You are on page 1of 11

SITAL xlaIndependncia

(Sectorial de lANC)

INFORME DE LA SECTORIAL DE LANC DE SECRETARIS,


INTERVENTORS I TRESORERS DADMINISTRACI LOCAL PER
LA INDEPENDNCIA

Assumpte : Procedncia de la cessi de la sala de plens i/o altres espais municipals per
facilitar la recollida de signatures, dins la campanya Signa un vot per la
independncia organitzada conjuntament per lAssemblea Nacional Catalana (ANC) i
lAssociaci de Municipis per la Independncia (AMI).

A petici de lAssociaci de Municipis per la Independncia, Secretaris, Interventors


i Tresorers dAdministraci local per la Independncia, Sectorial de lAssemblea
Nacional Catalana, emet informe en relaci a la procedncia de la cessi de la sala
de plens i/o altres espais municipals per facilitar la recollida de signatures, dins la
campanya Signa un vot per la independncia organitzada conjuntament per
lAssemblea Nacional Catalana (ANC) i lAssociaci de Municipis per la
Independncia (AMI).

INFORME
1. Antecedents
1.1.- LAssemblea Nacional Catalana (ANC) i lAssociaci de Municipis per la
Independncia (AMI) han acordat organitzar una recollida massiva de signatures
dins la campanya Signa un vot per la independncia, que se celebrar els
propers 22 i 23 de mar de 2014 arreu de Catalunya.
1.2.- Aquest Ajuntament considera oport adoptar un acord del Plenari de la
Corporaci en els termes segents:
a.
Donar suport a la recollida massiva de signatures de la campanya
Signa un vot per la independncia que se celebrar a tot Catalunya els
dies 22 i 23 de mar de 2014.
b.
Cedir la sala de plens i/o altres espais municipals per facilitar la
recollida de signatures.
c.
Fer una crida a tots els vens i venes de la poblaci a participar
activament en la campanya Signa un vot per la independncia.
1.3.- En conseqncia, a ms a ms de donar suport a la campanya Signa un vot
per la independncia, la moci implica, de forma material, facilitar els espais
municipals per a la recollida de signatures.

SITAL xlaIndependncia

1.4.- La campanya es fonamenta en el dret de petici, dret fonamental reconegut


per la Constituci espanyola a larticle 29 i lEstatut dautonomia de Catalunya,
tamb a larticle 29 apartat 5, essent regulat especficament a la Llei Orgnica
4/2001.
1.5.- El dret de petici faculta que qualsevol persona natural o jurdica,
independentment de la seva nacionalitat, de forma individual o collectiva, es pugui
adrear davant qualsevol instituci pblica, administraci o autoritat, per fer
peticions sobre qualsevol assumpte o matria que pugui afectar exclusivament el
peticionari o b sigui dinters collectiu o general.
1.6.- El dret de petici que el poden signar-la els ciutadans majors de 16 anys,
fins i tot encara que siguin estrangers , sexerceix mitjanant un escrit o qualsevol
altre mitj, fins i tot de carcter electrnic, que permeti acreditar-ne lautenticitat,
on ha de constar la identitat del sollicitant, la seva nacionalitat si s estranger, all
que es demana, el destinatari de la petici i un lloc o mitj per rebre les
notificacions. La petici ha danar signada i els peticionaris poden exigir la
confidencialitat de les seves dades.
1.7.- Exercir el dret de petici per a signar un vot per a la independncia s
clarament un exercici del dret dautodeterminaci, dret fonamental i universal de
tots els pobles dacord amb la Carta de les Nacions Unides de 1945 i els Pactes
Internacionals de Drets Civils i Poltics, i de Drets Econmics, Socials i Culturals,
aprovats per lAssemblea de les Nacions Unides el 1966 i vigents a Espanya des de
1977.

2. Fonament jurdics
2.1. Normativa aplicable. Els fonaments jurdics que ens serviran de context legal
de referncia, estaran determinats per all que disposa el marc normatiu segent:

Pacte Internacional de Drets Civils i Poltics, i Pacte Internacional dels Drets


Econmics, Socials i Culturals, ambds de 16 de desembre, de 1966,
autoritzats pel Consell de Ministres de 23 de juny de 1976 pel Govern
dAdolfo Suarez, i ratificats el 13 dabril de 1977, mitjanant el corresponent
Instrument de Ratificaci.
Constituci Espanyola de 1978
Estatut dAutonomia de Catalunya la Llei orgnica 6/2006, de reforma de
lEstatut dautonomia de Catalunya, de 19 de juliol de 2006.
Llei orgnica 4/2001, de 12 de novembre, reguladora del Dret de Petici.

