Els llindars de

la psicologia
científica
Dra. Milagros Sáiz Roca
Anna Valldeneu Urpina
P08/10503/01210

Els llindars de la psicologia científica

© FUOC • P08/10503/01210

Índex

Objectius.................................................................................................

5

1. Aproximació a les arrels de la psicologia................................

7

2. L'aportació de la filosofia ..........................................................

12

2.1. Dualisme versus de monisme ...................................................

12

2.2. Substància innata versus de substància adquirida ....................

13

2.3. El sensacionisme empirista .......................................................

14

2.4. L'associacionisme ......................................................................

15

2.5. Altres influències filosòfiques del segle XIX .............................

17

3. L'aportació de la fisiologia ........................................................

19

3.1. La distinció entre nervis motors i sensorials. La llei de la
conducció nerviosa ...................................................................

19

3.2. L'aclariment de l'especificitat de les vies sensorials nervioses ...

20

3.3. La naturalesa i transmissió de l'impuls nerviós ........................

21

3.4. L'estudi dels òrgans sensorials ..................................................

22

3.4.1. Hermann Ludwig Ferdinand von Helmholtz
(1821­1894) ....................................................................

22

3.5. La frenologia .............................................................................

23

4. El mesurament dels fenòmens psíquics...................................

26

4.1. Els temps de reacció. L'equació personal i el mesurament de
l'impuls nerviós .........................................................................

26

4.2. Les mesures psicofísiques de Weber i Fechner ..........................

28

5. L'aportació de la biologia: la teoria de l'evolució i les
idees evolucionistes de Darwin i Spencer ..............................

33

.

fruit de la confluència de totes aquestes disciplines. tant de conceptes filosòfics com fisiològics o biològics.© FUOC • P08/10503/01210 5 Objectius En finalitzar aquest mòdul 1. Els llindars de la psicologia científica . Ubicar correctament cada autor en la seva disciplina i poder fer la síntesi de les seves aportacions. la fisiologia. Reconèixer i fer servir adequadament les terminologies bàsiques plantejades en aquest mòdul. els aspectes que les caracteritzen i els aspectes que les uneixen i les separen. 2. 4. la biologia i des del camp del mesurament dels fenòmens psíquics que van influir en el naixement de la psicologia científica. Diferenciar clarament entre psicologia filosòfica i psicologia científica. 3. 5. Conèixer els plantejaments bàsics formulats des de la filosofia. després de la seva anàlisi i estudi. hauríeu de ser capaços de dur a terme les tasques següents: 1. Identificar les idees bàsiques que la psicologia científica recolliria de cada una d'aquestes disciplines per als seus plantejaments com a disciplina independent.

.

Tanmateix. que en els seus escrits van presentar profundes reflexions sobre l'home (les seves sensacions. parlar de la història de la psicologia. d'establir els límits temporals. els primers plantejaments més o menys sistemàtics. parlar de la història de la filosofia. Aproximació a les arrels de la psicologia Milagros Sáiz Roca Tractar d'aproximar­se a la història de la psicologia és apropar­se a l'anàlisi del seu esdevenir temporal com a disciplina que ha generat un saber o cos sistemàtic de coneixements específics. . etc. la seva voluntat. serà. podeu consultar el vostre llibre de filosofia. La història de la psicologia occidental troba les seves arrels en els filòsofs grecs que. podeu recórrer a qualsevol dels manuals recomanats en la bibliografia bàsica. en el nostre entorn cultural. tant científiques com socials. canals de difusió i l'aplicació progressiva d'aquests coneixements a la societat que portaria al reconeixement social d'un rol professional nou. i en el qual es va anar gestant. van ser els primers de plantejar reflexions al voltant de l'home com a part de la naturalesa. les seves percepcions. en certa mesura. sense distingir la seva adscripció a una metodologia científica. durant un llarg període.© FUOC • P08/10503/01210 7 Els llindars de la psicologia científica 1. Si teniu aquests aspectes una mica oblidats.). és a dir. per això hem de plantejar­nos fins on hem de retrocedir en aquest esdevenir temporal per tal de localitzar el nostre origen històric. Aquesta anàlisi pressuposa. no podem parlar de psicologia científica com una disciplina independent fins al segle XIX. la filosofia ha tractat problemes que podem considerar plenament psicològics. estan plens d'al·lusions al comportament humà. els trobem entre els primers filòsofs. Així. és a dir. quant als seus plantejaments conceptuals. amb teories. plasmats tant en llibres com en refranys. en una sèrie de científics. moment en què es van produir les situacions contextuals propícies. Tanmateix. Si voleu veure la filosofia desenvolupada per un historiador de la psicologia. Lectura complementària Per a la millor comprensió d'algunes de les idees que anirem indicant en aquest mòdul seria necessari de tenir clares algunes nocions de filosofia. en primer lloc. la consciència d'estar fent una tasca diferencial que va propiciar l'especialització acadèmica i també la creació de laboratoris. També podem observar que la literatura i el saber popular. la seva memòria. la seva història començaria just amb els primers indicis del pensament humà. el del "psicòleg". per a la utilització de mètodes cientificonaturals en l'estudi dels problemes psicològics. on comencen les arrels de la psicologia? Si considerem l'evolució de la psicologia globalment. mètodes i tècniques que li són propis i amb una pràctica social que la diferencia d'altres disciplines. des que l'home existeix s'ha preguntat sobre ell mateix i les seves relacions amb la naturalesa. ja que des del seu naixement.

que se situaria en el segle XX. pel seu valor. sinó amb referència a l'objecte d'estudi. que seria una psicologia dels continguts mentals. substancialista i espiritualista. l'astronomia i la química. Classificació de la història de la psicologia segons l'objecte d'estudi Una�psicologia�de�l'ànima. emmarcada en l'època moderna fins al segle XIX. la comprensió del desenvolupament contemporani de la psicologia requereix del coneixement i del contrast de les idees filosòfiques que la van precedir. que aniria des de la filosofia grega fins a Descartes. que serveix d'antecedent a la psicologia posterior. Historia de las ideas psicológicas. especialment en el d'�H. sinó que aquests problemes siguin tractats amb mètodes científics. Primer ho van aconseguir les ciències naturals com la física. i també dels canvis contextuals. La classificació que acabem de fer obeeix un plantejament segons la utilització Els llindars de la psicologia científica Aspecte diferencial de la psicologia científica Hem de deixar clar que el que fa que la psicologia sigui considerada científica no és tractar problemes psicològics. Aquesta psicologia podria englobar la�psicologia de� la� consciència. Una�psicologia�de�la�conducta. dins del si de la psicologia científica. ja que durant les èpoques antiga i medieval aquesta va englobar el contingut de totes les ciències. mesurable i quantificable. seguint els suggeriments que McDougall va fer el 1912. o no del mètode científic. i d'una� psicologia� científica. Si prolonguem aquesta visió fins a l'actualitat. En l'època moderna es van començar a produir els primers processos d'autonomia de les ciències. basats en dades empíriques i en l'experiment. però que pot ser estudiada.�Carpintero (1996). sinó que van ser herència de la filosofia.© FUOC • P08/10503/01210 8 Si partim d'aquesta idea. és a dir. les ciències biològiques com la fisiologia. que sorgiria més concretament en el segle XIX i que representaria l'objecte d'estudi de la naixent psicologia experimental. per si mateixa. que van possibilitar el trànsit cap a una psicologia de tipus experimental. és a dir. entre les quals situem la psicologia. Lectura complementària Aquests aspectes es poden desenvolupar en diferents treballs. que seria una psicologia metafísica. a més de la conducta externa. que situa la psicologia com a ciència positiva i s'interessa per l'objectivitat dels seus mètodes i l'estudi de l'activitat públicament observable. la cognició humana. les ciències humanes. ja que la psicologia actual s'interessa no només per la conducta externa. data comunament acceptada pel fet que és el moment en què Wundt�funda el�primer�laboratori�de�psicologia�experimental�a�Leipzig�(Alemanya). Tanmateix. que sigui quina sigui la classificació que fem servir. la qual inicia el seu camí des de 1879. estableixen els períodes de la història de la psicologia no d'acord amb el mètode. posteriorment. i finalment. que es va allunyar de les reflexions metafísiques i intuïtives. alguns autors. . Una�psicologia�de�la�ment. tant socials com científics. sinó també per explicar la complexa conducta de l'home mitjançant la comprensió d'una sèrie de processos mentals. Això és així. la zoologia o la botànica. Tanmateix. ja que és evident que els problemes de què van tractar els primers psicòlegs no van sorgir alegrement ni van ser escollits arbitràriament. la conducta externa. hauríem de dir que el període de la psicologia que vivim ha experimentat un canvi conceptual que ens portaria a parlar d'una psicologia�de�la�ment�i�la�conducta. podem diferenciar una�psicologia�filosòfica. és clar que. Madrid: Pirámide. que es desenvoluparia al llarg de la història fins al segle XIX. i allò que els va fer diferents va ser la decisió de tractar­los al laboratori per mitjà de mètodes similars als que van fer servir les ciències experimentals restants. prova d'explicar. Aquesta referència a la filosofia no és exclusiva de la psicologia.

