalassos de fibres naturals durant tota una nit

L’APPEC presenta la revista Catalan Magazine a la fira d’idiomes Expolangues de París
L’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) va presentar el passat mes de febrer a la Fira Internacional d’Idiomes Expolangues de París, la revista Catalan Magazine. La nova publicació recull una selecció d’articles publicats prèviament a diferents capçaleres de l’associació amb la traducció a l’anglès. La publicació serà trimestral i es podrà adquirir a través del quiosc digital de l’APPEC (www.quiosc.cat). Aquest nou projecte té com a objectius mostrar la qualitat de la producció de les revistes en català i establir vincles amb altres publicacions i entitats de l’exterior. A més, ho fa seguint la línia de treball de l’APPEC, centrada en l’aposta per les noves tecnologies com a mitjà per ampliar la difusió de les publicacions que en formen part.

El CODIC de Girona reforma la seva seu per ampliar l’espai expositiu i d’atenció i informació al col legiat

Els premis Racimo ‘10 guardonen l’arquitecte Luis Garrido per la seva tasca en arquitectura sostenible
L’arquitecte Luis Garrido va rebre el “Premi Racimo’ 09 d’Arquitectura per la seva construbució al disseny arquitectònic i la seva dilatada experiència professional en Arquitectura Sostenible. El guardó, atorgat per la Fundación Serrada Blanco del Arte, es concedeix anualment a vuit personalitats destacades en el Món de les Arts en vuit categories: Pintura, Escultura, Música, teatre, Literatura, Arquitectura, Cinema i Fotografia. En passades edicions, reputats arquitectes com Juan Agustín Agudo (2008), Manuel Sarabia (07) o Ignacio Escribano (06).

La demarcació de Girona del Col . legi de Decoradors i Dissenyadors d’Interiors de Catalunya (CODIC) està reformant la seva seu social en el número 22 del carrer Juli Garreta . La renovació forma part d’uns dels objectius de la recentment nomenada junta de govern, ja que, segons van indicar en un comunicat, havien de canviar la distribució per poder aprofitar més l’espai en el desenvolupament de les tasques del col.legi. En un comunicat van explicar que “pretenem

que la part d’atenció al col.legiat i al públic en general sigui agradable i pràctic en la gestió, que la zona destinada a exposicions sigui versàtil, que l’àrea de biblioteca i consulta esdevingui un racó més visitat i que el col.legiat utilitzi el Col.legi per avançar en tots els aspectes que la professió li demani”. D’altra banda, l’associació gironina també va implementar una nova maqueta de pàgina web que va entrar en vigència el passat mes de gener.

L’associació RED per a la promoció del disseny espanyol celebra la junta anual
L’Associació d’Empreses de Disseny Espanyol RED, creada a principis d’any, va celebrar la primera assemblea anual el passat mes de febrer al recinte firal de València, on va aprofitar per presentar el seu Pla d’Actuació Global del sector Hàbitat Disseny i el Pla Sectorial Internacional amb el recolzament de l’ICEX. L’organització RED, que va néixer amb la missió de representar el disseny espanyol a les fires internacionals més importants del sector, davant la premsa internacional o en entrega de premis, ha estat impulsada per les empreses més punteres en la projecció exterior del disseny del nostre estat, com Nani Marquina, Santa&Cole, BD Barcelona Design o Marset Il.luminació.
12 eben

D’altra banda, l’associació professional abraça diferents subsectors d’equipament domèstic, col.lectivitat i urbà, i per mitjà d’aquesta, es pretén unir totes les necessitats de promoció i desenvolupament que comprenen des de la interlocució amb administracions públiques i fins la generació de projectes per obrir nous mercats.

“Dormir a la natura”, aquesta és la filosofia de la botiga COCO-MAT que ha obert recentment al carrer Balmes de Barcelona. Un nou espai de sensacions que pren forma en el seu ampli ventall de matalassos elaborats amb matèries totalment naturals: fibres de coco o de cactus, cautxú natural i algues marines, entre altres. Un revolucionari concepte que, a més, contempla la possibilitat de que els clients interessats puguin provar els seus matalassos tot fent una migdiada o durant una nit. A més, disposa de dutxes i tovalloles per poder dutxar-se després d’un somni reconfortant. L’interiorisme de la botiga, creació d’Edward van Vliet, reflecteix aquest llegat de calma i descans en 1000 metres quadrats, on destaca una extraordinària talla de pedra situada al pati.

Cosentino tanca el termini de presentació de projectes del concurs Ideas I+D+Art a l’abril
El Grup Cosentino tanca el termini de presentació de projectes per participar a la present edició del concurs internacional d’Ideas I+D+Art aquest 30 d’abril. L’objectiu del concurs és la cerca de noves formes de reutilitzar els materials de desfet que procedeixen de Silestone i/o Eco by Cosentino. Els participants hauran de presentar projectes tenint en compte algunes característiques de mides i formats. Paral.lelament, el grup presenta la quarta edició del concurs I+D+Art_E4, en col.laboració amb la Escuela de Arte 4 (Madrid). En aquesta edició es vol premiar a l’espai de cuina o bany més original que empri les sèries Silestone i/o Eco de Cosentino en la seva creació.
eben 13

BREUS

I

actUalItat

Setsquare de Runtal, el doble de potent que un radiador convencional amb una estètica ‘sincera’ Els millors projectes de Jump The Gap exposats fins al proper juny a Roca Gallery Barcelona
El projecte guanyador del concurs intencional de disseny Jump The Gap, Breathing Bathtub, del dissenyador xinés Li Xi, juntament amb els deu finalistes restants, s’exposen fins a finals del mes de juny al Roca Barcelona Gallery (c/Joan Güell 211-213). El concepte de l’exposició és obra del dissenyadir Héctor Serrano i sorprén per la seva originalitat, ja que els projectes es mostren a banys que busquen la intercacció amb el visitant, provocant “l’experimentació” de cada proposta. Roca Barcelona Gallery neix amb la voluntat de convertir-se en un centre de referència en la vida cultural i social de la ciutat, on es porten a terme diferents activitats socio-culturals i expositives. L’edifici va ser desenvolupat per Borja, Carlos i Lucía Ferrater de l’estudi d-arquitectura OAB.

El dissenyador Joan Lao i l’empresa de tapissos Teys creen la marca sostenible Ettica21
La unió entre la firma de tapissos Teys i el dissenyador Joan Lao han creat la marca Ettica21. Es tracta d’un innovador concepte que suma industria i disseny en una marca que neix d’un procés guiat per l’ètica empresarial i la sostenibilitat. De moment ja s’han llançat quatre noves col.leccions: Básico, Butaqueta, Ecléctico i Sobria; amb múltiples possibilitats i solucions per grans espais públics i col.lectivitats. Segons Joan Lao, el projecte que neix amb Ettica21 és “molt ambiciós i té una base de treball molt sòlida”, i afegeix que al dissenyar la col.lecció “s’ha pensat de quina manera es pugui ajudar a la societat”. D’altra banda, per a Teys, la marca Ettica21 suposa un salt cap al disseny focalitzat al món dels negocis. La presentació de la nova marca va tenir lloc a l’estudi del dissenyador a Barcelona i van participar, a més del propi Lao, alguns del màxims responsables de l’empresa valenciana Teys.
14 eben

L’empresa Runtal ha presentat Setsquare, un model de radiador que està format per tubs quadrats que permeten més potència d’ús que un calefactor convencional. El seu disseny permet resseguir d’on prové l’escalfor i la solidesa de la seva forma no es pot amagar; estètica en la simplicitat i el detall. Setsquare es produeix en acer amb quatre tipologia d’acabats: blanc, metàl.lic, negre mat i cromat. El nou radiador de Runtal es pot instal.lar tant de forma vertical com horitzontal, i està disponible en gran varietat de mides. Runtal Radiadores està especialitzada en el disseny, fabricació i comercialització de radiadors de disseny i a mida per a calefacció. Fabricats amb tubs d’acer soldats, aquests radiadors estan consolidats a l’estat espanyol, on Runtal té el 60& de quota de mercat en radiadors de disseny.
eben 15

BREUS

I

fIres

BREUS

I

fIres

Interior Home recupera el gust per les antiguitats i els dissenys barrocs
La segona edició del Saló Internacional de la Decoració i Interiorisme, Interior Home Madrid, que tindrà lloc del 4 al 8 de maig a IFEMA, prepara un complet programa d’activitats i exhibicions on la tònica general la marquen les propostes industrials i els dissenys inspirats en el segle XIX. Un gust per l’antiguitat que oblida el racionalisme i la sobrietat d’edicions anteriors i recupera també els mobles dels anys 50 d’estil nòrdic amb influència dels Països Baixos. Els organitzadors del saló també han destacat en un comunicat que Interior Home vol incidir en els detalls cromàtics forts barrejats amb tonalitats clares, que donen lloc a la creació d’atmosferes vives. La fira, que en la seva curta trajectòria ja s’ha situat com un referent de l’alta decoració arreu de l’estat, coincidirà amb Casa Pasarela, Veteco i Piedra, el que, segons els seus organitzadors, afavorirà l’afluència de visitants i convertirà a Feria de Madrid en un gran aparador del disseny per a l’hàbitat, el mobiliari i l’ interiorisme. També s’impulsaran les sinèrgies empresarials i la internacionalització.

InstalMAT concentra les jornades tècniques el primer dia de fira
El Saló Integral de Material per a Instal . lacions, InstalMAT, concentrarà les seves jornades tècniques el primer dia de la fira, que tindrà lloc el proper 12 de maig. L’inici del certamen coincideix amb el Dia de l’Eficiència Energètica, una data que s’aprofitarà per mostrar mitjançant exemples i casos pràctics com reduir els costos energètics de les empreses i incrementar la seva productivitat. Les jornades comptaran amb la participació del president del Grup de Gestors Energètics de Catalunya, José Enrique Vázquez, qui exposarà el paper del gestor energètic com a figura clau del procés d’eficiència. També el director de projectes del Grup JG, Martí Urpinas Gasol, oferirà una ponència sobre l’aplicació de les noves tecnologies de climatització tenint en compte el nou RITE. Sota el títol “Eficiència Elèctrica”, Josep Grau Rivera, membre de la comissió d’Energies Renovables del Col.legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC), parlarà d’estalvi econòmic i gestió energètica; i l’enginyer industrials Màrius Gamissans abordarà la problemàtica de la renovació a les naus industrials.

IMM Cologne 2010 va presentar un nou model de saló enfocat al valor emocional de les marques
La Fira Internacional del Moble de Colònia, que va portar a la ciutat alemanya el més avantguardista en mobiliari de disseny i tendència, va tancar les seves portes el passat mes de març amb una xifra de 100.000 visitants i un plus d’exhibidors, segons va informar l’organització del certamen. Entre els apartats destacats va prendre especial protagonisme Pure Village, que es va dissenyar com si es tractés de la plaça d’un poble on els estands simulaven petites botigues. Tant d’èxit va tenir entre els assistents, que els organitzadors es plantegen potenciar aquest nou format de cara a l’edició de 2011. D’altra banda, IMM Cologne es va posicionar com a pionera de la implantació del saló com quelcom que va més enllà d’un esdeveniment de venda, una fórmula més emocional de presentar les col.leccions i marques, que incideix en la interacció dels propietaris dels estands i els visitants.

Export Home es prepara per a la cita d’ Angola després del bon resultat de la fira a Oporto
Segons l’organització, els bons resultats d’aquesta edició, amb un increment global d’un 2 per cent d’assistència, confirmen Export Home com una dels certàmens de l’àmbit empresarial més importants del sud d’Europa. Per aquest motiu, la fira ha estat l’escollida per a l’entrada del sector mobiliari al mercat d’Angola. El saló, que tindrà lloc del 24 al 27 de juny, “serà la plataforma ideal d’intercanvi i internacionalització de les empreses participants, així com la millor oportunitat d’obertura en el mercat sudafricà”, va explicar la director d’Export Home Angola, Amalia Monteiro. L’organització de la fira intenta amb aquestes iniciatives potenciar el seu programa International Buyers per connectar oferta i demanda. D’altra banda, Export Home està treballant per consolidar el seu Espai Contract, un canal alternatiu per abastir directament de mobiliari, il.luminació i accessoris a clients institucionals o corporatius dels sectors de turisme i grans obres residencials i públiques.

Cevisama 2010 va tancar les seves portes amb un 4 per cent menys de participants que l’any anterior La fira SUN 2010 portarà a la tardor a Rimini l’última tendència en mobiliari i accessoris d’outdoor
El Saló Internacional de l’Exterior, Projecte, Decoració i Accessoris, SUN 2010, tindrà lloc del 14 al 16 d’octubre a la localitat italiana de Rimini. La fira, que celebra la seva vint-i-vuitena edició, comptarà per tercer any consecutiu amb el concurs SUN-LAB per a joves dissenyadors de mobiliari i accessoris d’outdoor. El certamen, que s’ha convertit en una plataforma d’innovació i experimentació pels nous creadors, es produirà conjuntament amb els altres apartats habituals de SUN: out-style, lloc d’encontre de les firmes de tecnologia, solucions i
16 eben

equipaments per exteriors; sea-style, components dirigits a projectes per a la platja i les urbanitzacions turístiques; sunaquae, piscines, banyeres, minispas i productes per al benestar personal; urban-style, l’àrea dedicada a la decoració urbana i projectes per als espais públics urbans; i giosun, una cita única dedicada al mercat dels accessoris de joc aquàtics. Els organitzadors de la fira esperen tenir un èxit semblant a l’edició anterior, que va tancar les portes amb la visita de més de 24.000 professionals d’arreu del món.

La vint-i-vuitena edició de Cevisama, que va tenir lloc a Feria de Valencia el passat febrer, tancà les seves portes amb una disminució de participació d’ almenys un 4 % respecte a l’edició anterior. Tanmateix, el saló va sumar prop de 79.000 compradors, dels que 11.000 eren estrangers procedents de 133 països, aquestes dades reforcen, segons els organitzadors, el fet que la qualitat del visitant i la innovació dels aparadors no va decréixer malgrat els resultats. D’altra banda, es va enregistrar un sensible augment de compradors provinents de Rússia, les repúbliques ex soviètiques i països d’Orient Pròxim. També els Estats Units van comptabilitzar una recuperació del mercat nord-americà. Respecte al comportament dels països europeus, que representen un 64 per cent del total de visitants estrangers, no és homogeni. Destaca la millora dels països escandinaus, i Rússia i altres repúbliques soviètiques mantenen una tendència ascendents, al voltant del 30 % d’increment.

Segons els seus organitzadors, el proper certamen, que tindrà lloc del 8 al 11 de febrer de 2011, ja prepara nous reptes, desenvolupa el Pla Estratègic 2009-2013 i accions promocionals internacionals per captar visitants, entre els quals les PYMES són una prioritat.

eben 17

BREUS

I

fIres

La primera edició de Concepto Baño es posposa fins al maig de 2012 a causa de la crisi
La primera edició del Saló Europeu del Bany, Concepto Baño, es posposarà fins al maig de 2012 a causa de la difícil situació del mercat, segons han manifestat fonts de Fira de Barcelona. La decisió va ser acordada entre l’organització i destacats membres del sector del bany, que treballen estretament per organitzar un futur esdeveniment firal que reflecteixi l’espai de bany com a lloc de confort, benestar i tecnologia. Fins a la celebració de saló, de caire biennal, s’ha decidit posar en marxa una sèrie de fòrums i encontres sectorial que donin cabuda a les iniciatives i inquietuds del col. lectiu i ajudin a dinamitzar el debat sobre la situació actual i futura del bany. “Un sector que, malgrat la gravetat de la crisi, ha acollit positivament la posada en marxa d’un esdeveniment que respongui a la realitat del mercat”, assenyalen.

calendari fires 2010
saloni milano. milà..........................14 - 19 abril ‘10 eUrocUcina. milà..............................14 - 19 abril ‘10 coverings. xicago..............................27 - 30 abril ‘10 360 interior Home. madrid..............04 - 08 maig ‘10 lfi. las vegas (eeUU)..............................10 - 14 maig ‘10 teKtÓnica. portugal..............................11 - 15 maig ‘10 abitare il tempo. verona................16 - 20 setembre ‘10 expoHogar. barcelona...................24 - 27 setembre ‘10

La fira MACEF Milano planteja un nou format per a la propera edició del mes de setembre
La fira internacional de la llar de Milà, MACEF Milano, tindrà lloc els dies 9 al 12 de setembre de 2010. Una nova data per un nou format basat en l’eslògan “Italian Experience”, i que comptarà, a més, amb l’arquitecte Ettore Mocchetti com a director artístic. Segons el director de Fiera Milano SpA, Enrico Pazzali, aquest nou plantejament és resultat de un projecte més ampli que respon a la necessitat de potenciar l’escolta activa al client i la campanya de comunicació de MACEF”. Una de les novetats de la fira d’enguany és l’obertura d’un espai dedicat al sector de l’outdoor i l’equipament per al jardí i la terrassa. Durant l’edició celebrada al mes de gener de 2010 van visitar la fira prop de 90.000 professionals, amb un increment del 12% respecte d’edicions anteriors. Un resultat que mostra el guany de confiança manifestada pels operadors de cara en la propera fira de tardor.

Expobagno es posiciona com un saló capdavanter en el compromís amb l’eficiència energètica
La fira internacional del sector del bany, Expobagno 2010, que va tenir lloc a finals del mes de març al centre d’exhibicions de Rho, a la Fira de Milà, va tancar les seves portes amb un èxit de visitants i d’expositors que confirma el creixent interès en aquest espai i els seus complements, segons van explicar els organitzadors del saló. Expobagno, que va oferir un ampli programa de seminaris al voltant de la tecnologia del bany i la sostenibilitat, va comptar amb el suport de les més capdavanteres companyies del sector. D’altra banda, un apartat destacat va ser el Showroom Stereo3D, un esdeveniment que va unir tecnologies tridimensionals i el màrqueting més innovador per canviar la imatge dels tradicionals muntatges dels salons d’exposició. La fira es va realitzar en el marc de la Mostra Convegno Expocomfort que, amb una periodicitat biennal, omple Milà dels productes i les tendències més avantguardistes en matèria d’instal.lacions, climatització i sostenibilitat. Així, un dels eixos centrals de tots els salons van ser les iniciatives Next Energy i Cap a la classe 2010.

100% design. londres........................23 - 26 setembre ‘10 ideas & pasiÓn. valència.............................28 set - 02 oct ‘10 Habitat. valència..............................28 set - 03 oct ‘10 baltic fUrnitUre. riga.......................30 set - 03 oct ‘10 tendence. praga..............................07 - 10 octubre ‘10 sUn. rimini..............................14 - 16 octubre ‘10 index. dubai..............................08 - 11 novembre ‘10

18 eben

eben 19

BREUS

I

espaIs D’aUtor

BREUS

I

espaIs D’aUtor

Unikman Jonathan Daifuku

Restaurant Arrop Francesc Rifé
Dissenyat per l’interiorista Francesc Rifé, el luxós restaurant Arrop de l’Hotel Palacio Marqués de Caro (València) és un exemple de senzillesa que aconsegueix mancomunar la tradició i l’avantguarda gastronòmica. De fet, el projecte va comptar des del principi amb la dificultat tècnica de conservar tres elements importants: la muralla del segle XVI, l’aljub i un arc gòtic del segle XVII. El repte de Francesc Rifé era integrar aquests elements tant en el conjunt de la modernitat de l’espai com a la cuina de Ricard Camarena –que dirigeix l’Arrop-. Rifé també va dissenyar un model únic de butaca per al restaurant: la butaca Arrop de Ziru, un moble de línies geomètriques i colors suaus i càlids. El restaurant en molt poc temps s’ha convertit en un dels grans reclams gastronòmics de la ciutat de València. Un indret que, com els llocs màgics, es troba mig amagat al cas antic de la ciutat.

La companyia Brautex va encarregar a l’arquitecte i interiorista Jonathan Daifuku el redisseny del seu local sabadellenc dedicat a la confecció de vestits per a home fets a mida. El nou espai va ser plantejat com un showroom i exposició de 42 metres quadrats que promou un nou model de negoci de sastreria de qualitat. Per aquest motiu, tant el concepte com la distribució de l’espai es va basar en la barreja de les línies modernes i la tradició del “fet a mida”. Segons Daifuku, el repte va ser crear una sensació d’ampladad, que s’aconsegueix amb una distribució

de planta disposada sobre un eix diagional a 45 graus. Amb això es pretén articular l’espai de forma que tampoc es vegi tot el que conté a primera vista. L’elecció de materials juga amb la innovació i la sostenibilitat: el terra és sintètic i els mobles pertanyen a la col.lecció “Ligna”. L’aparador te una retroprojecció multimèdia sobre Vikuit retallat en forma d’americana. Sobre aquest únic maniquí virtual apareixen multiplicitat d’americanes diferents, part d’una cinta que recull el procés de fabricació de teixits al llarg de la història.

Indià Sandra Soler Tona
Ubicada al centre de Torelló (Barcelona), la botiga Indià es dedicava a la venda de cafè, té i xocolata. Ls distribució del comerç es va pensar per facilitar la circulació del client per l’espai. Mentre que les xocolates s’exposaven a la illa central, es va situar un mural a la part porterior per als lactis. La interiorista Sandra Soler Tona de l’estudi Mésdisseny va emprar vinils amb grans imatges de cafè que servien per amagar el bany, mentre que el terra es va recobrir de Microciment de Topcret. Els materials emprats eren càlids i naturals, com la fusta de roure macís color noguera dels mobles. Sandra Soler també va imprimir el to natural en el sostre de pladur recobert de fibres de bambú i les làmpades fetes amb la mateixa matèria.
20 eben eben 21

BREUS

I

espaIs D’aUtor

BREUS

I

espaIs D’aUtor

Komoto, taverna nikkei Sandra Tarruella
Dues nacions fusionades en plats i estètica. Komomoto de Grup Tragaluz és una nova taberna nikkei ubicada al cosmopolita barri del Born de Barcelona que ofereix gastronomia peruano-japonesa. L’espai de 210 metres quadrats ha estat reformat per l’interiorista Sandra Tarruella a partir de l’antic restaurant El Japonés de Princesa, del que s’ha mantingut la distribució. El nou establiment incorpora elements com una barra de cocktails i sushi, o una gran paret on els clients poden penjar les seves fotografies, dibuixos o notes. Els grans finestrals a doble alçada potencien la comunicació amb l’exterior, degut a que el local està ubicat 90 centímetres per sota del nivell del carrer. La idea de restaurant informal o taberna s’ha plasmat en l’ utilització de materials senzills com els taulons de fusta i pedra natural, però també en altres detalls com els coixins de teles recuperades de ponxos peruans o una il.luminació de bombetes penjades a diferents alçades. Entre els treballs d’aquesta prolífica interiorista destaquen: la Sala Mon Key Club (Barcelona, 2009), El Bar Tomate (Madrid, 2009), Bar Lobo (Barcelona 2008)i Restaurant la Xina (Barcelona, 2008), etc.

Betulla Store Carola Vannini
La botiga Betulla és un ampli espai on moda i arquitectura es troben a Roma, la ciutat eterna. Roba, colors i materials es fonen per crear una atmosfera màgica que ens recorda a les illes del nord d’Europa. El concret gris i la fusta que cobreixen el mur contrasten amb la blancor del terra. Les robes estan penjades en una estructura metàl.lica i semblen escultures emfatitzades per la textura dels murs. Un territori inexplorat, com trobar un castell de gel ornamentat amb mobiliari barroc, làmpades d’aranya i cortinatges en colors terrossos. L’arquitecte Carola Vannini ha reflectit en el disseny de Betulla la seva habilitat per evocar emocions sense perdre la funcionalitat.

Mamon Architects Aqua Creations
Aqua Creations Lighting&Furniture Atelier ha inaugurat recentment el seu primer showroom a la zona més elegant de Tel Aviv. Situada a la reconeguda Hayarkon Street, la ‘flagship store’ es caracteritza per la lluminositat com un reflex dels seus productes, làmpades vaporoses, talment oníriques de la marca Aqua. Dissenyat per Mamon Architects, el showroom segueix la línia dels projectes elaborats per l’estudi: ús de materials naturals en parets i decoracions de sostres. Els seus creadors han aconseguit imprimir contemporaneïtat, gràcies a l’original disposició del logo del marca com una silueta marcada per barres d’alumini a les finestres. Un toc modern que contrasta amb la rusticitat dels interiors i posa l’accent en la innovació de les col.leccions d’Aqua Creations, com la nova Apaya Collection.
Si voleu publicar projectes en aquest apartat de la revista, envieu fotografies de la intervenció en alta resolució i una memòria descriptiva a lavinia@edicionslavinia.cat
eben 23

Seu Mateograssi Studio Prada
Amb motiu del 130 aniversari de la companyia, Mateograssi obrirà les portes de la seva nova seu a via Montegrappa (Giussano), en una àrea industrial prop de Milà. El projecte, que es va encarregar a l’estudi d’arquitectura de Piero Lissoni, consta d’una àrea de 20.000 metres quadrats dels que més de la meitat estan dedicats a producció i 1.000 metres destinats a showroom. Consisteix en quatre mòduls que s’entrecreuen a partir d’un mur negre de ‘concret reforçat0’. La companyia italiana ha volgut apostar per l’ecologia amb la inclusió de panells fotovoltaics. Sostinguts per unes primes columnes, els volums es caracteritzen per considerables variacions, mentre que l’estructura està elaborada en acer.
22 eben

BREUS

I

art I eXposIcIons

L’obra de l’artista txec Frantisec Kupka s’exposa fins al 25 d’abril al Museu Picasso de Màlaga
La personalíssima obra de l’artista txec Frantisek Kupka (1871 – 1957) s’exhibeix fins al 25 d’abril al Museu Picasso de Màlaga. L’exposició incidirà en les aportacions d’aquest artista que ocupa un lloc rellevant en la història de l’art modern: des de la fusió dels motius ‘fin-de-siècle austríacs fins al seu particular interès pel moviment i l’abstracció. Prop de noranta obres entre olis, dibuixos, ‘gouaches’ i gravats que provenen dels fons que el Centre Georges Pompidou posseeix d’aquest artista txec, en gran part legats als anys 1959 i 1963 per Eugéne Kupka, vídua del pintor.

Glòria Cot Artista plàstica gloriacot@terra.es

Crear, per a què crear?
L’obra plàstica sembla fútil, fins i tot hi ha qui no les sap distingir dels “souvenirs” o altres factures o manufactures que tenen la gràcia o desgràcia de fer-se veure. Per això cal insistir que allò singular i inherent a l’art no és en si mateix el fenomen comunicacional. L’objecte que sota el nom de recordatori, pretén servir d’enllaç entre la cosa i l’experiència, comporta a més una visió, encara que simplista, d’una cultura, d’un país, d’una gent, i per tant, comunica, és a dir, entra en perfecta harmonia amb els tòpics comuns. El procés creatiu en té molt poc de comú. I això és curiós, perquè la creativitat és precisament el que ens distingeix com a humans, és a dir, que hauria de ser, com el sentit que en porta el nom, molt més comú. Si la capacitat creativa no tingués un interès explícit en el desenvolupament i la supervivència humanes, l’art no existiria. Si bé la creativitat no és una habilitat específica de la praxis artística, podríem dir que és en l’art on l’expressió creativa adquireix una dimensió rellevant. L’art és un banc de proves per a desenvolupar l’esperit creatiu. Però, quin interès té l’art i la creativitat per a l’espècie? La ment amb capacitat per a dissenyar respostes múltiples és una ment adaptada al canvi, que no s’entossudeix en una manera única de visualitzar el món; una ment amb més resistència a l’estrès i més capacitada per trobar sortides a situacions crítiques. La nostra espècie ha optat per una manera d’avançar col. lectivament i, ho han fet a través de l’especialització. L’art i els artistes han tingut el seu paper, ara en nom d’una socialització que tendeix a l’heterofòbia, hi ha una demanda perquè l’artista s’ocupi de tot menys de crear. Tal volta, a algú interessi que comencem a ser menys capaços de trobar alternatives.

El mexicà Mario García-Torres reflexiona sobre les formes de l’art en la seva primera exhibició a l’estat
Fer art a partir de l’estudi de l’art mateix; això és el que fa l’artista mexicà Mario García Torres en l’exposició “Mario García Torres. ¿Alguna vez has visto la nieve caer?”, que tindrà lloc al Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofía fins al 25 de maig. Una reflexió al voltant de la forma cóm visitem els museus i la tasca del creador en el marc de la societat. L’exhibició coincidirà amb la fira ARCO, que aquest any està dedicada a Los Ángeles, on resideix Torres. En dos espais diferents de les antigues carboneres de l’Edifici Sabatini, el mexicà ha creat dues instal.lacions. La primera consta de projecció de diapositives acompanyades d’una veu en ‘off’ que relata l’obertura del One Hotel de Kabul als anys setanta per Alighiero Boetti. L’altre instal.lació de García-Torres és Share-E Nau Wondering – A fim treatment (2006), basada en una història sobre una fictícia correspondència entre l’artista i Alighiero Boetti.

Una exposició fotogràfica recull dues mirades sobre la Rambla de Barcelona com icona de ciutat
Hi ha indrets amb ànima, que inspiren multiplicitat de visions i sentiments, i la Rambla és un d’ells. Els fotògrafs Jordi Bernado i Massimo Vitali presenten “La Rambla.IN/ OUT, un retrat de Barcelona a partir d’una de les grans icones de la ciutat. Aquesta crònica fotogràfica a dues mans, que acollirà l’espai d’Arts Santa Mònica fins al proper 27 de juny, pretén reflexionar sobre l’arquitectura, l’ urbanisme i la transformació de la ciutat contemporània en la nova era global. Mentre que Bernardo s’endinsa en els interiors dels edificis, l’òptica de Vitali retrata el rostre públic de la Rambla.
24 eben

Són dues maneres de mirar, dues cares d’un mateix espai físic, alhora símbol de ciutat.

eben 25

TENDÈNCIES

I

PFC EINA

TENDÈNCIES

I

PFC EINA

Interiors en moviment
PFC EINA
els Projectes de Fi de carrera de l’escola eina destaquen per la seva multi funció i l’exaltació del moviment com una de les tendències de futur dels espais arquitectònics: “tot flueix”, va dir Heràclit, i les noves fornades d’interioristes plantegen espais funcionals, que recuperen la història i la transformen adaptada a altres usos, alhora canviants. el moviment pot ser aplicat a contextos geogràfics complexos on les escoles mòbils portin l’educació a tots els indrets de països en vies de desenvolupament, o recolzant les noves formes de vida on el vehicle es transforma en la llar, com vagons d’un tren que avancen pels camins del nou urbanisme al marge de la superpoblació de la ciutat Bodega i centre enològic Leticia Vazquez
La viticultura i el paisatge es donen de la mà en aquest projecte de bodega rural i centre d’estudis enològics situat Galícia. La proposta de l’alumna de l’escola EINA Letícia Álvarez consisteix en transformar una vivenda rural gallega en una petita bodega de producció de vi negre, que a més serveixi per promocionar la cultura del vi del municipi de Baltar (Ourense). El projecte parteix de la rehabilitació de la casa rural mantenint els elements històrics i el seu caire tradicional, alhora que sumant un ús industrial i de producció. Un dels objectius de la proposta és crear dos recorreguts independents: un dirigit als treballadors a la planta baixa, i un altre per als visitants, a la primera planta, mitjançant un element connector, una passarel.la que permet als visitants accedir a les zones de producció de la bodega- D’aquesta manera els treballadors poden realitzar les seves activitats sense veure’s condicionats per les visites d’estudiants i turistes.
26 eben

Vagó de tren Nicolas Miguel
Els problemes de l’hàbitat i les solucions de mobilitat són els focus de reflexió de Nicolàs Miguel. El projecte aposta per un nou format de vivenda que beu de la cultura nord-americana de l’auto caravana i les pràctiques nòmades associades al tren o als fenòmens més moderns com les comunes a les ciutats de Berlin i San Francisco. En aquest sentit, el vagó de tren que segueix el camí marcat pels rails és un referent directe amb constants canvis de perspectives, vistes, colors i textures. Una proposta d’interiorisme que ens retorna a l’essència nòmada de la que la societat actual ha defugit en pro del sedentarisme i la hiper massificació. Alhora potencia amb els seus interiors clars, petits però diàfans, un gust per l’estil de vida pausat: tot es desenvolupa sense preses, sense contemplar el trànsit o meditar sobre l’experiència. Un prototip de vivenda que s’ajusta a les tendències arquitectòniques on tot flueix, com el cabdal d’un riu.

Escola Mòbil Natalia Priwin
El projecte consisteix en crear un espai mòbil per l’educació dirigit a les escoles rurals en països en vies de desenvolupament. L’objectiu és reduir la disparitat d’oportunitats educatives i, indirectament, les disparitats econòmiques, i aconseguir que les escoles puguin ésser més flexibles i adaptables a les necessitats del context local i els estudiants. L’element clau de la proposta és aquest concepte “híbrid”, on es sumen el ‘container’, l’aula, el taller i la sala de projecció; las ‘box1’, la biblioteca i internet; i la ‘box2’, el sanitari i una altra biblioteca. D’altra banda, les peces encarregades de resoldre l’articulació de les plataformes dins de l’estructura fixa són corrioles, mecanismes hidràulics i de gas. Finalment, l’Escola Mòbil disposa d’una lona que es superposa a l’estructura. En la realització del projecte es parteix del convenciment de que els espais han d’interactuar de manera que es percebin més com una circumstància que com un objecte.
eben 27

INTERIORS PÚBLICS

I

XXX

INTERIORS PÚBLICS I vitrahaus

Un showroom a escala domèstica
Una petita ciutat apilada i alhora un circuit laberíntic que uneix dos móns formals; així és VitraHaus. El showroom creat pels arquitectes suïssos Herzog i De Meuron per a Vitra solapa espais i mostra al visitant les col•leccions de disseny de la marca alemanya.

I

magini’s una dotzena de cases tradicionals, amb la seva teulada a dues aigües i aquell regust clàssic de les seves formes. Ara agafi mentalment les cases i col.loqui-les desordenadament una sobre l’altre, superposant-les en un total de cinc nivells. Creï després passadissos i escales geomètriques entre els nivells que es superposen; ompli l’espai del mobiliari per a la llar més avantguardista i agiti el cocktail. El resultat és VitraHaus, un espai d’exhibició de les darreres col.leccions de mobiliari per a la llar de Vitra, que la companyia ha instal.lat al Vitra Campus a la localitat alemanya de Weil am Rhein. El disseny va ser un encàrrec de Vitra als arquitectes suïsos Jacques i Pierre De Meuron,

que es van voler allunyar en la seva creació de la típica atmosfera neutral d’un hall d’exhibició o d’un museu per imprimir un caràcter de vivenda privada. El motiu de les obres, que Vitra volia que quedés palès en el disseny, va ser el llançament de la Home Collection de Vitra, una col. lecció que s’apartava del mobiliari d’oficina per arribar a clients individuals interessats en el disseny. A més, la companyia pretenia convertir el VitraHaus en l’emblema del seu campus; de fet, l’edifici es troba a la part nord de la finca, a prop del Vitra Design Museu de Frank Gehry (1989) i el pavelló de conferències de Tadap Ando (1993). El arquitectes es van apropar a la idea de
eben 29

28 eben

INTERIORS PÚBLICS I vitrahaus

INTERIORS PÚBLICS

I

XXX

L’ exterior està estucat d’antracita i les façanes són per al nord de vidre, mentre que al costat contrari s’ha instal.lat una terrassa amb vistes a Basilea.

casa formada per cinc superfícies i les proporcions de cada sala i espai evoquen situacions familiars i de connotacions quotidianes, el que Herzog i De Meuron denominen “escala domèstica”. Cadascuna de les dotze cases, que es superposen i corresponen en conjunt a un únic espai de prestació, s’ha concebut com un element abstracte, donant la sensació de que surten directament d’una premsa d’extrusió. Accentuen aquesta impressió les façanes, majoritàriament de vidre, i els cantons prominents de 15 metres resultat de la superposició dels cinc nivells. Així, els terres penetren a la façana del nivell inferior, conformant un conjunt tridimensional, apilant les cases

d’una forma aparentment caòtica, com si acabés de passar un tornado. D’altra banda, el color antracita de l’arrebossat exterior confereix una imatge unitària al conjunt, vinculant l’edifici a la resta de construccions i els voltants de la finca. VitraHaus actua també com una metàfora en vertical del Campus, on la plaça central està emmarcada pels cinc edificis: la sala de conferències, la sala d’exposicions per a les col. leccions de cadires del Vitra Design Museums i el conjunt format pel Vitra Design Museum Shop, el vestíbul amb la recepció i una cafeteria amb terrassa exterior. Si bé la complexitat exterior de VitraHaus omple d’una emoció profunda els seus visieben 31

30 eben

INTERIORS PÚBLICS

I

vitrahaus

INTERIORS PÚBLICS

I

vitrahaus

tants, els seus interiors laberíntics els fan perdre en un onirisme terrenal, on disseny i espais que s’entrecreuen són els protagonistes. Aquesta confusió planificada s’aconsegueix, ja no per la intersecció angular de les cases, sinó per un altre concepte geomètric. Les escales s’han integrat en volums orgànics onejants que penetren com cucs en els diferents nivells. Un efecte que, per moments, deixa constància de la captivadora relació visual entre les diferents cases i, d’altres, impel.leix la visió. Els espais interiors s’han mantingut en color blanc, cedint tot el prota

Les dotze cases es superposen en cinc nivells connectats, i els terres penetren a la façana del nivell inferior conformant un conjunt tridimensional aparentment caòtic que sembla enlairar-se
gonisme al mobiliari en exhibició. La visita comença en el quart pis, al que s’accedeix per un ascensor. La façana nord és de vidre i hom pot gaudir de les vistes exquisides de la colina de Tüllinger, mentre que, pel costat contrari, s’obté una panoràmica de la ciutat de Basilea des de la gran terrassa. És per mitjà de la contemplació de les vistes, quan el visitant comprèn la calculada disposició d’aquest aparent caos de superposicions de vivendes, cadascuna redirigida a un punt en l’horitzó. L’immoble té, a més, unes dimensions de 57 metres de longitud, 54 metres d’ample i 21,30 metres d’alt, que imprimeixen la sensació d’estar allunyat de terra. Les percepcions es magnifiquen, canvia la imatge constantment: De dia, VitraHaus s’obre al paisatge; de nit, en mig de la foscor, la llum interior dilueix l’exterior, i els espais s’obren convertint les façanes de vidre en vitrines d’un contingut copsador. Cal destacar la virtut arquitectònica dels seus creadors que, a més, creuen interior i exterior, com si es tractés de dos móns formals: l’ortogonal -poligonal visible des de l’exterior i l’orgànic de l’interior - “el món secret” al que
eben 33

Interiors i exteriors es creuen: l’octogonal-poligonal visible des de l’exterior i els interiors de formes orgàniques i colors blancs

32 eben

INTERIORS PÚBLICS

I

vitrahaus

INTERIORS PÚBLICS

I

vitrahaus

es refereixen Herzog i De Meuron-. Durant el recorregut, els visitants caminen pels cinc nivells d’exhibició de l’univers Vitra per tornar altrament al punt de partida. Novament, els arquitectes suïssos han unit en una mateixa obra dos dels seus temes recurrents: la casa original i el solapament. Ambdós conceptes es poden percebre en altres projectes de l’estudi com és la Torre Jenga, un descomunal edifici situat a Nova York que consta de 57 plantes apilades i un total de 145 vivendes al seu interior.

Un altre edifici destacat de l’estudi és la seu de l’empresa Roche a Basel, que pretén convertir-se en el gratacel més alt de Suïssa. La torre té una forma helicoïdal estructurada al voltant buits i desplaçaments de plantes.
Fotografies: Iwan Baan. Entrada d’article: Leon Chew

VitraHaus té una vista diürna i una nocturna: de dia es pot gaudir del paisatge que l’envolta; de nit les façanes de vidre fan l’efecte de vitrines on les formes es dilueixen en la foscor

HERZOG&DE MEURON Jacques Herzog i Pierre De Meuron van néixer a Basilea al 1950 i van cursar estudis d’Arquitectura a l’Institut Federal de Tecnologia Zúrich (ETH Zürich) de 1970 a 1975. Tres anys més tard van fundar el seu propi estudi des d’on han realitzat obres tan conegudes com el Dominus Winery a Napa Valley (1998); el Tate Modern London (2000); Prada Epicenter Tokyo (2003) o l’Estadi Nacional per als Jocs Olímpics de 2008 a Beijing (2007), entre altres. Des de 1994, Herzog i De Meron són professors visitants de la Harvard University i catedràtics al ETH Zürich, on van cofundar el ETH Studio Basel -Contemporary City Institute. Al 2001 van rebre el prestigiós Pritzker Architecture Prize, i el Praemium Imperiale al 2007.
www.hdm.walkerart.org

34 eben

eben 35

INTERIORS PRIVATS

I

hiLLEr rEsiDENCE

Hiller Residence: el toc Lloyd Wright
Amb tota l’essència de la Fallingwater de Frank Lloyd Wright, aquesta casa dels anys 50 situada als boscos de Colorado va ser un encàrrec de la pintora Ruth Hiller a l’arquitecte Michel P. Johnson, un dels talents històrics de l’arquitectura racionalista nord-americana

F

rank Lloyd Wright va dir que l’arquitectura és la vida que pren forma, el document més sincer de la vida tal i com sempre ha estat viscuda. Una màxima que l’arquitecte nord-americà Michael P. Johnson imprimeix de forma ineludible a cada obra, i la Hill Residence és un bon exemple. Els orígens d’aquest projecte tenen tot el gust de la històries romàntiques: una artista anomenada Ruth Hiller es va enamorar d’una casa dels anys 50 del passat segle ubicada als boscos de Colorado, i al moment va decidir fer d’aquesta la seva llar i el seu taller. Va encarregar a l’estudi de Michel P. Johnson un nou disseny de vivenda que aconseguís ser contemporània i minimalista a la vegada que

ètica amb el medi ambient i integrada en el paratge on estava situada. “Va ser com tirar a terra un castell de naips i recol·locar carta per carta fins aconseguir un nou indret”, explicà Johnson. La casa té 154,2 metres quadrats i està formada per dues plantes i un soterrani on la Ruth va instal·lar el seu estudi. Pot sorprendre que decidís ubicar el seu lloc de treball a unes golfes, sobre tot, tenint en compte la importància que té la llum per un artista, però aquest va ser un dels primers reptes de l’arquitecte qui, amb gran mestratge, va crear la il.lusió de llum natural amb la disposició d’elements luminotècnics en una elevació oest del soterrani; un espai que sembla estar solejat a tota hora del dia.
eben 37

36 eben

INTERIORS PRIVATS

I

hiLLEr rEsiDENCE

INTERIORS PRIVATS

I

hiLLEr rEsiDENCE

La casa està formada per dos pisos i un soterrani on la Ruth Hiller va ubicar el seu taller de pintura, amb la incorporació de llums que imiten la naturalitat

La planta baixa es va pensar com a zona comú on es van instal.lar dues suites, l’entrada i un altre espai ample per a reunions informals. Però el que més crida l’atenció i és el gran encant de la casa i una l’empremta de l’arquitectura de Johnson és la part superior, que sembla levitar sobre el bosc. En aquest segon pis, que rep tota la llum natural sobrevolant la copa dels arbres i gràcies al gran finestral que cobreix la paret frontal, es van crear el living room, el menjador i la cuina. Aquest és el detall que ens descobreix la força inspiracional que va rebre l’arquitecte del seu mestre Frank Lloyd Wright, ja que la Hill Residence beu directament de la Fallingwater (Casa sobre la Cascada), a la vegada que té

també lleugers tocs que ens recorden la Farnsworth House de Mies van der Rohe i la Lovell Beach House de Rudolph Schindler. Tres arquitectes fetitxes de l’imaginari de Johnson, que van saber trencar amb la tradició i afegir nous materials, formes i proporcions. També en l’ús de materials, Michael P. Johnson dóna el seu toc personal, ja que, a banda de les fustes lacades i els acabats que sumen rusticitat i modernitat, destaca l’ utilització de teules de porcellana (44.5 cm x 44,5 cm). Un material amb el que Johnson ha treballat en altres dels seus projectes com la Ellworth Residence (2008), una casa rectangular i galeria d’art ubicada al bell mig del desert i on es va tornar a emprar la teula de porcellana
eben 39

38 eben

INTERIORS PRIVATS

I

hiLLEr rEsiDENCE

INTERIORS PRIVATS

I

hiLLEr rEsiDENCE

per recobrir la superfície interior. “L’ús de porcellana no és merament ornamental sinó que la fem servir com element constructiu. Són teules de gran format, que funcionen com a plataforma per al mobiliari modern i ajuden a ressaltar el treball artístic present en els projectes arquitectònics”, assenyalà Johnson, qui va destacar les qualitats de durabilitat i resistència del material – proporcionats per la marca italiana Refin Ceramiche, en aquest cas -. A més es va mantenir la uniformitat del color de les teules en tot l’espai, potenciant la sensació de fluir de d’habitació en habitació. En el cas de la Bradley Residence, Johnson maximitza l’emoció de continuum arquitectura – vida emprant elements reciclats en la seva construcció. Mentre que la Yoder/Doornbos Residence és el fantasma de Lloyd Wright que retorna a la vida i que és tot el contrari de la “gran mediocritat” amb el que el mestre es referia a l’arquitectura convencional. Aquest

una constant a l’obra de Michael P. Johnson és l’ús de porcellana ceràmica pels interiors, gràcies a la seva durabilitat i resistència
últim té en comú amb Hiller Residence el segon nivell que levita, que sobrevola el penyasegat com si el seu propietari estigués molt per sobre del món en que viu, més enllà de les seves normes, dels seus dictats. Per a Micheal P. Johnson, a l’igual que per a molts dels seus referents, com Goff o Louis Henry Sullivan, la claredat de les formes simple que s’han d’emprar en arquitectura neix de l’expressió de la creativitat individual i no d’un exercici acadèmic. Un pensament fruit de la comunió conceptual de l’artista, qui barreja arquitectura amb filosofia, matemàtica, art... per crear cases que es fonguin, que respirin com pulmons i alhora escultures altives que contemplen la ciutat quasi bé tocant el cel. Si l’arquitectura és vida, com deia Lloyd Wright, la Hiller Residence és un fragment d’eternitat.
Fotografies: Bill Timmerman
40 eben eben 41

Els interiors són diàfans i hi ha una continuitat cromàtica que fa fluir els espais en tonalitats clares

MicHaEl p. jOHNsON Un arquitecte fet a si mateix, en Michael P. Johnson va començar la seva carrera a l’època escolar, quan es va incorporar com a jove aprenent en diversos estudis d’arquitectura. Va treballar en petites firmes des de 1957 a 1960, i es va unir a l’estudi de William P. Wenzler i Associats a Wisconsin. Va treballar durant deu anys en altres firmes, mentre cursava classes de filosofia, teologia i matemàtiques a la Universitat de Marquette i a la Universitat de Wisconisn / Milwaukee. Als 29 anys es va moure per la seva banda a Milwaukee, malgrat que degut al provincià clima cultural de part de l’estat va haver de marxar a Arizona al 1976. Ara, als 71 anys, Michael P. Johnson continua practicant arquitectura i dirigeix la seva firma.
www.mpjstudio.com

ESPAIS EFÍMERS

I

LEs trOYENs

Les Troyens: escenografia ‘SCI FI’ a l’òpera de Berlioz

La Fura dels Baus va estrenar el passat octubre al Palau de les Arts Reina Sofia de València Les Troyens. L’obra reinterpreta en un entorn a cavall entre el mite i la ciència ficció la “Grand Opéra” d’Héctor Berlioz. Un cavall de Troia mecànic que es transforma en nau espacial o accelerador de partícules, descendents dels grecs clàssics que viatgen al planeta Mart a implantar una nova civilització... El particular llenguatge furer, juntament amb el mestratge de l’escenògraf Roland Olberter, uneix passat i futur en una obra eterna
42 eben

“E

ls troians són virus que penetren dins del nostre sistema operatiu destruint tota la informació”. Així defineix el director escènic de la Fura dels Baus, Carlus Padrissa, l’òpera d’Héctor Berlioz que es va estrenar a l’octubre de 2009 al Palau de les Arts Reina Sofia de València. Una adaptació genial i futurista que plasma amb llenguatge “furer” el relat de la guerra de Troia de l’Eneida de Virgili, versionat per Berlioz i reversionat per la transgressora mirada de la companyia catalana. En més de cinc hores d’epopeia, l’obra dirigida per Padrissa ens desvetlla un entorn entre la llegenda i els hipotètics finals apocalíptics i futuristes de la humanitat. Per aquest

motiu, la Fura ha comptat, com ja ve fent des de fa més de vint anys, amb la col.laboració de l’escenògraf Roland Olbeter i les seves instal . lacions en moviment. Aquest constructor naval i violinista, geni de la robòtica aplicada al teatre i la música, va dissenyar els elements més sorprenents de l’ópera: el magestuós cavall de Troia de 8 metres i la nau espacial, que alhora és un accelerador de partícules. Com queda palès a l’obra de Virgili, la primera part de l’òpera ens parla del final d’una guerra entre troains i grecs, quan aquests últims s’amaguen a dins d’un gegant cavall de fusta fingint que és un REGAL per al poble teòricament vencedor, i així traspassar

les muralles del poble troià i vèncer a l’enemic. Segons l’escenògraf, aquest concepte de “present entregat”, de “joia brillant que és regalada”, es manifesta en el disseny del cavall. “El vam pensar com si fos un Kinder Sorpresa”, explica. Olberter assegura que en el disseny del cavall va poder treballar amb suma llibertat, degut als molts anys de col. laboració amb Padrissa i a compartir “el mateix tipus de personalitat”. És per aquest motiu que va poder esbossar el disseny del cavall des de Barcelona i en qüestió de pocs mesos se’l va portar a València per extreure les maquetes i, finalment, a Varsòvia, on es va acabar de desenvolupar a la seu d’un dels seus coproductors, el Teatre Wielki
eben 43

ESPAIS EFÍMERS

I

LEs trOYENs

ESPAIS EFÍMERS

I

LEs trOYENs

(Opera Narodowa)de Varsòvia. Roland Olbeter va voler crear amb el cavall una peça que es pogués transformar en moltes altres. “Són instal.lacions interactives que participen de canvis contant i provoquen una comunicació, un llenguatge compartit entre l’actor i la màquina”. D’aquesta manera, els grecs s’introdueixen en el cavall, el desfan i, en el moment de l’atac a Troia, les peces separades romanen a l’escenari reconvertintse en altres elements -rodes que fan de llits, etc.-. Finalment, en la segona part de l’òpera, les peces del cavall serviran per construir un “accelerador de partícules” o nau espacial amb la que els supervivents de guerra decideixen viatjar al llunyà planeta Mart implantar una nova civilització. En aquest sentit, l’escenògraf es va fixar per a la confecció de les naus espacials en el prototip d’accelerador de partícules de Ginebra, amb el que s’especulava es podrà viatjar

El cavall de troia es desfà just despres de l’atac i les seves peces romanen a l’escenari com objectes fins a convertirse en naus espacials
en el temps. De fet, tant la recreació del cavall com de les naus espacials i la seva aplicació tecnològica, juntament amb les vídeo creacions futuristes de Franc Aleu, va tenir la dificultat de trobar l’equilibri entre la manera de pensar i entendre l’ópera talment classista i tradicional, i el component de ciència-ficció furer. “Quan s’introdueix tecnologia d’aquest tipus en un espectacle sempre has de filar molt prim per que l’artefacte no es mengi la història”, explica Olbeter. L’escenògraf alemany és el dissenyador de les principals peces de La Fura per al vaixell Naumon i ha participat a l’òpera Teatralogia de Wagner, a més de dirigir el seu propi concert per a quartet de corda, tambor i soprano d’Orlando Furiós! amb instruments totalment automatitzats. Actualment, Roland Olbeter prepara una versió dels Viatges de Gullivert on els actor també seran titelles, per÷o no la veurem fins al proper any.
eben 45

La interactivitat d‘objectes escènics es bàsica per reflectir un món en canvi, mentre que la música es manté sense modificacions, creant un ‘etern’ creatiu.

44 eben

ALTRES MANERES DE VIURE

I

hutONG BuBBLE

Coexistència de passat i futur
‘Canviar-ho tot per a que tot resti igual’. Aquesta és una de les màximes de ‘Hutong Bubble’, un dels projectes per al futur Beijing de 2050 presentat pel jove arquitecte Ma Yasong. Bombolles metàl•liques que s’estenen com aliens sobre el casc antic de Beijing.

T

ot és mutable excepte la immutabilitat, diu el camí del Tao, l’antiga filosofia xinesa. A cavall entre les tradicions mil. lenàries i l’avenç dels nous temps, l’Imperi del Sol Naixent cerca el ying i el yang en totes les seves formes, inclòs l’ urbanisme. Tanmateix, la massificació que està vivint el país més poblat del món, i el que més expectatives de creixement albira, posa en perill molts dels seus santuaris de tradició, els petits barris antics, que s’han convertit en contenidors d’éssers humans i parcs temàtics per a turistes. Un bon exemple d’això són el ‘hutongs’ de Beijing, un entramat de carrerons laberíntics que es troben al casc antic de la ciutat i que van ser construïts durant

les dinasties Yuang, Ming i Qing. L’arquitecte Ma Yansong, una de les joves promeses de l’arquitectura xinesa, va presentar amb motiu de Beijing 2050 un dels projectes més novadors en l’àmbit de la rehabilitació urbanística dels vells barris degradats: el ‘Hutong Bubble’. Bombolles d’acer inoxidable que s’adapten a l’estructura de maó i fusta de les belles cases del huntong de Beijing, facilitant nous espais per a la vivenda. De fet, el sentit del projecte és facilitar als propietaris de les cases un bany i un jardí propi, ja que aquests barris antics es basen en una forma de vida comunal amb un bany comunitari pels diversos veïns fora del domicili i també jardins comuns. D’aquesta manera, ‘Hutong Bubble’ ocupa
eben 47

46 eben

ALTRES MANERES DE VIURE

I

hutONG BuBBLE

ALTRES MANERES DE VIURE

I

hutONG BuBBLE

l’espai d’un bany interior adossat a la planta baixa de la casa, que incorpora unes escales per les que accedir a la teulada de la mateixa, on s’instal.la un petit jardí o pati individual. A més, el seu revestiment exterior metàl.lic reflecteix els rústics contrastos del seu entorn, les velles cases, els paratges típics, les teulades antigues, la fusta, el maó, ... ‘Hutong Bubble’ exerceix, segons Ma Yansong, com a un imant, que atraurà nova població, activitats i recursos a aquests degradats barris i reactivarà el veïnat. “Aquestes intervencions es convertiran amb el temps de la llarga història de Beijing, formant membranes dintre del teixit urbà”,

L’objectiu del projecte es facilitar als propietaris de les vivendes un bany i un jardí propi, ja que aquests barris antics es basaven en una forma de vida comunal
assenyala l’arquitecte. El primer cop que l’equip de MAD Architects va presentar el projecte va ser a la Biennal d’Arquitectura de Venècia, i tres anys més tard va néixer el primer prototip al número 32 del casc antic de Beijing. Malgrat tenir els seus detractor que veuen en ‘Hutong Bubble’ un alien, un monstre que com un cuc metàl.lic sobresurt de les teulades, els arquitectes van plantejar aquesta estructura per tal de no demolir les antigues vivendes i poder mantenir l’encant del casc antic retornant la qualitat de vida als seus veïns. De fet, Yansong visualitza el futur com una multiplicitat de bombolles metamòrfiques que proveiran la comunitat local de les seves necessitats. L’arquitecte Ma Yansong també va imaginar dos escenaris més del Beijing del 2050: un parc públic amb zones verds a Tiananmen Square, la plaça de la revolució; i un majestuós edifici en forma de núvol en el futur centre de negocis de Beijing, envoltat per gratacels. Ambdos instal.lacions, juntament amb Hutong Bubble, demostrem com l-arquitectura pot innovar sempre al servei de la societat i el benestar.

Yansong visualitza el futur com una multiplicitat de bombolles metamorfiques que donaran servei un servei espacial a la comunitat.

MA YANSONG -MAD ARCHITECTS L’arquitecte xinès Ma Yasong és un dels fundadors de MAD Architects, un jove estudi d’arquitectura i disseny creat al 2003 a la ciutat de Beijing. Graduat a l’Escola d’Arquitectura de Yale al 2002 i guanyador del premi Samuel J.Fogelson Memorial a l’excel.lència del disseny, Ma Yasong va ser qualificat com el millor jove arquitecte de 2006 per la Architecture League New York. També ha estat professor de la Central Academy of Fine Arts de Beijing. Els seus treballs més coneguts són ‘Floating Island’ i ‘Absolute World’. El primer és un prototip per reconstruir la zona 0 de Nova York, que actualment es troba a la Chinese National Gallery. “Absolute World” és un edifici de 56 pisos situat a la ciutat de Mississauga (Canadà).
www.i-mad.com

El tub metàl.lic amaga un sanitari i unes escales que porten a la teulada, on es situa un petit jardí

48 eben

eben 49

CASES DEL MÓN

I

tOraJa

Els tongkonan de Toraja: camí al paradís
La regió de Toraja a Indonèsia és reconeguda pels seus sanguinaris rituals funeraris i per la seva arquitectura. Els torajans viuen als ‘tongkonan’, unes cases amb teulada corbada cap a dalt que són construïdes per tot el clan i passen de generació en generació

Q

uan Puang Matua, el Creador, va erigir el primer ‘tongkonan’ al Cel, el va construir sobre quatre blocs i el va cobrir amb tela indiana; després va ordenar construir una altra vivenda amb quatre potes de fusta i teulada de bambú i, en baixar a la Terra, elaborà una imitació del ‘tongkonan’ creat al cel i celebrà una gran festa cerimonial. Això és el que expliquen els ‘torajans’, els habitants de Toraja, una regió muntanyosa al sud de Sulawesi (Indonèsia). Les seves vivendes estan tan lligades a la tradició i a la immortalitat que els seus propietaris no poden ni comprar-les ni vendreles, i tot el clan ha de participar de la creació d’aquests ‘tongkonan’ (“asseure’s” en

torajà). Aquestes vivendes, juntament amb els seus ritus funeraris són el més típic de la regió. De fet, el que més sobta d’aquestes residències és la teulada, que es doblega en les seves puntes cap amunt. Hi ha moltes teories a voltes amb el significat de la seva forma i totes lligades al mites d’aquest poble: Hi ha qui diu que representa un vaixell ja que, d’acord a la llegenda, el Creador i els fundadors van arribar en vaixell a aquestes terres des del Delta de Mekong, al sud de la Xina. També es creu que la teulada simbolitza les banyes d’un búfal, considerat un animal sagrat pels torajans, perquè és l’encarregat de portar l’ànima dels difunts camí del paradís o Puya. Finalment, s’ha dit que es basen en
eben 51

50 eben

CASES DEL MÓN

I

XXXXXX

CASES DEL MÓN

I

tOraJa

les pregaries de l’Aluk to Dolo, la religió animista que molts practiquen des de temps immemorials. Històricament, els únics que tenien accés a als ‘tongkonan’ eren les famílies de la noblesa. Amb els anys, tant la mida de la teulada -amb la conseqüent reducció de l’espai interior -, com el nombre i colorit de les talles que ornamentaven els exteriors va servir per mostrar a la resta de vilatans el nivell aristocràtic de la família. De fet, totes les cases nobles o clans tenen una part de llegenda per justificar les seves riqueses i estatus, mentre que el poble planer viu en cabanyes de bambú sense ornamentar anomenades

Els ‘tongkonan’ destaquen per les grans teulades de bambú, que simbolitzen els vaixells dels ancestres o les banyes del búfal, l’animal sagrat amb que el difunt viatja al més enllà
‘banua’. Tanmateix, el nivell social associat al ‘tongkonan’ varia segons la zona de Toraja en la que ens trobem. D’altra banda, els panells tallats a l’exterior de la vivenda tenen motius florals i animals, i els noms d’aquestes imatges recorden la vida quotidiana: hi ha des de conreus de carbasses a crancs, búfals i plantes trepadores d’aigua que simbolitzen la fertilitat. El frontal de les cases sempre està presidit per un cap de búfal i hi ha talles de galls, que per als torajans són animals sagrats que fan de mediadors entre el paradis o la seva particular concepcio Cel i la Terra. Tots els ‘tongkonan’ estan orientats cap al Nord, ja que aquest punt cardinal està associat al Creador, Puang Matua. Mentre que el Sud de la vivenda representa el món dels esperits o Puya, l’est i oest les mans esquerra i dreta, o els deus i els ancestres de forma deïficada. La vivenda era el punt d’origen i final de la vida i, per això, els ritus funeraris també giren al seu voltant. Quan una persona mor, la seva família vetlla el cos a casa durant alguns dies, que es poden perllongar anys
52 eben

si no en tenen el capital necessari per procedir a la cerimònia d’enterrament. Durant aquest temps, el difunt restarà embolicat amb teles a sota del ‘tongkonan’ i el seu esperit, segons diuen, voltarà pel poblat a l’espera de l’últim adéu. El dia de la cerimònia es sacrificaran desenes de búfals i porcs, en un sanguinari cerimonial prop de la llar després del qual recolliran la sang dels animals i regalaran una part dels cadàvers als convidats. Segons el nivell social del difunt, el seu cos romandrà tota l’eternitat en un nínxol excavat a l’escarpada vessant d’una muntanya. La seva ànima ja haurà arribat al Puya a llums dun bufal per veure al gran Puang Matua. En el proper Eben parlarem de l’arquitectura funerària dels torajans.

A mida que han passat els anys els espais interiors s’han anat retallant per fer créixer la teulada, símbol de poder Fotografies: José Julio Castillo
eben 53

A L’ÚLTIMA

A L’ÚLTIMA

temper NoNa Not 55 I La taula de menjador del programa Temper, fabricada per Nona Not 55 SL en xapa de noguera, té unes mides de 90, 120, 140 i 160 cm x 90 cm. És apilable i modular i pot canviar d’orientació simulant diferents trames.

off Shore porro I Dissenyat per Piero Lissoni, les formes suaus i simples caracteritzen aquest nou programa format per quatre elements: calaixera de fusta cúbica, somier i capçal blancs neutrals- disponible en lacat brillant o mat -.

retoN atipico I L’art que es fa amb filferro. Les tauletes Reton d’Atipico estan dissenyades per Antonino Sciortino i consten de reixes planes amb variades formes i mides. La superfície és arrodonida o quadrada, i es troben en colors blanc, negre, gris clar i fosc.
54 eben

dueto 3 SmoNBarceLoNa I Una forma diferent de combinar el cotó i el fil de paper. Hanna Korvela sorprèn amb una catifa que aprofita el color natural del filat de paper que es tenyeix amb el negre i contrasta amb el cotó en color suaus i relleu.

tri-p foScariNi I Una làmpada de peu amb suport plegable en metall que es pot tancar ràpidament per transportar-la a qualsevol lloc. La pantalla es caracteritza pel xassís de malla elàstica.

horizoN fraNciSco cumeLLaS I Les ratlles i els colors naturals però intensos són els protagonistes de la catifa, que està fabricada en fil de paper i cotó i ha estat dissenyada per Ritva Puotila.
eben 55

A L’ÚLTIMA

A L’ÚLTIMA

Lui 6 frateLLi I Una col.lecció que reinterpreta l’estil americà dels anys seixanta i setanta per mitjà de les seves línies pures. Ave té una estructura d’acer cromat i polit.

S 411 thoNet I Creada per Jaume Tresserra, aquesta taula auxiliar rodona està elaborada en fusta de noguera clara i fosca i estructura d’acer inoxidable. Pilz té unes mides de 80 x 30 cm.

harry LigNe roSet I Creada per Eric Jordan, Harry està disponible amb potes llises o tubulars. El seu estil és atemporal i només el color groc avança l’agosarat plantejament estètic de Ligne Roset.

pLopp hay I Dissenyat per Oskar Zieta, The Plopp és un tamboret de ferro que pot ser alhora emprada com a escultura de tres potes. Està disponible en varietat de colors

La veLe video futura I Creada pel dissenyador Philip Michael Wolfson i elaborada en HI-MACS, una pedra acrílica de textura contemporània molt emprada en l’elaboració de mobiliari de tendència, Eruption va més enllà dels límits materials.
56 eben

preSSed gLaSS tom dixoN I Aquest nou disseny de Tom Dixon empra alguns dels bàsics i primitius materials i els imprimeix un toc de modernitat. Fetes a mà en vidre, les làmpades reflecteixen imperfeccions en el seu procés de fabricació que manifesta un toc retro.
eben 57

A L’ÚLTIMA

I

CUINES

A L’ÚLTIMA

I

CUINES

cryStaL ScavoLiNi I Amb les seves portes de cristall temperat i alumini, Crystal obre noves fronteres en matèria de funcionalitat i personalització de la cuina. Aquest model crea suggestius ambients que neixen dels seus acabats i propostes: els bancs snack, armaris, baixos, auxiliars i electrodomèstics. Algunes portes estan decorades amb serigrafies creades per Karim Rashid.

vareSe fagor I El nou model de cuina de Fagor està elaborat en polilaminat amb tirador integrat del mateix material, disponible en una variada gama de colors a escollir. A més, aquesta gama, juntament amb Nova Plus i Nova Silver, s’amplia en laminats amb tonalitats com la noguera, els tons morats i violacis, així com les estètiques amb textura en fusta. Interiors canviants en un espai com la cuina, en constant mutació, on Fagor imprimeix el confort, les últimes tecnologies i l’essència del plaer formal.
58 eben eben 59

A FONS

I

CEvISama 010

A FONS

I

CEvISama 010

CEVISAMA 010

civic 3d viveS Dins de les novetats de Cevisama, els grans protagonistes van ser els formats XXL, destinats a peces amb mides 60x120 cm. La sèrie Civic representa les últimes tendències de disseny per la seva aparença i textura similar al ciment. Un altre bon exemple de lús del XXL són les sèries Polinesia, Condor i Exedra de Vives.
60 eben

treverk marazzi Treverk està realitzat amb una nova fusta ceràmica de línies elegants de colors suaus i matisos contrastats. Disponible en sis tonalitats, Treverk de Marazzi presenta formats de grans dimensions -15x120 cm, 20x120 cm, 30x120 cm -, que permet aplicar infinites solucions de col.locació, to sobre to o en contrast.
eben 61

A FONS

I

CEvISama 010

A FONS

I

CEvISama 010

iridio apaviSa Basada en la unió de pedres semiprecioses, metalls i pedra, aquesta col.lecció destaca per l’aparença estètica i original del seu material. Està disponible en colors negre i gris, i formats 60x60 I 30x60 en acabat lappato (semi-polit). triaL decocer Les sanefes de la sèrie Trial estan fabricades en porcelànic, polides i rectificades. Disposa de gran varietat d’acabats, tant en colors plans, com amb relleus florals, d’alumini, etc. Disponible en els formats 3x40; 4x60; 15x60 i 17,6x60
62 eben

pLatiNum coSeNtiNo Una superfície de quars fabricada amb la tecnologia d’última generació, que està formada per quatre colors metal.litzats: Carbono, Steel, Chrome i Zirconium. La companyia va presentar a Cevisama altres sèries com Sensa, Prexury o Eco, etc. Soho decorativa Soho és elegància, versatilitat, disseny i avantguarda. Peces en gran diversitat de formats i malles de 30x30 cm amb tesel.les quadrades i decorades amb diferents relleus i textures. Soho disposa de dues games cromàtiques: Black&White i Interiors.

BLack keopS duNe Un nou producte de Dune que es basa en uns espectaculrs volums ceràmics en 30x60 centímetres. Cada peça té forma piramidal i en conjunt forma un relleu únic, versàtil i innovador. Keops està disponibles en color blanc i negre. veLiNa iNaLco Una nova sèrie d’Inalco en format 45x90centíemtres. La seva superfície presenta un lleuger relleu amb un suau reflex sentinat que la fa adaptable a qualsevol ambient. Velina està disponible en els color blanc, pedra, camel i negre.

LifeWaLL ceracaSa Un sistema que situa com a façana ventilada una àmplia gama d’espècies vegetals. La combinació amb ceràmica descontaminant de Ceracasa crea una simbiosi única de gran valor en la construcció ecoeficient. techLam Neo LevaNtiNa Una nova aposta en porcelànica juga amb els negres i els marrons i disposa d’una alta resistència a les esgarrapades. Les seves grans dimensions de 100x300 cm faciliten la ràpida col.locació i és perfecte per a projectes amb curts temps d’execució.
eben 63

A FONS

I

CEvISama 010

A FONS

I

CEvISama 010

LifeStoNe marmoLeS Serrat Centrades en el marbre gris de Pulpis, les noves sèries Lifestone de Serrat destaquen per la creació de peces úniques combinant tot tipos d’elements, com cristalls de swarovski o vidre. El resultat són noves sèries com Dimension, Tactile o A-testa. vaNiLLe i cafÉ compac La vainilla i el cafè són dos colors que desperten els sentits. Compac ha volguit completar la seva col. lecció de superfícies de quars amb aquesta nova apostació, a la que s’ha de sumar la millora tecnològica del seu teclat electrònic de control tàctil.
64 eben

SigNeS Natucer La sèrie recupera l’encant de la ceràmica tradicional i el combina amb formats contemporanis. Alternant peces i decoracions plenes de colors vius, volums atrevits i textures agradables, ens permet creat composicions que s’adapten a tots els espais. river StoNe oLiva terra Una línia de sanitaris i mobiliari de bany en pedra natural i fusta fossilitzada, que proposa materials i complements decoratius de màxima qualitat. River Stone amplia la seva gama amb tres sèries en revestiment i paviment, nous colors i combinacions.

Shira poaLgi Una col.lecció integrada per aigüeres sintètiques, elaborades amb tecnologia anti bactèries i material ecològic i sostenible. Shira es caracteritza per colors arriscats, màxim aprofitament d’espai i un fàcil manteniment. heBra tau ceramica Hebra és un paviment amb acabat textil que està disponible en tres versions: Llovizna, Orvallo i Japan. Els acabats simulen les gotes de pluja sobre el vidre d’una finestra, oferint un efecte fresc i de textura original.

greeN earth roca Un porcelànic rectificat en format 43x43 i disponible en colors terrossos i marrons. Green Earth està elaborada amb material reciclat en un 80% i és un nou concepte d’elegància que respecta el medi ambient i suma funcionalitat, estètica i ecologia. oNda BaSaLto greS de Breda Un revestiment ceràmic que destaca pel seu volum i textura, i que resulta perfecte per donar un estil desenfadat als espais. Destaca la combinació de tonalitats clares i fosques de la línia i el seu encertat degradat.
eben 65

DOSSIER

I

NovES tECNologIES

DOSSIER

I

NovES tECNologIES

NOVES TECNOLOGIES
apErIo aSSa abloy
www.tesa.es

l’aNÀlISI

El món a la punta dels dits
CamEra bl-C121 paNaSoNIC
www.panasonic.es

toUChSmart tm2 hEwlEtt paCkard
www.hp.com

Una tecnologia que permet la connexió sense cables de tancaments mecànics estàndards a un sistema de control d’accessos en ús a l’edifici. És un sistema que permet ésser integrat en altres plataformes que gestionen control d’accés on line, CCTV, intrussió o incendi, etc.

La nova càmera IP augmenta la seguretat de la llar gràcies a la seva detecció de moviment. Disposa de connexió LAN inalàmbrica i connector I/O extern. La BL-C121 permet enviar simultàniament imatges en format MPEG-4 i JPEG en tres resolucions i en tipologies diferents, afavorint la imatge en moviment i la claredat.

Grossor ultra fi i chasis d’alumini, la HP TouchSmart TM2 Notebook es transforma en pissarra digital amb un simple moviment. La seva pantalla multi tàctil permet fer zooms, rotacions i desplaçaments d’objectes. El teclat de mida completa i el seu tapís multi gestual permet crear continguts de forma intuïtiva.

S125I logItECh
www.logitech.es

xr 3d lg
www. es.lge.com

SCENarIo mCz
www.mcz.it

L’altaveu portàtil S125i permet transportar fàcilment el ‘dock’, amb un baix extra per quan es necessiti. Pot reproduir i carregar qualsevol model de iPod així com altres reproductors de música gràcies a l’entrada auxiliar de 3,5 mm. Amb menys de 500 grams, funciona amb corrent alterna o amb l’energia de la bateria a piles.

El primer projector de vídeo 3D Full HD del món amb una sola lent. CF3D es tracta d’un projector de vídeo portable i de qualitat d’imatge copsadora que ofereix lluminositat de 2.500 lúmens ANSI i un rati de contrast de 7.000:1. Utilitza tecnologies que ajuden al dispositiu a aconseguir una òptima visualització de colors i tonalitats.

Una xemeneia que és a la vegada una televisió. Scenery de MCZ té un elegant disseny amb acabat en negre ideal per entorns contemporanis. A més, la televisió pot ser connectada a Internet . El resultat de combinar el nou material ultra resistent Vivo 90 Wood amb una pantalla HD Loewe de 37 polsades LCD.

mIxEr zEyroN
www.zeyron.com

SImoN CIma SImoN
www.simon.es

SUrfaCESlab vICaIma
www.surfaceslab.com

Un sistema electrònic que substitueix les actuals aixetes mono comandament amb un procediment tàctil d’última generació. Un teclat disponible en diferents interfaces, col.locat sobre la superfície del sanitari controla el consum. MIXER ofereix solucions per a tres possibles escenaris: Premium, Contract i Extrem.
66 eben

Una caixa de terra circular amb mecanismes inclinats per a la connectivitat de veu, dades i multimèdia. La seva forma circular permet una integració natural a qualsevol espai i és fàcil d’instal.lar, ja que només és necessari alinear els centres. A més, el seu disseny circular dissimula les possibles imperfeccions d’alineació en envans.

Revolucionari en el mercat de l’inventariat ‘on line’, Surfaceslab és una superfície que permet que qualsevol objecte identificat amb una etiqueta RFID sigui controlat de forma fiable. Una solució que obre noves perspectives a la gestió de estocs, interacció amb consumidors i lectures ‘on line’, etcètera.

Va ser a principis de la dècada dels vuitanta quan van aparèixer els primers ordinadors amb tecnologia tàctil; clar que, llavors, es tractava d’una pantalla de tub de 9 polsades envoltada de transmissors i receptors infrarojos. Actualment, les pantalles tàctils d’última generació quasi bé semblen màgia: Consisteix en un cristall transparent on es situa una làmina que permet a l’usuari interactuar directament sobre la superfície emprant un projector per emetre la imatge sobre la pantalla digital. La tecnologia s’ha anat sofisticant i aplicant-se als més diversos aparells electrònics domèstics: telèfons, rentadores, televisors, forns... Ara ja no només parlem de ‘tàctil’, sinó que el concepte ‘multi tàctil’ aplicat a l’espai domèstic comença a ésser habitual. Ens referim a les pantalles ‘touchpad’ on es reconeixen múltiples punts de contacte, podent fer funcionar dues opcions de la pantalla de manera simultània. Trobem també els Tablet PC, aparells a cavall entre els ordinadors portàtils i els PDA de gran sensibilitat al tacte, i un ventall molt ampli de sistemes per a l’automatització, transmissió de dades i control de la llar. Uns dels aparells domòtics més intel .ligents del moment és el Nighter&Whice, un requadre de vidre de 8mm d’espessor que integra una pantalla LCD a color amb tecles soft. També ens referim a aixetes de cuina, com les de la companyia Delta, que compten amb un sistema ‘Touch 20 Technology’ amb la que és possible iniciar i parar el flux d’aigua tocant lleument la superfície de l’aixeta. L’última tecnologia també ha entrat a l’espai de bany. L’empresa italiana Stocco ha desenvolupat Stooco Maitre, un mirall de bany que disposa d’una pantalla i tecles tàctils amb les que es controla el iPod, a més de funció de baròmetre i termòmetre. També hi ha làmpades que s’encenen i s’apaguen al tacte de la seva base, controls domòtics quasi bé màgics, invisibles, i, fins i tot, accessoris -objectes de decoració i roba de banyiTouch...Tot un món per explorar que s’obre pas i es posiciona cada dia més en el nostre mercat. Per què no podem imaginar un demà on tota la llar sigui una gran pantalla on assenyalar amb els dits i fer realitat qualsevol anhel ?

la tecnologia tàctil es consolida en el món de la llar. Un món multi funcional, present en aixetes, miralls, forns o rentadores

eben 67

MONOGRÀFIC

I

CoNtraCt

MONOGRÀFIC

I

CoNtraCt

contract

Els ciutadans de l’estat espanyol som dels europeus que més hores passen a l’oficina, i és per aquest motiu que el ‘contract’ evoluciona creant espais de treball que uneixen confort i funcionalitat. Interiors divertits que es tornen cada vegada més afins als propis gustos de l’usuari sense perdre l’essència de la marca, butaques i escriptoris totalment ergonòmics i vivacitat de les formes que no perden mai la sobrietat que es necessita per poder concentrar-se en la feina. Acabarem veient l’oficina com una segona vivenda? O dubto, però ja que hem de treballar, al menys fem-ho bé

QuÓrum forma 5 Un programa de mobiliari amb vocació de transmetre lideratge en els espais de gerència. Els mobles Quórum, dissenyats per Josep Lluscà, transmetren equilibri, serenitat i caràcter. Es combinen materials nobles com l’acer i la fusta en acabats naturals com el roure, la noguera i l’eben, contrastats amb lacats en blanc o negre.

oficina

corto maLteSe capo d’opera Corto Maltese és una original col.lecció de mobiliari creada per Manuela Pelizzon i Silvano Pierdonà per a Capo d’Opera. Destaca per la seva visió clarament poètica del famós personatge de còmic il.lustrat per Hugo Pratt, el mariner Corto Maltese. Armaris, calaixeres i murals que dibuixats en blanc i negre amb la imatge del mariner, fumant el seu cigarret amb aire misteriós. Una bona mostra de com
68 eben

l’art és retroalimenta dels seus referents populars: l’interiorisme que beu ara del còmic i els seus personatges per crear interiors adaptats als gustos dels seus usuaris. Tanmateix, la col.lecció, que es presentarà aquest mes d’abril a la Fira del Moble de Milà, es manifesta com una continuació dins de la línia de la marca, que suma la representació a les formes.

moderN porro L’elogi del quadrat com a forma geomètrica i el moviment en l’espai. Aquestes són les dos claus del dissenyador Piero Lissoni, qui utilitza el HDS, un nou material que permet formar composicions. L’estructura modular es converteix en una interacció de formes i de matisos en colors pastissos, que contrasten les caixes amb les estructures i els frontals.

prèmiere areSLiNe Un sistema modular de butaques per auditoris dissenyat per Pininfarina, que permet un ús racional dels espais garantint excel.lents nivells de confort. El moviment sincronitza seient i respatller permetent la compactació de la butaca en espais reduïts, amb el resultat d’una gran llibertat de mobilitat entre les fileres. La butaca es pot plegar.
eben 69

MONOGRÀFIC

I

CoNtraCt

MONOGRÀFIC

I

CoNtraCt

contract

moduL jg La nova sèrie de taules modulars garanteix solucions en els àmbits d’oficina i col. lectivitats. S’ha incorporat una torre que té la doble funció de punt de recolzament i columna de passa cables, proveïda d’una separació interna per a les dades de veu i la tensió. Mòdul cobreix les necessitats d’espai tant en sales de juntes i direcció com espai de formació o debat.

tom forma 5 Concebuda per Francesc Rifé, l’estètica d’aquesta cadira destaca per la simplicitat de les formes i estructures i per la lleugeresa de la seva línia constructiva. Tom inclou cadires i butaques de respatller alt i baix, que ofereixen una imatge integral de l’espai moblat. Disposa de reposapeus i taules baixes per maximitzar el confort dels usuaris.

mh BordoNaBLe Dissenyats per Francesc Rifé, els mobles de la sèrie MH destaquen per la seva riquesa volumètrica, on la perfilaria permet dotar al programa de gran lleugeresa conjugada amb la resistència i solidesa dels seus blocs operatius. Es tracta d’un sistema funcional, on el monocromatisme aporta força visual fusionant elements horitzontals i verticals

ofocona

cheSS ofita Un sistema d’arxiu i divisor d’’espais polivalent i modular. Chess d’Ofita permet crear ambients diversos o està disponible en diferents colors i múltiples combinacions (en forma d’escala, de torre, en mur, etcètera). Un moble apilable que consta de portes abatibles, gaveta i calaixera. També existeixen mòduls rodants que serveixen d’arxiu personal.
70 eben

SpLay kNoLL Aquesta taula empra la mateixa paleta de materials que la cadira i crea un joc de contrastos entre el to més fosc de la noguera i el més clar de la varietat americana. Acabats artesanals que realcen l’expressivitat natural dels materials i converteixen Splay en un clàssic del disseny, una peça singular i d’elegància funcional. El disseny és de George Nakashima.

a 315 ahreNd Una taula poc convencional que té les potes buides i els catons arrodonits i oberts, perfecte per col.locar cables. Dissenyada per Bert van der Aa, la taula Ahrend també es pot encarregar en versions arrodonides amb tres potes i variants de taules baixes fàcilment apilables. A més contempla la possibilitat d’integrar il.luminació i es pot acoblar a espais de treball i a la llar.
eben 71

MONOGRÀFIC

I

CoNtraCt

MONOGRÀFIC

I

CoNtraCt

contract

damaSco axo Light La col.lecció inclou una làmpada de sobretaula, de peu, en aplic o en suspensió. El seu nom està inspirat pel el teixit floral damascè que cobreix tots els models. Està disponible en blanc i gris perla, amb diàmetres que van dels 30 cm al 90 cm i bulbs fluorescents. Un llum que es suma a les cinc noves col.leccions de la marca sota el lema “Axo Light to Architecture”.

reiN ip20 Bjc Una nova versió de la lluminària industrial Rein IP65 a la que se li han de sumar prestacions tecnològiques. De ràpida i fàcil instal.lació, Rein incorpora una caixa porta equips d’acer pintada de gris i un reflector d’alumini polit. Disposa d’una junta d’estanqueïtat en acer inoxidable i vidres de tancament. Un disseny d’aspecte industrial, ideal per lofts i espais diàfans.

giro pie viBia A quest pro ducte d i ssenya t per Ramos&Bassol representa l’equilibri perfecte entre funcionalitat, altes solucions tècniques i acabats exquisits. Té una base i un difusor giratoris que permet orientar la llum en totes direccions. La làmpada Giro es presenta en dues versions, de peu i de sobretaula, i té dos acabats: lacat negre i crom o lacat blanc.

BeLt B.Lux Un element escultòric lluminós que està format per una biga lleugerament torsionada, banyada per la llum de LEDs que l’acompanyen al girar. Està fabricada en acer i sotmesa a un procés d’oxidació accelerat i protegit, per al seu ús a exteriors. Dissenyat per AIA Salazar-Navarro, la seva morfologia fa que el baix consum i la resistència siguin naturals.

il·luminació

occhio divo axeLmeiSeLicht Molt propera en estètica a les línies Sento i Puro d’Axelmeiselicht, Occhio Divo està formada per una bola de cristall de 12,5 cm de diàmetre en òptica brillant o superfície setinada. Unió de formes clàssiques i confort, disposa de vuit reflectors intercanviables que permeten modificar la direcció de la llum. Un disseny d’Axel Meise presentat a l’Interieur 2008 de Kortrijk.
72 eben

LiNier eStiLuz La claredat feta matèria. La nova làmpada Linier, dissenyada per l’estudi Guimeràicinca, consta d’una pantalla d’escuma rígida i difusor de metacrilat en la part inferior. Es troba disponible en color vermell, blanc brillant i negre goma. El nou producte d’Estiluz té una alçada mínima de 70,8 cm i 210 cm com a màxim. La pantalla té una llargada de 92,7 cm.

SNoW fLoor LouiS pouLSeN Una original lluminària que porta el reflex de la llum hivernal sobre la neu. Snow Floor és un disseny de Louis Campbell projectat en forma de dos cons units, on el con més gran fa de peu i el més petit forma el cap. La làmpada està fabricada en acrílic mollejat amb motius serigrafiats que imiten la caiguda de la neu. Un llum obert que reparteix la brillantor uniformement.

StriScia modoLuce Una làmpada dissenyada per Paolo Grasselli per a Modoluce, que es presenta en versió en suspensió i com aplic de paret. El primer model de làmpada pot actuar com a font de llum i alhora element divisori per separar diferents zones d’un espai. Stricia es troba disponible en diferents colors i mides, i està fabricada en PVC i policarbonat òpal.
eben 73

MONOGRÀFIC

I

CoNtraCt

MONOGRÀFIC

I

CoNtraCt

contract

aNtoNiette BLa StatioN Exemple de funcionalitat, Antoinette és un divisor d’habitacions que alhora és seient. Està elaborat de ferro lacat i coberta/separador translúcid de teixit de malla. La corretja també està fabricada en ferro lacat i el seient és disponible en tela o cuir i pot ser tret per rentar-ho. Una nova fórmula de crear espais íntims i moblar d’una forma original i amb estil.

eLizaBetha capdeLL Amb tamboret i respatller ovalat i folrat, Elisabetha és un seient ideal per a projectes de decoració d’instal.lacions col.lectives. Dissenyat per jaime Bouzaglo, hi ha la possibilitat de lacar la fusta en blanc o negre. Existeixen tres possibilitats de respatller: buit, folrat o de reixa. La col.lecció Elisabetha té unes mides de 102 cm x 44 cm x 50 cm.

Staff tramo Una nova proposta de cadira per a espais de treball, que destaca per les seves línies generoses i de disseny subtil. La seva base té cinc rodes, i a més de ser giratòria, també és basculant i regulable en alçada amb un sistema de pistó a gas. El teixit del tapís del seient, amb diferents acabats en una àmplia gama de colors, és de poliuretà de màxima resistència.

hL3 Lamm Seient multi propòsit que destaca per la linealitat i ergonomia del seu respatller, que s’adapta a la forma de l’esquena i el moviment. Un disseny de Lucci e Orlandini disponible en diferents versions: cadira de quatre potes amb base fixa o tip-up, i cadira amb base giratòria. Hl3 es troba en diferents mides, acabats i colors per adaptar-se a cada projecte en concret.

pLiNt grey materia Dissenyats per Sandin&Bülow, aquests seients estan creats per a espais on l’usuari ha d’esperar assegut molt temps. Els braços i potes de la cadira Plint estan elaborats amb tubs cromats de ferro, mentre que l’estructura és de color platejat. El seient i respatller estan fabricats en fusta contra xapada amb motllura. Disponible en una gran varietat de colors.

cadires

We get aLoNg mitaBB Un seient amb una forta identitat que beu de les línies racionalistes de la Bauhaus i el disseny de Marcel Breuer. Creada pel noruec Marius Myking Bjørnsen, la cadira està elaborada amb materials bàsics que poden ser reciclats, incloent el cuir. We Get Along està disponible en cuir natural, negre o marró i consta d’una estructura de ferro tubular també reciclable.
74 eben

Savia ofita La cadira d’oficina que allibera d’electricitat electrostàtica al seu usuari. Les seves qualitats antiestàtiques s’aconsegueixen per mitjà de la unió d’elements que condueixen electricitat als que suma ergonomia i disseny. La sèrie Savia té una versió operativa i altres models amb base de patí o quatre recolzaments. La primera cadira certificada per CIDEMCO.

Woody pedraLi Amb una forma innovadora i un remarcable estil, aquesta cadira té dos extensions diagonals de fusta amb una estructura tubular de ferro. Disseny d’Odoardo Fioravanti, Woody és una cadira ideal per a espais públics, però per la seva versatilitat pot convertir-se perfectament en mobiliari de cuina. Dinamisme i simplicitat de les formes són els seus trets bàsics.

StraW BLa StatioN Una cadira tubular amb marc d’acer lacat i peus de plàstic. Straw és una cadira apilable, disseny de l’estudi osko+deichmann. És una reinterpretació dels postulats de la Bauhaus que va néixer en motiu del seu 90 aniversari. Disponible en gran varietat de colors (vermell, negre, blau, verd...), ha estat molt celebrada en esdeveniments internacionals.

Lap tramo Disseny de Robby&Francesca Cantarutti per a la firma Tramo, Lap és una cadira visualment lleugera i de línies austeres. L’estructura del seient i respatller es presenta en acabats negre, gris, grafit, marró xocolata, beige i blanc crema. El teixit és de poliuretà i té una base fixa en forma de creu de quatre puntes. Lap té un seient giratori i disposa de braços opcionalment.
eben 75

MONOGRÀFIC

I

CoNtraCt

contract
varis
76 eben

paNeLLo coLLectioN ruckStuhL La versió de Pannello en modalitat penjant o enclavat en una taula o una altra superfície, que fa possible dividir els espais d’una forma divertida i elegant. Un disseny de Matteo Thun de mides 180 x 90 cm i 150 x 75 cm, que es pot acoblar fàcilment i aconsegueix crear intimitat en entorns de treball. Està disponible en un gran ventall de colors.

meSSeNger aBStracta Un disseny de Fredrik Wallner que consta d’un elegant i versàtil gabinet de conferències i presentacions, que disposa d’una superfície Silverpro per escriure i projectar i una pantalla LCD. Messenger té portes magnètiques de vidre que poden fer-se servir com pissarres. El gabinet requereix espai mínim per a que s’obrin les portes lateral i es troba en diferents mides.
eben 77

PRODUCTE SELECCIÓ

I

CoNtraCt

PRODUCTE SELECCIÓ

I

CoNtraCt

bEtaUNopUNtozEro tEChNo
La confluència d’espais públics i privats i el nou concepte d’oficina com a lloc emocional, espai per a les relacions i no únicament dirigit a l’eficiència i la productivitat, ha fet crear sinèrgies entre el fabricant Techno i l’estudi de disseny Pierandrei Associati en la cerca de la “evolutive office”. Aquest nou concepte ha pres forma en Betaunopuntozero, un nou sistema d’oficina inspirat en la natura com a elements organitzatiu. Així, en comptes dels ‘layouts’ tradicionals, formats per ‘cubicles’ separats o per indefinides sèries d’escriptoris i calaixeres, Betaunopuntozero es desenvolupa al vol78 eben

tablE tg1 tobIaS graU
tant d’un mòdul que ajuda a configurar l’espai d’oficina. Aquest és el ‘backbone’ (metàfora del tronc d’arbre), que alimenta totes les funcions necessàries al lloc de treball i fa alhora de columna vertebral del sistema, armari, contenidor, seient... Betaunopuntozero forma part de la gamma Beta (‘open’ en el llenguatge del software lliure), i es pot constituir com una infraestructura independent de la construcció: totes les funcions i accessoris surten del ‘backbone’, inclús les taules de treball, que representen les fulles de l’arbre. Destaca l’ús d’innovadors materials plàstics en la seva creació. Tobias Grau presenta una nova línia d’escriptoris, taules de treball i taules de conferències. Els variats materials i colors conformen una família de productes amb una estructura modular, disseny basat en el purisme i excel. lent qualitat. Un moble d’estètica moderna i estructura resistent, que fa possible aconseguir taules més grans a partir de mobles petits, gràcies al seu muntatge en panells individuals en diferent combinació de colors. També es pot integrar un cablejat per a Internet i accessoris per a la instal.lació de la llum, calaixos, etc. L’alçada de la taula es pot modificar de 70 a 80 cm. Les potes estan disponibles en quatre opcions de colors, en crom platejat o negre mat. Els panells es troben en cuir negre o vidre blanc, negre o taronja. Una taula sòbria i elegant que combina amb exclusius dissenys en il.luminació com la Dance Long Lamp de Tobias Grau o la Falling Suspension Lamp. Ambdues làmpades simples i alhora sofisticades contrasten amb la funcionalitat de la taula, donant un toc de dinamisme al programa de mobiliari. Les creacions de Tobias Grau han estat premiades com a millor disseny de l’any en successius festivals internacionals de gran prestigi.
eben 79

ECOLOGIA DOMÈSTICA

ECOLOGIA DOMÈSTICA

Teresa Casasayas Doctora en biologia teresa.casasayas@gmail.com

Sistemes de geotèrmia
L’energia de la terra que climatitza la vivenda
Els sistemes de geotèrmia aprofiten la temperatura del subsòl, que es manté a una certa profunditat, i la fan arribar a la llar gràcies a un mecanisme de perforacions a la pròpia inèrcia tèrmica del terra. Malgrat que la geotèrmia està molt implantada a països com Islàndia o els Estas Units, al nostre país encara s’està posicionant. Un dels motius és el desconeixement, i l’altre, l’elevat preu de la instal•lació: quan més gran és l’espai a climatitzar, més econòmica surt la disposició del sistema. Ben implantada, la geotèrmia ens permet estalviar fins a un 75 per cent del consum en climatització de qualsevol edifici
Hi ha qui encara que creu que els sistemes de climatització sostenible només són eficients en obres de petites dimensions. Però qui així pensa potser encara no coneix el North Slope Ski Hotel, dissenyat per l’arquitecte Michael Jantzen i que es climatitza íntegrament amb energia geotèrmica. Clar que aquest sistema en concret és molt més eficient quan més gran és l’edifici on s’aplica, i això és tant un avantatge com un inconvenientLa gran fita dels sistemes de geotèrmia és que no produeixen energia en si mateixos, sinó que aprofiten l’energia de l’interior del terra- que es manté a una temperatura estable a partir d’un metre de profunditat- i la transporten cap a la vivenda. A més, gràcies a l’elevada inèrcia tèrmica del terra és possible extreure tant l’escalfor com el fred reaprofitable a l’estiu. El procediment de climatització és encara molt desconegut al nostre país, però està molt implantat a altres països d’Europa, sobre tot a Islàndia, i Amèrica del Nord.
80 eben

El Jardí Botànic de Barcelona
Si no teniu diners i voleu veure plantes d’altres parts de món, no us preocupeu: Només cal que us apropeu a Montjuïc, al nou Jardí Botànic. Dic nou perquè es va inaugurar ara farà 11 anys, el 18 d’abril de 1999. És un jardí gran - unes 14 ha-, situat entre el Castell i l’Estadi Olímpic, i construït damunt d’uns terrenys on abans hi havia barraques -Can Valero- i després un abocador de residus urbans. El jardí es troba en una superfície pendent orientada cap al nord-oest, i a la part superior hi ha l’Institut Botànic. El Jardí Botànic ens permet fer un viatge a través de la flora de les regions del món de clima mediterrani. Aquest clima, a més de trobar-se al voltant de la conca mediterrània, també es dóna a quatre altres zones del món: oest de Califòrnia, centre de Xile, sud de Sud-àfrica, i sud i sud-oest d’Austràlia. Aquestes 5 zones conformen el denominat bioma mediterrani, molt ric en espècies que, tot i ésser diferents, tenen un aspecte similar com a conseqüència de l’adaptació a un clima semblant. La col.lecció del Jardí està distribuïda en zones segons l’origen geogràfic i les espècies estan agrupades tal com es troben a la natura, el que s’anomena fito episodis. Passant pels diferents camins anem trobant les espècies més característiques dels paisatges mediterranis. Cada pas és un descobriment i no n’hi ha prou amb una sola visita ni amb dues. A les parts baixes del jardí hi trobem la flora canària amb palmeres canàries, dragos, espècies de la laurisilva, així com “cardones” i “tabaibas”. La zona d’Austràlia inclou mimoses, eucaliptus, casuarines i cal.listemons, així com proteàcies, família típica de l’hemisferi sud. A la zona de Sud-àfrica hi trobem planta arbustiva i espècies de brillants floracions

L’atractiu real de les bombes geotèrmiques es la seva elevada eficiència (COP), que depèn de la temperatura del subsòl i de la impulsió a la vivenda, és a dir, dels processos d’evaporació i condensació. El COP de les bombes geotèrmiques té una eficiència del 400-500 per cent, mentre que un sistema de combustió convencional es situa en el 80 al 107 per cent com a màxim. Aquesta bomba recull en l’evaporador l’escalfor del circuit del subsòl, el transfereix al seu circuit intern on el compressor actua per a que el flux condensi i alliberi l’escalfor que conté cap al circuit de distribució de calefacció. El cicle invers es realitza per al subministrament de fred. El seu màxim avantatge o raó d’ésser és que aconsegueix reduir la factura energètica mensual en climatització i aigua calenta sanitària en un 75 per cent. A més, no és necessari gestionar l’aprovisionament de combustible i no hi ha risc d’explosió o incendi. Cal apuntar que les bombes de calor ge-

Els sistemes de geotèrmia tenen una vida útil de 25 a 50 anys i no requereixen manteniment

otèrmiques en condicions normals estan operatives per sobre dels 20 anys, més enllà dels sistemes de combustió. Tanmateix, un dels inconvenients d’aquests sistemes, al menys al nostre país, és el seu alt cost d’instal.lació i la necessitat d’espai físic. És a dir, les instal.lacions més econòmiques són horitzontals, però exigeixen un espai del que no sempre es disposa –les verticals ocupen menys, però són més costoses -. El Grupo Porcelanosa ha llançat al mercat un sistema de geotèrmia que s’adapta a qualsevol tipologia de construcció, des de vivendes unifamiliars, blocs residencials... Per a la seva adaptació només és necessari un estudi geotèrmic previ que determini el

nombre de sondes i la profunditat a la que s’han d’instal.lar per abastir correctament l’edifici. En aquest sentit, Butech, l’empresa de Porcelanosa Grupo que desenvolupa i comercialitza aquests sistemes, ha estat la primera en implantar el sistema al seu edifici d’oficines. Amb més de 3.000 metres quadrats de superfície, les oficines centrals de la companyia disposa d’energia geotèrmica, amb una quantitat de 36 sondes perforades a 120 metres de profunditat, que alimenta tant el sistema de climatització de l’edifici com l’aigua calenta sanitària durant tot l’any.
Per a més informació: www.porcelanosagrupo.com

eben 81

PERFIL

PERFIL

segons quin tipus de projectes on es crea la necessitat de canvi sense grans obres. Vostè s’ha responsabilitzat de les obres d’interiorisme del nou teatre El Molino, que encara ha d’obrir les seves portes. Què ens pot avançar del projecte i dels seus objectius. És un repte fer un teatre de Music Hall al segle 21? Si pensés que he de fer una rèplica fidel a allò que existia seria una gran responsabilitat i també deixaria d’interessar-me. Partint d’un projecte arquitectònic nou creat per l’estudi d’arquitectura BOPBAA, la meva aportació com a interiorista es basa en compenetrar, complementar i sumar per crear un nou espai funcional i equipat amb tecnologia d’última generació. Sintetitzant, la importància la té el desig de crear una caixa negra on es poden controlar las pinzellades de llum i color. A Barcelona se la va anomenar la Capital del Disseny i encara se l’anomena com la millor botiga del món. És possible aquest còctel? Per què no es visualitza en els seus aparadors? Els eslògans em generen cert recel, però si alguna cosa li fa justícia a aquest és Vinçon i els seus aparadors. Hi ha un rigor en la selecció de producte i la seva impecable trajectòria amb els aparadors. Crec que l’aparador ha desaparegut. Hermes, Loewe i pocs més; el Colmado Quilez també. Què significa per vostè la Barcelona del disseny? Què és el més representatiu? La trajectòria de Barcelona des del modernisme ha sigut constant i s’ha difós a través d’icones com Gaudí. I tant en interiorisme, gràfica o producte han generat un prestigi personatges com Martín de Azua, Jorge Pensi, Francesc Rifé, Ámerica Sánchez o LoSiento. Ens pot avançar algun nou projecte? M’agradaria crear un nou hotel. Recomani’ns un llibre per llegir, un restaurant imprescindible, un film per recorda, una ciutat per passejar i un museu per visitar. Les obres de Chaves Nogales, El amante, Montreal, Museo Noguchi en Queens N.Y.
www.salasstudio.com
eben 83

Fernando Salas

El poder de canviar el món que ens envolta
Ferm defensor de que arquitectura i interiorisme han d’anar de la mà, Fernando Salas va començar, encara adolescent, a treballar per l’estudi MBM en una Barcelona industrial on hi havia molt per fer. “Per a mi suposava canviar el món”, explica. Per a l’interiorista el repte consisteix en crear, més que en recrear, malgrat que inspirant-se en aquelles tendències i obres del passat que encara perduren. Si bé creu que la imatge de Barcelona s’ha difós gràcies a les icones, ara és l’encarregat de tornar a donar vida pròpia als interiors del nou teatre El Molino, un altre símbol de la nit més ‘canalla’ de la ciutat comtal

Al començament de la seva carrera vostè va treballar com aprenent a l’estudi de l’Oriol Bohigas, Josep Maria Martorell i David Mackay. Què recorda del seu pas per l’estudi? Ha canviat molt l’ interiorisme des dels anys seixanta a l’actualitat? Tenia catorze anys; el meu barri era un Eixample de tolerància industrial i solars per construir. Arribar a l’estudi MBM suposava per a mi canviar de món. Era un espai a doble alçada, molt funcional i ple de persones de diferents països; hi havia gran font de cultiu. Els espais en aquella època eren més funcionals i austers i no es feia concessió a les tendències com avui dia, i crec que perduraven perquè estaven ben resolts. Recordo butaques de Bertoia, làmpades de Coderch, etc. Ironies de la vida, encara avui és el que inspira a tanta gent. Què en pensa del fet que pràcticament mai les administracions públiques contractin
82 eben

dissenyador d’interiors per els projectes d’espais públics? Crec que amb el projecte d’arquitectura es completa l’interiorisme. Potser pensen que és una despesa prescindible el fet de contractar a un professional interiorista. Si hagués de destacar una obra de la que té un record especial, quina seria i per què? La botiga ZASTWO de Diagonal. Es va dissenyar una estratègia d’ús de l’espai i de la seva gestió que va ser valenta, ja que es plantejava un espai a nivell de planta baixa únicament de recepció i un gran espai en soterrani destinat a l’exposició del producte. Vam dissenyar tot, des dels graons de fosa fins al mobiliari i la gràfica. Vostè ha dissenyat tant locals comercials, com bars i restaurants, estudis, oficines, galeries d’art, vivendes i, fins i tot, s’ha dedicat al disseny de marques. Quin és l’àmbit

que deixa més llibertat a l’esperit creatiu? On es troba més còmode? El disseny gràfic i de producte és menys sacrificat que l’ interiorisme, on el compromís dels acabats, la coordinació i el tracte amb el client és més complex. Quin és el dissenyador que té com a referència? És una pregunta difícil de respondre. Si es refereix a interiorisme, John Pawson és un bon referent; també hi ha interiors de R. Neutra, dels Eams o Wright esplèndids. I com a obra, La Maison de Verre a París és un exemple. Quina opinió té de l’escenografia actual en el món del teatre ? Sempre m’ha fascinat aquesta disciplina; de fet, contínuament ens està donant classes de com crear una atmosfera amb materials efímers, i la il.luminació potser sigui una alternativa interessant a incorporar en

1

2

2

3

4

Fernando Salas. 1. Botiga Zas Diagonal. 2. Zas Two, BCN 2010. 3. Restaurant Dos Torres, BCN. 4. La Colchoneria, BCN 2009.

