You are on page 1of 40

C.P.

Es Vedrà Sant Agustí

Curs 2007-
2007-2008
Explora Nº 14
CP. Es Vedrà - Sant Agustí Revista EXPLORA Núm. 14.

Índex

Pàgina
• A tota la comunitat. 3
• Les marietes. Experimentam amb llenties. 4
• Les papallones. Tallers de pintura amb plantes. 6
• Les formigues. Feim un conte. 8
• Els centpeus. Herbari. 10
• Les aranyes. Herbari. 12
• 1r EP. Tipus de plantes. 14
• 2n EP. Parts d’una planta. 18
• 3r EP. Els alls. 20
• 4t EP. La lletuga. 22
• 5è EP. Receptes amb ingredients de l’hort. 24
• 6è EP. Els arbres fruiters. 26
• ORIENTACIONS (Equip de suport):
Quant hauria d’ajudar al meu fill amb les tasques escolars? 28
• Els cossos geomètrics de tercer. 29
• Nosaltres les lletugues. 30
• Educació Física. Els jocs populars. 32
• The plants. The plants life cycle. 34
• My experiment. This is the way I change the flower colour. 35
• EL RACÓ DE LES TIC. Consideracions a l’hora de comprar un
ordinador. 36
• El nostre hort. 37

2n i 3r trimestre curs 2007-2008


2
CP. Es Vedrà - Sant Agustí Revista EXPLORA Núm. 14.

A tota la comunitat educativa,

Aquesta edició de la revista de la nostra escola EXPLORA Nº 14 està dedicada al nostre HORT
ESCOLAR. Aquest és un projecte molt interessant i profitós per a tots, el qual hem estat
desenvolupant al llarg del curs escolar. Mica en mica anem veient els seus “fruits” i esperam que
tots els pugueu continuar veient els propers cursos. Tal i com diu el refrany “El que sembrem,
recollirem”

Com a novetat aquest curs està la publicació d’aquesta revista, que ha estat possible gràcies a la
Direcció General d’Ordenació, Innovació i Formació del professorat de la Conselleria d’Educació i
Cultura.

Des de la direcció del centre volem agrair especialment la implicació dels mestres i la
col·laboració dels pares. Sense ells aquestos projectes no es podrien dur endavant.

Bones vacances i fins aviat!

2n i 3r trimestre curs 2007-2008


3
CP. Es Vedrà - Sant Agustí Revista EXPLORA Núm. 14.

Les marietes
3 anys
EXPERIMENTAM AMB LLENTIES

Ens fa falta:
 Un pot
 Llenties
 Aigua
 Cotó
 Sol
 Molta atenció i estima.

Vàrem començar agafant un poc de cotó i xopant-lo


amb aigua; col·loquem damunt unes llenties i les
emboliquem amb el cotó i les posem al pot a un lloc que li
doni el sol.
Tots els dies vàrem mirar les llenties, fixant-nos que
no li faltés aigua i solet. Poc a poc observàrem que la planta
creixia, li sortien les arrels, la tija i les fulles.

2n i 3r trimestre curs 2007-2008


4
CP. Es Vedrà - Sant Agustí Revista EXPLORA Núm. 14.

PINTAM LES PARTS D’ UNA PLANTA


Ñ Ens hem trobat aquest dibuix a la classe, són tres
flors i hem decidit que volem pintar-les amb ceres
toves. Ens agraden molt aquestes pintures!!!

Mireu que bonic


està
quedant!!!!!!

Jo pinto la
fulla!!
Estic pintant la
flor!!!

º Mireu com ens ha quedat!!!


Vos agrada? Fixat hem posat les seves parts:

FLOR

FULLA

TIJA

ARELLS

2n i 3r trimestre curs 2007-2008


5
CP. Es Vedrà - Sant Agustí Revista EXPLORA Núm. 14.
LES PAPALLONES
4 ANYS A
Taller de pintura amb plantes
Aprofitant que en el segon trimestre hem treballat el tema de
les plantes, la classe de les papallones feim un taller de pintura.

2n i 3r trimestre curs 2007-2008


6
CP. Es Vedrà - Sant Agustí Revista EXPLORA Núm. 14.

Què bé m’està
Qué divertit! sortint!!!

Pintaré aquesta fulla


de color blau!

