You are on page 1of 571

El Centre de Recursos Pedaggics del Tarragons, del Departament dEnsenyament de la Generalitat de

Catalunya, ha editat aquesta obra, que s el resultat del X Frum Trics, que sha dut a terme el dia 8 dabril
de 2016 al Complex Educatiu de Tarragona.
Centre de Recursos pedaggics del Tarragons.
dels textos i les fotografies: els seus autors i autores.
Aquest recull de Treballs de Recerca i Crdits de Sntesi es publica sota
llicncia Creative Commons del tipus:
Reconeixement - NoComercial - CompartirIgual (by-nc-sa):
No es permet un s comercial de l'obra original ni de les possibles obres
derivades, la distribuci de les quals s'ha de fer amb una llicncia igual a la que
regula l'obra original.

Primera edici: abril 2016


Dipsit Legal: T 785-2016

La comissi organitzadora daquest X Frum


estat formada per representants de:

de treballs de recerca i crdits de sntesi ha

Associaci Empresarial Qumica de Tarragona (AEQT)


Centre de Recursos Pedaggics del Tarragons
C Joan XXIII
Institut Jaume I
C Lestonnac-LEnsenyana
Institut Joan Guinjoan
Collegi Mare de Du del Carme
Institut Llus Domnech i Montaner
Collegi Puigcerver
Institut Marta Mata
Collegi Sant Pau Apstol
Institut Mart lHum
Collegi Tur
Institut Narcs Oller
Institut Antoni Mart i Franqus
Institut Pons dIcart
Institut Baix Camp
Institut Ramon Barbat i Miracle
Institut Cambrils
Institut Ramon de la Torre
Institut Collblanc
Institut Salvador Vilaseca
Institut Comte de Rius
Institut Sant Pere i Sant Pau
Institut Fontanelles
Institut Serra de Miramar
Institut Gabriel Ferrater i Soler
Institut Torreforta
Institut Jaume Huguet
Institut Vila-seca

Han collaborat en les tasques dorganitzaci i coordinaci els professors i les professores:
Albert Pedrola Sugraes
Alexis Plana
Ana Beln Arias
Andreu Martn Martnez
ngel Casado
Beatriz Milian
Carme Flavi Gaya
Carme Moreno
Cinta Sebasti Estupi
Consol Panicot Freixas
Eugeni Just Sugraes

Ftima Calvo
Immaculada Hueso
Joan Baldrich Carceller
Jordi Queralt
Josefa Lpez Gil
Josep M Aliaga Toms
Jos Rey Cano
Lloren Porquer Segu
Margarida Riera Vidal
M Carme Grau Pedrola
M del Pilar Garca Olivella

M Rosa Berenguer Toms


Montserrat Piqu
Montserrat Vives Miracle
Paloma Prez
Pere Lpez Reverte
Prsper Gomis
Rafael Ortiz
Slvia Milln
Susana del Amo
Susana Mallafr Cagigao

I lalumnat i persones tutores dels treballs que cont aquesta publicaci.

no hagus estat possible sense la collaboraci de:

Presentaci a crrec de la Sra. M. ngels Gonzlez Estremad,


Directora dels Serveis Territorials dEnsenyament a Tarragona ............................................

Prleg a crrec del Sr. Jess Loma-Ossorio, President de lAEQT ..........................................

Collegi Joan XXIII (Tarragona) ................................................................................................

Collegi Lestonnac-LEnsenyana (Tarragona) ........................................................................

18

Collegi Mare de Du del Carme (Tarragona) .........................................................................

29

Escola Puigcerver (Reus) .........................................................................................................

38

Collegi Sant Pau Apstol (Tarragona) ....................................................................................

52

Collegi Tur (Constant) .........................................................................................................

72

INS Antoni Mart i Franqus (Tarragona) ...............................................................................

77

INS Baix Camp (Reus) .............................................................................................................


INS Cambrils (Cambrils) ..........................................................................................................

96
114

INS Collblanc (La Canonja) ......................................................................................................

127

INS-SEP Comte de Rius (Tarragona) .......................................................................................

130

INS Fontanelles (Les Borges del Camp) ..................................................................................

140

INS Gabriel Ferrater (Reus) .....................................................................................................

151

INS Jaume Huguet (Valls) .......................................................................................................

171

INS Jaume I (Salou) .................................................................................................................

176

INS Joan Guinjoan i Gispert (Riudoms) ...................................................................................

189

INS Llus Domnech i Montaner (Reus) ..................................................................................

193

INS Marta Mata (Salou) ..........................................................................................................

208

INS Mart lHum (Montblanc) ...............................................................................................

217

INS Narcs Oller (Valls) ............................................................................................................

227

INS Pons dIcart (Tarragona) ...................................................................................................

243

INS Ramon Barbat Miracle (Vila-seca) ....................................................................................

249

INS Ramon de la Torre (Torredembarra) ................................................................................

251

INS Salvador Vilaseca (Reus) ..................................................................................................

258

INS Sant Pere i Sant Pau (Tarragona) .....................................................................................

277

INS Serra de Miramar (Valls) ..................................................................................................

282

INS Torreforta (Tarragona) .....................................................................................................

288

INS Vila-seca (Vila-seca) .........................................................................................................

292

Enguany celebrem la desena edici del Frum TRICS, aquest fet dona significat i
valor a un esdeveniment nic de dinamitzaci educativa dalumnes. El frum
TRICS neix lany 2007 amb vocaci de continutat, garantida pel seu valor educatiu
i social amb la confluncia en lorganitzaci del Departament dEnsenyament
mitjanant el Centre de Recursos Pedaggics del Tarragons i amb limpuls, la
complicitat, la collaboraci i patrocini del mn de lempresa representada per
lAssociaci Empresarial Qumica de Tarragona.
Fins a la novena edici la finalitat principal daquesta trobada dalumnes,
professors i representats del mn de leducaci i de lempresa, ha estat la de
promoure les vocacions tcniques i cientfiques del alumnes de batxillerat i dels
cicles formatius de les famlies professionals dFP de lmbit industrial. Finalitat
assolida amb escreix al llarg daquest temps.
En els darrers anys, ha hagut una amplia demanda dels instituts i centres educatius en el sentit de que el
Frum TRICS abasts les rees del coneixement de les altres modalitats de batxillerat, Humanitats, cincies
socials i Arts i de les famlies professionals dFP no lligades a perfils professionals industrials. Amb la
voluntat de donar resposta a aquesta demanda, enguany, el X Frum TRICS assoleix un nova fita, obrir la
participaci a tots els alumnes de batxillerat i cicles formatius de grau superior de la demarcaci de
Tarragona, independentment de la modalitat o rea del coneixement.
En aquesta desena edici a mes a ms hi ha la novetat de la participaci de la URV. En el marc del TRICS la
URV organitza onze tallers prctics que safegeixen a la programaci dels dies 7 i 8 dabril. Aix suposa
ampliar loferta dactivitats dorientaci professional i acadmica als alumnes assistents, per una banda
continuen assistint a les presentacions del alumnes de segon i per laltra poden participar activament en el
tallers esmentats. Resta la porta oberta a que en propers edicions es vagin incorporant altres facultats i
departament universitaris a ampliar loferta de tallers prctics.
s evident que lesdeveniment adquireix un nova dimensi i una major complexitat organitzativa, ats
laugment de centres i alumnes participants.
Volem que les comunitats educatives i empresarials tinguin loportunitat de trobar-se en aquest espai per a
intercanviar experincies, difondre la feina ben feta i conixer lexcellncia dels treballs presentats.
Lalumnat i el professorat tutor sn els veritables protagonistes daquest esdeveniment. Lalumnat de segon
curs tindr loportunitat de presentar la feina feta, tot plegat per estimular als companys de primer curs en
la recerca i lelaboraci dels treballs que es proposen dur a terme, fer pals el reconeixement de lesfor fet,
impulsar les habilitats comunicatives, dargumentaci i de treball en grup dels alumnes participants,
intercanviar idees sobre les temtiques dels treballs i projectes i oferir suggeriments als companys i
assistents dels diferents centres. Continuem el cam que ens du a afirmar que aquest esdeveniment, ja
consolidat, forma part del paisatge educatiu de les nostres contrades, un clssic del que ja no dubtem de
llur continutat i que nestem segurs que el podrem seguir fent en el decurs dels propers anys.
Aquesta jornada es configura com una gran festa del coneixement, lalumnat serigeix en el transmissor i
receptor de la feina feta i de la feina que els tocar fer el curs vinent. En aquests nova era duna societat
globalitzada i del coneixement, la recerca, el desenvolupament i la innovaci son els pilars del nostre aven
com a civilitzaci. Aquesta s una aportaci ms, el nostre gra de sorra, per fomentar linters per la cultura,
les arts, les humanitats, les cincies i les tecnologies entre els nostres joves.
Slvia Rodes Guedes
Directora dels Serveis Territorials dEnsenyament a Tarragona

Avancem en el clster
En la nova realitat que representa la constituci del clster qumic de la Mediterrnia, ChemMed
Tarragona, els treballs de recerca i lesperit daquest Frum poden ajudar-vos a enfocar el vostre
horitz. Sigui quina sigui la decisi que preneu per al vostre futur professional, all important s
escollir un cam, una trajectria a partir dall que tagrada, i que si ho interioritzes, segur que no
tequivoques. Noms s qesti davanar amb fermesa, constncia i tenacitat. Tenir una voluntat
de ferro s potser ms important que la prpia intelligncia.
La recerca s aquest esperit de treball constant, amb encerts i errors, en equip, en cooperaci amb
altres branques professionals,... Aquest sn alguns dels eixos de la nova i futura societat. Per tant,
la cincia, la tecnologia, els serveis, la indstria... poden marcar aquests camins i la qumica pot ser
una opci, ja que tamb sempre ha interactuat amb daltres cincies i ocupacions de perfils
professionals molt diferents.
En aquesta novena edici del Frum TRiCS magradaria traslladar-vos la necessitat de cientfics que
hi ha al mn, i posar sobre la taula la contribuci de la Qumica per millorar la qualitat de la vida de
les persones i resoldre els problemes globals i bsics de la humanitat, com sn l alimentaci,
laigua, la salut, lenergia i el transport.
Aquest Frum s esperanador, doncs cada any s ms notori el nombre de participants,
loriginalitat i linters dels treballs que presenteu. Resulta encoratjador veure joves motivats pel
futur. El polgon industrial de Tarragona, i el clster, s una zona de referncia a Europa i el seu
creixement s un objectiu fonamental, dacord amb les lnies de desenvolupament que regiran la
qumica dels prxims anys a Europa, que ja shan plantejat en lhoritz de 2030.
En el desenvolupament del clster hi juga un paper molt important lElement Hum. Veureu que s
lnic que no figura a la taula peridica dels elements qumics, per b que fa possible que aix sigui
una realitat. A Tarragona ens referim a ms de 4.000 universitaris i universitries i ms de 6.000
professionals amb formaci de grau, en cicles formatius i graus mitjos, que treballen actualment en
el nostre sector. s la suma que t un efecte multiplicador.
Us animo a seguir per aquest cam de la recerca, com a forma de canalitzar les vostres inquietuds
en la cerca de nous reptes, i guanyar el vostre futur, que segurament ser prometedor i sobre tot
apassionant.
Jess Loma-Ossorio
President de lAEQT

s l'aigua clorada de la piscina nociva pel cabell


hum?

Cristina Pujol Sanjuan

Estudio de la influencia de la concentracin de sal en Esther Gea Fernndez


el agua en el crecimiento y desarrollo de la Artemia
salina y determinacin de su ciclo biolgico.
Inhibici del bacteri E.Coli mitjanant plantes
Mnica Pintaluba Prez
medicinals

Qumica
Biologia
Bioqumica

El Treball de Recerca s un dels aspectes del Batxillerat que ms ajuda els alumnes en la seva
maduresa personal i com a estudiants. Han de posar en joc la seva capacitat diniciativa, planificaci,
raonament, responsabilitat... Tamb els permet aprofundir en temes que els interessen de forma
especial i que, en molts casos, els ajuden a definir el seu futur professional. En aquests moments de
canvis en la manera de treballar a la Universitat, s una molt bona introducci a aquest estil ms
centrat en fer de lalumne el protagonista del seu propi aprenentatge.
Aquesta propera trobada ens permet fer tamb una valoraci de lexperincia de les anteriors. Els
alumnes que van exposar treballs els altres anys han valorat lambient de participaci, collaboraci
i intercanvi dexperincies que per a ells va suposar. Va ser com una preparaci a la nova etapa
universitria en la que ara ja estan. Per als alumnes de 1r va ser un estmul i orientaci en la tria i
realitzaci del seu propi Treball de Recerca.
Un moment molt important s el Taller de Comunicaci. Ha estat una experincia molt positiva, un
primer contacte amb la universitat amb una activitat de molt nivell i absolutament engrescadora.
La nostra valoraci s totalment positiva. Pensem que iniciatives com aquesta contribueixen a que
els estudiants se sentin motivats i encoratjats i que la societat arribi a conixer els aspectes tan i tan
positius dels nostres joves i que no acostumen a tenir ress en els mitjans de comunicaci.
Per ltim, volem manifestar el nostre agrament a les entitats que promouen i gestionen aquesta
activitat. Hem vist com tots els aspectes dorganitzaci i gesti han millorat any rere any. Tots veiem
el considerable esfor que suposa un certamen daquesta magnitud i tenim la illusi daprofitar al
mxim aquesta oportunitat que ens han ofert.

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

s laigua clorada de la piscina nociva pel cabell hum?


Cristina Pujol Sanjun
Vicenta Pastor Castillo
Cincies i tecnologia: Cincies de la salut
Qumica
C Aura
Tarragona

OBJECTIUS:

Analitzar les enquestes distribudes al Club Nataci Trraco per aix conixer lopini dels seus
usuaris respecte a lefecte de laigua de la piscina en el seu organisme, a ms de determinar
els seus hbits i els coneixements que tenen en relaci amb els tractaments utilitzats a laigua
de la piscina.
Analitzar lefecte de laigua clorada en el cabell a partir de lestudi de la seva resistncia en
funci de la variaci de determinades magnituds independents (temps, concentraci
dhipoclorit sdic (NaClO) i cabell tenyit o no).

HIPTESI:

La hiptesi que es pretn verificar en aquest treball s si el clor, component qumic de lhipoclorit
sdic que sutilitza habitualment per higienitzar laigua de les piscines, en diferents condicions,
podria tenir un efecte perjudicial pel cabell hum.
EL PROCS:

Estudi Estadstic: Per tal de completar el primer objectiu del treball, es van distribuir 172
enquestes als membres del Club Nataci Trraco. Lenquesta consistia de 12 preguntes, i a
lhora de lanlisi, es va tindre en compte tant ledat com el sexe. Finalment, es va procedir a
elaborar una taula amb tots els resultats per aix poder realitzar grfics que ajuden a una
millor comprensi dels resultats.
Experimentaci: La part experimental del treball consistia de tres experincies, en les quals
es deixava cabell en remull amb aigua clorada, tot controlant els valors de temperatura i pH.
En cada una de les experincies es modificava la variable independent:
Temps: es deixava el cabell en remull amb aigua clorada, de concentraci constant (2ppm).
Hi havien 4 flocs de cabells, i cadascun, romania a laigua durant un perode diferent (1h, 3h,
6h, 9h cada dia durant una setmana).
Concentraci de NaClO: el temps romania constant (9 hores) per a tots els flocs, que en
aquest cas eren 5, per la concentraci per a cadascun dells variava (0.5ppm, 1ppm, 1.5ppm,
2ppm i 2.5 ppm).
Cabell tenyit o no: el temps i la concentraci de NaClO es mantenien constants (9h i 2ppm)
mentre que la variable independent era si el cabell emprat era tenyit o no, per tant, es van
utilitzar 2 flocs.
Per tal de mesurar els danys en el cabell per part de laigua clorada, es va procedir a la mesura
de la resistncia dels cabells un cop ja havien estat sotmesos a aquesta. Es va elaborar un
muntatge en el qual es penjaven pesos dels cabell, i aix anotar el pes que aguantaven.
Posteriorment es van elaborar taules i grfics amb les dades obtingudes.

CONCLUSIONS:

A partir de lanlisi de les enquestes realitzades es pot concloure que la gran majoria dels nedadors
no shan informat mai dels components qumics que es troben a laigua de la piscina, no obstant
aix, gaireb tots s que coneixen que lagent desinfectant per netejar-la s el clor i que aquest t
efectes negatius en el seu organisme, essent el cabell la zona ms afectada. Tanmateix, sha pogut
comprovar que sn les dones les que tenen millors hbits a lhora dencarregar-se de mantenir el
seu cabell sa. A ms, sha concls que els nedadors que opinen que els casquets de bany influeixen
a lhora de protegir-nos de laigua clorada sn, en majoria, els que utilitzen la silicona com a material
daquests
Per laltra banda, a partir dels resultats obtinguts mitjanant lexperimentaci, sha pogut comprovar
que, sota les condicions estudiades, es pot concloure que a un major temps dexposici a laigua
clorada, ms gran es torna la prdua de resistncia en el cabell. De forma similar, no totes les
concentracions de clor tenen el mateix efecte en el cabell, sin que a major concentraci, ms gran
es torna la prdua de resistncia en el cabell. No obstant aix, no s fins a un dia en concret (ms
aviat arriba aquest dia a ms temps dexposici i major concentraci), que les mesures de la
resistncia es tornen significativament diferents de les anteriors.
A ms, com que com major s la concentraci de clor lliure en laigua, ms alt es torna el pH, sha
dedut que existeix la possibilitat que els danys produts al cabell hagin estat fruit de la reacci de
neutralitzaci entre el pH bsic del cabell i el pH cid del clor.
Pel que fa a la presncia de tint o no en el cabell sha concls que, sota les condicions estudiades,
aquesta variable no ha suposat cap canvi en lefecte que t el clor en el cabell de color natural
respecte del tenyit.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

CAMACHO, Francisco; MONTAGNA, William. Tricologa: Enfermedades del folculo


pilosebceo. Madrid: Grupo Aula Medica S. A, 1996.
ARTIGAS GARCA, Jos. El cuidado natural del cabello. Barcelona: Ediciones Obelisco, 2007.
ARMIJO, Miguel; CAMACHO, Francisco. Tratado de Dermatologa Volumen I. Madrid: Grupo
Aula Medica S. A, 1998.

Llocs web:

http://www.schwarzkopf-professional.es/skp/es/es/home/educacion/ask/essentialskills/0614/cual-es-el-ph-del-cabello-y-del-cuero-cabelludo.html
http://www.cloro.info/que-es-el-cloro
http://www.lenntech.es/procesos/desinfeccion/quimica/desinfectantes-cloro
http://www.lenntech.es/ph-y-alcalinidad.htm

TTOL:

AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Estudi de la influncia de la concentraci de sal a laigua en


el creixement i desenvolupament de lArtemia salina i
determinaci del seu cicle biolgic.
Esther Gea Fernndez
Adriana lvaro Rofes
Cincies i tecnologia: Cincies de la salut
Biologia
C Aura
La Canonja

OBJECTIUS:

Los objetivos de este trabajo fueron: estudiar cmo afecta la salinidad del agua en el crecimiento y
desarrollo de la Artemia salina y determinar la duracin de su ciclo biolgico as como el tiempo que
transcurre al pasar por las diferentes fases de su desarrollo des de quiste hasta individuo adulto.
HIPTESI:

Una disminucion o un aumento en la concentracio n de sal en el agua podri a afectar


negativamente en el crecimiento y desarrollo de la Artemia Salina.
Comprobar experimentalmente si, en las condiciones o ptimas de desarrollo, seri a posible
determinar, tanto la duracio n del ciclo biolo gico de la Artemia salina, como la de las
diferentes fases que transcurren desde quiste hasta individuo adulto.

EL PROCS:

El primer paso despus de haber escogido el tema fue hacer una


bsqueda exhaustiva sobre este crustceo y las condiciones ptimas
para su cra.
Para llevar a cabo la parte experimental de la investigacin se
establecieron tres grupos, cada uno con diferente concentracin de
sal en el agua: el primer grupo, una concentracin de sal de 19 g/L,
el segundo, que era el grupo de control, tena una concentracin de
sal ptima, de 38 g/L, el tercero, tena el mayor contenido de sal, 76
g/L. Para determinar el ciclo biolgico, se utiliz el grupo 2. A cada
uno de los recipientes que fueron utilizados en los grupos se les aadi 40 huevos ms 1 L de agua
de grifo con su correspondiente cantidad de sal.
Cuando el nacimiento era visible a simple vista se recogan estos animales para ser vistos a diario a
travs del microscopio, al hacer esto era posible fotografiarlos con el fin de calcular su crecimiento.
Para que los resultados fueran lo menos errneos posibles, desde el tercer da de su eclosin, cuando
nos disponamos a visualizar los individuos al microscopio cogamos 3 de stos, las rplicas, se haca
la fotografa y se volvan a dejar en su recipiente correspondiente
CONCLUSIONS:

Los resultados obtenidos demostraron que el grupo con menor concentracin de sal fue el ms
afectado negativamente tanto en el crecimiento como en el desarrollo de la Artemia salina. El grupo
con mayor concentracin de sal tambin se vio afectado negativamente pero en menor medida. En
cuanto al ciclo biolgico, no se pudo determinar en su totalidad, ya que los individuos moran una
vez que alcanzaban la tercera etapa de su ciclo biolgico (metanauplio). Tambin se puede concluir
que el alimento administrado no era la causa de esta muerte prematura.

BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

CASTELLO , F Acuicultura marina: fundamentos biolo gicos y tecnologi a de la produccio n,


Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 1993.
ABATZOPOULOS,T.J; BEARDMORE, J.A; CLEGG,J.S; SORGELOOS, P. Artemia: Basic and Applied
Biology, Londres: Editorial Springer, 2002.
GUNTIN AS,E; MERCADE,J; PARDO,A; ROGINAR,R i SANTOS,M. Biologia 1 Batxillerat,
Barcelona: Editorial Casals, 2008.

Llocs web:

http://www.acuasevilla.com/index.php/foro/42-alimentando-a-nuestro- peces/2998-cria-ymantenimiento-de-artemia-salina
http://www.acuarioponzano.com/artemia/
http://scielo.sld.cu/scielo.php?pid=S101027522010000100008&script=sci_arttext
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/9497/ruiz.pdf?sequence=1
http://www.croa.com.ar/Notas.php?notaId=54
http://animaldiversity.org/accounts/Artemia_salina/#physical_description
http://asoc-colombiana-de-acuariofilia.webnode.es/news/cria-de-la-artemia-artemia-spp-/
http://www.fao.org/3/contents/ffb7b54e-65ee-5d8fbfdb85022dbed29a/AB474S00.htm#lot

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Inhibici del bacteri E.coli mitjanant plantes medicinals


Mnica Pintaluba Prez
Pilar Artiga Fortuny
Cincies i tecnologia: Cincies de la salut
Bioqumica
C Aura
La Canonja

OBJECTIUS:

Explicar les propietats bsiques i les propietats medicinals de les plantes que utilitzarem per
fer la part experimental.
Explicar les propietats del bacteri E. coli.
Comparar la inhibici del bacteri en cada un dels extractes de les plantes.
Comparar la potncia del extracte de les plantes extret per nosaltres amb el principi actiu de
la planta.
Demostrar si les plantes medicinals farigola, all i llorer inhibeixen el creixement del bacteri E.
coli.
Comparar el resultat amb el d'altres projectes.

HIPTESI:

Els extractes de plantes medicinals com la farigola, el llorer i l'all podrien afectar al creixement del
bacteri E. coli.
EL PROCS:

Aquest treball es va dur a terme en un laboratori de microbiologia. Vaig agafar 5 plaques de petri i
all vam collocar els nostres productes en uns cilindres petits que vam posar-hi a sobre. Primer de
tot vaig preparar el medi de cultiu perqu lE.coli es cultivs. Un cop vaig tenir el medi preparat en
tubs hi vam posar una certa concentraci dE.coli, vaig agitar-lo i el vaig posar a la placa. Al cap de
24h dins una estufa a 37C el bacteri ja estava cultivat i ja vaig poder comenar lexperiment. Vaig
preparar varies plaques per qualsevol error per noms en necessitvem 5. Vam posar els cilindres
que corresponien a cada placa i dins els productes. En una hi havia 5 cilindres, hi vaig posar lextracci
de farigola realitzada al laboratori, els dos principis actius que vaig aconseguir que eren el timol i el
carvacrol, i els controls positius i negatius, el positiu era la colistina, un antibitic que sabem que s
que inhibeix el creixement daquest microorganisme i el negatiu era laigua que sabem que no t cap
efecte sobre el microorganisme, eren els mateixos en totes les plaques. A laltra placa hi havia 4
cilindres que eren lextracci realitzada al laboratori del llorer, el seu principi actiu, leucaliptol, i els
controls positius i negatius. En una altra tamb nhi havien 4 que eren lextracci de lall, el seu
principi actiu que era lallicina i els controls positius i negatius. En les dues ltimes noms havien
tres cilindres que eren els controls positius i negatius i la infusi de farigola seca en una placa i en
laltra la infusi de farigola fresca.
CONCLUSIONS:

Els principis actius de les plantes medicinals farigola i llorer afecten al creixement del bacteri E. coli
ja que hem demostrat que inhibeixen el seu creixement per els extractes extrets de la planta per
nosaltres no. El principi actiu de lall, en el nostre cas, no va inhibir el microorganisme per en el cas
del nostre extracte s. Tamb podem demostrar que el remei casol com la infusi no seria una cura

per una infecci dE.coli per si saconseguissin els principis actius de la farigola i el llorer s que seria
una possible cura de la infecci. En el cas de la farigola vam observar inhibici quan vam posar els
principis actius, carvacrol i timol, sobre el microorganisme, en el cas del llorer hem pogut observar
inhibici quan vam posar el principi actiu, l'eucaliptol, sobre el microorganisme, i, per ltim, en el
cas de l'all, el ms. sorprenent de tots, vam observar inhibici en el nostre extracte per, en canvi,
en el seu principi actiu no
BIBLIOGRAFIA:
Llocs web:

http://www.magrama.gob.es/es/calidad-y-evaluacion-ambiental/temas/productosquimicos/biocidas/ (08/07/15)
http://www.enciclopediasalud.com/definiciones/bacteriostatico (21/07/15)
https://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/antibiotics.html (21/07/15)
Farmacopea europea: https://www.edqm.eu/en/edqm-homepage-628.html (08/07/15)
http://www.botanical-online.com/medicinalsantibioticosnaturales.htm (21/07/15)
https://docs.google.com/document/edit?id=1vmEND55kazVPU0WaqWkGK8czzrTVV3MqKzG6GL8HYM&hl=es (08/07/15)
http://www.ecured.cu/index.php/Uso_de_plantas_medicinales (27/09/15)
http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/herbes/farigola.htm (25/02/15)
http://articulos.infojardin.com/arbustos/Fichas/Laurel.htm (25/02/15)
http://www.botanical-online.com/medicinalslaurusnobiliscastella.htm (25/04/15)
http://www.botanical-online.com/medicinalsalliumsativum.htm (25/02/15)
http://verduras.consumer.es/documentos/hortalizas/ajo/intro.php (25/04/15)
http://www.saludparati.com/ajo.htm
http://www.cdc.gov/ecoli/general/index.html (25/04/15)
http://espanol.foodsafety.gov/intoxicacin/causas/bacteriasvirus/ecoli/2g59/ (21/07/15)
http://www.microinmuno.qb.fcen.uba.ar/SeminarioMedios.htm (07/07/15)

L'obesitat canina
L'ltim cigarret, savia decisi
Construccions sostenibles
Ilfflr r uhdolwdw? (Descodificaci: ficci o realitat?)
Aprendre a ballar la vida: Musicoterpia.
El reconeixement de veu
Comunitat de Sant'Egidio
La influncia dels cicles lunars
Percepci dels colors
Els tractaments ms prxims: Les plantes medicinals
L'Escoltisme. Una altra manera de veure la vida

Ana Romero Albacete


Andrea Gmez Abadia
Anna Snchez Martnez
Elena Ruiz Olmedo
Ins Barreras Porras
Jose A. Gonzalez Barrera
Laura Muoz Maireles
Laura Polo Siendones
Noelia Gmez Rueda
Wenqian Du
Yolanda Virgili Arcas

Biologia
Medicina
Arquitectura
Fsica
Medicina
Tecnologia
Periodisme
Biologia ambiental
Biologia
Farmcia
Histria

LEscola Joan XXIII neix lany 1967 sota el nom de Colegio Nuestra Seora de Lourdes. El capell del
barri, Don Faustino Arnal, va crear lescola per cobrir les necessitats educatives del barri de
Bonavista. Lany 2011 lescola va passar a formar part de la Fundaci Sant Fructus. Els collegis de
lArquebisbat de Tarragona, gestionats per la Fundaci Sant Fructus, tenen com a missi leducaci
integral de les persones humanes en un sentit cristi de la vida, que puguin desenvolupar totes les
seves capacitats personals, intellectuals i socials, i que forgin una voluntat que els faciliti assolir aquells
objectius que lliurement es proposin.
En lactualitat lEscola Joan XXIII, t mes de 1400 alumnes repartits en tota loferta educativa: Llar
dInfants, Educaci Infantil, Primria i Secundria, Batxillerat i Formaci Professional.

TTOL:
AUTORA:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Lobesitat canina
Ana Romero Albacete
Dani Coronado
Cincies i tecnologia: Cincies de la salut
Biologia
C Joan XXIII
Tarragona

OBJECTIUS:

Els meus objectius a lhora demprendre aquesta nova aventura que maproxims al mn de la
Veterinria, van ser aprendre molt ms sobre la nutrici animal, concretament canina, per tal
dajudar les meves gosses a baixar de pes i millorar aix les seves condicions de vida. Cal dir que
lelecci daquest treball va ser lexcusa perfecta per passar molt ms temps amb les meves
gosses snior (davanada edat), ja que es troben en una fase de la seva vida on les carcies
constants sn fonamentals per mantenir tamb la seva salut emocional en perfectes condicions.
HIPTESI:

Com els humans, els animals domstics, es veuen afectats pel sedentarisme i recentment pel
menjar brossa.
s molt com veure gossos amb sobreps que els costa caminar o pujar les escales, un gos amb
aquest problema t ms del 20% del seu pes ideal, a ms a aquest no se li podran palpar les
costelles per exemple.
I s que lobesitat s el problema nutricional ms com en tots els gossos del mn, estudis
recents afirmen que a pasos doccident, a una de cada tres mascotes els hi afecta aquesta malaltia
crnica que provoca greus problemes per a la seva salut.
s per aix que he decidit investigar una mica ms aquest tema de gran importncia. Perqu, tot hi
que hi ha races ms propenses a engreixar-se i tamb malalties com hipotirodisme que
predisposen al sobreps, som nosaltres qui realment tenim un paper important en la seva
alimentaci. Els humans, podem decidir menjar b o menjar malament, si seguir una dieta
equilibrada o no, per les nostres mascotes definitivament depenen de nosaltres en aquest
aspecte ja que un gos gaireb mai sacia la seva fam i no t fora de voluntat per decidir quan ha de
parar de menjar o qu ha de menjar.
EL PROCS:

La prevenci de lobesitat requereix una disciplina nutricional durant tota la vida de lanimal per,
sobretot, en certs moments clau, com els primers anys de vida o els ltims, en els quals el risc de
sobreps augmenta.
Quan un animal presenta sobreps s convenient estudiar el cas detingudament, acudir al seu
veterinari per descartar algun problema intern. Si s que no presenta dificultats clniques, hem de
fer que baixi de pes a poc a poc, amb exercicis, restringint la seva raci o ordenant el que li
proporcionem per menjar, tot servir a l'hora de restar quilos i sumar qualitat de vida.
El tractament de l'obesitat canina es pot veure afectat per diversos problemes, incloent la falta de
conscienciaci dels propietaris, els quals sovint no reconeixen o minimitzen el sobreps del seu
animal. Sense una collaboraci total per part dels propietaris, s impossible aconseguir que un gos
s'aprimi.

En general tamb cal tenir en compte els hbits dels seus amos: si fan o no exercici fsic, si caminen
amb bicicleta o juguen junts. Tot influeix a l'hora de mantenir-nos en lnia: la nostra mascota i
nosaltres.
El treball inclour una part prctica que constar duna entrevista amb una nutricionista
especialitzada que majudar a entendre una mica millor un tipus especfic de dieta basada en
lalimentaci daliments naturals i la part ms important ser la realitzaci duna dieta especfica
per a cadascuna de les meves gosses. Una delles pateix obesitat i laltra tot hi que encara no la
presenta, el seu pes s mes elevat del que hauria de ser. Amb aquesta prctica em proposo
millorar i allargar la vida daquestes, fent baixar de pes a una i prevenir la possible obesitat futura
de laltra amb una alimentaci correcta i equilibrada per sobretot amb lajuda de lesport, un
factor summament important en aquesta malaltia.
El objectiu de la meva part prctica era aconseguir fer baixar de pes una de les meves gosses i
mantenir el pes corporal de laltra. Per tal daconseguir aix, les he realitzat una dieta durant 5
mesos a cadascun delles, aquesta no era sempre la mateixa, atenen a la seva evoluci i a lajuda
de diferents experts, vaig permetrem variar i experimentar una mica amb la seva dieta per veure
els diferents resultats que obtenia a mesura que variava les proporcions i lalimentaci.
Cada setmana intentava canviar una mica la seva alimentaci (introduint vegetals per exemple) ja
que aquestes gosses no estan acostumades a menjar pinso nicament i com he dit, vaig rebre
diferents suggeriments que vaig incorporar a la seva alimentaci.
Per determinar la quantitat de pinso per a cadascuna delles me basat en la taula de recomanaci
del pinso que he utilitzat, on tinforma dels grams adequats atenent al seu pes i segons si tens la
intenci de fer baixar de pes al gos (com s el cas de la Nana) o noms mantenir el seu pes actual
(com s el cas de la Lisa).
Per el canvi setmanal no noms va ser alimentari, la intensitat de lesport tamb va ser variada,
atenent a diferents factors com; el pes daquell moment, dificultats musculars, etc...
La majoria dels gossos necessiten un perode de temps per adaptar-se a un nou aliment. Per aix,
quan es canvia dun producte a un altre, sha de reduir gradualment la seva alimentaci i afegir-hi
el nou aliment durant una setmana, fins que el nou pinso es converteixi en la seva alimentaci
diria. Hem de tenir en compte que els gossos snior sn molt sensibles als canvis de dieta per
aquest motiu, aquesta transici de l'aliment ha de ser gradual, sense canvis bruscos i minimitzant
l'estrs. s per aix que per introduir una dieta diferent a la que aquestes seguien, mhe basat en
les indicacions del nou pinso.
Per tal davaluar els seus canvis, no noms vaig pesar-les setmanalment, sin que abans de
comenar la dieta, amb els seus punts anatmics, vaig mesurar les seves mesures
antropomtriques explicades a la part terica per tal de comparar-les amb les mesures finals. A
ms, vaig utilitzar tots els sistemes de condici corporal (presents a la part terica) que vaig trobar
per tal de comparar els resultats, com lescala morfolgica de 9 punts, lescala morfolgica de 5
punts i per ltim el sistema SHAPE de 7 lletres.
A continuaci he plantejat aquesta part en forma de diari setmanal on sinformar de
lalimentaci, evoluci i daltra informaci relativament important, sobre cadascuna de les gosses
durant els 5 mesos que ha durat la dieta.
CONCLUSIONS:

Durant la realitzaci de la dieta, mhe trobat molts inconvenients i dificultats com: la falta
dimplicaci del meu pare per tal de que aquest no li proporcions ms menjar del compte, el mal
comportament de les primeres setmanes de dieta de Nana, la poca energia que aquesta

presentava durant el primer mes, un embars psicolgic que va fer augmentar de pes a la gossa,
etc...
Grcies als coneixements adquirits durant la realitzaci de la part terica del treball i als consells i
surgncies de tots els professionals que mhe trobat pel cam, he pogut anar formulant una dieta
molt variada que, acompanyada dexercicis diaris, he subministrat durant cinc mesos a les meves
gosses.
Els resultats han sigut molt bons; per una part Lisa ha aconseguit baixar de pes lo just per arribar al
seu pes ideal, a ms, lexercici practicat diriament lha posat en molt bona forma, aix dons, per
aquesta lexercici sha convertit en una rutina diria on pot descarregar tota la seva vitalitat i
energia. Per altra part, Nana no ha baixat tant de pes com mhagus agradat, per el veterinari ja
em va dir que seria molt difcil fer baixar-la de pes, ja que aquesta patologia a part de ser crnica s
mes difcil de tractar quan la pacient s dedat avanada, tot hi aix, amb Nana he aconseguit uns
resultats alternatius amb els que estic molt contenta ja que la gossa, grcies a aquesta nova rutina
diria dexercicis i la disminuci de pes, ha tornat a tenir la mateixa vitalitat que fa anys.
Ara puc gaudir amb ella novament com si hagus tornat a tenir 5 anys, ja no es passa els dies tirada
al sof dormint sense fer-te cas, ni et gruny quan intentes jugar amb ella, ja que ara s aquesta la
que et porta la pilota per a jugar i ho fa sense coixejar ni mostrar-se tan molesta sobre les seves
articulacions. Realment he tornat a recuperar la vitalitat de la meva gossa i aquest resultat s el
que en el fons realment buscava, per tant puc dir que ha sigut un xit.
Estic molt contenta dhaver decidit realitzar aquest treball sobre aquest tema en particular ja que
ha sigut una oportunitat i una excusa per poder apropar-me ms a les meves gosses i poder passar
temps amb elles a la mateixa vegada que les ajudava a millorar la seva qualitat de vida, aix dons,
s important ajudar a les nostres mascotes proporcionant el menjar necessari ja que quan donem
ms del compte lnic que fem s fer-les mal. Substitueix el menjar de ms per les carcies de ms,
aix la teva mascota no noms ser feli, sin que tamb ser una mascota sana.
BIBLIOGRAFIA:
Llocs web:

Corr, S., Palmer, C., Sandoe, P., & Astrup, A. (s.f.). Canine and feline obesity: a One Health
perspective. Recuperado el Julio de 2015, de
http://veterinaryrecord.bmj.com/content/175/24/610.full

Prez, C. (22 de Diciembre de 2011). Naturdietas. Recuperado el Julio de 2015, de Masa grasa
y masa magra: http://www.naturdietas.net/masa-magra-y-masa-grasa/

Veterinarios al da. (3 de Mayo de 2011). Recuperado el Agosto de 2015, de La raza es uno de


los factores de riesgo de obesidad en los perros.: http://thevetnews.com/2011/05/03/la-razaes-uno-de-los-factores-de-riesgo-de-obesidad-en-los-perros/

La conexin entre la obesidad y la esterilizacin en animales de compaia . (2012). Banfield


Journal, 6.

Altres

TTOL:
AUTORA:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Lltim cigarret, savia decisi


Andrea Gmez Abadia
Daniel Coronado
Cincies i Tecnologia: Cincies de la salut
Biologia
C Joan XXIII
Tarragona

OBJECTIUS:

Conixer les conseqncies del tabaquisme en la salut


Saber la prevalena que hi ha en lmbit escolar ( professors i alumnes menors de 18 anys
del meu IES)
Observar si el tabaquisme ha disminut amb el pas dels anys i la relaci o no amb la creaci
de la nova llei antitabac.
Explicar la meva experincia i donar a conixer una consulta especfica per a ajudar a la
gent a deixar de fumar

EL PROCS:

El meu treball consta duna part terica i duna part


prctica.
Basant-me en la terica, sexposa informaci del tabac en
general. Per comenar parlo de com el tabac ha arribat a
les nostres mans i la seva composici. Tot seguit explico
les probables conductes que fa a la gent comenar a
fumar i perqu continuen consumint aquesta substncia,
tamb parlo del fumador passiu i la llei antitabac que es
va imposar fa uns anys i per concloure de totes les
patologies que pot derivar daquest hbit.
La part prctica es basa primer en explicar la meva experincia al anar-hi dues tardes seguides a
una consulta especialitzada per a deixar de fumar que la porta un infermer i lentrevista que li vaig
fer a ell i segon els resultats obtinguts duna enquesta que vaig fer a professors i menors del meu
centre sobre lhbit tabquic.
CONCLUSIONS:

Un cop finalitzat el meu treball puc afirmar que he assolit els meus objectius.
He arribat a la conclusi final de que el tabac s perjudicial per a la salut. Qualsevol tipus de tabac,
sigui quina sigui la seva composici , la seva presentaci o fins i tot la quantitat que es fumi.
Tamb he observat que no noms s perjudicial per al fumador actiu, sin que tamb per a les
persones exposades al fum (fumador passiu).
Grcies a la llei que es va crear, al limitar el tabac en molts espais, ha fet que hagi disminut molt
des de llavors.
Sobre les enquestes he obtingut els resultats segents. Dels alumnes, el consum diari s ms
freqent en els nois, hi ha un gran percentatge de fumadors passius (sent els pares els principals
fumadors) i dels menors que fumen la majoria, o no volen deixar de consumir o no coneixen els
centres dajuda que hi ha. Dels professors, noms fumen dues professores que ho fan diriament i
cap ho vol deixar, dels que no fumen molts sn ex fumadors.

Lexperincia que he tingut a la consulta de linfermer mha servit per a tenir conscincia que hi ha
centres especialitzats per ajudar a deixar de fumar i que s molt fcil comenar a fumar per molt
difcil deixar-lo encara que mai s impossible.
BIBLIOGRAFIA:

Llibres:
El placer de dejar de fumar. Dr. Miquel Magrau; Edit: Crculo de Lectores (2011)
Tratado de Tabaquismo; Carlos A. Jimnez-Ruiz y Karl Olov Fagerstrm
2a edicin;Edit: ergon; ( 2007)
Llocs web:

http://www.papsf.cat/ (programa d atenci primria sense fum)


http://www.qtabac.cat/(foro professionals sanitaris)
http://www.documentales-online.com/el-tabaco-maravillas-modernas/
https://www.aecc.es/SobreElCancer/Prevencion/Tabaco/Paginas/Informaciontabaco.aspx
http://www.who.int/tobacco/en/smokers_es_po.pdf
http://www.boe.es/boe/dias/2010/12/31/pdfs/BOE-A-2010-20138.pdf
http://es.slideshare.net/antonibaena/diagnstico-tabaquismo
http://www.psicologoescolar.com/MONOGRAFIAS/vigo_cristina_fanjul_historia_clinica_dia
gnostico_fase_abandono_evaluacion_motivacion_dependencia.htm
https://www.youtube.com/watch?v=SvzeecdbdSQ( El Hormiguero , Cadena cuatro,
4/10/09)
https://www.youtube.com/watch?v=fiCvXauAjmY( El viatge del fum del tabac,2007)
http://www.maltapuff.es/enfermedades-tabaco-cigarrillo
http://contraeltabaquismo.blogspot.com.es/2008/01/por-qu-la-gente-fuma_15.html
http://www.scientificpsychic.com/health/psicologia-del-fumar.html
http://elpais.com/diario/2011/01/02/sociedad/1293922805_850215.html
https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2010-20138(Llei antitabac)
http://www.msssi.gob.es/estadEstudios/estadisticas/EncuestaEuropea/pdf/MODULO3REL
ATIVOweb.pdf (EESE-2014, pag 18 a 62)

TTOL:
AUTORA:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

L' Escoltisme "Una altra manera de veure la vida"


Yolanda Virgili Arcas
Albert Ciurana
Cincies Socials i Humanitats
Histria
C Joan XXIII
Tarragona ( Bonavista)

OBJECTIUS:

Els objectius principals que mhe marcat per aquest treball sn:
Conixer ms profundament lEscoltisme i el mtode escolta, tamb destacar la seva
importncia, sobretot en aquest moments de crisis social i de prdua de valors.
Veure si sc capa de organitzar una sortida de tres dies als Castors 2016, que plasmar al
meu treball.
Aclarir que lescoltisme a ms que duna opci per a divertir-se i passar lestona amb gent
de la teva edat, s una gran opci per educar als infants dedats molt diverses.
Tamb hem proposo com objectiu realitzar una enquesta i analitzar-la profundament per
veure el grau de coneixena sobre el tema d'una mostra de la poblaci..
EL PROCS:

El meu treball, tal com es pot anar veien a mesura que es vagi llegint, consta primerament dun
marc teric en el qual trobem informaci sobre els inicis del escoltisme, la seva evoluci,e
l'Escoltisme a Espanya, a Catalunya, posteriorment amplio la informaci amb la proposta de les
M.E.G ( Minyons Escoltes i Guies de Catalunya), i els dinamismes escoltes, seguidament parlo sobre
com s'organitzen les M.E.G ( Minyons Escoltes i Guies de Catalunya) ( a nivell local, al territori i il
nacional), posteriorment explico com els agrupaments escoltes s'organitzen dintre d'ells, els rols
que tenen i llavors ja comento tots els agrupaments escoltes que tenim a la demarcaci de
Tarragona.
Per una altra banda, trobem lapartat de part prctica on realitzar una enquesta que plasmar al
treball, la realitzaran cent persones de diferents edats i sexes i analitzar tots els resultat que
obtingui, tamb far un dossier d'una sortida de tres dies on reflectir tot el que s necessita per
fer una sortida.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

Codi obert ( Programa lliure per a caps) Autor: Miquel ngel Essombla i Gelabert. Minyons
Escoltes i Guies de Sant Jordi de Catalunya Valldoreix ( Barcelona) 2008.
Espai dAprenentatge ( Idees, estratgies i reflexions) Autor: Pau Lpez i Vivente Minyons
Escoltes i Guies de Sant Jordi de Catalunya Valldoreix ( Barcelona) 2008.

Llocs web:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Escoltisme
http://www.escoltes.org/
http://www.escoltesiguies.cat/
http://www.jouscout.com/scouting.htm

http://www.jouscout.com/historia/catala.htm
Web dels agrupaments de la demarcaci de Tarragona ( Informaci)

http://www.aeigalverna.org/
http://agrupamentescoltaiguiabenenlla.blogspot.com.es/
http://aeigbisbeborras.blogspot.com.es/
http://www.tarraconins.cat/entitats/detall/3/aeig-fent-cami
http://www.tarraconins.cat/entitats/detall/2/aeig-gelsto

TTOL:
AUTORA:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Construccions sostenibles
Anna Snchez Martnez
Joan Baldrich
Cincies i tecnologia: Cientificotecnolgic
Arquitectura
C Joan XXIII
Tarragona

OBJECTIUS:

Trobar una soluci al calentament global sense deixar de banda el luxe i la comoditat de la llar.
HIPTESI:

Es pot aconseguir amb els estudis i les tcniques ms estrictes.


EL PROCS:

Estudiar prviament tot all relacionat amb construcci i disseny de la llar, i desprs ho posarem en
prctica, es a dir, construirem una casa, tenint en compte tot el que hem estudiat anteriorment.
CONCLUSIONS:

Es un procs complicat i dur, per s possible construir un casa confortable i que respecti al medi
ambient.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

Guia practica de Arquitectura


Guia practica del albail
La casa sostenible
Principios y prctica de la construccin sostenible
Les cases de fusta. Diari de Tarragona

Llocs web:

Como instalar paneles solares (video you tube), www.ine.es

TTOL:

Ilfflr r uhdolwdw? (Descodificaci: ficci o realitat?)

AUTORA:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Elena Ruiz Olmedo


Mikel Lpez Villarroya
Cincies i Tecnologia: Cientificotecnolgic
Fsica
C Joan XXIII
Tarragona

OBJECTIUS:

Donar a conixer una altra visi del mn de la fsica.


Aprofundir ms en els principis de la mecnica quntica, sobretot en el principi de
superposici i les seves aplicacions.
Esbrinar quina s la relaci que existeix entre aquest principi i la criptografia.
Introduir-me en el mn de la programaci i intentar reproduir una xifra a travs de Matlab.

HIPTESI:

Si volia aconseguir els objectius esmentats anteriorment havia de fer un treball centrat en al fsica i
la criptografia. Conixer a fons les seves caracterstiques em serviria per comprendre millor la
situaci i em permetria trobar aquesta relaci. Daltra banda, la programaci era un tema totalment
nou per a mi i, per tant, si volia realitzar la meva part prctica havia de investigar abans de comenar
res.
EL PROCS:

El meu treball consta duna part terica i duna part prctica. En la primera sexposen dos temes: la
fsica quntica i la criptografia, aix com la relaci que sestableix entre tots dos. El principi de
superposici s la base de tot el treball, per davant la complexitat que suposava, havia danar
enrere en la histria per poder entendre-ho millor i no pensar que s una illusi. Estar en dos llocs
alhora? Difcil de creure.
La segona consisteix en programar una xifra de codificaci a travs de Matlab, un programa molt
potent que inclou un llenguatge de programaci dalt nivell. Desprs dunes quantes sessions per
aprendre a utilitzar-lo vaig comenar. Com que va ser ms difcil del que mesperava vaig decidir
simular una de les ms senzilles: la xifra Csar, xifra que utilitzava aquest emperador per transmetre
missatges de forma segura. El resultat final s una funci que em permet xifrar qualsevol text que
vulgui.
CONCLUSIONS:

La veritat s que ha sigut un llarg cam, per puc assegurar que ha merescut la pena. Aquest treball
mha ajudat en diverses qestions. Per comenar, he pogut investigar un dels temes que ms em
fascina (la fsica quntica) i adonar-me de la manera en qu es regeix la nostra societat: ens costa
moltssim acceptar els canvis, i ms encara quan aquests semblen desafiar la nostra ra l'home al llarg
de la histria i com aquestes van influenciades per la societat. Fa uns quants anys la veritat absoluta
i indiscutible era que la Terra s al centre de l'univers, ja que Du era el creador del mn i nosaltres
els seus fills. Qui podia contradir aquesta afirmaci? En aquell moment ning. Quan finalment es va
utilitzar el telescopi per observar ms enll del nostre cel i es va demostrar el contrari, l'esglsia va
castigar a tot aquell que ho defenss. D'aqu es pot observar dues coses: com la influncia de
l'esglsia (classe social molt poderosa llavors) determinava la cincia i com la tecnologia va permetre

avanar en les investigacions. Quant aquest rgan va anar perdent poder el mn es va observar amb
ulls nous, descobrint una altra visi de la realitat. En quant al principi de superposici, el tema central
del treball, encara em continua impressionant. Pot semblar molt estrany, impossible, una histria
inventada pels cientfics per explicar coses que desconeixien. Per la veritat surt a la llum i no podem
negar el que s evident. Succeex. En el mn microscpic les partcules poden estar en dos llocs a la
vegada i, com a conseqncia, nosaltres tamb tenim aquesta propietat, tot i que no es manifesti.El
treball tamb s'enfoca en la criptografia. Com ja he dit, no sabia gaire d'aquest tema per he tingut
la gran sort d'aprendre que s. Per comenar, a banda de descobrir les diferents xifres, m'ha sorprs
la brillant ment que criptgrafs i criptoanalistes han demostrat tenir. Tamb he de dir que no era
conscient de com la criptografia s present a les nostres vides i com ha participat en moments
histrics importants. Tamb he arribat a la conclusi de que, al igual que moltes coses, la tecnologia
determina el seu aven. Ara es t constncia de les possibilitats que haurien si existissin mquines
ms potents. En concret, ordinadors quntics, els quals funcionen segons el principi de superposici.
Aquesta s la relaci que hi ha entre els dos temes del treball. Si s'aconsegus crear aquests aparells
seria la fi de la xifra ms segura i utilitzada actualment. Per la fi de la criptografia? Per descomptat
que no. Els criptgrafs no han perdut el temps i ja tenen una alternativa a aquesta, indesxifrable (tot
i que no s la ms prctica i depn, en gran part, de la fsica quntica).Va ser aquesta actitud de
superaci dels criptgrafs i criptoanalistes el que em va animar a intentar reproduir una xifra. Encara
que tamb va influir el fet de que totes les idees que tenia per a la part prctica presentaven
obstacles. El primer que em ve al cap quan penso en Matlab s la quantitat de temps i treball que
he necessitat per fer-ho. Quan vaig acceptar aquesta idea no tenia idea d'on m'estava ficant. No era
tan fcil com jo pensava, i aix que havia escollit la xifra ms simple! Per grcies a aquest esfor,
desprs d'aconseguir una victria, rebia una satisfacci enorme. En definitiva, fent aquesta prctica
m'he adonat encara ms de la gran complexitat que representa el mn de la criptografia i la
programaci, aix com de les possibilitats que n'ofereix. Sn dos temes que, o no coneixia o no
valorava tant, i que ara estic disposada a explorar una mica ms. . A ms, veure l'evoluci de la
percepci del nostre mn m'ha mostrat les diferents visions que ha tingut
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

Sonia Fernndez-Vidal, ''La puerta de los tres cerrojos'', 2011


Sonia Fernndez-Vidal, ''Desayuno con partculas'', 2013.
National Geographic, ''El lenguaje secreto de los nmeros'', 2014.

Llocs web:

http://www.webdianoia.com/aristoteles/aristoteles_fis_2.htm
http://criptografia-nosotras.blogspot.com.es/2008/05/el-cdigo-morse-y-su-utilizacinjunto.html
http://www.criptored.upm.es/crypt4you/temas/RSA/leccion1/leccion01.html
http://www.sc.ehu.es/sbweb/energiasrenovables/MATLAB/basico/iterativo/iterativo.html

TTOL:
AUTORA:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Aprendre a ballar la vida: Musicoterpia.


Ins Barreras Porras
Joan Baldrich
Cincies i tecnologia: Cincies de la salut
Medicina i Psicologia
C Joan XXIII
Tarragona

OBJECTIUS:

El meu objectiu s poder observar de que manera la msica pot afectar a les persones
(fisiolgicament, emocionalment, socialment, cognitivament i espiritualment) i com influeix en les
nostres vides i, d'aquesta manera, poder comprovar si la musicoterpia s un mtode efectiu i la
msica i el so poden beneficiar la nostra salut fsica i mental.
HIPTESI:

La msica pot beneficiar lsser hum en molts aspectes. Per tant, la musicoterpia s un mtode
efectiu.
EL PROCS:

La metodologia que he utilitzat potser no s la ms habitual. En comptes de comenar parlant de la


msica com a terpia, primerament vaig tractar d'analitzar a l'sser hum com a sser musical, com
aquest percep la msica i reacciona davant d'aquesta i quan comena a fer-ho. Seguidament, vaig
estudiar la prpia estructura de la msica i la influncia dels seus diferents components i la seva
capacitat per esdevenir un fenomen universal. Ms tard, em vaig endinsar en els diversos efectes
que la msica pot produir en l'sser hum classificant-los en diferents dimensions: fisiolgica,
emocional, social, cognitiva i espiritual i vaig parlar de lAlqumia de la msica, que relaciona la
msica i les qualitats personals i emocions amb els elements de la natura. Finalment, desprs
d'arribar a unes conclusions vaig poder parlar de la msica com a terpia, dels seus orgens i de com
es realitza una sessi de musicoterpia: els possibles mtodes, quina s la msica curativa i quin ha
de ser el perfil del musicoterapeuta.
Per poder treure unes conclusions finals i comprovar si la informaci trobada era realment certa,
tamb vaig realitzar una part prctica, que es divideix en dues parts:
Per una banda, vaig assistir a una sessi de musicoterpia dedicada a nens amb pluridiscapacitat i
dirigida pel psicleg i bateria professional Gerard Mallorqu, director de The Rhythmic Arts Project
(TRAP) a Catalunya, un programa educacional que consisteix en fomentar la inclusi de nens i adults
discapacitats en tots els aspectes de la vida i ensenyar habilitats bsiques d'aprenentatge i conceptes
tils per a la vida diria a travs de la percussi.
D'altra banda, vaig voler experimentar per mi mateixa els canvis que la msica pot produir en l'sser
hum, dins de les meves capacitats.
D'aquesta manera, vaig realitzar un test a 10 persones de diferent edat. Aquest, consisteix en
l'escolta de 6 canons diferents i en respondre a unes preguntes finals relacionades tant amb
l'experincia musical que han viscut els subjectes amb aquestes canons com amb la manera en que
escolten msica habitualment. Desprs de l'escolta de 30 segons de cada can, vaig mesurar
diversos parmetres fsics, en concret el ritme cardac i respiratori i la pressi sangunia, a ms a ms
de la seva resposta emocional utilitzant una taula on la persona havia de situar-se en diversos estats
segons el que sentia desprs de cada can. Tamb, vaig voler relacionar el test amb una teoria que

em va cridar molt latenci: lalqumia de la msica. Aix doncs, 4 de les 6 canons escollides estan
associades a un dels elements i abans de comenar el test la persona havia de situar-se en un dels 4
elements segons el seu temperament i el seu estat emocional en aquell moment.
CONCLUSIONS:

Desprs dun gran recerca dinformaci i de la meva experimentaci, puc concloure que potser la
musicoterpia com a nic mtode no s el ms efectiu, tot i aix, si pot ser molt til per acompanyar
a altres terpies amb major pes cientfic. La musicoterpia no cura, cuida. Noms depn de nosaltres
aprofitar aquests cuidats per afrontar la vida amb positivitat, per viure i sobreviure, per ballar
lhurac dels problemes de la vida i sortir endavant amb un gran somriure, per sobretot, amb una
can entre els llavis.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

Alcalde, Antonio. (2009). Msica y espiritualidad. Barcelona : Centre de Pastoral Litrgica.


Ardid, C. (1920). La msica como medio curativo de las enfermedades nerviosas. Madrid :
Editorial Grfica Espaola.
Benenzon, R. (2000). Musicoterapia: De la teora a la prctica. Barcelona : Paids Ibrica.
Copland, A. (2007). Cmo escuchar la msica. (3a.ed.). Madrid : Fondo de Cultura Econmica
de Espaa.
Despins, J. (2009). La msica y el cerebro. (3a.ed.). Madrid : Gedisa.
Inayat, H. (2003). La msica de la vida. (3a.ed.) Madrid : Mandala Ediciones.
Jauset, J. (2011). So, msica i espiritualitat Barcelona : Gaia Edicions.
McCarthy, M. (2002). La naturaleza de la msica: Un camino para el bienestar interior.
Barcelona : Ediciones Paids.
Storr, A. (2007). La msica y la mente. Barcelona : Paids Ibrica.
Trallero, C. (2002). El despertar del ser harmnic: Musicoterpia Autorealitzadora. Barcelona
: Abadia de Montserrat.
Willems, E. (2002). El valor humano de la educacin musical. Barcelona : Paids Ibrica.

Llocs web:

Cerebro y msica. (s.f.). Recuperat el 9 d'Agost de 2015, de http://educrea.cl/cerebro-ymusica/


Gallardo, I. (2009). La msica sumada a la terapia mejora el confort del paciente. Recuperat
el 25 d'Agost de 2015 de http://www.ericlegras.wordpress.com/2009/09/22/la-musicasumada-a-la-terapia-mejora-el-confort-del-paciente/
Gutirrez, J. (2013). Cmo afecta la msica al cerebro?. Recuperat el 10 de Septembre de
2015, de http://columnazero.com/como-afecta-la-musica-al-cerebro/
Lpez, V. (2012). El poder curativo de la msica llega a los hospitales. Recuperat el 31
d'Agost de 2015, de http://www.efesalud.com/noticias/el-poder-curativo-de-la-musicallega-a-los-hospitales/
Tom, C. (2009). La msica cambia nuestra percepcin visual del mundo. Recuperat el 14
de Juliol de 2015, de http://cesartomelopez.blogspot.com
Tardn, L. (2009). La msica, medicina para el corazn. Recuperat el 31 d'Agost de 2015, de
http://www.elmundo.es/elmundosalud/2009/04/14/corazon/1239735454.html
Ochoa, O. (2009). Cuidado con los vecinos que tocan el tambor. Recuperat el 5 de Juliol de
2015 de http://www.elmorrocotudo.cl

Olender, A. (2005). Msica y cerebro. Recuperat el 2 d'Agost de 2015 de


http://www.luciernaga-clap.com.ar/articulosrevistas/28_musicaycerebro.htm
Una tribu aislada, prueba de que la msica es un lenguaje universal. (2009). Recuperat el 5
de Juliol de 2015, de http://www.europapress.es/ciencia/laboratorio/noticia-tribu-africanaaislada-prueba-musica-lenguaje-universal-20090320113209.html
Sanchs, I. (2010, 21 d'abril). "Hacemos que los nios entren al quirfano riendo" La
Vanguardia, La Contra.
Seleme, M. (2009). El efecto de la msica en nuestro cerebro. Recuperat el 9 de Juliol de
2015, de http://www.childrenofthenewearth.com

TTOL:
AUTOR:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

El Reconeixement de veu
Jose Antonio Gonzalez Barrera
Mikel Lpez Villarroya
Cincies i tecnologia: Cientificotecnolgic
Tecnologia
C Joan XXIII
Tarragona

OBJECTIUS:

Lobjectiu del present projecte s conixer qu s el reconeixement de veu, com poder crear un
sistema propi de reconeixement de veu.
HIPTESI:

El reconeixement de veu s un sistema que ens permetr utilitzar un ordinador o qualsevol dispositiu
per mitja de la veu sense utilitzar els convencionals botons fsics.
EL PROCS:

Primerament vaig estudiar tots els processos que vnen inclosos en un sistema de reconeixement
de veu que sn: Mostreig, Quantificaci, i per acabar la Codificaci. Ms tard vaig investigar el
sistema capa a capa. He de dir que vaig investigar sobre els sistemes de reconeixement de veu de
lactualitat com Siri i Cortana. Per acabar vaig fer una recerca de programes necessaris per poder
crear el meu propi sistema de reconeixement de veu amb comandaments escrits per mi, i aquesta
va ser la meva part practica, crear un sistema de reconeixement de veu personalitzat.
CONCLUSIONS:

Realment amb aquests programes es pot estalviar molt de temps sense deixar de fer qualsevol feina,
ja que no hem d'estar davant de lordinador o el dispositiu, simplement hem de fer la pregunta i
aquest sol far una recerca per dir-nos la nostra resposta. De la mateixa forma que augmenta el
nostre nivell de confort. Lnic inconvenient s que hem d'escriure nosaltres mateixos els
comandaments.
BIBLIOGRAFIA:
Llocs web:

http://windows.microsoft.com/es-xl/windows-8/using-speech-recognition
https://es.wikipedia.org/wiki/Cuantificaci%C3%B3n
http://definicion.de/cuantificar/
http://www.nodo50.org/utlai/num27/270110.htm
https://es.wikipedia.org/wiki/Comando_(inform%C3%A1tica)
http://www.alegsa.com.ar/Dic/comando.php
http://www.buscaaqui809.com/2014/04/que-es-un-comando-en-informatica.html
http://windows.microsoft.com/en-us/windows-8/using-speech-recognition
https://es.wikipedia.org/wiki/Conversi%C3%B3n_anal%C3%B3gica-digital
https://www.youtube.com/watch?v=SoH4MNe2yc0
http://www.madrid.org/cs/Satellite?cid=1184751004315&pagename=CASB/Page/CASB_pi
ntarContenidoFinal

http://recursostic.educacion.es/observatorio/web/es/software/software-general/689reconocimiento-y-sintesis-de-voz
https://www.microsoft.com/enable/products/windowsvista/speech.aspx
http://controlarpcconvoz.blogspot.com.es/p/descarga.html
http://recursostic.educacion.es/observatorio/web/es/software/software-general/689reconocimiento-y-sintesis-de-voz
http://windows.microsoft.com/es-es/windows/common-speech-recognitioncommands#1TC=windows-7
http://www.asifunciona.com/electronica/af_conv_ad/conv_ad_5.htm

TTOL:
AUTORA:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Comunitat de SantEgidio
Laura Muoz Maireles
Xavier Bofarull Serra
Humanitats i cincies socials
Periodisme
C Joan XXIII
Bonavista

OBJECTIUS:

Al meu treball els objectius que em proposo no tan sols sn endinsar-me jo mateixa ms a la
Comunitat, sin que tamb vull donar a conixer la comunitat, animar als joves a que realitzin
qualsevol tipus de voluntariat i poder oferir la nostra comunitat com aquest inici en el mn del
voluntariat i finalment tamb descobrir si realment avui dia hi ha joves que encara els mou aix de
fer un servei dedicat als altres, sense tenir remuneraci a canvi.
HIPTESI:

La meva motivaci per fer aquest treball ha estat que, per mi un treball de recerca s investigar un
tema que tinteressa i que realment pugessis obtenir la suficient informaci per dur-ho a terme. He
combinat dues coses que magraden molt, que son els nens i el voluntariat que realitzo a la
Comunitat de SantEgidio. La Comunitat de SantEgidio, es dedica en totes les franges dedats a
ajudar als dems, i aquest ajut ho fem primerament convertint-nos en el amic de la persona a la que
volem ajudar. En el meu treball es pot veure clarament la immersi per la meva part a totes les
branques que la comunitat ofereix.
EL PROCS:

Primerament em vaig llegir un llibre que va fer el creador de la comunitat i que explicava la creaci
daquesta i una mica la seva vida i el que el va portar a crear la comunitat.
Tot seguit durant gaireb uns sis mesos he estat anant a fer els serveis que la comunitat ofereix i aix
poder desenvolupar la meva part practica a travs de totes les meves experincies recorregudes i
no tants sols des de fa sis mesos, sin des de fa 3 anys que son els que porto dedicant-me a fer
aquest voluntariat, concretament el servei amb nens a la escola de la pau de camp clar. Per poder
demostrar que vaig fer aquesta gran part practica vaig fer un vdeo muntatge de recopilacions de
vdeos que vaig gravar durant els serveis.
Desprs de fer tota la part practica hem vaig posar a fer tota la part terica, a partir de tots els
coneixements que vaig obtenir desprs de fer la part practica. Vaig redactar gaireb tot el que havia
aprs i tot el que havia viscut , encara que tamb em vaig ajudar a poder fer el cos redactat a partir
de pagines webs, llibres i informaci que persones dirigents de la comunitat em van propiciar.
CONCLUSIONS:

He aprs un munt de coses que desconeixia de la comunitat, puc dir amb certesa que ara si que se
que s la comunitat i tot el que fem aqu i puc explicar tot de primera m ja que he realitzat els
serveis i encara que han estat bastant durs, mhan agradat i he tornat a repetir-los. Tamb mhe
adonat que actualment la major part dels joves no realitzen cap tipus de voluntariat, encara que els
agradaria, per no son capaos de fer aquest primer pas tots sols. La veritat que un dels objectius
que em vaig proposar al comenament daquest treball no puc dir que sha complit, que ha estat el
poder donar a conixer la comunitat i el poder donar la oportunitat a la gent per a que realitzi

qualsevol tipus de voluntariat a la comunitat. Encara que penso que exposar-ho aqu es una gran
oportunitat per a poder aconseguir lltim objectiu.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

Llibre de Andrea Riccardi colloqui amb J.D Durand i R.Ladous San Egidio Roma y el
mundo, presentaci de Carlo Maria Martini de leditorial Ciudad Nueva.

Llocs web:

http://www.santegidio.org/index.php?langID=es
https://www.aciprensa.com/noticias/comunidad-de-san-egidio-celebra-comida-denavidad-para-mas-de-1000-personas-27944/
http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/comunidad-san-egidio-celebracomida-con-pobres-navidad-2955442
https://es.wikipedia.org/wiki/Andrea_Riccardi
https://www.catalunyareligio.cat/es/node/151873
http://www.lastampa.it/2014/09/07/vaticaninsider/eng/news/st-egidios-worldwideinterreligious-leaders-meet-in-antwerp-5GVqrb8DDBP3wH5wkQumEN/pagina.html
http://www.eldiario.es/andalucia/Rita-Prigmore-Ojos-gitanosHolocausto_0_253024707.html
https://es.wikipedia.org/wiki/Comunidad_de_Sant%27Egidio
http://es.catholic.net/op/articulos/17641/cat/702/comunidad-de-sant-egidio.html
https://books.google.es/books?id=GSweSqGv97kC&pg=PA35&lpg=PA35&dq=paises+
donde+hay+comunidad+de+sant%27egidio&source=bl&ots=kmbuR0plAY&sig=Ov2d
s1VhK54pR7VYZ5scwVWJ8i8&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjPy7x1NfKAhWFfhoKHWM_Dn0Q6AEITTAJ#v=onepage&q=paises%20donde%20hay
%20comunidad%20de%20sant'egidio&f=false

TTOL:
AUTORA:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

La influncia dels cicles lunars.


Laura Polo Siendones
Joan Baldrich Carceller
Cincies i tecnologia: Cincies de la salut
Biologia ambiental
C Joan XXIII
Tarragona

OBJECTIUS:

Els objectius del meu treball sn principalment conixer ms a fons els mites que envolten a la Lluna
i com la veien a les antigues civilitzacions.
HIPTESI:

La meva hiptesis s que realment si que t influncia la lluna sobre nosaltres, en concret en els
conreus.
EL PROCS:

El meu treball consisteix en una part terica on he fet recerca de informaci dels mites de la Lluna,
de que s la Lluna com a tal, de com la coneixien les antigues civilitzacions... tot aix buscant a
internet i a llibres. Laltre s una part prctica que consisteix en tres parts alhora: una entrevista a
una noia que fa cultiu ecolgic i mexplica la seva experincia; una altra part que consta dunes
enquestes realitzades a la gent del meu voltant sobre els seus coneixements dels mites; i per ltim
una plantaci de diferents plantes en diferents cicles de la Lluna per comprovar la seva influncia.
Vaig fer una primera plantaci amb gladiols per va sortir errnia per diferents motius i vaig fer una
segona plantaci de psols.
CONCLUSIONS:

La meva primera hiptesis, sobre la verificaci del mite de la influencia de la lluna en el creixement
de les plantes, lhe de donar per errnia ja que en la meva part prctica no he pogut demostrar que
aix sigui cert. Els motius pels quals no ha sortit verdader poden ser varis. Podrem pensar que
realment la lluna no t cap tipus dinfluncia i que aquest mite s fals. Per altra banda, continuo
creien en aquest mite i ho corroboro amb lidea de que a passat de generaci en generaci durant
molts milers danys i avui dia encara hi ha gent que lutilitza i li funciona, com per exemple a la Nina,
la noia enquestada. Per aquest motiu crec que els possibles factors que han fet que la prova doni
errnia han sigut factors ambientals, com per exemple les pluges, la temperatura, el sol o el vent, ja
que les plantes no estaven en un hivernacle sin a laire lliure i era impossible controlar-ho. Tamb
hem de tenir en compte la presencia de possibles ocells que shan pogut menjat algunes de les
plantes impedint que poguessin crixer.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

Michel Gros: Lunario 2015. Calendario lunar para el huerto y el jardn ecolgicos y para tu
salud.
JV. Maroto:Historia de la Agronoma. 2 EDICIN.

Llocs web:

http://ecocosas.com/agroecologia/la-luna-y-su-efecto-en-las-plantas/
http://www.astrofotos.es/Luna.php
http://www.stellarscout.com/blog/cuall-es-la-temperatura-de-la-luna/
http://www.astromia.com/tierraluna/fasesluna.htm
http://www.astromia.com/astronomia/eclipsoluna.htm
https://dagad.wordpress.com/2012/05/28/ixchel-mujer-arcoiris-la-gran-diosa-maya-2/
http://www.barriozona.com/coyolxauhqui_templo_mayor_cultura_mexica_mexico_zona
_arqueologica.html
http://www.astromia.com/solar/lunamareas.htm
http://www.conevyt.org.mx/cursos/cursos/pcn/antologia/cnant_4_03.html
http://www.nationalgeographic.es/science/space/la-luna-mitos-y-leyendas
http://www.schwarzkopf.es/skes/es/home/peinados/consejos_y_trucos/trucos_peinado/
peinados_pelo_muy_rizado11.html#id1494222942
https://www.uclm.es/ab/enfermeria/revista/numero%2014/influencia_lunar_y_barom%E
9trica_s.htm

TTOL:
AUTORA:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Percepci dels colors


Noelia Gmez Rueda
Albert Ciurana
Cincies i tecnologia: Cincies de la salut
Biologia
C Joan XXIII
Tarragona

OBJECTIUS:
Lobjectiu principal d'aquest treball s arribar a conixer la relaci que mantenen els colors amb les emocions
i les caracterstiques de la personalitat. Conseqentment, el treball tamb consta dun subobjectiu que tracta
de trobar diferncies entre el sexe mascul i el sexe femen en quant a la percepci dels colors
HIPTESI:

La primera es planteja partint de que si es diferencia entre colors primaris i colors secundaris,
possiblement hi haur diferncies en la relaci entre els colors i lemoci o caracterstica de
personalitat. I la segona parteix de que si existeixen diferncies entre sexes possiblement hi haur
diferencies entre el color i lemoci o caracterstica de personalitat que identifiquen entre homes i
dones.
EL PROCS:

He indagat i recercat informaci sobre els colors, sobre com aquests arriben i sn interpretats pel
nostre cervell. Desprs he buscat informaci sobre les emocions, com aquests influeixen sobre
aquestes mateixes i a partir daquesta informaci lhe aplicat al mn de la publicitat. Finalment he
passat un qestionari per poder corroborar que la gent relaciona els colors amb les emocions que
ms destaquen en aquests.
CONCLUSIONS:

Com a conclusi principal es pot confirmar que hi ha una relaci clara establerta entre els colors i les
emocions i caracterstiques de la personalitat. Els colors transmeten unes primeres sensacions a
tothom que els percep, i aquestes solen ser semblants per a la gran part de poblaci degut a
significats que shan anat establint al llarg del temps per cultura i s social. A ms, no hem de deixar
a banda que molts colors tenen un codi de significat establert com s en el cas de les senyals. No
obstant, tamb hem comprovat com el significat dun color pot representar les seves connotacions
segons la cultura a la que ens referim.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

Heller, e. (2004). Psicologa del color: cmo actan los colores sobre los sentimientos y la
razn. Editorial Gustavo Gili.
Arnheim, r., & fernndez-campoamor, m. l. b. (2002). Arte y percepcin visual: psicologa del
ojo creador. Alianza editorial.
Lpez, j. b. (2014). grn, anselm. La escuela de las emociones, Sal Terrae.
Amber, r. & samar, e. (1991). Cromoterapia: curar con los colores. Editorial Humanitas, SL.

Llocs web:

http://ual.dyndns.org/biblioteca/fisiologia/pdf/unidad%2001.pdf (Fisiologia, Consulta:


setembre 2015).
www.um.es/docencia/pguardio/documentos/percepcion.pdf (Percepci, Consulta: setembre
2015).
http://sauce.pntic.mec.es/falcon/emociones.pdf (Las emociones. Consulta: setembre 2015).
http://personales.unican.es/perezvr/pdf/Vision%20Luz%20y%20Color.pdf (Visin, Luz y Color.
Consulta: octubre 2015)
http://www.uv.es/choliz/Proceso%20emocional.pdf (Psicologia de la emocin. El proceso
emocional. Consulta: octubre 2015).
https://buleria.unileon.es/bitstream/handle/10612/1904/71554167V_GADE_septiembre12.p
df?sequence=1 (El poder del color. La influencia del color. Consulta: novembre 2015).
http://www.revista60ymas.es/InterPresent2/groups/revistas/documents/binario/informe.pdf
(Cromoterapia: La influencia de los colores en el estado de nimo. Consulta: novembre 2015).
http://imgbiblio.vaneduc.edu.ar/fulltext/files/TC080473.pdf (Percepci i color. Consulta:
novembre 2015).
http://reposital.cuaed.unam.mx:8080/jspui/bitstream/123456789/1901/1/teoria-delcolor.pdf (Teora del color. Consulta: novembre 2015).
http://www.cac.es/cursomotivar/resources/document/2012/006.pdf (El daltonisme.
Consulta: desembre 2015).
https://voyasermascompetitivo.files.wordpress.com/2011/03/significado-de-los-colores-enla-publicidad.pdf (Significado de los colores en la publicidad. Consulta: desembre 2015).

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Els tractaments ms prxims: les plantes medicinals


Wenqian Du
Lourdes Sarra
Cincies i tecnologia: Cincies de la salut
Biologia
C Joan XXIII
Tarragona

OBJECTIUS:

Conixer les diferencies entre diferents cultures en el camp de la


medicina.
Aproximar al camp de les plantes medicinals del meu voltant.
Les plantes medicinals del meu abast.
Els tractaments senzills aplicables.

HIPTESI:

Existeixen diferncies tant teriques com prctiques sobre les plantes medicinals entre la cultura
asitica i la cultura europea.
EL PROCS:

El meu treball est composat per dos apartats. La primera s la part terica on presento les teories
i com s la medicina xinesa. I la segona part s la part prctica on per comprovar la meva hiptesi
he buscat punt de vista diferent sobre aquest tema. En principi, he entrevistat a uns experts en
aquest camp, una enquesta per les persones que provenen de les dues cultures i lltima apartat
s la meva prpia experincia relacionada amb aquest camp.
CONCLUSIONS:

La meva hiptesis est comprovada i el resultat demostra que la certesa de la hiptesi. Els
resultats de les enquestes i entrevistes noms s el resultat duna minoria, aix doncs, pot haverhi canvis o invalidesa dels resultats. Aquesta experincia s molt bona. s cert que aquest treball
no s res agradable per he pogut contemplar la cultura i les diferncies daquesta. I una vegada
finalitzat el treball estic ms segura del cam que far.
BIBLIOGRAFIA:
Llocs web:

www.baidu.com
www.a-hospital.com
http://www.zhzyw.org/zyts/

La sndrome de l'artria mesentrica superior:


infreqent o infradiagnosticada.

Cristina Cuesta Marti

Medicina

TTOL:
AUTORA:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

La Sndrome de lArtria Mesentrica Superior: infreqent


o infradiagnosticada
Cristina Cuesta Marti
Santiago Guiu
Cincies i tecnologia: Cincies de la salut
Medicina
C La Salle
Tarragona

OBJECTIUS:

Amb aquest treball volia saber ms a fons sobre aquesta patologia que jo pateixo i sobretot donar
a conixer a la gent els problemes i obstacles amb qu ens trobem les persones afectades per
patologies rares o minoritries, com per exemple, la mnima inversi destinada a la recerca en
aquests temes i la poca comercialitzaci de medicaments per poder tractar-les o reduir-ne els
smptomes. Amb aix, tamb desitjava fer una recerca mplia dinformaci sobre la SMAS perqu
pogus ser til per qualsevol altre afectat, ja que, des que mho van diagnosticar, i com ja mhavien
avisat els metges i com he pogut observar, disposem de molt poca informaci sobre aquesta
sndrome.
HIPTESI:

Potser si disposssim de ms informaci sobre aquesta sndrome i es conegus ms, es detectarien


un major nombre de casos i promptament.
EL PROCS:

El meu treball de recerca consta dun marc


teric i un marc prctic. Per fer la primer part,
vaig haver de realitzar una recerca
d'informaci molt mplia al CRAI de la URV,
perqu com ja m'havien avisat molts metges,
disposem de molt poca informaci sobra la
Sndrome de lArtria Mesentrica Superior
(SMAS). La majoria d'aquesta informaci es
tracta d'articles mdics en angls. A ms, vaig
haver de llegir diversos llibres d'anatomia i
fisiologia humana per elaborar la part terica.
La meva primera idea, com a part del marc
prctic, era realitzar entrevistes o enquestes a
altres pacients, per no ho vaig poder fer per
dos motius: el primer, per el nombre tan redut de casos, i segon, perqu ho vaig preguntar a
diferents metges, i em van comentar que no poden revelar les dades dels seus pacients a causa de
la Llei de Protecci de Dades. I per aquesta ra, la meva part prctica consisteix en un estudi de cas
biogrfic, en el qual he narrat: linici i com em van diagnosticar aquesta patologia, el tractament
que vaig seguir, per sobretot, qu significa per a mi i al meu entorn proper conviure amb aquesta
sndrome.
A ms a ms, per a qu es pogus comprendre millor qu s aquesta patologia i lanatomia que es
troba afectada, vaig dissenyar una maqueta de laparell digestiu amb les artries implicades en
aquesta sndrome, i desprs la vaig imprimir amb una impressora 3D.

CONCLUSIONS:

Grcies a aquest treball he pogut conixer i comprendre aquesta malformaci congnita que jo
pateixo. Amb el subttol del treball vull destacar dos fets: el primer, infreqent fa referncia al
nombre de casos tant baix de la SMAS; el segon, infradiagnosticada assenyala els indicis que
mostren la possible existncia de ms casos. I aix s degut a dues causes: primer, la poqussima
informaci que disposem sobre la SMAS; segon, que la simptomatologia caracterstica es pot
confondre amb la daltres malalties gastrointestinals, perqu shi assemblen. Per tots aquests
motius
la
SMAS
implica
un
gran
repte
diagnstic
per
als
metges.
Una altra conclusi s el fet que no existeix una cura com a tal per a la SMAS, ja que seguint
qualsevol dels tractaments no saconsegueix mai un angle aortomesentric normal. Per aix, els
pacients
de
SMAS
hem
de
seguir
un
control
exhaustiu
del
pes.
Tamb voldria posar de manifest el fet que les persones que patim malalties minoritries, hem de
veure com des de diversos sectors posen traves a la investigaci daquestes.
Espero que aquest treball sigui til per a altres persones que es troben en una situaci semblant a
la meva i serveixi per encoratjar-los i animar-los a seguir endavant. I no noms per a ells sin
perqu tothom valori la salut sempre i no tan sols en el moment en qu ens manca.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

IRA FOX, Stuart (2011). Fisiologia Humana. Javier de Len Fraga (dir.); Bernardo Rivera
Muoz, Hctor Ral Planas Gonzlez, Jos Luis Gonzlez Hernndez (trad.). Mxic D.F.:

McGraw-Hill. 12a Ed, 774 p.


LATARJET, Michel; RUIZ LIARD, Alfredo (2010). Anatomia Humana. Eduardo Adrin Pr
(dir.). Buenos Aires: Mdica Panamericana. 4a Ed., 8a Reimp., Vol. 2, 888 p.
M.GILROY, Anne; R.MACPHERSON, Brian; M.ROSS, Lawrence (2009). Prometheus. Atles
danatomia. Markus Voll, Karl Wesker (ill); Andrs Del Barrio, Gustavo Mezzano, Gerardo
Rodrguez Planes, Jorgelina Taveira, Damin Vzquez (trad.). Madrid: Mdica
Panamericana. 680 p.
MARTN ORTE, Emilio; RIZO, Marcelo; CLARET, Joaquim; GRATACS, Rosa; SCHONOFFER;
ORIOL, Teresa (2006). Atles del cos hum: Anatomia. Histologia. Patologies. Jordi Vigu
(ed.); Myriam Ferrn i Vias, Miquel Ferrn i Geis (ill). Madrid: Medillust. 572 p.
ROKITANSKY, C.(1842); Handbuch der pathologischen Anatomie. Vol.3, 1a Ed., Braunmller
& Seidel,Wien, Austria
SCHNKE, Michael; SCHULTE, Erik; SCHUMACHER, Udo (2006). Prometheus. Text i atles
danatomia. Markus Voll, Karl Wesker (ill.); Jrgen Rude (coll.); Ana Heimann, lex Mer
Vived, Gema Perramn Serra (trad.). Buenos Aires; Madrid: Mdica Panamericana. Vol. 2,
382 p.
TORTORA, Gerard J.; DERRICKSON, Bryan (2011). Principis danatomia i fisiologia. Mxic
D.F.: Mdica Panamericana. 11a Ed., 6a Reimp., 1374 p.

Llocs web:

INTERNATIONAL FOUNDATION FOR FUNCTIONAL GASTROINTESTINAL DISORDERS (IFFGD).


[en lnia]. <http://www.iffgd.org/site/gi-disorders/other/sma-syndrome
MEDLINEPLUS; U.S. NATIONAL LIBRARY OF MEDICINE [en
lnia].<https://www.nlm.nih.gov/medlineplus/
SEINAP [en lnia]. http://www.seinap.es/
CAPITANO, Sante; DONATELLI, Gianfranco; BOCCOLI, Gianfranco (2012). Superior Mesenteric
Artery SyndromeBelieve in it! Report of a Case[article en lnia]. Hindawi Publishing
Corporation. Case Reports in Surgery. Vol.2012, Art. ID 282646, p.3,
DOI:10.1155/2012/282646.http://www.researchgate.net/publication/230736042_Superior_
Mesenteric_Artery_SyndromeBelieve_in_it%21_Report_of_a_Case
SCOVELL, Sherry; HAMDAN, Allen (2012). Superior mesenteric artery syndrome [article en
lnia]. Wolters Kluwer. UpToDate. Support Tag: [0505-62.83.171.179-C5954B700C-14].
http://www.uptodate.com/contents/superior-mesenteric-artery-syndrome

Sempre hi ha una segona oportunitat


Clara Rodero Torres
Filosofia
La matria fosca
Helena Bonet Muoz
Fsica
Anlisi comparatiu de la qualitat de l'aigua Irene Marta Guinovart
Biologia i Cincies de la
de les platges de Tarragona
Terra i del Medi Ambient
Polluci invisible
Laura Mata Carreras
Fsica
Ciutat de terrasses
M Teresa Gimnez Ramos Dret
Fet a casa? Els sabons naturals
Natalia Haro Angls
Qumica i Biologia

El Treball de Recerca del batxillerat, s sens dubte, un desafiament en el qual lalumne ha demprar
els coneixements i habilitats adquirides en un procs dinvestigaci.
En el Frum de Treballs de Recerca i Crdits de Sntesi, es posa a labast dels alumnes la possibilitat
de divulgar les seves investigacions fomentant les seves capacitats comunicatives i argumentatives.
Hem pogut comprovar en els darrers anys que lassistncia dels alumnes de primer de batxillerat al
frum, permet que els treballs presentats esdevinguin un exemple per a ells i al mateix temps
estimula la qualitat dels seus futurs projectes dinvestigaci.
El Frum TRiCS, no noms potencia el seu esperit crtic, la transmissi de coneixements i la capacitat
de reflexi al voltant dun tema, sin que, a ms a ms, s un espai dintercanvi i de convivncia
entre els diferents alumnes dels centres educatius que participen.
Amb la voluntat de donar continutat al Frum TRiCS i conscients de la importncia daquest
esdeveniment per als nostres alumnes de batxillerat, un any ms el Collegi Lestonnac- LEnsenyana
participa en aquesta mostra de treballs en un acte educatiu i de reconeixement.

TTOL:
AUTORA:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Polluci invisible
Laura Mata
Anton Maria Borrs
Cincies i tecnologia: Cientificotecnolgic
Tecnologia
C LestonnaclEnsenyana
Tarragona

OBJECTIUS:

Analitzar els diferents decibels que hi pot haver en diferents llocs de la nostra ciutat,
Tarragona, o llocs ms allats on hi hagi ms tranquillitat.
Recollir dades sobre el nivell dintensitat sonora en diferents espais i hores del nostre collegi
Lestonnac lEnsenyana Tarragona, com el menjador, lesbarjo dels nens petits i la porteria.
Amb els resultats, comparar-los amb informacions trobades en la part terica per analitzar
quines serien les possibles conseqncies.

HIPTESI:

Fan les persones el mateix soroll que els mecanismes?


EL PROCS:

A travs duna consola i un micrfon, estudiar els decibels que es produeixen en la ciutat de
Tarragona tot comparant-los amb una zona urbana exterior del centre de la ciutat, per sobretot
centrant-me en un centre educatiu i en les seves diferents parts on els alumnes provoquen ms
xivarri.
CONCLUSIONS:

La veu humana s considerada so fins al cert punt on s tan perjudicial com la contaminaci acstica
que provoquen els vehicles o les mquines en una fbrica. Es necessiten mtodes ms mtodes per
reduir aquesta contaminaci i shan de conscienciar als alumnes de les repercussions que poden
causar els seus tons de veu.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

LAROUSSE, Enciclopdia universal Volumen 21. Espanya, Larousse Editorial, S.L., 2007.
Projecte La Casa del Saber. Cincies de la naturalesa: Fsica i Qumica 4eso. Grup promotor
Santillana. 2008.
Projecte La Casa del Saber. Cincies de la naturalesa: Biologia i Geologia 4eso. Grup promotor
Santillana. 2007.
Fsica II Batxillerat. Editorial Edeb. 2009.

Llocs web:

https://sites.google.com/site/260ondassonidoyluz/elementos-de-una-onda
http://acer.forestales.upm.es/basicas/udfisica/asignaturas/fisica/ondas/armonicas.html
http://www.acusticaintegral.com/reverberacion.htm
http://www.acusticaweb.com/teoria-acustica/blog/teoracca/resonancia-y-reverberaci.html
http://www.acustinet.com/efecto_ruido_salud.htm

http://www.angelfire.com/empire/seigfrid/Portada.html
http://www.anuncios-radio.com/web/noticias/el-ruido-y-sus-consecuencias.html
http://www.mambiente.munimadrid.es/opencms/opencms/calaire/contAcustica/portadilla.h
tml
http://centropsicologicolapiz.blogspot.com.es/2012/09/el-ruido-alteraciones-conductualesy.html
http://www.cruzrojamadrid.org/que_hacemos/medioambiente/salud_ambiental/la_contami
nacion_acustica/
http://fisica.cubaeduca.cu/medias/interactividades/ondasmec%C3%A1nicas10/co/modulo_c
ontenido_30.html
http://definicion.de/ruido/
http://definicion.de/sonido/
http://www.disca.upv.es/adomenec/IASPA/tema1/Conceptes.html
http://web.educastur.princast.es/proyectos/jimena/pj_franciscga/magnitud.htm
http://www.ehu.eus/acustica/espanol/ruido/efectos%20y%20normativa/efectos%20y%20no
rmativa.html

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Anlisi comparatiu de la qualitat de laigua de les platges


de Tarragona
Irene Marta Guinovart
Eva Brull Folch
Cincies i tecnologia: cientificotecnolgic
Biologia
C Lestonnac-lEnsenyana
Tarragona

OBJECTIUS:

Determinar en quina platja anar a partir de la comparaci de la qualitat de les seves aiges.
Aprofundir coneixements de lecosistema.
Influncia de la ciutat en les platges.
Diferncies qualitatives de les platges relacionades amb els factors queles causen, com es
determinen, i a partir daquestes com les classifiquem. Segons els parmetres i procediments
descrits en el Decret 2006/7/CE.
Conixer procediments analtics i la interpretaci dels resultats mitjanant lestudi dels
procediments, el tractament de les dades grficament, ja que s una manera ms prctica.
Comparar les platges entre si a partir dels resultats en la temporada de bany 2014 i 2015
obtinguts de les mostres analitzades.
Evoluci de les platges mitjanant una comparaci entre les platges al llarg de la temporada
de bany 2014 i el 2015, de forma individual i general, i levoluci duna temporada amb laltre,
relacionant-ho amb els diferents fenmens socials, econmics, fsics, meteorolgics...

HIPTESI:

La qualitat de laigua de les platges de Tarragona varia entre elles a causa de les seves
caracterstiques i els fenmens als quals est exposada.
EL PROCS:

Estudi teric de laigua de les platges, els factors incidents en la qualitat de laigua, com es
classifiquen segons la qualitat. Consideraci de les caracterstiques de les platges. Estudi recollida i
tractament de mostres, aix com la realitzaci prctica. Estudi dels parmetres determinants i els
procediments danlisi. Estructuraci de les dades en taules i grfics i interpretaci daquests en
relaci amb els factors incidents a cada platja al llarg de la temporada determinada i la classificaci
dels resultats segons el decret 2006/7/CE. Comparaci dels resultats en les dues temporades
(2014-2015).
CONCLUSIONS:

Totes les platges de Tarragona tenen una qualitat excellent.


Shan assolit nous coneixements i aprofundit en els que ja shavien adquirit sobre
lecosistema, els mtodes de laboratori, tan els emprats com en daltres alternatius, aix com
en els procediments danlisis de dades i estudi de lecosistema i els factors incidents.
Ratificaci del medi com a ecosistema dinmic, sensible, les seves caracterstiques,
maduresa, incidncia dels factors..
Punts de mostreig mostren resultats similars, ja que estan afectats pels mateixos factors o
un factor incideix en diferents punts de mostreig, etc. De la mateixa manera, platges amb

caracterstiques semblants, tenen resultats similars, ja que les factors afecten de manera
semblant.
Principals factors que incideixen en la qualitat de les aiges sn les pluges, la proximitat als
nuclis urbans, residus de lactivitat humana, labocament directe, el vent, els corrents, etc.,
ja que es veu en un augment dels resultats durant la temporada de bany i quan les condicions
climtiques sn adverses
Resultats ms estables 2014, per ms baixos en 2015, excepte en episodis de pluges.

BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

ACA, Generalitat de Catalunya, Departament de Territori i Sostenibilitat. PlatgesCat,


Temporada de bany. 2015. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 6 dagost de 2015.
Agncia Catalana de laigua, Programa de vigilncia 2015, Generalitat de Catalunya.
Barcelona, setembre2015.
Agncia Catalana de lAigua. El Litoral de Catalunya. Generalitat de Catalunya, Departament
de Territori i Sostenibilitat. Juny 2012.
Agncia Catalana de laigua. Protocol davaluaci de lestat ecolgic i qumic de les aiges
costaneres.
Generalitat de Catalunya, Departament de Territori i Sostenibilitat. Febrer 2014.
Coromina, Eusebi; Casacuberta, Xavier; Quintana, Dolors; El treball de recerca. Procs
delaboraci, memria escrita, exposici oral i recursos. Santa Perptua de Mogoda: Eumo
Editorial. 2000.
Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge; LAgncia Catalana de
l'Aigua (ACA) campanya daiges litorals, Campanya daiges litorals 2009 Agncia Catalana
de lAigua. Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2009
Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge; Agncia Catalana de
l'Aigua (ACA),Primers resultats del programa de vigilncia zones de bany, campanya de
bany 2015, Generalitat de Catalunya. Barcelona, 6 dagost de 2015.
M. Espino, A. Maidana, A. Rubio i A. SnchezArcilla, Laboratori dEnginyeria Martima,
Influncia dels corrents marins en el transport i acumulaci de slids flotants, Universitat
Politcnica de Catalunya. Barcelona, 2002.
Martinez Escudero, Lorenzo; Playas y costes, Su rgimen jurdico administrativo. Madrid,
Editorial Montecorvo,1970.
Parlament Europeu i Consell del 15 de febrer de 2006, Directiva 2006/7/CE del Parlamento
Europeo y Consejo del 15 de febrero de 2006 relativa a la gestin de la calidad de las aguas
de bao y por la que se deroga la Directiva 76/160/CEE, Diario Oficial de la Unin Europea.
Febrer 2006.
Tcnics de la Unitat Tcnica de Salut Pblica: Glria Gracia Rodrigo; Gerry Garcia Luyke;
Ramon Canes San Nicolas; Igor Lopez Basarrate; Jaume Mestre Juanpere. CAMPANYA DE
CONTROL HIGIENICOSANITARI DEL LABORATORI DE LA UNITAT TCNICA DE SALUT PBLICA
2014. Tarragona, Ajuntament de Tarragona, 2014.
Unitat dAiges Costaneres, Departament de Control i Qualitat de les Aiges, rea de Gesti
del Medi.
Butllet7, Informaci de la Qualitat de les aiges de bany a Catalunya, Temporada de bany
2015. Generalitat de Catalunya. Setmana del 31 dagost 2015.

Unitat dAiges Marines, Departament de Control i Millora dels Ecosistemes Aqutics, rea
de Gesti del
Medi, Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge. RESTES DE
VEGETALS MARINS I FORMACI DESCUMES A LES PLATGES. Generalitat de Catalunya.
Barcelona, 14 dagost de 2009.
Unitat Tcnica de la Salut Pblica de lAjuntament de Tarragona. Procediment Metodolgic
de recompte de colnies dEschirichia coli. Tarragona, Ajuntament de Tarragona, 2015.
Universitat Politcnica de Catalunya, els ecosistemes marins a Tarragona: valoraci,
impacte i actuaci
per a la seva preservaci, Centre dEstudis Avanats de BlanesCSIC. Blanes.
UTSP. Presa de mostres daigua. Tarragona, Ajuntament de Tarragona. Maig 2015.

Llocs web:

http://dlc.iec.cat/ 25715
http://enciclopedia.us.es/index.php/Leyes_de_Roma
http://www.guiametabolica.org/
http://acaweb.gencat.cat
http://nayade.msssi.es/
http://www.unavarra.es/
http://www.adeac.es/bandera_azul
https://www.softcatala.org/traductor
http://www.feeinternational.org/en
http://www.termcat.cat/es/Diccionaris_En_Linia/
http://www.sestarragona.es/wpcontent/uploads/2014/01/HOBO01.09.2013a
31.12.2014.Monthlymean.jpg
https://www.google.com/maps/d/edit?mid=zmlk2c8raZXM.kQGRfxemPwXM&usp=shar
in
http://acanet.gencat.cat/traspasfiles/platges/20150907CA.PDF
http://staticm.meteo.cat/wordpressweb/wpcontent/uploads/2014/11/1807
5205/any_pluviometric_20132014.pdf
http://web.tarragona.cat/

TTOL:
AUTORA:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

La matria fosca
Helena Bonet Muoz
Anton Maria Borrs
Cincies i tecnologia: Cientificotecnolgic
Fsica
C Lestonnac LEnsenyana
Tarragona

OBJECTIUS:

Trobar dades de velocitats orbitals i dintensitat lluminosa dun conjunt de galxies a


referncies bibliogrfiques.
Calcular velocitats orbitals teriques de cada galxia considerant que la matria de
cadascuna s proporcional a la seva intensitat lluminosa.
Comparar la velocitat orbital observada amb la calculada cada galxia estudiada.
Establir el perfil de matria fosca que justificaria la velocitat orbital observada en cadascuna
de les galxies.

HIPTESI:

Si la velocitat orbital dels estels duna galxia s superior que la que calculem a partir de la matria
visible, hem de suposar lexistncia de matria addicional que ho justifiqui, s a dir, lexistncia de
matria fosca.
EL PROCS:

A partir de les dades dintensitat lluminosa de les galxies estudiades sha pogut calcular les
velocitats orbitals teriques de cada galxia en funci de la distncia al centre, considerant que la
matria de cadascuna s proporcional a la seva intensitat lluminosa. Sha comparat els dos tipus de
velocitats, la terica i lexperimental. Observant les corbes de velocitat, sha extret la conclusi que,
per a qu es produeixin les velocitats orbitals observades, cal que les galxies estudiades tinguin una
major quantitat de matria que la suggerida per les corbes dintensitat lluminosa.
Per altra banda, coneixent les dades de velocitat orbital experimental, sha calculat la densitat de
matria terica de les galxies estudiades. s a dir, la densitat de matria que hauria dhaver en
cadascuna per a qu es produeixi la velocitat orbital observada. Aix ha perms comparar
qualitativament el perfil de la intensitat lluminosa amb el de la densitat de massa terica. Per a qu
es pogus dur a terme una comparaci quantitativa de la quantitat de massa duna galxia caldria
haver disposat de molta ms informaci, fora del meu abast en aquest moment. Tot i aix, he pogut
comprovar com la massa estimada de la galxia t un perfil diferent al de la seva lluminositat; fet
que suggereix que la seva matria va ms enll de la distribuci de la matria normal daquesta.
Tanmateix, en no disposar del perfil de matria normal, sin duna estimaci daquesta a partir de
la intensitat de la llum, lestudi de les corbes de la matria no permet concloure la relaci entre la
matria fosca i la matria normal.
CONCLUSIONS:

Amb la realitzaci daquest treball sha pogut comprovar que la matria duna galxia no s
proporcional a la intensitat de la llum que aquesta emet i, per tant, pot explicar les corbes de
velocitat orbital observades experimentalment.
Perqu es produeixin les velocitats orbitals observades cal que les galxies estudiades tinguin una
major quantitat de matria que la suggerida per les corbes dintensitat lluminosa.
Per tant, he arribat a la conclusi a la que va arribar Vera Rubin, que deu existir algun tipus de
matria, la natura de la qual desconeixem, que explicaria el fenomen que els estels de les galxies
orbiten a una velocitat major a la que els pertocaria per la quantitat de matria visible daquestes,
tot suposant que la gravetat segueix el model de la llei de la gravitaci de Newton.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

COURTEAU, Stphane.Deep r-Band photometry for northern spiral galxies


dins The Astronomical Journal (1996). p 2402-2427.
COURTEAU, Stphane.Optical rotation courves and linewidths for tully-fisher Applications
dins The Astronomical Journal, volum 114, nmero 6 (1997). p 363- 426.
VV.AA. Fsica II Batxillerat. Barcelona. Grup Edeb, 2009.
VV.AA. Cincies per al mn contemporani Batxillerat. Barcelona. Vicens Vives, 2009.
VV.AA. Sciencia; Matemticas, fsica, qumica, biologa y astronoma. Madrid. Librero, 2014.
TRIPLER, Paul. Fsica*. Barcelona. Editorial Revert, S.A., 1992.

