You are on page 1of 12

Introducció sobre la religió

La religió a l’antiga Roma tenia una gran importància, i això no impedia que adaptar
noves creences d’altres llocs.
Les primeres divinitats romanes eren manifestacions de la voluntat divina; no tenien
representació artística i s’anomenaven numina. Després, amb el contacte dels pobles
itàlics, sobretot amb els etruscos i els grecs, van adoptar les seves divinitats a la seva
religió i els déus van passar a ser antropomòrfics.
Amb el contacte amb els grecs, que va ser el més significatiu, els romans van assimilar
molta de la seva mitologia, adaptant-la a la seva, canviant els noms als déus.
La religió romana es caracteritzava pel seu gran conservadorisme. Encara que
s’introdueixen novetats com déus, rituals o sacerdots, no s’abandonen els antics
costums; el que es coneix com el mos maiorum.
També es caracteritzava per l’extrem formalisme en els ritus; si es produïa algun error
o oblit en una oració o sacrifici, o si la víctima tenia alguna imperfecció, el ritual
comptava com invàlid i s’havia de tornar a començar.
El tret distintiu fonamental de la religió era el seu caràcter polític. La sobirania exercida
per l’Estat sobre els assumptes religiosos es manifestava en aspectes com la
introducció de noves divinitats o l’organització dels col·legis sacerdotals.
La religió era utilitzada per assegurar la bona marxa de la ciutat i del seu
desenvolupament
Els romans es consideraven el poble més religiós de la terra, encara que en llegir els
escriptors llatins, rarament es troba expressada una emoció espiritual o unes creences
que fonamentessin els ritus, encara que aquests fossin escrupolosament observats.
Era una religió que es basava en la pràctica ritual i en la pertinença de la comunitat
romana.
John Scheid, historiador francès especialitzat en la l’Antiga Roma, va definir la religió
romana com “un conjunt de ritus codificats curosament i practicats d’acord amb un pla
estrictament comunitari , destinats a traduir i suscitar una visió del món”. Per tant, la
base de la religió romana, a diferència de la cristiana o l’Islam, és la pràctica ritual i la
pertinença a la comunitat política.
L’home ciutadà és l’actor principal a la religió, com passava en el sistema polític. Les
dones, els infants i els esclaus tenien un paper passiu. Els estrangers estaven
exclosos, encara que eren autoritzats a assistir a les cerimònies religioses.
Als no ciutadans, se’ls permetia practicar la seva religió i tenir els seus temples,
sempre que fos fora del pomerium, el recinte sagrat de la ciutat, i ho fessin d’una
manera poc escandalosa.
L’àmbit religiós i el polític es confonien sovint, els magistrats de l’Estat regulaven les
relacions amb les divinitats: abans de convocar una assemblea, el magistrat recorria
als àugurs, per tal de prendre els auspicis.

de quin color o de quina edat. etc. en el seu àmbit. mel o llet. cremaven damunt l’altar les entranyes amb alguns trossos de carn pel consum del déu. anomenat nouemdiale. com una concessió d’un favor anterior. evitat el mals. Després s’esquarterava i els harúspex examinaven les entranyes per veure si la víctima era perfecta. el cant dels corbs o mussols. es feia amb una oració. l’amor. La resta de la carn era cuinada per celebrar un banquet sagrat pel que havien participat en el sacrifici. . La víctima era escollida adequadament: segons l’ocasió o la divinitat. que servia. auspicis i oracles. o el naixement d’animals monstruosos. desviar enemics. tant vegetal com animal. sempre tenint en compte que s’havia de fer la pregària al déu que li corresponia. Els àugurs es prenien contemplant el vol de les àguiles i voltors. Oració: Per suplicar els déus perquè els concedissin allò que es desitjava.Els ritus Els mitjans principals que servien per la vinculació entre divinitats i homes era mitjançant oracions. si era mascle o femella. S’hi encenia un foc i el ritus era acompanyat amb la música d’una flauta. un ajudant matava l’animal amb una destral i un altre li tallava el coll perquè la sang ruixés l’altar. i mentre el sacerdot deia l’oració. els llamps i els trons o bé els omina: signes prodigiosos com terratrèmols. Sacrifici: El sacrifici era una ofrena al déu d'un ésser viu. Sacrifici cruent: amb un animal domèstic. de quina espècie. Hi havia tres tipus de sacrifici:   Sacrifici incruent: amb vegetals. Auspicis: Els àugurs (augures) no eren endevins sinó experts a prendre auspicis. un bastó corbat. Si tot estava correctament. sacrificis. i després se li suplicava els favors. Després de nou dies de la mort d’un familiar. o un sacrifici. es tancava el dol amb un sacrifici. com hem comentat anteriorment. Els auspicis eren rituals que obligava els magistrats a comprovar si les seves decisions polítiques i militars eren acceptades pels déus. Aquesta víctima era guarnida amb cintes i conduïda amb una processó fins l’altar. Es ruixava el cap de la víctima amb farina i sal. com els primers fruits de la collita o un simple tortell de cereals. bones collites. per reforçar una súplica o agrair als déus. davant el temple del déu. eclipsis lunars.  Sacrifici de libació: consistia en vessar un líquid com vi. Portaven sempre el lituus. la manera de menjar dels pollastres sagrats. amb els seus epítets corresponents. una ofrena d’un objecte valuós. el que es feia era fer l’oració a diversos déus o a tots ells L’oració començava amb la invocació del déu pel seu nom. Quan no era segur a qui s’hi havia de dirigir. on se sacrificava. el sacrifici cruent era portat a terme pels magistrats o per particulars. Es reforçava la petició amb raons que poguessin convèncer al déu. En els temples.

els àugurs. especialment a Antium i a Praeneste. a Borgorose. l’actual Santa Anatòlia. en una visió o en una conversa amb el déu. Els romans descobrien la voluntat dels déus a partir del Llibres Sibil·lins. segons com es posaven o picaven la fusta. dues germanes Fortunes eren adorades i les seves estàtues eren utilitzades per donar els oracles. els harúspexs i els signes del cel. Els únics oracles italians coneguts són:    L’Oracle del Faune en dues coves (Albunea) a Tibur i a l’Aventí. . L’Oracle de Mart era un oracle dedicat a Mart. a Praeneste els oracles es donaven per sorts amb pals de roure i signes gravats. Els que consultaven l’oracle feien sacrificis als déus. i havia de vestir de manera senzilla i sense joies. A la primera.Oracles: Els oracles a Itàlia no existien. llevat d’algunes excepcions a la Magna Grècia. que estava a Tiora Matiena. Els oracles els donaven els ocells fusters. Durant uns dies no podia menjar carn ni tenir relacions sexuals. el consultor era purificat al cap amb aigua d’una font d’allà i el seu cos havia de ser tocat per les branques d’un arbre sagrat. L’Oracle de la Fortuna a Latium. aus sagrades de Mart. que donava les respostes del déu Faunus en vers. La revelació la rebia mentre dormia.

