You are on page 1of 23

La Colònia Vidal

Objectius
El crèdit de síntesi és un treball en grup i és necessari que tots coopereu i hi
participeu.
Heu de presentar el dossier dilluns dia 14 de juny . Dimarts, dia 15 defensareu
oralment el vostre treball; és a dir, que explicareu breument en què ha consistit
el crèdit, quines activitats heu realitzat i per què, com us heu organitzat la
feina... Els professors que us escoltaran poden, a més, fer-vos preguntes.
Què és el que heu d’aconseguir, fent aquest treball?

Cal que exposeu idees i que decidiu prèviament quina solució trieu abans
de passar a l’acció.

Es valorarà la creativitat i la iniciativa, així com la bona presentació dels
treballs (recordeu que heu de seguir les normes de presentació que teniu a
la guia de l’alumne).

Totes les persones del grup heu de participar i contribuir a realitzar una
bona feina. En un full, cada dia planificareu la feina del dia següent (qui
realitza cada tasca i qui duu el material necessari).

Abans que res, planifiqueu i distribuïu-vos bé totes les tasques.

Cal que tots tingueu una visió global del crèdit i no només de la part on heu
col·laborat de manera més activa.

Avaluació

Es tindrà en compte el fet que treballeu en grup seguint les pautes
establertes, que planifiqueu i us organitzeu el temps correctament, que
repartiu i us distribuïu equitativament les feines.

És important l’elaboració del dossier segons les normes que teniu a la Guia
de l’alumne. També és important l’exposició oral del treball de forma clara,
argumentada, dialogada, sense expressions col·loquials, amb un to de veu i
ritme adequats.

Cal que tots participeu i col·laboreu per a aconseguir un treball conjunt
satisfactori, treballant de manera responsable i sempre amb respecte a tots
els companys i companyes.
1

La Colònia Vidal

Introducció
A mitjan segle XIX, Catalunya es va començar a poblar de xemeneies, colònies
fabrils i màquines de vapor. Preludi de la bonança econòmica que seguiria
aquells primers anys d'industrialització, el paisatge de les conques dels rius,
sobretot les del Llobregat i el Ter, va començar a transformar-se en l'escenari
d'enormes edificacions plenes de telers, turbines i tot tipus de màquines que
funcionaven gràcies a l'aigua.
En aquest crèdit de síntesi ens capbussarem en un viatge al passat per
conèixer l'espectacularitat arquitectònica de les fàbriques i sobretot per saber
una mica més sobre la història dels que les van fer possible, els treballadors.

2

. Segurament hauràs trobat que una d'aquestes colònies és la colònia Vidal. s'omplia de colònies industrials. La fàbrica es convertia. Catalunya. per poder-nos fer una idea de com és una colònia viatjarem a PuigReig per visitar-la. un dels fenòmens més típics de la industrialització del nostre país.-Explica quines són les característiques de les colònies industrials i dels vapors. amb el temps.La Colònia Vidal Les colònies industrials L'aïllament respecte dels nuclis urbans..-Busqueu informació sobre quins tipus de colònies hi ha en el Berguedà i situeu les més importants en un mapa de la zona. on es localitzen i perquè. situada a Puig-Reig. la manca de comunicacions i la necessitat de tenir mà d'obra en tot moment van obligar els empresaris de l'època a construir habitatges i oferir serveis bàsics als seus treballadors. en poble i el poble en fàbrica. de mica en mica. i esteu ben atents perquè tot el que hi veieu. algunes d'aquelles fàbriques continuen funcionant i fins i tot hi ha colònies en les quals encara viuen els fills i els néts d'aquells incansables treballadors. 1. També tindrem temps per l'esbarjo i per passar una bona estona. tot el que us expliquin i tot el que vulgueu preguntar us servirà molt per fer un bon crèdit de síntesi. 2.. SOM-HI? 3 . Doncs bé. Ara.