Llocs web:

http://www.rtve.es/alacarta/videos/documenta2/documenta2-misterio-materiaoscura/3239830/
http://www.amnh.org/education/resources/rfl/web/essaybooks/cosmic/p_rubin.html
http://www.cadc-ccda.hia-iha.nrc-cnrc.gc.ca/community/courteau/www/courteau_help.html
http://www.spacetelescope.org/images/heic9902o/>, 20 de juliol de 2015.
http://www.iac.es/cosmoeduca/gravedad/fisica/fisica4.htm>, 14 de juny de 2015.
http://irfu.cea.fr/Sap/en/Phocea/Vie_des_labos/Ast/ast.php?t=fait_marquant&id_ast=
https://ned.ipac.caltech.edu
http://skyserver.sdss.org/dr1/en/proj/advanced/galaxies/tuningfork.asp

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Ciutat de Terasses
M Teresa Gimnez Ramos
Carmen Garca
Humanitats i Cincies Socials
Dret
C Lestonnac- L'Ensenyana
Tarragona

OBJECTIUS:

Els objectius que m'he proposat en aquest treball sn els segents:


Investigar sobre l'origen, les funcions i el funcionament dels ajuntaments a l'Estat Espanyol.
Descobrir qu sn les ordenances municipals, per a qu s'utilitzen i quin s el procediment
ha seguir.
Investigar si la ciutadania t constncia de les ltimes ordenances aprovades durant
aquesta legislatura.
Observar si sn necessries totes les que s'han aprovat o si per contra no s aix.
Estudiar i comentar una ordenana. Aquest s'anomena: "Ocupaci que han de regir les
autoritzacions de l'ocupaci d ela via pblica amb terrasses i similars dels establiments
d'hostaleria i restauraci de Tarragona"
Comprovar si sn aplicades pel municipi o pels propietaris dels establiments.
Proposar una millora de l'ordenana escollida.
Comparar aquestes ordenances municipals amb unes altres d'un municipi proper al meu i
amb unes caracterstiques similars per comprovar si sn semblants o tot el contrari.
HIPTESI:

La meva hiptesi es basa en el plantejament de la pregunta de si la normativa de les terrasses s


complerta de manera igualitria en totes les zones de la ciutat. Dedueixo que la resposta s negativa.
La normativa no s'executa de manera adequada especialment en els barris. Lincompliment
d'aquesta, s degut a que no es dona la mateixa importncia a una zona que una altre. Es posa
especial mfasis en el centre. Aquesta zona s la ms concorreguda pels visitants i tamb pels
habitants. Aix fa que la policia sigui menys permissiva a l'hora de fer-la complir. Per contra, en
zones allunyades del centre i sobretot als barris, el fet que no es vigili tant produeixin un
incompliment en ocasions, exagerat de l'ordenana. Un altra factor a tenir en compte, s la dificultat
per accedir a informaci de l'Ajuntament.
EL PROCS:

Els municipis s el tema que he escollit per fer el meu treball de recerca. Est ambientat cap a un
mbit poltic-judicial, relacionat amb la branca de jurdiques, grau que tinc pensat cursar en acabar
el batxillerat. El treball aborda un tema estretament relacionat amb la vida poltica com sn les
ordenances o lleis municipals. Propostes presentades pels regidors o b pels alcaldes. Degut a la
densitat del vocabulari i a la desconeixena de qu era una ordenana i com s creava. El punt de
partida, no ser la normativa municipal sin que prviament he cercat que s l'Ajuntament, en quina
posici institucional es troba dins de l'estructura de l'Estat espanyol; quins membre el conformen i
com sn escollits. Qestions simples i fora elementals per que de vegades els ciutadans
desconeixen ja sigui per falta de temps o senzillament perqu no els interessa. Altres temes tractats
en el treball sn: quines competncies li atorga l'Estat a la Generalitat i en funci de quin criteri. Per

tal de descobrir les competncies s important fer un cop d'ull a l'Estatut de Catalunya. Llei
fonamental, que li atorga certa autonomia. Segons aquesta normativa, l'Ajuntament gaudir d'uns
o altres mbits d'actuaci. La llei que regula aquestes competncies municipals s l'anomenada Llei
de Bases del Rgim Local que s'explicar en un apartat del treball. A partir d'aquest moment, m'he
centrat en com es presenta una proposta de llei i com se'n crea una. La creaci de lleis o el que s el
mateix l'aprovaci de les ordenances municipals s la qesti fonamental del treball. s molt difcil
entendre els passos per efectuar una llei si no es coneix el funcionament burocrtic i administratiu
del municipi. I aquest, est estrictament relacionat amb l'estructura i mecanisme de l'Ajuntament.
Organisme que regula la vida del municipi. En aquest treball l'ordenana elegida ha estat l'ocupaci
de la via pblica. Per ser ms concrets, la creaci de terrasses a la ciutat. En aquest apartat s on
s'inicia la part prctica, en la qual es realitza una explicaci informal de l'ordenana. Seguidament, a
partir de fotografies captades s'analitzen cassos concrets de terrasses de diferents rees de
Tarragona. A partir dels resultats de les imatges i l'anlisi de la normativa, he fet una proposta de
millora de la normativa. Aquesta inclou alguns punts que en l'actual no s'esmenten o no sn prou
recalcats. Posteriorment, he realitzat un seguit d'entrevistes a propietaris. Per tal de copsar l'opini
que tenen de l'ordenana, quines sn les taxes que paguen, si els trmits per muntar una terrassa
sn complexos... Tamb realitzar entrevistes a diversos regidors de l'Ajuntament: poltics de
l'oposici i a algun membre integrant del PSC. El treball "Ciutat de Terrasses", inclour una entrevista
amb la Gurdia urbana. Sn aquests els responsables del compliment de la normativa en tots els
mbits i aix inclou el cas de les terrasses. Aquestes entrevistes, mostren com aquest cercle que he
intentat efectuar al llarg del treball queda especificat. Es tracta el punt de vista dels propietaris i el
de la policia municipal. A ms, he dut a terme una enquesta per saber el nivell de coneixena de la
gent en temes relacionats amb el municipi. En una primera part es pregunta sobre el funcionament
del municipi i en la segona, es tracten qestions ms concretes de l'ordenana d'ocupaci del carrer.
Aix, el cercle quedar tancat i representar totes les parts implicades en la normativa, que al cap i a
la fi, no sn ni ms ni menys que les persones que viuen en la ciutat.
CONCLUSIONS:

El primer objectiu consistia en investigar la procedncia, el funcionament i les activitats que es


realitzen en un ens local. Aquest ha estat assolit i cal destacar que ha servit com a introducci per
entrar en matria. Grcies a aix he pogut captar de manera ms clara i global com s'estructura les
institucions de l'estat i quin paper tenen en la vida de la poblaci. Una cosa ha destacar s que la
majoria sabien quines eren les principals funcions i els integrants de l'Ajuntament per molts
desconeixien quin era el seu origen. Aix, ho vaig poder comprovar durant les enquestes. Gran part
de la gent creia que aquesta instituci havia estat creada durant el segle XVII i XVIII, per realment
el seu origen data de l'poca romana. La cultura romana va ser de les primeres en establir unes
institucions jerarquitzades, com les que hi ha en l'actualitat.
Qu eren les ordenances o lleis municipals, per a qu servien i quin s el procediment a seguir era el
segon objectiu del treball. Ha estat complert. La informaci ha estat fcil de trobar. Tots sn
document pblic. Ara b, un cop l'he tingut entre mans, al principi em va resultar una mica complexa.
s un vocabulari que habitualment no s'utilitza en el qual destaquen els tecnicismes. Un cop havia
entrat en matria i m'havia acostumat al llenguatge no va haver cap problema. A partir de saber qu
eren i com es duien a terme, em vaig centrar en una. Aquest era el tercer punt plantejat a l'iniciar el
treball. L'estudi de l'ordenana municipal no ha estat molt complicat. Tot i que, com he dit abans el
llenguatge no era simple, es pot deduir de manera clara el que es diu. Un factor que no vaig tenir
present abans de fer el treball va ser l'extensi del document. Aquesta s considerable. Me n'he

adonat a l'hora de resumir-la. Vaig intentar ser breu i extreure les idees fonamental, per totes ho
eren.
Hi havia certs aspectes de l'ordenana que no vaig acabar d'entendre. Per aix i per saber qui eren
les persones encarregades d'atorgar les llicncies municipals, vaig anar a l'OMAC i all em van donar
el nmero de telfon a travs del qual posar-me amb contacte amb el cap del departament dels
tcnics municipals. Grcies a aquesta entrevista vaig aclarir una srie de conceptes concrets sobre
l'ordenana. Aquests,eren necessaris entendre'ls per poder efectuar un anlisi i fer els comentaris
de les terrasses correctament. Les entrevistes realitzades als dos regidors m'han fet adonar de com
de diferent s veu una situaci en una posici o en una altre. Mentre el cap de convergncia afirmava
que l'administraci de la ciutat s nefasta, el regidor d'urbanisme comentava que l'administraci va
prou rpid, tot i que segueix sent un dels objectius a millorar. O quan el senyor Abell afirmava que
la vigilncia de les terrasses s desigual a la ciutat, mentre que el membre del PSC deia que la Gurdia
Urbana efectuava de manera correcta la vigilncia d'aquesta normativa. Est prou clar, que entre el
blanc i el negre i ha matisos per aquets de vegades sempre s'apropen ms a un color que un altre.
En aquest cas, deixant de banda els matisos ens adonem que l'ordenana no s complerta de manera
homognia a tota la ciutat. Sempre, l'oposici t les solucions als problemes, per quan arriba el
poder se n'adona que sn ms difcils de canviar-los del que sembla. Aquest fet quedaria resumida
en el refrany castell: "Solo se ve la paja en el ojo ajeno".
Un altre dels objectius era investigar si la ciutadania tenia constncia de les ltimes ordenances
aprovades. Aquesta qesti s tracta en una de les preguntes de l'enquesta. Cal destacar que trobar
quines havien estat les ltimes ordenances aprovades no va resultar una tasca fcil. A la pgina web
posa algunes de les que havien estat aprovades en la legislatura anterior per no totes o almenys no
ho especifica.
Per tal de saber quant coneixia la gent vaig realitzar una enquesta. L'anlisi de l'enquesta s'ha fet a
travs de dues grfiques. Una indica el percentatge d'encerts, d'errors o de n/c i l'altre que crec que
s fora interessant i s en la qual he centrat ms l'atenci que sn les respostes de la gent per
agrupades en perodes d'edats. Observant les dades he pogut comprovar que els grans sn els que
ms coneixen la normativa de les terrasses. A l'enquesta hi havia preguntes de normativa general i
de funcionament de l'Ajuntament. Aquestes les s'havien tots tres grups. Recalcar que les ltimes dos
preguntes no les sabien cap dels tres grups. Aquestes preguntes 18 i 19 eren punts molt concrets de
la normativa de les terrasses. Aix s un fet lgic. La ciutadania no t perqu saber-ho perqu no s
un tema que ens afecti directament si no hi treballes.
L'ltim objectiu que era fer una proposta de millora tamb ha estat realitzat. En aquesta proposta
he variat poques coses. Opino que la normativa s correcte. Simplement he precisat algunes
qestions que potser no s'havien tingut en compte a l'hora de posar o no una terrassa.
Pel que fa a l'objectiu no assolit ha estat comprova quines normatives havien estat aprovades i si
aquestes eren necessries o no. Quan em vaig platejar aquest objectiu no s'havia ni tan sols quina
era l'extensi d'una normativa. Creia que era de sis o set fulls. Ara, desprs de realitzar el treball,
m'he adonat que aquest objectiu era molt difcil. El temps s un factor importantissim i en aquest
cas l'objectiu en requeria moltsim. Per realitzar aix, hagus tingut que llegir-me cada ordenana i
veure si era necessria o no en la ciutat. Primer, com ja he dit no tenia temps i segon considero que
potser hagussim caigut en l'error de desviar-nos del tema central, que era l'estudi de l'ordenana
de les terrasses.
Finalment destacar com a punt final que l'anlisi de les terrasses ha estat efectuat de manera
objectiva, comprovant si complien o no la normativa. Per no he pogut saber quines posseen o no
la llicncia. Vaig sollicitar el document per no l'he rebut. Amb aquesta informaci hauria tingut un

sentit complert realitzar l'anlisi. Si un local disposa de llicncia ha de complir totes i cadascuna de
les normes i si no en disposa, s lgic que no les compleixi, perqu no hi ha ning que s'encarregui
de controlar-lo. El problema resideix quan un local t llicncia i no compleix la normativa. Aix era
el meu objectiu principal a l'hora de realitzar aquestes observacions per no ha pogut ser possible
al cent per cent. El que he fet s basant-me en si complia o no la normativa, deduir si tenia o no de
llicncia.
Si hagus disposat de ms temps m'hagus agradat investigar sobre la normativa porturia. Fent
l'entrevista amb el senyor Abell, vaig saber que la normativa dels bars del Serrallo no s la mateixa
que per la resta de la ciutat. Aquests restaurants i bars pertanyen a la uni porturia i per tant, s
regeixen per les seves lleis. Segon el representant de Convergncia menys estricte que la de la ciutat.
Podria haver mirat en que consisteix aquesta i quines normes contempla i si aquestes sn ms o
menys flexibles que les de la ciutat.
Una possible continuaci d'aquest treball podria ser un dels objectius que em vaig proposar al iniciar
i que no he realitzat. Aquest consistia en comparar la normativa de les terrasses amb la d'una altre
ciutat. Aquesta podria ser Torredembarra. Desprs de comparar totes dues ciutats treure'n les
conclusions. Potser la final veurem que les normes d'una ciutat a una altre no difereixen molt.
Una altre possible opci seria veure quin s el procs per presentar una llei en l'mbit nacional, ja
que en aquest ho hem fet en un mbit regional. Ara, per fer aix crec que sn necessaris alguns
coneixements bsiques sobre el poder legislatiu i executiu.
Desprs d'efectuar el treball aquestes sn algunes de les possibles solucions que he plantejat:
A partir de l'observaci dels diferents casos dels locals de la ciutat he vist que molts no compleixen
la normativa. Per tant, si el departament d'administraci de la Gurdia Urbana, que s'encarrega de
vigilar el compliment de la normativa tingus ms agents dedicats a aquest aspecte, potser el
nombre d'incompliments es veuria redut. Afegir a ms, que si potser s'apliqus una poltica ms
estricte a l'hora de sancionar els establiments opino que aquest nombre es reduiria. Ara b, aquestes
multes per ser eficients i aquesta vigilncia s'hauria de practicar en tot el terme de manera
igualitria. Posant especial atenci als barris que s on s'incompleix ms.
Una altre plantejament s que si potser l' informaci de l'Ajuntament estigus a m, el ciutad potser
tindria ms coneixena de la normativa. El portal web de l'Ajuntament, en un primer moment quan
s'entra est fora b. Per quan comences a buscar informaci no s fcil trobar-la i aquesta tampoc
s que sigui molt detallada.
I la ltima. Si l'Administraci municipal ans ms rpid. Probablement la gent no s queixaria de que
realitzar trmits s difcil a l'hora de demanar sollicituds de permisos de terrasses, demanar quins
locals disposen de llicncies de terrassa... informaci que a priori no s complexa, per que a la llarga
com a conseqncia del temps que tarden, de la mala informaci aportada o fins i tot de la no
contestaci acaba per resultar una tasca dura.
Esmentar, que aquest govern s'ha proposat millorar aquest mbit i segons va dir el regidor de
l'Ajuntament a l'entrevista, ho est aconseguint. Tot i que, sempre hi ha casos que sobresurten de
la majoria.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

Parlament de Catalunya, Constituci Espanyola, Barcelona, 2007.


Gobierno de Espaa, El Ayuntamiento Gua de organizacin y participacin, Madrid, La
Librera del BOE, 2003.
Maragall Pasqual, Qu eran? Los Ayuntamientos Qu son? Gav, Ediciones Destino, 1997.

Llocs web:

https://www.tarragona.cat/
http://www.emd.cat/
http://governacio.gencat.cat/ca/pgov_ambits_d_actuacio/pgov_eleccions/pgov_informaci
o_general_eleccions/pgov_preguntes_mes_frequents/tipologia_deleccions/eleccions_muni
cipals/#FW_contingut
https://www.tarragona.cat/ciutadania/participacio/normativa-sobre-participacio-ciutadana
http://www.rendiciondecuentas.es/es/informaciongeneral/entidadeslocales/EntidadLocal.
html
https://seu.tarragona.cat/documentPublic/download/2228
https://www.google.es/maps
http://www.gencat.net:8000/generalitat/cat/estatut1979/index.htmDivisi Territorial
http://recursostic.educacion.es/secundaria/

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Fet a casa? Els sabons naturals


Natalia Haro Angles
Meritxell Navarrete Gatell
Cincies i tecnologia: Cincies de la salut
Qumica i Biologia
C Lestonnac-L'Ensenyana
Tarragona

OBJECTIUS:

Realitzar diferents tipus de sabons, com ara per al cos, per desmaquillar-se, per rentar la
roba, etc., tots ells amb els seus respectius ingredients i de diferents aromes i colors.
Comparar lefectivitat entre un sab natural i un de comercial, s a dir, veure quin elimina
millor una taca en les mateixes condicions de temperatura de laigua, la mateixa quantitat de
sab, el temps que es triga en rentar, etc.
Fer un sab per a l'acne i proposar un disseny experimental en el qual s'investigui amb quin
tipus de sab pot desaparixer mitjanament l'acne.
Aprendre a fer sabons de manera que aprengui a utilitzar elements de la natura per a fer-los,
ja que no existeixen noms els que es poden comprar al mercat, sin que hi ha moltes
maneres de fabricar sabons sense l'ajuda de components txics.
Aprendre a treballar amb els sabons i els seus components (oli, sosa custica, glicerina, aigua,
etc) i aix conixer la seva perillositat, com s'utilitza, etc.

EL PROCS:

Primer de tot vaig iniciar una recerca en webs i llibres per a la part terica, en la qual explico que s
el sab, una mica d'histria, la composici, alguns dels molts tipus de sabons que es poden trobar,
alguns dels tipus d'olis amb els quals poden estar fets i algunes de les plantes aromtiques que
s'utilitzen ms en l'elaboraci dels sabons. Per a la part prctica em vaig informar sobre les mesures
dels sabons, com es feien, i quines mesures havia de prendre si hi havia algun perill.
CONCLUSIONS:

Desprs d'haver fet una recerca en el mn dels sabons i haver realitzat diferents tipus de sabons i
les seves aplicacions; segons els objectius proposats al comenament, he arribat a aquestes
conclusions:
En la realitzaci dels diferents tipus de sabons tot ha sortit com esperava, encara que en el primer
que vaig fer, que va ser el de Castella, no ho vaig fer del tot b, ja que no vaig escalfar prviament
l'oli per a que estigus a la mateixa temperatura i vaig fer la barreja al revs, s a dir, a la barreja
de sosa i aigua li vaig afegir l'oli; per finalment estant dos dies ms barrejant el resultat va ser
positiu.
En la realitzaci dels altres sabons, no vaig tenir problemes a l'hora de realitzar-los, ja que ja
havia tingut l'experincia del de Castella, encara que no continguessin exactament els mateixos
ingredients, el procs era el mateix.
A l'hora de comprovar l'efectivitat entre un sab industrial i el sab de rentar la roba artesanal
he pogut comprovar que en rentar durant quatre minuts cada taca de tomquet a m, la taca de
tomquet rentada amb el sab artesanal ha marxat i de la taca rentada amb el sab industrial
han quedat petites restes. Per en seguir rentant amb el sab industrial per a que marxs la taca,

aquesta desapareix com amb el sab artesanal. Per tant, no es pot provar que el sab natural
sigui ms efica, per si que amb aquest la taca marxa ms rpidament.
En el sab d'Alep vaig comparar l'efectivitat de manera que el vaig aplicar sobre l'acne, sobre el cutis
i sobre uns petits czemes en els colzes. En l'aplicaci cutnia contra l'acne he pogut comprovar que
funciona, ja que desprs de 15 dies aplicant-lo, els grans han desaparegut parcialment, noms han
quedat petites marques. En l'aplicaci sobre el cutis durant 15 dies, he pogut comprovar que les
petites imperfeccions desapareixen, sense deixar cap tipus de marca. I en l'aplicaci sobre els colzes,
l'efectivitat del sab ha sigut ms rpida, probablement perqu era una superfcie ms petita i la
quantitat d'czema era poca. En la realitzaci dels diferents tipus de sabons no he treballat amb
molta varietat d'elements naturals, per no he utilitzat components txics, la qual cosa fa que els
sabons realitzats siguin artesanals i no continguin all que contenen els que es compren al mercat.
Un dels components ms perillosos dels sabons s la sosa custica, ja que s corrosiva, i en
l'elaboraci d'aquests he aprs que s'ha d'anar amb protecci, guants i mascareta, aix evitar respirar
qualsevol substncia txica o cremades a la pell. Grcies a la recerca i sobretot a la part prctica
d'aquest treball he pogut comprovar que amb els sabons artesanals les taques marxen ms rpid
que amb els sabons industrials, per tant, que tots dos no tenen la mateixa efectivitat, i per molt que
sigui ms cmode anar al supermercat i comprar all que porta substncies txiques, s molt millor
elaborar els sabons a les nostres cases i veure que sn molt millors que els comercials.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

WITTCOFF, Harold: Productos Qumicos Orgnicos Industriales Tecnologa, formulaciones y


usos. Volumen 2, Editorial Limusa Noriega Editaes
LAMPMAN KIRZ, Paviam: Qumica Orgnica Experimental Productos naturales Compuestos
de inters farmacolgico e industrial EUNIBAR Editorial Universitaria de Barcelona
WILEY, John: Encyclopedia of Chemical Thecnology Editorial Wiley -VCH
WILEY, John: Ullmann's Encyclopedia of Industrial ChemistryEditorial Wiley -VCH

Llocs web:

http://es.scribd.com/doc/
http://www.dietas.net/
http://www.sabor-artesano.com/
http://www.inkanat.com/
http://belleza.uncomo.com/
http://comohacerjaboncasero.com/
http://www.botanical-online.com/
http://unacasasana.blogspot.com.es/
http://www.bionova.org.es/
http://blocs.xtec.cat/
http://espaibarcanova.cat/
http://www.iesguillemcifre.cat/
http://bb03organica.blogspot.com.es/
http://centpeus.blogspot.com/
http://definicion.de/
http://www.revista.unam.mx/

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Sempre hi ha una segona oportunitat


Clara Rodero Torres
Eva Sugraes Aymam
Humanitats i cincies socials
Social
C Lestonnac-LEnsenyana
Tarragona

OBJECTIUS:

Estudiar el funcionament daquestes institucions.


Conixer lorganitzaci daquestes institucions.
Mirar el nombre de centres dacollida que hi ha a Catalunya i a Tarragona.
Esbrinar les causes que porten que aquests nens estiguin en un centre dacollida.
Analitzar el procs utilitzat en lacollida en famlia.
Aprofundir en els sentiments que es produeixen en lacollida en famlia.

HIPTESI:

Potser que la situaci en la qual es troba un menor el porti a ser separat de la seva famlia i anar
amb un altre.
EL PROCS:

Per buscar la informaci he utilitzat internet sobretot buscant informaci a les pgines oficials de la
generalitat i he aprofitat molt b la informaci recollida en les entrevistes dutes a terme ja que la
gent entrevistada sn els que saben de primera m el que passen els nens i com funciona aquest
sistema.
CONCLUSIONS:

Quan vaig decidir fer aquest treball no sabia res sobre el tema no tenia cap coneixement, a mida que
vaig anar buscant informaci vaig comenar a descobrir com funciona tot aquest sistema.
Un objectiu del meu treball era estudiar el funcionament de les institucions que va molt relacionat
amb un altre objectiu, conixer lorganitzaci daquestes institucions, dos objectius que shan
complert buscant informaci en pgines oficials de la Generalitat de Catalunya. Al principi no sabia
ni quines eren les institucions que hi havia aix que buscant vaig descobrir que hi havia unes quantes
i cada una tenia un funcionament diferent per que totes estaven relacionades entre si. LInstitut
Catal de lacolliment i de ladopci (ICAA) s qui es dedica a potenciar lacolliment i ladopci i a fer
que tots els trmits siguin ms fcils i rpids, tamb impulsa els drets dels infants per estar en una
famlia, sn els que fan una valoraci de la famlia que sollicita un acolliment i duen a terme el
seguiment del menor durant lacolliment i en quant a ladopci internacional s lorganisme
competent a Catalunya i sn qui porten tots els trmits relacionats amb ladopci. LICAA es situa a
Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona i les Terres de lEbre aix que s accessible per tothom. Unes
altres sn les Institucions Collaboradores dIntegraci Familiar (ICIF). La seva finalitat s la protecci
del menor i fer un estudi i la preparaci de la famlia que sollicita lacolliment dun infant, a la vegada
que busquen a les famlies que presentin els elements necessaris per al menor mirant cada cas en
particular i tamb ajuden a la integraci de linfant dins de la famlia dacollida. Aquestes les trobem
a Tarragona, Barcelona, Lleida i Girona. Un altra instituci s el Departament General dAtenci a la
Infncia i lAdolescncia (DGAIA) el seu objectiu s protegir als menors que pateixen una situaci de

desemparament i s lorganisme que exerceix la protecci i la tutela daquests. Tamb s


lencarregat de crear poltiques i diferents serveis que proporcionin protecci al menor. La DGAIA
utilitza unes subunitats bsiques que duen a terme tot aquet funcionament per dels serveis
territorials, sn els anomenats Equips Funcionals dInfncia (EFI) i per ltim trobem a lEquip
dAtenci a la Infncia i a lAdolescncia (EAIA), que s lencarregada de millorar la relaci entre el
menor i la famlia, sn qui en cas necessari va a buscar al menor a casa seva amb lajuda dels mossos
en el cas de Catalunya i duen a terme un seguiment del menor per buscar la millor soluci, sempre
intentant que el nen es quedi amb la famlia extensa en primer lloc per si no hi ha la possibilitat el
portaran a un centre dacollida o a una famlia dacollida fins que la famlia biolgica estigui en
condicions de tornar a fer-se crrec del menor. En aquesta instituci treballen un gran grup de
persones que fan tot el possible i necessari per ajudar al menor.
Un altre objectiu del treball era mirar el nombre de centres dacollida que hi ha a Catalunya i a
Tarragona, tota aquesta informaci la trobarem ms ven explicada als annexos tot hi aix no vol dir
que sigui menys important. No vaig buscar els centres dacollida sin que vaig diferencia entre els
Centres Residencials dAcci Educativa (CRAE), els Centres Residencials dEducaci Intensiva i els
centres oberts. De CRAEs a Catalunya nhi ha un total de 101 i a Tarragona trobem el centre Sant
Josep situat davant del collegi Sant Pau, de CREIs noms en trobem tres en tota Catalunya i cap a
Tarragona, aquets tres sn: els Castanyers situat al Valls Occidental i t una capacitat de 38 places,
el Pedrenyal situat al Valls Oriental amb una capacitat de 20 places i per ltim el Guaret situat a
lalt camp amb una capacitat de 20 places, en aquets centres noms poden entrar nens des dels 12
anys fins a la majoria dedat tot i que la seva funci s millorar el comportament dels menors ms
conflictius. I de Centres oberts nom em vaig interessar pels de Tarragona i barris del voltant ja que
en podem trobar molts per tota Catalunya, nhi ha set en total situats a Tarragona Centre, Torreforta,
Camp Clar, Bonavista, Sant Salvador, Sant Pere i Sant Pau i la Canonja.
Pel segent objectiu la informaci la vaig extreure de la entrevista feta a una tcnica del Centre Sant
Josep, aquest objectiu era esbrinar les causes que porten que aquets nens estiguin en un centre
dacollida o en una famlia dacollida, realment no hi ha cap causa en concret, ja que quan un menor
arriba al punt de tenir que ser separat de la seva famlia vol dir que hi ha ms dun problema ja que
per un sol problema es proporcionaran ajudes a la famlia, en tot moment la primera opci s que
el menor es quedi amb la famlia biolgica si es pot o sin amb la famlia extensa i per ltim si el
menor no pot quedar-se amb la famlia extensa ser quan entrar en un centre dacollida o anir a
una famlia dacollida.
Analitzar el procs utilitzat en lacollida en famlia s un dels meus objectius i dels ms importants a
nivell teric ja que duran el procs participen totes les institucions esmentades anteriorment. Al
principi una famlia sollicita lacollida dun nen a lICAA o a lICIF per abans de dur a terme lacollida
aquesta famlia haur de ser estudiada i es duran a terme uns processos en els quals haur de
participar tota la famlia per demostrar que tots els membres daquesta volen acollir, es faran
entrevistes individuals, al domicili de la famlia i hauran dassistir a unes sessions formatives. Un cop
fet lestudi es far una valoraci on es dir si la famlia s apte per dur a terme lacollida o no, en el
cas que saccepti la sollicitud la famlia far una preparaci basada en cursos i diferents tutories on
sexplicar tot el necessari per lacollida. LICAA ser lencarregada de proposar un infant a la famlia
mirant les necessitats de linfant i es dur a terme un procs dacoblament en el qual sanir
introduint poc a poc linfant a la famlia al principi es faran quedades per coneixes entre ells, desprs
linfant anir a veure la casa i finalment es quedar ja all. La famlia rebr suport tcnic en tot el
procs de lacollida. Quan linfant ja shagi acoblat amb la famlia dacollida es far un seguiment dut
a terme per lICIF on es faran diverses reunions i poden anar al domicili per veure com est el menor.

Al finalitzar lacollida es far una preparaci ja que hauran aparegut sentiments entre linfant i la
famlia i shauran dacomiadar i en aquest moment s quan la famlia entregar un diari al nen on
apareixeran totes les vivncies viscudes amb la famlia. Durant tot aquest temps sha de tenir en
compte que els tutor legal del menor ser la DGAIA i que si es produeix un acolliment durgncia tot
el procs dacoblament no es podr fer ja que el nen ser portat amb una famlia directament.
Lltim objectiu era aprofundir en els sentiments que es produeixen en lacollida en famlia, aquesta
informaci lhe extret a partir de la entrevista que es va fer a la famlia dacollida. Acollir no s una
tonteria ja que els nens han patit unes circumstncies que no hauria de patir ning a la seva edat i
la famlia dacollida li ha de proporcionar una estima i uns cuidats que la famlia biolgica del nen no
li pot proporciona i s lgic que es produeixin sentiments. Durant lentrevista a la famlia em van
explicar que quan els hi arriba un nen a casa s com si fos fill seu i el cuides com si fos el teu fill. Els
nens arriben a dir papa i mama als pares de la famlia acollidora i a vegades no volen marxar de la
famlia ja que shan sentit estimats i protegits. A la famlia aporten alegria sobretot si sn nens petits.
Realment no em van dir exactament els sentiments ja que s una cosa que costa molt explicar per
en el moment de lentrevista el estar all mostraven que s una cosa molt bonica que cada acolliment
s diferent i fins hi tot sels posaven els ulls plorosos al recordar als nens que han acollit i al mostrar
el diari que havien creat per cada nen. No noms tu aportes coses al nen sin que el nen tamb
taporta coses a tu.
BIBLIOGRAFIA:
Llocs web:

http://afabar.org/lacolliment-familiar-2/tipus-i-durada/
http://www.addif.org/addif_web/Escola_files/guia_adopcio.pdf
http://benestar.gencat.cat/web/.content/ambits_tematics/acolliments_adopcions/guia_ac
olliment.pdf
http://benestar.gencat.cat/ca/ambits_tematics/acolliments_i_adopcions
http://benestar.gencat.cat/web/.content/03ambits_tematics/07infanciaiadolescencia/prot
eccio_infancia_i_adolescencia/menors_desemparats/enllasos/distribucio_CREISv2.pdf
http://benestar.gencat.cat/ca/ambits_tematics/infancia_i_adolescencia/proteccio_a_la_inf
ancia_i_ladolescencia/el_sistema_catala_de_proteccio_a_la_infancia_i_ladolescencia/direc
cio_general_datencio_a_la_infancia_i_ladolescencia_dgaia/
http://benestar.gencat.cat/web/.content/03ambits_tematics/07infanciaiadolescencia/tem
es_relacionats/jornades_treball_dgaia_2012/docs_20_abril/centres_acolliment.pdf
http://benestar.gencat.cat/ca/ambits_tematics/serveis_socials/serveis_socials_basics/serv
eis_dintervencio_socioeducativa_no_residencial_per_a_infants_/sac_servei_centre_obert/
http://benestar.gencat.cat/ca/detalls/Article/40020-Curs-de-contencio-fisica-i-emocionalper-a-educadors-ores
http://calidoscopideducaciosocial.blogspot.com.es/2013/06/qui-son-com-els-veiemcentres-de-menors.html
http://dugidoc.udg.edu/bitstream/handle/10256/3868/RomeuDelgadoJessica.pdf?sequence=1
http://ioc.xtec.cat/educacio/
https://defensemacciocomunitaria.wordpress.com/2013/03/05/el-doble-desemparamentdels-menors-de-la-dgaia/

http://global.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/10532/ballester.pdf?sequence=1
https://www.tarragona.cat/serveis-a-la-persona/serveis-socials/centre-obert-dinfants-iadolescents
http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/725/CLM_TESI.pdf?sequence=1
http://www.parlament.cat/portal/pls/portal/documentnom?p_nom=TL115.pdf
https://www.exabyteinformatica.com/uoc/Educacio_social/Lacolliment_familiar/Lacollime
nt_familiar_(Modul_2).pdf
https://www.google.es/maps
http://www.salut.ad/images/stories/Benestar/docs/Guia_ProgAcollimentFamiliar.pdf
http://www.salut.ad/col-lectius/infancia/programa-d-acolliment-familiar
http://www.salut.ad/images/stories/Benestar/docs/Diptic_ProgAcollimentFamiliar.pdf
http://web.gencat.cat/ca/tramits/que-cal-fer-si/adopto-i-o-acullo-un-infant/acollimentfamiliar/
http://benestar.gencat.cat/web/.content/03ambits_tematics/01acollimentsiadopcions/aco
lliments/icif/pdf/directoriicif.pdf

Celles solars sensibilitzades amb colorant


orgnic.
75 anys del Jess de la Passi
Anlisis del arranque e inversin de giro de un
motor de induccin trifsico de rotor bobinado
Ets la canya

Anna Bigorra Mart

Qumica

Guillem Pasano Comes


Ivn Rodrguez Amores

Histria
Fsica i Tecnologia
industrial
Qumica

Sara Luque Cruselles

El Frum Trics ens permet mostrar la tasca que fem en el nostre centre i conixer la daltres. La
convivncia entre els alumnes s el ms important daquesta jornada.
El treball de recerca implica moltes hores de feina per part dels alumnes i del professorat. Tot aix
servir perqu els alumnes de Batxillerat siguin protagonistes el dia del Frum.
Aquesta jornada permet potenciar lesperit crtic, la transmissi de coneixements, la capacitat de
reflexi, la convivncia i laprendre a valorar el treball dels altres.
Celebrem aquesta nova edici.

TTOL:
AUTORA:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Celles solars sensibilitzades amb colorant orgnic


Anna Bigorra Mart
Albert Pedrola Sugraes
Cincies i tecnologia: Cientificotecnolgic
Qumica
C Mare de Du del Carme
Tarragona

OBJECTIUS:

L'objectiu d'aquest treball de recerca s la fabricaci i caracteritzaci d'una cella solar


sensibilitzada amb un colorant orgnic. S'explicaran els diferents materials que componen la cella
aix com el funcionament de la mateixa. Un cop fabricada, la cella es caracteritzar per mitj de les
mesures fotofsiques i les mesures electroqumiques.
A ms a ms, com leficincia d'aquestes es considerada baixa per la comercialitzaci, a partir
d'uns coneixements previs d'arduino, buscarem que aquesta eficincia sigui la mxima possible
durant la major part d'hores de sol.
HIPTESI:

Aconseguirem una eficincia superior, al voltant del 10%, i a partir de larduino potser es podr
aconseguir que aquesta eficincia es mantingui durant ms temps.
EL PROCS:

He fabricat la cella solar al laboratori de lICIQ (Institut catal dinvestigaci qumica), on,
seguidament, se li ha mesurat les mesures fotofsiques i electroqumiques don he extret
leficincia. Llavors a partir daquesta eficincia, grcies a uns coneixements previs darduino, la he
intentat mantenir per un major rang dhores possibles.
CONCLUSIONS:

En aquest treball sha demostrat que es possible mitjanant la utilitzaci de colorants orgnics i ls
de nanopartcules semiconductores de TiO2, fabricar celles solars amb eficincies properes al 9%.
La fabricaci daquestes celles no requereix duna tecnologia avanada ni del funcionament duna
gran font denergia ja que lnic pas que implica la utilitzaci denergia trmica s lescalfament de
les nanopartcules semiconductores sobre vidre a 500C, aquesta s una de les propietats que fan
que aquesta nova tecnologia tingui un gran potencial futur, ja que a diferencia del silici que
requereix duna gran temperatura per la seva extrema purificaci, en les celles de colorant aquest
requisit, la puresa, no s imprescindible.
Una de les desavantatges daquesta tecnologia s ls dun electrlit lquid necessari per regenerar
el colorant fotooxidat, un cop aquest ha injectat els electrons en les nanopartcules
semiconductores. La utilitzaci de lquids requereix duna encapsulaci hermtica que eviti la seva
evaporaci amb el temps, a data davui, existeixen estudis on el lquid ha sigut reemplaat per un
substrat slid (polmer semiconductor) sense que la eficincia disminueixi, per aquests resultats
queden fora del treball presentat.
Una altra avantatja observada en aquest tipus de celles solars s que la seva eficincia no depen
de langle dincidncia de la radiaci solar. A diferncia del silici, aquest tipus de dispositius, degut
a les propietats ptiques de les nanopartcules semiconductores, es capa daprofitar molt millor la
llum dalbedo o llum difusa sense que per aix disminueixi drsticament la seva eficincia. Aquesta

propietat fa que aquest tipus de dispositius fotovoltaics sigui potencialment interesant per
aplicacions indoor.
En referncia amb larduino veiem com podem simular un procs industrial a nivell educatiu (com s aquest
cas) i grcies a la seva programaci simplificada podem utilitzar-lo per millorar el procediment dalguna cosa
ja que no ser difcil de dur-lo a terme. Per aix, arduino es considerat un projecte de lo ms verstil ja que
aconsegueix que persones que no tinguin experincia prvia en matria tecnolgica puguin fer projectes
interactius amb electrnica.
BIBLIOGRAFIA:

Llibres:
MARTN, N. SEGURA, JL. GMEZ, R. Clulas solares de plstico: Un reto para los nuevos
materiales orgnicos del siglo XXI. Anales de la Real Sociedad Epaola de Qumica, 2001,
nm 214, p.5-11.
NAUPA, A. QUINTANA, M. GMEZ, M. Celdas solares de xido de titanio comercial
sensibilizado con colorante. Simposio Peruano de Energia Solar y del ambiente, 2011, nm.
18, p.1-7.
BISQUERT, J. Clulas solares de titanio nanoestructurado sensitivizado. Alternativas para la
generacin fotovoltaica.
INSTITUT CATAL D'ENERGIA, UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA. Atlas de radiacin
solar a Catalunya. Barcelona: Edici 2000. (Estudis monogrfics; nm 12).
Llocs web:
http://icaen.gencat.cat/web/.content/migracio_automatica/documents/activitats_i_dades_e
nergetiques/arxius/monografic12.pdf
http://calculationsolar.com/blog/?cat=2
https://www.meted.ucar.edu/fogstrat/ic31/ic313_es/navmenu.php?page=5.5.0
http://www.meted.ucar.edu/oceans/currents_es/print.htm
http://eliseosebastian.tumblr.com/post/53530683135/radiaci%C3%B3n-solar-irradiancia-einsolaci%C3%B3n
http://www.unsa.edu.ar/~alejo/geosol/graficos.htm
http://www.cubasolar.cu/biblioteca/energia/Energia22/HTML/articulo03.htm
http://escritura.proyectolatin.org/introduccion-al-estudio-de-fuentes-renovables-deenergia/capitulo-3-diseno-basico-de-un-sistema-fotovoltaico/
http://www.suelosolar.com/newsolares/newsol.asp?id=6702
http://www.degeriberica.com/wp/pt-pt/artigo-tecnico-analise-de-configuracoes-de-sistemashibridos-fotovoltaicos/
http://cursos.tecmilenio.edu.mx/cursos/at8q3ozr5p/prof/ey/ey09002/anexos/explica2.htm
https://thetuzaro.wordpress.com/tag/diagrama-de-bandas/
http://www.upv.es/materiales/Fcm/Fcm09/pfcm9_2_2.html
http://www.ing.unlp.edu.ar/quimica/Q1.htm
http://www.halbleiter.org/en/fundamentals/conductors/
http://es.slideshare.net/LiamVelvet/celda-solar-de-gratzel
http://neofronteras.com/?p=753
http://desenchufados.net/la-posible-alternativa-al-silicio-para-paneles-solares-el-arseniurode-galio/

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Ets la canya
Sara Luque Cruselles
Olga Mercad Aubi
Cincies i Tecnologia: Cientificotecnolgic
Qumica
C Mare de Du del Carme
Tarragona

OBJECTIUS:

Conixer profundament la cervesa de fermentaci lmbic,


Desmitificar algunes idees incorrectes sobre la cervesa.
Relacionar la cervesa amb la salut, saber com aquesta beguda fermentada s la ms consumida al mn,
Realitzar un cervesa de cireres (Kriek) com sanomena
Comparar la cervesa de fermentaci espontnia (lmbic) amb la de fermentaci per llevats
cultivats.

HIPTESI:

Noms a Brusselles es pot fabricar la cervesa de fermentaci lmbic.


EL PROCS:

El treball consta d'una part terica, on s'exposa


lorigen de la cervesa i els beneficis que aquesta
aporta, i una secci experimental, en la qual
s'exposen les experincies realitzades que s'han dut
a terme per aconseguir els objectius. El procs ha
consistit en anar a Blgica per obtenir les dades i les
caracterstiques necessries sobre la fermentaci
lmbic ( obtenci, procs, lloc) vaig procedir a
buscar les particularitats ms tcniques que sn les
que permeten que aquesta cervesa es trobi
nicament a una regi molt concreta de Brusselles,
particularitats com: el clima, el riu Sena.
A partir daix he realitzat una cervesa de cireres,
una comparaci del llevat de la cervesa lmbic amb
el llevat dels altres tipus de cervesa i una valoraci
sobre la cervesa i la societat. Finalment he
comprovat que existeixen grans diferncies entre
una cervesa lmbic i una dun altre tipus les que es
troben habitualment en tots els supermercats, la qual cosa mha portat a determinar la importncia
del clima, la distncia al mar i la cultura dun pas a lhora de fer cervesa.
CONCLUSIONS:

Una vegada finalitzat el treball he pogut assolir els diversos objectius que mhavia plantejat. He
pogut elaborar una cervesa de cireres basada en la cervesa de Blgica anomenada Kriek. He trobat

les caracterstiques de la cervesa lmbic i he pogut veure que s impossible fer-la en un lloc on no
sigui Brusselles. He aconseguit desmitificar alguns tpics sobre la cervesa i he pogut relacionar la
cervesa amb la salut.
Per ltim ha estat una experincia nica i molt gratificant. He aprs que a lhora de fer cervesa shan
de tenir en compte uns factors molt importants. Ja que de les ms petites particularitats depn lxit
duna cervesa. A ms he pogut comprovar com la cervesa est relacionada directament amb la
societat. La paraula cervesa equival a una forma de relaxaci, a passar una bona estona amb els
amics per sobretot equival a cultura perqu cada pas, cada cerveser fa la cervesa duna manera.
Potser millenria o innovadora per el que esta clar que aquesta beguda sha transms generacions
en generacions.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

LAROUSSE. Cerveses artesanes de la nostra terra. Temtic. Barcelona: 2015

Llocs web:

http://www.cantillon.be/br/3_11
http://www.craftbeer.com/craft-beer-muses/immaculate-fermentation-science-notsorcery
http://www.muyinteresante.es/salud/fotos/beneficios-de-la-cerveza-para-tusalud/beneficios-cerveza1
http://www.mahou-sanmiguel.com/es-es/cultura-cervecera/historia-de-la-cerveza.html
http://www.hetanker.be/en/brewery

http://www.buendiatours.com/bruselas/la-cerveza-en-bruselas.html
Documental en catal: Els efectes beneficiosos de la cervesa en els teixits coronarisTelenotcies Vespre. Catalunya . Ems el 13 de Maig de 2015
QuQuiCom: Cervesa: aliment lquid. TV3. Narr. Samantha Vall. Catalunya. Ems 09 dagost
de 2012

TTOL:
AUTOR:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

75 anys del Jess de la Passi


Guillem Pasano Comes
Blanca Porres Snchez
Humanitats i cincies socials
Histria
C Mare de Du del Carme
Tarragona

OBJECTIUS:

L aprofundiment en els coneixements sobre lentitat de la que en sc afiliat.


Entendre el seu funcionament.
Qu ha fet que avui en dia estigui a les processons tarragonines malgrat les dificultats a les
que ha estat sotmeses.
Posar-me en la pell de les persones ms rellevants per la Germandat en els darrer 10 anys.

EL PROCS:

El treball el vaig comenar a elaborar a partir dinformaci extreta dinternet, com per exemple la
pgina web de la Germandat, o tamb de la Biblioteca Municipal, amb llibres sobre les diferents
confraries tarragonines. En veure que del treball podia treure ms informaci, vaig decidir que la
meva part prctica del treball seria una srie dentrevistes a les persones ms rellevants en els
darrers anys a lentitat. Desprs de fer-les, vaig comenar a veure el treball com una oportunitat que
se moferia per tal dafegir el meu granet de sorra a la Germandat. Recopilar la mxima informaci
possible sobre la seva histria, sense oblidar-men de la part ms personal, amb la inclusi al treball
de la meva experincia personal.
A ms, un dels apartats que a lhora de fer el treball que per mi va ser ms atractiu, fou la relaci
que sha establert entre la Germandat i la premsa. Com ha viscut la Germandat en els mitjans de
comunicaci. Com shan explicat els moments ms rellevants de lentitat.
CONCLUSIONS:

En el moment de finalitzar el treball, em vaig donar compte que havia aprs ms en el moment
dentrevistar-me amb la gent de la Germandat que no pas mirant els llibres. s obvi que en ambds
casos, sn una font dinformaci. Per amb aquest treball, he comprs el valor de lexperincia ,
saber viure quelcom, perqu posteriorment et ser ms senzill explicar-ho als altres i amb els anys
no ho oblidars.
Tot i aix, vaig ser conscient des dun principi de les limitacions per obtenir informaci sobre el tema
del que tractava , pel que encara em sento ms orgulls del meu treball.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

ROVIRA I SORIANO, Jordi; RAMON I VINYES, Salvador; DASCA I ROIG, Andreu.


Introducci a la Setmana Santa de Tarragona. Biblioteca Tarraconense. Tarragona. 1994
ROTA ALEU, Josep Maria. Tarragona. Setmana Santa. Tarragona. Mar del 1999. Edicions El
Mdol.
Opuscles de la Germandat Nostre Pare Jess de la Passi 1987-2015

Llocs web:

http://usuaris.tinet.cat/npjp/
http://usuaris.tinet.cat/npjp/tot.htm
http://setmanasantatgn.blogspot.com.es/
http://setmanasantatgn.blogspot.com.es/p/confraries.html
http://setmanasantatgn-historia.blogspot.com.es/

TTOL:
AUTOR:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Anlisi de larranc i inversi de gir dun motor dinducci


trifsic de rotor bobinat
Ivn Rodrguez Amores
Juan Carlos Snchez
Cincies i tecnologia: Cientificotecnolgic
Tecnologa industrial
C Mare de Du del Carme
Tarragona

OBJECTIUS:

Los objetivos de este trabajo son el anlisis y estudio del arranque e inversin de giro de un motor
de induccin trifsico de rotor bobinado de una potencia de 18,4 kW.
Lo que se desea es comparar diferentes tipos de arranque e inversin de giro a partir de la simulacin
de dichas maniobras y analizar el consumo de corriente, el suministro de tensin, las velocidades de
revolucin, calentamientos que se producen en las mismas. Se trata de encontrar qu ensayo es
el que se adeca mejor a lo que se demanda desde un inicio: una mejora en el consumo de corriente
para evitar sobrecalentamientos en los sistemas elctricos internos de la mquina y, a su vez,
aumentar la aceleracin de la mquina que tiene como consecuencia una mejora en los tiempos de
arranque e inversin de giro. Cabe mencionar que se pretende mejorar el arranque y la inversin de
giro de una mquina asncrona con una serie de caractersticas electromecnicas, a la cual se le ha
acoplado al eje del rotor una carga mecnica con un par mecnico constante ya definido, utilizando
resistencias adicionales acopladas a cada una de las fases del rotor de la mquina.
HIPTESI:

Debido a la clase de mquina con la que se trata, cabe la posibilidad de mejorar tanto la aceleracin
como el consumo de corriente en ambas maniobras aadiendo resistencias adicionales al rotor de
la mquina. Si esta tcnica ingenieril no falla, se debera reducir la intensidad y aumentar el
deslizamiento en el que se produce el par mximo, sin que este vare, aumentando la aceleracin de
la mquina, teniendo activas las resistencias en un intervalo de tiempo concreto.
EL PROCS:

Para poder analizar el comportamiento del motor en funcin del valor de las resistencias adicionales
aadidas en el rotor y segn los tiempos en los que permanecan cortocircuitadas, se hizo uso del
PSIM para realizar dichas simulaciones y, posteriormente, analizar los resultados obtenidos
grficamente y de forma numrica con la funcin valor eficaz (rms) y valor medio ( ) que nos
proporcionaba el propio programa.
Para estudiar el comportamiento de nuestro motor se han realizado tanto para arranques como para
inversiones dos pruebas previas a la insercin de las resistencias, en vaco y con carga mecnica de
par constante.
En el caso de las pruebas en vaco cabe mencionar que se trata de ensayos que no tienen ningn
sentido prctico realizar, ya que en procesos industriales no tiene ningn sentido tener en
funcionamiento la mquina sin ningn fin. De todas formas estos ensayos nos servan para estudiar
y comparar, como se ha dicho, el comportamiento de la mquina. En el caso de las pruebas con carga
la mquina ya tiene un fin, que es realizar un trabajo sobre una carga acoplada al eje de la mquina
con un par mecnico constante ya definido, pero an sin hacer uso de las resistencias. Y en las
ltimas pruebas ya s que se hace uso de las resistencias adicionales con valores de 1,8 para

arranques y 3,3 para inversiones. Hay que recalcar que estos valores han sido escogidos
arbitrariamente dentro de un abanico de valores ya normalizados.
CONCLUSIONS:

Finalmente, se encuentra un intervalo de tiempo en el que permanecen activas las resistencias en el


arranque con carga y, otro intervalo en la inversin con carga, que hacen mucho ms eficientes estas
maniobras en unos porcentajes de relacin bastante ptimos, sobretodo en arranques.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

Libro titulado Mquinas elctricas, sexta edicin de la editorial McGraw-Hill, de Jess Fraile
Mora.

Llocs web:

BUN-CA Manual de motores elctricos.pdf


Magnetismo y electricidad. Motores elctricos.pdf
Apuntes mquinas elctricas U3.pdf
MaqElec.pdf

Estudi de les fredorades al Camp de Tarragona en els


Adri Piol Gonzlez
darrers 100 anys
Noves esperances. La relaci entre els mitocondris i
Alba Balcells Vallverd
la malaltia de Parkinson.

Cincies del
Mediambient

Infncia Armada: el malson de 300.000 nens al mn

Alcia Torres Gimnez

Periodisme

De la idea a la pantalla

Cludia Garcia de Dios

Cinema

Granges de vidre

Claudia Raya Palmer

Biologia i Cincies
de la Terra

El Pol i "l'arbre dels records". La biotica i la mort.

Elena Cortina Sugraes

Biosanitari

Miratges, ms enll d'una illusi ptica

Guillem Aragons Jov

Fsica

Veure per creure

Irina Giralt Salas

Filosofia

A bon port

Jan Magarolas Guinovart Histria

Biomedicina

De la flor al setrill

Laia Masdeu Ninot

Cincies de la
Terra i del Medi
Ambient

L'arj de la maiutica

Mara Ramrez Parra

Filosofia

Cambrer, una copa, si us plau!

Paloma Lpez Cmara

Arquitectura

L'Ordre del Caos

Paula Ropero Pereiras

Matemtiques

No som de sang; som del dest.

Sara Mndez Pars

Periodisme

El cor del Tercer Reich. El paper de Nuremberg dins


el rgim nazi.

Slvia Norte Mercad

Histria

Les bases ideolgiques que defineixen lEscola Puigcerver sn: escola catalana, escola activa, escola
integradora, escola plural, escola comarcal, es planteja l'aprofundiment i el perfeccionament
constant dels mtodes i les didctiques i entn els aprenentatges com una activitat de comunicaci.
Quan analitzem el Frum TRiCS, veiem que encaixa perfectament amb el que creiem que ha de ser
lactivitat docent en aquesta edat.
Els Treballs de Recerca, malgrat estar qestionats per alguns, creiem que sn molt positius en la
formaci dels nostres estudiants. Els obliguen a fer una bona elecci del tema, una planificaci, una
recerca, una selecci, una elaboraci i una sntesi. En resum, ells se senten responsables dun
projecte que, amb lajuda del seu tutor, han de portar a terme en un temps prefixat.
La veritat s que s molt agradable veure les cares de satisfacci de molts dells el dia en qu el
lliuren. s la satisfacci de la feina ben feta.
Desprs, quan fan lexposici del seu Treball a lescola, malgrat els nervis dexposar davant alguns
dels seus companys de curs, alguns alumnes de 1r de batxillerat, uns professors i familiars o amics,
sn molt conscients del valor de la feina que han fet i que en aquells moments comparteixen.
s per aix que ja fa anys que vrem decidir participar anualment en el Frum TRiCS. Ens va semblar
que era la forma de compartir el fruit del treball dels nostres alumnes amb alumnes i professors
daltres centres i gaudir tamb nosaltres dels treballs dels altres centres. Avui podem dir que valorem
molt positivament aquests anys de participaci i animem tots els centres a participar-hi.

TTOL:
AUTOR:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Estudi de les fredorades al Camp de Tarragona en els


darrers 100 anys
Adri Piol Gonzlez
Joan Ferran i Mercad
Cincies i Tecnologia: Cincies de la salut
Cincies del Medi ambient
C Puigcerver
Reus

OBJECTIUS:

Descobrir les etapes de fred sever al Camp de Tarragona.


Conixer la temperatura (mxima i mnima) durant els episodis de gelades ms
significatives en els ltims 100 anys,
Comprendre el fenomen meteorolgic que va causar aquestes gelades histriques i ms
recents, veure com durant aquests anys les temperatures extremes han repercutit en
lagricultura.

HIPTESI:

Succeeixen aleatriament les gelades al Camp de Tarragona, o tenen una certa periodicitat?
EL PROCS:

Dur a terme un recull de dades meteorolgiques a partir dels registres dobservatoris, contactar
amb experts en la matria (gegrafs, meteorlegs), visitar observatoris per contextualitzar el recull
de dades i alhora participar en cursets sobre meteorologia. I finalment, accedir als mapes sinptics
per poder analitzar les situacions meteorolgiques. Aprendre la tcnica de lanlisi sinptic dels
models meteorolgics per poder analitzar els efectes sobre el territori.
CONCLUSIONS:

En els anys estudiats he pogut veure que els episodis de fred intens tenen unes coincidncies en
les temperatures i en les situacions isobriques representades en els mapes sinptics.
He observat que les fredorades es produeixen sense seguir una periodicitat.
BIBLIOGRAFIA:
Observatoris:

Ebre, Fabra, Centre de Lectura i Pant de Riudecanyes.

Luis Albentosa, Los climas de Catalua.

http://territori.gencat.cat/web/.content/home/01_departament/normativa_i_documentacio
/documentac
io/territori_mobilitat/Paisatge/Publicacions/cataleg_de_paisatge_del_camp_de_tarragona/d
oc/cp_tgn_bl
oc2.pdf
http://www.revistacambrils.cat/html3/preview.php?c_noticia=1441&imprimir=true&adjunta
rcomentaris=true

Llibres:

Llocs web:

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Noves esperances. La relaci entre els mitocondris i la


malaltia de Parkinson.
Alba Balcells Vallverd
Dolors Sans
Cientfic i Tecnolgic: Cincies de la salut
Biomedicina
C Puigcerver
Reus

OBJECTIUS:

El primer dels objectius que mhe fixat a lhora de realitzar el treball s aprofundir els meus
coneixements, gaireb nuls en un inici, de la malaltia de Parkinson. Mhe centrat en estudiar dues
protenes, PINK1 i Parkin, que semblen intervenir en un procs de la cllula anomenat mitofgia
que desencadena en un tipus hereditari de la malaltia. En segon lloc, espero entrar en contacte
amb les tcniques ms utilitzades als laboratoris dinvestigaci a partir duna fase experimental.
HIPTESI:

Sha observat una relaci entre la malaltia de Parkinson i la presncia de mutacions en els gens
PINK1 i Parkin. Les protenes codificades per aquests gens actuen en una via comuna que indueix la
mitofgia (mort de mitocondris danyats) a les neurones dopaminrgiques en situacions destrs. Si
aquest mecanisme falla, es produeix una acumulaci de mitocondris danyats que pot conduir a la
mort neuronal i fer aparixer Parkinson. La hiptesi del meu treball s que la presncia de
mutacions en els gens PINK1 i/o Parkin impossibilita la realitzaci de la mitofgia quan es
despolaritza la membrana mitocondrial, fenomen que succeeix en situacions destrs oxidatiu.
EL PROCS:

La base de lexperiment consisteix a despolaritzar la membrana mitocondrial de diferents tipus de


cllules per tal dobservar com reaccionen. La despolaritzaci de la membrana simula una situaci
destrs oxidatiu que, en cllules sanes, causaria la mitofgia. He treballat amb diferents tipus de
cllules, algunes amb Parkin i PINK1 i daltres sense. Mitjanant dues tcniques de laboratori
(Immunofluorescncia i Western Blot) he analitzat com actua la cllula en les situacions destrs
oxidatiu.
CONCLUSIONS:

He pogut observar com a les cllules que no tenien PINK1 i Parkin no es produeix la mitofgia. Per
tant, aquesta s una causa de laparici de la malaltia de Parkinson.
BIBLIOGRAFIA:

ASSOSCIACI DEL PARKINSON. Conocer la Enfermedad de Parkinson. Madrid: Ed. Novartis,


2011.
FUNDACI LA CAIXA. Manual dintervenci logopdica en els trastorns de parla i fonaci en el
malalt de Parkinson.
FIUZA ASOREY, Mara Jos; MAYN SANTOS, Jos Manuel. Qu es el Parkinson? Gua de
tratamiento para el lenguaje, el habla y la voz. Madrid: Ed. Pirmide, 2005.

WEINER, William J. La enfermedad de Parkinson. Una gua completa para pacientes y


familiares. Barcelona: Ed. Paids, 2002.
LIEBERMAN, Abraham; McCALL, Marcia. 100 preguntas y respuestas acerca de la enfermedad
de Parkinson. Sevilla: Ed. Mad, 2009.

Articles:

WINKLHOFER, Konstanze F.; HAASS, Christian. Mitochondrial dysfunction in Parkinson's


disease. Elsevier. 2009, nm. 802, p. 29-44.
SHANKAR, J. Chinta; ANDERSEN, Julie K. Dopaminergic neurons. Elsevier. 2004, nm. 137, p.
942-946.
SCARFFE, Leslie; STEVENS, Daniel; DAWSON, Valina L.; DAWSON, Ted. Parkin and PINK1: Much
more than mitophagy. Cell Press. 2014, vol. 37, nm. 6, p. 315-324.
CARROLL, Richard; HOLLVILLE, Emilie; MARTIN, Seamus. Parkin Sensitizes toward Apoptosis
Induced by Mitochondrial Depolarization through Promoting Degradation of Mcl-1. Cell Press.
2014, Cell Reports 9, p. 1538-1553.
KANE, Leslie A.; LAZAROU, Michael; FOGEL, Adam I.; LI, Yan. PINK1 phosphorylates ubiquitin
to activate Parkin E3 ubiquitin ligase activity. JCB. 2014, vol. 205, nm. 2, p. 143-153.
PILSL, Anna; WINKLHOFER, Konstanze F. Parkin, PINK1 and mitochondrial integrity: emerging
concepts of mitochondrial dysfunction in Parkinsons disease. Acta Neuropathol. 2012, nm.
123, p. 173-188.

Llocs web:

http://www.enciclopedia.cat/
https://en.wikipedia.org/wiki/
http://www.termcat.cat/
http://nihseniorhealth.gov/parkinsonsdisease/whatisparkinsonsdisease/01.html
http://www.pdf.org/en/understanding_pd
http://www.acaparkinson.org/
http://www.horsehealthproducts.com/Horsemans_Report/Entry/oxidative_stress
http://www.parkinson.org/understanding-parkinsons
https://www.atrainceu.com/course/parkinsons-disease-moving-forward-143
http://pt851.wikidot.com/parkinsons-disease-cell-biology#toc28

TTOL:
AUTORA:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Infncia Armada: el malson de 300.000 nens al mn


Alcia Torres Gimnez
Josep Maria Rofes Matas
Humanitats i Cincies socials
Periodisme
C Puigcerver
Reus

OBJECTIUS:

Els meus objectius a lhora de realitzar aquest treball eren saber qui sn, qu fan, i com s la vida
dels nens i nenes soldat. Tamb volia saber les diferncies que hi havia entre el cas dels nois i el cas
de les noies, i informar-me especialment sobre el cas de les noies/nenes, com els hi afecta a elles
des de la postura de noia aquesta forma de vida tan precria. Volia saber, tamb, els motius pels
quals sinvolucren en aquestes hostilitats: qu o qui els porta a aquesta situaci. Un dels meus
altres objectius era saber si la gent s realment conscient de tota aquesta situaci, fins on arribava
i arriba el seu grau de coneixement i preocupaci sobre aquest problema encara present. Havia de
conixer tamb quines acaben sent les conseqncies fsiques i psicolgiques que marquen a
aquests infants desprs de ser sotmesos a aquestes hostilitats. I per ltim, saber qu podem fer
nosaltres per ajudar.
HIPTESI:

Les meves hiptesis es veuen reflectides en les afirmacions segents:

La gent no s conscient de tota aquesta problemtica, no est ben informada sobre aquesta
situaci, i lltim cop que sen van preocupar va ser lany 2012, amb lenrenou den Kony.

Tota aquesta situaci s culpa de problemes econmics, poltics, i diferncies socials i


ideolgiques.

Ms dun govern i/o estat estan involucrats en aquesta desgrcia, s a dir, la permeten.

Poder ajudar i intentar que aquests nens tornin a tenir una vida normal s molt difcil a

causa de les seqeles.


Per ajudar, haurem de collaborar amb alguna ONG. Cada petit gra de sorra compta.

EL PROCS:

Vaig comenar a cercar informaci sobre els nens soldats, i em vaig emportar una gran sorpresa al
veure tota la quantitat d'informaci que tenia al meu abast.Grcies a diferents articles,
publicacions, escrits, llibres, pellcules, documentals, arxius, informes, etc., vaig poder comenar a
redactar i realitzar la proposta terica del treball, sense cap mena de mancana.
Per realitzar la part prctica em vaig posar en contacte amb diferents ONG per tal de poder
realitzar entrevistes i per a que em facilitessin ms informaci sobre el tema. Vaig buscar tamb,
diferents testimoniatges de propis nens soldats i dibuixos fets per ells mateixos.
CONCLUSIONS:

Els nens i les nenes sn els que, en situacions de guerra, surten ms perjudicats. Aquesta situaci
s molt difcil i injusta tant per uns com pels altres, sn els ms vulnerables i els ms explotats,
per personalment i des del meu punt de vista com a noia que sc, considero que les nenes

pateixen i passen pel doble, pel simple fet de ser nenes i ser considerades inferiors. Estan nues
davant tota aquesta problemtica, i no hi ha programes de protecci especialment enfocats a elles.
Haurien de rebre ms atenci i s'hauria de considerar la creaci o el desenvolupament de
programes d'ajuda en els quals les noies siguessin la primera prioritat.
Generalment es recluten nens i nenes per ser esclaus de guerrilles rebels que estan en contra del
govern, defensant una religi, certes ideologies, interessos econmics, etc.No tots els nens
participen en aquestes hostilitats foradament. Alguns s'allisten de manera voluntria, ja que
tenen unes condicions de vida precries. Creuen que aix almenys tindran protecci d'alg i un plat
de menjar, cosa que no s del tot certa, per no dir gens.
Les conseqncies fsiques i psicolgiques els marquen per tota la vida, i fins i tot, en alguns casos,
sn irremeiables. Se'ls fa quasi impossible tornar a refer una vida normal i corrent.
Algunes ONG treballen en aquests casos, hi ha diferents normatives referents a aquestes
injustcies, i molts programes d'ajuda per als nens soldats, per tot aix no s suficient.Fent
referncia a la conscienciaci que t la poblaci sobre tota aquesta situaci, cal dir, que el
problema s el desinters. La gent no est gens conscienciada, i no per manca d'informaci,
justament. Mai s'ha deixat d'escriure o investigar sobre aquest tema, hi ha centenars d'articles que
parlen sobre aquesta situaci i sn de fcil accs: tota aquesta informaci est al nostre abast
sense cap tipus de problema. s un tema camuflat entre altres notcies molt ms actuals, com per
exemple la crisi econmica, els refugiats sirians o el terrorisme jihadista.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

BRIGGS, Jimmie. Nios soldado: cuando los nios se van a la guerra. Edici a crrec de la
Noem Sobregus. Barcelona, 2007. Editorial: Oceano. ISBN: 978-84-494-3378- 8.
MONESTIER, Martin. Los nios esclavos: el infierno diario de trescientos millones de
nios.Prleg d'en Joaqun Ruiz-Gimnez. Versi espanyola d'en Juanmari Madariaga. Madrid,
1999. Editorial: Alianza editorial. ISBN: 84-206-4261-4.
BADJOKO, Lucien. Jo vaig ser un nen soldat. Amb la collaboraci de Katia Clarens. Traducci
d'Anna Casassas. Prleg d'Albert Snchez Piol. Primera edici: Barcelona febrer del 2006.
Editorial: La Campana, collecci Tocs nm. 53. ISBN: 84-95616-81-5.
Creu Roja Espanyola. Peter, nen soldat: testimoniatge d'un nen forat a combatre a Sierra
Leone. Traducci i adaptaci de l'angls: Almudena Martorell. Primera edici: Madrid,
novembre del 2004. Editorial: mrediciones. ISBN: 84-270-3069-X.

Llocs web:

http://www.child-soldiers.org/
http://www.unicef.es/actualidad-documentacion/publicaciones/ninos-y-ninas-soldado
http://www.unicef.org/spanish/sowc05/childhooddefined.html
http://www.unicef.org/spanish/media/files/NINAS_Y_NINOS_SOLDADOS.pdf
https://www.es.amnesty.org/temas/menores/ninos-y-ninas-soldados/
https://www.es.amnesty.org/noticias/noticias/articulo/desmovilizacion-y-reinsercion-de-losninos-soldado/
http://www.menoressoldados.org/
Altres

TTOL:
AUTORA:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Cambrer, una copa, si us plau!


Paloma Lpez Cmara
Josep Eugeni Just Sugraes
Cincies i Tecnologia: Cientificotecnolgic
Arquitectura
C Puigcerver
Reus

OBJECTIUS:

Realitzar un projecte arquitectnic bsic partint dun espai buit i donar-li una nova activitat.
Conixer quina normativa sha daplicar a lespai que vull reactivar i, donades les
caracterstiques que t el local, estudiar quina s la millor opci per fer-lo el ms rendible
possible.

HIPTESI:

s possible adaptar una construcci pensada per una activitat a una altra totalment diferent.
EL PROCS:

Primerament estudio on est emplaat el local per saber si s factible o no la meva idea. A
continuaci estudio qu s un projecte arquitectnic i com sha de dur a terme. Desprs, partint
duns plnols inicials em plantejo quina s la millor redistribuci per treure el mxim rendiment
possible i comeno amb la creaci dels plnols finals aplicant la normativa recollida en el Codi
Tcnic dEdificaci (CTE) que anteriorment he estudiat. Com a ltim, entro en el mn de
linteriorisme definint quins materials voldria emprar en els paviments i en les portes. Finalment,
trec unes conclusions respecte el resultat que he obtingut i el desenvolupament que he fet.
CONCLUSIONS:

El llarg del treball, lobjectiu principal de la creaci dun projecte bsic ha estat assolit. Desprs
daquest inici, shauria de continuar amb una projecte executiu en el qual shaurien dincloure
plnols dinstallacions, detallar linteriorisme que es vol, fer un pressupost...
Hi ha molts detalls, estipulats o no en la normativa, que cal tenir en compte a lhora de fer un
projecte com aquest que a primer cop dull no els hi donaries importncies i s que en un projecte
arquitectnic tot t un perqu i una reflexi darrera.
Un tem molt important a lhora de fer un projecte s saber a quin pblic va adreat per tal
dadaptar-ho no noms a les seves necessitats sin tamb al seu ambient per tal que el
consumidor s senti b i gaudeixi en el nou espai creat.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

C. Grinley i M. Love. Color, espacio y estilo. Barcelona. Editorial Gustavo Gili, 2012.
E. Neufert. Neufert. Nom original: Bauentwurfslehre. Catorzena edici. Barcelona. Editorial
Gustavo Gili, 1995.
J.Bertoln Mora, J.M Soriano Llobera. La Burbuja Inmobiliaria Espaola: Causas y
Consecuencias. Novembre- Desembre 2004. TFG Cincies i Tecnologies de lEdificaci.
Universitat Politcnica de Catalunya.

Llocs web:

http://upcommons.upc.edu/bitstream/handle/2099.1/25428/Trabajo%20completo.pdf?se
quence=1
http://www.roadeduero.com/villa_de_roa.html
https://www1.sedecatastro.gob.es/OVCFrames.aspx?TIPO=CONSULTA
http://www.codigotecnico.org/index.php/menu-documentoscte
http://www.porcelanosa.com/pavimento/parquet-ceramico.php
http://www.porcelanosa.com/pavimento/pavimentos-antideslizantes.php
http://www.camarasfrigorificas.es/puertas/correderas/
http://maderaslamision.com/nogal.html
http://www.livapol.com/gama-de-colores-ral.html
http://www.utp.edu.co/~publio17/ac_inox.htm#clasificacion
http://www.angelmir.com/pdfs/cataleg_general248.pdf
http://www.mundobloques.com/index.php/file/1050-Puerta_A58?start=50
https://es.wikipedia.org/wiki/Puerta#Tipos_de_puertas

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

De la idea a la pantalla
Cludia Garcia de Dios
Judith Guinovart Carles
Humanitats i cincies socials
Art cinematogrfic
C Puigcerver
Reus

OBJECTIUS:

Lobjectiu principal daquest treball era el de realitzar un curtmetratge per tal dendinsar-me i
entendre el que suposa dur a terme una producci cinematogrfica des del moment en qu
sorgeix la idea fins que aquesta mateixa s presentada a lespectador. Per poder-ho fer hi ha una
srie de qestions que mhe hagut de preguntar i dobjectius que he hagut dassolir:
Investigar i aprofundir en la part terica del cinema.
Idear una histria amb els seus respectius personatges i esdeveniments per tal de poder
redactar un logline, una sinopsi, una escaleta i un tractament.
Escriure un gui literari, un de tcnic i un de visual.
Enregistrar les escenes i seqncies partint de la base dels guions.
Realitzar el muntatge final.
EL PROCS:

El treball est estructurat fonamentalment en dues parts, la terica i la prctica. La primera consta
duna exposici dels conceptes primordials dividits en tres apartats: la preproducci on parlo
sobre les histries, les pellcules, els guions i tots els recursos i nomenclatures utilitzats a la
indstria del cinema-; la producci on investigo sobre el rodatge i com es duu a terme-; i, per
ltim, la postproducci on parlo sobre el muntatge i les seves parts-. La prctica consisteix a
construir a partir duna idea original un gui cinematogrfic, enregistrar-lo i editar-lo.
CONCLUSIONS:

Durant aquest procs he aprs diverses coses. En primer lloc, que la creaci s una tasca molt
complexa. Les idees sn el punt de partida, per no sn res sense un treball posterior que els doni
forma. Una pellcula, com qualsevol altre producte artstic, no sorgeix de la nit al dia. En canvi,
saconsegueix a base dintents, encerts i errors. Un ha de ser exigent i no conformar-se amb el
primer esborrany. Sha de voler donar el millor dun mateix i, per tant, reescriure sense por.
En segon lloc, que al mn del cinema sha de saber improvisar. Els imprevistos estan a lordre del
dia i el rellotge sempre corre en contra.
En tercer, que cada detall compta. Nosaltres, com espectadors, no ens fixem en els colors, els
enquadraments, la illuminaci, latrezzo etc. per darrere de la pantalla tot ha estat
escrupolosament pensat i tot t una ra. s cert que els petits detalls sn els que marquen la
diferncia.
En quart lloc, i ltim, que la feina que suposa realitzar una pellcula s molt ms gran i implica a
molta ms gent de la que podem arribar a pensar. Va molt ms enll descriure escenes i gravarles. A ms, he arribat a la conclusi que no sels dna prou reconeixement.

BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

MCKEE, Robert. El guin: Sustancia, estructura, estilo y principios de la estructura de


guiones. 4a ed. Barcelona: Alba, 2005. ISBN 84-8428-168-x
BORRS I VIDAL, Jess; COLOMER I PUNTS, Antoni. El llenguatge cinematogrfic: Tot el
que sha de saber per realitzar un film de ficci. 1a ed. Barcelona: UOC, 2010. ISBN 978-849788-887-5
DEL TORO, Guillermo. El laberinto del fauno. Guin cinematogrfico de Guillermo del Toro.
1a ed. Madrid: Ocho y Medio, 2006. ISBN 84-96582-20-5
EISENSTEIN, Sergei. Teora y tcnica cinematogrficas. 4 ed. Madrid: RIALP, 1989. ISBN 84321-2516-4
MARTIN, Marcel. El lenguaje del cine. 2 ed. Barcelona: Gedisa, 2008. ISBN 978-84-7432381-8

Llocs web:

MARTNEZ-SALANOVA SNCHEZ, Enrique. El guin y sus tipos. [en lnia] Logroo.


http://www.uhu.es/cine.educacion/cineyeducacion/guionquees.htm
GMEZ RODRGUEZ, Montse. La butaca empresarial: del teatro al cine. [en lnia]
https://labutacaempresarial.wordpress.com/2009/05/02/del-teatro-al-cine/
Abcguionistas: El Rincn del novel. [en lnia] Madrid.
http://www.abcguionistas.com/novel/receta.php
Guionista enfurecido. [en lnea] http://www.guionistaenfurecido.com/
Bloguionistas. [en lnea] https://bloguionistas.wordpress.com/
Slideshare: El origen del cine [en lnia] <http://es.slideshare.net/felipe11lopez/el-origendel-cine

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Granges de vidre
Claudia Raya Palmer
Mireia Balcells
Cincies i tecnologia: Cincies de la salut
Biologia i Cincies de la Terra
C Puigcerver
Reus

OBJECTIUS:

Lobjectiu del meu treball de recerca era entendre els motius del veganisme i estudiar la producci
daliments animals.
HIPTESI:

La hiptesi que vaig plantejar abans de comenar la meva recerca va ser que el consum de productes
animals no s sostenible pel nostre medi ambient davui en dia, i que el veganisme s una dieta
completa i saludable.
EL PROCS:

El meu treball ha estat un projecte llarg on he buscat moltssima informaci i on he pogut entendre
i valorar els meus principis, ja que abans de comenar el treball havia adoptat una dieta vegana.
CONCLUSIONS:

Les hiptesis que havia plantejat eren certes, personalment ha estat un treball molt dur ja que he
descobert tot el que la producci animal vol amagar i finalment, per poder gaudir alguns anys ms
dels recursos necessaris per a nosaltres, la quantitat de carn que es consumeix ha de reduir
notablement.
BIBLIOGRAFIA:

Llibres:
QUINN, Sue (2014). Mi primer libro de cocina vegana
FRANCIONE, Gary L., CHARLTON, Anna (2015) Eat Like You Care. An Examination of the
Morality of Eating Animals
Llocs web:
http://dictionary.reference.com/browse/veganism
http://bitesizevegan.com/
http://time.com/3958070/history-of-veganism/
http://www.ivu.org/history/Vegan_History.pdf
http://filosofiavegana.blogspot.com.es/p/veganismo-definido.html
https://cowspiracy.vhx.tv/packages/cowspiracy-the-sustainability-secret1/videos/cowspiracy-the-sustainability-secret
http://www.cowspiracy.com/facts/
http://www.worldwatch.org/node/6294
http://www.worldwatch.org/files/pdf/Livestock%20and%20Climate%20Change.pdf
http://elpais.com/elpais/2015/10/28/ciencia/1446060136_851539.html
http://canviclimatic.gencat.cat/ca/el_canvi_climatic/

http://www.angelamorelli.com/water/
https://www.vegansociety.com/
http://www.peta2.com/
http://www.igualdadanimal.org/
http://www.granjasdeesclavos.com/
http://www.xtec.cat/~mferna99/projecte/hiverna.htm
http://www.gracelinks.org/1361/the-water-footprint-of-food
http://www.theguardian.com/news/datablog/2013/jan/10/how-much-water-foodproduction-waste
http://www.ifad.org/english/water/key.htm
http://waterfootprint.org/en/
http://bioscience.oxfordjournals.org/content/54/10/909.full
http://www.onegreenplanet.org/
http://magazine.expo2015.org/cs/Exponet/en/lifestyle/375-million-vegetariansworldwide.-all-the-motives-for-a-green-lifestylehttp://www.peta.org/
http://www.foodsforlife.org.uk/people/Donald-Watson-Vegan/Donald-Watson.html
http://www.ato.cat/
http://www.aenor.es/aenor/inicio/home/home.asp
http://www.health.com/health/gallery/0,,20718479,00.html
https://www.finedininglovers.com/blog/food-drinks/vegan-sources-of-iron/
http://drbenkim.com/articles-omega-3-fatty-acids.htm
http://foodsforlonglife.blogspot.com.es/2011/01/omega-3-power-seeds-chia-hemp-andflax.html http://www.livestrong.com/article/304708-vegetables-high-in-omega-3/
http://www.veganhealth.org/
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3108955/
http://scienceblog.cancerresearchuk.org/2015/10/26/processed-meat-and-cancer-whatyou-need-to-know/
http://www.wcrf-uk.org/uk/preventing-cancer/ways-reduce-cancer-risk/red-andprocessed-meat-and-cancer-prevention
http://harvardmagazine.com/2012/01/a-diabetes-link-to-meat
http://chriskresser.com/does-red-meat-cause-inflammation-and-impaired-glucosemetabolism/
https://www.bulletproofexec.com/the-truth-about-red-meat-and-diabetes/
http://health.clevelandclinic.org/2014/11/researchers-find-new-link-between-red-meatand-heart-disease-video/
https://ods.od.nih.gov/factsheets/Calcium-HealthProfessional/#h2

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

El Pol i larbre dels records. La biotica i la mort.


Elena Cortina Sugraes
Dolors Sans
Cincies i tecnologia: Cincies de la salut
Biologia
C Puigcerver
Reus

OBJECTIUS:

En aquest treball partia de la hiptesi que la biotica s un tema desconegut per a la majoria de la
societat. Tamb el vaig enfocar pensat que la mort era un tema tab en la societat. Partint
daquestes hiptesis principals vaig decidir establir-me uns objectius per fer que la biotica no fos
un tema desconegut i per parlar de la mort amb els mes petits.
HIPTESI:

Els meus objectius en aquest treball eren: aprendre el mxim de la biotica, els recursos que podem
utilitzar i on ens hem de dirigir en cas de voler decidir, si podem, com morir, fer una activitat
relacionada amb la biotica per els alumnes de secundria de la meva escola, fer una enquesta a
aquest alumnes sobre un cas concret on cal prendre una decisi relacionada amb la biotica i fer
una activitat de sensibilitzaci a la mort als alumnes de primria de la meva escola.
EL PROCS:

Vaig decidir dividir el meu treball en quatre parts principals. Les dos primeres tracten la biotica i la
mort duna manera terica i les dos parts segents plantegen activitats per els alumnes de la meva
escola per donar a conixer aquests dos temes.
CONCLUSIONS:

He vist que la biotica s una matria totalment desconeguda per a moltes persones , per que, una
vegada la coneixen i veuen que els podria ser til, en volen saber ms, i aix mha produt una gran
satisfacci personal.
He constatat, com deia a les hiptesis, que la mort s un tema tab i que, tot i que s dur parlar-ne,
sha de fer i sha dajudar als ms petits a entendre-la sense que pugui arribar a ser una experincia
traumtica per a ells.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

KBLER-ROSS, E. (2014). La mort: Una aurora. Barcelona : Columna


MOORJANI, A. (2012). Morir para ser yo. Madrid: Gaia Ediciones.

Llocs web:

ca.wikipedia.org
www.hospitalsantjoan.cat
www.ara.cat
http://buscarmedico.sanitas.es
www.batanga.com
www.sgich.cl
www.fapac.cat

www.sergas.es
www.comb.cat
www.eutanasia.ws
www.ellitoral.com
http://tribunalconstitucional.es
http://comitebioetica.cat
http://canalsalut.gencat.cat
www.jw.org
www.emaze.com
http://elasombrario.com
https://magisteri.wordpress.com

TTOL:
AUTOR:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Miratges, ms enll duna illusi ptica


Guillem Aragons Jov
Jordi Balsells Pardell
Cincies i tecnologia: Cientificotecnolgic
Fsica
C Puigcerver
Reus

OBJECTIUS:

Estudiar els miratges experimentalment al laboratori mitjanant diversos procediments i


comparar-los.
Predir matemticament el seu comportament amb mtodes simples.
Interpretar les visions dun espectador causades pel miratge relacionant els clculs amb les
fotografies.

HIPTESI:

La formaci de miratges s un procs que es pot recrear fidelment al laboratori amb experiments
prctics. Tamb es poden construir amb eines matemtiques a partir de la seva explicaci terica.
EL PROCS:

El treball consta duna explicaci terica que repassa la formaci dels miratges des de les bases ms
simples dptica que fan que es corbi la llum fins al fenomen a gran escala, explicant com hi
intervenen els diversos factors com la temperatura, les condicions atmosfriques i la distncia.
A la part prctica realitzo dos experiments, que pretenen recrear els miratges amb enfocaments
diferents per poder tractar-ne diversos aspectes amb claredat. El primer experiment adapta a petita
escala un miratge inferior creant un gradient trmic a laire, tal com passaria a la natura. Per formar
el gradient artificial utilitzo 4 plaques escalfadores i una xapa metllica que serveix com a superfcie
calenta, lequivalent a una carretera dun dia destiu o la sorra del desert. He utilitzat un punter lser
verd per poder observar les desviacions que pateixen els rajos de llum en travessar un gradient.
El medi del segon experiment s, en canvi, una mescla de lquids triats en funci de les seves
caracterstiques i propietats ptiques. Aix mha perms exagerar els efectes dels miratges per
controlar-los ms fcilment i poder analitzar les trajectries de la llum. A ms de formar el gradient
amb diverses tcniques, tamb en nhe extret mostres per poder mesurar la intensitat del gradient
amb un refractmetre i un densmetre, per comprovar que era suficient i que coincidia amb les
explicacions teriques. Com he dit, els efectes ptics eren molt ms evidents en aquest cas, i per
aix en aquesta part tamb tracto la formaci dimatges distorsionades en els miratges.
A part de lexperimentaci al laboratori, tamb he utilitzat el GeoGebra per dissenyar un programa
simulador de miratges interactiu, que permet variar-ne els diferents parmetres i veuren els efectes
alhora. El programa es basa matemticament en la simple Llei de Snell, i demostra que un gradient
adequat juntament amb una bona direcci de la llum pot corbar-ne la trajectria i donar lloc als
miratges.
CONCLUSIONS:

Els dos experiments en conjunt cobreixen els aspectes ms importants per a entendre la formaci
dels miratges: el que utilitza fogons i una xapa metllica s nicament una fidel reducci a petita
escala d'un miratge natural, per s complicat veure i obtenir imatges dels efectes del miratge

perqu s inestable i petit. Per aquest motiu, el segon experiment, encara que utilitzi lquids en
comptes d'aire, s ms adient per a tractar el tema de les imatges repetides i deformades, mentre
que el primer s l'apropiat per a explicar la formaci del miratge en si.
Pel que fa a la simulaci grfica, se'n noten les carncies en comparaci amb mtodes ms
complexos per tot i no ser tan precisa s prou representativa tenint en compte que parteix d'una
base matemtica molt senzilla. Aix porta a una de les possibles aplicacions d'aquest treball: la
docncia. Al tractar-se d'un programa interactiu, fcil de manipular i que no requereix el
coneixement de prctiques matemtiques complexes, podria resultar una eina til per a consolidar
la comprensi d'aquest fenomen, com a refor a l'experimentaci prctica al laboratori i, tot en
conjunt, com a aprofundiment en el concepte de refracci i els efectes que se'n deriven. A ms, cal
tenir en compte l'avantatge que suposa poder dur a terme experiments perfectament funcionals en
un mbit no professional, amb mides assequibles i materials fcils d'aconseguir.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

Greenler, R.G., 1987. Laboratory simulation of inferior and superior mirages. J. Opt. Soc. Am.
A, 4(3), pp. 589-590.
Khote, M., Howard, T., (s.d.). Ray tracing mirages using approximated ray paths. Manchester:
University of Manchester.
Lehn, W.H., Friesen, W., 1992. Simulation of mirages. Applied Optics, 31(9), pp. 1267-1273.
Lpez-Arias, T., Galz, C., Gratton, L.M., Oss, S., 2009. Mirages in a bottle. Physics Education,
44(6), pp. 582-588.
Tape, C.H., 2000. Aquarium, computer, and Alaska ranga mirages. The Physics Teacher, 38(5),
pp. 308-311.
Vollmer, M., Greenler, R.G., 2003. Halo and mirage demonstrations in atmospheric optics.
Applied Optics, 42(3), pp. 394-397.
Vollmer, M., Tammer, R., 1998. Laboratory experiments in atmospheric optics. Applied
Optics, 37(9), pp. 1557-1568.

Llocs web:

Departamento de Fsica Aplicada Universidad de Crdoba, 2005. Reflexin y refraccin.


Disponible a: http://rabfis15.uco.es/lvct/tutorial/21/reflexion%20y%20refracci%F3n.html
Fisicanet , 2007. Fenmenos ondulatorios de la luz. Disponible a:
http://www.fisicanet.com.ar/fisica /ondas/ap11_luz.php
Franco Garca, A., 2008. Movimiento ondulatorio. Propagacin en medios no homogneos.
Espejismos. Disponible a:
http://www.sc.ehu.es/sbweb/fisica3/ondas/espejismo/espejismo.html

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Veure per creure


Irina Giralt Salas
Judith Guinovart
Humanitats i cincies socials
Filosofia
C Puigcerver
Reus

OBJECTIUS:
El meu treball de recerca t com a principal objectiu arribar a comprendre el funcionament i el perqu de les
illusions ptiques i ampliar els meus coneixements sobre el mn de la percepci. Per poder arribar a assolir
aquest objectiu, prviament em caldr aclarir uns quants processos que sn els que determinen el
funcionament daquestes illusions.
HIPTESI:

Veig les coses tal i com sn, o sn tal com les veig?
EL PROCS:

Per comenar necessitar comprendre qu sn la sensaci i la percepci, com estan implicats els
nostres sentits en aquests dos processos, per a qu serveixen, les seves caracterstiques i el seu
funcionament.
Desprs reduir la recerca a la percepci visual on lobjectiu s conixer el funcionament de lull i
les diferents teories perceptives, aprofundint en la psicologia de Gestalt. Investigar la vida dels
principals autors i els seus principis per tal darribar a comprendre com aquests afecten i influeixen
en les illusions ptiques. Daquesta manera podr arribar a treure les meves prpies conclusions
sobre aquests fenmens i arribar a assolir el meu objectiu.
CONCLUSIONS:

La meva experincia en el mn de la percepci mha servit per veure que realment, les aparences
enganyen. No tot el que percebem s correcte, per tampoc erroni. Simplement s. Ning s capa
de determinar qu s correcte o qu s erroni de la realitat que percebem, per tant, podria afirmar
que la nostra realitat s aix, tan sols nostra. La nostra percepci est limitada i influenciada per
diversos factors que ens provoquen una visi completament subjectiva daquesta realitat. Per tant,
voldria acabar aquest treball tal com el vaig comenar; amb una famosa frase de William Blake que
diu: Si les portes de la percepci es depuressin, tot es mostraria a lhome tal com realment s: infinit.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

Petit, M.Cristina; Soledad Graglia, Mara. Introduccina la Psicologa Social. Argentina:


Brujas.
Carreres , Pere; Aaos, Elena. Prctiques de percepci visual. Universitat Autnoma de
Barcelona.
Estan Ferrer, Santiago; Sadurn Brugu, Marta; Serrat Sellabona , Elisabeth. Processos
psicolgics bsics. UOC (edicions de la Universitat oberta de Catalunya).
Albusac Jimnez , Javier Alfonso; Arroba Rubio. Tecnologas libres para sntesis de imagen
digital tridimensoinal. Creative Commonc (CC).
Moreno Bote, Rubn. El gran libro de la ilusiones pticas. Grupo ZETA

Navarro, ngels; Llorens, Sonsoles. Mira Mira. Combel Editorial, S.A.


Hoffman , Donald D. Inteligencia visual. Ediciones Paids.

Llocs web:

http://www.lorenafdezblog.com/publicidad-y-leyes-gestalt/
http://blogs.icemd.com/blog-bne-buscando-las-neuronas-de-la-experiencia/puraexperiencia-de-las-6-leyes-de-la-psicologia-gestalt-en-marketing-y-publicidad/
http://www.e-torredebabel.com/Psicologia/Vocabulario/Umbral.htm
http://abcblogs.abc.es/cerebro/public/post/el-cerebro-nos-engana-15843.asp/
http://www.elefectoflynn.com/la-percepcion-visual-como-recurso-creativo/
http://bloc.meddia.net/percepcio-psicologia-usabilitat-i-disseny-web
http://www.cibermitanios.com.ar/2013/07/principio-de-semejanza.html
http://www.ub.edu/pa1/node/60
http://www.guillermoleone.com.ar/leyes.htm
https://prezi.com/ynnqzmlydomb/leyes-y-principios-de-la-percepcion/
http://www.uned.es/ca-bergara/ppropias/Ps_general_I/presencial/tutoria_2PP/cap6_.pdf
http://blocs.xtec.cat/cinemaencursamer0910/files/2009/07/ull_camera.pdf
https://sites.google.com/a/xtec.cat/totcos/l-ull-i-la-visio
https://ca.wikipedia.org/wiki/Vista
https://ca.wikipedia.org/wiki/Ull
https://www.muebleslluesma.com/blog/disenarte/diseno-industrial/historia-del-disenoindustrial/las-funciones-estetico-formales/la-especial-importancia-de-christian-vonehrenfels/

TTOL:
AUTOR:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

A bon port
Joan Magarolas Guinovart
Joan Ferran Mercad
Humanitats i cincies socials
Histria
C Puigcerver
Reus

OBJECTIUS:

Conixer levoluci morfolgica de la ciutat de Tarragona al llarg dels seus 2.200 anys
dhistria i poder-ho mostrar visualment i duna manera fcil.

HIPTESI:

Quins elements urbans es mantenen al nucli urb de la ciutat?


EL PROCS:

Mitjanant la recerca de plnols, mapes i referncies histriques dels diferents arxius, museus i
biblioteques de la zona. Recopilaci i ordenaci de tot aquest material i redacci del Treball.
Finalment, lelaboraci de la cartografia necessria per la visualitzaci de levoluci.
CONCLUSIONS:

La ciutat de Tarragona ha experimentat un llarg i pronunciat creixement morfolgic, generalment,


al llarg de la seva histria. Tot i que hi ha hagut poques de ms esplendor i poques de menys, la
ciutat actual s el resultat dels seus 2.200 anys dhistria acumulada.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

AQUILU, X., DUPR, X., MASS, J., RUIZ DE ARBULO, J. (1999) Guies del Museu
darqueologia de Catalunya. Trraco. Tarragona. Edicions El Mdol.
DD. AA. (2005) Tarraco, Gua arqueolgica visual. Reus. Impremta Torrell S.A.
Collecci Histria de Tarragona. DD. AA. (2011) Volums I, II, III, IV, V i VI. Lleida. Pags
Editors S.L.
MONTOLIU, M. i altres (2002) Llibre de Tarragona. Tarragona. Edicions El Mdol.

Llocs web:

www.icgc.cat
www.mnat.cat
www.instamaps.cat
www.icac.cat

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

De la flor al setrill
Laia Masdeu Ninot
Dolors Sans
Cincies i tecnologia: Cincies de la salut
Biologia
C Puigcerver
Reus

OBJECTIUS:

Estudiar el creixement de 5 varietats catalanes i comparar els resultats


Utilitzar el mtode cientfic per resoldre tres hiptesis
Aprendre a fer servir el Microsoft Excel

HIPTESI:

Les olives de 5 varietats catalanes tenen el mateix patr de creixement


El pes i el volum de l'oliva no est correlacionat
Les olives de 5 varietats catalanes tenen el mateix contingut en oli

EL PROCS:

Cada 10 dies es va anar al centre IRTA "Mas de Bover" per a recollir una mostra de 40 olives de cada
varietat estudiada: la Morruda, la Sevillenca, la Farga, l'Arbequina i l'Argudell. D'aquestes, es va
veure si tenien el pinyol endurit, es va calcular el pes fresc, la seva longitud, l'amplada, el volum, el
pes sec, la humitat i el contingut en oli. Desprs es van crear uns grfics per poder comparar aquests
resultats.
CONCLUSIONS:

Cada varietat t un ritme de creixement diferent i un contingut en oli diferent. El pes i el volum de
les olives s est correlacionat.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

BOATELLA, Josep i Contreras, Jess (2008). Los aceites de oliva de Catalua. Barcelona:
Generalitat de Catalunya. Departament dAgricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentaci.
COI (1996). Enciclopedia mundial del olivo. Consejo Olecola Internacional. Madrid: Plaza &
Jans Editores, S.A.
CONTRERAS, Jesus; CCERES, Juanjo i ESPEITX, Elena (2003). Els productes de la terra.
Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dAgricultura, Ramaderia, Pesca i
Alimentaci.
McGILVERY, Robert W (1977). Conceptos bioqumicos. Barcelona: Editorial Revert.
Rallo, Luis; Barranco, Diego; Caballero, Juan Mara; Del Ro, Carmen; Martn, Antonio; Tous,
Joan i Trujillo, Isabel (2005). Variedades de Olivo en Espaa. Libro Primero: Elaiografa
Hispnica. Libro Segundo: Variabilidad y Seleccin. Libro Tercero: Mejora Gentica y
Biotecnologa. Sevilla: Junta de Andaluca. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentacin.
Ediciones Mundi-Prensa.

Llocs web:

http://agricultura.gencat.cat/web/.content/de_departament/de02_estadistiques_observat
oris/13_publicacions_estadistica_del_dar/04_dades_basiques_arp/quadriptic_anual_de_d
ades_basiques/arxius_estatics/desplegable_2009.pdf
http://agricultura.gencat.cat/ca/departament/dar_estadistiques_observatoris/dar_sectors
_agraris/dar_agricoles/dar_olivera/
http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitatagroalimentaria/dar_dop/dar_productes_reconeixement_comunitari/
http://www.internationaloliveoil.org/estaticos/view/131-world-olive-oil-figures
http://www.magrama.gob.es/es/estadistica/temas/publicaciones/anuario-deestadistica/2013/default.aspx?parte=3&capitulo=13&grupo=12

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Larj de la maiutica
Mara Ramrez Parra
Judith Guinovart Carles
Humanitats i cincies socials
Filosofia
C Puigcerver
Reus

OBJECTIUS:

Els objectius daquest treball van agafar forma a partir dun fil que ho lliga tot que s la dona.
El que pretenc amb Larj de la maiutica s portar a terme una idea que feia ja temps que rondava
pel meu cap, i aquesta era un muntatge entre fotografies i retalls de revista. A aix es van sumar les
ganes densenyar i transmetre a travs de la fotografia- el que representa la figura femenina per al
mn, o almenys per a mi, i provocar una presa de conscincia per part de la societat en qu vivim.
Aquesta s la finalitat del meu treball de recerca, estudiar des del feminisme i la filosofia les
biografies de diverses dones (que he arreplegat en una cronologia) que durant la histria remota i
recent-, han lluitat per canviar els rols socials que la seva poca els adjudicava i van trencar
esquemes, i a les que, encara avui, no se les reconeix com caldria. Tamb entraven dins els objectius
profunditzar en el pensament filosfic de tres de les dinou dones estudiades i realitzar un autoretrat,
tant fotogrfic com escrit, dins el recull de 25 fotografies amb qu compta la part prctica.
EL PROCS:

A partir que vaig tenir el tema que ho englobaria tot (la dona), vaig comenar a buscar i llegir moltes
biografies diferents de diverses dones al llarg de la histria. Un cop tenia suficient informaci
recollida sobre el feminisme i els seus orgens i tamb coses sobre filosofia, vaig haver de fer una tria
entre les diferents dones que ms mhavien cridat latenci. Aleshores, iniciar el treball dun total de
dinou biografies i, de mentre, anava fotografiant altres nenes, dones, noies i vies. Totes de diferent
edat, en diferents mbits del dia a dia i intentant que tamb fossin de diferents tnies. Alhora tamb
anava muntant les meves prpies reflexions amb els retalls de diaris i revistes que ms tard vaig
enganxar, a travs dun programa dedici, a les fotos prviament editades en blanc i negre. El que
vaig deixar pel final va ser lautoretrat, pel fet que la part escrita em va costar ms de fer.
CONCLUSIONS:

Respecte els continguts del treball, he de dir que mesperava trobar el qu he vist, perqu mai he
dubtat de la dona i el seu poder, per tot i aix mhe sorprs en diverses ocasions. Mha fascinat la
capacitat de les dones per lluitar contra situacions intolerables i del seu esperit incansable de
superaci i de supervivncia, que s innat.
Mhe adonat que, actualment, tot i que la situaci sembli molt normalitzada (almenys al primer
mn), la lluita pels drets de la dona, i bviament dels drets humans, ha de mantenir la seva fora, i
augmentar-la. Perqu ignorar que la desigualtat, la discriminaci, la violncia i la marginaci encara
existeixen i creure que alguns tenim ms drets que altres i, fins i tot, creure que alguns som ms
humans que altres, ens converteix tamb en assassins.
Quant a sensacions, em sento satisfeta de la feina que he fet i orgullosa dhaver lligat per una banda
la fotografia, que s la meva passi, i, per laltra, la dona. Crec que ha estat una barreja explosiva
que mha ajudat a veure les coses diferent i que mha fet aprendre molt sobre com enfocar el meu
futur.

BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

BIRULS, Fina / LORENA FUSTER, ngela. Hannah Arendt. Ms all de la filosofia.


FORCADES, Teresa. Per amor a la justcia. Dorothy Day i Simone Weil.

Llocs web:

http://www.alcoberro.info
http://biografiasyvidas.com/
http://www.mujeresenred.net/

TTOL:
AUTORA:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

LOrdre del Caos


Paula Ropero Pereiras
Xavier Marsal Molero
Cincies i tecnologia: Cientificotecnolgic
Matemtiques
C Puigcerver
Reus

OBJECTIUS:

Entendre i fer entendre a qualsevol fora del camp de la cincia de qu tracta la Teoria del Caos i
satisfer la curiositat personal.
EL PROCS:

Introducci histrica sobre tres cientfics que tingueren relaci amb el posterior descobriment del
caos: Laplace, Poincar i Lorenz; anlisi dels diferents tipus de relacions causa-efecte que existeixen
i alguns exemples; definici de qu sn els atractors i els diferents tipus de sistemes, entrant ja als
sistemes catics. En la part prctica, realitzaci de diverses fotografies en mode BULB a un doble
pndol en moviment, fent notar lestela de llum que deixa anar el moviment catic.

CONCLUSIONS:

Part prctica: el doble pndol realitza un moviment catic. Es pot veure que la trajectria s diferent
per a cada lleuger canvi dangle en linici, per tot i aix, el moviment es mant al mateix atractor.
Teoria: la recerca dinformaci no ha estat senzilla i, en alguns casos, difcil de comprendre. He ents
qu tracta la Teoria del Caos, com funcionen els sistemes catics, i crec haver transms la informaci
amb prou claredat per a fer-la entendre a la resta de gent.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

Diccionarios Oxford Complutense de Fsica . Editorial Complutense, 2007.


Baker, Joanne. 50 physics ideas you really need to know. Editorial Ariel, setembre 2009.
Stewart, Ian. Taming the Infinite. The Story of Mathematics. Editorial Crtica, gener 2009.
Santal, Llus A. La matemtica: una filosofia i una tcnica. Editorial Eumo, maig 1993.
Mankiewicz, Richard. The Story of Mathematics. Editorial Paids, 2000.
Diccionari de la Llengua Catalana de lInstitut dEstudis Catalans. Editorial Enciclopdia
Catalana. 2a edici, 2007.
Gleick, James. Chaos Making a New Science. Editorial Seix Barral, S.A. 2 edici, desembre
1994.

Llocs web:

Gmez, Fernando. Dinmica de sistemas. Tema 4: Anlisis de sistemas. [Consulta: 1 juliol


2015]. Disponible a:
http://www.uhu.es/fernando.gomez/sdinamic_archivos/Apuntes/Ap_tema4.pdf
Teora del caos. [Wiki a Internet]. Fundaci Wikimedia, Inc. 2015. [Consulta: 1 juliol 2015].
Disponible a: https://es.wikipedia.org/wiki/Teor%C3%ADa_del_caos
Ugarte, Manuel. La teora de las estructuras disipativas. [Consulta: 15 gener 2016]. Disponible
a:
http://www.manuelugarte.org/modulos/teoria_sistemica/la_teoria_de_las_estruct
uras_disipativas.pdf
La Teora de la Arquitectura como Urgencia. [Consulta: 4 gener 2016]. Disponible a:
http://axonometrica.wordpress.com
Melo, Alejandro. El cerebro como estructura disipativa. [Consulta: 4 gener 2016]. Disponible
a:
https://alejandromeloflorian.wordpress.com/2012/04/22/11-el-cerebro-comoestructuradisipativa/
Escohotado, Antonio. Principios matemticos de la Filosofa natural. [Consulta: 16 gener
2016]. Disponible a: http://es.scribd.com/doc/40104582/Isaac-Newton-Principios-cos-deLaFilosofia-Natural-Antonio-Escohotado-Por-Joseantoniorh
Laplace, Pierre Simon. Trait de Mcanique Cleste. [Consulta: 16 gener 2016]. Disponible a:
https://archive.org/details/traitdemcani01lapl
Sylos Labini, Francesco. Big data, Complexity and Scientific Method. 11 juliol 2014. [Consulta:
17 gener 2016]. Disponible a: http://www.syloslabini.info/online/big-data-complexity-andscientific-method/

TTOL:
AUTORA:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

No som de sang; som del dest.


Sara Mndez Pars
Josep Maria Rofes
Humanitats i cincies socials
Periodisme
C Puigcerver
Reus

OBJECTIUS:

Entendre el mxim possible com funcionen les adopcions.


Analitzar les parts legals que influencien en ladopci.
Visitar i parlar amb alg de lICAA (Institut Catal de lAcolliment i lAdopci).
Poder parlar amb famlies i nens adoptius, per tal dexemplificar les seves experincies.
Volia fer tot aix podent incloure documents interessants, investigacions personals, entre
daltres utilitats usades en la recerca.

EL PROCS:

Per a poder realitzar el treball:


Vaig fer una recerca a travs dinternet.
Vaig visitar lInstitut Catal de lAcolliment i lAdopci.
Vaig realitzar unes enquestes per analitzar qu sap la gent sobre les adopcions.
Vaig entrevistar famlies i nens adoptius.
A partir daquestes accions vaig fer la redacci del treball.
CONCLUSIONS:

He aprs tot el que volia saber sobre les adopcions.


He pogut analitzar alguna de les parts legals tal com jo volia fer
Vaig poder parlar amb una psicloga de lequip directiu de lICAA (Institut Catal de
lAcolliment i lAdopci).
Les famlies em van aportar molts coneixements sobre les seves experincies, podent
exemplificar 4 casos dadopcions reals.
Penso que el treball li pot servir a qualsevol persona interessada en les adopcions.

BIBLIOGRAFIA:

Llocs web:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Adopci%C3%B3
http://www.padredamiansscc.org/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=269
http://adoptivanet.info/
http://www.aczelic.com/adopcion/inicio/inicio.htm
http://tesis.uson.mx/digital/tesis/docs/21885/Capitulo4.pdf
https://www.hcch.net/index_es.php?act=conventions.text&cid=69
http://benestar.gencat.cat/ca/ambits_tematics/acolliments_i_adopcions/adopcions/

TTOL:
AUTORA:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

El cor del Tercer Reich.


El paper de Nuremberg dins el rgim nazi
Slvia Norte Mercad
Joan Ferran Mercad
Humanitats i cincies socials
Histria
C Puigcerver
Reus

OBJECTIUS:

Esbrinar quins motius van impulsar els nazis a escollir una ciutat com Nuremberg per celebrar-hi els
actes poltics ms importants del III Reich, enlloc descollir la capital de lestat bavars, Munic, o la
mateixa capital dAlemanya, Berln.
HIPTESI:

Va voler Adolf Hitler realment atorgar ms poder a la regi de Baviera mitjanant lelecci de
Nuremberg com a ciutat del dia del partit en detriment a lantiga Prssia?
EL PROCS:

Abans de respondre la pregunta en s, vaig indagar en com la democrcia alemanya es va anar


desgastant i va donar pas a la dictadura nazi. Vaig poder visitar Nuremberg personalment, i all vaig
obtenir tot tipus dinformaci sobre els fets que shi havien dut a terme. Un cop vaig comprendre la
magnitud dels fets transcorreguts, vaig indagar en tres aspectes que crec que van ser claus per
determinar lelecci de Nuremberg: la histria, la geografia i la geopoltica. A mida que avanava en
la investigaci, les dades anaven sent ms concloents, fent que arribs a una conclusi final.
CONCLUSIONS:

La ciutat bavaresa de Nuremberg, va esdevenir un punt clau, s ms, va ser el cor que feia batejar el
Tercer Reich i que mantenia la seva ideologia viva durant tot el rgim. Aquesta ciutat no va ser
escollida a latzar, sin que la seva gran histria medieval la qual apreciaven molt els nazis, la seva
posici i influncia geogrfica sobre altres ciutats o regions, i la relaci de la ciutat i els alts dirigents
nazis la van convertir en la ciutat ideal, ja que representava tot all que era ms alemany, per tant
pur, i estava situada al centre dAlemanya, i no gaire lluny de Berln.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

Gallego, F. (2006). Todos los hombres del Fhrer. Barcelona: Debate.


Heinritz, G. (1979). Zentralitt und zentrale Orte. Stuttgart: Teubner.
Taylor, T. (2012). The Anatomy of the Nuremberg Trials. New York: Knopf Doubleday
Publishing Group.
Trivio, J. L. (2006). Els judicis de Nuremberg. Barcelona: Editorial UOC.

Llocs web:

https://www.nuernberg.de/internet/stadtarchiv/publikationen_einzeln_stadtlexikon.html
http://www.historisches-lexikon-bayerns.de
http://www.HolocaustResearchProject.org
https://www.dhm.de

Noves tecnologies aplicades al tennis

Arnau Bergad Ribas

Educaci Fsica

Fotografia de la natura

Blanca Mar Castilla Valero

Cultura audiovisual

Els esmalts d'ungles, salut o moda?

Carla Borrs Querol

Estudi ecolgic de la resclosa de El Catllar

Eduard Osta Ripoll

Qumica
Biologia i Cincies
de la Terra

Mocador, faixa i sensors. Sensors per mesurar


el grau de deshidrataci dels castellers.
Dactiloscpia: revelatge i classificaci
d'empremtes dactilars.
Alzheimer, terpia assistida amb gossos
La sal a la sopa

Jlia Sabat Calull

Qumica

Laia Maix Brull

Biologia

Laura Chivite Oliete

Biomedicina

Queralt Caparrs Checa

Qumica

La participaci en aquest Frum s una oportunitat que, des del nostre centre, no volem deixar
passar.
Aquesta trobada suposa una ocasi singular per donar a conixer, entre diversos centres de la nostra
demarcaci, els resultats duns treballs que, amb temtica diversa, han perms als nostres alumnes
avanar en lestudi i la recerca.
Dos valors, aquests, que avui dia estan en primera lnea de prioritats. Per una part els fa possible
desenvolupar la seva capacitat intellectual i per una altra els suposa un aprenentatge molt vlid de
cara al seu futur proper, ja sigui en els estudis universitaris o b en la seva activitat professional que
un dia iniciaran.
Als alumnes de segon curs, la preparaci i exposici dels treballs presentats els motiva per entrenar
altres habilitats que incorporen al seu propi creixement educatiu: ladequada comunicaci i
exposici en pblic, largumentaci adient per divulgar els continguts correctament i de manera
atractiva per sense perdre el necessari rigor,... Els alumnes de primer, per altra part, reben amb la
seva assistncia un ensenyament prctic de com hauran de realitzar els treballs de recerca a partir
de lexemple directe dels seus companys de segon curs.
Sens dubte es tracta duna experincia enriquidora per tots els que, amb un protagonisme o un altre,
hi participem.

TTOL:
AUTOR:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Noves tecnologies aplicades al tennis


Arnau Bergad Ribas
Sergi Galvn Martin
Cincies i Tecnologia: Cincies de la salut
Tecnologia-Esport
C Sant Pau Apstol
Tarragona

OBJECTIUS:

Analitzar, a grans trets, levoluci del tennis al llarg dels anys.


Comparar dos dels avenos tecnolgics ms actuals del mn tenstic (caracterstiques,
mides, pes, aplicacions, format, preu, etc).
Testar un dels dispositius citats, i analitzar-ne els resultats.

HIPTESI:

Pot un dispositiu intelligent aplicat a una raqueta millorar el rendiment dels jugadors?
EL PROCS:

Desenvolupament de la part terica i histrica.


Comparaci entre els dos sensors de les raquetes.
Test del sensor intelligent.
Anlisi dels resultats obtinguts.

CONCLUSIONS:

Evoluci: de la fusta a la fibra de carboni


Tecnologia: revoluci tecnolgica en els ltims anys, i amb molt de recorregut per
endavant.
Test del sensor: gran utilitat tant pels jugadors com pels entrenadors.

BIBLIOGRAFIA:
Llocs web:

<http://www.itftennis.com/technical/courts/other/history.aspx>.
<http://en.artengo.com/communaute/>.
<http://es.babolatplay.com>.
<http://www.bbc.com/mundo/noticias/2014/10/141007_deportes_tenis_cosas_curiosas_
historia_jmp>.
<http://www.itftennis.com/technical/home.aspx>.
<http://www.itftennis.com/technical/player-analysis/introduction.aspx>.
<http://www.itftennis.com/technical/courts/other/history.aspx>.
<http://www.miguelcrespo.net/temas/Tema%201.%20Historia%20del%20tenis.pdf>.
<http://www.marca.com/2009/06/19/tenis/wimbledon/1245406201.html>.
<http://www.puntodebreak.com/2011/03/19/de-como-la-bola-empezo-botar>.
<http://www.puntodebreak.com/2011/04/14/la-historia-de-las-raquetas-de-tenis>.
<http://www.sony.com/electronics/smart-devices/sse-tn1w>.
<http://www.taratara.com.mx/wimbledon---testigo-de-la-evolucioacuten-de-los-trajes-detenis.html>.

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Fotografia de la natura
Blanca Castilla Valero
Ingrid Ridao Miquel
Humanitats i cincies socials
Fotografia i cincies del medi
C Sant Pau Apstol
Tarragona

OBJECTIUS:

-Indagar sobre els inicis de la histria de la fotografia.


-Conixer lequip fotogrfic adient per fer fotografies de la natura.
-Cercar com han treballat alguns fotgrafs de la natura per tal de conixer diferents
tcniques daproximar-se fotogrficament a lentorn natural.
Fer fotografies de la natura amb diferents intencionalitats.

EL PROCS:

La metodologia de treball que he seguit es basa en tres grans mbits: la recerca bibliogrfica, la
recerca de pgines web i les prctiques fotogrfiques realitzades.
-Recerca bibliogrfica i de llocs web: he extret informaci de diferents llibres sobre la
histria de la fotografia, la tcnica fotogrfica i el treball de diferents fotgrafs de la natura.
Prctiques fotogrfiques: he organitzat les sessions fotogrfiques realitzades en diferents
apartats. El primer apartat s el de la fotografia microscpica, prctica que vaig fer
juntament amb la meva tutora en els laboratoris de la URV. El segon consisteix en la
prctica de fotogrames, en aquets cas vaig aconseguir perms per treballar al laboratori.
CONCLUSIONS:

Sobre els inicis de la histria de la fotografia:


Causa de laparici de la fotografia: voluntat de representar la realitat detalladament.
Lantecedent de la cmera de fotos digital s la cambra fosca.
Sobre lequip fotogrfic:
Lobertura de diafragma determina la profunditat de camp de la imatge.
La velocitat dobturaci provoca un efecte de congelaci o moviment suggerit.
El teleobjectiu s el ms idoni per fotografiar la natura.
Sobre la illuminaci i la composici:
Les millors hores per fer fotografies de natura sn les primeres i les ltimes del dia.
La llei dels teros assegura una bona composici.
Les diagonals suggereixen dinamisme, les horitzontals i verticals expressen calma.
Sobre els fotgrafs:
De tots els fotgrafs estudiats, destaco especialment a Nick Brandt pel seu comproms
mediambiental.
Sobre el projecte personal:
La fotografia pot ser una eina til de sensibilitzaci sobre la fragilitat del medi natural.

BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

ALAMANY, Oriol (1997): Fotografiar al naturaleza,


Barcelona: Planeta.
GUM, Jordi (2004): Apunts de fotografia, Barcelona: Edicions de lescola Massana.
FOLCH, Ramon (2000): La terra des del cel: Fotografies de Yann Arthus-Bertrand, Barcelona:
Lunwerg.
JIMENO, Antonio i UGEDO, Lus (2010): Biologia 1 batxillerat , Barcelona: Santillana
NEWHALL, Beaumont (2002): Historia de la fotografia, Barcelona: Gustavo Gili.
SIERRA, Vicente (1992): La fotografia en el aula, Madrid: Akal.
ZIGA, Joseba (2004): Imagen, Andoain: Escuela de cine y vdeo.

Llocs web:
FOTGRAFS:

Arthus-Bertrand, Yann:
http://www.yannarthusbertrand.org/es/biography
Atkins, Anna:
http://www.lomography.es/magazine/238289-fundamentos-y-tecnica-de-la-cianotipia
Blossfeld, Karl:
http://www.artepinturaygenios.com/2012/04/karl-blossfeldt-la-tecnica-de-la.html
Brandt, Nick:
http://www.nickbrandt.com/
Colbert, Gregory:
https://m.gregorycolbert.com/en/
http://www.nytimes.com/2002/04/22/arts/dances-with-whales.html
Fox Talbot, William Henry:
http://ca.wikipedia.org/wiki/William_Henry_Fox_Talbot
Marey, tienne-Jules
http://www.cadadiaunfotografo.com/2012/11/etienne-jules-marey.html
Muybridge, Eadwear:
https://es.wikipedia.org/wiki/Eadweard_Muybridge
MICROSCOPI ELECTRNIC:
http://www.fotonostra.com/fotografia/fotomicrografia.htm
INCENDIS FORESTALS:
http://lameva.barcelona.cat/barcelonacultura/es/%C2%BFcomo-saber-donde-existepeligro-de-incendio

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Els esmalts dungles, salut o moda?


Carla Borrs Querol
Cinta Sebasti Estupi
Cincies i tecnologia: Cientificotecnolgic
Qumica
C Sant Pau Apstol
Tarragona

OBJECTIUS:

Aprofundir en la fisiologia i la salut de les ungles, investigar lorigen i lentrada al mercat dels esmalts
dungles, determinar la composici dels esmalts dungles i la funci de cadascun dels ingredients,
comprovar en mostres desmalts de diferents marques lacompliment de la normativa, pel que fa a
la presncia de txics, determinar els efectes sobre la salut que poden provocar, realitzar un estudi
comparatiu de diferents propietats fsiques i qumiques entre esmalts de diferents marques i
analitzar, mitjanant una enquesta, el coneixement i els hbits ds dels esmalts dungles.
HIPTESI:

Els esmalts dungles poden ser perjudicials per a la salut i poden contenir compostos txics.
EL PROCS:

En primer lloc, sha fet una recerca


sobre la histria dels esmalts i la seva
entrada al mercat. A continuaci,
sobre la composici i les diferents
funcions del seus components, el
procs de fabricaci daquests esmalts
i, per ltim, els possibles txics que
podien contenir i la regulaci
daquests.
En segon lloc, com a part
experimental, shan seleccionat vuit
esmalts dungles diferents: diferents
marques, preus, colors... Sha
observat la composici de cadascun i
sha fet un estudi comparatiu bsic en quant a les propietats fsiques i unes proves qumiques.
Lestudi fsic sha basat en avaluar ladhesi, el temps dassecat i lefecte de la radiaci UV del sol. I
les proves qumiques han consistit en la identificaci daldehids i cetones tant en els esmalts dungles
com en els dissolvents per a treure lesmalt dungles.
Tamb sha fet una entrevista a un tcnic del departament de qualitat de lempresa Mercadona. I,
per ltim, mitjanant una enquesta, sha preguntat a la poblaci consumidora desmalts dungles
sobre els seus hbits i els seus coneixements al voltant daquests productes.

CONCLUSIONS:

En els esmalts dungles, gaireb tots els components sn comuns: dissolvents, aglutinants, agents
de suspensi i additius. Sobre les propietats fsiques, sha comprovat que el temps dassecat s ms
alt en els esmalts ms econmics, ladherncia no est relacionada amb el preu i que en els que
contenen benzofenona saprecia una resistncia major a la decoloraci que potprovocar la radiaci
ultraviolada del sol.
Amb lanlisi qumic, no shan detectat aquests compostos perqu o no hi sn presents o hi sn
presents en concentracions molt baixes.
Finalment, sha determinat que els possibles danys que poden causar els esmalts dungles serien
irrellevants, sn una excepci les allrgies o intolerncies. Segons la marca que sutilitzi, els
components poden ser ms o menys nocius. Per tant: pintar-se les ungles s una qesti de moda
que es pot fer sense posar en risc la salut.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

Laba, Denis (1993): Rheological Properties of Cosmetics and Toiletries. Dins: Nail Product
Rheology. CRC Press. Cosmetic Science and Technology. Pg. 207-216
Baki,Gabriella i Alexander, Kenneth S. (2015) Introduction to Cosmetic Formulation and
Technology. Dins: Section 4: Nail care products. John Wiley & Sons Inc. Pg. 416-440

Llocs web:

http://kidshealth.org/teen/en_espanol/cuerpo/skin_hair_nails_esp.html
http://www.podium.es/
http://sisbib.unmsm.edu.pe/bvrevistas/dermatologia/v11_n2/fisio_piel.htm
http://www.elrincondelamedicinainterna.com/2013/02/enfermedades-de-las-unas.html
http://missbioblog.com/2012/12/05/unas-sin-toxicos-manicura-lacas-esmaltes-seguros/
https://data.epo.org/publication-server/rest/v1.0/publicationdates/19850918/patents/EP0154679NWA2/document.html
http://www.ugr.es/~quiored/doc/p14.pdf
http://www2.uca.es/grup-invest/corrosion/integrado/P15.pdf
http://chemistry.about.com/od/chemicalcomposition/a/Nail-Polish-Chemistry.htm
http://www.madehow.com/Volume-1/Nail-Polish.html#ixzz3noDTdlkG
http://www.sensient-cosmetics.com/pageLibre000105db.aspx#I000047c6
http://www.cosmeticsinfo.org/

TTOL:
AUTOR:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Estudi ecolgic de la resclosa El Catllar


Eduard Osta Ripoll
David Gascn Mas
Cincies i tecnologia: Cincies de la salut
Biologia
C Sant Pau Apstol
Tarragona

OBJECTIUS:

Demostrar la millora de la zona humida de la resclosa de El Catllar a partir de les actuacions


realitzades en ella.
HIPTESI:

Lespai de la resclosa de El Catllar, ha millorat biolgicament des de que shan realitzat actuacions
en ella?
EL PROCS:

Primer de tot sha dut a terme una recerca de totes les actuacions dutes a terme a partir de la
associaci mediambiental La Snia i lajuntament de El Catllar per tal de millorar lespai de la resclosa.
Posteriorment sha estudiat a partir de indicadors biolgics el nivell de qualitat de laigua.
CONCLUSIONS:

Grcies a totes les actuacions realitzades, lespai de la resclosa de El Catllar, es troba en un estat
ecolgic realment.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

Estrada, Joan (2010) Ocells de Catalunya, Pas Valenci i Balears Lynx.


Oscoz, Javier (2011) Identification Guide of Freshwater Macroinvertebrates of Spain.
Springer Verlag .
Peterson, Roger (2003) Guia de camp dels ocells dels Pasos Catalans i Europa Omega.
Tachet, Henri (1996) Introduction a ltude de macroinvertbrs des aux douces
Association franaise de limnologie.

Llocs web:

https://aca-web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca/
http://xtec.gencat.cat/ca/
http://www.hortdelasinia.com/info/

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Mocador, faixa i sensors: Sensors per mesurar el grau de


deshidrataci dels castellers
Jlia Sabat Calull
Cinta Sebasti Estupi
Cincies i tecnologia: Cincies de la salut
Qumica
C Sant Pau Apstol
Tarragona

OBJECTIUS:

Demostrar que els sensors qumics permeten mesurar el grau de sudoraci dels castellers.
Comprovar si el grau de sudoraci varia en funci de la collocaci del casteller.
Verificar si la sudoraci depn de la temperatura ambient i/o de la massa corporal de cada
casteller.
Determinar la quantitat de lquid que s aconsellable dingerir els castellers per tal de tenir
una hidrataci ptima durant lactuaci.
Aprofundir en el coneixement dels materials emprats en el disseny dels sensors, aix com en
la seva construcci i funcionament.

HIPTESI:

Existeix un mtode alternatiu a la bscula per comprovar la prdua de pes per sudoraci que
experimenta un casteller durant una actuaci: la utilitzaci dels sensors qumics.
Els sensors qumics ens permeten mesurar el grau de sudoraci dels castellers de la mateixa
manera que sutilitzen en el control de sudoraci dels esportistes.
El grau de sudoraci dels castellers s diferent si formen part del tronc o de la pinya, pel tipus
desfor que implica la seva collocaci en el castell.
El grau de sudoraci dels castellers s diferent segons la temperatura ambient.

EL PROCS:

La metodologia seguida per realitzar el treball de recerca va ser la segent: en la part terica vaig
buscar informaci en llibres, pgines web, documents, coneixements propis i de gent entesa en el
tema, tant pel que fa als castells com a la fabricaci i utilitzaci dels sensors. En la part prctica, un
grup de recerca de la Universitat Rovira i Virgili em va facilitar els sensors i em van ensenyar el seu
funcionament, com utilitzar-los i com realitzar els clculs, per a poder obtenir diferents parmetres
relacionats amb el grau de sudoraci. Tamb em van ensenyar a construir els sensors.
La memria est dividia en diferents parts. La primera part consta de diferents aspectes del mn
casteller, la histria dels castells, la seva estructura, els diferents tipus de castells aix com la
indumentria castellera. Tamb es descriuen els principis bsics dels castells, des de el punt de vista
de la fsica, l'anatomia, la psicologia i la fisiologia. Es realitza una petita reflexi sobre la consideraci
sobre si els castells sn un esport, aspecte que ha generat i encara avui genera molta controvrsia.
La segona part del treball s'endinsa en una vessant ms cientfica dels castells, concretament tracta
de la importncia de conixer el nivell de deshidrataci quan es realitza una activitat fsica. Es descriu
el fonament dels sensors qumics epidrmics com a eina cmoda per realitzar la mesura de la
sudoraci dels castellers. El sensor envia les dades a un transductor que a la vegada les envia a un
telfon mbil. Mitjanant laplicaci del telfon tenim informaci de la quantitat daigua perduda
pel casteller.

La tercera part del treball cont la part experimental, que ha consistit en la mesura del grau de
sudoraci dels diferents castellers mitjanant la utilitzaci de sensors qumics epidrmics. Les
mesures es van realitzar variant la posici dels castellers a la construcci, en diferents dies per veure
la influncia de la temperatura i el grau dhumitat... tot comparant els resultats dels sensors amb la
prdua de pes per pesada dels castellers. Finalment, s'inclouen les conclusions derivades del treball.
CONCLUSIONS:

Els sensors qumics epidrmics emprats han perms mesurar el percentatge de deshidrataci dels
castellers, i els valors obtinguts entren dins l'interval de valors habituals trobats a la bibliografia per
diferents esportistes.
La concordana dels valors obtinguts de volum total de lquid perdut pels castellers entre el mtode
del sensor i el mtode de la balana no s massa bona. Aquest fet pot ser degut a que les diferents
mesures realitzades, com sn la mesura dels pesos dels castellers, la mesura del lquid ingerit i la
mesura de la resistncia amb el sensor no hagin estat realitzades amb suficient precisi. En el cas
del sensor l'error podria ser degut a una sobresaturaci del mateix.
El volum total de lquid perdut mesurat amb el mtode del sensor ha donat valors ms elevats que
els obtinguts pel mtode de la balana. Aquest fet podria ser degut a que s'ha calculat el volum total
de lquid perdut multiplicant el lquid perdut mesurat en una rea de 0,2 cm2 per la superfcie total
del cos. Possiblement s'hauria d'aplicar un factor de correcci a l'hora de fer el clcul del volum total
tenint en compte el lloc de collocaci del sensor, si b aquest factor de correcci encara no es coneix
amb certesa.
Els percentatges de deshidrataci mostren una majoria valors de valors inferiors al 2%, valor que
es podria considerar a partir del qual ja decau el rendiment. Alguns dies puntuals, sobretot els dies
de ms calor s'observa un percentatge de deshidrataci ms elevat, el que indica que els castellers
no beuen l'aigua suficient per mantenir uns nivells ptims d'hidrataci.
El percentatge de deshidrataci s ms gran en els castellers que formen part del tronc que en els
que formen part de la pinya. Aquest fet podria ser degut a qu els castellers de tronc pateixen molt
ms estrs que els de la pinya.
En els castellers de tronc el percentatge de deshidrataci no mostra dependncia de l'ndex de
massa corporal, i en canvi, en els castellers de la pinya el que presenta un ndex de massa corporal
ms gran tamb presenta una major deshidrataci.
S'ha observat una certa dependncia del percentatge de deshidrataci amb la temperatura
ambient, si b la correlaci no s massa bona. En general, com ms elevada s la temperatura ms
gran s el percentatge de deshidrataci.
La taxa de sudoraci mostra, com a mitjana, un valor de 1,014 L/h pels castellers de tronc, i de
0,497 L/h pels castellers de pinya, valors habituals trobats per diferents esportistes.
Un cop realitzats els diferents estudis i observats els valors obtinguts de percentatge de
deshidrataci i de taxa de sudoraci, es pot concloure que hi ha molts aspectes que no s'han tingut
en compte, i que influeixen en el grau de sudoraci dels castellers. Aquests factors sn la quantitat
de persones que hi ha al local d'assaig un dia determinat, el tipus de castells que s'assagen, el lloc
que ocupen a cada castell els diferents castellers participants en l'estudi, el nivell d'estrs dels
castellers, etc; factors molt difcils de tenir en compte. A ms, tamb cal considerar que cada individu
respon de manera diferent davant la realitzaci d'exercici fsic.
De les dades obtingudes, es podria aconsellar als castellers de tronc i als castellers de pinya beure
un litre i mig litre de lquid, respectivament, cada hora d'assaig o d'actuaci a plaa. En general, sense
tenir en consideraci el lloc que ocupen en un castell, es podria aconsellar als castellers beure de
mitjana uns 750 mL.

La utilitzaci de sensors s una bona eina per tal que els castellers puguin arribar al final dels assajos
i de les actuacions a plaa en unes bones condicions fsiques i psquiques per tal de no patir possibles
lesions, ja que es pot aconsellar als castellers la quantitat d'aigua que han d'ingerir.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

ALONSO, J.A., RUBIO, A. (2001): Nanotubos de carbono. Nuevos sensores qumicos. Dins:
Investigacin y Ciencia, Nm. 295.
CHEUVRONT, S.N., HAYMES, E.M. (2001): "Thermoregulation and Marathon Running.
Biological and Environmental Influences". Dins: Sports Medicine, Vol. 31, p. 743-762.
COSTES, A. (2012): "Els castells evolucionen vers un model positiu?". Ponncia a les Jornades
d'Estudi dels Castells de l'Institut Tarragons d'Antropologia, Tarragona, [5-102012].
GARCA JIMNEZ, J.V., YUSTE, J.L. (2010): "Tasa de sudoracin y niveles de deshidratacin en
jugadores profesionales de ftbol sala durante competicin oficial". Dins: Archivos de
Medicina del Deporte, Vol. XXVII, Nm. 140, p. 457-464.
GARCA PELLICER, J.J. (2009): Reposicin hdrica y su efecto sobre la prdida de peso y
deshidratacin en jugadores de futbol sala. Tesis Doctoral. Universidad de Murcia.
PALACIOS, N., FRANCO, L., MANONELLES, P., MANUZ, B., VILLEGAS, J.A. (2008): "Consenso
sobre bebidas para el deportista. Composicin y pautas de reposicin de lquidos". Dins:
Archivos de Medicina del Deporte, Vol. 126, Nm. 25, p. 245-258.
POOLE Jr., Ch.P., OWENS, F.J. (2003): Introduccin a la nanotecnologa. Barcelona. Ed.
Revert, S.A.
ROSET, J. (2000): Manual de supervivncia del casteller. La cincia al servei de les torres
humanes. Valls. Collecci l'Aixecador. Edicions Cossetnia.
ROSS, J.M., PUJOL, P. (2006): "Hidrataci i exercici fsic". Dins: Apunts. Medicina de l'esport,
Vol. 150, p.70-77.
SANS, R., MARTNEZ DEL HOYO, P. (2013): Quarts de nou. Tot el que cal saber del mn
casteller. Barcelona. Publicacions Televisi de Catalunya.
SHIRREFS, S.M., ARAGN, L.F., CHAMORRO, M., MAUGHAN, R.J., SERRATOSA, L., ZACHWIEJA,
J. (2005): "The sweating response of elite professionals soccer players to training in the heat."
Dins: International Journal of Sports and Medicine, Vol. 26, p. 9095.

Llocs web:

http://revistacastells.cat/wpcontent/uploads/2013/10/5de8a.jpg.
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0224801.xml.
http://www.meteo.cat/observacions/xema/dades.
http://dlc.iec.cat/.
http://www.webcasteller.com/ca/article.php?id=2145.

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Dactiloscpia: revelatge i classificaci d'empremtes


dactilars.
Laia Maix Brull
Margarida Riera Vidal
Cincies i tecnologia: Cincies de la salut
Biologia
C Sant Pau Apstol
Tarragona

OBJECTIUS:

Estudiar les caracterstiques de les empremtes, aprendre a tractar-les i classificar-les. Reproduir


diferents mtodes didentificaci dempremtes.
HIPTESI:

Seguint al DNA, les empremtes dactilars sn el millor mtode per identificar a les persones.
EL PROCS:

Inicialment es va dur a terme una recerca dinformaci, i una recollecta dempremtes, per poder
prosseguir amb la part prctica. Amb lajuda dun gurdia civil retirat, es va elaborar un estudi
estadstic observant possibles diferncies entre les empremtes corresponents a diferents sexes,
mans o dits. Posteriorment es van provar diversos mtodes de revelatge dempremtes dactilars
comparant-ne la seva efectivitat. Per ltim es va dur a terme un confrontament dactiloscpic, s a
dir la identificaci duna empremta, i sen van extreure les segents conclusions.
CONCLUSIONS:

Les empremtes dactilars son niques, invariables i perennes per a totes les persones. Degut a les
seves caracterstiques i al gran nombre de combinacions possibles dels seus traats, sn una
caracterstica humana molt til per a la identificaci de persones.
El mtode ms utilitzat per revelar empremtes dactilars s laplicaci de pol reveladora, en aquest
cas el carb emprat.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

Fingerprints Francis Galton.


Classification and uses of finger print- Edward Richard Henry.
Dactiloscpia Comparada Juan Vucetich.

Llocs web:
http://principiodeidentidad.blogspot.com.es/2008/06/huellas-digitales-primera-parte.html
http://www.bbc.com/mundo/noticias/2012/09/120928_huellas_dactilares_duraderas_en
http://www.monografias.com/trabajos56/huellas-lofoscopicas/huellas-lofoscopicas4.shtml
http://m.monografias.com/trabajos56/huellas-lofoscopicas/huellas-lofoscopicas7.shtml

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Alzheimer. Terpia assistida amb gossos


Laura Chivite Oliete
Pilar Francisco Gonzlez
Cincies i tecnologia: Cincies de la salut
Biomedicina
C Sant Pau Apstol
Tarragona

OBJECTIUS:

Realitzar un estudi cientfic sobre la malaltia de lAlzheimer.


Comprovar leficcia de la terpia assistida amb gossos, aplicada sobre els pacients afectats
per la patologia.
Analitzar- a travs denquestes a familiars dels pacients- els beneficis de la terpia assistida
amb gossos.
Establir una relaci entre els coneixements terics i els coneixements prctics.

HIPTESI:

El treball de recerca consta de dos blocs: estudi de lAlzheimer (part terica) i comprovaci de
leficcia de la terpia assistida amb gossos (part prctica). La hiptesi del treball s: La terpia
assistida amb gossos millora la qualitat de vida dels pacients amb Alzheimer?
EL PROCS:

1. Elecci del tema i plantejament de la hiptesis


2. Recerca i lectura de fonts bibliogrfiques i posterior comprensi.
3. Realitzaci de sessions prctiques a la residncia Mare de Du de la Merc, amb lobjectiu
destudiar els beneficis de la terpia assistida amb gossos.
4. Establir una relaci entre els coneixements terics i prctics.
5. Establir conclusions que validin la hiptesi inicial.
CONCLUSIONS:

La terpia assistida amb gossos proporciona una millora notable en la qualitat de vida de les
persones amb demncia, ja que ajuda a exercitar capacitats cognitives residuals que encara
conserva.
s cert que els malalts poden combinar la terpia farmacolgica amb diverses terpies alternatives,
per atenent les conclusions extretes dels professionals, les preferncies respecte la utilitzaci duna
terpia o la combinaci de ambdues varien segons el pacient.
En termes generals, en relaci a lenquesta formulada a una mostra aleatria de la poblaci podem
concloure que la societat t un coneixement bsic sobre la malaltia dAlzheimer i en referncia a les
terpies alternatives que sapliquen vers aquesta malaltia, la terpia assistida amb animals, es
coneguda per un 50% dels enquestats.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

AGERA, Luis (2001): Psiquiatra geritrica, Rub (Barcelona): Masson. -SAIZ RUIZ, Jernimo
(2003): Psiquiatra 21, La enfermedad de Alzheimer un trastorno neuropsiquitrico,
Barcelona: Ars Medica.

ROY MILLN, Pedro y RUIZ IDIAGO, Jess Miguel (2004): Recomendaciones teraputicas en
las complicaciones psiquitricas y conductuales de la demencia, Baecelona: Prous Science.
S.LPEZ POUSA, A. TURN, L.F.AGERA (2005): Demencias es fases avanzadas, Barcelona:
Prous Science.
J.M MARTINEZ LAGET, T.GMEZ ISLA (2005): Antes de la demencia, Madrid: Aula Medica.
H. FINE, Aubrei (2000): Manual de terapia asistida por animales, California: Fundacin
Affinity.
CASQUERO RUIZ, Rafael (2007): Psicogeriatra y demencia, Madrid: Edika Med.
PEA CASANOVA, J. (1999): Intervenci cognitiva en la malaltia dAlzheimer, Barcelona:
Fundaci la Caixa.

Llocs web:

http://www.alz.org/espanol/about/que_es_la_enfermedad_de_alzheimer.asp
http://www.sanitas.es/sanitas/seguros/es/particulares/biblioteca-de-salud/terceraedad/demencias/demencia-vascular.html
http://www.elmundo.es/elmundosalud/especiales/2004/04/alzheimer/historia.htm
http://www.sld.cu/sitios/cimeq/verpost.php?pagina=6&blog=http://articulos.sld.cu/cim
eq/&post_id=5352&c=4991&tipo=2&idblog=48&p=1&n=dbc
https://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/000746.htm
http://www.todoalzheimer.com/grttalz/Todoalzheimer.com/Alzheimer/Tratamientos_a
ctuales/Otros_tratamientos/33800003.jsp;jsessionid=A4F5C0F36B0D1DD6DA89535
2A024FEDF .drp1

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

La sal a la sopa
Queralt Caparrs Checa
Cinta Sebasti Estupi
Cincies i tecnologia: Cincies de la salut
Qumica
C Sant Pau Apstol
Tarragona

OBJECTIUS:

Conixer la importncia de la sal comuna i els seus usos i aplicacions en diferents camps i al
llarg de la histria.
Estudiar el paper de la sal en la salut humana, el beneficis de la ingesta equilibrada, els riscos
dun consum no adequat i les malalties que aix comporta.
Determinar el contingut de sal en un tipus concret daliment preparat (les sopes), utilitzant
la tcnica analtica de la valoraci de la mostra per precipitaci.
Realitzar un estudi comparatiu del contingut de sal entre sopes de diferents marques al
mateix temps que es comprova que els resultats sajusten amb les especificacions de lenvs.
Comprovar els hbits de consum de sopes preparades per part de la poblaci i el seu grau de
conscienciaci de la ingesta excessiva de sal mitjanant una enquesta.

HIPTESI:

Les sopes preparades porten un excs de sal.


Les sopes preparades no sn tant saludables com les casolanes.
El brick cont menys sal que la pastilla i el sobre.
El brick de verdura porta menys sal que el de pollastre i peix.
La quantitat de sal depn de la marca.

EL PROCS:

Sha buscat informaci a internet i a llibres per fer el marc teric del treball. I la part prctica
consisteix en anlisi al laboratori de diferents tipus de sopa, dues entrevistes i una enquesta.
CONCLUSIONS:

La sal s necessria per al nostre organisme, ja que sense ella no podrem sobreviure.
Es coneix com a efecte negatiu principal de la sal el fet que accelera la pressi arterial, per
tamb t altres funcions, entre les qual est augmentar la capacitat de retenci de laigua.
Es confirma la primera hiptesi: Les sopes preparades s que porten un excs de sal, sobretot
per potenciar el sabor. I els experts recomanen no afegir-ne ms, ja que avui en dia es
consumeix casi el doble de sal recomanada. Per tant s millor el menjar casol, on almenys
s la mateixa persona la qui controla la quantitat de sal que hi posa i aix fa que sigui ms
saludable.
Avui en dia al mercat hi ha diferents compostos per substituir el clorur de sodi com sn: el
clorur de potassi, la sal fumada, la sal vermella i tamb les espcies i la llimona.

La hiptesi que el brick cont menys sal que la pastilla i el sobre tamb es confirma. Per, a
lhora de fer les entrevistes, shan pogut distingir dos respostes oposades respecte a aquesta
hiptesi: la de la infermera que opina que la de pastilla de brou s molt pitjor amb diferncia,
i la de lestudiant denginyeria alimentaria que afirma que les diferncies sn mnimes.
La hiptesis que les sopes de verdura contenen menys sal que les de pollastre i peix, no es
confirma. Al laboratori sha comprovat que les sopes de verdura contenen ms clorur de sodi
que les altres analitzades.
Les sopes preparades tamb porten sucre. Aquesta s una altra conclusi extreta de les
entrevistes i la majoria de la poblaci ho desconeix. Aix juga un paper important en la nostra
salut ja que, segons la infermera entrevistada, perjudica ms que la sal.
La quantitat de sal depn de la marca, hi ha marques que tendeixen a afegir ms sal als seus
productes que daltres. Per en casi totes les marques trobes la versi equivalent del
producte amb un contingut redut de sal.

BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

(s.f.). En Gran Espasa Universal. Enciclopedia.


(s.f.). En M. Kurlansky, La sal. Histria de l'nica pedra comestible. . Edicions 62.
AEQT (Asociacin Empresarial Qumica de Tarragona). (2011). Tens qumica, tens vida.
Dergal, S. B. (s.f.). Qumica de los alimentos.

Llocs web:

http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0209285.xml
http://www.industriaalimenticia.com/articles/83027-reduciendo-el-sodio

Experimentacin didctica
Estudi de les anomalies en el metabolisme i el
creixement cellular
Estudi poblacional de conills i perdius al terme
de Constant

Aarn Lpez Sabio

Tecnologia

Arnau Guillemat Novo

Biomedicina

Jordi Bergad i Fortuny

Biologia ambiental

El treball de recerca s una bona oportunitat que tenen els estudiants de batxillerat per a comunicar
a la societat una feina realitzada sobre un tema, prviament escollit. Aquest treball desenvolupa les
capacitats generals per a la investigaci, el tractament de la informaci, lexpressi i largumentaci.
La motivaci particular de cada alumne en el seu treball s el ms important i el fet que vagin rebent
suport i assessorament al llarg de la seva investigaci els proporciona seguretat per continuar
treballant i una preparaci per a la universitat, cicles o b en les competncies professionals.
Tota iniciativa que doni eines als estudiants per millorar la qualitat daquests treballs ha de ser ben
rebuda. Creiem que aquest Frum collabora a generar i transferir coneixement. Entenem tamb
que potencia la formaci humana en valors aix com la capacitat de treball, el plantejament de
reptes, la constncia, i molts altres valors.
Els treballs de recerca tamb sn un aparador de projecci a lexterior i una bona ocasi per conixer
i donar a conixer el que fan els estudiants de les nostres contrades per millorar llur currculum.

TTOL:
AUTOR:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Estudi de les anomalies en el metabolisme i el creixement


cellular.
Arnau Guillemat Novo
Pere Lpez Revert
Cincies i Tecnologia: Cincies de la salut
Biomedicina
C Tur
Constant

OBJECTIUS:

Establir una base slida de coneixements sobre el cncer, les cllules, el metabolisme
cellular i el cultiu cellular.
Formular hiptesis a partir de la interpretaci dels coneixements exposats sobre els temes
detallats en l'objectiu anterior.
Realitzar un cultiu cellular de cllules sangunies, aconseguir la seva viabilitat i estudiar el
seu creixement en funci dels diversos canvis en el medi segons les hiptesis formulades.
Comparar els resultats del recompte cellular amb la cmera de Neubauer i
l'espectrofotmetre per a poder establir uns parmetres de freqncia, absorbncia i
transmitncia adequats per al recompte cellular mitjanant l'espectrofotometria.

HIPTESI:

Potser la concentraci adequada de Srum Fetal Bov en un cultiu cellular s del 10%.
Potser l'espectrofotmetre s til per al recompte cellular.
Potser la hipxia s un factor determinant en la carcinognesi.
Potser l'acidificaci s un factor determinant en la carcinognesi.
Potser l'alimentaci influeix en l'acidificaci o alcalinitzaci del cos.

EL PROCS:

La primera part del treball, a banda de la introducci i els objectius, consta d'un ampli recull de
coneixements que es van adquirir durant la recerca bibliogrfica i que abasten els diferents
aspectes del metabolisme cellular i tumoral, les possibles causes que fomenten la carcinognesi,
els efectes que tenen factors com l'acidesa, la manca d'oxigen, etc. i les possibles maneres de
reduir o eliminar el creixement cellular anormal, fonamentats en nombrosos estudis publicats per
diversos autors entre els quals destaca Otto Warburg, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina
o Fisiologia l'any 1931. Alhora, es van formular hiptesis que van servir per a realitzar els diversos
experiments amb el cultiu cellular.
La segona part del treball, est constituda per l'explicaci detallada dels procediments per a
realitzar un cultiu cellular, els materials necessaris, els diversos mtodes i tipus de cultiu i per
ltim, els instruments i procediments de recompte cellular.
Finalment, per tal de verificar les hiptesis formulades durant la recerca bibliogrfica, per exemple:
"La hipxia indueix la carcinognesi", s'exposa l'elaboraci d'un disseny experimental el qual
consta de la construcci d'un incubador de CO2 que mantingui les condicions que garanteixen la
viabilitat cellular(37C, 95% d'humitat i una concentraci gasosa del 5% en volum de CO2), de
l'obtenci dels productes necessaris i el material de laboratori i la culminaci de quatre setmanes
d'experimentaci amb diversos cultius organotpics de cllules sangunies.

Per acabar, el treball consta de diverses grfiques i taules que reflecteixen el creixement de les
cllules en funci de l'acidesa del cultiu, la proporci de srum o de la quantitat de CO2 a l'aire aix
com els resultats del recompte amb l'espectrofotmetre.
CONCLUSIONS:

La hipxia s un factor important per no imprescindible durant la carcinognesi i


l'acidificaci del medi de cultiu comporta alteracions en el la velocitat de reproducci
cellular.
Un tumor realitza molta ms fermentaci(66%) que respiraci(34%) i aquesta fermentaci
es veu greument afectada quan en situacions d'hipxia es produeixen variacions en els
nivells de glucosa que l'aprovisionen.
L'alimentaci s un element decisiu a l'hora d'acidificar o alcalinitzar el medi que cont les
nostres cllules i per tant, una manera clau d'evitar la carcinognesi o formaci de tumors.
La freqncia adequada per al recompte cellular amb l'espectrofotmetre s de 520Hz i
noms s vlid el seu s per a concentracions inferiors a 720 3
Transmitncia: x = (59.567 - y) / 0,0411
Absorbncia: x = (0,2045 - y) / -0,0004

BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

Young O., Robert i Redford Young, Shelly. La milagrosa dieta del pH


Gil-Loyzaga, Pablo. Cultivo de clulas animales y humanas. Aplicaciones en medicina
regenerativa Castao, Maria Eugenia. Cultivos celulares; Warburg
Otto, Wind, Franz i Negelein, Erwin. The metabolism of tumours in body
Warburg, Otto. The Prime Cause & Prevention of Cancer: Respiration of Oxygen in Normal
Body Cells vs. Fermentation of Sugar in Cancer Cells

Llocs web:

http://www.sciencemag.org/content/123/3191/309
http://www.javeriana.edu.co/Facultades/Ciencias/neurobioquimica/libros/celular/programac
ell.htm
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2849637/
http://www.nobelprize.org/nobel_prizes/medicine/laureates/1931/warburg-facts.html
http://hyperphysics.phy-astr.gsu.edu/hbasees/biology/celres.html
http://bioinformatica.uab.es/genetica/curso/EnsayosAlumnos/annapastoret/
https://www.uam.es/personal_pdi/ciencias/ldesviat/_private/BIOQ%20EXPIII/CursocultIvosU
AM2008.pdf

TTOL:
AUTOR:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Experimentaci didctica
Aarn Lpez Sabio
Adam Aragons
Cincies i tecnologia
Pedagogia
C Tur
Tarragona

OBJECTIUS:

Aconseguir que els nois de 6 de primria adquireixin uns coneixements bsics de lelectricitat i la
tecnologia. Cada mquina tindr els seus propis i especfics objectius.
HIPTESI:

Amb la creaci de mquines elctriques i el nou mtode proposat aconseguirem el nostre objectiu.
EL PROCS:

Creaci de mquines, explicaci del seu funcionament als nois, valoraci del coneixements adquirits.
CONCLUSIONS:

Els nois han rebut molt b el nous coneixements i la gran majoria han ents perfectament el
funcionament de totes les mquines. Totes les mquines han assolit el seus objectius previs a la seva
construcci.
BIBLIOGRAFIA:

Llocs web:

htts://www.ehowenespanol.com/construir-altavoz-casero-como_88897/
www.youtube.com/watch?v=t1Fj29eDYZU
http://www.sc.ehu.es/sbweb/fisica/elecmagnet/campo_electrico/graaf/graaf.htm
http://teleformacion.edu.aytolacoruna.es/FISICA/document/fisicaInteractiv
a/sacaleE_M2/Triboelecetricidad/vanderGraff/GeneradorEVG_Trabajo.htm
https://www.i-cpan.es/concurso2/docs/accesit2_experimentos.pdf
https://es.wikipedia.org/wiki/Catapulta
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/f/faraday.htm
https://es.wikipedia.org/wiki/Altavoz

TTOL:
AUTOR:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Estudi poblacional de conills i perdius al terme de


Constant
Jordi Bergad Fortuny
Pere Lpez Revert
Cincies i tecnologia: Cincies de la salut
Biologia ambiental
C Tur
Constant

OBJECTIUS:

Calcular la densitat de les poblacions de conills i perdius al terme de Constant mitjanant els
dos mtodes d'estudi: el clssic i el modern.
Comparar els dos mtodes d'estudi: el clssic (Jrvinen i Visnen amb Jacknife) i el modern,
amb Distance 6.2.
Adquirir els coneixements mnims d'estadstica per poder treballar amb els dos mtodes de
clcul de poblacions.
Entendre i dominar de manera bsica el programa de clcul de densitats Distance 6.2, per tal
de poder extreure una densitat poblacional d'ambdues espcies.
Entendre i dominar els mtodes d'estudi emprats en el mtode clssic.

HIPTESI:

Potser els diferents mtodes de cens poblacional utilitzats ens proporcionen resultats diferents.
EL PROCS:

Per tal de realitzar el treball he seguit el mtode cientfic, caracteritzat per la seva rigorositat a l'hora
de tractar les dades i l'objectivitat dels resultats obtinguts. El mtode de recollida de dades va
consistir en diverses sortides amb bicicleta (un nombre significatiu per tal de tenir prou dades per a
obtenir resultats fiables) per dues rees diferents, sempre seguint la mateixa ruta. D'aquesta
manera, vaig anotar el nombre d'individus avistats, tot indicant la distncia a la qual es trobaven.
Noms podia anotar el nombre d'individus vistos a l'anada, ja que si tingues tamb en compte els de
la tornada, corria el risc de comptar el mateix individu dues vegades.
D'altra banda, tamb vaig calcular el ms acuradament possible la longitud de cada transsecte (rea
destinada a l'estudi), aix com tamb la superfcie que representava, mitjanant cartografia.
CONCLUSIONS:

Desprs d'haver aplicat ambds mtodes de cens de poblacions i haver extret unes dades de
poblaci i distribuci d'aquesta, estic en posici de comparar-los i dur a terme la conclusi d'aquest
treball d'investigaci.
D'una banda, pel que fa a les densitats de conills, observem que els dos mtodes ens donen resultats
aproximats. El mtode clssic ens estima una poblaci entre 22,31 i 38,96 animals/km^2, mentre
que el mtode ms modern, ens estima una densitat de 24,534 animals/km^2 amb un error
estndard de 6,1082. Aquest fet ens indica que ambds mtodes han coincidit notablement, encara
que no hi hauria un motiu aparent degut a que treballem amb dues metodologies diferents.
Si ms no, pel que fa a la densitat de perdius, trobem uns resultats molt esbiaixats, que difereixen
molt l'un de l'altre. D'una banda, el mtode clssic estima 17,704 i 26,75 animals/km^2. De l'altra,
el mtode Distance estima 50,717 animals /km^2, amb un error estndard de 9,3442. Aquest fet,
podria ser degut a un error experimental, un error en introduir les dades... per personalment, penso

que es podria explicar perqu dos mtodes de cens diferents no necessriament han de donar els
mateixos resultats, degut a que les metodologies que utilitzen per a expressar el resultat sn
diferents.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

La estadstica en cmic- Autor: Larry Gonnic/ Woollcott Smith- Editorial Zendrera Zariquey
Primera edici
Manual d'Instruccions de Distance- Autor: University of St.Andrews

Llocs web:

http://www.estadistica.mat.uson.mx/Material.pdf
https://www.uam.es/personal_pdi/.../09.../1.3.VariablesAleatorias.pdf
http://www.redalyc.org/pdf/849/84916680051.pdf (document online)
http://es.slideshare.net/torimatcordova/distribucion-t-de-student-28545004
http://www.vitutor.com/pro/3/a_3.html
http://metodoscuantitativo2.galeon.com/enlaces2218784.html

Realitat augmentada

Andreas Ariza Juncal

Estem protegits contra el cibercrim?

Arianna Fernndez Oliv Dret

Preparaci de motors Otto per a la competici

Eudald Peris Flores

Tecnologia industrial

Estudi de la freqncia cardaca en diferents


estils de ball: balls de parella i Zumba
Pla de mrqueting de vestits prt--porter

Jlia Vidal Ruiz

Biologia

Maria Rion Moncos

Economia

Estereotips i rols socials: El sexisme a la


publicitat.
El cervell hum i les matemtiques

Marta Madorran Vives

Llengua

Marta Ortiz Ayuso

Cincies de la Salut

Molins elics: energia produda per un


aerogenerador.

Pau Toda Rovira

Tecnologia industrial

Tecnologia

LINS dAltafulla s un centre de titularitat pblica que entn la importncia doferir als alumnes de
batxillerat les eines ms adients per a un complert i efica assoliment de les madureses intellectual
i humana. Les estratgies per a que els estudiants completin una adequada formaci no poden
obviar el desplegament en el centre destratgies exitoses de desenvolupament personal i social en
la concreci dels estudis.
En la preparaci dels alumnes per a assolir els objectius de futur de forma efica, el centre no obvia
el desplegament de projectes que consolidin i magnifiquin les capacitats i destreses dels estudiants.
El X frum TRiCS s una oportunitat per a consolidar les competncies en recerca i millorar la
comunicaci i la capacitat de processar informaci. LINS dAltafulla aplaudeix la iniciativa i la valora
com una frmula idnia per assentar de forma idnia les aptituds i actituds en recerca dels seus
alumnes participants.
Des de lINS dAltafulla volem agrair loportunitat que el X frum TRiCS dna als nostres alumnes i
als tutors dels treballs de recerca per a que la gran tasca que han dut a terme sigui degudament feta
pblica i recompensada.

TTOL:
AUTOR:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Realitat augmentada
Andreas Ariza Juncal
Jlia Llurba
Cincies i Tecnologia: Cientificotecnolgic
Tecnologia
Ins Altafulla
Altafulla

OBJECTIUS:

Ampliar el meu coneixement sobre aquest camp, un camp del que qualsevol de nosaltres
podem treure profit i que canviar les nostres vides.
Qu s all que necessitem per aplicar-la, quin s aquest profit que podem treure, etc.
Projectes i aplicacions futures.
Ser el creador duna figura visualitzada en RA a partir de determinats programes
informtics.
Daquesta manera implicar als alumnes del centre INS Altafulla a treballar de la m de la
Realitat Augmentada amb la finalitat de crear un nou logotip per linstitut cada any.

HIPTESI:

Histricament, la Realitat Augmentada ha sigut una tecnologia que es trobava al abast de molts
pocs. En canvi, en els ltims anys ha anat millorant i oferint noves possibilitats ds. Avui en dia,
aquesta tecnologia permet fer coses que abans eren completament impensables. Afegir informaci
digital a escenaris reals era futur, un futur que ja s amb nosaltres i ja s habitual trobar
aplicacions que funcionen en telfons mbils i que sn capaos de realitzar aquesta increble
combinaci. Per aix al present
treball realitzarem una revisi a
nivell teric dels aspectes que
cont la Realitat Augmentada,
seguit de la proposta dun petit
projecte
pels
alumnes
dinformtica del INS Altafulla,
on hauran de fer s deines tant
revolucionaries com aquesta
amb la demostraci prpia de la
creaci duna figura i la seva
representaci
en
Realitat
Augmentada mitjanant programes informtics feta durant el treball.
EL PROCS:

Personalment trobo que ha estat un treball no gaire fcil delaborar, ja que no dominava els
aspectes que envolten aquest mn. Tenint en compte aquest imprevist, tot ha anat endavant poc a
poc i a mesura que manava endinsant en les petites solucions a cada dubte que sorgia ho trobava
tot ms interessant.
Opino que aquest any mhe topat amb moltes ms dificultats que a 4rt dESO, s difcil organitzar-

se de manera perfecte per portar-ho tot b, per grcies a aquests petits inconvenients sento que
he aprs una mica ms a distribuir-me el temps duna manera ms beneficiosa.
El fet de que el treball sigui de manera individual ho he notat bastant, depens de tu mateix i thas
dauto exigir, perqu sin quan ten adones ja s tard i no tens ms temps per treballar, per
tamb t la seva part bona, obtens una bona preparaci mental de cara als estudis superiors, on
majoritriament noms dependrs de tu i de ning ms.
Sense dubte la part ms dura del treball ha sigut el projecte, a vegades sem feia impossible saber
quins passos seguir per continuar endavant, per noms calia una mica de pacincia i ja ho tenies!
Finalment, per concloure aquesta investigaci he pogut observar que la Realitat Augmentada en
lactualitat s una eina que combina la realitat amb lo virtual, la qual cosa ens permet combinar
aquestes dues en una sola utilitzant eines que facilitin la descodificaci duns patrons. Ls de les
tecnologies per la producci dobjectes tridimensionals, sha estat utilitzant en diferents mbits,
lindustrial, el comercial, larquitectnic, el mdic i lenginyeria. Per sobretot en lmbit educatiu
t un gran potencial especialment per la motivaci que pot generar en els estudiants, i s per
aquest cam per on he volgut conduir el meu Projecte de Recerca de Batxillerat.
Espero i desitjo doncs, que gaudiu del petit viatge per aquesta ruta dinvestigaci i pugueu
aprofundir daqu en endavant sobre aquest tema.
CONCLUSIONS:

Personalment trobo que ha estat un treball no gaire fcil delaborar, ja que no dominava els
aspectes que envolten aquest mn. Tenint en compte aquest imprevist, tot ha anat endavant poc a
poc i a mesura que manava endinsant en les petites solucions a cada dubte que sorgia ho trobava
tot ms interessant.
Opino que aquest any mhe topat amb moltes ms dificultats que a 4rt dESO, s difcil organitzarse de manera perfecte per portar-ho tot b, per grcies a aquests petits inconvenients sento que
he aprs una mica ms a distribuir-me el temps duna manera ms beneficiosa.
El fet de que el treball sigui de manera individual ho he notat bastant, depens de tu mateix i thas
dauto exigir, perqu sin quan ten adones ja s tard i no tens ms temps per treballar, per
tamb t la seva part bona, obtens una bona preparaci mental de cara als estudis superiors, on
majoritriament noms dependrs de tu i de ning ms.
Sense dubte la part ms dura del treball ha sigut el projecte, a vegades sem feia impossible saber
quins passos seguir per continuar endavant, per noms calia una mica de pacincia i ja ho tenies!
Finalment, per concloure aquesta investigaci he pogut observar que la Realitat Augmentada en
lactualitat s una eina que combina la realitat amb lo virtual, la qual cosa ens permet combinar
aquestes dues en una sola utilitzant eines que facilitin la descodificaci duns patrons. Ls de les
tecnologies per la producci dobjectes tridimensionals, sha estat utilitzant en diferents mbits,
lindustrial, el comercial, larquitectnic, el mdic i lenginyeria. Per sobretot en lmbit educatiu
t un gran potencial especialment per la motivaci que pot generar en els estudiants, i s per
aquest cam per on he volgut conduir el meu Projecte de Recerca de Batxillerat.
Espero i desitjo doncs, que gaudiu del petit viatge per aquesta ruta dinvestigaci i pugueu
aprofundir daqu en endavant sobre aquest tema.
BIBLIOGRAFIA:
Llocs web:

Concepte
Realitat
Diccionari
de
la
http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=realitat&operEntrada=0

Llengua

Catalana

Definici de Realitat
http://definicion.de/realidad/
Viquipdia Realitat
https://ca.wikipedia.org/wiki/Realitat
Concepte de Realitat
http://deconceptos.com/ciencias-sociales/realidad
Esglsia de Scientology Internacional
http://spanish.scientologyhandbook.org/sh3_2.htm
Concepte Virtualitat Diccionari de la Llengua Catalana
http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=virtualitat&operEntrada=0
Cultura de la Virtualitat
http://apolo.uji.es/Emilio/IS/T4-3.html
Answers Yahoo
https://es.answers.yahoo.com/question/index?qid=20120204170445AAj9Dmz
Books Google
https://books.google.es/books?id=p4Gawqo84kQC&pg=PA464&lpg=PA464&dq=que+es+la
+virtualitat&source=bl&ots=DnhWGt6qgV&sig=spGTRK__T6PcnSivCTlnZJ_PLOI&hl=es&sa=
X&ved=0CGUQ6AEwCWoVChMImqHB5pnfyAIVgdUUCh2Wgwfi#v=onepage&q=que%20es%
20la%20virtualitat&f=false
UOC
http://www.uoc.edu/web/esp/articles/josep_maria_duart.html
Article dOntologia
http://www.raco.cat/index.php/Ontology/article/viewFile/173295/225650.
Narrativas Mezcladas
http://narrativasmezcladas.blogspot.com.es/2011/12/funcionamiento-de-los-procesosde.html
Laps4
http://www.laps4.com/noticias/367081sony_explica_funcionamiento_realidad_aumentada_sly_cooper.html
Youtube Realitat Augmentada
https://www.youtube.com/watch?v=acdhrSydLRY
Funcionament RA
http://missmayuli.blogspot.com.es/2013/10/funcionamiento-de-la-realidadaumentada.html
RPP Notcias
http://rpp.pe/tecnologia/mas-tecnologia/google-muestra-funcionamiento-de-sus-gafas-derealidad-aumentada-noticia-468601
Augmented Reality
http://www.realidad-aumentada.eu/es/elementos-de-la-realidad-aumentada/
Anlisi i Desenvolupament de Sistemes de Realitat Augmentada
http://eprints.ucm.es/11425/1/memoria_final_03_09_10.pdf
Altres

TTOL:
AUTORA:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Pla de Mrqueting de vestits prt--porter


Maria Rion Moncos
Jos Antonio Rodrguez Rozas
Humanitats i Cincies Socials
Economia
Ins Altafulla
Altafulla

OBJECTIUS:

Donar un nou enfocament al mercat de la moda a la ciutat de Tarragona.


Segmentar el mercat amb la intenci de definir un client objectiu pel producte.
Crear una posici clara davant les expectatives dels clients.
Diferenciar lempresa dels competidors.

HIPTESI:

Un nou concepte de moda mitjanant la installaci duna botiga fsica a Tarragona s viable.
EL PROCS:

El Pla de Mrqueting inclou una breu explicaci sobre la histria de la moda i la seva estructura,
per poder aprendre quin ha estat el progrs en el temps i com han variat les corrents estilstiques, i
daltra part, dividir els diferents sectors de la moda per poder explicar en quin competir lempresa
creada.
Sinclou tamb una anlisi actual del sector per conixer si actualment seria viable o no llenar al
mercat una nova marca de roba.
Per un altra banda, es realitza una anlisi tant extern com intern i es defineixen els diferents
atributs de lestratgia del mrqueting mix.
Aquestes sn els dissenys que shan realitzat per dur a terme el projecte i amb els que lempresa es
donar a conixer al mercat de la moda.

CONCLUSIONS:

El consum de moda s una realitat existent en el mercat i encara t molt recorregut per
desenvolupar-se i donar-se a conixer entre els consumidors.
s necessari aprofitar loportunitat de ser una empresa especialitzada en vestits prt--porter i
poder desenvolupar lactivitat empresarial en una gran ciutat com s Tarragona. Shan dutilitzar
aquests factors juntament amb la nova corrent de vestits prt--porter informals per buscar un
posicionament de lideratge en el mercat sota una marca de producte potent. Cal destacar que en
aquest aspecte la competncia s molt reduda.

Saposta per vestits prt--porter, moderns, no tan formals com el clssic prt--porter de lalta
costura, exclusius i de qualitat, optant per un packaging adaptat al luxe que oferim i a la societat
actual fent que lacte de la compra esdevingui el ms cmode possible, en la botiga tradicional
oferint una mplia gamma de serveis i en la venda on-line oferint els nostres vestits a qualsevol
poblaci del pas sense necessitat de desplaar-se a Tarragona.
El canal de distribuci de lempresa Mariadn s molt interessant, ja que duna banda consta de la
botiga tradicional, ja que moltes persones prefereixen la botiga per poder veure i emprovar-se el
producte o b pel fet de no tenir domini amb les noves tecnologies i daltra banda consta de la
botiga on-line per les persones que no es poden desplaar a Tarragona per comprar els vestits. A
ms, la botiga Mariadn admet canvis i devolucions en cas que el vestit no sadeqs a les
exigncies del client.
El projecte s rendible des del punt de vista dels diferents supsits analitzat. A ms, tot el procs
de confecci es faria ms a lengrs i disminuiria els costos.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

DEL OLMO ARRIAGA, Jos Luis Marketing de la moda. Editorial S.A Ediciones
Internacionales Universitarias Madrid 2008
LPEZ LPEZ, Ana Mara Tcnicas de diseo de moda por ordenador. Editorial Anaya
Multimedia Madrid 2008

Llocs web:
CEEI. Pla de mrqueting. http://www.guia.ceei.es/interior.asp?MP=8&MS=7

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Estem protegits contra el cibercrim?


Arianna Fernndez Oliv
Catalina Muoz
Humanitats i Cincies Socials
Dret
Ins Altafulla
Altafulla

OBJECTIUS:

Partint de linters per tot tipus de conducta criminal, el dret penal i les noves tecnologies, sha
plantejat conixer la legislaci de possible aplicaci als delictes comesos amb noves tecnologies o
telecomunicacions.
HIPTESI:

Estem protegits contra el cibercrim?


El nostre pas t una bona legislaci sobre aquests delictes?
Com sn les nostres lleis respecte les dEstats Units i Frana?
Quins sn els delictes informtics ms usuals?

EL PROCS:

Desprs de recopilar els delictes ms usuals actualment, les entitats que investiguen aquests
delictes i les normatives sobre aquest tipus de delictes a altres pasos com Estats Units i Frana,
sha procedit a fer una comparaci entre la legislaci en aquests pasos i la legislaci espanyola.
CONCLUSIONS:

Finalment, sha comprovat que al nostre pas no existeix el delicte informtic, com a tal, legislat al
Codi Penal, i per aix, aquests delictes shan legislat per analogia fins a lactualitat.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

El proceso penal en la Sociedad de la informacin. Madrid. La ley, 2012


Esquemas de teora jurdica del delito y de la pena. Valencia. Tomo XIX
Tirant lo Blanch, 2010

Llocs web:

http://www.scielo.cl/scielo.php?pid=S0718-68512011000100010&script=sci_arttext
http://www.infoderechopenal.es/2012/10/concepto-de-antijuricidad-formal-material.html
http://teoriadeldelitopenal1.es.tl/La-Antijuricidad.htm
http://portaley.com/2013/10/tipos-de-delitos-informaticos-o-ciberlitos/#
http://www.segu-info.com.ar/delitos/delincuenteyvictima.htm
http://www.oas.org/juridico/spanish/cyb_ecu_delitos_inform.pdf
Altres

TTOL:
AUTOR:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Preparaci de motors Otto per a la competici


Eudald Peris Flores
Albert Andreu Sabadell
Cincies i tecnologia: Cientificotecnolgic
Tecnologia
Ins Altafulla
Altafulla

OBJECTIUS:

La ressenya t dos grans objectius, el primer s poder assolir coneixements per entendre el
funcionament dels motors Otto o benzina (tant els de dos temps com els de quatre) i el segon,
aprendre tcniques per aconseguir una modificaci correcte per augmentar el rendiment d'aquests
motors.
HIPTESI:

Realitzant unes modificacions correctes en un motor Otto es pot augmentar notablement el seu
rendiment en competicions en les que hi intervinguin?
EL PROCS:

El projecte, t com a objectiu entendre les modificacions que se


li poden aplicar a un motor Otto per poder-ne augmentar el seu
rendiment; per poder saber que cal modificar d'un motor, cal
entendre el seu funcionament per aix el treball consta d'una
meticulosa explicaci dels tipus de motors que podem trobar
avui en dia al mercat (els Otto, els Wankel, els disel...), del
funcionament d'un motor Otto (tant dels 4T com els 2T) i les
parts que el consten acompanyades d'imatges que faciliten el
seu enteniment.
Un cop els coneixements del funcionament i les parts que consta
un motor estan adquirits, es passa a una explicaci terica de
com modificar un motor Otto. Es parla de totes les parts en les
que es pot realitzar alguna modificaci i s'adjunten frmules en
els camps que sn necessaris com per exemple quan es parla de
les molles que tanquen les vlvules d'entrada a la cambra de combusti i diagrames com el que
explica el creuament de vlvules.

Seguidament, es porten a la prctica els coneixements obtinguts; primer amb l'ajut d'un simulador
es modifica un motor i es comparen els resultats, desprs, es modifica un motor Otto 2T real i
s'analitzen els resultats i es comprova si la modificaci ha valgut la pena i, finalment, s'analitzen els
resultats reals d'una modificaci d'un motor de competici en un banc de treball.

A ms a mes, es van dur a terme diferents entrevistes a tots els integrants d'un equip de competici
per poder tenir els diferents punts de vista de quan es modifiquen els motors (des d'ex-enginyers de
la Formula1 fins a un pilot d'aquesta mateixa disciplina o un cap d'equip d'un equip d'endurance).
Tot aix, amb el pressupost mnim.
CONCLUSIONS:

A partir dels coneixements obtinguts es pot entendre clarament el funcionament d'un motor Otto i
les parts que el formen. A partir d'aqu, s'aprenen tcniques per poder modificar-lo com el
creuament de vlvules, la installaci d'un grup turboalimentador o les variacions en l'electrnica del
motor. Finalment al poder manipular un motor, es pot veure clarament tot l'investigat anteriorment
A ms a ms el treball ha servit per poder estar en contacte amb grans referents en el mn de la
automoci i obtenir uns coneixements molt valuosos.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

CASTRO, DE, Miguel. Trucaje de motores de 2 tiempos.


ETAI France. Gestin motor GASOLINA. Diagnstico y reparacin Tomo 1.
MIRALLES, Juan. Turbo sobrealimentacin de motores rpidos .
ROBINSON, John. MOTOCICLETAS. Puesta a punto de motores de 2 tiempos
RUIGI, Luis. Preparacin de motores de competicin

Llocs web:

http://ca.demotor.net/diferencies-entre-motor-otto-i-motor-diesel.html
http://www.monografias.com/trabajos94/motor-combustion-interna/motor-combustioninterna.shtml
https://upcommons.upc.edu/pfc/bitstream/2099.1/7367/1/MOTORES%20ROTATIVOS.%20
Tipolog%C3%ADas%20y%20combustibles%20alternativos..pdf
http://www.takeoffbriefing.com/clasificacion-de-los-motores-segun-la-disposicion-de-loscilindros/
http://www.ro-des.com/mecanica/que-es-el-colector-de-admision-y-sus-caracteristicas/
http://www.pistonudos.com/reportajes/que-es-el-par-motor-que-tiene-que-ver-con-lapotencia-cual-importa-mas/
http://www.escapedirecto.com/rendimiento/mejoras-de-potencia-en-un-motor-de-serie/
http://www.fuelwasters.com/2011/09/aceites-y-lubricantes-para-el-motor-de.html
http://www.hechoxnosotrosmismos.com/t61-gasolinas-composicion-y-clasificacion

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Estudi de la freqncia cardaca en diferents estils de ball:


balls en parella i Zumba
Jlia Vidal Ruiz
Teresa Maldonado
Cincies i tecnologia: Cincies de la salut
Biologia
Ins Altafulla
Altafulla

OBJECTIUS:

Els objectius que shan definit en aquest treball sn els segents:


Distingir els dos estils de ball escollits: el Ball en Parella (Salsa) i Zumba.
Entendre el paper del cor en loxigenaci de la sang i lobtenci denergia per part del cos.
Comprovar que la Freqncia Cardaca varia en funci de ledat, el sexe i la condici fsica
de les persones.
Detectar lesfor que requereix cada estil de ball mesurant la intensitat cardaca de treball
en una mostra de persones que practiquin els dos balls.
Analitzar la variaci de la freqncia cardaca respecte al temps, en una mateixa sessi de
ball.
Determinar quin dels dos balls s ms intens en funci de les dades recollides.
Comparar els resultats obtinguts amb els que es publiquen a la bibliografia per Dansa
Clssica, Flamenc i per esports dalta intensitat.
Comprovar que ballar millora les funcions del cor i per tant, s beneficis per la salut.
Recollir les experincies dinstructors i practicants de Balls en Parella i Zumba a travs
dentrevistes en profunditat.
HIPTESI:

El ball (tipus, intensitat, moment...) t una influncia sobre la freqncia cardaca del practicant.
EL PROCS:

En primer lloc sha realitzat una cerca bibliogrfica dantecedents sobre aquesta temtica per poder
demostrar que el tema que es proposa en aquest treball s innovador.
Tot seguit, sha fet una cerca bibliogrfica per definir el marc teric: aspectes biolgics, fisiolgics i
qumics del sistema respiratori, circulatori i especialment del cor. Shan definit tamb valors que es
prenen com a referncia quantitativa per lestudi que es vol realitzar: la Freqncia Cardaca de
Reps (o basal), la Freqncia Cardaca Mxima (ICM), la Freqncia Cardaca durant lexercici, la
Freqncia Cardaca de Reserva, el Consum Mxim dOxigen (VO2 mxim) i lndex de Massa
Corporal (IMC).
Donat que en aquest treball es porta a terme un estudi de la variaci de la freqncia cardaca en
un context concret (el ball), shan descrit els dos tipus de ball que seran motiu destudi: el Ball en
Parella (Salsa) i Zumba. Sn estils prou diferents, en intensitat i ritme, com per esperar resultats de
freqncies cardaques diferents al llarg de les sessions. Sha portat a terme una anlisi quantitativa
i una anlisi qualitativa. Lanlisi quantitativa sha realitzat a partir de registre de la variaci de la
freqncia cardaca, amb un pulsmetre marca Boomerang que han portar connectat diferents
persones (mostra variada de sexes, edats i condici fsica) al llarg de sessions completes de Salsa i
de Zumba.

Lanlisi qualitativa sha realitzat a travs destudis de cas, concretament amb la metodologia
dentrevistes en profunditat a instructors i practicants de ball.
CONCLUSIONS:

En aquest estudi, sha demostrat que la freqncia cardaca augmenta amb la intensitat de la classe,
que hi ha variacions en funci de ledat, sexe, esfor individual i condici fsica dels practicants. Sha
demostrat tamb que el Ball en Parella (Salsa) s de menys intensitat que Zumba i que aquest ltim
s comparable als esports dalta intensitat.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

BALLESTA CASTELL, Christian; VERA FERNNDEZ, M Dolores. Anlisis de la estructura e


intensidad de la sesin de Danza Clsica a travs de la recogida de la frecuencia cardaca.
Danzaratte: Revista del Conservatorio Superior de Danza de Mlaga, 2006, nm. 3, pp. 2831.
CALDERN MONTERO, Francisco Javier; CRUZ LLANAS, Eva; MONTOYA MIANO, Jos.
Estudio comparativo de la recuperacin de la frecuencia cardaca en deportistas de fondo:
triatletas, atletas, ciclistas y nadadores. I Congreso de la Asociacin Espaola de Ciencias del
Deporte. rea de Fisiologa del Ejercicio- Rendimiento Deportivo, pp. 261-267.
TUIMIL, J. L.; IGLESIAS, E.; DOPICO, J.; MORENILLA, L. Efectos del entrenamiento continuo e
intervlico de carga externa similar sobre la frecuencia cardaca. European Journal of Human
Movement, 2005, pp. 107-118.
VARGAS MACAS, Alfonso; GONZLEZ MONTESINOS, Jos L. ; MORA VICENTE, Jess;
LOZANO, Sebastin G. La necesidad de la preparacin fsica en el Baile Flamenco. Revista
de Investigacin Flamenco Telethusa, 2008, nm. 1, pp. 4-6.

Llocs web:

http://www.brianmac.co.uk/hrm1.htm
http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs311/es/
http://vitafit.com.mx/2011/06/16/frecuencia-cardiaca-en-el-gimnasio/

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Estereotips i rols socials: El sexisme a la publicitat.


Marta Madorran Vives
Araceli Muoz Tenllado
Humanitats i cincies socials
Sociologia i Publicitat
Ins Altafulla
Altafulla

OBJECTIUS:

Lobjectiu principal daquest treball s el de comprovar si la publicitat actual continua transmetent


missatges de contingut sexista. Altres objectius essencials en aquest treball serien: identificar els
diferents rols i estereotips que sassumeixen en la publicitat, detectar organismes i institucions legals
que vetllen pel control publicitari per tal de fer desaparixer les manifestacions sexistes que encara
perduren als mitjans de comunicaci i, finalment, analitzar el llenguatge publicitari dun anunci per
saber fins a quin punt s sexista.
HIPTESI:

La hiptesi inicial platejada al meu treball s si, malgrat els canvis dels ltims anys respecte al paper
de la dona i de lhome en la nostra societat, la publicitat segueix transmetent missatges sexistes.
EL PROCS:

La part terica del treball, basada en la documentaci bibliogrfica i virtual (Internet), consta de tres
apartats principals: el llenguatge publicitari, el sexisme a la publicitat i les institucions i regulacions
legals contra el sexisme. Primerament es tracta el llenguatge publicitari de manera especfica, amb
la finalitat de determinar amb precisi quins son els seus elements distintius. Dins del sexisme
publicitari, sanalitza el concepte de sexisme de manera diferenciada. Seguint aquest apartat,
saprofundeix en les definicions destereotip i rols socials i de com es manifesten a travs del
llenguatge (sexisme lingstic). Finalment, lltim apartat es centra en laproximaci a com diferents
institucions es posicionen davant el sexisme i en les regulacions legals que al respecte shan anat
elaborant: es fa referncia als codis deontolgics, a institucions reconegudes legalment i a
organitzacions i projectes que tenen com a finalitat conscienciar la poblaci sobre aquest fenomen.
La part prctica, consta duna enquesta adreada a una mplia franja de poblaci, diferenciada per
edats i gnere, on sha volgut comprovar fins a quin punt els consumidors sn conscients i/o
detecten aquesta crrega sexista en els anuncis publicitaris. Es completa el treball amb lanlisi
detallada dun anunci publicitari a la recerca dels elements icnics i lingstics en els quals es
manifesta el contingut sexista. Es conclou amb el disseny dun storyboard duna hipottica
campanya publicitria sobre un producte comercial, amb la intenci explcita dexemplificar una
publicitat igualitria i mancada destereotips de gnere.
CONCLUSIONS:

Sha pogut comprovar la hiptesi inicial, es a dir, que malgrat els canvis dels ltims anys respecte al
paper de la dona i de lhome en la nostra societat, la publicitat segueix transmetent missatges
sexistes. Cal dir, que cada vegada s ms freqent veure anuncis que tracten de ser respectuosos
amb la dignitat personal de dones i homes i que recullen models i estils de vida al marge de la clssica
estructura androcntrica del mn. Tot i aix, encara perviu, potser amb ms subtilesa o amb
missatges menys evidents, un fons ideolgic que deixa percebre que ens trobem lluny de la igualtat
sexual en matria de publicitat. Grcies a lenquesta, es ratifica que sn les dones entre 26 i 60 anys

les ms conscients daquesta realitat, que encara impregna molts dels missatges publicitaris que
rebem. El sexisme en la publicitat s un tema social dactualitat, que ens afecta i ens perjudica
perqu consolida rols establerts, desigualtats i diferncies per ra de sexe. La societat del segle XXI
hauria de ser capa de detectar el sexisme publicitari ja que a vegades, pot ser molt clar i explcit
per tamb pot arribar a passar desapercebut.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:
ROM, Josep i SABAT, Joan. Llenguatge publicitari. Estratgia i creativitat publicitries. Barcelona: Ed. UOC,
2007.
Llocs web:

http://blogs.comunicacio.blanquerna.url.edu/assignatures/intropubirrpp/wpcontent/uploads
/2012/12/5.-Llenguatge-2011.pdf
http://www.wikilingua.net/ca/articles/l/e/n/Lenguaje_publicitario.html
http://www.caib.es/sacmicrofront/archivopub.do?ctrl=MCRST399ZI174418&id=174418
http://www.nodo50.org/mujeresred/IMG/pdf/susana_salazar.pdf
http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0024/fc65c6a0c704-4403-886ce905d2a91cd4/Els_estereotips_de_genere_la_publicitat.pdf
http://dones.gencat.cat/ca/temes/visibilitzacio_dones/mitjans_comunicacio/representacio_d
ones_mco/eines_mco/eines_retrat/estereotips/
http://www.cdp.udl.cat/tallers/index.php/ca/estereotips-i-rols-degenere/introduccio
http://dones.gencat.cat/ca/
http://www.periodistes.org/ca/home/periodisme/codi-deontologic.html
http://www.colpublirp.com/codi-etic/

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

El cervell hum i les matemtiques


Marta Ortiz Ayuso
Cori Planelles Agramunt
Cincies i tecnologia: Cincies de la salut
Matemtiques
Ins Altafulla
Altafulla

OBJECTIUS:

Determinar qu s i com funciona el cervell matemtic.


Investigar si s possible lexistncia duna relaci entre lhabilitat numrica i altres habilitats
com la percepci de mida i distncia i la memoritzaci.
Determinar quines rees estan ms relacionades entre s.
Estudiar si aquesta relaci es dna en una mostra de 2n de batxillerat a partir dun test
original, que demostri la fiabilitat de la meva conclusi.

HIPTESI:

Podem observar la relaci proposada anteriorment en la mostra dindividus seleccionada.


Les magnituds escollides es sobreposen al nostre cervell, hi ha una relaci entre les habilitats
en aquestes rees.
Les rees que gestionen aquestes magnituds, la memria i les matemtiques, treballen b
per separat, per confonen a lindividu quan es tracten combinades.

EL PROCS:

Inicio el meu treball amb una part ms terica, on em centro en lexplicaci del sistema
nervis: les seves parts, el funcionament i el seu desenvolupament, enfocat sobretot en
lexplicaci de les parts del cervell i el seu funcionament intern, de manera que introdueixo
conceptes clau per entendre lestudi que efectuar posteriorment.
En segon lloc, relaciono la part terica sobre el cervell amb les matemtiques, explico
levoluci de lestudi del cervell matemtic i les teories actuals sobre el tpic. A partir del
treball de diferents investigadors, aprenc ms sobre les
rees que poden estar implicades en el processament
numric, les rees que es dediquen especficament a
aquest, i distingeixo les diferents formes de tractar
nmeros: laritmtica, i llgebra. Un cop disposo de tota
aquesta informaci, i
sabent que laritmtica
s lrea en que els
estudis poden sser
efectuats de forma ms
exacta, formulo la part
experimental del meu
treball, en que estudio la relaci de laritmtica amb altres
habilitats com la memria i la percepci de les magnituds
de mida i espai.

Per comprovar la relaci que exposo, realitzo un test per verificar si aquesta es veu reflectida
en una mostra de poblaci concreta de 30 alumnes de 2n de batxillerat. El test, elaborat per
mesurar les habilitats dels individus en aritmtica i en habilitats que semblen estar
relacionades amb aquesta, consta de preguntes en forma de targeta que es mostren a
lindividu i sobre les quals shan de respondre qestions relacionades amb els elements que
shi mostren. A partir de lestudi dels resultats daquest test, fet cuidadosament amb clculs i
grfics que permeten tractar les dades duna forma efica, trec conclusions que em permeten
veure si aquesta relaci suposada s real o no es veu plasmada en la mostra triada.
CONCLUSIONS:

En definitiva, el meu treball ha complert gaireb amb tots els objectius que mhavia proposat:
pel que fa a la part terica, he pogut observar que lmbit del cervell matemtic s encara una
rea destudi incipient i , pel que fa a la part prctica, he aprs a elaborar un test propi i he
arribat a la conclusi que existeix una relaci clara entre laritmtica i la percepci de mida i
distncia i la memria, i que aquestes magnituds es solapen entre elles, de manera que en
sser tractades de forma conjunta amb laritmtica creen confusi.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

Luis Radford, Mlanie Andr (2009). Cerebro y cognicin matemtica. Revista


latinoamericana de investigacin en matemtica educativa, 12(2), 215-250
Butterworth B.(1999).What counts. London: Macmillan
Dehaene S. (2011).The number sense, fifteen years later. What counts (pp 237-278).New
York: Oxford University Press

TTOL:
AUTOR:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Molins elics. Lenergia produda per un aerogenerador


Pau Toda Rovira
Cori Planelles Agramunt
Cincies i tecnologia: Cientificotecnolgic
Energies renovables
Ins Altafulla
Altafulla

OBJECTIUS:

Contextualitzar lenergia elica en el grup de les energies renovables i explicar breument en


qu consisteixen les energies renovables.
Conixer el funcionament dun parc elic i dun aerogenerador i explicar qu s i com
funciona un parc elic i un aerogenerador (parts que lintegren i com aquests transformen
lenergia del vent en energia elctrica).
Aprofundir en el coneixement de lenergia elica a Catalunya mostrant la situaci de molins
elics actius a Catalunya a travs del mapa de EolicCat.
Explicar els avantatges i els inconvenients econmics i mediambientals de lenergia elica.
Reproduir el funcionament dun aerogenerador a travs de 2 molins elics construts
simulant el vent amb un assecador de cabell per tal que enceguin quatre leds.
Comprovar el funcionament del aerogenerador en termes de rendiment i potncia a partir
de les dades registrades per obtenir la corba de potencia daquests.

HIPTESI:

La mida de les pales t una gran influncia en la potencia generada. El mol amb les pales ms
grans s capa de generar ms potncia en les mateixes condicions del vent.
La velocitat de laire tamb influeix en la potncia generada, obtenint valors superiors amb
laugment de la fora de laire.
La frmula 0 = 0,48 2 3 permet calcular les dades tenint en compte els dimetres de
les pales (120 i 80 mm) i les velocitats que pot tenir el vent representat amb laire dun
assecador (entre 8 i 10 m/s).

EL PROCS:

Per realitzar lestudi el procediment que he seguit ha estat:


1. Analitzar i contextualitzar lenergia elica a Catalunya.
2. Conixer el funcionament dun aerogenerador i dun parc elic.
3. Construir dos molins elics amb motors petits i hlices reaprofitades de diferents mides per
representar la transformaci de lenergia del vent (representada amb un assecador) en energia
elctrica amb capacitat per encendre quatre leds.
4. Enregistrar les dades de voltatge i de la intensitat dels generadors amb 1, 2, 3 i 4 leds per als dos
molins construts.
5. Calcular la potncia generada en les diferents situacions presentades: amb diferent nombre de
leds i amb diferents intensitats daire.
6. Analitzar els resultats obtinguts.
7. Dibuixar la corba de potencia dels molins.

https://youtu.be/_xXtx8uAXVk

CONCLUSIONS:

En relaci a lestudi de la producci de lenergia elica considero que la utilitzaci del vent com a
font denergia s una manera neta i productiva dobtenir energia elctrica. Tamb cal considerar que
lenergia elica s una font denergia renovable emergent a Catalunya amb molts avantatges i algun
inconvenient que es pot solucionar amb plans de millora i dactuaci.
A partir de la construcci dels dos molins elics he observat com la mida de les pales dun
aerogenerador, aix com laltura del mecanisme i la velocitat del vent influeix molt en la potncia
obtinguda. En el cas concret dels molins construts a petita escala s determinant per a la generaci
denergia mecnica lorientaci de la fora de laire. A ms, he pogut comprovar que en la potncia
generada pels meus molins hi interv tant la velocitat de laire com el dimetre de les hlices per
creix molt ms rpidament amb la velocitat de laire que amb la dimensi de les pales, premisses
que he pogut comprovar matemticament amb la deducci de les frmules emprades i,
experimentalment, amb lanlisi de les corbes de potncia.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

FERNNDEZ, Jos Ma. Gua completa de la energa elica. Madrid. A. Madrid Vicente, 2011.
MADRID Antonio. Energas renovables: fundamentos, tecnologas y aplicaciones: solar,
elica, biomasa, geotrmica, hidrulica, pilas de combustible, cogeneracin y fusin nuclear.
Madrid. AMV Ediciones: Mundi-Prensa, 2009.
Lenergia elica dels aerogeneradors. Fitxa pedaggica ecologia i medi ambient. Cosmopolis.
MITJ, Albert (Dr.). Energia elica. El recorregut de lenergia. Generalitat de Catalunya,
Departament dIndstria, Comer i Turisme, Institut Catal dEnergia i Departament
dEnsenyament. Barcelona. Edicions i Serveis Escolars Domnech, S.A. 1999.
EOLICCAT. Oportunitats per a Catalunya dun major desenvolupament i ptima implantaci
de lenergia elica en lhoritz de lany 2020. Una proposta dEolicCat. Maig 2015.

Llocs web:

http://atlaseolico.idae.es/
http://www.idae.es/index.php/id.649/relmenu.312/mod.pags/mem.detalle
http://eoliccat.net/
http://www.aeeolica.org/es/map/cataluna/
http://www.gencat.cat/icaen/recorregutenergia/unitat10/bloc2_unitat10_pag0.html

Nosaltres, els hostes definitius de l'anisakis


Els transgnics:
Controvrsia del present, soluci del futur.
El vell ofici de pastor
Experimentant l'aerodinmica
Com s'alimenta el mn?
Cimtica, Experimentant amb el so
La revoluci microscpica: Els punts quntics
Mites sobre els polimorfismes monognics
humans: Estudi de lherncia de nou carcters
polimrfics en la meva famlia.

Aitana Rosingana Garcia


Albert Val Basora

Biologia
Biologia

Arnau Parellada Berenguer


Eduard Garriga Gibert
Irene Daz Santos
Jordi Torrents Monegal
Marwa Marso
Quim Espuny Planelles

Biologia
Fsica
Biologia
Fsica
Qumica
Biologia

De la mateixa manera que el progrs en cincia comena amb una pregunta, nosaltres enfoquem
el treball de recerca com una forma de buscar respostes a aquelles qestions que es plantegen els
nostres alumnes. Aix implica, en primer lloc, escoltar les seves propostes i les seves inquietuds, i a
partir daqu guiar-los en aquest cam que comena a les acaballes de primer de batxillerat.
El treball de recerca vol posar de manifest la maduresa de lalumnat, i li presenta tot un seguit de
reptes que haur danar superant al llarg de la seva realitzaci, des de lelecci del tema fins
lexposici oral. Desenvolupar la capacitat de recerca, ser crtics amb la informaci, ser metdics i
saber exposar els resultats, sn objectius que hauran dassolir durant el procs delaboraci del
treball independentment del tema escollit.
El Frum Treballs de Recerca representa una experincia enriquidora, ja que permet a lalumnat
compartir experincies amb estudiants daltres centres; els fa prendre conscincia que el saber s
quelcom pblic, que ha destar a labast de tothom i que compartir coneixement ens permet
arribar ms enll com a societat i com a individus.
Daltra banda aquest Frum posa a labast de lalumnat de primer de batxillerat, temtiques,
mtodes de treballs i vivncies que els poden ajudar en lelecci i desenvolupament del seu propi
treball de recerca. Per no noms resulta enriquidor a lalumnat; tamb permet al professorat
conixer altres experincies que el poden ajudar en la seva tasca formadora i orientativa, i en
aquest cam del coneixement que no acaba mai.
Des del nostre Institut volem felicitar tots els participants, i agrair lesfor de les persones i entitats
organitzadores que fan possible aquest esdeveniment
Departament de Cincies

TTOL:
AUTOR:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

El cmic: procs de creaci.


lvaro Romero Molina
Nati Casanova beda
Arts
Dibuix artstic
Ins Antoni de Mart i Franqus
Tarragona

OBJECTIUS:

Estudiar el mn del cmic americ, l'europeu i el manga.


Indagar en el seu llenguatge narratiu i analitzarlo objectivament per aplicar el que
aprengus a la prpia creaci d'una obra.
Conixer el procs de creaci d'un cmic, des del gui literari fins a les tcniques d'una
pgina.
Realitzar un cmic i donar a conixer una part de la histria de Tarragona.

EL PROCS:

El procs consta de diverses parts:

En primer lloc, estudiar la histria del cmic. Des dels orgens fins a la seva consolidaci al
segle XX, sense oblidar l'evoluci que experimenta al llarg de les dcades d'aquest segle.

Desprs esbrinar les caracterstiques narratives dels diferents cmics americans, europeus i
manga, comparantlos entre ells i analitzantlos de manera objectiva.

De les diverses caracterstiques, extreure les ms rellevants per a desenvolupar el treball.


Plantejar el procs de treball: creaci del gui literari, desenvolupament de l'storyboard, el
layout, s a dir, la planificaci i l'angulaci de les vinyetes, recursos grfics, retolaci i
tipografia, els materials necessaris per dur a terme el cmic, els acabats de la pgina, la
portada i la contraportada.
Reinterpretaci i adaptaci histrica dun dels personatges, abstret de lpoca en qu esta
ambientat el succs que va esdevenir en la ciutat de Tarragona.
Realitzar el treball d illustraci. Es tracta de dibuixar primer la pgina que ja havia estat
prviament pensada a l'storyboard, per desprs repassar amb ploma i tinta xinesa amb la
intenci de crear amb el gruix de la mateixa llums i ombres. Posteriorment, pintar la pgina
amb aquarelles.

CONCLUSIONS:

Fer un cmic de vintitres pgines no s una tasca fcil. La idea principal era que el treball estigus
ambientat a Tarragona, la meva ciutat. Per fer el gui vaig documentarme en la seva histria i la
vaig lligar amb els personatges que havia creat.
Amb aquest treball he pogut conixer i aprofundir en la histria del cmic i les diferncies que hi
ha entre els diferents tipus. Grcies a aix, vaig aplicar el que havia aprs per crear el meu, que t
una clara influncia dels diferents estils estudiats. Podria resumirse com una simbiosi artstica que
barreja el llenguatge i el ritme narratiu d'orient i occident.
Respecte a l'experincia personal, he pogut resoldre els problemes amb els quals vaig trobarme.
Podria destacar els inconvenients de crear un gui de cmic absolutament de zero i desenvolupar
la trama.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres consultats
GUIRAL, Antonio. Del tebeo al manga: una historia de los cmics. Panini
Cmics, 2007.
IIZUKA, Hiroyuki. Mangaka ni narou! Editorial Planeta de Agostini, 2009.
LA SOCIEDAD PARA EL ESTUDIO DE LAS TCNICAS DEL MANGA. Cmo
dibujar manga. Vol. 1, Norma Editorial, 2003.
DOPICO, Pablo. El cmic underground espaol. Cuadernos Arte Ctedra,
2005.
PIQU PADR, Jordi. La crisi de la rereguarda, Revoluci i guerra civil a
Tarragona (1936-1939). Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona,
1998.
Articles
MORALES, Paco. Gaireb cent anys de soledat. Tot Parc, 2015, p 20-21.
Material audiovisual
AJUNTAMENT DE TARRAGONA. Tarragona sota les bombes. Amb la
collaboraci de la Generalitat de Catalunya, 2003.
HISTORY CHANNEL. Los superhroes de los cmics desenmascarados.
History Channel, 2009.

Webgrafia

COVILLE, Jamie. http://thecomicbooks.com/old/Hist1.html


CRUMB, Robert. http://www.rcrumb.com/
ESCOLA DART DE TARRAGONA.
http://sae.altanet.org/houmuni/web/eadt/escola/historia.php

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Down the rabbit hole


Fanart sobre la novella: Alcia al pas de les meravelles.
Anna Garrit Bodoque
Nati Casanova beda
Arts
Dibuix artstic i tcniques grfiques
Ins Antoni de Mart i Franqus
Tarragona

OBJECTIUS:

Arribar a conixer el mn del fanfiction i el fanart.


Realitzar un fanart dAlcia al pas de les meravelles en forma de joc de cartes.
Retre homenatge a Lewis Carrol per del 150 aniversari de la primera edici daquesta
novella.
Fer arribar a la gent aquesta nova forma de literatura/manera dexpressar-se.
Fomentar la lectura entre els joves.
Treballar diferents tcniques grfiques.
Aprendre a fer servir un programa dedici digital.
Aprendre a gestionar un projecte artstic (passos a seguir, esbossos, entintats...)

EL PROCS:

Aquest treball dna a conixer una forma de comunicaci molt nova i molt antiga al mateix temps
de la que moltes vegades no en som conscients: les reinterpretacions o recreacions dobres
originals, que prenen el nom de fanfiction (si es tracta duna reinvenci literria) o fanart (si es
tracta duna de caire ms aviat artstic), que sn molt populars a les xarxes socials i entre pblic
molt jove.
Es pren com a obra original Alcia al Pas de les Meravelles i es pretn illustrar una reinterpretaci
daquesta novella com a pretext per homenatjar el seu autor i a lobra en si, que va fer 150 anys
des de la seva primera edici.
El procs consisteix en la realitzaci dun fanart en forma de joc de cartes (ja que es buscava una
utilitat a part de la seva funci esttica implcita) que representen diferents escenes (amb
illustraci i relat) molt conegudes de la novella, per tal diniciar a nens i nenes dentre 5-7 anys al
mn de la lectura.
Sha hagut destructurar aquests fragments i adaptar-los a lallargada ptima per encabir (text i
illustraci) en una carta, decidir les escenes principals, dissenyar els personatges que hi sortien,
desenvolupar-los... i una vegada fet tot aquest treball, sha hagut de muntar una escenografia,
decidir la tcnica, tipus de paper, etc., per elaborar unes illustracions que anessin dacord amb els
fragments escollits. El joc de cartes es presenta amb una capsa adequada i les instruccions per
poder jugar-hi.
Amb aquest treball he complert les expectatives i objectius que havia decidit assolir des dun
comenament, com per exemple el fet daconseguit indagar molt ms en el mn fanfiction. Mha
sorprs la quantitat de material que hi he trobat: he descobert que s un mn que viu dinternet i
que s freqentat sobretot per gent jove (fonamentalment adolescents).
El procs de recerca mha resultat dificults, perqu el fanfiction no s un tema molt com i no hi
ha massa informaci, i s per aquest motiu que aquesta treball mha ensenyat molt sobre com

buscar, redactar i adaptar la informaci.


Ha estat una experincia molt gratificant, he gaudit molt fent les illustracions, creant els
personatges, donant vida a una part del gui literari... Alcia ha estat el personatge predilecte de la
meva infantesa i poder donar-li vida ha estat un somni, com si hagus contribut a la durabilitat del
llegat de Lewis Carroll. A ms, per fer-ho he hagut daprendre a cenyir-me a un procs de creaci
determinat per passos, al que no estava gens acostumada.
CONCLUSIONS:

Amb aquest treball he complert les expectatives i objectius que havia decidit assolir des dun
comenament, com per exemple el fet daconseguit indagar molt ms en el mn fanfiction. Mha
sorprs la quantitat de material que hi he trobat: he descobert que s un mn que viu dinternet i
que s freqentat sobretot per gent jove (fonamentalment adolescents).
El procs de recerca mha resultat dificults, perqu el fanfiction no s un tema molt com i no hi
ha massa informaci, i s per aquest motiu que aquesta treball mha ensenyat molt sobre com
buscar, redactar i adaptar la informaci.
Ha estat una experincia molt gratificant, he gaudit molt fent les illustracions, creant els
personatges, donant vida a una part del gui literari... Alcia ha estat el personatge predilecte de la
meva infantesa i poder donar-li vida ha estat un somni, com si hagus contribut a la durabilitat del
llegat de Lewis Carroll. A ms, per fer-ho he hagut daprendre a cenyir-me a un procs de creaci
determinat per passos, al que no estava gens acostumada.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

Abad, B. (2011) Fanfiction: fomento de la escritura creativa a travs de las formas de


literatura emergentes, Tonos Digital, 21.
Chvez, V.I. (2014) "Qu pasa cuando los receptores crean? Expansin narrativa de una
serie animada por medio de la creacin de los fans" Communication papers. Media literacy
and gender studies, 4:77-86.
Colibraro, M. (2008) Participating in the visual: an exploratoty. Study of fanar communities
in the World of Warcraft (WoW). Tesi de Final de Mster. Universitat de Pennsylvania.
Folgarona, A. F (2014) Ficcions i Fanfictions. Introducci a la cultura fannish. Treball de Final
de Mster. Universitat de Girona
Manifold, M. C. (2007) "Culture convergence or divergence? Spontaneous artmaking
and participatory expression in the private and collective lives of youth. A: J. A. Park (Ed.),
Art education as critical cultural inquiry. Seoul, Korea: MijiNSA.
Martos, A. i Martos, A (2013) "Las nuevas escrituras juveniles en el contexto dela
posmodernidad", Textura, 29:3-17.
Ramos, M., Lozano, J., Hernndez-Santaolalla, V. (2012) "Fanadvertising y series de
televisin", Revista Comunicacin, 19:1211-1223.
Rodrguez, M I. i Molpereces, S. (2014) "The Inside Experience y la construccin de la
narrativa transmedia. Un anlisis comunicativo y tericoliterario", CIC Cuadernos de
Informacin y comunicacin, 19:315-330.
Carroll, L. (2003) Alicia en el Pas de las Maravillas, A travs del Espejo. Madrid: Akal
Ediciones (Illustracions: John Tenniel).
Carroll, L. (1972) Alicia en el Pas de las Maravillas. Barcelona: Editorial Bruguera.
(Illustracions: Mara Barrera Castells).

Sabuda, R. (2006) Alcia al Pas de les Meravelles. Adaptaci desplegable de l'obra original
de Lewis Carroll illustrada a l'estil clssic de John Tenniel. Editorial Knikos.
(2010) Alicia en el Pas de las Maravillas. Novella grfica adaptada de la pellcula de Tim
Burton. Disney Publishing Worldwide (Illustradors: Max Narciso, Anna Merli i Giovanni
Rigano).
Carroll, L. (2012) Alicia en el Pas de las Maravillas. Zaragoza: Edelvives. (llustradora:
Rebecca Dautremer).

Llocs web:
www.deviantart.com/
www.viquipdia.org/
www.fanfiction.net/
www.wattpad.com/
http://www.angelfire.com/falcon/moonbeam/terms.html
https://www.fictionratings.com/guide.php
http://bibliotecavirtual.diba.cat/novela/avui_fa/alicia-al-pais-de-les-meravelles
www.imbd.com/
http://dlc.iec.cat/
http://www.wordreference.com/es/
https://www.pinterest.com/
http://aliceinwonderland.wikia.com/wiki/Alice_in_Wonderland_Wiki
http://www.debate.com.mx/show/Alicia-en-el-pais-de-las-maravillas-y-susadaptaciones20150801-0054.html
http://www.alice150.com/

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Moviment dels vessaments de petroli. Una aplicaci al Port


de Tarragona: efectes del nou contradic per creuers.
Clara Sanz Figueras
Pilar Sanz Loriente
Cincies i Tecnologia: Cientificotecnolgic
Fsica
Ins Antoni de Mart i Franqus
Tarragona

OBJECTIUS:

Conixer les condicions eliques predominants a les costes tarragonines


Amb les dades de vents i amb lajuda duna maqueta, visualitzar la trajectria dun possible
vessament de petroli ocasionat al Port de Tarragona
Analitzar la influncia en el moviment de vessaments de la construcci del nou contradic
per creuers al moll dels Prats
Ampliar la meva formaci personal

HIPTESI:

La hiptesi principal daquest Treball de Recerca s que la introducci del nou contradic ser un
element que neutralitzar els efectes perjudicials dun possible vessament de petroli, ja que evitar
que aquest es dirigeixi cap a la platja de la Pineda i, per tant, que les seves conseqncies siguin
ms negatives.
EL PROCS:

Aquest treball es basa, en primer lloc en


una part terica que permet entendre
millor la part experimental, on es tracten
temes com el procs devoluci duna
taca de petroli, les diferents fraccions del
petroli, els vessaments ms importants
produts a nivell mundial i a nivell de
Tarragona, els factors que influeixen en
el moviment de vessaments o lorografia
actual i futura del Port de Tarragona.
En segon lloc, el treball cont una part
experimental, on es fa un estudi de les
direccions de vent predominants al Port
de Tarragona i la intensitat elica
mitjana en aquestes direccions. Tamb
s'explica la realitzaci primer d'una maqueta de prova i desprs d'una maqueta definitiva de 1,5
metres que permet simular vessaments de petroli, aix com una estructura mbil a imitaci del
futur contradic. A ms, es descriu la realitzaci d'una bufadora de vent per tal de simular el vent
en les direccions estudiades. Un cop recollides les dades eliques i feta la maqueta, el treball
cont l'explicaci dels resultats obtinguts de la simulaci d'un vessament de petroli cru en
diferents escenaris, que sn els segents:

Situaci estival (vent de 180-225


graus):
Des del pantal de Repsol (amb dic i
sense dic)
Des de l'actual monoboia de Repsol
(amb dic i sense dic)
Des de la futura situaci de la
monoboia de Repsol (amb dic i
sense dic)
Situaci hivernal (vent de 275-315
graus):
Des del pantal de Repsol (amb dic i
sense dic)
Des de l'actual monoboia de Repsol (amb dic i sense dic)
Des de la futura situaci de la monoboia de Repsol (amb dic i sense dic)

Finalment, aquest Treball de Recerca cont l'anlisi dels resultats extrets de l'experimentaci amb
la maqueta. A ms, el treball t adjunt un muntatge de vdeo on es poden observar detalladament
les diferents simulacions.
CONCLUSIONS:

El contradic s realment un element favorable, ja que en la majoria d'escenaris fa que la taca de


cru romangui al Port, facilitant-ne aix la recollida.
El trasllat de la monoboia tamb s beneficis, ja que fa que la taca romangui al Port.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

ECHARRI, L. Ciencias de la tierra y del medio ambiente. Barcelona: Editorial Teide, S.A.,
1998.
GAVALD, J. (1989) Anlisi estadstica dels vents a Catalunya i estudi de rotors elics d'eix
vertical. Universitat Rovira i Virgili, Tarragona.
RIAZI, M. R. Characterization and Properties of Petroleum Fractions; 1st ed. American
Society for Testing and Materials: West Conshohocken, PA, 2005.

Llocs web:

TECNUN,
Universidad
de
Navarra
(2015).
Petrleo
en
el
mar.
<http://www4.tecnun.es/asignaturas/Ecologia/Hipertexto/00General/Bibliografia.html>
REPSOL
(2015).
Exploracin:
Casablanca
y
el
pantaln.
<http://www.repsol.com/es_es/corporacion/complejos/tarragona/conoce-lo-quehacemos/el-complejo/instalaciones/exploracion/default.aspx> etc.

TTOL:
AUTORA:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

La conservaci de la substncia, del pes i del volum segons


la teoria de Piaget
Vernica Hidalgo Ceballos
Josep Maria Duch Plana
Humanstic i Cincies Socials
Filosofia
Ins Antoni de Mart i Franqus
Tarragona

OBJECTIUS:

Primerament, vull que la meva part terica reflecteixi al cent per cent de qu tracta el meu
treball i que, per tant, quedi patent que he ents totes les exploracions, experiments i
explicacions de Piaget.
En segon lloc, a la part prctica, magradaria veure amb els meus propis ulls tot all que
Piaget va desenvolupar al voltant de les nocions de conservaci i que es tracta en aquest
treball. I, a ms, buscar, en el cas que les meves hiptesis resultessin falses, les causes
daquesta falsaci.
Finalment, buscar lopini de professionals en el tema que tracto al meu treball per saber
una mica millor, sobretot, com es tracta el tema del principi de conservaci a lactualitat.

HIPTESI:

T ra Piaget quan afirma que la noci de substncia sadquireix als set anys?
T ra Piaget quan afirma que la noci de pes sadquireix als nou anys?
T ra Piaget quan afirma que la noci de volum sadquireix als dotze anys?

EL PROCS:

El tema del meu treball de recerca s el principi de conservaci segons


Jean William Fritz Piaget (psicleg sus conegut per les seves
aportacions a lestudi de la infncia i per la seva teoria constructivista
del desenvolupament de la intelligncia).
Per, dins daquest tema tan extens, mhe decantat per lestudi de tres
de les nocions de conservaci (substncia, pes i volum) que va estudiar
Piaget, parlant alhora de les etapes, estadis segons Piaget i els seus
collaboradors, en qu sadquireixen aquestes nocions.
La noci de substncia sadquireix als set anys (estadi de les operacions
concretes); la del pes, als nou (estadi de les operacions concretes); i la
del volum, als dotze (estadi de les operacions formals). Com que el
meu objectiu primordial era comprovar que aquestes nocions
sadquirien en les edats assenyalades per Piaget, vaig realitzar els
Jean William Fritz Piaget
segents experiments a nens de cinc, set, nou i dotze anys.
Conservaci de la substncia. Vaig presentar dues boles de plastilina al
nen. Quan el nen ja estava segur que tenien la mateixa quantitat de plastilina, jo deformava una de
les dues boles. Llavors el nen havia de saber que encara que es produssin variacions en la forma
duna delles, tota lestona hi hauria la mateixa quantitat de plastilina.
Conservaci del pes. Vaig fer agafar dues boles dues boles de plastilina al nen, ambdues amb la
mateixa quantitat de plastilina. Quan em deia que pesaven el mateix, jo deformava una de les dues
boles. Llavors el nen havia de saber que encara que es produssin variacions en la forma duna de

les dues masses, ambdues masses de plastilina pesarien igual, perqu sagafa la mateixa quantitat
de massa, per deformada.
Conservaci del volum. Vaig posar aigua en dos gots iguals. A continuaci, vaig preguntar al nen
qu passava si llanvem una bola de plastilina a dins de laigua. El nen mhavia de dir que el nivell
de laigua pujaria. Desprs anava deformant aquesta bola i el nen havia de saber que encara que es
produssin variacions en la seva forma, la massa de plastilina deformada faria pujar el mateix nivell
daigua que la bola, perqu era la mateixa massa la que se submergia a linterior de laigua i, per
tant, noms shavia deformat.
Grcies a aquests experiments, vaig poder comprovar que els nens de cinc anys encara no havien
adquirit cap daquestes nocions de conservaci.
Finalment, cal destacar que vaig realitzar uns annexos on constaven:
- Les imatges dels nens als quals vaig fer els experiments i que van ser realitzades per mi.
- Una entrevista a una psicloga amb una primera part sobre la teoria de Piaget i una segona sobre
com es tracta el principi de conservaci a lactualitat, si aquest ha patit canvis i si encara possem
caracterstiques destadis als quals no pertanyem.
- El glossari amb les paraules clau i ms complexes del treball.
CONCLUSIONS:

Pel que fa a la part prctica i un cop realitzades les proves, provisionalment puc dir que Piaget es
confirma, perqu, tot i que lltima hiptesi no lhe poguda verificar ni falsar, he de reconixer que
les dues primeres hiptesis s que han estat verificades.
A ms, de lentrevista vaig extreure que Piaget va ser el primer estudis de les etapes i del
desenvolupament del comportament intelligent des que un nen neix fins que arriba a ladultesa,
que ladquisici del principi de conservaci s bsica per adquirir altres coneixements, i que la
teoria de Piaget va resultar un avan molt important per a la comprensi del desenvolupament de
les funcions cognitives den que el nen neix.
Per acabar, magradaria dir que mha encantat i que ha estat un gran honor poder participar en
aquest estudi que Piaget va iniciar fa molts anys.
Per aix, crec que s molt important tenir molt presents les seves aportacions al mn de la infncia
perqu, grcies a ell, ara podem conixer unes mica ms de la manera de pensar dels nens i de la
seva evoluci psicolgica des de la infncia fins a ledat adulta.
BIBLIOGRAFIA:

Llibres:

PIAGET, Jean. (1991): Seis estudios de psicologa. Barcelona: Editorial Labor.

Llocs web:
Article sobre la psicologia evolutiva:
http://www.metafilosofia.net/filo/docs/psicologia/Temes/Tema9_Evolutiva_Piaget.pdf
Article sobre el desenvolupament de la intelligncia segons Piaget:
https://psicologiaentreparentesis.wordpress.com/2009/12/15/el-desarrollo-de-lainteligencia-piaget/
Altres

TTOL:
AUTOR:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

L'estudi dels ocells: l'anellament cientfic al Delta de l'Ebre


Bernat Garcia Espluga
Nati Arnal Babiloni
Cincies i tecnologia: Cincies de la salut
Biologia
Ins Antoni de Mart i Franqus
Tarragona

OBJECTIUS:

Pot semblar poc rellevant que una part dels ocells salvatges portin una
anella metllica a una pota, amb una srie de nmeros i lletres com si
fos un DNI. En realitat, per aquest fet ens dna una gran quantitat
dinformaci molt valuosa. Lanellament cientfic docells s una
tcnica destudi que revela molts misteris de la biologia daquests. A
ms sn uns bons bioindicadors de la salut ambiental, aix que
permeten analitzar el valor de les zones naturals. Amb aquest treball
he aprofundit en aquesta tcnica destudi i en el funcionament d'una
estaci d'anellament i analitzat dades estadstiques de 21 anys
dobtenci dinformaci per tal de conixer la fenologia(migraci),
poblaci i tendncies de cinc espcies docells durant la tardor i els factors que hi influeixen.
EL PROCS:

Durant lestiu de 2015 vaig fer sortides de camp a lEstaci


biolgica de Canal Vell, al Delta de lEbre, per poder viure de
primera m com sn les jornades danellament cientfic
docells. En aquesta localitat shi practica aquest mtode
destudi des de fa 21 anys i vaig enviar una sollicitud a lInstitut
Catal dOrnitologia (ICO) perqu em permetessin analitzar
alguns aspectes dels ocells amb les dades que havien obtingut.
Desprs dalgunes classes amb experts en la matria que em
van ensenyar com fer taules i grfics amb el programa dordinador Excel, vaig dedicar-me analitzar
les dades apropiades per assolir els objectius. En obtenir el resultats, vaig necessitar consultar amb
experts i fer recerca per intentar donar-los una explicaci.
CONCLUSIONS:

Lanellament cientfic docells s una prctica imprescindible per obtenir dades de parmetres
poblacionals i fenolgics de les diverses espcies daus. s tant important la obtenci de dades com
el posterior anlisi.
Hi ha una infinitat de factors implicats i interrelacionats en la biologia dels ocells, per tant, trobar
explicacions absolutes als diversos resultats s difcilment assolible. Sovint la meteorologia, el canvi
climtic i les variacions del hbitats tenen un paper important.
El Delta de lEbre s un lloc de molta importncia per a la supervivncia daquestes espcies.
Cada espcie t una estratgia de migraci diferent dacord amb les seves necessitats biolgiques:
les captures de pit-roig augmenten al llarg dels anys, en canvi les de rossinyol bord tenen una
davallada. La boscarla de canyar s la ms primerenca a lhora de migrar. El mosquiter com pateix

un retard en la fenologia postnupcial contrriament al mosquiter de passa que mant una fenologia
estable. s notable la proporci dominant de joves sobre adults en totes les espcies.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

Svensson, Lars; Mullarney, Killian; Zetterstrm, Dan. Guia docells, Europa i regi
mediterrnia. 2a ed. Barcelona: Ed. Omega SA: 2010
Svensson, Lars. Gua para la Identificacin de los Paseriformes Europeos. 2a reimpressi de
ledici en castell de 2009. SEO/Birdlife, 2009

Llocs web:

http://www.ornitologia.org/ca/quefem/anellament/index.html
http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/medi-natural/fauna-flora-animals-companyia/faunaautoctona/centres-fauna-salvatge-animals-ferits/centres-fauna-salvatge/centres-recuperaciodepartament/estacio-biologica-canal-vell/

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

LAcqua Alta: estudi del nivell de les marees a Vencia


Carlos Snchez Brunet
Carles Monferrer Agust
Cincies i tecnologia: Cientificotecnolgic
Cincies de la Terra i el Medi Ambient
Ins Antoni de Mart i Franqus
Tarragona

OBJECTIUS:

Lobjectiu del treball s representar les dades dels nivells de les marees a Vencia durant els ltims
30 anys fins a les condicions actuals per arribar a deduir la freqncia i els valors mxims probables
dAcqua Alta (marees superiors a +80cm) que es podrien donar en un futur prxim.
HIPTESI:

En quina mesura ha augmentat el nivell del mar a Vencia i la freqncia del fenomen de lAcqua
Alta?
EL PROCS:

He plantejat el treball amb una primera aproximaci histrica a Vencia i el seus canals, seguidament
noticies i articles relacionats que indiquen certa preocupaci per inundacions, a continuaci
agruparem les mesures de nivell de laigua obtingudes per institucions venecianes i finalment el
tractament estadstic i la representaci dels valors per extreure les tendncies de futur i conclusions
de lestudi.
Per realitzar el tractament de les dades i relacionar totes les mesures farem servir una fulla de clcul
Excel. Hem recollit ms de 30.000 dades en ell perode de temps de 1983-2014, i amb aquestes dades
calcularem levoluci freqncia de
fenmens dAcqua Alta, de marees
superiors a 0 cm i del nivell de les
marees de plenamar (marees on el
nivell de laigua puja, nhi ha 2 al dia) i
de baixamar (marees on el nivell del
mar baixa, tamb 2 al dia).
El Centro de Previsione i Signalazione
Maree de Vencia sencarrega de la
observaci e informaci als ciutadans
del nivell de laigua a causa de les
marees i mant un servei dalarma
quan es produeix el fenomen dAcqua alta.
Nosaltres hem triat lestaci de mesura n 1 Punta Salute (Canal Grande), per estudiar les dades de
nivell de laigua, es troba situada molt a prop de la Piazza San Marco just a la desembocadura del
Canal Grande.

CONCLUSIONS:

Les marees a Vencia son mes intenses ja que ha augmentat el nivell i son mes freqents els
fenmens dAcqua alta (marees superiors a 80 cm). Al comenament del perode 1983 2014 hi
havien aproximadament 50 fenmens dAcqua alta i als anys 2013 i 2014 shan produt 156 i 189
respectivament. Seguint aquesta tendncia a finals del s. XXI ens podem acostar a 350 marees
superiors a 80 cm, aix equivaldria a que cada dia hi hauria un episodi dAcqua alta.
El resultat del grfic del valor mitj de les marees de plenamar ens indica un creixement de 12 cm
durant els ltims 30 anys situant-se a un valor superior als 60 cm. Suposem que el ritme de la lnia
de tendncia continus sent el mateix durant els propers anys. En 60 anys, el valor mitj de les
marees hauria crescut uns 24 cm, situant-se per sobre dels 80 cm (Vencia t zones situades a 80
cm respecte el nivell del mar). Per tant estarem parlant de que en uns 60 anys, la meitat de les
marees, es a dir una marea de plenamar cada dia (hi han dues en 24 hores) arribaria als 80 cm. La
mateixa previsi que obtenien a lanlisi de Acqua alta.
BIBLIOGRAFIA:
Llocs web:

http://www.comune.venezia.it/flex/cm/pages/ServeBLOB.php/L/IT/IDPagina/1748
http://www.comune.venezia.it/flex/cm/pages/ServeBLOB.php/L/IT/IDPagina/1644
http://www.comune.venezia.it/flex/cm/pages/ServeBLOB.php/L/IT/IDPagina/1753
https://es.wikipedia.org/wiki/Venecia
http://www.disfrutavenecia.com/historia
http://www.tablademareas.com/it/veneto/venezia
https://es.wikipedia.org/wiki/Marea
http://www.venicethefuture.com/schede/es/338?aliusid=338
http://diari.uib.cat/arxiu/Els-investigadors-de-lIMEDEA-UIB-CSIC-analitzen.cid252913
https://es.wikipedia.org/wiki/Acqua_alta

TTOL:
AUTOR:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Construcci i configuraci d'un Dron de funcions


avanades.
David Pars Escarcelle
Maral Virgili Cardona
Cincies i tecnologia: Cientificotecnolgic
Tecnologia Industrial
Ins Antoni de Mart i Franqus
Tarragona

OBJECTIUS:

Els objectius principals del meu treball foren el muntatge complet i configuraci d'un dron civil, amb
les mateixes caracterstiques dels drons de mercat d'ltima generaci, i la implementaci de diversos
accessoris per aconseguir realitzar diverses funcions, tot ampliant els meus coneixements sobre
aquesta nova tecnologia.
En el treball, trobareu una introducci al mn dels drons, una explicaci de les peces necessries, el
procs a seguir (amb un arxiu de vdeo incls) i les capacitats finals, juntament amb la informaci
necessria per a resoldre els errors ms comuns, essent aix una guia per a tot aquell qui vulgui
realitzar aquest procs.
PROCS:

Per assolir l'objectiu vaig dividir el procs en diverses parts. Primer vaig realitzar una extensa busca
d'informaci sobre els drons: histria,
tipus,
capacitats,
aplicacions.
Posteriorment vaig especificar aquesta
busca orientant-la cap a la construcci
d'un dron " fet a m " per peces. Desprs
de recopilar tot un llistat de peces i de
demanar-les als provedors, vaig
comenar el procs de construcci i
muntatge del dron. Vaig fer servir peces
de fibra de vidre, plstic lleuger, circuits
integrats, motors sense escombretes, una
controladora basada en el llenguatge
Arduino, variadors de tensi, bateries LiPo, emissora rdio control... A ms, vaig
afegir-hi diversos sensors com el GPS o la
brixola magntica. Fou un llarg procs,
on vaig haver de resoldre molts errors,
tpics dels processos tecnolgics i tamb
especfics del camp dels drons. Un cop
acabat, vaig realitzar-ne la configuraci
adequada i vaig fer diverses callibracions
de totes les variables fins que el dron
s'enlairs. Finalment, vaig configurar-ne
els modes de vol i vaig muntar i
configurar-hi dos accessoris amb diversos

usos: un estabilitzador de cmera i uns xips de telemetria.