els exercien i després els ensenyaven a les noces. solia ser una part complementaria a la política. el mateix emperador. escollides pel Pontífex Màxim d’entre les famílies patrícies de Roma quan eren petites (6-10 anys). les vestals i els flàmens eren escollits pel Pontifex Maximus. sortir de Roma. que tenia el Flamen Martialis. Els sacerdots. podien actuar com a moderadors de la vida política i en les lluites polítiques. nomenat pel pontífex màxim. però sense haver de tenir un coneixement especial de la religió. Tenia gran control sobre el calendari. Era l’encarregat del culte del déu Janus. El Pontífex Màxim tenia la seva seu a la Règia (palau en el fòrum de Roma) i presidia el col·legi de pontífex. i estaven al servei de la deu durant trenta anys. les vestals i el rex sacrorum. també tenia normes. durant l’Imperi. solien ser col·legiats. representat amb dues cares. Aquest foc s’encenia cada 1 de març. eren quinze però s’hi anaven afegint amb cada emperador divinitzat. com a Vulcà. Flora o Furrina. els Flàmens. muntar a cavall. i si s’apagava . Pontífex: Els pontífex majors eren quinze sacerdots que constituïen el col·legi més important de la religió romana. Les vestals (uestales): Eren sis sacerdotesses de Vesta. els sacerdots no formaven una casta consagrada només al culte sinó que eren ciutadans normals. escollint els flàmens majors. com dur un vestit vermell. dividits en tres períodes de deu anys: primer aprenien els deures. que havia de cremar sempre dins del temple de la dea. El rex sacrorum. “cadàver” i no poder tocar-los. “cabra”. flaminica.Personatges religiosos (Els sacerdocis) Sacerdots: Els sacerdots eren els gestors de la tradició i del culte religiosos. Els flàmens (flamines): Eren sacerdots consagrats cadascun a un culte d’un déu. però que amb el temps havia estat honorífic. Els menors estaven dedicats a cultes arcaics i foscos. Rex sacrorum. símbol de la llar pàtria. Ser sacerdots. Aquest últim havia de ser un patrici. normalment estaven a favor de la conservació del poder en les elits. i estava envoltat de normes i tabús sobre la seva vestimenta o la seva vida quotidiana. presidien els sacrificis i els rituals i eren jutges suprems en la religió. Pontífex significa “constructor de pont” fet que ens fa pensar que possiblement que en un origen construïen i mantenien els ponts. Rex sacrorum: Era el rei dels afers sagrats. Havien de tenir cura del foc sagrat. Eren escollits amb uns criteris de la tradició. divorciar-se. Tenien control sobre el calendari i sobre la presa dels auspicis. els Decèmvirs o quindecímvirs. Els majors eren Mart. A diferencia d’altres religions. La seva esposa. un sacerdot que havia heretat el poder religiós dels antics reis de Roma. els Àugurs i els Harúspexs. pronunciar paraules com “fava”. Aquesta feina la feia. Els principals sacerdocis de la religió romana eren: els Pontífexs. un dels déus romans més primitius. tenint cura del respecte de la tradició i desenvolupament de la religió. els Vestals. etc. Quirí (déu romà de l’agricultura assimilat a Ròmul) tenia el Flamen Quirinalis en el Quirinal i Júpiter el Flamen Dialis en el Capitoli. com no portar nusos o anells.

com hem explicat anteriorment. i observar altres signes fets en el mateix sacrifici. i des de Sul·la quinze. Al faltar al vot de castedat se les castigava enterrant-les vives. amb l’objectiu de fer prediccions sobre el futur.es creia en la desgràcia per a Roma. Havien de mantenir la virginitat durant els trenta anys de servei i només podien casarse un cop. Sovint la solució era cercar l’ajut en divinitats gregues. . Els àugurs (augures): Eren els que. Eren encarregats de examinar les entranyes de les víctimes. senyals que enviaven els déus. una estàtua de Minerva salvada de la destrucció de Troia. després de ser sacrificades. que havien de consultar els Llibres Sibil·lins quan el Senat ho considerava pertinent. sobretot el fetge. com el fum. tot i que la majoria preferia quedar-s’hi al retirar-se. prenien els auspicis. Aquest llibres eren un recull dels oracles en grec i llatí als quals s’acudia quan hi havia commoció pública. eren precedides per un lictor al carrer i tenien tribuna reservada en els jocs. Els decèmvirs / quindecímvirs pels afers sagrats (decemuiri / quindecimuiri sacris faciundis): Eren un col·legi de deu sacerdots. Els harúspexs (haruspices): Constituïen un sacerdoci d’endevinació d’origen etrusc que va ser oficial al instituir-ho l’emperador Claudi. havent acabat aquest període. així van tenir un paper molt destacat en la introducció de cultes orientals. També cuidaven del tresor de Vesta i els objectes sagrats com els Penats estatals i el Pal·ladi. Eren dones que tenien un enorme prestigi a Roma: no estaven sotmeses a una tutela. després de que la vestal responsable fos colpejada amb un flagell.

