You are on page 1of 161

EL CATALANISME

HISTRIA DESPANYA I CATALUNYA.


RUTH VIVES DE LA CORTADA.

QU ESTUDIAREM?
1.

Eix cronolgic.

2.

Introducci.

3.

Renaixena literria i cultural.

4.

El catalanisme poltic.

5.

Valent Almirall i Centre Catal.

6.

Catalanisme conservador

7.

Catalanisme a principi de segle: la Lliga Regionalista.

8.

El catalanisme desquerres a inici de segle.

QU ESTUDIAREM?
9.

Altres nacionalismes. Basc.

10. La guerra de Cuba((1895-1898)


11.Guerra marroquina. (1909-1925)
12. La Setmana Trgica.
13. La Mancomunitat de Catalunya.
14. La crisi de 1917.
15.La dictadura(1923-1931)

Histria dEspanya. Etapes histriques.


Anys i Perode

Subperode.

1808-1833 CRISI DE LANTIC RGIM

1808-1814 Josep I (Guerra del Francs).


1814-1833 Ferran VII

1833-1868 RGIM LIBERAL.

Isabel II

1868-1874 SEXENNI DEMOCRTIC

1869-1870 Regent: Serrano


1871-1873 Amadeu I de Savoia.
1873-1874 I REPBLICA ESPANYOLA(Figueras, Pi i Margall, Salmern
i Castelar).

1875-1902 RESTAURACI BORBNICA

1875-1885 Alfons XII


1885-1902 Regent Maria Cristina.

1902-1931 CRISI DE LA RESTAURACI

1902-1923 Alfons XIII


1923-1929 Dictadura de Primo de Rivera.
1930-1931 Alfons XIII

1931-1936 2na REPBLICA ESPANYOLA

1931 Govern provisional


1931-1933 Bienni Reformador dAlcal Zamora, Azaa
1933-1936 Bienni Negre dAlcal Zamora, Lerroux
1936 Govern del Front Popular dAzaa i Casares Quiroga.

1936-1939 GUERRA CIVIL

ETAPES

1939-1975 DICTADURA DE FRANCISCO FRANCO


1975 JOAN CARLES I

1. EIX CRONOLGIC.

2. INTRODUCCI.
1. Precedents: EL ROMANTICISME.

Laparici del nou sentiment catalanista al segle XIX ROMANTICISME

En qu es basa el Romanticisme?

Exaltava l individualisme

Reivindicava un passat gloris (mites, llegendes i redescobriment de lEdat


Mitjana).

Qu inspirar?

Inspirar la Renaixena literria i cultural de Catalunya i

Aparici dels NACIONALISMES Europa principi de les nacionalitats dret dels pobles a decidir el
seu propi govern.

Aquestes idees naixement de moviments nacionalistes que, 2na meitat s.XIX esdevenir una
fora poltica clau en la remodelaci del mapa europeu

2. INTRODUCCI.
Per qu apareix el catalanisme com a fora poltica?

Desigual desenvolupament econmic i social de lEspanya s.XIX.

Procs desenvolupament de CatalunyaGrans diferncies dins del territori Espanya=


agrcola.

Estat liberalafermar procs de centralitzaci poltica i administrativa inici= arribada


dels Borbons.

Quines sn les bases ideolgiques del Romanticisme?

Les bases ideolgiques del Romanticisme que incidiren


profundament en els representants de la Renaixena
foren: la valoraci de lindividualisme; lexaltaci de la
llibertat poltica i nacional dels pobles, que com a individus
collectius estan dotats de peculiaritats i diferncies; la
valoraci del patrimoni popular i folklric i, sobretot, de la
llengua, com a elements diferencials duna naci, i la
recerca en el passat de les arrels nacionals, que
sidealitzen.

Qu va facilitar el desvetllament duna


identitat collectiva catalana?

Fou lesperit dexaltaci de la llibertat poltica i nacional dels


pobles i la valoraci de la llengua autctona com una de les
expressions ms genunes dun poble el que facilit el
desvetllament duna identitat collectiva catalana i
ladopci del catal com a llengua literria, en comptes del
castell.

Quines eren les crtiques al moviment renaixentista?

Es recriminava al moviment renaixentista de limitar les


reivindicacions a ls literari, bsicament potic, del
catal, i tamb es criticava ls romntic de temes i mites
histrics. A ms, sestava transformant en el vehicle que
la burgesia industrial catalana, fortament castellanitzada,
utilitzava per a dotar-se duns smbols distintius i crear
aix la conscincia de formar part duna realitat
diferenciada, per tal de defensar millor els seus
interessos econmics en un Estat que no podia controlar
polticament.

Qu vol dir que el Modernisme genera un nacionalisme


cultural? Com es va utilitzar polticament?

Aix, doncs, el Modernisme gener un nacionalisme cultural, s


a dir, reivindic la cultura catalana, com una cultura
autnoma i diferenciada de la resta de la Pennsula, afirmant
daquesta manera la pluralitat cultural de lEstat espanyol.
En aquests sentit, el Modernisme fou aprofitat en lmbit
poltic per a justificar Catalunya com a naci, amb uns trets
diferencials respecte de la resta dEspanya. Per tant,
aquesta concepci anava lligada al federalisme i al
catalanisme poltic de la fi del segle XIX i comenaments del
XX

2. INTRODUCCI.
2. poca de la Restauraci(1875-1902):
1.El

catalanisme comena a prendre una expressi poltica determinada.

2.En

tres sectors determinants(altra diapositiva).

3.Mitjans

de difusi(altra diapositiva),

2. INTRODUCCI.

En tres sectors
determinants

Republicanisme federal: catalanisme


popular(Valent Almirall)
Esglsia(alguns sectors): catalanisme
catlic (Torres i Bages).

Intellectuals: Catalanisme cultural(ngel


Guimer).
Reivindicacions: Catalunya havia de tenir un ESTAT perqu era una NACI i tenia dret al
seu propi AUTOGOVERN.

2. INTRODUCCI.
3. Mitjans de difusi:
1.

Primer diari Catal:


1.

(1879-1881): El Diari Catal


Republicans.

2.

(1878-1900):

A)La Veu de Montserrat Esglsia.


B) La Renaixena Intellectuals.
2. Primer Congrs Catalanista (1880) i
Segon Congrs Catalanista (1883)
Aquest primer catalanisme s un
moviment de classes mitjanes, la
burgesia, el moviment obrer i propietaris
queden exclosos.

3. La Renaixena literria i cultural.


Antecedents.

La derrota de la Corona dAragPrincipat de CatalunyaGuerra de Successi comporta


decadncia llengua catalana.

Disminuci de ls del catal com a llengua de cultura.

Catal no t fora:

Esferes administraci estatal,

Ensenyament superior

Ni tampoc en la vida eclesistica.

Bona part de les elits culturals i poltiquesaband del catal com llengua ds pblic i vehicle de
comunicaci escrita.

Catal noms circumscritparla quotidiana i en canons, romanos i llibres de temtica religiosa o


entretenimentpblic poc culte.

3. La Renaixena literria i cultural.


Quines publicacions destaquen?

Tradicionalment:

ODA A LA PTRIA 1833 BONAVENTURA CARLES DARIBAUpublicada diari Vapor

Escrits del Diari De Barcelonapoemes escrits en catal i signat sota pseudnim de Lo Gaiter del
Llobregat- Joaquim Rubi i Ors a favor recuperaci del Catal com llengua literaria.

Marquen linici de la Renaixena

Catal com llengua com smbol del movimentconscienciar el catal com llengua de cultura.

Llengua com a principal simbol didentitat del catalanisme.

Per que va ser la Renaixena?

Moviment elitista, conservadordestinat lit instruda que escrivia poesa en catal arcac.

Tamb es va desenvolupar una Renaixena popular.

A Du siau, turons, per sempre Du siau; O serras desiguals, que all en


la patria mia Dels nuvols del cel de lluny vos distingia Per lo repos etern,
per lo color mes blau.
Adu t, vell Montseny, que ds ton alt palau,
Com guarda vigilant cubert de boyra neu,
Guaytats per un forat la tomba del Jueu,
E al mitg del mar immens la mallorquina nau.
Jo ton superbe front coneixia llavors,
Com coneixer pogus lo front de mos parents;
Coneixia tamb lo s de los torrents
Com la veu de ma mare, de mon fill los plors.
Mes arrancat desprs per fals perseguidors
Ja no conech ni sent com en millors vegadas:
Axi darbre migrat terras apartadas
Son gust perden los fruits, son perfum las flors.
Qu val que mhaja tret una enganyosa sort
A veurer de mes prop las torres de Castella,
Si'l cant dels trovadors no sent la mia orella,
Ni desperta en mon pit un generos recort ?
En va mon dols pais en ales jo'm trasport,
E veig del Llobregat la platja serpentina;
Que fora de cantar en llengua llemosina
No mqueda mes plaher, no tinch altre conort.

Plume encara parlar la llengua daquells sabis


Que ompliren lunivers de llurs costums lleys,
La llengua daquells forts que acatren los Reys,
Defenguren llurs drets, venjren llurs agravis.
Muyra, muyra lingrat que al sonar en sos llabis
Per estranya regi laccent natiu, no plora;
Que al pensar en sos llars no sconsum ni sanyora,
Ni cull del mur sabrat las liras dels seus avis.
En llemos son lo meu primer vagit,
Quant del mugr matern la dola llet bebia;
En llemos al Senyor pregaba cada dia,
E cntichs llemosins somiaba cada nit.
Si quant me trobo sol, parl ab mon esperit,
En llemosi li parl, que llengua altra no sent,
E ma boca llavors no sap mentir, ni ment,
Puix surten mas rahons del centre de mon pit.
Ix,doncs, per a expressar l'afecte ms sagrat
Que puga l'home en cor gravar la m del cel
Oh llengua a mos sentits ms dola que la mel,
Que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

Ix, e crida pel mn que mai mon cor ingrat


Cessar de cantar de mon patr la glria
E passe per ta veu son nom e sa memria
Als propis, als estranys, a la posteritat.

3. La Renaixena literria i cultural.

Lany 1859 inici dels Jocs Florals recuperat com iniciativa dels reis catlics del
segle XIV.

QUINS EREN ELS OBJECTIUS DELS JOCS FLORALS?

Premiar textos potics escrits en catal antic(llemos) o literari modern.

En aquests certmens festa cvica.

Jocs van contribuir a lacceptaci social del catal com llengua culta i de presTigi

Van donar a conixer nous autors: sobretot anys 70Jacint Verdaguer, ngel
Guimerreconeixement en els Jocs Florals 1877.

PER QUE VA SER LA RENAIXENA CULTURAL?


Renaixena CULTURAL contribu recerca arrels identitat catalana com la Histria.

Histria Vctor Balaguer poca medieval, recuperant gestes com lexpansi dels almogvers per la mediterrnia.

DRET Duran i Basanalitzen el dret catalusos i costums com a reflectien la psicologia collectiva dun poble o
folklore(llegendes, canons ui manifestacions culturals.

3. La Renaixena literria i cultural.


PER EN QU ES BASAVA LA RENAIXENA POPULAR?
RENAIXENA POPULAR Catal Com a llengua de comunicaci oral, existia una literatura i teatre popular escrit
catal molt planer, molt semblant llengua parlada.
Partidaris

catal culte models medievals i plens de castellanismes.

Partidaris

catal popular retreien ls dun catal culte ple de paraules incomprensibles i les ridiculitzaven
mitjanant acudits.
Josep

Anselm Clav (fundador dels Cors de Clav: aplegaven unes 85 societats corals catalanes. Van
desenvolupar el cant coral),
Frederic Soler (va utilitzar el pseudnim de Seraf Pitarra. Va promoure lafici popular al teatre en
catal).

Tamb va aparixer una premsa popular en catal: La Campana de Grcia, LEsquella de la


Torratxa o el diari anarquista La tramuntana.

4. EL CATALANISME POLTIC.
A)PRECEDENTS.
Els orgens del catalanisme, com a moviment poltic i amb plantejaments que anaven ms enll de les
reivindicacions lingstiques o literries.
QUAN ES POSA DE MANIFEST?

BULLANGUESMoviments populars de protesta contra el nou estat liberaluniformador i centralitzant


(1834-1843).

BULLANGUESMOVIMENTS DE PROTESTA PROPULAR EN CONTRA DE:

ESTAT CENTRAL

CONTRA EL PROCS INDUSTRIAL.

RECLAMEN REFORMES POLTIQUES I SOCIALS.

DESCENTRALITZACI DE LESTAT.

CONCLUSI: LES BULLANGES HAN ESTAT CONSIDERADES COM LA PRIMERA MANIFESTACI DEL CATALANISME I DEL SENTIMENT
ANTICENTRALISTA

4. EL CATALANISME POLTIC.
B) EL FEDERALISME.
La societat catalana va anar adoptant un sentiment didentitat com a poble, es va anar difonent el federalisme.
PER QU S EL FEDERALISME?
Va ser un dels moviments populars fonamentals de la vida poltica catalana durant el Sexenni. Es basava en:

Defensa duna organitzaci de lestat sobre criteris descentralitzadors

Recollia reivindicacions populars.

Bases socials: petita burgesia i sectors importants de les classes urbanes industrials.

Dirigents ms importants federalistes: Francesc Pi i Margall(influenciat per Proudhon), Valent Almirall(acord entre
els federals dels territoris Corona dArag com pas previ a REPBLICA FEDERAL ESPANYOLA).

El partit Republic Democrtic Federal va adoptar algunes reivindicacions populars com: rebuig impostos de
consum(anys 60), rebuig de quintes(insurrecci 1870)

Conclusi: les diferents estratgies van portar a la divisi dels federals.

4. EL CATALANISME POLTIC.
El partit Republic Democrtic Federal:

Lder: Francesc Pi i Margall(gran ideleg del Federalisme a Espanya).

Qu defensava?

Forma republicana de govern

Lacisme

Antimilitarisme

Nova forma dorganitzaci de lestat Espanyol: LA FEDERAL pactes establerts estre els pobles dEspanya.

Lders republicans federals:

Valent Almirall

Narcs Monturiol

Abd Terrades

1869 Van impulsar el Pacte de Tortosagrups de federals de Catalunya, Arag , Valncia i


Balearsacorden construir un estat federal espanyol a partir de lantiga confederaci
catalanoaragonesa.

Al 1883 els republicans es van organitzar al Congrs de Barcelona, on decideixen


impulsar:

Projecte de Constituci de lEstat Catal dins de la Federaci Espanyola.