CONCLUSIONS:

El resultat d'aquest procs tecnolgic ha estat un quadricpter, un dron de quatre motors dotat de
sensors que li proporcionen una estabilitat crucial. El dron s capa de volar en 14 modes diferents,
com ara mantenir altura, mantenir posici, seguir una ruta autnoma, enlairament i aterratge
automtic, etc. L'estabilitzador de cmera permet la gravaci d'imatges d'alta qualitat sense cap
tipus de vibraci, mantenint la cmera en la mateixa posici (regulable mitjanant rdio) sigui quin
sigui el moviment del dron utilitzant un sistema d'accelermetres. s possible canviar la configuraci
del dron mentre aquest vola i fins i tot fer que ens segueixi o que realitzi una ruta autnoma
mitjanant el nostre smartphone i els xips telemtrics. Val a dir, que el dron disposa d'un sistema
automtic de detecci i resoluci de fallides, com per exemple tornar al lloc d'enlairament si es perd
la connexi amb l'emissora, entre d'altres. Amb tot, hem construt un dron amb avanades
caracterstiques per un 65% menys de cost que el seu equivalent en el mercat, i amb un gran
potencial de canvi i ampliaci, al ser un vehicle muntat per peces.
Tot i aix el que ms valoro ha estat l'experincia adquirida i l'aprenentatge de les caracterstiques
d'aquesta tecnologia i dels grans avenos que podria representar per a la nostra societat. Tamb he
aprs que l'experincia s molt valuosa en els processos tecnolgics i proporciona un gran avantatge.
Cal mencionar que noms s adquirida desprs de la resoluci de diversos problemes i contratemps,
com ara el canvi de peces defectuoses, la re configuraci de diversos sensors, connexions, xocs, etc.
BIBLIOGRAFIA:
Llocs web:

http://droncat.cat/
http://www.ardupilot.com
http://foreignpolicy.com/2012/02/27/10-things-you-didnt-know-about-drones/
http://fortune.com/2014/10/09/a-brief-history-of-drones/
http://ounae.com/aplicaciones-usos-drones/
http://planner.ardupilot.com/wiki/common-powermodule-landingpage/
http://science.howstuffworks.com/predator1.htm
http://thequadcopterguy.blogspot.com.es/p/choosing-your-parts_23.html
http://www.academia.edu/7946946/QU%C3%89_ES_UN_DRONE
http://www.dailymail.co.uk/home/moslive/article-1269282/The-rise-robo-fighters-Britainsnew-pilotless-air-force.html
http://www.livescience.com/47071-drone-industry-spending-report.html
http://www.motherjones.com/politics/2013/03/drones-explained
http://www.theguardian.com/technology/2015/jul/31/facebook-finishes-aquila-solarpowered-internet-drone-with-span-of-a-boeing-737
http://www.thenation.com/article/brief-history-drones/
http://www.wired.com/2012/06/ff_drones/
https://3drobotics.com/wp-content/uploads/2013/10/3DR-Radio-V2-doc1.pdf
https://erlerobotics.gitbooks.io/erle-robotics-erle-copter/content/es/index.html
https://understandingempire.wordpress.com/2-0-a-brief-history-of-u-s-drones/

TTOL:
AUTOR:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

La consagraci de la mgia
Eudald Ribas Padrosa
Remei Tell Rosich
Arts
Msica
Ins Antoni de Mart i Franqus
Tarragona

OBJECTIUS:

Els objectius daquest treball es centren sobretot en aprofundir i conixer linterior duna de les
obres ms polmiques i alhora genials de la msica del segle XX, amb un ampli anlisi prctic de
lobra que ens portar a conixer tots els secrets del ballet.
EL PROCS:

Analitzar una de les obres ms revolucionaries de la histria de la msica no s pas feina fcil, i
sobretot si ha estat tan poc treballada per terics. La consagraci de la primavera va suposar un
impuls en la carrera dun jove compositor anomenat gor Stravinski, per la seva acceptaci en la
societat va haver-se desperar un temps ja que va introduir molts canvis en totes les parts de lobra
respecte a les corrents musicals passades, o que comenaven a nixer al centre dEuropa.
Una de les principals caracterstiques era lharmonia, totalment dissonant i amb ls de la bitonalitat
i la politonalitat. En quan a melodia, gaireb desapareix en lobra, i noms utilitza melodies lriques
en contats moviments del ballet. Per, segurament el trencament del ritme va ser la cosa que ms
va xocar els espectadors. Per aquests motius, el ballet de Stravinski no s pot analitzar com una obra
clssica del segle XVIII o XIX, sin que sha dentendre clarament tot el que lautor vol expressar en
lobra i el seu fil argumental, mai aclarit per lautor. Una de les sorpreses que lobra em va donar va
ser ls de melodies populars de la seva regi en el seu interior, i encara que son nombroses, no les
va voler acceptar mai excepte una...
CONCLUSIONS:

Desprs de lanlisi de lobra puc afirmar certament que ha acabat sent un repte majscul, no tant
sols per la dificultat tcnica de lobra sin tamb per tots els rerefons que t. Puc afirmar per altra
banda, que es lobra ms revolucionaria i alhora una de les ms increbles que shan escrit en tota la
histria de la msica des de el naixement daquesta milions danys enrere, sobretot per la gran feina
del compositor en transformar els motius populars de les seves regions de la Rssia pagana i
convertir-los en difcils temes daquest ballet. La histria que Stravinski vol transmetre s duna
violncia musical fora del com, i s alhora una reivindicaci en quan a tots els corrents que sanaven
perdent, com el post-romanticisme, o altres estils tamb molt innovadors que comenaven a sorgir
al centre dEuropa, com lexpressionisme o limpressionisme. Per un dels detalls ms significatius
s com en un ballet, Stravinski introdueix multitud de canvis de comps, simples, compostos i
damalgama, que han de ser ballats de manera primitiva i violenta, com el carcter de la msica
estrenada lany 1913 mostra. Tot aix trobat en lanlisi em permet reafirmar que La consagraci de
la primavera s la millor obra del segle XX i una de les grans joies de la msica.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

CRAFT, Robert. Conversations with Stravinsky. 1a edici Nova York: Ed. Doubleday, 1959.
STRAVINSKY, Igor. Chroniques de ma vie. 2a edici Pars: Ed. Gonthier, 1962.

BOULEZ, Pierre. Stravinsky demeure, 2006.

Llocs web:

https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%8Dgor_Stravinski
http://nyphil.org/

TTOL:
AUTOR:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

LEscola de Msica Montserratina: una aproximaci a la


seva obra, els seus mestres i els seus compositors
Llus Travesset
Remei Tell
Arts
Msica
Ins Antoni de Mart i Franqus
Tarragona

OBJECTIUS:

Investigar lEscola de Msica Montserratina


Donar a conixer lEscola de Msica Montserratina
Donar les raons per les quals podem afirmar que existeix una escola musical a Montserrat

HIPTESI:

Existeix una escola musical a Montserrat.


EL PROCS:

Per assolir millor els objectius abans esmentats, vaig creure oport que la investigaci tingus una
part terica i una de prctica. La terica, de consulta bibliogrfica, permetria exposar la histria
daquesta Escola fent menci a la seva obra, els seus mestres i els seus intrprets. La part prctica,
per a la qual disposaria del suport de musiclegs i compositors de lEscola Montserratina coneguts,
consistiria en el comentari dalgunes obres daquests mestres, acompanyat duna petita anlisi
musical. A mesura que vaig anar investigant i escrivint el treball, vaig pensar que laportaci
innovadora de la meva recerca podria ser la recopilaci, en un sol document, duna breu histria de
lEscola de Msica de Montserrat a tall daproximaci, juntament amb una anlisi musical
dalgunes obres de renom i una srie de recomanacions de peces per escoltar i gaudir a travs
denllaos URL al YouTube. Aquest enfocament podria ser la novetat.
CONCLUSIONS:

La hiptesi es compleix per tant existeix una escola musical a Montserrat


BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

ALBAREDA, Anselm; MASSOT MUNTANER, Josep. Histria de Montserrat, 8a. ed. Barcelona:
Publicacions de lAbadia de Montserrat, 2010.
BENET MORELL, Josep. Memries I. De lesperana a la desfeta (1920-1939) Barcelona:
Edicions 62, 2008.
CARALT, Ambrs. LEscolania de Montserrat. Montserrat: Ed. Abadia de Montserrat, 1955.
COROMINES, Joan. Diccionari Etimolgic i Complementari de la Llengua Catalana, vol. III.
Barcelona: Ed. Curial Edicions Catalanes, 1982.
ESTRADA, Gregori. La msica en la litrgia a Montserrat, el segle XX. Revista Musical
Catalana, nm. 111. Barcelona, 1994.
VIVANCOS, Bernat. ngel Rodamilans (1874-1936). Evocaci i recerca. Barcelona:
Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1996.

Llocs web:

http://www.capellademusicademontserrat.cat
http://www.enciclopedia.cat
http://www.abadiamontserrat.net
http://www.regio7.cat/bages/2011/08/17/procuro-viure-felic/160713.html
http://goo.gl/Us4nrf

TTOL:
AUTOR:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Nanosensors i la seva aplicaci a l'esport.


Control de la deshidrataci en temps real.
Luis Sanz Figueras
Pilar Sanz
Cincies i Tecnologia: Cientificotecnolgic
Tecnologia
Ins Antoni de Mart i Franqus
Tarragona

OBJECTIUS:

Conixer els sistemes reguladors de la hidrataci del cos hum vinculats amb el procs de
sudoraci
Analitzar la relaci existent entre lenergia produda a travs de lesfor fsic i la deshidrataci
Construir un dispositiu que permeti detectar en temps real la sudoraci
Mitjanant laplicaci del dispositiu, mesurar la relaci entre el desgast energtic provocat
per un esfor fsic esportiu i la deshidrataci, de manera que amb aquesta informaci
puguem saber exactament el lquid que cal beure per recuperar-la i en quin moment.
Ampliar la meva formaci tant en ladquisici de nous coneixements com en laplicaci de
metodologies per a la recerca.

HIPTESI:

A travs dun sensor aplicat al cos d'un esportista, es pot conixer exactament el moment en el que
es comena a produir la deshidrataci per prdua de suor. Aix, donant informaci en temps real a
la persona a la que se li aplica el sensor, permetr rebre lalerta de en quin moment ha de beure
lquid o prendre altra mesura correctora, i aix evitar la deshidrataci.
EL PROCS:

El resultat daquest treball confirma que es pot conixer exactament el moment en el que es
comena a produir la deshidrataci per prdua
de suor a travs de laplicaci dun sensor
confeccionat amb nanotubs de carboni. El
sensor epidrmic realitzat com a part daquest
treball de recerca ens ha perms mesurar, en
temps real, la deshidrataci patida durant la
realitzaci dexercici fsic per la practica
esportiva, fet que ens permet confirma la
hiptesis plantejada a la nostra recerca. Aix,
donant informaci en temps real a la persona a
la que se li aplica el sensor, permet rebre lalerta
den quin moment li cal beure lquid o prendre
altra mesura correctora, i aix evitar la deshidrataci.
Amb aquest treball, he pogut comprovar que existeix una clara relaci entre lincrement de lesfor
fsic i la deshidrataci. Es tracta potser duna relaci obvia, i que qualsevol persona pot deduir pel
seu coneixement propi, per els resultats obtinguts de les dades enregistrades pel sensor durant la

realitzaci del microcicle dentrenament permeten constatar de forma objectiva, cientfica, el fet de
que com a ms esfor fsic facis, ms suars, i per tant ms et deshidratars.
CONCLUSIONS:

He pogut conixer els sistemes reguladors de la hidrataci del cos hum vinculats amb el
procs de sudoraci, que es basen principalment en regular la temperatura interna del cos,
lencarregat del qual es lhipotlem, i mantenir-la a uns 37 graus. Aix ho fa el nostre cos
mitjanant la suor produda per les glndules ecrines, principalment, i les apocrines.
He aprs a analitzar la relaci existent entre lenergia produda a travs de lesfor fsic i la
deshidrataci, evidenciant que conforme ms energia produeixes, al fer un esfor intens,
ms et deshidrates i per tant perds ms suor.
Hem pogut dissenyar i construir un dispositiu que permet detectar en temps real la
deshidrataci per sudoraci. Mitjanant la seva aplicaci, hem pogut constatar que el
sensor ens avisa en el moment en el que ens comencem a deshidratar, i ens informa sobre
la quantitat daigua que hem perdut.
Hem comprovat que mitjanant laplicaci del dispositiu, podem mesurar la relaci entre el
desgast energtic provocat per un esfor fsic esportiu i la deshidrataci, de manera que
amb aquesta informaci podem saber a lacabar un exercici exactament el lquid que cal
beure per recuperar el lquid perdut i prevenir tota classe de deshidratacions i conseqents
lesions.

BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

Armstrong LE (2007). Assessing hydration status: the elusive gold standard. J Am Coll Nutr.
Oct;26(5Suppl):575S-584S. Review. PMID: 17921468
Bnic, F.G. (2012). Chemical Sensors and Biosensors: Fundamentals and Applications.
Chichester, UK: John Wiley & Sons. p. 576. ISBN 978-1-118-35423-0.
Borg, G. (1982) Psychophysical bases of perceived exertion. Medicine and Science in Sports
and Exercise, 14, 337-381
Brotons, D. (24-07-02) Deshidrataci, hidrataci i exercici fsic.
Carter, R., Cheuvront, S.N., Kolka, M.A., Sawka, M.N., (2004). Hydration Status Monitoring.
Book Chapter National Academy of Science.
Coutts A. J (2003). Validity of the session-RPE method for determining training load in team
sport athletes. J Sci Med Sport 6: 525
Cheshire WB. Autonomic disorders and their management. In: Goldman L, Schafer AI, eds.
Cecil Medicine. 24th ed. Philadelphia, PA: Saunders Elsevier; 2011:chap 427
Cheuvront, S. N., & Kenefick, R. W. (2014). Dehydration: physiology, assessment, and
performance effects. Compr Physiol, 4(1), 257-285. doi: 10.1002/cphy.c130017

TTOL:
AUTORA:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Dissenyant el vi
Maria Masdeu Sol
Santiago Barroso Piorno
Cincies i tecnologia: Cientificotecnolgic
Disseny
Ins Antoni Mart i Franqus
Tarragona

OBJECTIUS:

El meu treball t un objectiu principal que s: crear un packaging, a partir dun procs de creaci i
del mrqueting mix.
EL PROCS:

Un cop vaig tenir lobjectiu vaig dividir el treball en dues parts, la


terica en la qual vaig buscar histria i evoluci del disseny i la histria
del vi. Va ser una recerca exhaustiva per diferents pgines webs, llibres
i revistes del vi i del disseny. Grcies a aquesta recerca he pogut veure
levoluci dels dos camps, comprovar que en els dos casos han
experimentat un gran canvi en els ltims 100 anys i sobretot
ladaptaci de les ltimes tecnologies.
La part prctica la vaig dividir en tres parts: la primera en la qual parlo
de letiquetatge, les tendncies i una recerca en el mercat actual de
les etiquetes dividides en grups; en la segona part he fet una enquesta
per valorar que s el que ms influeix a lhora descollir un vi i
finalment he fet el packaging seguint el mrqueting mix. Aquesta part
ha sigut molt ms entretinguda, diferent, ms dinmica la qual ajuda
a fer el treball ms fcil de digerir en relaci a les hores que hi
dediques. Ja que s un part molt creativa, que depn ms de tu i que
a vegades set fa ms atractiva de treballar i desenvolupar.
CONCLUSIONS:

El mn de letiquetatge i el packaging del vi s un mn molt gran, que els ltims anys ha crescut
duna manera molt rpida, variada i canviant. He descobert com funciona tota la cadena, des dun
dissenyador a petita escala, a una empresa de mrqueting i naming, a una gran impremta, a un petit
celler de tota la vida, a enlegs i qumics. Per a mi a sigut una gran experincia, molt enriquidora, de
la qual he aprs moltssimes coses i mha ajudat a veure com s aquest mn del disseny, la publicitat
i el mrqueting el qual magradaria dedicar-mhi.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

Buccheri, Raffaello; Distefano, Martina; Trovato, Francesco. Graphic design for wine: A
selection of contemporary wine labels. Collana (Itlia): Edicions Lettera Ventidue, 2015.
AA.DD. Publicaci especial: Vins i caves amb qualitat Catalana. Diari Ara (Barcelona),
19/9/2015, 24-28.
Olsen, Janeen; Thach, Liz; Wagner, Paul. Wine Marqueting & Sales: Success Strategies for a
Saturated Market 2nd Edition. San Francisco: The Wine Appreciation Guild, 2007.

McGechan, Bruce. Wine Marketing Online: How to use the newest tools of marketing to
boost profits and built brands. San Francisco: The Wine Appreciation Guild, 2013.
Miret i Nin, Montserrat. El vino en el arte. Barcelona: Lunwerg Editores, 2005.
Newark, Quentin. Qu es el diseo grfico?: Manual de diseo. Barcelona: Editorial Gustavo
Gili, SA, 2002.

Llocs web:

http://www.eltemps.cat/ca/notices/2015/01/glops-de-natura-7699.php
http://www.mercadercork.com/ca/11-proces-integrat.html
http://www.marketingandwine.com/2014/07/la-inversion-en-marketing-es-rentable.html
http://www.elpuntavui.cat/article/4-economia/18-economia/834429-el-vi-catala-trepitja-lacompetencia.html?cca=1
http://www.wineinmoderation.eu/es/content/Cultura-del-vino.28/

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Perfumant el cel nocturn.


La tercera dimensi dels focs artificials: llum, so i olor.
Paula Cabezas Graupera
Pilar Sanz Loriente
Cincies i tecnologia: Cientificotecnolgic
Qumica
Ins Antoni Mart i Franqus
Tarragona

OBJECTIUS:

Aprofundir en el mn dels focs artificials i en els seus fonaments fisicoqumics


Construcci duna maqueta dun foc artificial
Realitzaci dexperiments i proves al laboratori per verificar els fonaments qumics dels
colors dels focs artificials (assajos a la flama)
Crear un petard casol amb contingut olors
Entrevistar a especialistes del sector de la pirotcnia

HIPTESI:

Seria possible crear un espectacle pirotcnic que a ms de tenir color i soroll tingues olor?
EL PROCS:

El treball consta dun fonament teric on sexplica la histria i evoluci que han experimentat els
focs artificials; des del comenament amb el descobriment de la plvora fins lactualitat. A ms,
consta de tots els fonaments qumics i fsics que fan possible la pirotcnia. Tamb sha estudiat la
part qumica i les reaccions que fan que els focs artificials esclatin, a ms de quins compostos fan
que cada foc artificial tingui un color diferent.
La part prctica daquest treball consta de dues fases. En la primera, es van realitzar varies
entrevistes a diferents tcnics i especialistes del mn de la pirotcnia. Grcies a aquestes consultes
es va poder saber com s el procs previ a un espectacle de focs artificials a ms de varia informaci
terica sobre el seu funcionament. Tamb es va efectuar un assaig a la flama per a comprovar els
diferents colors que desprenen les sals quan es colloquen a una font de calor. En la segona fase, es
van dur a terme entrevistes amb especialistes i fabricants daromes. En aquesta etapa es va tornar
a realitzar lassaig a la flama per poder contrastar els resultats. Tamb es va fabricar plvora negra i
tres tipus de petards amb olor casolans. A ms, es van construir dues maquetes: una dels petard
amb contingut olors i laltra dun foc artificial a escala real.
CONCLUSIONS:

Primerament, desprs dinvestigar profundament a travs de llibres i dinternet, no he trobat cap


empresa que hagi avanat en aquesta lnia dinvestigaci aix que realment es tracta duna innovaci
en el mn de la pirotcnia.
Respecte als objectius plantejats al comenament del treball, tots shan complert. Cal destacar que
el mn de la pirotcnia s bastant hermtic. s a dir, ha estat difcil aprofundir en la part qumica
dels focs artificials en part perqu la plvora s un element perills de manipular i en altra part
perqu el contingut era secret de cada empresa pirotcnia.
En quant a la hiptesi plantejada: Seria possible crear un espectacle pirotcnic que a ms de tenir
color i soroll tingues olor? crec que s seria possible. En el meu treball, he pogut experimentar a
petita escala i el resultat ha estat positiu. Encara que el meu objectiu era la fabricaci de focs

artificials de gran alada, una vegada valorades les diferents variables, crec que es ms factible i
senzill aplicar la meva proposta a la pirotcnia de carrer, es a dir, als correfocs i petards per festes .
En cas de que es volgus realitzar a gran escala, a un espectacle pirotcnic, llavors caldria entrar en
temes com el medi ambient, la comprovaci que els gasos emesos no sn nocius, la formulaci
qumica per tal de trobar lessncia/aroma ms idoni...En conclusi, la creaci dun espectacle
pirotcnic amb olor podria ser possible per encara fa falta una investigaci ms profunda en mans
dexperts de sectors com la qumica i la fsica.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

BERTRAN, Jordi. Manual sobre el foc i la pirotcnia en les festes. Generalitat de


Catalunya,2001.

Llocs web:

http://historiaybiografias.com/la_polvora/
https://www.tarragona.cat/cultura/festes-i-cultura-popular/concurs-internacional-de-focsartificials-ciutat-de-tarragona/2015/bases-focs-2015-catala
http://www.rtve.es/noticias/20131223/cual-secreto-del-color-fuegosartificiales/830981.shtml
http://www.ehow.com/info_8277392_metals-make-colors-fireworks.html
http://scifun.chem.wisc.edu/chemweek/fireworks/fireworks.htm
http://www.jpimentel.com/ciencias_experimentales/pagwebciencias/pagweb/la_ciencia_a_t
u_alcance/Experiencias_quimica_ensayos_a_la_llama.htm
http://www.quimitube.com/ensayos-de-coloraciona-la-llama-para-los-elementos-quimicos
https://www.youtube.com/watch?v=tzEX2MVb9aQ
https://www.youtube.com/watch?v=3hhVm89jH4w

TTOL:
AUTOR:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

La bioacumulaci i biomagnificaci del mercuri


Robert Cilleros Ma
Pilar Garcia Olivella
Cincies i tecnologia: Cincies de la salut
Biologia i Cincies de la Terra
Ins Antoni Mart i Franqus
Tarragona

OBJECTIUS:

Objectiu 1: Determinar els nivells de mercuri de diferent rgans del peix.


Objectiu 2. Determinar els nivells de mercuri del peix en funci de la seva posici en la cadena
trfica.
Objectiu 3. Determinar els nivells de mercuri en funci de ledat del peix.
Objectiu 4. Determinar els nivells de mercuri en funci de la procedncia del peix.
Objectiu 5. Contrastar la ingesta de mercuri a travs del consum de peix amb la ingesta
dcids grassos Omega-3.

HIPTESI:

Els nivells de mercuri del peix de consum sn majors en determinats rgans i estan influenciats pel
nivell trfic al que pertany lespcie de peix, per la seva edat i per lambient on sha criat. A ms a
ms, el consum de peix ha dexcedir la ingesta mxima admissible de mercuri per tal de darribar a
la ingesta recomanada a la dieta dcids grassos Omega-3.
EL PROCS:

En primer lloc es va realitzar una recerca bibliogrfica sobre les caracterstiques i propietats del
mercuri, la forma en que entra en el medi, el seu cicle ambiental, la seva bioacumulaci i
biomagnificaci al llarg de la cadena trfica i els efectes perjudicials que t sobre la salut humana.
A continuaci es va idear un disseny experimental per tal de donar resposta als objectius plantejats.
Per als quatre primers objectius es van realitzar un conjunt de determinacions del nivell de mercuri
en diferents espcies de peix ( X. gladius, T. albacares, M. merluccius i S. pilchardus) en funci de
diversos parmetres ( espcie, rgan, edat i procedencia). Les experincies practiques es van realizar
al laboratori utilitzant un Kit de detecci de mercuri en dissolucions aquoses de la casa Sensafe.
El procs general va consistir en:
Obtenci de mostres del peix estudiat (generalment de mscul estriat, tamb de fetge i rony
en una expericia concreta).
Trituraci, homogenetzaci i preparaci de les dilucions.
Anlisi de la concentraci de mercuri en soluci (mg/L).
Posteriorment es van analitzar i discutir els resultats.
Per a la experincia prctica 5, en canvi, es va utilitzar el programa informtic desenvolupat per la
Universitat Rovira i Virgili, RIBEFOOD. A travs daquest programa es van comparar la ingesta de
mercuri amb la dcids grassos Omega-3 per a un mateix consum de peix. Es van analitzar aquestes
dades per a cada una de les espcies de peix estudiades en el treball. A partir dels resultats es va
determinar la proporci de mercuri ingerit sobre la dOmega-3 per tal destudiar els avantatges i
desavantatges del consum de peix.

CONCLUSIONS:

S'ha verificat que la bioacumulaci del mercuri s organo-dependent, es veu influenciada pel nnxol
trfic del peix i per la seva edat. En canvi, la procedncia no n's un factor determinant.
Noms en el cas de la sardina, es cobreix la ingesta recomanada d'omega-3 sense excedir la ingesta
admissible de Hg.El consum de peix s necessari per la seva aportaci en Omega-3 per cal que el
consumidor estigui degudament informat.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

Castell, V., Domingo, J. L., Goslbez, P., Llobet, J. M. & Timoner, M. I. Contaminants qumics
en peix i marisc consumit a Catalunya: avaluaci de la ingesta diria. (Generalitat de
Catalunya. Departament de Salut, 2008).
Zakrzewski, S. F. Principles of Environmental Toxicology. (American Chemical Society, 1991).
Petrucci, R. H., Hardwood, W. S. & Herring, F. G. Qumica general. Prentice Hall (American
Chemical Society, 2003).
Morita, M., Yoshinaga, J. & Edmonds, J. S. The determination of mercury species in
environmental and biological samples (Technical Report). Pure Appl. Chem. 70, 15851615
(1998).
Camen, A. M. & Repetto, M. Toxicologa Alimentaria. (Diaz de Santos, 2006).

Llocs web:

http://wwf.panda.org/about_our_earth/blue_planet/problems/pollution/
http://www.who.int/phe/chemicals/faq_mercury_health/es/

TTOL:
AUTOR:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Dionaea muscipula
Pau Garcia Baucells
Pilar Garcia Olivella
Cincies i tecnologia: Cincies de la salut
Botnica
Ins Antoni Mart i Franqus
Tarragona

OBJECTIUS:

En aquest treball, m'he proposat endinsar-me en el mn de les plantes carnvores a fi de trobar la


naturalesa de la Dionaea muscipula, coneguda popularment com a atrapamosques.
HIPTESI:

Al ser una planta tant complexa i fascinant, recorrer pel mn de l'evoluci i les adaptacions
increbles que ha sofert per a la seva supervivncia.
EL PROCS:

Mitjanant l'experimentaci amb tres exemplars de Dionaea, he pogut demostrar i estudiar aspectes
com l'increble tancament, la seva digesti o la seva alimentaci. L'anotaci de les diferents
experincies classificades en cinc grans grups temtics (tancament, impuls elctric, alimentaci...)
em van permetre treure els resultats d'aquest treball.
CONCLUSIONS:

He concls que ha aconseguit tenir un control


extrem de la despesa energtica, evitant tancar
les trampes a conseqncia de la pluja, el vent,
o el toc de dos pls sensitius en ms de vint
segons (d'aquesta manera evita possibles
tancaments en va que noms li farien perdre
energia). Grcies al seu extraordinari
tancament i utilitzant dietilter (un compost
que atura el flux d'ions de les cllules) he
demostrat l'existncia de l'impuls elctric en les
plantes. A ms a ms, he anotat i discutit tots
aquells aliments que estimulaven ms els seus
lbuls sense el contacte motor dels pls sensitius. Aquells amb un percentatge ms elevat de
protenes, s a dir, matria nitrogenada, van aconseguir no noms forar un tancament, sin que
tamb segregar cids per a la seva digesti. En resum, un viatge pels aspectes ms curiosos i
inesperats de la biologia mitjanant una de les espcies de planta ms sorprenents del mn.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

Darwin, Charles. Plantas Carnvoras. 1a ed. Pamplona. Ed. Laetoli, 2008.


Lecoufle, Marcel. Plantas Carnvoras. 1a ed. Barcelona. Ed. OMEGA. 2007.
Blondeau, Gerard. El gran libro de las Plantas Carnvoras. 1a ed. Barcelona. 2004.

Llocs web:

http://www.sarracenia.com/faq/faq2800.html
http://science.howstuffworks.com/life/botany/venus-flytrap2.htm
http://scienceline.org/2010/03/how-does-a-venus-flytrap-work
http://es.wikihow.com/cuidar-de-una-venus-atrapamoscas
https://www.flytrapcare.com

Energies renovables a INS Baix Camp

Artem Yurchenko

Tecnologia

Vola ms, vola millor!

Eduard Miralles Llaurad

Fsica

Proposta d'implantaci de la bicicleta a l'Ins Baix Elena Gassull Calb


Camp
Els horts urbans, un petit regal per a les ciutats Ins Rivera Herraiz

Cincies de la Terra

"Natura sapiens est", estudi de les propietats


antibitiques de les plantes medicinals.
Anlisi del sl.

Mariona de la Paz Lorenz

Biologia i Botnica

Mireia Cabrera Espejo

Cincies de la Terra

Disseny i construcci dun quadcpter

Robert Dorobantu

Tecnologia

Elaboraci i programaci d'un vehicle controlat


per una aplicaci mbil.

Vctor Castillo Calderas

Informtica i
Disseny

Biologia i Botnica

LInstitut Baix Camp s un centre pblic, plural i proactiu que aposta per la pedagogia, la
convivncia i la innovaci basant-nos en la implementaci de nombrosos projectes i plans
dinnovaci educativa que possibiliten una millora dels resultats acadmics i aconsegueixen un
centre molt cohesionat socialment.
Recerca i aprenentatge sn dos termes que avui fora sovint trobem relacionats. Des de lInstitut
Baix Camp ens hem adonat que aquest binomi ajuda al nostre alumnat a tirar endavant duna
manera engrescadora i positiva. Tenir la llibertat descollir lmbit dinvestigaci, treballar de
manera autnoma, gaudir de lexperincia dun tutor/a, treballar en all que tagrada s una
oportunitat que creiem que sha dincentivar.
s per aix que celebrem el Frum TRiCS com a eina dengrescament i aprenentatge. Volem felicitar
als organitzadors i a les diferents entitats que fan possible el Frum per incentivar els estudis de les
Cincies i la Tecnologia al nostre pas.
Creiem que donant la oportunitat d'encetar un Frum TRiCS per a l'alumnat d'Humanitats Socials
s'obre la porta a la recerca acadmica tamb en aquests camps"

TTOL:
AUTOR:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Estalviant energia amb una caldera intelligent


Adrian Ballesteros Burgueo
Carles Fort Trrech
Cincies i Tecnologia: Cientificotecnolgic
Tecnologia Industrial
Ins Baix Camp
Reus

OBJECTIUS:
Lobjectiu principal daquest treball va ser buscar un sistema domtic que ens ajudi a estalviar en algun
punt del nostre habitatge on sest perdent energia. Un cop vaig decidir aplicar-ho en el sistema dACS,
lobjectiu va ser buscar en quin punt del procs perdem energia per poder plantejar una soluci. Un cop
ideat tot el sistema domtic que ens ajudar a augmentar leficincia del sistema dACS, lltim objectiu del
treball va ser elaborar un prototip que el representi.
Lobjectiu general del treball va ser millorar leficincia del nostre habitatge per a poder estalviar ms
energia i contaminar menys el planeta.
HIPTESI:

La meva hiptesi s que una caldera intelligent que escalfi laigua a la temperatura necessria
seria ms eficient que una normal. Aquesta hiptesi es basa en el fet que totes les calderes
escalfen laigua a una certa temperatura que desprs tornem a refredar (amb aigua freda a
laixeta) amb la finalitat daconseguir la temperatura desitjada per a dutxar-se. Totes les
installacions daigua calenta sanitria utilitzen aquest sistema, per trobo que no s del tot
eficient escalfar laigua per sobre de la temperatura que realment utilitzarem. Per aix, vull que la
meva caldera calculi lenergia necessria, amb lobjectiu descalfar laigua fins a la temperatura
desitjada utilitzant el mnim denergia.
Resumit en una oraci, la me va hiptesi inicial s:
Barrejar aigua a laixeta amb lobjectiu daconseguir la temperatura desitjada fa que perdem
energia i per tant que el rendiment del sistema dACS disminueixi.
EL PROCS:

La meva hiptesi s que una caldera intelligent que escalfi laigua a la temperatura necessria
seria ms eficient que una normal. Aquesta hiptesi es basa en el fet que totes les calderes
escalfen laigua a una certa temperatura que desprs tornem a refredar (amb aigua freda a
laixeta) amb la finalitat daconseguir la temperatura desitjada per a dutxar-se. Totes les
installacions daigua calenta sanitria utilitzen aquest sistema, per trobo que no s del tot
eficient escalfar laigua per sobre de la temperatura que realment utilitzarem. Per aix, vull que la
meva caldera calculi lenergia necessria, amb lobjectiu descalfar laigua fins a la temperatura
desitjada utilitzant el mnim denergia.
Resumit en una oraci, la me va hiptesi inicial s:
Barrejar aigua a laixeta amb lobjectiu daconseguir la temperatura desitjada fa que perdem
energia i per tant que el rendiment del sistema dACS disminueixi.

mb els resultats de lltim experiment vaig elaborar el grfic segent:


Prdua de temperatura
55

50

Temperatura (C)

45

40

35

30

80

75

77,5

70

72,5

65

67,5

60

62,5

55

57,5

50

52,5

45

47,5

40

42,5

35

37,5

30

32,5

25

27,5

20

22,5

15

17,5

10

12,5

7,5

2,5

25

Temps (min)

Un cop realitzats aquests experiments he pogut verificar la meva hiptesi. Aquesta era certa, per
la meva explicaci no sajustava del tot al que he pogut observar a les experimentacions. Quan
sobreescalfem laigua a la caldera estem perdent energia per culpa de dos factors, el rendiment de
les calderes disminueix quan augmentem la seva crrega i les prdues de temperatura en el
transport daigua sincrementen quan la temperatura daquesta s ms elevada.
Un cop corregida la hiptesi, he dissenyat un sistema que saprofiti daquest fet, amb la finalitat
destalviar energia en el procs dobtenci dACS. Finalment he construt un prototip que
representi el sistema domtic que proposo.
Aquesta maqueta la he realitzat programant una placa Arduino UNO per simular el funcionament
duna caldera real. Aquesta es pot controlar amb un telfon mbil, grcies a la aplicaci que he
creat la pgina web app inventor 2 (http://ai2.appinventor.mit.edu).
CONCLUSIONS:

Fent aquest treball he arribat a la conclusi, que


realment escalfar aigua per sobre de la
temperatura dutilitzaci no s eficient.
Per tant el sistema que jo proposo, s que ens pot
fer estalviar energia. Aquest sistema es podria
incorporar en una caldera de condensaci o en
una de baixa temperatura, ja que aquestes
augmenten el seu rendiment quan es redueix la
seva crrega. La soluci ms eficient seria utilitzar
una caldera de condensaci, perqu com es pot
veure al grfic del rendiment de les calderes,
aquesta augmenta la seva eficincia per sobre del
100% en condicions de treball amb crrega baixa.
El resultat final de la maqueta representativa va ser el segent:

Avantatges

Inconvenients

Augmenta el rendiment del sistema dACS La caldera ens envia laigua a la


disminuint el consum denergia (redueix la
temperatura que volem, aix fa que si
crrega de la caldera i les prdues de
volem augmentar la temperatura,
temperatura en el transport de laigua).
haurem desperar. El temps despera no
s totalment compatible amb un sistema de
seria molt gran perqu la caldera ja est
plaques solars trmiques (aquest sistema
en funcionament, per haurem desperar
faria que la crrega de la caldera fos encara
fins que laigua arribi de la caldera a la
ms petita).
dutxa.
Ens permet controlar el funcionament de la Aquesta espera pot provocar que el
caldera (ACS i calefacci) duna forma ms
consum daigua augmenti.
cmoda i senzilla.
Involuntriament ens fa estalviar aigua (ja
que en passar per la caldera el cabal
disminueix).
Finalment trobo que tot i que aquest sistema t alguns inconvenients, val realment la pena, ja que
ens permet estalviar diners i energia.
BIBLIOGRAFIA:
Llocs web:
Arduino (pgina oficial): https://www.arduino.cc [consulta: 10.07.2015]
Aqua Return (imatges pgina 4 i 5): http://www.elconfidencial.com/tecnologia/2013-1023/un-revolucionario-artefacto-espanol-para-ahorrar-8-000-litros-de-agua-al-ano_44621/
[consulta: 06.10.2015]
BOE-A-2013-3904 (PDF): https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2013-3904
[consulta: 09.07.2015]
BOE-A-2015-6647 (PDF): https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2015-6647
[consulta: 13.07.2015]
Calderes de baixa temperatura: http://www.soliclima.es/calderas-de-baja-temperatura
[consulta: 05.01.2016]
Calderes de condensaci: http://www.vaillant.es/usuarios/te-ayudamos-a-elegir/tecnologiasdisponibles/calderas-de-condensacion-de-gas/index.es_es.html [consulta: 06.10.2015]
Caracterstiques tcniques placa Arduino UNO:
http://www3.gobiernodecanarias.org/medusa/ecoblog/ralvgon/files/2013/05/Caracter%C3%
ADsticas-Arduino.pdf [consulta: 11.07.2015]
CEDOM (Asociacin espaola de domtica e inmtica): http://www.cedom.es/sobredomotica/que-es-domotica [consulta: 06.07.2015]
Crear aplicaci amb app inventor: http://diymakers.es/crear-app-para-arduino-con-appinventor/ [consulta: 05.08.2015]
Crear app per controlar Arduino: https://www.youtube.com/watch?v=jO_Fb6HJTAI [consulta
04.08.2015]
Altres

TTOL:
AUTORA:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

La dislxia
Andrea Verdiell Snchez
Jose Miguel Gracia Libiano
Humanstic i Cincies Socials
Llengua
Ins Baix Camp
Reus

OBJECTIUS:

Els meus objectius sn:


Aprofundir en qu s la dislxia.
Conixer quins sn els tests que sutilitzen avui en dia per diagnosticar la dislxia.
Procediment a partir dels smptomes, fins a la millora.
Saber si el professorat est ben informat.
HIPTESI:

Es segueixen correctament els passos del diagnstic i tractament de la dislxia?


EL PROCS:

Amb lajut dels llibres i algunes pgines dinternet vaig comenar tota la part terica. Vaig seguir
lndex que havia fet basant-me en com evoluciona la dislxia, s a dir, primerament hem de saber
quins orgens t i qu s, a partir daix shan de descobrir les causes, els smptomes, el diagnstic,
el tractament i, per ltim, quines sn les tcniques per millorar la dislxia.
Vaig elegir fer el seguiment de dos nens ben diferents. Per fer aix li vaig demanar a la professora
de lASPAS si em podia donar informaci dun dels seus alumnes, tamb li vaig demanar al collegi
General Prim. He incls entrevistes dels professors, dels nens, per veure si segueixen de manera
correcta la base terica.
CONCLUSIONS:

Amb lajut dels llibres i algunes pgines dinternet vaig comenar tota la part terica. Vaig seguir
lndex que havia fet basant-me en com evoluciona la dislxia, s a dir, primerament hem de saber
quins orgens t i qu s, a partir daix shan de descobrir les causes, els smptomes, el diagnstic,
el tractament i, per ltim, quines sn les tcniques per millorar la dislxia.
Vaig elegir fer el seguiment de dos nens ben diferents. Per fer aix li vaig demanar a la professora
de lASPAS si em podia donar informaci dun dels seus alumnes, tamb li vaig demanar al collegi
General Prim. He incls entrevistes dels professors, dels nens, per veure si segueixen de manera
correcta la base terica.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:
El alma del dislxico. una vision desde el interior.
Per qu em costa tant aprendre?
Manual de psicologa clinica infantil y del adolescente. Trastornos especficos.

Llocs web:

Cules son los tipos de dislexia <http://salud.uncomo.com/articulo/cuales-son-los-tipos-dedislexia-21154.html>


Detecci i tractament en lmbit escolar de primria
<http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/14081/6/asolermatPRACTICUM061
2memoria.pdf>
Diagnstico de la dislexia <http://www.webconsultas.com/dislexia/diagnostico-de-la-dislexia754>
Diferentes tipos de dislexia <https://www.understood.org/es-mx/learning-attentionissues/child-learning-disabilities/dyslexia/different-types-of-dyslexia>
(Diversitat) men plans individualitzats
<http://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/diversitat/centreseducatius/suports/plans>
Equips d'assessorament i orientaci psicopedaggica (EAP)
<http://www.edubcn.cat/ca/centres_serveis_educatius/serveis_educatius/serveis_educatius_d
e_zona/eap>
Fitxes model per treballar la dislxia <https://psicoreeduca.wordpress.com/2012/01/31/87/>
Historia de la Dislxia <http://dislexiaumayor.blogspot.com.es/2012/11/historia-dedislexia.html>
Intervenci per al desenvolupament de la fludesa lectora
<http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/escola_inclusiva/dtap/modul_6/practica_4
La dislxia (parte VIII). Tratamiento.
<http://www.espaciologopedico.com/articulos/articulos2.php?Id_articulo=350>
La evolucin del estudio de la dislexia <http://ibgwww.colorado.edu/~gayan/anupsi4.pdf>
Lateralitat creuada <https://ca.wikipedia.org/wiki/Lateralitat_creuada>
Manual diagnstico y estadstico de los trastornos mentales
<https://es.wikipedia.org/wiki/Manual_diagn%C3%B3stico_y_estad%C3%ADstico_de_los_tra
stornos_mentales>
Material per treballar la conscincia fonolgica
<http://www.xtec.cat/serveis/creda/a8924081/pagina7.htm> [Consulta: 3.1.2016]
Models de pla individualitzat <http://www.integratek.es/pla-individualitzat/models-de-plaindividualitzat/> [Consulta: 28.11.2015]
Orientaci espacial < https://rguias.wordpress.com/category/orientacio-espacial/>
Pla Individualitzat <http://www.integratek.es/pla-individualitzat/>
Protocol de detecci i actuaci en la dislxia mbit educatiu
<http://www.upf.edu/upfinclusio/_pdf/prodiscat_batx.pdf>
Qu s la dislxia <http://www.acd.cat/>
Recuperaci dels problemes de lecto-escriptura
<http://www.xtec.cat/~jcruz/recursos/c_dislexia.html>
TDAH <http://www.fundacionadana.org/ca/Definicio>
Tipos de Dislexia <http://www.ladislexia.net/tipos-clasificacion/>
Tractament de la Dislxia <http://logopediadomicili.blogspot.com.es/2012/04/tractament-de-ladislexia.html> [Consulta: 2.8.2015]
Transtorno de hiperactividad <http://www.trastornohiperactividad.com/que-es-tdah>
Trastorns daprenentatge <http://www.xtec.cat/web/curriculum/diversitat/alumnes/tap>
Trastorns daprenentatge. La dislxia.
<https://cristinalluchr.files.wordpress.com/2012/12/trastorns-de-laprenentatge-la-dislexia.pdf>

TTOL:
AUTOR:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Radioreceptors i fil de Litz


Andrs Felipe Gonzlez Casafs
Enric Armengol
Cincies i Tecnologia: Cientificotecnolgic
Electrotcnia
Ins Baix Camp
Reus

OBJECTIUS:

Aquest treball de recerca t principalment dos objectius:


Conixer el funcionament principal dels radioreceptors.
Comprovar si la utilitzaci del fil de Litz ens ajudaria a millorar el rendiment dun
radioreceptor i per tant laudici dels senyals.
HIPTESI:

La hiptesi del meu treball de recerca s que amb el fil de Litz laudici dels senyals en un
radioreceptor tindria ms qualitat que utilitzant un fil monofilar. El fil de Litz s un de conductor
que est format per molts fils alhora trenats entre si. Aquest tipus de conductor sutilitza per
transportar corrent altern de gran freqncia. Grcies a ell, es redueix la prdua de potncia
provocada per la combinaci de lefecte pellicular i lefecte joule (efecte calor) que augmenten
amb la freqncia del corrent altern. Lefecte pellicular s un fenomen que es produeix noms en
corrent altern i quan els conductors sn esfrics. Aquest fenomen provoca que a una certa
freqncia de corrent altern, els electrons circulin per la part perifrica del conductor. Aix fa que
es concentri una intensitat menor pel mig del conductor i en canvi hi hagi una intensitat major en
la part perifrica. Per tant lrea de circulaci de corrent es veu disminuda com ms alta s la
freqncia, i aix provoca laugment de la resistncia (R) del conductor que s la que provoca les
prdues de potncia per efecte joule.

R=

(Fil de Litz)

(rea de circulaci dels electrons en lefecte pellicular)

EL PROCS:

Per complir els dos objectius del treball, he construt un petit radioreceptor que funciona sense cap
tipus de font dalimentaci. s una rdio basada en el funcionament de lantiga rdio galena que
noms capta ones AM. Llavors, un cop construda la rdio, he pogut visualitzar i analitzar el
funcionament principal dels radioreceptors.
Per la seva construcci tamb estava destinada a comprovar si amb el fil de Litz laudici
daquests senyals AM seria millor que amb el fil monofilar utilitzat. Llavors per comparar els dos
fils, he fet un clcul teric sobre com varia la impedncia de la bobina treballant a altes freqncies

(fr):

He calculat la impedncia que adopta el fil monofilar de la bobina treballant a les


freqncies amb les quals treballa el radioreceptor.
Desprs he calculat la impedncia que tindria el filament de la bobina si sutilitzs un fil
de Litz de les mateixes dimensions que el monofilar i treballant en les mateixes
condicions.

Impedncia segons la fr

Impedncia en

4
3
2
1
0

Impedncia amb fil


de Litz
Impedncia amb fil
de coure esmaltat

Freqncia en KHz

Per realitzar aquest clcul he hagut de fer altres com ara: la secci efectiva de conducci en cada
fil, la profunditat pellicular, les freqncies amb les quals pot treballar el receptor, la capacitncia
del condensador variable, lautoinductncia de la bobina, lrea transversal de la bobina, la
llargria de fil utilitzat...
Un cop calculades les impedncies, vaig arribar a la conclusi que amb el fil de Litz treballarem a
una menor temperatura. Per per veure si laudici dels senyals milloraven la seva qualitat, vaig
realitzar un clcul comparatiu que mostrava quin % de potncia de ms administrarem als
auriculars amb el fil de Litz. Desprs de realitzar aquest clcul, vaig veure que amb el fil de Litz
tindrem un petit guany de potncia administrada als auriculars i per tant laudici dels senyals
millorarien.
CONCLUSIONS:

En la realitzaci daquest treball de recerca he pogut entendre el funcionament principal dels


radioreceptors. Tamb, he demostrat tericament que el fil de Litz ens proporcionaria un petit
augment de leficincia del radioreceptor en tots els casos. El fil de Litz s que disminuiria les
prdues de potncia que sn provocades per lefecte pellicular, principalment, i lefecte joule. En
el fil de la bobina, la potncia es perd en forma de calor (efecte joule). Aquesta que es perd
sincrementa amb lefecte pellicular. Tal com hem comprovat en els clculs, lefecte pellicular no
sapreciaria en el fil de Litz, per tant la potncia que es pedreria en forma de calor no augmentaria.
Amb aix, podem concloure que grcies a una resistncia efica en el fil de Litz, es poden evitar les
prdues de potncia provocades per lefecte pellicular en un bobinat monofilar quan es treballa a
freqncies de rdio. Canviant el cablatge de la bobina per fil de Litz, la temperatura a la qual
treballaria la bobina no augmentaria, perqu com que no sapreciaria lefecte pellicular lefecte
joule no sincrementaria.

BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

JOSEPH I GUAL, JOAN i altres. Tecnologia Industrial 2. Madrid: MC GRAW Hill, 2003.
JOSEPH, JOAN i altres. Tecnologia industrial 2. Madrid: MC GRAW Hill, 2008.
LABARTA VALENTN, JOS LUIS. Electrotcnia. Sant Sebasti: Editorial Donostiarra.
LLORT,ANTONI I LIESA, FRANCISCO. Electrotcnia. Barcelona: Castellnou Edicions, 2001.
MERCAD, JOAN i altres. Fsica 2. Madrid: MC GRAW Hill,2009.
SERRA, SALVADOR i altres. Fsica 1. Madrid: MC GRAW Hill,200

http://www.asifunciona.com/electrotecnia/ke_frec_radio/ke_frec_radio_1.htm
http://ayudaelectronica.com/concepto-receptor-heterodino/
http://100ciaencasa.blogspot.com.es/2014/01/radio-sin-pilas.html
http://www.ecured.cu/Radio_receptor
Litz <http://www.elektrisola.com/es/alambre-litz.html
http://fisica.cubaeduca.cu/medias/interactividades/oscelectromagn%C3%A9tica/co/modulo_
contenido_10.html
http://www.fullmecanica.com/definiciones/p/1454-permeabilidad-relativa
http://www.inventosmodernos.cl/radio.htm
http://teleformacion.edu.aytolacoruna.es/FISICA/document/fisicaInteractiva/Ondasbachillera
to/ondasEM/ondasEleMag_indic

Llocs web:

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

The Proper Study of a Mankind Is a Man


Antonela Almasi
Carme Mdico
Humanstic i Cincies Socials
Literatura
Ins Baix Camp
Reus

OBJECTIUS:

Fer un anlisi psicolgic dels possibles trastorns del personatge Sherlock Holmes basant-me
en la informaci obtinguda del primer llibre on apareix A Study in Scarlet.
Comparar els resultats obtinguts amb una adaptaci al cinema de la pellcula Elemental
Dr. Freud i arribar a una conclusi com.
Saber el coneixement que tenen de Sherlock Holmes dels estudiants i professors del meu
institut.

HIPTESI:

Ha perdut Sherlock Holmes mai lenteniment?


EL PROCS:

El treball consta duna part terica de tres parts on sexplica de forma resumida la biografia
dArthur Conan Doyle, hi ha un resum de cadascun dels captols de A Study in Scarlet amb el qual
es pretn que sentenguin els trets dels quals es parla a la part prctica i per ltim una petita
descripci dels altres personatges que surten al llibre.
La part prctica del treball consta dun psicoanlisi den Sherlock Holmes a partir del llibre, una
comparaci amb la pellcula i una enquesta de 13 preguntes.
He agafat els trets ms caracterstics daquest personatge com les seves actituds antisocials i
bipolars, la seva obsessi pels crims i la intenci de buscar la perfecci en all que fa. Desprs
daix he relacionat aquests trets amb quatre trastorns psicolgics que possiblement va patir:
Sociopatia, un (o varis) trastorns obsessiu-compulsius, bipolaritat i sndrome dAsperger.
He comparat de dues maneres els resultats obtinguts a la primera part amb la pellcula tenint en
compte la poca daquesta i els avenos en la psicologia que tenim avui en dia.
Per ltim he repartit una enquesta a un total de 145 persones del meu institut i he representat els
resultats amb grfics per desprs analitzar-los.
CONCLUSIONS:

He aconseguit els objectius proposats i he resps la meva hiptesi.


Els resultats del psicoanlisi van fer-me entendre que aquest personatge mai podria perdre
lenteniment ja que ell ja estava malalt, sofria sndrome dAsperger. A partir daquesta afirmaci es
pot arribar a relacionar laparici dels altres tres trastorns mencionats anteriorment:
En Sherlock Holmes va desenvolupar la sociopatia perqu una de les caracterstiques
principals del sndrome dAsperger s la falta denteniment envers les relacions humanes.
El trastorn obsessiu-compulsiu va ser causat pel perfeccionisme que tenen les persones
amb aquest sndrome.
Va acabar essent bipolar per culpa de lansietat que sofria a causa daquest sndrome.
Per una altra banda, tamb vaig esbrinar altres trets del seu suposat passat i la seva addicci a les

drogues.
De les enquestes vaig deduir que segons augmentava ledat dels enquestats tamb ho feia linters
per les novelles de Sherlock Holmes.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

ARTIGAS. J. Neurocognitive Aspects of Aspergers Syndrome. Rev Neurol Clin, 2000.


CABALLERO. Rafaela; FERNNDEZ. Mara Eugenia L.E.; QUESADA. Alicia F.; DEL RO.
Concepcin. Volumen II: El Sndrome de Asperger. Respuesta educativa. Andalusia: Junta de
Andaluca, 2013.
CAMELO. Alejandro J. P. El Sndrome de Asperger y la Creatividad. Oviedo: Universidad de
Oviedo, 2012.
COSTELLO. Peter. Conan Doyle, detective: Los crmenes reales que investig el creador de
Sherlock Holmes. Barcelona, 2008.
DELETREA. Equipo; PALLARS. Josep. Un acercamiento al Sndrome de Aperger: Una gua
terica y prctica. 2012.
DOYLE. A. Conan. A Study in Scarlet. Vintage: Great Britain, 2009.
DOYLE. A. Conan. Aventuras de Sherlock Holmes. Madrid, 1983.
DOYLE. A. Conan. Estudio en Escarlata. Barcelona, 2012.
DOYLE. A. Conan. The Adventure of the Musgrave Ritual. Inside of The Complete Sherlock
Holmes. New York, 2012.
DOYLE. A. Conan. The Complete Sherlock Holmes vol.1. New York, 2012.
DOYLE. A. Conan. The Final Problem. Online PDF.
DOYLE. A. Conan. The Man with the Twisted Lip. Online PDF. * LORD. Rosalyn. Sndrome De
Asperger. www.asperger.org, 2000.
NEUROPSIQUIATRA. Asociacin Espaola de.; SANIDAD. Ministerio de. Gua de Prctica
Clnica sobre Trastorno Bipolar (UAH/AEN). Madrid, 2012.
TIMMS. Philip Dr.; PSYCHIATRISTS. Royal College of. Trastorno Bipolar (Manaco Depresivo).
2010.

Llocs web:

DISCAPNET. Sndrome de Asperger.


http://salud.discapnet.es/Castellano/Salud/Discapacidades/Desarrollo%20Cognitivo/Sindrom
e%20de%20Asperger/Paginas/descripcion.aspx.
EL DA DE LA VICTORIA. Los 5 Signos del Trastorno de Bipolaridad.
http://www.comiceldiadelavictoria.com/bipolaridad-informacion/la-enfermedad-bipolar-los5-signos-del-trastorno-de-bipolaridad/.
EL PAS. La verdadera personalidad de Sherlock Holmes.
http://elpais.com/diario/1980/04/03/ultima/323564408_850215.html.
FEDERACIN ASPEGER ESPAA. El sndrome de Asperger.
http://www.asperger.es/asperger.php?def=3Caractersticas.
LA GUA BIPOLAR. Eres uno de ellos? Tratamientos y ms. http://bipolaridad.net/.
MEDLINEPLUS. Trastornos de la Personalidad.
https://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/personalitydisorders.html.

NATIONAL INSTITUTE OF MENTAL HEALTH. Obsessive-Compulsive Disorder.


http://www.nimh.nih.gov/health/topics/obsessive-compulsive-disorder-ocd/index.shtml
PGINA 12. Sherlock Freud. http://www.pagina12.com.ar/diario/psicologia/9-205301-201210-11.html.
PERSUM. Trastornos de Personalidad. http://psicologosoviedo.com/trastornospersonalidad/trastornos/.
SHERLOCK HOLMES. Pequea Descripcin de Sherlock Holmes.
https://sites.google.com/site/sherlockholmeselgrandetective/pequena-descripcion-desherlock-holmes.
SHORT STORIES. The Man with The Twisted Lip. http://www.eastoftheweb.com/shortstories/UBooks/TwisLip.shtml.
THE FAMOUS PEOPLE. Sir Arthur Conan Doyle.
http://www.thefamouspeople.com/profiles/sir-arthur-conan-doyle-35.php.
THE VICTORIAN WEB. Arthur Conan Doyle.
http://www.victorianweb.org/authors/doyle/bio2.html.
THE VICTORIAN WEB. Sherlock Holmes Addictions.
http://www.victorianweb.org/authors/doyle/addiction.html.
TOC.ORG. Sntomas del TOC. http://trastornoobsesivocompulsivo.org/category/sintomas/.
WIKIPEDIA. Arthur Conan Doyle. https://en.wikipedia.org/wiki/Arthur_Conan_Doyle.
WIKIPEDIA. Sherlock Holmes.
https://en.wikipedia.org/wiki/Sherlock_Holmes#Personality_and_habits.
WORDPRESS. Sherlock Holmes y el Paradigma Indiciario.
https://clionauta.wordpress.com/2012/03/23/sherlock-holmes-y-el-paradigma-indiciario/.
WIKIPEDIA. Sndrome de Asperger.
https://es.wikipedia.org/wiki/S%C3%ADndrome_de_Asperger.
WIKIPEDIA. The Seven-Per-cent Solution. https://en.wikipedia.org/wiki/The_Seven-PerCent_Solution .
WIKIPEDIA. Trastorno Bipolar. https://es.wikipedia.org/wiki/Trastorno_bipolar.
WIKIPEDIA. Trastorno Obsesivo-Compulsivo.
https://es.wikipedia.org/wiki/Trastorno_obsesivo-compulsivo.

TTOL:
AUTOR:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Mar i Cel, de Guimer a Bru de Sala


Joel Gomis Cos
Nria Gimnez Alario
Humanitats i Cincies Socials
Msica
Ins Baix Camp
Reus

OBJECTIUS:

El meu objectiu era trobar tots els canvis textuals, escnics i musicals de les tres versions musicals
representades de Mar i Cel, amb una comparaci de lobra original de Guimer amb la que es va
fer servir al musical de Bru de Sala com a base.
HIPTESI:

La meva hiptesi era que s, que hi havia canvis en les tres versions, perqu he vist les tres, i es
nota. Llavors volia aprofundir ms en aquells canvis que potser lespectador no veuria mai amb una
simple representaci de les tres versions.
EL PROCS:

El procs ha estat bastant fcil, tot i que he tingut alguns problemes quan volia contactar amb gent
que participava a lobra, de fet noms em va contestar el correu electrnic lAlbert Guinovart, i
noms vaig poder aprofundir i verificar el que deia de la msica grcies a ell.
Mar i Cel s una obra estrenada el 1888 escrita per ngel Guimer. s una obra que havia
esdevingut un clssic de la literatura catalana, per va acabar de donar el pas de gegant com a
clssic dels clssics amb el musical portat a escena per la companyia Dagoll Dagom.
Al meu treball comeno parlant de les dues obres de text en les quals es basa la representaci:
Loriginal de Guimer i el llibre adaptat per teatre de Bru de Sala. Amb aquests llibres faig una
comparaci com a base del treball, en cap cas com a objectiu final del treball. Faig un resum dels
dos llibres per actes i escenes, posant en com les similituds i les diferncies al final del treball amb
una conclusi de lanlisi textual.
El segon apartat, el musical, linicio amb la selecci dunes canons que crec que sn les ms
emblemtiques i/o han sofert grans canvis. Les canons que selecciono sn: La Cort, La Festa dels
Pirates, Per qu he plorat?, LHimne dels Pirates, No ests sola, Can de Hassn i el Cor Final.
Primerament el que faig s posar la lletra de les canons amb un quadre, separant les tres versions.
Aix comeno localitzant els petits canvis de text que pateixen les canons (canvi dun de per un
que, per exemple). Quan tinc les set canons escrites amb els petits canvis que he esmentat,
enceto la part musical.
Escolto les set canons moltes vegades, potser he arribat a les 15 repeticions per can i per cada
versi, evidentment. Amb lajuda de la meva tutora, analitzo els canvis de msica, de tempo, de
ritme, de melodia, etc. Amb lajuda de la meva tutora perqu jo noms s msica amb els nivells
assolits fins a 4t dESO. Poso els canvis en un quadre, i desprs de cada quadre faig una petita
conclusi de cada can, i amb totes les canons fetes, faig una conclusi general de lapartat
musical.
Finalment, acabo la part de comparacions amb la part escenogrfica. Comparo lescena de lobra
original de Guimer amb la de Bru de Sala i hi explico els canvis soferts amb una conclusi daquest
apartat.

Desprs de tot aix, poso les entrevistes que havia preparat i no van arribar mai a ser contestades,
poso la que s que es va respondre i explico les meves conclusions finals i madono que s, que el
meu objectiu sha complert. Hi ha canvis.
CONCLUSIONS:

Les conclusions sn que s, que hi ha canvis, que la meva hiptesi s correcta. Sobretot hi ha canvis
amb la msica, i no tant amb el text i lescena.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

GUIMER, ngel. Teatre. Les millors obres de la literatura catalana. Edicions 62 i La Caixa.
8a edici, 1989.

Llocs web:

DAGOLL DAGOM. [En lnia] <http://www.dagolldagom.com/ca/mar-i-cel-1988> [Consulta: 25


de juliol del 2015]
DAGOLL DAGOM. [En lnia] <http://www.dagolldagom.com/ca/mar-i-cel-2004> [Consulta: 25
de juliol del 2015]
DAGOLL DAGOM. [En lnia] <http://www.dagolldagom.com/ca/mar-i-cel-2014> [Consulta: 25
de juliol del 2015]
ELS SECRETS DE MAR I CEL: 1 ELS ORIGENS [En lnia]
<https://www.youtube.com/watch?v=se6mp7KadTQ> [Consulta: 12 de setembre del 2015]
ELS SECRETS DE MAR I CEL: 4 EL VAIXELL [En lnia]
<https://www.youtube.com/watch?v=N4beh39O550> [Consulta: 12 de setembre del 2015]
Suport musical extret dSpotify.

TTOL:
AUTOR:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Noves tecnologies aplicades a lesport: milloren el rendiment


esportiu?
Marcel Guiu Ortn
Miquel vila Salvad
Cincies i Tecnologia: Cientificotecnolgic
Tecnologia i Medicina
Ins Baix Camp
Reus

OBJECTIUS:

Objectius principals:
Analitzar la utilitzaci de noves tecnologies aplicades a diferents esports per establir un
criteri per classificar les mateixes en funci de com proporcionen o de com poden
contribuir a una millora en la prctica esportiva.
Valorar si les noves tecnologies analitzades provoquen una millora en el rendiment de
lesportista que les est utilitzant o realment noms sn un producte de mrqueting.
Objectius secundaris:
Contrastar leficcia dutilitzar la pilota Smart Ball Adidas i laplicaci especfica per al seu s
com a eines de potenciaci del rendiment esportiu.
Avaluar leficcia dutilitzar el programa informtic Stats Zone com a eina facilitadora en
lobtenci de dades que permeten analitzar en detall els partits de futbol i extreure
conclusions.
Conixer i analitzar les opinions de diversos professionals relacionats amb diferents
vessants del mn de lesport en relaci a la utilitzaci de noves tecnologies aplicades a
lesport.
Fer una relaci de les noves tecnologies ms utilitzades avui en dia en determinats esports
delit.

HIPTESI:

Les noves tecnologies milloren el rendiment esportiu i no sn un producte del mrqueting.


EL PROCS:
El treball de recerca fonamentalment sha desenvolupat en dues etapes:
Cerca General

Aquesta etapa ha consistit en la realitzaci duna mplia recerca de llibres, apunts i documentaci
sobre les noves tecnologies; tamb, llocs a la xarxa (pgines web, blocs, xarxes socials...). Cada
document i links consultats estan referenciats a la bibliografia del treball.
A partir daquesta cerca general he fet una classificaci desports coneguts com ara la nataci, el
futbol, el bsquet, el tennis i he buscat si en ells sutilitzen noves tecnologies. Tot seguit he fet un
estudi de totes les eines especfiques relacionades amb les noves tecnologies que poden utilitzarse en cadascun dels esports seleccionats. Vull destacar que mha sobtat molt veure tanta
tecnologia aplicada a lesport, per el que ms mha cridat latenci ha estat descobrir quin era el
seu funcionament i com actuava aquest envers lesportista. Amb tota aquesta informaci he
obtingut una visi general de les noves tecnologies que mha perms conixer realment en qu
consisteixen, saber com funcionen i aprendre a classificar-les dun manera rpida i senzilla.
Valoraci de diferents eines i recursos
La segona etapa del meu treball de recerca ha consistit en:

Establir una classificaci de les noves tecnologies.


Realitzar el treball de camp amb una pilota intelligent.
Procedir a una anlisi de dades de partits de futbol amb un programa informtic.
Fer una entrevista sobre les noves tecnologies aplicades a lesport a professionals relacionats amb
diferents vessants del mn de lesport i valorar-la.
Establir una relaci de les noves tecnologies ms utilitzades avui en dia en determinats esports
delit.
Confeccionar una pgina web per poder consultar el treball online
http://www.tdrmarcelguiu.enodesys.com
Elaborar un vdeo resum duna de les activitats experimentals de camp
http://tdrmarcelguiu.enodesys.com/tdr/practiques-experimentals/smartball.html
CONCLUSIONS:

Lanlisi de la utilitzaci de diversos tipus de noves tecnologies aplicades a diferents esports ha


perms establir una classificaci de les mateixes en funci del tipus de millora del rendiment
esportiu que produeixen: millora directa, millora mdica i millora indirecta.
Les noves tecnologies analitzades provoquen una millora en el rendiment de lesportista que les
est utilitzant i el mite del mrqueting sha esvat.
LSmart Ball Adidas i la seva aplicaci especfica sn una bona eina per potenciar el rendiment
esportiu dels jugadors de futbol.
El programa informtic Stats Zone permet analitzar en detall els partits de futbol, extreuren
conclusions i millorar els resultats.
Les opinions dels professionals relacionats amb diferents vessants del mn de lesport en relaci a
la utilitzaci de noves tecnologies en el seu camp professional sn molt favorables pel benefici que
aporten al professional de lesport, sempre i quan el seu s sigui correcte.
Conclusi final

Sense l's de les noves tecnologies s molt difcil arribar a l'excellncia esportiva; per aquest
motiu, s important modernitzar lesport seguint aquest cam i dotar-lo de noves eines i recursos
que li permetin crixer i guanyar en competitivitat esportiva. En aquest sentit s imprescindible
potenciar la innovaci, la recerca i la tecnologia en lmbit de lesport.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

Viru, M. y Viru, A. (2003) Anlisis y control del rendimiento deportivo. (1a ed.) Badalona,
Espanya: Paidotribo S.L.
Subdireccin General de Deportes, Consejo Superior de Deportes, Ministerio de Educacin
y Ciencia. (2008). Tecnologias aplicadas al deporte de alto rendimiento. (1a ed) Madrid,
Espaa: Consejo Superior de Deportes.
http://www.csd.gob.es/csd/estaticos/document tos/50_150.pdf recuperat el 27 dagost de
2015

Llocs web:

Infomotion Sports Technologies, Inc. (2016). Track Shot Accuracy with the Addition of the
94Fifty SmartNet. Recuperat el 21 dagost de 2015 des de http://www.94fifty.com/learnmore/smart-net/

Alexandra Guerrero. (2014). El baloncesto del futuro? Wilson presenta su nueva pelota
inteligente (con vdeo!). Recuperat el 21 dagost de 2015 des de
http://es.engadget.com/2014/04/05/wilson-baloncesto-pelota-inteligente-futuro-app-video/
Schoberer Rad Messtechnik GmbH - SRM GmbH. (2015). SRM POWERCONTROL 8. Recuperat
el 17 dagost de 2015 des de
http://www.srm.de/product/powercontrol-8/
Polar Electro. (2016). Polar A360 Fitness Tracker with wrist-based heart rate. Recuperat el 17
dagost de 2015 des de http://www.polar.com/us-en/products/sport/A360
Velocomp LLC. (2014). Power Cycling Computers. Recuperat el 13 de juliol de 2015 des de
http://www.ibikesports.com

Aplicacions (APP):
Adidas smart Ball https://itunes.apple.com/us/app/adidas-smart-ball/id876887276?mt=8
Stats Zone https://itunes.apple.com/gb/app/stats-zone-live-scoresfootball/id453744566?mt=8
My football Coach https://itunes.apple.com/es/app/my-football-coachpro/id456188167?mt=8
Futbol Statsapp https://itunes.apple.com/es/app/futbol-statsapp/id498809352?mt=8
Blogs:
http://rendirse-jamas.blogspot.com.es/2012/01/ropa-deportiva-inteligente.html
Diaris Electrnics:
http://www.diariogol.com/es/notices/2013/05/el-balonmano-recurre-a-las-tecnologiaslowcost-32485.php
http://deportes.elpais.com/deportes/2013/08/27/actualidad/1377629644_133751.html
12.5.- Revistes Electniques:
http://www.wipo.int/wipo_magazine/es/2012/05/article_0005.html
Obregon T, Ibargen A, (2015) Las nuevas tecnologas en Reumatologa mejoraran la
comunicacin mdico-paciente. Recuperat el 26 dagost de 2015 des de
https://www.pfizer.es/noticia/nuevas_tecnologias_reumatologia_mejoraran_comunicacion_
medico_paciente.html#
Alex Nogues. (2014). Assistant Handball de Teamtiks. Recuperat el 26 dagost des de
https://barbolax.wordpress.com/2014/08/29/assistant-handball-de-teamtiks/
Speedo International Limited (2015). Intelligent fit. Recuperat el 23 de setembre de 2015 des
de http://www.speedo.co.uk/technology/iq-fit
Wikipedia (2015). LZR Racer. Recuperat el 23 de setembre de 2015 des de
https://en.wikipedia.org/wiki/LZR_Racer
Gerardo Molina. (2015). Marketing Deportivo Digital 2015: el modelo deportivo en la era
tecnolgica. Recuperat el 27 dagost de 2015 des de
http://lajugadafinanciera.com/marketing-deportivo-digital-2015-el-modelo-deportivo-en-laera-tecnologica/

TTOL:
AUTOR:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

El raig lser
Arnau Alsina Coll
Josepa Maria de Sierra
Cincies i Tecnologia: Cientificotecnolgic
Qumica
Ins Baix Camp
Reus

OBJECTIUS:

Els meus objectius eren saber qu significa lacrnim de lser, quina s la seva historia i el seu
desenvolupament, quants tipus de lser hi ha i les seves funcions. El meu objectiu principal per a
la part practica era la construcci dun lser, per per a la seva perillositat he optat per una rama
del lser que s la infraroja, que no s perills, amb lobjectiu de la construcci duna barrera de
control.
HIPTESI:

Es podria arribar a aplicar una barrera infraroja de control en una via de tren?
EL PROCS:

Durant el treball he estat fent un estudi detallat sobre el lser, sobre el seu descobriment (la lluita
per la patent), els principis teric dels lser, el tipus i s caracterstiques dels lsers. En la part
prctica, el que he construt ha sigut una barrera de control juntament amb uns LEDs, per simular
un stop dun tren en la vida real. Tot comena quan el tren talla el senyal infraroig entre lemissor i
el primer receptor, per abans qu talli el senyal, els LEDs estan apagats, i quan un objecte passa
entre lemissor i el receptor obre el circuit del rel del primer receptor, ja que abans estava tancat.
Com que el circuit queda obert mentre el tren talli el senyal infraroig fa que els LEDs funcionin
creant un stop pels cotxes.
La funci de laltre receptor s ben simple; quan el tren ha acabat de tallar el senyal entre el primer
receptor i lemissor comena ha tallar entre el segon receptor i lemissor, fent que els LEDs no
sapaguin. Els LEDs finalment sapagaran quan el tren pari de tallar lemissi.
Una part important de tot aix s el cablejat, tot el circuit est alimentat per un carregador de 12V
que va connectat a un complement que el disminueix a 9V, menys lemissor que t una pila de 9V
per alimentaci. Els dos cables de lemissor van directament a la pila, un de negatiu i un de positiu.
En canvi els receptors tenen quatre cables. Un dells va directament connectat a laltre receptor,
els tres que queden sn el positiu, el negatiu, i el del retorn del rel. El positiu va al positiu del
carregador i el negatiu tamb va al negatiu del carregador, aix en els dos receptors. Ara queden
els del retorn del rel i tamb els dos cables, positiu i negatiu, del U880B, el negatiu daquest va
connectat als dos cables de retorn del rel dels dos receptors i el positiu que queda del U880B va
directament al carregador.

CONCLUSIONS:

Estudiant la histria del lser he descobert la importncia de les patents en el mn cientfic. Tamb
he aprs com funciona un lser, les seves principals caracterstiques, i sobretot tots els diferents
tipus de lser descoberts fins al moment i les seves funcions.
La part practica encara que no hagi sigut directament relacionada amb el lser, ha sigut molt
propera a ell, ja que he treballat amb infrarojos. On he aconseguit assolir un resultat positiu en la
maqueta. Encara que en lactualitat els trens no utilitzen una barrera de control.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

John H. Mauldin (1990) Luz, laser y ptica McGRAW-HILL Pgines:243-268

Llocs web:

https://ca.wikipedia.org/wiki/L%C3%A0ser_d%27electrons_lliures
https://ca.wikipedia.org/wiki/Radiaci%C3%B3_de_sincrotr%C3%B3
https://es.wikipedia.org/wiki/L%C3%A1ser_qu%C3%ADmico
https://en.wikipedia.org/wiki/Chemical_laser
https://es.wikipedia.org/wiki/L%C3%A1ser_de_di%C3%B3xido_de_carbono
http://www.monografias.com/trabajos61/laser-aplicaciones/laser-aplicaciones2.shtml
http://www.um.es/LEQ/laser/Preface/Toc.htm
http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0004-06142008000900004
http://hyperphysics.phy-astr.gsu.edu/hbasees/optmod/lastyp.html#c1
http://hyperphysics.phy-astr.gsu.edu/hbasees/optmod/lascon.html#c1
http://hyperphysics.phy-astr.gsu.edu/hbasees/optmod/lasapp.html#c0

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

La trompeta. Noms bufem?


Esperana Aragons Blanch
Nria Gimnez Alario
Humanitats i cincies socials
Msica
Ins Baix Camp
Reus

OBJECTIUS:

Demostrar que tocar la trompeta implica moltes ms facetes que no noms bufar.
Elaborar un mtode de tcnica de la trompeta basat en el buidatge i posterior
experimentaci de mtodes ja existents i en lelaboraci dexercicis tcnics de creaci
prpia.

HIPTESI:

Per tocar la trompeta es necessiten diferents i variats aspectes tcnics que poden desenvolupar-se
a base de practicar diferents exercicis.
EL PROCS:

Recerca bibliogrfica.
Reconstrucci histrica de levoluci de la trompeta.
Recull dels aspectes tcnics i fsics de linstrument.
Experimentaci dels principals mtodes existents.
Elaboraci dun mtode progressiu propi.

CONCLUSIONS:

Desprs danalitzar els principals mtodes, puc concloure que malgrat que tots estan
enfocats a un treball tcnic concret, acaben treballant aspectes tcnics molt globals de
linstrument.
Desprs dexperimentar durant un mes amb el mtode que he creat, he millorat diferents
aspectes de la meva tcnica: embocadura, resistncia, so...

BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

ALBEROLA, Vicente i ANDRS FAUS, Lus. Atlas de la Trompeta, Volumen 1. Valncia: Rivera
Mota. 2008
ALBEROLA, Vicente i ANDRS FAUS, Lus. La Trompeta, su tcnica actual. Valncia: Rivera
Mota. 2000
COLIN, Charles. Trumpet Advanced Lip Flexibilities (Complete). Nova York: Charles Colin
Music Publishing. 1980
IRONS, Earl D. Twenty-Seven Groups of Exercises for Cornet and Trumpet. Texas: Southern
Music Company. 1966
MILLN ESTEBAN, Angel. La trompeta: histria y tcnica. Zaragoza: Mira Editores. 1993
PILAFIAN, Sam i SHERIDAN, Patrick. The Breathing Gym. Focus On Music. 2008
STAMP, James. James Stamp, Warm-ups and Studies. Sussa: Editions Bim. 2005
THOMPSON, James. The Buzzing Book. Complete Method. Trumpet and Other Brass

Instruments. Sussa: Editions Bim. 2001


VIZZUTTI, Allen. The Allen Vizzutti trumpet method. Book 1, Technical Studies. Alfred Music.
1991

Llocs web:

CONSERVATORIO SUPERIOR DE MSICA ''RAFAEL OROZCO'' DE CRDOBA. Revista


Musicalia. http://www.csmcordoba.com/revista-musicalia/ [consulta 11.01.2016]
TRUMPETLAND. www.trumpetland.com [consultada durant els mesos de gener i
novembre]

TTOL:
AUTORA:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Literatura en femen: tres grans escriptores reusenques


Florisa Ana Moldovan
Germ Lpez
Humanitats i cincies socials
Llengua Catalana
Ins Baix Camp
Reus

OBJECTIUS:

En el meu treball, els objectius i la hiptesi es tot una. Jo lhe anomenat objectiu fonamental i
aquest ha estat apropar al coneixement de lobra i la trajectria literria i personal daquestes tres
grans escriptores reusenques: Maria Llusa Amors, Coia Valls i Marta Magriny.
EL PROCS:

En primer lloc, vaig buscar informaci sobre varies escriptores reusenques i vaig seleccionar a tres
delles: Maria Llusa Amors, Coia Valls i Marta Magriny. Acte seguit, vaig contactar amb elles i
vam quedar per primera vegada. Vam parlar sobre el TdR que volia fer, van acceptar collaborar
amb mi i em van recomanar algunes de les seves obres. Aleshores vaig escollir 6 llibres, dos de
cada autora. Mentre llegia els llibre, quedava amb les autores i les entrevistava. Les entrevistes sn
una part important del meu treball de camp ja que estan en format audiovisual.
Finalment, un cop vaig recollir tota la informaci necessria sobre les escriptores i les seves obres
vaig comenar a redactar la memria escrita, la qual consta de la biografia i trajectria literria de
cada autora i els comentaris literaris de text dels llibres escollits.
CONCLUSIONS:

Un cop finalitzat el treball he arribat la conclusi que he assolit correctament el meu objectiu
fonamental. He donat a conixer lobra i la trajectria literria i personal de les tres escriptores
reusenques. Per aconseguir-ho he realitzat lanlisi literria de dues de les seves obres, en la
selecci de les quals tamb hi van participar les autores, i una entrevista personal que ens les ha
apropades a tots els lectors daquest TdR.
En endinsar-me en el seu mn, he pogut comprovar que cada escriptora s diferent a laltra quant
a la seva metodologia de treball, les temtiques dominants i en les tcniques literries utilitzades.
Per exemple, respecte a la creaci dels personatges de les seves novelles: Maria Llusa Amors
utilitza personatges reals o es basa en persones del seu entorn; Coia Valls analitza molt els
personatges, des de data de naixement, lloc, famlia... aprofundeix en els personatges com si fossin
persones reals; Marta Magriny busca primer la part fsica, el nom, laspecte i finalment li atribueix
un paper dins la novella.
Tot i que cada escriptora escriu un gnere de novella diferent, totes tres coincideixen que dins de
les seves obres, les dones sn els personatges principals, les que donen pas als fets. Les dones de
les seves novelles sn molt fortes i sobren pas en un mn ple de prejudicis.
BIBLIOGRAFIA:

Llibres:
Alegre, M.; Bartra, A.; Brusa, A. i Lorente, M. Llengua catalana i literatura 2 Batxillerat.
Barcelona: Grup Promotor Santillana, 2009.

Armengol, R.; Comet, M.C.; Freixes, A.; Hurtado, M. i Pau G. Llengua catalana i literatura 2
Batxillerat. Barcelona: Edicions Castellnou, 2007.

Llocs web:
Amors, Maria Llusa:

BARCELONA CIUTAT DE LA LITERATURA . http://www.lletrescatalanes.cat/es/index-dautors/item/amoros-corbella-maria-lluisa [consulta: 4. 9. 2015]


CASA DEL LIBRO. http://www.casadellibro.com/busquedalibros?busqueda=maria+llu%C3%8Fsa+amoros&autor=|2|maria+llu%C3%8Fsa+amoros|69
543|&ordenar=1&oes=1&idautor=69543&idtipoproducto=1&formato=1&nivel=5 [consulta:
11. 09. 2015]
DICCIONARI DESCRIPTORES I ILUSTRADORES DE LITERATURA INFANTIL I
JUVENIL. http://recursos.fgsr.es/autores/resultados/ver_ficha?id=46 [consulta: 4. 9. 2015]
GRUP 62. http://www.grup62.cat/autor-maria-lluisa-amoros-corbella-000012844.html
[consulta: 11. 09. 2015]

Magriny, Marta:
-BLOG DE MARTA MAGRINY. http://martamagrinya.blogspot.com.es/ [consulta: 17. 10.
2015]
TODOS TUS LIBROS. http://www.todostuslibros.com/autor/magrinya-marta [consulta: 17.
10. 2015]
WIKIPEDIA. https://ca.wikipedia.org/wiki/Marta_Magriny%C3%A0_Masd%C3%A9u
[consulta: 26. 09. 2015]
Valls, Coia:
BLOG DE COIA VALLS. https://coiavalls.wordpress.com/ [consulta: 24. 10. 2015]
L ILLA DELS LLIBRES. http://www.illadelsllibres.com/la-cuinera-la-novella-que-coia-valls-lidedica-a-carme-ruscalleda/ [consulta: 24. 10. 2015]
LECTURALIA. http://www.lecturalia.com/autor/10417/coia-valls [consulta: 25. 10. 2015]

TTOL:
AUTOR:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

La millora amb l'Air Alert: veritat o mentida?


Francisco Moreno Lpez
Jordi Ochoa
Humanitats i cincies socials
Educaci Fsica
Ins Baix Camp
Reus

OBJECTIUS:

Demostrar com a correcta la hiptesi que mitjanant el programa d'entrenament Air Alert es pot
millorar el salt vertical.
HIPTESI:

Mitjanant l'Air Alert es pot millorar el salt vertical.


EL PROCS:

L'objectiu del meu treball de recerca era comprovar si era veritat o no que mitjanant l'Air Alert, un
programa d'entrenament de millora del salt vertical, es pot millorar aquest.
Per comenar, he de dir que en aquest treball he agafat 3 grups diferents compostos per 10
persones cadascun. El Grup A s el que est format per les persones que han fet l'Air Alert, el grup
B est compost per gent que fa esport per que no fa el programa d'entrenament, i l'ltim grup, el
grup C, est format per gent que ni fa esport ni ha fet el programa d'entrenament.
En el marc teric del meu treball explico qu s l'entrenament esportiu i una breu explicaci de
l'anatomia, les diferents contraccions musculars i els diferents grups musculars involucrats en el
salt vertical. Per acabar aquest marc teric he explicat l'Air Alert, en qu es basa aquest programa
d'entrenament i els diferents exercicis pel qual est format.
Per acabar he fet una comparaci dels 3 grups, observant tres mesures diferents: la talla, que s la
mesura amb el bra aixecat de les persones, l'alada de salt, que s la mateixa mesura amb el bra
aixecat per afegint un salt, i l'ltima mesura s la diferncia que es la diferncia entre les dues
mesures anteriors, que s on realment observem quan salta la persona.
Desprs de comparar els tres grups el que he fet ha estat fer una cosa semblant per depenent
dels sexes, comparant els sexes masculins i femenins.
CONCLUSIONS:

La mitjana de l'alada del salt millora en 6 cm (2,73 m a la setmana 0 i 2,79 m a la setmana


15). 2. La millora ms significativa de l'alada del salt ha estat de 3 cm i s'ha produt de la
setmana 5 (2,74 m) a la setmana 10 (2,77 m).
La mitjana de la diferncia entre alada de salt i talla ha millorat en 6,82 cm (de 40,36 cm a
la setmana 0 a 47,18 cm a la setmana 15).
La millora ms significativa de la diferncia entre alada de salt i talla ha estat de 2,64 cm i
s'ha produt entre la setmana 5 (42,27 cm) i la setmana 10 (44,91 cm).
Les noies han millorat 7 cm la diferncia entre alada de salt i talla de la setmana 0 (22,3
cm) a la setmana 15 (29,3 cm).
Els nois han millorat en 6,375 cm la diferncia entre alada de salt i talla de la setmana 0
(47,5 cm) a la setmana 15 (53,875 cm).
A la meva mostra de l'Air Alert, la gent sedentria (7 cm) ha tingut una millora del seu salt

vertical lleugerament superior que la gent esportista (6,285 cm).


Amb aquests resultats, es pot concloure que a la meva mostra el programa d'entrenament
Air Alert ha estat efectiu per millorar el salt vertical.

BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

IZQUIERDO, Mikel. "Biomecnica y Bases Neuromusculares de la Actividad Fsica y el


Deporte". Madrid: Editorial Mdica Panamericana, 2008.
BLANDINE, Calais-Germain; LAMOTTE, Andre. "Anatoma para el movimiento, tomo II".
Barcelona: Editorial La Liebre de Marzo, 2013.
CRDOVA MARTNEZ, Alfredo; NAVAS CMARA, Francisco. "Fisiologia Deportiva". Madrid:
Editorial Gymnos, 2000.
CASTELLS, Manel; ESTARELLAS, Carme; SANTAMARIA, Helena; TRULLN, Montserrat.
"Educaci Fsica 1r Batxillerat". Barcelona: Editorial Castellnou, 2008.
GUYTON, Arthur C.; HALL, John E. "Tratado de Fisiologa mdica". Barcelona: Editorial
Elsevier, 2011.
LLUS, Manuel; MERI, lex; RUANO, Domingo. "Manual y Atlas Fotogrfico de Anatoma
del Aparato Locomotor". Madrid: Editorial Panamericana, 2004.

Llocs web:

http://www.vitonica.com/anatomia/tipos-de-contraccion-muscular
https://ca.wikipedia.org/wiki/Contracci%C3%B3_muscular
https://es.wikipedia.org/wiki/Principio_de_sobrecarga#Teor.C3.ADa_de_Hans_Selye_o_S..
ADndrome_General_de_Adaptaci.C3.B3n_.28SGA.29
http://www.futurobaloncelista.com/pdfs/AirAlertIII.pdf
http://www.ipsi.cat/web2013/alumnes/eso/4_edfisica/Tema%201%20Activitat%20fisica%2
0i%20entrenament.pdf
http://www.livestrong.com/es/musculos-salto-vertical-tip_13190/
https://ca.wikipedia.org/wiki/Aparell_locomotor
http://www.xtec.cat/~rvillanu/locomotor/locomotor.htm
http://cienciaatletica.org/articulos/salto_vertival_sin_contramovimiento_dsd_flexion_maxi
ma_rafa_martin.pdf

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

I tu, com talimentes?


Hasnae Kassemy
Raquel Roig Hernando
Cincies i tecnologia: Cincies de la salut
Biologia
Ins Baix Camp
Reus

OBJECTIUS:

Observar les diferncies que hi ha entre els hbits alimentaris dels adolescents de Catalunya i del
Marroc i afirmar o negar les hiptesis plantejades.
HIPTESI:

Potser, generalment, els adolescents no tenen uns bons hbits alimentaris.


Potser lalimentaci de la cultura catalana i de la marroquina s molt diferent.
Potser el grau de coneixement dels adolescents s molt baix.

EL PROCS:

Per investigar les diferncies en els hbits alimentaris de les dues cultures, he comparat la joventut
del meu pas dorigen, el Marroc, amb la d'aqu, Catalunya. Aquesta prctica consisteix en un seguit
de preguntes en forma denquesta que, una mostra de poblaci jove de cadascun dels dos pasos
mha resps. A partir daquestes enquestes i observacions he obtingut les conclusions que mhan
perms saber fins a quina mesura lentorn influeix en els hbits alimentaris de les persones. No
obstant aix, aquesta no ha sigut l'nica part prctica del meu treball, tamb he realitzat una
segona enquesta per observar el grau de coneixement dels adolescent sobre lalimentaci i he
realitzat una entrevista a la dietista-nutricionista Nria Gallego Cavadas.
A ms, com a tema secundari, he cercat quins requisits sn necessaris per a que la nostra
alimentaci sigui saludable, aix he pogut observar si els hbits alimentaris dels adolescents
enquestats sn els adequats o no.
Per poder dur a terme la primera prctica, la de les enquestes, he buscat informaci a internet,
llibres, revistes... sobre l'alimentaci i la seva importncia respecte la nostra salut, i sobre la seva
influncia en l'mbit cultural. Aquesta informaci mha ajudat a realitzar les enquestes ja que en
aquell moment ja tenia els coneixements suficients per saber com ha de ser una alimentaci
adequada. A continuaci he repartit les enquestes a joves d'entre 14 i 19 anys d'ambds pasos i,
desprs d'haver comprovat que les enquestes estaven contestades correctament, he observat si
aquests joves tenen una alimentaci adequada, els coneixements que tenen respecte lalimentaci
i, finalment, quines diferncies hi ha entre els dos pasos.
Desprs dhaver obtingut 105 enquestes contestades de Catalunya i 98 del Marroc, he passat a
lanlisi de cada pregunta de lenquesta, amb lajuda duns grfics que he realitzat amb els resultats
obtinguts.
Per poder dur a terme lentrevista, he formulat 11 preguntes sobre els diferents temes que he
tractat al meu treball de recerca i, posteriorment, he entrevistat a la Nria Gallego Cavadas a
lHospital Sant Joan de Reus.

CONCLUSIONS:

Tot i que he observat un gran llistat dhbits alimentaris erronis dels adolescents enquestats, la
meva primera hiptesi -potser, generalment, els adolescents no tenen uns bons hbits
alimentaris-no pot ser afirmada ja que als anlisis sha observat un nombre ms o menys igual de
persones que tenen uns hbits alimentaris adequats i de les que en tenen uns inadequats.
La meva segona hiptesi -potser els hbits alimentaris de la cultura catalana i de la marroquina
sn molt diferents-tampoc pot ser afirmada ja que, tot i haver observat certes diferncies entre
elles, aquestes no eren molt elevades i, fins i tot, hi havia diferncies molt ms notables entre
sexes que entre cultures o nacionalitats.
La meva tercera i ltima hiptesi potser el grau de coneixement dels adolescents s molt baix
pot ser afirmada ja que, com hem observat anteriorment, les preguntes sobre lalimentaci que
vaig realitzar a la segona enquesta majoritriament, no es van contestar correctament.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

ALEMANY, Mari. Enciclopedia de las dietas y la nutricin: los secretosde nuestra


alimentacin.
Claves para una dieta racional y equilibrada, p.18-19 i p.66-213.
Centre dEnsenyament Superior de Nutrici i Diettica. Lalimentaci de lado-lescent,
p.271-276.
Quaderns deducaci per a la salut a lescola. Alimentaci i nutrici, p.109 i p.31-32.

Llocs web:

ABC. Sociedad http://www.abc.es/20120312/sociedad/abci-tipos-carne-propie-dades201203121909.html[consulta: 12/12/2015]


ALIMENTACIN EN EL ADOLESCENTE. Jos Manuel Marugn de Miguelsanz, Ly-dia
Monasterio Corral, M Pilar Pavn Belinchn. https://www.aeped.es/sites/default/files/documentos/alimentacion_adolescente.pdf[consulta: 08/09/2015]
ALIMENTOS ECOLGICOS. Alimentos ecolgicos con calidad certificada
http://www.alimentos-ecologicos.net/[consulta:12/12/2015]
CANAL COCINA.Especiales-cocina regional http://canalcocina.es/actualidad/especiales/cocina-catalana-platos-tipicos-cataluna[consulta:02/10/2015]
COCINEANDO. Pros y contras de beber refrescos http://www.cocine-ando.com/01513%20JULIO-AGOSTO/04-CONSEJOS-refrescos.html[consulta: 12/12/2015]
DEPSITO DE DOCUMENTOS DE LA FAO. Nutricin Humana en el Mundo en Desarrollo.
Factores sociales y culturales en la nutricin:
http://www.fao.org/docrep/006/w0073s/w0073s08.htm[consulta: 03/07/2015]
Diario EL COMERCIO. Los 10 maloshbitos alimenticios que se deberan
evitar.http://www.elcomercio.com/tendencias/10-malos-habitos-alimenticiosque.html.[consulta:25/07/2015]
EL BLOC DE LA SALUT AL CISTELL. Propietats nutritives llet i derivats
http://blogs.ccma.cat/salutalcistell.php?itemid=22909[consulta: 12/12/2015]
ELS LLEGUMS. http://www.xtec.cat/ieslabisbal/salut/A_els_llegums.htm[consulta:12/12/2015]
EROSKI CONSUMER. El abuso de dulces y la deficiencia de vitaminas
http://www.consumer.es/web/es/alimentacion/aprender_a_comer_bien/infan-

cia_y_adolescencia/2004/06/11/104032.php[consulta:14/12/2015]
EROSKI CONSUMER. Fast food o menjar rapid http://revista.consumer.es/web/ca/20040201/alimentacion/[consulta:14/12/2015]
EROSKI CONSUMER. Salud y alimentacin. Importancia de comer bien:
http://saludyalimentacion.consumer.es/la-importancia-de-comer-bien/la-im-portancia-decomer-bien[consulta:02/08/2015]
FRUITES HIGUERAS. La salut a travs de la fruita. Propietats i nutrients
http://fruitesahigueras.blogspot.com.es/2014/12/la-salut-traves-de-la-fruitapropietats.html[consulta:15/12/2015]
FUNDACI SALUT I ENVELLIMENT UAB. Fruites i verdure dhivern
http://www.envellimentsaludable.com/portfolio/fruites-i-verdures-dhivern2/[consulta:15/12/2015]
GUA METABLICA. Nutrientes y alimentacin equilibrada: http://www.guiametabolica.org/nutrientes-alimentacion-equilibrada[consulta:03/08/2015]
INDSTRIAS LCTEAS TONI S.A. Por qu es importante consumir cereales?
http://www.tonisa.com/centro-de-nutricion/nutricion/detalle/archive/saludynutricion/2008/09/05/_BF00_Por-qu_E900_-es-importante-consumir-cereales_3F00_.aspx[consulta:14/12/2015]
KATXIMA. Menjar a Marroc. Pastes marroqus: http://www.katxima.com/blog/?p=605[consulta:27/09/2015]
LALIMENTACI EQUILIBRADA. http://ejoventut.gencat.cat/perma-link/ab132505-2a0c11e4-bcfe-005056924a59[consulta:14/08/2015]
NATURSAN. Cunto pescado comer a la semana http://www.natursan.net/cu-antopescado-comer-a-la-semana/[consulta:17/12/2015]
NATURSOY. Pasin por la alimentacin ecolgica https://www.natur-soy.com/mundoecologico/10-buenas-razones-para-consumir-productos-ecolo-gicos[consulta:17/12/2015]
ORGANIZACIN MUNDIAL DE LA SALUD. Biblioteca electrnica de documentacin cientfica
sobre medidas nutricionales (eLENA):
http://www.who.int/elena/nutrient/es/[consulta:03/08/2015]
VIQUIPDIA LENCICLOPDIA LLIURE. Suc https://ca.wikipedia.org/wiki/Suc[consulta:
13/12/2015]

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

La inversi en Borsa i les pertorbacions externes sobre


lIBEX-35
Jennifer Baquero Amores
Ins Socias Salvat
Humanitats i cincies socials
Economia
Ins Baix Camp
Reus

OBJECTIUS:

Lobjectiu del treball s entendre el funcionament de la borsa i conixer quines sn les variables a
tenir en compte a lhora dinvertir. Una de les variables que incideix de manera molt important s
el factor expectativa que, a la vegada, est afectat pel creixement o decreixement dels ndexs
borsaris. Al mateix temps, els ndexs estan influenciats per pertorbacions externes. Aquesta
multitud de relacions entre les variables fan molt atractiu el tema que he escollit. He volgut
demostrar que hi ha moltes coses a tenir en compte a lhora dinvertir i, per aix, he analitzat cada
setmana les pertorbacions externes que influeixen sobre lIBEX-35.
HIPTESI:

Qualsevol pertorbaci externa afecta a les inversions de la Borsa.


EL PROCS:

Primer de tot, a la part terica del meu treball, he introdut el tema de la Borsa, el seu
funcionament i la inversi. Desprs, tamb he definit els principals ndexs borsaris i he analitzat
levoluci grfica de cada ndex durant lany 2015.
A la part prctica, he estudiat, cada setmana (des del juliol fins a loctubre), concretament els
divendres, que s quan tanca la Borsa, les pertorbacions que havien afectat lIBEX-35. Primer, mhe
fixat en lefecte positiu o negatiu en lIBEX-35 mirant els punts cotitzats daquella setmana i la seva
evoluci grfica a la web expansin. Posteriorment, he buscat els esdeveniments que havien
afectat i, un cop trobats, he comparat en diferents diaris la mateixa notcia per poder treuren tota
la informaci.
CONCLUSIONS:

He confirmat la meva hiptesi, que qualsevol pertorbaci externa pot influir en la decisi dels
inversors, perqu afecten al factor expectativa en generar incertesa o seguretat a linversor. He
comprovat que quasi totes les notcies que veiem o escoltem diriament hi influeixen, encara que
pensem que no, ja que no interessa sols el que passa dins dun pas, sin tamb a escala mundial.
Totes les pertorbacions poden afectar a la Borsa, i en conseqncia, a leconomia. Durant el
perode de temps que he estudiat, aquestes han estat:
Diferents fets que han generat incertesa: atemptats gihadistes, baixades en altres ndexs
borsaris (per exemple a la Xina), previsions econmiques, modificacions dels tipus dinters
a altres pasos (per exemple als Estats Units), devaluacions de monedes importants (per
exemple el iuan a la Xina o el dlar als Estats Units) i canvi en els preus de matries
primeres (per exemple el petroli).
Decisions poltiques: Acord sobre el finanament de Grcia, injeccions de liquiditat als
bancs i eleccions poltiques (a Catalunya i a Grcia).
Publicacions de dades empresarials o econmiques: Presentaci i publicaci dels estats

comptables de les principals empreses, falsejament de dades (per exemple Volkswagen),


publicacions sobre ndexs econmics (per exemple latur als Estats Units), publicacions
sobre la qualificaci creditcia dun pas (per exemple el S&P qualifica la solvncia
dEspanya), canvis en les importacions (per exemple de la Xina), canvis dinflaci (a Espanya
baixa) i informes o decisions del BCE.
He vist que el que passa a les grans potncies mundials t ms repercussions, de manera que una
cosa que passi a laltra punta del mn, pot influir i provocar una gran incertesa entre els inversors
del nostre pas.
A tot aix afegeixo que per invertir en borsa shan de tenir uns coneixements previs, ja que no
sempre es compta amb lajuda dun assessor financer. Cal dir tamb que les inversions a llarg
termini sn ms segures i que les inversions amb ms riscos acaben donant ms rendiment, si es
tria b la cartera de valors.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

GRAHAM, Benjamin. El inversor inteligente. Barcelona: Deusto, 2007.

Llocs web:
http://blog.piggo.mx [consulta: 28.12.2015]
http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Portada [consulta: 3.9.2015]
http://invertirlowcost.com [consulta: 3.9.2015]
http://www.abc.es [consulta: 23.12.2015]
http://www.andbank.es/observatoriodelinversor/ [consulta: 23.12.2015]
http://www.borsabcn.es/esp/aspx/Portada/Portada.asp [consulta: setmanalment]
http://www.bolsamadrid.es/esp/aspx/Portada/Portada.aspx [consulta: 3.9.2015]
http://www.caixabank.com [consulta: 16.10.2015]
http://www.eleconomista.es [consulta: 3.9.2015]
http://www.expansion.com [consulta: setmanalment]
http://www.invertia.com [consulta: 8.1.2016]
http://www.jovestraderscatalans.com/home/ [consulta: 23.10.2015]
http://www.larazon.es [consulta: 17.07.2015]
http://www.merval.sba.com.ar/Vistas/Cotizaciones/Indices.aspx [consulta: 5.9.2015]
http://www.rankia.com [consulta: 6.9.2015]

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

The Neet Generation


Maria Clars Sanciveli
Esperanza Escalona Reyes
Humanitats i cincies socials
Economia
Ins Baix Camp
Reus

OBJECTIUS:

Cercar les causes i conseqncies daquesta generaci i les possibles solucions.


HIPTESI:

Qu est passant a la nostra societat?


EL PROCS:

Recerca sobre informaci a Internet, diverses entrevistes i enquestes.


CONCLUSIONS:

El problema dels ninis no t una soluci social sin de mentalitat.


BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

Generacin NI NI, jvenes sin proyectos que ni estudian ni trabajan. (Alejandro Schujman,
Editorial LUMEN)

TTOL:
AUTORA:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Ai! Ui! Oh! Wow! A look into the translation process


Maria Medrano Espelta
Miquel Arcas Gmez
Humanitats i cincies socials
Angls
Ins Baix Camp
Reus

OBJECTIUS:

Els meus objectius a lhora de fer aquest treball sn: aprendre com funciona el mn de la
Traducci, veure els problemes que hi poden haver, aprendre tcniques de traducci i finalment
posar tot el que he aprs en prctica fent la meva prpia traducci de tres contes.
HIPTESI:

Puc fer una bona traducci? Cal estudiar una Llicenciat en Estudis de Traducci per tenir xit en
ella?
EL PROCS:

El meu treball consta duna part terica i duna part prctica.


A la part terica he explicat com funciona el procs de traducci duna forma bastant
general, seguidament he tractat les diverses tcniques que poden ser utilitzades en aquest
procs i els diferents tipus de traducci que ens podem trobar. Finalment he exposat alguns
dels problemes que un traductor es pot trobar en fer una traducci.
A la part prctica he aplicat tot el que he aprs de la part terica fent la traducci de tres
contes infantils i el seu posterior anlisi. En el cas del primer conte tamb he comparat la
versi original del conte, la versi traduda professionalment i la meva traducci. Per acabar
vaig fer una entrevista a lescriptora dels dos ltims contes que em va servir per saber que
hi ha molts casos concrets en qu la traducci s necessria i s el cas del seu llibre.
CONCLUSIONS:
El mn de la traducci no s tan fcil com la substituci d'una paraula per la paraula que significa el
mateix en l'idioma al qual sha de traduir. Tot es tracta d'una comprensi profunda i acurada del
text.
En la traducci d'un text literari, el traductor sempre ha de reproduir la intenci de l'autor original
perqu els lectors que llegeixin la traducci sentin el mateix que els que llegeixin la versi original.
A ms a ms de les habilitats bsiques i indispensables, per aconseguir una traducci de qualitat, el
traductor ha de gestionar la traducci per mantenir els matisos i l'esperit de l'original.
Aquestes habilitats no sn fcils d'adquirir. s per aix que existeix un grau en Traducci i
Interpretaci i tamb hi ha especialitzacions en cada tipus de traducci.
A lhora de fer la meva prpia traducci he pogut descobrir el difcil que pot ser. Durant la meva
traducci he hagut destar pensant tot el que lautor volia expressar exactament i aix significa
mirar de trobar expressions equivalents tota lestona.
Lescenari ms adequat s que la llengua materna del traductor sigui la llengua a la qual ha de
traduir perqu el coneixement s molt ms ampli que en l'idioma dorigen.

BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

CENDRA, Montserrat. Contes mgics de la Mediterrnia. Farrell Editors, 2011.


GROSSMAN, Edith. Por qu la traduccin importa. Katz Editores, Madrid, 2011
IBORRA, Roser. En Pere sense por (Adaptaci). La Galera, 2007.

Llocs web:

BOUSHABA, Safia. An Analytical Study of Some Problems of Literary Translation: A Study


of Two Arabic Translations of K. Gibran's The Prophet.
http://usir.salford.ac.uk/14668/1/D091136.pdf [consulta: 30.12.2015]
DARWISH, Ali. The Translation Process: A View of the Mind.
http://www.ualberta.ca/~ivashkiv/translation/Darwish%20The%20Translation%20Process
%20A%20View%20of%20the%20Mind.pdf [consulta: 02.01.2016]
HURTADO, Amparo. MOLINA, Luca. Article: "Translation Techniques Revisited: A
Dynamic and Functionalist Approach".
http://www.erudit.org/revue/meta/2002/v47/n4/008033ar.pdf [consulta: 28.11.2015]
INTERPRO, TRANSLATION SOLUTIONS. Translation Techniques.
http://www.interproinc.com/blog/translation-techniques [consulta: 26.11.2015]
ISMAIL, Sundos. ISTABRAQ, Ismail. Some problems of ambiguity in translation with
reference to english and arabic. http://es.slideshare.net/falah_hasan77/some-problemsofambiguity-in-translation-with-reference-to-english-and-arabic [consulta: 29.12.2015]
KAUR, Kulwindr. A Competent Translator And Effective Knowledge Transfer.
http://translationjournal.net/journal/34edu.htm [consulta: 25.11.2015]
LEONARDI, Vanessa. Equivalence in translation: between myth and reality.
http://translationjournal.net/journal/14equiv.htm [consulta: 25.11.2015]
LOGOS NON SOLO PAROLE. Common terms used in translation.
http://www.logos.net/translation-glossary/
NPTEL. Lecture 3: The Early Phase of Translation Studies: Issues and Strategies.
http://nptel.ac.in/courses/109104050/lecture3/3_5.htm [consulta: 17.07.2015]
UNIVERSITY OF ESSEX. Chapter 6 Translation Problems.
http://www.essex.ac.uk/linguistics/external/clmt/mtbook/postscript/ch6.pdf [consulta:
29.12.2015]

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

De pares a fills
Myriam Salvad Ibez
Cristina Navarro
Cincies i tecnologia: Cincies de la salut
Gentica
Ins Baix Camp
Reus

OBJECTIUS:
Explicar els principis bsics de la gentica perqu tothom pugui entendre com he fet la part prctica
del meu treball.
Dir qui era Mendel i explicar els experiments que va fer i les lleis que en va extreure a partir
daquests.
Observar alguns carcters monogentics en els membres de la meva famlia i fer un pedigr per cada
carcter deduint els allels de cada individu.
Verificar si es compleixen les lleis de Mendel.
HIPTESI:
Comprovar si es compleixen les lleis mendelianes en lherncia dels carcters monogentics de la meva
famlia.
EL PROCS:

Aquest treball consta duna primera part terica en la qual explico els coneixements relacionats i
que shan de saber per entendre la part prctica. Comeno explicant la cllula, per situar on es
troba la informaci gentica, i definint algunes paraules clau.
Seguidament, diferencio els dos tipus de cllules que hi ha en un organisme hum i les divisions
cellulars que es produeixen en aquest, per saber com es reparteix la informaci gentica quan dos
individus shan de reproduir. Desprs, explico el personatge ms important en la histria de
lestudi de la gentica, Gregor J. Mendel, i els experiments que va realitzar amb les posteriors lleis
que va publicar com a conclusions dels resultats que va obtenir. Tamb he inclut les herncies de
carcters lligats al sexe i dels grups sanguinis.
A continuaci, la segona part consta del treball de camp, explico com sn els carcters que he
escollit estudiar i com es construeix un arbre genealgic. Els carcters que he escollit sn:
Lnia del cabell recta o en pic de vdua:
La lnia frontal que delimita el cabell pot ser recta o en forma de pic cap a baix. Encara que sembli
ms freqent que sigui recta, potser per la posici del cabell que tendeix a tapar-ho, el pic de vdua
domina sobre lallel recessiu de la lnia recta.
Clotet a la galta
Certes persones presenten un clotet a una galta o a les dues quan somriuen. Aquest clotet s
degut a un allel dominant, mentre que labsncia daquest s recessiva.
Llengua enrotllable en U
Tots de petits hem jugat a enrotllar la llengua en forma d U i hem vist a nens intentar-ho sense
xit. Doncs resulta que aquesta capacitat s hereditria i poder-la enrotllar depn dun allel
dominant.
Pl als dits
Molt poc i molt fi per podem observar que algunes persones tenen pl a la segona
falange dels dits de la m. Tenir-ne s recessiu, mentre que labsncia ns dominant.Segon

dit del peu ms llarg que la resta


Que sigui el ms llarg el segon dit del peu est causat per un gen dominant; mentre que, que el dit
gros sigui el ms llarg s recessiu.
Pl a lorella
Tenir pls a lorella s una caracterstica que trobem noms en els homes i aix s perqu
s un carcter lligat al cromosoma sexual Y.
Els resultats els he donat amb taules sobre els carcters observats en la meva famlia i, desprs he
elaborat arbres genealgics posant els allels que s o puc deduir de cada individu i com a conclusi
final he calculat les proporcions dels resultats obtinguts per cada carcter.
CONCLUSIONS:

Desprs dobservar els carcters, de construir els arbres genealgics amb els allels i de fer els
clculs de les proporcions, hem vist que els resultats han estat els esperats, en la majoria dels
casos, excepte dos. Aix pot passar perqu, com ja sabem, les combinacions dels allels dels pares
per donar lloc a nous individus sn una qesti datzar i, per tant, no sempre es donen les mateixes
proporcions.
La manera de verificar que un carcter s dominant s observant en els pedigrs que es manifesta
en els individus heterozigots. En cas contrari, si un carcter s recessiu, veiem que noms es
manifesta quan lindividu t els dos allels del carcter.
En resum, amb els resultats que hem obtingut podem afirmar que, efectivament, shan
complert les lleis de Mendel i hem aconseguit els objectius daquest treball.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

Eva Infiesta, Victria Tarrida, Jos Tola (1999) Nova Enciclopdia Catalana De lEstudiant.
Cincies Biolgiques. Carroggio
Antonio Jimeno, Manuel Ballesteros (2009). Biologia 2 Batxillerat. Grup promotor /
Santillana Educacin / S.L.
Antonio Jimeno, Luis Ugedo (2008). Biologia 1 Batxillerat. Grup promotor / Santillana
Educacin / S.L.
Antonio Jimeno, Manuel Ballesteros (2008). Biologia i Geologia 4 ESO Grup Promotor /
Santillana Educacin, S.L.

