Numen

Mestre
Jordi Suñé Morales / www.elriu.cat

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 1
Numen Mestre és un d’aquells lluitadors
antifranquistes que el temps ha esborrat de la
memòria col·lectiva. Centenars de joves resistiren al
règim franquista a les muntanyes. Eren els
guerrillers, el maquis. Però a la ciutat també es va
organitzar una resistència armada durant els anys
més durs de la repressió franquista. Els actes
violents contra interessos del règim pretenien un
ressò entre els treballadors catalans que mai va
poder ser. El règim dictatorial actuà amb impunitat i
una gran violència contra la resistència. La història
del jove Numen Mestre és un bon exemple del que
va passar durant aquells anys de foscor franquista.

Els primers passos
Numen Mestre i Ferrando era
fill de Virtuts Ferrando i del
líder cooperativista Miquel
Mestre Avinyó. El seu nom el
va decidir el pare. Havia llegit
al diccionari que numen
significava inspiració de la
intel·ligència. Numen va
néixer el 23 de febrer de 1923
a Pratdip, al Baix Camp.
Al Padró Municipal d’aquell
any llegim que el Numen vivia amb els seus pares,
amb el seu avi Miquel Mestre Casas i amb les dues
germanastres Josepa i Teresa, que tenien 7 i 8 anys.

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 2
A finals d’aquell any, la seva família es va traslladar
a viure a Torredembarra. El seu pare exerciria de
secretari municipal en aquesta vila. Allí aniria a
classes de piano i de dibuix. Va estudiar el
batxillerat i va ajudar al seu pare en tasques
d’oficinista. Li agradava nedar a la platja. De ben
jove es va interessar per la política, entrant a militar
a les joventuts del PSUC, les JSUC de
Torredembarra, el novembre de 1935.
El 1936, va anar a viure a Cornellà amb la seva
família. Allí va seguir estudiant el batxillerat. Volia
ser enginyer de ponts i camins. Va continuar amb la
seva militància política. Va ser secretari de les JSUC
de Cornellà. Quan esclata la Guerra Civil va ser
elegit representant d’aquest col·lectiu juvenil al
Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 3
Comitè Local del Front Popular de Cornellà. S’hi
estarà dos mesos. El 17 de desembre de 1937, va
ingressar al PSUC.

Va lluitar a la Batalla de l’Ebre, on va marxar
voluntari després d’acabar el 6è curs de Batxillerat.
Va formar part d’un batalló d’Internacionals que
havia conegut a Cornellà. Aquests havien apadrinat
un hospital de nens refugiats de la ciutat. Era l’estiu
del 1938 i la guerra estava a punt d’arribar a la seva
fi, almenys de manera oficial. Tenia 15 anys. Va ser
Comissari Delegat de la Guerra de la 84 Brigada
Mixta de la 60 Divisió 1 i ajudant del Comissari del
Batalló de Metralladores, número 35 (35ª Divisió).2

1
Fitxa de Numen Mestre. Crp 1429, Exp. 23, Fol. 2, Centro Documental de la Memoria Histórica (Salamanca).
2
“Dirección General de Seguridad: Numen Mestre Ferrando”, Caixa 8801, Secció de Gobernación, Archivo General de la
Administración (AGA).

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 4
Front de l’Ebre, 1938. Numen és al mig de la
imatge, amb una mena de boina al cap.

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 5

PRATDIP
Miquel Mestre Avinyó es va quedar sense feina després d’haver liderat les vagues
obreres de Reus de l’any 1917. Feia feines de repartidor i de drapaire. Els empresaris
havien fet el pacte de fam. Cap d’ells donaria feia a aquest líder sindical. A mitjans de
l’any 1918, va ser cridat des de Pratdip pels seus amics del Centre Obrer per a que fes
de secretari de l’Ajuntament. Es va instal·lar al carrer Major número dos, junt amb el
seu pare, les seves dues filles i la seva tieta Raimunda. D’aquesta manera va refer la
seva vida i, el 1921, Mestre es va casar amb Virtuts Ferrando Juncosa. Virtuts,
nascuda el 13 d’agost de 1900 a Falset (Priorat), va conèixer a Mestre en un míting
del primer de maig a Colldejou. Amb aquest matrimoni van tenir dos fills, el Numen i
la Cassandra.
A Pratdip, Miquel Mestre va participar a la direcció de la cooperativa de consum del
Centre Obrer. Abans que aquest municipi tingués cooperativa de consum, els seus
habitants tenien moltes dificultats i moltes famílies van optar per immigrar. Però a
partir de la seva creació la situació va canviar. Ens ho explica un veí del poble als
anys 20 a través de la premsa:

“Hoy, gracias a la Cooperativa, han resuelto este problema restituyendo en sus
moradores la confianza perdida, y capándose la general simpatía de todos. En esta
obra, verdaderamente alentadora, ha contribuído de una manera eficaz, y nos
enorgullecemos de hacerlo constar así, el esfuerzo personalísimo del compañero
Mestres (...).”

Com a representant d’aquesta cooperativa va assistir a les reunions de la
Federació Provincial de Tarragona que, partir del desembre de 1920, va ser presidida
per ell mateix. L’última acta que va signar a l’Ajuntament de Pratdip va ser la del 16
de febrer de 1924. Des del desembre del 1923 ja escrivia les actes a Torredembarrra,
combinant les dues feines. Després d’un mes de llicència sense sou a l’Ajuntament de
Pratdip va fer arribar la seva dimissió definitiva “presentada con carácter irrevocable
(...) haciendo constar en acta una nota favorable para el mismo por el celo y pulcritud
con que ha desempeñado su función durante el ejercicio de su cargo”, segons llegim
als llibres d’actes.
Posteriorment, Mestre va visitar la població en diverses ocasions. Ens consta que l’1
de maig de 1933, Mestre va participar en una conferència junt amb Joan Coloma.
L’acte va tenir lloc a la nit a l’Obrera i va comptar amb una nombrosa assistència. El
discurs “fogoso y vibrante” de Mestre va ser molt aplaudit. Cal dir que l’1 de maig
havia esdevingut una festa molt important a Pratdip. L’any 1934, en motiu del primer
de maig, va tornar a participar en un míting cooperatiu.
Tal i com va indicar Josep M. Coll Casadó al seu llibre Pratdip. Història i recerques
(I), Mestre va arribar ser un líder cooperativista presidint la Federació de
Cooperatives de Catalunya, la Federación Naconal, la Confederació de Cooperatives i
el Consell Superior de la Cooperació.



Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 6
El seu pare
Numen Mestre va
créixer en una família
on es parlava de
política i de la
necessitat de
transformar
l’economia. El seu
pare, el Miquel
Mestre, era socialista
i un dels màxims
dirigents del
cooperativisme de Catalunya i de tot l’Estat. Miquel
Mestre (Mont-Roig del Camp 1890 - Barcelona
1976), líder obrer durant la dècada de 1910, va ser
un dels impulsors del cooperativisme de consum a es
comarques tarragonines durant la dècada següent. A
partir de 1934, va presidir la Federació de
Cooperatives de Catalunya i la Federación Nacional
de Cooperativas de España. També va presidir la
Confederació de Cooperatives de Catalunya (1936) i
el Consell Superior de la Cooperació (1938). Va ser
Director General de Proveïments de la Generalitat de
Catalunya (1937), membre del Consell d’Economia
(1937), adjunt del Director General de
Abastecimientos de la República (1938) i membre
del Consell Directiu de la Caixa de Crèdit Industrial
de Catalunya (1938). Va exercir un paper molt
important en la defensa del moviment cooperatiu en
el context revolucionari de la Guerra Civil (1936-
Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 7
1939). Va escriure articles i va pronunciar
nombrosos discursos i conferències.

L’exili
Numen Mestre va travessar la frontera amb la unitat
de l’exèrcit on servia en acabar la Guerra Civil. Es
calcula que aquelles setmanes del final de la guerra,
unes 500.000 persones van travessar la frontera. La
majoria van ser tancades als camps de refugiats
francesos. Unes 50.000 persones hi van morir per la
manca de condicions higièniques, sanitàries i
d’alimentació. Numen va estar set mesos presoner
als Camps d’Argelés i d’Agde. A Argelés, al Camp
Civil, Grup 224-23, va omplir uns formularis editats
en català, per anotar-hi les seves dades curriculars.
Posteriorment aquests documents van ser incautats
pels nazis i enviats a Madrid. Els originals tenen un
segell estampat posteriorment que indica clarament
que són DOCUMENTOS OCUPADOS EN
FRANCIA ARCHIVO ROJO. En aquest document,
Numen explica que abans de la guerra era estudiant
de batxillerat i que va anar com a voluntari a servir a
l´Exèrcit Popular. Tal com mostra aquest document,
Numen estava disposat a traslladar-se on fos per
començar a treballar i sortir del camp de refugiats. 3

3
“Dirección General de Seguridad: Numen Mestre Ferrando”, Caixa 8801, Secció de
Gobernación, AGA.

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 8
Retall de la documentació que Numen Mestre va
omplir a Argelés i que posteriorment va caure en
mans dels franquistes. Actualment, es conserva a
l’Arxiu General de la Administración (AGA), a
Alcalá de Henares.

Retall de la documentació que Numen Mestre va
omplir a Argelés. AGA.
Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 9
Retall de la documentació que Numen Mestre va
omplir a Argelés. AGA.

Retall de la documentació que Numen Mestre va
omplir a Argelés. AGA.
Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 10
Les notícies que arribaven del centre d’Europa
eren inquietants. L’expansió dels nazis era un fet i
els republicans exiliats corrien perill. La mare del
Numen va aconseguir que una senyora francesa
signés un document conforme oferia hostatge al
Numen. És llavors quan va aconseguir la llibertat.
A principis de 1940, Numen s’havia traslladat a
Tolosa de Llenguadoc per a treballar en una
indústria de la casa Breguet. Però aquesta relativa
tranquil·litat, va durar poc. El 21 de juny del 1940,
Pétain va signar l’armistici amb l’Alemanya de
Hitler. Llavors es va ordenar tancar moltes fàbriques
i alguna mina. La de Breguet va ser una de les
afectades. Els seus treballadors, amb les seves
famílies, van ser traslladades al Camp d’Argelés en
trens de càrrega, en viatges que duraven fins a 8
hores. Van arribar-hi el 24 de juny de 1940.

Una colla d’interns del Camp d’Argelés. Numen
Mestre és el tercer de la dreta.

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 11
Al camp d’Argelés, va conèixer a Francis Wolf Fere
Boczor, que era el secretari d’organització del
Comitè d’Internacionals d’Argelers. Wolf va ser el
padrí polític de Numen en aquesta època.4 Com la
majoria de presos, admirava l’organització, la
disciplina i els ideals que guiaven a aquella colla
d’homes que havien vingut d’arreu del món per
ajudar a la República. 5 D’aquest Camp van poder
sortir gràcies a les gestions de la mare. Numen va
trobar feina en una masia, a Sent Julian e Gaulena, a
la regió de Tarn, al sud de França, a Occitània, on
s’hi va estar tres anys.

Numen Mestre a la sorra d’Argelés.
4
Ferran SÁNCHEZ (1999): Maquis a Catalunya. Lleida: Pagès Editors, pàg. 67.
5
Entrevista a Cassandra Mestre Ferrando, Barcelona, 08-VIII-2004.

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 12
En aquesta masia on treballava, Numen va estar a
punt de perdre la vida. L´exèrcit alemany feia
constants batudes per la zona en búsqueda de
maquis. El 5 d´agost de 1944, en una d´aquestes
batudes, un escamot nazi, després de regirar la
masia, va demanar la documentació a tots els homes.
Numen va pujar a la seva habitació i els papers i els
diners que guardava al calaix havien desaparegut.
Llavors el van dur a una paret per afusellar-lo perquè
per ells era un maqui. El propietari de la casa, Mr
Bruyère, en l´últim moment, va aparèixer amb el
contracte de treball a la mà i el van deixar lliure.

Numen Mestre (a la dreta) treballant de pagès al
sud de França.

El seu pas a la resistència

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 13
Va participar en la resistència francesa contra
l’ocupació nazi. Va arribar a ser tinent de les Forces
Franceses de l’Interior.6 De la mateixa manera es va
incorporar a la lluita antifranquista quan Alemanya
va començar a marxar de França. Tota organització
guerrillera d’aquesta època tenia l’esperança d’una
prompta intervenció internacional. El 1944 va
participar, junt amb 4000 maquis més, en l’intent
d’invasió de la Vall d’Aran. Més tard, el 1945, a
finals d’estiu, Numen va tornar a entrar a Catalunya.
Amb un grup d’exiliats van arribar fins a la zona de
Lleida. Allí el grup es va desfer. Ell i un amic seu,
Pascual Tobia Vaqué, van anar fins a Falset. Allí,
Numen tenia família i els van ajudar durant el temps
que s’hi van estar. Després, van anar per separat a
Barcelona. Allí es va retrobar amb els seus pares. Al
cap de poc temps va començar a treballar a
l’espardenyeria familiar. Aquell hivern va dur una
vida relativament tranquil·la, sense tenir cap
vinculació amb activitats polítiques. Però un dia va
creuar-se amb l’Ángel Carrero Sánchez, antic
company de militància. Després d’explicar-li la
situació organitzativa de la resistència, li va demanar
que es reincorporés. Al cap de vuit dies van tornar-
se a trobar per començar a treballar.7
El seu pare li va intentar fer veure que la
situació era molt diferent a la que ell creia: La
població passava fam i estava atemorida. Però
Numen va voler seguir endavant i va participar a la
6
http://losdelasierra.info/spip.php?article5118, consultada el 8-II-2016.
7
Declaració de Numen Mestre, Causa 35.836, Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercero.

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 14
guerrilla urbana. Aquesta forma de lluita no era
habitual a l’època, ja que el maquis era un fenomen
més aviat de muntanya. La decisió del PSUC
d’iniciar la guerrilla urbana es va anticipar a les
ordres del Partit Comunista d’Espanya (PCE). Així,
es va iniciar aquesta tàctica el juny del 1944. Sis
membres del grup iniciador van ser afusellats per la
justícia franquista. Llavors va entrar en escena la
Brigada Girabau de Numen i la II Brigada. Havien
agafat el nom de Jaume Girabau perquè havia estat
un militant del PSUC que va ser afusellat el 1941
després de retornar de l’exili americà, amb un grup
de militants comunistes, per organitzar la resistència
antifranquista.
Numen, August a la clandestinitat, era el cap de
la Girabau i Jaume Valls Sardà de la II. La Brigada
de Numen estava composada per quatre companyies:
Serrat, Mesón, Espuig i Fermín Galán. Cada
companyia estava formada per 3 persones. Eren un
total de 28 homes, tots ells militants del PSUC o de
les JSUC. En canvi, els membres de la II eren del
militants PSUC i de la CNT. Les dues brigades
estaven dirigides per Ángel Carrero. El conjunt que
formaven amb uns 12 grups, que es movien per
Tarragona, Barcelona i Girona, formaven
l’Agrupació Guerrillera de Catalunya.8
Els objectius eren les infraestructures com les
línies de ferrocarril, locals de la Falange, les
redaccions de la premsa franquista, monuments, etc.
8
Luís MARTÍN (2002): Rojos contra Franco. Historia del PSUC, 1936-1947. Barcelona: Editorial Edhasa, pàg. 352.

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 15
La idea era donar a conèixer a la població que la
resistència al règim estava en marxa.
Veiem a continuació algunes de les accions
protagonitzades per aquests grups guerrillers. L’abril
de 1946 fan esclatar una càrrega de dinamita a la
línia de tren del nord, prop dels carrers Muntanya i
Meridiana.

El Treball, 1 de maig de 1946.

A l’abril es feren esclatar bombes a dos locals de la
Falange, segons la premsa antifranquista. Estaven
situats al carrer Galileu de Sans i a la cruïlla dels
carrers Rogent i València, al Clot.

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 16
El Treball, 1 de maig de 1946.

El 30 d’abril atemptaren contra l’Estàtua de la
Victòria situada a l’avinguda Diagonal, a l’alçada
del passeig de Gràcia. Aquest monument, per cert,
no va ser retirat definitivament fins el 2011.

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 17
El Treball, 1 de maig de 1946.

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 18
El 23 de juny de 1946 la II Brigada va col·locar
explosius “als voltants” de l’Estació del Nord de
Barcelona, a l’encreuament de les vies de ferrocarril.

El Treball, 1 de juliol de 1946.

Els guerrillers de la Brigada Girabau van atemptar
contra el monòlit franquista erigit el 1941 en honor
de la Legión Cóndor a l’avinguda Diagonal, davant
del Palau de Pedralbes. Les autoritats van refer

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 19
ràpidament el monument que seria enderrocat anys
després, el 1980.9
El 12 d’octubre de 1946, el “dia de la Raza”
celebrat pel règim franquista, la II Brigada va
penetrar a la finca dels “Hnos. Muñoz” situada a la
Diagonal, a l’alçada del passeig de Gràcia, on hi van
col·locar un explosiu. Segons el comunicat
guerriller, els “Hnos. Muñoz” s’havien enriquit amb
la victòria franquista, eren estraperlistes i
falangistes. Eren familiars del general Agustín
Muñoz Grandes (1896-1970), que va ser
vicepresident i ministre de Franco.

El Treball, 1 de novembre de 1946.

9
http://lameva.barcelona.cat/lescorts/ca/les-corts-un-enclavament-de-memoria-historica,
consultat el 25-VIII-2017.

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 20
El 31 d’octubre, la II Brigada va col·locar una
bomba a la Delegación Provincial de Abastos
situada a la capital catalana que van fer esclatar quan
el públic havia marxat.

El Treball, 16 de novembre de 1946.

Totes les seves accions eren publicitades a través de
la premsa clandestina i amb octavetes que es
llençaven a les sortides dels cinemes o en altres llocs
de pas. Algunes d’aquestes encara es conserven. Una
d’elles explica l’atac a La Vanguardia: “Comunicat
guerriller. 29 novembre 1946. Un destacament de
joves de la Brigada Jaume Girabau, atacà la redacció
del periòdic nazi La Vanguardia sembrant el pànic
entre els falangistes empleats a la mateixa. Joventut
catalana! Seguim l’heroic exemple de la Brigada
Jaume Girabau. Farem possible el retorn de la
República i la llibertat dels nostres germans
empresonats. Mori Franco. Visca Catalunya. Visca
la República. Comitè Local de Barcelona. J.S.U. de
C.”.10
10
“Comunicat guerriller”, octaveta de les JSUC, 29-XI-1946, Fons del PSUC, 0301.40.3.2, Arxiu Nacional de Catalunya.

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 21
L’Exèrcit Guerriller de Catalunya reivindicava
el 24 de febrer de 1947 l’assalt a un polvorí
“falangista” de la zona de Girona.

El Treball, 1 de març de 1947.

Les detencions
Però el règim jugava fort i els brigadistes no van
prendre prou mesures de precaució. Hi havia massa
coneixences entre ells. Va ser a partir de la caiguda
d’Ángel Carrero, el gener de 1947, que es va
desmuntar tota l’estructura. 11 Aquestes detencions es
coneixen amb el nom de la caiguda dels 80, perquè
van agafar a un total de 78 militants.12 Ángel Carrero
va cometre la imprudència de dur personalment un
11
Miguel NÚÑEZ (2002). La revolución y el deseo. Memorias . Barcelona: Ediciones Península, pàg. 213.
12
Francisco MORENO (2002): “Huidos, guerrilleros, resistentes. La oposición armada a la dictadura”, pàg 243, dins:
DDAA, Morir, matar, sobrevivir, La violencia en la dictadura de Franco . Barcelona: Editorial Crítica.

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 22
cotxe robat a un taller per tal que el pintessin. El
propietari del taller va sospitar i va trucar a la
policia.13 Segons expliquen, Carrero va suportar les
tortures i no va dir res de les seves activitats
polítiques. Talment, es va fer passar per un
delinqüent comú. Sembla ser que altres reclusos el
reconegueren dins la presó i que ho feren saber a les
autoritats. A partir de llavors els fets es precipitaren.
Primer va caure la II Brigada, el febrer del 1947,
i després la Girabau, a l’abril. També van agafar a
altres militants que no estaven vinculats a la lluita
armada per culpa de no haver separat rigorosament
l’aparell militar del polític. Aquesta massiva
detenció posava fi a una reconstrucció d’aquest
partit que havia patit durament la repressió de la
postguerra. Posteriorment a les detencions, el PSUC
va abandonar la tàctica de guerrilla urbana i aviat va
canviar l’estratègia de l’acció directa per intentar
infiltrar-se als sindicats verticals i ampliar la
militància.14
A Numen el van detenir el 18 d’abril de 1947.
L’encarregat del cas va ser el temut comissari Pedro
Polo. Va estar 18 dies a la Jefatura Superior de la
Policia, a la Via Laietana de Barcelona. Allí va ser
reiteradament torturat. Al despatx del Comissari
Polo es torturava de tal manera que a detinguts com
Pere Valverde li van trencar els dents i el van deixar
cec. No els van donar ni mantes ni menjar.
13
Luís MARTÍN, Op. cit., pàg. 361.
14
Gregorio LÓPEZ RAIMUNDO (1993): Primera clandestinidad. Memorias. Primera part Barcelona: Editorial
Antártida/Empúries, pàg. 193.

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 23
La premsa i les ràdios de molts països van
denunciar les agressions que van patir els detinguts.

Retall de la documentació elaborada per la Brigada
de Información Política de Barcelona que depenia
de la Dirección General de Seguridad (Ministerio de
Gobernación). AGA.

La lluita a la presó
El Numen va ingressar a la Model a principis del
mes de maig. Durant aquest temps, a la presó, van
continuar els maltractes i els registres per sorpresa.
Així va estar sense ser jutjat uns 17 mesos. I durant
aquest temps la policia es va dedicar a cercar
informació sobre els detinguts. El portaveu del
PSUC, Treball, va anar publicant les humiliacions
que rebien els presos tancats a la Model. Sebastià
Piera, un dels interns, escrivia llargs informes sobre
paper de fumar perquè servissin de material de
treball per preparar la campanya internacional
iniciada contra les penes de mort.

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 24
El setembre de 1947, el PSUC insistia a través
del seu portaveu El Treball, editat clandestinament a
Barcelona, que calia mobilitzar-se per tal d’evitar les
condemnes a mort i les deportacions a Guinea dels
presos polítics detinguts. Calia persistir en la pressió
als representants dels països amb representació a les
Nacions Unides. Calia enviar cartes a les institucions
franquistes i a les autoritats eclesiàstiques.

El Treball, 16 de setembre de 1947.
Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 25
El 13 de novembre de 1947, els presos polítics de la
quarta galeria de la Model van organitzar una
plantada de protesta per l’afusellament de dos dels
seus companys, Josep Rovira i Tomàs Parra.
L’oficial de torn, “el sanguinari esbirro Conseco”,
agafà 37 presos i els tancà a un correccional. Pel
camí foren atonyinats pels carcellers. Allí estigueren
“xapats” en cel·les de càstig, “insal·lubres, dins les
quals, un tancament perllongat, equival a una mort
certa.” (El Treball, 24 de novembre de 1947) Entre
els castigats hi havia Numen. Durant 34 dies van
menjar les escorrialles del ranxo, no van poder rebre
cap visita, ni cap paquet de fora la presó, ni rebre
correspondència. No van tenir cap objecte personal,
ni res per poder escriure, ni cap moment per poder
sortir al pati, patint fred i gana. La nit de Nadal els
van fer sortir. No hi va haver manera, però, que
acabessin cridant a favor de Franco tal com volia
l’oficial de torn.15
Els 80 van fer arribar una carta a principis del 1948 a
la direcció del partit. En aquest escrit els presos
explicaven detalladament les tortures a les que van
ser sotmesos a la Jefatura, les humiliacions rebudes
a la presó i el que sabien de manera extra oficial
sobre el Consell de Guerra que s’estava preparant.
La carta va ser contestada des de l’exterior per
López Raimundo, que llavors dirigia la delegació del
Comitè Central del PSUC. En aquesta lletra, López
15
Cassandra MESTRE (1986): Arreu la sorra. Barcelona: El Llamp, pàg. 35.

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 26
Raimundo els explicava la continuació de la
campanya per salvar-los, dins i fora de l’Estat.
També els recomanava que diguessin als seus
familiars que informessin dels seus casos al Consolat
d’Estats Units i al bisbat.

Solidaritat
La campanya del PSUC es va basar en difondre la
informació per la premsa internacional i la pròpia
(Treball, Lluita, Juliol i Mundo Obrero). També van
demanar que es fessin arribar moltes peticions,
individuals i col·lectives, d’intervenció als Estats
Units i al Vaticà. A París, Joan Comorera va escriure
diversos articles. Radio España Independiente també
es va afegir a la campanya dedicant la major part del
seu temps a difondre aquest cas. Davant la resposta
internacional, però, l’Estat va accelerar els tràmits
per fer el Consell de Guerra més aviat.
La direcció del PSUC va publicar, el 20 de
març, una crida a la mobilització. En aquesta crida
s’afegien adreces de consolats, Capitania General i
altres llocs oficials on pressionar per demanar que el
cas passés a la Jurisdicció Ordinària.
El 24 de març, ERC envia una carta al consolat
de la Gran Bretanya a Barcelona demanant la seva
intervenció.
El 5 d’abril, el secretari general del PSUC, Joan
Comorera, escriu al president de la Generalitat a
l’exili, Josep Irla, per tal que intervingui “a favor
dels vuitanta patriotes en perill de mort.”
Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 27
Concretament, Comorera li demana que s’adreci al
govern francès, a la ONU i a la Internacional de
Juristes per tal que intervinguin i els presos puguin
tenir una defensa justa.

Lluita, 7 d’abril del 1948

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 28
El 19 d’abril el comitè central del PSUC escriu al
cònsol dels Estats Units a Barcelona.
Des d’Euskadi, van fer arribar diners per ajudar
als presos. D’aquest país, diversos empresaris i
professionals van enviar cartes a consolats
estrangers i a autoritats del règim demanant també
que el cas passés a la jurisdicció civil. Diverses
personalitats catalanes exiliades a França i a Mèxic
van signar un document demanant el mateix. El
document es va fer públic a través de Radio España
Independiente. En resposta a aquest últim document,
el ministre d’Asuntos Exteriores, Martín Artajo, va
enviar un telegrama a les representacions
diplomàtiques espanyoles a l’estranger per desmentir
part de les afirmacions dels exiliats catalans.
Al mes de maig, els treballs previs a la
celebració del judici estan molt avançats. Sabem a
través de Lluita, publicació del PSUC editada a
París, que la fiscalia demanarà 16 penes de mort.
Segons la mateixa publicació, se’ls acusa sense
proves de participar en un atemptat contra el diari
franquista Solidaridad Nacional. Les declaracions
inculpatòries es van aconseguir sota tortures.

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 29
Lluita, 12 de maig de 1948

Les accions per salvar als 80 no es van aturar: es va
fer una manifestació a Mèxic D.F. impulsada per la
comunitat republicana exiliada, el 19 de juliol del
1948 militants del PSUC van col·locar banderes
republicanes i van fer pintades pel centre de
Barcelona i als barris de Sants, Horta i Poble Nou
demanant el seu alliberament. També es van fer
actes a França i a Anglaterra.

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 30
Manifestació a Mèxic a favor de l’indult dels 80.
Fons PSUC. ANC.

L’agost de 1948 continuava la campanya de
solidaritat. Recollim un retall de la publicació
Mujeres Antifascistas Españolas amb una crida a
totes les dones a defensar els condemnats a mort a
arreu de l’Estat, entre els quals trobem a Numen
Mestre.

Mujeres Antifascistas Españolas, 1 d’agost del 1948
Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 31
A l’agost es fan públiques les cartes enviades pel
govern espanyol a consolats i entitats estrangeres per
tal de contrarestar la campanya solidària amb els 80.

Lluita, 2 d’agost de 1948

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 32
Al Lluita del 2 d’agost de 1948 podem llegir la carta
que fa pública l’escriptor, periodista i antic membre
de la resistència francesa Pierre Courtade denunciant
la farsa de judici que és a punt de començar en
contra dels 80.

Lluita, 2 d’agost de 1948

Joan Comorera denuncia l’11 d’agost que els 80 no
podran triar la seva defensa ni defensar-se a ells
mateixos. Fa una crida a defensar la vida dels
detinguts.

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 33
Lluita, 11 d’agost de 1948

El Patronat Català de Defensa de les Víctimes del
Franquisme, entitat creada aquell estiu i amb seu a
Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 34
París, va fer una crida a principis d’estiu per tal
d’intensificar el moviment de protesta per salvar als
80.

Lluita, 11 d’agost de 1948.

Una colla d’intel·lectuals, antics diputats i artistes
exiliats a Mèxic van decidir crear una delegació del
Patronat Català de Defensa de les Víctimes del
Franquisme en aquest país americà. Entre els
signants de la carta fundacional hi trobem noms com
l’economista i diputat de la Unió Socialista de
Catalunya Estanislau Ruiz, l’escriptor Josep Navarro
Costabella, el geògraf i exministre Miquel Santaló,
l’exconseller de la Generalitat Antoni M. Sbert o
l’arquitecte Francesc Detrell.

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 35
Lluita, 11 d’agost de 1948

La propaganda antifranquista explica que els joves
han enganxat cartells editats per les JSUC a les
fàbriques i pels carrers de Barcelona. La CNT i el
PSUC s’han adreçat de manera conjunta als
consolats estrangers de Barcelona, per Madrid han
circulat els manifestos per denunciar el procés als
80, a Euskadi s’han enviat unes 200 cartes a
diferents consolats, a Barcelona s’han recollit
centenars de signatures i a l’estranger han estat
diverses les iniciatives solidàries. Segons el PSUC,

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 36
aquesta campanya havia aconseguit retardar l’inici
del judici.

Lluita, 25 d’agost de 1948

Al Lluita del 8 de setembre s’’explica que el partit
comunista de la Gran Bretanya s’està mobilitzant.
De França es recullen les accions de protesta dels
periòdics L’Humanite (París), La Defense (Socors
Popular Francès), La Voix du Patriote (Montpeller)
o Sant Denis Republicain (Sena).
El 15 de setembre, Lluita publica en portada un
article de Comorera on explica les tortures a les que
són sotmesos els presos. En aquest mateix exemplar,
llegim que els representants de diverses
organitzacions catalanes han fet al Congrés de
l’Associació Internacional de Juristes Demòcrates
reunit a Praga una carta per tal que exigeixi que el
judici als 80 el faci un tribunal civil amb plenes

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 37
garanties. Entre els signants trobem al PSUC, la
UGT, la UR, les JSUC o Estat Català.
Malgrat els esforços, sembla ser que el jutge ha
posat data al judici. Serà a principis d’octubre. El
PSUC fa una crida a “redoblar” els esforços per tal
que la causa passi als tribunals ordinaris.

El Treball, 15 de setembre de 1948.
Al setembre, Harry Pollit (1890-1960), secretari
general del Communist Party of Great Britain, va
escriure un article al Daily Worker explicant les
seves gestions per tal d’enviar a Barcelona una

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 38
comissió d’advocats per tal de seguir el procés
sumaríssim contra els 80.

El Treball, 1 d’octubre de 1948.

El judici
El judici militar va tenir lloc el 13 i el 14 d’octubre
de 1948 i va tenir caràcter de sumarísimo de
urgencia. És a dir, que, tot i la quantitat dels acusats,
el judici s’havia de realitzar en 48 hores. Es va fer a
la Comandancia Militar de Barcelona. El Consell de
Guerra va ser presidit pel coronel Luis Jevenois
Labernade. Aquells dies, la Comandancia va ser
protegida per patrulles militars i la policia político-
militar es dedicava a demanar la documentació a tots
els que volien entrar al judici, deixant passar només
als familiars de primer grau. La tensió va continuar
dins quan els acusats es van negar a entrar

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 39
emmanillats a la sala. La premsa oficial va silenciar
la notícia del judici. Però El Treball va publicar una
crònica del judici a partir d’informacions facilitades
pels familiars: “Los 80 no han tenido ninguna
posibilidad de defensa. Se les ha impedido hablar
como no fuese para responder a las preguntas
capciosas que se les formulaban. Incluso así, los 80
han replicado valientemente y demostrado la
falsedad y monstruosidad de la acusación”. 16
La defensa de Numen va anar a càrrec d’un
militar, el tinent Ambrosio Andrés Castañón del
Regimiento de Artillería número 62, que va admetre
a la família que no entenia gaire de lleis i que no
podria fer un bon treball. 17 Els acusats no es van
poder explicar. “Les sessions que es celebren a la
sala de Justícia són extremament denses i arbitràries.
A la primera sessió el fiscal ha demanat la pena de
mort a vuit dels acusats. En cap de les dues sessions
següents els processats no podran argumentar
l’al·legació a la qual teòricament tenen dret. El
president tallarà la paraula en cada cas a l’acusat,
abans que aquest hagi pronunciat dues frases”. 18
Puig i Pidemunt va voler explicar que les accions
dels resistents tenien l’objectiu de lluitar contra la
dictadura però va ser aturat violentament.
Immediatament, va ser expulsat. La tensió era
evident i els crits van ser constants. Numen va

16
Gregorio LÓPEZ RAIMUNDO, Op. cit., pàg. 196.
17
“Numen Mestre. Testimoni de la seva germana Cassandra”, L´Avenç , núm. 291, maig 2004, pàg. 32-35. Podeu veure
part de l’entrevista en vídeo: http://www.francescabad.com/campdelabota/TESTIMONIS/?poblacio=18, consultat el 8-
II-2016.
18
Cassandra MESTRE, Op. cit., pàg. 38.

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 40
rebutjar totes les acusacions que li va imputar el
fiscal Federico Valenciano de Tejerina.
El PSUC, a través del seu portaveu Lluita del 20
d’octubre, denunciava el Consell de Guerra. A la
seva portada hi llegim la petició d’aturar l’execució
de la sentència. Per aquest partit el Consell de
Guerra no havia tingut les mínimes garanties d’un
judici just. Tot el procés s’havia “muntat sobre la
base dels atestats de la policia de Falange” que
recollien declaracions signades sota tortures. El
PSUC feia una crida a enviar telegrames a la
presidència de l’ONU per tal de demanar la seva
intervenció. De la mateixa manera, demanaven a les
autoritats i a les institucions dels països democràtics
que s’adrecessin al Capità General de Catalunya.
Al mateix temps número de Lluita es publicava
una carta del secretari general del PSUC Joan
Comorera adreçada a Trygve Lie, secretari general
de l’ONU per demanar la seva intervenció en el cas.
Comorera remarcava al seu escrit que els
condemnats havien estat jutjats amb una legislació
aprovada posteriorment als fets dels quals se’ls
acusa. Aquesta legislació era el decret-llei de
bandidatge i terrorisme aprovat el 18 d’abril de
1947.

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 41
Lluita, 20 d’octubre de 1948.

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 42
El Patronat Català de Defensa de les Víctimes
del Franquisme denunciava que el govern franquista
havia denegat l’entrada a Catalunya de tres advocats
francesos que havien de col·laborar en la defensa
dels 80.

Lluita, 20 d’octubre de 1948.

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 43
El 27 d’octubre El Treball publica una crida a
les organitzacions antifranquistes a enviar
telegrames a la Capitania General de Catalunya per
tal de demanar que no executin la sentència.

El Treball, 27 d’octubre del 1948

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 44
El Treball, 27 d’octubre del 1948

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 45
L’edició del Lluita del 27 d’octubre analitza totes les
irregularitats del procés judicial. Cap dels acusats
tenia antecedents penals. En els registres realitzats
per la policia no es van trobar armes ni explosius. El
sumari no incloïa cap prova acusatòria. Els registres
a les cases dels acusats es van fer sense els permisos
judicials pertinents. La policia franquista es va saltar
la llei també en retenir els acusats més de 72 hores
abans de ser posats a disposició judicial. Mestre, per
exemple, va ser detingut el 18 d’abril de 1947. El 12
de maig va ser traslladat a la presó. El 13 de juliol va
ser processat. El defensor dels 80 va ser designat
entre un llistat de militars. El procediment, en ser
“sumaríssim i d’urgència”, no podia comptar amb
defensors civils. El fiscal era a les ordres de la
Falange, per això la petició de penes era tan elevada
(16 penes de mort i penes de presó de 6 a 30 anys).
El Treball del 27 d’octubre donava a conèixer
les darreres accions per salvar als 80. Una delegació
composada per representants de l’Associació
Internacional de Jurístes Demòcrates i la Federació
Democràtica Internacional de Dones, entre d’altres,
fou rebuda a París pel secretari adjunt de l’ONU. Un
grup d’intel·lectuals residents a França va enviar un
telegrama a l’ONU. Entre els signants trobem a
Pablo Picaso, el poeta Stanislas Fumet, el periodista
d’Astier de la Vigerie o el compositor Georges
Auric. També van enviar telegrames i cartes la
Federació Mundial de la Joventut Democràtica, el

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 46
Socors Popular Francès, els ajuntaments de Joinville
i de Castellnou d’Arri, etc.

El Treball, 27 d’octubre del 1948

La sentència
La Sentència detalla que la causa instruïda, la
35.836, era motivada “por los supuestos delitos de
atentados terroristas y propaganda subversiva”.
Segons la sentència, a partir del juliol de 1946 van
colocar “bombas y artefactos explosivos en centros
oficiales, oficinas de premsa, establecimientos
mercantiles, particulares, línias férreas etc.” 19
19
Ricard VINYES (1998): El soldat de pandora: una biografia del segle XX. Barcelona: Proa, pàg. 146-152.

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 47
Pressumptament, havien atemptat contra locals de la
Falange, del Frente de Juventudes i fins i tot contra
el Govern Militar de Barcelona. 20 L’endemà del
judici van ser col·locats en cel·les individuals,
conegudes amb el sobrenom de neveres. Numen va
estar 124 dies sol en una cela de càstig.
El Tribunal va dictar 8 condemnes a mort, 4 de
les quals van ser commutades a 30 anys de presó. A
finals d’octubre, la sentència es va confirmar. Van
arribar peticions d’indult des de França i des
d’Anglaterra. També, la Federació de Cooperatives
de Consum d’Europa va fer arribar un escrit de
protesta. Rodolfo Llopis, en representació del PSOE,
des de França, va fer el mateix. Mr Bruyère, el
propietari de la Masia on va treballar Numen durant
dos anys, quan estava a l’exili, i que l’havia salvat
de la mort segura, va enviar al Govern Militar un
document signat per l’alcalde de Sent Julian e
Gaulena, del Departament de Zarn, d’on era ell, al
seu favor.21 El seu pare es va posar en contacte amb
l’oficial franquista que uns anys abans l’havia ajudat
a salvar-se. Però aquesta vegada no va voler
col·laborar. També amb un conegut seu, antic
cooperador i d’ideologia conservadora, van anar a
demanar l’ajuda del Bisbat.

20
Luís MARTÍN, Op. cit., pàg. 353.
21
Cartes de Mr Bryère i de l´alcalde de Sent Julian e Gaulena, Causa 35.836, 19-IV-1948, Arxiu del Tribunal Militar
Territorial Tercero.

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 48
Retalls del Treball del 4 de novembre de 1948.

El Treball del 4 de novembre de 1948 reprodueix
moltes mostres de solidaritat a nivell internacional.
El governador de la província de l’Havana Francisco
R. Batista y Zaldívar va enviar un telegrama al
president de la República de Cuba el doctor Carlos
Prío Socarrás per tal que intervingués a evitar
l’execució de les vuit condemnes a mort. De la
mateixa manera, Loncoln Rodon, representant de la
Cambra de Representants de Cuba, l’òrgan legislatiu
d’aquell Estat, va enviar un telegrama al general
Franco en nom del cos legislatiu cubà. Juan
Marinel·lo, president del Partit Socialista Popular de
Cuba va fer una crida al poble cubà a mobilitzar-se
per tal de salvar la vida dels antifranquistes
condemnats.
De Mèxic arribaren moltíssimes mostres de
suport. La crida de Joan Comorera va ser reproduïda
en molts mitjans de comunicació del país com El
Popular o el Nacional i també a la premsa cubana

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 49
com a les capçaleres Hoy o Avance. Un grup
d’intel·lectuals mexicans van enviar un telegrama al
governador militar de Barcelona i al president de
l’ONU. Entre els signants trobem al poeta i
diplomàtic Enrique González Martínez, el muralista
Diego Rivera i el pintor revolucionari Alfaro
Siqueiros, el filòsof i sindicalista Vicente Lombardo
Toledano, el diputat Vidal Díaz Muñoz, el poeta
Efraín Huerta i l’escriptor Andrés Henestrosa, entre
d’altres.

Retalls del Treball del 4 de novembre de 1948.
Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 50
El Bloc de Dones Mexicanes, la secció femenina de
Treballadors de l’Estat i les dones del Club Atzera
van enviar una carta al Bisbe de Barcelona i a
l’Arquebisbe de Mèxic.

Retall del Treball del 4 de novembre de 1948.

També es van solidaritzar els sindicats del petroli,
d’educació, d’arts gràfiques i de materials de guerra,
la Federació Nacional Canyera, el Club Femení
Hispano-Mexicà i la Confederació Americana del
Magisteri. Els exiliats a Mèxic es van moure com ho
van fer la FOARE, el Casal Català de Mèxic o el
Patronat Català d’Ajut als Patriotes Catalans.

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 51
Retalls del Treball del 4 de novembre de 1948.

A França també es van mobilitzar entitats com la
CGT, el PCF, el Casal Català de Beziers, el Casal de
Marsella o la Federació de Deportats, 200
intel·lectuals de la Provença, ajuntaments com el de
Mercus, Carcassona o el de Quillan i molts
treballadors de diverses empreses com Simca,
Voisin, Drouard, ECMA, Renault, etc.
L’Associació de Víctimes de la repressió
feixista de Tunísia va repartir cartells denunciant el
terror franquista. (El Treball, 4-11-1948)
A mitjans de novembre el PSUC engega una
campanya per tal de recollir diners, menjar i roba per
Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 52
als presos. (El Treball, 15-11-1948) Diverses entitats
mouen fitxa els presos: El Patronat Català de
Defensa de les Víctimes del Franquisme publica una
crida a salvar la vida dels 8 condemnats a mort, un
grup d’estudiants de Belles Arts de la Sorbona envia
un telegrama de protesta al capità general de
Catalunya. També ho fan els exCombatents de les
Brigades Internacionals (El Treball, 15-11-1948) i
l’Ajuntament de Beziers (El Treball, 29-12-1948).

Retalls del Treball del 29 de desembre de 1948
Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 53
Retalls del Treball del 29 de desembre de 1948

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 54
Retalls del Treball del 29 de desembre de 1948

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 55
Retalls del Treball del 29 de desembre de 1948

De la Catalunya Nord van arribar diverses mostres
de suport. La Societat de Socors Mutus de Cornellà
del Bercol, l’Ajuntament de Fillols, diverses entitats
dels Banys d’Arles i de Banyuls de la Marenda,
diverses personalitats de Argelers i de Portvendres
van enviar cartes a l’ONU i al Capità General. (El
Treball, 29 de desembre de 1948).

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 56
Les emissions en castellà de Ràdio París, Ràdio
Moscou, la BBC de Londres i la Pirinaica van
denunciar el judici i les sentències a mort. Joan
Comorera va enviar un telegrama al secretari general
de l’ONU, Trygve Lie. La notícia de la petició
perquè l’ONU intervingués en aquest cas va
aparèixer als mitjans de comunicació europeus i
d’Estats Units. Lie també va rebre la visita de la
presidenta de la Federació Democràtica
Internacional de Dones, Eugénie Cotton, i del
secretari general de l’Associació Internacional de
Juristes Democràtics, Mr. Joe Nordman, per
demanar la seva intervenció. També es va difondre
un informe de James S. Clarke, advocat de la
Haldane Society que havia assistit al judici dels 80.

Mundo Obrero, 24 de febrer de 1949.

El 12 de febrer de 1949 hi va haver un
important accident ferroviari a l’alçada de Mora la

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 57
Nova que va causar 40 morts. 22 Però el règim va
atribuir el desastre a un sabotatge de la resistència i
va voler venjar-se afusellant a quatre dels resistents.
Numen va ser un d’aquests. Els altres afusellats
foren Joaquim Puig i Pidemunt, líder cooperativista,
editor de Treball i responsable de la delegació del
Comitè Central del PSUC, Ángel Carrero Sancho,
cap militar de la guerrilla a Barcelona, i Pere
Valverde Fuentes, responsable polític de
l’Agrupació. La nit del 16 cap el 17 de febrer, el dia
abans que complís els 26 anys, Numen va ser
conduit al Camp de la Bóta i a la matinada va ser
afusellat. 23 Al sortir de la cel·la va fer un crit de
suport a tots els companys presos: “Visca la JSU!”. 24
El 23 de febrer, la primera pàgina del Treball
anunciava els 4 afusellaments.25

22
http://www.lavanguardia.com/hemeroteca/20140212/54401064375/ferrocarril-accidentes-sabotajes-atentados-
maquis-guerrilla-mora-la-nova-els-guiamets.html, consultat el 8-II-2016.
23
Carta de Cassandra Mestre a l´autor, 30-IX-2003.
24
Cassandra MESTRE, Op. Cit., pàg. 60.
25
AADD, “Història de la clandestinitat. El Partit Socialista Unificat de Catalunya”, El Col.leccionable-El Correo Catalán,
núm. 13, 21-IV-1985, pàg. 1.

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 58

Numen deixà escrita una darrera carta per a la família:

Barcelona, 17 de febrero de 1949.

Acaba de serme notificada la confirmación de la sentencia y tranquilo y
sereno paso a despedirme de vosotros.
Sólo quiero rogaros que acojáis este desenlace con paciencia y resignación
y que soportéis con entereza el dolor que inevitablemente ha de causaros.
Os queda con el recuerdo de lo mucho que os quiere la satisfacción de
saber que nunca ante nadie habréis de avergonzaros de nada de mi
conducta y que es el cariño a los seres humanos, a la patria y a nuestro
pueblo lo que me coloca en el trance de sacrificar gustoso mi vida.
Mi último consejo es de que no os desesperéis y que sobre todo mamá viva
siempre animada y que gocéis de lo que os quede de vida sin que lo me ha
ocurrido a mi sirva de motivo de amargura.
No os pongo nada más porque ya supondréis todo cuanto mi corazón os
dice, así que

Hasta siempre

Numen Mestre.

Casandra: Consola a nuestros padres y sé para ellos consuelo y sostén.
Cubre junto con tus deberes de hija los que yo ya no podré cumplir. Besos a
toda la familia.



Imatge antiga del Camp de la Bóta.

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 59
Lluita, 23 de febrer de 1949.

El Mundo Obrero del 24 de febrer es feia ressò
d’un comunicat del secretariat del PSUC on
qualificaven els 4 morts d’herois. Per al PSUC,
aquests assassinats significaven un “reto escandaloso
a la conciencia democràtica universal”. La violència,
segons el comunicat, era l’única manera de mantenir

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 60
el “régimen fascista de los grandes capitalistas y de
los terratenientes”.

Mundo Obrero, 24 de febrer de 1949.
Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 61
Tota la premsa clandestina, com la Solidaridad
Obrera, es fa fer ressò dels quatre afusellaments.

Solidaridad Obrera (CNT), 27 de febrer de 1949.

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 62
La premsa franquista es feia ressò de la nota de
la Secretaría de Justicia de la Cuarta Región Militar
on s’acusava a Numen Mestre i als seus companys
de col·locar “bombas y petardos en diversos
edificios públicos y establecimientos mercantiles
(...), en los que hubo que lamentar víctimas, como el
cometido contra el inmueble donde están instalados
los periódicos locales Solidaridad Nacional y La
Prensa, en los que resultaron muertas tres personas,
entre las que se encuentra una mujer que
casualmente pasaba por las proximidades del citado
inmueble en el momento de la explosión.” (ABC, 18
de febrer de 1949)

ABC, 18 de febrer de 1949

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 63
Els interns de la Model aconsegueixen fer
arribar una crònica escrita dels darrers moments
de vida dels afusellats. La nota serà publicada al
Treball de l’1 de març. “Poc abans de la una de
la matinada del dia 17 de febrer, tota la presó es
commogué amb el ressò d’un potent: VISCA
LA REPÚBLICA!! VISCA EL P.S.U.! El crit
patriòtic provenia de la celda 307...”. Els presos
foren portats al Camp de la Bóta entre crits i
càntics republicans i a tres quarts de set de la
matinada foren afusellats.

El Treball, 1 de març de 1949.
Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 64
Després de l’afusellament de Numen, un dels nuclis
del JSUC que continuava fent accions
reivindicatives per Barcelona va adoptar el seu nom.
Ho va explicar Enric Pubill (1930-2017), que va ser
president de l'Associació Catalana d'Expresos
Polítics Antifranquistes. En el transcurs de la
presentació del llibre Lluites secretes. Testimonis de
la clandestinitat antifranquista, de Manuel Delgado,
Jofre Padullé, Gerard Horta i altres (Publicacions de
la Universitat de Barcelona) el 2012, va explicar que
quan el 1949 van afusellar al Numen, el grup va
adoptar el seu nom per tal de demostrar que “si bé
havien assassinat un jove antifranquista en sortien
cinc disposats a continuar la lluita per les llibertats.”
Aquell mateix any foren detinguts, torturats i tancats
a la presó durant molts anys. 26

Memòria
Hem trobat diversos records en els aniversaris que
vindrien de la mort del Numen i dels seus companys.
Els dos primers els hem trobat al Treball del 15 de
febrer de 1950 i del 15 de febrer de 1951.

26
http://manueldelgadoruiz.blogspot.com.es/2012/05/intervencio-denric-pubill-president-de.html

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 65
Retall del Treball del 15 de febrer de 1951.

El 1977, El Treball, el portaveu del PSUC, es fa
ressò de l’aniversari de la mort de Numen i dels seus
companys amb un article titulat “Un trist aniversari”.
A l’escrit s’hi explica l’homenatge realitzat a les
seves tombes realitzat el 13 de febrer d’aquell any
on participaren familiars i companys de partit
empresonats arran de la caiguda “dels 80”. Es tracta,
doncs, del primer homenatge públic que hem pogut
documentar. A partir de llavors es faria cada any.
Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 66
El Treball, 1977.

El Treball del 21 de juliol de 1978 publicava una
entrevista a Carles Martínez, un dels “80” que
Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 67
sobrevisqué a la pena de mort que li fou commutada
per 30 anys de presó dels quals en complí 17 i 3
mesos.

Retall del Treball del 21 de juliol de 1978.

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 68
El 1985, l’homenatge anual a Numen Mestre i als
seus tres companys de partit afusellats el 1949 està
totalment consolidat. Ho llegim al Treball, el
portaveu del PSUC, del 16 de gener de 1985.

Retall del Treball, el portaveu del PSUC, convocant
l’acte d’homenatge anual als 4 afusellats del partit
el 1949.

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 69
El 1986, la Cassandra Mestre va publicar Arreu la
sorra (El Llamp) el llibre que explicava la dissort
del seu germà Numen. El 1988, la Cassandra va
escriure un llibre dedicat al seu pare, el Miquel
Mestre Avinyó, Esberles del temps (El llamp). Anys
després vaig descobrir aquests treballs, vaig
contactar amb la Cassandra i vaig conèixer la
història del Numen i el seu pare.
El 1986, l’Amicale des Anciens Guerrilleros,
entitat creada el 1945 per antics gerrillers
republicans exiliats que van participar a la
resistència francesa, va organitzar un acte
d’homenage a Puig, Valverde, Carrasco i Numen
Mestre. L’acte va comptar amb l’adhesió del PSUC.

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 70
Nota necrològica publicada a la
premsa el 17 de febrer de 1989.

El 1989, va aparèixer una nota
necrològica a la premsa recordant
el 40è aniversari de la mort dels 4
maquis.
El 1989, l’historiador reusenc
Pere Anguera va publicar el llibre
Història dels Pobles del Baix
Camp amb el Reus Diari. En ell reivindicà la figura
de Numen Mestre com a fill il·lustre de Pratdip.