magatzems (2). Els tres àmbits de la colònia es comuniquen entre si i cadascun d'ells. separats entre ells i també respecte del conjunt industrial. amb les torres de l'amo (5) i del director (6). assenyala l’itinerari seguit durant la visita guiada. la qual cosa és fruit del creixement industrial i demogràfic. i la colònia obrera (7).La Colònia Vidal Cal Vidal. destaca per l'acurada separació dels edificis segons les seves funcions. independentment amb la C1411 i amb l'antiga estació de ferrocarril (8). 4 .-En el plànol de la colònia que et donem. Des del punt de vista urbanístic. Es tracta d'una colònia tèxtil amb tots els elements més característics d'aquests conjunts urbans tan singulars. 3. una colònia del Berguedà Cal Vidal es va començar a construir al final del segle XIX quan el model de colònia estava totalment desenvolupat arreu de les conques fluvials de Catalunya. resclosa (3) i canal (4)) estan situats al peu del riu i es comuniquen directament amb els dos espais restants: la zona residencial. Els edificis industrials ( fàbrica (1).

el forn de pa. residència per a noies treballadores i guarderia.i l'edifici de la "Fundació Vidal". enginyer industrial. cal dir que fou en els anys immediats de la postguerra quan adquirí la fesomia actual de la mà de Vicenç Vidal i Casacuberta. avui seu del Museu.i la botiga. la primera sucursal de la Caixa d'Estalvis de Manresa. construïda l'any 1942 després que la primera fos destruïda durant la Guerra Civil (1936-39)  els serveis: dutxes comunitàries. el Casal de la Donaconvent de germanes Dominicanes. amb la creació del Museu de la Colònia Vidal. Tot i que la colònia es va construir en diferents etapes. la barberia. la peixateria. bar per al jovent-. té com objectiu mostrar un exemple característic del sistema de colònia tèxtil i contribuir a la conservació del patrimoni industrial català. sales de jocs. les pistes de bàsquet i de frontó i el camp de futbol. la colònia.avui perdut  edificis culturals: la primera escola de la colònia. una obra que ja havia iniciat el 1930 amb la construcció del Casal de la Dona. escola de noies. i del Teatre Nou. la carnisseria. Actualment. la biblioteca. Ell encarregà la construcció de la nova església (1942). el cafè vell. La crisi tèxtil va provocar el final de l'activitat industrial l'any 1980. la fonda. l'edifici de la "Fundació Vidal".La Colònia Vidal La colònia obrera es va construir en un espai ampli situat en un nivell superior respecte de la fàbrica. Els habitatges formen carrers longitudinals i una gran plaça central on es troben:  l'església parroquial. 5 . l'economat. els safareigs -els dels vius i els dels morts. el telèfon públic. l'escola. el teatre Vell.amb la nova escola per a nois. propietari i impulsor del la vida cultural de la colònia.transformada en restaurant "La Fonda"  edificis i espais de lleure i esbarjo: el cinema i el teatre Nou.

El seu funcionament va anar lligat a una font energètica molt important arreu d’Europa: l’energia lligada a la crema del carbó. prop de la turbina. quins tipus hi ha .lar màquines de vapor com a auxiliars. Amb aquesta resclosa d'alçada notable i amb el canal tan curt.La Colònia Vidal Aigua i carbó: fonaments energètics de la colònia L'aigua del Llobregat explica la fundació de cal Vidal i tota la seva història.-Esbrina quin tipus de roca és el carbó: (a quina família pertany.40 m de profunditat). com es forma. I'aigua arribava a la turbina que l'engolia i la transformava en energia mecànica. amb l'aigua no n'hi havia prou. El cabal irregular i pobre obligà tots els fabricants de les colònies i fàbriques de riu a instal. Els Vidal van comprar els terrenys el 1892 i tot seguit van demanar autorització per fer ús de l'aigua. A cal Vidal s’instal·là una màquina de vapor al centre de la fàbrica.. al bell mig de les seccions de filatura i tissatge. Concretament es tractava d'aprofitar 3.000 l/segon a partir de la construcció d'una resclosa de 17. Amb aquest salt s'obtenia una força de 502 CV. La transmissió es feia amb un arbre dret..) 6 . 4. un eix de ferro calibrat amb engranatges de ferro colat que s'enfilava pel mig de la fàbrica i distribuïa la força generada per una turbina «Francis» als diferents pisos de la fàbrica. Tot i la importància de l'energia hidràulica del Llobregat. La Colònia Vidal va produir teixits durant molts anys. quin interès econòmic té.56 m d'alçada i d'un canal de derivació de 135 m de longitud (10 m d'amplada i 0.

Tots els fabricants instal·lats al peu del Llobregat van intentar aconseguir una estació o un abaixador d'aquesta línia ferroviària. primer amb carros des de l'estació de tren veïna de la colònia Pons. 7 . després des de la mateixa estació de cal Vidal on hi havia dipòsits d'aigua que el ferrocarril utilitzava per la màquina de vapor que movia el tren. generalment durant els mesos d'estiu. Recorda de posar-hi els augments. que tens al laboratori. Fes el dibuix a partir de l’observació de l’esmentada mostra a la lupa binocular. El vapor s'utilitzava com a auxiliar energètic quan el Llobregat portava poca aigua.-Dibuixa una mostra de carbó mineral de tipus lignit. però també quan els hiverns eren secs.La Colònia Vidal 5. ___________x El carbó arribava a cal Vidal procedent de la conca carbonífera de l'Alt Berguedà (Cercs-Fígols).

un eix de ferro calibrat amb engranatges de ferro colat que s'enfilava pel mig de la fàbrica i distribuïa la força generada per la turbina als diferents pisos mitjançant els embarrats i les corretges. I'aigua arribava a la turbina que l'engollia i la transformava en energia mecànica. La trasmissió es feia mitjançant un arbre dret. el 1909) s'aconseguia corrent elèctric per a il·luminar la fàbrica.-En el dibuix que tens a continuació indica el sentit de gir de tots els engranatges i digues de quin tipus d'engranatges es tracta. Amb una petita dinamo (de 2 kw. el 1901 i 55 kw. 8 . 6.La Colònia Vidal De l'energia hidràulica a la hidroelèctrica Amb la resclosa d'alçada notable i amb el canal tan curt.

arribava a cal Vidal amb el tren ManresaGuardiola de Berguedà. i es construeixen també les noves carboneres i la xemeneia octogonal. L'any 1942 I'empresa fou autoritzada a fer ús de 5.150 l/segon d'aigua amb un salt brut de 16.la una nova màquina de vapor i una caldera que produïa energia tèrmica per auxiliar la hidroelèctrica generada per la central de la fàbrica. el vapor accionava la màquina que transformava l'energia del vapor en electricitat amb l'ajuda d'un alternador.La Colònia Vidal El 1913 es construeix la central elèctrica que produirà l'energia necessària per il. Al final dels anys vint l'arbre dret i la turbina foren substituïts per dues turbines modernes model «Francis» construïdes per la «Société HydroMécanique» de Tolosa de Llenguadoc. s'emmagatzemava a les carboneres i mitjançant un muntacàrregues es pujava a la sala de les calderes. mitjançant una línia d'alta tensió. la força arribava al poble veí de Navars. «la fàbrica Nova». La combustió del carbó escalfava l'aigua i el vapor a pressió arribava a la màquina de vapor mentre els fums s'evacuaven gràcies al tiratge de l'alta xemeneia.luminar la fàbrica i també per al consum domèstic de la colònia.25 m. al sector nord de la fàbrica s'instal. llum a la colònia i. El carbó procedent de la conca berguedana.là una nova central elèctrica que proporcionava energia a la fàbrica. i com a conseqüència de les restriccions elèctriques dels anys 1947 i 1948. 9 . Durant els anys difícils de la postguerra. amb una potència de 795 CV i 110 CV respectivament. on des del 1930 els Vidal van posar en funcionament una fàbrica de teixits. S'instal.

feia funcionar la fàbrica d'"Hilados y Tintes Soler" de Terrassa fins el 1956. Avui la central elèctrica encara proporciona energia hidroelèctrica (amb capacitat per produir 700 kw/h) que es venen a l'empresa FECSA.La Colònia Vidal La primera màquina de vapor de cal Vidal es va vendre com a ferro vell als anys setanta. al mateix indret que ocupava la màquina de vapor que va funcionar a partir de 1947. fou instal·lada a la colònia Vidal. al cap d'uns anys. 10 . Aquesta empresa va plegar el 1985 i la màquina de vapor fou adquirida pel Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. concretament el 1994. la màquina exposada actualment es va construir el 1894 per l'empresa francesa "Weyler et Riche-mon". Amb una potència de 400 CV.

O.. Si observéssim les cèl·lules al M. hi veuríem algunes diferències respecte a les cèl·lules animals...El cotó s’extreu d’un vegetal. esbrina i digues per què una és de tipus vegetal i l’altra de tipus animal: 11 . I'Índia i Egipte mitjançant comissionistes: el cotó en bales arribava a la colònia amb el tren. 9. 7. Cada bala pesava 11 lliures catalanes (4.400 g.La Colònia Vidal El procés tèxtil Els treballadors filaven i teixien cotó que es comprava a Amèrica. mitjançant el plantejament d’un sistema d’equacions. Aquí tens un esquema de dues cèl·lules.) i se'n feien peces de 100 metres. Esbrina.Si considerem que cada metre d’aquest cotó pesava 200g. quantes peces va teixir cadascun d’ells si la divisió entre les peces que va teixir l’un i l’altre té quocient 2 i residu 6.Dos treballadors de la fàbrica en un mateix període de temps van filar i teixir 18 peces de cotó. quantes peces de 100 metres sortien de cada bala? Quantes lliures pesava cada peça? Quants kg són una lliura catalana? 8.

lliurava el cotó de més impureses mitjançant cops. EL PROCÉS DE LA FILATURA • L'inici del procés de filar tenia lloc a les obridores.. a la vegada. procés complex que s'efectuava a les màquines de cardar on se separaven les acumulacions de les fibres entortolligades desenredant-les i preparant-les per a la fase següent. terra. a la vegada que s'acabava de netejar la fibra. 12 . Cada manuar s'alimentava de sis o vuit cintes procedents de les cardes i les transformava en una sola. a la qual arribava a través d'una cinta transportadora que. Les màquines encarregades d'efectuar aquest procés són els manuars. • La fase següent era el cardat. Les pentinadores s'encarregaven de seleccionar les fibres més llargues i rebutjar les més curtes. i s'aplanava per tal que pogués entrar a la carda. Es comprimia la napa i se li donava forma de cinta.. Això feia que el fil obtingut fos molt més resistent i de major qualitat.La Colònia Vidal 10. Marqueu alguns dels orgànuls que es poden observar amb el M.O. etc.Enfoqueu correctament una preparació vegetal que teniu al laboratori i feu un esquema a diferents augments (indiqueu els augments). on s'espolsava i se'l lliurava de tota mena de brossa: llavors. a la vegada que era estirada i doblegada. després el cotó obert passava al batà-obridor. • L'estiratge és el procés on s'aconsegueix el paral·lelisme entre les fibres. restes de fulles.

La cinta passava per tres metxeres.La Colònia Vidal • El procés de la cinta a metxa el realitzaven les metxeres. Un cop acabat el procés de filatura s'iniciava la fase de teixir.. 11. El grau de torsió i de finor que s'aconsegueix permet obtenir el fil. Les màquines encarregades d'aquest procés són les contínues. El resultant d'aquest procés és aconseguir que les fibres es disposin de tal manera que puguin estirar-se sense cap dificultat.). però en diferent grau. i la prima. Com és un teler actual? Compara'ls.. torçar i enroscar. que es realitzava a la sala de telers. on s'estirava. • La metxa obtinguda passava a les màquines de filar. Cada metxera es composa de tres elements principals: el tren d'estiratge per afinar el fil. el mecanisme per donar la forma rodona i el plegador o enroscador. Aquestes màquines feien els mateixos processos que les metxeres: estirar.Aconsegueix una foto o dibuix d'un teler de l'època i assenyala'n les parts més importants (podeu fer-ne una foto durant la visita. 13 .. la gruixuda i la intermèdia. on a més d'estirar-la se li donava una lleugera torsió. i així s'acaba el procés de la filatura.