Estat Catal seria sobir, i autnom, sense altres limitacions que les derivades del Pacte
Federal que uniria a les altres regions espanyoles.

Catalunya hi hauria:

Corts Catalanes,

un Congrs (sufragi universal directe),

un Senat(elegit pels Ajuntaments).

Tindria atribucions econmiques i la possibilitat de dotar-se dun exrcit regional catal.

5. Valent Almirall i el Centre Catal.


Valent Almirall
Va ser una figura clau per entendre la transici del federalisme al catalanisme poltic.

Qui era Valent Almirall (Biografia)?

Advocat, periodista i poltic (1841-1904).

Primer teric de les aspiracions catalanes dautonomia

Pare del catalanisme poltic dins de la reconstrucci de lEstat Espanyol

Figura cabdal per al definici del catalanisme

Redactor per la constituci del Estado Catalan fracs i decepci de la I Repblica el portar
del federalisme republic a posicions ms catalanistes.

Massa catalanista per la majoria de republicans i massa republic per bona part dels
catalanista.

Massa radicals als ulls dels conservadors.

Massa conservadors pels radicals.

5. Valent Almirall i el Centre Catal.


Caracterstiques:

Almirall va ser dirigent destacat del federalisme a Catalunya.

1881 va trencar amb Pi i Margallno volia que el federalisme catal queds subordinat als interessos
globals del federalisme espanyol.

Per tant; a partir 1881 impuls la creaci duna organitzaci polticaEXCLUSIVAMENT


CATALANAcapa intervenir en les eleccions.

Any 1886 va publica Lo catalanisme en la que defineix catalanisme progressista.; s a dir:

Catalunya era un element bsic p del progrs dEspanya.

Era contrari al catalanisme separatista(no volia ni la unificaci ni labsorci).

Era ms regionalista.

Catalanisme lacno volia que tingus un component catlic com lirlands o polons).

Intenta allunyar-se del lanticlericalisme del Partit Republic Federal de Pi i Margall.

El catalanisme regionalista no se satisf amb un senzill canvi de govern ni


dinstitucions, sin que aspira a molt ms. El sentiment catalanista ens diu que
lorganitzaci actual de lEstat espanyol, siguin les que siguin la forma del seu
govern i les institucions que el regeixin, no permetr mai a les regions en general
i a Catalunya en particular recobrar el lloc a que el deure les crida en el
concert dels pobles avanats i aspira a destruir aquella organitzaci suplint-la
per una altra que es basi en fonaments no sols distints sin oposats als que avui
la sostenen [].
Els greuges que hem rebut constantment i que ens estan amenaant encara
sn la legitimaci ms completa del nostre catalanisme. Sn aqueixos de tal
naturalesa que ens autoritzarien fins i tot a proclamar la separaci. Per no
volem anar ms enll mentre no sens posi en situaci de no tenir altra sortida. El
nostre ideal s que Catalunya visqui agermanada amb totes les restants regions
de la Pennsula. El catalanisme regionalista no aspira a ms que a rompre les
lligadures de la uniformitat, substituint-les pels llaos de la uni.

Valent Almirall: lo catalanisme, 1886

5. Valent Almirall i el Centre Catal.

Entre els anys 1879 i 1881 va dirigir el diari El dirari catal va intentar unir en un sol
bloc les tendncies catalanistes.

Amb aquest objectiu Valent Almirall convoca:

A)Primer Congrs Catalanista amb la intenci de reunir els dos corrents del catalanisme:

Republic Federal: que ell mateix representava

Corrent ms literari, apoltic i conservador: aplegat al voltant del diari La Renaixensa en la que
destaquen figures com ngel Guimer, Verdaguer(Grup de la Renaixensa).

Quins van ser els Acords?

Redacci dun document en defensa del dret civil catal(contra codi civil espanyol).

Fundar acadmia de la llengua catalana: per la unificaci ortogrfica i normalitzaci de la llengua.

Projectar la creaci dun centre que coordins totes les entitats catalanistes; aquesta havia de difondre el
catalanisme(Ser el Centre Catal).

5. Valent Almirall i el Centre Catal.


B)El Centre Catal es va crear al 1882 i era:

Una associaci interclassista agrupava a totes les forces catalanistes:

Catalanisme progressista Almirall

Grup de la ReinaxensaA. Guimer.

Altres grups catalanistes.

Qu defensaran?
En

defensa dels interessos de Catalunya.

President

de lassociaci va ser: Federic Soler (Pitarra)

Vicepresident;

Es

Valent Almirall.

volia que la burgesia catalana trenqus amb els partits centralistes espanyols.

5. Valent Almirall i el Centre Catal.


C)El segon Congrs Catalanista.

Quan sefectua? 1883

Qui el convoca? el Centre Catal

Va tenir importncia? S, que va tenir una gran importncia en la configuraci del catalanisme
poltic.

Qu es va acordar?

els catalans havien dactuar en organitzacions poltiques catalanes.

Acordar la defensa del proteccionisme i del dret catal.

Quin va ser el problema del Congrs? El congrs va quedar inacabat per causes poltiques:
aixecament de la Seu dURGELL (Realitzat pel Partit Republic Progressista).

5. Valent Almirall i el Centre Catal.


D)Convocatria dun Mting a la Llotja de Barcelona.

Qui la convoca? El Centre Catal

Qui participa?

Republicanisme federal i

el grup de La Renaixensa

Altres entitats catalanistes (Ateneus, Locals).

Organitzacions econmiques de la BurgesiaFoment de la Producci Nacional.

Quina

era la intenci?

Almirall volia laproximaci del moviment catalanista a la burgesia

A
El

la reuni es va aprovar un manifest conegut com: MEMORIAL DE GREUGES.

primer document que representa la gran acci poltica del catalanismeMemorial de Greuges 1885
durant la visita del rei Alfons XII quan estava de visita a Barcelona.

5. Valent Almirall i el Centre Catal.


Qu establia el Memorial de Greuges.
Aquest memria defensava:
Redacci:

Guimerpa.

Valent Almirall, per va ser signat per personalitats com: Jacint Verdaguer, A.

Reivindicacions:
Culturals:

per la llengua catalana.

Poltiques:

en contra de ladministraci espanyola i centralisme defensa del


dret Civil Catal.

Econmiques:
Signat

protesta pel tractat de comer amb Anglaterra (indstria txtil).

per tothom: tot tipus dentitats, incls la Burgesia.

Sentit:

mostra el poc arrelament dels partits poltics dinstics, del mateix sistema de la
Restauraci a Catalunya.
Direcci:

Alfons XII (10 de mar de 1885) quan estava de visita a Barcelona.

Memria en defensa de los intereses morales y materiales de Catalua (1885)(1)

"Seor: Jams Comisin alguna ha debido presentarse ante V. M. ms conmovida que la que en este momento, y bien
inmerecidamente por cierto, tengo la honra de presidir. A excepcin ma, compnenla, Seor, los hijos ms preclaros
de Catalua, aquellos que, as en literatura como en ciencias polticas y morales, as en industria como en el mero
trabajo obrero, ocupan el primer lugar en Catalua, y se acercan a las gradas del trono en splica de que V. M. se
digne fijar su atencin en las desgracias que sobre nuestro pas viene acumulando la poltica centralista y unificadora
de los partidos.
"Al efecto, tengo la honra de suplicar que acepte esta exposicin y esta Memoria, reflejo fiel, en nuestro sentir, de los
dolores y aspiraciones de Catalua.
" Conocemos perfectamente, Seor, las obligaciones que a la regia prerrogativa impone el sistema constitucional y por
que lo conocemos, no formulamos en la exposicin y Memoria peticin alguna que pueda contrariar los preceptos
constitucionales. Pero, por lo mismo, conocemos lo que a la iniciativa de V. M. deja la Constitucin, nos permitimos
rogarle que fije la atencin en estos documentos.
No tenemos, Seor, la pretensin de debilitar, ni mucho menos atacar la gloriosa unidad de la patria espaola ; antes por
el contrario, deseamos fortificarla y consolidarla : pero entendemos que para lograrlo no es buen camino ahogar y
destruir la vida regional para substituirla por la del centro, sino que creemos que lo conveniente al par que justo, es dar
expansin, desarrollo y vida espontnea y libre a las diversas provincias de Espaa para que de todas partes de la
pennsula salga la gloria y la grandeza de la nacin espaola.
" Lo que nosotros deseamos, Seor, es que en Espaa se implante un sistema regional adecuado a las condiciones
actuales de ella y parecido a alguno de los que se siguen en los gloriossimos Imperios de Austria-Hungra y Alemania, y
en el Reino Unido de la Gran Bretaa, sistema ya seguido en Espaa en los das de nuestra grandeza.

""Lo deseamos no slo para Catalua, sino para todas las provincias de Espaa ; y si en nombre de Catalua
hablamos, es porque somos catalanes y porque en estos momentos sentimos como nunca los males que el
centralismo nos causa.
"Seor . se nos arrebat nuestro sistema administrativo, que hoy encuentran bueno e imitan naciones cultas de
Europa, para ser substituido, primero por
el sistema castellano, y hoy por una copia imperfecta y viciosa del sistema francs.
"No podemos usar nuestra lengua ms que en nuestros hogares y en conversaciones familiares : desterrada de las
escuelas, lo ha sido mas tarde de la contratacin pblica y tambin de los tribunales, en los cuales muchas veces,
y por muy ilustrados que sean, ni los jueces entienden a los testigos y procesados, ni stos entienden a los jueces.
Y como si todo esto no fuera bastante, hace tiempo que viene amenazndose, y hoy se intenta con empeo
destruir, o cuando menos adulterar, nuestro derecho civil, base indeleble de la robusta y moral organizacin de la
familia catalana y de nuestra propiedad, que va aumentando y creciendo a medida que unas generaciones
suceden a otras generaciones.
A fuerza de trabajo y privaciones sin cuento, nuestros industriales han creado una industria espaola que en
cuarenta aos ha progresado y alcanzado altsimo nivel. Esta industria viene siendo atacada de raz de algunos
aos a esta parte, y ltimamente lo ha sido y lo es por medio del tratado con Francia y del proyecto de modus
vivendi con Inglaterra.
"Seor : slo la poderosa iniciativa de V. M., su alta sabidura y el amor que profesa a nuestro pas, puede poner
remedio a nuestros males. Rogamos, pues, a V. M. que lo haga, seguro de que no han de faltarle las bendiciones
del cielo, y la inmensa, la inmenssima gratitud de los hijos de Catalua."
Font: Paraules de Maspons i Labrs a Alfons XII en la presentaci del " Memorial de Greuges" o la "Memoria en
defensa de los intereses morales y materiales de Catalua"(1885). A CAMPS I ARBOIX, Joaquim de: El Memorial de
Greuges.Barcelona:Ed. Dalmau; Episodis de la Histria.1968

5. Valent Almirall i el Centre Catal.


Conclusi del Memorial de Greuges.
1.

Denunciava lopressi del centralisme a Catalunya.

2.

Es queixava del lliurecanvisme i dels Tractats amb Frana i Anglagterra, demanava el proteccionisme
txtil catal en plena crisi econmica.

3.

Sortia en defensa del dret civil catal.

4.

La importncia del document est en que aplega les voluntats de la burgesia i del catalanisme poltic i
cultural.

5.

El projecte dAlmirall era realitzaci duna organitzaci interclassista, com era el Centre Catal que
agrups:

Totes les forces del catalanisme i que esdevingus una fora poltica capa dintervenir a les eleccions.

PER, PER QU NO VA FUNCIONAR?


1.

Almirall representava un catalanisme massa republic per atreure el seu projecte a la burgesia
catalanamolt aprop dels monrquics.

2.

El catalanisme dAlmirall era massa progressista pel grup de la La Renaixensa.

3.

Almirall va mantenir una postura contrria a lExposici Universal (shavia de realitzar a BCN 1888).

5. Valent Almirall i el Centre Catal.


Qu va passar lany 1887?
El Centre Catal es va escindir en dos grups:
1.

El centre Catal dAlmirall de carcter progressitas va desaparixer a la meitat dcada dels


anys 90-.

2.

Problemes de salut dAlmirall i els seus plantejaments radicals. Va contribuir a la crisi del catalanisme
progressista. El catalanisme quedar com a patrinomi dels catalanisme ms conservador.

El grup de la Reinaixensa fundar una nova Associaci anomenava Lliga de


Catalunya(carcter conservadors i nacionalment ms radical).

Aprofiten larribada de la Reina a Barcelona (Maria Cristina) per lExposici Universal (1888)presidia els
Jocs Florals, li van presentar un document Missatge a la Reina Regent Reivindicaven lautonomia
poltica per Catalunya.

5. Valent Almirall i el Centre Catal.


Caracterstiques:

Fundada per intellectuals


conservadors com:

ngel Guimer

Narcs Verdaguer,

Llus Domnech i Muntaner

Puig i Cadafalch,

Enric prat de la Riba,

Francesc Camb

I els homes al voltant del diari La


Renaixensa. .

5. Valent Almirall i el Centre Catal.


Quin era el seu programa?

Carcter conservador de la Lliga de Catalunya acabaria sintonitzar amb la


burgesia catalana cada cop ms desvinculada dels partits poltics de la
Restauraci.

Volia que el catal tingus carcter oficial.

Va sortir en defensa del dret civil catal.

Proteccionisme

Poltica exclusivament catalanista.

Catlic

No es va organitzar com a partit poltic.

Missatge a la Reina
Regent (1888)
Desitjem, donchs, que torni possehir la naci catalana sas Corts generals lliures independents [ ] en
las que hi tingan representaci directa totas las classes socials, desde las ms humils las ms elevadas:
Corts en las ques votin los pressupostos de Catalunya y la cantitat ab que te de contribuhir nostre pas
alsgastos generals dEspanya. Que sia Catalunya senyora del gobern interior de sa casa, senyalant ella
mateixal contingent del exrcit peral Principat, no quintantse sos fills ni fentse Catalunya llevas
forsosas, sino provehintse de soldats voluntaris y a sou, los que no degan sortir may en temps de pau de
nostre territori: Que la llengua catalana sa la llengua oficial Catalunya pera totas las manifestacions de
la vida daquest poble: Que la ensenyansa sia donada en llengua catalana: Que sian catalans los
Tribunals de Justcia y totas las causas se fallin definitivament dintre del territori; Quels crrechs de la
naci catalana los nombrin los catalans mateixos [ ] Que vingan los Caps dEstat dEspanya jurar
Catalunya ses Constitucions fonamentals []
Lliga de Catalunya, "Missatge a la Reina Regent" (Barcelona, maig 1888)

Missatge a la Reina Regent (1888)


Qu li demanen a la Reina Regent Maria Cristina (1888)?
1.

Autonomia per CatalunyaRecolzen els seus postulats en lautonomia


dHongria que li havia concedit lEmperador dustria(1867, parent de la
Reina).

2.

Almirall considera el text com a separatistautilitza els mateixos


arguments que els centralistes espanyols.

3.

Al 1889 La Lliga de Catalunya realitza una campanya en contra de la


reforma del Codi Civil en defensa del Dret Civil Catal(sestava discutint
a les Corts).

4.

El govern va accedir a canviar la redacci del Codi Civil respectant


lordenament jurdic espanyol primera victria del catalanisme (segons
Verdaguer i Calls).

6. El catalanisme conservador.
A)Don sorgir aquest catalanisme conservador?
Principal lder: Torres i Bages.
Suport: part de lEsglsia catlica havia donat suport al carlisme i
defensava posicions contrries al liberalisme.
Quin va ser el paper de lEsglsia (Vatic) durant la Restauraci? Va donar
suport pblic a Alfons XII.
Provoca clergat abandona la posici en contra del liberalisme i
sapropa al liberalisme ms conservador apareix el VIGATANISME.
QU VA SER EL VIGATANISME? Moviment intellectual impulsat per
membres dinstitucions eclesistiques de la ciutat de VIC.

Torres i Bages, Josep. BIOGRAFIA

Neix a les Cabanyes, Alt Peneds (1846)-Vic, Osona(1916).

Eclesistic i escriptor. 1859 pass a Bcn i entre els seus mestres destaca
Mil i Fontanals.

1860-70 ingress al seminari de Barcelona i lany segent a Vic.doctrina


de Toms dAnquino(ra i fe dues formes per arribar a la veritat).

Fou nomenat Bibe de Viv,gran labor intellectual i pastoral a Barcelona

Public Tradici catalana 1892(signe conservador moderat)rplica de


lo catalanisme.

Les seves idees defensades per la Lliga Regionalista.

Totes les figures del catalanisme cristi renovadorvan seguir els seus
postulats.

6. El catalanisme conservador.

Aquest distanciament del carlisme i apropament al catalanisme conservador liderat per clergues com: Jaume
Colell, Jacint Verdaguer i bisbe Josep Morgades.

Va publicar el setmanari La Veu de Montserrat Van lluitar a favor:

Celebraci del Millenari de Montserrat (1881),

La restauraci del Monestir de Ripoll i tamb exigiren que els bisbes fossin catalans

PER QUI ESTAR AL CAPDAVANT DAQUEST MOVIMENT VIGAT?

Bisbe de Vic(des de 1899)Josep Torras i Bages que va defensar un catalanisme darrels cristianes.

Lany 1892, havia publicat La tradici catalana on defineix el seu catalanisme catlic, i on
afirmava:

lesperit de Catalunya es fonamentava en la famlia, la propietat i la religi.

Aquest moviment volia ser una alternativa al catalanisme laic i progressista.

Qu defensava?

Plantejaments regionalistes.

Refusava tot plantejament revolucionari i lacci poltica com a mitj per aconseguir la regeneraci social de Catalunya
regeneraci en mans de lEsglsia i el Clergatrecuperaci influncia sobre societat.

La frase de Torras i Bages Catalunya ser cristiana o no ser resumeix el fons ideolgic daquest moviment

6. El catalanisme conservador. Uni


Catalanista i les Bases de Manresa.
B)La Uni Catalanista i les Bases de Manresa.
DON SORGIR? 1891.

Els bons resultats de la campanya contra el projecte Codi Civil mostrar cam a seguir i porten a
una millor organitzaci del moviment catalanista.

Dirigent de la Lliga Regionalista Narcs Verdaguer i Calls.

Qu proposava Narcs Verdaguer? Una nova campanya per a la creaci duna nova entitat La
Uni Catalanista que coordins a tots els grups catalanistes:

Pretenia ser una federaci de tots els grups catalanistes (No partits poltics).

La Uni Catalanista defensa Catalunya com a NACI.

La Uni Catalanista esta composada per:

Reticents participar en eleccions creia que lentramat estava viciat (tupinades i corrupci).

Primers anys catalanitat ideal conscincia crtica des duna catalanitat ideal no dona solucions als problemes
concrets de la societat.

6. El catalanisme conservador. Uni


Catalanista i les Bases de Manresa.

Pretenia reunir el dispers moviment catalanista no volia eliminar les organitzacions


existents sin coordinar-les i elaborar els principis poltics, econmics i socials del
catalanisme

El Centre Catal dAlmirall no va participar-hi.

El primer president fou Llus Domnech i Montaner; i el primer secretari, Enric Prat de la
Riba (aleshores estudiant de dret).

6. El catalanisme conservador.
Quin va ser el primer Acte de La Uni Catalanista?

Enric Prat de la Riba

El primer acte va esdevenir a Manresa (a lAjuntament), els dies 25 a 27 de marc de 1892.

Llus Domnech i M

Quin va ser lobjectiu?


Laprovaci del seu programa poltic, que va rebre el nom de BASES PER A LA CONSTITUCI REGIONAL
CATALANA, coneguda com les BASES DE MANRESA.
QUINES VAN SER LES CARACTERSIQUES DE LES BASES DE MANRESA A NIVELL GENERAL?

Primer projecte dEstatut dAutonomia de CatalunyaSOBIRANIA POLTICA PER A CATALUNYA.

VA SER EL SEGON DOCUMENT POLTC DEL CATALANISME(1R MEMORIAL DE GREUGES)

Programa de reivindicacions autonmiques.

Van ser qualificats (sense ra) de separatistes per Almirall i els partits centralistes.

QUINES SN LES PARTS DE LES QU CONSTA?


Consta de dues parts:

1a. Tracta del poder central (tindr atribucions en relacions internacionals, lexrcit, poltica exterior...).

6. El catalanisme conservador.

2a. Tracta del poder regional

Demanava el catal com a nica llengua oficial de Catalunya.

Les finances i el sistema tributari -competncia de Catalunya.

Tamb leducaci, justcia i encunyaci de moneda competncia per Catalunya,

El poder legislatiu regional radicar en les Corts catalanes que es formaran per sufragi de tots els caps de casa...

El Tribunal superior de Catalunya havia de ser inapellable (com havia estat fins el 1714).

Organitzaci del pas en comarques.

Ordre pblic sota el control del sometent(vens) i poltica autonmica.

No obligaci del servei militar.

Conclusi:

Programa dautogovern del catalanisme via no independentista de la sobirania per Catalunya.

Document presenta aspectes moderns i tradicionalistes.

Document aprovat per unanimitat grans divisions i escissions del catalanisme fins a finals del segle XIX.

Bases de Manresa (1892):


PODER CENTRAL
Base 1. Vindran a crrec del Poder Central: a) les relacions internacionals; b) lexrcit de mar i terra, les
obres de defensa i lensenyana militar; c) les relacions econmiques dEspanya ab los dems pasos, i,
en conseqncia, la fixaci dels aranzels i lo ram dAduanes; d) la construcci i conservaci de
carreteres, ferrocarrils, canals i ports que siguin dinters general []; e) la resoluci de totes les qestions i
conflictes interregionals; f) la formaci del pressupost anyal de gastos que, en lo que no arribin les rendes
dAduanes, deur distribuir-se entre les regions a proporci de sa riquesa.
Lo Poder central sorganitzar baix lo concepte de la separaci de les funcions legislativa, executiva i
judicial. Lo poder legislatiu central radicar en lo Rei o Cap de lEstat i en una Assemblea composta de
representants de les regions, elegits en forma que cada un estimi convenient [].

PODER REGIONAL
Base 2. En la part dogmtica de la Constituci Regional Catalana es mantindr lo temperament
expansiu de la nostra legislaci antiga [].
Base 3. La llengua catalana ser lnica que, amb carcter oficial, podr usar-se a Catalunya i en les
relacions daquesta regi amb lo Poder central.
Base 4. Sols los catalans, ja ho sien de naixena, ja per virtut de naturalitzaci, podran desempenyar a
Catalunya crrecs pblics, fins tractant-se dels governatius i administratius que depenguin del Poder
central. Tamb deuran esser exercits per catalans los crrecs militars que comportin jurisdicci.

Base 4. Sols los catalans, ja ho sien de naixena, ja per virtut de naturalitzaci, podran desempenyar a Catalunya crrecs pblics, fins
tractant-se dels governatius i administratius que depenguin del Poder central. Tamb deuran esser exercits per catalans los crrecs
militars que comportin jurisdicci.
Base 5. La divisi territorial sobre la que es desenrotlla la gradaci jerrquica dels Poders governatius, administratius i judicials, tindr
per fonament la comarca natural i el municipi.
Base 6. Catalunya ser lnica soberana de son govern interior [].
Base 7. Lo Poder legislatiu Regional radicar en les Corts Catalanes, que deuran reunir-se tots los anys en poca determinada, i en
lloc diferent. Les Corts es formaran per sufragi de tots los caps de casa agrupats en classes fundades en lo treball manual, en la
capacitat o en les carreres professionals i en la propietat, indstria i comer, mitjanant la corresponent organitzaci gremial [].

Base 8. Lo Poder judicial sorganitzar restablint lantiga Audincia de Catalunya.


Base 9. Exerciran lo Poder executiu cinc o set alts funcionaris nombrats per les Corts, los qui estaran al davant dels diversos rams de
ladministraci regional [].
Base 12. Catalunya contribuir a la formaci de lexrcit permanent de mar i terra per medi de voluntaris o b duna compensaci
en diners, prviament convinguda, com abans de 1845 [].
Base 13. La conservaci de lordre pblic i seguretat interiors de Catalunya estaran confiades al Sometent, i per al servei actiu
permanent es crear un cos semblant al de Mossos de lEsquadra o de la Gurdia Civil. Dependran en absolut, totes aquestes forces,
del Poder regional [].
Base 15. LEnsenyana pblica [] deur organitzar-se duna manera adequada a les necessitats i carcter de la civilitzaci de
Catalunya. Lensenyana primria la sostindr el municipi []; en cada comarca segons sia son carcter agrcola, industrial,
comercial, etc., sestabliran escoles prctiques dagricultura, darts i oficis, de comer, etc. [] evitant les ensenyances
enciclopdiques [].

Conclusi.
Uni Catalanista.

1891 formaci de la UNI CATALANISTA: on es defensava:

Catalunya com a Naci.


No van participar en les eleccions per les tupinades pucherazo.

Enric Prat de la Riba

Llus Domnech i Montaner

1892

la UNI CATALANISTA VA ELABORAR UN PROJECTE: de sobirania poltica per a Catalunya BASES


DE MANRESA.

Bases de Manresa

SEGON DOCUMENT DEL CATALANISME POLTIC(1r Memorial


de Greuges) que establia:
Bases per lorganitzaci poltica de Catalunya.
Projecte dautonomia de Catalunya(semblant al que s
ara lEstatut).
Programa de reivindicacions autonmiques.
President: Domnech i Montaner (intellectual molt ideolgic).
Secretari: Enric Prat de la Riba (advocat dacci poltica i que
fundar la Lliga Regionalista al 1901.

Conclusi.

Bases de
Manresa

Reivindicacions de les Bases de Manresa:


1. Proclamar la sobirania de Catalunya.
2. Disposar dunes Corts prpies.
3. Catal: llengua nica(llengua oficial).
4. Organitzaci del pas en comarques.
5. No obligaci del servei militar.
6. Ordre pblic sota el control del cometent(Vens) i
poltica autonmica.

Sentit: PROGRAMA DAUTOGOVERN DE CATALUNYA.

7. EL CATALANISME A PRINCIPIS DE
SEGLE: LA LLIGA REGIONALISTA.
Durant els darrers anys del segle XIX la UNI CATALANISTA va crixer molt i va tenir molta importncia en tots els
mbits de la societat.
Qu va passar a partir de la crisi de 1898?
La prdua de les restes de limperi colonial espanyol va trobar una FORTA REACCI DE LA BURGESIA CATALANA.

Els burgesos sn conscients de que havien perdut ltim mercat colonial i a partir dara noms quedar
lespanyol.

Van pensar que ja era hora de participar en la poltica espanyola, s a dir:


1.

Ocupar una font de poder, transformar-lo i modernitzar el pas.

2.

Culpa del fracs latribuen al sistema poltic(canovisme) corromput(caciquisme) que governava


Espanya.

Al

SETEMBRE DE 1899 EL TANCAMENT DE CAIXESCOMERCIANTS CATALANS QUE ES NEGUEN A PAGAR ELS


IMPOSTOS(SILVELA).
Es

proclama lEstat de Guerra, empresonaments i embargaments.

Finalment

paguen.

7. EL CATALANISME A PRINCIPIS DE
SEGLE: LA LLIGA REGIONALISTA.
Fi del segle XIX i inicis de segle XX.

Catalanisme s un moviment de masses.

Restauraci Borbnica en mans dAlfons XIII(1902) 16 anys.

Sistema poltic de la Restauraci afecten a lestabilitat poltica:

Conservadors: Antonio Maura i Jos Dato.

Liberals: Segismundo Moret, Jos Canalejas, Conde de Romanones i Manuel Garcia Prieto.

Noves forces de loposici al sistema de la Restauraci: Regionalismes i Republicanisme, sobretot al


Principat de Catalunya.

A la resta de lEstat les noves forces de loposici: Republicanisme i regionalismes no va assolir la


fora considerada.

7. EL CATALANISME A PRINCIPIS DE
SEGLE: LA LLIGA REGIONALISTA.
PER QUE VA PASSAR A PARTIR DEL 1901?
Aparici de la Lliga Regionalista (1r partit nacionalista)tamb anomenats la Lliga o els
regionalistes fins al 1923.
Caracterstiques:

s la prova de la maduraci del catalanisme poltic.

Sectors involucrats: burgesia industrial urbana, propietaris rurals, professionals i comerciants


vistiplau dels eclesistics catalanistes La Veu de Montserrat.

Creaci de LA LLIGA REGIONALISTACLARA HEGEMONIA EN LA POLTICA CATALANA DURANT LES


PRIMERES DCADES DEL SEGLE XX.

7. EL CATALANISME A PRINCIPIS DE
SEGLE: LA LLIGA REGIONALISTA.
Com es va organitzar aquesta Lliga Regionalista?

Va ser el primer partit Nacionalista.

Importncia: s la prova de la maduraci del catalanisme poltic.

Sectors involucrats: burgesia, terratinents, sectors de lEsglsia.

Partit: Nacionalista-catalanista, monrquic i conservador, defensors dels interessos de la burgesia.

Programa: plantejar lautonomia poltico-administrativa, o sigui aconseguir el poder a Catalunya i a partir


daqu CONQUERIR ESPANYA, tot proposant una estructura federal a tot lEstat (descentralitzaci,
modernitzaci econmica i social, burocrcia eficient...).

Programa definit participaci poltica estatal per la via electoral, autonomia per Catalunya, lluita
contra la corrupci electoral..

Organitzaci efica afiliats i centres poltics.

Premsa prpia La Veu de Catalunya.

7. EL CATALANISME A PRINCIPIS DE
SEGLE: LA LLIGA REGIONALISTA.

Dirigents ms destacats:

Enric Prat de la Riba lany 1906 publica La Nacionalitat Catalanarecollia


idees catalanisme conservador.

Francesc Camb, Domnech i Muntaner, Puig i Cadalfach.

7. EL CATALANISME A PRINCIPIS DE
SEGLE: LA LLIGA REGIONALISTA.
Per quan van participar en la vida poltica? Al 1901.

ELECCIONS DE
1901.

GENERALS: presenten la candidatura anomenada dels 4


presidents, que trencant amb el sistema del caciquisme
es va imposar als partits del bipartidisme
(conservadors i liberals).
El nacionalisme catal apareixia com: UNA NOVA
FORA I PUIXANT FORA POLTICA.
MUNICIPALS: (A CATALUNYA) els regionalistes i els
republicans(Lerroux) empaten en regidors. Per tant lalternana
en el poder es fa entre ells.
11 regidors els regionalistes, 11 regidors els republicans i 4 partits
dinstics.

7. EL CATALANISME A PRINCIPIS DE
SEGLE: LA LLIGA REGIONALISTA.
Per que va passar lany 1904?

Visita rei Alfons XIII a Barcelona grups de regidors de la Lliga regionalista, encapalats per Francesc
Camb.

Diferncies internes de la Lliga Regionalista:

Radicals: defensen el boicot als actes de lestada reialno assistncia a lacte.

Moderats presenten demandes del catalanisme al rei.

No van obeir els acords de boicotejar la visita reial i parlamentaren amb el monarca lectura del
document reivindicatiu per Catalunya.

Els sectors ms moderat de la Lliga va llegir el document al reidemanen autonomia municipal.

La Lliga aprova lactuaci dels regidors sector ms crtic desquerres i dorgens republicans abandona el
partit de la Lliga(Domnech i Muntaner).

Els sectors ms esquerrans i dorgens republicans no van assistir a lacte defensaven el boicot cap al rei i
no pas un discurs amb demandes.

Sector ms crtic esquerr escindit fundar Centre Nacionalista Republic(1907).

Formaven part: Llus Domnech i Montaner, Jaume Carner, entre daltres.

7. EL CATALANISME A PRINCIPIS DE
SEGLE: LA LLIGA REGIONALISTA.
Diferncies entre els

Regionalistes i

Republicans.

Interessos

Burgesia

Classes populars

Rgim

Monarquia

Repblica.

Ideologia

Conservadora

Liberal.

Francesc Camb. Biografia.

Verges, Baix Empord 1876 - Buenos Aires 1947.

Poltic, advocat i financer. Lder del centre-dreta catalanista. Llicenciat en


filologia i lletres(1896) i dret (1897).

Particip en la fundaci de la Lliga Regionalista i fou el seu dirigent fins la seva


dissoluci al 1936.

Particip de manera decisiva en lorganitzaci de Solidaritat Catalana.

Fou derrotat com a diputat al 1910, desprs de la Setmana Trgica.

Participa en la campanya promotora de lExposici INTERNACIONAL DE


BARCELONA (1929).

Reelegit com a diputat al 1914 problema de Catalunya no una qesti de


mera descentralitzaci administrativa, sin un problema nacionalista

Particip en la Campanya per Catalunya i Espanya gran.

A la mort dEnric Prat de la Riba(1917)es va convertir en el mxim dirigent de


Lliga Regionalista.

Francesc Camb. Biografia.

1918 fou nomenat Ministre de Foment(Maura).

1918 no aconsegueix laprovaci de lEstatut per Catalunyaminv el seu prestigi poltic en el sector del
catalanisme se li qestionar el seu intervencionisme en la poltica espanyola.

1923creaci dAcci Catalana i el seu triomf en les eleccionsrenunci a la seva Acta com a diputat
i es retir de la vida poltica.

Conclusi: el gran drama de la seva vida poltica va ser el ultra convenciment i la contradicci dsser
dirigent del moviment nacionalista (revolucionari dessncia) i alhora capdavanter duna classe social
conservadora.

Niceto Alcal Zamora dir al 1919 Bolvar de Catalunya i Bismack dEspanya.

Va utilitzar part de la seva fortunaProtecci de la cultura catalana com:

Creaci de la Fundaci Bernat Metge, Fundaci Bblica Catalana, Fundaci Camb(Sorbona Pars).

FINANCIA Histria de Catalunya per Ferran Soldevila(1934-35), Diccionar General de la Llengua Catalana de Pompeu
Fabra(1923)

Donaci obres artstiques al MNAC i al Museo del PRADO.

7. EL CATALANISME A PRINCIPIS DE
SEGLE: Partit Republic de Lerroux.
El Partit Republic Radical dAlejandro Lerroux.
Inicis de segle XXrepublicanisme dividit en multitud de centres i grups.

190646 centres republicans.


1908Alejandro Lerroux trenca amb lUni Republicana de Nicols Salmernfund el
partit Republic Radical.
Durant aquesta poca apareix el Partit Radical (Lerroux) que vacontrolar i dirigir el
republicanisme Barcelon durant els primers anys del segle XIX.

Alejandro Lerroux poltic i periodista dorigen andals

Aquest partit tenia un discurs radical, demaggic, anticlerical, populista>Lerroux volia


atraures lobrerisme.

Es presentava a nivell espanyol com una garantia contra el separatisme acusava la


Lliga de separatista.

Va tenir el suport duna part de moviment obrer major part del moviment obrer estava
molt proper a lanarquisme.

7. EL CATALANISME A PRINCIPIS DE
SEGLE: Partit Republic de Lerroux.

Tenia un marcat carcter anticlerical.

El seu carcter espanyolista va donar-li adeptes entre els immigrants.

Podem fer una valoraci establint:

Aspectes positius presenta demandes parlamentries per als obrers,


denncia la repressi del govern, demana indults i amnistia.

Aspectes negatius era molt criticat per tots els partits republicans perqu
dividia els vots.

Triomf a lAjuntament de Barcelona al 1901.

Es va estendre per la resta dEspanya per amb un discurs ms moderat.

7. EL CATALANISME A PRINCIPIS DE
SEGLE: SOLIDARITAT CATALANA.
QU VA PASSAR AL FEBRER DE 1906?

Antecedents;
El 25 de Novembre de 1905 uns 300 militars assalta les redaccions del Setmanari Cu-cut i del diari La Veu
de Catalunya de la Lliga.
Cu-cutrevista satrica espanyola amb ideologia catalanista.
Excusa la publicaci dun acudit que ridiculitzava lexrcit pels seus fracassos militars al Marroc.
Motiu consideraven separatista tota manifestaci del catalanisme.
Quina va ser lactuaci del govern?
El govern no noms no castiga els militars sin que aprovarLLEI DE JURISDICCIONS.
LLEI DE JURISDICCIONS Basada en: les ofenses orals o escrites a la unitat de la ptria, la bandera o
lhonor de lexrcit es posaran sota jurisdicci militar.
La reacci dels catalans fou un rebuig total a la llei de jurisdiccin atemptava contra la llibertat
dexpressi i del catalanisme.

El Desfile de la Victoria.
BANQUETE DE LA Victoria banquet
celebrat per la Lliga Regionalista pel
triomf en les eleccions municipals
daauest mateix mes, la revist va publicar
una caricatura en la que es veia un civil i
un militar vestit, observant el banquet,
amb el segent dileg:- Qu es celebra
aqu que hi ha tanta gent?, - El Banquete
de la Victoria;. - De la Victoria?, Ah,
vaya, seran paisanos.
Va ser una debilitat del rgim de la
Restauraci. Va costar la dimissi del cap
de govern, Eugeni Monterio Ros, i
laprovaci de la lanomenada Llei de
Jurisdiccions. Que entregava
lenjudiciament de tots els delictes
contra la ptria o lexrcit a la justicia
militar.

7. EL CATALANISME A PRINCIPIS DE
SEGLE: SOLIDARITAT CATALANA.
Per tant,

L11 de febrer de 1906neix a Girona una coalici electoral impulsada per la Lliga regionalista
Solidaritat Catalana. Aliana de gaireb tots els partits poltics catalans contra aquesta llei.

Partits que formaran part:

Carlins

Regionalistes

Republicans

No formaran part: monrquics ni lerrouxistes.

Presidida per Francesc Camb.

Programa: en contra de la Llei de Jurisdiccions i obtenir lautonomia per Catalunya.

7. EL CATALANISME A PRINCIPIS DE
SEGLE: SOLIDARITAT CATALANA.

Formen part de la coalici de la Lliga Regionalista:

Francesc Camb.

Centre Nacionalista Republic Jaume Carner.

I els carlins Josep Maria Junyent seguidors de Carles VII fins 1919.

Francesc Maci Tinent que deixar la carrera militar.

Per la Lliga RegionalistaSolidaritat Catalanaplataforma unitria que


permetia negociar amb ms fora amb Madrid aconseguir la descentralitat
administrativa, i a llarg termini, autonomia.

Solidaritat Catalana formaci massa heterognia i les tensions entre carlins i


republicans crisis de la coalici

7. EL CATALANISME A PRINCIPIS DE
SEGLE: SOLIDARITAT CATALANA.
Per que succeeix el 22 de Maig de 1906? Manifestaci de SOLIDARITAT
CATALANA.

T tant dxit que decideixen presentar-se a les eleccions tots junts.

ELECCIONS DE
1907

PROVINCIALS: Solidaritat treu 7 dels 8 a Barcelona.


Enric Prat de la Riba President de la Diputaci.
GENERALS: Solidaritat treu 41 dels 44 de Catalunya pel
Congrs.

CONSEQNCIES: definitivament la fi del carlisme a


tot el pas.
Per Malgrat els bons resultats, laliana de la
Solidaritat era difcil de mantenir degut a les
diferncies de la seva gent(composici).

RegionalistesPartidaris de
Maura Camb
Republicans contraris a
Maura.

7. EL CATALANISME A PRINCIPIS DE
SEGLE: SOLIDARITAT CATALANA.

La resposta obrera a Solidaritat Catalana fou la creaci, lany 1907, de Solidaritat Obrera
(formada per socialistes, anarquistes i lerrouxistes).

Lany 1909 (desprs de la Setmana Trgica Solidaritat Catalanava desaparixer com


a resultat de les tensions internes.

La Lliga havia defensat la repressi contra els responsables de la Setmana Trgica.

Quin va ser el moment ms important de la Lliga Regionalista?

La seva major realitzaci va ser La MANCOMUNITAT DE CATALUNYA.

Qu va suposar? La uni de les 4 diputacions catalanes i va representar la primera


experincia dautogovern.

7. EL CATALANISME A PRINCIPIS DE
SEGLE: SOLIDARITAT CATALANA.

Durant els anys 1918-1919

Aprofita onada doptimisme desprs de la 1GM i

la difusi de les idees dels 14 punts del president Wilsondefensa del dret dautodeterminaci
dels pobles i els respecgte per les minories nacionals

La Lliga impulsa campanya autonomista per concretar la redacci dun document titulat
Missatge i bases de lautonoma. Va tenir el suport de totes les forces poltiques catalanes.

Noms Francesc Maci shi va oposar, ho consideraba insuficient.

Document presentat a les Corts Espanyoles i refusen el projecte.

8. El catalanisme desquerres a comenament


de segle.
El catalanisme desquerres a comenament de segle.
La divisi de les esquerres catalanistes s la caracterstica general i trobarem:

1.

Uni Federal Nacional Republicana(1910)

2.

Partit Republic Catal (1917).

3.

Estat Catal(1922)

Gran feblesa electoral davant dels xits de la Lliga Regionalista.

8. El catalanisme desquerres a comenament


de segle.
1.

1910, van crear el partit de la Uni Federal Nacional Republicana (UFNR) reunia:

Republicans federals Partit Republic Democrtic Federal.

Nacionalistes Centre Nacionalista Republic.

Republicans de Nicols Salmern Uni Republicana.

El partit de la Uni Federal Nacional Republicana No va aconseguir trencar amb lhegemonia de la Lliga
i es va dissoldre.

Per qu es va dissoldre la UFNR? Ho podem associar als elements segents:

Difusi de les idees de lanarcosindicalisme a Catalunya

Partit Republic Radical de Lerroux.


desquerres

Ajuden a entendre el fracs del catalanisme

8. El catalanisme desquerres a
comenament de segle.
2. Partit Republic Catal (PRC,1917)estava format pels dirigents: Francesc Layret,
Marcell Domingo i Llus Companys.
3. Estat Catal a lany 1922 fundat per Francesc Maci(1922)un partit de carcter
independentista. Aquest partit protagonitzar la conspiraci de Prats de Moll (nov.
de 1926).
Aquestes dues formacions van ser el germen dEsquerra Republicana de
Catalunya, fundada el 1931.

9. Altres nacionalismes: Basc.


Antecedents.
A)EL NACIONALISME BASC.
El particularisme basc tenia en els FURS principal signe diferenciador.

Els furs van estar vigents fins1876.

La revoluci liberal(centralista i uniformista) fa perillar el manteniment dels furs i, aix provoca i


explica, larrelament del Carlisme.

Finalment desprs de la 3 Guerra Carlina van ser ABOLITS i, va originar, laparici dun corrent
de recuperaci de la identitat basca tradicional Nacionalisme.

Quins elements van ser decisius pel nacionalisme basc?


1.

Abolici dels Furs.

2.

La Industrialitzaci del Pas Basc.