van estar formades per homes que es van apropar a l'estudi de l'Univers i el seu origen. La mort separa aquestes dues entitats i allibera l'ànima que retorna al món ideal. la religió o la política. a tall de resum.) que amb el seu saber i les seves observacions van omplir de diferents punts de vista aquests primers desenvolupaments de la psicologia. el caràcter transcendental i espiritual de l'home. L'orientació�espiritualista pensa que l'home és sobrenatural en el seu origen i destí. Sòcrates. Diògenes. L'ànima és una substància d'origen diví. etc. Tanmateix. podríem assenyalar dues orientacions: la�naturalista�i�l'espiritualista. D'aquest plantejament partirà el dualisme platònic que diferencia entre ànima i cos. unida a la mateixa dificultat que comporta l'estudi de l'home. va ser una de les causes que.© FUOC • P08/10503/01210 9 Els llindars de la psicologia científica Un ràpid recorregut. Empèdocles. Defensada aquesta orientació per Plató. majoritàriament. no és fins a l'era renaixentista que apareix explícitament escrit el terme Psychologia de la mà d'humanistes com Marulic. La idea d'un home dotat d'un "alè espiritual" –l'ànima– allunyada de la matèria que va presidir els plantejaments religiosos occidentals. Protàgores. Distinció entre naturalisme i espiritualisme L'orientació�naturalista va creure que l'home era susceptible de ser observat de manera natural i que estava sotmès a les lleis de la naturalesa. El pensament grec. amb l'ànima. en l'època grega. espiritual i eterna. moltes vegades entroncades amb aspectes relatius a l'ètica. Podríem concretar que un dels grans esculls amb els quals va haver de lluitar l'estudi cientificonatural en psicologia va ser el caràcter espiritual i transcendental que se li atribuïa a l'ésser humà. havia apropat l'estudi de l'home a la naturalesa. Aquest punt de vista va ser defensat fonamentalment per Aristòtil. Anaxàgores. es va avançar cap a la reflexió de qüestions de psicologia humana. La generalització de l'ús d'aquest terme es va produir uns cent anys més tard de la mà de Wolff (1689­1754) que la va popularitzar quan va establir la diferència entre psicologia empírica i racional. que el van fer servir per a referir­se a l'estudi de la dimensió mental diferenciant­la de la dimensió corporal o somàtica. sinó que és part d'aquest món de substàncies. Si sintetitzem. Alcmèon. els que van causar una impressió més profunda i van tenir una projecció històrica van ser Plató i Aristòtil. pels plantejaments sobre l'home que van predominar en l'anomenada psicologia filosòfica fins al segle XIX ens permetran de comprendre quines van ser les causes que van impossibilitar que la psicologia tingués un estudi cientificonatural més primerenc. Successivament. per tant. una concepció uniforme de la imatge de l'home. s'arribarà a la creença que hi ha un món diferent al terrestre –"el món de les idees"– en què l'"ànima" (la psique) ha viscut abans de pertànyer al cos. És fins a cert punt lògic i normal que en els primers moments la filosofia es preocupés per problemes cosmològics. aspecte peculiar i El terme psicologia Encara que els problemes psicològics van ser tractats des de l'antiguitat i el terme psicologia procedeix de les paraules gregues logos ('tractat' o 'estudi') i psykhé ('ànima' o 'ment'). amb qui la "psique" o l'"ànima" entra a formar part d'aquesta naturalesa en la qual participen tots els éssers i. Melanchthon o Göcklen. S'ha de comprendre que plantejaments tan diversos van fer que no hi hagués. encara que metafísic. no és ja un element que procedeix del "món de les idees". Les primeres escoles gregues. sens dubte. en considerar­lo com un element més d'aquesta. . Demòcrit. que influiran etapes posteriors de l'evolució psicològica. Parmènides. va provocar que aquest estudi no fos possible fins ben entrat el segle XIX. ja que aquests assumptes eren més rellevants per a l'home que es veia sotmès als designis d'una naturalesa incontrolable. però. Van ser molts els pensadors grecs (Heràclit.

La psicologia renaixentista estudia la naturalesa de l'ànima. accentuaria el paper de la raó i creuria en unes veritats inicials indiscutibles dins la ment humana. com�és�sabut. substituint en la seva orientació el teocentrisme per l'antropocentrisme. la situació de la ciència va experimentar un canvi substancial que va propiciar novament l'estudi científic de la part física de l'home. En aquest context va ser. que dels dos plantejaments de la Grècia clàssica. en els primers temps de l'edat mitjana –sobretot a l'obra d'Agustí d'Hipona– el pensament platònic que defensava una ànima transcendental i que ja havia estat vigent en els anys del desenvolupament del cristianisme. Empirisme i racionalisme L'empirisme afirma que qualsevol coneixement es basa en l'experiència. mentre que la teocèntrica dóna preponderància a Déu i l'antropocèntrica a l'home. creu que pot observar per mitjà dels sentits i que pot arribar a conclusions a partir de l'ús de la raó. Aquest pensament no va predisposar a un estudi "natural" de l'home. antropocèntrica. diferent del seu cos físic. Aquestes posicions van ser sostingudes inicialment per Bacon i Descartes. El coneixement ja no és producte de la revelació divina. es va obrint pas a concepcions individualistes i naturalistes noves que dilueixen els plantejaments escolàstics de l'edat mitjana. predominés. La visió cosmocèntrica emfasitza el cosmos. En aquest període històric. qui amb els seus treballs sobre el coneixement i l'intel·lecte va donar gran relleu a l'escolàstica. El�racionalisme advocaria per tot el contrari. en el qual el saber filosòfic va quedar a les mans de l'Església. L'edat�mitjana.�va�ser�dominada�pels�valors�religiosos�i�va�estar�regida�per una�cosmovisió�teocèntrica. Epistemologia El concepte epistemologia prové de les paraules gregues episteme ('coneixement') i logos ('tractat'). els filòsofs se les van haver d'enginyar per a parlar dels aspectes mentals sense entrar en contraposició amb l'Església. és a dir. respectivament. tanmateix. la vida antiga va ser cosmocèntrica. és a dir. les conclusions serien extretes a partir de les dades i no per mitjà de l'ús de la raó. teocèntrica. no accepta les idees innates. L'home confia en les possibilitats dels seus propis recur- Cosmocentrisme Com va assenyalar Ortega i Gasset. qualsevol coneixement que estigués dins d'aquesta prèviament a l'experiència. i la converteix en el seu tema central. sos naturals. per derivació o argumentació lògica podria arribar a conclusions específiques. Aquesta cosmovisió nova va possibilitar la producció de procediments metodològics nous i així van aparèixer en el panorama dues postures epistemològiques diferents: l'empirisme i el racionalisme. la medieval. a partir de les quals. . la moderna. En l'àmbit científic. en certa manera lògic.© FUOC • P08/10503/01210 10 Els llindars de la psicologia científica que li és propi. va envair el pensament medieval. La filosofia aristotèlica és represa per Tomàs d'Aquino. encapçalats per Plató i Aristòtil. L'epistemologia és la disciplina que s'encarrega d'establir de quina manera s'adquireix el coneixement. filosofia fonamental del període medieval. Amb el Renaixement es dóna una nova interpretació del món i de la vida. no així la mental. per això negaria la possibilitat d'idees a priori en la ment.

Hume. situats ja en els llindars de la psicologia científica. com veurem en els pròxims apartats. Per tot això. l'astrologia. es produeix una confluència especial en la qual els filòsofs plantegen una psicologia basada en la sensació com a vehicle per a l'adquisició del coneixement i en la qual altres disciplines científiques. Spinoza. És justament en el segle XVII quan es produeixen canvis importants en el tractament dels problemes psicològics. Els llindars de la psicologia científica Nota recordatòria Recordeu que com a filòsofs empiristes es poden esmentar Hobbes. etc. Locke. Al segle XIX.© FUOC • P08/10503/01210 11 El racionalisme i l'empirisme van ser essencials per a la psicologia filosòfica de l'etapa moderna de la història. s'apropin a la fisiologia o que els fisiòlegs s'apropin a la filosofia. com la fisiologia. que els filòsofs. Wolff. en aquell període. No és estrany. Aquesta psicologia filosòfica moderna va començar a propiciar les estructures per a un canvi conceptual i metodològic. allò que donarà com a resultat una ciència que recollirà ambdues tradicions i que serà batejada per Wundt com a psicologia fisiològica. Kant. Leibniz. Les idees fonamentals d'aquests autors les podeu localitzar en qualsevol manual de filosofia o en alguns dels manuals recomanats en la nostra bibliografia. així. ja que amb la seva influència impregnarien el pensament d'aquells que donarien pas a la psicologia científica. etc. La�psicologia�deixa�decididament�de�centrar­se�en l'ànima�i�en�lloc�seu�la�ment�i�el�seu�funcionament�ocupen�el�primer�pla. hem de fer referència tant a antecedents filosòfics com als procedents d'altres desenvolupaments científics del segle XIX. Berkeley. i com a filòsofs racionalistes podem incloure Descartes. perquè puguem comprendre –davant de tot el conjunt– allò que va possibilitar l'aparició científica de la nostra disciplina. la biologia s'aproparan a preocupacions molt coincidents. . però s'hauria d'esperar al segle XIX per a poder començar a parlar de la possibilitat d'un estudi experimental de la ment.

perquè considerava l'associació com el procés fonamental de la ment i procedia a explicar sobre aquesta base tota la vida mental i fins i tot la ment mateixa. la part psíquica (la ment). per la seva senzillesa i claredat expositiva es recomana la lectura complementària del llibre d'H. Dualisme versus de monisme El debat entre dualisme i monisme1 és clàssic des que Plató distingí en l'humà dues entitats i. és a dir.�Misiak�(1964). d'una banda. Lectura complementària Encara que es tracta d'un text clàssic. de l'aportació de la filosofia.1. creu que l'home està compost d'una sola substància. Descartes hi aprofundí més i influí així intensament en la psicologia. mentre que el monisme. fins i tot. . encara que va pretendre deslligar­se del seu passat metafísic. la psicologia científica que va aparèixer a l'últim quart del segle XIX. i pot ser interessant que hi penetrem un mica per tal de tenir una visió més bona sobre les bases en les quals es va fonamentar la psicologia d'aquest període. (1) Definició de dualisme i monisme El dualisme és la doctrina que creu que l'home està compost per dues substàncies diferenciades. feia de l'experiència i l'experiment les seves fonts bàsiques de coneixement i mètodes d'investigació científica. generalitzar aspectes determinats d'aquestes teories. no hi ha realitats mentals i orgàniques diferents. 47). 4)�Era�associacionista. també ho és que el seu contingut es troba a la base de la primera psicologia científica que mitjançant l'exercici de l'experiment va intentar d'afirmar. L'aportació de la filosofia Milagros Sáiz Roca La llarga trajectòria de la psicologia fa que arribem als llindars de la seva independència amb una tradició que prové del seu desenvolupament en el si de la filosofia. 2. no va negar uns certs debats i teories que eren l'herència dels plantejaments filosòfics d'èpoques anteriors. Raíces filosóficas de la Psicología (pàg. 3)�Era�sensacionista. Buenos Aires: Troquel. Segons Henryk Misiak hi ha unes característiques clares que es poden determinar en la "nova psicologia científica" del segle XIX: 1)�Era�dualista. Buenos Aires: Troquel. per tant. Gran part d'aquestes característiques provenen. cosa que significa que confiava summament en la sensació i que els seus principals interessos i objectes d'estudi eren la sensació i la percepció. Si bé és cert que moltes de les teories psicològiques que van aportar aquests pensadors van estar mancades de la verificació experimental i poden ser considerades com a meres conjectures. Raíces filosóficas de la Psicología. H. Misiak (1964). com comentàvem. Així. és a dir.© FUOC • P08/10503/01210 12 Els llindars de la psicologia científica 2. més tard. doctrina oposada al dualisme. trobaríem la part somàtica (el cos) i de l'altra. 2)�Era�empírica�i�experimental. negar i. considerava l'home com un compost de cos i ànima.

