You are on page 1of 2

PARRQUIA DE SANT HILARI

VILANOVA DEL CAM

21 DE FEBRER DEL 2016

SEGON DIUMENGE DE QUARESMA

DU ENS HABITA
Dissabte al vespre hi havia reuni de monitors dun grup dEscoltes. Lanimador de la fe del grup va comenar la seva activitat despiritualitat preguntant als monitors: Qui majuda a escombrar aquesta sala?. I els va mostrar una escombra i una
pala. Una monitora molt decidida i servicial va agafar lescombra i va escombrar i recollir una estona. En acabar, lanimador
li ho va agrair, per posant cara de No ho has acabat de fer
del tot b. Un altre voluntari va sortir rpidament, per escombrar ms a fons la sala. Quan aquest segon va acabar, lanimador li va donar tamb les grcies, per amb la mateixa cara
dabans. Aleshores va dir: Sabeu el primer que cal fer per
escombrar b una sala? Doncs netejar lescombra. Aix s el
que farem en lactivitat que comena.. I desprs dun breu
silenci, va continuar lactivitat. El ritual de lescombra volia fer
visibles dues idees: que el sentit de la nostra vida s fer servei
als altres; i que per a servir b cal tenir cura dun mateix, treballar la vida interior, netejar lescombra.
Perqu escombrant sens enganxa brutcia. I acabem tractant
malament les persones o les coses amb qu tractem, per molt
que desitgem inicialment servir-los. Per aix ens hem netejar. I
fer-ho amb afecte i tendresa, com apunta la Reflexi de fi
dany 2015 de Cristianisme i Justcia: Sense afecte i tendresa,
sense dedicar temps i energia a tenir cura de nosaltres mateixos, estem externalitzant costos. Ho paga el nostre cos i la
nostra psicologia, ho paguen els ms vulnerables i els exclosos
daquest mn, ho paga la naturalesa, ho paguen les dones, ho
paguen els nens i les nenes, les relacions de venatge, la
famlia, els amics. (Transformem el mn des de lafecte i la
tendresa) De fet, rebem crides diverses a tenir cura de nosaltres mateixos. Per en alguns casos la crida inclou la proposta de models de salut, bellesa o perfecci moral als quals
creiem que ens hem de conformar. I aleshores la cura de mi
mateix/a pot acabar tirant per la finestra lafecte i la tendresa:
perqu els esforos per conformar-nos en aquests models
esdevenen subtils tortures auto-infligides sobre el nostre cos i
la nostra psicologia. Tortures que acabem projectant sobre els
altres i el mn. En canvi, el ritual de lescombra suggereix que
tenir cura dun/a mateix/a no consisteix a construir una imatge
perfecta (externa) de mi. Per contra, lafecte i la tendresa que
ens dirigim a nosaltres mateixos en netejar-nos inspiren un
mtode amable de treballar la prpia salut i bellesa interior. Al
servei dun mn millor.

..........................
Quins moments del dia o la setmana em cuido de mi mateix/
a?
En aquestes estones, creix la meva auto-exigncia o em tracto amb afecte i tendresa?
Quines tres persones que conec es tracten amb afecte i
tendresa i tracten amb afecte i tendresa la gent i les coses al
seu voltant? Qu en puc aprendre?
Quines tres persones que conec no es tracten b ni tracten
b el seu entorn? Qu en puc aprendre?
..........................
Sigues el canvi que vols per al mn. Gandhi
Diguels: Que salegrin per la bondat i la misericrdia de Du.
Sn superiors a totes les riqueses que puguin acumular. (Alcor 10, 58)

Vilanova del Cam

N. 2002

ESDEVENIMENTS PARROQUIALS
CALENDARI DACTES

Recordeu que la dia 27 de Febrer hi ha la


missa dinfants a les 6 de la tarda, amb la
qual cosa, queda suprimida la missa de les
7:30.
CATEQUESI
Recordeu que els nens i nenes de catequesi,
haurien de participar en aquest temps de QUARESMA , en les eucaristies del diumenge a les
11 del mat
OBRES
Aquesta setmana iniciarem les obres de la capella del sant Crist. Cal dir que lAjuntament
collabora posant la m dobra, per els materials, s'han de comprar. Primer de tot sha de picar
la paret i deixar-la lo millor possible per poder
collocar el roda peus de fusta. Agrairem que el
procs de les obres n0 s'entrs en aquesta capella

MISSA DE VIGLIA I DOMINICAL


Dissabte 19:30, Diumenge 11h
DIES FEINERS
Dijous i divendres missa a les 17:30h
MISSA DOMINICAL
Barri St. Pere: esglsia
Verge de la Pau, primer diumenge de mes 12:30h
LOCALS PARROQUIALS
c/ Sant Jordi,16 A Telfon 938 06 0973
Despatx parroquial: dimarts i dimecres
de les 18:45 a les 20:15h
Critas:
dilluns de 18 a 19:30 h Horari Hivern

Telfon 93.806.09.73 parroquia.Sant.Hilari@gmail.com

H
O
R
A
R
I
S

08788- Barcelona

ESCOLTAR NOMS A JESS

Gn 15.5-12.17-18
Fl 3,17-4-1
Lc 9,28b-36

Lescena s considerada tradicionalment com la transfiguraci de Jess.


No s possible reconstruir amb certesa lexperincia que va donar origen a
aquest sorprenent relat, noms sabem que els evangelistes li donen gran importncia doncs, segons el seu relat, s una experincia que deixa entreveure una mica de la veritable identitat de Jess.
En un primer moment, el relat destaca la transformaci del seu rostre i, tot i
que vnen a conversar amb ell Moiss i Elies, potser com a representants de
la llei i els profetes respectivament, noms el rostre de Jess roman transfigurat i resplendent al centre de lescena.
Pel que sembla, els deixebles no capten el contingut profund del que estan
vivint, doncs Pere diu a Jess: Mestre, s bo que estiguem aqu dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moiss i una altra per a Elies.
Colloca Jess en el mateix pla i al mateix nivell que els dos grans personatges bblics. A cadasc la seva tenda. Jess no
ocupa encara un lloc central i absolut en el seu
cor. La veu de Du lesmenar, revelant la veritable identitat de Jess: Aquest s el meu
Fill, el meu elegit, el que t la cara transfigurada. No sha de confondre amb les de Moiss o
Elies, que estan apagades. Escolteu-lo. A
ning ms. La seva Paraula s lnica decisiva.
Les altres ens han de portar fins a ell. s urgent recuperar en lEsglsia actual la importncia decisiva que va tenir en els seus comenaments lexperincia descoltar en el si de les
comunitats cristianes el relat de Jess recollit
en els evangelis. Aquests quatre escrits constitueixen per als cristians una obra nica que no
hem dequiparar a la resta dels llibres bblics.
Hi ha alguna cosa que noms podem trobar en ells: limpacte causat per Jess als primers que es van sentir atrets per ell i el van seguir. Els evangelis
no sn llibres didctics que exposen doctrina acadmica sobre Jess. Tampoc biografies redactades per informar amb detall sobre la seva trajectria
histrica. Sn relats de conversi que conviden al canvi, al seguiment de
Jess i a la identificaci amb el seu projecte.
Per aix demanen ser escoltats en actitud de conversi. I en aquesta actitud
han de ser llegits, predicats, meditats i guardats en el cor de cada creient i de
cada comunitat. Una comunitat cristiana que sap escoltar cada diumenge el
relat evanglic de Jess en actitud de conversi, comena a transformar-se.
LEsglsia no t un potencial ms vigors de renovaci que el que contenen
aquests quatre petits llibres.