c



  
 !! "#
$%&$
Ê
%




V

  

  




 



  


 
 

 



 

 


 
 








 


 



  
 




V

  





 




 



  








 



 



  



 




  








 
V

 
 







Ê

ÊÊ

Ê
Ê ÊÊÊ
Ara que estic al llit
malalt,
estic força content.
ͶDemà m'aixecaré potser,
i heus aquí el que m'espera:

Unes places lluentes de claror,

i unes tanques amb flors
sota el sol,
sota la lluna al vespre;
i la noia que porta la llet
que té un capet lleuger
i duu un davantalet
amb unes vores fetes de puntes de coixí,
i una rialla fresca.

I encara aquell vailet qui cridarà el diari,

i qui puja als tramvies
i els baixa,
tot corrent.

I el carter,
que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa,
perquè no sé el secret
de les altres que porta.

I també l'aeroplà
que em fa aixecar el capel mateix que em cridés una veu d'un terrat.
I les dones del barri
matineres,
qui travessen de pressa en direcció al mercat
amb sengles cistells grocs,
i retornen
que sobreïxen les cols
i a vegades la carn,
i d'un altre cireres vermelles.

I després l'adroguer,
qui treu la torradora del cafè
i comença a rodar la maneta,

i qui crida les noies

i els hi diu: ͶJa ho té tot?
I les noies somriuen,
amb un somriure clar,
que és el baume que surt de l'esfera que ell volta.

I tota la quitxalla del veïnat

qui mourà tanta fressa perquè serà dijous,
i no anirà a l'escola.

I els cavalls assenyats,

i els carreters dormits
sota la vela en punxa,
que dansa en el seguit de les roderes.

I el vi que de tants dies no he begut.

I el pa,
posat a taula.
I l'escudella rossa,
fumejant.

I vosaltres amics,
perquè em vindreu a veure
i ens mirarem feliços.

Tot això bé m'espera,

si m'aixeco,
demà.
Si no em puc aixecar,
mai més,
heus aquí el que m'espera:
ͶVosaltres restareu,
per veure el bo que és tot:
i la Vida
i la Mort.

Ê ÊÊ

El poema esta caracteritzat per l͛ús de versos trencats col·locats de manera que sense signes
de puntuació invita a trencar la lectura dels versos i remarquen alguna idea o imatge grata del
poeta, els versos de deu i dotze síl·labes i si reunifiquem alguns versos trencats veurem que
son perfectes decasíl·labs i alexandrins, el versos no tenen una rima establerta, el poema ens
parla sobre el port de Barcelona, que es un espai poètic molt estimat per el poeta, on va passar
la seva infància i posteriorment se͛n va anar a viure. Salvat fa una descripció del seu barri, fa
una enumeració dels espais, que consisteix en el dubte que expressa el poeta sobre si podrà
tornar a veure-ho i gaudir-ho de nou, es una descripció en constant moviment.

Algunes figures retòtiques que s͛utilitzan en el poema que es veuen a simple vista són;
Asíndeton: en el vers ͞i la noia que porta la llet que te un capet lleuger͟.
Antítesis: en el vers ͞si m͛aixeco demà. Si no em puc aixecar mai mes͟.
Paradoxa: en el vers ͞per veure el bo que es tot: i la vida i la mort͟.
Ê

Ê
Ê
Aquest és un dels poemes més coneguts de Joan Salvat Papasseit, que el trobem en
forma de cal·ligrama, amb un poema que barreja el francès i el català per a simular la
forma d͛un vaixell. Aquest cal·ligrama pertany al llibre de À
  
 
 





   d͛un mariner que vol conquistar una noia amb l͛entorn d͛una melodia. En el
poema també trobem la idea que si el mariner no ofereix una cançó convincent expressant el
seu amor a la dama vindrà un altre mariner i li prendrà l͛amor. El mariner es troba en la seva
barca, en el port de Marsella, desitjant una noia el seu costat. El mariner es dirigeix
directament a la dama proposant-li una relació amorosa. Amb aquesta proposta la dama
accepta amb un apassionat petó.