2. encara que no ocupava un espai físic. entre el cos i la ment. Així. al contrari. és a dir. Les solucions a aquest problema van ser diverses entre aquells que van fomentar el dualisme. i no�s'influeixen�entre�si. com a entitats diferents. però un no és la causa de l'altre. evidentment. però�s'influeixen�entre�si. van ser. 2. l'expressió clara de les postures epistemològiques que hem assenyalat en l'apartat anterior i que es coneixen com a empirisme i racionalisme. podem afirmar el següent: René Descartes . l'interaccionisme proposat per Descartes i. interaccionava amb el cos a la glàndula pineal o "conarium". Qualsevol activitat mental té el seu correlat corporal. el paral·lelisme�psicofísic que insinuat per Leibniz es desenvolupa fins a Spencer i Bain. per mitjà de l'experiència. va ser la del paral·lelisme psicofísic. Interaccionisme versus de paral·lelisme psicofísic L'interaccionisme creu que el cos (res extensa) i la ment (res cogitans) són diferents i separats.© FUOC • P08/10503/01210 13 Els llindars de la psicologia científica Aquesta discussió va romandre com un assumpte irresoluble que irremeiablement va portar la psicologia a plantejar­se de quina manera es podien establir relacions en l'home entre allò que és somàtic i allò que és psíquic. d'una banda. Per Descartes. Substància innata versus de substància adquirida L'explicació de la ment ha estat afrontada des de dos punts de vista totalment oposats. penseu que aquest conflicte no se'l van plantejar els monistes que van considerar l'home com una sola entitat. la ment era allò que pensa i la seva activitat era al cervell. la més àmpliament acceptada pels autors que havien de promoure la "nova psicologia". Les dues teories que més sobresurten pel que fa a la relació ment­cos. ens el proporciona. Aquests dos punts de vista són. han afirmat que arribem a aquest món amb una sèrie de coneixements que són inherents a la ment. el paral·lelisme psicofísic opina que el cos i la ment són diferents i separats. i n'hi ha d'altres que. Encara que la controvèrsia sobre aquests aspectes ha perdurat i al llarg del segle XIX i principis del xx trobem defensors –més o menys radicals– d'ambdues postures. hi ha autors que han defensat que la nostra ment és absent de coneixement fins que la relació amb el món exterior. D'aquestes dues opcions. Al contrari. de l'altra.

i un principi combinatori que les uneix: l'associació. Els empiristes es van centrar. i van reconèixer dos tipus d'idees. també van creure que mitjançant la reflexió es produïen idees. que intentarem de sintetitzar en el pròxim subapartat. Aquesta visió atomista de l'empirisme anglès la trobarem reflectida també en els diferents elements que la primera psicologia científica alemanya creu trobar en el contingut de la consciència. en l'estudi de les idees que contenia la ment humana. el contingut dels quals el podeu llegir al capítol 2 del llibre d'I. L'estudi del contingut de la ment va fer que els empiristes trobessin els diferents elements que la componien i aquests elements eren: les�idees. Madrid: McGraw­Hill (1998). les simples i les complexes. fruit d'idees sobre altres idees. Hem de recordar que encara que els empiristes van creure en la sensació com a font fonamental de la generació d'idees. Lectura recomanada Un altre intent d'anàlisi conjunta de l'empirisme ha estat dut a terme molt eficaçment pels professors Quintana i Tortosa. Tortosa: "Una Historia de la Psicología Moderna". la sensació2. Una vegada hi ha hagut una sensació. 2. (2) Definició de sensació La sensació és la resposta immediata dels òrgans sensorials a l'estimulació del món exterior. que resumeixen aquest moviment en diferents principis bàsics. i no solament en els seus plantejaments científics.© FUOC • P08/10503/01210 14 Els llindars de la psicologia científica La psicologia científica del segle XIX va ser fonamentalment empirista. en altres paraules. quan reconstruïm imaginàriament les sensacions originals produïm John Locke idees. El sensacionisme empirista L'element fonamental de l'experiència mental és.3. . La seva convicció que el coneixement prové de l'experiència fa necessària la sensació per a la creació del contingut mental. per als empiristes. ja que aquesta per mitjà dels sentits produïa en la ment percepcions del món extern. se'n pot tenir una experiència similar en la seva absència. sinó també en algunes de les seves posicions teòriques. que són considerades per ells les unitats del coneixement. com veiem.

el concepte d'associació d'idees no va ser inventat per l'empirisme. amb Francis Bacon s'origina. per tant: a) no hi ha idees innates i b) l'element fonamental de l'experiència mental és la sensació. 4) S'han d'analitzar els fenòmens mentals. Bàsicament. 2. de fet. també. L'associacionisme L'associacionisme va ser un moviment teòric nascut a mitjans segle XVIII de la mà de Hartley. 3) Si el món físic es pot observar. van creure que l'experiència és la principal font de coneixement i el mètode principal per a l'estudi de l'home. sobretot. c) Es van fonamentar en l'associació. reduint­los a "àtoms mentals" i explicant la seva relació per mitjà de "principis d'associació". la ment. ja que l'aplicació del mètode deductiu pot portar al dogmatisme. podríem marcar les seves afirmacions fonamentals en els punts següents: 1) L'única font de coneixement és l'observació dels fenòmens naturals.4. Tanmateix. essent les primeres inanalitzables i les segones. diem que estan associats. 5) Les idees. mentre que el deductiu parteix del que és general per tal d'arribar al particular. o quan en el mateix esdeveniment extern segueix la mateixa sensació. . tal com es presenten als sentits. encara que John Locke creés el terme en la quarta edició del seu llibre Assaig sobre l'enteniment humà. contrast i contigüitat). 2) El mètode de treball és l'inductiu. analitzables perquè és possible la seva reducció a idees simples. la deducció parteix d'una idea o diverses idees hipotètiques d'acord amb una teoria general i després la verifica. b) Es van centrar en els sentits. (3) Definició d'associació Quan un pensament o idea n'evoca un altre. poden ser simples i complexes. mentre que la inducció parteix dels fets o l'experiència per tal d'arribar a les generalitzacions. Aquesta línia de pensament es consolida a les illes Britàniques. encara que amb aquest principi els influïssin més directament els associacionistes britànics. seguint el model de la física. Els llindars de la psicologia científica Mètode inductiu versus de mètode deductiu El mètode inductiu parteix d'allò que és particular per anar al que és general. les percepcions i les imatges. La utilització d'aquest concepte –associació mental– com a descripció d'alguns fenòmens mentals es troba ja a Plató i. a Aristòtil que en els seus tractats va deixar indicis del que després seria traduït en les lleis de l'associació d'idees (semblança. El procés pel qual es troben lligats o vinculats es diu associació. una teoria psicològica que explica la unitat de la consciència amb el principi de l'associació d'idees3. quan dos o més d'aquests tendeixen a aparèixer junts en la nostra ment. L'"observació d'un mateix" (introspecció) constitueix el mètode de reflexió bàsic. i sobretot per mitjà de John Locke i altres continuadors com Berkeley i Hume. quan aquest autor va sistematitzar la idea d'associació vigent en l'empirisme anglès. les sensacions. a Anglaterra. en altres paraules.© FUOC • P08/10503/01210 15 Principals idees de l'empirisme anglès Tal com s'ha assenyalat. inicialment amb Hobbes. La influència d'aquests pensadors en la primera psicologia científica s'evidencia en els tres aspectes següents: a) Generalment. que es generen per mitjà de la sensació i la reflexió. una orientació metodològica observacional inductiva que fa sorgir el plantejament empirista. L'associacionisme és.

com hem assenyalat. i aquest és la llei�de�la�contigüitat4. i 2) tots els autors van coincidir a acceptar l'associacionisme com a teoria bàsica de l'explicació de la vida mental. en el temps i l'espai. exposades pels diferents autors que van sostenir l'associacionisme. Tots els associacionistes dels segles XVIII i XIX van coincidir. . quan van començar a analitzar la ment humana. com el primer moviment o "escola" estrictament psicològica. Dos motius justifiquen aquesta argumentació: 1) va ser un sistema sostingut invariablement per una sèrie de teòrics al llarg de tot el segle XIX. Maimònides. es van adonar que les idees se succeïen les unes a les altres. ja que amb aquest donava una explicació total del subjecte. Ambdós autors van ser figures destacades quan la psicologia acabava de preparar el terreny per a la seva aparició com a disciplina independent i van influir amb les seves teories aquest procés constitutiu. Per això. El terme associació va donar lloc a l'expressió complexa d'associacionisme. les sensacions i les seves relacions. que unes evocaven les altres. Amb aquesta perspectiva va anticipar nocions com la del condicionament clàssic o explicacions conductistes de l'aprenentatge. (4) La llei de la contigüitat La llei de la contigüitat diu que l'associació es fa per la proximitat. Quintilià. o que algunes apareixien sempre unides a altres. No solament ocorria això amb les idees. En aquella època. o Tomàs d'Aquino). John Stuart Mill. malgrat el fet que en aquesta època encara no podem parlar d'"escoles psicològiques". Agustí d'Hipona. Encara que van ser moltes les lleis associatives que van sorgir al llarg d'aquest plantejament. només hi ha un principi bàsic associatiu que tots ells van considerar vàlid. a diferència d'altres associacionistes britànics. el fenomen associatiu passa a adquirir un lloc central –es converteix en eix principal– en l'explicació de la ment humana. sinó que alguns fets que havien esdevingut conjuntament es recordaven després junts. per alguns autors. les idees associacionistes van estar lligades pràcticament a l'explicació de la memòria. com conductual. paraula que denota un sistema. l'associacionisme és considerat. L'escola associacionista britànica va tenir amb John Stuart Mill i Alexander Bain els seus més importants exponents en l'últim període del segle XIX. dels objectes i els esdeveniments. tant des del punt de vista mental. Amb Hartley i altres filòsofs anglesos com James Mill. a creure que el que donava coherència a les idees era l'associació i que la tasca de la psicologia era estudiar les idees. Alexander Bain o Herbart Spencer. el fenomen associatiu va ser vist per Hartley d'una manera global. L'associacionisme a Hartley Heu de tenir present que.© FUOC • P08/10503/01210 16 Els llindars de la psicologia científica Els autors clàssics (Aristòtil. neurològic.

