You are on page 1of 9
oS SDocxceTaAT DEMOcRATICA Conereres crau: desconegut | mintiscul planeta Supergresca 59 saben organitzar. El que crida mes é= qui mana, iS que apareix algu que crida mes que ell, Hlavors, sl tituelx. Pord, a mes, ole seus habitants, ols super sequins, pascen de tot | cadascu va a la seva Bola; no hi manera que srentenguin. Els supergresquins tenen Ia facultat de caminar per terra, per los parcts |, fine | tot, per laire. Traballen quan ols ve de gust iifan et que ela dona ta gana sense tenir en compte les coneeqaen- ‘cles de! sou comportament. Entre els habitants de Supergresca hi ha un grup d'investigadors seriosos, molt preccupate pel que passa al seu planeta, entre ols quale hi ha la senyora, Ansia, una dona molt savia que fa temps que busca una solucié peral ease del c planeta. taixi va ser que un dis | -M'ne assabentat, a través d'una sonda espacial, que hi ha paisos al planeta Terra. que han aconseguit una bona orjanitzacio social —va dir als seus com- anys | companyes—. Dones bé, he decidit visitarne un per estudiar-ne el fun “Quin has triat? —1 La senyora Ansia va entrar a la maquina transportadora. De seguida es va tro bar a Ventrada d'un casalot, al costat c'una gata d'ulls Brillants, | quan le ve Veu- re va oxclamar: -Oh! Que ets un monstre? Tan horribles sou els espanyols? La gata va mirar el visitant de dalt a balx | li va. con- -No 9¢ qui ets, pero fas una pinta que sembies d'un altre planets, eS que soc a'un anre panera, 11a senyora Ansia ti va explicar tot el que passava al seu planeta, Ia nocessitat de trobar una forma d'orga- Ritzacio acequada |, per tant, Ia finalitat del seu viatae. La gata se Ia va escoltar amb atencié, perqué era molt educada, | a continuacio li va explicar que ella no ¢ra una persona, siné un animal que tenia la seva rest Goncia al Congrés dels Diputats, =Disculpa, no m’he prosentat. Séc Ia gata Teresa i, per a la tova tranquitlitat, et dire que has vingut al HO micicle Aquests si que son humans, | tots ols que Vous aqui son diputats | diputaces, Poc després, ol president va obrir la sessio | ols pro- sents van comengar a prendre Ia paraula. Aduell ordre Va sorprendre la senyora Ansia iva demanar a Ia Teresa gue linformes sobre com ho havien aconseault. La gata ti va explicar que Espanya 65 un Estat social =21 aquest senyor és 01 que mana? Es el que crida yan mea? “Neaoo! El rei no governa. Per governar hi ha el go- vern slegit pels espanyols. El rel representa Espanya, “Bones, no gaire. Si no m'ho expliques amb més claredat... -li va contestar la senyora Ansia, —Mira, amiga extraterrestre, the resumiré molt clar porque no tinguis dubtes. La senyora Ansia va troure una gravadora d’una butxaca invisi ble | va gravar tot ol que li va dir la gata. La Teresa va anar oxpli- cant amb pacieneia tot el que la senyora Ansia necossitava saber per poder posarho en practic al sau planeta. Mea tard, quan el =Tensenyare ol libre més important que tenim, Vari caminar pels bassedissce | deepatws fine aue.es van atu- rar davant d'una vitrina que Contenia un tlibre precios, =Mira - va dir la gata-, 2 la Constitucls, la lel mée important Just en aquell moment, va aparéixer la Telelta. —Tetelta! “va exciamar la gata Teresa amb miois d'alegria~, Quant de temps sense veure't! TEs que ho vents la feineda que tins, Teresa. —Feina, feina... Tot ol dia que explico a la senyora Ansia com funciona aquest pais !ara li volla partar de la Conetituclo. dir ia Tololla després de saludar la visitant de reopal De verttat? van preauntar la senyora Ansia | ta Teresa alhora, “Es clar que si. Propareu-vos que marxem volant-. | la Telolia les va embolca- DEMOERAECIA habituat que manessin els més Forts, els mes ries, els més llestos, els mes poderosos. Supergresca: Comunes # d'interés general de la clutat. aquest sistema el van Shomenar DEMOCRACIA En grec significa “poder det pobte representants det poble, elegits per sufragi Enna democracia, les opinions de tothom eee cee ean ceney ere eeelererac pmee ee ree sea |Site) Dit tuna manera resumida, cada persona, un Estat, amb Independencia de la seva raca, sexe, creences © condicie social, + Quan el poble té el poder de decidir, expressant la seva Voluntat a traves det Perqué ta democracia funciont és fonamental que els clutadans { Les ciutadanes acceptin que la ns oe! Scio ___F (votuntat genre imprescinaibte ai OxES..7 La ajoria simple en una votacé noms exigein que una proporta Ting mobi'wots que ows ate. En camvi. ta proporta quanyadora por majoria absolut rep ta mortat Get ote oaks oe considerades ciutadans, perque ni els esclaus ni lez dones no tenlen aquest dret. Com que no eran igaires, es podien rountr tots en assemblea | decidir que feien. Es et Gue anomenem democract eS En una pot expresser les seves idees, X'ha dacceprar que diferent. Avut dia, els afers que shan de tractar atecten moltissima gent | sovint son complicats- Utavors et que fem és triar unes Bersones aue ens inspiren Confianca | que seran cis nostres representants on el Congres ten el Senat. REFLEXIONA | DEBAT 1. En grups de quatre o cinc, comenteu aquest text: ‘Actualment, viure en democracia és lo millor manera de conviure, d'organitzarnos (‘de poder participar diuna manera activa en la societat en que vivir. Ser demo. crates és una cosa que s'apren | que implica virtuts com la tolerancia Ila respon- A continuacié poseu en comé els resultats de les vostres reflexions | redacteu els resultats al quadern, 2. Fes una llista dels avantatzes que, segons el teu parer, té el sistema democratic. mua la pissarra tots cis avantatges esmentats, Entauled un’ GONSTITUECIO La Constitucté espanyola conté ets = La Constitucto determina Cestructura det principis 0 eis fonamentals que regerxen ot poder, que esta dividie en: = La Constitucié espanyola definetx Espanya Pee aie com una democracia | establet a fonarauis parlanmentaria com a forma de Poder judicial 3 | govern: = Definetx tes institucions de CEStat 1 tes = En la monarquia partamentaria, el rei esta sever functions respectives, Estabiotx ets lbjecta a la conseitucto: ni governa ni rats tats deures fonarmen [egisia, només representa tEstat. Et Stutadans, basant-se en ta govern és loncarresat de governar | de fer Dectaraci Universal dels tir los lets Drots Humans. poders 2s un requisit indispensable. Perd, ames, cal que ESdascun Gets poders “legistatiu, executiu | judicial sigut independent. Dacord amb aquest principt, la Constitucio = EL poder judicial wocupa de jutjar Comunitats autonomes 1 de les chutats autonomes de Ceuta ea interessant Quantes A més, la Constitucté extabletx Corganitzacté administrative del territor! espanyol = LAdmintstracts central porta a terme projectes comuns | govern al territort de la comunttat = Els Ajuntaments son ols responsables det govern de cada. Cap let no pot ser contraria al que recull ‘Constitucie det pats. conformitat amb la Constitucto. = £1 Defensor det Poble. Es la institucié a la qual es dirigenien + Et Tribunal Constituctonal. € Corgan judicial que vet REFLEXIONA | E5CRIV 1. Imagina que a la teva classe no hi ha normes. Redacteu, entre to! que farien falta perqué la classe funcionés 2, Pensa detingudament | escriu les consequéncies de cadascuna de les situacions seguents A. Ala meva classe no hi ha un horari d'assignatura, fessora explica la que vol en qualsevol mement D. Al meu barri, els vehicles poden aparcar a qualsevol lloc. i a | Se EEUU na NOVA ORGCANITZACIO A SUPERGRESCA Anta va tornar del seu viatge al planeta Terra. Des de lavors, han Canviat moltes coses...! La senyora Ansia, quan Va tornar del seu Viatge profites, os va desplacar a totes los poblactons del petit n 1. En grups de quatre, imagineu que sou periodistes del planeta Supergresca. Cada grup ha de redactar una noticia en la qual s‘expliquin els canvis d'organitze- Com que els seus habitants han aconseguit organitzar-se i conviure en harmonia, han pensat canviar el nom del seu planeta: Com penseu que triaran el now nom? Hi Darticiparan tots els habitants? Faran una votacio? 4 ANOTACIONS DECTELELLA: democracia = una forma de govern an la qual La Conctitucté ecpanypla cecull ls tos leo siipotla ta at poder de dacidiry expreccant la rermes (Torganitgacio dela voctetat. Ee la lle! nia volurt.at @ trade dal vot. Teo eportant a te qual totes lee alive chan 2 Sanomena, cufcagi universal el reconeinement det - dret al vot a tota la poblactd adulta, ame rdapendincia 2 El resuttat de lee urnen raflactats la volumtat de 1a marie Tonia Vobligact de vecpectar “io de Lu 4

You might also like