You are on page 1of 7

RECUPERACIÓ RELIGIÓ 2

1

12 La terra produí la vegetació. I va ser així. I va ser així. i a les aigües aplegades. 1-31: Al principi. i a les tenebres. 4 Déu veié que la llum era bona. 11 Déu digué: --Que la terra produeixi vegetació.18 governessin el dia i la nit i separessin la llum de les tenebres. I va ser així. Hi hagué un vespre i un matí. 7 I va ser així. i fou el tercer dia. 13 Hi hagué un vespre i un matí. I la llum va existir. i fou el quart dia. 9 Déu digué: --Que les aigües de sota el cel s'apleguin en un sol indret i apareguin els continents. Déu va crear el cel i la terra. 16 Déu va fer els dos grans llumeners: un de més gran que governés el dia i un de més petit que governés la nit. 2 La terra era caòtica i desolada. Déu veié que tot això era bo. Hi hagué un vespre i un matí. i l'Esperit de Déu planava sobre les aigües. 17 Déu els col·locà a la volta del cel perquè il·luminessin la terra. 19 Hi hagué un vespre i un matí. 20 Déu digué: --Que les aigües produeixin éssers vius que s'hi moguin i animals alats que volin entre la terra i la volta del cel. i fou el segon dia. per a separar unes aigües de les altres. 10 Déu donà als continents el nom de terra. 5 Déu va donar a la llum el nom de dia. 25 Déu va fer tota mena d'animals feréstecs i domèstics i tota mena de cucs i bestioles. per tota la terra. I va ser així. 1 2 . Déu va fer la volta del firmament i va separar les aigües que hi ha a sota la volta de les que hi ha a sobre. i separà la llum de les tenebres. el de mar. 14 Déu digué: --Que hi hagi a la volta del cel uns llumeners per a separar el dia de la nit i assenyalar les festivitats. 22 Déu els beneí dient-los: --Sigueu fecunds. i fou el primer dia. multipliqueu-vos i ompliu les aigües dels mars. 24 Déu digué: --Que la terra produeixi éssers vius de tota mena: bestioles i tota mena d'animals domèstics i feréstecs. els éssers vius de tota mena que es mouen dintre l'aigua. 8 Déu donà a la volta del firmament el nom de cel. va fer també les estrelles. 3 Déu digué: --Que existeixi la llum. Déu Pare Creador Llegeix Gn 1. 6 Déu digué: --Que hi hagi un firmament enmig de les aigües. 21 Déu va crear els grans monstres marins. els dies i els anys. el de nit.1. 15 i que des de la volta del cel il·luminin la terra. les tenebres cobrien la superfície de l'oceà. 23 Hi hagué un vespre i un matí. Déu veié que tot això era bo. herbes que facin llavor i arbres de tota mena que donin fruit amb la seva llavor. les herbes de tota mena que fan la seva llavor i els arbres de tota mena que donen fruit amb la seva llavor. Déu veié que tot això era bo. i fou el cinquè dia. i tota mena d'animals alats. Déu veié que tot això era bo. i que els animals alats es multipliquin a la terra. Déu veié que tot això era bo.

Posa exemples. Hi hagué un vespre i un matí. Enumera situacions que recordis en les quals l’ésser humà ha maltractat el nostre món. Tanmateix. sotmeteu els peixos del mar. ompliu la terra i domineu-la. 27 Déu va crear l'home a imatge seva. creà l'home i la dona. els ocells del cel i totes les bestioles que s'arrosseguen per terra. els ocells del cel.Déu digué: --Fem l'home a imatge nostra. i fou el sisè dia. perquè siguin el vostre aliment. Creus que aquesta actitud respon a la voluntat de Déu? Per què? Explica la frase: “Som la imatge i el reflex d’un Déu que ha creat el món per a nosaltres”. 30 A tots els animals de la terra. Sabem que no ens ha dolgut perjudicar la Terra per tal de satisfer les nostres necessitats. notícies. el va crear a imatge de Déu. A què ens obliga. 29 Déu digué encara: --Mireu. i tota la terra amb les bestioles que s'hi arrosseguen. injustícies que es cometen envers els uns o envers les altres. us dono totes les herbes que fan llavor arreu de la terra i tots els arbres que donen fruit amb la seva llavor. 28 Déu els beneí dient-los: --Sigueu fecunds i multipliqueu-vos. a tots els éssers vius de la terra. Així diu la Bíblia que Déu va crear la humanitat. 26 Activitats: Quantes vegades es repeteix. els dono l'herba verda per aliment. semblant a nosaltres. al llarg del text. i que sotmeti els peixos del mar. 31 Déu veié que tot el que havia fet era molt bo. sembla que les persones no hem fet un ús adequat d’aquest món. I va ser així. el bestiar. a tots els ocells del cel i a totes les bestioles que s'arrosseguen. històries i exemples de desigualtats entre l’home i la dona. això? Podem fer el que vulguem’ Per què? Els va crear home i dona. la frase “Déu veié que tot això era bo”? Per què creus que es repeteix tantes vegades? Què vol dir-nos el redactor d’aquest text? El món ha estat creat perquè en tinguem cura i en gaudim les persones. Assenyala situacions. 3 .

són capaços de viure com a germans. perdonant. especialment a Roma..php? id=120026&lang=es Escolta l’àudio i llegeix on diu: Más información sobre este tema. sinó la presència de Déu en el món com a Senyor dels homes i dones en l’amor i la veritat. El Regne de Déu no és cap país llunyà. el peix. Llegeix Lc 10. El Regne de Déu Entra en: http://www. obrint les nostres mans per acollir tothom. Jesús ens va deixar la tasca de cooperar en la implantació del Regne de Déu en aquesta terra on vivim: estimant-nos. el colom de la pau. què haig de fer per a posseir la vida eterna? 26 Jesús li digué: 4 . per posar a prova Jesús. el pelicà. li va fer aquesta pregunta: 25 --Mestre. Després de la mort de Jesús de Natzaret.. ajudant els orfes i les viudes. 25-37: Un mestre de la Llei es va aixecar i. el crismó. pobres i patricis.. Els cristians perseguits tenien els seus propis símbols que els identificaven com a seguidors de Jesús de Natzaret i que els permetien relacionar-se entre ells: el Bon Pastor. Activitats: Quan va anunciar i iniciar Jesús el Regne de Déu? Com es construeix? Quina tasca ens va deixar a nosaltres? Explica el significat d’aquesta frase: Ser cristià significa entrar en el Regne de Déu. originant així una nova societat en què homes i dones. abandonant el culte als ídols de l’emperador. els seus seguidors van ser perseguits i castigats.net/entrevista. tractant els esclaus com a germans nostres. esclaus i lliures. resant.emisoraslatinas..2.

hem estat batejats en un sol Esperit per a formar un sol cos. 12-31: El Crist és com el cos humà. després el pujà a la seva pròpia cavalcadura. 32 Igualment un levita arribà en aquell indret. 12 5 . 29 Però ell. jueus i grecs. 33 »Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d'ell. i estima els altres com a tu mateix. i tu fes igual. amb tota l'ànima. Llegeix 1Co 12. quan jo torni a passar. que el despullaren. 34 S'hi acostà. veié l'home i passà de llarg per l'altra banda. el teu Déu. ni que siguin molts. amb totes les forces i amb tot el pensament. el dugué a l'hostal i se'n va ocupar. passà de llarg per l'altra banda. li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà. el veié i se'n compadí. 28 Jesús li digué: --Has respost bé: fes això i viuràs. l'apallissaren i se n'anaren deixant-lo mig mort. amb tot el cor. formen un sol cos. i tots hem rebut com a beguda un sol Esperit. amb ganes de justificar-se. Llavors Jesús li digué: --Vés. que és un. et pagaré les despeses que facis de més. encara que tingui molts membres: tots els membres. esclaus i lliures.--Què hi ha escrit en la Llei? Què hi llegeixes? 27 Ell va respondre: -. 31 Casualment baixava per aquell camí un sacerdot. quan el veié. 35 L'endemà va treure's dos denaris i els va donar a l'hostaler dient-li: »--Ocupa't d'ell i. 13 Tots nosaltres.Estima el Senyor. preguntà a Jesús: --I qui són els altres que haig d'estimar? 30 Jesús va contestar dient: --Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d'uns bandolers. »Quin d'aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l'home que va caure en mans dels bandolers? 36 37 Ell respongué: --El qui el va tractar amb amor.

29 ¿Són tots apòstols? ¿O tots profetes? ¿O tots mestres? ¿Tots fan miracles? 30 ¿Tenen tots el do de guarir? ¿Tots parlen en llengües? ¿O tots les saben interpretar? 31 Anheleu. com podria olorar? 18 Però Déu ha distribuït en el cos cada un dels membres de la manera que li ha semblat. però el cos és un de sol. els membres del cos que semblen més febles són els més necessaris. en segon lloc. tots els altres s'alegren amb ell. apòstols. els dons més grans! Activitats: Busca informació sobre els diversos símbols que els primers cristians utilitzaven per a representar Jesús. 23 els que ens semblen menyspreables. quan un membre sofreix. i quan un membre és honorat. 25-37. de guiarlos. en primer lloc. 19 Si tot el cos es reduís a un sol membre. sinó de molts. però. els tractem amb una decència 24 que no necessiten els membres més decents. 6 . de parlar en llengües. profetes. els membres són molts. després. 21 L'ull no pot dir a la mà: «No em fas cap falta». després. Del text 1Co 12. sinó que tots els membres tinguin la mateixa sol·licitud els uns pels altres. mestres. 26 Per això. 16 I si l'orella deia: «Com que no sóc ull. els cobrim amb més honor. d'ajudar els altres. 12-31. Del text Lc 10. com podria sentir-hi? Si tot el cos fos oïda. tots els altres sofreixen amb ell. el cos no consta d'un sol membre. 28 En l'Església. no sóc del cos». no sóc del cos». Com explicaries la metàfora del cos referida a una comunitat de cristians? Esmenta’n alguna aplicació o conseqüència pràctica. 27 Doncs bé.14 Ara bé. Respon amb paraules teves la pregunta de Jesús: Quin d’aquests tres et sembla que es va comportat com a proïsme de l’home que va caure en mans dels bandolers? Justifica la resposta. on seria el cos? 20 Així. no per això deixaria de ser del cos. Déu ha posat. 25 perquè en el cos no hi hagi divisions. Déu ha disposat el cos de tal manera que ha donat més honor als membres que més en necessiten.» 22 Ben al contrari. 17 Si tot el cos fos ull. doncs. Descriu-los i explica’n el significat. ni tampoc el cap als peus: «No em feu cap falta. i cadascú n'és un membre. i els que tenim per menys decents. els qui tenen poder d'obrar miracles. en tercer lloc. 15 Si el peu deia: «Com que no sóc mà. els qui tenen el do de guarir. no per això deixaria de ser del cos. vosaltres formeu el cos de Crist.

que comporta la comunaunió amb els germans.com/watch? feature=player_embedded&v=j40ZGpIKkN8#at=55 Activitats: Quines conclusions treus de tot el que has llegit i sentit? Explica tres idees de cada lectura i tres del vídeo.catalunyareligio. Llegeix: http://www. combregar. Els cristians estan compromesos a portar l’amor de Déu a l’ambient on viuen i participar activament en la vida pública per transformar les estructures i les situacions que són contràries a l’Evangeli.3. Comunió amb Déu i amb els germans: rebre el cos de Crist.cat/bloc/ventijol-suau/26-10-2012/comprom-ssocial-dels-cristians-31903 Llegeix algunes de les experiències que s’expliquen a: http://blog. model d’amor i de servei: amb el gest de rentar els peus als seus deixebles. 7 .net/?tag=grietas-en-el-muro&lang=ca Escolta: http://www. El compromís dels cristians L’amor als altres: el manament nou és el camí que s’ha de seguir per fer visible Jesucrist en la nostra societat. Jesús vol recordar que estimar és servir. Busca exemples de tres cristians que visquin el seu compromís en el món de la marginació. El compromís social.youtube.cristianismeijusticia. Jesús. és comuna-unió amb Déu.