en el connexionisme de Thorndike. seguida de la idea de la companyia i dels aliments que són altres sensacions. Altres influències filosòfiques del segle XIX En els apartats previs s'han explicat només aquelles característiques de procedència filosòfica que sobresortien en la primera psicologia científica del segle XIX. i durant tota la nostra vida. però no solament sensacions. pel de la química. fondre's i reconvertir­se en altres de més complexes. La idea del seu amo em fa pensar en el seu càrrec. una idea. a continuació. d'altra banda. per a barrejar­se.© FUOC • P08/10503/01210 17 Els llindars de la psicologia científica La mecànica mental i la química mental James Mill va elaborar un sistema explicatiu de l'activitat de la ment rigorós i simple. No solament va afectar la primera psicologia científica que naixia a Alemanya. "Un pensament segueix un altre pensament. aquestes suggereixen idees sense fi. va exercir una influència més forta en la psicologia que es desenvoluparia entre el final del segle XIX i mitjans del segle XX. i així successivament.–. en el qual els fenòmens mentals. allò que és empíric o racional. de l'oïda. després d'aquestes idees. sobretot. va incorporar la llei de la semblança. que suggereixen altres idees. aquesta psicologia. quan aquesta intentava de comprendre com es relacionaven els diferents elements que componien la consciència. allò que és innat o adquirit. imperant a J. contínuament rebem sensacions de l'ull. probablement. Entre aquests debats conceptuals –el dualisme o el monisme. va introduir dues novetats importants en el marc de l'associacionisme. Immediatament penso en el seu amo: és una idea. incessantment. en els arguments conductistes de Watson i en les teories neoconductistes. sinó que veurem aquest plantejament associacionista en el condicionament pavlovià. tenen efectes constantment. una altra idea." J. una sèrie d'aquests dos estats de consciència. Londres: Baldwin. va canviar el model de la física. Analysis of the Phenomena of the Human Mind. em criden per a sopar. Perquè vegeu com entén l'associacionisme anglès l'associació d'idees. fos quina fos la seva índole o la seva complexitat. amb la qual cosa les idees perdien la seva entitat d'àtom original i indestructible.5. La mecànica mental entenia que les idees complexes eren la suma de les idees simples. John Stuart Mill. Mill. que van canviar notablement la teoria del seu pare. i així continua el procés. afegint­la a la de la contigüitat. podien estar explicats mecànicament segons les sensacions i les idees per mitjà de la llei de la contigüitat. D'una banda. La química mental entenia que les idees complexes eren generades per les idees simples. apareixen contínuament altres sensacions. és un ministre d'estat: vet aquí una altra idea. anomenats sensacions i idees. del tacte. Entre totes les teories que van aparèixer durant l'etapa de la psicologia filosòfica és l'associacionisme la que. Mill (1829). 2. John Stuart Mill . i em veig portat a pensar en una sèrie d'idees polítiques. Després de les sensacions s'exciten perpètuament idees de les sensacions rebudes anteriorment. podeu llegir un text clàssic en el qual es pot apreciar com es dóna la continuïtat del pensament per mitjà de l'associació. Veig un cavall: és una sensació. altres idees. La idea de secretari d'estat em fa pensar en els assumptes públics. llavors. fill de James Mill. Aquesta és una sensació nova. Si els nostres sentits estan desperts. en la del condicionament operant de Skinner. etc.

hi va haver altres punts de vista en aquest mateix panorama temporal. l'idealisme alemany va tenir propostes de reforma des de dins mateix (Schopenhauer. com en aquesta evolució. i com des de Kant es va generar un idealisme profund a les mans de Fichte. que van afectar tant alguns grups concrets de psicòlegs com els plantejaments de països concrets.© FUOC • P08/10503/01210 18 Els llindars de la psicologia científica com hem vist. va tenir tendència a decantar­se per unes quantes d'aquestes postures i són les que s'han comentat perquè tingueu clares les seves posicions més significatives. Per això. tanmateix. Fries. També seria molt interessant d'aprofundir una mica més en el moviment empirista i associacionista que hem apuntat en paràgrafs anteriors. que tanta transcendència epistemològica havia de tenir en el futur de la psicologia. perquè dins aquest plantejament féssiu atenció al positivisme del francès August Comte. que paral·lelament o conjuntament a aquestes postures dominants en la psicologia científica. Inmanuel Kant . Heu de tenir present. encara que tinguessin conseqüències menors en el futur immediat de la nostra disciplina. Herbart. seria bo de conèixer que les idees racionalistes del francès René Descartes van derivar passant per Leibniz i per Wolff fins a Kant. El contingut teòric de tots aquests autors i tendències el trobareu molt sintetitzat en el llibre que us hem recomanat per ampliar aquest apartat. Schelling i altres autors i. Beneke).

© FUOC • P08/10503/01210 19 Els llindars de la psicologia científica 3. progressos que tindrien una repercussió important sobre la psicologia. que van treballar independentment. fins i tot hi ha autors que afirmen que la nova psicologia es va generar en els laboratoris dels fisiòlegs i anatomistes. No ens introduirem. La distinció entre nervis motors i sensorials.1. per l'índole dels seus estudis i mètodes d'investigació. i Magendie. ja que aportaven dades que ajudaven a esbrinar la naturalesa de l'home. tanmateix. L'aportació de la fisiologia Milagros Sáiz Roca Durant el segle XIX la fisiologia va experimentar grans progressos. És evident que la fisiologia. 3. de l'altra. a continuació us transcrivim dos paràgrafs il·lustratius: La llei de la conducció de Bell­Magendie Hi ha una doble via funcional nerviosa. d'una banda. . i es va posar fi a la creença que les vies nervioses transmetien indiscriminadament la sensació i el moviment fent servir les mateixes vies. Per obra de Charles Bell i François Magendie. va ser una de les ciències que més va contribuir al naixement de la psicologia científica. molt especialment en el coneixement del sistema nerviós. Per tal que pugueu veure la semblança de les conclusions a les quals van arribar Bell. per exemple. tan destacats. es va descobrir l'existència d'unes vies ascendents o aferents –els nervis sensorials– i unes altres de descendents o eferents –els nervis motors–. una per als impulsos nerviosos sensorials i una altra per als impulsos nerviosos motrius. com la formulació de la teoria cel·lular dels organismes (penseu que en aquesta època Matthias Schleiden i Theodor Schwann estableixen què és la cèl·lula) o la identificació de la substància grisa amb els cossos cel·lulars (que va establir Remak) i de la substància blanca amb les fibres nervioses (proposada per Errenberg). La llei de la conducció nerviosa Al començament del segle XIX hi ha un correcte aclariment de les vies nervioses. en el ventall de descobriments que es van anar acumulant. ens limitarem a oferir­vos una visió general dels aspectes fonamentals que va aportar la fisiologia a la psicologia.

� l'animal� perd� qualsevol� poder� sobre� aquesta. Tanmateix. Afirmava. autors com Demòcrit. que el pas següent era tallar les arrels anteriors deixant intactes les posteriors (. 2." F. descriptors del reflex.�que�les�reaccions reflexes5�són�independents�del�cervell. L'aclariment d'aquest tema la fa el fisiòleg escocès Marshall Hall. sens dubte. el que va poder concloure el 1833. que seria formulat anys més tard per Marshall Hall..�doncs. són�automàtiques�i�mecàniques. (5) Concepte de reflex S'entén per reflex la resposta automàtica (R).2. La llei de la conducció que sorgeix d'aquests dos autors va obrir el camí a l'arc reflex. "Fent servir un escalpel molt afilat vaig poder (. 3. Se'm va ocórrer. encara que no hi havia cap dubte que la seva sensibilitat quedava sense afectar. és Hall.. que les respostes involuntàries depenien de la medul·la espinal i que aquesta. a més d'introduir els termes d'"estímul" i "resposta".. però aquest aspecte és reprès de manera moderna i experimental per l'alemany Johannes Müller. encara que Robert Whytt anticipés en els seus experiments amb granotes a les quals s'havia extirpat el cervell una certa participació de la medul·la en aquest tipus de respostes.) el membre estava completament immòbil i flàccid. Però si. qui enuncia en el volum v del seu Manual de Fisiologia humana (1833­1840). d'altra banda.. 21). davant l'estimulació (E) dels receptors sensorials. L'aclariment de l'especificitat de les vies sensorials nervioses La creença d'una certa especificitat sensorial era pressentida des de l'antiguitat. actuava com una espècie de cervell espinal. Magendie (1822). i estiguessin� particularment� relacionades� amb� la� sensibilitat.) vaig veure que (el gos) es movia encara que la�seva�sensibilitat�havia�estat�completament�anul·lada (.�que�són�inconscients�i�que.) deixar al descobert la�meitat�posterior de�la�medul·la�espinal (.). Els llindars de la psicologia científica . fet que produiria una via fructuosa que arribaria a la seva màxima esplendor amb la reflexologia russa.. Journal de physiologie expérimentale et pathologique (núm. 276­279).20 © FUOC • P08/10503/01210 "S'ha reconegut que les arrels anteriors dels nervis espinals atorguen el poder de la moció muscular i les arrels posteriors. Vaig començar a considerar que era probable que les�arrels�posteriors�dels�nervis�espinals tinguessin funcions diferents que les anteriors. és a dir. el principi de l'especificitat de les vies sensorials. la sensibilitat. es� tallen� les� arrels posteriors. An exposition of the natural system of the nerves of the human body with a republication of the papers delivered to the Royal Society. Bell (1825). "Expériencies sur les fonctions des racines des nerfs rachidiens". L'acció reflexa Els moviments involuntaris o reflexos tractats des de l'antiguitat van ser objecte de múltiples discussions durant els segles XVIII i XIX. encara desconnectada del cervell. sense intervenció de la voluntat del subjecte. on the subject of nerves (pàg.�en�conseqüència.." Ch. com dèiem. tot i que el membre encara continua sensible.. fins i tot l'havien preformulat. pàg. per mitjà d'experimentacions sobre la medul·la espinal en animals decapitats.. encara que la�sensibilitat�queda�destruïda. Reflex = E → R. el poder de moció continua. Quan en l'experiment es�tallen�les�arrels anteriors� dels� nervis� d'una� pota.

cada un d'aquests nervis podia exclusivament transmetre un tipus de sensació específica. amb els seus treballs. amb Müller. Elements of physiology (pàg. en el sentit que no coneixem res directament sobre els objectes i estímuls que ens envolten. del seu model experimental partirà una escola que deixarà empremta en diferents enfocaments de la psicologia. 1069). Així. Al contrari. contraris al seu vitalisme. gust i tacte). . i Ernest Brücke. La naturalesa i transmissió de l'impuls nerviós L'estudi de les vies nervioses es va veure facilitat pel descobriment de l'electricitat i de l'impuls nerviós. que havien determinat. els nervis són els intermediaris entre els objectes que percebem i la ment. que va descobrir la naturalesa electroquímica de l'impuls nerviós. oïda. En conseqüència. 3. que va establir la velocitat de l'impuls nerviós.3. cinc classes de nervis. van entendre que els processos fisiològics podien explicar­se per forces fisicoquímiques. aquest ha de trigar un temps determinat a recórrer un espai determinat i aquell temps traduït en velocitat pot ser mesurable. Carl Ludwing. catedràtic de fisiologia a la Universitat de Berlín." J. especialista en la circulació de la sang i les glàndules de secreció interna. El plantejament va ser clar. i van donar així a l'organisme una explicació materialista.�Müller (1842). els materialistes consideren que la vida orgànica és fruit de les mateixes lleis que actuen en el món material. l'existència de dos tipus de nervis de conducció específica –per als sentits uns i per a l'activitat nerviosa d'altres–. Emil Du Bois Reymond. Vitalisme versus de materialisme El vitalisme creu que els fenòmens de la vida no poden estar justificats per les lleis de la física i de la química.© FUOC • P08/10503/01210 21 Müller coneixedor de la importància del descobriment de Bell i Magendie. Es distingeixen. L'Escola Fisiològica de Berlín Johannes Müller. cada òrgan sensorial era especialment sensible a una classe particular d'estímuls. El fet de saber que hi havia corrent nerviós va ser un gran avenç en el coneixement de l'estructura i funcionament de l'ésser humà i va donar pas a establir com es transmet l'electricitat nerviosa. per la qual cosa el nervi d'un sentit no pot ocupar el lloc i fer la funció del nervi d'un altre sentit. va indicar l'existència d'una divisió i diferenciació de les fibres sensorials. és considerat el pare de la fisiologia experimental alemanya. Els seus components més importants van ser: Herman von Helmholtz. Els llindars de la psicologia científica Principi de l'especificitat nerviosa sensorial "El nervi de cada sentit sembla ser capaç només d'un tipus determinat de sensació i no d'aquells propis dels altres òrgans dels sentits. per tant. es va plantejar si no hi hauria en l'home una activitat nerviosa específica per a una activitat o estimulació determinada. La llei o principi de l'energia específica dels nervis sensorials de Müller estableix la relació entre els nervis i la ment. per la determinació de la seva naturalesa elèctrica per part de Du Bois Reymond. Londres: Taylor & Walton. Sota la seva opinió. sinó que només tenim coneixement directe dels nostres nervis i. tal com hem assenyalat. els nervis visuals conduïen informació visual i no sensacions acústiques. Müller. els relatius als cinc sentits (vista. Els seus deixebles. mestre de Freud a la Universitat de Viena. si en els nervis es produeix corrent elèctric. en el sentit que cada un dels sentits clàssics té les seves classes de nervis específics i diferents. Sota el seu principi. olfacte. aquests fenòmens són produïts per una espècie d'ànima o principi vital. La visió d'aquests autors que van entendre l'organisme com una màquina especialitzada a transformar energia va influir tant en la teoria psicoanalítica com en la reflexologia russa. D'aquesta manera.

Hermann von Helmholtz . Altres sentits van ser més desatesos: l'olfacte i el gust no van rebre atenció. Durant les primeres dècades del segle XIX van proliferar estudis científics sobre els òrgans sensorials. la percepció de l'espai i de la profunditat o la localització de la font sonora. plantejament que veurem desenvolupat més endavant. probablement perquè eren considerats com a més importants en la tasca de captació de l'estimulació sensorial. i. van ser especialment rellevants per a les futures formulacions de la psicofísica. Així.1. A diferència de Wundt. van tenir un paper primordial en l'establiment de la psicologia experimental. tanmateix. Historia de la Psicología experimental (pàg. que serien focus d'estudi de la naixent psicologia experimental. Boring (1950). penseu que la influència empirista que havia fet de la sensació el suport de qualsevol coneixement donava rellevància als òrgans sensorials. però en canvi. 3. i així.4.G. malgrat el fet que el seu mestre Müller pensés que era impossible. amb això. Helmholtz no buscava l'establiment formal de la psicologia com a ciència independent. Aquests temps de reacció seran explicats una mica més extensament en el pròxim punt. Dins l'estudi dels òrgans sensorials. que eren els que captaven la informació del món exterior. pràcticament.© FUOC • P08/10503/01210 22 Els llindars de la psicologia científica L'estudi de l'impuls nerviós comença a ser resolt per von Helmholtz. Tal com diria Boring: "Van ser els temps els que van plantejar els problemes. el pes dels seus treballs i l'efecte produït pel seu prestigi van tenir molt a veure amb l'establiment de la psicologia com a ciència. ell. 318). L'estudi dels òrgans sensorials L'estudi dels òrgans dels sentits va tenir un fort interès per part dels fisiòlegs. i també Fechner i Wundt. els estudis del sentit del tacte. per mitjà del procediment experimental va quedar de manifest que la reactivitat nerviosa i psíquica era quelcom natural i mesurable. especialment del sentit de la vista i de l'oïda. però va ser el geni de Helmholtz qui va desenvolupar teories per a solucionar­los. es van tractar problemes com la visió dels colors." E. fins al final del segle XIX. que es van iniciar en la dècada dels anys trenta (1830).4. Hermann Ludwig Ferdinand von Helmholtz (1821­1894) Von Helmholtz és considerat un dels grans científics del segle XIX. a part de la importància de l'aclariment del seu funcionament. Mèxic: Trillas (1978). té una menció especial el gran fisiòleg von Helmholtz per la seva gran contribució a l'aparició de la psicologia experimental. 3. es va obrir un llarg capítol de mesuraments de fenòmens psíquics sensorials i perceptius coneguts amb el nom de "temps de reacció".

on va formar part de l'Escola Fisiològica de Berlín. i també que determinades partícules del cervell eren òrgans especials de facultats mentals separades. Si sintetizem els plantejaments de von Helmholtz diríem que la nostra percepció dels objectes del món extern inclou no solament esquemes simples de sensacions causades per l'estimulació del moment. i va contribuir amb grans aportacions a la psicologia. Respecte a l'audició va classificar la funció dels ossos de l'oïda mitjana: martell. sinó també. el�fet�d'haver�mesurat�per�primera�vegada�la�velocitat�de�l'impuls nerviós. i és aquell que anomenaríem percepció. Una altra de les grans aportacions d'aquest autor. Franz Gall . aquest procés seria una via purament fisiològica. que permet de mesurar els canvis oculars. la qual Els llindars de la psicologia científica Unes quantes dades biogràfiques de Helmholtz Aquest fisiòleg alemany va ser professor de Fisiologia a Heidelberg de 1858 a 1871. Va dissenyar. per la qual cosa la visió d'una rosa. i l'oftalmòmetre. La sensació era un procés que depenia dels mecanismes del sistema visual. a més. el problema de la percepció en general.© FUOC • P08/10503/01210 23 Von Helmholtz va investigar sobre la fisiologia de l'òptica i de l'acústica. reelaborant la de Young i reconeixent l'existència de receptors sensibles als tres colors: vermell. com ja hem comentat i veurem després quan tractem sobre el tema dels temps de reacció va ser. que correspondria al nivell psicològic. és a dir. enclusa i estrep. En el camp de la visió. per tant.5. La identificació o interpretació del fet que aquests espectres de llum corresponen a una rosa i no a un clavell és un acte que necessita elaboració i contrast de la informació amb esquemes anteriors. explica perquè l'ésser humà pot distingir milers de tons diferents. De 1871 a 1894 va ser professor de Física a la Universitat de Berlín. però el seu treball sobre la visió el va portar a tractar el problema de la percepció visual i. que fa possible auscultar la retina. per exemple. 3. verd i violeta. una�combinació�de�passat�i�present. Helmholtz va anomenar aquesta construcció inferència inconscient. També va inventar l'oftalmoscopi. sens dubte. Von Helmholtz no va ser un psicòleg sistemàtic. Allò�que�percebem�en�un�moment�determinat�seria Exemple de sensació i percepció Allò que captem dels objectes és la llum que reflecteixen. La frenologia La frenologia va ser un moviment medicofisiològic que va tenir el seu impacte en aquesta època antecedent a la psicologia científica. imatges derivades d'impressions anteriors. on va tenir com a assistent Wilhelm Wundt. mentre que la sensació era l'experiència produïda per la impressió sensorial. estableix una teoria de la percepció del color. provocaria la recepció sensorial –sensació– de diferents intensitats de llum que ens transmetrien la sensació de verds (fulles i tija) i vermells (pètals). la percepció era la interpretació dels processos sensorials. per a la qual va proposar una explicació psicològica que va ser molt popular: Per Helmholtz. creien que el cervell es dividia en zones de funció independent. la percepció un procés psicològic que implicava un judici del subjecte i que es produïa en el sistema nerviós central. una teoria de la ressonància sobre la funció de l'oïda interna. Aquesta disciplina va tractar d'establir que el cervell era l'òrgan de la ment. L'acte interpretatiu del subjecte que comportava un judici era habitualment inadvertit per a ell.

J. Spurzheim (1776­1832) va ser el col·laborador de Gall que va fer servir per primera vegada el terme frenologia. La frenologia té interès per a la psicologia quan situa les capacitats humanes lligades a l'estructura cerebral i estableix un nexe amb les qüestions psicològiques en preocupar­se pel diagnòstic de les diferències individuals. Sáiz. Postulats teòrics dels frenòlegs 1) És necessari que la doctrina demostri que la configuració exterior del crani correspon a la interior i també al cervell. que aquest moviment caigués ràpidament en l'oblit. també. Análisis histórico de una doctrina psicológica organicista.C. de la qual podem detectar entre els frenòlegs. E. Això motivà. També la visió organicista que trobem en aquest moviment es va veure influïda pel materialisme francès de Cabanis. com a Anglaterra i els Estats Units i. les Balears i Llevant. a crear una mentalitat organicista en la psiquiatria i en la psicologia. la capacitat d'enamorar­se al cerebel. Va trobar grans opositors i va ser molt ridiculitzada. A: M. 3) Les facultats i poders de la ment es localitzen de manera diferent en el cervell i un excés de qualsevol facultat està correlacionat amb un engrandiment del lloc que correspongui a aquesta facultat en el cervell. Un enfonsament en alguna part del cervell indicaria que aquesta facultat fa falta. no va tenir el seu paral·lel dins la ciència. tant a França. "Mariano Cubí y la Frenología". les facultats intel·lectuals al lòbul frontal. La frenología.�M. de la mà. La creença en aquests postulats va derivar en el diagnòstic individual dels humans per mitjà de la inspecció cranial. la influència Els llindars de la psicologia científica F. E. Una protuberància del cervell (i la seva corresponent protuberància al crani) indicaria que hi ha un excés de la facultat corresponent.�Sáiz (1996).© FUOC • P08/10503/01210 24 Aquesta doctrina va ser introduïda per Gall al final del segle XVIII i continuada i desenvolupada pel seu deixeble Spurzheim. La tremenda acceptació popular de la frenologia. de Marià Cubí. Tanmateix.�Domenech. . on no va ser completament acceptada.C. aquí a la nostra pàtria. Barcelona: Seminari Pedro Mata. Aquest entusiasme és comprensible. Suïssa i altres països continentals. i J. les facultats mentals havien estat proposades per la filosofia d'èpoques anteriors i molt elaborades per l'Escola Escocesa del Sentit Comú. Gall i J. a més. D Sáiz. que encara que el punt de vista de la frenologia va ser Exemples de localització cerebral proposats per Gall La memòria verbal estaria situada a la regió frontal pròxima als ulls. De fet. i li va donar el seu caràcter modern. Va ser un sistema ben estructurat que va tenir la seva importància més gran en el camp de la psicologia. amb unes tendències mentals pròpies d'aquestes i amb una repercussió en la forma del crani. Hi va haver un gran entusiasme en l'àmbit popular. la base teòrica d'aquest moviment és la concepció d'unes localitzacions cerebrals. Va contribuir. Vegeu la pàgina web en què apareix el mapa de localitzacions cerebrals proposat per Spurzheim. Lectures recomanades Encara que no tracten de la frenologia específicament quan parlen de la figura de Cubí. Com acabem de comentar. els textos següents presenten una visió genèrica i àmplia d'aquest moviment i de la seva repercussió a Espanya. va tenir una certa influència en la valoració jurídica del delicte i va constituir un punt més en l'avenç de l'orientació positivista.�Domenech (1977). Spurzheim F. (Gall sostenia que això és així. Personajes para una Historia de la Psicología en España. Gall (1758­1828) va ser un anatomista que es va preocupar moltíssim per l'estudi del cap i el cervell. que la forma del cervell està determinada almenys des de la infantesa i que el crani es forma d'acord amb aquesta determinació.) 2) Es necessitaria creure que la ment pot estar analitzada satisfactòriament en un determinat nombre de facultats i funcions (trenta­set poders i tendències) i fer aquesta anàlisi. Madrid: Pirámide. a Catalunya. al costat de les crítiques des de postures eclesiàstiques. hem de tenir present. ja que ofereix a l'home del carrer una teoria de la personalitat i un mètode de diagnòstic (la palpació cranial) que permet trobar les diferències individuals amb unes garanties científiques.J. com veurem en els paràgrafs següents.

© FUOC • P08/10503/01210 25 erroni. Els llindars de la psicologia científica . va servir per a impulsar el pensament científic i va suggerir la possibilitat de que diferents parts del cervell tindrien diferents funcions fisiològiques i psicofisiològiques.

1.1. la velocitat del qual volia mesurar. ell marcava l'hora exacta del rellotge i començava a comptabilitzar els tic­tacs que sonaven fins que desapareixia l'estrella.© FUOC • P08/10503/01210 26 Els llindars de la psicologia científica 4. "Über psychologische methoden". pàg." W. Aconseguir de mesurar el "temps de reacció" dels humans podia ser.�Wundt (1881/1883). El mesurament del sentit del temps va passar a ocupar un lloc important en la investigació guiada per Wundt al seu Laboratori Psicològic de Leipzig. Tanmateix. entrava en el camp de visió. la determinació de qualsevol moviment astral depenia fonamentalment de l'habilitat d'aquests professionals. Encara que aquest mètode necessitava una gran habilitat mai. tanmateix. Els temps de reacció. Segons Wundt. li pot semblar estrany que una ciència tan distant a la nostra disciplina com és l'astronomia hagi pogut tenir una gran influència en l'aparició de l'estudi dels temps de reacció. fins a cert punt. La localització precisa dels astres no té en aquests moments les dificultats que fins a mitjans del segle XIX van haver de patir els astrònoms per falta d'una metodologia "segura". abans d'arribar a Leipzig. L'equació personal i el mesurament de l'impuls nerviós Milagros Sáiz Roca La possibilitat del mesurament de la reactivitat humana es va fer especialment atractiva després dels grans descobriments que es van produir al voltant del funcionament dels nervis des de l'inici del segle XIX. que venien marcats per l'espai prefixat que anava d'un lloc a un altre del reticle del telescopi. Quan el cos celeste. El mesurament dels fenòmens psíquics 4. Obervatori de Greenwich . de manera reconeguda pels astrònoms. bastant elemental. Philosophische Studien (núm. A la persona poc iniciada en història de la psicologia. la història dels temps de reacció6 recorre un camí peculiar. 1­38). i sentia –alhora– el so d'un rellotge. (6) Definició de temps de reacció El temps de reacció és un "procés que s'inicia amb la influència d'un estímul sensorial simple de naturalesa coneguda per endavant i que acaba amb un moviment arbitrari efectuat el més ràpidament possible després de la recepció de l'estímul. ja que consisteix a registrar el moment de l'estimulació i del moviment de reacció per mitjà d'un dispositiu cronomètric. Abans d'aquests sistemes mecànics i fotogràfics actuals. és justament un incident en l'estudi i control del moviment de les estrelles un dels camins pels quals transcorre l'inici d'aquest tipus d'investigació. L'astrònom mirava el cel amb el telescopi que tenia aplicat un reticle. el temps que requereix un humà per a donar una resposta davant l'estimulació és fàcil de mesurar.

com ja hem vist en parlar de la fisiologia d'aquests llindars previs al naixement de la psicologia científica. així. va posar en evidència que el corrent nerviós es propagava a la velocitat de vint­i­cinc metres per segon. El tipus d'investigació que va donar pas a aquest gran descobriment és bàsicament un experiment de temps de reacció. que l'impuls nerviós era mesurable i davant la idea imperant que aquest impuls era gairebé instantani. ajudant de Maskelyne. nom encunyat per von Exner el 1871 per a aquest fenomen que fins aleshores havia tingut la denominació de temps fisiològics. aplicava un altre estímul a un punt diferent del mateix membre i anotava aquest segon temps de reacció. L'esdeveniment de Greenwich es pot resumir en l'acomiadament de Kinnerbrook. ja que es tracta d'intentar mesurar la velocitat de la conducció nerviosa.© FUOC • P08/10503/01210 27 no havia presentat problemes. per l'astrònom alemany F. La diferència entre aquells dos temps era la quantitat de temps precisa perquè l'impuls nerviós arribés d'un punt a un altre del membre del subjecte. la problemàtica dels temps de reacció.�tan�sols�consistia�a�corregir�adequadament�les posicions�de�les�estrelles. Bessel va construir les anomenades "equacions� personals". Havia nascut. el problema que provoquen els experiments és molt diferent. Mesurava així el temps d'aquesta reacció.�sabent�aquesta�dada. La qüestió suscitada va portar Bessel a comparar els seus temps d'observació amb els d'altres il·lustres astrònoms. Helmholtz subministrava a un subjecte un estímul en un punt d'un membre i el subjecte havia de prémer un botó en el mateix moment de rebre l'estímul. al començament del segle XIX. Helmholtz va demostrar experimentalment. Maskelyne va despatxar el seu col·laborador perquè des de feia uns quants anys les anotacions d'aquest no coincidien amb les seves. que tenien com a finalitat ser aplicades als càlculs astronòmics i compensar d'aquesta manera l'error comès. Un fet esdevingut a l'Observatori de Greenwich el 1796 i llegit anys més tard. i va comprovar. Bessel va fer plantejar la qüestió de la constància i fiabilitat en l'anotació entre diferents observadors per mitjà d'aquesta metodologia. Quan des de Königsberg. Bessel llegeix aquest episodi. en aquest cas. D'altra banda. Més tard. Tanmateix. que la seva sospita era justificada. així. Helmholtz es converteix. en el primer que introdueix els experiments de temps de reacció en psicologia. així. la història dels temps de reacció està lligada a la figura del gran físic alemany Hermann von Helmholtz.�en�conseqüència.W. per negligència en el seu treball. es pregunta quina és la causa real d'aquesta aparent distracció laboral i es contesta si no pot ser a causa de les diferències individuals existents entre els subjectes que fan aquest tipus de tasca. Les�equacions�reflectien�els�temps�de�reacció�personals�i. Per a resoldre aquestes repetibles discrepàncies. Els llindars de la psicologia científica .

aspecte que veurem una mica més endavant. Al voltant d'aquesta temàtica es van publicar molts articles importants. en l'obra de Wundt i en el seu Laboratori de Leipzig. etc. ja que era una fórmula que ajudava –pel seu rang quantitatiu– a refermar el grau de cientificitat de la nounada psicologia experimental. seguits de la tercera i segona situacions. Aquests. com de von Helmholtz i el seu estudi sobre la velocitat de l'impuls nerviós. com veurem més endavant. Aquesta metodologia influiria. la lluminositat. van aprendre a manipular l'estimulació exterior (tipus. ocupats amb el coneixement sobre l'anatomia i la fisiologia dels òrgans sensorials. Els subjectes dels seus experiments. 2) el subjecte rebia més d'un estímul als quals havia de respondre amb una resposta diferent (reacció complexa). utilitzada per Wundt i va ser present en els primers psicòlegs. etc. el pes.2. doncs. Donders va comprovar que els temps de reacció més ràpids eren els que es feien davant la primera condició. eren exposats a diferents estímuls i se'ls demanava que els discriminessin segons les variacions que s'observessin pel que fa a la mida. D'aquesta manera. al principi. 4. provocades per la incidència d'una altra àrea de treball que tindria un focus d'interès ampli. El tipus de metodologia emprada per Donders va ser. Però aviat van sorgir dificultats en la constància de les dades aconseguides. qui recull aquestes dues fonts d'influència i els dóna un caràcter d'estudi psicològic és el fisiòleg holandès Frans Cornelius Donders. Els llindars de la psicologia científica . Les mesures psicofísiques de Weber i Fechner Anna Valldeneu Urpina L'estudi de la sensació. que presentaven els temps dels diferents processos mentals. va resultar ser un dels objectius primordials per als fisiòlegs de la primera meitat del segle XIX.© FUOC • P08/10503/01210 28 Encara que la problemàtica i investigació dels temps de reacció provenen tant de l'astronomia i la seva "equació personal". i ajudaria en el naixement de la psicologia científica.) per tal d'observar les sensacions que produïa i els canvis que s'ocasionaven en l'organisme quan aquest rebia els estímuls. s'iniciava la utilització d'una metodologia més precisa i rigorosa que apostava pel control experimental. com hem observat en parlar de la fisiologia sensorial en aquest mateix mòdul. i 3)davant de diversos estímuls. el subjecte només havia de respondre a un ometent la resposta en presència dels altres (reacció complexa). sobretot en la psicologia anglesa i americana: el problema de les diferències individuals. intensitat. Els experiments de Donders plantejaven tres condicions: 1) es presentava un estímul al qual el subjecte havia de donar una resposta (reacció simple).

