You are on page 1of 87

Llibre d’estil

COMRàdio – Xarxa d’emissores

Agència de Comunicació Local


Travessera de les Corts, 131-159
08028 - Barcelona

Coordinació: Rudolf Ortega i Gemma


Brunat
Col·labora: Serveis Informatius de
COMRàdio
i Xarxa d’Emissores Municipals

© COMRàdio
Desembre 2008

www.comradio.com
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

TAULA 3

PRESENTACIÓ, 6

1. INTRODUCCIÓ, 7

2. L’ESTIL COMRÀDIO, 9

2.1. L’estàndard local i la unitat d’estil, 9


2.2. La tipologia textual, 10
2.2.1. La notícia d’informatius, 10
2.2.2. La crònica, 11
2.2.3. La notícia dialogada, 12
2.2.4. El breu, 12
2.2.5. El titular, 12
2.2.6. Els butlletins, 13
2.2.7. L’entrevista informativa,13
2.3. La relació amb l’oient i formes de presentar-se, 14
2.4. L’expressió d’alguns fenòmens recurrents, 14
2.4.1. La informació local, 14
2.4.2. Immigració, 15
2.4.3. Terrorisme, 16
2.4.4. Justícia i successos, 16
2.4.5. Violència contra la dona, 17
2.4.6. Salut, 18
2.5. Consells de redacció de textos, 18
2.5.1. Simplifiquem l’expressió, 18
2.5.2. Fem frases normals, 19
2.5.3. Procurem no repetir-nos, 19
2.5.4. Obviem les paraules inútils, 19
2.5.5. Siguem precisos, 20
2.5.6. Evitem els tecnicismes, 20
2.5.7. No abusem dels nombres, 20
2.5.8. Eludim els aclariments i els incisos, 21
2.5.9. Prescindim de les sigles, 21
2.5.10. No siguem tòpics, 21
2.6. Recursos retòrics de gust discutible, 22
2.6.1. Abús de frases fetes, 22
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

2.6.2. Sentits figurats, 22 4


2.6.3. Eufemismes, 22
2.6.4. Adjectivació espectacular, 23
2.6.5. Malalties com a metàfores, 23
2.6.6. Tòpics, 24
2.6.7. Títols d’obres, 24

3. CONVENCIONS BÀSIQUES, 25

3.1. Els noms de lloc, 25


3.1.1. Informació de Catalunya, 26
3.1.2. Informació d’Espanya, 28
3.1.2.1. Comunitats autònomes, 28
3.1.2.2. Províncies, 29
3.1.3. Informació del món, 29
3.2. Les expressions de temps, 31
3.2.1. Salutacions i parts del dia, 31
3.2.2. La referència respecte al present, 31
3.3. L’expressió de quantitats, 33
3.3.1. L’arrodoniment, 33
3.3.2. La conversió dels percentatges, 33
3.3.3. Unitats de mesura, 34
3.4. Persones, 35
3.4.1. Noms i cognoms, 35
3.4.2. Professions, 35
3.4.3. Càrrecs institucionals, 36
3.4.4. Membres de cases reials, 36
3.4.5. Papes, 36
3.4.6. Dictadors, 36
3.5. Ens i entitats, 37
3.5.1. Govern, 37
3.5.2. Organismes públics, 37
3.5.3. Organismes internacionals, 38
3.5.4. Partits polítics, 38
3.5.5. Empreses, 39
3.5.6. Associacions i oenagés, 40
3.5.7. Entitats amb sigles, 40
3.5.8. Clubs esportius, 41
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

4. QÜESTIONS DE LLENGUA, 43 5
A, 43
B, 47
C, 49
D, 52
E, 55
F, 57
G, 57
H, 58
I, 59
K, 60
L, 60
M, 61
N, 64
O, 65
P, 67
Q, 71
R, 71
S, 73
T, 75
U, 77
V, 77
W, 78
X, 78
Z, 78

5. ANNEXOS, 79

5.1. Tots els països del món, 79


5.2. Comarques, capitals i gentilicis, 84
5.3. Masculins i femenins, 86
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

PRESENTACIÓ

El Consorci de Comunicació Local (CCL), des de la seva constitució l’any


1994, ha dedicat els seus esforços a la promoció i el foment de la
comunicació local. Aquesta tasca ha anat acompanyada de l’impuls que des
dels ajuntaments de tot Catalunya s’ha donat a la recuperació de l’ús públic
de la llengua catalana. Les emissores municipals han estat elements clau en
el respecte i el foment de la llengua catalana en totes les seves variants i
formes locals. Per excel·lir en la feina diària del periodisme de proximitat
ens calen els millors professionals i també les millors eines de treball.

Un instrument com aquest llibre d’estil, elaborat pels serveis lingüístics de


COMRàdio amb la col·laboració i el debat de les emissores municipals, ha
d’esdevenir una eina de treball imprescindible per als professionals
d’aquesta xarxa d’emissores locals de Catalunya. Amb aquest llibre d’estil
renovem i ampliem aquest compromís amb els principis fundacionals del
CCL i que des de l’Agència de Comunicació Local ens toca desenvolupar.
Enriquir i perfeccionar diàriament el repertori de comunicació per poder-nos
adreçar a la ciutadania de manera clara, entenedora, propera i amb el màxim
respecte al polimorfisme lingüístic, ha de ser responsabilitat de tots i
cadascun dels que fem possible la ràdio municipal a Catalunya.

Francesc Triola
Director general de l’Agència de Comunicació Local
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

1 7

INTRODUCCIÓ

Un pare novell està preparant el primer puré del seu fill, de set mesos. Hi
posa patata, carbassó i pastanaga, que bull i finalment tritura a la batedora,
amb un bon raig d’oli d’oliva. Té la ràdio posada. No se l’escolta, la
batedora fa més soroll que el receptor i, mentre va preparant el plat, la
cullera i el pitet, sent els senyals horaris de les 12. «Les 12», pensa, just
l’hora de dinar. Agafa el seu fill, se’l posa a la falda i comença a maldar per
intentar que el menut tasti la menja que li ha preparat, que de mica en mica
empassa a petites culleradetes. Tot d’una el pare s’atura un moment. Donen
una notícia sobre els avenços d’una investigació que ha descobert els
avantatges del consum de fruites i verdures per prevenir el càncer, ja que són
aliments antioxidants, i pel que sembla van bé. Mira el puré i somriu.
Aleshores torna a carregar la cullera, l’encara al seu fill, i no s’adona que ja
parlen d’esports.

És una situació qualsevol, però en podríem posar més. En la majoria dels


casos, l’escolta de la ràdio és simultània a altres activitats i, a diferència de
l’actitud que tenim en rebre informació d’altres mitjans, amb la ràdio no
sempre estem pendents del que ens diuen. Si llegim un diari, el nostre paper
és fonamentalment actiu, ja que llegim perquè volem i difícilment podem
dedicar-nos a altres coses. En el cas de la televisió, tot i que l’actitud sigui
bàsicament passiva, estem pendents del que surt, del que hi posen, és a dir
que l’estem mirant. Però mentre escoltem la ràdio podem estar fent
moltíssimes coses més, i no sempre escoltem explícitament. Aquest fet ha de
condicionar i definir en qualsevol cas el tipus de llenguatge que fem servir
per presentar la informació. Hem d’aconseguir que l’oient entengui el
missatge a la primera, sense ambigüitats, sense males interpretacions, sense
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

necessitar tornar enrere com pot passar amb el diari i sense el suport que 8
ofereixen unes imatges a la televisió, que ben sovint parlen per si soles. A la
ràdio només hi ha llenguatge, i com més aproximem el llenguatge a l’oient
més li aproximarem la informació.

El propòsit del present llibre d’estil és per tant proporcionar una sèrie de
nocions per procurar que el llenguatge de la ràdio –sobretot el llenguatge
informatiu– sigui proper, àgil, eficaç i, sobretot, entenedor. No ens limitarem
doncs a plantejar el tradicional debat entre correcció i incorrecció (el qual
sotmet la llengua a la tirania del diccionari), sinó de ser sensibles a
l’expressió, a la claredat expositiva, a la proximitat a l’oient, a l’explicació
entenedora; en definitiva, a dir les coses d’una manera planera, natural i
senzilla, sense perdre en cap moment la precisió i el rigor necessaris. Ens
hem d’assegurar que la comprensió del missatge, per part de l’oient, és
simultània a l’emissió, ja que el que es diu per la ràdio no té esmena, ni
podem tornar enrere. Per tant, hem de tenir ben clar quin missatge volem
transmetre, hem de saber com l’hem d’escriure i l’hem de redactar amb la
millor de les correccions possibles. I finalment, llegir-lo perquè l’entengui
tothom.

Rudolf Ortega
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

9
2

L’ESTIL COMRÀDIO

2.1. L’estàndard local i la unitat d’estil

COMRàdio promou el treball de les ràdios locals en xarxa. Aquest fet no


solament es reflectirà en el tipus d’informació i el seu tractament −amb
prioritat per a les informacions més pròximes als ciutadans pel que fa
referència als temes i a l’àmbit geogràfic, i centrades sobretot en la
informació local−, sinó també en la llengua emprada, que respectarà les
característiques de la varietat de cada indret, sempre que aquest fet no
malmeti la qualitat de la comunicació i que, per tant, siguem compresos.
COMRàdio aposta doncs per un estàndard local que parteixi de la realitat
pròpia, en un intent lògic de fer també llengua de proximitat: les solucions
lingüístiques procedents de l’àmbit de difusió del mitjà hauran de ser
especialment valorades, i en cap cas s’ha d’animar o instar els periodistes
d’aquests mitjans a adaptar-se ells mateixos a un model de llengua allunyat
de la seva realitat. Aquesta adaptació, si no és reeixida, fa que l’expressió
resulti impostada i fictícia.

Entenem que la variació lingüística és riquesa i alhora especificitat, és


bagatge cultural i senyal d’identitat. El treball de ràdio en xarxa ha de servir
per portar aquest senyal identificador d’un lloc a un altre per tal que d’un
punt del territori es puguin conèixer i «sentir» altres realitats, no solament
temàtiques o socials derivades de la informació local, sinó també
lingüístiques. L’objectiu és que aquestes realitats, lluny de resultar alienes a
l’espectador o oient, acabin deixant de ser percebudes com a estranyes o
peculiars i ajudin a difondre la diversitat lingüística del país.
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

Tanmateix, esdevé útil disposar d’uns criteris mínims de llengua i estil que 10
puguin ser compartits per emissores diferents, que poden compartir també el
tractament d’un mateix tema, per exemple entre els informatius o butlletins
en xarxa i els elaborats per la pròpia emissora. Això és especialment
necessari quan les emissores locals elaborin informacions que s’acabin
emetent als informatius generals de la COM o bé a les desconnexions, i en
aquest cas sí que caldrà aplicar criteris d’estil comuns.

2.2. La tipologia textual

2.2.1. La notícia d’informatius

El format de notícia estàndard constarà de dóna-pas o entradeta i cos de la


notícia, amb variacions en funció de les dades que donem i de com les
vulguem oferir. El dóna-pas haurà de començar per una frase, si és possible
curta, amb verb conjugat, i per tant caldrà evitar fórmules més semblants a
titulars. No serà doncs: «Nou cop policial contra la pornografia infantil»,
sinó: «La policia ha donat un nou cop a la pornografia infantil». En
qualsevol cas, en l’entradeta reflectirem les idees essencials de la notícia i
que tot seguit s’han de desenvolupar, alhora que hem de procurar que la
notícia o la dada més destacada no aparegui més endavant sense que
l’haguem presentat primer.

Evitarem les entradetes que es limiten a situar sense aportar notícia, tret de
les connexions en directe que es repeteixen al llarg del dia, com ara: «Avui
és el torn de paraula de l’oposisió en el debat de política general. Coneguem
l’última hora des del Parlament». Tampoc no començarem mai un dóna-pas
amb una citació literal d’algú, ja que l’oient por interpretar que les idees
expressades són nostres encara que en acabat fem esment de qui ho ha dit:
«L’ajuntament ha actuat tard i malament per evitar la prostitució al voltant
de les escoles. És la crítica que ha llançat el president del grup de CiU al
consistori...». Direm en canvi: «Segons el president del grup de CiU al
consistori, l’Ajuntament...».

En acabar l’entradeta, l’editor dóna el nom del redactor que ha elaborat la


informació. El cos de la notícia ha de començar independentment del dóna-
pas (com si fossin textos diferents), sense fer-hi referència directa amb
fórmules com «a més d’aquestes dades», «segons aquest estudi», o «així
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

doncs». S’evitaran també les expressions de confirmació o assentiment tret 11


que l’editor faci una pregunta explícita.

La notícia ha de combinar text escrit amb talls de veu, tot mantenint


l’equilibri entre els dos elements a fi d’evitar tant els «llençols» com els talls
de veu massa llargs. En introduir unes declaracions, direm el nom de la
persona i el seu càrrec (en aquest ordre o a la inversa), però es podrà obviar
el càrrec per a persones prou conegudes.

Pel que fa a les fonts, ens abstindrem d’esmentar que unes declaracions
s’han fet en roda de premsa, ja que això no té res d’extraordinari. Direm,
això sí, «en declaracions a...» i el nom de l’emissora (COMRàdio o una de
les emissores locals) sempre que tinguem declaracions pròpies. En qualsevol
cas, evitarem les fórmules «en declaracions a aquesta emissora» o «a aquesta
casa», perquè no concreten i són emprades per altres mitjans. Si són
declaracions en un altre programa de l’emissora, el citarem als informatius,
però no als butlletins.

La notícia haurà d’acabar amb un text breu del redactor, tot i que
excepcionalment podrà acabar amb un tall de veu.

2.2.2. La crònica

En les cròniques des del lloc dels fets, el presentador saludarà el redactor o
corresponsal i, per ordre, dirà el lloc, el nom i una expressió de salutació
(vegeu punt 3.2.1. Salutacions): «Madrid. Albert López. Bona tarda». En
informatius no emprarem mai fórmules de salutació col·loquials, de l’estil
hola, com va, que tal o com anem. En el cas que es tracti de cròniques
elaborades per professionals de les emissores consorciades, en lloc de la
localitat direm el nom de l’emissora, seguit del redactor i la salutació:
«Mataró Ràdio. Helena Novellas. Bon dia». Només en el cas que l’emissora
no inclogui el topònim del municipi direm totes dues coses: «RAP 107 de
Parets del Vallès. Jordi Seguer. Bon dia».

Una crònica és la narració d’una notícia des del lloc dels fets. Això no s’ha
de notar solament en qüestions formals i tècniques −l’editor dóna pas des de
l’estudi a un indret de l’exterior; la qualitat del so és diferent, etc.−, sinó
també en el llenguatge triat i en la manera d’explicar les coses. El redactor
desplaçat ha d’explicar «el que veu», i fer-ho de manera que l’oient fins i tot
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

s’ho pugui imaginar; no cal fer literatura, però sí donar un cert «color» a 12
l’expressió per tal de transmetre la idea que som en aquell lloc o hi hem
estat. Per exemple, en lloc de dir: «El consistori ha mostrat la seva
procupació pels resultats de les darreres enquestes» (frase que es podria
escriure des de la redacció), es podria dir: «S’han vist cares llargues al
consistori a causa dels resultats de les darreres enquestes». En qualsevol cas,
el redactor ha de mostrar que allò que explica ho ha vist.

Per als redactors i corresponsals de COMRàdio, la fórmula de comiat serà el


nom de l’emissora seguit de la població o bé la institució: «COMRàdio.
L’Hospitalet de Llobregat», «COMRàdio. Congrés dels Diputats». Per als
redactors d’emissores de la xarxa que elaborin cròniques per a la COM, la
fórmula de comiat serà el nom de la pròpia emissora seguit de la fórmula
«per a COMRàdio»: «El Prat Ràdio per a COMRàdio», «Ràdio Manlleu per
a COMRàdio».

2.2.3. La notícia dialogada

Algunes notícies poden prendre forma de diàleg entre l’editor i el redactor.


És el cas, per exemple, de notícies en què vulguem estendre’ns lleugerament,
més enllà de l’estricta informació d’actualitat, com per exemple si expliquem
l’origen històric d’un determinat conflicte. En qualsevol cas, l’objectiu és
convertir una notícia que seria llarga i pesada en una de dinàmica, amb dues
veus que s’alternen per mitjà d’incisos breus de l’editor que donin pas de
nou a la següent explicació del redactor.

2.2.4. El breu

El breu és una notícia curta, de 30 segons com a màxim, sense tall de veu.
Constarà d’un petit dóna-pas de l’editor, d’una sola frase, i d’un cos de
notícia també reduït, amb dues o tres frases que n’expliquin les dades
essencials.

2.2.5. El titular

Com passa amb la resta de textos, el titular tindrà també dues veus, amb una
primera frase directa, amb verb o sense («Arriba una altra pastera a les
costes canàries», «Nou cas de violència domèstica»), i una segona part que
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

especifiqui les dades bàsiques amb una frase o dues. Cal fer els titulars prou 13
curts perquè no sembli que són notícies breus.

2.2.6. Els butlletins

Als butlletins caldrà donar prioritat a la immediatesa. Haurem de buscar i


destacar les notícies més recents, i també els aspectes més nous de cada
notícia actualitzant cada butlletí respecte a l’anterior, sobretot pel que fa a les
dues primeres notícies. De tota manera, en algunes ocasions la
transcendència de la notícia fa que aquesta encapçali butlletins l’un darrere
l’altre independentment de si hi ha notícies més noves, com pot passar amb
les conseqüències de l’ensorrament d’uns edificis, una declaració d’alto el
foc o un debat d’investidura. També és el cas de les informacions que tenen
un component de servei, com ara una convocatòria de vaga del transport
públic per a l’endemà. Sigui com sigui, encara que la notícia que encapçala
el butlletí sigui repetida, caldrà canviar la redacció del text.

2.2.7. L’entrevista informativa

En uns informatius, els entrevistats seran tractats de vostè, sigui quina sigui
la seva professió o dedicació, i seran tutejats en casos excepcionals, sobretot
quan el tractament de vostè es faci estrany per l’edat o el perfil ideològic
(noia de 18 anys amb la nota més alta de selectivitat; representant del
moviment okupa, etc.). A escala local, sovint l’entrevistador coneix
l’entrevistat, però és convenient mantenir-hi una certa distància.

L’entrevista ha de contenir torns de resposta breus i clars a fi d’obtenir talls


de veu que es puguin fer servir en elaborar notícies. Precisament per això, el
preguntant evitarà «trepitjar» l’entrevistat, i menys encara amb comentaris
d’assentiment o afirmació que connotin que estem d’acord amb el que ens
diuen, com ara fent que sí amb el so de la ema o bé amb expressions com
d’acord, molt bé, és clar i altres.

S’evitarà la repregunta si sembla evident que l’entrevistat s’escapa de


respondre a la primera, ja que no és elegant sentir com l’entrevistat recorre a
perífrasis per eludir la resposta o fins i tot que hagi d’acabar dient: «Això no
m’ho pregunti perquè no l’hi puc respondre». I d’altra banda, no
infravalorarem mai els coneixements de l’audiència ni donarem per
descomptat que els que escolten són ignorants sobre el tema en qüestió. Així,
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

evitarem frases del tipus: «Perquè la nostra audiència ho entengui, què és 14


l’aluminosi?», però sí que podrem dir: «En poques paraules, expliqui’ns...».

En respondre la darrera pregunta, acomiadarem la persona entrevistada


dient-ne el nom, el càrrec, la paraula gràcies i bon dia, bona tarda o bona
nit, segons el moment (vegeu punt 3.2.1. Salutacions). Per exemple: «Joan
Pérez, regidor de Medi Ambient. Gràcies i bona tarda». En conseqüència,
evitarem altres fórmules d’agraïment, com ara: «Gràcies per atendre la
trucada de la nostra emissora», o «Li agraïm que ens hagi dedicat una part
del seu temps».

2.3 La relació amb l’oient i formes de presentar-se

En els butlletins, la presentació dels locutors inclourà la primera persona del


plural –com un nosaltres–, col·locant qui parla en segon lloc: «Bona tarta.
Són les sis. Us parlem Marta Patricio i Ramon Company». També farem
servir la primera persona del plural amb verbs com recordar, afegir o
repassar, per exemple en expressions com: «Repassem altres notícies en
titular», «Afegim noves dades a aquesta informació».

En cas que calgui adreçar-se a l’oient, emprarem la segona persona del


plural, com un vosaltres –segona persona del plural− i no un vostès –tercera
del plural−. Serà doncs: «Per als que vulgueu passar un cap de setmana
diferent...», i no: «Per als que vulguin...».

2.4. L’expressió d’alguns fenòmens recurrents

2.4.1. Informació local

Farem atenció als temes de caràcter social o que afectin directament les
persones, com ara les modificacions viàries, el transport públic, la seguretat
ciutadana, qüestions relacionades amb la immigració, les informacions
vinculades al consum (preu del diner, fraus, hàbits de compra); etc. En tots
els casos, buscarem l’enfocament més social i mirarem de fugir de les
picabaralles estrictament polítiques.
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

Sempre que ens referim a fets de fora del propi àmbit de difusió mirarem de 15
buscar referents més pròxims. Per exemple, quan parlem de dades
macroeconòmiques d’Espanya o Europa (índex d’atur, IPC, preu de
l’habitatge, etc.) mirarem de buscar la dada a Catalunya. Així doncs, en
parlar −posem per cas− de l’evolució de la immigració a la Unió Europea,
COMRàdio haurà de buscar les dades catalanes, mentre que en els
informatius locals caldria explicar si la situació és la mateixa al municipi i
quins en són els detalls.

2.4.2. Immigració

Tractarem la immigració de la manera més humana possible, i evitarem els


tòpics i els estereotips sobre les persones que migren. En primer lloc, caldrà
insistir sempre en l’ús del terme persones, com per exemple en dir que «avui
la Guàrdia Civil ha interceptat una pastera amb 20 persones a bord», ja que
normalment s’entén pel context que es tracta d’immigrants i no turistes.

Farem servir la paraula immigrants per referir-nos genèricament a les


persones que migren a Europa fugint de la misèria. També en podem dir
estrangers, tot i que en algunes notícies aquest terme inclou qualsevol
persona de procedència estrangera (per exemple, quan es dóna el percentatge
de nounats que tenen un progenitor de fora). Per tant, a un futbolista o a un
directiu d’una multinacional que treballen aquí no ens hi referirem com a
immigrants.

La paraula immigrant pot dur associat un adjectiu que n’apunti la


procedència: subsaharià, llatinoamericà, romanès, magribí, etc., però en cap
cas aquestes persones no poden ser qualificades d’il·legals.

La fórmula sense papers s’haurà d’aplicar sempre als immigrants que ja són
aquí però no tenen regularitzada la seva situació. Podem dir, doncs, que uns
sense papers han fet una tancada per reclamar la seva regularització, però no
direm que a bord d’una pastera hi havia 40 sense papers. El mateix passa si
parlem dels nouvinguts, que seran sempre els immigrants que ja són aquí
(amb papers o sense), però no els que estan en mitja travessia a l’Atlàntic.

Evitarem sempre emprar símils bèl·lics en parlar de l’arribada d’immigrants.


De vegades, malèvolament, n’hi ha que parlen d’invasió, o diuen que vénen
per terra, mar i aire. Per tant, preferirem dir que «un centenar de persones
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

han intentat saltar –o superar– la tanca de Melilla», en lloc «d’assaltar la 16


tanca de Melilla», de la mateixa manera que no direm que les pasteres que
arriben a l’estret desembarquen.

2.4.3. Terrorisme

Mirarem de tractar el terrorisme independentment de l’origen dels terroristes


o de la fe que professin. Per aquest motiu, s’evitarà adjectivar el terrorisme
amb gentilicis o amb adjectius relatius a religions, ja que el seu ús porta a
genalitzacions gratuïtes; així, ja que no diem terrorisme basc per parlar
d’ETA, no direm terrorisme islàmic per parlar d’Al Qaida.

D’altra banda, la fórmula terrorisme islàmic ha estat qüestionada per


nombrosos col·lectius i mitjans, perquè significa «terrorisme propi de
l’islam», i a l’islam (com assenyalen experts en món àrab i col·lectius
musulmans diversos) no n’hi ha, de terrorisme. Per aquest motiu s’ha preferit
l’expressió terrorisme islamista (és a dir, «terrorisme partidari de l’islam»,
no pas «terrorisme propi de l’islam»), la qual introdueix un matís semàntic
que és compartit per la resta de mitjans i que probablement l’oient ja ha
assimilat. També tenim l’opció d’obviar qualsevol adjectiu a la paraula
terrorisme, o optar per dir-ne terrorisme internacional.

2.4.4. Justícia i successos

Tot i que, en general, hem de tendir a fer servir sempre un llenguatge planer,
clar i neutre, en el cas del llenguatge jurídic haurem de ser escrupolosos i dir
les coses com s’han de dir, ja que la precisió és rellevant. No és el mateix dir
que un judici està pendent de veredicte o vist per a sentència, com tampoc
no ho és dir que algú és innocent o no culpable, i la presó provisional és
diferent de la condicional. Aquest mirament s’ha de tenir, també i sobretot,
per a la presumpció d’innocència. Mai no hem de donar per fet que una
determinada persona és qui ha comès un crim; en tot cas, direm que està
acusada del crim, o que li imputen el crim, o que és el presumpte autor d’un
crim.

Cal evitar donar el nom de les víctimes de la violència, per respecte a la


intimitat de la persona i sobretot per evitar que, amb el seu nom, s’etiqueti
una determinada tipologia de crim. És el que va passar amb el «cas Alba», la
nena maltractada de Montcada. Tots els mitjans van posar el nom (i en
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

alguns casos els cognoms) de la nena, i només dies més tard algunes veus es 17
van atrevir a alertar dels excessos que el tractament de la informació havia
comportat. El mateix s’ha de fer amb les víctimes de la violència masclista.

Tendirem a no dir mai quin és l’origen dels protagonistes d’una notícia de


successos, sobretot si se’ls pot relacionar amb alguna conducta delictiva, i
només apuntarem el gentilici de la persona en el cas que aquesta informació
pugui ser rellevant. Així, no direm si l’autor d’unes agressions a la seva
parella és equatorià, perquè això no és rellevant per a la notícia (un cas de
violència contra les dones), però sí que ho direm si la notícia versa sobre
unes agressions entre membres de bandes llatines.

Quan haguem d’enumerar els delictes pels quals es deté o s’acusa una
persona, mirarem d’enumerar-los per ordre de gravetat, de menys a més
−seguint un criteri lògicament subjectiu, però aproximat−. Així, pot passar
que es detingui una banda dedicada a l’extorsió i el segrest, o que passi a
disposició judicial un sospitós de violació i assassinat.

2.4.5. Violència contra la dona

S’ha estès en els últims anys l’ús de l’expressió d’origen anglès violència de
gènere per designar les agressions d’un home contra la seva dona, parella,
exdona o exparella. Tanmateix, en llengües com el català i el castellà el
gènere és un accident lingüístic, i per tant tenen gènere les paraules, però no
les persones, i no es pot emprar el mot gènere per designar globalment la
condició femenina. I a més, hi ha qui alerta que l’ús de gènere comporta un
eufemisme d’una realitat que ha de ser denunciada sense embuts. Així doncs,
emprarem al seu lloc alguna de les alternatives conegudes: violència
domèstica, violència contra la dona i violència masclista.

La violència domèstica és, literalment, violència «a casa» (dins l’àmbit


familiar), i considerem que inclou les agressions que pugui patir la dona a la
llar, però també altres membres de la família, com ara nens i avis. En canvi,
la violència contra la dona o violència masclista té un abast molt més ampli,
i inclou tant les agressions a dones fora de l’àmbit domèstic com també
altres formes de violència. Per tant, tendirem a l’ús de violència contra la
dona o violència masclista per parlar de la problemàtica en general, però
mantindrem violència domèstica per als casos circumscrits a l’àmbit
familiar. Val a dir que l’any 1993 (deu anys abans que s’instal·lés entre
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

nosaltres el sentit anglòfon de gènere), les Nacions Unides ja van aprovar la 18


Declaració sobre l’eliminació de totes les formes de violència contra la
dona, i que el 1997 el Parlament Europeu va formular la resolució
Tolerància zero davant la violència contra les dones.

2.4.6. Salut

Les notícies relacionades amb la salut solen contenir terminologia específica


que no sempre és compartida pels oients. En qualsevol cas, caldrà explicar
breument tot allò que pensem que l’oient no coneix, com ara noms de
malalties o de tumors. El mateix farem amb els tractaments mèdics, que
sovint incorporen noms de fàrmacs o components químics.

Així mateix, moltes malalties o afeccions tenen maneres de dir pròpies del
llenguatge col·loquial, que en general preferirem. D’aquesta manera, un
hematoma serà un blau, l’alopècia serà la caiguda dels cabells i algú que ha
mort d’una insuficiència respiratòria és que ha mort ofegat. Sí que
recorrerem al llenguatge específic si fem referència directa al diagnòstic,
com ara si algú rep un fort cop al cap i acaba ingressat amb un traumatisme
craneoencefàlic.

2.5. Consells de redacció de textos

2.5.1. Simplifiquem l’expressió

De vegades hi ha una manera de dir les coses més breument, i també amb
més claredat. No acostuma a ser una tasca fàcil interpretar els comunicats de
premsa, o els talls de veu de segons qui, però sovint el que ens diuen es pot
dir més curt. Com menys paraules, millor.

 
Carretero assenyala que s’han de Carretero assenyala que s’han de
diferenciar el que són les decisions del diferenciar les decisions del govern de
govern d’aquelles consideracions que les consideracions dels partits.
facin els partits.
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

2.5.2. Fem frases normals 19

L’ordre lògic de la frase és subjecte + verb + predicat, així que l’haurem de


respectar sempre que puguem, i evitarem començar amb una frase
subordinada o bé amb un complement circumstancial massa llarg.

 
Tot i que algunes de les platges estan Moltes platges que ja han obtingut el
assenyalades amb bandera blava, símbol de qualitat de la bandera blava
símbol de qualitat, moltes d’aquestes tenen encara equips de neteja que
compten amb equips de neteja recullen fuel i ajuden els banyistes a
permanents que recullen el fuel i que netejar-se.
sovint han d’ajudar a netejar també els
banyistes.

2.5.3. Procurem no repetir-nos

Repetirem la idea principal de la notícia tantes vegades com calgui –la


repetició assegura la comprensió del missatge–, però sense repetir els
mateixos termes ni posar, a la mateixa frase, paraules de la mateixa família.
De tota manera, és millor una repetició que un mal sinònim.

 
El Partit Socialista analitza la victòria El Partit Socialista analitza la victòria
obtinguda a les urnes, amb l’obtenció de aconseguida a les urnes, amb l’obtenció
164 escons. de 164 escons.

2.5.4. Obviem les paraules inútils

De vegades escrivim paraules que no aporten res i que consumeixen temps.


Normalment es poden suprimir sense que passi res. No cal omplir.

 
La policia ha obert una investigació per La policia ha obert una investigació per
intentar identificar i detenir els autors identificar i detenir els autors del crim,
del crim, que han aconseguit fugir. que han aconseguit fugir.
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

2.5.5. Siguem precisos 20

La precisió lèxica comporta, també, un estalvi de temps, ja que ens permet


dir les mateixes coses, però amb menys paraules.

 
Benestar i Família ha informat avui que Benestar i Família ha informat avui que
s’ha multiplicat per tres el nombre de s’han triplicat els casos de mediació
casos de mediació familiar a Catalunya. familiar a Catalunya.

2.5.6. Evitem els tecnicismes

La tria de paraules cultes o tècniques dificulta la comprensió del missatge, ja


que no sempre tothom les coneix o les utilitza amb fluïdesa. L’oient mai no
té un diccionari al costat.

 
Alguns problemes freqüents que Alguns problemes freqüents que
pateixen un de cada tres menors són les pateixen un de cada tres menors són les
al·lèrgies i la hipersudoració. El al·lèrgies i la suor excessiva. El
principal motiu d’aquestes patologies és principal motiu d’aquestes afeccions és
l’ús de calçat esportiu i la mala higiene l’ús de calçat esportiu i la mala higiene
podològica. als peus.

2.5.7. No abusem dels nombres

L’excés de nombres i xifres dificulta la recepció del missatge, ja que costen


de retenir i l’oient mai no pren nota. Hi deixarem els imprescindibles, i
tendirem a arrodonir-los i presentar-los planerament. No començarem una
notícia amb una xifra.

 
Més de 500 companyies i més de 400 Gairebé mil artistes i companyies, tant
artistes nacionals i internacionals es nacionals com internacionals, es
trobaran a Barcelona a partir del dia 12 i trobaran a Barcelona del dia 12 al 14 de
fins al 14 de juny durant 2 dies i 3 nits. juny. El Sònar espera superar els 91 mil
El Sònar espera superar els 91 mil espectadors de la passada edició.
espectadors de la passada edició.
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

2.5.8. Eludim els aclariments i els incisos 21

Quan parlem no pronunciem ni les comes ni els parèntesis ni els guions, de


manera que haurem d’evitar els incisos dins la frase. Si volem aclarir alguna
cosa, ho podem fer a la frase següent.

 
L’estudi Eurorap, que ha analitzat la L’estudi Eurorap ha analitzat la meitat
meitat de la xarxa viària catalana de la xarxa viària catalana i ha
relacionant el nombre d’accidents i la relacionat el nombre d’accidents i la
intensitat del trànsit, subratlla que les intensitat del trànsit. Així, subratlla que
carreteres de la província de Barcelona, les carreteres de la província de
que són les més transitades, són també Barcelona són les més transitades i
les més segures. alhora les més segures.

2.5.9. Prescindim de les sigles

No sempre l’oient coneix la sigla que esmentem, i aquesta de vegades


tampoc no és fàcil de llegir. Evitarem per tant limitar-nos a les inicials i
desenvoluparem l’expressió completa, quan calgui.

 
El SIMAF ha presentat a la Conselleria El Sindicat Independent de Maquinistes
de Treball la sol·licitud per desconvocar ha presentat a la Conselleria de Treball
les aturades. la sol·licitud per desconvocar les
aturades.

2.5.10. No siguem tòpics

El tòpic facilita l’escriptura, però empobreix l’expressió. Ningú no ens


demana que fem literatura, però sí que podem mirar de ser mínimament
originals.

 
La reclamació de l’abolida Corporació La reclamació de l’abolida Corporació
Metropolitana ha estat la nota dominant Metropolitana ha centrat l’acte de
de l’acte de constitució de la constitució de la Mancomunitat de
Mancomunitat de Municipis. Municipis.
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

22
2.6. Recursos retòrics de gust discutible

2.6.1 Abús de frases fetes

Les frases fetes aporten color a l’expressió, però l’ús que se’n fa no sempre
és el desitjable. Les dites i locucions s’han de mirar de treure sempre del
context de la notícia, ja que mantenir-les-hi converteix la frase en poc
brillant i, de vegades, en un acudit fàcil i de mal gust. Per exemple, no s’ha
de fer servir mai la frase feta plou sobre mullat per dir que plou molt, o que
torna a ploure, ja que el que vol dir és que, després d’un mal o una desgràcia,
se n’ha produït un de semblant. El mateix passa en altres casos publicats,
com ara si diem que «Espanya es passa de la ratlla» per parlar de consum de
cocaïna. Altres casos documentats que esdevenen gracietes: «llum verda als
nous semàfors de Barcelona», «el conseller està amb l’aigua al coll» (per
parlar de sequera), «la canonada fa aigües» (també sequera), «les vendes
posen el fre de mà» (retallada de vendes a SEAT), «la notícia ha caigut com
una bomba» (en al·lusió a un atemptat), «els veïns no veuen la llum al final
del túnel» (obres de l’AVE).

2.6.2. Sentits figurats

Com passa amb les frases fetes, hem de mirar de treure de context les
paraules que s’emprin en sentit figurat. Per exemple, podem dir que un
jugador de futbol cobra unes xifres «astronòmiques», però no podem dir que
un viatge a l’Estació Espacial Internacional té un cost astronòmic o
exorbitant. El mateix passa si, en parlar del Liceu, diem que «els números
canten» per parlar de la demanda d’entrades o dels seus pressupostos.

2.6.3. Eufemismes

Procurarem dir les coses pel seu nom. L’eufemisme és en essència


discriminador, ja que amb ell assumim que en l’univers que compartim amb
l’interlocutor allò és millor no dir-ho. És per això que no direm mai de color
d’algú que és negre, ni parlarem de llargues malalties per a segons quines
afeccions. És freqüent recórrer a aquest sintagma com a eufemisme de
malalties molt dures, tant per a l’afectat com per a l’entorn. Curiosament, no
ens estem de dir que algú ha mort a ganivetades, o d’accident de trànsit, o
d’una insuficiència cardiorespiratòria, però a vegades costa de dir que algú
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

ha estat víctima d’un càncer, de l’Alzheimer o de la sida. Quan haguem de 23


dir la causa d’una mort, la direm tal com sona, sense afectacions. La llengua
proporciona prou recursos per dir les coses pel seu nom són sense ferir la
susceptibilitat de ningú.

Tampoc emprarem eufemismes per esmentar persones que tinguin alguna


discapacitació, sempre que el terme no sigui discriminatori (vegeu apartat 4,
discapacitats). Per tant, aquells que no hi veuen o no hi senten no seran
esmentats com persones amb una disfunció visual o auditiva, sinó
senzillament com persones cegues o sordes.