Llocs web:

http://www.eduinnova.es/sept09/caracteres.pdf
https://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/002327.htm
http://www.uam.es/personal_pdi/medicina/algvilla/fundamentos/nervioso/Daltonismo/da
ltonismo.htm
http://pendientedemigracion.ucm.es/info/genetica/grupod/Mendel/mendel.htm
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/m/mendel.htm
http://ficus.pntic.mec.es/rmag0063/recursos/php/mendel/mendel.php
http://www.quimicaweb.net/Web-alumnos/GENETICA%20Y%20HERENCIA/Paginas/5.htm
http://bioinformatica.uab.es/genetica/curso/EnsayosAlumnos/alfonso_manero_ peidro/

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

El poder microbicida dels desodorants


Paula Martnez Remedios
Carme Grau Pedrola
Cincies i tecnologia: Cincies de la salut
Biologia
Ins Baix Camp
Reus

OBJECTIUS:

Lobjectiu daquest treball de recerca s comprovar leficcia de 30 desodorants determinats vers


tres tipus de llevats i dos tipus de bacteris. A ms a ms de conixer el mecanisme pel qual el
nostre cos regula la temperatura, els diferents tipus de desodorants i sobretot, utilitzar tcniques
microbiolgiques de laboratori.
HIPTESI:

Comprovaci del poder bactericida dels desodorants.


EL PROCS:

El meu treball consta duna part terica i una part prctica.


A la part terica he estudiat la pell en tots els seus aspectes: la seva morfologia, la fisiologia,
les glndules i altres annexos que trobem en ella. Aix com els bacteris que habiten en la
nostra pell i sobre la suor: qu s i per qu i com suem. Per ltim, he cercat informaci
sobre els desodorants: qu sn, els tipus que hi ha i com actuen en la nostra pell.
A la part prctica he comprovat leficcia de 30 desodorants determinats vers tres tipus de
llevats i dos tipus de bacteris i consta de quatre prctiques al laboratori. A la primera
prctica vaig sembrar tres llevats determinats en plaques de Petri. En elles hi vaig introduir
rodones de paper secants impregnades cadascuna dun desodorant dels 30 dels que
disposava i vaig comprovar si eren eficients o no. A la segona prctica vaig observar al
microscopi els llevats utilitzats a lanterior prctica. La tercera i quarta prctica sn el
mateix que les dues anterior, per amb dos bacteris determinats.
Finalment, a partir dels resultats obtinguts a la prctica amb bacteris vaig relacionar el poder
bactericida dels desodorants utilitzats segons els seus components, el tipus, el preu i si eren
dhome, de dona o unisex.
CONCLUSIONS:

Els desodorants ms eficients sn els esprais i els roll-on.


Els desodorants femenins sn ms efectius que els masculins.
La presncia dalumini, alcohol i parabens fa ms eficient un desodorant.
Els desodorants sn ms ineficaos que els antitranspirants.
Els desodorants amb els preus ms alts sn els ms ineficaos i els de preu ms baix els
ms eficients.
Totes aquestes conclusions noms estan relacionades amb el poder bactericida dels
desodorants.

BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

Bolognia, J.L.; Jorizzo, J.L.; Rapini, R.P. Dermatologa volumen l. Tercera edici. USA. Ed.
Mosby, 2012.
Grimalt, F.; Grimalt, R. Salvemos la piel. Espaa. Ed. Grupo Planeta, 2008.
Stanier, R.Y.; Ingraham, J.L.; Wheelis, M.L.; Painter, P.R. Microbiologa. Segunda edicin.
New Jersey. Ed. Prenitce-Hall, 1996.

Llocs web:

https://es.wikipedia.org/wiki/Acinetobacter
https://es.wikipedia.org/wiki/Adipocito
http://es.slideshare.net/Joseallbert/anatomia-y-fisiologia-de-la-piel-28251567
http://www.antiperspirantsinfo.com/es/antiperspirants-and-deodorants/
https://es.wikipedia.org/wiki/C%C3%A9lulas_de_Merkel
http://www.ecured.cu/index.php/Bacterias_(Corynebacterium)
http://www.onmeda.es/anatomia/piel-piel-(dermis)-1259-3.html
http://www.infodesodorantes.com/
http://www.rexona.es/Productos?gclid=Cj0KEQiAq920BRC8efn57XrotYBEiQAlVlMQ3H6IUALTYhCTjDcoe_dGLp9AHgS7EAqxKM5o0gDDyoaAhkV8P8HAQ&
gclsrc=aw.ds
https://es.wikipedia.org/wiki/Desodorante
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sistema_tegumentari
http://la-piel.tripod.com/id2.html
https://es.wikipedia.org/wiki/Epidermis
http://la-piel.tripod.com/id2.html
https://es.wikipedia.org/wiki/Fibroblasto
http://ocw.unican.es/ciencias-de-la-salud/fisiologia-general/materiales-de-clase-1/bloqueii/Tema%2011-Bloque%20II-La%20Piel.%20Estructura%20y%20Funciones.pdf
https://ca.wikipedia.org/wiki/Gl%C3%A0ndula_sudor%C3%ADpara
http://es.slideshare.net/mamacal/cfgs-la-pell-glndules
http://www.ecured.cu/index.php/Gl%C3%A1ndulas_seb%C3%A1ceas
http://www.onmeda.es/anatomia/piel-estructura_de_la_piel-glandulas-1259-7.html
http://es.slideshare.net/georgesifue/piel-y-tejido-celular-subcutaneo
http://www.onmeda.es/anatomia/piel-el-tejido-subcutaneo-%28hipodermis%29-1259-4.html
http://www.monografias.com/trabajos91/piel-y-sus-partes/piel-y-suspartes.shtml#funcionesa
https://es.wikipedia.org/wiki/Piel
http://esoculturapractica.blogspot.com.es/2008/10/la-suor.html
http://www.ecured.cu/index.php/Gl%C3%A1ndula_sudor%C3%ADpara
https://es.wikipedia.org/wiki/Macr%C3%B3fago
https://ca.wikipedia.org/wiki/Melan%C3%B2cit
http://es.slideshare.net/g3n3xiitap/micrococcus-39055987
https://es.wikipedia.org/wiki/Micrococcus
Altres

L'aigua dels divuit anys

Berta Mas Oliver

Biologia

Oficalc Mobile: Calculadora cientfica per


Android
La implantologia dental

Calin-Constantin Pirau

Informtica i Disseny

Clara Borgen Daz

Cincies de la Salut

Ms enll d'on els ulls poden veure: La


medicina energtica
La DANA al litoral ibric mediterrani

Ferran Vidal Caball

Cincies de la Salut

Nicols Merino Robert

Cincies de la Terra

Us presentem els treballs de recerca que hem considerat ms interessants pel que fa a la
recerca feta i que de ben segur hauran servit als seus autors per veuren el seu potencial, que
intentaran transmetrel en aquest frum. De ben segur que ajudaran en la tria dels futurs treballs
de recerca.
En el treball que es realitza als centre de secundria es posen les bases de la capacitat
futura dinnovaci que tindr la nostra societat. I al ser la recerca el tret caracterstic de la
innovaci, tot el que contribueixi a consolidar els objectius dels treballs de recerca realitzats en els
centres de secundria s benvingut.
El Frum TRICS t un paper molt important en aquest incipient procs de recerca iniciat
pels nostres estudiants, ja que suposa quelcom semblant a la difusi que fan els cientfics dels seus
treballs i que est estretament lligada, a la investigaci dexcellncia dels darrers quatre-cents
anys.
La investigaci cientfica actual no es correspon amb la imatge duns barbuts decimonnics
treballant en laboratoris polsosos, sin que est feta per gent jove emprenedora escoltant msica,
menjant pizza i pensant en forats negres. I no s dara que la investigaci s cosa de joves, les
grans teories cientfiques del segle XX, van ser fetes per investigadors de menys de 25 anys.
s desperar que iniciatives com la daquest frum, juntament amb la realitzaci universal
de treballs de recerca en secundria, contribueixin a fer entendre les dificultats de fer recerca i la
necessitat daquesta en una societat no massa acostumada a pensar en ella com a garantia dun
futur millor. s molt necessari que la nostra societat aprengui a avaluar la recerca. Recordem el
que es diu en els grans centres dinvestigaci Si funciona s obsolet.

Institut Cambrils

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Lor lquid del Baix Camp


Alba Segarra Casas
M Pilar Prez Benavente
Cincies i Tecnologia: Cincies de la Salut
Bioqumica
Ins Cambrils
Cambrils

OBJECTIUS:

Fer un seguiment detallat del cicle biolgic de lolivera per tal de comprovar levoluci de
larbre i del fruit fins a la maduraci i recollecci en una plantaci del Baix Camp.
Veure, viure i conixer el procs delaboraci de loli doliva verge extra en un mol del Baix
Camp.
Comprendre la funci de les denominacions dorigen per garantir la mxima qualitat dels
olis.
Fer una anlisi comparativa de diferents parmetres qumics que determinen la qualitat de
loli doliva verge extra entre diversos olis de Cooperatives del Baix Camp.
Valorar la importncia de loli doliva dins la dieta Mediterrnia.

HIPTESI:

Comprovar si totes les innovacions que shan dut a terme en aquest camp (millora dels conreus, de
les installacions on selabora loli, de tot el seu procs de producci, entre daltres) han contribut
a incrementar la qualitat de loli doliva verge extra.
EL PROCS:

Aquest treball es divideix en dues parts: la part terica i


la prctica.
Dins de lapartat teric sanalitzen diferents aspectes
importants del conreu de les oliveres, el procs
delaboraci de loli, aix com els diferents tipus dolis
aptes per al consum hum tot especificant els que sn
de mxima qualitat (oli doliva verge i verge extra).
En la part prctica sapliquen els coneixements
obtinguts a la primera part. Per comenar es va fer un
treball de camp on es va realitzar el seguiment del cicle
biolgic de lolivera en una finca del Baix Camp durant
vuit mesos, on cada dia el pags mexplicava levoluci
de lolivera. Tamb es va fer el seguiment del procs
delaboraci de loli doliva verge extra en dos molins
daquesta comarca (Cooperativa de Cambrils i
lempresa Mallafr de Riudoms).
Seguidament, es va realitzar un treball de laboratori.
Vaig observar laparell reproductor de lolivera als
laboratoris de lInstitut Cambrils i de lInstitut Catal
dInvestigaci Qumica utilitzant una lupa binocular i un

Seguiment del cicle biolgic de lolivera (plena


floraci).

microscopi binocular. A continuaci, es va fer una


anlisi qumica de diferents olis procedents del Baix
Camp (Mestral, Escornalbou Gourmet, Montebrione,
Mallafr i Antara) i tamb olis dempreses darreu de
Catalunya (La Boella i Borges). Lanlisi qumica es va
dur a terme a lInstitut Catal dInvestigaci Qumica i
sen van analitzar els parmetres de lndex de
perxids i lndex dacidesa.
Finalment, tamb es va realitzar una entrevista al
doctor Jordi Salas, catedrtic de la Universitat Rovira i
Virgili i especialista en la dieta mediterrnia.

Anlisi qumica a lInstitut Catal dInvestigaci Qumica.

CONCLUSIONS:

Pel que fa a la part terica del treball he pogut concloure que quan al clima i a les caracterstiques
edafolgiques idnies per al conreu de lolivera shi sumen les innovacions del sistema de conreu i
del procs delaboraci de loli, dna lloc a olis amb grans qualitats, tant sensorials com
fisicoqumiques.
Tots aquests factors que ara es tenen en compte han fet que cooperatives i empreses del Baix
Camp hagin estat reconegudes mundialment. En aquest aspecte, les denominacions dorigen fan
una funci dassessorament en el conreu, el control de plagues i en la certificaci dels controls de
qualitat, entre daltres.
Aquestes innovacions van acompanyades per les darreres investigacions dels beneficis de loli
doliva: actualment la societat t ms clar que loli de les nostres terres s un regal que hem de
saber apreciar i gaudir-ne (aquesta s la ra per la qual vaig trobar oport el ttol de Lor lquid del
Baix Camp per a aquest treball).
BIBLIOGRAFIA:

Llibres:
BARRANCO, Diego; FERNANDEZ-ESCOBAR, Ricardo i RALLO, Lus. El cultivo del olivo, Crdoba,
Ediciones Mundi-Prensa, 5 edici 2004.
RALLO, Lus; BARRANCO, Diego; CABALLERO, Juan M. ; DEL RO, Carmen; MARTN, Antonio;
TOUS, Joan i TRUJILLO , Isabel. Variedades de Olivo en Espaa, Sevilla, Junta dAndalusia,
Edicions Mundi-Prensa, 2004.
ROMERO, A. i TOUS, J. Variedades del olivo: Con especial referencia a Catalua, Barcelona,
Fundaci La Caixa, 1993.
TOUS, Mart. El olivo: situacin y perspectivas en Tarragona, Tarragona, Diputaci de Tarragona,
2 Edici 1997.
Llocs web:
Dossier tcnic RuralCat. <http://www.ruralcat.net/migracio_resources/637171_DT07.pdf>
IRTA: Situaci del material vegetal de lolivera a Catalunya.
<http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000035/00000078.pdf >
The Seven Countries: Ancel Keys. <http://sevencountriesstudy.com/about-thestudy/investigators/ancel-keys>

TTOL:
AUTOR:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

I el gelat, com es fa?


Andreu de Donato Prez
M. Pilar Prez
Cincies i Tecnologia: Cincies de la salut
Bioqumica
Ins Cambrils
Cambrils

OBJECTIUS:

Aquest treball pretn explicar i documentar pas per pas la fabricaci del gelat, donant mfasi
sobretot a lapartat molecular del gelat, doncs independentment de que el gelat sigui fcil o difcil
de fer, aquest aliment s molt complexa molecularment parlant i s digne destudi, ja que s
considerat un dels majors triomfs de la tecnologia dels aliments, i cal mencionar que laire s un
dels seus ingredients principals.
HIPTESI:

Com influeixen els ingredients i els diversos processos per els quals passa el gelat durant la seva
fabricaci? I com influeix la recristallitzaci en el gelat, el gelat descongelar-se i tornar-se a
congelar sofrir aquest fenomen?
EL PROCS:

La primera part del treball explica que s la llet i la composici daquesta ja que el gelat, al estar
format principalment per llet i aire. Seguidament trobem tamb un apartat que explica la histria
del gelat, tamb mostra levoluci dels sistemes de refrigeraci i levoluci del gelat com a
producte.
El treball consta duna segona part amb fonaments terics sobre la composici daquest i la
maquinria que sutilitza per fabricar-lo. El cos del treball comena en lapartat 3, que est
construt agafant com a estructura el diagrama de flux per a gelats de llet atorgat per la ARCPC
(Asociacin de Riesgos y Control de Puntos Crticos). Per ltim tenim un experiment realitzat a
casa, que explica que s la recristallitzaci i els efectes que causa en els gelats, tota aquesta
informaci es pot aplicar a la nostra vida quotidiana per a consumir els gelats en el millor estat
possible.
Posteriorment trobarem les conclusions on sexplicar la importncia de realitzar un gelat de la
mxima qualitat possible, recolzant-se en la part terica i argumentant quins sn els diversos
factors que shan de tenir en compte a la hora de fabricar un gelat.
En els annexes hi ha informaci variada sobre temes relacionats amb el gelat.
CONCLUSIONS:

En conclusi, el gelat representa un dels majors triomfs de la tecnologia alimentaria, essent un


aliment que utilitza dingredients principals la llet i laire. El gelat ha anat evolucionant juntament
amb els sistemes de refrigeraci, doncs s un aliment completament lligat a les temperatures
baixes que aquests generen. Tamb podem afirmar que per crear un gelat de qualitat s necessita:
ingredients dalta qualitat, una bona homogenetzaci dels ingredients que permeti formar una
emulsi entre el greix i laigua de la llet, un temps de maduraci dunes 24 hores que permetr al
gelat millorar el seu sabor i la seva resistncia a fondres, i una congelaci adequada on no se li
afegeixi massa aire, doncs laddici daltes quantitats daire fa decrixer el sabor i augmenta la
velocitat en la que el gelat es fon.

BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

Effect of ice crystal size on the textural properties of ice cream and sorbet de laWORCESTER
POLYTECHNIC INSTITUTE escrit per Han Huynh Ngan Nguye nKevin K. Yiu i publicat el 30
dabril del 2014.
Handbook of frozen food de Y. H. Hui, Isabel Guerrero Legarretta, Miang Hoong Lim, K.D.
Murrell, Wai-Kit Nip.

Llocs web:

https://www.uoguelph.ca/foodscience/book-page/ice-cream-ebook Data de consulta:


26/9/2015
https://www.uoguelph.ca/foodscience/node/245/ Data de consulta: 1/10/2015
https://www.uoguelph.ca/foodscience/book-page/colloidal-aspects-ice-cream- structure
Data de consulta: 15/7/2015
https://www.uoguelph.ca/foodscience/book-page/ice-cream-manufacture Data de consulta:
13/11/2015

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Sistemes de propulsi elctrics


Nicholas Connor Eichman Baquer
Josep Costa Savall
Cincies i Tecnologia: Cientificotecnolgic
Tecnologia
Ins Cambrils
Cambrils

OBJECTIUS:

Els objectius que han marcat aquest treball sn:


Resumir de manera ordenada l'histria de la propulsi elctrica des de inicis terics a
missions aplicacions futures possibles.
Definir el funcionament i relacionar calitats amb altres mtodes de propulsi espacial.
Construr un motor de propulsi elctric, el mHTX (mini-helicon plasma thruster) dissenyat
per estudiants d'enginyeria aeroespacial
Fer un estudi comparatiu entre dos motors, el mHTX i el NSTAR (NASA Solar Technology
Application Readiness), utilitzant frmules d'enginyeria.

EL PROCS:

Es va comenar trobant, llegint i redactant informaci sobre tot el procs de la creaci de la


propulsi elctrica des de inicis terics fins a primera aplicaci. Seguidament, es va fer el mateix
amb les aplicacions ms importants i amb les futures missions i aplicacions possibles, amb motors
que es troben en recerca avui en dia.
Seguidament, es va fer una comparaci general entre la propulsi elctrica i els altres tipus de
propulsi espacial, sense utilitzar dades molt especfiques, generalitzant.
A la vegada que es feia tot l'anterior, es posava en contacte amb empreses espanyoles per
aconseguir el material per construir el mHTX. Es varen trobar peces per poder fer l'estructura, el
tub de ionitzaci i escapament del gas, el subministrament de gas i l'antena de ionitzaci, per la
construcci de bobinatges per al camp magntic de contenci va ser impossible de aconseguir.
Llavors, es var fer un estudi comparatiu en caracterstiques (TWR, Isp, V, Vesc, etc.) entre el mHTX
i el NSTAR, prenent diverses dades com a invariables i no considerant molts efectes fsics que
ocorren en la realitat.
CONCLUSIONS:

En aquest treball noms he sigut capa de complir tres dels objectius a causa de problemes
logstics amb empreses amb les que em vaig posar en contacte per la construcci de les peces del
mHTX, per tant l'objectiu de construir el mHTX no es va poder aconseguir plenament
Tot i aix, els tres altres objectius van ser complerts, i vaig poder comprovar diversos aspectes:

La histria de la propulsi elctrica s molt diferent a la daltres tipus de propulsi, i el futur


que t s noms limitat per factors externs.
La informaci sobre aquest tema s molt limitat: gaireb tot el que es troba sn treballs de
agncies espacials amb pocs detalls o d'estudiants amb molta informaci que no es pot
saber si s certa, i s majoritriament en angls.
He pogut comprovar la diferncia en no noms resultats per amb mtodes de disseny i
implementaci de tecnologies entre equips d'estudiants i equips de professionals, a causa

de la gran diferncia en caracterstiques entre el mHTX i el NSTAR.


He pogut comprovar que quan es tracta amb empreses des de el punt de vista d'un
estudiant s'ha de portar molt seguiment, ja que un estudiant no s econmicament profits
per una companyia.

BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

ARLAZOROV, M.S. - Tsiolkovsky


MELKUMOV, T.M. - Pioneers of Rocket Technology, Selected Works
GODDARD, Robert H. - The green notebooks, vol. # 1
STUHLINGER, Ernst. - Electric propulsion Development
FRISBEE R. H. - Overview on NASAs Advanced Electric Propulsion Concepts Activities
KEATON, P. W. et TUBB, D. J. - Nuclear electric propulsion

http://science.nasa.gov/science-news/science-at-nasa/1999/prop06apr99_2/
http://www.google.com/patents/US1363037
http://alfven.princeton.edu/papers/sciam2009.pdf
http://dspace.mit.edu/handle/1721.1/41223
https://books.google.es/books?id=cREoVb8yrr4C&pg=PA1&lpg=PA1&dq=Herbert+Radd&s
ource=bl&ots=l3qgu9GTOa&sig=-oZbZHerNqUng_ubN4uVGoXehM&hl=ca&sa=X&ved=0CC0Q6AEwAmoVChMI3tyGjLzVxwIVC7wUCh1wKgnK#v=on
epage&q=Herbert%20Radd&f=false
http://people.physics.anu.edu.au/~web112/publications/papers/boswell_1997_heliconsthe_early_years.pdf
http://www.seas.ucla.edu/~ffchen/Publs/Chen174.pdf
http://web.mit.edu/22.033/www/references/oleg/JPP_14_5_Martinez.pdf
https://engineering.purdue.edu/AAE/Academics/Courses/aae439/2008/aae439_class_lect
ure/lecture_notes/chap8_1_50.pdf
http://www.esa.int/gsp/ACT/doc/ARI/ARI%20Study%20Report/ACT-RPT-PRO-ARI-043101Helicon%20Double%20Layer%20Thruster-Ecole%20Polytechnique.pdf
http://web.mit.edu/22.033/www/references/oleg/JPP_14_5_Brophy.pdf
http://spaceflights.news/?p=13874
http://www.nist.gov/srd/upload/jpcrd415.pdf

Llocs web:

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Ens hem oblidat dels clssics?


Ariadna Ferrat Martn
Montserrat Mart Su
Humanitats i Cincies Socials
Llenges clssiques
Ins Cambrils
Cambrils

OBJECTIUS:

Descobrir quin percentatge de vocabulari prov de les llenges clssiques.


Donar a conixer el problema de loblit dels clssics.
La difusi de la investigaci duta a terme mitjanant una pgina web.
Lenriquiment personal amb lendinsament en aquest tema.

HIPTESI:

s realment, tant important com sembla, la desconeixena de la societat actual en vers a la cultura
clssica?
EL PROCS:

Aquest treball s un estudi etimolgic sobre medicines per tal de demostrar loblit en vers a la
cultura clssica que pateix la societat.
Tota aquesta informaci, s a dir, el meu treball, est publicat en una pgina web. Aquesta est
estructura en diferents parts: la presentaci, on s tracten els motius del treball i el procs seguit
per tal daconseguir-lo; la introducci, on hi ha una breu introducci histrica als orgens de la
medicina; seguidament, trobem la classificaci dels medicaments segons el grup dacci al qual
pertanyen; tamb trobem el lxic, que s on es troba desenvolupat el treball dinvestigaci; i
darrerament, trobem les conclusions del treball i una correu de contacte per gent interessada en el
tema.
CONCLUSIONS:

Un cop acabat el meu treball de recerca puc concloure:


Importncia de la cultura clssica com a origen de la nostra cultura i de la nostra llengua.
El 90% del lxic cont tims grecs, llatins, rabs i neologismes.
Loblit de la societat en vers a la cultura clssica s una realitat.
La majoria del nom dels frmacs estan subjectes al mrqueting.
Difusi parcial de les dades aconseguides.

BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

CONSELL GENERAL DE COLLEGIS OFICIALS DE FARMACUTICS: Catleg de medicaments,


collecci de consell 2010, Madrid, Consell general de collegis oficials de farmacutics,
2010.
ESEVERRI HUALDE, Crisstomo: Diccionari etimolgic d'hellenismes espanyols, Burgos,
Aldecoa, 1979.
LAROSSE, editorials: Diccionari illustrat llat-catal, catal-llat, Barcelona, 2001.
PABN Y DE URBINA, Jos M.: Diccionari grec clssic- catal, Barcelona 2011

Llocs web:

<<http://www.vademecum.es/>>
<<http://www.aemps.gob.es/>>
<<http://dicciomed.eusal.es/>>
<<http://dlc.iec.cat/>>
<<http://definiciona.com/>>
<<http://www.dechile.net/>>
<<http://www.idiomamedico.com/__index.php>>
<<http://www.wordreference.com/>>
<<http://www.naturisima.org/>>
<<http://www.infoerbe.it/index.php?option=com_frontpage&Itemid=1>>
<<http://www.iqb.es/>>
<<http://vetblog.vetjg.com/>>
<<http://www.scaic.cat/>>
<<https://es.scribd.com/>>
<<http://www.muyhistoria.es/>>
<<http://www.farmaciaramirezdediego.com/>>
<<http://etimologiasymitologia.blogspot.com.es/>>
<< http://www.imperioromano.com/>>
<< http://publicacions.iec.cat/>>
<< http://www.thamyris.uma.es/>>

TTOL:
AUTOR:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Simulador de vol
Ferran Ballest Solsona
Lloren Porquer
Cincies i tecnologia: Cientificotecnolgic
Mecnica de fluids i Informtica
Ins Cambrils
Cambrils

OBJECTIUS:

Realitzar un simulador de vol.


Aprendre mecnica de fluids.
Aprendre a realitzar simulacions de fluids i calcular els coeficients de fricci dels objectes.

HIPTESI:

s possible la creaci dun simulador 3D realista, mitjanant els coneixements bsics de la


mecnica de fluids i una computadora, que reprodueixi fidelment les sensacions que es tenen al
portar un avi?
EL PROCS:

Desprs dhaver escollit el tema, el primer que vaig fer va ser investigar si el fet de crear un
simulador era possible o si presentava massa dificultat. Per tant, els primers mesos vaig estar
buscant informaci sobre mecnica de vol i vaig comenar a llegir els manuals dUnity, el motor
grfic utilitzat en la creaci de nombrosos videojocs, per a tenir ms o menys una idea general de
com enfocar el treball.
Vaig comenar a programar-lo poc a poc i quan no sabia com fer una cosa simplement ho buscava
en frums dinternet especialitzats, on ja hi havia molts dubtes freqents resolts. Daltres vegades
tamb havia de llegir-me el manual dUnity intentant trobar la resposta. El programa ha anat
evolucionant a partir de petites provatures, errors i la posterior implementaci de millores per a
poder-los superar, s a dir, quan veia alguna cosa que no magradava o que funcionava malament
ho tornava a programar duna altra manera fins a trobar-ne la idnia.
En comenar a programar les forces aerodinmiques, vaig buscar els coeficients de fricci de
lavi que utilitzo al joc (un jet privat de mida mitjana anomenat Learjet 60), per no els vaig
trobar enlloc. Per aquesta ra vaig buscar programes per a poder-ho calcular i el que va donar
resultats va ser lOpenFOAM. La primera vegada que el vaig obrir no sabia com utilitzar-ne les
funcions, per com que semblava interessant mho vaig prendre com un altre repte. Vaig tornar a
buscar informaci entre frums, en aquest cas era ms escassa i ms difcil dentendre ja que no
hi ha tanta gent que shi dedica i hi havia conceptes nous desconeguts per a mi.
He anat ampliant el treball amb noves millores fins arribar a la data dentrega del treball: la
possibilitat de controlar-ho amb un comandament de la XBOX, els mens dinici, solucionar errors
que provocaven un mal comportament de lavi, dotar el joc de la possibilitat descollir diferents
angles de visi de lavi prement una tecla, entre daltres.
CONCLUSIONS:

El resultat assolit en aquest treball s del tot satisfactori i nestic molt satisfet. El fet que el
simulador de vol sigui totalment operatiu s molt gratificant a nivell personal.

Durant la realitzaci daquest treball he aprs moltes coses noves i he descobert tot un mn nou
en la fsica de les aeronaus i en la programaci de videojocs molt interessant.
La programaci del simulador mha perms perfeccionar les meves habilitats. Tamb he millorat
en aspectes ms bsics com la recerca dinformaci o en el raonament de problemes lgics
originats durant aquest treball.
He trobat molt interessant lapartat del CFD (computational fluid dynamics) degut als grans
avantatges que comporten dins les enginyeries, caldria que aquests tipus de programes fossin
millorats en un futur, ats que actualment tenen moltes mancances encara sense resoldre. En
aquest treball he trobat que encara tinc molt cam per recrrer en aquest tema ja que mhe
trobat amb problemes a lhora dentendre els gradients i les equacions de Navier-Stokes que,
encara que no les havia de manipular directament, he intentat comprendren el seu
funcionament per a saber qu feia el CFD exactament

Per acabar, tamb he de dir que tota la tasca feta no tan sols m'ha servit per aprendre nous
conceptes, tcniques i mecanismes, sin tamb per encaminar-me en la meva vida acadmica
posterior en aquest camp de lenginyeria aeroespacial, lligada a la fsica i a la programaci
informtica.
El simulador definitiu i les versions anteriors es poden descarregar en:
https://mega.nz/#F!VINWHQqR!LJZECjdrP7XSHRngGAhEuA
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:
UPC, Dossier de l'assignatura de "Vehicles Aerospacials".

Llocs web:
M. Cavcar, The International Atmosphere (ISA), Anadolu University (Turkey):
http://home.anadolu.edu.tr/~mcavcar/common/ISAweb.pdf.
Nasa.NavierStokes:
https://www.grc.nasa.gov/www/k-12/airplane/nseqs.html.

OpenFoam.CaseDirectory:
http://cfd.direct/openfoam/user-guide/case-file-structure/.
Wikipedia.SimplexNoise:
https://en.wikipedia.org/wiki/Simplex_noise.
ProceduralTerrain:
https://docs.google.com/document/d/1ha5eLEsvmYe76cXGLJBBtMrsIqIsPUjYbMszIoxdXnI
/edit?pli=1.
Unity.InputManager:
http://docs.unity3d.com/Manual/class-InputManager.html.

Unity.Rigidbody:

http://docs.unity3d.com/ScriptReference/Rigidbody.html.
XboxController:
http://wiki.unity3d.com/index.php?title=Xbox360Controller.

TTOL:
AUTOR:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Disseny duna revista castellera


Ignasi Salat Bas
Teresa Camats
Humanitats i cincies socials
Periodisme i Disseny
Ins Cambrils
Cambrils

OBJECTIUS:

Amb aquest treball pretenc endinsar-me en el mn del periodisme, exactament en el periodisme


duna de les meves grans aficions, el periodisme casteller. A ms tamb vull conixer el mn del
periodisme ms informtic, el mn de la maquetaci de diaris, revistes... La utilitzaci de
programes dedici de fotografies, com lAdobePhotoshop o de maquetaci de llibres o revistes
com lAdobeInDesign. Aix ja pensant en uns estudis futurs de publicitat i relacions pbliques o
comunicaci audiovisual. Tamb com a casteller novell pretenc conixer levoluci i la histria
daquesta tradici bicentenria.
HIPTESI:

Aquest treball pretn elaborar i redactar diferents articles de temtica castellera intentant
treballar en diversos gneres periodstics i acabar dissenyant i maquetant una revista de temtica
castellera.
EL PROCS:

Per dur a terme la creaci de la revista al principi he treballat en tres aspectes. El primer i el ms
important dels tres ha estat el contingut de la revista, els articles que donaran cos a la mateixa.
Un altre aspecte en qu vaig treballar al principi per deixar-ho enllestit van ser les pgines mestre
de la revista, s a dir, el disseny base de la pgina de la revista, la seva estructura, nmero de
pgina, distribucions possibles del text, fotografies i ttols, etc. El programa que he decidit utilitzar
per a ledici de la revista ha estat el programa InDesign CC 2015, de Adobe.
I finalment, lltim aspecte que vaig treballar parallelament amb els anteriors en un principi, va ser
la portada, ja que en molts moments, inconscientment estava pensant en la revista i el meu cap
treballava sol, i em venien possibles fotografies per posar a la portada i diversos noms de la revista.
Un cop ja tenia la majoria darticles fets i la pgina base, vaig comenar a fer la maquetaci de la
revista. Triant la lletra del text i diverses tipografies per utilitzar en els ttols. A ms, vaig comenar
a informar-me, preguntar i demanar les fotografies al fotgrafs que seran presents en el reportatge
fotogrfic. Tal com explico a la part terica dels diferents gneres periodstics i en els punts
fonamentals del disseny duna revista hi ha les fotografies. Aix que vaig anar escollint diverses
fotografies fetes per mi mateix, que sn les que tenen escrit al peu de pgina: foto: i&a
produccions, o sin he demanat a companys fotgrafs o a les mateixes colles si em podien cedir
algunes fotografies per tal de potenciar larticle.
CONCLUSIONS:

En el periodisme casteller, desprs de fer la recerca sobre el periodisme i els gneres periodstics
he fet la feina de camp: buscar, informar-me, preguntar, redactar, per tal de confegir el cos de la
revista i els seus articles. En aquesta part he treballat diferents aspectes relacionats amb la
redacci de cada tipus darticle i la seva preparaci prvia.

Laltre objectiu principal marcat a linici daquest treball ha estat conixer la histria i levoluci de
la tradici castellera. Aquest objectiu crec que sha complert en un grau ms elevat que laltre
perqu tamb era ms fcil, ja que ha estat dentre els dos temes amb el que no comenava de
zero el meu coneixement.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

BARGALL, Josep: Un segle de castells de 1900 a 2000 en dades, Valls, Edicions Cosstnia,
2001
ALMIRALL, Josep: Castells Tocant el cel amb la m, Barcelona, Triangle Postals, 2012
PERIODISME:
SERRA, Alfredo i RITACCO, Edgardo: Curso de periodisme escrito, Buenos Aires, Editorial
Atlantida, 2004
CANTAVELLA, Juan i SERRANO, Jos Francisco: Redaccin para periodistas: informar e
interpretar, Barcelona, Editorial Ariel, 2004
MARTINEZ ALBERTOS, Jose Luis: Curso general de redaccin periodstica, Madrid, Paraninfo,
S.A., 2004
ARTICLES:
FIGUEROLA, Marc, HumanTowers.cat, Revista Castells , nm. 47, anuari 2015, p. 44-51
SANS, Raquel, Graduats en castells, Revista castells, nm. 47, anuari 2015, p. 52-56

Llocs web:
CASTELLS:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pilar_de_9_amb_folre,_manilles_i_puntals[Consulta:
09/09/2015]
http://www.cccc.cat/els-castells[Consulta: 13/09/2015]
http://revistacastells.cat/index.php/2014/09/el-pilar-caminant-els-origens/[Consulta:
13/09/2015]

PERIODISME:

http://upcommons.upc.edu/pfc/bitstream/2099.1/8564/1/Mem%C3%B2ria.pdf[Consulta:
06/07/2015]
http://blogvecindad.com/mini-guia-para-el-diseno-de-una-revista/[Consulta: 06/07/2015]
http://es.slideshare.net/kiubo/consideraciones-en-el-diseo-de-revistas[Consulta:
06/07/2015]
http://www.suagm.edu/umet/biblioteca/Reserva_Profesores/linna_irizarry_educ_173/como
_elaborar_entrevistas.pdf[Consulta: 06/07/2015]
https://knightcenter.utexas.edu/es/blog/00-14112-guia-para-perfeccionar-el-arte-de-laentrevista-periodistica[Consulta: 08/07/2015]
https://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_del_periodisme[Consulta: 10/10/2015]
http://es.slideshare.net/reynadelakino/historia-del-periodismo[Consulta: 10/10/2015]
blocs.xtec.cat/licurgell/files/2009/05/el_reportatge1.doc7[Consulta: 20/10/2015]

ARTICLES:

http://www.lavanguardia.com/croniques-castelleres/20140914/54415955633/diada-primerdiumenge-festes-santa-tecla-suma-10-castells-gamma-extra.html[Consulta: 13/11/2015]
http://www.naciodigital.cat/delcamp/diaricasteller/noticia/4455/colla/vella/demostra/no/vol
/tenir/sostre[Consulta: 13/11/2015]
http://www.naciodigital.cat/delcamp/diaricasteller/noticia/4457/dia/sempre/recordaran/xiq
uets/tarragona[Consulta: 13/11/2015]
http://www.naciodigital.cat/delcamp/diaricasteller/noticia/4453/historica/joves/exhibicio/de
ls/minyons/merce[Consulta: 14/11/2015]
http://www.naciodigital.cat/delcamp/diaricasteller/noticia/4727/santa/ursula/consagra/colla
/vella/mostra/cami/joves[Consulta: 18/11/2015]
http://revistacastells.cat/2015/10/els-millors-castells-i-la-culpa-es-de-la-vella/[Consulta:
18/11/2015]
http://www.naciodigital.cat/delcamp/diaricasteller/noticia/4849/xiquets/reus/sumen/4de8/
montblanc[Consulta: 21/11/2015]
http://www.naciodigital.cat/delcamp/diaricasteller/noticia/4814/montblanc/acull/diumenge/
segona/trobada/colles/sud[Consulta: 21/11/2015]
http://www.cargolins.cat/content/descarreguem-el-primer-9de7[Consulta: 26/11/2015]
http://garusi.zonalibre.org/archives/2015/09/festa-major-des-4.html[Consulta: 26/11/2015]
http://www.naciodigital.cat/delcamp/diaricasteller/noticia/4838/emotiu/discurs/comiat/kevi
n/prados/al/capdavant/dels/nens[Consulta: 7/12/2015]
http://www.naciodigital.cat/delcamp/diaricasteller/noticia/4618/nens/vendrell/conquereixe
n/impossible[Consulta: 7/12/2015]
http://www.naciodigital.cat/delcamp/diaricasteller/noticia/4976/opinaven/4de10fm/principa
ls/caps/colla/al/gener[Consulta: 10/12/2015]
https://ca.wikipedia.org/wiki/4_de_10_amb_folre_i_manilles[Consulta: 10/12/2015]
http://nensdelvendrell.cat/la-colla/canalla/[Consulta: 12/12/2015]
http://canalladelsndv.blogspot.com.es/[Consulta: 12/12/2015]
https://ca.wikipedia.org/wiki/3_de_10_amb_folre_i_manilles[Consulta: 16/12/2015]
http://revistacastells.cat/2015/09/el-3de10fm-te-corda/[Consulta: 16/12/2015]
http://www.xiptv.cat/dosos-amunt/capitol/viatge-castellers-de-vilafranca-a-la-xina[Consulta:
17/12/2015]
http://www.ara.cat/castells/Colla-Vella-Xiquets-VallsHangzhou_0_1390661007.html[Consulta: 17/12/2015]
http://elmoncasteller.cat/els-verds-i-la-jove-de-tarragona-ambaixadors-de-la-culturacatalana-a-lexpo-de-mila/[Consulta: 17/12/2015]

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

La veu callada
Jaume Cabrero Losada
Marta Matas Roca
Humanitats i cincies socials
Periodisme
Ins Cambrils
Cambrils

OBJECTIUS:

Realitzar una investigaci periodstica per tal de trobar respostes al tancament de Rdio Televisi
Valenciana (RTVV)
HIPTESI:

Era necessari tancar RTVV? Quin paper tenien els treballadors davant la manipulaci informativa?
EL PROCS:

Recerca d'informaci i posterior realitzaci de entrevistes presencials a poltics, ex-treballadors i


periodistes de RTVV, per tal de treure les conclusions adients.
CONCLUSIONS:

RTVV va tancar degut a la pssima gesti poltica que va haver de suportar, juntament amb una
sobredimensi del planter causat per la corrupci que existia. En quant a la manipulaci
informativa, molts dels periodistes van ser cmplices d'aquest fet, per d'altres no van callar
fcilment tot i les pressions rebudes pels alts crrecs del govern valenci.
BIBLIOGRAFIA:

Informaci extreta dels propis testimonis i de La Veu del Pas Valenci


Llibres:

Vertigen - Esperana Camps i Empar Marco

Ttol:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

El poder de la ment
Marina Canals Mart
frica Guzmn
Cincies i tecnologia: Cincies de la salut
Biologia
Ins Cambrils
Cambrils

OBJECTIUS:

Entendre molt millor els tipus de trastorns dansietat i les diferncies entre aquests.
Donar a conixer els smptomes i poder ajudar a la gent a entendre duna manera molt ms
fcil el tipus de caracterstiques que t cada tipus de trastorn i com es relacionen entre si.
Descobrir si realment hi ha un factor gentic en els trastorns, en concert en el trastorn
obsessiu compulsiu que s el que investigar molt ms.
Saber explicar amb les meves prpies paraules el que s la serotonina i el que implica tenir
una manca daquesta en el teu cervell.
Descobrir de quina manera influeixen els medicaments que ajuden a portar aquest tipus de
trastorn i explicar la meva prpia experincia amb aquests.
Explicar la meva manera de veure i conviure amb TOC i donar a conixer que es pot viure
de manera perfectament normal amb aquest trastorn.
Investigar sobre els tipus dactivitats que ajuden a calmar lansietat a partir de la respiraci.
Comprovar leficcia de la meditaci en mi mateixa fent s duna tcnica que jo mateixa
puc idear.
Comparar la meditaci amb els tipus de mtodes que tensenyen a psicoterpia per a
calmar lansietat.
Fer una classe de ioga en un centre especialitzat per saber com es fa en grup i la manera
que tenen la gent iogui de veure aquest tipus de malalties.

HIPTESI:

Com s conviure amb un trastorn dansietat; visi personal i comprovaci dels mtodes meditatius
EL PROCS:

Essencialment he explicat i investigat a partir dels manuals DSM-5 i CIE-10/11 els diferents tipus de
trastorns relacionats amb lansietat i els derivats daquesta ja que em semblava interessant que la
gent pogus aprendre sobre aquest tema que molta gent porta damagat.
He parlat sobre la meva convivncia amb lansietat i els diferents tipus de trastorns que mhan dit
que tenia o han diagnosticat metges experts; tamb mha agradat aportar la meva visi personal
sobre la meva convencia amb el TOC i com ho faig per portar-ho de manera que minflueixi al
mnim a la meva vida quotidiana. He parlat tamb sobre el tipus de medicaci i terpies que pots
fer servir i aqu entra la meditaci; la qual he provat i creat un mtode propi per tal de calmar
lansietat i aprendre a controlar ms els smptomes previs i fins i tot quan ests en pla atac de
pnic.
Desprs he valorat la meditaci i he investigat sobre les seves bases ms bsiques. I finalment he
acabat per treure unes conclusions fora interessants sobre els mtodes de meditaci i la relaci
que aquests tenen amb lesport a la vegada.

CONCLUSIONS:

Del meu treball la veritat es que nhe aprs molt i sobretot he ents molt millor el que em passa.
Primer concretar que lansietat no sempre es dolenta sin que es un mecanisme de defensa que
tenim tots els ssers humans per tal de sobreviure en situacions de risc. s quan aquesta ansietat
s permanent i ens turmenta que podem considerar-la un problema.
Tamb dir que existeix una predisposici per tenir aquest tipus dansietat la qual anomenem
disfuncional i que a part dels factors gentic i ambientals tamb em de considerar un
neurotransmissor molt important que s la serotonina; s fascinant com una simple cosa pot
arribar a destarotar tot el cervell duna persona i el que s ms important com un simple
neurotransmissor pot arribar a canviar tant lestat dnim.
El neurotransmissor que sencarrega de tot aix i que pot arribar a causar grans depressions s la
serotonina; una manca de la recaptaci de la serotonina pot esdevenir clau en el procs dun
trastorn mental relacionat amb lansietat o lestat dnim. Una manca de serotonina al cervell pot
arribar a provocar grans problemes com per exemple (a banda de depressions i trastorns
dansietat) manca de gana, alteracions en la memria i el son aix com alteracions en el sistema
nervis.
Podem dir aix doncs que intentant mantenir aquestes neuro-connexions normalitzades s un gran
pas per a poder calmar els trastorns que afecten lestat dnim i aix s pot fer mitjanant una
dieta rica en triptfan.
Tamb puc concloure que moltes de les persones del meu voltant i de la poblaci en general
presenten alguns smptomes de diferents trastorns dansietat o derivats com per exemple
mantenir lordre, cuidar-se la dieta...per he aclarit que per a poder diagnosticar un trastorn
daquest tipus has de complir una srie de requisits i si es donen tots a la vegada llavors, s quan
pots diagnosticar el trastorn.
He descobert la gran relaci que hi ha entre les tcniques que tensenyen els psiclegs i psiquiatres
per a calmar-te o per parar els pensaments intrusius (en el meu cas) i les tcniques de meditaci;
es ben b que la meditaci ha aportat sense voler-ho un gran coneixement al mn de la psicologia
ja que a partir daquesta pots arribar a calmar la teva ansietat i de fet els mtodes que tensenyen
els professionals no sn altre que respiracions que sutilitzen en la meditaci.
La medicaci que et prens per tamb s molt important ja que necessites anys i anys de prctica
per a poder controlar tot el teu sistema nervis a partir de la meditaci i no passa res si necessites
lajuda dalguns frmacs per a poder clamar el teu estat ansis.
Sobre mi mateixa, he descobert la gran relaci que t el trastorn obsessiu compulsiu amb tot el
que mha estat passant fins que me lhan diagnosticat; tots els nervis i pensaments que he arribat a
tenir ara els entenc una mica millor i el treball mha ajudat a adonar-me que no es tan estrany com
em pensava i que t una explicaci molt lgica.
Crec que la meditaci s una cosa que a la llarga em pot ajudar ja que mensenyar a controlar
millor la meva respiraci i a tranquillitzar-me jo sola sense haver de fer s dansioltics ja que sn
additius i em poden arribar a causar problemes.
Realment el poder haver explicat la meva prpia experincia amb aquest trastorn mha costat ja
que hi ha moltes coses que no havia explicat mai; mhe pogut obrir i mhe quedat ms tranquilla
veient que si hi ha tanta informaci sobre tot aquest tema s perqu hi ha molta gent que passa
per situacions semblants.
He tingut dies de tot, hi ha dies que estic molt feli i dies que estic enfonsada per crec que el ms
important s sempre mirar cap endavant i pensar que absolutament sempre, hi ha una sortida.
Tamb he aprs a prendrem les situacions amb molta ms calma i que b, si suspenc un examen

doncs el prxim ja manir millor.


He vist realment la quantitat de problemes que tinc amb la meva imatge i sobretot amb el cos i
espero poder-ho treballar al llarg de la meva vida.
A totes les persones que com jo pateixen algun trastorn dansietat daquest tipus; que parin un
segon, i mirin al seu voltant, respirin profundament i pensin que hi ha soluci i que aprens a viure
amb aix sense cap problema.
Sobre els objectius que em vaig marcar diria que els he aconseguit tots o gaireb tots; ara entenc
molt millor el que em passa i les diferncies que hi ha entre el meu tipus de trastorn i alguns
daltres; tamb he ents que pot ser que hagi tingut diferents trastorns ja que amb el TOC existeix
una coexistncia que fa que puguin aparixer altres trastorns a la vegada i aix mha deixat ms
tranquilla; el que em fa cosa reconixer i que he acabat acceptant fent aquest treball s que vaig
tenir un episodi clar danorxia nerviosa i que encara continuo arrossegant alguna conducta de
quan vaig tenir aquest trastorn.
Espero que en aquest treball hagi pogut reflectir els diferents tipus de trastorns i que la gent que
sel llegeixi sigui capa de desprs veure si alg del seu voltant pot estar passant per algun
daquests trastorns i aix tenir eines i mecanismes per poder ajudar-lo o com a mnim entendre-ho,
ja que crec que s molt important tenir a una persona al teu costat que spiga o es pugui fer una
idea del que test passant i que et recolzi en els pitjors moments.
S explicar amb vocabulari bsic el que s la serotonina i perqu serveix i aix tamb mha ajudat a
entendre que a vegades tu no pots triar la capacitat que t el teu cervell per recaptar o no algun
neurotransmissor i per tant el sentiment de culpa que a vegades em rondava pel cap est
totalment fora.
Dels medicaments i el tractament farmacolgic puc concloure que si, fan lefecte desitjat al teu
cervell, per el que necessites a part de tractament farmacolgic i psicolgic s posar-hi tu molt de
la teva part; entendre que potser hi haur dies que et voldrs quedar al llit per que haurs de fer
el petit esfor daixecar-te i enfrontar-te a les teves pors i sobretot entendre que no sarregla tot
amb una pastilla; que sn com uns complements al teu positivisme i les teves ganes de sortir-ten.
Aix ho dic com a experincia prpia perqu he tingut alguns problemes amb la medicaci durant
aquest primer trimestre de 2n de BAT i mhe hagut dadaptar a que la medicaci no em fes lefecte
desitjat, per tant no pots confiar en que la medicaci tho arreglar tot.
Sobre el ioga i la meditaci no he pogut investigar tant com hauria volgut tot i que he tingut la sort
de poder fer una classe en un molt bon centre i que mha ajudat molt en aquest treball.
Dins el que he pogut observar i llegir, la meditaci i leficcia daquesta es basa en que afecta i
exercita certes zones del cervell relacionades tant com en la producci dhormones relacionades
amb la felicitat i la relaxaci i amb la producci dels neurotransmissors serotonina i GABA que
produeixen canvis en lestat dnim i una concentraci plena en el teu propi interior en comptes
destmuls externs respectivament.
Tamb la meditaci afecta a ala freqncia dones del cervell i aquestes sn les que tamb
marquen lestat dnim o destrs duna persona aix que el canvi que produeix la meditaci dins
de la freqncia dones del cervell tamb s significatiu i per tant pot demostrar el perqu va tant
b.
Leficcia de la meditaci diria que es clar; tot i que no he tingut suficient temps per comprovar-ho
per mi mateixa; estic segura que funciona ja que persones properes a mi mho han dit i est clar
que a part de per mantenir la figura; lesport mha servit per canalitzar-ho tot millor i ja he explicat
abans la gran relaci que crec que hi ha entre la meditaci i lesport.
Desprs finalment dir que est totalment demostrat que moltes de les tcniques que tajuden a

relaxar-te i que tensenyen els psiquiatres o psiclegs sn bsicament extretes de la meditaci; el


basar-se en la respiraci; el deixar fluir la ment...tot aix ho porten fent des de fa molts anys els
monjos del Tibet i ara ens nadonem de que funciona tant b que pot arribar a curar molts dolors
tant fsics com mentals.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:
ECHEBURA, Enrique i CORRAL, Paz de: Trastornos de ansiedad en la infncia y

adolescencia, Madrid, Ediciones Pirmide, 2009.


Llocs web:

National Instititute of Mental Health:


http://www.nimh.nih.gov/health/publications/espanol/trastornos-deansiedad/index.shtml> [Consulta: 17/12/15]

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Les arts menors a Cambrils, pesca selectiva


Neus Domnech Mestres
M Pilar Prez
Cincies i tecnologia: Cincies de la salut
Biologia i cincies de la terra i del medi ambient
Ins Cambrils
Cambrils

OBJECTIUS:

Investigar perqu les barques darts menors de Cambrils segons lpoca de lany decideixen
pescar un tipus de captura amb un ormeig en concret i en una altra poca de lany pesquen altres
captures amb un ormeig diferent.
HIPTESI:

Comprovar si els factors biolgics o si els factors ambientals contribueixen a millorar la pesca.
Shan de tenir molts factors en compte si vols guanyar-te la vida com a pescador, coneixements
biolgics, ambientals, econmics... Lofici de pescador no s una feina nicament fsica.
EL PROCS:

Vaig pensar que fer el treball de recerca sobre la pesca seria molt bona idea ja que la meva
famlia porta treballant en aquest sector des de fa molts anys i a mi minteressa molt.
En lmbit de la pesca tenia moltes opcions, vaig veure que mhavia de centrar en un sol tipus de
pesca i que no podia parlar de tots els tipus perqu llavors el treball seria molt extens i les
conclusions serien molt generals. Vaig decidir basar-me en la pesca darts menors ja que s la que
tinc ms propera i de la que en conec ms coses. Amb lajut del meu pare, pescador, vam fer un
calendari anual de les diferents barques darts menors de Cambrils marcant a quina captura es
dedicava cada barca i de quina manera ho feia. Veient la gran varietat dopcions que tenien al
llarg de lany vaig voler investigar els motius daquest calendari.
Parlant amb entesos del tema vaig observar que ells tenien en compte el cicle de les espcies, la
comercialitzaci, el temps meteorolgic i tamb la qualitat del peix segons lormeig utilitzat.
Tenint en compte tot aix vaig estructurar el treball de la segent manera:
En primer lloc vaig cercar informaci general daquest tipus de pesca.
Desprs em vaig basar ms en Cambrils extraient informaci de la Confraria de
Pescadors de Cambrils. Sobretot en la normativa la qual han de complir totes les
barques i totes les possibilitats de pesquera que tenen.
Mitjanant converses amb els pescadors vaig aprendre com influeixen el temps
meteorolgic i els corrents marins a la pesca.
En diferents llibres de les espcies del Mediterrani vaig cercar informaci de
lanatomia i la biologia de les espcies ms destacades de Cambrils, com sn
fsicament, el seu cicle vital, els llocs on viuen, la seva alimentaci, les tcniques que
sutilitzen per pescar-les, la comercialitat i el valor nutritiu.

Seguidament vaig dur a terme la part experimental:


Vaig recollir totes les captures que havien pescat cada
mes dues barques de dimensions molt
diferents i en vaig interpretar els resultats amb lajuda
de pescadors.
Un dia de desembre vaig anar a pescar gravant-ne
desprs un documental.
Per ltim vaig realitzar un glossari dimatges prpies de
totes les espcies que pesquen les barques darts
Pescador de la Barca Mar i Vela
menors a Cambrils.
treballant
A part vaig fer diferents annexes amb cartes nutiques, entrevistes a treballadors de la
Confraria...
Per ltim se nextreuen les conclusions.
CONCLUSIONS:

Entenent primer tots els tipus de pesca que engloben les arts menors i estudiant tots els factors
que han de tenir en compte els pescadors, puc afirmar :
Respecte la normativa, la quantitat de xarxa amb la que pesquen s directament
proporcional al nmero de pescadors que hi ha en la barca. Tamb han de respectar les
talles mnimes i les espcies protegides, aix com les poques de veda dalgunes espcies.
Respecte els efectes externs, influeixen directament els corrents marins i el temps
meteorolgic ja que durant les mogudes del mar la xarxa toca fons i aleshores el peix
queda perjudicat a la vegada que senganxen plantes marines, algues i deixalles. Tot i aix,
quan el temporal es tranquillitza es pot pescar amb xarxa ja que el peix est amb
moviment i no veu la malla degut al moviment del fons.
Respecte la comercialitzaci cal tenir en compte molts aspectes. En poques nadalenques
algunes espcies pugen de preu, el llenguado ns un exemple. Han de tenir en compte
lpoca de criar i el creixement de les espcies ja que segons la mida en varia el preu. Les
vedes daltres pesqueres tamb els afecten directament ja que quan les barques
darrossegament de Cambrils fan veda hi ha menys oferta i el peix puja de preu o tamb,
quan les embarcacions de Sant Carlos de la Rpita fins Valncia fan veda venen a buscar el
peix daquesta zona i per tant tamb hi ha ms demanda. Tamb tenen en compte el
mtode de pesca amb el que sha capturat el peix ja que si les espcies han estat
capturades amb palangre tenen ms valor nutritiu perqu no han estat tantes hores
mortes a la mar com quan estan pescades amb xarxes.
Tamb vaig extreuren moltes conclusions i diferents grfics de la comparaci de la pesca anual
entre dues barques darts menors de dimensions diferents.
Com a valoraci final cal dir que el meu treball encara hagus pogut ser ms ampli perqu els
pescadors tenen en compte moltssimes coses, i tots aquests coneixements els tenen ells. Aix
doncs, no sn conceptes que puguis aprendre dun llibre o anant a classe, sn coneixements que
sensenyen dels uns als altres i que van aprenent a base de lexperincia. Crec que s dadmirar
aquest fet.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

MASSEGUER Sergi: Recursos Marins del Mediterrani, Departament dAgricultura,

Alimentaci i Acci Rural, 2008.


HUGUET I SEMSMA Alicia: Catleg dEspcies dInters Pesquer a Catalunya, Generalitat
de Catalunya, Departament dAgricultura, Ramaderia i Pesca, 1991
Llocs web:

http://www.aulaga.info/archivos/documentos/cursoSostenibilidad/ACUICULTURAyPESCA.
pdf
http://europa.eu/pol/pdf/flipbook/es/fisheries_es.pdf
(...)

Estudi dels factors que influeixen en la velocitat


d'una reacci enzimtica
Sobre les puntes (Construcci personalitzada de
les punteres de ballet)
No more coffee, please! Estudi dels efectes de la
cafena sobre Daphnia magna, Saccharomyces
cerevissiae i Homo sapiens (Humans).
Maledes allrgies: El mn de l'esternut

Bruno Jess Borre

Biologia

Conxita Lozano Monserrat

Tecnologia

Cristina Gmez Serna

Biologia

Patricia Gonzalez Jurado

Biologia

El Frum TRICS arriba a la desena edici. Des de lINS Comte de Rius volem felicitar als
organitzadors i a tots els que, any rere any, han fet possible aquest espai de transferncia del
coneixement i de convivncia entre els nostres alumnes de batxillerat.
En la societat actual, la difusi del coneixement i de la recerca cientfica sn peces clau per al
progrs, i la tasca que desenvolupa aquest frum entre el nostre jovent semmarca dins daquest
objectiu fonamental.
LInstitut Comte de Rius ha participat des de la primera edici en els diferents frums TRICS. De les
edicions dels anys anteriors, linstitut nha fet una valoraci molt positiva. Pensem que s una
activitat molt ben valorada, sobretot, per part de lalumnat de 2n de Batxillerat que va participar
directament exposant els seus treballs i dels alumnes de 1r de Batxillerat que van assistir a les
diferents presentacions , que els van servir de pauta pels seus respectius treballs de recerca. Per
tant , no podem deixar de venir a aquesta X edici dun gran espai de trobada del jovent del Camp
de Tarragona amb la Cincia.

Ttol:
AUTOR:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Construcci dun kart Cross


Andreu Toldr Duran
Rafa Figueroa
Cincies i tecnologia: Cientificotecnolgic
Tecnologia
Ins Comte de Rius
Tarragona

OBJECTIUS:

Els principals objectius que vaig tenir des de un principi van ser:

La construcci dun kart Cross des del principi fins al final i poder conduir-lo per un circuit .
La elaboraci dun treball/manual per tots aquells que vulguin fer el mateix projecte que el
meu, i seguint el manual s puguin estalviar temps i diners per construir-lo.
Aprendre les tcniques essencials de mecnica i soldadura.
Construir el kart Cross i elaborar el manual prctic.

HIPTESI:

Construir el kart Cross i elaborar el manual prctic.trobar amb un problema que era que
landrmina que havem fabricat anava molt be sempre i quan sigues baixada... Aqu va ser on vaig
comenar a plantejar-me fabricar un kart Cross. La hiptesis va ser si jo amb els meus pocs
coneixements sobre aquest tema i la meva poca experincia seria capa de construir un vehicle de
similars prestacions.
EL PROCS:

El procs que vaig fer servir per la


construcci del kart Cross va ser a
base
de
documentar-me
bsicament per internet , fer
algunes
modificacions
per
adaptar-ho al kart, equivocar-me
i
tornar
a
fer-ho,
era
constantment prova i error. Aix
va ser tota la construcci del kart
des de linici fins al final. Al treball
escrit
explico
totes
les
equivocacions que vaig tenir, la
soluci que vaig creure millor i
una srie de millores per tal de
canviar els aspectes malament
desenvolupats.
A part en el treball explico pas a pas tota la construcci del kart Cross per tots aquells que s
vulguin animar i puguin tenir una guia per elaborar-lo, ja que jo ho vaig trobar molt en falta com
plnols de lestructura, mides...

CONCLUSIONS:

Les conclusions que he obtingut al finalitzar aquest treball han sigut.

Tot requereix moltes hores de treball i tindre un bon recolzament econmic perqu
desenvolupar qualsevol idea tecnolgica necessita molt temps i dedicaci.
Tot no s tant fcil ni rpid com pot semblar en un principi.
Penso que un cop acabat i provat el kart he aprs a soldar amb una mnima qualitat
funcional i he aprs molta mecnica i electrnica de vehicles.
Recomano al 100% aquest treball ja que lexperincia i lobertura de ment que taporta s
molt gran ja que s toquen camps molt variats.

BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

D. Carbonero Mesas, Motores de competicn interna.

TTOL:
AUTOR:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Que ve el llop! Aproximacions a lestudi duna espcie en


perill dextinci
Carlos Mario Olaya Rincn
Lourdes Tablado Almela
Cincies i tecnologia: Cincies de la salut
Biologia
Ins Comte de Rius
Tarragona

OBJECTIUS:

Aproximaci al coneixement de la morfologia i biologia del llop ibric Canis lupus signatus.
Realitzaci dun etograma de la llopada del zoo de Barcelona i fer una comparaci etolgica
amb una llopada salvatge.
Descobrir les causes de la regressi poblacional que ha patit el llop ibric i identificar lestat
actual de lespcie (amenaada, en perill dextinci...) a Espanya i a Catalunya amb
entrevistes a associacions i experts en el mn del llop.
Concretar quines mesures podrien afavorir la supervivncia daquesta espcie perqu sigui
una espcie sostenible i compatible amb lsser hum.
Conixer els diferents programes de conservaci daquesta espcie al zoo de Barcelona.
Conixer i entendre amb profunditat la tasca de Flix Rodrguez de la Fuente per a la
conservaci del Canis lupus Signatus.
Intentar comprendre com ha variat la relaci de lhome i el llop al llarg dels segles.
Copsar lopini de la gent respecte a la conservaci del llop.
Confeccionar un espai web per donar a conixer el llop Ibric i la seva problemtica.

HIPTESI:

La hiptesi central de la part prctica realitzada al zoo de Barcelona s que el comportament del
llop en captivitat ser molt diferent al dels llops en llibertat. Una altra hiptesi del treball s que la
relaci de lhome amb el llop ha patit molts canvis al llarg del temps i aix ha tingut conseqncies
en la poblaci de llops i lestat actual de lespcie.
EL PROCS:

Al mar de 2015, vaig comenar a fer recerques a Internet, motivat per latracci que
instintivament sento pels animals, fins que vaig trobar el curs de treball de recerca que ofereix el
zoo de Barcelona, per als alumnes de batxillerat. Desprs dacabar el curs, vaig fer un estudi amb
etogrames del comportament de les llobes del zoo amb les 32 hores de gravacions que els vaig fer,
per desprs de moltes hores de visionar cintes de vdeo i fer molts grfics, lluny de sentir-me
satisfet, sentia la necessitat de saber moltes ms coses sobre el llop: la relaci del llop amb lhome,
lestat actual de lespcie, les poltiques de conservaci que es feien, si el llop, com deien algunes
notcies periodstiques, estava tornant a Catalunya...
Vaig comenar a fer recerca dinformaci a la biblioteca municipal de Tarragona, al CRAI de lURV i fins i tot
a algunes biblioteques digitals. Tamb em vaig comprar un parell de llibres que parlaven del llop ibric i vaig
veure molts documentals, per necessitava apropar-me ms a la figura del llop i la seva importncia a casa
nostra. Aix que, amb ajut de la meva tutora, vaig enviar desenes de-mails per intentar contactar amb
associacions espanyoles i portugueses que es dedicaven a la conservaci del llop. Els vaig enviar entrevistes
i els vaig demanar articles que no podia aconseguir dun altra manera, fins i tot vaig establir certa relaci
amistosa amb el responsable de SIGNATUS (una associaci catalana per la conservaci del llop) amb la qual
cosa vaig poder visitar les seves installacions i conixer la lloba Lupus (una lloba socialitzada).

CONCLUSIONS:

De la comparaci entre el que he aprs en els documentals i en els llibres amb lobservat a lestada
al zoo puc concloure que hi ha molta diferncia entre els llops en captivitat i els llops a la natura. Ni
el comportament social tan caracterstic daquest animal, ni les conductes exploratries, o
dalimentaci sn les que calia esperar en aquest tipus danimal. La captivitat i la presncia
humana han modificat fortament el seu comportament.
Lestrs social del llop pot aparixer quan els animals es mantenen en grups duna mida o una
composici que no sn les apropiades. A ms, al zoo, la presncia de pblic i els sorolls dels
altaveus van tenir efectes negatius sobre el benestar de les llobes i sobretot en canvis conductuals.
La installaci dels llops del Zoo de Barcelona i les dels altres animals haurien destar dissenyades
de manera que els animals poguessin mostrar un comportament variat, incloent-hi totes aquelles
conductes que li sn prpies. Quan aix no saconsegueix, i en el cas del llop s molt difcil,
observem animals estereotipats i poc actius.
El llop des de lantiguitat ha tingut una relaci estreta amb nosaltres que ha passat per molts
daltabaixos. Damic fidel, amb qui compartir les caceres, quan es va comenar a domesticar, a
figura demonaca fins fa no molts anys.
La problemtica principal del retorn del llop a Catalunya, s el gran conflicte amb els ramaders, ja
que s un dels collectius ms afectats. Del que he vist puc deduir que de la m duna bona gesti
com la de ladministraci catalana podrem recuperar el llop. Aix passaria pels ajuts als collectius
afectats (gossos mastins, rucs, ajuts econmics...) i per un treball de conservaci dels hbitats
propis daquesta espcie, establint zones protegides per assegurar la seva supervivncia i futur
desenvolupament.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

CASTELLV, I. G. El rastro del lobo. Primera edicin. Madrid: Ed. Equipo Sirius, 2008.
GRANDE DEL BRO, R. El lobo ibrico. Biologa, ecologa y comportamiento.
Primera edicin. Salamanca: Ed. Amar Ediciones, 2000.
MANENT, A. El llop a Catalunya. Memria, llegenda i histria.
Primera edici. Lleida: Ed. Pags Editors, S. L., 2004.
MASSIP i GIBER, J.M. El llop i els humans. Passat i present a
Catalunya. Primera edici. Tarragona: Ed. Arola Editors, 2011.

Llocs web:

AMIGO LOBO <http://carlossanzamigolobo.com/ >


GRUPO LOBO <http://lobo.fc.ul.pt/>
SIGNATUS <http://signatus4.wix.com/web-signatus>

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Lenemic invisible: la radiaci ultraviolada.


Carolina Campos Martnez
Lourdes Tablado Almela
Cincies i Tecnologia: Cincies de la salut
Biologia
Ins Comte de Rius
Tarragona

OBJECTIUS:

Conixer les caracterstiques i els tipus de radiaci ultraviolada.


Esbrinar els efectes que aquesta radiaci t en els ssers vius.
Descobrir els usos i beneficis dels raigs ultraviolats.
Comprendre els mecanismes dacci de elements de protecci natural i dels fotoprotectors.
Comprovar si hi ha canvis al llarg de lany en la radiaci ultraviolada que arriba a casa
nostra.

HIPTESI:

Degut als efectes nocius documentats dels UV sobre els ssers vius, lexposici de fongs als
ultraviolats disminuir la seva taxa de supervivncia. La radiaci UVC afectar ms el
creixement que lUVA degut a que s ms energtica i per tant ms perillosa per als ssers
vius.
La graduaci del fotoprotector estar directament relacionada amb la capacitat amb que es
bloquejaran els efectes observats.
Degut a lefecte dels ultraviolats, el temps de germinaci augmentar i el creixement de la
planta de la llentia disminuir amb el grau dexposici.
La quantitat de radiaci UV que arriba a Tarragona variar de forma important al llarg de
lany.

EL PROCS:

El treball consta dun marc teric que explica el concepte de radiaci ultraviolada, els tipus que nhi
ha, els seus efectes a llarg i curt termini sobre diversos factors i les seves aplicacions en lactualitat.
La part prctica est dividida en tres blocs per corroborar les meves hiptesis:
el primer bloc tracta dun estudi dels efectes de la radiaci UV en cllules de
llevat, on vaig realitzar jo mateixa els medis de cultiu per a les plaques de
petri i el sembrat. Posteriorment vaig exposar-les a diferents condicions: a
rajos ultraviolats amb lajut duna lmpada de radiaci UV
i a radiaci solar, amb fotoprotectors de diferent
graduaci i sense fotoprotecci. Desprs de estar
sotmeses a diferents condicions, vaig fer una srie
dobservacions.
En el segon bloc, he fet un estudi dels efectes de la radiaci UV en llavors de
llenties i he observat el seu desenvolupament durant dues setmanes, desprs
de lexposici. Desprs destar sotmeses a la radiaci UV, les vaig plantar a casa
meva, de manera que pogus fer un control del seu creixement ms fcilment.

En el tercer bloc he fet un seguiment de la quantitat de radiaci ultraviolada que arriba a la


provncia de Tarragona, a partir de dades obtingudes de lAEMET.
CONCLUSIONS:

Lobjectiu de la part prctica va ser corroborar les hiptesis que vaig plantejar a linici del treball.
Les conclusions del meu treball sn:

La taxa de supervivncia dels fongs disminueix pels efectes dels ultraviolats. Els resultats
dels meus experiments han demostrat que al radiaci UVC no afecta tant al creixement dels
fongs com sesperava, i que la radiaci UVA ha sigut la que ha fet disminuir, en major grau,
la supervivncia de les colnies.

La graduaci del fotoprotector est directament relacionada amb la seva capacitat de


bloqueig, per no s suficient ja que la taxa de supervivncia dels fongs irradiats protegits
amb el fotoprotector 50+ encara s menor als controls.

En el cas de les llenties, els UVC afecten el creixement de les llenties exposades desprs de
germinar, per lefecte sols s significatiu els 6 primers dies. Desprs les diferncies de
longitud amb els controls desapareixen.

En el cas del creixement les llenties exposades desprs de germinar, es veuen ms


afectades per la radiaci UVC que per la radiaci UVA. En les llenties exposades abans de
germinar, el creixement es veu ms afectat per la radiaci UVA.

Finalment, el seguiment de quantitat de radiaci ultraviolada que ens arriba a la provncia


de Tarragona, ens permet verificar que tant la quantitat de radiaci UVB com el IUV, varia
de forma important al llarg de lany i s molt elevat a lestiu. Daqu la necessitat
daugmentar fora la protecci en aquesta poca de lany. Tot i aix aquesta variaci no est
relacionada amb canvis en lespessor de loz.

BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

Ral de la Rosa, Contaminacin Electromagntica, las radiaciones y sus efectos sobre la


salud, Editorial Terapion, Captol II i Captol III, 1996.
E. DURO MOTA, M. T. CAMPILLOS PEZ, S. CAUSN SERRANO, Hablemos de... radiacin
solar. El sol y los filtros solares, vol. 13 Nm. 3, 2003.
Departament de Medicina Qumica Universitat Semmelweis de Budapest, Effects of
ultraviolet radiation un plant cells, pg. 181-183, 2002.
Llocs web:

OMS, ndice UV Solar mundial Gua prctica, 2003. En


http://www.who.int/uv/publications/globalindex/es/
H. B. Wright y W. L. Cairns, LUZ ULTRAVIOLETA, pg. 6 i 7 Mecanismo de desinfeccin UV,
1990, En http://usam.salud.gob.sv/archivos/pdf/agua/LUZ_ULTRAVIOLETA.pdf
Agencia Estatal de Meteorologa (AEMET), Informes mensuales sobre la evolucin de la
capa de ozono y el ndice de radiacin ultravioleta, enero de 2014 y agosto de 2014. En
http://www.aemet.es/es/serviciosclimaticos/vigilancia_clima/radiacion_ozono?w=1
CSIC, La levadura de la cerveza y del laboratorio, 2015. En
http://seresmodelicos.csic.es/llevat.html

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Projecte dun habitatge autosuficient


Cecile Cirera Garde
Candela Jov Rib
Cincies i tecnologia: Cientificotecnolgic
Arquitectura
Ins Comte de Rius
Tarragona

OBJECTIUS:

Explicar que s un habitatge autosuficient.


Mostrar quins sn els avantatges i inconvenients daquest.
Representar de forma real totes les installacions i actuacions que es poden fer a lhabitatge
per tal de reduir el consum daigua, electricitat, i per tal dutilitzar les energies renovables.

HIPTESI:

s possible la creaci dun habitatge autosuficient, s a dir, totalment independent a la xarxa


general?
EL PROCS:

Lestructura del treball es compon en dues parts, una terica on intento donar una imatge dun
habitatge autosuficient, a partir de les energies renovables, la bioclimtica i la bioconstrucci.
Mitjanant levoluci dels habitatges explico els canvis arquitectnics que hi ha hagut durant la
histria i el fet pel qual cada cop es t ms en compte la sostenibilitat i lautosuficincia. Exposo
tamb uns conceptes terics que he hagut de tenir en compte a lhora delaborar lhabitatge
autosuficient. I per ltim raono els avantatges i inconvenients daquest tipus dhabitatge.
Laltra part del treball s la prctica, la qual simula la creaci dun habitatge autosuficient, que es
localitza en un terreny real, a la comarca de lAlt Camp, i disposa dinstallacions independents a la
xarxa general. Aquestes installacions sn la geotrmica horitzontal, per a lobtenci daigua
calenta sanitria i terra radiant, la installaci daprofitament daiges pluvials, per a s personal, i
residuals per al reg del jard, i finalment la installaci de plaques solars fotovoltaiques per
lobtenci delectricitat.
A partir daix he realitzat una maqueta i plnols per mostrar de forma real aquest tipus
dinstallacions.

CONCLUSIONS:

Un dels principals avantatges daquest tipus dhabitatge s que es pot considerar independent, no
desn de les xarxes pbliques, s a dir, satisf les seves prpies necessitats mitjanant les energies
renovables i laprofitament dels seus propis recursos.
Un dels majors inconvenients s lelevat cost econmic inicial, la dependncia que t aquest
habitatge del clima, i altres factors com poden ser la regi, la pluviometria, la radiaci solar.
He pres conscincia que en un futur prxim, si continuem abusant dels recursos no sostenibles
arribarem a esgotar-los, s per aix, que la societat actual ha de comenar a adaptar-se i optar per
les noves opcions, com s la dun habitatge autosuficient.
Tot i que no he tingut en compte el cost econmic del meu habitatge, sc conscient que el ms
costs sn les installacions per a lobtenci daigua calenta, calefacci i electricitat.
Espero haver demostrat en aquest treball que un habitatge autosuficient no s un model irreal,
sin que es pot construir, i cada cop tenim ms projectes de cases bioclimtiques i sostenibles.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

BUENO, Mariano: El gran libro de la casa sana, 7 edicin.


FOCHS, Carles. Coderch 1913-1984. Barcelona: Gustavo Gili, 1989
GARCIA CAMPOS, Juan Manuel. <<La bateria reinventada>>. A: CAROL, Marius. mg
magazine.
Barcelona: la vanguardia Ediciones, 2015.
WASSOUF, Micheel. De la casa pasiva al estndar. Barcelona: Gustavo Gili.
Ma.Dolores Garca: Arquitectura Bioclimtica, 2008.

Llocs web:

Agustn Rico Ortega, Agua caliente sanitaria, y II


En: http://ruc.udc.es/bitstream/2183/5326/1/ETSA_24-16.pdf.
Ajuntament de Barcelona, Aprofitament daiges pluvials per al consum domstic, 2012.
En:http://w27.bcn.cat/porta22/images/cat/Barcelona_Treball_Capsula_Sectorial_Aigua_no
vembre2012_cat_tcm9-22887.pdf
Generalitat de Catalunya, Arquitectura Bioclimtica
En: https://www.euss.es/Biblioteca/Arxius/Archisun.pdf
Generalitat de Catalunya, Registre del Planejament Urbanstic de Catalunya
En:http://ptop.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocume
nt&codintExp=22567&fromPage=load.
QUQUICOM, Arquitectura sostenible: cases km zero, 2014
En:http://blogs.ccma.cat/quequicom.php?itemid=53573.
QUQUICOM, Nria, natura a tot tren, 2015.
En:http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/quequicom/nuria-natura-a-tot-tren/video/5259872/

TTOL:
AUTOR:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

La fsica del vol dun avi.


Daniel Redondo Oliva.
Josep M Aliaga Toms.
Cincies i tecnologia: Cientificotecnolgic.
Fsica
Ins Comte de Rius
Tarragona

OBJECTIUS:

Conixer els fonaments de laeronutica i la seva histria.


Entendre les lleis fsiques que actuen sobre un avi en vol.
Construir un tub de Venturi per a comprovar el seu funcionament.
Realitzar un tnel de vent casol per a comprovar leficincia del perfil alar.

HIPTESI:

El perfil alar afecta sobre el vol dun avi.


EL PROCS:
El treball consta duna part terica que comena amb un breu resum de la histria de laeronutica. En
aquest desenvolupament teric, tamb explico els diferents principis aeronutics que influeixen en el vol
de lavi. Dins daquest apartat he fet ms mfasi en el Principi de Bernoulli, lefecte Venturi i les forces que
actuen en el vol dun avi, ja que seran importants per entendre la part prctica del meu treball.
En la part experimental, l'inters de construir aparells que simulessin els principis aeronutics va ser perqu
era una forma per poder-los visualitzar, a ms de poder entendrels.
El tub de Venturi va ser el primer muntatge que vaig fer. En realitzar lactivitat experimental, he pogut
entendre la complexa equaci de Bernoulli. Grcies a ell, he pogut fer
clculs a partir de les frmules estudiades, i comprovar que els
resultats terics coincideixen amb els experimentals.
El segon muntatge experimental va ser un simulador per visualitzar
lefecte Venturi. En aquest experiment es pot observar visualment
com actua la Llei de Bernoulli en lelevaci de lavi. Lobjectiu
daquesta prctica s poder comprovar leficincia del perfil alar, ja
que sestudien diferents avions amb distints perfils alars. Tot i que en
aquest muntatge lefecte estudiat no es va poder mesurat amb la
precisi desitjada, ja que per fer-ho es necessitava un flux laminar i
no turbulent, i aix demanava un aparell ms redut, he preferit
deixar-ho per visualitzar lefecte Venturi en el vol dun avi segons el
perfil alar.
Per ltim, he construt un tnel de vent casol, s semblant al segon
muntatge, per en aquesta vaig construir-lo bastant ms petit, i a
ms vaig afegir alguna millora perqu el corrent de daire arribs a
tots llocs del simulador en rgim laminar. Amb aquest equip sha
estudiat noms els diferents tipus de perfils alars i no lavi sencer.
Leficincia alar sha mesurat de forma qualitativa mirant quin perfil
selevava ms rpidament.

CONCLUSIONS:

Amb aquest treball el que volia era abastar diversos objectius que crec que he aconseguit
globalment. He pogut conixer els fonaments bsics de laeronutica. Tamb he aprs fora
informaci sobre els orgens del vol. I per ltim en lmbit teric, he ents les lleis fsiques bsiques
que actuen sobre el vol dun avi.
En relaci als treballs prctics, estic molt orgulls de mi mateix, ja que he estat capa dassolir la
construcci dels diferents mecanismes aeronutics casolans . Grcies a les prctiques del tub de
Venturi i del Simulador Aerodinmic per visualitzar lefecte Venturi mhe pogut adonar que aquest
efecte s un dels principis ms importants que regeixen laeronutica. Respecte al Simulador
Aerodinmic per visualitzar, tot i que el vaig fer era molt gran i no podia trobar una font daire que
fos adient, a ms el flux era turbulent, he pogut utilitzar-lo per visualitzar lefecte Venturi. I per
aix amb lajut del tutor vaig decidir de fer un tercer muntatge : la construcci dun tnel de vent
casol per comprovar els perfils alars. Una de les dificultats que he tingut en aquesta prctica s
que, com el perfil alar fregava amb el fil de pescar, no selevava prou b i noms he pogut
comprovar de forma subjectiva quins dels perfils era millor.
Per ltim dir que he pogut comprovar que la meva hiptesi de partida, el perfil alar afecta al vol
dun avi, s certa.
BIBLIOGRAFIA:
Llocs web:

AEROMODELR. Histria de laviaci. http://aeromodelr.wikidot.com/aviacion-historia> [Data


de consulta: 10.8.2015]
FERIA DE LAS CINCIES. Universitat nacional autnoma de Mxic, experiment basat en la
teoria de Bernoulli.
http://www.feriadelasciencias.unam.mx/anteriores/feria18/F_E_IE%20Experimento_basado_
en_la_Teoria_.pdf> [Data de consulta: 7.10.2015]
MANUAL DEL VUELO. Miguel Angel Muoz. http://www.manualvuelo.com/indice.html>[Data
de consulta: 26.9.2015]
MX.TUHISTORY. http://mx.tuhistory.com/content/la-historia-del-vuelo> [Data de consulta:
10.8.2015]

TTOL:
AUTOR:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Estudi experimental de la cintica de diferents reaccions


qumiques
David Esteban Avils Rojas
Josep M. Aliaga Toms
Cincies i Tecnologia: Cincies de la Salut
Qumica
Ins Comte de Rius
Tarragona

OBJECTIUS:

Conixer els fonaments terics de la cintica qumica.


Conixer el mecanisme duna reacci qumica.
Conixer els factors que influeixen en la cintica duna reacci.
Augmentar els coneixements matemtics.
Estudiar experimentalment la cintica de diferents reaccions qumiques.

HIPTESI:

La velocitat duna reacci qumica pot variar significativament si es modifiquen certes condicions i
factors de la reacci.
EL PROCS:

El present treball de recerca aprofundeix, tant tericament com experimentalment, en el


coneixement de la Cintica Qumica, la part de la Qumica que estudia la velocitat de reacci , els
factors que lafecten i els mecanismes de les reaccions qumiques.
Sexpliquen clarament els conceptes de : velocitat mitjana de reacci, velocitat instantnia de
reacci, constant cintica i equaci de velocitat. Tamb sestudien els mtodes experimentals de
determinaci de velocitats de reacci : el mtode integral i el mtode diferencial. Aquests mtodes
sapliquen a les reaccions estudiades en el treball a partir de les dades experimentals obtingudes.
El treball tamb inclou una explicaci de les Teories de les Reaccions Qumiques: la Teoria de les
Collisions i la Teoria del Complex Activat. A ms, sexposa la influncia dels diferents factors que
modifiquen la velocitat duna reacci qumica ( concentraci dels reactius, temperatura, estat fsic
dels reactius, s de catalitzadors ). Lefecte de la temperatura i dels catalitzadors savalua
quantitativament en lestudi experimental en les reaccions estudiades.
La part ms significativa del treball s lestudi de la cintica de dues reaccions qumiques :
la reacci dinversi de la sacarosa ( catalitzada per HCl ), on sinvestiga
quantitativament lefecte de la concentraci del catalitzador.
La reacci de saponificaci de lacetat detil , on sinvestiga quantitativament
lefecte de la variaci de la temperatura i es calcula lenergia dactivaci de la
reacci.
Reacci dinversi de la sacarosa:
La sacarosa ,o sucre de taula, diluda en aigua, per s sola es descompon en glucosa i fructosa. Per
en aquest estudi, mitjanant laddici dun catalitzador ( HCl 2M ) saccelera el procs.
Per estudiar la cintica de la reacci cal mesurar amb un polarmetre el canvi dangle de la llum
polaritzada al travessar la soluci de sacarosa, glucosa i fructosa, ja que sn substncies
pticament actives.
Analitzant les mesures experimentals, es troba que aquestes tenen un molt bon comportament
lineal , la qual cosa demostra que la reacci s dordre u respecte a la concentraci de la sacarosa.

Tamb es pot calcular la constant cintica i definir lequaci de velocitat.


Per avaluar quantitativament lefecte de la concentraci del catalitzador, es va repetir tot el
procediment experimental i danlisi de les mesures per una concentraci dHCl 1M.
Les equacions cintiques trobades sn les segents:
Amb concentraci 2M del catalitzador HCl = , [ ]
Amb concentraci 1M del catalitzador HCl = , [ ]
Reacci de saponificaci de lacetat detil:
La saponificaci s un procs qumic on un ster reacciona amb un hidrxid. El cas estudiat s la
reacci de lacetat detil amb lhidrxid de sodi.
Lestudi de la cintica daquesta reacci se centra en levoluci del pH amb el temps. Inicialment
sha estudiat la reacci a temperatura constant de 20C. De lanlisi de les mesures experimentals
es dedueix que la reacci t una cintica de segon ordre respecte a la concentraci dhidrxid de
sodi.
Repetint tot el procs a temperatura constant de 40C , es quantifica lefecte de laugment de la
temperatura sobre la cintica de la reacci.
Les equacions cintiques trobades van ser:
Amb una temperatura de 20C = , []

Amb una temperatura de 40C

= , []

A ms, a partir de les constants cintiques trobades es pot calcular lenergia dactivaci necessria
daquesta reacci. Sent aquesta:

= 145392,6

CONCLUSIONS:

A partir de la investigaci experimental sha pogut validar la hiptesi de partida. Doncs, sha
comprovat ,en ambdues reaccions estudiades, que exposant-les a diferents tipus de factors,
aquestes es produiran ms rpidament, o b, ms lentament.
En la reacci dinversi de la sacarosa, una disminuci de la concentraci del catalitzador produeix
lefecte esperat de reduir la velocitat de reacci. En la reacci de saponificaci de lacetat detil, un
augment de temperatura comporta lesperat augment de la velocitat de reacci. Per tant, la
velocitat duna reacci s pot ser modificada variant els factors que afecten sobre ella.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

AVERY E., H. Cintica Qumica Bsica y Mecanismos de Reaccin. Barcelona: Revert,1982.


Qumica II. Barcelona: Edeb, 2009.
SCOTT FLOGER, H. Elementos de Ingeniera de las Reacciones Quimicas. Madrid: Pearson
Educacin, 2001.

Llocs web:

JARABO FRIEDRICH, Francisco. Cintica Qumica Aplicada. [En


lnia]<https://fjarabo.webs.ull.es/VirtualDoc/Curso%2020122013/Cin%C3%A9tica%20Qu%C3%ADmica%20Aplicada/Material/Cin%C3%A9tica%20Qu%C
3%ADmica%20Aplicada%20-%20Manual%20docente.pdf>[Consulta: 1 novembre 2015]

GMEZ, Clara. Cintica. [En lnia]<http://ocw.uv.es/ciencias/11/teo_cinetica_nuevo.pdf>[Consulta: 20 octubre 2015]


FACULTAD DE CIENCIAS. Velocidad de Reaccin. [En
lnia]<http://www.uam.es/docencia/reyero00/docs/velocidad_de_reaccion2.pdf>
[Consulta: 20 octubre 2015]

TTOL:
AUTORA:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

C.S.I. Tarragona Com sinvestiga un crim?


Judit Piqu Venteo
Josep M Aliaga Toms
Cincies i tecnologia: Cientificotecnolgic
Qumica
Ins Comte de Rius
Tarragona

OBJECTIUS:

Conixer quin paper arriba a tenir la qumica forense i la hematologia forense en la


criminologia.
Demostrar la gran importncia que tenen les tcniques analtiques usades per a investigar.
Aplicar les tcniques analtiques a lestudi de les taques de sang.
Donar a conixer ms a fons aquesta branca de la qumica.
Ser capa dinterpretar un petit crim i fer-ne la seva investigaci.
Resoldre dit crim.

HIPTESI:

La qumica forense junt amb lhematologia forense sn uns dels pilars fonamentals en la
criminologia.
EL PROCS:

Aquest treball de recerca s una introducci a les tcniques de lhematologia forense.


Primerament, es fa una breu explicaci de la qumica forense i quines sn les subbranques que la
composen . A continuaci , el treball se centra en lestudi de les tcniques analtiques ms
emprades en hematologia forense :
Tcnica per a la determinaci del grup sanguini.
Tcniques dorientaci per a la identificaci de sang.
Tcniques de confirmaci de sang.
La tcnica per a la determinaci del grup sanguini serveix per determinar el grup sanguini de la
sang trobada. Els anticossos del nostre plasma amb els antgens dels nostres eritrcits actuen en
contra del anti-srum que shi va aplicant a cada gota. Per exemple si som del grup A+ a laplicar a
la gota de sang lanti-A i a laltre gota de sang el anti-Rh / anti-D en les dues sortir la mostra
coagulada.
Les tcniques dorientaci per a la identificaci de sang en sn tres. La tcnica dAdler consisteix en
aplicar el reactiu bencidina que en el cas de que hi hagi
sang actuar amb les catalases del grup hem i es tornar la
mostra dun color blau; en el cas de que no canvi de color
demostrar que no hi ha sang. La tcnica de Kastle-Meyer
es basa en aplicar unes gotes del reactiu fenolftalena a la
mostra problema i als pocs segons unes gotes de perxid
dhidrogen i en presncia de sang es tornar dun color
rosat. La tcnica de luminol es basa en preparar tres
solucions de les quals es mesclen 10 ml de cadascuna i
satomitzen a la mostra problema, i si provoca
quimioluminiscncia voldr dir que hi ha sang.

Les tcniques de confirmaci de sang sn dues. La tcnica de cristalls


de Teichmann es basa en aplicar cid actic a la mostra problema i
les protenes de l'hemoglobina es separen formant els cristalls de
Teichmann. Laltra tcnica es la de Takayama, es fan tres solucions
una delles amb el reactiu piridina i la mescla es posa a la mostra
problema, shi forma cristalls voldr dir que s sang.
En la meva part experimental vaig fer les proves de determinaci del
grup sanguini, la prova de luminol i la de Takayama.

Per ltim vaig plantejar un petit crim on shavien trobat uns objectes
tacats de sang i quatre sospitosos. Vaig passar a examinar la roba dels
sospitosos amb la prova de luminol, a continuaci vaig agafar els
objectes trobats i els hi vaig fer la prova de Takayama per determinar
shi era sang i ms tard vaig aplicar la prova de la determinaci del grup
sanguini per verificar si coincidia el grup del primer sospits amb la
sang en els objectes trobats.
CONCLUSIONS:

Les conclusions principals del treball de recerca sn que shan assolit els objectius proposats :
Conixer levoluci de la qumica i lhematologia forense.
Aplicar experimentalment les principals tcniques de lhematologia forense.
Poder resoldre un supsit de crim analitzant les dades trobades amb les tcniques
estudiades anteriorment.
Per tant, la hiptesi plantejada s certa : La qumica forense i lhematologia forense sn pilars
fonamentals en les investigacions criminolgiques.
BIBLIOGRAFIA:
Llocs web:

Anlisis forenses de la sangre Criminalstica.mx


http://criminalistica.mx/areas-forenses/hematologia-y-serologia/1347-varios (Data de consulta;
16-10-15)
Qumica analtica
http://www.fbqf.unt.edu.ar/institutos/quimicaanalitica/Analitica%20I/pdf/Clase%201%20para%2
0internet.pdf> (Data de consulta; 15-8-15)

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

La vitamina C: Estudi dels efectes de diversos factors sobre


el contingut de vitamina C
Laura I. Gonzlez Prez
Lourdes Tablado Almela
Cincies i tecnologia: Cincies de la salut
Bioqumica
Ins Comte de Rius
Tarragona

OBJECTIUS:

Saber qu sn les vitamines i conixer els seves propietats i caracterstiques.


Estudiar quines funcions tenen i per qu sn necessries per al nostre cos.
Idea de lestabilitat i el grau de conservaci dalgunes vitamines.
Esbrinar quin s el millor mtode per determinar el contingut de vitamina C al laboratori.
Demostrar si t ms vitamina C el suc natural o lenvasat.
Saber si ens enganyen a les etiquetes nutricionals.
Determinar si el suc de taronja soxida en contacte amb laire.
Determinar el millor mtode de conservaci de la vitamina C.
Estudiar si desapareix la vitamina C en cuinar els aliments.

HIPTESI:

Les quantitats de vitamina C que tindran els sucs coincidiran amb les indicades en els
envasos dels sucs.
Els sucs envasats tindran menys quantitat de vitamina C.
Els sucs amb polpa i sense polpa tindran la mateixa quantitat de vitamina C.
La quantitat de vitamina C es conservar millor a temperatures baixes.
Labsncia de llum i el contacte amb laire ajudar a conservar b la vitamina C.
Les altes temperatures acceleraran les reaccions de degradaci de la vitamina C.
La prdua de vitamina C ser ms important quant major sigui el temps en ebullici.

EL PROCS:

Primerament es va haver de fer una recerca informativa sobre qu sn les vitamines, les seves
caracterstiques i les funcions que fan. Desprs es va buscar informaci sobre la vitamina C
concretament, que seria amb la qual es farien les proves posteriors al laboratori per tenir un
ventall ms ampli de possibles experiments. Per poder comenar la part prctica, primer es va
haver de triar el mtode a seguir per determinar la quantitat de vitamina C. Es van dur a terme les
proves del Lugol i la de 2,6-DCFIF. Aquesta darrera va ser la triada per major fiabilitat i es va
procedir a comenar les prctiques organitzades.
La primera prova que es va realitzar va ser la de determinaci de la quantitat de vitamina C de
diferents sucs. Es va triar sucs de taronja de diferents marques (SPAR, Granini, Hacendado...) i es va
determinar la quantitat de vitamina C que contenien seguint el procediment de valoraci de 2,6DCFIF. Els resultats que es van obtenir es va observar que els sucs de taronja contenien ms
quantitat de vitamina C de la que es mostrava a la seva etiqueta nutricional. A ms, alguns sucs
comercials contenien ms vitamina que els sucs naturals, degut a estar fets a base de concentrats.
Tamb es va veure que la polpa no afectava al contingut de vitamina C.
A la segona prova es va fer un estudi de lefecte de diversos factors sobre el contingut de vitamina

C: lexposici a laire, la llum i la temperatura. Es va estudiar tres tipus de mostres de suc: en


recipient opac tancat, tancat i obert. De cada tipus de mostra es va fer una rplica, per a qu els
resultats fossin ms fiables. Es va introduir els tipus de mostres amb les rpliques corresponents a
tres medis diferents durant set dies: a temperatura ambient, a la nevera i a temperatura de 50C. A
les mostres a temperatura ambient es va poder observar que havia una prdua considerable de la
vitamina, i no es conservava gens b exposada a la llum. A les mostres de la nevera es va poder
observar que la variaci de vitamina C ha estat molt reduda, per tant es conserva millor. Pel que
fa a les mostres exposades a 50C, no es va poder determinar perqu shavia evaporat el suc. Per
aix es va dissenyar una altra prctica: la determinaci de a quines temperatures mximes es
conserva la vitamina C. Es va determinar la quantitat de vitamina C a les temperatures de
30C,40C,50C,60C,70C,80C,90C i 100C. La variaci va ser molt reduda, per tant les
temperatures no afecten a la vitamina C.
En veure que es conservava fins als 100C, es va fer una prova per determinar quant de temps es
conservava en ebullici. Es estudiar la quantitat de vitamina C que contenia el suc en ebullici en
intervals de 5 minuts de 0 a 30 minuts. Els resultats van mostrar que la vitamina C es conserva igual
de b en ebullici.
CONCLUSIONS:

El millor mtode per determinar la quantitat de vitamina C al nostre laboratori s la


volumetria redox amb 2,6-diclorofenol indofenol.
El sucs comercials tenen una menor concentraci de vitamina C que els naturals.
El fet de tenir o no polpa no afecta el contingut de vitamina C del suc.
Les temperatures elevades i el temps debullici no afecta al contingut de vitamina C.
Per conservar millor la vitamina C s recomanable mantenir-ho sense llum i a temperatures
baixes.

BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

CIANCAGLINI P et al. Using a classical method of vitamin C quantification as a tool for


discussion of its role in the body. Biochem. Mol. Biol. Edu., 2001.
HERNNDEZ, Jos Angel. Estudi de lefecte de diversos factors sobre el contingut de
vitamina C.Cincies 18 (2011)
KING, J i de Pablo, S, Prdidas de vitaminas durante el procesamiento de los alimentos. Rev.
Chil. Vol. 15, 1987.
TORRES, M; MRQUEZ,M; SUTIL de Naranjo,R; de YPEZ, C; LEAL de Garca,M; MUOZ, M i
GMEZ, M.E. Aspectos Farmacolgicos relevantes de las Vitaminas Antioxidantes (E,A y C).
Medicina-Valencia, Universidad de Carabobo, 2002.
SNCHEZ Palacios, L. Breve historia de las vitaminas. Universidad del Rosario, 2013; 16(2):
142-145
HARRIS D.C., Anlisis qumico cuantitativo. Editorial Revert, 2001.
KNEKT P, RITZ J, PEREIRA MA, et al. Antioxidant vitamins and coronary heart disease risk: a
pooled analysis of 9 cohorts. Am J Clin Nutr. 2004;80(6):1508-1520.

TTOL:
AUTORA:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

El cosmos del caos. Introducci a la Teoria del Caos.


Nria Aparicio Castilla
Josep M. Aliaga Toms
Cincies i tecnologia: Cientificotecnolgic
Fsica
Ins Comte de Rius
Tarragona

OBJECTIUS:

Conixer els inicis de la Teoria del Caos i la seva evoluci.


Aplicacions del Caos en els diversos mbits educatius i laborals.
Estudi dalgunes lleis fsiques en sistemes catics.
Conixer els mtodes de representaci ms utilitzats.
Estudi dels oscilladors i els seus comportaments.

HIPTESI:

El caos est regit per una srie de moviments, els quals intrnsecament poden mostrar un perode
repetitiu i, alhora, predictible (encara que desconeixem els lmits de la predictibilitat). Per tant,
podem afirmar que el caos, com a mnim, mostra comportaments regulars.
EL PROCS:

La base matemtica de la Teoria del Caos est constituda pels sistemes dinmics. Els sistemes
catics sn, alhora, sistemes dinmics no lineals. La principal caracterstica que tenen s que no
compleixen el principi de superposici. A ms a ms, lestudi de qualsevol sistema catic es realitza
des dun punt de vista discret. La geometria i els mtodes de representaci adquireixen rellevncia
degut a la ambigitat dels resultats analtics. Els ms habituals sn els atractors estranys, els punts
fixos, els fractals i les bifurcacions.
Els antecedents histrics parteixen de laportaci diferencial de Newton, aix com, del fams
problema dels tres cossos que va plantejar. Ms tard, durant el racionalisme, Pierre Simon de
Laplace va ser un gran defensor del determinisme. Entre els segles XIX i XX, Henri Poincar planteja
la possibilitat de caos com a infinitat de fenmens que no estaven sotmesos a una dinmica lineal.
Per ltim, laportaci ms important va ser la de Edward Lorenz. El fams meteorleg va realitzar
un estudi de latmosfera terrestre que el va portar a descobrir lefecte papallona, la sensibilitat a
les condicions inicials.
El caos ha estat present al llarg de la histria en la nostra cultura. Partint de lantiga Grcia on el
cosmos era la matria ideal que formava el mn tal i com el coneixem. Contrriament, el caos era
lestat en que es trobava la matria abans de lexistncia del home. Lart tamb ha estat influenciat
per aquest concepte. Des del renaixement fins a les esttiques cubistes, lordre s sinnim de
bellesa. Lexperimentaci consta de tres estudis. El primer s el pndol doble, el qual genera un
atractor estrany. Mitjanant una gravaci i un software he pogut extreure diferents atractors
estranys.

Atractor 6
3,00E+02
2,00E+02
1,00E+02
0,00E+00
-3,00E+02
-2,00E+02
-1,00E+02
0,00E+00
1,00E+02
2,00E+02
3,00E+02
-1,00E+02

Atractor generat pel pndol doble

La segona experimentaci consisteix en lestudi de senyals catiques, per a dur a terme el procs
sha utilitzat un ordinador amb un software especfic per tal de registrar la senyal, i posteriorment,
realitzar lanlisi de Fourier que mostra la freqncia dominant.

Anlisi de Fourie

Per ltim, lestudi de la funci logstica ha estat realitzat amb lExcel: introduint una srie
diteracions suficients per aconseguir demostrar la sensibilitat a les condicions inicials (lefecte
papallona) que la igualtat ha de complir.
2
0.9

0.901

0
1 7 13 19 25 31 37 43 49
Funci logstica

CONCLUSIONS:

La investigaci i estudi dels fonaments matemtics i fsics de la Teoria del Caos han estat de gran
ajuda per interpretar lexperimentaci prpia amb sistemes catics. La recerca bibliogrfica dels
diversos autors que han fet la seva aportaci a aquesta teoria ofereix una visi cronolgica de
laven cap a un nou mtode per entendre la realitat.
El pndol doble ens demostra la existncia dels atractors com a sistemes catics. Lestudi de sons
compostos indeterminats, confirma la hiptesi de partida, ja que, sevidencia lexistncia dun
primer harmnic que dna el carcter peridic. I per ltim, laplicaci logstica ha estat leina per a
demostrar analticament lexistncia de lefecte papallona o sensibilitat a les condicions inicials.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

ASENSIO MENNDEZ-BARZANALLANA, Rafael. Edward Lorenz, padre de la Teora del Caos y

el EfectoMariposa. [En lnia] <http://www.um.es/docencia/barzana/BIOGRAFIAS/BiografiaEdward-Lorenz.php> [Consulta: 08/01/16]


FRANTZ, Terrill. Society for ChaosTheory in Psychology&LifeSciences [En lnia]
http://www.societyforchaostheory.org/resources/#1a> [Consulta: 07/10/15]
M. CHVEZ GRIMALDI, Olivia; J. CHVEZ GRIMALD, Rafael. La Enfermedad: Una
Visindesde la Teora del Caos y de los Fractales [en lnia]
http://www.medicrit.com/rev/v3n3/3378.pdf> [Consulta: 25/08/15]
MUNN, Frederic. Las Teoras de la Complejidad y susImplicaciones en las Ciencias del
Comportamiento. Revista Interamericana de Psicologa, 1995. [En lnia]
http://smcomplejidad.com/las-teorias-de-la-complejidad-y-sus-implicaciones-en-lasciencias-del-comportamiento/> [Consulta: 26/10/15]
T. ALLIGOOD, Kathleen [et al.]. Chaos. Anintroduction to dynamical systems. Estats Units:
Ed. Textbooks in MathematicalSciences, 1996. [Consulta: 01/09/15]

Coincidint amb la primera edici del Frum TR, lInstitut Els Pallaresos participem per primer cop en
aquest espai de difusi i intercanvi de Treballs de Recerca de Batxillerat. Centre creat el 2008/09, no
va ser fins al curs 2014/15 quan es van dur a terme els primers treballs.
Conscients de la important incidncia que t l'elaboraci del treball de recerca en el
desenvolupament de l'autonomia en l'aprenentatge i dels processos que se'n deriven (planificaci,
investigaci, processament de dades, extracci de conclusions...), no podem desaprofitar
l'oportunitat que ofereixen el Frum TRiCS i el Frum TR de millorar altres competncies, com la
comunicativa (especialment pel que fa a l'exposici oral).
Alhora, per a l'alumnat de primer de batxillerat, que es troba a la lnia de sortida d'aquesta cursa de
fons, la participaci en aquesta experincia constitueix un punt de referncia per a la tria del tema
que treballaran i els objectius que s'han de plantejar. s el punt de partida dun treball engrescador
i illusionant, que coincideix plenament amb la tasca de reflexi acurada i el procs meticuls
daportacions temtiques dels diversos departaments didctics del centre i, sovint, de lalumnat.
En aquest espai, tamb punt darribada per als nois i noies de segon, els quals veuran reflectides les
hores que han esmerat en un projecte que ja s una realitat.

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Anlisi de la creaci duna obra literria


Aida Roca Redondo
Lorena Farns
Humanstic i Cincies Socials
Literatura catalana
Ins Els Pallaresos
Els Pallaresos

OBJECTIUS:

Redacci duna novella a partir daprenentatges personals.


Obtenci del mtode de novellistes i poetes a lhora demprendre el procediment literari.
Extracci dun esquema dels passos necessaris per la redacci duna obra literria.
Coneixement de les vies de publicaci possibles juntament amb el funcionament de les
empreses editorials.
Aprofundiment en el camp dels premis literaris amb lexperincia prpia com a recurs
primordial.

EL PROCS:

El treball de recerca Anlisi de la creaci duna obra literria s el fruit de la recopilaci de


diverses experincies en el mn literari. La primera i principal s la de la prpia autora, que a partir
dels coneixements adquirits desprs dhaver redactat una novella i diversos relats i poemes,
sumant-hi les respostes a unes entrevistes elaborades exclusivament per al projecte de quatre
autors ms, ha concls els passos fonamentals per la creaci duna obra literria, tal com el ttol
indica. Aix doncs, sexpliciten, de la manera ms objectiva que sha pogut, les fases des que sorgeix
la idea que es convertir en obra fins que aquesta darrera ja est acabada. Aquesta s la
classificaci obtinguda:
Posada en marxa de la imaginaci
Sorgiment de la idea
Ordenaci de les idees: primer esbs
Extracci dun segon esquema ms definit
Inici de lobra: Primer captol
Finalitzaci de la introducci i comenament del nus
Formalitzaci del cos de lobra
Desenlla
Rellegida: Correcci
A ms a ms, tenint en compte que quan una obra no est a labast del pblic es limiten les seves
possibilitats de cobrar vida, el projecte tamb inclou una anlisi de les opcions que presenten les
editorials, juntament amb altres recursos, per publicar llibres, ja sigui en suport digital o imprs.
Aquesta segona part es divideix en les tres opcions ms considerables:
Editorials
Producci personal
Premis

CONCLUSIONS:

En primer lloc, el treball ha desvelat les moltssimes dificultats a les quals hom sha denfrontar si
persegueix el somni de ser exclusivament escriptor. De fet, la possibilitat dassolir-lo s tan mnima
que cal assegurar-se sortides laborals ms consistents. No obstant aix, la llibertat descriure
continua essent viva: si no sarriba a una meta literria total, sempre queda lopci daconseguir-la
duna manera parcial.
Quant a la redacci de la novella, resulta fonamental laparici dun esquema previ que planifiqui
tots els aspectes que es tractaran a continuaci per tal de no caure en paranys propis que poden
traduir-se en contradiccions o oblits de temes importants.
Tamb cal destacar el paper de la revisi i correcci, que sha de repetir tantes vegades com faci
falta (i, evidentment, no sn ni una, ni dues): la novella es pot donar per culminada un cop
nhaguem fet una lectura completa sense lnsia de fer-hi modificacions.
Tot fent un salt al segon gran bloc del treball, sobresalta, entre tots els aspectes editorials, la
relaci de cooperaci i treball en equip que uneix autor i editor fins al final del procs.
Daltra banda, pel que fa als premis, cal esmentar la seva habitual funci com a porta dentrada al
mn literari per a molts escriptors. A ms de constituir la via ms econmica, donen una primera
imatge dall en qu es pot convertir lautor i construeix un cert renom que fcilment pot anar en
augment.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

TOMS CABOT, Josep. Retorn a casa: Dotze anys darticles a Regi7 (1999-2010). Berga
(Bargelona): Edicions de lAlb, 2015. Volum 32. ISBN: 978-84-15269-30-4.
TOMS CABOT, Josep. El tren de Sibria. Lleida: Pags editors, 2005. ISBN: 84-9779-270-X.
PUJAD, Miquel. El ficcionauta. Barcelona: Editorial Barcanova, 2013. Volum 189. ISBN: 97884-489-3134-6.
Els contes del caliu. Sant Jordi 2014. Valls: Revista Caliu, 2014.
GUASCH BEA, Roser. Lamistat de les pedres. Tarragona: Arola Editors, 1999. Volum 1. ISBN:
84-95134-22-5.
GUASCH BEA, Roser. Fulles de llorer. Tarragona: Arola Editors, 2009. Volum 35. ISBN: 978-8492408-96-2.

Llocs web:

Pgina oficial de Miquel Pujad:


http://www.miquelpujado.cat/index.php?option=com_content&task=blogsection&id=9&Ite
mid=216
Pgina oficial de Noemi Bags:
http://www.escriptors.cat/autors/bagesn/pagina.php?id_sec=1831
Entrevistes a Josep Toms Cabot a memoria.cat, una pgina manresana:
http://www.memoria.cat/tomas/el-seu-pare-angel-tomas-cobrava-en-aliments-no-en-diners
Pgina oficial de Roser Guasch: https://roserguasch.wordpress.com/biografia-literaria/
Pgina web dOnada Edicions: http://www.onadaedicions.com
Pgina web de Barcanova: http://www.barcanova.es/
Casa del libro (preus de la publicaci):
http://www.casadellibro.com/autopublicacion/landingAutopub

LiPhone, el millor mbil del mercat?

Aleix Mestres Marqus

Tecnologia

Estudi de les propietats antibitiques de les


plantes medicinals: farigola i peric
Lalimentaci i la salut

Daphne Jumilla Lorenz

Biologia

Jlia Serrat Vall

Biologia

El procs de fabricaci de les llaunes

Roger Solanellas Griso

Tecnologia Industrial

Determinaci de parmetres bioqumics en


aliments

Rosaura Salvat Garca de Qumica i Biologia


Mateos

El Frum TRiCS, espai de trobada on l'alumnat i el professorat poden intercanviar els seus
coneixements i les seves experincies i que t com a objectiu promoure la cincia i la tecnologia, s
viscut al nostre centre com una oportunitat ms d'aprenentatge.
Per a l'alumnat de segon de batxillerat, que ja ha realitzat el seu treball de recerca de manera
notable i ha obtingut uns resultats especialment significatius, s l'ocasi per donar a conixer ms
enll del propi institut la seva experincia i els seus coneixements. Desprs de mesos de treball,
esfor i angoixa, ara, lliures ja de la pressi de la nota, s el moment de presentar, davant d'un
pblic ali els resultats obtinguts. La seva participaci en el Frum pot ser tamb la clau per seguir
en aquesta direcci i, en un futur, formar part de la propera generaci de cientfics del nostre pas.
Per als nois i noies que han iniciat aquest curs el batxillerat en l'mbit de les cincies i de la
tecnologia s una motivaci i una guia per iniciar-los en el que, al llarg d'una bona colla de mesos,
ser el seu treball de recerca. Sens dubte, la mostra de treballs que veuran els servir per agafar
idees, descobrir metodologies i procediments,... els animar i els ajudar a sortir-se'n, amb xit,
d'aquest nou repte que afronten amb illusi.
Per al professorat, el Frum esdev el lloc ideal on compartir i comentar amb els companys i
companyes l'mplia diversitat de metodologies emprades en els centres i les habilitats adquirides
pels nostres alumnes i, alhora que potenciem una bona preparaci per als futurs universitaris, ens
enriquim i millorem la nostra tasca docent.
Finalment, volem felicitar els organitzadors i les entitats que fan possible el Frum TRiCS, tot
reconeixent el valor de l'esdeveniment com a premi a l'esfor personal de molts dels nostres
alumnes, al mateix temps que promou l'aprenentatge entre iguals.

TTOL:
AUTORA:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

El disseny duna taula


Anna Grau Llaurador
Xavier Riba
Cincies i tecnologia: Cientificotecnolgic
Dibuix Tcnic
Ins Fontanelles
Les Borges del Camp

OBJECTIUS:

Mostrar tot el procs de creaci, des de lesbs del model duna taula, auxiliar, fins a la seva
fabricaci, una maqueta en aquest cas.
EL PROCS:

Recerca dinformaci sobre la taula i en especial la taula de caf : origen, tipologies,


funcionalitat, etc...
Recerca dinformaci sobre els diferents moviments de disseny. Analitzar diferents taules,
no totes auxiliars, per poder agafar idees per al meu disseny.
Fer un estudi complert sobre possibles materials i sistemes dagafament, desplaament i
dacoblament a lhora de fabricar la taula.

CONCLUSIONS:

Vaig poder complir amb lobjectiu de dissenyar una taula i he pogut comprovar que tot aquest
procs s ms llarg del que em pensava i he pogut comprovar tamb que sanaven produint canvis
respecte el disseny original.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

BHASKRAN, Lakshmi (2005), El diseo en el tiempo. Ciutat: Barcelona. Traducci: Joan Trujillo
Parra Violas, Joaquim (2005), Diseo ecolgico. Ciutat: Barcelona.
BOHIGAS, Glria (2007). Diseo eco-experimental. Ciutat: Barcelona.
WILDHIDE, Elisabeth (2005). Materiales, Gua de interiorisme. Ciutat: Barcelona. Traducci:
Remedios Diguez Diguez

Llocs web:

He consultat a una gran varietat de pgines web, aquests en sn alguns exemples:


GABARR. Enciclopdia de la fusta [en lnia]. Gabarr: 2015
<http://www.gabarro.com/ca/enciclopedia-fusta/> [Consulta: 09 de juliol de 2015]
LEROY MERLIN. [en lnia] Leroy Merlin: 2014
<http://www.leroymerlin.es > [ Consulta: 02 de desembre de 2015]

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Quatre notes a ritme de gralla


Georgina Marn Garca
Maria Felip
Humanitats i Cincies Socials
Msica
Ins Fontanelles
Les Borges del Camp

OBJECTIUS:

Introduda en el mn graller des de fa poc temps i empesa per la curiositat, a ms a


ms de la passi per linstrument, mha dut a voler investigar una mica sobre aquest
tema.
CONCLUSIONS:

Investigar sobre la gralla mha dut fins a unes evidncies, i aquestes sn que aquest
instrument s molt fcil de fer sonar, per molt difcil dafinar, ja que influeixen molts
factors per a que el so surti net. A ms a ms del funcionament de linstrument, el seu context
histric mha ajudat a comprendre el per qu dalgunes males costums com tocar amb inxes de
dolaina o ensenyar a tocar sense solfeig, detalls molt interessants.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

IV JORD. Fitxa Tcnica de la gralla. Per conixer i entendre linstrument. Autoeditat amb
pasionporloslibros. Primera edici: mar del 2015.
AMICS DEN JAUME VIDAL, EL PALMERAR. Repertori den Jaume Vidal i Vidal msiques per
a gralla. Editorial mf, publicacions DINSIC. Primera edici: octubre del 1992.
BLAI FONTANALS I ARGENTER. Nosaltres, els grallers. Amalgama Edicions. Segona edici:
maig de 2010.

Llocs web:

TV3 a la carta. Les possibilitats de la gralla:


http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Les-possibilitats-de-la
gralla/video/2892810/#
La gralla. La gralla un instrument tradicional: <http://www.lagralla.info/cat/gralla.php>
Viquipdia. Xavier Orriols i Sendra: <http://ca.wikipedia.org/wiki/Xavier_Orriols_i_Sendra>
Youtube. TV3-Quarts de nou- El Xavier Orriols, luthier- A ritme de gralla:
<https://www.youtube.com/watch?v=s-WvsQgB1nI>
Intercomgi. Gralles, tarotes, sacs de gemecs, xeremies i canyes:
<http://ccf.intercomgi.com/luthiers.htm>
Blogspot dEnric Montsant. Article den Xavier Orriols i Els tudells i les canyes :
<http://emontsant.blogspot.com.es/2011/06/article-den-xavier-orriols.html>
<http://emontsant.blogspot.com.es/2009/03/els-tudells-i-les-canyes.html>
Naci digital. Xavier Orriols: <Els grallers hem conservat fins avui una veu medieval
catalana>.
<http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/10789/xavier/orriols/grallers/hem/conser
vat/fins/avui/veu/medieval/catalana>

Blogspot. La gralla: un instrument amb molta canya:


<http://dt-msola96.blogspot.com.es/2012_01_01_archive.html>
Blogspot fe grallers darreu. Enllaos i utilitats:
<http://grallersdarreu.blogspot.com.es/p/blog-page.html>
Josep Sanz. Partitures per a gralla:
<http://gralla.josepsanz.net/#altres-2_i_15>
El Pati Digital. El Toc de Castells. Histria i histries duna msica:
<https://elpatidigital.wordpress.com/2012/10/24/el-toc-de-castells-historia-i
histories-duna-musica/>
Blogspot del rac de la gralla. Tipus de gralles, tudells i canyes:
<http://racograller.blogspot.com.es/>
Grups Blanquerna. La gralla:
<http://grups.blanquerna.url.edu/m46/catalans/gralla.htm>
ESMUC. Descobrint la gralla:
<http://www.esmuc.cat/esmuc_digital/Esmuc-digital/Revistes/Numero-36-marc
2015/Article>
Iv Jord. Fitxa tcnica de la gralla:
<http://www.ivojorda.cat/index.php/ca/pedagogia-ca/fitxa-tecnica-de-la-gralla>
Rac. Revista detnologia. Antics constructors de gralles:
<http://www.raco.cat/index.php/revistaetnologia/article/viewFile/48506/56541>
Goear. Xavier Orriols i Sendra:
<http://www.goear.com/listen/8cc6e6d/xavier-orriols-i-sendra-vilanova-i-la-geltru
1951-constructor-de-gralles-http://www.lagralla.info/cat/enric.php>
Blogspot dEnric Montsant. Biografia:
<http://enricmontsant.blogspot.com.es/p/biografia.html>
La fura. Mor el graller vendrellenc Macari:
<http://lafura.cat/noticies/mor-graller-vendrellenc-macari>
Viquipdia. Joan Vil Ayats:
<https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Vil%C3%A0_i_Ayats>
Wikispaces. El mn de la gralla:
<http://elmondelagralla.wikispaces.com/file/view/El+m%C3%B3n+de+la+gralla+(Vol.+I
)+La+gralla.pdf>
Google Imatges:
<https://www.google.es/imghp?gws_rd=ssl>
Gencat. Recomanacions posturals per a un bon rendiment. Gralla i tarota:
<http://cultura.gencat.cat/web/.content/cpcptc/noticies/noticies
imatges/i_2009/cartellgralla.pdf>

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Matemtiques en la veu humana


Ona Basora Lasso
Cori Ramrez
Cincies i Tecnologia: Cientificotecnolgic
Matemtiques
Ins Fontanelles
Les Borges del Camp

OBJECTIUS:

Conixer quin tipus de funcions sn les que representen els sons en la veu humana.
Realitzar una part prctica amb lobjectiu dobtenir les dades necessries per aconseguir
una representaci grfica de les funcions de les vocals produdes per la veu.
Gaudir durant la realitzaci del treball.

EL PROCS:

Per a realitzar el meu treball de recerca, vaig buscar informaci sobre el tipus de funcions que
representen els sons en la veu humana i em vaig descarregar una aplicaci per al meu telfon
mbil que es diu Sound Analyzer, que em proporcionava les dades necessries per a finalment, fer
una representaci grfica dels sons de les vocals amb el programari lliure Geogebra.
CONCLUSIONS:

Realitzant aquest treball he assolit el meu primer objectiu, ja que he pogut veure les funcions que
representen els sons de les vocals en la veu humana. Aquestes funcions matemtiques sn les
funcions trigonomtriques (sinus i cosinus). A ms a ms, he pogut conixer que les funcions
trigonomtriques es sotmeten a uns transformacions que corresponen, des dun punt de vista fsic,
a lamplitud i a la freqncia de la ona sonora.
Per tant, la representaci duna ona sonora correspon a una suma de funcions sinus i cosinus.
Tamb he pogut assolir el segon objectiu tot realitzant una part prctica amb el meu telfon mbil.
Vaig descarregar-me una aplicaci anomenada Sound Analyzer que em proporcionava totes les
dades que em feien falta per a fer una bona aproximaci de la funci amb el programa Geogebra.
Laplicaci mbil em va proporcionar la freqncia i lamplitud (que produen una transformaci de
la funci), i el Geogebra em va permetre veure la funci que representava a cada ona sonora.
Desprs de conixer les funcions que tenia cada vocal produda per una veu masculina i una veu
femenina, vaig poder comparar-la amb la funci que dna laplicaci Sound Analyzer. Daquesta
forma, vaig veure que la funci del Geogebra era una aproximaci, ja que noms escollia les
freqncies ms importants. En canvi, el mbil, realitza una funci exacta que representa lona
sonora que li arribava a la targeta de so perqu utilitzava totes les freqncies.
Finalment, en les dues taules comparatives que hi ha (una sobre les vocals en la veu masculina i
laltre sobre les vocals de la veu femenina), es pot veure com les funcions de la vocal O i la de la
vocal U sn molt ms simples que no pas la de la vocal A, E i I. Aix representa una facilitat per a
poder realitzar laproximaci amb el Geogebra ja que com ms simples, ms semblants.
Per tant, la representaci grfica de les vocals A, E i I s molt ms complicada que la de les vocals O

i U perqu sn ones sonores ms complexes.


Pel que fa al tercer objectiu, he gaudit durant la realitzaci daquest treball ja que he pogut
introduir, en la part terica, conceptes de fsica que son elementals en la veu humana.
Pel que fa a la part prctica, em va semblar una mica complicat realitzar-la perqu s un tema que
no lhavia vist mai. Tot i aix, he acabat assolint els objectius que em vaig proposar al principi del
meu treball.
BIBLIOGRAFIA:

Llibres:
LUIS C. CACHAFEIRO. Matemticas en el cuerpo humano. Proyecto sur.
Llocs web:
ACSTICA MUSICAL. Conceptes bsics sobre el so.
http://www.lpi.tel.uva.es/~nacho/docencia/ing_ond_1/trabajos_05_06/io2/public_html/soni
do.html (Consulta: 15 dAgost).
DEFINICI DE. Diferents definicions.
http://definicion.de/voz/ (Consulta: 30 de Maig).
EL SISTEMA AUDITIU CENTRAL. El cervell.
http://www.eumus.edu.uy/docentes/maggiolo/acuapu/sac.html (Consulta: 10 dAgost).
GEOGEBRA. La calculadora grfica per a geometria, lgebra, clcul, estadstica i 3D.
http://www.geogebra.org/ (Consulta: 20 dAgost).
GRUP DE FONTICA. Departament de Filologia Espanyola. Universitat Autnoma de
Barcelona. http://liceu.uab.es/~joaquim/phonetics/fon_anal_acus/fon_acust.html (Consulta:
4 dAgost).
MAR DE MATEMTIQUES. Transformacions de funcions.
http://media.wix.com/ugd/4f6ecc_20f34ba8dcd14e75a3c53673f240d84b.pdf (Consulta: 20
dOctubre).
PREZI: LA VEU HUMANA. Fonaments fsics bsics i classificaci de la veu.
https://prezi.com/uzhngbdjxfpb/la-veu-humana/ (Consulta: 4 dAgost).
QU S LA VEU: ANATOMA I FISIOLOGIA BSICA. Consulta dinformacions bsiques.
https://www.salusline.com/files/mod_1659_1.pdf (Consulta: 30 de Maig).
TIPUS DE FUNCIONS. Classificaci de les funcions matemtiques.
http://www.vitutor.com/fun/2/funciones_1.html (Consulta: 2 de Juliol).
VIQUIPDIA. Lenciclopdia lliure.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Portada (Consulta: diferents dates).

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

La rdio sempre sona: El qu i el com dun mitj local avui


Teresa Llaurad Pont
Jordina Gort Oliver
Humanitats i Cincies Socials
Llengua Catalana
Ins Fontanelles
Les Borges del Camp

OBJECTIUS:

Estudiar el procs de creaci duna rdio local, des daconseguir la freqncia, passant per formar
un equip de professionals, fins el primer ON AIR. I deixar constncia escrita del mn radiofnic
ms recent, a la ciutat de Reus.
HIPTESI:

El meu treball est compost de diverses petites hiptesis: Com es crea una nova rdio avui? Qu es
necessita? Com s'elabora un butllet informatiu? Com ha canviat la interrelaci entre els diversos
mitjans avui respecte anys enrere? Com ha canviat larribada i gesti de la informaci en un mitj
com la rdio en els nostres dies amb la introducci de la tecnologia actual? Quines sn les tasques
d'una periodista en una rdio? Com treballa una collaboradora d'un programa radiofnic?
EL PROCS:

El procs va consistir en realitzar diferents entrevistes orals, les quals em van proporcionar la
majoria dinformaci plasmada en el treball. I realitzar prctiques a LANOVA Rdio, una emissora
local, per poder copsar la feina que realitza un periodista.
CONCLUSIONS:

Aquest estudi mostra levoluci de la rdio al llarg dels anys, els canvis que shan produt, la
manera com funciona avui en dia un mitj com la rdio, i la progressiva introducci de les noves
tecnologies en els mitjans de comunicaci.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

BAS, Xavier i MONTPE, Pere. Histria grfica de Rdio Reus (1925 1995). Editat per Rdio
Reus SER. 1a edici: abril 1996.
SOLER, Ricard. Histria de la rdio. Edita per Rdio Barcelona SER, 1989.
FRANQUET, Rosa. Histria de la rdio a Catalunya al segle XX: de la rdio de galena a la
rdio digital. Edita per la Generalitat de Catalunya, Departament de Presidncia, Direcci
General de Radiodifusi i Televisi, 2001.
GUILLAMET, Jaume. Histria de la premsa, la rdio i la televisi a Catalunya (1641-1994).
Edicions La Campana, 1994.
ROQUER, Josep. Histries de la rdio: anecdotari. Editat per Rdio Reus, 2002.

Llocs web:

RGIM JURDIC DE LA RDIO LOCAL I ADPATACI A LA LLEI DE COMUNICACI AUDIOVISUAL


DE CATALUNYA.

http://www.xal.cat/web/ccl/
SURT DE CASA. http://www.surtdecasa.com/
LANOVA Rdio http://lanovaradio.blogspot.com.es/
Articles extrets de Reusdigital.cat (http://reusdigital.cat/) que parlen sobre LANOVA Rdio:
Les rdios locals i les televisions locals reben el Premi Nacional de Comunicaci.
http://reusdigital.cat/noticies/les-radios-i-televisions-locals-reben-el-premi-nacional-decomunicacio
LANOVA Rdio, guardonada amb un dels Premis a la Internacionalitzaci de la Cambra.
http://reusdigital.cat/noticies/economia/lanova-radio-guardonada-amb-un-dels-premis-lainternacionalitzacio-de-la-cambra
SUNYOL, Albert. La meva rdio, la nostra rdio. Vuitanta-vuit anys demissions a Reus (Part 1).
http://reusdigital.cat/noticies/la-meva-r-dio-la-nostra-r-dio-vuitanta-vuit-anys-demissionsreus-i
SUNYOL, Albert. La meva rdio, la nostra rdio. Vuitanta-vuit anys demissions a Reus (Part 2).
http://reusdigital.cat/noticies/la-meva-r-dio-la-nostra-r-dio-vuitanta-vuit-anys-demissionsreus-ii
SUNYOL, Albert. La meva rdio, la nostra rdio. Vuitanta-vuit anys demissions a Reus (Part 3).
http://reusdigital.cat/noticies/la-meva-r-dio-la-nostra-r-dio-vuitanta-vuit-anys-demissionsreus-iii
SUNYOL, Albert. La meva rdio, la nostra rdio. Vuitanta-vuit anys demissions a Reus (Part 4).
http://reusdigital.cat/noticies/la-meva-r-dio-la-nostra-r-dio-vuitanta-vuit-anys-demissionsreus-iv-i-final

TTOL:
AUTOR:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Estudi qumic de les aiges naturals de Botarell


Carlota Ferr Pedret
Pascual Viciano
Cincies i tecnologia: Cientificotecnolgic
Qumica
Ins Fontanelles
Les Borges del Camp

OBJECTIUS:

Estudiar la composici qumica de les diferents aiges de Botarell.


HIPTESI:

Els resultats de les anlisis no variaran massa en les diferents mostres daigua obtingudes dins del
terme de Botarell, ja que lorografia s molt similar.
EL PROCS:

Com a part terica informar-se sobre totes les propietats i caracterstiques daquest lquid tan
quotidi, i com a part prctica analitzar les diferents mostres daigua i extreuren resultats i
conclusions.
CONCLUSIONS:

Sha comprovat la hiptesi de la que partem.


Totes les aiges han sortit dins el marge de potabilitat excepte una en els valors de
nitrats.

BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

EQUIPO CULTURAL: El agua, recurso necesario para la vida.

Llocs web:

VIQUIPDIA. Lenciclopdia lliure. https://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia


LES ESTRANYES PROPIETATS DE LAIGUA. Revistes, llibres i blocs.
https://experimentaciolliure.wordpress.com/els-10-mes/les-estranyes-propietats-delaigua/
AGENCIA ESTATAL BOLETN OFICIAL DEL ESTADO. Real Decreto 140/2003.
http://www.boe.es/boe/dias/2003/02/21/pdfs/A07228-07245.pdf
AGNCIA CATALANA DE LAIGUA. Consulta de dades.
http://acaweb.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca?nfpb=true&_pageLabel=P3800245291
211883042687
ESTUDI DAIGES DE FONTS. Mostra dun treball de recerca.
http://www.ersilia.org/canalrecerca/documents/treballs/fonts_bergueda.pdf

TTOL:
AUTORA:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Indicadors cid-base naturals i sinttics


Joana Llaurad Pont
Justo Lozano
Cincies i tecnologia: Cientificotecnolgic
Qumica
Ins Fontanelles
Les Borges del Camp

OBJECTIUS:

Realitzar una valoraci amb patrons de diferents pH i veure quins indicadors sn ms


adients: els naturals o els sinttics.
Ampliar el coneixement que tinc sobre els indicadors, el pH i les solucions tampons.
Construir dues escales de pH, marcar-les amb els indicadors naturals i comparar-les.
Comprovar que grcies als indicadors podem determinar, de manera fcil i rpida, la
concentraci dun cid o una base.

HIPTESI:

La primera hiptesi plantejada s lexistncia de certes plantes que tenen en la seva constituci
pigments, els quals actuen com a indicadors de pH. s a dir, que podem aconseguir un indicador
que no shagi sintetitzat en un laboratori sin que provingui de flors, plantes, vegetals...
En relaci a aquesta hiptesi sorgeix la necessitat de comprovar si aquests indicadors naturals
realment funcionen o no per a tots els tipus de pH i sin, esbrinar quin s el seu punt de viratge
(valors en lescala de pH en qu actua lindicador).
La segona hiptesi plantejada s saber si veritablement els indicadors sinttics sn ms eficients
que els naturals o, sols els utilitzem perqu ens s ms prctic no haver-los de preparar nosaltres.
Per tal de comprovar les hiptesis ha calgut fer una recerca sobre indicadors cid-base, sobre els
cids i les bases i les seves caracterstiques i sobre les solucions amortidores. Aquesta recerca mha
perms construir desprs una prctica i dur-la a terme al laboratori.
La prctica ha constat de dues parts: la qualitativa i la quantitativa.
En la part qualitativa he construir dues escales de pH i desprs les he marcat amb els indicadors
naturals preparats prviament. Per preparar lescala de pH calen 15 solucions amb un pH diferent
cadascuna. Lcid clorhdric sha emprat per preparar les solucions de pH 0 a 3. Les solucions de pH
4 i 5 shan preparat amb el tamp actic/acetat. La soluci de pH 6 i 8 shan preparat amb el tamp
hidrogencarbonat de sodi/cid carbnic. Per la soluci de pH 7 sha utilitzat aigua i per la soluci de
pH 9 i 10 el tamp amonac/amoni. Lamonac sha utilitzat per preparar la soluci de pH 11 i,
finalment, lhidrxid de sodi per preparar les de pH 12, 13 i 14.
Per determinar quins productes cal fer servir per obtenir les solucions amb el pH que volem sha de
tenir en compte les concentracions que posem del producte aix com el pKa en el cas dels tampons.
Per tant, abans de preparar les solucions s important fer els clculs necessaris per saber quina
quantitat de cada substncia hem de posar a cada soluci.
En la part quantitativa he valorat un cid fort (HCl) amb una base forta (NaOH) per tal de
determinar quina era la concentraci real i tamb per fer una comparativa entre els indicadors
naturals i sinttics. Aix, mha perms obtenir una taula de resultats on es veu quins indicadors sn
ms eficaos.
Tamb he valorat una base feble (NH3) amb un cid fort (HCl) per determinar-ne la concentraci
real ja que en letiqueta del producte no ho posava.

La part qualitativa mha perms constatar la primer hiptesi i, la part quantitativa mha perms
constatar la segona i, extreure una srie de resultats i conclusions.
EL PROCS:

Per tal de comprovar les hiptesis ha calgut fer una recerca sobre indicadors cid-base, sobre els
cids i les bases i les seves caracterstiques i sobre les solucions amortidores. Aquesta recerca mha
perms construir desprs una prctica i dur-la a terme al laboratori.
La prctica ha constat de dues parts: la qualitativa i la quantitativa.
En la part qualitativa he construir dues escales de pH i desprs les he marcat amb els indicadors
naturals preparats prviament. Per preparar lescala de pH calen 15 solucions amb un pH diferent
cadascuna. Lcid clorhdric sha emprat per preparar les solucions de pH 0 a 3. Les solucions de pH
4 i 5 shan preparat amb el tamp actic/acetat. La soluci de pH 6 i 8 shan preparat amb el tamp
hidrogencarbonat de sodi/cid carbnic. Per la soluci de pH 7 sha utilitzat aigua i per la soluci de
pH 9 i 10 el tamp amonac/amoni. Lamonac sha utilitzat per preparar la soluci de pH 11 i,
finalment, lhidrxid de sodi per preparar les de pH 12, 13 i 14.
Per determinar quins productes cal fer servir per obtenir les solucions amb el pH que volem sha de
tenir en compte les concentracions que posem del producte aix com el pKa en el cas dels tampons.
Per tant, abans de preparar les solucions s important fer els clculs necessaris per saber quina
quantitat de cada substncia hem de posar a cada soluci.
En la part quantitativa he valorat un cid fort (HCl) amb una base forta (NaOH) per tal de
determinar quina era la concentraci real i tamb per fer una comparativa entre els indicadors
naturals i sinttics. Aix, mha perms obtenir una taula de resultats on es veu quins indicadors sn
ms eficaos.
Tamb he valorat una base feble (NH3) amb un cid fort (HCl) per determinar-ne la concentraci
real ja que en letiqueta del producte no ho posava.
La part qualitativa mha perms constatar la primer hiptesi i, la part quantitativa mha perms
constatar la segona i, extreure una srie de resultats i conclusions.
CONCLUSIONS:

Efectivament, hi ha plantes que poden actuar com a indicadors grcies als seus pigments.
En el nostre cas, tal com hem dit, lantocianina ns la responsable.
De tots els indicadors emprats, la fenolftalena s la que ha donat els resultat amb menys
error, ja que el fet de ser incolor en cid i en virar a rosa s un avantatge per a lull, el canvi
s ms apreciable.
Els indicadors sinttics sn ms precisos. Potser perqu corresponen a reactius ms purs o
perqu la concentraci no influeix en les solucions, cosa que pot passar amb els indicadors
naturals.
Lescala de pH marcada amb col llombarda s mant. Els colors no presenten canvis.
Lescala de pH marcada amb els ptals s que presenta canvis a mesura que passen els dies.
Els ptals, possiblement, soxiden. Aix fa que els colors passin a ser groguencs o
marronosos. Podria ser, tamb, a causa de la quantitat dindicador que hi hem posat.
El color de lescala de pH s poc estable en el medi bsic ja que les solucions tericament
blaves de seguida es tornen grogues perqu el pigment (cianina) es fa malb.
Podem afirmar que es poden fer servir indicadors naturals com a escala de pH si tenim en
compte la possible variaci del color depenent de la concentraci de lindicador que hem
preparat.
Els indicadors naturals sn molt prctics en quant a la seva capacitat de donar color a tots

els pH, mentre que els indicadors sinttics no tenen aquesta capacitat. Per exemple, la
fenolftalena dna transparent en medi cid i diferent tonalitat de rosa en medi bsic i, per
tant, no serveix per diferenciar els pH cids.
La valoraci o anlisi volumtric permet determinar el punt final duna reacci redox. Es
poden utilitzar diferents tcniques com un potencimetre, un pH-metre, un calormetre
etc. Per en el nostre cas, vam decidir treballar amb indicadors de pH.

BIBLIOGRAFIA:
Llibres:
CASTELLS, Pere; RIBA, Nria i ANDREU, Francesc. Qumica 2n Batxillerat Editorial Mc Graw

Hill. Madrid 2013


Obra colectiva. Qumica 2n Batxillerat Editorial Edeb. ISBN 9788423692583. Madrid 2014

Llocs web:

http://educativa.catedu.es/44700165/aula/archivos/repositorio/4750/4856/html/51_medi
da_del_ph.html
https://www.upc.edu/prevencio/seguretat-higiene/productesquimics/etiquetatge-deproductes-quimics)
http://quimica.laguia2000.com/elementos-quimicos/antocianinas
http://www.recercaenaccio.cat/experimenta/determinacio-del-ph-amb-col-llombarda/

TTOL:
AUTOR:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Pressupostos municipals de Maspujols


Marc Llaurad Pont
Anna Martnez
Humanitats i cincies socials
Economia
Ins Fontanelles
Les Borges del Camp

OBJECTIUS:

Estudiar i conixer les lleis que regulen leconomia local i lelaboraci dels pressupostos.
Analitzar el pes relatiu de cada captol sobre el pressupost d ingressos i obtenir el
repartiment de les aportacions dels ciutadans i de ladministraci pblica.
Analitzar els captols del pressupost de despeses i aix, conixer els diners destinats a obra
pblica, a personal, als joves, a obra social,...
Estudiar la histria recent dels pressupostos de Maspujols (ltima dcada), per tal
dobservar quin impacte han tingut en els pressupostos municipals la construcci de cases
adossades i laugment de poblaci.

HIPTESI:

LAjuntament est molt endeutat i s molt depenent de les subvencions.


Les cases adossades han tingut un gran impacte en leconomia de la vila.

EL PROCS:

En primer lloc, es va cercar informaci en llibres sobre economia local a la biblioteca de la URV i a
Internet, informaci de les lleis que regulen lordenaci territorial i leconomia dels municipis.
Desprs es va entrevistar a lalcalde de Maspujols. Es va demanar a lAjuntament tota la
informaci dels pressupostos municipals dels darrers 10 anys.
Amb tot aix, es va procedir a analitzar els pressupostos intentant respondre les hiptesis
plantejades.
Finalment, es van realitzar la compilaci de les dades i es van treure les conclusions com a resposta
de l anlisi de cada apartat del pressupost.
CONCLUSIONS:

Una primera conclusi a la qual sha arribat s que lAjuntament t dependncia econmica
de les fonts de finanament externa. I aquesta dependncia es divideix en tres factors:
Per una banda, hem pogut constatar que els impostos dels vilatans sn insuficients per
cobrir les despeses generades, ja que tan sols arriben a cobrir el 40%.
Daltra banda, es compta amb les transferncies corrents de lEstat i de la Generalitat, que
suposen el 40% dels ingressos en un any ordinari.
Finalment, trobem les subvencions que suposen el 20% del pressupost. Principalment
provenen de la Diputaci, que s lorganisme pblic que injecta ms diners.
Una segona conclusi s que laugment de poblaci com a conseqncia de la construcci
de les cases adossades ha influt en els pressupostos municipals, per no en el percentatge
proporcional. s a dir, pel fet de doblar la poblaci, no sha doblat el pressupost.
Una tercera conclusi s que lAjuntament est poc endeutat, ja que ha optat per una
poltica pressupostria realista (contenci de la despesa), i tan sols compta amb dos crdits,

un conseqncia dun lleuger desquadrament duns 70.000 euros que data del 2008 i un
altre del 2013, que es va utilitzar per a la compra del terreny de les escoles.
Com a conclusi final, podem dir que els pressupostos dajuntaments petits, com
Maspujols, sn endmics i que noms es poden cobrir les despeses corrents. Qualsevol
despesa extraordinria ha de tenir el suport i el comproms de finanament daltres
administracions com la Diputaci i la Generalitat.

BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

ANAL SURIA, Salvador y GONZLEZ PUEYO, Jess M. Manual de presupuestos y


contabilidad de las corporacions locales. 6 Edicin. Madrid. Grupo Wolters Kluwer, 2007
LPEZ HERNNDEZ, Antonio M. La contabilidad pblica en el subsector de la administracin
local. Madrid: Instituto de Contabilidad y Auditora de Cuentas. 1996
DODERO JORDN, Adolfo. Gua Prctica de la Contabilidad Presupuestaria de las Entidades
Locales. Cizur Menor (Navarra): Editorial Aranzadi, 2008.

Llocs web:

ELS TRIBUTS LOCALS


http://www.rendiciondecuentas.es/ca/informaciongeneral/ingresosentidades/TributosEnti
dadLocal.html [Consulta: 28 agost 2015]
Decret legislatiu 2/2003 de 28 dabril.
http://www.diba.cat/cido/NSCIDO.asp?m=1&s=1&ss=3&id=347161&gr=dis_g. [Consulta: 5
octubre 2015]. Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Rgimen Local
http://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1985-5392 [Consulta: 19 setembre 2015].
Ley 39/1988, de 28 de diciembre, reguladora de las Haciendas Locales.
https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-1988-29623. [Consulta: 14
setembre2015, 19 setembre 2015, 21 setembre 2015, 27 setembre 2015 ]
Manual de pressupostos municipals
http://www.solidaritatcatalana.cat/sites/default/files/documents/manual_pressupostos_m
unicipals.pdf [Consulta: el 03 octubre 2015]

TTOL:
AUTORA:
TUTORES:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Filosofia i infants?
Marta Mateu Munt
Joana Subirats i Carmina Peir
Humanitats i cincies socials
Filosofia
Ins Fontanelles
Les Borges del Camp

OBJECTIUS:

Valorar la importncia i la vigncia de la filosofia en la societat actual.


Posar de manifest el carcter curis i inquiridor dels infants.
Atribuir el dileg com una eina de treball per tal darribar al coneixement.
Conixer el programa de la filosofia per a nens del filsof Matthew Lipman.
Distingir entre pensament crtic, pensament creatiu i pensament curs.
Destacar el potencial dels infants per arribar el pensament reflexiu, creatiu i filosfic.

HIPTESI:

Els infants sn filsofs? La meva resposta s afirmativa ja que tenen una gran capacitat per raonar i
per qestionar-se el perqu de les coses. Els infants posseeixen una curiositat innata, expressada
a travs del dileg ja que contnuament estant fent preguntes, no noms als adults que els
envolten (pares, mestres, educadors, amics, germans, etc.) sin a ells mateixos (quan juguen
estableixen una conversa). A partir daqu podem afirmar que els infants sn filsofs, ja que
parteixen del dubte, sadmiren davant lentorn, es qestionen el que els envolta, busquen
respostes i no accepten qualsevol resposta com a vlida, sempre continuen preguntant el perqu
fins que realment els satisf.
EL PROCS:

El meu treball de recerca consta duna part terica que es basa en un estudi sobre el Programa de
Filosofia de Matthew Lipman Philosophy for children i aplicat aqu a Catalunya amb el nom de
Projecte de Filosofia 3/18.
Pel que fa a la part prctica vaig poder assistir a diverses sessions de filosofia a lescola de
Riudecols, Mare de Du del Roser i vaig tenir loportunitat de fer dues entrevistes una delles a
lIrene de Puig, exdirectora del GrupIREF, un grup que fomenta el Programa de Filosofia a lescola i
laltra a la Dulce Vendrell, professora i responsable daquest programa a lescola de Riurecols.
CONCLUSIONS:

Desprs dhaver assistit a diverses sessions de filosofia 3/18 a lescola de Riudecols, dhaver fet un
seguiment profund de conixer el programa de filosofia de Mathhew Lipman i de destacar el
potencial dels infants per arribar a un coneixement, a travs del dileg, puc verificar la meva
hiptesi que els infants sn filsofs.
He pogut comprovar en aquestes sessions que els infants a travs del seu carcter curis,
sinteressaven en el tema que es tractava i aix els obligava a participar, daquesta manera ells
mostraven i es sentien importants al poder aportar el grup el que ells sabien, pensaven, sentien...
Utilitzant el dileg, com a eina de treball, els feia ser ms respectuosos amb els altres companys, i
escoltar les altres opinions tot i que no hi estiguessin dacord. No vaig observar cap tipus
dagressivitat i penso que aix s degut a que el projecte potencia la tolerncia, el respecte,

lempatia... i millora lautoestima i la cohesi de grup.


BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

ALONSO GARCA, JOS IGNACIO. Psicologia Batxillerat. Madrid: Mc Graw Hill, 2012.
BRUGUERA I TALLEDA, JORDI (et.al). Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona:
Enciclopdia Catalana.
DE PUIG, IRENE. Persensar. Percebre, sentir i pensar. Vic: Eumo Editoria/ IREF. 2003.
LIPMAN, MATTHEW (et al.). Filosofia a lescola. Vic: Eumo Editorial/ IREF, 1991.
PEY ESTANY, S. Diccionari de sinnims, idees afins i antnims. Barcelona: Teide, 1992.
VALLMAJ RIERA, LLOREN. Histria de la Filosofia Batxillerat. Barcelona: edeb, 2014.
V.V.A.A. Gran Enciclopdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopdia Catalana, 1967.
XURIGUERA, JOAN BAPTISTA. Els verbs catalans conjugats. Barcelona: Editorial Claret, 1972.

Llocs web:

Documents audiovisuals
OFICI DEDUCAR. Filosofia i nens. Barcelona: Catalunya Rdio, 2015.
www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-de-viure/ofici-deducar-filosofia-inens/audio/888742/
Documents electrnics
CARBONILLA. Recordando a Matthew Lipman. 30/12/2010.
http://carbonilla.net/2010/12/30/recordando-a-matthew-lipman/
CONSELL SUPERIOR DAVALUACI DEL SISTEMA EDUCATIU. Avaluaci del desenvolupament
del Projecte Filosofia 3/18. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2012.
http://www.grupiref.org/documents/informe-pdf.pdf
DE PUIG, IRENE. Presentaci del Projecte Filosofia 3/18. Barcelona: GrupIREF.
file:///C:/Users/Montse/Downloads/254036-342858-1-PB%20(1).pdf
DIARI DE GIRONA. Filosofia per a nens: interessa ensenyar a raonar?. Girona, 7 setembre
2015. http://www.diaridegirona.cat/salut/2015/09/07/filosofia-per-nens-iteressaensenyar/742306.html

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

LAleixar un recer on crixer


Natlia de la Fuente Salvat
Misericrdia Pont
Humanitats i cincies socials
Llengua Catalana
Ins Fontanelles
Les Borges del Camp

OBJECTIUS:

Lobjectiu final daquest treball de recerca s conixer millor el meu poble, concretament els seus
renoms. Com que no hi ha cap font escrita sobre el tema a tractar, vaig haver de comenar a cercar
informaci, com es sol dir, des de zero. A ms, crec que el ms important s rescatar i preservar la
memria oral, ja que els renoms tenen un cicle, i s per aix que, amb el pas del temps, tot marxa,
tot desapareix i tot sesborra.
Per aconseguir la fita proposada, em vaig plantejar els segents objectius:
Recopilar tots els renoms de les cases de lAleixar.
Descobrir lorigen dels renoms de les cases.
Classificar els renoms de les cases, atenent diversos criteris.
Rescatar i preservar la memria oral del meu poble.
HIPTESI:

Com he dit anteriorment la meva hiptesi principal era rescatar i preservar la memria oral del
meu poble.
EL PROCS:

El primer que vaig fer va ser posar en context histric el meu treball de recerca, s a dir, vaig
buscar part de la histria del meu poble. Un cop situada, vaig decidir buscar informaci sobre els
carrers i els masos de lAleixar, per decidir quin ordre seguiria al llarg del treball. Desprs, vaig
comenar la meva part prctica, s a dir, vaig anar carrer per carrer i casa per casa, amb la meva
via sota el bra preguntant el renom i lorigen de cada casa. Un cop amb el llistat a les mans, vaig
continuar buscant informaci sobre cada renom cercat, de les quals em van sortir 170 renoms amb
origen incls. Finalment vaig decidir classificar-los segons el seu gnere i semnticament.
CONCLUSIONS:

Els dos primers objectius eren recopilar tots els renoms de les cases de lAleixar i descobrir-ne el
seu origen. He aconseguit rescatar i reconstruir lorigen de 170 renoms. El tercer objectiu era
classificar-los atenent diversos criteris. Per una banda he fet una classificaci per gnere (mascul i
femen) i per laltra, una classificaci semntica. I per ltim, crec que tamb he assolit lobjectiu de
rescatar i preservar la memria oral del meu poble, ja que, com he anat repetint al llarg del treball,
sense lajut i la informaci proporcionada per les fonts orals aquest treball no seria una realitat.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

<ANGLS, Fina i VENTS, Joan- Miquel 2001: LAleixar. Valls: Ed. Cossetnia. Collecci la
Creu del Terme.
ANGLS SORONELLAS, Fina i VENTS, Joan- Miquel 1983: Guia de lAleixar: Ed. L Institut
dEstudis Tarraconenses Ramon Berenguer IX. Collecci els llibres de la Medussa N22.

VIDAL SOL, Merc 1983: Descripci Histrico-Artstica de lEsglsia de lAleixar. Ed.


lAjuntament i Casal Guardiola de lAleixar.

Llocs web:

http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Escut_de_l'Aleixar.svg [Consulta: 2 maig 2015].


http://img.webme.com/pic/e/esbartsantallucia/dscf3051.jpg [Consulta: 02 maig 2015].
http://www.municat.gencat.cat/municat/upload/escola/ref_baixcamp.jpg [Consulta: 14 maig
2015].
http://www.aleixar.altanet.org/index.php?id=6 [Consulta: 14 maig 2015].
LALEIXAR. Informaci de la vila. [En lnia]. Baix Camp, Comarques de Tarragona.
http://www.aleixar.altanet.org/niv2.php?id=53 [Consulta: 25 juny 2015].
LENCICLOPDIA LLIURE. [En lnia]. 2001. <https://ca.wikipedia.org/wiki/L%27Aleixar
[Consulta: 25 juny 2015].
GRUP ENCICLOPDIA CATALANA. [En lnia] . SAU.< http://enciclopedia.cat/EC-GEC0002218.xml [Consulta: 25 maig 2015].
DICCIONARI. Diccionari de la llengua catalana [En lnia]. SAU: Enciclopdia
Catalana.<http://diccionari.cat/ [Consulta: 25 maig 2015].
DICCIONARI. Diccionari catal-valenci-balear [En lnea] < http://dcvb.iecat.net/ [Consulta: 16
setembre 2015].

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

La Tomba dAmphipolis
Sara Carrin Anaya
Rosa Mara Anton Ruiz
Humanitats i cincies socials
Llenges clssiques
Ins Fontanelles
Les Borges del Camp

OBJECTIUS:

Aquest projecte pretn analitzar una de les troballes ms importants del s. XXI, la tomba
dAmphipolis, que ha despertat un gran inters arreu del mn i especialment en lmbit de
larqueologia per les seves caracterstiques niques i pels misteris que lenvolten. Datada entre
lltim quart del s. IV aC, durant un perode sagnant arran de la mort del general macedoni
Alexandre el Gran, la tomba constitueix una construcci dunes dimensions espectaculars que la
converteixen en la ms gran descoberta a Grcia fins al moment.
HIPTESI:

El treball no presenta una hiptesi definida.


EL PROCS:

A travs duna anlisi meticulosa i detallada de la histria del territori grec del s. IV aC i dels
principals personatges de lpoca, sanir descobrint el context scio-cultural daquest recinte
arqueolgic fins intentar arribar a resoldre lenigma ms intrigant que ha restat indesxifrable
durant gaireb 2350 anys: Qui sn els individus que samaguen darrere Amphipolis?
CONCLUSIONS:

Finalment, una vegada contextualitzada histricament i scio-culturalment la tomba dAmphipolis,


sha arribat a la conclusi de que les restes humanes trobades podrien pertnyer a la mare
dAlexandre el Gran (Olmpia de lEpir), als dos cosins del general macedoni (Ecides I i Alcetas II) i
a la dona i a la filla dEcides I (Fta i Troa respectivament).
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

1.CARRERAS MONTFORT, CSAR; CARRUESCO GARCA, JESS; ESPLUGA, XAVIER; FORTEA,


GEMMA; TORN TEIXID, RAMON. El Mn Clssic I Barcelona: Eureca Media, SL.
UOC2012
2.FINLEY, MOSES I. La Grecia antigua. Barcelona: Editorial Crtica S.L., 1984.

Llocs web:
CHUGG, ANDREW.An Identity Crisis for the Amphipolis Tomb[En lnia].
http://greece.greekreporter.com/2015/03/01/an-identity-crisis-for-the-amphipolis-tomb/
CHUGG, ANDREW. Is the Mother of Alexander the Great in the Tomb at Amphipolis?[En
lnia]. http://www.alexanderstomb.com/main/latestnews/OlympiasAtAmphipolis.pdf
N.BORZA, EUGENE; PALAGIA, OLGA. The chronology of the Macedonian royal tombs at
Vergina [En lnia].
https://www.academia.edu/843548/The_chronology_of_the_Macedonian_royal_tombs_at
_Vergina_JdI_122_2007 >

NATIONAL GEOGRAPHIC. En el interior de la tumba de Anfpolis [En lnia]. National


Geographic.
http://www.nationalgeographic.com.es/articulo/historia/actualidad/9490/interior_tumba_
anfipolis.html
15.UNIVERSIDAD AUTNOMA DE MADRID. Captulo 37 Alejandro Magno [En lnia].
Universidad Autnoma de Madrid.
https://www.uam.es/proyectosinv/sterea/atlas/alejandro.htm

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Estudi sobre els motors de les motocicletes


Slvia Llaberia Baselga
Slvia Castells Casals
Cincies i tecnologia: Cientificotecnolgic
Tecnologia Industrial
Ins Fontanelles
Les Borges del Camp

OBJECTIUS:

El principal objectiu daquest treball s estudiar els motors que porten les motocicletes, s a dir:
Saber com funcionen.
Quines parts tenen.
Quins tipus de motors hi ha.
Quins sn els ms utilitzats i per quins motius.
EL PROCS:
Aquest treball es divideix en dues parts. La primera s la ms terica on he fet un estudi a fons de com
funcionen els motors, quines parts tenen, tipus de motors que utilitzen les motocicletes, etc.
I una segona part ms prctica on he volgut fer uns petits estudis. Primer vaig comenar fent una
comparaci entre dos tipus de motors, els motors 4T (4 temps) i els motors 2T (2 temps), i desprs vaig
investigar els motius de perqu no es fabriquen motos amb motors disel.
Per acabar el treball, durant lestiu, vaig desmuntar un motor per poder veure realment com es un motor i
no veure-ho solament en fotos.
CONCLUSIONS:

En les meves conclusions no puc dir que hagi afirmat o negat la meva hiptesi ja que s un treball
que no es basava en comprovar una hiptesi formulada inicialment, sin que es basava
simplement en lestudi dun tema dinters.
Puc dir que ha sigut un treball molt gratificant ja que lhe pogut fer dun tema que magrada molt
personalment i he pogut acabar cumplint la majoria dels meus objectius com, per exemple, saber
com funcionen els motors, veure totes les seves parts, els tipus de motors que existeixen, etc.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

WILLIAMS, JOHN. Pequeas reparaciones y mantenimiento de la Motocicleta. Barcelona:


CEAC, 1991.
LVAREZ FLREZ, JESS ANDRS. Motores alternativos de combustin interna. Barcelona:
Ediciones UPC, 2005.
ESCUDERO SAHUQUILLO, JAVIER. 1.001 Motos. Madrid: SERVILIBRO EDICIONES S.A., 2011.
JOSEPH I GUAL, JOAN. Tecnologia Industrial, 2n de Batxillerat. Madrid: McGraw-Hill, 2008

Llocs web:
UNCOMO Reparacin y mantenimiento de moto [En lnia]

http://motor.uncomo.com/reparacion-y-mantenimiento-de-motos/
Joan Cornella & Albert Trabado. Motors dexplosi [En lnia]
https://motors4temps.wordpress.com/
Motos.net. Foros de debate de motos [En lnia]

http://debates.motos.coches.net/
Todomotos.pe. Mecnica y mantenimiento de motos [En lnia]
http://www.todomotos.pe/mecanica/
Motociclismo. Para la moto [En lnia]
http://www.motociclismo.es/equipamiento/para-moto
Motofan. Noticias de motos [En lnia]
http://www.motofan.com/noticias
Motorpasin Moto [En lnia]
http://www.motorpasionmoto.com/
Aficionados a la mecnica [En lnia]
http://www.aficionadosalamecanica.com/
Mecnica bsica [En lnia]
http://motos.about.com/od/mecanica-basica/
TodoMotores. Reparacin de motores [En lnia]
http://www.todomotores.cl/index.htm

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

La rdio sempre sona: El qu i el com dun mitj local avui


Teresa Llaurad Pont
Jordina Gort Oliver
Humanitats i cincies socials
Catal
Ins Fontanelles
Les Borges del Camp

OBJECTIUS:

Estudiar el procs de creaci duna rdio local, des daconseguir la freqncia, passant per formar
un equip de professionals, fins el primer ON AIR. I deixar constncia escrita del mn radiofnic
ms recent, a la ciutat de Reus.
HIPTESI:

El meu treball est compost de diverses petites hiptesis: Com es crea una nova rdio avui? Qu es
necessita? Com s'elabora un butllet informatiu? Com ha canviat la interrelaci entre els diversos
mitjans avui respecte anys enrere? Com ha canviat larribada i gesti de la informaci en un mitj
com la rdio en els nostres dies amb la introducci de la tecnologia actual? Quines sn les tasques
d'una periodista en una rdio? Com treballa una collaboradora d'un programa radiofnic?
EL PROCS:

El procs va consistir en realitzar diferents entrevistes orals, les quals em van proporcionar la
majoria dinformaci plasmada en el treball. I realitzar prctiques a LANOVA Rdio, una emissora
local, per poder copsar la feina que realitza un periodista.
CONCLUSIONS:

Aquest estudi mostra levoluci de la rdio al llarg dels anys, els canvis que shan produt, la
manera com funciona avui en dia un mitj com la rdio, i la progressiva introducci de les noves
tecnologies en els mitjans de comunicaci.
BIBLIOGRAFIA:

Llibres:
BAS, Xavier i MONTPE, Pere. Histria grfica de Rdio Reus (1925 1995). Editat per Rdio
Reus SER. 1a edici: abril 1996.
SOLER, Ricard. Histria de la rdio. Edita per Rdio Barcelona SER, 1989.
FRANQUET, Rosa. Histria de la rdio a Catalunya al segle XX: de la rdio de galena a la
rdio digital. Edita per la Generalitat de Catalunya, Departament de Presidncia, Direcci
General de Radiodifusi i Televisi, 2001.
GUILLAMET, Jaume. Histria de la premsa, la rdio i la televisi a Catalunya (1641-1994).
Edicions La Campana, 1994.
ROQUER, Josep. Histries de la rdio: anecdotari. Editat per Rdio Reus, 2002.
Llocs web:
RGIM JURDIC DE LA RDIO LOCAL I ADPATACI A LA LLEI DE COMUNICACI
AUDIOVISUAL DE CATALUNYA.
http://www.xal.cat/web/ccl/ [Consulta: 4 de novembre 2015]

SURT DE CASA. http://www.surtdecasa.com/ [Consulta: 10, 11, 12, 17, 18, 19, 21, 22, 23,
24, 25, 26 de juny 2015] [Consulta: 1, 2, 3 de juliol 2015]
LANOVA Rdio http://lanovaradio.blogspot.com.es/ [Consulta: juny 2015, juliol, agost,
setembre, octubre, novembre i desembre de 2015] [Consulta: gener de 2016]
Articles extrets de Reusdigital.cat (http://reusdigital.cat/) que parlen sobre LANOVA Rdio:
Les rdios locals i les televisions locals reben el Premi Nacional de Comunicaci.
http://reusdigital.cat/noticies/les-radios-i-televisions-locals-reben-el-premi-nacional-decomunicacio [Consulta: 27 de novembre 2015]
LANOVA Rdio, guardonada amb un dels Premis a la Internacionalitzaci de la Cambra.
http://reusdigital.cat/noticies/economia/lanova-radio-guardonada-amb-un-dels-premis-lainternacionalitzacio-de-la-cambra [Consulta: 27 de novembre 2015]
SUNYOL, Albert. La meva rdio, la nostra rdio. Vuitanta-vuit anys demissions a Reus (Part
1). http://reusdigital.cat/noticies/la-meva-r-dio-la-nostra-r-dio-vuitanta-vuit-anysdemissions-reus-i [Consulta: 15 de juliol 2015]
SUNYOL, Albert. La meva rdio, la nostra rdio. Vuitanta-vuit anys demissions a Reus (Part
2). http://reusdigital.cat/noticies/la-meva-r-dio-la-nostra-r-dio-vuitanta-vuit-anysdemissions-reus-ii [Consulta: 15 de juliol 2015]
SUNYOL, Albert. La meva rdio, la nostra rdio. Vuitanta-vuit anys demissions a Reus (Part
3). http://reusdigital.cat/noticies/la-meva-r-dio-la-nostra-r-dio-vuitanta-vuit-anysdemissions-reus-iii [Consulta: 15 de juliol 2015]
SUNYOL, Albert. La meva rdio, la nostra rdio. Vuitanta-vuit anys demissions a Reus (Part
4). http://reusdigital.cat/noticies/la-meva-r-dio-la-nostra-r-dio-vuitanta-vuit-anysdemissions-reus-iv-i-final [Consulta: 15 de juliol 2015]

Des de lInstitut Francesc Vidal i Barraquer plantegem el treball de recerca com una oportunitat per a
lalumnat per a desenvolupar la seva capacitat diniciativa, organitzaci i responsabilitat. Els dna
eines per a realitzar un treball dinvestigaci, marcant-se uns objectius i utilitzant les metodologies
adient per aconseguir-los.
El Frum del Treball de Recerca i Crdit de Sntesi s una gran ocasi pels nostres alumnes
promovent lesperit crtic, la transmissi de coneixement i la capacitat de reflexi. Per una banda, els
alumnes que exposen els permet millorar les seves competncies comunicatives, i els alumnes
assistents els permet ampliar el seu ventall de coneixements i agafar idees per afrontar el treball que
hauran de realitzar.
s el primer cop que el nostre centre participa en aquest frum i creiem que ser molt enriquidor,
per aix volem agrair aquesta oportunitat a tots els implicats.

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Els valors dels contes tradicionals


Ariadna Comabella Costa
Maria Ferrer Roig
Humanitats i cincies socials
Literatura
Ins Francesc Vidal i Barraquer
Tarragona

OBJECTIUS:
Estudiar els contes tradicionals des de tres perspectives:
Interna: Esbrinar quins valors transmeten i diferenciar els positius dels negatius.
Externa: Veure quins factors han provocat que es mantinguessin i que anessin evolucionant al llarg
del temps
Des de l'experincia: Estudiar quina importncia tenen per a nosaltres en el dia a dia i com han
canviat algunes tradicions que els envolten.
HIPTESI:

Els valors que es transmeten en els contes tradicionals sn ms aviat negatius que negatius.
EL PROCS:

Per cada un dels objectius, hi ha un procs establert:


Proposar una taula amb 15 valors positius i 15 de negatius i justificar-ne la seva presncia
en 4 contes tradicionals (la caputxeta vermella. La ventafocs, La blancaneu i Els tres
porquets). Fer estadstiques i extreure'n les conclusions.
Estudiar els factors histrics i socials que han pogut causar un canvi en les versions dels
contes. A ms, he estudiat com es van adaptar els contes en contextos especials, com seria
el cas de la guerra civil espanyola.
Comparar, mitjanant una enquesta a poblaci major de 65 anys i una a infants de 6 anys,
la importncia que tenien els contes i la que tenen, estudiar quins contes s'expliquen, qui
els explica...
CONCLUSIONS:

En els contes tradicionals, per sobretot els de fades, es proposen rols diferenciats per a
homes i dones. Mentre en les dones predomina la bondat lligada a la subordinaci i es
valora molt la bellesa, en els homes destaca la valoraci de la valentia, l'heroisme... Les
noies viuen per ser salvades pels seus herois masculins, incapaces de fer res per elles
mateixes, de la mateixa manera que els nois noms viuen per salvar la princesa. Quan
s'uneixen, es dna lloc a un amor utpic, irreal, sense problemes i sense una base slida.
Pel que fa als valors negatius, destaquen la desigualtat de gnere, el cstig (no es promou el
perd), el fals amor i la superficialitat. En canvi, dels valors positius, en destaquen la
bondat, l'amor i l'amistat.
Els contes evolucionen bsicament per adaptar-se a les demandes socials, a l'evoluci de
l'educaci i dels propis valors familiars. Pel que fa als contes de la guerra, van ser usats per
manipular ideolgicament els infants per ambds bndols.
En els contes tradicionals observem dos factor que persisteixen en el temps: El primer s
que les dones tenen el rol diferenciat de transmissores o explicadores dels contes i el l
segon, que moltes persones no s'han plantejat el rerefons negatiu que posseeixen. Un dels

fets sorprenents s que cada vegada els nens van perdent aquesta noci sobre qu sn els
contes i els confonen amb les histries narrades en la televisi, per exemple, tal i com
mostren les enquestes.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

BARTRA, Agust, La Ventafocs (versi del conte de Charles Perrault), Aym, 1975.
BETTELHEIM, Bruno, Psicoanlisis de los cuentos de hadas, Planeta, 2012. (hi ha edicions
ms antigues, per).
CERDA, Hugo, Literatura infantil y clases sociales, Madrid, Akal.
CERVERA, Juan, Teora de la literatura infantil, Bilbao, Mensajero, 1991, p.11
COLOMER, Teresa, Introduccin a la Literatura Infantil y Juvenil, Madrid , 1999.
GRAU, Anna, La Blancaneu, Combel, 2007.
GRIMM, Els contes dels Germans Grimm, Galxia de Gutenberg, Edici per al cercle de
lectors, 1998.
NOBILE, ngelo, Literatura infantil y juvenil, Madrid, Ediciones Morata, 1992, pp. 14-15
PIUMINI, Roberto, Els tres Porquets, Ediciones del Laberinto, 2010.
RODRGUEZ, Antonio, Los cuentos populares o la tentativa de un texto infinito, Murcia,
1999
RUIZ, Alberto Manuel. Literatura infantil. introduccin a su teora y prctica. Editorial
Guadalmena. Sevilla, 2000.
TRIGO, J.M.; ALLER, C.; GARROTE, M.; MRQUEZ, M. R. El nio de hoy ante el cuento.
Sevilla: Editorial Guadalmena. (1997).

Llocs web:

http://dugioc.udg.edu/bitstream/handle/10256/10031/PalomerasFerranMarta_2_Treball.p
df?sequence=2
http://bastadesexismo.blogspot.com.es/2010/02/el-machismo-de-los-cuentosinfantiles.html
http://www.rac1.org/elmon?s=contes
http://mentalfloss.com/article/29186/snow-white-not-just-fairy-tale
http://cuentosparadormir.com/
http://es.slideshare.net/FlorLd/bettelheim-bruno-psicoanlisis-de-los-cuentos-de-hadas-pdf
http://www.academia.edu/9042001/La_import%C3%A0ncia_dels_contes
http://www.juntadeandalucia.es/educacion/webportal/web/portal-libro-abierto/analisisen-profundidad/-/noticia/detalle/analisis-del-cuento-tradicional
http://web.educastur.princast.es/proyectos/coeduca/wpcontent/uploads/2007/04/libros.pdf
Altres

Exposicions:
Els contes a la Guerra Civil al museu de l'Exili, La Jonquera, 2015.

TTOL:
AUTOR:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

TarracoTurstica!: Anlisi i desenvolupament duna app


mbil.
Juan Manuel Canals Rosales
Josep Ropals Valldaura
Cincies i tecnologia: Cientificotecnolgic
Informtica
Ins Francesc Vidal i Barraquer
Tarragona

OBJECTIUS:

Lobjectiu principal del projecte s agilitzar i facilitar informaci del nostre patrimoni
mitjanant el desenvolupament de les TIC orientades al sector turstic. Daquest pilar
fonamental deriven altres objectius, que sn:
-Realitzar un anlisi de laplicaci Tarragona 24h emprant unes pautes de desenvolupament
que Google atorga de forma gratuta i lliure.
-Desenvolupar un projecte personal per intentar millorar les carncies de laplicaci ja
existent.

HIPTESI:

Ls de les TIC ajuden a explotar el potencial turstic local, aix com agilitzar i optimitzar les
activitats culturals.
EL PROCS:

Tenint clar quins sn els objectius al voltant dels quals treballarem, hem establert una metodologia
a seguir per realitzar el projecte duna forma organitzada i curosa:
Lanlisi de laplicaci existent es dur a terme des de diferents perspectives, abastant els aspectes
principals que articulen una app: lestructuraci de laplicaci i el material que la conforma, aix
com trets de la seva funcionalitat. Per realitzar aquest anlisi, utilitzarem un contingut lliure que
Google proporciona, com abans hem esmentat. Aquestes pautes que Google ens atorga
posseeixen informaci sobre animacions, estils, components, capes, etc.
A lhora de iniciar el projecte personal, ja tenim en compte quines sn les carncies a les que hem
de respondre, per primer hem diniciar-nos en la programaci informtica. Realitzarem cursos
diniciaci informtica en llenguatges bsics com sn HTML, CSS, jQuery, etc. Aix com de base de
dades, per tal de tenir cobertes les principals necessitats a lhora de desenvolupar un projecte. Per
realitzar aquesta tasca utilitzarem pgines web amb cursos online i documentaci lliure oficial.
Ja havent realitzat una formaci informtica rpida, farem una recerca de quines sn les millors
eines per a dur a terme el nostre projecte, tenint en comptes les necessitats que des dun inici
coneixem. Per dur-ho a terme ens documentarem amb pgines oficials de cadascun dels
llenguatges i programes informtics.
Al haver fet la recerca ja disposem de quines sn les eines ms tils per realitzar el nostre treball i
passem desenvolupar la nostra aplicaci, composta per: AngularJS com a llenguatge informtic, per
lestructura MVC que presenta; i Wordpress com a gestor de contingut dinmic, per la facilitat de
gesti que t.
Per ltim, farem un presentaci de el resultat final i esmentarem quines sn les possibilitats
dexpansi a ms de les seves carncies.

CONCLUSIONS:

Tarragona t un gran potencial turstic que cal explotar mitjanant el desenvolupament de les TIC,
aix s indubtable. Ara b, aquesta tasca no es limita a certs grups de la poblaci, sin que pot
estar realitzada per qualsevol que tingui inquietuds per les noves tecnologies i vulgui contribuir al
desenvolupament de Tarragona.
BIBLIOGRAFIA:
Llocs web:
Eurostat, OCDE, UNED, UNESCO, Generalitat de Catalunya, Google: Material design,

Codecademy, Learn jQuery, W3Schools, Google Play, Code.org, Angular JS, Framework
Ionic, Apache Cordova, Trip4Real Experiences, What, Where, When: Internet Solutions &
Information Systems.

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Transici d'educaci infantil a primria


Lorena Cster Msquez
Maite Naranjo Holgado
Humanitats i cincies socials
Pedagogia
Ins Francesc Vidal i Barraquer
Tarragona

OBJECTIUS:

Analitzar la transici entre les etapes dEducaci Infantil i Educaci Primria a


lescola Mol de Vent, per proposar i valorar nous elements que facilitin aquesta
transici.
A partir daquest objectiu general he formulat els segents:
Comparar les caracterstiques entre letapa dEducaci Infantil amb la dEducaci
Primria.
Conixer com es desenvolupa la coordinaci entre les dues etapes.
Comprovar si a lescola Mol de Vent hi ha continutat entre lltim curs dEducaci
Infantil amb el primer curs dEducaci Primria.
Realitzar una anlisi comparativa de les estratgies utilitzades per els professors dels
dos nivells.
Desenvolupar una proposta de millora que contribueix-hi a facilitar la transici i
adaptaci dels alumnes en els canvis que comporta el pas dEducaci Infantil a Primria.

HIPTESI:

La transici dEducaci Infantil a Educaci Primria es pot millorar a partir duna continutat entre
les dues etapes en diversos aspectes, com lambient fsic, el sistema del professor i la seva
coordinaci.
EL PROCS:

La investigaci sha realitzat a lescola Mol de Vent, on sha detectat la problemtica. Sha dut a
terme una observaci per valorar la situaci dels dos nivells, un grup de discussi amb infants de
primer per saber el seu punt de vista, entrevistes a mestres, i una proposta de millora a partir
dactivitats que shan avaluat a partir de tota la prctica.
Les parts que recull aquest estudi sn: un marc teric, on shan analitzat les teories i investigacions
de diversos autors sobre la transici educativa entre lltim curs dinfantil i el primer de primria; la
metodologia del treball, on es recull en els objectius, la hiptesi, els participants, els instruments
utilitzats i lanlisi dels resultats obtinguts; la discussi, on se sintetitzen i es relacionen els resultats
amb el marc teric ; les conclusions, on es comprova si sha complert la hiptesi i els objectius
establerts; les referncies bibliogrfiques consultades; i els annexos del treball.

CONCLUSIONS:

La realitzaci del present treball ens ha donat un coneixement ms ampli dun problema important
que existeix a la nostra realitat educativa , com s la transici entre lEducaci Infantil i el primer
cicle dEducaci Primria. El que al principi es va interpretar com un problema que noms passava
a un centre educatiu en concret , a lescola Mol de Vent, sha comprovat, a partir de lanlisi, que
es produeix a moltes altres realitats.
Durant la realitzaci de la prctica shan pogut observar les grans diferncies entre les aules de P5 i
les aules de primer, tant en lambient fsic, com el rol del docent o les estratgies utilitzades. Laula
de lltim curs dinfantil est organitzada per racons daprenentatge i est decorada. Tamb, es
treballa normalment en grups i els alumnes aprenen a partir del joc i experincies amb altres nens.
Laula de primer est ocupada per cadires, taules i arma ris, la decoraci no s la mateixa que la de
P5, es treballa en parelles o de forma individual, i el paper del joc perd importncia. A ms, el pati
dinfantil s una zona amb gronxadors i jocs, en canvi, a primer es troben amb un pati on noms
poden jugar a futbol o basquet.
Tamb, sha pogut observar lescassa coordinaci entre els mestres de les dues etapes i el canvi
dels mtodes educatius que utilitzen. A P5 es forma linfant de forma global, a partir del joc i de
lexperincia, en canvi, a primer es forma generalment a lalumne en la Lectura i escriptura, a partir
de la realitzaci de fitxes o llibres.
Una de les principals dificultats que sha presentat a lhora de desenvolupar la investigaci ha estat
no trobar gaires estudis sobre la problemtica al nostre pas. Aix ha comportat que shagi hagut
danalitzar la transici daltres pasos, relacionant-la amb la investigada de forma concreta.
Tamb, un dels problemes, a causa de qestions de temps i aspectes organitzatius de lescola, ha
estat no poder desenvolupar ms activitats. Aix, ha generat un desconeixement sobre els
resultats globals. Si shaguessin portat totes a la prctica, shaurien aportat ms resultats al treball.
La necessitat duna bona articulaci entre aquestes dues etapes a lescola Mol de Vent i
lexperincia personal pel fet de repetir primer de primria, ens ha portat a realitzar aquest treball.
Lobjectiu general plantejat ha estat: Analitzar la transici entre les etapes dEducaci Infantil i
Primria a lescola Mol de Vent, per proposar nous elements facilitadors daquesta transici. Aix
sha complert perqu sha estudia t el desenvolupament de la transici al centre i sha contrastat
amb la informaci trobada i exposada al marc teric.
El pas dEducaci Infantil a lEducaci Primria representa un moment important en la vida dels
infants, per no s lnic moment de transici que experimenten al llarg de la seva vida escolar i
que els suposa un esfor per adaptar-se a un nou ambient.
Tamb es troben moments de transici escolar entre letapa de primria a secundria, de
secundria a batxillerat o mdul formatiu, i aquests dos ltims a la Universitat.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

La transicin entre etapas. Reflexiones y prcticas. Data de consulta 12 de juliol 2015.


Arnega, S., i Domnech, J. (2001). La educacin primaria. Retos, dilemas y propuestas.
Data de consulta 12 de juliol 2015.
Argos, J., Ezquerra, M. P., i Castro, A. (2012). La transicin entre la Escuela de Educacin
Infantil y la de Educacin Primaria. Revista Espaola de Pedagoga, 253, 537-552.
Arroyo, M. V. (2009). Necesidad de una articulacin entre educacin infantil y
primaria.Revista digital Enfoques Educativos, 37, 11-17.

Llocs web:

Argos, J., Ezquerra, M. P., i Castro, A. (2011b). Escuchando la voz de la infancia en los procesos
de cambio e investigacin educativos. Aproximacin al estudio de las transiciones entre las
etapas de educacin infantil y educacin primaria. Revista Iberoamericana de Educacin,
54/5.Data de consulta 14 de juliol 2015, des de
http://www.rieoei.org/deloslectores/3988Argos.pdf

TTOL:
AUTOR:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Projecte daplicaci de lEconomia del B Com


Pau Domnech Fernndez
Eva Lpez i Monn
Humanitats i cincies socials
Economia
Ins Francesc Vidal i Barraquer
Tarragona

OBJECTIUS:

Divulgar els valors que professa lEconomia del B Com.


Explorar la viabilitat dun projecte empresarial en sintonia amb el model de lEconomia del
B Com.

HIPTESI:

Divulgar els valors que professa lEconomia del B Com.


Explorar la viabilitat dun projecte empresarial en sintonia amb el model de lEconomia del
B Com.

EL PROCS:

Exposici dels principis terics de lEconomia del B Com i descripci breu de levoluci
que ha patit el moviment fins lactualitat.
Desenvolupament duna idea de negoci mitjanant el Pla dEmpresa convencional.
Corroboraci de la validesa del projecte segons els criteris postulats a lEBC (elaboraci de
la Matriu del B Com).

CONCLUSIONS:

Projecte empresarial aplicable tant des del punt de vista convencional com segons els criteris de
lEBC, encara que amb certs aspectes a millorar.
LEBC ha tingut un creixement espectacular els ltims anys des que va aparixer oficialment,
donant eines molt tils per a la introducci de la tica empresarial, no depenent exclusivament de
lestacionalitat en la implementaci daquests valors, sin que suposa un comproms vinculant, a
travs del qual la societat desenvolupa un cicle vital en base als valors de solidaritat, igualtat,
dignitat, transparncia i democrcia, benestar social...
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

Christian Felber. La Economa del Bien Comn. DEUSTO S.A. EDICIONES, 2012.
Stefano Zamagni. Por una economa del bien comn. CIUDAD NUEVA, 2012.
Luis Huete i Javier Garcia. Liderar para el Bien Comn. LID, 2015.

Llocs web:

http://economia-del-bien-comun.org/es
http://inicia.gencat.cat/inicia/images/cat/Guia%20del%20Pla%20empresa%20en%20linia_c
at_tcm124-53843.pdf
http://www.emprenderesposible.org/sites/default/files/anexo_8__guia_del_pla_dempresa
_cat.pdfhttp://www.idescat.cat/
http://periodismohumano.com/economia/%E2%80%9Cla-economia-debe-recuperar-los-

valores-democraticos-constitucionales%E2%80%9D.html
http://www.lavanguardia.com/lacontra/20120710/54322329143/la-contra-christianfelberg.html#.T_vZRLWuYYI.facebook
http://www.laopiniondemalaga.es/malaga/2012/09/27/economia-comun-tercera-viacapitalismo-comunismo/536787.html
https://www.youtube.com/watch?v=87Jdpa7Seqs
https://www.youtube.com/watch?v=KjmU5lqo3xY

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Juguem un partit de fsica Fsica


Vctor Sents Lahoz
Carmen lvarez
Cincies i tecnologia: Cientificotecnolgic
Fsica
Ins Francesc Vidal i Barraquer
Tarragona

OBJECTIUS:

Explicar lestudiar a 1r de batxillerat.


Identificar els diferents parmetres fsics en els diferents esports que es realitzen en els Jocs
del Mediterrani.
Calcular la velocitat de les pilotes i la fora que han de fer.
Comparar els diversos esports entre ells.

HIPTESI:

Demostrar que la Fsica i els esports estan relacionats i que lesfor fsic s mesurable.
EL PROCS:

Buscar vdeos desportistes per analitzar i dades extra sobre els esports i els esportistes.
Estudiar els vdeos i aplicar les dades obtingudes en les frmules per trobar resultats.
Comparar els resultats entre esports i categories i extreure conclusions.

CONCLUSIONS:

Sn conclusions bvies per les demostro amb la fsica, ja que transformo els esports que semblen
tan fcils per televisi en unitats fsiques. Per exemple:
Laigua t ms fregament que laire ja que ens desplacem ms a poc a poc.
La velocitat no depn noms de la fora que li apliquem.
BIBLIOGRAFIA:
Llocs web:

http://www.tarragona.cat/tarragona-2017/
https://ca.wikipedia.org/wiki/Jocs_del_Mediterrani
http://www.fina.org/H2O/docs/WR_July_27_2015.pdf
http://www.iaaf.org/records/toplists/throws/shot-put/outdoor/men/senior
http://www.iaaf.org/athletes/jamaica/usain-bolt-184599
http://concurso.cnice.mec.es/cnice2005/50_educacion_atletismo/curso/archivos/descripci
on_longitud.htm
http://www.csd.gob.es/csd/instalaciones/politicas-publicas-de-ordenacion/actuaciones-enel-ambito-tecnico/1normasNIDE/03Nide2/nide-2-normas-reglamentariasatletismo/05ATLm
https://www.google.es/search?q=Bahador+Moulaei&oq=Bahador+Moulaei&aqs=chrome..
69i57j69i59l2.954j0j7&sourceid=chrome&es_sm=122&ie=UTF8#q=Bahador+Moulaei+altura
http://www.ligafutbol.net/medidas-oficiales-de-un-campo-o-cancha-de-futbol/

http://www.livestrong.com/es/peso-oficial-balon-info_20294/
http://www.monografias.com/trabajos16/handbol/handbol.shtml#cancha
http://www.saberia.com/2013/01/cuanto-mide-y-pesa-un-balon-de-balonmano/
http://microrespuestas.com/medidas-pelota-de-tenis/
http://www.oficad.com/medidas_y_dimesnsiones/pista_de_tenis.htm
http://www.hardbody.com.co/Tips-para-aumentar-el-rendimiento-fisico
http://www.mecd.gob.es/aepsad/control-dopaje/que-es-el-dopaje.html
http://www.unesco.org/new/es/social-and-human-sciences/themes/anti-doping/youthspace/what-is-doping/
https://www.youtube.com/

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Influncia de la mitologia en el cinema


Adam Nez Marimn
Maite Naranjo Holgado
Humanitats i cincies socials
Histria
Ins Francesc Vidal i Barraquer
Tarragona

OBJECTIUS:

Donar una explicaci dels termes mite i mitologia explicant el seu significat, el seu
origen, la funci i la classificaci.
Observar la classificaci de dus i criatures fantstiques de la mitologia que apareixen
habitualment en els mbits del cinema.
Observar com directors cinematogrfics busquen referents en la mitologia per introduir-la
en les seves obres.
Distingir el que hi ha veritablement fidel dels mites a les pellcules i trobar la part inventada
i/o afegida pels directors.
Centrar-se en tres pellcules i una saga de diferent gnere i edat per explicar el seu
contingut mitolgic i la seva trama argumental.
Explicar la ra per la qual les pellcules pateixen modificacions respecte al relat original.
Observar l'opini i els coneixements de les persones a partir d'enquestes sobre el cinema i
el seu contingut mitolgic.

HIPTESI:

Com sintrodueixen els mites al cinema?


EL PROCS:

Per a fer aquest treball he utilitzat un sistema variat. En tot moment he utilitzat un suport
informtic: per fer la part de tota la recerca terica he acudit a Internet i a una srie de llibres d'on
he extret algunes cites destacables que fan referncia a l'explicaci de mitologia. Per agilitzar una
mica el treball i que no tot fos lletra he fet una recerca d'imatges que visualment ajuden al lector a
comparar el mite i la pellcula. Per fer la part prctica m'he tingut que moure ms, ja que he tingut
que fer una recerca de pellcules i analitzar el seu contingut. A part d'aix, he realitzat una srie
d'enquestes distribudes per pellcules i edats:
Als nens entre 3 i 11 anys els he realitzat una enquesta sobre la pellcula Hrcules de Disney.Als
adolescents entre 12 i 20 anys els he realitzat una enquesta sobre la saga Harry Potter, i als adults
entre 21 i 50 els he realitzat una enquesta sobre les dues versions de Fria de titans.
Les tres enquestes tenen una srie de preguntes en com sobre l'inters pel cinema i els diferents gneres.
CONCLUSIONS:

Quan vaig comenar aquest treball recordo que em vaig fer moltes preguntes i, possiblement,
eren interessants, per ara reconec, desprs de la recerca, que eren absurdes.
Dic aix, perqu ara que ja he acabat el treball, s la resposta de tot el que em preguntava. En
aquests moments estic fixant la vista enrere, fent un balan de tot el que he fet per realitzar el
treball de recerca, i em qestiono si realment ha valgut la pena.
El que intento explicar s que s, el treball i el tema en qesti m'han agradat. M'he respost totes

les preguntes de l'inici, m'ha satisfet en el sentit que he pogut realitzar al complert tot el treball de
recerca, he parlat amb molta gent sobre el tema, com s el cas de la gent que ha respost els
qestionaris, els meus familiars, els qui estudien com jo, etc.
La importncia que ha assolit actualment el cinema s molt gran. Per una banda s comprs com
una de les arts ms importants de la Humanitat, i per l'altra, s tamb vist (sobretot el cinema
nord-americ) una de les indstries ms grans de tot el mn. Podem dir que el cinema es
converteix en un fenomen de gran importncia per a la societat actual i el seu abast arriba no
noms als lmits de la societat occidental sin que est present en tots els racons del planeta amb
major o menor grau. A part, podem dir que el cinema ajuda a les persones a endinsar-se al mn de
la mitologia sense tenir gaires coneixements, ja que a partir de l'observaci i l'entreteniment
aprenen nous conceptes.
La mitologia s'ha implantat en la nostra societat com una cosa habitual en la vida de les persones.
Segons mirem al nostre voltant podem adonar-nos que la mitologia (en la seva major part grega i
romana) ens segueix en el dia a dia de tots. Un exemple molt corrent el trobem en l'astronomia, on
els signes del zodac provenen de noms de dus de la mitologia. Tamb podem fer una ullada als
planetes del sistema solar i comparar-los amb els dus romans, fins i tot podem fixar-nos en
mapes, en pellcules, en cossos celestes, etc.
Es positiu el fet que la mitologia perduri en l'actualitat, ja que haurem d'aprofitar en major
potencial els ensenyaments grecs que estan implcits en el nostre mn i que pocs sn capaos
d'observar per aplicar la saviesa dels grecs a la nostra societat. Si ens fixem una mica ms, ens
adonarem que tamb influeix en la nostra manera d'entendre el mn, ja que algunes creences dels
grecs han influt en moltes de les creences actuals i l'home ha anat adaptant els diferents mites al
pensament de l'poca.
En definitiva, fent aquest treball he arribat a la conclusi que en tota poca i en tota societat,
sempre hi ha diferents bndols. A alguns els pot agradar el cinema amb contingut fantstic i/o
mitolgic, a altres potser els desagradi, per la veritat s que tot forma part de les nostres vides i
nosaltres som qui contribum a que el cinema segueixi millorant o es quedi tal com
est.
BIBLIOGRAFIA:

Llibres:
Apolodoro de Atenas. Biblioteca mitolgica. Editorial Alianza. Madrid, 2010.
GARCA GUAL, Carlos. La mitologa: Interpretaciones del pensamiento mtico. Editorial
Montesinos. Barcelona, 1997.
Homer. Ilada. Editorial La Magrana. Barcelona, 2012. Introducci, traducci i notes de Joan
Alberich i Marin.
HARD, Robin. El gran libro de la mitologa griega (basado en el manual de mitologa griega
de H.J. Rose). Editorial La esfera de libros. Madrid, 2009.
Llocs web:

Diccionari Invers de la Llengua Catalana. Definici de mite. Data de consulta 13 juliol 2015,
desde http://www.dilc.org/mite
Alcoberro info. Definici de mite i mitologia. Data de consulta 13 juliol 2015, desde
http://www.alcoberro.info/pdf/mitologia2
Pensament. Explicaci del mite i referncies d'autors clssics. Data de consulta 13 juliol
2015, desde http://www.pensament.com/filoxarxa/mito

Alcoberro info. Classificaci dels mites. Data de consulta 14 juliol 2015, desde
http://www.alcoberro.info/pdf/mitologia8.pdf
El mite de Troia. Diferncies de la classificaci dels mites. Data de consulta 14 juliol 2015,
desde http://blocs.xtec.cat/troia/troia-a-la-mitologia/que-es-el-mite/tipus-de-mites/
Mitologia grega. Definici, explicaci, dus. Data de consulta 15 juliol
2015http://iesalagon.juntaextremadura.net/web/departamentos/latin/materiales/grie2_ar
chpdf/mitologia.pdf
Alcoberro info. Classificaci dels mites grecs. Data de consulta 15 juliol 2015, desde
http://www.alcoberro.info/planes/mitologia8
Wikipedia. Llista de la classificaci dels dus grecs. Data de consulta 15 juliol 2015, desde
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_d%C3%A9us_grec
Relicomtal. Els dus olmpics. Data de consulta 15 juliol 2015, desde
https://relicomtal.wordpress.com/1r-eso/grecia-i-la-religio/els-deus-grecs
El cel dels mites. L'origen del mn. Data de consulta 15 juliol 2015, desde
http://blocs.xtec.cat/elceldelsmites/2013/31/lorigen-del-mon

TTOL:
AUTORA:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Un estudio semitico sobre los nombres de ley y orden


Alexandra Frutos Antich
Ignacio Caamao
Humanitats i cincies socials
Llenges
Ins Francesc Vidal i Barraquer
Tarragona

OBJECTIUS:

Els treball consta de dos objectius:


Demostrar el procs semitic de la comunicaci [segons Pierce: la semiosis entre els tres
elements de la trada interpretante (imatge mental)- representamen (imatge acsticainterpretamen (objecte real)]
Valorar el nivell d encriptaci dels noms de llei i ordre.
HIPTESI:

Valorar la semiosis en el procs de comunicaci dels noms de casos de corrupci.


EL PROCS:

El procs de comunicaci referits als


noms dels casos del treball sexplica
mitjanant la imatge de la pirmide. En
un primer moment quan el cas est sota
secret de sumari, es produeix un
feedback entre la Policia i la Judicatura.
Desprs en la roda de premsa es
produeix el feedback entre la policia i els
periodistes. Finalment entre els mitjans
de comunicaci i els lectors, oients o
televidents no existeix aquest procs
comunicatiu. La nostra tasca est
representada per la icona en vermell que
intenta establir comunicaci amb els
emissors i receptors primer [cspide de la
pirmide]
El procs de comunicaci referit als noms dels casos del treball sexplica mitjanant la imatge de la
pirmide. En un primer moment quan el cas est sota secret de sumari, es produeix un feedback
entre la Policia i la Judicatura. Desprs en la roda de premsa es produeix el feedback entre la
policia i els periodistes. Finalment entre els mitjans de comunicaci i els lectors, oients o
televidents no existeix aquest procs comunicatiu. La nostra tasca est representada per la icona
en vermell que intenta establir comunicaci amb els emissors i receptors primer [cspide de la
pirmide]

CONCLUSIONS:

No es poden extreure resultats concloents ja que la mostra no s aleatria. Malgrat tot, la


Magistratura i les Forces de l Ordre encripten el nom dels casos per protegir la investigaci. En
funci de:
Els casos allusius a les vctimes mortes no sencripten mentre que si la vctima segueix viva
se presenta un cas de doble encriptaci.
Els casos referits a imputats es xifren amb una doble encriptaci sobre el representamen i
el interpretante ometent a l objecte [delicte en s].
Els casos concernents als delictes normalment apareixen amb una nica encriptaci.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

ARISTTELES. Poltica. Biblioteca Bsica Gredos. Madrid. 2002


BARRENA, Sara. La creatividad en Charles S Pierce. En: Signos en Rotacin, Ao III, n 181
BEUCHOT, Mauricio. Charles Sanders Peirce: Semitica, iconocidad y analoga. Herder.
Mxico. 2014.
CASTAARES, Wenceslao. La semitica de C.S. Peirce y la tradicinlgica. En: Seminario del
grupo de estudiosPeirceanos. Universidad de Navarra. Navarra. 21 de octubre 2000
DICCIONARIO DE LA LENGUA ESPAOLA. Real Academia Espaola. 23 edicin. Edicin del
tricentenario. Espasa. Barcelona. 2014
GARRIDO, Mara del Camino. Semntica. Cuaderno de prcticas. Universidad de Len. Len.
2005.
MERRELL, Floyd. Charles Peirce y sussignos. En Signos en Rotacin, Ao III, n 181.
SAUSSURE, Ferdinand de. Curso de lingstica general. Traduccin, prlogo y notas de
Amado Alonso. Vigesimocuartaedicin. Ed. Losada. Buenos Aires. 1989.
SERRANO,Sebasti. La semitica una introduccin a la teora de los signos. Montesinos.
Madrid. 2001.
QUILIS, Antonio y varios. Lenguaespaola. Editorial centro de estudios Ramn Areces.
Madrid. 1989

Llocs web:

Per la bsqueda dinformaci referida als casos sha utilitzat la premsa digital espanyola com per
exemple, El Pas, El Mundo, La Vanguardia, El Confidencial, La Opinin de Murcia...

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Els valors dels contes tradicionals


Ariadna Comabella Costa
Maria Ferrer Roig
Humanitats i Cincies socials
Literatura
Ins Francesc Vidal i Barraquer
Tarragona

OBJECTIUS:

Estudiar els contes tradicionals des de tres perspectives:


Interna: Esbrinar quins valors transmeten i diferenciar els positius dels negatius.
Externa: Veure quins factors han provocat que es mantinguessin i que anessin evolucionant
al llarg del temps
Des de l'experincia: Estudiar quina importncia tenen per a nosaltres en el dia a dia i com
han canviat algunes tradicions que els envolten.
HIPTESI:

Els valors que es transmeten en els contes tradicionals sn ms aviat negatius que positius.
EL PROCS:

Per cada un dels objectius, hi ha un procs establert:


Proposar una taula amb 15 valors positius i 15 de negatius i justificar-ne la seva presncia
en 4 contes tradicionals (la caputxeta vermella la ventafocs, la blancaneu i els tres
porquets). Fer estadstiques i extreure'n les conclusions.
Estudiar els factors histrics i socials que han pogut causar un canvi en les versions dels
contes. A ms, he estudiat com es van adaptar els contes en contextos especials, com seria
el cas de la guerra civil espanyola.
Comparar, mitjanant una enquesta a poblaci major de 65 anys i una a infants de 6 anys,
la importncia que tenien els contes i la que tenen, estudiar quins contes s'expliquen, qui
els explica..
CONCLUSIONS:
En els contes tradicionals, per sobretot els de fades, es proposen rols diferenciats per a

homes i dones. Mentre en les dones predomina la bondat lligada a la subordinaci i es


valora molt la bellesa, en els homes destaca la valoraci de la valentia, l'heroisme... Les
noies viuen per ser salvades pels seus herois masculins, incapaces de fer res per elles
mateixes, de la mateixa manera que els nois noms viuen per salvar la princesa. Quan
s'uneixen, es dna lloc a un amor utpic, irreal, sense problemes i sense una base slida.
Pel que fa als valors negatius, destaquen la desigualtat de gnere, el cstig (no es promou el
perd), el fals amor i la superficialitat. En canvi, dels valors positius, en destaquen la
bondat, l'amor i l'amistat.
Els contes evolucionen bsicament per adaptar-se a les demandes socials, a l'evoluci de
l'educaci i dels propis valors familiars. Pel que fa als contes de la guerra, van ser usats per
manipular ideolgicament els infants per ambds bndols.

Els contes tradicionals tenen continutat, com succeeix amb dos fets que els envolten. El
primer, que les dones tenen el rol diferenciat de transmissores o explicadores dels contes.
El segon, que moltes persones no s'han plantejat el rerefons negatiu que posseeixen. Un
dels fets sorprenents s que cada vegada els nens van perdent aquesta noci sobre qu sn
els contes i els confonen amb les histries narrades en la televisi, per exemple, tal i com
mostren les enquestes.

BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

BARTRA, Agust, La Ventafocs (versi del conte de Charles Perrault), Aym, 1975.
BETTELHEIM, Bruno, Psicoanlisis de los cuentos de hadas, Planeta, 2012. (hi ha edicions
ms antigues, per).
CERDA, Hugo, Literatura infantil y clases sociales, Madrid, Akal.
CERVERA, Juan, Teora de la literatura infantil, Bilbao, Mensajero, 1991, p.11
COLOMER, Teresa, Introduccin a la Literatura Infantil y Juvenil, Madrid , 1999.
GRAU, Anna, La Blancaneu, Combel, 2007.
GRIMM, Els contes dels Germans Grimm, Galxia de Gutenberg, Edici per al cercle de
lectors, 1998.
NOBILE, ngelo, Literatura infantil y juvenil, Madrid, Ediciones Morata, 1992, pp. 14-15
PIUMINI, Roberto, Els tres Porquets, Ediciones del Laberinto, 2010.
RODRGUEZ, Antonio, Los cuentos populares o la tentativa de un texto infinito, Murcia,
1999
RUIZ, Alberto Manuel. Literatura infantil. introduccin a su teora y prctica. Editorial
Guadalmena. Sevilla, 2000.
TRIGO, J.M.; ALLER, C.; GARROTE, M.; MRQUEZ, M. R. El nio de hoy ante el cuento.
Sevilla: Editorial Guadalmena. (1997).

Llocs web:

http://dugioc.udg.edu/bitstream/handle/10256/10031/PalomerasFerranMarta_2_Treball.p
df?sequence=2
http://bastadesexismo.blogspot.com.es/2010/02/el-machismo-de-los-cuentosinfantiles.html
http://www.rac1.org/elmon?s=contes
http://mentalfloss.com/article/29186/snow-white-not-just-fairy-tale
http://cuentosparadormir.com/
http://es.slideshare.net/FlorLd/bettelheim-bruno-psicoanlisis-de-los-cuentos-de-hadas-pdf
http://www.academia.edu/9042001/La_import%C3%A0ncia_dels_contes
http://www.juntadeandalucia.es/educacion/webportal/web/portal-libro-abierto/analisisen-profundidad/-/noticia/detalle/analisis-del-cuento-tradicional
http://web.educastur.princast.es/proyectos/coeduca/wpcontent/uploads/2007/04/libros.pdf
http://hekademos.com/hekademos/media/articulos/01/El_nino_ante_el_cuento_de_hoy.p
df
http://www.ite.educacion.es/formacion/materiales/8/cd_2013/pdfs/M5.Literatura_infant_

juvenil/9.biblio_LIJ_11_07_2012.pdf
https://digitum.um.es/jspui/bitstream/10201/14512/1/Aproximaci%C3%B3n%20a%20la%2
0literatura%20infantil.pdf
file:///C:/Users/HP/Downloads/DialnetLosConceptosDeLiteraturaInfantilYJuvenilSuPeriodiz3885899.pdf
http://www.juntadeandalucia.es/educacion/webportal/web/portal-libro-abierto/analisisen-profundidad/-/noticia/detalle/analisis-del-cuento-tradicional

Exposicions:
Els contes a la Guerra Civil al museu de l'Exili, La Jonquera, 2015.

TTOL:
AUTORS:
TUTORES:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Dinamitzaci de la ruta de laigua de Constant


Alumnes 2n CFGS dAnimaci Sociocultural i Turstica
Isabel Gutirrez i Pilar Figueras
Animaci sociocultural i turstica
Dinamitzaci del patrimoni
Ins Vidal i Barraquer
Tarragona

BREU DESCRIPCI:

Es tracta de lelaboraci de materials didctics que serviran per a dinamitzar la ruta de laigua de
Constant. Aquesta poblaci t treballada una ruta de laigua a la que li manca s social.
LAjuntament de Constat ha confiat en lalumnat del CFGS dAnimaci Sociocultural i Turstica en
lelaboraci de materials didctics que ajudin a la dinamitzaci i al coneixement daquest
patrimoni. Aquest tipus de projectes semmarquen en la metodologia daprenentatge-servei.
CONTINGUTS:

Els continguts sn:


Ruta literria amb textos que fan referncia als diversos punts dinters
2 tallers: Com funciona un mol hidrulic i Fabricaci del paper
Gimcana que ens fa descobrir elements de la ruta
Descobriment dun enigma de la m de personatges virtuals sorgits de la histria del lloc
Dossier pedaggic amb disseny dactivitats, guia didctica i solucionari de les activitats
Joc de taula que a travs duns relats curs ens far aprendre tot jugant

Primer vam establir un protocol de collaboraci entre ambdues institucions on es marquen els
compromisos de les dues parts. Lalumnat va estudiar els materials elaborats de la ruta mitjanant

diverses fonts: visita in situ, informacions de persones expertes, documentaci impresa, informaci
a la xarxa, consultes histriques i conceptuals... Es va fer una pluja didees de possibilitats i
recursos de dinamitzaci i es van perfilar i concretar les que presentem. Es van elaborar sis equips
de treball que han anat definint i elaborant els materials. Es van pressupostar les activitats i es van
obtenir els recursos necessaris per produir-les. Un cop elaborats es va fer una primera avaluaci
amb les modificacions i propostes de millora. Es va fer una segona avaluaci per experts i encara es
va modificar alguna cosa. Finalment sha preparat la presentaci dels materials i la seva difusi en
diferents canals i formats.
CONCLUSIONS:

Al no ser un treball de recerca no obtenim cap conclusi. Per el que s que poden concloure s
que el fet de treballar en projectes reals fa que lalumnat i professorat estigui molt motivat a lhora
de treballar, ja que la tasca no queda en un treball daula sin que el que es produeix ser til a la
societat. Tamb sn molt ms visibles les competncies adquirides o les que requereixen una
revisi per que lalumnat es troba en els problemes reals que en la seva vida professional haur
dafrontar: la complexitat del treball en equip, la resoluci de conflictes, leficcia i leficincia, la
gesti del temps, el comproms, la pressi del treball ben fet, les habilitats dexpressi i
comunicaci, loptimitzaci dels recursos...
BIBLIOGRAFIA:
Llocs web:

Escarr, Ricard. (2009). Rutes de Constant, n1: La ruta de laigua. Recuperat el 5 de febrer
de 2016 de:
http://www.constanti.cat/admin/documents/22537opuscle_v11pliegospetit.pdf
Quart de Poblet: Histria i patrimoni (2001). Funcionament del mol fariner. Recuperat el 5
de febrer de 2016 de
https://quartpoblethistoriapatrimoni.wordpress.com/2012/11/30/elsmolinsfarinersdaigua/
esquemafuncionamentmolip31/
Pags Rabal, Xavier. (2012). Els molins paperers de Catalunya. Una aproximaci per a la
seva protecci patrimonial. Recuperat el 5 de febrer de 2016 des de:
file:///C:/Users/alumne/Desktop/XavierPages_TFM.pdf

TTOL:
AUTORA:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

La herona en la literatura europea del siglo XIX


Yasmina Vega Garca
Ignacio Caamao
Humanitats i cincies socials
LLengua
Ins Francesc Vidal i Barraquer
Tarragona

OBJECTIUS:

Els objectius han sigut descobrir el rol de la dona en la literatura, el seu paper femen en les
novelles europees del segle XIX a partir del context histric de cada autor i del moment en el qu
va escriure la histria i en cada lloc determinat. A ms, extreure un patr caracterstic de la dona
de l'poca i a partir dels trets obtinguts adaptar una novella de invenci prpia amb una dona que
segueixi el carcter i la trama semblant a les del segle XIX per adaptada al segle XXI i no al XIX.
HIPTESI:

La hiptesi que extrec del meu treball de recerca s que la dona ha estat constantment reprimida
per la societat i aquest cnon patriarcal i maxista ha estat representat pels escriptors de l'poca en
les seves novelles encara que volguessin caracteritzar a una dona diferent, a una herona. La
visi dels homes sempre ha estat misgina encara que volguessin donar-li un mbit lliberal i
revolucionari, ja que feien que la protagonista adquirs trets negatius en la seva conducta. Aix es
veu abruptament distint en quant a la visi d'una escriptora, doncs tot fent el mateix patr d'una
dona, aconsegueix que aquest cop sigui positiu.
EL PROCS:

El procs que he seguit per elaborar el meu treball de recerca ha sigut documentar-me
histricament en general del rol que exercia la dona en la societat, el seus drets, temps lliure i
condicions de vida. He indagat en la vida dels autors per ubicar un marc histric durant la narraci
de les seves novelles i el temps en les que estaven contextualitzades. A ms, bviament, he hagut
de llegir els llibres que marquen el meu treball de recerca com s Madame Bovary, Ana Karenina,
La Regenta i Orgullo y Prejuicio, fent un remix de la literatura europea ms important d'aquell
moment (Frana, Rssia, Espanya i Anglaterra). A partir de la lectura d'aquestes novelles he extret
un patr caracterstic de cada herona i fet una taula per comparar-les i aix analitzar-les ms
profundament per elaborar a continuaci un relat que adapti les mateixes caracterstiques i trames
d'aquests personatges femenins per en un mbit ms modern del segle XXI.
CONCLUSIONS:

Les conclusions han sigut les esperades des d'un primer moment. El paper de la dona ha estat clar i
concs, marcat per una societat constantment opressora i maxista, patriarcal i misgina. La dona ha
hagut de lluitar per tractar d'aconseguir una llibertat que en el segle XIX va trigar en arribar, i
encara aix els hi quedava molt per endavant. El patr extret de les novelles s el mateix que
s'extreu de la indagaci histrica del pas i de l'poca. La insatisfacci de la dona i els desitjos de ser
lliures fan que aquesta es torni ms egosta i impulsiva cap als ulls del homes. Aix canvia quan una
dona parla de dones herones, com ha estat comprovat en el cas de Jane Austen, ja que fa de la
seva protagonista un rol positiu i carismtic, no com les altres herones dels escriptors masculins
com Flaubert i Tolstoi. D'aquesta manera, el relat que he hagut d'escriure, adopta la visi femenina

i objectiva, de la mateixa forma que ho fa Jane Austen. Els resultats han estat satisfactoris i m'han
ajudat a comprendre la lluita de la dona i la visi d'aquesta tant en ulls interns com externs en la
societat.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

FLAUBERT, Gustave. Madame Bovary. Ed. Catedra. Madrid, 2013.


TOLSTI, Liev Nikolievich. Ana Karenina. Ed. Espasa Libros. Madrid, 2013.
CLARN, Leopoldo Alas. La Regenta. Ed. Espasa libros. Madrid, 2010.
AUSTEN, Jane. Orgullo y Prejuicio. Ed. Punto de lectura. Barcelona, 2006.
CASALDUERO, Joaqun. Ana Karenina y la Realidad. Ed. Bulleti Hispanique, 1936. Vol 39 n.
4, pg 375-396.

Llocs web:
El Resumen. Biografas de Gustave Flaubert, Len Tolsti, Jane Austen y Clarn. Recuperado el

30 de setiembre de 2015 desde http://www.elresumen.com/


Jane Austen. (2008). Biography. Recuperado el 30 de setiembre de 2015 desde
http://www.janeausten.org/jane-austen-biography.asp
PDF de La discriminacin de la mujer en el siglo XIX. Recuperado el 26 de octubre de 2015
desde https://revistaaequitas.files.wordpress.com/2011/11/11-24.pdf
PDF de Las constituciones espaolas del siglo XIX. Recuperado el 26 de octubre de 2015 desde
http://bachiller.sabuco.com/historia/ConstitucionessigloXIX.pdf
Arte Historia. (2005). Desarrollo del feminismo en el S.XIX. Recuperado el 29 de octubre de
2015 desde http://www.artehistoria.com/v2/contextos/12911.htm.
Las mujeres en Europa. Las polticas de las mujeres. Recuperado el 29 de octubre de 2015
desde http://www.helsinki.fi/science/xantippa/wes/westext/wes214.html
Historia Siglo XX. (2003). Sufragismo y Feminismo: la lucha por los derechos de la mujer 17891945. Recuperado el 21 de noviembre de 2015 desde
http://www.historiasiglo20.org/sufragismo/triunsufrag.htm
La Crisis de la Historia. (2015). El feminismo durante el siglo XIX. Recuperado el 21 de
noviembre de 2015 desde http://www.lacrisisdelahistoria.com/feminismo-siglo-xix/
BLANCO DE LALAMA, Mara Asuncin. ANA OZORES Y LA REGENTA: DEL PERSONAJE
ROMNTICO A LA NOVELA NATURALISTA. Recuperado el 4 de diciembre desde
http://dadun.unav.edu/bitstream/10171/4399/1/ART%C3%8DCULO%201.%20ANA%20OZOR
ES%20Y%20LA%20REGENTA,%20DEL%20PERSONAJE%20ROM%C3%81NTICO%20A%20LA%20
NOVELA%20NATURALISTA,%20M.%20ASUNCI%C3%93N.pdf.
El Mundo. Elizabeth Bennet, una heorna moderna. Recuperado el 4 de diciembre de 2015
desde http://www.elmundo.es/especiales/2013/cultura/en-femenino/orgullo-yprejuicio.html

La Febr 3D. De cal Ballador a cal Ferrer

Emili Sisquellas Taixs

Cabells de plom. Valoritzaci de


biomaterials aplicats com a tcnica
sostenible de purificaci i separaci per a
diverses aplicacions.
Creaci d'un videojoc en 2D

Helena del Campo Serrano Qumica

Jeroni Molina Mellado

Informtica i Disseny

Optimitzant la segona transici d'un triatl

Joan Ribalta Vilella

Informtica i Disseny

Arquitectura

La nova batalla de l'Ebre: El caragol poma al Lluc Rehues Garreta


Biologia
Delta de l'Ebre.
Els insectes van de carnaval
Mireia Rodrguez Martnez Biologia
Les diferents cares d'una baralla

Pol Navarro Puche

Matemtiques

Disseny, construcci i programaci d'un


robot humanoide
Localitza't: Creaci d'una aplicaci android.

Roger Bosch Mateo

Tecnologia

Teresa Domnech Abell

Informtica i Disseny

Com a Institut de Secundria ens complau que al Camp de Tarragona hi hagi un Frum de Treballs
de Recerca amb lobjectiu de promoure la cincia i la tecnologia.
Aquest Frum ens permetr mostrar una petita part de la tasca que es fa al centre i apropar-nos al
que fan els altres instituts. Duna banda s important contrastar all que nosaltres fem amb el que
es fa al nostre entorn, i daltra banda la convivncia entre alumnes i professors ens permetr
intercanviar experincies cosa sempre positiva, sense oblidar el que suposa per a lalumne poder
mostrar a un pblic especialitzat lesfor de tot un curs i els resultats obtinguts.
Hem de remarcar que al darrere daquests treballs hi ha una dedicaci per part dels tutors que
normalment va ms enll de les hores establertes per a aquesta tasca i en molts casos una
formaci complementria per guiar lalumnat en recerques especialitzades.
Un dels objectius plantejats des de fa temps a lIns Gabriel Ferrater s donar resposta a les
necessitats educatives dels alumnes i, al mateix temps, potenciar una bona preparaci per als
futurs estudis universitaris, tot incidint en el desenvolupament de lesperit cientfic dels estudiants.
s per aix que estem molt satisfets de collaborar amb els treballs dels nostres alumnes.

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Paraules sota les runes. La histria de Cal Sec


Anna Pons lvarez
Rosalia Anglada Guajardo
Humanitats i Cincies Socials
Arts plstiques
Ins Gabriel Ferrater i Soler
Reus

OBJECTIUS:

El Poble Vell de Corbera dEbre fou lepicentre duna guerra que va provocar molts malsons. s per
aix que sent un lloc molt visitat actualment, vull fomentar el turisme a partir duna casa rural.
Entendre de primera m el conflicte bllic que va comportar la Batalla de lEbre i conixer la
situaci dels vens del poble, s la base per obtenir la casa enmig daquest poble. No s el simple
fet de collocar un habitatge dessolat, sin que va acompanyat de tota la documentaci daquest
conflicte, que va deixar petjada.
HIPTESI:

A travs dimatges, documentaci i un domini daplicacions per realitzar un projecte virtual, s el


punt de partida a lhora de crear aquesta casa rural, un lloc destinat a la gent que visita el terme i
pugui allotjar-se en aquestes terres envoltades de natura i bellesa.
EL PROCS:

A travs de programes informtics he realitzat un habitatge enmig del Poble Vell de Corbera dEbre
que avui dia forma part del Patrimoni Histric. Partint de la situaci dabans, durant i desprs de la
guerra, sense entrar en temes poltics ni militars, vaig situar la casa en un ampli context. A ms, em
vaig documentar a partir dimatges i informaci que em va proporcionar la famlia de Cal Sec, per
tal dobtenir un habitatge ms verdic. Un cop tenia les fonts dinformaci, vaig iniciar el projecte
de la casa, dibuixant les plantes i prenent les mides adients. Desprs, vaig editar-ho tot
virtualment, a partir del 3D i les extensions dels programes, com lSketchup, on obtenia a partir
dels dibuixos virtuals, imatges 3D reals, que possiblement en un futur podria ser un projecte fsic,
amb les adaptacions i modificacions necessries per fer aquest allotjament.
A banda, per mostrar la part ms esttica i literria daquest mbit, vaig decidir fer un llibre on
barreja les millors imatges que la gent del poble m'havia proporcionat i mexplicaven les seves
histries i ancdotes, puc descriure perfectament aquella mala situaci.
CONCLUSIONS:

Darrere dun projecte virtual que significa un procs de presa de mides, decisions a lhora de la
distribuci de la casa i aplicar les normatives adients, hi ha un projecte arrelat a lentorn daquesta
casa, a la seva famlia i la histria que arrossega el poble.
Grcies a tota la documentaci que he pogut adquirir al llarg del projecte, han sigut essencials per
entendre i saber el moment histric que es va patir fa vuitanta anys, fins a lactualitat, de la qual
tamb en parlo al llibre.
I finalment, el punt fort del treball que s la casa, lhe pogut realitzar completament, noms amb
simples imatges, per que en un futur podria ser un projecte que vagi ms enll del paper

BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

Clua, Pere; Snchez, Josep; Margalef, Cinta. (2007). Corbera dEbre. 200 anys dhistria (18002007). Ajuntament de Corbera dEbre.
Amor, Kim. (2004). La ltima batalla. Derrota de la Repblica en el Ebro. Ed. Oberon
Clua Queixals, Josep. (1999). Retazos de historia negra de Corbera La batalla de lEbre.
Montell, Assumpta. (2013). 115 dies a lEbre. El sacrifici de la Lleva del Biber. Ed.Ara

Llocs web:

Poble vell. Corbera dEbre. http://poblevell.cat/


Corbera dEbre. https://ca.wikipedia.org/wiki/Corbera_d%27Ebre

TTOL:
AUTORA:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Estudi de 10 casos danmia de Fanconi


Marina Celma Bertran
Josep Maria Llort Planchadell
Cincies i tecnologia: Cincies de la Salut
Biomedicina
Ins Gabriel Ferrater
Reus

OBJECTIUS:

Conixer amb profunditat la malaltia.


Donar-la a conixer al major nombre de gent.
Conscienciar a la gent sobre la gran importncia que t el fet de donar suport a la
investigaci de les malalties minoritries.

EL PROCS:

El treball consta duna part terica, on parlo breument de les malalties rares, hi ha una petita
introducci a les anmies i, finalment, em centro en lanmia de Fanconi i tot el relacionat amb ella
(qu s, smptomes, causes, tractament). Les tcniques utilitzades per a la obtenci daquesta
informaci van ser: les cerques bibliogrfiques i documentals, i la cerca a internet.
Pel que fa a la part prctica, les estratgies de recerca que vaig utilitzar per a elaborar el meu
treball van ser: les entrevistes; concretament en vaig realitzar 3 a malalts, 7 a familiars de malalts i
5 a especialistes, lobservaci participant, ja que vaig anar a veure els laboratoris dun familiar que
est investigant per trobar una possible cura a la malaltia a travs de la terpia gnica (Laboratoris
Ciemat, Madrid), i lestudi de casos, ja que a partir de les entrevistes realitzades a malalts i als
familiars daquest, vaig poder treure un seguit de conclusions referents a la malaltia.
Per poder treure aquestes conclusions, vaig haver de recollir els resultats obtinguts a travs de les
entrevistes, de dues maneres diferents: inicialment en xarxes sistmiques, i seguidament els vaig
recollir en un conjunt de taules per poder-los comparar millor.
Una vegada recollits els resultats, vaig procedir amb la discussi daquets. Vaig fer la discussi des
de dos punts de vista diferents: aspecte per aspecte i pacient a pacient.
CONCLUSIONS:

Els smptomes ms comuns en lanmia de Fanconi sn: les caracterstiques fsiques


(anomalies congnites, taques color caf, microceflia...) i el nombre redut de cllules
sangunies.
No hi ha un tractament absolut per a la malaltia, sin que noms hi ha cura per la part
hematolgica. (Si el donant s emparentat hi ha ms probabilitat dxit)
Actualment, el problema principal sn les dificultats que comporta el tractament del cncer
en els malalts dAF. (Els cncers ms comuns sn en la zona otorinolaringloga i
anogenital.)
Hi ha diferents graus dafectaci de la malaltia, i per tant, podem trobar pacients que
poden dur una vida normal i daltres als quals la malaltia els fa la vida impossible. (Avarca
una gran varietat de smptomes).

Els gens afectats ms comuns sn el FANCA, el FANCD2 i el FANCC.


Lalgoritme lgic per arribar a un diagnstic s: estudi del moll de los, estudi de la fragilitat
cromosmica i grup de complementaci.
Per tal de prevenir la malaltia, sha de dur a terme una vida sana.
Es tracta duna malaltia que avarca a molts rgans, per tant, el seguiment lhan de realitzar
diversos especialistes (s diferent en nens i en adults).
s molt ms fcil acceptar la malaltia si aquesta no et produeix cap inconvenient, en canvi,
si et produeix algun tipus de dificultat, incls pots arribar a necessitar ajuda psicolgica
(tant pacient com familiars).
La causa per la qual encara no saplica la terpia gnica a tots els pacients amb les
condicions adequades per dur-la a terme s que aquesta es troba en una fase experimental.
s evident la falta de coneixena de la malaltia, tant en malalts com en metges. En els
metges, aquesta causa diagnstics tardans i, incls, algun derroni.

BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

FROHNMAYER, L., i D. (2000). Anemia de Fanconi: Un Manual Para las Familias y sus
Mdicos(3a edici).
CARMONA ROBLES, M.P.; ROJAS JIMNEZ, M., i DELGADO CAMPOS, L. Anemia de Fanconi.
MOLEIRO SAN EMETERIO, V. (2014). Terapia gnica y reprogramacin cellular en un
modelo experimental de anmia de Fanconi con mutacions en el gen FANCD1/BRCA2.
ELLEN EILER, M.; LARSEN, K.; OWEN, J.; FROHNMAYER, L., i D. (2008). Anemia de Fanconi:
Lineamiento para diagnostico y manejo(3a edici).
VALERI LOZANO, A. (2014). Relevancia de la ruta de la anmia de Fanconi en la inestabilidad
gentica de las cllules de leucmia mieloide crnica.
BAOS GARCA, R. (2014). Nuevas aproximacions para el estudio y terpia gnica de la
anmia de Fanconi

Llocs web:

http://www.enfermedades-raras.org/index.php/enfermedades-raras/glosario-de-terminos
https://www.clinicadam.com/temassalud/anemia.html
http://www.asoc-anemiafanconi.es/quees.html
http://www.redfanconi.org/anemia.html
http://www.fcarreras.org/es/anemia-de-fanconi_377323
https://libroslaboratorio.files.wordpress.com/2011/09/anemia_de_fanconi.pdf

Ttol:
AUTORA:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

I tu com compres? e-Commerce: estudi dels hbits dels


compradors per internet
Marta Lpez Penas
Ferm Roig Ferrer
Humanitats i Cincies Socials
Economia
Ins Gabriel Ferrater i Soler
Reus

OBJECTIUS:

Aprofundir en el meu coneixement sobre el comer electrnic, el seu funcionament i els


tipus que hi ha. Desprs poder donar-ho a conixer.
Esbrinar si la gent prefereix comprar per internet o fer-ho als comeros tradicionals.
Poder conixer els hbits dels consumidors i intentar comprendre a qu es deuen.
Descobrir les seves preferncies en apartats concrets del comer electrnic i quines coses
els influeixen a lhora de comprar.
Quins motius els impulsen a voler comprar per internet o els frenen a lhora de fer-ho.

HIPTESI:
EL PROCS:

Inicialment no sabia quin tema triar i em va costar trobar res que em crids latenci, que
minteresss i que alhora em pogus aportar alguna cosa. Al final em vaig decidir pel comer
electrnic (e-commerce) ja que engloba en un sol concepte tres coses que em fascinen:
leconomia, les noves tecnologies i les compres. Un cop triat el tema, vaig canviar l'enfocament
diverses vegades fins a veure que el ms til per a mi de cara al futur era poder conixer a fons
com pensen els consumidors.
El treball consta de dues parts. La primera meitat s un breu apartat teric del funcionament de
l'e-Commerce i quins tipus hi ha. Desprs a la part prctica, em centro en analitzar les preferncies
dels consumidors i qu els influeix a l'hora de comprar. Tamb a esbrinar amb quina freqncia ho
fan, i que els agrada o desagrada. En resum, saber qu acostumen a fer quan compren per internet
i per qu ho fan. Per aconseguir aquesta informaci faig un estudi dels hbits dels consumidors.
Comeno realitzant unes hiptesis, que vaig anar confirmant o refutant mitjanant una enquesta
distribuda als consumidors a travs de mitjans exclusivament electrnics. Posteriorment vaig
realitzar lestudi i anlisi dels resultats, que desprs vaig interpretar en funci de l'edat i el sexe
amb l'excel. Vaig comentar els resultats de cada pregunta individualment junt amb un grfic.
Finalment en vaig extreure unes conclusions generals.
CONCLUSIONS:
Desprs de realitzar el treball puc dir que he assolit tots els objectius que em vaig proposar al comenament
i que aquest mha suposat un gran aprenentatge. Pel que fa al resum dels resultats, desprs danalitzar-los
he arribat a les segents conclusions:
Els sectors on ms es compra a Catalunya sn la moda, els viatges, la compra dentrades, lelectrnica i
lequipament esportiu. Per altra banda, encara han dexplotar al mercat online lalimentaci, els bns de la
llar, les joguines i els serveis financers. En canvi els sectors de llibres o pellcules, estan comenant a crixer,

degut a laparici de noves grans empreses estrangeres. Comena a haver-hi ms igualtat entre sexes a
lhora de comprar. Tamb veig que la gent busca preus ms barats, comoditat i estalvi de temps, mentre
que volen evitar no poder comprovar la qualitat del producte i haver de donar dades personals i el nombre
de targeta de crdit o dbit. Per altra banda, a molta gent li resulta indiferent el disseny de la web a la que
han de confiar els seus diners, i no els genera ms seguretat trobar una web anunciada als mitjans de
comunicaci. Tamb he pogut veure que, tot i que lordinador s laparell ms utilitzat actualment, la
compra a travs dels mbils i les tauletes est en plena expansi, i que en uns anys, a mesura que les noves
generacions vagin obtenint poder adquisitiu, aquests aparells sutilitzaran cada vegada ms, ja que aporten
moltes avantatges i revolucionaran encara ms aquest nou mn del comer, ja que permeten realitzar
compres des de qualsevol lloc i en qualsevol moment. Crec que internet s el futur, un mn nou ple
dincerteses, que cada cop es torna ms ampli i fa minvar el comer tradicional, que molt aviat es trobar
amb que no sabr com ubicar-se en ell, i noms podr sobreviure aquell que ofereixi un producte amb valor
afegit, que et doni un tracte hum personalitzat, amb ms qualitat i seguretat del que et pugui oferir
internet, ja que sin els resultar impossible competir-hi. Per tant, totes les empreses que segueixin venent
sense aquest valor afegit acabaran desapareixent a mesura que sincorporin les noves generacions a les
compres per internet.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

RIFKIN, Jeremy. 2000. La era del acceso: La revoluci de la nueva economa. Editorial
Paidos. Barcelona
ROLDN MARTNEZ, David. 2005. La Tecnologa e-business. Editorial: Thomson Paraninfo.
Madrid
RODRIGO GONZLEZ, scar. 2008. Gua Prctica: Comercio electrnico. Editorial: Anaya.
Madrid
TERMCAT, Centre de terminologia. 2006. Terminologia del comer electrnic. Edici:
Termcat. Barcelona

Llocs web:

http://documentos.camarazaragoza.com/comercioelectronico/destacados/Libro%20Blanco%20Comercio%20Electr%C3%B3nico%202a%20Edi
cion%202012.pdf
http://empresaiocupacio.gencat.cat/web/.content/01_-_informacio_departamental/01__departament/publicacions/comerc/documents/arxius/Anuari_quotidia_2015.pdf
http://www.confecom.cat/wpcontent/uploads/2015/05/Informe_comerc_catala_2015cor-pet2.pdf
http://www.elobservatoriocetelem.es/wpcontent/uploads/2014/12/Observatorio_Cetelem_eCommerce_2014.pdf
http://www.elobservatoriocetelem.es/wp-content/uploads/2015/12/observatoriocetelem-ecommerce-2015.pdf
http://www.eservglobal.com/uploads/files/index.pdf
http://www.experian.es/assets/cheetahmail/white-papers/habitos-de-compra-offline-yonline-del-consumidor-espanol-en-el-sector-retail-experian-marketing-services.pdf
http://www.ey.com/Publication/vwLUAssets/Evoluci%C3%B3n_y_perspectivas_eCommerc
e_2015/$FILE/EY-Informe-Tendencias_eCommerce-2015.pdf
http://www.fci.cat/wp-content/uploads/GuiaComer%C3%A7Electr%C3%B2nic2.pdf

http://www.femeval.es/informesymanuales/Documents/AECEM_Libro_Blanco.pdf
http://www.gencat.cat/mediamb/publicacions/Estudis/EDIS_sector_comerc_i_consum.pdf
http://www.gencat.net:8000/csi/pdf/cat/quaderns/Q1comerc/q1_cap05.pdf
http://www.gencat.net:8000/csi/pdf/cat/quaderns/Q1comerc/q1_cap07.pdf
http://www.iabspain.net/wp-content/uploads/downloads/2015/06/Estudio-ecommerce2015-IAB-abierta1.pdf
http://www.ipyme.org/Publicaciones/informe-epyme-2014.pdf
http://www.ontsi.red.es/ontsi/sites/default/files/estudio_sobre_comercio_electronico_b2
c_2013_edicion_2014.pdf
http://www.ontsi.red.es/ontsi/sites/default/files/informe_del_sector_tic_y_los_contenido
s_en_espana_2013_edicion_2014.pdf
http://www.ontsi.red.es/ontsi/sites/default/files/perfil_sociodemografico_de_los_internau
tas_datos_ine_2014.pdf

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Petits Perdedors: ladopci en un pas en conflicte


Ashta Amors Abell
Maribel Virgili Llebaria
Humanitats i cincies socials
Antropologia
Ins Gabriel i Ferreter
Reus

OBJECTIUS:

Conixer la realitat dun pas en conflicte, el Nepal. Entendre la situaci del poble, tant poltica,
econmica com social i establir una relaci entre aquesta inestabilitat i el tancament de les
adopcions durant la guerra.
HIPTESI:

Els nens evidentment sn els ms desafortunats en aquesta histria. La intenci s poder decidir si
la mala gesti del govern durant el conflicte armat al Nepal va ser el principal responsable del
tancament de les adopcions durant aquest perode.
EL PROCS:

Partint de la meva prpia experincia personal comena la investigaci. Comenant per entendre
la histria i com es van desenvolupar els fets dins del govern. Parallelament, es fan un seguit
dentrevistes a famlies que van adoptar al Nepal durant el conflicte, noms sabent les histries
reals es pot entendre el que va passar. Cal afegir les diverses converses entre el director de
lorfenat i de la fundaci DOCS Fundation Nepal i el cnsol honorari del Nepal a Barcelona.
CONCLUSIONS:

No es pot justificar tot un fet a una sola causa. Els veritables culpables del tancament de les
adopcions al Nepal som nosaltres. Els humans i el nostre egoisme. Per culpa dalgunes
organitzacions que saprofiten dels pobres, les adopcions al Nepal van comenar a guanyar mala
fama, dins i fora del pas, fins que el propi govern nepals va decidir tancar-les. Tot i que la guerra
tamb va ajudar a dificultar els processos dadopcions.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:
MARTNEZ. I. Jon E. (2012): Nepal, la revolucin desconocida. Crisis permanente en la tierra

de Buda. Madrid. La Cada.


BELL. Thomas (2014): Kathmandu. India, United Kingdom. Random House India.
INSTITUT DE DRETS HUMANS DE CATALUNYA amb Agncia de Cooperaci al
Desenvolupament i la Generalitat de Catalunya: Departament dInterior, Relacions
Institucionals i Participaci. Oficina de Promoci de la Pau i els Drets Humans: Srie
conflictes oblidats: Nepal (2006) Barcelona.
FISAS. Vienc amb lEscola de Cultura de Pau (2010): Quaderns de construcci de pau:
Procesos de paz comparados. Agncia de Catalana de Cooperaci al Desenvolupament.
Llocs web:

www.cooperaciocatalana.cat
http://es.thegreathimalayatrail.org/ethnic-group/history-of-the-nepali-caste-

system/www.bbc.com/news/world-south-asia-12499391
http://www.lonelyplanet.es/destino-asia-nepal-80-historia.html
http://himalmag.com
http://kathmandupost.ekantipur.com
http://nepalitimes.com
http://nepalsunrises.blogspot.com/
http://angelsofnepal.blogspot.com.es

TTOL:
AUTOR:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

La fsica en el cinema de cincia ficci


Carlos Aledo Lpez
Ana Snchez Ortiz
Cincies i tecnologia: Cincies de la salut
Fsica
Ins Gabriel Ferrater i Soler
Reus

OBJECTIUS:

Comprendre la importncia histrica de la cincia ficci.


Establir les bases de les lleis fsiques que controlen el univers.
Analitzar en detall els fenmens fsics escollits de tres pellcules de cincia ficci (2001: Una
odissea de lespai, Armageddon i Interstellar).
Saber extreure conclusions sobre el tema.

HIPTESI:

Vaig plantejar dues hiptesis:


Com que 2001: Una odissea de lespai era la ms antiga de totes, les imprecisions fsiques
serien molt ms freqents que en les altres dues pellcules.
Com que Armageddon no tenia assessor cientfic, les imprecisions serien molt ms bsiques
que en les altres dues pellcules.

EL PROCS:

Per a la realitzaci daquest treball, vaig fer una part terica i una part prctica. Per a la part
terica, vaig buscar informaci per a poder introduir correctament el gnere de cincia ficci.
Desprs, vaig analitzar les tres pellcules i vaig fer una breu introducci a les grans lleis fsiques que
controlen el nostre univers. Per a la part prctica, vaig tornar a veure les escenes que em van
semblar interessants per incloure en el treball i vaig fer la selecci de cinc fenmens clau per a
cada pellcula. Finalment, buscant informaci, vaig fer lanlisi analitzant en detall la precisi o
imprecisi de cada escena escollida i vaig concloure.
CONCLUSIONS:

Desprs de la realitzaci daquest treball vaig acceptar com a bona la segona hiptesi plantejada.
Armageddon tenia moltes imprecisions cientfiques bsiques. En les altres dues pellcules les
imprecisions eren molt menys bsiques i a ms, molt menys freqents. Vaig poder concloure que
per a la realitzaci duna bona pellcula de cincia ficci era necessari un guionista amb uns
coneixements cientfics bsics i lajuda constant dun assessor cientfic.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

THORNE, Kip (2014). The Science of Interstellar. New York: W. W. Norton & Company, Inc.
THORNE, Kip (1994). Black Holes and Time Warps: Einsteins Outrageous Legacy. New York:
W. W. Norton & Company Inc.
SUSSKIND, Leonard, FRIEDMAN, Art (2014). Quantum Mechanics: The Theorical Minimum.
New York: Basic Books.
PARKER, Sybil P. (1993). Encyclopedia of Physics. New York: McGraw-Hill.

MORENO LUPIEZ, Manuel, JOS PONT, Jordi (1999). De King Kong a Einstein: la fsica en
la ciencia ficcin. Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya.
PALACIOS, Sergio Luis (2011). Einstein versus predator: Ciencia ficcin, superhroes, el cine
de Hollywood y las leyes de la fsica. Barcelona: Ediciones Robinbook S.L.
BLANCO LASERNA, David (2012). Einstein. La teora de la relatividad. El espacio es una
cuestin de tiempo. Barcelona: RBA.

Llocs web:

Histria de la ciencia ficci. Recuperat el 12 de juliol des de:


http://www.britannica.com/art/science-fiction
https://en.wikipedia.org/wiki/History_of_science_fiction
http://andromeda.rutgers.edu/~hbf/sfhist.html
http://www.bbc.co.uk/timelines/zp7dwmn
Lleis de Newton. Recuperat el 15 de setembre des de:
https://es.wikipedia.org/wiki/Leyes_de_Newton
Llei de la gravitaci Universal. Recuperat el 15 de setembre des de:
https://es.wikipedia.org/wiki/Ley_de_gravitaci%C3%B3n_universal>
http://www.physicsclassroom.com/class/circles/Lesson-3/Newton-s-Law-of-UniversalGravitation
Teoria de la Relativitat. Recuperat el 22 de setembre des de:
http://www.space.com/17661-theory-general-relativity.html>
http://www.einstein-online.info/elementary/specialRT>
Mecnica quntica. Recuperat:
El 22 de setembre des de <https://en.wikipedia.org/wiki/Quantum_mechanics
El 24 de setembre des de <http://www.livescience.com/33816-quantum-mechanicsexplanation.html>
http://www.nature.com/news/quantum-physics-what-is-really-real-1.17585

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

s hora de reaccionar: Estudi cintic de reaccions rellotge.


Carlota Duch Piol
Ana Snchez Ortz
Cincies i tecnologia: Cientificotecnolgic
Qumica
Ins Gabriel Ferrater i Soler
Reus

OBJECTIUS:

Conixer qu sn i quin s el mecanisme qumic dalgunes reaccions rellotge.


Observar com afecta la concentraci dels reactius en la velocitat de les reaccions.
Trobar lequaci de velocitat de la reacci estudiada.
Realitzar treball de laboratori.

HIPTESI:

Si augmentem la concentraci dels reactius es produir un augment en la velocitat de la reacci.


EL PROCS:

El treball consisteix en lestudi de quatre reaccions rellotge, reaccions en les que un canvi de color
sobtat ens indica el seu final. Lestudi es realitza des del punt de vista de la cintica qumica, la
branca daquesta cincia que estudia la velocitat de les reaccions i el cam que segueixen fins a la
formaci dels seus productes.
Es divideix en dues parts, la primera s una base terica en la que sexpliquen els punts principals
de la cintica qumica i on es donen a conixer les reaccions rellotge escollides per a fer lestudi. La
segona part s lexperimental, i s on es posen en prctica les reaccions escollides per i es busca
lequaci de velocitat duna delles a partir dels temps de reacci obtinguts fent variar la
concentraci dels seus reactius.
Primer que tot vaig fer una recerca de diverses reaccions rellotge i en vaig escollir quatre de
diferents per a poder estudiar el seu mecanisme: la reacci coure-iodur, la de iodat, la de
formaldehid i la dcid ascrbic. Tot seguit les vaig posar en prctica al laboratori per tal de
comprovar que funcionaven correctament. En la primera i la ltima reacci, el complex que havia
de provocar el canvi de color no es va formar i, per tant, no es va produir cap canvi de color sobtat.
La reacci de iodat es va produir tal i com sesperava igual que la de formaldehid. Aquesta darrera,
per, no realitzava un canvi de color rpid i immediat, sin que es produa de manera bastant
lenta, aix que finalment tamb va ser descartada.
La reacci amb la que vaig fer lestudi per a poder
trobar la seva equaci de velocitat va ser, doncs, la
reacci rellotge de iodur. Vaig elaborar una taula
amb els diferents experiments a realitzar, en la qual
primer mantenia constant la concentraci de iodat i
feia variar la dhidrogensulfit i, desprs, a linversa.
Al cronometrar el temps que tardava a reaccionar
cada experiment, vaig poder comprovar que,
efectivament, a laugmentar la concentraci de
reactiu el temps de la reacci disminua, s a dir, es produa un augment de la velocitat.

A partir de les concentracions emprades en els


experiments i del resultats obtinguts vaig poder
calcular lequaci de velocitat per aquesta reacci.
Els ordres de reacci del iodat i de lhidrogensulfit
els vaig obtenir per regressi lineal. I amb aquests
resultats vaig poder trobar la constant de velocitat i
les seves unitats per substituci a la frmula:
1

( ) = [] []

Per finalitzar, vaig extreure una srie dobservacions i conclusions a partir dels experiments.
CONCLUSIONS:

Considero que he arribat a assolir els objectius que mhavia proposat i he aconseguit respondre la
meva pregunta de qu eren les reaccions rellotge i com actuaven.
Desprs de realitzar algunes proves de cadascuna de les reaccions estudiades, la reacci escollida
per ha fer-ne lestudi cintic fou la del rellotge de iodat.
Tal i com explica la teoria, ha estat demostrat que el temps de durada de les reaccions disminueix,
s a dir, la velocitat de les reaccions augmenta, quan sincrementa la concentraci dalgun dels
reactius. A ms a ms, tamb he pogut observar que aquesta disminuci es produeix de manera
exponencial.

Els ordres de reacci trobats van ser m = 0,86 per lhidrogensulfit i n = 1, 36 pel iodat. Amb aquests
resultats, la constant que vaig obtenir va ser k = 9,27108 s-1(mol/ml)-2. Lequaci de velocitat per a
la reacci rellotge de iodat s, doncs: = , [ ],
[ ],

BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

CORTS, Fernando. (1994). La qumica i el tiempo: Reacciones reloj. Educacin qumica. vol.
5, nm. 2, pg. 74-77. Mxic.
CASTELLS I ESQU, Pere, Riba i Soldevila, Nria i Andreu i Mateu, Francesc. (2013). Qumica
2 batxillerat: Tema 3, Cintica qumica. Editorial Mc Graw Hill.
ITESM, Campus Quertaro. Velocidad de una reaccin qumica: Reaccin reloj del
formaldehido. Mxic.
MASJUAN, M. D. i PELEGRN, J. (2013). Qumica 2 batxillerat: Tema 4, Velocitat de les
reaccions: cintica qumica. Editorial Casals.
Seminari de fsica i qumica INS Gabriel Ferrater. (2011). Qumica 2n BAT: Cintica qumica.

Reus
Universidad de Oviedo. (2007). Reaccin reloj i Tic-tac-toc, con vitamina C hacemos un
reloj. Oviedo.
VILLARUBIAS, Pere. (2012). La reacci rellotge coure iodur. Notcies per a qumics (NPQ).
Nm. 459, pg. 18-20. Catalunya.

Llocs web:

Gran enciclopdia catalana: Cintica qumica, [en lnia]:


http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0225359.xml (08/09/15)
Gran enciclopdia catalana: Velocitat de reacci, [en lnia]:
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0154130.xml (08/09/15)
Gran enciclopdia catalana: Ordre de reacci, [en lnia]
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0137164.xml (08/09/15)
Gran enciclopdia catalana: Mecanisme de reacci, [en lnia]:
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0137163.xml (20/09/15)
Gran enciclopdia catalana: Catalitzador, [en lnia]:
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0089410.xml (26/09/15)

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Supernoves
Gisela Cristina Camacho Ciurana
Margarita Bosch
Cincies i tecnologia: Cientificotecnolgic
Fsica
Ins Gabriel Ferrater i Soler
Reus

OBJECTIUS:

Conixer el cel, les seves constellacions i astres ms importants.


Saber planificar i fer una observaci del cel.
Aprendre com obtenen tota la informaci de qualsevol astre.
Saber utilitzar un telescopi.
Observar una supernova i saber-ne tot della.

EL PROCS:

La part terica consisteix en buscar informaci i entendre les caracterstiques generals de les
estrelles: color, magnitud, composici, massa ... ; la seva classificaci. Desprs el procs de
levoluci estellar, tot el que passa en cadascuna de les seves etapes i com una estrella acaba
explotant com una supernova. Per ltim el tipus daquestes.
En la part prctica he estudiat la supernova PSN J13522411 situada en la galxia NGC5337, a travs
dels passos segents:
Planificaci duna observaci
Observar i fer les fotografies
Tractament de les imatges
Fotometria
Corba de llum

CONCLUSIONS:

En la part terica he ents molt b com funciona una estrella amb molt de detall i quins factors
intervenen en la seva vida i en la part prctica mhe adonat de que lobservaci, no noms duna
supernova sin de qualsevol astre, porta molta dedicaci i pacincia per el resultat final s molt
satisfactori.
He aprs a planificar una observaci i he tingut l oportunitat de fer-ne diverses relacionades amb
el treball i altres que no, per que mhan ajudat a entendre-ho tot ms b. Tamb he pogut fer la
corba de llum duna supernova, a primera vista sembla que sigui poca cosa, per en realitat ens
dna una informaci molt bona della, perqu ens diu en quina etapa es troba a la seva vida. En la
corba de llum que jo he realitzat veiem com la llum de la supernova te canvis, aix es molt normal,
perqu durant l'explosi s'han produt alguns elements radioactius. Aquests elements es van
desintegrant i es converteixen en altres elements que, a vegades tamb sn radioactius. En
desintegrar-se emeten llum. Per tant, la llum emesa de la supernova va una mica a "ratxes".
Una altra cosa, es que grcies a aquest treball he esbrinat com obtenen tota la informaci dun
astre. Mhagus agradat fer-ho jo per per falta del material necessari als observatoris que tenia
accs no he pogut. Igualment em porto lexperincia de fer funcionar el telescopi de lASS i poder
estar amb ells en el seu dia a dia fent observacions, fotografies, sol pel plaer de fer-les, ja que les
persones que van all sn aficionats no es guanyen la vida aix per es poden passar tota una nit all
esperant a veure si el cel es destapa o si troben una supernova que encara no sha descobert.
Sincerament, aquesta ha sigut la experincia ms satisfactria de tot aquest treball.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

El universo en tres passos (Part de la matria degenerada) David and Richard Garfinkle

Llocs web:

www.nhn.ou.edu/suspect/
www.astrosabadell.org
http://hyperphysics.phy-astr.gsu.edu/hbasees/astro/snovcn.html
https://www.nasa.gov/
http://www.rochesterastronomy.org/supernova.html
http://simbad.u-strasbg.fr/simbad

TTOL:
AUTOR:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

La tecnologia LED
Joan Calb Vallet
Marta Casellas Figueroa
Cincies i Tecnologia : Cientificotecnolgic
Tecnologia
Ins Gabriel Ferrater i Soler
Reus

OBJECTIUS:

Fer una descripci amplia dels orgens, fonaments i dades tcniques del descobriment i
funcionament daquest sistema, aix com una estadstica emprant un full tipus enquesta a
diferents usuaris i amb circumstancies variades
Analitzar la substituci denllumenat pblic tipus tradicional (vapor de mercuri) per
bombetes tipus LED a una urbanitzaci.
Demostrar leficcia daquesta tecnologia, mitjanant una maqueta amb diferentes tipos de
bombetas.

HIPTESI:

La Tecnologia LED es una bon recurs per lestalvi energtic.


EL PROCS:

En base als objectius previstos, sha efectuat una recerca de dades tan bibliogrfiques com
tcniques dels fonaments i principis de la Tecnologia LED, tan mateix sha confeccionat una
enquesta amb una srie de qestions plantejades a un divers grup de persones, generant unes
dades estadstiques que ens permeten observar el grau dus i acceptaci real a les nostres llars.
En lapartat destudi teric, sha fet un projecte el mes real possible de la substituci del tipus
denllumenat pblic duna urbanitzaci per conjunts ptics de bombetes LED. Aquest supsit ens
permet realment veure limportant estalvi tan energtic com econmic daquesta tecnologia, en
diferencia a ls a les nostres llars, on lapartat dilluminaci te molt menys importncia degut a la
utilitzaci daltres fonts generadores de consum elctric.
Per poder veure i comprovar les possibles diferencies tant de
consum com de potencia lumnica, sha construt una maqueta
amb diferents tipus de bombetes on mitjanant la utilitzaci
daparells mesuradors, podrem visualitzar en dades reals els
resultats obtinguts.
CONCLUSIONS:

Un cop fet aquest treball de recerca, les conclusions son que la tecnologia LED ja podem dir que
esta molt implementada a la nostre societat, que lestalvi econmic a les nostres llars no s molt
elevat ja que lapartat dilluminaci no s molt rellevant al conjunt del nostre consum i que sembla
que si res no canvia, ha vingut per quedar-se fora anys.

BIBLIOGRAFIA:
Llocs web:

http://www.asifunciona.com/fisica/af_leds/af_leds_3.htm
http://lediagroup.com/iluminacion-eficiente/lamparas-led-por-que-duran-tanto-yconsumen-tan-poco/
http://www.sece.com/infosece/cat/?id=123&tit=evolucio-de-l%27enllumenat-public
http://es.slideshare.net/orlandopolo/alumbrado-publico-por-leds-energreencol
http://blog.ledbox.es/ahorro-eficiencia-energetica/tabla-de-equivalencias-de-lasbombillas-led
http://www.farolasdeled.com/tabla-de-equivalencias/
http://blog.ledbox.es/informacion-led/diferencias-entre-led-cob-led-smd-y-microled
http://quegrande.org/apuntes/grado/1G/TEG/teoria/10-11/tema_5__diodos_de_union_p-n.pdf

TTOL:
AUTOR:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

La Fresca: elaboraci de cervesa casolana


Joaquim Borrull Ferrer
Montserrat Estrem Ferr
Cincies i tecnologia: Cientificotecnolgic
Matemtiques
Ins Gabriel Ferrater i Soler
Reus

OBJECTIUS:

El primer i lobjectiu principal del treball s fer cervesa.


Entendre el procs de la seva fabricaci.
Conixer lorigen histric i geogrfic.
Aprendre i classificar els diferents tipus de cervesa que hi ha en lactualitat.
Veure les diferncies entre cerveses industrials, artesanes i casolanes.
Comprovar si fer cervesa a casa s viable o no, tant econmicament com a nivell de qualitat
de la cervesa.

EL PROCS:

El treball consta de dues parts, la part terica i la part prctica. En la terica estudio com funciona
la fermentaci alcohlica, investigo sobre els orgens de la cervesa, explico els diferents tipus i
famlies que hi ha i comparo els tres grans sistemes delaborar cervesa: la industrial, lartesana i la
casolana. Per documentar-me sobre els sistemes delaboraci vaig visitar el
taller on es fa la cervesa artesana Les Clandestines de Montferri".
En la part prctica explico pas a pas el procs delaboraci de la meva
cervesa, des de la primera fermentaci passant per lembotellament. Per
fer la cervesa vaig comprar un pack amb tots els materials necessaris per
fer-ne una remesa de 20 litres. Aquest pack cont una llauna dextracte de
malt, que mesclada amb aigua, sucre i llevat i deixada fermentar durant una
setmana dins dun fermentador i un parell de mesos en la botella s
perfectament apte per al consum. Per fer la meva recepta em vaig basar en
diverses fonts per la ms important, i inspiradora del treball s la dAgust Rehues, un amic de la
famlia que tamb fa cervesa.
Tamb parlo de letiqueta que vaig crear jo mateix a partir
dun dibuix ja fet pel meu cos que s illustrador. Vaig
completar el treball fent 37 tastos entre la meva cervesa,
Estrella Damm i Les Clandestines Rossa, s a dir una casolana,
una industrial i una artesana. Els tastadors havien domplir un
apartat de dades personals i hbits de consum i un altre
apartat que era el tast prpiament dit on shavia dordenar
de ms a menys quina cervesa agradava ms segons el color,
la olor i el gust. Tamb shavia dintentar descobrir quina cervesa era quina. Per comprovar si
econmicament val la pena fer cervesa vaig fer un estudi comparatiu entre les cerveses del tast.
CONCLUSIONS:

Vaig aconseguir fer cervesa i, basant-me en els tastos puc dir que qualitativament ha superat les
expectatives. Segons els tastadors la meva cervesa s la millor pel que fa lolor i queda en segona
posici pel que fa a color i gust. Tamb vaig veure que la meitat de tastadors confonien la meva
cervesa amb la de Les Clandestines, per tant la meva cervesa podria passar per una cervesa
artesana. Jo crec que amb ms prctica es pot anar millorant, i crear un producte adaptat a les
necessitats i els gustos del que seria el meu petit pblic de familiars i amics.
Econmicament, fer cervesa, surt relativament barat, per hem de tenir en compte que sha de fer
una inversi inicial que sha danar amortitzant amb el temps. La meva cervesa costa 1,25 el litre.
Com a conclusi tamb puc dir que he comprovat que hi ha diferncies grans en la manera
delaborar cervesa en els tres nivells de producci. El producte final s el mateix: la cervesa, que
pot ser millor o pitjor.
Parlant tamb del procs delaboraci, la part que mha interessat ms, i que sincerament no
esperava que ho fes, ha estat el disseny de letiqueta. Crec que aix mha servit per fer anar la
meva creativitat artstica.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

JIMENO, A BALLESTEROS, M. (2009): Biologia 2 Batxillerat. Barcelona: Ed. Grup Promotor


Santillana Col. Projecte La Casa del Saber
L. LEHNINGER, ALBERT. (1982): Principios de bioqumica. Nova York: Worth Publishers, INC.

Llocs web:

MicrobeWiki:
https://microbewiki.kenyon.edu/index.php/Saccharomyces_cerevisiae_NEU2011
Wikipedia:
https://en.wikipedia.org/wiki/Adenosine_triphosphate
BioTek:
http://www.biotek.com/resources/articles/chemical-biochemical-means-detectalcohol.html
Sabrosa:
https://www.sabrosia.com/2012/09/cuando-una-cerveza-es-artesanal/
Cervezas especiales:
http://www.cervezasespeciales.com/epages/ec0745.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/ec0745
/Categories/%22Cervezas%20Belgas%22/Cervezas_de_Abadia
Trappist:
http://www.trappist.be/es/pages/cervezas-trapenses
Leffe:
http://www.leffe.com/en/beers
Beer Advocate:
http://www.beeradvocate.com/beer/
Altres

TTOL:
AUTORA:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Fungal Experience
Jlia Cano Canals
Josep M. Llort
Cincies i tecnologia: Cincies de la salut
Biologia
Ins Gabriel Ferrater i Soler
Reus

OBJECTIUS:

El que es pretenia amb aquesta recerca era comparar la diversitat dels fongs presents a les mostres
a travs de diversos mtodes dactivaci/allament, i fer un estudi comparatiu de les espcies
identificades en cadascun dels ecosistemes (desert dAtacama; Illa 25 de Maig, Antrtida;
Muntanyes de Prades) . En una etapa posterior, es pretenia correlacionar si els factors abitics
(com la temperatura, la composici del sol, laridesa/humitat, etc.) de cadascuns dels habitats i les
tcniques dactivaci/allament emprades influencien en la freqncia en qu els fongs eren
trobats als diferents ecosistemes.
HIPTESI:

Com a hiptesi de treball, espervem trobar en cada bioma diferents espcies fngiques, que
mostressin les millors adaptacions fisiolgiques per sobreviure a les condicions ambientals
caracterstiques daquests ecosistemes. Tanmateix, de partida, no sabem quina o quines seran les
espcies que es poden adaptar millor a les caracterstiques de cadascun daquest medis fsics.
EL PROCS:

Els passos a seguir varen ser els segents. Abans de tot, era important tenir una base terica sobre
el tema en qesti. Per aix, vaig consultar diverses fonts dinternet, llibres de text, tesis doctorals,
vaig parlar amb alguns especialistes del laboratori i vaig observar tamb com treballaven els
investigadors per a poder posteriorment imitar els seus passos. A continuaci vaig agafar un total
de quatre mostres de terra de les Muntanyes de Prades.

El segent dia que vaig anar al laboratori vaig procedir a activar les mostres amb les tcniques que
esmentarem en lapartat Material i mtodes per a poder trencar la fase latent dels fongs.
Desprs dhaver incubat les plaques a les estufes amb tres temperatures diferents, es varen fer
observacions peridiques daquestes i fotografies, i anava anotant les seves caracterstiques
diferencials. Un cop el creixement de les colnies era suficient, es va traspassar tot el ventall de
colnies en unes plaques ms petites dagarosa per a obtenir cultius purs.

Si lobservaci al microscopi no era concloent, lltim pas per a identificar les espcies fngiques
de cada colnia era extreure el seu ADN per a fer proves moleculars. Aquestes proves sn
lamplificaci del gen o segment de gen que vulguem estudiar, en el nostre cas ITS i D1-D3, i en una
etapa posterior la seva seqenciaci. Mitjanant aix, podrem finalment determinar amb lajut del
programa informtic Blast de quina espcie fngica es tracta i comparar les espcies trobades en
els tres ecosistemes.
CONCLUSIONS:

En aquest estudi comparatiu de tres ecosistemes diferents shan identificat un total de deu
gneres i les seves respectives espcies mitjanant anlisis morfolgics i de la seqenciaci de
lADN (amplificant la regi ITS i D1-D3).
Sha allat i identificat una nova espcie per a la cincia del gnere Penicillium (FMR 14533).
En el cas de la soca FMR 14524 tamb es va identificar una nova espcie del gnere Phoma.
Hem trobat ms diversitat despcies fngiques en les mostres locals recollides a les Muntanyes de
Prades, identificant-ne fins a vuit gneres. Tanmateix, aquest no era el cas en les mostres de
lAntrtida i dAtacama.
El creixement ptim de Penicillium es du a terme entre 15C i 25C i el de Aspergillus a
temperatures majors a 35C. Tamb sobserva ms biodiversitat en les mostres incubades a 15C.
En quant al mtode dactivaci utilitzat, podem concloure que els dos mtodes ETOH i per xoc
trmic sn iguals defectius respecte al nombre despcies identificades, s a dir quantitativament.
Tanmateix, si el que es vol s allar soques de Aspergillus es recomana utilitzar el de ETOH i si s de
Penicillium utilitzarem el mtode de xoc trmic.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

Coello, S. 2011. Aislamiento e identificacin de microhongos terrestres de la Isla de


Greenwich, Antrtida, y su potencial como controladores biolgicos. Tesis doctoral. Facultat
de Ingeniera Martima, Ciencias Biolgicas, Ocenicas y Recursos Naturales, Guayaquil
(Ecuador)
Fernanda, J. 2013. Comparacin de la biodiversidad de hongos psicrfilos y psicrtrofos
presentes en ecosistemas glaciares de la Antrtida y el Chimborazo. Treball de fi de grau.
Universitat Tcnica dmbato.
Stchigel, A.M. 2000. Estudio taxonmico de los Ascomycetes del suelo. Tesis doctoral.
Universitat Rovira i Virgili, Reus
Tortora, G.J.; Funke, B.R.; Case, C.L. 2007. Introduccin a la microbiologa. (9 edici),
Editorial mdica Panamrica, 959 pag. Estados Unidos

TTOL:
AUTORA:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Construcci dun sistema per carregar el mbil amb una


bicicleta
Laura Pujol de Miguel
Albert Gonzlez i Ferreres
Cincies i tecnologia: Cientificotecnolgic
Tecnologia Industrial
Ins Gabriel Ferrater i Soler
Reus

OBJECTIUS:

Entendre el funcionament de cada component del circuit i del circuit en conjunt.


Construir el muntatge de manera que es pugui adaptar a qualsevol bicicleta.
Aconseguir que funcioni correctament.
Fer que el muntatge quedi esttic a la bicicleta.
Endinsar-me una mica al mn de la tecnologia i els projectes, per a una possible posterior elecci
de carrera universitria.
HIPTESI:

Hi ha una manera de carregar el nostre telfon mbil duna manera poc perjudicial pel medi
ambient.
EL PROCS:

Vaig escollir construir un sistema per carregar el mbil que funcions grcies a lenergia
biomecnica que generem anant en bicicleta, ja que a ms de generar energia neta. Els elements
que formen el circuit del sistema sn un alternador de bicicleta, un rectificador, un condensador i
un transistor. Un cop feta la recerca era necessari veure que tot el funcionament teric estudiat es
complia i que el funcionament de tot el circuit era correcte. Es van realitzar proves del circuit en
un muntatge provisional que consistia en una protoboard, un reductor de velocitat connectat a
una font dalimentaci (per tal de fer-lo girar sense la bicicleta i fer les proves cmodament), peus
de rei i testers per conixer els valors dintensitat i tensi. Amb les dades recollides es va
comprovar que el funcionament era correcte. La protoboard noms va servir per realitzar les
proves, i per tal de fer el muntatge final calia fer una placa, que es va fer a partir del mtode de la
planxa. Per fer el circuit es va utilitzar un programa anomenat PCB Wizard, que desprs de ser
imprs a un paper setinat, sen va transferir la tinta a la placa de coure amb el calor duna planxa i
es va separar la part del circuit final de coure de la resta amb sodio persulfato cristal que s un
producte semi-preparat indicat per fer aquesta separaci. Per fixar els components es va foradar la
placa i es van estanyar, juntament amb els cables que connecten la placa a lalternador i el cable
USB que connecta la sortida de la placa a una bateria portable. El cablejat i la bateria es va acoblar
a la bicicleta mitjanant velcro, per tal de fer-ho ms cmode de ficar i treure, i la placa es va
enganxar damunt de la superfcie de lalternador que ja anava amb el seu propi sistema
dacoblament a la bicicleta. Per tal de protegir la placa dels cops i laigua va caldre idear una
carcassa prou resistent, que es va haver dajustar a la mida de la placa.

CONCLUSIONS:

El primer objectiu que mhavia proposat va ser el dentendre el circuit i cadascun dels seus
components. He assolit prou b el funcionament del circuit, encara que no tant b el dels
components. A tota la informaci que he consultat he trobat conceptes que no he acabat
dentendre del tot, i per molt que els busqus sempre sorgien conceptes nous que no he pogut
acabar de lligar. De totes maneres, haver concretat quin nivell sesperava mha ajudat a acotar la
recerca. El segon objectiu que em vaig proposar va ser que havia de fer el muntatge de manera
que es pogus fer a qualsevol bicicleta, i penso que ho he aconseguit. Encara que no forms part
dels meus objectius principals, crec que ha sigut important el fet d'haver pogut realitzar la
construcci amb materials accessibles a la majoria de la gent, perqu penso que el fet que els
materials siguin fcils de trobar motiva ms a lhora de decidir fer algun projecte. El tercer objectiu
que tenia era el daconseguir que el muntatge final funcions correctament i tot i que durant la
construcci mhe trobat amb problemes, els he solucionat i al final he aconseguit que funcioni
correctament. Per a mi era lobjectiu ms important de tots i el fet dhaver-ho aconseguit mha
satisfet molt. Per ltim, lobjectiu que mhavia proposat de fer que el muntatge queds esttic a la
bicicleta he de dir que lhe complert. Estic molt satisfeta amb la part del cablejat i la bateria, com
ho he ficat per tal que fos prctic i ha quedat fora b i penso que la carcassa ha quedat molt b
encara que magradaria pintar-la de color negre per dissimular-la una mica. En finalitzar el treball,
tots els objectius van ser assolits i a ms a ms es van assolir altres objectius no previstos, com per
exemple poder carregar altres dispositius a ms dels telfons mbils i marcar petites diferncies
molt tils respecte altres productes similars ja comercialitzats.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

Joan Joseph, Jordi Regals, Francesc Garfano, Roger Hoyos, Jaume Garrav. Tecnologia 4.
(2012).(pag 125).
Jess Fraile Mora, Jess Fraile Ardanuy. Problemas de mquines elctricas. (2005)
Valentn M. Parra Prieto, Jess Ortega Jimnez, Antonio Pastor Gutirrez, Angel Prez
Coyto. Teora de circuitos I.
Valentn M. Parra Prieto, Jess Ortega Jimnez, Antonio Pastor Gutirrez, Angel Prez
Coyto. Teora de circuitos II.

Llocs web:

Wikipedia. Alternador. 07-09-2015. https://es.wikipedia.org/wiki/Alternador


Wikipedia. Rectificador. 08-09-2015. https://es.wikipedia.org/wiki/Rectificador
Capacidad y uso de los condensadores. 09-09-2015.
http://roble.pntic.mec.es/jlop0164/archivos/condensadores.pdf

TTOL:
AUTOR:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Targeta groga a la despesa en el mn del futbol


Marc Sabat Gacn
Xavier Ciurana Roca
Humanitats i cincies socials
Educaci Fsica/Dret/Economia
Ins Gabriel Ferrater i Soler
Reus

OBJECTIUS:

Analitzar la evoluci de la normativa econmica i financera als clubs de futbol, i el seu grau
dacompliment.
Estudiar resolucions sancionadores per determinar-ne els principis de Dret que shi
apliquen.
Determinar el grau de coneixement daquesta normativa per part de tots els agents
implicats en el mn del futbol.

HIPTESI:

Tot i la seva importncia en el mn del futbol, aquesta normativa ha estat histricament poc
coneguda pel pblic en general i poc aplicada per les institucions encarregades de fer-ho. La meva
idea a liniciar el treball era que existia una gran diferncia de coneixement sobre lassumpte entre
la gent professional del mn del futbol i els aficionats en general.
EL PROCS:

Cercar la normativa, les resolucions administratives i judicials, els articles periodstics i les opinions
daficionats, tcnics, directius, etc., sobre la qesti.
CONCLUSIONS:

El futbol ha evolucionat duna manera drstica els darrers 25 anys, passant de ser un
entreteniment a un espectacle, mogut en gran mesura per decisions empresarials.
Histricament qualsevol incompliment de la normativa, i la seva corresponent sanci, ha
xocat amb el rebuig dels aficionats que la senten com una sanci a ells mateixos, i es
llencen al carrer a intentar posar pressi als dirigents, per tal devitar-la.
Actualment sembla que la normativa, i potser tamb la conscincia social de la seva
necessitat, han madurat, i hem passat del no res a la situaci actual on hi ha descensos
administratius o sancions econmiques fortes, i la pressi dels aficionats no ha estat
impediment per aplicar-les.
Mha resultat sorprenent el desconeixement de la normativa entre gent professional del
futbol. Ja imaginava que ho seria entre els aficionats, per pensava que hi hauria un grau
ms alt de coneixement entre jugadors, tcnics, directius i gent vinculada professionalment
al futbol.
BIBLIOGRAFIA:
Llocs web:

La normativa del Fair Play Financer


http://es.uefa.com/community/news/newsid=2065467.html
Els principis del Dret Sancionador http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/l30-

1992.t9.html
Ley del Deporte 1990 http://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1990-25037
El cas del Celta i el Sevilla http://www.spainsn.com/cuando-la-lfp-pudo-ser-la-bundesligapero-nadie-quiso
El cas del Celta i el Sevilla (aprofundiment)
http://www.lavanguardia.com/deportes/futbol/20150720/54433503638/liga-mas-20equipos.html
El Sevilla es beneficia del Fair Play Financer
https://es.sports.yahoo.com/noticias/f%C3%BAtbol-qu%C3%A9-y-qu%C3%A9-sirve-fairplay-financiero-074955468--sow.html
Cas Dinamo de Moscou (vessant periodstica) http://www.posta.com.mx/futbolint/dinamo-de-moscu-es-excluido-de-europa-league
Cas Dinamo de Moscou (pgina oficial UEFA)
http://es.uefa.com/uefachampionsleague/news/newsid=2260631.html
Reglament Oficial Fair Play Financer i Licencias de Clubes en angls
http://www.uefa.com/MultimediaFiles/Download/Tech/uefaorg/General/01/50/09/12/15
00912_DOWNLOAD.pdf
Explicaci CFCB (pgina oficial UEFA)
http://es.uefa.org/disciplinary/news/newsid=2053486.html
Xavier-Albert Canal http://www.bcd-iurisport.com/index.php/es/quienes-somos/11
Cas Elx (vessant periodstica)
http://deportes.elpais.com/deportes/2015/07/21/actualidad/1437482056_998537.html
Cas Elx (resoluci del TAD)
http://www.csd.gob.es/csd/estaticos/TAD/RESB%20111.15%20TAD.pdf
Cas Jan (vessant periodstica)
http://www.iusport.es/php2/index.php?option=com_content&task=view&id=2141&Itemid
=27
Cas Bursaspor (vessant periodstica) http://lossitiosabogados.com/blog/el-bursaspor-turcoeliminado-de-uefa-por-incumplimiento-del-fair-play-financiero/
Cas Mrcia (vessant periodstica) http://www.abc.es/deportes/futbol/20140813/abcimurcia-segunda-justicia-201408131253.html

TTOL:
AUTOR:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

A Vista d'Ocell. Construcci i telecomandament dun


Quadcopter amb sistema de captaci dimatge.
Mateo Segundo Gonzlez Sol
Albert Gonzlez Ferreres
Cincies i tecnologia: Cientificotecnolgic
Tecnologia
Ins Gabriel Ferrater i Soler
Reus

OBJECTIUS:

El treball exposat en aquesta memria tracta quatre objectius principals, descrits a continuaci:
Realitzar una plataforma de vol, tipus Quadcopter. Dissenyar-la, desenvolupar-la i
construir-la des de zero, t una doble finalitat: calcular la dificultat i cost de la plataforma i
intentar millorar les plataformes existents.
Implementar les tcniques de comandament de vol necessries per a completar un vol
estable.
Aconseguir que el Quadcopter envi la posici on es trobi i que, des de cada situaci, capti
les imatges de tot el seu voltant, per a finalitats de noves tcniques daudiovisuals.
Analitzar possibles millores a implementar en successives versions daquest Quadcopter.
EL PROCS

Aquest treball de recerca consta duna part terica on es descriu moviment dun Quadcopter aix
com el funcionament de tots els dispositius necessaris per al seu correcte funcionament, i duna
part prctica on es desenvolupa lestructura i es programen i configuren tots els dispositius del
Quadcopter per obtenir un vol ideal.
El procs de la construcci del Quadcopter ha
consistit en els segents passos:
Realitzar una estructura, on sinstallaran tots els
dispositius. Aquesta estructura, en primer lloc, sha
imprs en PLA de densitat 1,25 g/cm3 mitjanant
la impressi 3D de totes les peces que la
configuren. A la segent fase, per a augmentar
solidesa, rigidesa, resistncia als impactes i duresa,
es va folr lestructura de PLA amb fibra de
carboni, dun pes de 90 g/m2 i densitat de 1,6
g/cm3. La fixaci daquesta fibra de carboni amb el
PLA es realitza amb resina Epoxi. El resultat s una estructura lleugera, resistent i compacta.
Implementar, ja sigui al segment aire (dins del Quadcopter) com al segment terra (aparells de
comandament), tots els sistemes necessaris. Aquets sistemes sn els segents:
Sistema dalimentaci format per la bateria, el APM Power Module, la placa de distribuci

de potncia, el carregador i equilibrador de bateries LiPo i lavisador de la bateria.

Sistema de motoritzaci compost pels motors, les hlixs i els ESC.


Sistema de comandament i navegaci format per lAPM (ArduPilotMega), el mdul GPS,
amb comps magntic, lemissora-receptor, el mdul de telemetria i lordinador o mbil
Android.
Sistema de captaci dimatge on shi troba la cmera (GoPro) i el gimbal.

Per ltim shan utilitzat els segents programes per a la configuraci del Quadcopter:
Mission Planner: Amb aquest programa dordenador shan programat tots els dispositius
per a que tinguin un correcte funcionament. Tamb sha utilitzat per a configurar lAPM fins
a un total de 13 modes de vol, entre els quals hi ha el mode
Segueix-me capa de seguir al operador de vol grcies a la
senyal de telemetria i del mdul GPS. Grcies al mdul GPS
tamb es poden fer rutes de vol personalitzades marcant

Waypoints (punts tridimensionals en un mapa).


DroitPlanner2: Amb aquesta aplicaci per a mbil Android es
poden fer rutes de vol aix com comandar el Quadcopter
sense necessitat dordenador.

CONCLUSIONS:

Partint dels objectius inicials es pot concloure que:


Sha desenvolupat i construt lestructura tal com estava previst, aix com tota la circuiteria
electrnica necessria pel correcte funcionament i comandament del Quadcopter. Tot aix
ha comportat gran dificultat donat els complexes i cars sis-temes que formen una
plataforma com aquesta.
Sha aprs el conjunt de tcniques de comandament de vol, implementant-se
posteriorment per tal de complir un vol estable.
Mitjanant els programes informtics implementats sha aprs a telecomandar el vol del
Quadcopter aix com la cmera per a obtenir unes imatges desitjades.
Shan fet les segents millores en el mateix projecte per aconseguir un prototip idoni.
Es va optimitzar la distribuci interior de tots els sistemes electrnics, fent que el centre de
gravetat es situs a la intersecci de les lnies imaginries que formen els motors.
Es van collocar perpendiculars els eixos dels motors al terra, afegint volanderes als
cargols de fixaci dels motors.
Es va optar per canviar la bateria per una de menys pes i per tant, de menys ca-pacitat, per
optimitzar el pes del Quadcopter.
LAPM es va desplaar al centre de gravetat.
Els cables es van escurar a una longitud suficient per a poder connectar tots els sistemes,
al mateix temps es van trenar per a evitar la possible inductncia dels mateixos i produir
lectures errnies.

BIBLIOGRAFIA:
Llocs web:

Drone Center, http://dronecenter.blogspot.com.es/p/construye-tu-drone.html, data de


consulta: setembre 2015.

DIY Drones, http://diydrones.com/, data consulta: octubre 2015


La electrnica de vuelo, http://vueloartificial.com/introduccion/primeros-pasos/laelectronica-de-vuelo/, data de consulta: novembre 2015.
ArduCopter, http://copter.ardupilot.com/, data de consulta: novembre 2015

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Etiquetes
Paula Gmez Calaf
Conxi Caellas
Humanitats i cincies socials
Social
Ins Gabriel Ferrater i Soler
Reus

OBJECTIUS:

Aquell moment en el que has descollir el tema sobre el qual has de treballar durant set mesos, s
un moment molt important en la vida de tot estudiant de primer de Batxillerat.
Tots passem per les mateixes etapes, primer, no tenim cap idea. Unes setmanes ms tard en tenim
masses i ,finalment, aquell moment tant especial, ja tens el teu tema. Per a mi, aquest moment va
arribar quan la paraula homosexualitat va passar pel meu cap.
Puc dir que aquest treball t un inters personal, conec moltes persones homosexuals, i s ms, la
majoria de les meves amistats ho sn. He vist aquests amics riure, per tamb plorar. Plorar per
situacions les quals, considero que avui dia no haurien de tenir lloc. Per aix els hi vull dir que no
estan sols i que molta gent els vol acompanyar.
Lhomosexualitat, ja tenia el meu tema. Lhomosexualitat s un subjecte davui, dahir i de dem.
Per un cop ja havia fet lelecci, les preguntes van comenar a ploure: Coneixem realment els
homosexuals? Qu en pensen ells sobre els seus estereotips? Estimen? No estimen? I la pregunta
ms important: qu pensa la societat davui dia sobre lhomosexualitat?
Per comenar, informar-me de com ha evolucionat aquest tema al llarg de la histria. Veure si
lhomosexualitat a estat present o no en altres perodes. Ms concretament, centrar-me en
aquesta evoluci a Espanya i Catalunya. Veure quins han sigut els diferents canvis legislatius en
relaci el matrimoni homosexual i les famlies homosexuals.
Un cop recopilada aquesta informaci, analitzar els principals estereotips en relaci els
homosexuals i conixer lopini dels propis en relaci aquests estereotips.
Tamb, per respondre la meva problemtica, vull analitzar qu pensa la societat davui dia. Saber si
lhomosexualitat s o no acceptada socialment.
HIPTESI:

Qu pensa la societat davui dia respecte lhomosexualitat?


EL PROCS:

Pel que fa a la part terica del meu treball, la referent a levoluci histrica, he fet recerques per
internet, mhe recolzat en dos llibres, els quals mhan ajudat a establir els meus objectius i,
finalment, mhe posat en contacte amb associacions LGTB.
Per conixer lopini dels estereotips, vaig decidir escollir-ne nou dels ms significatius en
referncia lhomosexualitat. Vaig crear una enquesta on-line la qual vaig distribuir a un total de
setanta persones, les quals havien de respondre s o no en funci del seu criteri personal.
Vaig voler insistir en els estereotips ja que considero que sn una part molt important del meu
treball. Per aix, vaig decidir sortir al carrer per reforar la primera enquesta.
Vaig escollir dues parelles, una formada per lHctor i LArnau, dois nois homosexuals. I laltra pel
Felipe i lAnna, heterosexuals. Vaig demanar a LArnau que es vests duna manera ms femenina
i a lAnna que ho fes duna manera ms masculina.
Ens vam installar al carrer Llovera i vam comenar amb la parella formada per lHctor i LArnau.

Jo i un company demanvem a la gent que passejava pel carrer si em podia ajudar en el meu
treball de recerca. Si acceptaven, els hi donava dos post-it i un retolador. Havien dobservar amb
atenci la parella i en un paperet havien de posar un elogi, i en laltre un comentari o estereotip
pejoratiu en relaci lhomosexualitat. Un cop fet, havien de collocar el paper amb lelogi a la
persona la qual creien que era heterosexual i el del comentari pejoratiu a la que creien
homosexual.
Per conixer lopini de la societat en relaci lhomosexualitat, he realitzat un total de vint
entrevistes en les quals ens trobem gent de tot tipus : nens, avis, homosexuals,
homfobsAquestes entrevisten reflecteixen tot tipus dopinions en relaci lamor i
lhomosexualitat.
Finalment, vaig gravar tant lexperincia del carrer Llovera com les entrevistes amb les quals he
realitzat un vdeo amb el Movie Maker en forma de conclusi.
CONCLUSIONS:

Lobjectiu principal dEtiquetes al qual volia arribar s conixer el rol que t lhomosexualitat avui
dia, qu en pensem la societat del segle XXI.
Aquest treball consta de dues parts. La primera, la part terica on he analitzar levoluci del meu
tema al llarg de la histria centrant-me sobretot en com ha sigut aquesta evoluci a Espanya i
Catalunya. A ms a ms, he volgut analitzar com ha canviat el model de famlia i quins canvis
legislatius han perms el matrimoni homosexual al nostre pas.
Pel que fa a la part prctica, he realitzat un total de vint entrevistes .Aquestes entrevistes mhan
ajudat a respondre les preguntes les quals em vaig formular. Per comenar, puc dir que hi ha una
tendncia a acceptar socialment lhomosexualitat, s a dir, fa uns cinquanta anys ning no podia
mostrar la seva homosexualitat amb llibertat, era un tema molt tab. Per, per exemple, amb la
llei 13/2005, la qual permet el matrimoni entre persones homosexuals, sha anat obrint un cam de
llibertat cap a ells.
s veritat que en Jose i la Juani no acceptaven lhomosexualitat, per em de tenir en compte que
els valors que tenen no sn els mateixos que hi ha ara, aix es deu simplement a la diferncia
dedats i de perodes socials. El que puc dir sobre els estereotips s que encara segueixen molt
presents i el que s pitjor, estan molt normalitzats en el nostre vocabulari i els utilitzem duna
forma pejorativa. Per tant, puc dir que encara hi ha homofbia, per una homofbia amagada.
Avui dia no s polticament correcte ser homfob, per aix, ning no dir qu en pensa realment
de lhomosexualitat.
Al llarg de les entrevistes als homosexuals, em vaig impressionar de la confiana amb la qual em
parlaven, a mi, una desconeguda en la majoria dels casos, sobre un tema tant complicat. Em vaig
donar compte de la necessitat que tenen de parlar, de normalitzar i de seguir endavant amb un
tema el qual sempre ha causat conflictes. De normalitzar el que senten, el que sn.
Durant moltes dcades els homosexuals han estat a lombra i sels ha tractat duna forma diferent.
I ara senten aquesta llibertat, llibertat dexpressi per tamb llibertat de ser qui sn, persones
com tu i com jo. I estic contenta dhaver pogut donar una mnima part daqueta llibertat, contenta
dhaver pogut conixer vint persones meravelloses les quals, sense elles, aquest treball no tindria
sentit.
Per finalitzar, crec que hi ha una frase la qual descriu a la perfecci el que aquest treball mha
aportat, s la que un dia va dir Kurt Cobain: Empec a estar muy orgulloso del hecho de que yo
era gay, aunque realmente no lo era.
.

BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

Herrero, Juan Antonio.2001. La sociedad gay: una invisible minora.


Madrid: Foca
Dawson, James. 2014. Este libro es gay Madrid: Urano
Murphy, Ryan. 2014. The normal heart (pelcula). EU: HBO films.
Ministerio de Sanidad, Servicios.Socialese Igualdad..Familias

Llocs web:

http://www.msssi.gob.es/ssi/familiasInfancia/parentalidadPos2010/docs/jIgn
acioPichardo.pdf
Etimologias..Recuperat.el.15.dAgost.de.2015.des.de:
http://etimologias.dechile.net/?gay
Dixit..LGTB(2010)..Recuperat.el.20.de.juny.de.2015.des.de:
http://dixit.gencat.cat/ca/detalls/Article/20100623_LGTB
ABC. Historia de la homosexualidad . Recuperat el 15 de setembre de
2015.des.de:http://www.abc.es/cultura/20150729/abci-historia-sexoromano-esclavo201507281724.htm
Hipertextual. Matrimonio homosexual en Espaa. Recuperat el 8 de
Novembre de 2015 des de: http://hipertextual.com/2015/06/matrimonio-homosexualespana
Graciela.Moreschi..Familias.homoparentales..Recuperat.el.10.de
Novembre.de.2015.de.de:http://gracielamoreschi.com.ar/familiashomoparentales/
Lhomosexualitat des dels orgens. Lorigen de lhomosexualitat Grcia i
Roma. Recuperat el 2 doctubre de 2015 des de:
https://sites.google.com/site/lhomosexualitatdesdelsorigens/el-seu
El Punt Avui. Spiens, lhomosexualitat al llarg de la histria. Recuperat el 2 dOctubre 2015
des de:http://blogs.sapiens.cat/historiadorvital/2011/05/17/lhomosexualitat-al-llargde-lahistoria/
Regio Gay.com. El Satiricn. Recuperat el 5 dOctubre de 2015 des de:
http://regiogay.com/2015/06/el-satiricon-homosexualidad-y-cotidiano-en-elsiglo-i/
MAPIC.com. El cristianisme y la homosexualidad. Recuperat el 29 de
Novembre de 2015 des de : http://www.miapic.com/el-cristianismo-y-lahomosexualidad
National Geographic.com. Que le pasa a tu cerebro cuando te enamores.
Recuperat el 3 dAgost de 2015 des de :
http://www.nationalgeographic.es/noticias/ciencia/salud-y-cuerpohumano/que-le-pasa-a-tucerebro-cuando-te-enamoras
Larmari Obert. Barcelona, Manifestacin orgullo gai, 1977. Recuperat el
19.de.Setembre.de.2015.de:
http://leopoldest.blogspot.com.es/2012/06/barcelona-manifestacion-orgullogay.html
Ministerio.de.Sanidad,.Servicios.Sociales.e.Igualdad..Familias.homoparentales.Recuperat.el.2
3.dOctubre.de.2015.des.de:
http://www.msssi.gob.es/ssi/familiasInfancia/parentalidadPos2010/docs/jIgn
acioPichardo.pdf
Altres

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Crits en el silenci
Paula Massagu Vidal
Ldia Martnez Flores
Humanitats i cincies socials
Llenges clssiques
Ins Gabriel Ferrater i Soler
Reus

OBJECTIUS:
Conixer la pedoflia des de tots els punts de vista possibles, tant de la vctima com del

pedfil i en tots els seus mbits.


Entendre la diferncia entre pedoflia i pederstia
Demostrar la confusi o mala concepci que hi ha sobre la pedoflia.

EL PROCS:

El treball consta de dues parts: una part terica en qu es reuneixen tots el coneixements
relacionats i necessaris per comprendre qu s la pedoflia, i una part ms prctica, on apareixen
les entrevistes realitzades a diferents professionals experts en lassumpte de la pedoflia i els
abusos sexuals infantils i lenquesta realitzada a una mostra de la poblaci per observar des dun
punt de vista social i antropolgic quin paper juguen la pedoflia i els abusos sexuals en la nostra
societat.
A la part terica, en primer lloc es troba la definici de pedoflia, amb especial incidncia en el
paper que juga en la societat, els tipus dabusos i la diferncia entre pedoflia i pederstia. A
continuaci, es tracten els aspectes relatius a les dues parts implicades en aquest fet, el pedfil i la
vctima. Desprs apareix un apartat en qu sestudia la pedoflia des de diferents mbits en la
nostra societat per aconseguir entendre quina concepci sen t concretament de la pedoflia.
Finalment, hi ha apartats relacionats amb la situaci familiar quan un dels membres pateixen
abusos sexuals infantils, el tractament que es segueix tant en el cas del pedfil com de la vctima i
saborda la qesti poltica pro pedoflia a Holanda.
En la part prctica, sanalitzen diferents notcies relacionades amb la pedoflia i els abusos sexuals
infantils per observar la manera en qu els mitjans de comunicaci tracten fets tant rellevants i
complicats en la nostra societat. Per aconseguir una visi general i minuciosa, es troben diferents
entrevistes a experts treballadors en diferents mbits que tenen molt de prop la situaci dabusos
sexuals infantils. Finalment, per observar quin paper tenen la pedoflia i els abusos sexuals en la
nostra societat i quina percepci en tenen les persones hi ha un estudi realitzat amb una mostra de
poblaci de diferents edats i sexes preguntes, a partir del qual sextreu la visi social sobre la
pedoflia i els abusos sexuals.
CONCLUSIONS:

Establir la diferncia entre pedoflia i pederstia s una qesti complicada ja que depenent de
lmbit en pot existir una o no, per, generalment, podem establir una diferncia clara. Llavors, si
realment podem establir-la, pot ser que la societat jutgi els pedfils per actes que no han coms
com a conseqncia de la mala concepci o del desconeixement que el terme pedoflia suposa. Per
tant, difcilment podem trobar una soluci a un fet tan com en la nostra societat com sn els
abusos sexuals, que no sn fets pedfils, si segueixen sent tan silenciats i amagats, ja que vetar
una qesti avui en dia suposa una gran incgnita en les persones i com a conseqncia, un gran
desconeixement que dificulta leradicaci de males concepcions i de fets greus i comuns dia rere
dia.
La pedoflia i els abusos sexuals infantils no sn una qesti de nivell social ni de sexes, ja que es
poden donar en qualsevol lloc i poden venir de qualsevol persona, tant coneguda com
desconeguda, tant home con dona. A ms, la majoria de vctimes que pateixen abusos sexuals
infantils no sn nenes. La diferncia de percentatge de casos de noies amb casos de nois s molt
inferior al que la majoria de persones creuen, ja que no noms les nenes sn abusades.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

ECHEBURA y GUERRICAECHEVARRA. Abuso sexual en la infncia: vctimas y agresores.


Ariel. Barcelona: 2007
URRA PORTILLO. SOS... Vctimas de abusos sexuales. Pirmide. 2007

Llocs web:

Los polmicos mandamientos del partido de los pedfilos en Holanda.


http://www.theclinic.cl/2012/06/14/el-polemico-partido-de-los-pedofilos-en-holanda/
Qu ocurre en el cerebro de un pedfilo?
http://www.dw.com/es/qu%C3%A9-ocurre-en-el-cerebro-de-un-ped%C3%B3filo/a-16313290
Etiologa de la pedoflia desde el neurodesarrollo.
http://www.elsevier.es/es-revista-revista-psiquiatria-salud-mental-286-articulo-etiologiapedofilia-desde-el-neurodesarrollo-13145914
Posibles causes de la pedoflia.
http://www.xatakaciencia.com/psicologia/posibles-causas-de-la-pedofilia
El cerebro de la pedoflia.
http://www.elmundo.es/elmundosalud/2007/09/24/neurociencia/1190646198

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Colors de dona
Tnia Padrell Angls
Isabel Taixs
Arts
Dibuix artstic
Ins Gabriel Ferrater i Soler
Reus

OBJECTIUS:

Conixer i entendre lobra de Maria Merc Maral.


Conixer diferents autors i diverses maneres dillustrar.
Illustrar el Cau de llunes, aconseguint unitat des/l i captant lessncia de Maria Merc
Maral.
Crear un llibre en format fsic.

HIPTESI:

Al plantejar-me el treball amb una base prctica molt important no vaig plantejar-me cap hiptesi,
per com a plantejament inicial, amb aquest treball pretenia endinsar-me una mica en el mn de
la illustraci i anar descobrint poc a poc a aquesta autora que tant mintrigava, Maria Merc
Maral, alhora que aprenia noves tcniques, i diferents maneres dillustrar.
EL PROCS:

El primer que calia fer era conixer a fons lautora, la seva obra, i el seu carcter i personalitat per
tal de poder realitzar una correcte interpretaci dels seus poemes. Tamb calia, anar coneixent a
poc a poc tot el mn de la illustraci, veure diferents autors, i com es fan les coses (com sn els
lbums illustrats, el tracte del paper, la doble pgina, la lnia, els colors) per tal de poder, poc a
poc, anar confeccionant una lnia propis.
Posteriorment a tota aquesta recerca, calia encetar el bloc prctic amb les diverses proves. La
intenci? Provar diferents papers, de dibuix, tcniques No era senzill, per era necessari per tal
de poder arribar al que seria el resultat final.
Desprs de provar i provar, quan ja vaig tenir una mica clar cap a on em volia enfocar, va ser el
moment dajuntar totes les proves realitzades, extreuren unes conclusions i repassar el cam fet.
Per que he arribat fins aqu? Com hi he arribat? s la nica soluci? Qu s el que realment
necessito? Aquestes van ser noms algunes de les preguntes que em vaig haver de fer.
Un cop obtingut el que seria el resultat final, va ser moment de realitzar la maquetaci del futur
llibre.
Mirar, revisar, corregir, revisar, corregir, remirar Fins donar-ho per bo.
Ja noms faltava traspassar tots els coneixements adquirits al dossier teric, i esperar a tenir el
llibre imprs.
CONCLUSIONS:

El treball ha complert, amb ms o menys exigncia els objectius marcats en un principi, tot i que
sempre s millorable i sempre hi ha alguna cosa que passa per alt.
Si una cosa he aprs fent el treball de recerca ha sigut que tot t un rerefons ms extens que
laparent. I que si realment el que vols s arribar a complir un objectiu, la motivaci s la meitat de
la feina, per laltre meitat s treball dur i constant.

TTOL:
AUTOR:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

1936-1939: Una histria diferent


Xavier Mauri Llebaria
M. Angel Franco
Humanitats i cincies socials
Histria
Ins Gabriel Ferrater
Reus

OBJECTIUS:

El treball consistia principalment, en adquirir una visi ms mplia del que va suposar la Guerra
Civil Espanyola. Volia fer-ne un estudi una mica ms proper, volia conixer el vessant ms hum
del conflicte. Per aix vaig fer la meva investigaci a Falset, -Tarragona-. En aquest poble viuen
els mesos avis, i sabia que, grcies a ells podria treuren molta informaci.
Just abans de comenar el treball vaig tenir accs a un diari personal que va escriure el meu
besavi entre 1936 i 1938. Dalguna manera aquest ha estat el motor que mha ajudat a tirar
endavant la investigaci.
Lltim punt que volia estudiar, era veure que shavia fet per homenatjar les vctimes del
conflicte, i quines iniciatives shavien dut a terme en matria de memria histrica. Aqu vaig
voler analitzar uns fets esdevinguts a Falset lany 1991, quan lalcalde del moment va decidir
retirar sense avs previ, i damagat, un monument franquista que hi havia en una plaa a
lentrada del poble.
HIPTESI:

A partir de la histria del meu besavi, vaig estudiar com va influir la guerra en les relacions entre
els vens, i vaig observar om es va aprofitar la conjuntura de la guerra per a dur a terme
venjances i assassinats.
EL PROCS:

Partint del diari del meu besavi, i amb les lectures que ms endavant es detallaran, vaig
proposar-me complementar el cos central del treball amb una entrevista a T. Orensanz autor
del llibre que particularitza ms els fets que van tenir lloc a Falset.
Tamb vaig documentar-me als arxius : Arxiu municipal de Reus, Arxiu comarcal del Priorat i
arxiu del Tribunal Militar Territorial tercer de Barcelona.
Tamb vaig consultar la web en casos concrets que tamb es detallaran a la bibliografia.
CONCLUSIONS:

La primera i ms fonamental; el passat no es pot oblidar de cap manera, i s bsic recuperar i


tenir presents els fets.
Els poltics no han participat massa en facilitar aquesta recuperaci, i els interessos econmics
prioritzen sobre la memria i el record.
Hi ha certs aspectes de la Guerra Civil que encara sn tab, sobre tot, per als descendents ms
directes dels que van viure aquests anys.

He volgut en definitiva que aquest treball sigui un petit homenatge a totes les vctimes, per
sobre tot al meu besavi.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

ORENSANT, Toni. Lmnibus de la mort : parada Falset, ed. Ara Llibres, 2008.
PRESTON, Paul. El Holocausto espanyol, ed. Debate, 2011.
SNCHEZ CERVELL , Jose i 1; La Batalla de lEbre: un riu de sang. Consorci Memorial dels
espais de la batalla de lEbre, 2005.
MONTELLA, A. 115 dies a lEbre. El sacrifici de la lleva del Biber. Ed. Ara Llibres 2013.
ESTREM i FA, Salvador. Obres completes I. Centre destudis falsetans 1993.
LLEBARIA LLEBARIA, Rafael. Diari manuscrit.
Pamflet; Falset bajo el signo de los rojos..., 1940

Llocs web:

Discurso del General Mola -15.8.1936- <recursos tic.educacionn.es/.../guerra civil_mola.doc


[6.10.2015, 21:19].>
ltimo parte de la Guerra Civil Espaola
http://es.wikipedia.org/wiki%C3%ultimo_parte_de_la_Guerra_Civil_Espa%C3%B1ol
[12.1.2016, 19:02]

Arxius:

Arxiu Municipal de Reus.


Arxiu Comarcal del Priorat.
Archivo del Tribunal Militar Tercero de Barcelona.

La resistncia dels bacteris als antibitics

Esther Garca Torregrosa Biologia

Producci de tomquets ecolgics

Maria Fonts Cuc

Biologia i Botnica

Desprs de les inquietuds que arreu es perceben sobre linters de motivar als nois i a les noies a
elegir estudis en lmbit de les cincies i de la tecnologia, aquestes edicions dels frums TRiCS , han
estat i segueixen sent una bona eina on mostrar, animar i aplaudir lencert daquest alumnat
comproms amb aquestes especialitats i que, a la vegada, la seva experincia prou reeixida pot
servir dexemple a futurs nous estudiants.
A banda de la dimensi motivacional del treball de recerca per a aquestes branques del
coneixement ms cientfic, no podem oblidar la seva dimensi personal, en realitat parlem del noi
o de la noia a qui se li obren les seves nsies de coneixement i de llibertat en lmbit de les cincies
i de la tecnologia. Ara, ja no parlem noms duna matria curricular ms, sin dun plantejament
que per a lalumnat resulta fora noveds: el seu projecte de recerca.
Aquesta seria lptica des de la qual sho miraven els alumnes de primer curs que ja comenaven a
fer el treball de recerca i el frum els va permetre ser espectadors dalguna cosa que s especial i a
la vegada t un caire del tot normalitzat i que no passa res.
Quan et poses al costat dels companys de segon curs i que sn els participants actius pel que fa a
les exposicions del frum, lexperincia seria aquella que diu: com que ho hem fet, no sense
inquietuds i atabalaments, ara, ens ho expliquem i ho mostrem a tothom.
Aqu s on palpaves els nervis normals duna exposici, per una mica allunyats daquella
responsabilitat esclavitzant perqu el treball ja estava resolt i en general molt ben avaluat, la qual
cosa permetia tamb que per a ells fos un merescut reconeixement.
La nostra experincia noms ens fa recomanar la participaci en el frum com aquella trobada de
germanor que fa possibles totes les sensacions que abans hem expressat, i que com sempre, cal
viure-les.

TTOL:
AUTORA:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Pobresa a la Comarca de lAlt Camp I Valls


Maria Guasch Bov
Joaquim Llagostera
Humanitats i cincies socials
Sociologia
Ins Jaume Huguet
Valls

OBJECTIUS:

El govern dissenya poltiques socials per donar resposta a les diferents necessitats que t la societat, per sn suficients? Es cenyeixen a la realitat? Quin s el nombre de persones que reben ajuts
socials a Valls i lAlt Camp? Quines ajudes reben aquestes persones? Com sobreviuen aquestes persones? Com lestat els ajuda?
HIPTESI:

Lajuda que reben les famlies en situaci vulnerable a Valls i a lAlt Camp s suficient per garantir
que visquin amb dignitat.
EL PROCS:

La part terica del meu treball consta dels segents punts:


El primer punt s la pobresa: on explico aquest concepte, els mtodes que susen per
mesurar levoluci daquest concepte al llarg de la histria, les seves causes iconseqncies,
els factors dela pobresa i els perfils propensos a patir-ne.
El segon punt s lestat de Benestar on explico el concepte, lorigen, lestat de benestar
espanyol iel futur daquest.
El tercer punt s el sistema dajudes socials per a les persones en situacions vulnerables a
Catalunya: on es mostra els tipus de prestacions, els ajuts que ofereix la generalitat i els requisits
perqu et concedeixin lajut.
I finalment explico els ajuts socials per als ms vulnerables a Valls i lAlt Camp.
On explico quins ajuts ofereix lajuntament, els ajuts que ofereixen les entitats socials i els que
ofereix el Consell Comarcal. Per fer aquest ltim punt em vaig basar amb les memries a les quals
vaig tenir accs.
La meva part prctic a consta dentrevistes a professionals per saber com ajuden a les persones
sense recursos, tamb dentrevistes annimes a afectats per saber com ho viuen ells a la seva pell
i com sobreviuen, vaig fer una enquesta annima online a la poblaci de Valls i l Alt camp per
saber que farien ells si es trobessin en aquesta situaci. Vaig fer de voluntria a Critas Arxiprestal
de Valls per tindre una mica de contacte amb els afectats. Quan feia de voluntria al gran recapte
em vaig adonar de la gravetat de la situaci. Finalment vaig fer una campanya solidaria a Ali per
unir petites ajudes i aportar-ne una de ms representativa a Critas Arxiprestal de Valls i lAlt
Camp.
CONCLUSIONS:

Lajuntament de Valls junt amb les entitats socials fan tot el possible per satisfer totes
les necessitats bsiques de les persones sense recursos.
La voluntat de les entitats socials es cobrir mnimament les necessitats bsiques per tal
dapoderar als usuaris.

Sembla que els immigrants siguin els nics que tenen dret a rebre ajuts, els requisits sn favorables
a les famlies immigrants perqu sn nombroses. Les ajudes que reben les persones sense recursos
sn insuficients perqu puguin cobrir totes les seves necessitats.
El 99% de les persones que demanen diners davant dels supermercats s per comprar-se
droga o alcohol. La majoria no demanen ajuda a les entitats.
Entre totes les entrevistes als afectats el cas que ms em va impactar va ser el duna noia que s
malalta crnica. Quan vaig acabar de fer-li lentrevista no sabia que dir-li, la pobre dona estava
desesperada, em queien les llgrimes perqu semblava que la seva filla no tingus dret a viure una
vida digne.
Lentrevista al president de La Teulada va ser la que ms em va agradar. Em va sorprendre la seva
solidaritat.
Un dia de l meu voluntariat a Critas una noia em va dir que li havia donat la porci de formatge
equivocada, vaig comprovar a laseva fitxa que no mhavia equivocat. De cop va sortir una altre voluntria de dins i va donar-li un paquet ms de iogurts. Hi ha persones que saprofiten de la bondat
de les altres. Durant el meu voluntariat al gran recapte vaig observar que moltes persones et donaven lesquena i no contestaven quan els anaves a informar. Probablement era per les dificultats
que ells tenien per sobreviure. Daltres et preguntaven si el que recollem era per els immigrants o
per les persones amb nacionalitat espanyola. Aix em va saber molt de greu perqu tots tenim els
mateixos drets -noms pel fet de ser- persones.- Per eradicar aquest -fenomen social, els poltics
haurien de contactar- amb els- representants -de les -entitats socials dEspanya per fer poltiques
socials que sadaptessin ms a la realitat. S'haurien daugmentar els impostos als ms rics i destinar-los a augmentar les prestacions per les persones sense recursos. Incrementar les empreses
establertes al pas i augmentar loferta del mercat laboral. El sou mnim hauria de ser ms alt, les
persones aturades estarien ms motivades per cercar feina i les condicions laborals haurien de
millorar.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

Argandoa, A. (Dijous 23 de Maig de 2013). article d'opini. El Peridico.


DIEC, I. d. (2007). Gran Dicccionari de la Llengua Catalana (2007 ed.). Barcelona: EDICIONS
62.
Vives, J. L. (1525). Tratado de socorro de los pobres (1781 ed.). (N. Ivarra, & J.
d. Gonzalo, Trad.) Bruges: Benito Monfort.
Wilson, W. J. (1997). When Work Disappears: The world of the New Urban Poor. Nova York:
PaperBack.

Llocs web:

http://www.ciudadredonda.org/admin/upload/File/pdf/unid_didactica_pobreza.pdf
http://www.xtec.cat/~jortiz15/socben.htm
http://www.xtec.cat/~jortiz15/socipob.htm
http://www.altcamp.cat/files/benestar/memoria2014.pdf
http://benestar.gencat.cat/ca/ambits_tematics/serveis_socials/el_sistema
_catala_de_serveis_socials/
http://cec.vcn.bc.ca/mpfc/modules/emp-povs.htm
http://www.ciudadredonda.org/admin/upload/File/pdf/unidad_didactica_pobreza.pdf?
http://www.elbebe.com/noticias/nueva-pobreza-espana-ninos-sin-hogar

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/futur-lestat-del-benestar-2397311
http://www.segsocial.es/Internet_5/PortalEducativo/Profesores/Unidad1/Antecedentesy
modeloactual/Etapadelbienestar/index.htm
http://www.dicc.hegoa.ehu.es/listar/mostrar/172file:///C:/Users/Usuari/Downloads/mem
oria_memoria_15_web.pdf
http://www.monedarota.com/breve-historia-del-estado-del-bienestar/
http://www.cruzroja.es/portal/page?_pageid=569,12324988&_dad=portal30&_schema=P
ORTAL30&P_CENT=15052

Classificador pneumtic de peces

Eduard Secanell Garcia

Tecnologia Industrial

Salou: Una Smart City?

Helena Coronado

Tecnologia

Bici/Moto elctrica

Marc Marimn Gascn

Fsica i Tecnologia Industrial

Estudi tcnic i econmic de la conversi


d'un habitatge unifamiliar allat
convencional en sostenible
Disseny, construcci i programaci d'un
Drone
Estudi epidemiolgic de la prevalena
dindicadors de trastorns mentals en la
poblaci adolescent de Salou

Paula Sorolla Bayod

Tecnologia

Roger Set Bonet

Tecnologia

Tnia Fabregat Fibla i


Ainhoa Rodrguez

Biologia

LInstitut Jaume I de Salou novament t la satisfacci de participar en el X Frum TRiCS, fent seus
els objectius que impulsen la seva organitzaci, per sobretot dos dells: el primer estimular
lesperit de recerca de lalumnat i, conseqentment, lelaboraci del treball que el materialitza, i el
segon donar a conixer el resultat dels seus treballs a la comunitat educativa. Noms amb aquests
dos objectius sestan executant tantes competncies que noms es pot concloure que, en realitat,
el TDR s el mxim exponent duna activitat densenyament-aprenentatge completa.
De totes maneres val a dir que a lInstitut Jaume I de Salou aquests dos objectius no noms es
treballen al Batxillerat. La recerca i, lligada a ella, lesperit emprenedor s una estratgia
daprenentatge que es treballa des del primer curs de lESO. Creiem que formar lalumnat per a la
recerca s dotar-lo de les capacitats i competncies que els sn necessries no tan sols per assolir
lxit en el camp intellectual sin tamb hum sigui a lESO, sigui al Batxillerat en qualsevol de les
tres modalitats que impartim (cientfic i tecnolgic, social i humanstic, plstic i escnic) o sigui als
Cicles de la famlia administrativa (Gesti administrativa i Administraci i finances) o de serveis a la
comunitat (APD i Educaci infantil) que tamb es poden cursar a lInstitut Jaume I de Salou. Amb
aquest objectiu treballem constantment per millorar la qualitat dels nostres processos.
Precisament en el centre hi ha implantat des de fa alguns anys un Projecte de Qualitat i Millora
Contnua i un Pla Estratgic, que entre daltres t els objectius de fomentar la Competncia
Emprenedora i de Recerca i el Plurilingisme.
Tamb ajuda a assolir aquest objectiu el fet que tinguem implantat el Projecte eduCAT 2.0. Tots
lalumnat de lESO disposen del seu ordinador porttil o tauleta utilitzat conjuntament amb llibres
de text, i dEntorns Virtuals dAprenentatge (Moodle) que afavoreixen la intercomunicaci entre la
comunitat educativa i fomenten el treball collaboratiu. A tot aix cal sumar-hi la connectivitat WIFI
dltima generaci i que a cada aula hi hagi projector, can i pissarra digital. Creiem fermament
que el fet que lalumnat disposi daquests mitjans des del primer curs de lESO, afavoreix lactivitat
de recerca i contribueix que, en arribar al final dels seus estudis superiors (Batxillerat i Cicles), el
TDR sigui una continutat del tipus de treball que es fa a laula, per de ms envergadura.
El dia 8 dabril de 2016 veurem tota una colla de joves exposant els seus TDR al Complex Educatiu
de Salou com a culminaci dun procs que els ha ensenyat a ser crtics i constructius. El seu TDR
potser no ajudar a canviar el mn perqu t com a base una formaci cientfica i tcnica bsica,
per es tracta sempre de mostrar camins, obrir portes, motivar la seva curiositat, ensenyar-los a
qestionar tot el que veuen, a fer-se preguntes i a buscar solucions. Quan a la universitat
accedeixin a una formaci mplia en el terreny que hagin triat, qui sap qu ser capa de fer aquest
jovent, qui sap cap on els portar la seva inquietud.
Novament volem agrair al CPR del Tarragons i a lAEQT, lorganitzaci daquest Frum i
naturalment tamb el Taller dExpressi Oral.

TTOL:
AUTORS:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Anlisi morfomtrica comparada del


crani d'algunes espcies de mamfer.
Andreu Neumann Calafell i Tommy
Salinas Ladino
Ferran Conill Ripolls
Cincies i Tecnologia: Cincies de la Salut
Biologia
Ins Jaume I
Salou, Tarragona

OBJECTIUS:

Conixer els diferents ordres de mamfers.


Diferenciar els cranis de les diferents espcies de mamfers.
Diferenciar els diferents ossos que hi ha en el crani.
Diferenciar la dentici dels mamfers i aix saber quina s la seva alimentaci.
Comparar els cranis amb el crani dun mamfer primitiu mitjanant ls de les malles de
transformaci.
Saber calcular diferents ndexs de creixement del crani.
Aplicar les mesures i els ndexs als grfics per saber la velocitat del creixement.

HIPTESI:

La morfologia cranial dels mamfers condicionada pel tipus de nutrici i el mode de vida.
EL PROCS:

El treball consta dues parts una terica i laltra part s prctica. En la part terica sha buscat
informaci sobre els mamfers, lestructura ssia daquests, la nutrici de les espcies analitzades,
biomecnica, transformacions cartesianes, allometria i morfometria.
En la part prctica sha dut a terme una anlisi morfomtrica duna
srie de cranis, els cranis pertanyen a set animals que sn: el porc, el
gos, lovella, el gat, el conill, la rata i el ratol. Lanlisi ha tractat en
fotografia els cranis des de dalt, des del lateral i des de baix, i amb un
programa dedici dimatges shan fet les malles de transformaci
seguint el mtode de DArcy Thompson (McMahan i Tyler Bonner,
1986). Les malles de transformaci han passat pels segents punts:
bregma, glabella, opistocrani, pori, os nasal, rbita ocular, os
frontal, os parietal, os occipital, mandbula, prosti, punt espinal,
punt infradental, gnati, urions, punts zigomtics, goni i punt
coronal.
Desprs shan mesurat els cranis amb un peu de rei i un regle i sha
fet una taula, les mesures han estat les segents: el bregma
opistocrani, la glabella bregma, la glabella opistocrani, el pori
bregma, opistocrani final del paladar, la longitud total del crani,
lamplitud zigomtica del crani, el dimetre de lorbita horitzontal.
el dimetre de lorbita vertical, la longitud nasal, lamplitud parietal, lamplitud mxima de la
mandbula, la longitud palat intermaxillar. Amb els mesuraments, shan calculat els diversos
ndexs craneomofolgics, que en aquest cas han estat lndex ceflic, lndex amplada mxima i
lndex dalada mxima.

Amb les malles de transformaci shan analitzat les diverses parts del crani de cada animal estudiat
i a partir del ms primitiu, que en aquest cas, ha estat el ratol sha fet una comparaci entre cada
crani estudiat. Tamb sha fet un anlisi de la dentici per saber el mode de vida i la nutrici de
lanimal.
I lltima part prctica del treball han estat les anlisis allomtriques, sn un seguit de grfics i
coeficients de relaci, fets a partir de la mesura total del cos i els diferents ndexs
craneomorfolgics, a ms de les longituds ms rellevants del crani, com ara la longitud total i
lamplitud zigomtica daquest. Cal destacar que, en aquest cas, es tracten danlisis allomtriques
interespecfica perqu sn entre espcies relacionades.
CONCLUSIONS:

Lanlisi de la dentici, molt especialment els molars, ha portat a la determinaci del tipus de
dentici de cadascuna de les espcies estudiades: el gat i el gos tenen la dentici tpica dels
carnvors, que s la secodonta. Lovella t la dentici tpica dels herbvors, que s la selenodonta. El
ratol, la rata i el conill tenen la dentici tpica dels rosegadors, que s la lofodonta. I per acabar el
porc t la dentici tpica dun animal adaptat a menjar de tot, un sser omnvor, que s la
bunodonta.
La comparaci de les espcies estudiades mitjanant ls de malles de transformaci ha mostrat
que els cranis ms prxims al dun mamfer primitiu, eren el de rata i conill, animals molt prxims
filogenticament, encara que dordres diferents. Per contra, els ms diferents han resultat el gat i
el porc que tenen moltes diferncies amb el ratol. Resultats intermedis han mostrat el gos i
lovella, que presenten similituds en alguns sectors molt rellevants evolutivament.
En concret, les relacions morfomtriques ms destacables corresponen a lanomenada zona
parietal en el nostre treball. Aix, el porc loccipital, pertanyent a aquesta zona, es presenta pla i
vertical, en contra de la resta, que el tenen arrodonit. A ms, una altra caracterstica
diferenciadora seria la longitud del nasal, relacionada amb el desenvolupament de lolfacte de
lespcie corresponent.
Ambds anlisis, han mostrat una forta relaci entre el tipus de dentici i la morfologia cranial amb
el tipus de nutrici i el mode de vida de cada animal.
Amb les mesures que es van fer, shan calculat els diferents ndexs craneomorfolgics. Els ndexs
craneomorfolgics shan usat poder comparar la forma del crani dels diferents mamfers que shan
estudiat entre ells. Cal destacar, que el porc tot i no tenir un crani arrodonit, segons lndex ceflic
t un crani arrodonit, ara b, com era desperar el gat tamb presenta aquesta morfologia. El gos
s lanimal amb el crani ms allargat.
Dacord amb lndex dalada-amplada, el gos s lespcie analitzada que presenta un crani amb
una major compressi lateral.
Lndex dalada-longitud ha mostrat que totes les espcies estudiades, tret del porc, tenen un
crani baix respecte la longitud mxima daquest; el porc el t mitj.
Les anlisis allomtriques dels ndexs ceflic i alada-amplada no han estat concloents. Respecte
dels lndexs dalada-longitud, de longitud mxima i damplitud zigomtica, els resultats han
determinat que, amb lincrement de grandria, el crani creix ms de pressa que la resta del cos de
lanimal, en les espcies estudiades.
Les anlisis allomtriques que shan basat en lndex ceflic, en comptes de la longitud total de
lanimal, noms ha estat concloent la primera anlisi, el resultat del qual ha estat que lamplada del
crani creix ms lentament que la resta del crani, amb lincrement en la grandria daquest.

BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

Campillo, D i Subir, M. E. (2004). Antropologa fsica para arquelogos. Barcelona. Ariel.


Folch, Ramon (dir.) (1987). Histria Natural dels Pasos Catalans (Vol. 13): Amfibis, rptils i
mamfers. Barcelona. Enciclopdia Catalana S.A.
McMahan, T.A.I.S. Tyler Bonner (1986). Tamao y vida. Biblioteca Scientific American.
Barcelona. Prensa Cientfica S.A.

Llocs web:

Biomecnica aplicada al estudio del Sistema msculo-esqueltico, del Dr. Carlos Arce
Gonzlez, metge especialista en medicina de rehabilitaci
<http://www.arcesw.com/bmca.htm>
Enciclopedia.cat <http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies>
La filogenia de los mamferos placentados. Los estudios moleculares al encuentro de la
biogeografia, de Ramn Muoz-Chpuli, catedrtic del Departament de Biologia Animal de
la Universitat de Mlaga <http://www.encuentros.uma.es/encuentros70/filogenia.htm>
Lever Mechanics and Feeding Diversity in Carnivora
<https://www.mtholyoke.edu/courses/diakelly/150/Lab7-carnivores.pdf>
McGraw Hill: Mammal Classification by Order
<http://www.mhhe.com/biosci/genbio/virtual_labs/BL_27/BL_27.html>
Viquipedia.cat <https://ca.wikipedia.org/wiki/Portada>

TTOL:
AUTORS:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Metalls en lalimentaci.
Cristian Rico i Laura Ros
Merc Requesens
Cincies i tecnologia: Cincies de la salut
Qumica
Ins Jaume I
Salou

OBJECTIUS:

Determinar quins tipus de metalls sn imprescindibles per a la vida, la importncia


biolgica daquests i quins efectes produeixen sobre lorganisme el dficit o lexcs de
metalls essencials.
Constatar la presncia de metalls en suplements vitamnics.
Determinar experimentalment el contingut de ferro en uns comprimits antianmics,
utilitzant tcniques danlisi qumica
Valorar si en una dieta escolar, shi troben tots els metalls que el nostre cos necessita
diriament, ja que el metabolisme no els pot produir.

HIPTESI:

Nosaltres mengem metalls en la nostra vida diria, en ms o en menys quantitat, depenent del
metall. A ms a ms, aquest compleixen una funci especfica en el nostre organisme i sn
imprescindibles per a la vida.
EL PROCS:

Vam comenar la nostra recerca pel fonament teric, en el qual vam buscar tota la informaci
necessria per a comprovar que la nostra hiptesi era certa. Tamb vam determinar que labsncia
de metalls provoca malalties, entre les quals es troba lanmia, causada per la falta de ferro.
La primera part experimental, que consistia en valorar els grams de ferro que contenien cada
comprimit de dos suplements vitamnics diferents, vam realitzar-la als laboratoris de linstitut, ja
que disposvem de tot el material necessari. En canvi, la segona part experimental, en la qual vam
tornar a valorar els grams de ferro que contenien cada comprimit dun tipus de suplement
vitamnic ja valorat a la part experimental anterior, vam fer-la als laboratoris de Qumica Analtica
de la Facultat de Qumica de la URV, ja que necessitvem un aparell anomenat espectrofotmetre,
per fer servir un mtode analtic ms complex.
Respecte al treball de camp, vam buscar informaci sobre les quantitats diries recomanades de
cada metall, i vam comparar-la amb la dieta escolar, per determinar si eren presents a aquesta els
metalls que shavien de consumir diriament.
Finalment, vam redactar les conclusions generals del treball, basant-nos en els objectius plantejats
al principi.
CONCLUSIONS:

Mitjanant la recerca dinformaci, hem determinat quins tipus de metalls sn essencials


per al bon funcionament del nostre metabolisme.
Hem fet una anlisi aproximada dels metalls que singereixen en una dieta escolar durant
una setmana, ja que lorganisme no els pot produir. Hem concls que s una dieta fora rica

i equilibrada.
Amb la part experimental, a ms de realitzar els objectius generals imposats al principi del
treball, tamb hem aprs a utilitzar el material de laboratori, tant el material que coneixem
com aquell que no havem fet servir mai. Hem fet clculs analtics i hem tret conclusions
dels resultats obtinguts.
Per, per sobre de tot, amb la realitzaci daquest projecte hem aprs a treballar en equip,
a comentar i a posar en com les idees que tenem i decidir com fer les coses entre els dos.
I tamb que aquest treball ens ha aportat molts coneixements del camp de la qumica que
abans no coneixem.

BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

ANTONIO ORDOEZ, Juan i GARCA DE FERNANDO MINGUILLN, Gonzalo (2014):


Tecnologa de los alimentos de origen animal. Volumen 1, Madrid: Sntesis S.A. [Consulta:
10 gener 2016]
C. HARRIS, Daniel (2006): Anlisis qumica quantitativa, Barcelona: Revert, traducci de la
6a edici Nord-Americana.
[Consulta: 14 gener 2016]
La matria i els seus canvis, Barcelona: Science Bits [Consulta: 21 gener 2016]
MADRID ANTONIO, Vicente (2013): Ciencia i tecnologa de los alimentos, Madrid: AMV
Ediciones. [Consulta: 10 gener 2016)
SANCHEZ GIMENO, M. Roser i LORENTE PLA, Nria (2012): Qumica 1 BAT, Bacelona:
Edeb. [Consulta: 21 gener 2016]

Llocs web:

Biologia COU Tema 1[en lnia] <http://www.oocities.org/tonicasany/bioelements.pdf>


[Consulta: 22 gener 2016]
BLOC I: BIOQUMICA. Tema 1: Bioelements[en lnia]
<http://blocs.xtec.cat/marafapremiademar/files/2012/10/1.01.Bioelements.pdf>
[Consulta: 25 octubre 2015]
Carrera Castro, C. Nutricin Clnica y diettica hospitalaria. [en lnia] 2013.
<http://www.nutricion.org/publicaciones/revista_2013_33_01/REALIDAD-VERSUS.pdf>
[Consulta: 3 desembre 2015]
Dietas. Net Tu portal de salud y bienestar [en lnia] 2015. <http://www.dietas.net/tablas-ycalculadoras/tabla-de-composicion-nutricional-de-los-alimentos/pescados-yderivados/mariscos-y-derivados/sepia.html> [Consulta: 28 desembre 2015 ]
Els metalls. [en lnia] 2011.
<https://montu41.wordpress.com/?s=metalls+no+f%C3%A8rrics> [Consulta: 21 gener
2016]
E-sant -Tous drois rsrves [en lnia]2014. <http://www.e-sante.fr/indispensablesoligoelements/3/actualite/1815> [Consulta: 2 desembre 2015]
Escola Arquitectura La Salle U.R.L. CONSTRUCCI 1. METALLS[en lnia]
<http://www.salleurl.edu/tecnologia/pdf/teoria/primerA/metalls.pdf> [Consulta: 23 gener
2016]

TTOL:
AUTOR:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Disseny, construcci i programaci dun aerolliscador


Kevin Robles Garcia
M. Carme Alemany Farr
Cincies i tecnologia: Cientificotecnolgic
Tecnologia
Ins Jaume I
Salou

OBJECTIUS:

Els objectius que em vaig marcar en el meu treball de recerca sn:


Conixer el mn dels hovercraft i la seva forma de funcionar.
Fer una recerca de continguts de manera autnoma sobre un projecte.
Construir un hovercraft seguint els passos dun vehicle de sustentaci dinmica.
Fer el meu projecte autosostenible.
Perfeccionar els meus coneixements dArduino.
Aprendre a crear una aplicaci mbil.
Establir una connexi entre el hovercraft i el meu mbil.
Controlar plenament laparell.
HIPTESI:

Amb els meus coneixements bsics en programaci i sense cap coneixement del mn dels
hovercraft, tinc la capacitat de construir-ne un i controlar-lo a distncia?
EL PROCS:

Per dur a terme el meu treball de recerca he seguit el mtode


de projectes.
Primerament vaig fer una recerca sobre els aerolliscadors per a
introduir-me en aquest mn, i vaig veure els components
necessaris i vaig assolir els fonaments bsics per saber-ne
construir un.
A continuaci vaig dissenyar el meu aparell, fent un croquis on
sincloen tots els elements bsics per al funcionament
daquest aparell. Fet el disseny i basant-me en el meu
pressupost, vaig fer una selecci per treure elements o
reutilitzar components daltres mquines com un motor
brushless de lordinador i aix abaratir-ne el cost.
Amb el croquis fet i els elements ja comprats vaig comenar
amb la construcci de lestructura de lhovercraft. Vaig
aprofitar un impermeable per a fer la cmera de sustentaci.
Tot seguit vaig muntar la installaci dels components
electrnics i mecnics, els motors brushless, els variadors, la
bateria, el servomotor, les hlix i la placa Arduino.
Seguidament, vaig realitzar la programaci del meu
aerolliscador mitjanant Arduino i el mdul Bluetooth, per a
controlar laparell. Lltima part va ser dissenyar una aplicaci per mbil per controlar laparell a

distncia.
CONCLUSIONS:

Finalment, he assolit a un dels meus objectius ms importants que era tractar un tema desconegut
per a molta gent de la nostra societat, per que a la vegada est molt present i en contnua
investigaci.
Un dels objectius no assolits era el control mitjanant Bluetooth de l'hovercraft. Encara que jo
penss que seria ms fcil, mha suposat un repte molt gran a l'hora de programar.
Un dels altres objectius, que va ser un dels motius per fer aquest projecte i que no he assolit, era
alimentar el meu hovercraft amb plaques solars. Aquest objectiu sha vist limitat pel pressupost, ja
que posar-hi plaques solars suposaria un gran augment del cost del prototip, uns 120 ms
aproximadament. Per aix el meu projecte va alimentat per bateries i no per llum solar.
He aconseguit crear una aplicaci mbil encara que no lhe arribat a utilitzar plenament degut a les
complicacions que presentava.
La construcci de lhovercraft ha suposat una millora en els meus coneixements de programaci i
installaci de circuits.
Realitzar una recerca daquest projecte ha suposat un gran nombre dhores invertides. Encara que
la historia era fcil de trobar, les aplicacions, lleis, permisos no ho eren.
Arran dels problemes que he trobat, he plantejat unes solucions que podria aplicar per a millorar el
meu projecte. En el cas del mdul Bluetooth el canviaria per un sistema Radiocontrol, ja que s
ms fcil de programar i la distncia per a operar no est tan limitada. Encara que aix ho podr
fer quan tingui a la meva disposici ms pressupost.
La realitzaci del disseny del meu hovercraft s la part on estan tots els meus coneixements sobre
aquest tema aplicats. He tingut total llibertat a l'hora de dissenyar, ja que ja sabia el funcionament
i tenia vdeos de referncia per agafar idees. Sempre respectant els principis de sustentaci
dinmica del meu projecte. s aqu on he aplicat els coneixements adquirits a lESO i a Batxillerat
en dibuix assistit per ordinador, i he realitzat els plnols de les peces principals de laparell amb
autonomia.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

MAGRINY DOMINGO, J. Oriol (2016). TECNOLOGIA 4. ESO. MADRID: MCGRAW HILL

Llocs web:

Hagamos un aerodeslizador <http://es.slideshare.net/LauraEnVictoria/aerodeslizador13562396>


El aerodeslizador <http://www.diarionorte.com/article/121477/el-aerodeslizador>
Aerodeslizador <https://es.wikipedia.org/wiki/Aerodeslizador>
Youtube: <https://www.youtube.com/watch?v=A_cftvNTxKA>
Arduino Leonardo <https://geekytheory.com/arduino-leonardo/>
Qu
pasa
si
mezclas
acetona
con
poliespn
<http://www.experimentoscaseros.info/2014/10/que-pasa-si-mezclas-acetona-conpoliestireno-expandido.html>

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

El Nitrogen lquid i les seves aplicacions


Luca Guerrero Castillo
Merc Requesens Torrelles
Cincies i tecnologia: Cientificotecnolgic
Qumica
Ins Jaume I
Salou

OBJECTIUS:

Que s el Nitrogen lquid?