Els Penats (Penates): Divinitats de les provisions (penus. llet. sobretot aquells que sobresortiren en gestes famoses que omplen de glòria la famílies nobles. tan per bé com per mal. 9. i en guarden les imagines. se’ls oferien les primícies dels aliments i se’ls agraïa l’abundància. Tampoc marxen lluny. continuaven existint en forma d’esperits poc personalitzats i amb necessitats materials. El pater familias els allunava amb un ritual en el que escopia mongetes per tota la casa.  Els Lèmurs (Lemures): També són les ombres dels morts que tornen per turmentar els vius durant els Lemuia. És el que resta quan la persona mor. Els déus de la llar eren els Lars. Aquest altar es trobava a l’atri de la casa. Els familiars els han de lloar: celebrar els funerals. Manes i Penats. Per als romans els morts no desapareixien completament. Però els mors són temuts. malgrat que les idees que portava la religió grega estan reflectides també en la literatura romana. la pubertat. vi i mel per nodrir-los en l’aniversari de la mort o en festes com els Parentalia. La concepció de la vida dels morts en la religió romana és vaga. on hi havia el petit foc. ous. li feien una màscara amb cera que es conservava al lararium. Els Manes (Manes): Divinitats que representaven les ànimes dels morts. fer-los sepultura. Els Lars (Lares): Divinitats protectores de la casa i la família. El ritual es feia en el lararium de la domus. acompanyant-lo i protegint-lo durant tota la seva vida. anomenat lararium. Se’ls adreçava abans de l’àpat principal. malalties i altres desgràcies. Si això no es feia els Manes es venjaven amb malsons. 11 i 13 de maig. Tenien un altar en forma d’armari de fusta o de nínxol a la paret: allà s’hi guardaven les estàtues que els representaven i se’ls pregava i oferien ofrenes. dipositar flors a la tomba. llenties. al febrer. el sacerdot de la casa. Hi havia tres tipus de morts:  Els Manes (Manes): “Els bons” són els esperits dels morts en general. El geni (Genius): Era l’ésser espiritual de cada persona. dient coses per allunyar-los. . Els morts eren honrats i recordats en l’àmbit familiar. fruites o tortells. a càrrec del pater familias. faves. Eren representats amb estatuetes. davant el penus o a la cuina. sinó que influeixen en als vius. que asseguraven la prosperitat de la hisenda i salut a tots els membres. com garlandes de flors. Sovint és representat com una serp o com un jove cobert amb un mantell. posades en el tablinum. les noces i la mort.El culte privat o domèstic A casa també se celebraven alguns ritus en els moments més importants de la vida: els naixement. A casa es tenia gran importància a fer el culte dels morts. al voltant d’un foc. perquè poden portar la desgràcia als vius que no els respecten. magatzem d’aliments o rebost). En morir un familiar.

Però també hi havia divinitats negatives com:      Vejovis. dea que ensenyava a caminar. protegint-lo. que cuidava les eugues.   Epona. protectors del naixement i desenvolupament del home. Les Larves (Laruae): Són els espectres que posen angoixes als vius. cuidava els ramat de moltons   Flora i Silvanuss. Els déus del aire amb pesta. dea dels lladres. dea que guardava els nens en el bressol. Laverna.    Cunina o Cunaria. deu que tornava el nen a casa. Els ramaders tenien les seves divinitats pròpies:  Bubona. déus del menjar. Farinus i Locotuis. dea que cuidava dels jardiners i hortolans. déus que ensenyaven a parlar. Iterduca. déu que enrobusteix els ossos. cuidaen els pastors Pomona.   Fabulinus. dea que cuidava els ramat de bous. . Ossipag. Educa i Pontina. Els déus de les malalties Els Lèmurs o els fantasmes que espantaven al poble. volent revenja amb els vius. Les matrones romanes li oferien libacions de llet. dea de la impotència. Pales. Abeona. dea que portava el nen a l’escola i el protegia durant el camí. els esperits de les persones que van ser dolents en la seva vida.  Domiduca. Hi havia també déus específics per la vida quotidiana:   Nundina.

