You are on page 1of 39

Normativa bsica de la llengua

Fontica i ortografia
Les vocals
1

Classifiqueu les paraules destacades en dos grups, segons que la vocal tnica correspongui al
so de [] oberta o al de [e] tancada:
a) No bec cervesa.
e) Celles espesses.
b) Bec de cigonya.
f) Guerra cruenta.
c) No ho ha comprs.
g) Sha fos el gel.
d) I si men comprs una?
h) Semfor verd.
So de [] oberta

So de [e] tancada

No bec cervesa.
Celles espesses.
Guerra cruenta.
No ho ha comprs.
Sha fos el gel.
Semfor verd.

Bec de cigonya.
I si men comprs una?

Classifiqueu les paraules destacades en dos grups segons que la vocal tnica correspongui al
so de [] oberta o al de [o] tancada:
a) T molta sort.
e) Un terrs de sucre.
b) No hi sent: s sord.
f) Tela de color terrs.
c) Sha fet un bony.
g) Les llavors germinen.
d) La roda est torta.
h) I llavors el vei.
So de [] oberta

So de [o] tancada

T molta sort.
Un terrs de sucre.
La roda est torta.
I llavors el vei.

No hi sent: s sord.
Tela de color terrs.
Sha fet un bony.
Les llavors germinen.

Marca la sllaba tnica (T) i les tones (A) de les paraules segents i, desprs, transcriu-ne
fonticament els sons voclics a sota, dacord amb el sistema del catal oriental. Per exemple:
T
A T
A A T
vent
vents
ventijol
[e]
[] [o]
[] [i] []
a) plat - platet - platerets
T
A
A
T
A
T
rets
te
pla
tet
pla
plat
[]
[]
[a]
[]
[]
[a]
b) fulla - fulleta - fullaraca

A
T
A
T
A
ta
lle
fu
lla
fu
[]
[]
[u]
[]
[u]
c) serra - serrar - serradora
T
A
A
T
rar
ser
ra
ser
[a]
[]
[]
[]
d) roca - rocam - rocalls
T
A
A
T
cam
ro
ca
ro
[a]
[u]
[]
[]
e) dorm - dormir - dormilega
A
T
A
T
dor
mir
dor
dorm
[u]
[i]
[u]
[]
f) crrer - corrers - corredissa
T
A
A
A
T
rs
re
cor
rer
cr
[a]
[a]
[u]
[]
[o]

T
ra
[a]

A
lla
[]

A
fu
[u]
A
ser
[]

A
ra
[]

T
do
[o]

A
ro
[u]

A
ca
[]

T
lls
[o]

A
mi
[i]

T
le
[]
A
cor
[u]

A
ca
[]

A
ra
[]

A
ga
[]
A
re
[]

T
dis
[i]

A
sa
[]

Classifica els monosllabs de les frases segents en tnics i tons i fes la transcripci fontica dels sons voclics. Recorda que la gran majoria de monosllabs sn tnics i que els tons sn
aquells que necessiten una altra paraula contigua que els faci de suport.
a) Ha arribat a casa seva.
Ha: T, [a]; a: A, [].
b) Ahir al mat em va passar per alt.
al: A, []; em: A, []; va: T, [a]; per: A, []; alt: T, [a].
c) s cert: es veia tot des del pis de dalt.
s: T, [e]; cert: T, []; es: A, []; tot: T, [o]; des: T, [e]; del: A, []; pis: T, [i]; de: A, []; dalt: T, [a].
d) Qu vols? Desitges que vingui?
Qu: T, []; vols: T, []; que: A, [].
e) Pescava amb un ham molt especial.
amb: A, []; un: A, [u]; ham: T, [a]; molt: T, [o].
f) Pel passads hi ha pl de la gossa.
Pel: A, []; hi: A, [i]; ha: T, [a]; pl: T, []; de: A, []; la: A, [].
5

Pronuncia els parells de mots segents. Tadonars que sassemblen molt (sn parnims) o es
confonen en pronunciar-los (sn homfons en catal oriental). Aplicals en diverses frases, de manera que quedi ben clar el significat de cada mot.
Activitat oberta. Exemple de resposta orientatiu:
efecte / afecte
El caf t un efecte estimulant. / A la seva mare sempre li demostra lafecte que li t.
lliurament / lliurement
El lliurament de la tramesa es far efectiu dem mateix. / Ha vingut a treballar lliurement, sense cap pressi.
compran / compren
Si trobes maduixes al mercat, compran. / Els turistes sempre compren algun objecte de record.
alludir / eludir

Noms vaig alludir al seu passat per posar un exemple. / Ho va encarregar a la seva companya per eludir
la responsabilitat de fer-ho ell..
jutge / jutja
El jutge va ser molt estricte a lhora de dictar sentncia. / Ella sempre el jutja malament.
manar / menar
La mare li va manar que fes tots els deures abans de sortir a jugar. / El gos pastor ha aprs a menar el ramat amb molta efectivitat.
accepci / excepci
El mot altaveu noms t una accepci al diccionari. / Avui far una excepci i et deixar menjar xocolata
desfeta per berenar.
espcia / espcie
La canyella s una espcia que sutilitza per fer la crema catalana. / Aquells bolets sn tots de la mateixa
espcie.
accs - accedir / excs - excedir
Per accedir al recinte noms hi ha un accs obert. / El seu excs de pes tindr conseqncies greus. / Est
prohibit excedir el nombre de passatgers que marca la llei.
6

Completa les paraules segents segons la norma general.


el quadr abstract
la quadr negr
el quadre abstracte
la quadra negra
el nostr cotx
la nostr biciclet
el nostre cotxe
la nostra bicicleta
la pintur abstract
lespatll esquerr
la pintura abstracta
lespatlla esquerra
la cap negr
el colz esquerr
la capa negra
el colze esquerre
un altr cov
la conduct dign
un altre cove
la conducta digna
un act correct
una cur benign
un acte correcte
una cura benigna
una altr cov
el conduct rect
una altra cova
el conducte recte
lescriptur correct
un air benign
lescriptura correcta
un aire benigne
7

Completa les paraules segents dacord amb les excepcions de la norma.


un traum terribl
una mar jov
un trauma terrible
una mare jove
un profet lliur
una catstrof terribl
un profeta lliure
una catstrofe terrible
un monarc jov
un artist lliur
un monarca jove
un artista lliure
un tem clebr
una superfci enorm
un tema clebre
una superfcie enorme
un fantasm invisibl
una fras clebr
un fantasma invisible
una frase clebre
un comet enorm
una torr invisibl
un cometa enorme
una torre invisible

una fas nmad


una fase nmada
un homicid indgen
un homicida indgena
un patriot entusiast
un patriota entusiasta

un atlet entusiast
un atleta entusiasta
un gorill nmad
un gorilla nmada
una class indgen
una classe indgena

Passa al plural aquestes paraules tenint en compte lobservaci corresponent.


una perruca groga
una taronja dola
unes perruques grogues
unes taronges dolces
una pea obliqua
una plaa antiga
unes peces obliqes
unes places antigues
una raa autntica
una esponja xopa
unes races autntiques
unes esponges xopes
una figa seca
una llengua indgena
unes figues seques
unes llenges indgenes
9

Dacord amb les normes i les excepcions, torna a escriure cada frase segent passant-la al singular, si s plural, o al plural si s singular.
Per exemple:
jo no perdia temps nosaltres no perdem temps;
sapugen els preus dels bitllets sapuja el preu del bitllet.
a) Pensveu unes altres coses?
Pensava una altra cosa?
b) T una idea vaga del fet.
Tenien unes idees vagues dels fets.
c) Desitja un sou digne.
Desitgen uns sous dignes.
d) Avui comencen els altres actes.
Avui comena laltre acte.
e) Omplen les cantimplores.
Omple la cantimplora.
f) Obriu les finestres!
Obre la finestra!
g) Busques un paraigua de butxaca?
Busqueu uns paraiges de butxaca?
h) Havia de pagar una fiana.
Havies de pagar unes fiances.
i) Eren unes persones pobres.
Era una persona pobra.
j) Amaga una prova al jutge?
Amagaven unes proves als jutges?
k) Veniu de pressa!
Vine de pressa!
l) Recorren el pas.
Recorre els pasos.
10

Completa les frases segents, dacord amb les normes del so de la u feble:
a) Toc el pian per esbarj .

Toco el piano per esbarjo.


b) Li han enviat el trofe per corre .
Li han enviat el trofeu per correu.
c) La casa disposa dun porx a lentrada.
La casa disposa dun porxo a lentrada.
d) Celebren la festa segons el rit ortodox.
Celebren la festa segons el ritu ortodox.
e) s un individ que s molt assid en el treball.
s un individu que s molt assidu en el treball.
f) Mir el sald de la llibreta.
Miro el saldo de la llibreta.
11

Dacord amb la norma i les observacions, escriu


musclo
raig
complex
musclos
raigs / rajos
complexos
focus
despatx
virus
focus
despatxos
virus
superflu
filferro
mig
superflus
filferros
mitjos
residu
peda
tros
residus
pedaos
trossos

el plural (-s, -os, ) dels mots segents:


casc
cascs / cascos
gust
gustos
cas
casos

12

Completa amb a/e les paraules segents i, al costat, escriu-hi un altre mot de la mateixa famlia (ms curt) que tingui tnica la vocal que hi falta. Per exemple: manual m.
peixater peix
frenada fre
besar bes
bestiar bstia
espantar espant
ratllar ratlla
llampec llamp
empentar empenta
pesar pes
ferrater ferro
banyador bany
passar pas
13

Completa amb o/u


muntanya munt.
dotzena dotze
rigors rigor
duresa dur
mocador moc

les paraules segents i procedeix com en lactivitat anterior. Per exemple:


calors calor
unglot ungla
punxegut punxa
forner forn

enllumenat llum
dormilega dorm
puntejat punt
plomall ploma

14

Dacord amb les normes i els casos especials, copia les frases segents i completa-les amb a o
b amb e:
a) Lavioneta ha atrrat en un trreny enfngat.
Lavioneta ha aterrat en un terreny enfangat.
b) Vs al frrer que canvi les frradures a leuga.
Vs al ferrer que canvi les ferradures a leuga.
c) El gos datura mnava el bstiar cap a la portella del dvant.
El gos datura menava el bestiar cap a la portella del davant.
d) Vntava les brases amb un vntall per revifar el foc.
Ventava les brases amb un ventall per revifar el foc.
e) Shan ajgut sota lrbreda amb un sntiment de mlnconia.
Shan ajagut sota larbreda amb un sentiment de melanconia.
f) Lmbaixador fu una mravellosa recepci a lmbaixada.