la guarderia i la residència de noies. El Casal proporcionava gratuïtament llum. aigua. de la Barberia i del teatre Vell. un ampli edifici que acollia l'escola de nenes. planxa. tant dintre de la casa com a fora (en el treball i en els llocs d'esbarjo). van organitzar la primera guarderia de la colònia i la residència per a les noies treballadores de les cases de pagès veïnes que treballaven a la fàbrica. Quant a l'horari del Casal. Les de les masoveries més properes anaven i venien cada dia a treballar a la fàbrica. a més de tenir cura de l'ensenyament de les nenes. prop del cafè Vell. llit amb matalàs. coixí. Per tots aquests serveis les noies havien de pagar la quantitat de 50 cèntims setmanals i a més tots els desperfectes que poguessin produir. per iniciativa de Vicenç Vidal i Casacuberta. armari individual. i les noies estaven obligades a assistir als exercicis espirituals. Les germanes Dominicanes. cobrellit i coixinera. safareig. en un pis del carrer Sant Ignasi. segons el qual les germanes Dominicanes es comprometien a vetllar per la "seguretat moral de les noies". Les residents podien incorporar-se a les classes matinals o de tarda (segons el seu torn de treball) i. igual que l'església. Més endavant va arribar un mestre per a nois i es va construir. sota el guiatge de les religioses. El Casal comptava amb un Reglament propi que contenia els drets i deures de les noies acollides. confeccionar-se la roba i fer la neteja del Casal. la primera escola de nois. es tancaven les 14 . L'any 1930. es va construir el Casal de la Dona. Les noies havien de deixar el dinar preparat abans d'anar a la feina per tal que la germana cuinera els el pogués acabar o escalfar mentre eren a treballar. a rebre els sagraments i resar comunitàriament el rosari. rebost per als aliments. Estava situat. calefacció.La Colònia Vidal El Casal de la Dona El 1905 ja hi havia un convent de monges Dominicanes -n'hi havia quatre que s'ocupava de l'educació de la quitxalla. aquestes noies passaven tota la setmana a la colònia i el dissabte tornaven a casa. escombres i fregalls per a la neteja. a tocar de la fàbrica. foc.

encara uns quants anys més. floristeria. alimentació. política i domèstica i tres mesos de servei pràctic en què es feien obres d'ajuda social. Per aconseguir aquest objectiu s'impartien coneixements d'higiene. com a la major part de les colònies del Berguedà. El Casal de la Dona es va tancar l'octubre de l'any 1968 tot i que dues germanes Dominicanes van tenir cura. A partir de 1940 al Casal de la Dona de cal Vidal també s'impartia el servei social de la dona instaurat pel règim franquista. fins que l'escola va tancar portes l'any 1965 s'hi feien els estudis primaris i també es preparava algunes noies per accedir a la titulació del secretariat administratiu. Aquest servei comprenia tres mesos de formació religiosa.) i religió. fusteria ornamental. economia domèstica. Solsonès i Osona s'arribaren a cal Vidal i a les altres escoles de les colònies veïnes per fer aquests cursos. 15 . tot i que s'havien d'examinar com a lliures a l'escola que la mateixa comunitat de Dominicanes tenia a Manresa. el Casal de la Dona tenia com a objectiu bàsic l'ensenyament de les nenes de la colònia. aquest servei social es va transformar en el «menager» (aquesta paraula fa referència al govern de la casa per part de la dona) de clara influència francesa. A cal Vidal. tall i confecció. educadora dels fills i creadora de benestar a casa». «dona cristiana. Moltes noies de la colònia de la comarca del Berguedà i fins i tot d'altres pobles del Bages. obligatori per a totes les noies solteres majors de disset anys. costura. etc. sanitat. companya de l'home i reina de la llar. A més de casa d'acolliment. treballs manuals (cuir. cura de malalts. La finalitat d'aquest estudi era ben clara: ensenyar a les noies el que havia de ser una futura mare i mestressa de casa.La Colònia Vidal portes 15 minuts després de la parada de la fàbrica i els dies de festa a les 8 del vespre els mesos d'hivern i a les 9 a l'estiu. de l'ensenyament primari de les nenes de la colònia.

