You are on page 1of 914

Cmic: expressi i comunicaci

ndex
Introducci

Rosa Aparicio Beltran


Octubre 1999

Introducci

VII

BLOC A: Histria del cmic.

A1

1. Introducci histrica.

A1

1.1. Antecedents del cmic: el cmic primitiu.

A1

1.2. Antecedents del cmic: auques, alleluies i aleluyas.

A7

1.3. Histria del cmic modern.

A11

1.4. Herois oblidats de la histria del cmic del segle XX.

A18

1.5. El cmic japons.


A20
Activitats d'aprenentatge.

A26

BLOC B: Estudi el cmic.

B1

2. Definici.

B1

3. Relaci del cmic amb d'altres llenguatges i mitjans


de comunicaci i expressi.

B3

4. L'especificitat del cmic.

B8

4.1. El procs de configuraci.

B9

4.2. El cmic com a mitj de comunicaci.

B11

5. El vocabulari dels cmics: la iconografia visual.


B12
5.1. La caricatura.

B14

5.2. Relaci entre la realitat, els conceptes i el pla pictric.

B17

5.3. El contingut icnic i el contingut verbal en els cmics.

B19

Activitats d'aprenentatge.

B20

6. La vinyeta.

B48

6.1. La vinyeta com a unitat de comunicaci.


B48
6.2. Els formats de la vinyeta: lnies demarcatries, formes
i grandries.

B50

6.3. L'enquadrament, la planificaci i l'angulaci.

B55

6.4. La composici.

B63

6.5. La perspectiva.

B68

6.6. La illuminaci.

B70

6.7. El color.

B71

Activitats d'aprenentatge.

B75

7. Els personatges.

B151

7.1. La creaci dels personatges.

B157

7.2. Les expressions facials.

B162

7.3. El moviment dels personatges: els gestos i les postures.


B167
7.4. La representaci del moviment dels personatges,
els objectes i els escenaris.

B172

7.5. El segon pla: l'escenari

B181

Activitats d'aprenentatge.

B183

8. Els textos i els smbols grfics.

B259

8.1. La relaci entre la paraula i el dibuix.

B261

8.2. El text del dileg: els globus.

B267

8.3. El text del monleg.

B276

8.4. El text narratiu.

B278

8.5. L'absncia de text: historietes sense text i vinyetes sense text.

B281

8.6. Les onomatopeies.

B282

8.7. Les metfores visuals i els signes grfics.

B285

8.8. La retolaci expressiva.

B289

8.9. El ttol.

B291

Activitats d'aprenentatge.

B293

9. La narraci i el muntatge.

B397

9.1. La relaci entre el procs de configuraci i la narraci.


La narraci literria i la narraci del cmic.

B397

9.2. Les formes i els gneres narratius.

B399

9.3. El muntatge.

B407

Activitats d'aprenentatge.

B418

10. La realitzaci d'un cmic.


10.1. L'art i el procs creatiu.

B445
B445

10.2. El procs de realitzaci.


B449
10.3. La idea.

B451

10.4. El gui.

B454

10.5. Eines de guionitzaci: l'argument, la sinopsi argumental,


el gui literari, el gui tcnic, el gui d'esbossos, l'storyboard.

B458

10.6. La composici de les pgines i de les vinyetes.


B465
10.7. El llapis, l'entintat i el retolat.

B469

10.8. El color.

B474

Activitats d'aprenentatge.

B477

BLOC C: Informacions complementries.

C1

11. Els materials.

C1

11.1. Els llapis.

C1

11.2. Materials esborradors i correctors.

C1

11.3. Materials per a retolar o entintar.

C2

11.4. Suports: papers i cartons.

C3

11.5. Eines convencionals de medici.

C4

12. Selecci de cmics per a exposicions, revistes i concursos.

C5

13. Realitzaci de revistes de cmic escolar.

C7

13.1. Fer una revista en fotocpies.

C7

13.2. Fer una revista per a la seva impressi a la impremta.

C11

13.3. El treball amb l'ordinador.

C15

BLOC D: L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video
Els audiovisuals a l'aula: el cmic.

D1

14. El cmic dins l'educaci audiovisual al cicle inicial


de l'educaci primria.

D1

14.1. Finalitats generals de l'educaci audiovisual al cicle inicial


de l'educaci primria, relacionades amb el cmic.

D1

14.2. Objectius terminals de l'educaci audiovisual relacionades


amb les diverses rees d'aprenentatge i amb el cmic.

D1

14.3. Cicle inicial. Imatge fixa: el cmic.

D2

14.4. Exemple d'unitat de programaci. Fer una tira de cmic


a partir d'un conflicte.

D5

15. El cmic dins l'educaci audiovisual al cicle mitj


de l'educaci primria.

D14

15.1. Finalitats generals de l'educaci audiovisual al cicle mitj


de l'educaci primria, relacionades amb el cmic.

D14

15.2. Objectius terminals de l'educaci audiovisual relacionades


amb les diverses rees d'aprenentatge i amb el cmic.

D14

15.3. Cicle mitj. Imatge fixa: el cmic.

D16

15.4. Exemple d'unitat de programaci. Fer un cmic a partir


de la visita d'un dibuixant.

D20

16. El cmic dins l'educaci audiovisual al cicle superior


de l'educaci primria.

D32

16.1. Finalitats generals de l'educaci audiovisual al cicle superior


de l'educaci primria, relacionades amb el cmic.

D32

16.2. Objectius terminals de l'educaci audiovisual relacionades


amb les diverses rees d'aprenentatge i amb el cmic.

D32

16.3. Cicle superior. Imatge fixa: el cmic.

D33

16.4. Exemple d'unitat de programaci.


Histria i cmic: la histria del poble.

D36

BLOC E: Crdit variable: per a fer historietes.

E1

BLOC F: lbums de cmic per a l'rea de cincies socials. F1


17. La histria en els cmics.

F1

17.1. La Prehistria.

F2

17.2. La Moderna Antiguitat.

F3

17.3. L'antiguitat.

F6

17.4. Roma.

F7

17.5. Edat Mitjana o Antiguitat tardana: El prncipe valiente.

F9

17.6. L'Edat Mitjana.

F10

17.7. Del Romnic al Gtic.

F12

17.8. El Nou Mn.

F14

17.9. L'Era dels reis absoluts.

F17

17.10. El segle de les revolucions.

F18

17.11. El segle XX.

F21

18. Taula bibliogrfica.

F24

BLOC G: Bibliografia i videografia comentada.

G1

I. Caracterstiques didctiques del mitj


El cmic s un art de comunicaci ms que no pas una senzilla aplicaci de l'art. Les
historietes comuniquen un llenguatge basat en una experincia visual de la qual
participa el professional que les realitza i el pblic lector.
El mitj cmic cont valors didctics dels quals ens podem servir per afavorir les
competncies de l'alumnat.

Motivaci i entreteniment
El cmic estimula i afavoreix la creativitat i l'expressivitat a l'hora que entret.
Treballant amb les historietes aprofitem el bagatge cultural audiovisual de lalumnat.
Els/les alumnes estan acostumats a llegir cmics, els agraden. Incls, alguns, han aprs
a llegir amb els cmics. s un recurs que tenen interioritzat des de molt petits. Per
estimular el seu inters s molt convenient fer-ho a partir de les seves aficions.
A dems, el cmic s un mitj que, per la simplicitat dels materials emprats, permet
introdur de forma fcil l'educaci audiovisual a l'aula.
Per tot aix, val la pena utilitzar aquest recurs al llarg de l'escolaritat, programant unitats
didctiques que recullin tots els elements del llenguatge i la tcnica del mitj.

La interdisciplinareitat
La interdisciplinareitat del mitj afavoreix laprenentatge de les diverses rees
curriculars, facilitant que es puguin treballar una srie de temes tots integrats.
En l'elaboraci d'un cmic hi interv una mplia gamma de disciplines. Aquestes sn les
que exposa en Will Eisner en el llibre El cmic y el arte secuencial:

El gust per la lectura i les habilitats lingstiques


El cmic s un mitj amb molta ascendncia lectora voluntria entre la majoria de nens i
joves, avui en dia.
Els cmics sn lectura en un sentit ms ampli del que se sol entendre per aquesta
paraula. S'espera dels lectors una fcil comprensi de la combinaci imatge i paraula i el
tradicional desxiframent del text. La lectura de cmics s un acte que t una doble
vessant: percepci esttica i recreaci intellectual. El lector exercita la facultat verbal i
la visual.
L'escriptor Tom Wolf afirma que "... la lectura de paraules no s sin part d'una
activitat humana molt ms mplia, que inclou el desxiframent de smbols, informaci,
integraci, organitzaci... En efecte, la lectura -en el seu sentit ms ampli- pot
considerar-se una forma d'activitat de percepci. La lectura de paraules noms s una
manifestaci d'aquesta activitat, per n'hi ha moltes ms: la lectura de dibuixos, mapes,
diagrames, notes musicals...".
Antonine Roux observa una altra caracterstica de la lectura de cmics: "El nen pot
assimilar la imatge al seu ritme, fet que no es dona amb la televisi. En realitat,
procedeix a desxifrar la historieta de forma global fent un procs similar al principi
d'hiptesi psicolgica en la lectura global".
D'altra banda, hem de tenir en compte la lectura com a suport documental per a la
realitzaci de les historietes, sobretot la lectura de contes breus, que s essencial per
ordir trames, adquirir destresa narrativa i estimular la imaginaci de l'estudiant.
El treball amb el cmic tamb afavoreix l'adquisici de l'ortografia, del lxic i de les
estructures morfo-sintctiques, a travs de l'elaboraci dels textos.

Valors psicolgics
La lectura i la realitzaci d'historietes potencia l'estructura lgica del pensament, a
travs de la seqenciaci de les imatges.
Tamb pot ajudar a expressar els conflictes externs i interns, aportant, aix, un valor
teraputic.

Sociabilitat
Podem fomentar el treball i l'esperit d'equip si es formen parelles de guionistes i
dibuixants, o b equips similars als que hi ha en una cadena de muntatge de cmics.
D'altra banda, no podem oblidar que les historietes, igual que ls resta de manifestacions
artstiques sn un testimoni del temps en qu s'han creat. Tal i com ens diu Jean-Luis
Deluette: "El nen, dibuixant, descobreix el seu propi entorn alhora que reuneix dades

de l'actualitat...".

II. L'observaci i la documentaci


Per a elaborar una historieta o per realitzar qualsevol de les activitats relacionades amb
l'aprenentatge del mitj s bsic que l'alumnat posi en joc la facultat d'observar.
La percepci de l'entorn sempre s selectiva i prctica. Quan mirem fem la selecci
d'aquelles coses que ens aporten informacions relacionades amb les nostres necessitats i
els nostres interessos. Per exemple, si tenim pressa, noms mirem el rellotge. En aquest
cas, la necessitat i l'inters de documentar la historieta ha de motivar l'observaci, tant
de la realitat material com de tota mena d'imatges que puguin ajudar a elaborar el cmic
amb correcci i eficcia.
L'observaci i la prctica del dibuix augmenten el repertori d'imatges del cervell i, en
conseqncia, es poden expressar les idees amb ms originalitat i destresa. El
professorat ha d'estimular l'observaci, eina bsica per al desenvolupament de la
iconicitat, aix com per a qualsevol activitat on la figuraci ocupi un lloc predominant.
L'observaci alimenta la figuraci plstica. Es dibuixa amb ms o menys encert segons
la capacitat de figuraci mental, la memria i l'habilitat manual. El procs del dibuix
parteix de l'observaci: l'ull mira, hi ha el procs mental de la figuraci, la ment
emmagatzema i, finalment, la m executa.

A part de l'observaci directa de la realitat, com que la informaci prioritria s grfica,


es pot recrrer a consultar els arxius documentals d'imatges, la comicoteca, o b acudir
a les biblioteques i a les llibreries especialitzades.

Els arxius documentals d'imatges


Poden ser diversos: fotografies, pintures, gravats..., de totes les poques de la histria de
l'art on es pugui observar la seqenciaci i la representaci del moviment; fotografies
per observar expressions facials i posturals, objectes, mecanismes, paisatge urb i rural,
arquitectura...; illustracions i vinyetes que continguin els diversos elements del
llenguatge del mitj: onomatopeies, metfores visuals i smbols grfics, lnies
cintiques...
Les imatges es poden retallar directament de revistes, suplements dominicals dels diaris,
tebeos deteriorats, catlegs..., o b fotocopiar-les abans dels llibres.
Les imatges dels arxius s'han de classificar per temes. El sistema d'ordenaci pot ser
divers. s recomanable el sistema de fitxes numerades i guardades en carpetes, capses o
qualsevol altre contenidor, el que ms convingui a cadasc. Cal actualitzar els arxius, de
tant en tant.
s convenient tenir-los a l'aula i, tamb, estimular l'alumnat perqu confeccionin els
propis arxius, en funci de les seves preferncies i necessitats. s per aix que moltes de
les activitats que es plantegen en aquest treball tenen el doble objectiu d'incidir en els

objectius i els continguts sobre el mitj i d'incrementar els arxius d'imatges de l'aula i els
personals.
L'alumnat pot acudir voluntriament als arxius, per tal d'observar i documentar-se sobre
qualsevol aspecte del mitj o b el professorat pot adrear-los a l'arxiu quan els dibuixos
no siguin satisfactoris. No es tracta noms de dir: "aix no est ben dibuixat", sin
d'orientar i oferir recursos: "aneu a l'arxiu, busqueu la foto, la vinyeta o la pintura que us
calgui i rectifiqueu o recomenceu el vostre dibuix".

La comicoteca
Una altra font de documentaci s la comicoteca del centre. Mentre s'est realitzant el
treball sobre el cmic, s convenient traslladar-la a l'aula i complementar-la amb
historietes que l'alumnat porti de casa, obtenint aix informaci sobre els seus gustos i
coneixements. A part de la consulta dels cmics a l'aula, es pot establir un sistema de
prstec gil dels lbums, tebeos i revistes.
La revisi del servei de prstec de la comicoteca i dels materials que ha aportat
l'alumnat, durant un curs escolar, pot orientar l'ampliaci del fons documental.

Bilbioteques i llibreries especialitzades


Fra del centre, es pot adrear l'alumnat a les biblioteques i a les llibreries
especialitzades, tot i que aquestes incursions seran ms tils al professorat. Les
biblioteques municipals no solen tenir massa fons documental sobre el tema, per
sempre ens poden donar alguna sorpresa. Per trobar una documentaci ms
especialitzada, s'ha de recrrer a les biblioteques universitries de les facultats
relacionades amb les activitats artstiques i audiovisuals: belles arts, comunicaci
audiovisual, etc. Quant a les llibreries especialitzades val a dir que han proliferat,
sobretot a partir de la irrupci del manga, els jocs de rol i l'augment de la mercaderia
associada al mitj i que, actualment, es poden trobar moltes novetats sobre el llenguatge
i la tcnica del mitj, la majoria de les quals les trobareu a la bibliografia d'aquest
treball.

L'ambientaci de l'aula
Per tal d'estimular l'observaci tamb ser convenient l'ambientaci de les parets de
l'aula amb tot tipus d'imatges, moltes de les quals es poden extreure dels exemples
grfics d'aquest apartat:
- imatges dels tipus de plans i les angulacions.
- imatges dels diversos tipus de globus.
- abecedaris amb lletres diferents.
- vinyetes riques en lnies cintiques.
- vinyetes riques en metfores visuals.
- el cos hum (home-dona): esquelet, musculatura, encaix anatmic...

- cares amb moltes expressions facials


- llistats d'onomatopeies en castell i en catal.
Per ltim, noms queda afegir que tot i la convenincia d'incidir en l'observaci i la
documentaci, s'ha d'anar en compte de no escapar les dots creadores de l'alumnat.

III. Orientacions metodolgiques


En aquest treball es desenvolupen tots els elements que formen el llenguatge i la tcnica
del mitj. Per l'estudi del cmic es pot abordar des de qualsevol aspecte de la seva
estructura, tenint, sempre, en compte l'estructura completa.
Educaci primria
El treball amb el cmic a l'educaci primria ha d'incloure's en l'eix transversal de
l'educaci audiovisual. S'han de programar unitats didctiques interdisciplinries, en les
quals hi participin professors de les diverses rees curriculars.
Aquestes unitats didctiques poden desenvolupar-se dins de la programaci de les rees,
com un rac especfic en el treball de racons, si s aquesta la organitzaci de les aules;
tamb poden formar part d'un projecte, d'elecci lliure o a proposta del professorat, o b
conformar la programaci d'un taller d'educaci visual i plstica.
Igual que succeeix amb la resta de mitjans audiovisuals, el cmic tamb es pot fer servir
com a suport, per desenvolupar conceptes i procediments relacionats amb la creaci
plstica a l'rea d'educaci visual i plstica, i conceptes lingstics i semitics
relacionats amb la comunicaci humana, la producci de textos, la narraci, els gneres,
etc., a l'rea de llenges. Algunes de les activitats proposades en aquest treball, com ara
la de l'adaptaci de textos narratius, es poden plantejar, independentment, de que
s'aprofundeixi ms en el tema.
Finalment, la lectura i la realitzaci d'historietes pot suposar un suport documental, en
qualsevol rea, com ara la lectura de cmics instructius per explicar un exercici o les
normes d'un esport a l'rea d'educaci fsica o la lectura de cmics histrics a l'rea de
cincies socials, o de cmics que exemplifiquin procediments o mecanismes a les rees
de matemtiques o de cincies naturals.
Educaci secundria obligatria
El treball del cmic a l'educaci secundria tamb s'ha d'incloure en el currculum de
l'eix transversal de l'educaci audiovisual, si b el mitj t un lloc especfic on encabirse que s el crdit variable d'educaci visual i plstica o de llengua, o b un crdit
variable interdisciplinari d'ambdues rees curriculars.
s convenient donar la documentaci terica del crdit, conforme es van treballant els
temes.
Si es fa aix, assegurarem que tinguin la documentaci adequada en el moment que la
necessiten. Aquesta documentaci, juntament amb les activitats, conformaran el dossier
personal que cada alumne presentar en finalitzar el crdit.

Alguns aspectes del mitj es poden reforar en els currculums comuns de l'rea
d'educaci visual i plstica: estudi del color, perspectiva, composici..., i de l'rea de
llenges: tipologia de textos, lectura...
Pel que fa al cmic com a suport per a desenvolupar conceptes i procediments i com a
suport documental a qualsevol rea, serveix el qu s'ha dit en l'apartat d'educaci
primria.

IV. Presentaci dels materials


Els materials es presenten en set blocs diferenciats:
Bloc A. Histria del cmic. Elements per conixer i valorar la histria del cmic.
Cont activitats d'aprenentatge.

Bloc B. Estudi del mitj (llenguatge i tcnica). Al final de cada apartat hi ha una
proposta d'activitats, numerades, per a l'educaci primria i l'educaci secundria
obligatria, que contenen l'explicaci de l'activitat per al professorat i les fitxes
didctiques per a l'alumnat. Pretenen ser un suport a les programacions de l'educaci
primria: unitats didctiques, tallers, racons, projectes... i a l'elaboraci de crdits
variables a l'educaci secundria obligatria. Algunes d'aquestes activitats tamb poden
funcionar com activitats puntuals per als currculums comuns de l'rea de llenges i
l'rea d'educaci visual i plstica.
Davant de cada bloc d'activitats, presentem un resum que serveix de guia rpida per a
valorar les activitats que ms convinguin al professorat.

Bloc C. Informacions complementries. Hi trobareu informaci sobre els materials de


dibuix, les exposicions de cmic i la realitzaci de revistes de cmic escolar.

Bloc D. Unitats didctiques per a l'educaci primria relacionades amb el vdeo


Els audiovisuals a l'aula: el cmic. Cont una unitat de programaci per a cada cicle de
l'educaci primria, relacionades amb l'esmentat vdeo, editat pel Programa de Mitjans
Audiovisuals.

Bloc E. Crdit variable: per a fer historietes. s una proposta de crdit variable
interdisciplinari de llengua i educaci visual i plstica, per al primer cicle d'ESO que
cont una selecci de les activitats proposades en el Bloc B.

Bloc F. lbums de cmic per a l'rea de cincies socials. Cont una bibliografia
d'lbums de cmic, que pretn ser un suport documental per al professorat de l'rea de
cincies socials d'educaci secundria que vulgui treballar a partir de la lectura de
cmics, b per motivar un tema o com a suport documental als continguts del
currculum de l'rea.

Bloc G. Bibliografia i videografia comentada. s la bilbiografia que s'ha utilitzat per


elaborar aquest treball i que pot servir al professorat i a l'alumnat per aprofundir sobre el
tema, per ampliar la comicoteca o b per seleccionar exemples grfics.

Cmic: expressi i comunicaci


Bloc A. Histria del cmic
Activitats d'aprenentatge

Rosa Aparicio Beltran


Octubre 1999

1. Introducci histrica
1.1. Antecedents del cmic: el cmic primitiu

Els antecedents del cmic o cmics primitius, tal com els anomenen alguns
autors, com Will Eisner a El cmic y el arte secuencial i Scott McCloud a Cmo
dibujar comics. El arte invisible, els hem de buscar tenir en compte els diversos
aspectes del seu llenguatge, per sobretot en la seqenciaci de les imatges,
la representaci del moviment, la utilitzaci de paraules i dibuixos, dels globus i
d'altres convencions del mitj.
La representaci del moviment ha estat una recerca constant en la histria
de l'art que el cmic ha culminat amb la incorporaci del codi cintic i les
transicions entre les vinyetes. Les obres d'art que fan palesa la inquietud per
representar el moviment, s'anomenen profusament quan es tracten els
antecedents histrics de les imatges en moviment: cinema, vdeo... Tot i que en
presentarem algun exemple, ens centrarem ms en les mostres artstiques que
narren, visualment, els esdeveniments, s a dir, que fan servir la seqncia.
Art seqencial s la definici que del cmic fa Will Eisner en llibre esmentat i
que accepten i desenvolupen altres estudiosos del mitj com Scott McCloud
que tamb afirma que l'art seqencial s una varietat d'art o mtode d'expressi
molt antic.
Atenent a aquesta definici trobem nombroses obres d'art que incorporen
seqncies narratives visuals.
Des de l'Antiguitat, la producci seriada d'imatges ha estat present en les
diverses cultures i, en general, ha estat el camp de les arts decoratives el que
ha facilitat la seva producci: monedes, cermiques, teixits... Estava vinculada
a un sistema de producci artesanal, on les peces no eren moltes i,
ideolgicament, es pretenia transmetre una srie de suggerncies o idees
fonamentals dins de l'ordre cultural i simblic.
Al llarg dels segles, els diversos avenos tecnolgics aplicats a les tcniques
del gravat en fusta, l'aparici de la impremta i, sobre tot, ja a finals del segle
XVIII, principis del segle XIX, els avenos de la indstria grfica, fan que, a
l'inters de la representaci simblica i de la transmissi cultural, se superposi
l'inters hegemnic de la productivitat.
D'altra banda, a partir de la tercera dcada del segle XIX, els estats capitalistes
es plantegen dues estratgies: augmentar el nivell cultural de la poblaci i
controlar l'opini pblica. Aix crea la base d'un consum de textos lingstics i
textos mixtos d'imatges i paraules, barreja que s'havia usat des de temps
remots.
A l'Edat Mitjana era molt usual incloure inscripcions en els retrats. Es va perdre
a partir del segle XVI. Llavors, els artistes que van voler transmetre informaci

al marge de la decoraci i la pintura de retrats, es van limitar a l'expressi


facial, les postures i els fondos simblics.
Al segle XVIII ressorgeix l's d'inscripcions. Els artistes que treballen en
histries dibuixades inicien el procs per expressar la complexitat dels
pensaments, els sons, les accions i les idees, en disposici seqencial i
distribuda en vinyetes.
Quant a la necessitat narrativa de la humanitat, observem ja des de la
prehistria un intent d'explicar la realitat quant a successi temporal: pintures
rupestres, relleus asiris, grecs, romans..., pintures murals romniques, trptics i
polptics gtics, etc.
El tractament de la temporalitat respon al concepte general de temps de les
diverses cultures. s un temps poc dinmic. Per, amb la revoluci cientfica
dels segles XVI al XVIII, i amb les noves concepcions filosfiques del temps, la
narrativitat visual canvia substancialment. Aix s'observa en l'obra grfica de
pintors com ara William Hogarth, Watteau, Goya...

A continuaci relacionem un seguit de mostres artstiques que encaixen amb la


definici esmentada i que mostren alguns dels components de l'art seqencial
que hem anat anomenant, des de les pintures prehistriques fins a les stires i
caricatures poltiques del segle XIX. Es ressenyen, tamb, alguns exemples
d'obres remarcables quant a la representaci del moviment, o a la inclusi
d'alguns elements que el cmic modern va desenvolupar, com ara els globus.

Pintures prehistriques

Aquestes primeres mostres d'art mostraven i


contaven al mateix temps, tal i com fa el cmic.
Un dels temes que ms es representaven eren
les escenes de caa.
No eren imatges esttiques sin que
representaven el moviment. Per exemple, hi
podem trobar dibuixats animals amb moltes
potes per donar la sensaci que corrien.
En un sentit ampli del que s un cmic, es
podria dir que sn els primers cmics de la
histria.

Art egipci antic

A les estelles funerries egpcies hi ha relats


a partir d'imatges en continutat.
L'emperador Ramss va fer dibuixar a la part
exterior dels temples, diferents seqncies
d'una figura en moviment de manera que si es
recorria la paret, a cavall, semblava que les
figures es movien, tal i com succeix en una
llibreta mgica.
Aparentment, els jeroglfics egipcis semblen
encaixar amb la definici de cmic com a art
seqencial, depenent del que entenguem per la
paraula illustraci. Els glifos, smbols dels
jeroglfics, representen sons, com ara el nostre
alfabet. Podem dir que sn l'origen de la
paraula escrita, no dels cmics.
Algunes pintures egpcies semblen mostrar
una seqncia, per la majoria, en realitat,
mostren diferents llocs, esdeveniments i
aspectes amb l'nic nexe de la temtica.

Vinyeta de la tomba de Menna

Hi ha una escena dibuixada per a la tomba de


Menna, un escriv egipci, on hi trobem una
seqncia molt clara, en la qual veiem uns
camperols realitzant tasques relacionades amb
la collita. Es llegeix en ziga-zaga, d'esquerra a
dreta i de baix a dalt. T 32 segles.

Estelles mesopotmiques
Les estelles mesopotmiques commemoren
esdeveniments importants de l'poca en qu
estan construdes. Hi veiem narracions en
imatges seriades.

Plats fenicis i cermica ibera i


grega
Les peces de cermica inclouen escenes de
guerrers i atletes. La seva disposici en srie
invita a un determinat recorregut en l'observaci
que pot suggerir continutat o procs.
Es reprodueixen escenes de la vida quotidiana,
en un primer intent del que desprs serien les
auques.

Art precolomb
Al 1519 Hernan Corts descobreix un
fragment d'una epopeia d'un manuscrit illustrat
precolomb. Es tracta d'un manuscrit plegable,
de 10 metres de llarg, amb illustracions en
color, que explica les gestes d'un militar i heroi
poltic, anomenat urpa de tigre.
En el manuscrit hi ha paraules i dibuixos. Es
llegeix de dreta a esquerra i en ziga-zaga.
Scott McCloud.
Ediciones B

Columna trajana de Roma

En els frisos maies apareix un dels


antecedents dels globus. Eren una mena de
parntesis que apuntaven a la boca dels
personatges.
Va ser construda l'any 113. Les accions, que
narren visualmentles campanyes de
l'emperador Traj, estan disposades en espiral
sobre la columna.

Art medieval

Rotlle de miniatures bizantines del


segle X del llibre de Josu.
Quadres escnics juxtaposats de
la pintura medieval (escola de
Colnia).
En el segle XIII, es produeix una
primera revoluci de la seriaci de
la imatge amb la invenci de les
tcniques de gravat en fusta, que
faciliten la reproducci d'exemplars.

A Frana, el taps de Bayeux, de 70


metres de llarg explica la conquesta
Cantigas de Santa Mara de El
d'Anglaterra pels normands, que va
comenar el 1066, amb una srie d'imatges Escorial del segle XIII.
seqenciades, amb diversos recursos
Les filactries de la pintura
expressius.
medieval sn un antecedent dels
Scott McCloud creu que aquest taps s un globus. Eren una mena de
cmic i que els autors moderns d'historietes pergamins semienrotllats que
haurien de prendre nota de les possibilitats contenien textos relacionats amb els
personatges, que estaven situats
expressives d'aquesta composici.
sota la filactria.
Les pintures romniques i els retaules
gtics es poden considerar cmics
explicatius de la histria sagrada, de la vida
de Crist o dels sants. Les escenes tenen
una successi cronolgica.
Art renaixentista
Amb la invenci de la impremta es produeix
una segona revoluci en la reproducci seriada
d'imatges. Aquest invent s tan important per a
la histria de la imatge com per a la histria de
la paraula escrita.
Les tortures de Sant Erasme de 1460,
mostren aquest episodi de la vida del sant en
imatges seriades.
L'obra de Paolo Uccello, La batalla de San
Romano, es desenvolupa en tres escenes
seriades, prctica s molt comuna entre els
pintors del renaixement.

Les tortures de Sant Erasme


Scott McCloud.
Ediciones B

Tamb es presenta en tres escenes, tot i que


no estan seriades, la pintura El jard de les
delcies del pintor flamenc El Bosco, que
incloem aqu en quant pot ser considerada una
extraordinria macrovinyeta. D'altra banda, el
sentit pictogrfic de l'obra s marcadament
i t
L i t
i t
lt

caricaturesc. Les imatges integren moltes


situacions dialgiques, que no estan
explcitament dialogades.

Segle XVII
Al 1660, Velzquez, en el seu quadre Las
hilanderas, resol la representaci del moviment, amb
efectes borrosos i de lluentor, amb una tcnica
precursora dels pintors impressionistes.
En el segle XVII, les filactries de la pintura
medieval evolucionen i surten de la boca dels
personatges. Tamb podem trobar, en d'altres
obres, paraules que surten de la boca dels
personatges, sense cap limitaci grfica.

Immaculada de Zurbarn
(fragment)

Segle XVIII
La pintura historiada de William H ogarth, est
considerada com a precursora de l'art del
cmic, per uns, i com a cmic, per d'altres:

Episodi de Els progressos d'un llibert.

- Els progressos d'una meuca i Els progressos


d'un llibert van ser exhibides com una srie de
pintures, exposades perqu poguessin ser
vistes com una seqncia i venudes com un
portafolis de gravats. Es van fer molt populars.

Segle XIX
Els caricaturistes, sovint, desenvolupaven els
seus acudits en una seqncia d'imatges.
El 1854, el dibuixant i illustrador francs,
Gustave Dor, utilitza lnies cintiques en la
seva obra Histoire de la Sainte Russie.
Els dibuixants satrics anglesos van anar
perpetuant la convenci dels globus.

Daumier. Les poires. 1834


Caricatura del rei Llus Felip, de Frana.

1.2. Antecedents del cmic: auques, alleluies i aleluyas

Analitzem, a part, aquesta mostra artstica perqu s un antecedent reconegut


per tothom, que sempre es cita quan s'estudia el cmic europeu i perqu t una
tradici important a Catalunya.
Una auca s un conjunt de 48 vinyetes, de 6 x 8 cm, acompanyades cada una
d'una "llegenda", sovint en vers apariat o rodol, composades en un sol full de
paper, normalment en format gran foli, referides als episodis d'una histria, d'un
romano, etc.
Les auques sn tradicionals de les terres catalanes i s'expandeixen per
Castella amb el nom d'aleluyas.
Formen part de la literatura popular catalana, tamb anomenada de "fil i
canya", juntament amb els romanos, les estampes de sants, les cobertes dels
llibrets de paper de fumar, les capses llumins... Es venien en botigues d'olis i
sabons, de vetes-i-fils, de plats-i-olles, i tamb a les papereries i llibreries.
Les ms antigues que es conserven sn del segle XVII. El full ms vell conegut
s una auca del tipus sol i lluna, en cercles encasellats, fet a Moi, cap el 1670,
per Pere Abadal. Est estampat sobre el paper amb boixos gravats, tal i com
era habitual durant la segona meitat del segle.
Es creu que les auques provenen dels jocs de l'oca (anomenada auca, en la
parla de les comarques nord-occidentals catalanes), dels jocs de sort i dels jocs
endevinatoris, que utilitzaven figures pintades al damunt d'un paper, en posici
circular, com ara els calendaris zodiacals, les rodes de la fortuna medievals o
les modernes ruletes.
De fet, el nombre de 48 estampes relaciona les antigues auques amb les 48
cartes de la baralla, les 48 caselles del joc de l'oca (descomptant les oques),
les 96 (48 x 2) caselles del parxs, els 48 cartrons de la loteria i les 48 cases de
l'horscop (12 signes x 4 fases de la lluna).
Inicialment, es presentaven retallades i caragolades dins uns tubs anomenats
rodolins. D'aqu neix la denominaci rodol per referir-se als poemes que tenen
dos versos rimats i sn, generalment, octosllabs i que s'introdueixen a les
auques durant el segle XIX.
Les auques van ser una constant quotidiana a Catalunya durant el segle XIX,
fent-se ress dels esdeveniments socials i poltics del moment. Tot i que
decauen al llarg del segle XX, perviuen, circumstancialment, fins a l'poca
actual.
Hi ha un refrany catal en el qual s'utilitza el mot. Fer tots els papers de l'auca
vol dir avenir-se a fer qualsevol cosa de qu es pugui treure profit; adaptar-se a
qualsevol ambient, circumstncia o situaci.

Classificaci de les auques


Arcaiques
Les ms conegudes sn les del sol i de la lluna, on hi ha
segles XVII i XVIII figures com el sol, la lluna, estrelles, signes del zodac...
Foren usades com a jocs d'atzar. Les 48 figures o els
nmeros, eren la base d'una rifa o b es feien servir com a
naips.
No hi ha exemplars datables de bona part del segle XVIII, a
causa de la prohibici i persecuci dels jocs d'atzar.
A mitjans del segle XVIII varien les figures i les vinyetes es
fan quadrades. Apareixen les auques de les arts i els oficis,
amb figures similars a les rajoles.
El nombre de vinyetes era variable i eren mudes.
Primitives
1800-1830
S'amplien els temes: bestiaris
fantstics, jocs infantils, baladrers,
soldats, festes populars (Carnestoltes),
processons (Setmana Santa i Corpus),
histria sagrada, vides de sants, les
tpiques del mn al revs...
N'hi ha una de la Guerra del Francs
bilinge, titulada Baladrers de Frana.
Les imatges comencen a dur un nom
o un nmero d'ordre.

Auca valenciana de baladrers, del segle XIX

De transici
1830-1850

S'amplia el temari: auques d'espectacles, d'obres


teatrals, i de finalitat instructiva i, sobretot, moralitzant.
Se solien retallar per files i es duien enrotllades a tires.
Els grans les llegien i els petits hi jugaven; les empraven
com a cromos i cartrons per jugar o b com a moneda de
joc.
Les vinyetes incorporen una ratlla de prosa explicativa
que es converteix en dos versos rimats de rodol, i,
desprs, en tercetes.

Edat d'Or
1850-1875

Les auques assoleixen molta difusi i esdevenen un bon


negoci editorial. Barcelona destaca com a principal centre
promotor d'auques.
L'editor Josep Mars les expandeix per Madrid, on en
circulaven de dibuixades per Toms Padr i altres artistes
catalans.

Modernes

La producci d'auques decau i esdev


poc original. Se segueixen reprodunt
auques arcaiques i primitives.
De l'poca de la guerra civil, destaca
l'Auca del noi catal, antifeixista i hum
(1937), que s una historieta llarga, per
a s escolar, dibuixada per Josep
Obiols.
L'any 1969 es public l'Auca d'en
Pompeu Fabra, fruit d'un concurs entre
els escolars dels Pasos Catalans.

Tot i que perviu fins l'poca actual, ho


fa d'una manera allada, com a full de
circumstncies i, sobretot, com a recurs
Es feu popular l'Auca del senyor
Esteve (1907), inspirada en la novella i, didctic.
posterior obra de teatre del mateix nom,
de Santiago Rusiol. Els versos eren de Les auques actuals incorporen
Gabriel Alomar i els dibuixos de Ramon elements especfics del llenguatge del
cmic, com ara els globus o les
Casas.
onomatopeies.
Auca del senyor Esteve

Les alleluies
Quant al terme alleluia, s una exclamaci hebrea (hallelu Jah) que significa
lloeu Jahv. s un cant d'aclamaci de la litrgia pasqual. En l'poca de les
auques arcaiques, durant el repic de campanes que anunciaven la resurrecci
de Jess, era costum llanar rodolins (s a dir, rotlles) d'auca retallats i
cargolats, de tots colors, que la mainada collia i que s'anomenaven alleluies.

Les aleluyas
A les primeries del segle XVI, tot i que la invenci de la impremta va aconseguir
que el llibre deixs de ser un objecte de luxe, encara tenia un cost elevat per a
la majoria dels ciutadans.
Es publicaven, edicions populars condensades de les obres literries ms
famoses, en llengua castellana, en les quals es resumia en una sola illustraci
comentada en vers, al peu, un episodi de l'obra original. Incls s'illustrava tota
la histria en un full gran que es plegava en quatre i es difonia mitjanant
venedors ambulants, juntament amb canons populars, poemes i estampes
religioses.
Les estampes religioses, que es donaven al poble el dissabte sant i al pas de
les processons, duien escrita una poesia que sempre acabava amb l'expressi
aleluya. Per extensi, els plecs de lmines illustrades van rebre el mateix nom.
Des del segle XVII, compliren la funci de periodisme popular, narrant histries
reals i successos que despertaven l'inters de l'opini pblica.
Durant el segle XVIII van ser expressi de propaganda poltica. Els
personatges pronunciaven frases tancades dins d'un globus que semblava
sorgir espontniament de la boca, de forma molt similar a la dels cmics
actuals.
A part d'aquesta accepci del terme aleluya, en la mtrica castellana tamb
s'anomena aix a la composici potica que consta, generalment, de versos
octosllabs apariats amb rima consonant.

1.3. Histria del cmic modern

A finals del segle XIX, als EU i als pasos d'Europa occidental, es posa de
manifest la necessitat de crear un nou mode d'expressi narrativa. Es compta
amb dues possibilitats estructurals que no existien anteriorment. D'una banda,
el pblic lector sap llegir les imatges grfiques que havien proliferat a la premsa
satrica durant tot el segle. A dems, el nivell cultural de la poblaci, que s
ms alt, permet l'assimilaci de textos lingstics. Aix es va combinar amb
l'augment de la indstria periodstica.
El naixement del cmic suposa l'assoliment d'un nou tipus de llenguatge
narratiu que combina els elements icnics (les imatges) i els elements verbals
(els textos lingstics).
El cmic modern neix vinculat a la iniciativa privada de l'empresariat periodstic.
En l'ltima dcada del segle XIX, els grans diaris dels Estats Units competien
per millorar i captar l'atenci dels seus lectors. El New York World del magnat J.
Pullitzer i els diaris del periodista i editor W.R. Hearst, creador de la premsa
sensacionalista, publicaven, en els suplements dominicals, historietes de
carcter humorstic o d'aventures.
Alguns dels objectius que van afavorir la introducci del cmic en els diaris, van
ser ampliar el pblic al qual es dirigien amb la intenci d'arribar a totes les
classes socials i la voluntat d'incidir en un pblic emigrant adult, provinent de la
vella Europa (sobre tot d'Itlia) que desconeixia la llengua anglesa.
A continuaci, detallem alguns dels autors, revistes i personatges de la histria
del cmic modern. Volem remarcar que, tot i que s'ha decidit, universalment,
que la histria del cmic modern comena, el 1895 a Nova York, amb l'aparici
d'un globus en la boca d'un personatge de la srie Yellow Kid, en altres pasos
podem trobar cmics anteriors a aquesta data. Per exemple, a Brasil, es
considera que el primer cmic, A Campainha e Ocujo de Manuel Araujo PrtoAlegre, s de l'any 1837. No obstant, nombrosos autors, crtics i estudiosos del
mitj, d'arreu, reunits en un congrs a la ciutat de Lucca, Itlia, van decidir
instaurar l'any 1895, com a data oficial del naixement del cmic.
De fet, hi ha un buit immens en la histria oficial, que oficialment comena el
1895, degut, en gran part, per la hegemonia del cmic nordameric i el cmic
franco-belga.

Mitjans segle XIX

Va fer la primera combinaci


interdependent de paraules i imatges
apareguda a Europa. No va veure la
potencialitat del seu invent, al qual
considerava un passatemps.
No era ni un dibuixant ni un escriptor,
per va crear una forma que sense ser
ni una cosa ni l'altra, les englobava a les
dues, un llenguatge propi. Goethe va
elogiar la seva obra.

El dibuixant sus Rodolphe T pffer s


considerat per molts com el pare del
Durant tot el segle XIX, les revistes
cmic modern. A mitjans de 1800,
angleses van mantenir viva la tradici
dibuixava histries satriques i
caricaturesca, que apareix tamb a
caricatures emmarcades en vinyetes.
d'altres pasos com ara Espanya,
Frana, Alemanya...
Finals segle XIX
Apareixen els cmics tal com els
considerem actualment.
Es publiquen les primeres tires
cmiques en els diaris dominicals
nordamericans.
El 1895, el diari nordameric The
Journal, publicava, en el suplement
dominical, el cmic The Yellow Kid d'en
Richard F. Outcault. The Yellow Kid.
Outcault que es considera el primer
cmic modern, en incorporar la
convenci del globus que apareix, per
primera vegada, en la boca d'un lloro.
1900-1925
A partir de 1907 es publica el primer cmic
diari (Daily Strip), creat per Bud Fisher.
A Europa es publiquen cmics en els quals
el text mant una primacia sobre les imatges:
Bcassine (1905) de Pinchon i Caumery, i
Les pieds Nickels (1908) de Forton.
El cmic s'inspira en les grans figures
cmiques del cinema.
Winsor McCay. Little Nemo in Slumberland
Apareixen cmics amb protagonistes
Proliferen les sries amb infants femenins (girls strips).
que tenen un tractament cmic,
d'aqu l'origen del terme: The

Katzerjammer Kids (Hans i Fritz),


Little Nemo in Slumberland...

A Espanya apareixen les revistes de cmics


TBO (1917) i Pulgarcito (1921).

1925-1930

Creix la difusi dels cmics a la premsa.


Neixen, als EU, els syndicates que sn
agncies de venda internacional.
Al 1929 apareixen els primers cmics
realistes, influts per l'esttica de la fotografia
i el cinema.
Neix Buck Rogers, primer heroi de cincia
ficci, dibuixat per Dick Calkins. T
influncies de la narrativa de Jules Verne i de
H. G. Wells.

Alex Raymond. Flash Gordon.

Els cmics dels Estats Units, comencen a


reflexar aventures policaques, extiques i
d'anticipaci, com ara L'agent secret X-9,
Jungle Jim i Flash Gordon d'Alex Raymond, o
aventures heroiques com les de Tarzan
(1929) d'Harold Foster.
Popeye (1929) d'Elzie Crisler Segar,
personatge secundari de la srie Thimble
Theatre, es converteix en un personatge de
cinema.
A Europa, apareix Tintin (1929) en el
suplement infantil del diari de Bruseles Le
Vingtime Sicle.

Herg. Editorial Juventud

1930-1950

El cmic fa servir procediments pictrics i


cinematogrfics, com ara els contrapicats, els
grans plans generals i les ellipsis temporals.
L'any 1938 apareix Superman i el 1939,
Batman, que inicien tota una dcada de
superherois, com ara El Capit Amrica. Els
superherois van militar activament en el
bndol aliat i es van convertir en la lectura
favorita dels soldats en el front.
Durant la segona guerra mundial, proliferen
els cmics bllics. A part dels superherois,
altres herois de paper van lluitar contra els
alemanys i els japonesos o es van movilitzar
en la guerra freda, com ara Malle Call.

A la Itlia de Mussolini es publiquen


histries d'herois musculosos que defensen
la ideologia feixista.
La dictadura espanyola censura sries de
cmic, com ara episodis de Superman, de
Batman o de Cuto, srie on apareix el
maquis.

La crisi social de la posguerra


es reflexa tant en la proliferaci
dels cmics de terror, com en els
cmics intellectuals.

1950-1960

La violncia dels cmics de


terror dna lloc a moltes
prohibicions i severes
legislacions.
Charles M. Schultz. Peanuts.

L'any 1950 apareix la srie Peanuts, de


Charles M. Schulz, amb els famosos
personatges Snoopy i Charlie Brown.

Ibez

L'any 1958 apareix la srie Mortadelo y


Filemn.

Comena, a Amrica, la caa


de bruixes per inculpar tothom
que ha tingut relaci amb el partit
comunista.
Al 1954, apareix un codi de
censura Comics Code Authority,
amb 12 regles que havien de
complir totes les publicacions.
Era una autocensura ideada pels
propis editors que prohibia la
glorificaci dels criminals i
erradicava totes les escenes
escabroses. Sense aquest segell
cap cmic podia vendre's als
quioscos. Es censuren molts
cmics, gaireb noms se salven
els cmics infantils.
L'any 1956, a Espanya, es
publica El Capitn Trueno amb
guions de Vctor Mora i dibuixos
d'Ambrs.
A Catalunya apareixen revistes

com Cavall Fort o Histria i


Llegenda.
L'any 1959, a la revista
francesa Pilote, neix el fams
personatge Astrix, del guionista
Goscinny i el dibuixant Uderzo.
Goscinny i Uderzo.

1960-1970
Tornen els superherois, que ara tenen
caracterstiques ms humanes: Els quatre
fantstics, Mster Fantastic, La Massa...
Neix el cmic underground, tamb
anomenat cmix, vinculat amb els moviments
hipis i la contracultura de l'poca. Un dels
representants d'aquest estil s Robert Crumb,
que crea personatges com Mster Natural,
Dirty Dog o El gat Fritz. Shelton s el creador
dels Freak Brothers.
Carlos Gimnez i Vctor Mora. Dani Futuro.

A Espanya, cap el final de la


dcada i fins el final de la dcada
posterior, el desenvolupament del
cmic es veu afavorit per
l'expansi de les revistes d'humor
satric, com ara El Papus,
Hermano Lobo, Por favor,
Barrabs, El Jueves...

L'any 1964 es publica, per primera vegada,


una srie completa de tires, Mafalda, de
Quino que adquireix celebritat universal.
A Europa, el cmic busca el pblic adult i es
fa ress de la rebeldia dels nous moviments
socials.

Al maig del 68, s'inicia a Europa


l'experincia underground. El cmic adquireix
S'exploten les potencialitats dels rellevncia cultural, grcies al paper del
temes fantstics i de cincia ficci, guionista. La revista Pilote aplega autors com
com ara Dani Futuro (1969) de
Goscinny i Jean Giraud, rebatejat, per ell
Carlos Gimnez i Vctor Mora.
mateix, com Moebius.
A Itlia, Hugo Pratt inventa un
personatge aventurer i romntic, Corto
Maltese (1967), que recorda els herois
de la narrativa de Stevenson, Melville
i Conrad.
1970-1980
Els cmics espanyols es fan ress de la
llibertat d'expressi, fruit de la mort de Franco
i de la transici poltica. A la segona meitat de
la dcada, sorgeix a Barcelona una nova
generaci de joves dibuixants que difonen el
cmic underground.

La incidncia del cmic underground est


representada per iniciatives de contingut
social i poltic, com ara la revista Butifarra
(1975), o personatges marginals com Makoki
(1977).
Aquest esperit cristalitza amb la creaci de
la revista El Vbora (1979), on publicaven
Gallardo y Mediavilla, Nazario, Max, Mart o
Pons.

Portada de El Vbora, nmero 1


Ediciones La Cpula.

1980-1990

Es publica la revista 1984 (1978), que


editava, sobre tot, cmics d'aventura i cincia
ficci.
Es segueixen publicant molts cmics de
cincia ficci.
A Espanya, hi ha una eclosi de revistes de
cmic per a adults: Rambla (1982), Totem,
Cimoc (1981), Heavy Metal..., en les quals
destaquen dibuixants com ara Jordi Bernet,
Josep Maria Be, Rubn Pellejero, Horacio
Altuna... i guionistes com Vctor Mora,
Francisco Prez Navarro o enrique Abul.
La revista Cairo (1981) va reivindicar la
renovaci esttica de la lnia clara creada per
Herg. Publicaven l'obra de molts
historietistes franco-belgues clssics i
moderns i l'obra de joves autors espanyols
com Sento, Daniel Torres, Pere Joan,
Montesol, Tha, Joan Tharrats i Mique Beltran.

Osamu Tezuka. Tetsuwan Atomu.


Editorial Kodansha.

El manga comena a envair el


mercat occidental.
1990-2000

L'any 1981 es crea el Sal Internacional del


Cmic de Barcelona.

El cmic de la dcada dels 90 no s


un cmic de personatges, sin d'autors.
L'any 1992 es crea, als EU, l'editorial
Image, amb editors i autors que
provenen de l'editorial Marvel. En
aquest pas, comencen a tenir relleu les
petites editorials independents, on, per
f, els autors tenen els drets sobre els
seus personatges. Destaquen autors
com ara Charles Burns, Peter Bagge,

Daniel Clowes...
Hi ha un canvi radical del comic-book
nordameric: irrupci del color per
ordinador, provatures de l'estructura
narrativa... Spawn i Wild Cats, sn tebeos
exponents d'aquest canvi.
Eclosi del manga, l'anime (cinema
d'animaci japons) i els videojocs.
Generalitzaci dels suports informtics en
el mn del cmic i la illustraci, aplicats,
sobre tot, al tractament del color.

Matt Groening. The Simpson.

L'any 1993, Els Simpson, de Matt


Groening , que havien estat
personatges televisius, des de l'any
1989, es converteixen en personatges
de cmic.
Augment de les botigues especialitzades, del merchandising (objectes relacionats amb el
cmic) i dels jocs de rol (cartes de Magic i similars).
Quant als formats, s'ha produt un canvi de les revistes al comic-book, tant a Espanya
com a la resta d'Europa, i de l'lbum al prestige, format amb llom i enquadernat sense
grapes.
El cmic d'aquest perode est molt relacionat amb el cinema. S'han fet versions
cinematogrfiques de molts personatges de cmic: Batman, La mscara, Dick Tracy... Les
historietes d'en Ralf Kning han inspirat les pellcules El hombre deseado i El condn
asesino. Tamb s'ha produt una gran participaci de dibuixants de cmic en l'elaboraci
dels storyboards i en el procs de realitzaci dels dibuixos animats.
S'ha celebrat el centenari del cmic.
Els autors espanyols han hagut d'emigrar a
d'altres d'altres pasos, a d'altres mitjans com el cinema, la publicitat, la
informtica..., o a d'altres gneres, per tal de poder sobreviure.

1.4. Herois oblidats de la histria del cmic del segle XX

Alguns dels cmics ms inspirats i innovadors del segle XX no han estat


acceptats com a cmics, no tant per la seva qualitat, que s excellent, sin per
la infravaloraci del mitj.
El cmic ha arrossegat una connotaci negativa que ha fet que molts
historietistes s'hagin estimat ms passar per illustradors, dibuixants publicitaris
o, com a molt, caricaturistes. I aix, la baixa autoestima dels autors de cmic
s'ha anat perpetuant.
Citem alguns dels autors oblidats de la histria del cmic d'aquest segle, en
l'obra dels quals trobem un precedent histric de la moderna novella grfica,
que prescindia de la paraula. Els tres primers treballaven el gravat en fusta.
Frans Masereel, caricaturista poltic belga del diari La feuille. A l'any 1919 va
publicar Passionate Journey, novella narrada en 169 gravats en boix. Al 1927,
es va publicar, a Alemanya, l'obra Die Sonne, composada de 63 plaques.
Poques persones del mn de la historieta van captar que l'obra d'aquest autor
posava de manifest el magnfic potencial dels cmics. La definici del cmic,
tant llavors com ara, era massa estreta per incloure aquests treballs.

L'artista alemany Otto Nckel va composar un relat de 200 plaques, Destinity,


que es va publicar als Estats Units, cap el 1930.

Lynd Ward era un illustrador de llibres molt conegut pels seus excellents
gravats en fusta. Va publicar Vertigen, l'any 1937, una novella grfica gravada
en fusta de boix. La nica concessi amb el text, durant ms de 300 pgines,
s la utilitzaci ocasional de rtols i cartells; tamb data cada captol. L'obra es
va editar com un llibre convencional que es venia a les llibreries, al mateix
temps que el cmic s'independitzava de la premsa i apareixien els primers
comic-book.

Max Ernst, pintor francs d'origen alemany, representant del surrealisme i el


dadaisme, va experimentar amb molts recursos tcnics: collage, frotagge,
grattage... L'any 1939 es trasllad a Nova York on va viure fins el 1953.
La seva obra Una setmana de gentilesa (1934), s una novella collage
surrealista que t 182 lmines, en la qual la seqncia juga un paper principal.
El propsit de l'autor s que l'obra es llegeixi, no que es miri. Est considerada
una obra d'art del segle XX, per cap professor d'histria de l'art gosaria
anomenar-la cmic.

1.5. El cmic japons

Scott McCloud, en el llibre Cmic. El arte invisible, fa una anlisi de les


tcniques narratives dels cmics de diversos autors, del qual destaquem les
dels tres dibuixants ms influents de la histria del mitj: Jack Kirby (19171994), dibuixant nordameric, nascut a Nova York, creador de Capit America,
La Massa, Els quatre fantstics...; Georges Remi, Herg (1907-1983), nascut a
Bruselles, autor d'en Tintin i creador de la lnia clara; Osamu Tezuka (19281989), nascut a Osaka, Jap, creador de Black Jack, nica obra publicada a
Espanya, i d'altres com Tetsuwan-Atom o Jungle Taitei.
McCloud analitza les obres d'en Jack Kirby, realitzades el 1966, pres com a
paradigma dels cmics de superherois nordamericans, donat que la majoria
d'aquests cmics se serveixen de les tcniques narratives introdudes per
aquest autor.
L'autor analitza les transicions entre vinyetes, que s'exposen ms mpliament a
l'apartat 9.3. La narraci i el muntatge. Anomena sis tipus de transicions:
moment a moment, acci a acci, tema a tema, escena a escena, aspecte a
aspecte i sense cap lligam.
Els percentatges de les transicions que fa servir en Jack Kirby, sn els
segents:
- acci a acci - 65%
- tema a tema - 20%
- escena a escena - 15%
Quan s'extn aquesta anlisi a d'altres autors nordamericans de gneres
diversos i, tamb als autors europeus, prenent com a model els cmics de
Tintin d'Herg, resulta que els percentatges sn molt similars.
A partir d'aquesta descoberta, McCloud es pregunta si hi ha una proporci
universal que opera en els cmics i si n'hi ha prou amb aquestes tres
transicions per a poder narrar una historieta.
Si entenem com a narraci uns esdeveniments connectats entre s, s lgic
que hi hagi aquest predomini, perqu la transici moment a moment s igual a
la d'acci a acci, per utilitza ms vinyetes per mostrar el mateix fet. A la
transici aspecte a aspecte, de fet no passa res, no hi ha acci, noms es
mostren aspectes d'un mateix espai. I la transici sense lligam no presenta cap
relaci amb esdeveniments o necessitats narratives, tot i que alguns cmics
experimentals, com ara els d'Art Spiegelman, exploren aquestes transicions, al
servei d'histries i temes radicals.

Estratgies narratives
En analitzar el manga la grfica que s'obt s diferent. De l'anlisi dels cmics
d'Osamu Tezuka es desprn el segent percentatge:
- moment a moment - 4%
- acci a acci - 45%
- tema a tema - 30%
- escena a escena - 8%
- aspecte a aspecte - 12%.
La transici moment a moment ralentitza l'acci. Respecte la transici aspecte
a aspecte, s un pas entre vinyetes que ha format, des de l'inici, part integral de
la majoria de tebeos japonesos. s un tipus de transici sense acci on se
succeeixen les vinyetes que mostren diversos aspectes d'una mateixa escena,
estableixen una disposici d'nim o una sensaci de lloc. Sn combinacions
mudes i contemplatives on el temps sembla que s'atura.

Shu Akana i Shinji Makaki. Yugo.


Ed. Planeta-De Agostini

En el cmic japons, la seqncia, encara que vlida com a recurs narratiu,


sembla menys important. En lloc de servir de pont entre moments separats, el
lector ha d'ensamblar un sol moment, mirant fragments disseminats.
Estudiant diversos autors japonesos, trobem que la proporci de Tezuka, s
similar, incloent una alta incidncia del tipus de transici aspecte a aspecte.
Les causes de la utilitzaci de la transici aspecte a aspecte les trobem en
l'extensi dels cmics. Al Jap, els cmics apareixen en lbums de 300
pgines, no estan condicionats a mostrar molts esdeveniments en un mateix
lliurament. Una sola histria pot tenir milers de pgines. Aix, doncs, es poden
dedicar dotzenes de vinyetes a mostrar un lent moviment cinematogrfic o
posar de relleu una disposici d'nim. Hem de tenir en compte que, en aquest
pas el 30% del material imprs, incloent la premsa i els llibres, sn historietes.

N'hi ha per a tota mena de pblic: nens, nenes, dones joves, homes de mitjana
edat, executius...

A l'occident, l'art i la cultura sn directes, van al gra. En canvi, l'art oriental t


una rica tradici d'obres ccliques i intrincades.
El cmic japons s un art d'intervals, doncs hi ha la creena que els elements
omesos formen part de l'obra d'art igual que els elements presents. Tamb
tenen especial importncia les relacions entre la figura i l'espai i l'espai negatiu.
Per exemple, en la msica el silenci compta molt.

Composici
Els mangues fan servir moltes tcniques de collage en la composici dels
plans.
Tamb s'observa una abundncia de vinyetes impreses a sang, s a dir,
vinyetes sense marge, que semblen sortir de la pgina. Aquestes imatges
creen una sensaci de temps infinit, una atmosfera, una sensaci de lloc.
Tenen una presncia constant al llarg de seqncies senceres.

Planificaci
En el manga s'utilitza molt l'angle
contrapicat. La ra s que els japonesos
s'asseuen molt a terra i utilitzen aquest punt
de vista quotidianament.

Akira Toriyama

Akira Toriyama

Personatges
Els cmics japonesos tenen una llarga histria rica en personatges icnics.
L'efecte mscara, s tot un estil nacional.

Fujio Fujiko. O Bake no qtaRO

Shu Akana i Shinji Makaki. Yugo.


Ed. Planeta-De Agostini

A les ltimes dcades el dibuix s cridaner i fotogrfic, per hi ha estils hbrids:


personatges molt caricaturitzats combinats amb segons plans gaireb
fotogrfics. La majoria de personatges estan dibuixats de manera senzilla per
facilitar la identificaci i s'alternen amb d'altres personatges ms reals, ms
objectivats per facilitar la desidentificaci.
Un mateix objecte pot ser molt caricaturesc en una vinyeta i molt real a l'altra,
identificant-se amb l'objecte real, que t un pes, una contextura i una estructura
fsica.
D'altra banda, hem de considerar que quan ms dura una forma artstica o un
sistema de comunicaci, ms smbols acumula. El cmic s un llenguatge jove,
per ja t un conjunt impressionant de smbols reconeguts. Aquest vocabulari
visual disposa d'un potencial de creixement illimitat, que varia d'unes cultures
a les altres.

Shu Akana i Shinji Makaki. Yugo.


Ed. Planeta-De Agostini

Shu Akana i Shinji Makaki. Yugo.


Ed. Planeta-De Agostini

Al Jap, el tebeo s'ha desenvolupat en un relatiu


allament respecte els cmics occidentals. Les
expressions facials s'han desenvolupat de forma
diferent.
Per exemple, una bombolla que surt del nas
representa la son; la sang que surt del nas,
representa luxria...

Scott McCloud. Cmo dibujar cmics. El arte


invisible
Ediciones B

Representaci del moviment


Quan es van inventar els efectes borrosos, en
el cinema, els cmics nordamericans no van
mostrar inters per aquest efecte. Els dibuixants
europeus tampoc es van interessar (a Europa
s'usaven poc les lnies cintiques). En canvi,
Jap es va entusiasmar amb aquest concepte
del moviment.
Tamb van ser els primers en utilitzar, de forma
generalitzada, el moviment subjectiu. Aquesta
representaci del moviment opera sota la
suposici que si et sents involucrat en veure un
objecte mbil, ms t'hi sents si tu ets aquest
objecte. Els dibuixants japonesos de finals dels
60 van posar els lectors en el seient del
conductor. A mitjans dels 80, molts dibuixants
nordamericans van adoptar aquest efecte en els
seus treballs. A principis dels 90 s un efecte corrent en el cmic.
Ikki Kajiwara i Noboru Kawasaki

Segon pla
El cmic japons es caracteritza per l'expressionisme en el tractament del
segon pla del dibuix.

Textos
L'ordre de lectura de la llengua
nipona, de dreta a esquerra i de dalt
a baix, en columnes, ha incidit en la

forma dels globus, que sn allargats. Quan es tradueixen els manga, tamb es
canvien les formes dels globus, ajustant-los a la nostra escriptura.
Sanpei Shirato. Watari.

Les onomatopeies sn molt diferents, doncs no estan


infludes per la llengua anglesa, tal i com succeeix en el
cmic europeu. Per exemple, l'onomatopeia que
representa el so d'un cristall que es trenca s Gachan!

Hi ha una tendncia a utilitzar el text per expressar


emocions o fets independents d'all que mostren les
imatges.
Shu kana hinji Makaki. Yugo.
Ed. Planeta-De Agostini

Formats
Donat que el format en qu es presenta una historieta (revista, lbum...)
condiciona l'estructura narrativa, la diferncia de formats del manga, publicats,
tal i com hem dit, en revistes (magazines) de ms de 300 pgines, o b en
llibrets petits que sintetizen una histria llarga, condiciona l'estil narratiu que es
fa pals, sobre tot, en les transicions entre les vinyetes.

1. Introducci histrica
Activitats d'aprenentatge

Tema
1.1. Antecedents del
cmic: els cmics
primitius

Activitat
Histria del cmic 1. La
representaci del moviment
i altres elements del
llenguatge del cmic, al llarg
de la histria de l'art.
1.2. Antecedents del Histria del cmic 2.
Semblances i diferncies entre
cmic: les auques
el llenguatge de les auques i el
llenguatge del cmic.
1.3. El cmic modern Histria del cmic 3.
Buscar informaci sobre
autors, obres i gneres del
cmic

rees relacionades
Cincies socials,
histria, educaci
visual i plstica,
llenguatge, histria de
l'art.
Cincies socials,
histria, educaci
visual i plstica,
llenguatge, literatura.
Cincies socials,
histria, educaci
visual i plstica,
llenguatge.

Etapa Cicle
ESO Primer cicle
Segon cicle

EP
ESO

ESO

Cicle
superior
Primer cicle
Segon cicle
Primer cicle
Segon cicle

HISTRIA DEL CMIC 1

Ttol: La representaci del moviment i altres elements del llenguatge del cmic,
al llarg de la histria de l'art.
Etapa: educaci secundria obligatria
Cicle: primer i segon cicle d'educaci secundria obligatria.
rees relacionades: cincies socials, histria, educaci visual i plstica,
llenguatge; histria de l'art.
Material: diapositives o lmines de dibuixos i pintures on es vegin els intents de
representaci del moviment per part dels artistes de totes les poques.
Sessions: 1 sessi
Conceptes que s'hi treballen: la representaci del moviment en les diverses
obres de la histria de l'art; els elements del llenguatge del cmic en les obres
artstiques dels diversos perodes.
Objectius:
- entendre que la representaci del moviment s una constant en la
histria de l'art.
- valorar les obres artstiques dels diversos perodes.
- identificar els elements del llenguatge del cmic en les diverses obres
d'art de perodes histrics diferents.

Descripci de l'activitat
Es tracta de mostrar a l'alumnat obres artstiques dels diversos perodes de la
histria de l'art, on es vegi l'intent de representaci del moviment i d'altres
elements el llenguatge del cmic, com ara els globus, la seqenciaci
d'imatges, les metfores visuals, etc.
Desprs d'observar les obres, els/les alumnes haurn de completar una fitxa de
cada una d'elles.

Tema: La representaci del moviment i altres elements del llenguatge del


cmic, al llarg de la histria de l'art.
Observeu, atentament, les obres artstiques que us mostrar el/la professor/a.
Fixeu-vos en com s'intenta representar el moviment en cada una d'elles.
Fixeu-vos, tamb, si contenen altres elements del llenguatge del cmic, com
ara els globus, la seqenciaci de les imatges, les metfores visuals, etc.
Escolliu quatre obres artstiques que siguin d'poques diferents i ompliu una
fitxa de cada una.

Ttol:

Ttol:

Autor:

Autor:

Tema:

Tema:

Quins elements hi ha que apareixen,


tamb, en les historietes?

Quins elements hi ha que apareixen,


tamb, en les historietes?

Ttol:

Ttol:

Autor:

Autor:

Tema:

Tema:

Quins elements hi ha que apareixen,


tamb, en les historietes?

Quins elements hi ha que apareixen,


tamb, en les historietes?

Ttol:

Ttol:

Autor:

Autor:

Tema:

Tema:

Quins elements hi ha que apareixen,


tamb, en les historietes?

Quins elements hi ha que apareixen,


tamb, en les historietes?

Ttol:

Ttol:

Autor:

Autor:

Tema:

Tema:

Quins elements hi ha que apareixen,


tamb, en les historietes?

Quins elements hi ha que apareixen,


tamb, en les historietes?

HISTRIA DEL CMIC 2


Ttol: Semblances i diferncies entre el llenguatge de les auques i el llenguatge
del cmic.
Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria
Cicle: cicle superior d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci
secundria obligatria.
rees relacionades: cincies socials, histria, educaci visual i plstica,
llenguatge, literatura.
Material: diapositives, auques de diverses poques histriques, revistes de
cmic.
Sessions: 1 sessi
Conceptes que s'hi treballen: les auques: un dels antecedents del cmic
modern; semblances i diferncies entre el llenguatge del cmic i el llenguatge
de les auques.
Objectius:
- valorar les obres artstiques dels diversos perodes.
- identificar els trets distintius de les auques.
- saber identificar les semblances i les diferncies entre el llenguatge del cmic
i el llenguatge de les auques.

Descripci de l'activitat
Es tracta d'observar, collectivament, una auca per tal de fixar-se amb els seus
trets distintius.
Comparar les caracterstiques de les auques amb les caracterstiques de les
historietes, quant a tipus de llenguatge, estructura narrativa, muntatge, etc.
Explicar les semblances i les diferncies entre les auques i les historietes.

Tema: Semblances i diferncies entre el llenguatge de les auques i el


llenguatge del cmic.
Observeu, collectivament, auques de diverses poques histriques.
Fixeu-vos amb els seus trets distintius.
Compareu les caracterstiques de les auques amb les caracterstiques de les
historietes, quant a tipus de llenguatge, estructura narrativa, muntatge, etc.
Expliqueu les semblances i les diferncies entre les auques i les historietes.
Ompliu les dues taules segents:

Caracterstiques de les auques

Caracterstiques de les historietes

Semblances entre les auques i els cmics

Diferncies entre les auques i els cmics

HISTRIA DEL CMIC 3


Ttol: Estudiant la histria del cmic: autors, obres i gneres del cmic.
Etapa: educaci secundria obligatria
Cicle: primer i segon cicle d'educaci secundria obligatria
rees relacionades: cincies socials, histria, educaci visual i plstica,
llenguatge
Material: Fulls DIN-A4, llibres d'histria del cmic, lbums i revistes de cmic.
Sessions: 1 sessi a l'aula, treball personal fra de l'aula
Conceptes que s'hi treballen: histria del cmic; el cmic modern; autors,
obres i gneres de la histria del cmic.
Objectius:
- investigar sobre un autor, obra o gnere de la histria del cmic.
- saber buscar documentaci.
- conixer algunes de les obres, dels autors i dels gneres ms significatius de
la histria del cmic.

Descripci de l'activitat
El professorat posar a l'abast de l'alumnat llibres sobre el cmic, revistes de
cmic, novelles grfiques, etc.
Els/les alumnes hauran de buscar documentaci sobre un autor, una obra o un
gnere de cmic.
Desprs, faran una fitxa d'una o dues pgines que continguin documentaci
escrita i documentaci grfica sobre el tema escollit. Afegiran una fotocpia
d'aquestes fitxes a l'arxiu documental de l'aula. La fitxa original passa a formar
part del dossier de l'alumne.

Tema: Estudiant la histria del cmic: autors, obres i gneres del cmic
Has de buscar documentaci sobre un autor, una obra o un gnere del cmic,
en els llibres que et facilitar el/la professor/a, els que tinguis a casa i d'altres
que puguis trobar a la biblioteca del centre o a la biblioteca municipal.
Quan ja tinguis tota la informaci, has de fer una fitxa d'una o dues pgines
que continguin documentaci escrita i documentaci grfica sobre el tema
escollit. Aquesta fitxa passar a formar part del teu dossier de cmic.
Afegeix una fotocpia de la fitxa a l'arxiu documental de l'aula.
Les fitxes hauran de contenir la segent informaci:

Fitxa sobre un autor


Dades biogrfiques.
Obres importants.
Exemples grfics: portades d'lbums o vinyetes d'alguna obra de l'autor.

Fitxa sobre l'obra d'un autor


Dades biogrfiques de l'autor.
Informaci sobre l'obra escollida.
Altres obres significatives.
Exemples grfics: portades d'lbums o vinyetes de l'obra comentada.

Fitxa sobre un gnere


Histria del gnere.
Autors i obres significatives.
Exemples grfics: portades d'lbums o vinyetes d'alguna obra significativa del gnere
escollit.

Cmic: expressi i comunicaci


Bloc B. Estudi del cmic
2. Definici
3. Relaci del cmic amb d'altres llenguatges i
mitjans de comunicaci i expressi.
4. L'especificitat del cmic.
5. El vocabulari dels cmics: la iconografia
visual.
Activitats d'aprenentatge

Rosa Aparicio Beltran


Octubre 1999

2. Definici
Una definici que ja hem avanat al comenament del bloc histric s la que fa en Will
Eisner, en el llibre Cmic. Arte secuencial. Eisner defineix el cmic com un art visual
seqencial.
Scott McCloud reflexiona sobre aquesta definici i intenta ampliar-la. Arriba a la
conclusi que un cmic sn illustracions juxtaposades i altres imatges en seqncia
deliberada, amb el propsit de transmetre informaci i obtenir una resposta esttica del
lector, tot i que acaba concloent que art seqencial s una definici suficient.
Definir el cmic com a art seqencial pot portar al mitj molt endins del futur i molt
endins del passat, fins ms enll de 3000 anys, molt ms lluny de l'artificial lnia de
sortida de 1896 i de lobra Yellow Kid.
Hi ha molta riquesa de cmics antics. Quan un dibuix forma part d'una seqncia, l'art
de la imatge es transforma en l'art dels cmics, per aix no ha estat ents aix. Quan es
va comprendre que els dibuixos seqencials eren un excellent instrument de
comunicaci i d'instrucci, hom es va referir a ells com a diagrames, no com a cmics,
negant el valor artstic i comunicatiu al mitj.
Des dels vitralls romnics amb escenes bbliques, passant per les sries de quadres d'en
Monet, fins al manual per aprendre a conduir, el cmic el trobem arreu quan el definim
com a art seqencial. Sin s'exclou la fotografia de la definici inicial, encara hi
trobarem ms cmics: les fotonovelles.
Scott McCloud no utilitza, en la definici, la combinaci de paraules i dibuixos perqu
li sembla massa restrictiu, i ha volgut arribar a una definici mplia, per est d'acord en
qu podria formar part de la definici.
L' autor s conscient, per, de les restriccions de la definici i comenta els aspectes
que no planteja una definici tan especfica, com ara que no anomena gneres, ni
matries ni estils, no fa referncia al paper i a la tinta, ni als processos d'impremta, no
esmenta els materials i no fa menci del blanc i negre o el color.
El cmic, tamb s un producte industrial produt en srie, editat dins el conjunt d'una
altra publicaci o de forma autnoma. Respon a uns interessos de mercat que
determinen els seus aspectes materials: format, color, impressi, paper..., aix com les
caracterstiques formals: temtiques, estils, gneres narratius, etc.

Intentarem, ara, una definici ms convencional i acadmica del mitj:


El cmic s una forma dexpressi i un mitj de comunicaci, s una estructura
narrativa que integra imatges seqenciades, textos i uns codis o recursos especfics que
conformen un llenguatge propi.
Quant a la terminologia que es fa servir per a referir-se al mitj, s'usen diferents mots
que apareixeran en aquest treball, indistintament:

Historieta. s una paraula inventada en el nostre pas.


Cmic. Paraula inventada als Estats Units i que s'utilitza en aquest pas, a
Llatinoamrica i tamb a Espanya. s un terme que s'ha fet familiar als lectors de tot el
mn.
Tebeo. s un terme autcton per a referir-se a les publicacions que contenen
historietes. s una derivaci de la popular revista TBO, fundada l'any 1917. Es pot
aplicar a revistes, comic-books, lbums, llibres de cmic...

3. Relaci del cmic amb d'altres llenguatges i mitjans de


comunicaci i expressi.
El cmic s'ha definit, sovint, a partir de les relacions que estableix amb la resta de
mitjans d'expressi i comunicaci amb els quals comparteix codis i recursos.

Amb el cinema: els plans, els encadenaments dels plans, els angles de visi...
Amb lart grfic: la composici dimatges, la perspectiva, el color, la illuminaci...
Amb les arts plstiques: la representaci de l'heroi segons els cnons esttics grecollatins, l's de la perspectiva, les tcniques de dibuix, les tcniques de pintura...
Amb la literatura: els textos, els dilegs, els signes convencionals, el tractament
d'alguns aspectes del temps narratiu: accions paralleles, flash-back, etc.
Amb el teatre: les expressions facials, lexpressi corporal, el conjunt de l'actuaci i la
posada en escena...

A part d'aquests elements que s'han anomenat, el discurs narratiu s distribut en


vinyetes i cadascuna representa un esdeveniment. Per tant, hi ha un abans i un desprs
que conformen el relat.
Els globus serveixen per fer parlar els personatges i tamb sn la lnia que segueix lull
del lector. Tenen un codi de significats que els fan molt importants.
Les onomatopeies reprodueixen els sons de lacci. Sn un element important de
realisme.

El llenguatge escrit i el llenguatge del cmic


Els cmics se serveixen d'una srie d'imatges repetides i smbols reconeguts. Quan
s'usen, moltes vegades es transformen en un llenguatge o si es prefereix en una forma
literria.

Podem establir un parallelisme entre el llenguatge escrit i el llenguatge del cmic:


Llenguatge verbal
Oraci
Predicats de les diferents frases
Subjectes
Objectes directes
Adverbis
Adjectius

Llenguatge del cmic


Descripci de l'acci
Les trames argumentals
Personatges que fan l'acci
Personatges que reben l'acci
Onomatopeies
Les postures, els gestos i les expressions facials dels

personatges.

Barbieri, en el llibre Los lenguajes del cmic, assaja una classificaci de les relacions
entre el llenguatge dels cmics i els altres llenguatges artstics, fora interessant:

Relacions del llenguatge del cmic amb d'altres llenguatges artstics

Inclusi

El cmic forma part del llenguatge general de la narrativa.

Generaci

s fill d'altres llenguatges: la illustraci, la caricatura i la literatura


illustrada.

Convergncia T parentius horitzontals amb la pintura, la fotografia i l'art grfic


Mant rees expressives en com amb la poesia, la msica, el teatre i el
cinema.
Adequaci

El cmic intenta reproduir en el seu interior el llenguatge del cinema per


utilitzar les seves possibilitats expressives.

Una de les grans diferncies entre el cmic i la resta dels mitjans artstics, s que el
creador dibuixa. Per tant, la historieta no disposa d'un conjunt de signes prviament
establerts sobre els que construir la seva narraci.
L'escriptor, en canvi, parteix d'una reserva lxica, a partir de la qual escull i organitza.
El cineasta no t un camp tan acotat. Disposa del mn fsic: paisatges, decorats,
actors..., que tamb escull i organitza.
L'historietista parteix del no res. Parteix del contacte entre el llapis i la pgina. En la
seva tasca no hi ha selecci sin creaci. L'autor t, doncs, una major presncia en la
seva obra donat que la forma sorgeix del seu enginy i la seva habilitat grfica.
D'altra banda, si l'historietista vol fer-se entendre, necessita conixer l'experincia vital
del lector. La presentaci i universalitat de la forma escollida sn decisives, doncs el
dibuixant evoca imatges que estan emmagatzemades en els caps dels dos.
s evident que el cmic ofereix molts recursos tant a l'escriptor com al dibuixant:
exactitud, control, la possibilitat de ser sentit a tot arreu sense veure's obligat a transigir.
Ofereix varietat i versatilitat, junt amb el potencial d'imatges del cinema i de la pintura,
ms la intimitat de la paraula escrita.
Alguns d'aquests trets distintius els trobem en d'altres mitjans, com ara:

Els dibuixos animats.


Les narracions infogrfiques.
Altres frmules narratives basades en una imatge que no est gravada a partir d'unes
referncies externes (cinema, fotonovella) sin generada artificialment.

Podem dir que la historieta comparteix amb aquests mitjans el procs de configuraci.
La diferncia s la particular manera d'articular les relacions entre les vinyetes:
La historieta utilitza una seqenciaci basada en la juxtaposici d'espais de figuraci
esttica (tamb utilitzada per la fotonovella).
Els dibuixos animats o les narracions infogrfiques utilitzen una seqenciaci basada
en la successi de plans de figuraci dinmica.
Les diferncies de la historieta amb l'animaci rauen en el fet que l'animaci s
seqencial en el temps per no juxtaposada en l'espai.
Els quadres consecutius d'una pellcula es projecten en un sol lloc: la pantalla. Les
vinyetes del cmic ocupen cada una d'elles un espai diferent. Podrem dir, per, que
abans de ser projectada una pellcula s un cmic molt lent. Tamb podem afirmar, tal i
com ho fa Scott McCloud, que l'espai s per al cmic all que el temps s per a les
pellcules.
Quant a la fotonovella, hi ha una srie de codis i recursos que comparteix amb la
historieta:

Utilitza el codi del globus i el delta.


Utilitza fotogrames en lloc de pictogrames que sn imatges manuals.
La fotonovella clssica ignora el segon gran codi del cmic: el codi cintic. El
primer codi seria l'icnic.

Actualment, la fotonovella que apareix a les revistes per a pblic molt jove (sobretot
nenes), de vegades incorpora un codi cintic, dibuixat.
L'absncia d'elements dinamitzadors fa que la fotonovella utilitzi plans picats i
contrapicats inversemblants per aconseguir un apropament relatiu al dinamisme.

Un altre aspecte de la relaci del cmic amb els altres mitjans de comunicaci i
expressi i mitjans audiovisuals, s la utilitzaci que els altres mitjans fan del
llenguatge del cmic. La televisi i la publicitat, tant laudiovisual com la grfica, de
vegades utilitzen les convencions del cmic en els seus espais.

4. L'especificitat del cmic.


Un punt de vista diferent a l'hora d'abordar les caracterstiques especfiques del cmic,
s el de definir-lo, no per les relacions que estableix amb els altres mitjans d'expressi i
comunicaci, sin per all qu constitueix la seva essncia, tal i com planteja el
semileg Antonio Altarriba en el seu article La historieta, una manera distinta de
contarlo, dins de la publicaci Una mirada a la historieta.
La historieta ha estat sempre considerada bastarda, sempre ha viscut en la intersecci
marginal dels altres mitjans. Atrapada entre camps expressius de molta tradici i
influncia, anomenats en l'apartat anterior: la literatura, la pintura, el cinema..., sempre
ha sortit perdent en la comparaci. Ha estat desdenyada. Els seus components:
concepci, dibuix, caricatura, escriptura... han rebut consideraci per separat. En canvi,
la seva combinaci ha obtingut un lloc insignificant en el mn literari i en l'artstic.
Tampoc s'ha pogut modificar una consideraci de la historieta com a producte menor,
aplicant-li algunes caracterstiques que no sn immanents, com ara la simplificaci
infantil, l'exageraci caricatural o la utilitzaci dels estereotips.
Aquestes actituds negatives vers el cmic han perms que molts historietistes
prometedors hagin estat confinats en una categoria inferior a la dels seus cosins
germans, els illustradors, que tenen ms consideraci noms per un canvi de nom.
Els seus 150 anys d'histria i una abundant i diversificada producci avalen que la
historieta no es limita a ser com el cinema o com la literatura, per en versi barata i
simple. Els seus ingredients constitutius i el seu funcionament tenen unes
caracterstiques originals.
Es pot definir la historieta a partir de la seva identitat i no de les seves similituds;
definir-la per all que s i no per all en qu se sembla a d'altres mitjans.
Ja hem vist, a l'apartat anterior, que una de les seves caracterstiques especfiques s el
substrat del qual parteix, que s illimitat. Un dibuixant de cmic pot crear tot all que
estigui en la seva imaginaci i que la seva capacitat grfica sigui capa de generar.
D'altra banda, la historieta obeeix a una lgica molt diferent a la del relat literari o la del
relat cinematogrfic: la lgica del grafisme.
La historieta t una dimensi grafolgica que no tenen els altres mitjans d'expressi i
comunicaci. El treball de l'historietista t una marca inscriptiva, una petjada de la m i
el seu recorregut en el paper que no ha tingut mai el cinema i que la literatura va perdre
quan la calligrafia va desaparixer degut a la invenci de la impremta.
La historieta persegueix els objectius funcionals propis de tota narraci, per deixa
constncia d'una cosa ntima, personal, profundament reveladora: el tra.
Aquest substrat grfic depn d'un conjunt d'operacions complexes, que defineixen el
procs de configuraci.

4.1. El procs de configuraci


El procs de configuraci s el conjunt d'operacions encaminades a definir els diversos
elements de la figuraci. Crea els termes a partir dels quals es fixen els aspectes i els
valors visuals, determina l'expressivitat dels personatges i canalitza el to de la narraci,
inclosos alguns dels seus incidents ms significatius.
En aquest procs intervenen moltes decisions, conscients i inconscients: les
competncies tcniques del dibuixant, les opcions esttiques, les estratgies narratives...
En el procs de configuraci l'autor defineix el nivell d'iconicitat, que anir des de
l'estil ms realista al ms esquemtic. Amb excepcions, el nivell d'iconicitat determina
els diferents registres genrics. Normalment, el realisme determina gneres fantstics i
l'esquematisme expressa un entorn ms proper.

Max. El prolongado sueo del Sr. T


Ediciones La Cpula

Es defineix, tamb, el nivell de plasticitat segons les capacitats, preferncies o


influncies del dibuixant i segons els efectes que es vulguin crear per construir la
narraci.
El nivell de plasticitat determina el tractament grfic. Un nivell de plasticitat apagat
determina un estil neutre, efica, llegible. Pot identificar-se amb una escola o una lnia
de dibuix reconeguda, en definitiva, a un estndard grfic. Pot ser que el nivell de
plasticitat estigui especialment connotat estticament.
Totes les historietes contenen un obligat percentatge de valors plstics determinat per
l'elaboraci manual, les decisions sobre l'expressivitat dels personatges, l'ambientaci
de la histria, per tamb la vinculaci amb tendncies pictriques, l'aposta per
frmules personals, la utilitzaci de tcniques i materials que generen efectes que,
independentment de la funcionalitat narrativa, reclamen la contemplaci extasiada.
La proposta grfica no noms pretn contribuir a la millor percepci i comprensi de la

histria sin que adquireix una rellevncia per si mateixa.


Finalment, en el procs de configuraci, es defineix el disseny, l'aspecte de les formes:
anatomies, caracterstiques del vestuari i dels accessoris, la definici dels escenaris...
El disseny oscilla entre la imitaci a les referncies i la capacitat d'inventiva.
Normalment, les sries de contingut histric, geogrfic o social s'atenen a la
documentaci per ser verossmils i a les sries fantstiques apareix una figuraci
inslita, una inventiva desbordant.

L'orientaci de la capacitat grfica est en funci de la histria que es vulgui explicar.


El lector sempre es mour entre all que li s familiar i all que s meravells, entre el
que coneix i el que no s'espera, donat que l'autor estableix una dinmica exempta
d'obligacions realistes. El llapis pot anar a la deriva donat que no t un altre lmit que la
imaginaci de l'autor i la imprevisible lgica de les troballes grfiques.

Hi ha d'altres criteris en el procs de configuraci que sn ms personals de cada autor:


la imaginaci de l'autor, les preferncies, el bagatge cultural,la capacitaci o el domini
de tcniques...
Aquests criteris no amplien el repertori sin que el modulen i el doten d'una petjada
individual: l'estil.
L'elecci d'un estil pot tenir conseqncies
que van ms enll de l'aparincia de la
histria. Un estil senzill no vol dir una
histria senzilla. Pot semblar que la
caricatura omet gran part de l'ambigitat i
complexa representaci que sn el
distintiu de la moderna literatura, per els
elements simples poden formar
combinacions complexes.
Per exemple, Maus, d'Art Spiegelman,
amb un estil icnic i caricaturesc, on els
personatges sn animals humanitzats,
explica l'holocaust del poble jueu a la
segona guerra mundial.

Art Spiegelman. Maus.


Editorial Muchnik. Norma Editorial.

4.2. El cmic com a mitj de comunicaci


Els mitjans de comunicaci, en part, sn producte de la nostra incapacitat per a
comunicar-nos mentalment. Gaireb tots els problemes de la histria humana provenen
d'aquesta incapacitat: vivim en un estat d'allament profund, cap sser hum pot saber
qu s estar dins d'un altre i per ms que ens esforcem per arribar als altres, no
aconseguirem mai fer-los sentir all que nosaltres sentim.
Els mitjans de comunicaci converteixen els pensaments en formes capaces de travessar
l'espai i ser reconvertides en pensaments mitjanant un o ms dels cinc sentits. Tot mitj
(en llat medium significa meitat) serveix de pont entre les ments.
En el cas del cmic, la conversi segueix un cam que va de la ment a la m al
paper a l'ull a la ment.
La situaci ideal s que el missatge del dibuixant faci aquest recorregut sense resultar
afectat durant el trajecte, per a la prctica, sovint no s aix. Per molt que el lector
s'esforci, el cmic que veu en el seu cap no ser mai del tot el mateix cmic que ha vist
l'autor. De fet, un projecte acabat t un percentatge petit en relaci al projecte inicial.
Pocs creadors dirien que el percentatge s ms del 30%. El domini del mitj s la
mesura en qu aquest percentatge pot incrementar-se.
D'altra banda, l'objectiu prioritari d'un mitj de comunicaci sempre s el seu poder de
comprensi per part del pblic receptor. El cmic s un mitj molt directe, s una de les
poques formes de comunicaci de masses en qu encara poden sentir-se veus
individuals.
La gent del negoci del cmic ha de salvar molts obstacles, per no sn res comparats
amb els que han de salvar un director de cinema o un dramaturg.

5. El vocabulari dels cmics: la iconografia visual


El cmic s un mitj basat en la percepci visual. Els seus elements definitoris sn:

la iconografia visual.
tota la gamma dels estils pictrics (des del realisme a la caricatura).
els smbols.
l'idioma.

La base del llenguatge del cmic s un vocabulari iconogrfic. Les paraules, els
dibuixos i altres icones formen el vocabulari del llenguatge anomenat cmic.
Una icona s una imatge que s'usa per a representar a una persona, lloc, cosa o idea.

Classificaci de les icones

Smbols

Sn imatges que representen No pictriques


conceptes, idees i filosofies.
el significat s fix i
absolut.
les aparences no afecten el
significat perqu
representen idees invisibles.

Icones del llenguatge, la


cincia i la comunicaci

Sn les imatges de l'esfera


prctica.

No pictriques
el significat s fix i
absolut.
les aparences no afecten el
significat perqu
representen idees invisibles.

Dibuixos

Sn imatges concebudes per a Pictriques


semblar-se a all que
representen.
el significat s fluid i
variable.
la semblana amb la vida
real t diversa gradaci.

Scott McCloud. Cmo dibujar cmics. El arte invisible


Ediciones B.

Els dibuixos tenen un nivell d'abstracci variable, que ja hem esmentat a l'apartat
anterior: el nivell d'iconicitat.
La iconicitat s el grau de realisme d'una imatge, quant a percepci visual, comparada
amb l'objecte que representa.
El nivell d'iconicitat va des de les representacions ms realistes a les ms
esquemtiques:
fotografia
dibuix realista
dibuix dels cmics d'aventures, superherois...
caricatura
animal o objecte humanitzat i caricaturitzat
illustraci no figurativa (vinyetes senceres amb onomatopeies, amb lnies
d'impacte, etc.)

Adolfo Usero i Luis Garca. Argelia.


Editorial Ikusager

Miguelanxo Prado

Calpurnio. El bueno de Cuttlas.

Podem dir que els trets distintius de la fotografia sn el realisme, lobjectivitat i


lespecificitat, mentre que la caricatura s simple, senzilla (si ms no, aparentment),
icnica, subjectiva i universal.

5.1. La caricatura
Davant d'una caricatura, tothom reacciona amb una sensibilitat igual o ms gran que ho
faria davant una imatge real. La caricatura ens sol fascinar.
Per qu la nostra cultura est tan sotmesa a la realitat simplificada de la caricatura? De
fet, podem considerar que en una caricatura no es suprimeixen detalls sin que es
ressalten certs detalls. El dibuixant amplifica el significat d'una imatge en descomposarla al seu significat essencial.
La caricatura s una forma d'amplificaci mitjanant la simplificaci.
La caricatura t la facultat de concentrar la nostra atenci en una idea, s universal; quan
ms caricaturitzada est una cara, major nmero de persones se senten representades.
D'altra banda, els ssers humans som una raa egocntrica, ens veiem reflexats en tot,
atribum identitats i emocions en tot i transformem el mn a la nostra imatge. Com quan
veiem cares en els dibuixos dels papers pintats, en els nvols, en els objectes ms
diversos...

La nostra cara com a mscara


La nostra cara s com una mscara que sempre mira cap a fra, obeeix les nostres ordres
mentals, tots la veuen menys nosaltres mateixos.
La cara que veiem en la nostra ment no s la mateixa que veuen els altres. El
coneixement que tenim del nostre rostre s un quadre mental imprecs, una sensaci de
contorn, de collocaci indecisa, semblant a una caricatura, per aix quan entrem en el
mn de la caricatura ens veiem a nosaltres mateixos.
En aquest sentit, s normal la fascinaci que sentim pels dibuixos animats, perqu en
ells ens sentim identificats. De fet, produeixen una identificaci universal a travs de la
seva simplicitat i el seu tra infantil.

La caricatura s un buit que absorbeix la nostra identitat i la nostra conscincia, una


closca buida que habitem i que ens permet viatjar a un altre regne.No mirem la
caricatura, ens convertim en ella! (Scott McCloud).

Max. El prolongado sueo del Sr. T


Ediciones La Cpula

El fenmen de la conscincia dun mateix, que no s visual, pot aplicar-se al cos sencer,
donat que no ens cal veure el nostre cos per a saber qu est fent.
En Marshall McLuhan, quan tracta el tema de la nostra conscincia no visual, afirma
que, quan les persones tractem amb objectes inanimats, per exemple, quan condum un
vehicle, aquest objecte es transforma en una extensi del nostre cos. Nosaltres som el
vehicle.
Conferim la nostra identitat i la nostra conscincia a molts objectes inanimats, per
exemple, la roba pot provocar nombroses transformacions respecte la manera com ens
veuen els altres i com ens veiem a nosaltres mateixos. Hi ha molts objectes als quals
transferim les nostres propietats: les crosses, els coberts, el telfon, les ulleres...
La nostra conscincia flueix cap enfora, englobant l'objecte de la nostra identitat
dilatada. I aix com la conscincia del nostre sser biolgic s una imatge conceptuada
i simplificada, tamb s molt simplificada la conscincia de les nostres extensions.
(McCloud).

Podem classificar les nostres experincies, en dos blocs:

Conceptuals: pertanyen al mn de dins. La identitat pertany a aquest mn


conceptual, s una idea.

Sensorials: pertanyen al mn de fora. Tot el que no s la nostra identitat pertany al


mn que est fora de nosaltres, al mn dels sentits.

La caricatura se situa en el mn dels conceptes. Mitjanant el realisme tradicional, el


dibuixant pot descriure el mn de fora, mitjanant la caricatura pot descriure el mn de
dins.

El mn de la historieta que fa servir la caricatura ens pot semblar ple de vida. Els
objectes inanimats semblen tenir identitat prpia, per en accentuar els conceptes dels
objectes i descuidar la seva aparena fsica s'omiteixen molts detalls.
Si el dibuixant vol reflexar la bellesa i la complexitat del mn fsic haur de recrrer a
un cert tipus de realisme. Tot i aix, fins i tot els dibuixants ms realistes estan molt
allunyats del realisme fotogrfic.
Al llarg de la seva histria, el cmic s'ha aprofitat de la fora de les caricatures per
aconseguir motivar i interessar al lector i s'ha servit del realisme per a plasmar la bellesa
i la complexitat del mn fsic.
Els narradors saben que un indicador de l'xit s el grau en qu el pblic s'identifica
amb els personatges i, donat que la identificaci de l'espectador s una especialitat de la
caricatura, els dibuixos animats juguen amb avantatja a l'hora d'irrompre en el mn de la
cultura popular.
Aquesta identificaci s'anomena efecte mscara. s un efecte molt utilitzat en els
dibuixos de Disney. Tamb el trobem a Astrix, Tintin, a l'obra de Jacques Tardi... A
Nordamrica, tot i que s'utilitza menys, hi ha autors que el fan servir, com ara Carl
Barks, Jaime Hernndez i l'equip format per Dave Sim i Gerhard. En canvi, l'efecte
mscara, al Jap, s tot un estil nacional. Els cmics japonesos tenen una llarga histria
rica en personatges icnics.
Hi ha tot un univers d'icones, un univers en constant expansi. La societat i els
dibuixants no deixen d'inventar nous smbols. La nostra cultura es nodreix cada vegada
ms d'una elevada simbologia. A les portes del segle XXI, potser la iconografia visual
ens ajudar a aconseguir una forma de comunicaci universal.

5.2. Relaci entre la realitat, els conceptes i el pla pictric


Diversos factors s'han conjuminat, dificultant que el cmic rebi la identitat unificada
que li cal, i entre aquests factors es troben alguns dels nostres millors instints.
Quan ms s'abstrau un dibuix, el nivell de percepci que cal per entendre'l s ms gran,
com passa amb les paraules.
Quan les paraules sn ms directes i vigoroses requereixen un nivell inferior de
percepci i es capten ms depressa, com si fossin dibuixos.
La necessitat d'un llenguatge unificat ens impulsa al lloc on paraules i dibuixos sn com
les dues cares d'una moneda. La necessitat de fer un cmic refinat ens projecta cap a
fra, on les paraules i els dibuixos es troben ms separats. De fet, per sn dues
tendncies que es poden conciliar.
L'objecte d'art sempre oscilla entre la fidelitat al referent, l'abstracci i els conceptes.

Scott McCloud. Cmo dibujar cmics. El arte invisible


Ediciones B.

Herg s'estn des de l'esquerra a la dreta, des del realisme a la caricatura, per no
s'aventura en el mn de l'abstracci no icnica.
En la corrent principal del cmic nordameric, els personatges sn d'un icnic mitj,
l'enfoc s bastant realista i el dibuix s poders, tot i que, actualment, es vol fer un
dibuix ms realista i uns guions ms elaborats.

En els anys 80-90, la majoria de creadors independents de la contracultura, que


treballaven, principalment, en blanc i negre, se situen a la dreta de la pirmide. Els
caricaturistes underground com Crumb se serveixen d'estils caricaturescos per tractar
cmics adults (la caricatura on ms s'ha fet servir s en el cmic infantil i en el cmic
underground).
Tamb hi ha artistes que se situen en els vrtexs de la pirmide:
A dalt, se situen els artistes atrets per la bellesa de l'art, com ara Mondrian.
A l'esquerra, hi trobem els artistes atrets per la bellesa de la natura, com ara Monet i
Rembrandt (part inferior esquerra).
A la dreta, hi ha els artistes atrets per la bellesa de les idees, com ara Matisse.
Cada moviment o manifest ha plantat la seva bandera i ha proclamat a crits el
descobriment de l'nica parcella de terreny en la qual valia la pena construir. (Scott
McCloud)

5.3. El contingut icnic i el contingut verbal en els cmics

En el cmic hi ha una redudncia entre el contingut verbal i el contingut icnic. De fet,


en el cmic tot s icnic, incls els textos. No obstant, per estudiar el tema podem
utilitzar aquesta classificaci convencional.

Contingut icnic
Les representacions icniques es basen en una analogia perceptual de tipus visual. Els
elements icnics del cmic sn:

les formes, les grandries i les lnies demarcatries de la vinyeta.


la planificaci i l'angulaci.
el moviment: codi cintic.
els personatges i la seva gestualitat: les expressions facials, les postures i els
gestos del cos.
les metfores visuals.
les formes del globus.
la retollaci expressiva dels textos.

Contingut verbal
El contingut verbal del cmic ve determinat pel text escrit: el text narratiu, el text del
dileg o el monleg i les onomatopeies.
El text narratiu. Com en totes les classificacions, podem trobar moltes formes
d'anomenar-lo. En citarem les ms comunes:

Cartutxos. Textos de relleu que adapten o modifiquen el ritme temporal.


Cartelles. Textos d'anclatge que aclareixen l'acci.
Textos de refor. Aquesta expressi es fa servir per referir-se tant al cartutx com
la cartella.
Tamb s'utilitzen les expressions: textos de suport o, simplement, textos
narratius.

El text dialogal o monologal. s el que s'escriu dins els globus. Tamb pot aparixer
sense globus.
Les onomatopeies. Poden escriure's dins el globus, tot i que acostumen a escriure's fora.
El cmic ha creat infinitat d'onomatopeies en un intent desesperat de plasmar en el
paper el bast univers sonor del mn real.
Les metfores visuals. Tot i ser elements de contingut icnic tenen, gaireb sempre, una
base verbal.

2. Definici
Activitats d'aprenentatge

Activitat
Qu s un cmic 1.
Definir qu s un cmic.

rees relacionades
Educaci visual i plstica,
llenguatge.

Qu s un cmic 2.
Educaci visual i plstica,
Observaci de vinyetes per llenguatge.
determinar els elements
del llenguatge del cmic.

Etapa Cicle
EP
Cicle superior
Primer cicle
ESO Segon cicle
EP
Tots els cicles
Primer cicle
ESO Segon cicle

QU S UN CMIC 1

Ttol: Definir qu s un cmic


Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria
Cicle: cicle superior d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci secundria
obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge
Agrupament: treball individual i collectiu
Material: llapis, paper, goma, regles, tisores, pegament de barra, revistes de cmic.
Sessions: 1 sessi
Conceptes que s'hi treballen: definici de cmic; els trets caracterstics del llenguatge
del cmic; la vinyeta; el contingut de la vinyeta: els elements icnics i els elements
verbals.
Objectius:
- buscar, entre tots, una definici de cmic.
- distingir els diversos elements que pot contenir una vinyeta.

Descripci de l'activitat
El/la professor/a buscar en revistes de cmic, vinyetes d'estils molt diferents. Ha
d'obtenir el triple de vinyetes que el nmero d'alumnes que hi hagi a l'aula.
Ha de repartir una vinyeta a cada alumne/a.
L'alumne/a enganxar la vinyeta en un full, l'observar atentament i far una anlisi
inicial dels components de la vinyeta, defugint de l'explicaci de qu passa a la vinyeta.
Ha d'escriure tots els elements que ha observat.
Desprs, cada alumne llegir el seu treball. El/la professor/a estimular aquells que facin
referncia als aspectes metalingstics.
Quan s'acabi aquesta primera ronda, es distribuiran altres vinyetes i es repetir
l'exercici. Desprs hi haur una tercera ronda
Posteriorment, es far una sessi de tot el grup, en la qual es proposaran les
caracterstiques o trets que s'indiquin com a integrants de la vinyeta

En el final del procs es tractar d'allar els elements bsics de la vinyeta:


- continent i contingut
- textos
- icones
- codis cintics
- codis gestuals
- globus
- onomatopeies
- ...

Desprs, entre tots, es redactar una definici de cmic.

Tema: Definir qu s un cmic


Enganxa les vinyetes que et donar el/la professor/a.
Observa-les b i escriu tots els elements que hi vegis. No es tracta de que expliquis
l'acci que es representa, sin que enumeris els diversos elements que hi veus, com ara
personatges, globus, etc.

Vinyeta 1

Elements

Vinyeta 2

Elements

Vinyeta 3

Elements

Ara anota aqu la definici de cmic que heu fet entre tots:

Definici de cmic
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.................................................................................

QU S UN CMIC 2

Ttol: Observaci de vinyetes per determinar els elements del llenguatge del cmic
Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria
Cicle: tots els cicles d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci secundria
obligatria
rees relacionades: educaci visual i plstica i llenguatge
Agrupament: treball individual i collectiu
Material: llapis, paper, goma, regles, tisores, pegament de barra, revistes de cmic.
Sessions: 1 sessi
Conceptes que s'hi treballen: els trets caracterstics del llenguatge del cmic; la vinyeta;
el contingut de la vinyeta: els elements icnics i els elements verbals.
Objectius:
- identificar els diversos elements que pot contenir una vinyeta.

Descripci de l'activitat
Els alumnes han de retallar de cmics vells dues vinyetes que siguin ben diferents i
enganxar-les en fulls.
Desprs de fer-ne una observaci atenta, hauran de fer fletxes al costat de cada element
que reconeguin i posar el nom:
personatges
globus
onomatopeies
lnies cintiques
escenari
metfores visuals i signes grfics
text narratiu
altres
Aquesta activitat s molt semblant a l'anterior. La diferncia rau en el fet que en
l'activitat 1, l'objectiu s arribar a definir qu s un cmic i en aquesta, l'objectiu s
distingir b tots els elements del llenguatge del cmic. Tamb pot servir per reforar el
que s'ha treballat a l'activitat anterior o com a activitat d'avaluaci. Una altra diferncia
s els nivells educatius als quals s'adrea. De fet, el professorat pot adaptar aquestes
dues activitats en una de sola si ho creu oport.

Tema: Observaci de vinyetes per determinar els elements del llenguatge del cmic.
Heu de buscar, en revistes de cmic, dues vinyetes que siguin ben diferents.
Retalleu-les i enganxeu-les en el full.
Observeu-les amb molta atenci i feu fletxes en cada un dels elements que hi trobeu.
Escriviu el nom de cada un d'aquests elements.

Vinyeta 1

Vinyeta 2

3. Relaci del cmic amb d'altres llenguatges i mitjans de comunicaci


i expressi.
Activitats d'aprenentatge

Activitat
rees relacionades
Relaci cmic/altres mitjans Educaci visual i
d'expressi i comunicaci 1. plstica, llenguatge.
Utilitzaci d'elements del
llenguatge del cmic en d'altres
mitans d'expressi i
comunicaci.

Etapa Cicle
EP
Cicle mitj
Cicle superior
ESO Primer cicle
Segon cicle

RELACI CMIC/ALTRES MITJANS D'EXPRESSI I COMUNICACI 1

Ttol: Utilitzaci d'elements del llenguatge del cmic en d'altres mitjans d'expressi i
comunicaci.
Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria
Cicle: cicle mitj i cicle superior d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci
secundria obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica, llenguatge
Material: llapis, paper, goma, regles, retoladors, tisores, pegament de barra, televisi,
programes de televisi, publicitat televisiva, cintes de vdeo, magnetoscopi, revistes,
diaris.
Agrupament: grups de dos o tres membres.
Sessions: 1 sessi a l'aula i treball personal fra de l'aula
Conceptes que s'hi treballen: les relacions entre el cmic i els altres mitjans de
comunicaci i expressi; la utilitzaci d'elements del llenguatge del cmic en d'altres
mitjans d'expressi i comunicaci.
Objectius:
- entendre la interacci que es produeix entre els diversos mitjans d'expressi i
comunicaci.
- identificar els elements del llenguatge del cmic presents en d'altres mitjans
d'expressi i comunicaci.

Descripci de l'activitat
L'alumnat haur de buscar en els diversos mitjans d'expressi i comunicaci, elements
del llenguatge del cmic.
Els elements del llenguatge del cmic, solen estar presents a la publicitat grfica dels
diaris i les revistes i a la publicitat televisiva. Tamb apareixen en les cartules d'alguns
programes de televisi.
Si troben els elements en la publicitat grfica, els han de retallar i enganxar en un full.
Si troben els elements en la publicitat o la programaci de la televisi, se'ls demanar, si
s possible, que els gravin amb el magnetoscopi per poder-los visualitzar a l'aula,
collectivament.

Tema: Utilitzaci d'elements del llenguatge del cmic en d'altres mitjans d'expressi i
comunicaci.
Agrupeu-vos en grups de dos o tres persones.
Busqueu, plegats, elements del llenguatge del cmic en la publicitat grfica dels diaris
i les revistes i en la publicitat i la programaci televisiva.
Si trobeu elements del llenguatge del cmic en la publicitat grfica, retalleu-los i
enganxeu-los en el full.
Si trobeu elements del llenguatge del cmic en la publicitat o en la programaci de la
televisi, graveu-los en una cinta de vdeo per tal de veure'ls a l'aula, collectivament.

4. L'especificitat del cmic


Activitats d'aprenentatge

Les activitats corresponents a aquest apartat les trobareu a l'apartat segent, donat que
tamb es desenvolupen alguns dels temes introduts en aquest apartat.

5. El vocabulari dels cmics: les icones.


Activitats d'aprenentatge

Tema
5. El vocabulari
dels cmics: les
icones.

Activitat
rees relacionades
Iconografia visual 1. Les Educaci visual i
icones del nostre entorn. plstica; llenguatge

Etapa Cicle
EP
Cicle superior
ESO Primer cicle
Segon cicle

Iconografia visual 2. Les Educaci visual i


icones dels programes
plstica; llenguatge;
d'ordinador.
informtica

EP

Iconografia visual 3. Els


nivells d'iconicitat: del
realisme a
l'esquematisme.
5.1. La caricatura Iconografia visual 4. Els
nivells d'iconicitat:
representacions realistes i
representacions
caricaturesques.
5.3. El contingut Iconografia visual 5. El
contingut icnic i el
icnic i el
contingut verbal. contingut verbal en el
cmic.

ESO

Cicle mitj
Cicle superior
Primer cicle
Segon cicle

Educaci visual i
plstica; llenguatge.

EP
ESO

Cicle superior
Primer cicle
Segon cicle

Educaci visual i
plstica; llenguatge.

EP

Cicle mitj
Cicle superior
Primer cicle
Segon cicle

ESO

Educaci visual i
plstica; llenguatge.

EP
ESO

Cicle superior
Primer cicle
Segon cicle

ICONOGRAFIA VISUAL 1

Ttol: Les icones del nostre entorn


Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: cicle superior d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci secundria
obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: paper, llapis, goma, retoladors, llapis de colors.
Agrupament: individual
Sessions: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: la comunicaci no verbal; el vocabulari dels cmics: les
icones.
Objectius:
- entendre que la comunicaci no noms s verbal.
- comprendre el significat d'icona.
- distingir els tipus d'icones que trobem en la nostra vida quotidiana.
- saber classificar les icones segons siguin smbols, dibuixos o icones de l'esfera
prctica.
- saber interpretar i inventar icones.

Descripci de l'activitat
L'alumnat haur de dibuixar cinc icones que siguin smbols, cinc icones del llenguatge,
la cincia o la comunicaci i cinc icones que siguin dibuixos.
Quan hagin dibuixat les quinze icones les hauran de classificar en icones pictriques i
no pictriques.

Tema: Les icones del nostre entorn


Segur que heu observat que per tot arreu, hi ha smbols que representen ordres,
recomanacions, informacions... Aquests smbols sn les icones.
Les icones poden ser de tres tipus:
- smbols
- icones del llenguatge, la cincia i la comunicaci
- dibuixos.
Ara, heu de fixar-vos en les icones que hi ha al vostre voltant: a l'aula, a l'escola, al
carrer, a casa... i fer les activitats que us proposem.
Dibuixa cinc icones que siguin smbols, numera-les de l'1 al 5 i explica el seu
significat.

Smbols

Significat

Dibuixa cinc icones del llenguatge, la cincia o la comunicaci, numera-les del 5 al 10


i explica el seu significat.

Icones del llenguatge,


la cincia o la
comunicaci

Significat

Dibuixa cinc icones que siguin dibuixos, numera-les de l'11 al 15 i explica breument
el seu significat.

Dibuixos

Significat

Classifica les quinze icones que has dibuixat, segons siguin icones pictriques o no
pictriques.

Tipus d'icones
Icones Pictriques

Icones no pictriques

Nmero de les icones

ICONOGRAFIA VISUAL 2

Ttol: Les icones dels programes d'ordinador.


Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: cicle mitj i cicle superior d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci
secundria obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge; informtica.
Material: paper, llapis, goma, retoladors, ordinador, programa d'ordinador (un de
qualsevol).
Agrupament: individual i per parelles.
Sessions: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: la comunicaci no verbal; el vocabulari dels cmics: les
icones; les icones dels programes de l'ordinador.
Objectius:
- entendre que la comunicaci no noms s verbal.
- comprendre el significat d'icona.
- saber interpretar i inventar icones.
- associar les icones dels programes de l'ordinador al seu significat.

Descripci de l'activitat
L'alumnat haur d'observar un programa d'ordinador qualsevol, triar sis icones del men
d'icones, dibuixar-les i explicar-ne el significat.
Pot ser interessant fer-los treballar sobre programes diferents, com ara un tractament de
textos, programes de dibuix i, incls, videojocs.
Desprs, hauran d'inventar-se dues icones que podrien incorporporar-se al programa
d'ordinador que han observat.
Posteriorment, mostraran les dues icones a un/a company/a, que n'haur d'esbrinar el
significat.
Si heu fet servir programes diversos, al final de l'activitat, podeu comentar i comparar el
tipus d'icones que hi apareixen, segons la seva tipologia: tractament de textos,
programes de dibuix i videojocs.

Tema: Les icones dels programes d'ordinador.


Per fer aquesta activitat haureu d'anar a l'aula d'informtica o b treballar amb
l'ordinador de casa vostra.
Obriu un programa qualsevol, el que feu servir, normalment. Pot ser un tractament de
textos, un programa de dibuix o un videojoc.
Observeu les icones que apareixen en el programa, trieu-ne sis, dibuixeu-les i
expliqueu el seu significat.

Icones
1.

2.

3.

4.

5.

6.

Significat

Inventeu dues icones que es podrien incorporar al programa i dibuixeu-les.


Quan ja les hagiu dibuixades, ensenyeu-les a un/a company/a perqu escrigui el seu
significat.

Icones
1.

Significat

2.

Si heu utilitzat diversos programes d'ordinador, comenteu, entre tots, quin tipus
d'icones hi ha en cada programa i si se semblen o sn diferents segons el tipus de
programa que hagiu triat: tractaments de textos, programes de dibuix o disseny grfic o
videojocs.
Escriviu les vostres conclusions:
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................

ICONOGRAFIA VISUAL 3

Ttol: Els nivells d'iconicitat: del realisme a l'esquematisme.


Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: cicle superior d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci secundria
obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: paper, llapis, goma, retoladors, llapis de color, una fotografia personal,
revistes de cmic.
Agrupament: individual.
Sessions: 1 sessi
Conceptes que s'hi treballen: els nivells d'iconicitat en les imatges; el realisme en les
imatges; l'esquematisme en les imatges; la representaci realista: personatges realistes;
la representaci icnica: personatges caricaturescos.
Objectius:
- reconixer els diferents nivells d'iconicitat.
- comprendre els conceptes de realisme i iconicitat.
- identificar imatges realistes.
- identificar imatges icniques.

Descripci de l'activitat
Prviament, el professorat explicar qu s el nivell d'iconicitat i de realisme en una
imatge i mostrar, a l'alumnat, fotografies, fotonoveles i vinyetes de cmic d'estils
diversos.
L'alumnat haur de buscar en revistes de cmic, sis personatges ben diferents. Desprs
els retallaran i els enganxaran en el full, classificant-los de ms a menys realistes.

Tema: Els nivells d'iconicitat: del realisme a l'esquematisme


Busqueu, en revistes de cmic, sis personatges ben diferents.
Retalleu els personatges i enganxeu-los en el full, classificant-los de ms a menys
realistes.

Personatge 1

Personatge 2

Personatge 3

Personatge 4

Personatge 5

Personatge 6

ICONOGRAFIA VISUAL 4

Ttol: Els nivells d'iconicitat: del realisme a l'esquematisme.


Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: cicle mitj i cicle superior d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci
secundria obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: paper, llapis, goma, retoladors, llapis de color.
Agrupament: individual.
Sessions: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: els nivells d'iconicitat en les imatges; el realisme en les
imatges; l'esquematisme en les imatges; la representaci realista; la representaci
icnica: la caricatura.
Objectius:
- comprendre els conceptes de realisme i iconicitat.
- utilitzar la representaci realista en el dibuix dels personatges.
- utilitzar la representaci icnica en el dibuix dels personatges.

Descripci de l'activitat
Es demanar els/les alumnes que portin de casa una fotografia d'ells, el ms actual
possible, en la qual es vegi b la cara.
Hauran de fer dos dibuixos, observant la fotografia. Un dibuix ha de ser realista i l'altre
dibuix caricaturesc.

Tema: Els nivells d'iconicitat: del realisme a l'esquematisme.


Heu de portar de casa, una fotografia vostra, en la qual es vegi b la cara.
Enganxeu la fotografia en el full.

Fotografia

Haureu de fer dos dibuixos, fixant-vos en la fotografia. Un dibuix ha de ser el ms


semblant possible a la fotografia, s a dir, realista. L'altre ha de resaltar els vostres trets
distintius, s a dir, ha de ser caricaturesc.

Dibuix realista

Dibuix esquemtic o caricaturesc

ICONOGRAFIA VISUAL 5

Ttol: El contingut icnic i el contingut verbal en el cmic


Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria
Cicle: cicle superior d'educaci primria; primer cicle d'educaci secundria obligatria
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge
Material: paper, llapis, goma, retoladors, regles, tisores, pegament de barra, revistes de
cmic.
Agrupament: individual.
Sessions: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: la comunicaci no verbal; el llenguatge verbo-icnic; el
contingut icnic dels cmics; el contingut verbal dels cmics.
Objectius
- entendre que la comunicaci no noms s verbal.
- comprendre que el llenguatge del cmic s un llenguatge icnic-verbal.
- identificar els elements icnics del cmic.
- identificar els elements verbals del cmic.

Descripci de l'activitat
L'alumnat haur de buscar una vinyeta en una revista de cmic, retallar-la i enganxar-la
en el full. Hauran d'assenyalar amb fletxes tots els elements que hi trobin.
Desprs, s'iniciar un agrupament dels elements, segons siguin icnics o verbals. Aquest
agrupament dependr de l'orientaci que cadasc vulgui donar al treball posterior i
tamb de l'edat de l'alumnat.
Una proposta d'agrupament pot ser la que apareix en l'apartat 5.3. El contingut icnic i
el contingut verbal en els cmics.
A part dels elements icnics i els elements verbals, es poden afegir altres elements
narratius o de muntatge, relacionats amb el temps i l'espai, si l'alumnat els anomena.
Cal fer-los adonar que, en el cmic, el tractament de tots els elements sempre s icnic.

Tema: El contingut icnic i el contingut verbal dels cmics


Busqueu, en una revista de cmic, una vinyeta que us agradi.
Retalleu-la i enganxeu-la en el full.
Observeu b tots els elements que hi ha dins la vinyeta.
Feu fletxes i anomeneu cada un dels elements.

Vinyeta

Classifica tots els elements que has trobat, segons siguin icones o elements del
llenguatge verbal.

Elements icnics

Elements verbals

Cmic: expressi i comunicaci


Bloc B. Estudi del cmic
6. La vinyeta
Activitats d'aprenentatge

Rosa Aparicio Beltran


Octubre 1999

6. La vinyeta
6.1. La vinyeta com a unitat de comunicaci
La vinyeta s la icona principal del cmic i cont totes les icones que formen el
vocabulari dels cmics. s la unitat mnima de significaci i, a dems s la unitat de
base -espacial i temporal- que permet articular el relat segons una lgica seqencial.
Actua com un indicador que ens informa que el temps i l'espai estan sent dividits.
Tamb s una unitat de muntatge respecte a la resta de les vinyetes.
La vinyeta no t un significat fix o absolut, com ocorre amb les icones del llenguatge, la
cincia i la comunicaci. Tampoc no t un significat tan fluid i malleable com les
icones que anomenem dibuix.
De la vinyeta podem distingir el seu aspecte extern i el seu aspecte intern -el
contingut-, s a dir, tots els elements que poden aparixer dins d'ella.

Si atenem a la definici de cmic com a


art seqencial que es basa en la
juxtaposici de vinyetes, ens haurem de
plantejar si una vinyeta allada s cmic,
donat que no hi ha seqncies d'una sola
vinyeta. Es poden incloure en l'art del
cmic, per no sn cmic, sn
caricatures, acudits grfics, illustracions,
etc., encara que incloguin elements del
llenguatge del cmic, com ara globus,
onomatopeies, lnies cintiques, etc.
Segons Scott MacCloud, la vinyeta allada Forges
potser podria considerar-se cmic en la
mesura en qu juxtaposa paraules i dibuixos.

La macrovinyeta mereix un esment especial. Podem afirmar que una macrovinyeta s


s cmic perqu hi ha una seqncia. En ella s'expliquen diverses accions que han de
ser llegides una desprs de l'altra; sn, per tant, accions juxtaposades.
En una macrovinyeta l'ordre de lectura (tamb anomenat lnia d'indicativitat, per alguns
autors) no condiciona el seu muntatge. Normalment, les accions que es representen sn
accions simultnies, paralleles i, encara que no ho siguin, l'ordre de lectura depn de la
composici, s a dir, una vinyeta pot estar composada de manera que la proposta de
lectura sigui diferent de la convencional: esquerra-dreta, dalt-baix. L'autor t, doncs,
ms llibertat a l'hora de seqenciar.

Azagra

En una macrovinyeta predominen els elements descriptius, tot i que apareixen tamb
elements narratius. Hi ha macrovinyetes amb predomini d'expressi verbal, com ara les
de Forges.
Buscant en els antecedents que hem anomenat en
l'apartat dedicat a la histria del cmic, trobem que
El jard de les delcies del pintor renaixentista El
Bosco pot ser considerada una extraordinria
macrovinyeta.
El sentit pictogrfic de l'obra s marcadament
caricaturesc i, tot i que no hi ha dilegs, les imatges
integren moltes situacions dialgiques.

6.2. Els formats de la vinyeta: lnies demarcatries, formes i


grandries
El primer aspecte que tractarem, en parlar de la vinyeta, s l'espai fsic que ocupa, s a
dir el seu aspecte extern.
Quant a l'aspecte extern de la vinyeta considerarem la seva forma, la grandria i les
lnies demarcatries.
La forma i la grandria de la vinyeta est en funci del seu contingut, de la relaci
amb les vinyetes que sn al seu voltant i del contingut de l'espai en que se situa, que s
la pgina o la doble pgina.
La proporci de la vinyeta respecte les altres vinyetes, tamb s significatiu. Tots
aquests elements estan condicionats pel format rectangular de la pgina.
La disposici ms bsica s que la forma del quadre i la seva proporci siguin rgides.
Sn vinyetes contenedores. s la forma ms corrent de les tires cmiques.

Les lnies demarcatries o requadre de la vinyeta


Acostumen a ser rectes, per hi ha dibuixants que utilitzen lnies corbes. De vegades, un
personatge o un globus pot ocupar part de l'espai de la lnia de la vinyeta.

Quant a la narraci es produeixen canvis de


temps cronolgic, la vinyeta es presenta
amb lnies corbes enllaades, amb lnies
discontnues, lnies formades per punts... s
el cas dels salts al passat -flashback- quan el
personatge recorda, el cas dels salts al futur
-flash forward-, quan el personatge
s'anticipa als esdeveniments, o tamb quan
el personatge somnia. Actualment, es solen
representar amb canvis de color o amb
grisos. Tamb es dona el cas que aquests
salts de temps no sindiquin de cap manera.
Reyes

El cmic estableix aix una analogia amb el cinema i la fotografia, on tcnicament


s'utilitzen filtres per aconseguir efectes de salts de temps. De vegades, aquesta expressi
temporal es realitza dins de la mateixa vinyeta, que es parteix en dues meitats, una en la
qual s'expressa el temps real i l'altra en qu apareix el temps del record o del desig.

Podem concloure que les lnies, des del punt de vista grfic, poden ser variades, per
des del punt de vista significatiu, com a part del llenguatge no verbal del cmic, poden
ser de tres tipus bsics, segons expressin el present de la narraci, l'alteraci del pas del
temps o b presentin un espai illimitat:
Les vinyetes de lnies rectes mostren una acci que succeeix en el present.
Les vinyetes amb el requadre ondulat o fistonejat indiquen el temps passat.

Les vinyetes sense requadre fan allusi a un espai illimitat. Produeixen l'efecte
d'englobar un segon pla conegut que no es veu. El lector ha d'imaginar l'ambientaci
que, la majoria de vegades, ja s'ha mostrat en vinyetes anteriors.

Manel i Brocal. John Pjaro.

A part d'aquests tres tipus bsics que hem esmentat, de vegades, el marc de la vinyeta o
la seva absncia pot arribar a ser part de la histria. Pot fer alguna referncia al so,
afavorir el clima emotiu en el qual transcrre l'acci o contribuir a l'atmosfera de la
pgina en el seu conjunt: intriga, amor...

Les formes de les vinyetes


Hi ha una gamma de possibilitats molt mplia, sense ms limitaci que els requisits de
la narraci i la dimensi de la pgina. Poden ser:
quadrades.
rectangulars.
circulars.
triangulars.
irregulars.
capricioses, com ara la tpica vinyeta en forma de cor que cont el pet dels
enamorats.

La tendncia general de fer les vinyetes rectangulars s


conseqncia de la distribuci de les vinyetes en la pgina
que s rectangular.
Quant a la combinaci de les diverses vinyetes en la
pgina, atenent a l'expressivitat de les lnies, podem
convenir que:
Les vinyetes horitzontals s'associen a situacions de
tranquillitat i assossec.
Les vinyetes verticals s'associen a situacions
d'intranquillitat i impliquen un ritme narratiu ms
accelerat.
J. Bernet i E. Abul. Torpedo.

Hugo Pratt. Corto Malts.

D'altra banda, podrem dir que la vinyeta


quadrada i convencional mant a ratlla al lector,
o fra de la vinyeta. En canvi, les vinyetes no
convencionals inviten al lector a participar en
l'acci o b fan que l'acci esclati cap el lector.
S'esforcen per aconseguir noves dimensions
sensitives. Ms que proporcionar un escenari,
aquest tipus de vinyetes, involucren al lector
encara ms en la narraci, fent que comparteixi
l'experincia del protagonista.
En aquesta vinyeta de Will Eisner la inclinaci
intenta crear l'efecte del va-i-v del metro.
Will Eisner

Vinyetes no convencionals
Les vinyetes amb contorn dentat expressen una emoci
explossiva, transmeten un estat de tensi. Es relacionen amb
crepitacions de la rdio o transmissions de so telefnic.
La vinyeta allargada refora la illusi d'altura.
El personatge que surt de la vinyeta expressa fora i sembla
que amenaci al lector. Com que el requadre de la vinyeta es
considera inviolable, l'acci del personatge adquireix molta
importncia.
Will Eisner

Hi ha vinyetes que participen del dibuix, per exemple, una vinyeta en forma de porta
per la qual entren els personartges.
La vinyeta en forma de nvol expressa els pensaments o els records.
Les vores ondulades donen un ambient d'inseguretat i perill.
Hi ha moltes formes que ens poden involucrar en l'acci, com ara la inclinaci de les
vinyetes i els textos per simular moviments o els enfocs subjectius d'un personatge.

En molts d'aquests casos, la vinyeta serveix com a recolzament estructural a la


narraci. En involucrar al lector en la histria, abarquen molt ms que la vinyeta
contenidora. Per exemple, les vinyetes que participen del dibuix, encara que recorden a
una vinyeta, funcionen com una estructura en el decorat de la histria.

La grandria
La grandria de la vinyeta condiciona el ritme de lectura de la historieta. Les vinyetes
grans requereixen ms temps de lectura que les vinyetes petites. Tamb podem
relacionar la grandria amb el tipus de pla que es representa. Els plans generals solen
representar-se en vinyetes grans mentre que els primers plans i els plans de detall se
situen en vinyetes ms petites. De vegades, tamb es fan servir diverses vinyetes petites
per seccionar una acci rpida.
La relaci de la grandria de les vinyetes adquireix valor expressiu en el muntatge:
Les vinyetes de la mateixa grandria donen sensaci de monotonia, d'estabilitat...
Quan hi ha contrast de grandries la narraci t ms dinamisme.

Les grandries de les vinyetes, igual que les formes, tamb estan condicionades per la
grandria de la pgina.
Quant a laplicaci didctica daquest apartat, sha de tenir en compte que els/les
principiants tendeixen a fer totes les vinyetes iguals, amb la mateixa forma i grandria,
si no se'ls fa reflexionar sobre el tema. s convenient, doncs, realitzar les activitats
d'aquest tema, perqu se n'adonin que si incorporen vinyetes irregulars, lnies de contorn
interrompudes pels personatges o els globus, contrastos de grandria, etc., aconseguiran
millorar l'expressivitat de les seves historietes.

6.3. L'enquadrament, la planificaci i l'angulaci


Els aspectes de la vinyeta que es tractaran, a partir d'aquest apartat, corresponen a all
que lEnric Castellv anomena l'espai ideal de la vinyeta, s a dir, els aspectes que es
desenvolupen per a la representaci del cmic. L'espai real correspondria a la narraci.

L'enquadrament
Cada vinyeta delimita una porci d'espai en qu es representa, mitjanant el dibuix, un
espai fictici, a l'interior del qual succeeix una acci de duraci variable. L'instant
representat s, doncs, un instant duratiu.
Quan observem la realitat, seleccionem un fragment del nostre camp visual. Quan la
volem representar, busquem el millor punt de vista i decidim l'enquadrament.
Enquadrar s situar un enfoc concret de l'acci que es pretn mostrar en una vinyeta.
Ens permet girar al voltant de la figura i donar moviment i varietat a les escenes.
L'enquadrament depn tamb de la forma del suport on es far la representaci. En el
cas del cmic el suport s la vinyeta amb la seva diversitat de formes i tamanys i la
pgina rectangular o la doble pgina en qu se situa la vinyeta.
L'alumnat, igual que en el cas dels formats de les vinyetes, t tendncia a fer servir el
mateix pla o enquadrament si no se'l fa fixar en aquestes qestions. Per aix, s molt
important treballar fora aquest tema i animar als/les alumnes a diversificar el tipus de
plans i angles de visi.

La planificaci
El pla s la representaci d'un objecte, un personatge o un espai, en una vinyeta, segons
la distncia entre l'ull del lector i la posici en qu aquests es trobin.
El pla defineix el grau d'allunyament o aproximaci que el lector t respecte a
l'enquadrament seleccionat.
Els plans no tenen noms una funci visual o esttica sin que ens ofereixen
possibilitats dramtiques importants si s'utilitzen adequadament

Classificaci dels plans


Quan volem classificar les coses, ens trobem amb una srie de dificultats que fan que les
classificacions tinguin una subjectivitat afegida. Aix, doncs, podem trobar en diversos
llibres sobre el tema, diferents formes de classificar els plans. De vegades, un pla es
defineix en funci de l'existncia d'un altre, com s el cas del Gran pla general i el Pla
general. Hi ha autors que diversifiquen la classificaci d'un pla, com ara el Pla detall i el
Primerssim primer pla. De fet, all qu s essencial, ms que aprendre el nom de cada

pla, s comprendre i saber utilitzar les seves possibilitats expressives.


Respecte al treball de la planificaci amb l'alumnat, s convenient no sistematitzar
aquesta classificaci fins a l'ESO. Al cicle inicial d'educaci primria podem parlar de
plans llunyans i plans propers. Al cicle mitj de pla general, pla mig i primer pla i al
cicle superior afegir-ne algun altre com el pla americ o el pla detall...

A. Plans descriptius
Mostra un gran escenari, un paisatge o una multitud. L'entorn t
Panormica, Pla
ms importncia que la figura humana, que o s, gaireb,
panormic o Gran
imperceptible o no s representada.
pla general
Descriu un ambient o situa l'acci. Pot tenir un valor dramtic
quan pretn destacar la solitud o la petitesa de l'individu enfront
de la natura, de l'entorn urb o de la multitud.

Pla general
L'enquadrament ens presenta a la
figura humana completa dins un
entorn ampli. Ens aporta dades
del lloc on transcorre l'acci, per
ja ens situa els personatges com a
part de l'espai.

B. Plans narratius
Pla sencer
Veiem el personatge de cos sencer.
Hi ha referncies de lloc, per el que destaca s el personatge,
del qual podem apreciar algunes accions.

Pla de conjunt
s una variant del pla sencer.
T la mateixa funcionalitat que el pla sencer, per aplicat a un
petit grup de personatges.

Pla americ
Veiem el personatge tallat a l'alada del genoll.
Podrem dir que s un pla de conversa, ja que es basa en la
idea qu quan parlem amb alg, encara que centrem l'atenci
en el rostre, el nostre camp de visi arriba fins els genolls.
En aquest pla adquireix molta importncia el moviment de les
mans.

Pla mitj
En el pla mitj llarg, el personatge se'ns presenta
fins els malucs i podem veure el moviment de les
mans.
El pla mitj curt talla el personatge a l'alada de
l'estmac. Podem veure millor els trets i les
expressions facials.
s el pla en qu el personatge reclama l'atenci del
lector, fent que estigui pendent del que diu.
S'utilitza en els informatius de televisi.

C. Plans expressius
Primer pla
s un pla dedicat, en exclusiva, al rostre del personatge.
No cal que el personatge parli per a qu puguem comprendre la
intimitat dels seus pensaments o sentiments: por, dubte, alegria,
sorpresa, tranquillitat...

Primerssim primer Es veu el rostre del personatge, tallat a l'alada del front i de la
barbeta.
pla
s una variant del primer pla.
Pla detall

L'espai representat es limita a una petita part de la figura del


personatge o a algun objecte que no ha de passar desapercebut
per al lector.
Ens mostra algun detall molt important per a l'acci.
s un pla que aporta intriga a la narraci, donat que pot mostrar
detalls al lector que el personatge desconeix.

Tot i que podem utilitzar la gran classificaci de plans descriptius, narratius i


expressius, no hem de prendre-la al peu de la lletra. Cada pla s'ha d'analitzar
individualment per veure quin efecte ens comunica. El pla general tamb pot tenir un
valor predominantment expressiu, per exemple un pla general que mostra la solitud del

personatge en l'entorn. Un pla de detall sol ser bsicament expressiu, per pot tenir un
valor predominantment narratiu, mostrant un detall cabdal per al desenvolupament
immediatament posterior de l'acci.

Reyes

Respecte la planificaci, a dems de tenir en compte, tal i com ja hem advertit, el fet de
no utilitzar sempre el mateix tipus de pla, tamb cal advertir que no conv fer salts
bruscos. Per exemple, passar d'un gran pla general a un pla de detall pot dificultar el
seguiment de la narraci.

Quan planifica el dibuixant compta amb la


comprensi de la capacitat visual del lector i amb la
seva imaginaci.
Per exemple, un pla sencer no demana res a la
imaginaci del lector; en canvi, en un pla mitj, el
lector s'ha d'imaginar la resta del personatge que no
veu, i en un primer pla, el lector ha d'assumir que la
figura sencera existeix i a dems dedur-la.
S'estableix, aix, un dileg visual entre el lector i
l'autor que exigeix una experincia comuna.
Will Eisner. Cmic y arte secuencial.
Ediciones La Cpula

L'angulaci
L'angle de visi s el punt de vista, la posici ptica, amb qu enfoquem l'acci
representada en una vinyeta.
L'angle visual ens permet veure les coses per sota o per sobre. Dna profunditat i volum
a la vinyeta; tamb dna ms expressivitat al pla: sensaci de grandesa, de petitesa...
Les diverses angulacions permeten punts de vista inslits que distorsionen l'espai ptic
com els que representen els objectius de gran angular de la fotografia, el cinema o la
televisi.
Els pintors del Renaixement ja van descobrir aquesta tcnica de representaci de la
realitat. Leonardo da Vinci, per exemple, va experimentar amb perspectives curvilnies.
El pintor itali, Mantegna, va pintar, al 1480, un Crist mort ajegut, en un accentuat
escor que va suscitar molts comentaris per la seva gosadia plstica.
El cmic, nascut a l'era de l'aviaci, no va dependre, com la fotografia o el cinema,
d'una tecnologia complicada per a representar la realitat des dels diversos punt de vista.
El dibuixant pot obtenir les angulacions que es proposi sense moure's de la taula de
dibuix, noms amb la seva imaginaci i la destresa grfica.
De fet, hi ha tants angles de visi com graus t l'escala, per en definim noms uns
quants, tenint en compte les visions des de dalt, des de sota i al voltant dels espais, dels
personatges i dels objectes.

Tipus d'angulaci

Descripci i funcionalitat

Angle frontal

El punt de vista s perpendicular al rostre del personatge. La mirada


del personatge coincideix amb el punt de vista.

Mart

s l'angulaci que ms s'aproxima a la realitat. El seu valor expressiu


s neutre, de normalitat.

Angle de perfil
El punt de vista se situa al costat del personatge. Veiem el rostre de
perfil.
En l'exemple, el personatge de l'esquerra est presentat de perfil i el
de la dreta amb un angle tres quarts.

Mique Beltran

Angle tres quarts


El punt de vista se situa entre la perpendicular al rostre del personatge
i l'angle de perfil. Veiem tres quartes parts del rostre del personatge.
Shu Akana i Shinji Makari

Angle picat
El punt de vista se situa a sobre del personatge. Sol tenir un valor
expressiu d'inferioritat, de sumisi, abandonament, impotncia... quan
ens mostra un personatge.
Pot usar-se tamb amb un valor descriptiu per presentar un espai o
una multitud. Se l'anomena tamb "vista d'ocell".
En mirar una escena des de dalt, l'espectador se sent com separat de
l'acci; s un observador ms que un participant.

Mique Beltran

Angle cenital
s la mxima expressi de l'angle picat. El punt de vista se situa en la
vertical del personatge.
s un pla semblant a una vista aria.

Mique Beltran

Angle contrapicat
El punt de vista se situa sota del personatge. s un angle que refora
el valor expressiu del personatge, l'engrandeix, el potencia, donant-li
un aire de poder, de superioritat o b una expressi d'amenaa, de
domini.
En mirar des de baix, l'espectador experimenta un sentiment de
petitesa que suscita una sensaci de por.
Tant en el cmic com en el anime japons, s'utilitza molt aquesta
angulaci. La ra s que els japonesos s'asseuen a terra i utilitzen
aquest punt de vista quotidianament.
Max

Angle nadir

s la mxima expressi de l'angle contrapicat. El punt de vista se


situa just sota del personatge. Produeix un gran impacte visual doncs
s un angle en el qual no acostumem mai a veure les coses.

Angle inclinat

La mirada varia el seu eix, a la dreta o a l'esquerra de la vertical.


S'acostuma a utilitzar per accentuar el dramatisme de l'acci o per
donar sensaci d'inestabilitat, fsica o emocional.

Camp/contracamp (o pla/contrapla)
s la visi d'una mateixa escena des d'angles
oposats.
S'utilitza molt per a representar la conversa
entre dos personatges.

Edgar P. Jacobs i Bob de Moor.


Revista Cairo.

6.4. La composici
La composici d'una imatge ens transmet una srie d'emocions i sensacions. Aquest fet
va interessar molt els artistes de finals del segle XIX i principis del segle XX.

Els impressionistes van convncer als dems que el mn que ells pintaven era el mn
tal i com era. Un mn invisible va comenar a tornar-se visible: la llum, el color...
Edvard Munch i Van Gogh van arraconar l'estudi objectiu de la llum en favor d'un enfoc
nou, molt subjectiu. L'expressionisme va comenar, no com un art cientfic, sin com a
manifestaci de l'agitaci interna que els artistes no reprimien. Per, desprs, la cincia
va recolzar les troballes dels expressionistes. (explicar-ho ms).
Ja entrats en el segle XX, Kandinsky es va entusiasmar per la fora de la lnia, la forma i
el color que evocaven l'estat intern de l'artista, estimulant els sentits.
Els artistes buscaven un art que expresss els cinc sentits i que abasts les diferents arts
que els estimulen. Es va anomenar sinestsia a l'estimulaci dels cinc sentits mitjanant
un de sol. Paul Klee afirmava que "l'art no reprodueix all que s visible, sin que fa
visible tot el que toca".
Creadors d'altres camps, com ara el msic Richard Wagner o el poeta Charles
Baudelaire van expressar idees similars.
Els historiadors d'art acostumen a argumentar que mentre que pintors, msics i poetes
han expressat aquestes idees, els professionals del cmic les han ignorades, per,
examinant un segle de cmics, veiem que no ha estat aix. Hi ha creadors
expressionistes com Rory Hayes, que pertany a la corrent underground, per b que s
cert que la majoria de creadors de cmic es decanten per un estil directe i icnic, per
no ple de lnies expressives com el de Munch o de colors com el de Van Gogh.
Podem dir que un creador expressa emocions i l'altre no, o b la diferncia rau en qu
expressa cadasc?

L'expressivitat de la lnia
L'element bsic que influeix en la composici de les vinyetes s la lnia. Les lnies sn
elements que tenen un sentit dinmic i psicolgic. Tota lnia t en s mateixa un gran
potencial expressiu. Per ms inexpressives que semblin, les lnies sempre caracteritzen
el tema que illustren:
Les lnies horitzontals expressen passivitat, infinitud, reps, calma...
Les lnies verticals expressen orgull, fora, exaltaci, equilibri, ascensi...
Les diagonals expressen dinamisme, canvi, moviment, precipitaci, caiguda...
Les lnies trencades poden relacionar-se formant ritmes fcils de seguir i interpretar
que sovint expressen improcedncia i severitat...
Les arrodonides indiquen suavitat, acolliment, ritme, sensualitat...

Unes lnies al damunt de les altres poden ser salvatges i mortals


Les lnies rectes indiquen direcci.
Les intermitents expressen debilitat, inestabilitat...

A banda d'aquestes sensacions que ens transmet la lnia per s mateixa, la composici de
tots els elements de la vinyeta tamb ens trasmet sensacions diverses.
Podem dir que compondre s ordenar unes formes amb una intenci determinada.
En el cmic, la composici s l'organitzaci grfica de tots els elements a la vinyeta, i
tamb l'organitzaci del conjunt de vinyetes a la pgina o a la doble pgina. Tots els
elements i les vinyetes ocupen un lloc i tenen una significaci prpia.
La composici d'una historieta es pot comparar a l'elaboraci d'un cartell o d'una escena
teatral.

Will Eisner. Cmic y arte secuencial


Ediciones La Cpula.

Primer s'estableix un centre d'inters, que es converteix en l'emplaament de l'acci


principal. Desprs es determina la perspectiva i, finalment s'afegeixen els elements
narratius secundaris.

Els tipus de composici


Els tipus de composici ms comuns sn:

Classificaci

Descripci i funcionalitat

Composici simtrica

Una forma o figura central estableix leix de conjunt, els


altres elements es reparteixen uniformement a dreta i a
esquerra. No s molt aconsellable ja que pot ocasionar
monotonia visual.

Composici asimtrica

Hi ha ms elements a una banda de la vinyeta que a l'altra.


s ms usual que la composici simtrica.

Composici circular

Ens porta al centre datenci proposat. s lefecte visual que


produeix lespiral.
Els elements es reparteixen de forma irregular. Es dna
sensaci de moviment.

Composici diagonal

Distribuci dels objectes


segons les seves
proporcions

Es dibuixen ms grans els objectes ms propers a l'ull del


lector i ms petits els que estan ms allunyats.

Distribuci dels dos teros Es tracta de dividir imaginriament la vinyeta en dos teros i
collocar els objectes o els personatges ms significatius a la
ratlla que separa el primer ter superior del segon ter.
s una composici molt usada al cinema i a la televisi, que
t a veure amb el format de les pantalles.
Utilitzaci de les formes
geomtriques bsiques

El quadrat invita a la lectura horitzontal i vertical. Dna


sensaci d'estabilitat.
El triangle ens fora a una lectura en diagonal. Dna
sensaci d'inestabilitat.
El cercle crea sensaci de repetici.

Vinyeta simtrica

Vinyeta asimtrica

Ziraldo. Editora Abril

Bartolom Segu

Altres elements que afecten la composici


La situaci i la disposici dels protagonistes s molt rellevant. Els personatges es
distribueixen en un intent de que la seva posici sigui el ms significativa possible. Les
presncies entren en un joc d'ocultacions o d'exhibicions.
La llum s un element regulador de la composici. Per exemple, una figura amb molta
llum en un espai de tons foscos atrau latenci.
Les lnies de les mirades dels personatges fan que latenci recaigui sobre el lloc on
es dirigeix la mirada.
El color crea efectes de contrast, lluminositat i saturaci.
La relaci o proporci entre els elements que formen la vinyeta. Aquests elements
condicionaran la profunditat o la distncia entre ells.
S'ha de tenir en compte que noms juguem amb dues dimensions: l'alt i l'ample. La
profunditat es crea superposant objectes i personatges, a dems de la utilitzaci de
l'angle visual i les ombres.
Atenent a l'ordre de lectura, shauran de situar els elements que primer llegim a
l'esquerra i a dalt i anar seguint la lnia de lectura. Aquest ordre s especialment
important quan es tracta de situar els globus, que ens indiquen la parla dels personatges.
Una tcnica possible consisteix a reservar un ter de la vinyeta (el ter de dalt) per a
situar els globus. Aleshores es pot fer el dibuix en el dos teros restants amb ms
llibertat.

Els punts focals


Conclourem aquest apartat exposant la teoria den Will Eisner sobre els punts focals.
Lautor nordameric afirma que cada vinyeta s com un escenari on tots els elements
han d'estar collocats segons un propsit determinat. Res ha de ser accidental ni propi
d'una badada. La consideraci primria s saber quin ha de ser el centre d'atenci en
tractar d'enfocar el detall o l'acci ms importants, justament per situar-los a l'rea de
ms atenci.
Relacionat amb la seva geometria, cada vinyeta t un punt focal on la mirada del lector
s'enganxa abans d'abarcar la resta de l'escena. Quan un globus domina gran part de la
vinyeta, l'rea que resta s la caixa que es troba supeditada al punt focal.
Els punts focals d'una vinyeta es troben en el punt on les lnies perpendiculars que
parteixen dels vrtexs oposats es creuen amb la diagonal dels vrtexs oposats.

Will Eisner. Cmic y arte secuencial


Ediciones La Cpula.

Aquestes rees poden usar-se per a situar una acci o objecte vital. Els punt focals en el
cmic s'utilitzen com a mtode prctic, sense base cientfica. La selecci i determinaci
del detall o lacci que s'ha de collocar all corresponen a una decisi personal. Sn
una ajuda a l'hora de composar l'escena.

6.5. La perspectiva
Anomenem perspectiva als sistemes de representaci geomtrica que tenen la finalitat
de descriure grficament els objectes, de manera semblant a com els percep lsser
hum i de produir alhora lefecte de la
tercera dimensi.
Els artistes del Renaixement itali inicien la
utilitzaci d'aquesta tcnica de representaci
de la realitat, cap a mitjans del segle XV. Va
ser un canvi radical en la manera
d'interpretar la naturalesa, una visi que
pretenia ser objectiva i veritable en front de
la mirada subjectiva i estereotipada de l'edat
mitjana. El pintor Paolo Ucello exclamava:
"Qu dola s la perspectiva!".
L'art de l'ltim segle ha desfet l'artifici de la
visi de l'espai com a finestra oberta. La
teoria de la relativitat d'Albert Einstein va
canviar la veritat sobre un nic punt de vista
entre l'observador i la cosa observada,
influnt no noms en la cincia sin tamb
en l'art. Aix aparegueren moviments com
ara el cubisme, el surrealisme, etc.

Paolo Uccello. La batalla de San Romano.

Actualment, no es valora una obra d'art pel domini d'aquesta tcnica donat que es
considera com a normal que els pintors realistes l'utilitzin amb rigor.
La perspectiva s la distncia, la relaci d'una forma amb una altra, la configuraci i la
grandria. Tot aix es mostra en una superfcie d'una dimensi mitjanant l's de lnies
que convergeixen en un punt de l'horitz, anomenat punt de fuga.

Will Eisner. Cmic y arte secuencial


Ediciones La Cpula.

Segons la posici de lespectador respecte al model, o b segons la situaci de lobjecte,


distingim tres tipus de perspectiva:

Perspectiva cnica frontal o


parallela

Els objectes se situen parallelament al pla del


quadre.

S'utilitza un punt de fuga.


Perspectiva cnica obliqua o angular Els objectes no se situen parallelament al pla del
quadre.

Perspectiva cnica aria

S'utilitzen dos punts de fuga que estan situats a la


lnia de lhoritz.
s una perspectiva oblqua amb tres punts de fuga.

Per dibuixar cmics no s necessari un coneixement molt tcnic de la perspectiva, per


s s important determinar la lnia de lhoritz, que coincideix amb la situaci de la
mirada de l'espectador i situar els punts de fuga per a crear lefecte de tercera dimensi.
La perspectiva ms freqent en els cmics s la cnica, utilitzant un, dos o tres punts de
fuga.

La funci de la perspectiva en el cmic


La funci principal de la perspectiva s manipular l'orientaci del lector, en funci del
pla narratiu de l'autor.
Una perspectiva exacta s convenient quan cal que el lector spiga exactament on sn
els elements del drama en relaci els uns amb els altres.
La perspectiva pot
manipular i provocar
emocions diverses. Per
exemple, contemplant un
pla picat, l'espectador se
sent separat de l'acci.
En canvi, el pla
contrapicat, suscita un
sentiment de petitesa,
una sensaci de por.
Max. El prolongado sueo del Sr. T.
Ediciones La Cpula.

La forma de la vinyeta combinada amb la perspectiva fomenta aquestes reaccions. Una


vinyeta estreta et fa sentit tancat, una vinyeta ampla suggereix un espai ample en el qual
moure's.
La integritat de la narraci, de vegades, queda compromesa per l'impacte i l'efecte d'una
pgina que cont un magnfic dibuix. Existeix una dicotomia entre un dibuix magnfic i
la necessitat d'ajustar-se a la histria. La necessitat del dibuixant de lluir-se s, gaireb,
irressistible, per s'ha de controlar que no perjudiqui la narraci.

6.6. La illuminaci
La illuminaci, igual que la perspectiva, serveix per donar sensaci de volum a la
vinyeta, ressaltant els objectes i els colors, alhora que produeix efectes emocionals: les
ombres provoquen por, mentres que la llum dna seguretat.
La llum procedent de la seva font s percebuda com un raig d'aigua. L'absncia de llum
s foscor. Si observem un objecte illuminat, veurem els efectes lluminosos segents:
La llum produeix l'ombra prpia del subjecte o l'objecte. Un objecte que intercepta
un corrent de llum s fosc en el costat oposat al de la llum que li arriba. Qualsevol cosa
o persona, illuminats per una mateixa llum, mostraran un costat fosc o ombra a la part
oposada
Es crea una zona de penombra entre lombra prpia i la zona de llum.
Apareix una ombra projectada pels cossos quan sn illuminats, sobre el que hi hagi
al darrera, ja sigui el terra, la paret o qualsevol objecte. Aquestes ombres s'adapten a la
superfcie de la forma sobre la que recauen.
Apareix, tamb, una llum secundria o reflex produda pels reflexos de lentorn.

Hi ha moltes tcniques dilluminaci, una de les


ms usuals s la del clarobscur que t la
particularitat de fer desaparixer la lnia del
contorn.
Per illuminar sha de tenir en compte si lacci de
la vinyeta esdev a lexterior, on la llum del dia
ve de dalt i lleugerament de costat, o b , a
linterior, on la llum artificial pot situar-se en
qualsevol lloc que convingui al dibuixant: frontal,
lateral, dalt, baix.
Felipe H. Cava i Federico Del Barrio. El artefacto
perverso. Editorial Planeta-De Agostini

Una altra manera de donar volum i illuminar les vinyetes es fent servir les trames. Les
trames consisteixen en una srie de punts o lnies negres que, en contrast amb els espais
en blanc, produeixen efectes ptics que creen sensaci de volum en els dibuixos. Se'n
poden inventar tantes com se'ns acudeixin.
L'alumnat t tendncia a fer els dibuixos massa blancs i, moltes vegades, sense fondo.
s molt important fer notar que si farceixen aquests espais en blanc fent servir trames,
els dibuixos guanyen en volum i qualitat.
Trobareu ms informaci sobre les trames en l'apartat 10.7. El llapis, l'entintat i el
retolat.

6.7. El color
En la histria de la pintura, el color ha estat la inquietud fonamental i preponderant dels
pintors de tot el mn. De fet, el color s un aliat formidable per als artistes de qualsevol
mitj visual.
Georges Seurat, exponent del puntillisme va dedicar la seva obra a estudiar-lo.
Kandinsky creia que el color podia suscitar un efecte fsic i emocional molt profund en
la gent.
El fsic Sir James Clerk-Maxwell, al 1861, va aconseguir allar el que actualment
anomenem els tres colors additius primaris: vermell, blau i verd. Se'ls va anomenar
additius perqu en ajuntar-los sobtenia la llum blanca.
En projectar aquests colors en una pantalla en diverses combinacions, pot reproduir-se
qualsevol color de l'espectre visible.
Al 1869, al pianista francs, Louis Ducos Du Hauron, se li va acudir la idea de barrejar
tres colors: el cyan (blau/verd), el magenta (vermell fosc) i el groc. Aquests colors
tamb poden barrejar-se per produir qualsevol mats de l'espectre visible. Per en lloc
d'afegir llum, el que fan es filtrar-la. Se'ls anomena colors sustractius primaris.
L'efecte sustractiu es va aconseguir mitjanant substncies transparents com la
cellofana, els vidres de colors, les aquarelles o la tinta d'impremta.
La relaci entre el cmic i el color ha estat una relaci intempestuosa, per motius
econmics i tecnolgics. Reproduir un cmic en color resulta molt ms car que fer-ho
en blanc i negre i depn de les possibilitats tecnolgiques del moment. Per aix la
influncia del color en els tebeos ha estat una mica deslluda, al llarg de la histria.
Mentre l'art expressiu de la lnia es veia sotms al filtre sustractiu del comer, el color es
veia sotms a dos filtres: el del comer i el de la tecnologia.
El cmic en color va caure en la indstria periodstica com una bomba: es van
incrementar les vendes, van augmentar els costos i es van prendre mesures per
modernitzar el procs i reduir les despeses.
Es va popularitzar el procs dels quatre colors o quadricomia que restringia la
intensitat dels tres colors primaris a 100%, 50% i 20%, utilitzant tinta negra per a la
lnia de treball. L'aspecte d'aquests colors, reprodut en un paper de diari barat, va
acabar per convertir-se en l'aspecte dels cmics nordamericans.

El color en el cmic nordameric


Els herois emmascarats vestien robes brillants, de colors simples i combatien en un mn
llumins de colors elementals, per contrarrestar l'efecte del paper de diari i per destacarse dels competidors.
Els colors escollits per la seva fora contrastaven els uns amb els altres, per en la

majoria de les pgines cap color predominava sobre els dems.


Desprs de la saturaci de l'impacte del monocolor, el potencial expressiu dels cmics
nordamericans a color es va veure redut a un emotiu color gris. Els cmics a color eren
menys expressionistes, per tenien un nou poder icnic: donat que el color del vestuari
era sempre el mateix, van acabar per simbolitzar els personatges en el cap del lector.
Una propietat dels colors mats s la seva tendncia a accentuar la forma dels objectes,
tan animats com inanimats. Els colors objectiven els subjectes, ens fan ms conscients
de la seva forma fsica que quan els veiem en blanc i negre.
Podem anomenar, com a paradigma dels colors mats, les historietes de McCay, Cole i
Jack Kirby, tot i que aquests dos ltims no acolorien els seus dibuixos, sin que ho
feien els coloristes de lequip artstic.

El color en el cmic europeu


A Europa, Herg va saber captar la mgia d'aquests colors mats amb una subtilesa sense
precedents. Va crear una mena de democrcia de la forma, en la qual totes les formes
tenien una importncia per igual: un mn completament objectiu.
El paper d'impressi dels tebeos era millor a Europa que a Nordamrica, aix doncs per
Herg, els colors mats van ser una elecci, no una necessitat.
Altres, com Moebius van aprofitar els avenos de les tcniques d'impressi per
expressar-se mitjanant una gamma de colors ms intensa i subjectiva.

El cmic en blanc i negre i el cmic en color


Les diferncies entre el cmic en color i el cmic en blanc i negre sn moltes i
profundes i afecten tots els nivells de lectura.
En el cmic en blanc i negre, les idees se'ns comuniquen ms directament, el significat
transcendeix a la forma, el dibuix s'aproxima ms al llenguatge.
En el cmic amb colors mats les formes adquireixen ms relleu, el mn es torna un
pati d'escola ple de formes i espai.
Amb dibuixos de colors ms expressius, el cmic ens submergeix en un ambient
embriagador en sensacions que noms el color pot donar.
Les qualitats del color atrauen lectors amb ms facilitat que el blanc i negre.
Les obres en color sempre semblen ms reals a primera vista.
El color segueix sent car. Histricament, ha estat en mans dels editors ms poderosos i
ms conservadors.

La historieta en color segueix i seguir lligada a les forces del comer i la tecnologia.
Per, malgrat la tecnologia, el color mai substituir al blanc i negre perqu els lectors de
cmic busquen alguna cosa ms que la representaci fidel de la realitat.
Els dibuixants desitjosos de fer experiments agosarats en el cmic, han d'aprendre a ser
agosarats en blanc i negre.

Classificaci dels colors

Tipus de colors

Colors

Caracterstiques

Colors bsics o primaris

Magenta, groc i blau cian.

Colors secundaris

Tots els que no sn primaris. Sn el resultat de barrejar


dos colors primaris.

Colors terciaris

Tots els que no sn primaris


ni secundaris.

S'obtenen de la mescla d'un


color primari i un color
secundari.

Colors complementaris

El verd s el complementari
del magenta, el cian del
taronja, el lila del groc.

Produeixen molt de
contrast.

Colors de la gamma clida Vermell, groc, taronja...

Provoquen una actitud


activa, animada i sentiments
de passi i alegria.

Colors de la gamma freda Blau, vermell blavs...

Suggereixen lhivern,
linfinit, la calma...

El valor simblic dels colors


En el cmic sutilitza la simbologia del color per expressar una disposici d'nim i
accentuar expressions de por, dira, de malaltia, alegria, misteri... Escenes senceres
poden ser protagonitzades pel color.
A part de transmetre sensacions, el color tamb pot determinar l'ambient i donar
profunditat a la vinyeta.
El valor simblic del color saplica, principalment, sobre el rostre dels personatges, en
el cmic caricaturesc o dhumor:

VERD: ridcul, dolor, situaci greu...


GROC: mareig, angnia, dolor, atabalament...
BLAU: temor, espant, recel...
VERMELL: malhumor, enuig, enfadament, intolerncia...
GRIS: feblesa, por, cansament, fatiga...
LILA: fstig, repugnncia, repulsi, nasees...

El cmic realista tamb utilitza el valor simblic del color per amb un codi diferent.

6. La vinyeta

Tema
Activitat
rees relacionades
6.1. La vinyeta com a Vinyeta 1. Observaci i Educaci visual i
plstica; llenguatge.
unitat de comunicaci. comparaci d'una
vinyeta nica i una
macrovinyeta.
6.2. Els formats de la Vinyeta 2. Dibuixar les Educaci visual i
lnies demarcatries de plstica; llenguatge.
vinyeta: la lnia
diverses vinyetes.
demarcatria, la
forma, la grandria.
Vinyeta 3. Observaci i Educaci visual i
classificaci de
plstica; llenguatge.
vinyetes segons el seu
aspecte extern: lnia
demarcatria, formes i
tamanys.
Vinyeta 4. Observaci, Educaci visual i
en una historieta, de
plstica; llenguatge.
l'aspecte extern de la
vinyeta: lnia
demarcatria, formes i
tamanys.
6.3. L'enquadrament, Vinyeta 5. Una finestra Educaci visual i
per mirar el mn: la
plstica;
la planificaci i
vinyeta.
matemtiques
l'angulaci
Vinyeta 6. Enquadrar
fotografies amb el visor
i construir una
seqncia.
Vinyeta 7. Dibuixar
una tira de quatre
vinyetes, a partir d'una
seqncia de quatre
imatges fotogrfiques.
Vinyeta 8. La
planificaci: fer un
lbum de plans.

Etapa Cicle
ESO Primer cicle
Segon cicle

EP

Tots els cicles

EP

Cicle superior

ESO

Primer cicle
Segon cicle

EP

Cicle mitj
Cicle superior
Primer cicle
Segon cicle

ESO

EP

Tots els cicles

ESO

Primer cicle
Segon cicle
Tots els cicles

Educaci visual i
EP
plstica; llenguatge.
ESO
Educaci visual i
EP
plstica; llenguatge.
ESO

Educaci visual i
EP
plstica; llenguatge.
ESO

Vinyeta 9. Descobrir el Educaci visual i


EP
pla amagat.
plstica; llenguatge. ESO
Vinyeta 10. Dibuixar
plans relacionats amb
situacions diverses.

Educaci visual i
EP
plstica; llenguatge.
ESO

Primer cicle
Segon cicle
Tots els cicles
Primer cicle
Segon cicle
Cicle superior
Primer cicle
Segon cicle
Cicle superior
Primer cicle
Segon cicle
Cicle mitj
Cicle superior
Primer cicle
Segon cicle

6.3. L'enquadrament, Vinyeta 11. Dibuixar


una tira de quatre
la planificaci i
vinyetes amb quatre
l'angulaci
plans diferents.
Vinyeta 12. Dibuixar
una tira de quatre
vinyetes a partir d'un
petit fragment narratiu.
Vinyeta 13. Fer un
lbum amb fotografies i
vinyetes que
exemplifiquin els
diferents angles de
visi.
Vinyeta 14. Els angles
de visi picat i
contrapicat.

6.4. La composici.

6.5. La perspectiva.

6.6. La illuminaci.

Educaci visual i
plstica; llenguatge

Educaci visual i
plstica; llenguatge

EP

Tots els cicles

ESO

Primer cicle
Segon cicle

EP

Cicle mitj
Cicle superior
Primer cicle
Segon cicle
Cicle superior
Primer cicle
Segon cicle

ESO
Educaci visual i
EP
plstica; llenguatge. ESO

Educaci visual i
EP
plstica; llenguatge.
ESO

Cicle mitj
Cicle superior
Primer cicle
Segon cicle

Vinyeta 15. Els angles Educaci visual i


EP
de visi frontal, picat i plstica; llenguatge.
contrapicat.
ESO

Cicle mitj
Cicle superior
Primer cicle
Segon cicle
Tots els cicles
Primer cicle
Segon cicle
Cicle mitj
Cicle superior
Primer cicle
Segon cicle
Primer cicle
Segon cicle

Vinyeta 16. El poder


expressiu de la lnia.

Educaci visual i
EP
plstica; llenguatge. ESO

Vinyeta 17. La
composici de les
vinyetes.

Educaci visual i
EP
plstica; llenguatge.
ESO

Vinyeta 18. Dibuixar


una habitaci utilitzant
la perspectiva frontal.
Vinyeta 19. Dibuixar el
mateix edifici des d'un
angle picat i des d'un
angle contrapicat.
Vinyeta 20. Les
trames.
Vinyeta 21. Les
ombres i les trames.

Educaci visual i
plstica;
matemtiques
Educaci visual i
plstica;
matemtiques

ESO

ESO

Primer cicle
Segon cicle

Educaci visual i
plstica
Educaci visual i
plstica

EP
ESO
EP

Tots els cicles


Primer cicle
Cicle mitj
Cicle superior
Primer cicle
Segon cicle
Cicle superior

ESO
6.7. El color

Vinyeta 22. El valor


natural i el valor
simblic del color.

Educaci visual i
EP
plstica; llenguatge.
ESO

Primer cicle
Segon cicle

6.7. El color

Vinyeta 23. Les


expressions facials, els
smbols grfics i el
color.
Vinyeta 24. El valor
natural i el valor
simblic del color.

Educaci visual i
EP
plstica; llenguatge. ESO

Tots els cicles


Primer cicle
Segon cicle

Educaci visual i
EP
plstica; llenguatge.

Tots els cicles

6.1. La vinyeta com a unitat de comunicaci


Activitats d'aprenentatge

VINYETA 1. LA VINYETA ALLADA I LA MACROVINYETA

Ttol: Observaci i comparaci d'una vinyeta nica i una macrovinyeta.


Etapa: educaci secundria obligatria
Cicle: primer i segon cicle d'educaci secundria obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: llapis, goma, paper, regles, retoladors, tisores, pegament de barra, revistes de
cmic.
Agrupament: collectiu, individual.
Sessions: 1 sessi
Conceptes que s'hi treballen: la vinyeta con a unitat de comunicaci en el cmic; la
seqncia; l'ordre de lectura convencional.
Objectius:
- reconixer els elements del llenguatge del cmic en un acudit grfic i en una
macrovinyeta.
- identificar l'ordre de lectura convencional en les imatges de les vinyetes.
- diferenciar el contingut d'un acudit grfic i una macrovinyeta.

Descripci de l'activitat
El professorat presentar a l'alumnat una vinyeta nica (un acudit grfic dels diaris, per
exemple) i una macrovinyeta.
Respecte a la vinyeta nica s'analitzar collectivament si es pot considerar un cmic o
no, atenent que en la vinyeta nica no hi ha juxtaposici d'elements que hagin de ser
llegits uns desprs dels altres, s a dir no hi ha seqncia. Es far notar a l'alumnat, per,
que en la vinyeta nica, de fet, hi ha una juxtaposici de dibuix i paraules, s a dir, de
text i imatge.
Respecte a la macrovinyeta, s'observar collectivament que s hi ha una juxtaposici
d'elements, doncs es presenten un seguit d'accions que llegim unes desprs de les altres.
Es far notar que l'ordre de lectura pot no ser l'ordre convencional d'esquerra a dreta i de
dalt a baix.
L'alumnat haur de respondre, per escrit i individualment, un seguit de qestions sobre
les qestions observades.

Tema: Observaci i comparaci d'una vinyeta nica i una macrovinyeta.

A. La vinyeta allada
Observa la vinyeta que t'ha donat el/la professor/a.
Desprs de comentar-la collectivament, contesta aquestes preguntes:

Creus que aquesta vinyeta s un cmic? Per qu?


.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
......................................................

Hi ha una juxtaposici d'elements, s a dir, hi ha elements que hagin de ser llegits uns
desprs dels altres? Si dius que s, especifica quins sn aquests elements.
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
......................................................

Llegeixes, a la vegada, les paraules i el dibuix? Qu llegeixes primer i qu llegeixes


desprs?
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
......................................................

B. La macrovinyeta
Observa la macrovinyeta que t'ha donat el/la professor/a i contesta les preguntes
segents:

Hi ha una juxtaposici d'elements, s a dir, hi ha elements que hagin de ser llegits uns
desprs dels altres? Si dius que s, especifica quins sn aquests elements.
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
........................................................................

Creus que, aquesta macrovinyeta, forma una seqncia? Per qu?


.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
........................................................................

6.2. Els formats de la vinyeta: la lnia demarcatria, la forma, la


grandria.
Activitats d'aprenentatge

VINYETA 2. L'ASPECTE EXTERN: LES LNIES DEMARCATRIES

Ttol: Dibuixar les lnies demarcatries de diverses vinyetes.


Etapa: educaci primria.
Cicle: tots els cicles d'educaci primria.
rees relacionades: educaci visual i plstica, llenguatge.
Material: llapis, goma, regle, tisores, pegament de barra, retoladors.
Agrupament: individual.
Sessions: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: la vinyeta; l'aspecte extern de la vinyeta: lnia
demarcatria, forma i grandria; vinyetes regulars i irregulars; vinyetes verticals i
horitzontals.
Objectius:
- identificar vinyetes de diverses lnies, tamanys i formes.
- dibuixar les lnies demarcatries de vinyetes diverses.
- associar les diverses possibilitats de l'aspecte extern de les vinyetes als seus
efectes expressius.

Descripci de l'activitat
L'activitat parteix de la presentaci de quatre vinyetes sense la lnia demarcatria.
L'alumnat ha de dibuixar la lnia demarcatria, retallar les vinyetes, enganxar-les en un
full i explicar perqu tenen aquella forma i no una altra, atenent al seu contingut.
Desprs, han de buscar en revistes de cmic vinyetes que tinguin la mateixa forma i
enganxar-les a sota.

Tema: Dibuixar les lnies demarcatries de diverses vinyetes.


Observa, atentament, els quatre dibuixos que et mostrar el/la professor/professora..
Dibuixa la lnia demarcatria que sigui ms adient, tenint en compte el contorn de
cada dibuix.
Explica perqu has utilitzat aquesta lnia i no una altra.
Retalla les vinyetes i enganxa-les en el full.
Escriu, sota de cada vinyeta, quina forma t.
Busca en revistes de cmic, vinyetes que tinguin la mateixa forma i enganxa cada
vinyeta sota la vinyeta que s semblant.

VINYETA 3. L'ASPECTE EXTERN: LNIA DEMARCATRIA, FORMES I


GRANDRIES

Ttol: Observaci i classificaci de vinyetes segons el seu aspecte extern: lnia


demarcatria, formes i grandries.
Etapa: educaci primria; educaci secundria.
Cicle: cicle superior d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci secundria
obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica, llenguatge.
Material: llapis, goma, regle, retoladors, tisores, pegament de barra, revistes de cmic.
Sessions: 1 sessi
Conceptes que s'hi treballen: l'aspecte extern de la vinyeta: lnia demarcatria, forma i
grandria; relaci entre el format de la vinyeta i la planificaci; vinyetes regulars i
irregulars; vinyetes verticals i horitzontals; classificaci de vinyetes; relaci entre
l'expressi del temps i la forma de la vinyeta.
Objectius:
- identificar els diversos formats de les vinyetes.
- associar l'aspecte extern de les vinyetes als seus efectes expressius.
- classificar vinyetes de diverses formes i tamanys.

Descripci de l'activitat
Els/les alumnes hauran de buscar, en revistes de cmic, cinc vinyetes que tinguin lnies,
formes i tamanys diferents.
Desprs, les retallaran, les classificaran i les enganxaran en el full o en fitxes de
cartolina. Tamb hauran de descriure el format de les vinyetes i explicar perqu tenen
aquesta forma i no una altra.
Si es decideix fer l'activitat en suport cartolina, es poden incorporar les fitxes a l'arxiu
documental de l'aula.

Tema: Observaci i classificaci de vinyetes segons el seu aspecte extern: lnia


demarcatria, formes i tamanys.
Busqueu, en revistes de cmic, cinc vinyetes que tinguin lnies, formes i tamanys
diferents.
Retalleu-les, classifiqueu-les i enganxeu-les en fitxes de cartolina, o en el full.
Expliqueu, per escrit, a sota de cada vinyeta, quin format t cada vinyeta i perqu
tenen aquesta forma i no una altra.
Si heu fet el treball en fitxes de cartolina, incorporeu-les a l'arxiu documental de l'aula
o al vostre arxiu personal.

Vinyeta 1

Format:

Vinyeta 2

Format:

Vinyeta 3

Format:

Vinyeta 4

Format:

Vinyeta 5

Format:

VINYETA 4. L'ASPECTE EXTERN: LNIA DEMARCATRIA, FORMES I


GRANDRIES

Ttol: Observaci, en una historieta, de l'aspecte extern de la vinyeta: lnia


demarcatria, formes i grandries.
Etapa: educaci primria; educaci secundria
Cicle: cicle mitj i cicle superior d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci
secundria obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: llapis, goma, regle, retoladors, una pgina de cmic.
Sessions: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: la vinyeta; aspecte extern de la vinyeta: lnia
demarcatria, forma i grandria; relaci entre el format de la vinyeta i la planificaci;
vinyetes regulars i irregulars; vinyetes verticals i horitzontals; classificaci de vinyetes;
relaci entre l'expressi del temps i la forma de la vinyeta.
Objectius:
- identificar els diversos formats de les vinyetes.
- associar l'aspecte extern de les vinyetes als seus efectes expressius.

Descripci de l'activitat
L'alumnat haur d'observar en una historieta completa l'aspecte extern de les vinyetes.
Desprs, es comentar collectivament cada una d'elles, justificant perqu el dibuixant
ha escollit cada forma i grandria.
Finalment, cada alumne escriur les seves conclusions sobre els aspectes comentats.

Tema: Observaci, en una historieta, de l'aspecte extern de la vinyeta: les lnies


demarcatries, les formes i els tamanys.
Observa, en la historieta que et donar el/la professor/a, l'aspecte extern de les
vinyetes.
Comenteu, collectivament, cada vinyeta, justificant perqu el dibuixant ha escollit
cada forma i grandria.
Numereu les vinyetes i escriviu, individualment, les vostres observacions sobre
l'aspecte extern de cada una.

Vinyeta Observacions
1

6.

7.

8.

6.3. L'enquadrament, la planificaci i l'angulaci.


Activitats d'aprenentatge

VINYETA 5. L'ENQUADRAMENT

Ttol: Una finestra per mirar el mn: la vinyeta.


Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria
Cicle: tots els cicles de l'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci secundria
obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica, matemtiques.
Agrupament: collectiu i individual.
Material: cartolina tamany DIN-A-4, llapis, goma, regles, tisores.
Sessions: 1 sessi
Conceptes que s'hi treballen: la vinyeta com a unitat de comunicaci en el cmic;
l'enquadrament; la parcialitzaci de les imatges: introducci a la planificaci; la
fragmentaci de la realitat de l'entorn; identificaci de plans llunyans i plans propers.

Objectius
- comprendre que la nostra visi de la realitat sempre s fragmentria.
- comprendre que el cmic, igual que d'altres mitjans audiovisuals, com ara la
fotografia, el cinema, la televisi, presenta fragments de la realitat, s a dir,
enquadra la realitat.
- identificar imatges parcialitzades i relacionar-les amb els seu conjunt
corresponent.

Descripci de l'activitat
Es tracta de que l'alumnat construeixi un visor de cartollina, retallant en un full de
cartollina DIN-A4, un quadrat de 10 per 10 centmetres, aproximadament. Quan ja el
tinguin retallat, han de fer a l'aula diversos enquadraments, comprovant com canvia all
que veuen quan s'apropen o s'allunyen el visor de l'ull. Tamb han de practicar els
angles de visi, mirant cap a baix i cap a dalt.
Desprs, han de contestar unes preguntes que els ajudin a reflexionar sobre com estan
veien les coses. Amb els ms petits (cicle inicial de primria) l'activitat es pot fer noms
oral. Tamb als nens i nenes d'aquest cicle se'ls pot donar la plantilla feta perqu noms
l'hagin de retallar.

Tema: Una finestra per mirar el mn: la vinyeta.


Heu de dibuixar un quadrat de 10 per 10 centmetres, aproximadament, en el full de
cartol.lina.
Retalleu l'interior del quadrat.
Ara, haureu de mirar a travs del quadrat, tal i com ho fareu amb una cmera
fotogrfica per fer una foto, o amb una cmera de vdeo. Apropeu-vos i allunyeu-vos el
visor de l'ull, mireu cap a dalt i cap a baix, frontalment... En fi, de totes les maneres que
se us acudeixin.
Contesteu les preguntes segents:

Com veieu les persones i els objectes quan us apropeu el visor a l'ull?
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
...........................

Com veieu les persones i els objectes quan allunyeu el visor de l'ull?
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
...........................

Com veieu a les persones quan les mireu de baix a dalt? Quin efecte us fa?
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
....................................
.............................................................................................................................................
...

Com veieu a les persones quan les mireu de dalt a baix? Quin efecte us fa?
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
....................................

.............................................................................................................................................
.........

VINYETA 6. L'ENQUADRAMENT. LA SEQNCIA

Ttol: Enquadrar amb el visor i construir una seqncia.


Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria
Cicle: tots els cicles de l'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci secundria
obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica, llenguatge.
Material: el visor de cartolina, cartolines o paper d'embalar, llapis, goma, regles,
tisores, pegament de barra, revistes.
Agrupament: individual i en grups de quatre.
Sessions: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: la vinyeta com a unitat de comunicaci en el cmic;
l'enquadrament; la parcialitzaci d'imatges: introducci a la planificaci; la seqncia
com unitat narrativa.
Objectius
- comprendre que la nostra visi de la realitat sempre s fragmentria.
- comprendre que el cmic, igual que d'altres mitjans audiovisuals, com ara la
fotografia, el cinema, la televisi, presenta fragments de la realitat.
- identificar imatges parcialitzades i relacionar-les amb els seu conjunt
corresponent.
- construir una seqncia.
- identificar la seqncia com unitat narrativa.

Descripci de l'activitat:
Demanar als/les alumnes que portin, de casa, revistes que tinguin moltes fotografies
(revistes del cor, suplements dominicals, revistes juvenils, catlegs comercials, etc.).
Per a realitzar la primera fase de l'activitat, no cal explicar-los que desprs hauran de fer
una seqncia, perqu tinguin ms llibertat d'elecci i, tamb perqu es puguin adonar
de les limitacions del Material del qual es parteix, limitaci comuna, en la majoria de
les arts expressives.
Cada alumne ha de retallar, enquadrant amb el visor, les fotografies que ms li agradin.
Cal advertir-los que les fotografies que escullin han de ser diverses, sin, desprs, poden
faltar-los imatges a l'hora de fer la seqncia.
Mentre estiguin fent aquesta activitat, cal fer-los adonar que quan enquadren la
fotografia a la revista fan una nova selecci de la imatge. El fotgraf ja n'ha fet una.

Quan ja han acabat de retallar individualment, han de fer grups de quatre persones i
ajuntar totes les fotografies que han retallat. Hauran d'escollir quatre fotografies i
construir una seqncia.
Desprs, cada grup mostrar la seva seqncia i els altres l'hauran d'interpretar. Primer
se'ls demanar que expliquin que veuen a cada fotografia i desprs passaran a la
interpretaci global de la histria. Posteriorment, el grup explicar qu han volgut
representar en la seva seqncia.
S'haur de reflexionar, collectivament, sobre si la seqncia cont els elements
suficients per a la seva comprensi, des del punt de vista del grup que l'ha elaborada, si
no s aix, s'analitzaran els elements que sobren o que falten per a poder rectificar-la en
l'activitat segent.
S'aprofitaran aquestes reflexions collectives per:
Fer-los adonar de la limitaci de fer una seqncia sense tenir elaborat un gui previ
(introducci al gui).
Introduir el concepte de pla, anomenar el tipus de plans que han fet servir (segons
l'edat i el nivell de l'alumnat).

Conv guardar les fotografies que sobrin, doncs poden passar a formar part de l'arxiu
documental de l'aula o b aprofitar-se en activitats posteriors. Tamb caldr dir-los que
guardin el visor.

Tema: Enquadrar fotos de revistes i retallar-les per a construir una seqncia.


Heu de retallar fotografies de revistes, enquadrant-les amb el visor de cartolina. Podeu
retallar-ne tantes com vulgueu, procurant que siguin molt diferents.
Quan tingueu les fotos retallades, us heu d'agrupar en grups de tres o quatre persones i
ajuntar totes les fotografies.
Mireu-les b i tracteu d'explicar una histria, escollint quatre fotografies.
Enganxeu les fotografies en una cartolina.
Ensenyeu, per grups, la vostra seqncia a la resta de la classe.
Els altres han d'explicar qu veuen en cada una de les fotos i, desprs, han d'interpretar
la seqncia, globalment.
Si la seva interpretaci coincideix amb all que vosaltres heu volgut explicar, voldr dir
que la seqncia est ben construda. Si no coincideix, voldr dir que alguna cosa no
acaba de funcionar en la vostra seqncia. Comenteu, entre tots, que sobraria o que
faltaria perqu s'entengus b.
Ara, comenteu, en grup, aquestes reflexions i respongueu, individualment, aquestes
preguntes:

Han ents, els altres, all que volieu explicar?


.........................................................................

Per qu?
..................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
......................................................

Qu afegiries i qu treuries de la seqncia?


............................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
...............................................................

VINYETA 7. L'ENQUADRAMENT. LA SEQNCIA

Ttol: Dibuixar una tira de quatre vinyetes, a partir d'una seqncia de quatre imatges
fotogrfiques.
Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria
Cicle: tots els cicles de l'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci secundria
obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica, llenguatge.
Agrupament: grups de quatre.
Material: paper, llapis, goma, regles, retoladors, llapis de colors, la seqncia
fotogrfica de l'activitat anterior.
Sessions: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: la vinyeta com a unitat de comunicaci en el cmic;
l'enquadrament; parcialitzaci d'imatges: introducci a la planificaci; la seqncia com
a unitat narrativa.
Objectius
- comprendre que la nostra visi de la realitat sempre s fragmentria.
- comprendre que el cmic, igual que d'altres mitjans audiovisuals, com ara la
fotografia, el cinema, la televisi, presenta fragments de la realitat.
- identificar la seqncia com a tcnica narrativa en el cmic.
- adonar-se de les possibilitats expressives del cmic en relaci a la fotografia.
- incorporar elements del llenguatge del cmic en una seqncia dibuixada.

Descripci de l'activitat:
Es tracta que l'alumnat dibuixi la seqncia de l'activitat anterior, rectificant, substituint
o modificant, si s el cas, tots aquells aspectes que sobraven o faltaven per facilitar la
comprensi de la histria. Cada membre del grup ha de dibuixar una vinyeta.
Han d'afegir a les imatges elements del llenguatge del cmic, com ara globus,
onomatopeies, lnies cintiques, etc.
Quan hagin acabat de dibuixar les vinyetes, les hauran d'enganxar a sota de les imatges
fotogrfiques.
Fer adonar que:
La fotografia s ms limitada que el cmic a l'hora de representar la realitat.

Les possibilitats expressives del cmic sn infinites perqu no est supeditat a un


conjunt de signes preestablerts, tot i les convencions del mitj. El dibuixant pot
expressar tot all que s'imagini i que la seva capacitat grfica sigui capa d'expressar.
La historieta no disposa d'un conjunt de signes prviament establerts sobre els que
construir la seva narraci. L'escriptor, per exemple, parteix d'una reserva lxica, a partir
de la qual escull i organitza. El cineasta no t un camp tan acotat, per tamb s limitat.
Disposa del mn fsic: paisatges, decorats, actors, que tamb escull i organitza.
En canvi l'historietista parteix del no res. Parteix del contacte entre el llapis i la pgina.
En el cmic no hi ha selecci sin creaci. L'autor t una major presncia en la seva
obra. La forma sorgeix del seu enginy i la seva habilitat grfica.

Tema: Dibuixar una tira de quatre vinyetes, a partir d'una seqncia de quatre imatges
fotogrfiques.
Heu de dibuixar la seqncia fotogrfica de l'activitat anterior.
Tenint en compte les reflexions, que heu escrit en l'activitat anterior, sobre la vostra
seqncia fotogrfica, decidiu el contingut de les quatre vinyetes que dibuixareu, tenint
en compte si la seqncia ha estat entenedora per a la resta del grup. Si no ho ha estat,
rectifiqueu tots els elements que calguin.
Decidiu quins elements del llenguatge del cmic incorporareu a cada vinyeta:
- globus de dileg o de pensament
- onomatopeies
- lnies cintiques
- text narratiu
- ...
Dibuixeu les vinyetes i enganxeu-les a sota de la seqncia fotogrfica.

VINYETA 8. LA PLANIFICACI

Ttol: La planificaci: fer un lbum de plans.


Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: cicle superior d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci secundria.
obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: llapis, goma, regle, retoladors, tisores, pegament de barra, revistes de cmic,
revistes diverses, el visor de cartolina.
Agrupament: individual, tot i que poden seure en grup per seleccionar, enquadrar i
retallar les fotografies o les vinyetes.
Sessions: 2 sessions.
Conceptes que s'hi treballen: la vinyeta; l'enquadrament; la planificaci; tipus de plans;
classificaci dels plans.
Objectius
- observar i reconixer els diversos tipus de plans.
- saber classificar els diversos tipus de plans.

Descripci de l'activitat
Com activitat prvia, el professorat haur introdut tericament el tema de la
planificaci.
s molt til penjar a l'aula murals amb els tipus de plans i angles i repartir a l'alumnat
els murals reduts perqu els puguin consultar. Us facilitem exemples en l'estudi anterior
a les activitats.
L'alumnat haur de portar a classe revistes diverses, i tamb revistes de cmic. Hauran
de ser revistes que continguin moltes fotografies: revistes del cor, suplements
dominicals dels diaris, magazines, catlegs, etc. Si heu realitzat les activitats anteriors,
podeu aprofitar els retalls que us hagin sobrat.
Hauran d'enquadrar, amb el visor, fotografies que exemplifiquin tots els tipus de plans.
En el cas de les revistes de cmic, no caldr utilitzar el visor, doncs hauran de respectar
la forma i la grandria que tinguin. Desprs, hauran de retallar les fotografies o les
vinyetes. Tamb podeu plantejar-vos l'activitat noms retallant fotografies. La fotografia
presenta l'avantatja respecte les vinyetes que, en ser una representaci ms realista, la
planificaci s ms entenedora.

Posteriorment, enganxaran els diversos plans que han retallat, en fulls grans DIN-A3
apasats, utilitzant un full per a cada tipus de pla.
Aquest lbum els servir de guia per a planificar les historietes que dibuixaran en
activitats posteriors.
Podeu fer fotocpies dels fulls que us semblin ms representatius per incorporar-les a
l'arxiu documental de l'aula o per penjar-les a les parets.

Tema: La planificaci: fer un lbum de plans.


Heu de portar a classe revistes, en general, i revistes de cmic. Han de ser revistes que
tinguin moltes fotografies: revistes del cor, suplements dominicals dels diaris,
magazines, catlegs, etc.
Enquadreu, amb el visor de cartolina, fotografies que exemplifiquin tots els tipus de
plans:
- Gran pla general
- Pla general
- Pla sencer
- Pla conjunt
- Pla americ
- Pla mig
- Primer pla
- Primerssim primer pla
- Pla de detall

Si retalleu els plans en revistes de cmic, no cal que utilitzeu el visor, doncs heu de
conservar la forma i la grandria de les vinyetes.
Retalleu les fotografies o les vinyetes.
Enganxeu les fotografies i les vinyetes en fulls DIN-A3 apasats. Heu d'utilitzar un
full per a cada tipus de pla, escrivint en lletres ben grosses, els tipus de plans.
Grapeu tots els fulls. Ja teniu el vostre lbum de plans que us servir de guia per saber
planificar les historietes que haureu de dibuixar en activitats posteriors.

VINYETA 9. LA PLANIFICACI

Ttol: Descobrir el pla amagat.


Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: cicle superior d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci secundria
obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge
Material: llapis, goma, regle, retoladors, pgines de cmic, retroprojector i pantalla
blanca (opcional).
Agrupament: collectiu i individual.
Sessions: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: la vinyeta; l'enquadrament; la planificaci; tipus de plans;
la seqncia.
Objectius
- afavorir la utilitzaci de tots els tipus de plans.
- identificar i utilitzar els plans propers i comprendre'n la funcionalitat.
- identificar i utilitzar els plans llunyans i comprendre'n la funcionalitat.
- identificar i utilitzar els plans intermedis i comprendre'n la funcionalitat.
- utilitzar els diversos angles: normal, picat i contrapicat i comprendre'n la
funcionalitat.

Descripci de l'activitat
Abans de fer aquesta activitat, s'haur d'haver introdut tericament el tema de la
planificaci i l'angulaci, mostrant els diversos tipus de plans i angles.
s molt til penjar a l'aula murals amb els tipus de plans i angles i repartir a l'alumnat
els murals reduts perqu els puguin consultar.
El/la professor/a presentar a l'alumnat pgines completes d'historietes, o b una
seqncia sencera, on hi hagi un pla amagat.
Els/les alumnes hauran d'observar atentament totes les vinyetes de la pgina, sobre tot
l'anterior i la posterior al pla que falta. Es comentar la planificaci i l'acci que es veu a
cada vinyeta. Collectivament, es comentar com pot ser el pla que falta, tant des del
punt de vista de la planificaci com de l'acci representada.
Desprs, individualment, cada alumne/a dibuixar el pla amagat. Posteriorment, es
compararan les vinyetes que han dibuixat ells/es amb la pgina o la seqncia completa

i es valoraran les solucions que han estat ms encertades i el perqu. Finalment, hauran
de respondre, per escrit, algunes preguntes sobre l'activitat.
Aquesta activitat dona molt bon resultat si es pot retroprojectar la pgina o la seqncia,
perqu aix ens ajuda a centrar l'atenci de l'alumnat.
Si els/les alumnes sn rpids en trobar solucions al pla amagat i en dibuixar-lo, se'ls
poden donar diverses pgines o seqncies. Us facilitem ms d'un exemple perqu
pogueu triar el que ms us convingui i s'adigui a les caracterstiques del vostre grup i
per si en voleu fer presentar ms d'un.

Tema: Descobrir el pla amagat.


Observeu aquesta pgina de cmic. Fixeu-vos que hi ha un pla amagat.
Observeu, atentament, totes les vinyetes de la pgina, sobre tot l'anterior i el posterior
al pla que falta.
Comenteu, collectivament, quin pla i quina acci es representa a cada vinyeta.
Comenteu quin pot ser el pla que falta i quina acci s'ha de veure.
Dibuixeu el pla buit.
Mireu les vinyetes que han dibuixat els vostres companys/es i compareu-les.
Compareu les vostres vinyetes amb el pla de la pgina o la seqncia completa.
Contesteu aquestes preguntes:

Quin tipus de pla has dibuixat? Per qu?


....................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
...........................

Quina acci has representat? Per qu?


........................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
...........................

Quin tipus de pla hi havia en el dibuix original?


........................................................................
.............................................................................................................................................
.........

Quina acci es representava en el dibuix original?


.....................................................................
.............................................................................................................................................
.........
.............................................................................................................................................
.........
.............................................................................................................................................

.........

Creus que el pla que has dibuixat encaixa en la pgina? Per qu?
.............................................
.............................................................................................................................................
.........
.............................................................................................................................................
.........
.............................................................................................................................................
.........
.............................................................................................................................................
.........

Herge.
Editorial Juventud

Herge.
Editorial Juventud

Herge.
Editorial Juventud

Herge.
Editorial Juventud

VINYETA 10. LA PLANIFICACI

Ttol: Dibuixar plans relacionats amb situacions diverses.


Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria
Cicle: cicle mitj i cicle superior d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci
secundria obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: llapis, goma, retoladors, llapis de colors.
Agrupament: individual.
Sessions: 2 sessions.
Conceptes que s'hi treballen: la vinyeta: l'enquadrament; la planificaci; tipus de plans
Objectius:
- afavorir la utilitzaci de tots els tipus de plans.
- utilitzar els plans propers i comprendre'n la funcionalitat.
- utilitzar els plans llunyans i comprendre'n la funcionalitat.
- utilitzar els plans intermedis i comprendre'n la funcionalitat.

Descripci de l'activitat
L'alumnat haur de dibuixar els plans corresponents a les situacions que es presenten.
Caldr que es fixin b en la situaci o acci que s'explica i que justifiquin quin tipus de
pla escullen.
A l'alumnat d'educaci secundria obligatria se'ls demanar que classifiquin aquests
plans, segons la seva funcionalitat, en plans descriptius, narrratius o expressius.

Tema: Dibuixar plans relacionats amb situacions diverses.


Observa la fitxa que et donar el/la professor/a. Veurs que hi ha una srie de vinyetes
buides i, sota de cada vinyeta, frases que descriuen all que haurs de dibuixar.
Pensa b quin tipus de pla s el ms adient per a cada situaci o acci.
Dibuixa els plans corresponents a cada vinyeta.
Escriu quin tipus de pla has dibuixat i explica el perqu.

Situaci o acci
Una mosca es posa en l'orella d'un
personatge

Unes nenes salten a corda

Dos personatges parlen

Un personatge presenta un
telenotcies

Alg est plorant

Tipus de pla

Un personatge camina pel carrer

Quin paisatge ms bonic!

Numera les vinyetes que has dibuixat i classifica els plans, segons la seva funcionalitat.

Plans descriptius

Plans narratius

Plans expressius

Una mosca es posa en l'orella


d'un personatge

Dos personatges parlen


plorant

Unes nenes salten a la corda

Un personatge presenta
un telenotcies

Un personatge camina pel carrer

Quin paisatge ms bonic!

Alg est

VINYETA 11. LA PLANIFICACI

Ttol: Dibuixar una tira de quatre vinyetes amb quatre plans diferents.
Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: tots els cicles de primria; primer i segon cicle d'educaci secundria obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge
Material: paper, llapis, goma, regle, retoladors, llapis de colors, paper DIN-A3.
Agrupament: grups de quatre.
Sessions: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: la vinyeta; l'enquadrament; la planificaci; tipus de plans;
la seqncia.
Objectius
- afavorir la utilitzaci de tots els tipus de plans.
- utilitzar els plans propers i comprendre'n la funcionalitat.
- utilitzar els plans llunyans i comprendre'n la funcionalitat.
- utilitzar els plans intermedis i comprendre'n la funcionalitat.

Descripci de l'activitat
L'alumnat haur de dibuixar una tira de quatre vinyetes en la qual, a cada vinyeta, es
faci servir un tipus de pla diferent.
Abans de comenar a dibuixar, tots els integrants del grup pensaran la histria i els tipus
de plans que utilitzaran.
Cada alumne/a treballar la seva vinyeta en un full a part. Primer, haur de fer un esbs.
Desprs l'hauran de dibuixar, entintar i retallar, per tal de composar la tira amb els altres
membres del grup, en la pgina definitiva.
Quan la tira estigui acabada, han de collocar el nom de cada pla.

Tema: Dibuixar una tira de quatre vinyetes amb quatre plans diferents.
Formeu un grup de quatre persones.
Heu de dibuixar una tira de quatre vinyetes en la qual, a cada vinyeta, es faci servir un
tipus de pla diferent.
Cal que us poseu d'acord sobre la histria que voleu explicar i sobre quin tipus de pla
far servir cadasc.
Feu un esbs de la vostra vinyeta:

Esbs de la vinyeta

Dibuixeu, entinteu i retalleu la vinyeta, ja acabada, per tal de composar la tira amb els
altres membres del grup, en la pgina definitiva.
Enganxeu les quatre vinyetes en un full DIN-A3.
Escriviu a sota de cada vinyeta el nom del pla que heu representat.

VINYETA 12. LA PLANIFICACI

Ttol: Dibuixar una tira de quatre vinyetes a partir d'un petit fragment narratiu.
Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: cicle mitj i cicle superior d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci
secundria obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: paper, llapis, goma, regles, retoladors, llapis de colors.
Agrupament individual.
Sessions: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: la vinyeta; l'enquadrament; la planificaci; tipus de plans;
la seqncia.
Objectius
- saber seqenciar un petit fragment narratiu.
- saber utilitzar la vinyeta com a unitat d'ordenaci de les imatges.
- utilitzar plans diversos.

Descripci de l'activitat
A partir de la lectura d'un petit fragment narratiu, l'alumnat haur de dibuixar una tira de
quatre vinyetes utilitzant quatre tipus de plans diferents.
Aquesta activitat s molt semblant a l'anterior amb dues variants: l'agrupament abans
era collectiu i aqu s individual, per tal de reforar ms el tema; es parteix d'un
fragment narratiu, amb la qual cosa la histria i l'estructura narrativa ve determinada pel
text. Podeu utilitzar-la com a activitat d'avaluaci.

Tema: Dibuixar una tira de quatre vinyetes a partir d'un petit fragment narratiu.
Llegiu, atentament, el text segent:

En un parc, la Rosa est corrent amb els seus patins en lnia mentres el Manolo s'ha
assegut en un banc per a descansar. A l'altra banda del parc, la Montse dna menjar
als coloms i el Llus beu a la font. Desprs, tots es troben per a comprar pipes al
quiosc.
Dividiu el text en quatre parts. Cada part del text, correspondr a una vinyeta.

Primera part: de .................................................. a ...............................................................


....................................................................................................................................
Segona part: de .................................................. a .................................................................
....................................................................................................................................
Tercera part: de .................................................. a ................................................................
....................................................................................................................................
Quarta part: de .................................................. a .................................................................
....................................................................................................................................

Dibuixeu una tira de quatre vinyetes que representin les quatre parts del text. Cada
vinyeta ha de tenir un pla diferent.

VINYETA 13. L'ANGULACI

Ttol: Fer un lbum amb fotografies i vinyetes que exemplifiquin els diferents angles de
visi.
Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: cicle superior d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci secundria
obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge
Material: llapis, goma, regle, retoladors, tisores, pegament de barra, revistes de cmic,
revistes diverses, el visor de cartolina.
Agrupament: individual, tot i que poden seure en grup per seleccionar, enquadrar i
retallar les fotografies o les vinyetes.
Sessions: 2 sessions. Aquestes sessions es poden fer juntament amb l'activitat
VINYETA 8. LA PLANIFICACI.
Conceptes que s'hi treballen: la vinyeta; l'enquadrament; els angles de visi; tipus
d'angles de visi; classificaci dels angles de visi.
Objectius
- identificar els diversos tipus d'angles de visi.
- saber classificar els diversos tipus d'angles de visi.

Descripci de l'activitat
La metodologia s la mateixa que hem utilitzat en l'activitat VINYETA 8. LA
PLANIFICACI. Com activitat prvia, el professorat haur introdut tericament el
tema de l'angulaci.
s molt til penjar a l'aula murals amb els tipus d'angles i repartir a l'alumnat els murals
reduts perqu els puguin consultar. Us en facilitem exemples en l'estudi anterior a les
activitats.
L'alumnat haur de portar a classe revistes, en general, i revistes de cmic. Hauran de
ser revistes que continguin moltes fotografies: revistes del cor, suplements dominicals
dels diaris, magazines, catlegs, etc. s millor utilitzar fotografies i no vinyetes, doncs
les fotografies en ser representacions ms realistes faciliten la identificaci. En els
dibuixos, de vegades, s'adopta ms d'un angle de visi en el tractament del primer i el
segon pla.
Hauran d'enquadrar, amb el visor, fotografies que exemplifiquin tots els tipus d'angles
de visi. En el cas de les revistes de cmic, no caldr utilitzar el visor, doncs hauran de

retallar les vinyetes, amb la forma i la grandria que tinguin. Desprs, hauran de retallar
les fotografies o les vinyetes.
Posteriorment, hauran d'enganxar-les en fulls DIN-A-3 apasats, utilitzant un full per a
cada tipus de pla.
Aquest lbum servir de guia per a dibuixar les historietes, en activitats posteriors.
Es poden fer fotocpies dels fulls ms representatius per incorporar-les a l'arxiu
documental de l'aula o per penjar-les a les parets.

Tema: Fer un lbum amb fotografies i vinyetes que exemplifiquin els diferents angles
de visi.
Heu de portar a classe revistes, en general, i revistes de cmic. Han de ser revistes que
tinguin moltes fotografies: revistes del cor, suplements dominicals dels diaris,
magazines, catlegs, etc.
Enquadreu, amb el visor de cartolina, fotografies que exemplifiquin tots els tipus
d'angles de visi:
- Angle frontal
- Angle picat
- Angle cenital
- Angle contrapicat
- Angle nadir
- Angle inclinat
- Camp/contracamp

Si retalleu els plans en revistes de cmic, no cal que utilitzeu el visor, doncs heu de
conservar la forma i la grandria real de les vinyetes.
Retalleu les fotografies o les vinyetes.
Enganxeu les fotografies i les vinyetes en fulls DIN-A-3 apasats, utilitzant un full per
a cada angle de visi.
Grapeu tots els fulls i afegiu-los a l'lbum dels plans. Ara ja teniu un lbum complet
de plans i angles de visi, que us servir de guia per a saber dibuixar millor les
historietes.

VINYETA 14. L'ANGULACI


Ttol: Els angles de visi picat i contrapicat.
Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: cicle mitj i cicle superior d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci
secundria obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: llapis, paper, goma, regle, retoladors, el visor de cartolina.
Agrupament: individual i per parelles.
Sessions: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: l'enquadrament; els angles de visi: picat i contrapicat;
l'expressi de les caracterstiques fsiques i psicolgiques dels personatges a travs dels
angles de visi; la identificaci dels canvis que es produeixen en la percepci visual
segons el punt de vista.
Objectius:
- Observar l'orientaci dels objectes en l'espai i reconixer la posici que
ocupen.
- Observar i comprendre com varia la forma i el significat d'all que es veu,
segons el nostre angle de visi.
- Saber representar els personatges des de diferents angles de visi.

Descripci de l'activitat
L'alumnat haur de mirar cap a dalt i cap a baix, a travs del visor de cartollina. Per
parelles, hauran d'observar-se des dels diversos angles de visi.
Desprs, se'ls proposar que dibuixin un jugador de bsquet des d'un angle picat i
n'observin l'efecte. Fer adonar que per molt alts que siguin els jugadors de bsquet els
veurem petits si utilitzem aquesta angulaci.
A continuaci, hauran de dibuixar una formiga des d'un angle contrapicat i observar
l'efecte contrari.
Finalment, hauran d'explicar quins efectes expressius produeixen els dos dibuixos.

Tema: Els angles de visi picat i contrapicat.


Agafeu el visor de cartolina i mireu cap a dalt i cap a baix.
Agrupeu-vos per parelles i observeu-vos des dels diversos angles de visi.
Dibuixeu un jugador de bsquet en un pla picat

Un jugador de bsquet des d'un angle picat

Observeu l'efecte d'aquest angle de visi i contesteu aquestes preguntes:

Com veieu al jugador de bsquet? Per qu?


................................................................................
.............................................................................................................................................
.........
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................

....................................

Dibuixeu una formiga des d'un angle contrapicat

Una formiga des d'un angle contrapicat

Com veieu a la formiga? Per qu?


.............................................................................................
.............................................................................................................................................
.........
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................
....................................

VINYETA 15. L'ANGULACI


Ttol: Els angles de visi frontal, picat i contrapicat.
Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: cicle mitj i cicle superior d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci
secundria obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: llapis, paper, goma, regle, retoladors.
Agrupament: individual.
Sessions: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: l'enquadrament; els angles de visi: frontal, picat i
contrapicat;
la identificaci dels canvis que es produeixen en la percepci visual segons el punt de
vista.
Objectius:
- Observar l'orientaci dels objectes en l'espai i reconixer la posici que
ocupen.
- Observar i comprendre com varia la forma i el significat d'all que es veu,
segons el nostre angle de visi.
- Saber representar els objectes des de diferents angles de visi.

Descripci de l'activitat
A partir d'una situaci determinada, els/les alumnes hauran de dibuixar tres plans
diferents del mateix objecte des dels tres angles bsics de visi: frontal, picat i
contrapicat.
Se'ls demanar que, abans, guionitzin les vinyetes, explicant quina acci representaran a
cada vinyeta, quin angle de visi faran servir i quina funci complir l'angulaci.
No es tracta que inventin una historieta seqencial, sin que practiquin els tres angles de
visi. No obstant, es donar l'opci de poder-ho fer.
Us suggerim diverses situacions que podeu plantejar al vostre alumnat:
- un avi volant.
- un telfon sonant.
- una rdio o un televisor emetent un programa.
- un cotxe que circula per una autopista.
- ...

Donat que la tendncia general de l'alumnat, davant d'exercicis d'aquesta mena, s


dibuixar noms l'objecte, sense cap referncia espacial, s important que insistiu en qu
els objectes han d'estar contextualitzats, s a dir, s'ha de veure el lloc de l'acci, poden
aparixer personatges... i que, tamb, s convenient que incloguin elements especfics
del llenguatge del cmic, com ara globus, onomatopeies, lnies cintiques...

Tema: Els angles de visi frontal, picat i contrapicat.


Ara, haureu de dibuixar tres plans diferents del mateix objecte des de tres angles de
visi diferents: frontal, picat i contrapicat.
Abans de posar-vos a dibuixar heu de pensar b com seran les vinyetes i explicar-ho.
No cal que inventeu una historieta, per si us ve de gust podeu fer-ho.
Us suggerim algunes situacions, per si us falla la imaginaci:
- un avi volant.
- un telfon sonant.
- una rdio o un televisor emetent un programa.
- un cotxe que circula per una autopista.
- ...
No val a dibuixar l'objecte sol, tamb s'ha de veure el lloc de l'acci i poden aparixer
personatges, globus, onomatopeies, lnies cintiques...
Abans de dibuixar, ompliu aquesta taula explicant les tres vinyetes.

Nmero
de la
vinyeta

Angle de
visi

Acci de la vinyeta

Dibuixeu les tres vinyetes.

Per qu fareu servir aquest


angle de visi?

6.4. La composici.
Activitats d'aprenentatge

VINYETA 16. LA COMPOSICI

Ttol: El poder expressiu de la lnia.


Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: tots els cicles d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci secundria
obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge
Material: llapis, paper, goma, regles, llapis de colors, retoladors.
Agrupament: individual, en grup i collectiu.
Sessions: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: la composici de les vinyetyes; l'expressivitat de la lnia
segons la seva direcci, la seva forma i el seu tra.
Objectius:
- comprendre que la lnia en si mateixa transmet uns efectes expressius
determinats.
- saber interpretar els efectes expressius dels diversos tipus de lnies.
- fer una representaci utilitzant noms un tipus de lnia.

Descripci de l'activitat
Per iniciar el treball sobre els tipus de lnies, s'organitzar el grup-classe en tres
subgrups. Un grup treballar les lnies segons la seva direccionalitat, un altre segons la
forma i l'altre segons el tra.
Els subgrups es dividiran en grups ms petits per treballar les diverses tipologies dins
els grans apartats. Aix, el grup que treballi la direcci de les lnies es subdividir en tres
grups ms per exemplificar les lnies horitzontals, verticals i diagonals; el grup que
treballi les formes es subdividir en dos grups per treballar les lnies trencades i les
arrodonides; el grup que treballi el tra es subdividir en tres grups per treballar les
lnies que es superposen, les lnies intermitents i les lnies rectes.
Es tracta que cada alumne/a, segons la lnia que hagi escollit, composi una vinyeta
utilitzant noms aquell tipus de lnia.
Desprs, s'exposaran els treballs: a l'aula o al passads o al vestbul del centre...,
s'observaran els resultats i es comentaran els efectes expressius que produeixen els
dibuixos.

Tema: El poder expressiu de la lnia


Ara, es tracta que experimenteu els efectes expressius que es deriven de la utilitzaci
dels diferents tipus de lnies. Per aix, haureu de dibuixar una vinyeta fent servir noms
un tipus de lnia.
Dividireu la classe en tres subgrups i els subgrups en grups ms petits, dos grups de
tres i un grup de dos.
Atenent a les explicacions que us donar el/la professor/a, cada un/a haur d'escollir
un tipus concret de lnia i dibuixar la vinyeta.

Contesta aquestes preguntes


Quin tipus de lnia has fet servir?
.............................................................................................................................................
.........
Quin efecte expressiu t aquest tipus de lnia?
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
...........................

VINYETA 17. LA COMPOSICI


Ttol: La composici de les vinyetes
Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria
Cicle: cicle mitj i cicle superior d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci
secundria obligatria
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge
Material: llapis, paper, goma, regle, llapis de colors, retoladors, tisores, pegament de
barra, revistes de cmic
Agrupament: individual
Sessions: 1 sessi
Conceptes que s'hi treballen: la composici; tipus de composici: simtrica, asimtrica,
circular, diagonal, distribuci dels objectes segons les seves proporcions, distribuci en
dos teros, utilitzaci de formes geomtriques bsiques.
Objectius:
- identificar els diversos tipus de composicions de la vinyeta
- associar el diversos tipus de composicions als seus efectes expressius

Descripci de l'activitat
Els/les alumnes hauran de buscar en revistes de cmic els diversos tipus de
composicions, retallar les vinyetes, enganxar-les i explicar els efectes expressius de
cada composici.
Podeu destriar d'aquesta llista, el tipus de composicions que trobeu adequades per al
vostre alumnat:
- composici simtrica
- composici asimtrica
- composici circular
- composici diagonal
- distribuci dels objectes segons les seves proporcions
- distribuci en dos teros
- utilitzaci de formes geomtriques bsiques: el quadrat, el triangle i el cercle

Tema: La composici de les vinyetes


Busqueu, en revistes de cmic, vinyetes que exemplifiquin els diversos tipus de
composicions.
Enganxeu les vinyetes en un full.
Expliqueu, sota de cada vinyeta, quin efecte expressiu t la composici.

6.5. La perspectiva.
Activitats d'aprenentatge

VINYETA 18. LA PERSPECTIVA

Ttol: Dibuixar una habitaci utilitzant la perspectiva frontal.


Etapa: educaci secundria obligatria.
Cicle: primer i segon cicle d'educaci secundria obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; matemtiques.
Material: paper, llapis, goma, regles, retoladors.
Sessions: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: la perspectiva cnica frontal amb un punt de fuga.
Objectius:
- utilitzar la perspectiva com a forma de representaci de la realitat.
- aplicar la tcnica de la perspectiva en el cmic.

Descripci de l'activitat
El/la professor/a explicar la tcnica de la perspectiva i
informar sobre els diversos tipus de perspectiva que es
poden aplicar en els dibuixos de cmic.
Desprs, proposar l'alumnat que dibuixin un espai
interior (habitaci, tenda de roba, bar, etc.) aplicant la
perspectiva cnica frontal.
Els/les alumnes hauran de situar la lnia de l'horitz i un
punt de fuga. Com a elements obligatoris noms hauran
de fer l'enrajolat del terra; quant a la resta d'elements
podran dibuixar els que vulguin.

Tema: Dibuixar una habitaci utilitzant la perspectiva frontal.


Dibuixeu un espai interior fent servir la perspectiva cnica frontal.
Dibuixeu la lnia de l'horitz i un punt de fuga central.
Haureu de dibuixar l'enrajolat del terra. Pel que fa a la resta d'elements podeu dibuixar
els que vulgueu i on vulgueu.

VINYETA 19. LA PERSPECTIVA

Ttol: Dibuixar el mateix edifici des d'un angle picat i des d'un angle contrapicat.
Etapa: educaci secundria obligatria.
Cicle: primer i segon cicle d'educaci secundria obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; dibuix tcnic; matemtiques.
Material: paper, llapis, goma, regles, retoladors.
Sessions: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: els angles de visi: picat i contrapicat; la perspectiva
cnica amb tres punts de fuga.
Objectius:
- utilitzar la perspectiva com a forma de representaci de la realitat.
- aplicar la tcnica de la perspectiva als dibuixos dels cmics.

Descripci de l'activitat
El/la professor/a explicar la perspectiva i informar sobre els diversos tipus de
perspectiva que es poden aplicar en els dibuixos.
Desprs, proposar l'alumnat que dibuixi el mateix edifici des d'un un angle de visi
picat i des d'un angle de visi contrapicat aplicant una perspectiva amb tres punt de
fuga.
Els/les alumnes hauran de situar la lnia de l'horitz i els tres punts de fuga. Com
elements obligatoris hauran de situar algunes finestres; quant a la resta d'elements poden
dibuixar els que vulguin.

Tema: Dibuixar el mateix edifici des d'un angle picat i des d'un angle contrapicat.
Dibuixeu un pla picat i un pla contrapicat d'un edifici, fent servir tres punts de fuga.

6.6. La illuminaci.
Activitats d'aprenentatge

VINYETA 20. LA ILLUMINACI

Ttol: Les trames


Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria
Cicle: tots els cicles d'educaci primria; primer cicle d'educaci secundria obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica
Material: llapis, goma, retoladors. No s'inclouen els regles en aquesta activitat perqu
es tracta que practiquin el tra "a m alada".
Sessions: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: l'entintat; les trames; el tra.
Objectius:
- experimentar amb les trames per a poder-les aplicar, posteriorment, al dibuix
de les vinyetes d'un cmic.

Descripci de l'activitat
El/la professor/a presentar a l'alumnat un full dividit en quatre parts iguals. A cada
rectangle, hi ha una trama que no est acabada. Els/les alumnes han d'acabar de fer les
quatre trames. Primer ho faran a llapis i desprs ho repassaran amb retolador negre.
Quan hagin acabat aquesta fitxa, se'ls presentar l'altra fitxa. Es tracta d'un full, tamb
dividit en quatre parts iguals, en el qual hi ha un dibuix realitzat, exclusivament, amb
trames. Hauran de fer, en els altres rectangles, tres dibuixos diferents, fent servir noms
trames, quant ms variades millor.

Tema: Les trames


Fixeu-vos b en aquest full. Observareu que est dividit en quatre parts iguals. A cada
rectangle, hi ha una trama que no est acabada. Heu d'acabar de fer les quatre trames.
Primer noms heu d'utilitzar noms el llapis i, desprs, ho heu de repassar amb retolador
negre.

Conxi Buuel

Aqu teniu un dibuix realitzat, exclusivament, amb trames. A sota del dibuix, heu
d'inventar-ne un vosaltres, fent servir noms trames, quan ms variades millor.
Conxi Buuel

VINYETA 21. LA ILLUMINACI

Ttol: Les ombres i les trames.


Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: cicle mitj i cicle superior d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci
secundria obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica.
Material: llapis, goma, retoladors.
Sessions: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: l'entintat; les trames.
Objectius:
- utilitzar tcniques d'illuminaci i de tramat en dibuixos, per a poder-les
aplicar, posteriorment, en les vinyetes d'un cmic.
- associar la utilitzaci de les ombres i les trames amb la sensaci de volum que
aporten als dibuixos.

Descripci de l'activitat
El/la professor/a presentar a l'alumnat una srie de dibuixos buits de trames i d'ombres.
L'alumnat escollir dos dibuixos. Haur de decidir on situa el focus de llum, en cada
dibuix, i desprs procedir a fer les ombres i les trames, per tal de donar-los volum.

Tema: Les ombres i les trames


Observeu els dibuixos segents. Veureu que estan buits, s a dir, no tenen ombres ni
trames.
Trieu un dels dos dibuixos.
Decidiu on situareu el focus de llum, en cada dibuix.
Dibuixeu les ombres i les trames, per tal de donar volum als dibuixos.

Josep M Be. La tcnica del cmic


Editorial Interimagen

Josep M Be. La tcnica del cmic


Editorial Interimagen

6.7. El color
Activitats d'aprenentatge

VINYETA 22. EL COLOR

Ttol: El valor natural i el valor simblic del color.


Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria
Cicle: cicle superior d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci secundria
obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge
Material: paper, llapis, goma, regle, retoladors, tisores, pegament de barra, revistes de
cmic.
Sessions: 1 sessi
Conceptes que s'hi treballen: el color: valor natural i valor simblic.
Objectius
- distingir el valor natural i el valor simblic del color.
- reconixer el valor simblic del color en un cmic.

Descripci de l'activitat
El/la professor/a repartir a l'alumnat revistes de cmic en color per observar si els
colors tenen un valor natural, s a dir si corresponen al color que els objectes, els
personatges o els decorats tindrien en el mn Material: hores del dia, poques de l'any,
llum de les lmpares..., o b tenen un valor simblic, s a dir, si ens indiquen estats
d'nim o caracterstiques fsiques i psicolgiques dels personatges.
Desprs, per grups, seguiran observant aquests aspectes i omplint dues taules, una taula
que correspongui als colors naturals i una altra als colors simblics.
Hauran de retallar vinyetes que exemplifiquin el valor natural i el valor simblic del
color en els rostres dels personatges i en els fons de les vinyetes.

Tema: El valor natural i el valor simblic del color.


Observeu una historieta completa o una pgina d'una historieta llarga, en qu hi hagi
color.
Retalleu dues vinyetes on el color tingui un valor natural, s a dir que el color dels
dibuixos correspongui al color que els objectes, els personatges o els decorats tindrien
en el mn Material: hores del dia, poques de l'any, llum de les lmpares...
Enganxeu les vinyetes.
Enumereu alguns elements de la vinyeta: personatges, objectes, escenaris..., que siguin
d'un color natural i digueu quin color tenen:

Vinyeta 1
.............................................................................................................................................
.......
.............................................................................................................................................
.........
.............................................................................................................................................
.........
.............................................................................................................................................
.........
Vinyeta 2
.............................................................................................................................................
.........
.............................................................................................................................................
.........
.............................................................................................................................................
.........
.............................................................................................................................................
.........
Retalleu dues vinyetes on el color tingui un valor simblic, s a dir, vinyetes on el
color indiqui estats d'nim o caracterstiques fsiques i psicolgiques dels personatges.
Enganxeu les vinyetes.
Enumereu alguns elements de les vinyetes: personatges, objectes, escenaris, etc., que
tinguin un color simblic, digueu quin color s i qu simbolitza.

Element

Color

Qu simbolitza

VINYETA 23. EL COLOR

Ttol: Les expressions facials, els smbols grfics i el color.


Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria
Cicle: tots els cicles d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci secundria
obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge
Material: llapis, paper, goma, retoladors, llapis de colors.
Sessions: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: les expressions facials; els smbols grfics aplicats al
rostre; el color en el cmic; l'expressi dels estats d'nim a travs de les expressions
facials, els smbols grfics i el color.
Objectius:
- reconixer el valor simblic del color en un cmic.
- associar els estats d'nim amb els smbols grfics del rostre i el color.

Descripci de l'activitat
El/la professor/a presentar a l'alumnat sis expressions facials, que tinguin smbols
grfics al voltant del cap.
Els/les alumnes hauran d'escriure l'adjectiu corresponent a l'estat d'nim de cada rostre i,
desprs, hauran de pintar cada cara amb el color que simbolitzi millor la seva expressi.

Tema: Les expressions facials, els smbols grfics i el color.


Observeu aquestes sis cares. Cada una d'elles t una expressi facial diferent.
Numereu-les.
Pinteu cada cara amb el color que simbolitzi millor la seva expressi.

Ompliu aquesta taula amb els colors que heu utilitzat i digueu all que expressen.

Color
1.
2.
3.
4.
5.
6.

Expressi

VINYETA 24. EL COLOR

Ttol: El valor natural i el valor simblic del color.


Etapa: educaci primria.
Cicle: tots els cicles d'educaci primria.
rees relacionades: educaci visual i plstica
Material: paper, llapis, goma, regle, retoladors, llapis de colors, plastidecors, historieta
de cmic d'una pgina en blanc i negre.
Sessions: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: el color: valor natural i valor simblic.
Objectius
- distingir el valor natural i el valor simblic del color.
- reconixer el valor simblic del color en un cmic.
- aplicar tcniques d'acoloriment en el cmic.

Descripci de l'activitat
El/la professor/a presentar a l'alumnat una tira de cmic o una historieta completa d'una
pgina.
Es far collectivament la lectura de la historieta, fixant-se en el canvi de situacions i
d'espais i les expressions del rostre dels personatges. Cal que els/les alumnes prenguin
nota dels canvis de situacions i d'espais i les expressions ms significatives.
Cada alumne/a acolorir la historieta aplicant tot el que ha aprs sobre el valor natural i
el valor simblic del color.

Tema: El valor natural i el valor simblic del color


Llegiu, entre tots, la historieta que teniu a les mans.
Observeu el canvi de situacions, el canvi d'espais i les expressions facials dels
personatges.
Anoteu els canvis i les expressions ms significatius.
Acoloriu la historieta, marcant b els canvis i les expressions facials que heu observat.

Cmic: expressi i comunicaci


Bloc B. Estudi del cmic
7. Els personatges
Activitats d'aprenentatge

Rosa Aparicio Beltran


Octubre 1999

7. Els personatges

Els personatges sn un element bsic del cmic, doncs s a partir de les seves peripcies
que es desenvolupa l'acci, sense la qual la historieta no seria possible. La imatge ms
universal de la historieta s la figura humana i tamb s la ms estudiada.
Un aspecte rellevant dels personatges s el grau d'iconicitat i realisme en la seva
representaci, aspecte que ja hem tractat a l'apartat 5. El vocabulari dels cmics: la
iconografia visual.
A part de la iconicitat i el realisme aplicats als personatges humans, els personatges
poden presentar altres tipus no humans:
Personatges que combinen ingredients humans, animals, vegetals i
metllics.
Creuaments gentics aberrants.
Animalitzaci d'humans.
Humanitzaci d'animals.
Animaci d'objectes.
Objectualitzaci d'ssers vius.
Monstres, s a dir personatges que presenten formes que no es reconeixen:
amalgama tentacular, massa ondulant...
Aix, doncs, veiem que els personatges oscillen entre el retrat i el monstre.

Pere Ots. Revista Game.

Llibertat Toms. Revista Game.

Els personatges i les seves confrontacions


Les relacions que els personatges estableixen sn relacions eminentment topolgiques,
com a conseqncia de la seva dimensi espacial. Viuen del contrast i resolen les seves
diferncies mitjanant el contacte. Sn espais delimitats pel tra. Com que la seva
identitat est tancada en el contorn, existeixen en tant ocupen un lloc; la seva mort s el
fra de camp. Estan supeditats a una relaci de xoc, a la confrontaci de la lnia contra
la lnia, al cos a cos, de l'agressi a l'afecte.

Les confrontacions dels personatges motiven o resolen alguns moments clau de la


intriga. Compleixen una funci de clmax o de punt d'inflexi. Determinen els processos
que segueixen o antecedeixen a la narraci. Hi ha una relaci molt ntima entre el
conflicte i la distncia. Quan hi ha conflicte els personatges romanen distanciats. La
resoluci de la confrontaci exigeix un recorregut directe o laberntic que elimini la
distncia.

La identitat, la inestabilitat i les peripcies del contorn


Hi ha personatges desvinculats de les lleis fonamentals que regeixen la integritat fsica
que intenten imitar (s'estiren, s'arronsen, s'aixafen, es trenquen, etc., per poden
reconstruir-se en qualsevol moment). Aquesta inestabilitat els porta a mutar i canviar
d'aspecte. Aleshores, tota la figuraci del cmic queda sotmesa a la metamorfosi dels
personatges.

Mart. Dr Vrtigo.
Ediciones La Cpula.

Aquesta inestabilitat nega tota illusi de representaci realista i reivindica l'autntica


naturalesa grfica de tot el que apareix en la vinyeta.
La inestabilitat i la metamorfosi representen una evoluci reveladora de que ms enll
de la diversitat de les aparences, ms enll del mn reflexat a les imatges hi ha, com a
ltima i nica veritat, la matria inestable, reciclable, transformable en qualsevol rostre,
en qualsevol aspecte: la matria grfica. La identitat es trasllada, es desf, es converteix
en una altra cosa... Hi ha una estreta vinculaci d'aquest fet amb l'essncia i els recursos
especfics del mitj.
Segons Antonio Altarriba, molts personatges de cmic tenen la "sndrome de Nemo",
referint-se al fams personatge de McCay. Nemo, igual que d'altres personatges de
l'autor, ni existeix ni consisteix, s un habitant de la dimensi onrica, que s el
grafisme, viu amenaat per l'abolici o per la mutaci. s un "no ning", est atrapat en
la mecnica de la disgregaci i de l'agregaci que converteix les seves aventures en

peripcies del contorn.

Winsor McCay. Little Nemo in Slumberland

Mart. Dr Vrtigo.
Ediciones La Cpula.

Els estereotipus
Un altre aspecte dels personatges sn els estereotipus. Al llarg de la histria del cmic
s'han anat configurant una srie de personatges arquetpics sotmesos a representacions
icniques caracterstiques i molt estables, a partir de trets que es converteixen en senyals
d'identitat. Responen a esquemes que la gent t formats a priori: el bo, el dolent, la noia
maca i tonta, el gras simptic, etc. Podem, tamb, crear personatges que siguin
contraarquetipus, tot i que ens moure'm amb els mateixos esquemes per invertits.
Aix, no obstant, no hem de caure en lerror de considerar que tots els personatges
dhistorieta sn arquetpics, doncs hi ha molts autors que trenquen lesteoritipus,
ironitzen sobre ells o b creen personatges realistes, reflex de lentorn social.
En el treball a laula, ser interessant, per, fer adonar dels estereotipus per tal que
lalumnat comprengui les convencions del mitj.
Detallem a continuaci una srie de personatges estereotipats, amb la seva representaci
grfica arquetpica:

Personatge

Representaci estereotipada

Arruinat

Se'l representa dins un barril, tal i com s'assegura que va viure el filsof
grec Digenes. Tamb sel representa mostrant les butxaques buides.

Boig

Sovint el podem veure amb un embut invertit sobre el cap.

Borratxo

Smbols grfics damunt del cap (espirals, cercles, estrelles, bombolles),


sanglot.

Canbal

Els cmics han representat els pobles extics amb matissos racistes: el
prfid oriental, el mexic mandrs o el salvatge afric.
La figura del canbal que cuina les seves vctimes, envoltat de la resta de
membres de la tribu, ha estat molt representada.

Cuiner

Gorra blanca, davantal, obs, amb bigotis i francs.

Endevina

Bola de vidre, mocador al cap.

Escuder

Acompanyant juvenil de l'heroi.

Heroi

Jove, alt, musculs, proporcionat segons els cnons esttics de la tradici


greco-llatina. Representa la perfecci i el poder anatmic.
Sovint, vesteix uniformes emblemtics. La seva tipologia est molt
relacionada amb la dels herois del cinema d'aventures.

Herona

En els cmics de superherois clssics, la herona s la nvia eterna de


l'heroi a qui segueix en les seves aventures. Ell la protegeix i la defensa.

En els cmics de finals de segle XX, la herona presenta atributs similars


a l'heroi.
El dolent

Antagonista de l'heroi, encarnaci del mal. El seu fsic sol ser repugnant
per contrarrestar amb el de l'heroi.

Ric

El ric amb iot s un personatge arquetpic, vestit molt elegant i amb


monocle. Tamb se'l representa d'etiqueta amb frack o jaqu, puro,
botins lluents i monocle.

Rodamn

Se'l representa amb un farcellet lligat a un pal.

Savi

Bata blanca, barba, ulleres. Els savis, sovint, sn bojos, perversos o


ambiciosos.

Vagabund

Aspecte fsic deteriorat, barba mal afaitada, roba trencada.

A part dels personatges, tamb trobem elements: objectes, fenmens naturals, etc., que
s'han estereotipat:

Element

Representaci estereotipada

Aigua

s un element d'amenaa i agressi.

Coix

Associat a personatges somniadors o mandrosos.

Ferides

Es representen amb un esparadrap o tirites amb dues tires creuades


formant un angle de 90 graus. De vegades, tamb trobem les tirites en
les punxades dels pneumtics.

Lluna

De la lluna se n'han fet representacions molt estereotipades que inclouen


la incorporaci de trets facials humans en la seva superfcie o en la
silueta.

Pasts

Se'l representa amb les vores ondulants i fumejant. Posar-lo a refredar a


la finestra genera situacions humorstiques, com ara el robatori.

Rodet d'amassar s un arma en mans de les esposes furioses.


Rodones de fum Representen l'ostentaci o la vanitat del fumador.
Sol

Se'l representa com un cercle blanc o groc que irradia segments. Igual
que la lluna, tamb incorpora trets facials humans, sobretot en el manga.

Situacions arquetpiques
Les situacions arquetpiques constitueixen una extensi del principi de l'estereotip des
del personatge cap al desenvolupament escnic d'una acci estereotipada i convertida en
arquetpica i iterativa en cada un dels gneres.
Quan la convenci t per objectiu manifestar l'estat d'nim d'un personatge es
converteix en un sensograma, tal i com ho defineix Rom Gubern en el llibre El
discurso del cmic.

Situaci

Representaci arquetpica

Apagament

Apareixen vinyetes totalment negres, o negres amb globus; tamb poden


mostrar algun element, com ara la fogonada d'un tret.
S'utilitza per a representar tant l'apagada de la llum natural com la de la
conscincia.
L'apagada crea una situaci de risc o perill que apareix en molts cmics
d'aventures.

Caiguda

La caiguda al buit ofereix l'atractiu de les perspectives pronunciades o de


les visions subjectives distorsionades per lefecte de les postures
inhabituals que es produeixen. Es representa amb angles picats.
L'enquadrament mostra les visions subjectives de les vctimes.
La magnitud del risc i els efectes visuals que proporcionen expliquen
l'afici dels dibuixants a aquestes situacions i la seva recurrncia en els
diversos gneres.

Esposa irritada

La vaixella volant s el projectil preferit d'una esposa enfadada.


L'expulsi de casa del marit representada pel marit sortint volant per la
porta tamb s una representaci que sovinteja. Una variant s l'expulsi
de l'empleat de l'empresa, o l'expulsi del borratxo del bar.

Fam i set

Es representen, moltes vegades, mitjanant dream-ballons, globus que


iconitzen el pensament i el desig del personatge.
Tradicionalment, a dins es representava un pollastre, per pot haver-hi
qualsevol tipus d'aliment. Lgicament si el protagonista s un gat,
pensar en un peix; si s un gos, en un s...

Perill

Les situacions de perill representades en les historietes sn diverses:


La vulnerabilitat juvenil s'enfronta, sovint, a homes fets i drets.
La noia lligada a la via del tren.

Situaci

Representaci arquetpica
El perill del mar. Les fugues que van a parar a l'aigua.
El perill dels animals salvatges.
La trampa sota els peus.
L'ocultaci en un bagul.
Aparicions imprevistes, com ara una m que apreta al personatge o un
visitant inesperat i amenaador.

7.1. La creaci dels personatges

Hem de considerar dos aspectes dels personatges, els trets fsics i psicolgics, que
s'hauran de desenvolupar a nivell del dibuix, i la funcionalitat narrativa de les seves
accions.

Per a crear personatges es fan servir tres procediments bsics:


A. La deformaci o redistribuci de les anatomies convencionals.
B. La hibridaci entre ssers o objectes.
C. La generaci de noves formes: creaci de monstres.

A dems, s'hauran de tenir en compte els codis d'aparena i els codis de vestimenta,
relacionats amb els estereotipus descrits anteriorment.
Tamb shaur de considerar si els personatges sn principals o secundaris. Haurem
de definir amb molta ms precisi els personatges principals, que hauran daparixer en
ms vinyetes. En canvi, els personatges anecdtics, s a dir, aquells que no sn molt
importants per al desenvolupament de l'acci, no requeriran tanta atenci.

La descripci dels personatges


La descripci dels personatges ha d'incloure un estudi molt detallat de tots els elements
que els componen:
Descripci fsica: trets del rostre, expressivitat facial, proporcions del cos, moviments
del cos, caracteitzaci segons ledat, tipologia racial, indumentria...
Descripci psquica: carcter, reaccions, ambicions, preferncies, anhels, maldecaps,
embolics...
Descripci ambiental: amics i enemics, on viuen, on els agrada anar. Els espais
interiors i exteriors on es mouen, els objectes quotidians que utilitzen...

Consells prctics per a dibuixar personatges


Com fer el cap
El cap pot ser, en principi, com una boleta de plastilina en forma oval, rodona, de
cacauet, d'esbergnia, de cogombre, etc. Els ulls poden ser dos cercles. La boca una
mitja lluna. Desprs, les faccions s'aniran perfeccionant mentre es proven les diverses
expressions facials.

El cap mant una proporci de dos per tres. Si dividim el cap per la meitat amb una lnia
vertical i amb dues lnies horitzontals i paralleles, obtenim una estructura que ens
permet

situar els dos ulls en la lnia horitzontal de dalt i la boca a


la lnia de baix en la confluncia de les lnies verticals i
horitzontals, tal i com es veu en l'exemple.
Si baixem els ulls i la boca per sota d'aquestes lnies, el
personatge ser ms caricaturesc, o b semblar ms
petit, ms jove.
Josep Maria Be. La tcnica del cmic.
Editorial Interimagen

Com fer el cos


Per dibuixar el cos del personatge es pot partir del tpic ninot de pal o de formes
semblants a les utilitzades per fer el cap: un cacauet ms gran o una mandonguilla. Les
extremitats poden ser tubs.
Quan ja es t l'esquema del cos, s'ha de fer l'esquema amb volum i l'acabat anatmic.
Finalment, shan dexperimentar els diversos moviments i dissenyar el vestuari.

Josep Maria Be. La tcnica del cmic.


Editorial Interimagen.

Tamb podem pensar en el cos hum com si fos un aparell


mecnic, un robot. Com a tal, t una gamma de moviments
limitada per la flexibilitat de les articulacions.
Comprendre que pot fer i que no pot fer s fonamental per
a dibuixar-lo.
Will Eisner

Les proporcions del cos

Josep Maria Be. La tcnica del cmic.


Editorial Interimagen.

Segons els cnons clssics, laltura ideal del cos hum mascul suma vuit vegades la
mida de laltura del cap. Redunt laltura del cap, sestilitza la figura. El cnon acadmic
tradicional utilitza, per a figures normals, set caps i mig; en representacions estilitzades,
la figura sallarga fins a vuit caps.
Pel que fa al cos hum femen, molts dibuixants estilitzen el cos femen allargant la
dimensi de les cames. Tot i servar la mateixa proporci de caps que el cos mascul, la
distribuci de lanatomia varia.
Les proporcions del cos tamb les podem relacionar per edats:
1 any - 4 caps (15 cm)
5 anys - 6 caps (18 cm)
17 anys - 7 caps 23 cm)

Josep Maria Be. La tcnica del cmic.


Editorial Interimagen.

3 anys - 5 caps (165 cm)


10 anys - 7 caps (19 cm)
adult 7 caps i mig o 8 caps (245 cm)

Els efectes caricaturescos


Tal i com hem explicat al captol 5, la caricatura s el resultat de l'exageraci i la
simplificaci. El realisme s fidelitat als detalls. L'eliminaci d'alguns detalls d'una
imatge la fa ms fcil d'assimilar i li proporciona humor.
La retenci dels detalls confereix credibilitat, doncs el que es dibuixa se sembla molt a
all que el lector veu cada dia. La caricatura s una forma d'impressionisme.
Podem buscar efectes caricaturescos en la composici del cos del personatge, variant les
proporcions canniques:
2 o 3 caps - caricatura
6 caps - proporci quasi normal

4 caps personatge cmic


8 caps - personatge normal

Alfons Figueras

Dels personatges sn molt importants les expressions i els moviments, que s'han
d'accentuar per a ressaltar les situacions, tant les dramtiques com les cmiques.
Aquests aspectes els desenvoluparem en els apartats segents.

Com dibuixar els objectes i els mecanismes


Les indicacions que hem donat en referir-nos als personatges serveixen tamb pel que fa
als objectes amb que ens relacionem que solen ser mquines. Des d'una caixa buida fins
un autombil, tenen tots una anatomia. Se'ls ha de tractar com a l'sser hum.
En el cas dels mecanismes hem d'entendre el seu funcionament. El lector el sap i
rebutjaria un dibuix incorrecte. Aquesta norma s vlida tant pel dibuix realista com pel
caricaturesc.
D'altra banda, la utilitzaci de la gravetat com artifici narratiu est molt exts i tothom
l'entn, per tant, quan dibuixem objectes o personatges que cauen al terra, haurem de
tenir en compte que el seu pes influeix en com respon a la fora de la gravetat. La roba
tamb respon a la tirada de la gravetat, depenent de la forma del objecte que la sost.

Com a exemple dels aspectes que hem tractat, us mostrem l'estudi d'un personatge
realitzat per un jove dibuixant:

Jairo

7.2. Les expressions facials


El rostre s la part del cos on ms sevidencia l'expressivitat humana. De fet, moltes
vegades, el rostre es converteix en el substitut del cos del personatge, com ara, en els
retrats en la pintura i en la fotografia o en els primers plans del cinema, la televisi i el
cmic.
Els dibuixants, moltes vegades, solen servir-se de la cara per a transmetre el missatge
sencer del moviment corporal, donat que els gestos de la cara tot i ser ms subtils que
els del cos, sn ms fcils d'entendre. Tamb s la part ms individual del cos i la que
recolza la paraula parlada.
El rostre expressa els sentiments ntims i el carcter de les persones, algunes locucions
populars aix ho expressen, com ara quan diem que "la cara s el mirall de l'nima".
Eisner diu que s la finestra de la ment, doncs registra les emocions. De fet, al llarg de
la histria diversos psiclegs i cientfics, com Darwin, han estudiat l'expressi de les
emocions a travs de les expressions facials.
Amb l's de l'expressivitat corporal s'indiquen, ms o menys explcitament, el
temperament dels personatges i els seus estats d'nim. El temperament s'indica, sobretot,
amb la configuraci del rostre i del fsic en general. Els estats anmics se sobreposen a
les formes personals mitjanant el tractament de l'expressi del rostre i dels moviments
del cos.
Excloent les orelles i el nas, la superfcie del rostre est en constant moviment. Les
celles, els llavis, la mandbula, les parpelles i les galtes responen a moviments
musculars accionats pel cervell.
L's de postures corporals i expressions facials pot fer-se crrec de la narrativa sense
haver de recrrer a escenaris innecessaris. L's de l'anatomia expressiva sense paraules
s ms fcil d'utilitzar; quan les paraules tenen un significat ms profund s ms difcil.
El cmic, ms que qualsevol altra manifestaci artstica, ha necessitat desenvolupar les
expressions facials, per a donar credibilitat als personatges i a la narraci. Els recursos
clssics per a representar les expressions facials s'estableixen segons un codi
convencional acceptat universalment.

Detallem un codi d'expressivitat facial on hi ha els diversos components del rostre,


individualment, junt amb el seu significat anmic, i un altre codi on apareixen els estats
anmics associats a les expressions facials completes de tot el rostre.

Codi 1. Els components del rostre associats als estats d'nim


Celles rectes

Serenitat, neutralitat

Celles arrodonides

Satisfacci

Celles arrodonides i molt altes Sorpresa, esglai

Celles arquejades cap a baix

Decepci

Celles arquejades cap a dalt

Enfadament

Ulls tancats

Plor, riure, somni,

Ulls molt oberts

Sorpresa, esglai

Boca cap a dalt

Satisfacci, riure

Boca cap a baix

Enfadament, clera

Boca molt oberta

Sorpresa

Boca en ziga-zaga

Por

Boca recta

Serenitat, neutralitat
Reyes

Codi 2. Els estats d'nim i l'expressivitat facial

Estat d'nim
Alegria

Expressi facial
Es representa donant una direcci ascendent als trets del
rostre.

Clera

L'arrufament de les celles s ms accentuat que en el cas


anterior. Tendeixen a dirigir-se cap el centre de la cara. La
boca est oberta, per sol tenir els extrems cap a baix. Els
msculs del coll estan en tensi. Com ms intensa s la clera,
ms marcada s la deformaci del rostre.

Felicitat interior

La satisfacci ntima es representa amb els trets lleument


ascendents i, sovint, amb els ulls closos. s una representaci
intermdia entre la serenitat i l'alegria.

Impassibilitat i serenitat Els trets del rostre tendeixen a l'horitzontalitat, l'expressi s


neutra, la prpia d'una persona tranquilla, segura d'ella
mateixa. Els msculs estan en reps.
Inocncia i ingenutat

Es representa amb les celles de la tristesa combinades amb


una boca lleugerament somrient.

Malcia

S'obt combinant la boca d'alegria (millor si es mostren les


dents) i les celles de l'ennuig.

Orgull, autosuficincia, Els trets de la cara es corben en sentit descendent. Els ulls
superioritat, menyspreu tendeixen a tancar-se. Aquest efecte es refora si el rostre es
representa en un angle una mica contrapicat.
Por, pnic

Els trets caracterstics de la sorpresa s'accentuen. L'expressi


esdev desencaixada. Els ulls es desorbiten, la boca s'obre al
mxim i les celles s'aixequen desmesuradament.

Severitat i enuig

S'expressa sobretot per l'arrufament de les celles, que sol


produir unes arrugues verticals sobre el nas. A ms, els llavis
es comprimeixen l'un contra l'altre i els seus extrems
s'inclinen cap avall. Els ulls tendeixen a tancar-se una mica.
Tots els msculs facials estan en tensi i, en conseqncia, els
trets adopten una expressi de duresa.

Sorpresa, estupor

Els trets tendeixen a arrodonir-se: les celles s'arquegen i, per


sobre, es formen unes arrugues tamb arquejades; els ulls
s'obren mostrant millor la seva rodonesa i la boca adopta
tamb aquesta configuraci.

Tristesa i abatiment

Tots els trets esdevenen descendents, tant les celles, com les
parpelles i els llavis.

Combinant els trets de totes les expressions se'n poden obtenir moltes altres ms subtils
o ambiges.

Reyes

La intensitat de les expressions es pot accentuar amb l'addici de determinats signes


convencionals fora del rostre, com ara les gotes de suor, que expressen fatiga, calor...,
les lnies tremoloses que expressen fred, por..., els llamps que envolten el rostre
evidenciant lenfadament, la crispaci, i totes les que els dibuixants es vulguin inventar.

Peter Bagge. Odio.


Ediciones La Cpula.

7.3. Els moviments dels personatges: els gestos i les postures

La figura humana i el llenguatge corporal sn un dels ingredients essencials de l'art del


cmic.
En els personatges all qu s moral, psicolgic, s'ha de tradur a l'aspecte fsic. Es
produeix el fenmen de la metonmia, que permet expressar els canvis d'estat d'nim
mitjanant canvis grfics.

El moviment del cap: el cap segons l'angle


de visi
Considerant el cap del personatge com una
mena de globus terraqui podem marcar dos
parallels i un meridi.
En el primer parallel (1P) situem els ulls i el
naixement del nas; en el segon parallel (2P)
situem la boca; el meridi marca el centre de
la cara.
Per fer moure el cap del personatge es tracta
de desplaar aquestes lnies conforme els
moviments del personatge.

Reyes

El moviment del cos


Per dibuixar els moviments del cos dels personatges ser molt til l'observaci del
natural, tant del propi cos com del cos dels altres. Per a lobservaci del propi cos, es
poden fer activitats davant el mirall. Aix mateix, seran tils els exercicis en el gimns o
la sala de psicomotricitat per tal d'observar, sobretot, els punts d'articulaci del cos, que
sn els que permeten la movilitat.
Tamb ser convenient fer exercicis a partir de l'observaci d'un ninot de fusta articulat
dels que s'utilitzen per a dibuixar. Es tractar d'anar movent el ninot de posici i
dibuixar les diverses fases del moviment.

Gestuari
El cos hum constitueix un potent vehicle d'expressivitat utilitzat com a mitj de
comunicaci.
A dems dels actes reflexes que sn respostes automatitzades i incontrolables per que
suministren informaci valuosa, existeixen els gestos conscients i inconscients que ens
parlen de l'estat d'nim i el carcter dels subjectes.

La gestualitat s una tcnica de comunicaci molt antiga. Hi ha hagut molts intents de


codificar les postures humanes. La pintura, de seguida va recrrer a un gestuari
estereotipat per expressar els estats d'nim i les caracterstiques psicolgiques o
intellectuals dels personatges. Aquests gestuaris els trobem ja a la pintura egpcia i
grega, aix com en els frescos romans.
Alguns etlegs diuen que hi ha gestos estereotipats universals, que incls els fan els
primats, com ara extendre la m per demanar alguna cosa.
Les diferents cultures han desenvolupat codis gestuals especfics. En l'apartat dedicat al
cmic japons hem exemplificat algunes expressions facials prpies del manga que no
tenen el mateix significat per a nosaltres.
El cas s que la lectura de les postures i els gestos s una habilitat adquirida que
posseeixen la majoria d'ssers humans en major grau del que creuen. s un assumpte
relacionat amb la supervivncia, per tant l'aprenem des de la infncia.
Totes les persones disposem d'un vocabulari no verbal de gestualitat. Sn part de
l'inventari que el dibuixant ret, basat en l'observaci. Podem dir que el dibuixant de
cmics treballa amb un "diccionari" de gestos humans, aprofita aquests codis gestuals i,
de vegades, els desenvolupa fins a la distorsi caricaturesca.

Gestos amb les mans

Significat del gest Gesticulaci


Acomiadament

Agitar la m oberta.

Acord

Unir els dits polze i ndex de la m. Molt exts en la cultura


occidental.
Apretar les mans. Originriament servia per demostrar que els qui es
trobaven no duien armes.

Adulaci

Cops a l'esquena, en un gest a mitges entre la carcia i treure la pols


de la roba.
Fer una reverncia, inclinant el cos cap endavant i retirant els braos
cap enrera. Es pot reforar, aixecant els braos i fent girar les dues
mans.

Apropament

El dit ndex basculant de darrera cap a devant indica un avs a


l'interlocutor perqu s'apropi.

Bogeria

Girar el dit ndex sobre la sina indica que alg est boig.

Burla

Moure els palmells amb el polze a les orelles, com si s'allarguessin


com les dels rucs.

Treure la llengua.
Prolongar el nas amb les dues mans i agitant els dits (pam i pipa).
Clera

Colpejar el terra amb rbia. Colpejar una superfcie per alliberar la


clera.
Amenaar amb el puny.

Confidncia

Tapar-se la boca amb la m.

Despreci i
obscenitat

Fer una botifarra.


El dit ndex exts cap a dalt en posici de penetraci fllica.

Diners

Frotar el dit polze i lndex com qui compta bitllets.

Discret contacte
corporal

Gest per cridar l'atenci. s una prctica molt comuna en les nostres
cultures.

Disimul

Mirar-se les ungles.

Dolor

Protegir-se la part adolorida amb els braos.

Dubte

Rascar-se el cap.

Error

Colpejar-se el cap.

Furor

Tancar els punys amb els braos enlairats.

Generaci d'idees Posar el dit polze sobre el front, pressionant el cap.


Fer petar els dits.
Mesures

Aproximaci de l'ndex i el polze per designar una distncia petita.

Reflexi

Recolzar un dit o la m a la barbeta.

Satisfacci pel
treball fet

Fregar-se els palmells de les dues mans.


Fregar-se els braos amb les mans.

Triomf

Agitar les mans enllaades.


Colpejar el palmell obert amb el puny de l'altra m.

Uni i jurament

Mans superposades. s un gest freqent en els rituals religiosos i


feudals

Gestos amb les cames


Les cames sn l'rgan de la locomoci humana i simbolitzen la relaci social doncs
permeten els apropaments i els contactes amb d'altres persones i suprimeixen les
distncies. La forma de caminar de les persones delata les professions i els costums, tal
com ens va ensenyar Sherlock Holmes. En la simbologia grega, la coixesa solia
simbolitzar una deformaci o deficincia espiritual. A la cultura cristiana el peu
simbolitza la humilitat i la servitud.

Significat del gest

Gesticulaci

Dificultat

Posar els peus en una anmala posici convergent.


Obrir molt les cames.

Perplexitat i desconcert

Posar els peus en una anmala posici convergent.

Trobareu exemples del gestuari en el llibre de Luis Gasca i Rom Gubern, El discurso
del cmic.

Les postures dels personatges


Dels moviments dels personatges, podem diferenciar entre gest i postura:
El gest tendeix a ser subtil i limitat a una estreta gamma de moviments dels quals,
generalment, l'ltima posici s la clau del seu significat.

Poder
Alegria

Enfadament

Amenaa
Will Eisner. Cmic y arte secuencial.
Norma Editorial.

La postura s un moviment seleccionat


d'una seqncia d'una srie de moments
relacionats amb una sola acci. El
dibuixant coneix la seqncia de
moviments i selecciona la postura, amb la
qual cosa congela la vinyeta en un lloc de
temps. La postura congelada informa de
l'abans i el desprs de l'esdeveniment que
narra. Intenta comunicar temps i emoci.
Les postures dels personatges tamb ens
donen informaci sobre els seus estats
d'nim, a part de recolzar el dileg,
sostenir la histria i lliurar el missatge.

Will Eisner. Obra citada

La distinci entre postura i gest no s fcil de definir noms amb la cara. Normalment,
la postura corporal i la gesticulaci ocupen una posici preponderant respecte del text.
La forma de fer servir les imatges modifica i defineix el significat de les paraules. Per
exemple, el mateix text amb un personatge en diferents postures corporals, l'interpretem
diferent.

7.4. La representaci del moviment dels personatges, els objectes i els escenaris
Tal i com ja hem expressat en tractar els antecedents del cmic, lintent dels artistes per
a representar el moviment ha estat una constant de la histria de lart. Per s en els
ltims 25 anys del segle XIX, que es produeixen les condicions tecnlogiques adients
per avanar. Semblava com si tothom s'hagus tornat boig intentant aconseguir el
moviment d'una manera cientfica.
L'any 1880 van proliferar les joguines ptiques, com ara l'estroboscop, el zootrop, el
praxinoscop... Thomas Edison va registrar la primera patent d'un procs que se servia de
tires d'una srie de fotos en plstic (antecedent del celluloide), que va precipitar el
naixement del cinema.
A partir de 1911, alguns pintors i fotgrafs futuristes italians com Carlo Carr, Umberto
Boccioni i Anton Giulio Bragaglia van explorar la simbologia cintica per a donar a les
imatges fixes la illusi de moviment; es van esforar per representar el moviment
mitjanant la descomposici d'una sola imatge en un quadre.
Les experincies cronofotogrfiques del francs Jules Marey
(1882) van reforar la convenci de les lnies cintiques que,
en realitat, sn una expressi metonmica del moviment, ja
que es senyalitza amb lnies o punts, l'espai que se suposa
que el mbil acaba de recrrer, com petjades grfiques del
pas de l'objecte per l'espai, recent travessat. Marey estudiava
el vol dels ocells i la locomoci animal i humana,
descomposant el moviment en les seves fases consecutives.
Aquesta tcnica va inspirar el pintor francs, Marcel
Duchamp, el fams quadre Nu descendant un escalier
(1912). Aquest pintor va reduir el concepte de moviment a
una sola lnia. A poc a poc, tant els pintors futuristes italians
com Marcel Duchamp, es van desinteressar pel tema.

Marcel Duchamp. Un descendant un


escalier

En estudiar el moviment en el cmic hem de considerar el moviment que s'esdev en la


successi de les vinyetes i el moviment dins de la vinyeta

El moviment vinyeta a vinyeta


Segons Scott McCloud, l'art seqencial va sobreviure molts segles sense representar el
moviment. Considera que lillustrador belga Tpffer, a mitjans de 1800, va ser el
primer que va descriure grficament el moviment en la forma vinyeta a vinyeta, tal i
com el coneixem en l'actualitat.
A partir del final del segle passat, es van comenar a buscar nous mitjans per aconseguir
aquest objectiu. En un principi, la recerca es va centrar en la varietat d'imatges que
formaven una seqncia. Aix com una sola vinyeta pot representar un interval de

temps, grcies al so, una sola vinyeta pot representar un interval de temps grcies a
successius dibuixos.
El moviment es produeix entre vinyetes mitjanant el procs mental del tancat de la
vinyeta, generalment, en les transicions moment a moment i acci a acci. El moviment
ve, doncs, determinat per la continutat de l'acci. Tractarem ms sobre aquest tema en
l'apartat 9.3. El muntatge.
Una forma comuna de representar el moviment en successives vinyetes s el polptic,
que es produeix quan una o vries figures mbils es desplacen sobre un segon pla

continu.
Scott McCloud. Cmo se hace un cmic. El arte invisible.
Ediciones B.

El moviment dins de la vinyeta


El cmic modern, des del principi,
abord la qesti de com mostrar el
moviment en un mitj esttic. En el
cmic, al contrari que en la pintura, es
tractava d'una qesti ms prctica que
terica. Parallelament als experiments
dels futuristes i de Marcel Duchamp, els
cmics ja havien introdut algunes
convencions cintiques que el pblic
entenia perfectament. Les lnies
cintiques de les historietes estaven a
mig cam entre la descomposici
futurista i el concepte de moviment esttic
d'en Marcel Duchamp.

Scott McCloud. Cmo se hace un cmic. El arte invisible.


Ediciones B.

El moviment dins de la vinyeta es representa mitjanant diversos smbols cintics, que


passem a classificar i exemplificar.

Classificaci dels smbols cintics


A. Les lnies cintiques
Les lnies cintiques sn convencions grfiques que assenyalen la trajectria dels
objectes o els personatges. Sn una senyalitzaci grfica de l'espai que recrre un
objecte en un breu perode de temps. La trajectria del moviment pot ser dels objectes,
dels personatges o de la seva mirada. Sn representacions abstractes que el lector entn
molt b.
En els inicis, eren intentades desesperades per a representar el pas dels objectes mbils
per l'espai. Amb el temps es van tornar ms refinades i estilitzades, incls
esquemtiques. A les mans de dibuixants de fantasia heroica com Bill Everett i Jack
Kirby, les lnies es van tornar tan estilitzades que es diria que tenien vida i presncia
prpia per s mateixes.
Les lnies de moviment van aconseguir habilitat per mostrar l'acci dramtica. Aquesta
va ser una especialitat dels EEUU durant anys. En aquestes vinyetes, tant l'objecte
mbil com el segon pla apareixen dibuixats amb un estil clar i intelligible, mentre que
el pas del moviment s'imposa sobre l'escena.
Les situacions que es representen mitjanant lnies cintiques sn moltes, per algunes
de les ms usuals sn les persecucions entre els personatges, el desplaament dels
vehicles, les baralles i els trets, els balls...

Classificaci de les lnies de trajectria:


Trajectria contnua. Una o vries lnies assenyalen l'espai
recorregut. Les ms usuals sn les lnies de punts o les lnies
paralleles.
Trajectria linial color. Igual que l'anterior, per la superfcie acotada per les lnies
s'assenyala amb un color diferent del fondo, normalment amb color blanc.
Trajectria discontnua. Indica un moviment discontinu.
Trajectria circular. Indica un moviment circular.
Oscillaci. Representa un moviment vibratori o de va-i-ve.
Sol expressar-se per elements similars a la silueta, per
desdibuixats.

B. Efectes secundaris del moviment


Els efectes secundaris de moviment indiquen situacions que han d'sser acompanyades
pel desplaament d'algun objecte. Expressen la relaci entre una causa i el seu efecte.

Poden ser produts pel contacte dels objectes i els personatges.


Pols o nvols. Acompanyen la trajectria d'un objecte.
Contacte-impacte. Pressuposa un moviment previ
immediat. Es representa mitjanant una estrella irregular, on
en el centre es localitza l'objecte que causa l'impacte. Pot ser
transparent o en color.
Irradiaci, estrelles, cercles...

Instantnia. S'anomena instantnia a la detenci d'una acci just desprs d'haver-se


produt un moviment que la justifica.

Vzquez

Descomposici visual del moviment. Alguns dibuixants van assajar altres camins
com el de les imatges mltiples del subjecte, en un esfor per involucrar al lector encara
ms en l'acci. s un recurs grfic, l'origen del qual el trobem en la tcnica de la
cronofotografia d'en Jules Marey.
La descomposici del moviment s la repetici d'un mvil en el sentit en qu es
desplaa. Presenta moltes representacions grfiques:
- Contorns parallels.
- Multiplicaci seqencial de la figura o d'alguna de les seves parts.
- Multiplicaci seqencial d'un objecte.
- Moviments heterodireccionals.
- Desplaament sincrnic de dos personatges.
- Desplaament corporal sobre els peus fixes.
- Eixamplaments del rostre, amb presncia simultnia de les diverses fases
d'un moviment.
- Rotacions del cap: bifrontal, circular, triplicaci del rostre, diversitat
d'expressions facials...

Peter Bagge.Odio.

Shu kana hinji Makaki. Yugo.

Ediciones La Cpula

Ed. Planeta-De Agostini

Deformaci cintica
Representa una distorsi de la realitat. Un objecte flexible es deforma com a
conseqncia del moviment.
Ja hem explicat com els personatges es metamorfosegen: s'aixafen, s'estiren, s'arronsen,
etc. Aquestes distorsions, moltes vegades, sn metfores dels seus estats d'nim o les
seves vivncies.
La llibertat grfica dels dibuixants de cmic va permetre, de seguida, una representaci
icnica molt fantstica de la realitat. El cmic es va adelantar, cronolgicament, a les
troballes del cubisme, el futurisme, el dadaisme i el surrealisme.
En els dibuixos del cmic, la subjectivitat del dibuixant pot fer que les formes del mn
deixin de semblar-se-li: els cosos poden arrugar-se, planxar-se, desfer-se com un gelat;
les parets poden caure al damunt dels personatges; un paisatge pot esdevenir-ne un
altre...
Trobareu exemples de deformaci cintica al comenament d'aquest captol dedicat als
personatges.
Efectes borrosos de la figura o del segon pla
Partint del descobriment d'una deficincia tcnica fotogrfica: "la foto moguda", es van
incorporar a les vinyetes els efectes borrosos per a representar el moviment. Aquests
efectes es van reforar donada la utilitzaci que en va fer el cinema: quan la cmera no
aconsegueix fixar amb precisi una figura o objecte en moviment, es produeix un efecte
borrs i, si la cmera es mou amb l'objecte mbil, l'objecte queda enfocat i el segon pla
borrs.
Els cmics nordamericans no van mostrar inters per aquest efecte. Els historietistes

europeus tampoc es van interessar, donat que a Europa s'usaven poc els smbols
cintics. En canvi, els dibuixants japonesos es van entusiasmar amb aquest concepte del
moviment.

A partir dels anys 60 i 70, s'incorporen, a les historietes, els efectes borrosos amb
resultats curiosos. Actualment, sn recursos incorporats, plenament, al llenguatge del
mitj.

Shu kana I Hinji Makaki. Yugo.


Ed. Planeta-De Agostini

C. Moviment subjectiu
Un altre tipus de representaci cintica s el moviment subjectiu. Opera sota la
suposici que si et sents involucrat en veure un objecte mbil, ms t'hi sents si tu ets
aquest objecte.
Els dibuixants japonesos de finals dels 60 van posar als lectors en el seient del
conductor. A mitjans dels 80, molts dibuixants nordamericans van adoptar aquest efecte
en els seus treballs. A partir dels 90 s un efecte corrent en el cmic darreu.

Aquests smbols cintics es combinen, sovint, en una mateixa vinyeta, produint efectes
fora interessants

Estereotips cintics
Les convencions grfiques tamb han donat pas a estereotips dels diversos estats d'nim.
En aquestes representacions, les lnies cintiques van acompanyades d'altres smbols
grfics que reforcen la sensaci de moviment, com ara nvols de pols, fum, etc.
Passem a detallar algunes convencions que combinen les lnies cintiques amb d'altres
smbols grfics per tal d'expressar els estats anmics. Rom Gubern les classifica dins
els smbols cintics i, algunes, tamb, en les situacions arquetpiques, de fet podrem dir
que sn estereotips dels estats d'nim.

Estat d'nim

Representaci estereotipada

Desmai

El cos cau, acompanyat de lnies cintiques de trajectria, signes


d'admiraci i estrelles visualitzades.

Dolor

El dolor es sol representar amb nyanyos, estrelles, lnies circulars i altres


smbols grfics.

Enfadament

La simbolitzaci cintica s'extn a l'expressi dels estats d'nim. Aquest


desplaament semntic es deu a la intenci del dibuixant d'expressar la
irradiaci energtica que emana la persona que est enrabiada. El seu
antecedent icnic s l'aurola dels sants cristians.
La irradiaci es manifesta, generalment, en forma de lnies trencades, com
si fossin raigos que poden sortir de diverses parts del cos: nas, boca, de
dalt del cap, del puny, del nas. De vegades tamb es representen els
esbufecs, amb lnies paralleles i nvols al final.

Inconscincia Se sol representar amb estrelles. Les irradiacions de debilitat s'expressen


per la pluridireccionalitat de les lnies.
Mareig

Lnies circulars o espirals ascendents a sobre del cap.

Meditaci

A part de l'expressi facial concentrada i abstreta del personatge, es


representa, sovint, amb un moviment de rotaci fsica dels personatges,
descrit per lnies cintiques que senyalitzen les seves trajectries circulars.
De vegades s'hi afegeixen nvols.

Retorn de la
conscincia

Els ulls es presenten molt oberts, apareixen onomatopeies com ara pop,
plop, pof, que suggereixen un globus que es reventa, com el somni que
s'esvaeix.

Rubor

El rubor implica una irradiaci energtica en forma de calor fsic i


psicolgic que es representa amb lnies sobre el cap del personatge i la
coloraci de la cara.

Suor

Provocada per la calor, l'angoixa, la por. Es representa amb gotes


gruixudes sobre el rostre, irradiades a certa distncia de la cara.

Tremolor

Lnies ondulades i gotes de suor al voltant del cap o del cos.

Terror

Els personatges aterroritzats solen tenir els cabells de punxa i lnies


d'irradiaci al voltant del cap.
Les situacions de terror a l'interior de velles mansions o mansions
abandonades procedeixen de la tradici de la literatura gtica i la
imagineria del gnere.

Detallem a continuaci, algunes situacions que generen smbols cintics.

Acci

Representaci cintica

Baralles
L'expressi mxima de la movilitat i de
l'acceleraci corporal s'obt en les baralles cos a
cos. Sn molt habituals, tant en els cmics
humorstics com en els d'aventures. Els dibuixants
han utilitzat en la representaci de les baralles, les
formes ms agosarades d'expressi cintica:
Els personatges giren en forma de nria, de
remol o de baldufa. S'hi afegeixen lnies
cintiques circulars, estrelles, nvols de pols,
onomatopeies, etc.
Mique Beltran. Las aventuras de Cleopatra.
Revista "Cairo"

Invisibilitat dels cossos i substituci per lnies


cintiques, imprecacions i onomatopeies.

Els cops de cap serien les


plasmacions ms convencionals de les Nvol de pols del qual apareix alguna part dels
cossos dels personatges.
baralles. Van acompanyats de lnies
d'irradiaci, estrelles i onomatopeies.
Cops de puny
El seu simulacre grfic s l'explosi en el punt
d'impacte entre el puny i el cos que el rep. les
s el moviment violent ms usual en lnies cintiques solen marcar la trajectria del
les narracions d'acci i aventures. s bra. De vegades, la vctima gira com una baldufa.
la manifestaci del poder de l'heroi.
Fugides
Es representen amb lnies dorsals, amb nvols de pols o amb una
constellaci de lnies paralleles.
De vegades ja no veiem al personatge, noms les lnies (figures
en off).
Tamb es representa amb la descomposici del moviment de les
cames, que poden, fins i tot, transformar-se en rodes.

Will Eisner

Gir del cap


El moviment del cap ve determinat
prioritriament per la circularitat del coll,
per aix els signes que s'utilitzen sn
circulars.

Mique Beltran. Las aventuras de Cleopatra.


Revista "Cairo"

Mirada

La mirada s un acte fonamental de les interrelacions dels personatges


dibuixats. Sovint, la direcci o l'objectiu de les mirades sn dades
essencials per a poder entendre una determinada situaci cmica o
dramtica.
Es representa amb lnies de punts o traos breus.

Mostrar joies i
diners

Lnies d'irradiaci emanades pels objectes. L'antecedent icnic


d'aquesta representaci el trobem en certa tradici occidental de
pintura a l'oli en representar masses d'or.

Olor

L'olor, que es basa en una emanaci de molcules aromtiques, s'ha


plasmat amb lnies d'irradiaci que parteixen de l'objecte olors i
arriben, moltes vegades, fins el subjecte que olora.

Trobareu exemples grfics d'aquests estereotips i representacions cintiques al llibre de


Luis Gasca i Rom Gubern, El discurso del cmic.

7.5. El segon pla: els escenaris

El segon pla de les historietes mostra una


tendncia ms realista que el primer pla,
perqu, generalment, no es pretn que el
pblic s'identifiqui amb els paisatges.
Per exemple, Tintin s un personatge molt
icnic combinat amb segons plans molt
realistes.
Aquesta combinaci permet que els lectors
s'emmascarin amb un personatge i entrin en
un mn sensual, de manera que tinguin una
srie de lnies per veure i una altra per ser.

Herg. Editorial Juventud.

El segon pla tamb pot ser un medi


vlid per a mostrar idees invisibles
i, en particular, el mn de les
emocions.
Un segon pla distorsionat o
expressionista sol afectar la nostra
lectura de l'estat anmic dels
personatges. Incls hi ha dibuixos
que poden causar un efecte
fisiolgic en el lector. Per els
lectors no s'atribueixen aquests
efectes a si mateixos sin als
personatges amb qui s'identifiquen.
Aquests efectes interns quadren millor en histries psicolgiques.

Juaco Vizuete. Diario del arrepentido.


Ediciones La Cpula.

Quan una histria depn ms de la caracteritzaci que de la trama, en principi no hi ha


molt mn interior que mostrar, per el paisatge de les ments dels personatges pot ser tot
un espectacle. Per exemple, en els cmics a color europeus i en els mangues japonesos
d'amor, els efectes expressionistes mostren qualsevol classe d'emoci que es pugui
imaginar.
L'expressionisme i la sinestsia sn, per naturalesa, deformadors. S'ha de tenir en
compte que si la seva presncia s'accentua poden arribar a enfosquir les temtiques que
illustren.
Una falta de claredat pot fomentar una major participaci del lector, encaparrant-lo ms
en la histria que s el que busquen la majoria d'escriptors i dibuixants. Ara b, els
creadors que optin per aquests efectes han de saber aclarir all que mostren, mitjanant
escenes complementries o mitjanant paraules.

A nivell prctic, hem de procurar que l'alumnat es fixi amb el segon pla, doncs
tendeixen, sovint, a dibuixar els personatges flotant per la vinyeta, o a dibuixar tants
pocs detalls que no se sap on transcrre l'acci.
Haurem d'intentar que defineixin alguns aspectes del segon pla on situen els seus
personatges i ajudar-los amb algunes tcniques de documentaci i de dibuix:
Definir si els espais sn imaginaris (fantstics) o realistes.
Fixar-se si l'espai s interior o exterior.
Si el cmic est ambientat en una poca histrica passada, haur de mantenir
cert rigor histric. Aix tamb, si s'esmenten localitzacions geogrfiques
concretes.
La documentaci, per tant, ser molt til per a dibuixar qualsevol historieta,
ja sigui realista o de cincia ficci.
S'ha de tenir en compte que es pot minimitzar el decorat, simplificant els
elements.
Per a dibuixar el segon pla, ser convenient que l'alumnat practiqui algunes
tcniques de dibuix, com ara la perspectiva.

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

7. Els personatges
Activitats d'aprenentatge

Tema
7.1. La creaci
dels personatges

Activitat
Personatges 1.
Creaci d'un
personatge original.
Personatges 2. La
descripci dels
personatges.

rees relacionades
Educaci visual i
plstica;
llenguatge.
Educaci visual i
plstica;
llenguatge.

Personatges 3. La
descripci
psicolgica dels
personatges.
Personatges 4.
Tcniques de
creaci de
personatges:
objectes animats i
animals parlants.
Personatges 5.
Tcniques de
creaci de
personatges:
anatomia dels
personatges
caricaturescos i dels
personatges
realistes.
Personatges 6.
Tcniques de
creaci de
personatges:
personatges
subjectes a les
peripcies del seu
contorn.
Personatges 7.
Tcniques de
creaci de
personatges: els
estereotips.
Personatges 8.
Tcniques de

Educaci visual i
plstica;
llenguatge.
Educaci visual i
plstica;
llenguatge.

Etapa Cicle
EP
Tots els
ESO cicles
Primer cicle
EP
Cicle mitj
Cicle superior
ESO Primer cicle
Segon cicle
EP
Cicle superior
ESO Primer cicle
Segon cicle
EP

Tots els
cicles

ESO
Primer cicle

Educaci visual i
plstica.

EP

Cicle mitj
Cicle superior
ESO Primer cicle
Segon cicle

Educaci visual i
plstica.

EP

Educaci visual i
plstica;
llenguatge.

EP
Cicle superior
ESO Primer cicle
Segon cicle

Educaci visual i
plstica;

EP
Cicle superior
ESO Primer cicle

Cicle mitj
Cicle superior
ESO Primer cicle
Segon cicle

B445

Cmic: expressi i comunicaci

creaci de
personatges: el
trasps dels
personatges entre
els diversos mitjans
artstics.

BLOC B: Estudi del cmic

llenguatge;
mitjans
d'expressi i
comunicaci.

Segon cicle

B446

Cmic: expressi i comunicaci

7.2. Les
expressions
facials

BLOC B: Estudi del cmic

Personatges 9.
Observaci
d'expressions facials
en el propi rostre.

Educaci visual i EP
plstica;
llenguatge;
coneixement d'un
mateix.
Personatges 10.
Educaci visual i EP
Observaci
plstica;
ESO
d'expressions facials llenguatge.
en els rostres dels
altres.
Personatges 11.
Educaci visual i EP
Observaci
plstica.
ESO
d'expressions facials
en les historietes.
Personatges 12.
Educaci visual i EP
Dibuixar expressions plstica.
ESO
facials.

Personatges 13.
Contextualitzaci
d'expressions
facials.
Personatges 14.
Practicar el dibuix de
les expressions
facials.
Personatges 15.
Practicar el dibuix de
les expressions
facials.
Contextualitzar les
expressions facials
en situacions
determinades.
Personatges 16. El
7.3. El moviment
dels personatges: moviment del cos:
observaci dels
els gestos i les
moviments del propi
postures.
cos.
Personatges 17. El
moviment del cos:
observaci dels
moviments del cos
en les ombres
xineses.
Personatges 18. El
moviment del cos: el
dibuix esdquemtic,
l'encaix anatmic; el

Educaci visual i
plstica.

Educaci visual i
plstica.

Educaci visual i
plstica;
llenguatge.

Cicle inicial
Cicle mitj

Tots els
cicles
Primer cicle

Tots els
cicles
Primer cicle
Segon cicle
Tots els
cicles
Primer cicle
Segon cicle
EP
Tots els
ESO cicles
Primer cicle
Segon cicle
EP
Cicle superior
ESO Primer cicle
Segon cicle
EP
Cicle superior
ESO Primer cicle
Segon cicle

Educaci visual i EP
plstica; educaci
fsica.

Cicle inicial
Cicle mitj

Educaci visual i EP
plstica; educaci
fsica.

Tots els
cicles

Educaci visual i EP
Cicle superior
plstica; educaci ESO Primer cicle
fsica; cincies
Segon cicle
naturals.
B447

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

disseny de vestuari.
Personatges 19. El Educaci visual i
moviment del cap: el plstica.
cap segons l'angle
de visi del
personatge.

EP

Cicle mitj
Cicle superior
ESO Primer cicle
Segon cicle

B448

Cmic: expressi i comunicaci

Personatges 20. El
moviment del cos:
els gestos i les
postures.
Personatges 21.
7.4. El moviment
dels personatges, Observaci i
classificaci dels
els objectes i els
smbols cintics.
personatges.
Personatges 22.
Dibuixar smbols
cintics en vinyetes
buides d'aquests
smbols.
Personatges 23.
Dibuixar smbols
cintics en vinyetes
buides d'aquests
smbols.
7.5. El segon pla: Personatges 24.
Observaci dels
l'escenari.
escenaris de les
historietes.
Personatges 25. La
funci emocional del
segon pla.

BLOC B: Estudi del cmic

Educaci visual i
plstica;
llenguatge.

EP
Cicle superior
ESO Primer cicle
Segon cicle

Educaci visual i
plstica;
llenguatge.

EP
Cicle superior
ESO Primer cicle
Segon cicle

Educaci visual i
plstica.

EP
Tots els
ESO cicles
Primer cicle

Educaci visual i
plstica.

EP
Tots els
ESO cicles
Primer cicle

Educaci visual i
plstica;
llenguatge.

EP

Educaci visual i
plstica;
llenguatge.

Cicle mitj
Cicle superior
ESO Primer cicle
Segon cicle
EP
Cicle superior
ESO Primer cicle
Segon cicle

B449

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

7.1. La creaci dels personatges


Activitats d'aprenentatge

B450

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

PERSONATGES 1. LA CREACI DELS PERSONATGES

Ttol: Creaci d'un personatge original.


Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: tots els cicles d'educaci primria; primer cicle d'educaci secundria
obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: llapis, paper, goma, retoladors.
Sessi: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: l'observaci de persones, animals o coses; la creaci
plstica; interpretaci personal del mn material; la utilitzaci del dibuix com a forma
d'expressi.; les tcniques d'expressi escrita: la descripci, l'adjectivaci i la
comparaci; el coneixement del cos: l'esquema corporal.
Objectius
- crear un personatge original.
- observar persones, animals i objectes.
- utilitzar el dibuix com a forma d'expressi.
- aplicar el coneixement del propi cos en la creaci dels personatges.
- utilitzar l'adjectivaci i la comparaci per a descriure els personatges.

Descripci de l'activitat
Es tracta que els/les alumnes cren un personatge original amb el suport d'una llista
d'adjectius.
L'han de dibuixar ben gran, en un full DIN-A4 i escriure, a sota, una descripci del
personatge, utilitzant adjectius i comparacions.

B451

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: Creaci d'un personatge original.


Haureu de crear un personatge original amb l'ajuda d'aquesta llista. Podeu marcar
o subratllar aquelles caracterstiques que us convinguin:

LBCP (Llista bsica per a la creaci de personatges)

Rostre Ulls: color i tamany


Cabell: color i forma
Orelles: tamany i forma
Boca i llavis: tamany i forma
Nas: tamany i forma
Silueta: forma
Pell: color

Cos

Altres

verds, blaus, negres, grans, petits,


ametllats...
ros, mor, panotxa, llarg, curt, arrissat, llis,
calb, de punxa...
grans, petites, punxegudes,
enganxades al cap, sortides...
gran, petita, carnosa, fina, maquillada...
gran, petit, arromangat, punxegut, de
lloro, xato...
ovalada, quadrada, rodona,
triangular...
rosada, blanquinosa, morena, verda,
vermellosa, groguenca...

Alada

alt, baix, mitj...

Volum

prim, gras, musculs, escultural,


arrodonit, osss...

Caracterstiques especials

les que us inventeu: mans enormes,


noms un ull, pell verda...

Dibuixeu-lo ben gran, en un full DIN-A4.


Escriviu la descripci del personatge, utilitzant adjectius i comparacions.
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
............................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
..............................

B452

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

PERSONATGES 2. LA CREACI DELS PERSONATGES

Ttol: La descripci dels personatges.


Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: cicle mitj i cicle superior d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci
secundria obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: bolgrafs, retoladors.
Sessi: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: l'observaci dels personatges; les tcniques
d'expressi escrita: la descripci; l'adjectivaci i la comparaci; comprensi escrita.
Objectius
- observar els personatges d'una historieta.
- utilitzar l'adjectivaci i la comparaci per a descriure personatges.
- interpretar una descripci escrita.
- convertir el llenguatge icnic en llenguatge verbal i viceversa.

Descripci de l'activitat
A partir de la lectura d'una historieta, escollida per l'alumnat, hauran de descriure,
com a mnim, dos personatges.
Primer, ompliran una taula per a cada personatge i, desprs, hauran de fer la
descripci escrita de cada un d'ells.
Presentem una variant d'aquesta activitat que consisteix a proporcionar a l'alumnat
una descripci escrita d'un personatge (millor si est extreta d'algun llibre que
estiguin llegint a l'rea de llenguatge, o alguna lectura del llibre de text), procurant
que la descripci contingui trets distintius del rostre i del cos del personatge. A partir
d'aquesta descripci l'alumnat ha d'omplir la taula amb les caracterstiques i fer el
dibuix. No cal que sigui la mateixa descripci per a tot el grup-classe.

B453

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: La descripci de personatges.


Escolliu una historieta que us agradi.
Llegiu la historieta.
Trieu dos personatges i ompliu una taula per a cada personatge

Adjectius o
Adverbis

Sinnims

Comparacions

Cap
nas
boca
celles
ulls

Cos
braos
cames
espatlles
tronc

Carcter
parla
riu
corre
...
B454

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Feu una descripci escrita dels personatges, utilitzant els adjectius, els sinnims i
les comparacions que heu escrit a la taula. En fer les descripcions, heu de tenir en
compte, si s el cas, les relacions que el personatge estableix amb altres
personatges.

Personatge 1:
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.............................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.............................................

Personatge 2:
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.............................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.............................................
B455

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Feu un dibuix del personatge, on apareguin tots els trets de la descripci escrita i
d'altres que vulgueu afegir.

Dibuix del personatge

B456

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

PERSONATGES 3. LA CREACI DELS PERSONATGES

Ttol: La descripci psicolgica dels personatges.


Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: cicle superior d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci secundria
obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: paper, llapis, goma, retoladors, tisores, pegament de barra, els
personatges que han dibuixat a l'activitat anterior.
Agrupament: grups de quatre i individual.
Sessi: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: la psicologia dels personatges; tcniques d'expressi
escrita: el dileg.
Objectius
- utilitzar el text del dileg per a descriure psicolgicament els personatges.

Descripci de l'activitat
Es tracta que relacionin els personatges que han creat a l'activitat anterior. Han de
retallar els personatges i pensar un possible dileg que es produeixi entre ells, en el
qual es posi de manifest alguna caracterstica psicolgica de cada personatge.
Desprs, enganxaran els personatges en un full i escriuran els dilegs en els globus.
Si no s'ha fet l'activitat anterior o b si es prefereix, es pot fer aquest exercici, fent
que retallin un personatge d'una historieta qualsevol. En aquest cas, tot i que la
psicologia del personatge estar determinada per la historieta on s'insereix, es
donar llibertat a l'alumnat perqu li atorgui els trets psicolgics que vulgui.

B457

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: La descripci psicolgica dels personatges.


Formeu grups de quatre.
Es tracta que ajunteu els personatges que heu dibuixat en l'activitat anterior.
Determineu una caracterstica psicolgica per a cada un d'ells.
Inventeu un dileg entre els quatre, tenint en compte que el que diguin els
personatges haur de posar de manifest la caracterstica psicolgica que heu
determinat.
Enganxeu els personatges en una vinyeta.
Escriviu els textos dins dels globus, tenint en compte que els globus han de
respectar l'ordre de lectura convencional: d'esquerra a dreta i de dalt a baix, s a dir,
el globus que estigui ms amunt ha de correspondre al primer personatge que parla,
el segent, al segon personatge, i aix successivament.
Respongueu aquestes qestions:
Quina caracterstica psicolgica heu triat per al vostre personatge? Per qu?
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
............................................................
Escriviu l'esborrany del que diu el vostre personatge en el dileg.
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
..............................
.......................................................................................................................................
...............
.......................................................................................................................................
...............

B458

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

PERSONATGES 4. LA CREACI DELS PERSONATGES

Ttol: Tcniques de creaci de personatges: objectes animats i animals parlants


Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria
Cicle: tots els cicles d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci secundria
obligatria
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge
Material: paper, llapis, goma, retoladors.
Agrupament: individual
Sessi: 1 sessi
Conceptes que s'hi treballen: tcniques de creaci de personatges; la humanitzaci
d'objectes i animals.
Objectius
- utilitzar la humanitzaci d'objectes i animals com a tcnica de creaci de
personatges.

Descripci de l'activitat
L'alumnat haur de triar tres objectes i tres animals i haur de fer una breu
descripci escrita, de cada un d'ells. Desprs, haur de seleccionar un objecte i un
animal i fer un dibuix humanitzat de cada un, segons les caracterstiques de la
descripci.

B459

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: Tcniques de creaci de personatges: objectes animats i animals parlants


Heu de triar tres objectes i tres animals.
Escriviu una descripci de cada un d'ells.

Objectes
Objecte 1:

Descripci

Objecte 2:

Objecte 3:

Animals
Animal 1:

Descripci

Animal 2:

Animal 3:

B460

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Ara, es tracta que transformeu un objecte i un animal en un personatge dibuixat,


per tant, heu de triar un objecte i un animal i fer-ne un dibuix humanitzat de cada un,
tenint en compte les caracterstiques que heu utilitzat en les descripcions.
Inventeu un nom per als dos personatges.

Objecte:

Animal:

Nom:

Nom:

B461

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

PERSONATGES 5. LA CREACI DELS PERSONATGES


Ttol: Tcniques de creaci de personatges: anatomia dels personatges
caricaturescos i anatomia dels personatges realistes.
Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: cicle mitj i cicle superior d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci
secundria obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica.
Material: paper, llapis, goma, retoladors.
Agrupament: individual
Sessi: 1 sessi
Conceptes que s'hi treballen: tcniques de creaci de personatges; les proporcions
del cos dels personatges; personatges realistes; personatges caricaturescos.
Objectius
- utilitzar els cnons clssics en la creaci dels personatges realistes.
- utilitzar la desproporci en la creaci dels personatges caricaturescos.

Descripci de l'activitat
Es tracta que els/les alumnes dibuixin dos personatges, un de realista i un de
caricaturesc, aplicant els cnons de proporci, en la construcci del cos.
Han d'utilitzar una proporci de vuit caps per a aconseguir un efecte realista i una
proporci de quatre caps, per exemple, per a aconseguir un efecte caricaturesc.

B462

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: Tcniques de creaci de personatges: anatomia dels personatges


caricaturescos i anatomia dels personatges realistes.
Heu de dibuixar dos personatges, un de realista i un de caricaturesc, aplicant els
cnons de proporci, en la construcci del cos.
Utilitzeu una proporci de vuit caps per a aconseguir un efecte realista i una
proporci de quatre caps, per exemple, per a aconseguir un efecte caricaturesc.

Personatge realista

Personatge caricaturesc

B463

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

PERSONATGES 6. LA CREACI DELS PERSONATGES

Ttol: Tcniques de creaci de personatges: personatges subjectes a les peripcies


del seu contorn.
Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria
Cicle: cicle mitj i cicle superior d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci
secundria obligatria
rees relacionades: educaci visual i plstica
Material: paper, llapis, goma, retoladors, revistes de cmic, tisores, pegament de
barra.
Agrupament: individual
Sessi: 1 sessi
Conceptes que s'hi treballen: tcniques de creaci de personatges; personatges
subjectes a les peripcies del seu contorn.
Objectius
- reconixer personatges subjectes a les peripcies del seu contorn.
- saber utilitzar les peripcies del contorn dels personatges, s a dir, canvis
radicals d'aspecte, com a tcnica per caracteritzar personatges.

Descripci de l'activitat
Es tracta que els/les alumnes busquin, en revistes de cmic, personatges que
canvien el seu aspecte radicalment: s'estiren, s'arronsen, es desfan, es transformen,
etc.
Han de retallar algunes vinyetes on es vegi, com a mnim, una transformaci i una
recomposici.
Desprs, han de crear un personatge (o fer-ne servir algun dels que han creat a les
activitats anteriors) i dibuixar una transformaci. Poden fer noms el dibuix o
inventar una historieta curta on esdevingui la transformaci.

B464

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: Tcniques de creaci de personatges: personatges subjectes a les


peripcies del seu contorn.
Heu de buscar, en revistes de cmic, personatges que canvien el seu aspecte
radicalment: s'estiren, s'arronsen, es desfan, es transformen, etc.
Retalleu algunes vinyetes on es vegi, com a mnim, una transformaci del
personatge i una recomposici.
Enganxeu les vinyetes en un full.
Dibuixeu un personatge (o feu-ne servir algun dels que heu creat en activitats
anteriors) que presenti una transformaci i una recomposici.
Podeu dibuixar noms el personatge o inventar una historieta on es vegin els
canvis.

B465

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

PERSONATGES 7. LA CREACI DELS PERSONATGES

Ttol: Tcniques de creaci de personatges: els estereotips.


Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: cicle superior d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci secundria
obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: paper, llapis, goma, retoladors, revistes de cmic, tisores, pegament de
barra.
Agrupament: individual.
Sessi: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: tcniques de creaci de personatges; els estereotips.
Objectius
- saber qu s un personatge estereotipat.
- reconixer personatges estereotipats.
- saber descriure les caracterstiques d'un personatge estereotipat.

Descripci de l'activitat
Els/les alumnes hauran de buscar, en revistes de cmic, tres personatges
estereotipats.
Desprs, retallaran aquests personatges, els enganxaran i escriuran al costat, les
seves caracterstiques estereotipades.
Finalment, hauran de respondre un petit qestionari.

B466

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: Tcniques de creaci de personatges: els estereotips.


Busqueu, en revistes de cmics, tres personatges dels que hi ha en aquesta llista
o d'altres que vosaltres trobeu:
arrunat, boig, borratxo, canbal, cuiner, endevina, heroi, ajudant de l'heroi, herona,
companya de l'heroi, rodamn, savi, vagabund.
Retalleu els tres personatges i enganxeu-los en un full.
Escriviu les caracterstiques de cada personatge.

Personatges

Caracterstiques

Personatge 1:

Personatge 2:

Personatge 3:

Contesteu les segents preguntes:


Se semblen aquests personatges a d'altres que coneixeu dels llibres, les pellcules
o els cmics? Anomeneu-los.
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.............................................
Per qu creus que hi ha uns personatges que se'ls representa, gaireb sempre, de
la mateixa manera?
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.............................................
Com s'anomenen aquests personatges que tenen un trets caracterstics?

B467

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

.......................................................................................................................................
...............

B468

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

PERSONATGES 8. LA CREACI DELS PERSONATGES

Ttol: Tcniques de creaci de personatges: el trasps de personatges entre els


diversos mitjans d'expressi.
Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: cicle superior d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci secundria
obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge: mitjans d'expressi i
comunicaci.
Material: paper, llapis, goma, retoladors, revistes de cmic, tisores, pegament de
barra.
Agrupament: collectiu.
Sessions: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: tcniques de creaci de personatges; el trasps de
personatges entre els diversos mitjans d'expressi.
Objectius
- reconixer personatges d'historieta que han passat al cinema o a la televisi
i viceversa.

Descripci de l'activitat
Es tracta de fer, entre tots (professorat i alumnat), un llistat de personatges que des
del cmic han passat al cinema o a la televisi i personatges que des del cinema
han passat al cmic.
El/la professor/a anir escrivint la llista a la pissarra i els/les alumnes l'escriuran en
un full.
Si no es t clar en quin mitj va aparixer primer el personatge, es pot fer el llistat,
simplement indicant que sn personatges que existeixen en els dos mitjans, o b fer
la llista amb tres columnes: els que han passat del cmic al cinema, els que han
passat del cinema al cmic i els que existeixen en els dos mitjans, per no sabem
en quin van aparixer primer.

B469

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: Tcniques de creaci de personatges: el trasps de personatges entre els


diversos mitjans d'expressi.
Ara fareu, entre tots, una llista de personatges que han passat del cmic al cinema
o la televisi i a l'inrevs, els que han passat del cinema o la televisi al cmic.
Si no sabeu en quin mitj van aparixer primer, anoteu-los a la tercera columna.

Cmic cinema o TV

Cinema o TV cmic

B470

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

7.2. Les expressions facials.


Activitats d'aprenentatge

B471

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

PERSONATGES 9. LES EXPRESSIONS FACIALS

Ttol: Observaci d'expressions facials en el propi rostre


Etapa: educaci primria.
Cicle: cicle inicial i cicle mitj d'educaci primria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge; coneixement d'un
mateix.
Material: llapis, paper, goma, retoladors, llapis de colors, cartollina, gomes per les
carotes.
Sessi: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: l'observaci de les expressions facials en les
persones; l'expressi de les emocions i els estats d'nim a travs de les expressions
facials.
Objectius
- observar les expressions facials
- associar els estats d'nim a les expressions facials.
- experimentar en el propi rostre les diverses expressions facials
- saber simplificar els moviments del rostre
- saber expressar grficament els diversos estats d'nim

Descripci de l'activitat
L'alumnat far carotes davant el mirall i escolliran una de les expressions que hagin
utilitzat.
Desprs, faran un dibuix del rostre que reprodueixi l'expressi facial que han escollit.
El dibuix ser a tamany natural i sobre cartolina, per fer una carota.
Hauran d'escriure darrera la carota, l'estat d'nim que expressa el rostre que han
dibuixat.
El professorat pot posar a l'abast dels nens i les nenes objectes per disfressar-se:
perruques, barrets, ulleres, bigotis i barbes postisses, arrecades...
Aquesta activitat pot ser molt adequada per al moment del curs en qu se celibri el
Carnestoltes.

B472

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: Les expressions facials


Feu carotes davant el mirall.
Escolliu una de les expressions que heu utilitzat.
Feu un dibuix del vostre rostre que reprodueixi l'expressi facial que heu escollit.
El dibuix ha de ser a tamany natural perqu, desprs, fareu una carota.
Escriviu, darrera la carota, l'estat d'nim que expressa el rostre que heu dibuixat.

B473

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

PERSONATGES 10. LES EXPRESSIONS FACIALS

Ttol: Observaci d'expressions facials en els rostres dels altres


Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: tots els cicles d'educaci primria; primer cicle d'educaci secundria
obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: llapis, paper, goma, retoladors.
Agrupament: parelles.
Sessi: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: l'observaci de les expressions facials de les
persones; l'expressi de les emocions i els estats d'nim a travs de les expressions
facials.
Objectius
- mostrar les emocions utilitzant el llenguatge corporal com a mitj d'expressi
i comunicaci.
- associar els estats d'nim a les expressions facials.
- experimentar en el propi rostre les diverses expressions facials.
- practicar la representaci del rostre.
- saber expressar grficament els diversos estats d'nim.

Descripci de l'activitat
Es tracta d'aconseguir reaccions concretes en alg, com ara fer riure a alg que
sempre est seris, fer mostrar una expressi de bondat a alg que sovint s'enrabia,
etc., o, simplement, aconseguir que alg tingui una reacci determinada.
Els/les alumnes s'han d'agrupar per parelles. Cada alumne escriu en un paper quina
reacci vol aconseguir del seu company o companya, i el dna al professor/a.
Desprs, s'han de collocar un davant de l'altre, durant tres minuts, per intentar
aconseguir que faci l'expressi que ha escollit. Poden utilitzar la mmica, per tamb
les paraules.
Aquesta activitat es pot acabar aqu, o b, concloure-la proposant a l'alumnat que
dibuixi l'expressi inicial que tenia el/la company/a, l'expressi final i alguna
expressi intermdia.
No cal que aquests dibuixos estiguin molt elaborats; all qu s important es que
B474

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

captin, esquemticament, les expressions del rostre.

B475

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: Les expressions facials


Agrupeu-vos per parelles.
Escriviu en un paper quina reacci voleu aconseguir del vostre company o
companya.
Per torns, teniu tres minuts per intentar-ho. Podeu utilitzar la mmica i tamb les
paraules. Sort!

Contesteu les segents preguntes:


Quina reacci volieu aconseguir del vostre company/a?
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
..............................
Qu heu fet per aconseguir-ho?
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.............................................
Ho heu aconseguit?
.......................................................................................................................................
...............
Dibuixeu tres de les expressions que ha fet el vostre company/a: l'expressi inicial,
l'expressi final i una expressi intermdia.
Expressi inicial

Expressi intermdia

Expressi final

B476

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

B477

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

PERSONATGES 11. LES EXPRESSIONS FACIALS

Ttol: Observaci d'expressions facials en les historietes.


Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: tots els cicles d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci secundria
obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica.
Material: llapis, paper, goma, retoladors, tisores, pegament de barra, revistes de
cmic.
Agrupament: individual.
Sessi: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: l'observaci de les expressions facials dels
personatges de cmic; l'expressi de les emocions i els estats d'nim a travs de les
expressions facials.

Objectius
- associar els estats d'nim a les expressions facials.
- identificar els elements corporals que s'han d'utilitzar per plasmar
grficament informacions perceptives i sensorials.
- associar els moviments complexes del rostre a les convencions grfiques.

Descripci de l'activitat
Els/les alumnes han d'observar les expressions facials dels personatges en les
historietes.
Han de retallar cares que expressin les emocions bsiques: alegria, tristesa, por,
plor, tranquillitat, enfadament, sorpresa... i enganxar-les en la taula de l'activitat.

B478

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: Observaci d'expressions facials en els personatges d'historieta


Observeu les expressions facials dels personatges de les historietes.
Busqueu cares que expressin les emocions bsiques: alegria, tristesa, por, plor,
tranquillitat, enfadament, sorpresa...
Retalleu-les i enganxeu-les en aquesta taula, al costat de l'estat d'nim que
expressen.

Estat d'nim Personatge

Estat d'nim

Alegria

Tranquillitat

Tristesa

Enfadament

Por

Sorpresa

Plor

Rbia

Personatge

B479

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

PERSONATGES 12. LES EXPRESSIONS FACIALS

Ttol: Dibuixar expressions facials.


Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: tots els cicles d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci secundria
obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica.
Material: llapis, paper, goma, retoladors.
Agrupament: individual.
Sessi: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: l'expressi de les emocions i els estats d'nim a
travs de les expressions facials.

Objectius
- associar els estats d'nim a les expressions facials.
- identificar els elements corporals que s'utilitzen per plasmar grficament
informacions perceptives i sensorials.
- saber simplificar els moviments del rostre.
- associar els moviments complexes del rostre a les convencions grfiques.
- saber expressar grficament els diversos estats d'nim.

Descripci de l'activitat
Haureu de donar a l'alumnat un full amb cares buides perqu practiquin les
expressions facials.
L'alumnat haur de completar les cares buides canviant, sobre tot la boca, els ulls i
les celles, de manera que expressin alegria, tristesa, sorpresa i enfadament, enuig,
serenitat, malcia, ingenutat...
A sota de cada cara, han d'escriure l'estat d'nim que expressa.

B480

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: Dibuixar expressions facials


Heu de dibuixar expressions facials ben diferents en aquestes cares buides,
canviant, sobre tot, la boca, els ulls i les celles. A sota de cada cara, heu d'escriure
l'estat d'nim que expressa.

Reyes

B481

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

PERSONATGES 13. LES EXPRESSIONS FACIALS

Ttol: Contextualitzaci d'expressions facials.


Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: tots els cicles d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci secundria
obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica.
Material: llapis, paper, goma, retoladors, llapis de colors, tisores, pegament de
barra, les cares que han dibuixat a l'activitat anterior.
Agrupament: individual.
Sessi: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: l'expressi de les emocions i els estats d'nim a
travs de les expressions facials; contextualitzaci de les expressions facials.
Objectius
- saber expressar grficament els diversos estats d'nim.
- contextualitzar les expressions facials en situacions que s'adiguin.
- relacionar les expressions facials amb les situacions ambientals.

Descripci de l'activitat
Es tracta que cada alumne esculli alguna de les expressions que han dibuixat a les
activitats anteriors. L'han de retallar i enganxar-la en un full. A partir de la cara, han
d'inventar un personatge al qual s'escaigui el tipus d'expressi i dibuixar el cos
sencer.
Desprs, han de dibuixar una vinyeta on es representi alguna acci que justifiqui
l'expressi del personatge.

B482

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: Contextualitzaci d'expressions facials


Tria alguna de les expressions que has dibuixat a l'activitat anterior.
Retalla la cara que has escollit i enganxa-la en un full.
A partir de la cara, has d'inventar-te el personatge sencer. El cos que dibuixis ha
de tenir relaci amb l'expressivitat del rostre.

Dibuix del personatge

B483

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Ara que ja teniu el personatge complet, heu de dibuixar una vinyeta on es


representi alguna acci relacionada amb l'expressi facial i la postura del
personatge.
Podeu emmarcar la vostra vinyeta dins el quadre, per tal de modificar el contorn o
la grandria.

Dibuix de la vinyeta

B484

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

PERSONATGES 14. LES EXPRESSIONS FACIALS

Ttol: Practicar el dibuix de les expressions facials.


Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: cicle superior d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci secundria
obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica.
Material: llapis, paper, goma, retoladors.
Agrupament: individual
Sessi: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: l'expressi de les emocions i els estats d'nim a
travs de les expressions facials.
Objectius
- associar els estats d'nim a les expressions facials.
- identificar els elements corporals que s'han d'utilitzar per plasmar
grficament informacions perceptives i sensorials.
- saber simplificar els moviments del rostre.
- associar els moviments complexes del rostre a les convencions grfiques.
- saber expressar grficament els diversos estats d'nim.
- contextualitzar les expressions facials en situacions que s'adiguin.

Descripci de l'activitat
L'alumnat ha de desenvolupar quatre expressions facials bsiques, en tres fases,
tenint en compte que, a cada fase, l'expressi ha de variar, fent-se ms intensa:
Alegria: passar de la neutralitat a estar tan alegre que no es pot parar de riure.
Tristesa: passar de la neutralitat a estar tan trist que no es pot parar de plorar.
Enuig: passar de l'enuig a tenir moltssima rbia.
Sorpresa: passar de la sorpresa a l'esglai.
Heu de recordar a l'alumnat que l'expressivitat s'aconsegueix, sobre tot, fent
variacions dels ulls, les celles i la boca, i que poden afegir smbols grfics, com ara
gotes de suor, llgrimes, raigos, etc., al voltant de la cara, per reforar les
expressions.

B485

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: Practicar el dibuix de les expressions facials.

Heu de desenvolupar quatre expressions facials bsiques, en tres fases, tenint en


compte que, a cada fase, l'expressi ha de variar, fent-se ms intensa:
Alegria: passar de la neutralitat a estar tan alegre que no es pot parar de riure.
Tristesa: passar de la neutralitat a estar tan trist que no es pot parar de plorar.
Enuig: passar de l'enuig a tenir moltssima rbia.
Sorpresa: passar de la sorpresa a l'esglai.

Recordeu que l'expressivitat s'aconsegueix, sobre tot, fent variacions dels ulls, les
celles i la boca, i que podeu afegir smbols grfics, com ara gotes de suor, llgrimes,
raigos, etc., al voltant de la cara, per reforar les expressions.

Enuig

T molta rbia

Sorpresa

Esglai

B486

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Alegria

No para de riure

Tristesa

No para de plorar

B487

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

PERSONATGES 15. LES EXPRESSIONS FACIALS

Ttol: Practicar el dibuix de les expressions facials. Contextualitzar les expressions


facials en situacions determinades.
Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: cicle superior d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci secundria
obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: llapis, paper, goma, retoladors, llapis de colors.
Agrupament: individual.
Sessi: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: l'expressi de les emocions i els estats d'nim a
travs de les expressions facials; contextualitzaci d'expressions facials en
situacions determinades.
Objectius
- associar els estats d'nim a les expressions facials.
- identificar els elements corporals que s'han d'utilitzar per plasmar
grficament informacions perceptives i sensorials.
- saber simplificar els moviments del rostre.
- associar els moviments complexes del rostre a les convencions grfiques.
- saber expressar grficament els diversos estats d'nim.
- contextualitzar les expressions facials en situacions que s'adiguin.

Descripci de l'activitat
Els/les alumnes s'han d'inventar una historieta en qu es produeixi un canvi d'estat
d'nim en els personatges, que obligui a un canvi en les expressions facials. Per
exemple, pot ser que els personatges estiguin enfadats i, per algun motiu, es posin
contents o que tinguin una expressi neutra i se sorprenguin per alguna cosa, o b
que estiguin adormits i es despertin...

B488

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: Practicar el dibuix de les expressions facials. Contextualitzar les expressions


facials en situacions determinades.
Inventeu una historieta en qu es produeixi un canvi d'estat d'nim en els
personatges, que obligui a un canvi en les expressions facials.
Per exemple, pot ser que els personatges estiguin enfadats i, per algun motiu, es
posin contents o que tinguin una expressi neutra i se sorprenguin per alguna cosa,
o b que estiguin adormits i es despertin...

B489

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

7.3. El moviment dels personatges: els gestos i les postures.


Activitats d'aprenentatge

B490

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

PERSONATGES 16. EL MOVIMENT DELS PERSONATGES

Ttol: El moviment del cos: observaci dels moviments del propi cos.
Etapa: educaci primria.
Cicle: cicle inicial i cicle mitj d'educaci primria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; educaci fsica.
Material: mirall, llapis, paper, goma.
Agrupament: parelles.
Sessi: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: el moviment del cos; les articulacions corporals; el
dibuix esquemtic del cos hum; l'associaci dels estats d'nim a les postures
corporals.
Objectius:
- associar els estats d'nim amb les postures corporals.
- identificar les articulacions com a causa dels moviments corporals.
- practicar el dibuix esquemtic dels moviments del cos.

Descripci de l'activitat
Aquesta activitat s'ha de desenvolupar, si s possible, en el gimns o en la sala de
psicomotricitat. Consisteix en dos exercicis diferents.
En el primer exercici, es tracta que l'alumnat es mogui, adoptant diverses postures
corporals, per tal d'adonar-se'n de les articulacions del cos que fan possible el
moviment. Per aix, se'ls proposar, que, per parelles, un manipuli el cos de l'altre
com si fos un titella, estirant-lo d'uns fils imaginaris pels genolls, els colzes, el coll,
les mans, els peus, els engonals, la cintura... Han de mirar-se en el mirall per tal
d'observar les diverses postures.
El segon exercici consisteix en el joc de seguir al rei, que tamb es desenvolupar al
davant del mirall. Un/a alumne/a mana i fa una postura i els altres l'han d'imitar.
Finalment, haurn de dibuixar, esquemticament, tres postures i escriure a sota qu
expressa el moviment que han dibuixat.

B491

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: El moviment del propi cos.

Joc de les articulacions


Agrupeu-vos per parelles.
Haureu de fer diverses postures corporals.
Primer un/a de vosaltres far que l'altre es mogui com si fos un titella, estirant uns
fils imaginaris pels genolls, els colzes, el coll, les mans, els peus, els engonals, la
cintura...
Heu de mirar-vos en el mirall per tal d'observar les diverses postures.
Ara li toca el torn a l'altre, que far el mateix.
No oblideu mirar-vos al mirall!

Joc de seguir al rei o a la reina


Un/a de vosaltres ser, durant tres minuts, qui mani, s a dir el rei.
El rei o la reina far les postures que vulgui i els altres l'haureu d'imitar.
Al cap dels tres minuts, es canvia l'alumne que mana.

Dibuixar quatre postures


Dibuixeu, esquemticament, les quatre postures que ms us hagin agradat i
escriviu a sota qu expressa el moviment que heu dibuixat.

B492

Cmic: expressi i comunicaci

Postura 1

BLOC B: Estudi del cmic

Postura 2

Qu est fent? ............................................... Qu est fent? ...............................................


................................................................ ................................................................
Postura 3

Postura 4

Qu est fent? ............................................... Qu est fent? ...............................................


................................................................ ................................................................

B493

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

PERSONATGES 17. EL MOVIMENT DELS PERSONATGES

Ttol: El moviment del cos: observaci dels moviments del cos en les ombres
xineses.
Etapa: educaci primria.
Cicle: tots els cicles d'educaci primria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; educaci fsica.
Material: projector de diapositives (o focus), llenol (o pantalla blanca), llapis, paper.
Agrupament: individual.
Sessi: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: el moviment del cos; les articulacions corporals;
l'associaci dels estats d'nim a les postures corporals.
Objectius:
- associar els estats d'nim amb les postures corporals.
- identificar les articulacions com a causa dels moviments corporals.
- practicar el dibuix esquemtic dels moviments del cos.

Descripci de l'activitat
Tot i que aquesta activitat es pot fer a l'aula ordinria, si es disposa d'algun espai
amb escenari central, o alguna aula amb tarima, millor. s convenient, tamb, que el
lloc on es desenvolupi l'activitat es pugui enfosquir.
Es tracta que cada alumne pugui sortir a fer una postura darrera el llenol, s a dir
una ombra xinesa, representant un personatge en moviment. Es suggerir a
l'alumnat que el moviment estigui associat a un estat d'nim: cansat, trist, etc., per
es deixar llibertat perqu facin el moviment que vulguin, doncs, segurament, els
ser ms fcil representar accions, com ara escombrar, pintar, escriure, etc.
Quan estiguin fent el moviment, el/la professor/a donar l'ordre de parar, tot dient:
"Congelats!". Aleshores, la resta del grup haur de dibuixar, molt esquemticament,
la silueta que vegin. Es tracta que esbossin amb rapidesa, no han de fer servir la
goma.

B494

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: El moviment del cos: observaci dels moviments del cos en les ombres
xineses.
Cada un/a de vosaltres sortir a fer una postura darrera el llenol, representant un
personatge en moviment.
s millor que el moviment que feu expressi un estat d'nim, com ara: cansat, trist,
enfadat, etc., per tamb podeu representar accions, com ara escombrar, pintar,
escriure, etc.
Quan sentiu que el/la professor/a us dna l'ordre: "Congelats!", us heu d'aturar.
Els que no esteu darrera el llenol haureu de dibuixar, molt de pressa, tal i com us
surti, la silueta de qui estigui darrera el llenol.

Esbossos

B495

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

PERSONATGES 18. EL MOVIMENT DELS PERSONATGES

Ttol: El moviment del cos: el dibuix esquemtic, l'encaix anatmic, el disseny de


vestuari.
Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: cicle superior d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci secundria
obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; educaci fsica; cincies naturals.
Material: ninot de fusta articulat (o ninot de filferro), llapis, goma, paper, retoladors,
cartolina, tisores, pegament de barra.
Agrupament: individual.
Sessi: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: el moviment del cos; les articulacions corporals; el
dibuix esquemtic del cos hum; l'encaix anatmic; el disseny de vestuari;
l'associaci dels estats d'nim a les postures corporals.
Objectius:
- associar els estats d'nim amb les postures corporals.
- identificar les articulacions com a causa dels moviments corporals.
- practicar el dibuix esquemtic dels moviments del cos.
- practicar l'encaix anatmic.
- practicar el disseny de vestuari.

Descripci de l'activitat
Es tracta que l'alumnat practiqui diverses postures amb el ninot de fusta articulat. Si
us animeu tamb podeu fer construir a cada alumne un ninot de filferro; aix
propiciar que l'exercici sigui ms rpid, doncs aix podran practicar tant com
vulguin. Si opteu per aquesta soluci, seria convenient que els/les alumnes
practiquessin alguna les postures proposades amb el ninot de fusta, desprs de ferho amb el ninot de filferro, per tal de poder observar millor el moviment.
Practicaran postures que expressin els segents estats d'nim: enfadament, por,
alegria, sorpresa, amenaa i poder.
Desprs, les haurn de dibuixar esquemticament, amb lnies de pal. Quan les
tinguin totes dibuixades, n'escolliran una, la calcaran i la farciran anatmicament.
Quan tinguin acabat l'encaix anatmic, s a dir, el dibuix del personatge amb la
musculatura, el calcaran i procediran a vestir la figura.

B496

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Un cop tinguin dibuixades les tres fases de la figura: dibuix esquemtic, encaix
anatmic i la figura vestida, les hauran de retallar i enganxar-les en una cartolina.
Desprs, podeu agrupar les postures que ha dibuixat tothom, confeccionar un mural
sobre el moviment del cos i penjar-lo a l'aula, per tal que l'alumnat es pugui fixar en
les figures quan necessitin representar aquests estats d'nim en els seus
personatges.
Seria convenient que organitzessiu l'activitat de manera que al final totes les
postures hi siguin representades. Per exemple, si dividiu el grup-classe en sis grups,
podeu fer que cada grup trii una postura.
Una variant d'aquesta activitat s, enlloc de partir del dibuix de pal, representar el
cos hum com si fs un robot i provar les diverses posicions a partir de les
articulacions del robot.

B497

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: El moviment del cos: el dibuix esquemtic, l'encaix anatmic, el disseny de


vestuari.
Heu de practicar diverses postures amb el ninot de fusta articulat, o b construir un
ninot de filferro i practicar amb ell.
Observeu, atentament, les diverses postures, fixant-vos en els punts d'articulaci.
Quan ja hagiu practicat moltes postures, haureu de collocar el ninot de manera
que expressi els segents estats d'nim:
- enfadament
- por
- alegria
- sorpresa
- amenaa
- poder
Dibuixeu esquemticament, amb lnies de pal, aquestes postures.

enfadament

por

B498

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

alegria

sorpresa

amenaa

poder

B499

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Escolliu una postura, calqueu-la i feu l'encaix anatmic, s a dir, el dibuix dels
muscles del personatge.

Encaix anatmic (dibuix del personatge amb la musculatura)

B500

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Calqueu aquest dibuix i inventeu un vestuari pel personatge.


Dibuixeu el personatge vestit.

Disseny del vestuari (el personatge vestit)

Retalleu les tres fases de creaci de la figura: dibuix esquemtic, encaix anatmic i
la figura vestida.
Enganxeu-les en una cartolina.
Confeccioneu un mural sobre el moviment del cos amb les figures que heu
dibuixat, entre tots, agrupades per postures, i pengeu-lo a l'aula.

B501

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

PERSONATGES 19. EL MOVIMENT DEL CAP

Ttol: El moviment del cap: el cap segons l'angle de visi del personatge.
Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: cicle mitj i cicle superior d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci
secundria obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica.
Material: llapis, goma, paper, retoladors, llapis de colors.
Agrupament: individual.
Sessi: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: el moviment del cap; incorporaci del volum als
dibuixos dels personatges; les posicions del cap segons l'angle de visi dels
personatges: frontal, de perfil, tres quarts, mirant cap a dalt, mirant cap a baix.
Objectius:
- saber dibuixar el cap dels personatges segons el seu angle de visi.
- comprendre i utilitzar els angles de visi en el moviment del cap.

Descripci de l'activitat
Primer el professorat explicar la tcnica del globus terraqui per a dibuixar el cap
segons els diversos angles de visi. Aquesta explicaci i l'exemple grfic el trobareu
a l'apartat 7.3. Els moviments dels personatges: els gestos i les postures. Podeu
confeccionar una transparncia per explicar la tcnica.
Quan hagiu fet l'explicaci, es tracta que l'alumnat completi la fitxa que s'adjunta en
aquesta activitat.
A la fitxa hi ha 8 vinyetes, cadascuna de les quals t dibuixat un objecte. Han de
dibuixar a cada vinyeta un personatge de cos sencer, parant esment a la posici del
cap, que variar segons l'angle de visi que adopti en mirar els objectes: frontal, de
perfil, cap a dalt o cap a baix.
Si tenen dubtes, proposeu-los que observin els caps dels seus companys en les
diverses posicions.
A dems de cercles, que sn les formes que es fan servir en els exemples, tamb
poden partir de formes vegetals per dibuixar el cap: cacauets, faves, cogombres,
etc., o d'altres formes que se'ls acudeixin.

B502

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: El moviment del cap: el cap segons l'angle de visi del personatge.
Escolteu, atentament, l'explicaci sobre el dibuix del cap segons els diversos
angles de visi.
Observeu-ne els exemples..
Completeu la fitxa de l'activitat.
A la fitxa hi ha 8 vinyetes, cadascuna de les quals t un objecte dibuixat.
Heu d'afegir, a cada vinyeta, un personatge del qual es vegi, com a mnim, el cap,
en diverses posicions que variaran segons si el personatge mira els objectes de
front, de perfil, cap a dalt o cap a baix.
Si no teniu clar com heu de dibuixar el personatge, fixeu-vos en els exemples
grfics i observeu els caps dels vostres companys/es en les diverses posicions.
A dems de cercles, que sn les formes que es fan servir en els exemples, tamb
podeu fer el cap a partir de formes vegetals: cacauets, faves, cogombres, etc., o
d'altres formes que se us acudeixin.

B503

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Reyes

B504

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

PERSONATGES 20. ELS GESTOS I LES POSTURES

Ttol: El moviment del cos: els gestos i les postures.


Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: cicle superior d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci secundria
obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: llapis, goma, paper, retoladors, tisores, pegament de barra, revistes de
cmic.
Agrupament: individual.
Sessi: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: els moviments del cos: els gestos i les postures
Objectius:
- associar els moviments del cos a l'expressi dels estats d'nim o a les
accions que desenvolupen els personatges.
- diferenciar entre el gest i la postura.

Descripci de l'activitat:
Prviament, s'explicar la diferncia entre gest i postura:
El gest s ms subtil que la postura i est limitat a una estreta gamma de
moviments dels quals, generalment, es representa l'ltima posici. Transmet un
significat deliberat que s fcil d'entendre, per exemple, agitar les mans per
acomiadar-se, girar l'ndex sobre la sina per indicar que alg est boig, etc.
La postura s un moviment seleccionat d'una srie de moviments relacionats amb
una sola acci, per exemple, un personatge a punt de donar un cop a un altre, un
atleta a punt de trencar la lnia de la meta, etc.

L'alumnat haur de buscar, en revistes de cmic, vinyetes on apareguin personatges


que facin gestos significatius: amb les mans, amb els peus... Hauran de retallar les
vinyetes, enganxar-les i explicar per escrit qu representen aquests gestos.
Desprs, hauran de buscar vinyetes on apareguin personatges en postures
representatives de diverses accions. Retallaran les vinyetes, les enganxaran i
explicaran quina acci representen.

B505

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: El moviment del cos: els gestos i les postures.


Busqueu, en revistes de cmic, dues vinyetes on apareguin personatges que facin
gestos significatius: amb les mans, amb els peus...
Retalleu les vinyetes, enganxeu-les i expliqueu per escrit qu representen aquests
gestos.

Gestos

Qu representen els gestos?

Qu representen els gestos?

B506

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Busqueu dues vinyetes on apareguin personatges en postures representatives


d'accions.
Retalleu les vinyetes, enganxeu-les i expliqueu quina acci representen els
personatges.

Quina acci representa el personatge?

Quina acci representa el personatge?

Busqueu dues vinyetes on apareguin personatges en postures que expressin


estats d'nim.
Retalleu les vinyetes, enganxeu-les i expliqueu quin estat d'nim expressen els
personatges.

B507

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Quin estat d'nim expressa el personatge? Quin estat d'nim expressa el personatge?

7.4. El moviment dels personatges, els objectes i els escenaris.


Activitats d'aprenentatge

B508

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

PERSONATGES 21. EL MOVIMENT DELS PERSONATGES, ELS OBJECTES I


ELS ESCENARIS

Ttol: Observaci i classificaci de smbols cintics.


Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: cicle superior d'educaci primria; primer cicle d'educaci secundria
obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: llapis, paper, goma, tisores, pegament de barra, revistes de cmic.
Sessions: 2 Sessions.
Conceptes que s'hi treballen: representaci del moviment en el cmic; la
representaci del moviment dels personatges i els objectes amb smbols cintics;
associaci dels smbols cintics als diversos moviments que els originen.
Objectius
- estimular l'observaci dels signes cintics en diverses vinyetes de cmic de
diversos estils.
- iniciar els alumnes en les tasques d'ordenaci i classificaci
- identificar la funci que tenen en el cmic els signes de moviment.
- saber relacionar imatges que continguin lnies cintiques amb el moviment
que representen.

Descripci de l'activitat
Primer, el professorat, introduir el Tema de la representaci del moviment,
esmentant la classificaci de les lnies cintiques, que hi ha a l'apartat 7.4. La
representaci del moviment dels personatges, els objectes i els escenaris.
L'alumnat haur de buscar vinyetes que continguin smbols cintics, quan ms
variats millor.
Hauran de retallar les vinyetes, enganxar-les en fulls o en fitxes i numerar-les.
Aquestes fitxes o fulls, passaran a formar part de l'arxiu documental de l'aula, de
l'lbum individual de cada alumne i, tamb, es poden penjar a l'aula.
Desprs, l'alumnat haur d'agrupar les vinyetes segons la classificaci que se'ls
facilitar.
Posteriorment, es poden subclassificar les vinyetes atenent als diversos objectes o
situacions que provoquen el moviment. Per exemple, trajectria linial d'una moto,
d'un cotxe, impacte d'una bomba, impacte del xoc entre dos personatges, etc.
B509

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: Observaci i classificaci de smbols cintics.


Observeu, en revistes de cmic, vinyetes que continguin smbols cintics.
Retalleu dues de les vinyetes que trobeu ms significatives.
Enganxeu-les en un full o en fitxes, numereu-les i escriviu quins smbols contenen,
observant la classificaci.

Classificaci dels smbols cintics

Lnies de trajectria

Efectes secundaris del moviment

Trajectria contnua.
Trajectria linial color.
Trajectria discontnua.
Trajectria circular.
Oscillaci.
Pols o nvols.
Contacte-impacte.
Irradiaci, estrelles, cercles...
Instantnia.

Descomposici visual del moviment


Deformaci cintica
Efectes borrosos de la figura o del segon
pla
Moviment subjectiu

De forma optativa, podeu subclassificar les vinyetes atenent als diversos objectes
o situacions que provoquen el moviment. Per exemple, la trajectria linial d'una
moto, d'un cotxe..., l'impacte d'una bomba, l'impacte del xoc entre dos personatges,
l'impacte d'un cotxe en xocar contra un arbre, etc.

B510

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

PERSONATGES 22. EL MOVIMENT DELS PERSONATGES, ELS OBJECTES I


ELS ESCENARIS

Ttol: Dibuixar smbols cintics en vinyetes buides d'aquests smbols.


Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: tots els cicles d'educaci primria; primer cicle d'educaci secundria
obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica.
Material: llapis, paper, goma, retoladors.
Sessions: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: la representaci del moviment en el cmic; la
representaci del moviment dels personatges i els objectes amb lnies cintiques;
associaci de les lnies cintiques als diversos moviments que les originen;
utilitzaci de lnies cintiques de trajectria contnua, discontnua, circular, efectes
d'impacte, estrelles...
Objectius
- estimular l'observaci dels signes cintics en diverses vinyetes de cmic de
diversos estils.
- iniciar els alumnes en les tasques d'ordenaci i classificaci
- identificar la funci que tenen en el cmic els signes de moviment.
- saber crear la sensaci de moviment en imatges fixes, mitjanant lnies
cintiques.

Descripci de l'activitat
Es tracta que l'alumnat, observi, atentament, els dibuixos de la fitxa que s'adjunta.
Haurn de retallar i enganxar en un full cada dibuix. Desprs, hauran d'emmarcar el
dibuix, traant el contorn de la vinyeta i, finalment, afegiran les lnies cintiques
adients als moviments dels personatges i els objectes.
A sota de cada dibuix, escriuran el tipus de lnia cintica que han dibuixat.

B511

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: Dibuixar smbols cintics en vinyetes buides d'aquests smbols.


Observeu, atentament, els dibuixos de la fitxa segent.
Retalleu i enganxeu en aquest full els dibuixos, un a un.
Emmarqueu els dibuixos, traant el contorn de la vinyeta.
Afegiu les lnies cintiques adients als moviments dels personatges i els objectes.
Escriviu el tipus de lnies cintiques que heu dibuixat.

Coet de la NASAL

Tipus de smbols cintics:

Un test cau damunt del cap d'un home

Tipus de smbols cintics:

B512

Cmic: expressi i comunicaci

Nen que dna voltes a un objecte

Tipus de smbols cintics:

BLOC B: Estudi del cmic

Onomatopeia d'una explosi

Tipus de smbols cintics:

Noi que rellisca

Tipus de smbols cintics:

B513

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

La rana salta

Tipus de smbols cintics:

B514

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

B515

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

PERSONATGES 23. EL MOVIMENT DELS PERSONATGES, ELS OBJECTES I


ELS ESCENARIS

Ttol: Dibuixar smbols cintics en vinyetes buides d'aquests smbols.


Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: tots els cicles d'educaci primria; primer cicle d'educaci secundria
obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica.
Material: llapis, paper, goma, retoladors.
Sessions: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: la representaci del moviment en el cmic; la
representaci del moviment dels personatges i els objectes amb smbols cintics;
associaci de les lnies cintiques als diversos moviments que les originen;
utilitzaci de lnies cintiques de trajectria contnua, discontnua, circular, efectes
d'impacte, estrelles..., i d'altres smbols cintics.
Objectius
- identificar la funci que tenen en el cmic els signes de moviment.
- afavorir la utilitzaci dels diversos smbols cintics en l'elaboraci de cmics.
- saber crear la sensaci de moviment en imatges fixes, mitjanant lnies
cintiques.

Descripci de l'activitat
Es tracta de mostrar, a l'alumnat, vinyetes on prviament s'hagin esborrat els
smbols cintics.
Es comentar, collectivament, el moviment que indiquen altres elements que
contenen les vinyetes i deduir els signes que podria haver-hi perqu l'acci fos ms
entenedora.
Desprs, haurn de dibuixar els smbols cintics.
Finalment, se'ls mostraran les vinyetes originals i compararan el resultat amb les
que han dibuixat ells.

B516

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: Dibuixar smbols cintics en vinyetes buides d'aquests smbols.


Observeu, atentament, les dues vinyetes de la fitxa. Notareu que falten els smbols
cintics.
Comenteu, collectivament, el moviment que indiquen altres elements de la vinyeta
i deduiu els signes que podria haver-hi perqu l'acci fos ms entenedora.
Dibuixeu els smbols cintics.
Escriviu, a sota, quin tipus de smbols cintics heu dibuixat.
Mireu les vinyetes originals i compareu el resultat amb les que heu dibuixat
vosaltres.
Escriviu, a sota de les vinyetes originals, quin tipus de smbols cintics hi ha.

B517

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

B518

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

B519

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

7.5. El segon pla: l'escenari.


Activitats d'aprenentatge

B520

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

PERSONATGES 24. EL SEGON PLA: L'ESCENARI

Ttol: Observaci dels escenaris de les historietes.


Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: cicle mitj i cicle superior d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci
secundria obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: llapis, paper, goma, tisores, pegament de barra, revistes de cmic.
Sessions: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: els escenaris en el cmic; el realisme i la fantasia en
la construcci els escenaris.
Objectius
- estimular l'observaci del segon pla en les historietes.
- identificar la funci que t en el cmic el segon pla.
- identificar el grau de realisme o fantasia dels escenaris de les vinyetes.

Descripci de l'activitat
Es tracta que l'alumnat observi el segon pla de vinyetes, en revistes de cmic
d'estils diversos. S'han de fixar en l'arquitectura, la vestimenta, els estris, la
decoraci, el paisatge, etc.
Han de buscar dues vinyetes, una en la qual el segon pla sigui realista i l'altra en la
qual el segon pla sigui fantstic.
Les retallaran i escriuran a sota el tipus de segon pla que apareix en cada vinyeta.

B521

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: Observaci dels escenaris de les historietes.


Observeu els escenaris de les vinyetes, en revistes de cmic d'estils diversos.
Fixeu-vos b en l'arquitectura, la vestimenta, els estris, la decoraci, el paisatge...
Busqueu dues vinyetes, una en la qual el segon pla sigui realista i l'altra en la qual
el segon pla sigui fantstic.
Retalleu les vinyetes, enganxeu-les en aquest full i escriviu a sota el tipus
d'escenari que apareix en la vinyeta.

Tipus d'escenari:

Tipus d'escenari:

B522

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

PERSONATGES 25. EL SEGON PLA: L'ESCENARI

Ttol: La funci emocional del segon pla.


Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: cicle superior d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci secundria
obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: llapis, paper, goma, retoladors, tisores, pegament de barra.
Sessions: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: els escenaris en el cmic; el realisme i la fantasia en
la construcci els escenaris; l'expressi de les emocions a travs del segon pla.
Objectius
- estimular l'observaci del segon pla en les historietes.
- identificar la funci emocional que t en el cmic el segon pla.
- identificar el grau de realisme o fantasia i l'expressi de les emocions, en els
escenaris de les vinyetes.

Descripci de l'activitat
L'alumnat haur de dibuixar un personatge, o b fer servir algun dels personatges
que ha dibuixat fins ara. Un cop dibuixat, es fotocopiar el personatge, tres vegades.
Desprs, dibuixaran el segon pla de tres vinyetes: un segon pla realista, un segon
pla fantstic i un segon pla abstracte.
Retallaran el personatge i l'enganxaran damunt de les vinyetes. Observaran els
efectes psicolgics del segon pla, que produeix canvis de visi del personatge, tot i
que s el mateix que apareix a cada vinyeta.
Finalment, explicaran per escrit quines sensacions o emocions els provoca cada
vinyeta.

B523

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: La funci emocional del segon pla.


Dibuixeu un personatge, o b feu servir algun dels personatges que heu dibuixat
fins ara.
Feu tres fotocpies del personatge.
Dibuixeu el segon pla de tres vinyetes, que han de tenir les segents
caracterstiques:
- un segon pla realista
- un segon pla fantstic
- un segon pla abstracte que expressi alguna emoci, com ara calma,
inestabilitat, moviment, tristesa...
Retalleu els personatges i enganxeu-los damunt de les vinyetes.
Observeu els efectes psicolgics del segon pla, que produeix canvis de visi del
personatge, tot i que s el mateix personatge qui apareix a cada vinyeta.
Expliqueu, per escrit, quines emocions us provoca cada vinyeta.

Segon pla realista

Sensacions o emocions que us produeix:

B524

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Segon pla fantstic

Sensacions o emocions que us produeix:

Segon pla abstracte

Sensacions o emocions que us produeix:

B525

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Cmic: expressi i comunicaci


Bloc B. Estudi del cmic
8. Els textos i els smbols grfics
Activitats d'aprenentatge

Rosa Aparicio Beltran


Octubre 1999

B526

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

8. Els textos i els smbols grfics


Les lletres sn imatges esttiques i quan les posem en una seqncia deliberada unes al costat
de les altres les anomenem paraules.
El pas d'all que s visible a all que s invisible ha estat la base del desenvolupament dels
llenguatges escrits, des de que va comenar la civilitzaci. Els sumeris van ser els primers en
desenvolupar l'escriptura, fa ms de 5000 anys, quan van sentir la necessitat de registrar certs
bens de consum, com ara els animals o els fruits de les collites. Les lletres es van originar
arrel d'imatges de formes familiars, objectes, postures i altres fenmens reconeguts. A mesura
que el seu s es sofisticava, es van tornar cada vegada ms esquemtiques i abstractes,
perdent la semblana amb la seva temtica original i apropant-se a les formes dels llenguatges
moderns.

Les paraules: essncia del pensament


Les paraules, ms que qualsevol tipus de smbols visuals tenen el poder de descriure
totalment el mn invisible de les emocions i els sentiments. Poden apropiar-se de qualsevol
imatge, atorgant-li un munt de sentiments i experincies.
Tot i que, en parlar dels gestos i de les postures corporals, hem afirmat que ocupen un lloc
preponderant en front del text, quan s volen provocar sentiments intensos, en els dibuixos els
falta el carcter especfic de les paraules.
Les paraules no tenen la immediata crrega emocional que susciten els dibuixos, per
aconsegueixen un efecte gradualment acumulatiu. Paraules i dibuixos junts poden fer
miracles.

Mostrar i contar
Quan som petits i comencem a parlar, utilitzem les paraules i les imatges intercanviant-les.
No importa qu usem si ens fem entendre. La societat considera normal que els nens
combinin paraules i dibuixos sempre que amb el temps perdin aquest "costum".
El pensament tradicional sost que les vertaderes obres de la pintura i la literatura noms sn
possibles en la mesura que es mantinguin a una distncia prudent. Paraules i imatges juntes es
consideren en el millor dels casos, un entreteniment per a les masses; en el pitjor, un producte
comercial, noms.
Quan som nens els llibres contenen moltes illustracions; quan som joves passem a llibres
amb molt de text i poques illustracions; quan som grans arribem als llibres "de veritat" que
no tenen dibuixos, o a no llegir-ne cap, com passa sovint entre la joventut d'avui dia.
Actualment, les paraules i les imatges animades han captivat al mn; paraules i imatges sn
ms populars que mai, per sempre s'ha pensat que la seva combinaci produeix alguna cosa
mediocre o simplista. s una concepci purista de l'art que ve de molt antic.
Per a l'arts grfiques, la relaci entre textos i imatges s d'una importncia fonamental.
B527

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

En la grfica publicitria tot est estudiat per a posar de relleu i atribuir particulars
matisos semntics o emotius a la firma o al producte.
En la grfica dels diaris i les revistes, la relaci entre textos i imatges es calibra sempre
amb atenci: textos de grans dimensions (ttols), textos de mitjana dimensi (subttols), textos
de petita dimensi (cos del text), a part de les illustracions i les fotografies.
En el cmic la relaci entre textos i imatges s fonamental, no noms des del punt de vista
narratiu, sin tamb des del punt de vista grfic.
Les paraules, ja sigui dins el globus, com a part d'un text narratiu, o com a sons o crits fora
del globus, sn importants per a l'aspecte grfic de tota la pgina i pel ritme grfic.

B528

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

8.1. La relaci entre la paraula i el dibuix


L'equilibri entre all que s visible i all que s invisible resulta molt evident en la uni dels
dibuixos i les paraules.
En canvi, el divorci entre dibuixos i paraules va comenar en el mateix moment del
naixement de l'art, ara fa uns 5000 anys. Va anar augmentant al llarg dels segles, perdent a la
llarga tota la connexi. Al segle XX va ser redescoberta aquesta uni; el cmic n's un bon
exemple.
Si atenem a la histria de les arts, el dibuix va precedir l'escriptura per un marge ampli. Fa
15000 anys es va produir l'Edat daurada de les pintures rupestres: algunes fan una
representaci realista, tenint molta cura dels detalls; d'altres eren molt icniques, tenien ms
de smbol que de dibuix. Venien a ser com un llenguatge primitiu.
Podem considerar que les primeres paraules van ser dibuixos estilitzats. Per l'escriptura
antiga no va tardar molt en tornar-se ms abstracta. Hi ha llenguatges escrits que han arribat
fins ara amb rastres de la seva arcaica herncia grfica. Per la majoria de les escriptures
representen noms el so, perdent tota semblana amb el mn visible.

L'allunyament de les paraules i les imatges


Amb la invenci de la impremta, la paraula escrita va donar una passa endavant. Per qu va
passar amb les imatges?
Les paraules i les imatges seguien coexistint en la civilitzaci occidental, sobretot en els
manuscrits illustrats. Per aquests casos s'estaven tornant l'excepci. Quan es combinaven,
com en les auques, paraules i imatges romanien separats, sense barrejar-se, com l'oli i l'aigua.
La paraula escrita es tornava ms especialitzada, ms abstracta, ms elaborada, cada vegada
menys semblant al dibuix.
Les imatges, en canvi, feien a l'inrevs, cada vegada eren menys abstractes o simbliques,
cada vegada es tornaven ms realistes i explcites.
A principis del segle XIX, la pintura i l'escriptura s'havien separat del tot:
La pintura estava obsessionada pel realisme, la semblana, el referent, la llum, el color: el
mn visible.
La literatura, en canvi, estava obsessionada en tresors invisibles: sentiments, emocions,
espiritualitat, filosofia.
Les paraules i les imatges s'havien allunyat fins ocupar racons oposats. Havien arribat al final
d'un viatge de 5000 anys.

B529

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

El canvi d'orientaci de les imatges


L'impressionisme va enviar l'art occidental cap al vrtex abstracte, per vinculant-lo en cert
sentit a all que l'ull veia. Es va considerar el primer moviment modern, per ms aviat va ser
la culminaci de l'antic art realista: l'anlisi final de la llum i el color.
A partir de l'impressionisme es va produir una explosi de l'art: expressionisme, futurisme,
dadaisme, surrealisme, fovisme, cubisme, expressionisme abstracte, neo-plasticisme,
constructivisme... Aquests moviments van partir en totes les direccions menys cap enrera.
El dibuix realista no tenia importncia per a les noves escoles. L'abstracci, tant icnica com
no, va gaudir d'un retorn apotesic.
Va haver-hi artistes que es van dirigir al cim del pla pictric, renunciant a la semblana i al
"significat" extern, com ara Mondrian.
El moviment principal que van fer aquests artistes va ser tornar al significat de l'art, apartantse de la semblana, del referent, i orientant-se al regne de les idees.

El canvi d'orientaci de les paraules


La paraula tamb havia anat canviant. La poesia va comenar a allunyar-se del llenguatge
evasiu i doblement abstracte d'abans, assumint un estil ms directe, incls colloquial.
Quant a la prosa, el llenguatge s'havia tornat encara ms directe, transmetent significats
senzills i rpids, tal com ho fan les imatges. No es deixava de banda el significat, per els
autors s'estaven movent cap als referents.

La collisi de les imatges i les paraules


L'obra dels dadaistes, futuristes i d'altres artistes individuals de l'era moderna va obrir una
esquerda entre l'aparena i el significat. La pintura va anar adquirint significats, cada vegada,
ms simblics, incls calligrfics. L'obra de Paul Klee n's un exemple.
Altres artistes tractaven de la ironia de les paraules i les imatges, com Magritte quan
dibuixava una pipa i escrivia al costat: ceci n'est pas une pipe (aix no s una pipa).
A la cultura popular, ambdues formes ja feia temps que convivien, sense la pretensi de ser
un art "elevat".

La collisi en el cmic
Si tornem al 1800, quan les paraules i les imatges s'havien separat tant com les havia estat
possible, observem que alguns diaris europeus havien ofert proves d'all que les paraules i les
imatges podien aconseguir en combinar-se.
Rodolphe Tpffer va veure la dependncia recproca entre paraules i imatges. Segur que a ell
B530

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

aix ni li va passar per la imaginaci, per no deixa de ser intrigant que el cmic modern
nasqus en el precs moment en qu la imatge i la paraula es disposaven a canviar de direcci.
Potser aquest fil com i unificador va estar motivat per un instint compartit del moment,
instint que les va menar cap els orgens.
Quan les Belles Arts van redescobrir el vincle entre paraules i imatges, l'art modern va
resultar prcticament incomprensible per al pblic en general. El sentiment del gran pblic
respecte la gran pintura i la gran literatura no havia canviat gran cosa en 150 anys. Qualsevol
artista que se servs de la paraula o de la imatge havia d'enfrontar-se amb aquesta manera de
pensar.
De fet, fins i tot molts creadors de cmic, segueixen mesurant la imatge i l'escriptura per
diferents patrons i creuen que la gran imatge i la gran escriptura combinen harmoniosament
en virtut d'una sola qualitat.
L'art del cmic t diversos segles d'antiguitat, per es creu que s un invent recent i pateix la
maledicci de tots els nous mitjans de comunicaci: ser jutjat per les normes antigues. Des de
que es va inventar la paraula escrita, els mitjans de comunicaci han estat mal compresos.
Quan va nixer l'escriptura, aquesta va ser mal considerada perqu es deia que faria perdre la
memria a la humanitat. D'altra banda, s del tot normal que qualsevol mitj nou imiti els
predecessors. Al principi, el cinema imitava el teatre; la televisi imitava la rdio...
Per a molts creadors de cmic, l'objectiu ms alt s introduir-se en un altre mitj de
comunicaci (ho veuen com un pas endavant). Aquesta manera de pensar no desapareixer
mai mentre pensem que els tebeos sn un gnere menor d'escriptura o un derivat de les belles
arts.

La combinaci de paraules i dibuixos


La combinaci de paraules i dibuixos no s una definici de cmic, per ha tingut molta
influncia en el seu desenvolupament.
En el cmic, poden plasmar-se experincies humanes, mitjanant la paraula i mitjanant el
dibuix. Com a resultat, i al marge de les seves altres possibilitats, el cmic s'ha identificat
fermament amb l'art de la narraci.
Les paraules i les imatges juntes tenen molt de poder a l'hora d'explicar histries quan els
creadors exploten b els seus recursos. Les maneres en qu paraules i dibuixos poden
combinar-se en el tebeos sn prcticament infinites, no obstant, intentarem classificar-ne les
ms habituals:

B531

Cmic: expressi i comunicaci

Combinacions de
Paraules especfiques

BLOC B: Estudi del cmic

Combinacions de
Dibuixos especfics

El dibuix illustra per no afegeix res a un Les paraules aporten una banda de so a una
text ja complert.
seqncia bsicament visual.

Scott McCloud. Cmo se hac un cmic.


El arte invisible. Ediciones B

Scott McCloud. Cmo se hac un cmic.


El arte invisible. Ediciones B.

Vinyetes duals

Combinaci additiva

Paraules i dibuixos diuen essencialment el Les paraules amplien o desenvolupen una


imatge o viceversa.
mateix.

Scott McCloud. Cmo se hac un cmic.


El arte invisible. Ediciones B

Peter Bagge. Odio. Ediciones La Cpula

B532

Cmic: expressi i comunicaci

Combinacions en parallel

BLOC B: Estudi del cmic

Muntatge grfic

Paraules i dibuixos segueixen camins molt El text s part integral del dibuix.
diferents, sense entrar en contacte.

Shu kana I Hinji Makaki. Yugo.


Ed. Planeta-De Agostini
Peter Bagge. Odio. Ediciones La Cpula

Combinaci
interdependent

Mique Beltran. Las aventuras de Cleopatra.


Revista "Cairo"

Paraules i dibuixos
transmeten una idea que
per separat no
aconseguirien fer
intelligible al lector.
s la combinaci ms
corrent.

Aquestes combinacions no sempre estan equilibrades, s'inclinen cap un lloc o cap a l'altre.
Normalment, quan ms es digui amb paraules, ms lliure s la imatge d'explorar pel seu
compte i viceversa.
Quan paraules i dibuixos coneixen a fondo el seu paper i es recolzen entre s, el cmic pot
competir amb qualsevol mitj artstic, per molts recursos que aquest tingui.

B533

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Quan els dibuixos ens aclareixen una escena, les paraules es veuen lliures d'explorar una rea
ms gran. Quan una escena mostra tot el que cal saber, la possibilitat de guionitzar-la
augmenta considerablement: podem fer un monleg intern, una combinaci parallela
desbaratada, un anunci publicitari o b tractar temes seriosos.
Quan sn les paraules les que decideixen el significat d'una seqncia, els dibuixos sn lliures
per volar: poden mostrar noms fragments d'una escena; moure's cap a nivells ms grans
d'abstracci o expressi; oferir informaci emocional d'importncia; traslladar-se al futur o al
passat...
Normalment, aquestes relacions no es plantegen a priori, formen part de l'instint del creador.
La barreja de paraules i dibuixos s ms alqumia que cincia, ens diu Scott McCloud.

B534

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

8.2. El text del dileg: els globus


Tal i com ja hem exposat en apartats anteriors, una de les caracterstiques bsiques del cmic
s la integraci de codis verbals i icnics. Una vinyeta pot ser suport d'un missatge icnic,
d'un missatge verbal i d'un missatge verbal i icnic.
El missatge d'una vinyeta s, doncs, sovint, un missatge redundant, la qual cosa garanteix la
decodificaci per part del lector.
El contingut verbal d'un cmic el podem dividir en text narratiu i text de dileg o monleg.
Tractarem, primer, del text del dileg i de la icona que l'emmarca, qu s el globus.
Will Eisner diu que el globus s un invent desesperat que emmarca la paraula i que
aconsegueix capturar i fer visible un element eteri com s el so. Els creadors sempre s'han
esforat per idear variacions en els globus per tal de representar el so en un mitj estrictament
visual.
Juntament amb la vinyeta, el globus s la icona ms emprada, complexa i verstil del cmic.
A part de ser el contenidor de les expressions verbals, t d'altres funcions, com ara la
d'incrementar el significat i transmetre el to de la narraci.

Histria dels globus


Els globus ms antics que es coneixen eren una lnia que sortia de la boca de qui parlava, o
b, com en els frisos maies, eren parntesis que apuntaven a una boca. Els globus es van anar
desenvolupant i van cobrar sentit, contribuint a la narraci.

Will Eisner. Cmic y arte secuencial.


Norma Editorial.

Un altre antecedent dels globus sn les filactries de la pintura medieval. Les filactries eren
una mena de pergamins semienrotllats que contenien textos relacionats amb els personatges,
situats sota la filactria. En el segle XVII, aquests pergamins sortien de la boca dels
personatges. Tamb podem trobar, en d'altres obres d'art, paraules que surten de la boca dels
personatges, sense cap limitaci grfica. Els dibuixants satrics anglesos van anar perpetuant
aquesta convenci.
El primer en utilitzar els globus, tal i com els coneixem, actualment, va ser Richard F.
Outcault, que es considera el primer autor de cmics moderns. El seu personatge Yellow Kid
portava les locucions escrites a la samarreta, per d'altres personatges secundaris ja usaven
globus. s el cas del lloro que va ser el primer en usar aquesta convenci.

B535

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Al 1900, a Amrica, els globus sn utilitzats per la majoria de dibuixants. A Europa se


segueix utilitzant durant molt de temps el sistema de publicaci en qu la vinyeta es
collocava sola (historietes mudes), o b sobre blocs de text, seguint el sistema de les auques.
A Itlia, fins els anys 40, es van eliminar els globus de les sries importades d'EEUU, per a
collocar el text en un quadrant sota la vinyeta,. S'aduen motius culturals i pedaggics, com
ara que els nens perdrien el gust per la lectura. Per, en realitat, aquest comportament venia
marcat per l'antimericanisme oficial promogut pel fascisme imperant a l'poca.

Tipus de globus
Les formes dels globus sn variades i capricioses i cada dia se n'inventen de noves. Algunes
s'han formalitzat i han servit per a designar un estat d'nim o per a connotar una locuci.
En principi, els globus es van inventar per a collocar els dilegs dels personatges per amb el
temps van ampliar la seva funci i van incloure smbols icnics. Els globus van extendre,
aix, la seva funci inicial de suport a la producci lingstica a la de suport a la producci
imaginria dels personatges.

De vegades, les locucions dels personatges prescindeixen de la lnia del globus i noms
apareix el delta de direcci cap al personatge que parla, o incls poden prescindir del delta i
situar-se damunt dels personatges. H.
Foster, autor de El Prncep Valent, o
Alex Raymond, creador de Flash
Gordon, en la seva primera etapa, no
utilitzaven globus. Actualment, tamb
hi ha creadors que no els utilitzen,
com ara Ralf Kning que noms fa
servir els deltes per indicar la
direccionalitat del text.
En l'obra El artefacto perverso (1996)
de Felipe H.Cava i Federico del
Barrio, el text es situa fora de la
vinyeta, indicat amb deltes de lnies
rectes o trencades que semblen
penetrar en el marc dur de les
vinyetes.
Felipe H. Cava i Federico Del Barrio. El artefacto perverso.
Ed. Planeta-DeAgostini

B536

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

En un globus podem distingir-hi la silueta, el delta i el contingut.

Silueta
s la superfcie til per contenir el text. Presenta moltes formes:

Els globus ms usuals sn els ovalats (1) i els quadrats (2). Tamb es fan servir els
globus asserrats (5), quan la locuci prov d'un aparell electrnic.
Els globus de pensament solen tenir forma de nvol (6) i el delta en forma de bombolles,
en lloc de cua.
Solen ser puntejats quan els personatges parlen en veu baixa.
A part d'aquestes formes que sn les ms usuals, els globus adopten formes icniques,
participant aix de les caracterstiques de la situaci: el fred, els crits, etc., tal i com
veurem en la classificaci.
Tamb podem trobar textos sense silueta.
Els globus, de vegades, es creuen quan la disposici dels personatges no coincideix amb
l'ordre del dileg.

B537

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Delta
El delta s un apndix linial en forma d'angle que marca la direcci del missatge.
Pot tenir moltes formes: forma asserrada quan prov d'aparells electrnics, forma de
bombolletes quan representa els pensaments del personatge...
El delta assenyala el personatge que parla o pensa, si noms parla una persona o moltes
persones, quantes persones parlen a la vegada (delta mltiple), si la veu prov de fora de la
vinyeta (text en off) o si el personatge fa un discurs molt llarg (molts globus amb un
mateix delta).

Exemple de globus amb delta mltiple i de globus amb delta d'impacte.


Mique Beltran. Las aventuras de Cleopatra. Revista "Cairo"

Contingut
El globus cont el text del dileg o el monleg. Tamb pot contenir:
onomatopeies.
un missatge icnic, aleshores es converteix en una mena de vinyeta dins la vinyeta.
metfores visuals i smbols grfics. Aquest fenmen es dna sovint en el cmic infantil,
degut a una mena d'autocensura que evita les paraules malsonants.
Per exemple, en la vinyeta de l'exemple anterior, veiem dos globus que no contenen text,
sin smbols grfics que provenen del llenguatge escrit.

B538

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Classifiquem, a continuaci, alguns estat d'nim o situacions, que generen globus de diverses
formes:

Estat d'nim o situaci


Aparells electrnics

Forma
Contorn asserrat

Angoixa

Contorn amb lnies trencades

Despreci

Els globus expressen la fredor de les locucions mitjanant la


imitaci del gel desglaant-se.

Dubte

Contorn amb lnies ondulades, intermitents.

nfasi

Contorn en forma de raig.

Insomni

Zona intermdia entre les visions i el somni. Es caracteritzen


estereotipadament per ovelles que salten una tanca i que cal
comptar.
Contorn tremols.

Por
Somnis i pensaments

Contorn vapors, com si fos un nvol, sense delta o amb delta


substituit per nvols discontinuus.

Tristesa

Els globus semblen plorar o fondre's de pena.

Visions i alucinacions

Similar al globus de somnis i pensaments.

Xerrameca excessiva

Aquesta soluci grfica t nombrosos antecedents en la


tradici de la pintura acadmica, especialment la del gnere
religis: aparicions de Du, dels sants, etc.
Pluralitat de globus simultanis.
Grans globus farcits de text que produeixen la sensaci
d'abarrotament.
Globus interconnectats.

Xiuxiueig

Contorns dbils, puntejats.

Trobareu exemples d'aquests tipus de globus en el llibre de Luis Gasca i Rom Gubern, El
discurso del cmic.

B539

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Els idiomes extics han rebut un tractament


fantasis: l'rab, les escriptures asitiques, etc.

De vegades, els dibuixants han inventat


escriptures crptiques i sense referents culturals:
el llenguatge dels ocells (per exemple, l'ocell de
l'Snoppy), dels extraterrestres, dels monstres, de
les flors, dels robots...
La veu en off s'utilitza, igual que en el cinema,
per a les locucions que emeten els personatges
que no veiem perqu estan ubicats fra de la
vinyeta, ocults darrera algun element, com ara
portes, finestres, paravents, etc. El delta dels
globus en off indica d'on prov la veu.
Mique Beltran. Las aventuras de Cleopatra.
Revista "Cairo"

Moltes vegades, la veu en off est precedida o seguida per vinyetes en qu es mostra el
subjecte, per poden haver-hi veus en off procedents d'interlocutors que mai arribem a veure.

Consells prctics per a realitzar els globus


La manera ms efectiva de fer un globus s escriure primer el text i desprs fer lelipsis (o
qualsevol altra forma que shagi escollit).
Abans descriure el text es pot fer servir una pauta, a llapis, que shaur desborrar desprs.
El text del globus ha de ser breu, ha de sintetitzar les idees en un mnim de paraules.
El text del globus no ha de ser narratiu. La narraci sexpressa a travs de lacci i dels
textos de refor, inclosos als cartutxos.
s convenient que el text sescrigui en majscula, amb lletra de pal, per a facilitar la lectura.
Linterliniat ha de ser sempre igual.
Cal evitar que les lletres i les paraules es toquin entre s o que toquin el lmit del globus.
Sha dadequar el text al globus, s adir, no fer un globus molt gran per a un text molt petit i
viceversa.
El text ha de centrar-se en el globus, deixant al voltant un espai blanc igualat.
Per a destacar paraules o frases, es pot fer la lletra ms gruixuda o b utilitzar diversos tipus
de lletra.

B540

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

L'nfasi es soluciona utilitzant la lletra negreta. La lletra negreta tamb serveix per destacar
les paraules clau d'una locuci, de manera que amb un cop d'ull, el lector pugui deduir el
sentit del text.
S'ha d'evitar unir paraules mitjanant guions, doncs es ralentitza la lectura.
Tallar una frase per la meitat i seguir-la a la vinyeta segent no s adequat, pot dificultar el
seguiment de l'acci, doncs entre vinyetes hi ha un lapsus de temps.
Tampoc s convenient fer servir tres o quatre vinyetes amb el discurs del mateix
personatge: perjudica el seguiment de l'acci.
Will Eisner opina que no s'han de posar ms de 30 paraules en un globus. Si la locuci s
molt llarga, es pot retallar el text per a situar-lo en un segon o un tercer globus. De fet, per,
hi ha autors que inclouen en els globus textos molt ms llargs. Considerem que, per a
l'alumnat que est aprenent, la norma de les 30 paraules pot funcionar.

L'ordre de lectura
Els globus sn disciplinaris, doncs requereixen la cooperaci del lector. S'han de llegir en una
seqncia ordenada per saber qui parla primer.
Els globus es llegeixen seguint les mateixes regles convencionals que el text. Quan
coexisteixen diversos globus en una vinyeta, la lectura, per a nosaltres, segueix un ordre de
prioritat d'acord amb la tradici lectora occidental esquerra/dreta, dalt/baix.
Les nostres percepcions fsiques determinen el punt de vista sobre les coses. Aix com podem
veure imatges en moviment degut a la persistncia retiniana, la nostra forma cultural de
lectura determina que poguem percebre un valor temporal en les historietes.

Jordi Pi. La creaci d'historietes.


Editorial Pleniluni

B541

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

La relaci dels globus amb el temps


La representaci del moviment en el cmic fa possible, en una vinyeta, que es representi una
durada, no noms que s'expliqui.
Per no es fa servir noms el moviment: els dilegs tenen la mateixa funci des d'aquest punt
de vista. Els globus contribueixen a la mesura del temps per la seva disposici, per la seva
disposici en relaci mtua o en relaci a l'acci i per la posici que ocupen respecte qui
parla. Aix, doncs, la nostra comprensi subliminal dels globus ens permet entendre la durada
de la parla.
El dileg s un fragment de text verbal insertat en una imatge. Forma part efectiva de la
imatge, per tant no t sentit considerar text i imatge com objectes separats.
El text verbal t una durada: les paraules sn pronunciades en el temps, duren un cert temps.
Aix, la durada de les paraules s representada en la imatge a travs de la representaci de les
paraules. La imatge dura, almenys, tant com les paraules contingudes en ella.
Tal i com hem dit, aquesta funci temporal dels dilegs s per al cmic encara ms
fonamental que la del moviment, perqu el dileg est ms present que el moviment expressat
per signes convencionals, per s tamb ms problemtica, donat que transcorre a travs
d'uns signes que sn signes verbals incls abans de ser grfics. La seva integraci visual amb
la resta de la imatge no s un fet automtic.
Per exemple, hi ha cmics en qu els pensaments i les paraules de cada personatge
representen durades prolongades, mentre que les imatges representen durades molt breus.
Quan es representen figures en moviment amb l'ajuda dels signes cintics, veiem les figures
en una situaci instantnia (o eventualment en un conjunt de posicions instantnies, com en la
descomposici del moviment), per dinmica, en la qual el signe cintic confereix durada. La
part figurativa de la vinyeta representa un instant o una durada breu. Per la durada definitiva
s aquella ms llarga determinada per la dimensi del text.
El temps de lectura no s'ha de considerar com el temps efectiu que utilitza cada lector en
llegir una vinyeta (cadasc t el seu propi ritme). S'ha de considerar com un temps mitj de
lectura o un temps ideal. Una vinyeta gran i complexa requereix un temps de lectura ms gran
que una vinyeta de dimensions i complexitat normal. Una vinyeta molt petita, de contingut
visual poc clar tamb pot necessitar un temps de lectura llarg o b una vinyeta amb dilegs
extensos.
El temps de lectura pot no tenir relaci directa amb la durada dels esdeveniments. De
vegades, un temps de lectura ms gran per a una vinyeta correspon a la seva importncia en el
relat i no a la durada relatada.
De vegades, s hi ha correspondncia directa entre temps de lectura i temps relatat,
especialment quan hi ha molts dilegs.

B542

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Aix, doncs, concloem, dient que els dilegs:


requereixen un temps de lectura ms gran que les imatges.
representen amb una certa precisi les durades contingudes a les vinyetes.
hi ha una relaci ms directa entre el temps que cal per llegir un dileg i el temps que
necessitaria el dileg per ser pronunciat que entre el temps de lectura d'una imatge i el temps
que necessitaria l'acci representada per la imatge en ser executada.
la longitud dels dilegs s un element molt important per a la construcci del ritme.
l'absncia de paraules no t efectes sobre la comprensibilitat. El que canvia s el ritme. Els
dilegs introdueixen pauses, temps morts en els quals la lectura es relaxa.
la lentitud de la lectura, que imposen els dilegs, t com efecte collateral la moderaci de
l'acci relatada, la seva adequaci al ritme de la paraula.

B543

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

8.3. El text del monleg


El monleg s produeix quan el personatge parla en veu alta (parla sol) o b pensa. Podem
distingir entre el monleg interior i el solliloqui.
El monleg interior es representa amb un globus de pensament en qu el delta es substitueix
per cercles discontinuus que semblen bombolles o nvols. Tamb es pot collocar-se en
globus sense delta, com en l'exemple de Batman de la pgina segent.
Per a expressar el solliloqui o monleg, prpiament anomenat, s'utilitzen globus
convencionals.

Els monlegs dels cmics de superherois


Exposem, a continuaci, una utilitzaci curiosa dels
monlegs interiors, que es dna en els cmics de
superherois.
Hi ha en aquests cmics una influncia dels monlegs
teatrals. En el monleg teatral, els personatges expressen
en veu alta els pensaments perqu aquest s l'nic mitj
de comunicar-los al pblic.
Molts segles de tradici teatral ens han habituat a trobar
aquest comportament natural, en el teatre, mentre que
trobem estrany que alg es comporti aix de veritat, de fet
quan veiem que alguna persona parla sola diem que
"parla sol com els bojos".
Stan Lee. Los nuevos vengadores.
Ed. Marvel. Editorial Planeta-De Agostini

Per, vet aqu que el cmic de superherois s'ha apropiat d'aquest costum. De fet, a part dels
monlegs, molts dilegs tamb tenen un plantejament teatral, com ara la xerrameca de dos
personatges que lluiten. L'accentuaci dels elements dinmics i espectaculars completa
aquesta influncia.
Seria lgic esperar molt de moviment i poc dileg, en un cmic en el qual l'acci i el
moviment sn elements fonamentals, donat que la paraula fa ms lenta la lectura i disminueix
el ritme de l'acci. Les paraules, tal i com hem explicat anteriorment, obliguen a romandre
ms temps a cada vinyeta.
Sembla, en llegir aquests cmics, que els personatges no poden prescindir d'expressar en
paraules tot el que senten quan interactuen amb altres personatges i, tamb, quan actuen en
absoluta soledat.
En un principi, les histries de superherois, com ara Batman, eren clssiques histries d'acci
amb el mnim de textos indispensables.

B544

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Per, a principis de 1960, Marvel cmics llena al mercat una srie de nous herois ms
humans, amb greus problemes personals:
Spiderman, l'home aranya, t problemes amb els estudis, amb les finances, amb les
relacions sentimentals...
L'increble Hulk es transforma malgrat ell; t frustracions i problemes de conscincia.
L'xit d'aquests personatges va ser, en bona part, produt perqu eren personatges que
exposaven una interioritat i, per demostrar-la, havien de parlar, doncs expressar la seva
interioritat d'una altra manera, hauria restat massa espai a l'acci, desnaturalitzant els cmics
de superherois.

Ted McKeeven. Luto perpetuo.


DC Comics. Ediciones Zinco.

A partir de 1970 els cmics de superherois es van omplir de monlegs i de dilegs, el


plantejament dels quals s molt retric; com en el teatre, la paraula t una funci de caixa de
ressonncia de tot el que succeeix. Totes les accions, o quasi totes, estan precedides,
acompanyades i seguides de comentaris, desafiaments o reflexions personals.
La funci de la paraula s accentuar el to pic de l'acci, donant un sentit afegit a imatges que
ja el tenen per si soles.

B545

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

8.4. El text narratiu


El text narratiu s un text verbal que no ha estat ems per cap personatge. Ve a ser com una
veu en off. Normalment, es requadra en uns lmits concrets.
Al text narratiu se l'anomena, generalment, cartutx. Alguns autors l'anomenen didasclia o
cartella.
Els cartutxos sn cpsules que s'inserten dins de la vinyeta o entre dues vinyetes
consecutives. El text que inscriu compleix la funci d'aclarir o explicar el contingut de la
imatge o de l'acci, facilitar la continutat narrativa o reproduir el comentari del narrador. De
vegades pot haver ms d'un cartutx en una vinyeta. Tamb pot donar-se el cas que el cartutx
no tingui lnia de delimitaci.
Les seves funcions sn tan mplies com les que Roland Barthes va denominar anclatge (per
esvair la polismia o ambigitat d'una imatge) i commutaci (quan el missatge lingstic
complementa les imatges, per fer avanar la narraci).
Altres autors divideixen els textos narratius en dos tipus bsics:
Textos de relleu. Serveixen per aclarir les adaptacions o modificacions del ritme temporal,
plantejant accions paralleles: "mentres tant...", o successives: "a l'altra banda de la ciutat...".

Mique Beltran. Las aventuras de Cleopatra. Revista "Cairo"

Textos d'anclatge. Redueixen la indeterminaci informativa. Quan una determinada


imatge pot provocar desorientaci o resultar inesperada, el text d'anclatge l'aclareix.

Enunciem les diverses funcions que poden complir els cartutxos:


anunciar la continuaci d'un episodi.
comentar alguna cosa per implicar la complicitat amb el lector.
resumir l'acci.
enunciar algun interrogant per a futurs episodis o per a les vinyetes posteriors.
B546

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

especificar una localitzaci.


descriure el lloc on transcorrer l'acci.

Mique Beltran. Las aventuras de Cleopatra. Revista "Cairo"

De vegades, s'utilitzen dins de la vinyeta, rtols amb textos inscrits, integrats en l'acci, amb
la funci de donar alguna informaci als personatges i, de pas, al lector. Pot ser que aquests
rtols no estiguin integrats en l'espai narratiu i tinguin la funci d'informar noms al lector, en
un s similar al que s propi dels cartutxos.

La relaci del text narratiu amb el temps


Els textos narratius tenen, de vegades, una funci de dilataci temporal, anloga a la de molts
dilegs.
De vegades, no sn indispensables per a la comprensi de l'acci; noms repeteixen i
expliquen el que la imatge mostra clarament. La seva funci, per, s important ja que si no
hi fossin, les imatges serien de lectura rpida i no reclamarien adequadament l'atenci del
lector.
D'altres vegades, el text narratiu s extern als fets explicats i allarga el temps de lectura sense
allargar el temps de l'acci relatada. Sn paraules sobre la histria i no paraules en la histria,
com ho sn els dilegs.
Siguin del tipus que siguin, els textos narratius sempre subratllen l'acci representada en la
vinyeta corresponent i ho fan de dues maneres diferents:
Reafirmant amb paraules el que ja mostra la imatge; l'esdeveniment, doncs, s'explica dues
vegades.
Moderant la lectura en relaci a l'esdeveniment, fent que el temps de lectura del lector es
dilati. s un cas semblant al de les vinyetes de grans dimensions que tamb necessiten un
temps de lectura ms gran.

B547

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Els cartutxos sn un instrument per als subratllats narratius ms fcil d'usar que d'altres que
es basen en la capacitat grfica de l'autor i la capacitat de treballar sobre l'estructura de la
histria.
Les caracterstiques dels textos narratius han anat evolucionant al llarg de la histria del
cmic. Aquesta evoluci es fa molt evident en el cmic d'aventures i en el cmic policac.
Durant els anys 50 i 60, els cmics d'aquests gneres tenien textos narratius llargs i pesats.
Actualment, se'n fa un s escs. Quan ms s'utilitzen s per a determinacions temporals o
espacials, com ara: "Mentrestant a Barcelona..." o "Dos dies desprs..."; fins i tot, hi ha molts
cmics que no fan servir cap text narratiu.

B548

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

8.5. L'absncia de text


Les historietes sense text, de fet, sn historietes sense text narratiu o dialogal, per que,
moltes vegades, contenen altres elements narratius, com ara, onomatopeies i lnies cintiques.
L'argument d'aquestes historietes s senzill. Les vinyetes representen, sobretot, accions.
Les vinyetes sense text solen ser seqncies o fraccions
de seqncies referents a un perode de temps curt.
Normalment, sn vinyetes petites que representen plans
de detall, on l'acci o l'expressi del personatge s molt
significativa.

Tal i com hem dit, quan apareixen imatges sense


paraules, l'autor se serveix d'altres recursos per a fer
arribar el missatge al lector i donar ritme a les accions:
onomatopeies.
metfores visuals.
Juaco Vizcuete. Diario del resentido.
canvis d'escenari per comunicar la ubicaci.
Ediciones La Cpula.
ritme rpid de l'acci que fa que el lector s'imagini el dileg.
imatges molt familiars al lector.
elements per marcar el pas del temps: la lluna, els rellotges, els calendaris...
expressions facials en primers plans.
gesticulaci exagerada, com si fos una pantomima.
tractament del segon pla ms que com un decorat, com a part integrant de la narraci.
lnies cintiques.

Les imatges sense paraules semblen representar una forma ms primitiva de narraci, per
exigeixen certa sofisticaci per part del lector, que, de vegades, s'ha d'inventar el dileg.
L'absncia de text no vol dir absncia de gui, sin un tipus de gui en qu el text, tal i com
hem vist, s'ha de substituir per d'altres recursos. Ho remarquem perqu l'alumnat pot tenir
aquesta impressi equivocada.

B549

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

8.6. Les onomatopeies


Les onomatopeies sn paraules els fonemes de les quals
descriuen o suggereixen acsticament l'objecte o l'acci
que signifiquen, reprodueixen certs sons o sorolls de la
realitat. Sn transcripcions de sons mitjanant lletres. Les
utilitzem habitualment en el llenguatge oral i menys en
l'escrit.
Els cmics s'han vist obligats a incorporar un gran
nmero d'onomatopeies i de sustantius i verbs
fonosimblics per explicar un univers acstic, no verbal,
que en ells s inaudible.
Carlos Gimnez

Per augmentar la seva expressivitat, les onomatopeies del cmic han rebut un tractament
grfic privilegiat, de gran vistositat, grandria i relleu plstic, que ha fet que, de vegades, no
hagi estat possible eliminar-les en les traduccions de cmics exportats dels Estats Units, que
ha estat el pas hegemnic; aquest fet, juntament amb que la llengua anglesa s molt rica en
verbs onomatopeics, ha afavorit que s'hagin universalitzat i fosilitzat moltes onomatopeies
d'origen angls:
to boom: fer un espetec
to crack: trencar, cruixir
to bang: disparar
to ring: tocar el timbre
to sniff: ensumar

to click: teclejar, fer cops secs


to crunch: fer cruixir un aliment en menjar
to gulp: engolir
to smack: fer un pet ben sonor
to splash: esquitxar

Juaco Vizuete. Diario del resentido. Ediciones La Cpula.

No obstant, les onomatopeies varien en funci de les adaptacions fontiques que cada llengua
fa de les paraules que importa. En el manga no s'ha produt aquesta invasi d'onomatopeies
angleses sin que s'han mantingut les autctones que sn ben diferents de la resta. Per
B550

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

exemple, quan es trenca alguna cosa, l'onomatopeia que apareix no s crack! o crash!, sin
gachan!.
La qualitat dels sons ens ajuda a construir i interpretar les onomatopeies. En destaquem
alguns exemples:
Si alg s'ofega diu: GLU, GLU. La G s una consonant velar que es produeix en el mateix
lloc on ens empassem l'aigua.
Si volem representar el vent fem servir consonants fricatives /f/, /s/, /z/. Si les pronunciem a
poc a poc observem que produeixen aire que s'escapa entre els llavis.
Les onomatopeies sn una font inesgotable d'expressi i creaci, tant que s impossible
establir-ne una llista, mnimament exhaustiva, doncs se'n poden inventar constantment. Per
podem assajar de classificar-les:

Tipus d'onomatopeia

Exemples

Mots simples

atxim!, bum!, glu! miau!..

Repeticions

bum-bum, nyic-nyic, nyigo-nyigo, xim-xim...

Repeticions amb variant


voclica
Derivats del mot
onomatopeic

tic-tac, oim-pam-pum, cric-crac...


dringar (dring!), petar (pet!), cloquejar (cloc, cloc!),
piular (piu, piu), xiuxiuejar (xiu, xiu)...

Rom Gubern parla de sons inarticulats, quan les onomatopeies corresponen a sons que fan
els personatges i que s'inclouen dins el globus. Sn expressions com ara, GRR!, BRR!

Peter Bagge. Odio.

Bill Watterson. Calvin y Hobbes.

Ediciones La Cpula.

Universal Press Syndicate.

B551

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Els sorolls violents tenen gran importncia constructiva


en el cmic. Els grans sons sn espectaculars: crits,
l'estrpit dels xocs, els impactes dels cops...,
esdeveniments de breu durada i de gran intensitat.
s important la manera de dibuixar les onomatopeies i
la situaci que ocupen en la vinyeta. Les onomatopeies
participen de les caracterstiques del llenguatge verbal i
del llenguatge icnic. S'integren en la vinyeta formant
part del dibuix, s'escriuen amb gran diversitat de lletres
i, moltes vegades, se solen acompanyar de smbols
grfics. Poden arribar a ocupar vinyetes senceres, com
ocorre, sovint, amb els sorolls violents.

Peter Bagge. Odio. Ediciones La Cpula.

Les onomatopeies van irrompre en la cultura de masses, ssent utilitzades per pintors del
moviment pop-art dels anys 60, com ara Roy Lichtenstein (1923), pintor nordameric,
inspirat en la civilitzaci industrial urbana, que va reinventar la mitologia del nostre temps.
s convenient, quan es treballa el cmic a l'aula, disposar d'un llistat d'onomatopeies, que
variar depenent de quina llengua es faci servir per escriure el cmic.

B552

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

8.7. Les metfores visuals i els smbols grfics


Una metfora s una figura literria que consisteix en anomenar una cosa amb el nom d'una
altra a causa de la semblana entre les dues. Per exemple: les perles de la seva boca per
referir-se a les dents; s una formiga per dir que alg s molt petit... s una figura retrica
molt comuna en la poesia.
En el cmic, les metfores visuals sn dibuixos que expressen estats d'nim, vivncies o
situacions en qu es troben els personatges. Contribueixen a l'economia de l'espai, doncs
poden explicar coses que si s'haguessin de dibuixar ocuparien molt d'espai. Solucionen,
tamb, el problema de l'expressi de certs pensaments.
La majoria de les metfores visuals sn traduccions icniques d'expressions verbals
comunes, com ara: dormir com un tronc, treure foc pels queixals, veure les estrelles, etc.
Quant a les paraulotes, les expressions
malsonants, de seguida, es van substituir per
smbols que inclouen des de l'emissi de gripaus i
serps (ja presents en la Bblia i en la iconografia
cristiana) fins a calaveres, raigs, armes, creus
gammades, etc. Tradueixen, grficament, la
desagradable contundncia de les paraulotes i els
juraments. S'han fet servir molt en els cmics
infantils, per una qesti de censura que evita
l'expressi directa dels insults i els renecs.

Norma Editorial

Quan va aparixer l'underground i es va liberalitzar el contingut dels cmics, en lloc de fer


aparixer les paraulotes es van seguir utilitzant aquests smbols. Segons Rom Gubern, es
corrobora l'observaci de Freud que els tabs sn l'origen d'expressions potiques,
allegriques i metafriques de gran riquesa comunicativa.
L'enfadament tamb es representa utilitzant aquests smbols, encara que els personatges no
parlin.
Hi ha smbols grfics que provenen de signes del llenguatge
escrit. Els ms usuals sn els signes d'interrogaci (?), que
solen aparixer quan un personatge no entn la situaci que
s'esdev, i els signes d'admiraci (!) que expressen la sorpresa
del personatge.
De vegades, tamb apareixen els punts suspensius (...), quan
no se sap que pot passar, posteriorment a l'acci de la vinyeta.
Juaco Vizuete. Diario del arrepentido. Ediciones La Cpula

B553

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Hi ha lnies que sn metfores visuals, smbols. Si les traiem fora del seu context original
podem aplicar-les a qualsevol lloc i el lector captar immediatament el seu significat. Per
exemple, les lnies corbes per indicar el fum, o una olor; fins i tot, les mosques han adoptat,
amb el pas dels anys, l'estatus abstracte de smbols lingstics.
Certs indicadors d'emocions tenen una base visual, com les gotes de suor dibuixades en el
rostre dels personatges; per quan aquestes imatges de base visual tendeixen a sortir del seu
context visual, per exemple les llgrimes que surten de la cara del personatge i se situen
damunt d'ell, irrompen en el mn invisible del smbol. McCloud anomena a aquest tipus de
smbols, metfores visuals amb una base fsica.

Scott McCloud. Cmo se hace un cmic. El arte invisible.


Ediciones B.

En la vinyeta, normalment, les metfores visuals que representen les paraules, els pensaments
o els somnis del personatge van dins de globus, mentre que les que representen estats d'nim
o situacions es colloquen en la vinyeta, sense cap globus.
Igual que passa amb els personatges i les situacions, tamb trobem formes molt
estereotipades de metfores visuals, per a representar objectes, vivncies i estats d'nim: el
dolor, el terror... En aquestes famlies d'estereotips resideix una de les condicions que han fet
dels cmics un llenguatge universal.

Relacionem, a continuaci, algunes sensacions, estats d'nim o vivncies amb les metfores
visuals que solen utilitzar-se per a representar-les.

Amor
El cor s el smbol per excellncia: mltiple, amb lnies
d'irradiaci, desfent-se, partit, travessat per una fletxa.
Aquesta representaci la trobem tant en els cmics d'estil
caricaturesc com en els d'estil naturalista.

Santamara

B554

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Diners

Dolor
La metfora visual
associada al dolor sn les
estrelles, i prov de
l'expressi verbal veure les
estrelles.

Es representen, sovint, amb el signe del


dlar ($). Tamb els trobem en forma de
saquets o de caixa enregistradora. De
vegades, als diners els surten ales per
indicar que el personatge els ha perdut.

Boucq.
Editorial Norma

Estupor

Idea brillant

Es representa amb punts suspensius, com a S'utilitzen bombetes elctriques sobre el cap
signe d'interrupci inacabada; tradueixen del personatge inspirat. Procedeix de
la confussi psicolgica dels subjectes.
l'expressi colloquial tenir una idea brillant.
Evoca el descens llumins de l'Esperit Sant
sobre els caps dels apstols
Msica i xiulets
S'utilitza el sistema propi de notaci de la msica: les
notes musicals.

Peter Bagge. Odio.


Ediciones La Cpula.

Prdua de coneixement

Perplexitat

Quan un personatge perd el coneixement, Es representa amb una mena d'estrella que
sovint apareixen ocellets. La metfora
pretn plasmar una petita explossi psquica
prov de l'expressi verbal: veure ocellets del subjecte.
o sentir ocellets.
Pet

Son

En la cultura anglosaxona es representa


mitjanant una aspa.

Es manifesta amb la lletra Z i tamb amb un


tronc travessat per una serra. En angls
s'utilitza l'expressi to sleep like a log (dormir
com un tronc), en castell dels qui ronquen es
diu que sierran madera i en catal dormir
com un tronc.

Sorpresa i admiraci

Sorpresa i incertesa

Apareix un signe d'admiraci sobre el cap Es manifesten amb un signe d'interrogaci

B555

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

que pot estar dins un globus.


damunt del cap que pot estar dins un globus.
Aquests estereotips funcionen sobretot en el cmic caricaturesc i d'humor.
Igual que en el cas de les onomatopeies, de metfores visuals se'n poden inventar o
reinventar. Quan un dibuixant inventa una nova manera de representar all que s invisible,
els altres ho adopten i, a poc a poc, els smbols s'incorporen al llenguatge del cmic.

B556

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

8.8. La retolaci expressiva


El diversos tipus de retolat sn una prova de la pugna constant del cmic per captar l'essncia
del so.
El tractament grfic del text literari pot aportar connotacions decisives pel sentit del text. L's
de majscules, minscules, subratllats, estils calligrfics, signes d'admiraci i tamanys
diversificats de les lletres es converteix en un efica mitj expressiu i creatiu.
El retolat, tractat grficament i al servei de la histria, funciona com una extensi de la
imatge. Proporciona un pont narratiu i la insinuaci del so. Reflexa la naturalesa i l'emoci de
la paraula. Refora el tema, refora el temps atmosfric, refora els efectes expressius: terror,
rbia...
Les cartes que apareixen en els cmics, de vegades ocupen tota la vinyeta, d'altres noms un
fragment, b en mans del lector o allades de l'acci, b les dues coses alhora. S'utilitzen
calligrafies diverses.

Shu kana I Hinji Makaki. Yugo. Ed. Planeta-De Agostini

Els escrits que provenen de mquines d'escriure han rebut, tamb, diversos tractaments
tipogrfics i de composici.

La retolaci normalment s a m. Se sol fer en lletres majscules de pal, per facilitar la


comprensi del lector. Tamb la trobem amb lletra impresa, imposada per l'editorial, per no
s tan expressiva.

Tipus de lletres
La forma d'escriure la lletra, de delinear o de retolar pot representar la forma de parlar:
La lletra d'impremta s la ms utilitzada; t una expressi neutra.
La lletra molt gran indica que el to de veu s alt (actitud decidida, vital o autoritria).
La lletra gruixuda i tremolosa sovint indica un crit d'esglai.

B557

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

La lletra petita indica que el to de veu s baix (actitud tmida, confidencial).


La lletra ondulada indica un ritme visual (pot anar acompanyada de notes musicals).
La lletra calligrfica posa en relleu la psicologia particular del personatge o el seu lloc de
procedncia.
L'mfasi es soluciona utilitzant la lletra negreta. Se suposa que el primer que fa el lector s
recrrer la pgina amb la mirada, desprs comena a llegir. Si el valor pictric de les imatges
s apassionant o t molts detalls, el lector es deixar portar per la tendncia a donar un cop
d'ull al text dels globus. Una estratgia consisteix a utilitzar la negreta no noms al servei del
so sin tamb per telegrafiar el missatge. El lector podr deduir el sentit del dileg llegint
noms la negreta.

Peter Bagge. Odio

Alfons Figueras. Aspirino y Colodin.

Ediciones La Cpula.

B558

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

8.9. El ttol
El ttol en el cmic se situa, normalment, a la primera pgina. Algunes vegades apareix al
principi de tot; d'altres, es colloca desprs de vries vinyetes que formen una introducci,
com en algunes telesries o pellcules de cinema, que mostren una part de la histria i
desprs colloquen la cartula del programa o els crdits.
El ttol del cmic es pot composar en horitzontal, en vertical, dins d'una vinyeta on tamb
apareix el personatge principal, o amb d'altres formes que a l'autor se li puguin acudir.

Mique Beltran

El ttol ha d'estar ben construt, ser clar i tenir una grafia


atractiva. Les lletres han de ser llegibles i imaginatives,
diferents de la resta de la retolaci del cmic. De
vegades, es dibuixen segons el gnere del cmic, per
exemple, si s de l'oest, les lletres poden imitar un
cactus, si s de l'espai poden semblar-se a naus
espacials, si s un cmic urb poden ser com les d'un
graffiti...
Tamb poden combinar-se amb algun dibuix allegric
de la histria.

Art Spiegelman

B559

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Una frmula per a fer b les lletres consisteix a utilitzar rodones, semblants als donuts, i
rectangles que, combinats, poden formar tot l'abecedari. s convenient que es facin a llapis i
desprs es repassi el contorn.

Reyes

Quan no es t facilitat per inventar i dibuixar diversos tipus de lletres es pot recrrer a les
lletres adhesives, per no s molt convenient doncs per molt adequat que sigui el tipus de
lletra mai s'acabaran d'acoblar a l'estil del dibuix de la historieta.

A nivell professional, s freqent que qui dibuixi el ttol de la historieta sigui el retolador
especialitzat, no l'autor. Tot i que s ms convenient que l'autor participi en tots els processos
d'elaboraci, de vegades s impossible variar els condicionaments editorials i comercials.

B560

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

8. Els textos i els smbols grfics.

Tema

Activitat

rees relacionades Etap Cicle


a
ESO Primer cicle
8.1. La relaci
Textos i smbols grfics Educaci visual i
plstica; llenguatge.
Segon cicle
entre la paraula 1. La relaci entre la
paraula i el dibuix.
i el dibuix.
ESO Primer cicle
Textos i smbols grfics Educaci visual i
2. Quan els dibuixos ho plstica; llenguatge.
Segon cicle
expliquen tot.
ESO Primer cicle
Textos i smbols grfics Educaci visual i
3. Quan les paraules ho plstica; llenguatge.
Segon cicle
expliquen tot.
EP
Tots els
8.2. El text del
Textos i smbols grfics Educaci visual i
4. La situaci de les
plstica; llenguatge. ESO cicles
dileg: els
expressions verbals dels
Primer cicle
globus.
personatges en els
globus.
EP
Cicle mitj
Textos i smbols grfics Educaci visual i
5. Observaci dels tipus plstica; llenguatge.
Cicle superior
de globus.
ESO Primer cicle
Segon cicle
EP
Cicle mitj
Textos i smbols grfics Educaci visual i
6. Associaci dels tipus plstica; llenguatge.
Cicle superior
de globus amb les
ESO Primer cicle
actituds dels
Segon cicle
personatges.
EP
Cicle superior
Textos i smbols grfics Educaci visual i
7. Associaci dels tipus plstica; llenguatge. ESO Primer cicle
de globus i els textos
Segon cicle
amb les actituds dels
personatges i l'estructura
de la narraci.
EP
Tots els
Textos i smbols grfics Educaci visual i
8. Associaci dels tipus plstica; llenguatge. ESO cicles
de globus i els textos
Primer cicle
amb les actituds dels
personatges i l'estructura
de la narraci.
EP
Tots els
Textos i smbols grfics Educaci visual i
9. L'ordre de lectura dels plstica; llenguatge. ESO cicles
globus.
Primer cicle
Segon cicle
EP
Cicle superior
8.3. El text del
Textos i smbols grfics Educaci visual i
10. El text del monleg: plstica; llenguatge. ESO Primer cicle
monleg.
el monleg interior i el
Segon cicle
soliloqui.
B561

Cmic: expressi i comunicaci

8.4. El text
narratiu.

BLOC B: Estudi del cmic

Textos i smbols grfics Educaci visual i


11. Els textos narratius. plstica; llenguatge.
Textos i smbols grfics Educaci visual i
12. Les funcions dels
plstica; llenguatge.
textos narratius.

EP
Cicle superior
ESO Primer cicle
Segon cicle
ESO Primer cicle
Segon cicle

B562

Cmic: expressi i comunicaci

8.5. L'absncia
de text:
historietes
sense text i
vinyetes sense
text.

8.6. Les
onomatopeies

8.7. Les
metfores
visuals i els
signes grfics.

BLOC B: Estudi del cmic

Textos i smbols grfics


13. Les historietes sense
text

Educaci visual i
EP
Cicle superior
plstica; llenguatge. ESO Primer cicle
Segon cicle

Textos i smbols grfics


14. Les vinyetes sense
text
Textos i smbols grfics
15. Observaci i
classificaci
d'onomatopeies.
Textos i smbols grfics
16. Observaci i
classificaci
d'onomatopeies.
Textos i smbols grfics
17. Utilitzaci de les
onomatopeies.
Textos i smbols grfics
18. Associaci dels sons
del mn real a la seva
representaci grfica.
Textos i smbols grfics
19. Associaci de les
onomatopeies a les
situacions que expressen.
Textos i smbols grfics
20. Audici i producci de
sons. Associaci dels sons
a la seva representaci
grfica.
Textos i smbols grfics
21. Associaci dels sons
dels animals a la seva
representaci grfica.
Textos i smbols grfics
22. Les metfores visuals.

Educaci visual i
EP
Cicle superior
plstica; llenguatge. ESO Primer cicle
Segon cicle
Educaci visual i
EP
Cicle superior
plstica; llenguatge. ESO Primer cicle
Segon cicle

Textos i smbols grfics


23. Observaci de les
metfores visuals de les
historietes.
Textos i smbols grfics
24. Observaci i
classificaci dels smbols
grfics de les historietes.

Educaci visual i
EP
plstica; llenguatge.

Tots els
cicles

Educaci visual i
EP
plstica; llenguatge.

Tots els
cicles

Educaci visual i
EP
Tots els
plstica; llenguatge. ESO cicles
Primer cicle
Educaci visual i
EP
Tots els
plstica; llenguatge. ESO cicles
Primer cicle
Educaci visual i
EP
plstica; llenguatge.

Tots els
cicles

Educaci visual i
EP
Tots els
plstica; llenguatge. ESO cicles
Primer cicle
Educaci visual i
EP
Cicle superior
plstica; llenguatge; ESO Primer cicle
literatura.
Segon cicle
Educaci visual i
EP
Cicle superior
plstica; llenguatge. ESO Primer cicle
Segon cicle
Educaci visual i
ESO Primer cicle
plstica; llenguatge.
Segon cicle

B563

Cmic: expressi i comunicaci

Textos i smbols grfics


25. Observaci i
classificaci dels smbols
grfics de les historietes.

BLOC B: Estudi del cmic

Educaci visual i
EP
Cicle mitj
plstica; llenguatge.
Cicle superior
ESO Primer cicle
Segon cicle

B564

Cmic: expressi i comunicaci

Textos i smbols grfics


26. Representaci de
metfores visuals
provinents de locucions i
frases fetes.
Textos i smbols grfics
27. Observaci de smbols
grfics que provenen de
signes del llenguatge
escrit.
8.8. La retolaci Textos i smbols grfics
28. Observaci dels
expressiva.
diversos tipus de lletres en
el cmic.
Textos i smbols grfics
29. Utilitzaci dels
diversos tipus de lletres en
el cmic.
8.8. El ttol
Textos i smbols grfics
30. El ttol de les
historietes: la retolaci
expressiva.
Textos i smbols grfics
31. El ttol de les
historietes: la retolaci
expressiva.

BLOC B: Estudi del cmic

Educaci visual i
EP
Cicle superior
plstica; llenguatge. ESO Primer cicle

Educaci visual i
EP
Cicle mitj
plstica; llenguatge.
Cicle superior
ESO Primer cicle

Educaci visual i
EP
Tots els
plstica; llenguatge. ESO cicles
Primer cicle
Educaci visual i
EP
plstica; llenguatge.

Cicle mitj
Cicle superior

Educaci visual i
EP
Tots els
plstica; llenguatge. ESO cicles
Primer cicle
Educaci visual i
EP
Cicle superior
plstica; llenguatge. ESO Primer cicle
Segon cicle

B565

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

8.1. La relaci entre la paraula i el dibuix.


Activitats d'aprenentatge

B566

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

ELS TEXTOS I ELS SMBOLS GRFICS 1

Ttol: La relaci entre la paraula i el dibuix.


Etapa:: educaci secundria obligatria.
Cicle: primer i segon cicle d'educaci secundria obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: llapis, paper, goma, retoladors, tisores, pegament de barra, revistes de
cmic.
Sessi: 2 sessions.
Conceptes que s'hi treballen: la relaci entre la paraula i el dibuix; combinacions de
paraules i dibuixos: paraules especfiques, dibuixos especfics, vinyetes duals,
combinaci additiva, combinacions en parallel, muntatge grfic; combinaci
interdependent.
Objectius
- conixer i comprendre les diverses relacions que s'estableixen entre les
paraules i els dibuixos en les historietes.

Descripci de l'activitat
Prviament el professorat haur explicat i exemplificat les diverses relacions entre
les paraules i els dibuixos, tal i com s'exposen en l'apartat 8.1. La relaci entre la
paraula i el dibuix.
Es tracta que l'alumnat busqui, en revistes de cmic, vinyetes que illustrin les
diverses relacions que s'estableixen entre les paraules i els dibuixos.
Han d'escollir un exemple de cada tipus de relaci, enganxar-la, escriure a sota
quina relaci mantenen les paraules i els dibuixos i explicar-la.

B567

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: Les relacions entre les paraules i els dibuixos


Ateneu a les explicacions que us donar el/la professor/a sobre les relacions entre
les paraules i els dibuixos en el cmic.
Observeu b els exemples.
Busqueu, en revistes de cmic, vinyetes que exemplifiquin les diverses relacions
que hi ha entre les paraules i els dibuixos.
Escolliu un exemple de cada tipus de relaci.
Enganxeu-los en el full.
Escriviu, a sota de cada vinyeta, quina relaci mantenen les paraules i els dibuixos
i expliqueu-la.

Exemple 1:

Definici:
Exemple 2

Definici:

B568

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Exemple 3:

Definici:

Exemple 4

Definici:

B569

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Exemple 5:

Definici:

Exemple 7:

Definici:

B570

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

ELS TEXTOS I ELS SMBOLS GRFICS 2

Ttol: La relaci entre la paraula i el dibuix: quan els dibuixos ho expliquen tot.
Etapa:: educaci secundria obligatria.
Cicle: primer i segon cicle d'educaci secundria obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: llapis, paper, goma, retoladors.
Sessi: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: la relaci entre la paraula i el dibuix; la guionitzaci de
dibuixos.
Objectius
- completar els textos d'una historieta, els dibuixos de la qual mostren tot el
que cal saber de l'escena.
- conixer les diverses possibilitats de guionitzar una seqncia en qu amb
els dibuixos sols ja comprenem el que passa.

Descripci de l'activitat
L'alumnat disposar d'una seqncia en qu les imatges, per s mateixes, aclareixen
totalment una escena, s a dir mostren tot el que cal saber sobre la histria.
Es comentar, collectivament, que les possibilitats de guionitzar una seqncia
d'aquest tipus sn diverses:
- monleg intern del personatge.
- combinaci parallela en qu les paraules no tinguin res a veure amb les
imatges.
- un anunci publicitari.
- etc.
Aquestes possibilitats es poden o no suggerir a l'alumnat, depenent de les
caracterstiques del grup i del criteri del professorat.
L'alumnat haur d'afegir text a les imatges, per els ha de quedar molt clar que el
text no ha d'explicar les imatges que ja sn prou entenedores.

B571

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: La relaci entre la paraula i el dibuix: quan els dibuixos ho expliquen tot.
Observeu, atentament, la seqncia que us mostra el/la professor/a.
Com podeu veure, les imatges per s mateixes aclareixen l'escena, s a dir
mostren tot el que cal saber sobre la histria.
Comenteu collectivament quin tipus de text podreu afegir a aquesta seqncia.
Inventeu un text per a les imatges, per aneu en compte: el text no ha d'explicar
les imatges.
Retalleu les vinyetes i torneu a compondre la seqncia amb el text.

Scott McCloud. Cmo se hace un cmic. El arte invisible.


Ediciones B

B572

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

ELS TEXTOS I ELS SMBOLS GRFICS 3

Ttol: La relaci entre la paraula i el dibuix: quan les paraules ho expliquen tot.
Etapa:: educaci secundria obligatria.
Cicle: primer i segon cicle d'educaci secundria obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: llapis, paper, goma, retoladors.
Sessi: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: la relaci entre la paraula i el dibuix; la guionitzaci de
textos.
Objectius
- realitzar dibuixos a partir de textos que expliquen tot el que cal saber d'una
escena.
- conixer les diverses possibilitats de guionitzar una seqncia en qu els
textos expliquen tot el que passa.

Descripci de l'activitat
L'alumnat disposar d'una seqncia en qu els textos, per s mateixos, aclareixen
totalment l'escena, s a dir expliquen tot el que cal saber sobre la histria.
Es comentar, collectivament, que les possibilitats de guionitzar una seqncia
d'aquest tipus sn diverses:
- els dibuixos poden mostrar noms fragments de l'escena.
- els dibuixos poden ser ms abstractes i expressionistes.
- les accions poden traslladar-se al futur o al passat.
- etc.
Aquestes possibilitats poden o no suggerir-se a l'alumnat, depenent de les
caracterstiques del grup i del criteri del professorat.
L'alumnat haur de dibuixar les imatges. Els ha de quedar molt clar que les imatges
no han de representar all que explica el text.

B573

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: La relaci entre la paraula i el dibuix: quan les paraules ho expliquen tot.
LLegiu, atentament, la historieta que us mostrar el/la professor/a.
Com podeu notar, els textos, per s mateixos, aclareixen totalment l'escena, s a
dir expliquen tot el que cal saber sobre la histria.
Comenteu, collectivament, quin tipus d'imatges podreu afegir en aquest text.
Dibuixeu vinyetes que acompanyin al text. Per aneu en compte: les imatges no
han de representar all que explica el text.

VAIG CREUAR EL CARRER


PER ANAR A LA BOTIGA.
LA PLUJA EM VA XOPAR
LES BOTES.

AL CONGELADOR VAIG TROBAR


L'LTIM GELAT DE XOCOLATA.

VAIG PAGAR-LO AMB UN BITLLET GRAN. EL


BOTIGUER EM VA MIRAR MALAMENT.

VAIG TORNAR A CASA.

...I ME'L VAIG MENJAR TOT.

B574

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

8.2. El text del dileg: els globus.


Activitats d'aprenentatge

B575

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

ELS TEXTOS I ELS SMBOLS GRFICS 4. ELS GLOBUS

Ttol: La situaci de les expressions verbals dels personatges en els globus.


Etapa:: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: tots els cicles d'educaci primria; primer cicle d'educaci secundria
obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: llapis, paper, goma, retoladors, tisores, pegament de barra, revistes.
Sessi: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: tcniques d'expressi escrita: el dileg; les
expressions verbals dels personatges; el globus com a continent de les expressions
verbals dels personatges; adquisici d'habilitat grafo-motriu.
Objectius
- saber situar les expressions verbals dels personatges dins dels globus.

Descripci de l'activitat
Aquesta activitat pot plantejar-se com una activitat prvia al tema dels globus. Per
fer-la no cal explicar, a l'alumnat, el tema.
Es tracta que els/les alumnes retallin personatges de revistes que no siguin de
cmic. Poden retallar-ne tants com vulguin, per se'ls ha d'advertir que han de tenir
en compte que estiguin en diverses posicions i mirant en diferents direccions.
Desprs se'ls demanar que inventin un dileg entre dos o ms personatges,
depenent del nivell educatiu. Hauran d'enganxar els personatges, dibuixar un globus
per a cada un d'ells i escriure el dileg que han inventat dins els globus.
Quan hagin acabat l'exercici, el/la professor/a aprofitar per ampliar la informaci
prvia de l'alumnat, a partir dels seus errors o desconeixements, com ara, que la
lletra dels globus s'escriu, preferentment, en majscula; que el text dels dilegs del
cmic ha de ser sinttic; que s'ha de tenir en compte l'ordre de lectura, per tant el
globus del personatge que parla primer ha d'estar situat a dalt dels altres, etc.

B576

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: La situaci de les expressions verbals dels personatges en els globus.


Heu de buscar personatges en revistes que no siguin de cmic.
Retalleu els personatges que ms us agradin. Podeu retallar-ne tants com
vulgueu, per heu de tenir en compte que estiguin en diverses posicions i mirant a
diferents direccions.
Inventeu un dileg entre dos dels personatges que heu retallat.

Escriviu el text del dileg:


Personatge
1:

Personatge
2:

Enganxeu els personatges i escriviu el dileg dins del globus:

B577

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

B578

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

ELS TEXTOS I ELS SMBOLS GRFICS 5. ELS GLOBUS

Ttol: Observaci dels tipus de globus de les historietes.


Etapa:: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: cicle mitj i cicle superior d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci
secundria obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: llapis, paper, goma, retoladors, tisores, pegament de barra, revistes de
cmic.
Sessi: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: el globus com a continent de les expressions verbals
dels personatges; tipus de globus.
Objectius
- reconixer els diversos tipus de globus.
- associar la forma del globus a la seva funcionalitat.

Descripci de l'activitat
Aquesta activitat es basa en l'observaci dels tipus de globus de les historietes.
Prviament el professorat els haur introdut el tema, mostrant els diversos tipus de
globus, per tal que l'alumnat pugui trobar-los tots en les historietes.
Observaran els globus en revistes de cmic i, o b faran un dibuix dels tipus de
globus que trobin, o b retallaran les vinyetes on els hagin trobat. Desprs hauran
d'explicar la funcionalitat de cada globus.
Observaran, tamb, els diversos tipus de deltes i els dibuixaran o retallaran les
vinyetes on els trobin, explicant-ne la funcionalitat.

B579

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: Observaci dels tipus de globus de les historietes.


Observeu, atentament, en revistes de cmic, els diversos tipus de globus.
Haureu de dibuixar els diversos tipus de globus que trobeu, o b retallar les
vinyetes on els heu trobat.
Expliqueu la funcionalitat de cada globus.

Dibuix o Vinyeta

Tipus de globus i funcionalitat

B580

Cmic: expressi i comunicaci

Dibuix o Vinyeta

BLOC B: Estudi del cmic

Tipus de globus i funcionalitat

B581

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Observeu, ara, els diversos tipus de deltes.


Dibuixeu els globus amb els diversos tipus de deltes o retalleu les vinyetes on els
heu trobat.
Expliqueu la funcionalitat dels tipus de deltes.

Dibuix o Vinyeta

Tipus de delta i funcionalitat

Dibuix o Vinyeta

Tipus de delta i funcionalitat

B582

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

B583

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

ELS TEXTOS I ELS SMBOLS GRFICS 6. ELS GLOBUS

Ttol: Asociaci dels tipus de globus amb les actituds dels personatges.
Etapa:: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: cicle mitj i cicle superior d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci
secundria obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: llapis, paper, goma, retoladors.
Sessi: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: el globus com a continent de les expressions verbals
dels personatges; tipus de globus; associaci dels tipus de globus i els textos a les
actituds dels personatges.
Objectius
- utilitzar els diversos tipus de globus.
- associar la forma del globus a la seva funcionalitat.
- associar els tipus de globus i els textos a les actituds dels personatges.

Descripci de l'activitat
A partir de diverses siluetes de personatges, es proposa a l'alumnat que dibuixi els
globus i inventi expressions verbals, associades als gestos i les postures dels
personatges.

B584

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: Asociaci dels tipus de globus i del text amb les actituds dels personatges.
Observeu, atentament, els personatges i intenteu esbrinar quina actitud
representen.
Escolliu sis personatges i inventeu les expressions verbals que podrien
correspondre a cada un.
Dibuixeu un globus per a cada personatge i escriviu les expressions que heu
inventat.

Will Eisner. Cmic y arte secuencial


Norma Editorial

B585

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

ELS TEXTOS I ELS SMBOLS GRFICS 7. ELS GLOBUS

Ttol: Asociaci dels tipus de globus i els textos amb les actituds dels personatges i
l'estructura de la narraci.
Etapa:: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: cicle superior d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci secundria
obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: llapis, paper, goma, retoladors.
Sessi: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: el globus com a continent de les expressions verbals
dels personatges; tipus de globus; associaci dels tipus de globus i els textos a les
actituds dels personatges i a l'estructura de la narraci.
Objectius
- utilitzar els diversos tipus de globus.
- associar la forma del globus a la seva funcionalitat.
- associar els tipus de globus i els textos a les actituds dels personatges i a
l'estructura narrativa.

Descripci de l'activitat
Es presentar, a l'alumnat, una vinyeta-seqncia amb els globus buits de text.
S'observar, atentament, la vinyeta, fins arribar a la comprensi de les accions
representades. Es comentar, collectivament i oral, el text que podria utilitzar-se.
Desprs, cada alumne escriur, individualment, els textos dels dilegs.

B586

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: Asociaci dels tipus de globus i del text amb les actituds dels personatges i
l'estructura de la narraci.
Observeu, atentament, la vinyeta de la fitxa. Com podeu veure, els globus estan
buits.
Comenteu les accions de les vinyetes, entre tots.
Comenteu, oralment, el text que podrieu fer servir.
Escriviu els textos dels dilegs o els pensaments dels personatges.

Scott McCloud. Cmo se hace un cmic. El arte invisible.


Ediciones B

B587

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

ELS TEXTOS I ELS SMBOLS GRFICS 8. ELS GLOBUS

Ttol: Asociaci dels tipus de globus i del text amb les actituds dels personatges i
l'estructura de la narraci.
Etapa:: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: tots els cicles d'educaci primria; primer cicle d'educaci secundria
obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: llapis, paper, goma, retoladors.
Sessi: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: el globus com a continent de les expressions verbals
dels personatges; tipus de globus; associaci dels tipus de globus i els textos a les
actituds dels personatges i a l'estructura de la narraci.
Objectius
- utilitzar els diversos tipus de globus.
- associar la forma del globus a la seva funcionalitat.
- associar els tipus de globus i els textos a les actituds dels personatges i a
l'estructura narrativa.

Descripci de l'activitat
Es plantejar a l'alumnat una situaci concreta en la qual els protagonistes siguin
objectes animats o animals humanitzats.
Hauran d'inventar els dilegs que mantindrien els personatges, a partir de la situaci
i, desprs, dibuixar una tira de quatre vinyetes, en la qual s'han de fer servir aquests
quatre tipus de globus: normal, electrnic, de pensament i tremols.

Suggeriment de situacions per plantejar:


- Una taula parada a punt de comenar un pat.
- Uns ocells en una plaa, menjant arrs.
- La roba dins d'una rentadora.
- Els aliments dins de la nevera.

B588

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: Asociaci dels tipus de globus i del text amb les actituds dels personatges i
l'estructura de la narraci.
Haureu de dibuixar una tira de quatre vinyetes, en la qual heu de fer servir aquests
quatre tipus de globus: normal, electrnic, de pensament i tremols.
Els dilegs han de ser entre objectes animats o animals humanitzats. Podeu
escollir una d'aquestes situacions:
- Una taula parada a punt de comenar un pat.
- Uns ocells en una plaa, menjant arrs.
- La roba dins d'una rentadora.
- Els aliments dins de la nevera.

Si no us agrada cap d'aquestes situacions, podeu inventar-ne una de nova.

Copieu aqu els dilegs:

Vinyetes Dilegs
Vinyeta 1:

Vinyeta 2:

Vinyeta 3:

Vinyeta 4:

B589

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

ELS TEXTOS I ELS SMBOLS GRFICS 9. ELS GLOBUS


Ttol: L'ordre de lectura dels globus.
Etapa:: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: tots els cicles d'educaci primria; primer cicle d'educaci secundria
obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: llapis, paper, goma, retoladors.
Sessi: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: l'ordre de lectura de la vinyeta; l'ordre de lectura dels
globus.
Objectius
- comprendre l'ordre de lectura de la vinyeta.
- comprendre l'ordre de lectura dels globus.
- associar l'ordre de lectura del text escrit amb l'ordre de lectura del cmic.

Descripci de l'activitat
Fer notar a l'alumnat que l'ordre de lectura del cmic s el mateix ordre de lectura
del text escrit, seguint la nostra pauta occidental: esquerra-dreta i dalt-baix. Per tant,
la distribuci dels globus han de seguir aquest ordre de lectura per a que les
historietes siguin entenedores.
Tamb se'ls pot comentar que no totes les cultures segueixen el mateix ordre de
lectura que nosaltres, com ara els rabs que llegeixen de dreta a esquerra i de dalt a
baix, o els japonesos que tamb llegeixen de dreta a esquerra i comencen els
llibres, i, per tant, tamb els cmics per all que nosaltres considerem el final. Seria
convenient poder-los mostrar un manga original perqu observessin aquestes
qestions.
L'activitat que se'ls proposa consisteix a observar els globus d'una historieta i
numerar-los segons el nostre ordre de lectura.

B590

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: L'ordre de lectura dels globus.

Respon les segents preguntes:


Per on comences a llegir un llibre?
per baix
per dalt
per l'esquerra
per la dreta
Per on comences a llegir un cmic?
per baix
per dalt
per l'esquerra
per la dreta

Llegeix una historieta curta, la que tu vulguis, i numera els globus segons el seu
ordre de lectura.

B591

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

8.3. El text del monleg.


Activitats d'aprenentatge

B592

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

ELS TEXTOS I ELS SMBOLS GRFICS 10. EL TEXT DEL MONLEG

Ttol: El text del monleg: el monleg interior i el soliloqui.


Etapa:: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: cicle superior d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci secundria
obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: llapis, paper, goma, retoladors, tisores, pegament de barra, revistes.
Sessi: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: tcniques d'expressi escrita: el monleg; el monleg
interior; el soliloqui; els pensaments i les expressions verbals dels personatges; el
globus com a continent dels pensaments i les expressions verbals dels personatges.
Objectius
- saber situar els pensaments i les expressions verbals dels personatges dins
dels globus.
- distingir entre el monleg interior i el soliloqui.

Descripci de l'activitat
Per a realitzar aquesta activitat es poden utilitzar els personatges que s'han retallat
de revistes en les activitats sobre el text dels dilegs, o b, si els/les alumnes en
tenen ganes poden dibuixar personatges nous.
Es tracta de fer que un personatge s'expliqui a si mateix: qui s, qu fa, qu li
agrada, a qu es dedica..., a travs d'un soliloqui, o monleg prpiament dit. Es far
notar a l'alumnat que per a explicar tot aix, hauran d'utilitzar recursos diversos:
moltes vinyetes, cada una amb un globus simple, una sola vinyeta amb ms d'un
globus, una sola vinyeta amb un globus mltiple, etc.
Per a practicar el monleg interior, hauran d'utilitzar globus de pensament. Se'ls
plantejar que composin una vinyeta, amb el personatge retallat o dibuixat i inventin
un o ms pensaments del personatge, continguts en un o ms globus de
pensament.

B593

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: Els textos del monleg. El monleg interior i el soliloqui.

Per a realitzar aquesta activitat podeu utilitzar els personatges que heu retallat de
revistes en les activitats sobre el text dels dilegs o, si teniu ganes de dibuixar,
podeu crear nous personatges.
El vostre personatge s'haur d'explicar a si mateix: qui s, qu fa, qu li agrada, a
qu es dedica..., a travs d'un soliloqui, o monleg prpiament dit.
Podeu utilitzar recursos diversos:
- moltes vinyetes, cada una amb un globus simple.
- una sola vinyeta amb ms d'un globus.
- una sola vinyeta amb un globus mltiple.
- ...
Recordeu que els textos del soliloqui han d'anar continguts en globus normals, no en
globus de pensament.

Soliloqui

B594

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Ara, el vostre personatge haur d'expressar els seus pensaments, s a dir,


s'expressar en un monleg interior.
Composeu una vinyeta, amb el personatge retallat o dibuixat.
Inventeu un o ms pensaments del personatge.
Recordeu que els pensaments del personatge hauran d'estar continguts en un o
ms globus de pensament.

Monleg interior

B595

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

8.4. El text narratiu.


Activitats d'aprenentatge

B596

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

ELS TEXTOS I ELS SMBOLS GRFICS 11. EL TEXT NARRATIU

Ttol: Els textos narratius.


Etapa:: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: cicle superior d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci secundria
obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: llapis, paper, goma, retoladors, tisores, pegament de barra.
Sessi: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: tcniques d'expressi escrita: els textos narratius; la
funcionalitat dels textos narratius; la relaci dels textos narratius amb la percepci
del temps.
Objectius
- distingir el text del dileg i el text narratiu.
- comprendre la funci explicativa del text narratiu.
- associar els textos narratius amb la percepci del temps.
- comparar una mateixa vinyeta muda, amb un globus de dileg i amb un text
narratiu.

Descripci de l'activitat
Es presentar a l'alumnat una vinyeta muda, que representi una acci molt concreta
entre dos personatges, fotocopiada tres vegades. En una d'elles hauran d'afegir un
globus de text i en una altra un cartutx de text narratiu.
Quan s'hagi acabat l'exercici s'observaran els resultats i es comentar,
collectivament, la percepci que tenim del temps que transcorre en les tres
vinyetes.

B597

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: Els textos narratius.


Aqu teniu tres vinyetes idntiques.
La primera vinyeta l'heu de deixar tal i com est.
A la segona vinyeta, heu d'afegir un globus amb text.
A la tercera vinyeta, heu d'afegir un cartutx amb text narratiu.

Vinyeta muda

Vinyeta amb un globus de


text

Vinyeta amb un cartutx de


text narratiu

Scott McCloud. Cmo se hace


un cmic. El arte invisible.
Ediciones B

Observeu les tres vinyetes i comenteu, collectivament, la percepci que teniu del
temps que transcorre en les tres vinyetes.

B598

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

ELS TEXTOS I ELS SMBOLS GRFICS 12. EL TEXT NARRATIU

Ttol: Les funcions dels textos narratius.


Etapa:: educaci secundria obligatria.
Cicle: primer i segon cicle d'educaci secundria obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: llapis, paper, goma, regles, retoladors, tisores, pegament de barra,
revistes de cmic.
Sessi: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: tcniques d'expressi escrita: els textos narratius; la
funcionalitat dels textos narratius.
Objectius
- observar les diverses funcions dels textos narratius en les historietes.
- distingir les diverses funcions dels textos narratius.

Descripci de l'activitat
Es tracta que l'alumnat se n'adoni de la tipologia dels textos narratius, a travs de
l'observaci de diverses historietes.
Hauran de buscar textos narratius que compleixin les segents funcions:
anunciar la continuaci de l'episodi.
fer comentaris que estableixen complicitat amb el lector.
especificar una localitzaci.
resumir l'acci.
descriure el lloc on transcorre l'acci.
enunciar algun interrogant per a futurs episodis o per a les vinyetes
posteriors.
Quan hagin trobat, com a mnim, quatre vinyetes amb quatre funcions diferents, les
retallaran, les enganxaran i escriuran a sota la funcionalitat del text.

B599

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: Les funcions dels textos narratius.


Busqueu vinyetes amb textos narratius que compleixin les segents funcions:
- anunciar la continuaci de l'episodi.
- fer comentaris que estableixen complicitat amb el lector.
- especificar una localitzaci.
- resumir l'acci.
- descriure el lloc on transcorre l'acci.
- enunciar algun interrogant per a futurs episodis o per a les vinyetes
posteriors.
Quan tingueu, com a mnim, quatre vinyetes amb quatre funcions diferents,
retalleu-les, enganxeu-les en el full i escriviu, a sota, la seva funcionalitat.
Vinyeta 1

Funci:

Vinyeta 2

Funci:
B600

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Vinyeta 3

Funci:

Vinyeta 4

Funci:

B601

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

8.5. L'Absncia de text: historietes sense text i vinyetes sense text.


Activitats d'aprenentatge

B602

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

ELS TEXTOS I ELS S'IMBOLS GRFICS 13. L'ABSNCIA DE TEXT

Ttol: Les historietes sense text.


Etapa:: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: cicle superior d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci secundria
obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: llapis, paper, goma, retoladors.
Sessi: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: l'absncia de text narratiu i dialogal en les historietes;
elements narratius que no sn textos escrits.
Objectius
- identificar els recursos no textuals, en les historietes sense textos narratius
ni dialogals.

Descripci de l'activitat
A partir d'una historieta sense textos narratius ni dialogals, identificar d'altres
elements que expliquen les accions, a part dels dibuixos.
Observar totes les vinyetes i determinar quin tipus de recursos es fan servir per
explicar la histria:
- onomatopeies.
- metfores visuals.
- canvis d'escenari per comunicar la ubicaci.
- ritme rpid de l'acci que fa que el lector s'imagini el dileg.
- imatges molt familiars al lector
- elements per marcar el pas del temps: la lluna, els rellotges, els calendaris...
- expressions facials en primers plans.
- gesticulaci exagerada, com si fos una pantomima.
- tractament del segon pla ms que com un decorat, com a part integrant de
la narraci.
- lnies cintiques.

B603

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: L'absncia de textos narratius i dialogals


Observeu, atentament, la historieta que us presentar el/la professor/a. Com
podreu comprovar s un cmic sense textos narratius ni dialogals.
Identifiqueu quins recursos es fan servir per explicar la histria:

la

- onomatopeies.
- metfores visuals.
- canvis d'escenari per comunicar la ubicaci.
- ritme rpid de l'acci que fa que el lector s'imagini el dileg.
- imatges molt familiars al lector
- elements per marcar el pas del temps: la lluna, els rellotges, els calendaris...
- expressions facials en primers plans.
- gesticulaci exagerada, com si fos una pantomima.
- tractament del segon pla ms que com un decorat, com a part integrant de
narraci.
- lnies cintiques.

Numereu les vinyetes i ompliu la taula amb les observacions que heu fet de cada
vinyeta.

Vinyeta Tipus de recurs

B604

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

B605

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

ELS TEXTOS I ELS SMBOLS GRFICS 14. L'ABSNCIA DE TEXT

Ttol: Les vinyetes sense text.


Etapa:: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: cicle superior d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci secundria
obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: llapis, paper, goma, retoladors, tisores, pegament de barra, revistes de
cmic.
Sessi: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: l'absncia de text narratiu i dialogal en les vinyetes;
caracterstiques de les vinyetes sense textos narratius ni dialogals; recursos
narratius que no sn textos escrits.
Objectius
- identificar les caracterstiques formals de les vinyetes sense textos narratius
ni dialogals.
- identificar els recursos no textuals, en les historietes sense textos narratius
ni dialogals.

Descripci de l'activitat
L'alumnat haur de buscar, en revistes de cmic, quatre vinyetes de tamanys
diversos, sense textos narratius ni dialogals.
Retallaran les vinyetes, les enganxaran i explicaran les caracterstiques formals de
les vinyetes i els seus recursos expressius.
Quant a les caracterstiques formals, es comentar el tamany de les vinyetes, que,
normalment sn petites, aix com la planificaci: solen ser plans de detall. Pot donarse el cas que siguin vinyetes grans que representen plans generals del lloc on se
situa l'acci, per s menys freqent.
Els recursos expressius sn els que s'han anomenat en l'activitat anterior.

B606

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: Les vinyetes sense text.


Heu de buscar, en revistes de cmic, quatre vinyetes de tamanys diversos que no
tinguin textos narratius ni dialogals.
Retalleu les vinyetes i enganxeu-les.
Expliqueu les caracterstiques formals de les vinyetes i els seus recursos
expressius.

Vinyeta 1

Tamany de la vinyeta:
Tipus de pla:
Recursos expressius:

Vinyeta 2

Tamany de la vinyeta:
Tipus de pla:

B607

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Recursos expressius:

B608

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Vinyeta 3

Tamany de la vinyeta:
Tipus de pla:
Recursos expressius:

Vinyeta 4

Tamany de la vinyeta:
Tipus de pla:
Recursos expressius:

B609

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

8.6. Les onomatopeies


Activitats d'aprenentatge

B610

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

ELS TEXTOS I ELS SMBOLS GRFICS 15. LES ONOMATOPEIES

Ttol: Observaci i classificaci d'onomatopeies.


Etapa:: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: cicle superior d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci secundria
obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: llapis, paper, goma, retoladors, tisores, pegament de barra, revistes de
cmic.
Agrupament: grups de 2 o 3 membres.
Sessi: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: associaci dels sons de la realitat a la seva
representaci escrita: les onomatopeies.
Objectius
- identificar les onomatopeies.
- associar els sons del mn real amb la seva representaci escrita.
- classificar les onomatopeies segons la font d'emissi.
- confeccionar un diccionari d'onomatopeies.

Descripci de l'activitat
Per fer aquesta activitat s'ha de disposar de bastants historietes (de 15 a 20).
L'alumnat s'organitzar en grups de 2 0 3 membres. Cada grup disposar de dues
historietes per fer l'exercici.
Hauran d'observar les onomatopeies que trobin i escollir-ne nou. Desprs
analitzaran el significat de cada onomatopeia i faran un llistat, seguint l'esquema
segent: ttol de la historieta, autor, pgina, vinyeta, onomatopeia i so que
representa.
Posteriorment, posaran en com les onomatopeies que han trobat tots els grups.
Collectivament, agruparan totes les que se semblen en categories generals, segons
qui les produeix: persones, animals, objectes, fenmens, i les ordenaran per ordre
alfabtic.
Si el professorat considera que el llistat s massa incomplet, demanar l'alumnat
que busqui les onomatopeies que no han trobat.
Haureu de decidir quina llengua fareu servir, doncs, tot i que hi ha moltes
B611

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

onomatopeies d'origen angls, cada llengua fa les seves adaptacions fontiques de


les onomatopeies importades i, a dems, en crea de noves.
Si feu servir historietes en catal i en castell, cada llengua haur de tenir un
tractament diferent. En aquest cas, les taules que es proposen hauran de ser
dobles, per tal de classificar a part les onomatopeies en llengua catalana i en
llengua castellana. Tamb s'haur de fer una doble classificaci a la taula d'origen
de les onomatopeies.

B612

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: Observaci i classificaci d'onomatopeies


Observeu les onomatopeies, en les revistes de cmic que teniu a l'abast.
Escolliu-ne nou i analitzeu-ne el significat.
Feu un llistat, seguint l'esquema de la taula segent:

Ttol

Autor

P Viny Onomatopei Significat


g
a

B613

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

B614

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Poseu en com les onomatopeies de tots els grups.


Agrupeu totes les que se semblen en categories generals, segons qui les produeix:
persones, animals, objectes, fenmens naturals, etc., i ordeneu-les per ordre
alfabtic.

Origen de les onomatopeies

Persones

Animals

Objectes

Fenmens
naturals

Altres

B615

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

ELS TEXTOS I ELS SMBOLS GRFICS 16. LES ONOMATOPEIES

Ttol: Observaci i classificaci d'onomatopeies.


Etapa:: educaci primria
Cicle: tots els cicles d'educaci primria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: llapis, paper, goma, retoladors, tisores, pegament de barra, pgines de
revistes de cmic.
Agrupament: grups de 2 o 3 membres.
Sessi: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: associaci dels sons de la realitat a la seva
representaci escrita: les onomatopeies.
Objectius
- identificar les onomatopeies.
- associar els sons del mn real amb la seva representaci escrita.
- classificar les onomatopeies segons la font d'emissi.
- confeccionar un diccionari d'onomatopeies.

Descripci de l'activitat
La metodologia d'aquesta activitat s la mateixa que la de l'activitat anterior. La
diferncia s que el repertori sobre el que ha de treballar l'alumnat, est limitat als
exemples que el professorat els proporcionar que, en aquest cas, sn en llengua
catalana.
L'agrupament tamb ser en grups de 2 0 3 membres. Cada grup disposar dels
mateixos exemples per fer l'exercici.
Hauran d'observar les onomatopeies que hi ha en els exemples i fer un llistat
complet. Desprs, analitzaran el significat de cada onomatopeia i l'escriuran al
costat.
Posteriorment, posaran en com les onomatopeies que han trobat tots els grups, per
comprovar si el llistat s complert. Si se n'han deixat alguna, el professorat l'afegir.
Collectivament, agruparan totes les que se semblen en categories generals, segons
qui les produeix: persones, animals, objectes, fenmens, i les ordenaran per ordre
alfabtic.

B616

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Us facilitem el resultat de l'exercici:

ATXIM. Esternut
BIPBIP. So intermitent d'un aparell electrnic
BUP! Lladruc d'un gos
CLANG. So d'un objecte que trenca un vidre
GRRRAAU. Rugit d'un lle
HONK. So d'un animal
PFFF. So d'un globus que es desinfla
RAAUG. Rugit d'un lle
RAFRAFPUFPUUF. So d'un tub d'escap d'un cotxe, tapat amb un globus
RRAAAH. Crit de dolor en contacte amb l'aigua gelada
RRRRRIIIIIIING. So d'un timbre
SPLATX. So d'un objecte o persona que cau a l'aigua
ZIUUU. So de la trajectria d'un objecte que es llena
ZRRR. So d'una persona dormint
ZZ. So d'una persona dormint

B617

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: Observaci i classificaci d'onomatopeies


Observeu les onomatopeies, en les vinyetes segents.

Madorell. Jep i Fidel.

B618

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Peyo. Les aventures de Benet Tallaferro.


(versi d'Albert Jan).

B619

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Madorell. Les aventures encara ms extraordinries d'en Massagran.


Franquin. Sergi Grapes.

B620

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Anoteu totes les onomatopeies que heu trobat i ordeneu-les per ordre alfabtic.
Escriviu, al costat de cada onomatopeia, el seu significat.

Onomatopeia
1.

Significat

2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.

B621

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Poseu en com, les onomatopeies que heu trobat tots els grups.
Agrupeu totes les que se semblen en categories generals, segons qui les produeix:
persones, animals o objectes.

Persones

Animals

Objectes

B622

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

ELS TEXTOS I ELS SMBOLS GRFICS 17. LES ONOMATOPEIES

Ttol: Utilitzaci de les onomatopeies.


Etapa:: educaci primria.
Cicle: tots els cicles d'educaci primria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: llapis, paper, goma, retoladors.
Agrupament: individual.
Sessi: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: associaci dels sons de la realitat a la seva
representaci escrita: les onomatopeies.
Objectius
- estimular l'observaci.
- comprendre el concepte d'onomatopeia
- associar els sons que produeixen els animals, les coses o les persones amb
la seva representaci grfica.
- estimular la utilitzaci de les onomatopeies en l'expressi grfico-plstica.

Descripci de l'activitat
Presentareu, a l'alumnat, algunes vinyetes on s'han esborrat les onomatopeies.
Hauran d'observar i explicar, collectivament, les accions que es representen, tant en
la vinyeta on falta l'onomatopeia com en les anteriors i posteriors. Les accions que
es representen sn:
- Un sser que dorm
- El riure d'una persona
- Un s enrabiat
Es comentar, collectivament, com es podrien escriure aquests sons. Per reforar
la comprensi de les onomatopeies es faran imitacions dels sons que podrien
contenir les vinyetes.
Desprs, cada alumne escriur l'onomatopeia que falta. Finalment, es compararan
les onomatopeies que ha escrit cadasc amb les de les vinyetes completes.
Cal que decidiu, abans de comenar l'activitat, en quina llengua treballareu, doncs
les onomatopeies seran diferents si les escriviu en catal o en castell. Per
exemple, el cas de l'onomatopeia 2, qu expressa el riure del personatge (Yakari),
B623

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

es transcriur JA, JA, JA si l'escrivim en llengua castellana, i HA, HA, HA si


l'escrivim en llengua catalana.

B624

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: Utilitzaci d'onomatopeies.


Ara, observareu les vinyetes que us donar el/la professor/a i haureu d'endevinar
els sons que falten.

Onomatopeia 1: Un sser que dorm

Observeu b el que passa a les tres vinyetes. Comenteu-ho, collectivament, i


contesteu, individualment, aquestes preguntes:
Expliqueu qu passa a la vinyeta 1
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
............................................................
Escriviu l'onomatopeia que falta.

B625

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Onomatopeia 2: El riure d'una persona

Explica qu passa en aquesta vinyeta.


.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
............................................................

Escriu, dins el globus, l'onomatopeia que creus que cont.

Onomatopeia 3: Un s enrabiat

B626

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Observa les accions de les tres vinyetes i resumeix-les.

Vinyeta Acci
...................................................................................................................
...................................................................................................................
...................................................................................................................
...................................................................................................................
...................................................................................................................
.................................................................
...................................................................................................................
...................................................................................................................
...................................................................................................................
...................................................................................................................
...................................................................................................................
.................................................................
...................................................................................................................
...................................................................................................................
...................................................................................................................
...................................................................................................................
...................................................................................................................
.................................................................

Escriu, dins els globus, les onomatopeies que falten. Fixa't b que, en la tercera
vinyeta, l'expressi de l's ha canviat.

Compareu les vostres onomatopeies amb les de les vinyetes completes.

B627

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

B628

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

ELS TEXTOS I ELS SMBOLS GRFICS 18. LES ONOMATOPEIES

Ttol: Associaci dels sons del mn material a la seva representaci grfica.


Etapa:: educaci primria; educaci secundria.
Cicle: tots els cicles d'educaci primria; primer cicle d'educaci secundria
obligatria.

rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.

B629

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Material: llapis, paper, goma, retoladors.


Agrupament: individual.
Sessi: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: associaci dels sons de la realitat a la seva
representaci grfica: les onomatopeies; contextualitzaci de sons.
Objectius
- comprendre el concepte d'onomatopeia
- associar els sons que produeixen els animals, les coses o les persones amb
la seva representaci grfica.
- estimular la utilitzaci de les onomatopeies en l'expressi grfico-plstica.

Descripci de l'activitat
A partir d'un seguit de situacions quotidianes, l'alumnat haur d'inventar una
onomatopeia per a cada situaci.
Desprs, escolliran una onomatopeia i la contextualitzaran en una vinyeta.

B630

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: Associaci dels sons del mn material a la seva representaci grfica.


Inventeu una onomatopeia que expressi cada una d'aquestes situacions:

Situaci

Onomatopeia

L'aigua bullint al foc


Una persona trepitjant fulles seques
Un tro en una tempesta
La pluja caient des d'una teulada
Un esternut
Una clau girant dins el pany
Un got que cau a terra i es trenca
Una pilota botant
Una m colpejant una porta
Un paper que s'arruga
Un cotxe que frena sobtadament
Una moto pujant un carrer empinat
Una persona que plora
La sirena d'un cotxe de policia
Una persona menjant un gelat
Ara heu d'escollir una onomatopeia i dibuixar una vinyeta on aparegui.

Escriviu l'onomatopeia que heu escollit.


....................................................................................................................................

Dibuixeu la vinyeta:

B631

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

ELS TEXTOS I ELS SMBOLS GRFICS 19. LES ONOMATOPEIES

Ttol: Associaci de les onomatopeies a les situacions que expressen.


Etapa:: educaci primria; educaci secundria.
Cicle: tots els cicles d'educaci primria; primer cicle d'educaci secundria
obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: llapis, paper, goma, retoladors, tisores, pegament de barra.
Sessi: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: associaci de les onomatopeies a les situacions que
representen; associaci dels sons a la seva representaci grfica; contextualitzaci
de sons.
Objectius
- comprendre el concepte d'onomatopeia
- associar les onomatopeies a les situacions o els objectes que les
produeixen.
- associar les expressions facials i les accions dels personatges, animals o
objectes a la seva expressi sonora mitjanant onomatopeies.
- expressar dels estats d'nim mitjanant onomatopeies.

Descripci de l'activitat
Es presentar a l'alumnat una pgina plena d'onomatopeies descontextualitzades.
Es comentar, collectivament, cada una d'elles, associant-les a les situacions que
poden representar.
Individualment, cada alumne retallar les onomatopeies de la pgina i les
associaran a personatges o situacions concretes.
Hauran de dibuixar els personatges o situacions amb qu les associen, inserint en
les accions les onomatopeies. No cal que els dibuixos estiguin molt elaborats, doncs
all que ens interessa es que apliquin correctament les onomatopeies.

B632

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: Associaci de les onomatopeies a les situacions que expressen.


Observeu les onomatopeies que hi ha en aquesta pgina.
Comenteu, entre tots/es, cada una d'elles, associant-les a les situacions que
poden representar.
Retalleu les onomatopeies i dibuixeu vinyetes amb els personatges o les
situacions que s'adiguin a les onomatopeies.

Reyes

B633

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

ELS TEXTOS I ELS SMBOLS GRFICS 20. LES ONOMATOPEIES

Ttol: Audici i producci de sons. Associaci dels sons a la seva representaci


grfica.
Etapa:: educaci primria.
Cicle: tots els cicles d'educaci primria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: llapis, paper, goma, retoladors, reproductor d'udio, cintes d'udio o CD
d'udio.
Sessi: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: discriminaci auditiva; producci de sons; associaci
dels sons a la seva representaci grfica; contextualitzaci de sons.
Objectius
- comprendre el concepte d'onomatopeia
- associar les onomatopeies a les situacions o els objectes que les
produeixen.
- expressar dels estats d'nim mitjanant onomatopeies.

Descripci de l'activitat
Aquesta activitat es pot desenvolupar en dues fases, o b realitzar noms una de
les fases de l'activitat.
En primer lloc, es tracta d'escoltar efectes de so en una cinta d'udio i endevinar els
objectes, fenmens naturals, persones o animals que produeixen els sons.
L'alumnat ha d'imitar els sons i, desprs, transcriure'ls.
En segon lloc, seran els/les alumnes els qui produeixin sons diversos. Per parelles,
un proposar un so i l'altre l'emetr o b un/a alumne surt al davant dels altres, emet
un so i la resta del grup l'ha d'endevinar, etc.
El/la professor/a gravar tots els sons en una cinta d'udio. Desprs, es procedir a
una audici collectiva de la gravaci i, posteriorment, es transcriuran els sons.

B634

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: Audici i producci de sons. Associaci dels sons a la seva representaci


grfica: les onomatopeies.

ACTIVITAT 1
Escolteu, atentament, la gravaci.
Heu d'endevinar els objectes, fenmens naturals, persones o animals que
produeixen els sons.
Ara, imiteu els sons que heu escoltat.
Escriviu els sons.
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................

ACTIVITAT 2
Ara sereu vosaltres qui us inventareu els sons. Ho heu de fer molt b perqu el/la
professor/a us gravar en una cinta d'udio.
Escolteu, collectivament, la gravaci.
Escriviu els sons.
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................

B635

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

ELS TEXTOS I ELS SMBOLS GRFICS 21. LES ONOMATOPEIES

Ttol: Associaci dels sons dels animals a la seva representaci grfica.


Etapa:: educaci primria; educaci secundria.
Cicle: tots els cicles d'educaci primria; primer cicle d'educaci secundria
obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: llapis, paper, goma, retoladors.
Sessi: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: associaci dels sons dels animals a la seva
representaci grfica: les onomatopeies; contextualitzaci de sons; producci
d'onomatopeies; la retolaci expressiva; l'escriptura expressiva de les
onomatopeies.
Objectius
- comprendre el concepte d'onomatopeia.
- associar les onomatopeies a all que les produeix.

Descripci de l'activitat
A partir d'un llistat d'animals, els/les alumnes hauran d'imitar el so que fa cada
animal, esbrinar el verb que s'utilitza per definir aquest so i l'onomatopeia que
representa el so, fent servir una retolaci expressiva.

B636

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: Associaci dels sons dels animals a la seva representaci grfica: les
onomatopeies.
Llegiu el llistat que us presentem.
Imiteu, entre tots, el so que fa cada animal.
Esbrineu el verb que s'utilitza per definir aquest so.
Escriviu una onomatopeia que representi cada so, fent servir una retolaci
expressiva.

Animal

Verb

Onomatopeia

Gos

bordar

BUP, BUP!

Gat
Cavall
Gallina
Gall
Granota
Ovella
Vaca
Cabra
Porc
Llop
Canari
Colom
Ruc

B637

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

8.7. Les metfores visuals i els signes grfics.


Activitats d'aprenentatge

B638

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

ELS TEXTOS I ELS SMBOLS GRFICS 22. LES METFORES VISUALS

Ttol: Les metfores visuals.


Etapa:: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: cicle superior d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci secundria
obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge; literatura.
Material: llapis, paper, goma, retoladors.
Sessi: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: les figures retriques; comparacions; metfores
lxiques; metfores visuals; creaci de metfores.
Objectius
- comprendre que les metfores sn comparacions en les quals s'ha
prescindit del nexe i l'atribut.
- identificar les metfores del llenguatge oral.
- saber crear metfores.
- transformar metfores del llenguatge oral en metfores visuals.

Descripci de l'activitat
Per introdur el tema de les metfores visuals, es proposa treballar a partir de les
metfores lxiques, donat que la majoria de metfores visuals provenen de les
metfores, frases fetes i locucions del llenguatge verbal.
L'alumnat haur d'inventar cinc comparacions i transformar-les en metfores.
Posteriorment, traduiran dues d'aquestes metfores lxiques en metfores visuals,
s a dir, dibuixaran un equivalent visual de les metfores. No cal que els dibuixos
siguin molt elaborats, es tracta, noms, que captin els Conceptes que es
desenvolupen en l'activitat.

B639

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: Les metfores visuals.


Inventeu 5 comparacions.
Transformeu les 5 comparacions en metfores.

Comparacions

Metfores

1.

1.

2.

2.

3.

3.

4.

4.

5.

5.

B640

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Transformeu dues de les cinc metfores lxiques en metfores visuals, s a dir,


representeu-les en un dibuix.
Escriviu la metfora i dibuixeu-la.

Metfora 1:

Metfora 2:

B641

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

ELS TEXTOS I ELS SMBOLS GRFICS 23. LES METFORES VISUALS

Ttol: Observaci de les metfores visuals de les historietes.


Etapa:: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: cicle superior d'educaci primria; primer cicle d'educaci secundria
obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: llapis, paper, goma, retoladors, tisores, pegament de barra, revistes de
cmic.
Sessi: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: les metfores visuals; observaci de metfores
visuals; identificaci de metfores visuals.
Objectius
- observar les metfores visuals que apareixen en les historietes.
- identificar les metfores visuals que apareixen en les historietes.

Descripci de l'activitat
L'alumnat observar, en diverses historietes, les vinyetes que continguin metfores
visuals. Desprs, hauran de retallar tres vinyetes i enganxar-les en l'espai
corresponent de la taula que es presenta en l'activitat.
Posteriorment, completaran la taula, aportant la informaci segent: ttol de la
historieta, autor, pgina on han trobat la vinyeta, nmero de la vinyeta en la pgina i
significat de la metfora visual.

B642

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: Observaci de metfores visuals


Cerqueu, en revistes de cmic, vinyetes que continguin metfores visuals.
Retalleu tres vinyetes i enganxeu-les en l'espai corresponent de la taula.
Completeu les dades que se us demanen en la taula segent:

Metfora visual 1

Ttol:
Autor:
Pgina:
Vinyeta:

Significat:

B643

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Metfora visual 2

Ttol:
Autor:
Pgina:
Vinyeta:

Significat:

Metfora visual 3

Ttol:
Autor:
Pgina:
Vinyeta:

Significat:

B644

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

ELS TEXTOS I ELS SMBOLS GRFICS 24. LES METFORES VISUALS

Ttol: Observaci i classificaci dels smbols grfics de les historietes.


Etapa:: educaci secundria obligatria.
Cicle: primer i segon cicle d'educaci secundria obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: llapis, paper, goma, retoladors, tisores, pegament de barra, revistes de
cmic.
Sessi: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: els smbols grfics del cmic; les lnies cintiques; les
metfores visuals que provenen de locucions i frases fetes; les metfores visuals
que substitueixen renecs o insults; els smbols grfics que sn fra del seu context
habitual; els smbols grfics que provenen del llenguatge escrit.
Objectius
- observar els smbols grfics que apareixen en les historietes.
- identificar els diversos smbols grfics: lnies cintiques, metfores visuals
que provenen de locucions i frases fetes, metfores visuals que substitueixen
renecs o insults, smbols grfics fra del seu context habitual, smbols grfics
que provenen del llenguatge escrit.
- distingir entre les metfores visuals que provenen de locucions i frases fetes
i les metfores visuals que substitueixen renecs o insults.
- identificar les funcions que compleixen, en la historieta, els diversos smbols
grfics.

Descripci de l'activitat
L'alumnat observar, en les historietes de cmic, la diversitat tipolgica dels smbols
grfics i la seva funcionalitat.
Hauran de retallar vinyetes que exemplifiquin els tipus de smbols grfics que se'ls
proposen, enganxar-les i dir quin smbol grfic es representa i quina funci compleix.
Cal comentar-los que una sola vinyeta els pot servir per exemplificar diversos
smbols grfics i funcions.

B645

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: Observaci i classificaci dels smbols grfics de les historietes.


Observeu, atentament, diverses historietes.
Cerqueu vinyetes que continguin els segents smbols grfics:
- lnies cintiques
- metfores visuals que provenen d'una locuci o frase feta.
- metfores visuals que substitueixen renecs o insults
- smbols grfics fra del seu context, per exemple, les gotes de suor fra del
cos.
- smbols grfics que provenen del llenguatge escrit, com ara els signes
d'interrogaci i d'admiraci.
Retalleu les vinyetes, enganxeu-les i escriviu a sota, quin o quins smbols grfics hi
ha i que representen aquests smbols.

B646

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

ELS TEXTOS I ELS SMBOLS GRFICS 25. ELS SMBOLS GRFICS

Ttol: Observaci i classificaci dels smbols grfics de les historietes.


Etapa:: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: cicle mitj i cicle superior d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci
secundria obligatria (l'alumnat d'aquest nivell educatiu no haur de fer aquesta
activitat si ha fet l'anterior, o b poden fer-la abans de l'altra).
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: llapis, paper, goma, retoladors.
Sessi: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: els smbols grfics del cmic; les lnies cintiques; les
metfores visuals que provenen de locucions i frases fetes; els smbols grfics que
sn fra del seu context habitual.
Objectius
- observar els smbols grfics que apareixen en les vinyetes presentades.
- identificar els diversos smbols grfics: lnies cintiques, metfores visuals
que provenen de locucions i frases fetes, smbols grfics fra del seu context
habitual.
- distingir els diversos smbols grfics.
- identificar les funcions que compleixen, en la historieta, els diversos smbols
grfics.

Descripci de l'activitat
A partir de les vinyetes que es presenten, l'alumnat haur d'escriure, sota de cada
vinyeta, que es veu en la vinyeta, quin smbol apareix, qu representa i quin tipus de
smbol s.
Els haureu de fer notar que hi ha smbols que pertanyen a diverses categories: lnies
cintiques, metfores visuals que provenen de locucions i frases fetes i smbols
grfics fra del seu context habitual.
s convenient que els feu anotar el tipus de smbol grfic, per en podeu prescindir
si ho trobeu complicat per al vostre nivell educatiu o grup-classe. De fet, no s
incorrecte considerar que tots els smbols que apareixen en les vinyetes de l'activitat
sn metfores visuals.
Per exemple, en el cas de la primera vinyeta, es veu un munt d'escombraries que
han caigut d'un cubell. Els smbols que apareixen, a sobre de les escombraries, sn
unes lnies ondulades, travessades per una lnia circular i tres punts entre parntesi
B647

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

que representen mosques. Tots aquests smbols junts figuren la pudor que fan les
escombraries. Formen una metfora visual que intenta representar visualment una
cosa invisible com la pudor.
En el cas de ltim exemple, de fet, a part de les interpretacions parcials dels smbols
grfics, en cada una de les vinyetes, podem considerar, tamb, que tota la
seqncia s una metfora visual provinent de la locuci: hi ha mirades que maten.
s un cas curis de com la metfora visual traspassa el marc d'una vinyeta, per
afectar a una seqncia complerta. Hem agrupat la seqncia sota un ttol ben
explcit, per caldr, no obstant, que ho comenteu amb l'alumnat per assegurar-ne la
comprensi.

B648

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: Observaci i classificaci dels smbols grfics de les historietes.


Observeu, atentament, les deu vinyetes que se us presenten en aquesta activitat.
Les quatre ltimes formen una seqncia, que titolarem: Hi ha mirades que maten.
Heu d'analitzar cada vinyeta i escriure, sota de cada una, que es veu en la vinyeta,
quin smbol apareix, qu representa i quin tipus de smbol s.

Vinyeta 1

Vinyeta 2

Qu es veu?................................................
...................................................................
...................................................................
Quin smbol apareix?..................................
....................................................................
....................................................................
....................................................................
Qu representa? ..........................................
.....................................................................
.....................................................................
Tipus de smbol ..........................................
.....................................................................
.....................................................................

Qu es
veu?.............................................
..........................................................
......
..........................................................
......
Quin smbol
apareix?..............................
..........................................................
......
................................................................
.............
Qu representa? .....................................

B649

Cmic: expressi i comunicaci

Vinyeta 3

BLOC B: Estudi del cmic

Vinyeta 4

Qu es veu?......................................
Qu es
veu?..................................................
.........................................................
.....................................................................
.........................................................
.....................................................................
.........................................................
.....................................................................
Quin smbol apareix?.......................
Quin smbol apareix?
..................................
.........................................................
.....................................................................
.........................................................
.....................................................................
.........................................................
.....................................................................
Qu representa? ..............................
Qu
representa?...........................................
.........................................................
.....................................................................
.........................................................
.....................................................................
.........................................................
.....................................................................

B650

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tipus de smbol ..............................


Tipus de smbol
...........................................
.........................................................
......................................................................
.........................................................
......................................................................
.........................................................
......................................................................

B651

Cmic: expressi i comunicaci

Vinyeta 5

BLOC B: Estudi del cmic

Vinyeta 6

Qu es veu?......................................
Qu es
veu?..................................................
.........................................................
.....................................................................
.........................................................
.....................................................................
.........................................................
.....................................................................
Quin smbol apareix?.......................
Quin smbol apareix?
..................................
.........................................................
.....................................................................
.........................................................
.....................................................................
.........................................................
.....................................................................
Qu representa? ..............................
Qu
representa?...........................................
.........................................................
.....................................................................
.........................................................
.....................................................................
.........................................................
.....................................................................

B652

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tipus de smbol ..............................


Tipus de smbol
...........................................
.........................................................
......................................................................
.........................................................
......................................................................
.........................................................
......................................................................

B653

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Seqncia: Hi ha mirades que maten

Vinyeta 1

Vinyeta 2

Qu es veu?......................................
Qu es
veu?..................................................
.........................................................
.....................................................................
.........................................................
.....................................................................
.........................................................
.....................................................................
Quin smbol apareix?.......................
Quin smbol apareix?
..................................
.........................................................
.....................................................................
.........................................................
.....................................................................
.........................................................
.....................................................................
.........................................................
.....................................................................
Qu representa? ..............................
Qu
representa?...........................................
.........................................................
.....................................................................
.........................................................
.....................................................................
.........................................................
.....................................................................
.........................................................
B654

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

.....................................................................
Tipus de smbol ..............................
Tipus de smbol
...........................................
.........................................................
.....................................................................
.........................................................
.....................................................................
.........................................................
.....................................................................
.........................................................
.....................................................................

B655

Cmic: expressi i comunicaci

Vinyeta 3

BLOC B: Estudi del cmic

Vinyeta 4

Qu es veu?......................................
Qu es
veu?..................................................
.........................................................
.....................................................................
.........................................................
.....................................................................
.........................................................
.....................................................................
.........................................................
.....................................................................
Quin smbol apareix?.......................
Quin smbol apareix?
..................................
.........................................................
.....................................................................
.........................................................
.....................................................................
.........................................................
.....................................................................
.........................................................
.....................................................................
Qu representa? ..............................
Qu
representa?...........................................
.........................................................
.....................................................................
.........................................................
.....................................................................
.........................................................
.....................................................................
.........................................................
.....................................................................
Tipus de smbol ..............................
Tipus de smbol
...........................................
.........................................................
......................................................................
.........................................................
......................................................................
.........................................................
......................................................................
.........................................................
.....................................................................

B656

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

De les imatges d'aquest exercici. Scott McCloud. Cmo se hace un cmic. El arte invisible.
Ediciones B.

B657

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

ELS TEXTOS I ELS SMBOLS GRFICS 26. LES METFORES VISUALS I LES
LOCUCIONS VERBALS

Ttol: Representaci de metfores visuals provinents de locucions i frases fetes.


Etapa:: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: cicle superior d'educaci primria; primer cicle d'educaci secundria
obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: llapis, paper, goma, retoladors, llapis de colors.
Sessi: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: les metfores visuals; metfores visuals que provenen
de locucions i frases fetes; traducci de les metfores del llenguatge verbal en
metfores visuals de cmic; relacions entre el llenguatge verbal i el llenguatge
icnic.
Objectius
- identificar les funcions que compleixen, en la historieta, les metfores
visuals.
- utilitzar metfores visuals provinents de locucions o frases fetes del
llenguatge verbal.
- saber-se expressar amb diferents llenguatges.
- entendre les relacions entre el llenguatge verbal i el llenguatge icnic.

Descripci de l'activitat
Es plantejar a l'alumnat que representi, mitjanant una metfora visual, dues
locucions o frases fetes. Podeu deixar que cadasc trii les locucions i frases fetes
que vulgui, o b proporcionar-los un llistat perqu les trin.
Quan les hagin triades, hauran de dibuixar una vinyeta que representi cada
expressi. No cal que el dibuix sigui molt detallista, es tracta de que facin b la
traducci del llenguatge escrit al llenguatge icnic.
Llistat orientatiu de locucions i frases fetes
- anar amb peus de plom
- dormir com un tronc
- esvalotar el galliner
- fer la papallona

- caure l'nima als peus


- estar mosca, tenir la mosca al nas
- fer campana
- fer un gall
B658

Cmic: expressi i comunicaci

- omplir la cara de dits


- semblar una olla de cols
- veure les estrelles

BLOC B: Estudi del cmic

- posar els pls de punta


- treure foc pels queixals
- xiular les orelles

B659

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: Representaci de metfores visuals provinents de locucions i frases fetes.


Heu de cercar amb l'ajut del diccionari o amb un llibre que contingui locucions i
frases fetes, tres expressions.
Inventeu dues vinyetes, que representin les locucions que heu escollit.

Vinyeta 1

Locuci o frase feta:

Vinyeta 2

Locuci o frase feta:

B660

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

ELS TEXTOS I ELS SMBOLS GRFICS 27. ELS SMBOLS GRFICS

Ttol: Observaci de smbols grfics que provenen de signes del llenguatge escrit.
Etapa:: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: cicle mitj i cicle superior d'educaci primria; primer cicle d'educaci
secundria obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: llapis, paper, goma, retoladors, tisores, pegament de barra, revistes de
cmic.
Sessi: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: els smbols grfics; smbols grfics que provenen de
signes del llenguatge escrit; l'expressi de les emocions dels personatges mitjanant
smbols grfics que provenen del llenguatge escrit; la interacci entre el llenguatge
verbal i el llenguatge icnic.
Objectius
- reconixer, en les vinyetes de cmic, els smbols grfics que provenen de
signes del llenguatge escrit.
- entendre la interacci entre el llenguatge verbal i el llenguatge icnic.

Descripci de l'activitat
L'alumnat observar, en vinyetes de cmic, els smbols grfics que provenen de
signes del llenguatge escrit. Els ms usuals sn la interrogaci, quan un personatge
no entn la situaci que s'esdev, i l'admiraci que expressa la sorpresa del
personatge. De vegades, tamb apareixen els punts suspensius, quan no se sap
que pot passar, posteriorment, a l'acci de la vinyeta.
Hauran de retallar dues vinyetes amb aquests smbols, enganxar-les, dir quin smbol
apareix i qu representa.
Fareu notar a l'alumnat, que aquests smbols acostumen a situar-se dins els globus,
perqu representen pensaments o reaccions dels personatges, no expressats
explcitament.

B661

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: Observaci de smbols grfics que provenen de signes del llenguatge escrit.
Cerqueu, en vinyetes de cmic, smbols grfics que provenen de signes del
llenguatge escrit: signes d'interrogaci, signes d'admiraci, punts suspensius, etc.
Retalleu dues vinyetes, enganxeu-les en el full i digueu quin smbol hi apareix i qu
representa dins el conjunt de l'acci.

Vinyeta 1

Smbol grfic:
Qu representa?

Vinyeta 2

Smbol grfic:
Qu representa?

B662

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

8.8. La retolaci expressiva.


Activitats d'aprenentatge

B663

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

ELS TEXTOS I ELS SMBOLS GRFICS 28. LA RETOLACI EXPRESSIVA

Ttol: Observaci del diversos tipus de lletres en el cmic.


Etapa:: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: tots els cicles d'educaci primria; primer cicle d'educaci secundria
obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: llapis, paper, goma, retoladors, tisores, pegament de barra, revistes de
cmic.
Sessi: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: el tractament grfic del text literari: la retolaci
expressiva; tipus de lletres; relaci entre el tipus de lletra i l'entonaci; relaci entre
el tipus de lletra i els estats d'nim dels personatges o les accions de les vinyetes.
Objectius
- identificar els diversos tipus de lletra.
- relacionar els tipus de lletra del cmic amb l'entonaci.
- relacionar els tipus de lletra del cmic amb els estats d'nim dels
personatges o les accions de les vinyetes.

Descripci de l'activitat
Els/les alumnes hauran d'observar en les revistes de cmic, els diversos tipus de
lletres que es fan servir les historietes. Hauran de buscar el mxim d'exemples de
retolaci expressiva: lletra normal, lletra gran, lletra petita, lletra negreta, lletra
ondulada, lletra gruixuda i tremolosa, lletra calligrfica i d'altres que puguin trobar...
Desprs, retallaran una vinyeta amb cada exemple, les enganxaran en el full i
explicaran perqu es fa servir aquell tipus de lletra en concret.
En el cas del cicle inicial i el cicle mitj, l'activitat es pot reduir a l'observaci dels
tipus de lletra. Se'ls poden fer retallar alguns exemples senzills, per exemple: lletra
normal, lletra petita i lletra gran. Cada professor/a amb el seu grup valorar el grau
de dificultat que pot aportar a l'exercici.

B664

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: Observaci del diversos tipus de lletres en el cmic


Observeu, en les revistes de cmic que teniu a l'abast, els diversos tipus de lletra
que es fan servir en les vinyetes.
Retalleu les vinyetes amb els exemples, enganxeu-les en el full i expliqueu perqu
es fa servir aquell tipus de lletra i no un altre.

Vinyeta 1: lletra normal

Per qu el text est escrit amb lletra normal?


..........................................................................
....................................................................................................................................
..............
....................................................................................................................................
..............
....................................................................................................................................
..............
....................................................................................................................................
..............

B665

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Vinyeta 2: lletra gran

Per qu el text est escrit amb lletra normal?


..........................................................................
....................................................................................................................................
..............
....................................................................................................................................
..............
....................................................................................................................................
..............
....................................................................................................................................
..............
Vinyeta 3: lletra petita

Per qu el text est escrit amb lletra normal?


..........................................................................
....................................................................................................................................
B666

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

..............
....................................................................................................................................
..............
....................................................................................................................................
..............
....................................................................................................................................
..............

B667

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Vinyeta 4: lletra negreta

Hi ha combinaci de lletra normal i lletra negreta en el globus?


............................................
Per qu?
...................................................................................................................................
....................................................................................................................................
..............
....................................................................................................................................
..............
Vinyeta 5: lletra gruixuda i tremolosa

Per qu la lletra del globus s gruixuda i tremolosa?


..............................................................
....................................................................................................................................
B668

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

..............
Hi ha algun altre element en el globus que reforci aquesta sensaci?
.....................................
Quin?
....................................................................................................................................
....

B669

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Vinyeta 6: lletra ondulada

Per qu la lletra del globus s ondulada?


.................................................................................
....................................................................................................................................
..............
Hi ha algun altre element en el globus que reforci aquesta sensaci?
.....................................
Quin?
....................................................................................................................................
....
Vinyeta 7: lletra calligrfica

B670

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Per qu la lletra s calligrfica?


..............................................................................................
....................................................................................................................................
..............
....................................................................................................................................
..............

B671

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

ELS TEXTOS I ELS SMBOLS GRFICS 29. LA RETOLACI EXPRESSIVA

Ttol: Utilitzaci dels diversos tipus de lletres en el cmic.


Etapa:: educaci primria.
Cicle: cicle mitj i cicle superior d'educaci primria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: llapis, paper, goma, retoladors.
Sessi: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: el tractament grfic del text literari: la retolaci
expressiva; tipus de lletres; relaci entre el tipus de lletra i l'entonaci; relaci entre
el tipus de lletra i els estats d'nim dels personatges; els globus; tipus de globus.
Objectius
- utilitzar els diversos tipus de lletra.
- relacionar els tipus de lletra del cmic amb l'entonaci.
- relacionar els tipus de lletra del cmic amb els estats d'nim dels
personatges.

Descripci de l'activitat
En aquesta activitat el/la professor/a dictar frases a l'alumnat, que haur d'escriureles dins de globus. Es tracta que utilitzin els diversos tipus de lletres i que reforcin, si
s el cas, l'expressivitat dels textos amb la forma dels globus, que tamb pot ser
variada.
Us proposem unes frases per a dictar, per podeu triar-ne d'altres que us agradin
ms o que s'adeqin a algun dels temes que estigueu treballant en aquest moment
del curs escolar. En els exemples que us proposem, no hi ha cap frase que sigui
adecuada per escriure's amb lletra calligrfica, per tant, mancaria aquest exemple,
respecte als tipus de lletres treballats en l'activitat anterior.
Proposta de frases
- Ves en compte, trepitjars el gos!
- Em sembla que... m'estic marejant...
- No cridis que ens sentiran.
- Saps que m'han dit?

- Tinc fred.
- Avui hi anirem.
- Qu dius?
- Calleu!

B672

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: Utilitzaci dels diversos tipus de lletres en el cmic.


Heu d'escriure les frases que us dictar el/la professor/a, dins de globus, fent
servir els diversos tipus de lletres de les historietes.
Podeu reforar el tipus de lletra dibuixant globus de diferents formes.
Escriviu la frase a la primera columna.
Torneu a escriure la frase fent servir una retolaci expressiva i, desprs, dibuixeu
el globus.

Dictat de globus

Frase 1:

Frase 2:

Frase 3:

Frase 4:

B673

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Frase 5:

Frase 6:

Frase 7:

Frase 8:

B674

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

8.9. El ttol.
Activitats d'aprenentatge

B675

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

ELS TEXTOS I ELS SMBOLS GRFICS 30. EL TTOL

Ttol: Els ttols de les historietes: la retolaci expressiva.


Etapa:: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: tots els cicles d'educaci primria; primer cicle d'educaci secundria
obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: llapis, goma, regles, retoladors, tisores, pegament de barra.
Agrupament: individual.
Sessions: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: la composici de la pgina; la titollaci d'un cmic; la
invenci d'un ttol per a un grup d'imatges; la utilitzaci dels espais en blanc per a la
separaci de les vinyetes; la retolaci expressiva de textos.
Objectius:
- composar una pgina de cmic a partir de vinyetes.
- sintetitzar el contingut d'una historieta en un ttol.
- saber situar el ttol en un cmic.
- saber retolar el ttol d'un cmic.
- utilitzar la retolaci expressiva en l'elaboraci de ttols per a les historietes.

Descripci de l'activitat
Presentarem a l'alumnat, la seqncia que s'adjunta i els proposarem que composin
les vinyetes en una pgina, inventant un ttol per a la historieta. Haureu de treballar
en format DIN-A3, per tal que puguin encabir totes les vinyetes.
Primer, hauran de retallar les vinyetes i ordenar-les. Inventaran un ttol per a la
historieta, intentant ser originals, no val a titolar la histria: L'aranya o El nen i la
nena, per exemple.
Abans d'enganxar les vinyetes, hauran de provar diferents maneres de fer la
composici, comptant amb l'espai que s'ha de reservar per al ttol i amb els espais
de separaci entre les vinyetes.
Desprs, enganxaran les vinyetes, reservant l'espai per al ttol. Finalment,
dibuixaran el ttol a llapis i desprs l'entintaran. Se'ls poden facilitar diversos
abecedaris imprimint les fonts de lletra d'un processador de textos de l'ordinador i,
tamb, donar-los l'abecedari fet a partir de formes que semblen donuts, que trobareu
a l'estudi del mitj.
B676

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Els heu d'advertir que han de fer servir una retolaci expressiva que s'adigui amb el
tipus d'historieta que presentem que, en aquest cas, podrem definir com una
historieta de misteri, de por.
Si volen poden acolorir el ttol, fent servir qualsevol tcnica de pintura. Als ms petits
(cicle inicial i mitj d'educaci primria) se'ls pot proposar que pintin la historieta,
doncs el tipus de dibuix ho permet. Els ms grans tamb poden fer-ho si els ve de
gust.

B677

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: Els ttols de les historietes: la retolaci expressiva


Observeu, atentament, la historieta.
Retalleu les vinyetes i ordeneu-les.
Inventeu un ttol, ben original, per a la historieta.
Abans d'enganxar les vinyetes, feu diverses proves de la composici de la pgina,
comptant que heu de reservar un espai per al ttol i deixar espais de separaci entre
les vinyetes.
Enganxeu les vinyetes, reservant l'espai per al ttol.
Penseu molt b quin tipus de lletra fareu servir, doncs es tracta que utilitzeu lletres
que tinguin a veure amb el contingut de la histria.
Proveu diverses lletres abans de fer el ttol definitiu.
Feu el ttol en llapis i, desprs, entinteu-lo.
Si voleu podeu acolorir el ttol i, si encara teniu ganes de treballar, podeu acolorir
la historieta sencera.

B678

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

ELS TEXTOS I ELS SMBOLS GRFICS 31. EL TTOL

Ttol: Els ttols de les historietes: la retolaci expressiva


Etapa:: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: cicle superior d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci secundria
obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: llapis, goma, regles, retoladors, tisores, pegament de barra, historietes de
cmic.
Agrupament: individual.
Sessions: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: la titollaci d'un cmic; la invenci d'un ttol per a un
grup d'imatges; la retolaci expressiva de textos.
Objectius:
- sintetitzar el contingut d'una historieta en un ttol.
- saber retolar el ttol d'un cmic.
- utilitzar la retolaci expressiva en l'elaboraci de ttols per a les historietes.

Descripci de l'activitat
El professorat repartir a l'alumnat diverses historietes completes. Tamb poden
aportar revistes que tinguin a casa. Cada alumne escollir una historieta completa i li
retallar el ttol. Desprs, la donar a un/a company/a perqu inventi un ttol nou per
a la historieta.
Hauran de fer servir la retolaci expressiva, s a dir, les lletres del ttol han de tenir
alguna relaci amb el contingut de la historieta. Igual que en l'activitat anterior, se'ls
poden facilitar diversos abecedaris imprimint les fonts de lletra d'un processador de
textos de l'ordinador i, tamb, donar-los l'abecedari fet a partir de formes que
semblen donuts, que trobareu a l'estudi del mitj.
Enganxaran la historieta en un full i la completaran amb el ttol. Primer faran el ttol
en llapis i desprs l'entintaran. Si volen tamb poden acolorir-lo.

B679

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: Els ttols de les historietes: la retolaci expressiva


Heu d'escollir una historieta completa entre les que us reparteixi el/la professor/a i
les que hagiu portat vosaltres de casa.
Retalleu el ttol. Desprs, doneu la historieta a un/a company/a perqu inventi un
ttol nou.
Enganxeu la historieta en un full i completeu-la amb el ttol.
Heu de fer servir la retolaci expressiva, s a dir, les lletres del ttol han de tenir
alguna relaci amb el contingut de la historieta.
Primer dibuixeu el ttol en llapis i desprs entinteu-lo. Si voleu tamb podeu
acolorir-lo.

B680

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Cmic: expressi i comunicaci


Bloc B. Estudi del cmic
9. La narraci i el muntatge
Activitats d'aprenentatge

Rosa Aparicio Beltran


Octubre 1999

B681

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

9. La narraci i el muntatge
Alguns dels conceptes que es desenvolupen en aquest apartat, han estat enunciats, en apartats
anteriors, en referir-nos als diversos elements del llenguatge del cmic. Ara, aprofundirem
sobre alguns d'aquests aspectes i encetarem temes nous, com ara les formats i els gneres
narratius, als quals no ens hem referit encara.

9.1. La influncia del procs de configuraci en la narraci. La


narraci literria i la narraci del cmic.
Hem definit, anteriorment, el procs de configuraci com el conjunt d'operacions
encaminades a definir els diversos elements de la figuraci. Al llarg d'aquest procs es fixen
els aspectes i els valors visuals, l'expressivitat dels personatges i el to de la narraci, inclosos
alguns dels seus incidents ms significatius.
Intervenen moltes decisions, conscients i inconscients: les competncies tcniques del
dibuixant, les opcions esttiques i, tamb, les estratgies narratives. El procs de configuraci
s creatiu i decisiu en la confecci d'una historieta, preexisteix a la narraci i persisteix al
llarg de la narraci.
Els mitjans basats en la imatge no posseeixen capacitat nominal o pronominal. El novellista
defineix al personatge i ja no l'ha de descriure ms. Quan apareix noms l'ha d'anomenar.
L'historietista ha d'arrossegar el personatge vinyeta a vinyeta. Per tant, ha de realitzar
nombroses repeticions grfiques amb les possibilitats diversificades que li ofereixen els
canvis d'illuminaci i de planificaci i les variacions de mobilitat i gestualitat.
Aquest esfor repetitiu fa que li sigui difcil oblidar les convencions en les quals es basa la
representaci grfica. Els personatges abans de desenvolupar els seus projectes en el temps de
la narraci, s'extenen en l'espai de la pgina. Abans de ser funci sn figura, i aix determina,
tamb, el tipus d'histries que viuen els personatges.

Les histries
La caracterstica ms definidora del mitj s que la historieta sorgeix, es crea i es recrea a
partir del joc, de la dicotomia entre el temps de la narraci i l'espai de la figuraci.
Els personatges oscillen entre la intenci i l'extensi. Les seves peripcies oscillen entre les
necessitats de l'acci i les necessitats de l'exhibici.

A l'estructura narrativa comprovem, en general, que els desplaaments i els precedents o


consegents enfrontaments ocupen les activitats ms significatives dels personatges. De
vegades, hi ha estructures narratives en les quals predomina la naturalesa grfica dels
personatges. En alguns casos, la histria es limita a desenvolupar els inconvenients o els
avantatges d'una particularitat anatmica, com ara els cmics de superherois amb poders
estranys que els fan canviar d'aspecte. Aleshores, la forma -l'originalitat del disseny, el grau
de plasticitat, el grau d'iconicitat-, es converteix en el principal desencadenant de la intriga.
B682

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

L'argument escenifica com el protagonista intenta integrar la seva diferncia en l'entorn que
l'exclou, el tem, l'admira o se sorprn davant el seu aspecte. Podem dir que, en aquest cas, les
seves caracterstiques fsiques sn les protagonistes de les histries.
Tots els relats expliquen la histria d'una evoluci. En els relats literaris, l'evoluci afecta els
aspectes interns de la personalitat dels personatges. En la vinyeta, l'evoluci, perqu es pugui
veure, afecta els aspectes ms externs dels personatges. Els protagonistes sn formes, s
normal, doncs, que la seva histria depengui d'un procs de deformaci o de transformaci.
Aquest fenmen, que el semileg Antonio Altarriba anomena peripcies del contorn,
comporta una srie d'elements determinants per a l'estructura narrativa:
- L'espectacularitat de la dissoluci.
- L'originalitat de la metamorfosi escenificada.
- La tensi entre la dinmica de la figuraci i les necessitats de la narraci.
- La utilitzaci de la disfressa, la mscara i la doble identitat.

Les alteracions de la identitat poden estar justificades per la lgica narrativa o b obeir,
simplement, a la persistncia del procs de configuraci. Les dissolucions i les metamorfosis,
tot i estar justificades per les necessitats narratives, compleixen la funci primera de burlar la
repetici de les mateixes figures a la qual el dibuixant est obligat, i donen alegria
escenificativa, evitant l'avorriment de dibuixar sempre les mateixes formes.

B683

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

9.2. Les formes i els gneres narratius


La idea ms difosa del llenguatge del cmic s que es tracta d'una juxtaposici d'un
llenguatge de les paraules amb un llenguatge de les imatges. Per l'efecte global no s el
d'una simple juxtaposici, sin que, tal i com hem anat explicant, es produeix a travs de les
seves correspondncies.
Buscar semblances o aproximacions entre els estils narratius del cmic i els estils narratius de
la literatura t sentit ple, a condici de tenir ben present la diferent funci que poden tenir les
mateixes formes en contextos diferents.
En la literatura, les formes literries viuen una vida autnoma mentre que en el cmic sn el
component d'un joc ms ampli.
En tractar de les estructures narratives, distingirem entre formes narratives, estructures
macronarratives (formats) i gneres narratius.

A. Les formes narratives


Les microformes narratives sn maneres d'expressar, de contar i d'intercalar la narraci.
Podem distingir diverses maneres de tractar els textos narratius en el cmic:
Cmics que no tenen mai textos d'acompanyament a les vinyetes -gaireb totes les tires
cmiques-.
Cmics en qu el text narratiu t una funci molt reduda: serveix per marcar salts espacials
o temporals difcils de representar noms amb imatges.
Cmics amb textos narratius que tenen un paper narratiu fonamental, de vegades incls,
independent de les imatges. Aix succeeix des de la narraci contnua de qualsevol
esdeveniment a la narraci en primera persona, amb comentaris del protagonista (per
exemple, en les histries policaques).
Les macroformes narratives sn formes que guarden un parentiu que existeix entre tots els
llenguatges narratius, que s'anomenen aix, justament perqu comparteixen aquestes formes.
Per exemple, les histries policaques tenen ms caracterstiques en com entre s,
independentment del mitj en qu s'expressin: cmic, cinema, literatura, que amb les faules
d'animals.
En el cmic podem trobar l'eco de molts gneres literaris, maneres de combinar les paraules i
les frases que, independentment de qu diuen, reconeixem com pertanyents al gnere rosa, a
la cincia ficci, etc. Com tot llenguatge en evoluci rpida, el cmic es fa seus aquests
modes de dir i els aprofita amb poder evocatiu.
Per el cmic no s literatura i els textos no viuen una vida prpia en el seu interior. Els
textos del cmic sn ms aviat sinttics i, de vegades, inexistents.

B684

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tot i aix, podem trobar tamb cmics amb textos llargs:


Les llargues narracions dels cmics dels ltims decennis estan lligades a l'expressi de
pensaments i, per tant, a relats de caire bastant intimista. Quan no s'utilitza la primera
persona, la narraci assumeix un cert aire d'objectivitat encara que descrigui els pensaments
del protagonista.
Poques vegades els cmics d'acci presenten textos llargs, donats que sn lents de llegir i
disminueixen el ritme narratiu. Els cmics d'acci dels anys 40 i 50, que duen molts textos
narratius, tenen, en llegir-los ara, un regust d'ingenutat i d'escassa conscincia narrativa.

B. Les estructures macronarratives


Sn formes narratives que tenen a veure amb els formats de publicaci de les historietes.
Com passa amb la resta de mitjans audiovisuals, el format obliga a valorar la forma en qu
s'escriu, dibuixa i imprimeix una historieta.

La tira cmica autoconclusiva


La tira diria, que va nixer i segueix desenvolupant-se en els diaris, requereix una gran
capacitat de sntesi per desenvolupar una trama que, en poques vinyetes, aconsegueixi
interessar el lector i mantenir l'inters dia a dia.
La tira cmica autoconclusiva s la tira que cada dia reneix sense cap memria, ms que
vagament temtica, de la seva germana del dia anterior.
De fet, per, noms s parcialment autoconclusiva. En els seus orgens, cada tira contenia una
frase enginyosa i podia ser llegida ignorant qu havia succet en els dies precedents, per en
realitat, d'un dia a l'altre els esdeveniments es desenvolupaven imperceptiblement, de manera
que el lector habitual era privilegiat respecte de l'ocasional. Coneixent els precedents podia
apreciar millor els continguts de la tira del dia.
La situaci va anar evolucionant cap a una vertadera narraci contnua. Per en el cmic
d'humor va romandre la doble estructura que imposava una mena d'accent, en general
humorstic, al final de cada tira. El lector, a dems de la satisfacci general de seguir una
trama captivadora, rebia una petita satisfacci quotidiana.
El cmic d'acci era ms lliure, en no tenir l'obligaci de la frase enginyosa al final de la tira.
No obstant aix, tamb les tires de cmic d'acci es caracteritzaven per un augment de la
tensi narrativa al final de la tira.

B685

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Les lmines dominicals


Juntament amb la tira diria, la lmina dominical s un dels formats ms antics del cmic.
Les lmines dominicals, tamb sn parcialment autoconclusives. Per exemple, Little Nemo de
Winsor McCay, cada setmana explicava un somni diferent del seu petit protagonista, per els
somnis estaven connectats d'una setmana a l'altra.
Amb el naixement del cmic d'aventures i el policac, la situaci va seguir com la de la tira:
el final de la lmina preparava els esdeveniments de la setmana segent.

Combinaci de les dues formes narratives: la tira diria i la lmina dominical


Alguns autors, desenvolupaven els seus personatges utilitzant les dues formes: en la tira
diria i, tamb, en la lmina dominical. Per exemple, Terry i els pirates de Milton Caniff es
publicava cada dia i, tamb, els diumenges. L'autor es veia obligat a fer la seva historieta
llegible i agradable a tres tipus de lectors: els qui compraven el diari noms els dies
laborables, els qui compraven noms l'edici dominical i els qui el compraven sempre.
L'autor resolia el problema de diverses maneres, la ms efica era representar vries vegades
la mateixa acci, explicada des del punt de vista de diferents personatges. Aix, doncs, una
exigncia tcnica va fer desenvolupar un recurs narratiu: la narraci centrada en la diversitat
de punts de vista.
De fet, no sempre la major llibertat de les obligacions formals significa una major llibertat
absoluta. El msic Igor Stravinsky afirmava que mai se sentia tan lliure en composar una
pea com quan el seu representat li especificava amb tot detall com la volia.
Els lligams tcits, no expressats, les convencions narratives d'un perode a les quals un autor
s'adhereix, tamb limiten la capacitat creativa. La diferncia entre un bon autor i el que no ho
s est en la capacitat d'alliberar-se d'aquests lligams, s a dir, en la capacitat d'inventar
histries que no siguin les que explica qualsevol.

El cmic-book
s un tebeo de petit format (aproximadament 168x257mm) i de paginaci variada. Es va
crear als EEUU, a finals dels anys 20. Es presentaven en paper de baixa qualitat i eren barats.
Contenien historietes completes o episdiques i gneres variats, dirigides a un lector
adolescent.
Amb el pas del temps, les impressions van millorar, encarint un producte que segueix ssent
barat, i el pblic va passar a ser adult.
Actualment, a Espanya s el model editorial ms comercial perqu s de de ms baix cost
econmic. S'ha adoptat tant per la difusi dels mangues com dels cmics d'autors autctons.

B686

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Els lbums d'historietes


Els lbums sn publicacions de qualitat, en format rectangular, amb ms pgines que les
revistes (de 48 a 64 pgines). Presenten historietes completes o b un captol extens d'una
histria llarga; n'hi ha en blanc i negre i en color.
s un invent europeu de la dcada dels 30 amb molta tradici a Itlia i Espanya, per sobretot
a Espanya o Blgica. Es generalitzen a partir dels anys 60 degut a l'xit del cmic francobelga: Tintin, Astrix, Tinent Blueberry...
Gaireb sempre recopila un cmic que s'ha prepublicat en alguna revista, per, ltimament,
com que hi ha molt poques revistes, es publiquen historietes pensades per a ser lbums.
Solen editar-se en rstica (tapa tova) o en carton (tapa dura).
Els lbums van ser una bona iniciativa econmica per autors i editors doncs suposava editar
una obra dues vegades, primer en una revista i desprs en un lbum.
A Europa es fa servir el mot lbum, mentre que altres continents es fa servir llibre de cmics
(tamb s'utilitza a Europa). Als EEUU utilitzen els mots trade paperback (llibre gruixut) i
graphic novel (novella grfica).

Trade paperback
s la recopilaci en format llibre d'una historieta llarga o vries curtes, agrupades segons
diversos criteris.

Graphic novel
s un llibre de cmics de diversos formats per sempre ms gran que un cmic-book. Inclou,
habitualment, una histria completa. s un mot inventat als EEUU i popularitzat a Europa, en
els anys 80, on, tal i com hem explicat, ja feia 70 anys que es coneixia com a lbum de
cmics.

Els llibres de cmics


s una forma de publicaci hbrida dels lbums i les novelles grfiques que, gaireb, s'han
inventat a Espanya. Es diferencia de l'lbum pel format, donat que l'lbum presenta format
revista i el llibre t format comic-book. El llibre, normalment, no recopila material
prepublicat sin que recull material indit i t ms pgines que l'lbum (ms de 80 pgines).
Des de 1995, es publiquen ms llibres que lbums per la influncia del manga, que es
comercialitza, sobretot en format comic-book.

B687

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

El tom o volum
s un format semblant al del llibre, per que sempre est enquadernat en rstica (tapa tova).
El terme s'aplica, sobretot, al manga. Al Jap, els cmics es publiquen en format revista, per
com que, a la resta de pasos, les revistes no funcionen, les editorials experimenten amb el
format volum. N'hi ha de la mida dels comic-book, ms petits i, fins i tot, en format llibre de
butxaca, imitant el model nip. Com que els manga solen ser historietes de cents o milers de
pgines, els editors s'inventen collecions publicades en aquest format que poden tenir
desenes de nmeros.

Les revistes o magazines


s una forma de publicaci d'origen europeu, en general i en el cas dels cmics. Sn una
creaci de la postguerra. La primera revista especialitzada, Linus, va nixer a Itlia, l'any
1965.
Les revistes serveixen per publicar diverses historietes, completes o episdiques, i textos
informatius o crtics complementaris. Fins ara, han servit per prepublicar historietes el dest
de les quals era l'lbum. Actualment, hi ha molt poques revistes, excepte al Jap, pas en el
qual un de cada quatre habitants s lector habitual d'historietes.
El terme tamb s'aplica a la publicaci sobre cmics que pretn informar, seleccionar, criticar
i divulgar qualsevol detall sobre el mitj. Moltes d'elles sobreviuen grcies a l'esfor de
professionals que hi treballen sense cobrar. Solen estar ben editades, tenen una periodicitat
ms o menys fixa i sn riguroses en el seu contingut. Antoni Guiral en el llibre Terminologia
(en broma pero muy en serio) de los comics en destaca les segents: Kame i Neko, dedicades
al manga; Bronze i Dolmen, dedicades al comic-book; Sbrindoln, Slumberland i U, el hijo de
Urich, ms genriques. L'autor creu que llegint aquestes revistes es domina la totalitat de les
edicions d'Espanya i de l'estranger.

Els fanzines
El terme fanzine prov de les veus angleses fan (afeccionat, no fantic) i magazine (revista).
Sn publicacions realitzades i editades per guionistes, articulistes i dibuixants afeccionats. El
terme tamb serveix per qualsevol publicaci sense nim de lucre.
Solen ser productes marginals de tirada i distribuci molt redudes, de qualitat irregular.
Actualment, hi ha una mica de confusi per esbrinar qu s un fanzine i qu no. A Espanya se
n'editen menys que fa 15 anys.

Els prozines
Sn publicacions de tirada i distribuci redudes que estan realitzades i editades per
professionals del mitj, que no cobren.
S'utilitzen per vehicular obres que, per raons diverses, no serien acceptades en els canals de
comercialitzaci habituals.
B688

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

C. Els gneres
Els gneres narratius es caracteritzen per un cert conjunt de formes del relat. La divisi per
gneres s diferent i independent de la divisi per llenguatges. Sn frmules literries en qu
podem agrupar les historietes segons els trets comuns de contingut que presenten. Tamb
podem dir que un gnere s un conjunt d'obres amb unes caracterstiques internes i comunes
que permeten establir una relaci de semblana entre elles.
No s'ha de confondre gnere amb mitj, s un error en qu solen caure alguns crtics i
periodistes quan parlen de cmic. El cmic, evidentment, s un mitj.
Segons la temtica que presentin poden definir molts gneres:
Cmic d'humor: infantil, d'adults, humor poltic, humor de l'absurd...
Cmic d'aventures: inclou prcticament la resta de gneres. Podem usar el
concepte en sentit restringit per alludir els cmics situats en el segle XX,
ambientats en pasos extics: Tarzan, Terry i els pirates, Corto Maltese...
Cmic histric.
Western.
Cmic bllic.
Cmic policac o de srie negra.
Cmic de fantasia i cincia ficci, tamb anomenat fanta-cincia.

De fet, tots aquests gneres basen la seva temtica en l'acci i l'aventura per es diferencien
del cmic d'aventures per algunes caracterstiques especfiques: l'poca (passar, futur), el
tipus de protagonista, el lloc on es desenvolupa l'acci (per exemple, el barri baix en el cmic
policac).
Podem parlar, tamb, de subgneres, per definir petites parcelles en un gnere ms ampli. s
el cas del cmic de superherois, personatges amb poders sobrehumans adquirits grcies a
factors fantacientfics, que s un subgnere del gnere d'aventures i el de cincia ficci, o del
cmic cyberpunk que s un subgnere de la cincia ficci.
En els anys 60, a Nordamrica, apareix l'underground, tamb anomenat cmix. Trenca amb
els gneres clssics tant en el dibuix (tosc, de vegades grotesc i lleig), com en la temtica
(erotisme, drogues, denncia de la violncia estatal i de la repressi policial...). Els principals
exponents del cmic underground sn Robert Crumb: El gat Fritz, Mr Natural... i Gilbert
Shelton: The Freak Brothers. Actualment, aquests productes estan integrats en el mercat
capitalista. La revista El Vbora, apareguda a principis de la dcada dels 80, s hereva
d'aquell esperit.
Quan ms original s un autor, ms difcil s classificar la seva obra dins un gnere
convencional. Sol ser el cas de les histries autobiogrfiques, de base dramtica o del cmic,
anomenat, d'autor.
B689

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

D. L's de l'art seqencial


Will Eisner ens proposa una classificaci diferent, basant-se en dues de les funcions bsiques
dels cmics: l'ensenyament i l'entreteniment.
Aquestes dues funcions, de vegades es combinen i, en una obra d'entreteniment poden donarse explicacions tcniques de certa complexitat. Per exemple, una vinyeta d'un cmic d'acci
pot explicar, tcnicament, com s'obre una caixa forta. En un cmic instructiu, els detalls de la
informaci poden tractar-se de forma humorstica, introduint, aix, l'entreteniment, en una
obra tcnica.

Cmics d'entreteniment
El lector de prosa tradicional gaudeix d'intimitat a l'hora de convertir en la ment un passatge
descriptiu en una imatge visual. s un acte molt personal que permet ms participaci que
quan observem un dibuix.
Un desafiament del cmic s tractar abstraccions. s en aquesta rea on resideix la
possibilitat d'expansi i aplicaci de l'art del cmic. s una prova pel dibuixant que pot
intentar superar aquesta dificultat o evitar qualsevol tema difcil d'expressar mitjanant un
dibuix simple o els tpics clixs.
Histricament, els cmics han desenvolupat narracions breus o han relatat episodis de breu
per intensa durada. Es donava per fet que el lector buscava en els cmics una informaci
visual instantnia, com en les tires dels diaris, o una experincia visual de naturalesa sensual,
com en els cmics de fantasia.
Des de 1940 fins 1960, la indstria creia que el perfil del lector era el d'un noi de deu anys.
L'aparici de la novella grfica va obrir un nou horitz per al cmic. El futur de la novella
grfica resideix en l'elecci de temes vlids i en la innovaci de l'exposici. De fet, s un
format que, encara, es troba en un desenvolupament fetal. Si en el futur es mant la pgina
impresa, l'atracci d'un pblic ms sofisticat per al cmic s en mans dels guionistes i el
dibuixants disposats a crrer riscos i a innovar.
El futur del mitj s en mans dels qui creuen que l'art seqencial pot aconseguir una dimensi
de comunicaci que aporti al cos de la literatura tota una reflexi sobre l'experincia humana.

B690

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Cmics d'instrucci tcnica


N'hi ha de dos tipus, els tcnics i els d'aptituds.
Un cmic tcnic dna les instruccions dels procediments, mtodes i modes d'utilitzaci. Els
cmics tcnics estan associats al muntatge dels aparells o a la manera de reparar-los.
L'execuci d'aquestes tasques sn consecutives, per tant al lector no li costa entendre all que
s'explica. El punt de vista sol ser el del lector.
La disposici de les vinyetes, la collocaci dels globus o els textos narratius estan calculats
per captar l'atenci del lector.
Un cmic instructiu d'aptituds t com a funci condicionar una actitud per a un treball, o
per una forma d'actuar davant de qestions socials, com ara un cmic que vol influr en la
utilitzaci de preservatius per a evitar les malalties infeccioses o en la relaci entre l'alcohol i
la conducci...
La identificaci suggerida en la dramatitzaci en una seqncia de dibuixos s en ella
mateixa instructiva. En aquest cas, el lector pot subministrar fcilment les accions
intermdies o connectives a partir de la seva prpia experincia.
En els cmics, no hi ha pressi de temps per al lector. Pot disposar del temps que vulgui.
Tamb permeten la comicitat amb la qual cosa s'aconsegueix abans l'objectiu d'influenciar al
lector.
Exemple cmic tcnic i cmic instructiu d'aptituds

Storyboards
Un cas a part, sn els storyboards. Els storyboards sn escenes fixes de les pellcules,
dibuixades en una srie de quadres iguals. Se serveixen dels elements ms importants de l'art
seqencial per es diferencien perqu els storyboards no utilitzen els globus i les vinyetes.
Suggereixen proves: enquadraments, planificaci... i preveuen la posada en escena i la
illuminaci.
Hi ha bons dibuixants de cmic, especialitzats en aquesta tcnica, com ara Juri Steranko que
va fer els storyboards de Drcula de Coppola i de En busca de l'arca perduda, la primera
pellcula de la trilogia d'Indiana Jones d'Steven Spielberg.

B691

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

9.3. El muntatge
A. La vinyeta com a representaci del temps i l'espai
La funci fonamental dels cmics s comunicar idees o histries mitjanant paraules i
dibuixos. Aix, implica el moviment de certes imatges a travs d'un espai. Per capturar els
esdeveniments, s'han de seqenciar en vinyetes.
El dibuixant, per sortir-se'n de l'expressi del nivell no verbal, ha de tenir en compte tant
l'experincia humana de cada dia com la manera en qu la percebem, que sembla consistir en
vinyetes o episodis.
Norman Cousins afirmava que "... el pensament seqenciat s el treball ms difcil de tota la
gamma d'esforos humans...".
El lector de qualsevol mitj artstic no analitza sin que reconeix. La tasca de l'autor s
disposar la seqncia d'esdeveniments o dibuixos per tal d'omplir els espais buits de l'acci.
El lector completa els esdeveniments mitjanant la seva experincia.
El lmit de la visi perifrica de l'ull hum, que capta o congela un segment d'all qu s en
realitat un ininterromput curs d'acci, est molt relacionat amb la vinyeta tal com la utilitza el
dibuixant.
Si abans hem dit que la iconografia visual s el vocabulari dels cmics, ara afegim que la
gramtica amb qu es construeix la histria es basa en la interpretaci dels elements de
l'interior de la vinyeta, la disposici de les imatges i la relaci de les imatges entre s, en la
seqncia.
Hi ha una relaci molt clara entre el que percep el lector com a curs dels esdeveniments i all
que es congela en la vinyeta. Grcies a l'experincia dels nostres sentits, percebem el mn
com un tot. Per, de fet, els nostres sentits ens mostren un mn fragmentari incomplet. Aix,
doncs, "La nostra percepci de la realitat s un acte de fe" (McCloud).
En cada vinyeta trobem una representaci de l'espai i el temps, per s en la seqncia, s a
dir, en la successi de vinyetes on l'acci es desenvolupa a travs del temps. Aix s possible
grcies al fenmen del fragment tancat.

Caracterstiques del tancat


El tancat s un procs mental que ens permet veure les parts per percebre el tot.
Qualsevol forma o contorn provoca un tancat.
A travs del tancat, completem mentalment all que est incomplet, basant-nos en la nostra
experincia.
El procs mental pel qual veiem el dibuix d'una cara i ho considerem una cara, s un tancat.

B692

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

El tancat en els mitjans d'expressi i comunicaci


Quan veiem una fotografia en un diari o en una revista, els nostres ulls capten la imatge
fragmentada en blanc i negre, en les pautes de mig to i la nostra ment la transforma en la
realitat de la fotografia.
En els mitjans electrnics el tancat s constant, continu, involuntari, en gran part, i
prcticament imperceptible. En el cinema la persistncia retiniana transforma una srie
d'imatges immbils en una histria de moviment continu. A la televisi la imatge s un punt
de llum que recorre la pantalla a molta velocitat.
El tancat de la historieta no s continu ni involuntari; s l'agent del canvi, del temps i del
moviment. Es troba entre els automtics tancats electrnics i el tancat ms simple de cada dia.
El cmic s un mitj d'expressi que se serveix del tancat com cap altre, comptant amb la
participaci del lector. El tancat dels tebeos fomenta una intimitat superada noms per la
paraula escrita.

El paper connectiu de l'espai entre vinyetes


L'espai entre les vinyetes s'anomena blanc o carrer i en anglo-americ gutter. El blanc entre
vinyetes t un paper connectiu. En aquest espai, la imaginaci converteix dues imatges
separades en una sola idea, establint la uni necessria perqu el fragment (vinyeta)
esdevingui procs (narraci). Per aquests carrers circula el temps i la nostra ment treballa
com un intermediari, entre l'autor i la seva obra, omplint els buits entre vinyetes com si
fossim productors de dibuixos animats. s una mena de mgia que noms es dna en els
cmics.
"Si la iconografia visual s el vocabulari dels cmics, el tancat s la seva gramtica.
El cmic s el tancat" (McCloud).
"La blanca neutralidad de los espacios intervietales est activada por la relacin de
constantes y variantes" (Altarriba).
Tot i que el cmic s un mitj monosensorial, que per a transmetre tot un mn d'experincies,
compta amb un sol sentit: la vista, en l'espai entre les vinyetes cap dels cinc sentits es veu
requerit per tots els cinc sentits hi estan empenyorats.

La relaci del tancat amb el tipus de dibuix: icnic o realista


Donat que la noci de caricatura ja existeix en el lector, el dibuix icnic flueix ms fcilment
pel territori conceptual entre vinyetes. Les idees flueixen sense interrupci i es perceben els
moviments com a continus.
Les imatges realistes, en canvi, tenen una existncia visual que no transvassa amb facilitat al
mn de les idees. Es perceben els moviments com una srie d'imatges congelades.
Quan el cmic s'aproxima a l'rea abstracta del pla pictric, el tancat es torna ms difcil. Les
B693

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

propietats unificades del dibuix ens fan percebre la pgina com un tot, en lloc de fixar-nos en
els components individuals (vinyetes).
Exemples dibuix icnic, dibuix realista, dibuix abstracte en relaci a la percepci del tancat

B. Elements de la vinyeta que expressen el temps


En l'univers del coneixement hum, el temps es combina amb l'espai i el so en un marc
d'interdependncia en qu conceptes, accions, gestualitat i moviment tenen un significat del
qual captem la seva relaci mutua.
La medici del temps no noms t un fort impacte psicolgic en les persones, sin que tamb
ens s til per a la supervivncia quotidiana.
En els cmics, el temps s un element estructural de primer ordre. Per a l'xit de la narrativa
visual s molt important l'habilitat per a comunicar el pas del temps. Eisner anomena
cronometratge a la manipulaci dels elements del temps per a transmetre un missatge
especfic o una emoci.

La vinyeta
La vinyeta fa real all que va postular Albert Einstein, a la teoria de la relativitat: el
temps no s absolut sin relatiu respecte la posici de l'espectador.
El fet de mostrar l'acci en vinyetes no noms defineix els seus contorns, sin que
estableix la posici del lector respecte de l'escena i mostra la durada dels fets. Les
vinyetes narren el temps.
Les vinyetes separen les escenes i actuen com una puntuaci. Les lnies de la vinyeta
actuen com a contenci de l'acci o del segment de l'acci.
L'estructura narrativa de la vinyeta est condicionada per l'existncia de la lnia
temporal que es deriva de l'ordre de lectura: lnia d'indicativitat, excepte en el cas de la
macrovinyeta, en qu l'ordre de lectura depn de la composici.
Els globus
Sn artefactes de contenci que atrapen la representaci de la parla i el so i sn molt
tils en la descripci del temps.
Els dilegs aporten informaci ms precisa sobre el pas del temps, que cap altre
element de la vinyeta, donat que representen el so, que noms pot existir en el temps.

B694

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Les accions
El moviment i els successos que s'esdevenen dins de la vinyeta, descrits mitjanant
smbols, sn part del vocabulari emprat per a la representaci del pas del temps.
Els fenmens naturals
Quan la vinyeta i els globus contenen fenmens naturals, recolzen el reconeixement
del temps, per exemple, una aixeta que goteja, encendre un llum, rentar-se les dents,
baixar una escala...
El nmero, la grandria i la forma de les vinyetes
Quan es vol vol comprimir el temps, es requereixen ms vinyetes. L'acci es fa ms
segmentada.
Les vinyetes ms grans i convencionals donen sensaci de ms durada.
Les vinyetes molt juntes ens fan ms conscients del temps que transcorre.
Les vinyetes quadrades, perfectes, acostumen a contenir accions deliberades que ens
requereixen molta atenci.
Les vinyetes rectangulars, ms grans, contenen accions que requereixen temps i espai
per provocar suspens o una amenaa.
Quan el contingut d'una vinyeta muda no dna pistes quant a la seva durada, pot
produir una sensaci d'infinitud. Pot perdurar en la ment del lector i deixar sentir la seva
presncia en les vinyetes segents.
Donat que estem molt acostumats a la vinyeta rectangular, una vinyeta sense requadre
pot suggerir un temps infinit.
Si s'imprimeix "a sang", s a dir, quan la vinyeta surt de la pgina, aquest efecte
s'incrementa. El temps no queda capturat en el familiar rectangle de la vinyeta, sin que
s'extn cap a l'espai infinit. Aquestes imatges creen una atmosfera, una sensaci de lloc
en seqncies senceres i tenen una presncia constant.

B695

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

C. Les transicions entre vinyetes


Les transicions entre vinyetes, que marquen diversos aspectes de l'espai i del pas del temps
poden ser de sis tipus bsics:

1. Moment a moment

2. Acci a acci

Requereix un tancat molt petit. Veiem una


acci desenvolupar-se molt a poc a poc.

Representen un sol element que va


progressant.

Shu kana hinji Makaki. Yugo.


Editorial Planeta-De Agostini

3. Tema a tema

Scott McCloud. Cmo se hace un cmic. El art invisible.


Ediciones B

4. Escena a escena

Es produeix un canvi d'espai i de temps


La narraci progressa de tema a tema
seguint una escena o una idea. Requereix un alhora. Cal el raonament deductiu per
entendre aquestes transicions.
alt grau de participaci del lector.

Scott McCloud. Cmo se hace un cmic. El arte


invisible. Ediciones B.

Scott McCloud. Cmo se hace un cmic. El arte invisible.


Ediciones B

5. Aspecte a aspecte

6. Sense relaci

No representa temps, sin que es recrea en


diferents aspectes d'un lloc, idea o
disposici d'nim.

No ofereix relaci lgica entre vinyetes.

Scott McCloud. Cmo se hace un cmic. El arte invisible.


Ediciones B

Scott McCloud. Cmo se hace un cmic. El arte invisible.


Ediciones B.

B696

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

L'ltima categoria suggereix una pregunta: hi ha la possibilitat, en una seqncia de vinyetes,


que aquestes no tinguin relaci entre s? Per molt diferent que sigui una imatge de l'altra, hi
ha una mena d'alqumia en l'espai entre vinyetes, que ens ajuda a trobar un significat o una
ressonncia. En crear una seqncia, dotem a les imatges d'una identitat comuna i dominant,
obligant al lector a considerar-les com un tot.

D. La seqncia: elements del muntatge


En una historieta captem el pas del temps en el desenvolupament seqencial de les imatges i
s a travs de la concatenaci de vinyetes, s a dir del muntatge, com es construeix i
progressa la narraci.
L'estructura narrativa pot ser lineal o b presentar alteracions del pas del temps i
alteracions de la lgica de la histria.
Com a lectors, experimentem la sensaci que mentre els nostres ulls es mouen per l'espai,
tamb es mouen pel temps, per no sabem quant temps passa. No obstant, no ens costa
endevinar la durada d'una seqncia si els elements que la integren ens sn familiars.
Els indicis per establir la durada sn els
elements de la figuraci que romanen estables
d'una vinyeta a l'altra contrastats pels que
varien. Si el percentatge de variacions s elevat
entendrem que ha passat molt de temps. Si s
molt elevat entendrem que hi ha hagut una
ruptura o canvi d'acci o de situaci, s a dir un
canvi d'escena. Si no s aix, un text explicatiu
ens ha de resituar. Si els elements sn constants
entendrem que ha passat poc de temps.

Scott McCloud

L'organitzaci de les vinyetes en la pgina s decisiva per a l'impacte esttic. No s arbitrari,


pot intensificar les accions: per exemple, en un xoc de cotxes no s'utilitzen, generalment, les
lnies horitzontals i verticals i s les diagonals. Els francesos fan servir el terme decoupage,
en referir-se al muntatge de les pgines d'un cmic.

B697

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Recursos de muntatge o "cronometratge"


Presentem alguns dels recursos ms habituals del muntatge de les seqncies en les
historietes:

El pas del temps


s la tcnica narrativa ms elemental. Ja hem vist que a l'interior de cada vinyeta circula el
temps que ve determinat per l'acci i els dilegs. Per, el motor de la narraci resideix en el
pas d'una vinyeta a l'altra. La illusi de temps es crea mitjanant la successi progressiva de
les vinyetes.
El pas del temps pot mostrar-se en vinyetes consecutives que narren una acci lineal.
Les ellipsis en el cmic, igual que en la resta de mitjans audiovisuals, sn constants.
S'omiteixen moltes accions, sense que aix afecti a la comprensi de la histria per part del
lector.
La condensaci s la tcnica contrria a l'ellipsis, ve a ser una ralentitzaci del temps, com
si les imatges es percebessin en cmara lenta. Hi ha diverses tcniques per condensar el pas
del temps: utilitzar moltes vinyetes per representar una acci, ampliar l'espai blanc entre
vinyetes o fer la vinyeta molt gran.
Les accions simultnies sn accions que s'esdevenen al mateix temps en espais diferents
per que es presenten al lector en una mateixa vinyeta, com ara una vinyeta partida en dos que
mostra una conversa telefnica. Moltes vegades venen anunciades pels textos narratius.
Les accions paralleles configuren una alternana d'episodis que se suposen simultanis i
ocorren en llocs diferents, per que es presenten al lector consecutivament. s una estratgia
narrativa molt antiga, que la literatura oral expressava amb el tradicional mentrestant..., i que
es va integrar com una tcnica narrativa bsica en la novella i, desprs, en el cinema i en els
cmics.
El Flash-back s l'evocaci del passat per part dels personatges. Igual que la tcnica
narrativa anterior, va passar de la novella al cinema i als cmics. S'activa pel relat oral o escrit
d'un narrador, pel pensament o record d'un personatge, etc. Normalment, la vinyeta anterior
mostra al personatge narrant o recordant all que es veur en la vinyeta segent.
El Flash-forward s un salt del temps cap al futur.
Els cartutxos amb text narratiu, sovint marquen canvis temporals.
Alguns elements de mesura del temps en la vida quotidiana apareixen en les historietes, com
ara els fulls de calendari, els rellotges...

B698

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

L'espai
Hi ha una articulaci entre vinyetes que no administra temps sin espai. Segons afirma
Antonio Altarriba, depn de quins valors dominin, l'espai entre vinyetes funciona com una
esquerda que interromp el contacte grfic dins de la mateixa unitat compositiva, o com una
sutura per la qual circula la continutat del relat.
El Raccord. La paraula raccord, prov del verb francs raccorder: unir, ajuntar, enllaar, i es
fa servir, en els mitjans audiovisuals, per referir-se a la continutat espacial.
El dibuixant nordameric Winsor McCay va assajar moltes tcniques per a oferir continutat
narrativa entre dues vinyetes. Un dels seus recursos va ser fer coincidir l'espai de l'extrem dret
d'una vinyeta amb l'espai de l'extrem esquerra de la vinyeta segent. Aquest efecte s analgic
al del travelling lateral o al moviment panormic d'una cmera de cinema o vdeo.
Els ensolapaments sn un cas especial de raccord: es produeixen quan l'acci d'una vinyeta
envaeix l'espai de la vinyeta segent.
Tamb es pot donar el cas que es presentin diverses fases del moviment d'un personatge en un
espai, dins la mateixa vinyeta.

Santamaria

B699

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

El zoom s un objectiu de
distncia focal variable que permet
fer, en el cinema o en el vdeo,
travellings ptics que s'aproximen
o s'allunyen dels personatges. El
cmic ha adoptat aquest recurs
mitjanant vinyetes consecutives
amb enquadraments d'escala
progressivament variable. Tamb
se l'anomena travelling.
Max. El prolongado sueo del Sr. T.
Ediciones La Cpula.

T implicacions psicolgiques
importants: l'efecte d'apropament
contribueix a atorgar intimitat a
all que es mostra; l'efecte
d'allunyament insereix el subjecte
en un conjunt visual divers.
Va ser un recurs molt utilitzat en
els cmics dels anys 70.

Akana. Yugo. Editorial Planeta De-Agostini

Split-panel. Es produeix quan una vinyeta fragmenta el


seu habitual format rectangular per a subdividir l'espai de
l'acci o per a representar accions connexes, com ara la
conversa telefnica entre dos interlocutors.
Aquest recurs en el cinema s'anomena split-screen
(pantalla partida).
Pep Rius i Joaquim Mic. Editorial Pirene.

Descomposicions analtiques. La seqncia mostra detalls d'alguns elements de la figuraci.


Agrupacions de vinyetes que mostren un espai global. En
aquestes composicions, la unitat de l'espai queda parcellada
pels lmits de les vinyetes.

Juaco Vizuete. Ediciones La Cpula

B700

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

El sistema de seqenciaci cont sempre valors descriptius i narratius. El temps i l'espai es


combinen en una tensa teranyina de relacions.

Recursos de planificaci
Primers plans comprimits progressivament per representar una acci prolongada.
Progressi d'una acci en diversos enquadraments d'idntica planificaci, punt de vista i
format.
El camp i contracamp, tamb anomenat pla i contrapl, s'utilitza molt en els dilegs.
Les vinyetes-detall, que contenen un primer
pla o un pla detall, s'utilitzen per fer visible
alguna cosa que d'una altra manera es perdria
en el conjunt.
De vegades, no es colloquen, seqencialment,
en una vinyeta successiva sin que s'integren
en l'interior del marc de la vinyeta principal.
s una modalitat de muntatge que constitueix
una vinyeta dins d'una altra vinyeta.
La vinyeta general descriu l'acci general i la
vinyeta-detall, subsidiria de la primera,
aclara, subratlla o dramatitza una part del seu
contingut. D'altres vegades, la vinyeta-detall
pot representar accions simultnies o
immediatament anteriors o posteriors a la de la
vinyeta principal.

Mart. Doctor Vrtigo.


Ediciones La Cpula.

Visi i punt de vista


Els ulls i la visi dels personatges poden convertir-se en agents de la trama narrativa, donant
lloc a visions subjectives de gran expressivitat plstica.

Martn Pardo i David Morancho.

Visi subjectiva: la
imatge dibuixada
coincideix amb all
que el personatge veu.
Fa que la mirada del
lector s'identifiqui amb
la del personatge. El
cinema tamb utilitza
aquest recurs.

Editorial Planet-De Agostini

B701

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Ulls desorbitats: els ulls d'un personatge poden distorsionar-se fins el punt que semblin
sortir del rostre, revelant un estat psicolgic que va des de la sorpresa fins a la ira.
Ulls que reflexen una situaci: de vegades la superfcie reflectant dels ulls, s'utilitza per
reflexar una situaci, tant en sentit fsic com metafric. Per exemple, poden aparixer
metfores visuals en els ulls o veure's reflexats elements dibuixats de la vinyeta.
Visi de l'espai en off: els vidres de les ulleres o dels miralls s'aprofiten, de vegades, per
integrar en l'acci espais o personatges que sn fra de l'espai enquadrat. Els espais llunyans
poden integrar-se mitjanant ulleres de llarga vista.

Picar l'ullet al lector


De vegades, els personatges miren cap el lector i li parlen, convertint la histria narrada
objectivament en discurs, ntimament, dirigit al lector.

Finalitzem aquest apartat fent una cosideraci respecte el cmic i el temps present. De fet, en
el cmic sempre s ara, per el passat i el futur sn reals i visibles al nostre voltant, en les
vinyetes anteriors i posteriors a la qu estem llegint. La mirada, tot i ser sempre en el present,
capta els voltants del panorama del passat i el futur.

B702

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

9. La narraci i el muntatge.
Activitats d'aprenentatge

Tema

Activitat

rees
relacionades
9.2. Les formes i Narraci i muntatge 1. Educaci visual i
Les formes i els gneres plstica;
els gneres
narratius.
llenguatge.
narratius.
9.3. El
muntatge.

Narraci i muntatge 2.
La representaci del
temps i l'espai: les
transicions bsiques
entre vinyetes.
Narraci i muntatge 3.
El pas del temps entre
vinyetes: les ellipsis.

Educaci visual i
plstica;
llenguatge.

Educaci visual i
plstica;
llenguatge.

Narraci i muntatge 4. Educaci visual i


La seqncia: ordenaci plstica;
d'historietes a partir de
llenguatge.
vinyetes retallades.

Etap Cicle
a
ESO Primer
cicle
Segon
cicle
ESO Primer
cicle
Segon
cicle
EP

Cicle mitj
Cicle
ESO superior
Primer
cicle
Segon
cicle
EP
Tots els
ESO cicles
Primer
cicle

Narraci i muntatge 5.
Observaci de
seqncies.
Determinaci dels
elements que no
encaixen en una
seqncia.
Narraci i muntatge 6.
Observaci dels
elements que manquen
per completar una
seqncia.

Educaci visual i
plstica;
llenguatge.

EP
Tots els
ESO cicles
Primer
cicle
Segon
cicle

Educaci visual i
plstica;
llenguatge.

EP
Tots els
ESO cicles
Primer
cicle
Segon
cicle

Narraci i muntatge 7.
Observaci i
determinaci de
seqncies.

Educaci visual i
plstica;
llenguatge.

ESO Primer
cicle
Segon
cicle

B703

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

9.2. Les formes i els gneres narratius


Activitats d'aprenentatge

B704

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

LA NARRACI I EL MUNTATGE 1. LES FORMES I ELS GNERES NARRATIUS

Ttol: Les formes i els gneres narratius.


Etapa: educaci secundria obligatria
Cicle: primer i segon cicle d'educaci secundria obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: llapis, paper, goma, retoladors.
Agrupament: parelles.
Sessi: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: les formes i els gneres narratius; els formats de les
historietes: tires diries, lmines setmanals, revistes, comic-books, lbums, toms,
fanzines; els gneres del cmic: cmic d'humor, cmic d'aventures, cmic histric,
western, cmic bllic; cmic policac o de srie negra, cmic de fantasia i cincia
ficci, cmic de superherois; classificaci de tebeos.
Objectius
- identificar els formats en qu pot presentar-se el cmic.
- identificar els gneres narratius de les historietes.
- classificar els cmics segons els formats i els gneres.

Descripci de l'activitat
Per a realitzar aquesta activitat es demanar a l'alumnat que portin de casa, com a
mnim dos tebeos, dos diaris i dos suplements dominicals. El professorat aportar
tamb tebeos, diaris i suplements, per tal d'assegurar que hi hagi diversitat de
formats i gneres. Els podeu proporcionar tebeos antics, fanzines i lbums d'autor
que, segurament, seran els tebeos que ells no tindran a casa. Podeu fer un sondeig
previ a l'activitat per saber quins tebeos portaran ells i aix poder completar la
mostra.
Per parelles hauran d'omplir una taula amb informaci sobre els tebeos. Cada
parella omplir les dades de 10 tebeos. Assegureu-vos que es classifiquen la
totalitat de tebeos que hi ha a l'aula.
Desprs, faran una posada en com de tots els tebeos, per tal de classificar-los per
gneres i formats.

B705

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: Les formes i els gneres de les historietes


Organitzeu-vos per parelles.
Trieu 10 tebeos dels que hi ha a l'aula i observeu-los, per tal de completar les
dades de la taula.

Observaci de les formes i els gneres narratius

Ttol

Autoria i/o
Editorial

Format

Gnere

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

B706

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Feu una posada en com dels tebeos que heu observat.


Classifiqueu-los tots segons el format i segons el gnere.

Classificaci segons el format

Format

Ttols

1. Tires diries

2. Lmines setmanals

3. Comic-books

4. lbums

5. Toms o volums

6. Revistes

7. Fanzines

B707

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Classificaci segons el gnere temtic

Gnere

Ttols

1. Cmic d'humor

2. Cmic d'aventures

3. Cmic histric

4. Western

B708

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

5. Cmic bllic

6. Cmic policac o de
srie negra

7. Cmic de fantasia i
cincia ficci

B709

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

9.3. El muntatge.
Activitats d'aprenentatge

B710

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

LA NARRACI I EL MUNTATGE 2. LA REPRESENTACI DEL TEMPS I L'ESPAI

Ttol: La representaci del temps i l'espai: les transicions bsiques entre vinyetes.
Etapa: educaci secundria obligatria.
Cicle: primer i segon cicle d'educaci secundria obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: llapis, goma, regles, retoladors, tisores, pegament de barra, revistes de
cmic.
Agrupament: parelles.
Sessions: 2 sessions.
Conceptes que s'hi treballen: els canvis de temps i d'espai en les vinyetes; les
transicions bsiques entre vinyetes: moment a moment, acci a acci, tema a tema,
escena a escena, aspecte a aspecte, sense lligam; la seqncia de vinyetes.
Objectius:
- observar els canvis de temps i d'espai en les vinyetes.
- identificar les transicions bsiques entre vinyetes.

Descripci de l'activitat
Prvia explicaci del professorat i havent visionat els exemples que presentem a
l'apartat 9.3. El muntatge, l'alumnat haur de buscar en revistes de cmic, un
exemple de cada tipus de transici entre vinyetes: moment a moment, acci a acci,
tema a tema, escena a escena, aspecte a aspecte i sense relaci.
Quan tinguin tots els exemples, o com a mnim els cinc primers (de l'ltim pot ser
que no en trobin), retallaran la transici, s a dir, les dues vinyetes i les enganxaran
en un full, en el qual explicaran cada transici.

B711

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: Les transicions bsiques entre vinyetes.


Busqueu, per parelles, un exemple de cada transici bsica entre vinyetes:
moment a moment, acci a acci, tema a tema, escena a escena, aspecte a aspecte
i sense lligam
Retalleu les dues vinyetes que exemplifiquen cada transici i enganxeu-les en el
lloc corresponent.
Contesteu les preguntes sobre cada transici.

Transici 1: moment a moment

Hi ha un canvi de temps o d'espai?


..........................................................................................
Quin canvi?
..............................................................................................................................
....................................................................................................................................
B712

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

..............

B713

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Transici 2: acci a acci

Hi ha un canvi de temps o d'espai?


..........................................................................................
Quin canvi?
..............................................................................................................................
....................................................................................................................................
..............
Quina diferncia hi ha respecte la transici anterior?
..............................................................
....................................................................................................................................
..............
Transici 3: tema a tema

B714

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Hi ha un canvi de temps o d'espai?


..........................................................................................
Quin canvi?
..............................................................................................................................
....................................................................................................................................
..............

B715

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Transici 4: escena a escena

Hi ha un canvi de temps o d'espai?


..........................................................................................
Quin canvi?
..............................................................................................................................
....................................................................................................................................
..............
Transici 5: aspecte a aspecte

Hi ha un canvi de temps o d'espai?


..........................................................................................
Quin canvi?
B716

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

..............................................................................................................................
....................................................................................................................................
..............
Quina diferncia hi ha respecte la transici anterior?
..............................................................
....................................................................................................................................
..............
Transici 6: sense lligam

Hi ha alguna relaci entre les dues imatges?


...........................................................................
Quina?
....................................................................................................................................
..
....................................................................................................................................
..............

B717

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

LA NARRACI I EL MUNTATGE 3. LES ELLIPSIS

Ttol: El pas del temps entre vinyetes: les ellipsis.


Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: cicle mitj i cicle superior d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci
secundria obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: paper, llapis, goma, retoladors, tisores, pegament de barra, historieta.
Sessions: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: la seqncia; els canvis de temps i d'espai en les
vinyetes; el pas del temps: les ellipsis.
Objectius:
- observar els canvis de temps i d'espai en les vinyetes.
- utilitzar la tcnica de l'ellipsi com a representaci del pas del temps en les
vinyetes.
- reconixer la seqncia com a unitat narrativa del cmic.

Descripci de l'activitat
El professorat presentar una historieta completa. Collectivament, llegiran la
historieta i es comentaran aquells aspectes que no estiguin clars, per tal d'assegurar
la comprensi de tothom.
Desprs, hauran de retallar les vinyetes que els convingui per explicar la mateixa
histria, amb el mnim de vinyetes possibles. Enganxaran les vinyetes, obtenint una
nova seqncia, ms curta, per idntica quant a significat.

B718

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: El pas del temps en les vinyetes: les ellipsis.


Llegiu, collectivament, la historieta.
Comenteu el significat de la histria.
Es tracta que composeu una nova seqncia, utilitzant el mnim de vinyetes que
calguin perqu s'entengui la histria.
Retalleu les vinyetes que heu seleccionat i enganxeu-les composant la nova
seqncia.
Inventeu un Ttol per la histria.

Ttol:

B719

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

B720

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Scott McCloud. Cmo se hace un cmic. El arte invisible.


Ediciones B.

B721

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

LA NARRACI I EL MUNTATGE 4. L'ORDRE DE LES VINYETES

Ttol: La seqncia: ordenaci d'historietes a partir de vinyetes retallades.


Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: tots els cicles d'educaci primria; primer cicle d'educaci secundria
obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: paper, llapis, regle, goma, retoladors, tisores, pegament de barra, revistes
de cmic.
Agrupament: parelles.
Sessions: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: la seqncia: l'ordenaci de les vinyetes.
Objectius:
- observar els canvis de temps i d'espai en les vinyetes.
- reconixer la seqncia com a unitat narrativa del cmic.

Descripci de l'activitat
Primer, es demanar a l'alumnat que busqui, en revistes de cmic, una seqncia
curta, s a dir, un grup de vinyetes que representin una acci determinada. L'hauran
de retallar i donar-la a un/a company/a perqu l'ordeni i l'enganxi en un full.
Posteriorment, explicaran, quins elements determinen que aquell conjunt de
vinyetes formin una seqncia.
En el cas del cicle inicial i cicle mitj, el/la professor/a donar a l'alumnat una tira de
cmic completa perqu la retallin i la passin, desprs, a un/a company/a perqu
l'ordeni i l'enganxi en un full.
Desprs, hauran d'explicar, oralment, que es veu a cada vinyeta i quins sn els
elements que canvien d'una vinyeta a l'altra.
No farem distinci entre escena i seqncia, perqu creiem que sn dos Conceptes
que es poden confondre. Parlarem sempre de seqncia per referir-nos a aquell
conjunt de vinyetes que tenen una continutat narrativa.

B722

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Activitat per al cicle superior d'educaci primria i el primer cicle d'educaci


secundria obligatria

Tema: ordenaci de vinyetes per a formar una seqncia


Heu de buscar, en revistes de cmic, vries vinyetes que formin una seqncia.
Penseu que la seqncia s una unitat narrativa que es desenvolupa en un espai o
en un temps determinat. Quan hi ha canvis molt grans en l'espai o en el temps, diem
que hi ha una altra seqncia.
Retalleu la seqncia i doneu-la desendreada a un/a company/a.
Ordeneu la seqncia que us han donat i enganxeu-la en el full.
Inventeu un Ttol per a la seqncia.
Expliqueu quins sn els elements que determinen que aquest conjunt de vinyetes
sigui una seqncia.

Ttol:

Quins sn els elements que determinen que aquest conjunt de vinyetes formin una
seqncia?
................................................................................................................................
....................................................................................................................................
..............
B723

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

....................................................................................................................................
..............

B724

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Activitat per als cicles inicial i mitj d'educaci primria

Tema: ordenaci de vinyetes per a formar una seqncia


Teniu a les mans una seqncia desordenada.
Observeu b les vinyetes i ordeneu-les.
Enganxeu, en el full, la seqncia ordenada.
Inventeu un Ttol per a la seqncia.
Expliqueu, oralment, que es veu a cada vinyeta i quins sn els elements que
canvien d'una vinyeta a l'altra.

Ttol:

B725

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

LA NARRACI I EL MUNTATGE 5. L'ORDRE DE LES VINYETES

Ttol: Observaci de seqncies. Determinaci dels elements que no encaixen en


una seqncia.
Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: tots els cicles d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci secundria
obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: llapis, goma, regles, retoladors, tisores, pegament de barra.
Sessions: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: la seqncia.
Objectius:
- observar els canvis de temps i d'espai en les vinyetes.
- reconixer la seqncia com a unitat narrativa del cmic.
- determinar els elements que no encaixen en una seqncia.

Descripci de l'activitat
Presentareu a l'alumnat seqncies amb una vinyeta que no correspon. Hauran
d'observar la seqncia, trobar la vinyeta que no correspon i explicar com han
arribat a aquesta conclusi.
Desprs, retallaran la seqncia, descartant la vinyeta que sobra, i l'enganxaran en
el full.

B726

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: La seqncia
Observa la seqncia que t'ha donat el/la professor/a.
Numera les vinyetes.
Contesta aquestes preguntes:

Et sembla correcta la seqncia? Per qu?


.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
..............................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
..............................

Quina s la vinyeta que no encaixa?


.......................................................................................................................................
...............

Quins sn els elements que cont aquesta vinyeta que no encaixen amb la resta de
la seqncia.
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.............................................
.......................................................................................................................................
...............
Retalla la seqncia i composa-la amb la vinyeta que sobra.
Posa-li un ttol a la seqncia i enganxa-la:

B727

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Ttol:

B728

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

LA NARRACI I EL MUNTATGE 6. ELS CANVIS ESPACIALS I TEMPORALS

Ttol: Observaci dels elements que manquen per completar una seqncia.
Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: tots els cicles d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci secundria
obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: llapis, paper, goma, regles, retoladors.
Sessions: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: l'ordenaci de les vinyetes; la seqncia.
Objectius:
- observar els canvis de temps i d'espai en les vinyetes.
- saber completar els elements que manquen en una seqncia.
- reconixer la seqncia com a unitat narrativa del cmic.

Descripci de l'activitat
Presentareu a l'alumnat una historieta d'una pgina on manquin algunes vinyetes:
les vinyetes clau, les primeres, les darreres...
Hauran de llegir la historieta i observar els elements que falten per decidir el
contingut de les vinyetes buides.
L'alumnat haur de completar la historieta, dibuixant les vinyetes que manquen.

B729

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: Observaci dels elements que manquen per completar una seqncia.
Observa i llegeix la historieta.
Com pots veure falten algunes vinyetes.
Fixa't b en els elements que falten per decidir el contingut de les vinyetes buides.
Completa la historieta, dibuixant les vinyetes que manquen.

B730

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

LA NARRACI I EL MUNTATGE 7. ELS CANVIS DE TEMPS I D'ESPAI

Ttol: Observaci i determinaci de seqncies.


Etapa: educaci secundria obligatria.
Cicle: primer i segon cicle d'educaci secundria obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge.
Material: llapis, goma, regles, retoladors, tisores, pegament de barra, revistes de
cmic.
Sessions: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: els canvis de temps i d'espai en les vinyetes; la
seqncia.
Objectius:
- observar els canvis de temps i d'espai en les vinyetes.
- determinar els elements que conformen una seqncia.
- determinar els canvis que determinen els canvis de seqncia.
- reconixer la seqncia com a unitat narrativa del cmic.

Descripci de l'activitat
Repartir a l'alumnat dues o tres pgines d'un cmic on es puguin identificar diverses
seqncies.
Cada alumne haur de numerar les pgines i les vinyetes.
Collectivament, s'observaran els canvis de seqncia en la historieta. Es
determinaran les diverses seqncies que s'identifiquin, precisant les vinyetes que
contenen i es numeraran, tamb, les seqncies.
Cada alumne haur de completar una taula on explicar quins sn els elements que
marquen els canvis de seqncia: canvis en el temps, canvis dels espais, etc., de
les quatre primeres seqncies.

B731

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Tema: Observaci i determinaci de seqncies.


Observeu la historieta.
Numereu les pgines i les vinyetes.
Heu de determinar les seqncies que hi ha en el cmic, collectivament,
observant els canvis de temps i d'espai de les vinyetes.
Numereu les seqncies i inventeu un Ttol per a cada una.
Completeu aquesta taula on explicareu les quatre primeres seqncies que, entre
tots, heu determinat i els canvis de temps i d'espai que esprodueixen entre les
seqncies.

Seqncia 1:
Vinyetes:
Elements que determinen els canvis de temps i d'espai
...................................................................................................................................
...................................................................................................................................
...................................................................................................................................
...................................................................................................................................
...................................................................................................................................
...................................................................................................................................
...................................................................................................................................
...................................................................................................................................
...................................................................................................................................
...................................................................................................................................
....
...................................................................................................................................
...............
Seqncia 2
Vinyetes:
Elements que determinen els canvis de temps i d'espai
...................................................................................................................................
...................................................................................................................................
...................................................................................................................................
...................................................................................................................................
...................................................................................................................................
...................................................................................................................................
...................................................................................................................................
B732

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

...................................................................................................................................
...................................................................................................................................
...................................................................................................................................
....
...................................................................................................................................
...............
Seqncia 3:
Vinyetes:
Elements que determinen els canvis de temps i d'espai
...................................................................................................................................
...................................................................................................................................
...................................................................................................................................
...................................................................................................................................
...................................................................................................................................
...................................................................................................................................
...................................................................................................................................
...................................................................................................................................
...................................................................................................................................
...................................................................................................................................
....
...................................................................................................................................
...............
Seqncia 4:
Vinyetes:
Elements que determinen els canvis de temps i d'espai
...................................................................................................................................
...................................................................................................................................
...................................................................................................................................
...................................................................................................................................
...................................................................................................................................
...................................................................................................................................
...................................................................................................................................
...................................................................................................................................
...................................................................................................................................
...................................................................................................................................
....
...................................................................................................................................
...............

B733

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Cmic: expressi i comunicaci


Bloc B. Estudi del cmic
10. La realitzaci d'un cmic
Activitats d'aprenentatge

Rosa Aparicio Beltran


Octubre 1999

B734

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

10. La realitzaci d'un cmic


10.1. L'art i el procs creatiu
El cmic s una forma d'expressi i comunicaci d'entre moltes de les que coneixem. s un
art, entenent l'art com qualsevol activitat humana que no sigui resultat de cap dels dos instints
bsics de la nostra espcie: la supervivncia i la reproducci.
En l'existncia humana, es dna la feli circumstncia de no poder passar tot el temps
menjant o procreant. Sempre arriba un moment en qu no tenim absolutament res a fer.
Scott McCloud ens posa l'exemple d'un grup de caverncoles que, desprs de menjar, passen a
realitzar activitats diverses, relacionades amb l'art: una dona dibuixa amb un pal a terra, un
home fa un ritme amb dues pedres, un altre home balla, una dona canta...
La mare naturalesa s tan svia que fins i tot aquestes afirmacions humanes, artstiques, tenen
la seva utilitat des del punt de vista evolucionista:
Proporcionen exercici al cos fsic; s per aix que s'han desenvolupat els jocs, els
esports, la dansa...
Ajuden a mantenir la salut mental; s el cas de l'art com a autoexpressi, per
exemple a travs de la pintura.
Esdevenen invents tils, com ara el descobriment del foc. s la vessant de l'art
com a indagaci, com a fonament del llenguatge, la cincia i la filosofia.
Actualment, els processos sn ms complexos que en els principis dels temps, per els
instints, juntament amb els sentiments i els costums, sn els mateixos. D'altra banda, en les
tasques que podem considerar ms mecniques, sempre hi ha, almenys, un element artstic:
- La coreografia en una lnia de muntatge.
- L'estil personal de conduir d'un missatger ciclista.
- La firma.
- Els oficis que combinen la supervivncia i el desig creatiu, com ara l'artesania.
No es pot dir, amb vanitat: aix s art i all no s art, perqu dna per suposat que l'art s
una proposici inalterable. Tothom expressa alguna cosa amb la seva feina, sigui la que sigui.
s estrany un artista a qui no importa l'xit material, s a dir, la supervivncia.

Les fases del procs artstic


L'art pur est essencialment lligat a la qesti de la finalitat, de resoldre all que hom espera
de l'art. Qualsevol tipus de creaci, en qualsevol mitj, sempre seguir un cert cam que,
segons Scott McCloud, t sis passes:
1. La idea o el propsit: els impulsos, les idees, les emocions, les filosofies, els propsits del
treball, en definitiva, el contingut de l'obra.
B735

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

2. La forma: un llibre, un dibuix, una cadira, una can, un comic-book...


3. L'estil: l'escola d'art en qu s'inscriu, el vocabulari d'estils o gestos, el tema, el gnere...
4. L'estructura: com composar el treball.
5. La destresa: construir l'obra usant l'habilitat, l'ofici, la invenci, superant les dificultats; en
fi, fent el treball.
6. La superfcie: els valors del producte acabat, l'aspecte ms rellevant de l'obra a primera
vista.

En totes les arts, all que atrau a la gent s la superfcie. A primera vista, l'ltim favorit sol
tenir millor pinta que els vells artistes; tot i que aquests van tenir les idees primignies i van
crear els estils, resulten menys interessants en la superfcie. Per pot passar que l'obra millor
en la superfcie estigui buida de contingut. De fet, en aquesta dcada, s'han aixecat moltes
queixes quant al contingut dels cmics; sovint es diu que falten bons guionistes, bons
narradors. En canvi, les queixes no s'extenen als dibuixants.

Exemplificaci de les fases del procs artstic


Passarem a exemplificar la importncia de cada una de les fases del procs artstic, centrantnos en el cas del cmic.
El cicle comena quan els joves descobreixen els tebeos per primera vegada i, en uns quants
casos, comencen a desenvolupar un amor pel cmic que durar tota la vida.
En una primera etapa, els lectors s'identifiquen amb els personatges, les idees, els
esdeveniments i les emocions de les histries. El cmic actua d'intermediari entre el narrador
i el pblic. En algunes persones, comena a desenvolupar-se un coneixement de la forma, la
conscincia que els tebeos no sn sin tinta sobre el paper, de qu per fer-los noms es
requereix una certa habilitat que es pot aprendre.

A. Primer exemple
Un noi, ple d'idees, pren la decisi de ser dibuixant de cmics. Ha comenat b, t les idees i
ha escollit la historieta com a forma d'expressi. La tercera passa seria considerar quina
classe de cmics li conv fer, per el ms segur s que no ho faci. El ms probable s que
posposi les idees i comenci a estudiar les tcniques d'altres dibuixants de renom, es compri el
material idoni i comenci a practicar.
Per tant, passa directament a la superfcie de l'obra. Un professional de veritat critica el seu
treball: l'anatomia, el punt de fuga, les expressions facials... El dibuixant compra llibres
d'anatomia i perspectiva, estudia diverses tcniques de dibuix i practica.
Pot passar que no aconsegueixi la suficient habilitat, que perdi l'inters o que la vida se li
compliqui i deixi enrera el seu somni.
B736

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

B. Segon exemple
Una noia ha fet les passes de l'anterior i es posa a desenvolupar la destresa.
Un professional l'aconsella, li diu que s bona argumentista i una dibuixant amb estil, per la
narraci no s bona, li falta sentit del ritme, les composicions sn confuses.
Donada la seva destresa com a dibuixant pot treballar com ajudant en una lnia de muntatge
d'historietes o de dibuixos animats. Fins que no entengui l'estructura del cmic es quedar
estancada.

C. Tercer exemple
Un noi ha desenvolupat la destresa, per en vol ms. Pensa en les dificultats de la composici
i la narraci en la historieta.
Descobreix un autor anterior al seu dibuixant favorit. Aprn el que hi ha rera l'execuci
grfica i el gui, captant el ritme, les convencions dels gneres, la composici, el
desenvolupament temtic, la ironia...
Ha aconseguit entendre i desenvolupar l'estructura. Publica el seu lbum, se'l considera un
creador extraordinriament capacitat que sap narrar millor que la majoria dels seus collegues.
El seu treball no s original, la crtica no li fa molt de cas, per ja en t prou, s un dels
millors.

D. Quart exemple
Un home ha fet el mateix procs per no se sent satisfet. Vol aconseguir una identitat prpia.
Est convenut que hi ha alguna cosa ms, es posa a buscar i inventar noves maneres de
mostrar el de sempre. Aleshores, innova i desenvolupa tcniques noves. Elimina
completament "all de sempre".
Aquest creador ha desenvolupat el seu propi estil. Obt xit comercial i el respecte dels seus
collegues; se sent satisfet.

E. Cinqu exemple
Una dona ha seguit tot el procs per no est satisfeta. Est convenuda que s'oblida d'alguna
cosa molt important, fonamental.
L'autora es pregunta: per qu faig aix? Pretenc dir alguna cosa sobre la vida o dir alguna
cosa sobre el treball que realitzo? Estic obligada a dir alguna cosa? A alg li interessa el qu
faig?.
E.1. Si l'artista segueix pensant i es decideix a aprofundir sobre la forma es convertir en una
investigadora. El seu objectiu ser descobrir tot el que el mitj s capa de fer. Al seu treball
no li faltaran idees ni un propsit. El seu treball es convertir en el seu propsit i les idees li
B737

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

arribaran per afegir-hi substncia.


Aquest tipus d'artistes solen ser pioners i revolucionaris, artistes que aspiren a
commocionar, a canviar la manera de pensar de la gent, qestionen les lleis fonamentals que
governen l'art que han escollit.
s el cas dels historietistes Winsor McCay, Art Spiegelman, Moebius (Jean Giraud)..., i en
altres disciplines artstiques, d'Stravinsky, Picasso, Virginia Woolf, Orson Welles...

E.2. Si l'artista pren com a objectiu desenvolupar al mxim les idees i els propsits, llavors
el seu treball es converteix en una eina. El poder del seu art es basar en el poder de les idees
que desenvolupi.
Explicar la histria (o si no s una obra de ficci, fer arribar el missatge) t prioritat sobre la
inventiva, tot i que explicar una histria amb eficcia, exigeix una certa dosi d'inventiva.
s el cam dels grans narradors, creadors que tenen coses a dir amb el cmic i que dediquen
totes les seves energies a dominar el mitj, perfeccionant la seva habilitat per a transmetre
missatges eficament, com ara Schultz, Herg, Will Eisner, Nakazawa..., i en d'altres mitjans,
s el cas de Frank Capra, Charles Dickens...

No hi ha cap obra d'art a la qual li manqui el contingut o que pugui prescindir de la forma,
per sempre s'estableixen una srie de prioritats.
En moltes lnies de muntatge de cmic, els retolistes, els qui dibuixen a llapis, els
entintadors..., competeixen entre s per cridar l'atenci. Quan el creador s guionista i
dibuixant tamb s'estableix una lluita entre la forma i el contingut.
Quan ms es decanta un artista a treballar la forma o el contingut, ms difcil li resulta
canviar. Per hi ha creadors que ho aconsegueixen, com ara Art Spiegelman que, als anys 70
i 80, va fer un treball agressivament experimental i, en canvi, l'estil de Maus, la seva
memorable biografia, s recatat.
Si aprofundim, potser veurem que els objectius ltims de la majoria d'artistes no difereixen
dels instints bsics de qualsevol persona (supervivncia i reproducci), incls en aquells que
ostenten grans ideals. Quan l'art es converteix en un ofici o en un estatus social, la possibilitat
de confondre els objectius augmenta.

Qualsevol artista que realitzi qualsevol treball en qualsevol mitj sempre seguir les sis
passes del procs, tant si n's conscient com si no. L'ordre de les passes s innat. En la
prctica, qualsevol aspecte pot ser susceptible d'atraure a l'artista. Per a la majoria,
l'aprenentatge s un viatge lent i continu que va des de la fi al principi, des de la superfcie al
centre. I en el centre un es formula sempre: per qu faig aix?
Les obres que intenten respondre aquesta pregunta susciten un mn d'experincies
desconegudes. Mentre que les idees governen el mn i el conformen, el cmic pot ajudar a
difondre aquestes idees arreu.
B738

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

10. 2. El procs de realitzaci d'un cmic


El procs de realitzaci d'un cmic s un procs interactiu, de rectificacions constants que es
poden donar fins i tot en l'ltima fase del procs. s un procs on mana la flexibilitat, no la
rigidesa. Les pautes de treball sn molt personals, cadasc t les seves.

El procs de creaci
A l'apartat anterior, hem tractat del procs artstic, en general. Ara ens centrarem, en
qestions ms prctiques, que ens serveixin per aplicar-les a l'aula amb el nostre alumnat.
En el moment productiu, s necessari evitar una activitat "de tipus casual, no recolzada per
un mnim de projeccions i d'aclariments instrumentals", tal i com afirma Della Casa. s a dir
que ser convenient haver adquirit coneixements sobre els diversos elements del llenguatge
del cmic i haver realitzat activitats prctiques sobre els seus procediments bsics.
s important, per sortir dels estereotips, potenciar una activitat imaginativa ms rica lligada,
sobretot, a la invenci dels tipus d'histria i als personatges.
s til fer referncia a la vida quotidiana dels infants, per tal que siguin capaos d'expressar
continguts ms personals: una jornada a l'escola, alguna cosa important que ha passat a casa...
Quant als personatges, s'haur d'evitar la cpia dels seus personatges favorits, que poden
practicar per adquirir destresa, per que no hauran d'utilitzar per a la creaci de les seves
prpies historietes.

Fases del procs de realitzaci

1. La idea. Primer de tot, s'ha de tenir alguna idea que es vulgui comunicar.
Dediquem l'apartat segent a tractar sobre les tcniques de producci d'idees.

2. L'argument. Un cop determinada la idea, cal desenvolupar-la en l'argument que s una


narraci que resumeix l'acci, l'ambient i els personatges basant-se en la idea inicial.

3. Selecci del tipus de narraci, quant al tractament del temps: acci lineal, accions
paralleles, acci amb salts al passat o al futur... i quant al gnere en qu s'inscriu: cincia
ficci, aventures, cmic d'humor, etc.

4. El gui dividit en seqncies.


Si les historietes sn curtes, pot ser que continguin noms una seqncia. En aquest cas, no
caldr fer aquesta distinci.
B739

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

5. Divisi de les seqncies en escenes. Cada seqncia comprn diverses escenes.


Donada la dificultat de la distinci entre escena i seqncia, per part dels infants i joves i, fins
i tot, dels adults, podem parlar noms de seqncies. De fet, en la majoria de llibres que
tracten del mitj, no apareix el concepte d'escena que, en canvi, es fa servir en el cinema. Si
optem per aquesta simplificaci, farem cas oms d'aquest punt 5.

6. Les seqncies o escenes dividides en vinyetes: estudi del decorat, caracteritzaci dels
personatges i els ambients, estudi dels espais dels globus, selecci de l'enquadrament, de la
planificaci i l'angulaci, redacci dels textos, selecci de les onomatopeies, metfores
visuals i altres smbols grfics...

Els punts 4, 5 i 6 corresponen a la guionitzaci de la historieta, que exposarem ms


detalladament en els segents apartats d'aquest captol.

Perqu l'alumnat pugui utilitzar el mxim de recursos possibles en els seus cmics, s'hauran
de realitzar activitats prvies sobre els diversos temes, tenint en compte que han de tenir prou
temps per a realitzar una historieta, amb satisfacci.

B740

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

10.3. La idea
Els mitjans d'expressi i comunicaci sorgeixen perqu les persones tenen necessitat
d'explicar les seves idees.
Una bona idea s la base per a realitzar un bon cmic. Per a obtenir-la s'ha de fer servir la
imaginaci i adobar-la amb els nostres somnis, pors, sentiments, desitjos...
Quan estem immersos en un procs creatiu, s convenient disposar d'un bloc on apuntar totes
les idees que se'ns acudeixin per simples o desbaratades que ens semblin.

Tcniques per a la detecci d'idees: la pluja d'idees


La pluja d'idees en angls s'anomena brain-storming, que literalment vol dir sacsejar (storm)
la ment (brain), i literriament indica l'operaci de fer servir el cervell per resoldre
creativament un problema.
Per a realitzar una pluja d'idees haurem de procedir d'una manera gradual i controlada.

Fases de l'activitat
1. Socialitzaci del grup per tal de facilitar l'empatia i la mtua acceptaci dels subjectes.
2. Fase central: una o ms trobades per a obtenir un ampli inventari d'idees sobre una qesti
determinada.
El criticisme, s a dir, la tendncia a formular judicis sobre les idees, ha de ser absolutament
bandejat. S'ha de procedir sense cap fre, sense temor de formular idees extravagants o
insensates.
El propsit s produir una gran quantitat d'idees, donat que entre moltes s ms probable de
trobar-ne de bones. Es poden produir idees noves, per tamb combinar, capgirar, millorar,
descompondre o multiplicar les idees dels altres.

Tasques del conductor del grup en la fase central


Intervenir per facilitar l'expressi, sobretot de l'alumnat amb ms dificultats, b
per problemes de llenguatge o de personalitat.
Animar els membres a participar, encara que, en formular una idea, els altres se'n
riguin.
Fer madurar noves perspectives quan a ning no se li acudeixin idees o no els
agradin les que es produeixen.

B741

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Prendre decisions respecte:


- la constituci dels grups (10 o 12 membres, de diferent sexe, heterogenis
quant a vivncies personals i a l'inters pel tema).
- la durada de les sessions (aproximadament una hora).
- la manera de desenvolupar l'activitat, per tal que pugui millorar els continguts
de la imaginaci: adaptar, modificar, capgirar, minimitzar o disminuir detalls,
separar i dividir, desplaar el focus d'atenci, etc.

3. Avaluaci de les idees per a la selecci de les ms tils a l'objectiu que s'hagi fixat
prviament. L'avaluaci pot ser efectuada per persones diferents de les que han participat en
la producci d'idees.

All que converteix en efica la pluja d'idees s la regla fonamental de suspendre el judici en
la fase generativa del pensament consisteix en permetre a cadasc de ser ell mateix. Es crea
una situaci provisional en la qual augmenta la llibertat psicolgica individual i es presenta
l'ocasi d'utilitzar plenament els propis recursos, fins i tot aquells que estan bloquejats per
mecanismes de defensa, esquemes, comportamentals rgids o conformismes socials.
La separaci entre el moment generatiu de les idees i el moment crtic funciona com una
manera de remoure, almenys, algun dels bloquejos dinmics individuals de la fludesa i
flexibilitat cognitiva, que interactuen amb els altres components de la creativitat.

Algunes observacions per a l'avaluaci d'idees


Desprs de la fase acrtica, el professorat ha d'ajudar a establir criteris d'originalitat, viabilitat
i condicionants a les idees de l'alumnat.
L'originalitat. Els alumnes tendeixen a copiar els seus personatges preferits. A travs de la
imitaci tamb s'aprn (potser al principi noms ens s possible aprendre a travs de la
imitaci), per tamb han de valorar l'esfor en inventar personatges que surtin de la seva
imaginaci.
Quant als temes, el ms fcil es copiar de les sries televisives, els videojocs o els cmics que
ja coneixen. Tamb els agrada representar acudits. No s'hauria de permetre que copin
historietes que ja continguin elements verbo-icnics. S poden, per, inspirar-se en acudits,
narracions, textos de canons, etc., donat que aquests gneres noms contenen elements
verbals i, per tant, hauran de fer l'esfor d'utilitzar criteris d'adaptaci per a convertir-los en
un cmic.
L'originalitat tamb haur de buscar-se en l'expressi grfica i el tractament dels elements
externs i interns de la vinyeta, intentant utilitzar varietat de recursos i tcniques. L'originalitat
no est renyida amb la simplicitat; les obres d'art simples, sovint ens comuniquen moltes
emocions.

B742

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

La viabilitat. Un altre aspecte que s'ha de valorar quan es t una idea sn les possibilitats
de dur-la a terme. Quan es comena a fer cmic s millor desenvolupar-lo en poques
vinyetes, per tant s'han de rebutjar aquelles idees que necessitarien moltes vinyetes per a ser
narrades, doncs es corre el risc que es cansin de dibuixar, vulguin acabar abans i el sentit de
la historieta se'n ressenti.
La formaci d'un equip. Pot ser que alg tingui molt bones idees per no se senti o no
sigui capa de dibuixar-les, o a l'inrevs, pot ser que alg sigui molt destre dibuixant, per no
se li acudeixin bones idees. En aquest cas, se'ls hauria de permetre associar-se. De fet, en el
mn del cmic, hi ha molts autors que sn noms dibuixants o noms guionistes i sempre
treballen en parella: Ventura i Nieto, Uderzo i Goscinny, etc.

Finalment, un consell que els podem donar s que, en la fase inicial de creaci d'un cmic,
estiguin sempre a punt. Haurien de disposar d'una petita llibreta que puguin dur a sobre
fcilment, per anotar tot el que se'ls acudeixi i fer esbossos.

B743

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

10.4. El gui
Ja hem vist com escriure cmics comporta, primerament, la concepci d'una idea i de la
histria, desenvolupada en l'argument.
El segent pas ser el procs de guionitzaci en el qual s'ha de definir la disposici dels
elements grfics, la construcci de la seqncia de la narraci, l'ordre de la narraci i la
composici dels dilegs o els elements narratius.
s, a la vegada, part i tot del mitj. Es tracta d'una habilitat especial, els requisits de la qual
no solen ser els de cap altra forma d'escriptura. El guionista de cmics est molt a prop de
l'autor dramtic, per l'escriptor de cmics, sovint, s tamb el constructor de les imatges, el
dibuixant. Aquest fet no ocorre a la resta dels mitjans.
El procs de guionitzaci segueix un mtode progressiu, que comena per la idea i la
histria o argument en la forma d'un gui escrit que inclou la narraci i els dilegs, i segueix
amb el desplegament de les paraules i l'arquitectura de l'estructura redactada, que extn o
desenvolupa el concepte de la histria.
Les indicacions per al dibuixant (descripcions de les vinyetes i contingut de la pgina) porta
la idea de la ment de l'escriptor a la del dibuixant. En principi, el guionista ha de sentir-se
interessat per la interpretaci de la seva histria i el dibuixant ha de sentir-se captivat per la
histria o la idea del guionista.
El primer que atrau l'atenci del lector s el dibuix. Aix pot enganyar al dibuixant, fent-li
dirigir l'habilitat cap a l'estil, la tcnica i les troballes grfiques. La receptivitat del lector als
efectes visuals, refora aquest fet i fa que es produeixin moltes obres molt ben dibuixades que
no tenen, gaireb, cap histria per explicar.
En els cmics dirigits a un pblic visual o en els quals les exigncies de l'argument s'orienten
entorn un senzill superheroi, l'acci i l'estil del dibuix es tornen tan dominants que atenuen el
teixit format per l'escriptura i el dibuix.
Un altre factor que deteriora el teixit s quan el guionista li dna al dibuixant un breu resum
de l'argument. Un cop acabat el dibuix, el guionista afegeix els dilegs i els textos de
recolzament i prou, amb la qual cosa no s'estableix una collaboraci entre el dibuixant i el
guionista.

Les paraules
De vegades, el dibuix sense text resultaria incomprensible. El control de l'oda del lector s
vital. Hi ha moltes aplicacions possibles del text sobre les mateixes imatges:
sense text (acudit visual).
el text altera el significat de les imatges.
poc text. El dibuixant t la responsabilitat de transmetre l'acci i les emocions.
utilitzaci de globus per a reforar el tema.

B744

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

l'excs de text per afegir dimensi al dibuix i intentar que el lector participi en la
narraci repetint el que les imatges mostren.

Les imatges
El creador, un cop concebuda la idea, la desenvolupa amb paraules i imatges en un tot
unificat. Llavors, els elements grfics exerceixen el seu domini, doncs, al cap i a la fi, s'ha de
llegir el producte com un tot visual. Aquesta barreja s la prova definitiva de l'xit i la qualitat
d'una historieta.

La histria
Des d'un principi, la concepci i la composici escrita de la histria es veu afectada per les
limitacions del mitj, que dicten el camp d'acci de la histria i la profunditat de la narraci.
Per aquest motiu, histries i arguments d'accions senzilles i bvies han dominat des de fa
molt la literatura dels cmics. La selecci d'una histria i la seva narraci est subjecta a
limitacions d'espai, al saber fer del dibuixant i a la tecnologia de la reproducci.
En realitat, des del punt de vista de l'art o de la literatura, el mitj pot tractar matries i
temtiques de gran sofisticaci.
Els paisatges i l'acci sn els elements ms agrats quant al dibuix. Els dilegs donen veu als
processos del pensament i confereixen significat a l'acci. La paraula ms til en el cmic s
"Mentre". No es pot marcar una proporci de paraules i dibuixos en un mitj en qu la
paraula, mitjanant la retolaci expressiva, s part de la forma.
L'art seqencial obra segons un clcul empric que defineix una imatge com all qu s visual
o com a una illustraci. Will Eisner entn per all que s visual una srie o una seqncia
d'imatges que substitueixen un passatge descriptiu narrat noms amb paraules, mentre que
una illustraci refora un passatge descriptiu, redunda en el significat del text.
All que s visual s el que funciona com la forma ms pura de la historieta, doncs intenta
utilitzar la barreja de lletra i imatge com un llenguatge amb el qual narrar.

Fases del procs de guionitzaci


A. En comenar, el creador pren decisions respecte a la histria. Ha de decidir si es tracta
d'exposar una idea, un problema i la seva soluci o de transportar al lector al llarg d'una
experincia.
Tamb ha de decidir l'estil del tractament (cmic o realista). Sovint, en els autors, l'estil s un
concepte predeterminat que s'elimina de l'elecci conscient o de la minuciosa reflexi.

B745

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

B. En la segent fase del procs, el guionista procedeix a:


Descomposar la histria en parts.
Aplicar la histria i l'argument a les limitacions de l'espai i la tecnologia: grandria de la
pgina, nmero de pgines, procs de reproducci, colors disponibles...
Si hi ha guionista, la descomposici corre al seu crrec durant la redacci del treball.

Procs de guionitzaci

Primera fase

Segona fase

Tercera fase

Nmero de pgina:
Nmero de vinyeta:

Imatge:

Composici de la pgina
en vinyetes

Gui d'esbossos o
pgina esbossada

Text:

Pgina 1
Vinyeta 1
Text: A Jones el disparen per l'esquena
Jones: "Du meu! M'han disparat per
l'esquena.
Imatge: Enfoc de Jones, al qual han
disparat per l'esquena.
Vinyeta 2
Text: Apareix Spirit i Jones cau als seus
braos.
Jones: Ugg... El diamant...est...Ah...
Spirit: On, Jones? Jones! Jones!

Will Eisner. La narracin grfica.


Norma Editorial

En aquest exemple veiem com en el gui d'esbossos s'han afegit dues vinyetes, al gui
inicial per tal d'afegir intriga i dramatisme a l'escena.

B746

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

La relaci entre el guionista i el dibuixant


La bona relaci laboral entre guionista i dibuixant evita impossibles peticions de l'escriptor i
modificacions confuses del dibuixant. Els conflictes que poden sorgir tenen a veure ms amb
les limitacions d'espai i temps, la interpretaci grfica, la mandra del dibuixant..., que no pas
amb consideracions intellectuals.
s difcil que un escriptor accepti la substituci d'una srie de globus enginyosos per una
pantomima igualment enginyosa. Per quan el dibuixant ha de preservar la paraula escrita, el
resultat pot ser una srie de caps que parlen. Si l'escriptor acompanya el seu text d'un croquis
com a part del gui, el problema s menys greu.
Quan guionista i dibuixant sn la mateixa persona, tamb ha de passar per tot el procs, tant
si noms pren anotacions, escrivint els dilegs sobre la marxa, com si escriu un gui per al
seu s particular.
Eisner creu que s millor que el guionista i el dibuixant siguin una sola persona. Si no s aix,
l'autoritat l'ha de tenir el dibuixant, doncs s ell qui haur d'utilitzar i inventar una gamma
ms mplia d'artificis visuals i composicions innovadores.
En la relaci entre el guionista i el dibuixant, el dibuixant es carrega amb dues
responsabilitats: l'omissi i l'addici.
Omissi del text: el dibuixant ha de tenir la llibertat d'ometre dilegs o textos que
poden mostrar-se visualment.
Addici de text i dibuix: el dibuixant ha de tenir llibertat per ampliar una seqncia
de vinyetes amb el propsit d'obtenir un muntatge que reforci la intenci del gui.

B747

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

10.5. Instruments de guionitzaci: l'argument, la sinopsi


argumental, el gui literari, el gui tcnic, el gui d'esbossos,
l'storyboard
Presentem una srie d'instruments tils per a la guionitzaci. La utilitzaci d'una o ms
d'aquestes eines ser una decisi del professorat; en tot cas, s molt convenient utilitzar-ne
almenys una, doncs el resultat final, s a dir, el cmic elaborat, ho agrair. Anirem indicant,
en tractar de cadascuna, quina eina, en concret, s convenient fer servir si es prescindeix
d'una altra.

A. L'argument
Hem tractat de la idea com a punt de partena del procs de realitzaci d'un cmic, o de
qualsevol manifestaci artstica. Per, tenir una idea s saber noms que es vol explicar i aix
no s suficient. Les idees, per molt brillants que siguin, neixen gaireb despullades, ens diuen
Manuel Fernndez i Oscar Daz en el llibre El cmic en el aula, i tenen molta ra.
De vegades, s menys important la idea en s que el tractament que en fem. Una bona idea es
pot desvirtuar si no s'aprofita b o est mal explicada; en canvi una idea no tan bona, per ben
narrada pot resultar interessant.
Aix que, per vestir la idea, s'hauran de definir b una srie d'elements, que a poc a poc, la
conformaran:
A qui es dirigeix la histria que es vol narrar.
Quins objectius es pretenen: ensenyar alguna cosa, moralitzar, entretenir, incidir
en algun tema d'actualitat, expressar la prpia opini, transmetre valors, etc.
Com seran els personatges: quants n'hi haur, com seran fsicament i
psicolgicament, quins seran els personatges principals i quins els secundaris, quins
seran els protagonistes, quins els antagonistes, etc.
En quins espais es desenvolupar l'acci: reals o imaginaris, detallistes o
minimalistes, etc.
En quina poca transcorrer la histria: des de la prehistria al futurisme de l'any
3000.
Quin estil o tractament s'usar: humorstic, irnic, seris, histric...

La definici d'aquests elements conformar l'argument de la historieta. L'argument s una


narraci que ha de resumir l'acci, l'ambient i els personatges, basant-se en la idea inicial. A
l'argument no cal detallar amb molta exactitud la forma de ser dels personatges ni tampoc
descriure amb detall els ambients. Un argument no hauria de sobrepassar un full.

B748

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Per aconseguir un bon ritme narratiu, la histria ha de ser lineal, o b, si hi ha molts salts en
el temps, ens hem d'assegurar que estiguin explicats molt clarament. Tamb s important que
no hi hagi desviacions del tema que allunyin del fil principal. Es defugiran les situacions
lentes i avorrides.
Si es decideix prescindir de la redacci de l'argument, s'haur de fer servir el gui literari.

B. La sinopsi argumental
Un cop redactat l'argument, podem escriure una sinopsi argumental, que s un resum de
l'argument. Equival a all que expliquem quan alg ens pregunta: de qu tracta aquest cmic?
Escriure la sinopsi argumental que sintetitza l'essncia del fil argumental, pot servir-nos per
adonar-nos de si el nostre argument est ben definit. Si no s aix, ens permetr fer les
modificacions adients.
Si s'ha prescindit de la redacci de l'argument, la sinopsi argumental es pot redactar desprs
de fer el gui literari i ens servir, tamb, per comprovar si la histria narrada en el gui
literari s versemblant.

C. La documentaci
Abans de passar a redactar el gui literari, s molt til iniciar el procs de documentaci
sobre la histria, s a dir, buscar tota la informaci que calgui per al desenvolupament de la
trama argumental i l'estil grfic. La informaci prioritria ser grfica, per aix es pot recrrer
a la consulta dels arxius documentals d'imatges i la comicoteca o b acudir a les biblioteques
i a les llibreries especialitzades.
Trobareu ms informaci sobre el tema en la introducci d'aquest treball.

D. El gui literari
El gui literari detalla, molt ms que l'argument, tot all que passar en la historieta: les
caracterstiques dels personatges, els dilegs, la descripci dels llocs, els canvis temporals,
etc. s una narraci detallada de tot el que es veur desprs.
En redactar el gui literari, s'han de tenir en compte alguns aspectes que facilitaran desprs el
desenvolupament del gui tcnic o el gui d'esbossos:
Tot i que el gui literari s una narraci escrita, ha de contenir ja indicacions
respecte les imatges. Les descripcions han de ser ms visuals que literries, s'ha
d'escriure amb mentalitat visual, imaginant la posada en escena de tots els elements.
El gui literari ha de contenir els textos que, desprs, en el gui tcnic, es
repartiran entre les diverses vinyetes. En l'apartat general de gui hem fet esment de
les mltiples possibilitats d'utilitzaci dels textos. s en aquesta fase on s'han de
prendre decisions sobre l's quantitatiu i qualitatiu de les paraules.
B749

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Un altre aspecte que s'ha de tenir en compte s la dosificaci de les informacions


i dels recursos expressius, intentant no presentar els elements ms espectaculars al
principi.
Els/les alumnes acostumen a fer les primeres vinyetes molt ms atractives que les altres. A
mesura que avana el cmic, les vinyetes es simplifiquen, de vegades incls no acaben de
dibuixar la pgina sencera. Aix, lgicament, produeix una prdua progressiva d'inters per
part del lector. Una tcnica que s molt til per evitar la prpia desmotivaci o el cansament
s que comencin dibuixant les vinyetes ms difcils i deixin les fcils per al final.
Si el gui literari es fa en grup, s important insistir en qu el grup anomeni alg
que sigui el responsable ltim de les decisions que s'hagin de prendre, donat que hi
ha eleccions difcils de fer quan els punts de vista sn diversos.

Si decidim no utilitzar aquesta eina, haurem de redactar l'argument i tenir en compte que la
descripci detallada dels personatges, els espais i les situacions l'haurem de fer en el gui
tcnic.

E. El gui tcnic
El gui tcnic pot ser un full pautat dividit en els apartats necessaris per a desenvolupar tot
all que s'ha de veure i sentir en les vinyetes. No inclour les descripcions detallades dels
personatges, els espais i les situacions si s'ha escrit un gui literari detallat.
Els apartats que sol contenir un gui tcnic sn:
Ttol de la historieta. S'ha de decidir el ttol en el procs de gui, doncs aquest tamb ocupa
un espai a la pgina que s'haur de reservar.
Nmero de la seqncia. s interessant fer la distinci entre les diverses seqncies per tal
de facilitar, al dibuixant, la comprensi estructural de la histria, o b perqu estigui molt
clara per l'autor si guionista i dibuixant sn la mateixa persona. Si s'ha redactat b el gui
literari, les diverses seqncies correspondran als punt i apart de la narraci.
Ttol de la seqncia. Tot i que aquest ttol no s'utilitzar en l'elaboraci de les pgines, pot
ser til per a la programaci del dibuixant i per a l'entesa entre aquest i el guionista.
Nmero de la vinyeta. La numeraci de les vinyetes ha de ser seguida, encara que dividim
la historieta en seqncies i/o en pgines.
S'ha de tenir en compte l'economia de l'espai. De vegades l'alumnat t tendncia a dibuixar
moltes vinyetes que no sn necessries per a la comprensi de la histria. s millor utilitzar
poques vinyetes significatives sense que aix dificulti la comprensi. L'extensi d'un cmic
ha de ser la mnima indispensable perqu s'entengui la histria.

B750

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Enumerem, a ttol orientatiu, el nmero de vinyetes adients a cada nivell educatiu:


- Educaci infantil: una macrovinyeta.
- Primer i segon de cicle inicial: 4 vinyetes.
- Tercer i quart de cicle mitj: de 4 a 6 vinyetes.
- Cinqu i sis de cicle superior: de 6 a 8 vinyetes.
- Primer cicle d'ESO: de 8 a 10 vinyetes.
- Segon cicle d'ESO: ms de 10 vinyetes.
Tipus de plans i angles de visi. S'han d'escollir els plans adequats i utilitzar amb habilitat
els enquadraments i els angles visuals. Aquestes decisions vindran determinades pel gui
literari, si hem aconseguit que sigui prou visual, sin aquest ser el moment d'imaginar la
planificaci i angulaci adequada.
Els tipus de plans solen abreujar-se, per una qesti d'economia de l'espai, amb les inicials de
les paraules que els defineixen:
- Gran pla general o pla panormic: GPG o PAN
- Pla general: PG
- Pla conjunt: PC
- Pla sencer: PS
- Pla tres quarts o americ: PA
- Pla mig: PM
- Primer pla: PP
- Pla detall: PD
- Primerssim primer pla: PPP
Descripci de la imatge. S'haur de detallar tot all que s'ha de veure a la vinyeta: els
personatges, els espais, les accions i la situaci dels globus. S'haur d'especificar b el
moviment dels personatges i els objectes.
Descripci dels textos: els dilegs, els monlegs, els textos narratius, les onomatopeies, les
metfores visuals i els smbols grfics. Els textos han de ser sinttics, doncs tot all que es
pot veure dibuixat no s'ha d'explicar verbalment.
Hi ha guions que separen els textos dels dilegs, monlegs i cartutxos narratius de les
onomatopeies, metfores visuals i smbols grfics que tenen un tractament grfic ms visual.

Finalment, recordeu que s molt important fer un gui tcnic acurat, sobretot quan el que
escriu no s el mateix que dibuixa.

B751

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Gui tcnic
Ttol ............................................................................................................

Vinyeta

Tipus de pla Escenari

Acci

Pgina .......................
Seqncia .................

Text: dileg i onomatopeies Text narratiu

B462

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

F. El gui d'esbossos
El gui dibuixat permet calcular fcilment l'extensi de la histria. Permet veure si les
escenes sn massa llargues, si falten o sobren detalls, investigar les possibilitats de moviment
dels personatges i les seves caracterstiques, provar diversos enquadraments, distribuir les
vinyetes a la pgina. A travs de l'esbs el dibuixant es pot fer una idea bastant versemblant
de com quedar la historieta dibuixada i aix rectificar el que calgui.
Pot ser el pas anterior o posterior al gui tcnic o b substituir-lo. Si l'autor s guionista i
dibuixant, sovint prescindeix del gui tcnic i, de vegades fins i tot del gui literari, i passa
directament al gui d'esbossos.
El gui d'esbossos s la historieta dibuixada esquemticament. El primer que cal plantejar-se
en l'esbs s el muntatge global de la pgina. En publicitat, s'anomena layout a l'esbs de la
pgina; en els dibuixos animats tamb s'utilitza aquest terme. En el cinema se'n diu
storyboard.
L'esbs s una primera prova, que dna la possibilitat de fer rectificacions abans d'iniciar els
acabats. Permet al redactor en cap, al guionista i al dibuixant controlar la histria i el dibuix.
Es poden fer anotacions a sobre i al costat del gui d'esbossos. El full resultant servir per a
confeccionar el gui tcnic si s que el gui d'esbossos ha estat un pas previ al gui tcnic.
Si el full que s'ha utilitzat per fer els esbossos es vol aprofitar per a realitzar les vinyetes
definitives, es pot recrrer a la tcnica del calc. Per tal d'evitar que la pgina dels esbossos
quedi massa bruta a causa dels esborrats i les acumulacions dels traos de llapis de les
diverses rectificacions, es pot procedir a fer l'esbs de cada vinyeta en un full a part i calcarlo a la pgina original quan el dibuix de la vinyeta satisfaci a l'autor.
Calcar tamb serveix per poder fer rectificacions respecte als enquadraments perqu en calcar
es pot tornar a enquadrar el dibuix eliminant o afegint els elements necessaris per evitar
errors de composici.

G. L'storyboard
L'storyboard s el gui d'esbossos que s'utilitza en el cinema. Sn les escenes fixes de les
pellcules, dibuixades en una srie de quadres iguals. Se serveixen dels elements ms
importants del cmic per es diferencien perqu els storyboards no utilitzen els globus i el
marc de la vinyeta com element expressiu.
Els storyboards suggereixen proves de cmera: enfocs, plans, angles de visi... i preveuen la
posada en escena i la illuminaci.
s freqent que els dibuixants de cmic, a dems de dibuixar historietes, treballin tamb en el
cinema, collaborant en aquesta part del gui cinematogrfic, doncs, tot i que la tecnologia
moderna ha fet grans avenos i ha pres la iniciativa en les tcniques que s'utilitzen, sobretot,
en el cinema d'animaci, els instruments ms antics de l'animaci: el llapis i el paper, encara
se segueixen utilitzant.

B445

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Randy Cartwright, el director d'storyboard de la pellcula Antz (Hormigaz), afirma que "El
procs que utilitzem per a l'storyboard s essencialment el mateix que s'utilitzava el 1929: es
fan servir quaderns de paper, llapis, taulers i xinxetes. Tot i que aquesta pellcula utilitza la
ms moderna tecnologia, els storyboards es fan exactament igual que en les primeres
pellcules animades: a ning se li ha acudit encara una tcnica millor".

B446

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

10.6. La composici de les pgines i de les vinyetes


La unitat narrativa de la vinyeta s'integra en una unitat superior que s la pgina o la doble
pgina. Aix permet establir un dileg entre els diversos plans, al qual el cinema no en t
accs pel fet que la pantalla s l'nica finestra.
Entre les vinyetes s'estableixen relacions de contigitat, per per la nostra forma de consumir
la historieta, llegint-la d'esquerra a dreta i de dalt a baix, la contigitat es percebuda com a
continutat. Les pautes grfiques fan que es produeixi l'encadenament i la lectura de la pgina
resulti clara i fluda.

La vinyeta com a mitj de control


L'obstacle ms gran per a la comprensi de la historieta s la tendncia de l'ull hum a vagar.
Passar de pgina implica un petit control, per no es pot comparar al control del cinema en
qu les imatges les veiem tal i com el director les ha disposades.
L'historietista s'ha de refiar de la cooperaci tcita del lector, de que el lector seguir l'ordre
de lectura convencional o algun altre que ell li proposi explcitament.
Parlant amb llenguatge cinematogrfic, en els cmics hi ha dos tipus de "fotogrames" que
funcionen com a instruments de control de la lectura: la pgina sencera i cada una de les
vinyetes.

El muntatge de la pgina
La composici transcendeix l'espai nic de la vinyeta i es prolonga cap a tires inferiors o
posteriors, implicant-les en una concepci de conjunt en qu intervenen tant les lnies com els
colors.
Les estratgies grfiques de la pgina sn globals i la seva estructuraci es fa a partir de la
forma i la grandria de les vinyetes.
Els jocs geomtrics que distribueixen els personatges, les gradacions, les ruptures
cromtiques i l'oposici entre constants i variants figuratives formen part dels esquemes
compositius de les vinyetes en la pgina.
Sota la temporalitat narrativa de cada vinyeta es constitueix un espai unificat per una trama
de connexions. Com a lectors, ens sembla que sabem en quin ordre hem de llegir les vinyetes,
per disposar-les s una tasca complexa, tant que, de vegades, incls els ms professionals
fracassen en l'intent.
Des del punt de vista editorial, s fonamental l'organitzaci de les vinyetes en les unitats de
publicaci: la tira, la pgina, la mitja pgina, la doble pgina ... Determina una estructura
plstica i narrativa alhora, que s diferent segons el format que s'utilitzi i que permet crear
efectes globals, rtmics i esttics.

B447

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Rom Gubern ens en proporciona alguns exemples, que podeu trobar en el llibre El discurso
del cmic:
pgina estructurada des del punt de vista del protagonista mirant per una finestra.
pgina estructurada amb primers plans d'un personatge.
posada en pgina vertebrada sobre el tema plstic d'un element (els canons en una
vinyeta d'Hugo Pratt).
pgina amb vinyetes apasades per representar una execuci collectiva.
pgina que progressa des d'un pla general exterior a plans de detall interiors d'un
edifici.

La primera pgina
La primera pgina d'una histria funciona com una introducci. s una plataforma de
llanament de la narraci i estableix un marc de referncia. Capta l'atenci i prepara al lector
per als esdeveniments que vindran.
Quan es dissenya com unitat decorativa funciona com una pgina de presentaci ms que no
pas com una primera pgina.

La pgina com a supervinyeta


Pot ser que en una histria, el marc dur no sigui la vinyeta sin la pgina sencera.
Quan els personatges expressen emocions fortes o sofisticades o les seves postures i
gesticulacions sn subtils i capitals per a contar la histria, els contorns poden ser un
inconvenient per a l'expressivitat, aleshores, el dibuixant pot decidir utilitzar la pgina com a
una gran vinyeta on disposar les diverses accions.
Aquesta unitat de la pgina afecta tamb els canvis de temps i d'espai entre les vinyetes,
doncs, quan el lector passa de pgina es produeix una pausa que, normalment, el dibuixant
aprofita per fer canvis importants per a l'acci o per utilitzar vinyetes que mantinguin un
suspens de l'acci que no es resol fins que girem pgina.
Tant si es prescindeix del marc de les vinyetes com si no, la pgina, igual que la vinyeta, ha
de muntar-se com una unitat de contenci.

Consells prctics per a la composici de les pgines i la distribuci de les vinyetes


Composar la pgina amb un format gran. Aix permet treballar ms cmodament els
detalls de cada vinyeta i el dibuix queda ms net, donat que hi ha ms espai per esborrar. Si
s'han de reduir les pgines per publicar una revista, els dibuixos guanyen en qualitat i els
errors o les imperfeccions destaquen menys que si fssim a l'inrevs.

B448

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Quan es dibuixa un original destinat a ser redut, s'ha


de procurar que les proporcions siguin les mateixes
que les de l'espai on es reproduir. Un sistema
prctic i segur d'ampliar una pgina sense perdre les
proporcions, s el sistema d'ampliaci per la
diagonal. Primerament, s'ha de marcar a llapis la
mida que tindr la pgina quan s'hagi de publicar a la
revista i, desprs, traar una diagonal que divideixi la
pgina i portar-la a un punt que marcar l'alada de
la pgina en la qual treballarem. S'han d'allargar,
tamb, els costats de la pgina fins que es tallin amb
el punt on s'ha marcat l'alada.

Si no considereu convenient fer aquest exercici amb


l'alumnat, podeu fer-los treballar directament en una
lmina de grandria DIN-A3, advertint-los que han
de deixar un marge al voltant, de 2 centmetres, com
a mnim.
Quant a la distribuci de les vinyetes, es pot dividir l'altura en parts iguals, descomptant els
espais que hem de deixar entre les vinyetes. Obtindrem, aix, dues, tres, quatre franges
horitzontals o les que convinguin. Traant lnies verticals que divideixin aquestes franges en
quadres, queda repartida tota la superfcie de la pgina.
S'ha de tenir en compte que les vinyetes han d'ordenar-se d'esquerra a dreta i de dalt a baix,
seguint l'ordre de lectura convencional. No es recomana l's de les fletxes per indicar la
continutat entre les vinyetes perqu destorben l'agilitat de la lectura. Si es planifica
correctament la pgina no caldran. No obstant, si desprs d'acabar la pgina us n'adoneu que
no s'entn l'ordre de lectura, permetreu l's de les fletxetes com a mal menor. Pot donar-se el
cas que alg vulgui utilitzar les fletxes com un smbol grfic ms, integrat en la historieta, s
que s'ha de permetre.
La divisi de les vinyetes esdev ms
complicada quantes ms vinyetes
contingui la pgina. A dems, si les
vinyetes sn massa petites, els costa
encabir els globus i els textos poden
resultar ilegibles. Per aix, recomanareu
al vostre alumnat que faci servir poques
vinyetes per pgina.
Exemples de distribuci correcta de vinyetes en una pgina

En aquesta fase de la realitzaci, els haurem de recordar, que la grandria de les vinyetes s
molt important per al ritme de lectura de la historieta i que mant una estreta relaci amb la
planificaci. Per tant, si volen fer vinyetes grans, hauran d'aprofitar-les per dibuixar els plans
generals i reservar les vinyetes petites per als plans de detall o b plans que no requereixin
molt de temps de lectura. Respecte el marc conv recordar que no cal emmarcar totes les
vinyetes i que deixar-ne alguna sense marc contribueix a donar "aire" a la pgina.

B449

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Cal comptar, tamb, amb el nmero de globus que hi haur a cada vinyeta i amb la seva
collocaci, seguint l'ordre de lectura. Aquesta disposici, encara que no sigui definitiva,
permet plantejar-se problemes d'ubicaci dels personatges respecte als textos que han de
pronunciar.
Si es volen reservar les lmines DIN-A3 per al treball final en net, poden esbossar, a part,
cada una de les vinyetes. Desprs es procedir a dibuixar les vinyetes en aquestes pgines,
fent servir la tcnica del calc, a la qual hem fet referncia anteriorment, o b dibuixant de nou
la vinyeta en la pgina quan se sentin satisfets del resultat.

B450

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

10.7. El llapis, l'entintat i el retolat


El llapis
Primer hauran de dibuixar amb el llapis. S'ha de disposar d'un bon paper, que accepti
diversos esborrats i el posterior passat a tinta, un llapis tou o semitou, una goma que no rasqui
el paper (de nata, per exemple), una esquadra i un cartab.
Els llapis poden ser ms durs o ms tous segons el gust de qui els fa servir. Si es dibuixa
d'una manera molt concreta, sense lnies de ms, s ms adequada una mina ms dura que si
el dibuix d'esbossos s insegur perqu, aleshores, el paper s'omple de lnies i s'ha d'esborrar
moltes vegades. Normalment, aquest s el cas del nostre alumnat, per aix en el pargraf
anterior recomanvem un llapis tou o semitou.
El ms aconsellable, per, s utilitzar mines de duresa mitjana i evitar les massa dures que
deixen solcs i les massa toves que embruten les vinyetes. Utilitzar portamines en lloc de llapis
presenta l'avantatja de que no s'ha d'interrompre el treball per fer punxa.
Quan es facin els esbossos, no s'ha prmer molt el llapis i s'ha d'intentar que els traos siguin
segurs, no s'ha de tenir por d'equivocar-se, s'ha de pensar que el llapis es pot esborrar tantes
vegades com calgui. Quan els dibuixos estan acabats es poden repassar amb un llapis ms
dur, per evitar confusions quan es repassi amb retolador o amb qualsevol altre dels estris
adequats.

L'entintat
Per a entintar els cmics, els professionals, normalment treballen amb tremp o pinzell i tinta
xinesa, per a l'escola, el ms prctic es fer servir retoladors de punta fina, mitjana i gruixuda.
Un altre estri que, de vegades, tenen els/les alumnes, sobretot els dels cursos d'ESO, que els
fan servir per al dibuix tcnic, sn els rtring. El millor, per, ser donar-los llibertat perqu
facin servir els estris que prefereixin. No obstant, no se'ls hauria de permetre deixar el dibuix
a llapis perqu la prctica del mitj exigeix l'entintat i, a dems, no es podria reproduir en una
revista, en cas de desitjar-ho.
En el mercat, hi ha molts estris per a entintar i els dibuixants poden usar moltes tcniques,
algunes d'inventades per ells mateixos. Aqu, per, tractarem dels que sn ms a l'abast de
l'alumnat i dels ms utilitzats per als dibuixants professionals: rtrings, bolgrafs, retoladors,
tremps i pinzells.
Els estillgrafs, vulgarment anomenats rtring, van ser creats per al dibuix tcnic. En el
camp de la historieta han estat substituts pels tremps. El seu tra de gruix constant, s
mecnic, pla, sense volum, fred i inexpressiu comparat amb el del tremp o el pinzell. Un altre
desavantatge s que, si no s'utilitza sovint, la tinta se seca i s'ha de desmuntar i netejar. Sn
tils per a entintar el marc de les vinyetes i per retolar les lletres dels globus, donat que poden
escriure sense haver de mullar-los en el tinter.
Els bolgrafs rarament s'utilitzen en el dibuix de cmic perqu el seu tra s fred i bastant
inexpressiu. Poden anar b per prendre apunts i per fer esbossos rpids, donat que permeten
B451

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

treballar de pressa i sn senzills d'utilitzar.


Amb els retoladors es poden obtenir traos molt diferents, doncs n'hi ha de moltes menes.
Aix depn del tipus de punta: de bola, de plstic, de fibra, de feltre... Sn ms manejables
que els tremps o els pinzells. N'hi ha d'especials per al dibuix tcnic per que s'utilitzen
tamb per als treballs artstics. Tenen inconvenients com ara que alguns tarden molt a
eixugar-se i la tinta perd molta intensitat si s'esborra amb una goma de llapis o b es corre,
igual que si volem pintar a sobre amb altres retoladors o amb colors.
Hi ha retoladors amb punta de cautx que imiten els efectes dels pinzells; sn prctics per
acolorir, per si es dibuixa amb ells proporcionen un tra mediocre.
Si es dibuixa amb retolador o amb qualsevol altre estri que no necessiti tinta xinesa, s'ha de
procurar que la tinta sigui intensa, ja que les tintes tendeixen a grissejar i poden portar
problemes a l'hora de reproduir els originals.
De tremps o plomins, tamb anomenats plomes, n'hi ha de molts tipus i cada dibuixant ha
d'anar provant fins a trobar el que millor s'adigui al seu tra. Hi ha tremps d'escriure que han
anat substitunt-se per les plomes
estillogrfiques. Els tremps de
dibuix acaben en punxa, no tenen
punt a l'extrem i sn indicats per
a fer lnies fines. Com que sn
bastant flexibles s poden
aconseguir traos gruixuts. Sn
els ms utilitzats per a dibuixar
historietes. Els tremps de punta
recta sn apropiats per a retolar
lletres grans. Els tremps de
retolar tenen una pea
sobreposada que els ajuda a
retenir ms tinta. La punta acaba
en un punt, que varia segons la
numeraci. No es carreguen de tinta Jordi Pi. La creaci d'historietes. Editorial Pleniluni.
sucant al tinter sin introduint gotetes
dins d'un petit dipsit.
Hi ha molts dibuixants d'historietes que utilitzen, exclusivament, els pinzells perqu
permeten treballar rpidament i perqu l'agilitat, la fora i la versatilitat dels seu tra ofereix
moltes possibilitats expressives. L'inconvenient s que requereix un aprenentatge llarg per a
dominar-ne la tcnica, aix fa que no hi hagi gaire principiants que s'hi entusiasmin.
El pinzell, de vegades, s'utilitza com a complement d'altres instruments de dibuix, complint la
funci de cobrir de tinta les superfcies grans o tamb per a dibuixar les lnies ms gruixudes.
s molt important la seva neteja i assecat per a mantenir-los en bones condicions i que no es
podreixin. Actualment, es venen uns pinzells que incorporen una crrega de tinta, no xinesa,
sin de base alcohlica, que sn molt prctics i fcils de manejar. Sn una mena de retoladors
amb una punta de pls.

B452

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Un dels materials complementaris que fan servir els dibuixants sn les trames, que
consisteixen en una srie de punts o lnies negres que, en contrast amb els espais en blanc,
produeixen efectes ptics que creen sensaci de volum en els dibuixos.
Trames adhesives

Les trames es poden fer manualment, o b utilitzar trames


impreses. De trames impreses n'hi ha de dos tipus: les
transferibles i les adhesives. Les trames transferibles
s'apliquen pressionant la trama contra el paper on es vol
collocar. Les trames adhesives s'han de tallar i collocar
juntament amb el suport on estan impreses. Les trames
adhesives poden agilitzar la feina, per si s'apliquen
sistemticament el treball es complica i s'allarga notablement,
doncs s una tcnica lenta i laboriosa. A dems, sn cares.
Jordi Pi. La creaci d'historietes.
Editorial Pleniluni.

Amb les trames manuals es poden representar efectes


de la naturalesa que necessitin precisar-se grficament
perqu puguin ser reconeguts en el llenguatge icnic:
fenmens meteorolgics, accidents geogrfics,
estacions climatolgiques, etc.
Jordi Pi. La creaci d'historietes. Editorial Pleniluni.

En el treball del cmic a l'escola aconsellem utilitzar les trames manuals, doncs es tracta que
l'alumnat exerciti el tra. Amb pacincia, es poden aconseguir efectes visuals semblants als
de les trames transferibles o adhesives. Tamb es poden fotocopiar pgines senceres de
trames o b crear-les amb l'ordinador, imprimir-les i, desprs, calcar-les a les vinyetes, amb
l'ajuda d'una taula de transparncies o en el vidre de la finestra, o b retallar-les i enganxar-les
on convingui.
En el cmic professional, no sempre s el dibuixant el que fa les trames. De vegades, hi ha
persones especialitzades en aquesta feina.

El retolat
El retolat s la inscripci, en les vinyetes, dels textos dels globus, dels textos narratius i de les
onomatopeies.
Retolar s l'ltima fase del procs de realitzaci d'una historieta, tant si el cmic s'acoloreix
com si no. Primer es completa el dibuix i desprs s'escriuen els textos. Tal i com hem dit en
tractar dels globus, s convenient dibuixar els contorns dels globus desprs d'escriure els
textos.
Per a retolar se segueix el mateix procs que per a dibuixar: primer s'escriu a llapis i, desprs,
es repasssa amb qualsevol dels estris que hem esmentat. El ms usual s utilitzar retoladors
de diferents gruixos, que aguantin b l'esborrat del llapis, per els retolistes professionals fan
servir, fins i tot, els pinzells i la tinta xinesa.
B453

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

De vegades, en lloc de fer servir la retolaci manual, s'utilitza la composici tipogrfica o


b s'afegeixen els textos amb l'ordinador. Aix produeix un efecte mecnic que destorba la
personalitat del dibuix fet a m i, a ms, pot alterar all que diuen els personatges. Un globus
retolat a m confereix carcter al personatge, suggereix una sensaci de so i un estil de parla,
efectes que no s'aconsegueixen retolant de forma mecnica. Si es fa servir la retolaci
mecnica no es poden utilitzar els recursos dels quals hem tractat a l'apartat 8.8. La retolaci
expressiva.
En les editorials de cmic, hi ha especialistes en aquesta feina, sobretot pel que fa a les
traduccions d'historietes estrangeres, especialment, del manga en el qual, a dems de la
traducci dels textos, es realitzen conversions d'onomatopeies i adaptacions de la situaci i el
contorn dels globus al nostre ordre de lectura.
Hi ha revistes, com El Vbora que compten amb un retolador professional que escriu bona
part dels textos de les historietes que s'hi publiquen.
En el treball del cmic a l'aula, s recomanable que l'alumnat retoli a m, per tal de reforar
l'habilitat manual. En aquesta fase del procs de realitzaci, no us canseu d'advertir que la
lletra ha de ser llegible:
clara.
gran.
les lletres no han de tocar-se les unes a les altres, ni tocar el contorn del globus.
s'ha de mantenir la separaci entre paraules.
no s'han de tallar paraules amb guionets.
no s'ha d'entintar el text si hi ha errades ortogrfiques, morfolgiques o
sintctiques.
Per molt que ho advertiu, mai ser prou, doncs la tendncia general s descuidar els textos,
tant pel que fa als aspectes formals com al contingut. Caldr que corregiu el text a llapis,
abans que l'entintin. Quant a l's de l'argot i de les transgressions gramaticals, com ara
utilitzar sempre la lletra k, en lloc de c o q, es poden permetre sempre que mantinguin una
coherncia amb el gui

Altres consideracions
L'ordinador s una altra de les eines de dibuix que s'utilitza molt en els dibuixos animats i
que irromp tamb en el mn de la historieta, sobretot en l'ltima dcada del segle XX. Les
seves possibilitats estan limitades a les del programa que es faci servir. Aix com el dibuix
tcnic pot realitzar-se totalment amb l'ordinador, en el cas del dibuix artstic, la mquina no
substitueix cap de les eines actuals sin que incorpora noves possibilitats grfiques a partir
dels dibuixos fets a m: creaci de trames, incorporaci d'imatges fotogrfiques, acolorit, etc.
L'scanner s en aquest sentit molt til donat que permet retocar, modificar, eliminar, afegir,
deformar, desplaar, capgirar o repetir les imatges.
La prctica del cmic obliga a estar informat de la tecnologia de la impressi, donat que el
mercat del cmic s la publicaci de revistes, tires, lbums... Per tant, s'ha d'entendre i
preparar el treball d'acord amb la tecnologia. L'obra del dibuixant ha de ser reproduble
B454

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

segons les condicions de l'editor, doncs s aquest qui decideix el mtode d'impressi.
El dibuix es fa pensant en el seu mtode de reproducci. Les primeres tires cmiques es van
dibuixar amb un senzill tra negre, donat que els diaris i les revistes s'imprimien amb
tipografia (segells de goma o tampons per a cada lletra). El gravat dels grisos era molt tosc i
les trames molt barroeres. El tra havia de ser molt enrgic perqu es pods reproduir amb
fidelitat. El desenvolupament de la impressi offset va facilitar el dibuix de traos ms
delicats i variats.

En els centres educatius, la realitzaci dels treballs estar condicionada a all que vulguem
fer desprs amb ells. Ser diferent el plantejament del treball si els cmics no han de tenir una
difusi posterior que si volem muntar una exposici d'originals o b editar una revista.
Si volem muntar una exposici, els treballs podran tenir unes caracterstiques diferents que si
volem editar una revista. Quan la difusi posterior ser l'edici d'una revista, hem de tenir en
compte dos aspectes bsics, abans de que l'alumnat comenci a fer els cmics: el format de la
revista i si ser en blanc i negre o en color.
En els apartats del Bloc C. 11. Els materials, 12. Les exposicions de cmic i 13. Realitzaci
de revistes de cmic escolar, trobareu ms informaci sobre els temes que acabem de tractar.

B455

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

10.8. El color
Hi ha diverses maneres d'acolorir un original, les ms comunes sn pintar damunt d'ell o
indicar a la impremta la selecci de colors que volem utilitzar.

El color directe
Abans de dibuixar un cmic s convenient saber quin sistema s'utilitzar per acolorir, per tal
de decidir el tipus de paper. Si decidim aplicar el color directe, s a dir, pintar damunt
l'original, haurem d'escollir un paper pors que xucli l'aigua amb la qual es barreja la pintura.
Tamb haurem d'escollir el tipus de pintura:
Anillines. Les anillines lquides sn transparents la qual cosa permet pintar sobre el dibuix
entintat. S'ha d'anar molt en compte doncs els errors sn molt difcils d'arreglar.
Aquarelles o gouaches. Al contrari que les anillines, sn pintures opaques i per tant,
poden tapar l'entintat dels dibuixos. Una tcnica consisteix a pintar primer el dibuix a llapis i
desprs passar a tinta. Una altra tcnica s pintar sobre el dibuix entintat, amb molt de
compte, i repassar, desprs, amb tinta o amb gouache negre els llocs que han quedat tapats
per la pintura.
Tot i que les pintures esmentades sn les ms corrents, shan realitzat historietes a l'oli, amb
tmpera, amb pintures acrliques, amb llapis de colors, amb aergraf, amb trames de
colors, amb collages...

El color indirecte
Si no es vol aplicar el color directe damunt dels dibuixos, hi ha diverses tcniques per donar
color a un original
Hi ha un sistema que consisteix en calcar en un paper, a part, el dibuix i pintar damunt
d'ell, donant-li al gravador per separat l'original en blanc i negre i l'original en color. No s
una tcnica molt aconsellable perqu, de vegades, les dues cpies no coincideixen
exactament.
El color al revers o separaci manual del color. Si el gravador s qui far la selecci de
colors, s'hauran de calcar en llapis, en el revers de la pgina acabada en blanc i negre, les
superfcies que es vulguin acolorir. Desprs, amb aquarelles, barrejant entre s els colors
primaris (blau cian, magenta i groc ms el negre) es pinten aquestes zones i es posa a sobre el
nom de cada color, indicant aix la selecci de colors que haur de realitzar el gravador.
Aquest sistema s el primer que es va fer servir quan a l'edici de cmics es va incorporar el
color.
Un altre mtode s el sistema de la cpia blava o pauta blava. s un color directe
incomplet, doncs el color negre no s'aplica junt amb els altres colors.

B456

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Primer es dibuixa un original en blanc i negre preveient la situaci dels colors. El gravador fa
una cpia en tinta blava damunt un paper de qualitat o un cartr. Sobre aquesta cpia
s'afegeixen els colors amb aquarelles o gouache. De la suma dels dos originals s'obt, a
travs de la impressi, el cmic complet.
s una tcnica apta per al dibuix de lnia clara, caracterstic de l'escola de cmic franco-belga.
s la tcnica que es fa servir en la impressi de les historietes d'en Tintin.
Els seus avantages sn que l'original en blanc i negre admet totes les rectificacions que
calguin sense afectar el resultat final que conserva la integritat del tra del dibuix bsic a
dems del valor esttic d'un dibuix en color. D'altra banda. els colors queden molt nets i es
pot repetir l'acoloriment si es comet alguna errada; normalment, es fa ms d'una cpia blava
per poder fer diversos acoloriments i escollir el que surti millor. s una tcnica molt til quan
l'autor del dibuix no s qui acoloreix sin que ho fa un colorista professional.
La quadricomia s un sistema de reproducci en qu es fan servir els quatre colors
primaris, que sn suficients per a aconseguir la major part de les tonalitats. Els colors sn el
negre, el ci (blau cel intens), el magenta (rosa fcsia) i el groc.
S'imprimeix una pgina per a cada color i se superposen les quatre pgines. De la suma de
totes les tintes s'obtenen els colors derivats dels quatre colors originaris:
- La suma del groc i el ci dna verds i alguns blaus clars.
- La suma ci i el magenta dna blaus foscos, morats, violetes i roses.
- La suma del magenta i el groc dna vermells i carbasses.
- Si s'afegeix el negre s'obtenen colors ms marronosos i ms indefinits.
El bicolor, tamb anomenat bit, s la impressi a dues tintes. s un recurs freqent perqu
no s tan car com la quadricomia i s ms atractiu que el blanc i negre.
El bicolor s la barreja de dos colors. La tinta negra, que prcticament s sempre la que es fa
servir en el dibuix d'historietes, es barreja amb una altra tinta de qualsevol altre color,
generalment, clar.
S'han de fer dos originals, un per a cada tinta. El segon original ha de partir del primer per tal
que coincideixin les parts dibuixades, la qual cosa s'aconsegueix calcant, a partir del primer
original en blanc i negre. El sistema que ms s'utilitza s dibuixar al dors del full on hi ha el
primer original, i pintar les zones blaves.
El segon original ser invers respecte el primer; el gravador els tornar a invertir quan faci
fotollit.
Tal i com deiem en l'apartat anterior, actualment, l'escner electrnic i l'ordinador, poden
contribuir a fer ms fcil el treball del cmic. El dibuixant pot obtenir cpies de les pgines
originals, per acolorir-les a part. Hi ha sistemes informtics que permeten obtenir els
fotollits, impresos directament de l'ordinador.

En el treball del cmic a l'aula, s recomanable que optem pel blanc i negre, com a nica
tcnica per als acabats dels cmics, si desprs volem editar una revista de cmic escolar en
B457

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

fotocpies, que s el sistema que l'escola t ms a l'abast. Si no s el cas, podem utilitzar les
tcniques d'aplicaci del color directe, fent servir qualsevol dels tipus de pintures que abans
hem exposat. Si volem editar una revista en color, ens haurem de posar en contacte amb la
impremta pel tal de saber quin sistema de reproducci faran servir i aix determinar com
hauran de ser els originals.

B458

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

10. La realitzaci d'un cmic


10.1. L'art i el procs creatiu
El cmic s una forma d'expressi i comunicaci d'entre moltes de les que coneixem. s un
art, entenent l'art com qualsevol activitat humana que no sigui resultat de cap dels dos instints
bsics de la nostra espcie: la supervivncia i la reproducci.
En l'existncia humana, es dna la feli circumstncia de no poder passar tot el temps
menjant o procreant. Sempre arriba un moment en qu no tenim absolutament res a fer.
Scott McCloud ens posa l'exemple d'un grup de caverncoles que, desprs de menjar, passen a
realitzar activitats diverses, relacionades amb l'art: una dona dibuixa amb un pal a terra, un
home fa un ritme amb dues pedres, un altre home balla, una dona canta...
La mare naturalesa s tan svia que fins i tot aquestes afirmacions humanes, artstiques, tenen
la seva utilitat des del punt de vista evolucionista:
Proporcionen exercici al cos fsic; s per aix que s'han desenvolupat els jocs, els
esports, la dansa...
Ajuden a mantenir la salut mental; s el cas de l'art com a autoexpressi, per
exemple a travs de la pintura.
Esdevenen invents tils, com ara el descobriment del foc. s la vessant de l'art
com a indagaci, com a fonament del llenguatge, la cincia i la filosofia.
Actualment, els processos sn ms complexos que en els principis dels temps, per els
instints, juntament amb els sentiments i els costums, sn els mateixos. D'altra banda, en les
tasques que podem considerar ms mecniques, sempre hi ha, almenys, un element artstic:
- La coreografia en una lnia de muntatge.
- L'estil personal de conduir d'un missatger ciclista.
- La firma.
- Els oficis que combinen la supervivncia i el desig creatiu, com ara l'artesania.
No es pot dir, amb vanitat: aix s art i all no s art, perqu dna per suposat que l'art s
una proposici inalterable. Tothom expressa alguna cosa amb la seva feina, sigui la que sigui.
s estrany un artista a qui no importa l'xit material, s a dir, la supervivncia.

Les fases del procs artstic


L'art pur est essencialment lligat a la qesti de la finalitat, de resoldre all que hom espera
de l'art. Qualsevol tipus de creaci, en qualsevol mitj, sempre seguir un cert cam que,
segons Scott McCloud, t sis passes:
1. La idea o el propsit: els impulsos, les idees, les emocions, les filosofies, els propsits del
treball, en definitiva, el contingut de l'obra.
B459

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

2. La forma: un llibre, un dibuix, una cadira, una can, un comic-book...


3. L'estil: l'escola d'art en qu s'inscriu, el vocabulari d'estils o gestos, el tema, el gnere...
4. L'estructura: com composar el treball.
5. La destresa: construir l'obra usant l'habilitat, l'ofici, la invenci, superant les dificultats; en
fi, fent el treball.
6. La superfcie: els valors del producte acabat, l'aspecte ms rellevant de l'obra a primera
vista.

En totes les arts, all que atrau a la gent s la superfcie. A primera vista, l'ltim favorit sol
tenir millor pinta que els vells artistes; tot i que aquests van tenir les idees primignies i van
crear els estils, resulten menys interessants en la superfcie. Per pot passar que l'obra millor
en la superfcie estigui buida de contingut. De fet, en aquesta dcada, s'han aixecat moltes
queixes quant al contingut dels cmics; sovint es diu que falten bons guionistes, bons
narradors. En canvi, les queixes no s'extenen als dibuixants.

Exemplificaci de les fases del procs artstic


Passarem a exemplificar la importncia de cada una de les fases del procs artstic, centrantnos en el cas del cmic.
El cicle comena quan els joves descobreixen els tebeos per primera vegada i, en uns quants
casos, comencen a desenvolupar un amor pel cmic que durar tota la vida.
En una primera etapa, els lectors s'identifiquen amb els personatges, les idees, els
esdeveniments i les emocions de les histries. El cmic actua d'intermediari entre el narrador
i el pblic. En algunes persones, comena a desenvolupar-se un coneixement de la forma, la
conscincia que els tebeos no sn sin tinta sobre el paper, de qu per fer-los noms es
requereix una certa habilitat que es pot aprendre.

A. Primer exemple
Un noi, ple d'idees, pren la decisi de ser dibuixant de cmics. Ha comenat b, t les idees i
ha escollit la historieta com a forma d'expressi. La tercera passa seria considerar quina
classe de cmics li conv fer, per el ms segur s que no ho faci. El ms probable s que
posposi les idees i comenci a estudiar les tcniques d'altres dibuixants de renom, es compri el
material idoni i comenci a practicar.
Per tant, passa directament a la superfcie de l'obra. Un professional de veritat critica el seu
treball: l'anatomia, el punt de fuga, les expressions facials... El dibuixant compra llibres
d'anatomia i perspectiva, estudia diverses tcniques de dibuix i practica.
Pot passar que no aconsegueixi la suficient habilitat, que perdi l'inters o que la vida se li
compliqui i deixi enrera el seu somni.
B460

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

B. Segon exemple
Una noia ha fet les passes de l'anterior i es posa a desenvolupar la destresa.
Un professional l'aconsella, li diu que s bona argumentista i una dibuixant amb estil, per la
narraci no s bona, li falta sentit del ritme, les composicions sn confuses.
Donada la seva destresa com a dibuixant pot treballar com ajudant en una lnia de muntatge
d'historietes o de dibuixos animats. Fins que no entengui l'estructura del cmic es quedar
estancada.

C. Tercer exemple
Un noi ha desenvolupat la destresa, per en vol ms. Pensa en les dificultats de la composici
i la narraci en la historieta.
Descobreix un autor anterior al seu dibuixant favorit. Aprn el que hi ha rera l'execuci
grfica i el gui, captant el ritme, les convencions dels gneres, la composici, el
desenvolupament temtic, la ironia...
Ha aconseguit entendre i desenvolupar l'estructura. Publica el seu lbum, se'l considera un
creador extraordinriament capacitat que sap narrar millor que la majoria dels seus collegues.
El seu treball no s original, la crtica no li fa molt de cas, per ja en t prou, s un dels
millors.

D. Quart exemple
Un home ha fet el mateix procs per no se sent satisfet. Vol aconseguir una identitat prpia.
Est convenut que hi ha alguna cosa ms, es posa a buscar i inventar noves maneres de
mostrar el de sempre. Aleshores, innova i desenvolupa tcniques noves. Elimina
completament "all de sempre".
Aquest creador ha desenvolupat el seu propi estil. Obt xit comercial i el respecte dels seus
collegues; se sent satisfet.

E. Cinqu exemple
Una dona ha seguit tot el procs per no est satisfeta. Est convenuda que s'oblida d'alguna
cosa molt important, fonamental.
L'autora es pregunta: per qu faig aix? Pretenc dir alguna cosa sobre la vida o dir alguna
cosa sobre el treball que realitzo? Estic obligada a dir alguna cosa? A alg li interessa el qu
faig?.
E.1. Si l'artista segueix pensant i es decideix a aprofundir sobre la forma es convertir en una
investigadora. El seu objectiu ser descobrir tot el que el mitj s capa de fer. Al seu treball
no li faltaran idees ni un propsit. El seu treball es convertir en el seu propsit i les idees li
B461

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

arribaran per afegir-hi substncia.


Aquest tipus d'artistes solen ser pioners i revolucionaris, artistes que aspiren a
commocionar, a canviar la manera de pensar de la gent, qestionen les lleis fonamentals que
governen l'art que han escollit.
s el cas dels historietistes Winsor McCay, Art Spiegelman, Moebius (Jean Giraud)..., i en
altres disciplines artstiques, d'Stravinsky, Picasso, Virginia Woolf, Orson Welles...

E.2. Si l'artista pren com a objectiu desenvolupar al mxim les idees i els propsits, llavors
el seu treball es converteix en una eina. El poder del seu art es basar en el poder de les idees
que desenvolupi.
Explicar la histria (o si no s una obra de ficci, fer arribar el missatge) t prioritat sobre la
inventiva, tot i que explicar una histria amb eficcia, exigeix una certa dosi d'inventiva.
s el cam dels grans narradors, creadors que tenen coses a dir amb el cmic i que dediquen
totes les seves energies a dominar el mitj, perfeccionant la seva habilitat per a transmetre
missatges eficament, com ara Schultz, Herg, Will Eisner, Nakazawa..., i en d'altres mitjans,
s el cas de Frank Capra, Charles Dickens...

No hi ha cap obra d'art a la qual li manqui el contingut o que pugui prescindir de la forma,
per sempre s'estableixen una srie de prioritats.
En moltes lnies de muntatge de cmic, els retolistes, els qui dibuixen a llapis, els
entintadors..., competeixen entre s per cridar l'atenci. Quan el creador s guionista i
dibuixant tamb s'estableix una lluita entre la forma i el contingut.
Quan ms es decanta un artista a treballar la forma o el contingut, ms difcil li resulta
canviar. Per hi ha creadors que ho aconsegueixen, com ara Art Spiegelman que, als anys 70
i 80, va fer un treball agressivament experimental i, en canvi, l'estil de Maus, la seva
memorable biografia, s recatat.
Si aprofundim, potser veurem que els objectius ltims de la majoria d'artistes no difereixen
dels instints bsics de qualsevol persona (supervivncia i reproducci), incls en aquells que
ostenten grans ideals. Quan l'art es converteix en un ofici o en un estatus social, la possibilitat
de confondre els objectius augmenta.

Qualsevol artista que realitzi qualsevol treball en qualsevol mitj sempre seguir les sis
passes del procs, tant si n's conscient com si no. L'ordre de les passes s innat. En la
prctica, qualsevol aspecte pot ser susceptible d'atraure a l'artista. Per a la majoria,
l'aprenentatge s un viatge lent i continu que va des de la fi al principi, des de la superfcie al
centre. I en el centre un es formula sempre: per qu faig aix?
Les obres que intenten respondre aquesta pregunta susciten un mn d'experincies
desconegudes. Mentre que les idees governen el mn i el conformen, el cmic pot ajudar a
difondre aquestes idees arreu.
B462

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

10. 2. El procs de realitzaci d'un cmic


El procs de realitzaci d'un cmic s un procs interactiu, de rectificacions constants que es
poden donar fins i tot en l'ltima fase del procs. s un procs on mana la flexibilitat, no la
rigidesa. Les pautes de treball sn molt personals, cadasc t les seves.

El procs de creaci
A l'apartat anterior, hem tractat del procs artstic, en general. Ara ens centrarem, en
qestions ms prctiques, que ens serveixin per aplicar-les a l'aula amb el nostre alumnat.
En el moment productiu, s necessari evitar una activitat "de tipus casual, no recolzada per
un mnim de projeccions i d'aclariments instrumentals", tal i com afirma Della Casa. s a dir
que ser convenient haver adquirit coneixements sobre els diversos elements del llenguatge
del cmic i haver realitzat activitats prctiques sobre els seus procediments bsics.
s important, per sortir dels estereotips, potenciar una activitat imaginativa ms rica lligada,
sobretot, a la invenci dels tipus d'histria i als personatges.
s til fer referncia a la vida quotidiana dels infants, per tal que siguin capaos d'expressar
continguts ms personals: una jornada a l'escola, alguna cosa important que ha passat a casa...
Quant als personatges, s'haur d'evitar la cpia dels seus personatges favorits, que poden
practicar per adquirir destresa, per que no hauran d'utilitzar per a la creaci de les seves
prpies historietes.

Fases del procs de realitzaci

2. La idea. Primer de tot, s'ha de tenir alguna idea que es vulgui comunicar.
Dediquem l'apartat segent a tractar sobre les tcniques de producci d'idees.

2. L'argument. Un cop determinada la idea, cal desenvolupar-la en l'argument que s una


narraci que resumeix l'acci, l'ambient i els personatges basant-se en la idea inicial.

3. Selecci del tipus de narraci, quant al tractament del temps: acci lineal, accions
paralleles, acci amb salts al passat o al futur... i quant al gnere en qu s'inscriu: cincia
ficci, aventures, cmic d'humor, etc.

4. El gui dividit en seqncies.


Si les historietes sn curtes, pot ser que continguin noms una seqncia. En aquest cas, no
caldr fer aquesta distinci.
B463

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

5. Divisi de les seqncies en escenes. Cada seqncia comprn diverses escenes.


Donada la dificultat de la distinci entre escena i seqncia, per part dels infants i joves i, fins
i tot, dels adults, podem parlar noms de seqncies. De fet, en la majoria de llibres que
tracten del mitj, no apareix el concepte d'escena que, en canvi, es fa servir en el cinema. Si
optem per aquesta simplificaci, farem cas oms d'aquest punt 5.

6. Les seqncies o escenes dividides en vinyetes: estudi del decorat, caracteritzaci dels
personatges i els ambients, estudi dels espais dels globus, selecci de l'enquadrament, de la
planificaci i l'angulaci, redacci dels textos, selecci de les onomatopeies, metfores
visuals i altres smbols grfics...

Els punts 4, 5 i 6 corresponen a la guionitzaci de la historieta, que exposarem ms


detalladament en els segents apartats d'aquest captol.

Perqu l'alumnat pugui utilitzar el mxim de recursos possibles en els seus cmics, s'hauran
de realitzar activitats prvies sobre els diversos temes, tenint en compte que han de tenir prou
temps per a realitzar una historieta, amb satisfacci.

B464

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

10.3. La idea
Els mitjans d'expressi i comunicaci sorgeixen perqu les persones tenen necessitat
d'explicar les seves idees.
Una bona idea s la base per a realitzar un bon cmic. Per a obtenir-la s'ha de fer servir la
imaginaci i adobar-la amb els nostres somnis, pors, sentiments, desitjos...
Quan estem immersos en un procs creatiu, s convenient disposar d'un bloc on apuntar totes
les idees que se'ns acudeixin per simples o desbaratades que ens semblin.

Tcniques per a la detecci d'idees: la pluja d'idees


La pluja d'idees en angls s'anomena brain-storming, que literalment vol dir sacsejar (storm)
la ment (brain), i literriament indica l'operaci de fer servir el cervell per resoldre
creativament un problema.
Per a realitzar una pluja d'idees haurem de procedir d'una manera gradual i controlada.

Fases de l'activitat
1. Socialitzaci del grup per tal de facilitar l'empatia i la mtua acceptaci dels subjectes.
2. Fase central: una o ms trobades per a obtenir un ampli inventari d'idees sobre una qesti
determinada.
El criticisme, s a dir, la tendncia a formular judicis sobre les idees, ha de ser absolutament
bandejat. S'ha de procedir sense cap fre, sense temor de formular idees extravagants o
insensates.
El propsit s produir una gran quantitat d'idees, donat que entre moltes s ms probable de
trobar-ne de bones. Es poden produir idees noves, per tamb combinar, capgirar, millorar,
descompondre o multiplicar les idees dels altres.

Tasques del conductor del grup en la fase central


Intervenir per facilitar l'expressi, sobretot de l'alumnat amb ms dificultats, b
per problemes de llenguatge o de personalitat.
Animar els membres a participar, encara que, en formular una idea, els altres se'n
riguin.
Fer madurar noves perspectives quan a ning no se li acudeixin idees o no els
agradin les que es produeixen.

B465

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Prendre decisions respecte:


- la constituci dels grups (10 o 12 membres, de diferent sexe, heterogenis
quant a vivncies personals i a l'inters pel tema).
- la durada de les sessions (aproximadament una hora).
- la manera de desenvolupar l'activitat, per tal que pugui millorar els continguts
de la imaginaci: adaptar, modificar, capgirar, minimitzar o disminuir detalls,
separar i dividir, desplaar el focus d'atenci, etc.

3. Avaluaci de les idees per a la selecci de les ms tils a l'objectiu que s'hagi fixat
prviament. L'avaluaci pot ser efectuada per persones diferents de les que han participat en
la producci d'idees.

All que converteix en efica la pluja d'idees s la regla fonamental de suspendre el judici en
la fase generativa del pensament consisteix en permetre a cadasc de ser ell mateix. Es crea
una situaci provisional en la qual augmenta la llibertat psicolgica individual i es presenta
l'ocasi d'utilitzar plenament els propis recursos, fins i tot aquells que estan bloquejats per
mecanismes de defensa, esquemes, comportamentals rgids o conformismes socials.
La separaci entre el moment generatiu de les idees i el moment crtic funciona com una
manera de remoure, almenys, algun dels bloquejos dinmics individuals de la fludesa i
flexibilitat cognitiva, que interactuen amb els altres components de la creativitat.

Algunes observacions per a l'avaluaci d'idees


Desprs de la fase acrtica, el professorat ha d'ajudar a establir criteris d'originalitat, viabilitat
i condicionants a les idees de l'alumnat.
L'originalitat. Els alumnes tendeixen a copiar els seus personatges preferits. A travs de la
imitaci tamb s'aprn (potser al principi noms ens s possible aprendre a travs de la
imitaci), per tamb han de valorar l'esfor en inventar personatges que surtin de la seva
imaginaci.
Quant als temes, el ms fcil es copiar de les sries televisives, els videojocs o els cmics que
ja coneixen. Tamb els agrada representar acudits. No s'hauria de permetre que copin
historietes que ja continguin elements verbo-icnics. S poden, per, inspirar-se en acudits,
narracions, textos de canons, etc., donat que aquests gneres noms contenen elements
verbals i, per tant, hauran de fer l'esfor d'utilitzar criteris d'adaptaci per a convertir-los en
un cmic.
L'originalitat tamb haur de buscar-se en l'expressi grfica i el tractament dels elements
externs i interns de la vinyeta, intentant utilitzar varietat de recursos i tcniques. L'originalitat
no est renyida amb la simplicitat; les obres d'art simples, sovint ens comuniquen moltes
emocions.

B466

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

La viabilitat. Un altre aspecte que s'ha de valorar quan es t una idea sn les possibilitats
de dur-la a terme. Quan es comena a fer cmic s millor desenvolupar-lo en poques
vinyetes, per tant s'han de rebutjar aquelles idees que necessitarien moltes vinyetes per a ser
narrades, doncs es corre el risc que es cansin de dibuixar, vulguin acabar abans i el sentit de
la historieta se'n ressenti.
La formaci d'un equip. Pot ser que alg tingui molt bones idees per no se senti o no
sigui capa de dibuixar-les, o a l'inrevs, pot ser que alg sigui molt destre dibuixant, per no
se li acudeixin bones idees. En aquest cas, se'ls hauria de permetre associar-se. De fet, en el
mn del cmic, hi ha molts autors que sn noms dibuixants o noms guionistes i sempre
treballen en parella: Ventura i Nieto, Uderzo i Goscinny, etc.

Finalment, un consell que els podem donar s que, en la fase inicial de creaci d'un cmic,
estiguin sempre a punt. Haurien de disposar d'una petita llibreta que puguin dur a sobre
fcilment, per anotar tot el que se'ls acudeixi i fer esbossos.

B467

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

10.4. El gui
Ja hem vist com escriure cmics comporta, primerament, la concepci d'una idea i de la
histria, desenvolupada en l'argument.
El segent pas ser el procs de guionitzaci en el qual s'ha de definir la disposici dels
elements grfics, la construcci de la seqncia de la narraci, l'ordre de la narraci i la
composici dels dilegs o els elements narratius.
s, a la vegada, part i tot del mitj. Es tracta d'una habilitat especial, els requisits de la qual
no solen ser els de cap altra forma d'escriptura. El guionista de cmics est molt a prop de
l'autor dramtic, per l'escriptor de cmics, sovint, s tamb el constructor de les imatges, el
dibuixant. Aquest fet no ocorre a la resta dels mitjans.
El procs de guionitzaci segueix un mtode progressiu, que comena per la idea i la
histria o argument en la forma d'un gui escrit que inclou la narraci i els dilegs, i segueix
amb el desplegament de les paraules i l'arquitectura de l'estructura redactada, que extn o
desenvolupa el concepte de la histria.
Les indicacions per al dibuixant (descripcions de les vinyetes i contingut de la pgina) porta
la idea de la ment de l'escriptor a la del dibuixant. En principi, el guionista ha de sentir-se
interessat per la interpretaci de la seva histria i el dibuixant ha de sentir-se captivat per la
histria o la idea del guionista.
El primer que atrau l'atenci del lector s el dibuix. Aix pot enganyar al dibuixant, fent-li
dirigir l'habilitat cap a l'estil, la tcnica i les troballes grfiques. La receptivitat del lector als
efectes visuals, refora aquest fet i fa que es produeixin moltes obres molt ben dibuixades que
no tenen, gaireb, cap histria per explicar.
En els cmics dirigits a un pblic visual o en els quals les exigncies de l'argument s'orienten
entorn un senzill superheroi, l'acci i l'estil del dibuix es tornen tan dominants que atenuen el
teixit format per l'escriptura i el dibuix.
Un altre factor que deteriora el teixit s quan el guionista li dna al dibuixant un breu resum
de l'argument. Un cop acabat el dibuix, el guionista afegeix els dilegs i els textos de
recolzament i prou, amb la qual cosa no s'estableix una collaboraci entre el dibuixant i el
guionista.

Les paraules
De vegades, el dibuix sense text resultaria incomprensible. El control de l'oda del lector s
vital. Hi ha moltes aplicacions possibles del text sobre les mateixes imatges:
sense text (acudit visual).
el text altera el significat de les imatges.
poc text. El dibuixant t la responsabilitat de transmetre l'acci i les emocions.
utilitzaci de globus per a reforar el tema.

B468

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

l'excs de text per afegir dimensi al dibuix i intentar que el lector participi en la
narraci repetint el que les imatges mostren.

Les imatges
El creador, un cop concebuda la idea, la desenvolupa amb paraules i imatges en un tot
unificat. Llavors, els elements grfics exerceixen el seu domini, doncs, al cap i a la fi, s'ha de
llegir el producte com un tot visual. Aquesta barreja s la prova definitiva de l'xit i la qualitat
d'una historieta.

La histria
Des d'un principi, la concepci i la composici escrita de la histria es veu afectada per les
limitacions del mitj, que dicten el camp d'acci de la histria i la profunditat de la narraci.
Per aquest motiu, histries i arguments d'accions senzilles i bvies han dominat des de fa
molt la literatura dels cmics. La selecci d'una histria i la seva narraci est subjecta a
limitacions d'espai, al saber fer del dibuixant i a la tecnologia de la reproducci.
En realitat, des del punt de vista de l'art o de la literatura, el mitj pot tractar matries i
temtiques de gran sofisticaci.
Els paisatges i l'acci sn els elements ms agrats quant al dibuix. Els dilegs donen veu als
processos del pensament i confereixen significat a l'acci. La paraula ms til en el cmic s
"Mentre". No es pot marcar una proporci de paraules i dibuixos en un mitj en qu la
paraula, mitjanant la retolaci expressiva, s part de la forma.
L'art seqencial obra segons un clcul empric que defineix una imatge com all qu s visual
o com a una illustraci. Will Eisner entn per all que s visual una srie o una seqncia
d'imatges que substitueixen un passatge descriptiu narrat noms amb paraules, mentre que
una illustraci refora un passatge descriptiu, redunda en el significat del text.
All que s visual s el que funciona com la forma ms pura de la historieta, doncs intenta
utilitzar la barreja de lletra i imatge com un llenguatge amb el qual narrar.

Fases del procs de guionitzaci


A. En comenar, el creador pren decisions respecte a la histria. Ha de decidir si es tracta
d'exposar una idea, un problema i la seva soluci o de transportar al lector al llarg d'una
experincia.
Tamb ha de decidir l'estil del tractament (cmic o realista). Sovint, en els autors, l'estil s un
concepte predeterminat que s'elimina de l'elecci conscient o de la minuciosa reflexi.

B469

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

B. En la segent fase del procs, el guionista procedeix a:


Descomposar la histria en parts.
Aplicar la histria i l'argument a les limitacions de l'espai i la tecnologia: grandria de la
pgina, nmero de pgines, procs de reproducci, colors disponibles...
Si hi ha guionista, la descomposici corre al seu crrec durant la redacci del treball.

Procs de guionitzaci

Primera fase

Segona fase

Tercera fase

Nmero de pgina:
Nmero de vinyeta:

Imatge:

Composici de la pgina
en vinyetes

Gui d'esbossos o
pgina esbossada

Text:

La relaci entre el guionista i el dibuixant


La bona relaci laboral entre guionista i dibuixant evita impossibles peticions de l'escriptor i
modificacions confuses del dibuixant. Els conflictes que poden sorgir tenen a veure ms amb
les limitacions d'espai i temps, la interpretaci grfica, la mandra del dibuixant..., que no pas
amb consideracions intellectuals.
s difcil que un escriptor accepti la substituci d'una srie de globus enginyosos per una
pantomima igualment enginyosa. Per quan el dibuixant ha de preservar la paraula escrita, el
resultat pot ser una srie de caps que parlen. Si l'escriptor acompanya el seu text d'un croquis
com a part del gui, el problema s menys greu.
Quan guionista i dibuixant sn la mateixa persona, tamb ha de passar per tot el procs, tant
si noms pren anotacions, escrivint els dilegs sobre la marxa, com si escriu un gui per al
seu s particular.
Eisner creu que s millor que el guionista i el dibuixant siguin una sola persona. Si no s aix,
l'autoritat l'ha de tenir el dibuixant, doncs s ell qui haur d'utilitzar i inventar una gamma
ms mplia d'artificis visuals i composicions innovadores.

B470

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

En la relaci entre el guionista i el dibuixant, el dibuixant es carrega amb dues


responsabilitats: l'omissi i l'addici.
Omissi del text: el dibuixant ha de tenir la llibertat d'ometre dilegs o textos que
poden mostrar-se visualment.
Addici de text i dibuix: el dibuixant ha de tenir llibertat per ampliar una seqncia
de vinyetes amb el propsit d'obtenir un muntatge que reforci la intenci del gui.

B471

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

10.5. Instruments de guionitzaci: l'argument, la sinopsi


argumental, el gui literari, el gui tcnic, el gui d'esbossos,
l'storyboard
Presentem una srie d'instruments tils per a la guionitzaci. La utilitzaci d'una o ms
d'aquestes eines ser una decisi del professorat; en tot cas, s molt convenient utilitzar-ne
almenys una, doncs el resultat final, s a dir, el cmic elaborat, ho agrair. Anirem indicant,
en tractar de cadascuna, quina eina, en concret, s convenient fer servir si es prescindeix
d'una altra.

A. L'argument
Hem tractat de la idea com a punt de partena del procs de realitzaci d'un cmic, o de
qualsevol manifestaci artstica. Per, tenir una idea s saber noms que es vol explicar i aix
no s suficient. Les idees, per molt brillants que siguin, neixen gaireb despullades, ens diuen
Manuel Fernndez i Oscar Daz en el llibre El cmic en el aula, i tenen molta ra.
De vegades, s menys important la idea en s que el tractament que en fem. Una bona idea es
pot desvirtuar si no s'aprofita b o est mal explicada; en canvi una idea no tan bona, per ben
narrada pot resultar interessant.
Aix que, per vestir la idea, s'hauran de definir b una srie d'elements, que a poc a poc, la
conformaran:
A qui es dirigeix la histria que es vol narrar.
Quins objectius es pretenen: ensenyar alguna cosa, moralitzar, entretenir, incidir
en algun tema d'actualitat, expressar la prpia opini, transmetre valors, etc.
Com seran els personatges: quants n'hi haur, com seran fsicament i
psicolgicament, quins seran els personatges principals i quins els secundaris, quins
seran els protagonistes, quins els antagonistes, etc.
En quins espais es desenvolupar l'acci: reals o imaginaris, detallistes o
minimalistes, etc.
En quina poca transcorrer la histria: des de la prehistria al futurisme de l'any
3000.
Quin estil o tractament s'usar: humorstic, irnic, seris, histric...

La definici d'aquests elements conformar l'argument de la historieta. L'argument s una


narraci que ha de resumir l'acci, l'ambient i els personatges, basant-se en la idea inicial. A
l'argument no cal detallar amb molta exactitud la forma de ser dels personatges ni tampoc
descriure amb detall els ambients. Un argument no hauria de sobrepassar un full.

B472

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Per aconseguir un bon ritme narratiu, la histria ha de ser lineal, o b, si hi ha molts salts en
el temps, ens hem d'assegurar que estiguin explicats molt clarament. Tamb s important que
no hi hagi desviacions del tema que allunyin del fil principal. Es defugiran les situacions
lentes i avorrides.
Si es decideix prescindir de la redacci de l'argument, s'haur de fer servir el gui literari.

B. La sinopsi argumental
Un cop redactat l'argument, podem escriure una sinopsi argumental, que s un resum de
l'argument. Equival a all que expliquem quan alg ens pregunta: de qu tracta aquest cmic?
Escriure la sinopsi argumental que sintetitza l'essncia del fil argumental, pot servir-nos per
adonar-nos de si el nostre argument est ben definit. Si no s aix, ens permetr fer les
modificacions adients.
Si s'ha prescindit de la redacci de l'argument, la sinopsi argumental es pot redactar desprs
de fer el gui literari i ens servir, tamb, per comprovar si la histria narrada en el gui
literari s versemblant.

C. La documentaci
Abans de passar a redactar el gui literari, s molt til iniciar el procs de documentaci
sobre la histria, s a dir, buscar tota la informaci que calgui per al desenvolupament de la
trama argumental i l'estil grfic. La informaci prioritria ser grfica, per aix es pot recrrer
a la consulta dels arxius documentals d'imatges i la comicoteca o b acudir a les biblioteques
i a les llibreries especialitzades.
Trobareu ms informaci sobre el tema en la introducci d'aquest treball.

D. El gui literari
El gui literari detalla, molt ms que l'argument, tot all que passar en la historieta: les
caracterstiques dels personatges, els dilegs, la descripci dels llocs, els canvis temporals,
etc. s una narraci detallada de tot el que es veur desprs.
En redactar el gui literari, s'han de tenir en compte alguns aspectes que facilitaran desprs el
desenvolupament del gui tcnic o el gui d'esbossos:
Tot i que el gui literari s una narraci escrita, ha de contenir ja indicacions
respecte les imatges. Les descripcions han de ser ms visuals que literries, s'ha
d'escriure amb mentalitat visual, imaginant la posada en escena de tots els elements.
El gui literari ha de contenir els textos que, desprs, en el gui tcnic, es
repartiran entre les diverses vinyetes. En l'apartat general de gui hem fet esment de
les mltiples possibilitats d'utilitzaci dels textos. s en aquesta fase on s'han de
prendre decisions sobre l's quantitatiu i qualitatiu de les paraules.
B473

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Un altre aspecte que s'ha de tenir en compte s la dosificaci de les informacions


i dels recursos expressius, intentant no presentar els elements ms espectaculars al
principi.
Els/les alumnes acostumen a fer les primeres vinyetes molt ms atractives que les altres. A
mesura que avana el cmic, les vinyetes es simplifiquen, de vegades incls no acaben de
dibuixar la pgina sencera. Aix, lgicament, produeix una prdua progressiva d'inters per
part del lector. Una tcnica que s molt til per evitar la prpia desmotivaci o el cansament
s que comencin dibuixant les vinyetes ms difcils i deixin les fcils per al final.
Si el gui literari es fa en grup, s important insistir en qu el grup anomeni alg
que sigui el responsable ltim de les decisions que s'hagin de prendre, donat que hi
ha eleccions difcils de fer quan els punts de vista sn diversos.

Si decidim no utilitzar aquesta eina, haurem de redactar l'argument i tenir en compte que la
descripci detallada dels personatges, els espais i les situacions l'haurem de fer en el gui
tcnic.

E. El gui tcnic
El gui tcnic pot ser un full pautat dividit en els apartats necessaris per a desenvolupar tot
all que s'ha de veure i sentir en les vinyetes. No inclour les descripcions detallades dels
personatges, els espais i les situacions si s'ha escrit un gui literari detallat.
Els apartats que sol contenir un gui tcnic sn:
Ttol de la historieta. S'ha de decidir el ttol en el procs de gui, doncs aquest tamb ocupa
un espai a la pgina que s'haur de reservar.
Nmero de la seqncia. s interessant fer la distinci entre les diverses seqncies per tal
de facilitar, al dibuixant, la comprensi estructural de la histria, o b perqu estigui molt
clara per l'autor si guionista i dibuixant sn la mateixa persona. Si s'ha redactat b el gui
literari, les diverses seqncies correspondran als punt i apart de la narraci.
Ttol de la seqncia. Tot i que aquest ttol no s'utilitzar en l'elaboraci de les pgines, pot
ser til per a la programaci del dibuixant i per a l'entesa entre aquest i el guionista.
Nmero de la vinyeta. La numeraci de les vinyetes ha de ser seguida, encara que dividim
la historieta en seqncies i/o en pgines.
S'ha de tenir en compte l'economia de l'espai. De vegades l'alumnat t tendncia a dibuixar
moltes vinyetes que no sn necessries per a la comprensi de la histria. s millor utilitzar
poques vinyetes significatives sense que aix dificulti la comprensi. L'extensi d'un cmic
ha de ser la mnima indispensable perqu s'entengui la histria.

B474

Cmic: expressi i comunicaci

BLOC B: Estudi del cmic

Enumerem, a ttol orientatiu, el nmero de vinyetes adients a cada nivell educatiu:


- Educaci infantil: una macrovinyeta.
- Primer i segon de cicle inicial: 4 vinyetes.
- Tercer i quart de cicle mitj: de 4 a 6 vinyetes.
- Cinqu i sis de cicle superior: de 6 a 8 vinyetes.
- Primer cicle d'ESO: de 8 a 10 vinyetes.
- Segon cicle d'ESO: ms de 10 vinyetes.
Tipus de plans i angles de visi. S'han d'escollir els plans adequats i utilitzar amb habilitat
els enquadraments i els angles visuals. Aquestes decisions vindran determinades pel gui
literari, si hem aconseguit que sigui prou visual, sin aquest ser el moment d'imaginar la
planificaci i angulaci adequada.
Els tipus de plans solen abreujar-se, per una qesti d'economia de l'espai, amb les inicials de
les paraules que els defineixen:
- Gran pla general o pla panormic: GPG o PAN
- Pla general: PG
- Pla conjunt: PC
- Pla sencer: PS
- Pla tres quarts o americ: PA
- Pla mig: PM
- Primer pla: PP
- Pla detall: PD
- Primerssim primer pla: PPP
Descripci de la imatge. S'haur de detallar tot all que s'ha de veure a la vinyeta: els
personatges, els espais, les accions i la situaci dels globus. S'haur d'especificar b el
moviment dels personatges i els objectes.
Descripci dels textos: els dilegs, els monlegs, els textos narratius, les onomatopeies, les
metfores visuals i els smbols grfics. Els textos han de ser sinttics, doncs tot all que es
pot veure dibuixat no s'ha d'explicar verbalment.
Hi ha guions que separen els textos dels dilegs, monlegs i cartutxos narratius de les
onomatopeies, metfores visuals i smbols grfics que tenen un tractament grfic ms visual.

Finalment, recordeu que s molt important fer un gui tcnic acurat, sobretot quan el que
escriu no s el mateix que dibuixa.

B475

Gui tcnic
Ttol ............................................................................................................

Vinyeta

Tipus de pla Escenari

Acci

Pgina .......................
Seqncia .................

Text: dileg i onomatopeies Text narratiu

B462

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

F. El gui d'esbossos
El gui dibuixat permet calcular fcilment l'extensi de la histria. Permet veure si les
escenes sn massa llargues, si falten o sobren detalls, investigar les possibilitats de moviment
dels personatges i les seves caracterstiques, provar diversos enquadraments, distribuir les
vinyetes a la pgina. A travs de l'esbs el dibuixant es pot fer una idea bastant versemblant
de com quedar la historieta dibuixada i aix rectificar el que calgui.
Pot ser el pas anterior o posterior al gui tcnic o b substituir-lo. Si l'autor s guionista i
dibuixant, sovint prescindeix del gui tcnic i, de vegades fins i tot del gui literari, i passa
directament al gui d'esbossos.
El gui d'esbossos s la historieta dibuixada esquemticament. El primer que cal plantejar-se
en l'esbs s el muntatge global de la pgina. En publicitat, s'anomena layout a l'esbs de la
pgina; en els dibuixos animats tamb s'utilitza aquest terme. En el cinema se'n diu
storyboard.
L'esbs s una primera prova, que dna la possibilitat de fer rectificacions abans d'iniciar els
acabats. Permet al redactor en cap, al guionista i al dibuixant controlar la histria i el dibuix.
Es poden fer anotacions a sobre i al costat del gui d'esbossos. El full resultant servir per a
confeccionar el gui tcnic si s que el gui d'esbossos ha estat un pas previ al gui tcnic.
Si el full que s'ha utilitzat per fer els esbossos es vol aprofitar per a realitzar les vinyetes
definitives, es pot recrrer a la tcnica del calc. Per tal d'evitar que la pgina dels esbossos
quedi massa bruta a causa dels esborrats i les acumulacions dels traos de llapis de les
diverses rectificacions, es pot procedir a fer l'esbs de cada vinyeta en un full a part i calcarlo a la pgina original quan el dibuix de la vinyeta satisfaci a l'autor.
Calcar tamb serveix per poder fer rectificacions respecte als enquadraments perqu en calcar
es pot tornar a enquadrar el dibuix eliminant o afegint els elements necessaris per evitar
errors de composici.

G. L'storyboard
L'storyboard s el gui d'esbossos que s'utilitza en el cinema. Sn les escenes fixes de les
pellcules, dibuixades en una srie de quadres iguals. Se serveixen dels elements ms
importants del cmic per es diferencien perqu els storyboards no utilitzen els globus i el
marc de la vinyeta com element expressiu.
Els storyboards suggereixen proves de cmera: enfocs, plans, angles de visi... i preveuen la
posada en escena i la illuminaci.
s freqent que els dibuixants de cmic, a dems de dibuixar historietes, treballin tamb en el
cinema, collaborant en aquesta part del gui cinematogrfic, doncs, tot i que la tecnologia
moderna ha fet grans avenos i ha pres la iniciativa en les tcniques que s'utilitzen, sobretot,
en el cinema d'animaci, els instruments ms antics de l'animaci: el llapis i el paper, encara
se segueixen utilitzant.
D1

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Randy Cartwright, el director d'storyboard de la pellcula Antz (Hormigaz), afirma que "El
procs que utilitzem per a l'storyboard s essencialment el mateix que s'utilitzava el 1929: es
fan servir quaderns de paper, llapis, taulers i xinxetes. Tot i que aquesta pellcula utilitza la
ms moderna tecnologia, els storyboards es fan exactament igual que en les primeres
pellcules animades: a ning se li ha acudit encara una tcnica millor".

D2

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

10. La realitzaci d'un cmic

Activitats d'aprenentatge

Tema
Activitat
10.3. La idea Realitzaci 1. La pluja
10.4. El gui d'idees.
10.5. Eines de
guionitzaci.
Realitzaci 2. L'argument.

rees relacionades Etapa Cicle


Educaci visual i
EP
Tots els cicles
plstica; llenguatge; ESO Primer cicle
literatura
Segon cicle

Educaci visual i
plstica; llenguatge;
literatura
Realitzaci 3. Observaci de Educaci visual i
les parts de la narraci.
plstica; llenguatge;
literatura
Realitzaci 4. Dibuixar un
Educaci visual i
cmic a partir d'una narraci plstica; llenguatge;
oral.
literatura
Realitzaci 5. L'adaptaci
Educaci visual i
d'una narraci literria.
plstica; llenguatge;
literatura.

EP
ESO
EP
ESO
ESO

EP
ESO

Tots els cicles


Primer cicle
Segon cicle
Tots els cicles
Primer cicle
Segon cicle
Primer cicle
Segon cicle
Cicle mitj
Cicle superior
Primer cicle
Segon cicle

D3

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

10.3. La idea.
10.4. El gui.
10.5. Eines de guionitzaci: l'argument, la sinopsi argumental, el
gui literari, el gui tcnic, el gui d'esbossos, l'storyboard.
Activitats d'aprenentatge

D4

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

LA REALITZACI D'UN CMIC 1. LA IDEA

Ttol: La pluja d'idees


Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: tots els cicles d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci secundria
obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge; literatura.
Material: llapis, goma, regles, bolgrafs, retoladors.
Agrupament: collectiu en la fase de la pluja d'idees; per parelles en la fase de la realitzaci
d'una tira cmica.
Sessions: 1 sessi
Conceptes que s'hi treballen: el procs de creaci: les idees; tcniques per a l'obtenci
d'idees: la pluja d'idees, l'intercanvi d'idees; la seqenciaci d'imatges; realitzaci d'una tira
de cmic.
Objectius
- entendre el procs de creaci d'una obra artstica, partint d'una idea inicial.
- valorar la importncia de la idea en els processos creatius.
- usar l'intercanvi d'idees com a sistema per a obtenir una bona idea.
- potenciar el treball en equip.
- saber narrar una histria mitjanant la utilitzaci d'imatges seqenciades.
- fer una tira de cmic de quatre vinyetes, formant un equip de guionista i dibuixant.

Descripci de l'activitat
Es planteja l'alumnat que han de trobar una bona idea per realitzar una tira de cmic de quatre
vinyetes.
Es tracta que tothom pugui aportar les idees que se li acudeixin, sense censura, sense lmits.
Els alumnes suggereixen les idees que s'apunten a la pissarra. El/la professor/a les apunta a la
pissarra, classificant-les segons la temtica, i els/les alumnes tamb les apunten en el seu
quadern.

D5

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Quan tothom ha dit la seva, s'enceta una discusi sobre totes les idees, tenint en compte:
l'originalitat, la viabilitat: el temps del qual es disposa per fer la historieta, l'habilitat dels
dibuixants, etc. En aquesta fase del procs, el professorat participa aportant els seus punts de
vista sobre les idees, sense rebutjar-ne cap.
Desprs, s'agruparan per parelles i cada parella triar la idea que ms li ha agradat, tant se val
que no hagi estat la seva. Podeu permetre que ms d'una parella treballi sobre la mateixa idea
perqu desprs cadasc l'haur de guionitzar a la seva manera.
Quan tothom hagi triat la seva idea, passaran a elaborar el gui de la historieta. En la parella,
cadasc escollir un paper, o dibuixant o guionista. El guionista s el que far el gui,
inventant l'argument i planificant cada vinyeta. El dibuixant, bviament dibuixar la tira. No
obstant, el dibuixant pot participar en el procs de gui i el guionista pot participar en el
procs del dibuix, per cadasc tindr l'ltima paraula, a l'hora de decidir en el seu mbit. Si
es dona el cas que una parella no es decideix per cap rol, permetreu que comparteixin el
procs.
s convenient que guardin aquest llistat d'idees per fer-les servir en qualsevol moment en qu
hagin de realitzar una altra activitat de creaci artstica, com ara una narraci literria, una
pellcula de vdeo, una composici plstica...

Trobareu informaci ms detallada sobre la metodologia d'aquesta tcnica en l'apartat 10.


3.La idea, i sobre el gui en els apartats 10.4. El gui i 10.5. Eines de guionitzaci.

Doblem aquesta activitat en dos, donant orientacions, d'una banda per al cicle inicial i mitj
d'educaci primria i, d'altra banda per al cicle superior d'educaci primria i per a l'educaci
secundria obligatria.

D6

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Activitat per al cicle inicial i mitj d'educaci primria

Tema: La pluja d'idees.


Es tracta de trobar una bona idea per a realitzar una tira de cmic de quatre vinyetes.
Com que dos caps pensen ms que un, buscareu les idees entre tots. Digueu totes les idees
que se us acudeixin, sense por de fer el ridcul.
Copieu les idees que el/la professor/a apunta a la pissarra:

Idees

Idees

Doneu la vostra opini sobre les idees que heu trobat.

D7

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Agrupeu-vos per parelles i trieu la idea que ms us hagi agradat.

D8

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Anoteu aqu la vostra idea:

Idea:

Decidiu qui inventar la histria i qui la dibuixar. Si no us decidiu, podeu participar els dos
en la invenci de la histria i la realitzaci del dibuix.
Escriviu, primer, l'argument de la vostra histria:

Argument:

Ara ja podeu fer la historieta.

D9

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Ep! Guardeu la llista d'idees, us pot servir per una altra vegada.

D10

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Activitat per al cicle superior d'educaci primria i per a l'educaci secundria


obligatria

Tema: La pluja d'idees.


En aquesta activitat, es tracta de trobar una bona idea per a realitzar una tira de cmic de
quatre vinyetes.
Com que dos caps pensen ms que un, buscareu les idees entre tots. Digueu totes les idees
que se us acudeixin, sense por de fer el ridcul. Penseu que qualsevol idea, ben guionitzada
pot donar com a resultat una bona historieta.
Anoteu totes les idees.

Idees

Idees

Comenteu, collectivament, sobre les idees que heu anotat, tenint en compte: si sn

D11

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

originals, si sn adequades per explicar-les en quatre vinyetes, si disposeu de prou temps per
guionitzar la idea i dibuixar-la, etc.
Agrupeu-vos per parelles i trieu la idea que ms us hagi agradat, tant se val que no sigui cap
de les vostres.
No us amoineu si alg altre escull la mateixa idea perqu segur que cadasc far una
historieta diferent.
Anoteu la vostra idea:

Idea:

Decidiu quin membre de la parella ser el guionista i quin el dibuixant. Si no ho teniu clar,
podeu compartir el procs.
Abans de posar-vos a dibuixar, el guionista ha d'elaborar el gui, inventant l'argument i
planificant cada vinyeta. El dibuixant, mentre, pot comenar a fer esbossos dels personatges.
El dibuixant pot participar en el procs de gui i el guionista pot participar en el procs del
dibuix, per cadasc tindr l'ltima paraula, a l'hora de decidir en el seu mbit.
Escriviu, primer, l'argument de la histria:

Argument:

D12

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

D13

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Escriviu el gui:

Vinyeta Tipus de pla Imatge


1

Text

Ara, el dibuixant ja pot fer la seva feina.


Ep! Guardeu la llista d'idees, us pot servir per una altra vegada que hagiu de fer un treball
de creaci artstica: una narraci literria, una composici plstica, una pellcula de vdeo...

D14

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

LA REALITZACI D'UN CMIC 2. L'ARGUMENT

Ttol: L'argument de les historietes.


Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: tots els cicles d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci secundria
obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge; literatura.
Material: llapis, goma, bolgrafs, retoladors.
Agrupament: en cinc grups en la fase de la invenci de la narraci; collectiva en la fase de
redacci i la determinaci de les parts de la narraci; individual en la fase de redacci de
l'argument.
Sessions: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: l'estructura narrativa convencional: plantejament, nus i
desenlla; l'expressi oral: jocs de llenguatge; la sinopsi argumental; l'argument.
Objectius
- determinar les parts en que es pot dividir una narraci convencional.
- comprendre i destriar el tipus d'informaci que correspon a cadascuna de les parts d'una
narraci.
- afavorir l'expressi oral, a travs del joc.
- potenciar el treball en equip.

Descripci de l'activitat
Es tracta d'inventar oralment i collectivament una histria, a partir de donar resposta a les
preguntes:
- qui era
- on estava
- qu feia
- qu va passar
- com va acabar tot.
La classe s'organitza en cinc grups i cada grup pensa la resposta a una de les preguntes.
El mestre escriu a la pissarra les respostes dels grups. Desprs, collectivament, s'ordenen les
D15

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

respostes i es redacten, breument. De fet, el que s'haur redactat ser la sinopsi argumental
d'una histria de la qual, posteriorment, se n'escriur l'argument.
Individualment, cada alumne escriu el seu propi argument en dues fases: contestant les
preguntes i escrivint la narraci.
Quan tothom hagi escrit la redacci, es far una reflexi collectiva sobre les parts de la
narraci. El professorat far adonar dels parallelismes entre les preguntes plantejades a l'inici
de l'activitat i les parts d'una narraci. Les tres primeres correspondrien al plantejament, la
quarta al desenvolupament i la cinquena al desenlla.

Una variant d'aquesta activitat pot ser fer que les respostes a cada pregunta siguin secretes per
a la resta dels grups, amb la qual cosa la histria resultant ser forassenyada. El procediment
s que el primer grup escriu la resposta a la primera pregunta en un paper, el doblega i el
passa al grup segent que respon a la segona pregunta, doblega el paper i el passa al grup
segent; i aix successivament fins que s'acaben les preguntes.
Es pot complicar una mica ms l'activitat, fent que cada grup inicii una histria responent a la
seva pregunta, amb la qual cosa el resultat seran cinc histries diferents. En aquest ltim cas,
cada alumne en pot escollir una per escriure la narraci i determinar-ne les parts.

La present activitat pot ser prvia a la de la pluja d'idees per a treballar l'argument, que s un
concepte que s'ha introdut en l'activitat de la pluja d'idees i tamb pot ser prvia a l'activitat
de l'adaptaci de fragments narratius, donat que facilitar la comprensi del concepte
d'estructura narrativa convencional.

D16

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Tema: L'argument de les historietes


Ara, inventareu, entre tots, una histria.
Agrupeu-vos en cinc grups.
Cada grup ha de respondre a una pregunta que li far el/la professor/a.
Escriviu les respostes que heu donat a les preguntes segents:

Qui era?

On estava?

Qu feia?

Qu va passar?

Com va acabar tot?

D17

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

D18

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Escriviu la narraci:

Narraci:

Fixeu-vos que aquesta narraci curta pot ser l'argument d'una histria ms llarga.
Dividiu la narraci en cada una de les seves parts:

Plantejament: de ............................................................... a .................................................


..................................................................................................................................................
Nus: de ............................................................... a .................................................................
..................................................................................................................................................
Desenlla: de ............................................................... a ........................................................
..................................................................................................................................................

D19

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

D20

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

LA REALITZACI D'UN CMIC 3. L'ESTRUCTURA NARRATIVA

Ttol: Observaci de les parts de la narraci en un cmic.


Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: tots els cicles d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci secundria
.obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge; literatura.
Material: llapis, goma, bolgrafs, retoladors, revistes de cmic.
Agrupament: grups de tres o quatre membres per a realitzar l'activitat; individual per a
omplir la taula o el qestionari.
Sessions: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: l'estructura narrativa de les historietes.
Objectius
- determinar les parts en que es pot dividir una narraci convencional.
- comprendre i destriar el tipus d'informaci que correspon a cadascuna de les parts d'una
narraci.

Descripci de l'activitat
El professorat facilitar a l'alumnat cmics diversos als quals s'afegiran els que ells/es portin
de casa.
Cada grup haur de triar una historieta curta, que no tingui ms d'una pgina. La llegiran i
l'observaran detingudament, per tal de determinar les parts de la seva estructura narrativa.
Desprs, individualment, respondran les preguntes que se'ls plantejar sobre cada una de les
parts.
L'alumnat dels cicles inicial i mitj d'educaci primria poden realitzar l'activitat oralment.
En tot cas, cada professor/a valorar quines sn les activitats escrites que cada grup pot fer.

D21

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Tema: Observaci de les parts de la narraci en un cmic.


Per a realitzar aquesta activitat us heu d'organitzar en grups de tres o quatre membres.
Trieu una historieta curta, que no tingui ms d'una pgina.
Llegiu-la i observeu-la, detingudament.
Numereu les vinyetes.
Determineu les parts de la seva estructura narrativa: plantejament, nus i desenlla.

Plantejament

De la vinyeta ................. a la vinyeta .................

Nus:

De la vinyeta ................. a la vinyeta .................

Desenlla:

De la vinyeta ................. a la vinyeta .................

Respongueu, individualment, les preguntes segents:

Plantejament

Quins personatges apareixen? .....................................................................................................


.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................

On sn els personatges? ..............................................................................................................


......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................

Qu els succeeix? ........................................................................................................................


......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
D22

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Nus
Explica qu passa en la part central de la histria
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................

Desenlla
Quin s el punt de mxima tensi de la histria, s a dir el clmax? ...........................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................

Com es resol tot, com acaba la histria? .....................................................................................


......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
D23

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

......................................................................................................................................................
LA REALITZACI D'UN CMIC 4. L'ESTRUCTURA NARRATIVA

Ttol: Dibuixar un cmic a partir de l'una narraci oral.


Etapa: educaci secundria obligatria.
Cicle: primer i segon cicle d'educaci secundria obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge; literatura.
Material: llapis, goma, bolgrafs, retoladors.
Agrupament: individual.
Sessions: 3 Sessions.
Conceptes que s'hi treballen: l'estructura narrativa dels cmics; dibuixar un cmic a partir de
la narraci oral d'un cmic; el gui tcnic.
Objectius
- comprendre i destriar el tipus d'informaci que correspon a cadascuna de les parts d'una
narraci.
- transformar una narraci oral d'un cmic en un cmic dibuixat.
- introduir el gui tcnic com a eina de guionitzaci en el procs de realitzaci d'un cmic.

Descripci de l'activitat
El professorat ha de triar una historieta, que tingui un mxim de dues pgines. Desprs, la
narrar a l'alumnat com si es tracts d'un conte, informant-los del nmero de vinyetes que t.
Quan hagi finalitzat la narraci, els/les alumnes han de realitzar el gui tcnic del cmic,
ajustant-se al nmero de vinyetes del cmic original. Els podeu facilitar el full pautat de gui
tcnic que s'inclou com a exemple a l'apartat 10.5. Instruments de guionitzaci.
Hauran de dibuixar el cmic i, quan hagin acabat, s'exposaran tots els treballs, a fi que es
puguin comparar els resultats.
Finalment, el/la professor/a mostrar el cmic original per tal que es faci una reflexi
collectiva sobre les semblances i les diferncies entre el cmic original i els de l'alumnat.

D24

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Per a practicar la realitzaci d'un cmic i l'elaboraci del gui tcnic es poden fer servir
d'altres estratgies, coma ara:
partir d'un gui literari.
convertir un argument en un gui tcnic.
produr un gui tnic per a una historieta sobre personatges coneguts.
a partir d'una historieta obtenir un postgui.
guionitzar una seqncia, a partir de contes populars molt coneguts pels nens.
totes les que se us puguin acudir.

D25

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Tema: Dibuixar un cmic a partir d'una narraci oral.


Escolteu, atentament, la narraci de la historieta.
Heu d'escriure un gui tcnic que s'ajusti al nmero de vinyetes del cmic que heu escoltat.
Quan hagiu acabat el gui, heu de dibuixar el cmic.
Compareu el vostre cmic amb els dels altres companys/es.
Compareu el vostre cmic amb el cmic original per tal de fer una reflexi collectiva sobre
les semblances i les diferncies.

D26

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

LA REALITZACI D'UN CMIC 5. L'ADAPTACI D'UNA NARRACI


LITERRIA

Ttol: Realitzaci de cmics: l'adaptaci de fragments narratius.


Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: cicle mitj i cicle superior d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci
secundria obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge; literatura.
Material: llapis, goma, regles, retoladors.
Agrupament: collectiu i individual.
Sessions: 3 Sessions.
Conceptes que s'hi treballen: adaptaci d'un fragment narratiu al llenguatge del cmic;
lectura detallada d'un fragment narratiu; distribuci d'una narraci en diferents escenes
dibuixades; l'estructura narrativa: introducci, desenvolupament, desenlla; l'estructura
narrativa: el clmax; descripci oral de personatges, objectes i escenaris; selecci de les
accions ms significatives d'un fragment narratiu; tcniques d'expressi escrita: la narraci, la
descripci, el dileg.
Objectius
- comprendre relats, explicacions de models i estructures narratives diverses.
- transformar un text narratiu en una seqncia d'imatges
- transformar el llenguatge literari en llenguatge verbo-icnic.

Descripci de l'activitat
L'adaptaci s un procs que consisteix en desenvolupar una obra artstica -literria, teatral,
musical...-, segons el llenguatge d'un altre mitj d'expressi per al qual inicialment no ha estat
concebuda, suprimint, afegint o modificant el seu contingut segons ho requereixin les
possibilitats expressives del nou mitj.
Detallem una srie de pautes per a realitzar l'adaptaci d'una narraci literria en un cmic:
Lectura expressiva del text en veu alta.
Comprensi del text: lxic.
Determinaci de l'estructura narrativa: plantejament, nus i desenlla.
Determinaci del moment de mxima tensi narrativa: el clmax.

D27

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Descripci fsica i psicolgica dels personatges per tal de determinar el seu


aspecte i l'estat d'nim que s'haur de reflexar en les expressions facials i corporals.
Descripci dels objectes importants en el desenvolupament de l'acci.
Descripci dels espais significatius per tal de poder-los dibuixar.
Descripci de les accions significatives a travs dels verbs que les defineixen.
Selecci dels fragments de text que s'inclouran: textos narratius i textos de dileg
o monleg.
Elecci del nmero de vinyetes.
Elaboraci del gui tcnic.
Realitzaci del cmic.

Els formats
Si els alumnes decideixen fer una illustraci nica, hauran d'escollir una de les accions
significatives del text en la qual incorporaran elements del llenguatge del cmic:
onomatopeies, globus, metfores visuals, etc.
Si dibuixen una tira de quatre vinyetes, hauran de triar les quatre accions ms significatives,
atenent a la continutat narrativa i a la comprensi global de la histria.
Si dibuixen un cmic ms llarg, aconsellem que el desenvolupin en un mxim de deu
vinyetes, en una o dues pgines.

El text
No s'ha d'utilitzar text narratiu si aquest pot ser substitut per accions dibuixades. Tot el que
pot ser vist no ha de ser narrat verbalment. Si s'utilitza text narratiu se situar dins del cartutx,
que s un requadre ubicat, normalment, a la part superior esquerra de la vinyeta.
s molt til subratllar en el text els verbs que indiquin dileg, monleg o que puguin ser
substituts per onomatopeies, per incorporar-los posteriorment al cmic.

Estructura narrativa
Quant a l'estructura narrativa que es decideixi seguir, pot respectar-se la del text o b
inventar-se una estructura nova que incorpori salts al passat o al futur, accions paralleles...

Al final de l'activitat, es poden exposar tots els treballs a l'aula, als passadissos o al vestbul
del centre, per tal de comprovar que totes les obres seran diferents, probablement noms
tindran en com la histria en qu s'inspiren.

