EL TERRITORI,

AQUEST GRAN INCONEGUT

Llus CASASSAS i SIM

S'ha afirmat sovint que les Lleis d'ordenament territorial de Catalunya aprovades majoritriament pel Parlament el mes d'abril no
resoldran els problemes reals de la Catalunya d'avui. Malgrat que declaracions optimistes interessades vulguin presentar una contentaci
general, moltes vegades sembla, tamb, com si els acords presos haguessin desenterrat velles controvrsies que semblava que el temps
transcorregut i l'evoluci del pensament cientfic ja havien esmortet.
I s que malgrat els 313 articles de la Llei Municipal i de Rgim Local
i les seves disposicions finals, addicionals i transitries; que malgrat
els 47 articles de la Llei d'ordenament comarcal amb les seves corresponents disposicions addicionals, transitries i finals, i que malgrat la
Llei d'actuacions pbliques especials a la conurbaci de Barcelona, el
debat sobre la divisi territorial no ha fet ms que comenar. Potser
es pot dir que el veritable debat no s'ha interromput perqu les Lleis
citades no han donat respostes totalment vlides a les qestions que
ara hi ha plantejades ja que en les seves parts ms fonamentals intenten donar solucions als problemes generals del territori consolidant
defectes existents o institucionalitzant els resultats de la Ponncia del
32, obtinguts en un altre context poltic, econmic, social i cultural, i
elaborats de cara a resoldre uns altres problemes que no tenen gaire
coses a veure amb els actuals.
Aquest debat revifat no s conjuntural, sin que entronca amb
23

els plantejaments ms seriosos del pensament territorialista modern.

Aix, ja l'any 1981, Josep M. Carreras i Puigdengolas afirmava:
La Divisi feta el 1932, en vigor de 1936 a 1939, no s administrativament aplicable. (...) Cal fomentar la necessitat de revisi en els canvis socials, econmics i poltics que s'han produt: increment important dels desequilibris territorials i de la macroceflia barcelonina, problemes d'abastament d'aigua i d'energia, noves vies i sistemes de comunicaci, canvis en
el sector industrial (increment de les dimensions de les empreses, especialitzaci i diversificaci de la producci, major dependncia exterior, noves
necessitats de localitzaci, noves fonts d'energia, etc), en el sector agrcola (disminuci de la poblaci activa del sector, noves tcniques de cultiu,
mecanitzaci, noves tcniques de comercialitzaci, etc), en el comer (increment i diversificaci del consum, noves estructures comercials tant a
l'engrs com a la menuda, etc), l'augment de la motoritzaci privada, el
desenvolupament del sector turstic, tant pel que fa al provinent de l'estranger com al de l'interior, i tantes altres coses que han canviat fortament
en els darrers cinquanta anys. Tot aix ha comportat un canvi en el sistema de ciutats i pobles de Catalunya i les seves relacions, que es reflecteix
precisament en uns espais polaritzats concrets que d'alguna manera foren
els que determinaren les comarques de 1936 i que ara sn prou diferents.
Possiblement, un dels canvis ms considerables ha estat l'augment,
en molts casos, de la inoperncia municipal -deguda a la migradesa
econmica i demogrfica del municipi o la grandria dels problemes
derivats del seu creixement ms recent- que ha fet crixer el sentiment de la necessitat de cercar formes o institucions ms eficaces.
s evident -afirmava Carreras Puigdengolas en l'article de 1981- que
part dels nostres municipis actualment no poden portar endavant les funcions que els encomana la llei; aquest problema no deriva nicament de la
manca de recursos econmics, sin tamb perqu les seves dimensions no
els permeten de dotar-se d'una estructura administrativa i tcnica suficient
i perqu ei correcte desenvolupament de molts dels serveis requereix un
mbit territorial superior. Tamb trobem uns problemes a l'altre extrem,
amb municipis massa grans, amb massa gent; els manca espai i el nivell de
participaci i de control de la gesti per part de la poblaci- s baix.
I, en el mateix sentit, es manifestava Josep Mir i Bag, ja en 1979,
quan deia que
La manca de capacitat dels municipis ha estat tradicionalment, i ho
continua essent, un factor que justifica el desapoderament dels ajuntaments a favor de les diputacions i de l'administraci de l'Estat, a ms d'accentuar llur dependncia respecte de les instncies poltiques i administratives superiors. Aquesta ha estat una constant histrica invariable des de
mitjan segle passat, de la qual podem deduir que si volem una administraci local amb atribucions considerables, cal articular entitats realment slides.
24