On el trobem?
Perills als quals ens sotmetem en utilitzar-lo
Quines sn les aplicacions del Nitrogen lquid.

HIPTESI:

En tot fenomen espectacular o mgic hi ha una explicaci cientfica.


EL PROCS:

En el primer bloc explico el Nitrogen com a element i com a gas utilitzant informaci dinternet.
En el segon bloc explico el Nitrogen lquid i les seves aplicacions utilitzant informaci dinternet i
informaci que hem van donar gent que treballa amb el Nitrogen lquid.
El tercer bloc s la part experimental en la qual surten tots els experiments que vaig fer a la fbrica
Messer amb Nitrogen lquid.
CONCLUSIONS:

Part experimental:
Amb els 11 experiments que vaig fer a la fbrica amb Nitrogen lquid hem pogut comprovar i
confirmar les propietats principals que t el nitrogen lquid:
Que s un gas inert. Ho hem comprovat en lexperiment de lespelma Que s inodor. Durant tots els experiments no hem notat que Nitrogen lquid tingus una
olor caracterstica.
Que s incolor. En cap moment han aparegut gasos acolorits i tampoc ha alterat el color de
cap dels materials que hi ha estrat en contacte.
Tamb hem pogut observar dos fenmens fsics que sn els que li confereixen les propietats que
sn la base de les seves mltiples aplicacions.
Un dels fenmens s el pas de lquid a gas quan una quantitat de Nitrogen lquid passa de -196C a
condicions de temperatura ambiental i pressi atmosfrica normals. Aix ho he pogut comprovar
amb lexperiment en qu es fica Nitrogen lquid a lampolla i a la boca de lampolla un globus, i a
mesura que el nitrogen lquid es vaporitzava el globus sinfla.
Laltre fenomen s la capacitat que t dabsorbir una gran quantitat de calor quan fa el canvi
destat lquid a gas i desprs continua amb lescalfament daquest gas fins a arribar a temperatura
ambient. Per aix sutilitza com un supercongelador. Aquesta propietat lhem pogut comprovar en
diferents experiments com en el de la rosa.
Encara que ha estat una part experimental molt espectacular, al mateix moment mhe adonat que
tots els fenmens observats tenen una explicaci cientfica que he pogut deduir a partir del
fonament teric que he treballat.

Conclusions globals:
Els objectius que em vaig plantejar al comenament del treball de recerca els he assolit i no noms
he aprs a partir del fonament teric dels objectius, sin que he descobert molts aspectes que
abans ignorava, com la seva presncia a latmosfera, els diferents efectes que poden provocar els
seus compostos tant a latmosfera com a la salut i que depenent de lestat en el qual el trobem pot
presentar una gran varietat daplicacions.
Un cop finalitzat el treball, mhe adonat que un fenomen tan senzill que estudiem a lescola des de
petits, com s el canvi destat de gas a lquid o viceversa s la causa principal que fa que el nitrogen
adquireixi les propietats que hem vist i grcies a les quals tingui mltiples aplicacions. A ms,
tamb he observat que les empreses que obtenen Nitrogen pur no necessiten un provedor per tal
dobtenir-lo, sin que utilitzen com a font primria laire de latmosfera.
En molts oficis i processos industrials hi han hagut molts avantatges grcies a les dues principals
propietats del Nitrogen lquid, que sn que actua com un supercongelador i que s un gas inert, i
per tant no inflamable. Aquestes dues propietats permeten des de fer un gelat en el mateix
moment de consumir-lo, o fer exhibicions en directe de fenmens espectaculars fins a oferir
seguretat en rees on existeix risc de foc o dexplosions a causa de la presncia de substncies
qumiques inflamables.
Un dels objectius que mhavia plantejat era saber a quins perills ens sotmetem en utilitzar
Nitrogen lquid, i he de dir que no noms quan utilitzem Nitrogen lquid sin que quan manipulem
qualsevol substncia qumica ens sotmetem a diversos perills. Abans de comenar a manipular
qualsevol substncia qumica hem de llegir la seva fitxa tcnica per saber quines sn les seves
propietats, i per tant saber quines mesures de prevenci shan de prendre. El nitrogen lquid com
que t una temperatura debullici de -196 C ens pot provocar cremades criogniques i com que
sofreix un gran augment de volum en passar de Nitrogen lquid a Nitrogen gas ens pot provocar
asfixia, per desplaament de loxigen atmosfric, per aix hem danar amb compte i utilitzar
sempre les mesures de seguretat recomanables.
BIBLIOGRAFIA:
Llocs web:

AIR LIQUIDE (2015): Aplicaciones del nitrgeno


http://www.es.airliquide.com/es/aplicaciones-del-nitrogeno.html#.VjkxadIvfMx [3/11/2015]
AIR LIQUIDE (2013): N2, Nitrgeno
(http://encyclopedia.airliquide.com/encyclopedia.asp?LanguageID=9&CountryID=19&Formul
a=&GasID=5&btnMolecule.x=13&btnMolecule.y=9&UNNumber=&EquivGasID=5&PressionBo
x=&VolLiquideBox=&MasseLiquideBox=&VolGasBox=&MasseGasBox=&RD20=29&RD9=8&RD
6=64&RD4=2&RD3=22&RD8=27&RD2=20&RD18=41&RD7=18&RD13=71&RD16=35&RD12=3
1&RD19=34&RD24=62&RD25=77&RD26=78&RD28=81&RD29=82#GeneralData ) [28/9/2015]
AIRLIQUIDE (sense data): Separacin de los gases del aire
(http://www.es.airliquide.com/es/sus-necesidades-son-de/gran-volumen-de-gas-para-unaoperacion-especial/separacion-de-los-gases-delaire.html#.Vp5z8_nhC00http://www.messer.es/Productos_y_suministro/Gases/Fabricacion_
y_Suministro/FRACCIONAM_esp.jpg) [19/1/2016]
Alex Luna (sense data): Tratamiento con Nitrgeno Lquido para Verrugas
http://decthird.com/tratamiento-con-nitrogeno-liquido-para-verrugas [3/11/2015]
AMHASEFER (2016): La diferencia entre el gas del nitrogeno y el nitrogen lquido

(http://www.amhasefer.com/pjP95E08/) [29/10/2015]
BATANGA (sense data): Caractersticas del nitrogeno
(http://www.batanga.com/curiosidades/4371/caracteristicas-del-nitrogeno)[16/10/2015]
BIOTECNOLOGA DE LA REPRODUCCIN (2007): Uso de nitrogeno lquido
(http://www.reprobiotec.com/nitrogeno_liquido_uso.html) [12/1/2016]
CARINCHAN KANEDA (2014): Crioterapia, criociruga. Congelacin y destruccin de
tumores. (http://japonmedicina.blogspot.com.es/2014/06/crioterapia-criocirugiacongelacion-y.html) [3/11/2015]
CATLAB (2015): Aplicaciones del Nitrgeno lquido
(http://www.catlab.com.ar/notas.php?idm=1804&accion1=notas) [17/1/2016]
CIENCIA DE BOLSILLO (2009): Automviles impulsados por nitrogeno liquido)
(http://cienciadebolsillo.com/fisica/automoviles-nitrogeno-liquido-propulsionalternativa/gmx-niv31-con184.htm) [18/1/2015]
CONDORCHEM ENVITECH (sense data): Criocondensacin
(http://condorchem.com/es/criocondensacion?idioma=es&url=tecnologias/tratamiento-deaire/tratamiento-de-cov/40-criocondensacion) [ 12/11/2015 ]
CONDORCHEM ENVITECH (sense data): Tratamiento y recuperacin de COVs mediante criocondensacin (http://blog.condorchem.com/tratamiento-y-recuperacion-de-covs-mediantecrio-condensacion/) [12/11/2015]
CRIOINFRA (sense data): Molienda Criognica N2 (http://www.cryoinfra.com/moliendacriogenica-n2/ ) [12/11/2015]
David Sanz (2011): Almacenar energia en nitrogeno lquido
(http://energiasrenovadas.com/almacenar-energia-en-nitrogeno-liquido/) [18/1/2016]
EDU 365 (sense data):Batxillerat: Cincies: Taula peridica
(http://www.edu365.cat/batxillerat/ciencies/taula/) [2/1/2016]
EDU 365 (sense data): Propietats: Estats doxidaci
(http://www.edu365.cat/batxillerat/ciencies/taula/properiodicas/estadoxidac.html)
[3/1/2016]

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

La qumica dels pesticides


Maria Guzmn Nieto
Merc Requesens Torrelles
Cincies i tecnologia: Cincies de la salut
Qumica
Ins Jaume I
Salou

OBJECTIUS:

Fer inventari de molcules amb acci pesticida


Estudiar levoluci dels pesticides
Sintetitzar en un laboratori un producte que es pot trobar a la natura i donar-li utilitat en
lmbit del control de plagues
Adquirir una nova perspectiva sobre la temtica del treball i poder parlar-ne des de
diferents vessants
Saber buscar en una base de dades i sintetitzar-ne la informaci obtinguda

HIPTESI:

Els pesticides sn molt tils quan una colnia dinsectes perjudica directa o indirectament les
persones. Per all que s nociu per als insectes, no garanteix que no ho sigui per a la biota del seu
voltant. Aix doncs, com es poden controlar les plagues sense interferir en el que els envolta? Una
de les maneres de fer-ho s utilitzant missatgers qumics.
EL PROCS:

Vaig buscar informaci per internet i articles de divulgaci. A mesura que anava ampliant el meu
coneixement sobre el tema, anava buscant experiments i altres estudis que es podien fer amb els
pesticides. Finalment, vaig decidir fer un treball de camp per establir una relaci entre les
propietats dels pesticides i el seu s comercial i una sntesi del que seria una alternativa a la
toxicitat dels mateixos.
CONCLUSIONS:

Sobre la seva estructura qumica, principalment he pogut observar que, excepte els arsenicals,
prcticament totes les molcules dels pesticides eren molcules orgniques, la majoria delles,
amb anells benznics i radicals que en derivaven. A ms a ms, els elements que donaven carcter
pesticida a la substncia, sovint eren diferents radicals i grups funcionals que contenia la molcula
general (clors, fenils, grups cetona, etc.).
Pel que fa la part experimental, he pogut observar que la sntesi duna feromona (un producte que
es troba a la natura) pot fer-se en un laboratori i no necessita cap tipus dequipament altament
especfic per dur-la a terme, noms les mesures de seguretat adients, coneixements de qumica i
una bona preparaci i planificaci del protocol de sntesi. Aix ens dna a entendre que les
alternatives als pesticides tradicionals (Primera i Segona Generaci) sn molt ms viables a causa
de la seva simplicitat (quant a sntesi, mesures preventives...) en comparaci amb qualsevol
organoclorat, carbamat, etc.
Pel que fa el treball de camp, he pogut deduir que la majoria dels pesticides estudiats sn de
Primera i Segona Generaci, i per tant, els pesticides de Tercera i Quarta Generaci no estan tan a
labast del consumidor com els 2 grups anteriors. Tot i que les feromones i hormones juvenils no

sn tan populars en el mercat, val la pena apostar per una alternativa a la lluita contra les plagues i
fer-ho duna manera ms sostenible, ms especfica i menys nociva.
Quant a toxicitat, els pesticides tradicionals juguen un paper important agreujant la contaminaci
del medi ambient. Tot i aix, sembla ser un factor poc conegut en aquest mbit perqu els
pesticides tradicionals presenten ms efectivitat que les feromones i hormones juvenils.
En conclusi, els pesticides ms efectius sn els que presenten ms toxicitat i, el fet que aquests
sutilitzin amb ms freqncia que els pesticides alternatius, s pel fet de buscar el mxim benefici,
s a dir, la mxima efectivitat sense tenir tant el compte la toxicitat que suposa.
BIBLIOGRAFIA:
Llocs web:

II. Caractersticas generales de los plaguicidas organoclorados.<


http://www.bvsde.paho.org/bvsacd/eco/033965/033965-02-A1.pdf> [Consulta:
23.10.2015]
INCAP-ECO-UNED. Plaguicidas de tipo organofosforados y carbamatos.
<http://www.bvsde.paho.org/bvsacd/eco/034059/034059-03.pdf> [Consulta: 23.10.2015]
ALBERT, Llila. Captulo 21. Plaguicidas.
<http://www.bvsde.paho.org/bvstox/fulltext/toxico/toxico-04a21.pdf> `Consulta:
27.102.2015]
MERCA, Luisa. Evaluacin toxicolgica de los plaguicidas.
<http://www.dipalme.org/Servicios/Anexos/anexosiea.nsf/VAnexos/IEA-PRP-c2/$File/PRPc2.pdf> [Consulta: 09.11.2015]
CASTILLO, Eugenia. RUEPERT, Clemens. Decimoctavo informe estado de la nacin en
desarrollo humano sostenible. Plaguicidas y otros contaminantes.
<http://www.estadonacion.or.cr/files/biblioteca_virtual/018/Castillo-L-et-al-2012Plaguicidas-y-otros-contaminantes-1.pdf> [Consulta: 27.10.2015]
GEORGIANA, Laura. ROCO TORRES, Maria. Plaguicidas organoclorados.
<http://www.izt.uam.mx/newpage/contactos/anterior/n30ne/pdf/plaga.pdf> [Consulta:
27.10.2015]
Plaguicidas Historia. <http://www.pv.fagro.edu.uy/cursos/pfvid/Bencimidazoles.pdf>
[Consulta: 09.11.2015]
ORTA, Lissette. Contaminacin de las aguas por plaguicidas qumicos.
<http://www.redalyc.org/pdf/2091/209118292006.pdf> [Consulta: 27.10.2015]
Altres

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Aplicaci dones a la medicina


Maria Quevedo Casasnovas
Ana Burrel
Cincies i tecnologia: Cincies de la salut
Fsica
Ins Jaume I
Salou

OBJECTIUS:

Coneixer i entendre els principis fsics dels aparells mdics que utilitzen ones.
Saber totes les proves mdiques que utilitzen ones.
Analitzar els coneixements dels professionals mdics per observar si saben quina s la font
denergia dels aparells que utilitzen.
I observar alguna relaci amb els enquestats segons la seva edat, estudis i professi.

EL PROCS:

EL treball consta duna part terica, que porta a terme el estudi del moviment ondulatori, les ones,
lespectre electromagntic i els fenmens ondulatoris. Fer un estudi del funcionament dels raig X i
dultrasons i la relaci dels termes fsics amb les proves mdiques. Pel que consta la part prctica,
lelaboraci duns qestionaris realitzats en el Centre de Salut, fer el reconta de qestionaris
realitzats i portar a terme lelaboraci de les taules i grfiques.
CONCLUSIONS:

Com a conclusi, he pogut observar que a la medicina es fan servir diferents tcniques per
observar a linterior del cos i poder obtenir un diagnstic sobre una possible malaltia, les tcniques
i aparells ms utilitzats en els que es troben involucrats les ones sn:
Radiacions ionitzats, en el cas de les radiografies, la tomografia axial computeritzada,
mamografia i medicina nuclear (MN)
Ultrasons, en els cas de les ecografies.
Segons les enquestes realitzades en la Clnica Sagrada Famlia de Barcelona, he arribat a la
conclusi de qu, en realitzat 82 qestionaris, el resultat obtinguts concorden amb les 8 proves
dels qestionari. Les proves ms freqents i ms utilitzades en un Centre de Salut sn: les
radiografies i les mamografies, i han sigut de les menys fallades, en general.
Els qestionaris segons les edats dels professionals mdics, els resultats obtinguts demostren que
la prctica prolongada proporciona habilitat, maduresa i experincia. Els resultats dencert seleva
a partir dels 40 anys.
Els qestionaris realitzats segons els estudis, els resultats obtinguts demostren que com ms
estudis realitzis, ms coneixements tens, aleshores menys errors.
I per acabar, el qestionaris realitzats segons la professi estan relacionats segons els estudis
efectuats i segons lexperincia obtinguda. Sha calculat el nivell de confiana per saber si estar
cert un valor desconegut amb una probabilitat dencert.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

TEJADA, Jos, et al. (1997). El proceso de investigacin cientfica. Fundacin la Caixa.


Barcelona.

A.NOVELLINE, Robert, et al. (2000). Squire, Fundamentos de Radiologa. Editorial Masson.

Llocs web:

CNCERQUET; Ultrasonido
(http://www.cancerquest.org/index.cfm?page=3422&lang=spanish)(Data de consulta:
26/12/15)
CHIROPETA (https://es.wikipedia.org/wiki/Chiroptera)(Data de consulta: 30/12/15)
Diagnstico por imagen (http://issuu.com/hectorpinargote/docs/radiologia) (Data de
consulta: 20/01/2016)
ECOGRAFABOVINA, Partes del ecgrafo (http://www.ecografiabovina.com/principiosecografia/partes-del-ecografo-2-269.htm) (Data de consulta: 05/01/2016)
EAU; Informacin para pacientes (http://patients.uroweb.org/es/calculos-renalureteral/leoc/) (Data de consulta: 20/01/2016)
EL EQUIPO DE RX- RADIOLOGA (http://bioimagenesrx.blogspot.com.es/2010/04/el-equiporx-radiologia.html) (Data de consulta: 20/01/2016)
FORMACIN DE LA IMAGEN RADIOGRAFICA
(http://escuela.med.puc.cl/publ/modrespiratorio/Mod1RxTx/Formacion.html) (Data de
consulta: 20/01/2016)
HAZ DE RAYOS X Y FORMACIN DE LA IMAGEN
(http://fisicaradiologica.wikispaces.com/HAZ+DE+RAYOS+X+Y+FORMACION+DE+LA+IMAGEN)
(Data de consulta: 20/01/2016)
INTERPRETACIN RADIOGRAFICA (http://es.slideshare.net/brunoipierdomenico/1interpretacion-radiografica-35052843) (Data de consulta: 20/01/2016)
MONOGRAFIAS, Ultrasonidos (http://www.monografias.com/trabajos90/ultrasonidofrecuencia/ultrasonido-frecuencia.shtml) (Data de consulta: 20/01/2016)
MONOGRAFIAS DE MEDICINA VETERNIARIA; Diagnostico..
(http://web.uchile.cl/vignette/monografiasveterinaria/monografiasveterinaria.uchile.cl/CDA/
mon_vet_simple/0,1420,SCID%253D14028%2526ISID%253D468%2526PRT%253D14026,00.ht
ml) (Data de consulta: 30/12/2015)

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Investigaci i reproducci duna casa controlada amb un


sistema domtic
Marta Morales Reina
Carme Alemany Farr
Cincies i tecnologia: Cientificotecnolgic
Tecnologia
Ins Jaume I
Salou

OBJECTIUS:

Aprendre i investigar sobre el concepte de domtica.


Ampliar els meus coneixements sobre Arduino i sobre programaci.
Fer una reproducci a escala dun habitatge controlat amb Arduino.
Aconseguir exemplificar els sistemes de control de clima, dalarma, dilluminaci i de
persianes i porta principal, i relacionar els exemples amb la causa a la realitat.
Aprendre a desenvolupar una aplicaci per smartphones Android, que serveixi per
controlar la maqueta.
Millorar el meu maneig amb els programes SketchUp i AutoCad, de forma autodidacta, per
poder realitzar els plnols i les representacions necessries.

HIPTESI:

Es pot dissenyar un sistema domtic i ser reprodut a escala a travs duna placa Arduino? A ms,
es pot aconseguir dissenyar una aplicaci mbil per tal de controlar-ho a distncia?
EL PROCS:

Primerament he fet una investigaci prvia amb els recursos que Internet em posava a labast. A
ms, he intentat contactar amb diferents professionals que em poguessin ajudar a entendre el
concepte, i aix fer el meu estudi previ el ms complert possible.
Vaig poder comptar amb lajuda de larquitecta Adriana Carbajal. LAdriana em va ajudar a orientar
les bases de la meva maqueta en funci de la necessitat, i em va ensenyar els punts clau a tenir en
compte per fer la construcci.
A ms, lempresa PENTADOM, de Reus, va accedir a rebrens a la seva oficina per respondrem als
dubtes sobre el sector de la domtica. Un dels seus socis i fundadors, en Guillermo Sanjun, va
donar-me la clau per poder finalitzar el meu treball.
Un cop vaig tenir clara lestructura, vaig comenar la construcci. Durant la construcci he anat
testejant els sensors i elaborant el programa. Tamb he desenvolupat laplicaci a travs de lApp
Inventor.
Parallelament he anat elaborant la memria tcnica del projecte. En tractar-se de la construcci
dun objecte, el meu treball de recerca segueix la metodologia de projectes.
CONCLUSIONS:

El sistema dissenyat compleix amb tot el que volia mostrar en el treball. Apropa a tot el que vulgui
veure el projecte a un mbit com s la domtica, que encara avui dia es troba emergint de lombra.
A ms daprendre a fer un treball daquestes magnituds, fer aquest projecte mha servit per
desenvolupar-me millor amb les eines, i per millorar en programaci i electrnica.

BIBLIOGRAFIA:

Llocs web:
Portal Jurdic. Legislaci sobre lhabitatge
<http://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/?documentId=619728&ac
tion=fitxa>
Viquipdia <https://ca.wikipedia.org>
Idealista. Tipus dorientacions <http://www.idealista.com/news/inmobiliario/vivienda/
2015/03/18/735557-que-orientacion-tiene-que-tener-tu-casa-para-ahorrar-en-energia>
CEDOM <http://www.cedom.es>
Fernercom. Article sobre domtica <http://www.fenercom.com/pdf/publicaciones/ladomotica-como-solucion-de-futuro-fenercom.pdf>
Paruro. Tutorial bluetooth <https://paruro.pe/aprende/arduino/bluetooth/comunicacinarduino-android-por-bluetooth>
PENTADOM <http://pentadom.com>
Arduino <https://www.arduino.cc>

L'escoliosi: patologia de la columna vertebral

Nria Fargas Bid

Cincies de la Salut

Cada any els alumnes de Batxillerat es troben amb el repte delaborar un treball de recerca, que
sinicia durant el primer curs i finalitza al segon. Durant molts mesos una bona part del seu temps el
dediquen a la cerca dinformaci, el contrast de dades, lelaboraci de documents, entrevistes,
experiments,...finalment tot aquest esfor queda plasmat en un document. Per el procs no acaba
encara, hi ha lexposici del treball davant el tribunal, i lespera per saber el resultat de tot lesfor
realitzat.
A lIns Joan Guinjoan de Riudoms donem molta importncia a la difusi dels treballs dels nostres
alumnes. Des del centre, i amb la collaboraci de lAjuntament de Riudoms i de lAMPA,
organitzem una exposici de treballs de recerca, oberta a les famlies i ciutadans del poble. Tamb
realitzem un frum de presentaci dels treballs als alumnes de primer curs, que estan a punt
diniciar el projecte, on els alumnes de segon comparteixen les seves experincies i donen consells
als seus companys. Tamb hem iniciat el projecte de la nostra biblioteca digital de treballs de
recerca, que consisteix en la catalogaci de tots els nostres treballs per facilitar-ne la seva consulta.
La possibilitat de participar als Frums TRICS representa la culminaci de tot aquest procs, i
permet donar a conixer i compartir la feina ben feta, ladquisici de nous coneixements i
experincies. Des del centre creiem fermament en aquest projecte i felicitem als organitzadors i
empreses que ens donin loportunitat cada curs de formar-ne part.

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

El mn als nostres peus


Adri Salvad Bautista
Elena Bar
Cincies i Tecnologia: Tecnolgic
Tecnologia
Ins Joan Guinjoan
Riudoms

OBJECTIUS:

Lobjectiu principal del treball s generar energia elctrica. Per no de qualsevol manera, sino
mitjanant el pas dun cos sobre una superfcie.
HIPTESI:

Per aconseguir-ho es construir un ressalt (bache). Aquest ressalt consistir duna srie de
mecanismes que sactivaran quan es circuli sobre ell. Aquest mecanismes acabaran fent girar un
alternador que generar energia elctrica. Aquest energia semmagatzemar en un bateria.
EL PROCS:

La metodologia emprada en aquest treball ser


un procs tecnolgic. Aquest consisteix en una
srie de passos que shan de seguir per arribar
a solucionar la necessitat plantejada.
Seguint aquest mtode, el segent pas es la
recerca dinformaci. En aquest pas vaig
guanyar nous coneixements que els vaig anar
aplicant en el llarg del procs. Desprs vaig
dibuixar uns esbossos amb les primeres idees
en ment. Desprs de fer varis esbossos i triar el
que ms sadapta a la meva necessitat vaig
realitzar els plnols amb el dimensionat del
prototip. Un cop realitzats els plnols vaig
elaborar una llistat deines i materials que em
guiaran en el pressupost de la construcci. En
lapartat de construcci vaig elaborar al principi
un pla de treball en el qual em guiar alhora de la construcci, calculant el temps de cada pas. Es
comena la construcci en que primer vaig fer una prototip amb corretges i politges, que a lhora de
provar-ho van patinar les corretges i perdia energia i tamb vaig veure que hi havien punts dbils en
la construcci.
Llavors vaig implantar millores per solucionar aquests problemes, pel primer tema es van canviar les
politges per rodes dentades i les corretges per cadenes. I pel tema dels punts febles vaig collocar
uns reforos. Es van realitzar 3 proves en aquest nou prototip millorat.
La primera prova va ser calcular el pes mnim que accionava el mecanisme. La segona va ser calcular
la crrega de la bateria i finalment la variaci de crrega de la bateria. Es va donar el prototip per bo.

CONCLUSIONS:

Desprs davaluar tots els resultats, em vaig adonar que vaig complir lobjectiu plantejat al principi,
per superaran les meves expectatives prvies. Desprs de acabar tota la construcci, crec
firmament que aquest prototip es pot arribar a comercialitzar adaptant els condicionants en cada
cas.
BIBLIOGRAFIA:

Llibres:
Joseph i Gual, Joan; Hoyos Garcia, Roger; Garrav i Berengu, Jaume; Garfano i Montoro,
Francesc; Vila i Grabulosa, Francesc (2013). Tecnologia industrial 1. Madrid: McGraw-Hill.
Font dalimentaci. Barcelona: Equips didctics, S.L. (llibret dinstruccions dun kit de
tecnologia)
Llocs web:
Alex Fernndez Muerza: Carreteras que generan energa. 6 de setembre de 2010.
Disponible a:
http://www.consumer.es/web/es/medio_ambiente/energia_y_ciencia/2010/09/06/19559
3.php
Cristbal Snchez, Marta Garay i Irene Milln: tecno12-18. Disponible a:
http://www.tecno12-18.com/
Highway energy services: The electro kinetic road ramp. Disponible a:
http://www.hughesresearch.co.uk/index.php/technical
Luis Reyes: Los odiados reductores de velocidad siguen sin cumplis la normativa. 18
doctubre del 2013. Disponible a: http://www.autonocion.com/los-odiados-reductores-develocidad-siguen-sin-cumplir-la-normativa/
Renold Clutches: Road Ramp Generates Free Power. 12 de setembre de 2008. Disponible a:
http://www.renold.com/Company/News/Road_Ramp_Generates_Free_Power.asp

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Degradar/Inhibir.
Estudi de les relacions entre els bacteris i la cafena.
Anna Samarra Mas
M Agustina Mendoza
Cincies i tecnologia: Cincies de la salut
Biologia i Bioqumica
Ins Joan Guinjoan i Gispert
Riudoms

OBJECTIUS:

Lobjectiu principal daquest treball de recerca s fer una demostraci tant terica com prctica de
les dues relacions que es poden establir entre els bacteris i la cafena: degradar i inhibir.
HIPTESI:

Les relacions que es poden establir entre els bacteris i la cafena pot ser sn poc conegudes, per
donen molt del qu parlar. Es poden establir dues relacions; la de degradaci, s a dir, la capacitat
que tenen alguns bacteris de descomposar la cafena; i la dinhibici, s a dir, les propietats
antimicrobianes que presenta la cafena.
Daquestes dues relacions en podem treure unes aplicacions biotecnolgiques molt interessants.
EL PROCS:

La metodologia emprada en la realitzaci daquest treball consisteix en la recerca dinformaci i


recollida de dades dinternet. El fet s que tant una relaci com laltra engloben temes bastant
recents, dels quals no hi ha cap cita bibliogrfica. Aix doncs, gran part de la informaci ha estat
extreta darticles cientfics dinternet (la majoria en angls).
Pel que fa a la part prctica, la seva realitzaci sha dut a terme en dos llocs diferents.
Vaig ser seleccionada per participar al Programa Arg 2015 impulsat per la Universitat Autnoma
de Barcelona (UAB). Grcies a aix, vaig tenir loportunitat destar durant dues setmanes als
laboratoris de lInstitut de Biomedicina i Biotecnologia (IBB) de la UAB, sota la tutoria de la
professora Neus Ferrer. La Neus i el seu equip dinvestigaci es centren en la producci de
protenes recombinants, i les prctiques realitzades all em van servir per confeccionar la part
prctica lligada als bacteris addictes a la cafena.
A ms, tamb vaig tenir loportunitat de ser seleccionada al programa Batx2lab, impulsat pel Parc
Cientfic de Barcelona (PCB). En els laboratoris del PCB vaig realitzar la part prctica d'inhibici de
bacteris en cafena, tutoritzada pel professor David Ramos.
CONCLUSIONS:

Un cop finalitzat el treball, vaig poder extreure un seguit de conclusions i resultats, els quals cito a
continuaci.
Per solucionar la contaminaci que causa lextens consum de cafena duna forma biolgica, hem
presentat un bacteri que degrada la cafena, la Pseudomonas putida CBB5. Si els gens daquest
bacteri, els ndmABDCE, fossin clonats a un altre bacteri molt ms fcil de manipular i de fer
propagar (Escherichia coli), tindrem una forma per a eliminar la cafena present en aiges
residuals.
A ms, aquest bacteri tamb que seria til per dur a terme processos de descafenat biolgic,
sntesi de metablits per a la indstria farmacutica difcils daconseguir i detecci,com un
biosensor, de cafena present en begudes i aliments.

Altrament, desprs duna recerca bibliogrfica, vaig descobrir que la cafena que impossibilita el
creixement dels bacteris.
Tot i que les causes sn incertes, he pogut demostrar que, tant en Escherichia coli com en
Pseudomonas fluorescens, la cafena inhibeix totalment el creixement bacteri a una concentraci
de 10000 g/ml. Aquesta propietat podria ser til en diverses aplicacions, com la presncia en
medicaments o la utilitzaci daquesta com a pesticida.
Finalment he pogut comprovar que laprofitament de les eines biotecnolgiques i de lenginyeria
gentica ens permeten treure profit de tot all que ens envolta per extreure beneficis.
BIBLIOGRAFIA:
Llocs web:

SOLAS, JAVIER; GARCIA POSTADO, JOSE LUS. Cafena. [En lnia]. http://www.cafeina.com.es/
[Consulta: 14 juny 2015]
Cafena.
Enciclipdia
catalana.
[En
lnia].
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0223456.xml [Consulta: 14 juny 2015]
Cafena.
Botanical
online.
[En
lnia].
http://www.botanical-online.com/cafeina.htm [Consulta: 14 juny 2015]
Cafena.
History.
[En
lnia].
http://mx.tuhistory.com/content/la-gran-historia-de-la-cafeina [Consulta: 14 juny 2015]
Informacin
Tcnica
y
Comercial
de
la
Cafena.
Cosmos.
[En
lnia].
https://www.cosmos.com.mx/wiki/43qd/cafeina [Consulta: 14 juny 2015]
Cafena: Efectos positivos y negativos para la salud. Blog de la salud. [En lnia].
https://www.elblogdelasalud.info/cafeina-efectos-positivos-y-negativos-para-la-salud/4295
[Consulta: 14 juny 2015]
Caffeine
(Coffee)
Consumption
By
Country.
Caffeine
informer.
[En
lnia].
http://www.caffeineinformer.com/caffeine-what-the-world-drinks [Consulta: 14 juny 2015]
GARCIA, PILAR. Transferncia dADN. Clonaci de gens. Biologia i Geologia. [En lnia].
http://blocs.xtec.cat/pgarcia7/2008/07/14/transferencia-dadn-clonacio-de-gens/ [Consulta: 14
juliol 2015]
ADN recombinante o clonacin celular. Ministerio de educacin. [En lnia].
http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/2bachillerato/biotec/contenidos3.htm [Consulta: 14
juliol 2015]

TTOL:
AUTORA:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Com es canvia un hbit?


Fiona Vives Gay
David Labrador Sevilla
Humanitats i cincies socials
Filosofia
Ins Joan Guinjoan i Gispert
Riudoms

OBJECTIUS:

Lobjectiu principal del treball s comprendre tot el procediment a realitzar per a poder crear una
campanya de conscienciaci efectiva. Per desprs, un cop ents tot aquest procs, aplicar tots els
coneixements adquirits i realitzar el projecte de la meva prpia campanya, fer-ne una aplicaci
prctica i avaluar-la per millorar-la en el futur.
HIPTESI:

El repte de fer canviar d'actitud a una persona em va cridar molt latenci. Personalment era una
cosa per la qual sentia curiositat i sobre la qual volia aprendre i vaig decidir que aquesta seria la
pregunta a la que hauria de trobar resposta amb el meu treball. Aix que vaig investigar una mica i
vaig trobar que una de les maneres de fer canviar una actitud s a travs duna campanya de
conscienciaci, i aix s el que vaig decidir que faria.
EL PROCS:

Com que no sabia per on comenar, el primer que vaig fer va ser buscar a internet, per no hi havia
massa informaci i vaig optar per buscar a gent entesa en el tema. Primer vaig reunir-me amb
lIsidre Sol, ex-gerent de lempresa Hlix, la funci del qual era dirigir campanyes de
conscienciaci en la major part del camp del tractament de residus per tamb en daltres camps.
Desprs vaig reunir-me amb la Vernica Torres, la organitzadora de la Bicicletada Popular de
Riudoms, per a conixer quin era el funcionament daquesta, qu comportava la seva organitzaci
i quines eren les vies que utilitzaven per a comunicar-se amb el seu pblic objectiu. I finalment vaig
contactar amb una escola on shavia fet una campanya semblant a la que jo volia organitzar.
Un cop vaig tenir tota aquesta informaci vaig comenar a muntar la meva campanya: Agafa la
Bici, que vol fomentar ls de la bicicleta com a transport per a venir a linstitut.
Per a elaborar el projecte i poder portar-lo a la prctica el primer que vaig fer va ser un anlisi de la
situaci actual amb els que havia de trobar les barreres que impedien que el meu pblic adopts
lhbit que jo volia fomentar. Aquest anlisi t dues parts:
Una centrada en el nostre pblic objectiu, en el meu cas els usuaris del centre, que vaig
realitzar mitjanant 528 enquestes a alumnes, professors i altres treballadors del centre.
Laltra enfocada amb tot el que envolta el nostre pblic objectiu i t relaci amb la
problemtica escollida. Aquest va consistir en estudiar de quines maneres es relacionaven
els usuaris del meu pblic amb la bicicleta (bicicletada, tallers de circulaci vial escolars,
etc.), la informaci disponible, la normativa vigent, els arguments a favor i en contra, els
avantatges artificials o incentius existents, infraestructures necessries i localitzaci
geogrfica.
Daquest anlisi vaig obtenir 14 barreres que vaig treballar i de les quals vaig extreure les
condicions que havia de complir la meva campanya per a tenir xit.

A partir daquestes vaig construir el projecte pel qual


em vaig haver de reunir amb lequip directiu del centre,
lAMPA, regidories desports i circulaci de lajuntament
de Riudoms, equips de voluntaris, collaboradors i
patrocinadors grcies als quals el projecte es va fer
realitat el 19 de novembre al centre on estudio
actualment, amb una participaci ms que satisfactria i
tindr continutat durant els propers cursos.

CONCLUSIONS:

Malgrat els entrebancs, finalment he aconseguit fer la meva prpia campanya de conscienciaci i
ara puc dir que s molt ms complicat del que jo en un principi em vaig imaginar. Tot i aix la
campanya ha tingut una gran resposta per part del pblic i el resultat fins al moment ha estat ms
que gratificant.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

MILLE GALN, JOS MANUEL. Manual bsic delaboraci i avaluaci de projectes. Barcelona:
Ajuntament de Barcelona. Participaci Ciutadana. tils Prctics, 2002.
FLORENCIA RUIZ. Cmo organizar una campaa?. Rosario: Taller ecologista, 2007.
LIZ WAINGER. Creating public awareness campaigns that work. WaingerGroup, 2013.

Llocs web:

http://www.nsvrc.org/sites/default/files/SAAM_2012_Es-hora-de-crear-una-campana.txt
http://www.protegetuinformacion.com/perfil_tema.php?id_perfil=7&id_tema=136
http://xarxanet.org/projectes/noticies/com-hem-de-definir-els-objectius-d-un-projecte
https://advocacyunleashed.kontribune.com/articles/1371
http://www.slideshare.net/guestfc5f96/public-awareness-campaign-project-andpresentation-webquest
http://www.endvawnow.org
http://www.altonivel.com.mx/47456-como-hacer-una-campana-publicitaria-paso-apaso.html

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Sopa de plstics
Cel Bonet Cabista
Tina Mendoza
Cincies i tecnologia: Cincies de la salut
Cincies de la terra
Ins Joan Guinjoan
Riudoms

OBJECTIUS:

Donar a conixer el greu problema que suposa el plstic en el medi mar.


HIPTESI:

Els plstics afecten greument lecosistema mar i a totes les espcies que hi viuen.
EL PROCS:

Cerca dinformaci en varies pgines web, ja que no hi ha llibres que continguin informaci
sobre aquest tema.
Tria dinformaci i redacci del treball.
Estudi de les platges de Cambrils.
Visita al CRAM.
Realitzaci denquestes a alumnes i a pescadors.
Sntesi de les dades obtingudes en les parts prctiques.
Extracci de conclusions.

CONCLUSIONS:

La gent no s suficientment conscient del problema que els plstics suposen i continuen amb el seu
us diari. Aix fa que cada vegada hi hagin ms plstics als oceans i que cada vegada s vegi ms
limitada la vida en aquests per els efectes que causa en el medi.
BIBLIOGRAFIA:

Llocs web:
http://parevitoria.edu.gva.es/deptecno/bax/tc303pla.pdf
https://ca.wikibooks.org/wiki/El_Pl%C3%A0stic/classificaci%C3%B3
http://www.librosvivos.net/smtc/PagPorFormulario.asp?idIdioma=ES&TemaClave=128
4&est=1
https://4f5b4796d3b96e16b89ac5eb86c42ed336e92c67 www.googledrive.com/host/0B7G7KUUdHr5MeHo5MW5saUg3Q00/curs0708/plastics.
pdf
http://parevitoria.edu.gva.es/deptecno/bax/tc303pla.pdf
http://www.plasticsindustry.org/AboutPlastics/content.cfm?ItemNumber=670&navIte
mNumber=1117

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

El futur en mans dels fotons


Glria Boqu Estilles
Merc de la Muela Vendrell
Cincies i tecnologia: Cientificotecnolgic
Biologia i Cincies de la Terra
Ins Joan Guinjoan i Gispert
Riudoms

OBJECTIUS:

Tal i com s conegut, la fotosntesi s el procs metablic que utilitzaven les primeres
formes de vida, els arqueobacteris o els bacteris prpures. Des d'aquell moment ha estat
present a la Terra. No s noms l'assimilaci de l'energia lumnica procedent del Sol el que
ms captiva als estudiosos, sin l'eficincia en la conversi d'aquesta en qualsevol altre
tipus d'energia utilitzable pels ssers vius.
Primerament, per poder realitzar la conversi s'ha d'estudiar la captaci d'energia lumnica.
Per aix s'observa LHCII (Light Harvesting Complex II). Situat a la membrana del tilacoide, el
LHCII capta l'energia lumnica del fot i la cedeix a un complex antena (agregat a les
molcules de pigment). Aquesta transferir la seva energia d'excitaci a una ms prxima, i
aix successivament fins que l'energia d'excitaci arribi al centre de reacci fotosinttica
on es produir la donaci de l'electr.
Cal definir doncs ara, l'objectiu del treball, que s estudiar LHCII per tal de poder-ne
realitzar una cpia amb nanoantenes fetes per lhome i aplicar-les en les plaques
fotovoltaiques per millorar-ne l'eficincia energtica en comparaci a la que presenta
actualment.
A ms a ms el treball intenta posar a labast de tothom els coneixements de
nanotecnologia i nanofotnica aix com els conceptes de fotosntesi i placa fotovoltaica.

HIPTESI:

La hiptesi del treball s que les plantes fotosinttiques presenten una gran eficincia a lhora de
transformar lenergia solar en energia til per la cllula. Malgrat molts estudis nosaltres no hem
sigut capaos daconseguir la mateixa eficincia en les plaques fotovoltaiques. Per tant em disposo
a estudiar els compostos fotosinttics encarregats de captar la llum solar i comprovar si una placa
fotovoltaica que apliqui els mateixos principis aconseguiria millorar-ne leficincia.
EL PROCS:

Durant els mesos de juny, juliol i agost vaig dur a terme la recopilaci d'informaci de la part
terica. Per reunir aquesta informaci vaig anar a mltiples biblioteques i botigues especialitzades
en llibres tcnics per tal que la informaci fos el ms entenedora possible.
La part prctica la vaig realitzar durant el mes de juliol. Per fer-la vaig disposar de les installacions
de l'ICFO. Els seus investigadors em van ajudar a desenvolupar aquesta part. De manera que no
queds cap concepte sense explicar, vaig rebre les classes necessries de coneixement teric del
tema. L'estada va ser dirigida pel cap del departament de fotnica molecular, Niek van Hulst, i el
seu equip, amb especial reconeixement a Alexander Block i a Ion Hanchu.
A partir del mes d'agost la tasca del treball va ser, purament redactar i redactar tot el que havia aprs i el
que m'havien ensenyat.

A finals d'octubre vaig tenir realitzat un primer esbs i a finals de novembre tenia quasi completat

tot el treball.
Durant tot aquest perode, des de juny fins al desembre, he anat quedant amb la meva tutora del
treball que m'ha aconsellat en els procediments i en l'ordre del treball.
El 20 de novembre vaig fer una presentaci de la part prctica del treball en el 1r Congrs de
Fotnica per a Joves. D'aquesta manera vaig poder comparar el treball que havia realitzar amb el
de la resta de participants. Realment va ser una experincia encoratjadora pel repte dexposar en
pblic.
CONCLUSIONS:

Malgrat que el treball presentava tres objectius molt clars no tots shan pogut aconseguir, ja per
causa del poc temps que va durar la recerca com per la complexitat del tema.
Un dels objectius que s que he assolit ha estat el dobservar el complex LHCII. Daquesta
observaci no en vaig poder extreure uns resultats concloents ja que el temps que vaig estar
realitzant la prctica era molt poc en comparaci el que es necessitava per obtenir-ne uns resultats
clars.
Laltre objectiu al qual tamb he arribat s el daconseguir explicar els conceptes de
nanotecnologia i nanofotnica. Completats amb un conjunt dexemples, aquestes dues paraules
que, a simple vista poden semblar molt allunyades de la nostra vida quotidiana, sapropen fins a
formar part del nostre dia a dia.
En canvi el que no es va aconseguir va ser demostrar que un conjunt de nanoantenes artificials
creades amb les bases del funcionament dels LHCII sn capaces de fer ms eficients les plaques
fotovoltaiques. Tot i aix, crec que els resultats que shan obtingut sn molt favorables a que en un
futur es puguin utilitzar de forma experimental per veuren el seu rendiment.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

GAPONENKO, Sergey V. Introduction to nanophotonics. Cambridge University Press, 2010.


GARCA-ETXARRI, Aitzol, et al. Modelization of plasmonic nanoantennas for optical
microscopy and surface enhanced spectroscopy. 2010.

L'Institut Joan Puig i Ferreter de la Selva del Camp pretn una formaci integral de l'alumnat en tots
els seus aspectes: intellectual, motor, personal, afectiu, d'actuaci, d'inserci social i professional.
Per aquest motiu, t unes mplies funcions formatives i orientadores i intenta que els alumnes
adquireixin un domini de les competncies bsiques perqu puguin incorporar-se desprs a uns
estudis o a una activitat laboral per prendre part en la societat activament i amb responsabilitat.
El treball de recerca s un projecte dinvestigaci que valorem molt positivament des de linstitut,
ats que permet als alumnes ampliar coneixements respecte aspectes dinters personal i/o educatiu
que els facilitaran lentrada a la universitat o als cicles formatius . El tema ha de girar a lentorn dun
objectiu clar. Fer evident algun aspecte desconegut (recerques de carcter cientfic), resoldre un
problema prctic amb mitjans tecnolgics (recerca tecnolgica) o b interpretar el significat dalgun
tipus dobra (recerques artstiques i literries).
La participaci del nostre centre, per primera vegada, en el frum TRiCS suposa una oportunitat per
donar a conixer els treballs del nostre alumnat aix com una experincia per poder-ne compartir
daltres.

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Olis, aromes i cincia: laromaterpia


Elisabet Sorribes Torrent
Graciella Monn Tost
Cincies i tecnologia: Cientificotecnolgic
Qumica i Biologia
Ins Joan Puig i Ferrater
La Selva del Camp

OBJECTIUS:

Familiaritzar-me amb els diferents processos dobtenci dels olis essencials de les plantes i
dur a terme les extraccions dels principis actius (s a dir, dels olis essencials).
Seguidament, fer una anlisi qumica de cadascun dells.
Saber quin s el procediment a seguir duran una sessi daromaterpia i si realment
sobtenen beneficis i cures a partir daquesta medicina no convencional.

HIPTESI:

Saber si laromaterpia t la capacitat de tractar els smptomes de diferents patologies comunes,


com ara lestrs, el nerviosisme, estats dnim entre daltres, grcies als components actius de les
plantes, s a dir, mitjanant els olis essencials.
EL PROCS:

Per poder dur a terme la recerca, primer de tot he fet una


recerca dinformaci mitjanant consultes bibliogrfiques
per tenir una idea global i per saber com estructurar el
treball.
A continuaci, tamb he realitzat una srie
dexperiments. Per comenar, he fet diverses prctiques
per tal destudiar algunes formes dobtenci dels olis
essencials. Primer de tot, vaig fer la destillaci per
arrossegament de vapor a la Universitat Rovira Virgili,
concretament a lETSEQ (Escola Tcnica Superior dEnginyeria Qumica).
Seguidament, vaig fer lextracci mitjanant hex a lInstitut Joan Puig i Ferrater. Finalment, tamb
vaig experimentar amb lextracci mitjanant el rotavapor a lICIQ (Institut Catal dInvestigaci
Qumica).
.

A partir daqu, he analitzat els components qumics dalgun oli


essencial que obtinguem mitjanant la tcnica de la cromatografia
de gasos per saber de qu est constitut. Aquesta prctica la vaig
realitzar tamb a lICIQ.
Finalment, he escollit quatre voluntaris que tinguin diverses
patologies comunes i amb lajuda duna enquesta vaig conixer la
seva situaci actual. Seguidament, una aromaterapeuta realitz
diverses sessions per tal de comprovar si els efectes posteriors sn
efectius o no amb ls de loli essencial de camamilla romana.
Amb tot aix, vaig arribar a unes conclusions per poder respondre
els objectius plantejats inicialment.
CONCLUSIONS:

Ha estat una recerca molt enriquidora degut a laplicaci del mtode cientfic al llarg del meu
treball. Durant els meus estudis a linstitut ja havia aplicat aquest mtode quan realitzava
prctiques de laboratori, tot i que, tenien una durada breu.
En aquest cas, primer he hagut de buscar, classificar i sintetitzar tota la informaci i la teoria
obtinguda sobre laromaterpia. Seguidament, he pogut aplicar el mtode cientfic duna forma
molt ms detallada i prolongada i aix mha perms: conixer altres tcniques ms complexes, fer
un anlisi ms coherent i profund dels resultats obtinguts i per tant, poder-nos ajustar i arribar a
unes conclusions ms exactes i correctes. A ms a ms, tamb he pogut comprovar que no sempre
sarriba als resultats esperats.
Tot retornant als objectius proposats i explicats a la introducci, quasi he complert amb cadascun
dells.
S que mhe familiaritzat amb els diferents mtodes dobtenci dels olis essencials ja que nhe
experimentat tres, primer de tot la destillaci per arrossegament de vapor, lextracci mitjanant
hex i lextracci mitjanant el rotavapor.
Malauradament, ens hem trobat amb dificultats a lhora danalitzar els olis essencials juntament
amb els seus components principals i per poder interpretar els cromatogrames es necessita un
nivell de qumica ms elevat. Fins i tot, aquest objectiu es podria tractar dun nou treball de
recerca.
I finalment, he pogut conixer com es realitza una sessi daromaterpia amb lajuda dels quatre
voluntaris escollits.
A partir de la meva recerca, puc determinar que si apliquem laromaterpia en diferents patologies
quotidianes com hem dut nosaltres a terme, realment s que s una bona opci, ja que sobtenen
beneficis sense haver daplicar una medicina convencional ms agressiva pel cos.
En canvi, si es tracten de malalties greus i pronunciades, hem de recrrer a la medicina clnica
perqu laromaterpia no t unes propietats tan potents com per solucionar patologies daquest
nivell.
Per finalitzar les conclusions, cal dir que he gaudit molt treballant amb aquest tema. Ha estat una
recerca molt enriquidora i he aprs conceptes que mhan despertat la curiositat per seguir fent
recerca sobre aquest mbit.

BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

HARDING, JENNIE. Aceites esenciales. Primera edici. Barcelona: Blume, 2008.


ISBN 978-84-8076-766-8
HUETE, ANNA. Aromaterapia. Primera edici. Barcelona: Oceano Ambar, 2007.
ISBN 978-84-7556-456-2.
WERNER, MONIKA. Aromaterapia: bienestar, belleza y salud. Primera edici. Barcelona:
Hispano Europea, 2004. ISBN 84-255-1458-4
FORS, RAMON. Plantas medicinales y curativas: la salud a travs de las plantas. Vint-icinquena edici. Madrid: Aupper. ISBN 84-8055-856-3
CHEVALLIER, ANDREW. Plantas medicinales. Primera edici. Madrid: Espasa, 2008. ISBN 97884-670-2607-8
GAUSACHS I CALVET, RAMON. Les herbes remeieres. Primera edici. Barcelona: Rafael
Dalmau, Editor , 2007. (Vol. I). ISBN 84-232-0706-4
GAUSACHS I CALVET, RAMON. Les herbes remeieres. Primera edici. Barcelona: Rafael
Dalmau, Editor , 2008. (Vol. II). ISBN 978-84-232-0717-6
RIPOLL, LLUS. Herbes i remeis casolans. Primera edici. Barcelona: Editorial H.M.B. , 1985.
ISBN 84-86054-30-3
CASTELLS, PERE; RIBA, NRIA; ANDREU, FRANCESC. Qumica, 1r Batxillerat. Segona edici.
Madrid: Mc Graw Hill, 2012. ISBN 978-84-481-8137-6
JIMENO, ANTONIO; UGEDO, LUIS. Biologia, 1r Batxillerat. Primera edici. Barcelona: Grup
Promotor Santillana, 2008. ISBN 978-84-7918-334-9

Llocs web:
EL JARDN DEL ZEN. Aromaterapia [En lnia]. Espanya, 2015.
<http://www.aromaterapia.com.pe/en/articulos-aromaterapia/que-es-la-aromaterapia>
[Consulta: 4 juliol 2015]
VIQUIPDIA. Aceite esencial [En lnia]. Estats Units: Fundaci Wikimedia.
<https://es.wikipedia.org/wiki/Aceite_esencial> [Consulta: 5 juliol 2015]
VIQUIPDIA. Mentol [En lnia]. Estats Units: Fundaci Wikimedia.
<https://ca.wikipedia.org/wiki/Mentol> [Consulta: 4 agost 2015]
VIQUIPDIA. Eucaliptol [En lnia]. Estats Units: Fundaci Wikimedia.
<https://ca.wikipedia.org/wiki/Eucaliptol> [Consulta: 4 agost 2015]
VIQUIPDIA. Limon [En lnia]. Estats Units: Fundaci Wikimedia.
<https://ca.wikipedia.org/wiki/Limon%C3%A8> [Consulta: 4 agost 2015]
VIQUIPDIA. Geraniol [En lnia]. Estats Units: Fundaci Wikimedia.
<https://ca.wikipedia.org/wiki/Geraniol> [Consulta: 4 agost 2015]
BOIRON. Qu es la homeopata? [En lnia]. Pars. <http://www.boi-ron.es/homeopatia-quees> [Consulta: 26 agost 2015]
VIQUIPDIA. Hexano [En lnia]. Estats Units: Fundaci Wikimedia.
<https://es.wikipedia.org/wiki/Hexano> [Consulta: 10 setembre 2015]
VIQUIPDIA. Rotavapor [En lnia]. Estats Units: Fundaci Wikimedia.
<https://ca.wikipedia.org/wiki/Rotavapor > [Consulta: 24 octubre 2015]
LABOTATORIO DE TCNICAS INSTRUMENTALES UVA. Cromatografa [En lnia]. Espanya.
<http://laboratoriotecnicasinstrumentales.es/cromatografa> [Consulta: 6 novembre 2015]
PRANARM INTERNATIONAL. Pranarm [En lnia]. Blgica.

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Centrals hidroelctriques reversibles: construcci duna


maqueta.
Judit Ferran Llaberia
Isabel Torrents Condeminas
Cincies i tecnologia: Cientificotecnolgic
Tecnologia
Ins Joan Puig i Ferreter
La Selva del Camp

OBJECTIUS:

Conixer el funcionament duna central hidroelctrica reversible.


Construir una maqueta per representar-ne el funcionament.
Demostrar que es pot generar energia elctrica a partir de la fora de laigua.
Descobrir la potencialitat de les impressora 3D per a la fabricaci de components
Aprofundir en els coneixements de la tecnologia de control.
Crear una aplicaci per a controlar el funcionament de la maqueta

EL PROCS:

Inicialment he realitzat una recerca terica sobre el funcionament de les centrals hidroelctriques
reversibles. La maqueta consta de lestructura, els elements mecnics (la vlvula, la turbina, el
generador i la bomba de retorn de laigua) i la decoraci. La turbina, una de les parts principals de
la maqueta, lhe fet amb una impressora 3D.
El funcionament de la central est controlat per una placa dArduino i una aplicaci per a mbil que
es comunica amb lArduino mitjanant Bluetooth. Amb laplicaci es controlen els elements
mecnics i es pot saber el voltatge que es genera, el nivell dels embassaments i lestat de la bomba
i la vlvula. LArduino controla el funcionament: obre la vlvula de lembassament superior, laigua
baixa per la canonada i posa en moviment la turbina, que transmet el moviment a la dinamo i
genera electricitat, illuminant lesglsia de la maqueta. Quant lembassament superior est buit, la
bomba puja laigua de lembassament inferior al superior, tal com passa en una central reversible
real.

Estructura interior de la maqueta

Acabat final de la maqueta

CONCLUSIONS:

He pogut assolir tots els objectius plantejats a linici del treball. He aprofundit en el coneixement
de les centrals hidroelctriques reversibles. Durant el procs de construcci mhe trobat amb
dificultats que he anat solucionant, com el fet de dissenyar una turbina amb una impressora 3D

nova, que encara no shavia posat a punt. La programaci de lArduino com de laplicaci ha estat
complexa, i he hagut de dedicar moltes ms hores de les que mhagus imaginat, provant diferents
solucions. Com a conclusi final, estic satisfeta del resultat i de com he anat superant les dificultats
i els entrebancs que manava trobant.
BIBLIOGRAFIA:

Llibres:
JOSEPH I GUAL, Joan, cord. [et al.]. Tecnologia Industrial 1 Batxillerat. Madrid: McGraw Hill,
2012. ISBN: 978-84-481-81117-8.
Llocs web:
Collaboradors de la Viquipdia. Central hidroelctrica [en lnia]. Viquipdia, l'Enciclopdia
Lliure, 2015. Disponible a <https://ca.wikipedia.org/wiki/Central_hidroel%C3%A8ctrica>.
[consulta: juliol de 2015]
GENERALITAT DE CATALUNYA. Estadstiques Energtiques de Catalunya [En lnia].
<http://produccioelectrica.icaen.gencat.cat/icaen_prd_elec/query.do?ambit=1&tipusRegim=
3&provincia=&comarca=&municipi=&riu=&tipusInstalacio=110&any=&tipusAgregacio=1&agr
egacioGeografica=1> [consulta: desembre de 2015]
Thingiverse. Pelton Turbine (9 de febrer del 2015) [En lnia].
<http://www.thingiverse.com/thing:674023/#files> [consulta: agost de 2015]
Autodesk 123D. [en lnia]. 2015 <http://www.123dapp.com/design> [consulta: agost de 2015]
Manual de programacin de Arduino. [en lnia]
<http://dfists.ua.es/~jpomares/arduino/index.htm> [consulta: juliol de 2015]
Ecda. El cajn de Arduino.[en lnia] Tutorial: sensor ultrasonidos HC-SR04.
<http://elcajondeardu.blogspot.com.es/2014/03/tutorial-sensor-ultrasonidos-hc-sr04.html>
[consulta: juliol de 2015]
Arduino [en lnia]. Sweep. <https://www.arduino.cc/en/Tutorial/Sweep>. [consulta: setembre
de 2015]
VILLALPANDO, J.A. Tutorial de Basic4Android [en lnia].
<http://kio4.com/b4a/index.htm#indice> [consulta: juliol de 2015]

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Un tricicle elctric pel meu avi


Llus Llevat Jover
Ivan Castells
Cincies i tecnologia: Cientificotecnolgic
Tecnologia
Ins Joan Puig i Ferreter
La Selva del Camp

OBJECTIUS:

Reconstruir lestructura del tricicle amb la geometria desitjada seguint el disseny virtual en
3 dimensions anteriorment fet.
Muntar-li un motor elctric per aconseguir moure el vehicle amb energia elctrica, de
manera que pugui arrastrar el seu propi pes i el pes del conductor.
Mostrar en cada moment dades del vehicle recollides per una srie de sensors programats
amb Arduino en una pantalla central.
Reutilitzar el mxim material per tal de reduir al mxim els costos.

EL PROCS:

Tot va comenar degut problema de mobilitat reduda del meu avi i les meves ganes de construir
un vehicle nic. Desprs destudiar la situaci, vaig decidir juntament amb el tutor que comprarien
un xasss casol de segona m, daquesta manera tenim un front menys i ens podem centrar ms
en el tema elctric. A partir daquest moment vaig comenar a buscar karts, tricicles, trikes...
qualsevol estructura que es pogus modificar i adaptar. Finalment em vaig decidir per un tricicle
amb motor de gasolina que semblava estar en bon estat i oferia una srie davantatges que ens
convenien. Havem de tenir present, que tot i reformar-lo, havem daprofitar al mxim el material,
aix que analitzant-lo vam veure que es podia aprofitar gran part dell, com les rodes, la direcci, el
fre, el plat, la base del xasss i alguna part ms. Desprs de parlar amb el venedor, el vam anar a
buscar. Un cop all, el tricicle no estava en lestat de les fotografies, sin que estava
considerablement malament. Moltes de les peces no estaven collocades, la pintura estava en molt
mal estat, el motor no arrencava, la cadena estava rovellada,... Tot i aix, rebaixant el preu de
compra, ens el vam emportar cap a casa. A casa, amb ms tranquillitat, vaig comenar a fer-li un
anlisi ms profund i rpidament vaig veure que havia llenat els diners. Les soldadures eren molt
dolentes i no estaven ben fetes, hi havia parts del xasss dessoldades i tallades malament, el motor
estava malament, el plat estava tort i ams no estava alineat ni concntric al eix. Leix no era duna
pea, aix que no girava b, el que feia que els coixinets no rodessin b i es frenessin. A ms a ms,
les rodes estaven mal collocades i no estaven fixades. Sabut aix, vam decidir treure totes les
peces i tallar totes les parts del xasss que estaven malament, deixant la base del xasss.
A partir daqu, amb el programa de disseny 3D Solidworks vaig comenar a dissenyar el nou trike,
amb la geometria corresponent a les necessitats del meu avi, s a dir, una posici cmode, de fcil
accs i de fcil conducci. Mentrestant, a mesura que avanava el disseny, ja comenvem a ficarnos amb el tricicle. Partint duna estructura base, vam comenar per la part del darrere. Vam
collocar 4 coixinets, desprs vam posar-hi un eix nou de 900mm. damplada. Un cop aix fet, vam
fer els suports per les rodes i el plat, amb els quals unirem les rodes i el plat amb leix.
Amb leix fet, vam modificar el bra i el coll de la direcci, per tal de collocar-lo ms vertical
respecte el terra, ja que la geometria ho demanava. Seguidament vam collocar el suport del seient

i el seient, i els seus corresponents tirants que ajuden a suportar els esforos que rebr, tant
laterals com frontals. Just darrere del suport del seient fins leix de darrere, vam soldar una planxa
de banda a banda del xasss, on havem de collocar el motor i les bateries. B, amb tot el xasss fet,
vam rascar-lo per treure el rovell i la pintura i el vam pintar combinant el negre i el taronja. Fetes
les dos capes de pintura, vam muntar el motor de 1000W de potncia i les dues bateries de 24volts
60Ah connectades en srie, fixades per uns suports soldats a la planxa. Ja passem a la part
elctrica. Vam fixar un caixa sota el seient on hi aniria posada la placa de control PWM del motor.
Al costat daquesta, una de ms petita per posar-hi linterruptor inversor de gir del motor, aix ens
podem desplaar endavant i endarrere.
La velocitat del motor la regulem amb un potencimetre collocat al manillar, al costat del puny.
Finalment, vam fixar una altre caixa al costat de la principal on hi vam posar el divisor de tensi per
poder alimentar lArduino a 8 volts, reduint dels 13-14 que surten duna bateria per evitar cremar
la placa. La ltima caixa la vam posar davant del manillar, per la part de dins, amb un suport
collocat a la potncia, on es subjecta el manillar. A aquesta caixa li vam fer un retall quadrat
central on hi collocarem la pantalla, controlada per la placa Arduino Mega 2560. Daquesta placa
en surten els diferents sensors, com el defecte hall que ens permet saber la velocitat instantnia i
la distncia recorreguda o el lector del voltatge de les bateries, que ens indicar si estan es bon
estat o estan descarregades segons un codi de colors.
CONCLUSIONS:

Els motors elctrics sn ms eficients, ms fiables i en la meva opini millors que els de
combusti. Com ja hem dit en la introducci, no contaminen lambient, no fan soroll i un fet
que considero imprescindible s la fora del motor. Lavantatge s que el motor, giri a les
revolucions per minut que sigui, t molt parell de fora . Daquesta manera permets que
sense canvi de marxes, puguis anar a una velocitat molt baixa i el motor sigui capa de pujar
una pujada considerable, i a la vegada puguis tenir una velocitat elevada quan et desplaces
en pla.
Hem complert amb el 4 objectius proposats desprs de varis mesos treballant i desprs de
superar els fronts que han anat apareixent al llarg del treball i que shan complicat molt.
Hem construt el vehicle amb la geometria que havem dissenyat amb 3D virtual, hem pogut
desplaar-nos amb energia elctrica provinent de les bateries, la pantalla ens ha mostrat en
cada moment les dades recollides pels sensors. I finalment, pel que fa a la reutilitzaci, hem
de dir que tot i que el preu final ha estat molt elevat, si no hagussim aprofitat tot el
material que em aprofitat, el preu shagus duplicat. Per tant, hem aconseguit construir un
vehicle ecolgic pel meu avi.

BIBLIOGRAFIA:
Llocs web:

https://minibots.wordpress.com/2013/11/05/utilizacion-de-un-sensor-de-efecto-hall/
http://www.luisllamas.es/2015/06/detectar-campos-magneticos-con-arduino-y-sensor-halla3144/
http://www.luisllamas.es/2014/09/entradas-analogicas-en-arduino/
http://www.areatecnologia.com/corriente-continua-alterna.htm
http://www.14core.com/wiring-hall-effect-sensor-switch-magnet-detector-module/
http://sebalabs.blogspot.cl/2015/10/arduino-12-parte-1-velocimetro-de.html
http://sebalabs.blogspot.cl/2015/10/arduino-12-parte-2-velocimetro-de.html

El nostre centre entn el treball de recerca com lavinentesa perqu lalumnat de batxillerat apliqui i
desenvolupi una metodologia de treball en aquell mbit dinvestigaci que hagi triat prviament de
manera voluntria o amb lorientaci del professorat. A travs de les pautes dun professor o
professora, lalumnat es va familiaritzant amb unes eines metodolgiques, molt diferents segons la
tipologia de la recerca, que li han de permetre dur a terme una cerca i un processament de la
informaci.
Amb una bona planificaci i un seguiment acurat de les tasques de cerca dinformaci i
processament, el professorat orientador mira que lalumnat aprengui a interpretar les dades
obtingudes i sigui capa de treuren conclusions, de manera que al final de tot el procs no noms
sadoni que els esforos esmerats li han reportat beneficis personals, sin tamb que la
perseverana s fonamental en la consecuci de resultats.

Model Resum del TREBALL DE RECERCA

Cal collocar les dades correctes de cada centre al lloc del supsit, per tal de mantenir lestructura del
document
TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Qumica en context: Les fibres i els colorants


Ftima Essalhi
Snia Prez Mndez
Cincies
Qumica
Institut de lArbo
LArbo

No cal que posis la


foto aqu.
s recomanable
adjuntar la foto a
banda a i a
mxima resoluci.
Ja la retallarem
nosaltres

OBJECTIUS:

Conixer el procs que sha de seguir per tenyir una pea de roba.
Estudiar quins parmetres (pH, temperatura, temps dexposici al bany, addici de sals...) shan
de modificar per aconseguir una intensitat de color ms alta en la fibra tenyida.
Conixer quines sn les interaccions que sestableixen entre la fibra i colorant per tal que el color
quedi atrapat en la fibra.
Explicar lenlla i la qumica orgnica aplicada en un context.
HIPTESI:

Totes les fibres es tenyeixen igual o hi ha algunes que sn ms fcils de tenyir que altres?
Quines sn les millors condicions per tenyir un teixit?
Quin s el tipus dinteracci que sestableix entre el colorant i la fibra, perqu el color perduri en
ella desprs del rentat o la seva exposici al Sol.
EL PROCS:

Per dur a terme aquest treball de recerca es van seguir els segents passos:
1r. Trobar per internet si existia algun teixit multifibra, s a dir, una pea que tingus diversos
teixits (fibres naturals, artificials o sinttiques), daquesta manera al fer la prova de tint, tots els
teixits serien tenyits sota les mateixes condicions.

Conixer lestructura qumica de les fibres escollides. Per exemple:


Cot, qumicament s cellulosa, s a dir un polisacrid, uni de moltes glucoses, que contenen
grups alcohols que sn grups polars.
La llana i la seda, sn fibres proteiques amb crrega.
El polipropil, s un fibra sinttica molt apolar.
2n. Conixer com es classifiquen els colorants sinttics segons el seu s en tintoreria (Colour
Index).

3r. Cercar diferents colorants sinttics, com a mnim, un de cada tipus (colorants cids, catinics,
colorants a la tina, colorants directes, colorants de dispersi o colorants reactius).
Aquests es van trobar per quatre vies: Visitant lempresa Defiber encarregada de fabricar
poliamida 6,6, visitant un taller de tintoreria i bugaderia situat a lEspluga del Francol, buscant al
laboratori de linstitut i comprant-los on-line en lempresa Tejo lo que hilo.
4t. Dur a terme els experiments:
Tenyir el teixit multifibra sota els diferents colorants
B
A
trobats variant les condicions del bany del colorant
(modificant el pH, la temperatura del bany, el temps
en el qual est el teixit submergit en el bany o afegint
sals sdiques).
A mode dexemple, es mostra en la figura A el teixit
multifibra tenyit amb un colorant cid a 90C i temps
dins del bany 20 minuts. I la figura B correspon el teixit
multifibra tenyit amb un colorant directe sota les
mateixes condicions.
En la figura A noms shan tenyit les fibres proteiques:
la llana i la seda i la fibra sinttica nil 6,6, a causa de
la interacci inica fibra catinica-colorant aninic. En
canvi en la figura B utilitzant un colorant directe tamb
es tenyeixen el cot i la viscosa (o cellulosa regenerada), ja que aquests tipus de colorants tenen
molts toms electronegatius (nitrogen) que afavoreixen les interaccions ponts dhidrogen entre la
fibra i el colorant.
CONCLUSIONS:

Les conclusions del treball es presenten resumides en una tabla:


Colorants Fibres ms adients
Substncies addicionals que cal
afegir al bany del colorant
cids
Llana, seda, poliamida
cid actic (pH cid)
Directes
Cot i viscosa
Na2CO3 (medi bsic) + sals
sdiques (Na2SO4 o NaCl)
Catinics
Fibres acrliques
Dispersi
Polister i rai acetat i Carrier
rai triacetat
Reactius

Interacci
Enlla inic
Ponts dhidrogen

Enlla inic
Ponts dhidrogen o
forces de Van der
Waals
Cot, seda i viscosa (a Na3PO4 i Na2SiO3 (medi bsic) + Enlla covalent
baixa temperatura)
sal sdica (NaCl)

BIBLIOGRAFIA:
Llibres:
P. Martnez de las Maras, Qumica i Fsica de las fibras textiles. Alhambra, 1976, Madrid

(Espanya).
R. Enrich Gregori, S. Serra Rof, J.M Serracant Clermont, A. Vzquez Barrera, Tints i colorants a Sabadell.
Una histria que va de lluny, pgs. 9-24. Ajuntament de Sabadell, 2013.
Llocs web: http://www.worlddyevariety.com
http://www.tejoloquehilo.es/es/

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Construcci dun drone


Lidia Navarro Amill
Montserrat Garca Gimnez
Cincies i tecnologia: Cientificotecnolgic
Tecnologia
Ins LArbo
LArbo

OBJECTIUS:

Construir un drone.
Fer el disseny dels plnols en 3D mitjanant el SketchUp.
Programar-lo amb lOpen Pilot.
Analitzar i estudiar el seu funcionament.

HIPTESI:

Com poder construir un drone?


Quins sn els seus principis bsics de funcionament?
Com programar-lo per tenir una connexi emissor-receptor?
Saber com funcionen els seus components electrnics i mecnics?

EL PROCS:

Per realitzar aquest treball sha dividit en tres parts:


La primera part s la planificaci i el
pressupost. Consisteix a organitzar les parts
del treball, comparar els preus i seleccionar
els components.
La segona part consisteix en lexplicaci i
comprensi de la histria, la classificaci dels
vehicles aeris, la descripci dels components i
lestudi dels motors.
La tercera part consisteix en el muntatge i
programaci del drone.
CONCLUSIONS:

Lobjectiu principal del projecte era aconseguir que el drone vols i sha pogut realitzar amb xit
desprs de superar totes les dificultats i problemes sorgits durant el treball, aquests no han sigut
noms tcnics sin tamb terics, shan pogut solucionar mitjanant lestudi del funcionament dels
components, i realitzant proves dassaig i error.
Pel que fa al disseny he descobert que es pot dibuixar qualsevol objecte, i que est a labast de
tothom.
BIBLIOGRAFIA:

Llibres:
Joseph, Joan; Garrav, Jaume; Garfano, Francesc; Vila, Francesc (2008). Tecnologia
Industrial. Editorial McGraw-Hill, Espanya.
Rodrigo Alberto Mayorga Rodrguez (2009), Sistema de Navegacin para Vehculos Areos

Cuadricpteros. Escola Politcnica Superior de Catelldefels (Catalunya).


Ral Martnez Criado (2013), Diseo de estrategias de control para el seguimiento de
trayectorias de un cuadricptero. Escuela Tcnica Superior de Ingeniera Universidad de
Sevilla.

Internet:
http://dronecenter.blogspot.com
http://basedrone.es
www.rctecnic.com
www.openpilot.org
www.sketchup.com
www.aeromodelismovirtual.com
www.brushlessmotor.es

Els Superherois: entre la fsica i la ficci

Joan Ferrando Llorach

Fsica

Transformaci bacteriana i purificaci de protenes Judith Sabat del Ro

Biologia

La perfecci s un defecte: desemmascarant la


sndrome de Kabuki
Els trastorns alimentaris: es poden prevenir?

Jlia Masdeu Alberich

Cincies de la Salut

Laia Lloses Mir

Cincies de la Salut

The Big Bang Theory: El mn de la fsica

Manel Gil Sorribes

Fsica

Estudi i construcci de la montura equatorial de


doble bra Barn Door Trott tipus 4
Nanocincia

Mar Pino Charlez

Tecnologia

Nohem Toms Arjona Fsica i Biologia

El Treball de Recerca va ser en el seu moment una de les innovacions destacades que la LOGSE
introdua al Batxillerat i els Crdits de Sntesi en els Cicles Formatius. s conegut que en molts
centres ja es treballava laprenentatge de capacitats de recerca bsica amb alumnes de batxillerat.
La generalitzaci a tots els alumnes de batxillerat i de cicles formatius daquesta formaci en
recerca i desenvolupament de projectes prctics suposa pels equips docents un esfor important.
En el nostre centre se segueixen una mplia diversitat de metodologies per realitzar els treballs de
recerca i els crdits de sntesi. Aquests ltims tenen com objectiu fonamental aconseguir construir
un objecte, aparell o sistema que realitzi les funcions que li sn prpies, seguint la planificaci dun
projecte i consolidant les tcniques treballades a cadascun dels cicles.
Pel que fa als treballs de recerca del batxillerat tenim un especial inters pels treballs on es
desenvolupen tcniques de laboratori cientfic i tecnolgic. Tamb ens interessa relacionar els
treballs amb lactivitat industrial de lentorn.
Lexperincia a lIns Domnech i Montaner de Reus ha estat molt satisfactria. Sabem que els
alumnes valoren molt positivament les habilitats adquirides amb la realitzaci dels seus treballs de
recerca i crdits de sntesi. Sovint hem pensat que aquest gran esfor no tenia la difusi adequada.
Aix la iniciativa del Frum de Treballs de Recerca i Crdits de Sntesi s molt oportuna tant per la
difusi dels treballs realitzats com pel primer contacte que representa pels alumnes de 1r curs de
batxillerat o cicles formatius que els permetr comenar amb millor peu el seus treballs.
Finalment encoratjar als organitzadors del CRP, AEQT i Serveis Territorials dEnsenyament per
mantenir lalt nivell de lactivitat aconseguit fins ara.

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Disseny de nanopartcules inagregables


Helena Sol vila
M Merc Filella Fargas
Cientfic
Qumica
Ins Lluis Domnech i Montaner
Reus

OBJECTIUS:

Sintetitzar nanopartcules inorgniques, d'or i de plata, i caracteritzar-les mitjanant


l'espectrometria d'UV-Visible.
Protegir les nanopartcules mitjanant un polmer.
Estudiar l'estabilitat de les nanopartcules, veure l'efecte d'un canvi de medi i determinar quin
polmer les protegeix millor.

EL PROCS:

El treball consta d'una part terica, on s'investiga sobre


nanotecnologia i nanopartcules, i una secci experimental,
en la qual s'exposen les experincies realitzades que s'han
dut a terme per aconseguir els objectius.
El procs ha consistit en la sntesi de nanopartcules d'or i
de dos tipus de nanopartcules de plata (UAB-ICN2) per
reducci. El treball se centra en les nanopartcules de plata,
i s'han comprovat algunes de les seves propietats ptiques.
Desprs es van recobrir les nanopartcules de plata (AgNPs) amb polivinilpirrolidona (PVP) de
diferents masses moleculars (PVP1=10000 Mr, PVP2=40000 Mr, PVP3=55000 Mr). D'aquesta
manera es crea un escut d'aquest polmer al voltant de les nanopartcules.
En l'ltima part de la secci
experimental es va posar a
prova la resistncia i
l'estabilitat de les AgNPs
conjugades amb PVP
(AgNPs@PVP1,
AgNPs@PVP2 i
AgNPs@PVP3) i sense
conjugar (AgNPs@TA) quan
se sotmeten a diferents
canvis de medi. Es vol
determinar quin dels quatre
tipus de PVP protegeix
millor les nanopartcules. El
primer canvi de medi es va
fer introduint una dissoluci
de NaCl a les quatre

dissolucions de NPs, i la segona es va fer amb HNO3.


Els resultats de la secci experimental es van observar mitjanant l'espectrometria
ultraviolada/visible.
CONCLUSIONS:

Observant els resultats obtinguts, he pogut sintetitzar nanopartcules d'or i nanopartcules de plata
utilitzant diferents mtodes de sntesi i he comprovat amb un lser que es produeix l'efecte Tyndall.
Al realitzar els espectres d'UV-Visible dels tres tipus de NPs confirmo les seves sntesis. Els mtodes
de sntesi realitzats al Programa Arg, AuNPs i AgNPs UAB, han estat ms senzills d'executar que les
AgNPs ICN2, on es va utilitzar un mtode ms complex. Com que m'he centrat en les AgNPs, al
comparar els dos procediments he vist que amb la sntesi realitzada a l'ICN2 s'obt una major
concentraci de nanopartcules, i que aquestes sn millors que les sintetitzades a la UAB ja que
aquestes ltimes s'agreguen amb ms facilitat. Per tant, amb la sntesi de AgNPs amb TA i SC
s'obtenen les NPs ptimes, tot i que el procediment ha estat ms dificults.
Per obtenir aquestes nanopartcules (AgNPs ICN2) es va dur a terme la seva purificaci, separant-les
del TA amb el qual havien estat sintetitzades. No hi va haver cap problema amb aquest pas, i he
aconseguit les NPs i el TA per separat, i d'aquesta manera les he pogut comparar amb la sntesi inicial
(AgNPs+TA).
Amb les AgNPs ja purificades he comprovat algunes de les seves propietats ptiques. La primera,
que la concentraci s important a l'hora de fer l'espectre. Amb massa concentraci no es va obtenir
un pic definit, en canvi al diluir la mostra s que es va aconseguir un espectre de les nanopartcules.
Tamb he constatat que es compleix la llei de Lambert-Beer, amb una equaci lineal extreta del
mxim d'absorbncia de y=1.9x.
Quant a les conjugacions, les nanopartcules de plata es van conjugar correctament amb el PVP, ja
que el pic de l'absorbncia es desplaa cap a la dreta. Tot i aix, vaig tenir problemes ja que la primera
purificaci no va sortir b, i les nanopartcules es van agregar. Amb la segona purificaci es van
aconseguir les NPs. Per tant, he vist que cal realitzar les purificacions durant ms temps i a menys
revolucions perqu les nanopartcules no s'agreguin.
Amb les nanopartcules conjugades amb PVP, vaig passar a realitzar les proves d'estabilitat. He
determinat que el PVP3, de 55000 Mr, protegeix millor les nanopartcules en els dos casos, NaCl i
HNO3, impedint que els efectes d'agregaci i dissoluci que provoquen aquesta sal i aquest cid facin
efecte. Per consegent, com ms llarga s la cadena de PVP millor es protegeixen les nanopartcules
d'aquests efectes. D'aquesta manera, si es volen utilitzar les nanopartcules per les moltes
aplicacions que tenen, s'han de protegir, perqu es desestabilitzen molt rpidament.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

CASTELL, Judit; LPEZ, Dolors; KOGON, Boaz; PASCUAL, Jordi; MIRAS, Montserrat;
BARREDA, Ivn. "Nanotecnologia: qu s i com ens afectar?"; Informes cientfics per a la
presa de decisions; Fundaci Catalana per a la Recerca i la Innovaci (FCRI): Barcelona, 2009.
JOACHIM, Christian; PLVERT, Laurence. Nanosciences: The Invisible Revolution, 1a edici;
World Scientific Publishing: Singapore, 2009.
SHONG, Chin Wee; HAUR, Sow Chorng; WEE, Andrew T S. Science at the Nanoscale: An
Introductory Textbook, 1a edici; Pan Stanford Publishing: Singapore, 2010.

Llocs web:

ABHILASH, M. "Potential applications of Nanoparticles", International Journal of Pharma


and Bio Sciences [En lnia] 2010, vol. 1, n. 1, pp. 112. http://www.ijpbs.net/53.pdf

BASTS, Neus G.; MERKOI, Florind; PIELLA, Jordi; PUNTES, Vctor. "Synthesis of Highly
Monodisperse Citrate-Stabilized Silver Nanoparticles of up to 200 nm: Kinetic Control and
Catalytic Properties", Chemistry of Materials [En lnia] 2014, vol. 26, pp. 28362846.
http://pubs.acs.org/doi/abs/10.1021/cm500316k
FRAXEDAS, Jordi; PREZ-MURANO, Francesc; RIUS, Gemma. "Nanocincia i
Nanotecnologia" [En lnia]; Reports de la recerca a Catalunya; Institut dEstudis Catalans:
Barcelona, 2012;
http://www.iec.cat/reports/reports3/NanocienciaNanotec0309_definitiu.pdf
Instituto Nacional del Cncer. Uso de nanopartculas dirigidas se pone a prueba en
pacientes con cncer.
http://www.cancer.gov/espanol/cancer/tratamiento/investigacion/nanoparticulas-dirigidas
MEI, Bing C.; OH, Eunkeu; SUSUMU, Kimihiro; FARRELL, Dorothy; MOUNTZIARIS, T. J.;
MATTOUSSI, Hedi. "Effects of Ligand Coordination Number and Surface Curvature on the
Stability of Gold Nanoparticles in Aqueous Solutions", Langmuir [En lnia] 2009, vol. 25, n.
18, pp. 1060410611. http://pubs.acs.org/doi/abs/10.1021/la901423z
MIRANDA, Rodolfo. "Efectos de tamao cuntico y su importancia para la reactividad y
estabilidad de nanoestructuras", Madri+d [En lnia] 2006, vol. 35.
http://www.madrimasd.org/revista/revista35/tribuna/tribuna.asp
SCHULZ, Florian; VOSSMEYER, Tobias; BASTS, Neus G.; WELLER, Horst. "Effect of the
Spacer Structure on the Stability of Gold Nanoparticles Functionalized with Monodentate
Thiolated Poly(ethylene glycol) Ligands", Langmuir [En lnia] 2013, vol. 29, pp. 98979908.
http://pubs.acs.org/doi/abs/10.1021/la401956c
WANG, Hongshui; QIAO, Xueliang; CHEN, Jianguo; WANG, Xiaojian; DING, Shiyuan.
"Mechanisms of PVP in the preparation of silver nanoparticles", Materials Chemistry and
Physics [En lnia] 2005, vol. 94, pp. 449453.
http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0254058405002968

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

El seguici festiu de Reus


Xnia Galceran
M. Reina Fors
Humanitats i Cincies Socials
Llengua Catalana i Literatura
Llus Domnech i Montaner
Reus

OBJECTIUS:

Conixer la histria de la Festa Major de Reus i del seu seguici.


Conixer cada element i cada ball que forma aquesta Festa Major.
Conixer el mecanismes per participar en la Feta Major de Reus.

EL PROCS:

El treball consta d'una part terica on s'explica la Festa Major de Reus per centrant-nos en els
elements festius del seguici explicant qu significa cadascun, com sha creat i de quins materials, la
vestimenta, la msica, etc. I tamb amb els elements que no surten dins del seguici festiu de la
ciutat. La part prctica del treball va ser dur a terme tres entrevistes fetes a una ex balladora de la
Moixiganga, a una historiadora i a un escultor.
CONCLUSIONS:

Hi ha seguici festiu a Reus? Hi ha molts elements a dins del seguici? s possible que n'hi hagi que
surtin fora del seguici? Fa molts anys que el tenim? Ha canviat molt des d'aleshores? La gent de
Reus viu d'una manera intensa la Festa Major i el seu seguici? Amb aquest treball hem pogut
comprovar que s que hi ha un seguici festiu dins la gran Festa Major de Reus, i tamb hem pogut
observar, ms pel damunt, que hi ha moltssimes altres activitats durant aquests dies tan esperats.
El seguici de Reus est compost per 9 elements -dels quals la Vbria, el Basilisc i el Lle sn de nova
creaci-, 11 balls -tots recuperats- i la colla castellera de la Ciutat, els Xiquets de Reus. Dels 9
elements que tenim al seguici festiu de Reus, 5 dels quals la Vbria, el Basilisc, el Lle, el gegant
Carrasclet i l'liga- van ser elaborats per l'escultor entrevistat Manel Llaurador i el drac, per
exemple, va ser fet per Albert Macaya. Si ens fixem en els balls, les galeres van ser construdes per
Ismael Porta i els cavallets per Manel Llaurador. Podem afirmar que s que hi ha molts elements i
balls. Quan veus el seguici, t'adones que tens molta varietat d'elements i cada ball i cada element
t'aporta alguna cosa. I a part del seguici festiu, tamb es pot dir que hi ha elements festius fora
d'aquest. Actualment sn 6 els balls que tamb surten en dies de Festa Major per no fan el
recorregut ni les actuacions de llument que fan els elements que s que surten amb el seguici de la
Ciutat. Probablement, la Festa de Sant Pere sha celebrat a Reus des dels primers temps de la
poblaci, ja que el Sant fou patr de la vila des dels seus inicis, s a dir, que fa molts i molts anys de
l'existncia de la Festa Major de Reus encara que, com tot, ha tingut els seus alts i baixos. Aquesta
s una de les idees que ens ha aclarit la historiadora Montserrat Flores, que ens explica que en un
moment d'una poca fluixa, en la qual la gent no tenia ganes de ballar ja que els feien creure que
aix ja estava antiquat, el seguici va arribar a ser format simplement pels Gegants, els Nanos i la
Mulassa. Avui en dia, en canvi, s molt ms complet. El seguici ha canviat; durant molts anys s'han
anat creant o recuperant balls que s'han mantingut fins a l'actualitat per n'hi ha -com la
Moixiganga- que han desaparegut per diversos motius. Ara b, una de les coses que no ha canviat
ha sigut la intensitat en qu la poblaci de Reus ha viscut la Festa Major. La Sra. Montserrat Flores

ens explicava que ella recorda que abans havien sigut noms 30 persones com a molt les que es
quedaven fins al final veient el seguici, que ho vivien amb una intensitat mxima. Avui dia,
l'afluncia de gent ha crescut d'una manera impressionant, fins al punt que gaireb no es pot ni
entrar a plaa, i es viu tamb molt intensament.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

Llibre de Sant Pere: Festa Major de Reus.


Llibre dels Gegants i altres entremesos de Reus.
El ball de diables al Baix Camp

Llocs web:

Bous de Foc: elboudereus.blogspot.com.es/2010/10/bous-de-foc.html


Vedella de Foc: https://ca.wikipedia.org/wiki/vedella_de_foc
Bestiari Popular catal: https://ca.wikipedia.org/wiki/Bestiari_popular_catal

Ttol:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Estudi del melanoma cutani a la provncia de Tarragona


Victoria Hidalgo Aranda
Coia Charles i Alba Muntadas
Cincies i tecnologia: Cincies de la Salut
Cientfic
Ins Domnech i Montaner
Reus

OBJECTIUS:

Conixer com ha afectat a la nostra provncia aquest cncer des de lany en qu es van
comenar a registrar dades a la FUNCA.
Establir el perfil ms freqent del pacient amb melanoma
EL PROCS:

El treball t una part terica i una part dinterpretaci de dades estadstiques reals.
En la primera part explico qu s aquest cncer, quins sn els factors de risc, quins tipus hi ha, els
smptomes, com diagnosticar-lo, els estadis i els tractaments que shan de seguir. Gaireb tota la
informaci lhe extret dinternet i de pgines en angls ja que era ms detallada. Per tamb he
consultat un llibre sobre el melanoma de la biblioteca de la URV.
Pel que fa a la part estadstica, he escollit les dades estadstiques que necessitava ja que algunes de
les que em van proporcionar eren sobre tots els cncers i jo noms necessitava les del melanoma.
A partir daquest recull de dades vaig fer una srie de taules i tamb vaig afegir grfics.
Seguidament, interpreto les dades de les taules i els grfics sobre la incidncia i la mortalitat, i la
seva evoluci.
CONCLUSIONS:

El melanoma s un tumor maligne amb gran capacitat de disseminar-se si no es diagnostica a


temps. Durant els anys 1982 i 2011, aquest cncer ha representat noms un 193% dincidncia de
tots els cncers i un 083% de totes les morts per cncer. Per tant, si el comparem amb els altres
tipus de cncer observem que el melanoma s un cncer rar i amb una mortalitat baixa.
En ambds sexes, cada cop hi ha hagut ms casos de melanoma, per ha estat un cncer ms
freqent en dones. La tendncia de la incidncia ha anat augmentant, lentament pels homes, i a
partir de lany 1999 en les dones ha anat disminuint fins avui dia, per tot i aix continua sent ms
elevada que en els homes. Aproximadament shan diagnosticat 24 casos nous per any en homes i
27 en dones.
Respecte a la mortalitat, els ms afectats han sigut els homes. No obstant aix, tant el nombre de
defuncions com les taxes i la tendncia de la mortalitat ha augmentat en ambds sexes, el femen
amb ms irregularitats ja que augmentava i es mantenia un parell danys.
A partir de la teoria i la part estadstica es pot establir un perfil que es considera com el ms
freqent dels pacients amb melanoma: la dona adulta amb un fototipus de pell baix que sexposi a
la radiaci ultraviolada molt sovint des de la infncia, amb cremades importants, amb un elevat
nmero de pigues i amb antecedents familiars de melanoma.

BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

CLARK, Wallace H. : Melanomas cutneos malignos. Traducci de l'angls per Dr. Mario A.
Marino. Buenos Aires: Editorial Mdica Panamericana S.A., 1976.
GALCERAN J, AMEIJIDE A, CARD X, PIOL JL, GUM J, SALADI F, IZQUIERDO A, MARCOS R,
MORENO V, BORRS JM, BOSCH FX, VILADIU P, BORRS J. : El cncer a Tarragona, 1980-2001.
Incidncia, mortalitat, supervivncia i prevalena. Registre de Cncer de Tarragona. Fundaci
Lliga per a la Investigaci i Prevenci del Cncer. Reus, 2008.
GALCERAN, Jaume; GUM, Josep; CARULLA, Mari; AMEIJIDE, Alberto; BORRS, Joan : El
cncer a Tarragona 2013. Dades i xifres. Fundaci Lliga per a la Investigaci i Prevenci del
Cncer. Lliga Contra el Cncer de les Comarques de Tarragona i Terres de lEbre. Reus, 2013.
Llocs web:

http://www.cancer.org/cancer/skincancer/galleries/skin-cancer-images#15
http://lacelula.udl.es/aprendre/casos/biocell/pell/epiderms.htm
https://www.youtube.com/watch?v=aiARvdeXdKM
http://www.aamelanoma.com/el-melanoma/factores-de-riesgo
http://www.aamelanoma.com/el-melanoma/que-tipos-de-melanoma-existen
http://dermatoweb.net/
http://www.cancer.org/espanol/cancer/cancerdepieltipomelanoma/guiadetallada/cancer-depiel-tipo-melanoma-early-signs-and-symptoms
http://www.dermatologia.cat/es/melanomamaligne.html
http://www.aimatmelanoma.net/es/aim-for-answers/el-camino-a-obtener-undiagnostico/biopsia-de-la-piel.html#sthash.wOnL3y96.dpuf
http://chemocare.com/es/chemotherapy/what-is-chemotherapy/default.aspx
https://www.aecc.es/SobreElCancer/Tratamientos/Radioterapia/Paginas/Quees.aspx

TTOL:
AUTORA:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Escollir centre educatiu: una decisi clau


Aina Cisa Bofarull
Josep M. Valldeprez
Humanitats i cincies socials
Filosofia
Ins Domnech i Montaner
Reus

OBJECTIUS:

Proporcionar eines dajuda als pares dels futurs alumnes de P3.


HIPTESI:

En una situaci real, els pares noms tenen a labast el sistema de punts de lAjuntament per a
escollir centre educatiu.
EL PROCS:

El procs consta de dues parts:


La part terica, per a la qual vaig buscar informaci sobre la Histria de l'educaci, les
teories de grans educadors i la seva influncia a Catalunya, i els mtodes d'avaluaci (PISA,
TIMSS, PIRLS, Competncies bsiques i Avaluaci diagnstica) i la legislaci actuals.
La part prctica, per a la realitzaci de la qual em vaig adrear a cinc centres amb
caracterstiques diferents de la mateixa zona de Reus. Vaig entrevistar-me amb les seves
directores i vaig passar enquestes, basades en un estudi que la Fundaci Jaume Bofill havia
fet a Barcelona, als pares dels alumnes de P3 i alumnes de 6 d'EP dels cinc centres. Tamb
vaig penjar-ne una a Internet que van contestar exalumnes i pares de tots els centres de la
ciutat.
A ms, he creat una App amb la intenci que sigui una guia, de moment limitada, per a l'elecci de
centre que puguin utilitzar els pares dels futurs alumnes de Reus.
CONCLUSIONS:

Des de sempre sha educat, per no fou fins a Rousseau que es plantej lensenyament de lalumne
i per a lalumne.
Leducaci no reglada formava els nens per a ser adults; des que sels ensenya en centres
educatius, sintenta avaluar els seus coneixements i no les seves aptituds per a la vida per a la qual
sels vol educar.
Els mtodes davaluaci internacionals es van idear per a comparar i millorar els sistemes
educatius dels diferents pasos; tot i aix, es dna ms importncia als seus resultats de cada centre
i no pas al pas en general.
Sembla que una part important de lxit o el fracs escolar dels alumnes no depn noms del
centre educatiu sin que tamb est condicionada per la seva situaci familiar.
La implicaci de les famlies immigrants en la formaci dels seus fills s baixa, segons les
enquestes; la inestabilitat a les llars, tant pel que fa amb qui viuen els alumnes, com qui els ajuda
amb els deures i on els fan, afecta negativament, i els centres que no acullen alumnes amb
situacions familiars complicades aconsegueixen resultats acadmics ms alts.
Dacord amb les principals teories educatives dels ltims temps i analitzant les respostes dels
alumnes de 6 dEP, es pot afirmar que la sobreprotecci dels alumnes, tant per part dels pares

com del centre educatiu, no garanteix una millor preparaci per al futur.
Els centres que actualment tenen ms demanda que oferta sn aquells que apliquen els mtodes
ms diferents dels tradicionals i que exigeixen ms implicaci de pares, mestres i alumnes.
Hi ha exalumnes que no valoren tant el resultat acadmic com lexperincia afectiva positiva del
seu pas pel centre.
Que, en la zona estudiada, el 95% dels alumnes hagi estat matriculat en el centre escollit com a
primera opci no significa que loferta sigui suficient per la demanda existent ni que la situaci
sigui la mateixa a la resta de la ciutat. Per exemple, la llista de sollicituds de plaa de lEscola Dr.
Alberich i Casas pot causar que infants que no hi tenen lloc es quedin fora de la seva zona
descolaritzaci.
Els pares valoren ms els resultats acadmics que la formaci en general i que leducaci de la
persona.
Actualment, la confessionalitat dels centres no s un factor important per a gaires pares; sembla,
doncs, que els que escullen centres cristians ho fan pel seu nivell acadmic.
La immigraci sincorpora durant lEducaci Infantil o lEducaci Primria, cosa que dificulta encara
ms la tasca dels mestres i dels centres que els reben.
BIBLIOGRAFIA:
Llibres:

BESSE, Jean Marie; Decroly. Una pedagoga racional


Ed. Trillas
Col. Biblioteca Grandes Educadores, 1
Sevilla, 2005
BONAL, Xavier i ALBAIGS, Bernat: Indicadors sobre lestat de leducaci a Catalunya a
BONAL, Xavier: Lestat de leducaci a Catalunya. Anuari 2005
Editorial Mediterrnia, SL Col. Poltiques, 25
Barcelona, 2006
Fundaci Jaume Bofill
COMENIUS, J.A.: Consulta Universal
Eumo Editorial
Col. Textos pedaggics, 18 Vic, 1989
COMPAYR, Gabriel: Herbart. La educacin a travs de la educacin
Ed. Trillas
Col. Biblioteca Grandes Educadores, 8
Sevilla, 2005
CULLAR, Hortensia: Froebel. La educacin del hombre
Ed. Trillas
Col. Biblioteca Grandes Educadores, 6
Sevilla, 2005
DECROLY, Ovide: La funci de globalitzaci i altres escrits
Eumo Editorial
Col. Textos pedaggics, 10 Vic, 1987
DEWEY, John: Democrcia i escola
Eumo Editorial
Col. Textos pedaggics, 3
Vic, 1985
FREINET, Clestin: La escuela moderna francesa. Una pedagoga moderna de sentido
comn. Las invariantes pedaggicas
Ediciones Morata, SL Col. Races de la memoria Madrid, 1999
FRBEL, Friedrich: Leducaci de lhome i el Jard dInfants
Eumo Editorial
Col. Textos pedaggics, 19 Vic, 1989
HERBART, John Friedrich: Esbs per a un curs de pedagogia
Eumo Editorial
Col. Textos pedaggics, 11 Vic, 1987
JOUVENET, Louis Pierre: Rousseau. Pedagoga y Poltica
Ed. Trillas
Col. Biblioteca Grandes Educadores, 3
Sevilla, 2005
KOK, Frantiek: Comenio. ngel de la paz
Ed. Trillas
Col. Biblioteca Grandes Educadores, 7
Sevilla, 2005

MONTESSORI, Maria: La descoberta de linfant


Eumo Editorial
Col. Textos pedaggics, 1
Vic, 1984
NEILL, A.S.: Summerhill
Eumo Editorial
Col. Textos pedaggics, 6
Vic, 1986
PESTALOZZI, Johann H.: Com Gertrudis educa els fills
Eumo Editorial
Col. Textos pedaggics, 8
Vic, 1999
PIAGET, Jean: Escrits per a educadors
Eumo Editorial
Col. Textos pedaggics, 4
Vic, 1985
PIATON, George: Pestalozzi. La confianza en el ser humano
Ed. Trillas
Col. Biblioteca Grandes Educadores, 2
Sevilla, 2005
ROUSSEAU, Jean-Jacques: Emili o De leducaci
Eumo Editorial
Col. Textos pedaggics, 5
Vic, 1989
TOLSTOI, Lev N.: Qui ha densenyar a qui
Eumo Editorial
Col. Textos pedaggics, 25 Vic, 1990
TORTOSA, Francisco i CIVERA, Cristina: Historia de la Psicologa

Llocs web:

Histria de leducaci
http://www.monografias.com/trabajos101/educacion-siglo-xix-pedagogiaeducacion/educacion-siglo-xix-pedagogia-educacion.shtml
http://presencias.net/indpdm.html?http://presencias.net/educar/ht1066.html
http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/en-guardia-1714-2014/423-la-historia-deleducacio/audio/644758/#
https://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_l%27educaci%C3%B3
https://es.wikipedia.org/wiki/Historia_de_la_educaci%C3%B3n_en_Espa%C3%B1a
https://es.wikipedia.org/wiki/Bartholomeus_Anglicus
http://www.jesuites.net/els-exercicis-espirituals
https://ca.wikipedia.org/wiki/Desamortitzacions_espanyoles
https://fr.wikipedia.org/wiki/Loi_Falloux
https://en.wikipedia.org/wiki/Elementary_Education_Act_1870
http://www.parliament.uk/about/livingheritage/transformingsociety/livinglearning/school/overview/1870educationact/
https://fr.wikipedia.org/wiki/Lyc%C3%A9e_de_jeunes_filles
http://www.linternaute.com/histoire/motcle/evenement/2792/1/a/51459/creation_de_lyce
es_pour_filles.shtml
Altres

TTOL:
AUTOR:
TUTOR:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

Intelligncia a lhort
Arnau Prez Monn
Andreu Martin Martinez
Cincies i Tecnologia: Cientificotecnolgic
Tecnologia
Ins Lluis Domnech i Montaner
Reus

OBJECTIUS:

Comprovar viabilitat del maquinari programable (microcontroladors, ordinadors..).


Millorar la seguretat, per evitar que es repeteixin furts.
Optimitzar el consum daigua en el reg.

HIPTESI:

Comprovar viabilitat del maquinari programable (microcontroladors, ordinadors..).


Millorar la seguretat, per evitar que es repeteixin furts.
Optimitzar el consum daigua en el reg.

EL PROCS:

Per comprovar la hiptesi, vaig decidir utilitzar el maquinari programable en una explotaci
agrcola. Vaig trobar dos camps on es podien fer millores significatives amb la tecnologia
disponible. Per una banda millorar la seguretat, ja que la finca shavia vist recentment afectada per
robatoris i per altra optimitzar el consum daigua alhora de regar.
Abans de comenar, vaig fer una recerca de les solucions que podem trobar al mercat i un cop
analitzada la tecnologia disponible, vaig buscar possibilitats de millora. Quant a la optimitzaci de
laigua pel reg, podem trobar diferents tipus de programadors que funcionen per temps. Grcies a
que tindrem una gran capacitat de processar dades podem considerar-les abans de regar: la
humitat del sl, la llum (es bo regar de nit per evitar levaporaci de laigua), previsions
meteorolgiques, i en el nostre cas especfic el nivell de la bassa, don es treu laigua per regar. Les
cmeres de vigilncia comercials sn molt complertes (visi nocturna, notificaci a lusuari,
retransmissi en directe...), per tant deixen poc marge de millora, tot i que la tecnologia amb qu
treballem permet una reducci significativa del cost sense perdre prestacions.
De les millores exposades sen deriven una srie de necessitats que cal tenir en compte a lhora de
escollir el maquinari programable. Per poder-les satisfer vaig escollir la combinaci de dos,
lArduino Uno i la Raspberry Pi. LArduino Uno s un microocontrolador que facilita molt les
tasques de programaci i t una gran quantitat de sensors i actuadors disponibles. En canvi, la
Raspberry Pi s un ordinador que permet controlar una cmera, connexi a Internet i
emmagatzement dinformaci. Per tant, lArduino sencarregar de recollir dades de sensors i
actuar en conseqncia mitjanant actuadors. I la Raspberry socupar de la comunicaci amb
lusuari, el control de la cmera, lemmagatzement de informaci (fotos,vdeos...) i la recerca
dinformaci meteorolgica.
Lalgoritme de funcionament del reg consta de dos programes: un a lArduino, programat amb el
seu propi llenguatge i un a la Raspberry, programat en python. En cas que el valor del sensor de
llum passi dun cert nmero, per tant es faci fosc, i a ms la humitat actual sigui ms baixa que la
que desitgem, el programa de lArduino preguntar a la Raspberry si ha de ploure en les properes
48 hores.

El programa de la raspberry, que est esperant el missatge de lArduino, quan el rebi buscar a
Weather Underground la previsi de
pluges. Agafar dades i si hi ha ms
dun 50% de possibilitats anullar el
reg. Si t un problema amb la
connexi a Internet, contestar com
si no hagus de ploure, ja que no
podem obtenir dades enviem lopci
ms habitual en el nostre clima i
daquesta manera evitem que el
programa es bloquegi i deixi les
plantes sense regar.
En cas que no hagi de ploure,
calcular quanta estona ha de
mantenir oberta lelectrovlvula
tenint en compte la diferncia entre la humitat desitjada i la real.
A ms a ms lArduino recollir dades com el nivell de la bassa, la temperatura i la humitat
ambient, que juntament amb la humitat del sl, mostrar en una pantalla LCD.
Per la cmera utilitzar un programa anomenat motion que ofereix molta flexibilitat. El
configurarem de manera que en detectar moviment guardi vdeos i ens envi un correu avisantnos. Per altra banda permetrem la visualitzaci de les imatges a travs dInternet en directe.
CONCLUSIONS:

Pel que fa la seguretat he aconseguit millorar-la amb una cmera de vigilncia, amb les mateixes
prestacions que les del mercat reduint el preu un 50%. Vaig poder comprovar leficincia i
resistncia del sistema deixant-lo uns dies a laire lliure, on va capturar diferents gossos.
He pogut optimitzar el consum daigua amb un sistema de reg que em permet tenir en compte
moltes dades objectives a lhora de prendre decisions. Un sistema que t un cost similar als
programadors que podem trobar al mercat, tot i la diferncia pel que fa les prestacions.
Comprovar lestalvi real daigua s molt difcil, ja que depn en gran part de factors aliens al
sistema i shauria de comparar la producci dalgunes temporades senceres amb el meu sistema,
amb unes, amb el sistema anterior.
Lavantatge principal que he aconseguit s una gran flexibilitat per adaptar el sistema a les nostres
necessitats especfiques, i tot aix reduint el cost total del sistema prcticament a la meitat.
BIBLIOGRAFIA:
Llocs web:

http://dplinux.net/comandos-en-linux/
http://www.raspberryshop.es/tutoriales-raspberry-pi.php?page=1
http://dplinux.net/guia-raspberry-pi/
http://panamahitek.com/guia-de-arduino-para-principiantes/
https://geekytheory.com/arduino-raspberry-pi-lectura-de-datos/

TTOL:
AUTORA:
TUTORA:
MODALITAT:
REA CURRICULAR:
CENTRE:
LOCALITAT:

La malaltia de Chagas. La gran desconeguda


Maria Sopena Rios
Alba Muntadas i Coia Charles
Cincies i tecnologia: Cincies de la salut
Biologia
Ins Llus Domnech i Montaner
Reus

OBJECTIUS:

Lobjectiu principal s conixer amb profunditat la malaltia de Chagas i fer-ho a travs de la histria
real duna pacient embarassada.
Els altres objectius sn:
Saber quin cribratge (mtode per detectar la presncia de la malaltia) i diagnstic es
realitza als malalts de Chagas.
Conixer el tractament i el seguiment que rep un pacient al nostre pas.
Conixer la incidncia i la prevalena de la malaltia.
Comparaci del coneixement dels professionals especialitzats i dels professionals datenci
primria.
HIPTESI:

Recerca de documentaci bibliogrfica mitjanant llibres, documents amb pdf i articles


cientfics.
Entrevista a una pacient per conixer la seva experincia i el seus sentiments al llarg de la
malaltia
Entrevistes a professionals de la salut especialitzats en medicina tropical i datenci
primria.
Participaci a la consulta de medicina tropical de lhospital Vall dHebron amb el Dr. Israel
Molina.

EL PROCS:

GUERRANT, Richard L.; WALKER, David H.; WELLER, Peter F. Tropical Infectious Disease:
Principles, Pathogens & Practice. Ed. Churchill Livingstone. Philadelphia, 2006 Segona Edici
COOK, Gordon C. ; ZUMLA, Aimuddin I. eds. Mansons Tropical Diseases. Ed. Elseviser
Saunders. Regne Unit, 2003 21a Edici
CROCCO, Lilianna ; CATAL Silivia ; MARTNEZ, Mara Enfermedad de Chagas: Mdulo de
Actualizacin. Ed. Cientfica Universitaria. Argenitina, 2002. Primera Edici

CONCLUSIONS:

He conegut a fons la malaltia de Chagas i concretament