You are on page 1of 68

El

moviment feminista
com a subjecte de construcci
de la democrcia.

Revisant les nostres experincies


i aprenentatges.
Jornades entre feministes
del Magreb i de Catalunya
Barcelona,
28 de febrer i 1 de mar de 2014

Edici: CooperAcci
Fotografia portada: Brbara Boyero
Fotografas interiors: Angels Enrique i Dolo Pulido
Redactora i compiladora: Marta Sales
Traducci: Agns Ossourd
Revisi del texto: Merche Gutirrez

Amb la collaboraci de:

Amb el suport de:

ndex:

Presentaci ........................................................................................................... 06
Taula Rodona
Veus feministes en la construcci de democrcies participatives
Lexperincia de Tunisia - Neila Zoghlami ...................................... 08
Lexperincia del Marroc - Zahra Ouardi ........................................... 14
Lexperincia de lAlgria - Dalila Matuquene .................................. 19
Lexperincia a Catalunya, ms de 30 anys - Montse Cervera ..... 26
Lexperincia a Catalunya actualment - Slvia Alberich ............... 33
Preguntes i comentaris del pblic ..................................................... 38
Idees rellevants de les experincies de les ponents .................... 45
Seminari
El moviment feminista com a subjecte de construcci de la democrcia
BLOC I. Sobre el moviment feminista a lintern:
com ens organitzem? ............................................................................... 52
BLOC II. La relaci del moviment feminista amb
altres moviments socials .......................................................................... 57
BLOC III. El tipus dEstat o democrcia al que aspirem
des del moviment feminista ................................................................... 61
Tancament de les Jornades .................................................................................. 65

TAULA RODONA
28 de febrer 2014,
Sala dActes de la
Facultat de Belles Arts,
Universitat de Barcelona

[6]

PRESENTACI
Estrella Ramil
Cooperacci

Lobjectiu daquestes jornades s el de compartir les experincies i


els aprenentatges que hem anat fent les feministes sobre estratgies
denfortiment de les democrcies al Mediterrani, aix com visibilitzar el paper
dels moviments feministes en la construcci daquestes democrcies.
Pensem que s un tema important de reflexi en un moment en el que
a la regi del Mediterrani estem vivint una important transformaci social,
poltica i econmica. Per no noms de reflexi, sin tamb de proposici
sobre quin s el paper que els moviments socials tenen en la construcci
de nous models de fer poltica. Per tant creiem que s de gran inters
conixer les propostes i estratgies del moviment feminista, partint dels
aprenentatges que tractarem avui, realitzats des de diferents contextos i
experincies de la regi.
Com sabeu, i per les persones que no esteu familiaritzades, el moviment
feminista s un moviment divers i es nodreix de diferents expressions i
diferents formes de fer. Totes elles ens han servit a les dones per estar aqu
on estem avui i per seguir treballant amb tot el que ens falta per construir,
des del mn que les dones volem.
s amb el propsit de concretar tot aix, que hem organitzat en el dia
davui aquesta taula rodona titulada Veus feministes en la construcci de
democrcies participatives, on les dones feministes que ens acompanyen,
ens explicaran quines sn les experincies i aprenentatges de les seves
estratgies per tal davanar en els nostres drets, els drets de les dones. I
poder parlar al voltant de quines sn les nostres aportacions, des dels
diferents contextos i posicions dins del feminisme, sobre com hauria de ser
una democrcia participativa.
Les jornades van continuar amb un seminari tancat que va tenir lloc al dia
segent i on van participar feministes que formen part de diferents espais.

[7]

Veus feministes en la construcci de democrcies participatives

Lobjectiu daquest format s aprofundir ms en el moviment feminista com


a subjecte de construcci de la democrcia. Aquest document es lintent de
sistematitzar tota aquesta experincia.
Agram a la Comissi dIgualtat de la Facultat de Belles Arts, en especial
a la Dolo Pulido per tot el suport donat, a la Brbara Boyero per la seva
disponibilitat sempre amb el treball denregistrament i a la Agencia Catalana
de Cooperaci al Desenvolupament (ACCD) pel suport financer daquest
projecte.

Lexperincia de Tunisia

LEXPERINCIA DE LATFD EN UN
CONTEXT EN CANVI

[8]

NEILA ZOGHLAMI

Association Tunisienne des


Femmes Dmocrates

Introducci
La nostra associaci (ATFD) va nixer a lany 1989 desprs de diferents
iniciatives feministes com el Club Culturel Tahar Hadded, Revue Nisse, etc. s
una associaci feminista, laica i independent que milita a favor dels drets de
les dones com a component integral dels Drets Humans Universals (igualtat,
alliberament, participaci).
Durant el rgim de Ben Ali, lATFD va ser objecte de moltes repressions, com
ara el treball sota la persecuci policial, blocatge de les prpies finances, prohibi
ci dactivitats, confiscaci de papers de les militants o interrogatoris policials.
Lassociaci ha proposat i ha executat molts programes diniciatives locals,
regionals i internacionals que han fet de la ATFD un component pioner del
moviment feminista rab internacional. De fet, ja sha parlat anteriorment del
premi Simone de Beauvoir concedit a lassociaci, i destacar tamb que ha
obtingut la qualitat dobservadora a lECOSOC de Nacions Unides i Fundadora
de la xarxa de dones rabs.
Tant abans com durant el temps de la revoluci tunisiana, les militants i
lassociaci van jugar un paper importantssim, a travs de les accions directes,
o a travs dels desplaaments in situ per donar suport a les dones vctimes i
lescolta solidria a les diferents regions. Hem fet moltes coses sobretot per
les dones i per les famlies dels mrtirs, pels ferits i les ferides de la revoluci
tunisiana el 14 de gener de 2011.
Les militants de la ATFD tamb han tingut un paper decisiu en la introducci
del principi de paritat en la llei electoral, participant tamb a les eleccions
com a observadores. Desprs de la presa del poder dels islamistes (23 octubre
2011), laparici de les forces salafistes terroristes i davant laugment de la
violncia contra les dones, lassociaci respon organitzant moltes accions de
partenariat amb els actors democrtics de la societat civil a travs de debats,
manifestacions, tallers, trobades, coalicions, aliances diverses o tractats.

[9]

Veus feministes en la construcci de democrcies participatives

Durant el regne dels islamistes van emergir molts reptes, no noms pel que
fa a les reivindicacions de les dones, sin que essencialment samenaaven els
drets adquirits acumulats dels activistes tunisians i tunisianes des de les ltimes
dcades. LATFD va organitzar un taller de reflexi desprs del mes dabril de
2012 per posar en marxa una estratgia dacci sobre limpacte del nou context
sobre la situaci de les dones.

Diagnosi dels factors interns


Dins la nostra estratgia ens hem posat dacord sobre el fet que la nostra
estructura actual no pot reabsorbir-se i organitzar les tasques per fer front
als canvis poltics, socials i culturals des del 14 de gener del 2011. s a dir,
lestructura actual no pot donar resposta als diferents projectes que lassociaci
t compromesos ( fer participar a les dones joves, crear mitjans de comunicaci
eficaces, treballar en xarxa amb la societat civil, continuar amb lapropament
laic, etc.).
La feble presncia de lassociaci a les regions en relaci al marge de llibertat fa que treballem en la lnia de fomentar lexpansi de la vida associativa, donar credibilitat a la feina associativa i cultivar la conscincia feminista de moltes
dones en les regions de linterior del pas.
Tamb desenvolupant programes de solidaritat, descolta i acompanyament
cap a les dones vctimes de violncia de tot tipus, sobretot violncia poltica, i
fent acompanyament i orientaci mdica, jurdica i social. De fet, ara tenim sis
centres descolta i orientaci per a dones que han sofert violncia. Per tant, s
important difondre la cultura digualtat entre els sexes i fer pblic tot tipus de
discriminaci patriarcal contra les dones. Parlem digualtat davant la llei i dins
la llei, em refereixo a la discriminaci econmica, social i cultural.
La dbil presncia en els barris populars, on les dones pateixen la segregaci i la violncia de totes les formes (feminitzaci de la pobresa, violncia
conjugal, assetjament sexual, violaci dels drets econmics i socials, violncia
al lloc de treball, etc.), es dna ladhesi aleatria de les noves dones i aix pot
amenaar la identitat feminista i lenfocament de gnere de lATFD. Ens plantegem
llavors, com recollir i donar suport al sosteniment de les dones, sense perdre lespecificat? Aix s delicat.

Lexperincia de Tunisia

[ 10 ]

Diagnosi dels factors externs


La caiguda de ben Ali amb el renaixement del sentiment de la dignitat i
de la llibertat retrobada pel poble, ha conduit a les noies i a tots els joves a un
procs dalliberaci fins a un procs revolucionari antiliberalista.
Duna banda, la victria de Nahdha (partit religis extremista) que ha acaparat
el poder des de fa dos anys, representa una seriosa amenaa per a les llibertats
collectives i individuals (malauradament ja podem parlar de dos assassinats
poltics, milcies poltiques, atemptats terroristes contra policies i militars). Daltra
banda la multiplicaci de les escoles alcorniques i associacions religioses amb
un discurs contra les llibertats de les dones i contra la igualtat dels sexes. O b,
laparici de moltes associacions femenines i feministes, algunes amb una lnia
progressista, per altres sn reaccionries.

[ 11 ]

Veus feministes en la construcci de democrcies participatives

El joc dels atacs de Nahdha contra la llibertat dels mitjans, la independncia


de la justcia, les llibertats sindicals i sobretot contra els drets de les dones, ha
mostrat la fragilitat de les temptatives reaccionries pel poder islmic. I amb
tot aix hem pogut observar la utilitat indispensable de la participaci de les
dones per instaurar una democrcia alliberadora. La societat civil progressista
est plenament convenuda que las lluites de les dones representen una
garantia real contra lobscurantisme religis.

Estratgies dacci
- Desenvolupar i difondre lenfocament de lATFD per tal de guanyar
visibilitat i un major control de la direcci de lassociaci per part de les
militants, a travs de la formaci, estades, colloquis, etc.
- Reestructurar lassociaci per a la utilitat de totes les militants, reforant i
promovent el treball de les diferents comissions especialitzades (violncia,
sexualitat, joves, jurdica, justcia transicional, drets soci-econmics, infocom,
educaci, cultura...)
- Establir noves seccions regionals (Sousse, Kaiorouan, Sfax, Bizerte).
- Desenvolupar programes de solidaritat, escolta, orientaci i acompanyament
vers les dones vctimes de violncies de tota classe. Concretament, instaurar
lobservatori Asma Fanni enfocat a les dones en situaci de marginaci, a latur,
o vctimes de violncia i discriminaci.
- Activar les coalicions nacionals i internacionals mitjanant les comissions
de lATFD (coalici per la justcia transicional, jornades mundials en contra de
limperialisme, dinmica femenina en el Frum Social Mundial, participaci
activa a les manifestacions de les dones, motoritzaci dels mitjans de
comunicaci durant les eleccions, observaci de les eleccions,etc.)
- Centrar-se sobre la constituci dels drets de les dones ( la igualtat, la paritat,
les violncies, els drets soci-econmics, els drets adquirits del Codi de lEstatut
personal...) mitjanant els mitjans, les manifestacions o assentades davant
lAssemblea constituent i el contacte directe amb els diputats i sobretot amb
les diputades.
- Desenvolupar programes que enfoquen la conscincia de les dones (drets i
llibertats, perills de retrocessos eventuals) a nivell regional i sectorial per una
participaci sindical, civil i poltica ms efica.

Lexperincia de Tunisia

[ 12 ]

- Reforar la creaci de xarxes amb els components de la societat civil i


els partits poltics sobre les qestions de violncies contra les dones i la
participaci activa de les dones en la vida publica.
- Recuperar les oportunitats i les capacitats de les dones joves i orientar-les
cap a la prpia autonomia i poder participar a lactivitat pblica.
- Llanar campanyes meditiques i directes contra les violncies fsiques,
sexuals, econmiques i morals cap a les dones (ja siguin conjugals, en el medi
laboral, empleades de cases, establiments escolars...)
- Donar a conixer la cultura de la igualtat entre els sexes i desvetllar tota classe
de discriminacions patriarcals contra les dones (igualtat davant la llei i dins la
llei, discriminaci soci-econmica i cultural)
- Lluitar contra la feminitzaci massiva de la pobresa, de latur i de lexclusi
social en vistes duna justcia social indispensable per lemancipaci de les
dones.
- Defensar el que han aconseguit referent a les llibertats collectives i
individuals (llibertat dexpressi, llibertat de premsa, llibertats privades,
llibertats sexuals...)
- Introduir la visi de gnere en els mitjans, els programes escolars i els
programes de desenvolupament local i regional (recerca i documentaci)
mitjanant les campanyes dadvocacia, la formaci de les noies joves i els
contactes amb els poders de decisi (sindicats, comissions de reforma,
directors dadministraci)
- Donar suport a les noies joves, a les vctimes de violncia i de discriminaci,
i als homes que sn solidaris amb la causa feminista per animar les accions de
sensibilitzaci en els espais de joves i de cultura (clubs de cinema, casals de
joves, festivals, llars universitries, sindicats...)
- Stop a la impunitat: LATFD ha decidit engegar una campanya nacional per
la promulgaci duna llei marc sobre la violncia i una poltica de prevenci
i de repressi dels agressors, per tal de reconixer que la violncia contra
les dones s una forma de discriminaci i constitueix un atemptat contra la
seguretat i la pau. Alhora que reconixer que les violncies sexuals poden
constituir crims contra la humanitat.

[ 13 ]

Veus feministes en la construcci de democrcies participatives

- Protegir les vctimes i castigar totes les formes de violncia fsica, psicolgica,
sexual, econmica en lespai privat i pblic , sigui qui sigui el culpable.
- Prohibir la justificaci de les violncies per la invocaci dels costums, les
tradicions o motius religiosos.

Conclusions
Ja per concloure, noms dir que avui en dia els canvis que es desenvolupen
en la regi sembla que han tingut dos aspectes contradictoris: un s el de
les grans oportunitats per a lalliberament de les dones i la igualtat entre els
sexes, laltre correspon als reptes i perills de recular.
La ATFD est convenuda ms que mai danar ms lluny i involucrar-se en
defensar tot all aconseguit per les dones tunisianes i reivindicar tots els drets
per tal daconseguir la igualtat total, ja sigui a Tunsia, al Magreb en general o
en tot el mn rab, perqu la situaci s molt similar.
La ATFD hem rebut el premi Simone de Beauvoir per la lalliberament de les
dones i el Premi Alexander Langer en 2012, hem treballat a nivell interassociatiu
i en xarxa per reforar les capacitats de les dones de defensar i lluitar per
mantenir tots aquests drets adquirits que en definitiva sn drets humans per
tots els homes i per les dones.
Moltssimes grcies.

Lexperincia del Marroc

[ 14 ]

LES PRIMERES PRECURSORES


DEL MOVIMENT DE LES
DONES MARROQUINES

zahra ouardi

Union de lAction Fmeniste

CONTEMPORNIES
Lexperincia de la UAF
Nosaltres vam comenar el nostre treball com un grup de dones desquerra,
lany 1983, publicant el diari 8 Mars. Aquest diari obria una llarga discussi
durant aquest perode sobre els drets de les dones, ja que era un tab parlar
sobre igualtat i els drets de les dones. Aquest diari ens va permetre publicar
estudis, enquestes de recerca i diagnstics sobre la realitat de la discriminaci
i les injustcies jurdiques trobades per les dones marroquines. Aix tamb ens
va portar a fer campanyes de lluita, sondejos dopini, aix com la recollida
de signatures. Quatre anys desprs de lemissi del diari, lany 1987, aquesta
publicaci ens va permetre establir la nostra associaci, lUAF.
La lluita de les dones marroquines va ser associada a la lluita de la democrcia
al nostre pas i del nostre comproms per a la inclusi de les reivindicacions
de les dones en les exigncies dels partits democrtics, en vista a modificar la
Constituci de 1992, que preveia lallargament dels drets humans tal com sn
universalment reconeguts.
Lany 1991, en el nostre memorndum de dones, vam preparar campanyes
de sensibilitzaci i vam expressar les nostres peticions per a modificar les lleis
injustes envers les dones. Especialment una campanya dun mili de signatures
per canviar el Codi de la famlia el 1992, grcies a les quals es van fer petites
modificacions per primera vegada el 1993.

El procs de reformes legislatives al Marroc


A partir dels anys 90, el Marroc es va comprometre a ratificar les convencions
internacionals i treballar seriosament sobre la pertinena de lleis nacionals amb
les normes internacionals. Aix tamb es comprometia a efectuar un examen
complet del seu arsenal legislatiu incloent-hi les garanties digualtat i prohibint

[ 15 ]

Veus feministes en la construcci de democrcies participatives

tota forma de discriminaci entre homes i dones en el codi de famlia, codi


del treball, dret penal, dret de la nacionalitat. Tamb mesures dirigides al
millorament de la representaci de les dones en les assemblees escollides, a
travs de les lleis dels partits poltics que obliga a tenir una proporci de dones
en les estructures i als crrecs de responsabilitat.
El moviment sociopoltic va permetre la creaci dinstitucions i dorganismes
de protecci dels drets humans: el Consell Consultiu dels drets humans, i el
Consell Nacional per la reparaci i indemnitzaci de les vctimes de violacions
dels drets humans, lObservatori Nacional per la millora de la imatge de les
dones, i lObservatori Nacional de la violncia contra les dones. Aix com es
realitzaren accions prctiques per reforar la responsabilitzaci en matria de
respecte dels drets de la dona i de la traducci dels drets humans en indicadors
mesurables, per assegurar ligualtat als drets de base.
Les adquisicions en la Constituci de 2011 fou el punt culminant dun procs
de lluita que va acreditar guanys molt importants, especialment en matria de
drets i llibertats. Podem parlar de larticle 19 que diu que home i dona gaudeixen
en igualtat dels drets i llibertats de carcter civil, poltic, econmic, social, cultural
i ambiental. I s en virtut daquest article que es crea una autoritat (article 164)
que vetlli per lactivaci daquestes ratificacions, especialment per laplicaci
dels drets i llibertats previstes en aquest mateix article. El Consell de Govern
va aprovar el dret reglamentari per nomenar els crrecs dalta responsabilitat,
tenint en compte la bona predisposici del govern, les igualtats doportunitats
i la no-discriminaci.
Podem destacar altres canvis com larticle 475 del Codi Penal que permetia
al culpable de segrest i violaci duna persona menor sobre menors, evitar la
pres (abans, si lagressor acceptava casar-se amb la menor, es podia evitar la
pres). O b, al maig del 2013 ha estat aprovada una llei relativa a les condicions
de lactivaci de locupaci del codi de treball per lluitar contra el treball de les
nenes i garantir els drets econmics i socials de les treballadores domstiques.
Al Marroc sha continuat treballant per garantir lapropament de la poltica penal
amb ladequaci de la llei, la Constituci i les Convencions Internacionals. Creant
Consells Governamentals que sostinguin la representaci de les dones electes,
protocols facultatius contra la tortura, i posant en prctica les recomanacions
dexamen peridic per part de la Delegaci Ministerial i el Consell Nacional dels
Drets Humans.

Lexperincia del Marroc

[ 16 ]

El curs daquesta experincia


El moviment feminista i els moviments per la democrcia i els Drets Humans
es comprometen en aquesta dinmica de transformaci en tant que actors per
a la implantaci daquestes poltiques pbliques amb una metodologia precisa
i realitzada sobre la base de:
El control i seguiment daquestes poltiques, a travs de la denncia i
condemna de les violacions de la llei. Tamb la sensibilitzaci, mobilitzaci,
comunicaci amb les organitzacions de referncia. Fer lobby i pressi cap
al govern.
La preparaci i la presentaci de les memries del projecte de llei en cada
una de les seccions del Codi (famlia , Constituci, autoritat de la paritat,
reforma del sistema de justcia, consell consultiu de la famlia i la infncia,
llei contra la violncia contra les dones, etc.)
Reunir-nos amb els ministres, funcionaris, dirigents dels partits, sindicats,
grups parlamentaris i organismes de Drets Humans.

[ 17 ]

Veus feministes en la construcci de democrcies participatives

Organitzar formes de protesta, trobades, assegudes populars o cadenes


humanes tant a linterior dedificis o a les sales del Parlament com a les
places pbliques.
La formaci daliances i xarxes per millorar sinergies i esforos amb altres
components nacionals i internacionals.
Desenvolupar metodologies de treball modernes en les campanyes de
sensibilitzaci i elaborar estratgies i plans dactuaci.
Aprofundir en el debat intellectual sobre els drets de les dones, mitjanant
colloquis i seminaris que reuneixin la jurisprudncia de la propietat
intellectual i poder desenvolupar, unificar, identificar referncies de
compatibilitats de les nostres visions dacord amb les convencions
internacionals ratificades pel Marroc en matria dels drets de les dones.
Elaborar una carta amb vista a fer aliances que garanteixin un impacte
per lelaboraci destratgies eficaces.
Desenvolupar partenariats per acumular forces positives que donin
suport a la nostra feina.
Treballar sobre el context social accentuat per la presncia dun govern
antiprogressista.
Treballar amb lelit intellectual i els partits democrtics per sostenir els
drets de les dones
Tot aix sinscriu visiblement dins de la nostra tasca a fi dassolir institucions
de lEstat i de la democrcia cap a la construcci de la ciutadania plena i igual
per a tots els membres de la societat. El moviment feminista treballa per la
posada en prctica de la qesti de la dona i posar a les dones en el lloc que
mereixen dins del projecte democrtic del pas. El moviment de les dones no
s una resistncia a una opressi, sin una fora de proposici i un partenaire
clau en lelaboraci de les poltiques. El govern ja ha vist que la implicaci
del moviment de les dones s en defensa de la democrcia i la igualtat dels
membres de la societat civil. Som scies en la poltica pblica.
Els guanys de la justcia a favor de les dones al Marroc s grcies a les lluites
del moviment de les dones i els drets humans. Cal dir per que les forces
democrtiques sn encara frgils, no hi ha una garantia poltica per lactivaci
de la igualtat entre dones i homes dins del marc daquest govern conservador
que constitueix una amenaa pels drets humans adquirits. I remarcar que els
drets econmics i socials de les dones sn encara molt ms frgils i ms atacats.

Lexperincia del Marroc

[ 18 ]

A continuaci proporciono algunes dades:



La taxa danalfabetisme del 37% entre les dones que sn ms vulnerables
comparativament al 25% en els homes. Aquesta taxa s notable en els pobles
que arriba 55%.

Loportunitat per un home de trobar feina s tres vegades major a les
oportunitats duna dona, i es redueix a la meitat quan la dona busca una feina
en el medi rural.
El 62% de les dones han patit violncia de gnere o una altre tipus
violncia, segons les estadstiques del Comissariat de Planificaci entre 2010 i
2011.

La taxa de mortalitat materna s del 220,5 per 10.000 dones entre 2009
i 2010.
s important al Marroc posar laccent sobre les infraestructures i la dificultat
daccs a laigua potable o a un habitatge decent. Es necessita doncs lactivaci
dels drets fonamentals de les dones i la lluita contra la pobresa en les zones
rurals, la marginaci social i la vulnerabilitat que afecten la seva situaci. Sha de
prendre en consideraci lenfocament de gnere en tots els programes. A travs
de propostes com la creaci de centres descolta, acolliment i allotjament per a
les dones vctimes de violncia; el desenvolupament dactivitats generadores
dingressos; combatre el fracs escolar entre les nenes; lluitar contra la mor
talitat materna; creaci de llocs de treball i la integraci econmica que obri
nous horitzons a les dones per millorar les seves perspectives de carrera;
coordinaci entre els diferents actors en els sectors del govern, el sector privat i
la societat civil; desenvolupament de mecanismes per donar uns pressupostos
conseqents i compromesos amb la igualtat dels sexes; promoure laccs de les
dones als seus drets conforme el marc normatiu dels Drets Humans.
El moviment feminista marroqu est en alerta continua per mantenir i
consolidar els seus guanys sobre la base de larsenal jurdic que es va establir
amb la nova Constituci i desitja i vol assolir la societat democrtica, sense
totes aquelles impureses que la faci anar al ralent.
Moltes grcies.

[ 19 ]

Veus feministes en la construcci de democrcies participatives

ALGERIANES: ENTRE EL
COMBAT FEMEN I EL COMBAT
CIUTAD

DALILA MATUQUENE

Rassemblement Contre la Hogra1 et


pour les Droits des Algerinne

Panorama desdeveniments que marquen


Algria i les seves repercussions sobre la dona
algeriana
La guerra dalliberament 1954 a 1962
Durant la guerra dalliberaci nacional, el paper de la dona algeriana
que integr el Front dAlliberament Nacional (FLN) va ser determinant
per a lescriptura de la seva historia: investigant els espais, prohibits fins
ara, transgredint les regles de lestatut personal tradicional. Per aix les
Moudjahidates2 constitueixen una referncia en el procs demancipaci de
la dona algeriana sempre en construcci.

La independncia des de 1962 fins a finals de lany 1970


La ideologia oficial del partit nic FLN present al poder en aquest perode
dindependncia, un vehicle de noves idees per a l poca, posant per davant
un discurs que pretenia lemancipaci de la dona algeriana. La realitat s que
la Uni Nacional Dones Algerianes (UNFA) s la primera organitzaci de dones
que es va crear desprs de la independncia i es torn rpidament un dels
satllits del poder algeri i va ser lorigen de les campanyes dalfabetitzaci i
anticoncepci, principalment a les zones rurals. A lany 1966, les moudjahidates,
sempre a lavantguarda, van liderar la lluita contra el codi de lestatut personal
inspirat en la Xaria3 . Participaren en totes les mobilitzacions que tractessin les
reivindicacions de les dones, com ara la supressi de lautoritzaci de sortida
del territori , per un pare o un marit.
1 - Hogra : paraula provintent de lrab que vol dir lusurpaci i el menys preu dels drets ms
bsics de les dones.
2 - Moudjahidates: nom rab per designar les combatents algerianes.
3 - Xria: llei islmica

Lexperincia de lAlgria

[ 20 ]

Dins les noves institucions dindependncia, aix va ser una altra cosa,
es podia observar labsncia de les dones en funcions de responsabilitat,
principalment en les funcions de poltica dalta administraci.

El codi de la famlia (1984 a 1988)


El 9 de juny de 1984 es va adoptar un codi de la famlia per lAssemblea
Popular Nacional (APN), aquest codi era un conjunt darticles jurdics de com
actuen les relacions en el si de lesfera privada (famlia) i, est en contradicci
amb la llei fonamental del pas que s la Constituci.
Aquesta situaci paraggica va fer de la dona algeriana una ciutadana al
complet en lesfera pblica (ella pot accedir a totes les funcions, tant a les
electives com administratives, ja que ella es possedora del seu patrimoni i de
la seva gesti) per al mateix temps s una persona en situaci dinferioritat
en qestions de drets en el si de la famlia, ja que ella est considerada com
a menor a la vida quotidiana. Va ser necessari ms de 20 anys de lluites per
obtenir alguns canvis.

La primavera bereber de 1980


El 1980, a Kablia, les dones, de forma autnoma van formar part dun
moviment per defensar els seus drets i van participar en el moviment de
democratitzaci, portat per la primera bereber(le tafsythimazighen). Aquesta
primavera va ser un moviment popular de la regi Kablia que condua les
reivindicacions identitries i els valors democrtics republicans.

La primavera algeriana (1988-1992)


La revolta popular doctubre de 1992, era previsible pels observadors
poltics, de revoltes sanguinolentes, que van esclatar en el si de la capital ,
contra el poder i els smbols del partit nic FLN. Aquesta rebelli senyal una
volta decisiva en la histria de lAlgria independent.

El multipartidisme
La crisi doctubre del 1988, va fer recular al poder al lloc precedent i a lapertura
democrtica, daqu el naixement dels partits poltics i la premsa privada, dita
independent, que respecta els drets humans i la llibertat dexpressi.
Durant els dos primers anys que van seguir a les rebellions doctubre de 1988, el

moviment islamista es va desplegar molt rpidament, traient profit dun con-

[ 21 ]

Veus feministes en la construcci de democrcies participatives

text econmic i sobretot social, molt difcil. El moviment islamista s el que ms


va aprofitar lapertura del rgim.

El moviment associatiu femen com a moviment de resistncia


El moviment associatiu femen comena amb la promulgaci del codi de
la famlia el 1984, per no va arribar al seu apogeu fins a les rebellions de
1988, grcies a la llei que alliberava les associacions de la tutela del partit nic.
Quan es van constituir en associacions de dones, sinscrivien immediatament a
lefervescncia social i poltica que va seguir a la repressi i a les rebellions de
1988.
Lany 1989 fou lany en qu el moviment femen arriba a la seva ms gran
manifestaci, fet que li dna una visibilitat notable. Les defensores dels drets de
les dones, no dubtaren en ocupar lespai pblic: elles plantejaven frontalment i
pblicament les reivindicacions igualitries i democrtiques. Es van organitzar
assemblees, marxes i assentades a les grans ciutats dAlgria. Les accions foren
mediatitzades per la nova premsa privada que sempre ha estat una important
aliada per al moviment. Daquesta manera, les dones llavors pensaven poder
fer pressi sobre els poders pblics. Al mateix temps comen el combat contra
lintegrisme religis i lislam poltic que per primera vegada cridava les dones.
A la tardor del 1989, comencen els primers atacs islamistes contra les dones en
diverses localitats, com Ouargla, al sud dAlgria.

La dcada negra i la tragdia nacional (1992-1999)


A la primera volta de les primeres eleccions legislatives lliures i pluralistes,
el 26 de desembre de 1991, els islamistes del Front Islmic de Salut (FIS) van
ser proclamats mpliament vencedors. LArmada va decidir, l11 de gener 1992,
anullar la segona volta prevista pel 16 gener com a conseqncia daquesta
victria.
Alguns partits poltics, entre ells els membres del rgim i certs partits de
loposici, sostenien que aquesta aturada del procs electoral legitimant
el programa del FIS, basat sobre la Xaria, posava en perill els assoliments
democrtics que tant havien costat aconseguir. Mentrestant el FIS i altres
opositors veien un cop destat. El pas senfonsava en una crisi profunda i part
del FIS es va constituir en GIA i prengu les armes. Va seguir aquesta llarga
dcada de violncia, la ms mortfera de la seva historia postindependista.

Lexperincia de lAlgria

[ 22 ]

Durant els anys sagnants que van seguir a la interrupci del procs electoral
de 1992 les dones van pagar un pesat tribut (violacions i assassinats). Es van
organitzar marxes de dones contra la violncia islmica, una de les ms
importants fou la de 1994. Marcaven lescena poltica i meditica, tots els seus
esforos anaven cap a la lluita contra lintegrisme i el terrorisme islmic. Durant
dos o tres anys va ser el moviment social ms visible, i tamb el ms sorprenent
i ofensiu per als adversaris.

[ 23 ]

Veus feministes en la construcci de democrcies participatives

Cal assenyalar la importncia de locupaci de lespai pblic per part de les


dones i com els partits islamistes van reaccionar amb accions com posar les
dones violades al carrer per fer manifestacions de sosteniment dins del codi de
la famlia.
El 1996 el Ministeri de la solidaritat i de la famlia implica a la majoria de les
associacions presents al pas per treballar sobre les reivindicacions daquestes
ltimes. Aquest treball va desembocar en una proposta de 22 esmenes. Els
dubtes del govern per fer front al conservadorisme dominant, en la vetllada
dels termes electorals, condueix a aquestes associacions a portar una campanya
de manera autnoma per les 22 esmenes. Daltra banda es van conservar les
reivindicacions de labrogaci sense desinteressar-se de les qestions fetes per
les esmenes.

El moviment femen islamista: la concrdia civil (1999)


El 1999 hi havia prop de 70 associacions femenines. Aquesta xifra inclou
totes les categories poltiques, socials i professionals. Entre aquestes, el 20%
eren dobedincia islamista, essencialment enfocades cap al treball social
(per tot i aix sn instruments virulents contra el moviment associatiu femen
demcrata i republic). En el moment en el qual les feministes republicanes
intentaven recollir el mili de firmes pel codi de la famlia, els moviments
feministes islamistes prometien el triple.
El 8 de juliol de 1999 el president Abdelaziz Bouteflika va exposar al
Parlament una carta per la pau i la reconciliaci nacional,la llei de clemncia,
la Concrdia Civil. Aquesta llei intentava reintegrar a la vida civil a aquells
que havien expressat la seva voluntat de renunciar a la violncia armada , i
de perdonar els que participaven en les xarxes de suport als grups terroristes
durant la dcada negra. Els partits de loposici no donaren consignes als seus
simpatitzants. El projecte de llei per la concrdia civil va ser plebiscitat per via
referencial del 90% de votants, el 16 de setembre de 1999.

Les primaveres negres 2001 (Kablia)


Desprs de lassassinat del jove Guermah Massinassa per un gendarme,
a Kablia, tota la regi es va unir, els joves, un cop mes, ocuparen els carrers
representant lestat datac rebut amb manifestacions i aixecaments que es
mantingueren durant dos anys amb un balan de 129 morts civils registrats i
un centenar de presoners.

Lexperincia de lAlgria

[ 24 ]

El 4 de juny les dones organitzaren una marxa a Bejaya (50.000 dones) i


es va fer una assentada per lalliberament dels detinguts durant la primavera
negra. La resistncia del moviment femen organitzat va tenir conseqncies
indirectes sobre el conjunt de la societat, aix com sobre les institucions.

Lamnistia nacional 2005-2008


El 15 dagost de 2005, el president Bouteflika anunciava un nou referndum
sobre la carta per la pau i la reconciliaci nacional. Sis anys desprs de ladopci
de la llei sobre la concrdia civil que preveia ja laband dels seguiments
judicials contra els islamistes que deixessin les armes i que no eren culpables
de crims de sang, de robatoris i datemptats amb explosius en llocs pblics.

Esmenes del codi de la famlia


El mateix any, el codi de la famlia4 era sempre el debat com a tots els corrents
politics, alguns el veien com un codi discriminatori i reivindicaven labrogaci pura i
simple daquest codi (els partits laics), altres proposaven esmenes a certs articles que
pensaven que no estaven concordes amb les fortes tradicions de la societat algeriana.
En el que es referia al corrent islamista, el codi de la famlia representava una garantia
per laplicaci de certs principis de la Xaria. Va ser el 2005 quan certes esmenes proposades el 1996 foren tingudes en compte i aplicades:

1 - Le Wali (el tutor): El codi de la famlia de 1984 estipula que una dona ha
de ser representada per un tutor legal per contraure matrimoni (pare, germ,
oncle, o jutge...) En cas contrari el matrimoni no s vlid. El codi de la famlia
esmentat del 2005, el tutor legal de la casada perd la seva autoritat. Aquest
tutor es mant sempre per ara deixa lelecci a la futura esposa.
2 - La poligmia continua sempre en les condicions exigides, sn ms
difcils per prendre la segona, tercera o incls quarta esposa, lesposa ha de
tenir lautoritzaci de lesposa anterior.
3 - El respecte mutu dels esposos i les seves famlies respectives. Tot i que
al C.F. de 1984 la dona deu respectar el seu marit i la seva famlia i alletar la
primogenitura.
4 - La concessi del domicili conjugal s del que guarda i custodia els
infants.

4 - Codi de la famlia: conjunt de lleis sorgides de la Xria que regulen lesfera privada

[ 25 ]

Veus feministes en la construcci de democrcies participatives

5 - La nacionalitat del fill es permet obtindre-la a travs de la transmissi de


la nacionalitat de la mare al seu fill i lesposa al seu marit.
La reforma de la constituci el 2008, larticle. 31 bis decideix imposar una
quota del 30% de les dones escollides a lAPN. Aix s per qu les dones tinguin
accs a la representaci poltica. Aquesta reforma no t la unanimitat en el si
dels defensors dels drets de les dones a Algria. Alguns veuen una oportunitat
perqu la dona pugui estar davant lescena poltica, altres ho veuen com una
altra forma de discriminaci, ja que segons ells el primer criteri es la competncia
i no el gnere.

Conclusions:
El poble algeri ha sortit duna cultura contestatria, i ha nascut de la
contestaci. I aix no sha dubtat en ressaltar-ho a cada etapa de la seva histria.
Tanmateix, en aquests ltims anys, el pas coneix un gel i una parlisi que arriba
tant als partits poltics com a les associacions. I el moviment femen no sha
alliberat daquesta parlisi.
Una conscincia poltica s palpable tant en el si de la societat, com en el si
duna certa premsa escrita i sobretot a travs de les xarxes socials.
s difcil mantenir un combat feminista en una societat patriarcal on el pes
de la tradici s encara molt fort. El combat femen s una aposta poltica i
social ms gran que pot servir de catalitzador, no obstant aix, el feminisme
no pot solucionar si lentorn poltic i social sn inestables, aquests ltims son
incls amb freqncia propicis a la discriminaci.

Lexperincia a Catalunya, ms de 30 anys

[ 26 ]

APORTACIONS DELS
FEMINISMES A LA

MONTSE CERVERA

Dones x Dones / Ca La Dona

DEMOCRCIA:
ms de 30 anys dinsubordinaci i
acci contra el patriarcat
El sentit del feminisme est lligat a la constituci duna
alternativa poltica que contempli la fi de la subordinaci i lexclusi
aix com la desactivaci didentitats heteronormatives
Rosa Cobo
Lacabament de la dictadura per mort natural del dictador va marcar el
naixement duna democrcia pactada amb els hereus del franquisme que va
condicionar dentrada les nsies de llibertat de tota la resistncia al franquisme
i entre elles la dels feminismes.
Malgrat tot s en aquestes circumstncies que el moviment feminista
apareix, reclama tota la llibertat per a les dones i simplica en la construcci
duna nova societat.
Partem duna genealogia de dones, les ms immediates les de la Repblica,
que la gran majoria no coneixem ni havem tingut loportunitat de seguir, de la
falta absoluta de drets i dunes concepcions feixistes sobre el lloc de les dones
a la societat, de submissi als homes (que tampoc tenien la majoria dels drets),
de la presncia absoluta de la religi catlica a les escoles. Per comptvem
amb tota la literatura de la segona onada del feminisme a nivell europeu i nord
americ, que estava traduda i difosa en la resistncia franquista per dones i
diversos grups a partir del 60.
En resum, les dones eren pel rgim o mares reproductores de fills a travs
de la famlia i el matrimoni o objectes sexuals pels homes. No rem subjectes
de cap dret, i la famlia patriarcal era el dest natural de les dones sotmeses al
marit sense cap dret a decidir. I castigades per a qualsevol desviaci amb lleis

[ 27 ]

Veus feministes en la construcci de democrcies participatives

repressores que suposaven pres, marginaci i exclusi (per adulteri, sexualitat


lliure, lesbianisme, prostituci, avortament, etc.).

Les nostres aportacions i les nostres dificultats


Reclamar una veu prpia, donar-nos autoritat i visibilitzar-nos juntes a travs
de les jornades, han estat una de les eines ms utilitzades per donar-nos fora
i explicar les nostres idees, per acabar amb el llegat del franquisme contra les
dones.
Les primeres Jornades Catalanes van ser, segons manifestvem llavors, el
primer intent unitari dorganitzaci collectiva desprs de 40 anys de silenci
forat, grcies a la mobilitzaci de diferents grups de dones de diverses
ideologies, extracci social, oficis i concepci feminista i ens trobrem 4000
dones .
I aquest naixement del qu totes ens sentim hereves ha marcat positiva
ment la nostra trajectria unitria, malgrat els desencontres, debats, crisis i
trencaments. Especialment perqu totes les dones que participarem sentiem
en la prpia pell que juntes podem recuperar el protagonisme de la nostra
histria, tot i que vam tardar una mica a reconixer-nos com a diverses.
Les aportacions del feminisme de la transici (1975-1982) ms importants
han estat en relaci a dos grans temes, el cos i la sexualitat de les dones i
lautonomia personal i del moviment, que ens van permetre construir-nos com
a moviment propi, com a subjectes de la nostra histria, i que volien transmetre
un ordre nou i acabar i ensorrar el llegat del feixisme. Lo personal s poltic.
Construir una nova identitat de dona. Evidentment tamb contra totes les
discriminacions i amb noves propostes en tots els temes.
Les dones havem estat despossedes dels nostres cossos. Dels grups
dautoconscincia passem a debats ms massius que ens porten a parlar de
sexualitat lliure, dret al propi cos, maternitat lliure, dret al plaer, anticoncepci
i avortament. En aquest procs s on es construeix una identitat de ser dona
enfrontada clarament amb el llegat franquista i nacional catlic, perqu no
noms es reclama sin que es practica. No hi ha marxa enrere.
Aquesta s una aportaci cabdal a la construcci duna democrcia que comenava amb la idea de fer una constituci i a partir daqu lleis noves. Perqu
tots aquests debats primer van fer que moltes dones prengussim conscincia de nosaltres mateixes, dels nostres cossos i de la nostra llibertat i a partir

Lexperincia a Catalunya, ms de 30 anys

[ 28 ]

daqu reclamvem que aix es plasms a tot arreu, ja que rem ms de meitat
de la poblaci.
La Constituci va ser la primera oportunitat perduda daquest canvi de
rgim. La majoria de grups feministes van votar en contra o es van abstenir
manifestant les seves discrepncies en relaci a les coses ms elementals que
havem proposat a tots els manifestos. Malgrat que es vindicava la igualtat de
drets, se seguia amb la protecci de la famlia, no es garantia la coeducaci ni
lescola pblica obligatria i en el tema de lavortament es proposava que totes
les persones tenen dret a la vida.
I el primer aprenentatge daquesta situaci va ser constatar dues coses: la falta
dautoritat que ens donaven els partits poltics, que continuaven considerant els
drets de les dones com quelcom secundari, com a moneda de canvi dels seus pactes...
Primer sens deien sempre les qestions generals i desprs les de les dones (que no
forma part del principal: s a dir de la vida de les persones i del planeta que direm
ara), i laltre que la revoluci no estava a la cantonada i haurem de guanyar cada

petit espai dautonomia i llibertat des de nosaltres mateixes, cada dia.


La transici no recull les aportacions de les dones, i fins i tot encara avui en
els textos de balan no es destaquen, per em sembla molt important que un
bagatge unitari dels feminismes de la transici vagi poder ser un vot contra
la constituci o almenys labstenci, significava un no en nom nostre molt
important.
Cap transici que es faci sense depurar i exigir responsabilitats a les persones
de lantic rgim, exrcits, propietats, policies, jutges etc., pot garantir la llibertat
duns pobles i si ni tan sols recull el sentir de grups organitzats com el feminista
en les coses ms elementals, aquesta democrcia no comena b i ara seguim
pagant tots aquests errors.
Una altra de les aportacions importants va ser lautoorganitzaci del
moviment, i la seva autonomia i independncia dels partits poltics i dels homes,
del dret a reunir-nos sense homes. Van nixer espais de dones com una llibreria
feminista i un bar, ms endavant una editorial, revistes, etc. i van comenar
els debats sobre independents, radicals, dobles militants (Granada 79) que van
produir ruptures i tensions per tamb creixement personal important, sobre
que volien dir les sororitats i complicitats entre dones que es van mantenir en
molts dels casos en alguns temes.

[ 29 ]

Veus feministes en la construcci de democrcies participatives

En aquesta poca de transici les formes de lluita i les ganes que la nostra
veu es fes sentir ens va portar ocupar el carrer de manera gaireb permanent:
manifestacions, concentracions, ocupacions, encadenaments i desafiaments
de tota mena per explicar el que volem. No s que fossin formes noves o molt
diferents de les que havien utilitzat les sufragistes o altres moviments socials
per eren les nostres formes per articular el moviment, garantir la nostra
visibilitat i aconseguir justcia i una altra manera de projectar la societat del
futur.
Comenvem a practicar la desobedincia civil no violenta tot i que no en
parlvem gaire. I aix ho podem veure en la majoria daccions del moviment,
que em sembla una aportaci imprescindible per avanar en una democrcia
participativa.

Lexperincia a Catalunya, ms de 30 anys

[ 30 ]

Com que s impossible fer ara un recorregut per tots els sabers i aportacions
del feminisme, destacar uns quants que em semblen importants per
que no tenen ordre ni de prioritat ni de relegaci dels altres, sin que hem
anat construint juntes per anar bastint aquesta alternativa poltica des de
lexperincia de les dones.
Agafo el fil de les Jornades en qu hem participat perqu han estat veritables
laboratoris de sabers de les dones. El reconeixement de la diversitat de les
dones, de la diversitat ideolgica i poltica i despais diferents. Reconixer les
aportacions de dones amb altres propostes, daltres cultures, edats, i fer daix
quelcom valus, que sens deixes de citar com la dona i es reconegus que el
feminisme tenia un subjecte plural, divers que podia conviure i desautoritzar el
patriarcat des de diverses teories, procedncies i prctiques. Ni la igualtat amb
els homes patriarcals, ni entre nosaltres.
Els feminismes havien redescobert i redefinit la nostra sexualitat, la nostra
vida, el nostre cos i estaven canviant el curs de la histria. Reconixer un
moviment ric i plural, menys visible socialment per arrelat en les accions de
cada dia de milers i milers de dones que no havien tornat a la cleda patriarcal.
No encaixvem doncs en ser un apartat dona de les institucions patriarcals.
Potenciar les relacions entre les dones i reivindicar aquesta relaci com la
poltica de les dones. s a dir participar en el procs de canvi i transformaci
de la societat des del reconeixement de la diferncia i de laportaci especfica
duna poltica no desvinculada de la vida humana, la seva cura i la cura del
planeta .
Els temes centrals nous sn a la redefinici de treball i laparici de
sostenibilitat que ms endavant tamb grcies a Precarias a la deriva
anomenarem Curadania, posant al centre de les nostres propostes
antipatriarcals i anticapitalistes (torna el tema del 70) el tema de la cura i la
necessitat de reorganitzar tota la societat partint de la nostra concepci de
Ciutadania, relacionat tamb amb les propostes de pacifisme i antimilitarisme
de la xarxa internacional de dones de negre contra la guerra i les violncies.
No tenem propostes globals completes per sabem b que havem
dorganitzar la societat posant al centre la vida de les dones i el planeta, i amb
una concepci de no separaci del treball productiu del reproductiu. Caldria
pensar en uns altres valors, en una altra organitzaci social, en una democrcia
participativa nova.

[ 31 ]

Veus feministes en la construcci de democrcies participatives

A les Jornades del 2006, amb el les dones sabem fer i fem saber, recollim duna
banda la genealogia que ens va permetre el retrobament i reconeixement amb les
nostres avantpassades i en concret amb les Dones del 36, per projectar cap al futur
que un altre mn s possible i imprescindible. Daltra banda la sostenibilitat, que
recull tot el que les dones fem, des de la ciutat i del planeta. I per ltim leix de la
violncia i la llibertat, que des de la denncia i testimoni de les violncies contres les
dones ens porta a les resistncies i projectes personals i collectius dexercir la llibertat
les dones .

Des de Ca la Dona, seu i espai dinsubmissi i relaci, i amb totes les nostres
contradiccions, i alts i baixos, estem intentant impulsar aquest feminisme
insubms, potenciant la trobada i autoritat dels grups de dones autnomes, de
lesbianes i trans, dones daltres moviments socials, despais ocupats , i tamb
dalgunes dones cmplices en algunes institucions i transformar-lo en acci
poltica, amb projecte poltic transformador per a tota la societat.
Inventant i recreant noves formes dintersecci amb altres moviments, fent
prctica de les xarxes antiautoritries i de relaci en les que estem ficades. Un
no-lloc on totes trobem el nostre espai des dels marges del sistema per canviarho tot.
Som conscients que estem en minoria en la nostra societat, que anem a
contracorrent i aix a vegades ens paralitza i ens confon per seguim afrontant
el repte perqu en aix ens va la vida. Ser feminista ara s ms necessari que
mai, ja que sembla que tornem al 70, sortint duna dictadura, on seguim
reclamant el dret a decidir sobre les nostres vides i els nostres cossos, per som
moltes ms que quan comenvem.
Si el nostre afany s desactivar el poder que legitima el patriarcat per buscar
espai per ampliar les nostres idees, per canviar la societat per provocar un canvi
hem de donar autoritat a totes les dones que estiguin en aquesta obstinaci
unint les nostres forces per tamb deixant que cada grup, faci les seves
prpies propostes.
Pensem que com diu Ana Bosch tamb hem de poder irrompre en aquests
espais amb les nostres propostes no per legitimar sin per contaminar a altres
dones sense seguir els seus ritmes ni la seva dinmica interna, per donar a
conixer les nostres propostes sense escales ni possibilismes sin anant a larrel
dels problemes que ens plantegen.

Lexperincia a Catalunya, ms de 30 anys

[ 32 ]

Per a nosaltres la participaci poltica del feminisme ve des de molts espais


del quotidi, de cada dona en la seva vida, del seu activisme i dels seus treballs,
dels grups organitzats i desorganitzats, de les complicitats, les mobilitzacions
i el respecte a les propostes i alternatives que anem construint a la prctica
amb la idea de posar en el centre la vida humana i la del planeta quan parlem
deconomia, de treballs, dorganitzaci dels temps, de sexualitat, de drets, de
pau, etc., per acabar i deslegitimar el patriarcat.
Malgrat les contradiccions i sense menysprear els riscos, podem buscar
sortides i trobar solucions participatives fins i tot en espais institucionals
puntualment, si no oblidem les nostres arrels, si reconeixem el nostre propi
valor i les nostres maneres de fer la nostra prpia agenda amb moltes altres
dones.
Per el fonamental de la nostra acci i activitat estar sempre enfocada en
els debats i propostes i actes que serveixin per tenir a lhoritz que un altre
mn s possible i que la proposta del feminisme s una proposta per al conjunt
de la societat, que no s una reforma de les lleis i els drets de les dones si no
serveix per posar de cap per avall des de la nostra experincia a aquest sistema
amb les propostes que anem teixint, esperant el moment ms oport per ferho creble i possible, que sempre s ara mateix.

[ 33 ]

Veus feministes en la construcci de democrcies participatives

EL PAPER DE LA LLUITA
FEMINISTA DINS DEL 15M I DINS

SLVIA ALBERICH

Feministes Indignades /
Fons Documental LGTBIQ La
Fondona

EL PROCS INDEPENDENTISTA
DE CATALUNYA

Introducci
Als darrers 2-3 anys, en el context de lEstat espanyol, i tamb en el context
catal, els feminismes han jugat un protagonisme rellevant en fenmens
poltics dampli abast, en concret el 15-M o moviment indignat i la proposta
independentista a Catalunya: dos fenmens molt diferents que, no obstant
aix, comparteixen la caracterstica dhaver estat capaos de mobilitzar a
mplies capes de la societat i de qestionar, encara que de forma ben diferent,
lorganitzaci i estructura poltiques espanyoles.
Aquestes dues experincies coincideixen en un fet important: els feminismes
shan fet presents en el marc de moviments ms amplis, les reivindicacions dels
quals no prenen com a eix central els drets de les dones ni el qestionament
de les relacions de poder patriarcals, sin la situaci de crisi econmica, la
fallida dels serveis pblics garants del benestar social o el descrdit de la classe
poltica, en el primer cas; i la necessitat de ruptura poltica i territorial en el
segon cas.

El moviment 15M
El 15M, moviment que ha estat capa daglutinar de forma ms o menys
espontnia el descontentament social davant la important crisi econmica que
colpejava i segueix copejant lEstat espanyol, davant les retallades continuades
de prestacions socials i serveis pblics, davant lamenaa de majors ajustos
pressupostaris o lincrement de les actuacions repressives. Aquest moviment
ha tingut una caracterstica particular, que lha convertit en un esdeveniment

Lexperincia a Catalunya actualment

[ 34 ]

histric, com a mnim en la histria dels ltims 35 anys a lEstat espanyol: ha


estat un moviment sense lders, multitudinari i assembleari, basat en locupaci
i reapropiaci dun espai pblic cada vegada ms privatitzat i normativitzat,
sense programa poltic prviament definit, amb un discurs i una acci construts
collectivament, ha estat a la recerca constant de formes de democrcia
directa, ha estat una aposta per la transformaci social des de lhoritzontalitat
i el qestionament de poder, des de la recuperaci dels espais pblics com a
llocs de trobada i de construcci comunitria.
En aquesta particular forma de fer, els feminismes, han recollit les demandes
i diferncies danys dexperincia, amb dones, lesbianes i trans com a
protagonistes; els feminismes han estat capaos de fer-se visibles, docupar un
espai a les places, de prendre protagonisme en les assemblees, de posicionar les
qestions relatives al gnere, a la sexualitat i a les discriminacions especfiques
sofertes per les dones en el discurs i lagenda generals del moviment: prenent
la paraula en cada assemblea, treballant des de grups no mixts per aprofundir
en reflexions i desprs incorporar-les al moviment general, ocupant un espai
destacat en manifestacions o fent-se prpies accions generals del 15-M (per
exemple, un No Paguem Feminista s a dir, una colada en el transport pblic
que no es limita a denunciar la pujada del preu del bitllet sin que visibilitza
limpacte que el preu privatiu t en les dones, principals usuries del mateix).
En el 15-M les feministes hem pogut aportar una histria acumulada de
qestionament del poder patriarcal i fer-la extrapolable al qestionament
del poder poltic; hem nodrit la reflexi sobre la violncia destat a partir de
lexperincia duna llarga lluita contra la violncia masclista. Els feminismes,
tamb, shan nodrit de les lluites per la sanitat, leducaci, antirracistes, per
la transformaci del model social, poltic i econmic. En definitiva, el 15-M
va suposar, i segueix suposant ara en els mltiples grups i collectius en
els quals ha anat mutant el moviment una interessant aposta darticulaci
damplis moviments socials, entre els quals pren un protagonisme important
el feminisme.
Ara b, passat el moment inicial desclat i deufria, retornada la via pblica
a la seva aparent calma, quin s laprenentatge que com a feministes ens hem
endut? Quins reptes sens plantegen? Com seguir-nos coordinant amb altres
grups en mil fronts comuns? Com continuar fent-nos visibles als carrers? O millor,
dit, com fer que el carrer segueixi sent el nostre lloc de trobada i construcci
democrtica? De moment deixo aqu les preguntes sobre el 15-M.

[ 35 ]

Veus feministes en la construcci de democrcies participatives

El procs independentista a Catalunya


Minteressa ara entrar en laltre gran fenomen poltic que hem viscut i
continuem vivint en el context catal: el de la independncia de Catalunya,
materialitzat en la meditica i reivindicativa celebraci de la Via Catalana i
lenergia de la qual se centra, actualment, en el referndum que ha de permetre
a la poblaci catalana decidir sobre el seu futur dins o fora de lEstat espanyol.

Lexperincia a Catalunya actualment

[ 36 ]

Com a fenomen multitudinari, igual que el 15-M, el projecte dindependncia


reuneix a persones i interessos molt diversos, el nexe duni de les quals s
el desig de ruptura amb lEstat espanyol. Aix, dins del moviment per la
independncia trobem propostes molt diverses. No obstant aix, la proposta
que ens interessa en aquesta jornada, crec, s la que planteja lesquerra
independentista, que situa, com a mnim en el discurs, al mateix nivell les
demandes territorials independentisme, dorganitzaci social i econmica
socialisme, i de lluita contra el patriarcat feminisme. Aix, la proposta de
lesquerra independentista planteja el marc de ruptura com loportunitat per
construir una nova organitzaci social en la qual leradicaci de les relacions
de poder de gnere, les violncies contra les dones o lequitat laboral siguin
aspectes centrals, ineludibles i vertebradors del model de societat que es
desitja assolir.
El posicionament del feminisme com una de les tres potes principals del
projecte poltic de lesquerra independentista no s casual, sin que respon a
una llarga lluita de les feministes independentistes dins del moviment, a una
militncia tenyida de lila, a la creaci de comissions de gnere, a reunions,
assemblees i trobades nacionals impregnades de confrontaci i esfor. Daltra
banda, aquestes feministes no noms treballen per posicionar lequitat de
gnere i els drets sexuals en el si de les seves organitzacions sin que busquen
espais de trobada, de generaci de reflexi, de discurs i dacci entre elles
mateixes, valgui com a exemple la trobada de 200 dones, lesbianes i trans
de lentorn independentista el passat mes de novembre, en la celebraci de
les I Jornades Feministes dels Pasos Catalans, en les quals les participants
van destacar el vincle estret entre feminisme i territori i la necessitat que el
moviment estigui arrelat en pobles i ciutats i articulat a nivell nacional.

Conclusions:
Dos fenmens poltics i socials recents, el 15-M i el moviment pel referndum
cap a la independncia, que presenten caracterstiques molt diferents, si
no oposades, doncs un opta per la poltica feta als carrers, desacredita les
institucions de govern tradicionals i qestiona el vot com a exercici realment
democrtic, mentre que laltre opta per la via parlamentria i el projecte
destat com a forma daconseguir les seves reivindicacions. I alhora, potser, dos
fenmens no tan llunyans, potser existeix entre ells un pont, com pot ser la

[ 37 ]

Veus feministes en la construcci de democrcies participatives

necessitat de replantejar absolutament lactual marc poltic, social i econmic


a travs dun procs constituent. El procs constituent s precisament una
proposta a la qual shan sumat, o si ms no apropat, grups nascuts caliu del
15-M i de lesquerra independentista.
Per no minteressa en aquest moment endinsar-me en el procs constituent,
ni en el paper que els feminismes han jugat, juguen o podrien jugar en ell.
Sin que pretenc mostrar un altre nexe entre els feminismes del 15-M i els del
moviment independentista: loportunitat de posicionar la seva agenda poltica
en moments de gran descontentament social, per tamb de gran receptivitat;
s a dir, la capacitat dintegrar-se en el context social del moment i des daqu
fer extensible les seves reivindicacions a una gran massa crtica mobilitzada.
Potser sigui aquest laprenentatge que hagussim dendur-nos dels
feminismes actuals? Vam aprendre molt, i seguim aprenent, de les lluites pel
dret al propi cos, de les dificultats de la doble militncia, de les contradiccions
entre el moviment autnom de dones i la institucionalitzaci de la igualtat,
de la batalla contra les violncies masclistes, del qestionament de la idea de
dona universal per en realitat occidental, de classe mitjana i heterosexual.
Potser ara ens toca aprendre del context actual, i per qu no? Com afirma
alguna companya, inaugurar un feminisme destar-ne fartes, que sigui capa
de canalitzar tot el descontentament imperant i faci propostes que vagin ms
enll del programa clssic dels feminismes, que incideixin en tots els mbits
de la societat, que es facin extensibles a tots els moviments i collectius per la
transformaci. Una vaga potser? Una vaga general convocada per les dones,
que vagi ms enll de latur del sistema productiu, una vaga de consum que
tanqui mercats, una vaga de treball domstic, una vaga de transports. O
una altra cosa, una cosa nova, encara no inventada, que prengui lespai i que
aglutini a multituds, que inventem des dels carrers, on esperem que seguim
fent poltica i construint un altra forma de democrcia.

Preguntes i Comentaris

[ 38 ]

PREGUNTES I
COMENTARIS DEL
PBLIC

uins sn els efectes de


la religi en les dones del
Magreb?

Al Marroc estem construint lleis per forar al govern que signi les convencions
internacionals, harmonitzar les lleis marroquines amb les convencions internacionals,
perqu la nostra societat s molt conservadora. A la religi, el tema de les dones s
tab, no s possible fer canvis a travs de la religi, sobretot perqu a la societat hi
ha molta pobresa i analfabetisme, aix fa molt difcil introduir a les nostres idees i
les nostres reivindicacions. Requereix molts esforos els canvis de lleis per tamb
sobre el terreny no s noms que cal canviar les lleis, cal un impacte sobre les dones,
cal que les dones comprenguin elles mateixes tot aix. Nosaltres intentem introduir
a les dones en tots els moviments, a les dones vctimes de violncia que estiguin
amb nosaltres quan fem manifestacions, al davant, que no siguem nosaltres les que
parlem que siguin elles. Les incloem en tot all que fem.
Zahra Ouardi

om la xarxa feminista al Magreb


est arribant ms enll de les ciutats
a zones ms rurals i com sest comenant a
treballar el tema de les violncies?
Hi ha lleis que cal practicar, ja que tenim un arsenal de lleis per a nivell de la seva
aplicaci es fa molt difcil perqu hi ha jutges i altres persones amb una mentalitat que
no accepta els crrecs de decisi. No s fcil aplicar les lleis com volem per aix estem
treballant amb moltes associacions a lestranger. Per exemple, al Marroc el violador
pot salvar-se del cstig si accepta casar-se amb la menor que ha violat. Davant daix
hem fet una sollicitud amb una organitzaci que ha recollit moltes signatures, hem
fet un tribunal simblic de dones contra els matrimonis de les menors.

[ 39 ]

Veus feministes en la construcci de democrcies participatives

Tamb aportant testimonis com el pares duna dona jove que es va sucidar i
vam presentar ms d1.500.000 signatures al parlament marroqu. Necessitem
lexperincia daltres pasos com Espanya amb la llei contra la violncia de gnere,
arreu dEuropa, ens ajuda per qu fem un pas endavant. El nostre govern t moltes
reserves contra aquests canvis i volen anar cap enrere.
Zahra Ouardi

om es planteja des del moviment


feminista del Magreb la planificaci
familiar i com podria canviar tot aquest
problema de labandonament dels fills?
Per nosaltres, el tema de la planificaci per la contracepci, va ser lestat que desprs
de la independncia va organitzar-ho, ja que es va donar una explosi demogrfica
on tothom tenia molts fills, de fet ara hi ha un 70% amb menys de 30 anys i vista la
crisi econmica, la manca dallotjament, lestat tanima a espaiar els naixements. Per
sn ells els que es beneficien al mxim daquesta apertura poltica, daquesta llibertat
dexpressi. Han treballat molt lmbit social, han explotat la misria social de la gent
i tot aix ho han fet els islamistes. Les dones shan dapoderar i els islamistes treballen
amb lassistencialisme i ells diuen que no sha de fer planificaci familiar, que hi hauria
dhaver el mxim de nens, que lavortament s pecat a la nostra religi.
Quan veig a la meva collega de Tunsia que lluita per lavortament... b, a Algria hi
ha una associaci molt petita a lest del pas que intenta parlar-ne, per s molt difcil
perqu no tenen cap ajuda. Cal dir tamb que hi ha hagut un canvi de la llei que regeix
les associacions i s encara ms repressiva i restrictiva. Abans que es podia treballar
amb ongs internacionals per ara cal una autoritzaci del ministeri de linterior que
demana lautoritzaci del ministeri dafers exteriors. Tenen 2 mesos cada ministeri
per donar una resposta i nosaltres tenim 60 dies per presentar recurs, per tant, tots
aquests obstacles administratius impossibiliten a la realitat avanar rpidament.
Per tant, tamb pel feminisme i les associacions femenines, s important que
existeixin dones feministes que trenquin amb els tabs i que sorprenguin (com
Femem, com a exemple). Necessitem aquestes dones que ens permeten posicionarnos, potser s una mica egoista per aix ens permet avanar. Quan hi ha gent que
trenca els tabs, nosaltres anem a darrere i la gent a les institucions i a la poltica s
una cosa importantssima perqu, avui per avui quan els moviments associatius i els
representants de la societat civil, necessitem aquests poltics.