La cerca de les entitats realment slides port alguns autors a

la defensa de la divisi comarcal. D'altres, en canvi, proclamaren la
necessitat de supressi dels municipis ms inviables. Cap de les
dues sembla ajustar-se a la realitat catalana. Josep Mir assenyalava
que
La via d'enfortiment dels municipis que tradicionalment ha estat utilitzada a Espanya s la de fusionar diferents municipis petits a fi de constituir-ne un de ms fort. s aquesta una poltica que veiem ben poc encertada: per una banda, no s gens clar que de la suma de diferents municipis
pobres en pugui sortir un de fort; per l'altra, la supressi de municipis s
una mesura impopular, que sovint crea greus conflictes. I s que cal tenir
en compte que el municipi no sols s una eina de prestaci de serveis:
abans que res, s un mitj de representaci i d'autogovern d'un poble; i
tot poble, per petit que sigui, t dret a reclamar aquesta eina de representaci poltica i autoorganitzaci de la convivncia.
Ac cal pensar que l'aprofundir l'anlisi d'algun sector de Catalunya comporta l'haver-se de plantejar una srie de qestions que no
sempre tenen fcil resposta. Per exemple, al pensar en la defensa dels
municipis, que s'acaba de justificar, seria interessant de preguntar-se
de quines unitats territorials es parla. Perqu, si es fa referncia als
municipis actuals
(els mbits municipals actuals no sn adequats. Cal eixamplar-los i escalonar-los convenientment (1980) Existeixen massa municipis. L sobretot, el major nombre dels municipis tenen una poblaci escassa i, en
conseqncia, una manca de mitjans tcnics, econmics, burocrtics, per
a prestar els serveis mnims indispensables a la poblaci. A ms, encara
que, excepcionalment, els fossin facilitats els mitjans necessaris, la dimensi de la poblaci i del territori fa moltes vegades impossible una gesti
efica. Enric Argullol (1980)).
hom troba que sovint sn conjunts formats per pobles, agregats, partides, despoblats, quarters o quadres, o caseries, alguns dels quals tenen forta tradici histrica o b mantenen una certa potncia o personalitat econmica o homogenetat social i conscincia de la seva individualitat. ^Es pot oblidar que si aquests nuclis ara no figuren a la
llista de municipis catalans s com a resultat d'una poltica que
veiem ben poc encertada que ha durat fins ara? Pel que pertoca a la
Conca de Barber, la reducci ha estat notable: veure en els annexs 1
i 2 la relaci de les unitats de poblaci de la Conca del 1936, llur evoluci al llarg del temps i llur distribuci geogrfica.
^s que a Catalunya hi ha pobles sortosos, de primera, i d'altres malaurats, de categoria inferior?.
Tot poble, per petit que sigui, t dret a reclamar aquesta eina de re25

presentaci poltica i d'autoorganitzaci de la convivncia.

