MANUAL PRCTIC DE

CANVIS POSTURALS
Benilde Martnez Gonzlez
Carme Maci Fbrega
Comissi de Fisioterpia en Geriatria
Collegi de Fisioterapeutes de Catalunya

MANUAL PRCTIC DE
CANVIS POSTURALS
Benilde Martnez Gonzlez
Carme Maci Fbrega
Comissi de Fisioterpia en Geriatria
Collegi de Fisioterapeutes de Catalunya

Agraments
Aquest Manual no shauria pogut realitzar sense lajuda de:
El Carles Salvad, que va fer grans esforos dagenda per poder enregistrar el material audiovisual i supervisar gran part
del contingut.
La Teresa Elorduy, de SIRIUS, per cedir material bibliogrc i donar el seu punt de vista del Manual, a ms de fer possible
lobtenci del material fotogrc.
LOrtopdia Quvitec, per prestar informaci difcil de trobar per altres mitjans sobre estudis de materials antiescares.
El Javier Crespo del Departament Professional del Collegi de Fisioterapeutes de Catalunya, per la seva participaci realitzant els dibuixos del Manual, que han quedat perfectes.
La Silvia Quionero, Roser Alfonso, Montserrat Ferrer, Olalla Roca, Marta Bordas i Jordi Rodrguez, per les seves incansables correccions i aportacions.
Els companys i companyes de la Comissi de Fisioterpia en Geriatria, per compartir el seu temps amb mi, en especial a
la Carme Maci, amb qui he realitzat de forma conjunta el material i el vdeo.
I en darrer lloc, per no menys important, en Gerard Freudenthal, per prestar-se a actuar com a pacient en el material audiovisual, per fer possible el muntatge daquest material i per la seva pacincia, dia a dia, suportant-me davant lordinador.
A tots ells, moltes grcies per la seva collaboraci.

MANUAL PRCTIC DE CANVIS POSTURALS

ndex
1. Denici . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
2. Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
3. Quan sn necessaris els canvis posturals? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
3.1. Escala de Norton modicada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
3.2. Escala de Braden . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

4. Tcniques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
4.1. Tcnica a escollir i motius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
4.2. Canvis en sedestaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
4.3. Canvis al llit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
4.4. Freqncia dels canvis posturals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

5. Com es realitzen els canvis posturals? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

5.1. Els canvis posturals en la fractura de maluc. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
5.2. Els canvis posturals en la prtesi de genoll. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
5.3. Els canvis posturals en la fractura dhmer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
5.4. Els canvis posturals en la fractura lumbar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
5.5. Els canvis posturals en lictus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
5.6. Els canvis posturals en els problemes respiratoris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
5.7. Els canvis posturals en els grans edemes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
5.8. Postura adequada per realitzar sedestaci al llit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

6. Control de la realitzaci de canvis posturals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

7. Mesures que completen lactuaci en els canvis posturals . . . . . . . . . . . . . 16
7.1. Dispositius per reduir o alleujar la pressi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
7.1.1. Dispositius esttics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
7.1.2. Dispositius dinmics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

7.2. Com escollir una SEMP . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

7.3. Estudis sobre les SEMP . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
7.4. Implicacions per a la investigaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
7.5. Altres estudis i guies de prescripci. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

8. Materials que ajuden a realitzar canvis posturals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

9. Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
10. Bibliograa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

MANUAL PRCTIC DE CANVIS POSTURALS

Denici

Els canvis posturals sn modicacions de la posici del cos o b dalguna de les seves parts en lespai, realitzats tant pel propi usuari com pels seus cuidadors per tal daconseguir objectius diversos.

Objectius (1)

Sn objectius dels canvis posturals:

 Proporcionar confort al pacient.
 Evitar la sndrome per immobilitat o combatre-la: a ms de canvis posturals seran necessries altres
actuacions de sioterpia per evitar-la. Dins de la sndrome per immobilitat, els canvis posturals pretenen:
Evitar les lceres per pressi (UPP).
Juntament amb altres tcniques, defugir:
- complicacions respiratries
- complicacions circulatries
- deformitats articulars
La sndrome per immobilitat s la disminuci de la capacitat dexercir activitats prpies de la vida diria per deteriorament de les funcions motrius. La sndrome per immobilitat s deguda a perodes perllongats dinactivitat.
Una UPP s una lesi a la pell i als teixits subjacents produda en exercir una pressi sobre un pla o prominncia ssia, que provoca un collapse sanguini en aquest nivell. Si es mant durant un perode de temps
superior a una hora pot produir un conjunt de processos que tendeixen a la isqumia i, per tant, la mort dels
teixits afectats (2).

MANUAL PRCTIC DE CANVIS POSTURALS

Quan sn necessaris els canvis posturals?

Per saber quines persones necessitaran canvis posturals i quines no, existeixen diverses escales de valoraci. Aquestes escales es basen en el perill daparici dUPP.
Les dues escales validades i ms utilitzades en lmbit sanitari nacional per valorar el risc que presenta una
persona per desenvolupar UPP sn:
 Escala de Norton modicada. Publicada el 1962.
 Escala de Braden. Publicada el 1987 (1).
La sensibilitat daquestes dues escales s del 70% al 100% i la seva especicitat del 60% al 90%.
Aquestes dues escales sn, a ms, les utilitzades pel Grup Nacional per a lEstudi i Assessorament en lceres per Pressi (GNEAUPP) i ferides crniques, que utilitza en primer lloc lEscala de Braden (3).
Existeixen altres escales de valoraci; la semblana entre unes i altres s notable, per no totes estan validades. Aquestes sn (4):
 Escala de Waterlow (1985)

 Escala de Douglas (1986)

 Escala de Rubio- Soldevila (1985)

 Escala dAndersen (1982)

 Escala dArnell (1984), (veure Annex)

 Escala Nova 4 (1994)

 Escala de Shanon (1985)

 Walssall Community Risk Sore Calculator (1993)

 Escala dEk & Bowman (1982)

 Strartheden Pressure Sore Risk Scale (1996)

 Escala de Gosnell (1973)

 Escala de Zorroaga (1996)

 The Pressure Sore Prediction Store (1987)

 Escala de Knoll (1982)

3.1

Escala de Norton modicada

Aquest escala valora cinc aspectes (1):

 estat fsic general

 mobilitat

 estat mental

 incontinncia

 activitat
Cadascun daquests aspectes es puntua de l1 al 4, sent 1 el valor per a major deteriorament i 4 el valor per
a menor deteriorament. La puntuaci a obtenir va des de 5 (mxim risc) ns a 20 (mnim risc). Aix:
 ndex de 5 a 11 punts: risc molt alt

 ndex >14: risc mnim o no risc

 ndex de 12 a 14: risc evident

s a dir, quants menys punts, ms risc. La modicaci que es porta a terme en lEscala de Norton s un canvi
en la puntuaci: en lEscala de Norton no modicada a ms punts, ms risc.

MANUAL PRCTIC DE CANVIS POSTURALS

Incontinncia

Mobilitat

Activitat

Estat mental

Estat fsic general

ESCALA DE NORTON MODIFICADA

Bo: Nutrici: Persona que realitza 4 menjades diries. Pren tot el men, una mitjana de 4
racions de protenes 2.000 Kcal. ndex de Massa Corporal (IMC) entre 20-25. Lquids: 1.5002.000cc/dia (8-10 gots). T corporal: de 36-37C. Hidrataci: Persona amb el pes mantingut,
mucoses humides i rosades i recuperaci rpida del plec cutani.

Mitj: Nutrici: Persona que realitza 3 menjades diries. Pren ms de la meitat del men, una
mitjana de 3 racions de protenes/dia i 2.000 Kcal. IMC>20 i <25. Lquids: 1.000-1.500cc/dia (5-7
gots). T corporal: de 37 a 37,5C. Hidrataci: Persona amb farcit capillar lent i recuperaci
del plec cutani lent.

Regular: Nutrici: Persona que realitza 2 menjades diries. Pren la meitat del men, una mitjana de 2 racions de protenes al dia i 1.000 Kcal. IMC>50. Lquids: 500-1.000cc/dia (3-4 gots).
T corporal: de 37.5 a 38C. Hidrataci: Lleugers edemes, pell seca i escamosa. Llengua seca
i pastosa.

Molt dolent: Nutrici: Persona que realitza 1 menjada al dia. Pren un ter del men, una mitjana
d1 raci de protenes al dia i menys de 1.000Kcal. IMC>50. Lquids: <500cc/dia (<3 gots). T corporal: + de 38.5 o - de 35.5C. Hidrataci: Edemes generalitzats, pell seca i escamosa. Llengua
seca i pastosa. Persistncia del plec cutani.

Alerta: Pacient orientat en temps, persona i lloc. Respon adequadament a estmuls visuals,
auditius i tctils. Comprn la informaci.

Aptic: Alertat, oblidads, somnolent, passiu, matusser, mandrs. Davant destmuls reacciona
amb dicultat i roman orientat. Obeeix ordres senzilles. Possible desorientaci en el temps i
resposta verbal lenta, vacillant. Si no hi ha estmuls forts es torna a adormir. Intermitentment
desorientat en temps, lloc i/o persona.

Estupors: Desorientat en temps, lloc i persona. Desperta noms davant estmuls dolorosos,
per no hi ha resposta verbal. Mai est totalment despert.

Comats: Desorientat en temps, lloc i persona. Absncia total de resposta, ns i tot la resposta
reexa.

Total: s totalment capa de canviar de postura corporal de forma autnoma, mantenir-la o

sustentar-la.

Disminuda: Inicia moviments amb bastanta freqncia, per requereix ajuda per realitzar,
completar o mantenir-ne alguns.

Molt limitada: Inicia mobilitzacions voluntries amb escassa freqncia i necessita ajuda per
realitzar tots els moviments.

Immbil: s incapa de canviar de postura per si mateix, mantenir la posici corporal o sustentar-la.

Ambulant: Capa de caminar sol, encara que sajudi daparells amb ms dun punt de recolzament o porti prtesi.

Camina amb ajuda: La persona s capa de caminar amb ajuda o supervisi duna altra persona
i amb o sense mitjans mecnics, com aparells amb ms dun punt de recolzament.

Assegut: La persona no pot caminar, no pot mantenir-se de peu, s capa de mantenir-se assegut o pot mobilitzar-se en una cadira o sof. La persona precisa ajuda humana i/o mecnica.

Enllitat: Dependent per a tots els seus moviments. Precisa ajuda humana per aconseguir qualsevol objecte (menjar, fer-se la neteja personal...).

Cap: Control dambds esfnters. Implantaci de sonda vesical i control desfnter anal.

Ocasional: No controla espordicament un o ambds esfnters en 24 hores. Collocaci adequada dun collector amb atenci a les fugues, pinaments i punts de xaci.

Urinria + fecal: No controla cap dels seus esfnters.

Cal tenir en compte, a ms, com a major risc per la seva sola aparici en el pacient, les malalties concomitants, que causen deteriorament
en la pell: DM, AVC, isqumia o trombosi en extremitat inferior, spsia, neoplsia en tractament amb citosttics.

MANUAL PRCTIC DE CANVIS POSTURALS

3.2

Escala de Braden

Valora sis aspectes (1):

 percepci sensorial

 mobilitat

 humitat

 alimentaci

 activitat

 fregament i clivelles

Els tems es valoren d1 a 4, excepte el darrer (fregament i clivelles) que es valora d1 a 3, on 1 signica
major risc i 4 risc mnim. El resultat de la suma de les puntuacions obtingudes en les diferents categories
pot oscillar entre 6 i 23 punts.
Segons la puntuaci obtinguda, sidentiquen els segents grups de risc:
 <12 = risc alt

 1618 = risc baix

 1315 = risc mig

 >19 = sense risc

Percepci sensorial
Mobilitat

Capacitat per canviar i

controlar la posici del cos

Activitat

Exposici a humitat

Capacitat per reaccionar davant duna

molstia relacionada amb la pressi

ESCALA DE BRADEN
Sense limitacions: Respon a ordres verbals. No presenta dcit sensorial que pugui limitar
la seva capacitat dexpressar o sentir dolor o malestar.

Lleugerament limitada: Reacciona a ordres verbals per no sempre pot comunicar les
seves molsties o la necessitat que el canvin de posici, o presenta alguna dicultat sensorial que limita la seva capacitat per sentir dolor o malestar, com a mnim, en una de les
extremitats.

Molt limitada: Reacciona noms a estmuls dolorosos. No pot comunicar el seu malestar
excepte mitjanant queixes o agitaci, o presenta un dcit sensorial que limita la seva
capacitat per percebre dolor o molsties en ms de la meitat del cos.

Completament limitada: En tenir disminut el nivell de conscincia o en estar sedat, el

pacient no reacciona a estmuls dolorosos (es queixa i sestremeix o sagafa), o capacitat
limitada per sentir dolor en la major part del cos.

Rarament humida: La pell est generalment eixuta. La roba de llit es canvia dacord a uns
intervals xats pels canvis de rutina.

Ocasionalment humida: Requereix un canvi suplementari de roba de llit aproximadament

una vegada al dia.

Sovint humida: La pell est humida sovint, per no sempre. La roba de llit sha de canviar,
com a mnim, una vegada per torn.

Constantment humida: La pell est constantment humida per sudoraci, orina, etc.

Deambula freqentment: Deambula fora de lhabitaci com a mnim dues vegades al dia, i
dins lhabitaci, com a mnim, dues hores durant les hores de passeig.

Deambula ocasionalment: Durant el dia, per en distncies molt curtes. Passa la major
part de les hores dirnes al llit o a la cadira de rodes.

En cadira: Pacient que no pot caminar o amb deambulaci molt limitada. No pot sostenir el
seu propi pes i/o necessita ajuda per passar a una cadira normal o de rodes.

Enllitat/da: Efectua freqentment importants canvis de posici sense ajuda.

Sense limitacions

Lleugerament limitada: Efectua amb freqncia lleugers canvis en la posici del cos o de
les extremitats per si mateix/a.

Molt limitada: Ocasionalment efectua lleugers canvis en la posici del cos o de les extremitats, per no s capa de fer canvis freqents o signicatius sol/a.

Immbil: No pot realitzar cap canvi de la posici del cos o duna extremitat sense ajuda.

Continua a la pgina segent.

MANUAL PRCTIC DE CANVIS POSTURALS

Fregament i risc de lesions

Nutrici

ESCALA DE BRADEN
Excellent: Ingereix la major part de cada menjada. Mai refusa una menjada. Habitualment
menja un total de quatre o ms serveis de carn i/o productes lctics. Ocasionalment menja
entre hores. No necessita suplements diettics.

Adequada: Pren ms de la meitat de la majoria de les menjades. Menja un total de quatre

serveis al dia de protenes (carn o productes lctics). Ocasionalment pot refusar una menjada, per prendr suplement diettic si se li ofereix. O rep nutrici per sonda nasogstrica
o per via parenteral, cobreix la majoria de les seves necessitats nutricionals.