Lambaixador fu una meravellosa recepci a lambaixada.


g) Trur foc pels queixals si sassbenta que sha avriat la mquina.
Traur foc pels queixals si sassabenta que sha avariat la mquina.
h) Els nuvis estan resplndents dalegria; dem contruran matrimoni.
Els nuvis estan resplendents dalegria; dem contrauran matrimoni.
i) Lassssinat smblava obra dun mateix assss.
Lassassinat semblava obra dun mateix assass.
j) Com que s una valuaci avntatjosa, li renixeran les illusions.
Com que s una avaluaci avantatjosa, li renaixeran les illusions.
15

Copia les frases segents i completa els mots de les frases segents amb o/u. Desprs, cercan
el mot primitiu i agrupals en columna segons siguin:

Mot primitiu

Derivats populars

Pseudoderivats

a) cloure
b) doble
c) jove
d) sorgir
e) nodrir
f) pols
g) boca
h) pols
i) fondre
j) crrer

cloenda
doblar
jovent
ressorgir
nodriment
polsera
bocassa
espolsar, polseguera
foneria
discorregut

exclusi, exclusiva, oclusiu


duplicar
juvenil
insurgents, insurgncia
nutrici
pulsaci, pulsi
bucal
expulsi, expulsar
fusi
recurrent

a) Adre paraules dagrament en la clenda de lacte. / Lassemblea vot lexclsi dalguns


membres. / T lexclsiva de la retransmissi del partit. /s
un so consonntic oclsiu.
Adre paraules dagrament en la cloenda de lacte. / Lassemblea vot lexclusi dalguns membres. / T
lexclusiva de la retransmissi del partit. / s un so consonntic oclusiu.
b) Volen dplicar els beneficis. / Van dblar el personal de loficina.
Volen duplicar els beneficis. / Van doblar el personal de loficina.
c) s una botiga de roba jvenil. / El jvent davui no s com el dabans.
s una botiga de roba juvenil. / El jovent davui no s com el dabans.
d) LAu Fnix va ressrgir de les prpies cendres. / Els insrgents volien enderrocar el govern, per
la insrgncia fracass.
LAu Fnix va ressorgir de les prpies cendres. / Els insurgents volien enderrocar el govern, per la insurgncia fracass.
e) La llet materna s ideal per al ndriment dels nadons. / La ntrici dels habitants del pas s
escassa.
La llet materna s ideal per al nodriment dels nadons. / La nutrici dels habitants del pas s escassa.
f) Tenia setanta plsacions per minut. / Duia una plsera dor. / s una plsi que li ve de dins.
Tenia setanta pulsacions per minut. / Duia una polsera dor. / s una pulsi que li ve de dins.
g) Aquest menjar deixa bcassa. / Laire no troba obstrucci en la cavitat bcal.
Aquest menjar deixa bocassa. / Laire no troba obstrucci en la cavitat bucal.

h) Va esplsar les catifes al terrat. / El va amenaar amb lexplsi, per no el va explsar. / La


notcia aixec molta plseguera.
Va espolsar les catifes al terrat. / El va amenaar amb lexpulsi, per no el va expulsar. / La notcia aixec molta polseguera.
i) Investiguen la fsi nuclear. / A la fneria treballen els metalls pel procediment de fosa.
Investiguen la fusi nuclear. / A la foneria treballen els metalls pel procediment de fosa.
j) La manifestaci ha discrregut amb ordre i sense incidents. / s un fenomen recrrent, que torna de tant en tant.
La manifestaci ha discorregut amb ordre i sense incidents. / s un fenomen recurrent, que torna de tant
en tant.
16

Dacord amb les normes i els casos especials, copia les frases segents i completa-les amb o o
b amb u:
a) Plmaren locell i del plmatge en feren plmalls.
Plomaren locell i del plomatge en feren plomalls.
b) En aquesta pblaci shan trbat nmbroses trballes arquelgiques.
En aquesta poblaci shan trobat nombroses troballes arqueolgiques.
c) Han cmplert la promesa de fer el cbriment de la via frria.
Han complert la promesa de fer el cobriment de la via frria.
d) Tots concrregueren a la ballada. Hi hagu una gran concrrncia.
Tots concorregueren a la ballada. Hi hagu una gran concurrncia.
e) Vol assabrir el iogurt endlcit amb edlcorants.
Vol assaborir el iogurt endolcit amb edulcorants.
f) Pdreu haver triat un ttl millor per titlar aquesta novella.
Podreu haver triat un ttol millor per titular aquesta novella.
g) Juga amb les jguines del germ petit. Sempre est enjgassat. s un noi molt jganer, per
no li agrada fer jguesques.
Juga amb les joguines del germ petit. Sempre est enjogassat. s un noi molt juganer, per no li agrada
fer juguesques.
h) Comen a plvisquejar. De cop, plgu a bots i a barrals. Fu un dia molt pljs. Lendem
encara queia un plgim molt fi.
Comen a plovisquejar. De cop, plogu a bots i a barrals. Fu un dia molt plujs. Lendem encara queia
un plugim molt fi.
i) Nosaltres cllirem les prunes de la prnera i vosaltres reclliu les de terra.
Nosaltres collirem les prunes de la prunera i vosaltres recolliu les de terra.
j) Srtosament, hem srtit sans i estalvis: pensvem que no ens en srtirem, daquell trment.
Sortosament, hem sortit sans i estalvis: pensvem que no ens en sortirem, daquell turment.

Normativa bsica de la llengua


Fontica i ortografia
La sllaba, el hiat i el diftong
1

Representa lestructura sillbica daquests mots. Observa la presncia de dgrafs (dues lletres
que representen un so consonntic).
monstre
nyap
ullals
paquiderm
gruix
ferms
assaig
monstre: mons-tre / CVCC-CCV
nyap: nyap / CVC
ullals: u-llals / V-CVCC
paquiderm: pa-qui-derm / CV-CV-CVCC
gruix: gruix / CCVC
ferms: ferms / CVCCC
assaig: as-saig / V-CVC
2

Divideix les sllabes de cada mot:


desaparixer, carruatge, assdua, estrnyer, bacallaneria, benaurat, brixola, innocentment, metzina,
revetlla, beuratge, despatxar, mitjana, anullar, escenari, cinquena, coincidir, cellajunt, sollicitud, inhspit, reembossament, transalp, aiguabarreig, malagrat, superabundar, inaccessible, emmotllatge.
des-a-pa-ri-xer, car-ru-at-ge, as-s-du-a, es-tr-nyer, ba-ca-lla-ne-ri-a, be-nau-rat, bri-xo-la, in-nocent-ment, met-zi-na, re-vet-lla, beu-rat-ge, des-pat-xar, mit-ja-na, a-nul-lar, es-ce-na-ri, cin-que-na,
co-in-ci-dir, ce-lla-junt, sol-li-ci-tud, in-hs-pit, re-em-bos-sa-ment, trans-al-p, ai-gua-bar-reig, mala-gra-t, su-per-a-bun-dar, in-ac-ces-si-ble, em-mot-llat-ge.
3

Copia el text segent deixant les mateixes ratlles per corregint els errors de separaci de paraules a fi de ratlla.
El fams detectiu estava aEl fams detectiu estava asssegut desquena a mi. Tenisegut desquena a mi. Tea un bast de fusta massinia un bast de fusta massisssa. La virolla era de fesa. La virolla era de ferrro. Amb una lupa va exro. Amb una lupa va exaaminar el bast. Estava aminar el bast. Estava arrrepapat al sof, experepapat al sof, expelllint rodonetes de fum
lint rodonetes de fum
que senlairaven oscil
que senlairaven oscillant cap al sostre. Jo loblant cap al sostre. Jo lobservava amb curiositat.
servava amb curiositat.
Lexperincia li havia ensenLexperincia li havia enseyat que un despistat es denyat que un despistat es deiixava el bast en comxava el bast en compptes de la targeta de vistes de la targeta de visiita desprs desperar
ta desprs desperar-se a casa dalg durant use a casa dalg durant
na hora. Com que la viroluna hora. Com que la virola del bast estava molt
lla del bast estava molt
desgastada, li costava d
desgastada, li costava dima-

imaginar-sel a les mans d


un metge de ciutat.

ginar-sel a les mans


dun metge de ciutat.

Digues si els grups sillbics destacats formen hiat, diftong o triftong:


a-e-r-drom, io-ga, qu-ieu, ai-re, re-a-li-tat, cre-ueu, cui-na, far-m-ci-a, di-uen, pr-du-a, ade-qeu.
hiat
a-e-r-drom, re-a-li-tat,
far-m-ci-a, pr-du-a,

diftong
io-ga, ai-re, cui-na, di-uen,

triftong
qu-ieu, cre-ueu, a-deqeu

Llegeix en veu alta les paraules segents i digues si la i dels mots destacats en cursiva fa de
nucli o de marge sillbic. Desprs, separan les sllabes amb un guionet.
a) una crulla perillosa una cuina de gas
cru--lla (nucli sillbic) cui-na (marge sillbic)
b) duies el mbil condues de pressa
du-ies (marge sillbic) con-du--es (nucli sillbic)
c) queien sempre - traen els amics
que-ien (marge sillbic) tra--en (nucli sillbic)
d) els provea daliments veia el mar
pro-ve--a (nucli sillbic) ve-ia (marge sillbic)
e) la vena amable la beina dels psols
ve--na (nucli sillbic) bei-na (marge sillbic)
f) fruita del temps frua del lleure
frui-ta (marge sillbic) fru--a (nucli sillbic)
6

Llegeix en veu alta les frases segents i digues si la u dels mots destacats en cursiva fa de nucli o b de marge sillbic. Desprs, separan les sllabes amb un guionet.
a) horari dirn arribar diumenge
di-rn (nucli sillbic) diu-men-ge (marge sillbic)
b) el repeu de la columna la pella del porc
re-peu (marge sillbic) pe--lla (nucli sillbic)
c) mira de rell s reu de traci
re-ll (nucli sillbic) reu (marge sillbic)
7

Separa les sllabes de les paraules segents i fes-ne dos grups segons que continguin un diftong creixent o un diftong decreixent:
quatre, iogurt, boira, guarir, esplai, preuada, lleure, freqent, suau, hiena, feina, xemeneia, ploure, contigua, riure, iaia, truita, quota, palau, llenges.
qua-tre, io-gurt, boi-ra, gua-rir, es-plai, pre-ua-da, lleu-re, fre-qent, su-au, hie-na, fei-na, xe-me-ne-ia,
plou-re, con-ti-gua, riu-re, ia-ia, trui-ta, quo-ta, pa-lau, llen-ges
Diftong creixent
boi-ra, es-plai, lleu-re, su-au, fei-na, plou-re,
riu-re, trui-ta, pa-lau

Diftong decreixent
qua-tre, io-gurt, gua-rir, pre-ua-da, fre-qent,
hie-na, xe-me-ne-ia, con-ti-gua, ia-ia, quo-ta,
llen-ges

Dacord amb les normes i les observacions anteriors, separa les sllabes de les paraules segents i fes-ne dos grups segons si la i o la u fan de nucli sillbic o de marge sillbic:
riera, aigera, boia, prdua, coure, sessi, usuari, guaitar, coiot, conscincia, quasi, cua, tbia, baia,
pec, aire, allar, suar, creuen, illusi, ioga.
ri-e-ra, ai-ge-ra, bo-ia, pr-du-a, cou-re, ses-si-, u-su-a-ri, guai-tar, co-iot, cons-ci-n-ci-a, qua-si,
cu-a, t-bi-a, ba-ia, pe-c, ai-re, a--llar, su-ar, cre-uen, il-lu-si-, io-ga.
Nucli sillbic
ri-e-ra, pr-du-a, ses-si-, u-su-a-ri,
cons-ci-n-ci-a, cu-a, t-bi-a, pe-c, a--llar,
su-ar, il-lu-si-

Marge sillbic
ai-ge-ra, bo-ia, cou-re, guai-tar, co-iot, qua-si,
ba-ia, ai-re, cre-uen, io-ga

La normativa estableix que no hi ha diftong quan les vocals i i u van entre consonant i vocal.
Separa convenientment, amb un guionet, les sllabes dels mots segents.
a) Dues lnies aries europees.
b) La Cludia estudia Histria i en Mrius, Cincies.
c) Darrerament, lempresa tenia prdues contnues.
d) La rdio collabora en la campanya publicitria a favor dEtipia.
e) Tingues en compte la vlua extraordinria daquesta esttua.
Du-es l-ni-es a-ri-es eu-ro-pe-es.
La Clu-di-a es-tu-di-a His-t-ri-a i en M-rius, Ci-n-ci-es.
Dar-re-ra-ment, lem-pre-sa te-ni-a pr-du-es con-ti-nu-es.
La r-di-o col-la-bo-ra en la cam-pa-nya pu-bli-ci-t-ri-a a fa-vor dE-ti--pi-a.
Tin-gues en comp-te la v-lu-a extra-or-di-n-ri-a da-ques-ta es-t-tu-a.
10

Explica les diferncies grfiques i de distribuci sillbica entre cuota i quota, i entre adequar
i evacuar.
Cuota: cu-o-ta. La u situada entre consonant i vocal es considera nucli sillbic i per tant el contacte amb
la vocal que segueix es resol en hiat.
Quota: quo-ta. La u [w] precedida de q i seguida de vocal forma un diftong creixent.
Adequar: a-de-quar. La u [w] precedida de q i seguida de vocal forma un diftong creixent.
Evacuar: e-va-cu-ar. La u situada entre consonant i vocal es considera nucli sillbic i per tant el contacte amb la vocal que segueix es resol en hiat.

Normativa bsica de la llengua


Fontica i ortografia
Laccent grfic i la diresi
1

Classifica els mots de les frases segents en monosllabs (tnics i tons) i polisllabs (aguts,
plans i esdrixols).
a) Els ibers es refugiaven en uns poblats que construren als cims dels turons.
b) De la medulla ssia sen diu el moll de los i de les pupilles dels ulls en diem ninetes.
c) Son pare va treballar des que tenia catorze anys amb mquines txtils.
Monosllabs

Polisllabs

Tnics

tons

Aguts

Plans

Esdrixols

cims

Els, es, en, uns,


que, als, dels

ibers, poblats,
turons

refugiaven,
construren

diu, moll, os, ulls

De, la, se, n, el, de,


l, i, de, les, dels, en

diem
ninetes

medulla, pupilles,

ssia

va, des, anys

Son, que, amb

treballar,
txtils

pare, tenia, catorze,

mquines

Desplaa laccent prosdic dels mots segents de manera que en resultin uns altres i acompanyals dun context. Per exemple: pati de lescola / pat de rodes.
record, consol, angles, avis, secretaria, perdo, conte.
Activitat oberta. Exemple de resposta orientatiu.
Record: Record de viatge. / Rcord del mn de velocitat.
Consol: Donar consol. / Cnsol de Frana.
Angles: Problema dangles. / Llibre dangls.
Avis: Casa dels avis. / Deixa un avs.
Secretaria: Treballa a secretaria. / Treballa de secretria.
Perdo: Perdo la pacincia. / No t perd.
Conte: Conte infantil. / Cont objecte frgil.
3

Desplaa laccent prosdic de les formes verbals de manera que en resultin unes altres i indican els temps verbals. Per exemple: beure (infinitiu) / beur (futur).
moure, veieu, obris, menjarem, parlareu, cantes, fugi.
Moure: (infinitiu) / mour (futur).
Veieu: (present dindicatiu) / vieu (imperfet dindicatiu).
Obris: (present de subjuntiu) / obrs (imperfet de subjuntiu).
Menjarem: (futur) / menjrem (perfet dindicatiu).
Parlareu: (futur) / parlreu (perfet dindicatiu).
Cantes: (present) / cants (imperfet de subjuntiu).
Fugi: (present de subjuntiu) / fug (perfet de subjuntiu).

Converteix els mots esdrixols segents en paraules planes i agudes, i acompanya-les dun
context. Per exemple: fbrica txtil / fabrica teixits / fabric xandalls.
nima, crrega, contnues, cpia, ntegra, mquina, pera.
Activitat oberta. Exemple de resposta orientatiu.
nima: nima en pena. / Anima els nois. / Anim la festa.
Crrega: Crrega pesada. / Carrega el carro. / Carreg amb la culpa.
Contnues: Baralles contnues. / Si vols, continues. / Li va dir que continus.
Cpia: Fes-ten una cpia. / Copia la recepta. / Copi durant lexamen.
ntegra: s molt ntegra. / Integra molts ingredients. / Sintegr de seguida al grup.
Mquina: Mquina de pastar. / Maquina alguna malifeta. / Ell maquin el robatori.
pera: Canta pera. / El cirurgi lopera. / Loper de cataractes.
5

Divideix les paraules segents en sllabes, subratllan la tnica i accentua-les quan calgui, dacord amb les normes de laccent grfic.
examen
diari
can
historia
e-xa-men
di-a-ri
can-
his-t-ri-a
burges
convencer
examens
diaria
bur-gs
con-vn-cer
e-x-mens
di--ri-a
canons
perdia
burgesia
tanquin
can-ons
per-di-a
bur-ge-si-a
tan-quin
tauro
escas
debil
erroni
tau-r
es-cs
d-bil
er-ro-ni
trauran
freqencia
taurons
escassos
trau-ran
fre-qn-ci-a
tau-rons
es-cas-sos
feble
erronia
recorrer
esclau
fe-ble
er-r-ni-a
re-cr-rer
es-clau
6

Justifica la presncia o labsncia daccent grfic en aquestes paraules: cantareu, cantaria,


cantaran, Ramon, correu, ambigua, Pasqes, prcticament, pacincia.
Cantareu: s aguda i acaba en vocal, i shauria daccentuar, per com que la -u forma part dun diftong
decreixent, no saccentua.
Cantaria: s plana i acaba en vocal, i per tant no saccentua.
Cantaran: s aguda i no acaba ni en vocal ni en vocal + s, ni en -en o -in, i per tant no saccentua.
Ramon: s aguda i no acaba ni en vocal ni en vocal + s, ni en -en o -in, i per tant no saccentua.
Correu: s plana i acaba amb una -u que forma part dun diftong decreixent, i per tant saccentua.
Ambigua: s plana i acaba en vocal, i per tant no saccentua.
Pasqes: s plana i acaba en vocal + s, i per tant no saccentua.
Prcticament: La forma femenina de ladjectiu del qual deriva (prctica) duu accent, i aquest es mant.
Pacincia: s esdrixola, i per tant saccentua.
7

Accentua quan calgui les paraules de les frases segents, dacord amb les normes i les observacions anteriors:
a) En Marius no compren prou be per que els propietaris compren tants retols si no els faran servir tots.
En Mrius no comprn prou b per qu els propietaris compren tants rtols si no els faran servir tots.
b) Tot i que perde el partit, rebe forts aplaudiments dadmiracio.
Tot i que perd el partit, reb forts aplaudiments dadmiraci.
c) Apren frances i angles en una academia didiomes.
Aprn francs i angls en una acadmia didiomes.

d) Si fossiu mes considerats apagarieu el telefon mobil.


Si fssiu ms considerats apagareu el telfon mbil.
e) El mossen demanara un prestec per restaurar lesglesia, que sha malmes molt a causa dels ultims aiguats.
El mossn demanar un prstec per restaurar lesglsia, que sha malms molt a causa dels ltims aiguats.
8

Utilitza els parells de mots segents en una frase que doni a entendre el seu significat. Per
exemple: m /ma: Dna la m a ma germana.
s / es
s /os
pl / pel
qu / que
s /si
dna, dnes / dona, dones
sn /son
t / te
s / us
vs / ves
sl / sol
vns, vnen / vens, venen
Activitat oberta. Exemple de resposta orientatiu.
s / es: Es pensa que s bona persona.
s /os: Van trobar un os ds polar.
pl / pel: El va agafar pel pl.
qu / que: Qu vols que faci primer.
s /si: Si em dius que s, vindr.
dna, dnes / dona, dones: Si ell en dna a la seva dona, tu en dnes a les altes dones.
sn /son: Aix sn smptomes de la son que t.
t / te: T, agafa aquestes bossetes de te.
s / us: Us vaig avisar que no en fssiu un mal s.
vs / ves: Ves que no tho hagi de repetir: vs a dormir de seguida.
sl / sol: Va venir tot sol a analitzar aquell tipus de sl argils.
vns, vnen / vens, venen: Si vns aviat ells et venen qualsevol ganga; per si vnen tard els la vens tu a
ells.
8

Copia les frases segents i escriu laccent diacrtic on calgui:


a) LAjuntament vol apujar els impostos que graven els bens immobles.
LAjuntament vol apujar els impostos que graven els bns immobles.
b) Si vens a la muntanya per veure com els bens pasturen pels prats, emportat unes botes que siguin molt bones.
Si vns a la muntanya per veure com els bens pasturen pels prats, emportat unes botes que siguin molt
bones.
c) El net i la neta venen a veure els avis. Van ben nets i polits.
El nt i la nta vnen a veure els avis. Van ben nets i polits.
d) El rei feu donar en feu tota aquesta comarca al comte de Mataplana.
El rei fu donar en feu tota aquesta comarca al comte de Mataplana.
e) Que fora millor, celebrar la festa a fora o a dins?
No se com se celebraria mes be.
Qu fra millor, celebrar la festa a fora o a dins?
No s com se celebraria ms b.
f) Qui es?
Soc jo, en Ral; ja son les dotze i es veu que dorm com un soc.
Qui s?
Sc jo, en Ral; ja sn les dotze i es veu que dorm com un soc.
g) Com vols el caf, molt o en gra? O potser testimes mes te?
Com vols el caf, mlt o en gra? O potser testimes ms te?

h) Tagrada la melmelada de mores? Si dius que si ten dona un pot.


Tagrada la melmelada de mres? Si dius que s ten dna un pot.
i) Us haig de dir que feu un bon us de les vostres capacitats.
Us haig de dir que feu un bon s de les vostres capacitats.
10

Escriu la diresi noms quan calgui:


frequent / esquerra
esguerrar / unguent
freqent / esquerra
esguerrar / ungent
pingu / enguixar
actui / conduir
ping / enguixar
actu / conduir
terraqui / requisit
llengua / llengueta
terraqi / requisit
llengua / llengeta
aillar / aigua
lluint / lluit, lluida
allar / aigua
lluint / llut, lluda
coissor / coincidir
estudii / antiinfeccis
cossor / coincidir
estudi / antiinfeccis
reull / reunir
atapeit / atapeir
rell / reunir
atapet / atapeir
11

Escriu accent o diresi:


pais / paisos
pas / pasos
obeissin / obeissim
obessin / obessim
veina / vei
vena / ve
destruis / destruissis
destrus / destrussis
12

agraim / agraiem
agram / agraem
possei / posseiu
posse / posseu
construia / construieu
construa / construeu
produirem / produiren
produrem / produren

Copia les paraules segents i escriu la diresi quan calgui:


a) Cruilla perillosa de carrers.
Crulla perillosa de carrers.
b) Medicament contraindicat.
Medicament contraindicat.
c) Reunir tot el veinat.
Reunir tot el venat.
d) Sha produit fortuitament.
Sha produt fortutament.
e) Mamoina tant degoisme.
Mamona tant degoisme.
f) Paisos reunificats.
Pasos reunificats.
g) Suicidi increible.
Sucidi increble.
h) La continuitat del circuit.
La continutat del circuit.
i) Pujar al pdium.
Pujar al pdium.
j) Incendi esfereidor.