Ja es veu, doncs, que l'anlisi de baix a dalt del territori catal ja
comena amb una qesti difcil de resoldre (t connotacions poltiques, jurdiques, econmiques, constitucionals, d'orgull o vanitat local...): s la que deriva de l'actual mapa municipal. La soluci que
s'hi doni ser la primera d'un seguit de respostes difcils que no es podran ometre si es vol que la divisi territorial sigui efica, duradora i
acceptada. Deia el jurista Toms Pou i Viver a les Jornades sobre
l'Estatut de 1980, que
Cal tenir present que la nova organitzaci territorial ser un tema polmic en el pas. Per consegent, aquest tema cal resoldre'l de forma que
cre els menys problemes possibles.
Pel que fa referncia a la defensa de l'organitzaci comarcal, hom
troba una quantitat fora considerable d'autors que l'accepten i que
ja l'acceptaven abans de la promulgaci de l'Estatut actual com a organitzaci ms adaptada a les caracterstiques nacionals de Catalunya. Sn autors que, almenys, accepten el principi comarcalista,
encara que emetin judicis molt crtics referents a la Divisi Territorial
de 1936.
I s aquesta acceptaci que caldria analitzar. Tot i que la llargada d'aquest article noms permetr una anlisi no fcil.
Cal pensar que l'auge comarcalista, histricament s coetani de
l'enfortiment de les oligarquies locals -mercantils, financeres, artesanes, agrries, intellectuals- producte, al seu torn, de l'auge econmic
que s'experiment a Catalunya la segona meitat del segle passat. Parallelament, el catalanisme poltic que es comen a formular defens l'establiment d'un estat nacional fort, unicompetencial, sser superador de les desavinences socials. Aquestes sn les caracterstiques
tpiques de l'estat jacob, punt d'uni de les idees clssiques del renaixement i de la prctica poltica i estatal sortida de la revoluci
francesa. Aquest pensament unificador portava a conferir a Catalunya tots els atributs corresponents a un intrument poltic que s'havia
d'enfrontar a un Estat que feia catfols: Catalunya havia d'sser una
entitat centralitzada, jerarquitzada, omnipresent, omnipotent i, tal
com s'ha dit, omnicompetencial.
L'organitzaci territorial s'efectuava de dalt a baix i la comarca hauria d'sser un instrument del govern que seria un organisme el
ms fort possible, en aquestes etapes de reconstrucci nacional. Les
comarques hauran d'sser, doncs, reflex d'aquesta entitat superior:
seran centralitzades i jerarquitzades i tendiran a l'acumulaci de les
competncies municipals.
El pensament comarcalista tradicional ha encunyat aquest model
de comarca que, segons els casos, ha pogut sser presentada com a
26

L'EVOLUCIO

DE L'ESTRUCTURA

TERRITORIAL:

A) L'estructura tradicional comarcal, jerarquitzada (fins a 1950 aprox.). L'ordre jerrquic, de dalt a baix: Barcelona, centre de vaguerialregi, centre
comarcal, centre rodal, municipi.
B) L'estructura polaritzada (1950-1975 aprox.): L'ordre tecnocrtic, dels pols
de creixement i desenvolupament correspon al buidat del pobles petits, a la
debilitaci de les relacions entre municipis, a l'enfortiment dels lligams de
dependncia i submici amb el centre.
C) L'estructura interconnexionada (desprs de 197511878): L'ordre s ms
igualitari i democrtic. Enfortiment de les interconnexions entre municipis,
desaparici dels nuclis buidats i creaci d'unitats supramunicipals a penes sotmeses a condicionants fsics. A voltes, intercomarcals.
27

comarca natural o histrica, administrativa, funcional, polaritzada,

centre de control popular, urbana, etc. Ha estat un model que ha penetrat profundament la conscincia de la gent-de tal manera que fou
aquesta idea la que assum la Ponncia de la Divisi Territorial a
l'etapa republicana, amb els seus mxims representants, els Ponents
Pau Vila i Josep Iglsies.
Ac no s'entrar en l'anlisi del projecte de la Ponncia que ja s
prou conegut. Noms convindria assenyalar dos fets: l'encrrec del
govern de la Generalitat fet als ponents era de definir les unitats ms
idnies per a l'administraci de les competncies pbliques centrals (de
la Generalitat); el treball s'efectu mitjanant l'aplicaci d'un mtode
i amb l'anlisi minuciosa del territori. Foren vint mesos de treball incessant que culmin en l'elaboraci d'un projecte acompanyat d'un
mapa comarcal de Catalunya amb trenta-vuit comarques administratives calcades, ben b, dels partits judicials establerts per la Reina
Regent l'any 1834.
En aquest punt caldria deixar ben clar que el mapa de les trentavuit comarques no s el mapa de Pau Vila, malgrat que autoritats i
mitjans de comunicaci s'entesten en afirmar-ho, sin que s el mapa
elaborat pel conjunt de la Ponncia desprs de llargues deliberacions i
regateigs i com a fruit d'un comproms poltic. El mapa de Pau Vila
s el que present a la conferncia que havia pronunciat a la Casa del
Valls de Barcelona a finals de desembre de l'any 1930, per tant, mesos abans de la proclamaci de la Segona Repblica i de la creaci de
la Ponncia pel Govern provisional de la Generalitat. El mapa de
Pau Vila -que no condicion gens ni mica els treballs de la Ponncia
per expressa voluntat dels ponents- contenia diferncies notables amb
el que finalment fou aprovat: Baix Ebre inclou les terres que desprs
constituirien el Montsi; la Ribera d'Ebre inclou la Terra Alta; el
Baix Camp inclou el Priorat; l'Alt Camp inclou la Conca de Barber i
el Tarragons; els dos Peneds i el Garraf formen una sola comarca;
el Solsons apareix repartit entre Bages i Bergued; la Segarra s
molt ms extensa; el Girons est incls a la Selva; apareix l'Urgell
Mitj que est format per les terres de Ponts i d'Artesa, etc. Fou una
proposta administrativista raonada i que caus gran impacte: fou el
primer mapa presentat, dibuixat i comentat desprs del de Font i Sagu a Determinaci de les comarques naturals i histriques de 1897,
per no cal confondre'l amb el de la Ponncia que desprs es popularitz i que ara es vol implantar desprs d'uns retocs de detall.
Per s ben clar que aquesta operaci de remodelatge no pot
amagar que es tracta d'establir un mapa amb unes comarques no addients a la situaci actual. Molts autors ja havien alertat dels perills
que podrien derivar d'una acceptaci mimtica, degut als canvis ocorreguts durant el mig segle transcorregut des de la proposta. jQu no
28

s'hauria de dir al pensar que a aquestes entitats de deb els convindria l'apellatiu d'histriques perqu en els seus trets generals foren
definides en el moment de la divisi espanyola de partits judicials en
temps de Maria Cristina, la Reina Regent!
Cantallops i Sol Sabars a la Seu ja havien posat de relleu els
canvis ocorreguts que feien preguntar-se
fins a quin punt s vlida aquella divisi, car les circumstncies actuals
han produt transformacions importants que afecten la distribuci de la
poblaci... (...), transformacions que poden canviar els factors en qu es
recolzava aquella anlisi (la de la Ponncia). Llus Sol, 1976.
En els darrers quaranta anys, la societat catalana ha experimentat
canvis notables. Els canvis no solament s'han produt en els aspectes que
foren considerats com a determinants per la Ponncia de la Generalitat
que estudi la divisi territorial de Catalunya. Tamb s'han produt fenmens nous, no tipificats encara el 1936, que segurament haurien estat tinguts en compte per la Ponncia si, en aquell moment, s'haguessin plantejat amb l'amplitud i la intensitat que tenen actualment. Tant els uns com
els altres obUgarien a reconsiderar avui (...) la divisi territorial per a l'administraci moderna del pas. Qestions com l'increment i la nova distribuci de la poblaci, els canvis experimentats per l'agricultura (...) sn les
que m'interessen portar avui ac, encara que sigui breument, per considerar com han repercutit o poden repercutir en l'administraci del territori.
Llus Cantallops, 1976.
Durant quaranta anys s'han anat repetint aquestes advertncies i
s'han anat posant les bases d'una nova anllsi. Escrits de l'Enric ArguUol, de Josep M. Carreras i Puigdengolas, de Llus Casassas, de
Joaquim Clusa, de Manuel Ribas i Piera, de Josep Mir, de Ricard Serra, de Sol-Morales, etc. insisteixen en la necessitat d'efectuar un
nou reconeixement del territori, obligat pels canvis que hi han ocorregut: si b s veritat que el territori no canvia, s que ho ha fet l's
que els ciutadans fan d'ell.
Per sembla que es pot afirmar que el ms important s que els
canvis no han estat considerables noms a les carreteres, a l'aparici
dels nous habitatges o als emplaaments industrials, per exemple,
sin tamb i especialment a les idees.
Avui, el territori no s sentit de forma vertical i jerarquitzada,
sin com un conjunt d'entitats iguals que es senten protagonistes i volen el seu reconeixement. Els municipis, els pobles agregats, els barris i les barriades de les ciutats ms grans, les caseries disperses, algunes noves urbanitzacions i polgons, se senten cllules ms properes al ciutad, amb ms possibilitats de participaci i de control. El
problema actual que s'ha de resoldre no s el de crear entitats ms
grans, ms allunyades del ciutad, afavoridores de macroceflies i de
29

concentraci de poder, sin el d'enfortir els municipis per facilitar el

seu protagonisme. De fet, tots els assaigs fets fins ara de collaboraci
intermunicipal, de suma d'esforos o de mancomunitat tendeixen a
proporcionar al ciutad l'instrument participatiu i efica que necessita, sense retallar ni un bri les competncies locals.
L'obra de Lluch i de Nello d'edici d'estudis, propostes i documents elaborats durant ms de quaranta-quatre anys com a parts del
Debat de la Divisi Territorial ens mostra una bona part dels esforos
fets per introduir racionalitat a la discussi, per buidar-la de fantasies
voluntaristes i per apropar-la a la realitat, amb estudis rigorosos, moltes vegades carregats d'imaginaci i sempre amb un afany de perfeccionament.
Sembla com si aquest esfor hagus estat menystingut a l'hora de
redactar les noves Lleis perqu s'ha retornat a plantejaments obsolets, sense empenta renovadora, en plena inrcia mental eixarreda.
Tamb s preocupant que la comunitat cientfica catalana actual, que
disposa d'una herncia tan rica i que hom pot considerar capdavantera en l'estudi de les questions territorials hagi roms en general, silenciosa davant el rebuig de tota la seva producci, com si de sobte
s'hagus esmussat la seva gosadia.
El Debat de la Divisi Territorial s viu, encara. Cal conixer en
detall la realitat. El territori catal s'ha d'estudiar i cal comprendre
b els mecanismes del seu funcionament i conixer b els obstacles
que s'oposen a que el ciutad, en el su marc ms immediat, pugui
contribuir a la millora de la qualitat de vida collectiva.
ANNEX 1
UNITATS DE POBLACI DELS MUNICIPIS
DE L'ACTUAL CONCA DE BARBER I LLUR EVOLUCI
AL LLARG DELS LTIMS SEGLES
(1: fogatge de 1365; 2: Cens del Comte de Floridablanca de 1787; 3:
Cens.de Vicente de Frigola de 1819; 4: primer cens modern de
l'Estat espanyol de 1857; 5: Cens general de 1950; 6: darreres dades
censals 1986).

30

12
Aguil
Albi
Almenara
Barber de la Conca
la Bartra
Belltall
Biure del Gai
Blancafort
Castellfollit
la Cirera
Codony
CoguU
els Cogullons
Conesa
l'Espluga de Francol
Figuerola
el Fonoll
La Farga
Fors
Glorieta
la Gurdia dels Prats
Guialmons (Guimons)
l'Illa
Llorac
les Masies
Milmanda
Mirambella
Montalegre
Montargull
Montblanc
Montbri de la Marca
Montorns
Ollers
Passanant
les Piles de Gai
Pinetell de Rojals
Pira
Pla de la Bassa
Pobla de Carivenys
Pobla de Ferran
Poblet
Pontils

3 4 5 6

XXX
XX
O x x x x x
XXX
x x x
x x x

x x x

x x x
XX
x
0
x
x
X
x
X
x

x
x
0
0
x

X
X
X

X
X

X
X

0
X

X
31

1 2

3 4 5 6

Prenafeta
x x x
Rauric
x x x
Riudabella
Rocafort de Queralt
x x x x x
Rocamora de Sant Mag
x x x
Rojalons
Rojals
x x x x
les Roques
x
Sabella
x
x
la Sala
x x x
Saladern
x
Sant Gallart
x x
X X
Santa Coloma de Queralt
x x x
X X
Santa Perptua de Gai
x x x
X X
Sarral
x x x X X
Savall del Comtat
x x x
Seguer
x x x
Segura
x
X X
Senan
x x x X X
Solivella
x x x
el Tallat
x
el Titllar
Torlanda
x x
Torrelles
Vallclara
Mx x x x
Vall de Lladrons
x
Valldeperes
Vallespinosa
x x x
Vallverd de Queralt
x x x
Vilanova de Prades
C x x x x
Vilaperdius
Vilaverd
x x x x x
Vimbod
x x x x x
X: unitat de poblaci que consta en el document indicat.
0: no figuren al fogatge per sser focs de l'Orde de l'Hospital.
M: llocs pertanyents al monestir de Poblet (n'hi havia d'altres).
C: llocs pertanyents al comtat de Prades.