CONTEMPORANIS

CONTEMPORANIS

Matteo Thun

1

El filòsof de les formes essencials
D’agitador cultural i dissenyador radical a geni de la simplicitat, de les formes honestes i pures que ha englobat en el seu corpus creatiu: el “ZERO Design”. Per què crear de nou allò que ja existeix o que no ajuda a evolucionar? Es pregunta l’arquitecte, interiorista i dissenyador de producte Matteo Thun, una de les grans figures del postmodernisme plàstic italià. Per a ell el disseny ha de ser la suma d’economia, sostenibilitat i vida; tres elements que conformen una sort “d’ecotectura”. Un savi prolífic, un alquimista del disseny, que té en els seves últimes creacions la suma d’allò aprés en aquest llarg matrimoni amb el disseny.
A principis dels anys 80 del passat segle va ser un dels impulsor del postmodernisme italià amb el seu disseny radical i d’avantguarda i la co-fundació, juntament amb Ettore Sottsass, del Grup de Memphis. Matteo Thun; jove, creatiu, revolucionari i defensor de les formes estrafolàries que corrompien les convencions artístiques - el denominat “bon gust” oficial-, és i serà un dels dissenyadors més prolífics de la història del disseny. Va abandonar el grup al 1984, quatre anys després de la seva creació, quan va inaugurar el seu estudi de disseny a Milà des del que ha aconseguit portar els seu concepte de disseny “sostenible” i “necessari” a qualsevol objecte o espai. De fet, la màxima d’aquest artista és el “ZERO Design”, que es refereix a arribar a l’autenticitat total en la creació de l’objecte, defensant la puresa i l’essencialitat de forma i funció. Arquitecte i interiorista alhora, Thun creu que el disseny completa la seva arquitectura en una cadena on ha d’haver equilibris: edifi84 eben

2

3

cis que necessiten interiors que, a la vegada, necessiten productes, productes que necessiten dissenyadors, productors i usuaris... Respecte a aquest retorn a l’essència, Matteo Thun va declarar a una coneguda publicació anglesa: “El disseny està mort”. Referint-se a aquest àmbit entés com la producció i el consum d’objectes i espais innecessaris; un canvi de mentalitat que Thun assenyala va arribar a alguns dissenyadors després dels successos del 11-S. “Vam entendre que el joc havia acabat”. Un exemple destacat de l’obra de l’arquitecte milanès és Klima Hotel, una edificació que suma els tres pilars importants de la seva obra: ecologia, respecte per la vida -aspectes socioculturals- i transparència -economia. Tres elements que donen com a resultat la filosofia “ecotecture”, un nou mètode de disseny que té a Klimahotel el seu referent tant en ecologia com en eficiència. Si bé consisteix en crear una cadena d’hotels, el primer d’aquest tipus es troba a Bella Vis-

4

5

6

ta Trafori, al parc nacional de Stelvio (al nord dels Alps italians). L’edifici, literalment, emergeix de la terra, d’on provenen la majoria dels materials. Una construcció no invasiva amb teulada de gespa i una primavera constant. Admirador de contemporanis seus com Jean Nouvel o Rem Koolhaas, Matteo Thun pensa que el millor professor d’un arquitecte és el “Genios loci”, entès com la interpretació dels valor d’un indret i de les seves possibilitats projectuals. Així, l’arquitectura ha de sumar tradicions locals i noves tecnologies per crear solucions sostenibles i belles que, alhora, constribueixin a generar resultats econòmics. Tanmateix, per a Thun la sostenibilitat comença des de dins, als interiors on les per-

sones interactuen i on també es dissenya. “Un interior ha de ser simple, essencial i lluminós, gràcies a la transparència de forma i funció”. Respecte al disseny de productes, el creador és molt clar: “Si m’encarregues que dissenyi una cadira d’oficina i amb el meu disseny no aportaré res de diferent, et diré que hi ha cadires suficients”. Prolífic i il.limitadament creatiu, ha donat treballs tan remarcables com Side Hotel d’Hambur (hotel de l’any 2001), Missoni Hotel Kuwait (2009), les tasses Illy Cup Collection (1990), accessoris de banys per Rapsel (Wallpaper Design Award 2010)
www.matteothun.com

Matteo Thun. 1. Klima Hotel. 2. Pergola Residence. 3. Rapsel Ofuro. 4. Làmpada Arba. 5. Ampolles aigua Valverde. 6. Showroom Hugo Boss.

eben 85

CLÀSSICS

CLÀSSICS

Gaietà Buigas i Montravà
L’empremta neogòtica a la vila de Sitges
L’arquitecte Gaità Buigas i Montravà (1852-1919), més conegut per la creació del monument a Cristòfol Colom del Portal de la Pau de Barcelona, va ser un dels grans artífex de l’arribada de l’arquitectura neogòtica d’influència francesa, anglesa i germana a Sitges. Si bé moltes de les grans obres arquitectòniques de la vila, com el mercat o algunes de les més belles cases unifamiliars de la població, van ser projectades per aquest artista de les formes. Enamorat de Sitges i ferm defensor de la introducció del ferro colat i el maó vist en les façanes dels edificis, va aportar noves soluciones arquitectòniques i maneres d’entendre la distribució de l’espai
“Oh Sitges, cel i calitges/ mar al peu, clavells al niu/ blanc d’Espanya que enlluerna/ les espurnes de l’estiu”, escrivia el genial poeta Josep Carner en el seu ‘Madrigal a Sitges’. Una terra que va enamorar i enamora a artistes de tota mena: pintors, escultors, escriptors, poetes i també arquitectes. Bon exemple d’això són la multitud de construccions de la vila que van ser projectades per l’arquitecte Gaietà Buigas Montràva (1852-1919), qui és més reconegut pel seu projecte de monument a Cristòfol Colom, situat al port de Barcelona, just al mig de la Porta de la Pau. Si bé la fama li va arribar amb els seus primers projectes barcelonins i en la línia de l’exposició universal de Barcelona (1888), com l’obra -juntament amb B. Bassegoda i G. Borrell- de la secció marítima i el pont del ferrocarril al passeig del Cementiri de Barcelona i el citat monument a Colom, al 1889 va començar a treballar com arquitecte assessor de l’Ajuntament de Sitges, convertint-se en
86 eben

1

2

un dels impulsor de l’arquitectura neogòtica a la població. Va portar models arquitectònics d’influències franceses, angleses i germàniques, i va tractar amb dilecció la incorporació del maó vist en les façanes dels edificis, així com l’ús del ferro forjat. De fet, Gaietà Buigas va viatjar a França, Bèlgica i Itàlia per estudiar les modernes armadures de ferro. EL MERCAT DE SITGES Datada la seva construcció entre 1889 i 1890, el mercat de Sitges està situat a la Plaça de l’Ajuntament i és un edifici de maó vist del que destaca la porta d’entrada, formada per un gran arc escarser. Trobem també una marquesina de ferro colat, un material molt emprat durant l’època en substitució de la fusta i la pedra. Sí bé l’edifici té forma de paral.lelepípede d’una sola nau, les parets, que actualment encara es conserven, són també de ferro colat i decorat. El nom de Buigas també va enllaçat als

3

4

5

principals habitatges unifamiliars de la vila, alguns dels quals encara es conserven, com la Casa Severiano Virella Cassanyees (c./Jesús, 16), la Casa Josep Ferrer Torralbas -Villa Anita (c./ Santiago Rusiñol, 33) o la Casa Bonaventura Blay - Villa Avelina (c./ Illa de Cuba, 37). Aquesta última és, potser, una de les construccions més interessants, per la gran profusió d’elements decoratius, tots ells sortits del repertori gòtic: gàrgoles, trencaaigües conopials, arcs ogivals i goterons. A les baranes hi predominen els quadrífols, i destaca la torre que, com la de la casa Severiano Virella, està coberta de pissarra. De fet, aquesta construcció és d’un estil marcadament mediterrani, en contraposició a la Casa Virella, una

altra de les singularitats artístiques de Gaietà Buigas Montravà. Actualment l’edifici l’ocupa un hotel, però en la seva època va portar avenços importants en quant a la distribució. Un exemple és el passadís entre la casa i la del costat, que servia per ventilar i donar llum a les habitacions. Un altre detall és que la cuina estava situada al soterrani, i amb un munta plats que arribava al menjador. Aquests només són alguns traços de l’obra del genial arquitecte que va fer del “Sitges, de cel i calitges”, que deia Carner , en un altre poema, però aquest cop, de ferro i maó.
Beatriz García Periodista

1. Detall de ferro del Mercat de Sitges 2. Vista lateral del Mercat de Sitges. 3. Detall ornamental dels sostres de la Casa Bonaventura Blay del carrer Illa de Cuba. s. 4. Vista lateral amb detall balconada i barana de la Casa Bonaventura Blay 5. Casa Severiano Virella Cassanyes. *Agraïments a Xavier Miret, Director de l’Arxiu Històric de Sitges

eben 87

EVOCACIÓ

EVOCACIÓ

La ciutat-jardí

Per un urbanisme just durant la Revolució Industrial
Va ser l’urbanista anglès Ebenezer Howard qui va crear a finals del segle XIX el concepte de ‘ciutat-jardí’, un moviment que, en el marc de les teories higienistes i la superpoblació de les ciutats, va lluitar per una vida més digna dels obrers en comunitats enjardinades fóra del nucli urbà i industrial. La primera ciutat-jardí es va construir a la localitat de Letchworth, en un poblat experimental on es van posar en pràctica les teories del socialisme utòpic i la reforma social. El projecte va traspassar fronteres i arribà a altres països, com França, impulsat per l’ urbanista Benoit-Leví i, fins i tot, a l’estat espanyol.
“Deleixi’s mirant al seu voltant”, va dir, mentre arribava a la plataforma” i digui’m si això és el Boston del segle XIX.” Als meus peus hi havia una gran ciutat. Kilòmetres de carrers amplis a l’ombra d’arbres, on s’alineaven excel.lents edificis, en la seva majoria no estaven en blocs continus sinó en illes, que s’estenien en totes direccions. Cada barri contenia amples places obertes plenes d’arbres, en mig dels quals refulgien estàtues i centellejaven fons (...).” ( Cap. 3 Mirant enrere des del 2000 al 1887. Edward Bellamy). Quant li deu l’enginyer Ebenizer Howard i el seu projecte de ciutat-jardí (finals segle XIX) a la novel.la utòpica de l’escriptor socialista Edward Bellamy? Si bé l’obra narra la història d’un home que desperta després d’un somni de dos segles, el propi Howard va somiar despert fins a crear al 1902 el seu famós tractat ‘Ciutats-jardins del Demà’, un tractat d’urbanisme revolucionari que es proclamava com l’antídot a la falta de vivenda obrera amb l’auge de la revolució industrial i l’emigració del camp a la ciutat. Un nou sistema organitzatiu que enllaçava amb les teories higienistes del moment, que defensaven una major qualitat de vida per una societat desprotegida contra l’allau de malalties, la desnutrició i l’aglomeració de les ciutats. El model de Howard consisteix en una comunitat establida en un paratge natural, a la perifèria de les ciutats, i connectades amb el centre per ferrocarrils. Aquest sistema idíl. lic, que anava paral.lel a un funcionament econòmic - social, donava als obrers certa autonomia respecte del centre de la ciutat i els ubicava en un entorn amb zones verds, lluny de les fàbriques i envoltades per un cinturó de vivendes La primera ciutat-jardí es va construir a Letchworth -a 55 km de Londres- en un poble experimental on es van posar en pràctica des del principi les teories del socialistes utòpics; de fet, avui, més d’un segle després

de la seva creació, l’Estat de Letchworth segueix administrat d’acord als principis fonamentals de la First Garden City Limited. També hi ha altres exemples de ciutats-jardí, com la petita localitat de Welwyn, al comptat de Hertforshire (Regne Unit), dissenyada per Ebenezer Howard, qui va fer plantar un pomer al jardí d’una vivenda per produir pomes per a tota la comunitat. Es tracta d’urbs integrals, no únicament ciutats-dormitori, com es va plantejar en el cas francès amb les obres de renovació del Baró Haussmann (1809-1891), que varen desplaçar les masses obreres als suburbis de la perifèria de la ciutat de París. Tanmateix, la iniciativa anglosaxona, juntament amb la llei Hausin of the Workers Class Act (1890) i el reglament de zonificació de Letchworth, van animar a molts altres països a plantejar lleis de sanejament dels barris insalubres. A França, aquesta nova onada de progressisme social va arribar després de les iniciatives proburgeses del Baró Haussmann i de la mà del jurista parisenc Georges Benoit-Lévy, qui es va associar a la “Lliga de parcel.lació de la Terra i la Llar” fundada per l’abat Lemier per promoure la idea dels jardins obrers dins d’una combinació de treball industrial i treball agrícola. L’objectiu de la lliga era donar a cada obrer una casa i un jardí. Benoit-Levi va viatjar a Gran Bretanya per estudiar els treballs de Ebenezer Howard i quan tornà a París va fundar la primera “Associació de les Ciutats Jardins a França” i publicà La Cité-Jardin -París (1904). Basantse en els projectes de l’arquitecte Eugene Henard (1903), proposa la creaci9ó d’un cinturó verd que servís de llit per al vessament d’aigües pluvials i va proposar l’extensió de les ciutats jardins cap a l’exterior del cinturó. La iniciativa també va servir per crear les famoses “cases barates” per a obrers, que van tenir especial importància després de la Primera Guerra Mundial i durant els anys 20 El model de ciutat-jardí també va arribar a l’estat espanyol, amb la iniciativa de Ciutat Lineal de l’ urbanista Arturo Soria i les posteriors actuacions, ja cap als anys quaranta del passat segle a Màlaga i Segur de Calafell, de les que parlarem properament.
Beatriz García Periodista

2

1

3 5

4

6

1. Diagrama, concepte de la Ciutat Jardi, per E.Howard 2. Portada de -Looking Backward-, E.Bellamy. 3. Mapa de Letchworth. 4. Diagrama, Els tres Imans, E.Howard. 5. Plànol de casa obrera, a Letchworth. 6. Suburbi de Londres , finals s.XIX.

88 eben

eben 89

TEMPS D’OCI

MUSEUS

Alemanya acull el primer museu del món dedicat al ‘light art’
El primer museu dedicat a l’art de la il.luminació es va fundar l’any 2001 a la localitat alemanya d’Unna, una regió tradicionalment metal.lúrgica i cervesera, que cada vegada és més famosa pels agosarats projectes lumínics que veuen “la llum” –mai millor dit- al Center for International Light Art. El centre està ubicat en una antiga fàbrica i celler de cervesa que fa més de trenta anys que està en desús. Quan els artistes James Turrell i Joseph Kosuth van veure l’espai el van trobar un lloc idoni per a les seves instal. lacions, gràcies a l’atmosfera fosca, de misteri i glamour que envolta l’antiga fàbrica i la seva estructura laberíntica. Cada sala es dedica a una instal.lació i hi ha de totes tipologies: des de les que apel.len més als sentits a partir de la combinació de llums i sorolls, les que funcionen únicament amb leds o amb el joc d’ombres, etc.

Una de les obres més interessants de la col. lecció permanent és l’anomenada ‘Space Speech Speed’, un projecte de l’artista de Dusseldorf Muscha Kuball que empra la paraula i grans boles de vidre per crear l’efecte de que les paraules es trenquen en milers de peces i es reflecteixen en el mur. Altre dels grans projectes, el de l’artista danès Olafur Eliasson, empra llums estroboscòpics i soroll d’aigua per crear la sensació d’una pluja de làser, de cercles desfets. El Center for Internacional Light Art d’Unna participarà el proper mes de maig a la Bien-

nale for International Light Art Open Light in Private Spaces, que comptarà amb més de seixanta treballs de reputats artistes de l’est de l’àrea metropolitana del Ruhr, que aquest any és Capital de la Cultura Europea. Les obres també seran exposades a les localitats de Bergkamen, Bönen, Frödenberg, Hamm i Lünen. D’altra banda, els artistes seleccionats per a les intervencions i presentació dels seus treballs són alguns dels més grans especialistes en ‘light art’ del món, com el James Turrell, Dan Flavin, Michel Verjux, Olafur Eliasson o François Morellet. Nara Daifuku - autodefinit@hotmail.com

AUTODEFINIT

BUTLLETA DE SUBSCRIPCó PER 1 ANY (4 NúMEROS) 15,60€ 1er Cognom Data de naixement Adreça Provincia DOMICIALITZACIó BANCÀRIA Nom i cognoms del titular Número de compte
Pista: EBEN INTERIORS 32
96 eben

2on Cognom DNI Codi Postal Telèfon

Nom Professió Població Adreça electrònica

Data

Signatura

La solució es publicarà en el proper número d’EBEN INTERIORS

EDICIONS LAVÍNIA I Muntaner 48, 5è 4a - 08011 Barcelona I o subscriu-te a la versió digital d’Eben Interiors a ZINIO.COM
eben 97

100 eben

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful