You are on page 1of 14

Cristina Gonzàlez Bonachera

 Referències culturals i literàries

 Presència de mites

 Estil simbòlic i al·legòric


 - És una obra poètica construïda a partir de les
grans tradicions literàries i espirituals:

Queve
do
peota d
el
barroc
 Els mites de creació pròpia

 Els mites històrics

 Els mites extrets de diverses mitologies


 Imatges i símbols són fundamentals

- Construïts a partir d’imatges de la natura i del món


de la infantesa de l’autor
- Símbols provinents de conceptes creats pel poeta
amb el suport de les tradicions culturals i
literàries que coneix.

El lab
er
templ int i el
ti e
El caminan
el mur

Els captaires cecs


 La meditació sobre la condició humana, entrades
en els temes de la mort i la llibertat.
- Té el punt de
partida en la
mort d’amics i
familiars
 La preocupació per Catalunya i el seu destí. Es
fa present en el llibre La pell de Brau.
Hi conviuen diversos registres
 Registre líric o elegíac, té la reflexió sobra la
mort.

 Registre satíric: remarca les coses grotesques

 Registre civil: s’adreça a la col·lectivitat amb un


missatge de to moral elevat.
Activitat 10

A vegades és necessari i forçós


Que un home mori per un poble,
Però mai no ha de morir tot un poble
Per un home sol:
Recorda sempre això, Sepharad. CIVIL
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
I mira de comprendre i estimar
Les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
I l’aire passi com una estesa mà
Suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
En l’ordre i en la pau, en el treball,
En la difícil i merescuda
Llibertat.
No saps que les aixetes s’han fet
Perquè no hi ragi l’aigua
I les cases perquè hi passis
Més saludable fred,
I els trens i els camins per al suport
SATÍRIC
Del meritori nivell
De la general felicitat?
Com que no vol mai ploure,
És clar que no hi ha llum,
I amb el diner no compres
Res del que vols i perversament necessites,
Excepte l’entrada
Per al futbol de les festes
O per a la intangible cursa nacional.
Els meus ulls ja no saben
Sinó contemplar dies
I sols perduts. Com sento
Rodar velles tartanes
Pels rials de Sinera!
Al meu record arriben
Olors de mar vetllada
Elegíac
Per clars estius. Perdura
En els meus dits la rosa
Que vaig collir. I als llavis,
Oratge, foc, paraules
Esdevingudes cendra.