La rosa que tinc a les mans

La rosa que tinc a les mans és d’un roser sense punxes i això la fa molt més suau; però també més vulnerable car les punxes de les roses no hi són pas per un caprici sinó per a defensar-se de tot mal. És, com us ho diria jo, talment un drac en sense urpes, sense escates punxegudes... que no en treu foc pels ullals i no crema les collites, ni s’empassa les princeses perquè té mal de queixal. O, com un cavaller cansat, tant si és de nom Pau o Jordi, amb la llança arrossegant; que cavalca amb elegància damunt d’un corser daurat però que no porta armadura ni cenyeix daga ni espasa: que, fet i fet, tant li val. La rosa que tinc a les mans, la del roser sense punxes es defensa amb els sentits: enlluerna amb sa bellesa ens transporta amb sa fragància i, amb el seu tacte tan suau

ens amoixa i ens encalma i ens transporta ... ...no te armes de fer mal però té, sense cap dubte, tot allò que li cal.
L’Enric

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful