You are on page 1of 16

METABOLISME DELS

ELECTRÒLITS I L’AIGUA
TEMA 16
AIGUA: 60% pes corporal → molècula més abundant
líquid intracel·lular LIC
plasmàtic (vascular)
C
Compartimentació
i ió
líquid extracel·lular LEC intersticial

Balanç nul del contingut total d’H2O en adult sa


Incorporació = Pèrdua
• ingesta • orina
• catabolisme oxidatiu • suor
• vapor espirat
adult (70 kg) lactant (3kg)
Aigua total 60% 42 L 70% 2.1 L
LEC 20% 14 L 40% 1.212L
• plasmàtic • 5% 3.5 L • 8% 0.25 L
• intersticial • 15% 10.5 L • 32% 0.95 L
LIC 40% 28 L 30% 0.9 09L
Principals ions:

LEC: Na+ >> K+ ; Cl- >> HCO3-


LIC : K+ >> Mg2+ ; HPO42->>SO42-
* Membranes cel·lulars:
cel lulars: permeables H2O →
difusió per equilibrar la Posmòtica creada per diferent [soluts]
* Pressió osmòtica ← [Na+], [K+] del LEC i LIC
Na+, K+ condicionen la distribució d’H2O
* Distribució de Na+ i K+ → transport actiu
Na+ - K+ ATPasa
consum ATP
3 Na+ cap a fora
2 K+ cap a dins
→ diferència de potencial membrana cel·lular
(+) extracel·lular (-) intracel·lular
* ↑ [prot.-] intracel·lular
↓ ↓
distribució d’ions
d ions entre LEC/LIC
REGULACIÓ DE L’OSMOLALITAT
Espai Intracel·lular
* Contingut
g iònic del LIC ~ ct. ← activitat metabòlica cel·lular
transportadors iònics

* ↑ osmolalitat LEC: ↓ vol.


vol cel
cel. →H2O extracel·lular.
extracel·lular

* ↓ osmolalitat LEC: ↑ vol. cel. ← H2O extracel·lular

* alteracions metabòliques cel·lulars


cel lulars greus (hipòxia, …)
→ alteració dels transportadors →
→ canvi permeabilitat selectiva de les membranes
→ ? viabilitat
i bilit t cel·lular
ll l
Espai Extracel·lular
* balanç d’aigua/ ions → bàsicament ingesta/orina
* regulació osmolalitat i volum del LEC:
1 Hipotàlam
1-
controla:
- ingesta d’H2O → sensació de set
- eliminació
li i ió d’H2O → producció
d ió vasopressina
i (ADH)

hipòfisi posterior ← transport neuronal amb neurofisina

secreció a la sang → ronyó → ↑ retenció H2O
com a resposta a:
- ↑ osmolalitat LEC → estimulació neuronal → osmoreceptors

sortida H2O del LIC set ADH


- ↓ volum intravascular (hipovolèmia)

((+)) centre de la set


estimulació receptors vasculars (baroreceptors)
secreció ADH
- angiotensina II → estimulació directa de l’hipotàlam
l hipotàlam
2 Renina – angiotensina – aldosterona
2-
↓ pressió filtració renal
estímul simpàtic renal → secreció renina (ronyó)
↓ [Na+] túbul distal
angiotensinògen plasmàtic
angiotensina II
vasoconstricció
+ reabsorció ← túbul distal/col. ← aldosterona ← cortex adrenal
Na+/H
/ 2O
(+) centre de la set
p
hipotàlam
+ reabsorció H2O ← túbul col·lector ← secreció ADH
3- Pèptid atrial natriurètic
↑ volum LEC → ↑ pressió
p auricular

secreció pèptid

↑ vel. filtració glomerular

↑ excreció renal H2O/Na+

Resum:
* Na+ principal determinant de l’osmolaritat del LEC
* ↓ volum
l LEC → ↑ H2O/Na
O/N +
↑ volum LEC → ↓ H2O/Na+
* espai plasmàtic i intersticial:
membranes endotelials permeables H2O i ions
impermeables proteïnes (-) plasmàtiques

pressió hidrostàtica H2O


plasma espai intersticial
pressió oncòtica ↑[prot(-)] H2O
ALTERACIONS HIDROELÈCTROLÍTIQUES
• H2O: dèficit i excés d’H2O
↑ retenció H2O i Na+ total = ct. → hipotonicitat del LEC
↑ pèrdua H2O i Na+ total = ct. → hipertonicitat del LEC
E general:
En l ↑NNa+
+ → ↑ vol.
l LEC i t
integració
ió mecanismes
i
↓ Na+ → ↓ vol. LEC de regulació H2O i Na+
Diagnòstic: hiponatrèmia → investigar origen per ↑ H2O o no
hipernatrèmia → investigar origen per ↓ H2O o no
• Na+
Hiponatrèmia : determinació de la osmolalitat:
a) Normal (Isotònica)
* Hiperproteinèmia o hiperlipidèmia → pseudohiponatrèmia
macromolècules → no alteren gaire l’osmolalitat
ocupen ↑ volum

↓ volum aquós

[Na+] volum aquós = normal


[Na+] volum total = baix
mesura de Na+ amb electrode selectiu → normal
(mesura activitat iònica al compartiment aquós)
* Perfusió isotònica sense Na+ : glucosa, manitol, ...
b) Alta (Hipertònica)
Hiperglucèmia: substàncies osmòticament actives

plasma hipertònic

sortida
tid d’H2O del
d l LIC

dilució parcial del LEC
c) Baixa (Hipotònica): + freqüent.
classificació segons el volum extracel·lular:
* Hipervolèmia (edemes): retenció Na+ i ↑↑ H2O
→ hiperhidratació, amb ↑Na+ total
[Na+] orina < 20 mM
[[K+] orina > 50 mM
• insuficiència cardíaca congestiva
• insuficiència renal crònica (nefrosi)
• dany hepàtic amb hipoproteïnèmia
* Isovolèmia: normalment acompanyada de pèrdues renals Na+
Na+ orina >20 mM (↑H2O crònic) o Na+ orina <20 mM (↑H2O agut)
• alteració de secreció d d’ADH↑
ADH↑
• fallada en la resposta a l’ADH (↑)
• tractament amb diürètics (compensat amb H2O del LIC)
* Hipovolèmia: pèrdues d’H2O i ↓↓Na+
→ deshidratació, amb ↓Na+ total
1) pèrdues
èd renals
l N
Na+ > 20 mM M orina
i
• nefropatia (nefritis, acidosi tubular, necrosi tubular)
• tractament amb diurètics (insulina, adrenalina, ...)
2) pèrdues extrarenals Na+ < 20 mM, orina hiperosmòtica.
normalment en sèrum : ↑[urea], ↑[ proteïna], ↑ hematòcrit
• tracte gastrointestinal (vòmit, diarrea, ...)
• pell (cremades, suor, ...)

Hipernatrèmia:
p ↑↑Na+/ H2O semprep → ↑ osmolalitat pplasma;; classificació
segons volum extracel·lular:
a) Hipovolèmica: pèrdua de líquids hipotònics

pèrdua H2O > pèrdua Na+

hipernatrèmia, hipovolèmia, deshidratació, ↓Na+ total
* Renal: osmolalitat orina < osmolalitat plasma; ↑[Na+] orina
• diuresis osmòtica per hiperglucèmia
• fallada renal amb poliuria
• insuficiència adrenal amb poliuria
* Extrarenal: osmolalitat orina > osmolalitat plasma
pèrdues per pell i tracte gastrointestinal
compensació per excreció de ↓ volum orina hipertònica

b) Euvolèmica pèrdua pura d’H d H2O


en part compensada pel LIC →
→ aparent isovolèmia
* Renal: osmolalitat orina < osmolalitat plasma
excreció ↑↑ volum orina hipotònica
• diabetis insípida neurogènica: incorrecta secreció d’ADH (↓)
a l’hipotàlam
nefrogènica : incorrecta resposta renal (↓)
a l’ADH
* Extrarrenal: osmolalitat orina > osmolalitat plasma
• ingesta inadeq
inadequada
ada d’H2O
• pèrdua gastrointestinal, cutànea, repiratòria d’H2O

c) Hipervolèmica guany d’H2O i ↑↑Na+


• perfusió amb excés de Na+
• hiperaldosteronisme crònic: ↑↑ retenció de Na+ → ↑ H2O
• K+ plasma = 2% del K+ total [K+] intrac. ~ 2O * [K+] extrac.

determinació plasmàtica poc significativa
• Reabsorció gairebé total al túbul proximal
• Túbul distal : secreció K+ o H+ per reabsorció Na+ (← aldost.)
aldost )
bomba Na+ - K+ ATPasa ///Na+ - H+ ATPasa
• Si LEC àcid → ↓ entrada K+ al LIC
LEC bàsic → ↑ entrada K+ al LIC
→ classificació segons HCO3- plasmàtic (equilibri àcid/base):

Hipopotassèmia:
p p
a) ↓ HCO3- plasma
* Pèrdua renal K+ orina > 20 mM
• acidosi tubular
• alcalosi respiratòria
* Pèrdua extrarenal K+ orina < 20 mM
• diarrea aguda
• fístula
fí l pancreàtica
ài
b) = ↑ HCO3- plasma
* Pèrdua renal K+ orina > 20 mM
• alcalosi metabòlica (↑ HCO3- → recuperació renal d’H+ →
→ pèrdua K+ renal
• excés aldosterona
• diürètics
* Pèrdua extrarenal K+ orina < 20 mM
• diarrea crònica
• abús de laxants
• adenoma
d d
de colon,
l ...

Hiperpotassèmia:
a) = HCO3- plasma
• dèficit aldosterona
• distribució alterada del K+ entre LEC i LIC
- dèficit d
d’insulina
insulina → K+ no entra al LIC
- necrosi tissular, cremades, leucocitosi → sortida de K+ al LEC
b) ↑ HCO3- plasma (c.r.)
• acidosi respiratòria crònica → ↑H+ → intercanvi túbul distal de H+ (no K+)
per Na → ↑ K+ plasma.
c) ↓ HCO3- plasma
• acidosi metabòlica ((amb ↑ GAP aniònic))

pèrdua renal H+ → retenció K+
• CI- • alteracions al LEC ~ paral·leles al Na+
• CI- de la ingesta → filtració glomerular → reabsorció tubular amb Na+
• Patologies amb alteració [Cl-] no corresponent a [Na+]
Hiperclorèmia
* acidosi metabòlica • fallada renal crònica
• acidosi tubular
• inhibidor anhidrasa carbònica
* alcalosi respiratòria (per hiperventilació assistida)
→ compensació renal capturant H+ →
→ eliminació HCO3- → captura CI-

DETERMINACIONS ANALÍTIQUES
Osmolalitat: osmòmetre: determinació ↓ punt congelació
↓ pressió vapor
↑ viscositat
* Sang: emprar sèrum (eliminació anticoagulants hiperosmolalitat)
aproximació: a partir [ ] sèrum en mM
Osmolalitat (mosm/kg) = 2 * ([Na+] + [K+]) + [urea] + [gluc.]
* Orina: emprar orina centrifugada (eliminació de partícules)
* Valors de referència:
sèrum: 275-300 mosm/kg g
orina: 300-900 mosm/kg
osm.orina/osm.sèrum = 1.0 – 1.3
CI- * en sèrum, plasma, orina, suor
(98-100 mM) (0.35 mM)
* electrodes selectius CI-, colorimetria,, ...
Na+, K+ * plasma
• emprar anticoagulants sense Na+/K+ (heparina Li+/NH4)
sèrum • eritròcits coagulats → alliberament K+ intracel·lular
intracel lular
→ [K+] sèrum ~ [K+] sang + 0.2 Mm
• centrifugació de sang abans 1 h de l’extracció
(evitar sortida K+ LIC)
• descartar mostres hemolitzades
* mètodes
• electrodes selectius de Na+ o K+
• espectrofotometria flama
descarta pseudohiponatremia
(hiponatremia isotònica)
* valors de referència:

Na+ K+

sèrum 136-146 mM 3.5-5.1 mM

sèrum (elect. 145-155 mM 3.9-5.3 mM


sel.)

orina (24h) 40-220 mM 25-125 mM