You are on page 1of 13

ORDRE DEL DIA:

1. Resum de les darreres accions fetes per Sital x la independncia


2. El paper dels SITAL dins de l'ANC.
3. Nous grups de treball per tal d'integrar el collectiu dins de la
Repblica catalana i aportar idees per un millor mn local.
4. Renovaci dels crrecs de SITAL.
5. Precs i preguntes.

Vilanova i la Geltr, 20 de febrer de 2016

SITxCAT

1. Resum de les darreres accions fetes per Sital x la independendncia


a.- Actuacions relacionades amb el rgim jurdic i funcionament dels ens locals i el
procs cap a la independncia.
a.1.- Informaci sobre la cessi de dades del padr dhabitants
La primera actuaci de la Sectorial va ser linforme de 24 de febrer de 2014 sobre la
possibilitat de cessi de les dades del padr dhabitants a la Generalitat de Catalunya
davant una hipottica convocatria de consulta popular. Aquest informe es va facilitar a
lAMI, i va aconseguir aportar coherncia en un debat encs que hi havia sobre aquesta
qesti.

SITxCAT

a.2.- Informe sobre el pagament per part dels ajuntaments de les quotes AMI
La Delegaci del Govern de lEstat a Catalunya va iniciar durant lany 2014 una
actuaci constant dimpugnaci dacords dels ajuntaments relacionats amb el procs.
Un dells, va ser impugnar els acords dels ajuntaments de pagament de les quotes de
lAMI. SITxCAT va redactar un informe sobre la correcci jurdica daquests
pagaments, i sobre el procediment a seguir per al correcte pagament de les quotes.
a.3.- Informe en relaci a la modificaci del Reglament orgnic municipal (ROM)
Durant lany 2014 va sorgir la polmica als ajuntaments sobre lobligatorietat que la
imatge del Rei dEspanya presids els salons de plens. En aquests sentit es va redactar
un informe que incorporava una proposta de modificaci dels ROM dels ajuntaments
que possibilitava aquesta actuaci.
a.4.- Informe envers la campanya signa un vot per la independncia.
LAssemblea Nacional Catalana (ANC) i lAssociaci de Municipis per la
Independncia (AMI) van acordar organitzar una recollida massiva de signatures dins la
campanya Signa un vot per la independncia, que es va celebrar els dies 22 i 23 de
mar de 2014 arreu de Catalunya. Molts ajuntaments van plantejar mocions de suport i
de cessi de locals per la realitzaci de la campanya. Aix va generar loposici dels
partits unionistes que van posar en dubte la legalitat de la cessi despais i locals
municipals. Per aquest motiu es va elaborar un informe que es va posar a disposici de
lAMI i de tots els ajuntaments catalans referents a la legalitat de la moci i la cessi
despais de titularitat dels municipis.
a.5.- Informe en relaci a la legalitat del pagament dels impostos dIVA i IRPF per
part de les administracions locals catalanes a lAgncia Tributria Catalana (ATC)
Van ser molts els ajuntaments que durant lany 2015 van aprovar mocions per tal
defectuar les seves liquidacions tributries a travs de lATC. Aquesta actuaci va
generar la reacci de la Delegaci del Govern de lEstat a Catalunya. Per aquest motiu
es va redactar un informe sobre la correcci i daquest pagament i el seu procediment,
per esvair qualsevol dubte. Aquest informe es va facilitar a lAMI i a tots els
ajuntaments de Catalunya.
a.6.- Informes respecte les frmules de jurament o promesa de presa de possessi
dalcaldes i regidors.
La constituci dels nous ajuntaments el juny de 2015 tamb va ser polmica, ja que tots
els regidors i alcaldes independentistes volien utilitzar frmules que no incorporessin
lobligaci dacatament a la constituci i obedincia al Rei.
Es va collaborar amb els serveis jurdics de lAMI per elaborar un frmula, i es va
emetre un informe sobre la seva correcci.

SITxCAT

a.7.- Informe sobre laplicaci de la modificaci de la Llei Orgnica del Tribunal


Constitucional (LOTC) en el mn local
Aquest informe es va redactar per analitzar les conseqncies que podia tenir pels
ajuntaments laprovaci de la moci de suport a la resoluci 1/X1 del Parlament de
Catalunya, de 9 de novembre, tenint en compte que la mateixa havia estat suspesa pel
Tribunal Constitucional (TC)
La conclusi de linforme s que les hipottiques resolucions municipals de recolzament
no suposen un obstacle a la resoluci de suspensi efectuada pel (TC), ni suposen
ignorar-la, ni un acte dexecuci de la resoluci suspesa. Tant sols suposa manifestar
una posici favorable a lesmentada resoluci, que no implica en cap cas un acte
dexecuci.
b.-Informes directament relacionats amb el procs cap a la independncia i la
construcci destructures destat
b.1.- Informe sobre la situaci professional i jurdica dels funcionaris dhabilitaci
nacional el dia I+1, aix com de la resta de funcionaris de lEstat espanyol a
Catalunya
Aquest informe analitza com ha de quedar la situaci professional i jurdica dels
funcionaris dhabilitaci nacional el dia I+1, aix com de la resta daproximadament
trenta mil funcionaris de lEstat espanyol que estan treballant a Catalunya.
La seva conclusi final s la segent:
En all que afecta als empleats pblics, ladveniment del nou Estat Catal, no
pot significar una altre cosa que una oportunitat de mantenir lstatu quo personal,
per un costat i millorar-lo per laltre, a mesura que el nou Estat vagi introduint
millores a la funci pblica de la nova Repblica, ats que queda perfectament
garantida de forma automtica ladquisici de la nacionalitat catalana, duna
banda element essencial per a poder treballar a la cosa pblica catalana i
tamb queda demostrat que est plenament garantit de fet, de forma
automtica el trasps de tots els empleats pblics duna administraci a laltre.
Per aquest motiu, s imprescindible que el dret al manteniment de la condici de
treballador de ladministraci per a tots els empleats pblics actuals, els de la
Generalitat, els dels Ens Locals i els de lEstat, sincorpori en les agendes
poltiques de les entitats que treballen per la independncia del nostre pas. No es
pot generar inseguretat en una qesti que no noms afecta a lestabilitat
professional de moltes persones, sin al mateix coneixement de ladministraci,
bsic per a la construcci del nou estat (seguretat social, hisenda, ...).
b.2.- Informe sobre les conseqncies de la declaraci de sobirania i del dret a
decidir del poble de Catalunya.
En aquest informe sefectua un extens anlisi sobre les veritables conseqncies
jurdiques de la declaraci de Sobirania efectuada pel Parlament de Catalunya el dia 23
de gener de 2013.
4

SITxCAT

La conclusi final daquest informe s:


En definitiva, podem concloure que, a partir del pronunciament constitucional,
tots els actors poltics, pblics i privats, de Catalunya que impulsen el procs del
dret a decidir disposen, en la Resoluci 5/X del Parlament de Catalunya, duna
cobertura jurdica i poltica, slidament consistent, que nodrir de legitimitat
les seves actuacions davant de les instncies estatals i de la prpia comunitat
europea i internacional.
b.3.- Participaci en la redacci de linforme jurdic sobre les possibles
conseqncies en lmbit penal de lactuaci dels funcionaris durant el procs cap
a la independncia
Es tracta dun informe que fa una anlisi exhaustiva de quines podrien ser les
conseqncies legals de carcter penal dels treballadors i treballadores de
ladministraci pblica catalana (inclosa la municipal), per aquells moments i situacions
puntuals en el que es puguin trobar amb normes o instruccions contradictries,
provinent unes de normativa o autoritats catalanes, i les altres de normativa o autoritats
espanyoles.
De linforme sen desprn que la probabilitat de comissi dalguna infracci penal pels
treballadors i treballadores de les administracions pbliques, s molt baixa, i en
qualsevol cas, aporta els instruments per tal de suprimir cap possibilitat en sentit
contrari.
2. El paper dels SITAL dins de l'anc.
2.1.- Qui som els SITAL
Som els Secretaris, Interventors i tresorers dels ajuntaments. Les nostres funcions sn:
-

Secretaria, que inclou lassessorament legal preceptiu i la fe pblica als ens


locals.
La intervenci, que inclou el control i la fiscalitzaci interna de la gesti
econmica i pressupostria dels ens locals i la comptabilitat.
La tresoreria, que tamb inclou la recaptaci

2.2.- Perqu una sectorial de SITAL per la independncia


El dissabte 21 de desembre 2013 a Montblanc, un grup de secretaris, interventors i
tresorers van fer una reflexi sobre si com a collectiu podrem aportar un valor afegir al
procs. En aquell moment, les forces poltiques catalanes favorables al dret a decidir del
poble de Catalunya, representaven el 64,4 % del Parlament de Catalunya ja shavia
proposat la celebraci dun referndum el dia 9 de novembre de 2014, per preguntar als
catalans si volem tenir estat propi independent.
El Collectiu de Secretaris, Interventors, Tresorers i Secretaris-Interventors
dAdministraci Local (SITAL) t una mplia experincia en processos electorals i
consultius, i una part important del mateix tamb t un total comproms amb el pas.
Des de les primeres eleccions democrtiques, el 15 de juny de 1977, fins avui dia, hem
5

SITxCAT

estat els mxims responsables de lorganitzaci electoral a cada municipi, com a


delegats de la Junta Electoral. La implicaci del nostre collectiu va ser fonamental en
tot el procs de transici democrtica a lEstat Espanyol, ho continua sent en tots els
processos electorals que des daquell dia shan convocat, i ho vol ser en el procs de
transici cap a un estat propi de Catalunya.
s per aquest motiu que una part dels STAL de Catalunya vam decidir constituir-nos
com a sectorial de lANC i a ms, oferir-nos a les institucions del pas que tutelaven el
procs de consulta per a collaborar en tots aquells aspectes logstics, organitzatius i fins
i tot legals que es considerin convenients.
Tamb ens vam oferir a la resta dentitats del pas que reivindiquen un Estat Catal
Independent, per treballar en aquest procs de construcci nacional, especialment a
lAMI, que aglutina els ens locals a favor de la independncia de Catalunya.
En conseqncia, l11 de gener de 2014 es va constituir a Vilafranca del Peneds la
Sectorial de lANC SITAL per la Independncia (SITxCAT).
Es va acordar que lobjectiu principal de SITxCAT seria, des del nostre entorn
professional, treballar per assolir la independncia de Catalunya, i collaborar amb el
disseny dels futurs governs locals de Catalunya, aix com intentar incorporar en el
procs a la major part del collectiu professional.
2.3 I ara, com encarem la nova etapa?
El resultat electoral del 27 de setembre de 2015 va suposar lexistncia dun parlament
catal amb mplia majoria independentista i va quallar el passat 10 de gener de 2016
amb la proclamaci de Carles Puigdemont com a nou president de la Generalitat de
Catalunya. El pas treballa ja amb una fita de 18 mesos per tal de poder disposar de les
estructures destat que permetin culminar el procs dindependncia. La tasca que fins
ara fiem des de la societat civil per impulsar els nostres governants cap a la
independncia assoleix ara una nova etapa, estem davant un altre itinerari, hem superat
ja letapa anterior i ens hem de plantejar quina ha de ser lactuaci del SITAL dara
endavant. Ens mantenim com a sectorial de lanc o b fem un pas ms enll i per tal de
poder tenir el ress que volem en constitum com a grup dopini en la defensa del
nostre col.lectiu i de ladministraci local en una Catalunya independent?
3. Nous grups de treball per tal d'integrar el col.lectiu dins de la Repblica
catalana i aportar idees per un millor mn local.
En aquest sentit proposem la creaci de 4 grans grups de treball :

3.1.- Model Administratiu. Lesperit del dret pblic catal.


3.2.- Competncies locals i territori.
3.3.-Funci Pblica Local
3.4.- Hisendes locals.
3.1.- Model Administratiu. Lesperit del dret pblic catal.
Els models administratius no sn exclusius de ladministraci local, sin que afecten a
tota ladministraci pblica catalana. Per aquest motiu, les reflexions que aportem en
6

SITxCAT

aquest debat transcendiran lmbit local i sinseriran en una proposta a nivell nacional
sobre model administratiu.
I per fer-ho, en primer lloc, proposem cercar les arrels del dret pblic catal recuperant
el seu esperit, i prenent com a punt de partida lestudi que en fa Francesc Maspons i
Anglasell1.
Els principis bsics del dret pblic catal, que shan danalitzar amb la correcta
perspectiva histrica, tenint en compte que a partir de 1714 vam deixar de tenir naci
prpia, sn:
Llibertat: Per dret natural tota persona i tota cosa sn lliures. Els lmits daquesta
llibertat no els fixa ni lautoritat ni la llei, sin els drets inherents a la naturalesa
humana, el que avui direm els drets de la ciutadania.
El Govern: La seva missi s garantir la llibertat, la justcia i la seguretat. Actua amb
exemplaritat i est subjecte a lopini dels governats. El poder est supeditat al dret
natural, als drets de la ciutadania.
La llei: La llei no s el dret sin una manera dexpressar-lo. s un pacte entre autoritat i
governants. Si el poble no laccepta, no lobliga. En aquest sentit, el dret catal
avantposa linters de la justcia a lobservana de la llei.
Equitat: Entesa com a norma superior. Segons aquest principi, contradiu la llei qui,
atenent-se a les seves paraules, laplica menyspreant el seu esperit. Per aquest motiu el
dret catal prohibeix labs de la norma: qui sempara en la frmula legal per imposar
un rigorisme contrari al seu esperit.
Poder executiu: Ents com a conjunt de facultats atorgades pel poble. Lorigen del
poder s la sobirania popular.
Aquest principis sn en gran part incorporables en un futur disseny de la nostra
administraci, en base a models que ja sapliquen, adequats i adaptats a la nostra
realitat, i en base als principis que avui en dia exigeixen els ciutadans: Democrcia,
tica, eficincia, eficcia, transparncia, justcia social.
Davant el model de dret administratiu dinspiraci francesa, sembla ms apropiat a
Catalunya un model basat en el rule of jaw, o sigui, la regla del dret: les normes no
sn la font, sin la conseqncia dels drets individuals en la forma que shan definit i fet
1

Francesc Maspons i Anglasell, (1872 -1966) ens deix un magnfic treball titulat: Lesperit del dret pblic
catal. Eminent jurista catal, llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona. El 1897 obtingu la
ctedra de dret civil a la Universitat d'Oati, a Guipscoa. S'especialitza en dret catal, essent escollit
del 1918 al 1920 president de l'Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci de Catalunya. Treball a la
Oficina d'Estudis Jurdics de la Mancomunitat de Catalunya, des d'on defens el dret catal. Fou membre
del comit assessor de les minories nacionals de la Societat de Nacions, vicepresident del comit
executiu del Congrs de Nacionalitats Minoritries (1931) i president de l'Association Internationale pour
l'tude des Droits des Minorits de l'Haia. El 1951 s un dels membres fundadors de la Societat Catalana
d'Economia, que presideix des del 1955 al 1958. Tamb fou membre d'honor de l'Academia de
Jurisprudencia y Legislacin de Madrid, aix com de la Comissi Codificadora del Dret Catal.
7

SITxCAT

observar pels tribunals. Aquest model es basa en el dret natural i amb el principi
dequitat, que com hem analitzat inspirava el dret pblic catal.
A partir daquest model, i tenint en compte que un estat social ha de garantir uns drets
bsics, i per tant, mantenir algunes prerrogatives, el model sha de basar en la prdua de
la resta de prerrogatives, la simplicitat, i basat com a mitj de garantia dels drets dels
ciutadans. I a ms, dissenyat dacord amb els models de governana/bon govern que
actualment sestan definint per un sector de doctrina i acceptant per les institucions
europees, model que ha de tenir com a caracterstiques especials: la participaci, la
legalitat, la transparncia, la responsabilitat, el consens, lequitat, leficcia i eficincia i
la sensibilitat (a les demandes de la societat).
La simplicitat ha de ser un element essencial del nou model. Ladministraci no pot ser
un entramat complex dinstitucions i procediments que dificultin la relaci del ciutad
amb la mateixa, i que suposin una mena de barrera de protecci a certes prerrogatives
administratives. Per aix ha de ser un model basat en la confiana en relaci a
ladministrat, que comunica i assegura el risc. Ladministraci noms ha de supervisar i
si s el cas, reaccionar.
Es tracta de dissenyar models destat que garanteixin identitat dactuaci i simplificaci
davant els ciutadans. Per exemple:
-

Model de procediment
Administraci electrnica.
Gesti tributria.
Contractaci
Recursos humans

3.2.- Competncies locals i territori.


A lestat Espanyol la modificaci de larticle 135 CE i laprovaci de la llei 27/2013
(LRSAL), han suposat un disseny restrictiu de lmbit competencial local, tornant a
concepcions ms prpies del municipi del segle XIX, fins i tot contrries als principis
dautonomia local o subsidiarietat proclamats a la Carta Europea dAutonomia Local 2.

La Carta Europea dAutonomia Local va ser ratificada pel Regne dEspanya el 20 de gener de
1988 (BOE de 24 de febrer de 1989), El seu article 4 especifica:
4. Alcance de la autonoma local.
1. Las competencias bsicas de las Entidades locales vienen fijadas por la Constitucin o por la
Ley. Sin embargo, esta disposicin no impide la atribucin a las Entidades locales de
competencias para fines especficos, de conformidad con la Ley.
2. Las Entidades locales tienen, dentro del mbito de la Ley, libertad plena para ejercer su
iniciativa en toda materia que no est
excluida de su competencia o atribuida a otra autoridad.
3. El ejercicio de las competencias pblicas debe, de modo general, incumbir preferentemente a
las autoridades ms cercanas a los ciudadanos. La atribucin de una competencia a otra
autoridad debe tener en cuenta la amplitud o la naturaleza de la tarea o las necesidades de
eficacia o economa.
4. Las competencias encomendadas a las Entidades locales deben ser normalmente plenas y
completas. No pueden ser puestas en tela de juicio ni limitadas por otra autoridad central o
regional, ms que dentro del mbito de la Ley.
8

SITxCAT

Es tracta de recuperar uns governs locals forts, entenent-los com a lmbit de govern
ms poper al ciutad, reforant els segents principis:
-

Autonomia.
Naturalesa poltica del govern local. Per tant, les competncies no shan de
limitar a funcions de gesti o burocrtiques, sin que han de tenir potestats
normatives, reguladores, fiscals i de planificaci.
Subsidiarietat
Diversitat, flexibilitat i supletorietat.
Proporcionalitat.
Clusula general de competncies, atorgant capacitat per actuar en els mbits no
reservats a daltres administracions.
Garanties de suficincia financera per a lexercici de llurs competncies.
Democrcia.

Aquest ltim requisit, el de democrcia, vol dir que els mxim rgans de govern dels
ens locals shan descollir democrticament, desapareixent les eleccions indirectes que
avui existeixen en els Consells Comarcals i les Diputacions.
El nou model competencial, que hauria de recuperar competncies com leducaci, la
sanitat, el territori i els serveis socials, requereix de models territorials potents. Est clar
que un municipi de 300 habitants no t aquesta potncia. Per segurament aquest s un
valor del que no podem prescindir. Aix ens obligar a redefinir el debat sobre model
territorial i unitats de govern local, modificant lmbit de debat: no ho hem de fer sobre
nuclis de poblaci sobre habitants, sin sobre competncies, serveis, i mbits mnims
que en garanteixin leficincia.
Segons linforme de Transparncia Internacional, les claus dels pasos capdavanters del
rnquing de transparncia sn:

Administraci amb pocs nivells burocrtics


Un altre factor que evita la corrupci s una estructura pblica gil i amb pocs
nivells administratius. La simplicitat de les estructures poltiques propicia la
transparncia i el control de les decisions per la facilitat daccs a tots els
nivells poltics i funcionarials. A ms, hom considera que un grau geners
dautonomia municipal tamb afavoreix el bon govern, perqu facilita la
proximitat i la participaci real dels ciutadans. Juntament amb lestructura
administrativa lleugera, tamb sidentifica com un factor favorable establir un
sistema collegiat de presa de decisions a tots els nivells.
Actualment a Catalunya ho ha de 5 a 6 nivells dadministraci (si tenim en compte
mancomunitats i rees metropolitanes). Es tracta de passar a dos nivells dadministraci,
5. En caso de delegacin de poderes por una autoridad central o regional, las Entidades locales
deben disfrutar en lo posible de la libertad de adaptar su ejercicio a las condiciones locales.
6. Las Entidades locales deben ser consultadas, en la medida de lo posible, a su debido tiempo y
de forma apropiada, a lo largo de los procesos de planificacin y de decisin para todas las
cuestiones que les afectan directamente.
9

SITxCAT

dissenyats a ms sota parmetres, principis i imatge similars, per no induir en cap cas a
error, inseguretat o indefensi del ciutad.
Per tant, en un pas com Catalunya, sha de partir de dos nivells bsics (ms enll de la
possibilitat de desconcentraci i descentralitzaci), i sha de propiciar el debat basat en
la competncia i en el territori idoni per a la mateixa, i tot aix, mantenint la nostra
realitat municipal.

3.3.-Funci Pblica Local


Una qesti prvia al disseny dun model de funci pblica s el cas dels empleats
pblics al servei de les institucions estatals espanyoles en funcions a Catalunya. Cal
tenir en compte que aquestes institucions hauran de deixar de prestar funcions a
Catalunya, al mateix temps que indefugiblement les seves funcions hauran de passar a
ser exercides pel nou Estat. Aix doncs, es planteja un escenari en el que ats la quasi
absoluta seguretat que no hi haur una successi automtica pot molt ben b ser que
durant un perode indeterminat i transitori es produeixi una duplicitat dorganismes: els
que el nou Estat haur de menester per posar-se en marxa, i els que lEstat espanyol es
resistir a abandonar del tot fins el darrer moment. En tot cas, durant tot aquest perode,
els empleats pblics daquestes institucions i organismes que es trobin entremig afectats
per aquest previsible litigi, han de tenir garantit des del primer moment, la seva
pertinena a la nova administraci de la Repblica Catalana, amb les mateixes garanties
que tota la resta de empleats pblics citats anteriorment, independentment del temps que
triguin a poder materialitzar aquesta mutaci, i/o del temps concedint un perode
prudencial que triguin a escollir en quina administraci decideixen quedar-se tot
compatibilitzant, al mateix temps, lexercici de les seves funcions. Es tractaria dun dret
que hauria de reconixer de forma expressa la llei de transitorietat. Aquest dret actuaria
com a expectativa que es consolidaria:
-

Explcitament, mitjanant una presa de possessi expressa.


Implcitament, exercint el crrec.

Est clar que la incorporaci de tot aquest personal a la nova funci pblica de lEstat
Catal no ha de limitar el disseny del nou model, al qual shauran dadoptar els drets del
personal afectat.
El model de funci pblic s important. Els majors episodis de desprofessionalitzaci i
de corrupci a ladministraci els hem viscut en les etapes en les que sha actuat amb un
sistema dspoil System dels crrecs directius: lliures designacions, prescindint de la
vlua professional, del coneixement i la competncia daquest personal.
Lelement bsic de la funci pblica local entenem que ho ha de ser a travs de la
professionalitat, amb un sistema meritocrtic, amb igualtat doportunitats per a tothom.
Les funcions administratives shan de professionalitzar. Lmbit de gesti no pot
recaure en la direcci poltica, ja que requereix duna gesti especialitzada i
professional.
Els treballadors i treballadores de la futura administraci local catalana shan de
seleccionar dacord amb els principis de publicitat, lliure concurrncia, mrit i capacitat.
10

SITxCAT

Tamb shan dimplantar sistemes homogenis davaluaci del personal i de carrera


professional basada en lavaluaci i les capacitats adquirides.
Una funci pblica amb un comproms poltic3 implcit i explcit, que disposi deines i
mecanismes de responsabilitat que garanteixin la millora de les condicions del servei;
un treballador pblic comproms amb laplicaci i observana dun codi tic i de bona
conducta que contingui els valors adequats, mitjanant els instruments adients, per a
excellir en el desenvolupament de la cosa pblica a Catalunya.
2.4.- Hisendes locals.
Segurament un dels fets que han provocat lactual situaci de sobreendeutament de
molts municipis ha estat la manca de recursos, doncs, el finanament insuficient dels
serveis que es presten s clarament un mal endmic dels governs locals que a ms ara
sha vist agreujat per la crisi econmica.
La normativa dhisendes locals de lestat espanyol, RDL 2/2004, no permet donar
cobertura al principi de suficincia financera dels ens locals, que no poden cobrir amb
els seus recursos la totalitat de necessitats que es desprenen de les seves competncies.
Ara tenim loportunitat de reconduir aquest tema i de donar alhora compliment a la
Carta europea dAutonomia Local, la qual a larticle 9 ens diu que 1. Les Entitats locals
tenen dret, en el marc de la poltica econmica nacional, a tenir recursos propis suficients dels
quals poden disposar lliurement en el exercici de llurs competncies.

Per tant sha de dissenyar un nou model dhisendes locals, de forma parallela al debat
de competncies i territori, que permeti dotar als governs locals de recursos suficients
per afrontar amb garanties les seves competncies, i assolir una veritable autonomia
financera.
Com a principis daquest nou model apostem pels segents:
Suficincia i autonomia financera.
Per garantir la suficincia dels recursos per al compliment de les competncies
locals cal disposar dautonomia per a la gesti i regulaci dels tributs locals. Per
aix la Constituci catalana ha de recollir de manera clara i expressa
lautonomia financera de les corporacions locals.
La hisenda local ha de fer un gir important, ha de permetre que les entitats locals
legislin i regulin, alhora que es fa necessari la supressi de la tutela financera,
aspecte que per altra banda, es contradiu amb el principi dautonomia financera
de les entitats locals.
Clarificaci competencial.

Comproms poltic en el sentit aristotlic del mot basat en que els ciutadans sn els elements, en si
mateix, de lestat, i la funci pblica no s altra cosa que un conjunt de ciutadans que estan al servei de la
cosa pblica del propi estat.

11

SITxCAT

Hem de definir clarament quines sn les competncies que corresponen als ens
locals i quines a lestat Catal, i en el cas de competncies compartides entre
ambdues instncies quin s el camp dactuaci de cada ens, per evitar el
solapament i la confusi i sobretot per a garantir que aquestes competncies
gaudiran dels recursos necessaris per a poder ser aplicades. Igualment cal blindar
per llei que la imposici de competncies no prpies dels ens locals han danar
acompanyades de la seva cobertura econmica.
Simplicitat i reducci tributria. Actualment hi ha massa tributs de complexa
gesti: IBI, IAE, ICIO, IIVTNU, taxes.
Si apostem per la creaci duna administraci ms transparent, ms gil i menys
burocrtica, els recursos tributaris han de renovar-se en aquesta lnia. La
complexitat de gesti de determinats impostos ha de ser revisada per tal de ferlos ms clars i entenedors i de ms fcil aplicaci. Tamb caldr revisar i decidir
quins impostos, taxes i preus pblics, hem de mantenir i fer que siguin
daplicaci obligatria.
Models de gesti i recaptaci senzills, propers, basats en la coresponsabilitat.
Seguint amb la mateixa lnia del punt anterior, la gesti i recaptaci dels tributs
locals ha de ser senzilla, clara, i ms propera al ciutad.
Tal i com esmenta Joan Iglesias Capellas en el seu llibre Una Hisenda a la
Catalana una administraci tributria orientada al servei pblic ha de reduir la
conflictivitat amb els contribuents.
Cal facilitar el compliment de les obligacions tributries i eliminar els trmits i
formalitats innecessaris, i considerar al client com un contribuent.
Cal implantar per tant un nou model tributari basat en la cooperaci
administraci-ciutad i no en el control de ladministraci sobre el ciutad.
Daquesta manera es produiria una coresponsabilitat que fcilment generaria
unes sinergies recproques que recaurien en una major i millor recaptaci i
alhora en una major implicaci dels ciutadans en els serveis pblics.
Increment de la participaci en els ingressos de lEstat.
El nou estat catal ha de garantir una major participaci de les entitats locals en
els seus ingressos, ja que aquests junt amb els tributs propis, han de ser
proporcionals amb les competncies que la llei atorgui als ens locals. s a dir,
lexercici de les competncies que les lleis els atribueixin ha de disposar en tot
moment dels recursos per a poder exercir les mateixes.
Reducci de les transferncies corrents i de capital condicionades.
Les transferncies de recursos condicionades tant en lmbit de la despesa
corrent com en la inversi, han estat davant la manca dautonomia i suficincia
financera, moltes vegades la nica possibilitat que han tingut les corporacions
locals de dur a terme les seves poltiques. No costa doncs imaginar que les
poltiques locals han estat condicionades fins a lextrem per unes decisions
externes, fent que el principi dautonomia local perdi si s que s possible encara
ms fora.
Les transferncies han de respectar lautonomia local i en conseqncia han de
destinar-se a les finalitats que cada entitat cregui ms adient i ms dacord amb
les seves necessitats i criteris, per tant hem de vetllar per la seva
incondicionalitat.
12

SITxCAT

Les transferncies condicionades que decideixi atorgar lestat no han de ser la


norma general per a poder executar les poltiques locals, sin un ajut i estmul en
determinats mbits i sectors que des de lestat es vulguin potenciar en execuci
de les seves poltiques.
Intervenci prvia de la despesa.
Amb la finalitat de garantir que els recursos pblics es gestionen i apliquen de
manera correcta dacord amb el que estableix la normativa, es fa necessari la
realitzaci duna intervenci prvia de la despesa.
Aquesta intervenci consisteix en examinar tots els expedients i documents que
sn susceptibles de produir drets i obligacions de contingut econmic o
moviment de fons i de valors, abans que es dicti la resoluci corresponent.
Es tracta per tant dun control previ de legalitat de la despesa.
Control financer.
Un cop comprovat que la despesa sha realitzat dacord amb els parmetres
legals, cal procedir a verificar amb el control financer que aquesta compleix amb
els principis de bona gesti financera. Per aix cal valorar en aquesta fase els
criteris deficincia i eficcia, aix com la correcta comptabilitzaci de les
operacions dutes a terme i el seu reflex fidel en els comptes.
Accs al mercat nacional de capitals per a la realitzaci dinversions
Una de les activitats que duen a terme les corporacions locals s la inversora. La
construcci dedificis, la implantaci de serveis i subministraments, genera una
important dinmica inversora que en moltes ocasions requereix acudir a
lendeutament pblic, esdevenint aquest un instrument financer que resulta molt
important per als ens locals.
Hem de procurar que la futura normativa dhisendes locals faci una regulaci
flexible de lendeutament, per tal que permeti mantenir lactuaci inversora de
les corporacions locals.
4. Renovaci dels carrecs de Sital.
Des de la seva constituci el SITAL, ha treballat de manera conjunta, exercint per els
crrecs que estableix el reglament de lANC les segents persones:
Coordinador.- Joan Anton Font
Secretria.- Clia Argils
Tresorer.- Josep M. Nassarre
Cal procedir a la seva renovaci, i per aix es proposa a les persones segents:
Coordinador/a .Secretari/ria.Tresorer/a.-

5. Precs i preguntes.

13