La producció final

2n i 3r trimestre curs 2007-2008


7
CP. Es Vedrà - Sant Agustí Revista EXPLORA Núm. 14.

Les formigues
4 anys b
feim un conte
La classe de les formigues te molta curiositat per
saber com creix una planta així que hem decidit fer
un conte per explicar-lo i desprès sembrar a la
nostra classe una planta per veure tot el procés.
Una vegada finalitzat els nens han fet per grups
una recollida de tot el que hem treballat i això és el
resultat

2n i 3r trimestre curs 2007-2008


8
CP. Es Vedrà - Sant Agustí Revista EXPLORA Núm. 14.

2n i 3r trimestre curs 2007-2008


9
CP. Es Vedrà - Sant Agustí Revista EXPLORA Núm. 14.
5 anys A
La classe dels centpeus hem estudiat els arbres i arbusts típics eivissencs.
Els nens han portat diferents plantes a classe i hem fet un herbari.
Aquestes en són algunes:

2n i 3r trimestre curs 2007-2008


10
CP. Es Vedrà - Sant Agustí Revista EXPLORA Núm. 14.

2n i 3r trimestre curs 2007-2008


11
CP. Es Vedrà - Sant Agustí Revista EXPLORA Núm. 14.

2n i 3r trimestre curs 2007-2008


12
CP. Es Vedrà - Sant Agustí Revista EXPLORA Núm. 14.

2n i 3r trimestre curs 2007-2008


13
CP. Es Vedrà - Sant Agustí Revista EXPLORA Núm. 14.

DIFERENTS TIPUS DE PLANTES

Els alumnes de primer hem recollit informació sobre les plantes, segons la seva tija
podem trobar molts tipus de plantes, herbes, arbusts, arbres....

- Les plantes segons la tija:

2n i 3r trimestre curs 2007-2008


14
CP. Es Vedrà - Sant Agustí Revista EXPLORA Núm. 14.

- Diferents tipus d’arbres :

2n i 3r trimestre curs 2007-2008


15
CP. Es Vedrà - Sant Agustí Revista EXPLORA Núm. 14.

- En aquest encreuat busca 6 noms de flors

X Y R O S A N Z D
M A R G A R I D A
O F V L I U P W E
C L A V E L L I B
D G I R A S O L U
T U L I P A P C H
J K M T L L I R I

2n i 3r trimestre curs 2007-2008


16
CP. Es Vedrà - Sant Agustí Revista EXPLORA Núm. 14.
- Relaciona aquestes plantes segons la tija

TIJA RÍGIDA

TIJA FLEXIBLE

2n i 3r trimestre curs 2007-2008


17
CP. Es Vedrà - Sant Agustí Revista EXPLORA Núm. 14.

2n i 3r trimestre curs 2007-2008


18
CP. Es Vedrà - Sant Agustí Revista EXPLORA Núm. 14.

Alumnes de 2n
2n i 3r trimestre curs 2007-2008
19
CP. Es Vedrà - Sant Agustí Revista EXPLORA Núm. 14.

ELS ALLS
Nosaltres, els alumnes de tercer, hem estat estudiant l’all.
Ara vos explicarem una mica la història de l’all!
Nom comú: ALL
Nom en castellà: AJO
Nom en anglès: GARLIC
Nom científic: ALLIUM SATIVUM
Família: LILIÀCIES
L’all és una hortalissa que es
fa dins la terra en forma de
bulb o cabeça. La planta
quan és tendra és comestible.
La cabeça està formada per
un conjunt de grans d’all o
grills, semblants als grills
d’una mandarina,
envoltats per una pell que
es rebutja perquè no té cap
valor. Aquestes unitats, els
grills, són precisament les
que necessitam per sembrar
els alls. .La cabeça està envoltada d’un conjunt de capes fines de color
blanc. .És de la família de les Liliàcies a la qual, des de sempre, se li
han atribuït propietats medicinals. És considerada com a diürètica,
depurativa, antisèptica i estimulant de la gana. A la gastronomia, sol
utilitzar-se com a condiment i com a aromatitzant.

ANAM A SEMBRAR ELS ALLS!


Amb el dit feim un forat a la terra, no molt profund.
1. Sembram l’all amb la punteta per amunt.
2. Tapam el forat amb la terra.
3. En acabar, regam una miqueta els alls.
Al mes de gener es poden sembrar els alls i una
setmaneta més tard comencen a créixer, surten les primeres puntetes
verdes. Ara haurem d’esperar fins al mes de juny per recollir els alls i fer
un bon “forc” d’alls!
2n i 3r trimestre curs 2007-2008
20
CP. Es Vedrà - Sant Agustí Revista EXPLORA Núm. 14.

L’EXPERIMENT DE L’ALL
MATERIAL NECESSARI:
Un all; una ampolla de plàstic d’un litre, buida i si pot ser transparent. Llevar l’etiqueta!; una
bossa de plàstic transparent, per exemple, les bosses petites de la fruiteria; Aigua; Cinta
d’aferrar; Tisores; Un cútex per tallar l’ampolla amb l’ajuda d’una persona adulta.
Per què serveix tot aquest material? Ara ho descobrirem!
PASSAM A L’ACCIÓ!
1. Agafam una cabeça d’all.
2. Llevam la pell a la cabeça i treim els grills d’all.
3. En triam un, ben polit i adequat per al forat de l’ampolla.
4. Agafar l’ampolla i tallar (mirar el dibuixet).
5. Agafam un cantonet de la bossa i tallam un tros petit,
com un triangle. A la punteta feim un forat petit, que capi
el culet de l’all. Alerta que no surti l’all, si no caurà a l’aigua
i l’all es podria podrir!
6. Quan tenim l’ampolla tallada, donar-li la volta a la part del
tap i ficar-la dins.
7. Posam l’all dins la part de dalt de l’ampolla, on hi ha el tap.
8. Entre dos persones, una aguanta la garrafa amb aigua i l’altra la part de baix de
l’ampolla tallada.
9. Posam aigua fins que toqui la part de baix de l’all, el culet d’all.
Ara toca OBSERVAR amb molta atenció l’all com canvia! Podeu fer un diari i anar
apuntant tot el que li passa. Vos sentireu com uns científics!

2n i 3r trimestre curs 2007-2008


21
CP. Es Vedrà - Sant Agustí Revista EXPLORA Núm. 14.
La lletuga (alumnes de 4t)
És una hortalissa d’origen mediterrani que es coneix des de
l’antiguitat. El seu nom botànic, Lactuca sativa, fa referència al
fet que la seva saba recorda la llet. Els grecs i els romans ja la
cultivaven i la valoraven per les seves propietats sedants i
inductores del somni, per això la solien ingerir al final de les
menjades.

Descripció i varietats
És una planta herbàcia que pertany a la família
de les Compostes i de la qual menjam les fulles.
Hi ha varietats que tenen una tija central de color
blanc d’on surten les fulles, i n’hi ha d’altres que
totes les fulles surten de la base. El seu color pot
ser verd clar, verd obscur o vermellós i la textura
va des de dura i cruixent fins a blana i suau, segons
la varietat. Es distingeixen els següents tipus:

Lletuga romana: la més popular a Balears. És grossa i de forma


allargada. Les fulles són llargues, ertes, clarament dividides en dues
parts per un eix blanc i gruixut. És cruixent, sucosa i de sabor fort. A
Eivissa aquesta varietat és la més apreciada i el seu cultiu és el més
important d’entre les hortalisses. La varietat de lletuga romana que es
cultiva a Eivissa és allargada i amb molta resistència a espigar.

Lletuga de cabdell: de cap fort i atapeït, les fulles exteriors són un


poc arrissades i un poc verdes i les interiors són blanques tirant a
groguenques. Una de les més conegudes és l’iceberg. És
cruixent i té tant de sabor com la romana i ofereix bona resistència
al transport.

Lletuga arrissada: també coneguda com a «lletuga


francesa»: arrodonida i poc compacta, fulles verdes i
arrissades i part central de color clar, sabor i textura suau.
No resisteix bé el transport i es mustia ràpidament. La més
coneguda és la trocadero, de grandària mitjana, fulles
onades i textura suau.

2n i 3r trimestre curs 2007-2008


22
CP. Es Vedrà - Sant Agustí Revista EXPLORA Núm. 14.
La sembra es fa en un viver i es trasplanta un mes després. La lletuga necessita aigua
abundant per tal que creixi de pressa i sigui tendre (si passa secada pot resultar amarg).
Pot anar-li bé una mica d’ombra a l’estiu. Necessita molta mà d’obra per treure males
herbes, adobar, lligar les fulles i collir.

Composició i aportacions nutritives


El valor calòric de la lletuga és molt baix ja que conté molta aigua (95 g)
L’aportació de sucres solubles i lípids és insignificant. No obstant la quantitat de proteïnes
és considerable, tenint en compte la gran quantitat d’aigua que l’aliment conté. La
contribució en fibra és moderada. Aporta també provitamina A, és bastant rica en
vitamines B1 i B2 i sobre tot en folats i en vitamina C. Quan als minerals, destaca
l’aportació de potassi i de ferro i presenta quantitats significatives de calci, fòsfor i
magnesi.

La lletuga és apropiada per a trastorns funcionals dels sistema nerviós (estrès, ansietat,
nerviosisme...); per als diabètics, ja que és un dels aliments més pobres en glúcids; per
als que pateixen obesitat, degut la sensació de sacietat que proporciona aportant poques
calories, i té un suau efecte laxant per la fibra que conté.

Consum
La millor manera de consumir-la és crua, en
ensalada, ja que d’aquesta forma manté les
propietats nutritives intactes.
Hi ha que netejar-la bé per eliminar restes de
terra, de pesticides i de pugó. Encara que les
fulles exteriors són les més riques en vitamines,
també són les que reben la major part dels
insecticides, per això es recomana rebutjar-les
i només consumir les centrals que són, a més,
les més saboroses.
Es mantenen dins la gelera fins a 10 dies.

Producció a les Balears


El cultiu ocupa una extensió propera a les 575 ha, en predomini de la romana, encara que
des 1995 el cultiu d’altres varietats ha augmentat progressivament. La producció mitjana
en el període 1996-2001 s’ha situat en torn a les 18.000 tones. És destacable l’elevada
producció que es fa a l’illa d’Eivissa, on és una de les hortalisses més significatives.

2n i 3r trimestre curs 2007-2008


23
CP. Es Vedrà - Sant Agustí Revista EXPLORA Núm. 14.
RECEPTES AMB INGREDIENTS DE L’HORT
CLASSE DE 5è
Verdures saltejades, estil asiàtic (Chop Truita de pèsols
suey)
Ingredients: Ingredients:
- ceba - pèsols
- all - 8 ous
- pebrera vermella - un paquet de pernil salat.
- col - sal
- bròcoli - pebre
- pastanaga
- pèsols Preparació:
- sal i pebre Primer es baten els vuit ous. Després es
- 2 culleradetes de salsa de soja. sofregeixen els pèsols en la paella amb el
Preparació: pernil.
Primer hem de pelar i rentar totes les verdures. Quan ja està tot es junta i fem la truita.
Després retallar en forma de rectangle les verdures,
encalentir l’oli i posar l’all. Quan veiem que l’all Marina Marí
està un poc daurat posar la ceba i seguidament totes
les verdures. Quan està mig fet posem les 2
culleradetes de soja, i ja està llest per servir.

Angèlica Guiang

Coca de trampó Sopa de verdures


Ingredients: Ingredients:
- dos pebres verds - 200 gr. de mongetes verdes.
- dos pebres vermells - 200 gr. de faves.
- dues tomàtigues - 3 naps.
- dues cebes - 2 patates.
- un got d’aigua - 4 cors de carxofes.
- un got d’oli - 200 gr. de pèsols.
- mig quilo de farina - 4 pastanagues.
- un sobre de llevat - 2 porros.
- una miqueta de sal - sal
Preparació: - oli
Per començar es posa dins un bol l’aigua, l’oli, la - pebre
farina, el llevat i la sal. Es comença a remenar fins Preparació:
que queda una massa que no s’aferri a ses mans. S’ha de fer net i tallar tota la verdura, menys
Una vegada feta, es deixa reposar uns quinze els pèsols i les faves. Posem dos litres d’aigua
minuts, mentre tallem la verdura a trossets petits i a bullir amb un poc d’oli d’oliva i sal.
la trempem amb oli i sal. Estenem la massa a una Afegim les verdures i les deixem a foc lent
palangana que abans haurem untat d’oli. Fiquem sa durant dues hores. Quan ja estan les verdures
pasta dins es forn uns deu minuts, la treim i li es pot afegir un poc de formatge per damunt.
posam el trampó per damunt i l’enfornam fins que
la pasta estigui feta. Marina Yeste

2n i 3r trimestre curs 2007-2008


24
CP. Es Vedrà - Sant Agustí Revista EXPLORA Núm. 14.

2n i 3r trimestre curs 2007-2008


25
CP. Es Vedrà - Sant Agustí Revista EXPLORA Núm. 14.

Sembram arbres!
Alumnes de 6è

A l'escola, hem estat pensant quins beneficis podria tenir el fet de


tenir un hort, i vàrem descobrir que podem treure molt de profit d'un
hort: els arbres i les plantes, ens proporcionen més oxigen, i per tant
ens ajuden a respirar; l'escola farà més bona vista, contribueix a un
paisatge més polit, i al ser ecològic no contaminam. També
aprendrem més coses sobre com cuidar la natura i l'agricultura; i a
menjar sa.
Veient tots aquestos profits, vàrem decidir fer-ne un.

PER SEMBRAR ELS ABRES:

Vàrem triar la part de


tramuntana de l'hort, perquè
així ens taparà millor el
vent.

En primer lloc, vàrem fer els


forats. Eren uns forats
grossos i sobre tot fondos, perquè així la terra queda més afluixada,
i li serà més fàcil fer les arrels noves.

Seguidament, s'hi posa compost, de manera que quedi una mescla


amb la terra.

Després, hi posam l'arbre dins, el tapam una mica i el regam.


Quan tingui l'aigua necessària, el tapam amb terra i el xafem
perquè no quedi aire dins el forat que li faria mal a les arrels fins a
podrir-les.

Nosaltres, a l'escola, hem


sembrat cinc arbres fruiters
a la vorera de l'hort: una prunera, una perera, un cirerer, una
nectarina i un albercoquer. Estan col·locats en filera i separats per
tres metres de distància.

El nostre professor, ens ha ensenyat que al estar separats a


aquesta distància, quan
creixin, la copa ocuparà
molt d'espai i, per tant, els
haurem de podar, en forma
de ventall, perquè ens tapin
més el vent.
Al costat d'aqueixos arbres,
n'hem sembrat uns altres:
una xirimoia, un mandarí
(clemenules) i, un taronger
(lane late).

2n i 3r trimestre curs 2007-2008


26
CP. Es Vedrà - Sant Agustí Revista EXPLORA Núm. 14.

ELS ARBRES DE L’ESCOLA


Prunera / ciruelo Taronger / naranjo
Prunus domestica Citrus sinensis
Descripció: Fa 7 metres d’alçada i el seu Descripció: Fa uns 10 metres d’alçada i
tronc és d’escorça bruna i blavosa. és de copa gran. És perenne. No suporta
Suporta els sòls massa humits i les les temperatures extremes ni l’excés
temperatures extremes. d’humitat, tot i que és un arbre de
Usos: És conreada per regadiu.
la seva fruita: la pruna. Usos: Es cultiva pel seu
També s’utilitza per fruit.
empeltar-hi ametllers, Fruit: Taronja/naranja
presseguers,...
Fruit: Fruita: Pruna/ciruela
Perera / peral Cirerer / cerezo
Pyrus communis Prunus avium
Descripció: Fa uns 15 Descripció: És un arbre baix, amb una
metres d’alçada i les escorça grisosa, que
seves fulles són d’entre aguanta bé les gelades i
2 i 12 cm. de llarg. la sequera.
Usos: Es conrea pel Usos: Es conrea pel
seu fruit seu fruit.
Fruit: Pera/pera Fruit: Cirera/cereza

Nectarina / nectarina Albercoquer / albaricoquero


Prunus persica Prunus armeniaca
Descripció: És un arbre de fulla caduca Descripció: És un arbre que fa 7 metres
que necessita molta aigua. És molt d’altura. És caducifoli. Necessita un clima
sensible a la sequera. temperat i
Usos: Es conrea pel seu mediterrani
fruit Usos: És conreat pel
Fruit: seu fruit.
Nectarina/nectarina (és Fruit:
una variant del Albercoc/albaricoque
presseguer/melocotón)

Xirimoier / chirimoyero Mandariner / mandarino


Annona cherimola Citrus reticulata
Descripció: És un arbre molt petit de Descripció: És un arbre que fa uns 3
fulla caduca o metres d’alçada. És
semicaduca que fa 7 semblant però menor
metres d’alt. que el taronger.
Usos: És cultivat pel Usos: Es conrea pel
seu fruit seu fruit
Fruit: Fruit: Mandarina
Xirimoia/chirimoya /mandarina

2n i 3r trimestre curs 2007-2008


27
CP. Es Vedrà - Sant Agustí Revista EXPLORA Núm. 14.
EQUIP DE SUPORT. ORIENTACIONS PER PARES I MARES.

Quant hauria d'ajudar al meu fill amb les tasques escolars?


Per John E. Beaulieu y Alex Granzin (www.pta.org).

Molts pares tenen dificultat al decidir en quina mesura han de brindar ajuda als seus fills
amb els deures. És fàcil concentrar-se en la meta que només es faci la tasca, deixant de
costat metes a llarg termini com desenvolupar hàbits d'estudi independent. En general, és
responsabilitat dels seus fills saber quins són les seves tasques i quan s’han de lliurar, així
com tenir tots els materials que necessiten per a completar les tasques, fer-les amb
mínima o gens d'ajuda, i retornar-les a temps.

Sovint els pares solen caure en el parany d’assumir més responsabilitats de les que
deuen pels deures escolars dels seus fills. És un aspecte natural de la seva preocupació
pel progrés del seu fill en l'escola. Després de tot, vostè desitja que el seu fill triomfi, i
accepta que la seva funció és ajudar que això succeeixi. Però recordi que la seva funció
és donar suport, no conduir. Si contínuament intervé perquè els seus fills realitzin els
deures escolars que els desafien, la seva preocupació pot acabar sabotejant els seus
triomfs a llarg termini. Aquestes lluites per a comprendre conceptes acadèmics solen ser
una part vital del procés d'aprenentatge.

Quan els seus fills comencen a portar tasques a casa, és molt important i raonable donar-
los l'ànim necessari. Podria necessitar seure prop mentre els nens fan els deures perquè
valoren la seva presència i suport. Podrien necessitar la seva ajuda amb certes parts de la
tasca, o fins i tot, de la seva participació (menjo escoltar-los mentre llegeixen en veu alta o
practiquen el lletreig de paraules). Però recordi que els deures són per als seus fills, no
per a vostè. Està bé respondre les preguntes del seu fill? Per descomptat. Fins i tot està
bé ajudar-los a resoldre un o dos problemes o explicar-los un sol punt que el nen no
comprèn bé. Però no ha de permetre convertir-se en un ajudant de deures, mantinguis
estrictament en la seva funció de conseller.

• Busqui el positiu i eviti les crítiques. La frustració dels seus fills només augmentarà si
quan tenen un moment difícil, vostè continua assenyalant els seus defectes. Una
declaració del tipus "Hauries de ser capaç de fer això tot sol a hores d'ara" podria convertir
ràpidament una sessió de deures escolars en una zona de guerra.

• Suggereixi que els seus fills marquin el problema o tasca per a debatre-la amb el mestre
i continuïn amb la següent tasca. Aprendre a demanar ajuda quan està confós o no entén
és una habilitat important.

• Revisar els deures està bé, però deixi-ho aquí. Revisar els deures del seu fill és una
manera senzilla de demostrar que està interessat a saber com marxen les coses.
Preocupi’s de que el treball estigui complet, no de que estigui correcte.

2n i 3r trimestre curs 2007-2008


28
CP. Es Vedrà - Sant Agustí Revista EXPLORA Núm. 14.

ELS COSSOS GEOMÈTRICS DE TERCER


La classe de tercer hem estat estudiant els cossos geomètrics.

Cossos geomètrics

PRISMES PIRÀMIDES

CILINDRES CONS ESFERES


Amb ajuda d’uns escuradents i una mica de plastilina hem pogut
construir molts de prismes i les piràmides com a Egipte.
Sabeu que per tot arreu podem
trobar cilindres, cons i esferes?
El rotllo de paper de cuina és
un cilindre, en Ciro utilitza
cons a E.F. i el globus terraqui de
la classe és una esfera.
Dibuixau als quadrats en blanc
objectes del nostre voltant que
siguin cilindres, cons i esferes, és
MOLT DIVERTIT!
Aprofitant la posada en marxa del nostre hort ecològic escolar, els i les
alumnes de 3r hem estudiat moltes coses sobre
2n i 3r trimestre curs 2007-2008
29
CP. Es Vedrà - Sant Agustí Revista EXPLORA Núm. 14.
Nosaltres les lletugues
Per tal d’entendre una mica millor les lletugues, els alumnes de 4t hem intentat imaginar
com és la seva vida i, per una estoneta, ens hem sentit com lletugues i aquí teniu la nostra
vida.
La història d’una lletuga

hola, soc una lletuga i estic a la panxa d’un nen. Ara vos
contaré com he arribat a la panxa del nen.
Una dona em va sembrar al camp i, com que cada dia
em regava, vaig començar a germinar. Al cap d’uns dies
vaig traure unes fulletes i un arrel molt petitet.
Les meves fulles i l’arrel van començar a créixer fins
arribar a ser una lletuga grossa de fulles sucoses.
A l’hort vaig fer moltes amigues lletugues fins i tot
tomàquets, pastanagues, bledes...
Però un dia em van agafar, amb altres amigues, i ens van tallar per fer una ensalada.
Vaig estar molt trista de perdre totes les altres meves amigues, però vaig recordar tot el
temps que varem estar juntes.
la veritat, amb tot aquest procés m’ho he passat molt bé i no tinc que preocupar-me
perquè les meves amigues i jo ens veurem al desguàs.
I així és la meva història de trobar-me a la panxa d’un nen.
Joan Yébenes(4t)
La lletuga Paula
Jo soc una lletuga anomenada Paula.
Cada dia ve un nen que me lleva unes quantes herbes i em dona aigua.
Tinc unes fulles grosses i de color verd.
Començaré per quan soc una llavor molt petita. Primer fan un clot per sembrar-me dins
terra. Després, em reguen una miqueta per poder créixer una mica cada dia, me lleven
herbes, me mimen.... Quan ja soc gran, me lleven de la terra i em posen dins una capsa
per dur-me al mercat.
Quan la gent em compra em posen dins la gelera fins que em volem menjar, llavors me
renten i tallen, em posen a un plat amb oli i sal, algunes vegades em posen vinagre.
Paula Costa (4t)
Diari d’una lletuga

Avui m’han plantat a l’hort d’en Joan, al costat de


les pastanagues. M’han regat i les meves fulles
estaven molt contentes, ens feia falta.
Aquest matí m’han collit per dur-me al mercat i
m’ha comprat una dona que m’ha dut a ca seva
per fer una ensalada. A la cuina he vist tomàquets i
pastanagues.
Ens han trossejat i ens han ficat a un bol.
Estava boniiiissima !
Ivan Torres (4t)
2n i 3r trimestre curs 2007-2008
30
CP. Es Vedrà - Sant Agustí Revista EXPLORA Núm. 14.

La vida de la lletuga Cristina.

Hola, em dic Cristina.


Vaig néixer a un plantell, al costat d’altres llavors de lletugues que el meu amo va regar
durant setmanes, fins que ja érem més grossetes i ens va trasplantar a l’hort.
Un dia, el meu amo en Pere, va anar a la tenda a comprar una lletuga però va pensar que,
perquè havia d’anar a la tenda si ja tenia una lletuga ben polida i grossa a casa.
Al mig dia, quan me va agafar per preparar el dinar ,jo
vaig pensar
- Oh, no! em menjarà sencera!
Aleshores, vaig donar un bot de l’olla abans que em
tallés en trossos.
En Pere es va quedar sorprès quan va veure que em
movia amb tanta energia.
Més tard em va dur a la tenda per vendre’m, perquè
mai havia vist una cosa així i volia guanyar molt.
Un dia, va venir una família que me va dur a ca seva i des de aquell dia soc la lletuga més
feliç del món vivint a un hort amb altres hortalisses.

Gisela Ribas (4t)

La lletuga afortunada

Hola, em present, soc una lletuga. La meva història és molt especial perquè unes gotes
d’aigua em van salvar de morir de set.
El meu amo em va sembrar a un hort al que hi havia moltes classes d’hortalisses i repartia
el poquet d’aigua que tenia entre totes nosaltres. Me cuidava molt perquè era petita i
delicada.
Un dia de juliol, que feia molta calor, no ens va donar aigua, com cada dia. Les meves
fulles estaven tristes i musties, estava morint-me, quan, de sobte, va aparèixer un núvol
gran i de color negre que va descarregar molta aigua damunt nosaltres. Va estar ploguent
uns dies, els quals ens van venir molt bé perquè em van fer grossa i forta.
Ara estic a un mercat pagès esperant que em comprin per fer una bona amanida.

Paula Hüttnner (4t)

2n i 3r trimestre curs 2007-2008


31
CP. Es Vedrà - Sant Agustí Revista EXPLORA Núm. 14.

ALGUNES FOTOS DELS JOCS.

ES MARRO FENT UN CIRQUIT DE XAPES

LA CORDA LES XAPES

LA XINGA LA PÍDOLA

2n i 3r trimestre curs 2007-2008


32
CP. Es Vedrà - Sant Agustí Revista EXPLORA Núm. 14.

ALGUNES FOTOS DELS JOCS.

ES MARRO FENT UN CIRQUIT DE XAPES

LA CORDA LES XAPES

LA XINGA LA PÍDOLA

2n i 3r trimestre curs 2007-2008


33
CP. Es Vedrà - Sant Agustí Revista EXPLORA Núm. 14.

THE PLANTS.
THE PLANT LIFE CYCLE

WHAT PARTS OF THE PLANTS DO WE EAT?


ROOTS SEEDS LEAVES FRUITS FLOWERS STEMS

carrot peas lettuce tomato broccoli asparagus

2n i 3r trimestre curs 2007-2008


34
CP. Es Vedrà - Sant Agustí Revista EXPLORA Núm. 14.

My experiment
This is the way I change the flower colour.
This experience it was made by the students of second course.

You need: a glass with water, red or black ink , one flower: carnations

1st: 3rd

Put some water in a glass. Put carnation inside the glass.

2nd
4th

Put red ink in the glass You have to wait few days for seeing the result.
Now the water is red.

2n i 3r trimestre curs 2007-2008


35
CP. Es Vedrà - Sant Agustí Revista EXPLORA Núm. 14.
EL RACÓ DE LES TIC

Consideracions a l’hora de comprar un ordinador?

1. Ús del PC:
l’ús que volguem donar al PC ens ajudarà a determinar les
característiques bàsiques dels components.
El cas més bàsic sol ser un terminal de feina per a casa o per
a l’oficina on els programes més habituals son paquets ofimàtics i
navegadors web. En aquest supòsit serviria l’ordinador més bàsic del
mercat per a un rendiment adequat i, a més a més, al millor preu possible.
Si el nostre ordinador ha de ser per a jocs multimedia o programes de disseny gràfic
necessitarà de millors prestacions: un processador més ràpid, més quantitat de memòria RAM i,
sobretot, una millor targeta gràfica.
Finalment si necessitam un ordinador servidor, on podem treballar connectats simultàniament
diferents usuaris, haurem de maximitzar la memòria RAM i la velocitat de processador i de xarxa.

2. No compreu la darrera tecnologia.


Comprar el darrer del darrer del mercat pot portar-nos maldecaps: preus desorbitats,
component poc provats que poden fallar en qualsevol moment i, també en molt de casos,
incompatibilitats en altres components de l’ordinador o perifèrics.

3. El preu.
El nostre pressupost ens limita les característiques de la compra. Els preus es mantenen
invariables els darrers anys. El que canvia són les prestacions dels components. Un ordinador
que ara es considera de gamma alta i en pagam 1000€, al cap de nou mesos es considerarà
gamma baixa i en pagarem 600€ i en un poc més de temps ja deixaran de vendre’l, perquè n’hi
haurà un amb característiques molt superiors pel mateix preu.

4. Elecció del components.


La placa base o mare és el lloc on estan connectats la resta de components interns de
l’ordinador. El processador s’encarrega d’executar les instruccions i processar les dades
necessàries. La memòria emmagatzema temporalment les dades mentre estam treballant. El
disc dur permet emmagatzemar les dades de manera no temporal, així doncs, són accessibles
posteriorment, encara que es desconnecti l’ordinador. La targeta gràfica permet visualitzar en
un monitor tota la informació amb la qual es treballa. Els ventiladors que refrigeren el
processador, la placa base, la caixa, la font d’alimentació i a vegades el disc dur. Són un
component primordial i hem de comprar sempre el millor que trobem per a evitar problemes a
mig i llarg termini. Aquests elements són els bàsics per al funcionament del PC, encara que
també se’n troben d’altres com els lectors i gravadores de disquets, CD’s o DVD; el mòdem o la
targeta de so.

5. On comprar.
Podem comprar a la nostra tenda d’informàtica de confiança. D’aquesta manera potser que
paguem un poc més però tendrem sempre un tracte personalitzat quant a les nostres
incidències. Tot i això sempre hem d’assegurar-nos que tenguin una garantia donada pel
fabricant i un servei tècnic.

2n i 3r trimestre curs 2007-2008


36
CP. Es Vedrà - Sant Agustí Revista EXPLORA Núm. 14.

Preparant la terra

Ja estan les parades montades

Sembrant …
2n i 3r trimestre curs 2007-2008
37
CP. Es Vedrà - Sant Agustí Revista EXPLORA Núm. 14.

Quina amanida més bona… Bon profit!


2n i 3r trimestre curs 2007-2008
38
CP. Es Vedrà - Sant Agustí Revista EXPLORA Núm. 14.

A Amell, Anabel, Andrés, Andy, Carolina, Daniel, Dani, Emilio, Iván, Jan,
Jaume, Jenni, Jordi, Kiko, Laura, Manuel, Marc, Marga, Paola, Patricia, Pau,
Rocío, Sergi, Stephanie, Susana i Xicu: GRÀCIES PELS BONS MOMENTS
QUE ENS HEU FET PASSAR. De tant en quant, recordeu-nos i saludeu-nos,
encara que sigui des de les finestres de l’institut.

2n i 3r trimestre curs 2007-2008


39
CP. Es Vedrà - Sant Agustí Revista EXPLORA Núm. 14.

2n i 3r trimestre curs 2007-2008


40