Capítol a part són els eufemismes bèl·lics. Els militars de vegades semblen
grans lingüistes, i són capaços de manipular el llenguatge per tal que les
seves barbaritats tinguin un passi. Evitarem expressions com danys
col·laterals, víctimes del foc amic i neteja ètnica sempre que no les atribuïm
a algú, i emprarem, respectivament, víctimes innocents (o víctimes civils,
població civil morta), víctimes d’atacs propis i genocidi.

2.6.4. Adjectivació espectacular

L’adjectiu espectacular és d’allò més vistós, però també massa abundant.


Serà millor intentar evitar-lo en casos com «un incendi espectacular», «un
accident espectacular» i fórmules semblants. També evitarem les qüestions
dantesques, emblemàtiques, esgarrifoses, impressionants, lamentables,
fantàstiques o sorprenents. Són adjectius qualificatius i efectistes.

2.6.5. Malalties com a metàfores

Col·loquialment hi ha una certa pràctica de qualificar determinades


situacions amb malalties. Així, no és infreqüent titllar «d’esquizofrènica»
una determinada política (per exemple quan es diu una cosa i se’n fa una
altra), o dir que el problema de la droga és «un càncer» de la societat. Tot i
que no és una pràctica freqüent en els informatius, procurarem que no passi,
i fins i tot buscarem perífrasis substitutives si és que algú (per exemple en un
tall de veu) ha fet símils tan poc afortunats. Així mateix, evitarem el verb
avortar com a sinònim d’interrompre, suspendre o aturar.
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

2.6.6. Tòpics 24

L’origen del tòpic és sempre una frase brillant, intel·ligent, un conjunt de


mots que innova i introdueix una expressió original per a un concepte fins
aleshores difícil de sintetitzar. El problema comença, però, quan aquestes
expressions esdevenen recursos còmodes per no haver de buscar expressions
que, com els mateixos tòpics, innovin el llenguatge. Així doncs, mirarem
d’evitar frases recurrents com les següents:

agafar el pont aeri fer marxa enrere


aixecar polseguera magnitud de la tragèdia
allau de crítiques marc incomparable
allau humana merescudes vacances
arribar a l’equador quedar-se a les portes
assignatura pendent reunió maratoniana
cèntric hotel saltar totes les alarmes
donar llum verda ser a la recta final
donar el tret de sortida ser a l’ull de l’huracà
espiral de violència ser la cara i la creu
ésser en punt mort ser la punta de l’iceberg
fer un gir de 180 graus tenir data de caducitat
fer un pas de gegant tensa espera
pulmó verd tònica dominant

2.6.7 Títols d’obres i altres referències

Dins dels tòpics trobem també l’ús com a fórmula ràpida del títol d’una obra
d’art o literària, una pràctica poc lloable, en què el títol acaba sent retocat per
assegurar-li l’encaix. És típic sentir que la pau entre àrabs i israelians és una
missió impossible (pel·lícula), o que l’ombra de Pinochet és allargada (a la
novel·la era un xiprer). I al 2001 tot eren odissees, com la de l’espai. García
Márquez s’ha queixat diverses vegades que està tip de sentir els títols de les
seves obres arreu, esquitxant textos poc elaborats: el general no té qui li
escrigui (Pinochet altre cop), la crònica d’una derrota anunciada (per
exemple unes eleccions), cent anys d’alguna cosa... Tampoc són bones
algunes referències clàssiques que ballen entre el mal gust i el
sensacionalisme, per exemple quan, arran d’un accident d’autobús amb
víctimes mortals al barri del Carmel, un diari va titular: “Infern a Dante”, tot
aprofitant el nom del carrer per fer el joc de paraules.
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

25

CONVENCIONS BÀSIQUES

3.1. Els noms de lloc

Per a l’expressió dels noms de lloc d’arreu del món, utilitzarem sempre la
forma catalana (si n’hi ha) i independentment de la llengua que es parli a
l’indret en qüestió. Per exemple:

Moscou Palerm
Tòquio el Caire
Londres Estocolm
Nova Delhi Saragossa

Alguns casos solen generar vacil·lacions:

 
Pequín Beijing
la Corunya a Coruña
Nou Hampshire New Hampshire
Viella Vielha
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

En cas que en català hi hagi dues designacions possibles, optarem per triar 26
sempre la més moderna, en detriment de l’antiga:

 
Santiago de Compostel·la Sant Jaume de Galícia
Anvers Antuèrpia

Mantindrem l’ús del topònim en forma catalana encara que aquest topònim
provingui d’una tercera llengua, que de vegades és invasora, imperialista o
colonialista. No prejutjarem doncs si una etimologia és políticament o
moralment admissible:

 
Kíev Kyïv
Bombai Mumbai
Anvers Antwerpen
Mònaco Monègue

En cas que no tinguem forma catalana, emprarem sempre la forma original,


si pot ser en la llengua pròpia, en detriment de la forma castellana, si n’hi
hagués. És el que sol passar amb alguns topònims bascos o gallecs:

 
Laudio Llodio
Arrasate Mondragón
Lizarra Estella
Ourense Orense

En qualsevol cas, i sigui quina sigui la llengua pròpia de l’indret, mirarem de


pronunciar el nom original en aquesta llengua, però sense estrafer la
pronúncia ni exagerar-la, ja que no hem de pretendre parlar amb el mateix
accent de la ciutat de què parlem (a la BBC no deuen dir Barcelona tal com
ho diem nosaltres, així que no cal pretendre dir Liverpool amb exquisida
entonació britànica).

3.1.1. Informació de Catalunya

Caldrà no donar mai per sobreentès que una notícia s’ha produït en una
població concreta, atès que encara que fem ràdio local, el senyal sovint es
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

capta en poblacions veïnes i la informació es pot reproduir a tota la xarxa. 27


Per això haurem d’especificar el nom de la localitat en esmentar carrers,
places o barris. Si tenim la seguretat que l’emissió no depassa els límits de la
pròpia localitat, podrem deixar d’esmentar-ne el nom, ja que la referència
acaba resultant òbvia (per exemple, a la desconnexió de Barcelona no cal dir
cada vegada que un carrer o un districte són de Barcelona).

Haurem de dir el nom complet de la població sempre que l’esmentem la


primera vegada, ja que hi ha localitats que comparteixen part del topònim:

Sant Feliu de Llobregat Hospitalet de Llobregat


Sant Feliu de Codines Hospitalet de l’Infant
Sant Feliu de Guíxols

Atenent a un criteri de proximitat a l’oient, quan haguem de situar una


població catalana ho farem sempre al·ludint a la comarca, no a la província.

 
Manlleu, Osona Manlleu, Barcelona
Cambrils, Baix Camp Cambrils, Tarragona

Evitarem el nom de la comarca per a les quatre capitals de província i per a


les comarques que ja n’incloguin el nom perquè en són derivats:

 
Barcelona Barcelona, al Barcelonès
Lleida Lleida, al Segrià
Solsona Solsona, al Solsonès
Berga Berga, al Berguedà

També podrem obviar el nom de la comarca si considerem que la seva


ubicació és prou sabuda i l’especificació és sobrera.

 
Mataró Mataró, al Maresme
Granollers Granollers, al Vallès Oriental
Vilafranca del Penedès Vilafranca, a l’Alt Penedès
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

3.1.2. Informació d’Espanya 28


Utilitzarem dues expressions que altres mitjans fan servir com a sinònimes:
Espanya i Estat espanyol. No són però fórmules equivalents, i per tant caldrà
interpretar bé el context a l’hora d’emprar-les. Si ens referim a l’estructura
institucional, organitzativa o de poder, direm Estat espanyol: l’Estat
espanyol s’organitza en comunitats autònomes, el rei és el cap de l’Estat
espanyol, podem parlar de les inversions de l’Estat espanyol a Catalunya, i
de la venda d’armes per part de l’Estat espanyol. No ho farem servir, però,
com un eufemisme per no dir Espanya. Per tant, direm que a Espanya hi ha
molt absentisme escolar (no a l’Estat espanyol), o que a Espanya hi ha
tempestes si volem dir que hi plou.

Se sol emprar també la paraula estat per referir-se a un país sobirà (per
exemple en parlar dels Vint-i-set estats membres de la Unió Europea) o bé
per designar entitats administratives incloses dins d’estrcuctures més grans
(Califòrnia és un estat dels Estats Units). En qualsevol cas, l’ús del terme
estat no ha de dur mai a l’ambigüitat, ja que això espatlla el missatge:
parlarem doncs de les carreteres de l’Estat quan ens referim explícitament a
les carreteres que són titularitat de l’Estat espanyol, no pas a totes les
carreteres espanyoles en general. I així mateix, la fórmula els treballadors de
l’Estat van a la vaga servirà només per a una vaga de funcionaris, no per a
una vaga general.

3.1.2.1. Comunitats autònomes

Ens referirem a les comunitats i ciutats autònomes sempre en català, tret de


La Rioja, que caldrà pronunciar en castellà. Són les següents:

Andalusia Comunitat de Madrid


Aragó Comunitat Valenciana
Astúries Extremadura
les Balears Galícia
les Canàries La Rioja
Cantàbria Melilla
Castella-la Manxa Múrcia
Castella i Lleó Navarra
Catalunya el País Basc
Ceuta
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

29
3.1.2.2. Províncies

Quan calgui situar les poblacions no catalanes, al·ludirem a la província en


què es trobin. N’esmentarem el nom en català quan sigui possible, però en
castellà quan no disposem de forma pròpia. Cal doncs dir en català les
províncies següents:

Àlaba Conca Navarra


Alacant Còrdova Osca
Almeria Granada Palència
Astúries Guipúscoa Salamanca
Àvila la Corunya Saragossa
Biscaia Lleó Segòvia
Càceres Madrid Sevilla
Cadis Màlaga Sòria
Cantàbria Melilla Terol
Castelló de la Plana Múrcia València
Ceuta

3.1.3. Informació del món

El nom d’alguns països del món ha de dur article, que haurà de fer la
contracció corresponent amb la preposició precedent, si n’hi ha. Són els
següents:

l’Afganistan el Marroc
l’Aràbia Saudita el Nepal
l’Argentina els Països Baixos
l’Azerbaitjan el Pakistan
les Bahames el Panamà
les Barbados el Paraguai
el Brasil el Perú
el Camerun el Regne Unit
el Canadà la República Centreafricana
les Comores la República del Congo
la Dominica la República Democràtica del Congo
l’Equador la República Dominicana
els Estats Units la República Txeca
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

les Fiji el Senegal 30


les Filipines les Seychelles
el Gabon el Sudan
el Iemen el Tadjikistan
l’Índia el Turkmenistan
l’Iran el Txad
l’Iraq la Unió dels Emirats Àrabs
les Maldives l’Uruguai
el Japó l’Uzbekistan
el Kazakhstan el Vaticà
el Kirguizistan el Vietnam
el Líban la Xina

Els continents no duen article si van sols, però sí quan van acompanyats
d’algun complement:

Àfrica l’Àfrica subsahariana


Europa l’Europa de l’Est
Amèrica l’Amèrica del Nord

Les parts dels continents aniran expressades amb el nom del continent seguit
del que sigui, no amb formes prefixades:

 
Europa Central Centreeuropa
Amèrica del Nord Nord-amèrica
Amèrica del Sud Sud-amèrica
Amèrica Central Centreamèrica
Amèrica Llatina Llatinoamèrica

Això no impedeix que els corresponents gentilicis correctes siguin


centreeuropeu, nord-americà, centreamericà, sud-americà i llatinoamericà
(de la mateixa manera que Corea del Nord fa nord-coreà).
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

31
3.2. Les expressions de temps

3.2.1. Salutacions i parts del dia

Segons l’hora del dia, emprarem cadascuna de les expressions següents en


saludar:

bon dia de les 06.00 a les 14.59


bona tarda de les 15.00 a les 20.59
bona nit de les 21.00 a les 05.59

No emprarem les fórmules bon migdia, bon vespre ni bona matinada.

Les parts del dia s’introdueixen amb la preposició a (al matí, a la tarda, al
migdia, a la nit, al vespre) i en alguns casos amb de (de nit, de matinada),
però mai amb la preposició per (per la tarda i per la nit seran doncs
incorrectes).

3.2.2. La referència respecte al present

Constantment al·ludim a dates fent referència a dies, mesos o anys. En tots


els casos hem de tenir sempre present en quin dia, mes o any som, i a partir
d’aquí recórrer a adverbis i locucions temporals per referir-nos a altres dates.
Això té sobretot dos avantatges: en primer lloc, l’expressió resultant és molt
més propera a l’oient, i segon, se suprimeixen xifres, cosa que sempre ajuda
a fer el text més entenedor.
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

32
Suposem que avui és dimecres. La relació d’adverbis i locucions temporals
serà la següent:

dl dm dm dj dv ds dg

la setmana passada
el cap de setmana passat

aquest aquest
dissabte diumenge
abans-d’ahir ahir AVUI demà demà passat
el cap de setmana vinent

dilluns dimarts d’avui en d’aquí a deu


vinent vinent vuit dies

la setmana vinent

Si suposem que avui és dimecres 29 d’octubre:

 
Els equips de campanya de McCain i Els equips de campanya de McCain i
Obama gasten els últims cartutxos abans Obama gasten els últims cartutxos abans
de les eleccions del 4 de novembre. de les eleccions de dimarts vinent.

El mateix passarà si la referència que prenem és l’any:

2006 2007 2008 2009 2010

fa dos anys l’any passat ENGUANY l’any que ve d’aquí a dos anys
AQUEST ANY l’any vinent

Per exemple, suposant que som al 2008:

 
A causa de la demanda creixent per A causa de la demanda creixent per
accedir a aquests cursos, l’Ajuntament accedir a aquests cursos, l’Ajuntament
té previst inaugurar un nou centre de té previst inaugurar un nou centre de
normalització lingüística el 2009. normalització lingüística l’any vinent.
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

33
3.3. L’expressió de quantitats

En general (vegeu punt 2.5.7. No abusem dels nombres), les xifres no són
fàcils de retenir, tant si n’hi ha moltes com si no són rodones. Per tant,
mirarem de posar-ne com menys millor, i les intentarem adaptar i explicar de
la millor manera possible, arrodonint-les quan es tracti de quantitats o bé
buscant proporcions fàcils per als percentatges.

3.3.1. L’arrodoniment

Arrodonirem les xifres absolutes a la desena, el centenar o el miler més


proper, i usarem aproximacions per donar a entendre que les xifres no són
exactes; així no alterem les dades i fem la redacció més passable. Per
exemple:

78 persones unes 80 persones


gairebé 80 persones
una vuitantena de persones
105 presos un centenar de presos
més de cent presos
cent presos i escaig
152 immigrants uns 150 immigrants
més de 150 immigrants
964 assistents un miler d’assistents
gairebé 1.000 assistents
12.324 multes més de 12.300 multes

No arrodonirem ni modificarem les dades de la inflació o de l’Euribor, ja


que en aquests casos la precisió és rellevant.

3.3.2. La conversió dels percentatges

Mirarem de convertir les xifres amb forma de percentatge en relacions de


propocionalitat amb unitats, terços, quarts o mitjos. Per exemple:

10% un de cada deu


20% dos de cada deu; una cinquena part
25% un de cada quatre; una quarta part
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

30% tres de cada deu; gairebé un terç 34


33,3% un terç; una tercera part
35% més d’una tercera part
40% quatre de cada deu; dues cinquenes parts
45% gairebé la meitat
50% la meitat; cinc de cada deu
55% més de la meitat; la majoria
60% sis de cada deu
65% gairebé dues terceres parts
66,6% dos terços; dues terceres parts
70% set de cada deu; més de les dues terceres parts
75% les tres quartes parts
80% vuit de cada deu
90% nou de cada deu; la immensa majoria
95% gairebé tot; gairebé la totalitat
100% tot; la totalitat; la unanimitat

3.3.3. Unitats de mesura

Cal anar amb compte amb les unitats de mesura. Hem d’intentar interpretar-
les primer, i si cal convertir-les a unitats conegudes o col·loquials. Convé
retenir aquestes equivalències:

1 hectàrea 10.000 metres quadrats


una illa de l’Eixample
un camp i mig de futbol
1 hectòmetre cúbic mil milions de litres
1 centímetre cúbic 1 litre per metre quadrat
1 milla 1.609,3 metres
més d’un quilòmetre i mig
1 milla nàutica 1.852 metres
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

35
3.4. Persones

3.4.1. Noms i cognoms

El primer cop que surtin, direm els personatges de l’actualitat amb el nom i
el primer cognom. Si esmentem la persona més vegades, podrem recórrer
només al cognom:

José Montilla Montilla


Mariano Rajoy Rajoy
Jordi Hereu Hereu
Anna Pagans Pagans

Si el primer cognom és molt comú (per exemple els acabats en


-ez), afegim sempre el segon. En aquest cas, si esmentem la persona altres
vegades, podrem fer servir tots dos cognoms o només el segon:

José Luis Rodríguez Zapatero Rodríguez Zapatero Zapatero


Alícia Sánchez Camacho Sánchez Camacho Camacho
Alfredo Pérez Rubalcaba Pérez Rubalcaba Rubalcaba

En el cas dels cognoms compostos, optarem per un criteri doble: la


designació completa o només un dels dos membres del cognom compost,
que tant podrà ser el primer com el segon (en qualsevol cas, el més
identificador):

Josep-Lluís Carod-Rovira Carod-Rovira Carod


Ramon García-Bragado García-Bragado Bragado
Fernando Grande-Marlaska Grande-Marlaska Marlaska

3.4.2. Professions

Mirarem de ser especialment escrupolosos amb l’expressió correcta de les


professions quan són exercides per dones, és a dir en femení (vegeu punt 5.3.
Masculins i femenins). Solen ser font d’error els femenins de síndic, jutge i
tinent d’alcalde, que són síndica, jutgessa i tinenta d’alcalde,
respectivament.
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

3.4.3. Càrrecs institucionals 36

Constantment ens hem de referir a càrrecs institucionals, i ho hem de fer


alhora amb precisió (tal com es diu oficialment) i comoditat (retallant el
càrrec perquè és massa llarg). Optarem per un criteri doble:

1. Designació del càrrec sencer:

Elena Espinosa ministra de Medi Ambient i Medi Rural i Marí


Francesc Baltasar conseller de Medi Ambient i Habitatge

2. Abreviació del càrrec. En aquest cas, haurem de triar l’àmbit que es


correspongui a la notícia. Així, parlant d’un pesquer enfonsat podrem dir que
Elena Espinosa és «ministra de Medi Marí» (sense dir que és de Medi
Ambient i Medi Rural), i Francesc Baltasar, parlant de pisos de protecció
oficial, «conseller d’Habitatge» (sense dir que és de Medi Ambient). En cap
cas no retallarem el càrrec pel davant, independentment de l’àmbit, ja que en
una notícia de comerç ens podem quedar dient que Miguel Sebastián és
només «ministre d’Indústria».

3.4.4. Membres de cases reials

En general, els membres de les cases reials (siguin del país que siguin, i
independentment de l’època) es designen amb els noms en la llengua en què
s’escriu (per això diem la reina Isabel, el príncep Carles, el tsar Alexandre o
el rei Felip II). Un exemple cèlebre de plebea convertida en princesa és
Grace Kelly, coneguda principescament com Gràcia de Mònaco.

3.4.5. Papes

El nom que adopten els papes en el seu pontificat es diu en català. El nombre
es llegeix com un ordinal fins al X i com un cardinal a partir de l’XI: Joan
XXIII (vint-i-tres), Joan Pau II (segon), Benet XVI (setze).

3.4.6. Dictadors

Un dels prefixos més productius dels últims vint anys (segurament arran de
la llei del divorci) ha estat ex-, que s’aplica a càrrecs, rangs, dedicacions i
oficis, però no a termes com dictador, tirà o assassí. L’assassí de John
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

Lennon (que no ha mort ningú més) no és un exassassí, i els dictadors 37


tampoc deixen de ser-ho. Pinochet, per tant, va ser dictador tota la vida, mai
exdictador.

3.5. Ens i entitats

3.5.1. Govern

Aquesta és una de les designacions més comunes i alhora ambigües de


qualsevol informatiu, ja que ens podem referir a governs diversos, fins i tot
en la mateixa notícia. Distingirem per tant entre el govern central i els
diferents governs autonòmics, cadascun dels quals haurà de ser expressat
amb el gentilici corresponent: govern català, govern basc, govern
extremeny, etc. Tanmateix, si pel context s’entén de quin govern parlem,
deixarem govern, sense més postil·les, i si ens cal algun sinònim, optarem
per executiu.

Emprarem la fórmula govern espanyol en les notícies que tinguin abast


internacional i en què, d’una manera o una altra, s’expressin relacions del
govern espanyol amb els governs d’altres estats: «La Comissió Europea ha
advertit el govern espanyol que...»; «El govern espanyol i el marroquí...».

3.5.2. Organismes públics

Catalanitzarem tots els organismes públics, siguin de l’administració que


siguin, sense distincions:

Ministeri de l’Interior
Consell General del Poder Judicial
Tribunal Constitucional
Consell Superior d’Esports
Federació Espanyola de Bàsquet
Conferència Episcopal
Defensor del Poble

En alguns casos, la traducció de l’organisme pot dur a l’ambigüitat, ja que hi


pot haver un organisme català que es digui igual que un organisme estatal
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

traduït. En aquest cas, farem servir l’adjectiu espanyol en comptes de dir 38


l’organisme en castellà:

 
Institut de la Dona espanyol Instituto de la Mujer

Mantindrem però el nom de l’organisme en llengua pròpia si ja funciona


com un nom propi (tal com nosaltres esperaríem que fessin amb la
Generalitat):

Xunta de Galícia
Lehendakaritza
Ertzaitza

3.5.3. Organismes internacionals

Els organismes internacionals, tant si es designen en català com si són una


sigla d’una altra llengua (normalment l’anglès), sempre duen article, que
funcionarà d’acord amb les normes de concordança i apostrofació:

les Nacions Unides


la UNESCO
la Creu Roja
l’ACNUR

Val a dir que la concordança es realitza també amb el verb: «Les Nacions
Unides alerten de l’increment de la fam al món».

3.5.4. Partits polítics

Designarem els partits polítics en català, encara que no tinguin cap mena
d’implantació a Catalunya, sempre que les paraules siguin genèriques i la
traducció no comporti l’ús d’expressions massa distinties. Així, direm:

Partit Popular
Partit Socialista Obrer Espanyol
Esquerra Unida
Partit Nacionalista Basc
Bloc Nacionalista Gallec
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

Partit Andalusista 39
Coalició Canària
Unió del Poble Melillenc
Unitat Alabesa
Noves Generacions

En el cas que en el nom del partit hi hagi algun mot en la llengua pròpia de
la comunitat on té implantació, ens abstindrem de traduir-lo:

Eusko Alkartasuna
Chunta Aragonesista
Nafarroa Bai

3.5.5. Empreses

Si una empresa té seu a Catalunya, o alguna delegació, o hi fa negocis de la


mena que sigui, mirarem de catalanitzar-ne el nom, sempre que en fer-ho no
s’afegeixi cap lletra o es modifiqui una paraula de forma massa evident.
Segons el nom de l’empresa, podem fer-ne tres grups:

1. Empreses el nom de les quals adaptem a la fonètica catalana, amb atenció


a les variants oriental o occidental:

 
Telefònica Telefónica
Ibèria Iberia
Renfe (neutra final en cat. central) Renfe (e tancada)
Correus Correos
Endesa (amb essa sonora) Endesa (amb essa sorda)

2. Empreses, sobretot les entitats bancàries, en què traduirem els topònims i


les paraules comunes, però no els noms propis:

Banc Bilbao Biscaia Argentària


Banc Santander Central Hispà
Banc Popular
Caixa d’Estalvis del Mediterrani
Banc Pastor
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

3. Empreses en què el canvi de pronúncia afegeix o retalla lletres, o bé ens 40


dóna un resultat estrany. En aquest cas mantindrem la forma d’origen:

 
Unión Fenosa Unió Fenosa
CajaMadrid CaixaMadrid
Banesto (‘Banésto’) Banesto (‘Banèstu’)

3.5.6. Associacions i oenagés

Com en el cas dels partits polítics, traduirem el nom de les associacions i


oenagés sempre que el canvi no alteri massa el resultat, tant si treballen a
Catalunya com si no:

Associació de Víctimes del Terrorisme


Fòrum d’Ermua
Mans Unides

Evitarem però traduir la designació sencera si la forma resultant és del tot


diferent:

 
Basta Ya Ja n’hi ha prou
Save the Children Salvem les Criatures
Nunca Máis Mai més

3.5.7. Entitats amb sigles

Moltes de les sigles més comunes corresponen a partits, grups, empreses o


associacions que no són majoritàriament coneguts, i en aquests casos haurem
d’especificar tota la denominació, i més endavant dir la sigla si hem de
tornar a referir-nos-hi: direm doncs, per exemple, Confederació
d’Associacions de Veïns de Catalunya en lloc de CONFAVC i Confederació
Espanyola de la Petita i Mitjana Empresa en lloc de CEPIME.

Tanmateix, hi ha casos que són més coneguts per la sigla que no pas pel
terme desenvolupat, i en aquest cas recorrerem de forma habitual a la sigla:
OTAN, ONU, UNESCO, RENFE, FAO, ONG, IPC, AVE, URSS, etc. En el
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

cas que una sigla es llegeixi lletra per lletra, i no com una paraula, ho farem 41
sempre en català, també si procedeix d’una altra llengua:

 
BBVA be-be-ve-a be-be-uve-a
BBC be-be-ce bi-bi-ci
MTV ema-te-ve em-ti-vi
ACS a-ce-essa a-ce-ese
CSKA ce-essa-ca ceska, txeska

També pronunciarem a la catalana els GEO (Grup Especial d’Operacions) i


el GIL (Grup Independent Liberal).

3.5.8. Clubs esportius

A l’hora de designar els equips de futbol d’arreu, traduirem sempre els


topònims (vegeu punt 3.1. Els noms de lloc), els gentilicis i les paraules que
no mostrin un canvi significatiu en traduir-les. Per tant, direm:

 
Reial Madrid Real Madrid
Reial Societat Real Sociedad
Atlètic de Madrid Atlético de Madrid
Reial Unió d’Irun Real Unión de Irún
Alabès Alabés
Logronyès Logroñés
Castella Castilla
Llevant Levante
Nàpols Napoli
Basilea Basel

Ens abstindrem de la traducció quan el resultat sigui estrany, ridícul o fins i


tot hilarant:

 
Deportivo de la Corunya Esportiu de la Corunya
Recreativo de Huelva Recreatiu de Huelva
Rayo Vallecano Llampec Vallecà
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

En el cas dels equips de futbol italians, haurem d’abandonar la tradició 42


italiana de designar-los en femení per emprar sempre el masculí:

 
el Juventus la Juventus (però sí la Juve)
el Roma la Roma
el Lazio la Lazio

Per designar els equips de bàsquet de la NBA, anteposarem el nom de


l’equip al nom de la ciutat.

 
els Lakers de Los Angeles Los Angeles Lakers
els Jazz de Utah els Utah Jazz
els Grizzlies de Memphis els Memphis Grizzlies

També podem esmentar només la ciutat, però mirarem de ser coherents,


mantenint el mateix criteri per a tots dos equips:

 
Indiana contra Detroit Indiana contra els Pistons
els Pacers contra els Pistons els Pacers contra Detroit

D’altra banda, com fem amb els equips de futbol, direm el topònim en català
sempre que n’hi hagi la versió:

Knicks de Nova York


76ers de Filadèlfia
Nets de Nova Jersey
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

43
4

QÜESTIONS DE LLENGUA

a falta de No ho farem servir per introduir un període de temps. Emprarem


una oració subordinada introduïda per quan:

 A falta de tres jornades per al final de la lliga, el Barça ja és campió.


 Quan falten tres jornades per al final de la lliga, el Barça ja és campió.

a hores d’ara No hores d’ara.

a l’altura de Farem servir aquesta locució per referir-nos a accidents de


trànsit o embussos «a l’altura de la població Tal». No utilitzarem, en
aquest context, la paraula alçada, que es refereix només a la distància
respecte al terra de persones i coses.

a nivell de En català la locució a nivell de és correcta per parlar només


d’altituds, amb referència «al nivell del mar». L’evitarem quan ens
referim a altres àmbits, per exemple a nivell local o a nivell públic. Es
poden fer servir adverbis acabats en -ment (localment, públicament) o bé
les locucions a escala o en l’àmbit (a escala local, en l’àmbit públic).
També es poden usar directament els substantius, i per tant, en comptes
de dir a nivell municipal o a nivell d’institucions, podem utilitzar als
municipis i a les institucions, respectivament.

a tot això De vegades volem canviar de tema però sense deixar del tot el
tema anterior (com afegint o puntualitzant alguna cosa), i normalment ens
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

servim de la locució a tot això. Mirarem de no abusar-ne alternant-la amb 44


d’altra banda, al seu torn, mentrestant.

acabar amb La locució acabar amb s’ha d’emprar sempre per introduir
l’última fase d’un procés, però no ha de servir com a sinònim d’eliminar,
desarticular, posar fi o idees similars:

 L’insecticida ha acabat amb la plaga que afectava els conreus.


 L’insecticida ha eliminat la plaga que afectava els conreus.

Sí podem dir que una operació dels Mossos «ha acabat amb 54 detinguts»
(és a dir, que després d’actuacions diverses hi ha finalment 54 persones
detingudes).

accentuació Cal pronunciar correctament la vocal tònica seguint les regles


ortogràfiques, tant si la paraula està accentuada com si no. Solen generar
vacil·lació:

 
aurèola aur[è]ola aure[ò]la
cautxú cautx[ú] c[à]utxu
diòptria di[ò]ptria dioptr[í]a
olimpíada olimp[í]ada olimpi[à]da
període per[í]ode peri[ò]de
rèptil r[è]ptil rept[i]l
tèxtil t[è]xtil text[í]l
víking v[í]king vik[í]ng
xassís xass[í]s x[à]ssis

acne [à]cne acn[é]


atmosfera atmosf[é]ra atm[ò]sfera
conclave concl[à]ve c[ò]nclave
elit el[í]t [è]lit
guru g[ú]ru gur[ú]
iber ib[è]r [í]ber
interval interv[à]l int[è]rval
Nobel Nob[è]l N[ó]bel
radar rad[à]r r[à]dar
zenit zen[í]t z[è]nit
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

45
accentuació doble Moltes paraules compostes o obtingudes per derivació
(especialment els adverbis en -ment) conserven dos accents tònics, un de
principal que marcarà la vocal tònica de la paraula, i un de secundari que
farà que no neutralitzem la vocal (en parlars orientals):

 
sordmut s[o]rdm[ú]t s[u]rdm[ú]t
Collblanc C[o]llbl[à]nc C[u]llbl[à]nc
ràpidament r[à]pidam[e]nt r[à]pidam[ә]nt
drogoaddicte dr[o]goadd[í]cte dr[u]goadd[í]cte

Aceh, Banda Aceh En català la forma pròpia d’aquesta regió d’Indonèsia


afectada pel tsunami del 2006 és Atjeh, mantenint la hac final i amb
pronunciació aguda. Així doncs, haurem de dir ‘Atgé’, i ‘Bandatgé’ en el
cas del topònim compost. Curiosament, els nadius de la zona són també
atjehs (‘atgés’).

adjectius En català els adjectius han d’anar sobretot darrere del nom, ja que
posar-lo al davant té sentit només si volem fer un epítet i donar al
substantiu un èmfasi especial. Així doncs, haurem de parlar dels dies
següents, en lloc dels següents dies, i de les ciutats principals, en lloc de
les principals ciutats. Si després del nom trobem un complement, sí que
podrem anteposar l’adjectiu: «Les principals ciutats de la costa
mediterrània».

aerolínia No és un terme normatiu, però l’emprarem com a sinònim de línia


aèria.

Àfrica subsahariana S’empra com a substitut del tradicional Àfrica negra.


Inclou tots els països africans situats geogràficament per sota del desert
del Sàhara (és a dir, tots els països no magribins).

Aixurà Festivitat sagrada del corrent islàmic xiïta, que commemora el


martiri d’Alí, nét de Mahoma. A Barcelona se celebra pels volts de gener
al barri de Sant Pere.

al respecte És locució incorrecta per fer al·lusió a un tema ja esmentat.


Qualsevol solució alternativa pot ser vàlida:
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

46
 El preu dels pisos continua pujant, i el govern ha decidit prendre mesures al
respecte.
 El preu dels pisos continua pujant, i el govern ha decidit prendre mesures
per frenar aquest augment; sobre la qüestió.

alauita El terme alauita no és sinònim de marroquí, sinó que s’aplica només


a la monarquia. Podem parlar del regne alauita, però no de la policia
alauita ni del govern alauita, que són marroquins.

al-Qaida (no al-Qaeda) Pronunciarem ‘al Caida’, no ‘al Caída’ ni ‘al


Caeda’.

alt tribunal L’alt tribunal no és el Tribunal Constitucional, sinó el Suprem,


que és al cim de la justícia ordinària. Tècnicament, el Tribunal
Constitucional és un organisme col·legiat que té competència exclusiva
per resoldre els recursos d’inconstitucionalitat, els d’empara per violació
de drets i llibertats i els conflictes de competència entre l’estat i les
comunitats autònomes. No està per tant per sobre de cap altre tribunal.

altres És incorrecte utilitzat sense article i seguit d’una xifra: «Dues


persones han mort i altres tres han quedat ferides». Cal treure l’altres i
posar l’adverbi més darrere la xifra: «Dues persones han mort i tres més
han quedat ferides».

amb motiu de No en motiu de.

amb relació a, en relació amb Són correctes les dues locucions, però no en
relació a.

anar/venir + gerundi Si volem donar un sentit de repetició o redundància al


llarg del temps, cal emprar el verb anar, no venir, seguit de gerundi.

 El diputat ve remarcant aquestes sospites des del juny.


 El diputat ha anat remarcant aquestes sospites des del juny.

anorèctic, anorèctica No anorèxic, anorèxica.


Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

any passat i any anterior La primera fórmula, any passat, és l’any que 47
precedeix l’any en què som (el 2008 si som al 2009), mentre que l’any
anterior és l’any previ a un any de referència (el 2007 si parlem del
2008). Passa el mateix amb formes futures, amb la mateixa distinció per a
any vinent i any següent.

Antiga Unió Soviètica S’hi inclouen els països independents que eren
antigues repúbliques socialistes soviètiques. Són Rússia, Bielorússia,
Ucraïna, Letònia, Estònia, Lituània, Moldàvia, Armènia, Geòrgia,
l’Azerbaitjan, el Kazakhstan, el Kirguizistan, el Tadjikistan, l’Uzbekistan
i el Turkmenistan.

arbre No es pronuncia la primera r, i per tant diem ‘abre’.

àrees verdes De les zones d’aparcament pagat a la ciutat de Barcelona,


senyalitzades amb un rectangle de pintura verda, n’hem de dir àrees
verdes, no zones verdes. Primer, perquè oficialment prenen aquest nom
(Àrea Verda), i segon per evitar l’evident polisèmia amb el fullam. Les
zones verdes són i seguiran sent parcs i jardins.

armilla reflectora No armilla reflectant.

arran de Hi ha d’anar sempre la preposició de quan exposem uns fets que


n’han originat d’altres: «Arran de les últimes detencions...».

Ascó i Vandellòs Accent tancat la primera i accent obert la segona.

AVE (no TGV ni TAV) L’objectiu del terme és designar un determinat mitjà
de transport, és a dir un tren que va molt de pressa. Per influència del
francès, el terme comú (és a dir, el tren d’alta velocitat) s’ha passat a
designar amb el nom de l’empresa pública que el gestiona, és a dir TGV,
i d’aquí que emprem AVE per fer el mateix. L’opció TAV, tant si és ‘tap’
com ‘te-a-ve’, és poc transparent.

barracó Emprem el mot barracó, amb el plural barracons, per referir-nos a


les aules escolars prefabricades, que no són barracots.
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

48
batuda No redada.

bitllet En català central, cal pronunciar el grup -tll- com si hi trobéssim una
«ella geminada», és a dir una mica més llarga, com passa amb Bell-lloc.
No seran doncs ‘billet’ ni ‘espalla’, sinó ‘bill-llet’ i ‘espall-lla’. Això no
impedeix que altres parlars facin espatla o ametla.

blaugrana Sovint es fan servir els colors de la samarreta per designar els
jugadors d’un equip. Així, diem els blancs i els blaugrana. Curiosament,
alguns colors tenen plural, i d’altres no. Podem fer el plural dels colors
del parxís (groc, verd, blau, vermell) i del blanc i el negre. D’aquesta
manera, direm els verdinegres (el Joventut), els blanc-i-vermells
(l’Atlètic de Madrid o l’Athletic de Bilbao) i els blanc-i-blaus
(l’Espanyol). No tenen forma de plural els colors obtinguts de flors, fruits
i elements de la natura, i per tant direm els grana (el Nàstic), els blau cel
(el Celta) i els taronja (la selecció holandesa).

bolso L’emprarem com a sinònim de bossa de mà.

bombar (no bombejar) De vegades, el terme bombejar es fa servir


erròniament quan els bombers han de treure aigua d’un local inundat. El
sentit correcte, però, és de tirar bombes, és a dir sinònim de bombardejar.
Per tant, per als bombers haurem d’emprar el verb bombar i el substantiu
bombament en lloc de bombeig.

borsari No bursàtil.

botellada (no botellón) Nombrosos han estat els intents de buscar una
solució catalana per al botellón, però fins ara els més o menys aproximats
botelló, botellot o el mateix botellón no han fet el fet ni han agradat a
ningú. Nosaltres en direm botellada, a partir del mot botella i del sufix -
ada. D’una banda, botella és correcte, i de l’altra, els saraus col·lectius i
públics, en català, solen formar-se amb el sufix -ada al final: calçotada,
xatonada, xocolatada, costellada, sardinada...

brot, epidèmia i pandèmia Es tracta dels tres estadis d’una malaltia


infecciosa. En diem brot quan els casos són comptats i localitzats, per
exemple en els brots de legionel·losi. Parlem d’epidèmia quan el brot
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

infecciós es difon a un gran nombre de persones en un mateix territori, 49


com podria passar en el cas de la grip. I finalment en diem pandèmia
quan l’epidèmia ultrapassa països i fins i tot continents, com passa amb la
sida o la grip aviària. En qualsevol cas, cal anar amb compte a l’hora
d’identificar aquests termes a malalties que no són infeccioses; encara
que es tracti de dolences esteses, no són epidèmies l’al·lèrgia als àcars, la
diabetis, l’obesitat o l’anorèxia.

bullying Mirarem d’evitar aquesta expressió per referir-nos a l’assetjament


escolar o violència a l’escola. Així mateix, en algun cas podem recórrera
la traducció catalana de la paraula bully (abusananos) per dir que algú
«és víctima dels abusananos», en lloc de dir que «és víctima del
bullying».

canes Es considera incorrecte per a l’expressió dels cabells blancs, però


l’admetem. Direm doncs que algú té moltes canes.

Canes La bonica ciutat riberenya francesa, seu del festival de cinema,


s’escriu Canes i es pronuncia ‘canes’ (per tant, ni ‘can’, ni ‘cans’, ni
‘cannes’).

cantàbric (no càntabre) Els càntabres eren els pobladors preromans que
habitaven el nord de la península Ibèrica, al costat dels àsturs i els
vascons. Iván de la Peña, per tant, és un jugador cantàbric, no càntabre,
com tampoc no ho és el Racing de Santander.

caps rapats i skins Anomenem cap rapat o skin els individus que s’afaiten
el cap i solen lluir vestimenta d’estètica militar. Rarament, doncs,
associem els termes a una estètica diferent, raó per la qual és sobrer dir
que algú és «d’estètica skin». Si diem cap rapat, tothom dedueix ja com
va vestit.

carpa Normativament una carpa és un peix, però l’admetem com a vela de


circ.
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

carreteres Sempre que sigui possible, ens referirem a les carreteres sense 50
dir-ne el nom oficial (format sempre per una sigla i un nombre), i
al·ludirem al territori per on transcorre o bé a les localitats d’inici i final:
l’autopista del Maresme, la carretera Vic-Olot...

casc antic No podem dir casc del nucli d’una ciutat o d’un poble. Per tant,
evitarem l’expressió casc antic per referir-nos al nucli d’una ciutat, al
barri vell, a la part vella, o al centre històric.

cayuco Vegeu pastera.

certamen Podem parlar de certamen quan hi ha algun premi en joc, com per
exemple un festival de cinema o un premi literari... No són certàmens el
que són senzillament salons, fires de mostres o altres festivals.

cimera Una cimera no és una reunió qualsevol, sinó una trobada entre
iguals. No és per tant una cimera una reunió entre el president del govern
i el lehendakari, però sí que ho és una reunió dels ministres d’Agricultura
de la Unió Europea.

ciutadania De vegades es parla erròniament de ciutadans subsaharians. El


concepte de ciutadania ha d’anar vinculat a una nacionalitat, no a una
adscripció geogràfica, i per tant podem parlar de ciutadans nigerians,
guineans, etc., però no de ciutadans subsaharians ni magribins.

Ciutadans El partit Ciutadans té registrat, oficialment, el seu nom en dos


idiomes, a fi de simbolitzar el bilingüisme que pregonen: Ciutadans –
Partido de la Ciudadanía. Tanmateix, el fet que es registrin així no
invalida el criteri general d’estil sobre la designació dels partits polítics,
que fem sempre en català a banda del nom oficial i del territori
d’implantació (vegeu punt 3.5.4. Partits polítics). Així doncs, en direm
Ciutadans – Partit de la Ciutadania.

Ciutat Comtal Tòpic ranci que normalment es fa servir quan el topònim


Barcelona és massa a prop i ens fa por repetir-lo; precisament perquè està
a prop, n’hi ha prou deixant ciutat.

clausura / cloenda Cal no confondre els dos substantius. La clausura sol fer-
se per ordre governativa o judicial, mentre que una cloenda és el
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

tancament d’un acte qualsevol. No hi ha, doncs, actes de clausura, sinó 51


actes de cloenda, com ara d’un congrés o d’una fira. I un jutge sí que pot
dictar una ordre de clausura per a un local que no tingui els permisos en
regla.

clergue S’ha estès l’ús d’aquest mot per referir-se a qualsevol individu que
es dediqui al servei de Déu, sigui de la religió que sigui. Tanmateix,
només s’ha d’aplicar a la religió catòlica, i deixar de vincular-lo per
exemple a l’islam. D’aquí l’error de qualificar Muqtada al-Sadr de
«clergue xiïta», ja que, recíprocament, és com si en una ràdio àrab
diguessin que Ricard M. Carles és un imam catòlic. Parlarem doncs, en
general, de religiosos, però mirarem d’esbrinar si el personatge que sigui
és un monjo budista, un imam, un aiatol·là, un pastor evangelista o el que
toqui segons el credo.

coalitzar No coaligar. Quan dos o més partits s’uneixen per formar govern,
diem que es coalitzen, no que es coaliguen.

còctel molotov Cal pronunciar còctel ‘mulutof’.

company Emprarem company i companya per al·ludir a relacions de parella


(amb matrimoni o no), i ometrem l’adjectiu sentimental, que no cal.
Haurem per tant d’especificar la resta de tipus de companys, si és
necessari: company de feina, company de pis...

concordança entre substantius No és el mateix unir un nom i un adjectiu


que unir dos noms. A causa de la concordança, els noms i els adjectius
casen en gènere i nombre, però en el cas que un nom vagi acompanyat
d’un altre nom, el segon dels substantius s’ha de mantenir sempre en
singular, com passa amb els camions cisterna. Per tant:

 
cèl·lules mare cèl·lules mares
cotxes bomba cotxes bombes
màquines llevaneu màquines llevaneus
mines antipersona mines antipersones
nens soldat nens soldats
satèl·lits espia satèl·lits espies
carrils bici carrils bicis
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

pàgines web pàgines webs 52


retrats robot retrats robots

contemplar No és correcte en el sentit de preveure o tenir en compte. Frases


com «la llei contempla sancions per als infractors» s’han de corregir per
«la llei preveu/recull/estableix sancions per als infractors» o alguna cosa
semblant. Sí que es pot dir contemplar amb el sentit de mirar, admirar,
etc.

Copa de l’Amèrica (no Copa Amèrica) La coneguda regata va ser batejada


erròniament com Copa Amèrica, i n’hem de dir Copa de l’Amèrica. En
anglès, el nom de la competició (America’s Cup, no pas America Cup)
al·ludeix al nom del primer vaixell que va guanyar la regata, que era
americà i es deia America. La Copa Amèrica, en tot cas, serà la
competició futbolística entre seleccions del continent americà.

corrent És paraula masculina: el corrent elèctric, el corrent d’un riu...

d’aquí a Hi posarem sempre la preposició a. Per tant, direm que «d’aquí a


dos mesos es començaran a construir tots dos equipaments», no «d’aquí
dos mesos».

decomissar, confiscar (no incautar) La persecució de la forma incorrecta


incautar ens fa optar sovint per alguna de les dues formes anteriors,
decomissar i confiscar. No són, però, verbs sinònims. Es decomissa per
exemple una partida de productes de fabricació o distribució il·legal, per
exemple un munt de cedés pirates, i de la partida mateixa en diem
decomís. És, per tant, una acció que persegueix una il·legalitat concreta.
En canvi, confiscar (procedent de fisc) consisteix a requisar els béns
d’algú a fi de reparar un altre tipus d’irregularitat, com per exemple si es
confisca una propietat per tal de rescabalar un frau fiscal. De tota manera,
en general abunda el significat de confiscar com a decomissar, però no a
l’inrevés; és a dir, podem dir que es confisca tot de material de venda
il·legal, però no que es decomissa un immoble.
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

degut a És locució incorrecta en casos com «el partit es va suspendre degut 53


a la pluja», en què estem especificant la causa d’una acció anterior. És a
dir, no és correcta si equival a perquè, per, a causa de, etc. Així, haurem
de dir «el partit es va suspendre a causa de la pluja», o «per la pluja», o
alguna cosa semblant. És correcta però quan degut s’empra com a
participi, és a dir complementant un nom: «Va ser un accident degut a la
pluja».

democratacristians (no democristians) El prefix corresponent a democràtic


és democrata- no pas demo- , que vol dir «poble, població». Per tant, els
que es defineixen alhora com a cristians i demòcrates són
democratacristians, no democristians.

denunciar Alguns verbs són tan dúctils que poden acabar significant altres
coses i, el que és pitjor, ocupar el terreny d’altres verbs. És el que passa
amb el verb denunciar, que en principi significa «posar una denúncia», i
per tant és correcte quan diem que «la dona no havia denunciat mai el seu
agressor». Ara bé, en molts casos recorrem a aquest verb per dir altres
coses que, en principi, tenen verbs propis. Així, n’abusem quan diem que
«els veïns denuncien que els Mossos va arribar tard», en lloc de dir que
ho afirmen o asseguren, o bé que es queixen o protesten (segons el matís
que hi vulguem donar). També passa això quan sentim que «l’oposició
denuncia que l’Estatut serà paper mullat», quan el que hauria de dir és
que ho alerta o adverteix, sempre que no vulguem recórrer a un senzill
diu.

dependent / depenent La forma dependent s’aplica a qualsevol persona que


depengui d’algú altre, o bé també a qui despatxa en un comerç. L’altre
mot, depenent, en canvi, és el gerundi de dependre, i té un ús força més
limitat, per exemple per introduir condicions o matisos «depenent de la
situació». En cas de dubte, és útil fer la traducció al castellà, ja que en el
primer cas dóna dependiente, i en el segon, dependiendo.

des de principi d’any (no en el que portem d’any) La fórmula en el que


portem d’any és incorrecta a causa de l’ús del relatiu neutre. La
substituirem per expressions com des de principi d’any o des del gener.

desastre humanitari Quan tractem notícies relatives a catàstrofes naturals


(tsunami del sud d’Àsia, huracà Katrina, etc.), cal anar amb compte amb
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

la fórmula catàstrofe humanitària o desastre humanitari. És humanitari 54


tot allò que interessa al bé de la humanitat, i per tant sí que és humanitària
l’ajuda que la comunitat internacional envia a la zona afectada. En tot
cas, una catàstrofe pot ser humana (és a dir que afecta homes i dones),
però no humanitària, ja que l’expressió obtinguda és del tot
contradictòria.

detectar Verb correcte, però abusiu. El podem emprar quan realment es


produeixi la detecció d’alguna cosa, amb els mitjans que sigui, com per
exemple si es detecta la presència de purins en uns aqüífers. En altres
casos, el podem substituir per constatar o comprovar («els sindicats han
constatat deficiències de seguretat») i en notícies de salut, per
diagnosticar («s’han diagnosticat tres nous casos de legionel·losi»).

diftongs Cal procurar no menjar-se vocals en alguns diftongs: és aigua, no


aiga; és quantitat no cantitat; és qualificar no calificar.

discapacitats Evitarem sempre i sistemàticament l’ús dels termes invàlid i


minusvàlid per referir-nos a persones discapacitades, ja que són
expressions que connoten judicis de valor sobre la validesa d’aquestes
persones. Anomenem persones discapacitades aquelles que tenen una
disfunció que no pot ser resolta mitjançant l’aplicació de la tècnica o la
tecnologia; per tant, una persona a qui li falti una cama no serà
discapacitada, ja pot recuperar la funció de caminar amb una pròtesi. En
canvi, les persones que han d’anar amb cadira de rodes, com les persones
cegues, són considerades discapacitades perquè, encara que tenen mitjans
per sortir-se’n, no poden recuperar la funció que han perdut (caminar en
un cas, veure-hi en el segon).

donar a conèixer / fer públic Ens donem a conèixer nosaltres mateixos,


quan ens presentem o fem un currículum, i una oenagé pot donar a
conèixer les seves activitats. Si volem dir que algú fa pública una
enquesta, o uns resultats determinats, haurem dir que els fa saber o els fa
públics, no que els dóna a conèixer.

dos / dues Utilitzarem la forma dues quan el numeral acompanyi un nom


femení. Ben sovint, si escrivim la xifra amb nombres, llegim primer el
masculí (és a dir «dos») i tot seguit ens trobem el mot en femení, i vet
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

aquí l’error: si escrivim «2.000 persones» podem acabar llegint, sense 55


voler, «dos mil persones». Per evitar-ho, el millor és escriure el nombre
sempre amb lletres.

efecte d’hivernacle No efecte hivernacle.

les eleccions / les seleccions Algunes consonants sordes a final de mot se


sonoritzen pel contacte amb una vocal posterior, i això es dóna
particularment en la formació d’alguns sintagmes en plural. Així doncs, si
no es produeix la sonorització, la s sorda s’interpreta com la lletra inicial
de la paraula següent: les eleccions, si no se sonoritza, sona com les
seleccions. Passa el mateix amb els avis i els savis, els astres i els sastres,
els ogres i els sogres, les obres i les sobres, les ales i les sales.

Elionor De la filla primogènita de Felip de Borbó en direm Elionor, no


Leonor.

en tres dies La preposició en, seguida d’una expressió temporal, indica


durada, però no el final d’un termini de temps. Per tant, no podem dir «en
tres dies se sabrà el Nobel de la Pau», sinó «d’aquí a tres dies se sabrà...».
En canvi, sí que podem dir «en els tres dies del congrés s’han presentat
els últims avenços en telefonia mòbil» (és a dir, «durant els tres dies»).

enumeracions Hem d’evitar les enumeracions, ja que és millor no abusar de


la retentiva de l’oient, i menys encara començar una notícia amb una
llista de coses o idees. Així doncs, les limitarem a només dos membres, i
en cas de tenir-ne tres, deixarem el tercer component de l’enumeració al
final, introduït per alguna locució. Per exemple:

 El govern ha aprovat la licitació de les obres pendents, la realització d’un


pla de xoc i el manteniment dels acords subscrits.
 El govern ha aprovat la licitació de les obres pendents i la realització d’un
pla de xoc, així com el manteniment dels acords subscrits (o ...com també el
manteniment..., o ...a més del manteniment...).
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

ERC No llegirem mai ‘erc’, sinó la sigla desenvolupada. O també, 56


senzillament Esquerra o Esquerra Republicana.

Ertzaintza / ertzaina L’Ertzaintza és el cos de la policia autònoma basca,


mentre que els ertzaines en són els agents.

és per això que Gal·licisme d’èxit immerescut. Amb per això n’hi ha prou.

escorcollar (no registrar) Quan els Mossos regiren un pis fan un escorcoll,
no un registre. Registrar alguna cosa és, en tot cas, anotar-la per donar-ne
fe, com quan ens registrem en un hotel o quan s’inscriu un casament al
Registre Civil.

esdeveniment No aconteixement ni event.

Estats Units Es tracta d’un substantiu plural, i per tant el verb que
l’acompanyi haurà d’estar també sempre en plural: «Els Estats Units amb
article pressionen els seus aliats europeus...». Sempre va amb article.

Euskadi Emprarem la forma basca Euskadi com a sinònim de País Basc,


indistintament.

experimentar És sens dubte, entre els verbs que se solen fer servir per
omplir, el més utilitzat. Si volem dir que l’IPC creix, puja o augmenta
una dècima, direm això, que creix, puja o augmenta. No cal dir per tant
que «l’IPC ha experimentat un augment».

explotar / esclatar / fer esclatar / explosionar Les bombes exploten o


esclaten. Si uns artificiers han causat l’explosió d’un artefacte, haurem de
dir que el fan esclatar o que l’explosionen.

Extrem Orient Per Extrem Orient entenem el Japó, la Xina, Taiwan, les
dues Corees i tot el sud-est asiàtic (Indonèsia, Tailàndia, Myanmar, Laos,
el Vietnam, Cambotja, Singapur i Malàisia).

extrems que es confirmen Moltes vegades es diu que «encara no s’ha


confirmat aquest extrem», expressió molt vistosa, però un extrem hauria
de ser una possibilitat remota, o una hipòtesi pràcticament inviable, i
gairebé sempre s’usa el tòpic per al·ludir a una mera dada o informació.
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

57

faldó S’anomema faldó la protecció que es col·loca a la base de les barreres


protectores de les carreteres, i que els motoristes reclamen a causa del
perill que comporten els pals que sostenen aquestes barreres.

Feria d’Abril Mantenim Feria en castellà.

fer-se amb la victòria L’expressió podria servir si fos la Victòria, amb


majúscula, perquè fer-se amb significa «relacionar-se», «connectar amb
algú», «avenir-se», etc. En cap cas vol dir «obtenir o aconseguir la
victòria» o senzillament «guanyar».

Front Polisario (no Front Polisari) S’acostuma a col·locar el primer terme


en català, ja que és una paraula comuna, però no s’ha de catalanitzar la
segona, perquè és un acrònim d’origen castellà: Frente Popular para la
Liberación de Saguia el-Hamra y Río de Oro.

gai S’ha de pronunciar ‘gai’, no ‘guei’.

Generalitat S’ha de pronunciar amb cinc síl·labes: ‘Ge-ne-ra-li-tat’. De


vegades, si es va de pressa, sona ‘Geralitat’ o fins i tot ‘Genilitat’.

Geòrgia La capital de Geòrgia és Tbilisi (pronunciat ‘Tibilisi’, no ‘Tiflis’) i


els seus ciutadans són georgians i georgianes. Les dues regions en el
conflicte amb Rússia són Abkhàzia i Ossètia del Sud. Abkhàzia es
pronuncia ‘Apjàsia’, tenint en compte que la j es pronuncia a la
castellana. La capital és Sukhumi (pronunciat ‘Sujumi’, també com si la j
fos del castellà) i els seus ciutadans són abkhazos i abkhazes. Ossètia del
Sud té com a capital Tskhinvali (pronunciat ‘Tsijinvali’, de nou com si la
j fos castellana) i els seus habitants són els ossetes, invariable per al
masculí i el femení. Tenint en compte que també hi ha Ossètia del Nord,
parlarem dels sud-ossetes o dels nord-ossetes en cas que haguem
d’especificar de qui parlem.
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

58
gerundis de posterioritat Es coneix com a gerundi de posterioritat el que
introdueix una acció posterior a la de la frase anterior, i és incorrecte.

 Un camió ha bolcat a la ronda del Litoral de Barcelona en sentit Llobregat


creant grans problemes de trànsit.
 Un camió ha bolcat a la ronda del Litoral de Barcelona en sentit Llobregat i
ha creat grans problemes de trànsit.

gihad La gihad és, dins l’islamisme, l’esforç personal dels musulmans per
millorar la seva conducta, i també, la guerra encaminada a l’expansió de
l’islam. Els esdeveniments dels últims anys han fet però que agafi més
força aquesta segona accepció.

h aspirada En alguns casos, la lletra h es pronuncia aspirada, malgrat que en


la majoria d’ocasions és muda. No sona la h d’handbol, hoquei, haixix,
hàmster i hàndicap. Sí que sona la h de hawaià, ehem, hitlerià i hobby.

handling Evitarem l’anglicisme, tot substituint-lo per personal de terra. Es


tracta del conjunt de treballadors que operen a les instal·lacions d’un
aeroport però que no són ni personal de vol (pilots i auxiliars) ni
controladors aeris.

Holanda / Països Baixos De l’estat de la Unió Europea en direm els Països


Baixos. Farem servir Holanda com a forma sinònima, tot i que, de fet, es
tracta d’una regió del país dividida en dues províncies (Holanda
Meridional i Holanda Septentrional), que per bé que inclou la majoria de
la població i les ciutats més importants (Amsterdam, la Haia, Rotterdam),
ocupa només la zona occidental.

hoquei Es pronuncia ‘uquèi’.

hores extra O bé en diem hores extraordinàries, o bé hores extra, però en


cap cas hores extres.
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

I 59

i és que... Es tracta d’una locució de nou encuny que, de fet, no vol dir res
(es pot suprimir i no passa res).

imputar / encausar Hi ha vacil·lació amb els dos verbs. Podem dir per
exemple que «un jutge ha imputat el delicte de proxenetisme a dos agents
de la policia local», és a dir, allò que s’imputa, el complement directe, és
el delicte. És impropi per tant dir que «el jutge imputa els dos agents de
policia local per un delicte de proxenetisme», ja que estem convertint el
complement indirecte original (els agents) en complement directe. Si
volem un verb per a aquest significat, tenim encausar o processar: «el
jutge encausa (o processa) els dos agents de policia local per un delicte de
proxenetisme».

infinitiu condicional És incorrecte fer servir l’infinitiu precedit de la


preposició de amb valor condicional. En aquest cas, utilitzarem la
conjunció si o l’expressió en cas que, seguides del verb conjugat:

 De guanyar les eleccions el partit Tal per majoria absoluta, el nou president
serà Tal.
 Si el partit Tal guanya les eleccions, el nou president serà Tal.

innocent Les dues enes dels que no són declarats culpables s’han de
pronunciar totes dues, fent una n un pèl més llarga, sense que però resulti
afectada. Passa el mateix amb connectar, mil·lenni, sunnita, annex i
cànnabis.

interdisciplinari (no interdisciplinar) Si volem un adjectiu que indiqui una


cosa feta o projectada des de disciplines diverses, haurem de dir
interdisciplinari, és a dir derivat de disciplinari, ja que l’altra opció,
disciplinar, és un verb (sotmetre a disciplina).

interlocutòria Amb aquest terme es designa en català qualsevol ordre


judicial que no sigui una sentència definitiva. Per exemple, un jutge pot
fer una interlocutòria en la qual ordena la detenció d’una sèrie de
persones. És el que en castellà es denomina auto, i que equivocadament
de vegades traduïm com acte, acta o aute. Poden valer com a sinònims
ordre o resolució.
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

60

katiuxa S’anomenen katiuxa els coets que la milícia de Hizbullah va llançar


contra territori israelià en la crisi del 2006. Tot i que comparteixen amb
les botes d’aigua el seu origen rus, no per això n’hem de dir katiuskes.

kh Algunes llengües, com el català, el francès i l’anglès, fan servir el dígraf


kh per representar el so de la jota castellana en mots i topònims
procedents de l’àrab i el rus. Així, no ha de sorprendre trobar escrit
Txékhov, Khomeini, Khruitxov, Mikhaïl, Khartoum, Xakhtar, Kazakhstan,
Xarm al-Xeikh, khaima, khmer, khan, sikh, stakhanovisme, que caldrà
llegir com si el grup kh fos una jota hispana.

kosovars Diem kosovar per parlar de qualsevol habitant de Kosovo


(pronunciat, ‘Kóssovo’). Tanmateix, els kosovars poden ser ètnicament
albanesos o serbis, i per tant caldrà mantenir sempre aquesta diferència.
És a dir, hi ha kosovars albanesos (o kosovars d’origen albanès, o
albanokosovars), i kosovars serbis (o kosovars d’origen serbi o
serbokosovars). En cap cas no deixarem entendre que els habitants de
Kosovo són albanokosovars i serbis, com si els serbis que hi viuen no
fossin kosovars.

legionel·la i legionel·losi Normalment distingim entre les malalties i els


agents que les produeixen. Així, no és el mateix la sida que el VIH (la
primera és la malaltia, el segon és el virus), com tampoc ho és la grip i el
virus de la grip. En alguns casos, però, la distinció és més confusa per la
semblança dels dos termes, i així, la legionel·la és el bacteri que causa la
legionel·losi, mentre que la salmonel·la causa la salmonel·losi. Direm
doncs «ja són cinc els afectats pel brot de legionel·losi», però «s’ha trobat
el bacteri de la legionel·la en unes torres de refrigeració».

lehendakari (no lehendakari basc) En basc, lehendakari significa


«president». Per tant, direm president basc o lehendakari, però mai
lehendakari basc, que és redundant.
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

61
Letícia En tant que princesa d’Astúries, a la senyora Letizia Ortiz li hem de
dir Letícia, amb pronúncia catalana (vegeu punt 3.4.4. Membres de cases
reials).

lèxic papal Es coneix com a papa el títol amb el qual es designa el bisbe de
Roma i cap de l’església catòlica, i en podem dir també pontífex, sant
pare, vicari de Jesucrist i vicedéu (tot i que prescindirem de les dues
darreres formes). Del lloc de papa i del mandat se’n diu papat o
pontificat. El nou pontífex l’escull el col·legi cardenalici o sacre col·legi,
reunit en assemblea o conclave. El col·legi cardenalici és el cos de
cardenals de l’Església catòlica, i d’un cardenal també en podem dir
prelat, purpurat i príncep de l’Església. Durant l’elecció d’un nou
pontífex, l’administració del Vaticà i l’organització de tot el procés recau
en un cardenal, el camarlenc, encarregat de custodiar el conclave fins a
l’elecció de nou pontífex. Els candidats a papa podran ser denominats
papables. La comunicació del conclave amb l’exterior es fa per l’emissió
d’una fumera, la fumata, que pot ser blanca o negra.

liquiditat (no liquidesa) Tot i que moltes terminacions en -ez en castellà fan
-esa en català (estupidez, estupidesa; rapidez, rapidesa), no parlarem mai
de liquidesa en parlar d’economia, sinó de liquiditat.

l·l, ela geminada S’admet la pronúncia de la l geminada com una l simple, i


per tant novel·la i tranquil·la podran sonar ‘novela’ i ‘tranquila’. En el
cas de paraules que continguin les consonants -tl-, sí que caldrà
pronunciar l geminada: atles (‘al·les’), atleta (‘al·leta’).

maglia rosa Cal no pronunciar el jersei que distingeix el líder del Giro com
si ho llegíssim en català, és a dir ‘màglia’, ja que el grup gli s’ha de llegir
ll, i per tant és ‘malla’.

Magrib Els països del Magrib són tres: el Marroc, Tunísia i Algèria, tot i
que se sol ampliar la designació amb Mauritània i Líbia. El 1989, aquests
cinc països van constituir la Unió del Magrib Àrab. Optarem per magribí
com a adjectiu, tot i que magrebí és també correcte.
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

62
malalts Gairebé diàriament hem de parlar de persones que tenen algun tipus
d’afecció, però en cap cas no farem servir els adjectius corresponents que
ens proporcionen els diccionaris, sinó petites explicacions una mica més
llargues. Agradi o no, encara ara aquestes paraules revelen un cert sentit
despectiu, que per aquest motiu evitarem. Així doncs, si un malalt
d’esquizofrènia comet un homicidi, no direm mai que «el detingut era
esquizofrènic», sinó que «estava en tractament d’esquizofrènia». El
mateix diríem dels «malalts de tuberculosi o de lepra» (no tuberculosos ni
leprosos) o de les «noies anorèctiques» (mai «les anorèctiques» tot sol).

marbellès Utilitzarem aquesta forma per al gentilici de Marbella (en


analogia de marsellès). Per tant, no direm «el consistori marbellí», sinó
«el consistori marbellès».

matrimonis homosexuals, gais i lèsbics És poc adequat parlar de la


legalització dels matrimonis gais com a sinònim de matrimonis
homosexuals, tot i que en altres mitjans s’estigui adoptant aquesta
equivalència, ja que obviar les lesbianes resulta masclista. En tot cas, sí
que podrem dir matrimonis gais i lèsbics, o matrimonis de parelles del
mateix sexe.

Microsoft Ho pronunciem a la catalana, és a dir ‘Microsoft’ i no


‘Maicrosoft’.

mig Vegeu tot.

ministre de l’Interior Al govern central, el ministre de la policia és de


l’Interior, mentre que el conseller de la Generalitat equivalent és
d’Interior.

mitja / mitjana Emprarem l’adjectiu mig/mitja quan vulguem expressar la


meitat d’alguna cosa: mig dia, mitja hora, mitja jornada, mig Catalunya.
En canvi, l’adjectiu mitjà/mitjana serveix per referir-se a un element que
és entre dos, i per això parlem de classe mitjana (entre l’alta i la baixa) o
fem les coses a mitjà termini (ni curt ni llarg). Per això, els trens que
arriben més enllà de les Rodalies són de mitjana distància, no de mitja
distància.
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

mobbing Usarem el terme mobbing amb el sentit d’assetjament psicològic i 63


moral a la feina, i l’alternarem amb assetjament laboral. No admetrem
però l’ús de mobbing com a sinònim d’assetjament en altres àmbits. Per
tant, per parlar dels propietaris de blocs de pisos que fan la guitza als
llogaters (a fi d’aconseguir que marxin), no direm mai mobbing
immobiliari, ja que el mobbing és, com s’ha dit, específicament laboral.
Per tant, parlarem d’aquest tipus d’assetjament dient-ne assetjament
immobiliari.

monarca El plural de monarca és monarques, però el mot fa referència a


dos o més sobirans, no pas a dos cònjuges que regnen. Així, Joan Carles I
i Isabel II d’Anglaterra són monarques europeus, mentre que Joan Carles
I i Sofia són reis (Sofia no és pas monarca, però sí reina).

motoristes i moters Un motorista és tot aquell que duu una moto, sigui de la
mida que sigui. Per tant, direm que un motorista ha tingut un accident en
el cas que algú amb moto hagi caigut o patit una topada. En canvi, un
moter és aquell que va amb una moto d’una certa cilindrada i, a més, fa
del seu vehicle la seva passió i fins i tot el converteix en una forma de
veure el món.

mujahidín Els mujaidins són guerrillers islàmics que participen en una


guerra santa o gihad. Són mujahidins els membres dels grups Amal
(Líban), Hezbol·là (Líban) i Hamàs (Gaza i Cisjordània) que lluiten
contra Israel. En canvi, no reben aquesta denominació els guerrillers d’al-
Fatah, que combaten per raons estrictament polítiques. No farem servir el
femení mujahidina, i per tant direm guerrilla mujahidín.

mula Anomenarem mules les persones que transporten droga dins el cos en
petites boles o càpsules.

Myanmar / Birmània Usarem la forma Myanmar, que és oficial al país


asiàtic. Dissortadament, es tracta d’una designació instaurada per la junta
militar que té el poder en aquell país, però no per això hem de seguir
dient Birmània, que és la forma tradicional de la colonització. Així com
diem Zimbàbue i no Rhodèsia, haurem de dir Myanmar encara que sigui
a contracor. En tot cas, si volem aclarir què és Myanmar, afegirem
«l’antiga Birmània».
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

64
N

nens i nenes No sempre és intel·ligent reproduir el llenguatge políticament


correcte (és horrorós dir diputats i diputades, socis i sòcies). En el cas
dels nens i nenes, però, posarem arbitràriament sempre totes dues formes.
De tota manera, animem a l’ús de qualsevol forma més o menys
col·loquial per referir-se als infants: nanos, criatures, mainada, canalla,
petits, etc.

Nissan L’empresa automobilística japonesa s’ha de pronunciar com una


paraula plana, fent tònica la lletra i (‘Níssan’).

no coneix el triomf Tòpic futbolístic. N’hi ha prou dient que no guanya.

Nobel El cognom d’Alfred Nobel, que dóna nom als premis, és una paraula
aguda, i per tant cal pronunciar ‘Nubèl’.

nombre i número Són correctes les dues formes, però cadascuna té el seu
ús. Un nombre és una xifra que designa una quantitat, i un número no.
Així, direm que «ha augmentat el nombre de multes a les carreteres
catalanes» (és a dir, no sabem quantes se n’han posat, però parlem en tot
cas d’una quantitat). En canvi, parlem «d’un número de matrícula», en
què les xifres no signifiquen una quantitat, sinó senzillament un codi
identificatiu (el mateix passaria amb un número de mòbil, o de loteria).

nombres ordinals Els nombres ordinals (que se solen emprar per esmentar
l’edició d’un festival, o d’una fira) es formen afegint la terminació -è, -
ena al nombre cardinal: vint-i-unè, trenta-tresena, setanta-sisena, etc. Tot
i això, si el nombre és alt i fa de mal dir, es pot col·locar el nombre
darrere del substantiu, i aleshores formar el cardinal corresponent; així, la
vint-i-unena edició serà l’edició vint-i-u, com la setena fila del cine és la
fila set.

només val la victòria Un altre tòpic futbolístic. És fàcilment substituïble per


guanyar sigui com sigui, guanyar tant sí com no, guanyar de totes totes...
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

noms russos En rus, la lletra o en posició àtona es pronuncia com la nostra 65


vocal neutra. Això fa que Gorbatxov es pronunciï ‘Garbatxov’, i Borís,
‘Barís’. Passa el mateix amb la nau espacial ‘Saiús’ (no ‘Soyuz’).

nord-americà El prefix nord- es pronuncia amb una vocal final sorda, i per
tant sona com una t: nord-americà s’ha de pronunciar ‘nortamericà’, i
nord-europeu fa ‘norteuropeu’.

Oaxaca Alguns topònims de Mèxic (també Nexaca) conserven un arcaisme


gràfic en la lletra x, que sona de fet com una jota castellana. Per tant,
haurem de llegir Oajaca (amb pronúncia en castellà) i mai Oacsaca, com
si penséssim que la x ha de sonar com sona en català, és a dir ‘ics’.

oenagés En alguns mitjans es fa el plural d’ONG (‘oenagé’), exactament


igual, és a dir ‘oenagé’, ja que per escrit les sigles no tenen plural. Així
doncs, no és estrany sentir de vegades que «les oenagé han enviat tants
diners al sud d’Àsia». Hi ha, però, una altra opció, que és considerar que
el terme està lexicalitzat, i que per tant oenagé podria servir com a
paraula per si sola, sense haver de recordar les sigles. Col·loquialment
aquest pas ja s’ha fet, i és ben normal sentir parlar de «les oenagés», amb
una s de plural ben evident. El procés és semblant en els casos dels cedés
i els devedés, tot i que en aquesta ocasió el precedent d’elapés ens permet
prescindir més de pressa del singular invariable i afegir-hi la s.

okupes i ocupants Farem servir les dues expressions per referir-nos a dos
tipus d’ocupació immobiliària. D’una banda, els okupes són els joves
antisistema que entres a cases per viure-hi i fer-hi activitats diverses. De
l’altra, parlarem d’ocupants quan es tracti d’intrusos que es posen a viure
en pisos buits.

open i cup Traduirem sempre al català aquestes dues paraules, encara que
formin part de la designació oficial d’un torneig. Així, direm Copa Davis
de tenis (com s’ha dit sempre), però també Copa Ryder de golf, i si algú
rebateja la Copa de Catalunya com Catalunya Cup, també la traduirem.
Amb la paraula open farem si fa no fa el mateix, i direm Obert dels Estats
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

Units en lloc de US Open, o Obert d’Austràlia en lloc d’Open 66


d’Austràlia.

opes Farem servir els derivats de la sigla OPA (oferta pública d’adquisició)
apareguts arran del cas Endesa: el plural opes, el verb opar i els adjectius
opador -a (empresa opadora) i opat -da (empresa opada).

ordre de crida i cerca És així com n’hem de dir de l’ordre de busca i


captura, expressió que ara com ara és incorrecta.

Orient Mitjà Després de la Segona Guerra Mundial, es va encunyar la


denominació d’Orient Mitjà, molt més àmplia que Pròxim Orient, ja que
inclou aquests països però també un bon nombre de països àrabs no
mediterranis, com ara Jordània, l’Iraq, l’Iran, l’Afganistan, el Pakistan i
l’Aràbia Saudita. Per tant, les dues designacions no són sinònimes, i una
inclou l’altra. Podrem alternar totes dues formes sempre que estiguin ben
emprades (és a dir, l’Iraq no és al Pròxim Orient, sinó a l’Orient Mitjà).

Osasuna Els equips de futbol sempre duen article (“el Barça juga contra el
Betis”). Alguns equips, però, duen un article aglutinat, encara que sigui
en una altra llengua, i en aquests casos es procura no reiterar l’article.
Així, de la mateixa manera que no diem que ens agraden els The Beatles,
o que llegim el El País, no repetirem l’article en els casos d’equips de
futbol. Per tant, direm que un equip juga contra Osasuna (en basc, La
Salut), Las Palmas o Os Belenenses (en portuguès, Els Betlemesos), no
l’Osasuna, el Las Palmas o l’Os Belenenses.

òscars El nom del premi que atorga l’Acadèmia de Hollywood és Oscar, i


per això parlem de la cerimònia dels Premis Oscar. Ara bé, res no
impedeix que col·loquialment puguem fer-ne el plural, i parlar de la
«cerimònia dels òscars», o dir que una determinada pel·lícula s’ha endut
«cinc òscars». S’ha imposat una certa tendència, sobretot en els diaris,
d’escriure sempre el singular i en majúscula (és a dir, la cerimònia dels
Oscar) amb l’argument que és una marca registrada; que sigui una marca
impedeix, per exemple, que surti una revista de cinema amb aquest títol,
però no que col·loquialment en fem el plural.
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

Osona Totes les comarques de Catalunya han de dur article (el Baix 67
Llobregat, el Garraf, el Solsonès, l’Art Empordà, etc.) excepte una:
Osona. Per tant, Vic és la capital d’Osona, no «de l’Osona».

país Hi ha paraules que tenen un significat imprecís, i d’altres que tenen


significat en funció de les creences del receptor (en el nostre cas, l’oient).
I la paraula país compleix tots dos inconvenients. D’una banda, cap
diccionari no és capaç de donar-ne una definició unívoca, i tant pot valer
per a estats (és a dir, països que surten en un atles com a tals), per a
unions d’estats (per exemple, els Estats Units), i per a territoris sense
estat propi (com ara el Kurdistan). De l’altra, el sentit del terme depèn
molt més del significat que li doni qui escolta (és a dir, què creu cadascú
que és un país) i no pas del seu sentit en si. Per això, mirarem d’evitar les
designacions unívoques i farem servir el mot sempre en un context
entenedor, de manera que en emprar-lo no hi hagi dubte de què estem
dient.

País Valencià Emprarem la forma tradicional País Valencià com a


equivalent de Comunitat Valenciana, però segons el context. Si ens
referim a aspectes geogràfics, lingüístics, històrics o culturals podrem fer
servir País Valencià, però mantindrem Comunitat Valenciana com a
referència més administrativa o institucional. Així, direm que Francisco
Camps és president de la Comunitat Valenciana, no del País Valencià.

països duplicats Cal especificar sempre el nom correcte del país si es pot
confondre amb un altre país de nom gairebé indèntic. Hi ha dues Corees,
dos Congos i tres Guinees (vegeu punt 5.1. Tots els països del món), i
convé especificar sempre de quin país parlem, ja que hi pot haver notícies
en què es vegi implicat algun o tots dos països (per exemple, en el cas de
les adopcions internacionals del Congo, que podien ser tots dos).

pal de bandera No màstil.


Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

68

passiva pronominal Farem concordar el verb amb el complement:

 S’ha construït diversos equipaments en aquests solars.


 S’han construït diversos equipaments en aquests solars.

pastera i cayuco De ja fa temps que es fa servir el terme pastera per fer


referència a les embarcacions rudimentàries plenes d’immigrants que
pretenen arribar a les costes espanyoles, i el seu ús està tan estès que fins
i tot s’empra per a expressions com camió pastera i pis pastera. En certa
manera, amb aquest terme el que importa no és tant el tipus d’embarcació
com les condicions i el significat de la navegació. Per aquest motiu, no
emprarem altres expressions que al·ludeixin al tipus de barca, com ara
cayuco, sinó que continuarem dient-ne pastera, o bé optarem per
solucions més genèriques, com barca, barcassa o embarcació.

pederàstia i pedofília No utilitzarem mai la paraula pedofília i derivats per


parlar de pornografia infantil i pederàstia. La pedofília està considerada
en psicologia com una parafília (com el bestialisme o la gerontofília), i si
no hi ha relació sexual amb menors ni consum de pornografia infantil no
es considera delicte sinó més aviat un trastorn. En canvi, la pederàstia sí
que comporta la relació amb menors. Així doncs, no «rebaixarem» la
condició dels pederastes a pedòfils, i no direm que s’han requisat imatges
amb contingut pedòfil, sinó pederàstic.

pendent de veredicte És típica l’expressió vist per a sentència quan s’acaba


un judici i el magistrat clou definitivament la vista. Ara bé, no podem dir
que un judici queda vist per a veredicte (en cas de judici amb tribunal
popular) quan la vista judicial s’ha acabat i el jurat es retira a deliberar.
En aquest cas, direm més aviat que el judici ha quedat pendent de
veredicte.

per causes que es desconeixen En notícies de societat, sobretot relatives a


incendis i accidents de trànsit, es reprodueix una fórmula que no aporta
gaire res: per causes que es desconeixen, i sembla que si no la hi posem
la notícia es queda coixa: «L’accident, provocat per causes que es
desconeixen, va afectar un camió i tres turismes». Curiosament,
l’expressió no afegeix cap dada, cap informació, i amb ella el que fem no
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

és sinó confessar que no sabem de què parlem. N’hi ha més casos 69


semblants, com quan diem que «s’ignora la identitat de la víctima i el
mòbil del crim», o bé quan un cotxe bomba a l’Iraq «ha causat un nombre
indeterminat de víctimes». Ara bé, es podria adduir que, si no ho diem,
sembla que no en sapiguem les causes, i que per tant estem quedant com
uns ignorants. Podríem dir coses com «a hores d’ara s’investiguen les
causes de l’accident», i en el cas del cotxe bomba mirar de posar algun
adjectiu no tan vague, i dir que l’atemptat «ha causat nombroses/diverses
víctimes» (segons si creiem que són moltes o poques, respectivament).

per contra Com passa amb és per això que, es tracta d’un gal·licisme de
fama injustificada. Sol ser equivalent a en canvi o al contrari.

personatges incívics La Guàrdia Urbana ha batejat amb quatre termes


quatre tipus de personatges que poblen la via públic de manera incívica,
però ho ha fet en castellà; són els manteros, lateros, grafiteros i trileros.
La invenció és brillant, ja que utilitzen el mateix morfema per ficar
tothom al mateix sac, però malauradament en català no podem fer el
mateix. Podem fer els equivalents triler i grafiter, però haurem de
recórrer a venedor de llaunes i venedor del top manta per als altres dos
casos, ja que els papers de manter i llauner ja estan agafats (fabricant i
venedor de manter l’un, lampista l’altre).

pirateria informàtica i pirateria audiovisual Distingirem entre tots dos


conceptes. La pirateria informàtica és la que realitzen els coneguts com
hackers per mitjà d’internet, entrant a servidors per fer la guitza. La
pirateria audiovisual és la que consisteix en la còpia il·legal de discos
compactes i devedés i la seva venda en els populars top manta.

piscina L’escriptura de dues grafies per a la s sorda no porta en alguns casos


l’allargament de la consonant. Paraules com piscina, ascensor, escena,
adolescent, ressuscitar o asceta es pronuncien com si el so fos el d’una s
sorda única.

PNB Cal pronunciar ‘pe-ena-be’, no ‘pe-ne-be’.

poble Cal pronunciar la b de poble amb una geminació (com si fos


‘pobble’), o bé com una b simple segons la zona, però descartarem fer-ho
o amb una p (‘pople’). El mateix farem amb probable (‘probabble’).
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

70
possessius Sovint, per influència de l’anglès, es fan servir possessius del tot
innecessaris. No els hem d’utilitzar quan el sentit del possessiu sigui
evident pel context, per exemple amb parts del cos, peces de roba o parts
d’un tot. Així, direm que «el davanter xuta amb el peu dret» (no «amb el
seu peu dret)» o que «el festival ha obert les portes aquest matí» (no «les
seves portes»).

preàmbul La lletra e àtona, en contacte amb una a tònica, no es converteix


mai en vocal neutra, de manera que caldrà pronunciar-la com una e ben
clara. A més del mot preàmbul, passa el mateix a teatre i cereal. En el
cas que les dues vocals pertanyin a mots diferents (quatre anys; que has
trucat?) tampoc no pronunciarem la e com una vocal neutra, sinó que
aquest cop l’elidirem: ‘quatranys’, ‘cas trucat?’.

prefixos en -o En mots compostos per una forma prefixada en -o, aquesta


vocal es pronuncia sempre com una u en català central (no en occidental)
ja que és vocal àtona sempre. Serà per tant ‘autumòbil’, ‘geugrafia’,
‘ideulogia’.

presumpte, presumptament El zel per no culpar ningú mitjançant els


adjectius presumpte o suposat no s’ha de convertir en un abús. Cal
aplicar l’adjectiu presumpte a algú que se suposa que ha comès un delicte
o alguna conducta sospitosa, a fi de no condemnar-lo a priori; és a dir,
l’hem de fer servir amb persones, no pas amb els delictes en si, ja que en
aquest cas estaríem qüestionant coses que, de fet, són certes. Així, no té
sentit afirmar que algú «ha estat detingut per presumptes agressions»,
perquè les agressions no són presumptes (són fets constatats); en tot cas,
si volem matisar la detenció, haurem d’emprar l’adverbi, i dir que algú
«ha estat detingut presumptament per agressions». Un altre exemple:
podem dir tranquil·lament que algú és «acusat d’homicidi», i això no
suposa condemnar ni prejutjar ningú, perquè la informació és del tot
certa, però l’homicidi no pot ser mai un «presumpte homicidi», perquè al
capdavall algú ha mort i l’homicidi no és cap supòsit. En canvi, sí que
direm que «el presumpte homicida ha passat a disposició judicial» en cas
que no hagi estat encara jutjat ni condemnat.

protagonista S’abusa fins a l’extenuació d’aquesta paraula i dels derivats


corresponents (protagonitzar, protagonitzat, etc.) per adornar l’expressió
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

i atribuir un protagonisme a coses que senzillament passen, ocorren, es 71


donen, tenen lloc, centren l’atenció o són notícia. El que s’aconsegueix
sempre amb aquesta tendència és inflar l’explicació d’un efectisme
innecessari i col·loquialment inexplicable (ningú no parla en aquests
termes). Així, trobem que la neu és protagonista per dir que neva, o que
un camió protagonitza un accident per dir que ha bolcat, o fins i tot que
«les casernes de Sant Andreu de Barcelona han tornat a ser protagonistes
d’una jornada reivindicativa» (en tindríem prou dient que les esmentades
casernes són el centre o el motiu d’una jornada reivindicativa).

Pròxim Orient La fórmula Pròxim Orient és el nom que van fer servir els
primers geògrafs moderns per designar els països de la riba oriental de la
Mediterrània. Són, per tant, Turquia, Síria, el Líban, Israel i Egipte.

PSOE Cal pronunciar la p, però no dient ‘pesoe’, sinó tal qual, ‘psoe’ (com
psicologia).

punt final (no punt i final) El signe de puntuació que sovint citem per
cloure alguna cosa («posem punt final...», etc.) ha d’anar sense i al mig.

quant a No en quant a.

quiròfan Direm quiròfan encara que no estigui acceptat normativament. La


suposada solució, sala d’operacions, és poc àgil.

radar La paraula radar procedeix dels mots anglesos radio detection and
ranging (determinació de la direcció i la distància per ràdio), però no per
això s’ha de pronunciar en anglès. En català no porta accent; per tant, és
paraula aguda i es pronuncia ‘radàr’, fent tònica la segona a.

Rambla Direm que el carrer barceloní que va de la plaça de Catalunya a les


Drassanes és la Rambla, no les Rambles, encara que canviï de nom al
llarg del seu recorregut i pugui semblar que n’hi ha més d’una. Les
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

rambles de Barcelona serien, en tot cas, el conjunt de carrers que són 72


rambla (la rambla de Catalunya, la rambla de Prim, la rambla del Raval,
etc.).

realitzar S’abusa d’aquest verb i de vegades hi ha alternatives més acurades.


Així, direm «fer un viatge» o «construir un edifici» en lloc de «realitzar
un viatge» o «realitzar un edifici».

rècord històric Convé evitar les fórmules que convidin a l’eufòria en


notícies que s’estan repetint gairebé diàriament. Si l’euro puja, i la pujada
és constant i diària, no té gaire sentit dir cada dia que «l’euro supera un
nou rècord històric respecte al dòlar». Un rècord és històric si fa mesos,
anys o dècades que no se supera, però si ja es va superar fa vint-i-quatre
hores resulta exagerat i efectista parlar d’un nou rècord històric. En
tindríem prou dient que «l’euro continua pujant i marca un nou màxim
respecte al dòlar». Cal pronunciar ‘rècurd’ i ‘èuru’ per al català oriental, i
‘rècord’ i ‘èuro’ per a l’occidental.

Regne Unit / Gran Bretanya La Gran Bretanya és l’illa gran de les dues
illes Britàniques, i està integrada per Anglaterra, Gal·les i Escòcia. L’estat
europeu, tanmateix, inclou també Irlanda del Nord, i rep el nom oficial de
Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord (abreujat, Regne
Unit). Paradoxalment, no hi ha gentilici, de manera que ens conformarem
amb britànic.

relatiu qui És incorrecte en posició de subjecte en oracions relatives


explicatives. Per tant:

 El conseller, qui havia afirmat que s’havien mantingut negociacions, s’ha


mostrat decebut.
 El conseller, que havia afirmat que s’havien mantingut negociacions, s’ha
mostrat decebut.

relatius on / en què Es tracta de dues formes de pronom de relatiu gairebé


equivalents, però no iguals. El relatiu on té un sentit locatiu i és adequat
per a expressions com «la casa on vivia» o «la ciutat on hi ha més
delinqüència». La forma en què es pot emprar també en aquests casos,
però serà l’única que farem servir per ubicar informacions en situacions
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

que no siguin físiques. Així doncs, direm «l’informe en què es detallen 73


aquestes qüestions», i no «l’informe on es detallen aquestes qüestions».

rendible (no rentable) Una cosa que dóna un rendiment diem que és
rendible, no rentable, fórmula que significa que «es pot rentar».

República Txeca / Txèquia L’expressió ortodoxa és República Txeca, tot i


que també farem servir Txèquia com a forma secundària.

respecte a/de Quan utilitzem la paraula respecte per situar una referència,
haurem de posar sempre alguna de les dues preposicions, a o de. Per tant,
direm «respecte de les dades de l’any passat», o «respecte a les previsions
del govern».

Rodalies Com ha passat en altres casos, la designació oficial del servei


inclou un error, contra el qual no podem combatre, ja que
informativament no podem canviar una designació. Per això mantindrem
el terme Rodalies per referir-nos a la xarxa de proximitat de Renfe, tot i
que en català la rodalia d’una ciutat és un terme sempre singular.

saharià / sahrauí L’adjectiu saharià, sahariana al·ludeix a allò relacionat


amb el desert del Sàhara, i per tant és aplicable en qualsevol indret del
mateix desert. En canvi, sahrauí (invariable per al femení) s’aplica al
Sàhara Occidental, i per tant és només aplicable per a aquest territori.

salamanquí El gentilici de la ciutat castellana de Salamanca és salamanquí,


salamanquina, salamanquins, salamanquines. Per tant, evitarem
salmantí.

sant Andreu Els sants que comencen amb vocal fan que la t precedent soni,
i per tant direm ‘santandreu’ i ‘santeloi’. El mateix passa amb el sintagma
cent anys, que serà ‘centanys’ i no ‘cenanys’.

seguda (no sentada) Evitarem l’expressió fer una sentada perquè inclou el
participi femení del verb sentar, que és incorrecte. En canvi, farem el
participi de seure i direm fer una seguda.
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

74
sempre que No sempre i quan.

setmana La t davant de la m propicia la pronunciació una mica més llarga de


la m, és a dir ‘semmana’, que caldrà pronunciar com altres mots que duen
dues emes: immens, immers, gamma, emmagatzemar.

signe / senyal Un signe és una representació simbòlica d’alguna cosa,


mentre que un senyal n’és un indici. Així doncs, si un cadàver apareix
amb ganivetades diverses direm que «presentava senyals de violència»,
no pas «signes de violència».

single / sense parella Darrerament s’ha adoptat la forma single per fer
referència a les persones solteres, separades, divorciades o vídues que
estan sense parella. Mantindrem la denominació anglòfona single, però
l’alternarem amb els sense parella, tal com hem adoptat una forma
similar en el cas dels sense papers o els sense sostre. Així, podrem dir
que «cada cop hi ha més oferta d’oci per als sense parella».

Sofia Atenció a la capital de Bulgària, coneguda en alguns mitjans com


Sòfia. És Sofia, com el nom de dona (‘Sufía’ en català oriental, ‘Sofía’ en
occidental).

sub- La forma sub- s’ha de pronunciar amb la b ensordida, és a dir ‘sup’, en


els mots compostos, però només en els casos en què es tracti d’un prefix:
subaquàtic i subíndex fan ‘supaquàtic’ i ‘supíndex’. En canvi, si sub- no
és un prefix es pronuncia tal com s’escriu: sublim, subhasta.

sud-americà Tal com passa amb nord-americà, que es pronuncia


‘nortamericà’, el prefix sud- també ensordeix la consonant final, que fa t
per acabar donant ‘sutamericà’ o ‘sutafricà’.

sunnita Partidari de l’ortodòxia musulmana, que observa escrupolosament


les normes de la sunna. La sunna és el costum habitual de Mahoma en les
diverses circumstàncies de la vida i en general té valor de norma per als
musulmans.
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

T 75

tal com No tal i com.

taliban Farem servir la forma taliban per al masculí i el femení, amb el


corresponent talibans per al plural. El terme, que textualment significa
«els estudiants de religió», designa els grups d’estudiants radicals
sunnites que van crear una de les guerrilles que operaven contra
l’ocupació soviètica i durant la guerra civil afganesa. Progressivament,
van anar controlant el país i van arribar al govern l’any 1996. Malgrat que
s’ha admès el femení talibana, el desestimaren.

taquilla (no guixeta) El lloc on comprem entrades és la taquilla, no la


guixeta, que és una forma no admesa. Del moble dels vestidors on els
jugadors posen les seves coses en direm armari, o armariet, si es vol.

tarannà (no talant) L’onada de talante ha dut traduccions precipitades i


gairebé grotesques, amb el suport implícit dels correctors automàtics;
talant, en tant que gerundi del verb talar, és lògic que no surti subratllat
de vermell.

targeta Els petits fulls de cartolina o de plàstic que es fan servir per a
diferents usos són targetes, com ara una targeta de crèdit, de visita, la
targeta vermella del futbol o una targeta de transport. No n’hem de dir,
doncs, targes.

terminis Els terminis són curts, llargs o mitjans, i per tant direm a curt, llarg
o mitjà termini, no a mig termini.

terrorisme islamista No direm mai terrorisme islàmic (vegeu punt 2.4.3.


Terrorisme).

terrorista suïcida Emprarem l’expressió terrorista suïcida en lloc de


kamikaze. Els kamikazes eren els pilots suïcides japonesos que es
llançaven contra les torres de control dels vaixells enemics. Convé per
tant emprar el terme en un context semblant, per exemple quan un suïcida
condueix un vehicle i el fa esclatar contra un edifici. No farem servir el
terme, però, si es tracta només d’algú que fa esclatar una càrrega
explosiva que duu al damunt a fi de causar el màxim nombre de víctimes.
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

En aquest cas, en direm només suïcida, o terrorista suïcida. Podem dir-ne 76


també home bomba o dona bomba (com diem cotxe bomba, camió
bomba, carta bomba).

top manta Hi ha una certa inclinació d’anomenar la venda al carrer com


venda ambulant, tot i que la venda ambulant és una activitat legal i
perfectament regulada. Al començament, quan els productes que es
venien al carrer eren sobretot cedés, es va encunyar l’enginyós terme top
manta, en clara al·lusió a les llistes d’èxits musicals i al suport en què es
feia la venda, que solen ser draps més o menys grans. Usarem top manta,
però també altres fórmules, com venda il·legal o venda irregular.

tot / mig Els determinants tot i mig, si van seguits d’un nom de lloc, han
d’anar sempre en masculí. Per això diem tot Catalunya, tot Espanya i tot
Europa (i mig Catalunya, mig Espanya i mig Europa).

Tour, Giro i Vuelta Mantindrem tots tres termes, tal com esperaríem que
altres mitjans no catalans fessin amb la Volta. De tota manera, podem
emprar la paraula volta per dir volta a França, a Itàlia o a Espanya (o
francesa, italiana, espanyola). En cap cas no farem servir ronda.

treva / alto el foc Una treva té sempre un matís temporal: sempre s’acaba,
tard o d’hora, i així ho recullen els diccionaris en català i castellà. Un alto
el foc és també una interrupció d’hostilitats, però no té per què acabar-se;
és a dir, un alto el foc pot ser definitiu. Per dir-ho gràficament, una treva
és un parèntesi que s’obre i es tanca, mentre que un alto el foc de moment
s’obre i ja veurem què passa.

tron Se’n diu així del seient que ocupaven antany els sobirans, i encara ara
es fa servir per referir-se al càrrec de monarca. En cap cas és tro, que no
és més que un fenomen meteorològic.

túning Direm túning (a l’anglesa), però emprarem també els possibles


derivats catalans: tunejar, cotxe tunejat, tunejador.

turisme rodamón Usarem aquesta expressió per referir-nos a un tipus de


turisme de baixíssim cost, el dels visitants que vénen en autoestop i
dormen en qualsevol parc públic.
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

77
U

urnes que criden L’expressió no és incorrecta, però sí massa recurrent:


«avui els ciutadans estan cridats a les urnes». Normalment en tenim prou
dient que voten o van a votar.

valorar positivament El verb valorar ja té un matís positiu. Per tant,


valorar positivament és una redundància, i en canvi valorar negativament
és una contradicció. Podem dir, com a alternativa, trobar bé, sentir-se (o
mostrar-se) satisfet, o felicitar-se.

vels islàmics S’anomena hijab el que solem designar com a mocador islàmic
i que periòdicament genera debat sobre el seu ús en alguns àmbits laics,
com ara les escoles. Es tracta d’un mocador que cobreix el cap i que pot
cobrir també part de la cara. S’anomena xador la túnica llarga (sovint
negra) que cobreix la dona des del cap fins als turmells, però que pot
deixar descoberts els peus, les mans i també la cara. El burca (en
masculí) és una túnica que cobreix complementament tot el cos de la
dona i deixa una reixeta a l’alçada dels ulls. La túnica masculina és la
gel·laba, típica del Magrib.

veredicte / sentència El veredicte és el judici sobre la culpabilitat o la


innocència d’un encausat. És, senzillament, dir si va ser ell o no, i en
alguns casos això ho determina un jurat popular. La sentència és el càstig
que el jutge aplica en funció del veredicte. Per tant, en casos de judicis
amb jurat popular, no podem dir mai que «el judici queda vist per
sentència» quan s’acaben les sessions i el jurat delibera, ja que la
sentència l’haurà d’imposar el jutge precisament després de la deliberació
(vegeu pendent de veredicte).

vessant És mot masculí, i per tant parlarem del vessant de la notícia.

vial / viària Un vial és un camí ample, mentre que viària és l’adjectiu que
s’aplica a la via pública. Per aquest motiu direm seguretat viària o xarxa
viària, i no pas seguretat vial o xarxa vial.
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

78
vivenda Direm vivenda com a sinònim d’habitatge, però no com a forma
única.

web La normativa admet els dos gèneres per a web (el web, la web), però
amb algun matís de difícil precisió. Optarem per fer servir el masculí,
prenent la noció de lloc web i no de pàgina web.

Xerez Malgrat la x inicial, es pronuncia com si fos una j castellana, tal com
diem Jerez. La forma xerès és correcta només per parlar del vi.

xiïta Un xiïta és el seguidor del corrent islàmic sorgit amb motiu de la


successió del tercer califa de l’islam, i que sosté que l’única interpretació
vàlida de l’Alcorà és la dels imams i no pas la sunna.

zona euro (no eurozona) De fa uns anys s’ha estès l’ús del prefix euro- per
al·ludir a tot allò que faci referència a la Unió Europea. Així, parlem
d’euroregió per referir-nos al territori de la mateixa Unió, o
d’euroescèptics per esmentar els que hi estan en contra. Ara bé, els països
que han implantat l’euro com a moneda única no són els mateixos que
formen la Unió, i per tant en aquest cas el prefix euro- no pot equivaler al
conjunt de la Unió Europea. Farem servir per tant zona euro i no
eurozona per als països que fan anar la moneda comuna.
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

5 79

ANNEXOS

5.1. Tots els països del món

País Gentilici Capital

Afganistan (l’) afganès -esa Kabul


Albània albanès -esa Tirana
Alemanya alemany -anya Berlín
Algèria algerià -ana Alger
Andorra andorrà -ana Andorra la Vella
Angola angolès -esa Luanda
Antigua i Barbuda antiguà -ana Saint John’s
Aràbia Saudita (l’) saudita Riyad
Argentina (l’) angentí -ina Buenos Aires
Armènia armeni -ènia Erevan
Austràlia australià -ana Canberra
Àustria austríac -íaca Viena
Azerbaitjan (l’) azerbaitjanès -esa Bakú
Bahames (les) bahamià Nassau
Bahrain bahrainí -ina Manama
Bangladesh bengalí Dacca
Barbados (les) barbadès -esa Bridgetown
Bèlgica belga Brussel·les
Belize belizeny -enya Belmopan
Benín beninès -esa Porto-Novo
Bhutan bhutanès -esa Thimbu
Bielorússia bielorús -ussa Minsk
Bolívia bolivià -ana Sucre / La Paz
Bòsnia i Hercegovina bosnià -ana Sarajevo
Botswana botswanès -esa Gaborone
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

Brasil (el) brasiler -era Brasília 80


Brunei bruneà -ana Bandar Seri Begawan
Bulgària búlgar -úlgara Sofia
Burkina burkinès -esa Ouagadougou
Burundi burundès -esa Bujumbura
Cambodja cambodjà -ana Phnom Penh
Camerun (el) camerunès -esa Yaoundé
Canadà (el) canadenc -enca Otawa
Cap Verd capverdià -ana Praia
Colòmbia colombià -ana Bogotà
Comores (les) comorà -ana Moroni
Corea del Nord nord-coreà -ana Pyongyang
Corea del Sud sud-coreà -ana Seül
Costa d’Ivori ivorià -ana Yamoussoukro
Costa Rica costa-riqueny -enya San José
Croàcia croat -a Zagreb
Cuba cubà -ana L’Havana
Dinamarca danès -esa Copenhaguen
Djibouti djiboutenc -enca Dhibouti
Dominica (la) dominiquès -esa Roseau
Egipte egipci -ípcia El Caire
El Salvador salvadorenc -enca San Salvador
Equador (l’) equatorià -ana Quito
Eritrea eritreu -ea Asmara
Eslovàquia eslovac -aca Bratislava
Eslovènia eslovè -ena Ljubljana
Espanya espanyol -ola Madrid
Estats Units (els) nord-americà -ana Washington
Estònia estonià -ana Tallinn
Etiòpia etíop Addis Abeba
Fiji (les) fijià -ana Suva
Filipines (les) filipí -ina Manila
Finlàndia finlandès -esa Hèlsinki
França francès -esa París
Gabon (el) gabonès -esa Libreville
Gàmbia gambià -ana Banjul
Geòrgia georgià -ana Tbilisi
Ghana ghanès -esa Accra
Grècia grec -ega Atenes
Grenada grenadí -ina Saint George’s
Guatemala guatemalenc -enca Guatemala
Guinea guineà -ana Conakry
Guinea Bissau guineà -ana de Bissau Bissau
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

Guinea Equatorial equatoguineà -ana Malabo 81


Guyana guyanès -esa Georgetown
Haití haitià -ana Port-au-Prince
Hondures hondureny -enya Tegucigalpa
Hongria hongarès -esa Budapest
Iemen (el) iemenita San’a
Índia (l’) indi índia Nova Delhi
Indonèsia indonesi -èsia Djakarta
Iran (l’) iranià -ana Teheran
Iraq (l’) iraquià -ana Bagdad
Irlanda irlandès -esa Dublín
Islàndia islandès -esa Reykjavík
Israel israelià -ana Jerusalem
Itàlia italià -ana Roma
Jamaica jamaicà -ana Kingston
Japó (el) japonès -esa Tòquio
Jordània jordà -ana ’Amman
Kazakhstan (el) kazakh Akmola
Kènia kenià -ana Nairobi
Kirguizistan (el) kirguís Bixkek
Kiribati kiribatià -ana Tarawa
Kuwait kuwaitià -ana Kuwait
Laos laosià -ana Vientiane
Lesotho lesothià -ana Maseru
Letònia letó -ona Riga
Líban (el) libanès -esa Beirut
Libèria liberià -ana Monròvia
Líbia libi -íbia Trípoli
Liechtenstein liechtensteinià -ana Vaduz
Lituània lituà -ana Vilnius
Luxemburg luxemburguès -esa Luxemburg
Mecedònia macedoni -ònia Skopje
Madagascar malgaix -aixa Antananarivo
Malàisia malai -aia Kuala Lumpur
Malawi malawià -ana Lilongwe
Maldives (les) maldiu -iva Malé
Mali malià -ana Bamako
Malta maltès -esa La Valletta
Marroc (el) marroquí -ina Rabat
Marshall marshallès -esa Majuro
Maurici mauricià -ana Port Louis
Mauritània maurità -ana Nouakchott
Mèxic mexicà -ana Mèxic (DF)
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

Micronèsia micronesi -èsia Palikir 82


Moçambic moçambiquès -esa Maputo
Moldàvia moldau -ava Chisinau
Mònaco monegasc -asca Mònaco
Mongòlia mongol -ola Ulan Bator
Montenegro montenegrí -ina Podgorica
Myanmar birmà -ana Rangun
Namíbia namibi -íbia Windhoek
Nauru nauruà -ana Yaren
Nepal (el) nepalès -esa Kàtmandu
Nicaragua nicaragüenc -enca Managua
Níger nigerí -ina Niamey
Nigèria nigerià -ana Abuja
Noruega noruec -ega Oslo
Nova Zelanda neozelandès -esa Wellington
Oman omanita Muscat
Països Baixos (els) neerlandès -esa Amsterdam
Pakistan (el) pakistanès -esa Islamabad
Palau palau -àua Koror
Panamà (el) panameny -enya Panamà
Papua-Nova Guinea papú Port Moresby
Paraguai (el) paraguaià -ana Asunción
Perú (el) peruà -ana Lima
Polònia polonès -esa Varsòvia
Portugal portuguès -esa Lisboa
Puerto Rico porto-riqueny -enya San José
Qatar qatarià -ana al-Dawha
Regne Unit (el) britànic -ica Londres
República Centreafricana centreafricà -ana Bangui
República del Congo congolès -esa Brazzaville
Rep. Dem. del Congo congolès -esa Kinshasa
República Dominicana dominicà -ana Santo Domingo
República Txeca txec -eca Praga
Romania romanès -esa Bucarest
Rússia rus -ussa Moscou
Rwanda rwandès -esa Kigali
Saint Christopher i Nevis santcristoferí -ina Basseterre
Saint Lucia santlucià -ana Castries
Saint Vincent i les santvincentí -ina Kingstown
Grenadines
Salomó salomonenc -enca Honiara
Samoa samoà -ana Apia
San Marino sanmarinès -esa San Marino
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

São Tomé i Príncipe saotomès -esa São Tomé 83


Senegal (el) senegalès -esa Dakar
Sèrbia serbi -èrbia Belgrad
Seychelles (les) seychellès -esa Victoria
Sierra Leone sierraleonià -ana Freetown
Singapur singapurès -esa Singapore
Síria sirià -ana Damasc
Somàlia somali Muqdisho
Sri Lanka singalès -esa Colombo
Sud-àfrica sud-africà -ana El Cap / Pretòria
Sudan (el) sudanès -esa Khartoum
Suècia suec -eca Estocolm
Suïssa suís -ïssa Berna
Surinam surinamès -esa Paramaribo
Swaziland swasi Mbabane
Tadjikistan (el) tadjik -ika Duixanbe
Tailàndia tailandès -esa Bangkok
Taiwan taiwanès -esa Taipei
Tanzània tanzà -ana Dar es Salaam
Timor Oriental timorès -esa Dili
Togo togolès -esa Lomé
Tonga tongalès -esa Nukualofa
Trinitat i Tobago trinitenc -enca Port of Spain
Tunísia tunisià -ana Tunis
Turkmenistan (el) turcman -ana Aixhabad
Turquia turc -urca Ankara
Tuvalu tuvaluà -ana Fongafale
Txad (el) txadià -ana N’Djamena
Ucraïna ucraïnès -esa Kíev
Uganda ugandès -esa Kampala
Unió dels Emirats Àrabs (la) emiratià -ana Abu Zabi
Uruguai (l’) uruguaià -ana Montevideo
Uzbekistan (l’) uzbek -eka Taixkent
Vanuatu vanuatià -ana Port-Vila
Vaticà (el) vaticà -ana Ciutat del Vaticà
Veneçuela veneçolà -ana Caracas
Vietnam (el) vietnamita Hanoi
Xile xilè -ena Santiago
Xina (la) xinès -esa Pequín
Xipre xipriota Nicòsia
Zàmbia zambià -ana Lusaka
Zimbàbue zimbabuès -esa Harare
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

5.2. Comarques, capitals i gentilicis 84

Comarca Gentilici Capital Gentilici

Alta Ribagorça ribagorçà -ana el Pont de Suert pontarrí -ina


Alt Camp de l’Alt Camp Valls vallenc -enca
Alt Empordà altempordanès -esa Figueres figuerenc -enca
Alt Penedès penedesenc -enca Vilafranca del Penedès vilafranquí -ina
Alt Urgell alturgellenc -enca la Seu d’Urgell urgellenc -enca
Anoia anoienc -enca Igualada igualadí -ina
Bages bagenc -enca Manresa manresà -ana
Baix Camp del Baix Camp Reus reusenc -enca
Baix Ebre del Baix Ebre Tortosa tortosí -ina
Baix Empordà baixempordanès -esa la Bisbal d’Empordà bisbalenc -enca
Baix Llobregat del Baix Llobregat Sant Feliu de Llobregat santfeliuenc -enca
Baix Penedès penedesenc -enca el Vendrell vendrellenc -enca
Barcelonès del Barcelonès Barcelona barceloní -ina
Berguedà berguedà -ana Berga berguedà -ana
Cerdanya Cerdà -ana Puigcerdà puigcerdanès -esa
Conca de Barberà de la Conca de Barberà Montblanc montblanquí -ina
Garraf garrafenc -enca Vilanova i la Geltrú vilanoví -ina
Garrigues garriguenc -enca les Borges Blanques borgenc -enca
Garrotxa garrotxí -ina Olot olotí -ina
Gironès del Gironès Girona gironí -ina
Maresme maresmenc -enca Mataró mataroní -ina
Montsià montsianenc -enca Amposta ampostí -ina
Noguera noguerenc -enca Balaguer balaguerí -ina
Osona osonenc -enca Vic vigatà -ana
Pallars Jussà pallerès -esa Tremp trempolí -ina
Pallars Sobirà pallerès -esa Sort sortenc -enca
Pla de l’Estany del Pla de l’Estany Banyoles banyolí -ina
Pla d’Urgell del Pla d’Urgell Mollerussa mollerussenc -enca
Priorat prioratí -ina Falset falsetà -ana
falsetenc -enca
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

Ribera d’Ebre riberenc -enca Móra d’Ebre morenc -enca 85


Ripollès ripollès -esa Ripoll ripollès -esa
ripollenc -enca
Segarra segarrenc -enca Cervera cerverí -ina
Segrià segrianenc -enca Lleida lleidatà -ana
Selva selvatà -ana Santa Coloma de colomenc -enca
Farners farnesenc -enca
Solsonès del Solsonès Solsona solsonenc -enca
solsoní -ina
Tarragonès del Tarragonès Tarragona tarragoní -ina
Terra Alta de la Terra Alta Gandesa gandesà -ana
Urgell urgellenc -enca Tàrrega targarí -ina
Val d’Aran aranès -esa Vielha de Vielha
Vallès Occidental vallesà -ana Sabadell sabadellenc -enca
Vallès Oriental vallesà -ana Granollers granollerí -ina
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

5.3. Masculins i femenins 86

adjudicatari adjudicatària cònsol cònsol


adjunt adjunta contractista contractista
administrador administradora coronel coronela
administratiu administrativa corrector correctora
advocat advocada crític crítica
agent agent cuiner cuinera
agrònom agrònoma degà degana
agutzil agutzil delegat delegada
ajudant ajudanta delineant delineant
alcalde alcaldessa dependent dependenta
aparellador aparelladora dipositari dipositària
aprenent aprenenta diputat diputada
arquitecte arquitecta director directora
arxiver arxivera doctor doctora
assessor assessora drapaire drapaire
assistent assistent empleat empleada
actor actriu empresari empresària
autor autora encarregat encarregada
auxiliar auxiliar enginyer enginyera
bidell bidella esportista esportista
bomber bombera estudiant estudiant
botànic botànica fabricant fabricant
brigada brigada facultatiu facultativa
cambrer cambrera ferrer ferrera
camioner camionera fiscal fiscal
cap cap físic física
capatàs capatassa forense forense
capità capitana forner fornera
caporal caporala fotògraf fotògrafa
carter cartera funcionari funcionària
comandant comandanta fuster fustera
comissari comissària general generala
comptable comptable geògraf geògrafa
conductor conductora gerent gerent
conferenciant conferenciant gestor gestora
conseller consellera governador governadora
conserge conserge governant governant
Llibre d’estil
COMRàdio – Xarxa d’emissores

guàrdia guàrdia recepcionista recepcionista 87


infermer infermera regidor regidora
informador informadora representant representant
informàtic informàtica resident resident
inspector inspectora secretari secretària
intendent intendenta senador senadora
intèrpret intèrpret sergent sergenta
interventor interventora síndic síndica
jutge jutgessa soldat soldada
licitador licitadora sol·licitant sol·licitant
lladre lladre superior superiora
manyà manyà supervisor supervisora
mecànic mecànica suplent suplent
mestre mestra tècnic tècnica
metge metgessa telefonista telefonista
miner minera terapeuta terapeuta
ministre ministra terrissaire terrissaire
mosso d’esquada mossa d’esquadra tinent tinenta
músic música treballador treballadora
notari notària tresorer tresorera
oficial oficiala veterinari veterinària
operari operària vocal vocal
ordenança ordenança xef xef
pedagog pedagoga xofer, xòfer xofera, xòfer
pediatre pediatra
peixater peixatera
pèrit pèrita
perruquer perruquera
pilot pilot
poeta poeta, poetessa
policia policia
pràctic pràctica
president presidenta
professor professora
propietari propietària
prostitut prostituta
psiquiatre psiquiatra
psicòleg psicòloga
quiosquer quiosquera