Hèrcules. com el d’Apol·lo al Palatí i el de Mart Venjador al fòrum. mitjançant Iulus i a qui amb la mort prematura va impedir ser divinitzar quan era viu. com les monarquies hel·lenístiques.  Va afegir el culte a les pròpies divinitats familiar i personals a la religió. recorrent a bases religioses:  Va divinitzar Juli Cèsar. Encara que alguns emperadors com Cal·lígula. que estaven en decadència per demostrar que volien restituir la tradició romana davant la decadència en què havia caigut. Júpiter. tenia l’objectiu de cohesionar totes les regions d’un poderós Imperi. la recuperació dels sacerdocis. que va provocar ressonàncies religioses. mentre l’emperador viu és adorat en la part espiritual de la seva personal (el seu geni) i es demana la protecció dels déus. Neró. en honor a l’Eternitat d’August. etc. com el Geni d’August i els Lars d’August. que es superposava als cultes tradicionals però sense eliminar-los. Es va proclamar a ell mateix “fill del diví Juli”. Domicià o Còmmode van arribar a veure’s com déus olímpics (Apol·lo. en la successió del nou emperador solia divinitzar l’antecessor com una justificació el règim imperial i el seu poder. Va fonamentar el nou règim i la posició privilegiada que tenia ell i la seva família en el govern. El primer temple de culte imperial a les províncies occidentals va ser construït a Tàrraco. compost per pobles que conservaven les religions dels avantpassats. i la temptació d’introduir creences oriental. es va esforçar a afegir el culte imperial als cultes tradicionals.  Va acceptar que el Senat concedís el cognomen d’August el 27 a.Culte Imperial L’emperador August va voler revifar la religió tradicional amb la restauració i la construcció de temples. El culte imperial. que en el cas de Claudi.C. i va bastir un temple en honor seu al fòrum romà. va ser escarnida per Sèneca en l’Apocolocintosi.  El seu nom va passar a ser el sisè més del calendari. En canvi. . Agost.). que era considerat descendent de Venus. el 15 dC. Això va ser anomenat “apoteosi”. com corresponia a una personalitat extraordinària amb una gran fortuna gràcies a la protecció i estimació dels déus. August no va proclamar la seva divinitat en vida. Per tant. però va envoltar-se a ell i a la seva família d’una mística divina.

van ser comprades per Tarquini a la Sibil·la de Cumes a finals del s. Per tant. que segons deia la llegenda. Minerva. cada déu roma pren l’aparença humana dels déus grecs. van ser: Janus. Fors. en ocasions oficialment com amb Mercuri (495 a. Venus. Silvà. Juno. Fides.C). hi ha déus romans que no es relacionen amb cap grec i van perdent importància. Mart. les divinitats romanes són forces despersonalitzades.. En canvi els novesides eren les divinitats posteriors. L’Eneida i els primers llibres de Livi són les millors fonts per la mitologia humana romana. Els primers eren els déus originals. Salus. sinó per escriptors posteriors que van buscar preservar les velles tradicions de l’oblit en el que queia. Terminus. La religió grega s’anirà introduint a Roma.C) o Cíbele.C. Amb aquesta assimilació. Les principals divinitats del Panteó romà van ser: Júpiter. Juventus. Es van afegir nous elements en una època relativament primerenca. Ops. Minerva amb Atenea. Camenes o Ceres. pel qual una divinitat estrangera és relacionada com la mateixa que una romana. . Vertumne.). Zeus amb Júpiter. per tant. Venus amb Afrodita.Les divinitats El politeisme de la religió romana feia que el nombre de déus fos increïble. Apol·lo. els Larc. Hi havia. Altres deus grecs ja són adaptats per l’interpretatio. Juno i Minerva) i va assumir el lloc suprem en la religió romana. Janus i Vesta.C. Diana. amb la Segona Guerra Púnica. i cadascun d’ells protegien les accions humanes i naturals. a la casa reial dels Tarquinis es van atribuir en llegendes. Algunes de les divinitats romanes arcaiques. Mercuri. els Penats. a diferència de l’antromorfisme grec. El poc que sabem sobre la religió romana primitiva no és pels relats de l’època. Febus Apol·lo (433 a. i el seu nom i natura estan indicats pels títols dels sacerdots antics i per les festes fixes del calendari. Mart amb Ares. Bel·lona. Flora. dos tipus de divinitats romanes: els indigetes i els di novensides. Però. Altres adicions van ser el culte a Diana i la introducció dels Llibres Sibil·lins. l’establiment de la gran Tríada Capitolina (Júpiter. com Janus. Vulcà i Plutó. IV a. dels quals els cultes van ser introduïts a Roma. a part de les anteriorment comentades. Neptú. com Marc Terenci Varró. Els déus més importants del panteó es trobaven Júpiter. Concordia. profecies de la història del món. però la influència grega acabarà per modelar el panteó dels principals déus romans. Hèrcules (312 a. així com els seus elements corresponents com els atributs i els mites. Bacus. Mart i Quirí.

que asseguraven la salvació eterna de la persona que el passava. quan el Cristianisme es va imposar sobre les altres i sobre la tradicional. i la seva veneració es va estendre fins arribar al món grec. coneguts com misteris. i de la seva sang van florir violetes. excepte el cristianisme i el judaisme. que se sent més interiorment. van instituir els Ludi Megalenses. a l’Àsia Menor. sense diferències entre classes socials. mentre que les noves religions pretenien ser universals. IV d. que van identificar-la amb la titànida Rea. . sexe.C. davant la indefinició de la religió tradicional sobre la vida dels morts.C. ja que buscaven la conversió de tothom. els cultes orientals tenien una religió que se centrava en un sol déu. estrangers. Cíbele el va enterrar. Les religions orientals van tenir èxit al endinsar-se a la religió tradicional de Roma perquè:  La religió tradicional romana tenia valor comunitari. amb el seu moment més important datat entre el s. L’actitud de Roma respecte les noves creences va anar variant. passant per la tolerància. s’oposen als nous cultes amb una fe individual. mercaders o soldats acabats d’arribar a l’Imperi.C i el s..  La religió romana tenia un caràcter nacional. encara que no negaven l’existència dels altres déus.  La religió romana oferia protagonisme al ciutadà. Per tant.  Solien oferir ritus d’iniciació. des de la prohibició fins l’oficialització. al 204 a. El culte de la dea va ser institucionalitzat a Roma per l’ordre del Senat després de la Segona Guerra Púnica. nacional i formal.l a. La via d’entrada era a partir dels esclaus.Religions orientals Les religions orientals van endinsar-se a Roma a la Segona Guerra Púnica. i tenien al proselitisme. per una consulta dels Llibres Sibil·lins. origen. mentre que les religions orientals estaven més obertes a la participació religiosa de tothom. 218 a. El culte de Cíbele va ser un dels que la religió romana va adaptar. Zeus va decidir fer que el seu cos fos incorruptible.C. el contacte amb les religions orientals està relacionada amb l’expansió romana per Orient. Al poc.. i amb una participació més personals en els ritus. que se celebraven cada abril.  Malgrat el politeisme de la religió romana. Cíbele era una dea originària de Frígia. que simbolitzava la força de la naturalesa. que va ser embogit per Agdistis fins al punt de castrar-se i morir. El mite explica que Cíbele estimava Atis. en importar-se el culte de Cíbele.

A principis del s. relacionat amb el sol. a Judea. cadascun lligat amb un planeta i amb un déu grecoromà identificat.l a. tenint major èxit en el s. va tenir més difusió que no pas Serapis. ja que la iniciació constava de set graus. on es sacrificava un toro damunt un sot on es fica el sacerdot suprem i aquest queda xop de la sang de l’animal. El Judaisme és intransigent amb el seu monoteisme i és una religió nacional tot i que s’estén fora del seu territori originari i coneix un proselitisme molt actiu a principis de l’Imperi. El judaisme era la religió d’Israel. el cristianisme. però en època de Neró es fa una revolta contra el domini romà. Aquet culte va ser importat per soldats. sobretot de Júpiter i Plutó. introduït a Roma en època Imperial. que va destruir Jerusalem i el seu temple al 70 d. se li van atribuir trets dels déus grecs. el coratge i la sinceritat. El Mitraisme i el Judaisme són unes de les religions orientals que s’endinsen a Roma. va ser enviat per Ahura Mazda per matar un toro creat per ell perquè de la seva sang havien de néixer els éssers vius. va instituir una nova religió basada en alguns dels déus egipcis. Aquesta religió té nombrosos corrents depenent de la seva manera de viure i concebre la fe: un d’aquests corrents acabarà sent una nova religió. Des de Cèsar la seva religió va ser acceptada i es podia recollir un impost entre els jueus per sostenir el Temple de Jerusalem. Per la seva banda. es va estendre pel Mediterrani i va arribar a Roma. segons es reflecteix en les Metamorfosis d’Apuleu. El Mitraisme estava relacionat amb l’astrologia.C. . La dinastia macedònica dels Ptolomeus.C. A Serapis..l d. esclafada per Vespasià i Titus. Osiris era el déu de la mort i Apis era el toro sagrat. va ser el taurobolium. quan Pompeu ocupa Jerusalem i hi instal·la un rei vassall. i va arribar a Roma a la segona meitat del s.C. Predicava una doctrina dualista: hi havia una divinitat del bé anomenada Ahura Mazda i una altra del mal anomenada Ahriman. principalment Isis i Serapis. Aquesta entra en contacte amb Roma al 63 a. on va estar prohibit fins el principat de Calígula. déu dels morts i del cel. Judea passa al control directe de Roma. Aquest culte va arribar amb força a Alexandria i en els medis grecs d’Egipte. Mitra.. El mite narra que Serapis derivava del déu Osiris-Apis de Memfis: en la religió egípcia. que va regnar els últims tres-cents anys de l’Egipte independent.C.C. anomenat Herodes el Gran.Un altre ritual. III d. Estava reservat als homes i fomentava virtuts militars com la lleialtat. El Mitraisme va néixer del zoroastrisme persa. Isis representava l’ideal de la mare i esposa..

fr/sdx/dagr/feuilleter. 1984. S.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/religio/religio1.univ-tlse2..wikipedia. 350p.univ-tlse2.univ-tlse2.org/wiki/Mitologia_romana http://es.L.wikipedia.Bibliografia http://www.xsp? tome=4&partie=2&numPage=27&filtre=religio&nomEntree=RELIGIO http://dagr.org/wiki/Religi%C3%B3_a_l'antiga_Roma http://dagr. 1990.wikipedia. Madrid.xtec.fr/sdx/dagr/feuilleter. num. La Religión Romana Antigua.htm http://ca.org/wiki/Religi%C3%B3n_en_la_Roma_antigua http://ca.wikipedia.xsp? tome=2&partie=1&numPage=182&nomEntree=DII BAYET.xsp? tome=3&partie=2&numPage=1256&nomEntree=MYSTERIA http://dagr.46. Jean. Madrid: Ediciones Cristiandad.org/wiki/Mitolog%C3%ADa_romana http://es.fr/sdx/dagr/feuilleter. Traducció de Miguel Ángel Elvira. La Religión Romana: Historia política y psicológica. .