PORTA’T BÉ ELS QUATRE PILARS FONAMENTALS DE L’EDUCACIÓ PERÒ... ELS NOSTRES OBJECTIUS 1.

Aprendre a utilitzar el “no” sense sentir-nos culpables. El NO és imprescindible en el procès educatiu, però s’ha de saber racionar i no dir per a qualsevol cosa, ja que si així ho fem, quan serà de relllevant importància els nens no ho sabran distingir. 2. Posar límits sense remordiments. És un error consentir-los’ho tot el moment que els veiem perquè ens senitim culpables x treballar tot el dia. Se’ls ha de posar límits igualment, ja que de gran serà massa tard. 3. Donar un marge de confiança i llibertat per exercir la responabilitat. S’han d’acostumar a ser autosuficients, per tant, els hem d’afluixar la corda de la seva independència poc a poc. 4. Mantenir una actitud oberta per poder-los comprendre. (mama fue pequeña antes de ser mayor) 5. Triar l’estil educatiu de forma consicient i consensuada. Decidir quins límits posarem, quins càstigs i recomènses per controlar, les normes de convivència que han d’aprendre, els valors que volem trasmetre, etc. SOBRETOT, no desautoritzar la parella en cap moment davant dels fills. Si en algo no estem d’acord, ens ho guardem i ho parlarem després en privat. A més, els nens ho poden utilitzar en benefici propi. SIGNES D’ALERTA 1. Insomni: dificultat per concialiar el son o es desperta continuament x la nit. Aixo és degut a que algun aspecte de l’entorn li produeix ansietat i l’afecta en el son. Hem de saber detectar el que ho provoca. 2. Malsons: és la repetició diària de somiar sempre el mateix. Per solucionar-ho es tracta de donar-li un final, perque si el deixes a miges no saps com acabara x aixo tornen a somiar-ho. 3. Enuresi: es pixa al llit quan no ho feia mai, això es degut a algo que li provoca ansietat i ho exterioritza aixi. 4. Desordres alimentaris: una forma de calma l’ansietat és mitjançant l’alimentació compulsiva.

5. Trastorns de conducta 6. Juga sempre sol: per por o inseguretat el nen rebutja a la interacció social. 7. El seu rendiment ha caigut: és el + important, ja ke es veu afectat el seu estat anímic. Quan s’ajunten diversos signes d’alerta, el problema pot ser greu. COM ACTUAR COM A TUTORA 1. Detectar signes d’alerta 2. Concertar entrevistar 3. Explicar el dibuix com a eina (recomanar llibre “Porta’t bé”). Hem de dir als pares que el dibuix serveix per extreure informació sobre els nens. ACTIVITAT: A dibuixar! Un arbre, una casa i una família. LA PRIMERA INFÀNCIA, DELS 0 ALS 3 ANYS 1. La personalitat: És una característica important a l’hora de decidir l’estratègia educativa 2. Plor: entendre que no ho fan per fastidiar sinó que és la forma de comunicar-se. 3. Reaccions emocionals: són les que aprenen més ràpid, per tant, el nen notarà com es troben els pares segons l’estat d’ànim. 4. Importància de les rutines i hàbits: les rutines són el seu rellotge, els serveix per situar-se en el temps i aixó els dóna seguretat. 5. Donar l’oportunitat d’explorar l’espai: hem de donar l’oportunitat als nens x a ke explorin l’espai, es moguin, etc. Per poder assimilar els conceptes espaciotemporals. Tindrà dificultats si no experimenta. 6. No utilitzar la por per tallar les males conductes: la por és una solució eficaç i inmediata, però acaba fent al nen massa poruc. Això impedirà que el nen no pugui desenvolupar en llibertat i valentia les seves activitats. 7. “Temps per pensar” davant d’una rebequeria: hem d’apartar el nen a un lloc neutre per a ell i deixar-lo allí una estona x ke pensi, quan hagi passat el temps, hem de fer que demani perdó. 8. “Taula d’incentius”: per aconseguir que aprenguin qualsevol rutina.  Important: que els incentius no siguin materials, ja que aquesta mena d’incentius tenen poc poder de motivació