Preguntes i Comentaris

[ 40 ]

s veritat, estem dividits per sempre podem trobar punts en com per poder fer
una mica el cam plegats. s el que hem intentat fer a Algria desprs de la tragdia
del 92 al 98, que va comenar la concrdia civil. Lamnistia, s cert, no era gaire
positiva per era un pas obligatori, de fet, el referndum va a ser aprovat al 90%,
la gent va votar per la pau i ara el moviment associatiu femen aconseguim posarnos tots plegats i discutir. No s fcil, perqu com deia, la poltica ens divideix per
cadascuna far la seva petita feina. Abans amb lantic partit nic, que va estar ms de
30 anys al poder, no ens entenem b, per ens hem adonat que era una ximpleria
xocar i enfrontar-nos directament, ja que s el partit majoritari al parlament, per tant,
ells poden fer avanar les nostres reivindicacions, per tant, intentem discutir ms amb
ells, fer sollicituds o projectes de llei que presentem.
Dalila Matuquene
Sobre ladopci de nens al Marroc hi ha associacions que treballen amb les mares
solteres i que lluiten per donar els drets els nens que no tenen pare, per el problema
s que els islamistes veuen que aquests nens perdran la seva religi islmica, per la
societat civil, les associacions feministes estan a favor de ladopci, si tot est en regla,
per els islamistes sestimen ms que els nens estiguin maltractats i abandonats en
comptes danar amb famlies a Europa i per aix existeix aquest problema.
Zahra Ouardi
Moltes grcies per les observacions. Veiem que els esforos que fem i s important
compartir les experincies. Hi ha altres frums de feminisme, el feminisme es
transforma amb el temps, com totes les altres idees, el feminisme ha de tenir altres
formes de presentar-se per defensar millor els drets de les dones. Quan parlem dels
drets de les dones, no s noms els drets de les dones, vivim junts i parlem de la
nostra experincia, parlem de drets perqu sempre els drets estan amenaats, i
sempre reculen en lloc de progressar.
Pel que fa la sexualitat, segons nosaltres, com associaci, s un tema tab i cal
posar damunt la taula aquest tema, i hem fet amb lobby amb altres associacions. Hem
treballat el control de la fecunditat de manera responsable, el dret al plaer, al benestar
sexual, a la realitzaci personal, la idea de la llibertat de la parella, de lorientaci
sexual i la voluntat de cada dona de tenir o no relacions sexuals.
Sn tots aquests temes que hem plantejat, ja que s molt important tenir aquests
drets, que estiguin a les lleis de la societat, a les lleis de lestat perqu sn drets
adquirits perqu les dones siguin lliures, estiguin b amb elles mateixes, si volen
compartir la seva vida amb una dona o amb un home o si no volen amb ning,

[ 41 ]

Veus feministes en la construcci de democrcies participatives

s la seva elecci, aix s la llibertat sexual i aix s del que han de ser conscients
i nosaltres mateixes hem de ser conscients, del nostre cos.
Aix s molt important per qu tots els problemes al voltant de la sexualitat,
sobretot amb els islamistes i els salafistes i totes les religions, el problema s el cos
de les dones i no el cos dels homes. Aqu estem intercanviant idees i experincies i
volem trobar una altra forma de debatre per millorar la situaci de les dones socio
econmica, cultural, sexual. Siguin quines siguin les lleis i les condicions de la religi,
s una altra forma, crec jo, de feminisme.
Cito aqu l'exemple de les Femen: Amina va a estar a la pres i les altres dones
que van venir dUcrana tamb van ser detingudes al nostre pas. Per continuarem
totes amb vosaltres i amb totes les dones del mn perqu la situaci s la mateixa
a Catalunya, a Tunsia, a Algria, a Xile o Nicaragua. Per tant hem de reforar les
capacitats, fer lobbing, crear xarxes sobretot a l'entorn rural i fora de les ciutats per
enfortir les nostres idees, per compartir, per defensar la nostra situaci i els nostres
drets. s el nostre dret, el dret de les dones i avui ens troben aqu per aquest tema.
Neila Zoghlami

ha posat molt el pes en com els codis de


famlia estan molt marcats per una tradici
islmica. Entenc que hi hagi una lluita contra un islamisme
molt retrograd per encara que aconseguim societats laiques,
hi ha una societat patriarcal de fons que cal combatre i em
pregunto: quan sha aconseguit el lacisme, qu passa amb
la societat patriarcal que hi ha de fons?

A Algria totes les lleis sn una herncia de lestat francs, a excepci del que depn
de la famlia. Per a la famlia han utilitzat la religi pel benestar dels homes. Per que
fins i tot els homes parlen del codi de la dona perqu ens han posat lleis sobre qu
hem de fer. Hi ha moltes coses que shan transformat: la dona no podia demanar el
divorci, fos el que fos el que li hagus passat, i si havia de deixar el domicili conjugal
havia de venir un secretari judicial per constatar el que havia passat i era un divorci
abusiu. Des del punt de vista ciutad una dona pot ser empresria, pot fer contractes
econmics, pot muntar una empresa, pot ser candidata a les eleccions
presidencials, de fet tenim 2 o 3 dones candidates. Ara b, pel que fa

Preguntes i Comentaris

[ 42 ]

el seu matrimoni, no ho pot fer. El codi de la famlia s un conjunt de lleis fetes pels
homes i per als homes, prcticament s lnica cosa a Algria que es regeix aix. Tal
com deia un escriptor algeri: cal molt de coratge per ser dona a Algria.
He aprs molt sobre les reivindicacions del 15M, que vaig seguir molt en directe, i
he trobat molts punts en com amb la primavera bereber de Kablia, que abans no
he explicat gaire b. Les reivindicacions del 1980 de la primavera bereber era una
reivindicaci identitria i reivindicava, no noms la llengua com llengua nacional i
oficial que des del 2005 s llengua nacional per encara no s oficial, per tant la lluita
continua fins als nostres dies. Els militants daquest moviment bereber sn els que
ms ajuden al combat de les dones i veig molts punts de similitud amb el vostre
moviment perqu sn persones, sn militants que sempre han estat aqu quan les
dones organitzaven qualsevol cosa i sempre estan all per ajudar-nos en tots els
mbits. Crec que tamb s cert que s molt diferent com veieu vosaltres les coses i
com les veiem nosaltres i crec que aquesta mena despais de dilegs ens permeten
obrir els ulls sobre molts aspectes. Vosaltres esteu al punt de reflexionar la manera
de veure la ciutat amb els ulls de feminista, per nosaltres encara estem lluitant pels
drets ms fonamentals. A Algria no reivindiquem encara lavortament, o poder
disposar del cos com vulguem, s una diferncia enorme respecte els punts de lluita.
Parleu de grups mixtes o no mixtes perqu teniu loportunitat destar ms a gust,
per els islamistes a nosaltres ens obliguen i ens imposen la no mixticitat. Nosaltres
som una associaci noms de dones i no acceptem homes que militin amb nosaltres,
podem ajudar-nos per no podem ser socis, volem que sigui un espai per nosaltres.
Per quan ens pregunten: sou dones demcrates, modernes com s que negueu
que hagi homes associats?. Doncs aqu hi ha una mica de lluita, s un combat molt
contradictori. Nosaltres amb altres associacions estem a un altre nivell, s important
que cada associaci sespecialitzi i seguir lluitant en diferents fronts.
Dalila Matuquene

[ 43 ]

Veus feministes en la construcci de democrcies participatives

Sha trobat una mica a faltar dins


daquesta taula rodona posicionaments des de les dones
de la vida poltica pblica. Sn posicionaments que no
estan al marge del moviment feminista sin que impulsen
el treball per avanar molt en la igualtat efectiva de drets i
de responsabilitats, ja que volem drets i volem obligacions i
responsabilitats. s important veure com des dEuropa hem
adoptat poltiques directrius i recursos econmics que ens
han arribat i que han servit per fer un treball seris amb el
moviment feminista i amb altres moviments. s important
que saportin els bagatges que es poden tenir des del poder,
des duna regidoria, des dun parlament o des del senat, que
sn els 3 llocs on jo he pogut treballar.

s important dins daquesta pluralitat


mostrar altres maneres del feminisme i com tamb hi
ha prctiques transformadores des de la prctica poltica
o com ho intentem des de la instituci. Els projectes
dins de la instituci no hagueren estat possibles sense
lacompanyament, el bagatge i laprenentatge que hem fet de
les dones precedents i de les dones feministes del territori. Hem
portat les experincies a la nostra realitat per transformar i
crec que tamb sest intentant transformar des de lesquerra
i des del feminisme amb moltes altres prctiques, crec que
aquest bagatge tamb shauria de compartir.

Preguntes i Comentaris

[ 44 ]

Sense treure importncia a moltes


lluites per conquerir drets, respecte al tema de la igualtat,
provoca reflexi una idea de la Julieta Paredes, boliviana
del feminisme comunitari, Mujeres Creando Comunidad,
que diu que la igualtat de gnere es una invenci buida de
contingut poltic. Perqu diu que, igual que no es pot parlar
digualtats de classe perqu per qu hi hagi classes, hi ha
dhaver desigualtats, no es pot parlar digualtat de gnere
quan el gnere s una construcci histrica que sha construt
sobre lopressi de les dones i sobre la idea de la superioritat
masculina. Per tant, perqu hi hagus igualtat de gnere
hauria de desaparixer el gnere.

[ 45 ]

Veus feministes en la construcci de democrcies participatives

IDEES RELLEVANTS DE
LES EXPERINCIES DE
LES PONENTS
A la taula rodona les ponents han exposat tota la seva trajectria
com a collectiu i els assoliments en qesti de drets de les dones
en els diferents pasos. Sn quatre contextos molt diferents i a la
vegada amb moltes similituds.
Destaquem a continuaci algunes lnies i idees rellevants com
a possibles elements inspiradors:

n dels aspectes que preocupa dels feminismes daqu


respecte a les lectures que fem dels feminismes daltres
pasos s la percepci sovint duna lnia evolutiva. Una lgica en
qu necessriament sha de passar del punt a, b i c per arribar
a d. Que democrcia i dictadura no sn dues realitats tancades
i homognies. O que una democrcia no sempre s aven i una
dictadura sempre retrocs en els drets de les dones. Que els camins
dels feminismes poden ser molt diversos i que en tot cas cadascuna
ha de fer-se les prpies lnies evolutives i agafar-se als seus referents
per veure com construeix el seu propi pas. Per tant s important
destacar la idea clau de les no lnies evolutives, unvoques i duals.

xceptuant el moviment ms recent de Feministes Indignades


i el Fons Documental La Fondona, els altres collectius
presentats tenen ms de 25 anys dexistncia. Sn collectius
feministes amb molta trajectria, tant aqu com al Magreb.