Incendi esferedor.
k) Societat preindustrial.
Societat preindustrial.
l) Maleit traidor.
Malet trador.
m) Aillament acstic.
Allament acstic.
n) Globus terraqui.
Globus terraqi.
o) Expressar-se amb espontaneitat.
Expressar-se amb espontanetat.
p) Agraiment sincer.
Agrament sincer.
q) Delinquent reincident.
Delinqent reincident.
r) Duia pressa quan conduia.
Duia pressa quan condua.
s) Laltruista estima el proisme.
Laltruista estima el prosme.

Normativa bsica de la llengua


Fontica i ortografia
Lapstrof, la contracci i el guionet
1

Llegeix les seqncies segents fixant-te en la redistribuci sillbica de la transcripci fontica. Determina si el resultat del contacte voclic s un hiat, una sinalefa o una elisi.
ORTOGRAFIA
TRANSCRIPCI FONTICA
CONTACTE VOCLIC
[rkointim]
hiat
1 rac ntim
[sentulo]
elisi
2 sento olor
[klws]
elisi
3 que el veus?
[staiwlimpik]
sinalefa
4 estadi olmpic
[bemmi]
elisi
5 ve amb mi
[fele]
elisi
6 fer el b
[nopasiansi]
hiat
7 no passi nsia
[tkiilkustum]
elisi
8 adquirir el costum
[lojmio]
sinalefa
9 el bo i millor
2

Marca les sinalefes que es produeixen en les seqncies segents i desprs indica quantes
sllabes en resulten. Per exemple: no hi.ha temps = 3 sllabes
no hi aneu
febrer i mar
no hi.aneu = 3 sllabes
febrer.i mar = 3 sllabes
ho intentar
hi anirem tu i jo
ho.intentar = 4 sllabes
hi.anirem tu.i jo = 5 sllabes
hi ha un gos
que hi s?
hi.ha.un gos = 2 sllabes
que hi.s? = 2 sllabes
i aqu igual
aneu entrant
i.aqu.igual = 3 sllabes
aneu entrant = 4 sllabes
no ho veig
cosir un bot
no.ho veig = 2 sllabes
cosir.un bot = 4 sllabes
qui ho diu?
ahir us vaig veure
qui.ho diu? = 2 sllabes
ahir.us vaig veure = 5 sllabes
3

Marca les elisions que es produeixen en les seqncies segents i desprs indica quantes sllabes en resulten. Per exemple: una illa = 3 sllabes
cam estret
jard antic
jard antic = 3 sllabes
cam estret = 3 sllabes
m esquerra
una altra empenta
una altra empenta = 5 sllabes
m esquerra = 3 sllabes
fer el b
vine amb mi
vine amb mi = 3 sllabes
fer el b = 2 sllabes
a mi em sembla b
matar el cuc
matar el cuc = 3 sllabes
a mi em sembla b = 5 sllabes
sab especial
quinze anys
quinze anys = 2 sllabes
sab especial = 4 sllabes
Qu em dieu?
crrer amb cada una
crrer amb cada una = 5 sllabes
Qu em dieu? = 3 sllabes

Escriu apostrofats, noms quan calgui, els articles i la preposici de que hi ha entre parntesis a les frases segents:
a) Em fa mal (la) ungla (de) un peu.
Em fa mal lungla dun peu.
b) Estudia a (la) universitat austraca (de) Innsbruck.
Estudia a la universitat austraca dInnsbruck.
c) Sen tornen a (la) frica el mes (de) abril.
Sen tornen a lfrica el mes dabril.
d) (el) Ignasi i (la) Isabel surten junts.
LIgnasi i la Isabel surten junts.
e) (la) ema i (la) ena sn consonants nasals.
La ema i la ena sn consonants nasals.
f) s (el) edifici de (el) organisme de (la) UNESCO.
s ledifici de lorganisme de la UNESCO.
g) (el) IPC ha baixat dues dcimes, per (el) IVA sha apujat.
LIPC ha baixat dues dcimes, per lIVA sha apujat.
h) (el) any vinent jugar a (la) NBA.
Lany vinent jugar a lNBA.
i) Practica (el) ioga i (el) esport (de) aventura.
Practica el ioga i lesport daventura.
j) (la) una s (de) en Toms i (la) altra s de (el) Isidre.
Luna s den Toms i laltra s de lIsidre.
k) s (la) una; encara s (de) hora.
s la una; encara s dhora.
l) (la) humitat de (el) aire de (la) illa s elevada.
La humitat de laire de lilla s elevada.
5

Torna a escriure les combinacions segents canviant el passat perifrstic pel passat simple. Per
exemple: en vau afegir nafegreu.
el vau utilitzar lutilitzreu
em vas ajudar majudares
et vas incomodar tincomodares
la vau utilitzar la utilitzreu
es va engreixar sengreix
el van infectar linfectaren
el vam interrompre linterromprem
la van infectar la infectaren
la vam adormir ladormrem
en va aprendre naprengu
6

Cal
Cal
Cal
Cal
Cal
Cal
Cal
Cal
7

Torna a escriure les frases segents transformant-les en ordres o exhortacions. Per exemple:
que saturi aqu. Aturis aqu.
que lobservis b Observal b.
que els torni els diners. Tornils els diners.
que sagafi fort. Agafis fort.
que ens ajudis. Ajudans.
que el porti al metge. Portil al metge.
que taprimis una mica. Aprimat una mica.
que manimis ms. Animam ms.

Escriu, dacord amb les normes, les combinacions de pronoms segents:


a) (Se) (em) posa malament. / (Se) (em) ha posat malament.
Sem posa malament. / Se mha posat malament.

b) (Se) (en) va adonar. / (Se) (en) hauria adonat.


Sen va adonar. / Se nhauria adonat.
c) (Se) (et) va fer llarg. / (Se) (et) ha fet difcil.
Set va fer llarg. / Se tha fet difcil.
d) (Te) (el) has menjat tot. / Menja (te) (el) tot.
Te lhas menjat tot. / Menja-tel tot.
e) (Me) (els) tornes? / Au, vinga, torna (me) (els)!
Mels tornes? / Au, vinga, torna-mels!
f) (Me) (en) anir. / (Me) (en) haig danar.
Me nanir. / Me nhaig danar.
g) No (se) (ens) t en compte. / (Se) (us) ha tingut en compte.
No sens t en compte. / Se us ha tingut en compte.
h) Dem (els) (hi) enviar. / (La) (hi) enviar.
Dem els hi enviar. / Lhi enviar.
8

Apostrofa o contreu, si cal dacord amb les normes, els mots que hi ha entre parntesis en les
frases segents:
a) Viu (a) (el) cinqu pis. / Vivia (a) (el) tic. / Truca (a) (en) Marc. / Dna-ho (a) (els) nois.
Viu al cinqu pis. / Vivia a ltic. / Truca a en Marc. / Dna-ho als nois.
b) Cauen (de) (el) arbre. / Treu-lo (de) (el) mig. / Aix s (de) (en) Ramon. / s un exercici (de)
(els) ms fcils. / Et trucar (des) (de) (el) mbil. / s un periodista (de) El Punt.
Cauen de larbre. / Treu-lo del mig. / Aix s den Ramon. / s un exercici dels ms fcils. / Et trucar des
del mbil. / s un periodista dEl Punt.
c) (Per) (el) abril cada gota en val mil, (per) (el) maig cada dia un raig. / Tornarem (per) (els) volts
(de) (el) migdia.
Per labril cada gota en val mil, pel maig cada dia un raig. / Tornarem pels volts del migdia.
d) s un rellotge (per) (a) (el) Ernest. / Sn proves (per) (a) (el) judici. / Sn uns jocs (per) (a) (els)
nens.
s un rellotge per a lErnest. / Sn proves per al judici. / Sn uns jocs per als nens.
e) Vs a (ca) (el) ferrer / El trobars a (ca) (en) Pep. / s la masia de (ca) (en) Ars. / Soparem a
(ca) (els) oncles.
Vs a cal ferrer / El trobars a can Pep. / s la masia de ca nArs. / Soparem a cals oncles.
9

Completa les frases segents amb la combinaci duna preposici (a, de, per, per a) i larticle
definit (el, la, els, les), segons correspongui.
a) En Ral sha fet mal a lungla del peu mentre corria pel bosc.
b) Han escrit una carta al representant dels vens i a ladministrador de finques.
c) Us duia aix de part de la Irene i de lAgns.
d) s un oli que no s apte per al consum; noms es comercialitza per a la indstria.
10

Ajunta, amb guionet o sense, els compostos de les frases segents:


a) El xaloc bufa del sud est.
g) Mhan fet malb el para xocs.
El xaloc bufa del sud-est.
Mhan fet malb el para-xocs.
b) Va ser vice president del club.
h) El cobre llit s a la tintoreria.
Va ser vicepresident del club.
El cobrellit s a la tintoreria.
c) Actua com un poca solta.
i) Vigila, que s un busca raons!
Actua com un poca-solta.
Vigila, que s un busca-raons!
d) Va xano xano rambla avall.
j) s una cmera sub aqutica.
Va xano-xano rambla avall.
s una cmera subaqutica.

e) s una benzinera dauto servei.


s una benzinera dautoservei.
f) s una religi judeo cristiana.
s una religi judeocristiana.

k) Esclat la crisi socio econmica.


Esclat la crisi socioeconmica.
l) Dem passat? Era abans dahir!
Dem passat? Era abans-dahir!

11

Procedeix com en lactivitat anterior.


a) Se celebra un cimera hispano americana.
b) Va arrencar larbre de soca rel.
c) Quina poca formalitat que t! s un baliga balaga.
d) Estudia els fenmens fisico qumics de les molcules.
e) Ha mort lex president de la Repblica.
f) s una base de lexrcit nord americ.
g) Lassemblea era un desori, un autntic poti poti.
h) El govern ha fet pblic lavant projecte de llei.
i) Les negociacions no progressen; es troben en un cul de sac.
a) Se celebra un cimera hispanoamericana.
b) Va arrencar larbre de soca-rel.
c) Quina poca formalitat que t! s un baliga-balaga.
d) Estudia els fenmens fisicoqumics de les molcules.
e) Ha mort lexpresident de la Repblica.
f) s una base de lexrcit nord-americ.
g) Lassemblea era un desori, un autntic poti-poti.
h) El govern ha fet pblic lavantprojecte de llei.
i) Les negociacions no progressen; es troben en un cul-de-sac.
12

Escriu amb lletres les xifres segents: 28, 45, 801, 12.825, 9.564.758.
28: vint-i-vuit.
45: quaranta-cinc.
801: vuit-cents u.
12.825: dotze mil vuit-cents vint-i-cinc.
9.564.758: nou milions cinc-cents seixanta-quatre mil set-cents cinquanta-vuit.
13

Escriu les combinacions de pronoms indicades darrere el verb:


a) Treu + et + el.
Treu-tel.
b) Endreceu + us + la.
Endreceu-vos-la.
c) Descorda + el + hi.
Descorda-lhi.
d) Escalfa + la + hi.
Escalfa-la-hi.
e) Requiseu + li + ho.
Requiseu-li-ho.
f) Organitza + els + la.
Organitzals-la.
g) Prohibeix + li + ho.
Prohibeix-li-ho.
h) Adoneu + us + en.
Adoneu-vos-en.

i) Fixem + ens + hi.


Fixem-nos-hi.
j) Pensa + et + hi.
Pensa-thi.
k) Vagi + se + en.
Vagi-sen.
l) Prendre + us + ho.
Prendre-us-ho.
14

Escriu les combinacions de pronoms amb lapstrof o el guionet quan calgui en les frases segents:
a) (em + el) han descurar. / portaran a casa. / Planxa quan puguis.
Me lhan descurar. / Mel portaran a casa. / Planxa-mel quan puguis.
b) (et + en) No oblidis mai. / Vull que recordis sempre. / Vs ben lluny.
No te noblidis mai. / Vull que ten recordis sempre. / Vs-ten ben lluny.
c) (ens + els) escampa per tota la casa. / Han vingut a reclamar / Guarda aqu fins dem.
Ens els escampa per tota la casa. / Han vingut a reclamar-nos-els / Guardans-els aqu fins dem.
d) (us + ho) Desprs explicar tot. / Va vendre a molt bon preu. / Emporteu daqu.
Desprs us ho explicar tot. / Va vendre-us-ho a molt bon preu. / Emporteu-vos-ho daqu.
e) (els + en) he deixat un de nou. / No vaig pensar a donar / Obre una de ben fresca.
Els nhe deixat un de nou. / No vaig pensar a donar-los-en / Obrels-en una de ben fresca.

Normativa bsica de la llengua


Fontica i ortografia
Les consonants oclusives
1

Articula els sons oclusius destacats en les seqncies segents i classifica els mots que els contenen atenent al punt darticulaci (bilabials, dentals i velars) i la sonoritat (sonor i sord).
a) pany de la porta / bany de mar
pany (bilabial sorda) de la porta / bany (bilabial sonora) de mar
b) fer un gol / menja col
fer un gol (velar sonora) / menja col (velar sorda)
c) davant teu / du egipci
davant teu (dental sorda) / du egipci (dental sonora)
d) esbart docells / corda despart
esbart (bilabial sonora) docells / corda despart (bilabial sorda)
e) roca de marga / roba de marca
roca de marga (velar sonora) / roba de marca (velar sorda)
f) no fa falta / seure a la falda
no fa falta (dental sorda) / seure a la falda (dental sonora)
2

Substitueix els sons daquestes seqncies per les lletres corresponents.


a) a[t][k]irir una a[d]dicci
adquirir una addicci
b) un ca[b]dill fre[t] i super[p]
un cabdill fred i superb
c) [k]uasi [k]uaranta [g]ineus
quasi quaranta guineus
d) la solitu[t] dun alber[k] o[p]scur
la solitud dun alberg obscur
e) ex[p]erimentar un can[b]i
experimentar un canvi
f) la[d]dici de la [k]uantitat dun [k]ilo.
laddici de la quantitat dun quilo.
g) les [k]uotes dels socis del clu[p]
les quotes dels socis del club
h) animal duna [k]uota llar[g]ssima
animal duna cuota llargussima
i) [k]ina mala sor[t]! No hi sent; s sor[t]
quina mala sort! No hi sent; s sord
3

Llegeix les frases segents parant atenci a les consonants oclusives a fi de mot i transcriune el so.
a) Si cal la terra, jo tinc adob.
adobar [b]; adob [p]
b) Fludesa s la caracterstica del que s fluid.
fludesa [d]; fluid [t]
c) s amargant, dun gust molt amarg. amargant [g]; amarg [k]

Dacord amb les normes, escriu el mascul corresponent de cadascun dels mots segents:
lloba, xopa, muda, neboda, aguda, feixuga, antiga, grega, esquerpa, superba, decrpita, vlida,
amarga, llarga, verda, deserta, prdiga, prfuga.
Llop, xop, mut, nebot, agut, feixuc, antic, grec, esquerp, superb, decrpit, vlid, amarg, llarg, verd, desert,
prdig, prfug.
5

Escriu el mot primitiu corresponent dels mots derivats segents:


a) Me nhe atipat. Nestic ben tip.
b) El fet de destorbar: ser un destorb.
c) Baixa serpentejant, com una serp.
d) Una praderia: un prat molt extens.
e) Un discurs absurd, ple dabsurditats.
f) Dissortadament t mala sort.
g) Sordeja, per no s sord del tot.
h) Molt cndid, duna candidesa extrema.
i) El fet de renegar: dir un renec.
j) La ceguesa dun cec.
k) Castigat amb un cstig molt sever.
l) Quin fangueig! Tot s ple de fang.
6

Cerca, en les excepcions de les normes, els mots que sadiguin a aquests contextos i tot seguit
escriu-los.
a) un de fans
g) quin que portes!
un club de fans
quin trfec que portes!
b) l per a les plantes
h) un militar bon
ladob per a les plantes
un militar bon estrateg
c) el vent clid del
i) ecs, quin !
el vent clid del sud
ecs, quin fstic!
d) el descapament
j) un animal molt
el tub descapament
un animal molt ferstec
e) maneres dun
k) li han donat un
maneres dun esnob
li han donat un crrec
f) el fa demaggia
l) agafal pel
el demagog fa demaggia
agafal pel mnec
7

A partir dels adjectius segents, forma els substantius acabats en -etud, -itud, -etat, -itat:
recte, nou, inquiet, profund, grat, breu, lent, segur, ple, apte, capa, auster, acte.
Rectitud, novetat, inquietud, profunditat, gratitud, brevetat, lentitud, seguretat, plenitud, aptitud, capacitat, austeritat, actitud.
8

Dacord amb els grups grfics del quadre de ms amunt, completa les expressions segents:
a) no ametre cap dute
g) les proves dun delite sanant
no admetre cap dubte
les proves dun delicte sagnant
b) aument del suministrament
h) sinar una obra amb seudnim
augment del subministrament
signar una obra amb pseudnim
c) aceptar la receta
i) adicte a una sustncia
acceptar la recepta
addicte a una substncia
d) triar loci tima
j) caficar-se fent un molle
triar lopci ptima
capficar-se fent un motlle

e) un fet cadal, principal


un fet cabdal, principal
f) els retes actuals
els reptes actuals

k) aduir arguments sutils


adduir arguments subtils
l) fer una sustituci un dissate
fer una substituci un dissabte

Explica les diferncies de significat entre aquests parells de mots homfons: cup / cub; examinant / examinand; rec / reg; sumant /sumand.
cup: recipient on es trepitja el ram.
cub: hexaedre les sis cares del qual sn quadrats.
examinant: gerundi del verb examinar.
examinand: persona sotmesa a un examen.
rec: canal per on corre laigua per regar.
reg: acci de regar.
sumant: gerundi del verb sumar.
sumand: quantitat a sumar en fer una suma.
10

Dacord amb les explicacions anteriors, fes lelocuci acurada de les seqncies segents i, desprs, posa entre parntesis les consonants mudes o elidides.
m) sucre dissolt
a) molt fecund
mol(t) fecun(d)
sucre dissol(t)
e) refresc de taronja
b) carn de porc
carn de porc
refresc de taronja
f) perdre el rumb
c) record indeleble
record indeleble
perdre el rum(b)
g) impost just
d) fent comptes
fen(t) com(p)tes
impost just
h) banc ple de fang
i) port olmpic
port olmpic
ban(c) ple de fan(g)
n) un lloc immund
j) amb molts ponts
am(b) mol(t)s pon(t)s
un lloc immun(d)
o) arc de Sant Mart
k) temps de llamps
tem(p)s de llam(p)s
arc de San(t) Mart
p) no han resolt res
l) malalt valent
malal(t) valen(t)
no han resol(t) res
11

Copia les frases segents i corregeix-les afegint la lletra t on correspongui.


a) Afortunadamen continua ploven.
Afortunadament continua plovent.
b) Aprenien eficienmen tot jugan.
Aprenien eficientment tot jugant.
c) Porten mols dies carretejan cimen.
Porten molts dies carretejant ciment.
d) No est prou aten. Sembla absen.
No est prou atent. Sembla absent.
e) Ep, loli bullen est fumejan!
Ep, loli bullent est fumejat!
f) Constanmen li est agrain el favor.
Constantment li est agraint el favor.

12

Escriu tan o tant, quan o quant en aquestes frases.


a) thas comprat el mbil? tha costat el mbil?
Quan thas comprat el mbil? Quant tha costat el mbil?
b) No s barat com sembla. No compris impulsivament.
No s tan barat com sembla. No compris tan impulsivament.
c) Jo no puc anar de pressa. No sabia que tu correguessis .
Jo no puc anar tan de pressa. No sabia que tu correguessis tant.
d) No mengis embotit, que de greix no s bo.
No mengis tant embotit, que tant de greix no s bo.
e) vinguis, en parlarem, eh? temps fa que ets fora?
Quan vinguis, en parlarem, eh? Quant temps fa que ets fora?
f) Shi dedica que hi deixar les celles. Treballa com el qui ms.
Shi dedica tant que hi deixar les celles. Treballa tant com el qui ms.
13

En les frases segents, marca les sensibilitzacions dels sons oclusius amb el signe  i els emmudiments, entre parntesis.
a) Ho continuars fent?
j) T cent anys i vint dies.
Ho continuars fen(t)?
T centanys i vin(t) dies.
b) Continuars fent-ho?
k) Vaig amb ella o amb els altres?
Continuars fent-ho?
Vaig ambella o ambels altres?
c) s sant Pere Mrtir.
l) Ho va explicar amb tots els ets i uts.
s san(t) Pere Mrtir.
Ho va explicar am(b) tots els ets i uts.
d) s sant Antoni del porquet.
m) Vol pa sucat amb oli.
s santAntoni del porquet.
Vol pa sucat amboli.
e) Ha trigat vint hores.
n) El cam s ple de fang i tolls.
Ha trigat vinthores.
El cam s ple de fangi tolls.
f) Hi havia vint sollicituds.
o) Al mocador hi ha taques de sang.
Hi havia vin(t) sollicituds.
Al mocador hi ha taques de san(g).
g) Est collaborant amb lassociaci.
p) Tan sols t cinc anys.
Est collaboran(t) amb lassociaci.
Tan sols t cinc-tot.
h) Els pots ajudar collaborant-hi.
q) Acabar sabent-ho tot.
Els paots ajudar collaborant-hi.
Acabar sabent-ho tot.
i) Hi ha cent persones.
r) No tinc res a perdre.
Hi ha cen(t) persones.
No tin(c) res a perdre.
14

Dacord amb la norma, subratlla les consonants que es pronuncien geminades de les frases segents i desprs fes-ne lelocuci adequada.
a) Vol moblar-se la casa amb mobles de primera qualitat.
Vol moblar-se la casa amb mobles de primera qualitat.
b) Aquest poble sha poblat molt: ha doblat la poblaci en un segle.
Aquest poble sha poblat molt: ha doblat la poblaci en un segle.
c) Les regles tres i quatre del reglament no sajusten a la llei.
Les regles tres i quatre del reglament no sajusten a la llei.
d) Els deixebles diuen que el mestre era molt amable i molt noble.
Els deixebles diuen que el mestre era molt amable i molt noble.
e) Els meteorlegs diuen que el temps sarreglar i entrarem en un perode estable.
Els meteorlegs diuen que el temps sarreglar i entrarem en un perode estable.
f) Les persones amables sempre estan disposades a ajudar els altres.

Les persones amables sempre estan disposades a ajudar els altres.


g) Els trobadors componien canons perqu fossin contades pels joglars davant els nobles.
Els trobadors componien canons perqu fossin contades pels joglars davant els nobles.
h) El mecnic diu que s aconsellable de fer el reglatge del motor daques vehicle.
El mecnic diu que s aconsellable de fer el reglatge del motor daques vehicle.
15

Completa les oracions segents amb els parells de mots anteriors.


a) Que que ho has fet! / Ja el bon temps.
Que b que ho has fet! / Ja ve el bon temps.
b) Cal embolicar la ferida amb una . / Cal punxar la per treuren sang.
Cal embolicar la ferida amb una bena. / Cal punxar la vena per treuren sang.
c) La nvia es cobria la cara amb un . / Aquesta ovella fa un molt ronc.
La nvia es cobria la cara amb un vel. / Aquesta ovella fa un bel molt ronc.
d) Va governar un imperi. / s un teixit massa ; el vull ms fi.
Va governar un vast imperi. / s un teixit massa bast; el vull ms fi.
e) Si em fas la traveta, no hi jugar. /Tira-hi els fideus quan arrenqui el .
Si em fas la traveta, no hi vull jugar. / Tira-hi els fideus quan arrenqui el bull.
f) Li agrada el vi amb la bta. / No magrada l patir.
Li agrada beure el vi amb la bta. / No magrada veurel patir.
g) Al bagul no hi ha res; s . /Al dorsal de la samarreta hi duia el nmero .
Al bagul no hi ha res; s buit. /Al dorsal de la samarreta hi duia el nmero vuit.
h) Diumenge toca anar a . / En saber la bona notcia, va dalegria.
Diumenge toca anar a votar. / En saber la bona notcia, va botar dalegria.
16

Fixat en la lletra en qu acaba el mot de lencapalament de cada srie i completa amb b o v.


g) rep: reia, reent
a) estrep: estreada, estrear
estrebada, estrebar
rebia, rebent
h) haur: haer, haia
b) escriure: escriia, escrient
escrivia, escrivent
haver, havia
i) sap: saia, saent
c) superb: supria, superis
suprbia, superbis
sabia, sabent
j) breu: bressim, breetat
d) deure: deia, deent
devia, devent
brevssim, brevetat
k) percep: perceia, perceent
e) cap: caia, caent
cabia, cabent
percebia, percebent
l) ou: oal, oalat
f) caliu: escaliar, escaliada
escalivar, escalivada
oval, ovalat
17

Escriu la conjugaci de limperfet dindicatiu dels verbs acabar, arribar i trobar.


Acabar: acabava, acabaves, acabava, acabvem, acabveu, acabaven.
Arribar: arribava, arribaves, arribava, arribvem, arribveu, arribaven.
Trobar: trobava, trobaves, trobava, trobvem, trobveu, trobaven.
18

Completa els mots de les frases segents amb v o b, segons es tracti de derivats o pseudoderivats.
a) s una persona freda, una mica cereral. Li agrada resoldre enigmes per esprmer el suc de la
seva cerellera.
s una persona freda, una mica cerebral. Li agrada resoldre enigmes per esprmer el suc de la seva cervellera.

b) Estaa amonat per la seva calesa; haia proat molts remeis contra la calcie. Proablement es quedar totalment cal . Per vol fer ms proatures.
Estava amonat per la seva calbesa; havia provat molts remeis contra la calvcie. Probablement es quedar totalment calb. Per vol fer ms provatures.
c) Els diners que deem, apuntals a lapartat del dit del compte corrent.
Els diners que devem, apuntals a lapartat del dbit del compte corrent.
d) El moiment ciutad es va moilitzar contra la guerra fent trucades als mils.
El moviment ciutad es va mobilitzar contra la guerra fent trucades als mbils.
e) La neulositat augmentar. El dia ser ennulat, per amb nols prims.
La nebulositat augmentar. El dia ser ennuvolat, per amb nvols prims.
f) Es diu dun cos que t una trajectria curilnia quan segueix una lnia cora.
Es diu dun cos que t una trajectria curvilnia quan segueix una lnia corba.
g) Davant de casa hi haia un automil aparcat que no el moien mai de lloc.
Davant de casa hi havia un autombil aparcat que no el movien mai de lloc.
h) La feina dun escrient actual s diferent de la que feia lantic escria.
La feina dun escrivent actual s diferent de la que feia lantic escriba.
19

Cerca en les llistes anteriors la paraula que correspongui a cadascuna de les definicions segents i escriu-la.
a) Estoig de la fulla duna espasa.
h) De formes airoses, gils.
Beina.
Esvelt.
b) Vaca que no passa dun any.
i) Vora del mar, dun riu.
Vedella.
Ribera.
c) Vapor o gas exhalat.
j) Grup de vehicles de transport.
Baf.
Comboi.
d) Remar.
k) Poblaci annexa.
Vogar.
Raval.
e) Estricte, no gens indulgent.
l) Arrel comestible.
Sever.
Rave.
f) Lquid de dintre les plantes.
m) irritar-se, enfuriar-se.
Saba.
Arravatar-se.
g) Pea de metall per cordar. Sivella.
n) Anar a topar fort amb alguna cosa. Envestir.
20

Completa les segents sries de paraules de la mateixa famlia lxica amb b o v.


a) ena, emenar, emenat
h) aall, daallar, daallada
bena, embenar, embenat
avall, davallar, davallada
b) ria, riera, riatge, rierenc
i) cani, caniar, bescaniar
riba, ribera, ribatge, riberenc
canvi, canviar, bescanviar
c) olcar, reolcar, emolcar
j) caall, caaller, caalleria
bolcar, rebolcar, embolcar
cavall, cavaller, cavalleria
d) troar, troador, troalla
k) goern, goernar, goernador
trobar, trobador, troballa
govern, governar, governador
e) acaar, acaament, acaalles
l) graar, graat, graaci
acabar, acabament, acaballes
gravar, gravat, gravaci
f) ar, aronessa, aronia
m) enestir, enestida
bar, baronessa, baronia
envestir, envestida
g) coard, coardia, acoardir-se
n) aorrir, aorriment, aorrici
covard, covardia, acovardir-se
avorrir, avorriment, avorrici

21

Escriu quatre oracions combinant dos o ms mots (o derivats daquests) de les llistes del quadre de ms amunt. Per exemple: En rebentar-se un dels pneumtics, lautombil ha bolcat i ha caigut costa avall.
Activitat oberta.
22

Relaciona les paraules de la columna de lesquerra amb les definicions corresponents de la columna de la dreta.
bellesa
edat avanada
vellesa
conjunt de qualitats
bis
ordre de lautoritat
vis
del verb anar
ban
caragol (tija cilndrica)
van
repetici
probable
fer conixer quelcom
provable
rebutjar lobedincia
rebellar-se
factible, creble
revelar
que pot ser provat
bellesa: conjunt de qualitats
vellesa: edat avanada
bis: repetici
vis: caragol (tija cilndrica)
ban: ordre de lautoritat
van: del verb anar
probable: factible, creble
provable: que pot ser provat
rebellar-se: rebutjar lobedincia
revelar: fer conixer quelcom
23

Completa amb b o v segons les normes estudiades:


comustile
amulant
conocar
combustible
ambulant
convocar
desenolupar
lindatge
conuls
desenvolupar
blindatge
convuls
esrinar
cominar
coriment
esbrinar
combinar
cobriment
caniar
lasfemar
minar
canviar
blasfemar
minvar
loqueig
emolicar
decere
bloqueig
embolicar
decebre

Normativa bsica de la llengua


Fontica i ortografia
Les consonants fricatives i africades
1

Articula els sons fricatius destacats en les seqncies segents i classifica les paraules que els
contenen, atenent al punt darticulaci (fricatius alveolars i fricatius palatals) i la sonoritat (sonor i sord):
a) nedar a la braa / carn a la brasa
nedar a la braa (fricativa alveolar sorda) / carn a la brasa (fricativa alveolar sonora)
b) xec en descobert / posat el gec de pell
xec en descobert (fricativa palatal sorda) / posat el gec de pell (fricativa palatal sonora)
c) bombeta fosa / enterrar en una fossa
bombeta fosa (fricativa alveolar sonora) / enterrar en una fossa (fricativa alveolar sorda)
d) vagi al carrer / baixi al carrer
vagi al carrer (fricativa palatal sonora) / baixi al carrer (fricativa palatal sorda)
e) passar una carta / pesar una carta
passar una carta (fricativa alveolar sorda) / pesar una carta (fricativa alveolar sonora)
f) no para de manxar / no para de menjar
no para de manxar (fricativa palatal sorda) / no para de menjar (fricativa palatal sonora)
g) plant un salze / salsa de calots
plant un salze (fricativa alveolar sonora) / salsa de calots (fricativa alveolar sorda)
h) llegiu un llibre / roba amb lleixiu
llegiu un llibre (fricativa palatal sonora) / roba amb lleixiu (fricativa palatal sorda)
2

Substitueix els sons daquestes seqncies per les lletres corresponents:


a) llen[s]a la [s]endra del bra[z]er
llena la cendra del braser
b) po[z]an dos tro[s]os [s]en[s]er[s]
posan dos trossos sencers
c) hi ha set[z]e [s]iris ence[z]os
hi ha setze ciris encesos
d) la ro[s]a del lla[s]et s la Ro[z]a
la rossa del llacet s la Rosa
e) no li t []ens denve[]a
no li t gens denveja
f) el []ersei del colle[]i
el jersei del collegi
g) el gui[] s al cala[]
el guix s al calaix
h) Agafa els pe[]os de la []ar[]a
Agafa els peixos de la xarxa
3

Classifica els mots destacats segons el so de la essa: sonora [z] / sorda [s].
a) han caat un porc senglar / shan casat pel civil
b) una pea de ferro / el ferro pesa molt
c) una zona verda / quan la flauta sona

d) una noia rosseta / una roseta vermella


e) un cel estelat / un animal en zel
f) lguila ja ha vist la presa / t molta pressa.
g) creixen salzes a la ribera / salses picants
Essa sonora [z]
casat
pesa
zona
roseta
zel
presa
salzes

Essa sorda [s]


caat
pea
sona
rosseta
cel
pressa
salses

Completa els fragments segents amb la grafia correcta de la essa sonora.


a) distingir bellea de vellea
j) plantar alines i sales
distingir bellesa de vellesa
plantar alzines i salzes
b) omple el dipit de benina
k) al deembre el viitarem
omple el dipsit de benzina
al desembre el visitarem
c) un tranatlntic enfonat
l) el mueu de lesglia
un transatlntic enfonsat
el museu de lesglsia
d) els dote signes del odac
m) un esmorar molt senill
els dotze signes del zodac
un esmorzar molt senzill
e) cal organitar el trnit
n) fer lanlii de la seva tei
cal organitzar el trnsit
fer lanlisi de la seva tesi
f) la collii provoc lexploi
o) la crii del naisme
la collisi provoc lexplosi
la crisi del nazisme
g) indemnitar-lo per leions
p) els gaos de la capa do
indemnitzar-lo per lesions
els gasos de la capa doz
h) caos que cal reoldre
q) poar illui en una coa
casos que cal resoldre
posar illusi en una cosa
i) els paos de lia central
r) pear monedes del brone
els pasos de lsia central
pesar monedes de bronze
5

Completa els fragments segents amb ss, s o c, dacord amb les normes ortogrfiques de la
essa sorda.
a) una plia daeguranes
j) difrees molt etranyes
una plissa dassegurances
disfresses molt estranyes
b) brin de afr a larr
k) ho perep com un contraentit
brins de safr a larrs
ho percep com un contrasentit
c) un tro o bo de canalada
l) va reeguir tot lautoervei
un tros o boc de cansalada
va resseguir tot lautoservei
d) paa un dies a aragoa
m) la discui del preupost
passa un dies a Saragossa
la discussi del pressupost
e) dioldre ucre per endolir-les
n) no funiona la impreora
dissoldre sucre per endolcir-les
no funciona la impressora

f) exedir-se amb un aainat


excedir-se amb un assassinat
g) esperanes de convnels
esperances de convncels
h) tot lentrel reona maa
tot lentresl ressona massa
i) li van reorgir les fores
li van ressorgir les forces

o) no el troegis; el vull sener


no el trossegis; el vull sencer
p) turites etranger a Eivia
turistes estrangers a Eivissa
q) reorgir entre les endres
ressorgir entre les cendres
r) el preentiment duna nova erupi
el pressentiment duna nova erupci

Forma els derivats dels verbs segents que acabin amb -gressi, -gressor / gressora; -missi,
-missor/missora; -pressi, -pressor/pressora i fes els canvis que calguin perqu resulti una expressi ben formada:
a) agredir un infant
agressi a un infant / agressor dun infant
b) comprimir les dades
compressi de les dades / compressor de dades
c) transmetre els senyals
transmissi de senyals / transmissor de senyals
d) imprimir un text
impressi dun text / impressor de textos
e) transgredir la llei
transgressi de la llei / trangressor de la llei
f) oprimir els febles
opressi dels febles / opressor dels febles
g) emetre un missatge emissi dun missatge / emissor dun missatge
7

Amb els sufixos -issa /-dissa i -assa, forma un substantiu a partir daquestes paraules: palla,
trencar, cuir, crrer, pi(n), llonga(n), gallina, bellugar, mula, nodrir.
Pallissa, trencadissa, cuirassa, corredissa, pinassa, llonganissa, gallinassa, bellugadissa, mulassa, nodrissa.
8

Segons les normes, completa els fragments segents amb les lletres s, c o :
a) parla amb ignes
j) persona suspica
parla amb signes
persona suspica
b) el llac dels ignes
k) amanir leniam
el llac dels cignes
amanir lenciam
c) essi contnua
l) cobrir de cal viva
sessi contnua
cobrir de cal viva
d) fer essi dels bns
m) ra convinent
fer cessi dels bns
ra convincent
e) la fal i el martell
n) canalada viada
la fal i el martell
cansalada viada
f) un tro descora
o) petit com una pua
un tros descora
petit com una pua
g) laven o progrs
p) sotobrar una nau
laven o progrs
sotsobrar una nau
h) un eri de mar
q) una veu que enisa
un eri de mar
una veu que encisa
i) pudor de ofre
r) caure per un ingle
pudor de sofre
caure per un cingle

Agrupa per famlies lxiques les paraules segents i completa-les amb les lletres c o . Per
exemple: a) bra; b) bracet; c) bracejar.
a) balana, fora, gla, feli, peda, cales, convner, auda;
b) gla, calotets, forut, pedaet, feliitat, audia, convenut, balan;
c) forejar, feliitaci, calotada, balanejar, glaera, apedaar, audament, conveniment.
Famlies lxiques:
a) balana; b) balanc; c) balancejar.
a) fora; b) forut; c) forcejar.
a) gla; b) gla; c) glacera.
a) feli; b) felicitat; c) felicitaci.
a) peda; b) pedacet; c) apedaar.
a) calces; b) calotets; c) calotada.
a) convncer; b) convenut; c) convenciment.
a) auda; b) audcia; c) audament.
10

Amb el sufix -ana /-ena, escriu en singular i plural els derivats que corresponen als verbs o
els adjectius segents. Per exemple: confiana, confiances.
puixant, creure, complaure, doler, estar, malvoler, versemblant, defallir, lloar, venjar.
Puixant: puixana, puixances.
Creure: creena, creences.
Complaure: complaena, complaences.
Doler: dolena, dolences.
Estar: estana, estances.
Malvoler: malvolena, malvolences.
Versemblant: versemblana, versemblances.
Defallir: defallena, defallences.
Lloar: lloana, lloances.
venjar: venjana, venjances.
11

Classifica els mots destacats segons el so fricatiu palatal: sonor [] / sord [].
a) els revolts em maregen / molts mereixen aprovar
b) vehicle de cinc marxes / anotar als marges
c) un joc de cartes / el xoc de dos cossos
d) una finestra reixada / ha pescat una rajada
So fricatiu palatal sonor []
maregen
marges
joc
rajada
12

So fricatiu palatal sord []


mereixen
marxes
xoc
reixada

Dacord amb les normes, completa les frases segents amb les lletres j o g:
a) Audam a penar el piama.
g) La vida de ess a erusalem.
Ajudam a penjar el pijama.
La vida de Jess a Jerusalem.
b) Sn unes espones molt flones.
h) Va a un collei de esutes.
Sn unes esponges molt flonges.
Va a un collegi de jesutes.

c) Sorteen una oia darent.


Sortegen una joia dargent.
d) s el refui del fuitiu.
s el refugi del fugitiu.
e) Es planteen nous obectius.
Es plantegen nous objectius.
f) s el nou proecte de leninyer.
s el nou projecte de lenginyer.

i) El ard s ben ebrat.


El jard s ben gebrat.
j) Afeiu-ne a lalbernia un raol.
Afegiu-ne a lalbergnia un rajol.
k) eia en un llit maestus.
Jeia en un llit majestus.
l) Els ueus anomenen Du ehov.
Els jueus anomenen Du Jehov.

13

Dacord amb les normes ortogrfiques, completa els fragments segents amb les lletres x
o ix:
a) un pam de gru
f) o caa o faa!
un pam de gruix
o caixa o faixa!
b) gui denguiar
g) el seny i la raua
guix denguixar
el seny i la rauxa
c) porcs dengre
h) el pas de aua
porcs dengreix
el pas de xauxa
d) umar-se el dit
i) ambaada inesa
xumar-se el dit
ambaixada xinesa
e) arrup de madua
j) el queal del seny
xarrup de maduixa
el queixal del seny
14

Articula els sons africats destacats en les seqncies segents i classifica les paraules que els
contenen atenent al punt darticulaci (africats alveolars i africats palatals) i la sonoritat (sonor
i sord):
a) la mosca tse-tse / el dotz classificat
la mosca tse-tse (africat alveolar sord) / el dotz classificat (africat alveolar sonor)
b) encendre la metxa / el metge cirurgi
encendre la metxa (africat palatal sord) / el metge cirurgi (africat palatal sonor)
c) jocs datzar / el tsar de Rssia
jocs datzar (africat alveolar sonor) / el tsar de Rssia (africat alveolar sord)
d) metzina o ver / en forma de petxina
metzina o ver (africat palatal sonor) / en forma de petxina (africat palatal sord)
e) afectats pel tsunami / tocar la botzina
afectats pel tsunami (africat alveolar sord) / tocar la botzina (africat alveolar sonor)
f) mitjons de fil / clavetejat de tatxots
mitjons de fil (africat palatal sonor) / clavetejat de tatxots (africat palatal sord)
g) potser no s res / lofici de rellotger
potser no s res (africat alveolar sord) / lofici de rellotger (africat alveolar sonor)
15

Substitueix els sons daquestes seqncies per les lletres corresponents:


a) populari[] el mot []unami
popularitz el mot tsunami
b) po[]er li feien la gui[]a
potser li feien la guitza
c) els materials sli[] i els lqui[]
els materials slids i els lquids
d) desi[]a la mo[]illa i lesto[]
desitja la motxilla i lestoig

e) les del mi[] sn ms lle[]es


les del mig sn ms lletges
f) tenir un empa[] de forma[]e
tenir un empatx de formatge
16

Dacord amb les normes anteriors, completa les frases segents amb les lletres que corresponguin als sons [] [] o [].
a) Aquesta font raa molt; fa un bon ra .
Aquesta font raja molt; fa un bon raig.
b) Es pot dir una mia part o un mi .
Es pot dir una mitja part o un mig.
c) Treu un cartu de la cartuera.
Treu un cartutx de la cartutxera.
d) No desiis tant: el desi no et deixa viure.
No desitgis tant: el desig no et deixa viure.
e) Vol batear el nad i vol celebrar el bate .
Vol batejar el nad i vol celebrar el bateig.
f) La posta de sol era roenca, dun ro daurat.
La posta de sol era rogenca, dun roig daurat.
g) Era bo i li agafaven atacs de boeria.
Era boig i li agafaven atacs de bogeria.
h) El va despaar quan sortia del despa .
El va despatxar quan sortia del despatx.
i) Era molt lle i la seva lleor lamonava molt.
Era molt lleig i la seva lletjor lamonava molt.
17

Transcriu fonticament les grafies destacades de les paraules segents segons que corresponguin al so de xeix [] o al so ics [ks] o [gz].
xifra inexacta, examen complex, exercici exagerat, exhibir la rauxa, exhibici de boxa, inexpert a
la xarxa, exultar dxit, fixar el mxim, exhalar un flux
xifra inexacta: [] [gz]
examen complex: [gz] [ks]
exercici exagerat: [gz] [gz]
exhibir la rauxa: [gz] []
exhibici de boxa: [gz] [ks]
inexpert a la xarxa: [ks] [] []
exultar dxit: [gz] [gz]
fixar el mxim: [ks] [ks]
exhalar un flux: [gz] [ks]
18

Fes explcit el significat daquests parells de mots a travs duna frase:


excedir / accedir; excepci / accepci; excs / excs.
Activitat oberta.
19

Marca, en les seqncies segents, on es produeixen les sonoritzacions per contacte. Desprs
transcriu-ne els sons i fes-ne una pronncia acurada.
a) roig intens / roig cirera
La sonoritzaci es produeix a roig intens: [rintns]
b) tots simptics / tots amables

La sonoritzaci es produeix a tots amables: [tomab.bls]


c) greix sobrant / greix animal
La sonoritzaci es produeix a greix animal: [genimal]
d) esquetx ofensiu / esquetx teatral
La sonoritzaci es produeix a esquetx ofensiu: [skeufnsiu]
e) complex infantil / complex traumtic
La sonoritzaci es produeix a complex infantil: [kumplgzinfntil]
f) llenar les sobres / aturar les obres
La sonoritzaci es produeix a aturar les obres: [tualzbs]
20

Els parells de seqncies segents sn parnimes (noms contrasten per la sonoritat de la


essa).
Fes-ne una pronncia acurada i, desprs, explicitan el significat amb una frase.
a) les ales / les sales
b) uns ous / uns sous
c) unes oques / unes soques
d) molts avis / molts savis
e) les eleccions / les seleccions
f) cas oposat / cas suposat
g) ms alt /ms sal
Activitat oberta.

Normativa bsica de la llengua


Fontica i ortografia
Les consonants nasals, laterals i rtiques
1

Articula els sons nasals destacats a les seqncies segents i classifica les paraules que els
contenen, atenent al punt darticulaci: bilabial, alveolar, palatal, velar.
a) Lestadi era un clam.
f) Treu la clau del pany.
b) Fes-li un reny per la malesa.
g) La neu ja es fon.
c) s el clan de la mfia.
h) No s un bolet sin un fong.
d) Quin fangueig! Tot s ple de fang.
i) Prop de lestany hi ha un estanc.
e) Fan un pam dample.
h) Sha trencat el rem de la barca.
Bilabial [m]

Alveolar [n]

Palatal []

Velar []

clam, pam, rem

clan, fan, fon

reny, pany, estany

fang, fong, estanc

Substitueix els sons daquestes seqncies per les lletres corresponents.


a) co[m]tabilitat i[m]presci[n]dible
d) s un []icris; no res el to[m]ba
comptabilitat imprescindible
s un nyicris; no res el tomba
b) co[m]fiar en el trio[m]f
e) aquest a[] hi ha cra[]s de riu
confiar en el triomf
aquest any hi ha crancs de riu
c) e[m]mig dels co[m]vidats
f) qui[n] dri[] fa el cascavell!
enmig dels convidats
quin dring fa el cascavell!
3

Dacord amb les normes


amb les lletres m, n o nn.
a) quedar imune
quedar immune
b) una variada gama
una variada gamma
c) salegr grament
salegr granment
d) el bar del xafr
el bar del xamfr
e) de tara iocent
de tarann innocent
f) imersi submarina
immersi submarina
g) publicar un paflet
publicar un pamflet

anteriors (incloses les excepcions), completa els fragments segents


h) tamateix ho far
tanmateix ho far
i) un cavi iovador
un canvi innovador
j) personatge ifluent
personatge influent
k) decei covuls
decenni convuls
l) bobolla de sab
bombolla de sab
m) ifondre cofiana
infondre confiana
n) coexi dificultosa
connexi dificultosa

p) una circuferncia
una circumferncia
p) cofluir dos rius
confluir dos rius
q) coplir la promesa
complir la promesa
r) gripar per la paret
grimpar per la paret
s) facultat iata
facultat innata
t) ivocar clemcia
invocar clemncia

Amb el prefix en- o em- forma els verbs derivats daquests noms. Per exemple: boig embogir.
bena, pres, muralla, fang, capal, boig, magatzem, forn, prova, deute, mscara, fosc, pitjor, fort.
embenar, empresonar, emmurallar, enfangar, encapalar, embogir, emmagatzemar, enfornar, emprovar,
endeutar, emmascarar, enfosquir, empitjorar, enfortir.

Amb el prefix con- o com- forma uns altres verbs derivats dels segents:
penetrar, viure, batre, moure, fiar, vncer, firmar, plaure, memorar, figurar.
compenetrar, conviure, combatre, commoure, confiar, convncer, confirmar, complaure, commemorar,
configurar.
6

Escriu els contraris dels noms segents, afegint els prefixos in- o im- segons correspongui:
probable, fallible, vlid, batut, fecund, necessari, mbil, merescut, viable, previsible, frtil.
improbable, infallible, invlid, imbatut, infecund, innecessari, immbil, immerescut, inviable, imprevisible,
infrtil.
7

Escriu m o mp en les expressions segents.


a) caure en la tetaci
j) saldar els cotes
caure en la temptaci
saldar els comptes
b) els rails del travia
k) el cote i la cotessa
els rails del tramvia
el comte i la comtessa
c) assute delicat
l) atetat mortal
assumpte delicat
atemptat mortal
d) les epretes dactilars
m) entrada triofal
les empremtes dactilars
entrada triomfal
e) obrir un cote al banc
n) efatitzar una frase
obrir un compte al banc
emfatitzar una frase
f) presuci dinnocncia
o) stomes del clera
presumpci dinnocncia
smptomes del clera
g) animal afibi
p) publicat a la presa
animal amfibi
publicat a la premsa
h) quedar exet del servei
q) pagar al cotat
quedar exempt del servei
pagar al comptat
i) amb un sors als llavis amb un somrs als llavis
8

Articula els sons laterals destacats a les seqncies segents i classifica les paraules que els
contenen, atenent al punt darticulaci: lateral alveolar o palatal
a) un lustre sn cinc anys
g) el call o barri jueu
h) em fa mal el coll
b) donar llustre a un moble
c) amb cola de fuster
i) el mall del picapedrer
j) dinar col amb patates
d) una colla destudiants
k) un mil i deuros
e) et cal un aval pel prstec
l) s millor que ten vagis
f) el rai baixa riu avall

Alveolar [l]

Palatal []

lustre, cola, cal, aval, mal, col, mili

llustre, colla, avall, call, coll, millor

Articula acuradament els sons de les lletres destacades a les seqncies segents. a) lla duna corbata / ja per dormir
b) El ioga? No el practica / El lloga? A quin preu?
c) llebre al bosc / gebre al bosc
d) I amb pega, anir b?

e) Llampega? Anir b, si plou.


f) un bon lloc / un bon joc
g) i una nova cara / lluna nova
h) ms de lluny / mes de juny.
i) De iot, no nhi ha cap al port / De llot, no nhi ha gens a la bassa.
Activitat oral.
10

Substitueix els sons daquestes seqncies per les lletres corresponents:


a) sha espa[]at el re[]otge
e) la secci da[ll]etisme no ru[]a
sha espatllat el rellotge
la secci datletisme no rutlla
b) ser un a[ll]icient per a un a[ll]eta
f) tenen els u[]s ame[]ats
ser un allicient per a un atleta
tenen els ulls ametllats
c) co[ll]ecci de bi[]ets antics
g) fica el xanda[] a la motxi[]a
collecci de bitllets antics
fica el xandall a la motxilla
d) so[ll]icit la bu[]eta mi[l]ionria
h) la rebe[ll]i dun mi[l]er de presos
sollicit la butlleta milionria
la rebelli dun miler de presos
11

Completa aquests fragments amb les lletres l o ll segons correspongui.


a) la instaaci ectrica
g) dinteigncia eevada
la installaci elctrica
dintelligncia elevada
b) un mier de gories
h) eogiar una pecula
un miler de gorilles
elogiar una pellcula
c) ceebrar el mienari
i) les seqees de la coisi
celebrar el millenari
les seqeles de la collisi
d) una seecci de novees
j) eaborar noves cules
una selecci de novelles
elaborar noves cllules
e) coaborar en la souci
k) fer la soicitud amb anteaci
collaborar en la soluci
fer la sollicitud amb antelaci
f) anuar les eeccions
l) paiar largia al poen
anullar les eleccions
palliar lallrgia al pollen
12

Cerca, per a cadascun dels mots segents, almenys una paraula que sigui de la mateixa famlia. Per exemple: rebelli rebellar-se / rebellia.
allegar, bllic, cancellar, collaborar, colleccionar, collocar, illegal, installaci, intelligible,
palliar, polluir, sollicitar, tranquilla, vacillar.
allegaci, bellics, cancellaci, collaboraci, collecci, collocaci, illegalitat, installar, intelligibilitat,
palliatiu, polluci, sollicitud, tranquillitat, vacillaci.
13

Fes explcit, per mitj duna frase, el significat de cadascun daquests parells de mots.
allocuci (discurs) / elocuci (manera de parlar); alludir (referir-se) / eludir (defugir); cella (compartiment petit) / cella (part superior de lull) ; rebellar-se (refusar lobedincia) / revelar (fer conixer o fer visible); estellar (sideral) / estelat (ple destels); villa (gran casa rural) / vila (ciutat
petita).
Activitat oberta.
14

Articula els sons destacats a les seqncies segents i classifica les paraules que els contenen,
atenent al nombre de vibracions: bategant o vibrant.
no para de ploure / la parra senfila
t molta barra / pegar-li amb la vara
amarrat al moll / amarat de suor
treures la careta / la carreta plena
productes barats / els camins barrats
laviram de corral / canta en una coral

Bategant [ ]

Vibrant [r]

para, amarat, barats, vara, careta, coral

parra, amarrat, barrats, barra, carreta, corral

15

Completa els fragments segents amb r o rr segons correspongui.


a) lolivea, un abre de coneu
e) tob una mina ica en o
lolivera, un arbre de conreu
trob una mina rica en or
b) una esciptoa neoomntica
f) eadic el mal amb un aig lse
una escriptora neoromntica
eradic el mal amb un raig lser
c) va sopende tot el bai
g) cal aencar-lo de soca-el
va sorprendre tot el barri
cal arrencar-lo de soca-rel
d) les baaques de lextaadi
h) la adiaci o llum infraoja
les barraques de lextraradi
la radiaci o llum infraroja
16

Fes lelocuci de les frases segents i posa entre parntesis la r final dels mots en qu semmudeix i subratlla-la en els mots en qu es mant.
a) En albirar el far des del mar, els mariners van pensar en la llar familiar i en llurs mullers.
En albira(r) el far des del mar, els marine(r)s van pensa(r) en la llar familiar i en llurs mulle(r)s.
b) Els miners consideren que s prematur assegurar si, de la mina, en pot sortir or pur de manera
regular.
Els mine(r)s consideren que s prematur assegura(r) si, de la mina, en pot sorti(r) or pur de manera regular.
c) Amb el cor a la m thaig de confessar que no tinc prou valor per enfrontar-mhi: li tinc por,
fins i tot terror.
Amb el cor a la m thaig de confessa(r) que no tinc prou valor per enfrontar-mhi: li tinc po(r), fins i tot
terror.
17

Tenint en compte que hi ha paraules acabades amb els sufixos -ar, -er, -or, i -dor, completa
les paraules agudes destacades amb r o amb accent segons calgui.
i) s un noi esquerra
a) mostrar sereno
mostrar serenor
s un noi esquerr
j) hi ha un coloma al campana
b) ciutada del mn
ciutad del mn
hi ha un colomar al campanar
k) un mocado de pape
c) el peixate del mercat
el peixater del mercat
un mocador de paper
l) el caixo dels retalls
d) prendre un consome
prendre un consom
el caix dels retalls
n) lescalfo del foc
e) la cendra del cendre
la cendra del cendrer
lescalfor del foc
o) en un canto de la sala
f) pren ale abans de pujar
pren al abans de pujar
en un cant de la sala
p) la claro i la fosco
g) les claus del claue
les claus del clauer
la claror i la foscor
q) venedo de bestia
h) el fossa o cementiri
el fossar o cementiri
venedor de bestiar
18

Completa les formes verbals de les frases segents amb r o amb accent segons correspongui.
a) En senti lesclat de les bombes, tothom se senti indefens.
b) La font deix de raja aquell estiu i ja no raja mai ms.

c) Laltre dia sennuega bevent del porr. Jo tamb mhi vaig ennuega una vegada.
d) Li va estrnye el coll fins que lescanya. Es va desploma i rodola escales avall.
e) Lolla havia de bulli mitja hora i noms bulli deu minuts.
En sentir lesclat de les bombes, tothom se sent indefens.
La font deix de rajar aquell estiu i ja no raj mai ms.
Laltre dia sennueg bevent del porr. Jo tamb mhi vaig ennuegar una vegada.
Li va estrnyer el coll fins que lescany. Es va desplomar i rodol escales avall.
Lolla havia de bullir mitja hora i noms bull deu minuts.