32

X
X
X
X

X
X

x
x
x

33

CONCA DE BARBER: UNITATS DE POBLACI

BARBER DE LA CONCA . .
BLANCAFORT
CONESA

L Ollers

1. Saladem
2. Torlanda
l'ESPLUGA DE FRANCOL . . 1. les Masies
FORS . . .
1. Pla de la Bassa
2. Sabella
LLORAC
1. Albi
2. la Cirera
3. MontarguU
4. Rauric
MONTBLANC
l.laBartra
2. els CoguUons
3. la Farga
4. la Gurdia dels Prats
6. Montorns
7. ITlla
8. Pinetell de Rojals
9. Prenafeta
10. Rojalons
11. Rojals
12. Vall de Lladrons
PASSANANT
1. Belltall
2. el Fonoll
3. Glorieta
4. la Pobla de Ferran
5. la Sala
6. el Tallat
LES PILES DE GAI
1. Biure del Gai
2. Figuerola (Figueroleta)
3. Guialmons (Guimons)
4. Sant Gallart
PIRA
ROCAFORT DE QUERALT
STA. COLOMA DE QUERALT

SANTA PERPTUA DE GAI

34

1.
2.
3.
4.
5.
1.
2.

Aguil
Almenara
Codony
la Pobla de Carivenys
les Roques
Montalegre
Pontils

3.
4.
5.
6.
7.
1.
2.

SARRAL

SAVALL DEL COMTAT . .

SENAN
SOLIVELLA
VALLCLARA
VILANOVA DE PRADES
VILAVERD
VIMBOD

Rocamora de Sant Mag

Seguer
Valldeperes
Vallespinosa
Vilaperdius
Cogull
Montbri de la Marca

3. Vallverd de Queralt
1. Segura

1. Castellfollit
2.
3.
4.
5.
6.

Milmanda
Poblet
Riudabella
el Titllar
Torrelles

ANNEX 3
(Aquesta bibliografia complementa la que figura a l'article Vers l'anlisi de
l'estructura interna de la Conca de Barber aparegut a l'Aplec de Treballs
nm. 5, del Centre d'Estudis, de 1983).
ALUJA i BANET, Toms (1983): Determinaci dels centres d'atracci i llur
zona d'influncia en funci dels equipaments municipals (Tesi doctoral, resum).
- (1984): Les comarques, una realitat vigent, a El Mn 115 (4 de maig).
CARRERAS i PUIGDENGOLES, Josep M. (1981): La Divisi Territorial
de Catalunya i les necessitats administratives a Serra d'Or, XXIII, nm.
259 (abril).
CANTALLOPS i VALERI, LI. (1976): Incidncia dels nous fets urbans i territorials en la divisi territorial de 1936, mbit VIII del Congrs de Cultura Catalana, reuni de la Seu. Publicat a Departament de Geografia
(1983), La nova divisi territorial de Catalunya, Bellaterra.
CASASSAS i SIM, Llus (1982-1983): Hacia unos nuevos principios de ordenacin territorial de base municipal en Cataluna a Revista de Geografia, XVI-XVII, Departament Geografia, Universitat de Barcelona.
- (1983): El debat comarcal des d'unes terres de personalitat tenament persistent, a Cardener, n,. 1 Institut d'Estudis Locals de Cardona.
- (1984): La estructuracin territorial de Cataluna. Antecedentes. Institu35