centre de reunions de la «Germandat Sant Josep» (que mitjançant el pagament d'una quota ajudava els obrers en situacions difícils). 16 . des dels primers anys.La Colònia Vidal La vida a la colònia La colònia Vidal fou pensada. església i convent de monges (que aplegava l'escola de noies. al matí i sortint de missa cantada. cal destacar l'obra del mestre Esteve Camprubí i Mercader que la va dirigir des de 1926 fins a 1967. Als anys trenta la colònia inicia una etapa de creixement que es manifestà en les múltiples activitats culturals i de lleure. un nou nucli urbà amb carrers de cases plurifamiliars i unifamiliars entremitgeres amb capacitat per acollir un centenar de famílies. comptava amb escola de nois. En els primers anys d'història destaca la coral «Orfeó de la Immaculada» (que a més de cantar en tots els oficis religiosos també cantava les tradicionals Caramelles per Pasqua) i el «Círcol Obrer la Pau» que tenia la seva seu al cafè vell de la colònia. Després de dinar. Entre les primeres. cal destacar el paper que sempre han jugat les escoles de la colònia. la colònia havia de tenir tots els serveis bàsics per a la població que treballava a la fàbrica. cada any per Sant Jaume. En aquest cafè. Avui encara se celebra la Festa Major i alguns dels actes.i es clou amb un ball que té lloc a la zona esportiva. s'hi aplegava una munió de gent. poeta. I'ànima de la vida cultural de la colònia i organitzador d'actes de tota mena. Per això. s'hi feia concert. la diada de la Festa Major. forn de pa. des del mateix moment de la seva fundació. com la missa -perquè l'església de cal Vidal és parròquia i té rector. Quant a esports. Prèviament. a l'hora del cafè. biblioteca. hi havia sardanes a la plaça i més sardanes acabat el concert i abans d'anar a teatre. com un poble. Al costat mateix de la fàbrica s'hi va construir una botiga amb una cuina i un menjador per als treballadors així com una farmaciola i també la primera església. Quant a l'escola de nois. músic i compositor. Mestre. la guarderia i la residència de les noies treballadores de les masies veïnes). un cafè que va esdevenir lloc de trobada al voltant de les taules de joc i de billar dels de la colònia. Des de l'any 1905 i fins la dècada dels setanta. les Germanes Dominicanes han tingut cura de l'ensenyament i de la formació de les noies de la colònia a l'entorn del «Casal de la Dona». bibliotecari.

