You are on page 1of 17

De sota, cavall i rei:

Limpacte social de la droga al barri

ndex
0. Presentaci
1. L'enquesta
1.1 Clcul de la mostra
1.2 Disseny del qestionari
1.3 Distribuci del qestionari i entrevistes
2. Resultats: resultats directes
2.1 Situaci laboral
2.2 Relaci amb les drogues
2.3. Implicaci
2.4 Situaci del barri
2.5 Coneixement dels recursos
2.6 Propostes de millora
3. Resultats: anlisi
3.1 La por condiciona la implicaci?
3.2 La percepci i la realitat estan relacionades?
3.3 Sn diferents les zones de la Mina?
3.4 La relaci amb les drogues s la mateixa independentment del sexe? I de
ledat?

De sota, cavall i rei:


Limpacte social de la droga al barri

1. L'enquesta
1.1 Clcul de la mostra
Per al clcul de la mostra, hem partit de les dades de l'Anuari de poblaci 2016,
publicat per l'Ajuntament de Sant Adri de Bess en format digital i de lliure accs a la
web municipal. A partir d'aquestes dades, hem convingut que una mostra aleatria de
385 individus s suficient per estimar, amb una confiana del 95% i una precisi de +/5 unitats percentuals, un percentatge poblacional que es preveu que sigui al voltant
del 50%. El percentatge de reposicions necessari s'ha previst que ser del 0% (font:
calculadora de grandria mostral GRANMO).
Per a l'estratificaci per zones del barri, hem dividit el barri en tres parts: Mina Vella,
Mina Nova i Mina Residencial. Hem fet servir el programa Epidat per al mostreig
aleatori estratificat, amb el resultat segent:
Zona

Mida de l'estrat Mida de la mostra

Mina Vella (verd)

3500

96

Mina Nova (rosa)

8200

226

Mina Residencial (blau) 2300

63

Total

385

14000

Finalment, hem introdut a la mostra els estrats d'edat i sexe. Pel que fa al sexe, hem
calculat un percentatge d'un 51% d'homes. Pel que fa a l'edat, hem dividit la poblaci
entre els menors de 30 anys, i els iguals o majors de 30 anys. En aquest cas, hem

De sota, cavall i rei:


Limpacte social de la droga al barri

calculat un percentatge d'un 61% de majors o iguals de 30 anys. Amb aquests resultats,
la mostra final queda aix:
Mina Vella

Homes Menors de 30 anys

19

Iguals o majors de 30 anys 30


Dones Menors de 30 anys

18

Iguals o majors de 30 anys 29


Mina Nova

Homes Menors de 30 anys

45

Iguals o majors de 30 anys 70


Dones Menors de 30 anys

43

Iguals o majors de 30 anys 68


Mina Residencial Homes Menors de 30 anys

13

Iguals o majors de 30 anys 20


Dones Menors de 30 anys

12

Iguals o majors de 30 anys 19


Total

385

1.2 Disseny del qestionari


L'objectiu de l'enquesta s conixer la relaci (percepcions, coneixement, vinculaci)
entre els vens i venes, i la realitat de la droga al barri. Per aquest motiu, el qestionari
aborda diversos aspectes, recollits en sis blocs:

Dades descriptives

Relaci de l'enquestat amb la droga

Resposta de l'enquestat a la realitat de la droga

Situaci del barri

Coneixement dels recursos actuals

Propostes de millora
Cada un d'aquests blocs s'ha dividit en preguntes especfiques, algunes d'elles amb un
format de resposta tancada, i d'altres amb resposta oberta. En total, el qestionari
inclou 39 preguntes.
1.3 Distribuci del qestionari i entrevistes
Amb tota la preparaci prvia, detallada fins ara, al mes de gener ens vam posar mans
a lobra per a poder passar les 385 enquestes planificades entre els vens. En un primer
moment pensvem que aquest exercici noms era un pas per a obtenir resultats, per
desprs vam veure, que el simple exercici de passar enquestes, ja ens donava molta
informaci de limpacte social de la droga al barri.

De sota, cavall i rei:


Limpacte social de la droga al barri

A continuaci detallem elements fora significatius:


- Moltes persones no van voler contestar lenquesta, perqu es tractava de parlar
sobre la droga al barri. Alguns deien que no en volien saber res sobre aquest tema, o
que era un mal endmic i de res servia fer enquestes.
- Alhora de passar les enquestes sens va fer difcil en espais amb molta gent.
Normalment la gent no volia contestar, si hi havia persones al voltant. Vam haver de
buscar espais tranquils, sense gaires persones, per tal de que la gent es sents cmoda
per a contestar.
- Es va notar la diferncia entre les tres zones delimitades per a fer lenquesta. A la
mina residencial vam tenir moltes dificultats per contactar amb la gent, ja que la gent
no fa gaire vida al barri, i laccs a les escales de vens s fora complicat. Tot i aix en
algunes escales lexperincia la valorem molt positivament, doncs la gent va estar molt
oberta a parlar i a participar.
Un altre aspecte, que volem tenir en compte alhora de parlar de les enquestes, i que
ha tingut repercussions directes sobre les respostes, ha estat les diferents accions
policials dels ltims mesos.
Des de setembre al barri hi ha hagut dues redades importants, on shan volgut
desarticular varis punts de venta de droga. Aix ha fet que des de loctubre del 2015
fins a dia davui, hagi disminut significativament la venta de droga al barri, i que per
tant, hagin canviat algunes dinmiques instaurades.

De sota, cavall i rei:


Limpacte social de la droga al barri

2. Resultats: resultats directes


2.0 Persones enquestades
Es van fer un total de 201 enquestes. Daquestes 90 van ser fetes a homes i 111 a
dones. El 29% de les persones enquestades eren menors de 30 anys.
Respecte a la zona de la mina on viuen, 90 enquestes es van fer a la mina vella, 77 a la
mina nova i 28 a la mina residencial.
2.1 Situaci laboral
Preguntats sobre la seva situaci laboral, el 44% afirma estar treballant; el 19%, estar
jubilat; el 18% estar aturat; l'11% ser estudiant; i el 8% altres.

Aqu cal fer constar el fet que, per sexes, latur s major entre homes que entre dones:
el 23,3% dels homes afirmen estar a latur, en front del 12,7% de dones que ho
afirmen.
2.2 Relaci amb les drogues
Pel que fa a la relaci dels enquestats amb les drogues, sels pregunta quina relaci
tenen amb el consum i la venda de drogues, quina percepci tenen de la presncia de
la droga al barri, i com els afecta la delinqncia associada. Els resultats sn els
segents:

De sota, cavall i rei:


Limpacte social de la droga al barri

2.2.1 T algun familiar, amic o conegut que consumeixi drogues actualment?


Davant daquesta pregunta, el 37% dels enquestats afirma que s, i el 63%, que no.

2.2.2 T algun familiar, amic o conegut que distribueixi drogues actualment?


Pel que fa a la distribuci de drogues, el percentatge de relaci s menor que en
lanterior pregunta, si b un 25% afirma que s que t alguna persona propera que en
distribueix, davant del 75% que afirma que no.

De sota, cavall i rei:


Limpacte social de la droga al barri

2.2.3 Amb quina freqncia observa persones consumint droga (a lescala, al carrer,
etc.)?
En aquest cas, s molt rellevant la dada que el 44% dels enquestats afirmen que
observen diversos cops al dia persones consumint droga. Si ho sumem al 26% que
afirma que ho observa diversos cops a la setmana, ens surt una xifra dun 70%. Per
contra, els que afirmen veure-ho un cop a la setmana sn un 18%, i els que mai, un
12%.

2.2.4 Amb quina freqncia observa persones distribuint droga (a lescala, al carrer,
etc.)?
Aquesta pregunta est molt relacionada amb lanterior. Si abans es preguntava per
lobservaci del consum, ara es pregunta per lobservaci del trfic. I, malgrat que les
xifres sn molt importants, s evident que el trfic es du a terme amb major discreci:
el 37% dels enquestats afirma no veure mai trfic de drogues, i el 24%, veure-ho un
cop a la setmana o menys. Sumats, representen un 62%. Per contra, un 12% afirma
veure-ho diversos cops a la setmana, i un 27%, diversos cops al dia.

De sota, cavall i rei:


Limpacte social de la droga al barri

2.2.5 Vost ha estat vctima de robatori per part dun consumidor o un distribudor
de drogues?
Aquesta pregunta, i les tres properes, sn molt interessants de cara a comparar la
percepci de perillositat que es t de les drogues amb la perillositat real. En aquest
primer cas, es pregunta si lenquestat ha estat vctima de robatori per part dun
consumidor o un traficant, i la resposta s el 84% afirma no haver-ho estat mai,
enfront dun 16 que s.

2.2.6 T algun familiar, amic o conegut que hagi estat vctima de robatori per part
dun consumidor o un distribudor de drogues?
En aquesta altra pregunta es demana el mateix, per amb un conegut com a vctima de
robatori. Aqu, el no es redueix fins un 62%, mentre el s augmenta fins el 38%.

De sota, cavall i rei:


Limpacte social de la droga al barri

2.2.7 Vost ha estat vctima dagressi per part dun consumidor o un distribudor de
drogues?
En aquesta pregunta, es reprn el model de les dues anteriors, per substituint el
robatori per lagressi. En el cas de ser-ne un mateix la vctima, un 16% afirma que s
que ho ha estat, mentre que un 84%, que no.

2.2.8 T algun familiar, amic o conegut que hagi estat vctima dagressi per part
dun consumidor o un distribudor de drogues?
Amb la mateixa pregunta, per dirigint-la vers si la vctima ha estat alguna persona
propera, el resultat s que el s se situa al 31%, i el no al 69%.

De sota, cavall i rei:


Limpacte social de la droga al barri

2.2.9 Del 0 al 10, quina sensaci dinseguretat t al barri?


En aquesta pregunta, la mitjana de les respostes fou de 5,8, amb una desviaci
estndard del 3,3. Si observem lhistograma, veurem clarament que hi ha molta
acumulaci als extrems i al punt mig.

2.2.10 Coneix lexistncia de mfies de la droga al barri?


Aquesta pregunta va ms enll de la droga en s, i aborda el tema de les xarxes de
negoci de la droga. En aquest cas, el 66% dels enquestats afirmen conixer lexistncia
daquestes mfies, mentre que el 34% afirma que no.

10

De sota, cavall i rei:


Limpacte social de la droga al barri

2.2.11 Del 0 al 10, quin nivell de por li causa la presncia de mfies de la droga al
barri?
La resposta a aquesta pregunta per part dels entrevistats dna una mitjana de 6,6 i
una desviaci estndard de 3,39. Si observem lhistograma, veurem que hi ha una clara
acumulaci vers els extrems.

2.2.12 Del 0 al 10, quin grau de confiana t amb que algun dia sacabi la venda de
droga al barri?
En aquesta resposta, la mitjana ha estat del 3,46 i la desviaci estndard, del 3,45. En
lhistograma es pot observar com els valors sacumulen clarament cap als valors ms
baixos.

11

De sota, cavall i rei:


Limpacte social de la droga al barri

2.3. Implicaci
En aquestes preguntes es mira de conixer quina s la reacci per part dels enquestats
davant la situaci de la droga.
2.3.1 Ha participat mai en algun acte o acci contra la presncia de la droga al barri?
Davant daquesta pregunta, el 80% dels enquestats afirma que no ho ha fet mai,
mentre que el 20% afirma que s.

2.3.2 Sha implicat mai en alguna associaci en la lluita contra la droga al barri?
I, continuant en la lnia de la darrera pregunta, es pregunta si la reacci de lentrevistat
s dins lacci associativa. El 86% afirma que no, mentre que el 14% afirma que s.

12

De sota, cavall i rei:


Limpacte social de la droga al barri

2.4 Situaci del barri


A lenquesta es fa valorar als entrevistats diverses situacions, en funci de si els
generen ms o menys preocupaci (on 10 s mxima preocupaci, i 0 s mnima). A
partir de les mitjanes, queden ordenades aix:
1
2
3
4
5
6
7
8

La neteja dels espais pblics.


La mala imatge del barri.
Lapropiaci de lespai pblic per part de determinades persones.
La venda de droga a les escales de vens.
El fet que vens de tota la vida marxin del barri.
La venda de droga al carrer.
La presncia de persones de fora del barri que vnen aqu a comprar i
consumir drogues.
Les tensions entre vens.

8,69
8,54
8,27
8,25
8,01
7,89
7,87
7,28

2.5 Coneixement dels recursos


Un dels dubtes que hi ha s el grau de coneixement que els vens tenen dels recursos
actualment existents relacionats amb les drogues. Per a cada recurs se li fan tres
preguntes, i els resultats sn els segents:

Sabria dir dues funcions


daquest equipament?
Sap on es troba situat
aquest equipament?
Ha visitat el local, en
alguna activitat concreta o
en unes portes obertes?
2.6 Propostes de millora

Local o sala
de consum
44% s, 56%
no
57% s, 43%
no
12% s, 88%
no

CAS o
ambulatori
45% s, 55%
no
56% s, 44%
no
17% s, 83%
no

Situat
20% s,
80% no
19% s,
81% no
10% s,
90% no

Comissaria
dels Mossos
75% s, 25%
no
85% s, 15%
no
48% s, 52%
no

Finalment, es pregunta als enquestats sobre qu es podria fer per millorar el barri.
Aquestes propostes sagrupen en tres blocs: Lacci policial, lorganitzaci urbanstica, i
la promoci econmica. En cada cas sofereixen diverses propostes per tal que els
entrevistats en valorin linters, i sobre tamb la porta a que plantegin propostes
alternatives.
2.6.1 Quina hauria de ser la prioritat dels cossos policials?
El 29% considera que la prioritat hauria de ser el control de lentrada de droga al barri;
el 22%, la vigilncia als carrers; el 20%, la pressi sobre el comer de drogues a les
escales de vens; el 4%, lobertura duna oficina datenci per temes relacionats amb
les drogues. El 20% restant proposa altres accions, entre les que destaquen:
Reduir la corrupci interna de la policia.
Actuar ms.
13

De sota, cavall i rei:


Limpacte social de la droga al barri

Fer la seva feina.


Ser ms constants.
Evitar els robatoris.

2.6.2 Quina hauria de ser la prioritat en termes urbanstics?


El 36% considera que la prioritat
hauria de ser afegir al Pla de
Transformaci un apartat especfic
sobre la lluita contra la droga; el 14%,
millorar la illuminaci dels espais
pblics; el 13%, modificar la
distribuci del mobiliari urb; el 12%,
vallar els solars buits. El 25% restant
proposa altres accions, entre les que
destaquen:
Evitar el soroll de la gent que
fa vida al carrer.
Fer fora la gent que es droga.
Omplir els pisos.
Millorar la neteja.
Millorar els serveis.

14

De sota, cavall i rei:


Limpacte social de la droga al barri

2.6.3 Quina hauria de ser la prioritat en termes de promoci econmica?


El 42% dels enquestats considera que la prioritat hauria de ser el suport a la formaci
dels joves; el 20%, la creaci dempreses al barri; el 13%, laugment dels plans
docupaci; el 6%, laugment de cursos formatius. El 19% restant proposa altres
accions, entre les que destaquen:
Recolzament al coneixement tctic.
Canvis culturals.

15

De sota, cavall i rei:


Limpacte social de la droga al barri

3. Resultats: anlisi
3.1 La por condiciona la implicaci?
Una dada interessant de lenquesta sorgeix de comparar els resultats de la pregunta
sobre el nivell de por a causa de la presncia de mfies de la droga amb els de la
pregunta sobre la implicaci en associacions per tal de lluitar-hi. Segons podem veure,
entre els que s que shi impliquen hi ha un major sentiment de por (els que shi
impliquen responen amb una mitjana de 7,9, mentre que els que no shi impliquen,
amb una de 5,8). Caldria estudiar quins en poden ser els motius.
3.2 La percepci i la realitat estan relacionades?
Un dubte que podem tenir a lobservar els resultats sobre la percepci de la droga al
barri s si aquesta est veritablement fonamentada sobre lexperincia, o b si respon
ms a impressions subjectives. Si comparem els resultats de la pregunta sobre
lobservaci de persones consumint droga, i la de sensaci dinseguretat al barri,
observem una correlaci de 0,2 (ndex de correlaci de rho de Spearman) amb
p=0,006. Aix vol dir que en la mesura en que augmenta la freqncia dobservaci de
persones consumint, augmenta la inseguretat. Les dades sobre inseguretat, per tant,
estan molt relacionades amb lexperincia.
3.3 Sn diferents les zones de la Mina?
En general, hem de dir que els resultats sn fora homogenis a les diverses zones del
barri. Aix, si b si que observem diferncia a la pregunta T algun familiar, amic o
conegut que distribueixi drogues actualment?, on el 40% de la Mina Nova diu que s,
mentre que tan sols el 17,3% de la Mina Vella o el 3,6% de la Mina Residencial ho fa
(amb p<0,001), a la resta de preguntes la diferencia entre zones del barri no s
estadsticament significativa.
3.4 La relaci amb les drogues s la mateixa independentment del sexe? I de ledat?
Encara que pugui sorprendre, si creuem les respostes de les diverses preguntes amb
els perfils de sexe i dedat, no trobem cap diferncia significativa: cap daquests
resultats no dna una probabilitat menor de 0,05, que s el lmit que sestableix per a
considerar rellevant una diferncia.

16