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 71
Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 72
El Ple Municipal
de Cornellà va aprovar,
el 1998 i el 2001, una
moció a favor de donar
el nom d’un carrer de
la ciutat a Numen
Mestre.27
L’any 2001 el
senador del Grup de
l’Entesa Catalana de
Progrés Carles Bonet,
després d’adonar-se
que els familiars dels
franquistes Malitón
Manzanas i Carrero
Blanco havien demanat una indemnització, dient que
havien estat víctimes del terrorisme, va preguntar si
el govern tenia previst indemnitzar també als
familiars de Companys, Carrasco i Formiguera, Joan
Peiró, Numen Mestre i la resta d’executats per la
dictadura franquista. La resposta del Secretario de
Estado de Relaciones con las Cortes va ser negativa
argumentant que la Llei 32/1999, de 8 d’octubre, de
Solidaritat amb les Víctimes del Terrorisme
estableix com indemnitzables els danys produïts a
partir de l’1 de gener de 1968.28 Sigui com sigui, el

27
Eliseo SANABRIA i Carmen ROMERO, “Memòria històrica i Numen Mestre”, Memòria antifranquista del Baix Llobregat,
núm. 0, novembre de 2005, pàg. 13 i 14.
28
“Sobre las previsiones del Gobierno en orden a indemnizar a los familiares de todas las personas que fueron
ejecutadas durante la dictadura franquista”, Presidencia del Estado, abril 2001, extret del web
www.pce.es/foroporlamemoria/documentos/senado_abril2001.htm

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 73
rescat de la memòria històrica del segle XX no era
una prioritat del govern d’aleshores.
L’11 de febrer de 2001, l’escriptor Ignasi Riera
reivindicava la memòria del Numen en un article
publicat al diari Avui.
El 30 de maig de 2002, el Parlament català va
aprovar una moció d’ERC instant al Govern de la
Generalitat perquè presentés els recursos necessaris
per revisar les sentències de mort dictades durant la
repressió franquista amb l’objectiu de rehabilitar la
memòria històrica. Entre els casos destacats per la
moció hi ha el de Numen Mestre.29
El 2002 la mesa del Parlament basc va rebre el
Premi Mañé i Flaquer. En el discurs de recollida del
premi Juan María Atutxa va recordar el Numen.30
La revista l’Avenç del maig del 2004 va dedicar
la seva portada al Numen. Dins s’hi podia llegir una
entrevista a la seva germana Cassandra.
L’abril del 2005 vaig publicar a la revistra
Treball, editada per ICV, l’article “Numen Mestre,
una inspiració de la llibertat”.
El mes de maig de 2005, vaig publicar el llibre
Miquel Mestre Avinyó i el cooperativisme a
Torredembarra (1895-2004), 31 editat pel Patronat
Municipal de Cultura de Torredembarra, amb un
capítol dedicat al Numen Mestre.

29
BOPC, n. 305, 03-06-2002.
30
http://www.parlamento.euskadi.net/pdfs_oharrak/358.pdf, consultat el 8-II-2016.
31
Jordi SUÑÉ (2005): Miquel Mestre Avinyó i el cooperativisme a Torredembarra . Torredembarra: Patronat Municipal de
Cultura.

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 74
El novembre de 2005, Carmen Romero i Eliseo
Sanabria publicaven un article sobre el Numen a la
revista Memòria Antifranquista del Baix Llobregat.
L’any següent, l’Associació per a la Memòria
Històrica i Democràtica del Baix Llobregat va
publicar el llibre Peatones de la Historia del Baix
Llobregat (Testimonios y biografías) amb l’objectiu
de rescatar de l’oblit a desenes de lluitadores i de
lluitadors antifranquistes. En aquesta miscel·lània es
va incloure el capítol “Numen Mestre Ferrando
(1923-1949)”32 escrit per un servidor.

32
Veieu Jordi SUÑÉ (2006): “Numen Mestre: la resistència i la caiguda dels 80”. Peatones de la historia. Testimonios y
biografías. Barcelona: Associació per la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat, pàg. 215-222.

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 75
Des del 2008 la ciutat de Barcelona, al districte
d’Horta-Guinardó, té una plaça dedicada a la
memòria de Numen Mestre. El PP hi va votar en
contra.
El 2008 es va obrir un casal popular amb el nom
del Numen a Torredembarra impulsat per diferents
entitats i moviments socials.
El 2009 vaig publicar una nova biografia del
pare del Numen Mestre, el Miquel Mestre Avinyó.
Aquesta vegada vaig aprofundir en la seva vessant
més pública com a dirigent cooperativista i alt càrrec
de la Generalitat republicana. En aquest treball
també apareix el Numen Metre.

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 76
La Cassandra Mestre (Torredembarra, 1924), la
germana del Numen, va morir el 2012. Ella va ser la
que va mantenir viva la flama de la memòria del seu
germà i del seu pare escrivint i concediont diverses
entrevistes a historiadors i mitjans de comunicació.
El febrer de 2013, l’escriptora Margarida
Aritzeta va publicar El pou dels maquis. Es tracta
d’una novel·la basada en una de les branques del cas
de la caiguda dels 80 que va passar per una masia de
Valls. L’autora va publicar alhora el relat de la seva
recerca prèvia. En aquest treball s’anomena al
Numen.
El 2014 es va constituir una cèl·lula del Partit
Comunista del Poble de Catalunya amb el nom del
Numen.

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 77
El mes de juny del 2017, la televisió de Reus va
emetre la sèrie documental “Herois del Llamp”
destacant de cada municipi del Baix Camp algun
heroi. De Pratdip, Numen va ser el triat
(https://canalreustv.xiptv.cat/herois-del-
llamp/capitol/herois-del-llamp-capitol-5).

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 78
Cada any, el diumenge més proper al 17 de febrer,
Iniciativa per Catalunya Verds, Esquerra Unida i
Alternativa, PSUC Viu i membres de l’Associació
Catalana d’Expresos Polítics participen de
l’homenatge a les víctimes del franquisme coincidint
amb l’aniversari de l’afusellament de Numen i els
seus companys. L’acte es va al Fossar de la Pedrera
del cementiri de Montjuic.

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 79
El 29 juny de 2017, el Parlament de Catalunya va
aprovar la llei 11/2017, de 4 de juliol, que va
declarar il·legals els tribunals de l’Auditoria de
Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació, anomenada
posteriorment Auditoria de la IV Regió Militar.
Aquesta Auditoria ca actuar a Catalunya entre l’abril
de 1938 i el desembre de 1978. És per això que es
van declarar nul·les totes les sentències i resolucions
de les causes instruïdes per motius polítics durant el
franquisme a Catalunya. La llei 11/2017 va permetre
publicar a l’Arxiu Nacional de Catalunya la relació
de persones a les quals es va instruir procediments
judicials militars. En aquesta llista hi podem trobar
Numen Mestre i el seu pare Miquel.

El 26 d’agost de 2017 vam fer una conferència sobre
el Numen a Pratdip que va comptar amb
l’assistència de família seva.

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 80
Epíleg
La història del Numen Mestre té un final tràgic. Un
jove, ple de vida i d’esperances, acaba mort per un
règim totalitari que es va imposar a base de mort i
repressió. La història del Numen Mestre és la
història d’una generació que no va tenir joventut,
que no va poder fer realitat els seus somnis. Els
“Numens Mestres” de la primera meitat del segle
XX van lluitar per canviar el món, per la justícia
social. I van perdre. L’esport, l’art, la llengua, la
música, l’associacionisme lliure, el sindicalisme, el
cooperativisme, la llibertat de partits, les eleccions
lliures o la separació de poders... tot va quedar en un
no res. Va arribar la llarga nit del franquisme i va
néixer la resistència armada contra el règim
dictatorial. Numen, el joveníssim Numen, seria un
dels seus líders. Ho pagaria amb la vida. La mort del
Numen també és una venjança contra el seu pare.
Miquel Mestre Avinyó, el pare del Numen, era un
Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 81
home de conviccions, lluitador incansable pels drets
laborals i socials de les classes populars. El règim va
castigar durament a la família Mestre. No hi ha res
més dur per uns pares que perdre un fill. I el
franquisme ho sabia.

Jordi Suñé Morales www.elriu.cat | Numen Mestre 82