l'última visita fou la del 3 de novembre de 1992 quan se celebrà el 50è aniversari de la construcció de l'actual església. el teu pare. el teu germà o germana i tu mateix/a) i comenta-li una mica el que vas fer l’última Festa Major. Dissabte: de 5 del matí a 4. De dilluns a divendres: de les 5 del matí a les 7 de la tarda. i també una zona esportiva amb camp de bàsquet i frontó annex a l'edifici de la «Fundació Vidal».i gresca i xerinola al voltant del nou cafè. el «Juventus». Horari de treball (1905) -Diürn: 66 hores setmanals. un edifici neoromànic que presideix la colònia i que és un símbol d'aquesta i de la seva manera de viure. moltes de les quals eren obra del mestre Camprubí.Ara imagina’t que ets un noi/noia de la Colònia.La Colònia Vidal el futbol ha estat a cal Vidal l'esport estrella. la representació dels Pastorets i la Festa dels Reis. De la postguerra ençà aquest edifici ha estat el centre cultural i lúdic de cal Vidal. primerament es jugava a la plaça i als anys trenta la colònia tenia un equip propi que competia amb els dels pobles veïns. Fins fa pocs anys a cal Vidal s'han cantat Caramelles dissabte i diumenge de Pasqua. aquí s'han fet moltes representacions teatrals. La parròquia centrà una intensa activitat religiosa a partir de les celebracions anuals i també a l'entorn de batejos. comunions i matrimonis. es va construir un camp de futbol a l'altre costat de la carretera C-1411. després. Escriu-li una carta a un amic anglès explicant-li com és un dia laboral per cada un dels membres de la teva família (la teva mare. moltes vegades presidides pel bisbe de Solsona que sovint ha visitat la colònia. 12.20 de la tarda (45 minuts per esmorzar i 1h 30 m per dinar) 17 . sessions setmanals de cinema -avui aquest local de cinema és utilitzat per fer teatre. un cop acabada la guerra..

18 . amb una pàgina per dia. 14. Imagineu que vosaltres munteu la Festa Major d’aquest any i feu un programa que sigui actual.Fes una redacció en castellà.. Segur que vosaltres el faríeu molt més atractiu. Heu d’incloure activitats esportives que permetin utilitzar les instal·lacions de què disposa la colònia. en forma de llibret. atractiu i amb activitats per tothom.Aquí us mostrem un programa de Festa Major de l'any 1965. explicant tot el que has fet durant els dies de la Festa Major. oi?.La Colònia Vidal 13. Podeu utilitzar la tècnica i el material que vulgueu.. mínim de 500 paraules. La mida del programa ha de ser d’un DINA4 partit pel mig.

A partir de les dades de la taula d'evolució demogràfica de la colònia Vidal. a partir de 1940 i fins el 1970 es produeix un fort creixement demogràfic provocat per l'arribada de molts emigrants procedents. si ho feu a mà. sobretot. Recordeu que podeu fer servir algun programa informàtic per fer gràfics (dieu quin heu fet servir) o bé..limetrat. d'Andalusia. 19 .La Colònia Vidal 15. Evolució Demogràfica Any 1902 1903 1904 1905 1906 1910 1915 1920 1930 1934 1940 1950-60 1960-70 1979 1980 1985 1990 Habitants 75 116 152 183 217 306 341 372 520 600 500 * 500-600 700-800 200 163 145 141 * Després de la davallada demogràfica provocada per la Guerra Civil (1936-39). econòmica i social de Catalunya i Espanya al llarg del segle XX. feu-ne una representació gràfica i relacioneu-la amb la situació política. utilitzeu paper mil.

