You are on page 1of 2

PARRÒQUIA DE SANT HILARI

VILANOVA DEL CAMÍ

31 DE GENER DEL 2016

MEDITACIÓ PER A PREPARAR EL CANVI D’ANY.
Dintre de poques hores arribarà al seu final l’any 2015. És
ja a punt de caure la darrera fulla del seu calendari. Un any
que resta a la foscor del passat, del que va ser i ja no hi és.
Hi ha un silenci general en el veïnat, com aquell que precedeix a les tempestes d’estiu. Molta gent és a casa sopant i
esperant l’espetec de les campanades que donaran el senyal de sortida d’una festa que pot esdevenir una mica
histèrica. Molts perdran els papers i ompliran el seu cos i la
seva ment d’alcohol i altres substàncies.
Prefereixo en aquest breu temps que em resta d’any recollir
-me, ni que sigui per una estona, per donar-te gràcies, Déu,
per la vida, pel moviment incansable del cor, per tots els
dies o moments de goig, i per tant de bé positiu que s’ha fet
a la humanitat durant aquest dotze mesos arreu del món.
Després segurament sortiré cap a la festa popular.
Milers d’homes i dones de tots els continents i cultures han
fet aportacions constructives amb el seu treball, la seva
fidelitat, el seu sacrifici personal, la seva gratuïtat, posant el
cor, la ment, el cos, la creativitat i l’estudi al servei dels
altres. La major part d’ells i d’elles han viscut amagats, no
han sortit mai en cap mitjà de comunicació, són anònims; i
ells i elles no sols sostenen el món, sinó que el fan progressar en el vertader sentit del humanisme.
Sí, no tot és així, ni molt menys. Podria fer una llarga i inacabable llista de tots els horrors i injustícies. Quan ho consideres rectament t’entren molts dubtes sobre la condició
humana i les seves capacitats destructives, del nostre
egoisme frenètic.
I, amb tot, en aquest fi d’any, t’agraeixo, Senyor, tantes
inspiracions, mocions, crides, gràcies i ajuts que ens dones,
movent persones des de dintre, sabent-ho o no, per tal de
que el teu Regne vagi arribant. Oh, Déu, has fet hores extres en el nostres cors durant el 2015. Has respectat la nostra llibertat i autonomia. Sabem que seguiràs inspirant o
movent persones durant el 2016, i tots els anys, dia a dia,
fins a la fi dels temps. Ens ho vas prometre. GRÀCIES.

ESDEVENIMENTS PARROQUIALS
CALENDARI D’ACTES
Demà diumenge a les 11 del Mati a la missa
dominical, participaran la gent que forma el
Casal d’avis de Vilanova del Camí, recordant
tots els difunts de l’any passat.
El proper dia 30 de gener es farà la missa
familiar a les 6 de la tarda. Amb la qual cosa
quedarà anul·lada la missa de 7:30
El proper dia 7 de Febrer celebrarem dins
l’eucaristia del diumenge la festa de la Candelera
DONATIUS
Han fet un donatiu de 140€ per la capella de
Sant Crist
Dels 1793,37 €, inicials ja queden menys per començar arrengar la Capella del Sant Crist.
Un donatiu per a Caritas de 20€

Per a la meditació personal.
1.- Tres o quatre fets més importants i significatius del 2015
a la meva vida, que no voldria oblidar i que són signes de
futur.
2.- Tres o quatre fets col·lectius que han sigut importants a
nivell social, polític i de drets humans.
3.- Persones que han marxat d’aquest món i que restaran
sempre en el nostre cor. Un nou adéu aquesta nit. En especial els morts per la violència de gènera, de les guerres,
de refugiats...etc
4.- Quins són els desigs més profunds del meu cor ara que
mor l’any i comença l’any nou.
5.- Què voldria que arribés a ser Jesús per a mi en el 2016.
6.- Li presento al Senyor les persones que estimo o vull
estimar. Aquelles també que em sembla que més ho necessiten.
7.- Dintre d’un any, si visc, què voldria haver viscut i fet en
el 2016.

Vilanova del Camí

Nº. 1999

QUART DIUMENGE TEMPS ORDINARI

La Parròquia vol agrair aquest donatius que han
fet diverses persones. Moltes gràcies
MISSA DE VIGÍLIA I DOMINICAL
Dissabte 19:30, Diumenge 11h
DIES FEINERS
Dijous i divendres missa a les 17:30h
MISSA DOMINICAL
Barri St. Pere: església
Verge de la Pau, primer diumenge de mes 12:30h
LOCALS PARROQUIALS
c/ Sant Jordi,16 A – Telèfon 938 06 0973
Despatx parroquial: dimarts i dimecres
de les 18:45 a les 20:15h
Càritas:
dilluns de 18 a 19:30 h Horari Hivern

Telèfon 93.806.09.73 parroquia.Sant.Hilari@gmail.com

H
O
R
A
R
I
S

08788- Barcelona

Jr 1,4-5.17-19
1 Co 12,31-13,13
Lc 4,21-30

NO NECESSITEM PROFETES?
«Un gran profeta ha sorgit entre nosaltres». Així cridaven en les aldees de Galilea,
sorpresos per les paraules i els gestos de Jesús. No obstant, no és això el que
passa a Natzaret quan es presenta davant els seus veïns com a ungit com Profeta
dels pobres.
Jesús observa primer la seva admiració i després el seu rebuig. No sorprèn. Els
recorda un conegut refrany: «En veritat us dic que cap profeta no és ben rebut al
seu poble». Després, quan l’expulsen fora del poble i intenten acabar amb ell, Jesús els abandona. El narrador diu que «va passar entremig d’ells i se’n va anar».
Natzaret es va quedar sense el Profeta Jesús.
Jesús és i actua com a profeta. No és un sacerdot del temple ni un mestre de la
llei. La seva vida s’emmarca en la tradició profètica d’Israel. A diferència dels reis i
sacerdots, el profeta no és nomenat ni ungit
per ningú. La seva autoritat prové de Déu, entestat a encoratjar i guiar amb el seu Esperit
el seu poble estimat quan els dirigents polítics
i religiosos no saben fer-ho. No és casual que
els cristians confessin Déu encarnat en un
profeta.
Els trets del profeta són inconfusibles. Enmig
d’una societat injusta on els poderosos busquen el seu benestar silenciant el patiment
dels que ploren, el profeta s’atreveix a llegir i
a viure la realitat des de la compassió de Déu
pels últims. La seva vida sencera es converteix en «presència alternativa» que critica les
injustícies i crida a la conversió i al canvi.
D’altra banda, quan la mateixa religió s’acomoda a un ordre de coses injust i els seus interessos ja no responen als de Déu, el
profeta sacseja la indiferència i l’autoengany, critica la il·lusió d’eternitat i absolut
que amenaça tota religió i recorda a tots que només Déu salva. La seva presència
introdueix una esperança nova ja que convida a pensar el futur des de la llibertat i
l’amor de Déu.
Una Església que ignora la dimensió profètica de Jesús i dels seus seguidors, corre el risc de quedar-se sense profetes.
Ens preocupa molt l’escassetat de sacerdots i demanem vocacions per al servei presbiteral. Per què no demanem que Déu susciti profetes? No els necessitem?
No sentim necessitat de suscitar l’esperit profètic a les nostres comunitats?
Una Església sense profetes, no corre el risc de caminar sorda a les crides de
Déu a la conversió i el canvi?
Un cristianisme sense esperit profètic, no té el perill de quedar controlat per
l’ordre, la tradició o la por a la novetat de Déu?