llibre amb el qual és va donar per fundada de manera oficial la psicofísica. Madrid: Prentice Hall. Concretament. Fechner va seguir­los tots dos en admetre l'existència de sensacions inconscients –o. va experimentar amb la localització tàctil i la detecció de pesos. Gustav Theodor Fechner va néixer a Halle (Alemanya) l'any 1801. Aquest control li possibilitava l'experiment mental. Després de publicar nombrosos articles corresponents a les seves investigacions en física. Com a bon coneixedor de la física i la filosofia.© FUOC • P08/10503/01210 29 Els llindars de la psicologia científica És de la mà de Gustav�Theodor�Fechner�(1801­1887) que és desenvoluparen aquests plantejaments nous –en els quals es relacionava els esdeveniments externs amb el coneixement intern o experiència– en el marc de la disciplina que ell va anomenar psicofísica. va publicar Elemente der Psychophysik ('Elements de psicofísica'). i demanà als seus subjectes experimentals que distingissin entre les diferències d'estímuls. Ernst H. que fins ara havia estat entesa com una entitat privada.�Weber�(1795­1878). Durant la seva malaltia i a causa d'aquesta. les quals va posar per escrit l'any 1851 en el llibre Zend­Avesta ('la revelació del món'). Fechner filosòfic. es va lliurar de ple a l'estudi Gustav Th. Al cap de deu anys. Leahey (1998). Historia de la Psicología. professor d'anatomia i fisiologia de la Universitat de Leipzig entre el 1817 i el 1878. el qual va perdurar durant els anys quaranta. va trencar les barreres de la ment. la qual el va forçar a deixar la seva activitat universitària. com ell les anomenava. els quals li van servir per a elaborar els seus experiments i desenvolupar els tres mètodes psicofísics. però. sinó que s'interessà per altres disciplines com la física. "La idea de tractar les sensacions com a estats conscients que varien quantitativament és remunta a les mònades de Leibniz i a les seves doctrines de la petita percepció i l'apercepció. Fechner va portar a terme la primera investigació sistemàtica en psicologia experimental. Es va graduar en Medicina per la Universitat de Leipzig el 1822. Weber va treballar fonamentalment amb el sentit del tacte i el sentit muscular. Aquesta línia de pensament havia estat elaborada ulteriorment pel filòsof alemany Herbart. les matemàtiques i la filosofia. El que proposà Fechner fou la quantificació de les sensacions de manera indirecta. Principales corrientes en el pensamiento psicológico. negatives– que no travessen el llindar de la consciència." Th. però no continuà amb els estudis de doctorat. va caure en una crisi psicològica que el conduí a una malaltia. ja havia estat utilitzat per Ernst�H. La seva doble passió per la física i la filosofia el conduí a la formulació de les bases de la psicofísica. i s'adonà que el control de l'estimulació exterior al qual està exposat qualsevol individu permet la manipulació de la consciència conscient (sensacions). Weber . i especialitzat en fisiologia sensorial. Aquest mètode.

l'oïda El llindar diferencial Quan es dividia la diferència entre els estímuls i l'estímul que era utilitzat per la comparació (patró). doncs. Els experiments de Weber Weber. entre el món físic i el món psíquic". allò percebut pels sentits externs i per món psíquic. sinó de manera indirecta mitjançant el seu manifest físic. El valor d'aquesta augmentava. en els seus experiments de localització tàctil. Segons Fechner. els esforços de Fechner es van conduir cap a l'estudi d'aquest món físic. Aquesta relació no era intercanviable. El treball de Weber no solament va consistir en l'experimentació sobre un sentit. utilitzà el que s'ha anomenat prova o test del compàs.d. és a dir. entesa com una necessitat de l'aspecte mental d'estar supeditat o condicionat a l'aspecte físic (cos). sinó que va estendre els seus postulats a l'estudi del sentit de la vista. Les idees d'aquest il·lustre fisiòleg van donar peu al fet que més tard Fechner instituís la psicofísica com a disciplina específica per a estudiar el tipus de relacions exposades per ell. en diferents assajos. I també establir­ne�un llenguatge per a poder­la manifestar. i aquests no van fer més que mantenir els resultats extrets fins al moment. "estudi de les relacions funcionals i de dependència recíproques. Tenint en compte. el límit entre les sensacions de notar o sentir dues punxades o només notar­ne una.p. les relacions entre l'anima i el cos s'esdevenien de manera regular i constant.)no era una magnitud absoluta. Fechner va definir aquesta disciplina de la manera següent: "Teoria exacta de les relacions entre l'ànima i el cos. . és a dir. El seu procediment consistia a posar les dues puntes del compàs sobre la pell dels subjectes separant­les més o menys. etc. Fechner (1882). Leipzig: Breitkopf und Härtel. sinó relativa. allò experimentat pel sentit intern. que l'aspecte físic era la clau. i. Weber.d.Th. doncs. que els canvis en un eren reflectits en els canvis que s'observaven en l'altre. Món físic / món psíquic S'entén per món físic. L'objectiu fonamental de Fechner era aconseguir una base�científica o experimental de la relació entre l'ànima i el cos. Així. per tal d'establir el llindar diferencial. estava supeditada als pesos que s'utilitzaven en la comparació. és a dir. de manera general. experimentant amb discriminació de pesos. va descobrir que la mínima�diferència�percebuda�(m. ja que es podia mesurar directament. ja que l'aspecte mental o psíquic no podia ser mesurat de manera directa. Revision der Hauptpunkle der Pschopysik. és a dir.© FUOC • P08/10503/01210 30 Els llindars de la psicologia científica Aquests experiments consistien a establir les diferències�mínimes que podien ser percebudes pels subjectes. Una de les seves conclusions demostrava que les diferents parts del cos eren sensibles en diferent grau. quan el pes era més gran. el llindar diferencial variava segons la zona corporal en què s'experimentava. doncs." G. (magnitud relativa de la mateixa comparació). el quocient que s'obtenia era�el�llindar�diferencial�o�m.p.. es podia dir que s'establia una relació de dependència.

consistia en l'estudi de les relacions directes entre la sensibilitat (sensacions) i els canvis produïts en el sistema nerviós. per extensió. Fechner va establir que les relacions no es podien mesurar de manera directa. Com s'ha apuntat anteriorment. no es podia dir en quina proporció diferia de la sensació auditiva Z.Th. El camp en el qual es podia ubicar era en el si de la psicologia fisiològica. era inversament proporcional als llindars sensorials. però. perquè només aquesta és accessible a l'experiència directa i immediata. etc. Revision der Hauptpunkle der Pschopysik.© FUOC • P08/10503/01210 31 Malgrat que l'aspiració de Fechner era no limitar­se a l'aspecte sensorial i estudiar la relació cos­ànima en tots els seus fenòmens psicològics (atenció. quan els individus tenien una sensibilitat alta era perquè responien davant de molt poca estimulació. La psicofísica interna considerada a la vegada com a fonament de la psicofísica externa no va ser desenvolupat per Fechner. tenien un llindar baix. Els llindars de la psicologia científica . Per aquest motiu. quan els individus tenien una sensibilitat baixa era perquè necessitaven una gran estimulació (llindar alt). per exemple. i es va dedicar exclusivament a l'estudi de les sensacions. • La�psicofísica�interna. consistia en l'estudi de les relacions que es podien mesurar entre la sensació i l'estimulació exterior." G. mesurant­ne el llindar�sensorial. la facilitat i la claredat de la mesura dels estímuls en la sensació el va fer desistir. en canvi. per ell. la psicofísica en general es dividien en dos: • La�psicofísica�externa. després d'haver postulat aquest axioma. en la qual es tenia en compte allò fisiològic i�orgànic. "Les experiències fonamentals per a la totalitat de la psicofísica només poden ser buscades en el camp de la psicofísica externa. El món físic de Fechner i. Fechner. en la qual es tenia en compte el material extern. és a dir. va voler elaborar una escala quantitativa que l'ajudés en la seva recerca d'una fórmula matemàtica que fos aplicable a totes les situacions. no estava prou desenvolupada i l'estudi de la qual li representava massa dificultats metodològiques. dit d'una altra manera. davant d'una sensació auditiva Y. la mesura de la sensació havia de ser indirecta: en aquest cas. Aquesta capacitat o sensibilitat. percepció. que.). Leipzig: Breitkopf und Härtel. mitjançant la capacitat de resposta de l'individu als estímuls o. per tant. Fechner (1882).