Ê
Ê
Ê
Ê
Ê
Ê
Ê
Ê
Ê
Ê
Ê
Ê
Ê
Ê
Ê
Ê

Ê Ê
Ê

VISIÓ DEL GUADARRAMA

Serra ferrenya i aspra!

D'aquí on jo ara la veig,
sembla un rei castellà
que jagués
amb l'espasa al costat,
sota mantell d'ermini.
Sembla un rei i un gegant,
però jeu.
-Té un abís als seus peus
de terra calcigada.
Castella, el Guadarrama:
posta d'or
però posta segura
d'un vent que haveu sigut!
Dormiu la vostra sort:
deixeu pas
als hispans que ara avancen.
Catalans! tots en peu,
l'Escorial deixem-los
per trofeu:
que ara serem nosaltres
qui plantarà les tendes.

De tant pecar el rei jeu.

Ê

!'()*!!!+"",&-$$+
.
!/ 01/$$ Ê
Ê

Ê  ÊÊ ÊÊ

Ê
ÊÊ !ÊÊ "#Ê Ê $%Ê&' $ÊÊ Ê#&&#$#Ê Ê#"#(#&$Ê Ê
ÊÊ
Ê
)
Ê &'&#)Ê$Ê)
Ê* Ê#Ê "#Ê&$Ê$ "'$Ê&$ÊÊ Ê$ "'$Ê&$Ê
&
Peça metàl·lica, generalment tubular, per l͛extrem de la qual surt una flama que és
emprada per a il·luminar o escalfar
&$$
Petita placa de material dur, imbricada amb d͛altres de semblants
$
Part, secció, tros, resultat de la divisió d͛una cosa, especialment en allò que fa
referència a la seva longitud
$ $
ÊÊ
 $
Mostrar-se de cop a la vista
 &
Imatge d͛un mort que s͛apareix als ulls d͛algú.
'$$
Ara mateix, ara fa poc.
' #&#)
Excessiva reverència o por per les coses desconegudes o misterioses.
+Ê,Ê'&$Ê'Ê#-#ÊÊ$ $%Ê &%Ê'$$.

$ $
Ê
 &
Êfantasma.Ê
'$$
ÊAra mateix.Ê
Ê
+Ê/Ê &$Ê $Ê0#"$(1$Ê#Ê 0$ÊÊ2$Ê$ *$3 $ $#%Ê#Ê$0!Ê ÊÊ Ê #0Ê ÊÊ
Ê45#$Ê678789.Ê $&#$34Ê$0Ê Ê&+Ê&#$ ÊÊ $'.Ê
Ê
2$Ê$ *$3 $ $#
Ê

:#$
Ê

Va néixer a Barcelona, el 16 de maig de 1894. Era fill del fogoner Joan Salvat i Solanas i d'Elvira
Papasseit i Orovitx, d'origen gitano, qui va quedar vídua i sense recursos al morir el seu espòs,
en 1901, a causa d'un accident laboral. Joan hagué de treballar com empleat en una drogueria
dedicant-se després a l'escultura. Va ser estibador, ofici que li va inspirar per el poema
͞Nocturn per acordió͟.

Va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Conegut
com a poeta d'Avantguarda, va tenir també una prolífica activitat com a redactor d'articles de
crítica social en castellà i català simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de
l'època. El repòs deguts als problemes de salut. Va morir de tuberculosi als trenta anys, deixant
una obra que durant dècades va ser poc coneguda.

Avui dia és considerat un dels escriptors catalans clau del segle XX i el seu recull de poemes El
poema de ͞la rosa als llavis és de lectura obligada a l' ensenyament secundari de Catalunya.

0$
Ê

Si s͛hagués que definir la seva obra a grans traços, diríem que es única en la literatura catalana,
i senyalaríem característiques:

©Ê Es la obra de un poeta que es va crear en un poble, i que es dirigeix a un poble.

©Ê Salvat-Papasseit traca temes de la realitat quotidiana i el tractament de l'amor i
l'erotisme és un tret distintiu de la poesia de Salvat-Papasseit ja que és potser el poeta
que ha tractat el sexe i l'erotisme d'una manera més neta. El mar, el port, el mariner,
el pirata i l'ambient mariner formen una línia temàtica marcada per un esperit nòmada
i aventurer i també va marcar-lo a la figura del seu pare, mariner mort en alta mar.Ê
©Ê Desenvolupà una línia lírica que l'acosta a la poesia popular la cançó, va començar com
a poeta avantguardista, escrivint cal·ligrames, finalment deriva cap a formes
clàssiques.Ê
©Ê Tota la seva obra es un magnífic cant a la vida i a l͛amor.Ê
©Ê Va introduir la sensualitat ala que considera un actitud vital, en la literatura catalana.Ê
©Ê Va ser la primera producció de avantguarda en Catalunya. Representa una actitud
renovadora i rebel enfront el esteticisme de moda.Ê

#$Ê

~Ê Poemes en ondes hertzianes (1919)

~Ê L'irradiador del Port i les gavines (1921)
 ~Ê Les conspiracions (1922)
~Ê El poema de La rosa als llavis (1923)
~Ê Óssa Menor (1925, edició pòstuma)

$Ê

~Ê Glosas de un socialista (1916)

~Ê jum de fàbriques (1917)
~Ê Œumo de fábrica (1918)
~Ê Concepte del Poeta (1919)
~Ê Contra els poetes amb minúscula - Primer manifest català futurista (1920)
~Ê Pròleg de La Batalla, llibre de Daniel Cardona i Civit (1923)
~Ê Notes biogràfiques (1934)

ÊÊÊ45#$Ê

Amb aquest poema dona un equivalent poètic de les seves experiències de la realitat i el
descobriment del futurisme i la recerca d'una poètica personal . Així, el poema es converteix
en una juxtaposició d'impressions, de sensacions que en teoria, són infinites i que, a la
pràctica, acaba de manera arbitrària i contundent. (Un final que amb habitualment, és
subratllat amb lletres majúscules o negretes). A mes a mes, Salvat per augmentar la capacitat
de suggestió del poema, elimina els signes de puntuació i, trenca el vers en dos o més escalons
successius, i separa unes parts de les altres amb masses desiguals de blanc. El trencament amb
el qual indica les pauses sintàctiques i amb el qual, destaca les superposicions metafòriques o
els paral·lelismes de l'acció.

Ê
  Ê;Ê6

ÊÊÊ
9Ê
Ê Ê
Ê

Ê Ê<Ê ÊÊÊ<
:
Ê
Ê
=.$Ê Ê $Ê Ê $.Ê$ $ÊÊ Ê*Ê>'Ê&' $Ê&$$Ê $.Ê
el poema es divideix en dues parts:
-del vers 1-13 ens descriu l͛espai on es realitza l͛acció
-I del 14-17 en descriu el moment en el qual tomben el tinter.
?Ê#&$Ê Ê$Ê #&# $
Ê
El tema principal del poema és : la superstició apareix enmig d͛un món artificial en què l͛home
se sent desvalgut, ja que apareixen elements de confusió com és el cas del maniquí i la taca
que provoca la caiguda del tinter.
@.$ #5$Ê $ÊA#&$.ÊÊ$ÊÊ+ Ê ##)Ê#Ê'ÊÊ#$ ($.ÊÊ
-Versos de quatre a vuit síl·labes cadascun amb una rima assonant.
-Elisió: que em fan angoixa
Ulls de ma estimada.
-sinalefa: i en fer entrada la superstició.
Ê
8.#"'Ê>'#ÊA&#>'Ê$*$"'$#Ê4$Ê$Ê'# #5$Ê.ÊÊ
Les tècniques utilitzades són:
-versos en salt de falla.
-Collage tipogràfic(diferents cossos de lletra).
-Absències de signes de puntuació.
-Espais en blanc.


BLOC D͛EXERCICIS REALITZAT PER PAU SAEZ:
7B9Ê$Ê Ê0C&Ê>'Ê4#Ê$ $#+
Ê
Utilizta objectes surrealistes ja podien ser com peçes de l'artista com peçes industrials
que amb aquets buscaven la projecció del mòn interior
Que tenen en comú aquets objectes?
Que tots representen un surrealisme reellevant
Amb quin tema avantguardista els podem relacionar?
surrealisme

779>'$Ê'$&#)Ê#$"Ê'""#+... Ê

La descripció d'un ambient industrial

79$Ê&4&#$Ê Ê $Ê$&"'#+Ê$0

Ê

-Presencia de protagonistes que tanquen i obren el text:

Ens enterem d'això perque apreciem com el protagonista es fica en l'obra impossant
un principi i un final
Ê

  Ê7,Ê6

ÊÊ Ê9Ê
ÊÊ

~Ê 
Ê  ÊÊ ÊÊ

Ê
Ê
7/. &$ÊÊ Ê $Ê'Ê+ ÊÊ #(#&$&#).Ê
Els vidres de la sala tremolen, rondinen sobre els sotracs dels trams.
7;.ÊA&#>'Ê#Ê $Ê#&$Ê$>'$Ê& #&#)Ê)Ê& $$Ê$*$"'$#.Ê
30Ê>'#Ê*#Ê$*$"'$#$ÊÊ Ê $&#$DÊ2'#(#&$Ê $Ê $.Ê
Penso que per la tècnica i la temàtica es pot dir que es un poema futurista ja que el futurisme
expressa una nova manera d'entendre la realitat: ja no es tracta de representar el que veiem
sinó també tot el que està relacionat amb el que veiem: un estat d'ànim, les sensacions i
emocions de l'espectador, la percepció del temps, de la llum, de l'espai i del moviment. Pel que
fa a l'estil, es característic el vers lliure, i destaca la manera de col·locar els versos.
3:$ $Ê ÊA&#>'Ê$*$"'$#Ê'$Ê Ê $'.Ê4$Ê$C'$Ê$Ê& $3Ê# Ê Ê
$DÊ
La manera de escriure el poema fa destacar les sensacions, però no ajuda a captar massa el
significat.
7=.Ê# #5$Ê $Ê#($&#)Ê>'Ê4$Ê& #Ê#Ê$&$Ê'Ê&$#ÊÊ+.Ê

Aquest poema esta escrit per Joan Salvat Papasseit, escriptor barceloní d'extracció humil,
esperit rebel i altament autodidacta. Conegut com a poeta d'Avantguarda, va tenir també una
prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social en castellà i català simpatitzant amb
els corrents anarquistes i socialistes de l'època. El repòs deguts als problemes de salut. Va
morir de tuberculosi als trenta anys, deixant una obra que durant dècades va ser poc
coneguda. Aquesta obra en concret forma part de ÊÊÊ45#$Ê678789.Ê
El poema es divideix en dues parts. La primera està formada pels tretze primers versos, on
descriu l͛espai i la situació on es realitza l͛acció; la segona, del vers catorzè al dissetè i últim
descriu l͛acció en si, que es el moment en que es tomba un tinter.
El tema d͛aquest poema és la superstició , que apareix enmig d͛un món artificial en què
l͛home se sent desvalgut, ja que apareixen elements de confusió com és el cas del maniquí i la
taca que provoca la caiguda del tinter.
Al formar part del corrent de les avantguardes utilitza una sèrie de recursos propis d͛aquest
moviments, com son els versos en salt de falla, el collage tipogràfic(fer servir diferents cossos
de lletra), les absències de signes de puntuació o els espais en blanc. Aquest fets fan notar
molt l͛estil avantguardista del poema.
Al formar part del corrent de les avantguardes utilitza una sèrie de recursos propis d͛aquest
moviments, com son els versos en salt de falla, el collage tipogràfic(fer servir diferents cossos
de lletra), les absències de signes de puntuació o els espais en blanc. Aquest fets fan notar
molt l͛estil avantguardista del poema.
Així, doncs, podem concloure dient que aquest poema es una bona mostra i exemple del que
representen les avantguardes.