Probablement inadequada: Rarament fa una menjada completa i generalment menja

noms la meitat dels aliments que se li ofereixen. La ingesta proteica inclou noms tres
serveis de carn o productes lctics al dia. Ocasionalment pren un suplement diettic o rep
menys de la quantitat ptima duna dieta lquida o per sonda nasogstrica.

Molt pobra: Mai ingereix una menjada completa. Rarament pren ms dun ter de qualsevol
aliment que se li ofereix. Diriament pren dos serveis o menys amb valor proteic (carn o
productes lctics). Beu pocs lquids. No pren suplements diettics lquids o est en dej i/o
dieta lquida o srum ms de cinc dies.

No existeix problema aparent: Es mou al llit i a la cadira amb independncia i t prou fora
muscular per aixecar-se completament quan es mou. En tot moment mant una bona
posici al llit i a la cadira.

Problema potencial: Es mou molt dbilment o requereix mnima assistncia. Durant els
moviments, la pell probablement frega contra els llenols, la cadira, els sistemes de subjecci o altres objectes. La major part del temps mant relativament una bona posici a la
cadira o al llit, encara que en ocasions por relliscar cap avall.

Problema: Requereix moderada i/o mxima assistncia per ser mogut. s impossible
aixecar-lo/a completament sense produir un lliscament entre els llenols. Freqentment
llisca cap avall al llit o a la cadira.

Tcniques

4.1

Tcnica a escollir i motius (5)

Les tcniques de canvis posturals que hem escollit sn les de Max Abric i Paul Dotte. Hem escollit aquestes
tcniques perqu sn les ms mplies i universalment conegudes, i les ms aplicades en lmbit sanitari.
Sn tcniques basades en lergomotricitat. Lergomotricitat intenta evitar lesions i vol que el treball sigui
ms fcil, per aix intenta estalviar energia. Poden aplicar-se a qualsevol tipus de treball i pretenen actuar
sobre les actituds del treballador i tamb sobre el mitj que lenvolta. En el treball del sioterapeuta, a ms,
sincidir especialment en la protecci de la persona de qui es t cura.
Les tcniques de Max Abric i Paul Dotte sn dues: el mtode GAPA, gestos i activaci gestual especca per
a les persones grans, i el mtode de Manutenci Manual dels Malalts. Ambds mtodes estudien la millor
manera daprotar les capacitats de la persona gran i del cuidador per dur a terme la mobilitzaci activa o
passiva del pacient durant tot el dia.

9
En aquest Manual escollirem part daquestes tcniques per dur a terme els canvis posturals. Hem de remarcar aqu que aquestes interessants tcniques sn molt ms mplies i que aqu noms en desenvoluparem unes breus pinzellades.
Com a annex del Manual hem enregistrat un vdeo que mostra alguns canvis posturals. Shi poden observar
algunes de les pautes ms importants desenvolupades en el Manual aplicades a la vida real. Es veuen clarament algunes de les dicultats amb qu habitualment es troben els pacients i els cuidadors. En aquest vdeo
sobserva on apliquem les transferncies i mobilitzacions del mtode Paul Dotte i GAPA. Les transferncies
que hem escollit sn:

4. Redreament assegut II 3

2. Trasllat estirat passiu 2

5. Trasllat amb llenol 4

3. Installaci al llit 2

6. Redreament amb llenol 4

MANUAL PRCTIC DE CANVIS POSTURALS

1. Redreament assegut 1

Hem realitzat petites modicacions respecte dels dibuixos del llibre per adaptar-nos a les caracterstiques
del nostre pacient.
De forma general direm que existeixen dos tipus de canvis posturals:

4.2

Canvis en sedestaci (6)

Pretenen canviar la pressi a la zona isquitica. La sedestaci augmenta perceptiblement les pressions
isquitiques i la inclinaci plvica lateral pot afectar la distribuci de la pressi sobre les natges, per tant,
lobtenci duna postura el ms adequada possible s crucial en la selecci dun sistema de seient. En una
correcta sedestaci, el 65% del pes del cos recau sobre la zona isquitica.
Molts malalts passen gran part del dia en sedestaci. La norma ms important per a aquests casos s: la
cadira de rodes noms serveix per traslladar-se dun lloc a un altre. Quan no s moment de trasllat, sha
de seure en una cadira o butaca. Aix obliga a realitzar mltiples canvis al llarg del dia (anar al vter, a una
activitat, a lhabitaci...). Per a les persones que requereixen canvis posturals s necessari valorar si necessitaran ajeures durant el dia a estones per evitar lexcs dhores en sedestaci. Una migdiada pot sser un
bon moment per passar una hora al llit i evitar aix la pressi excessiva als glutis.
No obstant existeix un cert nombre de pacients neurolgics que noms troben confort en cadires especialment
dissenyades per a ells, o b noms toleren la sedestaci a la cadira de rodes (a butaques o cadires apareix alt
risc de caiguda o lesi per pressi amb els braos del seient difcil de resoldre, desconfort).
En aquests pacients sha de valorar molt b la necessitat dajeures diverses vegades al dia per modicar la
pressi. Algunes cadires de rodes ofereixen lopci de reclinar i vascular el seient uns graus per canviar la
pressi sobre els isquis.
Els reposapeus que sn massa alts o massa baixos poden donar lloc a la incorrecta distribuci de la pressi
entre les cuixes i a tuberositats isquitiques. Els reposapeus shan de collocar de forma que el maluc quedi
a 90 respecte del tronc i que la cuixa no es clavi a la part anterior del seient.
Alguns pacients podran realitzar transferncies de forma autnoma. Fins i tot sels haur densenyar a realitzar elevacions dels glutis al seient cada 15 minuts, aproximadament, per eliminar la pressi si preserven
una bona capacitat daprenentatge.
La tcnica per canviar de cadira a cadira i realitzar les transferncies, es portar a terme en un altre manual
per no allargar ms lactual.

4.3

Canvis al llit (1)

10

Les postures a utilitzar ms adequades sn el decbit sup (DS) i el decbit lateral (DL) dret i esquerre.
En la prctica clnica, aquestes tres postures sn les ms utilitzades, ats que sn generalment les que
aporten major confort al pacient. Han daplicar-se algunes variables a aquestes posicions, com lelevaci del
capal del llit o dels peus, depenent de les necessitats del pacient. Lelevaci del capal no ha de ser major
de 30 per evitar cisallament al sacre en DS.
En els decbits laterals no shan de sobrepassar els 45 dinclinaci pel mateix motiu (2).

MANUAL PRCTIC DE CANVIS POSTURALS

Diversos estudis han demostrat que la inclinaci de la pelvis cap enrere (30) en els decbits laterals disminueix considerablement la pressi respecte a mantenir el trocnter a 90 amb el matals (6).
No hem trobat estudis concrets que comparin aquesta postura amb la proposada com a postura de confort
pel mtode GAPA, que recomana anterioritzar la pelvis cap endavant en els decbits laterals. Creiem que
aquesta postura s ms ergonmica que la descrita anteriorment.

4.4

Freqncia dels canvis posturals (1)

La freqncia ptima en la realitzaci de canvis posturals hauria de ser cada 2 hores durant el dia i cada 3
o 4 hores durant la nit.
Encara que aix s una norma general, hi haur pacients tan frgils que necessitaran canvis cada menys
temps. En ocasions sha deliminar o minimitzar el temps del canvi postural sobre una zona perqu aquesta
zona presenta ms risc dulceraci o perqu resulta menys confortable que una altra postura per al pacient.

Com es realitzen els canvis posturals

5.1

Els canvis posturals en la fractura de maluc (7)

11
Sha devitar ladducci (ADD) i la rotaci interna en decbit lateral contralateral a la lesi. Per aix es
collocar un coix entre les dues cames. Aix s crucial quan sha necessitat una prtesi de Moore.
En la resta de fractures de fmur a altres nivells, aquesta mateixa posici provoca confort. s crucial la
prevenci dUPP al tal de la cama afectada, ats que, en aquests pacients, apareix amb ms facilitat que
en altres zones.

MANUAL PRCTIC DE CANVIS POSTURALS

En DS, quan la exi de genoll s dolorosa, per desgravar el recolzament del tal al matals pot sser til
collocar un coix des de mitja cuixa aproximadament ns al tal. Aix acostuma a succeir, sobretot, en el
postoperatori immediat i durant les primeres 2 o 3 setmanes. Sha devitar la rotaci externa de la cama
collocant un coix a la part externa de la cama en la posici de DS.
Hem dorientar el llit de manera que la persona, a lhora daixecar-se, sempre pugui collocar primer la
cama sana al terra i desprs la fracturada.
En sedestaci, tant a la tassa de vter com a les cadires, sha devitar la exi de maluc de ms de 90; evitar
els seients baixos i collocar una ala al vter que no estigui adaptat en altura.

5.2

Els canvis posturals en la prtesi de genoll (8)

Sha devitar la sedestaci en llocs massa baixos per evitar una excessiva exi de genoll. Al llit, en la posici
DL contralateral a la lesi, es collocar un coix entre les dues cames per aportar major confort.
En DS pot sser til collocar un coix des de mitja cuixa, aproximadament, ns al tal per facilitar el drenatge de la cama. Aquesta intervenci acostuma a provocar menys incomoditat per moures al llit que la prtesi
de maluc, motiu pel qual s possible que trobem pacients que prefereixin no dormir amb el coix sota de la
cama perqu al moures durant la nit, els hi cau la cama del coix i els hi provoca ms dolor.
Hem dorientar el llit de manera que el pacient, a lhora daixecar-se, sempre pugui collocar primer la cama
sana a terra i desprs la fracturada.

12

MANUAL PRCTIC DE CANVIS POSTURALS

5.3

Els canvis posturals en la fractura dhmer (9)

En les fractures dhmer s recomanable elevar entre 30 i 45 el capal del llit en DS; aix ajuda a mantenir
la fractura alineada i aporta confort durant les primeres setmanes. Pot realitzar-se el DL contrari a la fractura.

5.4

Els canvis posturals en la fractura lumbar

Cal tenir en compte que el pacient ha de moures en bloc en les primeres fases. En aquests casos, la sedestaci perllongada s la postura ms difcil de suportar i cal realitzar-la amb precauci, sempre segons la
tolerncia del pacient i la informaci que ens doni la radiograa, en cada cas.

13

5.5

Els canvis posturals en lictus (10)

De forma general, podem realitzar canvis posturals sobre el costat afectat. Quan colloquem el pacient sobre
el costat afectat, el canvi postural sobre aquest costat ha durar menys temps que sobre el costat sa o que
el DS.

MANUAL PRCTIC DE CANVIS POSTURALS

Els canvis posturals sn crucials sobretot durant la primera etapa dhipotonia. En funci de lestat del pacient i de si presenta dolor, edema important o una disminuci molt marcada de la sensibilitat del costat
afectat, cal que evitem el decbit homolateral a la lesi.

En el DL homolateral a la lesi
caldr posar especial atenci a:
collocar lespatlla contraria lleugerament endavant i inclinar el
tronc una mica enrere, tamb cal
mantenir el bra ms ests (respectant una lleu exi de colze)
quan sigui possible; cal collocar
un coix sota la cama que queda
per sobre.
En DL contralateral a la lesi:
collocar el bra afectat sobre un
coix per afavorir la circulaci de
retorn i fer els possibles per mantenir una correcta alineaci, tamb sha de collocar un coix sota la
cama que queda per sobre.
En DS collocar un coix on pugui
reposar lextremitat superior afectada. Collocar un coix als peus
que eviti la posici del peu afectat
en equ.

14

MANUAL PRCTIC DE CANVIS POSTURALS

5.6

Els canvis posturals en els problemes respiratoris

La dispnea provoca
desconfort quan el pacient est estirat, per
la qual cosa aquests
pacients
preferiran
collocar-se amb el
tronc elevat al llit. A
major dispnea, ms
vertical preferir estar el pacient, amb
el consegent risc
daugment de pressi
al sacre. Daltra banda, aquests pacients
no acostumen a voler
collocar-se en DL, encara que ho han de fer
amb el capal aixecat
cada poques hores per
evitar la pressi excessiva al sacre.

5.7

Els canvis posturals en els grans edemes

15

Quan existeixi un edema a les extremitats inferiors caldr elevar les cames al llit uns 30.

MANUAL PRCTIC DE CANVIS POSTURALS

5.8

Postura adequada per realitzar sedestaci al llit

Quan una persona ha de fer

reps al llit, sempre hem de
procurar realitzar sedestaci
a la butaca una o ms vegades
al dia, intentant fer coincidir
aquestes hores amb els pats.
Quan aix no sigui possible,
shaur de fer sedestaci al llit.
La persona sha de collocar
tan dreta com li sigui possible,
amb el cap i el tronc alineats i
el seu pes distribut uniformement sobre ambdues natges;
per aconseguir-ho elevem el
capal del llit si disposem de
llits articulats o b colloquem
coixins un sobre laltre i contra
la paret.
Cal utilitzar una tauleta regulable en alada per proporcionar un punt de recolzament
per als braos i per collocar
els objectes que li calguin. Les
cames han destar estirades i
evitar la rotaci externa.

Control de la realitzaci de canvis posturals (1)

s til fer servir fulls de registre amb lhorari dels canvis posturals per realitzar el seguiment.
En aquest full hi ha de constar, com a mnim, lhora del canvi i la posici utilitzada.

Mesures que completen

lactuaci en els canvis posturals

Altres mesures que sha de tenir en compte:

 Utilitzar mesures mecniques per mitigar la pressi en aquelles persones amb risc elevat dUPP.
 Observar les zones de major risc de punts de pressi quan realitzem els canvis posturals.
 Aplicar i ensenyar a la famlia a realitzar massatges en sentit circular amb crema hidratant. No aplicar
crema hidratant sobre la pell humida ni deixar que sacumuli en els plecs cutanis sense sser absorbida.
 Recalcar la importncia de realitzar una ingesta de nutrients i una hidrataci ptima.
 Evitar els fregaments de les superfcies cutnies entre si o amb altres objectes, aix com mantenir la
roba del llit neta, seca i sense arrugues. No utilitzar productes irritants per rentar la roba.
 Realitzar educaci sanitria amb el cuidador.

16

MANUAL PRCTIC DE CANVIS POSTURALS

7.1

Dispositius per reduir o alleujar la pressi (1)

Aquests dispositius es coneixen com a Superfcies Especials per al Maneig de la Pressi (SEMP) i es deneixen com qualsevol superfcie sobre la qual pot recolzar-se un pacient amb la totalitat (matals) o una part
del cos (coixins, protectors locals) en qualsevol posici.
La seva conguraci fsica i estructural presentar propietats de reducci o alleujament de la pressi. Alguns
poden, a ms, reduir lefecte de cisallament, el calor i la humitat i incrementar el benestar dels pacients.
Aquests dispositius no constitueixen ms que un conjunt de mitjans suplementaris que, en cap cas, poden
substituir els canvis posturals. No shan dutilitzar dispositius en forma circular o danell ats que provoquen
un augment de la pressi en les zones que envolten la part a protegir (2).
Per determinar la pressi a qu estan sotmeses les zones corporals, es parla de lndex de lrea de Pressi
(IAP), que mostra la capacitat duna superfcie per redistribuir la pressi a travs de lrea de contacte disponible. A major IAP, millors prestacions dels diferents dispositius.
Les caracterstiques generals que hauria de tenir el dispositiu ideal sn (6):
 Augmentar lrea de recolzament.
 Reducci de la pressi.
 Reducci de la fricci.
 Baixa retenci de la humitat.
 Reducci del calor, per sense arribar a transmetre fred.
 No complicar les transferncies. En especial les vores han de ser ms dures que la part central per
evitar relliscar al seure al llit.
 Cost assequible.
 Compatibles amb els protocols de control dinfeccions: materials de fcil neteja i desinfecci.
 Que existeixi en les mides adequades per a tots els usuaris.
 Que suportin el pes del pacient sense baixar el seu rendiment. Revisar el pes lmit que el fabricant
recomana per a cada producte.
 En el cas dels coixins, han de tenir propietats que evitin el lliscament del coix des del seient. Fundes
de tela antilliscant.
 Fabricats amb material ignfug.
 Cremalleres ocultes.
 Fundes antilliscants per als coixins.
Els dispositius de reducci de la pressi sn els dispositius esttics (2). El seu objectiu principal s que el
pes del pacient es redistribueixi sobre una major superfcie de recolzament ms tova. Estan indicats per als
pacients de baix a mig risc de desenvolupar UPP. Els sistemes esttics no permeten aconseguir xifres de
pressi per sota del llindar acceptat per produir tancament capillar (s a dir, xifres per sota de 16-20 mmHg).
Els dispositius dalleujament de la pressi sn els dispositius dinmics que, mitjanant processos dinat
i desinat o altres, actuen variant els nivells de pressi de la superfcie de contacte amb el pacient. El seu
objectiu principal s la redistribuci de la pressi de contacte mitjanant leliminaci de les pressions durant
perodes signicatius de temps. Per tant, els sistemes dinmics produeixen, encara que el pacient no pugui
moures per si mateix, canvis en la pressi de contacte dels diferents punts de recolzament del cos del pacient. Per tant estaran indicats en els pacients de major risc.

7.1.1

Dispositius esttics (1)

Tipus i caracterstiques:
Coix o matals descuma de poliuret de diferents densitats (6): Augmenta lrea de recolzament i redueix
la pressi. Si presenten efecte memria poden reduir la fricci. El cost s baix respecte a daltres dispositius.

17

MANUAL PRCTIC DE CANVIS POSTURALS

Els coixins estan disponibles en model pla o contornejat.

Tamb existeixen escumes amb efecte memria tant per a
coixins com per a matalassos: s a dir, quan ens hi recolzem, lescuma pren la mateixa forma que el nostre cos, augmentant lrea de recolzament. Aix ltim sha de tenir en
compte perqu encara que augmenta ecament lrea de
recolzament, redueix la mobilitat de lusuari al matals si s
que lusuari pot realitzar certs canvis per si mateix (s a dir,
tindrem usuaris que no els tolerin).
Asseures sobre escuma contornejada dna lloc a una pressi ms baixa i a una distribuci ms acceptable de la pressi
que asseures en escuma plana. La capacitat de lescuma de
reduir la pressi i conformar-se amb els contorns del cos s
denida pel parmetre de la desviaci de la crrega de losca.

Coix antiescares despumes viscoelstiques de diferents densitats.

Asseures sobre escuma suau dna lloc a una distribuci de la pressi ms baixa i a una distribuci ms
acceptable de la pressi que quan seiem sobre una escuma ms rgida. Una escuma ms exible, ms suau
sadaptar al contorn de les natges amb un major contacte amb el cos (embolcall). Aix donar lloc a una
rea de contacte major i a una distribuci ms uniforme de la pressi. Tanmateix, si lescuma s massa suau
pot provocar un enfonsament de les natges en el coix i un augment de la pressi.
s a dir, lescuma ha de ser duna densitat prou tensa per evitar un enfonsament excessiu, per a la vegada
ha de permetre un adequat increment de lrea de recolzament. A ms, cal tenir en compte que el gruix sigui
ladient. Per als matalassos ha de ser entre 15-17 cm. segons el pes, i per als sobrematalassos entre 8 i 10
cm. Els talls a la superfcie de matalassos i coixins redistribueixen millor el pes i redueixen la pressi. Els
avantatges dels coixins descuma sn la lleugeresa de pes i que tenen un cost inferior; com a desavantatge
presenten una major fatiga dels materials que dna com a resultat una esperana de vida relativament curta, que varia molt duns models a uns altres; retenen ms lescalfor i la neteja s difcil.
Els models adequats seran aquells que aportin bones cobertures protectores impermeables i de fcil neteja
de lescuma. Lescuma s el material ms habitual per a coixins i matalassos al mercat. Hi ha alguns models
que pretenen evitar el lliscament del pacient a la cadira mitjanant la combinaci de dues densitats de coix
que actuen com a falques.
La majoria de fabricants fan coixins i matalassos per a usuaris de ns a 120 quilos i alguns de ns a 150 quilos. Per a pesos majors cal acudir als productes baritrics. Hi ha matalassos amb diferenciaci de densitat
per a les diferents zones del cos.
Coixins plens de uid otaci lquida de gel (silicones o viscoelstics): sn ms ecaos en la reducci de les forces de
cisallament conformant-se i reduint les forces horitzontals
exercides en un coix. Els coixins farcits de uid estan coberts
per un material de fcil neteja, sn ecaos per a una mplia
gamma dusuaris, promouen una distribuci ms uniforme
de la pressi i proporcionen, generalment, un millor control
de la temperatura de la pell. El seu gran desavantatge s la
seva gran tendncia a deformar-se i el seu gran pes.
Matals o coix daigua: de difcil maneig a causa del seu
pes quan est ple. Requereix massa temps per a la seva
collocaci i una punxada comportaria el vessament del lquid, fet que provocaria un augment de la humitat i possibles
accidents. No dna estabilitat i no ajuda a mantenir o corregir
la postura.
Matals o coix inable daire o otaci esttica: presenta
risc de punxades. De vegades el soroll del motor no deixa
dormir a lusuari. Augmenta lrea de recolzament, redueix
la pressi, redueix la fricci. No actua sobre la retenci
dhumitat ni sobre el calor. El seu cost s baix. Permet la mobilitat de lusuari sobre el matals si s capa de realitzar
petits moviments per si sol.

18

Coix daire.
Fotograes realitzades grcies a la collaboraci de Sirius, al
seu local de Barcelona.

MANUAL PRCTIC DE CANVIS POSTURALS

Pell danyell (1): redueix la humitat, pressi i fregament; actua com a sobrempapador; no produeix sensibilitzaci ni allrgia i s de fcil neteja. Per provoca, amb facilitat, una gran calor i la consegent sudoraci
a lestiu. s millor utilitzar-lo noms per a realar proteccions locals a colzes i turmells. Provoca relliscades
durant la seva collocaci als seients. Pot estar indicat en ambients freds, per sens torna en contra en
ambients clids.
Funda tubular: sutilitza per protegir colzes i talons en la fricci. Augmenta lrea de recolzament.
Proteccions locals: sutilitza per a colzes i talons. En sn un exemple els apsits hidrocellulars.
Cal recordar que les fundes de coixins i matalassos han de complir les segents caracterstiques: ser extensibles, permeables al vapor, resistents a laigua, antimicrobianes, bacteriosttiques, fungisttiques, de base
resistent i antilliscant, fcil de netejar i de mantenir, i amb la cremallera oculta.

7.1.2

Dispositius dinmics (1)

Sistemes rotatoris o llits i matalassos de posicionament lateral: ajuden en el canvi de posici manual del
pacient o en la seva rotaci o inclinaci mitjanant un motor que sactiva cada cert temps. Sn delevat cost.
Pot causar sensaci de mareig i por a les caigudes.
Matals daire udicat: es componen duna membrana que recobreix una capa de partcules que es udiquen en passar aire amb fora a travs seu. El ux daire es pot parar, de manera que la superfcie se
solidiqui de nou per permetre que es pugui moure la persona. No obstant aix, complica les transferncies, ra per la qual sutilitza noms en els casos que la persona estigui enllitada tot el dia. Sn delevat
cost. Augmenta lrea de suport, redueix la pressi i la fricci
al mxim. No ret la humitat i, ns i tot, en existir un ux
daire constant pot ressecar les UPP existents, empitjorant
la seva curaci, si no es t en compte aquest factor. Redueix
lacumulaci de calor excessiva.
Matals daire alternant (6): augmenta lrea de recolzament,
redueix la pressi i la fricci sota el matals daire udicat,
per per sobre dels dispositius esttics. No actua sobre la retenci de la humitat ni de la calor. El seu cost s moderat, motiu pel qual acostuma a ser el matals delecci en la majoria
dels casos. Permet al pacient realitzar petits ajustaments de
la seva postura al llit. Els matalassos de bombolles daire suporten pesos de ns a 90 quilos. El material de construcci
acostuma a ser PVC o b PUVC. Aquest ltim sembla resistir
ms el pas del temps sense endurir-se ni trencar-se.

Matals daire alternant.

Coix daire alternant: permet la otaci dels glutis sobre el

coix. Redueix el cisallament de forma mxima. s important
establir els ajustaments inicials de la pressi dinat per a
una apropiada posici del cos al coix. s necessari revisar el
nivell dinat sovint.
El control postural ha de ser determinat per la naturalesa
intrnsecament inestable dels coixins daire a les forces horitzontals, afectant el balan, la funci i lestabilitat del cos.
Els desavantatges sn la tendncia a punxar-se, la necessitat
de manteniment, dicultat en la reparaci i real de la deformitat postural en alguns casos. Comoditat molt subjectiva.
Linat requereix revisions dacord amb el pes del pacient.

19
Coix daire alternant.

La qualitat dels coixins i matalassos daire alternants vindr descrita per (2):
 Altura de les celles: menys ecaos quan ms petites sn.
 Conguraci de les celles: els tubs sn ms ecaos que les celles de tipus bombolla. Millor amb
cllules reemplaables per unitat.
 Material de fabricaci.

MANUAL PRCTIC DE CANVIS POSTURALS

 Prestacions de la bomba: facilitat ds, alarmes de mal funcionament, possibilitat de variar la fermesa, sistema de connexi amb els tubs, grandria de la bomba, sistema de xaci al llit, soroll
mentre funciona.
 Pressi regulable de forma manual o automtica. Cicles de 10 minuts amb possibilitat de canvi.
 Mode dalta pressi per afavorir els canvis i les cures.
 Mode de buidat rpid per a reanimaci cardiopulmonar (diferents fabricants ho ofereixen no baixant el
temps dels 10-15 seg. ns al desinat total).
 Presentar microperforacions per millorar la transpiraci.
 Funda protectora ignfuga, impermeable, transpirable i amb tractament antibacteri.

7.2

Com escollir una SEMP

La major part de la bibliograa consultada recomana SEMP esttiques durant les primeres etapes de
laparici dUPP per a pacients amb baix risc. Per a pacients dalt risc recomanen una SEMP dinmica. En el
dia a dia dun centre especialitzat en geriatria ens decantem per:
 A la llarga resulta ms econmic escollir una SEMP dinmica que una esttica per a aquells pacients
que es troben en processos degeneratius al seu domicili.
 Com a sobrematals sescull normalment el daire alternant perqu dins els dispositius dalta tecnologia, aquest s el ms econmic, tot i que amb un preu una mica ms elevat trobem sobrematalassos
amb cllules ms grans, que aporten major confort i repartiment de pressions.
 El matals daire necessita poc espai per a lemmagatzematge, facilitat de collocaci i neteja, poca
necessitat de manteniment. Aquesta SEMP no est present al Catleg de prestacions ortoprottiques a crrec del Servei Catal de la Salut. En aquest catleg no hi apareix cap tipus de matals per
lalleugeriment o repartiment de la pressi.
 En el cas dels coixins, s apareixen al Catleg de prestacions ortoprottiques a crrec del Servei Catal de la Salut, per en realitat noms se subministren de forma burocrticament factible els coixins
descuma i els de otaci lquida (i totes les seves variants segons el fabricant). Els coixins daire
alternant o de materials de ms alta tecnologia requereixen ser tramitats en centres especcs de
prescripci i exigeixen la validaci sanitria dun especialista, fet que, a la prctica, es tradueix en un
augment del temps de tramitaci de lajuda (majoritriament mesos), encara que aix depn de cada
regi sanitria. Lajuda econmica que el CatSalut aporta s duns 60 euros per als primers.

7.3

Estudis sobre les SEMP

Hem trobat dues revisions destudis clnics per esbrinar la veritable efectivitat dels diversos dispositius. A
continuaci sintetitzem les conclusions daquests estudis (11).
Cal tenir en compte que existeixen diferents nivells devidncia o certesa en la prctica clnica. En moltes
ocasions, en el mn de les ferides crniques, per consideracions tiques o morals, no podrem passar dun
nivell de certesa a un altre ats que s molt escs el nombre devidncies absolutes (Nivell devidncia A)
disponibles. Per tant, hem de ser molt curosos i distingir si realment no existeixen evidncies o si el que no
es troba sn evidncies tipus A. Si s aix, i si existeixen proves cientques, encara que aquestes no siguin
de nivell A, shan de considerar per a la seva utilitzaci.
En general, hi ha evidncia que algunes superfcies especialment dissenyades prevenen el desenvolupament de les UPP en pacients dalt risc (encara que la denici dalt risc varia duns estudis a uns altres).
Aquestes superfcies sn els matalassos descuma dalta especicaci (12).
No disposem devidncia de prou qualitat i replicada que permeti recomanar les superfcies daire alternant
i, en concret, els matalassos de pressi daire alternant, sobre lalternativa del matals descuma dalta especicaci o daltres superfcies. Tampoc no hi ha estudis de qualitat que mostrin evidncia que lalternativa
del matals daire alternant s millor que la resta; en aquest sentit hi ha dos assajos clnics en curs.

20

MANUAL PRCTIC DE CANVIS POSTURALS

En el tractament de lalleujament de la pressi cal considerar en conjunt:

 Mobilitzaci
 Canvis posturals
 Utilitzaci de superfcies especials de recolzament
 Protecci local contra la pressi
La superfcie dalleujament no pot substituir els altres elements.

7.4

Implicacions per a la investigaci (12)

Sobre les implicacions per a la investigaci destaca la necessitat destudis de major qualitat en el disseny
que permetin comparar lefectivitat clnica i lefectivitat en relaci amb el cost dels diferents tipus de dispositius dalleujament de pressi per als pacients amb diferents nivells de risc en diferents contextos. Destaquen els buits dinformaci en:
 Comparacions entre dispositius de pressi alterna (alta tecnologia) entre si per a la prevenci en grups
de risc molt alt.
 Matalassos de pressi alterna amb cobertors de pressi alterna menys costosos.
 Dispositius de pressi alterna amb opcions de tecnologia inferior (com diferents tipus de matals
descuma dalta especicaci i altres dispositius de baixa pressi constant).
 Tamb cal investigaci sobre mtodes ables de detecci de dany preco de la pell, que s pronstic
de laparici dUPP i de limpacte de les UPP en la qualitat de vida.

7.5

Altres estudis i guies de prescripci

Hi ha diverses guies comercials de productes, algunes de les quals compten amb estudis de pressi dels diferents materials. Laccs a aquest material bibliogrc en ocasions est restringit a professionals de lortopdia.

Huntleigh healthcare (13): el seu catleg ofereix txes amb la segent informaci sobre el producte: IAP,
caracterstiques de la funda, pes mxim i dimensions.
Aporta una escala que associa el grau dUPP amb els seus productes. Inclou certicats i acreditacions ocials dalguns dels seus productes. El disseny de celles corbes evita que el pacient llisqui cap avall. Ofereix
modalitats amb bateria per si hi ha problemes elctrics o models de transport que deixen el matals inat
de 8 a 12 hores.
s un material pensat per a unitats de cures intensives pel seu elevat cost. Gran part dels seus productes
porten associada bibliograa sobre els treballs de recerca realitzats.

VIRMEDIC Winncare group publica una guia de prescripci (13) en qu es descriuen alguns dels seus productes (coixins) associats a una escala de risc que va de nul a elevat. Associa tamb les proves de repartiment de pressi i indica el pes que pot suportar cada coix. Cal destacar daquesta guia el sobrematals
de cllules daire arrodonides clearview que aporta, segons Winncare, una protecci propera al nul, per
com s el sobrematals ms barat del mercat sol ser el ms ests als centres geritrics. Tanmateix els
matalassos descuma viscoelstics, tot i ser dispositius no dinmics, estan indicats, segons aquesta guia,
per a riscos mitjans i elevats segons el model, encara que els matalassos no van acompanyats de mesures
de les pressions.
Existeix un producte amb un estudi acabat el 2006 (14), lAxtair trimode automorpho Asklsant winncare.
Es tracta dun matals daire motoritzat. Lestudi es va fer amb persones adultes i ancianes enllitades ms
de 15 hores diries amb mobilitat reduda i risc elevat de desenvolupar UPP. En resum, la tolerncia per al
pacient es va valorar amb un 94% deccia, 90% per a la compatibilitat amb els actes de cura i un 88% per a

21

MANUAL PRCTIC DE CANVIS POSTURALS

la seguretat. La millora de lentorn lesional es valora amb un estudi de pressions, per es mesura en conjunt
amb altres dades, com la comoditat, amb un tem que sanomena avaluaci de la qualitat de vida. Aquest
tem dna un resultat de 8,85 (1<10) amb una proporci d1 a D0 i de 1,02.
En un altre estudi de MHRA (Medicines and Healthcare products Regulatory Agency, UK) (15) es valoren 3
matalassos esttics descuma dalta resistncia.
Els punts de consideraci de lestudi van ser: 1) la pressi, estudiada amb un mapa de pressions per placa de
calor. Segons aquest estudi els matalassos amb talls quadrats aporten millors resultats en pressi que els
matalassos sense talls; 2) lescalfor i el vapor, sobserva que el conjunt matals i funda s igual dimportant
en la transferncia de lescalfor i del vapor i, 3) vida del matals, es va mesurar el percentatge de canvis en
el matals desprs de 100.000 aplicacions. La vida del matals va ser similar per als 3 matalassos estudiats.
s lnic estudi, de tots els analitzats, que valora cientcament la humitat i la transferncia descalfor a
ms de la pressi.

Invacare, associa els seus productes amb lEscala de Norton modicada.

Materials que ajuden a realitzar canvis posturals

En aquest apartat se citen diversos materials que tenen aquesta funci, entre els quals trobem:
 Materials lliscants: sutilitzen per facilitar el trasllat del pes sobre el llit.
 Els materials antilliscants: serveixen per evitar el lliscament al llit o a la cadira. Sn teixits plstics
amb agafadors o no, de diferents mides i propietats adherents o de lliscament.
 Material inable per mantenir el DL. De gran utilitat quan el cuidador presenta greus problemes per
manipular crregues dins el llit.
 Coix de posicionament (16). Es tracta dun coix altament malleable i adaptable que permet collocar
cada segment corporal en la posici ms confortable. Est farcit de boletes de material lleuger (semblant al porexpan) que permet una total mobilitat del farcit. Winncare linclou en el seu catleg.

Conclusions

La sndrome dimmobilitat s la disminuci de la capacitat per desenvolupar les activitats de la vida diria
per un deteriorament de les funcions motores. La sndrome dimmobilitat es deu a perodes perllongats
dinactivitat. Quan oferim la possibilitat de realitzar activitat fsica, per petita que ens sembli (un petit trasllat), ja estem lluitant contra aquesta sndrome i una de les seves complicacions: les UPP.
Una UPP s una lesi de la pell i dels teixits tous subjacents que es produeix quan sexerceix pressi sobre
un pla o prominncia ssia i que provoca un collapse sanguini en aquest nivell. Si es mant la pressi durant
un temps superior a una hora pot produir una srie de processos que tendeixen a la isqumia i, per tant, a
la mort dels teixits.
Qualsevol activitat (com realitzar un petit trajecte caminant o ajudar a recollocar la persona al seient) modica els punts de recolzament del cos i, per tant, disminueix la pressi en un mateix punt.
La freqncia recomanada per a la realitzaci dels canvis posturals s cada 2 hores durant el dia i cada 3
o 4 hores a la nit. Encara que en ocasions haurem de realitzar canvis posturals amb una major freqncia
segons lestat del pacient.
No hem doblidar la necessitat de realitzar canvis posturals en sedestaci, cal canviar de seient i evitar la
sedestaci contnua a la cadira de rodes. Els perodes de sedestaci han de combinar-se amb els de decbit.

22

MANUAL PRCTIC DE CANVIS POSTURALS

Els canvis posturals sn una de les mesures ms importants per evitar UPP, ats que disminueixen la pressi sobre els teixits. Els canvis posturals han de ser una acci rutinria en la infermeria, al mateix nivell que
els canvis de labsorbent o que ladministraci de medicaci.
Ls descales per valorar el risc dUPP s indispensable. Existeixen gran varietat descales de valoraci
del risc dUPP i, per tant, cal escollir aquelles que estan validades i susen ms mpliament. Aix permetr
realitzar comparacions entre els estudis i unicar criteris. En aquest Manual hem escollit les escales de
Braden i Norton com les de major utilitat.
Desprs danalitzar les escales de Norton i de Braden, observem que els tems dactivitat i mobilitat es poden interpretar de forma vaga i imprecisa. LEscala de Norton deneix la mobilitat com la capacitat per a
deambular i ltem activitat com la capacitat per canviar de postura.
En canvi Braden interpreta els termes activitat i mobilitat al revs, utilitza la paraula mobilitat per denir
la capacitat de canviar de postura i el mot activitat per denir la capacitat de deambular.

Capacitat per
moures
durant el son

Capacitat deambulatria i hbit per

a deambular

Molts pacients sn capaos de caminar de manera autnoma durant el dia, per durant la nit no poden canviar de postura quan estan adormits, per tant, aix hauria de quedar reectit en lescala. Per tot aix, creiem
que les escales haurien de valorar els tems de mobilitat i dactivitat de manera ms concreta. Ens atrevim
a proposar la segent idea:
Deambula de forma autnoma.

Es troba en una cadira de rodes per s autnom per fer les transferncies i s capa
delevar les natges de tant en tant per eliminar les pressi.

Cadira de rodes sense possibilitat de realitzar transferncies de manera autnoma. Deambula amb ajuda o vigilncia duna persona o li cal estimulaci externa per comenar a
caminar, ats que, per costum, no deambula ni realitza transferncies.

Enllitat.

s capa de tombar-se al llit sense dicultat quan dorm.

Es mostra agitat al llit: mou les extremitats sobre la superfcie del llit per no pot tombarse, per la qual cosa augmenta el risc de fricci.

No es mou mentre dorm o no pot moures ni despert ni adormit; o noms tolera una determinada postura al llit ja sigui per un problema mdic (prescripci dimmobilitat absoluta)
o per incomoditat.

Daltra banda, no tots els pacients que requereixen canvis posturals necessiten el mateix grau dajuda per
realitzar-los; com en innumerables ocasions recomanem tamb aqu la mxima fer-ho tot per ells, per
res en el seu lloc. Si tenim aquesta idea ben present, els canvis posturals seran una eina per afavorir el
moviment autnom.
Les tcniques utilitzades per realitzar canvis posturals han de ser ergonmiques.
Existeixen situacions concretes que cal tenir en compte per introduir modicacions a lhora de fer els canvis
posturals (p. ex.: prtesi de maluc).
Hi ha superfcies dalleujament i de reducci de la pressi. Les de reducci sutilitzen en pacients amb risc
lleu o moderat; les dalleujament sutilitzen en pacients amb risc moderat o alt.
Les superfcies dalleujament o reducci de la pressi no eliminen la necessitat de fer canvis posturals.
Al mercat existeixen molts dispositius dalleujament i reducci de la pressi, les seves caracterstiques i
preus sn mltiples.
Actualment existeixen pocs estudis determinants que demostrin labsoluta funcionalitat dalguns dispositius dalleujament o reducci de la pressi sobre daltres. No obstant el seu s s que s til.
Diversos estudis han demostrat que no shan dutilitzar els dispositius tipus donut per a la reducci de la
pressi. Aquests dispositius eviten la pressi en una part del teixit (la que queda lliure de pressi al centre
del donut), per laugmenten considerablement en lrea de recolzament del coix o talonera.

23

MANUAL PRCTIC DE CANVIS POSTURALS

No resulten tils els embenats de protecci, ats que interfereixen en la circulaci sangunia i augmenten
la pressi en els teixits.
Quan es decideix laplicaci duna mesura de reducci o alleujament de la pressi cal avaluar dia a dia la
seva funcionalitat en cada cas. Si cal canviarem la mesura de reducci de la pressi per una dalleujament
de la pressi.
Cal vigilar laparici denvermelliments en les rees de perill. Si quan pressionem sobre una zona envermellida no es torna blanca per tornar a posar-se vermellosa, estem en linici duna UPP.
Cal utilitzar cremes hidratants o solucions dcids grassos hiperoxigenats en les rees envermellides o
seques de la pell com a rutina en les rees de perill.
No hem doblidar la necessitat duna hidrataci ptima tant oral com de la pell.
Cal garantir una dieta amb prou protenes i energia. Si calgus shaurien dutilitzar complements diettics.
Hem de preguntar-nos sempre si no existeixen contraindicacions mdiques per realitzar canvis posturals o
per utilitzar superfcies dalleujament o de reducci de la pressi.
Cal reavaluar els recursos assistencials destinats a la prevenci de les UPP.

24

MANUAL PRCTIC DE CANVIS POSTURALS

10

Bibliograa

1. Cervera Daz MC, Saiz Garca J. Actualizacin en geriatra y gerontologa II. 3 ed. Jan: Alcal; 2003.
2. Montagut F, Flotats G, Lucas E. Rehabilitacin domiciliaria. Barcelona: Masson; 2005.
3. Vellas B, Albacete JL, Gavy P. Salud y residencias de ancianos. Barcelona: Glosa ediciones; 1997.
4. Victoria Garca Lpez M, Soldevilla greda JJ, Torres Egea P. Manifestaciones de dependencia de
mayor incidencia en la poblacin anciana. Temas de enfermera gerontolgica. Logroo: Sociedad
Espaola de Enfermera Geritrica y Gerontolgica; 1999.
5. Dotte P. Mtodo de manutencin manual de los enfermos. Tomo I: generalidades y educacin gestual
especca. 5 Ed. Barcelona: Masson; 2001.
6. Pressure Ulcer Prevention and treatment Following Spinal Cord Injury: A clinical Practice Guideline for Health - Care Professionals. Soporte electrnico pdf en www.guideline.gov i www.scicpg.org.
Consortium for Spinal Cord Medicine. J Spinal Cord Med. 2001 Spring;24 Suppl 1:S40-101. ISBN
0-929819-15-2.
7. Fisioterapia S.A. rea Domiciliria de la Corporaci Fisiogestin, Manual de cuidados para el paciente
intervenido de prtesis de cadera. Barcelona: Fisiogestin S.A.; 2000.
8. Fisioterapia S.A. rea Domiciliria de la Corporaci Fisiogestin. Manual de atencin para el paciente
intervenido de prtesis total de rodilla. Barcelona: Fisiogestin S.A.; 2000.
9. Hoppenfeld S, Murthy V. Fracturas tratamiento y rehabilitacin. Madrid: Marbn; 2004.
10. Cash D. Neurologa para sioterapeutas. 4 ed. Madrid: Panamericana; 1989.
11. Efectividad de las supercies de alivio de la presin en la prevencin y tratamiento de las lceras por presin. Soporte electrnico. Agencia de Evaluacin de Tecnologas Sanitarias de Andaluca.
www.juntadeandaluca.es/salud/orgdep/AETSA.
12. Garca Fernndez, FP; Soldevilla greda, JJ: Evaluacin Tcnica de materiales Preventivos y Teraputicos en heridas crnicas: Gua y consideraciones. GNEAUPP. Documento de Posicionamiento N5.
Disponible en: www.gneaupp.org/documentos/gneaupp/posicionamiento_evaluacin_tcnica.pdf.
13. Catalogo de materiales con gua de prescripcin Virmedic Winncare Group. Soporte electrnico.
www.askle.com/pdf/automorpho_rapport_essai.pdf
BIBLIOGRAFIA DEL VDEO
1. Dotte P. Mtodo de manutencin manual de los enfermos. Tomo I: generalidades y educacin gestual
especca. 5 Ed. Barcelona: Masson; 2001.
2. Dotte P. Mtodo de manutencin manual de los enfermos. Tomo II: aplicaciones clnicas. 2 Ed. Barcelona: Masson; 1999.
3. Abric M, Dotte P. Gestos y activacin para las personas mayores. Tomo I: generalidades y educacin
gestual especca. Barcelona: Masson; 2003.
4. Abric M, Dotte P. Gestos y activacin para las personas mayores. Tomo II: aplicaciones clnicas. Barcelona: Ed. Masson; 2004.

25

Segle XX, 78 - 08032 Barcelona

Tel. 93 207 50 29
Fax: 93 207 70 22
cfc@sioterapeutes.cat
www.sioterapeutes.cat