You are on page 1of 2

LECTURA 1

LA CAMPANETA

Haveu de saber, estimats nens, que la Campaneta, aquesta graciosa planta que, en venir
el bon temps s'enrama arreu, arreu per jardins, murs i balconades, escampant la ufana de
les seues fulles verdes i de les seues flors d'alegres colorits, era en altre temps una
planteta humil que, arran de terra, estenia les seues fulletes primes i punxegudes entre
les que de tant en tant treia el caparró una campaneta pàl·lida.

Tot i la seua simplicitat, la campaneta aquella, era amiga d'ocellets, abelles i borinots,
amb els quals tot sovint tenia llargues converses i als qui contava rondalles i contes.

Especialment tenia gran afecte a una bonica cadernera que havia fet el niu entre les
branques d'un arbre no gaire llunyà al lloc on havia nascut la campaneta.

Aquesta se sentia tota amoïnada perquè de dies no havia vist la seua amiga, ni sentit el
seu cant, quan de sobte, l'ocellet vingué a posar-se prop d'ella, amb un aire tot afligit.

- Què et passa, amiga Cadernera? - li preguntà la planteta.

- Ai! Si ho saberes, Campaneta amiga! - respongué l'ocell – Un dels meus fillets, aquell
tan eixerit que començava a refilar tan alegrement, s'ha trencat un ala, i no pot moure's
del niu fins que estiga guarit. Cada dia em demana que li parle de tu, que li contaves
tantes coses boniques. Prou treu el capar´´o per la vora del niu, per si pot veure't, però,
pobrissó! No ho pot aconseguir ... Està trist i enyorat, d'ençà que no veu si no el revés
de les fulles ...

- Alabat sia Déu! - exclamà la bona Campaneta- Sí que em sap greu, açò que passa al
teu fillet, i ja miraré si puc remeiar la seua pena.

I heus ací que la petita planta començà a estirar-se, estirar-se, arrapant-se a la terra, de
cara al cel, amb tanta bona voluntat i aital desig de complaure el petit solitari, que el seu
Déu, beneint-la des del firmament, li donà força i alè per arribar fins a la soca de l'arbre
on niava la Cadernera. Un cop allí, començà a voltar el tronc, per tal d'arribar al niu.

I heus ací que quan fou dalt de tot, i veié sortir del niu el gentil caparró de l'ocellic
malalt, qui es posà a cantar d'alegria, la Campaneta s'adonà que les seues fulles havien
pres la forma d'un cor, i que les seues floretes pàl·lides eren devingudes unes
bellíssimes campànules de fines sedes blaves i roses, lil·les i morades...

I així fou premiada la bondat, la paciència i la insistència de la Campaneta humil.

Contes clàssics. www.totcontes.com


ACTIVITATS DE COMPRENSIÓ LECTORA

Contesta a les preguntes següents:

1. Qui era la protagonista de la història?


2. per què estava amoïnada la protagonista?
3. Explica breument amb les teues paraules com va poder solucionar la tristor del
seus amiguets.
4. Busca al diccionari les paraules subratllades que hi ha al text.
5. Escriu 10 animals que podem trobar a un bosc i 10 plantes o arbres que també hi
podem trobar.