You are on page 1of 12
INo son voves. PERO PODEM APRENDRE MOLTES COSES DELL: Conecerres crau: te DEPENOENCIA Dn. 2..2.0- Estimat diari, avui estic mott trista. Em sembla que el meu avi esta pitjor. Des. que l'avia ens va deixar, el veig cada vegada més preocupat, més absent. ‘Aquest mati ha vingut el senyor Antoni, un dels seus millors amics, a veure si el convencia per anar a fer un passeig pel parc i saps qué li ha dit? Doncs més o menys aquestes paraules: Per qué he d'anar al parc? Per veure que cada vegada som menys els que 2 ens asseiem al banc dels titers? Després hi he anat jo a fer-li dos petons al front. M’ha somrigut i m'ha acari- ciat la galta, ~Avi, per qué no m'ajudes a fer els deures? ~li he proposat per animar-lo una mica. -No, nineta, no. L’avi ja no esta per a aquestes coses. 16s que has de saber, estimat diari, que sempre m’ha ajudat a fer els deures. Els meus pares estaven a la botiga i no ho podien fer..., pero m'era igual, per- qué l'avi ha treballat en moits oficis i sap un munt de coses practiques i d'histd- ries de quan era jove. Ell deia que l'experiéncia de la vida fa que les persones aprenguin molt, enca- ra que no vagin a l'escola. Dilluns, 12 de novembre Estimat cian, no he esort fins ara perqué no em venia gare de gust... L'avi 6 “ceprenosequa, una malaltia terble, perque la triste- ven Els mous pares es van mirar sorpresos, i la mare li va con: —Perd pare, si nosaltres ja ens arregiom la mar de bs. Ja ho 86, fill, perd si jo em dedico a cobrar, vosaltres es- tareu mes tranquils | podreu atendire milior ta clientola, Stine agraim, pare, perd ja ets gran | et podries equivocar font ela comptes, “Vols dir que ja no serveixo ni per sumar? —va exciamar a “Ne tho agatis aixi, pare, per has d'entendre que el cap ja ne funciona igual a la teva edat —U'avi es va alxecar de la taula | va sortir del menjacor mentre repetia una vegada | una altra amb la vou trencada: “El que entenc 6a que ele vella jane servim per a res. Eotimat diari, no penses que alxé el va poder afectar molt? Divendres, 16 de novembre Continue preocupada per I'avi. No sembla pas ef mateix. Quan se li diu qual~ -Deixeu-me! Ele vells no servim per a res. Només molestem, aixé 65 el que tem. Timagines? Molestar l'avit Quin disbarat! Eotic eserivint | em vénen a la meméria totes les coses que ols avis han fot per mi. Quan era petita, om portaven tots dos a escola ja la tarda em venien usear. 1 quan arribavem a casa, l'avia om foia soure a Ia cuina: jo berenava mentre: ella nrexplicava un conte o alguna histo- tho passava molt bé | em preparava Lavia era la que s‘ocupava de fer o! dinar | ef sopar. perque els pares oren a la botiga, imal, mal no es va quel xar de res. Només quan estava tan malaltona | ols delors fron molt forts, vaig sentir que os queixava, ami se'm partia el cor lem saltaven les llagrimes perque no hi podia for res. Liavia feia molta mitia | al meu germa i ami ene va fer molts jorseis | bufandes do colors | dibuixos bonics. Com que Ia mare no volia que mengés llaminadures, lla me'n donava alguna d’amagat. M'ho passava molt be amb ella. Ara la trobe molt a faltar, perd no Ii ho dic a 'avi per no em= Avul, a la classe, Ia professora ens ha proposat que pariéssim de! que ens: preacupava, | he explicat aixé de lav. Liavors, alguns companys | companyes da ala set mana els avis | les avies puguin anar a classe a explicar-nos histories. a proposta en ha agradat molt, Doma tho dire a lat Divendres, 16 de desembre Estimat diarl, no saps com n'estic, de contenta, i quin munt de coses bones que han passat aquests ultima dies. Resulta que la proposta que va fer la pro- fessora va ser un exit. L’avi lambe es va animar | va ser un dels primers que va Vonir a Vescola. Jo estava orgullosissinal Les histories que ens expliquen s6n molt interessante: llagendes, fete que han viscut, com eren abans les eacoles, los seves feines... No et pots imaginar lens ensenyin a fer coses que saben, com cistolloria, mitja, fusteria | un munt Ginctivitate més. Es fabulos! Pero encara hi ha una cosa més. Flesulta que la meva amiga Flosa ens va dir 2 classe que la seva germana havia anat a estudiar amb una beca a Dinamarea, Fue alla hi havia botigues que venien roba | objectes on bon estat que la gent Ja ho volia, El que s'obtenia amb la venda anava destinat a una ONG. |. sape qui Porta aquestes botigues? Dons, ols avis | los aview Ala prote la idea li va encantar | a nosaltres tambe. Tote van dir que anirien a lAjuntament a exposarlo | a sotlicitar alguna ajuda, Finalment, han aconseguit que ols condicionin un regut, | 69 que, de Verttat, ara no para a casa ni un Botiga, al seu cap ja no hi cap res mes. Fins | tot els pares, em sembia que convencuts que van ficar Ia pota, lihan proposat que els ajuda =U, fillat Estic massa ocupat, (01 que 6s fantastic? G@Les PERSONES GRANS A LA WISTORIA gran prestigi | autoritat en tes comunitats on Vivien. tes epoques historiques | diferents cultures? Eren considerat éssers venerabtes, xpressaven respecte a la persona gran com a transmissor de saviosa molt important format nomes per an- Cia amb severitat sobre ta familia els esclaus. I durant (epoca de mes ‘Ssplendor de Roma, el Senat, assem Bios de patricts Wlustres per edat posicté, tent A Vedat Mitjana A Ledat mitjana, fi he un git en ta Sebil | poc apte per’ trebatlar at camp. Sels culdave a tes families © ‘als monestirs, pero el seu poder 50- Gial ora escas. EM aquelia societat Shalfabeta, ets monics tanten acces Sairebe exctusiu al saber Fins a époques recents no es comen: Gue he fee al arg de la seva vida ta- Boral. Aparetx ta pensio de jubilacto per ajudar els grans, que han treballat tota la seva vida en benefict de la 50 durant ta vellesa. KeriexiovA | DEBAT +. Opineu sobre el paper de les persones grans actualment. Per ferho, dividiuvos Despres debateu les aportacions dels diferents equips fins que arribeu a unes con. Clustons que anotareu en un gran mural 2. Actuaiment, la vellesa és un problema o un privlesi? Per que? = Gs PERSONNES GRANS AL NOSTRE ENTORN "at See —- sobre eh paper de les persones Sntrat'a.aprefundir sobre ela gracies a Caugment de les ajudes de CEs Eat: pensions millors, assistencia sanita- ‘Ata nostra socistat <1 nombre de! perso- hes grans és cada vegada més alt. La quatitat | Cesperanca de vida han aug- montat a causa, principaiment, una ali- qrentacté enilior {de tes medecines per Recentment a Espanya sha aprovat la Liet créer t van treballar @ pobles petits. de dependéncta per ajudar les persones que A la vellosa, han anat a les ciutats per ho es poden valer per elles mateixes. Entre fenir ta seva familia més = prop, pers ter sever referen™ Abs els pot prove- preatT SF sentiment que tenen sobre ells mateixos ‘Quan rhagueu redactat, rheu de passar als vostres avis i avies 0, sino els teniu a Ateg jagerse a un centre per a la tercera ined REFLEXIONA 1 ES5cRIV 4. Quins sentiments penses que té avi de la LiG cia? Per que penses que Se sent alxi? Crous ‘que Sén Sentiments comuns @ moltes perso- Caracteristiques de persones ‘Qrans actualment seva envoltats dels oD. + Son persones creatives, AnaLitza 1 peeae 2. Llegiu en grup les caracteristiques que ac tualment tenen moltes persones grans | de bateu si esteu d'scord @ no amb la lista que: Podeu posar exemples dels vostres avis | avies © daltres que conegueu. Afegiu altres caracteristiques que considereu importants | que no apareien reflectides al qu- are. els sentiments de les perso- OxES...7 Unlercics sete continua, ba Tench renderct d'une manera pevromer d'edat avancada 420 eS QUE ELS Me r disposen de molt més temps per donar-los la seva estimacié 1 ments els seus ensenyaments son molt valuosos per a nosaltres: La Llocia recorda en el seu diart et que els avis van fer per tres avis | avies han fet per vosaltres. REFLEXIONA 1 CONTESTA 1. Fes meméria | escriu una llista de coses que el 2. Liegiu en grup aquestes dites populars i analitzeune el sign — El jove coneix les reales, p —En la joventut aprenem, en Ia vellesa entenem: 3. Els avis de la Livk noltes coses per ella. Pots veure que han cuidat, whan fet regals,.. Fixat en les fotograties marca amb una X les coses que els Db QUE NOSALTIRES PODEM FER PELS NOSTRES AVIS REFLEXIONA, ESCRIV 1 ESCENIFICA * felicos a casa 6 petits, Inventeuvos escenes de possibles situacions viscudes per - is tlocs ‘publics. Quines activitats podria proposar Tesco- ipessin els avis | los avies? El més important pera una persona gran da que ole attres hidemoztin : EEE Perrin Mine PRC eee rarer FST earners pecvete tatoo ES RESPONSABILITAT DE LA SOCIETAT DONAR A LES PERSONES GRANS... = Ajuda perqué continuin el seu desenvolu- = Facilitats perque facin activitats creatives Meera eas aparetiar ae | a aaeaee, Holal Em dic Caterina + Ferexencici fisie suaut a Purosarcme amis tnauliea Ga Sadia, Hota! Em dic Lute + meva familia ReriexiovA 1 e5cRiu Coneixes altres malaities que acostumen a afectar les persones grans? 2. Com has d'actuar davant les persones que tenen malalties? Qué penses que ne- 3. Us presentem una lista d'alteracions comunes en els avis | les avies. Debateu de Quina manera els podeu ajudar a casa vostra © al Carre: = Lentitud per acat = Aiteracions auditive pecceine ce ewes + Problemes visuals (no hi senten be) = Dolors continus EL QUE HEM APRESS) LES PERSONES GANS A TKAVES DE LA HISTORIA = MEE ibuixa un comic on s'aprecil els diferents papers que han tingut les persones grans en la societat al larg de la nostra histori Quin paper Vagradaria que tinguessin en el futur? Imaginate'l | dibul- xa'l'a rattima vinyeta, RESUMINT La situacié actual, WEEE A partir del que hou apres respecte de la situacio actual de les persones grans, de tot el que necessiten, de tot el que ens poden Gonar i tenint en compte les seves limitacions fisiques, escriviu: :