Els industrials volen abaixar els salaris als treballadors. Conflictivitat social important Guerra civil: mortalitat important Aquest any la natalitat augmenta molt. pantans. la qual cosa provocarà crisis. ferrocarril. Es crea la Mancomunitat de Catalunya: organisme que es dedicarà a potenciar el desenvolupament de la xarxa de comunicacions. Migracions del camp a zones industrials (per mecanització del camp i creixement industrial) Migracions d’espanyols (sobretot del camp) cap a països europeus: porten divises (diners que inverteixen a Espanya) Arriba turisme: porta divises La bona situació econòmica provoca un creixement de la natalitat molt important: fenomen conegut com el Baby Boom Crisi del petroli: El preu del cru s’encareix molt. Epidèmia de grip: La mortalitat arriba gairebé al 50% en algunes poblacions Males collites: ruïna de camperols que emigren cap a les zones industrials Moltes vagues a la indústria: els treballadors demanen millores salarials Dictadura de Primo de Rivera: no es permeten fer vagues. ja que els països en guerra compren a Espanya productes tèxtils com mantes i uniformes per als soldats. Crisi econòmica Dimisió de Primo de Rivera: a la crisi econòmica s’afegeix la crisi política Proclamació de la Segona República República d’esquerres: la situació dels obrers millora República de dretes El Front Popular guanya les eleccions (esquerres). Major competència de productes estrangers. A partir d’aquest moment caldrà potenciar el desenvolupament del mercat espanyol La coalició de partits catalans nomenada Solidaritat Catalana obté un triomf important a les eleccions generals. Espanya es beneficia d’aquestes guerres. 20 . això provoca una crisi de la indústria molt important Mort de Franco i inici de la transició política Reducció de la natalitat com a conseqüència de la crisi econòmica Augment dels intercanvis comercials amb països europeus. Al 41 tornarà al nivell anterior Dictadura de Franco Postguerra: falten matèries primeres Període d’autarquia: tancament de fronteres (tant per a les persones com per a les mercaderies) Disminució de la mortalitat Etapa d’apertura política i inicis del desenvolupament econòmic Desenvolupament econòmic molt important. A partir d’aquest moment els interessos de la burgesia catalana seran millor defensats. es prohibeixen els partits polítics i es fan inversions en infrastructures (carreteres. Filipines.La Colònia Vidal Al dossier de consulta trobaràs informació complementària per l’elaboració d’aquesta activitat. Desenvolupament econòmic. i a la reivindicació de la cultura i la llengua catalana Primera Guerra Mundial: Aquesta guerra afecta als països europeus més industrialitzats. Tot i això a continuació et presentem unes dades a considerar: 1898 1907 1914 1914-1918 1917 1918 1918-1919 1919-1920 1923-1930 1929 1930 1931 1931-1933 1933-1935 1935 1936-1939 1940 1939-1975 1940-1951 1951-1960 1960-1973 1973 1975 Espanya perd la guerra de Cuba i per tant es queda sense les seves últimes colònies a ultramar (S’independitzen d’Espanya Cuba. Crisi econòmica provocada per una disminució de demanda de productes tèxtils per part dels països europeus. etc). Aquest fet significa la pèrdua de mercats. Puerto Rico i l’illa de Guam).

qui les cantava i si s’acompanyaven amb algun instrument. 18. Es valorarà l’originalitat i la qualitat de la lletra. Si és així. Posa lletra a la cançó.-Demaneu a algun avi o àvia de la colònia que us expliqui què eren les caramelles. Demaneu-los també si se’n recorden d’alguna ( títols i lletres) i si us la podrien cantar..Analitza els intèrvals dels compassos números 1. 21 . graveu-la.Respon a les següents preguntes sobre la cançó “Goig botifarres”: a) El compàs d’aquesta peça és:  binari  ternari  quaternari b) La textura és:  contrapunt imitatiu  fragment homofònic  fragment monòdic c) Sovint les cançons de caramelles expressen de forma divertida coses que van passar al poble en l’últim any. de manera que el tema faci referència a alguna notícia d’actualitat que sigui digna de fer-hi broma..La Colònia Vidal 16. 8 i 9. 17.

esportiu. oci.45 ptes 3 liures 20. Com creieu que es rentabilitzen les instal. formada pel matrimoni i dos fills.. calculeu quantes lliures setmanals de pa podria comprar aquesta família amb el que li sobra després de pagar el lloguer del pis.) 22 .lacions de la colònia avui en dia? Heu de tenir en compte tots els àmbits possibles (cultural. Sous setmanals: -Homes: 17 ptes.Sabent els salaris setmanals dels treballadors i el cost bàsic de subsistència mensual d’una família de la Colònia. -Nens i nenes: 9 ptes Lloguer del pis: de 7 a 10 ptes cada mes Cost bàsic de subsistència: 170.. -Dones: 15 ptes..La Colònia Vidal 19.2 ptes mensuals Preu del pa: 0.

htm Recordeu-vos d’afegir la bibliografia consultada pel vostre grup.com  http://cultura.La Colònia Vidal Bibliografia  Diccionaris de català (Enciclopèdia Catalana.es/museus/mctc43.puig-reig. 23 . Institut d’Estudis Catalans)  Diccionari d’anglès (expliciteu quin heu fet servir)  http://www.gencat.