2.2. Desplegament de la normativa daplicaci.


2.2.1.- A LEMPARA DELS PACTES: PACTE INTERNACIONAL DE DRETS CIVILS I POLTICS, I PACTE
INTERNACIONAL DELS DRETS ECONMICS, SOCIALS I CULTURALS, AMBDS DE 16 DE DESEMBRE,
DE 1966.

SITAL xlaIndependncia

Hem de partir dun principi essencial: la Constituci de 1978, i lordenament que


sen desprn, emparen de forma implcita el Dret dAutodeterminaci. LArticle 10.2
de la Constituci espanyola diu literalment:
Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constituci reconeix,
sinterpretaran dacord amb la Declaraci Universal dels Drets Humans i als tractats i acords
internacionals sobre els mateixos ratificats per Espanya.

I la mateixa Constituci Espanyola, en el seu article 96, estableix que els tractats
internacionals vlidament celebrats, una vegada publicats oficialment a Espanya,
formaran part de l'ordenament intern.
La Declaraci Universal dels Drets Humans s un document declaratiu adoptat per
l'Assemblea General de les Nacions Unides, reunida al Palau de Chaillot, a Pars, en
la seva Resoluci 217 A (III), el 10 de desembre de 1948; en aquesta Declaraci de
30 articles shi recullen els Drets Humans considerats bsics, a partir de la carta de
San Francisco de 1945.
Posteriorment i transcorreguts quasi vint anys, lany 1966, desprs dun llarg
procs de redacci en el que shagu de superar les desavinences i recels propis de
lpoca, en plena guerra freda, el 16 de desembre de 1966, sadopten els dos
tractats internacionals sobre drets humans en el si de l'Assemblea General de les
Nacions Unides, mitjanant la Resoluci 2200 A (XXI): el Pacte Internacional de
Drets Civils i Poltics, i el Pacte Internacional dels Drets Econmics, Socials i
Culturals, coneguts tamb pels Pactes de Nova York o Pactes Internacionals de
Drets Humans.
El conjunt d'aquesta declaraci, els Pactes Internacionals de Drets Humans i els
seus respectius Protocols, conformen el que es coneix com la Carta Internacional de
Drets Humans. Per tant, malgrat que la Declaraci constitueix un document de
base, els Pactes, en tant que tractats internacionals, una vegada signats, ratificats i
incorporats en el dret intern, obliguen tots els Estats signants a complir-los.
Aquest pactes passen a ser reconeguts per lEstat espanyol i, per tant, a formar
part de lordenament intern, lany 1976. Efectivament, el Consell de Ministres de 23
de juny de 1976 (revetlla de Sant Joan) el Govern dAdolfo Surez va autoritzar la
signatura del Pacte Internacional de drets econmics, socials i culturals, i el Pacte
Internacional de drets civils i poltics. Posteriorment, el 13 dabril de 1977 lEstat
Espanyol va ratificar el Pacte Internacional de Drets Civils i Poltics, del 16 de
desembre de 1966, mitjanant el corresponent Instrument de Ratificaci, i el Pacte
Internacional de Drets Econmics, Socials i Culturals de 16 de desembre de 1966,
ratificat tamb mitjanant Instrument de Ratificaci, el mateix 13 dabril de 1977.
Finalment, la Constituci espanyola de 1978, a travs de larticle 10.2, ja sha citat,
incorpora els Drets Humans com a principis fonamentals essencials a travs del
TTOL I, Dels drets i dels deures fonamentals de la Carta Magna.
Els respectius articles 1 del Pacte Internacional de Drets Econmics, Socials i
Culturals, i del Pacte Internacional de Drets Civils i Poltics, ambds de 16 de

SITAL xlaIndependncia

desembre de 1966, expressen, de forma taxativa, idntica, inequvoca i explcita, el


segent:
Article 1.- Tots els pobles tenen el dret de lliure determinaci. En virtut daquest dret
estableixen lliurement llur condici poltica i proveeixen aix mateix, llur desenvolupament
econmic, social i cultural.

Aix mateix, els respectius articles 5 dels citats: Pacte Internacional de Drets
Econmics, Socials i Culturals, i del Pacte Internacional de Drets Civils i Poltics,
ambds de 16 de desembre de 1966, diuen:
Article 5.
1.- Cap disposici del present Pacte podr sser interpretat en el sentit de reconixer
cap dret a un Estat, grup o individu per escometre activitats o realitzar actes encaminats
a la destrucci de qualsevol dels drets o llibertats reconeguts en el Pacte, o la seva
limitaci en una mesura ms gran que la que shi preveu.
2.- No es podran admetre restriccions o menyscabament de cap dels drets humans
fonamentals reconeguts o vigents en un pas en virtut de lleis, convencions,
reglaments o costums, a pretext de que el present Pacte no els reconeix o els
reconeix en menor grau.

Per tant, no sols la Constituci Espanyola consagra el Dret dAutodeterminaci dels


pobles, sin que a ms a ms, en formar part de lordenament intern tot el conjunt
de la Carta Internacional dels Drets Humans, lEstat espanyol queda inhabilitat per
a poder adoptar qualsevol tipus de disposici que signifiqui restricci,
menyscabament, limitaci o actes encaminats a la destrucci de qualsevol dels
drets o llibertats reconeguts en el Pacte, com hem pogut veure i comprovar en la
sentncia de 21 doctubre de 2013 de la Gran Sala del Tribunal Europeu de Drets
Humans sobre lanomenada doctrina Parot 1.
Hem dafirmar, doncs, que larticle 10.2, informa la totalitat del Ttol I de la
Constituci espanyola i, en conseqncia, del conjunt de tota ella.

Efectivament ho acabem de veure amb la sentncia de 21 doctubre de 2013 de la Gran Sala del
Tribunal Europeu de Drets Humans.
El 10 de juliol de 2012, la Sala Petita de Tribunal Europeu de Drets Humans dEstrasburg, va sentenciar
que l'anomenada doctrina Parot, establerta pel Tribunal Suprem lany 2006 i confirmada pel Tribunal
Constitucional, que significava de facto l'aplicaci retroactiva de les penes, violava els articles 7 i 5.1 de
la Convenci Europea de Drets Humans "que estableix la irretroactivitat de les lleis penals
desfavorables".
El Govern espanyol, va discrepar de la sentncia i va presentar recurs davant la Gran Sala del Tribunal
d'Estrasburg que va ser resolt per aquesta, el proppassat 21 d'octubre de 2013, i va determinar
definitivament i de forma inapellable, que la doctrina Parot amb carcter retroactiu vulnerava l'article 5
del Conveni Europeu de Drets Humans, i que al seu torn, article 9, en prohibeix la retroactivitat.
Daquesta manera, l'alt tribunal va considerar "detenci illegal" la permanncia de la penada a la pres.
En la sentncia, lAlt Tribunal Europeu recorda que la seva sentncia t carcter vinculant i que l'Estat
espanyol s'havia comproms, com a signant del conveni del propi Tribunal, a acatar les sentncies i
donar-los-hi compliment.
Aquest supsit demostra de forma irrefutable, que en els drets humans fonamentals, qui t la darrera
paraula, el tribunal de darrera instncia, no s el Tribunal Constitucional espanyol, sin el Tribunal
Europeu dels Drets Humans.
4

SITAL xlaIndependncia

Abordarem un darrer aspecte: el concepte poble 2. El poble catal t entitat jurdica?


s un poble subjecte a laplicaci i emparat per la Carta Internacional dels Drets
Humans? En el Prembul de la Constituci Espanyola hi trobem el segent redactat:
La Naci espanyola, amb el desig destablir la justcia, la llibertat i la seguretat i de promoure el
b de tots els qui la integren, en s de la seva sobirania, proclama la voluntat de:
(...)
Protegir tots els espanyols i els pobles dEspanya en lexercici dels drets humans,
les seves cultures i tradicions, llenges i institucions.
(...)
Collaborar a lenfortiment dunes relacions pacfiques i de cooperaci efica entre tots
els pobles de la Terra.

Malgrat la doctrina majoritria en el sentit que un prembul no t eficcia jurdica


interpretativa, el prembul constata i expressa que les Corts espanyoles recullen la
voluntat poltica dinformar que a Espanya hi conviuen diferents pobles, i, en tot
cas, no es pot separar el prembul de la resta del document, car no sentendria que
lesperit daquest i la resta del document fossin divergents o fins i tot contradictoris.
Per tant, aquest prembul ja ens diu una cosa diferent, ens diu que a Espanya no hi
ha un sol poble clarament en contraposici al discurs oficial del govern espanyol
, sin que hi ha diversos pobles: els pobles dEspanya; matis que en cap
cas s menor de cara al que tot seguit exposem.
En el procs de redacci, aprovaci i posterior litigi dinconstitucionalitat de lEstatut
de Catalunya de 2006, per paradoxal que pugui semblar, i a grans trets, el gran
cavall de batalla, jurdic i poltic, no va ser mai el concepte de poble, sin el de
naci. La gran preocupaci de lEstat era fer desaparixer el concepte de naci
i tot all de simblic, poltic i jurdic que a criteri seu comporta el mot, mentre
que per la part catalana el principal objectiu fou, precisament, el de mantenir
aquest concepte.
Aquesta preocupaci dels poders de lEstat, es trasllada i es reflecteix en la
Sentncia 31/2010, de 28 de juny de 2010, de forma que la gran retallada
conceptual s sobre el mot i la idea de naci, de manera que en cap moment,
prcticament enlloc de la sentncia, es qestiona el concepte de poble catal.
Fixem, doncs, latenci en aquests dos fets: 1. El poble catal t entitat jurdica
reconeguda explcitament a lEstatut dAutonomia de Catalunya, Llei orgnica i, en
conseqncia, part irrefutablement intrnseca del propi ordenament constitucional
espanyol; 2. La mateixa Constituci espanyola, reconeix implcitament, a travs del

Fins el present, el concepte de poble no ha estat encara objecte de controvrsia, ms enll del discurs
oficial del govern espanyol en el sentit que la sobirania resideix en el poble tot el poble espanyol, s
a dir, consideren en aquest discurs oficial que hi ha un nic poble espanyol, i els catalans som part
daquest poble espanyol i, al mateix temps per, noms una part daquest poble.
2

SITAL xlaIndependncia

Prembul citat quan fa referncia als pobles dEspanya que, en tot cas, a
Espanya hi conviuen diversos pobles.
Al mateix temps, s evident que lmbit subjectiu de la Carta Internacional dels
Drets Humans no s la naci sin lhome individualment i el poble com a
collectiu dindividus. I, en aquest sentit, en el text consolidat, desprs dhaver
passat pel seds del tribunal Constitucional de lEstatut dautonomia de Catalunya,
les referncies al poble de Catalunya, les continuem trobant sense haver estat
objecte de retallada:
En el Prembul:
Segon pargraf: El poble de Catalunya ha mantingut al llarg dels segles...
Quart pargraf: El poble catal continua proclamant avui com a valors superiors de la seva
vida collectiva la llibertat, la justcia i la igualtat...
Quart apartat del sis pargraf: Lautogovern de Catalunya es fonamenta en la Constituci, i
tamb en els drets histrics del poble catal...
Vuit i darrer pargraf del prembul: En exercici del dret inalienable de Catalunya a
lautogovern, (...) i el poble de Catalunya ratifica aquest Estatut.

A larticle 2.4:
4. Els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya i sexerceixen dacord amb el
que estableixen aquest Estatut i la Constituci.

A larticle 5:
Lautogovern de Catalunya es fonamenta tamb en els drets histrics del poble catal, en les
seves institucions seculars i en la tradici jurdica catalana (...)

A larticle 55.1:
1. El Parlament representa el poble de Catalunya.

Podem afirmar, que la Constituci espanyola de 1978 i lordenament vigent que


sen deriva mitjanant lEstatut dAutonomia de Catalunya de 2006, reconeixen
lexistncia del poble de Catalunya, del poble catal, i si aix s aix, sha dafirmar
de forma inapellable que amb la Constituci espanyola de 1978, el poble de
Catalunya no ha de tenir cap impediment constitucional per a accedir al dret
dautodeterminaci.

2.2.2.- A LEMPARA DE LA CONSTITUCI ESPANYOLA DE 1978.


La recollida massiva de signatures dins la campanya Signa un vot per la
independncia, que impulsen lAssemblea Nacional Catalana (ANC) i lAssociaci
de Municipis per la Independncia (AMI) que se celebrar els propers 22 i 23 de
6

SITAL xlaIndependncia

mar de 2014 arreu de Catalunya es fonamenta en el Dret de Petici. En relaci al


Dret de Petici, que s un dret fonamental, larticle 29.1 CE diu el segent:
1. Tots els espanyols tindran el dret de petici individual i collectiva per escrit, en la forma i
amb els efectes que determini la llei.

El dret de petici es pot definir com la facultat que pertany a tota persona de
dirigir-se als poders pblics per tal de fer-los conixer un fet o un estat de coses i
per reclamar la seva intervenci. En tot cas, s'ha d'entendre com a dret individual o
collectiu que gaudeix de les segents mesures de protecci, establertes per la
prpia Constituci:
1. Qualsevol ciutad pot recaptar la tutela del dret fonamental de petici
recollit en l'article 29 de la Constituci espanyola, davant els Tribunals
ordinaris, per un procediment basat en els principis de preferncia i
sumarietat (art. 53.2 CE).
2. Qualsevol ciutad pot acudir, desprs del compliment dels requisits i
trmits establerts al respecte, al recurs d'empara davant el Tribunal
Constitucional per a la protecci del dret fonamental de petici recollit en
l'article 29 de la Constituci (art. 53.2 CE).
3. s procedent el recurs d'inconstitucionalitat contra les Lleis i disposicions
normatives amb fora de llei que vulnerin el dret fonamental de petici
recollit en l'article 29 de la Constituci Espanyola (article 53.1 CE).
4. L'article 29 CE, vincula directament a les Administracions Pbliques, tal
com es desprn de la STC 80/1982.
Analitzant, el dret de petici des d'una concepci mplia, hom ha dentendre que s
un dret que permet dirigir qualsevol tipus de peticions als poders pblics.
En la mesura que la vulneraci del dret de petici recollit en l'article 29 CE suposi
una violaci dels drets contemplats en els diferents instruments internacionals de
drets humans, seran d'aplicaci els mecanismes internacionals de denncia i
protecci establerts per a la defensa d'aquests drets humans.
Daltra banda, cal considerar que el Dret de Petici tamb s una forma de
participaci ciutadana, que al mateix temps tamb s un Dret Fonamental.
Efectivament, larticle 23 CE, estableix el segent:
1. Els ciutadans tenen el dret a participar en els afers pblics, directament o per mitj
de representants lliurement elegits en eleccions peridiques per sufragi universal.

La participaci ciutadana consisteix en un acte o conjunt d'actes fins i tot no


actes- o actituds dirigida a influir en els titulars del poder institucionalitzat per
conservar o modificar l'estructura d'interessos existent. En el supsit que ens ocupa
la voluntat de participaci s molt intensa, ats que estem davant dun ciutad ara
molt polititzat capa de participar si ho jutja necessari.

SITAL xlaIndependncia

La Constituci espanyola garanteix el Dret de Participaci directa, a travs del citat


article 23.1 CE. Aquesta participaci directa lhem dentendre de dues maneres: a
travs dun referndum o b a travs de la iniciativa legislativa popular, prevista a
larticle 87.3 CE i que per analogia podem entroncar-la amb el Dret de Petici de
larticle 29.1 CE.
Hem dinsistir tamb en aquest punt, que ladministraci resta informada i
vinculada directament del contingut de larticle 23.1 CE citat.

2.2.3.- A LEMPARA DE LESTATUT DAUTONOMIA DE CATALUNYA, LLEI ORGNICA 6/2006, DE


19 DE JULIOL DE REFORMA DE LESTATUT DAUTONOMIA DE CATALUNYA.
Tamb hem dacudir al marc estatutari per a tractar el supsit objecte del present
informe, s a dir, la recollida massiva de signatures dins la campanya Signa un
vot per la independncia, que impulsen lAssemblea Nacional Catalana (ANC) i
lAssociaci de Municipis per la Independncia (AMI). En relaci al Dret de Petici,
que com ja hem vist que s un dret fonamental reconegut per la Constituci
espanyola, ens fixarem en all que estableix larticle 29 de lEstatut de Catalunya
que ens diu:
Article 29. Dret de participaci
1.

Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en condicions digualtat en els afers pblics
de Catalunya, de manera directa o b per mitj de representants, en els supsits i en els
termes que estableixen aquest Estatut i les lleis.

2.

Els ciutadans de Catalunya tenen dret a elegir llurs representants en els rgans poltics
representatius i a presentar-shi com a candidats, dacord amb les condicions i els requisits que
estableixen les lleis.
Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure i a presentar iniciatives legislatives al
Parlament, en els termes que estableixen aquest Estatut i les lleis.

3.
4.

Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar, directament o per mitj dentitats
associatives, en el procs delaboraci de les lleis del Parlament, mitjanant els procediments
que estableixi el Reglament del Parlament.

5.

Totes les persones tenen dret a dirigir peticions i a plantejar queixes, en la forma i amb els
efectes que estableixen les lleis, a les institucions i lAdministraci de la Generalitat, i tamb als
ens locals de Catalunya, en matries de les competncies respectives. La llei ha destablir les
condicions dexercici i els efectes daquest dret i les obligacions de les institucions receptores.
Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convocatria de consultes populars per la
Generalitat i els ajuntaments, en matria de les competncies respectives, en la forma i amb
les condicions que les lleis estableixen.

6.

Observem com el legislador estatutari fa coincidir el Dret de Petici amb el Dret de


Participaci, de manera que ambds drets sn concurrents i aix hem de considerarho a lhora de valorar i dimensionar el supsit que estem estudiant.
Com a principi essencial democrtic dun Estat de Dret com aix ho fan totes les
democrcies contempornies reconeixent habitualment el dret de participaci
directa, tal i com ho fa la Constituci espanyola i l'Estatut d'Autonomia de
Catalunya , la legitimitat democrtica de les institucions requereix tamb d'una
participaci directa de la ciutadania en els assumptes pblics, suficientment extensa
i de qualitat, que complementi la participaci indirecta o electoral. Hem dentendre
8

SITAL xlaIndependncia

com a participaci directa tota acci de carcter poltic que els ciutadans emprenen
al marge dels processos electorals per tal d'enriquir la vida poltica de la societat i
contribuir a que les institucions prenguin les decisions adequades. Per aix mateix,
la participaci indirecta o electoral ja no s l'nica forma en que un ciutad por
participar en el govern de la seva societat i en la presa de decisions poltiques.
Que ms ciutadans participen i/o que ho facin ms freqentment s certament
important per a la legitimitat democrtica, i, al mateix temps, que el ciutad estigui
informat adequadament sobre l'assumpte del qual es tracti i de les alternatives
disponibles, o que disposi de temps per meditar i contrastar la seva opini amb les
dels altres ciutadans, dna valor, importncia i qualitat a aquesta participaci.
Per tant, quan es tracta de garantir i promoure l'exercici dels drets de participaci
democrtica, els poders pblics han de prendre en consideraci de quina
manera poden contribuir a que aquesta participaci sigui realment de
qualitat. I per aix cal afirmar amb rotunditat que La participaci ciutadana s se
sensiblement essencial per a la legitimitat de la democrcia en tots els seus nivells.

2.2.4.- LLEI ORGNICA 4/2001, DE 12 DE NOVEMBRE, REGULADORA DEL DRET DE PETICI.


Acudirem, finalment, a la Llei orgnica 4/2001, de 12 de novembre, reguladora del
Dret de Petici, per poder completar lestudi sobre la procedncia de cessi dels
espais pblics per a la recollida massiva de signatures dins la campanya Signa un
vot per la independncia, que se celebrar els propers 22 i 23 de mar de 2014
arreu de Catalunya a instncies de lAssemblea Nacional Catalana (ANC) i
lAssociaci de Municipis per la Independncia (AMI).
Els articles 1, 2 i 3 de la Llei Orgnica 4/2001, estableixen el segent:
Artculo 1. Titulares del derecho de peticin.
1. Toda persona natural o jurdica, prescindiendo de su nacionalidad, puede ejercer el derecho
de peticin, individual o colectivamente, en los trminos y con los efectos establecidos por la
presente Ley y sin que de su ejercicio pueda derivarse perjuicio alguno para el peticionario.
No obstante no resultarn exentos de responsabilidad quienes con ocasin del ejercicio del
derecho de peticin incurriesen en delito o falta.
2. Los miembros de las Fuerzas o Institutos armados, o de los Cuerpos sometidos a disciplina
militar, solo podrn ejercer este derecho individualmente y con arreglo a lo dispuesto en su
legislacin especfica.
Artculo 2. Destinatarios.
El derecho de peticin podr ejercerse ante cualquier institucin pblica, administracin, o
autoridad, as como ante los rganos de direccin y administracin de los organismos y
entidades vinculados o dependientes de las Administraciones pblicas, respecto de las materias
de su competencia, cualquiera que sea el mbito territorial o funcional de sta.

SITAL xlaIndependncia

Artculo 3. Objeto de las peticiones.


Las peticiones podrn versar sobre cualquier asunto o materia comprendido en el mbito de
competencias del destinatario, con independencia de que afecten exclusivamente al peticionario
o sean de inters colectivo o general.
No son objeto de este derecho aquellas solicitudes, quejas o sugerencias para cuya satisfaccin
el ordenamiento jurdico establezca un procedimiento especfico distinto al regulado en la
presente Ley.

Remarcar per part de qui emet el present informe, que a la vista daquests tres
articles s evident que:

1. Que tota persona natural o jurdica, prescindint de la seva nacionalitat, pot


exercir el dret de petici, individual o collectivament.
2. Que el dret de petici podr exercir-se davant qualsevol instituci pblica,
administraci, o autoritat.

3. Que les peticions podran versar sobre qualsevol assumpte o matria


comprs en l'mbit de competncies del destinatari, amb independncia que
afectin exclusivament al peticionari o siguin d'inters collectiu o general.

A la vista del que sexposa, es cita i sanalitza, qui signa el present informe sobre la
procedncia o no de cedir els espais pblics per a la recollida massiva de signatures
dins la campanya Signa un vot per la independncia, que se celebrar els
propers 22 i 23 de mar de 2014 arreu de Catalunya a instncies de lAssemblea
Nacional Catalana (ANC) i lAssociaci de Municipis per la Independncia (AMI),
aporta les segents

CONCLUSIONS
Primera.- La recollida massiva de signatures dins la campanya Signa un vot per
la independncia, que se celebrar els propers 22 i 23 de mar de 2014 arreu de
Catalunya a instncies de lAssemblea Nacional Catalana (ANC) i lAssociaci de
Municipis per la Independncia (AMI), est emparada plenament per: el Pacte
Internacional de Drets Civils i Poltics, i Pacte Internacional dels Drets Econmics,
Socials i Culturals, ambds de 16 de desembre, de 1966, autoritzats pel Consell de
Ministres de 23 de juny de 1976 pel Govern dAdolfo Surez, i ratificats el 13 dabril
de 1977, mitjanant el corresponent Instrument de Ratificaci; la Constituci
Espanyola de 1978 i concretament pels articles 23.1 i 29.1; per lEstatut
dAutonomia de Catalunya la Llei orgnica 6/2006, de reforma de lEstatut
dautonomia de Catalunya, de 19 de juliol de 2006, i en concret per larticle 29; i
finalment, per la Llei orgnica 4/2001, de 12 de novembre, reguladora del Dret de
Petici i en concret els articles 1, 2 i 3.
Segona.- En tant que la campanya Signa un vot per la independncia, de
lAssemblea Nacional Catalana (ANC) i lAssociaci de Municipis per la
10

SITAL xlaIndependncia

Independncia (AMI), est emparada plenament per lordenament vigent citat i, per
tant plenament legtima, cal considerar-la plenament emparada pels poders pblics
i, per tant, sota el seu aixopluc i recolzament, precisament en compliment daquell
principi que estableix que es tracta de garantir i promoure l'exercici dels drets
de participaci democrtica, de manera els poders pblics estan obligats a
prendre en consideraci de quina manera poden contribuir a que aquesta
participaci per tal que sigui realment de qualitat. I per aix cal afirmar amb
rotunditat que la cessi dels espais pblics per a lexercici de la participaci
ciutadana s plenament legtim i emparat per la legislaci vigent.
Tercer.- Sobre la legitimitat i legalitat del contingut de la petici que es formula,
hem de respondre amb plena convicci que est plenament emparada pel Pacte
Internacional de Drets Civils i Poltics, i Pacte Internacional dels Drets Econmics,
Socials i Culturals, ambds de 16 de desembre, de 1966 i, en conseqncia, com
sacredita a partir del present informe, emparada per tot lordenament
constitucional que sen deriva. Per tant, en cap cas no serien daplicaci les
reserves que la prpia Llei Orgnica 4/2001, de 12 de novembre, reguladora del
Dret de Petici.

CONCLUSI

FINAL

La cessi dels espais municipals per al desenvolupament de la campanya Signa un


vot per la independncia, que se celebrar els propers 22 i 23 de mar de 2014
arreu de Catalunya a instncies de lAssemblea Nacional Catalana (ANC) i
lAssociaci de Municipis per la Independncia (AMI), est plenament ajustada a
dret.

SITAL X LA INDEPENDNCIA

11