En aquest cas.d. es manté constant. mentre que l'altre diferia. sí que és convenient de tenir una idea de la forma que té. doncs. en aquest cas. Encara que no ens interessa de conèixer a fons la sèrie de passos que van portar Fechner a la consecució d'aquesta llei. La lletra R correspon a l'estímul.p. Les diferències entre ambdues variaven de manera sistemàtica. mitjançant la comparació. Llei de Fechner (fórmula psicofísica) Lectura: La lletra S correspon a la sensació. en llenguatge matemàtic. (Weber).d. el subjecte feia una estimació de la magnitud de l'estímul guia. era la resta entre les dues magnituds (estimada i real) i s'obtenia una mitjana que ens indicava els errors produïts. La metodologia que va fer servir va ser curosament sistematitzada i es pot explicar a partir del que s'ha anomenat mètodes�psicofísics. Per tal de no haver de fer ús i abús de les comparacions en la recerca de les diferents m. Descripció relacions La fórmula psicofísica ens expressa que la relació entre el nom i el seu logaritme es correspon amb el mateix tipus de relació que hi ha entre una progressió geomètrica i una altra d'aritmètica. El que es mesurava.d. 4) El punt zero és el llindar absolut (mínima energia necessària perquè l'estímul sigui percebut). utilitzats tots per a mesurar la sensibilitat diferencial. Aquest mètode consistia en la presentació de dues estimulacions de les quals una es mantenia fixa i l'altra s'anava canviant. En aquest cas i com en el mètode anterior. Fechner va elaborar el que actualment s'anomena llei�de�Fechner o llei�de�Weber­Fechner. davant d'un estímul estable (utilitzat com a patró). i també una explicació de les relacions que s'hi veuen reflectides. Per tant. La lletra k és una constant dependent de la mesura (unitats). però. entre infinitat de pesos i el llindar absolut. Queden per comentar més precisament els mètodes utilitzats per Fechner en la seva experimentació.p. El subjecte havia de determinar. c)�Mètode�dels�errors�mitjans�o�d'ajust. La mitjana de les mesures que s'obtenien en les dues situacions experimentals era el que s'anomenava llindar diferencial. per percentatges. la relació existent entre les variacions incrementals de les sensacions i les dels estímuls. Seguidament. un dels dos estímuls es mantenia constant.d.© FUOC • P08/10503/01210 32 Els llindars de la psicologia científica Passos per a l'elaboració de l'escala quantitativa 1) Estímuls físics = sumes d'increments diferencials. L'm. és a dir. . El subjecte era l'encarregat de. es començava per les grans diferències fins que acabava amb la mínima diferència perceptible. ajustar els altres estímuls de manera que coincidissin en magnitud amb aquest. Els mètodes psicofísics a)�Mètode�de�les�mínimes�diferències�perceptibles o dels�límits.p. b)�Mètode�dels�casos�veritables�o�falsos o també d'estímuls�constants. 3) La unitat de la sensació és l'm. Generalment. Diferències entre estímuls = increments estimulars positius o negatius.p. es feia el mateix procediment però invertit. Aquest mètode va ser adaptat per Fechner a partir del seu ús en astronomia. els llindars eren explicats en termes estadístics i expressats. 2) Sensació = sumes d'increments positius de sensació. si els estímuls eren diferents contestant SÍ o NO. es començava presentant dos estímuls iguals i s'anava augmentant la diferència fins que arribava igualment a l'm. Aquesta representava.

en aquell moment. i van triomfar. Aquests plantejaments van ser coneguts com el "principi de l'herència dels caràcters adquirits" o la "llei de l'ús i del desús". i que aquests canvis d'estructura poden ser heretats. es veuen obligats a crear recursos nous i a abandonar­ne d'altres per falta d'utilitat. en certa mesura. pels seus descendents. que. Aquest autor va plantejar la hipòtesi que els canvis de l'entorn són els responsables d'alteracions estructurals en animals i plantes. D'aquesta manera. D'altra banda. han desaparegut. davant el fixisme. El ''catastrofisme'' El catastrofisme suposa que a la Terra hi ha hagut períodes diferents separats per catàstrofes i que en aquestes han sucumbit. va afirmar que els organismes canviaven. aquest intent d'explicar els canvis en les espècies es va rebutjar. Aquesta visió. El primer a proposar una teoria evolutiva aplicada als éssers vius va ser el francès Jean�Baptiste�Lamarck�(1744­1829). que veia els éssers orgànics i inorgànics immutables des de l'origen del món. Tanmateix. encara que aleshores no es tenia coneixement exacte de l'origen temporal de la vida terreste. la idea d'evolució va començar a sorgir en el si de les ciències històriques i de la filosofia. i que després d'aquestes catàstrofes han sorgit altres espècies noves. Aquestes noves girafes de coll llarg o aquests llangardaixos sense potes devien transmetre les seves característiques noves als seus descendents. i el concepte de "progrés" es va manejar durant el segle XVIII. apareixen funcions noves que per mitjà de l'ús donen caràcter d'òrgan als elements que entren en joc durant l'execució i fan que desapareguin o s'atrofiïn aquells que no es fan servir. determinades espècies. Lamarck va argumentar que els organismes adaptats al medi. També en el curs d'observacions naturalistes es van trobar fòssils tan distants a les espècies conegudes que van posar en dubte el plantejament "fixista". va dominar fins que al final del segle XVII hi va haver descobriments geològics que van posar en evidència les importants transformacions que havia experimentat l'Univers al llarg dels segles. les interpretacions catastrofistes.© FUOC • P08/10503/01210 33 Els llindars de la psicologia científica 5. Exemple d'evolució lamarckiana L'exemple més típicament esmentat és el de les girafes que van allargar el coll per a poder assolir les branques dels arbres o el d'algunes espècies de llangardaixos convertits en serps perquè van emigrar als pantans i van deixar de fer servir les potes. quan aquest medi seu canvia de manera imprevista. L'aportació de la biologia: la teoria de l'evolució i les idees evolucionistes de Darwin i Spencer Milagros�Sáiz�Roca La història de la vida sobre la Terra havia estat interpretada des d'Aristòtil sota un plantejament "fixista". .

3) En els individus es produeixen variacions o diferències individuals que els ajuden a adaptar­se millor a l'ambient. La idea d'una continuïtat animal­home fa que desenvolupi una tasca comparativa en el llibre L'expressió de les emocions en l'home i els animals (1872). Així. Seria el seu deixeble Thomas Huxley qui enunciaria de manera explícita les semblances entre l'home i els grans simis. en el qual va demostrar que l'evolució era un fet real i que aquesta es fonamentava principalment en la�selecció�natural. era producte de Charles Darwin l'evolució. Tots dos llibres els podeu utilitzar també per a apropar­vos als textos originals de molts dels autors que apareixeran en aquesta assignatura. un altre anglès. en els llibres de J.�Sahakian (1982). Les principals idees de Darwin les trobem en el seu llibre L'origen de les espècies (1859). que la ment només es podia comprendre mostrant la seva evolució i encunyava l'expressió "supervivència del més apte". en el qual defensa la continuïtat de l'home i l'animal. sens dubte. s'adapten millor. per tant. En aquest llibre. Textos básicos para su génesis y desarrollo histórico. probablement per haver sabut acompanyar d'una important quantitat d'informació empírica les seves idees. aquest va passar de ser la figura protagonista del Gènesi a ser un organisme més que lluita per la seva supervivència i que estava dotat d'instints. en una època anterior. per exemple. i assegura que no�hi�ha�diferències�fonamentals�entre�l'home�i�els�mamífers�superiors respecte�a�les�seves�facultats�mentals�i�que�la�diferència�que�podria�existir és�de�grau�i�no�de�classe. que més tard assumiria Darwin. sobreviuen i es multipliquen. I també en l'obra següent: W. aquells que estan més ben preparats. . traduïts al castellà. Les afirmacions que apropen l'home a l'animal apareixen en el llibre Origen de l'home (1871). proclamava. Herbart� Spencer� (1820­1903). En aquest llibre –que el fa mereixedor de ser el punt d'inici de la psicologia animal o comparada moderna– va arribar a proposar que el comportament emocional de l'home depèn de l'herència de determinats comportaments que van ser útils en la vida animal anterior. Les teories de l'evolució han estat. La Psicología moderna. 2) Els éssers vius lluiten per la seva existència.M. abans que Darwin. un dels esdeveniments més destacats de la segona meitat del segle XIX. Mèxic: Trillas. com la resta dels animals. 4) En els organismes es dóna una selecció natural. com qualsevol espècie. Historia de la Psicología. que són més aptes. Darwin va transformar la imatge de l'ésser humà. no es feia referència expressa a l'espècie humana.�Gondra (1982). En el seu llibre Principis de Psicologia (1855) va formu- Lectura recomanada Podeu llegir fàcilment textos originals d'aquesta obra. va ser possiblement. una preparació per a mossegar.© FUOC • P08/10503/01210 34 Els llindars de la psicologia científica Charles� Darwin� (1809­1882). va aconseguir de fer penetrar l'evolucionisme. però d'alguna manera es podia interpretar que l'home. Elements bàsics de la teoria darwinista 1) Els organismes s'adapten al medi per a sobreviure. va afirmar que el que avui no és sinó un gest de menyspreu o ritus de còlera. 5) Els organismes més ben dotats i que han sobreviscut traspassen per mitjà de l'herència els caràcters adquirits. entre la intel·ligència animal i la humana només�hi�havia�una�diferència�quantitativa. tanmateix. Bilbao: Desclée de Brouwer. D'altra banda. on intenta de determinar els gestos amb què expressem les emocions i on fa servir l'observació objectiva mitjançant el registre de conductes i gestos emocionals. però que ja no fan un paper útil per a l'home actual.

va portar els psicòlegs interessats per l'evolució a intentar de catalogar les formes en les quals podien diferir les ments. la�llei�de�la�freqüència�associativa�actua�filogenèticament. comporta una tendència hereditària que en generacions successives es torna acumulativa. Influències fonamentals de les teories evolucionistes en la psicologia 1) Quan situem l'home en el marc d'una teoria evolutiva. que podríem simplificar per mitjà de la teoria que s'ha anomenat "associacionisme�evolucionista". medi. etc. D'aquesta línia naixerà la�psicologia�diferencial. amb una filosofia pragmàtica que derivarà en el funcionalisme americà. L'associació. L'adaptació de l'organisme al seu medi sembla més important que l'anàlisi de les imatges mentals o els elements que conté la consciència. D'altra banda. en especial. 2) El pensament evolutiu desplaça� l'objectiu� dels� psicòlegs. quan es repeteix amb freqüència.. que encara no hem vist) i passaran a primer pla les idees d'adaptació. Herbart Spencer . ajust. supervivència. 3) L'accent posat sobre la variació. s'abandonarà progressivament l'estudi dels continguts de la consciència (objecte d'estudi de la psicologia precientífica i de l'experimental alemanya. Això dóna lloc al naixement de la�psicologia�de�l'adaptació. que eren fàcilment entesos pels autors d'aquesta nacionalitat atesa la seva idiosincràsia. La influència de l'evolucionisme en la psicologia va ser important. Sembla més adequat de respondre la pregunta "quines funcions exerceix la consciència?" que no pas intentar de respondre "quins elements conté la consciència?". Noteu com en aquestes afirmacions apareix clarament la influència de la teoria evolucionista de Lamarck. Sota aquest punt de vista. fa pensar que les tècniques utilitzades per tal d'estudiar l'home es poden generalitzar en els animals i viceversa. cosa que dóna lloc al naixement de la� psicologia� animal� o� comparada. Spencer explicava l'herència d'associacions adquirides i la formació dels instints. la teoria evolutiva va donar peu a una�perspectiva�genètica�i�evolutiva en la psicologia que va intentar d'explicar l'origen i el desenvolupament de les funcions psicològiques. Aquesta influència va ser de tota manera molt més directa sobre la psicologia americana. sobre les diferències individuals.© FUOC • P08/10503/01210 35 Els llindars de la psicologia científica lar bàsicament les seves tesis. en tot allò que fa referència als aspectes d'adaptació. etc. Segons aquesta doctrina evolucionista. herència.