cionalizacin, X Reunin de Estudis Regionales, pg. 703-719 de les

Actas, Len.
(1985): Repartiment de competncies i alternatives d'organitzaci territorial,
a Cardener, nm. 2, Institut d'Estudis Locals de Cardona.
(1986): Un debat nou sobre la divisi territorial de Catalunya: els municipis, les comarques i el poder,a. Quaderns d'Alliberament, nm. 12, Edicions La Magrana, Barcelona.
CASASSAS, LI. (coordin.), CLUSA, Joaquim et allii (1979): Bases teriques
i prctiques per a una nova divisi territorial de Catalunya, Fundaci Jaume BofU, Barcelona.
CASASSAS, LI-, CLUSA, J. (1981): L'organitzaci territorial de Catalunya,
Fundaci Jaume Bofill, Barcelona.
CASASSAS, LL, CLUSA, J. (1984): La divisi territorial de Catalunya ja
torn de l'exili, a El Mn, nm. 109 de 23 de mar, Barcelona.
CENTRE D'ESTUDIS DE PLANIFICACI (1979): La unitat territorial
com a suport de l'activitat administrativa i operativa de la Generalitat, Barcelona.
GIANNINI, Massimo Severo et allii (1984): La comarca com a ens territorial. Generalitat de Catalunya, Escola d'Administraci Pblica de Catalunya, Barcelona.
GUASCH i CANT, Joan (1985): Catalunya i la seva divisi territorial, a El
Francol, (nms. 21 a 24) l'Espluga de Francol.
LLUCH, Enric, GIRAL, Eugeni et allii (1968): Evoluci de les rees de trnsit dels autobusos de lnia a Catalunya (1934-1964), Banca Catalana, publicacions, Barcelona (mar).
LLUCH, Enric i NELLO, Oriol (1983): La Gnesi de la Divisi Territorial
de Catalunya (Edici de Documents de l'Arxiu de la Ponncia), Diputaci
de Barcelona. (2 volums, el segon de mapes).
(1984): El Debat de la Divisi Territorial de Catalunya. Edici d'Estudis,
Propostes i Documents (1939-1983), Diputaci de Barcelona.
MIR i BAG, Josep (1978): La Divisi Territorial de Catalunya: plantejament de la comarca en la segona Repblica, a Administraci Pblica,
nm. 2, Universitat Autnoma de Barcelona, Serveis de Publicacions, Bellaterra.
(1979): Les Mancomunitats i la crisi dels petits municipis, a Qesti Ciutadana, nm. 2, (agost-setembre).
REBAGLIATO, Joan (1975): Les unitats territorials bsiques ab Pasos Catalans, a Miscellnia Pau Vila, Montblanc-Martn, Granollers.
SERRA, Ricard (1984): Comarques i subcomarques de Catalunya, Agrupaci
Catalana Colldejou de Promoci Excursionista, Mollerussa.
(1984): ndex toponmic i bibliogrfic. Classificaci comarcarcal, subcomarcal i municipal de tots els pobles de Catalunya, Agrupaci Catalana
Colldejou de Promoci Excursionista, Mollerussa.
SERRANO, Josep (direc.) (1975): Hiptesi d'ordenaci territorial de la Regi
Catalana, Fundaci Bosch i Cardellach, Sabadell.
SOL i SABARS, LI. (1975): Sobre el concepte de regi geogrfica i la seva
evoluci, a Miscellnia Pau Vila, Montblanc Martn, Granollers.

>(-

SOLER i RIBER, Joan (1975): Estructures mercantils bsiques als Pasos Catalans, Montblanc-Martn, Granollers.
(1976): Estructures territorials bsiques: la rodalia, mbit VIII del Congrs de Cultura Catalana, reuni de la Seu. Publicat a Departament de
Geografia (1983), La nova divisi territorial de Catalunya, Bellaterra.
DEP. GEOGRAFIA (1983): La nova divisi territorial de Catalunya, a cura
de P. Riera, Universitat Autnoma de Barcelona, Bellaterra.
URGELL i COMA, J.M. (1976): Nova ordenaci territorial, poltica i administrativa de Catalunya, Editorial Prtic, Barcelona.
VILASECA, Josep M. (1978): La Reforma de l'Administraci Local de Catalunya, obra collectiva, Revista Jurdica Catalana, nm. 4, Acadmia de
Jurisprudncia i Legislaci de Catalunya, Barcelona.
(1981): La Divisi Territorial de Catalunya i l'Administraci Pblica autonmica, a Avui, 1, 3, 4 i 5 de mar, Barcelona.

37