Idees rellevants

[ 46 ]

es diferents realitats respecte a la repressi i lassoliment


de drets de les dones, condiciona molt el treball fet per
cada collectiu. A Catalunya, per exemple, shan donat poques de
desencant respecte a lassoliment de drets i la igualtat formal, per
veiem que en pasos on el context s ms precari aix pot prendre
ms rellevncia. I per tant, sorgeix la tensi entre lassoliment de
drets, que s molt necessari, per tamb la necessitat danar ms
enll de la igualtat formal, ja que aquests drets tamb cauen tal com
estem veiem ara a lEstat espanyol amb el tema de lavortament. I
com limpacte de tot aix depn molt del reapropiament que fem
les dones del propi cos.

estaquem tamb com a tema recurrent el fonamentalisme


religis i lacisme, com una qesti amb molt de pes en
tots els pasos que estaven presents. Intentar veure quin s el
fons ms enll del fonamentalisme islmic, tenint en compte que
tamb hi ha fonamentalisme catlic. I no oblidar que el lacisme,
tot i que s fonamental, no necessriament ens porta a desfer el
patriarcat.

n relaci a les diferents visions del treball mixt i el treball


entre dones: En pasos com el nostre, on dalguna manera
el treball mixt s el normatiu i el correcte, tenir un espai de dones
s una necessitat per respirar i empoderar-nos de cara tamb
a treballar desprs en els espais mixtes. En canvi, en pasos on el
treball mixt s tab o prohibit, es dna una transgressi molt forta
quan es treballa homes i dones junts. Cal tamb tenir en compte
que no s el mateix entendre els espais de dones com a tradicional
i reproductiu dels rols de les dones, que com a espai de llibertat,
empoderament i refer les nostres relacions per sortir a lluitar. Ja que
la separaci de dones i homes en els espais no s una cosa aliena a
la nostra cultura.

[ 47 ]

Veus feministes en la construcci de democrcies participatives

s significatiu que la presa dels carrers i la visibilitat en


lespai pblic per part de les dones s un component com
que surt tant en les realitats del Magreb com daqu.

Idees rellevants

[ 48 ]

e part de les dones del Magreb, es parla que hi ha molt suport


dels moviments socials democrtics, certes complicitats
i visibilitat, tamb en mitjans de premsa independent.Dalguna
manera, aix contrasta en certa manera amb la nostra prpia
experincia de poc recolzament per part dels moviments socials
democrtics i mixtes. Tot i que es percep que des del moviment
15M hi ha hagut un canvi favorable de fludesa i comunicaci entre
els collectius mixtes i les feministes.

n alguns pasos, el treball dels moviments feministes ha estat


reconegut com a garant per la pau i els drets. Potser a la
nostra realitat no sens ha reconegut com a tal per s que nosaltres
ens considerem garants duna veritable democrcia.

s important seguir reflexionant sobre el qu suposen les


diferents maneres dinterpellar o interrelacionar-nos
entre moviments i lEstat.

SEMINARI:
El moviment feminista
com a subjecte de
construcci de la
democrcia.
1 de mar de 2014, Ca la Dona

[ 51 ]

Veus feministes en la construcci de democrcies participatives

PRESENTACI I ESTRUCTURA DEL SEMINARI:


Aquest seminari neix de la voluntat de propiciar un espai que ens permeti
intercanviar reflexions entre feministes de diferents procedncies sobre El
moviment feminista com a subjecte de construcci de la democrcia. En aquesta
trobada volem debatre al voltant de les diferents visions respecte a quines sn
les formes en qu pensem que hem dorganitzar-nos com a feministes per
aconseguir canvis i sobre quin model dEstat i democrcia volem construir.
Agafant com a punt de partida les principals conclusions extretes de la
taula rodona del dia anterior, pretenem que aquestes diferents experincies,
aprenentatges i estratgies feministes que van compartir les nostres companyes
ens serveixin com a tel de fons per aquest seminari..
El debat es centrar en 3 eixos de treball que vindran introduts a travs
dalgunes qestions inicials per tal dobrir el debat. Tenint en compte els
diferents contextos i procedncies de les participants, la idea s que a partir
didees provocadores i que ens motivin, reflexionem cadascuna des de la seva
prpia realitat i context.

Bloc 1: Sobre el moviment feminista a nivell intern: com ens organitzem.


Bloc 2: Sobre la relaci del moviment feminista amb altres moviments
socials.
Bloc 3: Sobre el tipus dEstat o democrcia al que aspirem des del
moviment feminista.

Seminari - Bloc 1

[ 52 ]

BLOC 1:
Sobre el moviment feminista a lintern:
com ens organitzem?
Preguntes per al debat:

Com ens organitzem a lintern del moviment feminista i qu suposa


per a les nostres lluites?
Existeix una diversitat diniciatives feministes o de formes de fer
dins del feminisme: aix ens enriqueix o ens resta forces per aportar
als canvis que volem per millorar la situaci de les dones?
Dins la qesti de com construir la democrcia ens plantegem:
com desenvolupem aquesta democrcia en lintern de les nostres
associacions? Com ens relacionem entre dones i en les nostres
prctiques poltiques?
Quins sn els reptes a lhora darticular-se entre dones de diferents
contextos i espais feministes? Quins problemes sorgeixen per crear
aliances? Com treballar per enfortir aquestes aliances?

[ 53 ]

Veus feministes en la construcci de democrcies participatives

Idees clau

Des dels collectius feministes locals, sovint, saposta per la poltica
de les relacions, a travs de la creaci de la confiana en primera persona. El
moviment feminista per, no queda exempt de certes dinmiques jerrquiques
i s per aix que es destaca la importncia de treballar les relacions de poder
a lintern dels nostres collectius. Experincies com les del 15M (Feministes
Indignades) han ofert un context en qu es poden donar altres tipus de
relacions, crear grups ms heterogenis i fomentar lhoritzontalitat a travs
de metodologies que afavoreixen la participaci de totes les dones. Destacar
tamb tots els avantatges que aporten ls de les xarxes socials i les noves
tecnologies de la informaci tant per a generar dinmiques dhoritzontalitat
dins dels collectius com per aprofitar el potencial de difusi a lextern.

Tenir en compte les diferncies entre nosaltres esdev fonamental
duna banda per considerar altres eixos dopressi a part del gnere com ltnia
o la classe, i daltra banda, per respectar-nos, validar-nos i provar denriquirnos de les diferents creences, ideologies i prctiques de fer poltica feminista.
Lexercici de potenciar el mutu reconeixement de les unes cap a les altres
facilitar el cam cap a una lluita comuna. Cal destacar com certes dates clau
del feminisme (8 de mar, 25 de novembre, etc.) propicien espais dencontre,
visibilitat i reconeixement entre nosaltres.

Un element clau de la creaci i propagaci del feminisme s sorgir a
travs dels moviments i les dones de base, que el feminisme no es quedi
entre els cercles intellectuals. No sempre resulta senzill arribar a tots els
sectors de dones per es considera necessari trobar mecanismes dapropament
i nexes que potencin aquesta retroalimentaci. A travs del feminisme, moltes
dones que nos es defineixen com a feministes, poden familiaritzar-se amb les
reivindicacions prpies quotidianes i identificar punts comuns amb la lluita
feminista. Podem parlar doncs duna dinmica irradiaci feminista que,
acompanyada de drets, ens condueix a augmentar les aliances i propiciar els
canvis.

Sobretot des de les experincies del Magreb sorgeix com fer front a
la dualitat entre lentorn rural i urb, i especialment com arribar i satisfer
necessitats daquelles dones que viuen ms allunyades dels nuclis urbans i
on les taxes danalfabetisme en les dones sn ms elevades. Part de les seves
estratgies per fer una aproximaci real i garantir la ciutadania plena, llibertat

Seminari - Bloc 1

[ 54 ]

i seguretat en entorns rurals, demana simplificar certs circuits datenci, crear


oficines regionals, connectar amb les dones organitzades del sector agrcola
i aprofitar les dones joves que surten a estudiar a les ciutats com a canals de
vehiculitzaci.
Quines possibilitats daliances o desencontres es donen a travs
del component religis? Es planteja com en el context catal shan produt
petites aliances, per simblicament molt importants, a partir de dones
catliques feministes que donen suport contra la jerarquia catlica. Quin tipus
de complicitats es donen entre diferents posicions de lislam i laiques?
Des del context tunisi es presenten fora dificultats dentesa entre les dones
desquerra i les dones dels sectors islamistes. Sn sectors molt conservadors,
partits dominats per homes (on les dones han de votar segons les lgiques del
partit) i es posa en primer ordre el codi de la famlia on no es parla de la dona
com a subjecte propi. Tot i no haver-hi molt treball com, a poc a poc, en els
ltims 20 anys, shan donat alguns canvis, com per exemple la celebraci del dia
de la dona. Aix doncs, donat el context, la clau consisteix a trobar interseccions
(per exemple qestions com la poligmia i la violncia contra les dones) que
ens facilitin el treball conjunt.

Les dinmiques a lintern dels moviments feministes tamb sn en
funci dels atacs rebuts. En el cas de Catalunya, davant la conjuntura poltica,
es considera marcar com a rellevant limpacte de la crisi sobre les dones.
s un moment clau per ressituar-nos en el context actual de prdua de drets i
aprofitar aquesta situaci com una possibilitat per establir noves complicitats i
aliances. Per exemple, treballant des de les xarxes de barri a travs de cadenes
de suport mutu per fer front a les creixents poltiques dausteritat.

En relaci a les organitzacions que treballen especficament contra
la violncia de gnere cal destacar que s des del moviment feminista que sha
fet un plantejament, fora de la victimitzaci. Ressituant a les dones al centre,
considerant-les com a subjectes capces de decidir i exigir reparaci. Revisant a
lintern dassociacions que treballen amb dones que han patit violncia, aquest
plantejament s un element central dintre de la perspectiva democrtica que
es t com a organitzaci i que tamb transcendeix el tema de la violncia cap
a les dones dins de lesfera poltica.

s un punt com lapreciaci molt positiva el component
intergeneracional dins el si del moviment feminista. Per alhora es dna la
necessitat dapostar per un major potencial cap a les generacions de dones

[ 55 ]

Veus feministes en la construcci de democrcies participatives

ms joves, que sn les que asseguren un futur. Cal invertir a proporcionar


formacions i informaci, buscar canals de transmissi i aprenentatge del
feminisme i les seves prctiques, elaborar estratgies comunes (per exemple
amb les organitzacions destudiants), aix com formaci de lders com a bones
coneixedores de lentorn propi.

Les experincies que es presenten del Magreb parlen dorganitzacions
feministes grans, amb un important abast al territori. Aquest desplegament
territorial a nivell nacional implica complexitats en quant a recursos
(ajuda estrangera) i presa de decisions. s bsic respectar les especificitats
territorials en les diferents seus que sestenen pel territori.

Seminari - Bloc 1

[ 56 ]

Altres experincies que agrupen dones molt diverses a escala internacional


(Marxa Mundial de les Dones) aporten que, tot i la complexitat de prendre
decisions conjuntes, el fet de consensuar un mateix tema que es treballar
des de cada territori durant un perode de 5 anys, i que es conclou amb una
acci feminista en la qual es pren el carrer, facilita una democrcia interna,
oberta i inclusiva al si del collectiu.

Seguim tenint dificultats per sortir de lesquema de pensament que
marca una lnia evolutiva entre els diferents contextos. Des duna perspectiva
feminista i intercultural, no es pot perdre de vista les especificitats territorials
i peculiaritats histriques com el procs de colonitzaci dels pasos del
Magreb.
Les aliances entre diferents actrius poltiques resulta un element
clau a tenir en compte quan mirem a lintern del moviment feminista. Quins
objectius i beneficis hi ha darrere de cadascuna daquestes aliances? En
lmbit de la cooperaci es reconeix com, en el passat, certes complicitats
amb dones feministes de ladministraci havia afavorit la destinaci de
recursos per a les agendes de les associacions de dones.
En el cas marroqu el treball conjunt entre les xarxes de dones i drets
humans ha possibilitat incidir en aspectes del Codi Penal alhora que fer un
front com democrtic contra lislamisme conservador.
En el cas catal es parla daliances concretes en relaci a la violncia contra
les dones. Com a travs de les vocalies de dones es transcendeix a la poltica
municipal i es fan aliances molt importants es tradueixen en la possibilitat
de fer formacions sobre violncia i feminisme en molts municipis. I com
aquestes aliances serveixen destratgia poltica per avanar en matria de
drets, encara que desprs shagi encara que desprs shagi de treballar en la
revisi de com sapliquen aquestes lleis.

Tenir el mxim de lleis a favor s important per sha de seguir lluitant
amb la illusi de les xarxes alternatives, coalicions entres plataformes,
des de la fora dels marges per assolir els canvis desitjats. El treball conjunt
amb institucions estatals s limitat i existeix tamb el perill de lapropiaci
i manipulaci per part de lEstat daquells punts que interessen i la
desmobilitzaci de les bases. Es fa evident la necessitat daliances i creaci
de xarxes en qualsevol context, trobar els punts comuns de lluita i trencar els
murs de silenci.

[ 57 ]

Veus feministes en la construcci de democrcies participatives

BLOC 2:
La relaci del moviment feminista
amb altres moviments socials

Preguntes per al debat:

Com participem i ens relacionem amb altres moviments socials que


poden resultar instruments de canvi per a les nostres vides?
Com definirem els moviments socials amb els quals interactuem?
Quines prctiques tenen? Com sn aquestes aliances, complicitats i
interlocucions que establim?
Com ens hi trobem i com interactuem en aquests moviments
socials?
Quin tipus destratgies utilitzem? Tenim agendes possibles? Amb
qui?
Quins reptes sens plantegen?

Seminari - Bloc 2

[ 58 ]

Idees clau

A lhora de definir aquests moviments mixtes amb els que interactuem
es valora que s possible que necessitem parlar dun marc ms ampli de
definici que transcendeixi el terme de moviments socials. Per qu ens limita
aquest terme? Es fa difcil acotar quins trets defineixen aquests moviments
socials o grups amb qui teixim aliances. A vegades intervenim en conjuncions
puntuals que sn mescla de moviments socials. Podem parlar dun marc ms
ampli? Des del feminisme es pot considerar lanticapitalisme com un requisit
per a la democrcia, sabent que aix no implica que tots els moviments
mixtes dels que el feminisme participa siguin anticapitalistes.

El debat de si ens hem de relacionar cap a fora o cap a dins s un
debat histric. s imprescindible saber en cada moment on posem laccent
de la nostra acci poltica, a qu li donem importncia valorant lenergia o
desgast que implica. I aix a vegades ens limita i per tant en cada moment
escollim les forces que dediquem a les aliances, depenent de la prpia agenda
i els propis recursos.

De manera fora clara es veu la necessitat destar presents com a
feministes en els espais mixtes perqu les nostres lluites estiguin presents i
no quedin nicament en un imaginari social i poltic. Treballar en una poltica
daliances amb els moviments mixtes no t un nic cam sin que es poden
establir complicitats o traar estratgies de diferents maneres aix com
intervenir en accions puntuals incloent la perspectiva feminista. Surt
com a exemple tota la qesti de les retallades i les poltiques dausteritat
en el context actual catal on es treballa per incloure-hi les nostres lluites
feministes.

s sabut de les dificultats i resistncies que sovint trobem dins
dels moviments mixtes on certes lluites es perceben com una amenaa
directa o b no sels dna la visibilitat i magnitud desitjada des del moviment
feminista, o senzillament no s dinters. En aquest sentit s ms fcil assumir
causes mixtes que no implicar les organitzacions mixtes en les qestions
fonamentals del feminisme. Val a dir, que a Catalunya, a partir de lesclat del
moviment 15M, sha treballat molt per assolir canvis en aquesta lnia i es pot
dir que cada cop es rep amb menys estranyesa i ms inters les qestions
feministes dins despais mixtes.

[ 59 ]

Veus feministes en la construcci de democrcies participatives


Aquesta presncia del feminisme dins daltres moviments mixtes i
ms amplis es deu a la persistent figura que juguen dones feministes dins
daquests moviments. Tenint en compte el moment actual, en el context
catal, i el nivell de regressi pel qu fa a la democrcia formal, es fa necessari
valorar la idea de crear noves aliances amb sectors que fins ara no shavien
tingut en consideraci. I en aquesta construcci s imprescindible referirnos altre cop al fet de reconixer-nos amb dones daltres moviments, siguin
feministes o no, que participen daltres sectors (defensa sanitat, ecologisme,
etc.) posant tamb al centre la defensa de la vida i establint ponts amb el
discurs feminista. Destacar de nou, com el fet de reconixer a les companyes
tamb possibilita que elles es reconeguin com a feministes, ja que evidentment
en els seus moviments no feministes es troben moltes barreres prpies de la
militncia en estructures patriarcals. Aquest reconeixement entre nosaltres ens
dna autoritat i provoca contagi i irradiaci de les poltiques feministes.

Es destaca el Frum Social del Mediterrani com un escenari poltic
mixt clau on les dones shan preocupat des dun principi per ser les
protagonistes. Especialment per a les dones del Magreb s molt important la
participaci en frums internacionals on es reforci en positiu la relaci nordsud i es teixeixin noves xarxes internacionals. Per queda tamb la inquietud
latent de quines sn les petjades que persisteixen de la participaci de les
dones als frums?

Un dels elements principals a tenir en compte com a conclusi
daquestes interaccions amb altres moviments s l adaptaci a la prpia
realitat. En cada context i territori sabem amb quins moviments o actors i
grups poltics podem fer aliances i amb quins no. Per tant aquestes aliances
fora dels propis moviments feministes o de dones es donen en funci dels
nostres territoris, possibilitats i objectius. Des del Magreb sens ofereixen
diferents escenaris:

En el cas de Tunsia han sorgit complicitats i suport mutu amb collectius
dartistes que actualment estan molt amenaats. Daltra banda tamb sha
donat aliances amb dones del sector liberal que aposten per la igualtat homedona i no la complementarietat home-dona que es planteja des de certs
sectors islamistes.

Des del Marroc es parla de processos de sensibilitzaci necessaris per
tal dintroduir les idees feministes als partits poltics. Existeix un observatori

Seminari - Bloc 2

[ 60 ]

per tal dexigir al govern que posi atenci cap als discursos discriminatoris cap
a la dona (per exemple en lmbit de la publicitat).

A Algria es considera el moviment cultural bereber com una de
les aliances fonamentals on les dones participen activament de les seves
reivindicacions. Tamb lanomenada primavera negra (2001) crea un context
de mobilitzacions propici per a la creaci daliances.

[ 61 ]

Veus feministes en la construcci de democrcies participatives

BLOC 3:
El tipus dEstat o democrcia al que
aspirem des del moviment feminista

Preguntes per al debat:

Quina democrcia desitgem des del moviment feminista?


Quin enfocament podem adoptar des de les nostres diverses
experincies feministes?
Cap a quina direcci treballem? Quins passos necessaris shan de fer
per traduir la democrcia formal a la democrcia real?
Quins reptes sens plantegen en un pensament poltic a escala
macro?

Seminari - Bloc 3

[ 62 ]

Idees clau

Es parteix del consens que el model actual de democrcia a Catalunya
t moltes limitacions. Una democrcia a nivell formal plena dobstacles
per arribar a la democrcia real. Les mesures per a la paritat poltica sn
un exemple daquesta democrcia formal que no es tradueix en canvis reals
favorables cap a les dones. Se segueix considerant, per, la importncia de la
presncia de les dones en tots els rgans i articulacions dun Estat democrtic.

Aix, es rescata de nou la idea que no existeix una linealitat entre
dictadura i democrcia, ja que, en el cas catal, ara sest en un moment
dinvoluci s que hi ha uns drets formals per sovint no van acompanyats
del seu exercici. Sha de tenir en compte que la democrcia no garanteix
els drets de les dones i cal remetrens al fet que el concepte de dret sorgeix
del marc conceptual de ciutadania on no es contemplen tots els aspectes
fonamentals de la vida i hi ha una pretensi duniformitzar.

Es fa referncia al procs de despatriarcalitzar lEstat per tal que aix
comporti canvis en les relacions socials, les poltiques pbliques, els pressupostos
i la prpia estructura de lestat. Transformacions que impliquin apostar per una
gesti pblica que eviti sustentar-se en el racisme i el sexisme i potenciar unes
poltiques de redistribuci, tant de la riquesa i els ingressos com de la reproducci,
la fora de treball i de cura a la llar5 .Daltra banda tamb dir que els drets van
lligats als models dEstat i poden tenir una histria imperialista darrere, per
tant recordar que les companyes americanes parlen de descolonitzar lEstat
al mateix temps que despatriarcalitzar.

s necessari problematitzar el concepte de democrcia i posar
laccent en una democrcia des de la societat civil. Aix com recordar alguns
efectes contradictoris de la democratitzaci que no sempre han beneficiat
al projecte feminista. Ens referim al fet de delegar a lEstat i no veure com
necessria lautorganitzaci de les dones. Podem parlar de la demanda
dautodeterminaci dels nostres cossos i com realment s una contradicci
pensar que, a travs dun corpus legislatiu, els estats patriarcals ens donaran
lautonomia del nostre cos.

5 - Colectivo Cabildeo (Bolivia, 2012)

[ 63 ]

Veus feministes en la construcci de democrcies participatives


Es fa necessria la reapropiaci dels nostres drets mitjanant
moviments de radicalitzaci de la democrcia i nous models poltics. La
poltica al carrer, organitzada des dels barris i les places cap a una democrcia
directa. Quan aquests processos prenguin suficientment fora permetr
plantejar-se com organitzar-se a nivell pblic, de micro a macro.

Caracteritzarem la democrcia participativa com aquella en la que
els drets en comptes de ser atorgats des de dalt , i per tant tamb restringits o
anullats, es conquisten des de baix i s la societat qui va definint, construint
i decidint quines sn les nostres necessitats i s en funci daix que es
construeixen els drets. Es puntualitza que els drets parteixen de les nostres
necessitats i que en la seva conquesta s fonamental la desobedincia
civil. Dins lEstat espanyol podem posar com a exemple el procs de la
PAH (Plataforma dAfectats per la Hipoteca) que ha construt un dret des de
lactivisme.

Des del feminisme s necessari pensar tamb en un canvi de
paradigma econmic. Potenciar iniciatives relacionades amb leconomia
solidria i on es posi les persones al centre. Aix es pot concretar des del
feminisme en la sobirania alimentria, que permet avanar en aquest sentit
i ampliar la base del feminisme atraient a altres sectors.

Les organitzacions internacionals actuen de forma limitada i no
asseguren el desenvolupament en matria de drets a cap pas. Des del
Magreb se senyala la lluita per tal que hi hagi lleis que garanteixin els drets
de manera formal. Treballar en la construcci dun pensament feminista i
laic que es comprometi amb els drets humans, la promoci de la igualtat i la
cobertura social de les dones.

Lenfocament adoptat des de l Association Tunisienne des Femmes
Dmocrates defensa la cultura de la diferncia ila promoci de les dones
en la poltica. Cal enfortir aquelles capacitats que faciliten fer les eleccions
poltiques adequades, crear interacci amb els ens locals amb objectius
propers a les associacions i treballar per la igualtat entre sexes com a condici
per la consagraci de la justcia social i la democrcia.

En el context catal se senyala com a travs de les vocalies de dones
es va transcendir a la poltica municipal i es van fan aliances poltiques molt
importants que per exemple es van traduir en la possibilitat de fer formacions
sobre violncia i feminisme en molts municipis. Tamb grcies a aquestes

Seminari - Bloc 3

[ 64 ]

aliances es va poder fer una llei durant el govern del tripartit, la Llei Integral
Contra la Violncia de Gnere, amb la participaci dorganitzacions de dones.

Es plantegen i sabracen amb afinitat i esperana noves propostes de
futur com pot ser un Frum Social del Mediterrani especial sobre les dones o
lactual procs engegat cap a la Vaga de Totes.

Es conclou la jornada destacant la importncia de canviar el model
que separa all pblic i privat, no concebre les dones com un sector ms sin
com una part de la societat que treballa en una srie daspectes invisibilitzats
per fonamentals per a sostenir la vida. Ni els estats ni les lleis garanteixen
els drets, els drets els garanteixen les mobilitzacions socials, per tant hem
denfortir els moviments socials, i especialment el moviment autnom de
dones.

[ 65 ]

Veus feministes en la construcci de democrcies participatives

TANCAMENT DE LES JORNADES

Quan vrem comenar a imaginar-nos aquestes jornades, tenem clar


que volem poder compartir experincies i aprenentatges de dones
involucrades en els canvis socials des dels feminismes, des de les
organitzacions de dones, i/o des dels espais mixtes.
Necessitvem un espai propi que permets elaborar reflexions que ens
ajudessin en lrdua tasca de construcci de democrcies participatives,
parlant des del llenguatge propi dels feminismes i que ens servs com
a suport per seguir construint pensaments, relacions, posicionaments
i estratgies per fer dels interessos i necessitats de les dones un eix
vertebrador dels canvis socials.
I creiem que hem aconseguit gran part de limaginat. Esperem que a
aquelles que us arriba aquest document sistematizador, tamb us pugui
ser til.

Tancament i Dones participants

DONES PARTICIPANTS AL SEMINARI:


Angels Enrique
Brbara Boyero
Beatriu Masia
Betlem Caizar
Carme Murias
Carolina Egio
Dalila Matuquene
Dmaris Garca
Dolo Pulido
Estrella Ramil
Manuela Prez
Maria Morn
Marta Carrera Plans
Meli Tormo
Merce Otero
Mireia Bofill
Montse Benito
Montse Cervera
Neila Zoghlami
Rosa Gonzalez Graell
Silvia Alberich
Yliana Simancas
Zahra Ouardi

[ 66 ]