9. Altres nacionalismes: Basc.


1.

Labolici dels furs origen al Foralisme:


1.

Moviment conservador,

2.

Reivindica la reintegraci dels furs i

3.

Manteniment de la societat basca tradicional.

4.

Refusa la imposici de la poltica i dels partits poltics dmbit espanyol.

2. La industrialitzaci del PAS BASC


1.

Desenvolupament duna forta burgesia vinculada sistema poltic de la Restauraci.

2.

Forta immigraciperill per la llengua, cultura i la societat tradicional basques.

Per tant, en aquest context cultural i polticSabino Arana fa seves la tradici foralista i les tradicions basques creant
daquesta manera els principis originaris del nacionalisme basc.
El nacionalisme basc (tnica vasca, furs i religi):

Lema Du i lleis Antigues i

Defensa de la vella societat patriarcal des duna perspectiva: antiliberal, catlica i tradicionalista.

Reclamen tamb la recuperaci dels furs.

9. Altres nacionalismes: Basc.


Continuaci.

Clau del nacionalisme puresa de la raa, la nova EUSKADI noms


cabuda ltnia basca.

Els immigrants(maketos)no tindrien cabuda, ja que, deterioraven els


costums, religi i la moral.

Arana en els seus escrits critica a les classes dirigents basques dhaver:

Destrucci de la societat tradicional.(resultat del procs


dindustrialitzaci).

Dhaver collaborat amb el rgim de la Restauraci.

Critica al socialisme obrer acusant-lo de pertorbar lordre social.

Lany 1894 es crea la Societat Euskal Herria.

Societat Euskal Herria va ser el germen del Partit Nacionalista Basc.

A finals de segle PNB aconsegueix els seus primers xits electorals al Pas
Basc i Navarra.

9. Altres nacionalismes: Basc.

Principals xitsgrcies al suport de les classes mitjanes urbanes de


Bilbao i la seva rodalia.

A partir del 1901 Arana modera els seus plantejaments independentistes i


antiindustrialistes.

El PNB es transforma en autonomista i accepta el liberalisme.

Mort de Sabino Arana van aparixer distensions dintre del nacionalisme


basc, el seu progrs electoral constant fins les dcades del segle XX.

Text sobre Sabino de aRan: bizkaitarra, 1894.

9. Altres nacionalismes: Galleguisme.


B) EL GALLEGUISME.
La societat galleda, a diferncia de la catalana i bascaeminentment rural.
Caracterstiques:

Burgesia febledavant classes dominats tradicionals, formades per la vella noblesa


territorial i lEsglsia.

Aparici del galleguismereivindicaci de la llengua i de les tradicions prpies fou


tardana i minoritriasocietat pagesa.

Poc arrelament a les classes mitjanes defensa de la llengua i tradicions vista com un
endarreriment cultural i social.

Qu va passar a mitjans de segle XIX a Galcia.

Aparici dun corrent anomenat O Rexurdimento redescobriment de la llengua, histria i


les tradicions galleguescarcter culturalista i apoltic.

9. Altres nacionalismes: Galleguisme.

Personalitats ms influents: poetessa Rosalia de Castro (1837-1885)

Minories cultes, insatisfetessubordinaci poltica de Galciacausa dendarreriment


econmic, que forava molts gallecs a emigrar-ne.

Primers discursos gallecsimpregnats duna forta denncia a labandonament del pas (poltics
espanyols com dirigents gallecs).

A partir de les darreres dcades del segle XIX

Galleguismecarcter ms poltic, naixement premsa i primer projecte galleguista.

Galleguisme difs grups minoritaris dintellectuals i professionals de Vigo i A Corua.

No arrela ni en els grups tradicionals(Hidalgos, clero i pagesia) ni gruix de les classes mitjanes.

Conclusi.
Fins a principis de segle XX nova generaci de galleguistes amb plantejaments ms poltics i amb
influncia social ms gran, amb Vicente Risco.
Lders van ser: Alfonso R. Castelao lder del nacionalisme gallec.

9. Altres nacionalismes: Valencianisme,


Aragonisme i Andalusisme.
C)Valencianisme.

Renaixena reivindicaci de la llengua i la cultura valencianes->Teodor Llorente i


Constant Llombart.

Valncia Nova (1904) valencianisme poltic amb celebraci Primera Assemblea


Regionalista Valenciana.

D)Aragonisme.

Reivindicaci del passat i de les tradicions aragoneses.

Regeneracionisme de Joaqun Costa.

E) Andalusisme

Impulsat per Blas Infante: 1918 Assemblea Regionalista de Rondaproposen


lautonomia.

10. La guerra marroquina(1909-1925)


Antecedents.

Cap al 1900 Espanya va consolidar la seva penetraci al nord


dfrica.
Quines van ser les causes de la presncia espaola al Marroc?
1.

Compensar la derrota de Cubapretenia ocupar un territorio


que es consideraba senzill docupar (curar els mals de la
desfesta).

2.

Certs sectors de lexrcit necessitaven el prestigi del 1898.

3.

poca de limperialisme colonial Espanya volia jugar el


paper de potencia colonial.

4.

Necessitat de protegir les places de Ceuta i Melilla.

5.

Companyies EspanyolesSociedad de Minas del Rif


aspiraven a explotar els recursos(mines de ferro, plom).

10. La guerra marroquina(1909-1925)


6. La inestabilitat del Marroc(durant any 1900) aprofitada per Frana i
Espanya per a intervenir. Creaci del Tractat hispano-francs (repartici de la
influncia sobre el Marroc)protectorat Francoespanyol al Marroc.
7. 1904 Frana i Anglaterra signen(Espanya ho desconeixia) un acord que
ser la base duna futura ENTESA:

Marroc queda en mans franceses Frana respectar el seu comproms amb


Espanya.

Frana es va comprometre a donar, a Anglaterra llibertat a Egipte


(Anglaterra es queda amb la part oriental del mediterrani amb centre a Egipte).

Frana es va comprometre a no construir fortificacions a Tnger.

10. La guerra marroquina(1909-1925)


8. La intervenci dAlemanya disgustada per un repartiment en el que no
havia participat.

Per que passar cap a lany 1905?


Donar origen a la I CRISI MARROQUINA.

Per solucionar la crisiCONFERNCIA DALGESIRES.

CONFERNCIA DALGESIRES(1906, gener-abril) es va decidir:

Espanya va rebre la part nord-occidental del Marroc (Rif) i un enclavament a la


costa atlntica (ifni i Riu dOr).

Frana el sud i lest del Marroc.

El tractat suposava una carta blanca per les companyies privades espanyoles
per explotar els recursos minerals(ferro, plom) de la regi.

10. La guerra marroquina(1909-1925)


Per la presncia espanyola en aquesta zona va ser una bassa doli? NOGuerra.

La presncia espanyola es va veure contestada pels atacs continuats dels cabiles de berbers i beduns.

Atac dels rifenysmanteniment forta presncia militar espanyola, sobretot a partir de 1909 per assegurar la plaa
de Melilla.

Operacions militar per assegurar la plaa de Melilla rifenys inflingeixen a les tropes espanyoles a la derrota del
Barranco del Lobo.

Quina va ser lactuaci del govern de Maura?

El govern dAntonio Maurava incrementar lenviament de soldats espanyols al Rif.

Aquest increment de tropes es va efectuar3 lleves de reservistes Catalans (casats i amb fills).

Protesta popular va donar llocSETMANA TRGICA.

Van haver-hi la revolta de les cabiles va ser aprofitada per iniciar penetraci militar dEspanya i Frana.

Intervenci militar dEspanya i Franava acabar amb el Tractar de Fes (1912)sold marroqu accepta el
protectorat de Frana sobre la major part del territori; i el rei dEspanya sobre la regi del Rif.

10. La guerra marroquina(1909-1925)

Amb el protectorat el Marroc cedia als pasos europeus


part de la seva sobirania.

Conservava el govern intern per la representaci


exterior, ladministraci de lexrcit i de leconomia
sadjudicava a les potncies.

Per els marroquins van acceptar la sobirania espanyola?

NO.

La ressitncia dels marroquins acceptar la sobirania


espaolava convertir la guerra en inacabable.

Poca regularitat del conflicto problema dordre pblic i


poltic a la pennsula cada vega que shagin de fer lleves.

El problema de les llevesdificultar lactuaci decidida


del Marroc.

Per quina va ser la situaci desprs de la finalitzaci de la 1GM?

Acabada la Primera Guerra MundialFrana reprn lintervencionisme a la zona.

Espanya decideix davant lactuaci amb Frana realitzar algunes accions militars per reforar
lautoritat espanyola al Nord dfrica.

Qu va passar a lany 1921?

El general Fernndez Silvestreinicia una campanya per estendre el control espanyol al voltant de
Melilla, forta resistncia dels cabiles.

Exrcit espanyol sendinsa dins de la Vall del Rifsense protegir la rereguarda, ni assegurar els
provements.

Els cabiles sota el comandament dAbd-el KrimVAN ATARCAR PER SORPRESA A LA GUARNICI
ESPANYOLA A ANNUAL.

Provoquen gran desbandada cap a Melilla(aband de


carros, canons i material de guerra...),
ms de 12.000 baixes i van perdre quasi tot el territori
ocupat.
Fernndez Silvestre va morir.

Quina va ser la reacci de la societat espanyola davant de la derrota dAnnual?

La premsa i els contraris a la intervenci colonialvan culpar al govern i


lexrcit del desastre.

Gran distanciament entre els militars i classe poltica.

El govern va dimitir i sinicia un procs parlamentari per indagar les


responsabilitats militars i poltiques de la derrota.

Una Comissi al Congrs va redactar lanomenat EXPEDIENT PICASSO dirigit


pel general Juan Picasso i va provocar:

Indagaci dels militarsvan voler paralitzar el procs ja que tindrien responsabilitats


pels militars i va poder implicar a la mateixa monarquia.

Lexpedient no va arribar mai a ser discutit a les Cortsdies abans de la presentaci


parlamentria es va realitzar el COP DESTAT DEL GENERAL PRIMO DE RIVERA-->Va
aturar tot el procs.

10. La guerra marroquina(1909-1925)


I desprs del Cop dEstat qu va passar?

Durant la primera etapa de la Dictadura(Directori


Miliar) Primo de Rivera es centra en el conflicto del
Marroc Alt Comissionat del Marroc de 1924.

Al 1925 Gran ofensiva de Miguel PRIMO DE RIVERA+


FRANA DESEMBARCAMENT DALHUCEMAS amb un
gran xit militar.

Com va acabar EL DESEMBARCAMENT DALHUCEMAS?

Abd-el Krim es va rendir a les tropes franceses al 1926.

Al 1927 enfrontaments al Marroc shavien acabat


prcticament i les tropes espaoles donen per acabada
locupaci efectiva del Protectorat.

Al 1956 Marroc obtindr la Independncia.

Quines van ser les conseqncies de la guerra marroquina (1909-1929).


Van ser les segents:
1.

Augment del malestar de lestament militar diferncies van augmentar dins


de lexrcit entre:
1.

Els junterosvolen una organitzaci jerrquica de lexrcit basada en lantiguita.

2.

Els africanistesvolen els ascensos en funci dels mrits de guerra

2. La derrota va accentuar les crtiques cap al Sistema poltic de la Restauraci, els militars,
els poltics i el rei(Alfons XIII ser acusat dencoratjar loperaci militar de lAnnual).
3. La derrota dAnnual ser una de les causes del cop militar del 13 de setembre de 1923
pel General Primo de Rivera.

Vdeo del desembarcament


dAlhucemas.

12. La Setmana Trgica (1909, ltima


setmana de juliol).
La Setmana Trgica(26 -31 de juliol de 1909).
Espanya intentava construir de nou un imperi
colonial al Marroc. Va trobar la resistncia
dalgunes tribus berebers a la zona de la Vall del
Rif. Desprs duna derrota significativa al Barranco
del Lobo, Espanya va decidir enviar-hi reforos
militars.
Des de Barcelona, havien de sortir tropes de
reservistes. Hi va haver un gran moviment
doposici, dirigit per anarquistes, socialites i
republicans.

VDEO DE LA SETMANA TRGICA.

12. La Setmana Trgica (1909, ltima


setmana de juliol).
La Setmana Trgica(26 -31 de juliol de 1909).
La Setmana Trgica tamb va ser coneguda com:

Setmana Roja o Setmana Gloriosa.


Localitzaci:

Catalunya (Barcelona, Terrassa, Sabadell, Badalona, Matar, Granollers, Sitges,


Premi de Mar).

Bilbao i Madrid (noms algunes protestes).

Protagonistes: Principalment les classes treballadores.

12. La Setmana Trgica (1909, ltima


setmana de juliol).
CAUSES:
1.

Lantimilitarisme.

2.

Lanticlericalisme.

3.

LAnticolonialisme.

1. Lantimilitarisme.

OBJECTIUrebelli popular contra la guerra i el sistema de lleves


(obligaci del servei militar a tothom que no reunis 1.500 pts per
alliberar-se.

Mobilitzaci popular contra la guerra del Marroces va realizar al


PORT DE BARCELONA, 18 Juliol 1909 (lloc de sortida de les tropes).

Gran sentiment antimilitaristaper part dels revoltats.

Lantimilitarisme era un sentiment molt difs entre els ambients obrers


barceloninsSolidaritat Obrera, PSOE

12. La Setmana Trgica (1909, ltima


setmana de juliol).

Sobretot una gran oposici radical reservistesfossin fills o


martis fossin a morir al Marrochijo quinto sorteado, hijo
muerto i no enterrado

Lantimilitarisme era encara ms evident desprs guerra


Cuba i Filipines (Si hi ha una guerra que hi vagin el rei,
Romanones, i els rics que la volen...).

Tamb els anarquistes eren antimilitaristesPublicaren el


Manual del soldado que va ser segrestat per les
autoritats, i publicaren nombrosos articles de prensa.

Premsa llibertria anarquista crtica a lexrcit i el


militarisme.

Es deia que la guerra colonials guerra de banquers,


guerra al servei dels propietaris de les mines del Rif

2. Lanticlericalisme.

Idea Molts sectors obrersEsglsia estava al servei dels rics i poderosos, explotava als
pobres i corrompia conscincies.

Van contribuir aquesta ideaPARTIT REPUBLIC RADICAL DE LERROUX I LANARQUISME


Sentiment alimentat per no creat, sestava covant des de feia molt de temps.

