You are on page 1of 11

Avui descriurem el quadre de'n Joan Miró que es titula

“El somriure d'una llàgrima”.


En aquest quadre hi ha un cel de color beix marronet
com l'arena i amb piquets blancs com la neu. Aquests
colors estan escampats. A la vorera de la banda
esquerre, hi ha taques que pareixen els núvols quan no
porten pluja. Tenen forma de fantasma, de monstre, de
mamut i de cara de ca o d'ós formiguer.
A la dreta del cel hi ha un puntet negre com la nit. Al
mig del cel de l'obre observam una lluna que pareix un
llac o un casc de moto de color blau marí, com el blau de
l'oceà. És aixatarrada. La seva forma pareix un
“comecocos”,una cascada o
una bala disparada. És una lluna creixent. Té forma de
D. Si la mires amb el cap girat sembla un meteorit. Si
gires el cap a la dreta pareix un capell de soldat de la
guàrdia o els cabells de'n Xiqui-Xiqui.
Al cel, devora la lluna, a la seva dreta, hi ha una
estrella que pareix un boomeran que roda. És una
d'aquelles estrelles que es dibuixen amb retxes. Té
quatre retxes que estan tortes com les ones del mar.
Pareix que estan electrocutades. Aquestes retxes,
quan es creuen fan un punt enmig. N'hi ha dues de
més curtes col·locades com la creu de la suma i dues
més llargues que estan col·locades com la creu de les
taules de multiplicar. L'estrella pareix una aranya de
cames llargues, la seva teranyina o un sol sense rotllo.
També pareix el bastó d'una majorette, els radis de la
roda d'una bicicleta o una explosió. És negre i no
resplandeix.
A damunt la línia que separa el cel de la terra, i a
l'esquerre de la lluna, casi tocant la punta de baix de la
lluna, veim una gota negre com el cafè o un pou fosc.
Aquesta gota és una llàgrima. De la punta de la
llàgrima surten tres pels com les puntes d'un rampín.
També pareix una botella que tira aigua per damunt
com una font. Són les seves parpelles. Aquestes estan
tombades com si els pegàs el vent. La llàgrima pareix
que té vida pròpia.
Baix del cel observam la línia que separa el cel de la
terra. El terra té quatre colors diferents. El tros més
gros és vermell com el magma, la sang o una tomàtiga
madura. El trobam a la part esquerre del terra i davall
la gota. Acaba amb un fragment groc com les llimones
que pareix un tobogan, un camí o un riu de llimonada.
Aquest tros va de dalt a baix de la terra, és molt prim i
un poc corbat, tombat cap a la dreta en diagonal.
Al costat dret de la franja groga hi ha un altre camí
verd, més curt i amb forma de rectangle, que està
col·locat horitzontal arribant del camí groc fins al final
del quadre. És de color verd fort com el d'un camp de
futbol. El camí verd separa en dues parts el tros negre
col·locat a la part dreta del camí groc i que completa el
terra.
Per acabar direm que és molt simple però molt
xulo.
Avui descriurem un quadre de'n Miró que es titula “El
somriure d'una llàgrima”
El fons d'aquest quadre està dividit per una retxa
horitzontal col·locada en mig de l'obra. La part de dalt del
fons és de color marró, un marró d'aquests fluixos, com el
de les fulles dels arbres quan cauen a la tardor. A
l'esquerre d'aquesta part hi ha com una taca blanca, com
si haguessin mullat el pinzell dins la pintura blanca i
haguessin pegat una esquitxada.
Aquesta part de dalt és com una platja on hi pega la llum
del sol. A la dreta de l'arena hi ha com una estrella, que
està feta amb quatre retxes negres i primes com una
agulla de cosir, col·locades fent una X, una és horitzontal i
les altres tres són diagonals, imitant el moviment dels
alfils. Al mig de l'estrella, on es creuen totes les retxes, hi
ha un punt negre.
A la part esquerre de l'arena i a damunt la línia que separa
el fons de baix i de dalt, veim una llàgrima de color negre
fort com una ombra o com el fons d'una cova, una formiga
o un escarabat piloter, i a la punta de la llàgrima hi ha tres
fils que fan com una ona i estan torts. Un és més gran,
l'altre és mitjà i el darrer és petit, com si fossin una família.
Voltant la llàgrima el beix es torna un poc més fort.
Enmig de l'arena veim una lluna molt grossa. És de
color blau fort pels costats, com l'aigua del mar quan a
davall té alga, i un poquet més fluix al mig. La lluna és mitja
amb forma de plàtan.
A la part de baix de l'obra, està pintat amb molts colors:
negre, groc, vermell i un verd com el de les olives.
El groc fa com un camí, format per línies corbes, on a
baix és més ample que a dalt. Aquest camí parteix de la
línia que separa el fons de dalt amb el de baix i arriba a la
part baixa del quadre.
És vertical però es desplaça de forma diagonal cap a la
dreta. El color groc d'aquest tros pareix el groc del Sol
o de la llimona madura.
A la dreta d'aquest camí hi ha un altre camí de color
verd oliva, recte, molt curt i horitzontal, que separa
dues zones de color negre. El camí verd parteix del
camí groc i travessa les franges negres fins arribar al
final de la dreta del quadre.
A l'esquerre del camí groc trobam un camp de color
vermell, un vermell com una rosella o com una
maduixa.
Per acabar direm que en general és un quadre molt
simple del què es poden dir moltes coses.

You might also like