Tamb es poden adaptar canons, notcies de premsa, un conte, una pellcula... La


metodologia pot ser la mateixa que hem exposat en aquesta activitat. S'ha d'advertir l'alumnat
D28

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

que es tracta d'adaptar, no de copiar. Han de fer la seva versi de l'obra.

D29

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

A continuaci hi ha dues propostes de treball, una pel cicle mitj i el cicle superior d'educaci
primria, en la qual el text proposat s ms senzill i curt que el de la proposta per a l'educaci
secundria obligatria.
El text escollit per a l'educaci secundria obligatria s en llengua castellana. Hem volgut
escollir un text en catal i un text en castell per animar el professorat de llenges a realitzar
aquest tipus d'activitat sobre el cmic. De fet, aquesta s una activitat que es pot realitzar, a
l'rea de llenges, encara que no es treballin la resta d'aspectes desenvolupats en aquest
treball. No obstant, ambs obres literries estan tradudes al catal i al castell.

D30

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Activitat per als cicles mitj i superior d'educaci primria

Tema: Realitzaci de cmics: l'adaptaci de fragments narratius.

Es tracta que llegiu el text segent i que l'expliqueu mitjanant un cmic d'una pgina, una
tira de cmic o una illustraci.
Haureu de seleccionar del text les accions que ms us cridin l'atenci i que siguin importants
per a comprendre el que es narra.

Text

El rei mir tot esverat cap a l'estany. Molt enll es gronxava una canoa buida i al seu costat
la princesa Pimpernella batia de braos i peus. Agit un bra i crid amb la veu trencada:
- Auxili! Que m'ofego!
- Du meu! -gemeg el rei Tnix-. Primer foc i ara aigua! De pressa, noi! Salta i salva la
meva filla!
- Jo b que voldria, per no s nedar. En canvi, vs s que podeu, oi?
Al pobre Tnix no li qued altre remei que fanguejar cap a l'aigua i posar-se a nedar.
Esbufegava i brufolava, se li ompl la boca d'aigua i la torn a escopir. I mentre anava
nedant tot decidit amb braos i cames pens meravellat: -Mira, mira, encara pots nedar! Qui
ho havia de dir...
Agaf Pimpernella pels cabells, just quan s'anava a enfonsar. Amb gran esforos la puj a la
barca...
Mira Lobe. El rei Tnix. Collecci El vaixell de Vapor.
Editorial Crulla. Ediciones SM (versi en castell)

Abans de posar-vos a dibuixar, heu de seguir aquestes passes:


Llegiu el text, collectivament, en veu alta.
Esbrineu el significat de les paraules que no entengueu i anoteu-lo:

D31

Cmic: expressi i comunicaci

Paraula

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Significat

Dividiu el text en tres parts: plantejament, nus i desenlla. Marqueu les parts en el text.
Quin s el punt mxim d'intriga del text? .................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
Descriviu els personatges. Si no trobeu la descripci en el text, inventeu-vos les
caracterstiques.

Noi:

Rei:

Pimpirnella:

D32

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Descripci dels objectes: la canoa.


Com t'imagines que s la canoa? .................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
Descripci dels espais: l'estany

Com t'imagines que s l'estany? ..................................................................................................


......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
Anoteu les accions ms significatives del text, a travs dels verbs que les defineixen:

Acci 1:

Acci 2:

Acci 3:

Acci 4:

Acci 5:

Acci 6:

D33

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

D34

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Resumeix els dilegs que hi ha en el text, pensant amb els textos que posars dins els
globus.

Dilegs del text


- Auxili! Que m'ofego!

Dilegs resumits

- Du meu! -gemeg el rei Tnix-. Primer foc i


ara aigua! De pressa, noi! Salta i salva la
meva filla!

- Jo b que voldria, per no s nedar. En canvi,


vs s que podeu, oi?

Escriviu, si s el cas, els textos narratius que es podrien incorporar al cmic i les
onomatopeies que fareu servir, escrivint al costat el significat.

Textos narratius

Onomatopeies i significat

Ara ja podeu escriure el gui de la vostra historieta.


Quan tingueu escrit el gui, ja us podeu posar a dibuixar la illustraci, la tira de quatre
vinyetes o una historieta ms llarga.

D35

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Activitat per al primer i segon cicle d'educaci secundria obligatria

Tema: Realitzaci de cmics: l'adaptaci d'una narraci literria.

Es tracta que llegiu el text segent i plasmeu el que explica mitjanant una historieta d'una
pgina, una tira de cmic o una illustraci.
Penseu que haureu de seleccionar del text les accions que ms us cridin l'atenci i que siguin
importants per comprendre el que es narra. Tamb haureu de destriar els elements verbals que
transformareu en llenguatge verbo-icnic.

Text

Una vez estuve en grave peligro de morir en el Mediterrneo. Me estaba baando una tarde
de verano, no lejos de Marsella en el placentero mar, cuando vi a un gran pez dirigirse hacia
m a gran velocidad con las fauces abiertas. No haba tiempo que perder y tampoco poda
huir del pez. Inmediatamente, me encog cuanto pude, recogiendo las piernas y apretando los
brazos contra el cuerpo. En esa postura pas entre las mandbulas del pez hasta llegar a su
estmago. All, como puede imaginarse fcilmente, estuve algn tiempo en oscuridad total
pero, sin embargo, con un calorcito nada desagradable. El pez iba sintiendo poco a poco
pesadez de estmago, y se hubiera librado de m de buena gana. Como no me faltaba
espacio, le gast algunas jugarretas. Sin embargo, nada pareca inquietarlo tanto como el
rpido movimiento de mis pies cuando intentaba bailar una danza escocesa. Bramaba
terriblemente y sacaba del agua verticalmente casi la mitad del cuerpo. Mientras lo haca fue
descubierto por la tripulacin de un mercante italiano que pasaba y, en pocos minutos, fue
muerto a arponazos. En cuanto lo izaron a bordo, o a la tripulacin deliberar sobre cmo
deban cortarlo para obtener la mayor cantidad posible de grasa. Como entenda italiano,
me entr un miedo horrible de que sus cuchillos pudieran cortarme a m tambin. Por eso me
situ en la medida de lo posible en el centro del estmago, donde haba sitio suficiente para
ms de una docena de hombres, porque poda imaginarme que empezaran por los extremos.
Mi miedo se disip pronto cuando comenzaron a abrir el bajo vientre. En cuanto vislumbr
un rayo de luz, les grit a todo pulmn lo agradable que me era verlos y ser liberado por
ellos de una situacin en que casi me haba sofocado. No es posible describir con suficiente
viveza el asombro que se pint en todos los rostros cuando oyeron una voz de hombre salir
de un pez. Ese asombro creci, naturalmente, cuando vieron a un hombre desnudo, hecho y
derecho, saltar afuera. En pocas palabras, seores, les cont todo lo ocurrido lo mismo que
os lo he contado a vosotros ahora, con lo que se quedaron admiradsimos.
Burguer. Las aventuras del barn de Munchausen.
Editorial Alianza. Editorial La Magrana (versi catalana)

D36

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Abans de posar-vos a dibuixar, heu de seguir aquestes passes:


Llegiu, collectivament, el text en veu alta.
Busqueu el significat de les paraules que no comprengueu.

Paraula

Significat

Determineu l'estructura narrativa del text: dividiu-lo en plantejament, nus i desenlla.


Copieu el principi i el final de cada part.

Estructura narrativa
Plantejament: de ............................................................ a ......................................................
..................................................................................................................................................
Nus: de ............................................................ a .....................................................................
..................................................................................................................................................
Desenlla: de ............................................................ a ............................................................
..................................................................................................................................................

D37

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Quin s el clmax, s a dir, el punt mxim d'intriga del text? ..................................................


......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
Descriviu els personatges que apareixen a la narraci. Si no trobeu la descripci dels
personatges en el text, inventeu-vos les caracterstiques.

Protagonista:

Peix:

Tripulaci del vaixell itali:

Descriviu els objectes que apareixen en el text

El vaixell itali:

Els arpons:

Els ganivets:

Altres:

D38

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Descripci dels espais.

El Mar Mediterrani:

L'interior del peix:

Altres:

Copieu les quatre frases que contenen les accions ms significatives de la narraci:

Frase 1: ........................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................

Frase 2: ........................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................

Frase 3: ........................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................

Frase 4: ........................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
Abans de fer el gui tcnic, llegiu aquestes indicacions respecte el text, els elements icnics
i l'estructura narrativa:

D39

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

El text
No heu d'utilitzar text narratiu si pot ser substitut per les accions dibuixades, s a dir, tot all
que pot ser vist no ha de ser narrat verbalment.
Si utilitzeu text narratiu, l'heu de collocar dins el cartutx, que s un requadre situat,
normalment, a la part superior esquerra de la vinyeta. Per exemple: Una vez estuve en grave
peligro de morir en el Mediterrneo.
Us pot ser til subratllar en el text els verbs que indiquin dileg o monleg, per buscar frases
que es puguin situar dins els globus.
Aix mateix, us pot ajudar subratllar en el text els verbs que puguin transformar-se en
onomatopeies, que es situaran en els espais adequats de la vinyeta. Per exemple: bramar,
gritar, oir una voz...

Els elements icnics


Podeu subratllar en el text les frases susceptibles de ser transformades en metfores visuals.
Per exemple, quan el protagonista diu: ... intentaba bailar una danza escocesa..., poden
aparixer notes musicals o b una gaita encerclada en un globus de pensament.
Busqueu, tamb, frases que indiquin moviment i que, per tant, sn susceptibles de ser
transformades en lnies cintiques o en descomposici del moviment. Per exemple: ... el
rpido movimiento de mis pies...; ... vieron a un hombre desnudo, hecho y derecho, saltar
afuera...

L'estructura narrativa
Quant a l'estructura narrativa que es decideixi seguir, cal observar en el text que el narrador,
que s el protagonista de la histria, l'est explicant als lectors, i, al mateix temps, diu que la
va explicar als mariners de la tripulaci en sortir de l'estmac del peix, en el desenlla.
Per tant, es podria escollir una estructura narrativa que s'inicis en el desenlla, quan el
protagonista s alliberat pels mariners, i segus amb un flash-back (salt al passat) en el qual es
desenvolups el plantejament i el nus de la histria. Aleshores, la forma de les vinyetes del
flash-back pot ser diferent de la convencional: de lnia intermitent o amb forma de nvols
enllaats. Heu de ser conscients, per, que si adopteu aquesta estructura, la histria no ser
tan intrigant.
Ara ja teniu ben definits tots els elements per fer el gui tcnic.
Quan tingueu el gui acabat podeu procedir a realitzar el cmic.

D40

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

10. La realitzaci d'un cmic

Activitats d'aprenentatge

Tema
Activitat
10.3. La idea Realitzaci 1. La pluja
10.4. El gui d'idees.
10.5. Eines de
guionitzaci.
Realitzaci 2. L'argument.

rees relacionades Etapa Cicle


Educaci visual i
EP
Tots els cicles
plstica; llenguatge; ESO Primer cicle
literatura
Segon cicle

Educaci visual i
plstica; llenguatge;
literatura
Realitzaci 3. Observaci de Educaci visual i
les parts de la narraci.
plstica; llenguatge;
literatura
Realitzaci 4. Dibuixar un
Educaci visual i
cmic a partir d'una narraci plstica; llenguatge;
oral.
literatura
Realitzaci 5. L'adaptaci
Educaci visual i
d'una narraci literria.
plstica; llenguatge;
literatura.

EP
ESO
EP
ESO
ESO

EP
ESO

Tots els cicles


Primer cicle
Segon cicle
Tots els cicles
Primer cicle
Segon cicle
Primer cicle
Segon cicle
Cicle mitj
Cicle superior
Primer cicle
Segon cicle

D41

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

10.3. La idea.
10.4. El gui.
10.5. Eines de guionitzaci: l'argument, la sinopsi argumental, el
gui literari, el gui tcnic, el gui d'esbossos, l'storyboard.
Activitats d'aprenentatge

D42

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

LA REALITZACI D'UN CMIC 1. LA IDEA

Ttol: La pluja d'idees


Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: tots els cicles d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci secundria
obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge; literatura.
Material: llapis, goma, regles, bolgrafs, retoladors.
Agrupament: collectiu en la fase de la pluja d'idees; per parelles en la fase de la realitzaci
d'una tira cmica.
Sessions: 1 sessi
Conceptes que s'hi treballen: el procs de creaci: les idees; tcniques per a l'obtenci
d'idees: la pluja d'idees, l'intercanvi d'idees; la seqenciaci d'imatges; realitzaci d'una tira
de cmic.
Objectius
- entendre el procs de creaci d'una obra artstica, partint d'una idea inicial.
- valorar la importncia de la idea en els processos creatius.
- usar l'intercanvi d'idees com a sistema per a obtenir una bona idea.
- potenciar el treball en equip.
- saber narrar una histria mitjanant la utilitzaci d'imatges seqenciades.
- fer una tira de cmic de quatre vinyetes, formant un equip de guionista i dibuixant.

Descripci de l'activitat
Es planteja l'alumnat que han de trobar una bona idea per realitzar una tira de cmic de quatre
vinyetes.
Es tracta que tothom pugui aportar les idees que se li acudeixin, sense censura, sense lmits.
Els alumnes suggereixen les idees que s'apunten a la pissarra. El/la professor/a les apunta a la
pissarra, classificant-les segons la temtica, i els/les alumnes tamb les apunten en el seu
quadern.

D43

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Quan tothom ha dit la seva, s'enceta una discusi sobre totes les idees, tenint en compte:
l'originalitat, la viabilitat: el temps del qual es disposa per fer la historieta, l'habilitat dels
dibuixants, etc. En aquesta fase del procs, el professorat participa aportant els seus punts de
vista sobre les idees, sense rebutjar-ne cap.
Desprs, s'agruparan per parelles i cada parella triar la idea que ms li ha agradat, tant se val
que no hagi estat la seva. Podeu permetre que ms d'una parella treballi sobre la mateixa idea
perqu desprs cadasc l'haur de guionitzar a la seva manera.
Quan tothom hagi triat la seva idea, passaran a elaborar el gui de la historieta. En la parella,
cadasc escollir un paper, o dibuixant o guionista. El guionista s el que far el gui,
inventant l'argument i planificant cada vinyeta. El dibuixant, bviament dibuixar la tira. No
obstant, el dibuixant pot participar en el procs de gui i el guionista pot participar en el
procs del dibuix, per cadasc tindr l'ltima paraula, a l'hora de decidir en el seu mbit. Si
es dona el cas que una parella no es decideix per cap rol, permetreu que comparteixin el
procs.
s convenient que guardin aquest llistat d'idees per fer-les servir en qualsevol moment en qu
hagin de realitzar una altra activitat de creaci artstica, com ara una narraci literria, una
pellcula de vdeo, una composici plstica...

Trobareu informaci ms detallada sobre la metodologia d'aquesta tcnica en l'apartat 10.


3.La idea, i sobre el gui en els apartats 10.4. El gui i 10.5. Eines de guionitzaci.

Doblem aquesta activitat en dos, donant orientacions, d'una banda per al cicle inicial i mitj
d'educaci primria i, d'altra banda per al cicle superior d'educaci primria i per a l'educaci
secundria obligatria.

D44

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Activitat per al cicle inicial i mitj d'educaci primria

Tema: La pluja d'idees.


Es tracta de trobar una bona idea per a realitzar una tira de cmic de quatre vinyetes.
Com que dos caps pensen ms que un, buscareu les idees entre tots. Digueu totes les idees
que se us acudeixin, sense por de fer el ridcul.
Copieu les idees que el/la professor/a apunta a la pissarra:

Idees

Idees

Doneu la vostra opini sobre les idees que heu trobat.

D45

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Agrupeu-vos per parelles i trieu la idea que ms us hagi agradat.

D46

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Anoteu aqu la vostra idea:

Idea:

Decidiu qui inventar la histria i qui la dibuixar. Si no us decidiu, podeu participar els dos
en la invenci de la histria i la realitzaci del dibuix.
Escriviu, primer, l'argument de la vostra histria:

Argument:

Ara ja podeu fer la historieta.

D47

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Ep! Guardeu la llista d'idees, us pot servir per una altra vegada.

D48

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Activitat per al cicle superior d'educaci primria i per a l'educaci secundria


obligatria

Tema: La pluja d'idees.


En aquesta activitat, es tracta de trobar una bona idea per a realitzar una tira de cmic de
quatre vinyetes.
Com que dos caps pensen ms que un, buscareu les idees entre tots. Digueu totes les idees
que se us acudeixin, sense por de fer el ridcul. Penseu que qualsevol idea, ben guionitzada
pot donar com a resultat una bona historieta.
Anoteu totes les idees.

Idees

Idees

Comenteu, collectivament, sobre les idees que heu anotat, tenint en compte: si sn

D49

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

originals, si sn adequades per explicar-les en quatre vinyetes, si disposeu de prou temps per
guionitzar la idea i dibuixar-la, etc.
Agrupeu-vos per parelles i trieu la idea que ms us hagi agradat, tant se val que no sigui cap
de les vostres.
No us amoineu si alg altre escull la mateixa idea perqu segur que cadasc far una
historieta diferent.
Anoteu la vostra idea:

Idea:

Decidiu quin membre de la parella ser el guionista i quin el dibuixant. Si no ho teniu clar,
podeu compartir el procs.
Abans de posar-vos a dibuixar, el guionista ha d'elaborar el gui, inventant l'argument i
planificant cada vinyeta. El dibuixant, mentre, pot comenar a fer esbossos dels personatges.
El dibuixant pot participar en el procs de gui i el guionista pot participar en el procs del
dibuix, per cadasc tindr l'ltima paraula, a l'hora de decidir en el seu mbit.
Escriviu, primer, l'argument de la histria:

Argument:

D50

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

D51

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Escriviu el gui:

Vinyeta Tipus de pla Imatge


1

Text

Ara, el dibuixant ja pot fer la seva feina.


Ep! Guardeu la llista d'idees, us pot servir per una altra vegada que hagiu de fer un treball
de creaci artstica: una narraci literria, una composici plstica, una pellcula de vdeo...

D52

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

LA REALITZACI D'UN CMIC 2. L'ARGUMENT

Ttol: L'argument de les historietes.


Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: tots els cicles d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci secundria
obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge; literatura.
Material: llapis, goma, bolgrafs, retoladors.
Agrupament: en cinc grups en la fase de la invenci de la narraci; collectiva en la fase de
redacci i la determinaci de les parts de la narraci; individual en la fase de redacci de
l'argument.
Sessions: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: l'estructura narrativa convencional: plantejament, nus i
desenlla; l'expressi oral: jocs de llenguatge; la sinopsi argumental; l'argument.
Objectius
- determinar les parts en que es pot dividir una narraci convencional.
- comprendre i destriar el tipus d'informaci que correspon a cadascuna de les parts d'una
narraci.
- afavorir l'expressi oral, a travs del joc.
- potenciar el treball en equip.

Descripci de l'activitat
Es tracta d'inventar oralment i collectivament una histria, a partir de donar resposta a les
preguntes:
- qui era
- on estava
- qu feia
- qu va passar
- com va acabar tot.
La classe s'organitza en cinc grups i cada grup pensa la resposta a una de les preguntes.
El mestre escriu a la pissarra les respostes dels grups. Desprs, collectivament, s'ordenen les
D53

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

respostes i es redacten, breument. De fet, el que s'haur redactat ser la sinopsi argumental
d'una histria de la qual, posteriorment, se n'escriur l'argument.
Individualment, cada alumne escriu el seu propi argument en dues fases: contestant les
preguntes i escrivint la narraci.
Quan tothom hagi escrit la redacci, es far una reflexi collectiva sobre les parts de la
narraci. El professorat far adonar dels parallelismes entre les preguntes plantejades a l'inici
de l'activitat i les parts d'una narraci. Les tres primeres correspondrien al plantejament, la
quarta al desenvolupament i la cinquena al desenlla.

Una variant d'aquesta activitat pot ser fer que les respostes a cada pregunta siguin secretes per
a la resta dels grups, amb la qual cosa la histria resultant ser forassenyada. El procediment
s que el primer grup escriu la resposta a la primera pregunta en un paper, el doblega i el
passa al grup segent que respon a la segona pregunta, doblega el paper i el passa al grup
segent; i aix successivament fins que s'acaben les preguntes.
Es pot complicar una mica ms l'activitat, fent que cada grup inicii una histria responent a la
seva pregunta, amb la qual cosa el resultat seran cinc histries diferents. En aquest ltim cas,
cada alumne en pot escollir una per escriure la narraci i determinar-ne les parts.

La present activitat pot ser prvia a la de la pluja d'idees per a treballar l'argument, que s un
concepte que s'ha introdut en l'activitat de la pluja d'idees i tamb pot ser prvia a l'activitat
de l'adaptaci de fragments narratius, donat que facilitar la comprensi del concepte
d'estructura narrativa convencional.

D54

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Tema: L'argument de les historietes


Ara, inventareu, entre tots, una histria.
Agrupeu-vos en cinc grups.
Cada grup ha de respondre a una pregunta que li far el/la professor/a.
Escriviu les respostes que heu donat a les preguntes segents:

Qui era?

On estava?

Qu feia?

Qu va passar?

Com va acabar tot?

D55

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

D56

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Escriviu la narraci:

Narraci:

Fixeu-vos que aquesta narraci curta pot ser l'argument d'una histria ms llarga.
Dividiu la narraci en cada una de les seves parts:

Plantejament: de ............................................................... a .................................................


..................................................................................................................................................
Nus: de ............................................................... a .................................................................
..................................................................................................................................................
Desenlla: de ............................................................... a ........................................................
..................................................................................................................................................

D57

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

D58

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

LA REALITZACI D'UN CMIC 3. L'ESTRUCTURA NARRATIVA

Ttol: Observaci de les parts de la narraci en un cmic.


Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: tots els cicles d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci secundria
.obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge; literatura.
Material: llapis, goma, bolgrafs, retoladors, revistes de cmic.
Agrupament: grups de tres o quatre membres per a realitzar l'activitat; individual per a
omplir la taula o el qestionari.
Sessions: 1 sessi.
Conceptes que s'hi treballen: l'estructura narrativa de les historietes.
Objectius
- determinar les parts en que es pot dividir una narraci convencional.
- comprendre i destriar el tipus d'informaci que correspon a cadascuna de les parts d'una
narraci.

Descripci de l'activitat
El professorat facilitar a l'alumnat cmics diversos als quals s'afegiran els que ells/es portin
de casa.
Cada grup haur de triar una historieta curta, que no tingui ms d'una pgina. La llegiran i
l'observaran detingudament, per tal de determinar les parts de la seva estructura narrativa.
Desprs, individualment, respondran les preguntes que se'ls plantejar sobre cada una de les
parts.
L'alumnat dels cicles inicial i mitj d'educaci primria poden realitzar l'activitat oralment.
En tot cas, cada professor/a valorar quines sn les activitats escrites que cada grup pot fer.

D59

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Tema: Observaci de les parts de la narraci en un cmic.


Per a realitzar aquesta activitat us heu d'organitzar en grups de tres o quatre membres.
Trieu una historieta curta, que no tingui ms d'una pgina.
Llegiu-la i observeu-la, detingudament.
Numereu les vinyetes.
Determineu les parts de la seva estructura narrativa: plantejament, nus i desenlla.

Plantejament

De la vinyeta ................. a la vinyeta .................

Nus:

De la vinyeta ................. a la vinyeta .................

Desenlla:

De la vinyeta ................. a la vinyeta .................

Respongueu, individualment, les preguntes segents:

Plantejament

Quins personatges apareixen? .....................................................................................................


.....................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................

On sn els personatges? ..............................................................................................................


......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................

Qu els succeeix? ........................................................................................................................


......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
D60

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Nus
Explica qu passa en la part central de la histria
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................

Desenlla
Quin s el punt de mxima tensi de la histria, s a dir el clmax? ...........................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................

Com es resol tot, com acaba la histria? .....................................................................................


......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
D61

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

......................................................................................................................................................
LA REALITZACI D'UN CMIC 4. L'ESTRUCTURA NARRATIVA

Ttol: Dibuixar un cmic a partir de l'una narraci oral.


Etapa: educaci secundria obligatria.
Cicle: primer i segon cicle d'educaci secundria obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge; literatura.
Material: llapis, goma, bolgrafs, retoladors.
Agrupament: individual.
Sessions: 3 Sessions.
Conceptes que s'hi treballen: l'estructura narrativa dels cmics; dibuixar un cmic a partir de
la narraci oral d'un cmic; el gui tcnic.
Objectius
- comprendre i destriar el tipus d'informaci que correspon a cadascuna de les parts d'una
narraci.
- transformar una narraci oral d'un cmic en un cmic dibuixat.
- introduir el gui tcnic com a eina de guionitzaci en el procs de realitzaci d'un cmic.

Descripci de l'activitat
El professorat ha de triar una historieta, que tingui un mxim de dues pgines. Desprs, la
narrar a l'alumnat com si es tracts d'un conte, informant-los del nmero de vinyetes que t.
Quan hagi finalitzat la narraci, els/les alumnes han de realitzar el gui tcnic del cmic,
ajustant-se al nmero de vinyetes del cmic original. Els podeu facilitar el full pautat de gui
tcnic que s'inclou com a exemple a l'apartat 10.5. Instruments de guionitzaci.
Hauran de dibuixar el cmic i, quan hagin acabat, s'exposaran tots els treballs, a fi que es
puguin comparar els resultats.
Finalment, el/la professor/a mostrar el cmic original per tal que es faci una reflexi
collectiva sobre les semblances i les diferncies entre el cmic original i els de l'alumnat.

D62

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Per a practicar la realitzaci d'un cmic i l'elaboraci del gui tcnic es poden fer servir
d'altres estratgies, coma ara:
partir d'un gui literari.
convertir un argument en un gui tcnic.
produr un gui tnic per a una historieta sobre personatges coneguts.
a partir d'una historieta obtenir un postgui.
guionitzar una seqncia, a partir de contes populars molt coneguts pels nens.
totes les que se us puguin acudir.

D63

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Tema: Dibuixar un cmic a partir d'una narraci oral.


Escolteu, atentament, la narraci de la historieta.
Heu d'escriure un gui tcnic que s'ajusti al nmero de vinyetes del cmic que heu escoltat.
Quan hagiu acabat el gui, heu de dibuixar el cmic.
Compareu el vostre cmic amb els dels altres companys/es.
Compareu el vostre cmic amb el cmic original per tal de fer una reflexi collectiva sobre
les semblances i les diferncies.

D64

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

LA REALITZACI D'UN CMIC 5. L'ADAPTACI D'UNA NARRACI


LITERRIA

Ttol: Realitzaci de cmics: l'adaptaci de fragments narratius.


Etapa: educaci primria; educaci secundria obligatria.
Cicle: cicle mitj i cicle superior d'educaci primria; primer i segon cicle d'educaci
secundria obligatria.
rees relacionades: educaci visual i plstica; llenguatge; literatura.
Material: llapis, goma, regles, retoladors.
Agrupament: collectiu i individual.
Sessions: 3 Sessions.
Conceptes que s'hi treballen: adaptaci d'un fragment narratiu al llenguatge del cmic;
lectura detallada d'un fragment narratiu; distribuci d'una narraci en diferents escenes
dibuixades; l'estructura narrativa: introducci, desenvolupament, desenlla; l'estructura
narrativa: el clmax; descripci oral de personatges, objectes i escenaris; selecci de les
accions ms significatives d'un fragment narratiu; tcniques d'expressi escrita: la narraci, la
descripci, el dileg.
Objectius
- comprendre relats, explicacions de models i estructures narratives diverses.
- transformar un text narratiu en una seqncia d'imatges
- transformar el llenguatge literari en llenguatge verbo-icnic.

Descripci de l'activitat
L'adaptaci s un procs que consisteix en desenvolupar una obra artstica -literria, teatral,
musical...-, segons el llenguatge d'un altre mitj d'expressi per al qual inicialment no ha estat
concebuda, suprimint, afegint o modificant el seu contingut segons ho requereixin les
possibilitats expressives del nou mitj.
Detallem una srie de pautes per a realitzar l'adaptaci d'una narraci literria en un cmic:
Lectura expressiva del text en veu alta.
Comprensi del text: lxic.
Determinaci de l'estructura narrativa: plantejament, nus i desenlla.
Determinaci del moment de mxima tensi narrativa: el clmax.

D65

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Descripci fsica i psicolgica dels personatges per tal de determinar el seu


aspecte i l'estat d'nim que s'haur de reflexar en les expressions facials i corporals.
Descripci dels objectes importants en el desenvolupament de l'acci.
Descripci dels espais significatius per tal de poder-los dibuixar.
Descripci de les accions significatives a travs dels verbs que les defineixen.
Selecci dels fragments de text que s'inclouran: textos narratius i textos de dileg
o monleg.
Elecci del nmero de vinyetes.
Elaboraci del gui tcnic.
Realitzaci del cmic.

Els formats
Si els alumnes decideixen fer una illustraci nica, hauran d'escollir una de les accions
significatives del text en la qual incorporaran elements del llenguatge del cmic:
onomatopeies, globus, metfores visuals, etc.
Si dibuixen una tira de quatre vinyetes, hauran de triar les quatre accions ms significatives,
atenent a la continutat narrativa i a la comprensi global de la histria.
Si dibuixen un cmic ms llarg, aconsellem que el desenvolupin en un mxim de deu
vinyetes, en una o dues pgines.

El text
No s'ha d'utilitzar text narratiu si aquest pot ser substitut per accions dibuixades. Tot el que
pot ser vist no ha de ser narrat verbalment. Si s'utilitza text narratiu se situar dins del cartutx,
que s un requadre ubicat, normalment, a la part superior esquerra de la vinyeta.
s molt til subratllar en el text els verbs que indiquin dileg, monleg o que puguin ser
substituts per onomatopeies, per incorporar-los posteriorment al cmic.

Estructura narrativa
Quant a l'estructura narrativa que es decideixi seguir, pot respectar-se la del text o b
inventar-se una estructura nova que incorpori salts al passat o al futur, accions paralleles...

Al final de l'activitat, es poden exposar tots els treballs a l'aula, als passadissos o al vestbul
del centre, per tal de comprovar que totes les obres seran diferents, probablement noms
tindran en com la histria en qu s'inspiren.

Tamb es poden adaptar canons, notcies de premsa, un conte, una pellcula... La


metodologia pot ser la mateixa que hem exposat en aquesta activitat. S'ha d'advertir l'alumnat
D66

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

que es tracta d'adaptar, no de copiar. Han de fer la seva versi de l'obra.

D67

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

A continuaci hi ha dues propostes de treball, una pel cicle mitj i el cicle superior d'educaci
primria, en la qual el text proposat s ms senzill i curt que el de la proposta per a l'educaci
secundria obligatria.
El text escollit per a l'educaci secundria obligatria s en llengua castellana. Hem volgut
escollir un text en catal i un text en castell per animar el professorat de llenges a realitzar
aquest tipus d'activitat sobre el cmic. De fet, aquesta s una activitat que es pot realitzar, a
l'rea de llenges, encara que no es treballin la resta d'aspectes desenvolupats en aquest
treball. No obstant, ambs obres literries estan tradudes al catal i al castell.

D68

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Activitat per als cicles mitj i superior d'educaci primria

Tema: Realitzaci de cmics: l'adaptaci de fragments narratius.

Es tracta que llegiu el text segent i que l'expliqueu mitjanant un cmic d'una pgina, una
tira de cmic o una illustraci.
Haureu de seleccionar del text les accions que ms us cridin l'atenci i que siguin importants
per a comprendre el que es narra.

Text

El rei mir tot esverat cap a l'estany. Molt enll es gronxava una canoa buida i al seu costat
la princesa Pimpernella batia de braos i peus. Agit un bra i crid amb la veu trencada:
- Auxili! Que m'ofego!
- Du meu! -gemeg el rei Tnix-. Primer foc i ara aigua! De pressa, noi! Salta i salva la
meva filla!
- Jo b que voldria, per no s nedar. En canvi, vs s que podeu, oi?
Al pobre Tnix no li qued altre remei que fanguejar cap a l'aigua i posar-se a nedar.
Esbufegava i brufolava, se li ompl la boca d'aigua i la torn a escopir. I mentre anava
nedant tot decidit amb braos i cames pens meravellat: -Mira, mira, encara pots nedar! Qui
ho havia de dir...
Agaf Pimpernella pels cabells, just quan s'anava a enfonsar. Amb gran esforos la puj a la
barca...
Mira Lobe. El rei Tnix. Collecci El vaixell de Vapor.
Editorial Crulla. Ediciones SM (versi en castell)

Abans de posar-vos a dibuixar, heu de seguir aquestes passes:


Llegiu el text, collectivament, en veu alta.
Esbrineu el significat de les paraules que no entengueu i anoteu-lo:

D69

Cmic: expressi i comunicaci

Paraula

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Significat

Dividiu el text en tres parts: plantejament, nus i desenlla. Marqueu les parts en el text.
Quin s el punt mxim d'intriga del text? .................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
Descriviu els personatges. Si no trobeu la descripci en el text, inventeu-vos les
caracterstiques.

Noi:

Rei:

Pimpirnella:

D70

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Descripci dels objectes: la canoa.


Com t'imagines que s la canoa? .................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
Descripci dels espais: l'estany

Com t'imagines que s l'estany? ..................................................................................................


......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
Anoteu les accions ms significatives del text, a travs dels verbs que les defineixen:

Acci 1:

Acci 2:

Acci 3:

Acci 4:

Acci 5:

Acci 6:

D71

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

D72

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Resumeix els dilegs que hi ha en el text, pensant amb els textos que posars dins els
globus.

Dilegs del text


- Auxili! Que m'ofego!

Dilegs resumits

- Du meu! -gemeg el rei Tnix-. Primer foc i


ara aigua! De pressa, noi! Salta i salva la
meva filla!

- Jo b que voldria, per no s nedar. En canvi,


vs s que podeu, oi?

Escriviu, si s el cas, els textos narratius que es podrien incorporar al cmic i les
onomatopeies que fareu servir, escrivint al costat el significat.

Textos narratius

Onomatopeies i significat

Ara ja podeu escriure el gui de la vostra historieta.


Quan tingueu escrit el gui, ja us podeu posar a dibuixar la illustraci, la tira de quatre
vinyetes o una historieta ms llarga.

D73

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Activitat per al primer i segon cicle d'educaci secundria obligatria

Tema: Realitzaci de cmics: l'adaptaci d'una narraci literria.

Es tracta que llegiu el text segent i plasmeu el que explica mitjanant una historieta d'una
pgina, una tira de cmic o una illustraci.
Penseu que haureu de seleccionar del text les accions que ms us cridin l'atenci i que siguin
importants per comprendre el que es narra. Tamb haureu de destriar els elements verbals que
transformareu en llenguatge verbo-icnic.

Text

Una vez estuve en grave peligro de morir en el Mediterrneo. Me estaba baando una tarde
de verano, no lejos de Marsella en el placentero mar, cuando vi a un gran pez dirigirse hacia
m a gran velocidad con las fauces abiertas. No haba tiempo que perder y tampoco poda
huir del pez. Inmediatamente, me encog cuanto pude, recogiendo las piernas y apretando los
brazos contra el cuerpo. En esa postura pas entre las mandbulas del pez hasta llegar a su
estmago. All, como puede imaginarse fcilmente, estuve algn tiempo en oscuridad total
pero, sin embargo, con un calorcito nada desagradable. El pez iba sintiendo poco a poco
pesadez de estmago, y se hubiera librado de m de buena gana. Como no me faltaba
espacio, le gast algunas jugarretas. Sin embargo, nada pareca inquietarlo tanto como el
rpido movimiento de mis pies cuando intentaba bailar una danza escocesa. Bramaba
terriblemente y sacaba del agua verticalmente casi la mitad del cuerpo. Mientras lo haca fue
descubierto por la tripulacin de un mercante italiano que pasaba y, en pocos minutos, fue
muerto a arponazos. En cuanto lo izaron a bordo, o a la tripulacin deliberar sobre cmo
deban cortarlo para obtener la mayor cantidad posible de grasa. Como entenda italiano,
me entr un miedo horrible de que sus cuchillos pudieran cortarme a m tambin. Por eso me
situ en la medida de lo posible en el centro del estmago, donde haba sitio suficiente para
ms de una docena de hombres, porque poda imaginarme que empezaran por los extremos.
Mi miedo se disip pronto cuando comenzaron a abrir el bajo vientre. En cuanto vislumbr
un rayo de luz, les grit a todo pulmn lo agradable que me era verlos y ser liberado por
ellos de una situacin en que casi me haba sofocado. No es posible describir con suficiente
viveza el asombro que se pint en todos los rostros cuando oyeron una voz de hombre salir
de un pez. Ese asombro creci, naturalmente, cuando vieron a un hombre desnudo, hecho y
derecho, saltar afuera. En pocas palabras, seores, les cont todo lo ocurrido lo mismo que
os lo he contado a vosotros ahora, con lo que se quedaron admiradsimos.
Burguer. Las aventuras del barn de Munchausen.
Editorial Alianza. Editorial La Magrana (versi catalana)

D74

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Abans de posar-vos a dibuixar, heu de seguir aquestes passes:


Llegiu, collectivament, el text en veu alta.
Busqueu el significat de les paraules que no comprengueu.

Paraula

Significat

Determineu l'estructura narrativa del text: dividiu-lo en plantejament, nus i desenlla.


Copieu el principi i el final de cada part.

Estructura narrativa
Plantejament: de ............................................................ a ......................................................
..................................................................................................................................................
Nus: de ............................................................ a .....................................................................
..................................................................................................................................................
Desenlla: de ............................................................ a ............................................................
..................................................................................................................................................

D75

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Quin s el clmax, s a dir, el punt mxim d'intriga del text? ..................................................


......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
Descriviu els personatges que apareixen a la narraci. Si no trobeu la descripci dels
personatges en el text, inventeu-vos les caracterstiques.

Protagonista:

Peix:

Tripulaci del vaixell itali:

Descriviu els objectes que apareixen en el text

El vaixell itali:

Els arpons:

Els ganivets:

Altres:

D76

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Descripci dels espais.

El Mar Mediterrani:

L'interior del peix:

Altres:

Copieu les quatre frases que contenen les accions ms significatives de la narraci:

Frase 1: ........................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................

Frase 2: ........................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................

Frase 3: ........................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................

Frase 4: ........................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
Abans de fer el gui tcnic, llegiu aquestes indicacions respecte el text, els elements icnics
i l'estructura narrativa:

D77

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

El text
No heu d'utilitzar text narratiu si pot ser substitut per les accions dibuixades, s a dir, tot all
que pot ser vist no ha de ser narrat verbalment.
Si utilitzeu text narratiu, l'heu de collocar dins el cartutx, que s un requadre situat,
normalment, a la part superior esquerra de la vinyeta. Per exemple: Una vez estuve en grave
peligro de morir en el Mediterrneo.
Us pot ser til subratllar en el text els verbs que indiquin dileg o monleg, per buscar frases
que es puguin situar dins els globus.
Aix mateix, us pot ajudar subratllar en el text els verbs que puguin transformar-se en
onomatopeies, que es situaran en els espais adequats de la vinyeta. Per exemple: bramar,
gritar, oir una voz...

Els elements icnics


Podeu subratllar en el text les frases susceptibles de ser transformades en metfores visuals.
Per exemple, quan el protagonista diu: ... intentaba bailar una danza escocesa..., poden
aparixer notes musicals o b una gaita encerclada en un globus de pensament.
Busqueu, tamb, frases que indiquin moviment i que, per tant, sn susceptibles de ser
transformades en lnies cintiques o en descomposici del moviment. Per exemple: ... el
rpido movimiento de mis pies...; ... vieron a un hombre desnudo, hecho y derecho, saltar
afuera...

L'estructura narrativa
Quant a l'estructura narrativa que es decideixi seguir, cal observar en el text que el narrador,
que s el protagonista de la histria, l'est explicant als lectors, i, al mateix temps, diu que la
va explicar als mariners de la tripulaci en sortir de l'estmac del peix, en el desenlla.
Per tant, es podria escollir una estructura narrativa que s'inicis en el desenlla, quan el
protagonista s alliberat pels mariners, i segus amb un flash-back (salt al passat) en el qual es
desenvolups el plantejament i el nus de la histria. Aleshores, la forma de les vinyetes del
flash-back pot ser diferent de la convencional: de lnia intermitent o amb forma de nvols
enllaats. Heu de ser conscients, per, que si adopteu aquesta estructura, la histria no ser
tan intrigant.
Ara ja teniu ben definits tots els elements per fer el gui tcnic.
Quan tingueu el gui acabat podeu procedir a realitzar el cmic.

D78

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

10.6. La composici de les pgines i de les vinyetes


La unitat narrativa de la vinyeta s'integra en una unitat superior que s la pgina o la doble
pgina. Aix permet establir un dileg entre els diversos plans, al qual el cinema no en t
accs pel fet que la pantalla s l'nica finestra.
Entre les vinyetes s'estableixen relacions de contigitat, per per la nostra forma de consumir
la historieta, llegint-la d'esquerra a dreta i de dalt a baix, la contigitat es percebuda com a
continutat. Les pautes grfiques fan que es produeixi l'encadenament i la lectura de la pgina
resulti clara i fluda.

La vinyeta com a mitj de control


L'obstacle ms gran per a la comprensi de la historieta s la tendncia de l'ull hum a vagar.
Passar de pgina implica un petit control, per no es pot comparar al control del cinema en
qu les imatges les veiem tal i com el director les ha disposades.
L'historietista s'ha de refiar de la cooperaci tcita del lector, de que el lector seguir l'ordre
de lectura convencional o algun altre que ell li proposi explcitament.
Parlant amb llenguatge cinematogrfic, en els cmics hi ha dos tipus de "fotogrames" que
funcionen com a instruments de control de la lectura: la pgina sencera i cada una de les
vinyetes.

El muntatge de la pgina
La composici transcendeix l'espai nic de la vinyeta i es prolonga cap a tires inferiors o
posteriors, implicant-les en una concepci de conjunt en qu intervenen tant les lnies com els
colors.
Les estratgies grfiques de la pgina sn globals i la seva estructuraci es fa a partir de la
forma i la grandria de les vinyetes.
Els jocs geomtrics que distribueixen els personatges, les gradacions, les ruptures
cromtiques i l'oposici entre constants i variants figuratives formen part dels esquemes
compositius de les vinyetes en la pgina.
Sota la temporalitat narrativa de cada vinyeta es constitueix un espai unificat per una trama
de connexions. Com a lectors, ens sembla que sabem en quin ordre hem de llegir les vinyetes,
per disposar-les s una tasca complexa, tant que, de vegades, incls els ms professionals
fracassen en l'intent.
Des del punt de vista editorial, s fonamental l'organitzaci de les vinyetes en les unitats de
publicaci: la tira, la pgina, la mitja pgina, la doble pgina ... Determina una estructura
plstica i narrativa alhora, que s diferent segons el format que s'utilitzi i que permet crear
efectes globals, rtmics i esttics.
D79

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Rom Gubern ens en proporciona alguns exemples, que podeu trobar en el llibre El discurso
del cmic:
pgina estructurada des del punt de vista del protagonista mirant per una finestra.
pgina estructurada amb primers plans d'un personatge.
posada en pgina vertebrada sobre el tema plstic d'un element (els canons en una
vinyeta d'Hugo Pratt).
pgina amb vinyetes apasades per representar una execuci collectiva.
pgina que progressa des d'un pla general exterior a plans de detall interiors d'un
edifici.

La primera pgina
La primera pgina d'una histria funciona com una introducci. s una plataforma de
llanament de la narraci i estableix un marc de referncia. Capta l'atenci i prepara al lector
per als esdeveniments que vindran.
Quan es dissenya com unitat decorativa funciona com una pgina de presentaci ms que no
pas com una primera pgina.

La pgina com a supervinyeta


Pot ser que en una histria, el marc dur no sigui la vinyeta sin la pgina sencera.
Quan els personatges expressen emocions fortes o sofisticades o les seves postures i
gesticulacions sn subtils i capitals per a contar la histria, els contorns poden ser un
inconvenient per a l'expressivitat, aleshores, el dibuixant pot decidir utilitzar la pgina com a
una gran vinyeta on disposar les diverses accions.
Aquesta unitat de la pgina afecta tamb els canvis de temps i d'espai entre les vinyetes,
doncs, quan el lector passa de pgina es produeix una pausa que, normalment, el dibuixant
aprofita per fer canvis importants per a l'acci o per utilitzar vinyetes que mantinguin un
suspens de l'acci que no es resol fins que girem pgina.
Tant si es prescindeix del marc de les vinyetes com si no, la pgina, igual que la vinyeta, ha
de muntar-se com una unitat de contenci.

Consells prctics per a la composici de les pgines i la distribuci de les vinyetes


Composar la pgina amb un format gran. Aix permet treballar ms cmodament els
detalls de cada vinyeta i el dibuix queda ms net, donat que hi ha ms espai per esborrar. Si
s'han de reduir les pgines per publicar una revista, els dibuixos guanyen en qualitat i els
errors o les imperfeccions destaquen menys que si fssim a l'inrevs.

D80

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Quan es dibuixa un original destinat a ser redut, s'ha


de procurar que les proporcions siguin les mateixes
que les de l'espai on es reproduir. Un sistema
prctic i segur d'ampliar una pgina sense perdre les
proporcions, s el sistema d'ampliaci per la
diagonal. Primerament, s'ha de marcar a llapis la
mida que tindr la pgina quan s'hagi de publicar a la
revista i, desprs, traar una diagonal que divideixi la
pgina i portar-la a un punt que marcar l'alada de
la pgina en la qual treballarem. S'han d'allargar,
tamb, els costats de la pgina fins que es tallin amb
el punt on s'ha marcat l'alada.

Si no considereu convenient fer aquest exercici amb


l'alumnat, podeu fer-los treballar directament en una
lmina de grandria DIN-A3, advertint-los que han
de deixar un marge al voltant, de 2 centmetres, com
a mnim.
Quant a la distribuci de les vinyetes, es pot dividir l'altura en parts iguals, descomptant els
espais que hem de deixar entre les vinyetes. Obtindrem, aix, dues, tres, quatre franges
horitzontals o les que convinguin. Traant lnies verticals que divideixin aquestes franges en
quadres, queda repartida tota la superfcie de la pgina.
S'ha de tenir en compte que les vinyetes han d'ordenar-se d'esquerra a dreta i de dalt a baix,
seguint l'ordre de lectura convencional. No es recomana l's de les fletxes per indicar la
continutat entre les vinyetes perqu destorben l'agilitat de la lectura. Si es planifica
correctament la pgina no caldran. No obstant, si desprs d'acabar la pgina us n'adoneu que
no s'entn l'ordre de lectura, permetreu l's de les fletxetes com a mal menor. Pot donar-se el
cas que alg vulgui utilitzar les fletxes com un smbol grfic ms, integrat en la historieta, s
que s'ha de permetre.
La divisi de les vinyetes esdev ms
complicada quantes ms vinyetes
contingui la pgina. A dems, si les
vinyetes sn massa petites, els costa
encabir els globus i els textos poden
resultar ilegibles. Per aix, recomanareu
al vostre alumnat que faci servir poques
vinyetes per pgina.
Exemples de distribuci correcta de vinyetes en una pgina

En aquesta fase de la realitzaci, els haurem de recordar, que la grandria de les vinyetes s
molt important per al ritme de lectura de la historieta i que mant una estreta relaci amb la
planificaci. Per tant, si volen fer vinyetes grans, hauran d'aprofitar-les per dibuixar els plans
generals i reservar les vinyetes petites per als plans de detall o b plans que no requereixin
molt de temps de lectura. Respecte el marc conv recordar que no cal emmarcar totes les
vinyetes i que deixar-ne alguna sense marc contribueix a donar "aire" a la pgina.
D81

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Cal comptar, tamb, amb el nmero de globus que hi haur a cada vinyeta i amb la seva
collocaci, seguint l'ordre de lectura. Aquesta disposici, encara que no sigui definitiva,
permet plantejar-se problemes d'ubicaci dels personatges respecte als textos que han de
pronunciar.
Si es volen reservar les lmines DIN-A3 per al treball final en net, poden esbossar, a part,
cada una de les vinyetes. Desprs es procedir a dibuixar les vinyetes en aquestes pgines,
fent servir la tcnica del calc, a la qual hem fet referncia anteriorment, o b dibuixant de nou
la vinyeta en la pgina quan se sentin satisfets del resultat.

D82

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

10.7. El llapis, l'entintat i el retolat


El llapis
Primer hauran de dibuixar amb el llapis. S'ha de disposar d'un bon paper, que accepti
diversos esborrats i el posterior passat a tinta, un llapis tou o semitou, una goma que no rasqui
el paper (de nata, per exemple), una esquadra i un cartab.
Els llapis poden ser ms durs o ms tous segons el gust de qui els fa servir. Si es dibuixa
d'una manera molt concreta, sense lnies de ms, s ms adequada una mina ms dura que si
el dibuix d'esbossos s insegur perqu, aleshores, el paper s'omple de lnies i s'ha d'esborrar
moltes vegades. Normalment, aquest s el cas del nostre alumnat, per aix en el pargraf
anterior recomanvem un llapis tou o semitou.
El ms aconsellable, per, s utilitzar mines de duresa mitjana i evitar les massa dures que
deixen solcs i les massa toves que embruten les vinyetes. Utilitzar portamines en lloc de llapis
presenta l'avantatja de que no s'ha d'interrompre el treball per fer punxa.
Quan es facin els esbossos, no s'ha prmer molt el llapis i s'ha d'intentar que els traos siguin
segurs, no s'ha de tenir por d'equivocar-se, s'ha de pensar que el llapis es pot esborrar tantes
vegades com calgui. Quan els dibuixos estan acabats es poden repassar amb un llapis ms
dur, per evitar confusions quan es repassi amb retolador o amb qualsevol altre dels estris
adequats.

L'entintat
Per a entintar els cmics, els professionals, normalment treballen amb tremp o pinzell i tinta
xinesa, per a l'escola, el ms prctic es fer servir retoladors de punta fina, mitjana i gruixuda.
Un altre estri que, de vegades, tenen els/les alumnes, sobretot els dels cursos d'ESO, que els
fan servir per al dibuix tcnic, sn els rtring. El millor, per, ser donar-los llibertat perqu
facin servir els estris que prefereixin. No obstant, no se'ls hauria de permetre deixar el dibuix
a llapis perqu la prctica del mitj exigeix l'entintat i, a dems, no es podria reproduir en una
revista, en cas de desitjar-ho.
En el mercat, hi ha molts estris per a entintar i els dibuixants poden usar moltes tcniques,
algunes d'inventades per ells mateixos. Aqu, per, tractarem dels que sn ms a l'abast de
l'alumnat i dels ms utilitzats per als dibuixants professionals: rtrings, bolgrafs, retoladors,
tremps i pinzells.
Els estillgrafs, vulgarment anomenats rtring, van ser creats per al dibuix tcnic. En el
camp de la historieta han estat substituts pels tremps. El seu tra de gruix constant, s
mecnic, pla, sense volum, fred i inexpressiu comparat amb el del tremp o el pinzell. Un altre
desavantatge s que, si no s'utilitza sovint, la tinta se seca i s'ha de desmuntar i netejar. Sn
tils per a entintar el marc de les vinyetes i per retolar les lletres dels globus, donat que poden
escriure sense haver de mullar-los en el tinter.

D83

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Els bolgrafs rarament s'utilitzen en el dibuix de cmic perqu el seu tra s fred i bastant
inexpressiu. Poden anar b per prendre apunts i per fer esbossos rpids, donat que permeten
treballar de pressa i sn senzills d'utilitzar.
Amb els retoladors es poden obtenir traos molt diferents, doncs n'hi ha de moltes menes.
Aix depn del tipus de punta: de bola, de plstic, de fibra, de feltre... Sn ms manejables
que els tremps o els pinzells. N'hi ha d'especials per al dibuix tcnic per que s'utilitzen
tamb per als treballs artstics. Tenen inconvenients com ara que alguns tarden molt a
eixugar-se i la tinta perd molta intensitat si s'esborra amb una goma de llapis o b es corre,
igual que si volem pintar a sobre amb altres retoladors o amb colors.
Hi ha retoladors amb punta de cautx que imiten els efectes dels pinzells; sn prctics per
acolorir, per si es dibuixa amb ells proporcionen un tra mediocre.
Si es dibuixa amb retolador o amb qualsevol altre estri que no necessiti tinta xinesa, s'ha de
procurar que la tinta sigui intensa, ja que les tintes tendeixen a grissejar i poden portar
problemes a l'hora de reproduir els originals.
De tremps o plomins, tamb anomenats plomes, n'hi ha de molts tipus i cada dibuixant ha
d'anar provant fins a trobar el que millor s'adigui al seu tra. Hi ha tremps d'escriure que han
anat substitunt-se per les plomes estillogrfiques. Els tremps de dibuix acaben en punxa, no
tenen punt a l'extrem i sn indicats per a fer lnies fines. Com que sn bastant flexibles s
poden aconseguir traos gruixuts. Sn els ms utilitzats per a dibuixar historietes. Els tremps
de punta recta sn apropiats per a retolar lletres grans. Els tremps de retolar tenen una pea
sobreposada que els ajuda a retenir ms tinta. La punta acaba en un punt, que varia segons la
numeraci. No es carreguen de tinta sucant al tinter sin introduint gotetes dins d'un petit
dipsit.
Hi ha molts dibuixants d'historietes que utilitzen, exclusivament, els pinzells perqu
permeten treballar rpidament i perqu l'agilitat, la fora i la versatilitat dels seu tra ofereix
moltes possibilitats expressives. L'inconvenient s que requereix un aprenentatge llarg per a
dominar-ne la tcnica, aix fa que no hi hagi gaire principiants que s'hi entusiasmin.
El pinzell, de vegades, s'utilitza com a complement d'altres instruments de dibuix, complint la
funci de cobrir de tinta les superfcies grans o tamb per a dibuixar les lnies ms gruixudes.
s molt important la seva neteja i assecat per a mantenir-los en bones condicions i que no es
podreixin. Actualment, es venen uns pinzells que incorporen una crrega de tinta, no xinesa,
sin de base alcohlica, que sn molt prctics i fcils de manejar. Sn una mena de retoladors
amb una punta de pls.
Un dels materials complementaris que fan servir els dibuixants sn les trames, que
consisteixen en una srie de punts o lnies negres que, en contrast amb els espais en blanc,
produeixen efectes ptics que creen sensaci de volum en els dibuixos.
Les trames es poden fer manualment, o b utilitzar trames impreses. De trames impreses n'hi
ha de dos tipus: les transferibles i les adhesives. Les trames transferibles s'apliquen
D84

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

pressionant la trama contra el paper on es vol collocar. Les trames adhesives s'han de tallar i
collocar juntament amb el suport on estan impreses. Les trames adhesives poden agilitzar la
feina, per si s'apliquen sistemticament el treball es complica i s'allarga notablement, doncs
s una tcnica lenta i laboriosa. A dems, sn cares.
Amb les trames manuals es poden representar efectes de la naturalesa que necessitin
precisar-se grficament perqu puguin ser reconeguts en el llenguatge icnic: fenmens
meteorolgics, accidents geogrfics, estacions climatolgiques, etc.

En el treball del cmic a l'escola aconsellem utilitzar les trames manuals, doncs es tracta que
l'alumnat exerciti el tra. Amb pacincia, es poden aconseguir efectes visuals semblants als
de les trames transferibles o adhesives. Tamb es poden fotocopiar pgines senceres de
trames o b crear-les amb l'ordinador, imprimir-les i, desprs, calcar-les a les vinyetes, amb
l'ajuda d'una taula de transparncies o en el vidre de la finestra, o b retallar-les i enganxar-les
on convingui.
En el cmic professional, no sempre s el dibuixant el que fa les trames. De vegades, hi ha
persones especialitzades en aquesta feina.

El retolat
El retolat s la inscripci, en les vinyetes, dels textos dels globus, dels textos narratius i de les
onomatopeies.
Retolar s l'ltima fase del procs de realitzaci d'una historieta, tant si el cmic s'acoloreix
com si no. Primer es completa el dibuix i desprs s'escriuen els textos. Tal i com hem dit en
tractar dels globus, s convenient dibuixar els contorns dels globus desprs d'escriure els
textos.
Per a retolar se segueix el mateix procs que per a dibuixar: primer s'escriu a llapis i, desprs,
es repasssa amb qualsevol dels estris que hem esmentat. El ms usual s utilitzar retoladors
de diferents gruixos, que aguantin b l'esborrat del llapis, per els retolistes professionals fan
servir, fins i tot, els pinzells i la tinta xinesa.
De vegades, en lloc de fer servir la retolaci manual, s'utilitza la composici tipogrfica o
b s'afegeixen els textos amb l'ordinador. Aix produeix un efecte mecnic que destorba la
personalitat del dibuix fet a m i, a ms, pot alterar all que diuen els personatges. Un globus
retolat a m confereix carcter al personatge, suggereix una sensaci de so i un estil de parla,
efectes que no s'aconsegueixen retolant de forma mecnica. Si es fa servir la retolaci
mecnica no es poden utilitzar els recursos dels quals hem tractat a l'apartat 8.8. La retolaci
expressiva.
En les editorials de cmic, hi ha especialistes en aquesta feina, sobretot pel que fa a les
traduccions d'historietes estrangeres, especialment, del manga en el qual, a dems de la
traducci dels textos, es realitzen conversions d'onomatopeies i adaptacions de la situaci i el
contorn dels globus al nostre ordre de lectura.

D85

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Hi ha revistes, com El Vbora que compten amb un retolador professional que escriu bona
part dels textos de les historietes que s'hi publiquen.
En el treball del cmic a l'aula, s recomanable que l'alumnat retoli a m, per tal de reforar
l'habilitat manual. En aquesta fase del procs de realitzaci, no us canseu d'advertir que la
lletra ha de ser llegible:
clara.
gran.
les lletres no han de tocar-se les unes a les altres, ni tocar el contorn del globus.
s'ha de mantenir la separaci entre paraules.
no s'han de tallar paraules amb guionets.
no s'ha d'entintar el text si hi ha errades ortogrfiques, morfolgiques o
sintctiques.
Per molt que ho advertiu, mai ser prou, doncs la tendncia general s descuidar els textos,
tant pel que fa als aspectes formals com al contingut. Caldr que corregiu el text a llapis,
abans que l'entintin. Quant a l's de l'argot i de les transgressions gramaticals, com ara
utilitzar sempre la lletra k, en lloc de c o q, es poden permetre sempre que mantinguin una
coherncia amb el gui

Altres consideracions
L'ordinador s una altra de les eines de dibuix que s'utilitza molt en els dibuixos animats i
que irromp tamb en el mn de la historieta, sobretot en l'ltima dcada del segle XX. Les
seves possibilitats estan limitades a les del programa que es faci servir. Aix com el dibuix
tcnic pot realitzar-se totalment amb l'ordinador, en el cas del dibuix artstic, la mquina no
substitueix cap de les eines actuals sin que incorpora noves possibilitats grfiques a partir
dels dibuixos fets a m: creaci de trames, incorporaci d'imatges fotogrfiques, acolorit, etc.
L'scanner s en aquest sentit molt til donat que permet retocar, modificar, eliminar, afegir,
deformar, desplaar, capgirar o repetir les imatges.
La prctica del cmic obliga a estar informat de la tecnologia de la impressi, donat que el
mercat del cmic s la publicaci de revistes, tires, lbums... Per tant, s'ha d'entendre i
preparar el treball d'acord amb la tecnologia. L'obra del dibuixant ha de ser reproduble
segons les condicions de l'editor, doncs s aquest qui decideix el mtode d'impressi.
El dibuix es fa pensant en el seu mtode de reproducci. Les primeres tires cmiques es van
dibuixar amb un senzill tra negre, donat que els diaris i les revistes s'imprimien amb
tipografia (segells de goma o tampons per a cada lletra). El gravat dels grisos era molt tosc i
les trames molt barroeres. El tra havia de ser molt enrgic perqu es pods reproduir amb
fidelitat. El desenvolupament de la impressi offset va facilitar el dibuix de traos ms
delicats i variats.

En els centres educatius, la realitzaci dels treballs estar condicionada a all que vulguem
fer desprs amb ells. Ser diferent el plantejament del treball si els cmics no han de tenir una

D86

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

difusi posterior que si volem muntar una exposici d'originals o b editar una revista.
Si volem muntar una exposici, els treballs podran tenir unes caracterstiques diferents que si
volem editar una revista. Quan la difusi posterior ser l'edici d'una revista, hem de tenir en
compte dos aspectes bsics, abans de que l'alumnat comenci a fer els cmics: el format de la
revista i si ser en blanc i negre o en color.
En els apartats del Bloc C. 11. Els materials, 12. Les exposicions de cmic i 13. Realitzaci
de revistes de cmic escolar, trobareu ms informaci sobre els temes que acabem de tractar.

D87

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

10.8. El color
Hi ha diverses maneres d'acolorir un original, les ms comunes sn pintar damunt d'ell o
indicar a la impremta la selecci de colors que volem utilitzar.

El color directe
Abans de dibuixar un cmic s convenient saber quin sistema s'utilitzar per acolorir, per tal
de decidir el tipus de paper. Si decidim aplicar el color directe, s a dir, pintar damunt
l'original, haurem d'escollir un paper pors que xucli l'aigua amb la qual es barreja la pintura.
Tamb haurem d'escollir el tipus de pintura:
Anillines. Les anillines lquides sn transparents la qual cosa permet pintar sobre el dibuix
entintat. S'ha d'anar molt en compte doncs els errors sn molt difcils d'arreglar.
Aquarelles o gouaches. Al contrari que les anillines, sn pintures opaques i per tant,
poden tapar l'entintat dels dibuixos. Una tcnica consisteix a pintar primer el dibuix a llapis i
desprs passar a tinta. Una altra tcnica s pintar sobre el dibuix entintat, amb molt de
compte, i repassar, desprs, amb tinta o amb gouache negre els llocs que han quedat tapats
per la pintura.
Tot i que les pintures esmentades sn les ms corrents, shan realitzat historietes a l'oli, amb
tmpera, amb pintures acrliques, amb llapis de colors, amb aergraf, amb trames de
colors, amb collages...

El color indirecte
Si no es vol aplicar el color directe damunt dels dibuixos, hi ha diverses tcniques per donar
color a un original
Hi ha un sistema que consisteix en calcar en un paper, a part, el dibuix i pintar damunt
d'ell, donant-li al gravador per separat l'original en blanc i negre i l'original en color. No s
una tcnica molt aconsellable perqu, de vegades, les dues cpies no coincideixen
exactament.
El color al revers o separaci manual del color. Si el gravador s qui far la selecci de
colors, s'hauran de calcar en llapis, en el revers de la pgina acabada en blanc i negre, les
superfcies que es vulguin acolorir. Desprs, amb aquarelles, barrejant entre s els colors
primaris (blau cian, magenta i groc ms el negre) es pinten aquestes zones i es posa a sobre el
nom de cada color, indicant aix la selecci de colors que haur de realitzar el gravador.
Aquest sistema s el primer que es va fer servir quan a l'edici de cmics es va incorporar el
color.
Un altre mtode s el sistema de la cpia blava o pauta blava. s un color directe
D88

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

incomplet, doncs el color negre no s'aplica junt amb els altres colors.
Primer es dibuixa un original en blanc i negre preveient la situaci dels colors. El gravador fa
una cpia en tinta blava damunt un paper de qualitat o un cartr. Sobre aquesta cpia
s'afegeixen els colors amb aquarelles o gouache. De la suma dels dos originals s'obt, a
travs de la impressi, el cmic complet.
s una tcnica apta per al dibuix de lnia clara, caracterstic de l'escola de cmic franco-belga.
s la tcnica que es fa servir en la impressi de les historietes d'en Tintin.
Els seus avantages sn que l'original en blanc i negre admet totes les rectificacions que
calguin sense afectar el resultat final que conserva la integritat del tra del dibuix bsic a
dems del valor esttic d'un dibuix en color. D'altra banda. els colors queden molt nets i es
pot repetir l'acoloriment si es comet alguna errada; normalment, es fa ms d'una cpia blava
per poder fer diversos acoloriments i escollir el que surti millor. s una tcnica molt til quan
l'autor del dibuix no s qui acoloreix sin que ho fa un colorista professional.
La quadricomia s un sistema de reproducci en qu es fan servir els quatre colors
primaris, que sn suficients per a aconseguir la major part de les tonalitats. Els colors sn el
negre, el ci (blau cel intens), el magenta (rosa fcsia) i el groc.
S'imprimeix una pgina per a cada color i se superposen les quatre pgines. De la suma de
totes les tintes s'obtenen els colors derivats dels quatre colors originaris:
- La suma del groc i el ci dna verds i alguns blaus clars.
- La suma ci i el magenta dna blaus foscos, morats, violetes i roses.
- La suma del magenta i el groc dna vermells i carbasses.
- Si s'afegeix el negre s'obtenen colors ms marronosos i ms indefinits.
El bicolor, tamb anomenat bit, s la impressi a dues tintes. s un recurs freqent perqu
no s tan car com la quadricomia i s ms atractiu que el blanc i negre.
El bicolor s la barreja de dos colors. La tinta negra, que prcticament s sempre la que es fa
servir en el dibuix d'historietes, es barreja amb una altra tinta de qualsevol altre color,
generalment, clar.
S'han de fer dos originals, un per a cada tinta. El segon original ha de partir del primer per tal
que coincideixin les parts dibuixades, la qual cosa s'aconsegueix calcant, a partir del primer
original en blanc i negre. El sistema que ms s'utilitza s dibuixar al dors del full on hi ha el
primer original, i pintar les zones blaves.
El segon original ser invers respecte el primer; el gravador els tornar a invertir quan faci
fotollit.
Tal i com deiem en l'apartat anterior, actualment, l'escner electrnic i l'ordinador, poden
contribuir a fer ms fcil el treball del cmic. El dibuixant pot obtenir cpies de les pgines
originals, per acolorir-les a part. Hi ha sistemes informtics que permeten obtenir els
fotollits, impresos directament de l'ordinador.

D89

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

En el treball del cmic a l'aula, s recomanable que optem pel blanc i negre, com a nica
tcnica per als acabats dels cmics, si desprs volem editar una revista de cmic escolar en
fotocpies, que s el sistema que l'escola t ms a l'abast. Si no s el cas, podem utilitzar les
tcniques d'aplicaci del color directe, fent servir qualsevol dels tipus de pintures que abans
hem exposat. Si volem editar una revista en color, ens haurem de posar en contacte amb la
impremta pel tal de saber quin sistema de reproducci faran servir i aix determinar com
hauran de ser els originals.

D90

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Cmic: expressi i comunicaci


Bloc C. Informacions complementries

Rosa Aparicio Beltran


Octubre 1999

D91

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

11. Els materials


Els materials mnims utilitzats per dibuixar sn molt simples: paper, llapis i retoladors. Fentlos servir ja podem aconseguir uns resultats acceptables. De fet, per fer un bon cmic, all
que s important sn les habilitats i la imaginaci dels dibuixants i els guionistes. Desprs
entren en joc la qualitat dels materials i la presentaci. Tamb hem de valorar que, si el nostre
objectiu s fer una revista, el que compta s el resultat del cmic imprs.
Referenciarem els materials que ens sn tils per fer cmic i les seves caracterstiques i
funcions especfiques.

11.1. Els llapis


Els llapis tenen un nmero i una lletra que indiquen el seu grau de duresa. Es classifiquen en
durs i tous. La lletra B indica que el llapis s tou i la lletra H que s dur. En la mesura que el
nmero que acompanya a la lletra s ms alt, ms dur o ms tou ser el llapis. El punt
intermedi s el llapis HB.
Alguns exemples:
5B; 6B. Llapis molt tous. S'utilitzen per esbossar i ombrejar.
3B; 4B. Llapis tous per esbossar.
2B; B; HB. Llapis semitous per esbossar i dibuixar.
H a 5H. Llapis durs i molt durs per marcar, dibuixar i calcar.

Conv tenir en compte que la mateixa gamma s disponible en mines per a llapis marcadors
de mina fina i llapis portamines.

11.2. Materials esborradors i correctors


Les gomes ms resitents per a l'esborrat intens que necessita una pgina de cmic acabada de
retolar o entintar sn les anomenades gomes blanques de dibuix (Staedler Mars).
Per esborrar errors de retolat o entintat s'utilitzen:
Tinta correctora (typex). No s el material ms aconsellable perqu no ens permet
esborrar amb detall, per s l'nic material que es pot usar quan corregim dibuixos retolats o
entintats amb retolador no indeleble o dibuixos fotocopiats.

D92

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Gouache o tmpera blanca. Conv tenir un pot o un tub de tmpera blanca (Talens) per a
les correccions. Si utilitzem un pinzell fi podrem esborrar detalls.

11.3. Materials per a retolar o entintar


Retoladors
Si s'utilitza aquest sistema s important prover-se d'una gamma mplia de retoladors de
diversos gruixos i tipus de punxa.
Si el cmic s'ha d'acolorir posteriorment, cal decidir la tcnica que s'utilitzara abans de
retolar:
- Els retoladors comuns van b quan s'utilitzen tcniques en sec per acolorir: llapis de
colors, llapis pastel, etc.
- Els retoladors indelebles sn aconsellables per acolorir amb tcniques a l'aigua, com ara
tintes, aquarelles, gouache... No sn totalment permeables.
Nhi ha moltes marques i amb diferents tipus de punxa: punxa biselada, punxa de pinzell,
doble punxa... No sn recomanables els de bola (ball-pen) ni els de punxa de cermica, doncs
solen fer un tra irregular.

Tremps
Per a utilitzar-los cal, a dems, un tinter, tinta xinesa negra i un portaploma. La tinta xinesa
ms comuna s la de la marca Pentium, per es poden trobar marques xineses i japoneses
d'excellent qualitat. Els millors tremps sn els anglesos que es troben fcilment en el mercat
(Sommerville, Gillot, Brause). Nhi ha des de durs a semitous i les punxes, des de fines a
extrafines. El portaploma s el cos que sost el tremp i per on l'agafem. Sol ser de fusta o de
plstic.

Plomes tcniques (Rtring, Staedler)


No s un material molt aconsellable per a entintar cmics, donat que plantegen ms
inconvenients que avantatges:
requereixen una posici de la m poc convencional.
fan una lnia uniforme i regular que resta frescor al cmic.
requereixen una neteja exhaustiva setmanal.
s'espatllen amb molta facilitat.
sn cares.
Estan disponibles des de 0,2 (la ms fina) a 0,16mm. Sn ideals per al dibuix tcnic i
D93

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

d'arquitectura.

D94

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Pinzells
Serveixen per entintar amb tinta xinesa o gouache. Per a pintar amb pigments a l'aigua sn
millors els pinzells de cerra tova, de pl de cua de bou o de marta. Un factor que determina la
qualitat d'un pinzell s que no s'obri i que mantingui la seva forma original mentre s'est fent
servir. N'hi ha de punxa fina i plana. La millor marca es da Vinci.
- pinzells rodons de punxa fina. da Vinci Maestro Serie 10, tamanys de 00 a 14. Serie 15150,
tamanys de 00 a 10.
- pinzells plans. da Vinci Serie 1350K, grandria de 00 a 8.

Per a pintar o acolorir amb pigments ms pastosos sn recomanables els pinzells de cerra
natural.
- pinzells de cerra natural plans, grandria de 2 a 20.
- pinzells de cerra natural rodons, grandria de 2 a 20.

Per a utilitzar els pinzells amb aquarelles o gouache conv disposar de plats de cermica o
comprar paletes de porcellana, rodones o quadrades, que es venen en els establiments
especialitzats en belles arts. Tamb hi ha paletes de rebuig de paper especial per a pintures al
gouache o a l'oli.

11.4. Suports: papers i cartrons


- paper de mquina d'escriure o de fotocpia. s el paper ms utilitzat per esbossar i el
ms barat.
- lmines. Per a fer treballs ben acabats s recomanable utilitzar lmines de dibuix sense
marges, tant en grandria DIN-A-3 com DIN-A-4. Conv que siguin ms satinades (marca
Mayor) quan s'utilitzi tinta xinesa i tremps per a entintar. Si s'ha d'acolorir amb aquarella o
gouache s millor que el paper sigui ms esps. La marca Guarro fabrica una extensa gamma
de papers de dibuix que van molt b per als treballs escolars.
- cartolines i cartrons. s aconsellable disposar de la cartolina convencional i els cartrons de
muntatge (com el cartr ploma, de 5 a 8mm de gruix, per molt lleuger per a transportar) que
sn ideals com a suport per a muntar exposicions escolars o per presentar treballs de forma
professional.
- papers semitransparents. Els papers vegetals sulfuritzats o de polister semitransparents
sn aconsellables per calcar els elements realitzats en els esbossos i traslladar-los a un suport
per a treballar originals.
- papers reciclats. Molts dels papers que hem presentat, es venen en rotlles o per metres i
D95

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

resulten ms barats. Hi ha molts fabricants de paper reciclat a pes, que no t molta qualitat
per serveix per a fer esbossos. Tamb poden aprofitar-se els papers usats per una cara.

11.5. Eines convencionals de medici


s millor que siguin de plexigls o d'algun material plstic similar. s important que siguin
transparents.
- regles. La longitud aconsellable s de 30 a 50 cm i millor si tenen esgla, sobretot si
sutilitza la tinta xinesa per retolar. s convenient que tinguin divisi milimtrica.
- esquadres i cartabons. Tamb s millor que tinguin esgla. N'hi ha amb o sense divisi
milimtrica.
- plantilles de circumferncies i ellipsis. Sn eines auxiliars de dibuix que poden utilitzarse per a dibuixar els globus, tot i que s aconsellable que s'acostumin a fer-ho a m alada.

D'altres
- joc de comps
- ninot articulat de fusta o de filferro
- mirall
- taula de llum. Fer una taula de llum casolana s bastant fcil. Es construeix un calaix i es
posa un fluorescent a dins (ben collat). El fil elctric i l'interruptor han de quedar a fora. A
sobre es colloca un vidre que quedi fix. Quan s'obre l'interruptor, obtenim una taula de
transparncies que serveix perqu els/les alumnes puguin calcar i millorar els seus dibuixos.

D96

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

12. Les exposicions de cmics


Una forma de donar a conixer el treball que s'ha fet durant un taller de cmic o en un crdit
variable s organitzant una exposici oberta al pblic (altres alumnes i professors, pares i
mares, etc.). El millor s que es puguin exposar tots els treballs, per, de vegades, pot ser
necessari fer una selecci dels cmics si el volum de treballs s major que l'espai del qual
podeu disposar, o b si desprs s'ha de realitzar una revista o un concurs, doncs l'exposici
pot ser una primera forma de selecci.
Aconsellem que el sistema de selecci sigui progressiu, s a dir que es realitzi una selecci de
cada grup-classe, de cada nivell, etc., successivament, si el nmero d'aules participants s
ms d'una.
En el grup-classe la selecci es pot fer entre tots. Segurament, ja habran vist els treballs dels
uns i dels altres i molts alumnes tindran les idees molt clares respecte els seus preferits. La
selecci es pot fer mitjanant un debat guiat pel professor, per tal d'assegurar els mnims de
qualitat exigits, qestionant a l'alumnat si el cmic est ben retolat, ben dibuixat, si la idea s
bona o el gui entenedor. De cada selecci d'aula han de seleccionar-se un mxim de cmics
per tal de no dificultar la tasca de l'equip de selecci general.
El segent nivell de selecci el realitza un equip d'alumnes representant dels grups-classe que
participen en l'activitat i un equip de professors que realitzaran tasques de supervisi de la
selecci. Sobretot, els professors de llenges i d'educaci visual i plstica que podran valorar
millor els elements narratius, literaris i grfics dels cmics.
Els cmics s'agruparan i seleccionaran per nivell educatius. S'haur d'advertir a l'alumnat dels
cursos superiors de les possibilitats expressives i capacitats dels cursos inferiors per tal que
puguin valorar convenientment els cmics dels nivells ms baixos.

Criteris de selecci
Originalitat de la histria. S'hauria de donar molta importncia al gui. En el cas de
cmics que tinguin un gui basat en un text, una can, un acudit, etc. es tindr en compte
l'originalitat de l'adaptaci.
Originalitat del dibuix. S'haurien de rebutjar els cmics amb personatges que no siguin
inventats per l'alumnat. S'han de valorar, especialment, els cmics realitzats a partir de
tcniques mixtes: fotocpies, collages, etc.
Presentaci i correcci dels acabats. S'ha de comprovar que els textos es llegeixin amb
facilitat, que estiguin ben esborrats, que la lnia del dibuix sigui clara... Un treball brut o mal
esborrat no dignifica cap exposici ni cap revista.
Dinamisme del dibuix i de la narraci. Un dibuix dinmic i ben acabat, entra pels ulls i
incita a la lectura. Conv valorar si hi ha equilibri entre la qualitat del dibuix i la qualitat del

D97

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

gui.

s imprescindible que hi hagi representaci de tots els nivells educatius i grups-classe per tal
d'estimular la participaci en exposicions, revistes o certamens successius.
Si la selecci de cmics s per editar uns revista de cmics escolars, un criteri de selecci que
s'haur d'afegir s si el cmic s en blanc i negre o en color, en funci de si es podr editar en
color. Si la revista ser en blanc i negre, no es podran seleccionar els cmics en color.

D98

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

13. Realitzaci de revistes de cmic escolar


Una revista de cmic fa pblic el treball realitzat durant un curs escolar, un crdit, un taller...
s el resultat de la collaboraci d'un equip on interv l'alumnat, el professorat, els pares i
mares, professionals dels mitj... s, tamb, un reflex de les inquietuds d'un centre educatiu i
dels seus components. Aix mateix pot servir d'ajuda, si es ven, per a les sortides escolars:
viatges de fi de curs, colnies, etc.
Hi ha tres maneres bsiques de preparar una revista, segons la tcnica d'impressi que es faci
servir: les fotocpies, la imprempta o b l'edici per ordinador.

13.1. Fer una revista en fotocpies


Les caracterstiques de l'activitat varien poc del sistema d'edici en impremta, noms canvia
el mitj de reproducci i la forma de preparar els originals.
Abans de comenar, s'han de tenir en compte els mitjans dels quals es disposar, tant
econmics com d'infraestructura. S'haur d'haver fet, prviament, la selecci dels treballs i
haver format l'equip de redacci: supervisors del treball (el professorat), organitzadors de les
pgines, maquetistes i equip de fotocopiat.
Els marges de qualitat, quan es treballa amb fotocopiadora sn discrets. Per aix, s
important que la mquina que s'utilitzi estigui en bones condicions. S'hauria de disposar d'un
tner de recanvi per tal d'assegurar la continutat de la tirada un cop hagi comenat.
La tirada dependr dels recursos econmics dels quals es disposi i dels objectius que es
pretenguin amb l'edici, per hauria de cubrir, com a mnim, dos teros, aproximadament, del
personal del centre.
El pressupost que es requereix ha de preveure's. Els recursos ms accessibles sn els
segents:
- pressupost dels propis interessats mitjanant una collecta.
- pressupost del centre
- ajudes de l'AMPA
- venda de les revistes

Dades prvies d'inters


Presentaci dels originals. S'ha d'anar molt en compte amb el formats en els quals es
treballa. Els cmics s'han de presentar en un format nic, per tal de fer ms fcil el muntatge.
El format idoni s un DIN-A3 amb un marge de 1,5 o 2 cms per cada banda. Si tots els
cmics tenen el mateix format, podrem utilitzar el mateix percentatge de reducci a la
fotocopiadora i, d'altra banda, en redur la grandria, reduirem tamb l'efecte de les possibles
errades que pugui haver a les pgines.

D99

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Nmero de pgines. Si la revista es fotocopia amb paper DIN-A4, no importa el nmero


de pgines que tingui. No obstant, s'ha de tenir en compte que no es poden grapar fcilment
ms de 25 pgines amb una grapadora convencional. Si la revista es fotocopia amb paper
DIN-A3 plegat, que dna un acabat ms professional, el nmero de pgines haur de ser
mltiple de quatre. En aquest cas, s'haur de disposar d'una grapadora especial per a revistes
que permeti posar les grapes de cant. Si es vol enquadernar la revista, tampoc no hi ha un
nmero concret de pgines.
Paper. Conv disposar de paper de color per donar vistositat a la portada, si no es pot fer la
portada amb fotocpies en color. El paper blanc de l'interior ha de tenir entre 80 i 100 grams.

Organitzaci del treball


Partim del supsit que ja tenim feta la selecci dels treballs, de la qual hem tractat a l'apartat
anterior.
Planificaci de les pgines. s convenient reservar, d'entrada, les pgines que calguin per a
les informacions segents:
- portada
- contraportada
- sumari
- crdits
- editorial
- altres articles d'inters
Distribuci dels cmics per pgines. Conv fer-ho per nivells educatius per tal d'evitar
comparacions entre els nivells escolars, de les quals els cursos ms baixos, sovint, surten
perjudicats perqu els alumnes no solen apreciar els esforos dels ms petits. Una altra
classificaci pot ser per temes, si les caracterstiques dels cmics seleccionats es poden
agrupar. S'ha de procurar que els cmics que tenen vries pgines comencin en pgina parell.
Si sn cmics de dues pgines, ens quedaran sempre junts, per poder-los llegir sense haver de
girar pgina.
Portada i contraportada. La portada i la contraportada no tenen perqu ser independents:
pot ser un dibuix que es reparteixi entre les dues cares. El ms aconsellable, si es decideix fer
aquest tipus de portada, s fer servir un DIN-A3 plegat. Hem de tenir en compte que el ms
interessant del dibuix ha d'aparixer a la portada. Si no hem fet un concurs o una comanda
especial per elaborar la portada, es pot escollir alguna vinyeta adient, de qualsevol dels
cmics de la revista, i ampliar-la. En aquest cas, haurem de retocar el dibuix, ja que en
ampliar tant la vinyeta, apareixeran moltes impureses que haurem d'esborrar. Per a fer
aquesta feina farem servir retoladors de diversos gruixos i lquid corrector o tmpera blanca.
El ttol de la revista ha de ser clar, ben perfilat i de fcil lectura. La posici del ttol s lliure
per el lloc ideal s el superior esquerra. A la portada tamb hi ha d'haver el nmero de la
revista i el preu, si s'escau. A la contraportada pot aparixer el logotip del centre i dels
patrocinadors, si n'hi ha.

D100

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Cristina Coronado. Revista Game.

Exemple d'una vinyeta original convertida en portada i contraportada d'una revista de cmic
escolar.
Pgines de text. Han d'estar escrites en ordinador o en mquina d'escriure en un tipus de
lletra clar (Helvtica, Futura o Times sn els tipus ms comuns i ms clars). Els textos amb
lletres massa elaborades poden quedar bonics per sn ms difcils de llegir. Si es vol fer
alguna fantasia s millor fer-la amb la capitular (primera lletra) del text. Per als articles
extensos s aconsellable dividir la pgina en dues o tres columnes.
El sumari ha d'estar ben tabulat i ha d'incloure, a dems del ttol de l'obra, l'autor o autora, el
nivell educatiu i el nmero de pgina en la qual es troba.
En els crdits han d'aparixer els noms de tots els membres del consell de redacci, els
collaboradors, els agraments, etc. s molt important que ning, per poca que hagi estat la
seva participaci, se senti excls.
Reproducci. La reproducci segueix les passes segents:
- Decidir quin sistema d'enquadernat s el ms idoni. Si utilitzem DIN-A3 s ms cmode
deixar la revista plegada com si fos un diari que grapar-la.
- Fer les reduccions dels dibuixos (vegeu l'apartat de presentaci dels originals). S'ha
d'intentar no fer fotocpia sobre fotocpia per no perdre ms qualitat. Tamb heu de procurar
que el tner no estigui massa gastat.
- Enfosquir o aclarir els dibuixos amb el nivellador de contrast de la mquina, de vegades, s
indispensable.
- Muntar les pgines en DIN-A4 individuals o DIN-A3 encarats, segons el sistema que s'hagi
escollit.
- Fer, almenys, tantes cpies de cada pgina com exemplars vulguem obtenir.
- Manipular les revistes: plegar, grapar, enquadernar... segons el sistema escollit.

D101

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Distribuci
La distribuci de la revista dependr dels objectius que us hgiu marcat i de l'inters que
tingueu en promocionar el vostre treball. S'ha de pensar en guardar alguns exemplars per les
escoles venes i per al Centre de Recursos Pedaggics, rea d'Ensenyament de l'Ajuntament
o d'altres entitats o institucions educatives, que tamb en poden fer difusi.
Si el propsit s vendre la revista es poden organitzar activitats diverses: muntar una parada a
la porta del centre, enviar cartes a tots els pares i mares anunciant-la, distribuir la revista per
les classes, de manera que a cada classe se'n responsabilitzi un equip de vendes, etc.
L'organitzaci de la distribuci s tan important com la de la realitzaci. A ning agrada
veure el seu treball amuntegat en un rac i, en canvi, a tots ens plau que, quantes ms
persones millor, puguin gaudir d'all que hem fet amb esfor i amb illusi.

D102

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

13.2. Fer una revista per a la seva edici en impremta


Els aspectes generals sobre l'elaboraci de la revista i la selecci d'originals estan explicats en
els apartats anteriors. Tamb hi ha recomanacions que es tractaran aqu que ja estan fetes, per
tant s interessant que us llegiu l'apartat anterior, encara que hgiu escollit aquest sistema de
reproducci.
Editar una revista a la impremta garanteix una millor qualitat. Hi ha molts sistemes
d'impressi, el ms barat s el sistema offset.

Dades prvies d'inters


Nmero de pgines. Les pgines sempre han de ser mltiples de quatre, donat que una
revista s un grup de plecs de quatre cares. La quantitat de pgines vindr determinada en
funci dels treballs presentats i del pressupost.
Portada i contraportada. A l'hora d'escollir si fer-la en blanc i negre o en color, heu de
tenir en compte que el color surt bastant ms car, ja que la mquina ha de fer quatre passades
(quadricomia). Existeix una possibilitat intermdia que s fer-la a dues tintes. En aquest cas,
heu de demanar com fer-ho a l'encarregat de la impremta perqu cada impremta treballa a la
seva manera.

Reyes

D103

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Fotollits. S'ha de saber si la mateixa impremta far els fotollits o s'hauran d'encarregar a
una empresa de fotocomposici. Els fotollits sn unes cpies dels originals sobre acetat i
serveixen per fer les planxes que, desprs, imprimiran els dibuixos sobre el paper. Si hi ha
pgines en color, el preu dels fotollits es quadruplicar per a cada una d'aquestes pgines,
donat que el nmero de fotollits, tal i com hem explicat, tamb es quadruplicar,
corresponent cada fotollit a un color de la gamma dels primaris -cian, groc i magenta- ms el
negre. Tamb encarir el preu de la revista, si s'han de tramar els fotollits de les pgines que
tinguin grisos o fotografies.
Paper. El tipus de paper s un dels condicionants que ms encariran el resultat final i tamb
un dels que donaran major qualitat a la revista. La resistncia d'una revista est en el
gramatge del seu paper (es mesura en grams per metre quadrat). El gramatge aconsellable s
entre els 80 i els 100 grams.
Manipulaci. En arts grfiques s'anomena manipulaci a tot all que es relaciona amb el
treball posterior a la impressi. El preu total que dna la impremta, normalment, ja inclou el
plegat, guillotinat i grapat. No obstant, conv que us n'assegureu.
Nmero d'exemplars. Hi ha diversos condicionants per decidir el nmero d'exemplars. Si
la revista va destinada a guanyar diners, s'han d'encarregar els exemplars suficients per cubrir
les despeses i obtenir guanys. Conv que us informeu de quan costen diverses quantitats
perqu quan ms revistes feu ms a compte us sortiran, donat que el que ms encareix el preu
sn els fotollits.

Organitzaci del treball


s molt important que hi hagi un representant del professorat que controli la part econmica
de pressupostos i relaci amb la impremta.
S'hauran d'organitzar les segents seccions:
- dibuixants
- equip de redacci
- consell de redacci (selecci)
- maquetistes
- revisi
- impremta
- distribuci
Les indicaciones sobre la planificaci de les pgines, la distribuci dels cmics en pgines,
la portada i la contraportada i les pgines de text sn les mateixes que les de l'apartat
anterior.

Maquetaci
Preparar els originals per a la impremta s una mica complicat. El millor s redur, amb la

D104

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

fotocopiadora, tots els originals a la grandria que tindr realment la revista. Desprs, en
diferents cartolines, s'ha de marcar la grandria dels fulls mitjanant lnies de tall.

S'ha d'enganxar, ben centrada, la cpia a l'interior de les lnies


i numerar amb nmeros autoadhesius la pgina. Aquestes
lnies serveixen perqu el manipulador spiga per on ha de
guillotinar els fulls. A dems, si ho fem aix, s'evita que
quedin marques sobre el paper desprs de tallar-lo.
s possible que el responsable de la impremta us demani que
les pgines estiguin encarades. Aix vol dir que els originals
han de muntar-se de dos en dos. Atenci!, de dos en dos per
no consecutius. Per exemple, per a una revista de 28 pgines,
els parells de pgines serien els segents:
28-1; 2-27; 26-3; 4-25; 24-5; 6-23; 22-7; 8-21; 20-9; 10-19;
18-11; 12-17; 16-13; 14-15
El muntatge s'ha de fer seguint aquesta estructura, tenint en compte que els nmeros parells
sempre estan a l'esquerra i els imparells a la dreta.

Nmeros parells

Nmeros senars

Les pgines de color han de marcar-se, fra dels lmits de la pgina, amb
unes creus de registre, que serviran per a qu l'encarregat de muntar els
fotollits faci coincidir els quatre fotollits que formen la quadricomia.

Tamb es pot entregar la revista mitjanant un suport informtic. Per aix, cal que es
maquetin les pgines incorporant les imatges escanejades. Actualment, s el sistema ms net
d'entrega i queda ja llest per a la fotocomposici. Cal tenir un ordinador, un lector de
removibles o disc ptic, un escner, un programa de tractament de les imatges i un programa
de maquetaci.

D105

Cmic: expressi i comunicaci

Bloc D. L'educaci audiovisual com a eix transversal.


Unitats didctiques relacionades amb el video Els
audiovisuals a l'aula: el cmic

Per a la distribuci, vegeu l'apartat anterior de com fer una revista en fotocpies.

Bibliografia sobre el tema


HUGO MAGNUS, Gunter. Manual para dibujantes e ilustradores. Editorial Gustavo Gili.
Cole