Esglsia se li feia un retret cultural i econmic, ja que:

A Barcelona, noms hi havia 190 escoles pbliques elementals i 518 privades, quasi totes
catliques.

La classe obrera no solament recriminava a lesglsia que obtingus beneficis econmics:

Travs de les escoles.

Consideraven escoles privades eren un obstacle per al desenvolupament duna escola pblica neutral,
menys influda per la religi catlica.

3. Lanticolonialisme.
Lanticolonialisme: Promogut pel PSOE .

La II AIT havia condemnat el colonialisme forma dexplotaci dels pobles.

1907 el PSOE VA FER CAMPANYA ANTICOLONIALISTA queixant-se de bandidatge colonial.

QUINS VAN SER ELS FETS QUE VAN DESENCADENAR LA SETMANA TRGICA?
Els fets:

Desprs de la Conferncia dAlgesiresdues companyies,:

La Companyia del Norte Africano(1907) i la Sociedad espanyola de Minas del Rif (1908)comencen
explotar les mines de ferro i plom properes a Melilla.

El mineral de ferro era una fora abundant i de fcil extracci (ferrocarril miner) lactuaci daquestes
companyies va provocar la sublevaci dels cabiles.

Maura (cap del govern)mobilitza uns 200.000 reservistes de diverses unitats


de Catalunya.

Barcelonadiaris El progresso (lerrouxista) i el Poble Catal (nacionalista) van fer


una dura campanya contra la guerra.

Els soldats pertanyien als sectors ms humilsno podien fer efectiu el dret de
redempci, i molts eren casats i pares de famlia.

El 18 de juliol de 1909va embarcar un batall de soldats. Per, quan estaven


a punt dembarcar...

Unes quantes senyores de laristocrcia van intentar donar-los medalles, escapularis


i tabac provocar els primers aldarulls populars.

Pablo Iglesias, en un mting a Madrid, va queixar-se de la guerra colonial i va


amenaar amb la vaga general.

Quan sinicia la revolta?


A)El dilluns 26 de juliol a Barcelona i diferents indrets de Catalunya en
forma de vaga general

Formaci: El Comit de vaga per:

Antoni Fabra (socialista),

Miquel Villalobos (sindicalista) i

F.Miranda (anarquista)) contra la guerra.

B)El dimarts 27, es comenaren a aixecar barricades als carrers de Barcelona.

La vaga va degenerar en una autntica rebellisense direcci i davant la


sorpresa del Comit de vaga.

Protesta contra la guerraCREMA GENERAL DESGLSIES, ESCOLES RELIGIOSES,


CONVENTS...gran impassibilitat de lexrcit.

Lanticlericalisme substitua a lantimilitarisme profanacions, rituals,


sacrilegis, processons...

Crema de 60 edificis religiosos. Incendiaris petits grups de 8-10 persones.

El dimecres 28 la revolta es declina per falta direcci.

El dijous 29arriben a Barcelona tropes de refor de Valncia, Saragossa,


Pamplona i Burgos.

Divendres 30 i dissabte 31ropes arribades a la ciutat sotmeten els


insurrecte, desprs de forts enfrontaments.

Dilluns 26 de
Juliol

Continua

Dimarts 27 i
dimecres
28 de Juliol

Vaga
general
contra la
guerra
Mot
popular

BCN es
plena de
barricades

Incidents
al carrer

Govern
decreta
estat de
guerra
Es va
estendre a
daltres
ciutats.

Incendis
edificis
religiosos

Ms
incendis

Es dispara els
manifestants,
ferint dones i
nens.

Primers
morts

Mot antimilitar i
anticlerical, sense
direcci ni
coordinaci.
Caos.

Dijous 29 de Juliol

DIluns 2
dAgost

Arriben les tropes


de Valncia.

Normalitat

Tothom torna a
la feina

Lexrcit i la
policia
comencen a
controlar la
sitauc.

87 morts

Centenars de ferits

Les conseqncies de la Setmana Trgica.

La Setmana Trgica va tenir :


A)REPERCUSSIONS I B)REPRESSIONS.
A)REPERCUSSIONS.
1.

Forces poltiques dEspanya i Catalunya Maura ha de fer front a les crtiques (liberals i
republicans).

2.

Dura repressi i va acabar presentant la dimissi Crtiques de Maura tamb a Europa.

3.

Maura substitut pel liberalMORETDesprs cedir el poder a CANALEJAS.

4.

Catalunya el partit Republic Radical de Lerrouxdesacreditat pel comportament oportunista del


seus dirigents, perd influncia sobre els treballadors.

5.

PRRPerd adeptes provocar arrelament del sindicalisme revolucionari de tipus APOLTIC(any


1910) CONFEDERACIN NACIONAL DE TRABAJADORES(CNT).

6.

Solidaritat Catalana va desaparixer i la Lliga comena agafar desprestigi i retrocs electoral


acusada dhaver donat suport a la repressi del govern.

B)REPRESSIONS.
1.

La repressi va ser molt dura:


1.

ms de 2000 persones van fugir a Frana i

2.

ms de 2500 detencions;

3.

1700 dels detinguts van ser processats per la justcia militar en virtut de la
llei de jurisdiccions.

4.

Hi va haver 59 sentncies a cadena perptua i 17 penes de mort, de les


quals, cinc es van executar.

5.

Entre els executats hi havia el pedagog Francesc Ferrer i Gurdia,


fundador de la laica Escola Moderna, a que es va fer responsable de
lorganitzaci dels fets. Va ser condemnat i executat sense proves.

6.

Clausuren descoles laiques.

7.

Es trenca el Pacte del Pardo (1885)pacte entre els dos partits: el liberal i
el conservador. El motiu, laliana dels liberals amb partits no dinstics
amb lobjectiu de provocar la caiguda de Maura.

7. EL CATALANISME A PRINCIPIS DE SEGLE:


LA MANCOMUNITAT (1914-1925).
La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925).
La Mancomunitat va ser la principal:

Concessi aconseguida pel catalanisme fins al 1931


La primera experincia de govern a Catalunya des de Decret de Nova Planta que pos fi a lautogovern.

Per , quina era la idea de la Mancomunitat?


1.

Formar una federaci de les 4 Diputacions Provincials de Catalunya origen s.XIX, quan la Uni Catalanista sen
manifest partidria com mitj per arribar a lautonomia.

2.

Fou el primer xit del catalanisme poltic especialment de la Lliga regionalista.

3.

La Mancomunitat no tenia autonomia poltica no va rebre cap transferncia de lEstat Central.noms podia
gestionar atribucions de les Diputacions Provincials.

Qu eren les diputacions Provincials? Institucions creades arran de la divisi provincial espanyola(Jjavier del burgo)
de 1833, amb competncies econmiques ia deministratives de cada provncia.
Pper tant, la Mancomunitat era laUNI DE LES 4 DIPUTACIONS(Barcelona, Giron,a Lleida i Trarragona)) en una
DIPUTACI NICA.

7. EL CATALANISME A PRINCIPIS DE SEGLE:


LA MANCOMUNITAT (1914-1925).
Inicialment ja tenien cert esferes de poder esperaven anar augmentat per poder formar un
govern catal.
Quin va ser el seu futur?

No va rebre noves competncies ni

Augment de pressupostos.

Quin va ser el seu procs?

Desprs de la Setmana Trgica forces poltiques dominats a Catalunya seran desquerres.

1911 La Lliga Regionalista va dissenyar una nova poltica que permets recuperar
lhegemonia de Catalunya.

Projecte que sorgir ser la Mancomunitat de Diputacions catalanes.(embri i rudiment


dun futur poder catal.

7. EL CATALANISME A PRINCIPIS DE SEGLE:


LA MANCOMUNITAT (1914-1925).

Aquest projecte venia de lluny concretament del 1904 quina la Lliga havia suggerit la uni administrativa 4
Diputacions catalanes.

1911 reuni a Barcelona representants de les 4 Diputacions:

Girona: Agust Riera

Barcelona: Prat de la Riba

Tarragona: Antoni Estivill

Lleida: Josep Gil.

Prat de la Riba form una comissi que elabor el projecte duna Mancomunitat.

Per com es va dur a terme el procs de creaci de la Mancomubitat?


1.

8 de desembre de 1911Comissi(encapaada Prat de la Riba) presenta a Canalejas el projecte de Mancomunitat.

2.

Canalejas es va comprometre a tirar endavant el projecteltima decisi en les Corts espanyoles.

3.

8 de Maig de 1912 presenta a les Corts el projecte de MANCOMUNITAT.

4.

17 DOCTUBRE APROVACI DEL PROJECTE PEL Congrs dels Dipuats grcies a Canalejas per 171 vots i favor u 42 en contra.

7. EL CATALANISME A PRINCIPIS DE SEGLE:


LA MANCOMUNITAT (1914-1925).
PER QUE VA PASSAR MENTRE EL PROJECTE ES DEBATIA AL SENAT?
CANALEJAS FOU ASSASSINAT PER LANARQUISTA PARDIAS(12 NOV. 1912)
EL PROJECTE ES DEBATIA AL SENAT

Qui el va substituir?Romanones (liberal)es va fer crrec del govern per les dissidncies en el Partit Liberal.

El van obligar a renunciar i el re va encarregar govern Eduardo Dato (conservador).

Dato ser qui afavorir laprovaci de la Mancomubitat(desembre de 1913)

4. El 6 dabril de 1914 es constitueix oficialment LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYASal de Sant jordi de la diputaci de


Barcelona.
Cap altra Mancomunitat es constitu a Espanya.

Mancomubitat va permetre a la Lliga regionalista el partit que la dirigiria i desenvolupar una tasca de govern que reafirm la
seva superioritat a Catalunya.

Enric Prat de la Riba ser el primer president fins al 1917(mort).

Josep Puig i Cadalfach.

Alfons Sala (1923)fabricant terrassenc de tarann antiautonomistanomenat pel dictador(Primo de Rivera)per desmantellar-la.

7. EL CATALANISME A PRINCIPIS DE SEGLE:


LA MANCOMUNITAT (1914-1925).
Quina va ser lestructura de la Mancomunitat de Catalunya?
Tenia una Estructura orgnica, representada amb:
1.

President

2.

Consell Permanent: format pel president + 8 conselleries.


1.

Dos consellers per provncia.

Les conselleries eren: Benficincia i Sanitat, Cultura i Instrucci, Telfons, Camins i Ports,
Poltica Social, Obres Pbliques i Ferrocarrils, Hisenda, Agricultura i Serveis Forestals.
1.

Assamblea General: formada per tots els diputats provincials (96) de les 4 Diputacions
Catalanes: 36 per Barcelona i 20 per cada una de les altres.

7. EL CATALANISME A PRINCIPIS DE SEGLE:


LA MANCOMUNITAT (1914-1925).
Quina va ser lobra de la Mancomunitat?

Tot i que la Instituci no tenia autonomia poltica no va rebre cap transferncia de lEstat
Central.

Noms podia gestionar i coordinar les atribucions que per llei de 1833 tenien les Diputacions
provincials.

Va dur a terme una tasca caracteritzada per la seva eficcia.

Recursos molt migrats(noms ingressos de les Diputacions provincials).

Competncies pbliques noms entusiasme dels seus dirigents i dels seus


collaboradors(persones de totes les ideologies amb excepci dels lerrouxistes)tirar endavant
un treball tant important.

7. EL CATALANISME A PRINCIPIS DE SEGLE: LA


MANCOMUNITAT (1914-1925).
Quins van ser els objectius que es va marcar la Mancomunitat?
1.

Crear la infraestructura:
1.

De serveis pblics carreteres, ferrocarrils, obres hidruliques i xarxa


telefnica)

2.

Infraestructura administrativa Funcionaris eficients pallis dficit


existent i impulss el desenvolupament econmic.

2. Dur a terme projecte cultural i educatiu fomentar la reforma estudis


primaris, professionals i universitaris, i potenciar lestudi cientfic en tots els
mbits de la cultura catalana. Posa en marxa sistema educatiu modernvol
acabar amb lanalfabetisme i dignificar lescola.

7. EL CATALANISME A PRINCIPIS DE SEGLE: LA


MANCOMUNITAT (1914-1925).
3. Obra cultural i educativa:
1.

Impuls IES(INSTITUT Estudis Catalans)(1917) que fixar la normativa ortogrfica de la llengua catalana
(Pompeu Fabra)

2.

Biblioteca de Catalunya(1914) creada a partir de ladquisici de colleccions i biblioteques privades i


mltiples donacions de particular. Vol crear una gran biblioteca nacional dirigit pblic erudit i xarxa de
biblioteques populars repartides arreu de Catalunya.

3.

Creaci Escola dEstiu per mestres i centres escolars. I molts centres escolars.

4.

Creaci de lEscola dEstudis Normals i de diversos Escolars.

5.

Creaci de lEscola Industrial es volia la formaci de tcnics de grau mitj, lEscola del Treball(formaci
obrers especialitzats. Es feien classes noctures per electricistes, mecnics, fusters.

6.

Escola superior Agriculturaimpartia ttols grau superior,(enginyer agrcola) i prcticmodernitzaci de


formes de producci i aumengt de la productivitat i ramaderia.

7.

Creaci de camps dexperimentaci de conreus, granges models.

7. EL CATALANISME A PRINCIPIS DE SEGLE:


LA MANCOMUNITAT (1914-1925).
6. Creaci de lEscola de Bibliotecries, Escola dInfermeres, Escolar At Dramtic, Escola
Superior de Bells oficis.
7. Fundaci del Consell de Pedagogia objectiu de realitzar profunda renovaci
pedaggica igual que es feia en els pasos ms avanats dEuropa. introducci a
Catalunya del mtode Maria Montessori.
8. Millora xarxa telefnica-construcci de 6.000km, de lnia i es va fer arribar el telfon a
410 municipis(1087 que tenia Catalunya. Arriba a uns dels pobles ms allats de Catalunya.
9.Construcci de carreteres disseny de leix tranversal de Catalnya, camins i
ferrocarrilsexpansi infraestructures.
10. Potenciaci de lelectrificaci mn rural.

7. EL CATALANISME A PRINCIPIS DE
SEGLE: LA MANCOMUNITAT (19141925).
Pel que fa a la Obra social:
11. Gestiona la Casa de la Maternitat que la
diputaci havia construt al 1833 atenci als
infants nascuts en condicions socials precries
i a lassistncia mdica i hospitalria en
matria de naixements.