9. La regla d’or en aquesta edat és…amor a dojo! A part de seguretat, l’amor ajudar a aplanar les dificultats de la infantesa. 10. Indiferència absoluta davant comportaments que no siguin rellevants (exemple: nen que va en cotxe). NENS DELS 3 ALS 6 ANYS 1. IMPORTANT: ha aparegut el llenguatge: a partir d’aquest momento tot canvia, el nen comenta a definir els seus gustos i la seva personalitat. 2. El nen ha canviat, i la manera de tractar-lo també ho ha de fer. S’han de canviar les estratègies. 3. Com podem introduir la disciplina en la seva vida: fer tipo un joc; la taula que tenim d’incentius fer-la més atractiva i que se la pugui penjar a la seva, i cada vegada ke faci be una tasca, posar un animaló a la casilla corresponent. Previament haurem pactat els premis amb ell. 4. La seva primera independència: als nens els costa separar-se molt de la mare, xo els canvis d’entorn també els produeix estrès. El fet de passar fora de casa moltes hores, per menjar, fer la migdiada, etc. Els trasbalsa bastant. 5. Adaptació al ritme escolar: cal estar atents amb aquest primer contate amb el món acadèmic, ja que si existeix algun problema el puguessim tractar a temps i ke no s’agreugi més.  Problemes més freqüents: dislèxia, hiperactivitat, tics… 6. Papitis i mamitis: pels voltants dels 5 anys els nens tenen certa tendència a enamorar-se del progenitor contrari; aquesta estapa és normal, però els pares tenen tot el dret a tallar aquesta conducta quan el llidar de la curiositat els pot resultar incòmode. Per a passar a aquesta etapa amb èxit s’ha de deixar ben clar el lloc ke ocupa cadascu. 7. La sociabilitat: hem d’ajudar als nens a definir els seus amics i a fer-los veure kuan es senten a gust amb ells i així descobrir el ke es l’amistat. El fet de tindre amics permet al nen inserir-se al mon social, aprenen a jugar en equip, a respectar els torns. 8. La primera gelosia: tenir germans té avantatges: tenir companys de jocs, saber compartir, saber-se defensar davant els altres nens. Hem de parar molt de compte amb les injusticies, sinó es senten traïts, i ke veiguin ke a les bones s’aconsegueixen moltes coses.

9. Com detectar si el nostre fill està patint, amb motiu o sense: el nen com encara no sap exterioritzar els seus sentiments, l’angoixa es reflexa a les diferents activitats, pero mentre no es vegi afectada l’alimentacio, la son, ni el constrol d’esfínters, etc. No ens hem de preocupar, però si es veu afectat eske algo l’afecta en el pla emocional i actuar. NENS DELS 6 ALS 12 ANYS 1. El raonament és la base. Cal arribar a cords: es important estar al seu costat, pero sense aclapar-lo, i deixar-lo volar poc a poc per a que pugui tindre la seva intimitat, les seves propies experiències, els seus amics, etc. 2. Primeres mentides: per dir ke hi ha una mentida, ha d’haver intencionalitat i saber ke s’està fent una cosa malament. Si sempre els renyem per tot, es possible ke diguin més mentides. 3. L’hem de deixar escollir en els deures, esports, temps lliure… tot donant-li suport: els hem de deixar escollir a ells, ja que el seu interès i constància per fer una determinada cosa o activitat l’ajudarà a superar les diverses dificultats ke se li puguin presentar. 4. Realitat virtual: un noi a de saber enfrontar-se a la realitat i no amagar-se en un món de ficció; si això passes s’haurien d’organitzar activitats motivants fora de casa per evitar-ho. 5. Por de fer-se grans i rebel·lia: de vegades hi ha nens que tenen por a fer-se grans per això es porten malament, com si fossin nens petits, per tant, s’han de posar límits ràpidament. 6. Formar una autoestima adequada, la clau del criteri propi: en la fomarció d’aquesta, intervenen tot els comentaris que el nen sent sobre ell. Per tant, si sempre se li diu ets tonto, ets tonto, seu acabarà creient. L’ANEGUET LLEIG!!! 7. La comunicació: la clau principal en l’èxit de la relació pares-fills. Es tractar d’escoltar els fills i no omplir-los a preguntes. 8. Quina és els papers dels pares? S’ha de tenir en compte que l’interès dels nens està per damunt de tot.

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful