You are on page 1of 2

Selecciona un mínim de dos poemes, copia’ls, busca al

diccionari les paraules que no comprenguis, interpreta’n el


contingut i intenta classificar-los segons els seu contingut, to,

Salvador Espriu

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE


Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

Comentari:

El poema està dividit en tres parts ben diferenciades, la primera ocupa els 7
primers versos i reflexa el desig de fugida de l’autor del seu país. El jo
poètic es lamenta de la situació del seu poble que ha perdut la llibertat i diu
que se’n vol anar nord enllà (cap a Europa, on ha guanyat la democràcia).

En la segona part es mostra la crítica social a la que seria sotmès si definitivament


decidís marxar. Els habitants del país desaprovarien la seva acció mentre el jo poètic
se’n riuria.
El mot congregació que apareix en aquesta part identifica la idea de nació en el
concepte de grup reunit a l’entorn d’una llei religiosa. Apareix també un dit o frase feta
(com l’ocell que deixa el niu, així l’home que se’n va del seu indret)
que reflexa la desaprovació del poble. El l’últim vers de la segona part l’autor escriu
àrid poble, aquí Espriu juga amb el concepte de desert (àrid) i amb l’aridesa de
Catalunya sota la dictadura militar, sense llibertat ni tan sols per expressar la seva
cultura.
En la tercera part s’observa una afirmació de fidelitat al país, el jo poètic diu que mai
s’anirà de Catalunya perquè ell també es considera covard i salvatge i perquè estima
desesperadament la seva pàtria.
Les emocions que te són de desig de marxar , arrepentiment i molt d’amor a la seva
terra .

Cementiri de Sinera

[II]
Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l'ombra
viatgera d'un núvol.
El lent record
dels dies
que són passats per sempre.

Comentari:

Aquest poema té un sentiment patriòtic ,i en la temàtica del poema fa una


reflexió crítica del comportament humà i de les conseqüències negatives
que va provocar la Guerra Civil sobre Sinera(que és el mot que Salvador
Espriu es va inventar per a referir-se a Arenys de Mar).

El poema té un registre líric i elegíac.

Per finalitzar el poeta recorda com era el món abans i com era ara com a
conseqüència de la guerra.

You might also like