Conclusi de la Mancomunitat(1914-1925)
La diputaci de Barcelona (dirigida per la Lliga Regionalista i amb el suport de tots els partits menys els
lerrouxistes)demana un organisme com amb les altres diputacions catalanes.

Les altres diputacions accepten i aquesta demanda es presenta a Madrid.

Desprs de moltes negociacions, el govern liberal de Canalejas ho va permetre, per no es va aprovar


fins al govern conservador de Dato.

El 6 dabril de 1914Formalitza la Mancomunitat de Catalunya.


Definici: noms era una federaci de diputacions, limportant s que era un poder regional, encara que
amb pocs recursos.
Organismes (controlada per la Lliga amb suport dels monrquics):

Assamblea General.

Consell permament o Govern.

President: 1rPrat de la Riba.


2nPuig i Cadalfach.
3rSala i Argem (anticatalanista).

Conclusi de la Mancomunitat(1914-1925)
En termes generals, la Mancomunitat va viure duna manera precria, no va tenir
pressupostos propis fins als anys 1918-1920.
Realitzacions:

Construccions de carreteres, camins i ferrocarrils per comunicar tot el territori.

Inici duna xarxa telefnica.

Activa poltica agrria(cooperatives)

Poltica sanitria

Poltica educativa i cultural molt mplia.

Noves
escoles,estudi
s, instituts,
etc...

Preparaci
mestres

Arxius

Universitat
Industrial

Biblioteca
de
Catalunya
(1914)

IEC( Institut
Estudis
Catalans)

Pompeu
Fabra
1918(gramti
ca)

Conclusi de la Mancomunitat(19141925)
Valor de la MANCOMUNITAT PRIMER PROJECTE DESTAT REGIONAL CATAL.

8)La crisi de 1917.


La crisi de 1917 a nivell NACIONAL.

Durant lestiu de 1917 una profunda crisi va accelerar la descomposici del rgim.
3 van ser les causes:
1.

Problema militar: naixement de les Juntes de Defensa(sindicats militars). El


descontentament dels militars era provocat per:
1.

Inacabable guerra marroquina

2.

Sous baixos.

3.

Sistema dascens antiquats.

4.

Detonant exigir als oficials (crrecs militars) unes proves daptitud.

Conclusi: Van aconseguir imposar condicions al govern. Volien recobrar el prestigi de lexrcit,
renovaci poltica i reforma de la Constituci.

8)La crisi de 1917.


2. Problema poltic:

Celebraci de l'Assemblea de Parlamentaris a Barcelona-Camb.

Dato tancat Corts.

Objectiu:

revitalitzaci de la poltica

Reforma de la Constituci.

Ampliaci dels regionalismes.

El governador civil la va dissoldre les tensions entre els poltics van augmentar.

3. El problema social

Convocatria duna vaga General Revolucionria de CNT I UGT.

Finalment: venuts i lders a la pres descontentament de les classes baixes de treballadors.

8)La crisi de 1917.


Davant daquesta situaci....
Problemes al conjunt dEspanya a nivell:

Poltics

Socials

Militars.

posen en perill a la monarquia i deixa greu situaci al sistema poltic Restauraci.

Per tant, el moviment de 1917 no va aconseguir els seus objectius de transformar o enderrocar el sistema
poltic per:
1.

No programa com

2.

Els militars: molta indecisi,

3.

Els sectors moderats: por a una protesta social que qestions lordre establert.

8)La crisi de 1917.


Qu va succeir a nivell Internacional:
1.

La primera guerra Mundial(1914-1918).

Esclata al 1914 a Europa la Gran Guerra que enfront:

Forces Aliades: Anglaterra, Frana, Rssia...

Imperis Centrals: Alemanya i ustria- Hungra.

Espanya: al marge del conflicte bllic.

Gran Guerra redueix la capacitat productiva dels pasos belligerants

EspanyaSubministradora de productes agrcoles i industrials de tots dos bndols.

Resultat:

Balana comercial dficit de 230 milions (1913) a supervit de 598 milions.

Demanda exterior va beneficiar especialment siderrgia basca i mineria asturiana i les indstries txtils
catalana .

Van ser anys de bons negocis i denriquiment.

8)La crisi de 1917.

Elevada demanda dels productes provoca:

Pujada dels preus

Inflaci productes 1a necessitat augmenten del 1914-1919:

72% el preu del blat.

Patates 90%

Cigrons 70%

Conseqncies:
1.

Classes popularsempitjoren condicions de vida.

2.

Disminuci de la capacitat adquisitivaclasses populars.

3.

Descontentament socialonada de vagues i reivindicacions.

Per exemple: 76.000 vaguistes el 1914 i 199.000 al 1919.

8)La crisi de 1917.


Qu va provocar la guerra a nivell empresarial?

Augment dels beneficis empresarials

Disminuci de la capacitat adquisitiva dels assalariats.

Augment de les diferncies socials:

Clima de tensi fi eufria econmica.

8)La crisi de 1917.


2. - La Revoluci Russa:
Lany 1917 va esclatar la Revoluci bolxevic, per tant:

Un partit obrer:

Prendre el poder i

Iniciar la construcci dun Estat dels treballadors.

Organitzacions obreres de tot el mnRssia exemple.

Estimular les perspectives revolucionries.

La revoluciatemorir a la burgesiaexpansi revoluci.

A Espanya, des de 1917 a 1920, es va viure:

Onada de protestes i revoltes al campconeguda com Trienni bolxevic.

8)La crisi de 1917.


3. La triple crisi de 1917:
1.

La crisi militar (la revolta dels militars).

2.

La crisi poltica (la revolta de la burgesia).

3.

La crisi social (la revolta del proletariat).

1.La crisi militar (la revolta dels militars).

Inici del segle XX exrcit espanyolguerres colonial, gran nombre doficials en relaci als soldats.

Ascensos realitzats per mrits de guerra afavoriment militars africanistes en detriment dels
peninsulars.

Situaci agreujada per la disminuci sous reals eren baixos com a resultat procs inflacionari.

Gran precarietat material exrcit.

Descrdit dels partits dinstics als militars..

8)La crisi de 1917.

Grans descontentament entre oficials de mitjana i baixa graduaci(no coronel) Juntes de Defensa:

Mena de sindicat de lespasa

Una associaci de militars nascuda a Barcelona,

Extensi guarnicions de la pennsulacreada coronel Benito Mrquez i van aparixer a lArma de Infanteria i Cavalleria).

Per que reclament les juntes de defensa?

Un augment salarial i

Un criteri dascens nic basat en lantiguitat.

El juny de 1917, van publicar un manifest culpaven el govern dels mals de lexrcit i del pas en
general, i feien una crida a la renovaci poltica.

El govern (que presidia Eduardo Dato):

Suspn garanties constitucionals i

va imposar el poder militar El poder militar simposava al poder civil.

8)La crisi de 1917.


2. La crisi poltica (la revolta de la burgesia):
La protesta militarpensar ambient era favorable al canvi poltic.
Qu va succeir com a reacci govern de Dato?

La Lliga regionalista (Camb)canvi poltic i autonomia de Catalunya.

Camb va proposar la reuni duna Assemblea de Parlamentaris catalans (5 de juliol de 1917) a Barcelona
(al Palau de lexgovernador de la ciutadella de Barcelona).

LAssemblea va demanar formaci dun govern provisional Corts Constituents i reestructurs lestat
reivindicacions autonomistes.

Els parlamentaris catalansconvocar una Assemblea de Parlamentaris espanyols (19 de juliol de 1917) a
Barcelona.

Quin va ser el resultat?

El resultat Fracs, pocs diputats i senadors. (71 parlamentaris, la majoria republicans, socialistes i catalanistes)

Govern prohibeix la reuni governador civil de dissoldre-la la Gurdia Civil i va detenir nombrosos participants.

Moviment assembleari no va tenir continutatmonrquics no van identificar-se en la protesta, discrepncies entre


regionalistes i forces desquerra, oposici de les Juntes Militars de defensa...).

8)La crisi de 1917.


3. La crisi social (la revolta del proletariat):
La conflictivitat laboral va venir motivada pel :

Descens dels salaris reals inflaci

Empreses acumulaven beneficis.

El 1916, es va produir un important moviment vagustic centrals sindicals ms representatives,


CNT i UGT, van acordar un manifest conjunt:

Demanava al govern contenci dels preus sota lamenaa de convocar una vaga general

La tensi va esclatar lagost de 1917 a Valncia conflicte ferroviari (degut a uns acomiadaments).

La UGT amb el suport del PSOE crida a la vaga general fins la formaci dun govern provisional que
convoqus unes Corts Constituents.

Conclusidemandes semblants reivindicacions Assamblea de Parlamentaris.

No suport sectors conservadors (Lliga i republicans) veuen semblants amb la revoluci bolxevic..

8)La crisi de 1917.

La vaga dagost del 1917Incidncia molt desigual Astries, Biscaia, Madrid i


Barcelona ms important.
El govern va reaccionar de forma molt dura:

Enviar lexrcit a reprimir el moviment.

Zona Nord la repressi comandant Franco i,

Catalunya pel coronel Mrquez (que havia estat cap de les juntes, per, ara, com altres militars,
tenia por de la revoluci.

Barcelona va haver-hi 33 morts (78 en el total dEspanya), dos centenars de ferits i uns 2000 detinguts.

Els membres del Comit de vaga: ser empresonats, jutjats en Consell de Guerra i condemnats a
cadena perptua.

8)La crisi de 1917.


Conclusi de la triple crisi del 1917.

Partidaris de que el rgim Restauraci(desprestigiat i sense suport)acabaria com rgim Tsarista


de Rssia Es van equivocar.

El govern espanyol va resistir la triple revolta.

Juntes militars donen suport monarquia(final).

Burgesiapor al moviment revolucionari.

Popular sufocada.

Les tres revoltes no van anar coordinades.

9)La descomposici del sistema


(1918-1923).
La descomposici del sistema (1918-1923):

El perode 1918-1923 es va caracteritzar per :


1.

Crisi poltica,

2.

Agitaci social (sobretot a Barcelona), i

3.

Desastre de lAnnual (1921) a la guerra marroquina.

9)La descomposici del sistema


(1918-1923).
1.La crisi poltica:

Fracs del moviment poltic de lany 1917,

Govern Dato va quedar molt afeblit, i el rei va forar-ne la dimissi.

El sistema tradicional de torn de partitsfet fallidasortir de la crisiun govern de concentraci nacional amb:

Partit liberal,

Partit conservador i

Lliga regionalista:

1R cop participava en el govern.

Camb va ser ministre de Foment i, desprs, dHisenda).

No van donar-li suport ni els republicans ni els socialistes.

La nova postura de la lliga regionalista (de collaboraci amb els partits dinstics) mostra la seva por a les esquerres
(desprs de la crisi de 1917).

9)La descomposici del sistema


(1918-1923).

La Lliga Regionalista:

Per participar en la renovaci poltica dEspanya i

aconseguir una autonomia per a Catalunya (lany 1918 va organitzar una


campanya en defensa de lautonomia).

Aquesta collaboraci no tindr els resultats esperats, PER QU?

El pas viur (entre els anys 1918-1923)context de crisi institucional (10


governs 1 any)

Els militars cada cop seran ms protagonistes.

9)La descomposici del sistema


(1918-1923).
2. Lagitaci social: Aquest fenomen social es va donar a
tot Europa, degut a:

Ress classes obreres la Revoluci bolxevic i dures


condicions de vida del proletariat industrial i dels
jornalers.

Aquesta agitaci socialgran nombre de vagues i


conflictes socials (com ara la vaga de la Canadenca)i,

Enfrontament armat i directe entre el Sindicat nic i el


Sindicat Lliure (conegut com el pistolerisme).

9)La descomposici del sistema


(1918-1923).

La CNT va crixer forma espectacular desprs de 1917 15.000 (1915), a 700.000 (1919) majoria a
Catalunya.

Lany 1918, la CNT celebrar el Congrs de Sants on va acordar-se:

Creaci dels Sindicats nics dIndstria:

Treballadors dun mateix ram de produccisubstituci vells sindicats dofici. E.x: metallrgia.

Els conflictes laborals noms una fracci dels treballadors(poca fora).

El Congrs:

Apoliticisme i

Negociaci directa obrers i patrons, sense la intervenci de les forces poltiques.

Lany 1919 fort moviment vagustic va comenar amb la vaga de la Canadenca.

La Canadenca era el nom popular de lempresa multinacional canadenca Barcelona Traction Light and Power.

Motiu: Empresa va acomiadar un grup de treballadors, i la CNT va respondre amb una vaga general.

9)La descomposici del sistema


(1918-1923).

Al sindicat nic de laigua, el gas i lelectricitatvan solidaritzar deixant la ciutat sense aigua, llum
i transports.

Quan va durar la vaga? un mes i mig (febrer- mar de 1919) i va deixar la ciutat paralitzada.

Qu va passar? forts enfrontaments al carrer, lexrcit va ocupar la fbrica i va militaritzar els


treballadors.

Finalment:

Mediaci del govern lacord entre lempresa i el comit obrer.

Lempresa:

readmetia els acomiadats i

salliberaven els detinguts,

saugmentaven els jornals i


sacceptava la jornada de vuit hores.

El 20 de mar es va tornar a la feina, per l incompliment dun aspecte de lacord (lalliberament dels
detinguts) va revifar el conflicte al cap de quatre dies.

9)La descomposici del sistema


(1918-1923).
Qu va passar desprs de incomplir lacord?

Reacci de la patronal i autoritatsradicalitza i inici de la violncia.

Bndol patronal LOCK-OUTtancament temporal de fbriques.

El 1919, el tancament de fbriquesdeixa sense feina a 150.000 obrers.

La patronal aprofita la situaci per fer front davallada producci, desprs de la guerra.

Utilitzaci desquirols i contractaci de pistolers a sou eliminar els lders ms radicals i


empresonaments massius.

El 1919, es va crear el Sindicat Lliure Ramon Sales (jove carlista paramilitar).

Acollir treballadors tradicionalistes.

Patronal li dona suport econmic i protecci poltica.

Utilitza per enfrontament violent contra els anarquistes..

9)La descomposici del sistema


(1918-1923).

Els anarquistes van respondre:


1.

Atemptats contra les autoritats, els patrons i les forces de lordre.

2.

Enfrontaments donaran lloc al pistolerisme.

Entre el 1917 i el 1922MS DE 800 800 atemptats en el quals van morir 218 obrers i 127 patrons, encarregats o agents de
lautoritat.
D entre els assassinats, destaquen personalitats del mn poltic com:

Comte de Salvatierra (ex governador civil de Barcelona),

Eduardo Dato (1921) i

Cardenal Soldevila (1923)

aix com dirigents obrers Salvador Segu (1923),

lder cenetista, o Francesc Layret (1920), advocat laboralista que defensava els obrers represaliats.

Conclusi: A partir de 1921, la conflictivitat va baixar degut a la repressi.


1.

Va aplicar-se la llei de fugues (llei que permetia a la policia i Gurdia Civil disparar contra els detinguts que
intentaven fugir) i

2.

la confiscaci de les caixes dels sindicats per ofegar-los econmicament.

10. La dictadura de Primo de


Rivera(1923-1931)
La dictadura de Miguel Primo de Rivera.

El 13 de setembre de 1923 el Capit General de Catalunya, Miguel


Primo de Rivera (1870-1930). va donar un cop destat amb el
consentiment del rei, lajuda de lexrcit i de la burgesia catalana.

Procedncia: famlia de terratinents andalusos de llarga


tradici militar.

No era feixista, sin que provenia del regeneracionisme:

Moviment de cirurgi de ferro que poss ordre al pas),

10. La dictadura de Primo de Rivera(19231931)


Qu pretenia amb el Cop dEstat?
1.

Neutralitzar lexpedient de responsabilitats pel desastre de lAnnual (Expedient Picasso).

2.

Restablir lordre pblic a qualsevol preuobjectiu principal:

Deteriorat pel pistolerisme burgesia no modernitzaci per por a la inseguretat.

Aprofita lexpansi dels anys 20.

3.

Solucionar el problema del Marroc.

4.

Posar fi al sistema poltic de la Restauraci i a la corrupci de la classe poltica (volia ser un


intent regeneracionista).

5.

Frenar lagressivitat del separatisme (el dia abans, 11 de setembre, Diada Nacional de
Catalunya, shavien cremat banderes espanyoles, shavien escoltat crits de mori Espanya i
lexrcit, shavien produt crregues policials... A ms, catalans, bascos i gallecs havien
signat el Pacte de GALEUSCA.

10. La dictadura de Primo de


Rivera(1923-1931)
En un principi la dictadura:

Mesura excepcional i provisionaltransitori i no definitiu.

Cop acomplerts els objectiustornar normalitat constitucional.

Primo de Riveraprometreacci regeneradora es compliria amb


rapidesa(3 mesos) i es retornaria el poder a uns nous governats civils i ms
sans).

Molts poltics i, fins i tot, el PSOE i el sindicat UGT:

Adoptar una actitud de collaboraci crtica per acabar entrant a formar part
dalguns organismes dictatorials.

A partir de 1929, el PSOE comenar a criticar la dictadura i la monarquia

10. La dictadura de Primo de


Rivera(1923-1931)
a) Etapes:
El Directori militar (1923-1925).

Primo de Rivera convertir en el cap del govern el 15 de setembre de 1923, data en que va
constituir- se el primer govern conegut com el Directori militar que va durar fins el 1925.
Mesures:

Va declarar lestat de guerra a tot el pas.

Va posar fi al sistema poltic de la Restauraci (constituci de 1876).

Dissoluci de les Corts.

Prohibir les activitats dels partits poltics i dels sindicats.

Militaritzaci de lordre pblic i de la repressi dels sindicats obrers ms radicals (cenetistes i


comunistes).

10. La dictadura de Primo de


Rivera(1923-1931)

La voluntat del dictador de regenerar la vida poltica del pasaviatuna gran


farsa.

Es va limitar a suspendre tots els mecanismes electorals i a substituir uns cacics per
uns altres.

Es va promulgar un Estatut Municipalvan dissoldre tots els ajuntaments i van ser


substituts per Juntes de Vocals integrades pels majors contribuents.

Va crear un nou i nic partit la Unin Patritica, inspirant-se en el feixisme itali.

Compost per persones que sidentificaven amb el rgim (la majoria del mn catlic, dels
cacics...), donaria suport civil al poder poltic.

Era un partit sense un programa ideolgic definit.

10. La dictadura de Primo de


Rivera(1923-1931)

Cal destacar daquesta etapa la disminuci de la conflictivitat social (ms de 120.000 vaguistes, el
1923; menys de 29.000, el 1924), degut a 3 MOTIUS:
1.

la prosperitat econmica de la dcada dels vint,

2.

la manca de llibertat i

3.

la repressi del sector ms radical del moviment obrer.

Conclusi: Durant aquesta primera etapa de la Dictadura,

la guerra del Marroc va centrar l inters de Miguel Primo de Rivera assumir personalment lAlt Comissionat del
Marroc, el 1924.

El desembarcament dAlhucemas (1925) va servir per posar fi al conflicte.

Aquest triomf, afegit a lxit del Directori militar van sser aprofitats pel dictador per institucionalitzar la
dictadura.

10. La dictadura de Primo de


Rivera(1923-1931)
2. El Directori civil (3 de desembre de 1925 - gener de 1930).

Lany 1925, es va crear el Directori civilintegrat per membres de la Uni Patritica.

La dictadura va pretendre la institucionalitzaci del rgim gran inters per qestions de


tipus:

Econmic i social.

Es va crear una Assemblea Nacional Consultiva (1927):

Carcter no democrticestava formada per: membres de dret propi com bisbes i arquebisbes, membres de
la Uni Patritica, funcionaris de ladministraci...).

Era una mena de Parlament controlat pel dictador donar una aparena de retorn a la normalitat
constitucional.

10. La dictadura de Primo de


Rivera(1923-1931)
b) La poltica econmica i social:
La Dictadura es va beneficiar de la conjuntura favorable dels anys vint.
La seva poltica econmica :

molt intervencionista buscava reactivar leconomia espanyola.

Augmentar el proteccionismeintentant afavorir el desenvolupament industrial, va fomentar


una poltica de grans obres pbliques, plans hidroelctrics i extensi del regadiu.

modernitzaci dels ports,

de la xarxa ferroviria,

carreteres (7.000 nous km),

Ajudes estatals a les empreses que no podien competir amb lexterior.

Aquesta obra pblicacontribuir a rebaixar latur, es va finanar a travs demprstits.

10. La dictadura de Primo de


Rivera(1923-1931)

Propulsar una poltica de grans monopolis de lestat:

Companya Telefnica Nacional dEspanya i

La de carburants CAMPSA (Companyia Arrendatria del Monopoli de Petrolis Societat


Annima)companyia tenia lexclusivitat en la importaci, refinatge, distribuci i venda del petroli.

Es donaren subvencions a companyies com la Transmediterrnia (de Joan March).

Realitzar lExposici Internacional de Barcelona (1929)rgim va pretendre atraures les simpaties de les
forces econmiques catalanes (lExposici va significar una important reestructuraci urbanstica i va
generar ms de 40.000 nous llocs de treball) i lExposici Iberoamericana de Sevilla (1929).

Tota aquesta poltica va provocar un gran endeutament de lEstat que, lany 1929, era set vegades superior al
de 1924

10. La dictadura de Primo de


Rivera(1923-1931)
La poltica social de la dictadura

Inspirada en el feixisme itali i recuperada pel primer govern de Franco.

Era una poltica paternalista caracteritzada per un cert reformisme social.

El rgim pretenia eliminar els conflictes socials la intervenci de lEstat i la integraci dels sectors
moderats del moviment obrer i la repressi de les organitzacions ms radicalsobjectiu
lOrganitzaci Corporativa Nacional

OCNorganitzava obrers i patrons en els comits paritaris (compostos per un mateix nombre de
patrons i obrers):

Funci:

intervenir en la reglamentaci dels salaris,

Reglamentaci de les condicions de treball i

Resoldre els conflictes laborals.

10. La dictadura de Primo de


Rivera(1923-1931)

Aquests comits:

suport de la UGT (la postura del PSOE i la UGT acabaran dividint el socialisme ),

mentre la CNT era prohibida.

Aquesta repressi va radicalitzar el moviment obrer.

El 1927, va ser creada clandestinament a Valncia la FAI (Federaci Anarquista Ibrica)pretenia


reunir tots els grups anarquistes (per exemple Nosotros de Buenaventura Durruti, partidari de lacci
directa) de la Pennsula Ibrica, vetllar pel manteniment de lapoliticisme sindical, evitar pactes i
aliances de la CNT amb els partits republicans.

El seu rgan de propaganda era la publicaci Tierra i libertad.

10. La dictadura de Primo de


Rivera(1923-1931)
c) La Dictadura a Catalunya.
Caracterstiques:

El mateix setembre de 1923aprovar un decret repressi del separatisme.


Es va prohibir ls del catal en els actes pblics intentar castellanitzar la vida pblica del pas.

Es va prohibir exhibir la senyera, ballar sardanes, els jocs florals...

Prohibici dels partits catalanistes (hauran dactuar a la clandestinitat).

La Mancomunitat va ser dissolta desprs de 1925.

Totes les institucions de la vida cultural catalana, creades moltes per la Mancomunitat, van ser
clausurades.

Es va canviar la nomenclatura dels carrers de Barcelona ( essent lalcalde el bar de Viver).

10. La dictadura de Primo de


Rivera(1923-1931)

Va funcionar la censura contra la premsa, publicaci de llibres, etc.

Va topar amb lesglsia catalana sobretot per la negativa dalguns sectors eclesistics a
castellanitzar-se (es negaren a acceptar la castellanitzaci dels seus actes i escrits).

El 1925, es va clausurar durant 6 mesos el F.C.Barcelona. Shavia fet, el 14 de juny de 1925, un


homenatge a lOrfe Catal (societat coral fundada el 1892 per Llus Millet. El 1905, va
comenar a construir el Palau de la Msica). Quan va sonar lhimne espanyol, el pblic va
xiular. El club va ser clausurat 6 mesos i lOrfe Catal, a perpetutat.

La repressi del catalanismeradicalitzaci del moviment afavorir al catalanisme ms


radical.

10. La dictadura de Primo de


Rivera(1923-1931)
d) Oposici a la Dictadura.

Inici: manca de resistncia al 1923.

Partir de 1926: loposici va comenar a tenir foraatur, endeutament, devaluaci moneda.

Lexrcit: Sectors de lexrcit, molestos amb Primo de Rivera per la reforma militar:

Conspiracions militars com la SANJUANADA (la nit de Sant Joan de 1926).

A ms de poltics monrquics i republicans, van participar els generals Weyler i Batet.

Final: fracassar i els caps daquesta foren detinguts. El dictador li va treure importncia i es va limitar a
multar als conspiradors.

2. Els fets de Prats de Moll (novembre de 1926)Intent dinvasi armada des de Frana, dirigit per l
ex coronel Francesc Maci (membre del catalanisme radical. Estava exiliat a Frana) amb un grup
de voluntaris dEstat catal.

10. La dictadura de Primo de


Rivera(1923-1931)

Acabar: va fracassar degut a la intervenci de la policia francesa.

Maci i altres organitzadors van ser detinguts i jutjats a Pars.

El procs manifestaci doposici i propaganda internacional contra la dictadura.

Maci es va convertir en un smbol de la resistncia catalana

3. La CNT.

CNT es va mostrar contrria a la dictadura- militants anarquistes van protagonitzar accions armades
com l intent insurreccional de les Drassanes de Barcelona i de Vera de Bidasoa (1924).

A linterior del sindicatva agreujarlenfrontament entre els qui:

defensaven una actitud ms radical i partidria de la violncia i

aquells que defensaven posicions ms possibilistes.

Els primers van crear, el juliol de 1927, la FAI, favorable a la insurrecci popular.

10. La dictadura de Primo de


Rivera(1923-1931)
4. Sector dels intellectuals espanyols i catalans
Intellectuals espanyols i catalans van mostrar el seu rebuig a la dictadura. Destaquen
figures com :

Miguel de Unamuno (va fer campanyes de protesta a Europa contra el dictador),

Vicente Blasco Ibez (de idees republicanes, va escriure nombrosos textos contra
el rgim),

Ortega i Gasset, Menndez Pidal...


Lany 1924, ms de 100 intellectuals van subscriure el Manifiesto de los escritores
castellanos en defensa de la lengua catalana criticaven la poltica de la
dictadura i la repressi de la llengua i la cultura. Tamb el mn estudiantil va
reaccionar contra el rgim.

10. La dictadura de Primo de


Rivera(1923-1931)

Lany 1928, els estudiants de les Universitats de Barcelona i Madrid mobilitzar contra la Reforma
de lEnsenyament Universitari.

article 53equiparar els ttols universitaris expedits per les Universitats dels agustins de lEscorial i dels
jesutes de Deusto= Universitats pbliques).

Les protestes van aconseguir que, el setembre de 1929, larticle 53 fos derogat.

5. Lactitud del PSOE

Indecisa i evolucion:

1923 tolerncia (lany 1923)

1929 oposicipronuncien favor republicanisme.

Els comunistescrtica amb la dictadura.

10. La dictadura de Primo de


Rivera(1923-1931)
e) La dictablanda (1930-1931).

El rei Alfons XIIItemors que el desprestigi de la dictaduraafects a la monarquia va optar per:

Forar la dimissi del dictador (28 de gener de 1930. Primo de Rivera sexili a Pars).

El rei va designar el general Dmaso Berenguer lencrrec de tornar a la normalitat constitucional


(Constituci de 1876).

La decisi va ser ben rebuda, per, al allargar-se ms del previst, van continuar les mobilitzacions que
portaran a la repblica.

10. La dictadura de Primo de


Rivera(1923-1931)

Lagost de1930diferents partits (republicans, socialistes, nacionalistes)van establir el Pacte de


Sant Sebasti.

Es va constituir un comit revolucionari dafavorir ladveniment de la Repblica i el reconeixement del dret


a lautonomia de Catalunya, Pas Basc i Galcia.

El desembre de 1930 es va produir la insurrecci de Jaca (protagonitzada pels capitans Fermn Galn i Garca
Hernndez, militars propers a corrents republicanes).

Va fracassar i, desprs de ser detinguts, van ser afusellats.

Dos mrtirs de la repblica.

El febrer de 1931 lalmirall Aznar (ltim govern de la monarquia) va assumir el comproms de convocar
eleccions, comenant per unes municipals.

Sintentava tornar a la normalitat constitucional. Aquestes eleccions es feren el 12 dabril de 1931, i es van convertir en un
plebiscit en contra de la monarquia.